celsona 584

36

Upload: josep-maria-bores

Post on 10-Mar-2016

307 views

Category:

Documents


3 download

DESCRIPTION

Del 5 de setembre de 2008 al 9 de setembre de 2008

TRANSCRIPT

Page 1: Celsona 584
Page 2: Celsona 584

Apunts Gràfics, SL., no es fa respon-sable de l'opinió personal dels col-laboradors a Celsona ni de les errades en què aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la edició següent de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot reproduir per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Celsona Informació és pos-sible, setmana rere setmana, gràcies a l’aportació de molts col·laboradors que, de mane-ra totalment desinteressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon GualdoJordina Tarré

Agraïments especials a:

973 481719Telèfon

Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier

Montilla Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 25280 [email protected]. Legal: L-267-19971.350 exemplars

El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

La Barra del Mia

2 584 - Divendres, 5-09-2008

Page 3: Celsona 584

Crema un cotxe en un solar de Solsona

Dimecres a la tarda es va cremar un cotxe aparcat al solar situat al costat de l’edifici La Farinera, a l’avinguda dels Països Catalans. L’incendi, que va calcinar completament l’interior del vehicle, va ser apagat per una dotació del Bombers de Solsona. Els Mossos d’Esquadra i la Policia Local van acordonar la zona mentre els bombers apagaven les falmes que sortien del cotxe. Es desconeixen les causes que van provocar l’incendi del vehicle.

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Solsona col·loca bandes reductores de velocitat a la pujada del Castellvell i al polígon Els Ametllers

Els passos de vianants elevats es pressupostaran per al proper exercici

L’Ajuntament de Solsona ha col·locat un parell de bandes reductores de velocitat a la pujada del Castellvell per millorar-ne la seguretat viària. És una mesura de prova que s’ha implementat en aquest vial atès el volum d’alumnes que hi passen en haver-hi l’Escola Municipal de Música i el col·legi Setelsis. El mes de setembre la regidoria de Governació preveu instal·lar-ne dos més al carrer principal del polígon industrial Els Ametllers arran d’una demanda dels propis empresaris.

El regidor de Governació, Josep Caelles, diu que les bandes reductores de velocitat implantades a la pujada del Castellvell són “una mesura suau”. El consistori vol compro-var-ne l’acceptació social i l’eficàcia per fer minvar la velocitat de circulació dels vehicles, que sovint és excessiva i supera els 40 quilòmetres per hora. En aquest punt, a més, s’hi ha col·locat senyalització vertical per advertir els conductors que circulen per una zona escolar. Aquesta mesura també s’adoptarà prope-rament a la resta de zones escolars de la ciutat.

La construcció de passos de vianants elevats és una de les opcions que el consistori considera més efectives per garantir la seguretat dels vianants en els punts més problemàtics. Tot i que a principi d’any se’n va condicionar un davant del Centre

És una mesura suau per frenar la velocitat dels vehicles

Sanitari i era previst estendre aquesta fórmula en altres indrets de la ciutat, com la travessia urbana de la carretera de Torà, la cruïlla de Cal Coll i el Club Sant Jordi, l’actuació s’ajorna per a l’any que ve. Josep Caelles ha explicat que caldrà destinar-hi una partida pressupostària a causa de l’elevat cost de cada pas, que voreja els 3.000 euros.

Solsona

3584 - Divendres, 5-09-2008

Page 4: Celsona 584

Solsona Redacció

La futura biblioteca comarcal tindrà una superfície total de

1.600 metres quadrats i una sala polivalent amb capacitat per a

unes 130 persones

L’Ajuntament de Solsona ha enllestit el projecte arqui-tectònic de la futura biblioteca comarcal que s’ubicarà a Cal Morató, a la futura illa cultural de la ciutat, i que s’ha hagut de readaptar arran de les troballes arqueològiques que han aparegut al jardí de la casa de Cal Metge Solé, contigua a Cal Morató.

El nou projecte integrarà les restes arquitectòniques medievals localitzades al jardí de Cal Metge Solé, fet que ha obligat a modificar el disseny inicial. El plantejament final incorporarà una petita plaça entre els carrers de Mirabalda i Fesolet, a la zona on hi havia hagut el jardí de Cal Metge Solé, que s’ha excavat a nivell de carrer per tal de recuperar i preservar les arcades medievals de mig punt que s’hi ha trobat arran dels treballs arqueològics.

La nova proposta per la biblioteca compta amb l’apro-vació entusiasta de l’equip de govern, que en valora el major aprofitament de l’espai, la millora de la trama urbana d’aquesta zona del nucli antic de Solsona i el fet que permeti enriquir el patrimoni cultural i monumental de la ciutat, segons han assenyalat l’alcalde de Solsona, Xavier Jounou i el regidor d’Urbanisme, Martí Abella.

Tot i que inicialment es preveia mantenir el jardí elevat -datat molt probablement del segle XVIII- i els murs exteriors que l’envoltaven, l’aparició de les restes arqueològiques han obligat a modificar el projecte. La solució adoptada pels serveis tècnics municipals, encarregats d’elaborar el projecte, consisteix a suprimir els actuals murs, recuperar la placeta pública d’origen medieval que hi havia hagut antigament a la zona i reconvertir aquest espai com a punt d’accés a la biblioteca.

Focus de dinamització del nucli anticAixí mateix l’arquitecta municipal i redactora del

projecte, Anna Feu, considera que la nova diposició farà de la biblioteca “un focus de dinamització al qual es podrà accedir des de diverses zones del nucli antic” atès que a través d’aquest equipament “es comunicaran dos eixos singulars del centre històric, els carrers del Castell i de Llobera”. Altres millores que aporta el nou disseny són una distribució més harmoniosa de l’espai, l’increment de superfície útil per a la biblioteca que abans es perdia en passadissos, la projecció d’un vestíbul de doble alçada amb més amplitud i la dotació al nucli antic d’un nou espai públic amb valor patrimonial, segons ha assenyalat Martí Abella.

La nova biblioteca descobrirà una plaça pública originària de la ciutat medieval

L’accés al nou equipament serà per aquesta plaça

oberta entre els carrers de Mirabalda i el Fesolet

La inversió necessària per tirar endavant el projecte més

emblemàtic del Pla d’intervenció integral del nucli antic se situarà entorn als 2,50 milions d’euros

Arcades medievals que es conservaran a la façana de la biblioteca

Pere Casc÷

4 584 - Divendres, 5-09-2008

Page 5: Celsona 584

Solsona Redacció

Pel que fa als treballs arqueològics, que van començar el passat mes d’abril, no es donaran per tancats fins a la tardor. L’arqueòleg municipal, Pere Cascante, ha valorat el bon estat de conservació dels elements apareguts al jardí de Cal Metge Solé i la seva importància urbanística, ja que fan pensar en “la possible existència d’un espai obert i porticat” que estaria lligat a l’exterior dels murs actuals. "Les arcades, ha explicat Cascante, es va anar omplint de terra en fases posteriors fins a quedar sepultades."

Un projecte “de pes” i “llargament reivindicat”L’alcalde de Solsona, Xavier Jounou, ha valorat el futur

equipament com “un projecte de pes” per la ciutat ja que “a part de restaurar un edifici històric de la ciutat, situat davant el consistori, donarà cabuda a un equipament necessari i anhelat, llargament reivindicat”. Tant l’alcalde com el regidor d’Urbanisme, Martí Abella, han destacat que “serà una obra llarga i complexa” i que comportarà dificultats de mobilitat en l’artèria principal del centre històric, el carrer del Castell. “Però quan sigui realitat haurà valgut la pena”, ha dit Jounou.

L’executiu solsoní preveu enllestir definitivament el projecte a la tardor, tot i que inicialment s’havia fixat el termini de finalització a l’estiu. “La marxa de les excavacions ens obliguen a allargar el procés, en positiu, atès el valor de les troballes”, ha indicat Abella, que ha valorat, però, que siguin els serveis tècnics municipals els enacrregats d’elaborar el projecte “ja que això ha permès a l’Ajuntament tenir més agilitat en la presa de decisions”. La regidoria d’Urbanisme estima que entre final d’any i principi del vinent es podrà convocar el concurs públic d’adjudicació de les obres.

1.600 metres quadrats d’equipament culturalLa futura biblioteca comarcal tindrà una superfície total

de 1.600 metres quadrats amb una planta en forma d’ela i amb quatre nivells, semisoterrani, planta baixa, planta primera i planta sotacoberta. Al semisoterrani s’hi ubicarà l’àmbit d’audi-ovisuals, a la planta baixa –a nivell del carrer Castell- hi haurà

la sala de consulta i d’informàtica, la planta primera es destinarà al públic infantil, recepció i arxiu i la planta sotacoberta serà la biblioteca d’adults. Així mateix, el projecte disposarà d’una sala polivalent amb capacitat per unes 130 persones a la qual s’accedirà per la façana d’entrada des del carrer de Mirabalda. Aquest espai quedarà separat de la resta d’instal.lacions i a nivell de carrer per facilitar-ne l’accés.

La inversió necessària per tirar endavant el projecte més emblemàtic del Pla d’intervenció integral del nucli antic se situarà entorn als 2,50 milions d’euros. D’aquests, 1.250.000 se sufragaran a través del Pla únic d’obres i serveis, els altres 1.250.000 es cobriran a través del Pla de Barris de la Generalitat i la resta anirà a càrrec del pressupost municipal.

Moment d'una visita a les obres

1. Ajuntament de Solsona2. Instal.lacions de la Biblioteca3. Parc públic4. Sala polivalent

5584 - Divendres, 5-09-2008

Page 6: Celsona 584

Més de 300 autoritats han confirmat la seva assistència a la inauguració del nou edifici

del Centre Tecnològic Forestal de CatalunyaA més del president Montilla i l’expresident Pujol, també hi assistiran el Secretari General

d'Universitats i el conseller de Medi Ambient i Habitatge, entre d’altres

Més de 300 persones han confirmat la seva assistència a la inauguració del nou edifici del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, a Solsona, avui 5 de setembre. Entre aquestes, a més de la presència del president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, i la de l’expresident, Jordi Pujol, hi assistiran nombroses personalitats del Ministerio de Ciencia y Innovación, del Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Agua, així com de la Generalitat de Catalunya, de les administracions locals i de les principals universitats del país.

Destacarà la presència del conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar; del Conseller d’Agricultura, Ali-mentació i Acció Rural, Joaquim Llena, del Secretari General d’Universitats, Màrius Rubiralta i la del director general de Medi Natural i Política Forestal del Ministeri, José Luis Herranz, així com directors generals i secretaris ge-nerals de diferents departaments de la Generalitat de Catalunya. També han confirmat la seva assistència el director general de l’Institut Forestal Europeu, el vicepresident de la regió d’Aqui-tània, membres del Congrès de Diputats, del Parlament de Catalunya, de la Diputació de Lleida, la Universitat de Lleida, el president de la Confederació d’Organitzacions de Silvicul-tors d’Espanya i de la major part d’associacions d’empresaris i propietaris forestals espanyols.

A més, l’acte d’inauguració comptarà amb una ponèn-cia d’Eudald Carbonell, catedràtic de la Universitat Rovira i Virigili, sota el títol “S. XXI, coneixement transformat en pensament”.

El nou edifici del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya està ubicat a Solsona i compta amb més de 3.000 m2 dedicats a la recerca i la transferència de tecnologia i co-neixement. Es tracta d’un edifici únic a la zona que respon a totes les necessitats i objectius d’un centre de recerca punter com el CTFC: funcionalitat, sostenibilitat, noves tecnologies, qualitat mediambiental, aprofitament dels recursos naturals i adaptació al seu entorn.

El CTFC és un centre de recerca que té com a objectiu contribuir a la modernització i competitivitat del sector forestal i al desenvolupament sostenible del medi natural a través de la investigació, la formació i la transferència de tecnologia a la societat.

Solsona CTFC

6 584 - Divendres, 5-09-2008

Page 7: Celsona 584

Sant Ramon Josep M. Borés - R. Estany

Penjar i despenjar banderetes es va convertir en un acte on tots van ser-hi

750 panets, un bon fart de tallar A la tarda del diumenge, xocolatada i jocs per a tots.

Sortint de Missa Hi va haver conductors que també esmorzaven La botifarra en un moment va estar feta

La cursa de sacs no falta

Barri de Sant Ramon

Aquest cap de setmana passat es va celebrar la festa de Sant Ramon, un dels grans barris de Solsona, situat a la carretera de Torà. Enguany al caure en cap de setma-na, el dissabte va anar molt bé per celebrar la revetlla amb el grup musical Crystal. La cruïlla del cine París era plena de veïns i visitants que vam sopar, beure i ballar fins a les dues de la matinada. L'endemà, després de l'esmorzar, es va concelebrar la missa dedicada al Sant i la tarda donava pas a la

xocolatada i els jocs de cucanya. Els veïns finalitzaven la festa despenjant les banderetes havent gaudit de dos dies d'amistat i companyia d'amics i coneguts. Cal agrair la bona disposició de tothom a ajudar a organitzar aquesta festassa que no va decebre a ningú. Ha estat un bon any per Sant Ramon. Per últim, dir que encara hi ha dos regals del sorteig per entregar: El 1r premi que és un cap de setmana pagat per al número 5.834 i el Premi Especial que és per al 3.104. Repasseu les vostres butlletes.

7584 - Divendres, 5-09-2008

Page 8: Celsona 584

Solsona Redacció

Barri de Sant AgustíFa uns quants anys el barri de Sant Agustí era un camí

de terra, on hi havia poques cases. En un principi se’l va ano-menar carrer Nou perquè era un camí tot just començat. Una de les primeres cases que s’hi van construir data de 1931. Quan plovia hi havia molts tolls i els nens i nenes del carrer portaven les conegudes katiuskes i es passejaven pels tolls tot remenant l’aigua tèrbola. Les mestresses arribaven fins a cal Foradada i, a l’entrada, es canviaven les sabates enfangades per les d’anar a lluir.

Solien passar-hi ramats de xais, menats per un pastor, que deixaven rastre d’olives negres. Una remor solia envair el silenci del carrer, noiets vestits amb una sotana farcida d’una filera de botons forrats de negre, anaven a una font. La Font dels Frares?

El carrer Sant Agustí era el camí dels qui anaven a la Mare de la Font amb un càntir, normalment els matins d’es-tiu.

Hi havia un fanal enganxat a l’Arca de Noè que il-luminava el tram final del carrer. Era un carrer lluminós, quan hi havia lluna plena. Els nens sortien al carrer a jugar a cucut de la pedra, a l’escarabat bum-bum i a lladres i civils, s’arrebossaven amb la terra i per berenar menjaven pa amb oli i Cola Cao, pa

amb vi amb sucre o pa amb xocolata.Es podia veure tot el Vall Fred, la porteta de les lleteries

i el Portal del Castell. Ara és un carrer ple de cases del Passeig fins a la carretera, és molt més poblat i potser no ens coneixem tots, però la festa del barri que hem celebrat ens ha fet com-partir la part més tradicional d’una festa que ja té molts anys i l’alegria dels bons moments que té bocins de coca, llepades de xocolata, banderetes de colors, l’alegria dels jocs, perfums de barballó i passos de ball.

A punt per l'ezmorzar

Ballant al so d'Elisabet Majoral Les massipes amb el Sant

Fent cua per trencar l'olla

Ben asseguts i tips de xocolata

8 584 - Divendres, 5-09-2008

Page 9: Celsona 584

Olius Josep M. Montaner i Reig

L’ajuntament d’Olius ha complert el seu objectiu de tenir a punt per aquest curs 2008-2009 la primera llar d’infants del municipi. Dimecres passat es va fer la inauguració oficial del centre i la presentació de les instal.lacions als pares. L’endemà mateix el centre obria les portes per arrencar el seu primer curs escolar amb un total de 25 alumnes matriculats. Amb l’entrada en funcionament de la llar d’infants municipal Olius aconse-gueix enllestir un projecte llargament esperat que permetrà donar servei a les famílies del municipi, però que també ajudarà a descongestionar les llars d’infants de Solsona.

La nova escola bressol d’Olius té 306 metres quadrats de planta i una capacitat per 41 alumnes, disposa de tres au-les, un espai polivalent, diverses sales de serveis i un pati de jocs de 176 metres quadrats. El projecte ha estat elaborat per l’arquitecta municipal d’Olius, Montse Farràs, i les obres les ha executat, en un termini de només 4 mesos, la constructora solsonina Mangas i Fills. L’acte d’inauguració del centre va ser presidit per l’alcalde d’Olius, Ramon Sala, els regidors del consistori i les responsables de l’equip docent del centre que està format per 5 professionals de l’àmbit de l’educació infantil: Montse Sanmartí, Laia Caball, Mireia Canals, Mercè Gilabert i Marta Comitre.

Olius inaugura la primera llar d’infants del municipiLa Llar d’Infants Municipal El Pi , amb capacitat per 41 alumnes,

va obrir les portes ahir amb 25 infants matriculats

La regidora d’Ensenyament d’Olius, M. Àngels Taribó, va agrair “l’esforç” fet per les parts implicades en el projecte “per-què aquest fos una realitat” i va destacar també “la qualitat” de la proposta pedagògica de l’equip docent del centre. “Hem complert amb la data prevista i estem contents perquè posem en marxa un nou servei municipal adreçat a totes les famílies d’Olius”, va afegir Taribó. Així mateix l’alcalde d’Olius, Ramon Sala i el regidor d’Urbanisme, Antoni Màrquez, van destacar la feina duta a terme per l’empresa constructora “que ha entregat una obra en perfectes condicions i acabats”.

Les obres de contrucció de l’equipament han suposat una inversió de 420.000 euros que es finançaran a través del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) que hi aportarà 110.00 euros, i del Departament d’Educació, que hi destinarà

una partida de 205.000 euros. La resta de la inversió, 115.000 euros, els assumirà l’ajuntament d’Olius. L’escola bressol d’Olius s’ubica a la nova urbanització del Pi de Sant Just en un solar destinat a equipaments en el qual també s’hi vol instal.lar el futur pavelló del municipi.

Alumnes de 0 a 3 anysEl centre té tres línies d’ensenyament (lactants de 0 a 1

anys, caminants d’1 a 2 anys i maternal de 2 a 3 anys) i l’horari d’obertura és de 9 a 1 del migdia i de 3 a dos quarts de 6 de la tarda. Entre les propostes més innovadores de l’oferta docent destaca les classes d’anglès, a més, disposa de diversos serveis complementaris com el menjador, el canguratge, l’espai de trobada entre pares i fills i les sessions de massatge. El preu d’inscripció dels alumnes és de 145 euros al mes per 11 mesos, més 29 euros anuals en concepte de material. El serveis com-plemetaris s’hauran de pagar a part. L’Escola Bressol El Pi està situada a la nova urbanització d’El Pi de Sant Just

L'alcalde d'Olius, Ramon Sala, va tallar la cinta en l'acte d'inauguració de la llar d'infants

Imatge de la Llar d'Infants Municipal El Pi

Les aules de P2 i P3 del centre

9584 - Divendres, 5-09-2008

Page 10: Celsona 584

Comarca Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

Constituït el Consorci per al desenvolupament de la Catalunya Central. Programa Leader 2007-2013

Dilluns passat, dia 1 de setembre, es va constituir a Cervera el Ple del Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central, organisme responsable de la gestió i execució del programa Leader per al període 2007-2013.

El Consorci desenvoluparà la seva activitat en l’àm-bit territorial format per 54 municipis corresponents a les comarques de la Segarra, Solsonès, Anoia i Bages, amb una superfície de 2.379,29 km2 i una població de 45.130 habitants, concretament engloba 21 municipis de la Segarra, 15 del Solsonès, 13 de l’Alta Anoia i 5 del Bages.

El Consorci es fixa com a objectiu específic assolir, ges-tionar i optimitzar els recursos econòmics assignats al seu àmbit territorial pel Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya (PDR) pel període 2007-2013 mitjançant una estratègia de desen-volupament local gestionada amb l’enfocament LEADER.

El plenari del Consorci està format per 32 membres, re-presentants del sector públic i privat del territori, concretament 16 representants públics i 16 de privats, corresponents a entitats del sectors productius del territori. La Junta Executiva està formada per 10 representants, 5 de públics i 5 de privats.

La presidència del Consorci està ostentada pel president del Consell Comarcal de la Segarra i la gerència proposada pel Consell Comarcal del Solsonès.

El Consorci presentarà un programa de desenvolupa-ment rural al Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, per tal que sigui aprovat, i així obtenir el finançament necessari per poder atorgar subvencions als projectes que es presentin. La previsió és que a finals d’any estigui aprovat el programa i a principi de 2009 ja es pugui obrir la convocatòria d’ajuts a la iniciativa pública i privada.

Durant el darrer trimestre d’enguany està previst fer la difusió del programa Leader en tot el territori, fent especial in-cidència en les mesures elegibles, les quals s’aniran concretant, i que són les següents:Mesura 12301. Augment del valor afegit dels productes agríco-les, millora dels processos de transformació i comercialització i agrobotigues.Mesura 312. Creació i desenvolupament de microempreses.Mesura 313. Foment d’activitats turístiques.Mesura 323. Conservació i millora del patrimoni rural.Mesura 421. Cooperació interterritorial i transnacional.

10 584 - Divendres, 5-09-2008

Page 11: Celsona 584

El Consell Comarcal recuperarà les antigues cavallerisses del Palau dels Llobera com a sala polivalent

L’espai permetrà la realització de conferències, exposicions i actesculturals i socials de tota mena, de forma molt més funcional que fins ara

El responsable comarcal de cultura, Albert Muntada, ha anunciat la imminent recuperació d’una de les antigues sales nobles del Palau Llobera per a convertir-la en un espai polivalent “capaç de donar resposta a les necessitats de l’activitat cultu-ral i social de la comarca d’una forma àgil i funcional”.

L’objectiu de rehabilitar les velles cavallerisses d’aquest històric edifici “respon a la voluntat del Consell de donar servei a una manca d’espais d’aquestes característiques que tant podran acollir una conferència com una exposició, una mostra o qualsevol activitat similar tant pública com privada”.

El Palau Llobera disposarà d’aquesta nova sala d’actes a partir de l’any vinent en un espai actualment en desús i que passarà a denominar-se sala Francesca de Llobera, en honor a la fundadora de l’antic hospital situat a l’actual seu del Consell Comarcal.

Per aquesta actuació, l’entitat comarcal disposa d’un pressupost d’uns 80.000 euros, que es finançaran a través del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Comarca Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

11584 - Divendres, 5-09-2008

Page 12: Celsona 584

Clariana de Cardener Josep M. Montaner i Reig

L’alcalde de Clariana critica la passivitat dels Mossos davant d’una festa il·legal organitzada al municipi

Els Mossos defensen la seva actuació, ja que, segons ells,van permetre posar fi a la festa sense aldarulls ni desordres públics

L’Ajuntament de Clariana de Cardener ha criticat els Mossos d’Esquadra per la seva passivitat a l’hora d’actuar contra una festa il.legal –conegudes amb el nom de “rave”- que es va organitzar el cap de setmana passat en aquest municipi.

Albert Bajona, alcalde de Clariana de Cardener, ha denun-ciat l’actuació dels Mossos “ja que no van fer res” per aturar la festa i desallotjar les prop de 400 persones que van acampar, du-rant unes 30 hores, a la finca de Cal Guàrdia “sense l’autorització de l’ajuntament, ni el permís del propietari dels terrenys” on es va fer la festa. Bajona ha explicat que la concentració de joves va començar dissabte a la tarda però que ell no en va tenir cons-tància fins diumenge al matí quan el van avisar d’una casa veïna alertats pel fort soroll. Acte seguit es va posar en contacte amb el propietari de la masia, i en comprovar que aquest no tenia cap constància de l’existència de la festa, ni havia donat cap permís per organitzar-la, van avisar els Mossos d’Esquadra.

L’alcalde va explicar a la Policia que a la zona de la festa s’hi aplegaven prop de 400 persones, un centenar de cotxes i fins i tot tres camions i diverses furgonetes. “Però els Mossos em van dir que poster no eren tants i a sobre van tardar força en arribar”, ha lamentat Bajona, que a més, ha acusat la policia autonòmica d’actuar amb total permissivitat al.legant que no podien fer res per evitar la festa, ni per desallotjar les persones acampades. Bajona s’ha mostrat sorprès per una actuació policial que, segons ell, “es va limitar” a enviar una patrulla de vigilància i a instal.lar un control d’alcoholèmia i estupefaents “que a sobre va tenir un efecte contraproduent, perquè va dissuadir els participants d’abandonar la festa”.Des de l’Ajuntament no s’entén que els agents “no fessin res més” quan la concentració era il.legal i podia ocasionar alguns problemes més greu, “atesa la manca total de mesures de seguerat”, ha afegit Bajona.

Amb tot, els joves no van provocar desperfectes ni van entrar a la masia deshabitada que hi ha a la finca, i fins i tot van recollir, a petició de l’alcalde, part de les deixalles que van generar. Finalment el consistori, a través de la fundació Volem Feina, va retirar la resta de deixalles acumulades a la zona.

Els Mossos d’Esquadra defensen la seva actuacióPer la seva banda, els Mossos d’Esquadra consideren

que la resposta que es va donar va ser l’adequada, ja que es van evitar possibles desordres públics i aldarulls de major magnitud. Segons la versió de la policia autonòmica, un cop es va tenir constància dels fets -per part d’una trucada de l’alcalde de Cla-riana- es va actuar amb celeritat i es van enviar dues patrulles a la zona de la festa, on es van comptabilitzar unes 150 persones. Els Mossos situen aquesta trucada pels volts de diumenge al migdia, mentre que Bajona assegura que la trucada, “que tinc registrada al mòbil”, es va fer a les 10 del matí.

La diversitat de versions ha fet que Bajona acusi els Mossos de “tergiversar la veritat” i de “comportar-se amb mesquinesa”

davant la denúncia de l’alcalde. Per contra, els Mossos han recordat a Bajona que, sense un permís de l’ajuntament o del delegat territori-al, no tenen potestat per confiscar els equips de música i desallotjar la festa, i a més han volgut deixar clar que Bajona mai no els va remetre aquesta autorització. Per això, apunten, que van procedir a vigilar les immediacions de la festa, establir un punt de control d’alcoholèmia i estupefaents “per garantir la seguretat a la zona” i van obrir dues actes administratives contra els organitzadors de la festa. La presència policial a la zona es va allargar fins a quarts de 2 de la nit de diumenge quan els últims participants a la "rave" van abandonar l’indret, segons fonts dels Mossos.

Aquestes explicacions no han convençut, però, a Bajona, que acusa els Mossos de mentir i de buscar excuses “després que no complissin amb la seva feina i no actuessin contra un fet il.legal denunciat per un alcalde”. Bajona ha anunciat que, si es repeteix un cas semblant, l’Ajuntament no avisarà la policia autonòmica però regarà els camps amb purins per dissuadir els joves d’acampar-hi.

12 584 - Divendres, 5-09-2008

Page 13: Celsona 584

Comarca Ramon Estany

Joan Solà és elegit nou cap comarcal de Convergència

Joan Solà i Bosch té 28 anys, és regidor de Riner i militant de la JNC. També és vicepresident del Consell Comarcal

Dilluns passat, 1 de setembre, l’Assemblea Comarcal de Convergència Democràtica de Catalunya al Solsonès va escollir el nou cap comarcal així com els consellers nacionals.

D’aquesta manera, Jordi Xandri, que n’ha estat cap co-marcal durant els darrers mesos va valorar la renovació i joven-tut que suposa Joan Solà, que va estar escollit per unanimitat.

Valoració i objectiusPer Solà, “comença una nova etapa de Convergència

al Solsonès”. El nou cap va destacar que portem molts anys que s’ha fet una política que considera molt bona però que al final cal un canvi de cicle. També va agrair la confiança de la militància convergent, en tant que ell continuarà com a militant de la JNC, així com per haver tingut absoluta llibertat per formar l’equip amb que treballarà a partir d’ara.

Solà va avançar que el nou equip, i càrrecs de responsa-bilitat, que es donarà a conèixer en les properes setmanes, seran gent jove. El nou cap comarcal de CDC aposta perquè en aquesta nova etapa “siguem un partit unit i anem tots a la una deixant de banda personalismes” podent fer possible l'objectiu que la gent de Solsona “torni a confiar majoritàriament en nosaltres, així com Sant Llorenç de Morunys, Pinell i Llobera”. Per fer això possible, es potenciarà el Comitè Local de Solsona i es crearà el Comitè Local de la Vall de Lord.

“No ens fa vergonya ser de Convergència”Solà subratllà que “podem anar amb el cap ben alt, per-

que Convergència és el partit que millor defensa els interessos del país, tot i estar a l'oposició, i per aquest motiu no ens fa vergonya ser de Convergència”. Un altre dels objectius també és crèixer en militància tot i que “si som un projecte sòlid, els militants vindran sols, no caldrà que els anem a buscar”.

Renovació dels Consellers NacionalsEn l’assemblea de dilluns també es van decidir els

consellers nacionals, que a part de Joan Solà, van ser escollits Marià Chaure Valls, Ramon Solé Capdevila i Antoni Fèlix Màrquez Macarro.

13584 - Divendres, 5-09-2008

Page 14: Celsona 584

Castellar de la Ribera

Ni les previsions més optimistes preveien una primavera tan humida com la que finalment ha estat, fet que ha provocat que la sega s’allargués més que de costum.

Amb els motors de les màquines de recol·lectar encara tebis, els veïns de Castellar de la Ribera van poder gaudir d’una matí de Festa Major assolellat, on la calor no es va fer notar gaire.

La nit abans havia tingut lloc, per segon any consecutiu, el sopar de poble amb bingo inclòs, si bé aquest any va tenir lloc a la casa de l’Ajuntament, com a conseqüència de la pluja i de la forta ventada que va aparèixer cap al tard.

El dia de la festa, en acabar la missa, tots els assistents van poder visitar l’exposició d’enguany, amb pintures de la Maria del Nogué, la Rosa de Can Mas, la Claustre del Serrat Alt, la Laura de Marmí, el Sergi de Pujantell i del Xavier del Pla.

En acabat, un piscolabis per arrodonir el matí, just abans de marxar cap a casa a fer el dinar de Festa Major

Festa Major de Castellar de la Ribera

Vall de Lord Dolors Pujols

Festa de finaldel casal d’estiu

El casal d’estiu de la Vall de Lord va acabar el curs el passat divendres, 29 d’agost, amb una festa entre monitors i nens. Aquí en teniu una foto de grup.

El Perxepresenta Criatures

El Perxe pujarà a l’escenari el properpont de l’11 de setembre

i ho farà amb l’obra Criatures

Les tres representacions estan previstes per al dia 11 i 13 a les 10 de la nit i per al dia 14 a 2/4 de 7 de la tarda. Aquesta obra s’havia de representar per Festa Ma-jor però per desavinences amb l’ajuntament pels horaris de les representacions, El Perxe va decidir postposar- la. Les entrades es podran adquirir com sempre una setmana abans a l’oficina d’informació i turisme o mitja hora abans de cada representació a la taquilla.

14 584 - Divendres, 5-09-2008

Page 15: Celsona 584

Clarà

L’any passat, la Festa Major de Clarà es va haver de celebrar, de forma extraordinària, a l’aire lliure, a l’empara dels paraigües que protegien del plugim amb el qual es va despertar el dia.

Aquest any, amb les obres de reforç dels fonaments de l’església ja finalitzades, el poble de Clarà va poder tornar a celebrar la seva Festa Major a l’interior del temple, una vega-da sembla, que la base de l’església ha quedar definitivament consolidada.

El dia va presentar-se assolellat i clar. Una vegada cantats els goigs a la Mare de Déu, va tenir lloc el piscolabis a les ombres de davant l’església, on els veïns van poder gau-

Festa Major de Clarà

dir, a més, d’una nova trobada on fer petar la xerrada, davant les excel.lents vistes que ofereix el turó on es troba ubicada l’església de Clarà.

GRÀCIES PER COL·LABORAR A FER DE SOLSONA UNA CIUTAT MÉS NETA

REGIDORIA DE MEDI AMBIENT

Canvis en el servei de recollida d’escombrariesal nucli antic amb motiu de la Festa Major

· Dia 7, diumenge: no hi haurà servei

· Dia 8, dilluns: sí que hi haurà servei, però es demana als veïns dels carrers del Castelli de Sant Miquel que deixin les bosses d’escombraries als carrers laterals, és a dir, el deSant Llorenç i el de Llobera

· Dia 9, dimarts: no hi haurà servei

· Dia 10, dimecres: sí que hi haurà servei

· Dia 11, dijous: no hi haurà servei

Comunicat per als veïns del nucli antic

15584 - Divendres, 5-09-2008

Page 16: Celsona 584

Navès

Festa de cloenda de l’Escola Esportiva d’Estiu

Durant els mesos d’agost i juliol, prop d’una cinquantena de nens i nenes d’entre 3 i 15 anys, agrupats en tres grups, segons les edats, han participat durant tres hores tots els matins de dilluns a divendres en les activitats que ha organitzat l’Escola esportiva d’estiu: preparació física, dife-rents esports ( natació, boleivol, bàsquet, futbol ...), manualitats, dansa, etc.

Dissabte passat, dia 30 d’agost, es va celebrar la festa de cloenda, amb una demostració de diferents modalitats de natació; el grup dels grans també van fer una demostració de natació sincronit-zada i de rem. A continuació es va fer el lliurament de les medalles, diplomes i un obsequi sorpresa per a tots els participants de l’Escola.. La festa va acabar amb un berenar per a tots els assistents.

Foto de grup del nedadors i nedadores

Biblioteca Bisbe DeigTots els dilluns a la tarda de juliol i agost s’han

realitzat tallers de lectura en aquesta biblioteca, adreçats a nens de 1r de primària fins a primer cicle d’ESO.

Aquests nens han pogut gaudir de la lectura dels llibres d’aquesta biblioteca gràcies al mossèn Ramon Alsina i a les dues monitores: la Míriam i l’Anna, als quals estem molt agraïts per aquesta idea tan engresca-dora per als infants.

La piscina de Navès va celebrar el final de curs Lliurament de diplomes i medalles

Concert d’alumnes d’AIMSEl passat dilluns, 18 d’agost, a les 10 del vespre,

com ja és costum any darrera any, es va emplenar de gom a gom l’església de Santa Margadira de Navès per poder gaudir de les diferents peces musicals que ens van oferir els alumnes d’AIMS.

-Formació a càrrec de l'empresa-Contracte / Alta a la Seg. Soc..-Possibilitat d'escollir torn (matí, tarda, nit, de dilluns a divendres i cap de setmana)-Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

ES NECESSITAConsergesd'ambdós sexes

Interessats truqueu al

649 09 40 99

Envieu-nos els vostres articles, opinions...

al nostre correu electrònic o

porteu-los a la nostra oficina durant elDILLUNS

[email protected] Ctra. de Torà, 25

SOLSONA

16 584 - Divendres, 5-09-2008

Page 17: Celsona 584

Ep, la foto Ramon Estany

Això sí que és un torero!!!!

Gerard i amics Un gosset molt ben acompanyat Amb un patinet

Festa d'aniversari Ep, la foto Una noia molt ben acompanyada

El Parlament es pot visitar tots els caps de setmana i dies festius www.parlament.cat

P A R L A M E N T D E C A T A L U N Y A

El Palau també es podrà visitar la nit del 10 a l’11 de setembre de les dotze a les dues de la matinada, dins els actes de La nit en blanc

de TV3, i amb música en viu de dos quartets de corda de l’Esmuc

Jornada de portes obertes amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya

11 de setembre, de 10 a 19 horesParc de la Ciutadella, Barcelona

17584 - Divendres, 5-09-2008

Page 18: Celsona 584

Cartellera

FESTA MAJOR DE MONTPOLDissabte, 6 de setembre19.30h Berenar-Toia-Ball a la Casa Angrill.Per fer les reserves: 658 618 407

Diumenge, 7 de setembre12.00 Missa i processó de Sant Gil13.00 Tastets musicals14.30 Dinar de festa Major a la Casa AngrillTothom hi és convidat.Per a fer les reserves: 658 618 407, fins al dia 3 de setembre17.30 Tirada de bitlles catalanes. Organitza: Club de Bitlles Solsona18.00 Concurs de BotifarraInscripcions: mitja hora abans de començar18.30 Gran Ball de tarda amenitzat per Joan BadiaA la mitja part, coca amb xocolata i cava*Hi haurà servei de bar.

La comisió es reserva el dret de modificar aquest programa.

Dia del municipi la MolsosaEls dies 11-13-14-20 i 21 de setembreDia 11 inauguració a les 12 del migdiaHorari de 10 a 14 hores.

Exposició de fotografies –El Solsonès anys 1912-1954Del fons Salvany i particulars.Paisatges del Solsonès, de Montserrat Sallent i Joan Mondragon.Dibuixos de Joan Mondragon a tinta xina i colors.Les fonts de la Molsosa promogut per Pilar GiraltTeatre Pujantell, Rosa Maria Vila i Ramona VillaróPassi d’audiovisual de la Molsosa

Curs de l’idioma i la cultura japonesaDel 30 de setembre al 18 de desembre de 2008Els dimarts i els dijous

Durada de 30 hores. Horari: Curs debutant: de 19.00 a 20.15Curs bàsic: de 20.30 a 21.45Lloc: Cambra de Comerç de Solsona. Av. Països Catalans 7, baixos. Inscripcions: 973 482332. Cambra de Comerç (Dies feiners, de 16h a 18h)Organitza: Ken Office SL. Plaça Major 4 1r

1r Aniversari del Club Bitlles SolsonaDiumenge, 14 de setembre de 2008Dinar de Germanor al Camping La Comella (A 2/4 de 2 de la tarda. Preu 16 euros)Tirada individual de bitlles amb la gent de Cambrils i el Club Bitlles Solsona, a 2/4 de 4 de la tarda, al mateix càmping La Comella.Organitza: Club Bitlles Solsona i col.laboren Ajuntament d’Odèn i Centre de Natura d’Odèn

Dissabte 13 de setembre de 2008Concert d’Orgue“Xè Festival Orgues de Ponent i del Pirineu 2008“.Horari: 18.30 h - Lloc: L’Església de Sant Llorenç de Morunys. Organitza: Amics de l’Orgue.

Bisbat i Parròquia Ramon Estany

Solsona acull la 4a Trobada Diocesana de Vida Creixent

El proper dimecres 17 de setembre, el Seminari de Solsona acollirà la trobada de Vida Creixent, un moviment cristià de la Gent Gran

Els actes de la trobada es desenvoluparan durant tot el dia, i s’iniciaran a les 11 del matí, amb la pregària, la presentació, la memòria del curs passat i l’informe de tresoreria. A continuació, el filòsof Antoni Bosch oferirà una xerrada sobre el paper dels laics en la so-cietat actual.

Tot seguit s’obrirà un col.loqui, que clourà el consi-liari de Vida Creixent al Bisbat de Solsona, Mn. Josep Torres, i el Bisbe, Mns. Jaume Traserra.

La jornada continuarà a la tarda amb un dinar i la celebració de l’Eucaristia.

Segon concert d'estiuUn any més la JERC del Solsonès ha organitzat el segon concert d’estiu. Aquest any, a diferència de l’any passat, el fem dins les dates de la Festa Major de Solsona. Hi actuaran dos grups de la nostra comarca. Primer els Pin’s de Pinós i després els Pell de Serp de Solsona. El concert és a l’aire lliure i començarà a les 23:00 h. a la Plaça St. Isidre de Solsona.

Esperem la vostra assistència i que disfruteu del concert!!JERC Solsonès

JERC Solsonès es reserva el dret d’alterar el programa i no es fa responsable dels incidents que hi puguin haver.

18 584 - Divendres, 5-09-2008

Page 19: Celsona 584

Coaching al minut? I per què no! Eduard Tamames (ActionCOACH)

Els Sants de la SetmanaDivendres, 5 Mare de Déu de la Cinta. Sant Llorenç Jus-tiniani; santa Obdúlia.

Dissabte, 6 Mare de Déu de Guadalupe (Extremadura); sant Zacaries profeta; sant Eleuteri.

Diumenge, 7 Sant Albí; santa Regina; santa Judit.

Dilluns, 8 El Naixement de la Verge Maria, festa de la tradició oriental (s. V) i de nombroses advocacions: Núria, Meritxell... (marededéus trobades) i d’altres. Sant Adrià; sant Sergi I; santa Adela.

Dimarts, 9 Mare de Déu del Claustre; sant Pere Claver. Santa Felícia, mr.

Vagi pensant que el que ha canviat són les condicions. Ja vàrem dir que crisi només vol dir CANVI (de krinein, o sigui d’arrel grega). Així que: aquell proveïdor de tota la vida o bé “se aclimata o se aclimuere” que deia l’àvia d’un amic. Sí, sí. Ha tingut el gust de treballar amb nosaltres sense que li discutíssim el preu ni el seu servei durant molts anys. Toca exigir. Si nosaltres hem de posar-nos les piles i millorar la nostra eficiència operativa, els nostres proveïdors també. No tan sols les seves condicions de preu i termini, sinó de servei.

Ja vàrem dir que cal pensar en “terceritzar”. Aquest neologisme és com s’anomena el procés que l’anglicisme en diu Outsorcing. Obtenir d’una font aliena a nosaltres, serveis i productes que:

a) Ens el facin a un preu igual o millor que si ho féssim nosaltresb) Amb una qualitat igual o millor que si ho féssim nosaltresc) MOLT IMPORTANT: que no sigui la medul·la del nostre negoci (core business)

Després d’haver llegit els tres punts anteriors pensareu: “aquest això ja ho va dir en l’article del Celsona de fa quinze dies …”. I sí! Quan es tracta d’incidir en coses que considero importants, a vegades em faig molt pesat! En aquesta lògica, pensem seriosament en que és molt millor que ni el local, ni la nau ni les oficines no siguin nostres. Ni els vehicles de transport si Vè. no és transportista, ni els dels venedors. Tampoc els or-dinadors ni els escriptoris. Revisi el seu compte d’Explotació, l’Estat de pèrdues i guanys. Miri CADA MES, proporcional-ment a la seva venda, quins són aquells conceptes que incideixen en major proporció en les seves despeses generals (inclosos els sous) i pensi que és probable (incloses les amortitzacions) que hi hagi algú que ho fa millor que Vè. Pensi que quan es tracta d’equips i tota classe d’actius la premissa fonamental en temps de canvi, és la liquidesa. Faci’s líquid! Vengui, si pot (segur que hi ha a qui li interessa perquè aquest sí és el seu core business!) tots els actius que no tinguin res a veure amb el nucli del seu negoci, i llogui’ls!.

Anys enrera, un company coach va tardar gairebé tres anys a demostrar a un gran banc de l’Estat que abastir-se d’ar-

Ja s’ha acabat la crisi! (III)

ticles d’escriptori, papereria, consumibles per a impressora i per a ordinador, impresos i aquest tipus de fungibles, li costava tres vegades més car autogestionant-se que donant-ho en Outosourcing. Per a ells era el 2% de la seva despesa en el compte d’explotació, i malgrat tot tenien dedicats 10.000 m2 i 15 sous de l’àrea de compres a fer quadres comparatius de preus per a buscar el millor postor, i emmagatzemaven 6 mesos de consum, amb tot el cost financer i d’oportunitat que això suposava. Diversos milions d’euros va suposar l’estalvi des del primer any. És clar que es tractava d’un banc amb 32.000 empleats. No obstant això el cost integral (mirant tots aquells temes que s’amaguen sota l’evident, o sigui de la punta de l’iceberg) va ser reduït a menys de la meitat. Suposo que quan heu llegit això, a alguns de vosaltres se us haurà posat un somriure a la cara i haureu pensat: “quina bestiesa, a mi això no em pot passar ni em passarà mai”. Potser sí o potser no, a aquest nivell.

Pensem-ho. Analitzem cada mes les nostres despeses i costos, i posem-nos una fita de NOMÉS un 5% de reducció en els propers 6 mesos, i podrem observar que ho aconseguim molt més aviat del que ens imaginàvem. És qüestió de proposar-s’ho i realment, com diuen en la llengua de l’Estat, “¡el horno no está para bollos!” (eh que no?). Cal desvetllar-se i sortir de la letàrgia. És el que toca!

19584 - Divendres, 5-09-2008

Page 20: Celsona 584

Aquest xicot el dia 7 canvia de dècada. Felicitats de part de la colla

Si veieu aquest marrec, estibeu-li les orelles perquè

avui fa 6 anys! Per molts anys de part

de la família.

Societat

Aquesta colla de geganters "assajaven" a la Revetlla de

Sant Ramon

20 584 - Divendres, 5-09-2008

Page 21: Celsona 584

Una visió solsonina dels parcs eòlics

No pretenc ni vull entrar en conflicte institucional amb l’Ajuntament d’Olius. Solament vull argumentar el que he manifestat respecte dels projectes dels parcs eòlics de la Torregassa i el Villaró.

No qüestiono ni l’energia eòlica ni, per descomptat, el fet que pertoqui només a l’Ajuntament d’Olius atorgar les precep-tives llicències. Però, un cop la Generalitat ha donat llum verd al parc del Villaró, he fet valoracions que puc entendre que no hagin agradat a tothom i que només són una reflexió en defensa del municipi que represento.

He dit que l’Ajuntament veí no ha mostrat gaire sensi-bilitat amb Solsona i ho mantinc. Mai no he vist una aportació de cap membre d’aquest consistori mostrant-se receptor de la raonada preocupació de Solsona per l’impacte paisatgístic que li comportarà aquest seguit d’aerogeneradors en el seu horitzó. Ans al contrari, i com molts altres ciutadans, he tingut la ferma sensació de desconsideració envers aquest justificat neguit.

He afirmat també que trobo que l’argumentació que dóna la Generalitat en el sentit que el benefici que aquest parc eòlic reportarà compensa i justifica el possible impacte visual que sofrirà Solsona i part de la comarca la puc entendre, però no que no la faci extensiva ni serveixi per a tot el territori català. De molins de vent se’n veuen ben pocs, o cap, al llarg de la costa catalana o en zones turístiques. I la reflexió és la següent: els indrets menys poblats no tenim dret a voler preservar el nostre entorn i a pretendre viure també de l’oferta turística que puguem generar? Com es pot compaginar vendre el Solsonès com un indret verge i encara per descobrir amb la presència d’aquell estol de gegants blancs afilerats darrera la capital comarcal? Sempre hem de suportar els territoris menys poblats allò que, principalment, es fa per donar servei a les necessitats dels indrets amb més volum de població?

Tot i que el nostre Ajuntament no té competències en els projectes d’Endesa, sí que té l’obligació de vetllar perquè les coses es facin bé i, sobretot, amb arguments sòlids i amb tots el processos legals correctes. En defensa d’això, i sense ànim d’anar contra ningú, només he manifestat que com a alcalde treballaré a favor de qualsevol iniciativa municipal que es vulgui emprendre. Només he posat la condició que sigui per unanimitat i amb el consens de tots els grups municipals, per evitar fer-hi lectures partidistes i de confrontació intencionada. Tant l’anterior govern solsoní com l’actual només hem intentat fer prevaler allò a què creiem que Solsona té dret, a no ser un simple espectador, sinó una part interessada que es mereix la consideració raonada del que es pretén fer. I era en aquesta línia que, en l’anterior legislatura, l’Ajuntament de Solsona va fer al-legacions i consideracions al projecte (S’adjunten a aquest article per desmentir l’afirmació que no se’n va presentar cap).

En el tema de la consulta popular, he intentat mantenir un posicionament coherent, ara i abans de ser alcalde. Sóc del parer que una consulta en una temàtica com aquesta motiva principalment a expressar-se les persones contràries als parcs eòlics i, per tant, el resultat no em semblaria prou representa-tiu. A més, podria abocar-nos a una confrontació social entre municipis que convindria evitar absolutament. Si, al contrari,

la ubicació dels molins fos només decisió de Solsona, aleshores trobaria la consulta popular fins i tot imprescindible.

I per acabar, dues consideracions finals. La darrera frase de les declaracions del regidor d’Urbanisme d’Olius publicades en el número anterior d’aquesta revista em semblen definitòries de la problemàtica. El seu objectiu, diu, és el de treure el mà-xim profit per revertir en el municipi. Lloable si no fos que uns tercers, no només Solsona, en poden sortir perjudicats. I si un Ajuntament no ho vol, no hi ha parcs eòlics. Segur.

Opinió Xavier Jounou i Bajo - Alcalde de Solsona

21584 - Divendres, 5-09-2008

Page 22: Celsona 584

“Si una mentida es repeteix suficienment acaba per con-vertir-se en veritat”. Ja ho deia Joseph Goebbels a l’alemanya nazi i, pel que sembla, certs arribistes portaveus defensors de l’estatus quo perdut no han dubtat ni un moment en fer seva aquesta vella màxima per atacar miserablement el govern de la nostra ciutat.

Així, han fet seves diverses mentides de gruixut calibre i les repeteixen constantment, des del primer dia i, al compàs del “bolero de Ravel” interpreten diverses variacions sobre el mateix tema, una i altra vegada amb un únic objectiu: convèncer la majoria que la seva mentida és veritat.

Des del primer dia el tema ja va quedar definit: “el sou d’alguns regidors és exagerat”. A partir d’aquí vénen les varia-cions sobre el tema: “no foten res, tot i els diners que cobren...”, “només serveixen per cobrar...”, “ens apugen l’aigua, per pagar aquests sous...”, “diu que posaran zones blaves.... per pagar aquests sous”, “La gent se’n va a l’atur i aquests polítics... amb un bon sou..” i totes les variacions que sobre el mateix tema hom pugui imaginar.

Segon tema (auxiliar del primer): “Només esperaven entrar per fer el mateix que els altres i endollar els seus”, tam-bé molt agraït per plantejar tantes variacions com es vulgui i del qual hem tingut sobrat exemple aquest estiu a compte d’un desafortunat error en el cobriment d’unes places de treball temporal.

Miserables!!!! Perdonin els lectors l’expressió, però no n’hi ha d’altra més afortunada i que millor defineixi l’actitud d’alguna formació política i dels seus portaveus mediàtics. Miserables en el doble sentit de l’expressió: per la mesquinesa dels seus arguments i per la seva actitud perversa i abjecta que únicament vol, utilitzant la demagògia, influenciar en les capes més necessitades i humils de la població per erosionar el legítim govern de la ciutat.

Exerceixen l’oposició com van exercir el govern: con-siderant ximples els ciutadans de Solsona. I s’equivoquen, déu n’hi do, com s’equivoquen !!!, els ciutadans de Solsona saben, i si no ho saben, ara ho sabran, que l’aigua no s’apuja com a conseqüència del sou de ningú sinó per compensar el terrible dèficit econòmic de gestió al que la irresponsabilitat dels governs de CiU van dur al servei d’aigua. Per què? Per raons polítiques. No convenia apujar els impostos, no fos que la gent s’emprenyés i no els votés.

Saben, i si no ho saben, ara ho sabran, que si no es pot fer tot el que es voldria i es necessita fer és com a conseqüència de la nefasta i irresponsable gestió econòmica duta a terme durant

Desesperats

28 anys per CiU, durant la qual no s’apujava l’IBI no fos que els ciutadans no els votessin, no es cobraven les ocupacions de via pública, no es posaven multes de trànsit, no s’obligava als promotors a urbanitzar els carrers (tant s’hi val, era més fàcil que ho paguessin els veïns), i s’endeutà l’ajuntament fins a lí-mits asfixiants; això sí: deixant en marxa un seguit de projectes faraònics sense finançament per dur-los a terme.

Els ciutadans de Solsona saben, i si no ho saben, ara és bon moment per dir-ho, que durant 28 anys de mandat a l’Ajun-tament de Solsona, ni un sol dels treballadors d’administració de l’Ajuntament de Solsona era funcionari (és a dir ni un sol d’ells va accedir a treballar pel mitjà que la llei estableix, exceptuant els membres de la Policia Municipal). Dubtem de l’existència d’un cas similar en tot Catalunya, tothom sap quin ha estat el sistema “tradicional” d’entrar a treballar a l’Ajuntament i a altres institucions comarcals. Aquests són els quins, ara, volen donar lliçons de legalitat i fins i tot d’ètica.

Lluny d’escampar tanta injustícia, tanta irresponsabilitat i tants i tants desastres per tot arreu, lluny d’aplicar polítiques que poguessin arribar a ser traumàtiques cap als treballadors municipals i lluny de la desqualificació fàcil, les forces po-lítiques de l’Ajuntament s’han dedicat a treballar i a intentar posar ordre on no n’hi havia, a intentar sanejar allò que estava destrossat, a intentar tirar endavant sense retrets ni mirades al passat.

Poc ens importa a les forces polítiques que donem suport al govern de Solsona, tanta misèria i tanta mentida. Continuem i continuarem treballant pel progrés, el benestar i la millora dels serveis dels ciutadans de Solsona. Ara bé, almenys des del PSC, reconeixem els errors comesos, entre ells considerem un error no haver informat la ciutadania de com estava realment l’Ajuntament des del punt de vista econòmic, financer, d’es-tructura de recursos humans, de manca de finançament i de mala gestió dels serveis. Dels errors se n’aprèn, a partir d’ara des del si del govern solsoní actuarem amb la mateixa capacitat de treball que hem intentat seguir fins ara, però amb un grau superior d’exigència envers els nostres socis de govern perquè es faci un esforç suplementari per informar realment la població del què feien, com ho feien i quina és l’herència que ens han deixat aquells que ara ens volen culpabilitzar dels seus propis errors i, com és obvi, en la realització de polítiques socials i de progrés ben diferents de les seves que, per suposat no ens interessa repetir.

Endavant el govern d’entesa de Solsona

Opinió PSC-Solsonès

22 584 - Divendres, 5-09-2008

Page 23: Celsona 584

Voldria expressar la meva perplexitat i puntualitzar un xic, per tot el que s’està escrivint en els darrers CELSONA sobre el tema de la contractació de monitors per “l’Estiu a l’Es-cola”, i del ditxós sou del tinent d’alcalde. Comença a cansar, francament.

La regidora d’educació ja s’ha disculpat pel seu error de no haver donat publicitat a aquesta oferta de treball; és ben cert, però, que moltíssima gent coneixia la proposta de “l’Estiu a l’Esco-la”, ja que els pares dels alumnes van rebre una carta explicant-los l’oferta que feia l’Ajuntament dins del Pla Educatiu d’Entorn.

També m’ha sabut molt de greu que s’hagi implicat els fills i familiars de regidors/es. Ells no hi tenen res a veure.

He tingut i tinc la sort d’haver estat la seva professora i puc dir que són, en general, molt bons alumnes i fins i tot algun és extraordinari, i que estan tan ben preparats per poder ajudar altres nois/es en les seves dificultats educatives com la resta dels seus companys, que també feien aquesta mateixa tasca que a la vegada és molt educativa per a ells.

Jo em pregunto:Els homes i dones no podríem ser primer persones i

ciutadans, abans que ser afiliats o simpatitzants d’un partit polític?.

No siguem perversos i deixem que els familiars dels regidors/es puguin tenir els mateixos drets que d’altres. Ells ja pateixen prou. A vegades, ser fill de... és un xic pesat.

Ja se sap que ningú no pot fer-ho sempre bé per a tot-hom, però jo encara crec que hi ha persones que es dediquen

Comença a cansar

a la política sense cap afany de lucre ni recompensa personal i ho fan perquè pensen que podran treballar i fer un bé per a la majoria de ciutadans.

Diran que sóc crèdula i ingènua, m’és ben igual, però encara confio en la bondat de la majoria de la gent i també en la majoria de polítics de la nostra ciutat i de l’entorn.

Què és millor, un sou baix i que una gran majoria de persones tingui la sospita que per darrere es cobra el 3%?, o un sou digne i declarat públicament? Personalment m’agradaria que tots, TOTS, els polítics rebessin un bon sou, que es fes una llei de finançament dels partits polítics i ja no hi hagués més el dubte dels “tripijocs per darrere”.

La gent critiquem molt els polítics, (n’hi ha que s’ho mereixen), però deixant de banda aquests, jo dic: “ Per què no t’hi poses TU? (cadascú de nosaltres).

És molt fàcil no fer res i només criticar, la gent que no fa res no es pot equivocar mai, però, llavors, què seria de tots nosaltres si ningú no fes res?

Jo voldria en aquest escrit donar ànims i encoratjar l’alcalde i tots els regidor/es, tant del govern com de l’oposició i demanar-los que no defalleixin i segueixin treballant per la nostra ciutat i deixin de fer escrits perquè això és el “mai no acabar”. Crec que tenen d’altra feina i... molta, si volen fer de la nostra ciutat una ciutat de progrés i convivència. Sols no ho aconseguiran, però tots plegats sí.

Ànims i endavant!

Opinió Neus Mujal Alsina

POSDATA: TE QUIERO• Divendres, 5 - 10.15 nit (dia de l'espectador)• Dissabte, 6 - 11.00 nit• Diumenge, 7 - 7.30 tarda

X FILES: CREER ES LA CLAVE• Dissabte, 6 - 6.15 tarda• Diumenge, 7 - 5.15 tarda• Dilluns, 8 - 10.15 nit VA

L per

0,50 E

uros

per la

compra

d'una

entrad

a

Posdata

: te qu

iero

X Files:

Creer es

la clav

e

APTA 18 Anys

Curiositats

Heu vist quin tomàquet més curiós hem collit en un hort de

Llobera? Pesava 544 grs.

23584 - Divendres, 5-09-2008

Page 24: Celsona 584

Opinió F. Torres

Opinió Sandra Sala (ajsolsona.com i militant d’una tropa mediàtica)

Sr. Martí Abella, jo més aviat diria,... que les veritats ofenenD’una jove i resolta a un adult i superb

Potser vostè necessita argumentar les mentides, tot i que segueixo pensant que no ho fa, però jo, Sr. Regidor, no ho necessito fer, simplement perquè no necessito dir mentides. I les veritats, si són bastant evidents, ja queden raonades pel sol fet de dir-les

Potser el que li passa és que li fa por pensar que la meva és una opinió bastant generalitzada a Solsona i ho intenta evitar dient que és una mentida. Però no, Sr. Martí, no és una mentida, és una simple opinió. S’ho podria agafar com una crítica en comptes de com un atac “barroer, amb mala baba, covard”,... i no sé quantes barbaritats més. Una crítica a aquesta contractació que diuen que es va realitzar de manera tan normal i correcta, però que alhora diuen que la van rectificar. Si estava realitzat tant correctament, què és el que s’havia de rectificar?

Però estigui tranquil, que no ho faig per batre un ene-mic. Crec que aquella dita que va posar en el seu article, que en el meu idioma vindria a dir “qui mal pensa, mal fa”, sí que s’ha complert i és vostè qui veu en el partit contrari, i en tothom qui sembla tenir-hi relació, un “enemic a batre”. Però penso que s’equivoca, ja que la democràcia és la que ha de decidir qui ha de representar un poble, i per respecte a aquesta, no pot veure mai com un enemic els representants d’un partit polític que,

com el seu, tenen al darrera un sector de la població. O és que no creu en la democràcia?

Sobre el seu famós sou, jo no trobo que famós sigui la paraula. Diu que tinc gent al voltant que cobra més. Potser sí, però no els arriben els ingressos a partir del diner públic, sinó que els obtenen a través del sector privat. Però la majoria del meu entorn, cobrem menys, tot i també haver-nos compromès amb la dedicació exclusiva de la que “farda” tenir vostè. És el que té viure del sector privat, on els mèrits te’ls has de guanyar, no ets tu mateix qui decideix si et mereixes un bon sou o no. Ara em dirà que no respecto els treballadors públics. Doncs no és així, perquè precisament sóc una persona que, tot i els moments difícils per on passo, segueixo creient en la política.

Però torna a fer el mateix, a justificar-se criticant el partit contrari. I no entenc per què, ja que jo em vaig dirigir a vostè com a representant de l’ajuntament de Solsona que és, no com a membre d’un partit polític. Jo, i suposo que no sóc l'única, li demanaria que mirés de canviar el “xip” de quan estava a l’oposició i mirés endavant abans no s’acabi la legisla-tura. Perquè els ciutadans, i sobretot en època de crisi, estem preocupats pel futur.

La primavera passada a la premsa extremenya hi entrava la notícia d’un tal Marcelino, jubilat de 78 anys guardonat amb el premi “El mejor cuidador”. La seva dona portava vuit anys amb l’alzheimer profund i ell, i només ell, es dedica a cuidar-la, li somriu, li acaricia el rostre de tant en tant intentant endevinar alguna resposta. Diu que està més enamorat que mai, i promet que no la portarà a cap residencia mentre a ell li resti vida.

Afortunadament en aquesta societat tan esbojarrada que ens toca viure, hi ha molts Marcelinos. Ho he comprovat en parelles del nostre entorn on la feblesa d’un ha fet que l’altre deixi de fer coses que li havien agradat per a dedicar-se en exclusiva a cuidar-la i, si més no, fer-li companyia més per amor que per obligació. És meravellós veure, com amb tants anys de convivència, ha augmentat el seu amor. Aquests, amb tota justícia, també són mereixedors del premi “Al millor cuidador”.

La bondat d’aquestes persones redimeix a tants altres autors de la violència de gènere vers la seva companya sen-timental ( mai no haig entès això de companya sentimental

IncoherènciesHi ha vegades que la bondat i la incoherència van juntes

si només són companya genitals). I aquí comencen les incoherències. M’hauria agradat veure l’espai que ocupava la qualitat humana de Marcelino a la premsa d’aquell dia i l'espai que ocupava la inhumanitat d’aquell bèstia que el dia abans va assassinar una dona marroquina en un poble del costat. Fixem-nos quin lloc ocupa aquesta bondat silenciosa de tantes parelles que s’estimen de veritat i la que atorguen a aquests altres salvatges que cada dia ens fan encongir el cor amb els seus actes de bèstia. Sabem que el bé no fa soroll, però no hauríem d’oblidar que el soroll no fa el bé.

El poder dels mitjans de comunicació és enorme, el més absolut de tots que oprimeix l'ésser humà i sap molt bé que les històries edificants no causen impacte. Ja sabem, i aquesta és la nostra major incoherència, que en aquest món de la llibertat exalçada i proclamada als quatre vents, de fet l’única llibertat que existeix és la de fer el màxim de diners possibles sense importar-ne la manera. Aquesta és l’única llibertat i l’únic manament. Tots els altres no tenen cabuda en els mitjans si no estan marcats per aquest signe de la bèstia.

24 584 - Divendres, 5-09-2008

Page 25: Celsona 584

Opinió Teresa Condal

La cua del cavallet de Sant Roc

En el Celsona del 22 d’agost es va pu-blicar una carta d’opinió on exposava un incident que havia passat durant els balls de la festa de Sant Roc. Em queixava del fet ocorregut, però en cap moment no vaig insul-tar ni ofendre personalment ningú ni pretenia menystenir la feina feta pels organitzadors de la celebració, ans al contrari, crec que queda-va clara la nostra gratitud i consideració vers les persones que la fan possible.

Després de llegir les respostes a la meva carta en el Celsona del 29 d’agost, i amb les emocions temperades pel pas dels dies, vull agrair als Geganters Petits de Solsona la seva assenyada carta. La lectura que faig de la vostra carta és que possiblement heu comprès la meva reacció davant d’una situació (que la meva filla no ballés el dia de Sant Roc) que no entenia per un lamentable malentès. Per altra banda, crec sincerament que els joves no van actuar amb mala fe. Simplement, les coses no es van explicar clarament abans del dia 16, i això és el que preguem que no torni a passar amb ningú en un futur. Com vosaltres dieu, som persones i les persones, joves i grans, podem cometre errors, i els hem de saber acceptar uns, i perdonar els altres. I jo penso, a més, que la gent parlant, no insultant, s’entén.

Geganters Petits, en la vostra carta, i també en alguns paràgrafs de les restants respostes del dia 29, es traspua que l’or-ganització dels balladors de la Trobada no és tasca fàcil. De maneres segurament en trobaríem moltes. Una de les que proposava en la meva carta era realitzar un sorteig obert per a decidir quins nens ballen el dia 15 i quins el dia 16 (el dia més desitjat pels infants), però certament, la reflexió que fa Albert Caelles en la seva resposta, de va-lorar més positivament els infants que han pogut assistir a més assaigs, és un element a tenir en compte. Pel que fa a realitzar unes coreografies amb més balladors que els originals de la festa major, no és inviable per la música, però, com feu notar els Geganters Petits, sí que desvirtuaria la idea de festa major solsonina, infantil.

Abans de continuar amb les línies que seguiran, voldria esmentar en Joan Boix, el jove geganter que va aguantar el meu ‘sèptim de cavalleria’ el dia de Sant Roc, en uns moments en què anava prou ataba-lat. Joan, les meves disculpes, i només et prego que, amb el que exposo en la meva primera carta i en aquesta, facis un esforç (que potser ja has fet) per entendre la meva reacció com a mare, en aquell moment de

la festa. Sé que tu i els teus companys esteu fent una bona tasca pel folklore solsoní, que no voldria desmerèixer en cap moment, i en la meva primera carta havia pensat que ja quedava clar.

No podia concloure sense tenir en con-sideració la resposta del sr. Joan Caelles. Qui hagi llegit la meva carta del 22 d’agost i la seva del 29 apreciarà un abisme en el to, el contingut i les formes. Són moltes les coses que hauria de comentar i desmentir (també de la carta del seu fill, Albert, que igualment m’acusa i m’insulta, encara que de manera menys punyent), però em centra-ré en dos aspectes.

Sr. Caelles, li voldria dir que jo no m’hauria atrevit mai a relatar públicament uns fets dels quals no n’hagués estat tes-timoni directe, perquè tindria una manca total de credibilitat, i ni molt menys utilit-zar-los per a insultar la gent. El dia de Sant Roc vostè estava en un sector de la plaça aportant la veu conductora de la festa, i l’Albert estava al mig de la plaça animant i vigilant atentament el ballet que s’estava dansant. Com pot ser que m’haguéssiu vist agafant barrets i llances? El que potser sí va presenciar l’Albert és el ‘xàfec’ que li queia al Joan Boix quan els cavallets ja estaven a punt d’entrar a la plaça.

Com que és persona amant de la ve-ritat, li agradarà, saber, doncs, que jo en

cap moment no vaig agafar cap llança ni barret. Com molt bé diu l’Albert en la seva carta, aquests complements del vestuari de cavallets són guardats per l’organització, i justament va ser un dels joves que col·labora activament en la festa qui va oferir el barret a la meva filla. Quan jo vaig arribar al lloc de la plaça on es preparaven els cavallets per entrar, l’Emma ja havia deixat el seu cavallet a un altre infant, i ja no tenia els comple-ments que deixeu els organitzadors. Per cert, per la seva carta he sabut que hi havia més infants “sobrants”. M’alegro, de tot cor, que a ells sí se’ls hagués dit clarament que no ballarien el dia 16, ja que la situació en què la meva filla es va trobar, li asseguro, no la voldria cap pare ni mare.

Sr. Caelles, l’altra cosa que li voldria dir és que jo tampoc no m’hauria atrevit a jutjar i insultar públicament unes persones que no conegués o conegués només de vista, que no sabés personalment com són, ni en sabés res de la seva vida, ni el què fan, ni el què deixen de fer.

Tothom tenim les nostres coses bones i dolentes, però en tot cas, d’una persona que ha estat capaç d’escriure una carta amb unes frases tan mesquines i amb una manca de respecte evident, no n’espero disculpes sinó tot al contrari, més insults i més mentides. Però faci, sr. Caelles, faci tranquil, perquè de mi no en tornarà a rebre resposta.

L'Espurna del Mia

25584 - Divendres, 5-09-2008

Page 26: Celsona 584

Futbol CF Solsona

CE Berga “B”, 0 – UE Sant Julià de Lòria, 1CE Berga “B”, 1 – CF Solsona, 1CF Solsona, 0 – UE Sant Julià de Lòria,0

CLASSIFICACIÓ:1r. (amb 4 punts) i CAMPIÓ: UE SANT JULIÀ DE LÒRIA2n. (amb 2 punts) i SOTS-CAMPIÓ: CF SOLSONA3r. (amb 1 punt): CE BERGA “B”Millor Jugador Local: Juan PieraMàxim Golejador Local: Màrius Alain Pop

A les 4 de la tarda d’aquest diumenge passat es va iniciar el Torneig amb l’enfrontament entre els equips invitats, dirigits pel col·legiat Toni MONTES, auxiliat a les bandes per Toni JIMÉNEZ i per Kamal Mohamed OULAD, presentant les següents formacions:

CE BERGA “B”: Martínez, Corominas, Calderer, Fornell, Jódar, G. López, Luís García, Boixader, Ivan Sánchez, Cornelio i Peralba. A més A. López, Romero, Ruiz, Sabata, Ll. Sánchez i Puig.

UE SANT JULIÀ: Tremonti, Wagner, Abdian, Vilches, Moreira, Miraolia, Peppe, Pérz, Duran, Adaime i Machado. També Muñoz, Nasiri, Vila, Varela,Moreno i Burgos.

Domini del Sant Julià, mostrant més lligam entre les lí-nies i pressionant els jugadors berguedans, que perdien la pilota fàcilment o feien passades defectuoses que, per velocitat, eren aprofitades pels andorrans per atacar en contracop.

Algunes pilotes eren rebutjades amb contundència a la fron-tal d’ambdues àrees, la qual cosa provocava alguna falta perillosa. En els minuts 16 i 21 són Varela i Machado els qui llancen pilotes a porteria molt perilloses, però sense gol. Es produeix alguna que altra entrada dura i algun jugador comença a protestar.

En el minut 30 el col·legiat assenyala el punt de penal del Berga per pressumptes mans, dins l’àrea, d’un defensor d’aquest equip. La pilota, la pica Varela, que aconsegueix el primer i únic gol andorrà.

El Berga reacciona, vol aconseguir l’empat i atac amb insistència. Una ben muntada i forta defensa del Sant Julià impedeix que es materialitzi cap gol. En el minut 45 l’atac insistent berguedà provoca una falta perillosa a la frontal de l’àrea contrària. Fet el llançament sense conseqüències, l’àrbitre dóna per acabat el partit.

A les 5 de la tarda i 10 minuts comença el partit entre el perdedor de l’anterior encontre i el CF Solsona, dirigits per l’àrbitre Toni JIMÉNEZ, i amb la següent aliniació per part del CF SOLSONA: Juanjo, Obiols, Pavón, Alcázar, Freixes, Novelles, Màrius, Piera, Cots, Codina i Valverde. A més, Javi, Eliseu, Sánchez, Rodríguez, Garriga i Urrutia.

Domini solsoní des d’un començament, que, amb velo-citat, supera la defensa visitant. En el minut 6, una bona com-binació (Eliseu – Valverde – Màrius) és aprofitada per aquest últim per aconseguir el gol.

Continua la pressió solsonina i trena bones jugades. En el minut 9 una perillosa internada de Màrius no és gol per ben poc. Dos minuts més tard, un còrner tret per l’Eliseu és rematat per sobre del travesser. Apareixen algunes brusquedats visitants, pel fet de no poden desempallegar-se dels solsonins. Minuts de

domini intens local que no tenen encert de cara a porteria, amb MÀRIUS com a protagonista principal.

En una pilota perduda prop de l’àrea del Solsona es produeix una falta, que, llançada perfectament per Lluís Sánchez, es converteix en el gol de l’empat (min. 30).

A partir d’aquí, nou domini solso-ní, constants atacs, tirs a porta i rematades que, o bé les rebutja el porter o surten fora per ben poc.Els jugadors locals van reclamar dos possibles penals, però l’àr-bitre no va considerar qu ho fossin. Per tant, empat a 1.

En el darrer partit, el Solsona ha-via de guanyar, si volia quedar-se amb el Trofeu en disputa. El Sant Julià en tenia prou amb un empat.

XXXVI Torneig Triangular CF SolsonaTrofeu “ciutat de Solsona”

26 584 - Divendres, 5-09-2008

Page 27: Celsona 584

El Solsona va sortir a per totes, però les imprecisions eren massa freqüents, perquè es volia marcar al més aviat possible. Els contraris van actuar amb contundència i brusquedat, fent algunes entrades fortes sense necessitat. El temps passava, l’equip local no marcava i això feia aparèixer els nervis i la precipitació.

En el minut 12, una picabaralla entre Freixes i Machado, per entrada forta d’aquest, fa que l’àrbitre els mostri targeta gro-ga. En vistes del caire que anava a prendre el partit, el Miquel Alsina, entrenador del Solsona, va substituir el Freixes. Continua la tònica de no deixar jugar els solsonins i entretenir i controlar la pilota, els visitants. La pressió local no els deixava tranquils. En el minut 23 es produeix l’expulsió de Varela per una forta entrada i posteriors protestes desairades.

El joc de control i de pèrdua de temps, per un costat, i la falta del jugador que serenés i canalitzés el joc solsoní, per l’altra, van fer que el marcador no tingués cap variació, per la qual cosa, amb l’empat, el Sant Julià obtenia el primer lloc i seria proclamat Campió del Torneig.

Hi van assistir el President del Consell Comarcal del Solsonès, senyor Marià CHAURE; l’Alcalde de Solsona, se-nyor Xavier JOUNOU; Conseller d’Esports del C.C. del S.i el senyor Salvi NOFRARIAS, Regidor d’Esports de l’Ajuntament de Solsona, acompanyats per la Presidenta del CF Solsona, Montse Albacete.

Fet el lliurament de trofeus, es passà a la terrassa de l’edifici de vestuaris, on es va oferir un piscolabis als convidats, jugadors, directius, entrenadors i públic acompanyant, donant-se per finalitzada la Trobada i desitjant-se tots mútuament força èxit en la nova temporada 2008-09, que comença aquest diumenge, 7 de setembre.

Futbol CF Solsona

PROPERS PARTITSCampionat de primera categoria territorial, grup 5• Diumenge, 7 de setembre, a LINYOLA, a les 17.15 h. (Un

quart de 6) CF LINYOLA - CF SOLSONA• Dijous, 11 de setembre, al Camp Municipal d’Esports de

SOLSONA, a les 4 de la tarda (16:00 h). CF SOLSONA - CF LES BORGES BLANQUES

• Diumenge, 14 de setembre, al Camp Municipal d’Esports de SOLSONA, a partir de les 10 del matí, TORNEIG QUA-DRANGULAR entre els equips CADETS “A” (de Divisió d’Honor) del FC BARCELONA, RCE ESPANYOL, UE LLEIDA i l’equip juvenil del CF SOLSONA de la temporada 2007-08.

Es jugaran partits de 30 minuts, tots contra tots, començant pel CF SOLSONA contra el RCE ESPANYOL.

El CF Solsona informa• Estan obertes les inscripcions per als diferents equips

de Competició Federada per a la Temporada 2008-09. Cal fer-ho a les oficines del Club (Tel. 973 48 19 45) o al mòbil 626 424 899.

• El carnet de SOCI NUMERARI costa 80 euros aquesta temporada. El de JUBILAT/PENSIONISTA, 60 euros. El JUNIOR (de 18 a 22 anys), 30 euros.

• L’entrada a cada partit de Primera Regional, per als més grans de 22 anys, val 8 euros. Per als Jubilats/Pensionistes, 5 euros. Per als de 18 a 22 anys (Júnior), 3 euros.

• Les senyores i noies de qualsevol edat, així com els nois menors de 18 anys, tenen l’entrada gratuïta.

• Es busca nois-noies (de més de 14 anys), homes-dones i/o pares-mares que vulguin formar part del grup de filmació de partits de qualsevol dels equips del CF Solsona. Tots els interessats poden dirigir-se a qualsevol membre de la Junta, presentar-se a les Oficines del Club o posar-se en contacte, mitjantçant els telèfons 973 48 19 45 o el 608 00 78 95.

27584 - Divendres, 5-09-2008

Page 28: Celsona 584

Bàsquet CB Solsona

En Lluís Folch “fitxa” coma responsable de l’Escola de Bàsquet del CB Solsona

Després de l’èxit del Mini-Campus d’estiu de bàsquet d’enguany, i de la bona feina feta pel Lluís Folch, la Junta Directiva del Club li ha proposat de “recuperar-lo” com a co-ach del club, amb una dedicació específica als més menuts de l’entitat: els prebenjamins i els preminis. Es tracta d’aplicar a la temporada regular el mateix model i metodologia de treball que s’ha dut a terme aquest juliol, de manera que en Lluís farà de responsable tècnic i comptarà amb el suport de monitors i monitores – esportistes júniors de l’entitat – que s’inicien en la tasca de fer d’entrenadors. D’aquesta manera es beneficiaran del carisma i del saber fer d’en Lluís tant els petits esportistes com els joves que comencen a adquirir experiència com a entrenadors d’iniciació al basquetbol.

Aquest estiu, per exemple, va ser molt celebrada una novetat introduïda pel Lluís Folch i dedicada als esportistes més menuts del campus (els del “xiquiparc”): “els contes molt animats” (els podeu veure a la web del club, il·lustrats pel propi Lluís). Seguint unes pautes similars, els nens i nenes preben-jamins portaran a terme una pràctica esportiva molt lúdica d’iniciació al basquetbol i assistiran a Trobades d’Escoles de Bàsquet de les comarques centrals (no competitives), mentre que els pre-minis ja s’inicien en l’experiència de la competició esportiva federada.

Últims dies per a les inscripcions del 3x3

Aquells equips que encara no s’hagin inscrit al tradicio-nal torneig 3x3 que se celebrarà el diumenge 14 de setembre a la plaça del Camp, cal que ho facin aquest cap de setmana, atès que dilluns cal començar a preparar i fer quadrar la programació de la competició. En aquesta edició els esportistes rebran un nou model de samarreta reversible que té un preu superior al cost de la inscripció.

Fulls d’inscripció per a apuntar-se al club

Aquells esportistes que encara no hagin emplenat el full d’inscripció i d’autorització, se’l poden descarre-gar de la web del club www.cbsolsona.com. Hi ha tres models: un per a esportistes menors d’edat, un per als es-portistes majors d’edat i un tercer imprès per aquells que simplement desitgin ser socis del club. Els podeu lliurar complimentats a la bústia de l’entrada del pavelló.

EL CLUB BÀSQUET SOLSONA DESITJA A TOTS ELS SOLSONINS I SOLSONINES UNA BONA FESTA

MAJOR I CELEBRA QUE HAGI ESTAT PROCLAMADA FESTA PATRIMONIAL D’INTERÈS NACIONAL PER

LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

Lluís Folch, coach dels més menuts En Lluís en acció

Nous xandalls del Club esportiu Fondistes Solsonès

El passat dissabte es va fer entrega, a TKS-sport ribera, dels nous xandalls que lluiran els Fondistes del Solsonès.

Tots aquells membres que el vulgueu, ens ho podeu comunicar als membres de la junta.

Atletisme Club Esportiu Fondistes Solsonès

28 584 - Divendres, 5-09-2008

Page 29: Celsona 584

TROBADAMOTERA

9 matí: Trobada a la plaça del Camp. Inscripcions i esmorzar. 11 matí: Sortida en ruta per la comarca. 1 migdia: Pica pica, clausura i fi de festa.

Amb la col.laboració de:

Solsonasetembre28 2008

La inscripció dòna dret a: Samarreta, pin, esmorzar,beguda, ruta i pica pica al migdia.

Obert a tot tipus de motos. Informació al 646 482 230Ho organitza:

Transports CARRASCOTel. 696 95 48 03

Transports GUILANYÀTel. 608 73 88 15 - 973 48 12 53

Motor Motor club del Solsonès

El pasat diumenge es va celebrar a Bassella , en motiu de la Festa Major, la tercera edició del mototerra. La cursa discurria per un circuit de terra i hi havia un salt i una zona de pedres anb una llargada de 1.500 m. Hi varen participar 30 corredors majoritàriament de la zona, la cursa constava de nou mànegues, de les quals cada pilot en correria tres, i en cada mànega hi participaven cinc pilots, els quals sumaven punts a raó de la posició 1r 5 2n 4 3r 3 4t 2 5è 1. Els dos pilots amb més punts passaven a la final. Els altres corrien dos semifinals de sis pilots d'entre els quals se'n classificaven tres. Amb aquests sis més els dos passaven a la final un total de vuit pilots.

Tercera edició del Mototerra a Bassella

El Pep Majoral en plena acció

Per part del nostre club, hi varen prendre part l'Albert Cardona, el Miki Malé, el Josep Majoral i el Jordi Angrill.

El Miki Malé es va classificar per la final directe, ja que va guanyar les tres mànegues classificatòries. L'Albert Cardona va fer dos segons i un quart i va guanyar la primera semifinal. El Josep Majoral, un tercer i dos quarts. No es va poder classificar per la final, ja que va acabar quart a la semifinal, degut a una una avaria a l'amortidor de darrere. I el Jordi Angrill, un tercer, un quart i un cinquè, i es va classificar per la final, ja que va fer tercer a la semifinal. A la final es va imposar el pilot d'Oliana

Èric Augé. L'Albert Cardona va fer tercer, el Miki es va haver de retirar quan ocupava el quart lloc per una avaria i el Jordi Angrill va acabar setè.

La propera cursa serà el dissabte dia 6 a Calaf. La tercera prova del campionat de Catalunya de resistència sobre terra. Hi participaran el Toni Vilar i l'Ivan Gangolells, a la categoria júnior 2t, en la qual van 3ers al campionat. I l'Albert Cardona i el Miki Malé a la categoria sènior 2t .

2a TROBADAMOTERA

9 matí: Trobada a la plaça del Camp. Inscripcions i esmorzar. 11 matí: Sortida en ruta per la comarca. 1 migdia: Pica pica, clausura i fi de festa.

Amb la col.laboració de:

Solsonasetembre28 2008

La inscripció dòna dret a: Samarreta, pin, esmorzar,beguda, ruta i pica pica al migdia.

Obert a tot tipus de motos. Informació al 646 482 230Ho organitza:

Transports CARRASCOTel. 696 95 48 03

Transports GUILANYÀTel. 608 73 88 15 - 973 48 12 53

SOLSONA

29584 - Divendres, 5-09-2008

Page 30: Celsona 584

Exposicions Redacció - Fotos: Resol

Quan plovien bombes a Solsona

Dissabte passat, 30 de setembre, va tenir lloc la inauguració oficial a Solsona d’aquesta exposició itinerant que organit-za la Direcció General de la Memòria De-mocràtica del Dept. d’Interior i Relacions Institucionals i Participació.

L’acte, que va tenir lloc a la sala Cultural de l’Ajuntament de Solsona, va ser presidit per l’alcalde de Solsona, Xavier Jounou, M. Jesús Bono, Directora General de la Memòria Democràtica, Esther Miralles, historiadora del Centre d’Estudis Lacetans que ha fet la recerca dels bombardeigs al Solsonès i Jordi Guixé, historiador solsoní responsable de projectes del Memorial Democràtic.

Per Esther Miralles, que ha portat la recerca històrica dels bombardeigs al Solsonès, l’experiència dels refugiats és la més terrible, ja que a banda de patir les conseqüències de la guerra, van haver de morir lluny de casa seva. També va subratllar que aquest col.lectiu va ser un dels grups que van tenir més mor-talitat al Solsonès, pel fred, la gana i les malalties.

A la pregunta de per què es va bombardejar Solsona, Miralles va ar-gumentar que la ciutat, que uns mesos abans tenia al voltant de 3000 habitants, va passar a tenir-ne prop de 25.000 a causa de la caiguda de Lleida que obligà a moltes institucions provincials i comandaments militars a traslladar-

Més informacióPodeu consultar més informació sobre la recerca de la historia més recent del Solsones, a la web del Centre d’Estudis Lacetans, secció Història : http://www.lacetans.org/memoria/

“La història de la guerra a Solsona encara no està escrita”Esther Miralles, historiadora del CEL

se a Solsona. Per tant, la capital del Solsonès es convertí de cop i volta en objectiu estratègic.

Pel que fa als refugis, Miralles explicà que els que encara es conserven i són sorprenents de veure són el de l’Hotel Sant Roc i el de Vila Riu.

La historiadora va assenyalar que una de les bombes va caure molt a prop d’un dels regugis, i això vol dir que hi havia informadors, gent d’aquí, afins als franquistes, que passaven dades sobre els objectius.

Miralles també es va impressi-onar molt pel relat del seguiment dels avions que bombardejaven les ciutats, amb la ruta que feien i el recompte al final del dia dels morts i ferits. Especi-

alment el d’alguns testimonis, que han explicat que no volien anar als refugis i preferien quedar-se a casa.

30 584 - Divendres, 5-09-2008

Page 31: Celsona 584

Exposicions Ramon Estany

Guixé va explicar que l’exposició s’havia inaugurat al Museu d’Història de Catalunya, i que s’ha portat a Itàlia en una exposició itinerant a més de poder-se veure per tot Catalunya. També va comentar els diferents àmbits de que consta i com està estructurada. L’historiador solsoní destacà que des del punt de vista històric els bom-bardeigs a Catalunya són cabdals, ja que hi va haver més de 7.000 víctimes. Sobre el per qué dels bombardeigs és a causa de la intervenció estrangera en la guerra civil. Les potències feixistes donaren suport incondicional: els alemanys van aportar logística i equipament i els italians més efectius humans, destacant el suport a l’avi-ació, de fet, les bases de l’aviació italiana a Mallorca bombardejaren territoris de rera-guarda, i Catalunya va ser la més castigada, essent les víctimes la població civil.

Bono va lloar el compromís i la participació de Solsona, el Centre d’Es-tudis Lacetans, l’Arxiu Comarcal, Ajun-tament de Solsona i historiadors locals i gestors locals en la difusió de la memòria democràtica. Per Solsona han passat totes les exposicions del memorial.

També va tenir unes paraules per al Jordi Guixé, que definí com “un solsoní enamorat de la seva ciutat i del Solsonès, una de les ànimes del memorial Demo-cràtic, que des de la seva tasca com a responsable del Patrimoni dels Espais de Memòria, ha fet possible el que fa dos anys era un projecte."

Pel que fa a l’exposició, Bono va comentar que "s’emmarca dins de

“A Solsona, Franco va obrir uns 200 consells de guerra”Jordi Guixé, historiador

Guixé advertí que hi havia una premeditació, doncs Alemanya i Itàlia van venir a fer proves del seu armament a la guerra civil espanyola.

També, Guixé destacà el treball de recerca que ha fet Esther Miralles, recollint la Causa General que està a Madrid sobre Solsona i que el CEL posarà a disposició de tothom, uns documents molt interessants que desmitifiquen al-guns fets que s’havien donat per suposats, com que quan van marxar el “rojos” és va cremar una sèrie de gent, i s’ha trobat que en la Causa General que va dur a terme el general Franco, s’ha localitzat un document en que s’entrevista als fra-res que van sobreviure donant testimoni que allò era un dipòsit de cadàvers i que no inculpaven a ningú de Solsona ni als republicans perquè eren morts del front.

També una dada nova “molt frapant i brutal”, és que revisant els consells de guerra, “ens hem adonat que per Solsona n’hi havia uns 200, quan en aquesta ciutat havien guanyat precisament les dretes l’any 1936”.

“Compartim aquest acte amb una ciutat i una comarca compromeses amb la recuperació de la Memòria Històrica”

M. Jesús Bono, Directora General de la Memòria Democràtica

les diferents actuacions promogudes per commemorar el 70 aniversari dels bombardeigs de la Guerra civil sobre Catalunya". La directora incidí en la dimensió internacional d’aquell conflicte bèl.lic, convertint-lo en un referent sobre la reflexió de les memòries en diversos països europeus. "De fet, aquesta ex-posició actualment es troba a Itàlia i és previst que es pugui veure en algun altre país europeu, per la difusió i re-coneixement dels valors democràtics, la denúncia del totalitarisme, la defensa dels drets humans i especialment la reflexió sobre els conflictes actuals, re-nunciant a la guerra com a mecanisme de resolució de conflictes.

EXPOSICIÓ: ‘Quan plovien bombes’

Sala cultural de l’AjuntamentFins al 14 de setembre,de 10 a 14 h i de 17 a 20 h

“L’estudi del cost humà de la guerra civil a Catalunya”

Dijous, 11 de setembreA les 7, a la sala d’actes del Casal de Cultura i Joventut, xerrada a càr-rec de l’historiador segarrenc Jordi Oliva, “L’estudi del cost humà de la guerra civil a Catalunya”Organització: Centre d’Estudis LacetansCol·laboració: Ajuntament de Solsona

31584 - Divendres, 5-09-2008

Page 32: Celsona 584

Exposicions Ramon Estany- Arxiu Exposició- Fotos Ester Miralles

Els refugis antiaerisA Solsona, com a tantes altres ciutats, es va constituir una Junta de Defensa Passiva que havia de vetllar per la protecció de la so-cietat civil organitzant, entre d’altres mesures, la construcció de refugis antiaeris. La Junta de Defensa Passiva de Solsona estava constituïda per un representant del Cap militar, un representant del Delegat d’ordre Públic, l’alcalde de la ciutat - en aquells moments Francesc Viadiu i Vendrell - i altres representants del consistori municipal.

Refugi al subterrani de l’Hotel Sant RocDesprés de la caiguda de Lleida, en l’Hotel Sant Roc - que havia estat requisat - s’hi instal’là el quarter general de l’11 Cos de l’Exèrcit. En el soterrani de l’edifici es va construir el refugi més important de la ciutat, per a ús dels militars que s’allotjaven en l’establiment. Tot de formigó, tenia un pou, diverses estances petites (central de telèfon, teletip, farmaciola i altres) i cinc sortides, una d’elles a la ribera.

Solsona, objectiu estratègic

Refugi d’”Els masos”El refugi es tractava d’un forat excavat en el terraplè del marge del torrent, sense cap material ni estructura de suport. Ara està soterrat. Les obres d’urbanització de la finca que es van emprendre fa pocs anys el van deixar al descobert.

Les víctimesEl nombre de víctimes registrades a causa dels bom-bardeigs és de cinc:- Josep Badia Reig, 47 anys, de Pinell de Solsonès, de

Cal Fuster de Clarà (Castellar de la Ribera, civil de professió paleta, morí a Clarà el 16 de juny de 1938).

- Alfonso Magallón Sanz, de 24 anys, de Saragossa, militar republicà (grup divisionari d’intendència 4,1a companyia) de professió forner. Morí a Solsona el 20 de juny de 1938.

- Pilar Gil Gratal, d’11 anys, de Tardienta (Osca), refu-giada. Morí a Solsona el 20 de juny de 1938.

- Francesca Guarné, 23 anys, de Monzón (Osca), refu-giada. Morí a Solsona el 20 de juny de 1938.

- Andresa Viñales Gratos, 21 anys, de Tardienta (Osca), refugiada. Morí a Solsona el 20 de juny de 1938.

A partir de l’abril del 38, com a conseqüència de la caiguda de Lleida en mans de l’exercit franquista, els organismes militars i polítics que fins aleshores estaven ubicats a la capital de secà van traslladar-se precipitadament a Solsona: l’Audiència, la Comis-saria de la Generalitat, la Delegació d’Ordre Públic, el quarter general de l’Exèrcit de l’Est... En pocs dies, la petita ciutat que era Solsona, amb poc més de 4000 habitants, va passar a tenir-ne 25.000 i es va convertir en objectiu militar estratègic.

Bombardeigs franquistes al SolsonèsSolsona va ser bombardejada com a mínim dos dies del mes de juny del 1938, el 16 i el 20, i també algun dia del mes de setembre d’aquell mateix any. Una de les bombes va caure prop de la torra de la Vila Riu. En aquesta casa s’havia establert el Comandament de l’11è cos de l’exèrcit, amb el general Pozas al capdavant, el que indica que els atacants estaven ben informats sobre els enclavaments estratègics de la ciutat.A més de la capital, els avions van tirar bombes a prop de la carretera de Berga a Solsona, on sembla que hi havia un polvorí de l’exèrcit republicà, i també a Clarà (Castellar de la Ribera). La importància d’aquest darrer objectiu podria estar relacionada amb el post de vigilància aèria ubicat a la collada de Clarà.

La vigilància antiaèriaEl lloc d’observació del cel era al Castellvell, on hi havia sempre 2 o 3 soldats que disposaven d’un telèfon. L’altre lloc de vigilàn-cia estava ubicat a la Collada de Clarà. Si es veien venir avions, s’alertava la ciutat i als llocs de vigilància posteriors, com el castell de Cardona. Els empleats de la central de telefònica de Solsona rebien l’avís i eren els responsables de fer sonar la sirena que alertava la població de perill de bombardeigs. La població sabia que havia de dirigir-se als refugis, tot i que moltes persones preferien romandre a casa seva i esperar.

32 584 - Divendres, 5-09-2008

Page 33: Celsona 584

Refugi de la Plaça del CampEn la part de la plaça que quedava davant de l’edifici de les Monges s’havia fet un túnel amb bigues de fusta, que havia estat recobert per terra que van treure del Camí Nou, vora l’Hospital, on hi havia un terrer de 3-4 metres d’alçada. Era, doncs, un re-fugi tipus mina. Es va construir a mitjans del 38 i es va destruir l’estiu del 39. Segons diuen, el van fer els presoners republicans i el van desfer els presoners franquistes.

Refugi sota la carretera de ManresaEl refugi era una excavació que aprofitava el desnivell existent entre la carretera de Manresa i el terra del costat.

Refugi del Palau EpiscopalEn el Palau Episcopal, on s’hi instal·là l’Audiència de Lleida, s’aprofità una de les sales més antigues de l’edifici com a refugi: l’antic celler que hi ha sota els Sants Màrtirs i que avui forma part de l’Arxiu Diocesà.

Refugi de la Torra Vila RiuA la torra Vila Riu, on s’hi havia instal·lat el Comandament militar, es construí un petit refugi de formigó amb dos accessos i una cambra soterrada.

Refugi de la Pujada del SeminariEn la carretera que pujava al Seminari - aleshores Maternitat - hi havia una petita porta que donava accés a un refugi de dimensi-ons força reduïdes. Ara ha desaparegut degut a la nova paret.

Refugi de Clariana de CardenerEl refugi de Clariana de Cardener és un túnel d’uns 20 metres de llargada amb una cambra central i una de lateral, excavat en la muntanya i amb les dues entrades reforçades amb formigó. Va ser fet pels presos del Batalló Disciplinari n.5 de Clariana de Cardener.

Refugi de la muralla del PontEl refugi era un forat obert a la muralla que s’endinsava sota l’hort que hi havia darrera d’aquesta.

Exposicions Ramon Estany

33584 - Divendres, 5-09-2008

Page 34: Celsona 584

Un record entranyable també des d'aquí als nostres col·laboradors, Josep Vilà Crusat (L'avi) i la Teresina, que ens van estar ajudant durant molts anys col·laborant amb escrits a aquest setmanari. Al cel siguin.

Fa 10 anys al Celsona llegíem... Josep M. Borés

Celsona número 72 Del 4-9-98 al 10-9-98

ContingutSolsona, per la porta de darrera la visita del PresidentCol·lectiu Solsona per Chiapas.Programa d'actes de la Festa Major 2008.VIIè Aplec independista del Castellvell.Vall de Lord: Cost de la reposició del Retaule de Sant Miquel i Sant Joan.S'ha pintat l'església de la Coma"La paella de la Vall" El dia de la diada Nacional de Catalunya.Festa al Santuari de Lord.Escola de Dansa d'OlianaPrèvia Diada de l'11 de setembre a OlianaLa Seu d'Urgell: Catalunya a l'era dels dinosaures.Música: Pellofes Radioactives. Només és Rock&Roll, però m'agradaLectura: Valoració de la visita del President Pujol a Solsona. - Les visites de Jordi Pujol al Solsonès. - Los grandes apátridas. - Una festa Major de Solsona. - La foscor.Personatges: Josep A. Vila i Crusat, un artista polifacètic.El Racó de Càritas: No podem oblidar.La ruta del cartró.Futbol: Vilanova de l'Aguda, 2 CF Solsona, 2.1r Torneig Triangular Ciutat de SolsonaQuadre resum del Torneig Volei-Gespa 4x4.2a Volta d'Iniciació del Solsona Patí Club.Solsona Patí Club: Trofeu Ciutat de Solsona.Golf: Copa Neteges Pilar Riu.Horòscop.Contraportada: La fotografia de la setmana. "La visita del President de la Generalitat de Catalunya".

••••

••

•••••

••••••••••

L'expectació de la visita del president Pujol que s'havia creat, després de les tensions per les seves mateixes decla-racions dies abans on deia "que hi havia hagut molt bona coordinació" va fer que diversos col·lectius mostressin el seu desacord per com havien anat les coses els dies del gran incendi.

El president va marxar del Consell d'amagatotis, per la porta on no l'esperava ningú, cosa que va afegir una mica més de llenya al foc d'aquesta trista situació.

La foto

Per la porta de darrera, aquesta va ésser la manera que va triar el Sr. President, Jordi Pujol, per marxar del Consell Comarcal, com qui s'amaga...

L'acudit destacat

34 584 - Divendres, 5-09-2008

Page 35: Celsona 584

Les 7 diferènciesEl Barri de Sant Ramon, va celebrar la seva festa el passat cap de setmana. Un dels actes mes esperats va ser el de la xocolatada. Sabries trobar les 7 diferències?

Passatemps Marta C.

L'acudit del Simi

35584 - Divendres, 5-09-2008

Page 36: Celsona 584