E N T R E V I S TA Pàg. 8

Antoni Verdaguerdirector de cinema

“Vaig a peu a totarreu, cosa que m’hapermès fer moltesamistats”

U R B A N I S M E Pàg. 4

Santa CaterinaUn barri medievalen transformació

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

El joc del takatàTorna a les platjes

S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6

La Guàrdia Urbanaa les escolesFi de curs del programad’educació viària

S O C I E TAT Pàg. 6

Pla per a l’atencióde la gent grana la Barceloneta

La instal·lació de lavabos públics il’obertura a tothom dels serveisd’instal·lacions municipals volenacabar amb el greu problema d’hi-giene i pudors que pateixen elscarrers de Ciutat Vella. Alguns d’a-quests lavabos ja estaran obertsaquest mateix estiu i la resta obri-ran el 2006. Per donar servei a totel barri, es construiran noves ins-tal·lacions, es col·locaran cabinesd’autoneteja, s’obriran a tothomels lavabos de pàrquings, museus iequipaments municipals, alhoraque s’ampliaran les instal·lacions ales platges. També es demanaràals establiments comercials quedonin suport a la proposta posantels seus lavabos a disposició delsvianants.

Lavabos públics per millorarla higiene dels carrers

Aquest mateix estiu ja funcionaran els primers lavabos públics.

PASSAT

Inclou un miradordes d’on es veuen lesrestes arqueològiques

DISSENY

La distribució de lesparets permet gaudirde l’estructura

NOVETAT

Hi ha una oleotecai un restaurant ontambé es podrà sopar

CIUTAT VELLAB A R C E L O N A

Pàg. 5

Pàg. 3

S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • J u n y 2 0 0 5

www.bcn.es

La ciutat recupera elmercat de Santa Caterina

ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Ramelleres, 17.Telèfon d’informació 010 (preu: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció)Telèfon del Civisme 900 226 226Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Centre Cívic de la Barceloneta 93 221 32 41Conreria, 1-9.Centre Cívic Convent 93 310 37 32de Sant AgustíComerç, 36.Centre Cívic Pati Llimona 93 268 47 00Regomir, 3.Centre Cívic Drassanes 93 441 22 80Nou de la Rambla, 43.

BIBLIOTEQUES

Biblioteca Popular 93 268 01 07Francesca BonnemaisonSant Pere més Baix, 7.Biblioteca Popular 93 302 53 48Sant Pau i Santa CreuHospital, 56.Biblioteca Popular 93 225 35 74Barceloneta La FraternitatComte Santa Clara, 8-10.Sala de Lectura InfantilÀngel BaixerasSalvador Aulet, 1.

SERVEIS SOCIALS

Centre Serveis Socials 93 221 79 45BarcelonetaConreria, 1-9.Centre Serveis Socials 93 310 39 00Casc AnticPl. de l’Acadèmia, 1.Centre Serveis Socials Gòtic 93 319 01 64Correu Vell, 5.Centre Serveis Socials 93 443 17 54Raval SudNou de la Rambla, 45.Centre Serveis Socials 93 442 54 05Raval NordErasme Janer, 8.Centre de Dia Materno- 93 441 58 42Infantil Casa de la FontOm, 3.

GENT GRAN

Casal de Gent Gran Mediterrània 93 221 79 45Conreria, 1-9.Casal de Gent Comerç 93 319 63 34Comerç, 52.Casal de Gent Gran Pati Llimona 93 319 01 64Correu Vell, 5.Casal Josep Tarradellas 93 441 69 05Pl. Caramelles, 3, baixos.Casal de Gent Gran Josep Trueta 93 329 86 02Sant Pacià, 9.

ALTRES SERVEIS

Of. d’Habitatge i Rehabilitació 93 343 56 40Pintor Fortuny, 17-19.Foment Ciutat Vella 93 343 54 55Pintor Fortuny, 17-19.Arxiu Municipal de Districte 93 443 22 65Àngels, s/n.

GUÀRDIA URBANA

Unitat Territorial Ciutat Vella 93 344 13 00La Rambla 43.Emergències 092Tràmits (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 22Accidents (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 17

SERVEIS URGENTS

Telèfon únic d’emergències 112Urgències sanitàries 061Mossos d’Esquadra 088Cos Nacional de Policia 091Bombers 080

SALUT

CAP Barceloneta 93 221 37 83Passeig Marítim, 25.CAP Casc Antic 93 310 14 21Rec Comtal, 24.CAP Gòtic 93 343 61 40Ptge. de la Pau, 1.CAP Doctor Lluís Sayé 93 301 25 32 Torres i Amat, 8.CAP Drassanes 93 329 44 95Av. Drassanes, 17-21.Dispensari Perecamps (24 h) 93 441 06 00Av. Drassanes, 13-15. .Hospital del Mar 93 248 30 00Pg. Marítim, 25-29.

FARMÀCIES

www.farmaciesdeguardia.com

CIUTAT VELLA2 Juny 2005

I N F O Ú T I Lt

CIUTAT VELLAB A R C E L O N A

L ’A G E N D AW

SÓNAR 2005

Divendres 17 de junyThe Chemical BrothersA les 21.30 h. Fira Barcelona Montjuïc 2 (Metal·lúrgia, 65) Actuen al Sonar Club amb el dj Jeff Mills, entre altres.

Dissabte 18 de junyLCD SoundsystemA les 21.30 h. Fira Barcelona Montjuïc 2 (Metal·lúrgia, 65)Actuen al Sonar CLub amb el dj Buenavista. En el So-nar Park actuaran De la Soul i Duplex, entre altres.

FESTIVAL DE JAZZ DEL RAVAL

Dissabte 18 de junyLeslie Bee i Michelle FaberA les 19.30 h. Nou de la Rambla/Av. Paral·lel.

Dissabte 25 de junyAugust Terrats i Meritxell SustA les 19.30 h. Tallers 52-54Concerts organitzats per la federació de comerciantsEix Comercial del Raval.

Divendres 17 de junySweaterA les 21 h. Sala Bikini (Deu i Mata, 105)Un grup barceloní amb un dels sons més personals del’escena del pop-rock independent actual.

Dimarts 21 de junyNit nouvelleA les 21.30 h. C. C. Convent de Sant Agustí (Comerç, 36)Concert obert a càrrec dels participants dels tallers i se-minaris de música i noves tecnologies impartits al centre.

Dimecres 29 de junyLisa StanfieldA les 22 h. Sala Bikini (Deu i Mata, 105)Una cantant versàtil que se sent igual de còmoda en eldance, el pop o el soul. Presenta el seu disc The moment.

Dijous 30 de junyMartos en bandaA les 21 h. C. C. Convent de Sant Agustí (Comerç. 36)Una barreja sonora de flamenc, folcklore sud-americà,jazz i ritmes africans.

Divendres 22 de juliolLizz WrightA les 21 h. Luz de Gas (Muntaner, 246)Una de les veus més importants del jazz actual.

Dimarts 14 de junyWild SideA les 20 i 22.30 h. Sala ApoloHistòria d’un peculiar triangle amorós d’un transsexualque viu a París. Dins del cicle Cineambigú.

Divendres 10 i 17 de junyBalls Folk de PrimaveraA les 22 h. Plaça del ReiDanses col·lectives, contradanses i balls vuitcentistes.

7, 14, 21 i 28 de juliol i 4, 11, 18 i 25 d’agostUna nit al museuA les 21 i 21.30 h. Museu d’Història de la Ciutat (pl. del Rei)Activitats sobre el Quixot i la Barcelona romana.

Fins al 29 de juliol22a Mostra de Turisme JuvenilCIAJ (Sant Oleguer, 6-8)Informació de tots els països i regions del món, trans-ports, guies de viatge, turisme alternatiu, etc.

Fins al 25 de junyJoan Colom. Fotografies de Barcelona,1958-1964Espai Cultural Caja Madrid (plaça de Catalunya)El Raval i el Born en blanc i negre en els anys cinquan-ta amb els seus personatges més desemparats.

Fins al 10 de juliolFernando BryceFundació Antoni Tàpies (Aragó, 255)Anuncis, fotografies i cartes que l’artista peruà hatransformat en dibuixos a tinta xinesa.

Fins al 20 d’octubreUn dia a Pompeia, entre el Vesuvi i la MediterràniaMuseu Marítim de Barcelona (av. Drassanes, 1)Una exposició per comprendre la vida en l’època roma-na a través de més de 200 objectes de la mítica ciutatsepultada per l’erupció del Vesuvi de l’any 79 d.C.

Fins al 29 de gener de 2006Aus i Felins. Arts comparadesMuseu Barbier-Mueller (Montcada, 14)Una mostra sobre la història de l’art precolombí, enquè es mostren les diferents representacions queaquests animals van tenir en l’Amèrica prehispànica.

www.bcn.es/publicacions

bcnrevistes@mail.bcn.es

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions: Ferran Mascarell, Enric Casas, Joaquim Balsera, Alfredo Jorge Juan, Màrius Robert,Joan Conde, Glòria Figuerola, Joan A. Dalmau, Oriol Balaguer, Josep M. Lucchetti, José Pérez Freijo. Director: Enric Casas. Director editorial: José Pérez Freijo.Director de continguts: Dídac Boza. Sotsdirector: Joan Àngel Frigola. Redacció: Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Núria Mahamud, Pilar Fernández, GerardMaristany, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Silvia Gaviña. Coordinació general: Andreu Parera.Coordinació de fotografia: Jaume Novell. Fotografia: Rafael Escudé, Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo,Manel Socias, Laura Llach, Jordi Hernández. Disseny: Subirà i Associats. Maquetació i preimpressió: Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB: Miquel Navarro.Producció: Joan Isern, Maribel Baños. Impressió: Mateu Press, SA. Manipulació: General serveis. Distribució: M. Àngels Alonso i Serveis de correus.Administració: Ascensió Garcia Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal: B. 29.175-1994.

CIUTAT VELLA

Pilar Fernández

El que aspira a ser modelde mercat del segle XXI

pel seu disseny, contingut iserveis té una distribució in-terior innovadora que elimi-na el tradicional perímetre

central i les parades agrupa-des per especialitats. Ambaixò s’aprofita visualmentl’espectacular estructura defusta i vidre i s’aconsegueixque l’acte de comprar siguiun passeig pel recinte.

El nou mercat de Santa Cate-rina no té res a veure amb elque va tancar les portes fa sisanys. Els seus 3.000 m2 de su-perfície acullen 60 establi-ments d’alimentació fresca, 4botigues no alimentàries, 2bars de mercat, una floristeriai una oleoteca (establiment es-pecialitzat en olis), a més d’unsupermercat Caprabo amb unasuperfície de 420 m2 i un res-taurant, encara no inaugurat,que obrirà la seva cuina elsmatins, tardes i nits. Aquestestabliment, del grup Tra-galuz, tindrà quatre barres es-pecialitzades en cuina medi-terrània, asiàtica, vegetarianai en xarcuteria, fleca, vins i ta-

pes. Tant el restaurant com elsupermercat van ser adjudi-cats per concurs.Aquest equipament munici-pal compta, a més, amb unaoficina d’informació, consig-na i servei a domicili, ambun servei de venda per In-ternet i amb un espai poli-valent d’activitats formati-ves i culturals , que estàsituat a la planta altell. Lesdues plantes subterràniescentralitzen els serveis, demanera que es minimitzal’impacte que el funciona-ment del mercat pugui tenirsobre el veïnat. S’hi ubiquen42 magatzems, 20 placesd’aparcament per a la càrre-ga i descàrrega dels vehiclescomercials i la recollida se-lectiva dels residus que ge-nera el mercat. Sense oblidar que el mercatde Santa Caterina acull unmirador privilegiat de lesrestes del convent medieval,sota les quals hi ha la necrò-polis romana, que es podrà

visitar quan estigui enllestitel pro jecte museíst ic .Aquest patrimoni arqueolò-gic, juntament amb l ’em-blemàtica i colorista cobertadissenyada, com tot el recin-te, projectat pels arquitectesEnric Miralles i BenedettaTagliabue, ha de convertir-loen un nou focus d’atraccióde Barcelona.Incorporar aquest avantguar-dista equipament a la ciutat

ha costat 12 milions d’euros,dels quals 9,4 han estat apor-tats per l’Ajuntament. La res-ta, pels comerciants de lesparades, el restaurant i el su-permercat.

3Juny 2005

El mercat compta ara amb servei a domicili i venda per Internet.

Des del 10 de maig funciona el

nou mercat de Santa Caterina, el

qual ha de convertir-se en el

motor dinamitzador d’un barri

que està en plena reconversió

urbanística, social i comercial

En 3.000 m2 hi ha 60parades de frescos,quatre botigues, dosbars, una floristeria,una oleoteca i unsupermercat

El nou mercat de Santa Caterinatorna a ser el centre del barri

C IU TA DA N S OPINE N

Josep TroncalJubilat, antic peixater

Trobo que està fantàs-tic, tot i el que diguinde les goteres. A poc apoc s’aniran arreglantels petits detalls, ambuna mica de temps.Tampoc estava descon-tent a la carpa.

Ramon FontanalsPeixater

No estic content decom ha quedat el terra.No hi ha vidres a lapart de la façana i l’airecondicionat s’escapa.Imagini’s a l’hivern.Les parades sí que sónmaques.

EsperanzaMurilloFruitera

En el mercado todo vamuy bien. Lo encuentromuy bonito y conmucho espacio, ahoraestamos muy anchos.En la carpa estábamos“encogidos” y con pocoespacio.

MontserratMembrillaQueviures

Estem encantats.Encara queda fer algu-nes cosetes i arreglar-ne d’altres, però engeneral tot està moltcorrecte i treballemmolt a gust.

Teresa TodóMestressa de casa

És la primera vegadaque hi entro i ésmaquíssim. He vingutmoltes vegades a seguirles obres, i ara queestan acabades és unagran satisfacció.

Francesc RosJubilat

M’agrada molt. Moltmodern, amb una granestructura i un dissenymolt modernista. Val lapena que facin edificis imercats d’aquest tipus.

Q u è o p i n a d e l n o u m e r c a t d e S a n t a C a t e r i n a ?

CIUTAT VELLA4 Juny 2005

U R B A N I S M E

P.F.

E l camí ha estat llarg,però finalment el nou

mercat de Santa Caterina jaestà en marxa i serà, sensdubte, el motor de dinamit-zació de tot el seu entorn.Ara és qüestió de no reduir lavelocitat, ja que s'han d'apro-fitar totes les sinergies que elnou equipament ha engegat.S'ha de fer que la seva em-penta i, evidentment, amb lacomplicitat dels veïns i veï-nes, s'estengui a tot el CascAntic". Tal com apunten lesparaules del regidor del Dis-tricte, Carles Martí, la in-fluència del nou mercat ja ésconstatable. La construcciód’aquest emblemàtic equipa-ment ha transcorregut pa-

ral·lelament a la renovació,de moment, del seu entornmés immediat. El desembrepassat es va inaugurar la cen-tral de recollida pneumàticad’escombraries que dóna ser-vei a tot l’antic barri de SantaCaterina. De moment, no-més té 30 bústies que pres-

ten servei a uns 2.000 veïns,però té capacitat per a 300. L’abril van entrar en funcio-nament les 250 places d’a-parcament amb què s’ha am-pliat el pàrquing de

l’avinguda Cambó, i també esvan acabar les obres de cons-trucció dels dos edificis d’ha-bitatges per a gent gran. Laseva construcció, a la bandamar del mercat, va generarun nou espai obert que elmes de març es va inaugurari batejar com a plaça de JoanCapri. A més, ja s’han urba-nitzat els carrers de Giralt elPellisser, Colomines, Flor deLliri, Sant Jacint, Freixures,Semoleres i la plaça de SantaCaterina. S’estan acabant lesobres que convertiran l’avin-guda de Francesc Cambó enuna de les vies transversalsmés importants de CiutatVella, i fa un mes que es vacomençar la urbanització dePorta Cambó, Álvarez deCastro, Mestres Casals iMartorell, Arc de SantCristòfol, Pou de la Figuere-ta, Gombau, plaça de SantCugat, Fonollar, Forn de laFonda i Tarròs.

Els antics carrers del barri de Santa Caterina es van adaptant als nous temps.

La fontde Carmen AmayaCarmen Amaya va néixer el 1913 al Somorrostro, un bar-ri de barraques que hi havia a peu de la platja, uns quantsmetres més enllà de l’Hospital del Mar. Quan encara erauna nena, de la mà del seu pare, el guitarrista FranciscoAmaya, El Chino, es va iniciar com a bailaora en improvi-sats tablaos. A poc a poc va anar adquirint una granfama, fins que va guanyar un espai als grans escenaris. El1929 va formar el Trio Amaya i el 1936 se’n va anar al’Argentina, fins al 1947 que va tornar a Espanya. A pro-posta del periodista Josep Maria Massip i en presènciad'ella mateixa, l’Ajuntament de Barcelona va inaugurar enel seu honor, el 14 de febrer de 1959, una font, obra deRafael Solanic, amb un relleu a la paret d’uns nens ballanti que representen un tablao flamenc. Carmen Amaya mo-ria pocs anys després, el 1963, a Begur. Si té fotografies o documents del seu barri, en pot ferdonació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 443 22 65

Abans La font de Carmen Amaya a la plaça Brugada, s/n,

en la dècada de 1980.

Ara La font ha canviat l’aixeta per tres brocs ornamentals i

al seu costat s’ha instal·lat una altra font de fosa per al ser-

vei dels vianants.

J.M. ContelA B A N S I A R A

L’entorn del mercat també està vivintgrans canvis amb novesinfraestructures, nous habitatges i finsi tot nous espais públics

La recollidapneumàtica d’es-combraries dónaservei a 2.000 veïns

Santa Caterina, un barrimedieval en transformació

CIUTAT VELLA 5Juny 2005

N O T Í C I E Sf4a Mostra d'Entitats de Ciutat VellaCada dos anys, la Mostra d'Entitats ofereix la possi-bilitat de conèixer l'amplitud i la diversitat de la xar-xa associativa de Ciutat Vella i saber, de primera mà,la feina que fan les entitats. En la d’enguany, la 4aedició, programada per al dia 11 de juny a plaça delMar de la Barceloneta, s’hi han implicat 125 associa-cions en total.

Urbanització dels carrers Pinzón i BalboaA l’última Comissió de Govern municipal s’ha donatel vistiplau al projecte que tracta de la urbanitzaciód’uns 60 metres del carrer dels Pinzón i de 100 me-tres del carrer Balboa de la Barceloneta. L’objectiu ésconnectar el vial amb el carrer Salvat-Papasseit. D’a-questa manera, es podrà dotar les parcel·les exis-tents a la zona de tots els serveis necessaris. Més in-formació: www.bcn.es

Balls tradicionals a la plaça del ReiFins al proper 17 de juny hi ha temps per assistir ales danses tradicionals que tenen lloc cada divendresa la nit (22 hores) a la plaça del Rei. L’activitat s’orga-nitza amb motiu de l’arribada de la primavera.Aquest festival està organitzat per l’associació Dan-ses a la Plaça del Rei i consisteix en un ball gratuïtamb un grup de música folk-tradicional. El ball durafins a mitjanit.

Catalunya Comtal al Museu d’Història“Muntanyes en rebel·lia: Hug Roger III i la fi de la Ca-talunya Comtal” és la mostra que es pot veure al Mu-seu d’Història de Catalunya (MHCAT) fins al 31 dejuliol. Entre altres peces, s’exposen la pica d’oli deSant Martí de Borén i l’escut de Pere de Cardona,obres que ha restaurat el Museu i que, per primeravegada, formen part d’una exposició. Més informa-ció al telèfon 93 225 47 00.

Dolors Roset

Ja hi ha projecte per a lainstal·lació dels urinaris.

Es començarà per les cabinesd’autoneteja a l’Arc de SantAgustí i a la plaça Folch iTorres i es tornaran a obrirels urinaris de sota la plaçadel Teatre, amb vigilància imanteniment propis.Aquest últim funcionarà les24 hores del dia , exceptequan se n’estigui fent elmanteniment. Ja existeixuna cabina que dóna aquestser vei als jardins Rubió iLluch, al carrer de l’Hospital,oberta de 10 a 21.30h.Aviat també seran de lliureaccés les 24 hores del dia elsserveis dels pàrquings muni-cipals (BSM) del carrer delsÀngels, els jardins Hort deSant Pau, el Moll de la Fusta,l’avinguda Francesc Cambó,el mercat de la Barceloneta,l’Hospital del Mar i el Parcde Recerca Biomèdica. A mésa més, els lavabos de diver-sos museus, mercats, centrescívics, seus municipals i elParc de la Ciutadella estarana disposició de tothom du-rant les hores en què aques-tes instal·lacions estan ober-

tes al públic. Un dels aspec-tes més importants d’aques-ta iniciativa és que tots elsedificis amb lavabos públicsestaran clarament senyalit-zats. Així tothom podrà tro-

bar ràpidament el lloc onacudir. Uns rètols verticals alcarrer acabaran de facilitar-ne la localització.Finalment, es vol cercar lacol·laboració de bars, restau-rants i comerços perquè ofe-reixin gratuïtament els seuslavabos als vianants delscentres comercials a celobert. Els establiments ad-herits s’identificarien amb lamateixa senyalització i, acanvi d’aquest servei, obtin-dr ien una reducció en el

preu de la recollida de resi-dus. A més a més, aquestainiciativa pot ser un factordiferencial i competitiu res-pecte als centres comercialstancats. El projecte tambérecull les queixes dels veïnsde la Barceloneta per la granaf luència a les platges, demanera que s’augmentarà elnombre de vàters habituald’altres anys, els quals esta-ran oberts tots els dies du-rant la temporada alta i elscaps de setmana durant labaixa. La nova senyalitzacióinformarà els usuaris que nohan de consumir per teniraccés als lavabos.De cara a l’any vinent, s’am-pliarà l’oferta amb dos lo-cals més, amb personal pro-pi, al carrer Carders i a propde la plaça dels Àngels, queestaran oberts les 24 hores;cabines al carrer Tripó i a laplaça Pi i Sunyer, i els lava-bos del pàrquing de l ’I l laRobadors.

Nous lavabos públics i gratuïtsper guanyar higiene als carrers

16a edició del Festival de Jazz de Ciutat de VellaBeatriu Sanchís

Fins al 31 de juny se celebrauna nova edició del Festival

de Música Creativa i Jazz deCiutat Vella. Enguany, ambmés de 150 actuacions i amb laimplicació de clubs i músicscom a eix vertebrador una copmés. Una de les cites impor-tants del festival serà la delproper 21 de juny amb la pre-sentació del segon treball delgrup Cabo San Roque, Françaxica, a la sala La Paloma. A ban-

da i banda de la Rambla, delGòtic i fins al Paral·lel, el dis-tricte gaudeix d’aquesta novaedició. Hi participen actors di-rectament relacionats amb elmón de la música, tot i quecada vegada té més im-portància la col·laboració demoviments ciutadans, com laFundació Tot Raval o les as-sociacions de comerciants dela zona. Tal com es va ferl’any passat, diferents associa-cions de comerciants s’han in-

tegrat en els actes del festival iorganitzen durant els dissabtesd’aquest mes de juny, a quatrepunts de l’eix comercial del Ra-val, concerts de jazz. El 18 dejuny al c/ Nou de la Ramblaamb av. Paral·lel i el 25 al c/ Ta-llers, 52. L’activitat off tambéarribarà a l’església Nostra Se-nyora de la Victòria i el restau-rant Dostrece amb propostesdiferenciades, com música decambra, gospel i un cicle de ci-nema i música al restaurant. Enguany el Festival de Jazz comptarà amb unes 150 actuacions.

L’incivisme deciutadans i visitantsque orinen alscarrers de CiutatVella es combatrà apartir d’aquest estiuamb lavabos públicsi gratuïts per atothom

Lavabos públics dels jardins de Rubió i Lluch, al carrer Hospital.

El pla inicial inclou 8 serveis nous i19 en equipamentsja existents

CIUTAT VELLA6 Juny 2005

E Q U I P A M E N T S

Dídac Boza

El 31,7 per cent dels mésgrans de 65 anys que re-

sideixen al barri viuen solsi, en gairebé la meitat d’a-quests casos es tracta depersones que tenen entre85 i 89 anys. Aquestes da-des demogràfiques són fruitde l’augment continuat del’esperança de vida, que estradueix en l’envelliment dela població. D’una banda, ala Barceloneta, com a qual-sevol altre barri europeu,cada vegada són més lespersones que arriben a l’e-dat de jubilació en bones fa-cultats físiques i intel·lec-tuals. De l’altra, també creixla població de gent gran ensituació de dependència ,cosa que provoca la necessi-tat d’activar més recusos d’a-tenció social. D’acord amb les previsionsdel Pla Integral presentat enun ple del Consell Municipalde Ciutat Vella al final del’any passat, el Districte haobert una línia de treball co-

ordinat amb entitats, associa-cions i responsables dels ser-veis públics i equipaments ac-tuals del barri per tal de fixarnecessitats i engegar novesactuacions o nous serveis.

En una primera fase, es fa unestudi de la situació social,sanitària, d’habitatge, d’ac-cessibilitat als recursos i deles condicions de vida de lespersones més grans de 65annys que viuen a la Barcelo-neta. Aquestes dades s’en-creuen amb la situació delsserveis i prestacions que en

aquests moments s’estan do-nant a la gent gran de la Bar-celoneta. El Pla Integral pre-veu posar en marxa unaOficina d’atenció a la gentgran de la Barceloneta que in-formi, ajudi a gestionar, as-sessori i doni respostes a lesdemandes de la població demés edat. La idea dels res-ponsables de Ciutat Vella ésque l’oficina sigui una menade “finestreta única” que facimés eficient els serveis cap ala gent gran i que, al mateixtemps, serveixi d’observatoripermanent sobre la poblaciógran del barri.

Més informacióOficina d’atenció a la GentGran de la BarcelonetaConreria, 1-9Tel. 93 221 79 45

Cada vegada sónmés les personesque arriben a lajubilació en bonesfacultats

Segons dadesdel padró, dels15.200 habitats delbarri de laBarceloneta, mésd’una quarta parttenen 65 anys o mési unes 2.000 perso-nes sobrepassenl’edat de 75

L’esperança de vida de la població creix.

Ciutat Vella activa un pla integralper a la gent gran de la Barceloneta

A questa botiga és una referència bàsicaper als amants de la música. Es troba a

la Rambla, al costat del Palau de la Virrei-na. El seu origen data del 1880. Al principi,la botiga es deia Guàrdia fins que el 1915 elnegoci va passar a Lluís Gonçaga Jordà i vaanomenar-se Casa Beethoven. Avui el por-ta el Jaume Doncós i els seus fills Jaume iÀngels. El més característic de la botiga, ona principi de segle s’havien reunit Grana-dos i Millet, és la gran quantitat de partitu-

res que tenen, desades en fitxers que om-plen els prestatges. N’hi ha de música clàs-sica, però també de pop-rock, per a tots elsinstruments i de tots els gèneres. Tambés’hi venen biografies, llibres de mètodes,alguns instruments, sobretot per a escoles,i DVD. Els turistes també s’hi acosten percomprar música catalana i espanyola, cas-tanyoles o les populars manovelles que re-produeixen peces musicals.Casa Beethoven / La Rambla, 97

E L T A U L E L L

Un referent ineludible per als amants de la música

A casa Beethoven s’hi pot trobar tota mena de partitures.

Joan Anton Font

S E R V E I P Ú B L I C

N.M.Uns 35.000 alumnes de261 escoles de la ciutathan participat enguanyen el programa d’educacióviària La Guàrdia Urbanaa les escoles, que es du aterme a tots els districtesde Barcelona. D’aquestsalumnes, sis mil han gau-dit de les instal·lacionsdel Parc Infantil de Tràn-sit, on han rebut una for-mació vivencial de segure-tat viària a través d’unrecorregut a peu i amb bi-cicleta. Amb motiu del’Any del Llibre i la Lectu-ra, estudiants de 103 es-coles també han partici-pat en el projecte“Mobilitat i civisme. El lli-bre dels nens i nenes deBarcelona”, i han treballattemes com “Què veigquan vaig pel carrer”,“Moure’s pel carrer” o“Com vaig de casa a l’esco-la”, en forma de redac-cions, auques, frases, di-buixos o vinyetes. Hanestat més de 6.700 apor-tacions, de les quals ésprevist de fer una seleccióper publicar un llibre a fi-

nal de curs i penjar-lo a lapàgina web www.yout-hontheroad.net.Per al curs vinent, un delsobjectius és incrementarla participació de les eta-pes d’Educació Secundà-ria i Batxillerat en el pro-grama d’educació viària,així com implicar més lesfamílies en aquest aspec-te. Per aquest motiu, ésprevist elaborar mate-rials didàctics per treba-llar en l’àmbit familiar iconcertar xerrades a lesescoles en col·laboracióamb les AMPA. El ParcInfantil de Trànsit –si-tuat al costat del Parla-ment– també és obert elsdissabtes per als infantsde 10 a 12 anys, els qualshi poden anar acompa-nyats dels pares. No calportar bicicleta.El Parc de la Ciutadellaés també l’escenari de la6a Jornada Interactivad’Educació Viària, l’actede cloenda de curs delprograma La GuàrdiaUrbana a les escoles, ques’ha programat per aldia 9 de juny.

La Guàrdia Urbana fa una important tasca d’educació viària.

35.000 alumnes participen al programa d’educació viària

CIUTAT VELLA 7Juny 2005

M U LT I M È D I A

TELEVISIÓ

BTV Informatiu DistricteProduït per Televisió Ciutat VellaCada dilluns a les 13.45 hores Canal 39 UHF

RÀDIO

Ràdio Ciutat Vella - 100.4 FMPlaça del Padró, s/n Tel. 93 442 97 01

COM Ràdio – 91.0 FMFreqüència BarcelonaBCN (de dilluns a divendres, de 13 a 14 h)L’espai d’informació local de Barcelona

PUBLICACIONS

Nova Ciutat VellaRevista editada per la Universitat Ramon LlullC/ Valldonzella, 23 Tel. 93 253 32 07

La Veu de Ciutat VellaPlaça Narcís Oller, 7-8, 1er Tel. 93 416 16 91

El RavalNou de la Rambla, 157, pral. 1a Tel. 93 442 22 76

INTERNET

Festival de Barcelona Grec’05

El BCN Festival Grec 2005 incorpora enla seva pàgina web la programació com-pleta, la informació sobre els 49 espec-tacles i la possibilitat de comprar lesentrades on-line per a qualsevol de lesactuacions de música, teatre o dansaque es despleguen a la ciutat entre el 27de juny i el 8 d’agost.www.barcelonafestival.com

Eix comercial de Palau a Palau

L’eix comercial del centre històric, delPalau de la Música al Pla del Palau,passant pels palaus del carrerMontcada, consta de 1.000 comerços irepresenta el comerç especialitzat, dedisseny, artesà i d’expressió típicamentbarcelonina, amb vocació de comerçurbà per els visitants, el turisme i lapoblació de la ciutat. www.bcncentre.com

wP O L I E S P O R T I U

Pere S. Paredes

Encara que ho sembla, no ésun esport típic de l’estiu, ja

que a les platges d’aquest barrise’n poden veure practicants du-rant tot l’any. Però quan arriba elbon temps, proliferen cada copmés camps de takatà repartits perles platges de tots els litorals.E l takatà , segons expl ica Jul iGonfaus, coordinador de la Seccióde Takatà del CN Barcelona, “ésuna barreja, a la platja, entre elsesports del voleibol i el tennis. Ésun joc individual o de parella, i espractica sobre un camp marcat ala sorra de la platja d’uns quinzemetres per sis; una xarxa situadaal mig i a dos metres d’alçada se-para els dos camps.

Es practica sobretot a la platja,amb una pilota de tennis o de pà-del, i el jugador només pot ferservir les mans per colpejar unavegada la pilota i fer que passi persobre la xarxa al camp contrari. Siel contrincant no pot tornar la pi-lota abans que toqui a terra en elseu camp, perd el punt.Actualment, el CN Barcelona ésun dels llocs on aquest esport haarrelat més des del seu comença-ment fa uns 75 anys. Qualsevolpersona interessada s’hi pot apro-par i començar a aprendre aquestesport. Quan ja es domina unamica, hi ha la possibilitat d’apun-tar-se a les diverses competicionsque s’hi organitzen. “En algunaocasió hem arribat a ser més de120 persones!”, comenta Gon-faus, el qual ens explica d’on creuque ha sortit el nom de takatà:“potser algú, fa molt de temps, varelacionar el soroll que fa la pilota

durant el joc quan li donem copsamb la mà: tak, tak, tak!”.El takatà és un esport que el po-den practicar totes les persones,grans, petites, homes o dones. Ino és gens car, perquè calen po-ques coses: un contrincant, unaxarxa, uns pals per aixecar-la so-bre dos metres i una pilota detennis.

Gonfaus només avisa que “encaraque no ho sembli, és una activitatfísica molt dura i molt fatigant.Has de tenir en compte que ju-gues sobre sorra de platja i quehas de córrer, saltar i, sobretot,jugues sota el sol”.

El joc del takatà tornarà a envairles platges de la BarcelonetaNingú no sap qui va serl’inventor d’aquest jocde platja, però tothomdel barri afirma que esva començar a jugar a lasorra de la Barcelonetafa uns 75 anys

El takatà és una barreja entre voleibol i tennis.

El nom de “takatà” espodria assemblar alsoroll que fa el cop de lamà contra la pilota

per MANEL

CIUTAT VELLA8 Juny 2005

Per què va escollir el Raval perviure?Quan vaig decidir venir a Barcelona,Ciutat Vella era un dels barris que mésm’agradaven i, finalment, vaig trobarun pis al Raval, just a tocar de la fronte-ra amb l’Eixample.Què li aporta el Raval?Per viure, prefereixo un barri que s’as-sembli més a un poble que un altre bar-ri que sigui més impersonal. A més,aquests darrers anys al Raval s’ha pro-duït una renovació i una barreja cultu-ral prou interessant que fan que m’hitrobi molt bé. Els colors, les olors i els sons moti-ven aquesta elecció?És veritat que les olors hi són diferents;els sons potser més tranquils, perquèno hi ha massa trànsit i com que tinc elmeu despatx a uns cinquanta metresd’on visc, si no he de fer coses extres,vaig a peu a tot arreu, cosa que m’hapermès fer moltes amistats tant amb lagent d’aquí de tota la vida com ambpersones de diverses procedències: ma-

rroquines, pakistaneses, brasileres, etc.Per a mi ha estat molt enriquidor.És per tot això que ha fet unapel·lícula inspirada en aquestbarri?La productora em va proposar fer undocumental i jo els vaig suggerir el barridel Raval, ja que aquesta barreja que co-mentava abans dóna molt joc argumen-tal.De què va la pel·lícula?Són sis històries entrecreuades de dife-rents intensitats, unes més tràgiques,altres més divertides, que tenen com arerefons el barri. Està rodada bona partcom a documental i una part com a fic-

ció, però majoritàriament interpretadapels mateixos personatges reals, barre-jant-se amb alguns actors, que hemprocurat que siguin completament des-coneguts, perquè no es vegi on acaba la

realitat i on comença la ficció.Podríem dir que és un documen-tal ficció?Sí, exactament seria això, i parlat en ca-talà, castellà, urdú, àrab, francès, portu-guès i fang –un dialecte del Senegal.La pel·lícula vol ser una radiogra-fia de la gent que viu al Raval?Hi apareixen alguns dels diferentscol·lectius que conviuen al Raval amb lagent que és del barri de tota la vida,gent nouvinguda amb les seves preocu-pacions i els seus anhels. En tot cas, volser un cant a la integració, a la con-vivència en pau i harmonia.Ciutat Vella és un espai cinema-togràfic?S’ha utilitzat molt com a plató per ro-dar i també com a contingut del propibarri. Fa uns mesos, quan preparava lapel·lícula, vaig començar a fer un llistarigorosa i em van sortir més de vuitan-ta pel·lícules filmades només al Raval,com ara Distrito V de Julio Coll; Hay uncamino a la derecha, de Rovira Beleta; Sinla sonrisa de Dios, de Julio Salvador; Unhombre llamado flor de Otoño, de PedroOlea; Sinatra, de Paco Betriu; o més re-

centment En construcción, de José LuisGuerin; De nens de Joaquim Jordà o Ta-tawoo, de Jordi Soler.Al Raval hi ha molta gent vincula-da amb la cultura, esteu organit-zats d'alguna manera?Hi ha alguns llocs on ens acostumem atrobar diferents persones, encara quesigui de manera casual, com poden serels restaurants Casa Leopoldo, CanLluís o L’Horiginal, un bar restaurantamb un petit espai, on es fan trobadespoètiques. També hi ha el bar Raval, alqual acostuma a anar la gent de teatre,etc. Però a banda d’això no es pot dirque estiguem organitzats.Quina és la pel·lícula que li haguésagradat fer i que no ha pogut fer?És difícil contestar a això, però diré Ilconformista, de Bernardo Bertolucci,un film que sempre m’ha agradatmolt.

Dies després de fer aquesta entrevis-ta, Antoni Verdaguer ha fet públicque, per desavinences amb la produc-tora, ha renunciat a figurar com aguionista i director de la pel·lícula.

E N T R E V I S T A Antoni Verdaguer, director de cinema

El Raval ha inspirat a Antoni Verdaguer el film “BCN 08001”.

La diversitat de cultures i el seu entorn han

permès a Antoni Verdaguer teixir l’argument de

BCN 08001, un documental ficció encara no

estrenat que recull l’essència del Raval

“Aquests darrers anys alRaval, s’ha produït unarenovació i una barreja

cultural prou interessant”

Josep M.Contel

“Vaig a peu a totarreu, cosa que m’hapermès fer moltesamistats”