classe1 asaco martavilanova1
TRANSCRIPT
programa formació
agents de salut comunitària
Manresa, 28 de febrer de 2013
Marta Vilanova Vilà
Professora de salut pública i comunitària – UdG
Coordinadora científ ica Programa Fifty-Fifty – Fundació SHE
programa formacióagents de salut comunitària
Per començar ........
• De què creus que es tracta el projecte ASACO?
• Què esperes que t’aporti participar en el projecte?
• Què t’ha fet venir a participar?
Satisfacció = Resultats / Expectatives
Necessitat, Oferta i Demanda
NecessitatOferta
Demanda
De què tractarà la sessió d’avui:
• La salut i els seus determinants - Marta Vilanova Vilà
• Salutogènesi i model d’actius – Núria Sala Real
1850- 1880 1880-1930 1930-1970 1970-2000
•Industrialització
•Medicina Social
•Higiene
•Vivenda
•Aigua
•Sanejament
•Microbiologia
•Immunologia
•Insulines
•Sul famides
• Era Terapèutica
•Limitació de recursos
•Mortalitat prematura
•Mortalitat
prevenible
•Determinants de la
Salut
•Conferència sobre
APS
•1ª Conferència sobre
promoció de la salut
La salut és un concepte mutable en el temps
Model malaltia Model de SALUT
2000-2013
• Model de determinants
socials
• Desigualtats en
salut
• Limitació de
recursos
• Model
salutogènic
• Model d’actius
Salut: OMS , 1946
“És l’estat de benestar somàtic, psicològic i social de l’individu
i de la col·lectivitat i no només l’absència de malaltia”
(Organització Mundial de la Salut. 1946)
“Terris” va dir que la salut i la malaltia són un continu (no són
contraris, sinó que són parts d’una mateixa línia). El màxim de la
malaltia és el que provocarà la mort i el màxim de salut seria la
definició de la OMS (1946).
En aquest procés de màxima salut i màxima malaltia hi ha una
progressiva incapacitat per funcionar en determinats àmbits a
mida que l’edat augmenta.
Entre l’òptim de salut i la màxima malaltia hi ha una zona neutra
en la que la persona no se sent sana però no té prou
simptomatologia per ser diagnosticada.
Definició de Terris - 1975
.
++++ +++ ++ + - -- --- ----
SALUT MALALTIA
La salut és un RECURS per a la vida “NO UN OBJECTIU DE LA
VIDA”
Cal considerar la salut no com un estat ABSTRACTE sinó un
medi per assolir un FI que permet a les persones porta una vida
productiva a nivell individual, social i econòmic
La salut com a recurs per la vida
( Carta d’Otawa sobre promoció de la salut, 1986)
Què és estar sa?
Quines són les condicions prèvies a la salut?
Quins són els determinants de la salut?
Model tradicional o ecològic
Model de determinants de la salut de Lalonde (1974)
Model de determinants socials (2008)
Evolució dels models de determinants
Model tradicional o ecològic
Agent
Medi ambient
Hoste
Model de Determinants de la salut
(Lalonde, 1974)
Model Lalonde, 1974.
“Nuevas perspectivas de los canadienses”. Minis terio de Sanidad. Canadá, 1974.
Relació entre els recursos relacionats amb la salut i contribució potencial a la reducció de la
mortalitat
Contribució potencial a lareducció de la mortalitat
(%)
Recursos destinats a USA(%)
Biologia humana
Entorn
Hàbits de vida
Sistema assistencial
11
27
19
43
90
1.51.66.9
Font: Dever, 1977.
Model de DeterminantsSocials
The Dahlgren & Whitehead rainbow
Determinants Social de la Salut*
són aquelles condicions en que les persones neixen, creixen,
viuen, treballen o envelleixen, incloent els propis sistemes
sanitaris.
Objectiu del CDSS
Superar les desigualtats en salut existents entre països i dins
del mateix país
* s’equipara Determinant de la Salut a Determinant Social de la Salut
Marc conceptual de la Comissió sobre Determinants Socials de
la Salut de la OMS (CDSS)
Marc conceptual dels Determinants Socials de la Salut.
Modificada a partir de l’Informe de l’OMS CDSS, 2008
Context
socioeconòmic
i polític
Posició
social
(Estratificació
social)
Factors biològics
Context psicosocial
Cohesió social
Condicions
naturals de la vida
Estils de vida
Sistema sanitari
Distribució de la
salut a la població
Determinants estructuralsDeterminants
intermedis
Determinants Socials de la Salut i de les Desigualtats en Salut
Són aquells que generen o reforcen l’estratificació en la societat i que
defineixen la posició socioeconòmica individual.
En el marc del CDSS hi ha:
1. la posició social
2. el context sociopolític i econòmic
Determinants estructurals
Posició social
La societat està dividida en estrats o classes en funció d’una distribució jeràrquica
del poder, de l’accés a recursos (diner) i del prestigi entre els individus que la
composen. Les condicions que provoquen aquesta estratificació són els
estratificadors socials:
• Posició socioeconòmica: educació , ocupació i ingressos ( la + influent)
• Gènere
• Raça o ètnia
• Edat i malaltia* (no reconeguts a la CDSS)
Determinants estructurals
Marc conceptual dels Determinants Socials de la Salut. Modificada a partir de l’Informe de l’OMS CDSS, 2008
Context
socioeconòmic
i polític
Posició
social
(Estratificació
social)
Factors biològics
Context psicosocial
Cohesió social
Condicions
naturals de la vida
Estils de vida
Sistema sanitari
Distribució de la
salut a la població
Determinants estructuralsDeterminants
intermedis
Determinant central del procés que condueix a una
distribució desigual de la salut i el benestar
Marc conceptual dels Determinants Socials de la Salut.
Modificada a partir de l’Informe de l’OMS CDSS, 2008
Context
socioeconòmic
i polític
Posició
social
(Estratificació
social)
Factors biològics
Context psicosocial
Cohesió social
Condicions
naturals de la vida
Estils de vida
Sistema sanitari
Distribució de la
salut a la població
Determinants estructuralsDeterminants
intermedis
Determinants Socials de la Salut i de les Desigualtats en Salut
Són els factors intermedis entre els determinants estructurals i la desigual
distribució de la salut i el benestar a la població. S’agrupen en sis apartats:
1. Condicions materials de la vida (vivenda, barri, municipi, condicionslaborals,…)
2. Context psicosocial
3. Cohesió social
4. Estils de vida
5. Factors biològics
6. Sistema sanitari
Determinants intermedis
Determinants de la salut i determinants socials de la salut intermedis
TV3 – Atur registrat
http://www.tv3.cat/videos/1556599/Atur-registrat-22