celsona 455

2 455 - Divendres, 24-2-2006

Apunts Gràfics, SL., no es fa respon-sable de l'opinió personal dels col·-laboradors a Celsona ni de les erradesen que aquests puguin incórrer. I eslimitarà a publicar la correcció en unafe d'errades a la següent edició de larevista. Apunts no cobrirà els danys operjudicis que qualsevol error puguiocasionar.Queda reservat tot el contingut, i nose’n pot duplicar per mitjans físics,òptics ni informàtics cap part senseordre expressa de l'empresa editora.

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany

Josep M. MontanerEdició: Francesc Xavier MontillaTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25

25280 SOLSONA

[email protected]. Legal: L-267-19971.400 exemplars

El primer número de CelsonaInformació va sortir el4 d’abril de 1997

Celsona Informació éspossible, setmana rerasetmana gràcies al’aportació de moltscol.laboradors que, demanera totalmentdesinteressada, ensajuden a complementartota la informació queaquí veieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon Gualdo

973 481719Telèfon

Mòbil: 617 01 29 51

Si la voleu rebre acasa, dirigiu-vos a lanostra oficina:Ctra. Torà, 25 - SOLSONA

Editorial Josep M. Borés

La Barra

Ja ha arribat el Carnaval, un any més els solsonins i les solsonines tornarem a sortir alcarrer amb bata de la comparsa, o sense, per gaudir de la gran festa de la ciutat. No està demenys recordar que això ja és, per si mateix, un èxit per tots aquells que senten molt profunda-ment aquesta festa. Per sort, després d’alguns ensurts i èpoques de crisi el nostre Carnavalcontinua creixent i fent-se gran. Ara potser sembla que queda molt lluny aquell moment en quèfins i tot es parlava de la possible desaparició d’aquesta festa, però el cert es que no fa pas tanttemps.

El Carnaval de Solsona ha començat amb molta canya. Enguany, després de dos anyssense els Follets de les Obagues, o per dir-ho més correctament, després de petites col·laboracionspuntuals en la organització d’algun acte, hem pogut assistir a una altra de les representacions méstrasgressores d’aquesta tropa de poca-vergonyes. En una època on sembla que tot es radicalitzai que ja no es pot parlar amb naturalitat de les coses sense que surti algú altre “tibant-se delscabells” i pregonant la “fi del món”, els Follets innoven sense por amb una sublim entrada enescena de la crucifixió de Crist a la Creu. Creieu-me, els que no l’hagueu vist, que era esfereïdora.Altra vegada la posada en escena sostenia l’obra, on, després de veure la desesperació de SantJosep a veure’s enganyat “maritalment” per desgràcia seva la punteria li va fallar en el moment queel colom alçava el vol. Uff, crec que m’estic embalant en la editorial.

Només us vull comentar que aquesta obra ha estat gràcies a molta gent que hi ha participat,hi ha perdut moltes hores de feina, hi ha posat interès, s’ha après el paper i ha intentat aguantar-se els nervis de sortir en escena. Valentia per ser capaços de despullar-se davant de la Sala Xelsaa tope, valentia per oferir una estona de crítica social sense remordiments. O potser això és esperitde Carnaval, si, deu ser esperit del Carnaval. Des d’aquí vull felicitar a tots els que han participaten La Passió Segons Sant Ateu, no hi haurà bojos per a cadascú, però gent, se’l mereixen!

El Carnaval reneix i amb ell reneix una nova manera d’entendre’l i de viure’l. Esperem queaixí continui per sempre. Ara el que cal és tornar a omplir a vessar els carrers, a fer girar sense pararels gegants a veure bates i comparses per tot arreu, ballar, saltar i cridar i gaudir com mai de sersolsoní en ple Carnaval. Que surti el “carnavaleru” que es recuperi la trempera de fer cosesoriginals i sense auto-limitacions. És carnaval.

De moment anem pel bon camí, així cal seguir. Bona festa a tots i totes.

Tots a l’infern, sense pietat!!

3455 - Divendres, 24-2-2006

Solsona Ramon Estany

En una sessió tensa on el portaveu d’El Comú, Marcel.líCoromines, va lamentar que els mitjans de comunicació munici-pals no haguessin informat de la celebració d’aquest Ple a laciutadania, ni tampoc no hi fossin presents, l’oposició va veu-re com l’equip de govern (CiU) desestimava les al·legacionsque havia presentat als pressupostos del 2006.

Salvi Nofraries, d’ERC, va justificar el vot desfavorabledel seu grup per la falta de coherència i credibilitat dels pressu-postos. Uns números municipals incomplerts, segons el parerdels republicans.

De la Caban del Màrtir ingressem un milió d’euros quanencara no hi ha res fet, ni pla parcial; i difícilment es podrà feraquest exercici. ERC també va apuntar la manca de maniobra deresposta i que l’ajuntament s’ha venut gairebé tot el patrimoni.

Marcel.lí Coromines, d’El Comú, en el seu torn plantejàuna reflexió a l’equip de govern, demanant si no es pot fermillor.

Va incidir també en que “pressupostem un milió d’eurosque sabem que és impossible vendre’l aquest any”, referint-sea la Cabana del Màrtir. Pel que fa aquest tema, Riart va respon-dre que ja està adquirida i, per tant, se’n pot disposar en lamesura que es cregui convenient.

Coromines va replicar que “tots som conscinets que elpressupost de CiU és impossible i exclusivament electoralista,amb la qual cosa no diu la veritat als solsonins. Voldríem que elpressupost fos realista, sense inversions que no es poden fer.La Caban del Màrtir serà impossible de vendre, gairebé no te-nim patrimoni realitzable. Queda un solar que tant de bo no esvengui, el del costat de la sala polivalent”.

El Comú va lamentar el nivell d’endeutament important,i que l’Ajuntament de Solsona gasta més del que ingressa.

Després d’escoltar els arguments de l’oposició, Riartva respondre que al final del mandat els ciutadans valoraran lagestió d’aquests 4 anys i per tant “això ens tranquil·litza i ens

Solsona aprova els pressupostos del 2006amb l’oposició d’El Comú i ERC

En sessió extraordinària, dimecres s’aprovava el pressupost general i la plantilla per a l’any 2006-02-23

dóna la raó suficient per als pressupostos d’aquest any, per-què estem per sota del nivell màxim d’endeutament”

4 455 - Divendres, 24-2-2006

Les polítiques adreçades a facilitar l’emancipació juve-nil i a fomentar els canals de participació democràtica dels jo-ves són els principals eixos del Pla Local de Joventut del 2006mancomunat entre els ajuntaments de Solsona i Olius. Aquestsdies s’ha presentat l’informe a la Generalitat.

Entre els objectius concrets que persegueix elPla, destaca l’ampliació de l’oferta formativa en l’àmbit local ipotenciar les possibilitats de treball, encara que sigui a tempsparcial, a través d’activitats municipals, com els cursos de lespiscines municipals i el Casal d’Estiu. En termes d’habitatge,que s’ha detectat com un dels principals handicaps per alsjoves, la regidoria de Joventut del consistori solsoní té la inten-ció d’impulsar una política d’habitatge jove. Entre altres actua-cions, es preveu aprofundir en l’estudi sobre aquest sector dela població i l’oferta d’habitatges de Solsona.

Quant a la participació democràtica i l’associaci-onisme, la idea de Solsona i Olius és crear l’Espai Jove al Casalde Cultura i Joventut, que pugui treure profit del projecte Òmniade la Generalitat, a través del qual es podria disposar d’ordina-dors amb accés gratuït a Internet, i de la figura d’un dinamitzadorque canalitzi les demandes dels usuaris.

Així mateix, el Pla Local de Joventut per aquestany continua la línia de l’any passat de foment d’hàbits saluda-bles. En aquest sentit, enguany es posa èmfasi en la necessitat

Facilitar l’emancipació icanals de participació,objectius del Pla Local deJoventut Solsona-Olius

En l’àmbit de la salut, es duran a terme programesde prevenció de les drogodependències

de sensibilitzar els pares i mares dels joves per prevenir lesdrogodependències.

Per tot plegat, Núria Giné, regidora de Joventut del’Ajuntament de Solsona, destaca l’”amplitud de camps” alsquals pretén actuar el Pla i que “afecten directament la quali-tat de vida dels joves”. Per a Giné, els objectius que es perse-gueixen són “l’autonomia personal” per mitjà d’una ocupa-ció digna, una formació adequada i la facilitació a l’accés al’habitatge, així com “la promoció de canals de participacióreals i efectius”.

El pressupost total del conjunt de projectes, pels qualsse sol·licita una subvenció a la Generalitat, ascendeix a 66.600euros, repartits gairebé a parts iguals entre les polítiquesd’emancipació i les de participació. La partida municipal deSolsona destinada a Joventut per a aquest exercici és de 56.000euros, a més dels 311.200 previstos per a Cultura.

Giné i l’alcalde, Jordi Riart, en una reunió amb joves, l’any passat

Solsona Servei de Premsa de l’Ajuntament de Solsona


Campanya de promoció deSolsona

L'ajuntament de Solsona ha encarregat la con-fecció de 250 clauers i 2.000 pins per promocionar lanostra ciutat. El cost d'aquesta iniciativa ascendeix auns 1.500 euros.

El nivell de radiació aSolsona està molt per sotadel màxim autoritzat

Segons un informe del centre de Telecomunicacions iTecnologies de la Informació, el 100% dels valors mesurats aSolsona entre els dies 14 de desembre de 2005 i 1 de gener de2006 compleix la normativa vigent a Catalunya d'ordenacióambiental de les instal·lacions de radiocomunicacions, amb unamitjana del període d’1'17 V/m i un valor màxim mesurat d’1'38V/m, molt per sota del màxim autoritzat que és de 27 V/m.

Solsona es troba dins la xarxa SMRF en la prova pilotdel sistema de monitorització de ràdio freqüències per mesurarels nivells de camps electromagnètics generats per estacionsde telefonia mòbil.

Contractació d’obresAprovat per la Junta de Govern Local del dia 7 de febrerde 2006 el Plec de clàusules que ha de regir la contrac-tació de les obres de “reforma i ampliació de la cuina delrestaurant de la Mare de la Font a Solsona”, s’exposa alpúblic per un termini de vint dies hàbils.Tipus de licitació: 79.087,98 euros.

5455 - Divendres, 24-2-2006

Desprenimental Tossal

La nit de dijous de la setmana passada es vaensorrar part del mur de formigó situat darrrera elBar Restaurant el Tossal de Solsona, a la carreterade Manresa. El despreniment va provocar que algu-nes pedres i part del mur ensorrat caiguessin al dar-rere del pati d’aquest establiment. Malgrat les des-trosses materials i l’aparatositat de l’accident no hiva haver ferits.

El despreniment va destrossar per completla part de darrera del Bar Restaurant el Tossal, on estrobava la cuina. Tal i com explica BartoloméGonzález, propietari de l’establimet “la cuina haquedat totalment destrossada i ara com ara nopodem pas obrir l’establiment”. González -que en el momentdel despreniment es trobava al local- ha reconegut que “l’en-surt va ser molt gran” i reconeix que veu “difícil” tornar aobrir el negoci “tenint en compte el que ha passat”.

Tot i que les causes exactes de l’esfondrament encaraestan per determinar, es podrien trobar en la filtració d’aigua

Imatge del mur ensorrat

Obres de reparació del mur

Solsona Josep M. Montaner Reig

Cau el mur de contenció de darrere el BarRestaurant el Tossal

Estat en que va quedar la cuina del Bar-Restaurant el Tossal

l’ensorrament i apuntalar el mur de contenció del marge.A més, es dóna la coincidència que el mateix mur ja va

caure fa uns anys quan es va urbanitzar l’espai per construir-hiuna sala de festes. En aquella ocasió, segons recorden algunsveïns, el mur es va enfonsar, per sort, el dia abans de la inaugu-ració de la sala de festes.

provocada per l’acumulació de la neu que va caure els diesprevis. L’aigua s’hauria filtrat per darrera el mur de contencióprovocant que s’estovés la terra del marge, es desprengués laparet de formigó i al final en cedís una part.

Josep Antoni Pelegrina, regidor de Governació del’Ajuntament de Solsona, va explicar al Celsona que “un copes va tenir constància de l’accident, la Policia Local va pre-sentar-se al lloc dels fets”. Un cop allà, segons explica Pelegri-na, “un dels propietaris on es troben els terrenys afectats elsva comentar que ja havia iniciat els passos pertinents percontactar amb els pèrits i per prendre les mesures adients enaquests casos”. Tot i això, Pelegrina explica que des de l’Ajun-tament “ja ens hem posat en contacte amb els propietaris afec-tats per tal d’estudiar la situació i buscar una solució”.

Per altra banda, aquesta setmana ja s’han realitzat di-verses obres a la zona per tal de retirar la runa que va produir

6 455 - Divendres, 24-2-2006

Rural’06 Ramon Estany

Solsona, 14 de febrer de 2006.- El Centre Tecnològic iForestal de Solsona va acollir el passat dimarts la primera tro-bada de Rural’06 per analitzar el paper de la caça com a activitatrural. La jornada va comptar amb una vintena d’assistents ambun origen divers, entre caçadors, universitats, pagesos, asso-ciacions de defensa forestal i administracions, que van apostarper potenciar els beneficis de l’activitat cinegètica per al man-teniment del territori i invertir l’actitud de reprovació estesaentre la societat catalana.

Domènec de Vargas, president de la Federació Catalanade Caça, creu que “cal acostar la caça a la societat, ja que ésuna gran desconeguda, i és necessari donar a conèixer les con-seqüències positives d’aquesta activitat sobre el medi natural,com són la recuperació d’hàbitats i espècies, la gestió del terri-tori, el control de la fauna perjudicial o el manteniment de pistesforestals”. Creu que s’ha d’incidir sobretot en l’educació delsmés joves (a través d’activitats pedagògiques a les escoles decapacitació agrària, les de natura, colònies o agroturisme). Enaquest sentit, és molt reveladora l’enquesta que ha elaborat laFederació Catalana de Caça sobre 110 nens d’entre 10 i 14 anysen la qual, segons Vargas, es va detectar que un 40% desconei-xien totalment el tema de la caça.

En la mateixa línia parla Ricard Casanovas, cap d’Àread’Activitats Cinegètiques del Departament de Medi Ambient iHabitatge, qui creu que “és necessari concebre el caçador coma un gestor del territori i canviar la mala premsa que té”, unaimatge que, juntament amb el canvi d’hàbits de les persones,ha fet perdre prestigi a aquesta activitat.

La segona trobada del‘FÒRUM PEL DIÀLEG DE

CAÇA I CAÇADORS’,tindrà lloc a Solsona, 25 de març de 2006

L’alcalde de Solsona, Jordi Riart, inaugurant la trobada

Un 40% dels nens entre 10 i 14 anys ignoren els beneficis de la caça

Vargas: “La caça és una desconegudaque cal acostar a la societat”

Demanen concebre el caçador com un “gestor del territori” i elaborar un Règim Intern de Caçadors

Regular la conducta dels caçadors

Les conseqüències d’aquesta mala imatge s’han fetnotar: l’any 1993 hi havia 100.000 llicències de caça, mentre queactualment n’hi ha unes 85.000 aproximadament. Casanovascreu que es poden aprofitar les potencialitats de la caça com aeina adequada per cuidar l’hàbitat i que és necessari dissenyarun pla de caça adequat a la realitat (censos o planificació) icomptar amb assessorament tècnic. Actualment l’activitat ci-negètica està regulada pel Codi de Bones Pràctiques, però almateix temps, Rural’06 assegura que és necessari promoure laconducta ètica de tots els caçadors, una espècied’autodisciplina pròpia que es podria sistematitzar en un Rè-gim Intern de Bona Conducta o Ètica, pensada per millorar laimatge externa.

El debat de Solsona va posar sobre la taula també lanecessitat de comptar amb suport i assessorament tècnic perobtenir certificació de qualitat cinegètica. D’aquesta manera,segons Rural’06, podem aconseguir una caça sostenible querepercuteixi sobre el territori.

7455 - Divendres, 24-2-2006

Rural’06 Ramon Estany

ENTITATS CONVOCADES: Ajuntament de Solsona; Grup de Natura del Solsonès; ADF Solsonès; Associació Catalana de Municipis; Centre de la Propietat Forestal; ConsellComarcal del Solsonès; Centre Tecnològic Forestal de Catalunya; DARP; Departament de Medi Ambient; Escola de Capacitació Agrària del Solsonès; Federació de Municipisde Catalunya; Patronat Català Pro Europa; Plataforma en Defensa del Solsonès; CEDRICAT; PRODER; Sindic de Greuges; Serveis Territorials Lleida; Unió de Pagesos delSolsonès; Societat de caçadors de Navès; Societat de Caçadors de Solsona; Forestal Catalana; Fauna Silvestre UdL; Federació catalana de caça; Federació Territorial decaça de Lleida; GEPEC; IPCENA; DEPANA; i Federació ADF Bages.

“És necessari donar a conèixerles conseqüències positivesd’aquesta activitat sobre elmedi natural com són larecuperació d’hàbitats iespècies, la gestió del territori,el control de la faunaperjudicial, el manteniment depistes forestals”, afirma elpresident de la FederacióCatalana de Caça.

Els beneficisde la caça a debat:

Rural’06 ha organitzat amb èxitla primera trobada sobre Caça i

caçadors. Destaca la importànciade mantenir l’activitat cinegètica

a les àrees rurals i proposa crearun Règim Intern de Bona

Conducta per caçadors.

Ricard Casanovas, delDepartament de MediAmbient i Habitatge,

assegura que ésnecessari promoure la

conducta ètica de tots elscaçadors, una espècie

d’autodisciplina pròpiadel sector.

D’àmbit territorial català cerca:

TÈCNIC ENCONSTRUCCIÓ

per cap d’obres d’edificacióRetribució en funció vàlua, experiència i capacitat

Interessats envieu C.V. a l’e-mail:[email protected]

EMPRESA CONSTREMPRESA CONSTREMPRESA CONSTREMPRESA CONSTREMPRESA CONSTRUCTUCTUCTUCTUCTORAORAORAORAORA

8 455 - Divendres, 24-2-2006


El registre de la Propietat i l’Oficina Liquidadora deSolsona s’han traslladat aquesta setmana a unes noves depen-dències, a l’Avinguda dels Països Catalans, a peu de carrer, imolt més accessibles, deixant les antigues oficines on han es-tat els darrers 20 anys, ja que aquestes se’ls havien quedatpetites, i ja no sabien on guardar la immensa documentació dequè disposen. La titular del Registre de Solsona, Virginia Salto,ha destacat que la de Solsona és una oficina amb una activitatmolt intensa, en proporció superior a la que li correspondria perpoblació.

La nova oficina, ha guanyat en espai i comoditat, i aques-ta setmana, les sis persones que hi treballen encara estavenajustant els telèfons, faxs i ordinadors al nou arxiu, per posar-loa ple rendiment. Façana exterior de la nova oficina

Detall de l’interior del nou registre.

El Registre estrena oficina nova

9455 - Divendres, 24-2-2006

Comarca Ramon Estany

L’empresa de telecomunicacions Iberbanda, especialit-zada ta en serveis d’accés a internet i telefonia fixa via ràdio, hainstal·lat equips d’emissió d’internet i telefonia fixa al centre detelecomunicacions de Tràdia al cim de la serra de Pinós. Ambaquesta aposta els veïns de Pinós podran accedir a serveisd’internet amb velocitats des de 250Kbps fins a 2Mbps i con-nexions simètriques -que permeten transferir dades amb la ma-teixa velocitat d’entrada que de sortida-.

A més, des d’aquest punt estratègic es podrà donarservei a Pinós i a gran part dels municipis veïns com La Molso-sa, Llobera, Riner o Torà. Segons Pere Garriga, tinent d’alcaldede l’Ajuntament de Pinós, es preveu que “en breu Iberbandacomenci a comercialitzar aquests serveis”. Els tècnics de l’em-presa van començar a instal·lar els equips a la torre de comuni-cacions de Tràdia la setmana passada i en aquests momentss’estan fent les proves de funcionament necessàries.

Les tarifes de connexió estaran, segons comenta Garri-ga, al voltant dels 39 euros al mes per una línia d’internet debanda ampla i una connexió simultània de telefonia fixa. Enaquest sentit Garriga creu que només a Pinós hi haurà “més

Iberbanda aposta per PinósEls veïns podran connectar-se a internet via ràdio

d’una cinquantena llarga de veïns interressats a contractaraquest servei”.

De moment el sistema via ràdio emprat per Iberbandaés l’anomenat LMDS, tot i que més endavant està previst im-plantar el sistema Wimax, actualment en fase de proves.

Torre de telecomunicacions de Tràdia a Pinós

10 455 - Divendres, 24-2-2006

Sant Llorenç Dolors Pujols

L’Agrupament Escolta i els pintorslocals disposen de nous espaisLes dues entitats, que feia anys que reclamaven un espaiamb condicions, disposen de dues de les sales del’Ajuntament vell, recentment reformades

L’Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys ha cedit dues sales del’edifici de la Casa de la Vila on s’ubicava anteriorment el consistori a duesentitats que portaven anys demanant un espai amb condicions. Per unabanda els pintors locals, « la taca » disposen de la sala del primer pis i perl’altra, l’Agrupament Escolta Vall de Lord, entitat que treballa amb unaquarentena de menuts i joves s’ubicaran a la planta superior de l’edifici(l’antiga sala de plens). L’Agrupament Escolta, fins el passat curs, s’ubicavaa “Cal Cametes”, edifici que és propietat de la parròquia i que es troba enmolt mal estat. En vista d’això, els responsables aquest mateix curs vandecidir abandonar l’edifici i fins ara les activitats les han anar duent a termeen diferents espais de manera provisonal.

AgraïmentEn nom del Maurici Tarrés i del

Francesc Vila, perduts a Vilamala el pas-sat dissabte 11 de febrer i davant la im-possibilitat d’agrair personalment a ca-dascuna de les moltes persones que vancol·laborar, agraeixo la col·laboració atothom qui va fer posible que tot quedésen un ensurt.

Ramona Baliellas Ribera

Autocar per anaral Carnaval deSolsona

L’Ajuntament de Sant Llorenç posaa disposició del jovent major de 16 anysque ho desitgi un autocar per assistir alCarnaval de Solsona el proper dissabte 25.L’autocar sortirà a les 6 de la tarda de laPlaça del Mur i la tornada serà a les 6 de lamatinada des de l’estació d’autobusos deSolsona. El preu simbòlic és d’un euro i lesinscripcions es poden realitzar a les ofici-nes municipals de 9 del matí a la 1 del migidao de 4 a 7 de la tarda. També hi ha la possi-bilitat d’inscripció uns minuts abans de lasortida a la mateixa Plaça del Mur. Aquestainiciativa de l’Ajuntament és el tercer anyque es realitza.

Petit incendi alcremador

El passat dissabte 18 de febrer hi vahaver un petit incendi al costat del cremadorde Sant Llorenç de Morunys on hi van haverd’intervenir els bombers, que el van apagaramb facilitat.

Recollidad’ampolles decava

Dissabte passat, dia 18de Febrer, l’Agrupament Escol-ta Vall de Lord, com ja fa unabona pila d’anys, va fer una re-collida d’ampolles buides decava (i que no eren de cava tam-bé): es van recollir erròniamentunes ampolles que no les havi-en deixat per a l’Agrupament iper això des de l’equip de capsaprofiten aquestes quatre rat-lles per demanar disculpes i tam-bé per agair a tothom qui hi hacol·laborat un any més. Es vanrecollir gairebé 1.200 ampollesde cava, xifra lleugerament infe-rior a la de l’any passat.

Edifici on s’ubicava l’ajuntament de Sant Llorenç

OLIUS

El Ple de l’Ajuntament en sessió ex-traordinària duta a terme el dia 27-10-2005 va aprovar definitivament elprojecte de “Soterrament de les xar-xes de serveis del Pi de Sant Just”redactat per l’enginyer RaimonGuitart García.


LLADURS

El Ple de l’Ajuntament, en sessió del dia 9 defebrer de 2006, ha aprovat inicialment el plec declàusules administratives particulars per a la con-tractació de l’obra “Enquitranat del camí ruralque uneix la parròquia de Timoneda amb el camírural de Solsona a Cambrils”. Pressupost:64.026,90 euros. Termini d’execució: 2 mesos

es necessitaAUXILIAR

ADMINISTRATIU

Envieu currículum a

GESTORIA CASALSAv. Cardenal Tarancon, 5

25280 SolsonaTel. 973 48 16 75

[email protected]

11455 - Divendres, 24-2-2006

Comarca Consell Comarcal

LA BOTIFARRAdel GEGANT

BOIGELABORATS CÀRNICS

C. Castell, 35Tel. 973 48 11 67SOLSONA

LA BOTIFARRA delGEGANT BOIG

Carnaval 2006 - SOLSONA

A partir del divendresdia 17 de febrer, ja podràs tornar

a gaudir de la botifarra del Gegant Boig

Ingredients: Carn magra, escalivada de pebrot i albergínia, mongeta petita i tonyina.

C. Sèquia n.24Tel. 93 873 51 84

MANRESA

Ctra. de Torà, 26Tel. 973 48 12 90

SOLSONA

Ctra. de ManresaEd. Piscis baixos

Tel. 973 48 20 55 - Fax. 973 48 08 26SOLSONA

[email protected]

La Casa de l'EmbotitLa Casa de l'EmbotitLa Casa de l'EmbotitLa Casa de l'EmbotitLa Casa de l'Embotit

Quatre han estat els primers afortunats de la travessacomarcal organitzada conjuntament entre el Consell Comarcaldel Solsonès i la UBIC de Solsona. La travessa, que acumulavaun pot de 200 euros, serà repartida entre els quatre encertantsen forma de vals de compra que podran gastar en les més decent botigues i establiments comercials de la UBIC.

Els encertants, que han manifestat el seu recolzament ala idea, ja que fomenta l’esport local i l’afició cap aquest, con-fessen que els resultats de la jornada passada van ser pocprevisibles.

Les travesses, que són gratuïtes i es poden trobar endiversos bars de Solsona i Sant Llorenç de Morunys, s’han devalidar al Consell Comarcal del Solsonès, i posen en joc cadasetmana 100 euros en vals de compra dels establiments de laUnió de Botiguers i Comerciants de Solsona. Segons ha expli-cat el responsable d’Esports, Albert Muntada, “en la passadajornada hi varen participar unes seixanta travesses, i en només3 setmanes de joc se n’han fet més de cent, bona part de lesquals no estan implicades en la Lliga comarcal, fet que avalal’interès social de la iniciativa”.

La nova travessa de la Lliga Comarcalja té els primers encertants de la temporada

Només 3 setmanes després d’iniciar-se aquest joc paral·lel a la popular Lliga, 4 afortunats ja han guanyatel pot de 200 euros en vals de la UBIC

12 455 - Divendres, 24-2-2006

El proppassat dimarts 21 de febrer, M. Teresa Ca-nal, diputada pel Solsonès a la Diputació de Lleida vapresentar a les escoles de secundària i batxillerat de lacomarca el concurs “Premis a les Millors Idees Empresa-rials de Joves de les Terres de Lleida”, promogut pel Pa-tronat de Promoció Econòmica de les Terres de Lleida,que compta amb el suport del Servei d’Ocupació deCatalunya i de “la Caixa”, amb la intenció de promoure iincentivar l’esperit empresarial entre els joves lleidatans.

M. Teresa Canal va manifestar que la Diputacióde Lleida ha tingut sempre com a un dels seus objectiusprimordials contribuir al desenvolupament socioeconòmicde les comarques de Lleida i, en aquest sentit la promocióde l’esperit empresarial ha esdevingut com a una de leseines més importants per a la creació d’empreses, ocupa-ció i riquesa.

DESTINATARIS: El concurs va adreçat als nois i noiesque, en l’actualitat, estiguin cursant:Estudiants d’ESOEstudiants de BatxilleratEstudiants de Cicles Formatius (FP)Estudiants d’Escoles de Capacitació AgràriaPer participar-hi, cal formar un grup (amb un màxim de 3estudiants per grup).

PREMIS: Un ordinador personal per cada alumne delgrup guanyador i un altre per al centre representant.

TERMINIS: La data límit d’admissió dels treballs és eldia 30 de juny de 2006.

Comarca M.Teresa Canal, Diputada provincial per al Solsonès

Presentació del Concurs“Fes empresa a

l’Institut” als centres desecundària del Solsonès

El Ple Ordinari de la Corporació celebrat el proppassatdivendres dia 17 de febrer, ha aprovat la signatura d’un conve-ni de col·laboració entre la Corporació i el Consorci per a laNormalització Lingüística donat que ambdues Institucions com-parteixen la voluntat de promoure l’ús del català com a llenguapròpia i oficial de Catalunya.

En aquest sentit volen col·laborar per tal d’impulsar elprocés de normalització lingüística i oferir als ciutadans tots elsserveis lingüístics necessaris a través dels serveis comarcalsde català en l’àmbit d’actuació de la Diputació de Lleida.

La Diputació potencial’ensenyamenti l’ús del català

Mitjançant un conveni de col·laboracióamb el Consorci de Normalització Lingüística

per valor de 66.000 euros

CLARIANA DE CARDENERAprovació definitiva del pressupost per al 2006A continuació es fan públics el pressupost resumit per capí-tols, la plantilla orgànica i la relació dels llocs de treball.

Pressupost de despesesDespeses de personal ..................................... 48.700,00 eurosDespeses en béns corrents i serveis .............. 86.800,00 eurosTransferències corrents .................................. 19.170,00 eurosInversions reals ............................................ 136.500,00 eurosPassius financers .............................................. 2.404,05 eurosTotal ............................................................ 293.574,05 euros

Pressupost d’ingressosImpostos directes ........................................... 97.121,37 eurosTaxes i altres ingressos ..................................... 3.600,00 eurosTransferències corrents .................................. 97.198,43 eurosIngressos patrimonials ........................................ 200,00 eurosTransferències de capital ................................ 95.454,25 eurosTotal ............................................................ 293.574,05 euros

PLANTILLA ORGÀNICA1. Personal funcionariL’Ajuntament de Clariana de Cardener està exempt delmanteniment de la plaça de secretari interventor d’habilitacióestatal.2. Personal laboralNúm. de llocs: 2Denominació del lloc de treball: auxiliars administratius

RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL1. Auxiliar administratiu. Grup D. Contracte indefinit. Ana MariaPaloma Hernández Sánchez2. Auxiliar administratiu. Grup D. Vacant.


13455 - Divendres, 24-2-2006

14 455 - Divendres, 24-2-2006


Relatiu a la convocatòria del concurs de mèrits per a laprovisió d’un lloc de treball de secretari/ària del Servei d’As-sistència Tècnica del grup de personal funcionari (interí) delConsell Comarcal del Solsonès, que és comprès a l’oferta pú-blica d’ocupació de l’any 2006.

BASESEl lloc de treball de secretari/ària del Servei d’Assistèn-

cia Tècnica està classificat com de personal funcionari d’habi-litació estatal. Estant vacant aquesta plaça, es cobrirà per unfuncionari interí fins que es cobreixi pel sistema reglamentari.El lloc de treball és de caràcter continu, amb jornada completa,en el quadre de llocs de treball del Consell Comarcal delSolsonès, i té dotació de crèdit al pressupost de l’any 2006.

Les funcions que té assignades el lloc de treball són les se-güents:- les funcions que la legislació atribueix al secretari-interventoramb habilitació nacional, pel que fa als ajuntaments de la co-marca del Solsonès que s’acullin al Servei d’Assistència Tèc-nica.- control i seguiment d’expedients administratius, concursospúblics i contractació administrativa.- assessorament en aspectes jurídic-administratius ieconòmicofinancers- assessorament en matèria de planejament, gestió i disciplinaurbanística i en matèria d’autoritzacions, llicències i comunica-cions ambientals- seguiment de diaris oficials i de legislació en general- altres tasques pròpies de secretaria

Les condicions que s’exigeixen als aspirants per a ocuparaquest lloc de treball són les següents:

Ser ciutadà espanyol o d’un altre país de la ComunitatEuropea. Haver complert 18 anys abans de finalitzar el terminide presentació d’instàncies. Estar en possessió del títol deLlicenciat en Dret, Llicenciat en Ciències Polítiques de l’Admi-nistració, Llicenciat en Sociologia, Llicenciat en Administraciói Direcció d’Empreses, Llicenciat en Economia o Llicenciat enCiències Actuarials i Financeres. No estar inhabilitat per sen-tència ferma per a l’exercici de funcions públiques, ni haverestat separat del servei de cap administració pública

Estar en possessió del títol de nivell C de català o certi-ficat equivalent. En cas contrari s’establiran les proves oportu-nes per a valorar el nivell. Tenir del carnet de conduir B1 idisposar de vehicle propi

El barem de mèrits per a la selecció, mitjançant concurs,de la persona que s’ha de contractar per a ocupar aquest llocde treball, és el següent:

a) Per haver treballat en l’administració local fins a 8punts, amb una puntuació de 1 punt per trimestre treballat

b) Per haver desenvolupat funcions relacionades ambel lloc de treball a ocupar fins a 6 punts, amb una puntuació d’1punt per funció coincident

c) Estudis de dret local, urbanístic, medi ambiental ohisenda local amb una puntuació d’1 punt per cada 50 horeslectives, amb un màxim de 4 punts

d) Per la realització de cursos de formació i perfecciona-ment, jornades, seminaris i publicacions relacionats directa-ment amb les funcions encomanades al lloc de treball, fins a 1punt en funció de la següent valoració:

- Cursos de menys de 10 hores, 0,15 punts per curs- Cursos de 10 o més hores, 0,3 punts per curse) Per a cursos de coneixements bàsics d’ofimàtica o

internet fins a 1 punt, amb una puntuació de 0,3 punts per acada 10 hores lectives

f) Per altres mèrits al·legats i estudi conjunt del currícu-lum de l’aspirant a l’objecte d’una més bona adequació entreels aspirants i la plaça/lloc a cobrir, valorats lliurament pel Tri-bunal i fins a un màxim d’1 puntPuntuació màxima dels mèrits esmentats: 25 punts.Les sol·licituds per a prendre part en la convocatòria d’accés allloc de treball es presentaran al registre del Consell Comarcaldel Solsonès.

Del Consell Comarcal del Solsonès sobreprovisió d’un lloc de treball

Aquesta setmana el DOGC ha publicat l’edicte

Educació reunifica la zonaescolar rural al Solsonès

La contínua modificació de les necessitats dels ser-veis d’escolarització aconsella adequar les estructures edu-catives a la canviant realitat social i demogràfica.

En aquest sentit, s’ha considerat convenient la cre-ació d’una nova zona escolar rural al Solsonès, que ja ha-via existit amb anterioritat.

Vistos els informes de la Inspecció d’Educació i elsacords dels corresponents consells escolars dels col·legisd’educació infantil i primària que integren aquesta zonaescolar rural, a proposta de la Direcció General de CentresEducatius, es crea la zona escolar rural El Solsonès, ambseu a l’edifici dels serveis educatius, carrer de FrancescRibalta, s/n, de Solsona, per fusió de la zona escolar ruralEl Solsonès Nord, i la zona escolar rural El Solsonès Sud.

La zona escolar rural, la integren els centres educa-tius públics següents:

CEIP de la Coma, de la Coma i la Pedra, CEIP deLladurs, CEIP Aiguadora, de Navès, CEIP de Freixinet deSolsona, de Freixinet (Riner), CEIP d’Ardèvol, de Pinós,CEIP de Llobera, CEIP de Sant Climent, de Sant Climenç(Pinell de Solsonès), CEIP de Tuixent, de Josa i Tuixén (AltUrgell) i CEIP d’Ogern, de Bassella (Alt Urgell).

Els efectes acadèmics i administratius es conside-raran a partir de l’inici del curs escolar 2005-2006.

15455 - Divendres, 24-2-2006

Oliana Maqrcel Ribera - Fotografies: Arxiu Marcel Ribera

Per Nadal vaig fer un article dedi-cat a la controvèrsia que hi ha sobre lespeces del Museu Diocesà de Lleida. Vaigacabar l’article dient que, “pels cristiansde base era un exemple molt dolent aixòde que els representants d’una mateixareligió obrissin una polèmica sobre unesantigues peces religioses. I vaig recor-dar que, al cap i a la fi, eren uns objectesterrenals”.

M’adono que la polèmica continuai de quina forma! Sembla que va per llarg,en especial en aquests moments en quèalgunes persones rellevants de la nostrasocietat fan declaracions que no són pre-cisament roses en favor del Diocesà. Non’esmentaré cap, em refereixo a exemplesde Catalunya. Tothom sap de qui o dequines persones parlo; alguns mitjans decomunicació han tret escrits dedicats a lespersones que posen pals a les rodes decarro. Escrits que ens avisen que estiguema l’aguait, perquè a casa nostra hi ha per-sones que quan fan declaracions afavo-reixen que l’art del Diocesà marxi.

Un altre exemple pot ser aquest:Una dura carta al bisbe de Lleida d’un delspromotors de la segregació, capellà deMontsó. El canonge i rector de Montsósembla que hi veu “interès nacionalistaper l’art”.

I com que el foc de les declaraci-ons i contradeclaracions no estava prouencès, enmig de tot aquest afer, ens assa-bentem que a “Madrid subhasten una imat-ge gòtica procedent d’Aragó. L’esculturadata del segle XV, de pi policromat, i és de

l’Escola espanyola. Representa SantaAnna, la Verge i el Nen. El preu de sorti-da, 15.000 euros. L’Assessor jurídic delbisbat de Lleida, mossèn Josep Casanova,va dir que era“una mostra de com cuidaAragó les seves peces d’art”.

Cal pensar que, si es porta a termeaquest fet, serà un precedent que suposoque tots els llocs, per petits que siguin,tindran tot el dret del món a reclamar els“seus béns”.

Cal pensar que si tots som germans(almenys això ens van ensenyar als semi-naris, aquests que ens hi vam passar moltsanys estudiant) s’utilitzarà la mateixa me-sura per a tots.

Tan sols a tall d’exemple, cal re-cordar que el Museu Nacional d’Art deCatalunya és ple de joies, moltes de lesquals procedeixen de la diòcesi d’Urgell.

No oblidem que, els que vivim enpobles petits també hi tenim molt a dir, en

En aquests moments ja es pot dir que estem celebrant el Carnaval. Aquí tenim algunes de les persones quedurant el carnaval de l’any passat van “treballar” perquè la resta poguessin gaudir plenament d’aquells diesd’esbarjo. Properament sortiran les imatges d’enguany.

La mateixamesura per atothom

aquest afer. Com a exemple, permeteu-medir que a la nostra Vila d’Oliana ens agra-daria lluir en alguna ocasió “una granpedra trobada al Castell”, era anome-nada Ara Romana; i, posats a demanar,també ens agradaria poder lluir un “En-censer” del Castell, que actualment formapart d’un museu molt important deCatalunya.

Per demanar que no quedi, ningúno té dret a ofendre’s quan un petit nuclide població reclama alguna peça que enèpoques passades va “marxar” del pobleper omplir les vitrines d’aquells museusde les ciutats.

Cal mesurar tots aquests actes perigual, de no fer-ho així, el diccionari ens ex-plica detalladament què vol dir discriminació.

NOTA: Aquest article és escrit atítol personal. No com a Vice-president(càrrec que tinc actualment) de: “ l’Asso-ciació: Oliana, art història i Cultura”.

Envieu-nos les vostrescròniques, opinions,escrits... abans del

DIMECRES al migdiaa la nostra bústia decorreu electrònic o

porteu-losa la nostra oficina

[email protected]

16 455 - Divendres, 24-2-2006

Consell de la Gent Gran de Catalunya

El Consell de la Gent Gran de Catalunya i el Departament de Benestar iFamília convoquen les entitats i organitzacions sectorials del Solsonès a lapresentació del 5è Congrés Nacional de la Gent Gran. L’objectiu d’aquestatrobada és informar les associacions que representen la gent gran de la comar-ca sobre els continguts, funcionament i forma de participació del Congrés quetindrà lloc a Barcelona els dies 4, 5 i 6 d’octubre de 2006.

La trobada amb les entitats de la comarca és la primera de les terres deLleida i es realitzà el dijous dia 23 de febrer a les 11h00, al Consell Comarcal delSolsonès. L’acte el presidí el Sr. Tomas Pujol, Director de Serveis Territorials aLleida del Departament de Benestar i Família, el Sr. Joan Serra i Caball, Presi-dent del Consell Comarcal del Solsonès, i comptà amb la presència de JosepPons, membre del Consell Consultiu de la Gent Gran del Consell Comarcal delSolsonès, i Josefina Ribé, representant de la Comissió Executiva del Consellde la Gent Gran de Catalunya.

La presentació al Solsonès forma part d’una sèrie de 44 actes que elDepartament de Benestar i Família i el Consell de la Gent Gran de Catalunya orga-nitzaran per presentar el 5è Congrés Nacional de la Gent Gran arreu del país.

HI PARTICIPEN:Sr. Tomas Pujol, Departament de Benestar i Família.Il·lm. Sr. Joan Serra, President del Consell Comarcal del Solsonès.Sra. Josep Pons, Consell Consultiu de la Gent Gran del Consell Comarcal delSolsonès.Sra. Josefina Ribé, representant de la Comissió Executiva del Consell de la GentGran de Catalunya.LLOC: Consell Comarcal, Dòminics, 14 (Palau Llobera) Solsona.DATA: 23 de febrer de 2006HORA: 11h00

El Consell de la Gent Gran de Catalunya (CGGCat) és l’òrgan consultiu i departicipació del Departament de Benestar i Família que assumeix la màximarepresentació de la gent gran de Catalunya davant de les institucions, en rela-ció amb totes les qüestions que siguin d’interès i, especialment, en el segui-ment del acords del congressos nacionals de la gent gran.

Més informació: Oficina del 5è Congrés Nacional de la Gent GranTel. 934831031 - E-mail: [email protected]

Acte de Presentacióal Solsonès del Cinquè Congrés

Nacional de la Gent Gran


GUIXERSAtès que el Ple celebrat el 28 d’octubrede 2005 va aprovar de forma inicial el pro-jecte restauració de l’Església de Sisquer,redactat per l’arquitecte tècnic JaumeCuadrench i Bertran, i promogut peraquest Ajuntament, amb un pressupostd’obra de 43.900 euros. El Ple de l’Ajun-tament de Guixers acorda per unanimitat:aprovar de forma definitiva el projecterestauració de l’Església de Sisquer.

GUIXERSAprovació definitiva del pressupost pera l’exercici 2006Pressupost de despesesDespeses de personal .............. 31.000 eurosDesp. en béns corrents i serveis81.950 eurosDespeses financeres ..................... 150 eurosTransferències corrents ........ 9.120,70 eurosInversions reals ................. 391.803,48 eurosPassius financers .................. 3.606,08 eurosTotal ................................ 517.630,26 euros

Pressupost d’ingressosImpostos directes ............... 47.865,99 eurosImpostos indirectes .............. 2.000,00 eurosTaxes i altres ingressos ......... 4.000,00 eurosTransferències corrents ...... 57.684,23 eurosIngressos patrimonials ......... 7.105,44 eurosTransferències de capital .. 398.974,60 eurosTotal ............................... 517.630,26 euros

PLANTILLA ORGÀNICA1. Personal funcionari L’Ajuntament de Gui-xers està exempt del manteniment de la plaçade secretari interventor d’habilitació estatal.2. Personal laboral Núm. de llocs: 2Denominació del lloc de treball: auxiliars ad-ministratius

RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL1. Auxiliar administratiu. Grup D. Contracteindefinit. Montserrat Albacete i García.2. Auxiliar administratiu. Grup D. Vacant.

GUIXERSPer acord de Ple de l’Ajuntament de Gui-xers, de data 27 de gener de 2006, s’haaprovat inicialment el Plec de ClàusulesAdministratives Particulars i de Prescrip-cions Tècniques que ha de regir al con-tracte d’obres per procediment obert mit-jançant concurs.

Objecte del contracte: neteja de cunetes,pavimentació de 3,2 km de camí, pintarels laterals i arranjament de blandes exis-tents en el camí pavimentat en fases an-teriors. Termini d’execució: sis mesos.Pressupost base de licitació.Import total: 151.700,80 euros.

Jornada de Transferència Tècnològica

Des de l’Escola de Capacitació Agrària del Solsonès volem avisar lespersones interessades a assistir a la Jornada de Transferència Tècnològicasobre PREVENCIÓ D’INCENDIS FORESTALS A ESCALA TERRITORIAL.GESTIÓ DEL BOSC I ALTRES MESURES DE CONTROL DE COMBUSTI-BLES, prevista per al proper dia 28 de febrer, que per qüestions de tipusorganitzatiu ajornem la seva realització a la tardor, època en que a través de lespàgines d’aquesta revista donarem difusió a les dates de realització.

Escola de Capacitació Agrària

17455 - Divendres, 24-2-2006

CTFC

El CTFC va organitzar els dies 17 de ge-ner i 14 de febrer les primeres jornades sobreassistència domiciliària “CUIDA’T PER PODER-LOS CUIDAR”. Aquesta acció s’ha desenvo-lupat dins del Pacte Territorial per a l’Ocupacióde les Terres de Lleida.

El dia 17 de gener va parlar la fisiotera-peuta del CAP de Solsona, Carme Blázquez,sobre tècniques de mobilització a pacients. Laponent va destacar la importància que tenenels aspectes ergonòmics a l’hora d’atendre elsmalalts amb la finalitat que el cuidador no patei-xi en el desenvolupament d’aquesta tasca.

El dia 14 de febrer Lídia Jiménez i RosaBaró del PADES (Programa d’atenció domicili-ària i Grup de Suport) van explicar la importàn-cia del tracte psicològic als malalts i familiarssense que perdin la seva identitat, i van desta-car la importància de les qualitats humanes en aquest tipus deservei.

Des del CTFC es creu important informar i formar lespersones que vulguin dedicar-se professionalment en aquestaàrea, ja que la demanda en la cura de persones malaltes odepenents cada vegada és major i s’ha de començar a planificari millorar els serveis destinats a cobrir-la.

Les ponents van destacar la importància de donar unsserveis de qualitat a malalts al propi domicili, promocionant un

Jornades sobre Assitència Domiciliària:“Cuida’t per poder-los cuidar”

estat de benestar i aconseguint la màxima dignificació a la qualtot ésser humà té dret.

La gran majoria del assistents a les jornades (45 perso-nes) es dediquen o volen dedicar-se a aquesta nova ocupació.La resta de participants tenen familiars a càrrec que necessitende cures especials.

Tots els assistents en general van valorar les jornadesper la seva utilitat i per la professionalitat dels ponents i handemanat realitzar monogràfics més concrets i especialitzats.


TREBALL I INDÚSTRIA dóna publi-citat a les subvencions atorgadesdurant l’any 2005 relatives al’execució d’obres d’instal·lació peral subministrament d’energiaelèctrica en el medi rural en el Plad’electrificació rural de Catalunya(PERC-2005)

Olius: 36.000,00 euros. Finalitat: obresd’instal·lació per al subministramentd’energia elèctrica en el medi rural en elPla d’electrificació rural de Catalunya.Consell Comarcal del Solsonès:68.398,00 euros.Obres d’instal·lació per al subministra-ment d’energia elèctrica en el medi ruralen el Pla d’electrificació rural deCatalunya.Consell Comarcal del Solsonès: 8.577 euros.

Obres d’instal·lació per al subministra-ment d’energia elèctrica en el medi ruralen el Pla d’electrificació rural deCatalunya.

Lladurs: 10.000 euros. Obres d’instal·lacióper al subministrament d’energia elèctri-ca en el medi rural en el Pla d’electrifica-ció rural de Catalunya.

Llobera: 18.000 euros. Obres d’instal·lacióper al subministrament d’energia elèctri-ca en el medi rural en el Pla d’electrifica-ció rural de Catalunya.Pinós: 30.000 euros. Obres d’instal·lacióper al subministrament d’energia elèctri-ca en el medi rural en el Pla d’electrifica-ció rural de Catalunya.Guixers: 50.000 euros. Obres d’instal·lacióper al subministrament d’energia elèctri-ca en el medi rural en el Pla d’electrifica-ció rural de Catalunya.

TREBALL I INDÚSTRIA dónapublicitat a la concessió desubvencions per aldesenvolupament del programad’inserció laboral de personesamb disminució i persones ambdificultats d’inserció laboralper a l’any 2005

Subvencions atorgades per un importigual o superior a 3.000 euros, corres-ponents a la convocatòria per a l’any2005, relatives a les accions de pro-moció i difusió del programa d’inser-ció laboral de persones amb disminu-ció i persones amb dificultats d’in-serció laboral.Beneficiari: Fundació Volem Feina.Quantitat concedida: 3.706,80 euros

18 455 - Divendres, 24-2-2006

CTFC

El proper dimarts dia 28 es farà al CTFC una taularodona sobre conciliació laboral i familiar al món rural. Apartir de les 17 hores hi haurà una presentació a càrrec dela senyora Montse Albacete, regidora de Sanitat, Benes-tar i Família de l’Ajuntament de Solsona.Margarita Artali Serrat, consultora i experta en conciliació familiar, faràuna xerrada sobre conciliació entre la vida laboral i fami-liar a les empreses. Maribel Bella, del Punt d’Informació iAtenció a les dones, parlarà sobre les necessitats deconciliació entre la vida laboral i familiar al Solsonès.

A continuació, es farà una taula rodona en laqual hi participaran Margarita Artal i Serrat (Artau Políti-ques d’Igualtat), Maribel Bella Orrit (PIAD), Sandra Oli-va Cabezas (Tècnica de l’OTC. Teletreball de la xarxa deTelecentres de Catalunya) i Maria Díaz Manzano (Presi-denta de l’Associació de Dones del Solsonès).

Aquesta taula rodona es fa amb la col·laboracióde l’Associació de Dones del Solsonès, de l’Ajuntamentde Solsona i del Consell Comarcal del Solsonès, en elmarc de les accions del Pacte Territorial per a l’Ocupacióde les Terres de Lleida.

Taula rodona alCTFC sobre la

conciliació laboral ifamiliar al món rural

En el marc d’aquest acord, el passat divendres 17 defebrer, la directora d’Artesania Catalunya participà a la jornadaActivem, Promovem i Parlem de l’Artesania que organitza elCEDRICAT dins de les accions del Pacte Territorial per a l’Ocu-pació de les Terres de Lleida. La directora d’Artesania Catalunyaparticipà amb una ponència sobre el nou marc legal sobre l’Ar-tesania i fou l’encarregada de cloure una jornada que preténservir de reflexió sobre la situació actual de l’artesania en zonesrurals, especialment per a les dones i d’establir-ne les potenci-alitats i determinar els punts dèbils, on cal incidir.

La jornada tingué lloc a la seu del CEDRICAT a Solsonai comptà amb la col·laboració del Patronat de Promoció Econò-mica de les Terres de Lleida i de l’Institut per al Desenvolupa-ment i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran.

CEDRICAT i Artesania de Catalunyapromocionaran l’artesania de les zones rurals

Fruit de la reunió que van mantenir Gemma Amat, directora d’Artesania Catalunya, i Imma Pallarès,directora tècnica del CEDRICAT, ambdues entitats signaran un conveni de col·laboració per a la promoció i

desenvolupament de l’artesania en zones de muntanya

CEDRICAT

Gemma Amat, directora d’Artesania Catalunya

En una visita organitzada per l’Ajuntamentd’Olius, dissabte passat els veïns del municipi que hovan desitjar van poder conèixer les instal·lacions i elsprojectes que s’estan duent a terme des del CTFC.

Durant aquest any, el CTFC farà diferents actesper celebrar el seu desè aniversari, entre els quals esvol fer visites de tots els ajuntaments de la comarcaque ho desitgin, a més de jornades de portes obertesen el marc de la Fira de Sant Isidre.

Els veïns d’Oliusvisiten el CTFC

19455 - Divendres, 24-2-2006

CTFC

Aquest dimarts, dia 21 de febrer, s’ha realitzat al CentreTecnològic Forestal de Catalunya una sessió informativa en laqual s’ha presentat el Manual de Sistemes de Gestió: La Qua-litat, el Medi Ambient i la Prevenció de Riscos Laborals a lesPIMES del món rural desenvolupat pel Grup de Qualitat i MediAmbient del CTFC en el context del Pacte Territorial per a l’Ocu-pació de les Terres de Lleida (PTOTLL) per tal d’incentivar eldesenvolupament econòmic i la modernització de la gestió em-presarial a les comarques rurals de Lleida. Aquest Manual, edi-tat en format digital, es va facilitar als assistents en format CDi es pot consultar també a la web http://[email protected]

Després de la presentació es va fer la xerrada Estratègi-es per al creixement i augment de la rendibilitat en la PIME acàrrec del Sr. Fèlix Tobalina, director general de Tobalina

Sessió informativasobre el Manual deSistemes de Gestió

Consulting Group i president de l’Institut Català de Logística,en la qual es van abordar els principals aspectes a tenir encompte per a impulsar canvis en les PIME per tal de modernit-zar-les, fer-les més productives i augmentar els beneficis del’empresa.

La sessió, que va comptar amb l’assistència de nombro-sos empresaris de la comarca del Solsonès i altres comarquesrurals, va ésser valorada molt positivament pels assistents.

Imatge de la sessió informativa

Els ajuntaments han de distribuir l’assig-nació que tenen per aquest concepte en-tre les mancomunitats, les comunitats demunicipis i els consorcis legalment cons-tituïts i, si escau, inscrits al Registre d’enslocals de Catalunya, en els quals partici-pen, i el consell comarcal corresponent.Aquestes assignacions estan destinadesúnicament a sufragar les despeses delsens supramunicipals esmentats.

Annex 1Tram de lliure disposició

Municipi ............................................. EurosCastellar de la Ribera ................... 25.540,16Clariana de Cardener ................... 24.756,53La Coma i la Pedra ....................... 29.410,19Guixers ........................................ 25.542,10Lladurs ......................................... 29.541,56Llobera ......................................... 26.157,91La Molsosa .................................. 25.393,07Navès ........................................... 34.585,57Odèn ............................................ 31.815,67Olius ............................................ 34.838,47Pinell de Solsonès ........................ 28.002,07


Pinós ............................................ 30.491,26Riner ............................................ 32.644,46Sant Llorenç de Morunys ........... 39.814,11Solsona ...................................... 109.253,71

Annex 2Tram destinat al foment de laprestació supramunicipal deserveisMunicipi ............................................. EurosCastellar de la Ribera ..................... 2.611,02Clariana de Cardener ..................... 2.530,91La Coma i la Pedra ......................... 3.006,66Guixers .......................................... 2.611,22Lladurs ........................................... 3.020,09Llobera ........................................... 2.674,17La Molsosa .................................... 2.595,98Navès ............................................. 3.535,75Odèn .............................................. 3.252,58Olius .............................................. 3.561,60Pinell de Solsonès .......................... 2.862,71Pinós .............................................. 3.117,18Riner .............................................. 3.337,31Sant Llorenç de Morunys ............. 4.070,27Solsona ........................................ 11.169,22

GOVERNACIÓ distribueix alSolsonès el Fons de cooperació local de

Catalunya, any 2006Política Territorial iObres Públiques

EDICTE de 2 de febrer de 2006, so-bre acords de la Comissió Territori-al d’Urbanisme de Lleida referentsa diversos municipis.La Comissió Territorial d’Urbanis-me de Lleida, en la sessió de 24 denovembre de 2005, va adoptar, en-tre altres, els acords següents:Aprovar, els expedients de sol·-licitud de construccions i instal·-lacions en sòl no urbanitzable quees detallen a continuació:Rehabilitació interior de la Maso-veria de Pubilló per a la creació dedos allotjaments rurals indepen-dents, situada a la finca el Pubilló, aCanalda, al terme municipal d’Odèn,promoguda per Marc GarrigasaitColomés.Rehabilitació interior de la Casa elCall per a la creació d’un allotjamentrural independent, al terme munici-pal d’Odèn, promoguda per JosepCall Prunés.

20 455 - Divendres, 24-2-2006

La preocupació de l’Escola de Secundària Arrels peruna possible manca d’informació suficient sobre els efectesque pot arribar a produir el consum d’alcohol entre la poblaciójove, ha dut la direcció del centre a tirar endavant un acord ambla Fundació Alcohol i Societat, per tal de conscienciar els alum-nes més joves d’aquests riscos.

Les sessions de treball, amb professionals d’aquestaFundació, dins el marc del projecte Alba, s’han dut a termeaquests dies amb nois i noies d’ESO, ahir a la nit hi havia con-vocada una jornada informativa dirigida als pares.

A més d’explicar algunes experiències negatives amb elconsum de l’alcohol, s’ha impartit també informació sobre as-pectes tècnics com possibles intoxicacions i intoleràncies.Aquest programa, que s’ha realitzat en més de 1500 centres endiverses comunitats autònomes, està avalat pels bons resul-tats obtinguts, segons els quals la majoria dels estudiants par-ticipants mostren canvis d’actitud palpables enfront el con-sum d’alcohol.

L’Escola Arrels inicia unprograma dirigit als joves,

contra el consum d’alcoholLes sessions, dutes a terme aquesta setmana, s’hanenfocat als nois i noies d’ESO, després d’haver-secomprovat el canvi d’actitud davant l’alcohol, dels

joves que ja hi havien participat

Conta contesa l’escola Arrels

El passat dia 14 de febrer es va portar a terme el segonconta contes de l’escola Arrels primària. Aquest cop, va ser acàrrec de Montse Cots i Ferreres. La biblioteca es va omplir degom a gom, com era d’esperar. Des de l’escola volem agrair lacol·laboració de la Montse Cots i, a més a més, a tots els alumnesi pares que fan possible que aquesta activitat es porti a terme.

Educació Escola Arrels

Un dels objectius de la nostra associació és fomentar laigualtat d’oportunitats entre homes i dones i per tant la sensi-bilització de la població sobre aquest tema.

Creiem que tots/es hem de millorar les coses i solventarles desigualtats encara existents, però també es cert, que unpaper clau en aquest canvi el tenen els nens/es. És per aixòque la nostra entitat amb la col·laboració de l’escola Setelsis,Arrels, IES Francesc Ribalta i les ZER, hem posat en marxa unaactivitat que consisteix a portar a les escoles l’exposició “Eldia a dia de les dones” que van elaborar les nostres sòcies ique vam inaugurar l’any passat. Amb aquesta exposició elsnens i nenes podran veure els següents temes: dones al mónrural, dones i treball, dones i rols, dones i oci i evolució de lesdones, però sobretot podran conèixer la memòria històrica deles dones de la comarca del Solsonès. Cada escola, i depenentde les edats dels alumnes, treballarà l’exposició de la maneraque cregui convenient. A continuació us mostrem el calendaride març i el lloc on estarà exposada:

6-10 de març a l’escola de Sant Climent - 13-17 de marc al’escola Setelsis - 20-24 de març a l’escola de Lladurs - 27-31 demarç a l’escola d’Ogern

Hem de dir que del 13-17 de febrer ha estat exposada al’escola de Navès. Gràcies a tots els centres per la seva col·-laboració.

Exposició:“El dia a dia de les dones”

Associació de Dones del Solsonès

21455 - Divendres, 24-2-2006

Educació CEIP Setelsis

El CEIP Setelsis us desitja bon carnavalLa setmana que ve us ensenyarem algunes activitats que fem a l’escola per celebrar-lo

Trobades ACP DEL SOLSONÈS - Associació de Col·leccionistes de Plaques de cava del Solsonès

I trobada de col·leccionistes deplaques de cava dins la fira del trumfo

Com ja sabeu, el pròxim cap de setmana 4 i 5 de març se celebrarà la II edició de la Firadel Trumfo. Dins els actes previstos, s’hi ha inclòs la I trobada de col·leccionistes deplaques de cava organitzada per l’ACP del Solsonès, on aprofitarà per donar-se a conèixeri presentar el seu logotip a tota la comarca, sent aquest el primer acte públic que celebra.

La trobada es realitzarà el diumenge dia 5, a la sala El Celler (plaça Major), de 10 delmatí fins les 13:30 del migdia, i es farà la presentació de la nova placa de la cava Joan PiñolTorrents.

Es posaran a la venda ampolles de cava amb la nova placa i una placa commemora-tiva de la Fira del Trumfo.

La junta vol convidar totes les persones aficionades al col·leccionisme que vinguina intercanviar plaques, i també els vol animar a fer-se socis.

Us hi esperem a tots! Placa amb el logotip del’associació, exclusiva pels socis

Placa especial de la Fira del Trumfo

22 455 - Divendres, 24-2-2006

Sol del Solsonès José Lòpez Jurado

SOL DEL SOLSONÈSTEL: 650867025 / 973483683

HORARI: DILL a DIV, de 16 a 20hFest-te’n soci! Ets un sol!

Si algú ens volgués fer la donaciód’un billar usat, Sol del Solsonès

n’estaríem molt agraïts

L’esquizofrèniaSóc una persona afectada d’esquizofrènia

i gairebé fa uns 40 anys que convisc amb ellaDurant tota la meva vida he fet de tot, de-

gut a la meva malaltia, fent mal a tota aquellagent que m’envoltava.

De mica en mica, vaig anar perdent a tot-hom, fins i tot a la meva família, perquè tot elque feia era dolent.

Vaig tenir sort d’una persona molt prope-ra que em va ajudar a tirar endavant. Segura-ment ara no viuria sinó l’hagués tingut al meucostat, ja que vaig intentar treure’m la vida 5vegades.

Encara vaig empitjorar més la situació de-gut a què vaig caure al món de la beguda.

He robat, he sigut agressiu, molt, moltagressiu, he anat sempre a la meva, no he fetcas de ningú, l’única cosa que m’ajudava erarefugiar-me a la beguda, passava dies i diessense anar a casa, i ningú no sabia res de mi.

M’he sentit sol, i he anat perdent totes lesmeves amistats, i tot pel mateix: pel vici i labeguda. M’he quedat sol. La majoria d’amis-tats que tenia només m’incitaven a beure al-cohol, rient-se de mi en aquella situació. Finsi tot, m’imaginava que era el Curro Giménez, il’imitava.

La meva mare, en pau descansi, quan vamorir, vaig tenir una sensació que no sé nicom explicar-la, però el seu esperit es va ficardins meu per ajudar-me, i potser per això aque-lles 5 vegades no em vaig suïcidar.

Ara no tinc els amics que havia tingut,però en tinc de nous que m’han ajudat a aga-far el bon camí. Els amics d’abans ja no envolen saber res, de mi. Però així visc millor,perquè sé que els amics que tinc ara m’ajudeni em donen bons consells.

Vull donar les gràcies a aquella gent quesempre ha estat al meu costat, per tot allò boi tot allò dolent. A les meves dues germanes, ia tota la seva família, i també ara al Sol delSolsonès, perquè m’han fet adonar que valmés tenir pocs amics però bons.

Moltes gràcies!

Carnaval de Solsona: El Club participarà al CarnavalDimecres, 1 de març: A les 4 de la tarda, Gran Ball de disfresses amenit-zat per Joan Badia, a la Sala Xelsa per tothom i especialment per la gentgran de Solsona i Comarca. Repartirem més de 25 premis per a les millorsdisfresses. A la mitja part, degustació per tothom de coca i beguda. Preude l’entrada: 4 euros per persona. Aquest acte és organitzat conjunta-ment amb la Junta del Carnaval. Les entrades es vendran a la mateixa SalaXelsa.

Diumenge, 12 de març: Una tarda de Teatre a Barcelona a veure l’obraMentiders, al Teatre Borràs. Sortida a les 3:30h. de la tarda de l’Estaciód’autobusos. Viatge i entrada: 32 euros

Podeu recollir els tiquets al mateix club al més aviat possible. Us hi esperema tots!!! Continuarem informant...Diferents Tallers de Manualitats. Qui hi vulgui participar, que passi pel Club

Amb la col·laboració de: Departament de Benestar i Família de la Genera-litat de Catalunya, Consell Comarcal del Solsonès, Ajuntament de Solsonai La Caixa

Club Estel del Solsonès

Xerrada sobre Civisme iCol·laboració CiutadanaEl dissabte, 25 de febrer, hi ha prevista una conferència, a les 5 de latarda, sobre El Civisme i Col·laboració Ciutadana, a càrrec deBartolomé Gómez, Agent dels Mossos d’Esquadra.

Activitats previstesdurant el febrer i març

Els Sants de la setmana Divendres, 24 Sant Modest (s. V), bisbe de Trèveris; sant Sergi;santa Primitiva; sant Edilbert; beata Josepa Naval i Girbés.

Dissabte, 25 Sant Cesari (s. IV), metge, germà de Gregori Nacianzè;sant Valeri (†695), ermità d'Astorga; beat Sebastià d'Aparicio, rel.

Diumenge, 26 Sant Nèstor, mr.; sant Alexandre, bisbe; sant Porfiri(†421), bisbe de Gaza; beata Paula Montal, vg., d'Arenys de Mar,fund. escolàpies (SchP).

Dilluns, 27 Sant Gabriel de la Dolorosa; beata Francina-Aina Cirer;sant Baldomer (†660), sotsdiaca de Lió; santa Honorina, vg.

Dimecres, 28. Sant Rufí, mr.; sant Hilari, papa (sard, 461-468). SantRomà (s. V), abat; sant Serapió, mr.

Dijous, 1 Sant Rossend; sant Lleó; sant Albí; santes Eudòcia iAntonina.

23455 - Divendres, 24-2-2006

Època Contemporània - Dissabte 4 de març de2006 - Hora: 19hores - Sala d’actes del Casal de

Cultura - Intervencions:

-Balanç projectes endegats sobre la història contempo-rània al Solsonès. Jordi Guixé, Centre d’EstudisLacetans.- La Recuperació de la Memòria Històrica i democràticaa Catalunya. Ricard Vinyes Universitat de Barcelona.-Balanç documentació escrita i arxius per a treballar elperíode contemporani al Solsonès. Carles Quevedo,Director Arxiu Comarcal del Solsonès.-El Pla pilot a les Comarques lleidatanes, història,exemples i models –el Solsonès-. Audiovisual i conferèn-cia a càrrec de Conxita Mir, Universitat de Lleida.

Cicle de conferències10è Aniversari del

Centre d’Estudis Lacetans

Desastre natural alscamps de refugiats

sahrauís

Durant els dies 9, 10 i 11 de febrer del 2006 vancaure pluges torrencials, com no es recorden des de l’any1994, afectant greument les wilayes d’Aaiun, Ausserd,Smara i 27 de Febrer. La població afectada és de 158.000persones aproximadament.

Malauradament el 50% dels habitatges han que-dat ensorrats, els mercats, dispensaris, hospitals i esco-les també han quedat malmesos.La major part dels afec-tats han hagut de deixar el seu habitatge i buscar refugi.

Degut a les pluges s’han format arreu torrenteresque creixen en recollir les aigües de la Hamada i inundenels campaments. Les aigües han malmès la precària re-serva d’aliments de les famílies.

Si voleu informació actualitzada o veure fotogra-fies dels camps després del desastre podeu visitar: http://www.saharaponent.org/

Si voleu col·laborar econòmicament ho podeu fer a:

Acció solidària amb el poble sahrauíAcció solidària amb el poble sahrauíAcció solidària amb el poble sahrauíAcció solidària amb el poble sahrauíAcció solidària amb el poble sahrauíNúm. DE COMPTE:2100 0829 01 0200796510. LA CAIXA.O bé: Envia SMS al 5015 ayuda.sahara (espai) i elmissatge

Parròquia i Bisbat Ramon Estany

Jornada de Formació sobre la Carta Pastoral“Sigueu Misericordiosos”a càrrec del Dr. Francesc Torralba, professor de la Univer-sitat “Ramon Llull”Dissabte, 25 de febrer, de 2/4 d’11 a la 1 del migdia, per atothom qui vulguiMissa a les 13:15 h. i dinar a les 14:00 h.Organitza: Delegacions diocesanes del Bisbat de SolsonaInformacions e inscripcions: Tel. 973 48 06 19 (matins)[email protected]

Nomenamenta la Ribera Salada

Mossèn Ignasi Montraveta Cinca ha estat nomenat rec-tor d’Ogern i de les altres parròquies de la Ribera Salada. Mos-sèn Josep M. Ferran Baqué continuarà col·laborant com finsara venia fent-ho.

Dimecres de Cendra Dimecres vinent, primer de març, es farà la impo-

sició de la cendra com a començament de la Quaresma,tant a la Missa del Claustre de les 10 del matí, com a laMissa de la Companyia de Maria de 2/4 de 8 del vespre.És un acte litúrgic molt significatiu que ens prepara per arealitzar la nostra voluntat de convertir-nos tot aprofi-tant el temps de gràcia que és la Quaresma.

El Dimecres de Cendra i el Divendres Sant sóndies de dejuni i abstinència. Els divendres de Quaresmasón també dies d’abstinència, la qual consisteix a nomenjar carn, segons antiga pràctica del poble cristià. Amés, és aconsellable i mereixedor de lloança que, per talde manifestar l’esperit de penitència propi de la Quares-ma, els fidels es privin de despeses supèrflues.

La llei d’abstinència és per als qui hagin complertels 14 anys. La del dejuni, per als majors d’edat, fins quehagin complert els 59 anys.

Solidaritat Mares i Pares acollidors d’infants Sahrauís del Solsonès

Centre d’Estudis Lacetans

Envieu-nos les vostrescròniques, opinions,escrits... abans del

DIMECRES al migdiaa la nostra bústia decorreu electrònic o

porteu-losa la nostra oficina

[email protected]

Es busca

Administratiu/vaInteressats porteu currículum a:

Constructora Pirineu SCCLPol. Ind. Els Ametllers, p. 40

Tel 973 48 24 64

24 455 - Divendres, 24-2-2006

El Comú del Solsonès

Si el Consell Comarcal hagués estat qualificat comequipament encara existirien els Escolapis

La jugada bruta d’en Xavier Ballabriga, President delConsell Comarcal i d’en Ramon Llumà, Alcalde de la ciutat, perla que Solsona va perdre un dels seus edificis més emblemàtics(amb la col·laboració acrítica i sens dubte irresponsable delsServeis d’urbanisme de Lleida), va ser possible perquè es vapoder oferir l’edifici de l’antic Hospital Llobera, seu del ConsellComarcal, com a contrapartida a la pèrdua d’equipament que larequalificació dels Escolapis significava per a la ciutat. La seudel Consell Comarcal no constava com “equipaments” sinócom a “Casc Antic” i la seva requalificació com “equipaments”va ser l’excusa legal per poder requalificar l’illa dels Escolapiscom a “sòl privat residencial”.A gat escaldatA gat escaldatA gat escaldatA gat escaldatA gat escaldat...

Una de les coses que El Comú hem mirat de corregir ésque no es pogués repetir una circumstància tan lamentablecom aquella. I ens hem trobat amb la sorpresa que en els plà-nols normatius del POUM hi mancava grafiar, assenyalar, qua-lificar com equipaments edificis com l’Escola Bressol Munici-pal, el Museu del Ganivet, l’Illa Cultural prevista en el Pla Inte-gral del Nucli Antic i, fins i tot, part del conjunt del ConsellComarcal que, malgrat aquella innoble jugada urbanística detan mal record, es continua qualificant de “casc antic” i no com“Equipaments”!!!.

Hem dit en altres ocasions i ens hi reafirmem, que ValeriConsultors Associats és un equip amb experiència demostra-da, competent i professional i que va ser, des d’aquests puntsde vista, un encert adjudicar-li la redacció del primer POUM deSolsona. Es per això que no podem entendre el per què d’al-guns dels dèficits i dels errors que hem observat en els contin-guts dels documents normatius del POUM.

En els plànols normatius del POUM existeixen un seguit d’errors, d’oblits o de inconcrecions, amb relació a espais que desdel Comú pensem que haurien de ser grafiats com EQUIPAMENTS, i que passem a detallar:

1.- L’anomenada Illa Cultural del Pla Integral del Nucli Antic. Formada per les cases Morató i el Metge Solé 2.- Consell Comarcal. L’espai sense edificar d’aquest edifici. 3.- Antic Cinema Transatlàntic. Qualificat com equipamnet en les NN.SS., creiem que hauria de mantenir aquesta qualificació. 4.- Escola Bressol Municipal. Cal qualificar l’illa que ocupa l’Escola Bressol Municipal (5b/5203) com a EQUIPAMENTS. 5.- Museu del ganivet. L’edifici en que està ubicat el Museu del Ganivet caldria també qualificar-lo com Equipament.

La setmana passada exposàvem el greu error que, alnostre entendre, significava no haver revisat críticament lesconseqüències de la gestió urbanística del darrers 15 anys ialguns dels continguts de les NN.SS. (Normes Subsidiàries)que permetien mantenir una política - segons opinàvem - ex-cessivament complaent amb el negoci immobiliari i poc genero-ses amb els interessos generals de la ciutat i dels seus ciuta-dans (Camp del Serra, ocupació de la llera del riu Negre, alçadesd’alguns edificis, diversitat de tipologies d’edificació en unmateix carrer, etc).

Avui hem de lamentar que la concreció dels sistemesurbanístics locals en els plànols normatius no hagi arribat aldetall que era de desitjar, i molt especialment donades les malesexperiències viscudes pels solsonins, com la que va fer possi-ble l’enderroc dels Escolapis. No sabem si els serveis munici-pals d’urbanisme vetllaran per l’interès general de la ciutat (veu-rem quines al·legacions presenten els serveis municipals), peròcreiem que oblidar-se de grafiar i assenyalar en els plànols nor-matius zones verdes com la del barri Josep Torregassa (Celsona452) o equipaments com els de l’al·legació que avui fem públi-ca, planteja seriosos dubtes sobre el nivell de col·laboraciódels serveis municipals d’urbanisme amb l’equip redactor delPOUM. Creiem que per “refer la ciutat”, el primer objectiu quees proposa Valeri Consultors Associats, el que primer calia fer,era una “anàlisi detallada” de la ciutat que es vol planificar. Elserrors i les mancances que observem en la proposta del POUMens preocupen. Evidentment, les nostres limitacions tècniquesi materials no ens permeten assegurar que no hi hagin altreserrors que cal corregir. Aquests que es descriuen a continua-ció, però, són els que hem observat.

Els primers “Pastorcills” es varen fer ressò de l’enderroc injustificat dels Escolapis. El que molts solsoninsi solsonines no saben és que aquell espoli va ser possible perquè l’edifici del Consell Comarcal no estava

qualificat com a “equipament”.

Al·legacions

Pèrdua d’EquipamentsSegons les NN.SS. vigents fins ara, la finca situada entre els carrers La Carrera, Joaquim Barnola i Pere Màrtir Colomes, en l’anticlocal de la discoteca Xarops, tenia la qualificació d’equipament, que amb el POUM desapareix. El Grup Municipal d’El Comúcreiem que no respon a cap raó justificada i demanem es mantingui la qualificació d’equipaments per aquell indret. Per totl’exposat anteriorment, sol·licitem que es qualifiquin com EQUIPAMENTS tots els espais i immobles detallats en l’al·legació.

25455 - Divendres, 24-2-2006

26 455 - Divendres, 24-2-2006

Ball d’assaig i...tot a puntDiumenge a la tarda amb una sala Xelsa plenaes van assajar els ballets del Carnaval 2006

La tarda va començar amb un ball a càrrec de l’OrquestraGirasol. Tot seguit va ser l’Orquestra Patinfanjàs l’encarrega-da de fer assajar els balls de Carnaval. El Buffi, el ball de la

El ball del dimecres de cendra

Tot a punt per les contradanses

La sala Xelsa era plena per assajar els balls de Carnaval

Fent de “Xuts” mentre se soluciona el problema de la quarantena

L’orquestra Girasol va posar música a la tarda

draca, el ball mut... però quan va arribar l’hora del ball delXut es va fer saber a la sala que aquest estava aïllat, enquarentena per la grip aviària. A l’espera de noves notíciessobre aquest tema, van ser els mateixos que habitualment fanballar el xut, els que ens van fer gaudir amb una dansa ma-gistralment executada. A Solsona bona gent va ser el ball queva colure l’assaig.

Després de l’assaig l’orquestra Girasol va reemprendre l’ac-tuació amb un concert per a començar a escalfar motors peraquest Carnaval.

27455 - Divendres, 24-2-2006

Tradijocsa la Plaça del Camp

La Plaça del Camp es va despertar diumenge al matí plenade jocs tradicionals de diferents comunitats d’Espanya. Tambéhi va haver coca i xocolata per a tots.

Diumenge al matí la Plaça del Camp es va omplir de jocs tradicionals

28 455 - Divendres, 24-2-2006

3r premi, 50 euros iplaca per MIRADA deFLORIAN BARTOLOMÉ

LLORENS deCASTELLVELL I EL VILAR

Premis del concurs deFotografia del Carnaval de Solsona-Resol 2005

30è Concurs de Fotografia Carnaval de Solsona en Blanc i Negre

1er premi,200 euros i trofeuper GEGANT deJOAN PERALTAMONJE deBALSARENY

2n premi, 100 eurosi placa per PHOTO-3

d’AGUSTÍ PADILLACARREÑO de BADIA

DEL VALLÉS

3r premi, 60 euros i placaper DETALL-3 de BENVINGUT XANDRICARDONA de BALSARENY

15è Concurs de Fotografia Carnaval de Solsona en color, Resol

1r premi, 150 euros, trofeu i portada trípticper FI DE FESTA d’AGUSTÍ PADILLA CARREÑOde BADIA DEL VALLÉS

2n premi, 90 euros i placa per AI!, QUE REBREU... de JOAN PERALTAMONJE, de BALSARENY

29455 - Divendres, 24-2-2006

3r premi, 60 euros i placa per ESCUMA d’HÈCTOR NÚÑEZSERRA de SOLSONA

Els components del jurat del concurs

XIXè Concurs de fotografia Tema Lliure

1r premi, 150 euros i placa per CATIFES d’ANTONI TARGARONA GIBERT de MANRESA

2n premi, 90 euros i placa per TABERNAS d’AGUSTÍ PADILLA CARREÑO de BADIA DEL VALLÈS

30 455 - Divendres, 24-2-2006

La nit dels bojos

Amb un espectacle a mig camí entre els “òscars” i “La nit del’esportista del Solsonès”, el Carnaval de Solsona va retrehomenatge a aquells que han fet i fan més per la festa. AlTeatre Comarcal, el passat divendres 17 de febrer, i davantd’un centenar de persones, es van lliurar els premis dels Con-cursos de Fotografia, cartell de carnaval i els guardons dereconeixement dels Bojos (els homenatjats arribaven al teatreen “cotxe oficial” i rebuts per una multitud de fans) . L’acte vaser presentat per l’Oriol Montanyà, qui trencant l’hàbit d’anaracompanyat per un altra presentadora, va comptar amb lasimpatia rural del “Maliu” del Vermut de Solsona FM.

El Combo de l’Àtic Taller Musical va posar notes a la vetlla-da, interpretant animats temes, versions del nostre Carnaval,i el primer Buffi de la temporada. I el grup osonenc, ELS TRAN-QUILS va divertir els assistents amb les seves desvergonyidescançons, ja al final de l’acte.

Pel seu carisma, pel seu esperit treballador, perla seva joventut, per la seva il.lusió, i per quesón una colla collonuda, Gegant Boig n.121 perla comparsa FOGUERETA.

Aquest Carnaval 2006, any dels 25 anys del nostre estimatxut, es recupera un dels actes més emotius i solemnes de lanostra festa: el lliurament de les estatuetes del Gegant Boig.

Era l’any 1984 quan l’Associació de Festes del Carnaval deSolsona va decidir homenatjar aquelles persones que d’unamanera o altra havien destacat dins la festa, tot fent-los entregad’una reproducció en miniatura del gegant símbol del carna-val solsoní: el Gegant Boig. Des d’aquell any, fins al 2004,ininterrompudament s’ha anat reconeixent la tasca de perso-nes, comparses i entitats, que han treballat per la nostra festade manera voluntària i sense demanar mai res a canvi.

Des de l’any 1984 s’han lliurat més de 100 estatuetes, al-

gunes d’elles adreçades a comparses que amb la seva tasca idedicació han fet gran el Carnaval de Solsona.

L’any 1986, la Comparsa del Gegant Boig va rebre el pri-mer guardó destinat a un grup de gent, ja que fins aquellmoment només havien rebut Bojos persones a nivell individu-al. En els últims carnavals ha destacat una colla ben avingu-da i sobretot participativa. No hi ha acte que no hi vegem laseva típica bata blava amb flames grogues. El seu esperit detreball i participació s’ha vist reflectit en les dues passadesedicions del Carnaval, quan van recuperar i organitzar deforma magistral la popular baixada de boits.

“Membres de l’Agrupació de Festes del Carnaval, represen-tants d’altres comparses, antics guardonats, senyores i senyors,bona nit.

Qui ho hauria dit que fer fogueres amb papers de Cal SantAntoni quan teníem fred i no teníem estufes, en el nostre localdel carrer del Bou, donaria nom al que és avui la nostra com-parsa Foguereta?

Encara resta molt aprop en el record, en una tarda d’estiu,en una coneguda terrassa del Passeig, allí, entre idees i pro-postes, i perquè no dir-ho, algunes discussions, vam decidirformar la nostra pròpia comparsa, on els trets més importantsno havien de ser pas ni el nom ni els colors d’una bata sinó elfet que els que en forméssim part havíem de ser amics.

Per tant, aquest Gegant Boig que avui rebem amb humilitatno és més que un premi a la nostra amistat. L’amistat que faque disfrutem dels moments bons. Dels moments de Carnavali de festa, com també de la resta de celebracions solsonines.Els Fogueretes sóm a tot arreu perquè ens agrada ser-hi. Ensagrada sentir-nos útils per una ciutat que estimem, amb unCarnaval únic, del qual disfrutem intensament. Perquè nosal-tres, encara creiem en el Carnaval dels Gegants i les carros-ses, el Carnaval de l’ambient al carrer i les mans glaçades, elCarnaval que sap compaginar la festa de nit amb el confetti iels somriures dels nens el diumenge al matí.

Rebem amb molt respecte aquest Gegant Boig essent cons-cients del que això significa. Essent conscients que també van

L’Oriol Montanyà, presentador de l’acte, parlant amb el sr. Maliu

31455 - Divendres, 24-2-2006

ser premiats amb el mateix distintiu els que foren pares delnostre Carnaval, diversos presidents, com també el mestre Rou-re i el mestre Casserras Boix. I aquest és un immens honorque intentarem pair amb senzillesa ja que nosaltres, solamentamb la meitat del que han fet aquestes persones pel Carna-val, de ben segur que ja ens donaríem per satisfets. Moltesgràcies.

Avui, al local, farem lloc a un nou Foguereta.”

Gegant Boig n. 122 per JOSEP MARIA VILASECA.

“Bona nit a tothom. Només diré unes paraules.Gràcies per donar-me aquest Gegant Boig i quetingueu un Carnaval amb molta trempera”

Si algun dia hi hagués un referèndum per saber quines sónles persones que més s’estimen el Carnaval, segurament, aquestguardonat sortiria dels primers. I si algú es dedica a recordaredicions passades del Carnaval, sempre li apareixerà la sevasimpàtica imatge del diumenge al matí, encapçalant l’arriba-da del Carnestoltes amb la seva Vespino i fent sonar unabotzina estrident. El guardonat és un dels fundadors de laColla Gegantera del Carnaval i presència indispensable enqualsevol aparició dels nostres gegants. També és membre del’Orquestra Patinfanjàs i voluntari en multitud d’actes.

El següent Gegant Boig va dedicat a la discrecció, el treballsense esperar res a canvi, a la bona voluntat, a la bona fe isobretot, perquè ell representa la inocència que tots tenim oalguna vegada hem desitjat.

el Gegant Boig n. 123 per aXAVIER MONTRAVETA.

“Bé, bona nit a tothom, moltes gràcies. No sé siens ho mereixem o no ens ho mereixem però, su-poso, la gent tria qui s’ho mereix o no. Abans deres, vull donar les gràcies a tota la gent que m’haacompanyat durant aquests quatre anys. Això vaper a ells, i per a mi, evidentment.”

El Carnaval de Solsona, com altres esdeveniments popu-lars, ha sofert les seves èpoques fluixes quan els problemeseconòmics han pres el protagonisme a la festa.

Una de les persones que més ha viscut en primera personaaquests problemes és el següent guardonat. Era l’any 2001quan ell i una colla més van decidir agafar les regnes delcarnaval i donar-li un nou estil. Dos anys després va ser no-

menat president. D’aquella època en podem destacar la de-mocratització de l’entitat amb la introducció de la figura delsoci, (fins llavors només n’eren els membres de la Junta), oactes que han enganxat com són el Ball del Jubilat o els exitososPastorcills.

Per les seves ganes de Carnaval, per haver estat el Xè Presi-dent de l’Associació de Festes, per haver viscut uns momentsmolt i molt durs, per haver sabut donar la cara quan s’haviade donar.

Gegant Boig n. 124 per a ROSA MARIA TORRENT.La següent guardonada és una d’aquelles persones discre-

tes, treballadores i responsables, que no es fan sentir peròque saps que hi són i t’inspiren confiança. En els seus sis anysdins la Junta de l’Associació ha estat la responsable dels ves-tits, les disfresses i el menjar.

Pel seu treball ben fet, pel gran sentit de la responsabilitat,per la feina discreta però indispensable.

“Jo només us diré que moltes gràcies, i que pas-seu un bon Carnaval”

32 455 - Divendres, 24-2-2006

Gegant Boig n. 125 per aROSA MARIA ARGERICH.

“Bona nit. Només puc dir gràcies i que estic moltcontenta perquè rebre un Gegant Boig té un sig-nificat molt especial per a mi i per tota la gentque ens estimem el Carnaval. Moltes gràcies i bonCarnaval.”

La següent guardonada és el que es pot dir una dona com-plerta. Té tot allò que el Carnaval necessita: bon tracte, sim-patia, esperit de treball, responsabilitat, savoir fair, caràcter,sentit comú, dedicació, intel·ligència.

La nostra guardonada ha estat membre de la Junta de l’As-sociació de Festes durant 5 anys, però des de sempre ha estatvinculada a la festa i als seus gegants.

Dins l’Associació ha desenvolupat una gran tasca a la se-cretaria, exercint d’adjunta tot i que sovint passava a ser latitular.

PPPPPer serer serer serer serer ser una dona amb les idees clares, per saber posarsempre els peus a terra, per ser la veu de la consciència delsseus companys, pel seu caràcter entranyable, per la seva sim-patia encomanadissa,

“Bona nit. Des d’aquí no us veig a ningú. Sort entinc. Entenc que el jurat ha tingut molt difícil sa-ber elegir el millor Carnestoltes de l’any passat,però bé, els agraeixo que m’hagin votat a mi. Percert, vaig sortir molt cremat de l’any passat, so-bretot el dimecres. Vull donar les gràcies a l’Ori-ol Maliu i al Sr. Montanyà. Perdó, estic nerviós ise m’entrebanquen les paraules. De totes mane-res, us vull dir cinc paraules: Visca el Carnaval, iPau, Pau i sempre Pau.”

Gegant Boig n. 126 a JOSEP CAELLES

El següent guardonat és un dels pares de la nostra festarecuperada l’any 1971. Era l’any 1971 quan una colla dejoves van decidir recuperar la Festa del Carnaval. Amb granesforç i molts entrebancs van aconseguir organitzar-la i queaquella idea eixelebrada arribés als nostres dies.

Ell va ser un d’aquells joves. Ha estat membre de l’Associa-ció durant molts anys. Ha estat governador civil de l’Ajunta-ment del Carnaval. Ha estat, juntament amb el ManeletCasserras i el malaurat Roca protagonista durant molts anysdel concurs de disfresses del dimarts a la nit. Qui no recordaaquella gran caixa negra que donava voltes i amagava unmarejat Superman que ens recordava el simpàtic Roca. Oaquell Gegant Boig ballant a la Plaça Major amb aquellacoixera i gràcia que tants somriures despertava.

El següent Gegant Boig és un homenatge a una vida dedi-cada al Carnaval. A un pare de la nostra festa, a un exemplea seguir, a tantes i tantes coses que podríem dir des del nostremodest escenari. Moltes coses que podríem definir en tres pa-raules: Moltes gràcies!, Pau!!!

El grup osonenc Els tranquils, amb Andreu Coll, Manel Gost i Ramon Manent vanportar les seves cançons picants i divertides a la vetllada dels Bojos

El Combo de l’Àtic Taller Musical va interpretar diferents peces carnavaleres, aixícom el primer buffi

33455 - Divendres, 24-2-2006

El passat dijous dia 16 de febrer va tenir lloc al Palau Robertde Barcelona la presentació oficial del Carnaval de Solsona ala premsa i públic en general. Oriol Montanyà, membre del’Associació de Festes del Carnaval de Solsona, feu una expli-cació del carnaval solsoní, tot recordant-ne els orígens i lasituació actual. Montanyà també féu un repàs de la progra-mació de l’edició d’enguany.

L’acte fou presidit per Albert Muntada, vicepresident delConsell Comarcal del Solsonès i responsable comarcal deCultura, el qual destacà la importància de la festa per Solsonai per la comarca, així com el caràcter especial del carnavalsolsoní. Muntada també recalcà que la festa rep el total su-port de les institucions locals i comarcals, així com de la Dipu-tació de Lleida i de la Generalitat de Catalunya, i que aques-tes creuen fermament en aquest Carnaval per la seva popula-ritat, peculiaritat i importància folklòrica.

Barcelona acull la presentaciódel programa d’actes del Carnaval de Solsona

Dijous passat va tenir lloc la presentació oficial delcarnaval solsoní als mitjans de comunicació catalans, al Palau Robert de Barcelona

Per Carnavalutilitza eltelèfon verdEl Consell Comarcal potenciaaquests dies de festa el servei gra-tuït de consultes sobre drogues iprevenció de malaltiessexuals

Ara que comença la festa del Carnaval,dies de disbauxa i diversió, l’àrea de joven-tut del Consell Comarcal del Solsonès en-gega una campanya per fomentar l’ús deltelèfon verd. Telèfon totalment confidencialadreçat als joves perquè hi puguin adreçarqualsevol consulta pel que fa a temes sobredrogues, prevenció de malalties sexuals, em-barassos no desitjats, i altres temes relacio-nats i d’interès per als joves.

La campanya consistirà en una visita alscentres de secundària de la comarca tot in-formant dels possibles riscos i donant a co-nèixer aquest servei del Consell Comarcaltot distribuint targetes amb els horaris i elnúmero del telèfon.

El telèfon verd (900 720 628) (900 720 628) (900 720 628) (900 720 628) (900 720 628) és total-ment gratuït i pot ser utilitzat els divendres idissabtes de les 23h a 2h i els diumengesde les 20h a les 23h.

El Carnaval reproduirà unritual religiós català quefa 20 anys que no se celebra

Hom sap que un dels Carnavals catalans més apreciats (amb permís deSitges) és el de Solsona que, enguany, presenta novetats importants. Esrepresentarà la Hiparxiologi, que és un ritual català que es va representara casa del pintor empordanès Salvador Dalí i que fa més de 20 anys queno se celebra. Va ser inventat pel filòsof català Francesc Pujols, que és elpare de la religió Científica catalana. La Hiparxiologi se celebrarà el diu-menge 26 de febrer, a la tarda, amb la participació de Moixic, d’EnricCasasses, Roger Mas, Quimi Portet, Pau Riba, Oriol Tramvia, Joan Vinuesai Xavier Guitó, entre d’altres.

“El ritual de la religió catalana s’anomena hiperxiologi perquè està fona-mentat en la Hiperxologia o ciència de l’existència, que és la ciència univer-sal catalana que estudia tota l’existència”. Així comença Francesc Pujols, elxofer de Déu, en paraules de Pompeu Fabra, La Hiperxologi o ritual de lareligió catalana. Pujols, un filòsof admirat per Dalí, va marcar incisivamentla societat de Catalunya fins als anys trenta del segle XX. El text és la basede l’anomenada religió científica catalana; al capdavall, una manera deveure el món on Salvador Dalí, Antoni Gaudí, el cantant Sisa, el pintorIsidre Nonell, el poeta Carles Riba i una llarguíssima cua de ciutadans hihan trobat elements de pensament.

Pujols va néixer a Barcelona l’any 1882 i va freqüentar el que avui en diaanomenaríem la societat civil catalana i barcelonina. Va passar pels Qua-tre Gats i va coincidir amb diferents artistes, músics i lletraferits. La relacióamb el pintor empordanès, però, va ser especial i a la casa que teniaSalvador Dalí a Figueres van celebrar el ritual de la Hiparxiologi.

34 455 - Divendres, 24-2-2006

Després d’un breu parèntesi, els esbojarrats i irre-verents Follets han ofert als solsonins una obra diferent,sense deixar de ficar-se amb els polítics, i passant a cen-trar la crítica vers l’Església, representada com a podereconòmic i polític.

Jesusill (Ton Ramonet) penjat a la creu, ens explicaque la història que ens han explicat aquests darrers 2000anys no és del tot certa, barrejant vida, passió i mort d’unhome exemplar, amb alguns passatges de la Heidi, i

Els Follets de les Obaguesescalfen de valent el Carnaval del 2006

Més de 800personesaplaudeixen ivibren ambl’humor méscrític en larepresentaciómés irreverentdels darrers 25anys

“He anat aposar lesportes de laSalaPolivalent i elXandri, queestava benemprenyat,m’ha dit quesi les acabavaavui empagaria lesdel Teatre”

“A vosaltres us havien ditque el Jesusill era un tioguapo, alt, ros, ulls blaus,seductor, vaja, com el Riartperò en guapo, i no tantamala llet”

35455 - Divendres, 24-2-2006

fins i tot algun toc màgic d’aquellsde la Walt Disney, i “afegint-hi l’IVA, queaquesta empresa no hi perd res, treu be-neficis fins i tot dels enterraments”

L’obra es reparteix en quatre ac-tes i, tot i que el rerafons és una històriasobre els enganys de l’Església, les refe-rències a la política, tant local com nacio-nal, són constants. Espectacular i sonatva ser l’streaptease que uns polítics ro-mans, que s’assemblaven molt al Mas, alCarod, al Maragall, al Zapatero, alZaplana i al Rajoy, realitzaren al final dela segona escena.

Després d’una delirant MariaMagdalena, la història ens porta fins alsmés foscos embolics de la cúria vatica-na, amb complots per assassinar el Papa.Una decadència que fa baixar al Jesusillde la creu i anar-se’n amb Satan a fer unsopar.

A la sortida, el públic va coincidirque havia estat una memorable actuacióper part dels Follets, brodant una inter-pretació sublim i inoblidable (llàstima queno la puguin repetir un altre cop), ambun començament trepidant i espectacu-lar, malgrat que al final afluixava una mica.

RepartimentTon RamonetPere Obiols

M. del Mar SimalCristina RouresPere Cuadrench

Pau IrlaPau Tripiana

Manel BernadóMarc RodríguezDavid Manzano

Àlex NúnyezMarta MorenoLaura Moreno

Josep Àngel ColomésAlguer Vendrell

Casato SanoGunini Ester

Josep M. PelegrinaXavier GangolellsJosep M. Borés

Ajuda a l’escenariJoan Cuadrench

Nuri PujolGunini EsterXavi Torres

Dolors PuseteManel Casserras

Andreu SoléJosep Serra

Victòria Serra

So i llumsAlbert Pisa

Josep Fornell

CodireccióValentí Vilaginés

Aleix AlbaredaTon Ramonet

“Bueno, somos los representantesdel pueblo, no? I hem de mirar elque els podem oferir. Esto és difícil.Sí, és complexe. Pues , lesenseñamos el culo que és lo únicoque les podemos enseñar. Calla,Collons!!! Pues no es tan mala idea.Potser no. Jooo, mentre no se’mdesfaci la clenxa. Pues venga,manos a la obra!!!”

Aquestes i moltes altresfotografies les podeu veuredes de la web.http://www.elsolsones.net

Fotògrafs: Francesc X. Montilla i Laura Mujal.

36 455 - Divendres, 24-2-2006

“Jo, per aquesta colla dedropos no em deixo matar.Anem a sopar, i si el meu pareno em troba, me n’escapo”

“Usescandalitzeu icritiqueu tot elque fan elsaltres, però nous mireu mai elmelic. Si escrema la casa,que es cremi,però sobretotque no es vegi elfum de foraestant. Sembleusolsonins!!!!”

37455 - Divendres, 24-2-2006

Edició: Celsona Informació - Fotos: Ramon Estany, Laura Mujal, Kiko MontillaTextes: Ramon Estany - Kiko Montilla - Josep M. Montaner - Josep M. Borés - Consell Comarcal - Junta del Carnaval

El Xut en Quarantena

Diumenge passat el Xut no va poder actuar al Balld’assaig i ja estem patint pel que pot passar el dissabteal vespre, a causa de l’aïllament per la grip aviària ...

El rumor que pot canviar les coses cada vegada agafamés força...

Atentament, La Junta

L’ajuntament del Carnaval fa saber:

Hi ha a la venda números del testament de S.M. elCarnestoltes, ens ha deixat 6.000 eurals a gastar enun dia. El sorteig s’anirà repetint fins que surti un gua-nyador. No es declararà elpremi desert, Molt atenta-ment,

El molt Il·lustríssimAlcalde del Carnaval

L’AJUNTAMENT DEL CARNAVAL FA SABER:Les obres de la sala polivalent avancen a bon ritme,esperem que estigui acabada per al dinar dels jubilatsdel 2007, tot just abans de les eleccions.El molt Il·lustríssim Alcalde del Carnaval

L’AJUNTAMENT DEL CARNAVAL FA SABER:

Oferta de treball!!!!!!Al Consell encara hi cap més gent.Per a més informació, adreceu-vos a qualsevol parent, famili-ar o amic que hi treballi.Places obertes de manera indefinida.El molt Il·lustríssim Alcalde del Carnaval

La comparsa “Els 4 Bojos”Fa saber que el diumenge dia 26 de febrer durant l’acte de laCAPTCAPTCAPTCAPTCAPTAAAAA (20:00) es recollirà tot tipus de fruita fent honor alcartell d’aquest any.

Es prega als veïns del casc antic (i als de fora també) quetinguin a mà els plàtans, taronges, mansanes, kisvis, freses icom més grosses siguin les peres millor!

LLLLL’itinerari de la recol·lecta serà el següent:’it inerari de la recol·lecta serà el següent:’it inerari de la recol·lecta serà el següent:’it inerari de la recol·lecta serà el següent:’it inerari de la recol·lecta serà el següent:Portal c/Castell - Ajuntament (b) - Pl. St. Joan (b) - Pl. del Bisbe(b) - Catedral - c/ Sant Miquel - Pl. Major (b) - Pl. del Ruc (b)(b) llocs on es farà el ball de la capta

Esperem que ens ho doneu amb trempera!!!!Pd. Les cols i els tumàquets no són fruites!Pd2. Els bios desnatats tampoc!

Les Rambles a SolsonaSolsonins i Solsonines, l’Ajuntament del Carnaval, fentgala de la seva voluntat reformadora i modernista, volseguir potenciant i dinamitzant la nostra ciutat. Si l’anypassat vam estrenar la primera estació del Tram Baix,aquest any portem a Solsona, la Rambla.Per aquest motiu, animem tothom a omplir els nostrescarrers d’ocellaires, floristes, trilerus, carteristes, estàtu-es humanes, venedors ambulants, polítics, treballadorsde la manta,... el dissabte de Carnaval, de 4 a 6 de latarda.Per a més informació, o per saber com participar-hi,adreceu-vos a l’oficina del Carnaval o a la Junta.Carnaval de Solsona, un carnaval amb trempera!

No és permesa l’entrada demenors de 16 anys als actesnocturns de la Sala Xelsa.

L’Associació de Festes del

Carnaval de Solsona fa saber...Que les llotges de la Sala Xelsa tindran

validesa per tots els dies.Inclòs el Carnaval Infantil.

38 455 - Divendres, 24-2-2006

Què li falta encara al Carnaval?Què li falta encara al Carnaval?Què li falta encara al Carnaval?Què li falta encara al Carnaval?Què li falta encara al Carnaval?El Carnaval està molt bé, però si em fasfilar prim et diré que, en general, encaraens falta sentiment. Falta que els solsoninsi les solsonines el visquin amb més passió.No es tracta només d’anar de festa unsdies sinó que el Carnaval és molt més, ésuna festa única i pròpia de Solsona. A mim’agradaria que la gent visqués la festaamb més intensitat i passió.

I de les tasques, què en penses?I de les tasques, què en penses?I de les tasques, què en penses?I de les tasques, què en penses?I de les tasques, què en penses?Jo sempre he pensat i dit el mateix, si lestasques s’entenen com un complement dela festa són positives, si s’han de convertiren una alternativa no serveixen.

Defenses la idea de fer un Carna-Defenses la idea de fer un Carna-Defenses la idea de fer un Carna-Defenses la idea de fer un Carna-Defenses la idea de fer un Carna-val només de cap de setmana?val només de cap de setmana?val només de cap de setmana?val només de cap de setmana?val només de cap de setmana?Home, això és molt fort. Només per laimportància que el Carnaval té per la ciu-tat i la seva gent, no pot durar només uncap de setmana. Però també és cert quetenim el que tenim i que no es pot tirar lacasa per la finestra. No tohom pot sortircada nit, ni podem omplir la sala de festessempre. Penso que el que s’ha d’aconse-guir és tenir una oferta equilibrada per atothom, tenint en compte la realitat solso-nina i, si es fa bé, el Carnaval durarà sem-pre una setmana.

Quins actes creus que no ens po-Quins actes creus que no ens po-Quins actes creus que no ens po-Quins actes creus que no ens po-Quins actes creus que no ens po-dem perdre?dem perdre?dem perdre?dem perdre?dem perdre?Apart dels actes de sempre, aquest any s’hade veure l’Arribada del Carnestoltes, seràespectacular. També hi ha la Fiesta Mayorde Invierno que pot ser molt divertida i, amés, les Rambles de Solsona. Crec que enconjunt s’ha fet un programa d’actes moltcarnavaleru.

Joan, alguna cosa més?Joan, alguna cosa més?Joan, alguna cosa més?Joan, alguna cosa més?Joan, alguna cosa més?Desitjar un Bon Carnaval a tots i a totes.

Quina valoració fas d’aquests dosQuina valoració fas d’aquests dosQuina valoració fas d’aquests dosQuina valoració fas d’aquests dosQuina valoració fas d’aquests dosanys al capdavant de l’Assocciacióanys al capdavant de l’Assocciacióanys al capdavant de l’Assocciacióanys al capdavant de l’Assocciacióanys al capdavant de l’Assocciacióde Festes de Carnaval?de Festes de Carnaval?de Festes de Carnaval?de Festes de Carnaval?de Festes de Carnaval?Molt positiva. Quan vam començar arren-càvem amb la idea de canviar l’enfoca-ment del Carnaval dels últims anys i recu-perar les arrels de la festa. Volíem tornar elCarnaval al carrer, augmentar la partici-pació de la gent a la festa, i en aquestsentit crec que, de moment, anem pel boncamí. Estem satisfets perquè la gent ha res-post molt bé i s’apunten al Carnaval, peròcal seguir treballant. Queda molt per fer.

Com s’ha aconseguit?Com s’ha aconseguit?Com s’ha aconseguit?Com s’ha aconseguit?Com s’ha aconseguit?Amb molt d’esforç i treball per aconseguirque la gent es tornés a implicar en la festa.Hem intentat motivar la gent, demanar-losla seva col·laboració, anar-los a buscar iproposar-los idees. No hem esperat quela gent vingués, els hem anat a buscar iaixò costa molt. En aquest sentit, cal desta-car la feina de les comparses, la seva dedi-cació al Carnaval ha estat fonamental persalvar la festa.

La junta d’enguany és molt diferentLa junta d’enguany és molt diferentLa junta d’enguany és molt diferentLa junta d’enguany és molt diferentLa junta d’enguany és molt diferentde l’any passat? Hi ha renovació ade l’any passat? Hi ha renovació ade l’any passat? Hi ha renovació ade l’any passat? Hi ha renovació ade l’any passat? Hi ha renovació al’Associació de Festes de Carnaval?l’Associació de Festes de Carnaval?l’Associació de Festes de Carnaval?l’Associació de Festes de Carnaval?l’Associació de Festes de Carnaval?La junta està formada per 23 persones in’hi ha 10 de noves. Aquest any el grup ésforça “novato” i això és bo perquè veusque la gent té moltes ganes de treballar ifer-ho bé. Els nous aporten idees noves ialtres maneres de fer que es complemen-ten amb l’experiència dels veterans. Crecque és important que a la Junta hi hagiaquesta renovació perquè ajuda, també,a renovar el Carnaval.

PPPPPer què creus que el Carnaval vaer què creus que el Carnaval vaer què creus que el Carnaval vaer què creus que el Carnaval vaer què creus que el Carnaval vaviure la crisi que va viure?viure la crisi que va viure?viure la crisi que va viure?viure la crisi que va viure?viure la crisi que va viure?Home, és dificil d’explicar perquè hi vaninfluir moltes circumstàncies. El quesinceramnet penso és que, com moltes co-ses a la vida, el Carnaval té les seves puja-des i baixades. Hi ha cicles bons i ciclesdolents i quan en ve un de dolent no sem-pre és facil saber què has de fer i cap a ontirar. A més, els darrers anys les despesesd’organització van augmentar molt perquècada cop tot és més car i era difícil queuna festa com el Carnaval es pugués tirarendavant de la forma que es feia. En aquestsentit sempre he dit que el Carnaval neces-sita tot el suport de les administracions. Sino, ningú no podria tirar-lo endavant.

Les administracions noLes administracions noLes administracions noLes administracions noLes administracions nohan ajudat o no ajudenhan ajudat o no ajudenhan ajudat o no ajudenhan ajudat o no ajudenhan ajudat o no ajudenprou?prou?prou?prou?prou?Jo crec que les administracionss’han d’implicar al màxim alCarnaval. És la festa més im-portant de Solsona, pel que faal volum de gent que atrau inomés per això - i el Carnavalde Solsona és molt més - ésnecessari que les administraci-ons s’hi impliquin de valent.Pensa que la Junta de Carnaval no gene-ra beneficis amb la festa. Tot i els esforçosque es fan, arribem a cobrir les despesesamb prou feines. Ens agradaria fer méscoses, però ara com ara, és inviable.

A què es deu aquesta falta de be-A què es deu aquesta falta de be-A què es deu aquesta falta de be-A què es deu aquesta falta de be-A què es deu aquesta falta de be-neficis?neficis?neficis?neficis?neficis?Les despeses d’organització són molt al-tes. S’han de pagar els grups, les orques-tres, els equips de so i de llum, la segure-tat, els actes... I a més hi ha els lloguers dela sala de festes i dels locals on guardemels gegants i les carrosses. No disposemde cap local en propietat i, avui en dia, elslloguers són cars. Per tant, depenem exclu-sivament de les entrades i aquests ingres-sos mai no els tens assegurats al 100%.

Quines solucions preveieu?Quines solucions preveieu?Quines solucions preveieu?Quines solucions preveieu?Quines solucions preveieu?A mig termini, crec que quan la ciutat dis-posi de la sala polivalent i l’ajuntamentens permeti utilitzar-la, es podrà fer un gira la situació. Serà molt bo pel Carnavaldisposar d’una sala com aquesta:reduiríem la despesa en lloguers, augmen-taríem l’aforament i podríem ingressar elsdiners que generessin les barres.

TTTTTot i les dificultats econòmiques, lesot i les dificultats econòmiques, lesot i les dificultats econòmiques, lesot i les dificultats econòmiques, lesot i les dificultats econòmiques, lesúltimes edicions del Carnaval hanúltimes edicions del Carnaval hanúltimes edicions del Carnaval hanúltimes edicions del Carnaval hanúltimes edicions del Carnaval hanesta molt positives. Creus que s’haesta molt positives. Creus que s’haesta molt positives. Creus que s’haesta molt positives. Creus que s’haesta molt positives. Creus que s’harecuperat l’esperit “carnavaleru”?recuperat l’esperit “carnavaleru”?recuperat l’esperit “carnavaleru”?recuperat l’esperit “carnavaleru”?recuperat l’esperit “carnavaleru”?Em sembla que sí. Crec que la gent s’haadonat que el Carnaval no és només po-sar-se la bata, sortir al carrer i veure què etdonen. Penso que tothom ha vist que caliaesfoçar-se per mantenir viu l’esperit delCarnaval, i en aquest canvi d’actitud, lacrisi que s’ha viscut hi ha influït molt. Pot-ser ara la gent veu més clar que és neces-sària la implicació i el compromís de tot-hom amb la festa. Això ha de quedar clarperquè sense aquest suport el Carnaval noexistiria.

Joan Codina,

President de l’Associacióde Festes de Carnaval

“El Carnaval no és només po-sar-se la bata, sortir al carrer iesperar a veure què et donen”

39455 - Divendres, 24-2-2006

Teresa Subirà,presidenta de lacomparsaMatarrucs

“Aquest anycelebrem els 20

anys”

La comparsa dels Matarrucs és una de lesmés grans de Solsona, quants sou actual-ment?Som més de 400, cap a 450, entre infantils,joves i grans.

Porta molta feina dirigir una comparsa tangran?Home, sí, perquè entre uns pocs hem de fer lafeina de molts, i s’ha de preparar sopars, ac-tes, reunions, anagrames...

Aquest any teniu el local social al bell migdel poble, a la Plaça de Sant Pere. Com veusla polèmica que s’ha generat al voltant deles tasques?Sempre hi ha hagut una controvèrsia al voltantde la conveniència o no de les tasques. Jo pensoque un local social, no vull parlar de tasca,pot perfectament existir si no aixafa cap acte nifa el merder d’altres anys com havia passat.

Són necessaris els locals socials?Jo penso que són un centre de reunió, on lagent de la comparsa es pot trobar amb altrescompanys en un espai sempre obert als socis.

Us heu preparat molt bé el local enguany?Sí, aquest any la fem grossa perquè celebremels 20 anys, i ho farem amb un dinar d’aniver-sari amb pastís inclòs el dissabte.

XavierCrespo,sergent isots-capde laComissariadels Mossosde Solsona

Coneixia el Carnaval de Solsona?Coneixia el Carnaval de Solsona?Coneixia el Carnaval de Solsona?Coneixia el Carnaval de Solsona?Coneixia el Carnaval de Solsona?Conec la festa des de fa anys i l’he viscuda com a agent dels Mossosd’Esquadra treballant, però també com a participant. Com a agent delsmossos he de dir que el Carnaval no ens ha comportat mai cap proble-ma especial.

S’ha preparat algun tipus de diposit iu especial?S’ha preparat algun tipus de diposit iu especial?S’ha preparat algun tipus de diposit iu especial?S’ha preparat algun tipus de diposit iu especial?S’ha preparat algun tipus de diposit iu especial?Com cada any s’ha fet una previsió per mirar de donar resposta al quesuposa la celebració d’una festa com aquesta. Es reforça el nombre d’efec-tius, augmenta la presència dels agents al carrer i es fan més controlsd’alcoholèmia.

Quins objectius té aquest diposit iu?Quins objectius té aquest diposit iu?Quins objectius té aquest diposit iu?Quins objectius té aquest diposit iu?Quins objectius té aquest diposit iu?Sobretot busquem minimitzar els riscos en l’ordre públic i en la circulació percarretera. No es tracta de ser a tot arreu, perquè no és viable, però sí quemirem de tenir presència als carrers i a les zones on es concentren la gent i elsactes per poder garantir una resposta ràpida en cas de necessitat.

Què és el que més li preocupa d’aquesta festa?Què és el que més li preocupa d’aquesta festa?Què és el que més li preocupa d’aquesta festa?Què és el que més li preocupa d’aquesta festa?Què és el que més li preocupa d’aquesta festa?La veritat és que no em preocupa res en especial. Prestem atenció a lespossibles situacions que pot generar la celebració d’una festa que és moltpopular i atrau molta gent. Com deia abans, el Carnaval de Solsonamai no ens ha comportat incidents greus i, en general, és una festa ambforça ordre.

I amb les tasques, què faran?I amb les tasques, què faran?I amb les tasques, què faran?I amb les tasques, què faran?I amb les tasques, què faran?No som nosaltres a qui pertoca decidir què s’ha de fer amb elles. Segui-rem la normativa que aplica l’Ajuntament de Solsona en aquest tema iprou. L’Ajuntament ja s’ha mostrat prou clar respecte aquest tema i lagent ja ho coneix.

Quines recomanacions faria a la gent?Quines recomanacions faria a la gent?Quines recomanacions faria a la gent?Quines recomanacions faria a la gent?Quines recomanacions faria a la gent?Primer de tot, que la gent gaudeixi de la festa; el protagonista del Carna-val ha de ser la festa. I després, doncs, que tothom sigui responsable, ique no es begui si s’ha de conduir. Hem de mirar que els dies de festa idiversió no es converteixin en disgust.

Sap que hi ha una comparsa que es diu “Els Mossos d’Escai-Sap que hi ha una comparsa que es diu “Els Mossos d’Escai-Sap que hi ha una comparsa que es diu “Els Mossos d’Escai-Sap que hi ha una comparsa que es diu “Els Mossos d’Escai-Sap que hi ha una comparsa que es diu “Els Mossos d’Escai-re”?re”?re”?re”?re”?Sí, i ho trobo molt bé. Els coneixem des del primer dia i no hi veiem capofensa ni cap problema. És una cosa sana que porta la festa i éstà molt bé.

“El protagonista delCarnaval ha de ser

la festa”

40 455 - Divendres, 24-2-2006

41455 - Divendres, 24-2-2006

Opinió Josep Ll. Caelles Subirana Coordinador comarcal d’El Comú

El passat dia 18, invitat per l’única regidora i demésmembres d’El Comú del Solsonès de La Molsosa, vaigassistir al ple de l’Ajuntament d’aquest meravellós munici-pi de la nostra comarca. El motiu d’aquesta assistència alple era el de constatar allò que repetidament em denunciavala nostra regidora, i que m’era difícil de creure, sobre aque-lles actuacions polítiques dutes a terme per part dels regi-dors de CIU i que li feien tan complicada la seva tasca coma regidora de l’Ajuntament de La Molsosa.

La situació, perquè la conegueu, és la de 4 regidorsde CiU i 1 regidor d’EL COMÜ. El sistema electoral és el dellistes obertes, per ser municipi de menys de 250 habitants.No hi ha comissió de govern, com tampoc oposició, si aixíno es considera. Per tant, es governa amb tots els regidors.

La meva sorpresa va ser l’actitud dels 4 membres deCiU, que la van “ningunejar, matxucar”, menysprear, trepit-jar, aixafar i ignorar com a regidora i com a persona fins alpunt de no deixar-la parlar.

L’únic pecat que va fer la nostra regidora era el dedemanar a la resta de regidors informació sobre accionsque s’havien fet i de les que no se l’havia informada, sobrepreguntes fetes des de ja feia un any i no contestades,

La Molsosa, plens buits

sobre l’estat de comptes de l’ Ajuntament. Sols demanavainformació a la que tenia dret.

Tanta pregunta feta democràticament va encendrel’ànim d’algun regidor que, amb el to de veu pujat i negantl’innegable, va provocar que l’Alcalde, Sr. Marià Torra, ai-xequés la sessió del ple sense contestar cap qüestió i sen-se deixar-la acabar de preguntar.

Ah! he de dir, en honor a la veritat, que el Sr. Alcal-de, abans de pronunciar les paraules d’aixecament de lasessió del ple, va sortir a defensar a la nostra regidora,davant del regidor exaltat, dient que a la regidora l’em-parava el dret de manifestar-se, però seguidament vaaixecar la sessió i la nostra regidora es va quedar senseel dret a parlar.

Potser el Sr. Marià Torra ens podria explicar als ciu-tadans de la nostra comarca la seva gestió com a Presidentde la Fundació Francesc Ribalta, depenent del Consell Co-marcal del Solsonès, i amb retribució inclosa.

Des d’aquí encoratgem a la Maria Alba Puigpelat,la nostra regidora, en la seva dura tasca política, que ésd’admirar, i li fem saber que ens té al seu costat per a toti en tot.

L’Acudit del Simi

42 455 - Divendres, 24-2-2006

Sense voler entrar en polèmica amb l’Equip de Governque regeix el nostre Ajuntament, necessàriament hem de pun-tualitzar diverses informacions que aquest ha fet públiques ique, al nostre entendre, representen un interès per manipularl’opinió pública i confondre els ciutadans:

1. Una zona de passeig i esbarjo dels ciutadans ha d’anara càrrec de l’Ajuntament, aquí i a tot el món. Si aquest no té elsdiners, hauria de buscar-los mitjançant subvencions, o bé es-perar tenir-los, o desisteix del passeig. Els veïns ens oferimdesinteressadament, tal com va fer l’alcalde, a parlar amb elsbancs, que de ben segur, tractant-se de l’Ajuntament, li farancrèdits en òptimes condicions.

Amb tot, l’Ajuntament opta per la solució més injusta,que és fer pagar als veïns.

2. Publica l’Equip de Govern que la meitat dels contribu-ents hauran de pagar tan sols unes quantitats que van dels 800als 1.400 euros, oblidant que aquest fet és una veritat a mitges,que pot confondre més que no pas aclarir la situació real.

Del conjunt de 68 persones afectades per l’AvingudaSt. Jordi, és cert que 35 han de pagar la quantitat esmentada perl’Equip de Govern, però correspon només a dues finques, quesón les conegudes com “cases de Tradema” i l’edifici que hi haa l’altra banda de carrer. La primera, en el seu conjunt ha depagar 20.259 euros i la segona 20.083 euros.

A l’Avinguda St. Jordi hi ha un total de 30 solars afec-tats, comptant les ja esmentades finques i al C/. General Tristany,16; i les quotes que els correspon pagar són les següents:

Quantitats a pagar Av. St. Jordi General TristanyEntre 5.000 i 10.000 euros ............. 9 ............................... 7Entre 10.000 i 15.000 euros ........... 4 ............................... 5Entre 15.000 i 20.000 euros ........... 5 ............................... 3Entre 20.000 i 30.000 euros ........... 5 ............................... 1Entre 30.000 i 40.000 euros ........... 3Entre 40.000 i 50.000 euros ........... 1Entre 50.000 i 60.000 euros ........... 2Entre 60.000 i 70.000 euros ........... 1TOTAL ....................................... 30 ............................. 16

Per tant, queda clar que els veïns hem de pagar massa iel que diu l’Equip de Govern és una total manipulació.

3. Necessàriament hem de reiterar que aportant un 30 %del valor de l’obra, l’Ajuntament no fa pas una aportació extra-ordinària, sinó tant sols el que li pertoca per un carrer de 20 m.d’amplada. Pel fet de fer-hi un passeig, que beneficia tota laciutat, l’Ajuntament ha de fer-hi una aportació major, ja siadirectament, ja a través de subvencions, com en altres llocss’ha fet. Per això, si l’Alcalde vol tractar-nos amb criteris d’igual-tat, els veïns hem de pagar el carrer, però no el passeig, ni elsserveis existents. I si no és així, hem de pagar la mateixa propor-ció que els veïns del Vall Calent.

4. Afirmar i publicar tantes vegades que aquest carrer valel mateix amb passeig que sense, ens sona a aquella mentida cons-tant, que fins i tot el que la diu se la creu. Ens consta que carrersd’aquestes característiques, sense el passeig, amb tots els ser-

Contribucions “espacials”

Solsona Associació de Veïns Afectats per la Urbanització de l’Avinguda Sant Jordi

... NO ÉS BEN BÉ EL MATEIX...

43455 - Divendres, 24-2-2006

Solsona Associació de Veïns Afectats per la Urbanització de l’Avinguda Sant Jordi

veis, valen menys de la meitat del què se’ns està demanant anosaltres

5. Afirma l’Alcalde que el nyap que representa que elpasseig quedi tallat per la meitat, quedarà resolt en el termini desis anys, que s’acabarà la totalitat de l’obra. Quina garantia téel ciutadà de Solsona que això serà així?. I si així és, qui pagaràel passeig en aquest indret?. Es farà pagar de nou als veïns,com es pretén fer ara amb aquells que ja tenen el carrer urbanit-zat? Òbviament, això ho haurà de pagar l’Ajuntament, ara idesprés i, per tant, els veïns que ara l’hem de pagar, hauremestat discriminats.

6. Que els veïns no protestéssim de forma massiva alprojecte, no implica que estiguéssim d’acord amb ell. La majo-ria de les al·legacions que es van fer es van desestimar i els queno en van fer, de ben segur que n’haurien fet, si haguéssimtingut coneixement, en aquell moment, de l’afectació econòmi-ca que ens representa. No dir que no al projecte, no vol pas dirque s’aprovi expressament.

7. L’Alcalde lamenta en un mitjà públic, com és la webmunicipal, l’actitud bel·ligerant “d’algun veí” que vol generarun ambient de crispació. Entenem indigne que en un mitja pú-blic s’empri l’expressió “algun veí”, sense citar-ne el nom. Si téquelcom a dir a algú en particular, a ell s’ha de dirigir. Tots elsque érem a la reunió amb ell, podem sentir-nos al·ludits. I noentenem com el fet d’expressar una opinió, pugui considerar-se tenir actitud bel·ligerant, ni molt menys crear ambient de crispa-ció. Tampoc podem entendre que es fes fora de la reunió els peri-odistes que hi van assistir. Tal vegada la transparència sigui tantsols una paraula bonica a emprar en campanyes electorals.

8. Els veïns reiterem la nostra voluntat de dialogar ambl’Ajuntament, per que volem el carrer, però això vol dir saberescoltar i posar-se al lloc de l’altre. Mai podrà parlar-se de dià-leg, si l’Ajuntament sent, enlloc d’escoltar. D’això se’n diu dià-leg de sords i hem de recordar que el partit del Govern, teniacom a lema electora el diàleg.

9. Ja per acabar, L’Ajuntament pretén justificar lescontribucions especials amb el major valor que les nostres fin-ques tindran després de les obres, sense tenir en compte que, nicada finca augmentarà tant com ha de pagar, ni els veïns ens dedi-quem a l’especulació. Agraïm que el SR. Alcalde es preocupi pelsnostres interessos, però preferiríem que ho fes d’una forma real.

Opinió Grup de Treball de Serveis Socials del Pla de Ciutadania i Immigració

No és veritat que: Els immigrants no paguen

la Seguretat Social

Aquest és el segon escrit que es publica des del

Grup de Treball de Serveis Socials del Pla de Ciutadania iImmigració. En el primer es desmentia el tòpic de que “els

immigrants s’emporten tots els ajuts socials”.

En l’article d’avui volem aportar algunes dadesque contradiuen la creença que els estrangers no cotitzen

a la seguretat social.

A 31 de desembre de 2005 la Seguretat Social comp-tava amb 18.156.182 afiliats, d’aquests 1.688.598 (un 9.3%)

eren estrangers (en aquest grup no s’hi comptabilitzen

els estrangers que ja tenen la nacionalitat espanyola).Si ens centrem en Catalunya, tenim les següents

dades:

Segons l’anterior taula, un 11,5% dels afiliats són

estrangers i el col·lectiu amb més presència dins el mercatde treball català és el dels marroquins.

Un altre concepte important és el de taxa d’activi-

tat (ocupats+aturats) i la taxa d’ocupació (els que tre-ballen)

Durant el 2005 l’ocupació a Catalunya va créixer

havent-hi un augment considerable d’altes a la SeguretatSocial. En aquest marc de creixement, el més destacat va

ser l’augment de contractació d’estrangers.

C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - Solsona

REBAIXES HIVERNDte. 30% i 40%

44 455 - Divendres, 24-2-2006

Aquest títol és un homenatge a una de les obres cabdalsdel pensament liberal. “On liberty” (Sobre la llibertat), de JohnStuart Mill, publicat el 1859. És un dels fonaments teòrics de lessocietats obertes, en una de les quals tenim la sort de viure. No éspas per casualitat que sigui en aquestes societats, amb el respecteper les llibertats individuals que les defineix i l’alliberament d’ener-gies creadores que això suposa, on s’ha assolit el nivell de progrési el benestar més gran que la humanitat ha conegut fins ara. Hetornat a rellegir-ne el capítol segon que tracta “ De la llibertat depensament i de discussió”, arrel de l’onada de fanatisme i violèn-cia desfermada en diversos països islàmics en resposta a la publi-cació, en un diari danès, d’unes caricatures de Mahoma i de lareacció que aquestes manifestacions han provocat entre nosal-tres. Tants anys de multiculturalisme progre, ens havien d’acabarpassant factura i una de les seqüeles ha estat, com era previsible,un estovament mental penós que, a alguns, els porta a la confusiótotal del valor de les coses i a posar en el mateix sac unes caricatu-res de gust dubtós amb la crema d’ambaixades i l’assassinat decivils innocents. No, no hi ha justificació possible per a aquestsactes de barbàrie. Ni ens han de tremolar les cames a l’hora dedenunciar-los, ni, encara menys, han de fer que posem en qüestióun dels principis bàsics de la nostra societat, com ho és el de lallibertat d’expressió. Ha costat molt arribar fins aquí. Durant se-gles tota mena de guerres de religió van devastar Europa. En nomde Déu els europeus es van empaitar per tot el continent i es vanestossinar els uns als altres amb un entusiasme digne de millorcausa. Per defensar les seves creences, els cristians havien estatlliurats a les feres i devorats als circs de l’imperi romà. Al seu torn,quan la religió catòlica va esdevenir una religió de poder, la SantaInquisició enviava a la foguera als que s’atrevien a discrepar deldogma. Ja no parlem dels horrors innombrables dels totalitarismesnazi i comunista que enviaven a la mort a qui gosés desviar-se unmil·límetre de la veritat oficial. És de tot això que parlem i no d’unaaltra cosa. I per aquest motiu ni podem ser tebis, ni la prudènciaens ha de fer covards. El dret que empara “l’imam” a exposar laseva doctrina al bell mig d’una ciutat europea, és el mateix queempara la prèdica de qualsevol altra religió, creença o doctrinapolítica i el mateix dret que empara la crítica, seriosa o humorística,de qualsevol d’ elles. Aquest dret és una conquesta de lacivilització.Si algú es considera ofès que repliqui, si considera quela ofensa vulnera la llei que presenti una demanda davant els tribu-nals, si ho vol que es manifesti, amb cassolada o sense. I prou,perquè aquests són els límits. És un dret que, per cert, no és simè-tric. O és que algú s’imagina un clergue catòlic predicant la sevadoctrina al mig de Teheran sense anar a parar a la garjola de manera

immediata? És un autèntica befa que dictadures teocràtiques quevulneren sense parar tots els drets humans, prediquen la cremadels infidels, o amenacen d’esborrar del mapa pobles sencers,pretenguin agafar-se-la amb paper de fumar pel cas de les carica-tures, es facin els ofesos i excitin els sentiments i les passions delsseus pobles. I és patètic que governants occidentals, com el Sr.Chirac, amb l’oportunisme sense límits i la falta d’escrúpols que elcaracteritza, els facin el joc i s’apressin a donar-los la raó. L’obliga-ció dels governs democràtics és defensar amb coratge la llibertatd’expressió dels seus ciutadans i protegir-los si són amenaçats acausa de l’ús que n’hagin fet, amb independència que als governsels agradi o no el que hagin dit. Fem un flac favor als milions demusulmans de bé, que aspiren a gaudir de les mateixes llibertatsque nosaltres, que ens vegin tan febles en la defensa dels principisque inspiren les nostres societats i que ells també volen per a lesseves. Perquè que ningú no s’equivoqui: per a conviure en pau,no hi ha fronteres entre les diverses religions, o entre els religiososi els laics, l’autèntica línia divisòria és la que separa els que respec-ten la Declaració Universal dels Drets de l’Home i els violents que,en nom de qualsevol idolatria, la menyspreen i la voldrien destruir.

Des de l’escó 72 F. Xavier Ballabriga i Cases - Diputat al Parlament de Catlunya per CiU

Sobre la llibertat

NotaA la Bala de trabuc dedicada a Roger Mas publicada alCelsona del dia 10 de febrer de 2006, se’m va colar unaerrada. Quan me’n vaig adonar, la revista ja estava a im-pressió i ja no era possible esmenar-la “És quan dormo quehi veig clar, foll d’una dolça metzina...” és el començamentde la tercera estrofa i no el del poema tal com figurava al’escrit. Mil disculpes, amic lector!

El Grup Parlamentari de Convergència i Unió al Par-lament de Catalunya va presentar un total de 1.410 esme-nes als pressupostos de la Generalitat de Catalunya peraquest any 2006. D’aquestes, el Grups parlamentaris delGovern només en van aprovar 4. Una de les esmenes quees va prioritzar des de CiU del Solsonès va ser la que feiareferència a la redacció del projecte per a l’eixamplament,millora, modificació del traçat de la carretera C-149A deSolsona-Pinell i execució de l’obra. Els veïns dels munici-pis afectats per aquest traçat han manifestat la necessitatde millora d’aquest tram. Es queixen de la perillositat a laque es veuen exposats per la poca amplada de la via i lagran quantitat de revolts, tenint en compte que diàriamenthi passen un volum considerable de cotxes i maquinàriaagrícola. Les condicions climatològiques no ajuden gensa l’hora d’accedir per aquesta carretera, especialment du-rant l’hivern, ja que la boira limita la visibilitat i - tenint encompte la poca amplada de la via - el perill de sinistralitataugmenta. Per això, el Grup de Convergència i Unió de-mana una actuació urgent en aquesta via i a la vegadademana la redacció del projecte definitiu d’eixamplament,condicionament i millora del traçat de la carretera C-149Ade Solsona-Pinell i la seva execució, carretera que formapart de la xarxa viària de la Generalitat de Catalunya.

CiU del Solsonès

CiU demanal’arranjament de la

carretera de Sant Climenç

45455 - Divendres, 24-2-2006

Opinió Antoni Marquez Macarró, President del Comitè Executiu Comarcal de CDC

TOT o RESERC estava disposada a signar un acord més rebaixat; per què ara ERC pren l’opció radical del tot o res?

Sobre l’organització de cada partit no hi ha res a dir:cadascú és lliure de pertànyer al que més el representi. Nosal-tres a CiU escollim uns representants, igual que la majoria deformacions polítiques. Existeix un sistema d’informació cons-tant, per polsar la situació general del país. Com és lògic, dipo-sitem tota la confiança en els nostres representants; si aquestsno ens convencen, ja ho sabeu, sempre podem escollir-ne al-tres de més representatius: és la democràcia. De totes maneres,no cal fer assemblees per decidir coses que una direcció políti-ca hauria de tenir clares. Però ja dic que les opcions són varia-des. Ha estat, doncs, l’opció del president Zapatero: en veurecom el PP li retallava terreny, va optar per negociar amb l’opo-sició del Govern del tripartit. En el PSOE ni tan sols han tinguten compte el president Maragall. Per quina raó? N’hi ha unesquantes. La majoria dels que estem al dia dels afers comprovemque la radicalització de dues formacions polítiques ha deterio-rat la situació fins a extrems complicats. Sobretot el PP, quedefinitivament, ha destapat la seva cara totalitària. A més, aCatalunya, per fer esclatar una molt bona opció estatutària,ERC juga al tot o res.

TOT. L’Estatut que es va aprovar al Parlament és inne-gociable i per tant s’exigiria a Zapatero que l’acceptés íntegra-ment. Tal qual. Com varen fer els bascos amb la seva proposta(Euskadi s’ho va poder permetre gràcies al seu finançament).

Algú, amb el cap sencer, creu en aquesta opció com lasolució viable en aquests moments?

Conseqüències del tot: el PP continuaria fent una cam-panya encara més ferotge contra Catalunya, a la qual s’afegiri-en més dirigents del PSOE (recordeu quantes persones, diri-gents o intel·lectuals espanyols han sortit en la nostra defen-sa?); els boicots als productes catalans s’incrementarien i lafòbia anticatalana arribaria fins i tot a situacions d’inseguretatper als nostres ciutadans. Ara per ara, ens costarà anys netejari capgirar l’opinió que, de nosaltres, s’ha escampat per tot l’Es-tat. Els poders espanyols: exèrcit, justícia, església... incre-mentarien la seva pressió sobre el Govern de l’Estat. L’Estatutarribaria al tribunal constitucional, que el rebutjaria. De maneraque no aniria endavant i es tornaria a Catalunya per situar-nosigual que abans, amb un Estatut escàs i que no respon a lasituació actual del país. Què faríem? Tornem a proclamar larepública novament? Mentrestant, València, Andalusia, Galícia,etc. ens aniran passant pel davant amb estatuts renovats i se-gurament amb acords similars o superiors al que es va con-cretar recentment.

RES. Com que l’acord ha arribat de mans d’una forma-ció aliena al tripartit, l’acord no és bo, i l’opció és repudiar-lo icomençar una campanya per desprestigiar CiU, encara quePSOE, PSC i ICV hi estiguin d’acord i siguin els “fidels” socisfins a la fi.

Conseqüències del res: triomf ideològic del PP que so-brepassa els socialistes i guanya les properes eleccions; aCatalunya ens quedem amb el mateix Estatut. El tripartit aguan-ta fins al final el Govern? Tornem a proclamar la república nova-ment?

La primera impressió d’aquesta opció radical és que,abans d’adoptar-la, a ERC estaven disposats a signar un acordinferior. Però ara han de vestir la història per tal que quedi clarque no han estat menystinguts pels seus socis, sinó que el malsempre ve dels mateixos. Per això, CiU és la font de tots elsatacs. El PSC (els seus socis que més retallen) no apareix perenlloc, no fos cas que prenguessin mal i perdessin tots plegatsles cadires; ni ICV, que és considerada una formació residualamb seguidors dels socialistes. En definitiva, els catalanisteshan tornat a l’estat que havien perdut i tornen a ser nacionalis-tes-independentistes. Una part dels militants d’ERC, inclosa laseva direcció, estan decebuts perquè, després de donar el Go-vern a Pasqual, tenien l’esperança que CiU s’aniria desfent desdels escons de l’oposició i es quedarien amb tota la porció deformatge nacionalista. No ha estat així i encara som aquí perdonar guerra i ajudar modestament a portar endavant el queens encomanin els ciutadans. Perquè hi ha una cosa que sovints’oblida: la gent ens dóna la seva confiança en una gran pro-porció, insultant per a alguns. És per això que tractar amb tantaràbia i ressentiment la gent de CiU és una actitud del tot des-proporcionada. Els sants no estan només en un costat. Els queens segueixen sabran demostrar, quan calgui, que continuendonant-nos suport. De tota manera és lamentable que el nacio-nalisme no estigui unit. El tot o res no ajuda. Hi ha opcionsvàlides entremig que alguns no saben veure.

LUTERO• Dissabte, 25 (11 nit)• Diumenge, 26 (2/4 de 8 de la tarda)• Dilluns, 27 (1/4 d’11 nit)

AEON FLUX• Divendres, 24 (1/4 d’11 nit)

(Dia de l’espectador)• Diumenge, 26 (5 tarda) VA

L per

0,50 E

uros

per la

compra

d'una

entrad

a

LUTE

RO

AEON FLUX

CINEMA

13 anys 13 anys

46 455 - Divendres, 24-2-2006

No pretenc fer un discurs sobre el respecte i el dret a ladiferència (valor per altra banda imprescindible per una bonaconvivència en una societat multicultural com la nostra), ja quees fa difícil la seva comprensió quan els valors que dominen unpensament són el sentiment de superioritat envers el que ésdiferent.

Més aviat em fa pena que s’abusi de la llibertat d’ex-pressió sota una disfressa que vol tapar un sentiment de porinfundada degut a la pròpia ignorància.O és que aquell silencien veu alta ens està parlant del gat fer?

Em fa pena que algú que pensa d’aquesta manera esti-gui al capdavant d’institucions importants representant la cul-tura i l’educació (quina ironia!). I que a més s’atreveixi repetida-ment a fer apologia sense escrúpols d’un rebuig absolut pelque ve de fora. O és que hem de recuperar aquelles malsonantsparaules de la “raça pura”? Això sí que ens ha de fer por.

Em fa pena perquè demostres ser insensible a totes aque-lles famílies que han marxat del seu país, sense ganes, i al ma-teix temps poca sensibilitat cap a les persones que treballenperquè aquesta convivència sigui possible.

Em fa pena perquè hi ha persones del teu entorn quesón víctimes directes d’aquest pensament teu.

M’agradaria recomanar un llibre bonic, dirigit als nens,

Tant de bo hagués estat un silenci...

Opinió Susanna Llaudet i Serra

que pot fer obrir els ulls a algú amb ganes de rumiar una estona:El racisme explicat a la meva filla, de Tahar Ben Jelloun, es-crit arran d’unes reflexions i preguntes que fa una nena de deuanys al seu pare sobre el racisme. Aprofito per escriure’n al-guns passatges:

...“-Sovint tenim por del que no coneixem. Tenim por a les

fosques, perquè no veiem què ens pot passar. Imaginem coseshorribles sense cap motiu. No és lògic. A vegades, encara queno hi hagi res que ho justifiqui tenim por. El racisme no és justni raonable.

...-¿I això passa a totes les societats?-Es pot dir que sí. L’home actua així des de fa molt de

temps. Primer va la natura i després, la cultura. Dit d’una altramanera: hi ha el comportament instintiu, sense reflexió, senseraonament, i després hi ha el comportament reflexiu, que hemadquirit gràcies a l’educació, l’escola i el raonament. És el queanomenem “cultura”, en oposició a la “natura”. Amb la culturaaprenem a viure plegats. Aprenem per sobre de tot, que noestem sols al món, que hi ha altres pobles amb altres tradicionsi altres maneres de viure, tan vàlides com les nostres.”

Primer la natura però després la cultura, “senyor”!

Sí, que a molts punts de l’Àfrica hi ha hagut - hiencara hi són – conflictes armats i fets sagnants. Però pot-ser ens hem omplert massa el pensament amb imatgesd’aquella terra presentant només fam i misèria. Doncs hau-ríem d’assabentar-nos que a les societats africanes hi ha unbroll de vida, d’activitat, d’iniciatives, d’idees... i ben so-vint tot això ens passa per alt.

Però, tot amb tot, hi hem de posar molta atenció, versaquells territoris, ja que sempre hi ha algun dels aligotspoderosos a punt de clavar les urpes, i que sense escrúpolsexplota la gent d’aquell continent. Hi ha colonització i rapi-nya, i molts cops arriba del món occidental. I hi ha tambésectors benestants d’allà o prop d’allà, que són espavilatsde mena i s’aprofiten de la situació.

Però abans de jutjar els de més amunt, els de mésavall i els del mig, convindria conèixer bé aquelles zones iaquella gent. Sí que és veritat que això porta molta feina,perquè a les terres africanes hi ha una gran diversitat de

Àfrica: desconeguda encara

cultures, de llengües, de grups, de costums, etc. i això facomplicada la tasca de lliurar-se a treballar-hi o a intentarde practicar una certa solidaritat autèntica.

D’altra banda, un cop hom s’hi acosta, en aquellsindrets, ha de ser una experiència apassionant. Anar des-cobrint, anar contemplant tot allò: Les persones de l’Àfrica,amb totes les variants de la parla, dels gestos, de les mira-des ... les festes, les cançons, les danses. Les maneres detreballar la terra, de pregar. Les mancances en el viure decada dia, les esperances, els neguits. La infinitat i varietatd’il·lusions, i la varietat de preocupacions. Quan ss’arribi aconèixer una mica tot allò i es pugui disposar d’informació– no ben bé tota, potser – doncs és quan es pot pensar enla manera com ens hi podem agafar per un cap, si és quetenim voluntat de fer-ho.

Fóra allò que en diem estendre les mans, encaixarles mans, amb molt d’afecte i alhora amb vigor. Sí: “Mans,mans a les mans ...”.

Opinió Ramon Gualdo

47455 - Divendres, 24-2-2006

Postals a l'aire

Silencis... en veu ALSilencis... en veu ALSilencis... en veu ALSilencis... en veu ALSilencis... en veu ALTTTTTAAAAA

La disbauxa col·lectivaés el millor paraigües dels incívics

Albert Muntada

Diplomat en Ciènciesde l’Educació per laUniversitat de Lleida

[email protected]

Si aquest silenciSi aquest silenciSi aquest silenciSi aquest silenciSi aquest silencius suggereixus suggereixus suggereixus suggereixus suggereixalguna imatgealguna imatgealguna imatgealguna imatgealguna imatgeinteressant,interessant,interessant,interessant,interessant,no ho dubteu,no ho dubteu,no ho dubteu,no ho dubteu,no ho dubteu,envieu-la a l’adreçaenvieu-la a l’adreçaenvieu-la a l’adreçaenvieu-la a l’adreçaenvieu-la a l’adreçaelectrònicaelectrònicaelectrònicaelectrònicaelectrònicade la postalde la postalde la postalde la postalde la postal

Poesia Hari

Em cerco en els escritsde temps passatper tal de dir-me

alguna cosa iem trobo fent un pols

amb el no-sersabent que és feixuc

mantenir la consciènciaen el punt àlgid.

Em llevo amb el diaquin gust que s’allargui!

convidant-me a sentirtot i així

el tupi tupitperd el nord.

En privat prefereixo el Solel meu Déu preferitàdhuc no em treu

de l’amnèsia insociableperò m’estima

sense deutes ni radicalismesa dosis recupero el seny

cerco l’encaixla integració

de la meva integritatvers el proïsme.

Tinc dislèxia de paraulesamorfes de confiança

amb gest de canyella i melamparant el que no sóc

sento que hi ha quelcomque es manté i em conté

a cada passaara i aquí

en l’espai-tempsidolatrat mirall social

són les 6h:35' amsóc a Solsona?en principi, sí.

Potser no és casual que l’evange-lista Joan posi Maria al peu de la creu enel moment de la mort de Jesús. Aquestavegada no és Maria qui parla, és Jesúsqui es dirigeix a ella anomenant-la dona, ila confia, com a mare, al deixeble que ellestima (Jo. 19, 25-27). D’aquest episodineix la llegenda que Maria va viure elsseus últims anys a Efes a casa de l’apòs-tol Joan. Les paraules de Jesús en aquellmoment tan solemne de la seva mort, po-den tenir un doble significat.

Des del punt de vista personal,com a fill, l’havia d’afectar molt veure lamare dreta al peu de la creu quan es que-dava sola a la vida a l’edat de 50 anys,que són els que deuria tenir en aquellmoment, i, amb aquesta preocupació perla soledat de la mare, demana al seu amicque tingui cura d’ella. És el gest amorósd’un fill que estima la mare, recordant laseva companyia quan recorria els caminsde Galilea. Encara que els evangelis noho diguin, jo m’imagino que Jesús, entreprèdica i prèdica, devia fer alguna esca-pada per abraçar la mare, tenir una estonade conversa i fer-la participar de les se-ves confidències per animar-la i confor-tar-la per l’efecte que li deurien produirles crítiques que es feien en contra delseu fill, vingudes fins i tot de la seva prò-pia família. Maria es quedava sola, ell hosap millor que ningú, i això li dol molt.

Opinió F. Torres

Maria, Mare de tots

Mirant-ho d’una manera més àm-plia Maria, a partir d’aquell moment, és lanostra mare, és la mare de tots, homes idones, i de manera especial de tots elscondemnats injustament pel poder, marede tots els abandonats i solitaris de laterra, mare de tots els quins no han tingutmai el consol d’un fill, de tots els quinsmoren sense saber si la seva vida ha val-gut la pena.

Des d’aquella ombria tarda, quanel cel es va enfosquir, quan el vel del tem-ple s’esquinçà de dalt baix i fins i tot elsdéus devien sentir por, la humanitat ja maino estaria sola. L’havien regalat. No sola-ment una verge sense pecat, si no unamare que ens acull a tots, blancs i negres,sense preguntar si som innocents o cul-pables. Maria, en aquell moment, és lamare de tots, no sols d’un grup de puri-tans i privilegiat.

Malgrat la meva deficient traduc-ció, acabo amb un poema de l’escriptorabrasilera Roseana Murray:

Maria,Un nom per anunciar

El sol, els estels.Maria

un nom per il·luminarla terra

un nom mapa de l’amor.

Punt àlgid

48 455 - Divendres, 24-2-2006

Societat

La Carme el dia 27 fa anys.Moltes felicitats de partsdels amics de Solsona!

Aquesta noia el dia 23 defebrer va fer 40 anys.Si la veieu FELICITEU-LA!!

Els alumnes de 8è curs de Lestonnac de l’any 86-87 us desitgem BON CARNAVAL!

Per fi potsentrar alsconcerts sensehaver-te decolar!Oi que sí?Moltesfelicitats!!!

Als pares més“güais” del món.Moltes felicitats!25 de febrerde 2006

49455 - Divendres, 24-2-2006

C.F. Solsona

Diumenge, el Solsona es desplaçava al sempre difícilcamp terrassenc de la Maurina Egara (equip descendit de Pri-mera Territorial). El Solsona, degut a les baixes, va fer un partitmolt seriós durant els 90 minuts, en un camp de dimensionsmolt reduïdes, on el nombrós públic no va parar d’escridassarals solsonins i, on el fort vent va impossibilitar, en molts mo-ments, el joc d’ambdós equips.

L’equip terrassenc va fer un joc dur des del primer mo-ment, i va basar el seu joc directe a buscar el seu punta. Però ladefensa solsonina, molt sòlida durant tot el partit, va malbara-tar totes les ocasions de l’equip local. Mentrestant, el Solsonabasava el seu joc per la banda dreta on Llosada, Tripiana iPavón portaven de corcoll a la defensa local. A les acaballes dela primera part i, després d’un intercanvi de pals, Tripiana, decap, marcava el primer gol del Solsona a la sortida d’un serveide còrner.

La segona part va començar molt elèctrica, la MaurinaEgara buscava el gol de l’empat per entrar de nou al partit, i elSolsona a la contra intentava resoldre el partit. La MaurinaEgara es va aprofitar d’una de les úniques errades de la defen-sa solsonina per fer el gol de l’empat però, poc després, Tripianava materialitzar el segon gol solsoní, finalitzant una bona juga-da de l’equip blau. Fins al final, l’equip local va posar setge a laporteria visitant però, un i altre cop, xocaven amb la defensa iporter visitants, que es van encarregar de defensar l’avantatgeaconseguit.

La propera setmana, el Solsona rebrà a la Monistrolenca.Així, doncs, diumenge de Carnaval a partir de les 4 de la tarda,complicat enfrontament dels solsonins.

C. Castell, 8Tel. 973 48 00 78 - Solsona

Sènior Masculí Segona Territorial 9/02/2006C.F. Maurina Egara (Terrassa), 1C.F. Solsona, 2Alineació: Ribera, Jiménez, Alcázar, Viladrich, Mas, Llosada, Cardona, Jaray, Orrit,Pavón i Tripiana. També: Pereira, Alsina i Pérez.Gols: Min. 34, (0-1) Tripiana. Min. 55, (1-1). Min. 60, (1-2) Tripiana.

Victòria treballada a domicili

Juvenil Masculí 1a divisió 18/02/2006C.F. Solsona, 1Terrassea U.E., 1Alineació: Juanjo, Raül, Xavi, Chus (Lluís), Àitor (Kike), Robert (Eli), Jordi(Miquel), Ricard, Albert (Sabata), Pep (Hazel), Ernest.

Mal partit, el que va realitzar el juvenil del Solsonacontra el Terrassa. Un equip que en cap moment no vademostrar que fos un equip senyor, ja que els seus ju-gadors i tècnics es van dedicar tot el partit a faltar ver-balment als jugadors solsonins, els quals no van saberaïllar-se d’aquest fet i van acabar desballestats, cosaque va ajudar als interessos dels visitants.

Els primers quaranta cinc minuts de partit vanser de molt poc futbol per part dels dos equips: les arri-bades a porta eren en jugades aïllades o en jugades apilota parada. Fruit d’un còrner va arribar la primera granocasió del partit, quan Pep estavellava una pilota al palde la porteria visitant. Per la seva part el Terrassa feiamal en còrners on la defensa solsonina, poc encertadaen tot el partit, rebutjava malament la pilota, donant se-gones opcions als rivals, amb xuts molt perillosos propde l’àrea.

Tot i així, el resultat a la fi dels primers quarantacinc minuts de partit va ser d’empat a zero, cosa que espodia haver evitat si el Solsona no hagués fallat tresbones ocasions de gol en els últims minuts de partit.

La segona part, i després dels canvis introduïtsdins l’equip del Solsona, el joc va canviar. Els locals vancomençar a trenar jugades i les ocasions de gol queienuna darrera de l’altra, fins que Pep va marcar el gol delSolsona amb una pilota provinent d’un servei de bandallarga. Aquest gol va endurir el partit i els visitants esquedaven amb un home menys, després d’una entradaterrorífica a Kike. Aquesta entrada va encendre molt elsànims als locals, que van perdre la serenitat i van co-mençar a badar. Tot i així, pocs minuts després de l’ex-pulsió, la davantera solsonina estavellava una altra pi-lota al pal que podia haver sentenciat el matx. Però a lasegüent jugada, en una falta lateral, prop de l’àrea delSolsona, i en una badada dels locals, el Terrassa marca-va l’empat en fora de joc.

D’aquí al final molts nervis per part de tothom,insults, entrades a destemps, alguna picabaralla i unaexpulsió més. En aquest cas per la banda del Solsona,quan Pep va protestar un fora de joc inexistent.

Al final, repartiment de punts, i el Solsona quedeixa escapar dos punts, que amb el cap fred i tal comanava el partit, potser no s’haguessin escapat. Cal re-marcar que l’àrbitre va deixar massa la màniga ampla alsjugadors visitants i que al final se li va escapar el partitde les mans.

El dissabte de carnaval, el Solsona rep al Rubí,un dels millors equips de la categoria, líder fins fa algu-nes jornades, en un partit molt difícil i complicat, no tansols pel rival sinó també per la data en que es disputaràel partit.

L’ inici del partit s’ha canviat de les quatre a lestres, perquè no coincideixi amb cap acte del carnaval.

50 455 - Divendres, 24-2-2006

Partit jugat contra un equip que ocupa la meitat de lataula, i que en principi s’havia de resoldre sense excessivesdificultats. Així el Solsona sortí amb el seu 4-4-2 habitual i elpartit durant els primers minuts es caracteritzà per una sèried’imprecisions en el control del joc per part dels dos equips,lluitant força en el centre del camp, però no oferint claresalternatives de joc d’atac, sobretot de l’equip de casa queera el qui havia d’anar a buscar el partit. S’anaven produintjugades i la defensa solsonina era la línia més segura tallantbé els atacs contraris per les bandes ( Remí i Arnau), com pelcentre ( Óscar i Isidre), i fent circular la pilota sense donarpuntades per treure-se-la de sobre cap al mig del camp. Aixíel primer gol del Solsona vingué quan en un contracop vahaver-hi una passada llarga des de mig del camp cap alVidal, que se n’anà de cara a barraca i veient el porter avan-çat li clavà un xut per alt fent pujar l’1 a 0. Els migcampistessolsonins no acabaven de fer el joc a que ens tenen acostu-mats, ja que no feien circular la pilota amb la rapidesa que

El Torroella de Baix es va avançar ja al minut 4gràcies a un gol de penal i poc després hauria pogut fer elsegon però una bona aturada del Marc ho va impedir.Cap al minut 10, Manel Llohis va haver d’abandonar elterreny de joc per unes molèsties i va ser substituït perFarràs. Al minut 15, el Sant Llorenç va disposar d’unaoportunitat clara de gol del Ricard i poc després seriaCosta qui tindria una bona oportunitat després d’unabona jugada. A aquestes dues clares ocasions, cal afegir-hi les de Llohis i Farràs. Veiem, doncs, que aquest segonquart d’hora de partit, el matx va consistir en una pressióconstant del Sant Llorenç a la porteria rival tot i que no

18-febrer-2006 - Infantils C.F. SolsonaC. F Solsona, 4 - Navarcles, C.F., 0

Alineació del Solsona: Albert Colell, Remí Viladrich, Isidre Costa, Óscar Domènec, Arnau Bajona, Jordi Puig, Jordi Lluís Oliva, Andreu Barniol, Jordi Sarri,Vidal Ferrer, Jordi Villaró i Nil Camañes. Entrenador: Adrià Navarro. Delegat: Josep Mª.Vilaseca

ells saben. No obstant això, un xic més tard en Puig va fer unservei de banda, en Sarri centrà cap a l’àrea i l’Oliva atentafusellà el dos a zero. L’àrbitre assenyalà la fí de la primerapart un xic més tard. A la segona meitat el Nil Camañes entràen el lloc del Remí tot ocupant el lateral dret, i l’equip potsergràcies a l’avantatge en el marcador ens oferí el millor joc detot el partit. Això era un atac darrera l’altre i en una jugadad’aquestes es va assenyalar penal que el Sarri va fallar, ambun xut fluix pel mig. L’equip seguí pressionant i l’Isidre féupujar el tres a zero tot rematant impecablement de cap uncòrner botat pel Puig. Cal dir que l’Albert no va haver d’in-tervenir molt, però quan ho va fer va ser amb eficàcia. L’úl-tim gol del partit l’aconseguí l’Oliva d’una voleia especta-cular. L’equip semblà conformar-se amb aquest resultat iafluixà fins que poc després s’acabà el partit.

En acabar el partit, a l’Adri se’l veia content pel jocdels nois.

va arribar el gol local. Els visitants, en canvi, van podermarcar el segon. Amb aquest 2 a 0 s’arribaria al descans.La segona meitat va començar amb una polèmica queacabaria amb la interrupció del partit: L’àrbitre xiula faltaa la frontal de la gran i després la pilota entra a la porterialocal. Tot i que clarament l’àrbitre havia xiulat la falta ante-rior al gol, ell va donar-lo per vàlid, fet que va propoiciar lesqueixes de tots els jugadors locals. Davant d’això, l’àrbitreva abandonar el terreny de joc davant la perplexitat delsjugadors, el cos tècnic i el nombrós públic que assistia aLes Morunyedes (el camp del Sant Llorenç va registrar unade les millors entrades de la temporada).

C.E. Sant Llorenç 0Torroella de Baix 3

Resultat provisional a faltade disputar-se 40 minutsde partit a conseqüènciade la interrupció del partitper part de l’àrbitre.

Alineació: Marc, Costa, David, Balagué, Abel,Francesc, Torreta, Manel, Baraut, Llohis,Ricard. També Simeó, Farràs, Roberto i Grimi.

Sant Llorenç Dolors Pujols

C.F. Solsona

51455 - Divendres, 24-2-2006

BenjaminsC.F. Solsona, 3 - C.E. Arrels, 2

C.FC.FC.FC.FC.F.SOLSONA.SOLSONA.SOLSONA.SOLSONA.SOLSONA: : : : : Carles, Albert, Nil, Xavier, Marcel, Víctor, Joel, Marc, Kevin, Àlex i Óscar. C.E. ARRELS: C.E. ARRELS: C.E. ARRELS: C.E. ARRELS: C.E. ARRELS: Albert, Guillem, Roger, Sergi, Claustre, Natàlia, Ivaylo, Lluís, Ivan,Gerard i Àlex. Gols: Gols: Gols: Gols: Gols: Joel (3) pel Solsona, Ivan i Roger per l’Arrels

Bon partit i emoció fins al final!

Aquest dissabte, derbi solsoní ala categoria benjamí. Els jugadors/es hanestat molt nerviosos/es durant tota la set-mana, ja que a l’equip contrari tots hi te-nim amics, coneguts i familiars i les for-ces dels dos equips estan molt iguala-des. El Solsona tenia, però, un repte jaque en el partit d’anada s’havia perdutper golejada.

Comença la primera part i ja al pri-mer minut un tir creuat del Roger, que nova entrar per poc, avisa als locals que noes pot badar. Pocs minuts després, el Xavitambé avisa fent un bon xut que acaba alpal travesser de la porteria de l’Arrels. ElSolsona sembla que a poc a poc va aga-fant confiança i es va apropant a la porte-ria del Lluís, que es converteix en l’autèn-tic protagonista del partit, fent paradesmolt bones en els xuts que el Joel va ferals minuts 13, 14 i també al minut 18, enque deixa passar la pilota en un xut creuatdel Joel que va fora per poc. Acaba la pri-mera part amb un empat a zero.

A la segona part, el Lluís segueixparant-ho gairebé tot. Al minut 2 el Joels’apropa a l‘àrea de l’Arrels i el seu xut és

fa falta fora de l’àrea i l’Àlex la llença; ladefensa de l’Arrels rebutja la pilota i elJoel aprofita el rebot per tornar a marcar:2 a 0 pel Solsona.

Sembla que el partit ja acabarà aixíquan l’Arrels comença a empènyer fort,fa pressió per tot el camp i no dóna cappilota per perduda. Així arriba el seu pri-mer gol que materialitza l’Ivan en jugadaembolicada dins l’àrea del Solsona.

Per sort, el Solsona aconsegueixaugmentar poc després la seva diferèn-cia en un contraatac del Joel. El resultatde 3 a 1 dóna marge al Solsona però l’Ar-rels encara és dins el partit. Poc desprésel Roger fa el segon per l’Arrels en unbonica jugada fent una volea d’esquenesa la porteria. Amb el marcador 3 a 2 l’Ar-rels segueix atacant i el Roger fa dos xutsa porteria que atura el Marc. Poc abansde finalitzar el partit un contraatac delSolsona acaba amb la pilota al pal traves-ser en un fort xut llançat pel Víctor.

En resum, s’ha vist un bon partit iels jugadors dels dos equips han lluitarmolt i han gaudit fent el que els agrada:jugar al futbol.

aturat pel Lluís. Al minut 5, el Kevin tam-bé ho intenta de volea i finalment arriba elgol del Solsona al minut 5, en jugada per-sonal del Joel. En jugada a pilota parada,arriba el segon gol del Solsona: l’Arrels

C.F. Solsona

52 455 - Divendres, 24-2-2006

C.E. Arrels

Ens van sobrar els darrers minuts. Bon partit, el quevàrem jugar aquest dissabte matí a Cardona i el resultat mésjust hauria estat un empat. Tots dos equips van tenir oportuni-tats per endur-se el partit i la inexperiència dels nostres fou lacausa de la derrota final. Però del que es tracta aquest any ésque els nens s’acostumin a jugar en camp gran, aprenguin a jugaren equip, a passar-se la pilota correctament, a suar la camiseta i asortir de situacions compromeses. I això costa, a les ganes dejugar que tenen se’ls hi ha de fer veure que hi ha d’haver cert ordrei disciplina i, sobretot, s’han de trobar moltes vegades amb lapilota als peus en un contraatac per saber que no es poden quedar

Benjamins – Dissabte 18-2-2006C.E. Calders, 1C.E. Arrels, 6Arrels: Marc S., Marc P., Adrià, Josep Maria, David (1),Miquel P.(2), Lleïr (2), Edu, Miquel S.(1), Livian.

L’Arrels es mostramolt superior

Dissabte passat, els petits del’Arrels vam desplaçar-nos fins a Cal-ders per enfrontar-nos a l’equip delsbenjamins local. L’equip del Calders espresentava com un equip molt hetero-geni, ja que tenia des de jugadors desegon any amb una gran alçada fins ajugadors prebenjamins.

El partit es va iniciar. Des del pri-mer període fins al darrer, l’Arrels es vamostrar amb moltes ganes i va imposarmolta intensitat en el seu joc. Això vafer que l’equip del Calders s’anés de-fensant com podia davant de l’allau dejoc solsoní. Fruit d’aquest domini, elsgols van anar arribant. Miquel P. i Lleïramb dues dianes cadascun i Miquel S. iDavid amb un gol per cap van sentenci-ar el partit. Cal dir que l’equip local tam-bé va tenir les seves oportunitats perampliar el marcador però, ja sigui per labona actuació de Marc S. a la porteria

o per la gran capacitat defensiva de l’Ar-rels amb una gran actuació de JosepMaria, Adrià i Marc P. el marcador lo-cal no va pujar més que un gol. Final-ment, també cal destacar l’actuaciód’Edu i Livian, molt actius durant tot elpartit. Per tant, cal felicitar tot l’equippel seu bon joc i per la bona progressióque demostra partit rera partit.

D’ altra banda, un fet extraesportiua destacar és el canvi que a partir de lasetmana vinent hi haurà a la banqueta del’Arrels. El fins ara entrenador Dani, permotius personals, es veu obligat a deixarel càrrec i ocuparà el seu lloc l’Àlex.

Dani: “Deixo l’equip en bonesmans, n’estic segur! Vull agrair profun-dament la confiança que han dipositaten mi l’Andreu Alet i, sobretot, tots i ca-dascun dels pares/mares i acompanyantsdels nens. També vull destacar la granlabor que està duent a terme el Vicençdins el club, i més concretament, en l’eta-pa benjamí. I finalment, vull agrair a totsels nens que formen part de l’equip tot elque m’han fet gaudir al seu costat (enalguns moments més que en d’altres, ésclar!) i animar-los a que segueixin apre-nent i disfrutant del futbol, que els resul-tats ja aniran arribant, segur!”

Pre-Benjamins18/02/2006C.F. Cardona, 4 - C.E. Arrels “B”, 3

Alineació: Lluís Villaró, Marc Casaldàliga, Albert Pijuan, Lluís Pijuan, Pere Vilaginés, Manel Estany, Guillermo Morales (2), Marc Pujol, Toni Moreno (1)

El teníem guanyat, però...

aturats perquè te la prenen o que en defensa no es pot jugar enhoritzontal perquè si et tallen la pilota és gol segur.

I això és el que ens passà a Cardona: Es va perdre perjugades puntuals, on els jugadors de l’equip rival van mostrarque portaven més partits a les seves cames. Estem segurs queels partits que ens queden ens serviran per aprendre’n a mar-xes forçades, doncs tots els jugadors de l’Arrels ens estansorprenent a cada entrenament i a cada partit.

En resum, el partit de Cardona ens deixà el mal regust dela derrota, però la satisfacció i el convenciment que aquestsnens ens donaran moltes alegries.

53455 - Divendres, 24-2-2006

C.E. Arrels

Alevins 1a. divisió/18-02-2006C.E. Arrels, 1- C.F. Solsona, 4Alineació Arrels: Xavier Llordella, Raül Alcázar, Èric Comellas, Ramon Coll, Guillem Sala,Nourddin, Marc Balletbó, Èric Pascual, Bernat Moreno, Èric Bautista, Ferran Xandri,Axel Novelles, Josep Armengol, Ivan Martinez, Nil Bordetes, Jordi Vilà, Marc Garcia,Jordi Màrquez. - Gol Arrels: NourddinAlineació Solsona: Aleix Colell, Mohamed Hida, Joan Vendrell, Aleix Ribera, Joan Vilà,Robert Tripiana, Gerard Roca, David Alconchel, Albert Areste, Èric Testagorda, GuillemBarcons, Arnau Murcia, Manel Gangolells. - Gols Solsona: Robert (2), Gerard i Manel.

Aquest passat dissabte, es va disputar el derbi que en-frontava els alevins del C.E. Arrels i els del C.F. Solsona.

Els dos equips van sortir amb moltes ganes i decidits aemportar-se els 3 punts. L’equip local va agafar el domini deljoc i tant amb jugades combinades com amb passades llarguesposaven en perill la porteria visitant. No va ser fins el minut 12en que l’equip local es va avançar al marcador, en treure uncòrner. A partir d’aquí l’equip visitant va reaccionar i en elsúltims 5 minuts de la primera part va capgirar el marcador, arri-bant al descans amb el resultat d’1-2.

A la segona part els jugadors de l’Arrels van sortir ambempenta i amb ganes d’aixecar el partit, però aquesta empentava quedar frenada quan l’àrbitre va assenyalar penal a favordel Solsona i aquests el van transformar. A partir d’aquí elslocals van continuar jugant bé, però novament són els visi-tants els que fan pujar un altre gol al marcador, acabant amb elresultat final d’1a 4.

Cal destacar el bon joc ofert pels dos equips i l’esporti-vitat que va haver-hi durant l’encontre.

Dia 18 de febrerEixample C.F.C. 3 - C.E. Arrels 10Alineació: Gore Aymerich, Eva Gangolells, Ester Bajona, Nerea Alos, Nina Alet,Mireia Casado, Ivette Casafont, Pilar Isanta i Mireia Vila.Gols: Pilar Isanta (3), Eva Gangolells (2), Nerea Alos (1); Delegat: Joan Casado

Tres punts que noes podien escapar

Dissabte 18 de febrer a les 7 de la tarda tenia lloc elpartit entre barcelonines i solsonines. L’equip rival que estrobava a la part baixa de la classificació, a priori, semblavapresa fàcil.

Molt aviat es va veure que les contrincants tenienben apresa la lliçó del partit de la 1a. volta i van defensar els10 primers minuts de partit amb molt ordre. Si, a tot això, hiafegim les ocasions desaprofitades i 2 perillosos contraa-tacs que entre el pal i la Gore van fer que tot quedés en unensurt, es podria dir que l’inici del partit no seguia la tramaprevista. Als darrers 10 minuts de partit de la primera part,l’equip de l’ Arrels es va posar 0-4 al marcador. Potser elsprimers 10 minuts van sobrar, o va ser el temps que feiafalta per aclimatar-se a les carències d’enllumenat de lapista en unes condicions lamentables (amb canvi de rasantinclòs).

A la segona part, l’equip local va veure que l’únicamanera de crear perill era el xut de fora l’àrea, cosa que li vadonar resultat, ja que tots 3 gols van ser així.

L’equip de l’ Arrels, a la segona part, va fer un jocmés bo i es va poder acabar el partit amb una molt bonaimatge, molt diferent del començament del partit.

Ep, la foto!

La colla del Cantàbric A punt pel Carnaval

La colla del dissabte a la nit La colla del Passeig

54 455 - Divendres, 24-2-2006

C.B. Solsona

Sènior masculíHotel Sant Roc, 87C.B. Montpedrós “C”, 52

Alineació: Torras 14, Merino 29, García, Baena 4, Sala 13, —5 Inicial— Pera 8, Díaz 10, Prat,Caelles 2, Ramon 3Parcials: 24-13 54-27 74-34 87-52

Important victòriaen tots els aspectes

Tan sols calia guanyar d’un punt, jaque l’average era nostre. I els joves solso-nins, amb les baixes acumulades i la duresadel partit, ho tenien tot en contra.La provaes va superar amb un excel·lent.

Es va començar el partit amb indivi-dual, i després d’un parcial 9-0, i un tempsmort visitant, es canvià a zona 2-1-2, i a par-tir d’aquí es va acabar el partit. No van po-der traspassar les nostres liníes defensivesmai. En atac, la més gran alçada d’en Merinoi Sala trencaven esquemes, amb les seves combinaciosn d’atac. Totl’equip tenia ales, els tirs donaven una agilitat, que ni tan sols una mixta(imperceptible) va donar els seus fruits. Una zona press, tampoc no ensva poder fer res ... que tocava liar-la. L’entrenador visitant provocavaals nostres jugadors més alterables, i fou respost amb una defensa en-cara més agressiva dels solsonins, que van deixar el partit acabat eltercer quart: 40 punts de marge.

La resta del partit era un atac a la dignitat del bon joc, ja que hiera de més. S’ha de felicitar als solsonins per la gran duresa mental i elsaber estar a pista en totes les opcions que es van viure. Una gran fita - aquesta victòria sobre un equip teòricament igualat - en la classifica-ció. Ara, si tot va bé, ens col·loquem en segon lloc, en un posició moltcomplicada i que pot donar molta guerra.

Júnior femeníC.B. Solsona, 68Spai Recover Súria, 51Ari 5 (1 triple), Paula, Gemmeta 10 (2 triples), Laura.C 8 (1triple), Laura.V 4, Clara 14, Diana 18 ( 2 triples), Mariona 5 ( 1triple), i Míriam 4.

Moltes baixes i aquestasetmana descansem…

Les nenes de Big Mat Terrimat - amb 3baixes ( Eva, Alba i Silvia) - rebien el Súria. Peraixò va pujar a l’equip júnior la infantil Míriam.El partit va començar amb un avantatge de 4 a11 a favor de les visitants. Les solsonines esvan despertar i van acabar el quart amb un em-pat a 15. El segon quart va començar amb inter-canvi de cistelles fins al min.9: 24 a 25. A l’últimminut les solsonines van apretar i van arribar ala mitja part amb un avantage de 33 a 25. Eltercer quart va començar malament: un parcialde 5 a 14 fins al minut 7 deixava un marcador de38 a 37. Als ultims minuts les solsonines vanpressionar més la bola a tota pista, recuperantaixí alguna pilota per acabar en un 45 a 39. Elquart quart va ser un festival de triples de leslocals: 5 triples per 5 jugadores diferents. Aquestfet, més la pressió a tota pista resumeixen el 23a 12 d’aquest quart, per acabar el partit en un 69a 51.

Des d’aquí volem felicitar les nenes pelpartit, també la Míriam, que - tot i ser infantil -va anotar 4 punts. I finalment cal destacar lagran feina de la Paula, que - tot i que no vaanotar - va ser peça clau per a la victòria del’equip, amb una molt bona defensa.

El C.B. Solsona ha decidit col·locar plafons publici-taris a les pistes del pavelló per aprofitar l’impacte comercialque generen els partits de bàsquet que s’hi celebren.D’aquesta manera, les empreses i les institucions que hodesitgin podran anunciar-se al pavelló durant els partits debàsquet i la resta d’activitats que el club organitza al pavelló.

Segons Jordi Padró, President del Club de BàsquetSolsona, la iniciativa pretén “plantejar un projecte de pa-trocini que generi beneficis recíprocs tant per l’anunciantcom pel club”. En aquest sentit, Padró assegura que estracta de buscar anunciants locals que tinguin interès a do-nar-se a conèixer en l’àmbit del Solsonès. Per això, des delclub, ja s’ha enviat informació sobre aquesta iniciativa adiferents empreses i institucions de la comarca. Padró ha

El Club de Bàsquet Solsona oferiràpublicitat estàtica a la pista del pavelló

reconegut que des del club “no s’ha fet cap previsió eco-nòmica perquè es tracta d’una iniciativa molt novedosa iel més important ara és obrir el camí i consolidar el pro-jecte”.

Els plafons publicitaris se situaran a la pista de joc,prop de la línia de banda i les seves mides seran de 150 x 85cm. El preu per cada pafló publicitari serà de 200 euros pertemporada (amb un mínim de dues temporades contracta-des) i el club assumeix les despeses de producció del plafóamb la pancarta.

Amb aquest nou servei, el club espera aconseguiruns beneficis en concepte d’esponsorització que se suminals ingressos que ja genera a través de la publicitat a lapàgina web, i al patrocini dels diferents equips.

55455 - Divendres, 24-2-2006

C.B. Solsona

Infantil-FemeníSolsona/Torelló B. F., 73Lleida Bàsquet, 23Alineació: Berta Codina 9, Elena Sierra 4, Èlia Bonada, Carla Carbonell 22,Anna Sepúlveda 6, Marta Cintas 10, Anna Estany 7, Paula Vilaginés 4,Cristina Bubé 11.Parcials: : : : : 24-9 / 42-17 / 63-23 / 73-23 (min 4).

Cop d’efecte importantAixí és com molt bé definia el President Jordi

Padró, en acabar, el matx. El Lleida Bàsquet, que veniade guanyar consecutivament dos dels rivals forts delgrup (Viladecans i Joventut), es presentava a Solsonaamb molta moral i ganes de donar la sorpresa; però larealitat ha estat ben diferent. Només els primers minutsde partit han estat igualats, però a poc a poc les jugado-res locals han anat apretant la defensa i imposant el seujoc; el marcador s’ha anat ampliant cada vegada més iles lleidatanes no podien frenar l’atac, ni tampoc supe-rar la bona defensa de les jugadores taronja. Al comen-çament de l’últim període ja s’ha arribat a la màxima dife-rència de 50 punts i el marcador ha quedat tancat. Totesles jugadores han estat a un bon nivell, però s’ha dedestacar el bon partit que ha realitzat l’Èlia: anul·lantcompletament la millor lleidatana i recuperant pilotesque han servit per trenar les millors jugades del matx.

Infantil Masculí “A”C.B. Solsona”A”, 62C.B. Montcada “A”, 49

Alineació: Jordi 4, Guille 21, Martí 2, Dani 12, Marcel 2, Oriol 6, Padró 6, Marc4, Bryan 3.Parcials: 11-11 30-23 45-32 62-49

Al 50 % (Rebaixes?)Els solsonins van oferir una imatge d’incertesa, a la

pista. Van saber jugar, perquè eren superiors, però no vansaber estar a pista com hi havien de ser; érem superiors.

El joc i la facilitat en que anotaven als del Montcada,feia, i demostrava, que la defensa solsonina, hi era de més. Noes va arribar cap cop a demostrar que estiguéssim a la pista enuna actitud digna de la categoria. Es pot molt més, i en altresocasions ja s’ha vist el Solsona en un joc més variat i mésalegre. La falta de punts anotats és ben clara, ja que es vanregalar tirs i pilotes en molta quantitat. Passar mitja pista eratot un suplici, en un equip molt més fluix. Errades en jugadesfàcils deixaven clar que no estaven gaire concentrats ni tanpocgaire per la feina. Es pot exigir molt més.

El resultat no és tant sols una imatge, del que es podiaveure a la pista. Era la imatge d’un partit de rebaixes, sobretoten defensa i actitud. Que no és que fos del tot negativa, peròno era l’adequada.

Infantil masculí “B”CB. Artés, 63 - CB. Solsona, 85Parcials: 8-21 / 21-35 / 26-43 / 45-54 / 48-76 / 63-85Alineació: Jaume 17, Sala16, Martí 10, Andrei 2, Ostap 9, Xander 2, Dani 6,Jose 4, Genís 4, Torrico 13.

El treball amb recompensaMolt bon partit, el jugat l’altre dia a la pista de

l’Artés, un equip molt dur, amb una manera de jugar moltal límit de la falta, amb jugades d’autèntic risc per alsjugadors.

Els joves solsonins van començar i acabar el par-tit amb una defensa pressionant a tota la pista, que elsdóna l’opció de retallar les possibilitats de més alçadaque oferia l’equip artesenc. Amb jugades i anotacionsraàpides, la precisió estava servida. Els joves solsoninsanaven a totes, i la veritat és que es va oferir un espec-tacle de saber estar a pista. Jugadors com Sala i Jaumevan sobresortir per la facilitat amb que anotaven i, a mésa més, per com dirigien l’equip.

Amb tres triples al primer quart, els solsoninsvan saber trencar el partit d’una manera clara. La restava ser augmentar, no abaixar el ritme defensiu i, sobre-tot, no perdre ritme. Molt bon partit, que d’aquestamanera demostra les ganes dels joves del “B”, amb unnivell molt alt per la categoria. Enhorabona!.

Dissabte - categoria infantil femeni nivell B-2C.B. solsona 39Jugadores: Cristina 10, Laura 4, Andrea 2, Ariadna 2, Míriam 8, Clara 8,Laia G., Raquel 2, Laia V. 3 i Carme.

Vilà Vila Artés 37Parcials: 8-4, 13-10, 22-18; 24-29, 34-29, 39-37

Després de la victòria de la setmana passada, les expec-tatives per aquest dissabte eren bones, amb la moral ben alta,com cal sortir a tots els partits. Tot i el nostre estat d’ànim, uncop començat el partit, no ens vam mostrar tan segures ni benposicionades al camp com calia desitjar. En determinats mo-ments vam jugar bé, movent la pilota i esperant els forats queens permetien tallar i entrar a cistella amb moltes opcions. Arabé, el nostre joc no va ser gens constant. Això sí, les vegadesque ho vam fer, va funcionar. Per tant, aquest és el camí aseguir: Jugar amb tranquil·litat i ben ordenades a les nostresposicions.

En defensa ens cal practicar encara més les ajudes de-fensives que donen la seguretat de saber que darrera nostretenim una companya que ens ajudarà a recuperar-nos encaraque fallem en algun moment. I com sempre, ens queden pen-dents els rebots, la nostra gran mancança.

Al final (i ja en van dos de seguits) un dissabte méspatint fins a l’últim instant. Vam tornar a vèncer més per corque no pas per joc. Però aquesta victòria ens ha de donar forçaper continuar millorant, i demostra que, de ganes, no ens enfalten.

56 455 - Divendres, 24-2-2006

C.B. Solsona Pre-Infantil MasculíC.B. Artés, 67 - CB Solsona, 52Alineació: Mohamed 2, Viladrich 10, Albert 10, Alamillo, Majic 2, Moreno 17, Davins 2, Solé 2, Ribalta 7.Parcials: 11-6 19-9 22-21 37-35 53-43 67-52

Alts i baixos en un partit vibrantLa veritat és que el partit va ser del tot vibrant. La diferèn-

cia al marcador no justifica el que es va veure a la pista. La lluitava ser constant, i les ganes de remuntada eren a la volta delmarcador. Jugades amb finals complicats i, sobretot, la lluita enuna defensa molt ajustada el feien ser un partit molt diferent. Lesdificultats per anotar eren bastant a la vista, regalant pilotes quepodien canviar el signe del partit. Falta més precisió i sobretotsaber estar a pista, per uns joves jugadors que van donar el 100 x100, en un partit a cara i creu, que segur que a casa s’ha de gua-nyar.

Mini Masculí CC.B. Artés, 19C.B. Solsona, 68Alineació: Christian 23, Eduard 9, Lluís 14, Jordi Perera 2, Pau 6, Quirze, JordiComellas 2, Francesc 4, Gerard 4, Jan 4 i Xiloe.Parcials: 6-12 8-19 9-26 / 12-34 12-56 19-68

Millora progressiva de ladefensa

Partit còmode per als solsonins al pla de Bagesen el que cal destacar l’excel·lent defensa dels taronga-negre, sobretot als períodes 2-3-4-5, en que l’equip localtan sols ha pogut anotar sis punts. De totes maneres,creiem que encara es pot millorar, ja que en comptadesjugades encara podem veure jugadors despistats i forade l’esquema defensiu de l’equip. Campionat mini femení

C.B. Solsona, 59 - Vila-Vila Artés, 9Alineació: Maria Garrido, Belén Sánchez 12, Núria Riu 4, Mireia Ribalta, Paula Durán 6, SaraiMasdenpinós, Raquel Anglarill 8, Èrika Bernadó 8, Magda Lafuente, Júlia Carol 6, Sheila Orrit 12Parcials: : : : : 18-0 / 35-3 / 45-7 / 59-9

Sense rivalLes Minis Solsonines segueixen sense trobar cap rival que els

faci ombra. Aquest partit ha sigut un més, i amb l’agreujant per part del’Artés de tenir la millor jugadora lesionada. Un passeig des del princi-pi, gairebé a la meitat del matx ja s’ha tancat el marcador per la màximadiferència. De totes maneres, les jugadores solsonines han practicatun joc ràpid i vistós amb molta força física; tot plegat ha permès que elpúblic no s’avorrís. El debut en solitari a la banqueta de la jove BertaCodina no podia ser millor.

Premini-Mixt CCEIP Navarcles, 41C.B. Solsona, 48Alineació: Maiol, Pau, Fran, Aleix, Marc Ribera, Marc Garido.Queralt, Marc Caelles,Èric i XavierParcials: 17-2 25-7 31-17 / 33-30 39-44 41-48

Del “despiste” a laconcentració

En una pista molt complicada perl’escassedat del terreny de joc ( curta i estre-ta ) els solsonins han sabut canviar el xip. Detrobar-se completament atabalats i desencer-tats al començament del partit - degut a unaexcel·lent pressió en tota la pista - fins a por-tar la iniciativa del joc i controlar el partit entot moment, amb un gran desgast defensiu,sobretot en els dos darrers períodes. Enho-rabona per l’excel·lent tasca de tots aquestsmenuts jugadors de bàsquet!

Christian BuenoJan Carol

57455 - Divendres, 24-2-2006

Per gaudir del bàsquetLa setmana passada vàrem viure una jornada molt in-

tensa, plena de bon bàsquet i amb molt bons resultats (10 vic-tòries i 2 derrotes dels equips del C.B. Solsona) i amb partitsespectaculars. Podem destacar el gran partit del sènior, l’HotelSant Roc, que va oferir bon joc i espectacle, amb un Merinopletòric. També la contundent victòria de l’infantil femeníSolsona-Torelló, que va tancar el marcador a tot un BàsquetLleida; o la gran remuntada del més petits en competició, elspre-minis, que van guanyar a Artés després d’anar perdent per20 punts de diferència; o l’ajustada victòria del segon equipinfantil femení, etc... Van haver-hi moltes emocions i es va po-der gaudir de la intensitat del basquetbol. Què més volem!

Aquest cap de setmana no serà tan complert: algunsequips descansen i hi ha hagut algun ajornament (hi deu teniralguna cosa a veure el Carnaval?). En fi, només tindrem la mei-tat dels partits habituals (4 a casa i 2 a fora). Destaca un dobleenfrontament “de germanor” dissabte al matí de pre-minis iminis amb els equips de Cardona, filials del C.B. Solsona. Pocsencontres, però segur que seran molt bons... Veniu al pavelló acomprovar-ho.

Nota de societatRecordem als jugadors que s'han queixat perquè no apa-reix la seva fotografia a la web del club -www.cbsolsona.com - que és necessari que ens portinsignat el full d'inscripció, que conté l'autorització perreproduir la fotografia de l'esportista. L'esmenat full usel podeu baixar des la pàgina d'inici de la pròpia web i elpodeu lliurar a secretaria o a la bústia del club que hi haa l'entrada del pavelló.

Pre-mini CEIP Catalunya -Navarcles, 41 C.B. Solsona, 48Parcials: 17-2 , 25-7, 31-17, 33-30, 39-44 i 41-48

Bona remuntada!En els dos primers períodes del partit els jugadors del

Navarcles han començat a fer pressing a tot el camp, tallantmoltes pilotes prop de la nostra cistella i fent punts fàcils.

A partir del tercer període el partit s’ha remuntat. Unabona defensa dels nostres jugadors sobre els millors jugadorsdel Navarcles i un major encert cap a la cistella, ha fet que ellsdeixessin de fer tants punts i que de mica en mica s’anés igua-lant el marcador. Els nostres jugadors, amb el suport d’uns pa-res engrescats en el partit, han passat a dominar el marcador enel cinquè període, mantenint les diferències fins al final.

El nou pavelló municipalbusca “Mac Givers”

Cal veure com s’acabarà el tema de les cortinesals vidres de la grada del Pavelló nou i que donen a lapiscina, ja que a primera hora de la tarda és impossiblejugar-hi sense. El president del C.B. Solsona, Jordi Pa-dró, en va posar, aquest dissabte, unes de “molt origi-nals” (papers enganxats amb celo), esperant que arribinunes cortines. Mentrestant, cal posar-hi imaginació i“manya”.

C.B. Solsona

Envieu-nos les vostres cròniquesd’esports... abans del

DIMARTS A LA TARDAa la nostra bústia de correu electrònic

o porteu-los a la nostra [email protected]@[email protected]@[email protected]

973 48 17 19973 48 17 19973 48 17 19973 48 17 19973 48 17 19

58 455 - Divendres, 24-2-2006

P.B. Solsona Meroil

JORNADA 19

SICORIS LOANCA - SANT ANDREU FS ................................. 5 - 5

GIMNÀSTIC DE TARRAGONA - MONTSENY CEAE ................ 2 - 7VILA-SECA FS PROARTESA SANT SADURNI ...................... 4 - 3

SANT JULIÀ CE - AE SANT FELIU FS .................................... 1 - 2

L'AMETLLA DE MEROLA - ESPRREGUERA CFS .................... 1 - 1

PB SOLSONA MEROIL - PB CASTELLDEFELS ...................... 8 - 3

PALLEJÀ FS - CFS CRISTEC BALAGUER ............................... 2 - 4

CASA ALCALÀ - CORBERA TECNOMALLAS CF ..................... 1 - 2

P.B. Solsona Meroil, 8P.B. Castelldefels, 3P.B. Solsona Meroil: Albert, Obiols, Ivan, Javi, Santacana, Sito, Pere Jordi, Lleïr Erola iJoanP.B. Castelldefels: Somoza,Torres, Cárdenas, Béjar, Méndez, Peña, Mira, Moyes, Gallardoi RoblesÀrbitres: Villar i AchalandabasoGols: 1a. part: 1-0 min.6 Ivan, 2-0 min.11 Obiols, 2-1 min.11 Pròpia porta, 3-1min.13 Ivan, 4-1 min.17 Pere Jordi; 2a. part: 5-1 min.28 Obiols , 6-1 min.33 Ivan, 7-1 min.35 Javi 7-2 min.35 Méndez, 7-3 min.36 Cárdenas, 8-3 min.39 Sito

Victòria contundentLa Penya va aconseguir una clara victòria davant d’un

rival que estava en el seu grup a la taula, el que ha suposat quea la classificació es pogués guanyar tres llocs en combinaciódels resultats de la jornada.

El partit va ser molt ben jugat per part dels homes deMEROIL, ja que des del principi van tenir clar que aquest eraun partit important de cara al campionat. Van sortir amb unamés que bona actitud i un ritme de joc força alt; i ja al minut 6s’havia inaugurat el lluminós per part del protagonista de latarda, l’Ivan. Aquest fet va donar més ànims als de casa i a laprimera meitat dominaven el marcador per un clar 4 a 1, ambgols de l’Obiols, l’Ivan i el Pere Jordi , fent també el gol visitanten una jugada de mala sort en pròpia porta.

A la reanudació, l’equip va sortir sense confiança i ambla mateixa mentalitat amb què van sortir al principi i fruit d’aques-ta van resoldre el partit en quinze minuts, en els quals l’Obiols,l’Ivan i el Javi sentenciaven els de Castelldefels amb un marca-dor de 7 a 1.

A partir d’aquest moment, l’equip visitant va sortir ajugar de cinc, per retallar la diferència al marcador, cosa que vanaconseguir amb dos gols, fins que al minut 39 el Sito trencavael que semblava la reacció dels forasters fent el vuitè i definitiugol.

Val a destacar la bona actuació de l’Ivan Mujal que, ambels seus tres gols, va col·laborar en aquesta victòria. Cal dir,però, que no tot va ser positiu per a ell, ja que va patir una lesióde genoll que el tindrà apartat de la pista durant tres setmanes.Des d’aquí tot l’equip li dóna ànims perquè es recuperi al mésràpid possible.

Aquest cap de setmana, tot i que és carnaval, la lliga nos’atura i els de MEROIL s’hauran de desplaçar fins a Balaguer

per jugar el seu partit, ja que aquests no van accedir a avançarel partit a dimarts.

Esperem que el gegant boig estigui amb nosaltres i ensdoni el cop de mà necessari per tornar amb els punts cap a casa.

Juvenil 2a divisió B grup 4P.B. Solsona Meroil: 1Col. Santo Ángel: 1P.B. Solsona: Ivan, Serena, Eloi, Quim, Dani, Montra, Pau, Josep Miqueli Èric

Empat finalPrimera part molt avorrida i sense quasi ocasions

de gol. La primera part va acabar amb un 0 - 1, ja quepoc abans del descans els de Castelldefels van aprofi-tar una de les poquíssimes ocasions que van tenir.

La segona part va ser molt més intensa que la pri-mera, ja que els de Solsona van sortir a totes per gua-nyar el partit i en el minut 4 de la segona ja havienigualat el marcador.

Després de seguir intentant-ho i de crear clares oca-sions de gol (amb dos pals i buscant clarament la vic-tòria amb 5 jugadors ) la pilota no va voler entrar. Malasort. Bé, esperem que el pròxim dissabte puguem donarla sorpresa a casa contra el líder, ja que a casa l’equipestà amb més confiança que a fora; de fet, no hi perddes del 26 de novembre davant l’Olesa.El partit serà a les cinc de la tarda al pavelló municipal.

US HI ESPEREM!!!!!

59455 - Divendres, 24-2-2006

Lliga Comarcal Consell Comarcal

JORNADA 19 - 18 i 19 de febrerEXCAVACIONS J. RIBERA - CAMBRILS ................................... 5-5 XESP FREIXINET - CASTELLAR DE LA RIBERA ......................... 0-3 XARDÈVOL - FONDA NIN ......................................................... 4-5 XCLARIANA DE CARDENER - LLADURS .................................... 5-3 XOLIUS - MONTMAJOR ......................................................... 3-13 XCLÍNICA VETERINÀRIA. "EL SOLSONÈS" - SOLSONA ................ 2-5 XLLOBERA - HOMBRES G ....................................................... 7-1 XST. CLIMENÇ - ST. LLORENÇ DE MORUNYS ............................. 6-4 XBAR CASTELL DESCANSA

JORNADA 15BAR CASTELL - CLARIANA DE CARDENER .............................. 7-2

JORNADA 20 - 4 i 5 de marçCAMBRILS - BAR CASTELL (dissabte, a les 16.45 h a Cambrils) NOSÀS

CASTELLAR DE LA RIBERA - EXC. J. RIBERA(divendres, a les 21 h a Castellar) GUITART

FONDA NIN - ESP. FREIXINET(dissabte, a les 2/4 de 8 h a St. Llorenç) NOSÀS

LLADURS - ARDÈVOL (dissabte, a les 16 h a Lladurs) CASTILLO

MONTMAJOR - CLARIANA DE CARDENER(dissabte, a les 18 h a l'Espunyola) CASTILLO

SOLSONA - OLIUS (dissabte, a les 15.45 h al pavelló) ORTIZ

HOMBRE G - CLÍNICA VET. "EL SOLSONÈS"(dissabte, a les 16.45 h al pavelló) ORTIZ

ST. LLORENÇ DE MORUNYS - LLOBERA(dissabte, a les 2/4 de 7 h a St. Llorenç) NOSÀS

ST. CLIMENÇ DESCANSA

PARTITS AJORNATS - JORNADA 16SOLSONA - SANT LLORENÇ DE MORUNYS(dimarts 7/03/06, a les 22 al pavellò) MORENO

SANT CLIMENÇ - MONTMAJOR(diumenge, 5/03/06 de març) ORTIZ

CLÍNICA VET. "EL SOLSONÈS" - FONDA NIN(divendres 3 /03/06, a les 21 h aPi)IONEL

CLARIANA DE CARDENER - CAMBRILS(divendres 10/03/06 a les 21 al Pi) IONEL

ARDÈVOL - BAR CASTELL(dijous 9/03/06 a les 22 al pavelló) VEGAESPORTIU FREIXINET - EXCAVACIONS J. RIBERA

(dimarts 14/03/06 a les 22 h al pavelló) VEGA

Lliga Comarcal J. A.

Esp. Freixinet, 0Castellar de la Ribera, 3Gols Castellar: Colomés 2, Roger Cardona, 1

Gran partit en defensa del Castellar. Xavi Vila (Cas-tellar) va fer un marcatge molt bo a Joan Sunyer (Freixinet)i Jordi Muntanyà (Castellar) va mantenir l’estabilitat de-fensa-atac. A més, el debut de Gerard Valverde (Castellar)va ser excel·lent. En atac, l’equip del Llort va tenir moltasort, ja que excepte en el gol del Roger, va superar al Fornellde les maneres més inversemblants –per sota les cames enuna ocasió i tocant els dos pals en l’altra.

Felicitem als dos equips per l’esportivitat mostradai a l’afició del Castellar que es va desplaçar a Freixinet toti el vent i el fred que rodejava el camp.

60 455 - Divendres, 24-2-2006

Futbol Sala

Divisió d’honorGrues Ganyan d’Artesa, 0C.E.C.R Cambrils, 4Alineació: Romero, Estany, Vilaseca(1), Sabata(1), Obiols(1),Guàrdia, Xavi.G iCases(1).

Partit intens amb victòriacambrilesa

El Cambrils va jugar un partit força complicat a lapista de l’equip d’Artesa de Segre, en que el resultat ésenganyós, ja que hi va haver moltes ocasions per lesdues bandes. El partit començà puntualment a les 4. Elsjugadors cambrilesos van sortir molt motivats, ja quedavant hi havia un equip que tocava molt bé la pilota. Elscambrilesos, tancats al darrere, van sortir a la contra.

La primera part fou de domini cambrilès, ja que elsjugadors van sortir molt ficats al partit. Fruit d’aquesta pres-sió van arribar el primers gols: Obiols primer, de jugada al pri-mer toc i més tard Cases, de jugada individual, van col·locar el0 a 2 pels visitants. Més tard, en una contra ben acabada perVilaseca, aquest va realitzar el 3r. gol que dóna tranquil·litat al’equip. Així s’acaba la primera part amb un parcial de 0 a 3.

A la represa, a l’equip li costà començar. Fruit d’això,els d’Artesa posaren en evidència la porteria, però un es-plèndid Romero, i una sòlida defensa van impedir que mar-qués. En els últims instants del partit, Sabata va realitzarl’últim gol després d’una jugada. Cal destacar negativa-ment la lesió d’Obiols, que en una jugada de banda es valesionar el turmell. Des d’aquí volem animar-lo perquè esrecuperi. Per altra banda, s’ha de felicitar l’equip pel jocdesplegat defensivament i atacant. La setmana que ve noes juga: s’ajorna el partit en motiu del Carnaval.

Belicar Import 1Blue Green Vallei Navès 4Jugadors i gols: Dani Alconchel, Pau Soldevila (1), Ton Padullés, Joan Borés (1), RamonReig, Jordi Divins (1), Lluís Vilaseca (1) i Moisès Xandri.

Segueix la ratxaDe nou, aquest passat cap de setmana, l’equip de Navès

tornà a guanyar a domicili, incrementant així les possibilitatsd’atrapar els tres equip capdavanters i poder, d’aquesta mane-ra, pensar en un possible però difícil ascens.

El partit començà amb un clar domini visitant que es feiapalès amb la gran possessió de pilota, de la que disposava. Toti això, els minuts passaven i no s’havia pogut crear gaire perilla la porteria del Belicar. Però, una jugada de contraatac de l’equiplocal amb un xut des de la mitja distància sorprengué a la defen-sa visitant posant per davant l’equip local.

Vist que el joc del Navès es mereixia molt més que l’1-0que mostrava el marcador, els jugadors del Blue Green Valleicontinuaren triangulant i buscant el forat dins la defensa localamb tranquil·litat i, d’aquesta manera, s’aconseguí l’empat enuna gran execució per part d’en Jordi Divins d’una jugada as-sajada de còrner. Poc després, i degut al joc contundent del’equip de casa, Pau Soldevila pogué transformar un doble pe-nal i donà d’aquesta manera l’avantatge a l’equip navesenc,que poc abans d’acabar la primera part i després d’una bonajugada personal d’en Lluís Vilaseca aconseguí fer pujar el 3-1.

En la represa la tònica va continuar sent la mateixa i eljoc visitant agradava molt més que l’imprecís joc de contraatacque intentava desplegar el Belicar Import. Tot i això, l’equip deNavès no baixà la guàrdia en cap moment i mostrà ser un equipsòlid defensivament, tot anul·lant qualsevol intent de revifallade l’equip local.

Ja ben entrada la segona part i gràcies a l’astúcia d’enJordi Divins i d’en Joan Borés, aquest últim marcà a la sortidad’un còrner amb un subtil cop de cap que acabaria donant elresultant final del partit.

Aquest dissabte, a les 16:00 h, l’equip jugarà al pavellóde Castellar de la Ribera contra el Massoteres, actualment 13èclassificat.

61455 - Divendres, 24-2-2006

De l’assaig dut a terme el passat dilluns, per tal de co-mençar a escalfar motors, n’hem extret unes molt bones vibra-cions que ens fan ser optimistes de cara al súper partit deldilluns de Carnaval.

Motor Club Solsonès Lluís Novelles

Carnaval 2006, bonesperspectives de diversió

A títol d’informació, us diré que el Moto-Ball és unaespècie de partit de futbol jugat amb motos. Cal dir, però, quenosaltres hem fet un arranjament a l’alçada del Carnaval Solso-ní, substituint les motos per ciclomotors, el camp de futbol perla plaça del camp, la pilota per una súper pilota, i a més hem fetun reglament específic per a l’ocasió, que permet intervenir enel joc al públic assistent.

Des de Motor Club Solsonès hem preparat tots els in-gredients per tal de gaudir d’una estona de diversió esbojarra-da. No t’ho perdis, dilluns dia 27 a les 8 del vespre t’esperem ala plaça del Camp.Bon Carnaval!

Club d’Escacs l’Elefant Campionat Catalunya per Equips

L'equip rival, que va baixar de ca-tegoria l'any passat, igual que l'Elefant,venia de derrotar per 8 a 2 i 6 a 2 els seuscontrincants i, assolint el liderat en soli-tari, s'havia convertit en un ferm candidata l'ascensió i en un adversari a témer.

Un fet positiu pels de Solsona eraque havien pogut disposar de proujuagdors per omplir l'equip (8), per primercop en el que va de competició, i l'equiprival no començava amb dos o tres puntsd'avantatge, com va passar contra elBellpuig A i La Seu, respectivament. Aixídoncs, l'equip de Solsona tenia una bonaoportunitat per demostrar el seu vertadernivell i va estar a punt de fer-ho, però lamala sort ho va impedir.

Per ordre de forces: López (0),Massana (0), Rosés (0), Anton (1),Tordesillas (0,5), Blanch (0), Bajona (0),Simal (0). El resultat de 6,5 a 1,5 no reflec-teix la lluita dels jugadors, que es mereixi-en un 5 a 3 com a mínim. Simal va perdre

Els resultats delsaltres equips són:

Bellpuig A- Balaguer B ................. 2,5-5,5Andorra C- Lleida C ........................... 8-0Sort- Juneda ..................... No disponible

inexplicablement i Tordesillas no va po-der treure més que unes taules amb peóde més. López i Massana van lluitar con-tra contrincants de major talla (Elo) i Ro-sés no va tenir un dia de sort.

La clau de la derrota va ser (comtambé a Bellpuig) l'absència dels primerstaulers habituals que havien tirat enda-vant l'equip fa uns anys i que tots trobema faltar.

Cal felicitar, però, tot l'equip, ja queno ha estat l'únic que ha caigut davantd'un Torà amb moltes ganes de recuperarla categoria. Una especial menció al ro-manès Anton que, com l'any passat, estàdemostrant un gran nivell i porta el centper cent de la puntuació.

El proper diumenge es juga contraSort, a l'estació d'autobusos a dos quartsde deu. Encara que sigui Carnaval, pre-guem a tots el jugadors que el dissabte ala nit se'n vagin a dormir d'hora.

Ànims!

La classificació queda:

Torà .................................................. 3Andorra C .......................................... 2Balaguer B ...................................... 1,5Bellpuig A ....................................... 1,5La Seu .............................................. 1Lleida C ............................................. 1Juneda ......................................0,5 (-1)Elefant ............................................ 0,5Sort ............................................ 0 (-1)

Ensopegada de L’Elefant a ToràEl passat diumenge 19, l'equip del Club d'Escacs Elefant va viatjar a Torà

per disputar la 3a. ronda del Campionat de Catalunya d'Equips

62 455 - Divendres, 24-2-2006

Atletisme Fondistes del Solsonès ( Prosetel)

Diumenge passat dia 19 de febrer de 2006, a les 9’30

hores es va donar la sortida als 2.200 atletes que van participar

en aquesta multitudinària cursa, que va batre el rècord de par-ticipació, entre els que es trobaven quatre atletes de Fondistesdel Solsonès: Sancho Ayala, Xavier Farre, Fernando Moralesi Sam Vives.

El perfil de la cursa era força pla, bona per fer bons

temps, de fet els organitzadors esperaven batre els rècords de

la prova vist l’alt nivell dels atletes, però la climatologia no vaacompanyar, ja que el vent va estar present en tota la cursa i als

últims Km. va ser protagonista la forta pluja que va fer que les

marques no fossin tant bones com s’esperaven.La sortida va ser com sempre en les curses tan nombro-

ses, molt dificultosa pels que volien anar al davant, tenien for-

ça problemes per avançar posicions i a un ritme més lent deldesitjat. Els del davant, el grup de favorits van imposar un ritme

fort per si podien apropar-se als temps a batre però el vent i la

pluja no els va deixar.La prova, en tot moment va estar controlada pel keniata

Philip Kipkoech, que va sortir des del principi a guanyar la

carrera i al Km. 5 ja marcava distàncies als màxims rivals (Power,Díaz i Benito Ojeda), arribant tot sol a la meta amb un molt bon

temps de 1’05’40 h. a (3’07 minuts/km.).

El segon lloc va ser per Miki Power, amb un temps de1‘0 6’23 h. a (3’09 minuts/km.).

I en tercer lloc va entrar Javier Díaz amb un temps d e

1’06’55 h. a (3’11 minuts/km). Benito Ojeda va arribar llunydels temps dels seus rivals per lluitar pel triomf i es va haver de

conformar amb el quart lloc amb un temps de 1’09’19.

Sancho Ayala, que va sortir al capdavant entre (400-500) no va tenir gaires problemes per ficar-se al capdavant i al Km.

5 ja va passar el 57, i va arribar a meta al lloc 47 de la general amb

un temps d’1 hora, 16 minuts i 25 segons a (3’38 minuts/km.).Xavier Farre va entrar amb un temps d’1 hora i 24 minuts

entrant al lloc 203 de la general a un ritme de 4’00 minuts/km.

Fernando Morales, que no deixa de progressar, va en-trar al lloc 583 de la general amb un temps d’1 hora i 32 minuts,

a un ritme de (4’24 minuts/km.).

Sam Vives, per la seva part, va anar agafant el ritme decarrera i va entrar al lloc 733 de la general. En la seva primera

mitja de la temporada ha fet un molt bon temps d’1 hora i 35

minuts a (3’31 minuts/km.).Tots quatre van acabar força satisfets de les seves res-

pectives marques, però van apuntar que si el temps fossi estat

favorable serien millors.Aquestes bones classificacions deixen el Club Fondis-

tes Solsonès en un meritori lloc 26 de la general per equips; cal

XI Mitja Marató Gavà-Castelldefels-Gavà

esmentar que hi participen 99 equips.

Dels 2.200 atletes van creuar la meta 1.922. L’últim ho

va fer amb un temps de 2’ 28 h.La classificació de dones va ser guanyada per la

donostiarra del Barcelona Isabel Eizmendi que va haver de

treballar de valent fins l’últim Km. ja que sempre va anar acom-panyada de l’escocesa Susan Partidge que no volia quedar

segona, i la cursa es va decidir a l’últim km. en que la donostiarra

va fer valdre el seu final més fort.Les dues atletes van fer molt bon temps, baixant d’1

hora i 14 minuts a un ritme de 3’28.

Isabel Eizmendi va fer un temps d’1 hora 13 minuts i 05segons.

Susan Partidge va fer un temps d’1 hora 13 minuts i 09

segonsI el tercer lloc, molt lluny d’aquests temps, va ser per la

manresana Meritxell Calduch, amb un temps d’1 hora i 19 mi-

nuts del Fila Team.

El Sam a la meta

Envieu-nos les vostres cròniques d’esports...

abans del DIMARTS A LA TARDAa la nostra bústia de correu electrònic

o porteu-los a la nostra [email protected]@[email protected]@[email protected]

63455 - Divendres, 24-2-2006

Divendres passat es va disputar la fase comarcald’escacs, on diferents escaquistes del Solsonès van llui-tar de valent per alçar-se amb la victòria. D’ells, els pri-mers de cada categoria, defensaran el nom de la comarca ala propera Fase Territorial dels Jocs Esportius de Catalunya.Les classificacions finals han estat les següents:

Aleví Masculí1r. .................. Agustí Viladrich ..................CEIP Setelsis2n. ................. Miquel Santaeulària ............CEIP Setelsis3r. .................. Aleix Reig ......................... Escola Arrels I

Aleví Femení1a. .................. Mireia Ribalta ......................CEIP Setelsis2a. .................. Irina Giménez .......................CEIP Setelsis3a. .................. Paula Giménez .....................CEIP Setelsis......................

Infantil Masculí1r. .................. Josep Rosés ........................ IES F. Ribalta2n. ................. Martí Ribalta ....................... IES F. Ribalta3r. .................. Miquel Guilanyà .............. Escola Arrels II

Cadet Masculí1r. .................. Toni Guilanyà .................. Escola Arrels II2n. ................. Manolo González ............ Escola Arrels II

Consell Esportiu del Solsonès

Fase Comarcal d’Escacs

El passat dia 19 de febrer, es va celebrar a la sala poliva-lent de Torregrossa la Primera Volta dels Campionats d’Inici-ació. El nostre club va presentar cinc patinadores de diferentsnivells. Patrícia Cases en el certificat E, Cristina Cabestany iCristina Canton en el certificat C i Montse Auguets i AlbaFernández en Debutants.

La primera competició a realitzar-se va ser la referent alcertificat C. Del nostre club, Cristina Canton i Cristina Cabestanyvan participar-hi. Cristina Canton va defensar el seu programatan bé com va saber, i es va col·locar en 17è lloc. CristinaCabestany va sorprendre amb un programa curt, executat ambgran correcció. Això la col·locava en el lloc més alt del podi.

La següent competició que es va dur a terme, va ser elcampionat de Debutants. Del Solsona Patí Club, van ser MontseAuguets i Alba Fernández les patinadores que van demostrarla seva tècnica. Van executar programes de gran nitidesa, i esvan posicionar al 14è i 15è lloc.

Per últim, va ser el campionat del certificat E. En aquestnivell, el club solsoní, va presentar Patrícia Cases, que tot i serla primera vegada que es presentava en una competició indivi-dual, va realitzar un magnífic programa curt, que la va dur alprimer lloc de la classificació.

El Solsona Patí Club vol felicitar Cristina Cabestany iPatrícia Cases, per assolir el títol de Campiones de la primeravolta d’Iniciació, en els certificats E i C, respectivament. Tambévol premiar l’esforç i la participació de Cristina Canton, MontseAuguets i Alba Fernández, i les anima a seguir lluitant pel seuesport.

NOVA PÀGINA WEBEl Solsona Patí Club ja disposa de pàgina web!

Visita-la sempre que vulguis!www.solsonapaticlub.com

Calendari, circulars, arxiu fotogràfic,… tot a la xarxa pelque necessitis!

I si vols venir a patinar, i no saps com fer-ho,ves a l’espai “Vols Patinar!” de la nostra web.

Cristina Cabestany i PatríciaCases, campiones en la

iniciació provincial

Martí Ribalta, Josep Rosés i Miquel Guilanyà, guanyadors en la categoriainfantil

Solsona Patí Club

celsona 455

Documents