Apunts Gràfics, SL., no es fa respon-sable de l'opinió personal dels col·laboradors a Celsona ni de les errades en què aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a l'edició següent de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot reproduir per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Celsona Informació és pos-sible, setmana rere setmana, gràcies a l’aportació de molts col·laboradors que, de mane-ra totalment desinteressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon GualdoJordina Tarré

Agraïments especials a:

973 481719Telèfon

Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier

Montilla Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONAinfo@elsolsones.netwww.elsolsones.netDip. Legal: L-267-19971.350 exemplars

El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

L’Ajuntament fa una nova campanya per acollir els nouvinguts en català

Recordar als catalano-parlants que cal adreçar-se als ciutadans nouvinguts en català per ajudar-los a aprendre la nostra llengua i no discriminar-los. Aquest és el missatge de la campanya que està duent a ter-me la regidoria d’Acció Social de Solsona. Aquesta campanya, ideada per la Plataforma per la Llengua, duu per lema “Acull en català i ensenya’l! No discri-minis!” i s’està difonent aquesta tardor a través de Solsona FM. També s’hi incidirà novament per mitjà del proper número de la revista municipal El Portal.

Tot i que a Solsona ja s’han dut a terme altres campanyes similars a través del Consorci per a la Normalització Lingüística, encara hi ha el costum força estès entre els ciutadans autòctons de canviar de llengua per dirigir-se a una persona nouvinguda. Així ho indica el regidor d’Acció Social, David Rodríguez, que subratlla que “la llengua d’integració ha de ser el català” i “no s’ha de renunciar a la pròpia llengua quan par-lem amb immigrants”. El regidor assenyala “casos extrems i inversemblants” en què les

persones nouvingudes fan l’esforç d’aprendre català i no entenen algunes converses perquè se’ls parla en castellà.

A més, tal com destaca Rodríguez, “en utilitzar el català també fem un gest d’integració, perquè és la millor manera de no fer diferències”. Aquesta tasca s’ha de pro-curar fer, segons la campanya, en tots els àmbits socials, com al carrer, l’escola i les botigues. En canviar de llengua davant dels nouvinguts per pressuposar que no saben català se’ls discrimina tot repetint-los que són considerats de fora.

La Barra del Mia

� 591 - Divendres, 24-10-2008

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

El proper 15 de novembre es tanca el termini per presentar sol·licituds d’ajuts a l’Ajuntament de Solsona per rehabilitar façanes i cobertes del nucli antic, mitjan-çant una línia de subvencions inclosa dins el Pla de barris. El consistori ha volgut fer un recordatori a la ciutadania, en tant que a la convocatòria d’aquest any, oberta des del mes de febrer, fins ara només s’hi han presentat vuit sol·licituds.

Aquesta és la tercera convocatòria d’ajuts d’aquest tipus i l’Ajuntament pre-veu que n’hi hagi dues més, fins al 2010. El 2006 va ser l’any que es van recollir més sol·licituds, un total de 39, mentre que l’any passat se’n van registrar 29. En aquesta última convocatòria, l’Oficina del Nucli Antic preveu que s’hi acullin

El consistori solsoní recorda que la convocatòria d’ajuts del nucli antic per a façanes

i cobertes es tanca al novembreDes del febrer d’aquest any només s’han presentat vuit sol·licituds

una quinzena de particulars. Les vuit sol·licituds presentades fins ara han estat aprovades.

De les intervencions sobre façanes i cobertes que s’han acollit a aquests ajuts des del 2006 se n’han enllestit una trente-na, 25 estan en obres i 17 s’han d’iniciar. Els propietaris d’immobles interessats a presentar-se a la convocatòria d’aquest any poden adreçar-se a l’Oficina del Nucli Antic, ubicada a les dependències dels serveis tècnics municipals (2a planta del consistori), on se’ls facilitarà tota la in-formació que cal tramitar. També poden extreure tots els documents necessaris i les instruccions per presentar la sol·licitud a través del web municipal:www.ajsolsona.net

�591 - Divendres, 24-10-2008

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Ahir, dijous, l’Ajuntament de Solsona celebrà un Ple extraordinari en el qual es votaren la modificació d’ordenances fiscals per a l’any que ve. Entre altres qüestions, també es tractà l’adjudicació de la contractació de les obres d’urbanització de l’avinguda de Sant Jordi, una proposta d’al•legacions al Pla únic d’obres i serveis (PUOSC) per a l’anualitat 2009 i l’aprovació del projecte de la quarta fase de la sala polivalent.

En la majoria de casos, el govern municipal proposa actualitzar les taxes per al proper exercici amb un increment d’entre el 4,5 i el 5 per cent, corresponent a l’IPC interanual previst a l’octubre. Tot i això, els percentatges varien conside-rablement en funció de l’ordenança fiscal i en alguns casos els augments són superiors, com en la taxa de recollida d’escom-braries per a establiments –d’un 5 a un 20%·, la de llicència d’obertura d’establiments, la de les piscines i instal•lacions esportives municipals –d’un 15 a un 30%·, i la del servei de llar d’infants municipal.

Aquesta mesura, segons argumenta el regidor d’Hisen-da, Salvi Nofrarias, respon a la voluntat d’anar posant al dia algunes “taxes que es troben molt desfasades”, després de fer estudis comparatius amb altres municipis similars a Solsona i de calcular els costos reals de l’execució dels serveis. I és que, l’any passat la modificació de les ordenances fiscals es va basar en l’IPC d’octubre, mentre que els dos últims mesos de l’any l’índex gairebé es va doblar. Així mateix, els tributs es detallen amb més precisió, segons Nofrarias.

L’alcalde, Xavier Jounou, constata que “partim d’una situ-ació de taxes molt baixes a Solsona”, i cal intentar que els serveis que s’ofereixen siguin “una mica menys deficitaris”. Per a l’alcalde, és necessari “establir uns ingressos, progressivament, que puguin revertir en la millora dels serveis per a la ciutadania”. El grup muni-cipal de CiU ha preferit no pronunciar·se fins al moment del Ple.

Un altre dels punts de l’ordre del dia de la sessió va ser l’aprovació de l’adjudicació provisional de les obres de

Les taxes i l’adjudicació de les obres de l’avinguda de Sant Jordi, al Ple extraordinari d’ahir al vespre

La majoria d’ordenances fiscals s’incrementen entre un 4,5 i un 5%

l’avinguda de Sant Jordi i els carrers del General Tristany i d’en Domènech Costa i Bafarull. En total hi ha hagut nou empreses concursants, el conjunt de les quals han presentat baixes sobre el pressupost d’execució material d’entre el 4 i el 19%.

Aquesta setmana, l’equip de govern s’ha reunit amb veïns que s’han mostrat interessats en el procés d’adjudicació i “vam coincidir en l’empresa que considerem que fa l’oferta més avantatjosa”, destaca Xavier Jounou. “Ens va semblar adi-ent consensuar aquest tràmit amb els veïns en tractar·se d’una obra rellevant com aquesta i amb tot el seu rerefons”. Un cop s’aprovi l’adjudicació, les empreses tindran un mes de termini per presentar·hi al•legacions. L’executiu municipal confia que entre final d’any i principi del 2009 es podran escometre les obres de l’avinguda.

Urbanització dels accessos de la sala polivalentTambé se sotmetè a votació del Ple el projecte executiu

de la quarta fase de les obres de la sala polivalent, que s’ha modificat. Una part dels treballs previstos en aquesta fase, corresponents a l’acabament de l’aparcament soterrat, s’avancen a la tercera –actualment en execució. D’aquesta manera, es pot incloure al projecte de la quarta fase una part de la urba-nització dels accessos a l’equipament, que fins ara no s’havia contemplat.

El plenari també tenia previst debatre la presentació d’una al•legació al PUOSC per a l’any que ve per sol•licitar finançament per a la urbanització dels carrers del Parc i de Mos-sèn Serra i Vilaró. També es votà la modificació del reglament regulador del mercat i s’aprovaren dues mocions presentades per tots els grups municipals, una per reclamar la millora del finançament local i una altra per adherir el consistori a la can-didatura de Barcelona om a futura seu del Procés de Barcelona: Unió pel Mediterrani.

� 591 - Divendres, 24-10-2008

Tu què en penses? Ramon Estany

La retransmissió dels plens municipals per la ràdio

Recentment, Solsona FM, l’emissora municipal de Solsona, ha iniciat la retransmissió en directe dels plens mu-nicipals. Amb el d’ahir a la nit, ja són dos els plens que s’han pogut seguir en directe per les ones radiofòniques al 107’5, i també via internet a www.solsonafm.cat. Hem demanat a 4 persones vinculades al món del periodisme a Solsona que ens responguessin les següents dues preguntes:

a) Creus que millorarà l’interès de la gent de Solsona per la política municipal?

b) Creus que se supleix un dèficit informatiu i que és necessària la retransmissió dels Plens. Què pot aportar aquesta iniciativa?

Jaume Ribó, Periodistaa) Segurament que sí. Tot el que sigui parlar-ne, que surti a la llum, és bo. I com més se'n parli al carrer, a la ràdio i o a la premsa, més creixent serà l’interès de la gent per la política municipal.

b) No crec que hi hagi un dèficit, perquè la informació està bas-tant ben coberta amb els mitjans escrits que hi ha ara, però sens dubte, no és el mateix llegir-ho escrit que sentir-ho en directe amb tota l'emoció que hi posen els polítics quan són allí.

Josep Maria Montaner,Periodistaa) Tinc els meus dubtes. Tot i que consi-dero que és una bona iniciativa no sé si amb això n’hi ha prou. Em sembla positiu que al segle XXI, i disposant com disposa Solsona d’una emissora municipal, es decideixi a oferir aquest servei a la ciutat. És un canal més per accedir a la vida política municipal i conèixer el nostre funcio-nament democràtic. Ara caldrà esperar que la gent l’utilitzi. b ) A nivell informatiu aportarà immediatesa que és la ca-racterística essencial que defineix el mitjà radiofònic. A més suposarà una nova forma, més aproximada, de veure com es desenvolupen els plens. Amb tot, jo penso que la millor manera de seguir un ple és anant-hi i veure in situ la feina que s’hi fa, la resta ja es pot seguir amb les informacions que es publiquen al Celsona Informació, al Regió 7 i a la web i la ràdio municipals i que recullen abastament el que succeix a les sessions plenàries que es fan a l’ajuntament.

Oriol Montanyà, Periodistaa) Un ple municipal per a algú que ja no té interès en la política local és com un documental sobre el mosquit tigre per a algú que no té cap interès en els animals. La veritat és que a mi em costa discernir si aquesta iniciativa és un servei al poble o un servei als propis polítics.

b) Jo preferiria una bona crònica sobre les decisions que es prenen als plens i la postura que adopta cada partit. Tanmateix, si això no és factible, no veig malament que es retransmetin sencers. Acostar la ràdio a l’Ajuntament és una bona iniciativa, però crec que també s’hauria d’intentar acostar els solsonins a la ràdio.

Josep Àngel Colomès,Delegat de Mitjans de Comunicació del Bisbat de Solsonaa) L’interès per la política municipal millorarà si es retransmeten plens espe-cialment en precampanya però sempre cal que això vagi acompanyat de bona propaganda i, potser fins i tot, d’uns bons comentaristes a darrere que ens contextualitzin què està passant i que ens aportin alguna cosa més si cal. b) Saber què passa als plens és necessari però ja ho sabíem en l’informatiu de l’endemà i en el Celsona i el Regió-7 dels dies següents. Provar-ho no està malament però 3 hores de plens no és el format més bo per a la ràdio si no té uns bons comen-taristes al darrere.

L'Espurna del Mia

�591 - Divendres, 24-10-2008

Riner

Més que ampliar l’oferta d’infrastructures culturals, creu més adient modernitzar les existents, així com les instal.lacions esportives.

Pel que fa a la xarxa de carreteres, demana construir la variant de Santasusanna, i una variant al pas de Su, així com la nova construcció del tram que va des del límit de província i fins a Cardona de la carretera BV-3001.

Respecte a les actuacions en patrimoni, Riner reclama millores al Santuari del Miracle, la restauració de l’església i la torre de Riner i la millora de la rectoria de Su.

En relació a les actuacions en camins rurals, es demana afegir l’enquitranament dels accessos de totes les masies del municipi i l’eixamplament del camí de la LV-3002 fins a Ave-llanosa en 5 metres. També posa de manifest que la proposta de millora del camí des de l’església de Brichs al Miracle sota Cal Llangardaix, és un camí que no pertany al terme de Riner i per tant s’hauria de retirar de la resta de camins inclosos per Riner.

Finalment, pel que fa als equipaments, es destaca la ne-cessitat d’arranjar i consolidar la pista poliesportiva de Freixinet i substituir la tanca existent, aixi com l’espai social a Su.

Odèn

Demana incloure actuacions de xarxa de sanejament al nucli de Cambrils, per la major concentració de població i establiments turístics, així com als nuclis de Canalda i la Valldan, que amb l’aprovació del POUM, experimentaran un lleuger creixement.

També recorda que el municipi d’Odèn és molt extens i amb una població molt escampada que fa necessari una millora en les infrastructures viàries, que l’apropin a les principals vies i als equipaments i serveis que es concentren en les poblacions més properes.

LloberaEntre les prioritats que demana, reclama una partida

pressupostària suficient per a l’arranjament del camí que enllaça St. Climenç del municipi de Pinell amb Ardèvol del municipi de Pinós, passant per l'Hostal Nou del municipi de Llobera, i la creació d’un programa nou que contempli la millora de les condicions d’habitabilitat i conservació de les masies, amb preferència les de primera residència.

La Coma i la PedraEl municipi del nord del Solsonès demana un programa

de gestió forestal als marges del riu Cardener, la millora dels accesos a les pistes d’esquí i la inclusió de diversos camins al

programa d’arranjament de la Xarxa de Camins Rurals (Cal Pauet, Cal Fite i Sant Lleïr)

També reclama que es doti de transport públic tot l’any des de Solsona, Sant Llorenç de Morunys, la Coma i la Pedra, Port del Comte, Vilamantells, Sant Llorenç i Solsona.

Un altre àmbit que demana millores a la Coma és la infrastructura de telecomunicacions (TV i TDT, el programa de sanejament, intentant fer al més aviat possible les obres dels dos EDAR que van a la part antiga de la urbanització del Port del Comte.

Així mateix, es demana doblar la línia elèctrica que va de Cercs al Port del Comte, que s’ha quedat obsoleta, un projecte de reordenació de l’escola del municipi, la facilitació d’emis-sores i equipaments d’emergència, la construcció d’habitatge protegit dins el municipi, recursos per instal.lar un ascensor a l’edifici de l’ajuntament per poder facilitar a la gent gran i als minusvàlids l’accés a l’ens.

També, incloure l’1% cultural per la rehabilitació de l’església de Sant Serni de la Pedra, i també incloure per als pròxims anys la 2a fase que seria de rehabilitació de l’entorn del Castell de la Pedra i l’antiga rectoria de la Pedra, establint un conjunt arquitectònic de gran valor hstòric i artístic.

La Coma demana també un programa de planificació Turística, un programa d’atenció a la gent gran i a les perso-nes amb discapacitats, un programa d’atenció a la joventut, potenciació de les entitats esportives, dinamització territorial, programes de neteja de neu i actuacions pilot per al desenvo-lupament local promovent el turisme.

Castellar de la Ribera

En relació a les actuacions en camins rurals, demana complementar les actuacions als camins rurals amb l’asfaltat de tots els camins que van a les masies habitades.

Set ajuntaments del Solsonès han presentat al.legacions al Projecte de Pla Comarcal de Muntanya

Pinell, Riner, Odèn, Llobera, La Coma i la Pedra, Castellar de la Ribera i Guixers han formulat al.legacions al Projecte de Pla Comarcal de Muntanya 2008-2012

Imatge d'arxiu del Ple del Consell Comarcal del Solsonès

Comarca Ramon Estany

� 591 - Divendres, 24-10-2008

Llobera Ajuntament de Llobera

Llobera celebra la XII Festa dels Jubilats i Pensionistes

Entrega d’una placa commemorativa al Sr. Josep Llena per tota una vida treballada.

El passat dia 28 de setembre, es va celebrar al municipi de Llobera la XII Festa dels Jubilats i Pensionistes. Els repre-sentants de la gent gran, Ramon Coromines i Trini Mascaró, junt amb l’alcalde Josep Colell i els regidors Jaume Badia i Montse Culell varen fer entrega d’una placa commemorativa al sr. Josep Llena per tota una vida treballada.

Prop de 40 persones es van aplegar al local social, per gaudir d’un suculent dinar de germanor.

L’equip de Govern de l’Ajuntament, juntament amb altres persones del municipi, fan possible, amb la seva dedica-ció i esforç, que tot sigui del gust de la nostra gent gran, i fan que un any més aquesta festa pugui celebrar-se. A tots ells, moltes gràcies.

Dinar de germanor al local social

Pel que fa a les actuacions a la xarxa de carreteres, sol.licita incloure la millora de la C149 a sant Climenç.

Respecte a les actuacions en patrimoni, es demana incloure la restauració de les esglésies de Sant Joan, Pampe la consolidació de Santa Magdalena de Vilaprinyó i l’adequació de l’entorn de l’església de Clarà.

PinellPosa de manifest que cal una partida per arranjar el camí

que enllaça St. Climenç del municipi de Pinell amb Ardèvol a Pinós, passant per l’Hostal Nou.

També cal un programa que contempli la millora de les condicions d’habitabilitat i conservació de les masies, prefe-rentment les de primera residència.

La inclusió dels projectes d’asfaltat dels camins con-duents a les masies habitades del municipi en el programa

d’arranjament de la xarxa de camins rurals o bé en el programa de conservació, manteniment i actuacions locals a la xarxa viària.

També es demana que s’incorpori la Millora de la C149 fins al límit de la comarca, actuacions sobre el patrimoni cul-tural i turístic del municipi, la creació d’un programa nou per a la millora d’equipaments socials i culturals, (sala polivalent) i que dins el programa de sanejament es tingui en compte que en breu caldrà instal.lar els sistemes necessaris de tractament d’aigües residuals al nucli de Sant Climenç.

GuixersS’ha adherit a les al.legacions del Consell Comarcal,

les quals recullen entre altres les al.legacions rebudes per varis ajuntaments de la comarca.

La festa es va acabar amb una petita xerrada a càrrec de la sra. Rosa directora del Gimnàs Solsona sobre els bene-ficis que aporta la gimnàstica a la tercera edat. Tot seguit es va organitzar una tómbola. Tots els assistents es van mostrar molt contents i agraïts. Els organitzadors vàrem compartir una estona molt agradable amb tots ells.

Comarca Ramon Estany

�591 - Divendres, 24-10-2008

Comarca Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

Aquesta setmana s’ha fet efectiu un conveni entre el Consell Comarcal i Mútua Terrassa per tal de consensuar un seguit de mesures socials per afavorir la pràctica de l’esport a la comarca. A la reunió hi ha assistit el conseller comarcal d’esports, Joan Solà i l’assessor i gestor comercial de Mútua Terrassa, Joan Carles Rufart i Vidal. El Consell Comarcal con-tracta des de fa anys aquesta mútua per les assegurances que cobreixen els jugadors que participen a la lliga comarcal.

Una de les mesures adoptades serà que els jugadors de la lliga comarcal que estiguin en situació d’atur o bé siguin pares o mares de família nombrosa, quedaran exempts de pagar la corresponent quota d’assegurança.

Segons Solà “cal que des dels organismes públics i concretament des del propi Consell Comarcal es propiciï l’adopció de mesures específiques adreçades a la població general que permetin alleugerir la situació d’incertesa que estem patint provocada per la situació d’endarreriment que viu el nostre país”.

Els jugadors en situació d’atur o que siguin pares o mares de famílies nombroses seran exempts de pagar la

quota d’assegurança de la Lliga ComarcalL’avantatge és fruit d’un acord entre el Consell Comarcal i Mútua Terrassa

La Fira del Bolet i el Boletaire del Solsonès s’enceta aquest cap de setmana amb una sortida micològicaLa V sortida informativa i l’exposició de bolets promoguda pel Grup de Natura del Solsonès s’integren enguany en aquest nou certamen

Gràcies a l’acord adoptat entre el Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès i el Grup de Natura del Solsonès, la sortida per anar a buscar bolets, organitzada per aquesta entitat des de fa quatre anys, s’inclou dins el marc de la I Fira del Bolet i del Boletaire del Solsonès.

La sortida micològica serà aquest dissabte, 25 d’octubre, a les 9h i el punt de partida serà la plaça del Camp de Solsona. Amb els exemplars trobats es realitzarà una exposició a l’ajun-tament de Solsona que estarà oberta el mateix dissabte de les 17.30h a les 20.30h i el diumenge de les 11h a les 14h i de les 17.30 a les 20.30h. Els dos actes són gratuïts.

A més a més, segons ha avançat el president del Patronat de Turisme, Albert Muntada, “la col·laboració entre les dues entitats per organitzar el certamen també inclou uns sortida el dia 8 de novembre per conèixer el Solsonès, sota el títol: colors, bolets i fruits de tardor”. El punt de sortida serà la plaça del Camp i es preveu tornar a les 14h.

El conseller comarcal d’esports, Joan Solà i l’assessor i gestor comercial de Mútua Terrassa, Joan Carles Rufart i Vidal.

REGIDORIA D’ACCIÓ SOCIAL

Ball pera la Gent GranAMENITZAT PEL GRUPCRYSTAL

DIA: DIUMENGE 26 D’OCTUBRE DE 2008HORA: 19 HLLOC: CLUB SANT JORDI DE CAIXA CATALUNYA

Consell dela Gent Grande Solsona

ACTIVITAT GRATUÏTA

� 591 - Divendres, 24-10-2008

Comarca Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

Cicle de xerrades sobre seguretat social agrària

El Consell de Dones del Solsonès a través del grup de treball sobre les condicions laborals de les dones pageses, organitza un cicle de xerrades informatives sobre seguretat social agrària.

L’objectiu d’aquesta acció és facilitar l’accés a la informació a les dones pageses en tots aquells temes referents a les cotitzacions a la seguretat social i a l’accés a les prestacions. Per aquest motiu s’han organitzat un total de 7 xerrades a diferents municipis de la comarca. Aquestes són:

• Sant Llorenç de Morunys, 30 d’octubre a la sala d’actes de l’ajuntament de Sant Llorenç a 2/4 de 8 del vespre

• Pinós, 5 de novembre a la sala d’actes de l’Ajuntament de Pinós a 2/4 de 8 del vespre

• Navès, 12 de novembre al local social de Navès (Santa Llúcia) a 2/4 de 8 del vespre.

• Odèn, 19 de novembre al Centre de Natura a 2/4 de 8 del vespre.

• Pinell, 26 de novembre al local social de Sant Climenç a 2/4 de 8 del vespre

• Clariana de Cardener, 3 de desembre al local social de Clariana de Cardener a 2/4 de 8 del vespre.

Les xerrades seran obertes a tothom i aniran a càrrec de Felip Domènech, d’Unió de Pagesos.

El Consell Comarcal organitza el I Torneig de Bitlles Catalanes del Solsonès

Aquest dissabte a les 10.30 hores a la plaça de l’Olivera del Pi de Sant Just (Olius) tindrà lloc la primera edició del Torneig de Bitlles Catalanes del Solsonès. Aquest ha estat organitzat pel Consell Comarcal i compta amb la col.laboració dels ajuntaments de la comarca. El torneig està obert a totes les edats i a tots els municipis.

Joan Solà, conseller comarcal d’esports i responsable de la iniciativa, creu que “les bitlles catalanes és un esport que cal promocionar i promoure i evitar-ne la seva desaparició. Per aquest motiu organitzem aquest torneig per intentar donar-lo a conèixer i captar nous aficionats”.

Participaran al torneig un total de 8 equips de diferents punts de la comarca, que representen unes 40 persones.

Vall de Lord Dolors Pujols

Jornada de portes obertes a la guarderia

La nova llar d’infants de Sant Llorenç de Morunys, “Els Piteuets” ja està enllestida i el proper diumenge, 26 d’octubre hi haurà una jornada de portes obertes. Així doncs tots els vilatans estan convidats a visitar les noves instal·lacions, situades al costat de l’escola de primària. L’horari de la jornada és de 10 del matí a 1 del migdia.

Canvi de contenidorsL’ajuntament de la vila de Sant Llorenç de

Morunys informa aquests dies als veïns d’un canvi d’ubicació dels contenidors que fins ara es trobaven just davant del conjunt monumental de l’antic Monestir de Sant Llorenç de Morunys. El consistori fa saber que a partir del 3 de novembre els contenidors de recollida selectiva (groc, verd i blau) se situaran al capdamunt del c/Josep Cirera. Els contenidors de deixalles domèstiques més propers, per la seva banda, estaran ubicats al c/ de la Mercè, al c/ del Puit i al passeig de Cal Sant. Segons el propi consistori, el número de contenidors, però, es podrà augmentar en funció de les necessitats del servei.

Fotografia de la llar d’infants mentre la construien aquest estiu

�591 - Divendres, 24-10-2008

Els grups de l’oposició al Consell Comarcal reclamen més presència a la revista d’informació

comarcal que prepara el ConsellCritiquen l’equip de govern comarcal per no haver-los deixat participar en l’elaboració de la revista

L’oposició al Consell Comarcal del Solsonès (ERC, PSC i El Comú) s’ha mostrat molesta per l’actitud dels responsables del Consell a l’hora de tirar endavant la creació d’una revista d’informació comarcal adreçada als ajuntaments del Solsonès. ERC, PSC i El Comú consideren que el Consell ha vetat la seva participació en l’elaboració de la revista i que limita la possi-bilitat d’expressar-hi les seves opinions. A més, denuncien que la publicació no disposi d’un consell de redacció plural i amb representació de tots els grups comarcals i critiquen que no hi hagi cap periodista al capdavant.

Les crítiques de l’oposició, però, han estat contestades pel president del Consell Comarcal, Marià Chaure, que ha assegurat que la revista neix exclusivament per donar veu als municipis del Solsonès i no per fer política comarcal. Chaure s’ha defensat explicant que la intenció del Consell “és oferir un servei a tots els ajuntaments per tal que tinguin un altaveu per difondre les seves activitats i projectes” i que en cap cas no servirà per fer política “perquè això ja ho fan altres mitjans”. A més, els responsables comarcals han desmentit que els grups de l’oposició no hi tinguin presència ja que, segons ha expli-cat Albert Muntada, vicepresident comarcal, “es demanarà l’opinió de tots els partits presents al Consell en les notícies que es publiquin sobre els projectes que s’impulsen des de la institució”. Per la seva banda, Chaure ha recordat que es donarà veu a tots els ajuntaments del Solsonès “independentment del color polític que tinguin” i tenint en compte “que no tots són de CiU”, ha afegit.

Per contra, el portaveu d’ERC, David Rodríguez, ha posat en dubte la pretesa neutralitat política de la publicació “quan no té ni consell de redacció ni hi són presentents totes les forces que componen el ple del consell”. “És impresentable que el consell impulsi la creació d’un mitjà d’informació pú-blic i exclogui tres dels 4 grups que té la institució”, ha afegit Rodríguez. De la mateixa manera s’han expressat Enric Roures i Marcel Colell, portaveus respectivament del PSC i El Comú que han denunciat la manca d’informació amb que el consell ha tractat aquesta qüestió. Roures no veu malament que s’editi la revista sempre i quan sigui informativa i no s’utilitzi com a arma propagandista. Amb tot, ha reconegut que les formes no han estat les adequades, ja que se n’hagués pogut parlar abans per tal de trobar el consens necessari. Al seu torn el portaveu d’El Comú ha aclarit que “ni els ajuntaments ni els consellers comarcals no en sabien res” i ha criticat “la improvisació” amb que actua el Consell.

Tanmateix Muntada ha assegurat que “no volem que la revista sigui una font de polèmica” i per això, ha dit: “no serà la revista de l’equip de govern”. Així mateix s’ha compromès “a donar joc a tots els grups del consell”. La nova revista comarcal, que podria aparèixer a finals del proper mes de novembre publicarà les notícies que hi enviïn els ajuntaments,

a més d’informacions dels organismes autònoms del Consell i notícies relacionades amb les actuacions que porta terme l’ens comarcal. La publicació sortirà cada tres mesos.

Comarca Josep M. Montaner i Reig

Representants d'ERC al Consell Comarcal del Solsonès

10 591 - Divendres, 24-10-2008

La crisi econòmica no afecta les vendes de loteria

A l’administració de loteria de Solsona “La Vinya” pràcticament es manté el mateix nivell de vendes

Sí que s’ha notat, com expliquen els seus responsables, que la gent no gasta tant en loteria com altres anys. Aquesta moderació s’ha vist, però, compensada per un major nombre de nous clients, que esperen que la sort els somrigui i així, afrontar millor la crisi.

Aquest espectacular vestit fet amb dècims de loteria que va guanyar el concurs infantil de disfresses del passat Carnaval es pot veure a l’administració solsonina de loteria.

Comarca Ramon Estany

Vuit ajuntaments es beneficiaran de les retribucions de càrrecs electes

El decret per subvencionar les retribucions de càr-recs electes en municipis petits serà aprovat cada any. Per aquest exercici, compta amb una partida de quatre milions d’euros, en virtut del que va aprovar la Generalitat el passat mes d’abril.

Dels vuit ajuntaments, a La Molsosa i a Sant Llorenç de Morunys la retribució serà per un dels regidors de l’ajuntament que dedicarà una part o tota la seva jornada a les tasques municipals. En la resta de municipis, l’alcalde és el beneficiat que s’acollirà a aquesta paga que ofereix la conselleria de Governació.

Tram de 101 a 500 habitants: 1.012’97 euros/mesPinell, Clariana de Cardener, La Coma i la Pedra, Llobera, La Molsosa, Navès.

Tram de 501 a 2.000 habitants: 1.430’21 euros/mesOlius i Sant Llorenç de Morunys.

11591 - Divendres, 24-10-2008

Aquests arts són mètodes massius i no selectius que poden afectar la fauna protegida.

El cos d’Agents Rurals del Departament de Medi Ambient i Habitatge ha intervingut, la setmana passada, diversos arts il·legals per a la caça d’ocells que es venien clan-destinament en quatre establiments a les comarques del Solsonès, l’Urgell, el Pla d’Urgell i el Segrià. En total, els Agents Rurals han comissat 30 xarxes japoneses i 80 paranys tipus cep i ballesta en un operatiu especial en què s’ha inspeccionat una dotzena d’establiments de caça, amb l’objectiu d’evitar l’ús d’aquest tipus d’arts en la captura d’ocells.

Aquest operatiu coincideix amb el període de captura d’ocells fringíl·lids (verdum, pinsà, cadernera i passerell) au-toritzat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, que va des del mes d’agost fins al mes de desembre, en què s’empren mètodes selectius. En aquest sentit, anteriorment s’havia detectat l’augment de l’ús d’altres mitjans de captura no permesos per les diferents normatives existents, i, per aquesta raó, s’ha actuat directament a l’origen d’aquests arts: els punts de venda.

L’objectiu d’aquesta actuació era comissar el màxim nombre de xarxes japoneses, ja que és un mètode massiu i no selectiu de caça d’ocells. Aquestes xarxes són gairebé invisibles i

Els Agents Rurals denuncien punts de venda d’arts il.legals per a la caça d’ocells al Solsonès

S’han comissat 30 xarxes japoneses i 80 paranys tipus cep i ballesta en quatre establiments del Solsonès, l’Urgell, el Pla d’Urgell i el Segrià

Comarca Departament de Medi Ambient

qualsevol ocell pot quedar·hi atrapat i morir en qüestió de poc temps. A més, poden afectar espècies protegides o en perill de desaparèixer de la nostra geografia. Aquestes xarxes només s’autoritzen amb finalitats científiques i la tinença i utilització per part de particulars és absolutament prohibi-da. Així mateix, aquest operatiu ha permès també comissar altres tipus de paranys il·legals per a altre tipus de fauna, com són els ceps i les ballestes, tot i que aquests darrers també són

utilitzats per a la caça d’ocells fringíl·lids. La venda d’aquests tipus d’arts de captura de fauna cons-

titueix una infracció de la Llei de protecció dels animals i, entre altres conseqüències, comporta una sanció administrativa. L’ús d’aquests mètodes pot ser constitutiu d’un delicte tipificat als articles 334, 335 i 336 del Codi penal, i pot comportar penes de fins a dos anys de presó o multes de vuit a vint·i·quatre mesos, i la inhabilitació per a la caça de fins a quatre anys.

Breus Comarca Ramon Estany

Pinós aprova un projecte de caminsEl Ple de l’Ajuntament de Pinós, en la sessió de data 24 desetembre de 2008, ha aprovat inicialment el projecte d’obra“Condicionament i pavimentació del camí de Sant Justd’Ardèvol” 2a fase, amb un pressupost de 147.147,931 euros.

Olius adjudica la redacció del POUM

L’Ajuntament d’Olius ha adjudicat provisional-ment el contracte de serveis per la redacció del Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal d’Olius

El Pressupost base de la licitació ascendia a 90.000 euros, IVA no inclòs. I s’ha adjudicat provisio-nalment el 14 d’octubre de 2008 a Santiago Sindreu Pe-dregosa per un import de 75.000 euros, IVA no inclòs

1� 591 - Divendres, 24-10-2008

Comarca Grup CIU a la Diputació de Lleida

M. Teresa Canal, diputada pel Solsonès, demana al Govern de la Diputació de Lleida

l’execució de la variant de Su i de la Carretera de Sant Llorenç, tram: Solsona a Lladurs

Ambdós projectes estan aprovats per la qual cosa demana incloure als pressupostos de l’any vinent la dotació necessària per a la seva execució

El proppassat dissabte 4 d’octubre la Diputació de Lleida va inaugurar la carretera de l’Hostal del Boix al Miracle. M. Teresa Canal valora molt positivament l’exe-cució d’aquesta obra, tan reivindicada pels veïns de la zona així com també pel conjunt de la comarca. Aquesta obra està considerada com una de les més importants portades a terme per la Diputació de Lleida.

Aquest projecte es va iniciar l’any 2004 i va ser un dels principals objectius del govern de Convergència i Unió, que va adjudicar i iniciar les obres. Una altra obra important per a la comarca que s’està finalitzant, i que també va ser adjudicada durant el govern de Convergència i Unió a la Diputació, és la carretera que va de la C-26 a l’Hostal de Cirera, terme de Lladurs.

La Diputada pel Solsonès a la Diputació de Lleida, grup CIU, M. Teresa Canal, sol·licita al govern de la Dipu-

tació de Lleida (PSC-ERC) que inclogui als pressupostos de l’any vinent de l’ens provincial la dotació necessària per a l’execució de les obres de la variant de Su, -últim tram pendent corresponent a la carretera de l’Hostal del Boix a Su- i l’arranjament de la carretera de la carretera de Sant Llorenç, concretament el tram que va de Solsona a Lladurs, molt important pels veïns de la zona i per a l’accés a les pistes d’esquí de Port del Comte.

D’aquesta manera s’afegiran a les obres ja finalitza-des o bé a punt d’acabar per tal de millorar així, un conjunt de vies molt reivindicades, corresponents a la xarxa viària de la Diputació a la comarca del Solsonès. Alhora demana també que la Diputació de Lleida intercedeixi davant la Diputació de Barcelona, per tal d’arranjar el tram que va de Su a Cardona.

1�591 - Divendres, 24-10-2008

Canalda Comissió Canalda 1.100 anys

S’obre una pista fins a ca la Rita, al peu de la roca de Canalda

Benvolguts senyors,sóc un enamorat de la vostra terra i hi he gaudit un

munt de vegades, sempre amb ganes de tornar-hi.Vull expressar-los la meva desolació en conèixer

l’obertura d’una pista per pujar a ca la Rita, sota mateix de la Roca de Canalda, fet que ha produït la destrucció d’aquell màgic entorn i un impacte visual remarcable.

Què se n’han fet dels cirerers que alegraven les pri-maveres de la Rita i el seu marit? Què hi ha de les pruneres

Aspecte actual de ca la Rita sense els cirerers de la façana

Pista per accedir a cal Cavallol o ca la Rita des de la carretera L-401

A començament del mes de setembre els propietaris de cal Cavallol o ca la Rita han fet obrir una pista per accedir-hi en cotxe; al mateix temps han ampliat l’espla-nada del davant de la masia tot tallant els cirerers que embellien la casa adossada a la balma, canviant les feixes i la fesomia d’aquest paratge.

En aquests darrers anys, des que la Rita va deixar la casa, alguns visitants han anat cremant la fusteria de la casa, i fins i tot s’han endut una pica de pedra que hi havia a prop de la font. Esperem que la nova carretera serveixi perquè els propietaris consolidin la casa i els coberts, i que l’accés fàcil no acabi de malmetre aquest lloc tan emblemàtic.

Arrel de l’explanació i l’obertura de la pista, la Comissió Canalda 1.100 anys, a través de la seva pàgina web, ha rebut moltes queixes de persones indignades amb aquest fet. Reproduïm un d’aquests missatges.

que molts anys els endolcien els llavis? On és el marge de pedra seca que sostenia l’acollidora era de la balma? Quina sort correrà tot l’entorn?

La humanitat diuen que avança, però algú s’entesta a retrocedir fent actuacions que hipotequen el territori per sempre més.

No sé si s’hagués pogut aturar aquesta desfeta, o potser algun organisme oficial n’estava assabentat i tot i així va donar-hi el vist-i-plau perquè era legal.

Em sembla vergonyós que es pugui tenir una sensibilitat tan propera a zero per posar per davant la comoditat d’arribar en cotxe a un lloc màgic que no pas mirar de preservar-lo.

No sé si vostès hi haguessin pogut fer alguna cosa i no han actuat, o sí que ho han fet però sense sortir-se’n. En el primer cas els menyspreo i en el segon els compadeixo perquè vostès ho patiran més que no pas jo.

Sigui com sigui que s’hagin produït els es-deveniments, el resultat és el mateix: han arrencat un tros del Solsonès i amb ell un tros de la nostra ànima.

La meva és una barreja de tristor, odi, re-pugnància i melangia.

Hi tornaré a plorar tot recordant un lloc que va marcar la meva vida per sempre i que ja no hi és.

Atentament,Ricard Darder.

1� 591 - Divendres, 24-10-2008

Odèn Centre de Natura d’Odèn

Les 40 persones que van assistir a tots els actes planifi-cats van coincidir en la bona organització i la satisfacció de po-der disposar de persones expertes que t’ajudin a distingir bolets comestibles dels que no ho són. Penseu que hi ha molts bolets que es poden menjar que sovint la gent no arreplega perquè no els coneix, com la Pimpinella Morada, que és un bolet bo.

Enguany l’exposició només es va representar amb 46 bo-lets, això sí, el 62 % eren comestible. Els assistents a l’exposició van poder tocar, olorar, mirar i examinar bona part dels bolets tant comestibles com tòxics, la qual cosa és imprescindible per reconèixer·los.

El Centre de Natura d’Odèn va celebrarel passat 19 d’octubre la 3a Jornada d’Identificació

de bolets de les muntanyes d’Odèn

Exposició i xerrada al centre de natura d'Odèn

Pimpinella Morada

Gil, Carla i Èrica

Un any més, la jornada va estar guiada per Laia Ribes i Jordi Rius, especialistes en bolets de l’Associació de Micologia de Catalunya. Durant l’excursió i la xerrada de la tarda ens va revelar tots els secrets per saber distingir els bolets amb valor culinari.

I per acabar la trobada, a la tarda es va fer l’entrega d’un premi d’un lot de productes del Centre de Natura d’Odèn al Gil, la Carla i l’Èrica d’Oliana per haver recollit 4,5 Kg de bolets comestibles en tan sols una hora.

Vam passar un dia molt agradable, gràcies també a que enguany vam trobar força bolets.

1�591 - Divendres, 24-10-2008

Oliana Marcel Ribera. ARXIU FOTOGRAFIC : Marcel Ribera

Firmats cinc convenis entre el departament d’Educació i deu empreses per ajudar a potenciar cicles formatius.

És una forma segons Educació d’ajudar a paliar l’augment de l’atur. L’IES Aubenç d’Oliana potenciarà la formació de personal administratiu qualificat, a demanda de Taurus. Sembla que dels esmentats convenis en gaudiran 112 alumnes.

En un altre ordre de coses també cal recordar que Oliana va signar un conveni amb l’Hospital de la Seu d’Urgell. Els pacients que necessitin fer sessions de rehabilitació ja no s’hauran de desplaçar fora de la població. És una bona notícia.

Cicles formatius

El passat dia 6 d’octubre a la catedral de Barcelona es va portar a terme la Missa Exequial en Sufragi del L’EXCM. I RVDM. SR. JOAN CARRERA PLANAS, bisbe auxiliar de Barcelona. Vaig estar present en les esmentades exèquies del finat. Segons algunes estadístiques, vam assistir a l’acte més de dues mil persones. Va ser una cerimònia que imposava, poques vegades es poden veure en una mateixa cerimònia tants religi-osos acompanyant un “germà” en el seu traspàs. Diferents representants d’institucions polítiques catalanes van

Detall d’una demostració de la “My Cook” (Taurus)

El dia 8 d’octubre a les 18’30 hores a la sala d’actes de l’ajuntament d’Oliana, una delegació del Departament d’Agricultura encapçalada pel sr. Jordi Bertran i Muntaner, Director General de Desenvolupament Rural, va donar a conèixer a tots els presents interessats la proposta definitiva de la Generalitat de Catalunya en relació a la part del finançament del projecte de nous recs al secà d’Oliana que pertoca aportar als propietaris beneficiats.

Recs al secà

Funeral pel Bisbe Carrera

Escut episcopal de Mons. Joan Carrera

Persones assistents a l’acte.

Diferents autoritats dirigint-se al públic.

ocupar els primers bancs de la catedral, al capdavant hi havia el president de la Generalitat, José Montilla i el presi-dent del Parlament Sr. Ernest Benach. L’Episcopat català va assistir-hi en ple, i la Conferència Episcopal Espanyola hi va enviar l’arquebisbe castrense, Juan del Río, president de la comissió de mitjans de comunicació social. El bisbe de Guadalajara, Juan Sánchez del sector de l’espiscopat més obert també hi era. L’acte religiós va ser presidit pel cardenal Martínez Sistach. El cardenal arquebisbe de Barcelona va recordar en l’homilia diferents aspectes de la vida

del difunt. El bisbe Joan Carrera ha estat un dels prelats que ha deixat una bona empremta, pot ser un dels motius d’haver-hi tantes persones que vam voler donar-li l’últim adéu.

1� 591 - Divendres, 24-10-2008

Recuperant el somriure

Oliana Anna Simon i Ampurdanès

1 de novembre de 2007. Vesprada de Tots Sants. Es tan-quen els llums, Andreu, Àngels, Junset i Flor amaguen el seu somriure hieràtic a la foscor i recuperen el seu digne descans.

Uns mesos més tard, ja a principi d’aquest any, uns ulls contemplen incrèduls com dignitat i repòs s’havien profanat. Teles espargides arreu, restes de menjar i begudes sobre caps de cartró-pedra tombats, puntes de cigar, robes cremades, mans escairades, excrements i olor d’orins de gat. L’espectacle era desolador, la impotència massa gran.

Després de l’exposició que l’Associació de Geganters i Grallers d’Oliana havia fet en motiu de la Fira de Tots Sants, els gegants es van guardar al local que havia estat l’antic convent de les monges. Aquella era la primera ocasió en que “les Monges” albergava els gegants, s’havia cregut un espai adequat perquè la manca d’escales en facilitava l’accés respecte a anteriors ubicacions.

Cap a principi de 2008, tot seguint la pista de certs moviments sospitosos, els Mossos d’Esquadra decidiren ir-rompre al local. Les seves hipòtesis quedaren immediatament confirmades. El pany estava forçat i l’entrada de “Les Monges” quedava a mercè d’intrusos. Així doncs, el local funcionava alhora com a espai on “passar l’estona”, “anar a fer uns beures” i fumar; i com a aixopluc de rates i gats.

Tot seguit, les destrosses es van notificar a l’Associació de Geganters i Grallers d’Oliana. “Quan vaig entrar i ho vaig veure...semblava un camp de batalla, com si hi hagués hagut una guerra” diu un dels seus membres, que va voler anar a comprovar personalment la magnitud de la destrossa.

Els Mossos d’Esquadra van obrir una investigació per descobrir l’autoria dels fets. Paral·lelament, els geganters van buscar la col·laboració ciutadana per trobar i perseguir els culpables. Van penjar cartells per tot el poble donant a conèi-xer el que havia ocorregut, amb fotos mostrant els detriments ocasionats. La resposta d’Oliana fou unànime: impotència, indignació i desconcert. Per què? No hi havia un perquè.

A data d’avui, gairebé un any més tard, sembla que els danys pràcticament s’han aconseguit esmenar. La investigació ha conduït a dibuixar un(s) culpable(s). Les mans seran ben aviat restaurades i repintades pels mateixos geganters. Les ves-timentes han recuperat els seus colors d’impol·luts roig, verds i daurats. Els gegants romanen encara a l’espera d’un local més adequat, però, des del local de “Les Monges” ara tancat amb doble forrellat, han recuperat, finalment, el seu digne repòs.

1 de novembre de 2008. Diada de Tots Sants. S’obren les llums i Andreu, Àngels, Junset i Flor desperten el seu somriure hieràtic.

Per això, des de l’Associació de Geganters i Grallers d’Oliana us conviden el dia de la Fira de Tots Sants a passe-jar-vos des del seu estand pels més de 17 anys d’història de l’agrupació a partir de les fotos i l’exposició de records de les diferents trobades. I al migdia us conviden, un cop més, a veure els nostres gegants ballar, amb les seves passes airoses, els seus rostres nobles i el seu somriure hieràtic...

Amb la col·laboració de l’Associació de Geganters i Grallers d’Oliana.

1 de novembre, 2008

Fira de Tots Sants d’Oliana 8.00 h. Entrada d’animals al recinte firal.Al costat de l’Ajuntament.

10.00 h. Obertura del recinte firal.

10.00 h. XII Mostra Ramadera. Al costat de l’Ajuntament ( Carpa 2)

10.00 h. II Carrer d’artesans. Plaça Mossèn A. Vives i Carrer Major.

10.00 h. II Trobada de col.leccionisme d’intercanvi i expo-sició. Carpa 1 (al costat de l’Ajuntament).

10.00 h. I Trobada d’Antiguitats.Al centre de la Plaça Reguereta.

10.30 h. Mostra d’un Segle d’Aparells Fotogràfics (1880 - 1980) Local davant de la Font d’Oliana (antic Cafeter)

10.30 h. Exposició de Maquetes.Maquetes d’esglésies del Pirineu (fetes amb pedra). De Josep Codina.Maquetes i quadres d’esglésies (fetes amb cabells). De M. Dolors Portillo, d’Artesa de Segre.Mostra de Pipes (fetes a mà). De Modesto Cases. Local a la Plaça Reguereta.

11.00 h. II Curset d’iniciació de motos d’enduro (per a nens de 5 a 12 anys, amb permís dels pares). Al costat de l’Ajuntament.

11.00 h. Taller participatiu de Cistelleria. Pl. Mossèn A. Vives.

11.00 h. Demostració d’artesans. Plaça Mossèn A. Vives.

11.00 h. Passejades a cavall. Al costat de les carpes.

12.00 h. Inauguració de la Fira de Tots Sants. Davant de l’Ajuntament.

12.15 h. Ballada de sardanes. Davant de l’Ajuntament.

12.30 h.Degustació de Canapès (a base de truita de riu). Davant de l’Ajuntament.

12.30 h. Pica- pica. Davant de l’Ajuntament.

13.00 h. Demostració de perruqueria canina. Carpa 1.

13.00 h. Demostració de ferrar un cavall. Davant de les Carpes.

14.00 h. Ballada dels Gegants d’Oliana. Davant de l’Ajuntament.

16.00 h. Demostració d’artesans. Plaça Mossèn A. Vives.

16.00 h. Taller participatiu de Cistelleria. Pl. Mossèn A. Vives.

17.00 h. Demostració de perruqueria canina.Carpa 1

18.00 h. Taller participatiu per a “Joves Diables” (per a nens a partir de 10 anys, amb permís dels pares). Davant de l’Ajuntament.

19.00 h. Cloenda de la Fira.

Us hi esperem!!!

Fires

1�591 - Divendres, 24-10-2008

Cartellera

Solsona redescobreix el dibuixant manresà Vilanova en el centenari del seu naixement

Museu Diocesà i Comarcal (pl. Palau, 1)Fins al 2 de novembre, de dimarts a dissabte, de 10 a 13 h i de 16.30 a 19 h; diumenges i festius,de 10 a 14 h; dilluns, tancat

El Grup de Natura del Solsonès (secció del Centre d’Estudis Lacetans) organitzaSORTIDA I EXPOSICIÓ DE BOLETSCAP DE SETMANA 25 I 26 D’OCTUBRESORTIDA BOLETS: LLOC I HORA SORTIDA: dissabte 25 d’octubre, a les 9 a la Plaça del CampHORA DE TORNADA: migdia

EXPOSICIÓ: DISSABTE 25: 17:30-20:30DIUMENGE 26: 1 1:00-14:00 i 17:30-20:30Aquesta activitat es realitza en el marc de la “1a Fira del Bolet i del Boletaire del Solsonès”, organitzada pel Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès.

Concert d’Orgue a Sant Llorenç de MorunysL’Associació d’Amics de l’Orgue de Sant Llorenç de Morunys, ens plau informar·vos del concert d’orgue que s’oferirà el proper dissabte 1 de novembre a les 18:30 hores, a l’Església de Sant Llorenç de Morunys dins del Xè FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE TARDOR que ha programat i patrocinat “Orgues de Ponent i del Pirineu 2008”.El concert serà interpretat per:CARME GODALL, orgue i GUIDO IOTTI, orgue

XERRADA: ‘Aproximació als trastorns del son’seu del Sol del Solsonès (C/ Josep M. de Sagarra, 3 - baixos) 30 d’octubre, 19 h

La psicòloga Montse Martínez pronuncia una xerrada que duu per títol “Aproximació als trastorns del son” a la seu del Sol del Solsonès. És una sessió oberta a tot el públic, organitzada per l’As-sociació de familiars de malalts mentals i drogodependents.

Presentació del llibre ‘D’Olius a Solsona: el camí de la llum’Sala dels Sants Màrtirs- 24 d’octubre, 19 hElectra del Cardener presenta un llibre sobre la història local de l’electricitat coincidint amb el trasllat de la seu de l’empresa a Cal Reig. L’empresa Electra del Cardener presenta el llibre "D’Olius a Solsona: el camí de la llum" (Pagès Editors), obra de Joan Carles Alayo, pèrit industrial elèctric i doctor enginyer industrial per la UPC.En el mateix acte, l’arquitecte Joan Carol exposarà els treballs de transformació als quals s’ha sotmès l’històric edifici de Cal Reig per acollir les noves oficines de l’empresa elèctrica solso-nina. Finalment, intervindrà el degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Joan Vallvé.Tots els assistents a l’acte seran obsequiats amb un exemplar del llibre de Joan Carles Alayo.

VI Festa Literària i Musical del Sol del SolsonèsTeatre Comarcal - 25 d’octubre , 22 h

L’Associació de familiars de malalts mentals i drogo-dependents Sol del Solsonès organitza la Festa Literària i Musical, que arriba a la sisena edició. Amb aquest acte, en el qual participen artistes i músics de la comarca, l’entitat commemora el Dia Mundial de la Salut Mental. Les actuacions musicals aniran a càrrec de l’Escola Mu-nicipal de Música, l’Àtic Taller Musical, l’Àtic B, Akústix, Tate Gualdo i Natàlia Pujol, Leonor Manau i la Coral Estel. La nota literària l’oferiran Jordi Cardona, Àlex Gonzàlez i Maria Pilar López. En el torn de parlaments, intervindran l’alcalde de Solsona, Xavier Jounou; el pre-sident del Consell Comarcal, Marià Chaure; la directora general de la Federació Catalana d’Associacions de Fami-liars de Malalts Mentals (FECAFAMM), Teresa Marfull, i el president del Sol del Solsonès, Enric Serra. Les entrades es poden adquirir a l’Oficina de Turisme, anticipadament, i el mateix dia a taquilla una hora abans de la funció.

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA DEL SOL DEL SOLSONÈS• 25 d’octubre a les 19:00h s’inaugurarà l’exposició fotogràfica del club social del Sol del Solsonès a l’aula de cultura de la Caixa del Penedès.

Cicle de Tardor a El MonegalDissabte 25 d'octubreLídia Pujol "Els amants de Lilith"A les 18 hores, a l'Hotel Restaurant Monegal de Sant Llorenç de Morunys. Més informació a www.monegal.com

Sopar dels 40 anysSi vas néixer l'any 1968, t'esperem!!!

Truqueu per apuntar-vos-hi:677 82 79 78 (Ramon)

Exposició de pintura al parador de CardonaL’Artista de Bell-lloc i establerta a Solsona, Aurem-biaix Sabaté, exposa durant el mes d’octubre, al Para-dor de Cardona, una selecció d’obres del seu Treball “Aparences”. Les Obres mostrades són un total de 15 peces, majoritàriament de petit format. El treball, "Aparences" ha estat exposat a la Sala Coma Estadella del Col.legi d’aparelladors i arquitectes tècnics de Lleida, a la sala Gòtica de l’Institut d’estudis Ilerdencs a Lleida, i a l’International Art Meeting de Pescia, Itàlia, entre altres. Un motiu més per fer una visita al magnífic Castell de Cardona.

1� 591 - Divendres, 24-10-2008

Els col.leccionistes de plaques de cava i la tardorL’ A.C.P. del Solsonès organitza el proper diumenge 26 d’oc-tubre una trobada d’intercanvi de plaques, anomenada:TROBADA DE TARDOR

Aquest esdeveniment tindrà lloc, si el temps ens ho permet, al Passeig de Sant Antoni Maria Claret (davant del Casal de Cultura) i en cas de mal temps es farà a l’interior d’aquest recinte.

Podreu anar a gaudir d’aquesta activitat de les 10:00 a les 14:00h, on es presentarà una placa dels 15 municipis del Solsonès, que en aquesta ocasió correspon al Municipi de La Molsosa. També es presentarà conjuntament la placa de la Societat de Caçadors de Navès.

Recordem que si algú vol les anteriors, també les podrà aconseguir a la trobada.

Cartellera

Cicle de Cinema Infantil en Català

Com cada tardor, Circuit Urgellenc, S.A., amb la col.laboració de l’Institut Català de les Indústries Culturals de la Generalitat de Catalunya, engega una nova edició del C.I.N.C. (Cinema Infantil En Català)

Per aquesta edició s’han escollit els següents títols, que es podran veure al Cinema París de Solsona, els dissabtes, a les 18,15 hores, i al preu de 3’80 euros. Aquest cicle compta amb la col.laboració de L'Ajuntament de Solsona i el Consell Comarcal del Solsonès.

25 d’octubre: INDIANA JONES I EL REGNE DE LA CALAVERA DE CRISTALL · País: USA. 124 minuts

8 de novembre: WALL-E · País: USA. 97 minuts

15 de novembre: DORAEMON I LES MIL I UNA AVENTURES · País: USA. Durada: 80 minuts

22 de novembre: KUNG FU PANDA - País: USA. Durada: 94 minuts

29 de novembre: SPACE CHIMPS: MISSIÓ ESPACIAL - País: USA. Durada: 82 minuts

Fires Servei de Premsa de l'Ajuntament de Cardona

El món dels bolets tornarà a ser el gran protagonista de la Fira de la Llenega que s’organitza aquest cap de set-mana a Cardona. El certamen, que enguany arriba a la seva setzena edició, amplia el programa d’actes durant el dissabte amb una exposició i conferència sobre el cultiu de tòfones, una degustació de la cuina dels bolets i activitats infantils relacionades amb el món dels bolets. L’Ajuntament cardoní, organitzador de la Fira, ha confirmat l’assistència d’una cinquantena d’expositors de bolets i productes artesanals i alimentaris durant la jornada de diumenge.

Novetats d’enguanyEntre les novetats de la fira destaquen la degustació

de plats cuinats amb bolets que realitzarà el jove cuiner local David Guitart, així com l’exposició i conferència sobre el cultiu de la tòfona negra, a càrrec d’un investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Aquests actes es duran a terme el dissabte, ja que els organitzadors de la fira han volgut potenciar el certamen al llarg del cap de setmana. A més, també s’estrenarà, en aquesta edició de la fira, el primer concurs infantil de bolets programat per diumenge al matí i adreçat a nens i nenes de 5 a 12 anys.

Com cada any els responsables de la Fira han orga-nitzat multitud d’activitats paral·leles relacionades amb els bolets i la gastronomia local. Així, se celebrarà el segon concurs de conserves, es realitzarà una degustació de plats cuinats amb llenegues per diferents restaurants de la vila i un concurs de bolets amb premis per la llenega més gran i pel bolet més original. Al llarg del diumenge els visitants podran contemplar una mostra de tot tipus d’espècies i va-rietats de bolets que organitzen els membres de l’Agrupació Micològica Berguedana.

Una fira pels més petitsLa Fira de la Llenega de Cardona s’adreça també al

públic més jove a qui es dedica el Festival Infantil “Tocats del Bolet”. Durant el diumenge hi haurà tot tipus d’activitats destinades als més petits amb un concurs boletaire, jocs, tallers i espectacles. A més, per dissabte s’ha programat la festa “Jo també menjo fruita” dedicada al públic infantil.

La Fundació Cardona Històrica se sumarà a la Fira organitzant una jornada de portes obertes al Centre Cardona Medieval durant el diumenge i el comerç cardoní participarà a la mostra amb parades al carrer. Així mateix els establi-ments de la UBIC sortejaran tres packs (fotografia, benzina, i relax) per un import de 300 euros cadascun entre els clients que adquireixin algun producte en el comerç local.

Per a més informació podeu consultar la pàgina web de l’Ajuntament de Cardona: www.cardona.cat

La Fira de la Llenega omplirà Cardona

de bolets aquest cap de setmana

1�591 - Divendres, 24-10-2008

Educació CEIP Setelsis

El 13 d’octubre va venir a l’escola un personatge famós de Solsona, en Pep Mia. Tots anàvem amb la llibreta per apuntar el que ens explicava.

(Nona i Emma)

Li vam fer moltes preguntes i ens va epxlicar els seus secrets de dibuix

(Nil i Víctor)

Ens va explicar que de petit ja li agradava dibuixar i que una mestra li va demanar les llibretes perquè feia els títols molt bé.

(David)

També ens va explicar que agafa idees dels clients, que li expliquen coses

(Albert T i Mohamed)

Gràcies, Pep Mia! Gràcies, Solsona FM!

El dia 22 d’octubre vam anar a enregistrar l’entrevista a Solsona FM. Si la voleu escoltar us convidem a sintonitzar el 107.5 de la FM els dies:

Dilluns, 3 de novembre: 9 vespreDimarts, 4 de novembre: 10 matíDijous, 6 de novembre: 4 tarda

Segur que us agradarà!Gràcies, Pep Mia! Gràcies a Solsona FM i la seva Directora, la Roser Clotet!

La veritat és que la feina de ninotaire és apassionant i molt maca. Vam passar una tarda molt divertida que ens va agradar molt!

(Violeta i Anan A)

Ens va dir que guardava les seves idees en fulls petits. Ens va avisar que fer acudits en un poble era complicat.

(Guillem i Marc)

Ens va explicar que els seus dibuixos es basen en rodones i nor-malment fa els ninots amb el nas gros i les sabates grosses

(Júlia B, Judit, Anan A)

Els seus dibuixos favorits són els humorístics (Òscar i Héctor)

Algun dia porta els acudits al Josep M Borés a quarts de 3 de la matinada. Per fer els acudits gasta molts fulls perquè fa molts esborranys

(Anna G i Íria)

�0 591 - Divendres, 24-10-2008

CERCS, 19 DE FEBRER DE 1890

Els alumnes de 3r d’ESO de l’IES “Francesc Ribalta”es posen en la pell dels miners de fa dos segles

Educació IES Francesc Ribalta

Sóc un nen de 14 anys. Treballo a la mina de carbó, en el torn de matí. Em llevo cada dia a les 5 per entrar a treballar a les 6. La mare marxa de casa per anar al riu a rentar, i diu que ja tenim l’esmorzar a taula. El meu pare està esmorzant i em recorda que m’espavili si vull marxar amb ell. Abans de sortir de casa despertem la meva germana petita perquè vagi a l’escola. Entrem al torn, agafem la nostra fitxa vermella perquè sàpiguen que som a dins treballant. Agafem un pic; jo, un dels més petits, d’uns 20 kg. Ens endinsem en aquell forat de 6 km; el meu pare pica carbó i jo ajudo a omplir vagone-tes, a empènyer-les fins a l’exterior... fins i tot hi ha dies que puc portar l’ocellet, jo. Avui els artificiers han fet una nova galeria. Hi havia molta pols quan hem entrat; sembla que la causa era el gas provocat per l’explosió a la mina. Han mort tres persones en aquest accident. Per fi arriba l’hora de fer un mossec, però passa tan de pressa que, de seguida, hi hem de tornar. Ja portem 11 hores treballant; estem esgotats, les gotes de suor ens cauen cara avall, les rates ens passen pel costat. És un dia dur, l’encarregat és per aquí i hem de treballar el doble. Només penso a cobrar el meu jornal per a poder mig viure, avui toca; bescanviaré els vals a l’economat. Només queda una hora per tornar a casa. Soparem tots junts i, després, cap a dormir ràpidament perquè estic molt cansat i demà he de tornar a la rutina.

Marina Marín, Belén Sánchez, Alba Fernández. (Alumnes de 3r d’ES de l’ IES “Francesc Ribalta”)

ASESINATO JUSTO• Divendres, 24 - 10.15 nit (dia de l'espectador)• Dissabte, 25 - 10.45 nit • Diumenge, 26 - 7.30 tarda

TRES MUJERES Y UN PLAN• Diumenge, 26 - 5.15 tarda• Dilluns, 27 - 10.15 nit

13 ANYS APTA

EL C.I.N.C

INDIANA JONES(REINO DE LA CALAVERA DE CRISTAL)

• Dissabte, 25 - 6.15 tarda

VAL p

er 0,5

0 Euro

s

per la

compra

d'una

entrad

a

ASESINATO JU

STO

TRES MUJERES Y

UN PLAN

�1591 - Divendres, 24-10-2008

Aquesta experiència forma part del programa “Escuelas Viajeras” que ofereix el Ministerio de Educación y Ciencia i que, des de fa uns anys se’ns concedeix

La beca d’aquest curs ha consistit en una estada de 7 dies a la ciutat de Lleó, juntament amb una escola de Madrid i una de Mallorca, durant la qual han conegut la ciutat i la resta de la província.

Així doncs, els alumnes van poder visitar llocs tan interessants com Las Médulas romanes, la Catedral de Lleó, la ciutat d’Astorga, Las Cuevas de Valporquero o Los Picos de Europa.

SABIES QUE... El primer any que la ZER va participar a “Escuelas Viajeras” va ser el 1997?

El passat 7 d’octubre alumnes de cinquè i sisè de la ZER del Solsonès

van iniciar un viatge cap a la província de Lleó

Educació ZER del Solsonès

Palau Episcopal d’ Astorga (Gaudí)

Cardona: l’aventura de la sal i el castell

És divendres i a les 9 del matí, els alumnes del Cicle Inicial de l’escola Arrels, marxem de Solsona per anar d’excursió a Cardona. En poc menys de mitja hora ja hi som. Valdrà la pena anar tant a prop?

Doncs la veritat és que va ser una sortida molt interessant que ens va ajudar a conèixer com vivien els miners no fa pas gaires anys i els senyors del castell a l’època medieval.

Dels miners direm que treballaven en unes condicions molt dures: a sota terra havien de suportar temperatures que superaven els 50 graus, amb dificultats per respirar, amb poca llum i amb la por de possibles despreniments a les galeries on es trobaven.

Dels senyors del castell cal dir que vivien totalment apar-tats dels monjos que també habitaven al castell i de la gent del poble. Per entrar a la col·legiata ho havien de fer per una porta apartada de la resta de la gent, situada a sobre del claustre i que donava a una tribuna. Els monjos estaven a baix a l’església però separats del poble amb unes reixes. L’aigua que bevien els senyors també sortia d’un pou que tenien exclusivament per a ells. Els monjos havien de fer servir un altre pou.

Aquestes i moltes curiositats més ens les van anar expli-cant els guies de la muntanya de sal i del castell. Tots amb ganes d’explicar-nos-ho i amb gran amabilitat.

No hi van faltar moments d’aventura i d’emoció: el taller de sal, el trasllat a la mina amb vehicles 4x4, posar-nos el casc i visitar la mina, la llegenda de l’Abdelà i l’Adales, la visita al lloc on ella fou empresonada i la pujada a dalt de la Torre de la Minyona,...

A 2/4 de 6 de la tarda ja tornem a ser a Solsona, força cansats però satisfets. Certament ha valgut, i molt, la pena.

Ja ho veieu, Cardona tot i ser tan a prop guarda coses interessants que cal saber i conèixer. Si algun dia no sabeu què fer, no dubteu de fer-hi una escapada!

Educació Escola Arrels

�� 591 - Divendres, 24-10-2008

Curiositats Josep M. Borés

Estar "tocat del bolet"

Un veí fa un parell de dies ens duia aquesta cistella de bolets, no pas per cuinar-los, sinó per mostrar-nos . "Mira quina cistella més bonica" i és que la combinació entre vermells i blancs és certament preciosa. L'Amanita Muscaria és un bolet tòxic que podem trobar a tot arreu, causa transtorns in-testinals intensos, diarrea i té una sèrie d'efectes al.lucinògens que depenen del lloc on s'ha collit, provoca eufòria i va acom-panyada de vòmits. Quan aquests bolets són petits s'assemblen als Ous de Reig i fa que sigui fàcil confondre'ls i posar-los a l'estofat, patint els efectes que hem dit. Els pastors siberians tenien el costum de bullir-lo i beure'n l'aigua buscant aquest efecte euforitzant. I també es coneixen begudes fetes amb aquest bolet. A holanda n'han prohibit la recol.lecció.

Us recordeu de la dita popular, "estar tocat del bolet", doncs ve d'aquí, dels efectes psicoactius de l'Amanita Musca-ria. Deu ser per això que els follets dels contes sempre salten i brinquen: d'estar a sota d'una Amanita, segur.

Amanita Muscaria, o matamosques, oriol foll, reig de fageda, reig bord o brincabois. VERINÓS

��591 - Divendres, 24-10-2008

Psicologia de la vida quotidiana Sergi Ballespí

Paradoxes

És increïble.

El què?

Saps que em vas dir que em podria anar bé anar a veure un psicòleg?

Sí.

I que et vaig explicar que hi havia co-mençat a anar?

Sí, com et va?

Força bé, però l’altre dia... (riu).

Ja te’n va passar alguna.

Sí, que no sabia què dir-li... (riu).

No passa res. Sempre surten coses.

Ja, però era un dia que jo estava con-tent, i quan vaig veure que arribava l’hora d’anar-hi, em vaig ratllar.

Vaja.

Vaig començar a pensar en què expli-car-li i no em sortia res. Arribo a la consulta i em quedo callat.

I ell?

És un home pacient.

Però què et deia?

Res, esperava. Jo m’anava movent a la butaca, no sabia com posar-me, suposo que em va veure neguitós.

Mhm...

Jo no sabia on mirar, anar pensant: què carai li dic avui? Al cap d’uns minuts ell em diu: Sembla que avui no sap què dir...

Se’n va adonar.

Home era bastant evident. El cas és que jo normalment xerro pels colzes, i l’altre dia ben encallat.

Que curiós, no?

Llavors li dic: sí, avui no tinc res a dir-li, no sé què explicar-li. És que tinc un bon dia, sap?

Mhm...

Silenci. Jo esperant a veure què em deia i el tio no em diu res.

Carai!

Sí, sí -li dic jo- vaig pensant però avui

és que no em ve res al cap. Però mentre li deia això m’anava emparanoiant.

Per què?

Per què pensava: com pot ser que no em vingui res al cap?

Home, sí, és estrany.

Llavors li dic: he decidit que els dies que no tingui res a dir-li li parlaré de la meva infància, però clar, parlar-li de la meva infància així, a pèl, ho trobo una mica artificial.

Li has de parlar de la infància?

No necessàriament, però tinc la sen-sació que si li’n parlo m’entendrà millor.

Clar, clar...

I ell que no em respon. Silenci. Li dic: però clar, si avui no m’ha passat res de dolent i voldria parlar-li de la infància però ho trobo artificial, llavors és que ja no em queda res a dir.

Quina visita més estranya, no?

Espera’t, ara ve el més bo. Em vaig que-dar ben encallat en aquest assumpte. I ben callat. Com més ganes tenia de dir quelcom més em bloquejava.

Debies esperar que ell et rescatés.

Clar, però ell no em donava tema de conversa, se suposa que he de ser jo el que li parli del que jo vulgui. I ben obsessionat. I em vaig començar a posar tens...

Sí?

I em foto a plorar!

Molt bé...

Molt bé?

Home, sembla que vas explotar, no?

Sí, però, per què?

Suposo que vas implosionar.

Què vols dir?

Que et debies anar capficant en què dir-li i al final vas quedar embarrancat.

És que només hi vaig un dia a la setma-na i la veritat és que se’m fa molt curt. Cada dia penso en un munt de coses a

explicar-li i quan arriba el dia d’anar-hi no sé què triar.

El primer que et vingui al cap, no?

Sí home! Només tinc 45 minuts a la setmana i els he d’aprofitar bé!

I per això t’estavelles.

Ah sí?

Clar, ho vols fer tan bé, tan perfecte, vols seleccionar tan bé el que li has d’explicar que al final no saps què triar, no sabries dir què és el més important: que estic content? No, s’ha de parlar de problemes. Doncs de la meva infància..., no que resulta artificial. Doncs què carai li dic avui?

Normalment li dic coses, eh?

Ja, però l’altre dia et vas fotre de morros contra tu mateix.

Quina vergonya. La qüestió és que a la setmana següent hi vaig i vaig poder-li explicar com m’obsessiono per certes coses i com arribo a patir, i em va anar molt bé.

Doncs és genial, perquè vas poder viure l’obsessió en plena consulta i ell la poder veure en directe.

Sí, i tot i la vergonya que em veiés així, no saps què bé m’ha anat.

Me n’alegro. Però té gràcia, no? El dia que vols seleccionar millor el que li vols dir et quedes callat. El dia que vols fer-ho millor t’avergonyeixes de la visita i el dia que no parles pels colzes apareix una cosa ben interessant: l’obsessió. El dia que vols controlar més, més es descontrola la cosa. Paradoxes de la vida.

Sí, no?

OpinaT’obsessiones fàcilment? Quan? Has anat mai a un psicòleg? Què opines del que li va passar al protagonista de la història?

Enquesta:Creus que el protagonista va aprofitar la visita?http://sergiballespi.blogspot.com

�� 591 - Divendres, 24-10-2008

L'Entrevista Josep M. Montaner i Reig

Entrevista a Francisco Rovira, exgerent del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

“Solsona i el Solsonès es coneixen arreu del món gràcies al CTFC”

Francisco Rovira deixa la gerència del CTFC després d’11 anys al capdavant de la institució. Assegura que se sent orgullós d’aquesta etapa que va començar quan el CTFC era només un projecte i que ha culminat amb la consolidació del centre com una institució de referència internacional en el sector. Com a propietari forestal i com a exgerent del centre continua reclamant més inversions pels nostres boscos i com a personatge influent del Solsonès no defuig la possibilitat d’opinar sobre la comarca i la seva gent.

Porta 11 anys com a gerent del CTFC, des de la seva creació, s’esperava arribar fins aquí?

La veritat és que no. Es va començar amb uns objectius molt modestos, sense grans plans de futur, però amb el temps, la institució ha crescut ràpidament i ara està plenament conso-lidada a nivell nacional i internacional.

A què atribueix el desenvolupament que ha tingut el CTFC?

A sortir del Solsonès, a obrir·nos a la resta de Catalunya primer i després portar el centre a la resta de l’estat i a Europa. El CTFC ha crescut perquè pot treballar i treballa a nivell in-ternacional. Sempre hem tingut clar que havíem d’obrir·nos pas a nous mercats i en l’època de la globalització hem aconseguit ser presents a tot el món.

Com va sorgir la idea de crear una institució com el CTFC a Solsona?

La idea inicial va sortir de la Diputació de Lleida, la Uni-versiat de Lleida i el Consell Comarcal de Solsonès. En aquells moments es donava la circumstància que Francesc Xavier Ba-llabriga presidia el Consell Comarcal i era vicepresident de la Diputació i, amb el seu impuls i el de les tres institucions, es va demanar suport a Europa per fer un centre d’aquestes caracterís-tiques. El CTFC va començar amb una inversió de 220 milions de pessetes, amb molt escepticisme per part de moltes persones però, tot i això, no ha parat de créixer des d’aleshores.

Vostè n’ha estat el gerent des dels seus inicis. Com va enfocar aquesta responsabilitat?

Quan se’m va encomanar la gerència hi havia una sèrie d’idees sobre la taula però la plasmació real d’aquests objectius me la van donar, sobretot, els meus fills. Ells acabaven aleshores els estudis d’enginyeria forestal i tenien estudis d’administració i direcció d’empreses i vam marcar un pla a mig i llarg termini que després és el que s’ha desenvolupat. Tots teníem clar que aquesta institució s’havia d’orientar cap a la recerca científica, la formació continuada dels investigadors i la transferència de tecnologia al sector forestal.

Però a la pràctica en què contribueix la feina que es fa al centre al sector forestal?

En intentar que la recerca que s’hi fa pugui tenir aplica-cions directes. Exemples d’aquesta filosofia són els treballs pel desenvolupament del conreu de frondoses nobles, l’ordenació del territori per rodals del qual no se’n parlava i ara s’utilitza per delimitar la majoria d’extensions forestals tant privades com públiques o la introducció del cultiu de la tòfona negra que és una alternativa molt important pel desenvolupament de zones agrícoles deprimides o els treballs amb plantes aromàtiques.

És una institució prestadora de serveis.Sí perquè oferim serveis al sector privat i al sector públic

en matèria de coneixement i tecnologia relacionats amb el sector primari. Hem volgut ser una font d’informació qualificada tant per les administracions públiques com pel sector privat a l’hora de desenvolupar projectes de desenvolupament per tot el sector primari. I avui el CTFC és un referent a l’hora de dissenyar polítiques i programes de protecció d’espècies i hàbitats, de desenvolupament rural o de qualitat mediambiental.

Al Solsonès se sap prou bé què s‘hi fa al centre i quins be-neficis suposa?

Sovint dic que encaixar el CTFC al Solsonès ha estat el més complicat d’aquests anys. Per la manera ser de la gent d’aquí ha costat molt que es visualitzessin les coses positives que genera un equipament com aquest. Ara penso que tothom ha vist els beneficis que comporta perquè hi ha gent que ve a viure a la comarca, que compra o lloga un pis, que és usuària dels serveis que es presten al Solsonès i que són una font important d’ingressos per a tothom. Però a més, ara Solsona i el Solsonès es coneixen arreu del món gràcies al CTFC.

Encaixar el CTFC al Solsonès ha estat el més complicat d’aquests anys

��591 - Divendres, 24-10-2008

I la vessant política. Ha estat difícil gestionar el CTFC tenint en compte les qüestions polítiques que implica una institució com aquesta?

Tot l’equip directiu del centre i jo al capdavant de la institució hem intentat sempre situar·nos al marge de la política. La política del CTFC és la recerca, la formació i el desenvolupa-ment. Això és difícil de mantenir i ens ha costat molt perquè qui fa política i governa les institucions tendeix a voler controlar i dominar·ho tot, però s’ha de dir que la independència del CTFC sempre ha estat respectada.

Els canvis polítics no han suposat canvis al CTFC?

Lògicament hi ha hagut mo-ments de tensió però com et deia s’ha respectat força la independència del CTFC. Durant l’etapa de CiU es van posar els fonaments i amb el primer president del CTFC ens vam entendre a la perfecció. Després amb el canvi de govern a Catalunya es va voler un canvi de president i vam haver d’adaptar·nos al nou president, Josep Ramon Mora. He de dir que tot i ser d’unes idees molt allunyades de les meves ens vam entendre. Ell es va interessar moltíssim pel centre, va fer una gran tasca i mai no va deixar que la política entrés al centre.

Però vostè sap que hi ha hagut gent que ha demanat el seu relleu com a gerent?

Però això ha estat bàsicament a nivell local. Ni a la Ge-neralitat ni al govern espanyol no he tingut mai cap problema amb persones d’altres partits. A mi m’interessen les persones i el que he intentat sempre es relacionar·me amb la gent inde-pendentment del color polític que puguin tenir. No m’interessa el partit polític en que milita una persona sinó la seva vàlua personal i professional. Com a exemple d’això hi ha la bona amistat que tinc amb en Josep Ramon Mora amb qui tenim visions polítiques molt diferenciades.

I per què creu que aquestes pressions s’han fet sobretot des del Solsonès?

El problema del Solsonès no és un problema de partits polítics sinó de personalismes. Aquí havia manat sempre un sector de persones a l’òrbita de CiU i això ha fet que sortís gent que, per tal de poder manar, s’hagi apuntat en d’altres partits. Jo he tingut problemes amb aquests grups locals que volien manar i no podien fer·ho i no crec que aquestes pressions siguin un problema d’ideologies sinó d’accés al poder. Hi ha gent que ha anat sempre a la contra dels que manaven i ho justifiquen a través de la ideologia. Jo en canvi crec que la ideologia de debò és voler treballar pel país.

Això ha canviat?Jo el que veig és que avui a la

comarca hi ha gent molt conservadora en partits d’esquerres i gent molt pro-gressista a CiU, i a més, hi ha gent que vol manar però no sap com s’ha de fer. Diria també que dels tres últims alcal-des de Solsona el millor ha estat Jordi Riart. Era el més ben preparat, amb el millor perfil de gestor i la transforma-ció més imporant que ha fet Solsona l’ha feta amb ell. Amb Riart es va fer la compra del Camp del Serra, que va ser una operació boníssima, el projecte de la Cabana del Màrtir o la transformació de la recollida de deixalles i en canvi només va durar una legislatura com a alcalde. Per això penso que són més importants les persones que la política, encara que no tothom ho vegi així.

Canviant de tema. El sector forestal fa temps que està en crisi, per què?

Tot el sector primari, i no no-més el forestal, té greus problemes. La fusta ja fa temps que no és rendible i el

sector necessita reconvertir·se, obrir·se a nous mercats, disposar de més ajudes i parlar amb una sola veu. Si el sector no hi posa alguna cosa de la seva part no sortirà de la crisi.

I què proposen des del CTFC? Buscar alternatives productives i de comercialització,

modernitzar les explotacions, definir una política forestal seriosa i fomentar l’associació entre els silvicultors. I sobretot reivindicar els valors dels intangibles dels boscos.

L'Entrevista Josep M. Montaner i Reig

El centre i jo al capdavant hem intentat sempre situar-nos

al marge de la política

No m’interessa el partit polític en que milita una persona sinó la seva vàlua personal i professional

�� 591 - Divendres, 24-10-2008

Què son els valors intangibles dels boscos?

La societat ha d’assumir que els boscos fan una aportació fonamental per mantenir la qualitat mediambiental d’un territori. Aquest és el valor intangible del bosc: la seva capacitat per reduir els ni-vells de contaminació, la seva contribució a reduir el canvi climàtic o la conservació d’espècies formen part d’aquests valors intangibles i per això és necessari que s’hi destinin recursos.

S’hauria de fixar un tipus d’impost per la preservació de les masses forestals?

I tant. Això ja s’aplica en molts països i a Espanya ja fa temps que es fa a Navarra amb molt bons resultats. Apor-tem moltíssim a nivell mediambiental i en canvi no tenim una política seriosa de protecció. Els silvicultors tenen cada dia més dificultats per mantenir els seus boscos en bon estat i això comporta per exemple un major risc d’incendis o de plagues.

Cobrar una taxa als boletaires forma part d’aquesta idea?

Naturalment. El CTFC ha fet en-questes i la gent està d’acord a pagar una taxa perquè hi hagi bolets i si els boscos no es cuiden no se’n faran. A més ara hi ha més boletaires que bolets i la pressió que reben els boscos i els propietaris forestals és desmesurada. Si la propietat és meva els bolets són meus perquè els pins bé ho són, no? Ara ens estem convertint en empleats de la societat urbana i, en canvi, no tenim cap compensació. Si els boscos són de tots hi hem d’aportar recursos tots.

El CTFC ha fet prou pedagogia en aquests temes?

Hi ha grups de treball específics i fem cursos de sensibilització però els recursos per aquests temes són escassos. Penso que falta molta educació mediam-biental però el CFTFC no pot assumir·ho tot. Jo he lluitat molt davant l’adminis-tració però no és fàcil. Les campanyes

Els propietaris forestals s’estan convertint en empleats de la

societat urbana i, en canvi, no tenim cap compensació

L'Entrevista Josep M. Montaner i Reig

Si els boscos són de tots hi hem d’aportar recursos tots

a nivell general són molt cares i ningú no vol assumir·ne els costos. Per a mi l’educació mediambiental hauria de for-mar part dels programes d’estudis de les escoles perquè és fonamnetal pel futur de les noves generacions i del país.

��591 - Divendres, 24-10-2008

Associacions i Entitats Solsonès Obert al Món

-Formació a càrrec de l'empresa-Contracte / Alta a la Seg. Soc..-Possibilitat d'escollir torn (matí, tarda, nit, de dilluns a divendres i cap de setmana)-Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

ES NECESSITAConsergesd'ambdós sexes

Interessats truqueu al

649 09 40 99

Des d’aquesta setmana ja es pot adquirir a Solsona i el Solsonès els nous exemplars de l’Agenda Llatinoamericana per al 2009. L’ong solsonina se n’encarre-ga de la venda i distribució. Tots aquells interessats en alguna d’aquestes agendes, es poden adreçar als membres de SOM, o a la botiga de Ca l'Ester. El preu és de 6 euros.

Una comunicació alliberadora, com aternativa a la comunicació del capital

El llibre llatinoamericà més difòs cada any, dins i fora del continent, és l’Agenda Llatinoamericana Mundial. És una obra col·lectiva que s’edita a 30 països i en diferents llengües, compromesa amb l’altermundialisme, o dit d’una altra manera amb la construcció de l’altre món possible. I, per si encara cal més aclariment, és l’anuari de les grans causes de l’anomenada Pàtria Mundial, que ens acosten figures com Pere Casaldàliga, José María Vigil, Leonardo Boff, Frei Betto, Susan George, Eduardo Galeano, María López Vigil, Jon Sobrino i, sortosament, una llarga llista de pensadors que ens ajuden a veure més enllà i a confiar en la possibilitat d’un món nou i més just.

L'agenda és una eina pedagògica per difondre i cons-truir la cultura de la solidaritat i promoure la reflexió social. Amb una tirada mundial de 60.000 exemplars, a Catalunya se n’editen 7.500.

El nou socialisme és el lema de l’agenda d’enguany. Un nou socialisme que, tal com explica el bisbe Pere Casaldàliga a la introducció de l’Agenda, s’ha de basar en la dignitat humana, la igualtat social, la llibertat, la co-responsabilitat, la partici-pació, la garantia d’aliment, salut, educació, habitatge i feina, l’ecologia integral i la propietat relativitzada, perquè sobre seu pesa una hipoteca social. “No es tracta - diu Casaldàliga - de repetir assaigs que han acabat, moltes vegades, en decepció, en violència, en dictadura, en pobresa, en mort. No es tracta pas de “mirar enrere amb ira” ni de tornar a models superats. Es tracta de revisar, d’aprendre del passat, d’actualitzar, de no conformar-se i, per això mateix, de viure avui i aquí, localment i globalment la sempre nova Utopia”

Proposta d’ajut a un projecte per a dones al BrasilDes del Solsonès Obert al Món es pot col.laborar fent donatius a Inhurafê.

INHURAFÊ (Instituto Humana Raça Fêmina), de São Félix do Araguaia, Mato Grosso, Brasil, dóna atenció a la dona víctima de violència i als mals tractes, en un indret on hi ha molta violència domèstica i on rarament es denuncia l’agressor. Tot i que des del 2006 hi ha una legislació específica i que han augmentat el nombre de denúncies, la falta de sensibilitat per part de jutges i de la policia fa que sovint la llei no s’apliqui.

SOM posa a la venda l’Agenda Llatinoamericana 2009

L’acció de INHURAFÊ se centra en: la defensa de les dones víctimes de la violència sexista, principalment l’anome-nada violència domèstica, assistint-les i acompanyant-les, en els aspectes de salut psicològica, psiquiàtrica, emocional i físi-ca, com judicialment. Formació de dones que facin de líders a nivell comunitari, per transmetre la informació i sensibilització a la comunitat i, específicament a la família, per tal que puguin comprendre i auxiliar les dones víctimes de violència.

Es tracta d’una zona que abasta 15 municipis, que integren la Prelazia de São Félix do Araguaia. Actualment no hi ha cap centre d’acollida o de recolzament a

les víctimes de violència de gènere. La proposta d’actuació se centra primerament en el municipi de São Félix do Araguaia, per anar-se estenent després a la resta de municipis.

En concret, INHURAFÊ demana uns 1.300 euros per a l’equipament del local.

Primera reunio del SOM al local del Casal de Cultura, que va tenir lloc diumenge passat a les 6 de la tarda

Envieu-nos els vostres articles, opinions...

abans de DIMECRES al migdia

al nostre correu electrònic o

porteu-los a la nostra oficina.

info@elsolsones.net Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

�� 591 - Divendres, 24-10-2008

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

Xerrada sobre Autoestima del projecte Escola de Famílies al Sol del SolsonèsEl dijous 16 d’octubre va tenir lloc a la seu del Sol del Solsonès la xerrada informativa de l’Escola de Famílies sobre Autoestima a càrrec de la psicòloga de l’associació Montserrat Martínez

Ens va informar sobre què era l’autoestima, quins components inclou, quines característiques tenen les per-sones amb l’autoestima alta, baixa o crescuda, etc…

Un altre tema interessant van ser les estratègies que podem anar utilizant per tal de millorar la nostra autoestima.

El públic assistent va mostrar molt interès i va participar amb preguntes i dubtes, dinamitzant així la vet-llada. Els continguts de la xerrada van ser molt entenedors i el bon ambient va fer que hi hagués un bon caliu.

Aprofitem per convidar-vos i recordar-vos que les properes xerrades se celebraran l’últim dijous de cada mes a les 19 hores.

Hi sou tots convidats/des!!!!

El Centre Sanitari del Solsonès ha començat la campanya de vacunació de la temporada 2008-2009. La data prevista per finalitzar aquesta campanya serà el 30 de novembre.

La campanya va adreçada, fonamentalment, a:

- Persones majors de 60 anys - Persones menors de 60 anys:

Salut Centre Sanitari del Solsonès - (Unitat d’atenció a l’Usuari)

Campanya de vacunació de la temporada 2008-2009

• Personal Sanitari• Immunodeficients• Malalts Crònics• Embarassades

Per a més informació contacteu amb el vostre Equip d Atenció Primària o bé al telèfon 973 48 11 72.

El passat dissabte 11 d’octubre al Casal Popular la Fura es va fer la xerrada titulada “Què significa el 12 d’octubre?”, amb Ramon Rafart, professor d’història de l’IES Francesc Ri-balta i Anna Gabriel, regidora de la CUP de Sallent. En Ramon Rafart ens va introduir els orígens històrics del 12 d’octubre, en que se celebra el descobriment d’Amèrica de Cristòfol Colom. Un descobriment que s’ha explicat com a trobada entre cultures i mestissatge, o també, en una visió més real com una conquesta i una colonització que va tenir un impacte brutal, provocant l’esclavització i el genocidi de la població indígena d’Amèrica i també el robatori dels recursos i riqueses. Una colonització de la qual en veiem els efectes i la continuïtat actualment amb exemples com l’espoli que fan les empreses occidentals als països sudamericans i les lluites que estan proliferant arreu per deslliurar-se d’aquesta nova forma d’imperialisme. Per altra banda també es va tractar el tema del genocidi cultural que es va patir a Amèrica llatina, i també la visió que es té del dia 12 d’octubre en aquests països, que contrasta amb la de l’estat espanyol. Després de la part d’en Ramon Rafart, l’Anna Gabriel ens va parlar de la cara més política de la celebració del 12 d’octubre. Va posar de relleu que aquest dia els grupuscles espanyolistes d’extrema dreta surten al carrer, i també que s’ha vist al llarg dels anys una important mobilització antifeixista responent a això. També es va comentar l’actitud que hem de tenir els catalans davant d’això, com també de la feina que hem de fer al nostre dia a dia, no només responent a les agressions que ens vénen de fora sinó també anticipant-nos nosaltres i començar a treballar per avançar cap al dret de l’autodetermi-nació dels Països Catalans. En va sortir un debat de l’actual situació política catalana, en la que es veu un desencís enorme, i de com començar a crear alternatives al sistema actual que ens permetin tirar endavant.

Després de la xerrada es va fer la que havia de ser la Botifarrada contra la hispanitat, però que per motius aliens a la Fura es va haver de fer un sopar de circumstàncies. Des d’aquí volem demanar perdó a tota aquella gent que s’havia apuntat a la botifarrada. Però a causa de la prohibició de l’Ajuntament de coure menjar als carrers no vam poder fer-la.

Per finalitzar l’acte es va fer un concert on va venir molta gent, amb l’actuació del grup “La terrasseta de Preixens”, que van oferir un bon concert de rumba i música catalana i van animar la nit.

Acte contra el 12 d’octubre al Casal la Fura

Associacions i Entitats Casal la Fura

��591 - Divendres, 24-10-2008

Ep, la foto Ramon Estany

Les més felices Una colla de festa dissabte al vespre

Trobades

El 12 d'octubre ens vam retrobar els cosins Casafont, cada any som més

�0 591 - Divendres, 24-10-2008

Opinió Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC.

Major flexibilitat en el catàleg de masies

En una interessant reunió amb el Director General d’Urbanisme, Pere Solà, els alcaldes del Berguedà vàrem poder constatar una major flexibilitat i agilitat en la tramitació del Catàleg de masies, peça fonamental per tots els pobles petits de Catalunya, i per tant pels del Solsonès.

Pels qui no tinguin coneixement de què va la cosa, cal dir que en la llei d’urbanisme vigent a Catalunya es va introduir una figura important per ajudar a definir i consolidar les edifi-cacions en sòl no urbà. És a dir, tot allò que es troba fora de la zona urbana, i que abans en dèiem disseminat.

Era lògic que una llei d’urbanisme regulés què és podia fer i què no, en una immensa part del territori català. I això no quedava clar. Molta gent creia que allà on hi havia hagut una casa, el propietari podia tornar·la a fer, encara que només hi quedessin unes petites restes de l’edifici. Des de fa ja molts anys això ja no és possible. I el catàleg de masies el que pretén és regular tots aquests casos.

Aquí els alcaldes de pobles petits hem jugat un paper força important a l’hora de demanar una major amplitud de mires per part d’Urbanisme i fer entendre que no és igual un catàleg a les nostres comarques que un altre en comarques molt massificades, com poden ser l’Empordà, el Vallès Oriental i

l'Occidental, o el Garraf, per posar uns exemples.Aquí tenim amplis territoris totalment abandonats en

els quals permetre la rehabilitació d’alguna casa, pot facilitar cuidar el país i recuperar una part de la riquesa perduda. També hi ha altres situacions a tenir en compte com una gran casa de pagès amb diverses construccions auxiliars, alguna de les quals podria servir d'habitatge per als fills o com a complement de l’activitat de la casa principal. També en aquest cas, es tindrà en compte la proposta presentada.

En definitiva, el catàleg ha de ser un inventari de totes les cases de pagès habitades, deshabitades o que havien existit i de les quals encara es conserven restes visibles, i fer una normativa d’usos de cara el futur.

La Generalitat ha modificat, en part, la visió restrictiva inicial i flexibilitza la seva posició per tal de facilitar la implantació d’activitat en el món rural, i animar a fer reviure algunes cases aban-donades, sobretot si se’ls pot oferir serveis bàsics amb facilitat, com és connexió a xarxa d’aigua, electricitat i noves tecnologies.

Per tant, sí que ha servit la feina feta per molts alcaldes de reclamar una major adaptació de les peticions rurals, als fonaments del catàleg i ara el que cal és posar·les en marxa i presentar·les degudament.

Crisi econòmica mundial i mesures de contenció en aquest món hipòcrita i capitalista? Què penseu fer, sango-neres del poble? Primer amb l’euro, i ara això que no ha fet res més que començar? Reduir els sous dels polítics? Els sous dels directius? Els interessos dels accionistes? Sabeu que tot el problema no és aquest, us falta abordar un tema molt important, falsos economistes: els vostres pedaços almenys a un servidor de vostès no se li colen.

La història ha carregat sempre el pitjor al poble: un poble manipulat ignorant de la realitat i banal, que ha estirat més el braç que la màniga per culpa vostra.

La meva solució no us agradarà, capitalistes ir-responsables. Ja fa anys vaig publicar un article titulat: L’apassionat afany pel més criticant les actituds que ens han portat a aquesta situació. Valdria la pena que us el miréssiu.

Ara preneu nota: només cal aprovar i aplicar una llei que limiti aquestes grans fortunes i els paradísos fiscals, revertint en benefici de la societat i no de forma capitalista. Com ja he constatat en d’altres articles i que no em cansaré mai de repetir: ens cal apostar per la qualitat ben entesa

Opinió Joaquim Pugnau Vidal. Deixeble del professor Raimon Panikkar i membre de Catalunyacció.

La crisi dels imbecils

i no per la quantitat consumista i banal que ja en sobrem més de la meitat.

No hi ha cap més solució... vosaltres mateixos.Us cal aprendre a predicar amb l’exemple, us cal

aprendre a fomentar uns altres valors a la societat, uns valors que no us han convingut mai, us cal aprendre a ésser homes i dones responsables davant del que ens ve, sou uns ineptes avariciosos que arrossegareu tota la societat al caos. Això va per tots i quan dic tots, ho dic a tot ésser vivent conscient del bé i del mal.

Només teniu dos camins per escollir si verdadera-ment sou conseqüents. O potser és que, en tot cas, teniu un greu problema genèric de psiquiatra.

No tot allò que pot fer l’home és lícit, i el fet que no li sigui impedit no vol dir que li sigui permès.

(Ciceró)

Atentament...

http://blocs.mesvilaweb.cat/empordaaccio

�1591 - Divendres, 24-10-2008

Catalunya Ràdio

Opinió JH

Sembla que no s’hagi trobat altra manera millor de celebrar el 25è aniversari de Catalunya Ràdio que desposseint-lo del seu qualificatiu de Nacional. Com si fos la manera de concretar la seva emancipació, la seva posada de llarg. Ara “la fem entre tots”. Menys aquells, naturalment, que formaven part de la “crosta nacionalista”. Tot sigui per anar esborrant tota referència al fet diferencial català. Mentrestant ERC, cada dia menys republicana i catalana, calla.

Tornant a Catalunya Ràdio, fa la impressió que hi ha gent interessada a ensorrar-la. Això sembla indicar-ho els canvis incomprensibles que s’han dut a terme tant en la programació com en el personal. Quina necessitat hi havia de començar a les 6?. És millor la informació que -durant dues hores- dóna la Neus Bonet que la que donava la Rita Marçoa? Han guanyat els Matins de Catalunya Ràdio en la qualitat de les seves entre-vistes i de la seva tertúlia (que s’ha convertit en una desfilada de consellers), en la varietat i interés de la resta de seccions? No ho crec pas. Per què tres hores de ha, ha, ha! al matí i tres hores més a la tarda? Per què dues hores d’esport al final del dia, que no saben com omplir?. Un altre despropòsit: per què la

secció religiosa del diumenge a les 6 del matí, quan tothom dorm, seguida de dues hores de sardanes, que semblen destinades només a omplir un temps mort? Què se n’ha fet de “Els viatges de la Gran Anaconda”?

I què direm de la sèrie de realitzadors, els millors, que durant els últims temps han

anat caient? Recordem només Solé Sabaté, Antoni Clapés, Jordi Basté, Antoni Bassas... Junt amb els millors tertulians , com Francesc Sanuy, Lluís Foix, Xavier Sala Martin, Salvador Cardús...

En fi, entre tots han aconseguit convertir una emissora que era motiu d’orgull nacional en una emissora vulgar. Si algú tenia interés a ensorrar la Ràdio Nacional de Catalunya, s’ho podrà estalviar perquè ben aviat s’ensorrarà soleta, avalant el refranyer castellà que diu: “Entre todos la mataron y ella sola se murió”.

Dissortadament, l’única alternativa vàlida ( a més de Solsona FM), que seria RAC 1, no es pot captar a Solsona sense l’ajuda d’una antena adequada. Per aquesta raó demanaria a l’Ajuntament que fes una gestió amb relació amb l’emissora, perquè els solsonins poguéssim escoltar-la amb normalitat.

Poesia Josep Maria Poblet

La foto del protocol

Ambdós es donen la mà,Zapatero, president

mira, absort, el firmament,i en Rajoy, l’ídol dretàmira trist el més enllà

amb posat perdut i absent.Mirant·los, sembla talmentque s’acosta el fred tardà.

La reunió és motivadapels vitals moments crítics,

mes... cal complir el protocol.En la foto, examinada,

jo sols hi veig dos políticsque s’estan donant el dol.

Amb posats de circumstàncies,que no apropen les distàncies.

Mai no he confiat en la gentque no et mira els ulls. Amén.

Opinió Ramon Gualdo

Aquest cop, estic d’acord amb el jutge Garzón (el mateix senyor que em va fer emprenyar el 1992 empresonant independentistes). Bé, doncs sí que convé obrir fosses, perquè convé trobar persones desaparegudes, perquè convé que la famí-lia pugui recuperar els cossos, tractar·los i posar·los en lloc digne, on pugui dur un pom de flors. Aquesta iniciativa i el treball que s’hagi començat en aquesta feina, torna a dur a algunes veus la cançó de que “es vol obrir ferides”. No és pas això:

Les ferides no es tanquen mai ni amb el silenci, ni amb la ignorància, ni amb el secret neguitós. I són moltes les víctimes del franquisme que encara no han rebut reconeixement com cal. Les víctimes de l’altre bàndol ja han tingut reconeixement (i si convé, els torno a honorar), van tenir espai a la premsa i als micros. Van tenir beatificacións i noms amb relleu. Ara bé: tot aquell cruel de-

Obrir fosses no és pas obrir ferides

sastre que va durar a la postguerra, espe-cialment fins al 1952, aquelles atrocitats, no s’han explicat, i a més algú les voldria amagar. I no s’han d’amagar.

Com era de preveure, la iniciativa a la dreta li fa alèrgia. I hi ha alguns per-sonatges que ja hi diuen la seva. Manuel Fraga va dir: “Reobrir qüestions del passat és un disbarat”.

És clar. Què ha de dir el iaio Manuel? Ell es va asseure en la mateixa taula del dictador, en la qual se signaven penes de mort. Ningú no li ha demanat comptes. En arribar la democràcia –fós per por, fós per distracció· no es va pujar gaire dreta la paret, i ara surten bonys.

Doncs, de moment, estic d’acord amb Garzón i estic d’acord amb molts periodistes que diuen que ja era hora que els fills o els néts de les víctimes republi-canes tinguin una satisfacció. Els altres, les van tenir durant molts anys.

�� 591 - Divendres, 24-10-2008

Opinió M. Nadal

Actualment patim un problema greu que ens obliga a començar a treballar·hi d’una manera immediata, i, entre tots, ser capaços d’aportar idees que ens ajudin a fer·li front amb garanties, perquè no ens afecti d’una manera traumàtica. Aquest problema es diu, “crisi financera”, que arrossegarà i, de fet, està arrossegant diferents sectors de l’activitat econòmica del nostre país i, és clar, Solsona no n’és cap excepció.

El que és sorprenent és la passivitat de l’equip de govern de l’Ajuntament de Solsona. Des de l’Ajuntament no han pres cap mesura per afrontar aquest problema. De fet, hi impera un inexplicable silenci; per... manca d’idees?, o bé... s’han adormit a la palla?. No ho sé, però la cosa no és per actuar amb aquesta passivitat, aquí no s'hi val a deixar passar el temps, com aquell que la cosa no va amb ell.

Ara el que ens cal és activar mesures que actuïn de pal·liatiu que, per moltes famílies, poden representar passar amb menys entrebancs aquests moments, que desitgem que no siguin duradors, i que per l’administració local ha de representar una racionalització necessària de recursos. De fet, és l’obligació de tot governant actuar ràpidament i amb eficàcia en moments com aquests.

Ja sabem que és una crisis global i que no hi ha una solució miraculosa i menys a curt termini. Hi intervenen massa factors que obligaran a prendre diferents mesures; unes a nivell jurídic (regulacions més estrictes d’algunes activitats financeres), altres de fiscalització (controls més efectius) i les econòmiques (injecció de diners en els mercats), tot plegat, amb un clar objectiu; evitar la seva perllongació en el temps i que

Opinió Ramon Solé i Capdevila. President del Comitè Executiu Local de CDC de Solsona

Contra la crisi... més impostos, i més cars, (I)

aquesta es pugui repetir en el futur. També sabem que les eines de que disposa l’Administració Local són limitades, però és just i necessari que els ajuntaments posin un seguit de mesures per contenir la despesa i, també, d’altres mesures fiscals per reduir o minimitzar la pressió recaptadora en els col·lectius més afectats.

Doncs bé, veient la passivitat de l’equip de govern de la nostra ciutat i la seva manca d’idees, el grup municipal de CiU presentarà una moció en el proper Ple on s’hi exposaran tota una sèrie de mesures que creiem necessàries d'adoptar per reduir les despeses i racionalitzar els recursos de que disposa l’Ajun-tament. Aquestes mesures seran de caire fiscal, pressupostàries i socials. En un segon article us explicarem més concretament quines proposarem.

Ara bé, el que sí que tenim molt clar és que en aquests moments s’ha de ser curós i moderat a l’hora de revisar les taxes municipals pel 2009, i no augmentar·les desproporcionadament, tal i com proposen des del tripartit solsoní. Totes les augmenten per damunt de l’IPC, que és d’un 4,3%; doncs les augmenten un mínim d’un 5%, altres un 10% i un 16%, i d’altres molt més, tot i arrossegar una puja molt significativa les taxes del 2008. També hi han inclòs nous conceptes, i modificacions, exclusivament amb ànim recaptador. En definitiva, en aquest moments que tots els ciutadans patim dificultats econòmiques, la proposta del tripartit solsoní és la d’augmentar les taxes pel 2009 d’una manera exagerada i abusiva, és a dir, castigar encara més les butxaques dels solsonins.

Primera:Un home tenia un ase dòcil, i ben cuidat, que amb el seu treball, diners havia guanyat.Un bon dia pensà: ¿I si penqués sense menjar?Jo molt més, podria llavors, embutxacar!Fet i dit, ara la racció li ha esquifit, i un dia rere altre, li va suprimint el menjar.Mentrestant, el ruc no para mai de treballar… vaja… vaja… ¿Això sembla que rutllarà?Sí sí, la “bèstia” es va aprimant, aflaquint, cada dia més des-millorat, molt més prim. Fins que un dia anant de tort, cau, i queda mort! Buah! Quina mala sort! (L’home va exclamar)Precisament, ara, que s’hi acabava d’acostumar?

Segona:Un altre tenia un ruc sec, ronyós, cremat…Ell era pobre, prou volia, però no el podia atrapar.Però amb el negoci, i treball, va fer més diners. Ara va pensar

Dues històries de “rucs o d’ases” (per fer pensar)

–Molt millor la bèstia, podré cuidar.·En lloc, de només palla i forratges, també gra, faves, i bon pinso li donà.Però un dia que a l’estable entrà, per anar a treballar, el dòcil “ase”, amb esbufecs i “coses” ja el saludà.No li podria posar l’albarda: Ara ja el volia, “Queixalar!”

Nota:¿Tindrà això res a veure amb el comportament humà?Qui pensi a fons, que es posi a reflexionar.

Una frase, del científic i psicoanalista, Austro Alemany Sigmund Freud:

La més clara prova que existeix vida “intel·ligent” en altres planetes és que encara no han vingut mai al nostre; i si alguna vegada ho han intentat ·com hi ha, qui ho assegura· els ha faltat temps per anar·se’n… ¿Per què serà?

��591 - Divendres, 24-10-2008

Opinió Jordi Fraxanet, regidor de Medi Ambient i el Vinyet de Solsona

Des de l’Ajuntament de Solsona volem fer alguns aclari-ments respecte a la tallada de pollancres del torrent de Ribalta, arran de l’article del Grup de Natura del Solsonès aparegut al darrer Celsona. El terreny on es va produir la tala, entre la depuradora i la variant, és particular i els arbres els van plantar els propietaris anys enrere amb l’objectiu de treure’n un apro-fitament forestal. És habitual i és permès plantar varietats de pollancres de creixement ràpid a les vores dels rius o torrents per a obtenir·ne un rendiment econòmic.

Tot i això, a l’Ajuntament no vam rebre cap comunicació prèvia per part de cap administració i vam tenir coneixement de la tala quan ja s’estava acabant. Les administracions com-petents en aquest tipus d’actuacions forestals en zones de ribera són la Direcció General de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Tenim constància que els propietaris van comunicar als agents forestals la intenció de fer la tala i, segons la normativa vigent, mitjan-çant aquest procediment ja es considera atorgat el permís. Els agents forestals també ens han informat que es van respectar les espècies autòctones existents.

La normativa sobre possibles actuacions a les zones al voltant dels rius obliga a demanar autorització a l’ACA abans d’executar qualsevol actuació. Per altra banda, es considera que els valors naturals dels ecosistemes d’aquests indrets en climes mediterranis fan que siguin espais de gran interès per la seva conservació.

Com a regidor de Medi Ambient i el Vinyet, comparteixo

Els pollancres del torrent de Ribalta

la preocupació expressada pel Grup de Natura del Solsonès so-bre la conservació dels boscos de ribera. Però també vull deixar palès que l’administració local no és responsable d’autoritzar la tala d’arbres de ribera en terrenys particulars.

Els boscos de ribera del municipi de Solsona són molt apreciats pels ciutadans per a usos lúdics, per passejar i anar en bicicleta, ja que són zones ombrejades a l’estiu amb una in-negable bellesa i un alt valor biològic. Quan l’equip de govern anterior va tallar, fa més de dos anys, tots els pollancres del riu Negre entre el Molí dels Capellans i la depuradora, que és un bosc públic, creiem que es va produir una actuació excessiva i poc meditada. El projecte de rehabilitació de la ribera encarregat pel mateix govern volia donar unes pautes clares de com s’ha de gestionar aquest espai públic en el futur. L’executiu actual n’agafa el relleu i intentarà posar·ho a la pràctica els propers anys en la mesura que el pressupost municipal ho permeti.

Per altra banda, el torrent de Ribalta, que era una ruta transitada i molt valorada, ha quedat completament nua i pràcti-cament irreconeixible. Arran d’aquest esdeveniment, la regido-ria de Medi Ambient i Vinyet treballarà per inventariar tots els boscos de ribera del municipi, públics i privats. A continuació, proposarà a les administracions competents que s’estudiï quin tipus de gestió es pot fer d’aquests boscos per evitar tales dràsti-ques, quines espècies cal plantar i quin manteniment es pot fer. Evidentment, en els boscos privats caldrà arribar a acords amb els propietaris, i trobar la manera d’acostar·nos progressivament al model de gestió forestal desitjat.

Opinió Josep Àngel Colomés i Serra

Aquest va ser el lema del 24è con-grés d’Unió democràtica de Catalunya. Però voldria aprofitar aquest eslògan per remarcar aquest tema dels valors, tan de moda avui i tan necessari sempre. En temps de bonança semblava que imperaven els valors líquids. Recordo la frase en un pòster dins un local d’oci que deia: "Tómate la vida menos en serio."

Valors sòlids seria el contrari de valors líquids. S’ha sentit a parlar molt de la modernitat «líquida» analitzada per Zygmunt Bauman. Allò líquid cau de les mans fàcil-ment, ens ho hem d’empassar ràpid, no hi ha temps per a la paciència o l’espera, cal consumir-ho. Ja. En canvi, la societat sòlida reclama l’esforç. Reclama adonar-se que allò bo costa tot i que podem fer gran un globus molt ràpidament però pot explotar i quedar en no res.

Per sort, molta gent ha donat i dóna exemple de

Valors sòlids, valors de futursolidesa. Sorgeixen nous líders amb valors sòlids i sensats. S’assemblen en moltes coses Pep Guardiola i Barack Obama?

Els valors sòlids tenen futur, els líquids, són poc duradors. La festa i Ro-naldinho han durat 5 anys a can Barça... amb final líquid (s’escapava de les mans el títol i no sabies com). Maldini en por-ta més de 20 al Milán. Serà per alguna

cosa. Potser Ronaldinho ha anat a parar al millor lloc. Me n’alegro.

En resum, la nostra societat sembla haver-nos temptat, durant alguns anys, a tastar els plaers líquids i a menysprear els plaers sòlids. Podia una societat aguantar-se massa anys en una liquiditat sense liquidesa «real»? Les persones que els havien deixat tornaran ara als valors sòlids? Serà aquesta crisi una oportunitat per tal que la part de la societat que ho necessiti, maduri?

�� 591 - Divendres, 24-10-2008

Opinió Pere Ortís

Crisi: una de sola?

Els grans del món van escopetejats per la crisi d’ordre econòmic que s’abat sobre nosaltres i es proposen de fer cimeres tan altes que solucionin d’una vegada per sempre aquests daltabaixos pecuniaris que poden arribar a ensorrar el món. Fins anti-cipen que caldrà reformar l’actual tramoia del capitalisme a fi que les coses endavant rutllin més bé i no ens veiem exposats periòdicament a aquestes situacions d’ai al cor, si els bancs on desem els pistrincs fan fallida, no fan fallida. Bé, que es trobin, que dialoguin, que s’entenguin, que ens donin una mostra de civisme, de seny i de competència, que força falta que ens fa de part d’ells. I pel que fa al capitalisme, benvinguda sigui la reforma, puix que ell és l’esca de la injustícia, de la pobresa i de la fam al món. Però cal que, d’entrada, es disposin a remeiar l’ambició de riquesa i de poder que anima el dit neocapitalisme, que si això feien veurien com les coses rutllarien més pel camí recte. Però que es disposin a reconèixer que ells en són els primers tarats, d’aquesta pesta d’ambició de poder.

I heus ací que amb l’enumeració d’injustícia, de pobresa i de fam, ens des-cobrim atribolats per tantes altres crisis, les quals en bona veritat són la febre del món. Cadascuna d’aquestes joies injustí-cia, pobresa, fam és un crisi que existeix i entranya una amenaça cataclítica, la qual pot ser més funesta que el mateix col·lapse econòmic. I no en fan cabal, els alts del món, ni les mencionen, aquestes altres crisis, no els motiven a fer cimeres i mirar per solucions generoses i definitives a favor dels qui gemeguen i ploren; és clar, aquestes altres crisis no mereixen tanta atenció puix que toquen l’home, però no toquen allò tan crític, tan sensible, tan pri-mordial que són els diners. Hi ha una clara i grossa hipocresia en tot aquest enrenou. Hi tenen les consciències insensibles, que aquestes crisis ja són velles, ja són rutina, la injustícia està pactada entre els ben armats, mencionar·la no és cap novetat ni cap mèrit diplomàtic, els pobres que malviuen al planeta i els qui moren de fam no han estat mai trampolí polític.

És difícil per a un profà judicar en el camp econòmic, però un hom se sent impulsat a creure que si el fabulós i astronòmic dispendi que el món fa en armament, fos reservat com a assegurança per a obviar aquestes crisis periòdiques

de l’economia mundial, no hi hauria problema. Xiquet, quin tou de diners els milions i milions de dòlars, els milions i milions d’euros que gasten a fabricar ar-mament i els milions i milions que gasten consumint·lo en guerres! No podria anar per aquesta línia la solució que cercaran a la propera cimera? M’hi perdo. I encara cal considerar que, si el diners gastats en armament i en guerres, el reservessin per a finançar la salut pública, per propiciar l’educació del ciutadà, a tenir bona cura dels ancians, a fornir d’habitatge a les parelles que no poden aconseguir·lo, les crisis monetàries ja no podrien produir·se. És així, o aquests pensaments són música celestial i poesia?

Però insistim que així que al món es declara el focus d’una guerra, el món està en seriosa crisi. I en tenim tres, quatre, cinc alhora, de guerres. Crisi de bona relació, crisi de sentiments humans, crisi de diàleg, crisi de valors que un dia o altre rendiran desgràcies. L’armament i els dòlars no seran prou a deturar·ne els desastres. Quan al món hi hagi negació de drets humans, així en pla massiu, en pla nacional, en pla de pobles sencers, temeu perquè el virus germina i tard o d’hora esclatarà amb fam per rescabalar·se. El poble palestí és una crisi constant, és una bomba de temps. Un estat poderós, armat fins a les dents, li nega un estat propi que el governi i el protegeixi, el manté encara en camps de refugi, foragitat i allunyat de les seves cases, vivint sota el desesper de no veure·les mai més. Quina crisi més grossa i seriosa, malgrat que tants i tants excusem Israel i ens sentim obligats a tolerar·li els abusos perquè ells, els jueus, en sofriren tants i tants, d’abusos. Crisi de mai no acabar, puix que Israel provoca els palestins al desesper, i el desesper segrega terrorisme, i Israel es proposa liquidar·los pel terrorisme que cometen, amb el qual no el deixen viure en pau. És un peix que es mossega la cua. Quina crisi, món atordit!

Pel que fa a crisis, no en tenim pas una de sola, no. A veure, seiem i analitzem·les. Si tan sols ens treu un minut de son la crisi de l’economia mundial, no anem bé, no. Tenim un món fals, desguitarrat, injust, cancerós, enemic de l’home. Estem a anys llum de la justícia i la pau. Divinitats femenines que hem engegat del planeta.

Poesia Joana Cervera

És ara que t’enyoroquan la fresca tancade finestra la cambra

i fins l’ombra es lamentaés ara quan la boira s’entesta

més i més en perdre’tque no puc per més temps

saber-te.

Encara plou,dins la calma que et nega

res de nou,vigilo els camps abnegats d’aigua

quantes hores regaladesen espai temps advers

ple d’adverbis i d’absènciacap il·lusió a les mansi mans a les butxaques

on duc un poema no escritperò ai!, si no és aquí.

Desconec aquesta veu que pretén salvar-ne els mots

cerco trobar i no trobo l’esbóshauré esgotat el punt i a part

àdhuc la fosca se m’endúi se’m fa estrany

estimar-te.

Esbós

Envieu-nos els vostres articles, opinions...

abans de DIMECRES al migdia

al nostre correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina.

info@elsolsones.net Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

��591 - Divendres, 24-10-2008

Futbol CF Solsona

Campionat de Catalunya de Primera Territorial - Grup 5

CF Solsona, 1ATC Alpicat, 2CF Solsona: Juanjo, Codina, Obiols, Piera, Alcázar, Alarcón (Pep, 45’), Freixes, Miqui (Garriga, 82’), Eliseu (Sànchez, 75’), Cots (Rodri, 45’) i Màrius (Urrutia, 54’). A més, Miquelet Alsina. At. C. Alpicat: Lluc, Casalia, Gilart (Puñet, 65’), Simón, Vila, Espinet, Rourera (Abella, 41’), Gargallo (Pascual, 50’), Garasa, Yeste (Casanoves, 62’) i Beneria (Serrano, 62’). A més, Bergua.

Resultat decebedorÀrbitre: sr. Héctor DUCET i TEIXIRA, auxiliat a les

bandes pels srs. Sergio ALEGRE i Pedro MARIES. La seva actuació va ser molt dolenta, donant la impressió que venia predisposat a perjudicar el Solsona. En el minut 35, expulsa, amb targeta vermella directa, el jugador solsoní Alcàzar per agafar i tombar un contrari que s’escapava cap a la porteria. Aquest jugador no era l’últim, per la qual cosa era falta i targeta groga, però no expulsió. Aquesta decisió va fer canviar tot el plantejament del partit per part del Solsona. A més, al llarg de tot el partit, va consentir faltes constants dels visitants sobre els davanters locals. En un embolic a l’àrea visitant es va pro-duir una entrada·agressió del porter visitant a Màrius. Era el minut 65. Va ser atès, va tornar al camp i, al cap de 2 minuts, va haver de ser canviat, lesionat. Va ser desconsiderat amb els jugadors locals (“Sou una colla de …”); en ocasions no feia cap cas dels seus auxiliars; en d’altres, assenyalava a l’inrevés de les indicacions que li feien.

Al final del partit es van produir una sèrie de comentaris i protestes sobre la seva actuació, en el centre del camp, per part de jugadors, tècnic i delegat.

En resum, va mostrar targetes grogues a l’entrenador Miquel A. Alsina (5’), i als jugadors: Eliseu (27’), Pep (86’), Codina (87’) i Freixes (89’), per part del Solsona. Per part de l’Alpicat, Gargallo (15’) i Espinet (89’).

Targetes vermelles a Sergi Alcàzar (35’), i Pep, Codina, Màrius, Joan Puig (delegat) i Miquel A. Alsina.

Ara, parlem del partit: El Solsona s’enfrontava al segon classificat, que va donar mostres de tenir una defensa contun-dent i ben possicionada, uns mitjos bregadors i davanters amb molta alçada. Tot i això, els solsonins van controlar aquestes característiques i no donaven treva.

La jugada clau es va produir en el minut 35: Un jugador visitant controla una pilota, encara la porteria de Juanjo i Al-càzar l’agafa per la samarreta i l’entra amb el peu, fent-lo caure a la frontal de l’àrea. Falta (ben assenyalada) i targeta vermella (mal mostrada). Amb un jugador de menys, el Solsona no agafa por, més aviat creix en la seva lluita.

A la segona part, els dos puntes, Màrius i Pep, porten de corcoll els defenses visitants que mostren un joc dur i violent (Màrius va acabar lesionat i Pep marcat a la cara d’un cop de colze). Pep porta perill constant i, en el minut 74, rep una pilota a l’escaire esquerre de l’àrea visitant, controla, penetra i fa una passada cap al centre de l’àrea, que és rematada per Miqui i aconsegueix gol (1 – 0).

Durant uns minuts el Solsona vol fer un segon gol, però les forces comencen a fallar. Els visitants pressionen, facilitant-ho un forçat conservadurisme local. En el minut 90, Espinet treu una falta des de la lateral dreta de la porteria defensada per Juanjo, la pilota dóna en el travesser, bota dins del camp i entra a la porteria, obtenint l’empat a 1. En el minut 94, una falta idèntica, la torna a llançar Espinet, es produeix un embolic dins l’àrea solsonina, no s’encerta a treure la pilota, que arriba a Espinet, que torna a marcar el gol definitiu, que donava la victòria a l’Alpicat.

Sense més temps, l’àrbitre xiula l’acabament del partit amb desilusió solsonina i les protestes a l’actuació arbitral per part de tots els partidaris locals. Volem, desitgem i esperem no tornar a tenir ni veure un arbitratge com aquest.

PROPERA JORNADACampionat de Catalunya de Primera Territorial (Grup 5)Diumenge, 26 d’octubre, a les 12:00 hores, al Camp de l’Aixo-vall de Sant Julià de Lòria (Andorra).FC Andorra - C F Solsona

EL CF SOLSONA INFORMA …• Continua obert el període d’inscripció de jugadors/jugadores

per als diferents equips del Club.• Es busca nois-noies (de més de 14 anys), homes, dones i/o

pares-mares que vulguin formar part del grup de filmació de partits de qualsevol dels equips del CF Solsona. Tots els interessats poden dirigir-se a qualsevol membre de la Junta, presentar-se a les Oficines del Club o posar-se en contacte, mitjançant els telèfons 973 48 19 45 o el 608 00 78 95.

• S’ha posat a la venda la LOTERIA DE NADAL del Club, éssent el número 31.392. (Que hi hagi sort).

• Es busquen jugadors nascuts els anys 1999,2000,2001,2002 i 2003 per tal de completar els equips benjamins i preben-jamins.

• Si algú (Soci o No Soci) està interessat en desplaçar-se a veure aquest partit i dinar amb l’expedició, que ho demani al telèfon 608 007 895, fins a les 6 de la tarda del dissabte, dia 25.

Infantils

CF Solsona, 2 - Avià, 2

Puntet positiu després d’una bona reacció

Els infantils del C.F. Solsona encetaven la lliga a casa davant l’Avià en unes condicions climàtiques que provocaven ja de bon principi mandra per saltar al terreny de joc. Els blaus van sortir endormiscats i fruit d’això els berguedans van aprofitar aquesta parsimònia local per anar-se’n al marcador amb un 0-2.

A la segona part, el terreny de joc seguia amb po-ques condicions per a un bon desenvolupament correcte del joc. No obstant això, el Solsona es va posar dins el partit i amb més ganes que mai va aconseguir empatar un partit que girebé ja es donava per perdut i així aconseguir un puntet per a seguir sumant.

�� 591 - Divendres, 24-10-2008

Futbol CF Solsona

Juvenils

CF Solsona, 5CE Avinyó, 0Pluja de gols!

El passat dissabte 8 d'octubre i sota un camp empapat per la gran quantitat de litres d’aigua que encara queien per la pluja, els solsonins van exhibir un fut-bol funcional i eficaç contra l’Avinyó, el qual venia amb moral pel seu bon debut en la lliga.

A la primera part els blaus van sortir seriosos en defensa provocant errades dels visitants que repercutien amb ocasi-ons clares per part dels locals. Així doncs, i després de dues ocasions errades, els gols anirien arribant de les botes de Solvi ( 2 ) i Novelles. A la represa l’equip era conscient que no podia caure en la relaxa-ció. Els primers minuts varen estar molt

Plantilla

Alevins

CF Solsona, 0Artés, 1Pelegrina, Cots, Iker, Ramon, Genís, Víctor, Roger, Kevin, Testagorda, Marsinyach, Nil. També: Colell, Argerich, Xavi Grau, Carles i Guillem.

Segona jornada queient per la mínima

La primera part va començar amb un partit de tu a tu i amb molt joc al mig del camp i costava molt tenir alguna ocasió per algun dels dos equips. El primer de donar la sorpresa va ser el Solsona, que amb un còrner aconsegueix llançar la pilota a l’interior i l’Iker quasi la fica dins. Seguidament l’Artés també va tenir la seva oportunitat, però el David Pelegrina la va aturar molt bé. Tot i haver-hi alguna ocasió més per banda, aquestes varen ser sense perill i així s’arribaria a la mitja part.

A la represa el partit va seguir amb la mateixa tònica. Però va ser l’Artés, poc després de començar la segona part, que va agafar les línies del conjunt solsoní descol·locades, després d’una bona ocasió del Ricard Argerich. Els artesencs aprofitarien aquest factor per marcar el 0 a 1 sense que el porter local hi pogués fer res al respecte.

A partir d’aquí el Solsona va pujar línies i es va posar amb una defensa de 3 per tal de tenir alguna opció encara en el partit, però no va poder ser.

Genís Ribera va realitzar un bon partit

Benjamí “A”

CF Solsona - Artés S/RPartit suspès per la pluja.

Benjamí “B”

CF Solsona “B”, 5Artés “B”, 1Pablo Guisado, Joaquín Castro, Albert Cases, Ioan Andrei, Andreu Pallarès, Adria Barniol, Ricard Pérez, Oriol Grau, Àlex Santander.

No hi va haver opcióMolt bon partit dels jugadors del

Solsona amb lluita. Es va començar el partit marcant un gol pràcticament a la primera jugada 1-0 min. 2 (Andrei), i al cap de pocs minuts ens van empatar 1-1 al min 7. A partir d’aquí, gran control de joc per part dels blaus amb nombroses ocasions, totes aquestes materialitzades per Andrei fins a arribar al descans amb el marcador de 4 gols a 1.

A la represa va seguir la mateixa tònica de clar domini local, tot i que els artesencs també van disposar d’alguna ocasió que Pablo va aturar de manera molt encertada. No va ser fins al minut 23 de la segona part, però, que vam marcar el 5-1 definitiu. En resum, un partit maco que serveix per aconseguir la primera victòria del campionat. També val a destacar que hem fet jugades maques amb bones passades, però que no han acabat en gol, i jugades al contracop. I, per últim, hem de dir que gràcies a la pressió que fèiem s’ha aconseguit robar alguna pilota i fer gol.

Andrei, autor dels 5 gols

igualats, però al min.20 de la segona part Miki establia el 0-4 i poc més tard va ser el Marc Argerich que posava la ”maneta “ al marcador del Municipal. Felicitem l’actitud i el treball d’aquests

juvenils, tot i que falta molt per seguir treballant.

Aquest dissabte l’equip jugarà a Cardona, contra el líder, on esperem que es faci un paper digne.

��591 - Divendres, 24-10-2008

Futbol CE Arrels

Cadet “A” i “B” 19/10/08 1a Divisió Grup: 9 - Jornada 4

Fruitosenc“A”, 2Arrels”A”, 3Magí, Codina, Bajona, Ramon, Remí, Bernat, Andreu, Èric, Nourdin, Robert i Vidal. També Marc, Comelles i Reig.

L’Arrels remunta a fora de casaEl passat dissabte el cadet "A" de l’Arrels va jugar

amb el Fruitosenc, que tenia un gran equip.Els solsonins van començar perdent després d’un

llançament de còrner, i aquest resultat d'1 a 0 va durar fins al descans. La segona part va ser boja: Nourdin feia l’empat a un, però de seguida els de St. Fruitós feien el segon gol. Robert en gran jugada col·lectiva feia l’empat a dos, i finalment Vidal en un contraatac feia el gol de la victòria.

Després d’aquest partit, l’Arrels se situa a la zona tranquil·la de la classificació. La setmana vinent ens visita el Can Trias, un equip de Terrassa, sort!

Cadet "B"- 2a Divisió - Grup 25 - Jornada 2

Avinyó “A”, 3 - Arrels “B”, 1Xavi, Márquez, Raül, Ali, David, Ferran, Arnau, Toni, Marc. M, Gerard i Nagim.

Resultat massa abultatLa setmana passada el cadet B de l’Arrels va jugar a

Avinyó, equip que sempre està a la part alta de la segona divisió.

El partit va començar amb un Arrels ben posat al camp, però un error va fer que l’Avinyó es posés per davant i el descans va arribar amb 1 a 0. La segona part l’Avinyó va apretar i va fer el segon gol. Quan semblava acabar així, un penal provocat per Toni va ser transformat per Raul. Aquest gol va donar esperances als verds, però l’Avinyó va fer el tercer i així va acabar el matx.

La setmana que ve juguem al municipal davant del Sallent, sort!

II Territorial, G.13

Arrels, 0 - Alfés, 2Manu, Eloi, Cami, Toni, David, Jean, Fabian, Alin, Javi, Àlex, Soni.També: Jordi, Cosmin, Ahmed.

Sense veure portaUna altra ensopegada a casa d’un Arrels que no sap

convertir en gol les ocasions que crea.El partit va començar força igualat, amb els dos equips

buscant la victòria. Els primers minuts van ser de domini altern, amb alguna ocasió per part de l’Arrels, fins que, arran d’una pèrdua de pilota al mig del camp l’Alfés aconseguia el seu primer gol. Poc després, i arran d’una forta entrada sobre un contrari, Jean era expulsat i s’havia d’afrontar la resta del partit amb 10 jugadors. Amb tot, no es va notar massa aquesta inferioritat numèrica i van ser els locals qui van dur la iniciativa i van desaprofitar alguna ocasió per marcar.

A la segona part, els verds van intentar anar a per totes. Es va dominar el partit contra un rival que va preferir replegar-se i intentar sorprendre a la contra. L’Alfés, però, estava ben posicionat damunt el camp i, amb una bona disciplina defensiva, va concedir molt poques ocasions. La millor es va tenir a 15 minuts del final arran d’un penal dubtós que va assenyalar l’àrbitre (i que va significar l’expulsió del defensor visitant), però el porter va aturar el xut de l’Àlex. Això va desmoralitzar els jugadors de l’Arrels, que pràcticament a la següent jugada veien com l’Alfés, en una contra, sorprenia la defensa i sentenciava el partit. Els deu darrers minuts van ser un calvari, on els visitants encara haurien pogut ampliar el seu avantatge.

El proper diumenge, a les 16:00, es rep l’Almenar, un dels aspirants al títol.

Navàs, 3 - Arrels, 2Marc, Pere, Óscar, Ramon, Cambre, Xavi, Sergi, Jorge, Palla, Besora, Oriol, Elvis i Lluís.

Primera derrota tot i l'exhibició de Marc

Primera derrota davant d’un bon equip. El Navàs va dominar la primera part agafant les regnes del mig del camp. Això feia que dominessin el partit, però les ocasions més clares les vàrem tenir nosaltres: Una del molt clara sota pal de Sergi, que no va arribar per ben poc. Amb l'empat a 0 vàrem marxar al vestidor. La segona part, com la setmana anterior, l'equip surt amb moltes ganes i es treu la son de les orelles i és quan comencem a jugar una mica al mig del camp i Marc comença el seu recital amb dues parades increïbles i Cambre, a la sortida d’un còrner, bat la porteria del Navàs. El més díficil ja ho teníem: el 0 a 1. El Navàs avança en les seves línies i comencem a dominar el partit nosaltres. El Navàs a la contra ens crea un parell d’ocasions que Marc salva sota els pals. Del que semblava impossible per als jugadors del Navàs, que era batre el Marc, se n’encarrega l’àrbitre assenyalant un penal inexistent per establir l'empat.

El marcador així per a nosaltres és un gerro d’aigua freda i passem per uns minuts molt difícils, ja que 3 minuts més tard ens marquen el 2 a 1. Avancem l’equip i tenim un parell d’ocasions que no sabem materialitzar i amb una altra contra ens marquen el 3 a 1. Tot quedava per terra, però en comptes d'enfonsar-nos ens sobreposem i comencem a treba-llar i arriben les oportunitats i el gol de Jorge. Això fa que el Navàs es tanqui al seu camp per aguantar el resultat i arribem un munt de vegades a l’àrea visitant i tenint una última ocasió inmillorable sense porter que no vàrem saber materialitzar quan el més dificil era no ficar-la a dintre.Claus del partit: les ocasions que fallem i -com ja sabem - que quan es perdona tant al final s’acaba pagant.A destacar: la lluita de l’equip, el bon partit de Jorge i el par-tidàs de Marc, que no va tenir recompensa.

�� 591 - Divendres, 24-10-2008

Futbol CE Arrels

Aleví segona divisió

Grup: 32 - 18/10/08CE Navàs, 6CE Arrels, 0Marc Sala, Josep Ma., Oriol, Marc Pallaruelo, Miquel Serra, Livian, David, Arnau, LLeïr, Eduard, Pau, Aitor, Miquel Pujol i Marouane.

Frustració sota la plujaEn tot moment, va ser un partit molt complicat per

l Arrels, que tot i fer una bona primera part, amb diverses oportunitats clares de marcar, va acabar encaixant dos gols. La segona meitat va ser clarament dominada pel Navàs, que va acabar guanyant per sis a zero.

LArrels va patir molt durant tot el partit fins al punt que cinc dels nostres van tornar a Solsona tocats físicament. Per això cal valorar, encara més, l esforç de tots els jugadors. Alevins Arrels

Atletisme Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

21a mitja marató de Mollerussa i cursa de 5 km

Diumenge a les 10’30 h. del matí es va donar la sortida a una nova edició de la mitja marató de Mollerussa, amb la participació de més de 600 atletes inscrits a les dues curses. Josep Miquel i David Alconchel dels Fondistes del Solsonès-Prosetel, ho van fer a la cursa de 5 km. Un circuit en general força pla, però amb una última pujada molt dura.

En Josep Miquel va anar fins a mitja cursa al grup capda-vanter, uns 10 corredors. Però en creuar la meta es va adonar que molts corredors que no l'havien passat ja estaven a la meta.

Molts corredors del grup capdavanter van fer recla-macions, i la classificació de la cursa dels 5 km. no s’ha fet de moment.

En Josep Miquel va fer un temps de 18’45 minuts i en David 19’50 minuts. El guanyador va ser Simon

Barredo amb un temps de 18’04 minuts.La mitja marató el guanyador va ser Omar Oughiz

amb un temps d’ 1 hora 13 minuts i 38 segons, en segon lloc va arribar Pedro Ortega amb un temps de 1’13’ 42 hores i en tercer lloc va va entrar Joan Prats amb 1’13’45 hores.

Tots tres corredors van fer la cursa junts fins l’últim km., que es va decidir en un llarg esprint, en el qual l’Omar Oughiz va ser el guanyador.

En la categoria femenina la guanyadora va ser Anto-nieta Ceras amb un temps d’1 hora 26 minuts i 38 segons, segona va entrar Ma. José Gallardo amb 1’29’541 h. i tercera va entrar Ma. Àngels Menaje amb un temps d’ 1’34’14 h. Lùltim corredor ho va fer amb un temps de 2’32 h.

Pròximes curses26 d’octubre 10 km. Urbans a Manresa26 d’octubre Cursa de la Dona 5 Km. Barcelona2 de novembre 10 km. Pont de Vilomara i Rocafort 2 de novembre Mitja Marató de l’Espiral (Vilafranca)8 de novembre Pujada a Sant Crist 10 km. Balaguer.16 Memorial Ramon Blanc 10 Km. Vilanova de la Barca

Més informació Ribera Esports i www.atletisme.comhttp://fondistesdelsolsones.blogspot.com/

��591 - Divendres, 24-10-2008

JORNADA 6 - 25 I 26 D’OCTUBRE- Guixers / Ardèvol ADRIÀ (Diumenge 26, a les 11.30h al pavelló)- Bar Castell / l’Auba Freixinet MORENO- Clínica Vet. “El Solsonès” / Exc. J. Ribera ADRIÀ (dissabte 25, a les 17.00 h al pavelló) - Clariana de Cardener / Expert Rafart Navès ADRIá (dissabte 25, a les 18.00 al pavello)- Castellar de la Ribera / Montmajor MORENO- Olius / Sant Climenç FELICES (dissabte 25, a les 16.30h a olius) - Solsona / Llobera ADRIá (diumenge 26, a les 12.30h pavelló) - Sant Llorenç de Morunys / Lladurs Sputnik FELICES

Futbol Sala Servei de Premsa del Consell Comarcal

JORNADA 5 - 18 I 19 D’OCTUBREArdèvol - L’auba Freixinet ..................................................1-4Exc. J. Ribera - Bar Castell ................................Partit Ajornat Expert Rafart Navès - Clinica Vet. “El Solsonès” .............2-3Montmajor - Clariana de Cardener .....................................1-4Sant Climenç - Castellar de la Ribera ...............................1-2Llobera - Olius ...................................................................7-1Lladurs Sputnik - Solsona ..................................................3-2Guixers - Sant Llorenç de Morunys ................................10-3

CLASSIFICACIÓ GENERAL Pj Pg Pe Pp Gf Gc PuntsSolsona 5 5 - - 24 8 15Llobera 5 5 - - 19 5 15Guixers 5 4 - 1 34 19 12Clínica Veterinaria “El Solsonès” 5 4 - 1 18 15 12Clariana de Cardener 5 4 - 1 14 3 12Excavacions J. Ribera 4 3 - 1 21 10 9Lladurs Sputnik 5 2 1 2 14 18 7Castellar de la Ribera 5 2 1 2 20 14 7L’auba Freixinet 5 2 1 2 14 13 7Sant Llorenç de Morunys 5 2 - 3 14 38 6Ardèvol 5 2 - 3 13 21 6Montmajor 5 2 - 3 14 19 6Bar Castell 4 2 - 2 17 10 6Expert Rafart Navès 5 - 1 4 7 19 1Sant Climenç 5 - - 5 7 18 0Olius 5 - - 5 14 34 0

MÀXIMS GOLEJADORSEquip Golejador GolsGuixers David Serra 17Guixers Eduard Tripiana 10Clinica Veterinaria Herminio Iglesias 8Solsona Pedro Oswaldo 8Sant Llorenç de Morunys Joan Farre Chenoll 7Excavacions J.Ribera Xavi Cazorla 7Guixers Xavier Merino 7

Futbol Sala Penya Barcelonista Solsona i Comarca

ResultatsAlheña CE / Boi Sant CF ......................................... 7-2Can Colapi de Terrassa / Vacarisses CE. ................2-0P.B. Solsona / CN Caldes FS .................................0-1Castelldefels FSF / Olimpic la Floresta ...................4-3Vallirana AE / Metacom CFS. ..........................AjornatSporting Esplugues FSC (Retirat) / Centre St. Feliu AE.-L hospitalet Bellsport / FS Finques centelles ..........8-1

Sènior Femení 2a Divisió A - Jornada 2Campionat de Lliga 08/09 Grup 2

Penya Barcel - Solsona "A", 0CN Caldes, FS "B", 1Paula, Laura, Raquel, Mercè, Judit, Helena, Ester i Neus.

El partit va començar amb força intensitat i el nivell de les jugadores del CN Caldes, que han baixat de primera, es va notar ràpidament. Malgrat això les jugadores de la penya van aguantar amb una bona defensa.

El partit va estar molt trabat i es va lluitar molt la pilota al mig del camp, ja que als dos equips els hi va costar molt arribar a porteria.

La sort no va acompanyar les locals, que van tenir més oportunitats d’encetar el marcador que les visitants, les quals van arribar un cop i van marcar.

Aquest cap de setmana es visitarà el Vacarisses, on s’espera que les noies de la penya puguin sumar la seva primera victòria.

ClassificacióEqUIP PJ PG PE PP GF GC PTS DIF1 L Hospitalet Bellsport 2 2 0 0 11 1 6 102 Alheña CE 1 1 0 0 7 2 3 53 Metacom C.F.S. 1 1 0 0 6 1 3 54 Centre Sanfeliu AE 1 1 0 0 3 0 3 35 Can Colapi de Terrassa 1 1 0 0 2 0 3 26 CN Caldes FS 1 1 0 0 1 0 3 17 Castelldefels FSF 2 1 0 1 5 9 3 -48 Olímpic Floresta 2 0 1 1 5 6 1 -19 PB Solsona 2 0 1 1 2 3 1 -110 Vacarisses CE 1 0 0 1 0 2 0 -211 Vallirana AE 1 0 0 1 0 3 0 -312 FS Finques Centelles 1 0 0 1 1 8 0 -713 Boi Sant CF 2 0 0 2 2 10 0 -814 Sporting Esplugues FSC: (Retirat)

info@elsolsones.net973 48 17 19

�0 591 - Divendres, 24-10-2008

Futbol Sala Penya Barcelonista Solsona i Comarca

ResultatsBar Mi Casa F.S.C.E. .......... JiP Prats de Rei .................... 4-0P.B. Solsona ....................... Casa Alcalà C.F.S. ...............5-2P. Blaugrana Castelldefels .. Lametlla de Merola C.E. .......3-2Pallejà C.F.S. ....................... Balaguer C.F.S.......................2-2Can Tito Vilanova Camí ..... St. Andreu de la Barca C.F.S. 9-4Tàrrega F.S. ......................... Esplugues SP. C.F.S. ..............2-5C.F.S. Ciutat de Berga ......... Esparreguera C.F.S................2-3Vilaseca F.S......................... Salou F.S. ...............................6-2

ClassificacióEqUIP PJ PG PE PP GF GC PTS DIF 1 Bar Mi Casa F.S.C.E. 4 4 0 0 17 7 12 102 Esplugues SP. C.F.S. 3 3 0 0 17 9 9 83 P.B. Solsona 4 3 0 1 16 15 9 14 Esparreguera C.F.S. 4 2 1 1 16 14 7 25 Tàrrega F.S. 4 2 0 2 15 14 6 16 Vilaseca F.S. 4 2 0 2 16 16 6 07 St. Andreu de la Barca C.F.S. 4 2 0 2 14 17 6 -38 JiP Prats de Rei 4 2 0 2 14 18 6 -49 L'ametlla Merola C.E. 4 1 1 2 13 11 4 210 Can Tito Vilanova Camí 4 1 1 2 20 19 4 111 Casa Alcalà C.F.S. 4 1 1 2 12 11 4 112 Balaguer C.F.S. 4 1 1 2 13 14 4 -113 Salou F.S. 3 1 1 1 12 15 4 -314 Pallejà F.S. 4 1 1 2 12 15 4 -315 P. Blaugrana Castelldefels 4 1 0 3 8 15 3 -716 C.F.S. Ciutat de Berga 4 0 1 3 11 16 1 -5

Sènior MasculíPrimera Nacional BCampionat de Lliga 08/09 Grup 2 - Jornada4Superiors

La Penya, 5Casa Alcalà, 2Mangas, Ubi, Ivan, Ricard, Alsina (cinc inicial), Joan, Vicenç, Quique, Ritort, Xero i Seuba. Gols: Joan (minut 8), Alsina (minut 13), Ricard (minut 16), Ivan (minut 28) i Alsina (minut 36).

La Penya va guanyar amb autoritat al Casa Alcalàdesprés de disputar unamagnífica primera meitat

El Casa Alcalà que va dominar en els primers compas-sos del partit es va veure superat pel futbol i la intensitat dels blaugrana que es van imposar a un rival que acostuma a ocupar la zona alta de la classificació i que surt a guanyar a qualsevol pista, com ho demostra el fet de jugar amb porter-jugador els darrers onze minuts del partit.

El matx, com era de preveure, va començar amb domini visitant. La penya però, no passava per angúnies defensives i aquest fet obligava als visitants a xutar de lluny. Seuba, que debutava aquesta temporada, molt segur durant tot el partit, no es deixava sorprendre i resolia amb encert totes les apro-ximacions visitants.

Després de l’embranzida inicial dels barcelonins, la Penya a poc a poc anava guanyant terreny. El primer punt d’inflexió arribava quan, una paret entre Vicenç i Joan, era aprofitada per aquest darrer per xutar des de fora de l’àrea i d’aquesta manera, desequilibrar el marcador a favor dels locals en el minut 8 de joc.

El gol va donar ales als locals, que van passar a dominar clarament el partit i a gaudir de nombroses oportunitats de gol. Així, la Penya aconseguia el segon gol mitjançant Alsina, que resolia dintre de l’àrea en el minut 13 de joc.

El Casa Alcalà, per la seva banda, no deixava d’intentar aproximar-se a la porteria local. Però la defensa de la Penya combinant la defensa en rombe i en quadrat anul·lava qual-sevol intent visitant. A més, la defensa a tres quarts de pista dels visitants afavoria el joc directe de la Penya i en una de les moltes arribades locals, Alsina cedia la pilota perquè Ricard, aconseguís el tercer gol en el minut 16.

Abans d’arribar a la mitja part, la Penya encara va disposar d’una claríssima ocasió de gol per marxar amb un contundent 4 a 0 al marcador. El Penal assenyalat en el minut 18 de joc per unes mans dintre de l’àrea, però, era desaprofitat per Ricard, que veia com el porter visitant li encertava el costat i aturava la pilota.

En la segona part el Casa Alcalà va sortir disposat a escurçar distàncies ben aviat. El seu futbol es mostrava més agressiu i més elèctric. Assumir aquest risc, però, comportava

descuidar una mica la defensa i Ivan -en una bonica contra- col·locava el 4 a 0 en el marcador burlant el porter a manca de 12 minuts per al final, coincidint amb els millors minuts de joc visitant.

Amb el partit perdut a manca d’11 minuts per a la fina-lització, els visitants van decidir jugar-ho tot a la carta de jugar amb porter-jugador. La penya, veient aquesta aposta desespera-da del rival, es va tornar a aplicar defensivament i no deixava ni una escletxa en la seva disposició defensiva. En aquest context, on el Casa Alcalà intentava reduir distàncies desesperadament i la Penya es defensava amb ordre, l'única llacuna local va ser desaprofitar en nombroses ocasions l’oportunitat de tancar el partit mitjançant un gol de camp a camp sense porter.

Per la seva banda, els visitants, després de molts intents van aconseguir marcar en el minut 35 de joc. Al cap de poc però, Alsina, per fi, aconseguia el gol de la tranquil·litat des-prés d’un ràpid contraatac amb Ivan aprofitant que els rivals jugaven sense porter.

En la jugada següent el Casa Alcalà aconseguia un segon gol intranscendent amb el qual s’arribava al final del partit.

En la propera jornada la Penya visita Sant Vicenç dels Horts, on juga l’equip Bar Mi Casa, que actualment lidera la classificació.

PB Solsona equip patrocinat per: La Xurre, Expert Rafart, Estació de servei Setelsis i Prosetel 95

Ivan Alsina

�1591 - Divendres, 24-10-2008

RESULTATS JORNADA 4Gelida Industrial, F.S. .......... 2 -4 ....... Riera, A.E.J.Altafulla F.S. ........................ 5 -2 ....... Maristes LleidaSanto Angel CCR/A E .........10 - 4 ........Belafer-Gruas Cabo FragaMatadepera, F. S. ................. 3 -4 ....... Montseny C.E.Gimnàstic de Tarragona ... 4 -3 ....... Cambrils C.E.C.R.Sant Sadurni F.S. ................. 3 -2 ....... Sant Julià, C.E.Cornella, C.F.S. .................... 2 -6 ....... Sant Vicenç, F.S.Capellades C.F.S. ................. 5 -7 ....... Montsant F.S.

Classificació Territorial Catalana - Grup 2 / 08-09EqUIP J G E P GF GC DG PUNTS Sant Sadurni F.S. 4 3 1 0 15 9 +6 10Riera, A.E.J. 4 3 1 0 13 9 +4 10Montsant, F.S. 4 3 0 1 25 11 +14 9Matadepera, A.B. 4 3 0 1 16 9 +7 9Sant Vicenç F.S. 4 2 1 1 20 11 +9 7Gimnàstic de Tarragona 4 2 1 1 16 19 -3 7Cambrils C.E.C.R. 4 2 0 2 11 9 +2 6Altafulla F.S. 4 2 0 2 16 17 -1 6Montseny C.E. 4 1 2 1 10 11 -1 5Maristes Guerin 4 1 1 2 9 11 -2 4Gelida Industrial, F.S. 4 1 1 2 8 11 -3 4Capellades C.F.S. 4 1 1 2 14 18 -4 4Santo Angel CCR/A E 4 1 1 2 16 21 -5 4Belafer-Gruas Cabo Fraga 4 1 0 3 23 17 -6 3Sant Julià, C.E. 4 0 2 2 14 17 -3 2Cornellà, C.F.S. 4 0 0 4 8 20 -12 0

Futbol Sala C.E.C.R. Cambrils

Territorial Catalana Sala – Grup II / Temp. 08/09

Gimnàstic de Tarragona F.S. 4CECR Cambrils, 3Fornell, Guàrdia, Sabata (1), Pau, Obiols (1), Hazel, Carles, Jesús (1), kata.

Un bon Cambrils cau a Tarragona per errors propis i per decisions arbitrals

El Cambrils va perdre el partit corresponent a la quarta jornada de la competició de Territorial Catalana per un ajustat 3 a 4 davant del Gimnàstic de Tarragona, en partit disputat el passat dissabte a 2/4 de 8 del vespre, a la capital del Tarra-gonès. El partit fou molt disputat i els del Solsonès van tenir opcions de puntuar fins a l’últim minut.

El partit es va posar de cara als locals, ja en els pri-mers minuts, quan una pèrdua de pilota del Cambrils en atac va suposar un ràpid contraatac local i l’1 a 0 al marcador. A poc a poc el partit es va anar igualant i en robar una pilota Jesús aconseguia l’empat entorn al minut 12. D’aquí fins al final de la primera part la igualtat va imperar i només a manca de tres minuts per arribar a la mitja part el Nàstic va aconseguir avançar-se per 2 a 1, resultat amb el qual es va arribar al descans.

A la segona part, el Cambrils va sortir molt ben posici-onat i creant força ocasions. Així, al minut 9 d’aquesta segona part, Obiols aconseguia l’empat i el Nàstic acumulava ja cinc faltes. Però en aquest moment van començar les desgràcies: primer lesió de Jesús que es va haver de retirar i no va poder participar més. I en segon lloc una actuació arbitral molt parcial: no van sancionar una clara falta que hauria suposat doble penal i l’expulsió del jugador local per segona groga (l’única falta que van assenyalar a manca de 14” i quan el marcador era de 4 a 2). Certament, també cal dir que amb el 2 a 2 el Cambrils no va saber acabar de llegir el partit i va facilitar massa els gols dels locals, i quan van aconseguir marcar (Sabata de doble penal) ja no quedava temps material per aconseguir empatar.

A pesar de la derrota, cal comentar que les sensacions que transmet l’equip són molt bones. A tots els partits s’arriba amb opcions, i el que cal fer és polir petits detalls. Cal destacar també la bona actitud dels jugadors, que en cap moment no van donar el partit per perdut.

La setmana vinent, dissabte 25, el Cambrils rebrà la visita del líder, el FS Sant Sadurní, que encara no coneix la derrota. El partit començarà a les set de la tarda al Pavelló Municipal de Cambrils i us convidem a tots a assistir-hi perquè segur que necessitarem tot el vostre suport.

Futbol Sala Castellar de la Ribera

1a Divisio Territorial - Jornada: 4 - Grup5Campionat de Lliga 08/09

Castellar de la Ribera (Penya B), 7Almenar, 0Manel, Santi, Vilaseca, Marc i Albert. Pep, Pere, Jordi i Toni. Delegat: Castillo Gols: 1-0 Albert (min 1), 2-0 Marc (min 5), 3-0 Pep (min 12), 4-0 Albert (min 23), 5-0 Albert (min 33), 6-0 Pep (min 37), 7-0 Toni (min 40)

Dissabte a la tarda el Castellar va jugar contra l’Almenar, cuer de la categoria. L’equip venia amb la moral alta després de guanyar amb autoritat al camp de la La Seu d’Urgell ( clar aspi-rant a l’ascens ). Amb la intenció d’encarar el partit ràpidament, les consignes del Toni eren clares: Pressionar a ¾ de pista. Fruit d’aquesta pressió, l’Albert va robar una pilota i va inaugurar el marcador. El segon gol va arribar en un contraatac molt ben executat pel Santi i el Marc. El Pep, de jugada d’estratègia, va marcar el tercer. A partir d’aquí, l’equip visitant, ferit en el seu orgull, va fer un intent de reacció que va quedar en res després del quart gol en una jugada individual del “petit” Albert. La 2a part va començar amb domini clar dels locals. Amb el par-tit sentenciat, l’equip de casa es va començar a agradar i van arribar els millors minuts de joc. El quart gol arribava en un contraatac de llibre: L’Albert, ben situat al segon pal, empenyia la pilota al fons de la xarxa. El Pep, de jugada individual, i el Toni, després d’una bona paret, van establir el resultat definitiu. Del partit, cal destacar-ne dues coses: En primer lloc que es va tornar a “tancar a zero” per segona vegada en aquesta lliga i en segon lloc cal destacar l’Albert, autor d’un hat-trick. La setmana que ve, el Castellar de la Ribera es desplaçarà al difícil camp de l'Alamús. Esperem que continuï la bona ratxa!!

CASA FORAEquip J G E P G E P GF GC Punts1 Font-Almagrafic F.S., ASS. “A” 4 2 0 0 1 1 0 18 7 102 Castellar de la Ribera “B” 4 1 1 0 2 0 0 14 5 103 La Seu d’urgell CF. Sala “A” 4 0 0 1 3 0 0 15 8 94 Balaguer, C.F.S. “B” 4 0 0 1 2 1 0 7 6 75 Sant Guim el Pastoret “A” 3 1 1 0 1 0 0 11 5 76 Mollerussa FS “A” 4 1 0 1 1 1 0 14 13 77 Els Alamus C.E. “A” 3 1 0 1 1 0 0 11 9 68 Alpicat F. CF.Sala “A” 4 1 0 1 1 0 1 10 13 69 Borges, F.S. “B” 4 1 1 0 0 1 1 11 10 510 Vinaixa F.S. “A” 4 1 1 0 0 0 2 9 8 411 Torreserona, CF.Sala “A” 4 1 1 0 0 0 2 10 13 412 Puiggros C.F.S “A” 3 1 0 1 0 0 1 4 6 313 Tremp C.F. Sala “A” 3 0 1 1 0 1 0 5 8 214 Naves Club Futbol Sala “A” 4 0 1 1 0 1 1 7 11 2

�� 591 - Divendres, 24-10-2008

Bàsquet CB Solsona

La Raquel Anglarill fitxapel Cadet preferent delCB i Unió Manresana

En el marc del conveni de col·laboració que el CB Solsona té signat amb el club manresà per promoure aquells jugadors que tenen possibilitats de jugar a un nivell més alt, la Raquel Anglarill, jugadora cadet solsonina, fitxa aquesta setmana per l’equip femení preferent del CB i Unió Manresana, on reforçarà la posició de pivot.

Li desitgem molta sort i una molt bona progres-sió esportiva.

Raquel Anglarill

El calendari del bàsquet

Programació completa dels partits del CB Solsona del cap de setmana:

Partits a casa:Dia Hora Categoria Equip VisitantDis, 25 10.45 Infantil masc. C. B. Esparreguera BDis, 25 12.00 Cadet masc. Himesa SallentDis, 25 16.00 Júnior A masc. Busk’m ArtésDis, 25 17.30 Júnior B masc. Bàsquet PuigcerdàDis, 25 19.00 Sènior femení C.E. Escola del Carme de Sabadell

Desplaçaments:Dia Hora Categoria Equip LocalDis, 25 09.00 Mini masc. C. B. SantpedorDis, 25 09.30 Pre-mini masc. C. B. Prats De LluçanésDis, 25 10.30 Cadet B fem. Remosa S. A. SúriaDg, 26 10.45 Cadet A fem. Bàsquet NavarclesDg, 26 17.30 Sènior B masc. C. B. Castellbisbal BDg, 26 19.30 Sènior A masc. C. B. Martorell-solvin BDescansen el mini femení i el pre-infantil masculí.

Campionat de Catalunya Sènior Masculí 2a Cat.

TB. Assessors CB Solsona, 69CEB Sant Jordi “A”, 77TB ASSESSORS CB SOLSONA 69: Quico Rafart (17), David García (0), Xavi Díaz (0), Xavi Viladrich (0), Jordi Vives (3), Roger Comas (24), Xavi Merino (4), Fèlix Codina (0), Ferran Torres (11), Jordi Ramon (10).REMOSA SA SÚRIA: 77: Vasconcelos (4), García (14), Camprubí (7), Figueras (27), Fillo (0), Capsada (8), Tobías (0), Bescompte (0), Rodríguez (9), Vilaró (8).Parcials: Min. 10 / 14-9. Min. 20 / 34-18. Min. 30 / 55-45. Min.40 / 69-77.

Quina llàstimaCrònica de com deixar-se perdre un partit

Els aficionats que dissabte passat van anar al pavelló per veure l’encontre que enfrontava el TB ASSESSORS CB SOLSONA i el Súria, van marxar del partit amb la sensació agredolça d’haver vist les dues cares del nostre equip.

Un partit que van tenir gairebé sempre guanyat els solsonins i que els hagués permès obtenir el liderat del grup, i que es va perdre per errors infantils.

L’encontre va tenir 3 fases completament diferenciades.La primera fase engloba els primers 25 minuts de partit. En

aquest període, l’excel·lent defensa solsonina permetia obtenir uns primers avantatges clars.

La zona plantejada pels taronges en algunes fases, junt amb el desencert exterior del suriencs, feia que s’arribés al descans amb uns impressionants 18 punts en contra, i un avantatge de 16 punts.

En les tasques ofensives, el Quico ajudava al Roger en l’anota-ció, en un dia en que el Merino no es trobava a gust a la pista.

En la represa, els primers minuts mantenien la mateixa tendència i s’assolia el minut 25 amb la màxima diferència en el marcador, +22 punts pels taronges.

La segona fase del partit va dels minuts 25 al 32.Durant aquests minuts es produí la reacció del Súria, com era

previsible en un bon equip, que va afinar molt la punteria i va alternar diferents situacions defensives.

Així, en el minut 32 els suriencs entraven de nou al partit, posant-se només a 7 punts dels locals en l’electrònic.

La tercera fase, la final i més perjudicial pels interessos solso-nins, comença al minut 32, quan els nostres surten completament del partit.

Amb 7 punts a favor i pilota en possessió en un contraatac, l’àrbitre assenyala una tècnica al Merino. Els suriencs aprofiten la jugada per fer els 2 tirs lliures més un triple i posar-se només 2 a sota.

Aquí es van començar a apagar les opcions solsonines. Unes opcions que es van acabar d’esgotar en el darrer minut quan una nova tècnica, en aquest cas al Ferran (que fins llavors estava fent un bon partit), va fer agafar una diferència definitiva als visitants.

Molt mal regust de boca el que deixa la segona part del partit. Si aquest any volem obtenir uns resultats millors que els de la temporada passada, hauríem de meditar que el bàsquet és un joc d’equip, i que algunes conductes o errors infantils poden portar al desencant en companys i afició.

La propera oportunitat per rescabalar-se de la derrota i tornar a mostrar el bon joc solsoní, aquest dissabte a Martorell.

El TB ASSESSORS CB SOLSONA se les veurà amb un Martorell Solvin “B” que només duu una victòria menys en la classificació.

��591 - Divendres, 24-10-2008

Bàsquet CB Solsona

Cadet Femení / 3r Partit 1a Fase, 1a Volta

CB Solsona “A”, 63Himesa Sallent, 35Raquel. A 6, Andrea. S 4, Belén. S 2, Núria. R 8, Clara. C 7 (1 triple), Raquel. E 3, Laia. G, Ariadna. A 4, Cristina. E 17, Laia. V 12.PARCIALS 14 - 10, 10 - 7, 16 - 8, 23 - 10.

Campionat Catalunya “B” - Jornada 4

TB Assessors CB Solsona “B”, 78ACB Palau Plegamans, 50J. Riu (4), A.Pera (4), Pau Colell (5), X.Díaz (9), Ll.Colilles (5), J.Díaz (7), S.García (5), A.Caelles (20),G.Cases (6), T.Baena (13).Parcials: (24-12), (44-25), (65-37), (78-50). Àrbitre: Sr. Llorenç (Bé).

Victòria sènior "B" davant PalauPartit corresponent a la jornada 4 del campionat de

Catalunya “B” Masculí, el qual enfrontava el conjunt del CB Solsona “B” i el Palau de Plegamans, un dels conjunts més fluixets de la categoria.

En el primer quart, i gràcies a una pressió zonal a tot el camp 2-2-1, el conjunt taronja aconseguia un parcial de 16 a 2 en 4 minuts de partit, deixant clara la seva superioritat enfront un rival que no aconseguia trobar la manera de trencar la pressió. S’arribava al final del 1r quart amb avantatge de 12 punts del conjunt solsoní.

En el segon període de partit seguia la mateixa tònica pel conjunt local i gràcies a l'encert del joc interior va aconseguir un avantatge de 19 punts al descans.

La segona part, ja amb el partit quasi resolt, els visi-tants plantejaven una zona 1-3-1, que -gràcies a la velocitat de pilota i al treball de tot l'equip- no ens va costar de trencar i aconseguíem el màxim avantatge de tot el partit amb 32 punts, L’últim quart ja era història, la victòria del Solsona estava can-tada i la intensitat del partit minvava de manera exponencial en aquest quart.

Al final es guanya el partit amb autoritat i ens serveix per oblidar la derrota dolorosa de la setmana passada enfront d'un equip que a casa nostra ho passarà malament.

Destaquem l’augment de la intensitat tant en defensa com en atac. Però he de criticar la manca de defensa d’alguns jugadors sobre la pista que en futurs partits no es pot tornar a repetir.

La setmana vinent, partit contra el que és probablement el millor equip de la categoria (el C.B.Castellbisbal “B”). Hau-rem d'exprimir el millor de nosaltres mateixos si volem treure alguna cosa positiva d’aquest desplaçament.

Victòria sènior B davant Palau

Victòria cadet A femení

Mal inici, però al final bon comiat per la Raquel

Les noies de TB Assessors van sortir molt fre-des a pista i el partit va començar amb intercanvi de cistelles per part dels dos equips, les locals guanyaven el primer parcial 14-10. El segon quart va seguir amb la mateixa tònica del primer, les defenses eren més fortes i les solsonines perdonaven en algunes accions de contraatac. Fruit d’això les locals guanyaven el parcial per un escarransit 10-7.

La segona part va començar igual: intercanvi de cistelles els primers minuts, les solsonines amb un parcial de 9 a 0 als últims 3 minuts guanyaven el parcial 16-8, per arribar a la mitja part 40-25. El quart quart no va tenir història, les visitants no van poder fer res amb un Solsona molt potent, les noies del Sallent ja estaven molt esgotades, ja que només eren 6 jugadores i les solsonines aprofitaven la profunditat de banqueta per córrer més contres. Així, l’equip taronja va guanyar el parcial 23-10 per acabar guanyant el partit per una diferència de 28 punts al marcador.

Bé, des d’aquí cal esmentar que aquest ha estat l’últim partit de la Raquel Anglarill aquesta temporada, ja que a partir d’ara formarà part de la plantilla del CB i UM de preferent. Et desitgem molta sort en aquesta nova aventura, Raquel.

�� 591 - Divendres, 24-10-2008

Campionat Catalunya Sènior Femení - 3a Cat.

Dots Sant Quirze, 38CB Solsona, 52Gemma Muntada 12, Elena Sierra 9, Paula Vilaginés 2, Alba Llorens 6, Anna Estany 4, Laura Viladrich 7, Clara Tordesillas 4, Jasmine Caita 4, Alba Carrasco 4.Parcials: 7-18 / 21-22 / 24-40 / 38-52.

La bona defensa solsonina decideix el matx

Tercera victòria consecutiva del CB Solsona que l’acosta als primers llocs de la classificació. En el seu desplaçament a la pista del St. Quirze no hi hagut mas-ses complicacions. Només la manca d’encert en els tirs lliures ha fet que el resultat final no hagi estat més ampli. L'organitzada defensa de l’equip taronja ha desesperat a les locals, que no han tingut altre remei que anar a remolc durant tot el matx. Un parcial de 3-18 en el tercer quart ha estat definitiu per fermar una nova victòria. Aquest proper dissabte, les solsonines reben la visita d’un dels forts de la categoria (Escola del Carme). Serà una bona prova per mesurar les opcions de la temporada.

Cadet masculí

CB Llívia, 50CB Solsona, 654 Agustí Viladrich (6), 5 Christian Bueno (9), 6 Eduard Ortigosa (2), 10 J. Alberto Torrico (11), 13 Nikita Ergin (13), Albert Ramon (20), Mohamed Bensalah (3), Abdelmajid Benzakour, Xiloè Roigè, Albert Simon. Entrenador: Pere Riu.

L’equip de Solsona va aconseguir una brillant victòria a Llívia

L’equip solsoní va dominar el partit de cap a peus. Amb una bona defensa i un bon atac l’equip va controlar tot el par-tit. El jugador més destacat de l'equip solsoní va ser l’Albert Ramon, que amb 20 punts va ser el màxim anotador. Aquesta victòria suposa la segona per l’equip per tan sols una derrota. El pròxim partit es jugarà contra el Sallent a casa dissabte a les 12 del matí.

Bàsquet CB Solsona

Mini femení promoció “B” 18/10/08

CB Solsona, 29Escola Joviat, 110Carla Woodgate 2, Shelly Woodgate 7, Júlia Castillo, Thaissa Gouveia 13, Júlia Sala 2, Maria Villaró, Júlia Barnils, Maria Rodríguez 3 i Nona Rovira 2. 0 de 6 en tirs lliures, 10 de 40 de dos punts, 3 de 7 en triples, 9 faltes personals i 40 pilotes perdudes.

Segon partit i segona derrotaDe totes maneres, hem jugat molt millor que el primer dia,

ja no estàvem tan nervioses i varen ser sis les nenes que van anotar punts. Encara no defensem amb agressivitat, 9 faltes personals ho demostren i perdem moltes pilotes per falta de picardia. Joan Caelles, l entrenador, va tornar a donar el màxim de minuts a totes les nenes per igual i va jugar amb un 5 titular diferent cada un dels vuit períodes del partit.

La Carla i la Shelly van donar una assitència cada una. L àrbitre, sr. Salut, bé.

Júlia Sala

Bàsquet Cardona, 44CB Solsona, 67Entrenador: Àngel Jorba

Partit còmode davant un rival lluitador

El partit va ser jugat amb prou intensitat per part de tots els nostres jugadors. Es van poder veure en diferents parts del matx bones jugades de joc col·lectiu, amb bones combinacions i amb primeres jugades de passada i tall. La defensa va estar força bé durant gran part del partit, però també és veritat que es van poder veure errades en els marcatges que van provocar cistelles fàcils per part del Cardona.

Al final del partit es va desmarxar la concentració de l’equip tant en atac com en defensa, va ser necessari parar el partit amb un temps mort per calmar el joc i tornar a jugar amb una mica més de sentit.

En aquest partit vull destacar el treball i constància del Fran, jugador que tot ho fa fàcil, assegurant força en defensa i punts en atac, així com la seva participació en el joc col·lectiu.

Després de la victòria de la setmana passada a la pista solsonina, els taronges afrontaven el partit amb una certa tranquil·litat. Tot això, combinat amb altres factors deter-minants (ordre defensiu, visió de joc en atac), ha portat als solsonins a desplegar un excel.lent joc d’equip. A la vegada, volem esmentar la igualtat en el joc i el fet que hagi estat en el 4t període quan s’ha trencat (parcial 1-12), tot i que els jugadors

bagencs destacaven per la seva alçada. Volem fer esment que l’equip s’ha reforçat per aquest partit amb els jugadors MARC CAELLES i MAIOL JORBA, ja que aquesta setmana al Mini li tocava descans (esperem comptar molt sovint amb la seva col.laboració, tot i l’esforç que això comporta). Volem acabar aquesta crònica felicitant tots el jugadors per l’excel.lent tasca en els entrenaments i per aquesta treballada victòria.

Prinfantil masculí

Joviat-La Salle “B”, 53 - CB Solsona, 65Jorba 8, Sala, Marsinyach 10, Woodgate 9, García 15, Caelles 2, Garrido 2, Benzakour 2, Mujal 8 i Masdenpinós 9. PARCIALS: 8-9 21-21 30-31 / 31-43 39-53 53-65

Igualtat i bon joc

��591 - Divendres, 24-10-2008

Centre Excursionista

XVIII Cicle de Projeccions del Centre Excursionistadel SolsonèsTotes les projeccions es duran a terme al Teatre Comarcal i seran gratuïtes - 1a SESSIÓ (dissabte, 8 de novembre 10 del vespre): L’escalada tradicional

A càrrec de Gerber CucurellUna projecció sobre l’escalada de vies curtes utilitzant proteccions naturals. Ambientada a Montserrat, al Pirineu i a Gran Bretanya, un dels llocs del món on aquesta modalitat hi té més tradició. Durada:40 minuts

Golf Golf Ribera Salada

Celebració dela XVI Copa Hostal Víctor

Com és tradicional per la tardor, s´ha disputat la XVI Copa Hostal Víctor, que de moment és el campionat que s´ha disputat més vegades seguides al Club de Golf Ribera Salada. Aquesta vegada els guanyadors han estat els següents:• Categoria Scratch: JORDI TORREGASA• Categoria Inferior: JOSEP REGADA• Categoria Superior: PEPE NAVARRO

El premi al millor jugador d'Oliana va ésser per a l'EMILI FIGUERES.

Els vencedors i alguns dels participants.

Handbol Consell Esportiu del Solsonès

Curs formació d’Handbol

Dissabte passat, el Consell Esportiu del Solsonès va organit-zar un curs/forma-ció d’Handbol per als centres educatius de la comarca del Solsonès.El curs es va dur a les instal·lacions del CEIP Setelsis i va te-nir un gran èxit. Hi van assistir una quin-zena de persones vin-culades a les escoles de la comarca que, de la mà del Josep Espar (tècnic de la Federació Catalana d’Handbol i ex jugador del primer equip del FC Barcelona i de la Selecció Catalana) van poder seguir les explicacions teòriques i pràctiques.Des del Consell Esportiu del Solsonès us volem fer sabedors que, aquest dissabte, iniciarem el curs de les activitats multiesportives al CEIP Setelsis. Serà a partir de les 11.I, també, que estem enllestint el calendari d’activitats per aquest proper curs 2008/09 que, iniciarem el mes de desembre amb el Cross comarcal i seguirem al gener amb la campanya d’Esquí.

Handbol

6a caminada d’orientació25 i 26 d’octubre de 2008

Com ja sabeu, es tracta de trobar uns controls amb l’ajut d’un mapa i d’una brúixola. El dissabte 25 d’octubre, a les 9h del vespre, a la sala d’actes del Casal de Cultura, farem una xerrada informativa, i a les 10 del vespre hi haurà una prova d’orientació nocturna. En acabar aquesta prova hi haurà un petit refrigeri.

I l’endemà al matí, es realitzarà la segona prova, amb un nova sèrie de punts a localitzar.

S’ha de participar en grups d’entre 2 i 4 persones de més de 15 anys. A més a més, s’hi pot afegir gent de menor edat. El límit de grups participants és de 30. Per la prova d’orientació nocturna, és aconsellable dur un lot frontal.

Us podeu inscriure al local del Centre, els divendres de 8h a 9h del vespre, o bé a Tandem Solsona (c/ Pedraforca, 3). Haureu de fer el pagament en el moment d'inscriure-us. La data màxima per fer-ho és el divendres 24 d’octubre. El preu d’inscripció és de 3 euros pels socis del Centre i de 5 euros pels no socis. Per més informació, podeu trucar als telèfons 973484287 o 680753171 (Jordi). Tots els participants rebran un obsequi en finalitzar la caminada del diumenge.

�� 591 - Divendres, 24-10-2008

Patinatge Solsona Patí Club

5 patinadores del Solsona Patí Clubpresentades a Certificats

El passat diumenge dia 19 d’octubre el Solsona Patí Club presentava cinc patinadores als certificats que es van celebrar a Bellcaire. Les patinadores Èlia Rebolledo, Jèssica Pallarès, Mercè Llordella, Júlia Mascaró i Marta Miró hi participaven per tal d’aconseguir el nivell “C” d’aquesta modalitat. Per apro-var, calia executar correctament dues figures: el vuit exterior endavant i el vuit interior endavant.

La primera figura la van aprovar totes, però en la segona no van tenir tanta sort; la minuciositat de les jutges-ses a l’hora de puntuar certs elements d’aquesta figura va fer que sols aconseguís superar-la l’Èlia i així fer-se amb el nivell “C”.

Després es va continuar amb les proves de lliure, una altra de les modalitats del patinatge artístic. Aquí el nostre club hi presentava la Mercè Llordella en la categoria "A". La Mercè va executar un bon programa, la qual cosa va fer que aprovés aquest certificat i de cara a la vinent temporada ja serà categoria aleví.

També voldríem dir que en aquestes proves hi havien de participar la Paula Martínez i la Gabriela Bolbos, però degut a problemes de salut no els va ser possible. Per això els desitgem una ràpida recuperació.

Moltes felicitats a totes pels resultats aconseguits, que són fruit del vostre constant esforç i treball en els entrenaments. Ànims i seguiu treballant!

Patinatge Club Patinatge Solsonès

Rosa Isanta a la Copa Catalana 2008El Club Patinatge Solsonès presenta la seva única patinadora sènior a la coneguda

com la Copa Lleida, i es classifica per la Copa Catalana d’aquest any

El passat diumenge, dia 19 d’octubre, va tenir lloc al pavelló poliesportiu de Bellcaire d’Urgell, la Copa Lleida, una competició que permet als millors, classificar-se per la Copa Catalana, i representar la Territorial de Lleida en aquest esdeveniment nacional. Rosa Isanta, l’única patinadora que el C.P. Solsonès té en la categoria sènior, serà també, aquest any, l’única patinadora que representarà la nostra territorial d’aquesta mateixa categoria.

L’esdeveniment emplenava, pràcticament, tota la tarda de la jornada de diumenge, i centrava la competició entre les categories aleví, infantil, cadet, juvenil i sènior.

Tot plegat va començar amb els entrenaments oficials i els programes curts obligatoris. Rosa Isanta va oferir al públic un bon treball, malgrat tenir alguna dificultat. La nostra patina-dora va executar un bon curt, amb algun error, però aguantant la major part dels integratius. No obstant, la Rosa, ja aconseguia la primera posició en aquest primer programa.

Un cop passades les competicions de les altres catego-ries, van desenvolupar-se els programes lliures, on la Rosa, va realitzar un treball correcte, amb poquíssims errors. Endinsada en la seva coreografia, va afinar cada gest i cada estil, fins a convertir-se en comunicadora de l’art del patinatge. Per tant, la classificació final deixava la Rosa al primer lloc del podi.

Per últim, i com a narradora dels fets esportius de diu-menge passat, només em queda felicitar la nostra patinadora,

Rosa Isanta. És la tercera vegada, que aquesta patinadora representa el C.P. Solsonès i la Territorial de Lleida a la Copa Catalana. Un cop més, la Rosa tornarà a disputar-se el podi nacional amb les altres patinadores sènior. Aquesta competició tindrà lloc a Cerdanyola del Vallès el cap de setmana de l'1 i 2 de novembre. Només em queda agrair el suport dels pares i mares i el caliu de tots els amics i acompanyants del club, que van ajudar a fer la jornada més digna i més gran. Gràcies a tots i felicitats a la Rosa! Ànims i sort a la Copa Catalana!

Montse i Rosa Isanta del C.P. Solsonès

��591 - Divendres, 24-10-2008

Història Ramon Estany

75 aniversari de la mortde Lluís AmigóVa ser bisbe de Solsona del 1907 al 1913

La congregació religiosa dels Terciaris Caputxins ha iniciat l’Any Jubilar Amigonià, amb motiu del 75 aniversari de la mort del seu fundador, el religiós caputxí i bisbe valencià, Lluís Amigó. L’obertura de l’any s’inicià amb la celebració d’una eucaristia al Seminari de San José situat a la localitat valenciana de Godella.

El lema escollit per a l’Any Jubilar és “Lluís Amigó, missatge de vida”, amb el qual es pretén evocar que “la seva vida és un missatge de dedicació als altres i a l’Església”. Igualment, al llarg de tot l’any, està prevista la realització de diferents activitats entorn a la figura de Lluís Amigó, entre elles convivències juvenils, concursos de fotografia, “així com la peregrinació als llocs valencians on monsenyor Amigó realitzà la seva labor pastoral”.

Finalment, l’1 d’octubre de 2009, data en la qual es compleixen 75 anys de la mort de Lluís Amigó, es clausurarà l’Any Jubilar, amb una celebració a la localitat valenciana de Massamagrell, lloc de naixença “del serf de Déu, actualment en procés de canonització”.

Lluís Amigó nasqué a Massamagrell (València), el 17 d’octubre de 1854. Va professar com a religiós caputxí i va rebre l’ordenació sacerdotal al març de 1879. El 1907 va ser nomenat bisbe de la diòcesi de Solsona fins a 1913, any en el qual va ser designat titular de Sogorb. Al llarg de la seva vida va demostrar gran preocupació “per la cura dels empresonats i l’educació cristiana de la joventut”. Va morir l'1 d’octubre de 1934 a Godella. En l’actualitat, la congregació, el carisma principal de la qual és l’educació de nens i joves, especialment els que es troben marginats, està present a Espanya, Alemanya, Polònia, Costa d’Ivori, Estats Units i nombrosos països iberoamericans, on prop de 400 terciaris caputxins dirigeixen col·legis, parrò-quies, així com centres d’acollida per a menors.

El bisbe Amigó a SolsonaConegut pel sobrenom del “bisbe de la barba”, va ser un bisbe administrador apostòlic estimat i apreciat pels solsonins. De fet, va presidir la diòcesi solsonina entre dues grans figures de l’església de Solsona, el Dr. Ramon Riu i el bisbe Vidal i Barraquer.

En el temps que va estar a Solsona, va coincidir amb els següents esdeveniments:

1907: Construcció d’un edifici adossat a l’hospital, en el que s’instal.laren les Germanes Carmelites de la M. Vedruna.

1908: Recomposició de la capella de Sant Joan.

1909: El Palau Llobera és destinat a escola de primeres lletres.

1910: L’ajuntament aprova fer arribar l’aigua potable a la ciutat, mitjançant canonades de pressió. S’inaugura el Cambril de la Mare de Déu del Claustre.

1911: L’ajuntament, amb l’arribada de l’aigua, arregla l’empedrat i les voreres dels carrers.

1912: Els dominics tornen a instal.lar-se al Palau Llobera i es fan càrrec de les classes d’ensenyament.

Els Sants de la SetmanaDivendres, 24 Sant Antoni-Maria Claret. Sant Martirià. Dissabte, 25 Mare de Déu de la Bonanova. Sant Bernat Calbó. Mare de Déu del Collell. Sants Crisant i Daria; sants Crispí i Crispinià.Diumenge, 26 Sants Llucià i Marcià. Sant Rústic; sant Viril; sant Evarist.Dilluns, 27 Sant Florenci; sant Gaudiós. Dimarts, 28 Sant Simó (el Zelador), de Canà de Galilea, i sant Judes, anomenat també Tadeu (invocat en les causes difícils), apòstols. Sant Silvi; santa Ciril.la.Dimecres, 29 Sant Narcís. Santa Eusèbia; beat Miquel Rua. Dijous, 30 Sant Marcel, i els seus fills Claudi, Rupert i Victorí; santa Eutròpia; santa Zenòbia.

�� 591 - Divendres, 24-10-2008

El cicle de concerts Música en Paraules, amb el qual LA MAÑANA ha volgut compartir amb els seus lectors i simpatitzants la celebració dels seus 70 anys, va arribar a la seva última cita de les comarques de Lleida, diumenge pas-sat amb una gala al Teatre de Solsona. “La iniciativa és bona i de contrastada qualitat, en un gest que agraïm a LA MAÑANA per haver inclòs en aquesta gira la nostra ciutat, malgrat quedar un xic desplaçada”, va assenyalar en el seu parlament l’alcalde de la capital del Solsonès, Xavier Jounou. El president del Grup Dalmau, Emili Dalmau, va felicitar l’edil per l’excel·lent “acollida dispen-sada” i va desitjar que amb propostes com aquestes se segellin encara més els vincles de col·laboració entre ambdues parts. Música en Paraules va arrencar el 24 de maig a les Borges Blanques. Emília Rovira, Lluís Boix i Miquel Hortigüela són els artífexs d’aquesta gira, el comiat de la qual es produirà el 19 de desembre a l'Auditori Enrique Granados.

Música en Paraules s’acomiadà de la seva gira per les comarques amb una gala a Solsona

Concerts Ramon Estany

Josep Lluís Boix - Flauta travesseraNascut a Lleida, inicià els seus estudis musicals a l’Institut Andorrà d’Estudis Musicals, els continuà al Conservatori Municipal de LLeida i finalitzà els seus estudis superios al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona, amb la professora Núria Tauler. Realitza estudis de postgrau a l’Escola de Altos Estudios Musicales de Galicia, amb el professor Laurent Blaiteau, becat per la Xunta de Galícia. També amplia els seus estudis amb els mestres Agustí Brugada, Vicente Cintero, Vicenç Prats, Magdalena Martínez, Jean·Claude Gerard, Aurèle Nicolet, Marianne Henkels, Marieke Schneeman i Jeanette Landré. Ha realitzat recitals com a solista i en diverses formacions cambrísti-ques, especialment amb el guitarrista Miquel Hortigüela, per diferents punts de la geografia espanyola, França i Alemanya.Actualment és professor de Flauta Travessera al Conservatori Municipal de Lleida des de l’any 2000.

Emília Rovira Alegre - VeuNascuda a Reus fa divuit anys, l’Emília comença a estudiar música de ben petita al Conservatori Professional de Música de Lleida. Als onze anys entra a formar part del cor del Conservatori, amb el qual ha viatjat oferint concerts per Portugal, Àustria, Andorra i molts indrets de Catalunya. També amb el cor, participa en l’enregistrament del CD Lleida canta al món. ·Satchmo Records, 2003· en el qual apareix com a cantant solista. Des de fa quatre anys estudia cant com a segon instrument i ha participat en diverses òperes organitzades a l’Auditori de Lleida. Ha col.laborat com a actriu i cantant solista en les can-tates Hamelin i Gallinada, estrenades ambdues a l’Auditori de Lleida el 2006 i el 2008, respectivament. Acaba d’obtenir el Títol Professional de Música en l’especialitat de piano i es prepara per continuar els seus estudis musicals fora de Lleida.Actualment, és la cantant i compositora del grup EnVers, amb el qual ha rea-litzat concerts en sales com el Cafè del Teatre de l’Escorxador.

Miquel Hortigüela Moreno - GuitarraNascut a Lleida, inicia els seus estudis musicals amb Jordi Montagut i realitza els estudis de Grau Mitjà al Conservatori Municipal de Música de LLeida amb Ricard Chic, obtenint el Grau Professional de guitarra amb Menció d’Honor. Amplia els seus estudis amb el mestre Carles Herraiz. L’any 2001, becat per la fundació IEI, ingressa al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid amb el catedràtic Manuel Estévez, finalitzant el Grau Superior de Guitarra amb excel.lent i Premi extraordinari de fi de carrera (Madrid 2003). Forma part del duo Boix·Hortigüela (flauta·guitarra) i de KYTHERA guitar trio. Ha estat finalista en diferents concursos de guitarra, Amèrica Martínez i Zarautz.

ProgramaMúsica llunyana en la nit (Màrius Torres)El testament d’Amèlia (Arr. Miguel Llobet)1990-Histoire du Tango (A. Piazzolla)Última rosa Gymnopedie (Màrius Torres- Eric Satie)La gavina voladora (Marina Rossell)1930- Histoire du Tango (A. Piazzolla)Els teus llavis. La fruita. La magrana...Syrinx (Maria Mercè Marçal- C. Debussy)El Cant dels Ocells (Popular Catalana)Adagio Lamentoso ( S. Brotons)La Filadora (Arr. Miguel Llobet)Entr’acte (J. Ibert)Oració Pétit Jazz (Pere Rovira - J. Duarte)Paraules d’amor (J. M. Serrat)

��591 - Divendres, 24-10-2008

Fa 10 anys al Celsona llegíem... Josep M. Borés

Celsona número 79Del 23 al 29-10-98 (28 pàgines)

ContingutLa Diputació de Barcelona ofereix ajuts als afectats pels incendis forestals.La Federació de Municipis critica la falta d'un model per la policia autonòmica.S'ha concedit el segon premi Leandre Colomer al Ceip Setelsis de Solsona.Chit-chat: Viatge a Chicago.Col.lectiu Solsona per Chiapas: Què hem fet amb un milió de pessetes?.Projecte Chiapas: Art SolidariPensaments i sensacions. Marta Barrera i VilàPresentació del llibre VI Jornada d'Economia del Solsonès i entrega de plaques de la passada Fira de Sant Isidre.El Chaval de la Peca triomfa a la Dolmen.El final inesperat de "Clockwork Orange". Ricard Monsó.Uns vénen i d'altres... es queden. Pixapins NewsNou estand d'informàtica al Pellicer.Vall de Lord: Una nova carretera per l'interior de la Vila i el terme de Guixers.La Ramaderia Tegu guardonada a l'Equus Cata-lòniaBretolades a les rodes de cotxes.Opinió: Gràcies i a reveure!!. Joan LladóD'acord amb el pare Llimona. Ramon Gualdo.Les drogues de síntesi i la seva problemàtica.La lluna en un cove. Marcel RiberaFutbol, bàsquet, volei, futbol Sala Comarcal, dards.Exitosa volada d'aeromodelisme.

•

•

•

••

•••

••

•••

•

••••••

•

Podem veure al Cel-sona de fa 10 anys que els esports ja prenien posicions havent de destinar forces pàgines a les cròniques es-portives. Ja fa fred i les competicions estaven en plena activitat.

Vull destacar dues lectures, la de la Marta Bar-rera on diu "estem ajudant a aconseguir una demanda que ens arriba des d'allà -recuperar la dignitat com a indis-" i la del mn. Lladó, acomiadant-se dels amics i coneguts solsonins.

La foto

L'acudit destacat

Fa 10 anys se celebrava al camp de vol una arrossada popular a càrrec de Jordi Estany.

El Chaval de la Peca triomfa en el concert que va oferir a la Dolmen, i d'això ja fa 10 anys

�0 591 - Divendres, 24-10-2008

Passatemps Marta C.

L'Escola Setelsis va entrevistar el Pep Mia als estudis de Solsona Fm.

Podríeu trobar vosaltres les 7 diferències entre aquestes dues imatges???

Les 7 diferències

L'acudit del Simi

�1591 - Divendres, 24-10-2008