elseisyelcuatro premi a la millor iniciativa empresarial

ocupaciódonem resposta a les teves demandes

cisvasaemmagatzematge químic

ciutadaniaempresa

núm. 4

són

la c

om

bin

ac

ió p

erf

ec

taP

RE

PA

RA

CIÓ

I O

PO

RTU

NIT

AT

no

és

qü

est

ió d

e s

ort

3329

27

32

28

30

23

21

20

10

04

08

05

0001

02

0617

19

emprenedors

estigues al dia

ajuts i subvencionsAjuts atorgats 2009 per a l’empresariat

destacatsQuè dinem?, una empresa nascuda de la crisi

responsabilitat socialCisvasa, enmagatzematge químic

compartir experiènciesProjectes d’ocupació per a aturats

Preparació i Oportunitat, són la combinació perfecta

serveis per l’ocupacióDonem resposta a les teves demandes d’ocupació

Elseisyelcuatro, premi a la millor iniciativa empresarial de Barberà del Vallès

economia socialCooperativisme, una mirada retrospectiva al passat amb opcions de futur

comerç de qualitatVII Fira del Comerç, més de 16 mil persones la visiten

emprenedorsVII Concurs d’Iniciatives Empresarials

innovació i tecnologiaLa innovació a les Pimes, de la teoria a la pràctica

universitat i empresaL’EUNCET, pionera en la implatació d’un sistema d’avaluació per a competències professionals

actualitat empresarialCCS Agresso, líder en solucions de gestió i interlocutor global per a empreses i organismes públics

Ciutadania i empresa, la revista de promoció econòmica de Barberà del Vallès

Redacció, disseny i producció: Fundació Barberà Promoció

Consulta les revistes a l’apartat de publicacions de www.barpro.cat

0307

09

innovació i tecnologiaLa II Fira Barberà Innova esdevé un èxit

dades socioeconòmiquesConjuntura laboral 3er trimestre 0816

14

1215

1319

2524

22

formacióCursos adreçats a persones en actiu 09

31

26

11

18

Arribem al quart exemplar de la revista Ciutadania i Empresa amb cert camí recorregut, consolidant un estil propi en la tipologia d’articles i de seccions que s’hi exposen.

Des del darrer exemplar, tots estaríem d’acord a afirmar que el que ha canviat significativament és la situació socioeconòmica del nostre entorn. Si pels volts de l’estiu només s’intuïa certa davallada socioeconòmica, avui ens trobem que la situació de “crisi econòmica” és generalitzada fins i tot a nivell mundial.

Allò que inicialment semblava que només afectaria el sector de la construcció i les empreses que ofereixen serveis afins, s’ha anat estenent a d’altres sectors de consum (automoció, turisme i restauració, electrodomèstics i mobles...). En els mitjans de comunicació se sent parlar d’expedients de regulació de l’ocupació, de vagues i de la relativa situació d’incertesa del futur.

Justament per això ens ha semblat que el tema de portada de la nostra revista de promoció econòmica havia de tractar de la crisi; no tant per trobar-ne els orígens, sinó per fer un gir en positiu, i estudiar quines oportunitats de millora o de creixement, potser de negoci, es poden obrir com a conseqüència d’aquesta situació econòmica.

Exposarem quins són els recursos que ofereix l’Administració pública per facilitar la cerca de feina, quina formació pot fer-vos uns professionals més adaptables a la situació de canvi i més “contractables” per a nous llocs de treball, quines ajudes i subvencions hi ha perquè les empreses del nostre territori puguin ser més competitives i innovadores...

Com a exemple de bona pràctica us presentarem el cas de la rostisseria Què dinem? Són dues germanes que han aprofitat que es quedaven a l’atur per obrir un establiment dedicat a la restauració, on ofereixen productes casolans a preus força competitius.

També, coneixerem les experiències de persones que s’han format en una ocupació totalment diferent a aquella en què tenien experiència per poder treballar en altres sectors que actualment estan oferint més llocs de treball.

A més dels apartats habituals dedicats a les bones pràctiques d’empreses del nostre municipi, com CSS Agresso o Cisvasa, l’experiència d’emprenedors que tot just comencen a iniciar un negoci (elseisyelcuatro), també us oferirem reflexions sobre la innovació i la formació universitària, no solament centrada a preparar l’alumnat només en coneixements sinó també en aquelles competències que es requereixen després en el món professional (UAB i Euncet).

Seguint en la línia d’oferir-vos tot allò que sigui actualitat, estrenem una nova secció anomenada “Economia Social”. L’objectiu és tractar aquesta forma d’empresa molt estesa en els anys 60-70 i que actualment es torna a rescatar amb nous matisos com a bona solució per a aquelles persones que desitgen emprendre un negoci. És la que es fonamenta en els principis d’una cooperativa, que no té com a principal objectiu el lucre sinó donar servei als seus membres i són aquests mateixos els qui participen en el procés de presa de decisions i se’n reparteixen els beneficis.

Ja per acabar, esperem que aquest nou exemplar us resulti interessant i us obri noves perspectives, especialment en moments de certes dificultats com els que estem vivint actualment, i volem encoratjar-vos a no baixar la guàrdia, i a cercar noves maneres d’encarar aquesta situació.

editorialXavier GarcésRegidor de l’Àrea de Promoció Econòmica

CCS Agresso

líder en solucions de gestió i interlocutor

global per a empreses i organismes públics

css agresso

CCS Agresso

info@ccsagresso.com

Av. Castell de Barberà, 22-24

08210 Barberà del Vallès

T: +34 902 227 000

F: +34 937 489 601

2

CCS Agresso és la filial espanyola del grup U

nit 4 Agresso Disposa

d’oficines, centres de desenvolupament i ser

veis distribuïts per les

diferents comunitats, amb una plantilla esp

ecialitzada entorn de

les 750 persones i amb una important carte

ra de clients, tant en

empreses de diferents sectors com en les Adm

inistracions Públiques.

Gràcies a la seva tecnologia Karat aplica

da a totes les seves

Solucions, CCS Agresso posseeix la capacitat t

ecnològica necessària

per proporcionar a l’usuari informació àgil i a

ssequible

Nous reptes, noves necessitats CCS Agresso impulsa la implantació de les TIC oferint tecnologies que satisfan totes les necessitats de les empreses i organismes públics, ja que uneixen:

La participació de tots els actors tant del procés comercial (clients, proveïdors i empresa) com públic (ciutadans, organismes i administracions) amb avançades solucions globals que afecten infraestructures, connectivitat, continguts i serveis.

Així, s’adapta a aquest nou entorn per optimitzar el seu funcionament intern, a la vegada que ofereix un servei més pròxim, accessible i eficient.

Per poder aconseguir aquests objectius CCS Agresso ofereix solucions que desenvolupen i posen en marxa les següents iniciatives:

Automatitzar els processos i potenciar la gestió documental Potenciar els nous canals de comunicació amb tots els

actors comercials i públics

Optimitzar els fluxos d’informació entre administradors i la interoperabilitat

Reutilitzar aplicacions i solucions Formar i capacitar als professionals de tots els sectors Simplificar i racionalitzar la presa de decisions amb la millor

informació

Mitjançant la nostra oferta de solucions i serveis, proporcionem un autèntic avantatge competitiu i diferenciació als nostres clients mitjançant la implantació d’eficients solucions informàtiques de gestió.

El nostre principal objectiu és mantenir la nostra posició de lideratge com a proveïdor global de solucions i serveis de TIC que aporten un valor afegit al negoci dels nostres clients.

Per a això volem posicionar-nos com un autèntic interlocutor únic i ser pioners en la investigació de noves tecnologies i desenvolupament de noves solucions per poder aportar les solucions més avançades i contrastades del mercat.

Per poder portar a terme la nostra missió i objectius, vetllem per disposar d’un equip humà altament qualificat i en constant formació.

Els principals beneficis que s’obtenen amb la utilització de les solucions CCS Agresso són:

Disponibilitat de qualsevol dada, en qualsevol moment i lloc, gràcies al seu entorn 100% Internet

Optimització i màxima automatització dels fluxos de treball Adaptació a les característiques de l’empresa o organisme

Facilitat d’ús i aprenentatge

Agilitat de resposta i reducció de temps en la recerca d’informació, navegabilitat i traçabilitat de la informació

Optimització dels recursos del professional Disminució de la inversió necessària per a la màxima funcionalitat Tractament avançat de la informació per al suport i la presa de decisions (Business

Intelligence)

L’experiència i know-how acumulats per CCS Agresso durant més de 40 anys, juntament amb l’estudi detallat de les necessitats reals d’empreses i organismes, ens permeten donar la solució més adequada per a cadascun dels seus sectors que els permeti reduir costos d’adequació, d’implantació de normatives legals i d’ajust a les necessitats particulars de cada activitat.

3

universitatempresa

Escola Universitària Caixa Terrassa info@euncet.es

Ctra. local BV-1221 de Terrassa a Talamanca, Km. 3

08225 - Terrassa Barcelona Tel. 93 730 19 00

Fax. 93 730 19 01

euncet

Des de ja fa dos cursos l’Escola Universitària Caixa Terrassa té implantat al seu programa curricular un sistema de desenvolupament professional que contempla l’avaluació de competències per a tots els seus alumnes, tant de diplomatures com de postgraus i màsters. La finalitat de l’Euncet amb aquest programa és aconseguir que, a banda dels coneixements teòrics propis de cada ensenyament, els alumnes també adquireixin habilitats, actituds, valors, i eines per enfrontar-se amb èxit al món laboral i aconseguir un lloc de treball adequat al seu perfil competencial.

El procés que se segueix per implantar aquest programa de desenvolupament professional està estructurat en tres etapes. En primer lloc es fa un test sobre àrees de raonament bàsic i eines instrumentals claus, per conèixer el nivell dels alumnes en diverses àrees i punts de millora personalitzats. En segon lloc, es realitza l’“Assessorament Centre per observar les actituds, valors i habilitats mostrades per l’entrevistat i valorar si té les competències necessàries per a assolir l’èxit en un determinat lloc de treball. Finalment, amb la informació recollida s’obté un perfil molt definit de cada alumne i és a partir d’aquest moment quan s’inicia el programa de desenvolupament continuat amb l’assignatura “Desenvolupament Professional”.

En grups reduïts i a través de tutors amb formació en psicologia i pedagogia, es fa un seguiment personalitzat de les competències de cada alumne durant els tres anys que s’imparteixen els estudis, ajudant a millorar aquelles menys desenvolupades i adquirir-ne de noves. Aquesta metodologia facilitarà la seva futura inserció laboral, i una millor adequació entre lloc de treball i les seves capacitats i competències.

Amb aquest sistema l’Euncet du a terme un projecte de desenvolupament tant humà com professional per a cada un dels seus estudiants que els possibilita conèixer perfectament els seus punts forts i dèbils. A més a més, permet que la Borsa de Treball de l’Euncet pugui oferir diplomats, postgraus i màsters ben formats en coneixements però també amb les habilitats, capacitats i competències necessàries per a garantir un rendiment òptim i l’èxit professional, tal com actualment demanda el mercat laboral.

Un altre tret diferencial de l’Euncet és que els seus docents no només són professors sinó que, paral·lelament, també desenvolupen tasques a empreses, amb la qual cosa les assignatures adquireixen un caire molt pràctic i real.

A l’Euncet s’imparteixen les diplomatures d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió i Ciències Empresarials; els Màsters en Direcció d’Empresa (MBA) i en Direcció Internacional de l’Empresa (MIBA); i els Postgraus en Administració i Direcció d’Empresa, Direcció en Màrqueting i Vendes, Direcció Financera, Direcció Estratègica de Recursos Humans, Direcció d’Operacions, Fiscalitat i Comptabilitat Superior i Direcció Bancària.

L’Euncet gaudeix, a més, d’unes confortables instal·lacions en un edifici propietat de Caixa Terrassa, situat en plena naturalesa al peu del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i emplaçat al llindar del terme municipal de Matadepera, al km 3 de la carretera de Terrassa a Talamanca, a 40 minuts de Barcelona. L’edifici està emmarcat per una extensa arbreda transitable, amb zona esportiva, piscina i aparcament per al professorat i els estudiants. Per la seva ubicació, ofereix unes condicions idònies per a la concentració, el treball intel·lectual i l’estudi.

L’Escola Universitària Caixa Terrassa, Obra Social de Caixa Terrassa, també intenta inculcar en tota la seva oferta formativa uns valors i principis ètics. L’objectiu és que els alumnes, en el seu entorn laboral, també actuïn seguint aquests principis i contribueixin, en definitiva, a la creació de valor social.

L’Euncetpionera en la implantació d’un sistema d’avaluació per a competències professionals

L’objectiu és que, a banda dels

coneixements teòrics, els estudiants

adquireixin eines i habilitats per

enfrontar-se amb èxit al món laboral

Miquel Solé i Sanabra Director Fundació Cultural Caixa Terrassa

S’ofereix formació a mida i condicions especials per a empreses associades a Nodus Barberà

4

innovaciótecnologia

La innovació a les Pimes,

Nor Spain Consulting www.norconsulting.es

cr. Aragó, 3 08210 - Barberá del Vallés

Barcelona Tel.: +34 93 718 71 46

nor spain consulting

El canvi de patró econòmic d’un país requereix temps, són nombroses les opinions que s’estima que es podria necessitar uns 10 anys, però són també nombroses les opinions que plantegen que el nostre país no pot esperar tant de temps.

Sovint es parla de I+D+i, però quan s’ha d’aplicar a la realitat sorgeixen una sèrie de dubtes per part dels agents que hi intervenen ... Com transformarem la política de I+D+i en valor? Com convertirem la nanotecnologia, la biotecnologia, les energies renovables o les telecomunicacions en verdaders motors que arrosseguin la nostra economia?

En quins sectors de la indústria es concentraran els suports? Quines són les línies estratègiques? Com aconseguirem que aquesta I+D+i sigui la punta de llança de l’economia?...

Altres línies d’actuació aposten per models més senzills tals com copiar i perfeccionar. Són molts els que s’escandalitzen amb aquesta idea, som de la generació que a l’escola se’ns va inculcar que “copiar no estava bé”, la diferència és que en aquest cas, hem de copiar i millorar.

Existeixen innombrables exemples d’èxit d’aquest tipus, que varen copiar al líder i que amb el pas del temps l’han superat. El paradigma l’aporta l’empresa Apple, que fins la pròpia direcció reconeix que Microsoft va copiar d’Apple el sistema de windows.

La creativitat més important va ser d’Apple però Microsoft va innovar en processos, en comercialització, en presentació i en màrketing.

La innovació és la implementació d’ idees creatives que impactin substancialment en el negoci

Encara estan al nostre cap països com Japó que varen copiar i millorar els productes, i ara s’han convertit en líders mundials en tecnologia, i en I+D+i.

Per altra banda, existeix un altra tipus d’innovació no menys important, es tracta de la innovació que no requereix tecnologia o bé la tecnologia que utilitza és la que ja està disponible en el mercat. Es basa en propostes de valor, en nous models de distribució, nous clients, nous mercats, nous models de creixement, nous models de màrketing, noves formes de proveir els serveis i els productes, formes de realitzar acords estratègics, etc. En una paraula, estaríem parlant d’innovació en models de negoci. Resulta molt més ràpida, barata i de menys risc. Clars exemples d’aquest tipus la constitueixen empreses com Zara, Starbucks, Virgin, Nespresso o Eissman.

Les diferents línies d’innovació, la tecnològica en productes totalment nous, la tecnologia amb productes millorats i la no tecnològica s’han d’utilitzar indistintament, donat que l’objectiu és que el nostre país diversifiqui les fonts de creixement amb urgència.

Són moltes les empreses que creuen que la innovació no va amb ells, sinó que és exclusiu de les empreses de tecnologia, però res més lluny de la realitat. La innovació és una necessitat de totes les empreses que desitgen introduir en el mercat nous productes o serveis, o bé que desitgen millorar els ja existents.

de la teoria a la pràctica

La crisi del model del creixement espanyol dels últims anys basat en el sector immobiliari està comportant que el govern i el sector empresarial hagin d’inclinar-se per un model de creixement que desenvolupi una economia que aporti més gran valor afegit, basat en la innovació.

5

Juan Luís Romero Martín

Consultor d’empreses

Dimensió estratègica La innovació com estratègia. Les actuacions innovadores han d’estar lligades al pla estratègic de l’empresa i ser una eina per a la contribució al desenvolupament d’aquest pla. Objectiu: aprendre a utilitzar la innovació com un important factor estratègic, donant suport a la consecució dels objectius en el Pla Estratègic.

Identificació d’idees a desenvolupar

Creativitat i innovació Tècniques de creativitat, disseny i desenvolupament de producte. La innovació tindrà més gran repercussió en la nostra posició competitiva quan més contribueixi a diferenciar-nos de la competència. Objectiu: Desenvolupar les facultats creatives existents en totes les persones, posant aquesta creativitat al servei de la identificació de noves oportunitats d’innovació.

Vigilància tecnològica, benchmarking i intel·ligència competitiva Existeixen diversos factors que actuen com a detonant del llançament d’una actuació innovadora, un dels més importants és respondre a les oportunitats i amenaces de l’entorn. Objectiu: aprendre a sistematitzar la detecció d’oportunitats i amenaces de l’entorn, de forma que siguem capaços d’adaptar-nos-hi, fins i tot d’arribar a sorprendre’l.

Desenvolupament dels projectes

La gestió dels projectes Un projecte d’innovació no pot ser gestionat de la mateixa forma en la que es gestiona qualsevol altre activitat, tot i que es poden utilitzar eines comuns. Els projectes d’innovació presenten característiques molt particulars: falta de definició d’alguns aspectes del desenvolupament, existència d’incertesa en relació amb els resultats objectiu, terminis de desenvolupament superiors als habituals existents en projectes convencionals, etc. Objectiu: Desenvolupar sistemàtiques per a la planificació i control de l’execució de projectes d’innovació.

Finançament de la innovació El finançament de la innovació constitueix un aspecte decisiu per a la major part de les empreses, en nombroses ocasions existeixen riscos elevats i és possible que aquest finançament no estigui a l’abast de les possibilitats d’aquestes empreses. Per a pal·liar aquest problema, les diferents administracions ofereixen diverses possibilitats de cara a finançar actuacions innovadores. Objectiu: conèixer les diferents possibilitats ofertes per a les administracions per al finançament d’actuacions innovadores i poder beneficiar-se d’elles.

Per sobreviure en temps de crisi i créixer en el mercat, les Pimes han de fixar unes estratègies guanyadores:

Essent eficients Han de buscar la forma d’aprofitar els seus recursos (no només els monetaris) de manera més eficient, trobant la manera que els seus processos resultin més efectius, millorant els fluxos no només d’informació, sinó de matèries primeres, productes i amb una presa de decisions més àgils que ajudin a reduir costos.

Creant aliances És una estratègia per aprofitar la crisi, en comptes de barallar-se pels clients, unir-se ja sigui en producció, capital o estratègies per crear un millor negoci o nous negocis. Aquestes aliances permetran millorar les cadenes de valor i enfortir la nostra posició competitiva; han de permetre generar beneficis per als empresaris millorant-ne també el valor afegit per als clients.

Essent innovadors No n’hi ha prou en ser eficient, cal innovar en tots els aspectes del negoci, en els processos, productes i model de negocis. Hem d’estar atents a les necessitats del mercat i dels clients, per a poder aprofitar totes les oportunitats.

Internacionalitzant-se El futur està en la globalització i no es pot permetre que la mida petita de la nostra empresa sigui un problema; cal que les Pimes apostin cap als mercats internacionals i pensin tal com ho faria una gran empresa. Que una empresa petita sigui global no vol dir que hagi de cotitzar a Borsa, sinó que ha d’analitzar les oportunitats en el mercat objectiu.

Protegint la propietat intel·lectual Un problema comú de les Pimes és que mai o gairebé mai no es preocupen per cuidar la propietat intel·lectual, per la qual cosa la majoria de cops queden desprotegides. Han d’aspirar a triomfar i mantenir-se, així com enfortir les seves marques i posicionar-se de manera contundent en els mercats.

Aquestes estratègies proposades estan en línia amb l’anterior definició d’innovació. Però no n’hi ha prou en parlar d’innovació, sinó que cal gestionar-la i abaixar-la a la realitat. La gestió de la innovació es basa en l’organització i direcció dels recursos, tant humans com econòmics. És un instrument directiu de primera magnitud capaç de contribuir substancialment a l’èxit i al desenvolupament de l’empresa.

S’han de tenir en compte quatre grans grups d’aspectes a desenvolupar, i que qualsevol empresa ha de plantejar-se per estructurar el seu pla de gestió de la innovació:

La innovació permet la creació

d’una proposta de valor nova,

diferent i superior respecte a

la competència. L’objectiu és

augmentar la creació de nous

coneixements a l’empresa per

permetre la transferència d’a

questes idees a les fases de

fabricació, distribució i ús6

Explotació dels resultats

Garantir la innovació Patents, propietat i competitivitat. Un dels avantatges que té una empresa innovadora consisteix en ser la primera en sorprendre al mercat amb nous productes i serveis encara no desenvolupats per part dels seus competidors. Objectiu: establir un sistema de protecció de resultats que garanteix l’obtenció de la més gran quantitat possible de beneficis com a conseqüència de les activitats d’innovació.

Explotació de la innovació: innovació i estratègia de negoci La innovació només té sentit si s’espera obtenir d’ella un benefici econòmic quantificable. En ocasions, l’explotació de resultats de la innovació pot requerir un canvi en el model de negoci. És molt comú abordar la realització de projectes d’innovació sense haver realitzat abans una anàlisi del seu impacte, tant des del punt de vista comercial com des de el punt de vista de la millora en la posició competitiva. Objectiu: aprendre a explotar, de forma òptima, els resultats de l’activitat d’innovació tant des del punt de vista comercial com d’impacte en la posició competitiva.

La generació, conservació i gestió del coneixement a l’empresa

Si desitgem que el coneixement generat i existent a la nostra empresa sigui un factor que ens distingeixi de la competència, hem de ser capaços de gestionar-lo, és a dir, d’impulsar la seva creació i fer-lo patrimoni de la nostra empresa.

Objectiu: identificar com i quan es genera coneixement útil per al nostre negoci i les sistemàtiques existents per a convertir-lo en capital de la nostra empresa.

Tots aquests punts constitueixen una guia bàsica que marquen un punt de partida, útil per a implementar un mòdul de gestió de la innovació.

El dia a dia i els quefers quotidians en les petites empreses, sovint no permeten veure més enllà per la qual cosa a moltes Pimes els resulta molt complicada la implantació d’un sistema d’innovació adequat. Per aquest motiu és recomanable posar-se en mans de professionals en la gestió de la innovació, aquells que ens oferiran suport i orientació, tant per a la implantació de la innovació com l’assessorament en la recerca d’ajuts al nostre projecte.

7

Aquesta edició ha suposat la consolidació de la Fira: Han estat ocupats el 100% dels estands i prop de dos centenars d’empreses l’han visitada. L’ajuntament referma el seu compromís amb la competitivitat econòmica mitjançant la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació

La II Fira Barberà Innovaesdevé un èxit

innovaciótecnologia

8

La segona edició de la Fira Barberà Innova ha estat

celebrada el passat 18 i 19 de novembre. De caràcter

bianual, s’organitza a les instalacions que Nodus

Barberà disposa al Polígon de Can Salvatella. Així doncs, des del mateix

cor econòmic de la ciutat (els polígons)

s’engegava l’esdeveniment, amb l’objectiu general

d’implementar eines de foment de la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació al nostre

territori. L’R+D+i a l’abast de tothom

I bé, quina valoració s’en fa? A nivell quantitatiu, tota la superfície de l’espai firal va ser ocupada, amb 18 estands i 200m2 d’exposició directa. 2/3 dels expositors han estat empreses (Sucitesa; Novartis; SEUR; CCS Agresso; Carrefour; 6 PM; Leuter; Esol; Pinter; Tecnomesura; CIPO; Fundació Tallers; CETBA i Fundació Futur). L’altre terç han estat proveïdors de coneixement, tecnologia i innovació (CSIC; ICN; UPC; Leitat; Cambra de Comerç de Sabadell i l’Àrea de promoció econòmica de Barberà del Vallès -Nodus Barberà i Fundació Barberà Promoció-). En quant a visitants, representaren a prop de dos centenars d’empreses i institucions, una magnitud que ja suposa una certa estabilitat i funcionalitat de la mateixa fira. A banda, caldria afegir els visitants individuals, així com agents vinculats amb la formació a Barberà. La fira, doncs, ha estat un punt de trobada de la societat civil: empreses, institucions, centres educatius, ciutadania…

A nivell qualitatiu, s’ha aprofundit en qüestions tals com la construcció de marca; la gestió avançada de l’àmbit comercial; el networking; la cooperació empresarial; la relació Universitat / Empresa… Si bé és cert que les grans empreses sovint estan acostumades a treballar aquests camps, per a molt dels expositors, en quant que PIMES, els ha permès madurar com a empresa i prendre consciència de per on cal continuar treballant i creixent.

Però la Fira va ser molt més que expositors interrelacionant amb els visitants. Així, s’organitzaren dos panells de ponències (“Innovació i creixement” i “Innovació i sostenibilitat”) que varen respondre molt positivament a les expectatives generades. Les ponències estigueren a càrrec de CDTI (Ministeri de Ciència i Innovació), Acció 10 (Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat), Sucitesa, CCS Agresso, l’Institut Villalonga (IIVEE), Cafosa, Universitat de Barcelona, Ascamm i Leitat. Mitjançant aquestes, s’hi va generar l’imprescindible dinàmica de reflexió. La Fira exposant però també reflexionant.

També des de l’organització de la Fira s’ha avançat, s’ha innovat. En aquest cas, per l’ampliació del concepte “innovació” a tot els seus àmbits socioeconòmics, i no exclussivament als tècnics / tecnològics. Així, hem desenvolupat una lectura globalitzadora que inclou models organitzatius (gestió integral de la innovació); xarxes comercials alternatives (comerç just); RRHH i exclusió social (empreses del tercer sector); energies alternatives i renovables; nous àmbits de negoci…

Així doncs, tot i l’èxit que ha significat la II edició de la Fira Barberà Innova, volem fugir de l’autocomplaciència i refermar el compromís de treball i diàleg amb les empreses que s’ubiquen a la nostra ciutat, fomentant aquells aspectes de l’economia que incrementen la competitivitat, com és l’R+D+I. Estem en el camí de trobar-ho

9

empre edors

CONCURS D’INICIATIVES EMPRESARIALS

Cerquem la MILLOR INICIATIVA EMPRESARIAL del municipiSi tens un projecte, una empresa o ets estudiant i tens una idea, “no t’ho pensis més i participa!“

L’Ajuntament de Barberà del Vallès, mitjançant la fundació Barberà Promoció, convoca la VII edició del Concurs d’Iniciatives Empresarials amb l’objectiu de ser un impuls per a la creació i desenvolupament d’iniciatives empresarials viables, generadores d’ocupació, i contribuir al desenvolupament socioeconòmic del municipi.

Criteris de participació

Poden participar al concurs tots aquells projectes empresarials o empreses que, amb independència de la seva forma jurídica, sector d’activitat o nombre de persones que el promouen, realitzin un pla d’empresa i compleixin els següents requisits:

Projectes empresarials i empreses de recent constitució o consolidades, i que el seu domicili social i fiscal sigui Barberà del Vallès.

Estudiants de secundària i universitaris que tinguin una idea de negoci.

Criteris de selecció • Grau de definició del producte o servei i

desenvolupament del pla d’empresa • Qualitat de l’equip que es presenta al concurs: nivell

d’experiència, formació i capacitats mostrades • Grau d’innovació o de diferenciació del producte o

servei • Creació de nous llocs d’ocupació i qualitat d’aquests • Coneixement del mercat al qual es dirigeix el

producte o servei i nivell d’adequació a les seves necessitats i demandes

• Viabilitat tècnica, econòmica i financera del projecte empresarial

• Gestió dels processos de qualitat • Potencial creixement del projecte

Es valoraran les iniciatives empresarials:

• promogudes per dones i homes majors de 45 anys • més innovadores • amb més alt respecte pel medi ambient • amb el millor sistema de gestió de la qualitat • amb major responsabilitat social en les condicions de

treball i impacte socioeconòmic

Més de 12.000 euros en premis per a les següents Categories!:

• Premi a la Millor Trajectòria Empresarial • Premi al Millor Projecte o Empresa • Premi al Projecte o Empresa Socialment Responsable • Premi Joves Universitaris • Premi Joves Estudiants

Les bases del concurs es faran públiques al llarg del proper mes de gener de 2009.

Els guanyadors del concurs es donaran a conèixer en un acte públic que se celebrarà a la seu de la Fundació Barberà Promoció el dia 1 d’octubre de 2009.

Si esteu interessats en inscriure-us al concurs o en rebre informació sobre altres accions d’assessorament empresarial, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres al telèfon 93 719 28 37 o enviant-nos un correu electrònic a: autocupacio@barpro.com10

empre edors

11

Quines havien estat les experiències laborals i formatives anteriors a muntar el negoci?

Carlos Nosotros veníamos de la escuela de bellas artes donde aprendimos a dibujar y a hacer ilustraciones. Desde los 90 hacía cómics e ilustraciones para revistas variadas como Makoki, El víbora, El jueves, entre otras. También colaboraba haciendo ilustraciones para encargos de revistas, fancines, portadas cd, etc

Javier Estudié diseño gráfico y estuve trabajando en ello durante algún tiempo. Más tarde me di cuenta que no era el tipo de trabajo que me gustaba puesto que a menudo sentía que mis superiores ponían limitaciones a mi creatividad.

Por ello me decidí ir a trabajar a las Ramblas de Barcelona haciendo caricaturas, ahí sí que sentía que estaba haciendo lo que me gustaba y estuve durante un par de años. Al principio, el Ayuntamiento nos hacía un examen para poder estar trabajando en las Ramblas y se exigía bastante nivel, poco a poco empezaron a venir gente de fuera y el ambiente ya no era el mismo.

Com sorgeix la idea de muntar-vos com empresa?

Carlos Después de estar trabajando como ilustradores y caricaturistas, nos empiezan a contratar empresas organizadoras de eventos para que hagamos caricaturas durante el mismo. En algunas ocasiones nos pedían que nos disfrazásemos de pintores famosos y a nosotros vestirnos con esos trajes nos hacía sentirnos ridículos y poco profesionales.

Estas mismas empresas, puesto que les gustaba el producto que les ofrecíamos, nos empezaron a pedir si conocíamos otros artistas para amenizar los eventos como mimos, músicos, monologuistas… Así fue como poco a poco y casi sin darnos cuenta empezamos a convertirnos en “proveedores de artistas”.

Són una agència d’animació art ística gestionada pels propis artistes que s’encarrega de l’organització d’esdeveniments i la promoció d’activitats relacionades amb l’oci, la cultura i l’espectacle.

“elseisyelcuatro”, premi a la Millor Iniciativa Empresarial de Barberà del Vallès

12

Vàreu trobar alguna dificultat per muntar el propi negoci? En aquest cas, com ho vàreu resoldre?

Carlos La verdad es que lo nuestro es dibujar y el tema del papeleo no nos gusta nada. Para entender todo lo que te piden necesitas “un intérprete”; tenemos que agradecer a Ainoa, del área de Assessorament empresarial de la fundació Baberà Promoció, que nos asesoró y guió en todo momento.

Javier: También hay gente como Amadeo, Luis y sus gráficas, Raquel de Picopi y a todos los que se ofrecen a ayudarnos de manera desinteresada porque creen en nuestro proyecto.

D’on prové el vostre nom?

Javier: Todo el mundo lo sabe, con un seis y un cuatro, “el careto de tu retrato”...

A quin públic o empreses us adreceu?, quins serveis oferiu? Quins projectes /clients heu tingut?

Carlos: Hemos participado para organización de actos solemnes o festivos como son actos de inauguración de locales, bodas o celebraciones, eventos de empresa, actos políticos, fiestas mayores, encuentros culturales, etc. diseñando cartelería, folletos, serigrafía para camisetas y merchandising...

Algunos de nuestros clientes son restaurantes, Iveco, Federación Catalana de deportes, Rotary Club, Transportes Man, Whisky J&B, Ambulancias SEM, Feria de alimentaria, Castell de Peralada, agencias de publicidad como Trace, también particulares que nos han pedido que les organicemos eventos como bodas o fiestas privadas.

Què creieu que us diferencia a vosaltres d’altres que puguin tenir una empresa semblant?

Javier Las empresas que organizan eventos habitualmente buscan los profesionales que necesitan y cogen al primero que encuentran “para cubrir el expediente”. Nuestro trabajo consiste en buscar “soluciones artísticas personalizadas” lo cual significa que buscamos la solución que mejor se ajuste a la necesidad de nuestro cliente.

Para ello, una parte esencial es conocer a los artistas que enviamos a los eventos. Conocemos a muchos profesionales: magos, brujas, hechiceros, actores, músicos, monologuistas, etc. con los cuales formamos un gran equipo profesional y humano.

Carlos Además, quizás influenciados por el mundo del cómic, nosotros trabajamos de forma muy “artesanal”, nuestras ilustraciones están hechas a trazo, porque queremos dejar un estilo propio, un toque personal, huyendo de las imágenes digitales que nos parecen mucho más frías.

elseisyelcuatro

Javier Rillo y Carlos Gambarte

616 853 254

Por ahora lo que nos está dando a conocer a los clientes está siendo el resultado de nuestro trabajo. Lo mejor es que disfrutamos mucho con lo que hacemos por lo que nos entregamos “en carne y hueso” a todos los encargos, buscando soluciones frescas y originales, y sobre todo, consiguiendo que el cliente quede satisfecho. Además estamos abiertos a todo tipo de propuestas incluso las menos corrientes

Com vàreu viure el fet de guanyar el concurs d’iniciatives empresarials?

Carlos Nos ha permitido creernos más el proyecto y que por fin nos constituyéramos como empresa dándonos de alta de autónomos.

Javier Cuando los clientes se enteran que hemos conseguido este premio, nos toman más en serio, es como una garantía de profesionalidad.

Com viviu l’experiència de treballar com autònoms a nivell personal?

Javier Ahora aún estamos empezando y pagando las novatadas, la parte administrativa es lo que peor llevamos (hacer presupuestos, gestionar facturas y cálculos de iva...) es la parte que menos nos gusta de nuestro trabajo.

Carlos De momento estamos luchando contra los elementos. “elseisyelcuatro” es una empresa constituida de hace muy poco en el año 2008 por lo que nos lo estamos tomando poco a poco, sin demasiadas prisas, que no son buenas para nada.

Com imagineu el vostre futur professional, quines són les properes fites?

Carlos Los mismos que hasta ahora “disfrutar y pasarlo bien con nuestro trabajo, ¡aunque, para ello tengan que disfrutar todos los presentes”!

13

Plaça de la Vila deBarberà del Vallès www.bdv.catAv. Generalitat, 70 08210 - Barberà del Vallès Tel: 937 297 171 Fax: 93 719 18 15

Més de 16 mil

persones visiten la

VII Fira del Comerç

VII fira del comerç ‘08

3,4 i 5 d’octubre14comerç de qualitat

La plaça de la Vila de Barberà del Vallès va acollir els dies 3, 4, i 5 d’octubre la Fira del Comerç, una setena edició valorada molt positivament per part de la regidoria del Comerç de l’Ajuntament de Barberà del Vallès i Barberà Comerç Urbà.

Divendres dia 3, es va donar el tret de sortida, amb una gran i divertida batucada que va fer ballar a totes les persones que omplien de gom a gom la plaça de la Vila.

Tanmateix va ser dissabte quan es van començar a desenvolupar la resta d’activitats previstes per a aquesta edició. Tallers d’exhibició de diferents esports a càrrec de les entitats de la ciutat, d’educació vial, d’iniciació als escacs, xerrades sobre la cura dels més petits, sobre alimentació saludable, i sobre tast de vi són algunes de les activitats que més públic van acollir.

Així, la carpa de xerrades i demostracions, espai lliure des d’on les diferents botigues han pogut ensenyar les seves mercaderies, degustacions o serveis al públic. Igualment, aquest espai també ha estat l’aparador des d’on s’han presentat projectes importants pel desenvolupament i foment del comerç local, tals com la nova pàgina web del Mercat Municipal Onze de Setembre, (www.mercat11setembre.com), la Guia Pràctica per al Comerç de Barberà, una publicació que posa a l’abast dels empresaris informació sobre dades del comerç del municipi i normativa comercial; i la presentació de la campanya “A Barberà, mengem be, bo, sa”.

Durant els tres dies de fira, barberencs i barberenques de diferents edats, i d’altres municipis, han pogut gaudir d’aquesta nova edició que consolida un any més l’àmplia i qualitativa xarxa comercial que té Barberà

gran batucada

inici de fira

espectacle de gimn

àstica i passarel·la

gimnàs Bunkai

lliurament premis a l

es millors carpes

1er. Premi:

L’Arc del Color

2on. Premi: More Da

nce

3er. Premi: La copi

4rt. Premi: Pastisser

ies La Palma

curset de tast de vi

somellier Gabriel Card

ozo

del celler Artivi

VII fira del comerç ‘08

3,4 i 5 d’octubre

La Fira, a més, va comptar amb dos altres focus de gran acceptació popular, com varen ser la Carpa Infantil i l’escenari central, amb tot un seguit d’activitats relacionades amb la gimnàstica, el ball i les passarel·les de moda.

Enguany, s’ha assolit la major oferta d’expositors, on prop de 60 carpes diferents han permès reflectir fidelment la diversitat i qualitat dels comerços establerts a la nostra ciutat. La regidoria de Comerç i Barberà Comerç Urbà han fet arribar a tots els comerços participants un qüestionari per analitzar la satisfacció d’aquests respecte aquesta setena Fira. Els resultats d’aquest ha estat altament satisfactori, demostren la gran repercussió que té aquesta fira a la ciutat de Barberà i anima a l’organització a millorar la propera edició, a celebrar en 2010 i en la qual, des d’aquest mateix moment, ja s’hi han posat a treballar

A Barberà es celebren diferents fires comercials per promoure el comerç local, la més destacada és la Fira del Comerç que es celebra cada dos anys el primer cap de setmana del mes d'octubre des de l'any 2000

15

G1

- Em

pre

ses

i a

ssa

laria

ts Empr

eses

amb

assa

laria

tsA

ssala

riats G2

- Em

pre

ses

seg

ons

sec

tor

d’a

ctiv

itat

G3

- A

ssa

laria

ts s

ego

ns s

ecto

r d

’act

ivita

t

dadessocioeconòmiques

Conjuntura laboral 3er trimestre 2008En el darrer trimestre de l’any es percep una davallada negativa de les principals variables del mercat laboral: atur, contractació i filiació a la seguretat social; el context nacional i internacional no fa preveure una suavització d’aquesta tendència en el 4rt trimestre de 2008.

Empreses i TreballadorsTot just fa un any ja s’observaven alguns indicadors que mostraven un alentiment de l’activitat econòmica. Un any després, aquell alentiment s’ha concretat en una disminució de llocs de treball, com mostra el nombre de persones afiliades a la seguretat social.

L’evolució en el tercer trimestre de 2008 ha estat negativa en termes d’empreses amb assalariats (-2,8%) i de treballadors assalariats (-2,6%), però no tant en el cas d’autònoms (-1,4%). Aquestes disminucions representen una acumulació de bona part del que s’ha anat produïnt en el conjunt dels darrers dotze mesos. G1

Si fem una comparativa amb la resta de municipis del Vallès Occidental, observem que aquesta tendència no és pas diferent del que succeeix en el conjunt de la comarca, amb variacions de -3,5% d’empreses amb assalariats, -2,4% de treballadors assalariats , i -1,6% en el cas d’autònoms.

Quan ho comparem amb el conjunt de Catalunya observem un comportament similar en -2,6%, -2,7%, i -1,4%, respectivament.

A nivell de tipologies d’activitat econòmica, la tendència negativa del darrer trimestre està afectant a més d’un 5% dels assalariats dels sectors de l’hoteleria, la construcció, la indústria tèxtil i la metal·lúrgia. Per contra, han estat força dinàmics amb augments superiors al 5% en la indústria de la fusta i el suro i l’educació.

El balanç de l’últim any en quant a disminució del nombre d’assalariats (-3,6%), no és gens positiu, bona part concentrada en l’últim trimestre (-2,6%).

Dels 31 sectors que hi ha en total, se’n salven 9 que tenen evolucions positives; dels quals més concretament l’educació (dins el sector serveis), la fabricació d’altres productes no metàl·lics i la fabricació de cuir i calçat (dins la indústria) estan essent força dinàmics (per sobre del 5%). G2-3

Font de dades: Observatori del Treball. Departament de Treball. Generalitat de Catalunya

16

G5-

6 - T

ota

l Co

ntra

ctes

/ S

exe

i ed

at

G9-

10 -

Atu

r reg

istra

t /

G4

- Co

ntra

cte

s indefi

nits

i te

mp

ora

lsG

8 - A

tur r

eg

istra

t i re

sta

de

de

ma

nda

nts

G7

- Atu

rats

per

col

·lect

ius

Contractació LaboralEn el 1r i 2n trimestres l’augment de l’atur era menor que la disminució del nombre de contractacions laborals, ajudat en part pel foment de la contractació indefinida.

En aquest 3r trimestre hi ha un gir en aquesta tendència, fent-se notar més la baixada de l’activitat econòmica amb una reducció del nombre de persones afiliades a la seguretat social.

G4 Aquesta davallada de la producció s’ha traduït en una caiguda dels contractes indefinits (20,9%) i dels contractes temporals (5,0%). Els primers han disminuït més que al Vallès Occidental i Catalunya i els segons han disminuït menys. En tot cas, l’evolució local no és aliena ni significativament diferent a la del territori on ens trobem.

Analitzant aquestes dades per gènere i edat, s’observa que respecte fa un any la contractació laboral total de persones majors

de 35 anys és positiva (augment superior al 5%). Cal fer excepció en determinats grups d’edat per sobre els 45 anys en el cas dels homes, on l’evolució sí que ha estat negativa. Per contra, per sota dels 30 anys la davallada és important en tots els grups d’edat i sexe, amb una disminució superior al 10%. G5-6

En funció del nivell acadèmic assolit la contractació laboral ha estat més generosa amb els universitaris i amb la població que ha finalitzat estudis primaris. En el darrer trimestre, però sobretot en el global de l’últim any on la contractació ha disminuït més és amb la població amb estudis secundaris obligatoris.

Atur registratCom a resultat d’una menor contractació laboral associada a una menor activitat econòmica, l’atur registrat ha augmentat un significatiu 11,6% en el tercer trimestre de l’any, fins arribar a les 1.866 persones. Aquesta és una variació força important, tot i que inferior al que ha succeït en l’àmbit comarcal, 14,8%, o en l’àmbit de tot Catalunya, 13,7%.

Segons una estimació local a setembre de 2008, la taxa d’atur a Barberà del Vallès ha assolit el 10,9 %. La taxa d’atur calculada en funció de la població activa del cens de població és idèntica al nostre municipi respecte el Vallès Occidental, i es troba 1.7 punts percentuals per sobre la catalana, i 0.8 punts per sota de l’espanyola. G7-8

Quant a la variació de les persones aturades segons gènere i edat, segueix el mateix patró que els dos primers trimestres de l’any, major entre els homes respecte les dones i major entre els més joves. No hi ha cap grup de gènere i edat en el que no hagi tingut incidència aquest augment de l’últim trimestre.

Per contra, en la perspectiva anual, el nombre de dones aturades de 30 a 50 anys és gairebé idèntic. G9-10

Aquesta dada sembla que es podria atribuir a la tipologia d’ocupacions que ocupen, però a hores d’ara l’augment de l’atur ja ha afectat a la majoria de sectors, no només de la construcció, sinó que abasta a la indústria manufacturera, el comerç, l’hostaleria, etc.

Sectors d’activitat tradicionalment que ocupen més a dones com l’administració, l’educació i la sanitat són a la cua d’aquest augment, on la incidència, en el cas d’haver-n’hi, és menor.

Potser una altra explicació més plausible sigui que les dones que en altres moments haurien decidit entrar o retornar al mercat de treball (formar part de la població activa laboralment parlant) es veuen desmotivades degut a l’actual situació socieconòmica i decideixen frenar la cerca, fenomen que es produeix habitualment en temps de crisi. Aquest fet ho recolza en part el fet que hi ha exactament el mateix nombre de persones sense ocupació anterior que les que hi havia fa dotze mesos enrere.

Segons el nivell acadèmic assolit l’atur ha incidit més entre els col·lectius d’estudis mitjans i/o secundaris. Entre les persones que tenen estudis universitaris la incidència ha estat baixa i entre les persones amb estudis primaris fins i tot ha disminuït en l’últim any, lligat a un major nombre de contractes.

Aquest fet puntual no ha de fer oblidar que la formació acadèmica de base i la requalificació professional (formació contínua) és un dels factors més importants lligats a les probabilitats de trobar feina.

17

Donem resposta a les teves demandes d’ocupació

L’augment contrastat de l’atur que estem experimentant al nostre país està fent que creixi la demanda de serveis i recursos per a la cerca de feina i que la tipologia de persones usuàries d’aquests serveis sigui molt més plural que en anys anteriors.

Des de la Fundació Barberà Promoció hem experimentat un augment del 70’6% de sol·licituds dels nostres serveis als mesos de setembre i octubre de 2008 respecte al mateix període de 2007. I per sexes, en aquest període de 2008 hem rebut un 53% de demandes d’homes vers un 47% de peticions de dones, una realitat que gairebé inverteix la de l’any anterior en què hi havia moltes més usuàries dones (57%) que homes (43%).

Els darrers mesos de 2008 confirmen la tendència d’increment de sol·licituds molt notable d’homes entre 25-44 anys i en segon lloc, d’homes entre 45-64 anys. En dones, l’augment més destacat de sol·licituds dels nostres serveis ve de marges d’edat més joves, d’entre 16-24 anys i d’entre 25-44 anys.

En aquests dos mesos analitzats, també s’ha notat un increment de les persones estrangeres donades d’alta a l’entitat representant a 2008 un 21% del total, mentre que l’any anterior eren el 16% de les persones usuàries.

A nivell de formació, els cursos més demandats han estat: energia solar tèrmica i fotovoltaica, empleat/da d’oficines i administratiu/va comptable, seguits pels cursos d’ofimàtica windows i climatització industrial.

Pel que fa al servei de la sala per a la recerca de feina i/o formació ‘Feinateca’, veiem un increment del 56% de persones que hi assisteixen i utilitzen aquest servei respecte a setembre i octubre de 2007.

D’aquest increment, destaca l’augment de l’ús per part dels homes, entre els quals gairebé s’ha duplicat. Així mateix l’ús entre els estrangers també ha augmentat molt més que la mitja, un 83% respecte al període anterior, mentre que entre els espanyols s’ha notat un increment d’ús del 51%.

La situació local

Barberà del Vallès ha assolit al novembre una taxa d’atur del 12,9%, segons estimació local, equivalent a la mitja comarcal, sensiblement superior a la mitja catalana, i inferior a la mitja espanyola.

Recursos per a la cerca de feina:

Oficina de Treball

Hi ha dos perfils de persones demandants de feina, aquells que s’han quedat a l’atur o aquells que cerquen un lloc de treball millor, que els pugui satisfer més i suposi un major creixement personal, una millora de les condicions laborals o econòmiques o, per exemple, més facilitats per a la conciliació de la vida personal i la laboral.

A Barberà del Vallès disposem de l’Oficina dels Servei d’Ocupació de Catalunya (OSOC) de Barberà del Vallès a la Ronda de l’Est, 83, amb el telèfon 937 188 511 i per internet, a la pàgina web a www.oficinatreball.net.

Els professionals que hi treballen ofereixen assessorament sobre quins són els requeriments per a la tramitació de l’atur i quins recursos té el municipi per a la formació professional i cerca de feina.

A més a més, des de la web de l’OSOC disposem d’un bon recurs per orientar i facilitar la cerca de feina. Amb ‘CLOE’, una eina que permet definir el perfil i l’objectiu professional.

SOC Barberàwww.oficinadetreball.cat

Ronda de l’Est, 83 08210 - Barberà del Vallès Tel: 93 718 85 11 Fax: 93 718 80 29

L’actual conjuntura econòmica ha provocat un gran augment de la demanda de recursos per l’orientació i la cerca de feina respecte a 2007.

soc

Coneix els serveis ocupacionals que tens Barberà

18serveis per al’ocupació

Fundació Barberà Promoció www.barpro.cat

c/ de la Torre d’En Gorgs, 40 08210 - Barberà del Vallès

Tel: 93 719 28 37

Servei d’Orientació

Ofereix informació, assessorament i acompanyament a les persones en l’itinerari per trobar una feina o millorar la seva situació laboral

Ajuda a conèixer els interessos professionals, ocupacions del mercat laboral, formació, tècniques de recerca de feina, recursos ocupacionals, ofertes laborals i com fer una cerca de feina ràpida i exitosa.

Ofereix serveis especialitzats per a joves, dones, discapacitats, immigrants, persones amb un baix nivell formatiu i/o amb situacions amb especial dificultat per a trobar una feina.

Oferta Formativa

La Fundació Barberà Promoció ofereix periòdicament un conjunt d’accions formatives, part d’aquestes subvencionades o cofinançades pel Departament de Treball i Indústria (Servei d’Ocupació de Catalunya) de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i el Fons Social Europeu o altres institucions.

La formació és clau a l’hora de trobar feina i per això cal aprofitar situacions d’atur per a que, sempre que sigui possible, es participi en activitats de formació i requalificació per adaptar-se a les necessitats del mercat laboral.

Es pot consultar l’oferta formativa de la Fundació Barberà Promoció entrant al lloc web www.barpro.cat i visitant l’enllaç ‘Oferta

formativa’.

Servei de borsa de treball

Estem en continu contacte amb les empreses del municipi perquè ens diguin quins són els perfils professionals més sol·licitats en el seu sector i cobrir les seves necessitats amb professionals preparats que s’adeqüin a cada lloc de treball.

Es pot accedir a les ofertes laborals des de www.barpro.cat i consultant el recurs ‘Borsa de treball’.

Com a complement a aquesta oferta virtual, comptem amb el servei de ‘Feinateca’, una sala amb recursos ocupacionals per ajudar en el procés de recerca de feina i/o formació per a les persones usuàries registrades a l’entitat.

L’horari d’accés lliure a la sala és de dilluns a divendres de 8’30h. a 15h. i les tardes de dilluns a dijous entre les 15h. i les 19’30h. La sala també compta amb assessorament tècnic individual, que s’ofereix els dilluns de 8’30h. a 15h. i de dimarts a divendres de 8’30h a 10’30h.

Assessorament emprenedors

Per a les persones que desitgen muntar un negoci, la Fundació Barberà Promoció ofereix un Servei d’Assessorament Empresarial per a emprenedors i empreses ja constituïdes amb demandes específiques.

És una àrea dedicada a tot el que fa referència a l’assessorament al voltant del món empresarial, mitjançant entrevistes individualitzades, sessions col·lectives, la tutorització dels casos i seguiment personalitzat dels mateixos.

Recursos per a la cerca de feina:

Fundació Barberà PromocióIntroduir l’usuari i la contrasenya i ja es pot accedir a:

Usuaris modificació dades personals, formació, experiència...

Ofertes llistat de totes les ofertes de treball disponibles. Des d’aquí es poden fer cerques (per paraula o per filtres)

CV com a usuari pots penjar el teu currículum vitae (una o diverses versions) i accedir-hi i modificar-lo sempre que faci falta

Així, per consultar les ofertes només cal:

Accedir a la icona ‘Ofertes’

Per tal de poder fer cerques sobre el llistat total d’ofertes, es poden fer dues coses:

Clicant a Cerca des d’on es pot cercar per paraula.

Per Filtres al consultar per Filtres, es desplega un llistat amb els noms genèrics de les ofertes laborals disponibles que, al seleccionar-les, ens tria només les opcions que s’adeqüen a la demanda feta.

Per introduir els currículums vitae, només cal accedir a través de la icona CV del menú de l’Actualitza’t i clicar a Afegir i després

afegir l’arxiu amb el CV que interessi clicant a Examinar

per adjuntar l’arxiu i a Guardar perquè quedi associat al registre fet.

Amb l’Actualitza’t, cada persona usuària té a la seva disposició el recull íntegre de les ofertes del municipi que es gestionen des de la Fundació Barberà Promoció i hi pot accedir i modificar els seus continguts des de qualsevol punt i 365 dies a l’any.

Com funcional’actualitza’t?

fundació barberà promoció

Per estar al dia de totes les ofertes laborals i de formació que millor s’adapten al perfil personal, cal sol·licitar un accés a l’eina Actualitza’t trucant al 93 719 28 37. És una plataforma informàtica que pot consultar-se des de qualsevol lloc amb accés a internet on les persones poden penjar el seu currículum i les empreses les ofertes de feina.

Coneix els serveis ocupacionals que tens Barberà 19

“Cooperativisme”

La forma d’empresa que permet que la majoria de persones treballadores siguin socis alhora, participant en el procés de presa de decisions i compartint-ne els beneficis, amb el principal objectiu d’oferir bona qualitat a preus més competitius.

La situació socioeconòmica que estem vivint actualment obliga a fer un esforç d’adaptació i de reacció per part de les empreses i dels seus treballadors-es.

Algunes de les formes que han estat funcionant fins aquest moment potser ara ja deixin de ser vàlides i es faci necessari pensar en noves maneres de plantejar-se el futur professional.

Si fem una retrospectiva, trobarem al llarg de la història altres moments de recessió on la forma d’organització de les empreses i la implicació directa de les persones que hi treballen, ha resultat fonamental per poder sortir endavant.

Ja a la primera meitat del segle XIX, en el marc de la revolució industrial, apareix el cooperativisme com a nou model de treball. En aquell moment, els continus avenços científics i tecnològics varen provocar que molta mà d’obra es veiés substituïda per maquinària que treballava de forma més ràpida, econòmica i eficient.

Aquells que mantenien el seu lloc de treball patien unes condicions laborals molt dures, sense mesures de seguretat i higiene, amb jornades de més de 12 hores de treball, ínfims salaris...

En aquest context té lloc una important reforma social que veu en l’associacionisme de les persones una possible solució als seus problemes. Les persones s’agrupen en sindicats de treballadors com a forma de lluita contra les condicions laborals que pateix la classe obrera.

A nivell socioeconòmic el cooperativisme apareix com una forma d’empresa molt novedosa en què per primera vegada els seus treballadors-es fan de caps alhora, poden participar en les decisions i repartint-se els beneficis.

En els anys 70, a Espanya les cooperatives estaven molt en voga, prenent la forma de cooperatives de consum que aconseguien abaratir costos i oferir preus més competitius eliminant els intermediaris (cooperatives de pagesos o de pescadors), cooperatives escolars, mutualitats de previsió social i accidents de treball...

Avui en dia el cooperativisme basat en principis d’igualtat, solidaritat, transparència i responsabilitat social retorna de forma molt més evolucionada i es planteja com a una nova manera de superar els moments de crisi, creant una ocupació estable i de qualitat.

Actualment hi ha dues formes possibles de cooperativisme: la Societat Cooperativa i la Societat Laboral.

Es tracta de societats on una part important del capital ha d’estar obligatòriament en mans dels treballadors-es que actuen com a socis i participen activament en les decisions estratègiques de l’empresa, tant pel que fa a la gestió quotidiana, com a la gestió dels beneficis. Aquest concepte definirà l’organització diferenciant-la de l’empresa convencional. A més, valors com innovació, conciliació vida laboral i personal, serveis a les persones, xarxa de cooperació, formació contínua, sostenibilitat, prenen especial importància en aquests tipus d’empreses.

Fidel als principis democràtics, les cooperatives i societats laborals es troben fiscalment protegides i tenen accés a línies específiques de subvencions. Sovint les sentirem anomenar com a societats d’economia social, però això no implica que el seu caràcter hagi de ser necessàriament de beneficència o sense afany de lucre, sinó que es tracta d’empreses que poden optar a desenvolupar qualsevol de les activitats descrites en el codi del CNAE que les regula.

una mirada retrospectiva al passat, amb opcions de futur per al present socioeconòmic que estem vivint”

ww

w.g

enca

t.net

/tre

ball/

ambi

ts/e

cono

mia

_coo

pera

tiva/

inde

x.ht

ml

| w

ww

.fesa

lc.e

s |

ww

w.a

raco

op.co

op |

ww

w.co

op57

.coop

| w

ww

.pro

yect

ofiar

e.co

m |

ww

w.c

idem

.com

/cid

em/c

at/s

erve

is/fin

ança

men

t/bb

ddaj

uts/

inde

x.jsp

Pe

r a

més

info

rmac

ió, a

dreç

ar-s

e a

l’àre

a d’

asse

ssor

amen

t em

pres

aria

l de

la F

unda

ció

Barb

erà

Prom

oció

93

719

28 3

7 -

aut

ocup

acio

@ba

rpro

.cat

Ara bé, per a que puguin gaudir plenament dels beneficis fiscals que els són reconeguts hauran de complir amb una sèrie de requisits, veiem a continuació quins són:

A més de les avantatges fiscals que es descriuen en aquesta taula, es poden trobar altres facilitats a l’hora de constituir alguna d’aquestes societats com:

z Possibilitat de capitalitzar el 100% de l’atur i obtenir subvenció de les quotes de la Seguretat Social.

z Línies específiques de subvencions adreçades al foment de la ocupació, a la inversió en actius durant els primers anys i a l’assistència tècnica externa o contractació de gerents

z Existència de xarxes de finançament alternatives: Coop. 57 i Fiare

Quines són les característiques idònies per constituir una empresa sota aquesta fórmula jurídica?

z Que el grup de socis disposi d’una coherència interna vers al projecte i tingui prou maduresa per prendre decisions de forma conjunta

z Que tots els socis tinguin la idea de dedicar-se a la empresa amb l’objectiu d’estabilitzar el seu lloc de feina

z Quan es compta amb un coneixement previ de l’activitat, i es busca fer-la competitiva amb la qualitat del producte o servei i mitjançant els recursos humans.

z Quan no es preveu la contractació indefinida de treballadors o contractació externa per al desenvolupament d’una part significativa de la feina

z Quan l’objecte social està relacionat amb l’àmbit educatiu, cultural, del lleure, la prevenció o l’atenció a persones, tot i que no s’exclouen la resta de les activitats

Si desitges més informació posa’t en contacte amb assessorament empresarial, 93 719 28 37 o outoocupaci@barpro.cat20

economiasocial

En temps de dificultats per trobar feina i per mantenir l’activitat de les empreses, s’obren noves oportunitats on es pot aprofitar el moment de canvi per a la requalificació

Després d’uns mesos d’incerteses finalment s’ha acceptat que els països industrialitzats estan passant per una de les pitjors crisis econòmiques dels darrers anys.

Crédits financers massa tous que han fet que els bancs acceptessin deixar diners a famílies de risc, endeutaments familiars per sobre de les possibilitats, creixement de l’activitat immobiliària i constructiva molt per sobre de les necessitast reals del país, desmesurat preu del petroli que ha afectat a tots els sectors que el requereixen per a la comercialització o distribució del seu producte....

El que inicialment semblava que només afectaria a les entitats financeres i empreses de construcció ha continuat per afectar a molts altres sectors (automoció, producte de consum i sectors afins als afectats) que van veient com les vendes baixen en picat com a conseqüència de la pèrdua de confiança dels clients que en èpoques de crisi frenen el seu consum.

Hi ha empreses que aprofiten per fer expedients de regulació de l’ocupació, es redueixen les plantilles deixant només el personal més imprescindible, tot plegat fa que moltes persones es plantegin un canvi professional o que es vegin obligades a buscar feina.

Davant aquesta situació econòmica difícil, plantegem la possibilitat de buscar quines són les oportunitats, quines portes es poden obrir, buscant eines i recursos que ens permetin superar i, si és possible, millorar la situació que teníem fins aquests moments. Quan tot funciona bé s’entra en una dinàmica còmoda que no facilita pensar en com fer les coses d’una altra manera; en canvi, és en els moments de grans dificultats i crisis quan s’aguditza l’enginy i sorgeixen grans innovacions i transformacions socials i econòmiques.

Com diria Voltaire "La Sort és el que succeeix quan la preparació i l'oportunitat es troben”.

És el moment de transformar les amenaces en oportunitats de millora

És així com s’han produït els principals descobriments científics de la història: la llei de la gravetat, la penicil·lina, la electricitat...

Per aquelles persones que es quedin a l’atur és el moment d’aprofitar per pensar quin tipus de feina es vol fer i formar-se (requalificar-se professionalment) en noves tècniques i habilitats que s’ajustin més a les necessitats dels empresaris.

Es requereixen professionals ben formats de coneixements i també amb competències que els permetin adaptar-se a llocs de treball diferents. Ara, a més de l’especialització en un ofici, calen professionals que tinguin iniciativa, gran capacitat de reacció, amb habilitats comunicatives, facilitat per treballar en equip, idiomes... quant més i millor poguem aportar en aquest sentit, més ens diferenciarà de la resta i ens farà més contractables per empreses i llocs de treball diferents.

Per una banda, en èpoques de recessió i estalvi familiar, hi ha negocis que tenen més demanda. Cal estar atents de quines són les noves necessitats que té el mercat com a resultat de la crisi.

Si en èpoques de vaques magres la gent aviat decidia substituir el producte que no funciona per un altre de nou, ara les reparacions estan a l’ordre del dia, així empreses com tallers mecànics, sabaters, reparacions d’aparells electrodomèstics i productes electrònics, feines de lampisteria i reparacions de la llar... estan veient com augmenta el seu volum de negoci.

De la mateixa manera els comerços que ofereixin productes més econòmics i competitius com outlets, marques blanques, alimentació congelada, restaurants amb ofertes de menús... Les que a través d’internet puguin oferir un oci més econòmic que les diferenciï de la resta (pàgines web amb serveis de restauració, espectacles, viatges... ).

Preparació i Oportunitat, són la combinació perfecta 2

1e

stig

ue

s a

l dia

Les empreses hauran d’apostar per contractar més comercials, personal de gestió de cobraments, venda i atenció telefònica amb el propòsit d’atenuar les possibles pèrdues.

Per altra banda, un cop superat el xoc inicial i ja amb més previsió de futur, potser sigui el moment de canviar els vells paradigmes i les inèrcies del passat per pensar en una nova societat més ecològica, amb noves formes d’organització social, noves relacions socials, valors i cultura que puguin resultar més sostenibles a llarg termini.

Les energies renovables, telecomunicacions, atenció a la gent gran i als nens, prevenció de riscos laborals, responsabilitat social corporativa, sanitat, l’enginyeria... són alguns dels sectors que mantindran i fins i tot podran veure augmentada la demanda de professionals.

En moments en què el petroli va de baixa i resulta molt car aconseguir-ne, utilitzar energies alternatives es planteja com una bona opció de consum energètic. Professions com enginyers, electricistes o electromecànics que treballin per les energies renovables poden ser una bona aposta de futur.

L’envelliment de la població i els canvis en la forma d’organització de les famílies, seguirà provocant gran nombre de professionals que tinguin cura de la gent gran, així com noves necessitats a nivell d’oci i formes de vivenda que estiguin especialment pensats per aquest col·lectiu.

Hi ha mancança de personal qualificat en el sector de les telecomunicacions i les noves tecnologies. Les empreses necessiten personal capaç de programar nou software i d’idear nova tecnologia que els aporti valor afegit respecte la competència. En una societat globalitzada, que competeix a nivell mundial requerirà de nous dissenys i productes, gran capacitat d’innovació que els faci estar per sobre de la producció més econòmica a països en vies de desenvolupament.

Una via d’accedir a l’ocupació es via l’autoocupació o creació d’una empresa. És cert que cal ser molt agosarat per decidir muntar un negoci en temps de crisi. Hi ha qui ho fa perquè s’ha quedat a l’atur i busca en l’autoocupació una sortida professional al seu problema; d’altres que aguditzen l’enginy per buscar aquells nínxols de mercat que poden veure’s beneficiats com a conseqüència de la crisi.

La detecció de les necessitats o carències del mercat, d’algun producte o servei que no s’està realitzant, esdevé vital. El fet de muntar un negoci, personalment o en grup, requereix de força empenta, imaginació i il·lusió per a superar els obstacles en situacions difícils, principalment quan es tracta de la falta de recursos financers més encara en aquesta època de restriccions al crèdit.

L’administració pública ofereix subvencions per facilitar l'inici de l'activitat a les persones desocupades com a treballadors autònoms o per compte propi. Mitjançant el Programa de l’Ocupació Autònoma, poden rebre fins a 3.500 euros en la majoria de casos ( i en condicions específiques pot augmentar fins a 5.000 euros).

Una altra mesura per fomentar l’autoocupació és el que s’anomena la capitalització de l’atur.

En el cas d’establir-se com a treballador autònom o per compte propi hi ha la possibilitat de rebre fins el 60% de la prestació de l’atur de cop per poder-la invertir en la creació d’un nou negoci i la resta, si es desitja a través de pagaments mensuals per a subvencionar la seva cotització a la Seguretat Social. És el 100% per a estrangers no comunitaris que desitgin retornar al seu país d’origen.

Si les persones que inicien una activitat s’incorporen com a socis treballadors o de treball, en una societat laboral o cooperativa existent o de nova creació, o bé, els autònoms discapacitats, podran capitalitzar el 100% de l’atur, i obtindran a més, una subvenció del 50% de la quota al règim corresponent de la Seguretat Social com a treballador autònom, calculada sobre la base mínima de cotització (www.gencat.cat/treball)

Els emprenedors també poden rebre una assistència tècnica i/o formació en cursos relacionats amb la direcció, gestió empresarials i noves tecnologies de la informació i la comunicació (consultar el servei d’assessorament empresarial de la Fundació Barberà Promoció).

Les empreses ja constituïdes que vulguin sobreviure hauran de ser més proactives que mai, escoltant quines demandes té el mercat i la societat, amb l’objectiu de poder avançar-se a satisfer les seves necessitats; és el moment d’apostar per la innovació.

L’administració pública els ofereix noves mesures, com la del Ministeri de Ciència i Innovació, que destinarà més de 1.400 milions d'euros a la innovació empresarial el 2009. S’unificaran les ajudes i la concentració dels programes de I+D+i empresarial a través del Centre pel Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), que ajudarà al Ministeri a finançar el 2009 més de 1.600 projectes amb un pressupost de 1.400 milions d'euros (www.cdti.es ).

A les dificultats presents de restricció del crèdit, que seria una circumstància del present més recent (www.ico.es | Líneas de financiación) cal afegir la creixent globalització del coneixement i del propi treball (producció i innovació en xarxa) que provoquen canvis de fons.

Efectivament part de les dificultats presents tenen molt a veure amb la intensificació de la globalització, a la que s’ha de fer front amb creativitat i la innovació per aprofitar les pròpies oportunitats de la globalització (www.acc10.cat, aglutina la informació sobre ajuts del CIDEM i COPCA i es pot linkar a Base de dades d’ajuts FISUB).

En l’àmbit català s’ha acordat més recentment el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, del qual es despendran mesures concretes (www.gencat.cat | PNRI). Amb aquest pla es pretén fer de Catalunya un país capdavanter en recerca i innovació per garantir alts nivells de productivitat, ocupació de qualitat i una societat del benestar avançada i cohesionada que visqui dins d'uns límits mediambientals sostenibles.

Aquestes i d’altres ajudes, que s’estan oferint des de l’Administració pública, només tindran sentit si les empreses i els treballadors som capaços d’estar atents als canvis i aprofitar els moments d’incertesa per aprofitar l’actual situació de crisi, de manera que puguem fer un gir en positiu que ens pugui fer créixer cap a una situació professional i econòmica, fins i tot, millor que la que teníem en els darrers anys. 22

est

igu

es

al d

ia

compartirexperiències

13

De quin sector o professió pro

venies? / En quin projecte-s d’

ocupació has estat participan

t?

Quina és la teva situació profe

ssional actual, com imagines e

l teu futur laboral i formatiu?

2 Com valores l’experiència?

Projectes d’ocupació per

a aturatsparlem de

Sóc provinent de Nigèria i d

es que vaig arribar a aquest p

aís, ara ja fa 7 anys, he estat

fent feines molt diferents.

He estat treballant com a rep

artidor d’una empresa de mis

satgeria durant 9 mesos, vaig

estar a València i a

Lleida com a mosso de magat

zem...

Em vaig quedar a l’atur i vaig

anar a la Fundació Barberà P

romoció per a buscar feina. E

m varen

oferir participar en un Pla d’

ocupació de manteniment-lam

pisteria; era l’oportunitat per

aprendre aquest ofici alhora

que treballava i em va sembl

ar una oferta molt interessant

.

He estat uns mesos en aques

t Pla d’ocupació, fent pràctiq

ues com a brigada de lampist

eria

de l’ajuntament. Quan aques

t període formatiu es va acab

ar, em van oferir treballar en

el

taller de pintura de Barberà

Inserta.

El taller de pintura m’agrada

més que el de lampisteria i h

i estic aprenent moltes coses

.

Ens estan ensenyant des de la

base com s’ha de preparar t

ot el material, pol·lir i prepar

ar

la fusta abans de treballar-la

, quines són les diferents tèc

niques de pintura, els diferen

ts

productes per a cada tipus d

e superfície... El professor qu

e tenim ens ajuda molt i si h

i ha

alguna cosa que no l’entens t

e la torna a explicar.

Estic disfrutant molt amb el

que faig i amb la resta de co

mpanys fem un bon equip.

Ara estic un temps a Barberà

Inserta i m’estic plantejant d

e muntar-me pel meu compt

e quan acabi.

El que em fa por és que pots

er trobi molta competència

de persones que s’ofereixen

com a pintors a preus

més econòmics però sense c

ap mena de tècnica i amb un

s resultats de més baixa qua

litat

Em vaig apropar a la fundació

Barberà Promoció perquè b

uscava feina. Allà em van ofer

ir participar en un

Pla d’ocupació com a recepc

ionista i posteriorment vaig

treballar com a conserge, en

tre Juliol 07 i Agost 08

Fins aquell moment, la major

part de la meva trajectòria

professional havia estat en e

l sector administratiu i

d’atenció al client.

Feia mesos que estava a l’atu

r, després que em quedés se

nse feina i embarassada de 4

mesos. El Pla

d’ocupació va facilitar la mev

a incorporació al món labora

l, ja que el fet d’estar força t

emps parada em

dificultava molt trobar feina

. Poder disposar d’un contra

cte d’inserció em va donar e

l temps per buscar, amb

tranquil.litat, una feina que m

’agradés i a la mida de les mev

es necessitats.

Ara, estic treballant al depar

tament tècnic d’una empresa

de fabricació de maquinària

de revelat digital.

M’agrada molt la meva feina

actual, és un repte diari on es

tic aprenent molt. Ara desitjo

seguir formant-

me, vull encaminar la formaci

ó a millorar els meus coneix

ements tècnics per a poder

desenvolupar la

carrera professional on estic

ara..

1

2

3

1

2

3

Rosa Pérez. Pla d’ocupació de r

ecepcionista i Barberà Inserta cons

erjeria,

any 2007-08

Kolawole Adedun, 49 anys.

Pla d’ocupació pintura – Barberà In

serta Pintura , any 2003

23

Jo provenia del sector tèxtil

on vaig estar-hi treballant

durant trenta anys. Tenia un

a empresa pròpia de

cordes i xarxes per a vaixells

de pesca en la que

vaig arribar a tenir secretària

personal i una

plantilla de fins a 25 persones

.

Amb la crisi del tèxtil al final v

àrem haver

de tancar el negoci i em vaig

trobar que

amb 59 anys em quedo a l’at

ur, amb molta

experiència en un sector que

no té ofertes

de feina. Jo sempre he estat

molt actiu i no

podia quedar-me a casa sinó

se m’hauria

caigut a sobre. També pensa

va que havia de

seguir cotitzant a la segureta

t social, doncs

sinó em quedaria una pensió

de jubilació

molt baixa.

Llavors vaig anar a la Fundaci

ó Barberà Promoció

a buscar feina i em van oferir

la possibilitat d’entrar

en el Taller d’ocupació de pin

tura. A mi allò em va

tornar a obrir les portes; de

cop i volta vaig tornar-me a

il•lusionar per la feina, era u

n món totalment nou per a m

i

i havia d’aprendre moltes co

ses.

Estic molt content del que e

stic aprenent i molt

agraït que se m’hagi donat aq

uesta oportunitat.

És cert que jo també he hagu

t de posar de la

meva part, esforçant-me per

integrar-me

en l’equip, per tornar a come

nçar en un

ofici i aprendre coses noves.

Després

d’estar tant de temps com a

gerent

podia no haver sabut encaix

ar, però

crec que no ha estat així.

L’equip de treballadors del ta

ller és

molt maco i el professor que

tenim,

el Sergio, també. Em sento m

olt

motivat amb tot el que apre

nc i sóc

conscient que encara em falt

a molt

per aprendre en aquest sect

or.

Abans jo havia pintat casa m

eva quan

ho necessitava però ara m’a

dono de la

feina que fan els professional

s, de totes les

tècniques i diferents possibilit

ats que hi ha i,

evidentment, els resultats fina

ls no tenen res a

veure.

Ara estic en el grup de pintu

ra de Barberà Inserta amb u

n contracte màxim de fins a

dos anys. Què faré després?

No ho sé, potser

decideixo anar fent feinetes p

el meu compte o muntar alg

una cosa... ara per ara estic m

olt content del que estic fen

t i no miro gaire més

enllà, ja es veurà.

1

2

3

A la Fundació Barberà Prom

oció oferim tres projectes e

xperiencials d’ocupació i form

ació adreçats a persones que

estan en situació d’atur

amb l’objectiu de millorar la

seva ocupabilitat i facilitar la s

eva incorporació en el merc

at laboral: Plans d’Ocupació,

Tallers d’Ocupació i

Barberà Inserta.

Els Plans d’ocupació són prog

rames de contractació de tre

balladors aturats per a la real

ització d’obres i serveis d’inte

rès general i social, durant un

període màxim de sis mesos.

El Servei d’Ocupació de Cat

alunya subvenciona el cost s

alarial i de Seguretat Social d

’aquests contractes

Julian Montes, 60 anys. Tal

ler d’ocupació

pintura – Barberà Inserta Pintura ,

any 2007-08

24

Quan tenia 16 anys no havia

acabat l’ESO i vaig estar fent

el que

s’anomenava Programa de G

arantia Social (PGS) amb l’ob

jectiu de

formar-me en un ofici. Jo vo

lia fer el PGS d’electrònica pe

rò es va

anul•lar el curs i llavors, per

no estar un any sense fer res

, vaig

decidir-me a fer el PGS de M

ecànica.

En finalitzar la formació vaig

estar treballant un temps co

m

a mecànic de cotxes i camion

s en diferents tallers. Era una

feina que tenia per mà però

vaig adonar-me que en el fon

s no

m’acabava d’agradar i no voli

a que fos una feina per a tot

a la

meva vida.

Llavors vaig entrar a l’Ajuntam

ent de Barberà del Vallès pe

r

cobrir una plaça de jardiner;

no tenia cap mena d’experièn

cia

però em varen fer unes prov

es i vaig entrar. Entre cobrir

aquesta

plaça de jardiner, una baixa d

e brigada de jardiner i una alt

ra de

brigada d’obra vaig estar-hi u

n total de tres mesos.

Des d’aleshores he estat treb

allant en feines molt diverse

s com a dependent,

torero, recepcionista... fins q

ue em vaig quedar a l’atur i n

o aconseguia trobar feina.

Llavors em vaig posar en con

tacte amb la Fundació Barbe

rà Promoció i els vaig comen

tar que estava

buscant feina de qualsevol co

sa però que si sortia alguna

plaça per treballar de jardine

r m’agradaria molt

poder-ho fer.

Al cap de poc es varen posar

en contacte amb mi i em va

ren oferir treballar al Taller d

e Forestal i

jardineria de Barberà Inserta

on tinc un contracte de treb

all per un màxim de dos anys

.

Ja fa vuit mesos que estic a B

arberà Inserta i hi estic apre

nent moltes coses. Em sento

molt content de fer

el que faig sobretot en la fein

a de forestal, que és la que m

’agrada més.

Ara per ara el meu principal

objectiu és esforçar-me per

aprendre molt i sortir ben p

reparat en aquest

ofici, un cop acabi el període

de contracte que tinc.

Encara tinc marge de temps

per pensar què faré quan ac

abi, en funció de com vagin l

es coses decidiré una

cosa o altra. Si pogués escol

lir m’agradaria poder-me qu

edar en plantilla a Barberà In

serta per formar a

d’altres persones que vinguin

darrera. A mi fer de formad

or m’agrada. Ara a les tardes

estic fent iniciació a

la informàtica per a nens-es

com activitat extraescolar de

l’AMPA d’una escola i crec q

ue se’m dóna bé.

Sinó, potser decideixo segui

r formant-me en aquest ofic

i o preparar-me per presenta

r-me a oposicions de

forestal, encara no ho sé.

1

2

3

Els tres projectes són un bon rec

urs per a la requalificació profess

ional de persones que pels motiu

s que sigui (edat o situació perso

nal, baixa qualificació professiona

l, experiència en un ofici amb ba

ixa

demanda de feina, aturats de llar

ga durada... ) troben certes dificu

ltats per poder trobar feina.

La seva particular forma de tract

ar els aspectes teòrics i pràctics,

així com l’adquisició d’hàbits lab

orals, fa que puguin acollir perso

nes amb diversitat de situacions

socials i d’experiència, possibilita

nt una

inserció laboral que tingui en co

mpte les capacitats i necessitats

individuals de cada participant

Alberto Roobles, 24 anys.

Barberà Inserta de forestal i jardin

eria 2008-09, any 2008-09

25

responsabilitatsocial

Martí Puig i Isern

Cis

vasa

, e

mm

ag

atz

em

atg

e q

uím

ic

Cisternes del Vallès SA (CISVASA) és una empresa familiar que des de fa gairebé 30 anys es dedica a l’envasat i emmagatzematge de productes químics. Ubicats en el polígon de Barberà disposen de grans espais i cisternes per a l’emmagatzematge de productes líquids inflamables, càustics i corrossius que han de complir amb les més exigents mesures de seguretat industrial i ambiental.

La diversitat de capacitat de les seves cisternes s’adapta a les necessitats dels seus clients, oferint gran flexibilitat i una reducció en els costos d’emmagatzematge a granel dels productes.

Des dels seus inicis, la política de l’empresa ha estat tenir una cura especial per la formació i remuneració del seus treballadors, així com per anar més enllà a nivell de normatives de seguretat i m