cie speio 5 i 6 e piia 1012 as - fundacion vicente ferrer€¦ · de la superfície d’anantapur...

L’entorn naturalCicle superior: 5è i 6è de primària (10-12 anys)

Programa School to School

Diapositives Diapositives 1 i 2 El clima a anantapur

L’escola amb la qual fem l’intercanvi està situada a l’Estat d’Andhra Pradesh, una regió humida i calorosa de l’Índia. Com que l’estat d’Andhra Pradesh és força gran, ens centrarem en l’entorn natural d’una zona en concret, que és el districte d’Anantapur. Aquest dis-tricte té un problema molt greu de sequera crònica i el seu clima és semiàrid, és a dir, que plou amb prou feines tres o quatre vegades a l’any. És el segon entorn més sec de l’Índia, que és un país amb una gran diversitat de climes diferents, com pots veure al mapa.

El clima és el conjunt de condicions atmosfèriques que té una zona. Les temperatures, les pluges, la humitat, el vent, la qualitat de l’aire... tot això forma el clima d’una regió. Cada zona del planeta té el seu propi clima, com es pot veure al mapa del món. Les zones hiperàri-des són els deserts. Les zones de fred són les que estan a prop del Pol Nord i el Pol Sud. Quin clima té Espanya? I dins d’Espanya, quin tipus de clima és el de la teva regió?

Les zones àrides tenen problemes de desertificació, que significa que el sòl es va assecant i no s’hi pot conrear. El clima en aquestes zones és així:

• Hi plou poc i de forma irregular i imprevisible.• La temperatura varia molt: calor durant el dia i força fred a la nit.• Els sòls són pobres en matèria orgànica.• Hi ha poca aigua per al consum humà.

El clima a Anantapur

Diapositiva 1

Diapositiva 2

El clima a Anantapur



Diapositives Diapositives 3, 4 i 5El monsó i lEs plugEs

A Anantapur hi plou poc, la meitat que a la resta d’Andhra Pradesh, però quan plou ho fa amb força, provocant inundacions i riuades com la que es veu a la fotografia. La força de la pluja és tan gran que la terra no pot absorbir tota l’aigua de cop. Els rius s’omplen massa i hi ha inundacions, com a la foto: l’aigua no es pot aprofitar i a més causa danys a les poblacions i a les cases. A més, les pluges torrencials es porten amb si els nutrients de la terra. Has vist alguna vegada imatges d’una inundació?

A l’estiu i a la tardor arriba un vent molt fort que es diu Monsó. El Monsó bufa des del sud entre juny i setembre, que és quan més plou i hi ha inundacions. També bufa des del nord a l’octubre i novembre: en aquests mesos plou una mica menys. El Monsó porta tanta pluja a l’estiu degut a la calor. A l’estiu la temperatura alta escalfa la terra fins que està més calenta que l’oceà. Aquesta calor evapora l’aigua que puja fins a les muntanyes provocant una borrasca. Quan arriba a dalt, l’aigua es refreda i cau en forma de pluja. El Monsó bufa fort des del mar i porta la borrasca una vegada i una altra cap a la terra, provocant pluja tota l’estona. Aquí tens dos esquemes que expli-quen tot el procés.

Quan passa l’estiu la temperatura baixa vuit o nou graus, l’aigua s’evapora menys i es formen menys borrasques. El Monsó també bufa menys i això fa que les pluges siguin menys intenses i més irregulars. En aquesta zona no hi ha quatre estacions, tal i com tenim nosaltres. Allà les dues grans estacions són l’estació seca i l’estació de pluges.

Diapositiva 4

El monsó i les pluges

Diapositiva 5


Diapositiva 3




Diapositives Diapositives 6 i 7agricultura

Aquestes dones estan cultivant la terra a Anantapur. El problema és que a causa de la sequera i l’escassetat de pluges les collites moltes vegades són dolentes i la pagesia s’arruïna. El 75% de les famílies d’aquesta zona depenen de l’agricultura.

Per culpa de les males collites, moltes persones i famílies pobres se’n van a viure a la ciutat, perquè del camp no poden viure. Però a la ciutat no sempre troben una situació millor: la seva escassa formació els porta a optar només a treballs precaris, la qual cosa implica uns sous baixos i, en definitiva, males condicions de vida.

Una mica més de la meitat del territori d’Anantapur és terra de cultiu, tot i que el sòl és de mala qualitat i poden conrear-s’hi poques coses. El vent i la sequera fan que la terra sigui sorrenca i plena de pedres, cosa que fa que produeixin molt poc. A la zona d’Anantapur les famílies viuen sobretot del cacauet, que és el principal cultiu de la regió ja que resisteix un clima amb molt poques pluges i altes temperatures. A part del seu valor alimentari, del cacauet se n’obté també oli i mantega. A l’Índia l’oli de cacauet és molt popular a la cuina.

Però conrear només cacauet dóna molts problemes:• Els cacauets es paguen molt malament als mercats, donen pocs diners a la pagesia.• El cacauet fa que el sòl es torni cada vegada més pobre. La terra produeix menys.• Conrear sempre el mateix no és res bé per a la terra. Les plagues d’insectes i fongs es fan cada vega-

da més forts quan es repeteix una mateixa collita sense alternar-la amb altres cultius.

Per això s’està potenciant que la pagesia diversifiqui els seus cultius amb noves espècies que també s’adaptin al clima de la regió. S’han distribuït més de 4 milions de plantes que cobreixen més de 25.000 hectàrees i que permeten combinar collites de curt termini (com els tomàquets), de mig termini (com la banana) o de llarg termini (com el mango). A més s’està promovent que les famílies engeguin un petit hort familiar als jardins de les seves cases i així poder proveir-se directament d’algunes hortalisses.

Diapositiva 6

Agricultura

Diapositiva 7

Agricultura



Diapositives Diapositives 8 i 9 la rEforEstació

No hi ha massa boscos al districte d’Anantapur, però els boscos són imprescindibles per millorar les condicions de vida. Un 10,5% de la superfície d’Anantapur és bosc, però el necessari seria acon-seguir-ne almenys un 34%. Els boscos són fonamentals perquè:

• Fan que la terra sigui més forta i combaten l’erosió del sòl. Això és molt important quan hi ha inundacions.

• Els arbres ajuden al cicle de l’aigua. Guarden l’aigua a la terra i la treuen quan hi ha sequera.

• Els arbres fan que la terra sigui més fèrtils, milloren la qualitat del sòl. A més ajuden a combatre la contaminació.

La sequera i la falta de boscos també és terrible per als animals. No tenen aigua per beure i no hi ha pastura suficient per alimentar-los. Això fa que cada vegada hi hagi menys caps de bestiar a Ananta-pur. Per tot plegat, s’ha engegat un pla per reforestar els boscos de la zona d’Anantapur i així mantenir l’equilibri climàtic de la zona. Ja s’han plantat gairebé 90 hectàrees i s’han repoblat més de 400 pu-jols i s’espera que en 10-15 anys la superfície boscosa s’incrementi fins al 25%.

Diapositiva 8

La reforestació

Diapositiva 8

La reforestació



Diapositives Diapositives 10 i 11 El biogàs

La major part de les famílies utilitza la llenya com a combustible per cuinar i també per escalfar les cases durant la nit. Precisament l’ús excessiu de llenya provoca que augmenti la desertificació, en reduir de forma important el volum dels boscos de la zona. Cada any, una família necessita dos arbres grans sencers per satisfer totes les se-ves necessitats de cuina i de llar. A més el fum de la llenya és nociu per a la respiració i provoca que moltes dones tinguin problemes.

Per frenar aquest consum de llenya, s’estan construint unitats de bio-gàs com a energia alternativa per a les famílies. Per tal d’aconseguir biogàs cal construir un pou de gas prop de la casa com el de la fotografia. Allà dins es tiren 50 quilos de fem de vaca cada dia i es guarden sense aire ni llum. A poc a poc el fem fermenta i es crea el gas metà. Aquest gas és el que després, a través d’un sistema de canonades, arriba a la cuina de cadascuna de les cases. A la foto pots veure a una dona d’Andhra Pradesh utilitzant una cuina que usa biogàs com a combustible, sense llenya.

Diapositiva 10

El biogàs

Diapositiva 11

El biogàs



Diapositives Diapositives 12 i 13 l’accés a l’aigua

A l’Índia no és fàcil per a totes les persones tenir accés a l’aigua. Moltes famílies no tenen aigua corrent a casa i han d’anar-la a buscar fora, a pous i fonts. A la foto veiem a una dona que ha anat a una font a recollir aigua. Omple diversos càntirs i els porta a casa per utilitzar l’aigua a la cuina, per beure i per a la neteja.

Gairebé tot el nostre planeta està cobert d’aigua, però només una mica d’aquesta aigua és dolça i serveix per al consum humà. La ma-joria, a més, està en forma de gel en als pols o està sota terra. Només una petita part està als rius i als llacs.

A l’esquema pots veure com funciona el cicle de l’aigua:• Gràcies al sol, l’aigua s’evapora dels oceans i mars i puja a

l’atmosfera.• A l’atmosfera la temperatura és més baixa, així que el vapor es

refreda i forma núvols.• Quan la temperatura baixa encara més, els núvols retornen l’aigua

a la terra, ja neta, en forma de pluja.• La pluja omple els rius i els llacs que proveeixen a l’ésser humà.

Tot i així, l’aigua dels rius i llacs presenta també perills i cal prendre mesures de seguretat abans de consumir-la. El consum d’aigua no potable és un problema molt greu, pot causar malalties i de vegades fins i tot la mort. A l’Índia, menys de la meitat de les persones tenen accés a aigua segura i potable.

L’accés a l’aigua

Diapositiva 12

Diapositiva 13

L’accés a l’aigua



Diapositives Diapositives 14 i 15El rEg

Els agricultors i agricultores de la zona estan rebent formació perquè utilitzin sistemes de reg adequats. El seu ús permet l’estalvi d’aigua i millora la producció i el rendiment de la terra, així com la diversificació dels cultius.

En una de les fotos pots veure el reg per degoteig, un mecanisme molt eficient de regadiu. El seu gran avantatge és que pot aplicar-se en qualsevol tipus de terreny, no només en els plans sinó també en zones amb pendent o amb desnivells.

Un altre dels sistemes que s’estan implantant és el de reg per asper-sió, que és el de l’altra imatge. L’aigua arriba a les plantes com si fos pluja localitzada, de manera que el reg es reparteix per igual en tot el cultiu. A més aquest sistema evita que l’aigua vagi a estrats massa profunds i torni als aqüífers; el reg per aspersió porta l’aigua a les mateixes arrels de les plantes.

Diapositiva 14

El reg

Diapositiva 15

El reg



Diapositives

Diapositives 16, 17 i 18construccions pEr a l’aigua

La capa de la terra més fèrtil i per tant més important per al cultiu, és la primera capa: la superfície o sòl. Però a Anantapur el sòl s’erosiona per les inundacions i pels forts vents. La capa fèrtil ha de mesurar entorn d’1,30 metres de profunditat. El sòl d’Anantapur té una pro-funditat d’entre 20 i 30 centímetres.

Per lluitar contra l’erosió d’aquesta primera capa de la terra, s’ha construït murs de contenció com el què pots veure a la primera fo-tografia. Així es fan unes petites “terrasses” que frenen l’erosió, les inundacions i el vent, i conserven la qualitat del sòl. La terra que arrossega la pluja se sedimenta en les terrasses, de manera que es retenen els nutrients i s’evita que les terres s’esquerdin i perdin la seva capacitat de cultiu.

Una altra de les construccions importants destinades a estalviar l’aigua i millorar els cultius són les preses. A través d’aquestes s’emmagatzema aigua a l’època de pluges per poder després pro-veir els aqüífers i les poblacions de la regió. Gràcies a elles, l’aigua emmagatzemada es filtra al sòl, enriquint-lo, i arriba als aqüífers i als pous que són utilitzats per desenvolupar activitats agrícoles. Pots veure en les imatges dues fotos d’abans i després de la construcció d’una presa al poble de Rajalavari Palli. No creus que el canvi de pai-satge és espectacular?

Diapositiva 16

Construcciones para el agua

Diapositiva 18

Construccions per a l’aigua

Diapositiva 17

Construccions per a l’aigua

cie speio 5 i 6 e piia 1012 as - fundacion vicente ferrer€¦ · de la superfície d’anantapur...

Documents