Inscrita en el protectorado de fundaciones del Ministerio de Cultura con el nº 212www.fundacionrosacruz.org

Si desea apoyar las actividades de la Fundación Rosacruz, escanee este código QRy conozca más acerca de su trabajo y labor divulgativa.

Visite nuestra librería online:tienda.fundacionrosacruz.org

SETEMBRE – OCTUBRE 2013Biblioteca Manuel ArranzJoncar, 23 · L4 Poble Nou · Barcelona

ELA L’IMAGINARI

CATARISME

COL·LECTIU D’UN POBLE

CICLE DE CONFERÈNCIESSETEMBRE – OCTUBRE 2013Biblioteca Manuel ArranzJoncar, 23 · L4 Poble Nou · Barcelona

COL · LABORA:

ELA L’IMAGINARI

CATARISME

COL·LECTIU D’UN POBLE

CICLE DE CONFERÈNCIES

ORGANITZA:

FUNDACIÓN ROSACRUZ · fundacionrosacruz.org

DIMECRES, 18 DE SETEMBRE DE 2013, A LES 19 H.

BELIBASTA, L’ÚLTIM HERETGEJESÚS ÁVILA GRANADOS

A finals del segle XIII, tot el món occidental es trobava trasbalsat: la croada contra els càtars, primer, i les detencions portades a terme per la inquisició, desprès, havien assolat les ciutats i els pobles d’Occitània. El pànic s’apoderà dels creients en la fe càtara, i desprès de la caiguda de Montségur, van iniciar un èxode sense precedents al continent. La majoria d’aquestes persones, en precàries condicions, fugint d’amagat i seguint camins de muntanya, entre gorgues i espessos boscos del Pirineu, va buscar refugi a Catalunya i a altres territoris del Regne d’Aragó. Però, des de l’església oficial i des de les prèdiques dels púlpits, la por era inculcada a l’esperit de la gent; els sagnants episodis no deixaven d’assolar les terres occitanes al temps que el llarg braç de la inquisició arribava també a Espanya, a la recerca “d’heretges”.Una d’aquestes persones, Guilhem Belibasta —l’últim perfecte càtar que havia aconseguit evadir-se de les tenebroses masmorres de Carcassona— és el protagonista de la història que ocupa el tema central de la conferència, basada en un llibre que narra en primera persona l’odissea de la seva agitada vida. Una epopeia que el portarà fins a Sant Mateu, al Maestrat valencià, després de la seva iniciació a la fe càtara i de conèixer de prop el misteris del Temple.

El catarisme es troba dins de l’imaginari col·lectiu dels antics pobles de la Corona d’Aragó. Història i llegenda han construït una imatge tan profundament arrelada dins nostre que desperta un reconeixement més enllà de la realitat o la imaginació.

Des d’una visió literària o històrica, des dela recerca de les fonts originals o de la interpretació que s’ha fet d’ells al llarg del temps, veritablement els càtars tenen encara quelcom a dir-nos, al començament del segle XXI.

DIMECRES, 2 D’OCTUBRE DE 2013, A LES 19 H.

ELS CÀTARS I LA INQUISICIÓLLIBERTAT I PERSECUCIÓ DURANT EL SEGLE XIII A LACORONA D’ARAGÓSERGI GRAU TORRAS

El catarisme s’ha convertit avui dia en un fenomen mediàtic que ha transcendit el temps i l’espai. No només la història s’ha ocupat d’aquest moviment religiós sinó també l’assaig, la literatura, la ciència ficció, la televisió i fins hi tot la promoció turística. El que trobem darrera de totes aquestes múltiples interpretacions és el testimoni d’un grup d’homes i dones que durant el segle XIII va proposar una nova reforma del cristianisme fonamentada en la tradició evangélica i el dualisme filosòfic. La seva doctrina reclamava l’antiga tradició apostòlica i criticava durament els sagraments de l’Església. La seva aparició va comportar una dura repressió per part de la jerarquia eclesiàstica i el poder polític que va acabar amb la instauració dels tribunals inquisitorials, uns tribunals que durant molts anys han limitat el debat religiós, han perseguit qualsevol dissidència que s’alcés en contra del dogma establert i han fixat uns mecanismes repressius encara evidents en la societat d’avui dia. En aquesta xerrada farem una aproximació al catarisme a través de les seves fonts, documents i testimonis recollits a la Corona d’Aragó.

DIMECRES, 25 DE SETEMBRE DE 2013, A LES 19 H.

EL CATARISME A LATRADICIÓ ESPIRITUALD’OCCIDENTEDUARD BERGA SALOMÓ

Hi ha dos conceptes clau per entendre la veritable tradició espiritual d’occident. En primer lloc, la idea de la perfecció, del principi essencial de les coses, de l’harmonia de les esferes pitagòrica, de l’ideal en sentit platònic. En segon lloc, la idea del mal, de la imperfecció de la realitat, de la carència existencial que pateix l’ésser humà en sentir-se allunyat, exclòs d’aquesta perfecció. Aquests dos conceptes, un procedent de la tradició egípcia i grega i l’altre de la tradició judeocristiana, van conviure a l’Alexandria dels primers segles de l’era cristiana i van fecundar els corrents de pensament provinents de l’hermetisme, el gnosticisme i el maniqueisme. Cada un d’aquests tres corrents va tenir una existència atzarosa i dispar, però el llegat que deixaren darrera seu continuà sembrant, a Orient i a Occident, les llavors d’una inquietud interior per transcendir la realitat del món a través del coneixement i la transformació de l’ésser humà. Indubtablement, el catarisme va recollir el testimoni d’aquesta sembra a l’Edat Mitjana. Les seves ensenyances representaren una veritable revolució del pensament religiós i van obrir noves vies d’espiritualitat que encara avui continuen vigents.