ciÈncies naturals aiesfrontmaritim.cat/wp-content/uploads/2014/07/2014-15-estiu-1eso-1i2.pdf2- quan...

15
INS FRONT MARÍTIM Dep. de Ciències Experimentals 1 CIÈNCIES NATURALS A L’ESTIU, 1 r ESO Nom: Grup: Alumnes suspesos : Recordem als alumnes que passen de curs amb la matèria suspesa, que heu d'estudiar del llibre, segons el guió de la pàgina 6, i que només tindreu dret de fer l'examen si heu fet la feina d'estiu. Veure instruccions a la pàgina 6. Alumnes aprovats : Et proposem de fer un treball individual que podràs dur a terme fàcilment només posant una mica d'interès. Pots triar fer els apartats 2 i 3, o be un treball lliure com el que es descriu a l’apartat 1. Aquest treball NO ÉS OBLIGATORI, però si el fas formarà part de les qualificacions de la primera avaluació de 2n d’ ESO. Presentaràs la feina al teu professor de Ciències de Segon el primer dia de classe. 1- EXERCICI LLIURE Pots fer algun treball sobre algún problema ambiental que t’ìnteressi (contaminació, espècies invasores, catàstrofe natural) . Recorda: Que no has de copiar textualment, si no fer resums d’informacions que pots trobar a diaris, o a internet. Seran ben valorades les informacions visuals, com mapes de situació, dibuixos, gràfics, etc. També podríes explicar algun experiment senzill que trobis a Internet i que et vingui de gust fer a casa. Recorda: Has d’incloure els apartats d’un informe de pràctiques (Introducció, material, mètode, resultats, conclusions) i fer algún dibuix i/o fotografia.

Upload: others

Post on 01-Jan-2020

0 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: CIÈNCIES NATURALS Aiesfrontmaritim.cat/wp-content/uploads/2014/07/2014-15-Estiu-1ESO-1i2.pdf2- Quan tinguis les 9 mostres, les poses dins de plecs de papers de diari. Entre plec i

INS FRONT MARÍTIM Dep. de Ciències Experimentals

1

CIÈNCIES NATURALS A L’ESTIU, 1r ESO Nom: Grup: Alumnes suspesos : Recordem als alumnes que passen de curs amb la matèria suspesa, que heu d'estudiar del llibre, segons el guió de la pàgina 6, i que només tindreu dret de fer l'examen si heu fet la feina d'estiu. Veure instruccions a la pàgina 6.

Alumnes aprovats : Et proposem de fer un treball individual que podràs dur a terme fàcilment només posant una mica d'interès. Pots triar fer els apartats 2 i 3, o be un treball lliure com el que es descriu a l’apartat 1. Aquest treball NO ÉS OBLIGATORI, però si el fas formarà part de les qualificacions de la primera avaluació de 2n d’ ESO. Presentaràs la feina al teu professor de Ciències de Segon el primer dia de classe.

1- EXERCICI LLIURE

Pots fer algun treball sobre algún problema ambiental que t’ìnteressi

(contaminació, espècies invasores, catàstrofe natural) . Recorda: Que no has de copiar textualment, si no fer resums d’informacions que pots trobar a diaris, o a internet. Seran ben valorades les informacions visuals, com mapes de situació, dibuixos, gràfics, etc.

També podríes explicar algun experiment senzill que trobis a Internet i que et vingui de gust fer a casa.

Recorda: Has d’incloure els apartats d’un informe de pràctiques (Introducció, material, mètode, resultats, conclusions) i fer algún dibuix i/o fotografia.

Page 2: CIÈNCIES NATURALS Aiesfrontmaritim.cat/wp-content/uploads/2014/07/2014-15-Estiu-1ESO-1i2.pdf2- Quan tinguis les 9 mostres, les poses dins de plecs de papers de diari. Entre plec i

INS FRONT MARÍTIM Dep. de Ciències Experimentals

2

2- PRESENTACIÓ D'UN HERBARI UN HERBARI ÉS UNA COL·LECCIÓ DE PLANTES SEQUES I BEN PREMSADES. ET PROPOSEM QUE PRESENTIS UN PETIT HERBARI DE PLANTES QUE PUGUIS TROBAR AL LLOC ON PASSES L'ESTIU. 1- Primer de tot cal aconseguir alguns diaris vells. Serviran per assecar les plantes quan les premsem i que no es floreixin per l’acció dels fongs i la humitat. Recorda que és molt important ser moderat quan recollim mostres, hem d’estudiar la natura i no destrossar-la! El material que hauràs de recollir és el següent: -3 fulles de tres arbres de diferent espècie -3 fulles d’arbustos , també diferents, -3 herbes senceres si no són massa grans o bé un fragment. Has de saber el nom o que alguna persona gran te’l digui, o també el pots buscar a les webs que hem escrit a continuació. 2- Quan tinguis les 9 mostres, les poses dins de plecs de papers de diari. Entre plec i plec cal posar més papers per què absorbeixin la humitat. 3- A continuació es premsen per que quedin ben planes, posant a sobre un bon pes, per exemple 2 ó 4 volums d'enciclopèdia, o una fusta i pedres a sobre. 4-Cal canviar els diaris un cop al dia durant els 3 primers dies, després cada dos dies fins que vegis que les plantes són ben seques. http://www.infovisual.info/01/053_es.html Parts de les plantes. http://www.xtec.es/col-anunciata-cerdanyola/plantes/benvinguda.htm plantes de Collserola. http://herbarivirtual.uib.es/cas-med/estatic/quees.html http://www.unex.es/botanica/plantaex/index.htm Plantes de Extremadura

Page 3: CIÈNCIES NATURALS Aiesfrontmaritim.cat/wp-content/uploads/2014/07/2014-15-Estiu-1ESO-1i2.pdf2- Quan tinguis les 9 mostres, les poses dins de plecs de papers de diari. Entre plec i

INS FRONT MARÍTIM Dep. de Ciències Experimentals

3

5- Has d’elaborar un petita fitxa, com la que tens a continuació, per a cada mostra: En cas que no sàpigues el nom, posa-hi una ratlla.

7- PRESENTACIÓ Doblega un full Din-A3 pel mig i a dins hi poses la planta ja seca. A fora, pel davant , hi enganxes la fitxa.

NOM POPULAR : nom en català nom en castellà nom en anglès nom en una altra llengua NOM CIENTÍFIC: Nom científic (Recorda que si escrius a ma ha d'anar subratllat) DIA DE RECOL·LECCIÓ LLOC DE LA RECOL·LECCIÓ Dir si és un arbust, un arbre o una planta herbàcia Tipus de fulla, segons la forma del limbe. Tipus de fulla segons el marge del limbe. Hàbitat (a quin ambient viu )

Page 4: CIÈNCIES NATURALS Aiesfrontmaritim.cat/wp-content/uploads/2014/07/2014-15-Estiu-1ESO-1i2.pdf2- Quan tinguis les 9 mostres, les poses dins de plecs de papers de diari. Entre plec i

INS FRONT MARÍTIM Dep. de Ciències Experimentals

4

3- ELS ANIMALS DEL TEU VOLTANT

Ara escull dos animals: un vertebrat i un invertebrat. Haurien de ser animals que puguis mirar o tocar directament (al camp, al mar, a una peixateria, un animal domèstic, o del zoo, o d'un aquari...) Molta atenció amb els invertebrats. En pots trobar al camp, als jardins, a la platja o les roques, a la peixateria... Si l’has agafat amb un pot de vidre per poder-lo observar, fes forats a la tapa i torna’l després al lloc on l’has trobat.. Pren precaucions, alguns dels que viuen a sota de les pedres piquen. Recorda que els caragols a l'estiu semblen morts però no ho estan; si els poses en un lloc on tinguin menjar i humitat es despertaran. Omple la taula:

ANIMAL

On l’has observat o trobat?

Característiques físiques:

Quina mida aproximada té?

Parts del cos?

Esquelet extern o intern? Com és?

Té potes? Quantes?

D'altres apèndix (en cas dels

Artròpodes, o dels Peixos)

Té ales ? Quantes?

A part de la pell, te algun altre recobriment?

Page 5: CIÈNCIES NATURALS Aiesfrontmaritim.cat/wp-content/uploads/2014/07/2014-15-Estiu-1ESO-1i2.pdf2- Quan tinguis les 9 mostres, les poses dins de plecs de papers de diari. Entre plec i

INS FRONT MARÍTIM Dep. de Ciències Experimentals

5

Forma de vida

De què s’alimenta?

Com s'alimenta?

Com és la respiració?

Quins òrgans dels sentits tenen?

(tacte, vista oida,

olfacte)

Com es reprodueix?

Hàbitat (a quin tipus d'ambient

viu)

Dibuixa i pinta els animals que has triat; també pots incorporar una foto en cas que l'hagis fet tu. També pots incloure observacions del seu comportament en cas que estigui viu. O d'altres característiques que destaquin.

Page 6: CIÈNCIES NATURALS Aiesfrontmaritim.cat/wp-content/uploads/2014/07/2014-15-Estiu-1ESO-1i2.pdf2- Quan tinguis les 9 mostres, les poses dins de plecs de papers de diari. Entre plec i

INS FRONT MARÍTIM Dep. de Ciències Experimentals

6

Alumnes suspesos : ALUMNES AMB LES CN DE 1R PENDENTS

1. Has d'estudiar del llibre, segons el guió adjunt. Al Setembre podràs fer un examen de recuperació de tota la matèria.

2. Mira el llibre1, al final de cada tema hi ha unes Activitats Finals. Cal fer-les totes

excepte les marcades amb el símbol , i presentar-les classificades per temes. Si tens els llibres antics, en comptes d'aquestes, caldrà que facis les Activitats de Síntesi que hi ha al final de cada tema del llibre1.

3. Fes les activitats fotocopiades a partir de la pàgina següent, que corresponen al llibre 2. . Aquestes feines comptaran un 30% de la nota final. RECORDA Només tindras dret a fer l'examen si has fet la feina d'estiu. Presentaràs la feina el dia de l’examen.

Parts dels llibres de Ciències que cal estudiar : LLIBRE DE TEXT: Biologia i Geologia 1, ed. Casals Tema Pàgines ( llibre antic ) Pàgines T.2 26, 27 24-25 T.5 72, 74, 75. De 76 a 89 64-66-67. De 68 a 77 T.6 92 a 99. De 82 a 89 T. 7 108 a 111. 115 a 117. De 96 a 99- 103 a 106 T. 8 125 a 133. 113 a 121 T. 9 142 a 147. 150 a 153. De 128 a 133 - 136 a 139 T. 10 161 a 178. 145-161 T. 11 182 a 195 De 165 a 178 LLIBRE DE TEXT: Biologia i Geologia 2, ed. Casals Tema Pàgines ( llibre antic ) Pàgines T. 1 5 a 10. 15. De 5 a 11 T.2 30 a 33. 41 a 43. 27 a 31 . p. 38 - 42 - 43 - 45 T. 3 56 i 57. 59 a 65. 49 a 55 - p. 57 T. 4 78 i 79. 84 i 85. 68-69-74-75 T. 5 94 a 105. 108. De 81 a 95. T. 6 114. De 116 a 123.

De 126 a 129 99-100- De 102 a 109 112-113-114-115

GUIA PER A PREPARAR L'EXAMEN DE CIÈNCIES NATURALS DE PRIMER CURS

Page 7: CIÈNCIES NATURALS Aiesfrontmaritim.cat/wp-content/uploads/2014/07/2014-15-Estiu-1ESO-1i2.pdf2- Quan tinguis les 9 mostres, les poses dins de plecs de papers de diari. Entre plec i

!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!INS FRONT MARÍTIM Dep. de Ciències Experimentals

DEURES D'ESTIU CIÈNCIES NATURALS 1R ESO Alumnes suspesos Activitats del llibre 2 Nom : Grup : Data :

Page 8: CIÈNCIES NATURALS Aiesfrontmaritim.cat/wp-content/uploads/2014/07/2014-15-Estiu-1ESO-1i2.pdf2- Quan tinguis les 9 mostres, les poses dins de plecs de papers de diari. Entre plec i

39

Ed

ito

ria

l C

asa

ls

Ma

te

ria

l fo

to

co

pia

ble

1. Completa aquest text:

L’orogènesi és un procés , és a dir,

de del relleu. La és el

procés de desgast dels materials que

formen el relleu. La és la transformació

dels sediments en roques .

2. Observa aquestes fotos de diferents trams d’un riu,

identifica’ls i explica quin procés del modelat del

relleu té lloc en cada un.

3. Indica si les afirmacions següents són vertaderes

o falses. En el cas que siguin falses, corregeix-les

perquè siguin vertaderes.

a   Les platges són acumulacions de sorra sobre la

costa.

b   Els tómbols són dipòsits sorrencs paral·lels a la

costa.

c   Un torrent d’alta muntanya es mou per un pen-

dent poc pronunciat i presenta dos trams: conca

de recepció i canal de desguàs.

d   Les roques calcàries es dissolen per un procés

de meteorització física anomenat carbonatació.

e   Els sediments són els materials que els agents

geològics externs dipositen a les conques de

sedimentació en capes horitzontals o estrats.

Les  roques  sedimentàries4. Identifica les roques següents, segons que siguin

detrítiques, químiques, bioquímiques o orgàniques.

Detrítica Química Bioquímica Orgànica

Lumaquel·la

Guix

Conglome-

rat

Carbó

Gres

Halita

5. Explica què és un mapa geològic i quina informa-

ció inclou.

Representació  del  relleu6. Relaciona cada concepte amb la seva definició.

1. Escala

numèrica

A. indica la inclinació res-

pecte a l’horitzontal que

presenta el vessant d’una

muntanya.

2. Escala

gràfica

B. És la distància en altu-

ra entre dues corbes de

nivell contigües.

3. Corba

de nivell

C. És l’escala definida per

dos nombres separats per

dos punts i que no tenen

unitats de distància.

4. Equidistància D. És una línia imaginària

que uneix tots els punts

que es troben a la mateixa

altura sobre el nivell del

mar.

5. Pendent E. És l’escala definida mit-

jançant un segment que

indica la seva equivalèn-

cia amb la realitat.

Activitats  de  reforç

03_DESEN_BG2_cat.indd 39 12/04/11 00:55

Page 9: CIÈNCIES NATURALS Aiesfrontmaritim.cat/wp-content/uploads/2014/07/2014-15-Estiu-1ESO-1i2.pdf2- Quan tinguis les 9 mostres, les poses dins de plecs de papers de diari. Entre plec i

59

Ed

ito

ria

l C

asa

ls

Ma

te

ria

l fo

to

co

pia

ble

4. Assenyala quines de les frases següents són ver-

taderes (V) i quines falses (F). En aquest últim cas,

escriu-les correctament.

V F1.   Els volcans són freqüents en llocs

on freguen dues plaques.

2.  Quan xoquen dues plaques, una sol

submergir-se sota l’altra.

3.  L’enfonsament de les plaques origi-

na corrents de convecció.

4.  Durant l’orogènesi els sediments es

comprimeixen i es pleguen.

5.  Les muntanyes es formen exclusiva-

ment en xocar dues plaques.

6.  A les vores passives no solen pro-

duir-se terratrèmols.

7.  Les plaques tectòniques estan for-

mades exclusivament de mantell sòlid.

8.  Els terratrèmols són vibracions que

es transmeten des del nucli terrestre.

Volcans  5. Escriu al costat de cada definició la part del volcà

de què es tracta:

a   És l’orifici de sortida de la lava:

b   Nom que reben, en general, els fragments sò-

lids que llança el volcà:

c   És la zona subterrània on s’acumula el magma:

d   És el conducte per on ascendeix el magma du-

rant una erupció:

e   És la part visible del volcà, format pels materials

que llança:

f   Mantell o capa de lava que cobreix els vessants

d’un volcà:

Terratrèmols6. Explica què són i com s’originen els terratrèmols.

1. Observa el dibuix i indica el nom de cada zona de

l’interior de la Terra assenyalada amb un nombre.

1

2

3

4

5

6

L’energia  interna2. Explica com s’originen i com es desplacen els cor-

rents de convecció del mantell.

3. Completa aquestes frases amb les paraules se-

güents: passiva, separen, continental, oceàniques,

contínua, sediments, mantell, residual.

– La litosfera és una capa .

– Les plaques oceàniques tenen escorça oceà-

nica i .

– Les plaques mixtes tenen escorça oceànica i es-

corça .

– La capa sòlida del mantell es diu mantell

.

– En les vores constructives les plaques se

.

– Quan dues plaques xoquen, una de les dues

s’enfonsa en el .

– Si dues plaques es mouen i freguen entre si, es

diu que formen una vora .

– Les plaques que no tenen escorça continental re-

ben el nom de plaques .

Activitats  de  reforç

03_DESEN_BG2_cat.indd 59 12/04/11 00:56

Page 10: CIÈNCIES NATURALS Aiesfrontmaritim.cat/wp-content/uploads/2014/07/2014-15-Estiu-1ESO-1i2.pdf2- Quan tinguis les 9 mostres, les poses dins de plecs de papers de diari. Entre plec i

60

Ed

ito

ria

l C

asa

ls

Ma

te

ria

l fo

to

co

pia

ble

Deformació  de  les  roques  de  l’escorça7. Completa el text següent amb aquestes paraules:

pla, lliscament, discontinuïtat, resistència, ruptura,

fractura, tectòniques.

«Una falla és una que es forma per

en les roques superficials de la

Terra quan les forces superen

la de les roques. La zona de

té una superfície generalment ben de-

finida denominada de falla i la seva

formació va acompanyada d’un .»

Les  roques8. El granit és una roca magmàtica formada exclu-

sivament per la unió de grans de tres minerals:

quars, feldspat i mica.

– Quin és l’origen d’aquest tipus de roques?

– Es pot deduir en quines condicions es van re-

fredar els minerals que componen aquesta roca?

Per què?

– Quin nom reben, en general, les roques que es-

tan formades per minerals que formen grans cris-

talls, fàcilment visibles?

03_DESEN_BG2_cat.indd 60 12/04/11 00:56

Page 11: CIÈNCIES NATURALS Aiesfrontmaritim.cat/wp-content/uploads/2014/07/2014-15-Estiu-1ESO-1i2.pdf2- Quan tinguis les 9 mostres, les poses dins de plecs de papers de diari. Entre plec i

81

Ed

ito

ria

l C

asa

ls

Ma

te

ria

l fo

to

co

pia

ble

1. Completa aquest text col·locant al lloc correcte les

paraules següents: funcions, nutrició, medi, orga-

nisme, transforma, créixer, orgànica.

«Es diu el conjunt de processos pels

quals l’ incorpora, i utilit-

za les substàncies del que l’envolta.

La seva finalitat és obtenir matèria que

li serveixi per i mantenir les seves

vitals.»

2. Indica si les afirmacions següents són vertaderes

o falses. En aquest últim cas, escriu-les correcta-

ment.

a   La nutrició heteròtrofa dels éssers vius depèn de

l’energia de la llum.

b   La majoria dels bacteris té nutrició autòtrofa fo-

tosintètica.

c   Solament els animals obtenen energia per mitjà

de la respiració cel·lular.

d   Es diu metabolisme el conjunt de reaccions quí-

miques que es produeixen en els éssers vius.

e   La sacarosa és la molècula de transport d’ener-

gia més abundant en els éssers vius.

f   La respiració cel·lular es realitza a l’interior dels

cloroplasts.

g   La fermentació es realitza en els mitocondris

però no produeix gaire energia.

h   Totes les plantes tenen nutrició autòtrofa fotosin-

tètica.

3. Escriu al costat de cada frase el terme a què fa

referència:

a   Tubs per on puja la saba bruta.

b   Pigment que dóna color verd a les plantes.

c   Gas que s’utilitza en la fotosíntesi.

d   Vasos per on circula la saba elaborada.

e   Orgànuls de les plantes que capten l’energia de

la llum.

   f   Gas que es produeix en la fotosíntesi i s’allibera

a través dels estomes.

g   La formen l’aigua i la matèria orgànica produïda

en la fotosíntesi.

h   Lloc on habitualment es realitza la fotosíntesi en

els vegetals.

4. Escriu al costat de cada nombre el procés de nu-

trició dels protozous que s’hi està realitzant. Has

d’utilitzar aquests conceptes: digestió, catabolis-

me, defecació, anabolisme, fagocitosi, vacúol ali-

mentari.

1 2

Lisosomes

Molècules

petites

Molècules grans

+

Energia

química

O

2

CO

2

+

H

2

O

3

4

5

6

5. Els fongs i els protozous són organismes heterò-

trofs però es diferencien en la forma com digerei-

xen els aliments. Explica per què.

Activitats  de  reforç

03_DESEN_BG2_cat.indd 81 12/04/11 17:05

Page 12: CIÈNCIES NATURALS Aiesfrontmaritim.cat/wp-content/uploads/2014/07/2014-15-Estiu-1ESO-1i2.pdf2- Quan tinguis les 9 mostres, les poses dins de plecs de papers de diari. Entre plec i

82

Ed

ito

ria

l C

asa

ls

Ma

te

ria

l fo

to

co

pia

ble

6. Escriu l’aparell que realitza en els animals les se-

güents funcions:

a   Conté un líquid que transporta els nutrients.

b   Transforma els aliments en substàncies més

senzilles.

c   Proporciona a la sang l’oxigen que necessiten

les cèl·lules.

d   Filtra i elimina substàncies tòxiques.

e   Transporta els gasos fins a les cèl·lules.

   f   Permet el pas de les substàncies simples de

l’aliment a la sang.

7. Copia les frases i escriu al costat de cadascuna el

nom que rep aquest organisme segons la manera

en què aconsegueix l’aliment.

S’alimenten de vegetals.

Viuen a costa d’un altre organisme,

sense matar-lo.

S’uneixen permanentment a un altre

organisme amb benefici mutu.

S’alimenten de matèria orgànica no

viva.

Es beneficien d’altres organismes

sense causar-los un perjudici.

Capturen i maten altres animals per

alimentar-se’n.

03_DESEN_BG2_cat.indd 82 12/04/11 17:05

Page 13: CIÈNCIES NATURALS Aiesfrontmaritim.cat/wp-content/uploads/2014/07/2014-15-Estiu-1ESO-1i2.pdf2- Quan tinguis les 9 mostres, les poses dins de plecs de papers de diari. Entre plec i

101

Ed

ito

ria

l C

asa

ls

Ma

te

ria

l fo

to

co

pia

ble

1. Indica si les frases següents són vertaderes o fal-

ses. En aquest últim cas, escriu-les correctament.

a   Es diu estímul un tipus de resposta especial dels

éssers vius.

b   Només els animals són capaços de captar els

estímuls de l’exterior.

c   Els estímuls poden ser químics o físics.

d   Els vegetals responen als estímuls del medi que

els envolta.

e   Tots els éssers vius són capaços de reaccionar

davant els canvis en el medi.

f   Per a un ésser viu la relació amb altres éssers

vius no és una font d’estímuls.

2. Escriu al costat de cada frase si la reacció de la

planta pertany als tropismes o a les nàsties.

a   Els gira-sols s’orienten cap al sol.

b   La planta es dirigeix cap a la llum.

c   La flor de campaneta es tanca durant la nit.

d   Les arrels d’una planta s’orienten cap a l’aigua.

e   La flor de la tulipa s’obre en augmentar la tem-

peratura.

3. Relaciona la funció de relació amb els òrgans, apa-

rells o sistemes que la realitzen.

1. Executa les respostes

de moviment o despla-

çament.

A. Sistema nerviós

2. Segrega hormones

que van a parar a la

sang.

B. Òrgans dels sentits

3. Condueix l’impuls

nerviós sensitiu.

C. Glàndules exocrines

4. Segreguen substànci-

es a l’exterior del cos.

D. Sistema endocrí

5. Capten els estímuls

del medi.

E. Aparell locomotor

4. Completa aquest text, col·locant en el lloc correcte

aquestes paraules: artròpodes, cordó, aràcnids,

òrgans, ganglis, mol·luscs.

«Els i els (insect es, crus-

tacis, i miriàpodes) tenen un doble

nerviós ventral format per

i nervis, i a més tenen uns

dels sentits molt ben desenvolupats.»

5. Assenyala les característiques que pertanyen a la

reproducció sexual i a la asexual.

a   Els descendents procedeixen d’un únic proge-

nitor.

b   Els descendents són idèntics entre si.

c   Els descendents són semblants als seus pares.

d   Tots els individus tenen la mateixa informació

genètica.

e   Els descendents són idèntics al seu progenitor.

   f   Es generen descendents genèticament dife-

rents entre si.

g   Procedeixen de la unió de cèl·lules especials

anomenades gàmetes.

6. Quin tipus de reproducció asexual està represen-

tat en aquest dibuix? Explica en què consisteix.

7. Durant la reproducció sexual de les falgueres es

produeixen meiòspores. En què es diferencien dels

gàmetes?

8. Explica la diferència entre el desenvolupament em-

brionari d’un animal vivípar i un altre ovovivípar.

Activitats  de  reforç

03_DESEN_BG2_cat.indd 101 12/04/11 17:05

Page 14: CIÈNCIES NATURALS Aiesfrontmaritim.cat/wp-content/uploads/2014/07/2014-15-Estiu-1ESO-1i2.pdf2- Quan tinguis les 9 mostres, les poses dins de plecs de papers de diari. Entre plec i

118

Ed

ito

ria

l C

asa

ls

Ma

te

ria

l fo

to

co

pia

ble

Ecosfera,  biosfera  i  ecosistema1. Escriu al costat de cada definició el concepte que

es defineix.

Conjunt de característiques del lloc on

habita un ésser viu.

Capa de la Terra on viuen els éssers

vius.

Conjunt de poblacions que habiten

una zona natural.

Ciència que estudia les relacions dels

éssers vius entre si i amb els factors

del medi ambient.

Conjunt d’individus d’una mateixa es-

pècie que habiten una zona determi-

nada.

Àrea natural en què es desenvolupa

una comunitat.

Els  factor  abiòtics2.    Diferencia entre medi i substrat.

Relacions  biòtiques3. Indica almenys tres beneficis que obté una espè-

cie en què existeix una relació intraespecífica en-

tre els seus membres.

4. Indica si les frases següents són vertaderes o fal-

ses. En aquest últim cas, escriu la frase correcta-

ment.

a   Les plantes utilitzen l’aigua per realitzar la foto-

síntesi.

b   Els organismes heteròtrofs s’alimenten de la

matèria orgànica.

c   Els organismes autòtrofs alliberen oxigen en la

respiració.

d   L’energia d’un ecosistema realitza un recorregut

cíclic.

e   Les restes dels éssers vius són descompostes

pels organismes del sòl.

 f   Els éssers vius d’un ecosistema necessiten una

aportació contínua d’energia.

5. Copia i completa aquesta xarxa tròfica, incloent en

el lloc correcte aquests éssers vius: serp, granota

i plantes.

Guineu

Papallona

àguila

?

saltamartí

?

?

ratolí

Cereals

6. Quina cadena tròfica natural pot formar-se amb

aquests éssers vius?: flor, duc, serp, gripau, pa-

pallona.

Successió  ecològica7. Classifica les successions que es produeixen en

aquests llocs en successions primàries i succes-

sions secundàries: camp de cultiu abandonat, illa

volcànica acabada d’emergir, duna, bosc incen-

diat, badia contaminada, delta en formació.

8. Què és el desenvolupament sostenible?

Activitats  de  reforç

03_DESEN_BG2_cat.indd 118 12/04/11 17:05

Page 15: CIÈNCIES NATURALS Aiesfrontmaritim.cat/wp-content/uploads/2014/07/2014-15-Estiu-1ESO-1i2.pdf2- Quan tinguis les 9 mostres, les poses dins de plecs de papers de diari. Entre plec i

136

Ed

ito

ria

l C

asa

ls

Ma

te

ria

l fo

to

co

pia

ble

Els  biomes  terrestres1. Indica si les frases següents sobre els biomes són

vertaderes o falses. En aquest últim cas, escriu la

frase correctament.

a   Cada bioma desenvolupa una vegetació i una

fauna semblants.

b   Tots els biomes són terrestres perquè tenen com

a base els vegetals.

c   Els biomes terrestres es distribueixen a l’atzar.

d   Els biomes es distingeixen uns dels altres pel

seu clima.

e   Les zones situades en un mateix continent tenen

el mateix bioma.

f   Els principals factors climàtics dels biomes són

la temperatura i la pluviositat.

El  sòl2.    Completa aquest text, col·locant al lloc correcte

les paraules següents: substàncies, biocenosi,

residus, fongs, ecosistemes, descomponedors,

aliment.

«La o comunitat del sòl actua com

a suport de les plantes i dels animals que viuen

en els terrestres. S’hi acumulen

vegetals i animals. Aquestes restes

orgàniques serveixen d’ als organis-

mes ( i alguns bacteris),

que els converteixen en orgàniques

més senzilles.»

El  bosc3. Explica les diferències que hi ha entre un bosc

amb arbres de fulla perenne d’un lloc amb pluges

escasses i estius calorosos i un de clima humit i

calorós durant tot l’any.

4. Completa aquest text:

«L’incendi d’un bosc provoca una pèrdua de la

de manera que el queda

desprotegit i és erosionat per la pluja i el .

L’hàbitat dels animals queda destruït i moltes

abandonen la zona o moren.»

Els  biomes  aquàtics5. Escriu al costat de cada frase el curs del riu al qual

fa referència:

– S’hi produeix la sedimentació dels materials

gruixuts: .

– Es caracteritza pel flux lent de l’aigua:

.

– El llit és gairebé horitzontal:

.

– Les aigües solen enterbolir-se lleugerament:

.

– Es caracteritza pel fort pendent del seu llit:

– L’aigua pot transportar pedres i blocs de roca:

.

6. Relaciona el tipus d’ecosistema marí amb les se-

ves característiques i un exemple.

Tipus  ecosistema Característiques   ExempleA. Ecosistema marí 1. Són ecosistemes en

què es barregen aigües

dolces i aigües marines.

a. Estany

B. Ecosistema d’ai-

gües estancades

2. Són masses d’aigua

que es mouen sobre els

continents.

b. Oceà

C. Ecosistema d’ai-

gües corrents

3. Són ecosistemes d’ai-

gua salada.

c. Albufera

D. Ecosistemes

costaners

4. Són masses d’aigua

acumulades en depressi-

ons de la superfície dels

continents.

d. Riu

7. Identifica en el dibuix els diferents tipus d’organis-

mes aquàtics marins.

Activitats  de  reforç

03_DESEN_BG2_cat.indd 136 12/04/11 17:05