Claveroli

Josep Calassanç i Gastó

1

2

El pobleClaverol es formà a principis de l’edat mitjana a l’empara del castell que s’edificà per a guaita i defensa en cas de penetració de tropes musulmanes des del sud. Una muralla encerclava el nucli primitiu de cases amb el castell. Les invasions eren albirades quan s’internaven per la vall després de Tremp. Quedava temps per a buscar refugi a la muntanya. Ocupada Lleida pels cristians, les valls pirinenques s’alliberaren de les possibles invasions del sud i els nuclis urbans s’enfortiren.Claverol era al segle XVI un municipi format per un grup de cases arropades en el temple parroquial i altres disperses. En conjunt no hi vivien gaire més d’un centenar de persones. La vida dels seus habitants es basava en l’agricultura de secà, fonamentalment el cereal, i l’explotació dels boscos, els troncs del quals els raiers baixaven fins a Tortosa.La parròquia estava sota la invocació de sant Cristòfol. El rector rebia el títol de plebà de Claverol i Hortoneda.Dintre del terme de Claverol hi ha el barri Pont de Claverol, més proper a La Pobla i que rep el nom per haver-se format al costat de l’antic pont o passarel·la.

El poble sobre el turó, l’embassament i al fons, al sud, el Montsec

3

Josep Calassanç i Gastó(Peralta de la Sal 1557 – Roma 1648)Acabats els estudis a l’Estudi General de Lleida i sacerdot des de 1583, mossèn Josep Calassanç s’incardinà el 1587 a la seva diòcesi a la Seu d’Urgell, com a secretari del capítol de canonges i mestre de cerimònies de la catedral. Aquestes funcions les exercia sempre un canonge i el nou mossèn no ho era. La paga per aquestes responsabilitats era un plus sobre el sou de canonge. Mossèn Calassanç només cobrava el plus sense cap més sou. Per això el procurador del bisbat doctor Antoni de Gallart nomenà el 1588 Calassanç rector de la parròquia de Claverol sense obligació de residència. Continuà residint a la Seu i nomenà un vicari resident per Claverol, mossèn Miquel Perot.Mossèn Calassanç visità diverses vegades la seva parròquia, però s’hostatjava a casa de la família Motes, al Pont de Claverol. Proporcionà diversos objectes per al culte i comprà el nou missal per introduir-hi la reforma litúrgica.Per a la família Motes el mossèn aconseguí el permís de celebrar-se missa en la seva capella els diumenges i festes. Calassanç hi celebrava sempre que anava a visitar-los. Aquesta capella va ser inundada per l’embassament de Sant Antoni el 1918. En un lloc més alt, la família hi edificà una nova capella dedicada també a sant Antoni de Pàdua.

Pont de Claverol amb l’església de la família Motes,desapareguda per l’embassament el 1918.

4

La fundació a favor de ClaverolMossèn Calassanç decidí marxar a Roma per acomplir-hi algunes qüestions a favor del bisbat. Però a la ciutat dels papes es commogué davant la necessitat que patien els infants i inicià el 1597 l’Escola Pia en el barri del Trastevere.Abans de sortir cap a Roma, el 6 de novembre de 1591, davant del notari de Tremp Lluís Vidal renuncià el càrrec de rector de Claverol a favor de mossèn Jaume Segur, però es reservà 17 escuts de pensió.Tot seguit davant del notari Gaspar Mua creà amb aquesta pensió una obra pia o fundació per a després de la seva mort. Els rèdits del capital acumulat servirien per comprar cada any, després de Pasqua, blat que es repartiria a les famílies necessitades de la parròquia de Claverol. Així es va fer des de 1648 fins a 1833, any en que les lleis desamortitzadores espanyoles arrabassaren l’obra pia. El poble agraït pel gest del seu antic rector, quan el 1768 el Papa el proclamà sant, erigí el dia de la seva festa, 27 d’agost, com la Festa Major del poble.

Estat actual de la façana i campanardel temple parroquial de Sant Cristòfol de Claverol.

5

Document calassanci de renúncia dels bénsEl 19 de març de 1618 mossèn Josep Calassanç va fer la professió religiosa a Roma i es convertí en el pare Giuseppe de la Mare de Déu.Per la professió del vot de pobresa no podia posseir béns de cap mena. Per això intentà fer efectiu el testament de creació de l’obra pia a favor dels pobres de Claverol. Considerà que la professió era una renúncia total a posseir, era com una defunció. El notari de Tremp, però, no ho acceptà i calgué esperar fins el 1648 en que morí Calassanç.

Transcripció:

«Imbio ab la pnt la declaratio qualment io no puch mes rebre ni altre per mi lo personat de deset liures que fa la casa del Pleban Segú de Vilamijana per raho del vot de la pobresa que he fet y axí lo dit personat esta a dispositio conforme el testament rogat per Mº Gaspar Mua y podra V. M. juntament ab los Ss de la Pobla cobrar los termes cayguts que chrech son dos o tres anys distribuirlos com se espera de una charita et prudentia que sensa dubte … haurase dal P. la remuneratio.De Roma als 20 de Gener 1620.Giuseppe de la Mare de Deu primer Calassanç»

6

La rectoria, casa ruralAmb una solemne concelebració eucarística el bisbe d’Urgell Joan Martí Alanis entregà la rectoria de Claverol a l’Escola Pia de Catalunya el 28 d’agost de 1973.Actualment té cura de la casa i l’administra Colònies Jordi Turull, entitat de lleure de l’Escola Pia de Catalunya.Claverol està situat al cim d’un turó prop de l’embassament de Sant Antoni, amb una privilegiada visió sobre la vall del Noguera Pallaresa i les muntanyes que l’envolten: paisatges que inviten a la contemplació. Pot ser punt de partida per a múltiples caminades per la muntanya o d’excursions a indrets que ajuden a comprendre la història del nostre país.Abans d’entrar al poble de La Pobla de Segur (comarca del Pallars Jussà) després del pont sobre el Flamicell hi ha un trencall a la dreta que mena a Claverol

Estat actual de la rectoria:sala menjador (planta baixa) i dormitori (planta primera)

al costat de l’església; a la dreta, serveis i sala d’usos múltiples.

Per a més informació per estades a la casa - rectoria:casa.claverol@escolapia.catwww.claverol.org

7

Plànol de la situació de Claverol

Arxiu Provincial de l’Escola Pia de CatalunyaBarcelona, juny 2010

8