cicle de l’aigua. - · pdf fileestablint una política eficient i coherent que...

CICLE DE L’AIGUA

8. Cicle de l’aigua. Objectius específics. Implementació en el planejament

CICLE DE L’AIGUA

L’aigua és un recurs natural limitat i renovable, que esdevé un element indispensable per al desenvolupa-ment de qualsevol activitat diària, la producció industrial i alimentària, la salut i higiene, la llar i fins i tot ellleure. La disponibilitat d’aigua en la conca mediterrània és molt limitada per raó del règim de precipitacions irregu-lar que el caracteritza (concentració de les pluges en les èpoques de menys necessitats hídriques -primavera i tardor-) i determina que l’aigua esdevingui un bé escàs, però també un factor de risc especial-ment a la conca mediterrània a causa de la torrencialitat de les pluges. Davant de l’escassetat d’aigua, es genera una forta competència, tant entre els diferents usos d’aquest re-curs, com entre aquests i el medi. Com a conseqüència, els ecosistemes naturals han patit una degradacióimportant tant per la sobreexplotació dels recursos hídrics com pels usos que se’n fa i la contaminació asso-ciada que aquests comporten. La Directiva 2000/60/CE, per la que s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües, té com a principal objectiu preservar i millorar la qualitat del medi aquàtic de la Comunitat Europea, establint una política eficient i coherent que té en compte els diferents graus de diversitat i vulnerabilitat del conjunt de sistemes aquàtics que integren la comunitat. En el seu article 1, s’estableix el marc de protecció de les aigües que té com a finalitat:

− Preveure l’empitjorament addicional i la protecció i millora de l’estat dels ecosistemes aquàtics. − Promoure l’ús sostenible de l’aigua basat en la protecció a llarg termini dels recursos hídrics. − Aplicar mesures específiques de reducció progressiu dels abocaments, emissions i les pèrdues de

substàncies prioritàries. − Garantir la reducció progressiva de la contaminació de les aigües subterrànies i evitar noves

contaminacions. − Contribuir a la reducció dels efectes de les inundacions i sequeres.

L’assoliment de tots aquests objectius per permetrà aconseguir un major grau de protecció dels sistemes aquàtics i garantir a curt i llarg termini la qualitat de les aigües comunitàries. Els instruments urbanístics poden preveure i pal·liar aquests efectes negatius o bé agreujar-los, en funció delmodel d’ordenació adoptat. Cal, per tant, que els plans assumeixin com a objectius la prevenció dels riscshidrològics, la reducció del consum d’aigua i uns nivells de qualitat adequats.

8.1. Objectius del planejament Objectius generals

Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs en el marc d’un model territorial globalment eficient.

Objectius específics

1. Prevenir els riscs hidrològics. 2. Protegir els recursos hídrics i minimitzar el consum d’aigua de-

rivat del planejament.

3. Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua.

4. Preservar i millorar la qualitat de l’aigua.

CICLE DE L’AIGUA

8.2. Indicadors bàsics

Entre els possibles indicadors de la idoneïtat del model de cicle de l’aigua del nou planejament , poden considerar-se els següents: 1. Superfície urbana que es situa en zona inundable:

Superfície (ha), per usos dominants, de sòls urbans i urbanitzables situats en zones inundables, abans i després del pla. Òbviament, aquests paràmetres haurien d’esdevenir nuls, o al menys disminuir significativament, especialment per aquells usos que comportin més risc per a les persones.

2. Consum d’aigua total i/o per càpita abans i després de l’aplicació del nou planejament:

Consum d’aigua actual Població actual en el/s municipi/s objecte del pla

Consum d’aigua, segons el pla Població potencial en el/s municipi/s objecte del pla

Aquest indicador mostra el consum d’aigua per habitant. La tendència desitjable hauria de ser una disminució gradual d’aquest paràmetre.

3. Aigua reutilitzada per càpita abans i després del planejament:

Volum d’aigua reutilitzada Població actual en el/s municipi/s objecte del pla

Volum d’aigua reutilitzada, segons el pla Població potencial en el/s municipi/s objecte del pla

Aquest paràmetre mostra el grau en què les aigües residuals i de pluja es reuti-litzen per a diferents tasques com neteja viària, rec d’espais verds públics i pri-vats, inodors i altres funcions en edificis, etc. L’indicador hauria de mostrar un augment en el volum de l’aigua reutilitzada per habitant.

4. Percentatge d’aigües residuals urbanes depurades i que compleixen els paràmetres de qualitat legislativament establerts:

Aquest paràmetre mostra el grau en què les aigües residuals tractades en esta-cions de depuració i que compleixen els paràmetres de qualitat establerts en els plans i programes de sanejament de Catalunya es reutilitzen per a diferents tasques com les esmentades en el punt anterior.

CICLE DE L’AIGUA

8.3 FITXES: Implementació en el planejament: criteris d’ordenació i de reglamentació. Referències i exemples pràctics

CICLE DE L’AIGUA Objectiu 1: Prevenir els riscs hidrològics que poden provocar períodes importants d’avingudes, evitant l’afectació a béns i persones

Objectiu 1 Prevenir els riscs hidrològics, provocats per períodes importants d’avingudes evitant l’afectació a béns i persones.


Objectiu 1 Prevenir els riscs hidrològics que poden provocar perío-

des importants d’avingudes, evitant l’afectació a béns i persones (vegeu també capítol 7, 2.4)

Criteris d’ordenació i de reglamentació:

CRITERIS D’ORDENACIÓ

1.1 Delimitació de zones inundables (PTP, PDU, POUM) 1.2 Delimitació d’àmbits de protecció hidrològic-forestal (PTP, PDU, POUM) 1.3 Delimitació d’àmbits de protecció hidrogeològic i agrícola (PTP, PDU, POUM) 1.4 Protecció de la xarxa hídrica i dels seus entorns (PTP, PDU, PGM ,PEU) 1.5 Facilitar la infiltració i la retenció de l’aigua de pluja. Compensar la creació de superfícies impermea-

bles (PTP, PDU, POUM, PP, PMU)

CRITERIS DE REGLAMENTACIÓ 1.6 Regulació estricta d’usos i prohibició d’edificacions en zones inundables (PDU, POUM) 1.7 Protecció estricta de la coberta vegetal en els àmbits de protecció hidrològic-forestal. Prohibició

d’actuacions generadores d’erosió (PDU, POUM)

El creixement continu de la població implica un increment de l’ocupació del sòl. Aquest fet provoca que, davantl’orografia abrupta del territori català i el règim pluviomètric que el caracteritza, els riscs naturals associats a la o-cupació del sòl de forma indiscriminada puguin ser molt elevats. El model d’ocupació del sòl emprat en el planejament determinarà o bé evitarà els possibles riscs hidrològics. Unmodel de planejament que es basi en les previsions de riscs hidrològics, en la mesura que fomenti l’urbanització il’edificació en zones no inundables o en zones sense riscs hidrològics, permetrà assegurar i garantir la seguretat iels benestar de les persones i dels seus béns.


Pot observar-se en aquest exemple (INUNCAT, Pla Especial d’Emergències per Inundacions a Catalunya, 2001),destinat a la planificació de protecció civil davant el risc d’inundacions, la delimitació d’aquelles àrees potencialmentinundables, en base a la freqüència d’inundació en períodes de retorn de 50, 100 i 500 anys. Aquesta identificació de les zones inundables, esdevé una referència per a definir i delimitar ulteriorment amb preci-sió aquestes zones, a més de permetre la planificació de protecció civil davant el risc d’inundacions. Font: Espais fluvials. Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT : (http://www.gencat.net/aca/cat/principal.htm)

Per tal d’objectivar els aspectes alhora de definirles zones inundables, cal tenir en compte els cri-teris tècnics adoptats per l’Agència Catalana del’Aigua (ACA) en l’elaboració dels informes pre-ceptius en la tramitació del planejament urbanís-tic:

“Zona inundable. Es defineix per la franja delimitada per la líniade cota d’inundació de l’avinguda de períodede retorn de 500 anys. L’estudi hidràulic del riu per a determinar lazona inundable amb el cabal de període deretorn 500 anys haurà de realitzar-se en rè-gim gradualment variat i considerant les con-dicions de contorn que afecten l’anàlisi deltram estudiat i el seu règim hidràulic.”

Font: http://www.gencat.net/aca/cat/principal.htm)

Zona inundable

Font: (http://www.gencat.net/aca/cat/principal.htm)

1.1 Delimitació de zones inundables

Per a l’establiment d’un model de planejament que es basi en la previsió dels possibles riscs naturals subjectes alterritori, es requereix una delimitació d’aquelles zones o àrees subjectes a possibles riscs. Fent referència als riscshidrològics, l’article 9.3 de la Llei 2/2002, on s’estableixen les directrius generals per al planejament urbanístic, dis-posa que:

“És prohibit d’urbanitzar i d’edificar en zones inundables i en zones de risc per a la seguretat i el benestarde les persones, salvant les obres vinculades a protecció i prevenció dels riscs.”

Conseqüentment, els diversos instruments de planejament urbanístic, en funció de la seva especificitat i l’escalad’intervenció, han de delimitar les zones inundables existents en el seu àmbit i adoptar les mesures d’ordenació o-portunes per evitar els riscs que aquelles comporten.


L’ACA duu a terme diversos estudis de plani-ficació dels espais fluvials de Catalunya(PEF): conques de la Tordera, del Baix Llo-bregat, del Baix Ter, etc.). Els espais fluvialsconsiderats corresponen als terrenys associ-ats als cursos fluvials, inclosos aquells queocasionalment poden ocupar les aigües encasos d’avingudes. Aquests estudis a diferèn-cia del INUNCAT, es desenvolupen a una es-cala de 1:1000, de forma que assoleixen unamajor definició en els resultats finals. La plani-ficació dels espais fluvials, permet a partir defactors hidrològics, hidràulics i geomorfològicsdefinir els cabals d’avinguda i les zonesd’inundació, i fer a més una diagnosi sobrel’estat ecològic de tot l’espai fluvial. La planificació i ordenació d’aquests espaisfluvials (vegeu imatge següent), esdevé unaeina fonamental pels organismes implicats enla planificació territorial per tal de dissenyar icondicionar les activitats i usos que es puguindesenvolupar als terrenys adjacents a les lle-res públiques. Font: Espais fluvials. Planifica-ció dels espais fluvials (PEF)(http://www.gencat.net/aca/cat/principal.htm)

Línia inundació T=50

Àrea inundada per T=50



Aquest exemple fa referència a la planificació de l’espai fluvial de la conca de la Tordera, on es defineixen les zonesinundables en base al període de retorn de 50, 100 i 500 anys, a més de classificar-les en funció del tipus de risc(associat a l’afectació de béns i persones). Aquesta informació esdevé una eina bàsica per als planificadors del territori. Permet assignar i distribuir els usos iles activitats en aquelles zones properes o adjacents a les lleres públiques, de forma que resti degudament preser-vada la seguretat de persones i béns, i donar compliment al que estableix l’article 9.2 de la Llei 2/2002 (vegeu lapàgina anterior).


L’exemple correspon al Pla general de Lleida (1999) El sistema hidrogràfic, l’integren el conjunt de lleres d’aigua, riu, clamors, sèquies, recs, canals, fonts, les aigüessubterrànies, el subsòl de les diverses capes freàtiques, els embassaments públics i els espais margeners del ma-teixos. S’identifiquen amb la clau H i PH (protecció hidrogràfica) i pel grafisme corresponent en els plànolsd’ordenació. Atesa la naturalesa fluïda de l’element bàsic, l’aigua, no tenen necessàriament una definició gràfica, niuns límits exactes, ni uns tipus definits en el Pla General. El conjunt d’elements del sistema hidrogràfic es conside-ren d’àmbit general de servei, als efectes urbanístics. S’estableix una zona de protecció de les vies d’aigua, definida per una línia a ambdós costats del jaç, vora exteriordel caixer, peu dels terraplens o coronament del desmuntatge, d’acord amb les següents distàncies: 50 m. per alscanals principals, 10 metres per altres cursos d’aigua i una amplada variable per al riu Segre grafiada als plànolsd’ordenació com a protecció fluvial. Igualment es consideraran els recs agrícoles en el cas de presentar comunitatsvegetals desenvolupades, que hagin esdevingut elements propis del paisatge local Els espais adscrits a aquest Sistema no són edificables, excepció feta de les obres i/o instal·lacions vinculades alservei i administració del Sistema corresponent. De forma expressa es prohibeixen els moviments de terres i lesdesforestacions de marges que no estiguin inclosos en projectes oficials. Les respectives administracions públiques competents establiran les mesures d’intervenció adequades per a la rea-lització dels projectes de sanejament i de canalització de les rieres seguint els objectius i les funcions de regenera-ció i recuperació dels traçats naturals tot permetent el pas de vianants i el pas restringit de vehicles en aquells casosque s’estimi oportú. Marc legislatiu i fonts d’informació: vegeu fitxes 2.8 i 3.4 d’aquest capítol.

1.2 Delimitació d’àmbits de protecció hidrològico-forestals (vegeu també 1.7)

La xarxa hídrica del territori, especialment els trams fluvials que formen part del Domini públic hidràulic d’acord ambla legislació d’aigües (Llei 29/1985, de 2 de agost, d'aigües), constitueixen un element directament associat amb elsriscs d’inundabilitat, raó de la qual cal tenir una especial cura en el tractament de les àrees inundables i les zonesde protecció hidrològica, dins del planejament. Cal, doncs, que el planejament defineixi i delimiti els àmbits de protecció hidrològic-forestals, especialment aquellsterrenys forestals situats en les conques d’alimentació on la vegetació desenvolupa un paper de ralentització deldesguàs i de protecció contra l’erosió.


1.3 Delimitació d’àmbits de protecció hidrogeològics i agrícoles

La xarxa hídrica del territori, especialment els trams fluvials que formen part del Domini públic hidràulic d’acord ambla legislació d’aigües, esdevenen elements d’una gran biodiversitat alhora que actuen com a connectors terrritorialsi biològics. El planejament ha de tractar de forma especialment acurada les masses geològiques relacionades amb els cursosd’aigua: els aqüífers i les planes al·luvials. En aquest sentit, és recomanable delimitar i protegir els aqüífers i la pla-na al·luvial que defineixen, pel fet de ser el mitjà d’acumulació i retenció de les aigües freàtiques (subterrànies), quetenen com a destí l’abastament de la població, i també perquè els requeriments d’aigua en la indústria propicienl’ocupació d’aquest sòl al·luvial en activitats potencialment contaminants.

L’exemple pertany a la Revisió del Pla general d’ordenació de Tordera (versió aprovació inicial, 2002), en que defi-neix com a Agrícola Al·luvial (RR01 00 L01) el sòl destinat a la protecció de l’aqüífer i de la plana agrícola al·luvial. El Sòl agrícola al·luvial forma part del règim no urbanitzable d’especial protecció. Dins de les condicions de marc delPla general, l’esmentat desenvolupament del camp podrà donar lloc a l’elaboració i aplicació de plans especials entot el sòl agrícola o en part del mateix, en els quals es fixin condicions d’ús i parcel·lació agrària d’acord ambl’evolució produïda

“Art.978 Activitats admeses. En aquests tipus de sòls, d’especial protecció, l’activitat admesa i dominant en aquesta zona són els conreus o sigui els processos productius propis de l’activitat agrícola, així com les explotaci-ons ramaderes. En aquests sòls s’admeten les activitats compatibles amb l’ús dominant, agrícola. Aquest sòl té la condició de no edificable.........”

D’altra banda, el Pla general d’ordenacióurbana de Bétera (País València), aprovat elmarç del 2000, planteja com a un dels seusobjectius estructurals:

− Realitzar un desenvolupament urba-nístic respectuós i harmònic amb elsvalors naturals del territori assignantusos globals als terrenys, d’acordamb les seves aptituds naturals , laseva capacitat per al conreu o bé peral seva vulnerabilitat, o per la pre-sència d’elements extraordinaris anivell comarcal (masses arbradesben estructurades, elements arqui-tectònics, i altres).

Així, en el planejament s’han definit i delimi-tat dos tipus de zones de protecció per laseva producció agrícola: “Zona 2.a. Zona objeto de producción por pro-ductividad agrícola grado 1 Zona 2.b. Zona objeto de producción por pro-ductividad agrícola grado 2.”


1.4 Protecció de la xarxa hídrica i dels seus entorns

El conjunt de la xarxa hidrogràfica del territori, és a dir els trams fluvials i el seu entorn proper (el bosc de ribera as-sociat), esdevenen elements d’elevada biodiversitat i connectivitat territorial entre espais de característiques afins i/o rellevants Atesa la importància de la funció biològica i connectora de la xarxa hídrica és recomanable l’establiment de franges de protecció dotades d’un règim adequat de protecció del sistema, a més del seu tractament com a sistema general dels PTP, PDU i POUM. D’altra banda, a través dels PEU es pot establir una ordenació detallada de la totalitat, d’aquests àmbits o d’alguns dels seus trams.

Un cas de tractament d’aquests espais és el del Pla ge-neral d’ordenació de Tordera (versió aprovació inicial,2002). El conjunt de la xarxa hidrogràfica del terme mu-nicipal, integrada pel riu Tordera, rieres, torrents, fonda-lades, recs i sèquies s’identifiquen amb la clau P.10 i pelgrafisme corresponent en els plànols d’ordenació. Elselements que constitueixen la xarxa hidrogràfica esconsideren d’àmbit general de servei, als afectes urba-nístics, concretament com a Sistema General Hidràulic,torrents i fondalades. El Pla general de Tordera, estableix: − En el llit del torrents s’evitarà el pas de camins i el pas

dels torrents o sèquies naturals serà objecte d'una pro-tecció acusada de llur vegetació de ribera autòctona. ......................

− .......Es constitueix una franja de 5m d’acord amb la llei sectorial lliure d’obstacles i sense que això limiti els u-sos qualsevol tipus d’infrastructura, excepte les previs-tes en el present Pla General.

Un altre exemple correspon al Pla general d’Ontinyent (País Valencià) on en el document d’aprovació inicial (gener2002) estableix la protecció dels cursos d’aigua i del seu entorn, dient: “Los barrancos y cauces tienen también lacalificación de S.N.U.(Sòl no Urbanizable) de Protección Ecológica”, i en les normes estructurals regula el règim deprotecció d’aquest tipus de sòl:

“Suelo no Urbanizable de Especial Protección de Cauces. Comprende los suelos delimitados por el Plan General como de Especial Protección en razón de su integración en los cauces públicos. En este suelo no se permite ningún tipo de edificación. Cualquier actividad, incluida la planta-ción vegetal deberá obtener las autorizaciones pertinentes (...)

Su regulación es la establecida por los siguientes textos legales: − Ley 29/1.985, de Aguas − Reglamento del Dominio Público Hidráulico, Real Decreto 849/1.986. − Ley 6/1.989 de la Generalitat Valenciana, de Ordenación del Territorio

Se establece una zona de servidumbre de 20 metros de ancho desde la línea de cornisa de los márgenes, o desde el límite de máxima inundación cuando no exista cauce definido, en la que no se permite ningún tipo de edificación”·


1.5 Facilitar la infiltració i la retenció de l’aigua de pluja. Compensar la crea-

ció de superfícies impermeables.

Com a exemples a Catalunya destacar les iniciatives establertes en els Objectius i estratègies de sostenibilitat dePlanejament general i d’ordenació urbanística de Sant Cugat del Vallès (2000), el qual estableix que, per tald’aconseguir una model de ciutat compacta y policèntrica, cal entre altres objectius:

“ ....Evitar la total impermeabilització del sòl, tot possibilitant la filtració de l’aigua al subsòl, la regeneraciódels aqüífers i la reducció dels cabals en superfície que acaben en processos de forta erosió id’inundacions.....”

L’estratègia per assolir aquest objectiu és la de limitar l’ocupació d’edificació al 40% de sòl net, i tractar el 60% res-tant com a verd privat.

L’augment de la població i d’activitat en el territori determina un increment de la demanda de sòl, amb la conseqüenturbanització i edificació, i l’increment de superfícies impermeables que dificulten la rentenció i filtració de l’aigua depluja. Aquesta menor retenció natural de l’aigua de pluja acaba essent un factor significatiu d’agreujament en lesinundacions que es poden donar en períodes de precipitacions importants. El planejament ha de tenir cura de compensar l’increment de superfícies impermeables, mitjançant la permeabilitza-ció de zones ja urbanitzades i la utilització de tècniques que facilitin la infiltració i retenció de l’aigua de pluja.

Un cas, és el de la ciutat Ul-trech (Holanda) on s’ha optatper un projecte urbanístic sos-tenible Projecte Leidsche Rijn,que aplica criteris mediambien-tals de sostenibilitat, com són: − Un sistema hidràulic autosu-

ficient. Parteix d’un sistema de au-toproporcionament de recur-sos, la pluja es recull delsteulats i els carrers, es depu-ra de forma natural is’enmagatzema per a ser uti-litzada en èpoques de se-quera.

− La reducció de superfíciespavimentades que dificultenel drenatge natural de lespluges.

Es basa en la creació de zo-nes d’infiltració de l’aigua depluja en les zones de trànsitrodat i en els parts altes delterritori. Realitzant un procésde depuració natural de lesaigües i emmagatzemar-laper a poder-la utilitzar en pe-ríodes de sequera.

L’Institut Municipal de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona, dins del Pla dels espais verds, proposa una ini-ciativa per a la instal·lació de paviments permeables (paviments de sauló o llombardes) en els parcs i jardins de laciutat, sempre que això sigui possible ja que:

− Permeten la infiltració d’aigua cap a les capes freàtiques del subsòl, que podran aprofitar-se per regar. − Faciliten l’evaporació de l’aigua, i així refresquen el paviment, incrementen la humitat ambiental i milloren el

clima urbà. − S’integren bé amb la vegetació, i així contribueixen a crear espais de caire seminatural.


El POUM d’Olot (versió aprovació inicial, 2001), en les actuacions que estableix per a l’ordenació de l’espai fluvial,limita o impedeix la implantació d’edificacions en les zones delimitades com a inundables.

“ Mesures preventives: El pla limita o impedeix la implantació d’edificacions i usos de caràcter permanent a les zones delimita-des com a inundables que estiguin lliures d’edificacions o en procés de renovació urba-na,..............establint el reculament de les edificacions o preveient espais lliures públics. ........” Mesures de millora hidràulica: Les obres i actuacions per a la millora hidràulica del Fluvià necessàries per tal d’evitar o disminuir l’efecte de les inundacions sobre el medi urbà, contemplades pel pla consisteixen en la substitució dels ponts que frenen el flux de l’aigua ..... Mesures de protecció Les mesures de protecció, aixi com d’altres de millora hidràulica no compreses al punt anterior, atesa la seva naturalesa, de caràcter constructiu, no estan previstes directament per aquest pla sinó que caldrà que siguin previstes en els projectes d’urbanització o plans especials de desenvolupament:”

El Pla General d’ordenació urbana de Benigànim (País València) (2001), estableix una protecció i regulació estrictad’usos pel que fa al “Suelo de protección inundable-cauces”, considerant-lo com a sòl no urbanitzable protegit, amnles regulacions següents:

“.... 3 - Las áreas de protección inundables y de cauces, dadas las caracteríticas especiales, no podránser edificadas siendo tan solo utilizables, en su caso, en función de los usos agrícolas. Se prohíbe ex-pressamente su utilización como vertederos incontrolados. 4 -Los terrenos incluidos como suelo urbanizable, quedarán incluidos en los respectivos sectores delimi-tados, zonificándose en los Planes Parciales correspondientes como Zonas Verdes o Espacios Librescompatibles con el destino de protección de cauces que les otorgan las normas.......”

El POUM d’Amposta (aprovació inicial, 2002) té com a premissa recollir els objectius i determinacions continguts enel PTP de les Terres de l’Ebre (2001). Les limitacions que estableix el PTP tenen caràcter de mínimes i bàsiques.Els criteris per a la delimitació dels sòls lliures (dins del sòl no urbanitzable) es fixen a partir dels objectius mediam-bientals, estratègics, paisatgístics, productius i de seguretat:

“.... i.- Assegurar els espais lliures necessaris per a una funcionament racional del sistema hídric: lleresdels corrents fluvials, franges de servitud i àmbits susceptibles d’inundació. Mantenir els espais sense edi-ficar ni urbanitzar necessaris per a la regulació de la llera, la compensació o la laminació de les avingudesi l’emmagatzematge d’aigua. j.- Evitar la urbanització i l’edificació a les vores de les conques torrencials i al llarg de les lleres per reduirels risc d’inundació, facilitar el drenatge natural i la recàrrega de l’aqüífer i no accelerar la condició inun-dable de les terres....”

1.6 Regulació estricte d’usos i prohibició d’edificacions en zones inundables

(vegeu també la fitxa 1.1 d’aquest capítol)

Anteriorment s’ha fet referència a la prohibició de la Llei 2/2002, d’urbanitzar i d’edificar en zones inundables i enzones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones, salvant les obres vinculades a protecció i prevenciódels riscs. Una vegada definits i delimitats els àmbits de risc l’assignació d’usos del planejament ha d’impedir la ubicació i eldesenvolupament d’aquells incompatibles amb la situació del risc. Així mateix les condicions d’edificació fixades perles normes urbanístiques han se ser congruents amb el mandat de la Llei abans esmentat.


L’exemple correspon al POUM d’Olot (versió aprovació inicial, 2002) on es defineix com a Espai del Bosc de Ribera(amb la numeració 3.4) a aquells “...terrenys afectats per la dinàmica de les aigües dels rius i rieres, així com la fran-ja que correspon al llit d’inundació, també comprèn aquells terrenys amb vegetació pròpia dels sòls humits o de ri-bera.” El POUM d’Olot protegeix qualsevol ocupació del sòl en l’espai definit com a espais de bosc de ribera, amb la nor-ma : “...queda prohibit qualsevol nova edificació en aquests espais que als afectes de la Llei d’Urbanisme tene laconsideració d’espais lliures d’edificació...” Pel valor natural que tenen aquests espais i per tal d’evitar problemes erosius ocasionats per l’admissió d’usos ge-neradors d’erosió, s’estableix a la normativa la protecció de les lleres:

“Protecció de lleres Els moviments de terres, extraccions de granulats, construcció d’esculleres o espigons.......només es permetran quan estiguin expressament previstos en el POUM o en els plans de desplegament, o quan es justifiqui la seva conveniència per a protegir les terres riberenques,.....”

1.7 Protecció estricta de la coberta vegetal en els àmbits de protecció hidro-lògico-forestal. Prohibició d’actuacions generadores d’erosió.

La alteració de la coberta vegetal en els vessants de les conques i en les zones de ribera, per ocupació del sòl perusos agrícoles, ramaders, extractius i urbanístics, és un dels principals causes de la reducció de la biodiversitat tantfaunística i florística, i de generació de problemes erosius. Resulta important, no sols la protecció de la vegetació dels entorns immediats dels cursos d’aigua, sinó també ga-rantir la funció de protecció hidrològica dels terrenys forestals, amb la delimitació d’aquelles àrees que desenvolu-pen aquesta funció i amb una regulació d’usos que declari com a incompatibles aquells que puguin eliminat de for-ma significativa la coberta vegetal i generar processos erosius.


Un altre exemple de protecció del hidrològic-forestal és el que es recull en el Pla d’Ordenació Urbanística (revisió deles normes subsidiàries, amb data octubre 2002) de Sant Feliu de Pallerols, municipi de la Vall d’Hostoles (envoltatper el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa) que crea la categoria de Parc Fluvial (com a sistema gene-ral d’espais lliures) que es grafia en els plànols d’ordenació amb la clau 1.1. L’unitat de Parc Fluvial contempla elcurs del riu Brugent i els terrenys delimitats com a zona de domini públic (zona inundada per les avingudes ordinàri-es).

“ Art.213. .. 3. La delimitació d’aquest espai i la seva incorporació al sistema d’espais lliures respon a la voluntat de protegiraquesta àrea, atenent el seu valor mediambiental i considerant la seva fragilitat, tot plantejant-hi actuacions positi-ves per millorar la qualitat paisatgística i ecològica....... “ L’ús que preveu el POU pel Parc Fluvial, és el d’ús d’espai públic i de protecció mediambiental. I per tal de definir de forma estricta la protecció mediambiental, el planejament de Sant Feliu de Pallerols, preveu desenvolupar en un Pla Especial, l’ordenació detallada i específica referent al sistema de Parc Fluvial, concretant els principals u-sos permesos, compatibles, no compatibles o prohibits.

“ Art.217

.. 2. Aquest Pla Especial tindrà com objectius recuperar el conjunt de l’àmbit fluvial delimitat, minimitzar la seva de-gradació i recuperar els ecosistemes fluvials que li són propis, eliminant aquelles activitats i usos incompatibles ambaquests criteris i regular la funció paisatgística i de lleure d’aquests espais, fent-la compatible amb el grau de pro-tecció desitjat....”

CICLE DE L’AIGUA Objectiu 2: Protegir els recursos hídrics i minimitzar el consum d’aigua derivat del planejament

Objectiu 2 Protegir els recursos hídrics i minimitzar el consum d’aigua derivat del planejament


Objectiu 2 Protegir els recursos hídrics i minimitzar el con-sum d’aigua derivat del planejament.



2.1 Consideració del balanç hídric de la zona i determinació de la capacitat de càrrega del sistema hídric

a l’hora de dimensionar o d’establir la classificació del sòl. (PTP, PDU, POUM) 2.2 Delimitació i protecció de les zones de recàrrega dels aqüífers (PTP, PDU, POUM)

CRITERIS DE REGLAMENTACIÓ 2.3 En zones declarades pel Govern de la Generalitat com d’aqüífers protegits, prohibició de nous usos o

de transformacions de l’ús del sòl que comportin un alt consum d’aigua. (PDU, POUM)

La millora de la qualitat de vida i l’assoliment d’un desenvolupament sostenible exigeixen la garantia de poder disposar d’aiguaen quantitat i qualitat suficients per fer front a les necessitats socials sense alterar, però, l’equilibri natural d’aquest recurs. Per tald’assolir aquest objectius, és requereix d’unes polítiques encaminades a la planificació territorial sostenible basades en la dispo-nibilitat real dels recursos. Els recursos hídrics, com tots els recursos naturals, són limitats. Per tal de prevenir el seu esgotament és necessari conèixer afons el cicle de l’aigua, per a establir el balanç hídric. A partir d’aquests coneixements previs es poden adaptar els criteris i lesdeterminacions del planejament a la disponibilitat de recursos hídrics.


2.1 Consideració del balanç hídric de la zona i determinació de la capacitat

de càrrega del sistema hídric a l’hora de dimensionar o d’establir la classificació del sòl. (vegeu també apartat 2.3)

La planificació dels recursos naturals està subjecte al seu balanç. És per això, que cal un coneixement exhaustiu delcicle hídric de la zona per a poder aplicar polítiques i criteris mediambientals adequats que possibilitin la gestió sos-tenible d’aquest recurs.

A partir de la consideració del balanç hídric, els instruments de planejament territorial i urbanístic han d’assignar idimensionar els usos del sòl sense superar la capacitat de recàrrega de la zona. L’aplicació efectiva d’aquest criterirequereix sovint un alt nivell d’integració entre les planificacions territorial i hidrològica

Com a referència per a una planificació territorial basada en els recursos i demandes d’aigua existents, pot esmen-tar-se el “Estudi de caracterització i prospectiva de les demandes d’aigua a les conques internes de Catalunya i ales conques catalanes de l’Ebre”. Té com a objectiu caracteritzar i quantificar la demanda actual d’aigua a les con-ques catalanes de l’Ebre (2002) i establir la seva evolució futura, a fi i efecte de proporcionar una eina per a la rea-lització d’un model de gestió de l’aigua, que serveixi de base a la planificació hidrològica de Catalunya. Amb una finalitat anàloga cat també citar el “Estudi d’actualització de l’avaluació de recursos hídrics a les conquesinternes de Catalunya i a les conques catalanes de l’Ebre”. A partir d’estudis de característiques similars aplicats asubconques i a altres àmbits més reduïts es pot estimar el balanç hídric d’una zona de la geografia catalana. Altres fonts d’informació:

− Pla hidrològic de les Conques internes − Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial de Catalunya − Estudi de vigilància i control dels recursos hídrics del curs baix de la Tordera pas previ a l’actualització del

PEFCAT (Planificació del Espai Fluvial de la Tordera)

Localitzables a: http://www.gencat.net/aca/cat/principal.htm

L’exemple que s’adjunta fareferència al balanç hídricelaborat pel grup de treballdel cicle de l’aigua del’Agenda 21 de Barcelona,per tal de determinar criterisper assolir la sostenibilitatmediambiental en l’úsd’aquest En base a aquest balanç hí-dric, ha estat dissenyat unpossible balanç hídric per a lafita del 2010, a partir del’aplicació de les líniesd’actuació establertes enl’Agenda 21. Un balanç hídric d’aquest ti-pus, esdevé una eina indis-pensable per a determinar lacapacitat de càrrega del sis-tema hídric i, conseqüent-ment, dimensionar i assignaradequadament els usos ur-bans del sòl. Font: Agenda 21, el futuro posible.Barcelona, Metròpolis medi-terrània, núm.59. Octubre2002.


2.2 Delimitació i protecció de les zones de recàrrega dels aqüífers

Per a adequar el planejament i l’ordenació territorial en general a la disponibilitat de recursos hídrics, dins d’unagestió i explotació sostenible del recurs, és estrictament necessari delimitar i protegir les zones de recàrrega delsaqüífers. Majoritàriament, aquestes zones contenen els sòls de major productivitat agrícola i sovint també esdeve-nen un indret particularment apreciat per a la ubicació d’indústries i altres usos urbans, a més de localitzar-s’hi ma-joritàriament els punts de captació d’aigües d’abastament. Les zones de recàrrega dels aqüífers, com a conseqüèn-cia de l’explotació de les aigües subterrànies són molt vulnerables.

A partir de la delimitació i protecció d’aquestes zones de recàrrega, el planejament pot coadjuvar a invertir les ten-dències negatives i reduir la vulnerabilitat dels aqüífers.

El Pla general de Tordera (revisió aprovada inicialment el 2002) crea dins del sòl no urbanitzable, la qualificació de Agrícola al·luvial. Aquesta categoria recull tant les zones humides que formen part del curs baix de la Tordera, com aquells sòls que esdevenen d’especial protecció per a preservar l’aqüífer de la plana al·luvial agrícola i permetre la recàrrega d’aquest.

Aquest tipus de sòl té la condició de no edificable. Amb l’objectiu de protegir i preservar l’aqüífer, només s’admet l’activitat dominant, és a dir tots aquells processos propis de l’activitat agrícola, així com les explotacions ramade-res.

La Revisió del Pla general de la Jonquera, contempla dins del sòl no urbanitzable una zona específica, la Zona de l’Espai d’Interès Natural dels Estanys de la Jonquera, que coincideix amb els dos àmbits del PEIN dels Estany de la Jonquera, establerts pel Decret 328/1992, de 14 de desembre del 1992, i amb l’àmbit de la Reserva Natural de Fauna Salvatge homònima, declarada per l’Ordre de 23 de gener de 1992.

El desenvolupament d’un pla especial, permetrà establir els usos d’aquesta zona i adaptar les diferents mesures de protecció que estableix el Decret 328/1992, per als espais PEIN; el qual determina mesures de protecció per a l’aqüífer dels estanys de la Jonquera.


2.3 En zones declarades pel Govern de la Generalitat com d’aqüífers prote-

gits, prohibició de nous usos o de transformacions de l’ús del sòl que comportin un alt consum d’aigua.

Les aigües subterrànies contingudes en els aqüífers, tenen una gran importància pel que fa al subministrament d’aigua potable a la població, a la indústria i a l’agricultura. A Catalunya representen el 35% del total dels recursoshídrics utilitzats.

Bona part dels aqüífers explotats es troben en situacions de sobreexplotació, circumstància que posa en perill la dis-ponibilitat del recurs i genera problemes de salinització de les aigües, especialment a les zones costaneres o ambproblemes de contaminació per purins concretament a les zones interiors de Catalunya (Pla de l’Estany, Osona,..).

En aquests casos, determinacions del planejament urbanístic com la prohibició de nous usos o de transformacionsde l’ús del sòl que comportin un elevat consum de l’aigua, poden coadjuvar a prevenir aquests problemes, a evitar-ne un agreujament i a invertir en certa mesura la situació dels aqüifers sobreexplotats

Normativa relativa a la protecció d’aqüífers:

− Decret 329/1988, d'11 d'octubre, pel qual es declara la sobreexplotació de determinats sectors dels aqüí-fers subterranis o unitats hidrogeològiques

− Decret 328/1988, d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció i addicional en matèria de pro-cediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya

− Reial Decret 2618/1986, de 24 de desembre, pel qual s’aproven mesures referents a aqüífers subterranis a l’empara de l’article 56 de la Llei d’Aigües.

− Reial Decret 1679/1987, de 30 desembre, pel qual es prorroga la mesura primera referent a la gestiód’aqüífers subterranis aprovada pel RD 2618/1986

Fonts d’informació:

− La normativa i les delimitacions dels aqüífers protegits es troben a: http://www.gencat.net/mediamb

L’exemple fa referència a l’esmentada revisió del Pla ge-neral de Tordera, municipi que es troba inclòs dins del’aqüífer protegit del Baix Tordera (Decret 328/1988). En aquesta revisió es defineix el sector de sòl urbanitzableV UI11 Can Buscà), destinat a usos industrials i industri-als-comercials. S’estableix com a criteri prioritari la protec-ció de l’entorn, especialment del aqüífer sobre el que estàubicat aquest sector industrial. Així en la normativa urbanística del planejament, s’indica: − Article 929 “.... no s’admetran nous usos que utilitzin l’aigua com a element destacat dels procés productiu o de transforma-ció.... no s’admetran nous pous privats..... A tal efecte queden prohibides les activitats definides enl’ANNEX I, i l’ANNEX II.1 de la Llei 3/1998 de 27 de febrer,de la intervenció integral de l’Administració ambiental. Aixícom:

− En el capítol d’Indústria de la pell i curtits,l’apartat 1 i 8 (rentatge i amaratge de fibres o al-tres tèxtil)

− En el capítol d’Indústria alimentaria i del tàbac,apartat 1 (escorxadors).

− En el capítol d’altres activitats, l’apartat 2,6 i 7(rentatge de dissolvents)

En aquest sentit el municipi recolzarà les indústries que utilitzin i prioritzin l’utilització d’energies renovables i teco-nològiques.”

CICLE DE L’AIGUA Objectiu 3: Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua

Objectiu 3 Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua.


Objectiu 3 Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua.



3.1 Facilitar la infiltració i la retenció de l’aigua de pluja. Compensar la creació de superfícies impermea-bles (PTP, PDU, POUM, PP, PMU)

3.2 Exigència i, si és el cas, implantació en àrees de nova urbanització i en espais verds públics d’una

xarxa separativa de pluja i de l’ús de sistemes d’emmagatzematge i de reutilització adequats (PTP, PDU, POUM, PP, PMU)

3.3 Utilització en la jardineria d’espais públics i privats d’espècies vegetals adaptades a les condicions

bioclimàtiques de la zona (POUM, PP, PMU) 3.4 Diagnosi i manteniment de pèrdues d’aigua de la xarxa (POUM, PMU, PPU)

CRITERIS DE REGLAMENTACIÓ

3.5 Previsió d’una ordenança d’estalvi d’aigua (POUM) 3.6 Exigència i, si és el cas, implantació en espais verds públics de nova creació pel planejament de sis-

temes de microrec i de sistemes automàtics temporitzats per al rec nocturn (POUM, PP, PMU) 3.7 Obligatorietat d’adopció en els projectes de noves edificacions, transformacions integrals i canvis

d’ús, de sistemes estalviadors d’aigua (control de la pressió de l’aigua d’entrada, mecanismes de re-ducció de cabal o de descàrrega en aixetes i aparells sanitaris i de rec; captació , emmagatzematge i reutilització d’aigua de pluja i d’aigües de piscines, etc.) Incentivació en els projectes de la reutilitza-ció d’aigües grises i priorització de l’ús de productes amb distintius o certificacions ambientals com a estalviadors d’aigua (POUM, PP, PMU)

3.8 Exigència i, segons el tipus de pla, aplicació de sistemes de reutilització de les aigües procedents de

depuradora (POUM, PP, PMU)

L’aigua, és un bé escàs i un recurs esgotable. Per això és necessària una cultura social de l’aigua que valoritzi a-quest recurs, creï consciència sobre el conjunt d’impactes i alteracions (en la quantitat i la qualitat) que general’activitat humana i prioritzi l’estalvi i l’eficiència en els usos de l’aigua. En aquest context, un desenvolupament urbanístic sostenible ha d’implicar que el ritme de consum de recursoshídrics no superi el seu ritme de renovació, amb l’objectiu de preservar indefinidament la vida humana i el benes-tar, així com la vida animal i vegetal (Carta d’Aalborg). Els instruments de planejament territorial i urbanístic a més de protegir els recursos hídrics i minimitzar el consumd’aigua derivat del model territorial en ells adoptat (objectiu 2), han de marcar les pautes per al planejament deri-vat, la urbanització i l’activitat edificatoria destinades a protegir l’aigua com un recurs natural escàs a més de fo-mentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua


3.1 Facilitar la infiltració i la retenció de l’aigua de pluja. Compensar la crea-

ció de superfícies impermeables. (vegeu també 1.5)

L’increment del sòl destinat a usos urbans i a les infrastructures vinculades a aquests afavoreix la creació de granssuperfícies impermeables que dificulten la retenció i filtració de l’aigua de pluja. Aquesta menor retenció natural del’aigua de pluja accentua el risc d’inundacions i els efectes negatius d’aquestes i, al mateix temps, dificulta la recàr-rega dels aqüifers. El planejament hauria d’establir mesures per compensar l’increment de superfícies impermeables, mitjançant tècni-ques que facilitessin la infiltració i retenció de l’aigua de pluja. (A més dels exemples següents, vegeu també elcapítol 12, 1.7).

Una de les propostes aplicades a Barcelona per tal de millorar el cicle hidrològic, afavorint la infiltració de les aigüespluvials i la seva retenció en dipòsits d’emmagatzematge per tal de reduir el cabal, és l’aplicació del Pla especial delClavegueram de Barcelona –97. Aquest Pla , sorgeix de la necessitat de controlar les riuades i evitar abocaments d’aigües residuals del clavegue-ram a mar. Amb aquesta finalitat s’ha planificat la creació d’un conjunt de dipòsits subterranis de retenció d’aigüespluvials (vegeu imatge superior). La retenció de l’aigua permet una laminació del cabal i esdevé un sistema eficaçde control de les aigües pluvials en cas d’avingudes i de prevenció de possibles inundacions. A més depura l’aiguaemmagatzemada degut a la sedimentació provocada per la retenció de l’aigua. Font:

− http://www.clabsa.es/principal.htm

El POUM de Calella (versió aprovació inicial, 2002), incorpora dins del seu text normatiu, un títol específic de mesu-res de protecció mediambiental i paisatgística. Conté un capítol específic dedicat a la gestió de les aigües, ons’estableixen entre d’altres mesures per tal de reduir la superfície impermeabilitzada dins de l’espai lliure de les par-cel·les, les següents.

“Art.213. Àrees pavimentades dins l’espai lliure de parcel.la.

Per tal de reduir els efectes de la impermeabilització del sòl en les revingudes, es limitaran les àrees pa-vimentades dins l’espai lliure de les parcel·les a un màxim d’un 20% en les parcel·les de superfície supe-rior a 1200 m2, d’un 30% en les parcel·les de superfície entre 1000 i 300 m2, i d’un 50% en les parcel·lesde superfície inferior a aquesta. Únicament s’admetrà un percentatge de pavimentació superior als esmentats en casos excepcionals, quesiguin convenientment justificats. L’àrea a pavimentar s’indicarà i superficiarà en el mateix projecte per a la petició de la llicència d’obresd’edificació.”


3.2 Exigència i, si és el cas, implantació en àrees de nova urbanització i en

espais verds públics d’una xarxa separativa d’aigües de pluja i de l’ús de sistemes d’emmagatzematge i de reutilització adequats (veure també 3.7, pel que fa a l’edificació, i 4.2)

Dins de la geografia catalana, existeixen municipis quehan optat per establir un xarxa separativa d’aigües plu-vials i residuals, amb l’objecte de fomentar l’estalvid’aigua i la seva reutilització Castelldefels, disposa d’una doble xarxa de clavegue-ram, és a dir es transporten de forma separada les ai-gües pluvials i les residuals. Així, aquesta doble xarxapermet reduir el cabal de les aigües negres a tractar enla depuradora, a més de possibilitar la reutilització deles aigües pluvials exemptes de contaminants per a laneteja de la via pública, rel ec dels espais verds, etc. (laimatge mostra la construcció d’aquesta xarxa). Altres municipis, han optat per aplicar aquesta doblexarxa separativa als processos de nova urbanització. Ésel cas de Llagostera (en procés d’elaboració de POUM,versió 2002), que preveu realitzar la xarxa separativad’aigües pluvials i brutes al portar-se a terme les obresd’Urbanització del sector de Ganix. En general, resulta convenient que el planejament gene-ral exigeixi als PPU i, en alguns sectors urbans, alsPMU aquestes mesures, ens perjudici de la seva aplica-ció directa pels POUM, si escau.

Un dels mecanismes per a fomentar l’estalvi de l’aigua, és la utilització d’aigües d’una qualitat no apta per al con-sum de boca, per a altres usos, És el cas de la reutilització de l’aigua depurada o de pluja per al rec de parcs i jar-dins públics i privats, per a certs processos industrials o per a garantir els cabals ecològics dels rius, especialmenten el seu tram baix El planejament ,de forma directa o mitjançant les directrius i normes per al planejament derivat, ha de contenir lesdeterminacions necessàries Entre aquestes mesures es troben les destinades a l’aprofitament de l’aigua de pluja através de la seva recollida i emmagatzematge separats.

En aquest sentit, el POUM de Calella (aprovació inicial, 2002), com s’ha dit, incorpora dins del seu text normatiu, untítol específic de mesures de protecció mediambiental i paisatgística, amb un capítol específic de gestió de les ai-gües. En ell s’estableixen entre d’altres mesures la obligació d’establir xarxes de clavegueram i pluvials separadesen les zones de nova urbanització. “Art. 214. Xarxes de clavegueram i d’aigües pluvials

En totes les zones de nova urbanització, o de renovació de les infraestructures existents, es preveurà una xarxa de recollida d’aigües pluvials independent de la xarxa de clavegueram. La xarxa d’aigües pluvials, es conduirà a la riera o torrent més proper, i s’arbitraran les mesures adients de senyalització i control per evitar la connexió d’aigües residuals a la mateixa No es permetrà connectar la xarxa de clavegueram les aigües pluvials de les cobertes, terrasses i paviments, per tal d’evitar sobrecàrregues problemàtiques.”

Anàlogament, el POUM de Fontcoberta i Vilavenut (aprovació inicial, 2002) contempla que en tots els plans i pro-jectes que el desenvolupin es faran xarxes separatives d’aigües pluvials i residuals:

“Art.14. Condicions de sanejament

......a) Formació de xarxes separatives per a l’evacuació diferenciada de les aigües de pluja de les aigües re-siduals, incorporant les primeres als sistemes propis de drenatge.......................”


3.3 Utilització en la jardineria d’espais públics i privats d’espècies vegetals

adaptades a les condicions bioclimàtiques de la zona.

Tradicionalment, els jardins públics s’han dissenyat seguint models foranis, tant pel que fa a la seva estructura coma les espècies vegetals utilitzades. Un clima mediterrani, d’estius secs i calorosos, amb una elevada evapotranspi-ració de les superfícies, comporta que espècies pròpies d’altres zones bioclimàtiques tinguin sovint uns requeri-ments d’aigua molt elevats, que es veuen accentuats sobretot a l’estiu. Per tal de fomentar l’estalvi d’aigua en els recs tant de jardins públics com privats, s’ha de tendir cap a la utilitzaciód’espècies adaptades a les condicions bioclimàtiques de la zona, les quals presenten menys requeriments hídrics ipermeten minimitzar el cost dels sistemes de rec. Es tracta, en definitiva, de procurar que les característiquesd’aquests ecosistemes siguin el més pròximes possibles a les dels sistemes naturals de l’àrea on es localitzen (ve-geu el capítol 12).

La ciutat de Barcelona, fou designada al 1993 (col·loqui Actes du Séminaire ‘Espaces Verts Urbains: La différenceécologique’. Rennes 7-8 octobre 1993 Suplement du nº166 Mars 1994. Paysages Actualités.) com a ciutat repre-sentativa del clima mediterrani ,per tal de portar a terme la implantació de nous criteris de gestió dels espais verdspúblics. Arran d’aquesta experiència l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona, ha elaborat el Pla d’EspaisVerds de Barcelona (http://www.bcn.es/parcsijardins), on es cataloguen els espais públics de la ciutat en funció delsseus tractaments i manteniments, a més d’aplicar criteris de gestió diferenciada, concretes com són:

− Selecció de les espècies en funció de les seus requeriments i adaptabilitat al medi (seleccionant espèciesautòctones).

− Tipificació dels espais verds i criteris de manteniment de jardineria ecològica. − Pla de transformació del arbrat viari, consistent en la substitució d’espècies problemàtiques, com el plàtan

per d’altres de més resistents i menys problemàtiques. − Gestió de l’aigua com a bé escàs, mitjançant l’elecció d’espècies amb menys requeriments hídrics, reduint

les superfícies de gespa,...entre d’altres.

El POUM de Malgrat de Mar (aprovació inicial, 2002) conté uns criteris de jardineria ecològica, pel que fa a l’elecciódel arbrat urbà i a les espècies utilitzades en els jardins públics. Així, en el Títol I (art. 14) de Disposicions Generalsde les seves Normes Urbanístiques s’estableix que:

“........f) Arbrat i jardineria........... Les espècies arbòries, arbustives i les plantes, es disposaran en funciódel tipus de terreny, els criteris de composició de l’espai urbà, l’assolejament, la facilitat de manteniment, ialtres factors que s’hauran de raonar expressament. Es potenciarà la utilització d’espècies autòctones id’aquelles que comportin un menor consum d’aigua.........”

Un altre exemple és el del Pla General de Sabadell (text refós, 2000), on dins de la Regulació del sòl Urbà (títol V) iconcretament dins de la Zona residencial en ciutat jardí la normativa estableix que en aquelles zones que quedinlliures d’edificació es respectarà la vegetació existent i en cas d’estar desprovistes de vegetació es realitzaran plan-tacions amb espècies autòctones i pròpies de la zona. Així mateix: “ Art.405- Condicions dels sòls lliures.

1. Aquests sòls seran tractats preferentment amb jardineria i arbrat. ........................................................................... 3. Es respectaran les zones de bosc a l’interior de cada parcel·la, i quan per raó de les obres que s’hi

facin en sigui necessària la substitució, aquesta es farà obligatòriament amb espècies pròpies de la

Les Normes Subsidiàries de Planejament de La Tallada d’Empordà, s’estableix per a les zones de sòl no urbanitza-ble qualificades com a forestals , l’obligatorietat de plantació d’espècies autòctones per tal d’evitar qualsevol altera-ció del medi i de l’ecosistema forestal que li és propi: “Art. 179 Condicions d’ús.

1. En general l’únic ús admès és el forestal, per la qual queda prohibida qualsevol transformació del sòlque lesioni el valor específic de la vegetació arbòria.........

2. ................La repoblació forestal es portarà a terme amb espècies pròpies de la zona. Es prohibirà laplantació intensiva d’espècies que puguin alterar l’equilibri ecològic i l’entitat de les vegetacions au-tòctones.”

Finalment, l’Ordenança municipal reguladora de l’arbrat de Cabrils (2002) estableix l’obligatorietat de l’ús d’espèciesautòctones de menor manteniment per tal de fomentar l’estalvi d’aigua: “Article 5. Protecció d’arbres situats en parcel·les de propietat privada

........Pel que fa als jardins particulars, es demana que es plantin espècies autòctones amb menys manteni-ment, tant en les restes vegetals com en estalvi d’aigua. Espècies aromàtiques recomanades per l’estalvi d’aigua: Farigola, Romaní, Sàlvia, Espígol o lavanda, Santoli-na o esparnellac, Cap d’ase, Sajolida, Menta, Llorer, Julivert, Conillet, Mata, Isop, Llentinea, Bruc i Bruguero-la......”


3.4 Diagnosi i manteniment de pèrdues de la xarxa.

Les xarxes d’abastament d’aigua pateixen en major o menor mesura, pèrdues ocasionades per fugues, connexionsil·legals, consums destinats a ús públic que no disposen de comptadors,....etc. D’una manera generalista, aquestespèrdues d’aigua de la xarxa d’aigua potable, poden representar entre un 20% i 40% del consum d’aigua d’unmunicipi (la mitjana de Catalunya és estimada en el 27%). Per a fomentar un ús racional de l’aigua i minimitzar les pèrdues ocasionades en les xarxes de distribució, cal queles institucions i els organismes implicats adoptin mesures adequades per a fer-hi front. Per a poder assolir aquest objectiu, cal que cada municipi conegui les causes que ocasionen les pèrdues en la sevaxarxa de distribució, per tal de poder encarar el manteniment de la xarxa, a solucionar aquestes pèrdues. El plane-jament urbanístic pot ser una via per a fer front a aquests problemes, amb la incorporació de les diagnosis sobrel’estat de conservació i l’establiment de mesures de renovació i condicionament de la xarxa de distribució existentper evitar les pèrdues d’aigua. El planejament pot plantejar la renovació total o parcial de la xarxa d’abastament d’aigua potable, així com les con-dicions tècniques per a les xarxes de nova creació

Les pèrdues d’aigua de la xarxa de distribució d’aigua, són normalment conseqüència de problemes d’enginyeria,disseny o degast dels sistemes d’abastament, o per autoconsum, mesures incorrectes o fuites. Per tal de fer front a aquestes pèrdues s’aconsella establir un Pla d’Acció que contingui un seguit de pautes, comaccions preventives, de mesura i control de les pèrdues i anàlisi i estudi dels materials i sistemes a aplicar en la re-novació i reposició de la xarxa: 1.- Establir programes de detecció de pèrdues de la xarxa d’abastament. 2.- Definició dels materials que s’han d’emprar per a la realització de les connexions. 3.- Definició de les tècniques que s’han d’utilitzar en els programes de renovació i reposició. Així mateix,contemplarà accions per tal de reduir les pèrdues reals d’aigua: 1.- Realitzar campanyes de detecció de pèrdues

2.- Realitzar substitucions parcials i/o totals de la xarxa de distribució Font: Sistema Español de Información sobre el Agua (http://hispagua.cedex.es)

Davant les pèrdues ocasionades, tant per l’abastament d’aigües a la ciutat de Sevilla com per la distribució en laseva àrea d’influència, la Junta d’Andalusia es fixà com a objectiu la reducció del rendiment hidràulic (entès com elpercentatge d’aigua facturada en alta –per transport i potabilització- i en baixa –pèrdues de la xarxa de distribució,pèrdues en els tractaments i explotació de xarxes, consums gratuïts o desviacions de comptadors-). Amb aquestafinalitat fou elaborat el ”Plan de Ordenación del Territorio de la Aglomeración Urbana de Sevilla (POTAS)” on esplantejà un rendiment hidràulic del 75% per al 2001. El Projecte de Llei d’abastament d’aigua i sanejamentd’Andalusia (1997) incorporà uns objectius més ambiciosos com el d’assolir un rendiment hidràulic del 85%. Font:

− Giansante, C. Rendimiento hidráulico del sistema de abastecimiento de Sevilla. Simposio I “ Usos ur-bano-industriales y funciones de salud de las aguas”

La revisió del Pla General de La Jonquera incorpora la disposició següent:

“ A fi de racionalitzar i controlar el consum d’aigua potable, l’Ajuntament fixarà les mesures adients, en cada moment , per reduir el consum d’aigua potable, així com el sistema de control de pèrdues en la xarxa, i la substitució i millora dels sectors amb fuites.”


3.5 Previsió d’una ordenança municipal d’estalvi d’aigua (vegeu també 3.7)

Segons la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, la protecció del medi ambient esdevé unservei públic obligatori en poblacions de més de 50.000 habitants. Emmarcat en la protecció del medi ambient,s’inclou l’estalvi i la racionalització en l’ús de l’aigua. En aquest context, el ajuntaments poden promoure, entre altresmesures, ordenances que fomentin l’estalvi d’aigua. El planejament urbanístic, a més de l’aplicació de les mesures esmentades en fitxes anteriors, pot preveure la for-mulació d’ordenances d’aquest tipus (PDU i POUM especialment) o bé implantar directament regulacions d’estalvidins de les normes d’edificació dels plans, com les que s’esmenten al quadre següent.

L’Ordenança municipal per a l’estalvi d’aigua de Sant Cugat del Vallès, regula la incorporació i la instal·lació de sis-temes d’estalvi d’aigua als edificis i construccions, amb l’objecte de reduir-ne el consum i evitar que es malbarati. És d’aplicació a : “... tot tipus de noves edificacions i construccions, incloses les sotmeses a rehabilitació i/o reformaintegral, canvi d’ús de la totalitat o part de l’edifici o construcció.....” i en especial cal preveure l’aplicació de sistemesd’estalvi d’aigua per als usos següents: “.. habitatge, residencial, hoteler, educatiu, sanitari, recreatiu, comercial,industrial, esportiu i qualsevol altre que comporti l’existència d’instal·lacions destinades al consum d’aigua.” L’ordenança s’adreça a totes aquelles persones físiques i/o jurídiques que, per la seva condició, han de garantir-neel compliment: “ companyies de subministrament d’aigua potable, instal·ladors autoritzats d’instal·lacions d’aigua,arquitectes, constructors i promotors immobiliaris, propietaris, titulars i arrendataris d’edificis i construccions, ciuta-dans en general que vetllaran per l’ús racional dels recursos naturals per la millora i conservació del medi ambient” En tots aquests supòsits l’Ordenança determina la instal·lació de sistemes d’estalvi d’aigua, sistemes de captaciód’aigua de pluja, sistemes d’aigua sobrant de les piscines, airejadors i sistemes d’aigües grises; amb un seguit depautes a complir, entre les que destaquen:

− Article 6. Reguladors de pressió. “S’han d’instal·lar un regulador de pressió per cada comptador individual d’entrada d’aigua,..............una sortidad’aigua potable amb una pressió màxima de ...(2,5Kg/cm2) durant tots els mesos de l’any.”

− Article 7. Airejadors per a aixetes i dutxes. “S’han d’instal·lar..... mecanismes reductors de cabal, de manera que a una pressió de ....(2,5 kg/cm2) tinguinun cabal màxim de ....(8l/min) per a aixetes i de ....(10l/min) per a dutxes. ...pel que fa a aixetes d’ús públic, aquestes han de disposar de temporitzadors o qualsevol altre mecanismesimilar de tancament automàtic que dosifiqui el consum d’aigua limitant les descàrregues a ..(1l) d’aigua.”

− Article 8. Captadors d’aigua de pluja “En ...noves edificacions.........que incloguin manteniment d’espais no pavimentats susceptibles de ser regatsde superfície superior als 1000 m2, l’aigua de pluja s’ha de captar mitjançant una instal·lació que garanteixi elseu emmagatzematge i consegüent ús en les millors condicions fitosanitàries sense tractament químic.......”

− Article 9. Aigua sobrant de piscines “.. noves piscines....que tinguin una superfície de làmina d’aigua superior a 40 m2, l’aigua sobrant s’ha de cap-tar mitjançant una instal·lació que garanteixi l’emmagatzematge i el consegüent ús en les millors condicions fi-tosanitàries sense tractament químic....”

− Article 10. Reutilització d’aigua de dutxes i banyeres “..edificis amb més de 8 habitatges i les edificacions o construccions per a altres usos que es prevegi un volumde consum d’aigua destinada a dutxes i banyeres superior a 400 m3, han de ternir un sistema de reutilitzaciód’aigües grises... Queda prohibida la captació d’aigua ..... en especial d’aigües provinents de processos industrials, cuines, bi-dets, rentadores, rentaplats i qualsevol aigua que pugui contenir greixos, olis detergents, productes químicscontaminants així com un elevat nombre d’agents infecciosos i/o restes fecals... ”

− Article 11. Cisternes dels vàters “1. Les cisternes dels vàters d’edificis de nova construcció han de tenir un volum de descàrrega màxima ... (6l) ihan de permetre la possibilitat d’aturar la descàrrega o d’un doble sistema de descàrrega. 2. A les cisternes de vàters....d’ús públic cal fixar un rètol indicatiu que informi:

• que disposen d’un mecanisme que permet aturar la descàrrega o d’un sistema de doble descàrrega.• del funcionament del sistema d’estalvi d’aigua de què disposin...........”

En les sol·licituds de llicències urbanístiques caldrà que el projecte bàsic presentat contingui la determinació de lesinstal·lacions i els càlculs corresponents que justifiquin en compliment de l’Ordenança.


3.6 Exigència i, si és el cas, implantació en espais verds públics de nova cre-

ació pel planejament de sistemes de microrec i de sistemes automàtics temporitzats per al rec nocturn.

Els espais verds enjardinats necessiten normalment ser regats periòdicament per tal de garantir la supervivència deles espècies vegetals que hi viuen. Anteriorment (vegeu 3.3), s’ha remarcat la importància que aquests ecosistemessiguin el més similars possibles als sistemes naturals propis de la zona o, al menys, que continguin espècies adap-tades a les condicions bioclimàtiques. En qualsevol cas, cal també que la gestió dels espais verds públics es faciestablint mecanismes que permetin un aprofitament màxim de l’aigua emprada, reduint-ne el seu consum al mínim. Una elecció idònia de les espècies vegetals, planificar les instal·lacions de rec per tal d’afavorir l’estalvi d’aigua il’aprofitament d’aquesta, temporitzar els recs, etc., són alguns dels mecanismes per a fomentar l’estalvi il’aprofitament d’aquest recurs en els espais verds públics. Per mitjà del planejament s’hauria d’impulsar i si és al cas implantar l’aplicació de sistemes d’estalvi d’aigua i reutilit-zació d’aigües per al rec d’espais verds i contribuir així a la reducció del consum d’aigua potable.

En general, l’aigua que s’empra en el rec d’espais públics municipals, no s’estalvia ni se’n fa un ús òptim. El Depar-tament de Medi Ambient ha elaborat un conjunt de criteris ambientals per a garantir una gestió municipal sostenible,en el marc del Programa de foment de la sostenibilitat a escala local. Així pel que fa a la gestió de l’aigua, proposaper al rec dels espais verds i per a la neteja viària, “...millorar l’eficiència dels sistemes i les pràctiques de rec de leszones verdes municipals i de neteja dels carrers....” mitjançant l’aplicació de sistemes de microrec i sistemes auto-màtics temporitzats, concretament especifica:

“ ...Utilitzar sistemes de microrec en lloc d’inundació i sistemes automàtics temporitzats per al reg en ho-rari nocturn, cosa que disminueix la quantitat d’aigua que es perd per evaporació.... Planificar les operacions de rec i neteja de forma flexible per tal d’aprofitar-se dels fenòmens meteorolò-gics....”

Font: Departament de Medi Ambient. Criteris ambientals per a la gestió municipal. (http://www.gencat.net/mediamb/sosten/gesmun14.htm)

L’Ajuntament de Barcelona, promou sistemes de rec automatitzat en els parcs i jardins públics, amb la finalitat deoptimitzar el consum d’aigua. Aquests sistemes, es fonamenten en el control i la regulació de la freqüència i la du-rada dels recs, en funció de les necessitats hídriques de les espècies vegetals, la humitat del sòl i les condicionsmeteorològiques, a més d’aplicar els recs en horari nocturn on l’evaporació és menor i l’aprofitament de l’aigua a-plicada és màxim. Font: Parcs i Jardins de Barcelona (http://www.bcn.es/parcsijardins/sos_aigua.htm)


3.7 Obligatorietat d’adopció en els projectes de noves edificacions, transfor-

macions integrals i canvis d’ús, de sistemes estalviadors d’aigua (control de la pressió de l’aigua d’entrada, mecanismes de reducció de cabal o de descàrrega en aixetes i aparells sanitaris i de rec; captació, emmagatze-matge i reutilització d’aigua de pluja i d’aigües de piscines, etc.). Incenti-vació en els projectes de la reutilització d’aigües grises i priorització de l’ús de productes amb distintius o certificacions ambientals com a estal-viadors d’aigua. (vegeu 3.5 i, amb relació als distintius i certificacions ambien-tals, la fitxa 2.5 del capítol 9)

La major part d’aspectes a que fa referència el títol d’aquesta fitxa són tractats en altres fitxes com les a dalt indica-des. Per aquest motiu, a continuació es desenvoluparan alguns exemples i referències de caràcter complementari.

La Guia de Bones Pràctiques d’Edificació sostenible per a Vilanova i la Geltrú (Institut Cerdà, 2001), planteja en elsapartats de sanejament i fontaneria com a solucions pels projectistes per tal de fer possible una edificació més sos-tenible, l’establiment de xarxes separatives d’aigües i la reutilització de les aigües grises i de pluja. Concretament:

− “Utilitzar xarxes separades de recollida d’aigua pluvial i aigües brutes, des dels punts de producció fins lesconnexions amb la xarxa general de calvegueram públic......

− Estudiar la possibilitat de la reutilització d’aigües grises. Aquesta consisteix, en recollir l’aigua de dutxes i

banyeres i reutilitzar-la per al WC. Aquest tipus d’aigües tenen un contingut de brutícia i de sabó molt dilu-ïts. Igualment, el WC no necessita aigua potable pel seu funcionament i el seu consum d’aigua és del’ordre del 35% del total domèstic. L’estalvi a que es pot arribar amb aquest sistema de reutilització és del35-40%......

− També estudiar la possibilitat de reutilitzar l’aigua de pluja per rec, etc. en els espais exteriors de l’edifici,

s’instal·larà un sistema de reutilització de l’aigua de pluja recollida, amb un dipòsit d’emmagatzematge,xarxa de canonades i punts de subministrament. Però que aquest sistema requereix una depuració prèviade l’aigua....”

Com s’ha vist a les fitxes anteriors aquests criteris poden concretar-se amb caràcter normatiu a través dels instru-ments de planejament urbanístic.

La UPC va definir els següents criteris relatius a l’aigua en els edificis, per a la construcció del Campus de Castell-defels:

− Incorporar sistemes d'emmagatzematge en els edificis o el campus per a l'aigua de pluja caiguda sobre lescobertes dels edificis.

− Dissenyar les instal·lacions per aprofitar les aigües residuals generades, les grises i les negres. − Utilitzar temporitzadors per a les aixetes d'aigua. − Col·locar mecanismes de regulació del consum d'aigua a les cisternes dels WC i a altres elements ins-

tal·lats. − Col·locar dispositius d'estalvi d'aigua amb el Distintiu de qualitat ambiental d'acord amb el DOGC 2500 -

21.10.1997. − Usar exclusivament les instal·lacions d'aigua calenta sanitària en laboratoris, serveis de restauració, vesti-

dors i residències d'estudiants. En aquest cas cal fer servir prioritàriament aixetes d'un sol comandament. − Considerar la utilització de les aigües grises. − Fer un disseny adequat per al manteniment de les instal·lacions, per tal d'evitar fuites d'aigua.

Font: UPC. 1998. Criteris ambientals en el disseny, la construcció i la utilització d'edificis (http://www.upc.es/mediambient/vidauniversitaria/criterisedificis.html)


(continua../...) (../...continuació)

Per la seva banda, entre les mesures d’estalvi proposades per l’Agència de Serveis Energètics de Terrassa per aincorporar en els edificis instal·lacions municipals es troben les següents:

− Reduir el consum d’aigua mitjançant accionadors tipus presto i difusors tipus airejadors en els punts de con-sum. Amb això es pot aconseguir una reducció de fins un 50% del consum i amb una inversió molt petita.

− Instal·lar lavabos de doble polsador.

− Disposar de sensors de presència per accionar l’aigua del lavabos.

− Instal·lar sistemes de reaprofitament, que permetin aprofitar les aigües grises per fer-la servir per abastird’aigua a les cisternes dels lavabos.

− Els passos que s’han de seguir per la instal·lació d’un sistema de reaprofitament de les aigües grises són:Instal·lar una doble xarxa de recollida de les aigües residuals, una per les aigües negres (aigües procedentsdels inodors i de les cuines) i aigües grises (aigües procedents dels lavabos i dutxes).

− Si l’edifici disposa de zona ajardinada les aigües pluvials es recolliran juntament amb les grises per aprofitar-les a més com aigües de rec.

− En el cas d'instal·lacions esportives amb piscina es pot plantejar l'opció d'utilitzar l'aigua de renovació delvas de la piscina com a aigua gris.

− S'haurà d'instal·lar una xarxa diferent de l'aigua sanitària pels diferents inodors de l'edifici. La canonada hau-rà de portar un distintiu per diferenciar-la de la canonada d'aigua sanitària.

− Les aigües per poder ser reutilitzades hauran de ser tractades mitjançant processos fisico-químics i/o biolò-gics per assegurar una qualitat mínima. En el cas que s'utilitzi com aigua de rec s'hauran de fer anàlisis pe-riòdiques.

− S’ha de reservar l’espai necessari en cada cas per instal·lar el dipòsit d’acumulació de les aigües i la ins-tal·lació de depuració. Aquest espai haurà de ser amb un mínim de ventilació i que no sigui de molt difícilaccés per poder realitzar la neteja del filtre i de la depuradora.

− En tots els punts de consum d'aigua reutilitzada (cisternes, punts de rec, etc) s'haurà d'instal·lar un cartell vi-sible on es llegeixi "AIGUA NO POTABLE"

Font. Ajuntament de Terrassa. Agencia de Serveis Energètics de Terrassa. Criteris ambientals per a l’edificació.(http://www.terrassa.org/mediambient)


3.8 Exigència i, segons el tipus de pla, aplicació de sistemes de reutilització

de les aigües procedents de depuradora.

El POUM de Calella (aprovació inicial, 2002) és un exemple de l’aplicació de mesures de reutilització d’aigües resi-duals procedents de depuradora per a ús en jardineria. Així en l’article 212. del planejament s’estableix: “Article 212. Distribució i consum d’aigua potable

....... En les zones de major consum d’aigua per a rec, s’estendrà una xarxa independent per al reg, que seràabastada amb aigües procedents de la depuradora comarcal o de la captació d’aigües pluvials....... En les parcel·les d’habitatges unifamiliars de superfície superior a 1200 m2 i en les edificació aïlladad’ús plurifamiliar de superfície superior a 2000 m2, es preveurà la recollida d’aigües pluvials, amb un dipòsitmínim de 6 m3, per a la reutilització per al reg.“

El planejament pot fomentar la reutilització de les aigües procedents de depuradores per a fins que no requereixend’aigua potable (recs de jardineria, neteja de superfícies, etc.), Aquestes determinacions del planejament poden ser d’aplicació directa com a condicions per a l’atorgament de cer-tes llicències urbanístiques o per a l’execució d’urbanitzacions. Així mateix poden esdevenir requisit per al planeja-ment derivat o per al desenvolupament de projectes públics.

Entitats com el Consorci de la Costa Brava, impulsen la reutilització planificada de les aigües depurades en les es-tacions de depuració d’aigües residuals urbanes del seu àmbit d’actuació. Han estat executats projectes diversos dereutilització d’aigües per a rec en camps de golf i jardineria, rec agrícola, restauració ambiental de zones humides,rec en plantacions, etc. com a usos més destacables. (http://www.ddgi.es/ccb/restamb.htm) L’aigua depurada de les EDAR, s’utilitza en certa mesura per al rec agrícola, tot i que únicament s’aplica en petiteszones situades a l’entorn de les EDAR generadores, com són les hortes properes a l’EDAR de Castell-Platja d’Aro iLloret de Mar.

En la revisió del Pla general d’ordenació urbanística municipal de Tordera (aprovació gener 2002), s’incorpora dinsdel planejament un Projecte LIFE “Gestió sostenible, a escala local, del aqüífer al·luvial del riu Tordera, mitjançantla reutilització d’aigües residuals”, que té com a objectiu invertir les tendències actuals de disminució de la qualitat iquantitat d’aigua del aqüífer al·luvial del riu Tordera, posant en pràctica un model de gestió integral y sostenible delsaprofitaments hídrics a nivell municipal, basat en la reutilització de les aigües resultants de l’EDAR de Tordera. Aquest projecte s’inclou en el programa d’actuacions previst per als sistemes generals, concretament per al sistemade clavegueram. El projecte LIFE està integrat per un conjunt d’actuacions, on es proposa millorar la qualitat de les aigües residualsurbanes ( per mitjà d’una ampliació de l’EDAR existent) fins assolir uns nivells avançats per mitjà d’un tractamentterciari tou, i un cop assolits aquests nivells de depuració, part de l’aigua es desviarà per gravetat vers a la zonaagrícola per a la seva reutilització per a reg agrícola, i la restant es transportarà per mitjà d’un sistema de bombeigsolar cap a un sistema d’aiguamolls artificials que permetran la recàrrega de l’aqüífer amb aigües depurades.

EDAR Tordera. Depuradora Biològica

Nou sistema d'aiguamolls construïtsper la recàrrega de l'aqüíferamb la reutilizació de les aigües

Pretractament, tractament 1ari. i 2ari.

Tractament 3ari. touNou sistema de humedales construïts per la reducció de nutrients.

Pou d'abastamentd'agua potable

Bombeig solar fins la zonade recàrrega de l'aqüífer

GESTIÓ ACTUAL

GESTIÓ PROPOSADA

Pous d'abastament d'aiguapotable de municipis costaners

Reutilizació de les aigües per reg agrícola

Aiguamolls protegits

Braç fluvial secundari

Aiguamolls protegits

Illa fluvial delRiu Tordera

Municipi de Tordera

Braç fluvial principal

Riu Tordera

Cultius

Canal de reg existent

El projecte LIFE, plantejatot un seguit d’objectiusespecífics, com són: − Millorar la qualitat del

sanejament actual finsassolir nivells que per-metin la reutilització deles aigües.

− Canalitzar i transportarper mitjà d’un sistemade bombeig solar lesaigües depurades finsal lloc d’utilització.

− Crear una zona humidad’infiltració i recàrregadel aqüífer a la zona del’illa del riu Tordera.


El Consorci de la Costa Brava, juntament amb el Parc na-tural dels Aiguamolls del Empordà, ha posat en pràcticaun sistema de reutilització de les aigües de l’EDARd’Empuriabrava, consistent en la reutilització de formaintegral de les aigües d’aquesta urbanització per a usosambientals dins del Parc natural . Aquest mètode consisteix en tractar l’aigua efluent de laEDAR d’Empuriabrava, a través d’un sistema de llacunesartificials, per afavorir la reducció de la càrrega contami-nant de les aigües, mitjançant l’establiment de vegetacióautòctona (boga, canyís, blaca) que intervé directamenten el procés. Alhora s’afavoreix la diversitat biològica delindret per després reaprofitar aquestes aigües en el Parcnatural, per al manteniment dels prats humits de la zonapropera a l’estany del Cortalet. L’aplicació d’aquest sistema de reutilització d’aigües depu-rades, aporta un conjunt de beneficis ambientals com:

− Disposar d’una reserva d’aigua per a usos am-bientals.

− Eliminar l’efluent de l’EDAR al riu Muga, millo-rant la qualitat de les aigües en aquest tram.

− Eliminació de nutrients i augmentar la diversitatbiològica del indret.

− Proporcionar aigua a l’estany del Cortalet de mi-llor qualitat.

Font: http://www.ddgi.es/ccb/restamb.htm

CICLE DE L’AIGUA Objectiu 4: Preservar i millorar la qualitat de l’aigua

Objectiu 4 Preservar i millorar la qualitat de l’aigua


Objectiu 4 Preservar i millorar la qualitat de l’aigua



4.1 Integració de les previsions de plans i programes de sanejament del govern de la Generalitat. (PTP, PDU, POUM)

4.2 Previsió, si és el cas amb el grau de precisió adequat per permetre’n l’execució immediata, de les

xarxes de sanejament adequades en els sòls urbans i urbanitzables (clavegueram, col·lectors gene-rals i parcials, escomeses, estacions depuradores,... etc.). (PDU, POUM, PP, PMU)

CRITERIS DE REGLAMENTACIÓ

4.3 Exigència de sistemes de depuració autònoms autoritzats per l’ACA quan no sigui possible la conne-xió a la xarxa general. (POUM )

4.4 En zones declarades pel Govern de la Generalitat com a vulnerables per contaminació de nitrats,

prohibició de construccions vinculades a activitats contaminants. (PDU, POUM ) 4.5 En sòl no urbanitzable, definició de les condicions mínimes que hauran d’establir les llicències

d’edificació, per a l’ordenació d’uns nivells de sanejament adequats. (POUM, PEU )

L’expansió i la densificació dels assentaments urbans i, particularment les implantacions industrials, han contribuït, entre altres factors, a l’augment progressiu de la contaminació de les aigües superficials i subterrànies, a més de l’increment de la demanda d’aigua i el conseqüent procés de sobrexplotació del recurs. Davant aquesta problemàtica, de gran magnitud, neix la necessitat d’establir polítiques que concretin mesures i instruments per a fer possible la preservació i millora de la qualitat de les aigües, tant de les aigües superficials continentals, aigües de transició, aigües de costa i les aigües subterrànies. En la introducció d’aquest capítol ens hem referit a la Directiva 2000/60/CE com a nou marc jurídic que vincula la disponibilitat d’aigua en quantitat i qualitat suficients amb la protecció dels ecosistemes aquàtics. El planejament urbanístic ha d’adoptar les mesures necessàries per a reduir la contaminació dels nous assentaments i implanta-cions, garantir la descontaminació de les aigües residuals generades i la seva reutilització (vegeu, en aquest darrer supòsit l’objectiu 3 d’aquest capítol). Aquestes mesures han d’anar estretament relacionades amb la planificació hidrològica i, molt espe-cialment, amb els plans i programes de sanejament de les diverses conques.


4.1 Integració de les previsions dels plans i programes de sanejament del

govern de la Generalitat.

S01 Subministrament i tracta-ment d'aigua potable

El Pla de Sanejament de Catalunya (1996), marca els criteris per al sanejament de les aigües residuals generades,per tal de fer possible uns nivells de qualitat de l’aigua que n’asseguri els usos, d’acord amb la Directiva 91/271. A-quests criteris són orientats a la prevenció de la contaminació d’aigües, amb una especial èmfasi a la prevenció enorigen, i a la recuperació del caràcter potable i natural de les aigües subterrànies i superficials. Aquest Pla es desenvolupa per mitjà de programes de sanejament d’aigües residuals, per a cada tipologia d’aigüesresiduals generades (aigües residuals urbanes, aigües residuals industrials, aigües residuals d’origen ramader, etc.),que recullen les previsions d’ actuacions a realitzar en els seus respectius àmbits per a garantir una millora de la qua-litat de les aigües. Per a fer possible una planificació coherent del territori i la màxima racionalitat i eficàcia en el finançament de les ac-tuacions, cal una suficient integració en el planejament urbanístic municipal de les actuacions previstes en els pro-grames de sanejament.

El desplegament territorial del Programade sanejament d’aigües residuals (PSA-RU), es realitza per conques, subcon-ques i agrupacions de rieres. Així, pelque fa a la conca de la Tordera, aquestprograma preveu la realització del Pro-jecte d’ampliació de l’Estació depuradorad’aigües residuals (EDAR) de Tordera, amés del Projecte del Col·lector fase I i II. La revisió del Pla general d’ordenació deTordera (versió aprovació inicial, 2002)incorpora i integra en el planejament lesprevisions del PSARU referents a actua-cions de sanejament dins del terme mu-nicipal de Tordera. Així el planejamentrecull en la seva programació actuacionscom el projecte d’ampliació de l’EDAR deTordera o el projecte del Col·lector fase Ii II, considerant-los com a sistemes ge-nerals. L’exemple que s’adjunta, fa referència ala determinació en el Pla de la localitza-ció de l’àmbit d’ampliació de l’EDAR(encerclat en vermell).


4.2 Previsió, si és el cas amb el grau de precisió adequat per permetre’n

l’execució immediata, de les xarxes de sanejament adequades en els sòls urbans i urbanitzables (clavegueram, col·lectors generals i parcials, escomeses, estacions depuradores, etc.) (vegeu també la fitxa 4.1).

D’acord amb la Llei 2/2002, els POUM han de precisar en sòl urbà consolidat i en els àmbits de sòl urbà no consoli-dat per als que defineixin polígons d’actuació, les característiques i el traçat de les obres d’urbanització bàsiques,amb el grau suficient de detall per a permetre’n l’execució immediata. Aquestes obres comprenen, entre altres, lesrelatives al sanejament. Aquestes determinacions també han de ser contingudes pels plans parcials, pel que fa a l sòl no urbanitzable, i pelsplans de millora urbana, si és el cas.

La imatge correspon a la proposta de xarxa de sanejament urbà del POUM de Malgrat (versió aprovació inicial, 2002).

− Color blau. Xarxa de recollida d’aigües de pluja. − Color negre. Xarxa de recollida d’aigües negres. − Color vermell. Col·lectors.

D’acord amb les normes del Pla, les xarxes de sanejament ,a més de respondre als dimensionats i pendents deri-vats dels càlculs hidràulics determinats en relació a les necessitats del sector, s'ajustaran als requeriments tècnics que comporti la seva adequada interconnexió amb la xarxa preexistent, contemplant així la realització d'aquellesactuacions complementàries que siguin necessàries per tal d'assegurar el correcte funcionament del conjunt.


4.3 Exigència de sistemes de depuració autònoms autoritzats per l’ACA quan no sigui possible la connexió a la xarxa general.

L’existència de construccions disseminades en el medi rural (masies, granges, indústries, serveis turístics i hostalers,etc.), de petits assentaments rurals o de petites urbanitzacions aïllades, fan que moltes vegades resulti pràcticamentimpossible la connexió de les seves aigües residuals a la xarxa de clavegueram municipal. Per tal de garantir el sanejament de les aigües residuals que es generen, i millorar la qualitat de les aigües ques’aboquen, i també per a per a preservar i protegir els ecosistemes aquàtics, és necessari establir sistemes de sane-jament autònoms que reuneixin les garanties degudes.

El municipi de Tordera, es caracteritza urbanísticament per la presència d’un gran nombre de petits nuclis rurals dis-seminats i urbanitzacions situades en zones abruptes, marcadament forestals i allunyades del nucli urbà. Així, en la revisió del Pla general d’ordenació (aprovació inicial, febrer 2002), es preveu per a la Urbanització de CanDomènech (situada al nord-oest del municipi i molt propera al poble veí de Pineda de Mar) la construcció d’una esta-ció depuradora per a tractar les seves aigües residuals. Concretament, dins del punt 6.2. del Títol I Disposicions Generals, s’indica:

“ Al sector de Can Domènech, com a conseqüència de la seva situació molt allunyada de l’estructura urbana del terme, es proposa una estació depuradora complerta, amb ..............”

Mentre que en tots aquells agregats rurals, habitatges disseminats i explotacions agrícoles i ramaderes en què no espossible connectar-se a la xarxa de clavegueram, el text normatiu estableix l’obligació de disposar d’un tractamentindividualitzat de les aigües residuals: “ .... Les aigües residuals no connectades a la xarxa generals. ................. és obligatori aplicar un tractament individualitzat amb fossa sèptica prefabricada (compacte fos-

sa -filtre).....................”

El POUM de Fontcoberta i Vilavenut, actualment en elaboració, que substituirà les vigents Normes Subsidiàries, es-tableix com a condició específica de les edificacions en sòl no urbanitzable, la depuració de les aigües residuals quees generen per mitjà d’un sistema de fosses. En concret, en relació a les condicions generals de les edificacions en el sòl no urbanitzable, la normativa estableix:

“ ...... b) condicions sanitàries

1. Totes les edificacions, a més de les exigències especials que es puguin determinar en cada cas, de-puraran les seves aigües residuals.

2. Les fosses de depuració dels habitatges seran del tipus digestiu, amb tres cambres amb al relació de volum 2/1/1, rebent la primera cambra les aigües dels sanitaris i cuina, la segona les aigües dels banys i la tercera la del rentador. El volum mínim de la fosa serà de 4m3, el dimensionament es farà en funció de la població total que serveix.

3. La sortida de la fossa es farà en un pou absorbent o bé a una corrent continua d’aigua......”

Un altre exemple d’exigència i regulació de sistemes de depuració autònoms en aquests casos, es troba en el POUMde Terrassa (vegeu capítol 7, 3.9)


4.4 En zones declarades pel Govern de la Generalitat com a vulnerables per

contaminació de nitrats, prohibició de construccions vinculades a activi-tats contaminants

La concentració de la cabana ramadera intensiva en unes comarques i municipis concrets, ha determinat en aquestsindrets una major generació de residus ramaders, que unida a una gestió i aplicació incorrectes (especialment en elcas dels purins porcins), ha comportat en aquests aqüífers uns nivells de contaminació sovint molt elevats. Per a fer front a aquesta problemàtica la Generalitat de Catalunya (Decret 283/1998), va declarar com a zones vulne-rables per contaminació de nitrats, alguns municipis de les comarques del Maresme, Alt Empordà, Baix Camp, BaixPenedès, Osona i Urgell, en aplicació del Reial Decret 261/1996, de 16 de febrer ( transposició de la Directiva 91/676CE) , on s’estableixen les mesures per prevenir i corregir la contaminació per nitrats de les aigües causades per fontsagràries. Però, per a fer front a aquest tipus de contaminació, cal que a més de la designació de les zones vulnerables,s’adoptin mesures urbanístiques (moratòries edificatòries, prohibició de noves activitats, ampliacions, etc.) i de bonespràctiques agronòmiques; per a prevenir i corregir la contaminació per nitrats dels ecosistemes aquàtics.

Una de les comarques amb una greu problemàtica per la contaminació de purins (residus ramaders) és la comarcad’Osona, per aquest motiu des del propi Consell Comarcal de l’Osona, s’ha establert un Pla integral per a la gestió depurins a la comarca (2000), establint-se les fites següents:

“...Recuperar l’equilibri i la compatibilitat entre l’activitat ramadera i la base territorial que la sustenta, cau-sant el mínim impacte possible al Medi Ambient de la comarca. Recuperar la qualitat de les aigües subterrànies de la comarca, especialment pel que fa al paràmetre ni-trats, de manera que la comarca d’Osona deixi de ser considerada zona vulnerable. Reduir la contaminació atmosfèrica de la comarca. Fomentar la continuïtat de les petites explotacions ramaderes amb base territorial pròpia, perquè actuen com a vertebradors del territori.”

Aquest Pla recomana als ajuntaments implicats “ l’adopció de mesures temporals de caire urbanístic per impedir la construcció de noves granges o l’ampliació de les ja existents ......” Font: http://www.ccosona.es/indexdta.htm

El municipi de Sant Julià del Llor i Bonmatí, tot i no estar inclòs dins d’una zona vulnerable per contaminació de ni-trats, ha optat en el seu planejament per un seguit de mesures adreçades a la regulació de les activitats potencial-ment contaminants. Així en el text refós de la Revisió de les Normes Subsidiàries de planejament (2002), s’estableixen unes disposicions pel que fa referència a les condicions edificatòries de les construccions pecuàries: “ Condicions generals de les construccions pecuàries

1.- Disposicions generals: ......c) Per les granges porcines existents no es permet la seva ampliació, només s’admet les obres de reforma obligades per l’Administració de cares a millorar les seves condicions sanitàries. 2.- Condicions sanitàries: a) Tots els projectes per a la instal·lació de granges especificaran el volum previst de residus produïts i el siste-ma per a la seva eliminació, així com les mides preses per impedir la contaminació del subsòl (impermeabilitza-cions, distància dels aquïfers més pròxims,...etc.) b) Queda expressament prohibit el llançament de purins als rius i rieres. No s’autoritzarà cap granja que no ofe-reixi les suficients garanties per al tractament d’eliminació dels residus que produeixi...............”

A més, com a norma complementària, es disposa que “L’ajuntament tramitarà la redacció d’unes Normes Comple-mentàries de Regulació d’usos ramaders, que facin referència a distàncies i zones d’ubicació de granges, condici-ons sanitàries i gestió dels purins”.

Tot i que el municipi de Terrassa tampoc és un dels municipis declarats com a zona vulnerable per a la contaminacióde nitrats, el POUM d’aquest municipi (versió aprovació inicial, 2002), a més d’establir altres mesures generals quesón exposades a altres fitxes, es remet a la legislació de caràcter general , pel que fa als residus ramaders. “ Normes relatives als residus. 1.- Residus agraris i ramaders:

Les explotacions ramaderes han de complir els requisits establerts per la legislació vigent (Decret 220/2001, d’1 d’agost, de gestió de les dejeccions ramaderes. Directiva 91/676/CEE, de 12 de desembre, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats utilitzats en agricultura, la qual va ser incorporada mitjançant el Reial Decret 261/1996, de 16 de febrer) que assegurin una gestió adequada,............ “


4.5 En sòl no urbanitzable, definició de les condicions mínimes que hauran

d’establir les llicències d’edificació, per a l’obtenció d’uns nivells de sa-nejament adequats (vegeu també les fitxes 4.3 i 4.4 d’aquest capítol i la fitxa 3.9 del capítol 7).

L’article 51 de la Llei 2/2002, estableix que les llicències municipals per a l’edificació en sòl no urbanitzable han defixar les condicions especials que s’han d’adoptar, a càrrec dels interessats, per a l’obtenció dels subministramentsnecessaris i l’assoliment dels nivells de sanejament adequats, amb les degudes garanties de seguretat, salubritat ino-contaminació. Conseqüentment, és important que els POUM o, en el seu defecte PEU específics, estableixin les normes necessà-ries d’aplicació als projectes d’edificacions en aquesta classe de sòl, per tal que continguin les mesures de saneja-ment adequades en funció de les característiques del projecte. Aquestes mesures passaran normalment per la pre-visió de sistemes de depuració autònoms (vegeu fitxa 4.3), a més d’altres esmentades a altres fitxes precedents.

En la revisió en curs del Pla General d’Ordenació de Castellbisbal s’especifiquen per a les construccions ubicadesen sòl no urbanitzable, les condicions d’edificació necessàries per a assegurar uns nivells de sanejament òptims. Així, en el seu títol 10 (Regulació del sòl no urbanitzable) i concretament en el capítol 2 (Construccions en sòl nourbanitzable), es defineixen els criteris que hauran de complir les instal·lacions en sòl no urbanitzable. Entre altresmesures, marquen els requisits mínims per a garantir uns nivells de sanejament, que es trobin dins dels límits esta-blerts per la legislació vigent. Pel que fa a les granges, cal que:

“Granges. e) En la tramitació de l’expedient s’haurà d’especificar el sistema de tractament i de depuració de les ai-gües residuals i el seu destí final. f) Les instal·lacions reuniran les condicions higiènico-sanitàries exigides per la legislació vigent..........”

Un altre exemple és el que planteja en la revisió del Pla General municipal d’ordenació de Sabadell (aprovació defi-nitiva de 21 de juliol de 2000), que estableix en el seu article 682 un conjunt de requisits necessaris per a la conces-sió de llicències en sòl no urbanitzable:

“Concessió de llicències en sòl no urbanitzable. 2. L’atorgament de qualsevol llicència o autorització en sòl no urbanitzable estarà supeditat al complimentde les normes generals i específiques sobre condicions higièniques, de manera especial sobre evacuaciód’aigües residuals i tècnicoconstructives, dictades per les administracions competents.........”

cicle de l’aigua. - · pdf fileestablint una política eficient i coherent que...

Documents