col·legi d’enginyers tÈcnics industrials de … · consell editorial: jordi català, miquel...

TheknosC O L · L E G I D ’ E N G I N Y E R S T È C N I C S I N D U S T R I A L S D E B A R C E L O N A

Entrevista: Josep Enric Llebot,especialista en canvi climàticRetrat Professional: Ramon PereraEmpresa: Rös’s

NÚM

ERO

140

MA

RÇ

DE

20

10

ElBaix Llobregat,

una càtedra

l’aiguade tecnologia de

Theknos 140 expe.qxp:NOUTheknos2010 1/3/10 17:43 Página 1

El 17 de febrer el CETIB i elCol·legi d’Enginyers Indus -trials de Catalunya vam or -ga nitzar la conferència Co -l·le giació obligatòria i visatde documents, a la qual esvan adherir setze col·legiscatalans d’enginye ria. El po -nent va ser Miquel Roca iJunyent, que va desbordarles previsions d’assistència,fent palesa la preocupaciópel desplegament de la cone-guda com a Llei Òmnibus.

Roca i Junyent, amb laseva saviesa i el seu coneixe-ment jurídic del tema, vaconfirmar els nostres te mors,tot indicant que la Llei potafectar la viabilitat i el bon ferdels col·legis professionals.Va afegir que jurídicamentpot ser parcialment incons -titucional ja que vul nera l’ar -ticle 36 de la Cons titució, quereconeix els Col·le gis, i a més,envaeix compe tències auto-nòmiques. Confirmava aixíles paraules de Ramón Entre-na, assessor jurídic del COGI-TI, en la conferència que vafer al Col·legi i en l’entrevistaa l’últim Theknos. Entrena sesorprenia que les comunitatsautònomes no haguessin do -nat encara cap resposta a laLlei Òmnibus.

En la conferència vam te -nir el plaer de comptar entre

els assistents amb XavierCampà, subdirector generald’Entitats Jurídiques de laGeneralitat, que va manifes-tar que el seu departamentha emès un informe quemanifesta que la Llei Òmni-bus vulnera les competènciesexclusives de la Generalitaten matèria de col·legis pro-fessionals i que s’està en pro-cés del preceptiu dictamendel Consell de Garanties Esta-tuàries, pas previ a la inter-posició del recurs pertinent.

MANIFESTACIÓ A MADRIDTres dies més tard, el 20 defebrer, es va celebrar unamanifestació a Madrid, con -vocada per l’INITE, que ac -tua com a representant iaglutinador de tota l’engi -nyeria tècnica espanyola, so -ta el lema reivindicatiu No algrado degradado. Hi van a cu-dir col·legiats i represen-tants de tots els col·legis,branques i especialitats. Enfinalitzar, es va lliurar aldirector general de PolíticaUniversitària el documenton es relacionen els nostresgreuges i se’ns va prometreque l’enginyeria tècnica esta-ria present a l’ANECA, quees retirarien els informes ar -bitraris existents, i que s’es -tabliria un decret de convali-

dació per obtenir el títol deGrau a partir de l’experiènciaprofessional acu mulada.

Fins aquí, dos fets relle -vants que amoïnen l’engi -nye ria: la Llei Òmnibus, queens uneix i ens dóna forçadavant d’un problema comúadvers, i l’EEES, que enssepara. Una mateixa profes-sió amb dos nivells, el nostrei el de segon cicle, que anemjunts i separats alhora, se -gons pertoqui.

Caldrà meditar i treballarper polir discrepàncies a fid’aconseguir el millor per ala professió i per al país. Encas contrari, el perjudicitambé serà comú. Mentres -tant, cal molta reflexió, pa -ciència i feina.�

3

La Llei Òmnibus ens uneix, Bolonya ens separa

Joan Ribó I Degà[email protected]

La Llei Òmnibuspot afectar laviabilitat i el bonfer dels col·legisprofessionals

OBSERVATORI


06OPINIÓ

La por de no cobrar

07EN SEGONS

Clúster de l’aigua a prop de casa

ENTREVISTA

Josep Enric Llebot, físic i espe-cialista en canvi climàtic, parla dela Cimera de Copenhaguen, queha desil·lusionat aquelles perso -nes que veien en aquesta cital’última esperança per salvar elcli ma del planeta.

30

Consell editorial: Jordi Català, Miquel Darnés, Manel Gastó, Montse Grau, Santiago Montaner, Agustí Morera, Joan Ribó Direcció: Manel Gastó Coordinació:Patricia Serrano Assessor de comunicació: Miquel Darnés Col.laboracions en aquest número: Jordi Bolea, Rafael Cabeza, Jordi Garriga, Jordi Goula, TamaraG. Cisneros, Departament de Fitness del DiR, Agustí Morera, Albert Punsola, Ramon Queralt, Mónica Ramírez, David Roman, Montse Sintas, Teresa Turiera, Andreu ZaragozaCorrecció lingüística: L’Apòstrof Disseny gràfic i maquetació: Estudi Freixes Fotografies: ATLL, Xavier Corbella, Tamara G. Cisneros, Elisava, Manuel Fer-nández, Folre, Marc Javierre, Lourdes Segade, Rockwool, Patricia Serrano, UPC, Victor Valiente Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué) Passeig de Gràcia, 50, 5è - 08007 Bar-celona [email protected] Tel.: 932 72 54 30 Fotomecànica, impressió i enquadernació: Sprint Copy, SL Edita: Col.legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Bar-celona, Consell de Cent, 365 - 08009 Barcelona, Tel.: 934 96 14 20 Fax: 932 15 20 81, [email protected] DL: B-35390-67 ISBN: 1137-0017 © CETIB

Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del Col.legi. Així mateix, els anunciants són els únics responsables del com-pliment, de la qualitat dels serveis que presten i de la veracitat de la informació facilitada. El CETIB no té cap responsabilitat davant els lectors de la publicació. Queda expressament prohibida la reproducciódels con tinguts de la revista a través de recopilacions d’articles periodístics, d’acord amb l’article 32.1 de la Llei 23/2006, text refós de la Llei de propietat intel·lectual. En cas que s’estigués interessat en unaautorització per tal de reproduir, distribuir, comunicar, emmagatzemar o utilitzar en qualsevol forma, adreceu la vostra petició a [email protected]. Aquesta publicació utilitza paper estucat ecològic (FSC) de100 grams i de 170 grams per a la coberta.

08INFORMACIÓ COL·LEGIAL

16RSC

Una porta obertaa les persones sense llar

17COMISSIÓ DEL MES

Seguretat Contra Incendisi Emergències

22SOSTENIBILITAT

Crisi de confiança? Recerca puntera a BarcelonaLa dada

Aïllament tèrmic de recipients situats a la intempèrie

18RETRAT PROFESSIONAL

34ARTICLE TÈCNIC

Ramon Perera, ex cap del laboratorimetal·lúrgic de Nissan MotorIbérica i professor d’esperanto

LO

UR

DE

S S

EG

AD

E 20EMPRESA

Rös’s

“Abans teníemKyoto, ara notenim res”

“La Llei Òmnibus és un trasbals per a lasocietat i per als col·legis”, diu el degàInformació col·legial, pàgina 10


01 02 03 04 05 06 07

08 09 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21

22 23 24

29 30 31

25 26 27 28

Març 2010 Dijous 18

Transcendència del’enginyeria.Evolució de l’espèciemitjançant latecnologia

Francesc Xavier Villasevil i Manuel López. Proposadaper la Comissió d’Ensenyament.18.30 h, a l’Espai Einstein delTecnoespai del CETIB

Dijous 25

Curs d’Acrobat:edició i creació de documents i plànols a format PDF

A càrrec de Bitmap FormacióDe 17 a 20 h (3 horeslectives en una únicajornada) al Tecnoespai del CETIB

Curs de disseny de sistemes dedesmineralització idessalinització d’aiguamitjançant tecnologiade membranesJoan Sanz, Rafael Cabeza,Àngel Barceló i Pere Vidal,especialitstes en aigua.Dies 16, 17, 18, 23 i 24, de 18 a 21 h a l’EUETIB

Dimarts 16

24EN PORTADA

Les grans obres hidràuliques de Catalunya, des delfinal del segle XIX, han estat la construcció de presesper obtenir energia i embassaments d’aigua situats agairebé tots el rius. També s’han fet molts canals hi -droelèctrics i per al reg agrícola.

74% Sí, no s’hauria de permetrefumar en cap establiment públic

19% No, els locals haurien de poder triar si volen deixar-hi fumar

7% No, s’està criminalitzant massa els fumadors

37INFORMACIÓ PROFESSIONAL

38PREGUNTESFREQÜENTS

42INNOVACIÓ

La fusió entre universitat i empresa

46SALUT

Com entrenar l’esquena

44CULTURA

Mini Moka M-600: funció i forma

Estàs a favor del’enduriment de la

Llei del tabac?

TOTAL VOTS: 196

Quin és el principal valor que aporta el visat?

Dóna la teva opinió a www.cetib.cat

La pregunta de març

L’ENQUESTA DEL WEB

Totes les activitats i inscripcions a www.cetib.cat/agenda

AT

LL

El Baix Llobregat, una càtedra de tecnologia de l’aigua

“Un enginyer tècnic no surt endavant sol,necessita col·laborar amb altra gent”Retrat Professional, pàgina 18


Al mes de febrer hem viscutun dels episodis més durscontra l’euro. Totes les “for-ces del mal”, financeramentparlant, és clar, van apuntardirectament al punt mésfeble de la moneda única ise’n van mig sortir. Ara comara, la línia de flotació de lamoneda única es diu Grècia,Portugal, Espanya i Irlan-da... de moment. I tota la flo-ta de l’especulació, amb elsgrans hedge funds com cui-rassats al capdavant, no vanparar d’atacar el deute grec,portuguès i espanyol. I vanfer diana... a mitges. Elsgrecs no se n’han sortit bé ihan estat obligats per la UEa dur a terme un ajustamentde cavall, perquè la veritat ésque ho han fet molt mala-ment i, a més a més, hanenganyat durant anys laComissió Europea amb lesxifres comptables, semblaque amb la complicitat deGoldman Sachs, el bancd’inversió americà. Imperdo-nable! Els col·locava deute,potser? O era un dels vai-xells que disparava al mateixtemps contra aquest deutedesprés d’haver-lo col·locat?Quina vergonya! Regulemtot això ràpidament, si usplau! Vet aquí que la Comis-sió s’ha vist obligada a dema-nar al seu organisme esta-

dístic –l’Eurostat– que vigilimolt de prop els països sos -pitosos d’enredar. Però, se -nyors! i fins ara què feia?

Bé, la por que hi ha aldarrere de tot és que elspaïsos no puguin fer front ales obligacions del deute.Que el minso creixement del’economia que s’espera perals propers anys faci moltdifícil poder destinar dinerssuficients per retornar lesquantitats ingents de deutegenerat durant la crisi. Sem-

bla que una ràpida visita dela ministra Salgado a Lon-dres i París va parar el pri-mer cop, després que uncol·lega seu –l’inefable Pepi-ño Blanco– acusés a tort i adret els especuladors i elsdiaris anglesos de prepa -rar el clima per a una cons-piració contra Espanya.Una al tra vegada, quina ver-gonya! Bé, sembla que hi hauna treva amb Espanya, unavegada les agències de quali-ficació Fitch i Moody’s afir-6

La por de no cobrar

OPINIÓJordi Goula I [email protected]

AN

DR

EU

ZA

RA

GO

ZA


messin la bondat del deuteespanyol i la gran diferènciaque hi ha entre la situacióespanyola i la grega.

I vet aquí que al mig de latempesta va sortir el RoyalBank of Canada, donant un“mapa calent” amb l’índex derisc sobirà dels països del’OCDE, segons el qual Irlan-da i Grècia són els dos mésperillosos, mentre que Espa-nya es troba en el setè lloc (!)per darrere de França, Itàliao el Regne Unit. No sé quinressò tindrà aquesta anàlisi,però almenys resulta curiosaen moments de complicacióextrema.

El cas és que els governsde la zona euro –i l’espanyolés el pilot capdavanter– te -nen per endavant un anymolt complicat, ja que hand’afrontar dues situacionscontradictòries. D’una ban-da, han de reduir el dèficitpúblic, cosa a què ja s’hancompromès, per bé que elsplans d’ajustament no con-vencin massa a ningú, sobre-tot perquè ni el 2010 ni el2011 seran galdosos. I, del’al tra, no poden deixar anarsola l’economia perquè lesmagnituds principals –con-sum i inversió– van encaramolt a poc a poc i necessitenajut públic. Sí, és el més sem-blant a la quadratura del cer-cle i no sé jo si al govern deMadrid hi ha gent amb capa-citat per resoldre’l. És clar, elproblema no és que ho pensijo, sinó que també ho pensinels mercats...�

7

Clúster de l’aiguaa prop de casa

EN SEGONS

Si fem una llista de totesles obres hidràuliques de -senvolupades en els dar-rers anys al voltant del riuLlobregat a la seva partbaixa, veurem que hi hauna alta densitat d’infra -estructures hidràuliquesmolt singulars.

Són singulars per lagran inversió que hancomportat, així com pelcurt espai de temps en quès’han dut a terme: la majo-ria s’han construït en els 5o 7 últims anys. També hosón per les noves tecno -logies aplicades, especial -ment l’osmosi inversa,l’elec trodiàlisi reversible(EDR) i la ultrafiltració.Destaquen per les dimen-sions de les obres. Així, perexemple, l’EDR d’Abrera ésla més gran del món,l’estació depuradora d’ai -gües residuals (EDAR) delPrat, el seu tractament ter-ciari i la gran dessaladoradel Baix Llobregat, són lesmés grans d’Europa. Fi -nal ment, destaquen lesapli cacions que han tingutaquestes tecnologies, entreles quals podríem destacarla barrera hidrà ulica con-tra la intrusió salina en el

Prat de Llobregat o la resti-tució del cabal del riu Llo-bregat, els regs agrícoles ol’estabilització de zones hu -mides en el delta del Llo-bregat, tot fet amb aiguareutilitzada.

L’alta densitat i la sin-gularitat de les infraes-tructures ens porta a laidea de clúster de tecnolo-gia de l’aigua o, en parau-les de Ramon Queralt, “Lacàtedra de tecnologia del’aigua”. No obstant això,hi ha d’altres clústers im -portants a Catalunya. Und’ells és el d’empreses dequímica fina i farmàcia,que representen un altís-sim percentatge a l’Estatespanyol i un de molt sig-nificatiu també a escalamundial.

És per això que hau-ríem de reflexionar sobreel potencial que pot repre-sentar aquest clúster per ala comarca i per a totCatalunya: concentraciód’empre ses de tecnologia,professionals de molt altaqua lificació, inversions iocupació, de les quals últi-mament estem molt escas-sos. Però, sobretot, conei-xement.�

Els governs dela zona eurotenen perendavant un anymolt complicat

Rafael Cabeza, col·legiat 11.856Enginyer tècnic industrial Vicepresident de la Comissió de Medi Abient,Energia i Seguretat del CETIB


La manifestació va sortir dela Puerta del Sol i va acabardavant del Ministeri d’Edu -cació, on una delegació es vaentrevistar amb el directorgeneral de Política Universi-tària, Juan José Moreno, pertraslladar-li les reivindica-

cions de l’INITE, promotorade la manifestació:- Els títols de grau han de

tenir caràcter generalista- La denominació dels títols

ha de tenir una clara refe-rència al nom i la brancade l’enginyeria a la qual

pertanyen- Les competències i capaci-

tats que s’adquireixen ambles titulacions de grauhan de ser suficients perexercir les activitats pro -fessionals de caràcter ge -neralista del seu àmbit

8

L’enginyeria tècnica es manifesta a Madridcontra el procés d’adaptació a l’EEES

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

Més de mig miler d’enginyers tècnics de totes les branques es van manifestar el 20 defebrer a Madrid per protestar pel procés d’adaptació de les titulacions d’enginyeria al’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Una delegació del CETIB va assistir a lamanifestació, que estava convocada per l’Institut d’Enginyers Tècnics Industrials (INITE).

MÓNICA RAMÍREZ I [email protected]

Mig miler d’enginyers tècnicsde totes les branques es vanmanifestar per protestar pelprocés d’adaptació a l’EEES

CO

GIT

I


- Els màsters d’enginyeriahan d’estar destinats auna especialització deter -minada i orientats al de -senvolupament de lescapacitats pròpies delmàster sense trepitjar lescompetències adquiridesa les ordres ministerials.No és possible que amb 60crèdits d’un màster espuguin cobrir totes lescompetències assignadesa les ordres ministerials.

- L’accés del grau al màsterha de ser directe i sensenecessitat de formació com -plementària.

Des de febrer de 2009,quan es van publicar les or -dres ministerials per lesquals s’estableixen els requi-sits per a la verificació delstítols oficials que habilitenper a l’exercici de les dife-rents professions d’enginyeri enginyer tècnic, tant l’INI -TE com el COGITI i el CETIBs’han pronunciat en contrade la solució del Govern.

Segons Vicenç Martínez,president del CO GITI, “elssuccessius canvis de criteridel Govern i la submissió ales universitats més conser-vadores han dut a una situa-ció de ruptura de les negocia-cions i del diàleg”. Martínezafegeix que s’ha arribat auna situació en què s’estanaprovant títols que no respo-nen als criteris legals i nor-matius del propi Ministeri.

Després de l’entrevistaamb els representants minis-terials, l’INITE espera queaquesta situació canviï. Eldegà del CETIB, Joan Ribó,va encapçalar la manifesta-ció, de la qual va fer una valo-ració positiva.�

9

L’opinió del col·legiat

CRISTINA CASTELLANO, col·legiada 19.153Exercici lliure

“Els enginyers tècnics industrials no enspodem quedar desfasats, no ens podem quedaraturats. Necessitem avançar per poder ocuparqualsevol lloc de treball relacionat amb

l’enginyeria industrial, ja sigui en les empreses com enl’administració. A la manifestació hi he trobat a faltarmés gent jove, que és la més directament interessada. Ésuna pena que no hi hagin assistit.”

ALBERT PÉREZ, col·legiat 10.438Exercici lliure

“He vingut per defensar la professió davantdel Pla Bolonya. Els nous enginyers de grauno poden perdre competències respecte denosaltres ja que la professió se’n pot ressentir.

En moments com aquest, un se n’adona que no hi ha resimpossible si anem tots units. Convido a tots elscompanys a defensar la professió, perquè si no ho femnosaltres no ho farà ningú, i mitjançant un Col·legi fortla defensarem millor que per separat.”

JOSEP MANEL ESTEBAN, col·legiat 8.668Administració pública

“Cal defensar uns estudis i una vidaprofessional, i que hi hagi un reconeixementtant del món acadèmic com del mónempresarial. L’enginyer de grau ha de tenir

les mateixes atribucions que nosaltres, si no, la professióes devaluarà. De la manifestació en faig una valoraciópositiva en el sentit que a tot l’Estat hi ha unapreocupació, perquè no es veu clar el futur del’enginyeria tècnica industrial.”

S’ha arribat a una situació en què s’estanaprovant títols que no responen als criterislegals i normatius del propi Ministeri

Una delegació del CETIB, encapçalada pel degà, JoanRibó, va assistir a la manifestació convocada per l’INITEa Madrid. Alguns dels col·legiats que s’hi van desplaçarexpliquen a Theknos la seva opinió sobre l’acte.

MIQUEL DARNÉS I Text i fotografies


10


La conferència, celebrada el17 de febrer al Centre Fran-cesca Bonnemaison de Barce-lona davant de més de 200assistents, va tractar de l’ac -tual polèmica derivada de laLlei Òmnibus, que transposaa l’Estat espanyol la Directi-va Europea de Serveis.

Aquesta Llei incideix defor ma específica en la col·le -giació dels professionals itambé en les condicions delsvisats. A més, posa en qües-tió la viabilitat dels col·legis,que actualment agrupen mésd’un milió de professionals atot l’Estat i que suposen el8,8% del PIB espanyol.

La conferència va posarde manifest el risc que cor-ren la ciutadania i els consu-midors davant l’absènciad’un marc de control i ga -ranties en els projectes.

Roca va afirmar que laConstitució espanyola empa-ra l’existència dels col·legisprofessionals i la col·legiacióobligatòria, per tant, “mentreno es modifiqui la constitu-ció, els Col·legis professio-nals s’han de mantenir”. Enaquest sentit, també es vamostrar sorprès que, per una

banda, es negui l’obliga to rie -tat de la col·legiació apel ·la nta la Directiva de Ser veis i, perl’altra, la mateixa Llei Òmbi-bus incorpori la col·legiacióobligatòria d’unes professi -ons encara per determinar.

RECURS Durant el torn de preguntesposterior a la conferència,Xavier Campà i de Ferrer,subdirector general d’Enti -tats Jurídiques de la Genera-litat de Catalunya, va expli-car que el seu departamentha emès un informe en què

es manifesta que la Llei Òm -nibus vulnera les competèn-cies exclusives de la Generali-tat en matèria de col·legisprofessionals. Per això, s’haprocedit a sol·licitar el dicta-men preceptiu del Consell deGaranties Estatutàries, abansd’interposar el recurs d’in -cons titucionalitat.

Roca va afirmar tambéque la Llei Òmnibus “sorgeixd’un plantejament injustifi-cat”. Segons l’expert en dret,no existeix cap legislació co -munitària que imposi la su -pressió de l’obligació de col·le-

Miquel Roca i Junyent assegura que la Llei Òmnibus és parcialment inconstitucional

En una conferència organitzada pel CETIB i el Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials deCatalunya, amb el suport de setze col·legis d’enginyers de Catalunya, l’advocat MiquelRoca i Junyent va afirmar que “la Llei Òmnibus és parcialment inconstitucional”. L’acte,sobre la Llei i el visat, va superar amb escreix les previsions d’assistència.

THEKNOS I [email protected]

CO

EIC

La conferència, a càrrec de l’advocat Miquel Roca i Junyent, estava organitzadapel CETIB i el COEIC


giar-se i que, per tant, justifi-qui la nova llei. De fet, la Di -rectiva de Serveis defensa lacol·legiació obligatòria i/o laregulació de les professions.

Respecte al visat, Rocacreu que “passa exactamentel mateix que amb la co l·le -giació obligatòria. El visatforma part de l’exercici de lesprofessions titulades” i la se -va obligatorietat també ésllei. “El visat no és capriciós.No hi ha ni una sola disposi-ció de la Directiva de Serveisque el prohibeixi o recomaniel contrari”.

Aquest acte comptava ambel suport de setze co l·legisprofessionals d’en gi nyeria, amés dels organitzadors:- Col·legi d’Enginyers Tèc -

nics en Topografia de Ca -talunya

- Col·legi d’Enginyers Tèc-nics Industrials de Girona

- Col·legi d’Enginyers Tèc-nics Industrials de Lleida

- Col·legi d’Enginyers Tèc-nics Industrials de Man-resa

- Col·legi d’Enginyers Tèc-nics Industrials de Tarra-gona

- Col·legi d’Enginyers Tèc-nics Industrials de Vila-nova i la Geltrú

- Col·legi d’Enginyers Tèc-nics Agrícoles i Pèrits

Agrícoles de Catalunya- Col·legi Enginyers Tèc-

nics d’Obres Públiques deCatalunya

- Col·legi Enginyers Tècnicsde Forest de Catalunya

- Col·legi Enginyers Tèc-nics de Mines de Catalu-nya i Balears

- Col·legi i Associació d’En -gi nyers Agrònoms a Ca -talunya

- Col·legi i Associació d’En -ginyers Forestals

- Col·legi Oficial d’En gi -nyeria en Informàtica deCatalunya

- Col·legi Oficial d’En gi -nyers de Camins, Ca nals iPorts. Demarcació de Ca -talunya

- Col·legi Oficial d’Engi -nyers Tècnics de Teleco-municació Catalunya

- Col·legi Oficial i Associa-ció Catalana d’Enginyersde Telecomunicació a Ca -talunya �

11

La Llei Òmnibus, a l’‘Avui’

El diari Avui del diumenge 28 de febrer va publicar unaentrevista amb el degà del CETIB, Joan Ribó, sobre la LleiÒmnibus. Ribó destaca que la Llei “és un trasbals per a lasocietat i per als col·legis”. Respecte a la possibledesaparició o escapçament del visat recorda que aquesttràmit té funcions com ara assegurar que el professionalque signa els projectes està degudament habilitat i evital’intrusisme professional. A més, afegeix, “controla queels treballs s’adeqüin a les exigències legals ireglamentàries, a més d’exigir que es tingui unacobertura d’assegurança de responsabilitat civil suficient.Per tant, és una garantia per als consumidors i usuaris”.

Podeu consultar el PDF amb l’entrevista al web delCETIB (www.cetib.cat).

Trobareu un resum en vídeo de la conferènciaal Canal de Youtube del Col·legiwww.youtube.com/enginyersbcn

Aquesta Llei incideix de forma específicaen la col·legiació dels professionalsi també en les condicions dels visats


Igual que en l’edició anterior,s’han organitzat unes jorna-des tècniques dirigides aprofessionals de les instal·la -cions, responsables de man-teniment, gestors i propieta-ris d’edificis industrials i delsector serveis, com ara ho -tels, hospitals, oficines o ins-tal·lacions esportives, entrealtres, centrades en la impor-tància de l’eficiència i l’estalvienergètic en el sector indus-trial i terciari.

Les sessions es desenvolu-paran en el marc del certa-men i en paral·lel al XXI Con-grés Internacional de CONAIFper a les instal·lacions i l’e -nergia, que aquest any tin-drà lloc conjuntament amb elsaló. Les jornades tècniques,que inclouran una desena deponències i diversos casospràctics, s’estructuraran apar tir de dos blocs temàtics:l’eficiència energètica en elsector terciari (13 de maig) il’eficiència energètica en lagestió del fred industrial (14de maig). Trobareu aquestainformació actualitzada awww.instalmat.es, podeu con -sultar els horaris, ponents ialtres detals de les jornades.

PREMIS PRODUCTE 2010Tots els expositors podenparticipar als Premis Produc-te 2010, uns guardons quepremien els productes mésinnovadors del sector quehagin sortit al mercat a par-tir de maig de 2008. La parti-cipació és una bona oportuni-tat de potenciar la imatge id’arribar al sector, ja que sónels mateixos professionals deles instal·lacions els que vota-ran. Així mateix, tots els par-ticipants rebran un estudi demercat amb informació di -recta sobre el grau d’accep -tació del seu producte entreels professionals del sector.�

12


Dates de celebració12 a 15 de maig de 2010EdicióSegonaPeriodicitatBiennalCaràcterProfessionalUbicacióRecinte de la Gran ViaSuperfície (última edició)14.000 m2

Expositors (última edició)288 (nacionals i estrangers)Visitants (última edició)13.116 visitants

El CETIB participa com a organitzadora la segona edició d’InstalMat

La segona edició de la fira InstalMat, el saló integral de materials, productes i serveis pera instal·lacions, comptarà amb la presència del Col·legi. El CETIB va ser un dels organit-zadors de l’anterior edició, el 2008, i va participar també en les jornades tècniques. Del 12al 15 de maig de 2010, al recinte de la Gran Via de Fira de Barcelona, tindrà lloc InstalMat.


CA

NE

TT

I F

OT

OG

RA

FIA

El Col·legi també va ser undels organitzadors de laprimera edició del saló InstalMat, celebrada el 2008


13

Recolons va defensar que larehabilitació no és un simplerentat de cara dels edificis,sinó que és una excel·lentopció per dotar els habitat-ges buits d’un valor afegitque els faci més competitiusen el mercat immobiliari.

En aquest sentit, va des-tacar que una rehabilitacióha de tenir per objectiu lamillora de l’eficiència ener-gètica dels edificis. “No estracta de restaurar l’estatinicial de les instal·lacions,els aïllaments o l’accessi -bilitat: hem de caminar cap auna rehabilitació energèticaque doti els habitatges reha-bilitats d’un plus diferencia-dor davant altres construc-cions”, va assegurar.

A l’acte també hi van par -ticipar els col·legis d’Apa re -lladors i Administradors deFinques, el Departament d’Ha-bitatge de la Generalitat, elGremi d’Ascensors i l’Asso -

ciació de Promotors, i s’handestacat les possibilitats pro-fessionals d’aquest sector.

El monogràfic sobre re ha -bilitació es tanca amb l’article“La rehabilitació, una oportu-nitat per donar valor afegit al’habitatge”.

El contingut del mono-gràfic es pot consultar al blocde Catalunya Construeix (www.catalunyaconstruye.com).Aquesta acció s’inclou dinsde la campanya de promocióde la professió que el CETIBdesenvolupa durant el 2010.�

El Col·legi participa en una taula rodonade ‘El Periódico’ sobre rehabilitació d’edificis

Marta Recolons, vocal de la Junta, va representar el Col·legi en una taula rodona orga-nitzada pel diari ‘El Periódico’ sobre rehabilitació d’edificis. L’acte va comptar amb la par-ticipació de diferents agents del sector i les conclusions es van publicar el dissabte 27de febrer a ‘Catalunya Construeix’, el monogràfic del diari sobre el sector.


EL

PE

RIÓ

DIC

O

El dissabte 27 de febrer ‘ElPeriódico’ publicava un articlesobre rehabilitació d’edificis en el qual participava el CETIB

Trobareu un resum en vídeo de la taularodona sobre rehabilitació al Canal de Youtubedel CETIB: www.youtube.com/enginyersbcn


El Col·legi, en el seu afanyper acostar la professió al’àmbit acadèmic, acaba designar un acord de col·la -boració amb la Fundació Pri-vada Elisava Escola Universi-tària. Joan Ribó, degà delCETIB, i Xavier Costa, direc-tor d’Elisava, han acordat lacol·laboració d’ambdues enti-tats en temes d’interès mutucom ara la difusió tecnològi-ca, la formació contínua, lainserció i l’orientació profes-sionals, la vinculació entreels àmbits acadèmic i profes-sional i tots aquells aspectesrelacionats amb l’enginyeria.

Un dels punts que inclouel conveni és la difusió de lesactivitats organitzades percadascuna de les organitza-cions que siguin d’interèsper als col·legiats, precol·le -

giats i estudiants d’Engi -nyeria Tècnica en DissenyIndustrial i Grau d’Engi nye -ria en Disseny Industrial.Així mateix, Elisava i el Co -l·legi organitzaran cursos iconferències de manera con -

junta a qualsevol de les ins-tal·lacions de què disposen.Finalment, el CETIB concedi-rà un premi per distingir elmillor expedient acadèmic decada curs per fomentar elsvalors de l’estudi i l’esforç.�

14


El CETIB i Elisava signenun conveni de col·laboració

Els Enginyers Jubilats visiten el Vendrell

27 companys de la Comissiód’Enginyers Jubilats delCol·legi van visitar el passat11 de febrer el municipi delVendrell. Van visitar di -versos museus de la ciutat: laca sa de Pau Casals, la Fun-dació de l’escultor Apel·lesFenosa, el Museu Deu i,finalment, van degustar unaxa tonada típica al restaurantMolí de Cal Tof, un antic molíde farina que, des de l’any1979, funciona com a restau- Una trentena de companys de la Comissió d’Enginyers Jubilats van anar a visitar el Vendrell

MA

NU

EL

FE

RN

ÁN

DE

Z D

EU

EL

ISA

VA

Xavier Costa, director d’Elisava, i Joan Ribó, degà del CETIB, van subscriure el conveni


S’implanta el Visat

d’Idoneïtat Tècnica

per a les llicències

urbanístiques

El Col·legi, juntament amb els col·legis

d’enginyers industrials, aparelladors i ar -

quitectes, signarà a mitjan mes de març un

conveni de col·laboració amb l’Ajun tament

de Barcelona per implantar el Visat d’I -

doneïtat Tècnica (VIT) per tramitar la

concessió de llicències urbanístiques, és a

dir, per obtenir la llicència municipal d’obres

majors i menors. Els quatre col·legis i

l’Ajuntament han es tat treballant des de

2009 en els con tinguts dels annexos tècnics

adjunts al protocol. L’annex I correspon a un

índex documental del contingut del projecte

d’o bres majors i menors i l’annex II

correspon a la relació dels paràmetres a

comprovar pel col·legi corresponent segons

la nor mativa d’aplicació.

A partir del 19 d’abril s’iniciarà de forma

voluntària les primeres proves del visat

telemàtic de sol·licitud de llicències d’obres

majors i menors a tot Barcelona.

Quan es publiqui l’ordenança municipal

que s’està elaborant, el VIT serà obligatori

per via telemàtica per a tots els col·legiats,

que visin projectes d’obres majors i menors

a Barcelona. És a dir, ja no s’acceptaran els

projectes tècnics en paper destinats al mu -

nicipi de Barcelona per sol·licitar lli cència

urba nís tica. Es preveu que els pro jectes

tècnics d’activitats també es faran obli -

gatòriament online a primers del 2011, una

vegada que l’Ordenança Municipal d’Ac -

tivitats i de la Intervenció Integral de l’Ad -

ministració de Barcelona (OMAIIAA) s’hagi

adaptat a la nova Llei Ambiental (LPCAA).

El CETIB organitzarà properament unes

jornades per informar del VIT a tots els

col·legiats que visen projectes d’obres majors

i menors, per tal de donar a conèixer el

contingut dels annexos I i II.■

RSC

16

Els voluntaris del centre dedia Folre (Badalona) preparenel sopar a persones que viueni dormen als carrers

Folre comença com un gest desolidaritat d’un grup de jovesde la parròquia de Sant Josep(Badalona), preocupats perles persones que malvivienals carrers. D’a quell petit lo -cal a la mateixa parròquia ones donaven be renars i soparscuinats per voluntàries fins al’actual centre de dia, ha pas-sat molt de temps i, sobretot,s’ha acollit moltes personesque ho necessitaven.

Avui, Folre és un dels pocsespais on se senten a gust.Com cada dia, a les 16 h, co -mencen a arribar. Els rebenamb un cafè amb llet calent iunes pastes que ofereixensolidàriament forns i pastis-series dels barris propers.

UNA DUTXA CALENTA, UNPLAT A TAULA I ESCOLTAL’Àngela, auxiliar de la llar, técura que la roba que deixen alservei de bugaderia de Folreestigui neta l’endemà permudar-se després d’una dut-xa calenta. Al centre hi ha totallò que habitualment hi haen una llar: rentadora, neve-ra, dutxa, cadires còmodes ondescansar, una taula paradai, sobretot, algú que els co -neix i saluda pel seu nom.

Cada dia hi ha un petitgrup de voluntaris que com-parteix el seu temps amb elsusuaris de Folre. La majoriade les persones que assistei-xen diàriament al centredorm on pot i ara, a l’hivern,la vida al carrer es fa mésdifícil. La Fundació Roca i Piproporciona diàriament igra tuïtament els menús quese serveixen en el sopar: unprimer, un segon i, de post-res, sempre fruita, per inten-tar compensar els dèficits enla nutrició. Els mateixos par-ticipants en el centre, paren idesparen taula.

UN TREBALL ADAPTAT, BÀ -SIC PER A LA REINSERCIÓEntre les persones que van alcentre de dia Folre, són majo-ria els nascuts a l’Estat espa-nyol. N’hi ha que tenen unaprestació o una pensió permalaltia; la mitjana d’aques -tes prestacions és de 300euros. És impossible mante-nir un pis amb aquesta quan-titat. Molts d’ells tenen famí-lia (pares, germans, fills),però no responen.

El repte és trobar o pro-moure treball adaptat per ales persones amb malaltiesmentals severes, algunesmolt joves. En cas contrari,hi ha poques possibilitatsque la seva situació millori.També, que les persones ambalcoholisme acceptin tracta-ment per a la deshabituació.Altres aspectes a l’hora demillorar la seva situació actu-al, com ara la recuperaciód’hàbits d’higiene i de relaciói convivència, es treballendiàriament en el centre. Lasuma d’aquests factors facili-tarà a alguns d’ells el pas alspisos compartits, un primergraó perquè arribin a tenir ia poder conservar un habitat-ge digne.�

Una porta oberta a les persones sense llar

Diàriament, al centre de Badalona, hi ha una porta que s’obre. És la del centre de dia Folre,per a persones sense llar, un espai remodelat per l’Ajuntament de la ciutat i que CàritasDiocesana gestiona des de fa tres anys. El CETIB, dins la seva política de destinar el 0,7%del pressupost anual a projectes solidaris, ha contribuït a aquest projecte amb 3.000 euros.

MONTSE SINTAS I www.caritasbcn.org

FO

LR

E


ACTIVITATS

OBJECTIUS

Proposar i promoure:

� Cursos formatius d’àreesespecialitzades en la lluitacontra incendis, de diferentsdurades i complexitat

� Conferències impartides per reconeguts experts en temes puntuals que espuguin exposar en una únicajornada

� Col·laborar, juntament ambla Secretaria Tècnica delCETIB, a tenir una presènciaactiva a la Taulad’interpretació normativa de seguretat contra incendis(TINSCI)

ACTIVITATS

� Assistència a congressos isalons temàtics per conèixerles darreres innovacions enprevenció i extinciód’incendis

� Anàlisi i debat de sistemescontra incendis en edificissingulars

COMISSIÓ DEL MES

La diversitat de les activitats professionals delsmembres de la Comissió de Seguretat contraIncendis i Emergències que assisteixen a lestrobades mensuals fa que normalment hi hagi undebat força enriquidor i que arribar alsnecessaris acords no sempre sigui fàcil. Aquestadiversitat de procedències professionals permet,en molts casos, conèixer de primera mà elsavenços tècnics i les novetats legislatives en quèel sector està immers.

També és habitual, en aquestes reunions, laprojecció de fotografies d’incendis reals perestudiar-les amb detall i comentar les

particularitats del comportament dels materialsdavant del foc. A vegades, un company plantejaun dubte puntual respecte d’un tema concret i laresta de membres hi intenten donar solució.

S’estudien també les noves normatives i elscasos particulars que es produeixen quans’apliquen, per tal d’arribar abans, entre tots elspresents, a les necessàries interpretacions quehan de permetre treballar amb més fluïdesa. Aixímateix, si es detecta cap anomalia es transmet al’Administració que ha emès la Norma, ja siguidirectament a través de la mateixa Comissió obé per mitjà dels òrgans col·legials del CETIB.

COMISSIÓ DE SEGURETAT CONTRAINCENDIS I EMERGÈNCIES

JUNTA RECTORAPresident: Josep Font CasasVicepresident: Antoni Abad MorrosSecretari: Ramon Maria Altisent Pedrós

MEMBRES138

REUNIONSEl segon dijous de cada mes a l’Ateneu Industrial del CETIB

Més informació de les Comissions i inscripció a www.cetib.cat/comissions

TA

MA

RA

G.

CIS

NE

RO

S

17


18

RETRAT PROFESSIONAL

Ramon Perera és un amant dels idiomes i està convençutque l’esperanto pot ser “una gran eina de comunicacióentre els pobles” dins el Babel en què vivim. Actualment, abanda d’aprendre i gaudir dels balls folk de tot el món,Perera exerceix de professor d’esperanto, una tasca queduu a terme des de fa uns vint anys. La carreraprofessional d’aquest enginyer tècnic industrial químic,però, ha estat lligada durant més de trenta anys alslaboratoris de Nissan Motor Ibérica on es va especialitzaren metal·lúrgia i va aprendre mecànica “per osmosi”.

Perera va estudiar la carrera a l’Escola Industrial deBarcelona mentre treballava a la química Unicolor com aaprenent. Tres anys més tard va passar pel laboratori de lafàbrica de detergents Camp, a Granollers, i al cap de pocva entrar a formar part de la filial de Nissan. Aquestaetapa abasta 33 anys durant els quals va exercir deresponsable metal·lúrgic de la companyia i va treballar allaboratori de control de qualitat tractant diferents àmbitscom ara els materials, els tractaments tèrmics, lainvestigació d’avaries... A estones també feia de tutor delsbecaris d’enginyeria que passaven per la companyia. Lesseves inquietuds i iniciativa l’han dut a anticipar-se moltesvegades i a idear maneres de fer més innovadores: “No heparat de formar-me en temes tècnics i científics: un maipot quedar satisfet amb el que sap!”, assegura. Fins i tot,explica, va estudiar japonès durant una temporada per talde poder entendre els manuals originals que a l’empresarebien traduïts a l’anglès.

Casa seva és una bona prova de les seves ganesd’aprendre constantment: viu en una autèntica biblioteca–fins i tot té els llibres classificats per autors, llengües oàrees temàtiques– folrada de llibres de dalt a baix. Ara queestà jubilat combina aquesta afició amb la fotografia, el balli l’esperanto, segons ell, “l’idioma més directe i econòmic”pel que fa a la comunicació internacional: “L’esperanto jaestà fet, correspon a la societat fer-lo servir”, conclou.�

PATRICIA SERRANO I Text MARC JAVIERRE I Fotografies

El tècnic de BabelRamon Perera, ex cap del laboratori metal·lúrgic de Nissan Motor Ibérica i professor d’esperanto


19

“Un enginyer tècnic no surtendavant sol, necessitacol·laborar amb altra gent”

“L’esperanto és la llenguaideal per a la comunicacióinternacional”

“Sóc tossut i aquest caràcter,si està ben encaminat, crecque és una virtut”

“De vegades sóc massaimmediat i reacciono ràpidperò he après a compensar-ho”


Rös’s, un exemplea seguir

EMPRESA

La crisi és dura. Una empresa es veu obligada a tancari acomiadar tota la plantilla. Tres companys es quedena l’atur i decideixen invertir tota la il·lusió i esforços aaixecar el seu propi negoci. La historia no és d’ara. Vasucceir fa més de 30 anys i, tot i els temps que corren,les inversions dels tres amics continuen cotitzant ambèxit a la borsa de la il·lusió.

Vicenç Gil, enginyer tècnic industrial, protagonitzaaquesta història d’emprenedoria juntament amb CarlesMoliner i Francesc Esteve. El títol: Rös’s. L’argument: la creació de una empresa de fabricació d’aparellsd’estètica professional. “En aquell moment vam fer elque sabíem fer i ens vam arriscar. Tots tres teníem pocslligams, confiança en nosaltres mateixos i coneixíem elmercat”, explica Gil des d’un despatx situat a la zona dedesenvolupament de producte de les instal·lacions deRös’s conegut internament com a pensòdrom.

Per aixecar una empresa, assegura que, a més deser enginyers, els ha servit molt ser enginyosos: “Sommolt exigents amb la seguretat i fiabilitat dels nostresproductes i mai hem fet cas a allò que tanta gent diu ala vida: aquesta idea no pot ser”. Aquesta filosofia desuperació els ha permès passar d’un local de 16 m2 auna nau de 5.600 m2 on treballen 46 empleats, set delsquals són enginyers tècnics industrials, i disposar deles certificacions ISO 9001:2000 de qualitat i ISO13485:2003 de fabricants de productes sanitaris.

“Hem anat creixent a poc a poc i sempre tenint moltclar que els empleats són el més important”, continuaGil, que desenvolupa les funcions de gerent. Orgullós,explica que en moments durs com els actuals elsempleats han fet front a la situació: “Hem valorat moltles persones i l’equip, per això hem buscat gent que hodóna tot per l’empresa”. Parlar de deslocalització estàfora de la seva lògica. Per a ells, el problema no està enel fet que la mà d’obra sigui més o menys barata, sinóamb l’Administració, que tolera una competènciadeslleial i permet l’entrada de productes que nocompeteixen amb els seus en igualtat de condicions.

Rös’s no ha demanat mai subvencions. Els tres socispensen que les empreses existeixen per crear riquesa:“Les energies que inverteixes per demanar subvencions,s’han de destinar a crear riquesa”, diuen. De moment,30 anys avalen aquesta filosofia d’empresa.�

20

RÖS’SEmpresa dedicada a la fabricació d’aparells d’estètica i electromedicina

Empleats: 46Enginyers tècnics industrials: 7Any de constitució: 1982Facturació anual: 8 M d’eurosExportació: 60% de la producció

C/ Molinot, 46-4808860 Castelldefels Telèfon: 93 426 60 17 a/e: [email protected]: www.ross.es

M. GASTÓ I Text M. JAVIERRE I Fotografies


Línia d’una unitat de cavitació ques’usa en tractaments estètics.

Al gener de 2008, Rös’s es vatraslladar a una nau de 5.600 m2.Durant l’any passat van sortird’aquestes instal·lacions 4.953unitats d’equips.

Tots els productes que Rös’sdissenya i fabrica passen per unseguit de proves per garantir-ne laqualitat. A la imatge, els enginyerstècnics Jaume Condeminas i DavidRamos al laboratori d’assajos.

Vicenç Gil i Francesc Esteve en unade les cabines on testen els aparellsque desenvolupen en usuaris reals.Els acompanyen, d’esquerra a dreta,els enginyers tècnics industrialsPere Bosi, Jaume Costa, i ManelPoncet. La plantilla de tècnics escompleta amb Alfonso Flores.

21


22

El grup d’experts ha reco -negut l’error publicat en l’in -forme anual de l’organitzaciódel 2007. Per què tan tard?El detonant ha estat un arti -cle de la revista New Scientist(NS) que argumen tava que lainformació sobre les glaceresno havia seguit els pro -cediments de validació esta -blerts. L’IPCC ha confir mataquesta versió però ha sub -ratllat que l’incident ha estatuna excepció dins del controlde qualitat de la in formació.

Si bé cap organització noés perfecta, també és veritatque, després del fracàs deCopenhagen la polèmica hatransmès encara més incer -tesa i ha introduït descon -fiança en relació amb unseguit de dades sobre el canviclimàtic que són tingudescom una pre missa vàlida pelsgoverns més compromesos.En parti cular, la disminucióde les gla ceres es consideraun indicador clau de l’es -calfament del planeta.

Després de la publicacióde l’article, l’IPCC s’ha defen -sat dient que una erra da enun document de 3.000 pà gi -nes no posa en dubte la cre -dibilitat de tota una feina. Elgovern de l’Índia –un dels gransemissors de gasos d’efectehivernacle– ha estat crític iha encarregat un estudi alsseus científics que conclouque no hi ha res d’anormalen les glaceres de l’Hi màlaia imenys encara, risc de desa -parició. Tanma teix, hi ha ra -

El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, en sigles angleses)ha dit recentment que es va equivocar en predir que les glaceres de l’Himàlaiadesapareixerien l’any 2035. El problema no és tant l’error com la divulgació de la dada enun informe oficial d’aquest organisme que, en principi, es considera rigorós.

Crisi de confiança?Debat sobre la fiabilitat de la informació

ALBERT PUNSOLA I [email protected]

SOSTENIBILITAT

El ritme actual de desaparicióde les glaceres, com la deJökulsárlón (Islàndia), farà quegran part hagin desaparegutcap a meitat del segle XXI

P.S

ER

RA

NO


23

ons polítiques per qüestionarl’estudi. De fet, ja han sorgitactors autorit zats per apor -tar el seu punt de vista. És elcas del World Glacier Mo -nitoring Service (WGMS) queha ma nifestat que el ritmeactual de desa parició de lesglaceres farà que una granpart ja hagin desaparegutcap a la meitat del segle XXI.

L’AUTÈNTICA RESPONSA BILITATSeria també un error avivarla polèmica entorn de la cre -dibilitat d’un organisme ava -lat per 192 països de lesNacions Unides per un fetaïllat. Més que res, perquè sila predicció no fos certa peral 2035, però sí per a mésendavant, l’equivocació del’IPCC seria irrellevant. El fetés que la desaparició de lesglaceres de l’Himàlaia abo -caria 500 milions de perso -nes a patir escassetat d’ai -gua. El WGMS recorda quel’au tèntica responsabilitat ésla precaució. Aquesta orga -nització ha estudiat 100 gla -ceres del món i, en par ti -cular, les 30 que es con si -deren de referència. Entre lesmés vulnerables a curt ter -mini figuren les situades alsAlps, al Pirineu, part delsAndes i a les muntanyes ro -calloses als EUA. Però el quecompta és la tendència globalque mostra una acce leracióen el ritme de fusió arreu.�

Recerca punteraa Barcelona

LA DADA

Barcelona ha inaugurat unimportant centre de recer-ca dedicat a la nanoengi-nyeria (l’estudi de mate-rials i sistemes a escalaatòmica i molecular). ElCRnE té associats 20grups de recerca de l’UPCon treballen un total de 75investigadors dels àmbitsde la química, la física,l’elec trònica i els materials.El nou centre donarà prio-ritat a la investigació ennano partícules, nanoquí -mica, nanomecànica i na -no tec nologia de biomate-rials. El CRnE ocupa 700m2 del campus sud de laUPC, prop de la Diagonal,un indret batejat com a

Barcelona Knowledge Cam-pus i de signat com aCampus d’Excel·lència In -ter nacio nal pel Ministerid’Edu cació. Dins l’ampliventall de recerca, des delpunt de vista ambientaldes taca el desenvolupa-ment de catalitzadors eco-lògics per a motors menyscontaminants.�

La tendènciaglobal mostra unadesacceleracióen el ritme defusió arreu

2000 GWhha disminuït en total el consum elèctric dels abonats catalans respecte al nivellde consum assolit a mitjan 2008, segons les últimes dades de l’Institut Catalàd’Energia. Aquesta davallada està en consonància amb l’empitjorament de lasituació econòmica, ja que la corba descendent del consum elèctric coincideixplenament amb la baixada del PIB en el mateix període. Els grans sectors pre-senten taxes de variació negatives, amb excepció de l’agricultura, que creixlleugerament. La indústria és el sector on més s’ha reduït la demandad’electricitat, per damunt dels serveis.

Pel que fa a la demanda de carburants es reprodueix un patró similar aldel consum elèctric. Després d’experimentar un creixement sostingut en elsdarrers anys, la demanda de gasolines i gasoil A cau, si bé en aquest darrercas s’observa una tendència a l’estabilització del consum des de la primaveradel 2009. Cal recordar que, a banda de la mobilitat de la ciutadania en gene-ral, el sector del transport representa al voltant d’un 40% de l’energia finalconsumida a Catalunya.

Independentment dels efectes conjunturals que pugui tenir la crisi en elconsum energètic, el govern català ja té aprovada la revisió del Pla d’Energiade Catalunya 2006-2015 que inclou més estalvi, més eficiència i més energiesrenovables.

UP

C


ElBaix Llobregat,

una càtedra

l’aiguade tecnologia de

AIG

ÜE

S T

ER

LL

OB

RE

GA

T


E25

Les grans obres hidràuliques de Catalunya, des del final delsegle XIX, han estat la construcció de preses per obtenir energiai embassaments d’aigua situats a gairebé tots el rius. Tambés’han fet molts canals hidroelèctrics i per al reg agrícola. A partir dels cinquanta, s’inicià la construcció de plantespotabilitzadores i, cap als vuitanta, la de depuradores d’aigüesresiduals. Ara, la implantació de les tecnologies de membranas’emporta el gruix de les inversions. L’evolució de lesinversions mostra un creixent protagonisme del componenttecnològic i també una concentració geogràfica a l’àmbit delLlobregat Baix a fi de resoldre un conjunt de problemes degestió de l’aigua a Barcelona i l’entorn metropolità.

RAMON QUERALT I Pèrit industrial químic

EN PORTADA

gat,

Interior de la nau d’osmosiinversa a la planta del Prat de Llobregat

El resultat d’aquestes inver-sions és que el LlobregatBaix té infra es tructures hi -dràuliques molt interessants,algunes de les quals suposenrècords europeus i, fins i tot,mundials. Tot seguit en des-crivim algunes.

COL·LECTOR DE SALMORRESL’explotació minera de lessals sòdiques i potàssiquesde les zones Cardona-Súria i

Balsareny-Sallent ha ge neratuna progressiva salinitzaciódels rius Cardener i Llobre-gat, respectivament. Per so -lu cionar-ho, l’any 1989 es vaposar en servei un col·lectorde salmorres (d’un totald’uns 135 km) que, sortint deles poblacions indicades, s’u -neix prop de Manresa on ja té0,45 m Ø, per passar quanarriba al pont de Mercabarnaa 0,60 m Ø fins a connectaramb la sortida de l’EDAR delPrat de Llobregat on es bar-reja amb l’efluent depurat ies fa l’abocament a mar permitjà d’un emissari submaríde 2,4 m Ø i de 3,2 km dellargada.

Paral·lelament a l’anteri -or, aquest any s’ha posat enfuncionament un nou co -l·lector també de PRFV d’uns

0,80 m Ø, que, sortint de laplanta potabilitzadora d’A -bre ra, recull les aigües sala -des de la nova planta d’e -lectrodiàlisi reversible (EDR)i posteriorment les salmorresindustrials de Solvay (empre-sa que en part disposa d’uncol·lector propi), fet pel qualel diàmetre ja té a Martorell 1m i passa a 1,3 m a Sant Boi,on s’hauran de connectar lesaigües salades de plantaEDR fins a arribar al pont deMercabarna per acabar al’emissari submarí del Prat.La llargada del col·lector, quetambé dóna servei a la novaosmosi inversa d’Aigües deBarcelona (AGBAR) a SantJoan Despí, és d’uns 50 km.El titular de l’obra és l’A -gència Catalana de l’Aigua(ACA), si bé l’explotació la fa

ua

AIG

ÜE

S T

ER

LL

OB

RE

GA

T


Vista de la torre de confluènciadel col·lector de salmorres dela Conca del Llobregat

EN PORTADA

AGBAR. Estan en execucióles connexions d’aigües in -dus trials salades de la zona deCastellbisbal, Sant Feliu deLlobregat i la planta d’osmosiinversa d’Aigües del Prat.

DESSALINITZADORA DEL PRAT DE LLOBREGATAquesta instal·lació cap ta lesaigües del mar a uns 2,2 kmde la costa i 25 m de fondà-ria, a un indret adient perevitar la incidència tant del’activitat del Port de Barcelo-na com la influència de ladesembocadura del riu Llo-bregat, problema que finsavui s’ha pogut superar.L’aigua salada captada és flo-culada, clarificada per flota-ció i una filtració amb equipsoberts, tancats i de cartutx.Es disposa de deu bastidorsd’osmosi inversa per a uncabal de 20.160 m3/d i dosbastidors per a un segon pasparcial de 16.500 m3/d, quenomés funcionaran quan hihagi problemes amb el bor (al’estiu). L’aigua dessalada pas-sa per uns llits de calcita ons’injecta diòxid de carbó (gas)per a conseguir la seva remine-ralització i, finalment, s’impul -sa al dipòsit de la Fontsanta,per a la distribució en baixa.

Cal dir que els equipsd’osmosi inversa suposen lamajor part del consum ener-gètic total i que en aquest cass’ha reduït substancialmenten disposar dels anomenatsequips de Sistemes d’Inter -canvi de Pressió (SIP) tambéanomenat càmeres isobàri-ques, que aprofiten l’energiacinètica de l’aigua hipersali-na rebutjada. Cada bastidord’osmosi té 23 equips SIP, onla part principal és un cilin-dre perforat, amb una forma

que recorda el tambor d’unrevòlver, que girant lliure-ment sobre el seu eix imagi-nari, connecta i desconnectaels conductes situats dins deles dues capçaleres encara-des al cilindre. Aquest equipceràmic, de dimensions moltajustades i situat dins d’uncilindre, és lubricat per lamateixa aigua, té la rotacióautoregulada i, quan gira,comunica per uns instantsl’aigua hipersalina que surtde l’e quip amb l’aigua de marque hi entra. Aquest curtcontacte fa una transferènciade la pressió que redueix lesnecessitats energètiques debombament de forma quel’equip d’osmosi (incloent-hiels dos passos a l’estiu) té unconsum de només 2,75 kW/m3

per passar a 4 kW/m3 per alconjunt de tota la planta,valors difícils de re baixar. Lacapacitat de pro ducció d’ai -

gua d’abasta ment urbà és de200.000 m3/d (punta) i de 60hm3/any, la xifra més elevadad’Europa per a aigües de con -sum hu mà. L’explo tació és acàrrec de la UTE constructora.

LA BARRERA HIDRÀULICACONTRA LA INTRUSIÓMARINACom s’ha generat una falcasalina subterrània a l’aqüíferdel delta del Llobre gat queposa en perill l’ex plo taciódels pous que subministrenaigua a municipis i indús-tries de la zona, s’ha optatper la implantació d’u na bar-rera hidràulica amb la cons-trucció inicial de quatre pousd’uns 70 m de fondària iparal·lels a 1,5 km de la líniade costa, amb una separaciód’uns 300 m. Des de març de2007 s’han injectat per mitjàd’aquests pous 2.500 m3/dd’aigua regenerada produïdaa l’EDAR del Prat i s’hi hadetectat una disminució delcontingut de clorurs, sodi,calci, magnesi, ferro i amoni,així com un increment denitrats (presents a l’aiguad’in jecció). Aquesta milloraté una àrea d’in fluència d’1-2km dels pous d’injecció, apro-ximadament. En concret, enun pou (Gearbox Prat), elsclorurs han passat de 6.500mg/l a 1.000 mg/l. En totals’han injectat més de850.000 m3 d’aigua rege -nerada. Actualment s’es tàduent a terme la segona fase,que consta de set pous més,fet que farà necessari dispo-sar de fins a 15.000 m3/dd’aigua regenerada per ali-mentar els onze pous. Ambaquesta actuació es confia arecuperar l’aqüí fer del deltade manera que podrà conti -

26

AR

XIU


27

nuar la seva ex plotació per aaigües d’abas tament urbà. Sibé hi ha pre cedents d’opera -cions similars als EUA, unaactuació, i més d’aquestamag nitud, en un aqüífer lito-ral no es coneix a Europa. Laconstrucció i la gestió corres-ponen a l’ACA.

L’EDAR DEL PRATAquesta Estació Depuradorad’Aigües Residuals la gestio-na EMSSA i rep les aigüesdel sector sud de la ciutat deBarcelona i d’al tres pobla -cions a l’entorn de l’úl timtram de les ribes del riu. Ésla que ocupa més superfíciede la península (41 ha) i haestat projectada per donarservei a uns 1.500.000 habi-tants equivalents a un cabal de320.000 m3/d (100 hm3/any),incloent-hi la reducció (70%)de nu trients (P, N) amb nitri-ficació i desnitrificació. Des-prés d’un pretractament con-vencional preparatori, es faun tractament primari perseparar (70%) els sòlids ensuspensió per mitjà de decan-tadors rectangulars amb ras-quetes de fons. Tot seguit,l’aigua és sotmesa a un trac-tament de llots activats ambreducció de nutrients (70%de N i P) amb nitrificació idesnitrificació. L’aireació defons dels reactors es fa permitjà de difusors connectatsa una xarxa de conduccionsd’aire a baixa pressió. Ladecantació final es fa amb 12clarificadors circulars.

L’aigua depurada és eva-cuada al mar per mitjà d’un

emissari submarí de 3.200 mde llargada i 2,4 m Ø ambsortida a 60 m de fondària.Per aquest emissari tambés’hi aboquen les aigües delcol·lector de salmorres.

Els llots separats són es -pessits i passen després auna digestió anaeròbia queredueix un 30% la matèriaseca. Tot seguit els llots esdeshidraten amb centrífu-gues per reduir el volum auna sisena part i se n’obte -nen unes 30.000 t/any de lesquals 17.000 són aplicades al’agricultura i la resta sónassecades tèrmicament per ala seva posterior aplicació al’agricultura (53%), les ci -menteres (44%) i el compos-tatge (3%).

Aquesta EDAR disposad’una planta termoelèctricad’uns 25 MW que funcionaamb gas natural (85%) i bio-gàs (15%), que subministrael 48% del consum elèctric ique també genera una calorresidual (aigua calenta i ga -sos de combustió) suficientper a l’assecatge dels llots.

L’ERA DEL BAIX LLOBREGAT Malgrat que ara la destinacióprincipal de l’aigua depuradaés l’abocament al mar, l’ERAque ocupa 4,5 ha, preveu po -der tractar tota l’aigua depu-rada (320.000 m3/d) per ferfront a situacions d’emer -gència puntuals. El tracta-ment consta d’una flocula-ció/decantació que inclou ladosificació d’un polielectròliti de microsorra per al fun -cionament dels decan tadors

llas trats. Els llots separatspassen per un equip ciclònicper recuperar la mi crosorra ireciclar-la, se guida d’una mi -crofiltració amb malles de 10µm amb 5.040 discs semisub-mergits. Una part del cabales pot derivar cap a una plan-ta on se’l sotmet a una ultra-filtració per a 15.000 m3/d i aun tractament d’os mosi in -versa per obtenir un cabal de7.500 m3/d, que després debarrejar-se amb els altres7.500 d’aigua ultrafiltradasón desinfectats amb UV.Així, dels 100 hm3/any depu-rats, està previst reutilitzar-ne un 45%: 20 hm3 són abo-cats al riu Llobregat, 4 sónconduïts a les zones hu mi -des, 0,1 a la planta d’os mosiinversa i 21,4 hm3 són impul-sats a la planta EDR de 96piles (Sant Boi de Llobregat)per produir 18,8 hm3 d’aiguadessalinitzada i aplicar-la alreg agrícola de 1.100 ha. Ladistribució d’a quests volumsés irregular durant l’any i vecondicionada pels cabals delriu i les variacions de la de -manda. Aquestes ac tua cionspermeten restablir el cabal delLlobregat aigües avall de SantJoan Despí, el reg agrícola alCanal de la Dreta, l’estabi -lització de les zones humidesdeltaiques, les basses de recàr-rega a Sant Vicenç delsHorts i a Santa Coloma deCer velló, la barrera hidràu -lica a l’aqüífer del Llo bregati, eventual ment, tam bé s’im -pul saran aigües més amuntde Sant Joan Despí (fins aPallejà) per alimentar el riua fi de fer una reu tilitzacióindirecta d’aigües re gene -rades per a l’abasta ment ur -bà, una solució que també ésuna novetat.

La barrera hidràulica contra laintrusió marina és única a Europa


28

L’ETAP DE SANT JOAN DESPÍAquesta estació potabilitza-dora ha estat construïda iexplotada per AGBAR per aun cabal de 5,5 m3/s d’aigüessuperficials del riu Llobre-gat, i ara també per tractarles aigües subterrànies delspous situats a la zona deltai-ca. Amb el temps la qualitatde l’aigua de la zona s’hacomplicat i han augmentatles exigències de la legis -lació, però es tenen millorstec nologies. Així, s’ha anatmo dernitzant la línia de trac-tament fisicoquímic, que avuidia consta de cloració (ClO2),coagulació/decantació amb sals,filtració lenta amb llits d’are -na, ozonització, filtració ambcarbó i desinfecció amb clor.

Actualment és a punt d’i -nau gurar-se una instal·lació

complementària per millorarla qualitat de l’aigua tracta-da. El punt de partida és lasortida de l’aigua filtradaamb arena d’on es derivaran2,65 m3/se, que seran sotme -sos a una ultrafiltració, ra -diació UV, condicionamentquímic, filtració amb cartutxi osmosi inversa amb tres eta-pes, per minimitzar el cabaldel rebuig salí. Finalment, esbarreja amb les aigües filtra-des que no han passat per lesmembranes ja que així no calfer una remineralització.

D’aquest tractament enresulta una instal·lació flexi-ble per afrontar els problemesde qualitat de l’aigua superfi-cial del Llobregat. També caldestacar el sistema de tracta-ment dels fangs separats pels

decantadors, que són espes-sits i assecats, per mitjà d’unatomitzador, per obtenir unsubproducte de consum per ala indústria ceràmica, unaaltra novetat a Europa.

L’ETAP D’ABRERAL’ETAP d’Abrera, explotadaper l’Abastament Ter Llobre -gat (ATLL), va entrar en ser -vei el 1980 si bé ha estat sot -mesa a continuades obresd’am pliació i millora incloent-hi la possibilitat de reduir lasalinitat de l’aigua tractada.

Per mitjà d’un grup debombament es capten aigüesdel riu Llobregat, són sotme-ses a oxidació amb perman-ganat potàssic i diòxid declor, a un tractament fisico-químic de floculació-coagula-ció, per passar després a 8

decantadors circulars queclarifiquen l’aigua, i una fil-tració amb 12 filtres de sorrai 15 de carbó actiu. Els fangsseparats als decantadors sónespessits i després deshidra-tats amb centrífugues.

Tot seguit, part de l’aiguatractada és elevada amb 12(9+3 de reserva) bombes perpassar a una nova insta -l·lació apta per dessalinitzarfins a 220.000 m3/d mit jan -çant 9 línies d’elec trodiàlisireversible, cadascuna de lesquals té 64 piles. El procéssepara les sals dissoltes permitjà d’un procés electroquí-mic i uns parells de membra-nes selectives (aniòniques icatiòniques) que separen l’ai -gua salada de la dessalada.Periòdicament es canvia la

polaritat elèctrica i els fluxosde les aigües per mantenirnetes les membranes i, ambaixò, el rendiment de la ins-tal·lació supera el 90% enconversió hidràulica i el 75%pel que fa al tall de sals (valormitjà en funció de la tempe -ratura de l’aigua tractada). Fi -nalment l’aigua es reminera-litza amb una dosificació decalç i desinfecció amb clor.Aquesta és la planta EDR mésgran del món. Cal destacarque sobre la coberta dels dipò-sits d’aigua s’han emplaçatunes 15.700 plaques fotovol-taiques amb una potèncianominal de 2.798 kW.

L’EDAR DEL BESÒSUna de les reformes mésimportants derivades de lacelebració del Fòrum l’any2004 va ser la total remodela-ció de l’EDAR del Besòs, ambun disseny compacte obligatper la manca d’espai. Dónaservei a uns 2.800.000 habi-tants, amb un cabal total de525.000 m3/d. L’explotació vaa càrrec de l’Entitat Metropo-litana de Serveis d’Aigua iTrac tament de Residus(EMSSA). El pretractamentté ca pacitat per a un cabalpunta de 15 m3/s; l’elevació del’aigua es fa amb 15 cargolsd’Arquímedes que alimenten6 dipòsits dessorradors. Eltractament primari per a12,5 m3/d disposa de 10decantadors rectangulars dedoble fons i lamel·les. L’aiguaés elevada amb sis bombes alsnou reactors biològics de15.000 m3 cadascun i 8 m.d’alçada. L’aireació de fons esfa per mitjà de difusors con-nectats a una xarxa de con-duccions d’aire alimentadaper cinc turbobufadors de

EN PORTADA

Han augmentat les exigències de lalegislació sobre qualitat de l’aigua


29

Vista aèria del Delta delLlobregat, un riu queconcentra una gran quantitatd’infraestructures hídriques

44.000 Nm3/h. L’aigua depu-rada és evacuada amb sisbombes connectades a unemissari de 2,1 m Ø, 2,9 kmde llargada i 55 m per sotadel nivell del mar. El llotsseparats són conduïts a 10 es -pessidors i deshidratats amb 4centrífugues de 225 m3/h. Ac -tualment s’està instal·lant unsistema d’asse catge tèrmic defangs per a 180.000 t/any,basat en l’obtenció d’unamassa de fideus de fang que,dins d’un túnel, són assecatsa uns 80 ºC, fet que suposaobtenir un pellet estabilitzat iesterilitzat que només pesauna cinquena part. El fet demantenir el llot a baixa tem-peratura i sense generar polspermet evitar els possiblesriscs d’incendis i/o explo-sions, de manera que es com-pleix la normativa ATEX.Aquesta ins tal·lació d’asse -catge serà la més gran delmón que apliqui aquesta tec-nologia. Cal destacar queaquesta EDAR està situadadins de la zona urbana, la qualcosa fa necessari un controlmolt acurat de les olors.

ALTRES INSTAL·LACIONSComplementàriament als vuitgrans equipaments esmen -tats, hi ha altres insta l·la -cions i entitats molt diversesrelacionades amb l’aigua, deles quals, sense la intenció defer una llista total, s’enu me -ren algunes per millorar larepresentativitat del ter ritorii especialment per am pliar elventall d’activitats: CLABSA,Museu de l’Aigua, Laboratoridel Dr. Oliver-Ro dés, Aigüesdel Prat, Co munitat d’Usua -ris d’Ai gües Subterrànies delDelta del Llobregat, Basses derecàrrega, EDAR de Sant

Feliu de Llobregat, i CentralBesòs, entre d’altres.

CONSIDERACIONS FINALSAquesta breu i densa relaciód’instal·lacions hídriques ra -di cades al territori del Llo-bregat Baix possibilita fer-seuna idea general de l’ampliventall de tecnologies ques’apliquen actualment pergestionar l’aigua, a la qualcal afegir tota l’organitzacióassociada, la instrumentaciói el control... per donar serveiles 24 h i els 365 dies a l’any.

La gestió d’aquestes in -fraestructures ha derivat enla formació d’un clúster deprofessionals de formació iresponsabilitats molt hetero-gènies que, amb responsabi-litats directes del dia a dia,han de fer front a situacionsdifícils tant en relació amb laquantitat com amb la quali-tat de les aigües, així comtambé dels complicats pro-blemes mediambientals asso-ciats.

Per a la implantació d’a -questes infraestructures haestat necessària una conti-nuada inversió econòmicaespecialment durant els úl -

tims anys, com també re -sulten uns elevats costosd’ex plotació que inclouen unsignificat consum energètic.

Una visita a les insta -l·lacions i entitats relaciona-des pot permetre obtenir ungran volum d’informació queés tot un compendi extrema-dament variat de l’estat actu-al dels processos aplicats altractament i la gestió del’aigua, que en el seu conjuntsón tota una càtedra de tec-nologia de l’aigua.

El territori del LlobregatBaix, i més especialment elmunicipi del Prat, presentauna concentració importantde tractaments i gestió del’aigua, circumstància quecal donar a conèixer a fi quetots els professionals interes-sats en la matèria aprofitinla proximitat geogràfica perampliar els seus coneixe-ments sobre el primer delslíquids.�

El CETIB té una comissió de Medi Ambient,Energia i Seguretat. Més informació a www.cetib.cat/comissions

INS

TIT

UT

CA

RT

OG

RÀ

FIC

DE

CA

TA

LU

NY

A


30


31

“Josep Enric Llebot, físic i especialista en canvi climàtic a Catalunya

ENTREVISTA“ara no

La Cimera de Copenhaguen ha desil·lusionat aquellespersones que veien en aquesta cita l’última esperançaper salvar el clima del planeta. Copenhaguen havia deservir per definir un protocol mundial que substituísKyoto, però no ha estat així. En parlem amb JosepEnric Llebot, un dels màxims experts en canvi climàtica casa nostra i que va ser a la capital danesa perpresentar l’informe El canvi climàtic a Catalunya, coma coordinador d’aquest. Llebot és membre del ConsellAssessor per al Desenvolupament Sostenible de laGeneralitat i del Grup d’Experts en Canvi Climàtic deCatalunya. Des d’un lloc o altre, bona part dels seusestudis s’han centrat en el camp de la física ambiental iel canvi climàtic.

JORDI GARRIGA MAS I Text LOURDES SEGADE I Fotografies

Abans teníem

Kyoto,tenim res


A32

Abans que s’iniciés la cimera,semblava que Copenhaguenera l’última oportunitat persalvar el clima…El clima ni el salvarem ni eldeixarem de salvar. El canviclimàtic és un fet irreversi-ble, l’únic que podem fer araés prendre mesures perquèaquest canvi sigui tan lentcom sigui possible.

Quina valoració fa vostè de lacimera de Copenhaguen?Personalment, va ser unaexperiència molt interessant.Sorties de l’avió i ja estavesparlant de canvi climàtic. Hihavia exposicions per tot ar -reu, manifestacions, xerra-des, reflexions... Dins la cime-ra, jo no estava en el sectorpolític de les negociacions,sinó en la banda científica i dediscussió. Des d’aquí, vaigpoder constatar que el sectorcientífic nord-americà és ho -mologable al que nosaltresdiem. No qüestionen de capmanera l’escal fament globalni el canvi climàtic sinó quesón més aviat alarmistes.

I per què parlem de fracàs?Perquè, avui, el problema noés científic, sinó polític. ACopenhaguen hi ha hagutdos canvis molt importants.Per un costat, hi ha un clarís-sim canvi de lideratge. Finsara, Europa tenia la batuta al’hora de promoure iniciati-ves de lluita contra el canvi

climàtic, i això li va permetreestablir tota una indústria alvoltant del medi ambient,però ara ha perdut aquestabatuta. L’eix EUA-Xina, jun-tament amb l’Índia i el Brasil,han apartat Europa. Per unaltre costat, si Kyoto fixavaobjectius clars, ara noméstenim acords de bones inten-cions. Sense explitar-ho, elsEUA i la Xina s’a parten de lesenergies reno vables i apostenpel carbó net.

Quin és el futur de les inicia-tives que s’havien començat aEuropa i de l’aposta pel nego-ci de les renovables?Ho veurem. Cal veure si Eu ro -pa continua amb l’apos ta es -tratègica o si segueix els EUAi la Xina. El problema és queEuropa necessitava Co pen -haguen per assolir els seusobjectius, pensava que tot-hom aniria de bracet amb ella,però no ha estat així, amb totel que significa per a la indús-tria del medi ambient.

Europa s’enfronta a tot ple-gat de forma desigual respec-te als xinesos i als americans.Quins costos pot tenir això?El discurs europeu és quel’aposta per les energies ne -tes i renovables no és un cost,sinó una inversió i una majorcompetitivitat en el futur. Elque sí que és diferent per a laindústria europea del mediambient és que no és elmateix dirigir-se al mercat del’Europa dels 27, que a tot elmón. També hem de tenir encompte que quan parlem delsEUA és una realitat moltàmplia. Tenim l’exemple deCalifòrnia, on mediambien-talment són encara mésagressius que els europeus.

Així, hem fet una lecturamas sa negativa de la cimera?No, no. Climatològicament,la lectura és del tot negativa.La política ha de gestionarun problema científic peròCopenhaguen no ha servitper gestionar el clima. Abansteníem Kyoto, ara no tenimres, i això és molt greu. Sicontinuem creixent així l’at -mosfera canviarà els seus pa -trons de desenvolupament i,si no actuem, aquests canvisatmosfèrics provocaran can -vis subs tancials al planeta.

Quan arribarà el canvi climàtic?El canvi climàtic ja és aquí.El que no podem és atribuirun fenomen concret a aquestcanvi. El clima és una cosaabstracta, és una mitjana, isempre hi ha hagut fenò-mens extrems o fins i totestranys. El problema és queaquests fenòmens extremscada cop sovintejaran més.

L’ONU ha calculat que elspaïsos desenvolupats hau-rien d’emetre entre un 25% i

Josep Enric Llebot és doctor enCiències Físiques i catedràticde la UAB, on va ser degà de laFacultat de CiènciesENTREVISTA


33

un 40% menys que el 1990,però les ofertes anunciadeses limiten a un 17%. Aquestsobjectius de reducció podensuposar 3º més de tempera-tura. Què significa això?Teòricament, s’ha acceptatque el llindar per a un escal-fament global assumible ésun augment de 2º de tempe-ratura, però el que és cert ésque, si seguim com ara, arri-barem als 3º. Políticament,s’accepta que tot allò que su -peri un increment de 2 grauscomportarà que les interfe-rències climàtiques seranperilloses. Enfrontar-nos alsriscos del canvi climà tic ésuna qüestió de capa citat tec -nològica, de pos si bilitat o nod’adaptació. Una cosa són elsefectes físics i, l’altra, els eco-nòmics, polítics i socials.

A quins riscos i problemeseconòmics i socials s’hauràd’enfrontar Catalunya?Essencialment hi ha dosfactors: la disponibilitat dere cursos hídrics i l’erosió deles zones costaneres baixes,

com és el Delta de l’Ebre, peròtambé les platges. En aquestsentit, hem de tenir en comp-te que econòmicament aixòpot ser molt important, jaque si som un país turísticessencialment de sol i platja,tenim un problema. Però, comdic, és un problema tecnolò-gic. Aquests efectes es podenapaivagar amb diferents in -fraestrutures. I ens enfronta-rem a més problemes.

Com ara?L’agricultura de secà tindràproblemes de sequera, ja queles zones àrides tendiran adesplaçar-se cap al nord.També el negoci lligat al tu -risme d’hivern, que cada copveurà més reduïda la tempo-rada de fred i neu i la cotacada vegada serà més alta.Un altre factor important sónles malalties. Hi haurà vec-tors, com per exemple elsmosquits, que, si els hivernssón més suaus, poden proli-ferar en grau epidèmic…

En el futur, hem de pensaren un canvi dràstic del medi?No ho sabem del tot. Però elsmodels predictius no van capa la teoria del balancí, quedescriuria un desequilibriradical i sobtat, sinó mésaviat cap a un canvi progres-siu. De totes maneres suc-ceeixen coses que fan dubtarla comunitat científica, comla plataforma Larssen B del’Antàrtida, que l’any 2002 esva fondre en poc més de 30dies després d’haver estatestable durant 10.000 anys.

En la presa de mesures per aun canvi climàtic més lent elsenginyers tindran molt a dir…Sí, segur, és clar que tindran

molt a dir-hi. En generalsempre parlem d’accions perpal·liar o mitigar el procésd’escalfament i canvi climà-tic, però també es pot actuarproactivament. Això és la geo -enginyeria i els enginyers ensón peça clau. De moment,són propostes especulativesque pretenen actuar directa-ment damunt la natura. Vandes la invenció d’enginys perreduir la radiació solar, finsal conreu de bancs de plànc-ton per absorbir de CO2.

L’inici de l’esgotament delpetroli pot ser la solució a lareducció d’emissions de CO2?Podria ser-ho, però més valque les solucions siguin pen-sades, no provocades. Arri-bar al peak oil vol dir que nohi hauria petroli per a tot-hom i això seria molt fort. Elque sí que és clar és que enun futur el preu del petroliserà molt més car i això posa-rà en relleu que moltes cosesque ara semblen normals enrealitat són sumptuàries. Perexemple, passar el cap de set-mana a Londres o Roma grà-cies als vols de baix cost.

Recentment Michael Griffin,exadministra dor de la NASA,comentava que el problema del’escalfament és qui decidiaqui na és la temperatura òp -tima per al planeta. Per en -ten dre’ns, a Sibèria estaranesperançats perquè el canviclimàtic els permetrà sembrara tota la seva estepa glaçada…És veritat. És exactamentaixí. El problema és només lacapacitat d’adaptació nostra ide la natura. Tot canvi no ésdolent. El problema és lafracció de persones que nos’hi poden adaptar.�

“Sense dir-ho de forma explícita, elsEUA i la Xina s’aparten de les energiesrenovables i aposten pel carbó net”


34

Les raons per les quals neces-sitem aïllar tèrmicament unrecipient poden ser diverses;destaquem-ne algunes:

1. Necessitat d’estalviar ener -gia, d’evitar costos inne -cessaris per consum d’e -nergia, tant en condicionsde fred com de calor.

2. Evitar les pèrdues de pro-ducte per “respiració” delrecipient.

3. Protecció de persones, enrecipients a alta tempera-tura. Els recipients quetreballen a temperaturasón una font d’accidentslaborals. Per evitar-los,s’imposa disposar d’unaprotecció correcta.

4. Necessitats del procés. De -terminats processos s’hande fer a temperatura, iaquesta s’ha de poderman tenir i garantir. Unaadequada protecció tèrmi-ca contribueix a reduircostos de producció.

GRUIX DE L’AÏLLAMENTLa tria del gruix adequatd’aïllament ve condicionadaper factors econòmics. A títolorientatiu podem fer servirels valors de la taula 1: si elgruix està lligat a diversos fac-tors convindrà consultar unaenginyeria especialitzada.

En cas de treballar ambtemperatures superiors als100 ºC, s’aconsella dissenyarl’aïllament en dues capes,prenent la precaució d’apli -car l’aïllament encobert demanera que les juntes es tro-bin sempre al portell. Ésrecomanable protegir l’aïlla -ment, per evitar trencamentscom a conseqüència de frega-ments o de cops. Això encaraés més necessari quan elsrecipients es troben a laintempèrie. La protecció ha -bitual consisteix en una xapad’alumini amb les unionsreblades i engafetades. El tre-ball s’ha de dur a terme ambuna cura especial a fi d’as -

segurar l’estanquitat del sis-tema; altrament, si plogués,nevés o fes vent es reduirienconsiderablement les presta-cions del recipient.

Les pèrdues per “respira-ció” tenen lloc quan el contin-gut del recipient és volàtil ies troba a pressió. En cas queno estigui correctament aï -llat pot passar que, amb lacalor de la intempèrie, aug-menti la seva temperatura i,per tant, la pressió. Això potfer disparar les seves vàlvu-les de seguretat i ocasionarpèrdues innecessàries.

Durant la nit, el recipienttornarà a refredar-se i recu-perarà l’aire fred. Com méspetit sigui el recipient, mésgrans poden ser les pèrdues.

L’ELECCIÓ DEL PRODUCTEAÏLLANTA l’hora de definir el produc-te que emprarem per aïllar elrecipient, cal tenir en comptetant les prestacions que vo -

ARTICLE TÈCNIC

Aïllament tèrmicde recipients situatsa la intempèrieLes instal·lacions de fluids exteriors, bé siguin canonades o recipients, estan sotmeses a laclimatologia. Un aïllament inadequat implica una reducció de la productivitat, un incrementdels costos energètics i problemes de manteniment i durabilitat de les instal·lacions. Pertant, cal conèixer les possibles condicions adverses i preveure accions per evitar danys.

JORDI BOLEA I Rockwool Peninsular, SAU


35

lem obtenir com la forma delrecipient. Farem servir pro-ductes en forma de feltres omantes o, en tot cas, plafonsflexibles quan el recipientsigui cilíndric; per contra, siels recipients tenen les paretsplanes aplicarem productesrígids. Cal assegurar-se quela conductivitat tèrmica delproducte s’ajusta a les nos-tres necessitats i a les dife-rents temperatures de tre-ball. En cas que els recipientssiguin de grans di mensions icalgui accedir a la part su -perior per feines de mante -niment, s’aplicaran ma terialsaïllants amb propietats mecà-niques adequades que per-metin el pas de persones. Elmaterial aïllant ha de garan-tir que no provoqui corrosióen contacte amb el metall.Seran productes amb pro -pietats repulsives a l’ai gua,productes d’estruc tura ober -ta (μ = 0). L’aïlla ment hauràde ser sempre “respi rant”,així, en cas que pu gui allot-jar de manera fortuïta aiguaal seu interior, es podrà eva-porar per mitjans naturals.

En la taula 2 s’in diquenles principals característi-ques a tenir en compte.

PROTECCIÓ Els materials aïllants em -prats en el calorifugatge derecipients no han d’afavorirla corrosió, però aquesta potaparèixer després de l’aïllanten forma de condensació si laprotecció del recipient no ésl’adequada o bé presenta fi s u -res i/o manca d’estan quitat.És re co ma na ble que els reci-pients, encara que estiguincalorifugats, siguin sotme-sos a un tractament anticor-rosiu aplicant-hi una pintura

adient després de netejar-losamb sorrejat. Per fer-ho, con-sulteu els fabricants de pin-tures anticorrosives.

MANTENIMENTEls recipients calorifugatshan de ser objecte d’un man-teniment regular. Aquestmanteniment preventiu técom a objectiu detectar fui-tes, tant en el tancament delrecipient com en les conne-xions i boques d’home quees troben al seu voltant. Esprestarà una cura especial enels ràcords i els sistemes deplatines que uneixen canona-des i aparellatge de mesura oregulació (vàlvules, compor-tes, etc.). En els tancamentss’observarà que no s’haginproduït cops o ruptures en laprotecció de l’aïllament; sise’n detecta alguna, es repa-rarà immediatament.

EXEMPLE DE CÀLCULNecessitem conèixer el tempsque triga a refredar-se unrecipient d’aigua cilíndric,un cop s’ha desconnectat elsistema d’escalfament format

per unes resistències elèctri-ques. Partim de la hipòtesique el recipient es troba par-cialment ple, de l’ordre del 50al 80%. Les dades de partidasón les següents:

- Disposició: horitzontal- Diàmetre: 1.000 mm- Longitud: 2.500 mm- Temperatura ambient: -5 ºC- Velocitat del vent: 8 m/s- Temperatura final: 0 ºC- Protecció: Planxa d’alumini- Aïllament: manta armada

de llana de roca de 100mm de gruix.

1. Començarem per calcularla temperatura mitjana, par-tint de les temperatures ini-cial i final: t0 a l’inici: 10 ºC; t0

al final: -5 ºC

2. Consultarem a la fitxa delproducte aïllant el valor λ delproducte a la temperaturamitjana.

λ 14 = 0,036 W/mK

Taula 2 Propietats a tenir en compte en la tria del producte aïllant

Taula 2

Principals requeriments i característiques

Conductivitat tèrmica Comportament a l’aiguaTemperatures de servei Comportament a la humitatReacció al foc CorrosióFlexió-curvatura Marca de qualitat per tercera partComportament a compressió Fitxa de seguretatAbsorció acústica Marcatge CE

Taula 1

Gruixos d’aïllament

Temperatura (ºC) 60 80 100 120 140 160 180 200 220Gruix (mm) paret 60 80 95 105 120 130 140 145 150Gruix (mm) coberta 60 75 90 100 110 120 130 135 140

(50 + 10) 0+(-5)

tm = ( 2 2 ) =14 ºC2

+

Taula 1Factors per a l’elecciódel gruix adequat d’aïllament


3. Calcularem el valor delcoeficient de transmissió tèr-mica per convecció αc:

αc = 7.6*v 0,8 W/m2 K

αc = 7.6*8 0,8 = 40.11 W/m2 K

4. Calcularem el valor delcoeficient de transmissió tèr-mica per radiació αs:

5. Calcularem el valor delcoeficient de transmissió tèr-mica exterior α2:

α2 = αc + αs W/m2·K

α2 = 40.1 + 2.9 = 43,0 W/m2·K

6. Calculem Δtv i Δtn

Δtv = (50-(-5)) = 55 ºC i

Δtn = (0-(-5)) = 5 ºC

7. Calculem ln Δtv i ln Δtn

In(Δtv) = 4.007 ºC i

In(Δtn) = 1.609 ºC

8. Calcularem la massa delfluid continguda en el reci-pient (mi).

mi = 0.5 * ( ------------ * 12 * 2.5 · 1000)

= 981 kg

9. Calculeu la superfície d’in -tercanvi tèrmic.

F = 2 * ------------ * 12 + π* 1.2* 2.5

= 10.99 m2

10. Finalment obtindrem eltemps que triga a refredar elfluid.

z = (InΔtv -InΔtn) * mi * cp * --------------- hr

z = (4.007 - 1.609) * 981 * 4180 *

0.036 43.0 = 696 hr

NOTESSi la caiguda de la tempera-tura no és superior als 50 ºC,podem considerar un valorde λ constant des de l’inicifins a la fi. L’arrodonimentmatemàtic tindrà una ínfimarepercussió en el resultatfinal. En canvi, si la caigudade temperatura supera els 50ºC, aleshores es pot conside-rar novament constant.

En el càlcul precedent,s’ha considerat que la distri-bució de la temperatura en elfluid és homogènia, la qualcosa no sempre es compleixen la realitat. Cal tenir encompte que, en determinadesparts del volum i com a con-seqüència dels ponts tèrmics(peanyes, suports, proteccionsi altres elements fixats al re -cipient), el fluid pot co men çara solidificar-se, men tre que enaltres parts ro mandrà líquid.�

36

ARTICLE TÈCNIC

T0

100αs = C*------------------------------------------------ W/m2 · K

t0 - t1

-[ ]4 T1

100[ ]4

αs = 3.5---------------------------------------- = 2.88 W/m2··K(2.80)4 - (2.68)4

(7-(-5))

π4

π4

RO

CK

WO

OL

Xλ

+ 1α2

3600*F

+0.1 1

3600 * 10.99

Canonades i recipientcorrectament aïllats

DEFINICIONS

Coeficient de conductivitat tèr-mica. El coeficient de conductivitattèrmica (λ) d’un material expressa laquantitat d’energia que travessa unmaterial d’un gruix d’1 m, en què ladiferència de temperatura entre lesdues superfícies planoparal·leles ésd’1 K. La unitat és la λ (W/m.K).

Coeficient de transmissió tèrmi-ca. El coeficient de transmissió tèrmi-ca (αs) expressa la quantitat d’energiaque passa a través d’una paret d’unasuperfície d’1 m2 en què la diferènciade temperatura a la superfície il’ambient és d’1 K.

El coeficient de transmissió tèr-mica (α) està format, d’una banda, perla radiació (α) i, de l’altra, de convec-ció (αc). Aquestes dues parts s’han decalcular per separat i sumar després,segons: α = αs + αc. La unitat és α(W/m2K).

Resistència tèrmica. La resistènciatèrmica (R) d’un tancament expressaen quina mesura es frenarà la transfe-rència de calor a través de la paret. Laresistència tèrmica es calcula en fun-ció del gruix i el λ del producte. R =d/λ. La unitat és R (m2.K/W).


37

Una caldera té com a finali-tat escalfar de manera conti-nuada aigua o altres fluids apartir de diferents fonts d’e -nergia, com poden ser el gasnatural, el gas propà, elgasoil o el carbó. Triar unacaldera implica tenir encompte una sèrie de con -sideracions eco nò miques pe -rò també am bientals.

Les calderes de carbótenen un baix rendiment iunes emissions de CO2, SO2

NOX, COVs i CO elevades.Les de gasoil, presentenunes emissions de CO baixesi una major facilitat en laregulació de les potències.La part negativa és la sevaalta producció de NOX i SO2

i de partícules sòlides ensuspensió (fums negres),que, a més, en redueixen l’e -ficiència.

En canvi, el gas propà téuns nivells d’emis sió baixosi un bon nivell d’eficiència,però el dipòsit requereix deforça espai.

El sistema de calefacciómés utilitzat a Espanya és lacaldera de gas natural, queemet menys emissions con-taminants que altres com-

bustibles fòssils. Demanapoc manteniment i no gairees pai. En contrapartida, es -tà subjecte a la disponibili-tat, més freqüent a les zonesurbanes. El gas natural téfutur per les reserves dispo-nibles i pels avantatgesambientals.

Les calderes de conden -sació encara en mi lloren lesprestacions. Aques ta tecno-logia aprofita la calor provi-nent de la condensació delsfums de combustió que en elcas de les calderes conven-cionals són evacuats cap al’exterior. La recuperaciód’energia té com a conse-qüència un estalvi que potarribar fins a un 30% en elconsum i una reducció deles emissions de NOX i CO2

que pot assolir un 70% res-pecte a altres sistemes.

El nou Reglament d’ins -tal·la cions tèrmiques en elsedificis (RITE) fomenta lasubstitució de les calderesmés ineficients per d’altresque són més eficients. L’ob -jectiu és molt clar: lluitarcontra el canvi climàtic imillorar la qualitat de l’airede les ciutats.�

El futur de les calderes està en la condensació

L’Any de les ITE compta amb la participació d’onze empreses líders del sector:

Agenda ITE

Dins l’Any de les ITEs’han organitzat cursos iconferències que per almes de març inclouen:

Noves tendències a lesinstal·lacions tèrmiquesdels edificisVicente Abarca, enginyertècnic cap de producted’energies renovables iprojectes de Baxi Roca.15 de març, a les 18.30 hSala d’actes del CETIB

Instal·lacions eficients en habitatges bioclimàtics Juan Ortega (SaunierDuval), Miquel Coma(ESPA), José Mª Barros(Kohler Europa), SergiArribas (Graf IbéricaTecnología del Plástico),Santiago P. Sola (Siberzone),Antonio Bahima (Laes),Christian Keller (WiloIbérica), Meritxell Juncà(Instrumentos Testo), JosepBor rull (Saint Gobain Weber) i Santiago Ballús(Electromediciones Kainos).9 de març, de 9 a 13 hTecnoespai del CETIB

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

Més informació i inscripcions:www.cetib.cat/agenda


38

??

El Llibre d’ordres i assistèn-cies està regulat pel Decret462/1971, d’11 de març (arti-cle 4), pel qual es dicten nor-mes sobre la redacció de pro-jectes i la direcció d’obres

PREGUNTES FREQÜENTS

Quina normativaregula el llibre d’ordres i assistències?

En l’Annex de la Instrucció5/2006 sobre evacuació d’ener-gia d’instal·lacions fotovoltai-ques individuals compartintinfraestructures d’inter con -nexió (parcs solars) de laDirecció General d’Energia iMines, s’indica el contingutmínim del projecte d’una ins-tal·lació solar fotovoltaica:

Memòria- Titular i objecte de la ins-

tal·lació- Emplaçament de la ins-

tal·lació i accessos- Descripció del projecte- Estudi energètic i de ren-

diments- Dades de radiació solar.

Incidència de l’orien -tació i inclinació delsmòduls

- Característiques dels mò -

On trobo un guió decontinguts mínims per aprojectes d’ins tal·lacionsfotovoltaiques?

d’edificació, així com pels ar -ticles 12.3.c i 13.2.d de la Llei38/1999, de 5 de novembre,d’or denació de l’edificació(LOE), i és desenvolupat perl’Ordre de 9 de juny de 1971,

duls. Camp fotovoltaic- Previsió anual de pro-

ducció energètica- Tensions de treball, corrent

continu i corrent altern- Onduladors- Quadres CC i de CA- Proteccions de CC i de CA

(sobreintensitats, curt cir -cuits, sobretensions, con -tactes di rectes, contactesindirectes, sincronisme,tensió, freqüència, etc.)

- Posades a terra de la ins-tal·lació. Criteris usats en eldisseny i dimensionament

- Dimensionament de lainstal·lació de distribució

- Descripció del sistema demesura per al seguimentde produccions

- Locals mullats (ITC-BT 030)

Càlculs justificatius, amb

per la qual es dicten normessobre el Llibre d’ordres iassistències en les obresd’edificació.

Segons l’article 4 del De -cret 462/1971, aquest llibreserà obligatori en tota obrad’edificació. Aquest llibre ésfacilitat i diligenciat pel co -l·legi oficial corresponent i s’hihan de consignar les incidèn-cies, ordres i assistències quees produeixin en el desenvolu-pament de l’obra.�

especial consideració als as -pectes següents: justificaciódel compliment de la legisla-ció electrotècnica aplicable icàlculs de circuits; vent (fo -na ments, suports i estructu-res); temperatura (incidènciaen els diversos elements elèc -trics); xarxes de posada a ter-ra, càlcul dels valors de posa-da a terra i justificació de lesdistàncies per evitar un pos-sible acoblament entre elles.

Pressupost. Finançament.Es tudi de viabilitat i econò-mic. Pla d’execució.

Plànols. Plànol amb accessosa la insta l·lació; esque ma elèc -tric uni filar de la ins tal·lacióde po tència, esquema de pro -tec cions elèctriques i de lainterconnexió amb l’em presaelèctrica, esquema de la ins -tal·lació de comptatge ener-gètic, plànol(s) general(s) enplanta i alçat prou amples, aescala convenient i amb in di -cació de cotes essencials, po -sant de manifest l’empla ça -ment i disposició dels equips,els aparells i les connexionsprincipals, xarxes de terras.�

Trobareu les consultes més freqüents que rep el Servei d’Orientació Tècnica del CETIB a www.cetib.cat/sot


PUBLIREPORTATGE

Pemsa va impartir el passatdia 15 una interessant confe-rència en què es va destacar:

Qualitat homologada. Pem -sa és actualment l’única em -presa amb la Marca N d’AE -NOR per a safata me tàl·lica.Rejiband® disposa tam bé dela certificació UL de continu-ïtat elèctrica i l’E90 de resis-tència al foc.

Enfocament a l’enginyeria.Des de l’Àrea d’Enginyeria esva destacar la propera reno-vació de la pàgina web, ambnous apartats i seccions espe-cífiques, així com el progra-ma “Pemsapro” i el catàlegen format Presto per a pres-supostos i mesuraments.

Instal·lació de les safatessegons el REBT. Partint deles prescripcions legals delReglament de Baixa Tensió,es van analitzar i aclarir elsequívocs generats amb lains tal·lació de les safates Re -jiband®.

ITC-BT-20. Aquesta ITC, queexigeix instal·lar cables ambcoberta a les safates, permetla seva instal·lació tant a lavista, en muntatge superfi-cial o aeri, com a l’interior debuits de la construcció ac -cessibles o en canals d’obra.

I es refereix a la UNE20.460-5-52 d’Instal·lacionsElèctriques en Edificis, queinclou com a mesura de pro-tecció davant del risc mecà-

nic l’emplaçament elegit, comara la instal·lació en alçada.Per això, el REBT per met lasafata en zones on no hi harisc mecànic per als cables obé directament sobre les parets.

ITC-BT-28. En locals de pú -blica concurrència es va co -mentar l’apartat de les cana-litzacions, que esmenta elscables aïllats en tubs i ca -nals, atès que cal protegir-los mecànicament, o armats,i els cables amb coberta enbuits de la construcció, i coms’ha generat una confusióinteressada per estendre laidea que s’excloïa l’ús delscables amb coberta en les sa -fates portacables.

Es van esmentar les GuiesTècniques d’Aplicació, publi -cades pel Ministeri i de caràc-ter no vinculant, en què s’a -cla reix que l’ús de les safatesen pública concurrència: éscorrecte quan no siguin ac -cessibles al públic en gene -

ral, i la resposta de la Genera -litat en aquest mateix sentit.

ITC-BT-30. Igualment, en localsde característiques especials,locals humits i mullats, elMinisteri va publicar la Guiaaclarint l’ús de les safates,que han de ser resistents a lacorrosió –mínim classe 5–,per la qual cosa recomanenel galvanitzat en calent ol’acer inoxidable.

E90. La conferència va aca-bar destacant els avantatgesde Rejiband® davant el foc,amb la certificació E90 (90minuts a 1.000 ºC) i la mancade seguretat que suposa l’úsde cables no propagadors del’incendi, amb emissió de fumsi opacitat reduïda en siste-mes de canalització que nocompleixen aquests requisits. �

El Reglament de Baixa Tensiói les safates portacables

Més informació: www.pemsa-rejiband.com/descargas.htm

39

?P

EM

SA


40

Innovació tecnològica per a la sectoritzaciód’incendis amb barreres tèxtils

PUBLIREPORTATGE

El 27 de gener de 2010, PRE-FIRE va impartir una Jorna-da Tècnica al CETIB sobre lesinnovacions tecnològiquesper a la sectorització d’in -cendis amb barreres tèxtilsde STÖBICH.

Quan es va publicar elnou Codi Tècnic de l’Edifi -cació va suposar, a part d’unamodernització en els requeri-ments normatius existents,“una major obertura a lainnovació que es justificatambé per la consideracióque els coneixements i la tec-nologia de l’edificació estanen progrés continu, de mane-ra que la normativa promo-gui la investigació i no difi-culti el progrés tecnològic”.

Al llarg dels anys, el de -senvolupament de les tècni-ques supera en velocitat

l’evolució de les normatives,tant estatals com autonòmi-ques o locals.

En aquest cas, el nou CodiTècnic neix amb la voluntatde no encotillar el dissenydels edificis, sinó al contrari:deixa a la responsabilitat delprojectista la utilització de so -lucions alternatives sempreque les prestacions siguinalmenys equivalents a lesque s’obtindrien per l’a plica -ció dels Documents Bà sics.

Aquestes premisses nosón ni de bon tros alienes aallò que altres països del nos-tre entorn, i de gran tradicióen la protecció contra incen-dis, ja fa anys que desenvolu-pen amb indubtable èxit iamb una legislació nacionalben establerta, la comparti-mentació tèxtil tallafocs.

COMPARTIMENTACIÓEl primer que hem de dir ésreferir-nos al Reial decretRD312/2005 refós en el RD110/2008 que estableix, enl’annex III, la classificaciódels elements i productes dela construcció en funció deles de resistència al foc.

Quan es tracti d’un ele-ment separador (horitzontal,vertical o inclinat) res pectedel qual hi hagi se guretat dela no proximitat a la cara noexposada en cas d’incendi,ni de persones ni d’elementscombustibles, la condició EIt

exigida pel DB SI del CTE espot con siderar coberta peruna clas sificació EW de l’e -lement en qüestió, sent W elsímbol indicatiu que la ra -diació tèrmica emesa perl’ele ment en la seva cara no


exposada es manté dintredels límits raonables.

També hi ha situacions enquè els càlculs del desenvolu-pament del foc previsible enuna estada demostren queles temperatures màximesque es podrien assolir, perexemple, en un pati (buit), nogeneren perill per a les per-sones ni hi ha perill de propa-gació de l’incendi fins i totamb l’ús d’una protecció denomés integritat (E).

Per tant, veiem que les di -verses classificacions de re -sis tència al foc dels elementsde compartimentació són enrealitat necessàries per a unestudi més profund d’en -ginyeria de la protecciócontra incendis, segons elsdi ferents escenaris que elsdissenyadors proposen.

COMPARTIMENTACIONSTALLAFOCS FLEXIBLESPRE FIRE-FIBERSHIELD Amb els desenvolupamentsdels darrers anys s’han acon-seguit nous productes tèxtilsbasats en fibra de vidre refor-çats amb filatura metàl·lica ialtres elements, que perme-ten la seva resistència al focen les diferents classifi ca cions

esmentades ante rior ment.Quan aquests teixits s’a -

pliquen en conjunt amb unssistemes mecànics, ro bustos iconvenientment as sajats, nei-xen els sistemes de comparti-mentació flexibles.

Aquests sistemes reque -reixen un espai reduït i so -lament apareixen en el mo -ment de l’alarma (invisiblesen el règim diari) i donen laprotecció de seguretat con-vinguda en cas d’incendi.

Tenen una gran aplicacióen l’arquitectura moderna ipermeten el disseny d’espaisdiàfans, oberts, on tot l’in -terior de l’edifici està a la vis-ta des de la mateixa entrada.�

Més informació a www.prefire.es

41


42

INNOVACIÓ

La fusió entre universitat i empresa

És una necessitat urgent quela universitat i les empresesestructurin un sistema detransferència de coneixement

Ha arribat l’hora de fer un debat seriós que vinculi a tots els nivells la universitat i l’empresa,d’una implicació mútua decidida i responsable que generi una situació guanyar-guanyar.Perquè el coneixement que es generi de la hibridació d’aquests dos àmbits de progrés seràel que garantirà la supervivència del nostre sistema educatiu i de la nostra economia.

TERESA TURIERA I www.infonomia.com

Un debat recurrent, i araespecialment urgent, és el decom han de ser els modelseducatius mitjà i superiorperquè els joves que acabenel seu període inicial de for-mació estiguin a l’alçada delque ne cessiten les empreses iorganitzacions.

El talent d’un determinatterritori ha de tro bar els ca -nals adequats per ser motorde competitivitat de la socie-tat i no convertir-se en unamarea de pro fessionals benformats, però sense sortidalaboral. La clau està en undiàleg franc i per manent en -tre les insti tucions acadè mi -ques i les em preses, sinó enla implicació activa d’aques -tes en la definició de plans d’es -tudi i recorreguts educatius.

Són moltes les iniciativesque s’han llançat amb aquestobjectiu. En el seu moment,al Regne Unit es va projectarla Dyson School of DesignInnovation amb l’ob jectiu deformar els futurs innovadorsdel país a partir del learningV

ICT

OR

VA

LIE

NT

E


by doing (aprendre fent-ho),usant els seus cervells i lesseves mans per aconseguirso lucions pràctiques a pro-blemes reals. Empresa i uni-versitat unirien forces peraprofitar el potencial creatiuamb l’expe riència i la posadaen pràctica. Finalment, l’es -co la no es va arribar a crear acausa d’oposicions i diver -gències di verses amb institu-cions governamentals.

El 2010 ha obert la Uni -versitat Aalto (Hèl sinki) unainstitució edu ca tiva amb se -gles d’expe riència, fruit de lafusió de tres universitats dela capital finlandesa: TheHelsinki School of Econo-mics, Helsinki University ofTechnology i The Universityof Art and Design Helsinki.L’ob jectiu és arribar a ser unreferent en cadascuna de lesdisciplines: ciència i tecnolo-gia, economia, i art i disseny.La combinació de les tres uni-versitats obre noves possibili-tats en recerca i educaciópluridisciplinàries. Les siner -gies creades arran de la fusióestan pensades per atraurel’ex cel·lència internacional dejoves estudiants i investiga -dors per donar respostes ane cessitats globals. Un exem-ple en aquest sentit són els

programes de La Salle Bu -siness Enginee ring School.

Aquestes experiències avan -cen però amb obstacles, tantper part de l’establish mentacadèmic com de les matei xesempreses, a l’hora d’o ferir elsseus recursos; però il·lustrenla necessitat crei xent (ara jaurgent) d’es truc turar sensecomplexos un sistema detransferència de coneixe -ment de la universitat a l’em -presa, i viceversa. Els recelsque encara hi ha per part del’àmbit acadèmic perquè l’em -presa s’immis ceixi en el seuescenari curricular, d’una ban-da, i la tímida implicació deles empreses en la formaciód’investigadors, de l’altra, nodeixa més que un camp ado-bat al distanciament creixententre dues plataformes im -prescindibles per a la compe-titivitat de qualsevol país.

Esperar que el sistema esreinventi de dalt a baix a curto mitjà termini és un exercici

d’ingenuïtat. No fer res és unsuïcidi. L’opció que ens que-da és la d’esquitxar el territo-ri de sorres movedisses entreuniversitat i empresa de ca -sos excepcionals, nascutsd’ini ciatives individuals, pot-ser espontànies, de la bonaentesa entre persones (peròpersones clau), que a poc apoc vagin repoblant l’horitzóde models als quals acudir(de cofinançament de projec-tes de recerca, de co-creaciód’em preses emergents, defórmules flexibles de contra-ctes entre l’empresa i elsestudiants vinculats aaquella pel seu objectiu de re -cerca). En definitiva, les em -preses ne ces sitaran cada copmés una formació contínuadels seus empleats i la uni-versitat és l’àmbit preparatper cobrir aquesta necessitat.Això sí, si uns i altres accep-ten estripar les cartes i ini-ciar una nova partida en laqual totes dues parts surtinguanyant.�

43

Aalto Universitywww.aalto.fi

La Salle Business Engineering School www.lasalle.url.edu

Esperar que el sistema es reinventi és un exercicid’ingenuïtat


44

El fabricant de cafeteresGaggia Española decidí apro-fitar l’empenta que li donavaser una marca de renom i vafer una incursió en el sectorde les cafeteres exprés domès -tiques. El 1971 va en trar ales cuines de l’Estat la MiniGaggia, una cafetera d’èmboli palanca, rèplica a escala deles màquines de bar. QuanGaggia introduí la tecnolo-gia de les bombes elèctriquesen els seus productes, decidíincloure la millora en la líniadomèstica de productes i feruna nova cafetera més petita,pràctica i econòmica. El dis-seny formal s’encarregà aAndré Ricard, mentre que lamateixa Gaggia en desenvo-lupà els elements interns ifuncionals. El 1976 es vacomençar a produir la prime-ra sèrie de cafeteres MiniMoka i des del primer diavan ser un èxit de vendes:eren les primeres d’arribar almercat, funcionaven perfec-tament i l’encertat disseny deRicard (seleccionat per alspremis Delta) agradava al

comprador. Funció i forma,una recepta imbatible.

La M-600 del 2010 és ex -ternament idèntica al modeloriginal, tot i que en el seuinterior els components hananat canviant per tal de ferquadrar la difícil equació quesuposa millorar la qualitatdel producte i ajustar-ne elscostos. El calderí, original-ment de llautó fos, ara ésd’acer inoxidable estampat.La bomba, ànima de la mà -quina i responsable principalde la qualitat del cafè, vacomençar sent un productedissenyat per la mateixafàbrica i actualment és uncomponent estàndard, méssofisticat i potent, de proce-dència italiana. Tots els con-ductes que amaga la carros-seria d’ABS són de siliconatrenada, material que esmor-teeix les pulsacions de labomba i és responsable de ferde la M-600 una màquinasorprenentment silenciosa.El filtre Supercrema, un dis-positiu patentat per Mokaex-pres, assegura una pressió

constant en la cassoletad’erogació i permet obtenirun cafè de qualitat òptima,independentment de la moltadel gra.

La petita M-600 ha estatsempre la pedra angular dela fàbrica, amb una quotaaproximada del 60% de laproducció total de l’empresa.Encara que s’havien arribat amuntar més de 30.000 mà -quines anuals, la crisi i lairrupció dels cafès encapsu-lats ha frenat el ritme defabricació, que el 2009 va serd’unes 12.000 unitats, totesde consum estatal.

La M-600 es fabrica gaire-bé íntegrament a Catalunya:es conformen els calderins,s’estampen, mecanitzen, po -lei xen i cromen els compo-nents de llautó. Es tallen elsconductes a mida, es muntala instal·lació elèctrica, s’in -jecten les carcasses, es mun-ta tot el conjunt i, un copencapsat, es distribueix a lesbotigues. En els temps quecorren, processos tan pro-ductivament sostenibles com

Són tan sols dues fredes xifres i no reflecteixen l’atribolada existència fabril de la cafete-ra Mini Moka M600, ni els esforços i l’enginy que amaga la petita exprés domèstica: tren-ta-quatre anys de producció ininterrompuda, gairebé set-centes mil unitats venudes.Guarismes que certifiquen que un bon disseny no passa mai de moda.

Mini Moka M-600:funció i forma

DAVID ROMAN i XAVIER CORBELLA I Enginyers tècnics industrials

CULTURA

Al servei postvenda hanarribat màquines Mini Mokaen servei des de fa més de 25anys i que, un cop reparades,seguiran en funcionament

El disseny de la petita M-600,d’André Ricard, segueix tanfresc com el primer dia.A sota, el filtre Supercrema,patentat per la companyia


aquests comencen a sonar aciència-ficció.

Al servei postvenda del’empresa de vegades arribenmàquines fabricades fa mésde 25 anys, que han filtratcentenars de litres de cafè ique continuaran fent-ho uncop reparades. “No sé si és boo és dolent per a l’empresa

que aquesta cafetera duritants anys, però en tot cas éssímptoma de qualitat”, co -menta Daniel Soler, respon-sable del departament tècnici que ha patit i gaudit elsèxits i neguits de la dilatadaexistència de la M-600.

La petita M-600 segueixtossudament als aparadors

de les botigues i es resisteixa cedir el testimoni com aprotagonista de les sobretau-les, reivindicant una alterna-tiva de proximitat a la modadel cafè encapsulat i oferintla solvència de més de 30anys de funcionament i unalínia tan moderna com el pri-mer dia.�

45

FITXA TÈCNICAObjecte: Cafetera M-600Marca: Mini MokaFabricant: Dospaima, SAData d’inici de producció: 1976 Unitats fabricades (aprox.): 700.000Producció anual: 12.000 unitats


6

5

43

2

1MÉS ENLLÀ DE LA NATACIÓ...Davant d’una consulta permal d’esquena, qualsevolmet ge recomana practicarnatació, però s’ha de tenir encompte que no sempre ésfàcil de practicar i que notothom neda correctament.D’al tra banda, cal tenir encompte que la manera mésefectiva de tenir una esquenasana és entrenar-la a la salade fitness.

COMBATRE EL SEDENTARISMELa major part dels malsd’esquena lleus es deuen alfet de portar una vida seden-tària, amb massa hores asse-guts o davant de l’ordinador.De fet, aquests malestarslleus que denominem “malsde despatx” se solucionenquan l’individu practica es -port de forma més o menysregular. El primer pas éscomençar a moure’s.

CUIDAR LA POSTURA DIA A DIA...El millor remei per protegirl’esquena és aprendre a man-tenir una postura correcta en

qualsevol activitat diària(caminant, assegut, de peu)...Es tracta d’agafar bons hà -bits posturals: columna rec-ta, faixa abdominal lleugera-ment contreta, pit orgullós icap recte. A la llarga serà unbon antídot contra el mald’esquena.

... I FER EXERCICI AMB ASSESSORAMENTÉs molt fàcil lesionar-sel’esquena si els exercicis noes fan correctament. L’idealés fer un escalfament i l’es -quena s’ha de col·locar ben

recta i recolzada sobre elbanc. Quan treballem ungrup muscular, ens hemd’as segurar que no en carre-guem d’altres i consultar eltècnic de sala.

TREBALLAR LES ZONESDOR SAL I LUMBARL’esquena actua com unaarmadura de tot el cos.Podem distingir entre elsmúsculs que envolten la co -lumna, els més profunds i elsestabilitzadors que s’in se -reixen a l’esquena. S’ha d’en -trenar la part alta de l’es -quena, la dorsal i la zonalumbar, que és fonamentaljunt amb uns bons abdomi-nals per estabilitzar el cos.

FER UN ENTRENAMENTINTEGRALQuan entrenem no podemtreballar únicament l’esque -na, de fet qualsevol exerciciimplica normalment altresparts del cos (esquena i bra-ços, o esquena i cames) i,sobretot, treballar els abdo-minals. No hi ha esquena for-ta sense uns abdominals tre-ballats que donen al cos uncinturó imaginari.�

Quan es vol realitzar un treball saludable per a l’esquena, el més important és tenir unbon assessorament perquè l’exercici que es faci sempre sigui adient. Aquestes sónalgunes de les regles a tenir en compte per aconseguir una esquena forta, ben desen-volupada i així poder arribar a corregir possibles patologies i dolences.

Com entrenar l’esquena

DEPARTAMENT DE FITNESS DEL DiR I www.dir.cat I 902 10 1979

SALUT

46

AR

XIU


6

quena
