cobertes i murs vegetals 01 cobertes enjardinades i ajardinament sobre estructures

CENTRE DE FORMACIÓ DEL LABERINT 2011

1 de 75GABINO CARBALLO / PARCS i JARDINS DE BARCELONA

COBERTES I MURS VEGETALS PER A LA MILLORA AMBIENTAL EN EDIFICACIONS i EN L’ECOSISTEMA URBÁ

COBERTES ENJARDINADES i AJARDINAMENT SOBRE ESTRUCTURES



ÍNDEX

PRESENTACIÓ

1. INTEGRACIÓ D’ARQUITECTURA i PAISATGE.

2. EL PAS CAP A L' INTEGRACIÓ AMBIENTAL COMPLETA.

3. BENEFICIS AMBIENTALS i MICROCLIMATICS .

4. CONSIDERACIONS CONTRUCTIVES i ESTRUCTURALS.

5. EFECTES ECONÒMICS DE COBERTES i MURS VEGETALS.

6. TIPOLOGIES i SISTEMES DE COBERTES ENJARDINADES

7. EL FUTUR DE LES COBERTES ENJARDINADES.

8. EL CAS DEL PARC DE LES AIGÜES DEL GUINARDÓ.

9. EL CAS DE LA PLAÇA DE LAGUNA LANAO.

Les cobertes Enjardinades, -també anomenades vegetals, ecològiques o cultivades- són un tipus de sistema constructiu que

afegeixen unes capes de substrats i drenatge capaços de sostenir un habitat vegetal sobre una estructura soterrada o un

edifici, amb la particularitat de que tots els elements son el producte directe de la intervenció humana.



1.L’INTEGRACIÓ D’ARQUITECTURA i PAISATGE



01. L’INTEGRACIÓ D’ARQUITECTURA i PAISATGE

EL JARDÍ

EL TEMPLE

LA TORRE

L’ARCA

ELS JARDINS PENJANTS

CERTS TIPUS D’ESPAIS, ESTRUCTURES i EDIFICACIONS ES VAN CONSIDERAR METÁFORES DEL CONEIXEMENT EN EL PASSAT.



AQUEST TIPUS DE COBERTES SON UNA EXCEPCIÓ EN L’HISTORIA DE L’ARQUITECTURA i L’URBANISME.

ISLANDIA Torre Guinici, Lucca, Italia

CASA CAMBÓ, BARCELONA




ROCKEFELLER CENTRE, ESTATS UNITS CASA CAMBÓ, BARCELONA

PERÒ TENIM SUFICIENTS EXEMPLES PER EXTREURE CONCLUSSIONS.




LA COBERTA DE LA CASA CAMBÓ ES VA CONFIGURAR COM UN EXEMPLE DE VERITABLE RUS IN URBE





EL JARDÍ SOBRE L’ESTRUCTURA DEL DIPOSIT DEL PARC DE LES AIGÜES DEL GUINARDO ES UNA JOIA AMAGADA DE LA CIUTAT.





FRANK LLOYD WRIGHT VA INTEGRAR LA VEGETACIÓ COMPLETAMENT A LA SEVA ARQUITECTURA.

?

ARBRES

ARBRES

ARBRES

ARBRES?




VILLE SAVOYE LA TOURETTE

LES PROPOSTES DE LE CORBUSIER CONTEMPLAVEM LES COBERTES ENJARDINADES




LA PETITE MAISON DE 1923 PRESENTA UN PROGRAMA D’INTEGRACIÓ AMBIENTAL i PAISATGISTICA

Texte et illustrations sont extraits du livre "une petite maison" par Le Corbusier

Editions d'architecture, Artemis Verlags-AG, Zürich - ISNB 3-7608-8020-7 La Petite Maison Le Corbusier1923




LA VILLE RADIEUSELE CORBUSIER: CINC PUNTS PER UNA NOVA ARQUITECTURA

L’ARQUITECTURA MODERNA HA IGNORAT AQUEST PUNT FINS ARA




MALCOLM WELLS - CASA EFICIENT SOTERRADA, USAKAISER CENTRE, OAKLAND, USA

ALS ESTATS UNITS VAN INTEGRAR AQUESTES PROPOSTES ALS MOVIMENTS CORPORATIUS i ALTERNATIUS




GENO-Haus bank

Seu Daimler Chrysler - Stuttgart Moehringen

Stuttgart

ELS PIONERS:

Gerda Gollwitzer,

Werner Wirsing,

Hans-Joachim Liesecke,

Kolb, Hans Luz, Hans Kienle,

Bernd Krupka,

Dr. Penningsfeld,

Dr. Peter Fischer ,

Walter Zink.

EMPRESES:

- OPTIMA

- OPTIGRUN

- ZINCO

Primera coberta inclinada moderna - Stuttgart

ALEMANYA VA SER PIONERA EN LA ESTANDARITZACIÓ DE SISTEMES DE COBERTES ALS 70.




EL CONCEPTE ES VA UNIVERSALITZAR ALS ANYS 80 FINS ARA

Chicago City Hall, USA Chicago Millennium Park, USA

Hotel Arts, Barcelona Greenwich, Regne Unit

Jardin Atlantique, Paris




CALIFORNIA ACADEMY OF SCIENCES, SAN FRANCISCO, USA,

LES PROPOSTES SON CADA VEGADA MÉS SOFISTICADES I COMPLEXES.




DISSENY DE RENZO PIANO / RANA CREEK LANDSCAPE DESIGN

I LA DEMANA PER EQUIPS MULTIDISCIPLINARS D’ENGINYERS, ARQUITECTES, PAISATGISTES I CONTRACTISTES ES MÉS EVIDENT.




I CADA VEGADA MÉS, TOT ES POSIBLE I NOVES PROPOSTES EXPLOREN NOUS CONCEPTES...

COBERTA SYNTHE, LOS ANGELES, USA,




2. EL PAS CAP A L' INTEGRACIÓ AMBIENTAL COMPLETA.



02. EL PAS CAP A L' INTEGRACIÓ AMBIENTAL COMPLETA

LA CIUTAT DE BASILEA A SUISSA LIDERA EUROPA AMB EL SEU PROGRAMA DE PROMOCIÓ DE LA BIODIVERSITAT EN COBERTES.

PROVES PILOT, BASILEA, SUISSA

INVESTIGACIÓ SOBRE BIODIVERSITAT

IMPLEMENTACIÓ

PROJECTES PILOT

CAMPANYES

DE DIFUSSIÓ

LEGISLACIÓ

PRODUCCIÓ D’ENERGIA, BIODIVERSITAT i GESTIÓ D’ESCORRENTIES

STEPHAN BRENNEISEN,



INCREMENT DE L’AREA DEDICADA A COBERTES ENJARDINADES EN BASILEA SEGONS STEPHAN BRENNEISEN, 2010.


INCREMENT DE L'ÀREA DE COBERTES ENJARDINADES

A BASILEA, SUÏSSA, DES DE 1975, SEGONS STEPHAN

BRENNEISEN, 2010.



L’OBJECTIU NO ES CREAR “JARDINS”, MÉS AVIAT GENERAR ECOSISTEMES PER ESPECIES EN PERILL DE DESAPARICIÓ.

RELACIÓ ENTRE ELS ELEMENTS DEL FUTUR ECOSISTEMA.




EL RESULTAT NO ES UN SISTEMA ESPECIFIC, SINO UNA METODOLOGIA VARIABLE SEGONS LES POSSIBILITATS DE CADA COBERTA.




L’OBJECTIU ES REPLICAR ELS PROCESOS DE FORMACIÓ DE SOLS I D'HÀBITATS ADIENTS PER A LES ESPECIES DESITJADES SOBRE LES MEMBRANES.

BVB-Depot Basel , Leichtbaukonzept

STEPHAN BRENNEISEN,




AIXÓ SIGNIFICA L' INTRODUCCIÓ DE PROCESSOS ECOLOGICS OBERTS A L’ECOSISTEMA DE LA CIUTAT, UN CONCEPTE REVOLUCIONARI.

STEPHAN BRENNEISEN,




AQUESTA VOLUNTAD D’INTEGRAR PROCESSOS A L’ECOSISTEMA DE LA CIUTAT OBRE NOVES POSSIBILITATS I HORIZONTS AL DISSENY DE LA CIUTAT.

STEPHAN BRENNEISEN




3.BENEFICIS AMBIENTALS i MICROCLIMATICS



PERÚ

ESPANYA

INDIA

XINA

03. BENEFICIS AMBIENTALS i MICROCLIMATICS

LA VEGETACIÓ TAMBÉ ES INFRAESTRUCTURA



GRANJA URBANA SOBRE COBERTA, BROOKLYN, NEW YORK, USA,GRANJA URBANA SOBRE COBERTA SARASOTA, USA,

PLAÇA DE LAGUNA LANAO, BARCELONA THE HIGH LINE, NEW YORK

LES COBERTES ENJARDINADES APROFITAN L’ESPAI i FAN LA CIUTAT MÈS HABITABLE




TEMPERATURA AMBIENTAL A LA COBERTA DE CHICAGO CITY HALL AMB DIFERENTS SISTEMES DE COBERTURA. SEGONS WEILER & SCHOLZ-BARTH, 2009. Segons Gabino Carballo, 2010

TEMPERATURA INTERIOR

TEMPERATURA EXTERIOR

34º 34º

50º

42º

32º 30º 30º

28º 28º

38º36º

30º 29º 29º

34º

38º 36º 35º

28º32º

34º32º

27º 27º

34º 28º

MÀXIMA

MINIMA

FORJAT D’ACER

PLACA DE GUIX LAMINA ANTI VAPOR

AILLAMENT

TABLER CONTRAXAPAT

IMPERMEABILITZACIÓ

VEGETACIÓ

SÒL

JARDÍ URBAN LÀMINA CLARA LÀMINA FOSCA LÀMINA BITUMINOSA CONTROL GESPA ARTIFICIAL COBERTA VEGETAL 75MM COBERTA VEGETAL 100MM

SUSTRACT LLEUGER

VEGETACIÓ

LES COBERTES ENJARDINADES AJUDEN A CONTRARESTAR L’EFECTE DIABÀTIC DELS MATERIALS DE COBERTA.




10 CM DE SÒL HUMIT 10 CM DE SÒL SEC

TERRAT SENSE SÒL2,5 CM DE SÒL SENSE REG

-INVERSIÓ TÉRMICA-

PERÕ EL SEU EFECTE AILLANT ES DEU A L’INÈRCIA TÉRMICA DE L’AIGUA AL SUBSTRAT DE PLANTACIÓ.


VARIACIÓ DE LA TEMPERATURA ALS SISTEMES DE COBERTES VERDES

DE GRUIX MÍNIM.

GRAPHIC AMB L’EXPLICACIÓ DE L’EFECTE ADIABATIC A L’ESTIU SOTA EL SOL DE MIGDIA.



LES COBERTES ENJARDINADES PODEN REDUIR L’IMPACTE DE LA METEREOLOGIA, MILLORAR EL MICROCLIMA i LA GESTIÓ DE L’AIGUA

LA REDUCCIÓ DE TEMPERATURA IMPLICA UNA REDUCCIÓ DELS

NIVELLS DE CONTAMINACIÓ.

CONCEPTE PER MILLORAR EL CICLE DE RECUPERACIÓ D’AIGUA AL SUBSÔL

ABSORCIÓ D’AGIUA EN COBERTES ENJARDINADES

PLUJA

ESCORRENTIA NORMAL

EN COBERTA

EFECTE “ILLA TÉRMICA”




4. CONSIDERACIONS ESTRUCTURALS i CONTRUCTIVES



04. CONSIDERACIONS CONTRUCTIVES i ESTRUCTURALS

ELS PUNTS CRITICS D'ÈXIT A CONSIDERAR AL DISSENYAR UNA COBERTA AJARDINADA S'OBLIDEN MOLT SOVINT.

KAISER CENTER STRUCTURE, Roof Gardens: History, Design, and Construction, by Theodore Osmundson. (1999)

1

2 3 4 7

8

CONSIDERACIONS PRELIMINARS

1. ORIENTACIÓ I CLIMA

2. DETALLS PERIMETRALS.

3. PROFUNDITAT i TIPUS DE SUBSTRAT.

4. PENDENTS i DRENATGE

5. XARXES DE REG i ENLLUMENAT.

6. ELECIÓ D'ESPÈCIES.

7. IMPERMEABILITZACIÓ.

8. DISSENY ESTRUCTURAL.

9. ACCÉS

6

5

9



ENCARA QUE CADA CÁS ES DIFERENT, ELS PUNTS CRITICS D'ÈXIT SON ELS MATEIXOS.

SECCIÓ CONSTRUCTIVA TIPUS, PROJECTE HOSPITAL DE SANT PAU, BARCELONA - PATRIZIA FALCONE i GABINO CARBALLO, 2008.




L’ESTRUCTURA DE L’EDIFICI ES PART DEL DISSENY DE LA COBERTA ENJARDINADA

ESTUDIS VOLUMETRICS DE TERRES i SECCIÓ CONSTRUCTIVA DE REBLERT, PROJECTE HOSPITAL DE SANT PAU, BARCELONA - PATRIZIA FALCONE i GABINO CARBALLO, 2008.




S’HA D’ANTICIPAR L’EFECTE DE LES CÁRREGES ESTÁTIQUES I DINÁMIQUES PROVOCADES PELS SUBSTRATS, ELEMENTS DE DISSENY i EL TRÀFIC.

REBLERT LLEUGER PER CANVIS DE NIVELL SOBRE ESTRUCTURA, PROJECTE HOSPITAL DE SANT PAU, BARCELONA, 2009.




PROTECCIÓ RÍGIDA DE L' IMPERMEABILITZACIÓ

Un altre element d'importància crítica per la solució final de la coberta es la

decisió d’utilitzar una capa rígida de protecció de l' impermeabilització rígida,

normalment de formigó.

Aquesta capa es pot formar directament sobre la membrana impermeable o

sobre altres materials drenants, que eviten l’acumulació d’aigua entre

membrana i protecció.

Per garantir el funcionament d’aquesta solució en estructures soterrades, es

precís dotar l’estructura de pendent , impermeabilització i drenatge perimetral.

El pes d’aquesta capa l imita la capacitat portant de l’estructura i afecta al

càlcul de les càrregues dinàmiques considerablement.

1. FORMIGÓ DE PROTECCIÓ

2. PLACA DRENANT AMB GEOTEXTIL

3. IMPERMEABILITZACIÓ

4. DRENATGE PERIMETRAL D’ESTRUCTURA

EL TIPUS D’IMPERMEABILITZACIÓ i LA SEVA PROTECCIÓ CONDICIONA LA SOLUCIÓ FINAL DE LA COBERTA.

IMPERMEABILITZACIÓ i PROTECCIÓ, PROJECTE HOSPITAL DE SANT PAU, BARCELONA, 2009.

2. PLACA DRENANT AMB GEOTEXTIL

1. IMPERMEABILITZACIÓ


1. IMPERMEABILITZACIÓ PERIMETRAL

4. DRENATGE PERIMETRAL






LES NECESSITATS D’ELEMENTS CONSTRUCTIUS CONDICIONEN EL DESENVOLUPAMENT DE LA SOLUCIÓ CONSTRUCTIVA DE LA COBERTA.

ALTRES ELEMENTS A COORDINAR

1. PROVES D'ESTANQUEÏTAT

2. JUNTAS ESTRUCTURALS

3. TRANSICIONS A ALTRES SISTEMES

DE COBERTA.

4. MURS, ACCESOS i LLUERNARIS.

5. ESCOMESES D’AIGUA, LLUM.

6. BUNERES , PERICONS i REGISTRES

COORDINACIÓ D’ELEMENTS CONSTRUCTIUS, PROJECTE HOSPITAL DE SANT PAU, BARCELONA, 2009.




LA PENDENT DE L’ESTRUCTURA POT GENERAR COBERTES AJARDINADES INCLINADES AMB NECESSITATS TÈCNIQUES MÉS ESPECÍFIQUES.

COBERTA AJARDINADA INCLINADA, PROJECTE TEATRE GREC, BARCELONA - PATRIZIA FALCONE, LLUÍS CAPILLA i GABINO CARBALLO, 2008.




LA PENDENT DE L’ESTRUCTURA POT GENERAR COBERTES AJARDINADES INCLINADES AMB NECESSITATS TÈCNIQUES MÉS ESPECÍFIQUES.

VENTILACIÓ

DRENATGE

IMPERMEABILITZACIÓ

DETALLS DE COBERTA AJARDINADA INCLINADA, PROJECTE TEATRE GREC, BARCELONA - PATRIZIA FALCONE, LLUÍS CAPILLA i GABINO CARBALLO, 2008.




ELS ESQUEMES MÉS DETALLATS SOVINT S'OBLIDEN DE LES XARXES DE REG, ENLLUMENAT, DE L’ANCORATGE D’ELEMENTS...

DETALLS OMESOS

1. XARXA DE REG

2. XARXA D’ENLLUMENAT

3. ANCORATGE DE FANALS

4. ANCORATGE DE MOBILIARI

5. ANCORATGE DE VORADES

6. BASES PER PAVIMENTS

7. DRENATGE PER GRANS SUPERFICIES

8. LLUERNARIS i BUITS

9. DETALLS D'ACCESSOS i PORTES.




L’ESTRUCTURA DE L’EDIFICI i LA POSICIÓ DE L'AÏLLANT CONDICIONEN LA SOLUCIÓ A ADOPTAR.

2. COBERTA AMB ESTRUCTURA METÁL.LICA1. COBERTA AMB ESTRUCTURA DE FORMIGÓ


IMPERMEABILITZACIÓ

AILLAMENT



Tipus de cobertaTipus

VegetacióGruix sistema

(cm)Pes saturat d'aigua

(kg/m2)

Capacitat de retenció d'aigua

(l/m2)

Cobertes Extensives

Crases/Sedum 9-13 90-150 25

Herbàcies 11 100-125 35

Cobertes Intermèdies

Aromàtiques 16 - 28 190-280 70

Cobertes Intensives

ARBUSTOSARBRES

Horts28 350-800 113

Extensiva:

Vegetació Tipus

PRAT o ERM

(fins a 25cm)

Semi-Intensiva

Vegetació Tipus Jardí

(fins a 3m d’alçada)

Intensiva:

Vegetació Tipus Parc

(fins a 10m d’alçada)


JA S’HAN ESTABLERT TIPÕLOGIES DE COBERTES ENJARDINADES.



SISTEMA FLORADRAIN FD40 DE ZINCO

LES COBERTES MÉS CONVENCIONALS ES CONSTRUEXEN AMB SISTEMES ESTRATIFICATS PER REPLICAR L’ESTRUCTURA DEL SÕL i SUBSÕL.




RETENCIÓ D’AIGUA

DRENATGE VENTILACIÓ

L’estructura d’una coberta vegetal convencional hauria de replicar l’estructura del subsòl i les

seves propietats. Els gràfics mostren l’estructura del sistema FLORADRAIN FD40 de ZINCO,

però altres sistemes similars segueixen aquest principi.

En qualsevol cas, tots els sistemes de qualitat fan servir el principi de CAPILARITAT per

aprofitar l’aigua retinguda a la seva base.

AQUESTES COBERTES NORMALMENT PRECISAN DE LLEUGERES PENDENTS A LA BASE PER FUNCIONAR CORRECTAMENT.

MOVIMENT DE L’AIGUA

CAP A LA SUPERFICIE




LES COBERTES SENSE CAP TIPUS DE PENDENT O DE TIPUS INUNDABLE SON MOLT ESPECÍFIQUES EN LA SEVA APLICACIÓ.

COBERTES PLANES INUNDABLES TIPUS INTEMPER




L’EMPRESA INTEMPER VA SER PIONERA EN LA RECERCA i INVESTIGACIÓ DE SOLUCIONS DE COBERTES AJARDINADES A L’ESTAT ESPANYOL.

EDIFICI EXPERIMENTAL INTEMPER Colmenar 1 (1998) -SEGONS F. JAVIER NELA GONZÁLEZ




JA ES TROBEN SISTEMES DE TOT TIPUS, PERO NO TOTS SON EL MATEIX.




SISTEMA PERIMETRAL DIGEBIS

EXISTEN SISTEMES QUE FACILITEN L'INSTAL·LACIÓ DE SISTEMES ULTRA-LLEUGERS EN COBERTES EXISTENTS.

PLANTA MODIFICADA GENETICAMENTSISTEMA DE COBERTES TOYOTA – 2 CM AMB REG INCLÓS




Per cobertes amb instal·lació de reg i una càrrega afegida només per treballs de manteniment, es poden establir rangs de costos unitaris segons tipus de coberta.

Els costos poden variar molt en funció de les condicions, els detalls i tipus d’espècies vegetals triades.

Les cobertes habitables tindran instal·lacions i acabats mes sofisticats.

L' presencia d’una coberta vegetal pot afectar al cost global del projecte per la seva repercussió sobre l’estructura i les instal·lacions.

Extensiva

Vegetació h màx. 15cm

Semintensives

Vegetació h màx. 3m

Intensiva

Vegetació h màx. 10m

A partir de 100€/m2 A partir de 150€/m2 A partir de 200€/m2


EL COST ESTIMAT DE CONSTRUCCIÓ D’UNA COBERTA ENJARDINADA S’HA DE REPARTIR PER TOT L’EDIFICI.



COST DE LES COBERTES VERDES EN EL SEU CICLE DE VIDA

LES COBERTES VERDES ESTALVIAN MÉS

ENERGIA EN CLIMES CÀLIDS i SITUACIONS

PROPERES AL NIVELL DEL MAR

LES COBERTES ENJARDINADES IMPLICAN ESTALVIS DE MANTENIMENT DE LES COBERTES, PERÓ TAMBÉ IMPLICAN ALTRES DESPESES.




7. EL FUTUR DE LES COBERTES ENJARDINADES



FENCHURCH STREET, LONDRESSINGAPUR

FENCHURCH STREET, LONDRES


LES COBERTES ENJARDINADES SON JA UN ELEMENT GAIREBÉ OBLIGATORI DE PROMOCIONS DE LUXE O EN LLOCS SINGULARS.



JA ES PROPOSEN GRANJES VERTICALS HIDROPÓNIQUES PER ESTALVIAR ENERGIA EN TRANSPORT i INFRAESTRUCTURA.




DESENVOLUPAMENT D’ALMERIA – EL EJIDO

ESQUEMA DE PRINCIPIS – FA SERVIR AIGUA SALADA PER PRODUIR AIGUA POTABLE SENSE CONSUMIR ENERGIA

PROTOTIP D’HIVERNACLE D'AIGUA SALADA, TENERIFE

TAMBÉ ES PROPOSEN COM ELEMENTS DE PRODUCCIÓ, RERIGERACIÓ I DESALINITZACIÓ.




HIVERNACLES D’AIGUA SALADA PER A LA PRODUCCIÓ D’AIGUA POTABLE i VEGETALS

ALVEOLS i CONDENSADORS

DUBAI

ELS CONCEPTES MÉS AVANÇATS PROPOSEN EDIFICIS “PLANTA” PRODUCTORES D’AIGUA i COLLITA APROFITANT L’ENERGIA SOLAR.




CAL CONSIDERAR NOUS PARÁMETRES DE DISSENY:

• BIODIVERSITAT

• INTEGRACIÓ DE PROCESOS

• CICLE DE VIDA

SOSTENIBILITAT:

• REDUIR

• REUSAR

• RECICLAR

FER MÉS AMB MENYS! SIMPLIFICAR!

SOLUCIONS LOCALS PER PROBLEMS GLOBALS!

TERRAT COBERT AMB RUNES PER AFAVORIR HABITATS ESPECÍFICS,

THE LABAN CENTRE, LONDRES

HORT URBÁ A BROOKLYN, NEW YORK

SISTEMA MODULAR DE SAFATES

PERÒ LES SOLUCIONS MÉS SENZILLES SEMBLAN LES MÉS VIABLES i SOSTENIBLES.




8. EL CAS DEL PARC DE LES AIGÜES DEL GUINARDÓ




LES COBERTES ENJARDINADES APROFITEN ESPAIS QUE NORMALMENT NO ES FAN SERVIR.

CASETA DE JARDINERS, PARC DE LES AIGÜES DEL GUINARDÓ - PATRIZIA FALCONE, ROSA LÓPEZ i LLUÍS ABAD 2011.



IMPERMEABILITZACIÓ, DRENATGE i REG SON INSTAL·LACIONS VITALS PER ESTABLIR L'ÈXIT DE LA COBERTA AJARDINADA I S’HAN DE PLANIFICAR.

CASETA DE JARDINERS, PARC DE LES AIGÜES DEL GUINARDÓ – DETALL DE SISTEMA DE COBERTA ENJARDINADA, LEONARDO GEROSA, 201O.




9. EL CAS DE LA PLAÇA DE LAGUNA LANAO



LA DECICIÓ DE IMPERMEABILITZAR i PROTEGIR AMB UN SISTEMA O ALTRE ESTÁ VINCULADA AL OBJECTIU DE L’ESPAI.

PLAÇA DE LAGUNA LANAO, BARCELONA, PATRIZIA FALCONE i GABINO CARBALLO 2009-2010.




ELS SISTEMES S’HAN DESENVOLUPAT PER FUNCIONAR AMB TOTES LES CAPES.

3. LÁMINA ANTI- ARRELS

MEMBRANA ANTI-ARRELS.

Es un dels elements fonamentals dels sistemes de cobertes. Es preferible

aplicar aquesta làmina EN TOTA L’EXTENSIÓ DE LA COBERTA encara que

no sigui totalment enjardinada. Aquesta aplicació pot prevenir afectacions

derivades del desenvolupament dels arrels d'espècies d’arbrat amb arrels

agressius, fonamentalment.

1. VEGETACIÓ.

2. ENCOIXINAT.

3. REG PER DEGOTEIG.

4. LÁMINA ANTI-HERBES.

5. SUBSTRACT O MEDI DE PLANTACIÓ.

6. FILTRE DE SEPARACIÓ.

7. PLACA DRENANT (AMB ARID).

8. LÁMINA DE SEPARACIÓ.

9. MEMBRANA ANTI- ARRELS.

La jardineria pública normalment demana més capes al sistema pels seus

paràmetres d’us i manteniment. Les capes dels sistemes de cobertes

compleixen una funció específica i es important meditar l’eliminació d’una o

varies.




LA DECICIÓ DE IMPERMEABILITZAR i PROTEGIR AMB UN SISTEMA O ALTRE ESTÁ VINCULADA AL OBJECTIU DE L’ESPAI.

PROTECCIÓ RÍGIDA DE L' IMPERMEABILITZACIÓ I ALTRES ELEMENTS

Si la capa s’aplica directament sobre l' impermeabilització, la pendent es crea a la

mateixa capa de protecció. Si la capa te el gruixut suficient, es pot utilitzar com a

ancoratge d’elements de la coberta.




4. LÁMINA DE SEPARACIÓ

5. PLACA DRENANT

En qualsevol cas, la coordinació de làmines i xarxes es fonamental per evitar

conflictes en l’execució de l’obra.




4. LÁMINA DE SEPARACIÓ

5. PLACA DRENANT

PLAÇA DE LAGUNA LANAO, BARCELONA, PATRIZIA FALCONE i GABINO CARBALLO 2010.




LA CONTINUITAT DE LES LÀMINES ENS PERMET COMBINAR SOLUCIONS DE PAVIMENT, DRENATGE SUPERFICIAL i DRENATGE DE VEGETACIÓ.

1. PAVIMENT DE FORMIGÓ

2. FILTRE DE SEPARACIÓ

3. CAPA DRENANT

1

2

3

DRENATGE SUPERFICIAL

DRENATGE DE JARDINERES

PLACA DRENANT SENSE ARID PLACA DRENANT AMB ARID

PLACA DRENANT AMB ARID

PLACA DRENANT SENSE ARID

SUBSTRACT




ELS SISTEMES DE DRENATGE DE LES COBERTES S’HAN DE CALCULAR PER GRANS SUPERFICIES.

1. PAVIMENT DE FORMIGÓ.

2. CONEXIÓ A DRENATGE.

3. CAPA DRENANT.

12

3

DRENATGE SUPERFICIAL




TERRES DE JARDINERIA

EL DESENVOLUPAMENT DE L’ENJARDINAMENT ESTÁ CONDICIONAT PEL TIPUS DE SUBSTRAT UTILITZAT

MEDI DE PLANTACIÓ O SUBSTRAT.

Les cobertes enjardinades no presenten condicions normals per al

desenvolupament. Normalment, es tracta de llocs amb elevada exposició

als elements (Sol, Pluja, Vent, etc) amb sensacions tèrmiques extremes i

gradients tèrmics també extrems.

Donat que el seu drenatge es limitat, el subministrament de nutrients

inexistent i el manteniment esporàdic, es important entendre l’importància

dels substrats a les cobertes enjardinades.

Aquest substrats haurien de complir els següents paràmetres:

1. BAIXA COMPACTACIÓ.

2. BONA CAPACITAT DRENANT.

3. BONA CAPACITAT DE RETENCIÓ.

4. PES REDUÏT.

5. BAIX NIVELL DE NUTIRENTS (PER PLANTES CRASES i SEDUMS)

6. LLIURE DE LLAVORS i MALES HERBES.

TERRES DE JARDINERIA

LLEUGERES

ENCOIXINAT D’ESCORÇA DE PI.

SUBSTRAT LLEUGER ESPECIAL ZINCO

Nota: Impermeabilització

a Element existent




LA VEGETACIÓ S’HA D’ESCOLLIR NO NOMÉSPER EFECTE, SINO TAMBÉ PER LA SEVA ADAPTACIÓ A LES CONDICIONS EXISTENTS,

CRASES EN SUBSTRAT 15 CM

GRAMINEAS EN SUBSTRAT 15 CM

ARBRES, ARBUSTOS i VIVACES

EN SUBSTRAT 70 CM

ARBRES, ARBUSTOS i VIVACES

EN SUBSTRAT 40 CM




EL CONTROL DE QUALITAT DE LA VEGETACIÓ HA DE SER MOLT ESTRICT : TREURE UN ARBRE MORT D’UNA COBERTA ES CAR!

Les Cobertes enjardinades son més exigents amb les especies vegetals. Els sistemes més estàndard demanen l' utilització de crasses (Sedums) per cobertes de

menys de 15 cm de gruix de substrat, però no sempre son desitjables. Especies adaptades a situacions exposades, sequera, absència de nutrients i altres, son

recomanables. L’arbrat, en general, precisa d’un sistema d’ancoratge als arrels per resistir les condicions ambientals.




LES COBERTES AJARDINADES AFAVOREIXEN L' INTERACCIÓ SOCIAL i L'ÖS EFICIENT DE L’ESPAI.




GRACIÈS PER LA SEVA ATENCIÓ

cobertes i murs vegetals 01 cobertes enjardinades i ajardinament sobre estructures

Documents