« c: 'o ~ CJ)

J:

RAMON VILADÉS

CJ) W ...J o ~ a: «

Dones minaires

Durant uns quants anys de la postguerra, la mina de Tumí, a Vallcebre, va lIogar

noies pertriar i netejar el carbó, Altres mines berguedanes també lIogaven dones

i nens; així s'abaratien els costos perque aquesta ma d'obra sortia molt més

barata que la masculina.

Des del tanca ment de \es min es de Fígols i de Va llcebres' han rea lit za t un segui t d 'ini­ciati ves a fi que no quedi en I'oblit un deis treba ll s qu e més vida ha donat a la comar­ca , ja qu e molt s homes de gran part deis pob les de l Be rgueda han treba lla t en la cOll ca ca rb o nífe ra m és imp o rt a nt. d e Ca ta lun ya. La més significa t iva de totes les iniciati ves ha estat la creació del Mu se u de les Min esa Sant Corn eli -av ui una realitat conso li dada i de prestigi- , juntament amb la fu tura rut a min era . Aques ta rut a inclou­ra la visit a obliga da a \es petj ades de din o­sa ures de Fum an ya -Vallcebre, qu e va n vel llT la Ilum qu an es va posa r en marxa I'cx plot aci{¡ ca rbonífera a ce l obert, i qu e va n ser identifi ca des per L1uís Viladrichja fa forc:a anys . Ca l fe r esment també de les ll10lt es ¡Jublicacions qu e pa rl en de la mi -

neri a: deis se us inicis, de I'activitat frene­ti ca de la postguerra i de la gent qu e es va pa ssa r més de mitja vida so t.errada a la mare terra per guan yar- se la vida, la majoria deis qu als eren immigrants vingut s, sobreto!, del sud d' Espanya.

De les mo l tes min es qu e hi ha via a Va llcebre, una era la de Tu mÍ, situ ada a prop de ca l Marxa, a 1.393 m d 'a ltitud, la qual va se r ex plotada del1 936 al1939 i del 1944 al 1968, any de tanca ment. N'ha via es ta t propi e ta ria I'e mpresa Se rchs SA, I'empresa Ca rbones de Berga SA i, durant la guerra, la Generali tat de Ca ta lun ya.

Al costat deis homes qu e feien la feina més dura dintre la mina, durant unsquants a n ys de la pos tgue rra e ls e mpres ari s d 'a qu es ta mina 1I0ga ven noies per fe r la feina de neteja r i tria r el ca rbó a les porga-

dores , anomenades vulgarm ent cribes . AI ­tres min es del Bergueda també Il ogaven dones i nens perque, alh ora qu e s'aba rati­en els costos, ja que el jornal e ra més ba ix qu e el deis homes, de retru c - sego ns di ­uen- s'afavo ri en les famíli es amb menys possibilitats economiqu es, ca r lIogaven les qu e més ho necessita ve n. Era una epoca en que hi havia moltes boqu es pe r a limen­ta r i, encara qu e nen s i do nes cobress in men ys q u e e Is homes, era un sou qu e a na­va molt bé a les famílies més humi ls.

Hem parlat amb tres dones qu e ens han ex pli ca t en qu e consistia el se u treball.

Aurelia Calvo Peces Va néixe r a Madrid el dia 21 de febre r de 1930. Als sis an ys, en esclata r la guerra , un grup de nens i nenes, entre els quals hi e ra ell a i e l se u germa, van venir co m a refu giats a Catalun ya. Els va n rebre a l ca fe de Sant Co rn eli, on els espera ven les fa­míli es qu e e ls acoll iren. L' Aure li a es va a ll otja r a ca l Bernat de Sant Co rn eli, i e l se u ge rma Pere a ca l Co rreu. Al ca p d 'un an y e ls tr as ll adaren a ca l Be rn a t de

Grup de noies que treballaven a la criba de la mina Tumí, entre 1945 í 1950. ARXIU JAUME CAPELLA

L' EROL 27

Aurelia Calvo Peces, una refugiada de la guerra, que posteriorment esdevingué minaire. R VILAOtS

Va ll ccbrt' , i l' AlI rc li a la van ll ogar per min yona a ca l Jepe \.

L'Ajuntalllcnt de Va ll cc bre, e l di a 7 ele nove lll bre el e 1937, va aco rdarele posarun illlpost ele 0 ' 50 ptes. a les consumic ions de heg ll dcs fetes als establim ent s de l poble, a fi de dest i na r els fon s reca pta t s a l' ass ist en­cia social elc les famíl ies que te nien re fu gi­a ts ( I ).

Acabada la guerra, la seva ma rc els va rl'c1a llla r i sc Il 'a narcn a Madrid , pero per poc tell1ps. ca r a ll í h i hav ia molta mi se ri a, i la scva Ill a rc s' hav ia quedat sen se casa i nll e1s !l0el ia Ill an ten ir. Per so rt , la famíl ia de ca l Bernat e ls va conv idar a tornar a Vallcebrc , on ti ndricn treba ll i menjarien. COIll que a Madri d pa ssa ven ga na, no els ho va n haver ele elir du es vega ele s: ca p a

UOl'AM I NA " M. TU~.l:SA "

11 7 1111

, -~

~ ;\ I'atxxndur

28 L'EROL

Maria Escarré Pons, treballá a Tumi durant quatre anys. R. VILAOtS

Va ll cebre hi fa lta gen t! L'Aureli a la varen Il oga r a ca l Na i per gua rdar vaques .

Maria Escarré Pons Nasqu é a Va ll cebre el 18 de maig de 1924,

a ca l Tcm i. Va treba ll ar a la min a Tumí uns qua tre anys . Quan es va quedar so la, a ca usa ele la mort deis se us pa res i de I'av ia, va plegar i se' n va anar a Fígols a treballar amb el García. Ara fa quaranta anys qu e viu a Berga, pero de tant en ta nt, sobrelOt a l' es t i u, puja a Va ll cebre per pa ssa r u ns el ies a cal Ton i.

Antonia Pe rarnau Casal s Nasqu é a Val! cebre el 30 de se telllbre el e l 193 0, a ca l Berna \. Als 13 anys en tra a tr e­bailar a la criba de la mina Tum í, fin s als

Tria manual del ~c ribal " rcalit"ml J>C'r les dones

Pedra

- Ir 1--

IJ ./ I

] .. e

~ -------- - O

t=7

Basculado r

' ' 1 'J ~ :-= e 8 ~ :.

" /\.''\ e

Antonia Perarnau Casals . Deis 13 al 22 anys, cada d ia triant carbó. R. VILAOtS

vint- i-dos. Pa ssa un any i m ig a ca l Pon s (Puig- reig) , on els ma tin s treba ll ava a la fabrica, i a les ta rdes anava a cla sse a l co l·­leg i que rege ntaven les ge rmanes DOIll in i­qu eso Després es tra sll ada a Santpeelor, on es va casa r.

Les cribes

Al principi eren tres dones a caela torno Hi hav ie n tr eba ll a t la Co n xita i l' Antonia Pera rn a u el e cal Dent s -q ue, junt a me nt amb la seva mare, van se r les prilll e res que hi va n e ntra r-, la Pa llll ira de ca l Xot is, la Ma ri a ele cal Tibat , la Maria Aymer ich, la Xela, dues de ca l Curt , l' Aurora Pe ra rnau , la Ma ria de ca l Fe li p, l'Antonia el e la Ca l! i a lgun es de Sant Co rne li.

BOCA MINA "TUMi "

~1 l3Q3 m

T t ia i rental del carro

1.393 m

GRÁFIC ESQUEMÁTIC DE LES INSTAL·LACIONS EXTERIORS DE LA MINA "TUMí" . RAMoN CORO MINAS CAMP

Fin s quc I'empresa no va mun tar la ¡úba c l ca rb{) I'a bocaven a la pla,a i les dones e n tre icn les pcd rcs i elles Ill a teixes el ca rre­gavc n a ls ca mio ns o a les vago netes, a pa ­lacles.

La prim c ra criba quc va n IllUllt a r e ra l1l o lt rudilll c llt a ria : CO ll sisti a en un garbe ll a mh trcs mides dc fora ts i un a mi ca in cli ­na!. CO lllen ,ava pe ls fo ra ts més gra ns i aca hava alllb cl s més pcti ts. En aq ues ta prim era criha hi ahocave n el carhó direc­ta mcllt dc la vago ll e ta, i e lles, a mb un a pa la, I'cstcilien sohre el garhe ll i a lllb les JIla ll S I'csgra till yavcn pertreurc 'n la pcdra i tiriH- lo a ls dip(')sit s cor rcsponcIlt s. Al cap d 'ull tcm ps I'cmpresa va posa r ull a cin ta tra ll sport adora, cosa que c ls va pcrm ctrc dc trcha ll a r assegud cs .

Dc l dipós it 0 11 tirave ll e l ca rbó tri a t, els l1liner~ cl ca rrcgavc ll a les vagonctes que, a travé~ eI ' UIl ca bk i a mb a utolllotor, e l tra ll spo rt avc ll fin s a Gra lkra ; d 'a ll í fin s al ( lllet , a Guardio la, les vagonctt' s fun cio­Il avc ll a lllh Illotor. A cOlll e ll ,a mcn ts dei s a ll )'s sci xa llt a cl trans po rt passa a fer- se a JIl h ca 111 iOil S.

Al prill cipi trcba ll avcn a lllb e llll a te ix vcstit qll c port avcn de casa, lin s q ue e ls V,HC Il proporciona r 1I1l a gra ll ota, peró Illa i 11 0 cls va n dOll a r gua n ts. No era un t reba 11 d m , pc n') hav icll pa t it mol t dc frcd perq uc a ll avcIIllla l ca l<;adcs i pract ica lll e nt trcba­lI avcll a l 'a i rc lIi mc, ja q uc la criba cra sit u­ada L' Il Ull cobertot csha la lldra !.

Si passava ull a L'sto ll a qu e 110 Ili hav ia ciHhú ;lII a VC Il J reposa l' a la biHraca i a ll í kiL'1l pctar la xerracla , ca llt ave n i cxp li ca­VC Il aC1 ldit s; ta mb e' hi a ll ave ll d 'UIl a ma­llera rcgular ca da di a quall sorti e ll e ls Illi­Ilers, a les 1l 0U, pcr fcr cl trago . AIl1b un es

La barraca on hi havia la primera criba de Tumí. D'esquerra a dreta, Aurélia Calvo, Palmira Perarnau i Maria Escarré amb les pales a punt d 'estendre el carbó . Foren les tres primeres que hi van treballar. COLLECCIO MARIA ESCARRt

A cada torn hi treballaven tres dones, A la foto, d'esquerra a dreta: Antonia Perarnau Casal s, de cal Bernat ; Ramona Casal s Marginet, de cal Bernat, mare de l'Antonia; Maria Aymerich Cortina, de la Call i Joan Perarnau Pons, de cal Vila, encarregat de les cribes. 1944. COLLECCIO ANTONIA PERARNAU

pa e Il es de ma l1ec lIa rg fe ie n esca !fa l' el que port a ven, norma lm t' nt pa tates i un a rosta de ca nsa lada. El jo rna l e ra de se t ho rc s, peró de vegades e n fe ien dos de seg uit s, perqu e gua nyave n més. Ca da mes fe ien un torn dift ren t; el de n it cO lllen ,ava a les deu i acahava a les sis de l lllatí. Qua n feien el tOril del matí. es lIevaven a les cinc. es re ­Ull iell d ues o tres i em pren ie n el ca m í. ta n t si [llovia com si nevava. Del pob lea la mina hi teni e n mitja ho ra a pe u i, com tothom en aqu e ll es dates, s' il·lumin avcn amb un lIum de ca rbur. Si hi hav ia neu -cosa que s'esdcve nia mo lt sov int - fe ien passa r un matxoa l dava nt perobrir ca mí. pe ri'> si n 'hi hav ia molt a s' h i hav ien d'a ga fa r a mb la pala, tan t els homes com les do nes.

Qu a n plegave n, baixaven homes i do­nes i feien mo lta xe rin ola. En a rriba r a casa es re n taven, fe ie n I'a pa t co rrespon ent i, sen se enca nt ar-se, a fer k s fei nes de la casa, cuidar I'hort , les besli es, e tc.

Agra'iment Ag re ixo a l' A lIJ'e·l ia. a I 'A n I(')nia i J la Ma ria I·allla·

hililal i la paciencia ambqllé m'han exp li calla 'l'va

experiencia a la mina. També clono In gl'acin a

Ra mon Corolll inas pel dibllix de l'esq uelll J de les

lTil>es, J Iravés del qua l hOllll'S pOlil' r una idea Illés

L'xacta del ,ell funcionalllenl.

Nota ( 1 )A rxiu Aj unl a lll e lll de Va ll ce bre. Llibre d 'ac­

les de plens de is a n )'s 1933- 1938, pg. 49.

Ramon Viladés Llorens

L'EROL 29