col·lecciÓ bagong!...se l’associa al corrent de l’anarquia postesquerra. l’abolició del...

6
COL·LECCIÓ BAGONG!

Upload: others

Post on 03-Aug-2021

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: COL·LECCIÓ BAGONG!...Se l’associa al corrent de l’anarquia postesquerra. L’abolició del treballés el text més cone - gut de Black. En ell es recolza en les idees d’intel·lectuals

COL·L

ECCIÓ

BAGO

NG!

Page 2: COL·LECCIÓ BAGONG!...Se l’associa al corrent de l’anarquia postesquerra. L’abolició del treballés el text més cone - gut de Black. En ell es recolza en les idees d’intel·lectuals

SIN

OPS

I

Capítol 1 - Què és una feina absurda?Capítol 2 - Quins tipus de feines absurdes hi ha?Capítol 3 - Per què la gent amb feines absurdes sol ser infeliç?Capítol 4 - Com és tenir una feina absurda?Capítol 5 - Per què estan proliferant, les feines absurdes?Capítol 6 - Per què com a societat no ens oposem a la proliferació de les feines absurdes?Capítol 7 - Quines conseqüències polítiques tenen les feines absurdes i què

es pot fer per afrontar aquesta situació?

[ARTICLE] L’augment de les feines de merda, publicat a Catarsi Magazin [ARTICLE] Les feines inútils, per Llucia Ramis, publicat a La Vanguardia

[WEB] David Graeber pàgina web oficial

PREM

SA

Graduat en Antropologia el 1984 al Purchase College i doctorat el 1996 per la Universitat de Chicago. Entre l’acadèmia i l’activisme, una vida dedicada a dues carreres paral·leles: l’escriptura i la investigació. L’una és contrastada per les estudioses i l’altra té l’objectiu d’establir diàlegs amb les que lluiten per canviar aquest món. Les dues vessants s’entrecreuen i s’influencien de formes infinites. Tot i que des de l’adolescència té pensaments llibertaris, no és fins a l’any 2000 que comença a ser actiu en el moviment antiglobalització, i des d’aleshores tot el seu treball s’emmarca en la relació entre la recerca antro-pològica intel·lectual i els intents pràctics de crear una societat lliure, si més no, de capitalisme, patriarcat i burocràcies estatals coercitives.

David Graeber(Nova York , 1961-Venecia 2020)

AUTO

RÍA

“El 1930 John Maynard Keynes va predir que a finals de se gle la tecnologia hauria avançat fins a tal punt que en paï sos com el Regne Unit o els Estats Units la jornada laboral s’hauria pogut reduir fins a les quinze hores setma-nals. [...]Per què la utopia que ens va prometre Keynes no s’ha acabat de materialitzar mai? [...] És ben bé com si en algun lloc hi hagués algú que s’anés inventant feines inútils només per tenir-nos ocupats. [...]Si algú hagués dissenyat un sistema laboral amb l’objec tiu precís de mantenir el poder del capital financer, no se m’acut de quina manera ho hauria pogut fer millor.”

David Graeber

Feines Absurdes Una teoriadavid graeber

ISBN 978-84-17190-77-4 16€català

22x13 cm423 págines

Bagong!

CO

L· L

ECC

Amb aquesta col·lecció, Descontrol Editorial vo-lem explicar la realitat dels treballadors i les treba-lladores que resisteixen al capitalisme i a l’explota-ció laboral amb noves i antigues formes de lluita. Llibres per parlar de les lluites obreres, de l’econo-mia popular, social i solidària. De cooperativisme i autogestió. I no només de lluites a casa nostra, sinó d’arreu del món, doncs amb un capitalisme global i una producció deslocalitzada, ara toca cridar Ba-gong! (“vaga” en xinès).

Al llarg del recorregut de la col·lecció hem publicat 6 títols i actualment estem en procés d’ampliar el fons amb perspectiva d’analitzar fenòmens com la precarització mitjançant aplicacions, i noves formes de sindicalisme.

La Biblioteca Economía de los Trabajadores

La col·lecció Bagong! té els seus orígens en la Bibli-oteca Economía de los Trabajadores, fundada a l’Ar-gentina per treballadores, militants de les empreses recuperades i per investigadors del Programa Fa-cultad Abierta de la UBA. Amb aquest enllaç en-tre continents potenciem la col·laboració i la publi-cació de nous textos al voltant de les lluites laborals tant en l’àmbit de l’autogestió com en el món assa-lariat.Més info: www.recuperadasdoc.com.ar

Solidaritat amb les lluites

Els beneficis derivats de la venta dels llibres d’aques-ta col·lecció van destinats a donar suport a les lluites dels i les obreres de les Empreses Recuperades d’Ar-gentina. A data de 2020 s’han destinat més de 500€ en aquest concepte.

ÍNDEX

Page 3: COL·LECCIÓ BAGONG!...Se l’associa al corrent de l’anarquia postesquerra. L’abolició del treballés el text més cone - gut de Black. En ell es recolza en les idees d’intel·lectuals

SIN

OPS

I

SIN

OPS

I

ÍNDEX ÍNDEX

-La Cenicienta de la expropiación -La trama oscura de Bauen SACIC -Cómo estafar al Estado -El cierre -La toma -El aguante -El hotel recuperado

-El regreso de los que nunca se fueron: los Iurcovich reaparecen -El macrismo entra en escena: la “ley Morando” -Orden de desalojo -Resistencia y autogestión -El largo camino a la expropiación

ISBN 978-84-17190-42-2 12€castellano

21x14 cm178 páginas

Es miembro del equipo del Programa Facultad Abierta desde el año 2012 y participó de los relevamientos de empresas recuperadas y otros trabajos de extensión e investigación realiza-dos por el programa. Se defi ne como un proletario devenido en estudiante de antropología con larga experiencia en casi todos los gremios, entre ellos el gastronómico.

Es Licenciado en Ciencias de la Comunicación (UBA). Es miembro del equipo del equipo del Programa Facultad Abierta desde el año 2009, participando de tres relevamientos de empresas recuperadas y numerosos proyectos de voluntariado y autogestión. Desde 2010 trabaja en la Superintendencia de Riesgos del Trabajo, en áreas vinculadas con planificación y diseño de políticas públicas en salud y seguridad laboral. También participó en el canal comunitario Antena Negra TV y tiene activa militancia sindical en ATE.

Desiderio Alfonso

Emiliano Balaguer

AUTO

RÍA

[RESSENYA] “Bauen. El hotel de los trabajadores”, per Fernando Javier Zuker, publicada a Revista Idelcoop nº224

[RESSENYA] “Bauen: La lucha de los trabajadores hecha libro.”, publicada a Perio-dico VAS

[COMUNICAT] Carta abierta de los trabajadores del Bauen

[DOCUMENTAL] B.A.U.E.N. lucha, cultura, trabajo

PREM

SA

BAUEN El hotel de los trabajadoresandrés ruggeri, desiderio alfonso y emiliano balaguer

El hotel BAUEN es un emblema de la autogestión en la Argentina y en el mundo. Desde su recuperación en marzo de 2003, la cooperativa confor-mada por sus trabajadores ha reconstruido un enorme hotel en pleno centro de Buenos Aires, creando 130 puestos de trabajo y a la vez siendo referente para las luchas sociales. La historia del BAUEN comienza en el período de la dictadura cívico-militar (1976-1983) y fue, hasta su cierre en 2001, el hotel del poder. Ahora, desde su recuperación, es el hotel de los trabajadores, el hotel del pueblo. Esta es su historia.

¿Qué son las empresas recuperadas?Autogestión de la clase trabajadoraandrés ruggeri

Este libro sintetiza más de diez años de trabajo de investigación y acompaña-miento, apoyo y compromiso con el movimiento de autogestión obrera co-nocido como Empresas Recuperadas por los Trabajadores (ERT) que se de-sarrolla en Argentina a partir de la crisis de 2001. Más de una década después de aquella eclosión muchas de ellas continúan funcionando y sigue existien-do un flujo constante de nuevas recuperaciones.Hoy en día, el centro de gravedad de los procesos y los esfuerzos de los traba-jadores se desplazó hacia una lucha cotidiana con otros desafíos profundos y de gran alcance y significación para el conjunto de los trabajadores: el desa-rrollo práctico y cotidiano de la autogestión.

ISBN 978-84-17190-10-1 12€castellano

21x14 cm200 páginas

[RESSENYA] “¿Qué son las empresas recuperadas?”, por Jesús Aller, publicada a La Haine.org

[RESSENYA] “¿Qué son las empresas recuperadas?”, por Ale Caló, publicada a La Izquierda diario

[ENTREVISTA] “Macri dejó un desastre difícil de imaginar, las empresas recupera-das sufrieron mucho”, publicada a El Salto diario

[DOCUMENTAL] La Toma [The Take], de Naomi Klein

PREM

SA

-Las empresas recuperadas, doce años después del 2001 -El contexto neoliberal y las empresas recuperadas -Autogestión y cooperativismo -Autogestión y economía social o solidaria -Autogestión y movimiento obrero -La economía de la empresa recuperada -Mercado, explotación y autoexplotación, igualdad.-Los laberintos de la autogestión en el capitalismo -El papel de la tecnología y la innovación social

Es antropólogo social (UBA) y dirige desde 2002 el programa Facultad Abierta, un equipo de la Facultad de Filosofía y Letras de la UBA que apoya,asesora e investiga con las empresas recuperadas por los trabajadores. Desde el Programa coordinó cuatro relevamientos nacionales de empresas recupe-radas y varios proyectos de voluntariado universitario y extensión, así como la creación en 2004 del Centro de Documentación de empresas recuperadas que funciona en la Cooperativa Chilavert Artes Gráficas. Es autor y coautor de varios libros especializados en el tema, y dio charlas y cursos en varios paí-ses de América Latina, Europa y Asia. Coordina desde 2007 la organización del Encuentro Internacional La Economía de los Trabajadores.

Andrés Ruggeri(Buenos Aires , 1967)

AUTO

RÍA

Page 4: COL·LECCIÓ BAGONG!...Se l’associa al corrent de l’anarquia postesquerra. L’abolició del treballés el text més cone - gut de Black. En ell es recolza en les idees d’intel·lectuals

SIN

OPS

IL’abolició del treballbob black

ISBN 978-84-17190-26-2 6€català

14x10 cm64 pàgines

Bob Black és un anarquista nord-americà contemporani conegut principal-ment per les seves idees crítiques de la societat basada en el treball. Se l’associa al corrent de l’anarquia postesquerra. L’abolició del treball és el text més cone-gut de Black. En ell es recolza en les idees d’intel·lectuals revolucionaris com Charles Fourier, William Morris, Paul Goodman, Marshall Sahlins i Paul Lafargue. Argumenta en contra de la subordinació de la vida de les persones per l’esquema de la feina en on se les obliga a una vida dedicada a la produc-ció i consum de mercaderies.

Bob Black(Detroit , 1951)

AUTO

RÍA

[RESSENYA] Una revolució lúdica, de David Palau, publicada a La Directa

[ENTREVISTA] “Lo mejor sería una renta de subsistencia para todo ser humano”, publicada a Público

[ARTICLE] L’esclavitud no es va abolir, només s’ha posat en nòmina, de Silvana H. Vázquez, publicat a Revista Mirall

[VIDEO] An Interview with Bob Black by Free Radical Radio

PREM

SA

L’abolició del treball és una de les crítiques més desvergonyides i astutes mai formulades contra l’ordre establert. Si sou dels que reivindiquen repartir la riquesa i el treball, Black us dirà que el treball us el poseu per barret: «Les esquerres volen la plena ocupació. Jo m’estimo més la plena desocupació, igual que els surrealistes, exceptuant que no faig broma».Inspirat en l’estudi de les societats primitives i en la tradició utopista de clàs-sics com Fourier, Lafargue i Goodman, aquest assaig sacseja el cervell de tot aquell que encara es pensa que el sofriment purifica. L’ètica moderna del treball va ser inventada per robarnos la vida amb el nostre consentiment.

El secret per convertir el treball en un joc, com Charles Fourier va demostrar, rau en l’organització d’activitats útils per aprofitar qualsevol cosa que persones diverses es com-plaguin de dur a terme en moments diferents. Per permetre que molts facin allò que gaudeixen, n’hi haurà prou d’eliminar les irracionalitats i injustícies que ensopeixen les activitats quan són reduïdes a feines. Jo, per exemple, m’ho passaria bé ensenyant una mica (tampoc massa), però no vull estudiants coaccionats i no estic interessat a llepar el cul a pedants patètics per obtenir una plaça.En segon lloc, hi ha coses que a la gent li agrada fer de tant en tant, encara que no durant molt de temps i, per descomptat, no tot el dia. Potser us agrada ocuparvos de les criatures unes hores pel plaer de la companyia dels nens, però no tant com als seus pares. Tot i que aprecien profundament el temps que els allibereu, acabarien neguitejantse si els separéssiu de la prole massa estona. Aquestes diferències entre els individus fan possible una vida de joc lliure.

Autogestión y Revolución De las primeras cooperativas a Petrogrado y Barcelonaandrés ruggeri

ISBN 978-84-18283-08-6 15€castellano

20x14 cm316 páginas

Las primeras cooperativas, la Revolución Rusa, los Consejos Obreros en Ita-lia o la colectivización en la Revolución Social española son algunos de los distintos casos de autogestión obrera tratados en este volumen. Un análisis de los problemas de la autogestión, entendiéndola como aquellos momen-tos en que, aun con limitaciones, el trabajo logra organizarse sin el capital y alcanzar la democratización total y directa de los mecanismos de poder económico. Situaciones concretas y puntuales, en que emerge otra forma de producción y organización que a veces se vislumbra como un momento de quiebre sistémico y otras, la mayoría, como resistencias o salidas frente a con-textos de crisis o, para el presente y ampliando la mirada, como resistencias y alternativas a la hegemonía de una forma del capitalismo global que apunta a prescindir de grandes sectores de la clase trabajadora, por lo menos como asalariados, especialmente asalariados formales.

Es importante comprender que estas experiencias se dieron en unas con-diciones muy difíciles e imprevistas para sus protagonistas, muy distantes de ser las ideales en las cuales se imaginan los programas políticos y econó-micos. La propia CNT, que a pesar de definirse explícitamente como un sindicato anarcosindicalista, era un complejo mosaico de grupos obreros bastante heterogéneo, estaba en una etapa de redefiniciones y, poco tiempo antes, se había reunido en un Congreso donde discutió, entre otras cosas, las formas económicas y sociales del futuro

“Lo que quisimos enfatizar es la autogestión surgida de los mismos proce-sos en la práctica [...] Esta autogestión viva no desapareció ni siquiera con

las más duras derrotas y resurgió una y otra vez.”

Parte I - De las primeras cooperativas obreras a la Comuna de París.Parte II - Control obrero, autogestión y consejos en la Revolución Rusa.Parte III - Los consejos obreros en la primera posguerra europea.Parte IV - Colectivización y autogestión industrial en la Revolución Española.

SIN

OPS

I

[RESSENYA] Autogestión y Revolución de Marcelo Barrera, Revista Idelcoop nº227

[RESSENYA] Lecturas de autogestión: “Autogestión y Revolución”, de Andrés Rug-geri, de José Luis Carretero, publicada a Kaosenlared.net [PRESENTACIÓ] Biblioteca la Economía de los Trabjadores en la Feria Internacional Ciudad de Resistencia

[VIDEOS] AnSol Videos -Agencia de Notícias Solidarias -Cooperativismo y Autogestión -¿Cuál es el papel de la autogestión? -Autogestión y Revolución

PREM

SA

ÍNDEX

Page 5: COL·LECCIÓ BAGONG!...Se l’associa al corrent de l’anarquia postesquerra. L’abolició del treballés el text més cone - gut de Black. En ell es recolza en les idees d’intel·lectuals

SIN

OPS

I

[RESSENYA] «Morir por un iPhone», publicat a Periodismo.com

[RESSENYA] Morir por un iPhone: explotación laboral, migraciones y huelgas en China , publicat a La izquierda diario

[RESSENYA] Morir por un iPhone: las luchas de los trabajadores en China , publicat a Diagonal Periódico

[RESSENYA] El lado oscuro de los productos de Apple: el drama de los suicidios en China, publicat a Nius diario

PREM

SA

ISBN 978-84-17190-06-4 15€castellano

21x14 cm312 páginas

Morir por un iPhone Apple, Foxconn y la lucha de los trabajadores en China pun ngai, jenny chan y mark selden

Itinerari per les col·leccions Llibres relacionats amb la col·lecció Bagong! que trobareu al catàleg de Descontrol

Durante 2010, dieciocho jóvenes trabajadores chinos se arrojaron por las ventanas de los dormitorios de las fábricas de la multinacional taiwanesa Foxconn. Esta ola de suicidios llamó la atención mundial sobre las condiciones extremas de explotación laboral en esta gigantesca empresa que emplea a más de 1.500.000 obreros y obreras alrededor del mundo, de los cuales el 80% son chinos y chinas migrantes rurales.Foxconn esconde tras su nombre a Apple, la famosa compañía para la cual fabrica sus productos de alta tecnología que cuentan con millones de consumidores. Este trabajo desnuda la relación entre ambas compañías.

Morir es la única manera de atestiguar que alguna vez hemos vivido. Quizá para los empleados de Foxconn y trabajadores como nosotros. Acudir a la muerte es simplemente para atestiguar que alguna vez hemos vivido. Y que mientras vivimos, sólo tuvimos dolor.

Extrabajador de Foxconn y superviviente al suicidio

-Una superviviente del suicidio -El ascenso del imperio Foxconn -Apple, la leyenda -Foxconn por dentro -Los becarios o aprendices -Riesgos para la seguridad

-La fábrica-dormitorio y la vida en la ciudad -Llevando a Foxconn a juicio -Protestas obreras -Los trabajadores chinos en la producción global

Es docente en el DepartamenPtou dne CNiegncaiais Sociales Aplicadas de la Universidad Politéc-nica de Hong Kong y subdirectora del China Social Work Research Center. Es autora de Made in China: Women Factory Wor-kers in a Global Workplace (2005), libro por el que fue premiada con el C. W. Mills Award.

Pun Ngai(Hong Kong , 1970)

Jenny Chanmiembro de SACOM + Mark Selden

Universidad Estatal de NY

AUTO

RÍA

80 dies en el Govern dela Generalitatjoan p. fàbregas

8€

ISBN 978-84-16553-36-5català

216 pàgines21x14 cm

Conseller d’Economia de la CNT a la Generalitat el 1936 President de l’Institut de Ciències Econòmiques de Catalunya

Joan P. Fàbregas

Els factors econòmics de la revoluciójoan p. fàbregas

7€

ISBN 978-84-16553-38-9català

172 pàgines21x14 cm

Els Factors Econòmics de la Revolució

Conseller d’Economia de la CNT a la Generalitat el 1936 President de l’Institut de Ciències Econòmiques de Catalunya

Joan P. Fàbregas

Les finances de la revoluciójoan p. fàbregas

7€

ISBN 978-84-16553-37-2català

180 pàgines21x14 cm

Altres títolsde l’autor:

80 dies al govern de la Generalitat

Els Factors Econòmicsde la Revolució

Joan P. Fàbregas, sindica-lista i economista (Sant

Martí de Provençals, Barcelona 1893, Londres 1966). Fill d’un taverner

va estudiar tenidoria de llibres. El 12 d’abril

de 1931 fou candidat a les eleccions municipals de Barcelona per ERC i el mateix any s’a� lià al Sindicat de Professions

Liberals de la CNT i fundà l’Institut de Cièn-

cies Econòmiques de Catalunya dins l’Ateneu

Enciclopèdic Popular. Representant de la CNT

al Consell d’Economia de Catalunya, va defensar el criteri de la col·lecti-vització. Fou nomenat

conseller d’Economia del govern de la Generalitat. Des d’aquest càrrec � rmà

el decret de Col·lectivit-zacions i Control Obrer,

la disposició legal més important en matèria

econòmica promulgada durant la guerra civil.

Tinguè una intervenció destacada a la I Jornada

de la Nova Economia.

Le

s Fin

ance

s de l

a Re

volu

ció

En la present obra Fàbregas

fa un assaig amb propostes

concretes sobre la manera de

� nançar les col·lectivitzacions i

la guerra.

“Entenc que és de gran urgència

endegar aquest problema de les

� nances de la revolució, perquè

ell representa, a la meva manera

de veure, la pedra angular per

a solucionar el nostre problema

econòmic, ja que sense aquesta

orientació, de res no serveixen

els esforços i els sacri� cis dels

homes generosos que donen

la seva vida en els fronts de

batalla, per salvar les essències

de la revolució i defensar la

llibertat del proletariat hispànic

i del de la resta del món.”

“Comprens ara, amic lector, el

perquè de la meva insistència, a

través dels centenars de pàgines

d’aquests dos volums que he

dedicat a desgranar el pla de

reconstrucció econòmica i el

seu � nançament, a demanar

la mobilització de la nostra

rereguarda?”

7€

Les Finances de la Revolució

Joan

P. F

àbre

gas

Joan P. FàbregasConseller d’Economia de la CNT a la Generalitat el 1936

President de l’Institut de Ciències Econòmiques de Catalunya

Jackson en revoltaresistència decolonial i cooperativisme al sud dels euakali akuno i ajamu nangwaya. cooperation jackson

16€

ISBN 978-84-17190-81-1català

488 pàgines21x14 cm

Mississipí; l’estat més pobre dels EUA, el que té el percentatge més alt de població Negra i amb una historia dramàtica de terror racial i de resistència Negra. Aquest és el context de la resistència re-presentada en aquest recopilatori d’escrits.

Sense desanimar-se per la incertesa, la por i l’an-sietat causades pel constant deteriorament de l’ordre neoliberal, la resposta de les activistes Ne-gres de Jackson ha estat organitzar-se. Inspirades per la rica historia de lluita i resistència a Mississipí i compromeses amb l’Estratègia Jackson-Kush, construeixen institucions arrelades en el poder comunitari, que combinen política i desenvolupa-ment econòmic i que satisfan necessitats reals de la gent per tal de crear un model social alternatiu.

Les experiències i anàlisis recollides reflexen el poder creatiu que es genera quan la lluita políti-ca es basa en una visió del món alliberada de les contradiccions i limitacions inherents al liberalisme. Aquesta és en definitiva, una història sobre un procés decolonial i socialista, organitzat i dirigit per persones Negres.

JACK

SON

EN R

EVOL

Ta

Kali

aku

no i

aja

mu n

angw

aya

| c

oope

ratio

n ja

ckso

n

Altres títols de la col·lecció Glosàlya

No habrá muro que nos pare Una guía de las fronteras y la migración a través de NorteaméricaAnónimo

ArrestadosNotas de un periodista desde una prisión turca Can Dündar

Standing RockLos guardianes del agua contra la serpiente negraAnónimo

Caminar la noche Cuarenta voces del activismo internacionalEleuterio Gabón

[email protected]@descontrol.cat

@descontrolEdwww.descontrol.cat

Jackson En revoltaResistència decolonial icooperativisme al sud dels EUA

16€

Kali Akuno i Ajamu NangwayaCooperation Jackson

COOPERATION JACKSON és un moviment que té com a objectiu desenvolupar una xarxa cooperativa a Jackson, Mississipí. Aquesta xarxa es basa en diferents institucions interconnectades i interde-pendents: un viver de coope-ratives, una escola d’educació cooperativista, un banc coo-peratiu, etc...

La nostra teoria bàsica per al canvi social està centrada en la idea d’ organitzar i empode-rar les parts més precàries de la classe treballadora, particu-larment les comunitats Negres i Llatines, construint cooperati-ves autoorganitzades.Aquest empoderament serà el catalitzador per la democra-tització de la nostra economia i de la societat en general.

El organismo económico de la revolución diego abad de santillán

14 €ISBN 978-84-17190-91-0castellano

319 paginas21x14 cm

el o

rgan

ism

o ec

onóm

ico

de l

a re

volu

ción

Otros títulos de la colección

Idees Negres

La anarquía funcionaPeter Gelderloos

El federalismoFélix Carrasquer

Campos, fábricas y talleresPiotr Kropotkin

Hacia un pueblo fuerteOrganización, anarquismo y lucha de clasesFelipe Corrêa

Anarquismo ylucha de clasesStuart Christhie y Albert Meltzer

[email protected]@descontrol.cat

@descontrolEdwww.descontrol.cat

“En todas las reuniones de la CNT y de la FAI se propicia el estudio de las bases generales sobre las cuales ha de ser edificada la nueva sociedad sin capitalismo y sin Estado. Nos atrevemos a resumir a continuación nuestros puntos de vista, nuestras sugerencias, no con miras a un lejano futuro y como ideal supremo, sino en relación a un futuro in-mediato, con los hombres, el instrumental, las condiciones geográficas tales como hoy se nos presentan.Podría haber sido más sugestivo el trabajo si nos hubié-semos dedicado a presentar el cuadro de la sociedad del año 2000, en cuyos lineamientos puede correr libremente la fantasía. Sin embargo, hemos creído de más utilidad una breve ojeada al modo cómo vivimos y una referencia al modo cómo podríamos vivir desde ahora mismo, con las puertas abiertas siempre a todo desarrollo económico, so-cial y moral ulterior.”

Diego Abad de Santillán, 1936

14€

el organismoeconómico de la revoluciónCómo vivimos y cómo podríamos vivir en España

Seguido de “La jornada de 6 horas”

Diego Abad de Santillán

Diego Abad de Santillán

Sinesio Baudilio García Fernández (1897 - 1983), conocido bajo el seu-dónimo de Diego Abad de Santillán, fue un militante anarquista, escritor y editor español, figura prominente del movimiento anarcosindicalista en España y Argentina. En Barcelona se integró a la Federa-ción Anarquista Ibérica (FAI). Animó el grupo anarquista Nervio en 1934, fue secretario del Comité Peninsular de la FAI en 1935, redactor de Solidaridad Obrera, dirigió Tierra y Libertad y fun-dó Tiempos Nuevos. Entre diciembre de 1936 y abril de 1937 fue miembro del gobierno catalán con el cargo de consejero de economía de la Genera-litat de Catalunya.

Dieg

o Ab

adde

San

tillá

n

Ned Ludd y la Reina Mabdestrucción de máquinas, romanticismo y los comunales de 1811-1812peter linebaugh

8€

ISBN 978-84-17190-44-6català

134 pàgines14x11 cm

NED LUDD Y LA REINA MABDestrucción de máquinas, Romanticismo

y los Comunales de 1811–12

Peter Linebaugh

En la present obra Fàbregas fa un assaig amb propostes concre-tes sobre la manera de finançar les col·lectivitzacions i la guerra.“Entenc que és de gran urgència endegar aquest problema de les finances de la revolució, perquè ell representa, a la meva mane-ra de veure, la pedra angular per a solucionar el nostre proble-ma econòmic, ja que sense aquesta orientació, de res no serveixen els esforços i els sacri cis dels homes generosos que donen la se-va vida en els fronts de batalla, per salvar les essències de la revo-lució i defensar la llibertat del proletariat hispànic i del de la res-ta del món.”

“Crec que quan es tracta de bastir l’edifci d’una nova societat en-quadrada dintre les normes d’una concepció social que estigui d’acord amb les aspiracions de les masses populars, que en aquests momets desitgen, legítimament, veure conver tits en carn viva, és precís establir un pla d’actuació a seguir; pla d’actuació que s’atengui a les realitats vives de l’hora que vivim, que es subjecti a les condicions del complex econòmic nacional de tots els pobles ibèrics i en estreta connexió amb les possibilitats de la conjuntu-ra econòmica de la resta del món”

Catalunya viu, en aquests instants, un dels moments més crítics de la seva vida. La Revolució Ibèrica té a la nostra terra el seu cap visible. Les revolucions de tots els temps i de tots els països, ha-vien tingutsempre unes característiques similars. El nostre movi-ment, però, dissentia d’aquells altres, perquè ensems que destruïa tots els obstacles seculars que haurien pogut entorpir el seu des-enrotllament, d’una manerasincrònica i matemàtica, anava creant les noves fórmules que venien a fer carn viva del que ns aleshores no havien estat més que anhels de les masses populars.

Mississipí; l’estat més pobre dels EUA, el que té el percentatge més alt de població Negra i amb una història dramàtica de terror racial i de resistència. Sense desanimar-se per la incertesa, la por i l’ansietat causades pel constant deteriorament de l’ordre neolibe-ral, la resposta de les activistes de Jackson ha estat organitzar-se. Les experiències i anàlisis recollides mostren el poder creatiu de la història d’un procés decolonial, socialista, organitzat per persones negres.

Nos atrevemos a resumir a continuación nuestros puntos de vis-ta, nuestras sugerencias, no con miras a un lejano futuro y como ideal supremo, sino en relación a un futuro inmediato, con los hombres, el instrumental, las condiciones geográficas tales como hoy se nos presentan. Podría haber sido más sugestivo el trabajo si nos hubiésemos dedicado a presentar el cuadro de la sociedad del año 2000, en cuyos lineamientos puede correr libremente la fan-tasía. Sin embargo, hemos creído de más utilidad una breve ojea-da al modo cómo vivimos y una referencia al modo cómo podría-mos vivir desde ahora mismo, con las puertas abiertas siempre a todo desarrollo económico, social y moral ulterior.”

Este lema y la gran cantidad de referencias en La Reina Mab que encontramos en la literatura anglosajona -también latina- desde el siglo xvi hasta nuestros días demuestran hasta qué punto es im-portante la generación de un imaginario colectivo, de personajes y mitos que alienten revueltas, encarnen los deseos de rebelión y doten de contenido mágico y estético las vindicaciones y defensas de una determinada forma de vida, en este caso la de artesanas y comuneras movilizadas contra una mecanización que perseguía a especulación y el cercamiento planetario.

REM

EMO

RA

NT

IDEE

S N

EGR

ESG

LOSA

LYA

REC

UER

ATS

ÍNDEX

Page 6: COL·LECCIÓ BAGONG!...Se l’associa al corrent de l’anarquia postesquerra. L’abolició del treballés el text més cone - gut de Black. En ell es recolza en les idees d’intel·lectuals

Descontrol Editorial & Impremta SCCL93 422 37 87 / [email protected] / [email protected]

www.descontrol.cat / @descontrolEd

c/Constitució 19, recinte Can Batlló Bloc 11, Nau 85-90, 08014 Barcelona de dilluns a divendres de 10 a 14h i de 15:30h a 18:30h