cister (treball 1)

14
Diari dun viatge a Santes Creus 1

Upload: ramon-pujola

Post on 17-Mar-2016

236 views

Category:

Documents


7 download

DESCRIPTION

Trebball d'art de 2n ESO

TRANSCRIPT

Page 1: Cister (Treball 1)

Diari d’un viatge a Santes Creus

1

Page 2: Cister (Treball 1)

Diari d’un viatge a Santes Creus

2

índex La ruta per arribar al monestir de Santes Creus......................................... 3 Preus i horaris de visita............................................................................... 4 Història del Reial Monestir de Santes Creus............................................... 5 Itinerari en el monestir................................................................................. 7 Audiovisual “El món de Cister”.................................................. 8 Un monarca intacte.................................................................... 10 El dinar......................................................................................................... 10 Gastronomia de l’Alt Camp......................................................... 10 El pont del diable de Martorell...................................................................... 13

Page 3: Cister (Treball 1)

Diari d’un viatge a Santes Creus

3

(Rebut del primer peatge). Va valdre molt la pena veure el pont de diable de Martorell.

La ruta per arribar al Reial Monestir de Santes Creus. És diumenge dia 8 de novembre i hem quedat a les 10 del matí, a casa de la Mireia ( carrer Galileu, número 11) per emprendre un viatge fins al poble de Santes Creus on està situat el Monestir que anirem a veure. Pugem al cotxe i, com que avui no hi ha massa trànsit, amb molt poc temps ja hem sortit de la ciutat , i agafem la B-23 en direcció Lleida/Esplugues de Llobregat/Tarragona. Tot seguit, hem agafat la sortida que enllaça l’autopista de Barcelona (B-23) amb la E-90 i l’autopista AP-2. Hem continuat per l’autopista en direcció Lleida/ Saragossa fins arribar a Martorell, on ens hem desviat per anar a visitar el pont del diable (més endavant ho explicarem). Per sortir de Martorell, per cert, un poble no gaire acollidor, hem hagut de passar el primer peatge, ja que sortim de l’autopista, però després hi tornarem a entrar. Trobar el pont del diable ens ha costat una mica però al final, després de preguntar a alguns habitants de Martorell, ho hem trobat i hem fet unes bones fotos. Mentrestant nosaltres dues li hem explicat les direccions i les sortides per on havia de sortir el pare de l’Alba, el conductor, ja estàvem a punt d’arribar a la sortida 11 des d’on s’accedia a la petita població de Santes Creus. Durant tot aquest temps hem estat parlant de cada família, de com seria la visita al monestir..., se’ns ha fet molt curt.

Aleshores, en un trencall, ens hem desviat per la sortida 11( Vila-rodona/ el Vendrell/ Monestir de Santes Creus), tal com posava al full que teníem a les mans. El paisatge estava fet de camps de vinyes de molts colors diferents i que contrastaven molt entre ells (verd clar, fosc, groc, marró...). Ens hem parat un

1

Page 4: Cister (Treball 1)

Diari d’un viatge a Santes Creus

4

moment per fotografiar i contemplar aquella preciosa vista, i de passada, fotografiar també, el cartell informatiu on apareixen les primeres indicacions del poble i del monestir. Una mica més tard, hem vist el poble de lluny, un poblet molt hospitalari, i també hem vist, per primera vegada, una vista general del monestir de Santes Creus.

En entrar a la vila, hem seguit les senyals que indicaven el monestir. Hem passat per davant dels restaurants principals del poble, i hem arribat a la placeta de Santa Llúcia, on hem aparcat el cotxe. Des d’allà, i després de comprar un sac de mandarines d’un bon pagès que en venia amb la seva camioneta, hem caminat per la plaça Pere el Gran, que la presidia una font amb l’abat a dalt de tot. Allà estava l’entrada del monestir.

preus i horaris de visita Horari: De dimarts a diumenges, inclosos els festius. Excepte: Del 15 de març al 15 de setembre: obren de 10:00h – 13:30h, i de 15:00h – 19:00h. Del 16 de setembre al 15 de Gener: Obren de 10:00h – 13:30h, i de 15:00h – 17:30h. Del 16 de Gener al 15 de març: Obre de 10:00h – 13:30h, i de 15:00h – 18:00h. Tanquen el 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener. Tarifes: Normal: 4’50€ Reduïda: 3’00€

Tenen dret a la tarifa reduïda: pensionistes; nois i noies de 7 a 18 anys; titulars del carnet d’estudiant; titulars del carnet jove; grups de 20 persones o més; famílies monoparentals.

2

Plaça de sant Bernat i de Pere el Gran. Podem contemplar el pòrtic de l’església.

Plaça de Sant Bernat. Feia molt vent i molt fred.

Page 5: Cister (Treball 1)

Diari d’un viatge a Santes Creus

5

Tenen dret a gratuïtat: majors de 65 anys; nens i nenes fins a 6 anys; membres de l’ICOM; grups escolars acompanyats de professor, famílies nombroses; personal docent; discapacitats; aturats; Amics del Museu.

Dimarts entrada gratuïta per a tothom, així com el dia de festa major de la població. Visiteu el muntatge escenogràfic "El món del Cister" que està inclòs a l'entrada.

Audiovisual "El món del Cister" cada quart d'hora a partir de les 10:15 h i les 15:15 h. Última sessió una hora abans de tancar. Taquilla d’entrades tanca 30min. abans del límit horari. Adreça: Plaça Jaume el Just, sn. 43815 Santes Creus. Aiguamúrcia (Alt Camp). Tel. 977 63 83 29

Història del Reial monestir de Santes Creus El monestir de Santes Creus forma part, juntament amb el de Poblet i Vallbona de les Monges, del conjunt de monestirs cistercencs que es van establir a la Catalunya la segona meitat del segle XII, per reorganitzar els monjos cistercencs, la reforma del cister. Els monestirs cistercencs es situaven en terres despoblades i verges, encara que sempre al costat de cursos d'aigua, que els monjos convertien en terres fèrtils i productives, desenvolupant innovacions agrícoles que van acabar fent dels cistercencs els més grans enginyers agrícoles de l'època. Santes Creus es fundà l'any 1150, en unes terres de Valldaura, però aviat els monjos van buscar un lloc més apartat i es van traslladar a Santes Creus, un poblet situat actualment al municipi d’Aiguamúrcia. L'any 1158, els monjos aconsegueixen la donació de l’indret de Santes Creus, a la riba esquerra del riu Gaià, per part dels senyors de Montagut i d'Albà, però

3

Dors del Reial Monestir de Santes Creus. Vam anar a parar allà perquè ens vam equivocar, però a canvi vam poder fer aquesta foto i contemplar els camps de vinyes.

Page 6: Cister (Treball 1)

Diari d’un viatge a Santes Creus

6

no és fins al 1160 que s'estableix definitivament en el lloc. En el lloc de creació del monestir ja existia una ermita dedicada a la Santíssima Trinitat i al seu voltant van començar les construccions cistercenques, entre elles unes dependències per a la reina Peronella (filla del rei aragonès Ramir II, el monjo), dona del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. L'any 1174, s'inicien les obres de l'església, la sala capitular i el templet del lavabo, alhora que es traça el claustre cistercenc (avui desaparegut). Dos grans abats van donar impuls al monestir al segle XIII, Sant Bernat Calvó, conseller de Jaume I (1213-1276), que va acompanyar el rei en les conquestes de Mallorca i València, i l'abat Gener, gran amic del rei Pere III el Gran (1276-1285). Un altre gran abat va ser Bonanat de Vila-seca que va coincidir amb el regnat de Jaume II el Just (1291-1337), amb el que el monestir va arribar a la seva major esplendor cultural i expansió territorial. Corre l'any 1300 quan les habitacions abacials es converteixen en Palau Reial, per desig del rei Jaume II i la seva esposa Blanca d'Anjou (els quals hi ha la seva tomba a l’església del monestir).

El 1313 l'abat Pere Alegre, inicia les obres del nou claustre principal gòtic, en substitució de l'antic claustre cistercenc i posteriorment en el 1314, les del cimbori. A més, es comença la construcció de la tomba reial de Jaume II i Blanca d'Anjou, a la nau transversal. El 1640 s'inicia la construcció del nou Palau Abacial sobre l'antic Hospital dels Pobres.

Va ser amb la Guerra de la Independència quan el monestir va entrar en depressió. Al 1835, els seus béns es van subhastar, i el monestir va ser saquejat i incendiat. Al 1921, el monestir va ser declarat monument nacional per la Generalitat de Catalunya. Actualment el monestir ha estat restaurat i no hi ha comunitat monàstica, al contrari del que passa amb els altres dos grans monestirs de la zona, Poblet i Santa Maria de Vallbona de les Monges.

Claustre principal gòtic vist des del petit temple que encara perdura del anterior claustre cistercenc. Es poden veure els arcs ogivals amb la seva senzilla decoració.

Page 7: Cister (Treball 1)

Diari d’un viatge a Santes Creus

7

Itinerari en el monestir

Hem visitat el monestir després d’omplir l’estómac al restaurant hostal Grau. Un cop comprada l’entrada en la botiga del convent, hem decidit donar una volta al claustre.

4

Recorregut realitzat

1. Porta reial 2. Església 3. tomba de Pere el Gran, al

seu costat tomba de Roger de Llúria.

4. Tomba de Jaume II i Blanca D’Anjou

5. Claustre gòtic 6. Templet del lavabo

cistercenc 7. Sagristia antiga 8. Sala capitular. El pis

superior, dormitori 9. Escala d’accés al dormitori 10. Locutori 11. Refectori Primitiu (primera

sala del audiovisual) 12. Sala de monjos (scriptorium),

més tard celler (segona sala de audiovisual).

13. Restes d’una sala de monjos juniors

14. Àmbit de la sagristia nova 15. Infermeria nova 16. Àmbit de les antigues

habitacions de monjos jubilats

17. Claustre posterior 18. Cuina del s. XVI 19. Refectori nou s. XVII 20. Palau reial s. XIV 21. Dependències de la mongia

primitiva 22. Primitiva capella de la trinitat 23. Cementiri 24. Plaça Sant Bernat 25. Porta reial o de l’Assumpta 26.Palau Abacial, sobre l’antic

Planta del Monastir

Page 8: Cister (Treball 1)

Diari d’un viatge a Santes Creus

8

Hem entrat i davant nostre hem pogut veure un petit templet cistercenc amb forma hexagonal, també hem fotografiat els capitells que coronen les columnes del claustre. Són tots diferents i són de varis temes vegetals, animals, mitològics, bíblics i fantàstics. Tota aquesta decoració forma part de la obra en que va treballar el mestre anglès Reinard Fonoll, que fou contractat per l’abat Francesc Miró. Per tot el claustre hi ha tombes de personatges, esculpides amb pedra i amb dues àligues al cap i dos lleons als peus. Per una porta amb tres arcs hem entrat a la sala capitular, gairebé quadrada i plena de làpides al terra: són les tombes d’alguns abats del monestir amb les cares esculpides en relleu sobre les lloses. Ens ha fet una mica d’angúnia trepitjar-les. Pujant per un escala hem arribat al dormitori dels monjos, una sala enorme amb grans finestrals on els monjos reposaven sense treure’s els hàbits. Ens hem assabentat de que havia començat un audiovisual, i hi hem anat corrents perquè tot just, acabava de començar. Primer ens pensàvem que seria es tractaria de la projecció d’un vídeo convencional, però no ha estat així.

Després hem continuat la visita per la resta de dependències. El primer espai que hem vist després del vídeo ha estat el claustre posterior, més petit i auster que el principal. Des d’aquest lloc hem accedit a la cuina, el refectori nou i el palau reial, construït en diverses fases i que té un pati amb un pou i una escala amb una barana guarnida amb un lleó que atrapa a una gasela a un extrem i un seglar a l’altre. Ens hem fixat especialment en els sostres de fusta policromada.

Audiovisual “El món del cister ” El muntatge de l’audiovisual estava acompanyat per un joc de llums que il·luminaven diversos espais de les sales. La primera estança que hem visitat, ha estat el refectori primitiu on, amb l’ajut d’imatges projectades a la paret i veu, ens han explicat com transcorria un dia en la vida dels monjos. Les llums ens han fet veure des de l’alba fins a la posta del sol, mentre un veu ens ha narrat les ocupacions de la jornada. A la segona sala, que era l’scriptorium i posteriorment el celler, l’audiovisual ens ha comentat la manera tenien els monjos copiaven els llibres, i com aquest treball, va servir per coacervar i transmetre la cultura i les creences de l’ordre cistercenca. Una manera de viure i d’entendre el món. Aquest muntatge en ha agradat molt perquè ha estat un relat en tres dimensions, més viu i més realista.

Capitells d’animals fantàstics. Són molt bonics.

Page 9: Cister (Treball 1)

Diari d’un viatge a Santes Creus

9

En un extrem del recinte hem visitat la primitiva capella de la santíssima Trinitat. Es tracta d’una petita església romànica on hi ha una talla de fusta d’un crist del segle XVI que va ser trobada entre les runes, i que ara s’exposa protegida darrere d’un vidre.

Per unes escales hem pujat fins al cementiri que està al costat de la capella. Amb prou feines hem vist cap tomba, però si, una esplèndida perspectiva de la rosassa de l’església vista des de fora. El rellotge anava avançant i encara no havíem vist l’interior de l’església. Com totes les de l’ordre té una planta de creu llatina amb una gran nau central i absis quadrats. El primer que ens ha impressionat ha estat la gran alçada de la

nau, coberta amb volta de creueria i uns pilars amb columnetes adossades. En conjunt, el temple és força gran. Fa 71 metres de llargada i 22 d’amplada que al transsepte arriba fins als 35 metres. I tot plegat, sense cap mena de decoració a les parets. L’altar major és barroc, de fusta policromada i amb una verge feta de pedra. Però allò que més ens ha cridat l’atenció són els luxosos sepulcres reials que hi ha a banda i banda de l’altar. L’un és de Jaume II i de la seva esposa Blanca d’Anjou, que mostra estàtues dels dos reis ja difunts, amb figures d’àngels al costats dels caps i un gos i un lleó als peus. L’altre és la tomba de Pere III el Gran dins d’un templet gòtic amb moltes filigranes de pedra. Encara conserva els colors originals i es manté tal com el van construir.

L’església comunica amb el claustre principal, amb el dormitori i amb el cementeri. La façana de l’església està composta per un pòrtic atrompetat i un gran vitrall. La porta és romànica i té arquivoltes, és molt senzilla. Normalment les finestres grans estan a l’ absis i la rosassa a la façana de l’església, però el vitrall d’aquesta església està al frontispici i la rosassa a l’ absis. Una mica més a la dreta h ha la porta d’entrada pel claustre però els turistes i visitant entren per una que encara està més a l’est.

Presbiteri. Estem explicant l’altar major i les tombes que hi ha a cada banda.

Rosassa vista des del cementeri és ben bonica. Falta mitja hora perquè tanquin!

Porta d’entrada al claustre. Al davant hi ha una petita font.

Page 10: Cister (Treball 1)

Diari d’un viatge a Santes Creus

10

Un monarca intacte El mausoleu de Pere el Gran és l’únic del monestir de Santes Creus que no ha estat mai espoliat. Justament aquests dies s’hi ha fet un gran descobriment. I és que gràcies a la introducció d’una petita càmera dins del sepulcre, s’ha pogut comprovar que les restes d’aquest rei, fill de Jaume I el Conqueridor segueixen intactes i prou ben conservades. Aquesta troballa permetrà analitzar l’ ADN de les restes i determinar la seva identitat així com confirmar la del seu pare que està barrejat amb altres ossos. També es podrà reproduir-ne el rostre i saber quines

malalties tenia, que menjava, de que va morir i un munt de coses dels costums de la època. De moment, ja he pogut veure la imatge insòlita de la mòmia del sobirà i ara molts arqueòlegs i historiadors, ja treballen en equip per fer més descobriments.

El dinar Per agafar forces en el dia tant gelat que feia hem triat entre dues opcions que havíem buscat:

- Restaurant Catalunya. Carrer L’ Arbreda, nº 2. Tel.: 977 638 432 . La seva cuina típica són carns a la brasa, amanides, guisats, civet de senglar, etc.

- Restaurant Hostal Grau. Carrer Pere el Gran, nº 3. Tel.: 977 638 311. Les seves especialitats són carns a la brasa, bacallà a la llauna i cargols.

Gastronomia de l’Alt Camp El calçot (brots de ceba replantats)és el producte més identificatiu de la comarca de l’Alt Camp. El seu origen ve del segle XIX. La calçotada no només és un simple àpat sinó que s’ha convertit en un acte per reunir-se. Però l’Alt Camp té altres productes gastronòmics que li donen singularitat: les cireres, l’avellana, vins i caves de la terra, oli d’oliva.

Imatge de l’interior de la tomba de Pere III el Gran

5

Page 11: Cister (Treball 1)

Diari d’un viatge a Santes Creus

11

Llavors hem decidit que com que no valia la pena primer aniríem al restaurant a dinar i a gaudir d’un bon àpat. Ens hem decidit pel restaurant hostal Grau però quan hem entrat al restaurant i hem demanat taula per a cinc persones, ens han dit que ens havíem d’esperar 10min fins que els cambrers i els cuiners acabessin de dinar. Hem anat a donar una volta i hem vist una botiga anomenada carquinyoli, en la qual hi hem entrat i hem comprat dos bosses que tenien carquinyolis, neules i unes galetes triangulars amb l’escut de Santes creus que eren molt semblants a les neules. També hem

comprat una ampolla de vi i una coca de ceba. Després de donar una volta per la plaça Sant Bernat hem anat a l’hospital dels pobres a fer-li una ullada i després hem entrat a diferents cases de monjos jubilats. Un cop fet tot això ja se’ns ha passat l’hora, i estàvem morts de gana i de fred, per culpa d’aquell vent gelat que t’entrava per tot arreu. Un cop a dins del restaurant la pell ens cremava al entrar en contacte amb la calor, i ens han ofert una taula. En aquells moments només hi havia una família amb dos nens que estaven demanant carta. Ens han donat la carta i ens han dit els plats del dia i hem començat a demanar el plat que volia cadascú. Per beure hem demanat: una ampolla d’aigua i una ampolla de vi anomenada llàgrima d’or, i per menjar de primer una escudella per cinc persones i de segon: l’Alba uns canelons, la Teresa (mare de la Mireia) uns cigrons amb bacallà, L’Anna (mare de l’Alba) Remenat de calamars amb bolets igual que la Mireia i en Quim (pare de l’Alba) espatlla de cabrit........... i també uns cargols a la llauna per compartir. Hem menjat molt de gust, per picar ens han dut olives i panets calentons. Hem entrat en calor de seguida , i hem tingut una conversa molt extensa i interessant. De postres vam demanar 2 cafès, un te, maduixes amb nata i una crema catalana cremada.

Logotip de la targeta del restaurant al qual hem dinat abans d’anar a visitar el monestir.

Natura morta. Està composta per mandarines comprades just al sortir del cotxe, les dos bosses amb carquinyolis neules i galetes de santes creus, l’ampolla de vi i algunes fulles decoratives. Tot això està recolzat sobre la paret de darrere el cotxe.

Page 12: Cister (Treball 1)

Diari d’un viatge a Santes Creus

12

Un cop pagat l’excel·lent dinar,ja ple

Escudella per a cinc persones. Plat que hem demanat tots de primer i que ens ha refet del fred. Contenia carn d’olla, verdures galets i cigrons.

Olives, pa i aigua. Menjar bàsic per sobreviure i la nostre entrada a un bon àpat.

El pa estava recent cuit.

Cigrons amb bacallà abans de servir-los. Darrere es pot contemplar, una mica, la base de l’ampolla de vi demanada.

Remenat de calamars i rovellons. La presentació d’aquest plat és senzilla, però atractiva.

Maduixots amb nata. Suposadament seran les ultimes maduixes de l’any que seran dolces com la mel.

Crema Catalana cremada. Excel·lent plat Català per gaudir una tarda a Santes Creus i conté el suficient sucre per mantenir activa a qualsevol persona.

Page 13: Cister (Treball 1)

Diari d’un viatge a Santes Creus

13

Cartell d’abans de pujar al pont del diable. Explica cada reconstrucció i els canvis que ha fet.

Després d’haver dinat un menjar excel·lent, ens hem dirigit, altre cop, a la plaça del poble on hi ha una oficina de turisme que està al costat del monestir. Una noia molt amable ens ha donat un munt de prospectes que més endavant us adjuntem.

El pont del diable de Martorell

Quan hem baixat del cotxe hem anat a la recerca del pont el qual anàvem a visitar. Caminant per Martorell i preguntant a la gent l’hem trobat, però encara el veiem des de lluny. Per guardar-lo amb tota la seva esplendor li hem fet una foto on sortíem una l’Alba, i l’altre la Mireia ens ho hem fet mútuament i hem corregut per atrapar als nostres pares que s’estaven anat allunyant mica en mica.

Mentre estàvem pujant les escales hem continuat fent fotos i buscant els detalls que ens cridaven més l’atenció. Un cop a dalt hem tornat a fotografiat el paisatge i hem comentat els detalls positius i negatius, es notava molt la seva reconstrucció. Per no perdre més el temps i per arribar a temps al monestir hem començat a baixar amb agilitat, i un cop a baix ens hem fixat en un cartell de marbre i amb un marc de pedra on t’informava de tot el seu eix històric.

Tiquet del dinar

6

Plaça de Sant Bernat. A l’esquerra hi ha l’oficina de turisme.

Page 14: Cister (Treball 1)

Diari d’un viatge a Santes Creus

14

Quan ja estàvem al cotxe un altre cop, estàvem satisfets d’haver vist un pont tant antic que formava part d’un viaducte romà i conèixer les seves circumstàncies en aquests moments.

Foto del pont del diable. Juntament amb l’Alba, es veu el paisatge de fons, el bonic i el lleig (autopista).

La Mireia i el pont. Ens hem fotografiat entre nosaltres.