cINGLES

Nm. 102gener-febrer-mar 2012

BUTLLET INFORMATIU

Agrupaci Cientfico-Excursionista de Matar

2394

INGLESCAgrupaci Cientfico-Excursionista de Matar

Premi Tassis Torrent de premsa comarcalBUTLLET INFORMATIU

Nm. 102

SUMARI

EDITAAgrupaci Cientfico-Excursionista de MatarFundada el 1898 - Medalla dOr de la ciutatPge. del Pou dAvall, 1 (Baixada de les Escaletes)08301 MATAR Tel.-Fax 937 550 837info@agrupe.org / http://www.agrupe.org

DISSENY: Alsina Disseny COLLABORA:

ADHERIDAFederaci dEntitats Excursionistes de CatalunyaFederaci Catalana dEspeleologia

EDITORIALgener-febrer-mar 2012

3 395

EDITORIAL:Carme Aymerich i Tarrag, sempre estars enla nostra memria 3

AGENDA:Activitats programades 5

ARXIU FOTOGRFIC: Cim del Toubkal (4.167 m) (2-8-2000) 5

HOMENATGERecordant a la Carme Aymerich i Tarrag 7

LA RESSENYA DESCALADA:Punta Mil (Cala Montg) LEscala. Via IntrpidaSirena 9

QU HEM FET?Esqu de muntanya; travessia per la Vall dAns 10 El Cam de Sant Jaume; de Roncesvalles a Santiago de Compostela 14

LBUM FOTOGRFICAlta muntanya 2010 (segona part) 21

ACTIVITATS REALITZADESPer les terres de lEbre 224a Marxa Nocturna als 7 turons de Matar 27Ruta Serrallonga; Pant de Sau - Osor 29

NOTICIARI:Millenaris 30Informacions generals 30Novetat editorial 31

Sumari i Editorial

CARME AYMERICH I TARRAG,sempre estars en la nostra memria

Feia molts anys que la muntanya no arrabassava la vida a algun dels nostres socis. Malauradament, el 25 de setembre passat un fatal accident senduia la nostra companya Carme Aymerich i Tarrag.Totes les morts sn lamentables, i les que esdevenen a muntanya poden semblar-nos lgiques si lactivitat que es feia podia implicar un grau elevat de risc. Laccident pot succeir malgrat totes les mesures de seguretat que es prenguin. Sn molts anys que practiquem totes les variants de lexcursionisme, algunes amb un grau de perill ms o menys alt, i aix hem vist marxar dolorosament alguns companys. S podem dir serenament, que en cap dels casos dels accidents patits pels nostres consocis ha estat la inexperincia o la laxitud en les mesures de seguretat els factors desencadenants dels accidents, la fatalitat ha jugat en contra nostra, convertida en factor metorologic, caiguda de pedres, esllavissades... I aquesta vegada ho ha tornat a fer disfressada de desmai o entrebancada, ja que la fatalitat ha esdevingut durant una caminada que no comportava cap mena de risc.s aquest el motiu que la mort de la Carme ens ha deixat ms corpresos, per la sobtadesa del fet pel qual mai no sest preparat.Carme sempre estars en la nostra memria.

Por

tada

: Fan

tst

ica

i est

tic

a co

rnis

a fin

al d

el P

etre

chem

a o

Pic

dA

nsab

re

(2.3

71 m

) /

fot

o: R

amon

Cot

4396

?

Activitats programades i Arxiu fotogrfic

5397

GENER 201212, dijous Projecci: Desert de Tabernes - Cova de Guixos de Sorbas Salvador Alsina 22, diumenge Collectiva: Vallbona de les Monges, de Barber de la Conca - Vallbona de les Monges Manuela Martn26, dijous Projecci: El Cam dels Bons Homes Jaume Parera i ngels BriansFEBRER 2012 4 , dissabte i 5. diumenge Collectiva: Nocturna de Raquetes de neu a Cap del Rec (Cerdanya) Francesc Safont-Tria9, dijous Projecci: Costa Brava en caiac Joan Huertos 23, dijous Projecci: Treking per lAtlas Marc Fors23, dijous al 28, dimarts El Dorado (Ski&Snowboard) Vallnord (Andorra) ara prova internacional Joan Masferrer

MAR 20128, dijous Projecci: Les Aores Josep M. Amador18, diumenge Collectiva: Serra dels ngels, de les Muralles de Girona a Sant Mart Vell Enric Bernabeu 22, dijous Projecci: Els primers 100 Cims de lAgrupe Jordi Ll. Fors i Nria Camp

AGENDA

ARXIU FOTOGRFIC

Data Ms informaciActivitat

-es tracta duna foto de larxiu den Jordi Ll. Fors-

CIM DEL TOUBKAL (4.167 m) (2-8-2000)(drets desquerra a dreta): Abdulah, Isa Calsapeu, Carme Aymerich, Nria Camp,

Jordi Ll. Fors i Pili Martnez; (asseguts) Mohamed, Marc Fors, Josep M. Ventura, Marta Duran i Enrique Valencia

6398

ACCIDENT MORTAL AL PEDRAFORCA (Llus Filb)

No temeu avanar lentament, temeu noms quedar-vos on sou Corpresos encara pel cop emocional de laccident de la Carme, no sabem com explicar la mena de rbia que sentim, per una fatalitat que, qui sap per qu, el dest li havia parat en un bonic cam de la muntanya. No ens espervem mai que una desgrcia ens arribs a tocar, i tant fort, en les nostres caminades per la terra. I aquell dia tocava el Pedraforca, no pas lascensi a un dels seus cims, sin una travessa que ens portava a recrrer els peus de la seva imposant paret nord, des de Gsol fins al refugi Llus Estasen. Una ruta fcil, de desnivell moderat, que centrava els seus atractius en la

Carme Aymerich pujant al Coll del Verdet (foto: Nria Camp)

R E C O R D A N T LA C A R M E A Y M E R I CH i TARRAGva morir al Pedraforca, el 25 de set embre de 2011, tenia 59 anys

carena arbolada del Serrat del Verdet, amb impagables vistes cap al Pedraforca duna banda i de laltra, el Cad. Vrem fer una breu aturada al coll del Verdet, on una corrua de gent senfilava pel cam del refugi cap a la canal del Verdet, i vrem esperar fins que saclars el pas.

Passat el tram ms dret, on el cam ja planeja poc abans dentrar al bosc, als companys que marxaven a pocs metres della, els va alertar un soroll de pedres; amb gran sorpresa, van veure la Carme com rodolava pendent avall per un herbei de la tartera. Ning no es va adonar del moment en qu va caure per, amb una reacci immediata, es llanaren darrera della per intentar

Carme Aymerich molt a prop del fatdic accident (foto: Josep M. Parera)

encalar-la. Amb esforos desesperats, varen crrer avall pel dret coster, en lintent daturar-la. La perillosa cursa va ser en va, perqu unes roques la van aturar en sec. Al seu costat hi van arribar en Josep M. Parera i lAlbert Pujol; lacomodaren, li donaren clides paraules dnim. Poc desprs, la Carme deix de respirar, agombolada en braos amics i entre crits de impotncia ofegats. Qu li va passar, a la Carme? Els qui heu conegut la Carme, sabreu que, per a ella, la muntanya representava molt; s un mn que, a fora de fer petja pels ms diversos camins durant anys, havia anat estimant i necessitant. Amb el seu caminar pausat, prudent en extrem, havia anat salvant les seves prevencions, de forma que, sota un posat calmat hi duia lesperit dun cabirol, a la cerca sempre de paisatges verdejants sota els hortitzons de la muntanya. Ms de deu anys de participar en totes les sortides collectives de lAgrupaci, lhavien convertit en una part indestriable dels paisatges i viaranys que amb tanta persistncia volia conixer.Vols dir que ho podr fer? Si hi ha algun lloc difcil, digueu-mho, eh? Escolts la resposta que fos, quasi mai fallava. s admirable la manera com la Carme afront sempre els seus temors, i que superava un dia i un altre per lamor que li despertava la muntanya.Volem deixar aqu un missatge dnim pels companys que visqueren els fets ms de prop, i que intentaren limpossible, a risc de la seva seguretat. Junt amb els que hem citat, hi havia en Llus Pineda i en Francesc Salmeron, tots ells uns veterans de la muntanya, a qui costar superar aquesta trgica vivncia. Hem dagrair tamb lajuda de lIvan dun grup de muntanyencs de Terrassa; fou ell qui crid a lauxili per telfon i que aportaren la serenitat necessria en aquests moments de pnic. Als bombers que acudiren a la trucada, pel seu mesurat comportament. Carme, no toblidarem.

Carme Aymerich al Montmagastre (foto: Manel Punsola)

Hom

enat

ge

7399

Homenatge

El passat 18 de setembre, desprs dun infortunat accident de muntanya mentre participava a la sortida collectiva al Pedraforca, ens va deixar la Carme Aymerich. La Carme Aymerich es va fer scia de lAgrupaci als anys noranta. Ha estat una persona discreta per entusiasta i des del principi ha collaborat sempre en totes les activitats que organitzava lentitat, fins a lltim dia de la seva vida.

Era una concurrent assidua a totes les trobades de socis dels dijous i sempre es podia comptar amb ella per cobrir un control o qualsevol altra collaboraci que se li demanava a totes les activitats de lAgrupe. Va formar part com a secretria durant vuit anys a la Junta den Xavier Varela i mai no va deixar de venir. LAgrupaci era per ella com una segona casa. Al llarg dels anys es va destacar com una gran viatgera. Li agradava molt recrrer mn i conixer gent i pasos. Dels seus viatges, a vegades en sortia alguna projecci i aix en gaudia tothom. Ens ha quedat pendent de veure-la en les seves ltimes vacances daquest estiu en qu va visitar Knia. Laltra part de la seva vida era la docncia. Com a catedrtica de fsica i qumica va estar treballant molts anys a lIES Pla den Boet i enguany va canviar a lInstitut Dami Campeny i feia quatre anys que exercia de coordinadora de les Jornades Cientfiques de Matar

Tots els amics, i per extensi tota lAgrupaci Cientfico-Excursionista de Matar, volem expressar el nostre dolor per la prdua de lestimada Carme. Trobarem a faltar el teu somriure.

Carme Aymerich a les Cevennes (Frana) (foto: M. Teresa Bellalta)

Carme Aymerich al cim de Sallfor (foto: Tudela)

EVOCANT EL TEU PAS PER LAGRUPE (Pere Busquets)

Prenies aire de la Muntanyai com un cicl thi arrossegavesQuants camins junts on tu hi has deixat rastrei, ara, nosaltres, ens falta aire.

Un rastre damistat, de bondat, desfor, de companyerismevolem cridar el teu nomper ens has deixat muts,ens falta aire.

No oblidarem mai la teva mirada blavaque brillava enmig de la Naturani la teva veu, que ara retruny per les muntanyesper a nosaltres, ara, ens falta laire.

R E C O R D A N T LA C A R M E A Y M E R I CH i TARRAGva morir al Pedraforca, el 25 de set embre de 2011, tenia 59 anys

La mort s el dest que tothom comparteix i en el comiat de la Carme tots hi rem compartint el seu ltim moment amb nosaltres, tota lAgrupe, els presents i els absents tamb. Portava lamor a la famlia, a lescola i a la natura, incorporat dins seu. A la seva manera, i amb aquell somriure seu que dosificava molt b, la teniem sempre al costat, tranquilla, escoltant i participant.Diuen que lessencial s invisible als ulls, aix podem tenir una certa pau sabent que va viure com ella volia. No la podrem veure, per la portarem dins nostre sempre, agrats dhaver-la conegut i compartit. I pensant en tu, Carme, seguirem avanant. Grcies corals i emotives per la teva amistat.

El primer dia que vaig entrar a primera hora en aquest curs, et vaig trobar a faltar. Eren les 8 i 10 i no vas entrar volant al bar amb la teva motxilla ni vas demanar el tallat per menjar-te la galeta de poma. Aquest mat quan mhe assabentat de la notcia a la sala de profes, mha vingut al cap la teva imatge explicant-me els teus grans viatges pel mn. Grcies, Carme, per compartir amb mi la teva experincia i els cafs al mat.Acabo de llegir els missatges dels nens al facebook. Molts, en els seus estatus, et desitgen que descansis en pau i tots et recorden com una bona persona. Aquest mat han vingut alguns que ja estan fora de linstitut; alg ha plorat. Quan em vaig acomiadar de tu al juny i et vaig dir que havia estat un plaer treballar amb tu, set va escapar una llagrimeta. Avui qui ha plorat en arribar a casa he estat jo.Eso s que es morir con las botas puestas, eh! Yo tambin quiero que la muerte me pille cantando. Avui mhas deixat una mica rfena, companya... Quan contempli la Patagnia per primer cop, pensar en tu. Hasta siempre, compaera!

HASTA SIEMPRE COMPAERA (Charo Herranz)

ENS FALTA LAIRE (Marta Duran)

GRCIES PER LA TEVA AMISTAT (M. Rosa Villa)

8400

9401

La ressenya descalada

Dificultat: V+Llargada: 103 m.Horari: 2/3 horesPrimera ascensi: Agost-Setembre 2010 per Xeve Feliu i Isaac Royo (CER lEscala)Observacions: Laproximaci es fa en barca, uns trenta minuts des del port de lEscala. Es pot contactar amb el Sr. Enric Panoi (mbil 636 264 600), pescador de lEscala, i ell primer ens acompanyar a deixar el cotxe a la Cala Montg (final de lescalada) i desprs ens portar en barca fins a peu de via. En un viatge pot portar fins a deu persones, i per viatge cobra 60 a repartir entre els viatgers.Lescalada recorre el penya-segat de la Punta Mil. La Intrpida Sirena s una via de cinc llargs, els llargs 2n i 3r s pot empalmar en un de sol. Molt ben assegurada amb rings dinoxidable i amb moltes possibilitats de collocar friends al gust i les reunions estan muntades amb tres rings. Escalada molt vertical i amb passatges extraplomats, per amb canto geners, la qualitat de la roca, a excepci dun petit tram en lltim llarg, s bona.s una via que cal un bon nivell de V i una bona forma fsica perqu s molt vertical i s molt recomanable no abandonar a partir de la tercera reuni perqu quedarem apartats uns metres de la paret i dins laigua, i sense barca.Escalada amb un ambient mar fantstic i que cal afrontar en bona mar ja que amb la mar revoltada la roca t un tacte estrany.El cim s un emplaament duna pea dartilleria de la Guerra Civil i de laltre costat surt un cam que cal seguir, deixant el mar a m dreta i ens portar fins la Cala Montg a on tenim el cotxe. Total un quart dhora per cam molt cmode.

per Ramon Cot (text i fotos)

PUNTA MIL (Cala Montg). LEscala Via Intrpida Sirena (103 m. V+)

Cal fer laproximaci en barca Comena la via arran daigua Molt aria i extraplomada, amb vistes al mar

El grup dalt del cim

Fent la primera tidada

Dedre final de lltima tirada, molt espectacular

Fent la segona tirada

10402

Qu h

em fet

?

ESQU DE MUNTANYA:TRAVESSIA PER LA VALL DANS

per Ramon Cot (text i fotos)

El Petretxema es troba al costat mateix de les populars Agulles dAnsebre i molt a prop del no menys conegut cim de la Mesa de los tres Reyes, el punt culminant de les muntanyes basques i on conflueixen les fronteres de Frana, Nafarroa i Osca. El Petretxema s un dels cims ms populars del Pirineu dOsca i est freqentat, principalment, per muntanyencs bascos. Per la seva situaci, pel seu atractiu perfil i per la seva assequible aproximaci es converteix en un lloc de referncia i en un punt de visita obligada per a qualsevol que vulgui introduir-se dins les altes rutes Pirinenques. Aquesta muntanya ofereix una interessant curiositat: no s un cim prpiament dit, sin que es tracta de lavantcim de les properes Agulles dAnsebere (2.377 m), espectaculars torres noms accessibles fent escalada. La popularitat daquest avantcim rau precisament en la inaccessibilitat que ofereixen les agulles, separades noms per pocs metres de distncia per per un profund tall vertical per on s impossible aventurar-shi sense material descalada.Lencert de dedicar un cap de setmana per fer esqu de muntanya a la Vall dAns ha estat total. Hem gaudit duns dies fantstics i amb un bon gruix de neu, malgrat que enguany la temporada sens havia presentat molt fluixa. Recomanem als amants de lesqu que no deixeu de fer-hi una visita. Us agradar.

Dissabte 5 de Mar del 2011En aquesta ocasi som en Josep Maria Ventura, en Toni Ramon i jo mateix. Esperem, per, que les previsions no siguin com les

del mes de desembre. En aquella sortida vrem venir amb en Josep Maria amb la intenci de fer tres jornades desqu per una pluja persistent va fer fracassar tota possibilitat dactivitat. La neu va desaparixer el segon dia, frustrant les nostres jornades desqu.Sortim de bon mat de Matar amb el cotxe carregat amb tot el material, totes les nostres illusions i amb lesperana de poder gaudir i descobrir, alhora, una regi per a nosaltres desconeguda; la vall dAns. Fem el desplaament cap a Jaca per la via rpida, s a dir: Lleida, Mons, Osca, Sabianigo, Puente la Reina i Zuriza. Un cop arribats a aquest punt, noms ens falta fer la part final del viatge que sacaba on finalitza la carretera. All es troba el refugi de Linza a 1.350 m. En total hem recorregut ms de cinc-cents quilmetres per encara s dhora per acomodar-nos al refugi, on ja tenim fetes les reserves per a aquest cap de setmana.Ens vestim per sortir i anar a reconixer el terreny fins al Collado de Linza, ja que dem hem de fer aquest mateix cam per fer lascensi al Petretxema. s la una del migdia quan sortim amb els esqus als peus. El dia s espatarrant i sortim amb ganes de conixer aquestes muntanyes. El ritme s viu per tranquil. Anem remuntant pales i pendents curulls de neu, fent fotografies a tort i a dret. Els cims que anem descobrint a mida que guanyem alada sembla que competeixin entre ells per veure quin s ms atractiu; el Mallo Acherito, el Petretxema, el Chinebral de

Refugi de Linza

Al Pirineu Aragons, prop de Cadanchu i dins la Jacetania es troba, entre daltres, la Vall dAns. s una regi ideal per a la prctica de lesqu de muntanya. Els cims tenen un aspecte innassequible per la seva formaci rocosa i unes arestes i unes cornises ferotges que, un cop les encares, sn dcils per espectaculars. Un dels avantatges s la xarxa de refugis a peu de cotxe i relativament a prop dels cims. A ms, moltes daquestes ascensions no sn de grans desnivells, per tamb nhi ha amb desnivells importants, al gust de tothom.

El P

etre

chem

a ha

est

at u

n de

ls c

ims m

s e

stt

ics q

ue h

em fe

t mai

am

b es

qus

Pujant al coll de Linza, amb el Mallo Atxerito al fons a la dreta

Qu hem fet?

11403

Avant cim del Barcal de Linza (1.966m) amb el Petretxema al fons

Gamueta... els voldrem pujar tots per noms tenim dos dies en aquesta follia de projectes. Anem reconeixent el terreny i continua fins a arribar al Collado de Linza, a 1.906 m. Sn les tres de la tarda i duem set-cents metres de desnivell. Pensem que si anem a un dels cims clssics, el dia sallargar i arribarem molt tard al refugi. Ens mirem els mapes i veiem que sortint daquest coll, seguint una aresta prou atractiva, arribarem a un cim modest, per amb una bona vista de laresta del Petretxema i el Mallo Atxerito molt interessant per a fer fotografies. Aix que remuntem els cent metres de desnivell que ens queden i trepitgem el cim de El Barcal de Linza de 2.077 m. Ha valgut la pena pujar. La vista que tenim del coll i del cim del Petretxema ens servir per dem. Podrem fer aquest mateix itinerari per no ho farem, no remuntarem fins al cim. Des del Collado de Linza iniciarem una mitja vessant que sense perdre alada ens dur a linici de laresta cimera del Petretxema.Mengem i bevem una mica i, tot localitzant cims i valls, prenem unes imatges. Abans que la neu transformi, fem el canvi de pells, reajustem les botes i comencem el descens. Sn les quatre de la tarda i la neu es mant perfecta. El llom de laresta est carregat de neu pols que ens arriba fins als genolls, una xalada. Aix, obrint traa per pales de neu verge, arribem fins al Collado de Linza. Des daqu fins al refugi anem seguint una mitja vessant on hi ha alguns canvis de pendent, per tant sha de mirar de no perdre tota lalada de cop. Si no, ens tocaria remar. Anem baixant, controlant. En poca estona ja som als prats que hi ha a sobre del refugi. La neu aqu ja es ms minsa. El sol davui lha fos fora. Som al refugi a molt bona hora, sn les cinc de la tarda. Ens canviem, estenem la roba, les pells i les botes a prop del foc per assecar-les, qui vol es dutxa, fem les motxilles per a dem i cmodament esperem lhora de sopar.Diumenge 6 de Gener del 2011Avui tenim fora feina. Volem fer un cim i de tornada ens esperen molts quilmetres per arribar a Matar. Ens llevem a les set del mat, esmorzem i acabem de preparar els darrers detalls.

Dalt del cim del Barcal de Linza (1.966 m) amb el Mallo Atxerito al fons

A lesquerra el coll de Linza, al fons la Pakiza Linzola (2.112 m)

Al fons el Pic dHiru Errege Mahaia (2.444 m)

Dalt del cim del Petrechema Anan a buscar laresta del Petretxema amb el Mallo Atxerito al devant

12404

13405

Qu hem fet?

El descens de la Pakiza Linzola s disfrutonCim de la Pakiza Linzola (2.112 m)

Colloquem les pells, ens posem els frontals, deixem a m piolet i grampons i, finalment, a tres quarts de vuit iniciem la marxa. Ens queden 1.016 metres de desnivell. No s molt i el ritme fins al Collado de Linza s bo. Des daqu, tal i com vam observar ahir, no remuntem i tampoc perdem alada cap a La Hoya la Solana. Una mitja vessant amb molt bona neu fa que rpidament ens plantem a laresta final. Mentre ens hi acostem, veiem una aresta que de lluny ens sembla perfecta per remuntar amb esquis i que, quan hi arribem, supera totes les expectatives. Hi trobem bona neu, una timba impressionant i una panormica dels cims que ens envolten que s espectacular. Fotos i ms fotos, no parem. Relaxats i eufrics, arribem al cim del Petretxema quan sn dos quarts de dotze.Fa impressi arribar dalt de tot i tenir a la part francesa un tall impressionant i a tocar, per sense poder fer-ho, sn les Agulles dAnsebere. Per primer cop, les tinc davant meu. Sempre he tingut ganes de pujar-hi per mai ho he pogut provar i ara que les tinc aqu mateix, tant a prop, tampoc ho podr fer. LEspigolo (agulla S) s guapssim per aix no s tot. La vall de Lezcun curulla de neu. El Middi dOssau, sempre tan altiu destacant, amb la seva forca, entre tantes muntanyes nevades. El Petit Billare. I el Mallo Atxerito que ens fixem com a prxim objectiu per a fer amb esqus.Som al cim. Ens felicitem amb una encaixada de mans. Estem cofois. No s un cim difcil per s una ascensi de molta categoria. Per a mi de les millors que es poden fer amb esqus. Mengem i conversem animadament. Estem molt contents. No tenim pressa. Desprs duna bona estona a dalt, ens fixem en un cim molt modest per que tenem pendent de fer aquesta

temporada. s la Pakiza Linzola de 2.100 metres, avui s el dia.En tot aix, arriba un grup molt nombrs de muntanyencs i decidim deixar-los lloc i comencem a baixar. Ara no anem tant al fil de laresta per s que ens hi acostem tot el que som capaos. Encarem els pendents defugint de la mitja vessant de pujada i baixem les pales que desemboquen a La Hoya la Solana, a pocs metres per sota del Collado de Linza. Aqu tornem a posar les pells per a remuntar els tres-cents metres que tenim fins al cim de la Pakiza Linzola. En una hora ens hi plantem. Ara lestada al cim s ms curta. No t una vista tan bonica i, a ms, el sol cau a plom i la neu ja sest posant pesada.Quan sn tres quarts de quatre de la tarda comencem el descens. Pujant ens hem fixat en unes pales molt boniques i sense traces desqu. Fem cam i les localitzem per la prudncia ens aconsella no baixar-les. A lhora que s, la neu s molt pesada i el pendent molt fort. Un tall a la pala podria formar una purga i atrapar un esquiador. Millor no provar-ho. Com es diu; tenim ms dies que llonganisses. Aix que continuem baixant cap al refugi.Una de les coses que mha sorprs daquest lloc s que est tot fora trinxat pels qui van amb raquetes o a peu. La gent aprofita les traces dels esquiadors per progressar quan, normalment, es respecta fora tant la traa dels esquiadors com la traa de les raquetes. Aqu, per, sembla que no. En aquestes condicions la part final es converteix en esqu de supervivncia. Res que nosaltres no dominem, sn moltes les temporades amb poca neu. Son tres quarts de quatre quan arribem al refugi de Linza, recollim rpidament i fem cam a Matar.

14406

Qu h

em fet

?EL CAM DE SANT JAUME: de Roncesvalles a Sant iago de Compostela pel Clan dels Sicilia & Bellalta (text i fotos)

El Cam de Sant Jaume (en gallec: Camio de Santiago; en castell: Camino de Santiago; en occit: Camin de Sant Jaume; en francs: Chemin du Saint Jacques) s una ruta que recorren els pelegrins procedents dEspanya i tota Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostela, on es veneren les relquies de lapstol. Durant tota ledat mitjana va ser molt concorregut, desprs va ser lleugerament oblidat i en lpoca actual ha tornat a revifar, prenent una gran volada.El Cam de Sant Jaume, desprs de les edats mitjana i moderna, va perdent importncia fins que per lAo Santo Compostelano de 1993 el govern autonmic gallec decideix potenciar el seu valor com a recurs turstic, no noms per motius religiosos, i llana la campanya Xacobeo 93, refent la ruta i les infraestructures amb la collaboraci de les altres comunitats per on passa el Cam. Des de llavors es torna a popularitzar fer el recorregut a peu, amb bicicleta o a cavall i sinternacionalitza en declarar-se Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, convertint-se en una atracci mundial.El Cam de Sant Jaume s el GR-65, amb les seves variants, i es troba indicat per fletxes pintades de groc, pals informatius i altres senyals. Pot ser que el seu principal atractiu sigui la barreja del repte esportiu amb la recerca de les coses autntiques, del descobriment del romnic i del gtic, de les histries de cavallers templaris i de monjos benedictins entre fagedes i camps de blat, entre castanyers i rouredes, entre llegendes i miracles... tot plegat fa que resulti una experincia ben singular.

1a etapa: Calixto, M. Teresa i Isma, estem a noms falten 790 km.

Vam escollir fer el Cam Francs comenant a Roncesvalles, dividint el seu recorregut en tres parts; la primera part des de Roncesvalles fins a Burgos repartida en tretze etapes; la segona part de Burgos a Ponferrada en catorze etapes; i la tercera part de Ponferrada a Santiago de Compostela repartida en nou etapes.De fet, el Cam Francs comena a Sant Jean de Pied de Port (Donibane Gazari) i resulta ser leix ms important i popular de tots, per la nostra decisi de comenar a Roncesvalles va ser deguda al tema de les comunicacions, ja que ens va anar ms b fer-ho aix.01 - 17/08/07: Roncesvalles - Zubiri(22 Km)Ens falten 790 km. El primer dia t un comenament molt espectacular, sobretot pel que fa a Roncesvalles i el seu entorn. Els camins a Burguete i Espinal sn planers, salternen els boscos i les pastures. Entrant a la vall dErro hi destaquen les fagedes i les rouredes. Primer el Port dErro, i desprs, dun vertigins descens entre boixos i tanques, arribem a Zubiri i fem nit a lalberg. 02 -18/08/07: Zubiri - Arre(16,2 Km)Reculem fins al Pont de Rabia sobre el riu Arga. Avui seguirem aquest riu que rega la vall dEsteribar fins arribar als afores de Pamplona. La jornada ha estat molt atractiva amb grans extensions de fagedes, pinedes i rouredes. A ms a ms, hem hagut de passar per un parell de ponts; el de los Bandidos a Larrasoaa i el dIturgaiz a Irotz. Hem fet nit a lalberg dArre.03-19/08/07: Arre - Obanos(20,5 Km)Creuem Pamplons. Pel costat del petit riu Sadar travessem enmig de camps de cereals i assolim les altures de la Serra del Perdn, una barrera natural entre la conca de Pamplona i Valdizarbe. El descens, ens porta a Obanos, confluncia dels camins de Somport i Roncesvalles. Fem nit a lalberg d Obanos.

04 20/08/07: Obanos - Estella (19,7 Km)

Obanos s el trampol a Puente la Reina, imprescindible dins del peregrinatge a Santiago. s admirable aquest pont romnic. Passem per paisatges de cereals i vinyes. El sender avana cap a un poble medieval, una calada romana, un riu daigua salada. Gaireb al final de la jornada el curs del riu Ega ens porta a Estella i ms endavant fins a lhospital de peregrins.

05 - 00/00/08: Estella - Los Arcos(18,9 Km)Davant els murs del Monestir dIrache, una font don raja vi i aigua des del 1991 i permet refrescar-se abans darribar al Monestir dIrache, situat sota el Montejurra. A partir daqu fins a Los Arcos, les vinyes i les oliveres sn els nics companys de cam. A Los Arcos, fem nit a lalberg.06 - 22/08/07: Los Arcos - Viana (21 Km)Traspassem el Portal de Castilla i seguim cap a Torres del Rio, amb lesglsia romnica del Sant Sepulcre. Sembla que Navarra no sacabi mai, i no arribi La Rioja. Deixem Navarra desprs dhaver-hi recorregut 142 km. Les distncies enganyen i

3a etapa: Alto del Perdn 5a etapa: Font daigua i vi al monestir dIrache

15407

Qu hem fet?

EL CAM DE SANT JAUME: de Roncesvalles a Sant iago de Compostela pel Clan dels Sicilia & Bellalta (text i fotos)

la privilegiada posici de Viana es veu cada cop que remuntem un barranc i un altre i un altre. Al final de la jornada ens quedem a lalberg de Viana.07 - 23/08/07: Viana - Navarrete(22 Km)Tenim Logronyo molt a prop. Hi entrem pel pont de pedra sobre lEbre. Ms endavant passem pel parc de Sant Miquel i lentorn natural del pant de La Grajera que ens deixa veure el suau paisatge de La Rioja; tot vinyes i fruiters. Arribem a Navarrete, poble de tradici terrissaire i lloc on tenim previst fer nit, a lalberg de peregrins..08 - 24/08/07: Navarrete - Njera (23,6 Km)De Navarrete cal passar per la Cooperativa de Sotes i ms endavant Ventosa, per assolir lAlto de San Antn des don ja satalaia la Vall del riu Najerilla. Passat el riu Yalde sarriba a Njera per ens cal travessar la poblaci i passar el pont sobre el riu Najerillo per arribar a lalberg. A Njera destaca el formidable Monestir de Santa Maria la Real (gtica del s. xv).09 - 25/08/07: Njera - Santo Domingo de la Calzada(21 Km)Avui arribarem a la llegendria poblaci de Santo Domingo de la Calzada, a la Rioja Alta, on es va fer el miracle de la gallina que va cantar desprs de ser cuinada. La ruta travessa lacollidora Azafra i passa per la Picota, un monument que simbolitza la justcia (s. xvi). Ms endavant ve Ciruea amb un paisatge dominat pels camps de cereals que ja roben tot el protagonisme a la vinya. Desprs duna suau ondulaci ja es visualitza Santo Domingo de la Calzada i la torre barroca de la seva catedral, com un far vigia. El seu alberg ens acollir avui.10 - 26/08/07: Santo Domingo de la Calzada - Villamayor del Ro (22,4 Km)

Desprs de Santo Domingo de la Calzada, una ermita de principis del s. xx, dna accs al pont sobre el riu Oja. Abans de Gran tot sn camps de cereals. Ms endavant passem pel cosat duna singular ermita de los Judios, amb un retaule marienista del 1540. Poc desprs, un cartell dna la benvinguda a les terres de Castella; hem entrat a la provncia de Burgos. Ara sens dilaten els paisatges de la meseta castellana. El primer poble s Redecilla del Camino, don cal destacar una pica baptismal romnica. A tres pobles ms enll trobem lobjectiu davui; Villamayor del Ro, amb la seva esglsia de San Gil Abad, restaurada al s.xviii formant part de lhospital de la Misericordia. Ens quedem a lalberg San Luis de Francia.11 - 27/08/07: Villamayor del Ro - Villafranca Montes de Oca (19,7 Km)Primer trobem Belorado i sortint del poble cal seguir cap al pont vianants de fusta que va parallel a lantic pont de pedra conegut com El Canto. Anem per Tosantos, Villambistia i Espinosa del Camino. Ms endavant passem les importants runes del monestir mossrab de San Flix on la tradici situa les restes del Conde Diego Rodrguez Porcelos, fundador de Burgos. Arribem a Villafranca Montes de Oca on tenim previst acabar la jornada a lalberg San Antn Abad. A la poblaci sobresurt lesglsia de Santiago, destil neoclssic (s. xviii), amb una pica baptismal feta amb una petxina portada de Filipines i s la ms gran del Cam.12 - 28/08/07: Villafranca Montes de Oca - Atapuerca (24, Km)Avui comena un llarg i solitari tram pels Montes de Oca. El comenament de la pujada s molt fort fins arribar al mirador sobre les serres de la Demanda i San Milln i es suavitza en pujar cap a la font de Mojapn. Estem envoltats de roures, pins i brucs. Pujem a lAlto de la Pedraja i la baixada sembla un tobogan fins arribar al nivell del riu. Una dreturera, per curta, pujada ens condueix a la pista que porta al monestir de San Juan de Ortega. El conjunt monacal s B dInters Cultural (1931).

6a etapa: Viana

7a etapa: Vall de Najerillo

10a etapa: La Picota simbol de la justcia

11a etapa: Arribant a Villafranca Montes de Oca

16408

Qu h

em fet

?

Seguim cap a Ags on podrem fer nit per preferim seguir fins a la propera poblaci; Atapuerca, coneguda per ser lescenari dels jaciments paleoltics ms importants del mn. Ens allotgem a lalberg El Peregrino.

13 - 29/08/07: Atapuerca - Burgos (21 Km)Sortim per un cam pedregs que puja suau fins a la Cruz de Madera. Des daqu ja podem distingir Burgos. El cam de baixada va cap all. Desprs de la vall del riu Pico, hi ha una bifurcaci; cap a Villafra o Castaares. Anem per aquesta ltima per esquivar un dels ms pesats accessos a la ciutat i seguim el passeig fluvial del riu Arlanzn fins al pont de San Pablo o Puente del Cid, fcilment identificable per les fantstiques escultures medievals que ornamenten els seus pilars i situat molt a prop de la catedral. Ens intallem a la Casa de Pelegrinos Emas.Aqu acabem la Primera Part. Portem fets 272,5 Km. Fins a lany que ve no farem la Segona Part.

Pel setembre del 2008 vam decidir emprendre la Segona Part i per aix ens vam traslladar fins a Burgos amb transport pblic.

14 - 7/09/09: Burgos - Hornillos del Camino(18,6 km)Sortim de Burgos per entrar a la despoblada meseta castellana. Ens internem a la Castella profunda amb paisatges i pobles medievals que ajuden a forjar aquesta llegenda sobre el Cam de Sant Jaume. Desprs de passar la Puerta de San Martn (mudjar) i creuar el riu Arlazn, la ruta ens porta a lArroyo del Molinar, per no entrar a Vilalbilla. Passem sota el viaducte dArlazn fins a Tardajos, amb linteressant esglsia de Santa Maria de la Asuncin (gtica, s. xv, amb portalada del xviii). A Rab de las Calzadas descobrim una font molt interessant i ms endavant passem per la zona de pcnic de Fuente de Praotome. Ara la pista s ms planera i dna accs a la vall de Hornillos i ms endavant el cam es fa ms pedregs i de baixada, conegut com Matamulos. A Hornillos del Camino ens quedem a passar la nit a lalberg municipal.

15 - 8/09/09: Hornillos del Camino - Castrojeriz(17 km)En sortir dHornillos, una interminable pista puja per una meseta envoltada dextensos camps de cereals fins arribar a Hontanas, una poblaci amagada fins a lltim moment. La jornada davui resulta dura, ja que no hi ha arbres i fa calor. Primer trobem una torre en runes i ms endavant passem sota els arcs del convent de San Antn (s. xii) i desprs, ja a lentrada de Castrojeriz, ens sorprenen les dimensions de la Colegiata de Santa Maria del Manzano (transici del romnic al gtic). Ens quedem a dormir.

16 - 9/09/09: Castrojeriz - Boadilla del Camino(17,5 Km)Desprs duna forta pujada, assolim lAlto de Mostelares i aqu descobrim limmens paisatge de la Tierra de Campos, conegut com el granero de Espaa. Davallem fins al Puento Fitero sobre el Pisuerga, i aqu passem de Burgos a Palncia. Tot seguit arribem a Itero de la Vega amb la seva interessant esglsia de San Pedro (s. xvi-xvii) i tamb passem pel Canal del Pisuerga per anar directament a Boadilla del Camino on destaca un Rollo Jurisdiccional gtic. Decidim quedar-nos a dormir.

17 - 10/09/09: Boadilla del Camino - Villalczar del Sirga (16 Km)A la sortida, passem pel Canal de Castilla i desprs arribem a Frmista amb la seva esglsia de San Martn (s. xi). Ms endavant passem Revenga i Villalczar de Sirga amb la seva monumental esglsia templria de Santa Maria la Blanca (s. xii). on ens quedem a passar la nit a lalberg.

18 - 11/09/09: Villalczar del Sirga - Calzadilla de La Cueza (22 km) De Villalczar fem el tram final fins a Carrin de los Condes. Entre Carrin i Calzadilla de la Cuesta, hi tenim 17 km sense cap poble i amb un cam farcit dincmodes picons de la Via Aquitnia. Passem per lAbadia de Benevvere i desprs ja seguim per la Via Aquitnia, una calada romana que desprs de dos mil anys encara conserva part del seu traat original. Ms endavant ens trobem el pas de la Caada Real Leonesa i tot

14a etapa: Tardajos del Camino

15a etapa: caminant cap a Castrojeiz

16a etapa: El Canal de Castilla

18a etapa: Sacaba Palncia i comena Len

178117409

Qu hem fet?

seguit entrem a Calzadilla de la Cuesta, i ens quedem a lalberg que es troba al final del poble.

19 - 12/09/09: Calzadilla de La Cueza - Sahagn(20,7 Km)De Calzadilla a Terradillos de los Templarios un cam ens evita danar per asfalt. Desprs vnen Moratinos i San Nicols del Real Camino que sn els ltims pobles de Palncia i ja passem a Len, la provncia amb ms quilmetres de tot el Cam de Sant Jaume. Passat el riu Valderaduey accedim a lermita de la Virgen del Puente (s.xiii, romnico-mudjar), envoltada per una zona de pcnic. Arribem a Sahagn amb la seva interessant esglsia mudjar de San Lorenzo (s.viii). Ens quedem a lalberg.20 - 13/09/09: Sahagn - El Burgo Ranero(15 Km)A la sortida de Sahagn, el primer que trobem s una bifurcaci. Tot recte seguim el Cam Francs i per la dreta es fa una volta cap a Calzadilla de Los Hermanillos. No cal dir que nosaltres seguim el Cam Francs, primer passant per Bercianos del Real Camino i el Burgo Ranero que ser el final detapa davui.

21 - 14/09/09: El Burgo Ranero - Mansilla de las Mulas(18 Km)A la sortida dEl Burgo ens topem amb una llacuna. Sn abundants en aquests verals i abans sutilitzaven com a abeuradors per al bestiar, per ara sn lhbitat damfibis i aus. La pista va planera durant vint quilmetres i estem envoltats de cultius de cereal. Passem per Reliegos, amb els seus tradicionals cellers fets de totxo vist. Ms endavant trobem una rea de pcnic enmig duna zona arbrada i tot seguit ja entrem a Mansilla de las Mulas i ho fem per lantiga Porta del Castell que formava part de lantiga muralla i ens quedem a dormir a lalberg.22 - 15 /09/09: Mansilla de las Mulas - Len(15,6 Km)De Mansilla cap al pont sobre el riu Esla i tot seguit seguim en parallel la carretera fins a Puente Villarente, on superem el riu Porma per un llarg pont dorigen medieval. El cam saparta de la carretera per anar a Arcahueja. Desprs, cap a Puente Castro, un barri de Lon separat de la ciutat pel riu Toro i ja entrem a

Len, amb la seva fantstica catedral (gtica), el monument ms important de la ciutat. Ens allotgem a lalberg del centre.23 - 16/09/09: Len - San Martn del Camino(21 Km)Per amplies avingudes, passem per lHostal de San Marcos, al costat del riu Bernesga. Desprs entrem al poble de Virgen del Camino i en sortir, una bifurcaci ens dna dues opcions, nosaltres ens decidim pel cam histric cap a Valverde de la Virgen i la seva esglsia de Santa Engracia. La ruta va resseguint per terres ermes, sempre pel costat de la carretera. Travessem San Miquel del Camino i Villadangos del Tramo per arribar a San Martn del Camino, on ens quedem per fer-hi nit. 24 - 17/09/09: San Martn del Camino - Astorga(20,5 Km)Avui ens tonem a trobar amb la mateixa monotonia dahir. Tot seguit arribem al Crucero de Santo Toribio, amb una zona de pcnic i que, a ms, s un excellent mirador sobre Sant Justo de la Vega, Astorga i el Monte Teleno (2.188 m), la cota mxima dels Montes de Len. Passem el riu Tuerto, ens trobem un petit pont dorigen rom que ens permet creuar el riu Jerga i tot seguit entrem a la ciutat dAstorga i ens arribem fins al centre on podem admirar linteressant edifici de lAjuntament (s.xvii) i un altre monument molt interessant, el Palacio Gaud. Ens installem a lalberg.25 - 18/09/09: Astorga - Rabanal del Camino(19,4 Km)Mirant cap als Montes de Len, el cam sinterna per la maragateria, una comarca de traginers que conserva cases antigues. A laltura de Valdeviejos hi ha lermita Ecce Homo (s. xviii). Desprs del riu Jarga, passem per Murias de Rechivaldo amb lexcellent esglsia de San Esteban (s. xviii). Tot seguit Santa Catalina de Somoza i El Ganso, amb la capella del Cristo de los peregrinos. Desprs del monumental roble del peregrino, ve Rabanal de Camino i lermita del Cristo de la Vera Cruz. Ens quedem a lalberg municipal26 - 19/09/98 Rabanal del Camino - Molina Seca(22 Km)

20a etapa: A lalberg dEl Burgo Ranero

21a etapa: La pista, planera durant 20 km. 23a etapa: Pont medieval sobre el riu rbigo

24a etapa: Astorga

Qu h

em fet

?

18410

Qu h

em fet

?

18410

Als afores de Focebadn, el Cam Francs arriba al seu sostre, a la Cruz de Ferro, clavada dalt dun tur a 1.500 m. A prop, entre tocs de campana i fumeroles, trobem el refugi templari de Mujarn. Ara la magatera dona entrada al Bierzo, que sens presenta amb un cru descens entre pastures i ginesteres. Primer El Acebo, desprs el Tiego de Ambrs, ms endavant passat el pont medeival sobre el riu Meruelo, entrem a Molinaseca, on trobem el Santuari de Ntra. Sra. de las Angustias (s.xvii) i que est relacionat amb una ermita del s. xi.

27 - 20/09/09: Molina Seca - Ponferrada(05,4 Km)Ara la pista, amb pujades i baixades, ens porta a Campo on podem admirar lesglsia de Ntra Sra. de la Encina de Campo (s. xvii). Anem a les hortes, a lentorn del riu Boeza, i tot seguit entrem a Ponferrada, capital comarcal, amb el seu castell Templari, el monument ms important de la ciutat. s la fi de letapa davui. Aqu sacaba la Segona Part. Portem fets 521 km. Fins daqu dos anys no farem la Tercera Part, lltima.Pel juny del 2010 vam decidir emprendre la Tercera Part i per aix ens vam traslladar fins a Ponferrada amb transport pblic.

28 - 8/06/10: Ponferrada - Villafranca del Bierzo(19,2 Km)La vall del Bierzo s una gran planria resguardada per les muntanyes que aturen el pas al clima atlntic. Aqu trobem vinyes i pobles amb molts serveis de cara als peregrins. Comencem a caminar cmodament cap a Compostilla, Columbrianos, Fuentes Nuevas, Camponaraya i Cacabelos, per el cam es torna ms pesat desprs de creuar el riu Ca en direcci a Pieros i Villafranca del Bierzo, on ens installem a lalberg municipal, al costat de lesglsia de Santiago (s. xiii).

25a etapa: La Cruz de Ferro

29 - 9/06/10: Villafranca del Bierzo - La Faba(19 Km)El Cam arriba a la muntanya i avui haurem de fer letapa reina, per lhem escurat i en lloc darribar fins a O Cebreiro, preferim quedar-nos una mica abans. Sortim de Villafranca passant pel costat del monumento al peregrino. A Pereje ja ens envolten roures i pollancres. Desprs duna rea de descans, passsem Tradelo i La Portela de Calcarce i la bonica esglsia de San Juan Bautista (barroc popular del s. xvii-xviii) i ms endavant Ambasmestas, Vega de Valcarce, Ruiteln, i Las Herrerias, fins al barri de Hospital i tot seguit arribem a La Faba on pernoctarem al seu alberg.30 - 10/06/10: La Faba - Triacastela(25 Km)Deixem Castella per entrar a Galcia, concretament a la parrquia dO Cebreiro. Desprs de La Faba abandonem lobaga per seguir per terreny de pastures. Al km 27 hi ha el lmit entre Len i Lugo i el primer poble que trobem s O Cebreiro amb la seva destacada esglsia de Santa Maria la Real (prerromnica del s. ix - x). Seguim cap a Liares i lAlto de San Roque, amb una escultura de bronze dun pelegr. Desprs de passar per lHospital de la Condesa ve Podormelo on passem fregant lesglsia de San Xon (s. xv). Desprs de lAlto del Poio, ja ve Fonfria i tot seguit O Biduelo, Pasantes i Ramil, que s un petit poble engaxat a Tricastela on destaca la seva esglsia de Santiago, reedificada al 1790. Avui fem nit al seu alberg.

31 - 11/06/10: Tricastela - Sarria(17,5 Km)Des de Tricastela, hi ha dos itineraris per arribar a Sarria, un ms meridional que passa pel monestir benedict de Samos i laltre ms septentrional que passa per San Xil. Nosaltres ens decidim per San Xil perqu s ms aconssellable a causa de la pluja. De

27a etapa: El castell de Ponferrada

29a etapa: Entrant al poble de Faba 30a etapa: Pujant a Cebreiro i plovent

35a etapa: Monte del Gozo

19411

Qu hem fet?

Tricastela cap a San Xil i dall cap a lAlto de Riocabo, que s la part ms bonica pels boscos de castanyers, roures i bedolls. La baixada a Montn s perillosa per les llastres de pedra. Desprs, Fuentearcuda, Furela, Calvor, Aguiada, San Mamende do Camino i finalment Sarria amb lesglsia de Santa Maria (1885). Ens quedem a dormir a lalberg de pelegrins. 32 - 12/06/10: Sarria - Portomarn(21 Km)Avui, per a alguns caminants ser la primera jornada ja que falten els ltims 100 Km i que s la distncia mnima que cal recrrer per guanyar la Compostelana. Letapa no defraudar a ning. Passat el riu Pequeo, el cam senfila en dura pujada, envoltats de castanyers, fins a As Paredes. A Vilei han habilitat una moderna rea de descans plena de mquines de vending. Seguidament, a Barbadelo podem admirar lesglsia de Santiago, romnica. Seguim cap a Rente, Mercado da Serra i Leiman. Ms endavant, Peruscallo, Cortias i Lavandeira on podem admirar un gran hrreo. La fita del ltims 100 km es troba passat Brea, i desprs passem pels pobles de Mogarde, Ferreiros i Mirallos amb lesglsia romnica de Santa Maria al costat del cementiri. Continuem cap a A Pena, Couto i Rozas. Per un tram de roures entrem a Moimentos. I ms endavant Mercadoiro, Moutras, Porrocha i Vilach. Baixem cap al riu Mio per entrar Portomarn on el seu monument ms important s San Nicols de Portomarn (s. xiii). Avui passarem la nit aqu.33 - 13/06/10: Portomarn - Palas de Rey(22,4 Km)Lestapa est fraccionada per la serra de Ligonde que a la vegada divideix les conques dels rius Mio i Ulloa i els Concellos de Portomarn i Monterroso. Passem per Toxibo, Gonzar i Castromaior on una forta pujada ens porta a Hospital da Cruz. Seguim a Ventas de Naron i passem la fita de Serra de Ligonde. En el descens deixem Previsa i Os Lameiros, amb un pazo i la capella de San Marcos. Desprs ve Ligonde, Airexe, Portos i Lestedo amb lesglsia de Santiago (barroca). Seguim a Os Valos, A Mamurria, A Brea, Avenostra, O Rosario i finalment entrem a Palas del Rey, on conserven lesglsia de San Tirso, romnica (s.xii). Passem la nit a lalberg.

34 - 14/06/10: Palas del Rey - Arza(24 Km)A ms de ser letapa ms llarga de Galcia, t un perfil trencat, daquells que anomenem trencacames. Passem de Lugo a A Corunya per Laboreiro i la pulpera Melinde, on enllaa el Camino Primitivo i es continua per un interminable itinerari de tobogans i escenris mgics com el del riu Catasol fins a Ribadixo i Arza on tamb es connecta amb el Camno del Norte. Ens hi quedem a passar la nit.

35 - 15/06/10: Arza - O Pedrouzo Monte do Gozo(18,5 Km)Entre Arza i Santiago hi ha quaranta quilmetres i, per tant, el ms prudent s dividir el tram en dues jornades, fent parada i fonda a O Pedrouzo. El Concello de Arza sacaba a Calzada i Calle s el primer poble del Concello dO Pino. Aquest trajecte s cmode, amb pendents ms fcils i sempre per pistes. Aix arribem a Pedrouzo i ens hi quedem a dormir.

36 - 16/06/10: O Pedrouzo Monte do Gozo - Santiago de Compostela (19,5 Km)El caminar es torna ms tranquil perqu sabem que s lltima etapa. Entre eucaliptus i roures fem els darrers pobles del Concello dO Pino. Santiago ens espera en un alto al costat de laeroport i ens condueix a la parrquia de Sabugueira. Des de la talaia del Monte do Gozo, veiem la primera panormica de Santiago i comencem un recorregut urb que sacaba als peus de la faana barroca de la catedral; la Plaa de lObradoiro s la fi i el principi.Per fi hem completat els 790 Km del Cam Francs, per encara no hem acabat la feina. Ens falta anar a Finisterra on la tradici diu que els pelegrins han de cremar tota la roba per purificar-se. Aix que vam fer la darrera etapa amb autobs fins a Finisterra i all, seguint la tradici, cremem la roba utilitzada per fer el Cam de Sant Jaume, tot un simbolisme.El viatge de tornada fins a Matar el vam fer amb transport plic.

31a etapa: Caminant cap a Sarria 32a etapa: Cam a Portomarn

34a etapa: La pulperia de Melinde La darrera: Cremant la roba a Finesterra

20412

lbum fotogrfic

21413

ALTA MUNTANYA 2011 (segona part)

Pico Santa Ana (2.601 m) i Pea Vieja (2.617 m) el 21-07-11 per Miquel Sala

Montardo (2.833 m) per la Cara Nord, via dels Guardes, el 28-08-11 per Miquel Sala i Ramon Cot

Vallibierna (3.067 m) i Culebras (3.051 m) pel Pas de Cavall, el 18-08-11 per Manel Caellas i Roser Caellas

Cap Llitzet o Roques Blanques (2.307 m) fins la Creu de Ferro (2.286 m), el 17 i 18-08-11 per Manel Punsola i Xavier Varela

Horcados Rojos (2.506 m), el 21-07-11 per Esther Rubio i Miquel Sala

Pui de Tabacca (1.719 m) Aresta Sud, el 28-05-11 per Francesc Domnguez i Xavier Varela

Tots els interessats en publicar les seves ascensions poden enviar les fotos indicant el lloc, el dia i la gent a: busquetscomas@yahoo.es

Pic de Ribuls (2.780 m) via Vidal-Ferreny, el 22-08-11 per Dani Gallardo i Ramon Cot

Pic Bayette (2.814 m) esper NE el 16-07-11 per Isabel Gelada, Dani Gallardo i Ramon Cot

Cresta Tumaneies (Nord, Pa de Sucre i Sud) el 25 06-11 per Miquel Sala

Cresta Integral Bessiberris (Nord, Doble Ressalt, Sud, Coma lo Forno i Punta Passet) el 26-06-11 per Miquel Sala

Vallibierna (3.067 m) i Culebras (3.051 m) pel Pas de Cavall, el 10-09-11 per Joan Fit, Carla Fit, Jordi Fit i Oriol de Ramon

Balandrau (2.584 m) Puig Fontanella (2.581 m) i Castell dels Moros (2.132 m) el 24-08-11 per Agust Galan i Jordi Fit

Tumaneia (2.784 m) Cara Nord, via Evident, el 10-09-11 per Xavier Varela, Emili Barnada i Ramon Cot

Balandrau (2.584 m) el 11-09-11 per Nria Camp i Jordi Ll. Fors

Carlit (2.923 m) el 15-09-11 per Joan Guardia, Ramon Llins i Vctor Ligos

22414

PER LES TERRES DE LEBRE(SORTIDA MILLENARIS DE MAIG)

per Pere Peiris

En aquesta ocasi sha escollit danar cap a terres de lEbre per fer-hi una variada descoberta que durar un cap de setmana. Sortim a dos quarts de set del mat del dissabte 7 de maig de 2011, per fer laproximaci fins a les terres de lEbre. Primer anem per lAP-7 fins a Torredembarra i all agafem lA-7 fins a lHospitalet de lInfant. Dall seguim cap a Tivissa on pararem a esmorzar a la Braseria Tivissa i aqu sens afegeix la gent dOrdal. En total formem un grup de dotze repartits en tres cotxes. Continuem tots junts cap a Mra dEbre amb lintenci darribar-nos a la Venta de Camposines i fer els pocs quilmetres que ens separen del Memorial Camposines (La Fatarella), una antiga trinxera reconvertida en ossera, amb fotos, lpides i una antiga ermita romnica al seu costat.Seguim cap a Corbera dEbre, declarat lloc dinters histric i pugem al poble vell que descansa al cim dun tur on una muni de cases enrunades donen constncia dall que fins al 1938 va ser la vila. Aqu dalt, shi aixeca el seu smbol, laltiva silueta de lesglsia de Sant Pere (barroca), des don podrem contemplar les abruptes muntanyes de la Serra de Cavalls i Pndols (indrets on es van produir els combats ms intensos).En acabar, anem a fer una visita al Centre dInterpretaci 115 dies (que van ser els dies que va durar la Batalla de lEbre). Les conseqncies de perdre la guerra va representar, per Catalunya, la prdua dels seus rgans de govern, un greu obstacle per al manteniment i progrs de la seva cultura, una alteraci demogrfica, un trasbals econmic i la prdua de loficialitat del seu idioma.

Memorial de les Camposines (foto: Anna Pons)

Marxem per pista en direcci a Quatre Camins de Villalba dels Arcs, fins a la Cota 481 anomenada Punta Targa i on el 19 dagost del 1938 shi va produir la desfeta del Ter de requets de Mare de Du de Montserrat. Desprs, cap a Gandesa on tenem intenci de fer-hi una visita, per era massa tard i va comenar a ploure. Estava previst danar al barri antic a conixer la Plaa de lEsglsia, que conserva algunes parts porticades, tamb ledifici de la Casa de la Vila (s. xv), amb finestres ornades amb columnates i capitells. Laltre edifici notable de la plaa s lesglsia arxiprestal de lAssumpci (s. xvii), tot i que es fonamenta sobre un antic temple romnic (s. xii) amb ornamentacions dinspiraci rab. Daquest perode es conserva una magnfica portalada de vuit arcs amb capitells i arquivoltes molt ben ornamentats. Segons sembla, aqu mateix, antigament hi hagu una mesquita. Volem passejar pels carrers propers per admirar bells edificis com les cases dels Liori, dels Sunyer, dels Barons de Purrroi, de lInquisidor, etc... I per ltim contemplar un altre edifici desatacable; la Pres, al carrer del Castell, on es conserven elements gtics, un portal darc apuntat, dos finestrals i que fou reformat com a pres el s. xvii i va durar fins al 1814. El Celler Cooperatiu quedava descartat perqu actualment shi fan obres de rehabilitaci. Al final, tot aquest apartat quedar pendent per una altra ocasi.El dinar, el portem fet i volem quedar-nos a fer un pcnic a lrea Recreativa de la Fonteta, que disposa dombres, taules de pedra, barbacoes i aigua molt bona, una aigua que abasteix la poblaci de Gandesa des del 1926.

Sant Pere de Corbera dEbre (foto: Anna Pons)

Cota 705 o Punta Alta amb el Monument a La Pau (foto: Fina Velasco)Punta Targa als Quatre Camins de Villalba dels Arcs (foto: Fina Velasco)

Activ

itats

real

itzad

es

Activitats realitzades

23415

La pluja fa que passem de llarg i busquem una altra opci. Es tracta de pujar fins a lermita de Santa Magdalena. Tot i que ja sabem que avui s el dia del seu aplec, esperem trobar-hi aixopluc. Que equivocats que estvem, en arribar-hi tot est tan ple que no hi cap ni un cotxe ms i decidim marxar per buscar un altre lloc on dinar tot pensant que potser ho hgim de fer dins dels cotxes. Llavors ens enfilem cap a la Cota 705, altrament anomenada Punta Alta que va ser un espai clau de la batalla de lEbre i on es troba el Monument a la Pau, dedicat a la lleva del biber. Estem de sort i no hi ha ning i ens podem aturar al petit aparcament per dinar. Havent dinat ens dediquem a visitar lentorn. Des daquesta privilegiada situaci es podia controlar i batre la resta de cotes que lenvolten. La seva ubicaci, a les estribacions de la Serra de Pndols, feia possible el control de la vall, del poble de Pinell de Brai i de part de la serra de Cavalls, amb el vrtex de Sant Marc com a punta ms propera. Els intents de conquerir la cota 705, per part de les forces franquistes va reeixir la nit del 13 dagost, desprs dun cop de m afortunat i dun alt cost en vides humanes. Totes les temptatives de les forces republicanes per a reconquerir la posici foren intils. Per el fet de no ocupar les cotes 609, 641 i 666 fu fracassar lofensiva franquista en aquest punt i continuar-la per altres sectors del frontLlstima del mal temps que no ens deixa gaudir plenament del paisatge; seria un mirador fantstic.La visita a lermita de Santa Magdalena ha resultat un vist i no vist, per no ens cal tornar-hi. La pluja fa que desistim de fer la ruta a peu prevista, de 45 minuts danada i tornada, fins a la mtica cota 666 en qu del 9 al 16 dagost del 38 va ser presa i represa nou vegades. La veiem de lluny i seguim ruta cap al Balneari Santuari de Fontcalda per una carretera estreta, amb molts revolts i que resulta molt espectacular. Durant el

recorregut ens aturem un parell de vegades i baixem del cotxe. Lespectacle sho val malgrat la poca visibilitat. Arribem a Fontcalda i continua plovent. Ens dediquem a installar-nos a les habitacions que teniem reservades amb anterioritat.El Balneari Santuari de Fontcalda rep el nom duna font daigua mineromedicinal que brolla a 28, a lesquerra del Riu Canaletes, no gaire lluny del Santuari. Sn aiges de clorur i carbonat clcic, sulfat de magnesi i clorur sdic. Popularment se la coneix amb el nom de la Font dels Xorros. Conta la llegenda que un pastor de Prat del Comte va trobar-hi una imatge de la verge per en voler ensenyar-la aquesta havia desaparegut. Va tornar al lloc de laparici i la va trobar de nou. La notcia va arribar a Gandesa i la imatge fou traslladada a la seva esglsia, per lendem havia desaparegut i tornava a trobar-se al mateix lloc. Aleshores saixec una ermita. Les disputes entre Gandesa i Prat del Comte sobre la troballa van acabar amb lorganitzaci de dos aplecs en dies diferents, que encara els fan. Des de Fontcalda, es pot accedir a peu fins als estrets de Dalt i estrets de Baix, els quals presenten unes formes abruptes amb parets escarpades. Una cosa que crida latenci s lenclavament del santuari ja que en lloc destar en un punt elevat i dominant lentorn, est ms aviat enclotat entre els estrets i el riu. El Santuari est documentat des del S. XIV, quan un grup de frares trinitaris hi van iniciar una comunitat conventual que no va prosperar a causa de lallament del lloc. Lactual esglsia s la tercera que ha existit, s del 1753, destil neoclssic, duna sola nau amb volta de can, petit creuer, cpula i cimbori. T dues capelles laterals per banda, cor sobre lentrada i les obertures estant donant a la nau sobre les capelles i al cimbori, octogonal. Les pintures de laltar major sn de Josep Lahosa. Lany 1936, durant la Guerra Civil, el santuari va ser cremat i es destru laltar barroc i la imatge antiga de la Mare de Du. Lactual s una cpia en alabastre de loriginal.

Balneari Santuari de Fontcalda (foto: Jaume Rovira) El riu Canaletes i el cam dels Estrets (foto: Nria Catal)

La Via Verda a Horta de Sant Joan (foto: Nria Catal) Celler cooperatiu de Pinell de Brai, la catedral del vi (foto: Nria Catal)

24416

Activitats realitzades

25417

Miravet dEbre, entre el riu i el castell (foto: Anna Pons) Pujant cap al castell de Miravet (foto: Nria Catal)

Interior del celler cooperatiu de Pinell de Brai, la catedral del vi (foto: Araceli Soler)

Un cop ben installats i malgrat la pluja intentem fer una visita general per conixer lentorn i visitar la famosa Font dels Xorros. En realitat sn sis forats que desguassen en una petita bassa i la sobreeixida va directament al riu. El cam continua protegit amb baranes cap a lestret de dalt, per avui no s el millor dia per anar dexcursi.Tornem al restaurant per acabar de fer temps i finalment ens prepararem per fer un sopar de grup i a dormir... En llevar-nos ens trobem que som un de menys al grup. Resulta que la Carme Aymerich ha hagut de marxar precipitadament per un problema familiar.Com que fins a les nou del mat no obren el menjador per esmorzar decidim llevar-nos abans per fer la petita excursi que no pogurem fer ahir. Avui fa un dia radiant, un bon sol, un cel clar i una atmosfera neta. Fem un petit recorregut seguint les marques dun GR i que senfila riu amunt per travessar-lo ms endavant i donant una petita volta tornem al santuari seguint el recorregut de la Via Verda, aprofitant les antigues vies del carrilet a Horta de Sant Joan i que ara s una ruta de btt. Desprs de trobar-nos lantiga estaci de Prat del Compte i un parell de tnels, arribem de nou al santuari. Un bon esmorzar fa de bon esperar; dit i fet. Desprs, desfem el cam del dia anterior fins a Gandesa, per a causa de lhora no tenim temps daturar-nos i fer-hi la visita prevista del dia anterior. Ara toca dirigir-nos cap a la poblaci de Pinell de Brai on ja tenim hora reservada a les onze del mat per fer la visita al Celler Cooperatiu, conegut amb el sobrenom de la catedral del vi. El Celler Cooperatiu del Pinell de Brai, s ledifici ms rellevant del poble. s obra de Csar Martinell, arquitecte deixeble de Gaud. A la faana principal hi ha un fris de cermica vidrada, obra del pintor i ceramista Xavier Nogus.

Acabada la visita ens toca anar fins a Miravet dEbre per visitar el castell, per continuem anant un pl justos de temps. El castell de Miravet dEbre s una fortalesa medieval situada al cim dun tur duns 100 m dalt que domina la poblaci. Respon a un model de construcci militar creada a Terra Santa i difosa a lOccident europeu per lorde dels Templers. El de Miravet est considerat un dels millors exemples darquitectura militar templera dEuropa. Ledificaci es divideix en dos grans recintes: el recinte juss (construt entre el segle IX i XI), que s un recinte emmurallat distribut en tres nivells esglaonats, amb ms de 12.000 m2 de superfcie; i el recinte sobir (del segle XII), amb uns 2.500 m2 i format per una estructura poligonal amb cinc torres, contraforts i un pati darmes al mig, al voltant del qual es distribueixen les dependncies seguint el model de planta dun monestir tpic cistercenc, si b adaptat per a les funcions bsiques militars. Amb el temps, es van afegir noves construccions a linterior, especialment per adaptar la fortificaci a les noves armes de foc. La recent restauraci que sha efectuat a les parets del pati darmes, segons el nefast sistema actualment de moda, ha malms greument laspecte harmonis del castell, amb revocats i afegits fets amb elements moderns sense envellir. Malgrat aquests despropsits, hom pot arribar-se a fer una idea de lestructura original de la fortalesa.Hem de fer-hi una visita rpida, ja que tanquen el recinte a dos quarts de dues. Desprs agafem els cotxes i noms ens aturem a Miravet per fer unes fotos del poble, el riu i el castell. Deixem de visitar lembarcador templer i el mirador de la Sanaqueta (antic pati de la mesquita, reconvertida posteriorment en esglsia ara sense culte) amb bones vistes sobre el riu. Marxem cap a Tivissa per aturar-nos a dinar a la Braseria Tivissa que ja coneixem del primer dia. I havent dinat ja tornarem de pet cap a casa.

26418

Activitats realitzades

27419

La lluna plena des del Tur den Dori

Esperant la sortida del sol al Tur de Mata

Aquesta vegada la Marxa Nocturna ha estat un pl accidentada, per finalment es va resoldre prou b. Resulta que el 15 de maig del 2011 es va haver de suspendre a causa de les pssimes condicions meteorolgiques i es va decidir fer-ho el diumenge segent, s a dir, el 22 de maig (que a ms era dia deleccions). Aix doncs, el que havia de ser una passejada sota la lluna plena es va convertir en una passejada de reflexi per all de les eleccions, i, a ms, de lluna plena res de res, ara ja tocava quart minvant.Malgrat tot la 4a Passejada Sota la Lluna Plena als 7 Turons de Matar finalment es va poder celebrar amb tota normalitat, gaudint duna nit esplndida, sense cap nvol i un bon cel ben cobert destels.De fet tingurem alguns problemes dassistncia, cosa que ja ens espervem, principalment per dos motius; per un costat, una part de la gent que shavia apuntat no els anava b de tornar a venir el diumenge segent, i per laltre costat no podem avisar a la gent que shavia inscrit a travs dentitat bancria, ja que no disposvem ni dels telfons ni adreces electrniques i nicament tenem un nom (sense cognoms). El recorregut, com sempre, va seguint els camins ms propers a la divisria del terme de Matar; primer amb Argentona, desprs amb Dosrius i finalment amb Llavaneres, malgrat que el tram final, concretament fins al Tur de Mata, els camins queden lluny de seguir la ratlla divisria del terme, per aix es deu que a vegades la geografia no coincideix amb les divisions administratives.Lordre de litinerari sempre s el mateix, amb sortida a la Plaa Antoni Sors (nou parc central de Matar), seguint les agulles del rellotge, primer es puja al Tur de Cerdanyola (mal anomenada la montaa de la cruz) i segueix cap al Tur den Dori (en la part ms elevada del Parc Forestal). Aquests dos turons sn els que tenen les millors vistes sobre Matar i el mar, sobretot avui

que amb la climatologia tan fantstica que tenim es pot gaudir duna nit fabulosa i un espectacle ben diferent.A continuaci es va a buscar lamagat Tur den Cabanyes i desprs cap al Tur den Tarau, que s el punt ms elevat del terme de Matar. Per anar al Pla dels Brucs de primer cal passar pel costat de Can Bruguera i enguany tamb tenem previst de fer-hi una pausa per observar del firmament ja que la Nria i lOriol shavien ofert a muntar un parell de telescopis i donar les explicacions pertinents per a causa duna falta dentesa quan va passar el grup ja shavia desmuntat i guardat tot. Total noms pogurem repartir uns fulletons explicatius.La caminada va seguir cap al Pla dels Brucs i el Tur den Tuny i a partir daquest punt tot s baixada; primer cap a Sant Mart de Mata i desprs cap a Sant Miquel de Mata. En tot aquest recorregut es tornen a recuperar les bones vistes i les mplies panormiques i mentrestant ja comenava a clarejar... Sota el Tur de Mata, shi trobava lequip que havia preparat una xocolatada amb melindros per a tothom. La gent podia descansar i comentar els esdeveniments de la sortida. La majoria pugen fins a dalt del Tur de Mata i molts sesperen per veure sortir el sol. De fet es tracta dun espectacle nic i molt recomanable; la imatge del sol eixint del mar resulta espatarrant.Desprs noms queda tornar a Matar pel cam de les Cinc Snies tot seguint les marques del GR-83. I aix sha acabat, ens tornarem a veure el 2013.

per Pere Busquets i Comas (fotos: Llus Hugas)

MARXA NOCTURNA: 4a PASSEJADA SOTA LA LLUNA PLENA ALS 7 TURONS DE MATAR

ESTADSTICA Recorregut: 16.300 m. Horari: 4,30 hores Inscrits: 90 Presentats: 50 Organitzaci: 20

Dalt del Tur de Cerdanyola

Xocolatada amb melindros a sota del Tur de Mata

28420

Activitats realitzades

29421

Sant Mart de Quers (foto: J. Ramon Alonso Tuleda)

El passat 29 vrem gaudir de la collectiva corresponent al mes de maig de 2011. Va ser una caminada pel cor de les Guilleries. Una part del cor. En total vint-i-sis quilmetres i mig. Ens vrem moure entre els 400 i els 880 metres daltitud. Malgrat la poca altitud assolida hi va haver pendents importants; la pujada a les Serres de Sant Andreu, de la riera de Quers fins al coll de Serrallonga i, especialment, lltim tram abans darribar al Santuari. Aix s, gaudrem de la bellesa de la natura en el seu mxim esplendor en un rac molt poc transitat i bastant inhspit. Un cop esmorzats al restaurant La Riba, agafem el GR-178 al peu de la Presa de Sau, que transcorre pel costat dret del riu Ter (cua de Susqueda) fins a trobar el cam que ens va portar desprs duna forta pujada, i deixant el GR-178, a la masia abandonada anomenada Serres de Sant Andreu. Actualment uns ocupes del nord dItlia hi viuen amb perms del propietari. All vam tenir una bona vista de lembassament i de la presa de Sau.Abans de continuar, ens veiem obligats a anar a cercar uns companys que involuntriament sescapoliren per un cam no programat. Una ancdota, per, que ens va fer perdre uns tres quarts dhora.Un cop reagrupats, sortim per un cam bastant planer fins arribar al collet del Gat. En aquest lloc vrem girar cap a lesquerra per adrear-nos en una llarga ruta en sostingut descens cap a la masia La Querosa (actualment hi ha indicis de rehabilitaci). Baixant ens vam parar al mirador de Susqueda; una panormica idllica amb lembassament de Susqueda ple, envoltat de les muntanyes que li fan de paret, al davant nostre el campanar de lesglsia de Sant Mart de Quers tocant-li laigua als seus fonaments, i la Roca del Mal Sopar davant del campanar i al mig del pant. Meravells. Poc desprs vam observar des del

Tots a la Mare de Du del Coll (foto: J. Ramon Alonso Tudela)El Mas Serrallonga a lactualitat (foto: J. Ramon Alonso Tudela)

RUTA SERRALLONGA: Pant de Sau - Santuari del Coll(COLLECTIVA DEL MAIG)

per Josep Rovira

La presa de Sau i els Cingles de Tavertet (foto: Jordi Ll. Fors)

cam, la masia en estat runs de lAbadia de Quers. Va ser una masia important a la seva poca. Al migdia arribem a la Querosa, la masia de la dona den Serrallonga, la Margarida Tellades. La visitem un xic per dintre. Dinem una mica ms avall, al mig de la riera de Quers. Mentre mengem, la majoria banya els seus peus amb laigua freda de la riera; un plaer indit i molt regenerador. Ja dinats travessem la riera i tornem a enllaar amb el GR-178 que ens porta al coll de Serrallonga. Abans darribar-hi ens parem al runs Mas den Serrallonga, casa on va viure desprs de casar-se als vint-i-quatre anys en Joan Sala i que va prendre el sobrenom de Serrallonga en casar-se amb la pubilla Margarida Tallades, de 17 anys dedat i hereva del mas. Un cop en Serrallonga va ser pres i portat a Barcelona per ajusticiar-lo, les tropes del rei, cremaren la masia. Aix passava a finals del segle xvii.Arribats al coll, vam continuar unes dues hores travessant boscos de castanyers i avets i amb unes bones vistes damunt de lembassament de Susqueda fins a arribar al Santuari de la Mare Du del Coll (825 m) havent passat uns minuts abans pel mas Soler. Aquest Santuari es troba al bell mig de les Guillaries, solitari entre les valls dOsor i de Susqueda, a la comarca de La Selva i en els lmits eclesistics del Bisbat de Vic. La magnfica i sbria esglsia romnica que trobem avui, amb limponent campanar despadanya sobre la porta i labsis encarat a ponent, fou edificada a finals del segle xii, s a dir, fa ms de 800 anys.Ha estat un plaer portar-vos per uns paratges molt solitaris i duna bellesa peculiar. Hem recordat que en aquestes contrades transcorregueren uns segles abans, uns fets que han restat a la memria histrica del nostre pas. No cal dir que va ser un goig de sentir, mentre caminvem, el cant escardalenc dels ocells, fruint dun idllic concert en plena natura.

30422

I N F O R M A C I O N S G E N E R A L S

LEquip de lAgrupe en el circuit de la Copa Catalana (foto: Jordi Ll. Fors)

El sopar de collaboradors (foto: Imma Dorda)

SOPAR DE COLLABORADORS El dissabte 9 de juliol de 2011 va tenir lloc al Restaurant Culinary del Pla den Boet el sopar de collaboradors. Es tracta duna iniciativa que va comenar per primera vegada lany passat i esperem que es pugui anar mantenint durant molts anys. Es pretent agrair i obsequiar amb un sopar a totes les persones que al llarg de lany collaboren desinteressadament en les activitats organitzades per lAgrupaci. Enguany un grup de quaranta-dos comensals shan reunit al voltant duna taula per brindar i recordar les activitats realitzades i tamb per renovar les propostes de cara al futur. Molts agraments a tots i a totes i esperem ampliar el grup lany vinent, ja que aix significar que tamb shauran ampliat les activitats.

ALTES DE SOCISUs comuniquem que les ltimes altes que shan registrat han estat les segents:-Gins Motata Gmez -Josep Forns Bardaj -Antoni No Freixes -Eloi Esgleas Gimnez -Berta Sala Rubio -Joan Toms Herrando - Norma Pomares Steiner -Jordi Duran Mas - M. ngels Brians Monturo

El passat 5 de juny va tenir lloc a Terrassa, organitzada pel Centre Muntanyenc Sant Lloren daquella localitat, la festa de cloenda del VI Circuit Catal de Raquetes de Neu 2011. Desprs duna bonica excursi matinal, malgrat la pluja, pel Parc Natural de Sant Lloren del Munt, va tenir lloc a la seu de lentitat organitzadora un ben provet refrigeri i el posterior repartiment de premis i recompenses que la FEEC atorga a les entitats i participants ms destacats del Circuit. Enguany, en lapartat dedicat a les entitats ms actives, hem de destacar el quart lloc assolit per la nostra Agrupaci, en clara progressi respecte anys anteriors i grcies al sensible augment de presncies dels nostres consocis, entre els quals cal destacar els nostres quatre premiats a ttol individual, Jaume Sala i Mara Garcia (8 de 8), seguits per Nria Camp i Jordi Ll. Fors (7 de 8), incansables i adictes a les boniques i variades proves del calendari, que es van endur un magnfic lot de material i literatura de muntanya.

Notici

ari

IVCOPA CATALANA DE RAQUETES 2011

ELS MILLENARISSi voleu venir, ens trobem cada dimecres

de 8 a 10 del vespre...

LA PEDRA DEL CENTENARIAl final es va escollir el 10 de novembre del 2011 per fer la inauguraci oficial de La Pedra del Centenari. Cal ressaltar que previament es van fer tots els preparatius per deixar la pedra muntada a la paret de vestbul de lentitat, comptant amb la imprescindible collaboraci den Xavier Brullet. Un cop penjada, lautor de lobra, en Joan Sol, va voler fer-hi una polida general per deixar-ho tot a punt per a la seva inauguraci.

Pedra del Centenari alt relleu obra de Joan Sol (foto: Joan M. Labrador)

Dues instantnies de la inauguraci (foto: Joan M. Labrador)

Tres anys desprs destrenar local i mercs a la collaboraci de la Caixa Laietana, ha estat possible collocar al vestbul de lAgrupaci la Pedra del Centenari. Lobra escultrica s un alt relleu fet amb pedra dUlldecona beig i realitzat per Joan Sol, seguint el disseny del mateix cartell que lartista mataron Manuel Cusachs va fer quan lAgrupaci va celebrar els 100 anys dexcursionisme Mataron (1898-1998). Lacte dinauguraci va comptar amb una nombrosa assistncia per part dels socis. Desprs dun breu parlament a crrec del nou president en Vctor Ligos, es va fer un brindis per donar les grcies a tots el que han fet possible aquest acte.

El dijous 8 de setembre de 2011 -derogada lanterior convocatria del mes de juny- en Assemblea General Extraordinria i complint el mandat estatuari, es va procedir a lelecci del nou equip que assumir la direcci de la nostra Entitat. A lelecci es present una sola candidatura, encapalada per Vctor Ligos, i hi va haver consens dacceptaci per part de lAssemblea, per la qual cosa sels don total confiana. Com ha deixat escrit el President, Vctor Ligos, en la seva carta de presentaci de la candidatura: Es presenten temps difcils per al futur de la continutat de lentitat, hem de saber encarrilar-la per tal que sapleguin a ella nova saba, gent que pugui ser el relleu i la continutat de les activitats. Que spiguen adaptar-la als nous processos organitzatius i noves formes dentendre lexcursionisme.La nova Junta ha quedat formada per: Vctor Ligos (president), Enric Castells (vicepresident), Llus Filb (secretari), David Cspeces (tresorer) i Salvador Alsina (vocal). Benvinguts, molta sort i bona feina.Recollint lopini general, cal manifestar el reconeixement a la Junta sortint per la seva important i beneficiosa tasca. En els quatre anys sha fet una molt bona feina, que en les circumstncies difcils actuals s ben meritori. Shan consolidat activitats considerades clssiques (Marxassa, Marxeta, Certascan, Cursos descalada, despeleologia, de barrancs, etc.), i sha incrementat amb una nova activitat; lOpen Raid. Tamb cal citar la recuperaci de Cingles, una feina que va comenar amb la junta anterior (Xavier Varela) amb laparici dun butllet en constant millora fins a reconvertir-se de nou amb la continuaci de Cingles. I cal esmentar lobertura del nou local, que disposa de les installacions idnies per dotar-nos dun espai digne de cara a la vida social de lAgrupe.A la Junta sortint; Salvador Alsina, Josep M. Amador, Manuela Martn, Ramon Mestres, Jordi Ll. Fors i Joan Vallbona, a tots, moltes grcies.

Noticiari

31423

I N F O R M A C I O N S G E N E R A L S

ACLARIMENTS (Fe derrates...)Al Cingles 100, a la pg 5/333, a la foto de lArxiu Fotogrfic on diu Neus Corominas i ha de dir Roger Armengol

La nova Junta (foto: Joan M. Labrador)

La Junta sortint (foto: Joan M. Labrador)

FUMATA BLANCA: JA TENIM NOVA JUNTANOVETAT EDITORIAL

El temporal de les faves explica una histria en el Matar dels segles XVII i XVIII, un Matar prsper que en aquells anys era la segona ciutat en importncia de Catalunya. I s en aquesta ciutat deconomia potent on en Jordi Carbonell situa uns personatges, ficticis alguns i histrics els ms, que fluctuen per la ciutat barroca amb neguits poc transparents.En Jordi, cirurgi, hi fa una exposici dexpert sobre la cirurgia que es desenvolupava en aquell moment i alhora ens fa reviure els edificis, carrers i places del Matar de fa tres segles. I tamb les institucions civils, les religioses i els oficis, amb els personatges que shi movien, passen per la seva observaci histrica amb un inters que no deixes fins al final.Felicitats Jordi!

JORDI CARBONELL i ROURE, AUTOR DUNA NOVELLA

per Francesc Masriera i BallescEl company i amic histric de lAgrupaci, Jordi Carbonell i Roure, s lautor de la novella El temporal de les faves que es va presentar el divendres 15 dabril de 2011 a la llibreria lbacus de Matar. Lacte va comptar amb una gran assistncia de pblic, i el llibreter gerent de lbacus va comentar que abans de comenar la presentaci ja es van esgotar tots els exemplars. Jordi Carbonell va signar exemplars de la novella en finalitzar la presentaci.El dijous 16 de juny de 2011, a lAssociaci Amics de Ca lArenas, tamb es va presentar aquest llibre que ha publicat Editorial El Toll i que sha hagut de reeditar a causa de la important acollida que va tenir des del primer dia.

Antoni Ribas i Jordi Carbonell a lacte de presentaci de lbacus