cec - inici · tà plantejant introduir en les normes internacionals d auditoria i de control de...
TRANSCRIPT
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1
maig 2019 bull nuacutem 11
Revista tegravecnicade les comissions i grups de treball del colmiddotlegi drsquoeconomistes de catalunya
El nou marc legislatiu en mategraveria de propietat intelmiddotlectual
El Bregravexit la gestioacute de la incertesa
IRPF aspectes a tenir en compte
La possibilitat de tancament de pagravegines web sense
autoritzacioacute judicial eacutes certament una de les principals
novetats que han estat introduiumldes per la Llei 22019
que modifca el text reoacutes de la Llei de Propietat Intelmiddot
lectual integrant a lrsquoordenament juriacutedic espanyol dues
directives pregravevies 201426UE i 20171564 Els canvis
al regravegim sancionador els terminis lrsquoagravembit territorial de
les llicegravencies i els drets sobre els articles i reculls de
premsa soacuten tambeacute sens dubte rellevants
Immersos en plena campanya per a la presentacioacute de
lrsquoImpost sobre la renda de lrsquoexercici del 2018 analitzamiddot
rem quines soacuten les competegravencies legislatives cedides a
les comunitats autogravenomes (CA) a traveacutes de la Llei
222009 per la qual es regula el sistema de fnanccedilament
de les CA de regravegim comuacute Una drsquoaquestes competegravencimiddot
es eacutes la possibilitat drsquoaprovacioacute del 50 de lrsquoescala gemiddot
neral de lrsquoimpost que a Catalunya des de la declaracioacute
de lrsquoIRPF del 2015 es va elevar i es va situar entre un
215 de miacutenim a un magravexim del 48 Aixograve implica que
lrsquoescala de retencions dels rendiments del treball en
molts casos no cobriragrave la tributacioacute
El Regne Unit eacutes el cinquegrave soci comercial de Catalunya
Les empreses catalanes hi exporten uns 4000 milions
drsquoeuros lrsquoany que representen un 64 de les exportamiddot
cions i importen productes per valor drsquoaproximadament
2600 milions un 35 de les importacions Tot i que
soacuten xires signifcatives no es tem per lrsquoeecte del
Bregravexit Esperem que la sensatesa i lrsquointeregraves general tormiddot
nin al Regne Unit i srsquoacostin a lrsquoacord previst i q ue fnalmiddot
ment hi hagi una relacioacute comercial social i poliacutetica amb
sinergies positives et que generaria confanccedila i estabimiddot
litat a Europa que ja ens conveacute
a
a
a
q
q
q
u
u
u
iacute
iacute
iacute
p
p
p
e
e
e
l
l
l
i
i
i
c
c
c
r
r
r
l
l
l
l
l
l
c
c
c
e
e
e
g
g
g
i
i
i
f
f
f
e
e
e
u
u
u
r
r
r
l
l
lrsquo
rsquo
rsquoa
a
a
r
r
r
r
r
r
e
e
e
t
t
t
i
i
i
c
c
c
c
c
c
l
l
l
e
e
e
s
s
s
e
e
e
n
n
n
2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
Noticiari j uriacutedicS U M A R IR e v i s t a t egrave c n i c a
D E L E S
C O M I S S I O N S
D E T R E B A L L
N O V E T A T S
L E G I S L A T I V E S
T E N I R
P R E S E N T
7
8
96
El nou marc legislatiu en mategraveria de propietat intelmiddotlectual
Complements alimentaris un mercat en expansioacute
El Bregravexit la gestioacute Actualitzem el marc de la incertesa legal
Segona taula de la Comissioacute drsquoEconomia de la Salut en el seu 40egrave aniversari
IRPF aspectes Suspensioacute del contracte a tenir en comptede treball per naixement adopcioacute o acolliment
Comissioacute d rsquoEconomia Agroalimentagraveria
Noticiari de la Comissioacute d rsquoEconomia de la Salut
Noticiari j uriacutedic
pensioacute del contracte laboral durant
les setze setmanes posteriors al nai-
xementadopcioacute
Amb data 1 de marccedil srsquoaprovagrave la Llei
22019 que modifca el text reoacutes pre-
vi aprovat pel Reial Decret legislatiu
11996 de 12 drsquoabril integrant la Di-
rectiva 201426UE del Parlament Eu-
ropeu i del Consell de 26 de ebrer de
2014 i la Directiva (UE) 20171564 del
Parlament Europeu i del Consell de Els complements alimentaris srsquohan
13 de setembre de 2017 convertit en una peccedila clau i neces-
sagraveria a lrsquohora de er ront a determi-
nats problemes de salut arreu del
moacuten El progreacutes en termes drsquoinvesti-
gacioacute cientiacutefca i a nivell legislatiu ha
permegraves que aquests productes mai
hagin estat tan basats en lrsquoevidegravencia
cientiacutefca i tan regulats com ho estan
Srsquoanalitza la gestioacute del Bregravexit des del avui en dia
La normativa legal amb quegrave els proes- reeregravendum fns al moment actual Els
sionals de lrsquoeconomia han de treballar resultats la diiacutecil gestioacute les difcultats
va canviant amb el pas del temps Per al Parlament britagravenic per trobar con-
aixograve la a un repagraves de sens les possibles consequumlegravencies la
les novetats meacutes importants incertesa per les empreses i els ciuta-
dans i els escenaris de utur soacuten les
n quumlestions que es tracte
La segona taula del Cicle ldquo40
anys drsquoeconomia de la salutrdquo va
incorporar les aportacions de
Recordem que la declaracioacute per lrsquoIRPF quatre economistes de la salut que
es basa en el sistema drsquoautoliquidacioacute exerceixen cagraverrecs de responsabi-
perograve que molts contribuents uacutenicament litat en institucions Guillem Loacutepez
Lrsquo1 de marccedil es va aprovar el Reial confrmen lrsquoesborrany que els acilita Casasnovas Roser Fernaacutendez
Decret Llei per garantir la igualtat en- lrsquoAdministracioacute tributagraveria Pot tenir aixograve Ivan Planas i Anna Garcia-Alteacutes Els
tre dones i homes en mategraveria laboral consequumlegravencies si lrsquoesborrany eacutes erroni ponents varen presentar la seva his-
on es modifquen els articles 45 i 48 Analitzarem tambeacute les competegravencies tograveria personal respecte a lrsquoeconomia
ET amb la fnalitat que al 2021 tots legislatives que tenen les comunitats de la salut i varen aportar temes
dos progenitors tinguin dret a la sus- autogravenomes en lrsquoagravembit de lrsquoIRPF drsquoactualitat i perspectives de utur
4-5
Revista tegravecnica
Comitegrave editorial
Edita
Disseny i produccioacute editorial
Distribucioacute
Oriol Amat Salas
Maria Josep Arasa Alegre Raimon
Casanellas Bassols Martiacute Garciacutea
Pons Anton Gasol Magrintildeaacute Maurici
Oliveacute Riu Ester Oliveras Sobrevias
Carlos Puig de Travy i Lluiacutes Santaloacute Bel
Colmiddotlegi drsquoEconomistes
de Catalunya
ZETACORP-Publiccions Corporatives
(Grupo Zeta) Consell de Cent 425
08009 Barcelona Tel 93 227 94 16
Ediciones Reunidas SA
36694-1989
2462-3709
Dipogravesit legal
ISSN
El Colmiddotlegi no es a responsable de les opinions recollides en els textos publicats a la Revista tegravecnica
n o t i c i a r i s
10
11
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 3
17Orientacioacute internacional i financcedilament de lrsquoactivi-tat emprenedora naixent segons lrsquoestudi GEM (2017-2018) a CatalunyaNoticiari del Grup de Treball drsquoEmprenedoriaLrsquoestudi GEM 2017middot2018 a Catalunya estudia lrsquoorientacioacute internacional i el fimiddotnanccedilament dels nous negocis com a caracteriacutestiques inherents per determimiddotnar la qualitat de lrsquoemprenedoria i la seva evolucioacute Un aspecte de reconemiddotguda importagravencia en el moment de pomiddotsar en funcionament nous negocis eacutes el financcedilament
18-19Declaracioacute de la renda 2018Noticiari de la Comissioacute drsquoAssessors Fiscals El dia 2 drsquoabril va comenccedilar el periacuteode de presentacioacute de la renda de lrsquoexercici 2018 A aquestes alccedilades poca cosa es pot fer per reduir la quota a pagar de lrsquoIRPF perograve va beacute recordar algunes quumlestions
20Completada la transposicioacute de MiFID IINoticiari de la Comissioacute drsquoEconomia Financera Grup de Treball EAFIAl desembre de 2018 es va aprovar el Demiddotcret Llei per a la transposicioacute de MiFID II amb quasi un any drsquoendarreriment i sota la pressioacute de la demanda interposada pel Trimiddotbunal Europeu de Justiacutecia des del juliol del 2017 La MiFID II preteacuten incrementar la promiddotteccioacute a lrsquoinversor i establir un marc comuacute a tota la UE sota el qual lrsquoinversor pugui tenir la confianccedila que el que li estan recomanant eacutes la millor opcioacute segons sigui la seva situamiddotcioacute personal en termes de coneixements experiegravencia i expectatives
21El concurs necessari Explorant possibilitatsNoticiari de la Comissioacute Mercantil Concursal i drsquoExperts JudicialsTot i que hi ha dues modalitats de conmiddotcurs de creditors previstes en la llei concursal el voluntari i el necessari tanmateix les dades demostren que un dels dos eacutes el meacutes utilitzat en la pragravectimiddotca amb molta diferegravencia Ens hem plantejat per quines causes En realimiddottat el concurs necessari instat pels creditors eacutes efectiu per obtenir el recomiddotbrament dels deutes
22XXXIII Fograverum drsquoInversioacute EconomistesBAN i ldquoFiscalitat de les inversions en startupsrdquo EconomistesBANEconomistesBAN celebra el XXXIII Fogravemiddotrum presentant set noves startups Optimus Price Sharify Apartool Clubberize Soccer Dream SAALG Geomechanics i Pyjamia i la ponegravenmiddotcia Fiscalitat de les inversions en startups
23El turisme de creuers a Barcelona Allograve que sabem (i allograve que no)Noticiari de la Comissioacute de TurismeEl turisme de creuers ha experimentat un creixement espectacular al port de Barcelona les darreres dues degravecades fins a situarmiddotse entre els primers del moacuten Aquest fet ha estat el fruit de lrsquoevolucioacute del mercat global perograve tammiddotbeacute de decisions estrategravegiques entre elles la de posicionarmiddotlo com a port de capccedilalera fet que ha estat un encert
12-13El balanccedil de situacioacute dels estats comptables Noticiari de la Comissioacute de ComptabilitatLa lectura dels estats comptables eacutes el pas previ a lrsquoaplicacioacute de les divermiddotses tegravecniques drsquoanagravelisi (principalment el cagravelcul de ragravetios) i ha de permetre conegraveixer en profunditat el patrimoni els resultats i els fluxos drsquoefectiu els quals poden ser diferents en funcioacute del marc normatiu En aquest article es presenten lrsquoestructura i els compomiddotnents del balanccedil de situacioacute segons la normativa local (PGC07)
14-15Els propers canvis de les NIANoticiari drsquoEconomistes Auditors de ComptesEn aquest article es repassen els canmiddotvis meacutes significatius que lrsquoIAASB srsquoesmiddottagrave plantejant introduir en les normes internacionals drsquoauditoria i de control de qualitat
16Davos el PIB i el ldquomeacutes enllagraverdquoNoticiari de la Comissioacute drsquoEconomia i SostenibilitatEl PIB es mostra cada vegada meacutes inamiddotdequat per mesurar el benestar i la sosmiddottenibilitat drsquouna economia Sembla que a Davos tambeacute hi circula aquesta idea La consolidacioacute de noves megravetriques eacutes tan difiacutecil com necessari i possible
4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O V E T A T S L E G I S L A T I V E S
del 644 de la declaracioacute informamiddottiva anual sobre la revenda de beacutens mobles susceptibles de trimiddotbutar per lrsquoimpost sobre transmiddotmissions patrimonials i actes juriacutemiddotdics documentats i srsquoestableixen les condicions i el procediment per a la seva presentacioacute DOGC nuacutem 7816 22022019
l Ordre VEH302019 de 15 de febrer per la qual srsquoaprova el model 643 de la declaracioacute informativa anual sobre les transmissions realitzades per persones que fan subhastes de beacutens susceptibles de tributar per lrsquoimpost sobre transmissions patrimonials i actes juriacutedics documentats i srsquoestableixen les condicions i el procediment per a la seva presentacioacute DOGC nuacutem 7816 22022019
l Resolucioacute VEH3952019 de 19 de febrer per la qual srsquoaprova el model 943 de la declaracioacute inmiddotformativa sobre embarcacions de creuer turiacutestic relativa a lrsquoimmiddotpost sobre les estades en estamiddotbliments turiacutestics i srsquoestableixen les condicions i el procediment per a la seva presentacioacute DOGC nuacutem 7818 26022019
l Ordre HAC2772019 de 4 de marccedil per la qual srsquoaproven els models de declaracioacute de lrsquoImmiddotpost sobre la renda de les persomiddotnes fiacutesiques i de lrsquoImpost sobre el patrimoni exercici 2018 es demiddotterminen el lloc la forma i els termiddotminis de presentacioacute drsquoaquests srsquoestableixen els procediments drsquoobtencioacute modificacioacute confirmiddotmacioacute i presentacioacute de lrsquoesbormiddotrany de declaracioacute de lrsquoImpost sobre la renda de les persones fiacutesiques es determinen les conmiddotdicions generals i el procediment per a la presentacioacute de tots dos per mitjans telemagravetics o telefogravemiddotnics i per la qual es modifica lrsquoOrmiddotdre HAP21942013 de 22 de novembre per la qual es regulen els procediments i les condicimiddotons generals per a la presentacioacute
Dret aDministratiul Reial Decret 1022019 drsquo1 de marccedil pel qual es crea lrsquoAutoritat Macroprudencial Consell drsquoEstabilitat Financera srsquoestableix el seu regravegim juriacutedic i es desenvolupen determinats aspectes relatius a les eines macroprudencials BOE nuacutem 53 02032019
l Reial Decret 1612019 de 22 de marccedil pel qual es modifica el Reial Decret 5502014 de 27 de juny amb el qual es desenvolumiddotpen els requisits i el procediment per al reconeixement de les entimiddottats associatives prioritagraveries i per a la seva inscripcioacute i baixa en el Registre Nacional drsquoEntitats Asmiddotsociatives Prioritagraveries previst en la Llei 132013 de 2 drsquoagost de foment de la integracioacute de coomiddotperatives i drsquoaltres entitats assomiddotciatives de caragravecter agroalimenmiddottari BOE nuacutem 83 06042019
l Resolucioacute de 8 drsquoabril de 2019 de la Direccioacute General del Tresor i Poliacutetica Financera per la qual srsquoactualitza lrsquoannex 1 inclograves en la Resolucioacute del 4 de juliol del 2017 de la Secretaria General del Tresor i Poliacutetica Financera per la qual es defineix el principi de prudegravencia financera aplicable a les operacions drsquoendeutament i derivats de les comunitats autogravemiddotnomes i entitats locals
Civil i merCantill Llei 12019 de 20 de febrer de Secrets Empresarials BOE nuacutem 45 21022019
l Llei 22019 drsquo1 de marccedil per la qual es modifica el text refoacutes de la Llei de Propietat Intelmiddotlectual aprovat pel Reial Decret legislatiu 11996 de 12 drsquoabril i pel qual srsquoincorporen a lrsquoordenamiddotment juriacutedic espanyol la Directiva 201426UE del Parlament Eumiddotropeu i del Consell de 26 de femiddotbrer de 2014 i la Directiva (UE) 20171564 del Parlament Euromiddot
peu i del Consell de 13 de semiddottembre del 2017 BOE nuacutem 53 02032019
l Reial Decret Llei 72019 drsquo1 de marccedil de mesures urgents en mategraveria drsquohabitatge i lloguer BOE nuacutem 55 05032019
l Llei 52019 de 15 de marccedil reguladora dels contractes de cregravedit immobiliari BOE nuacutem 65 16032019
l Reial Decret 1652019 de 22 de marccedil pel qual srsquoaprova el Remiddotglament drsquoAdopcioacute Internaciomiddotnal BOE nuacutem 81 04042019
FisCall Ordre HAC1352019 de 31 de gener per la qual es modifica lrsquoOrdre EHA34822007 de 20 de novembre per la qual srsquoaproven determinats models es refonen i actualitzen diverses normes de gestioacute en relacioacute amb els impostos especials de fabricacioacute i amb lrsquoImmiddotpost sobre les vendes detallistes de determinats hidrocarburs i es modifica lrsquoOrdre EHA13082005 drsquo11 de maig per la qual srsquoaprova el model 380 de declaracioacutemiddotliquimiddotdacioacute de lrsquoImpost sobre el valor afegit en operacions assimilades a les importacions es determinen el lloc forma i termini de presentacioacute aixiacute com les condicions generals i el procediment per a la seva premiddotsentacioacute per mitjans telemagravetics BOE nuacutem 41 16022019
l Ordre VEH282019 de 15 de febrer per la qual srsquoaprova el momiddotdel 673 de la declaracioacute informamiddottiva anual sobre indemnitzacions per pogravelisses drsquoassegurances de vida susceptibles de tributar per lrsquoimpost sobre successions i domiddotnacions i srsquoestableixen les condimiddotcions i el procediment per a la seva presentacioacute DOGC nuacutem 7816 22022019
l Ordre VEH292019 de 15 de febrer per la qual srsquoaprova el momiddot
de determinades autoliquidacimiddotons declaracions informatives declaracions censals comunimiddotcacions i solmiddotlicituds de devolumiddotcioacute de naturalesa tributagraveria BOE nuacutem 62 13032019 Correccioacute drsquoerrors de lrsquoOrdre HAC2772019 de 4 de marccedil BOE nuacutem 78 01042019
l Ordre HAC3502019 de 5 de marccedil per la qual es modifica lrsquoOrdre EHA16582009 de 12 de juny per la qual srsquoestableixen el procediment i les condicions per a la domiciliacioacute del pagamiddotment de determinats deutes la gestioacute dels quals teacute atribuiumlda lrsquoAgegravencia Estatal drsquoAdministramiddotcioacute Tributagraveria BOE nuacutem 75 28032019
l Nota de lrsquoAEAT sobre interpomiddotsicioacute de societats per persones fiacutesiques
l Projecte de Reial Decret pel qual es modifica el Reglament de lrsquoImpost de societats aprovat pel Reial Decret 6342015 de 10 de juliol
l Resolucioacute de 5 drsquoabril de 2019 de la Direccioacute General de lrsquoAgegravencia Estatal drsquoAdministracioacute Tributagraveria per la qual srsquoestableix el procediment per a lrsquoaplicacioacute de lrsquoexempcioacute en el pagament drsquoaranzels registrals en virtut de la Llei 142013 de 27 de setemmiddotbre de suport als emprenedors i la seva internacionalitzacioacute
auDitOria i COmPtaBilitatl Resolucioacute de 5 de marccedil de lrsquoInstitut de Comptabilitat i Audimiddottoria de Comptes sobre presenmiddottacioacute drsquoinstruments financers i altres aspectes comptables relamiddotcionats amb la regulacioacute mermiddotcantil de les societats de capital
l ICAC Consulta sobre determiddotminades quumlestions relacionades amb lrsquoagravembit drsquoaplicacioacute de lrsquooblimiddot
Actualitzem el marc legal
4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 5
gacioacute de publicar lrsquoestat drsquoinformiddot Reial Decret Llei 82019
macioacute no financera Llei orgagravenica 12019
ICAC Consulta sobre si el vemiddot
rificador de lrsquoestat drsquoinformacioacute
no financera en aplicacioacute del
en que srsquoestableix la Llei Sentegravencia nuacutem 5792018
112018 de 28 de desembre Resolucioacute de 28 de marccedil de
podria ser lrsquoauditor de comptes 2019
de lrsquoentitat o quines condicions
ha de reunir aquest
Resolucioacute de 8 de marccedil de
2019 Circular 12019
Reial Decret Llei 92019
Reial Decret 172019
Sentegravencia del Ple del Tribunal
Constitucional 282019
Ordre TMS3972019
Ordre TMS1032019
Llei 32019
Reial Decret Llei 62019
sones juriacutediques Liacutemits de la pomiddot de 8
de marccedil de mesures urgents de testat tributagraveria de les comunimiddot de 20
proteccioacute social i de lluita contra de febrer per la qual es modifica tats autogravenomes constitucionalimiddot
la precarietat laboral en la jornamiddot la Llei orgagravenica 101995 de 23 tat de lrsquoimpost autonogravemic BOE
da de treball BOE nuacutem 61 de novembre del Codi Penal nuacutem 73 26032019
12032019 per a traslladar directives de la
Unioacute Europea en els agravembits fimiddot de
nancer i de terrorisme i abordar 15middot06middot2018 del TSJ de Catalunya
quumlestions drsquoiacutendole internacional En el present cas es dona la cirmiddot de la Secretaria drsquoEstat de
la Seguretat Social per la qual DOGC nuacutem 45 21022019 cumstagravencia que la liquidacioacute provimiddot
srsquoestableix el Pla general drsquoactimiddot sional es va notificar sense previ aviacutes
vitats preventives de la Seguretat middota lrsquoadreccedila de correu electrogravenic de
Social a aplicar per les muacutetues la recurrentmiddot que tenia una notificamiddot
de la Presidegravencia del Trimiddot collaboradores amb la Seguremiddot de 28 de cioacute pendent en la seva DEH Si beacute
bunal de Comptes per la qual es tat Social en la planificacioacute de les marccedil de la Comissioacute Nacional del no es discuteix que aquests avisos
publica lrsquoAcord del Ple de 7 de seves activitats per a lrsquoany 2019 Mercat de Valors per la qual es no soacuten preceptius per a lrsquoAEAT no
marccedil de 2019 pel qual es modimiddot modifica la Circular 12009 de 4 obstant aixograve la falta drsquoaviacutes en
fica el Pla de comptabilitat adapmiddot de febrer sobre les categories aquest cas va adquirir una rellevagravenmiddot de 29
tat a les formacions poliacutetiques de marccedil p q el ual es modifica la drsquoinstitucions drsquoinversioacute collectiva cia transcendental perquegrave totes les
aprovat el 20 de desembre de Llei 141994 drsquo1 de juny per la en funcioacute de la seva vocacioacute invermiddot actuacions del procediment es van
2018 BOE nuacutem 68 20032019 qual es regulen les empreses de sora modificada parcialment per realitzar despreacutes drsquoun aviacutes previ
treball temporal per a la seva la Circular 32011 de 9 de juny drsquoexistegravencia drsquouna actuacioacute penmiddot
adaptacioacute a lrsquoactivitat de lrsquoestiba dent de notificacioacute en la seva DEH
portuagraveria i es conclou lrsquoadaptacioacute Aquests avisos previs van generar
de 25 legal del regravegim dels treballadors en el contribuent una confianccedila lemiddot
de gener pel qual es modifica el per a la prestacioacute del servei portumiddot giacutetima respecte a lrsquoexistegravencia drsquouna
Reglament general sobre cotitmiddot ari de manipulacioacute de mercaderimiddot notificacioacute pendent de recepcionar de 28
zacioacute i liquidacioacute drsquoaltres drets de es BOE nuacutem 77 30032019 de febrer de 2019 Recurs drsquoinmiddot Es conclou que encara que la notimiddot
la Seguretat Social aprovat pel constitucionalitat 4063middot2017 ficacioacute es va realitzar conforme a les
Reial Decret 20641995 de 22 de 4 Interposat pel president del Gomiddot formalitats legals no va complir
de desembre BOE nuacutem 33 drsquoabril per la qual es modifica vern en relacioacute amb diversos amb la seva finalitat i no per una acmiddot
07022019 lrsquoOrdre TAS28652003 de 13 preceptes de la Llei del Parlamiddot tuacioacute negligent de la recurrent que
drsquooctubre per la qual es regula el ment de Catalunya 62017 de 9 esperava que li arribeacutes lrsquoaviacutes que no
de 6 conveni especial en el sistema de maig de lrsquoImpost sobre els va arribar i per tant no va accedir a
de febrer per la qual es modifica de la Seguretat Social la seva DEH actius no productius de les permiddot
lrsquoannex del Reial Decret
11482011 de 29 de juliol per a
lrsquoaplicacioacute i desenvolupament
en el sistema de la Seguretat Somiddot
cial de la prestacioacute econogravemica
per cura de menors afectats per
cagravencer o una altra malaltia greu i
srsquoaprova el model de declaracioacute
megravedica sobre la necessitat de
cura contiacutenua del menor BOE
nuacutem 34 08022019
drsquo1 de marccedil de
millora de la situacioacute drsquoorfandat
de les filles i fills de viacutectimes de
violegravencia de gegravenere i altres formiddot
mes de violegravencia contra la dona
BOE nuacutem 53 02032019
drsquo1
de marccedil de mesures urgents per
a la garantia de la igualtat de tracmiddot
te i drsquooportunitats entre dones i
homes en la feina i lrsquoocupacioacute
BOE nuacutem 57 07032019
l
l
l
l
l
l
l
l
l
l
l
l
l
l
Penal
Cnmv i
BanC DrsquoesPanya
laBOral sentegravenCies i altres
DOCuments Drsquointeregraves
n
6 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
T E N I R P R E S E N T
3) Quan entraragrave en vigor aquesta modificacioacuteEl Reial Decret Llei estableix una aplicacioacute gradual drsquoaquestes noves mesures
a) A la mare biologravegica li seran drsquoaplicacioacute a partir de lrsquo1 drsquoabril del 2019
b) A lrsquoaltre progenitor se li aplicaran de la seguumlent forma
l A partir de lrsquo1 drsquoabril del 2019 des de lrsquo1 drsquoabril fins al 31 de desembre del 2019 lrsquoaltre progenitor comptaragrave amb un periacuteode de susmiddotpensioacute total de vuit (8) setmanes de les quals les dues (2) primeres soacuten obligatograveries No obsmiddottant aixograve la mare biologravegica podragrave cedir el gaumiddotdiment de quatre (4) setmanes no obligatograveries a lrsquoaltre progenitor Per tant en aquest cas lrsquoaltre progenitor podragrave disposar drsquoun magravexim de dotmiddotze (12) setmanes de suspensioacute del contracte
l A partir de lrsquo1 de gener del 2020 des de lrsquo1 de gener del 2020 fins al 31 de gener del 2020 lrsquoaltre progenitor comptaragrave amb un pemiddotriacuteode de suspensioacute total de dotze (12) setmamiddotnes de les quals les quatre (4) primeres seran obligatograveries En aquest cas la mare biologravegica podragrave cedir el gaudiment de dues (2) setmamiddotnes no obligatograveries a lrsquoaltre progenitor Simplimiddotficant des del gener del 2020 lrsquoaltre progenimiddottor podragrave gaudir drsquoun magravexim de catorze (14) setmanes de suspensioacute del contracte
l A partir de lrsquo1 de gener del 2021 cada progenitor gaudiragrave drsquoigual periacuteode de susmiddotpensioacute del contracte de treball un total de setze (16) setmanes
c) En els casos drsquoadopcioacute o acolliment les modificacions srsquoaplicaran de la seguumlent forma l A partir de lrsquo1 drsquoabril del 2019 cada promiddot
Lrsquo1 de marccedil del 2019 es va aprovar el Reial Decret Llei 62019 que modifimiddotca alguns preceptes establerts a la
normativa per garantir el principi drsquoigualtat entre dones i homes en mategraveria laboral En aquest article ens centrarem en les modifimiddotcacions dels articles 45 i 48 de lrsquoEstatut dels Treballadors relatives a la suspensioacute del contracte de treball per naixement adopcioacute o acolliment el que es coneixia fins ara com a ldquosuspensioacute per maternitat o paternitatrdquo Lrsquoobjectiu drsquoaquesta modificacioacute eacutes que a partir de lrsquoany 2021 tots dos progenitors de manera independent lrsquoun de lrsquoaltre tinguin dret a la suspensioacute del contracte laboral dumiddotrant setze setmanes (16) posteriors al naixemiddotmentadopcioacute Per tant srsquoequipara la duramiddotda del permiacutes de setze (16) setmanes de la mare biologravegica (maternitat) al de lrsquoaltre promiddotgenitor (paternitat) ampliant les cinc (5) setmiddotmanes contemplades fins ara a lrsquoEstatut dels Treballadors
1) Situacioacute de la mare biologravegi-ca i adoptants Respecte a la situacioacute de la mare biologravegicaadoptants el naixement del filla suspegraven el contracte labomiddotral durant setze (16) setmanes Drsquoaquestes setze (16) setmanes les sis (6) immediatament posteriors a la naixenccedila soacuten obligatograveries ininterrompudes i a jornada completa En el cas de la mare biologravegica es podragrave anticipar el seu exercici fins a quatre (4) setmanes abans de la data previsible de la naixenccedila
2) Situacioacute dels dos progenitors Respecte als progenitors tots dos gaudiran de setze (16) setmanes cadascun si beacute una vemiddotgada transcorregudes les sis primeres setmamiddotnes obligatograveries es podran distribuir les deu (10) setmanes seguumlents a voluntat dels progemiddotnitors en periacuteodes acumulats o interromputs a jornada parcial o completa Cal puntualitzar que el gaudiment de cada periacuteode hauragrave de comunicarmiddotse a lrsquoempresa amb una antelacioacute miacutenima de quinze (15) dies Els progenitors pomiddotdran disposar drsquoaquestes deu (10) setmanes fins que el filla faci els dotze (12) mesos
genitor disposaragrave drsquoun periacuteode de suspenmiddotsioacute del contracte de treball de sis (6) setmamiddotnes obligatograveries a temps complet immediamiddottament despreacutes de la resolucioacute per la qual es constitueix lrsquoadopcioacute o la decisioacute administramiddottiva de guarda amb finalitats drsquoadopcioacute o drsquoacolliment Despreacutes drsquoaquest periacuteode es podragrave disposar drsquoun total de dotze (12) setmiddotmanes voluntagraveries per a tots dos dins dels dotze (12) mesos seguumlents a la resolucioacute No obstant aixograve un progenitor podragrave gaudir drsquoun magravexim de deu (10) setmanes havent de ser les dues (2) restants gaudides per lrsquoaltre progenitor Per tant un progenitor pot tenir un magravexim de setze (16) setmanes i en aquest cas lrsquoaltre progenitor disposaragrave drsquoun magravexim de vuit (8) setmanes
l A partir de lrsquo1 de gener del 2020 cada progenitor disposaragrave drsquoun periacuteode de susmiddotpensioacute de sis (6) setmanes obligatograveries a
temps complet immediatament despreacutes de la resolucioacute Posteriormiddotment es podragrave disposar de forma ininterrompuda drsquoun total de setze (16) setmanes voluntagraveries per a tots dos dins dels dotze (12) mesos semiddotguumlents a la resolucioacute No obstant aixograve un progenitor podragrave gaudir un
magravexim de deu (10) de les setze (16) setmamiddotnes havent de ser les sis (6) restants gaudimiddotdes per lrsquoaltre progenitor Per tant un progemiddotnitor pot disposar drsquoun magravexim de setze (16) setmanes i en aquest cas lrsquoaltre tindria un magravexim de dotze (12) setmanes
l A partir de lrsquo1 de gener del 2021 srsquoaplicaragrave sense restriccions el Reial Decret Llei gaudint cada progenitor drsquoigual periacuteode de suspensioacute del contracte de treball (16 setmanes)
4) Objectiu de les modificacions En definitiva amb aquesta modificacioacute el Govern preteacuten fer un pas endavant en la conmiddotsecucioacute de la igualtat real i efectiva entre homiddotmes i dones i en la promocioacute de la conciliacioacute de la vida personal i familiar Aixograve respon a lrsquoexistegravencia drsquouna demanda social aixiacute com a la progravepia exigegravencia de la Constitucioacute i la normiddotmativa europea n
CARlOtA llACh CullEll Advocada Guilleacuten Beacutecares Legal amp Fiscalcllachguillenbecarescom
Suspensioacute del contracte de treball per naixement adopcioacute o acolliment
Noticiari Juriacutedic
Lrsquohomologacioacute dels acords de refinanccedilament eacutes una bona eina
per a solucionar problemes financers perograve no eacutes una solucioacute
a problemes estructurals
6 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 7
En aquest petit article ens centrarem en els canvis que han estat sancionats per les autoritats comunitagraveries i les dimiddot
rectives que srsquohan transposat a la legislacioacute espanyola tot i que com a directives comunimiddottagraveries ja eren en teoria directament aplicables
Les principals novetats han estat introduiumldes per la Llei 22019 que modifica el text refoacutes de la Llei de Propietat Intelmiddotlectual integrant a lrsquoordenament juriacutedic espanyol dues directives pregravevies 201426UE i 20171564 Amb data 1 de marccedil srsquoaprovagrave la Llei 22019 que modifica el text refoacutes previ aprovat pel Reial Decret legislatiu 11996 de 12 drsquoabril integrant la Directiva 201426UE del Parlament Europeu i del Consell de 26 de febrer de 2014 i la Directiva (UE) 20171564 del Parlamiddotment Europeu i del Consell de 13 de setembre de 2017 Aquesta norma fou publicamiddotda al BOE de 2 de marccedil de 2019 i va entrar en vigor de manera immediata Algunes de les principals novetats que incorpora aquesta norma soacuten
Possibilitat de tancament de llocs web sense autoritzacioacute De totes les novetats que incorpora la norma la meacutes polegravemica sens dubte ha estat aquesmiddotta Se nrsquoha parlat molt a la premsa i hi ha molts detractors promoguts al meu parer per grans corporacions drsquointernet que de neutres no en tenen res tot i que srsquoexcusen en la lsquoneutralitatrsquo de la xarxa
La Llei 22019 permet que la seccioacute segona de la comissioacute de propietat intelmiddotlectual que permiddottany al Ministeri de Cultura i Esport coneguda com a lsquocomissioacute Sindersquo pugui procedir al tanmiddotcament de pagravegines sense necessitat drsquoautoritzacioacute judicial per activitats que es demiddotclarin com a infraccions per un periacuteode magravexim drsquoun any Logravegicament lrsquoadopcioacute drsquoaquestes mesures ha de ser motivada drsquoacord amb lrsquoefectivitat drsquoaquesta la proporcionalitat de la mesura i valorant possibles alternatives
Aquesta comissioacute per tant pot procedir al tanmiddotcament de llocs web sense comptar pregraveviamiddotment amb una autoritzacioacute judicial La hipogravetesi especiacutefica en quegrave es pot prendre aquesta memiddotsura eacutes en el context drsquouna conducta infractomiddot
ra sempre que es justifiqui per la seva gravetat i repercussioacute social Eacutes en aquest context que eacutes possible solmiddotlicitar la colmiddotlaboracioacute necessagraveria dels prestadors de serveis drsquointermediacioacute (artimiddotcle 1956 b TRLPI)
Molts opinem que aquesta mesura eacutes apropiamiddotda per evitar la manca drsquoagilitat i els llargs termiddotminis produiumlts pel colmiddotlapse dels tribunals enmiddottenent que existeix un sistema de garanties per part de la comissioacute que ha drsquoaplicar aquestes mesures La Llei exigeix que aquestes mesumiddotres siguin motivades i sempre en situacions drsquoincompliment previ En definitiva eacutes lrsquouacuteltim recurs quan no es troba colmiddotlaboracioacute i no hi ha mecanismes alternatius Eacutes una mesura temmiddotporal drsquoimpacte immediat i meacutes enllagrave de lrsquoany ha de passar per seu judicial
Articles periodiacutestics i dossiers de premsa Amb la nova llei per reproduir distribuir o fer una comunicacioacute puacuteblica total o parcial drsquoarticles de premsa aiumlllats en un dossier de premsa eacutes necessagraveria lrsquoautoritzacioacute dels titumiddotlars dels drets Aixiacute doncs seragrave exigible el pamiddotgament de drets tambeacute en els casos en quegrave la seva elaboracioacute distribucioacute i uacutes siguin puramiddotment interns de qualsevol empresa
Canvis a les entitats de gestioacute de drets de propietat intelmiddotlectual Es concentren en lrsquoorganitzacioacute interna la remiddotpresentacioacute dels posseiumldors dels drets de promiddotpietat intelmiddotlectual i la seva pertinenccedila a lrsquoentitat gestora com es gestionen els drets les oblimiddotgacions drsquoinformacioacute i transparegravencia aixiacute com la relacioacute amb els consumidors i usuaris finals
Canvis al regravegim sancionador Aquests canvis afecten principalment a qui eacutes competent ategraves que les facultats sancionadomiddotres corresponen al Ministeri de Cultura i Esport canvien els terminis per resoldre els procedimiddotments per part de la comissioacute drsquoinfraccions
Srsquoimplementen mecanismes per a lrsquointercanvi drsquoinformacioacute entre autoritats europees per almiddotgunes infraccions greus o molt greus Srsquointrodueix un nou tipus drsquoinfractor extremamiddotdament greu consistent en prestar serveis de gestioacute colmiddotlectiva de drets de propietat intelmiddotlectual sense autoritzacioacute del Ministeri en els supogravesits definits per la llei Srsquoespecifiquen alguns tipus de delicte greu per aquells que inmiddotfringeixen les obligacions imposades a les entimiddottats de gestioacute de drets de propietat intelmiddotlectual
Agravembit territorial de les llicegravencies Es regulen per primer cop les llicegravencies pluritemiddotrritorials a Espanya amb les quals els proveiumlmiddotdors de muacutesica online seran habilitats per utilitmiddotzar els drets de les obres musicals en alguns estats de la Unioacute Europea fins i tot en tota la
UE nomeacutes amb una uacutenica autoritmiddotzacioacute transfronterera
Canvis en els terminis Es modifiquen els periacuteodes de remiddotclamacioacute pels drets per retransmismiddotsioacute per cable per igualarmiddotlos amb
els de reclamacioacute dels drets generals de promiddotpietat intelmiddotlectual cinc anys El termini per al reemborsament de la compensacioacute per cogravepia privada eacutes ara drsquoun any Aquesta accioacute podragrave ser exercida per persones fiacutesiques o juriacutediques que no estiguin exemptes de pagament drsquoindemnitzacioacute
Recentment al final drsquoun proceacutes que ha durat meacutes de dos anys i mig el Parlament europeu va adoptar lrsquouacuteltima versioacute de la Directiva sobre drets drsquoautor en el mercat uacutenic digital Aquesta nova llei hauragrave de ser aprovada una darrera vemiddotgada pels Estats membres (una cosa que eacutes molt probable que succeeixi) A partir drsquoaquiacute els paiumlsos tindran dos anys per a transposarmiddotlo en les seves progravepies lleis nacionals mitjanccedilant lrsquoadopcioacute de la legislacioacute pertinent Aixiacute doncs els drets de propietat intelmiddotlectual continuen avanccedilant i enfortintmiddotse dins la UE tot i les criacutetimiddotques provinents de les grans corporacions drsquointernet que fins ara treballaven sense cap remiddotgulacioacute Probablement no eacutes la millor de les lleis sorgides a Brusselmiddotles perograve tampoc eacutes tan domiddotlenta com alguns sectors interessats (perjudimiddotcats) afirmen n
El nou marc legislatiu en mategraveria de propietat intelmiddotlectual
Les principals novetats han estat introduiumldes per la Llei 22019 que
modifica el text refoacutes de la Llei de Propietat Intelmiddotlectual
julIAgrave MANzANAS Economista President de la Comissioacute drsquoEconomia del Coneixement i Innovacioacute Intellectual Property Rights Technology transfer amp Start Ups Partner Zinco Business Solutions Founder of Cabier Institute Barcelona Patent Hub jmanzanaszincobscom
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 7
8 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
T E N I R P R E S E N T
Per una altra part tot i que srsquohan guanyat uns
mesos de marge la possibilitat que no hi hagi
acord continua vigent i si os aixiacute obligaria al RU
a sortir desordenadament et que seria traumagravemiddot
tic per a ciutadans i empreses amb consemiddot
quumlegravencies econogravemiques socials i poliacutetiques que
aectarien controls ronterers aspectes logiacutesmiddot
tics laborals socials i drsquoaltres Tambeacute es podria
donar el cas que es acin noves eleccions i que
a temps que parlem del Bregravexit ja des no es veu tan clar ja que els diputats britagravenics el nou govern analitzeacutes la manera meacutes adequamiddot
del llunyagrave juny de a tres anys quan la mostren clares postures en contra de lrsquoactual da de sortir fns i tot amb la possibilitat de planmiddot
sortida del Regne Unit (RU) de la Unioacute acord i des de la UE no es vol canviar res esmiddot tejar un segon reeregravendum
Europea va guanyar contra pronogravestic i per esmiddot sencial
cagraves marge de vots el reeregravendum plantejat pel Entre tanta incertesa les empreses britagraveniques
primer ministre James Cameron Sense massa Aixiacute les coses diverses votacions en contra a i europees que tenen relacions comercials ja
entusiasme tant la UE com el RU varen comenmiddot Westminster han abocat a la poliacutetica britagravenica a la estan ent plans de contingegravencia avaluant el
ccedilar a gestionar el Bregravexit lrsquoanagravelisi detallada del incertesa La pressioacute drsquoacostarmiddotse a la data de cost i lrsquoestrategravegia aseguir en uncioacute dels escenamiddot
qual dona pistes de la difcultat drsquouna implemiddot sortida ha provocat que hi hagueacutes una peticioacute de ris que es vagin produint
mentacioacute agravecil i cogravemoda ategraves que a Escogravecia va May a la UE de retardarmiddotla La resposta de Brusselmiddot
guanyar el amb el 62 de vots (i amb les despreacutes que el Consell Europeu delibereacutes
menys marge tambeacute a Irlanda del Nord i Lonmiddot durant hores va ser drsquoesperar uns dies per veure Respecte a la acilitat de treballar en el RU premiddot
dres) i que generacionalment els joves varen si els parlamentaris britagravenics donaven suport a visiblement es revisaragrave el marc limitant els drets
optar meacutes per quedarmiddotse a la UE i els meacutes grans lrsquoacord posant la data de sortida de la UE en el 22 dels immigrants Actualment hi ha tres milions
pel Bregravexit de maig pocs dies abans de les eleccions euromiddot de comunitaris no britagravenics que hi treballen i
pees En canvi la UE posava la data de 12 drsquoabril 1200000 treballadors britagravenics a altres Estats
Aquests ets mostren la difcultat drsquouna gestioacute per una possible sortida sense acord membres de la UE La gestioacute de la immigracioacute
agravecil consensuada i efcaccedil per part del Govern autegraventic cavall de batalla de la campanya del
britagravenic Tot i aixograve la UE capitanejada per Finalment un cop meacutes M ya ha anat a Brusselmiddot reeregravendum seragrave tambeacute un element important a
Michel Barnier i el RU dirig pit er la les sense lrsquoacord dels seus parlamentaris i el valorar en uncioacute de lrsquoacord que se signi
Theresa May varen elaborar un acord que ha Consell Europeu ha determinat establir una
encallat en el Parlament britagravenic I allograve que no nova prograverroga fns al 31 drsquooctubre amb lrsquoexmiddot De et la incidegravencia econogravemica entre lrsquoEstat i
es volia perograve que srsquoanava gestionant ara ja cepcioacute que el RU sortiragrave abans drsquoaquesta data Catalunya amb el RU eacutes signifcativa Aixiacute els
si es posen drsquoacord Cal valorar que si lrsquoacord ciutadans britagravenics soacuten propietaris de 700000
arriba abans del 22 de maig els britagravenics srsquoesmiddot habitatges a territori espanyol i 155 milions de
talviarien participar en les eleccions europees turistes britagravenics ens visiten cada any i gasten
et que evitaria un terratregravemol poliacutetic al RU i molmiddot 14400 milions drsquoeuros Aquestes xires indimiddot
tes disuncions a la UE comenccedilant per redistrimiddot quen que lrsquointercanvi econogravemic eacutes important i
buir el nombre de diputats per cada Estat memmiddot pot quedar aectat segons com acabin les nemiddot
bre per donar cabuda als britagravenics ategraves que el gociacions Pel que a a Catalunya el RU eacutes el
nombre total drsquoeuroparlamentaris eacutes de 751 cinquegrave soci comercial Les empreses catalanes
hi exporten uns 4000 milions drsquoeuros lrsquoany el
que representa un 64 de les exportacions
catalanes i hi importen productes per valor
drsquoaproximadament 2600 milions un 35 de
les importacions Tot i que soacuten xires signifcatimiddot
ves en principi no es tem per lrsquoeecte del Bregravexit
Un cop meacutes una situacioacute impensable a un
temps srsquoestagrave convertint en realitat et que demiddot
mostra la incertesa general que hi ha en la poliacutetimiddot
ca que aecta de ple la confanccedila de la ciutadamiddot
nia i de les empreses Sempre srsquoha dit que els
britagravenics es caracteritzen pel seu p ag atisme r m
De et es diu que no tenen aliats tenen interesmiddot
sos Esperem que la sensatesa i lrsquointeregraves genemiddot
ral tornin al Regne Unit i srsquoacostin a lrsquoacord premiddot
vist i que fnalment hi hagi una relacioacute comercimiddot
al social i poliacutetica amb sinergies positives et
que generaria confanccedila i estabilitat a Europa
que ja ens conveacute
Algunes dades i possibles consequumlegravencies
Conclusioacute
n
El Bregravexit la gestioacute de la incertesa XAvIER FERREREconomista i politograveleg Doctor per la UB President de la Comissioacute d rsquoEconomia Internacional i de la UE del CEC i president del Consell Catalagrave del Moviment Europeu xferrereconomistescom
Tot i que a Catalunya el Regne Unit eacutes el cinquegrave soci
comercial amb xi res signif catives no es tem
per lrsquoe ecte del Bregravexit
F
remain
premier
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 9
L rsquoany 2018 es preveu que per primera vegada se superi el llindar dels 20 milions de declaracions
I
sentar la seva declaracioacute hauran de determiddotminar el deute tributari corresponent i inmiddotgressarmiddotlo en lloc orma i terminis determimiddotnats Aixograve vol dir que la declaracioacute per lrsquoIRPF es basa en el sistema drsquoautoliquidacioacute eacutes a dir eacutes el mateix contribuent qui quantifca la seva prestacioacute tributagraveria i evidentment eacutes responsable del seu consignat
mmersos en plena campanya per a la sitiu la recaptacioacute de lrsquoImpost de societats presentacioacute de lrsquoImpost sobre la renda se situa en uns 24000 milions drsquoeuros i la I quegrave eacutes lrsquoesborrany Lrsquoesborrany es troba de lrsquoexercici del 2018 realitzarem una de lrsquoImpost sobre el valor aegit en uns regulat en lrsquoarticle 98 de la mateixa Llei que
anagravelisi drsquoalguns conceptes importants a temiddot 70000 milions drsquoeuros Per tant queda pamiddot preceptua que lrsquoAdministracioacute tributagraveria pomiddotnir en compte tent que lrsquoIRPF eacutes de bon tros lrsquoimpost que dragrave posar a la disposicioacute dels contribuents
suporta la major cagraverrega del nostre sistema a eectes merament inormatius un esbormiddotLrsquoIRPF eacutes un impost parcialment cedit a les tributari rany de declaracioacute sense perjudici del que comunitats autogravenomes que poden legislar es disposa en lrsquoarticle 971en tres aspectes de la declaracioacute Lrsquoany 2018 es preveu que per primera vegamiddot
da se superi el llindar dels 20 milions de demiddot Aixiacute lrsquoesborrany eacutes merament inormatiu Aquest claracions tret que el presentem i per tant el confrmiddot
miacutenim quantifca la situacioacute amiliar del conmiddot mem i aixiacute el convertim en autoliquidacioacute tribuent i es grava a tipus zero Catalunya no Amb les xires indicades pot apreciarmiddotse clamiddot amb totes les consequumlegravencies que aixograve commiddotha exercit la seva competegravencia normativa i rament la importagravencia que teacute lrsquoIRPF en el porta no ha modifcat els miacutenims aprovats per la panorama tributari i el gran nombre de conmiddotnormativa estatal Les uacuteniques comunitats tribuents que el presenten I aixograve ens porta a Serveixin aquestes dues notes perquegrave el autogravenomes que han exercit aquesta commiddot plantejarmiddotnos si eacutes un impost senzill drsquoemmiddot contribuent que confrma un esborrany petegravencia i han augmentat algun dels miacutenims plenar i si les seves normes soacuten de agravecil abans drsquoaixograve hi analitzi totes les dades conmiddotsoacuten Madrid Balears i La Rioja comprensioacute per a aquests meacutes de 20 milimiddot signades i corrobori que estagrave en poder de la
ons de contribuents documentacioacute iacutesica que confrma aquests imports ja que lrsquoAdministracioacute tributagraveria uacutenimiddot
Si una comunitat autogravenoma uacutenicament replimiddot cament conecciona lrsquoesborrany amb les ca lrsquoescala estatal els tipus impositius genemiddot dades obtingudes per altres contribuents rals estarien entre un 19 i un 45 Catalumiddot que evidentment poden estar sotmesos tant nya ha exercit la seva competegravencia normativa a comprovacioacute com a errors i per tant aquests tipus se situen entre un 215 i un 48 Diverses comunitats autogravemiddot Quant a les novetats pragravectiques i no tegravecnimiddotnomes tenen un marginal magravexim del 48 ques de lrsquoimpost destacariacuteem que aquest com per exemple Andalusia Astuacuteries i Comiddot seragrave el primer any que la declaracioacute ja no pot munitat Valenciana entre altres perograve cap presentarmiddotse en paper i nomeacutes podragrave realitmiddotcomunitat autogravenoma teacute un miacutenim del 215 La resposta eacutes clarament negativa Es tracta zarmiddotse de orma telemagravetica per a evitar dumiddotsom lrsquouacutenica amb un marginal miacutenim tan elemiddot drsquoun impost complicat i cada vegada meacutes plicitats vat I quant al marginal magravexim nomeacutes estagrave arran de les dierents interpretacions que remiddotsuperat per 10 paiumlsos de la Unioacute Europea alitza la progravepia Direccioacute de Tributs (dins dels Veurem com acaba la campanya de renda com per exemple Suegravecia Begravelgica Dinamarmiddot ogravergans de lrsquoAdministracioacute tributagraveria lrsquoencarmiddot en la qual es preveu que meacutes del 70 de les ca Franccedila i Portugal entre altres regada de la interpretacioacute de les normes) i declaracions presentades seran a retornar
dels dierents tribunals Eacutes impossible que el LrsquoAdministracioacute tributagraveria preteacuten tenir retormiddotDins drsquouns liacutemits pomiddot contribuent del carrer sigui capaccedil de seguir nades abans de fnal drsquoany la gran majoria
den millorar les deduccions estatals i apromiddot totes aquestes interpretacions i per tant hi de les declaracions var deduccions progravepies Pragravecticament totes ha moltes possibilitats que sorgeixin errors les comunitats autogravenomes tenen deduccimiddot en les presentacions en desconegraveixer els crimiddotons progravepies que han drsquoanalitzarmiddotse detingumiddot teris que segueix lrsquoAdministracioacute en una normiddotdament abans de presentar lrsquoautoliquidacioacute ma drsquoaquesta importagravencia
Establertes les bases de les possibles diemiddot Eacutes cert com pensaran molts contribuents regravencies entre comunitats autogravenomes analitmiddot que lrsquoAdministracioacute tributagraveria ens ajuda en el zem quegrave representa la recaptacioacute de lrsquoIRPF compliment de la principal obligacioacute tributagravemiddoten relacioacute amb altres impostos Es preveu ria amb la coneccioacute de lrsquoesborrany Analitmiddotque la recaptacioacute per a lrsquoexercici 2018 sigui zem per tant la naturalesa de lrsquoesborrany drsquouns 82000 milions drsquoeuros Si comparem aquesta recaptacioacute amb els seguumlents dos Lrsquoarticle 971 de la Llei 352006 de lrsquoIRPF impostos meacutes importants del sistema impomiddot indica que els contribuents a lrsquohora de premiddot
1) E miacutenim persona i famiiar
2) E 50 de rsquoescaa genera de rsquoimpost
3) les deduccions
CARMEN jOvEREconomista-assessora f scal membre de la Comissioacute Assessors Fiscals del CECcarmenjovereconomistescom
IRPF aspectes a tenir en compte
n
1 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
Comissioacute d rsquoEconomia Agroalimentagraveria
(cardiovasculars ogravessies de visioacute
etc) amb un augment considera-
ble dels costos drsquoatencioacute sanitagraveria
(FSE)
recull en un dels seus inormes
que la despesa sanitagraveria al conti-
nent arribaragrave als 18bneuro el 2020
Davant del risc de colmiddotlapse dels
ls complements alimenta- sada al nostre ordenament juriacutedic persones amb una dieta desequi- sistemes sanitaris alguns ingredi-
ris srsquohan convertit en una mitjanccedilant el Reial Decret librada entre drsquoaltres poden tenir ents han demostrat cientiacutefcament
peccedila clau i necessagraveria a 14872009 un degravefcit de determinats nutri- ser uacutetils a lrsquohora de disminuir el risc
lrsquohora de er ront determinats pro- ents En aquests casos els com- de determinades malalties Els f-
blemes de salut El progreacutes en ter- plements alimentaris resulten ne- tosterols per exemple ajuden a
mes drsquoinvestigacioacute cientiacutefca i a nivell Els seus benefcis soacuten contribuir cessaris i uacutetils reduir els nivells de colesterol i per
legislatiu ha permegraves que aquests acilitar i ajudar a gaudir drsquouna tant el risc drsquouna malaltia cardio-
productes mai hagin estat tan ba- bona salut sempre i quan se se- vascular Tambeacute els complements
sats en lrsquoevidegravencia cientiacutefca i tan gueixi un estil de vida saludable i La seguretat dels complements amb vitamina D a partir dels 60
regulats com ho estan avui en dia una dieta variada i equilibrada alimentaris a la UE estagrave garantida anys ajuden a disminuir el risc de
amb activitat iacutesica regular i sobre- amb dierents mesures Per una de ractures ogravessies especialment
Els complements alimentaris soacuten tot sersquon aci un uacutes adient a partir banda la legislacioacute alimentagraveria re- davant les caigudes
aliments que presentats en cagravep- de les indicacions del abricant gula tot el proceacutes des de la mategraveria
sules pastilles o com a liacutequids es primera fns que el producte arriba
prenen en petites quantitats diagraveri- Un complement alimentari mai al consumidor A meacutes existeixen
es i contenen substagravencies amb pot substituir aquesta dieta En procediments drsquoautocontrol que Davant drsquoaquesta evidegravencia les
un eecte fsiologravegic o nutricional circumstagravencies normals una die- les empreses tenen implantats i empreses del sector treballen des
eacutes a dir aporten un benefci a lrsquoor- ta adequada com la mediterragrave- mecanismes de control per part de a anys per donar a conegraveixer
ganisme Soacuten productes que nia hauria drsquoaportar els nutrients de les administracions els benefcis i la seguretat dels
complementen la dieta i poden necessaris per al normal desen- complements alimentaris i sobre-
contenir vitamines minerals ami- volupament i manteniment drsquoun La proteccioacute del consumidor i la tot per aconseguir que les autori-
noagravecids agravecids grassos essenci- organisme sa El problema sor- seva seguretat queden reorccedilades tats acabin incloent-los dintre de
als fbres plantes i extractes geix perquegrave aquesta situacioacute ideal a traveacutes de lrsquoetiquetatge El abri- les poliacutetiques de reduccioacute del risc
drsquoherbes entre drsquoaltres substagraven- no es dona a la pragravectica per a tots cant estagrave obligat per llei a incloure de determinades malalties
cies Per considerar-se aliments els nutrients ni per a tots els grups determinats advertiments per as-
estan regulats per la normativa de poblacioacute com han demostrat segurar que el consumidor dispo- Al nostre paiacutes Aepadi eacutes lrsquoassoci-
drsquoalimentacioacute general i des del dierents investigacions Emba- sa de la inormacioacute necessagraveria per acioacute que amb meacutes de 75 anys
2002 per una norma especiacutefca rassades esportistes amb una er-ne un uacutes correcte com per representa i vetlla pels interessos
(Directiva 200246CE) transpo- activitat iacutesica intensa vegans o exemple el tipus de consumidors drsquoaquesta induacutestria Des de la
per als quals estan indicats i la re- seva undacioacute srsquoha convertit en
comanacioacute de no excedir-ne la lrsquointerlocutor davant les adminis-
dosi diagraveria recomanada tracions per garantir el desenvolu-
pament del sector a tots els nivells
En el cas de persones malaltes o (legislatiu social i econogravemic) Un
que estan prenent medicacioacute ho dels seus compromisos principals
han de posar en coneixement del eacutes protegir el consumidor i garantir
metge En determinats g pru s de uns complements alimentaris se-
poblacioacute (embarassades dones en gurs efcaccedilos i de qualitat Bona
periacuteode de lactagravencia o nens entre mostra drsquoaixograve eacutes la
drsquoaltres) eacutes recomanable el consell
drsquoun proessional de la salut
que acaba de
veure la llum en la seva 5a edicioacute
En els uacuteltims anys la investigacioacute
ha demostrat lrsquoimportant paper Meacutes de 2000 empreses amb seu
que poden tenir aquests comple- social a Espanya operen en el
ments a lrsquohora de reduir la despe- camp dels complements alimen-
sa sanitagraveria mundial El progressiu tosos segons dades del registre
envelliment de la poblacioacute i lrsquoapari- sanitari de les quals una gran
cioacute drsquoepidegravemies com lrsquoobesitat part soacuten pimes Meacutes del 30
han et que es dispari el nombre drsquoaquestes empreses tenen la
de malalties no transmissibles seva seu social a Catalunya
Beefs prpals
Segurea elevada
El paper de la duacutesra les
assas
Reduoacute de la despesa saagravera
Food Supplements Europe
Guiacutea de Bue-
nas Praacutecticas para la Fabricacioacuten y
Comercializacioacuten de Complemen-
tos Alimenticios
n
E
Antoni GARciA GABARRA Economista i vicepresident de la Comissioacute drsquoEconomia Agroalimentagraveria Consultor en regulacioacute alimentagraveriaantoniggabarracom
Complements alimentaris un mercat en expansioacute
La investigacioacute ha demostrat lrsquoimportant paper que poden tenir aquests
complements a lrsquohora de reduir la despesa sanitagraveria mundial
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 1
Comissioacute d rsquoEconomia de la Salut
C
analiacutetica aixiacute com la incorporacioacute de lrsquoeconomia del comportamiddotment Com a actius va destacar lrsquoacceptacioacute per part del sector sanitari que lrsquoefciegravencia eacutes una exigegravencia egravetica
Finalment va intervenir la metmiddotgessa i economista
ontinuant amb els 40 anys que ldquocal er millor les coses lrsquoecomiddot El seguumlent ponent va ser Des de la seva posicioacute de la creacioacute de la Comismiddot nomia de la salut eacutes disciplinardquo Va explicar com es va com a responsable de lrsquoObsermiddotsioacute drsquoEconomia de la Samiddot iniciar en el sector sanitari a 25 vatori del Sistema de Salut a
lut el Collegi drsquoEconomistes va Tot seguit va intervenir anys Tambeacute va recordar el seu lrsquoAQuAS va er una intervencioacute ser escenari drsquouna segona taula Fernaacutendez va explimiddot pas pel CRES i pel Departament tegravecnica centrantmiddotse en la medimiddottitulada car que lrsquoany 1987 es va incorpomiddot de Salut en dierents responsabimiddot cacioacute hospitalagraveria de dispensacioacute
rar a lrsquoICS i a partir drsquoaquiacute el seu litats Va ormular dues afrmacimiddot ambulatograveria (MHDA) com a La taula presidida pe recorregut proessional lrsquoha pormiddotr ons ldquola interseccioacute entre economiddot exemple del que ens estagrave pasmiddot
exdegagrave del Colmiddot tat pel CatSalut lrsquoInstitut Guttmiddot mistes i metges ha permegraves innomiddot sant i va destacar alguns reptes legi va comptar amb ponents mann i la Unioacute Catalana drsquoHospimiddot varrdquo i ldquolrsquoeconomia de la salut ha que el sistema sanitari catalagrave teacute com Guillem Loacutepez Casasnoves tals sempre relacionada amb tingut repercussioacute en altres discimiddot plantejats lrsquo1 de la poblacioacute a catedragravetic drsquoEconomia de la UPF lrsquoeconomia de la salut Va repasmiddot plinesrdquo Va destacar la Llei Genemiddot el 25 de la despesa sanitagraveria i Roser Fernaacutendez presidenta sar conceptes que en aquella ral de Sanitat impulsada per un altre 4 a el 50 de la desmiddotdrsquoUCH Ivan Planas director de egravepoca eren objecte de debat a la lrsquoeconomista Ernest Lluch com pesa Per tant un 5 de la pomiddotlrsquoAgraverea de Recursos Econogravemics del sanitat recursos escassos lrsquoefmiddot un et molt important Va mostrar blacioacute a el 75 de la despesa CatSalut i Anna Garcia Alteacutes resmiddot ciegravencia i lrsquoefcagravecia pessimisme en el camp de la sanitagraveria Nomeacutes la MHDA repremiddotponsable de lrsquoObservatori del Sismiddot etcegravetera I en tota aquesta trajecmiddot cartera de serveis agravembit en el senta el 10 de la despesa sanimiddottema de Salut a lrsquoAQuAS En Camiddot tograveria proessional ha apregraves la qual lrsquoeconomia de la salut no ha tagraveria i el seu cost srsquoha multiplicat sas va donar la benvinguda als bondat del Sistema de Salut la p go ut ser del tot eectiva i es va per 6 des de lrsquoany 2000presents i ent reeregravencia a la inicimiddot potencialitat del model sanitari preguntar si la cirurgia robogravetica ativa drsquoaquells pioners que amb el com a instrument de poliacutetiques avui eacutes costmiddoteectiva El mateix Les desigualtats socioeconogravemimiddotsuport del Collegi varen er les primiddot puacutebliques i per la governanccedila de es pot dir de les discussions somiddot ques en salut representen un meres passes en lrsquoeconomia de la les institucions el sector salut bre el copagament Tambeacute va greu problema sanitari Aquells salut va demanar als ponents que com a generador de riquesa el destacar alguns egravexits com grups socials amb menys recurmiddotexpliquessin quegrave ha aportat pressupost com estrategravegia de lrsquoAQuAS la part variable dels sos tenen una mortalitat meacutes elemiddotaquesta disciplina a la poliacutetica samiddot i que generar excedents gestioacute contractes la DMA de armagravecia vada i cal trobarmiddothi solucions nitagraveria eacutes bo entre altres quumlestions etc Respecte al utur va assemiddot Tambeacute el gegravenere eacutes un determimiddot
Respecte al utur Fernaacutendez va nyalar mancances en la ormacioacute nant de les desigualtats Cal avamiddotEl primer a intervenir va ser destacar que caldragrave donar resmiddot drsquoeconomistes que es vulguin luar i analitzar beacute els resultats de
que postes a nous paradigmes que implicar proessionalment en el tot el que srsquoestagrave ent i si realment va dir que ldquono entenia lrsquoeconomia estan sorgint reorccedilant el conmiddot sector de la salut i va reclamar sempre compensa tot allograve que de la salut com una disciplina diemiddot cepte egravetic de lrsquoefciegravencia lrsquoadopcioacute de la comptabilitat estem gastant en els serveis samiddotrent de lrsquoeconomia aplicadardquo Loacutemiddot nitaris Lrsquoavaluacioacute eacutes un element pez es va iniciar en el sector sanimiddot imprescindible per a la presa de tari gragravecies a la seva tesi que vermiddot decisions sava sobre hospitals i on parlava de GDR i el llavors conseller Lamiddotporte es va interessar pel tema Posteriorment juntament amb Joan Rovira va crear el postgrau drsquoEconomia de la Salut Quan es va incorporar a la UPF va endegar el magravester drsquoEconomia de la Salut i meacutes tard va venir la creacioacute del CRES Gragravecies al Collegi aquells economistes que exploraven aquesta aceta de lrsquoeconomia vamiddotren irradiar aquesta disciplina a almiddottres llocs Va destacar que ldquolrsquoecomiddotnomia de la salut srsquoha expandit arreu gragravecies a la seva orccedilardquo Com a repte de utur va destacar
Egravexits i Fracassos de l rsquoEco-nomia de la Salut en la Poliacutetica Sanitagraveria
input output
Anna Gar-
Ivan cia Ateacutes
Panas
Roser
Fernaacutendez
joan B Casas
Gui-
em loacutepez Casasnoves
El cost de la mediacioacute hospitalagraveria de dispensacioacute ambulatograveria (MHDA) s rsquoha
multiplicat per 6 des de lrsquoany 2000
40 anys drsquoEconomia de la Salut Segona taula
RICARD BOSChEditor del blog lsquoRBA Salut i Gestioacutersquo boschricardgmailcom
n
1 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N OO TT II CC II AA RR II SS DD EE LLEESS CCOOMMIISSSSIIOONNSS DDEE TTRREEBBAALLLL
Comissioacute de Comp tabilitat
Abans drsquoanalitzar els
estats comptables Els actius es classiquen en no
drsquouna empresa cal samiddot corrents i corrents de orma simiddot
ber quina normativa comptamiddot milar a la distincioacute establerta en el
ble srsquoha aplicat (USGAAP IFRS PGC90 entre immobilitzat i circumiddot
o PGC07) quins criteris valomiddot lant Lrsquoactiu no corrent compregraven
ratius srsquohan emprat i quin momiddot els actius destinats a servir de
del de comptes anuals srsquoha orma duradora a les activitats de versions nanceres en GMA tres comptes a cobrar de lrsquoactiu
escollit (normal abreujats o pimiddot lrsquoempresa incloses les inversions empreses del g p corrent es desglossaragrave per remiddotru multigrup i
mes) Els resultats la p osicioacute nanceres el venciment alienamiddot collir separadament els clients a associades i drsquoaltres
nancera io els fuxos drsquoeecmiddot cioacute o realitzacioacute dels quals srsquoesmiddot llarg termini i a curt termini
t iu poden ser dierents en unmiddot pera que srsquohauragrave de produir en Una partida que mereix una Perograve si el termini de venciment
cioacute del marc normatiu escollit I un termini superior a un any mencioacute especial eacutes la drsquoactius eacutes superior al cicle normal dexmiddot
aquesta eleccioacute pot condiciomiddot per impostos dierits Inclou acmiddot plotacioacute es crearagrave un epiacutegra en
nar la diagnosi i les decisions En lrsquoactiu intangible cal parar tius per dieregravencies temporagraveries lactiu no corrent amb la denomiddot
que sersquon derivin atencioacute amb la possible capitalitmiddot deduiumlbles cregravedits pel dret a minacioacute ldquoDeutors comercials no
compensar en exercicis posterimiddot correntsrdquo
ors a les bases imposables nemiddot
Coneixement del patrimoni gatives pendents de compensamiddot Pel que a a lrsquoactiu corrent la
resultats i fuxos cioacute i deduccions i altres avanmiddot norma drsquoelaboracioacute sisena de la
Examen i observacioacute mitjanccedilant tatges scals no actualitzats tercera part del PGC07 eacutes prou
tegravecniques i procediments que queden pendents drsquoaplicar clara Lrsquoactiu corrent compregraven
Deduccioacute de conclusions en la liquidacioacute dels impostos els actius vinculats al cicle normiddot
Previsioacute de utur i presa de decisions sobre el beneci La prudegravencia mal drsquoexplotacioacute que lrsquoempresa
valorativa incideix de orma esmiddot espera vendre consumir o reamiddot
Lrsquoobjecte drsquoaquest article eacutes zacioacute de les despeses de recermiddot peciacuteca en el seu reconeixemiddot litzar en el transcurs del mateix
presentar lrsquoestructura i els commiddot ca o en el correcte deterioramiddot ment La resolucioacute de lrsquoICAC de aquells actius dierents dels anmiddot
ponents del balanccedil de situacioacute ment del ons de comerccedil Per 9 de ebrer de 2019 recull la nemiddot teriors el venciment alienacioacute o
segons la normativa local contra cal ser conscients de les cessitat de donar de baixa un realitzacioacute srsquoespera que es promiddot
(PGC07) La lectura dels estats restriccions normatives a lrsquoactimiddot actiu reconegut anteriorment si dueixi en el curt termini eacutes a dir
comptables eacutes el pas previ a vacioacute de certs intangibles de la ja no resulta probable la seva remiddot en el termini magravexim drsquoun any
lrsquoaplicacioacute de les diverses tegravecnimiddot companyia com pot ser el cas de cuperacioacute en un periacuteode magravexim comptat a partir de la data de
ques drsquoanagravelisi dels estats la marca de 10 anys tancament de lrsquoexercici els acmiddot
comptables (principalment el tius nancers classicats com a
cagravelcul de ragravetios) i ha de permemiddot Si lrsquoempresa manteacute inversions Per acabar amb els compomiddot mantinguts per negociar exmiddot
tre conegraveixer en prounditat el immobiliagraveries caldragrave esbrinar si nents de lrsquoactiu no corrent cal cepte els derivats nancers
patrimoni els resultats i els fumiddot la seva explotacioacute es pot sepamiddot er esment dels deutors comermiddot amb el termini de liquidacioacute sumiddot
xos drsquoeectiu rar de la resta drsquoactivitats el cials no corrents Quan lempremiddot perior a un any i lrsquoeectiu i altres
que en uncioacute de la seva impormiddot sa tingui cregravedits amb clients per actius liacutequids equivalents
Som del parer que el balanccedil de tagravencia relativa pot aconsellar un vendes i prestacions de serveis
situacioacute no srsquoha de preparar pel cagravelcul del rendiment dierenciat amb venciment superior a un Ara beacute el Pla estableix que els
seu anagravelisi meacutes enllagrave drsquoincormiddot any aquesta partida inclosa actius no corrents mantinguts
porar les excepcions per errors Srsquohauragrave de distingir entre inmiddot dins els deutors comercials i almiddot per a la venda i els grups alienamiddot
materials que es puguin derivar bles drsquoelements mantinguts per
de lrsquoinorme drsquoauditoria a la venda guraran en una partimiddot
da especiacuteca dins de lrsquoactiu i
passiu corrent El seu caragravecter
4
6
3 5
1
2 Vegeu lrsquoesquema de balanccedil adjunt 4 Aquesta distincioacute tambeacute es produiragrave
en les partides de passiu fnancer de
clients i de proveiumldors
3 Rejoacuten M i Gonzaacutelez C (2017)
5 A tiacutetol drsquoexemple el lector pot veure
lrsquoeecte sobre el patrimoni net de lrsquoem- 6 Imprescindible la lectura de les nor-
1 Tot i aixiacute a vegades pot ajudar vi- presa Zinkia corresponent als exerci- mes drsquoelaboracioacute dels comptes anu-
sualitzar el balanccedil amb el ormat de cis 2016-2015 si hagueacutes de donar de als a la tercera part del PGC07 I lrsquoes-
balanccedil fnancer o sintegravetic com el que Teacutecnica Contable baixa la partida corresponent als ac- tructura detallada del balanccedil segons
srsquoadjunta tius per impostos dieritsy Financiera nuacutem 2 pp 56-65 lrsquoOrdre JUS3182018 de 21 de marccedil
Aci 2
l
l
l l
l
Pa-
trimonio contable versus patrimonio
real e informe de auditoriacutea Anaacutelisis de
un dictamen pericial sobre las cuentas
anuales del Fuacutetbol Club Barcelona de
30 de junio de 2010
MARtiacute GARCIA PONS jOSeacute luIS MARtiacuteNEz FERNaacuteNDEzPresident de la Comissioacute de Comptabilitat Economista soci de Marca Cardinal i prof essor (Comissioacute conj unta CEC-ACCID) i prof essor associat de lrsquoEscola Superior de Ciegravencies Socials i associat drsquoEconomia i Empresa de la UB de lrsquoEmpresa del Tecnocampus (Centre adscrit a
la UPF) martigarciaeconomistescat jlmmarcacardinalcom
Anagravelisi drsquoestats comptables (I) El balanccedil de situacioacute
El balanccedil de situacioacute no srsquoha de preparar per a la seva anagravelisi meacutes enllagrave drsquoincorporar
les excepcions per errors materials que es puguin derivar de lrsquoinf orme drsquoauditoria
Eapes de rsquoanagraveisi drsquoesas compabes
Lectura
Anagravelisi
Interpretacioacute
Prospeccioacute
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 3
ldquoeventualrdquo a que srsquohagi de conmiddot Pel que a als ons propis els
siderar el seu eecte en el cagravelcul desemborsaments pendents
del ons de maniobra i de les ragravemiddot drsquoexigir a la data de tancament
tios anomenades de solvegravencia o minoren la xira de capital com
liquiditat i que desdibuixi la tenmiddot tambeacute minoren la xira dels ons
degravencia en el periacuteode analitzat En p pro is els instruments de patrimiddot
cas que lrsquoempresa tingui existegravenmiddot moni p pro i i els dividends pamiddot
cies de produccioacute de cicle supemiddot gats a compte En darrer terme si el pes dels corrents i no corrents El passiu
rior a un any les partides de promiddot ajustos de valor io de les submiddot corrent comprendragrave les obligamiddot
ductes en curs i productes acamiddot Cal parar atencioacute al et que el vencions eacutes signifcatiu amb remiddot cions vinculades al cicle normal
bats es desglossaran per recollir capital social i la prima drsquoemismiddot lacioacute al total de patrimoni net en drsquoexplotacioacute les obligacions
separadament les de cicle curt i sioacute nomeacutes fguraran en els ons el cagravelcul la rendibilitat fnancera amb venciment a curt termini i
les de cicle llarg de produccioacute propis sempre que srsquohagueacutes srsquohauragrave de distingir entre la renmiddot els passius fnancers mantinmiddot
desglossament a considerar en produiumlt la inscripcioacute en el Regismiddot dibilitat dels ons propis dividint guts per a negociar excepte els
el cagravelcul de rotacions i terminis tre Mercantil abans de ormular el benefci net pels ons propis i derivats amb venciment superimiddot
drsquoemmagatzematge els comptes anuals En cas la rendibilitat del patrimoni net or a un any Els altres elements
contrari fguraran en el passiu com a relacioacute entre el resultat de passiu es classifcaran com a
corrent Sens dubte aquesta global i el patrimoni net resultat no corrents
Constitueix la part residual dels restriccioacute aecta al cagravelcul de les global que inclou el resultat del
actius de lrsquoempresa un cop demiddot ragravetios de capitalitzacioacute o drsquoenmiddot compte de pegraverdues i guanys els Quan lrsquoempresa tingui deutes
duiumlts tots els seus passius Inmiddot deutament ingressos i despeses que srsquoimmiddot amb proveiumldors amb venciment
clou els ons propis els ajustos puten directament a patrimoni superior a un any aquesta partimiddot
de valor i les subvencions penmiddot net i les transeregravencies realitzamiddot da del passiu es desglossaragrave En aquest sentit la defnicioacute de
dents drsquoimputar a resultats passiu i la prevalenccedila del ons somiddot des al compte de resultats per a recollir per separat els promiddot
bre la orma condicionaragrave el remiddot veiumldors a llarg termini Si el termiddot
gistre drsquoalguns instruments fnanmiddot mini de venciment os superior
cers que hauran de registrarmiddotse En aquesta massa eacutes drsquoaplicamiddot al cicle normal drsquoexplotacioacute
com a passius quan des cioacute la classifcacioacute entre partides srsquoinclouragrave en el passiu no cormiddot
drsquoun punt de vista estrictament rent un epiacutegra amb la denomimiddot
juriacutedic tinguin lrsquoaparenccedila drsquoinstrumiddot nacioacute ldquocreditors comercials no
ments de patrimoni correntsrdquo
Patrimoni net
Passiu
7
8
7 Determinats ingressos i despeses
es comptabilitzen directament al patri-
moni net fns que es produeix el reco-
neixement baixa o deteriorament de
lrsquoelement amb el qual estiguin relaci-
onats moment en quegrave amb caragravecter
general es comptabilitzaran al comp- 8 Veure el cas de Criteria Caixacorp
te de pegraverdues i guanys SA 2009 i
l
l
l
l
a priori
ernandoruizlamases
La lectura dels estats comptables ha de permetre conegraveixer en pro unditat el patrimoni
els resultats i els luxos drsquoe ectiuff
n
1 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LComissioacute drsquoEconomistes Auditors de Comptes
empresarial i drsquoauditoria actual sinoacute que tambeacute ser prou adaptamiddotble per a bregar amb lrsquoentorn empresarial i drsquoauditoria en ragravepimiddotda evolucioacute (en particular el mamiddotjor uacutes de la tecnologia)b) Ser aplicat meacutes eficaccedilment pels auditors que apliquen la norma en auditories drsquoentitats de diverses grandagraveriesc) Establir una base millorada per a altres normes que tenen requisits drsquoavaluacioacute de riscos meacutes especiacutefics (com les NIA 540 i 600) d) Millorar lrsquoaplicacioacute de lrsquoescepmiddotticisme professional per part dels auditors en realitzar procedimiddotments drsquoavaluacioacute de riscos
Si beacute hi ha coincidegravencia en la nemiddotcessitat de revisar la NIA 315 els comentaris rebuts han evidenciat que un major suport (com el demiddotsenvolupament drsquoeines orientatimiddotves) seria uacutetil per aconseguir els objectius previstos LrsquoIAASB premiddotteacuten en primer lloc revisar i millomiddotrar els requisits perquegrave siguin romiddotbustos perograve prou flexibles per aconseguir avaluacions de risc apropiades i en segon lloc demiddotsenvolupar aplicacions apropiamiddotdes i un altre material explicatiu que srsquoinclouragrave en la norma revimiddotsada
A meacutes reconeix que una orienmiddottacioacute meacutes especiacutefica en circumsmiddottagravencies particulars (que no seria apropiat incloure en una norma destinada a aplicarmiddotse a auditomiddotries de totes les grandagraveries) pot ser necessagraveria Aixograve podria inmiddotcloure per exemple orientacioacute
Tot i que pot semblar que la professioacute drsquoauditoria teacute unes normes i regulacions
bastant estables i poc subjectes a canvis la veritat eacutes que les NIA estan contiacutenuament en estudi i subjectes a revisioacute per part de lrsquoIAASB (International Auditing and Assurance Standards Bomiddotard) organisme independent que estableix les normes drsquoauditoria i altres agraverees relacionades en lrsquoagravemmiddotbit internacional i ajuda a lrsquoadopmiddotcioacute i implementacioacute drsquoaquestes normes de manera que contribumiddoteix molt significativament a millomiddotrar la qualitat i consistegravencia de la pragravectica drsquoauditoria i enforteix la confianccedila puacuteblica en la nostra professioacute Un cop aquest orgamiddotnisme publica noves normes o en revisa les existents nomeacutes eacutes quumlestioacute de temps que srsquoacabin adoptant a Espanya
En aquest article es comenten les principals normes internacionals drsquoauditoria que estan sent objecmiddotte de revisioacute durant el 2019 aixiacute com la Norma Internacional de Control de Qualitat (ISQC)
NIA 315 (revisada) identifica-cioacute i valoracioacute dels riscos drsquoincorreccioacute material mitjan-ccedilant el coneixement de lrsquoenti-tat i del seu entorn Al juliol del 2018 lrsquoIAASB va emetre un esmiddotborrany de la NIA 315 (revisada) Estagrave analitzant els comentaris remiddotbuts durant el periacuteode drsquoexposicioacute puacuteblica i avaluant la introduccioacute de canvis sobre la base drsquoaquests comentaris amb lrsquoobjectiu de completar les revisions al juny del 2019 Els objectius de la revisioacute drsquoaquesta NIA soacutena) Establir requisits meacutes sogravelids i guies detallades per a impulsar als auditors a realitzar procedimiddot
ments apropiats drsquoavaluacioacute de riscos drsquoacord amb la grandagraveria i la naturalesa de lrsquoentitat Srsquoanticimiddotpa que aquestes revisions se centraran en millorar lrsquoenfocamiddotment de lrsquoauditor per a comprenmiddotdre lrsquoentitat el seu entorn (inclograves el seu control intern) i les activimiddottats drsquoavaluacioacute de riscos en un entorn canviantb) Determinar com la NIA 315 pot ser modificada en la seva ormiddotganitzacioacute i estructura per a promiddotmoure una avaluacioacute de riscos meacutes efectivac) Proposar les conseguumlents modificacions en altres normes que puguin ser necessagraveries com a resultat de les revisions de la
NIA 315 tals com les NIA 220 240 330 540 i 600d) Determinar quines eines de guia i suport han de ser desenmiddotvolupades per lrsquoIAASB o uns almiddottres per complementar les revisimiddotons a aquesta NIA ajudant aixiacute a la seva implementacioacute efectiva Les guies i eines de suport pomiddotden incloure Notes de Pragravectimiddotques drsquoAuditoria Internacional (IAPN per les sigles en anglegraves) publicacions del personal actuamiddotlitzacions de projectes o ilmiddotlustracions exemples per a brinmiddotdar assistegravencia sobre com es pot aplicar la NIA 315 (revisada) prestant especial atencioacute en com abordar en particular les inquiemiddottuds dels auditors de pimes
Aquestes revisions i millores abordaran quumlestions com la nemiddotcessitat de la NIA 315 aa) No nomeacutes reflectir lrsquoentorn
sobre lrsquouacutes drsquoanagravelisi de dades per a realitzar avaluacions de risc i exemples ilmiddotlustratius de com lrsquoenfocament basat en el risc per a les NIA podria aplicarmiddotse a les auditories drsquoentitats meacutes petimiddottes Srsquoespera que el desenvolumiddotpament drsquoorientacioacute addicional ajudi en la implementacioacute de lrsquoestagravendard i per tant ajudi a impulsar la qualitat de lrsquoauditomiddotria
Actualment el grup de treball estagrave debatent sobre les preocumiddotpacions rebudes dels enquesmiddottats sobre lrsquoextensioacute i compleximiddottat de lrsquoesborrany i les possibles dificultats per a entendremiddotho i aplicarmiddotho en la pragravectica amb especial referegravencia al grau drsquoaplicacioacute en funcioacute de la granmiddotdagraveria de lrsquoentitat auditada En aquest context per a facilitar la implementacioacute de la NIA es remiddotconeix que han de potenciarmiddotse els diagrames de flux els paragravemiddotgrafs introductoris el detall dels factors de risc inherent les mimiddotllores en TU i lrsquoenfocament adoptat en relacioacute amb les eines i tegravecniques automatitzades
Tal com srsquoha comentat srsquoespera la publicacioacute de la NIA 315 (revimiddotsada) a mitjan 2019
Control de qualitat de projec-tes ISQM 1 ISQM 2 i NIA 220 (revisada) LrsquoIAASB ha emegraves un paquet integrat de tres esbormiddotranys que aborden la gestioacute de la qualitat en les signatures drsquoaudimiddottoria i en els seus encagraverrecs La previsioacute eacutes debatre i analitzar les respostes rebudes durant el periacutemiddotode drsquoexposicioacute puacuteblica durant el 2019 per poder procedir a lrsquoemissioacute definitiva dels projectes durant el primer semestre del 2020
Els tres esborranys de norma que estan actualment en periacuteomiddotde puacuteblic de consultes soacuten lrsquoISmiddotQM1 (International Standar on Quality Management 1) que vinmiddotdragrave a substituir lrsquoactualment en vigor ISQC1 (Norma Internaciomiddotnal de Control de Qualitat 1) lrsquoISQM2 nova norma que demiddot
Les NIA estan contiacutenuament en estudi i subjectes a revisioacute per part de lrsquoIAASB
organisme independent que estableix les normes drsquoauditoria i altres agraverees
relacionades en lrsquoagravembit internacional
AGuStiacute SAuBIEconomista i membre del Comitegrave de Normativa i Procediments del REA-REGA i soci de Crowedepartament de Qualitatagustisaubicrowees
Els propers canvis que ens venen de les NIA
1 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 5
Si beacute hi ha coincidegravencia en la necessitat de revisar la NIA 315 els comentaris
rebuts han evidenciat que un maj or suport seria uacutetil per aconseguir els
obj ectius previstos
senvolupa les revisions de qualimiddot
tat dels treballs i una revisioacute de
la NIA 220 que poden consulmiddot
tarmiddotse al web de lrsquoIAASB
En aquest
cas per assegurar que la utilitat
de les revisions de qualitat dels
encagraverrecs (EQC popularmen t
conegudes com a revisions del
segon soci) i que contribueixen
signifcativament a lrsquoalta qualitat
de les auditories i drsquoaltres encagravermiddot
Per a assegurarmiddotse que recs lrsquoIAASB ha proposat divermiddot
els sistemes interns de les signamiddot ses millores per a les revisions de
tures continuen sent orts i conmiddot qualitat dels treballs que es remiddot
tribueixen amb efcagravecia a aconmiddot cullen en aquesta nova norma
seguir auditories drsquoalta qualitat proposada
lrsquoIAASB ha proposat diverses mimiddot
llores a introduir en els sistemes Lrsquoobjectiu drsquoaquest projecte eacutes mimiddot
de gestioacute de la qualitat de les sigmiddot llorar els requisits i el material
natures pregraveviament coneguts drsquoaplicacioacute en relacioacute amb les revimiddot
com els sistemes de control de sions de segon soci que inclouen
qualitat
aplicar per les signatures en demiddot
Aquest projecte de norma inclou terminar quins compromisos han
un nou enocament basat en el drsquoestar subjectes a una revisioacute
risc proactiu per a un sistema efmiddot de segon soci
caccedil de gestioacute de qualitat que esmiddot middot middot
tableix les bases per a una consmiddot pus de revisions un entorn evolutiu incloent canmiddot degravencia drsquoauditoria)
tant qualitat dels treballs Altres vis en els models de lliurament middot middot
millores que incorpora el projecte dari i lrsquoabast de la revisioacute drsquoauditoria i lrsquouacutes de la tecnologia ques automatitzades (inclosa
de norma ISQM1 inclouen lrsquoanagravelisi de dades)middot
middot gibilitat de les persones que reamiddot 220 i les normes ISQCISQM
tats del lideratge de les signatumiddot litzen la revisioacute
res aixiacute com la millora del govern abastar la revisioacute de les NIA 230
de les signatures Tambeacute srsquoha tingut en especial LrsquoIAASB va (documentacioacute) 520 (procedimiddot
consideracioacute el manteniment de comenccedilar aquest p jro ecte el ments analiacutetics) 530 (mostreig)
ront a un entorn canviant i cada lrsquoequilibri adequat entre les uncimiddot 2014 encara que va p 320 (materialitat) aixiacute com altres reerir
vegada meacutes complex la qual ons i responsabilitats respectives centrar els seus esorccedilos en almiddot canvis que poden produirmiddotse a
cosa inclou abordar lrsquoimpacte de del revisor drsquoEQC i el soci de tres assumptes ategraves que algumiddot consequumlegravencia dels avanccedilos tecmiddot
la tecnologia les xarxes i lrsquouacutes de lrsquoencagraverrec que reteacute sempre la nes de les quumlestions onamenmiddot nologravegics
proveiumldors de serveis externs responsabilitat fnal de lrsquoauditoria tals que han drsquoabordarmiddotse en la
revisioacute de la NIA 600 han de ser
sistemes de gestioacute de qualitat i promiddot pregraveviament considerades i abormiddot Finalment davant
posar remeis a les defciegravencies LrsquoIAmiddot dades en altres projectes com de tant canvi normatiu que el
ASB ha sotmegraves a revisioacute aquesta lrsquoISQM 1 lrsquoISQM 2 la NIA 220 que provoca habitualment eacutes
Addicionalment als aspectes anmiddot NIA amb els objectius de (revisada) i la NIA 315 (revisada) una major cagraverrega per a les sigmiddot
teriors lrsquoequip de treball ha presmiddot A mesura que aquests projectes natures eacutes motiu de celebracioacute
tat especial atencioacute a models almiddot uncioacute drsquointeregraves puacuteblic de les audimiddot avancin lrsquoIAASB intensifcaragrave i que lrsquoIAASB no srsquooblidi dels demiddot
ternatius de lliurament de les tories i donar meacutes egravemasi a la immiddot avanccedilaragrave signifcativament el seu safaments i problemes relaciomiddot
auditories als problemes especiacutemiddot portagravencia de lrsquoadequada aplicacioacute treball en la revisioacute de la NIA 600 nats amb les auditories drsquoentimiddot
fcs relacionats amb les signatumiddot del judici proessional i lrsquoexercici amb la previsioacute de publicar un tats menys complexes A causa
res de grandagraveria pet ta i i mitjana de lrsquoescepticisme proessional esborrany a la f del 2019 de lrsquoentorn canviant per a les
a la necessitat que les signatures pimes i a mesura que augmenmiddotmiddot
estableixin objectius de qualitat bilitats del soci del treball en parmiddot ta la complexitat de les normes
addicionals als requerits per la ticular la participacioacute requerida LrsquoIAASB estagrave recopilant existeix una creixent necessitat
norma la conveniegravencia de millomiddot del soci del treball durant tota inormacioacute i avaluant la possibilimiddot drsquoactuar en aquest aspecte
rar en la identifcacioacute i avaluacioacute lrsquoauditoria i ematitzar la responmiddot tat de revisar altres NIA per la qual cosa preveuen premiddot
dels riscos de qualitat i els requemiddot sabilitat del soci del treball per a sentar durant el 2019 una batemiddot
riments a la xarxa drsquoauditors o als la gestioacute i lrsquoassoliment de la quamiddot Alguns dels temes que srsquoestan ria de propostes per abordar
serveis de la xarxa litat a nivell de lrsquoencagraverrec considerant soacuten aquests problemes
ISQM 2 ndash Projecte de norma
Norma Internacional de Gestioacute
de la Qualitat a nivell de lrsquoencagravermiddot
rec incloses les revisions de
qualitat dels treballs
ISQM 1 ndash Projecte de norma
Norma Internacional de Gestioacute
de la Qualitat 1 gestioacute de qualitat
per a empreses que realitzen aumiddot
ditories o revisions drsquoestats fmiddot
nancers o drsquoaltres compromisos
drsquoassegurament o rerveis relacimiddot
onats
NIA 600 middot Auditories drsquoestats fmiddot
nancers de grups
NIA 220 ndash Control de qualitat de
lrsquoauditoria drsquoestats fnancers
bull Establir criteris meacutes sogravelids a
bull Establint lrsquoobjectiu drsquoaquest ti bull Modernitzar la NIA 220 per a bull Una revisioacute de la NIA 500 (evi
bull Aclarir la naturalesa el calen bull Aspectes de les eines i tegravecni
bull Millora dels requisits per a lrsquoele bull Aclarir la relacioacute entre la NIA
bull Lrsquoaugment de les responsabili bull Lrsquoescepticisme professional
bull Un possible projecte que podria
bull Modernitzar la norma per fer
bull Una supervisioacute meacutes rigorosa dels
bull Ressaltar la importagravencia de la
bull Aclarir el paper i les responsa
Auditories drsquoentitats menys
complexes
Drsquoaltres NIA evidegravencia drsquoau-
ditoria
n
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 6 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
lectura de context un treball de
lrsquoeconomista anglesa Diane
Coyle i de lrsquoeconomista australiagrave
Benjamin MitramiddotKahn El tiacutetol del
treball eacutes prou eloquumlent en relamiddot
cioacute amb la sostenibilitat
(
) La sostenibilitat no es
pot comprendre si no es teacute un
ntre lrsquoextensa i nodrida Per la seva banda Mazzucato va nestar personal i de com tractar i ull xat en el utur
miriacuteada de presentacimiddot assenyalar la prounditat de les mesurar la sostenibilitat
ons sessions inormatimiddot esquerdes en el cagravelcul del PIB El treball de Coyle i de Mitramiddot
ves entrevistes i taules rodones tot posant sobre la taula la distinmiddot En relacioacute amb el tema del bemiddot Kahn ens proposa la substitucioacute
que any rere any es an en la reumiddot cioacute onamental entre les activimiddot nestar cal apuntar que del que de lrsquoactual megravetrica del PIB per
nioacute anual del Fograverum Econogravemic tats que realment creen i aporten es parla no eacutes tant de les prestamiddot un utur balanccedil de sis compomiddot
Mundial sempre hi ha un orat valor ( ) i aquelles que com cions de lrsquoestat del benestar remiddot nents un quadre de comandamiddot
per collocarmiddothi el tema del PIB ment basat en sis actius el camiddotels serveis nancers nomeacutes bemiddot collides meacutes o menys laboriosamiddot
Lrsquoacceptacioacute que el PIB eacutes un lluguen les coses ( ) Aquest ment en el PIB sinoacute de com remiddot pital natural el capital humagrave els
constructe molt important per er eacutes un tema no menor que enllamiddot collir el benestar de les persones actius intangibles el capital iacutesic
el seguiment de lrsquoactivitat econogravemiddot ccedila directament amb la polegravemica els actius nancers nets i el camiddotque es deriva del et que puguin
mica potser ns i tot el construcmiddot sobre lrsquoorigen del valor (Val la assolir una vida que les satisaci pital social En el sistema de
te meacutes important ndashvaloracioacute atrimiddot pena destacar que aquest eacutes el Es tracta del megravetriques proposat el benestar i no del
buiumlda a Paul Samuelsonndash a pamiddot tema central del seu uacuteltim llibre no es mesuraria en termes de
rella amb lrsquoarmacioacute que aixiacute i tot de lectumiddot produccioacute i consum sinoacute en
el PIB no explica prou beacute lrsquoevolumiddot ra recomanable) El srsquoassocia a les prestamiddot lrsquoacceacutes als actius que permeten
cioacute de lrsquoeconomia cions socials com ara lrsquoeducamiddot atendre i possibilitar una bona
Brynjolsson va insistir a no memiddot cioacute la salut i lrsquoatencioacute a la vellesa vida tant ara com en el utur La
El 23 de gener drsquoaquest any a nysprear el PIB ldquoEl PIB ha arribat i la dependegravencia totes elles inmiddot produccioacute i el consum actuals
Davos es va presentar una taula ns aquiacute per quedarmiddotsrsquohirdquo En corporades en el PIB El ldquomeacutes soacuten importants perograve el realment
rodona un panel com sersquon diu aquest punt Gurriacutea va er un comiddot enllagraverdquo el es vincula a rellevant eacutes posseir una megravetrica
avui dia per parlar del PIB sota mentari interessant ldquoSi el PIB eacutes la valoracioacute subjectiva que es teacute que indiqui que les persones
el tiacutetol El panel un arteacte prou sogravelid perograve que de la progravepia vida Avanccedilar en el poden i podran disposar de la
estava compost per Jacinda Armiddot no resol gaire beacute la visioacute de lrsquoesmiddot eacutes avanccedilar en ldquoestar renda necessagraveria i de manera
dern i Ohood Bint Khalan Al tructura i de lrsquoevolucioacute drsquouna beacuterdquo en satiser la mateixa vida sostenible eacutes a dir i cal insistirmiddot
Roumi primera ministra de Nova economia potser no hauriacuteem de incluacutes avanccedilar en la elicitat eacutes hi ara i en el utur
Zelanda i ministra del Govern complicarmiddotlo encara meacutes no progressar cap a una ldquobona
dels Emirats Agraverabs Units resmiddot hauriacuteem de buscar un vidardquo Aquest eacutes un objectiu ammiddot Cal doncs mesurar estocs i no
pectivament El collectiu dels (ldquoun PIB meacutes enllagraverdquo bicioacutes al qual srsquoha drsquoenocar lrsquoacmiddot nomeacutes fuxos Cal pensar en termiddot)
economistes estava representat sinoacute pensar en tivitat econogravemica De et aquest mes de riquesa i no nomeacutes de
per Erik Brynjolsson i Mariana eacutes a dir ldquoretenir el PIBrdquo i objectiu ens parla meacutes de promiddot renda El canvi proposat eacutes de
greacutes que de creixement gran importagravencia i caldragrave veure
com es pot er la transicioacute a una
Lrsquoaltre gran tema que incorpora nova megravetrica o conjunt de megravetrimiddot
el ldquomeacutes enllagraverdquo eacutes la sostenibilitat ques viable i universalment acmiddot
El desenvolupament es consimiddot ceptada Els autors coneixen la
dera sostenible si satisagrave les nemiddot dicultat i p pro osen en aquest
cessitats del present sense sentit una primera ase drsquoademiddot
Mazzucato Al centre el secretamiddot buscar altres megravetriques per anar comprometre la satisaccioacute de quacioacute de la valoracioacute del PIB
ri general de lrsquoOCDE Joseacute Aacutengel meacutes enllagrave les necessitats de les generacimiddot que incorpori els intangibles i la
Gurriacutea ons utures Les mesures del distribucioacute de la renda i que remiddot
Aquesta idea no eacutes nova de et PIB no pretenen en absolut baixi el pes atribuiumlt als serveis
Les intervencions van girar al volmiddot es pot trobar tambeacute en documiddot donar cap megravetrica ni cap orienmiddot del sistema nancer
tant de les dues idees que srsquohan ments de la mateixa OCDE si tacioacute en relacioacute amb si el desenmiddot
comentat al comenccedilament Armiddot meacutes no des de lrsquoany 2015 domiddot volupament present compromet La realitat econogravemica ha evolumiddot
dern i Al Roumi van detallar almiddot cuments que analitzen com es o no compromet el desenvolumiddot cionat molt de mitjan els anys
guns esorccedilos que srsquohan iniciat pot transitar drsquoun sistema de pament utur cinquanta del segle passat
tant a Nova Zelanda com als comptabilitat nacional a una quan es va imposar el PIB perograve
Emirats per buscar el benestar comptabilitat nacional del bemiddot Lrsquoescrit de resum que la reunioacute cada cop es a meacutes evident el
de les poblacions respectives nestar Perquegrave darrere del PIB i anual del Fograverum Econogravemic et que amb megravetriques drsquoahir
meacutes enllagrave de les dades recollides en el ldquomeacutes enllagraverdquo hi ha el tema Mundial a sobre la sessioacute es a impossible pilotar lrsquoeconomiddot
pel PIB de com tractar i mesurar el bemiddot ens recomana una mia del demagrave
Fer que
el utur compti Making the utu-
re count
profts
rents
wellbeing
wellare
The value o everything
wellare
wellbeing
More than GDP
wellbeing
beyond
the GDP
the GDP and
beyond
More
than GDP
E
n
Darrere del PIB hi ha el tema de com tractar i mesurar el benestar
personal i de com tractar i mesurar la sostenibilitat
AlBERt GARCIA PujOl
Economista i membre de la Comissioacute
drsquoEconomia i Sostenibilitat
agarciapujoleconomistescat
Davos el PIB i el ldquomeacutes enllagraverdquo
Comissioacute d rsquoEconomia i Sostenibilitat
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 7
Grup de Treball d rsquoEmprenedoria i Creacioacute d rsquoEmpreses
rsquoestudi GEM 2017middot2018 en ase inicial amb una proporcioacute histograverica i queda gairebeacute quatre tal dels dierents projectes Atemiddota Catalunya estudia lrsquoorimiddot de vendes a clients estrangers punts per sobre drsquoEspanya No nintmiddotnos a la mediana drsquoaquesta entacioacute internacional i el entre el 25 i el 75 soacuten un 56 obstant aixograve el seu valor eacutes encamiddot variable srsquoobserva que el 50
fnanccedilament dels nous negocis i els que en tenen entre un 1 i ra 56 punts menor al dels paiumlsos dels projectes ha necessitat una com a caracteriacutestiques inhemiddot un 25 representen un 116 basats en la innovacioacute inversioacute de com a miacutenim 19000 rents per determinar la qualitat euros un valor similar al del 2015 de lrsquoemprenedoria i la seva evomiddot A partir de les marques de classe i 2016 Un aspecte de reconeguda immiddotlucioacute Un aspecte de reconegumiddot de cada categoria considerada portagravencia en el moment de pomiddotda importagravencia en el moment de hem estimat la intensitat exportamiddot sar en uncionament nous nemiddot A la demarcacioacute de Barcelona posar en uncionament nous dora mitjana de Catalunya drsquoEsmiddot gocis eacutes el fnanccedilament Eacutes ben tant la mitjana (76671 euros) negocis eacutes el fnanccedilament panya i de la resta de paiumlsos bamiddot sabut que els estalvis persomiddot com la mediana (20000 euros)
sats en la innovacioacute Observem nals la amiacutelia i els amics solen del capital total necessari per enmiddotPer la seva banda una caracteriacutesmiddot en primer lloc una disminucioacute al ser les onts de fnanccedilament gegar el negoci soacuten lleugerament tica inherent a la qualitat de lrsquoemmiddot llarg de tota la segraverie de la intensitat meacutes comunes La majoria superiors a les de Catalunyaprenedoria eacutes sense dubte lrsquoorimiddot exportadora de les noves empremiddot drsquoemprenedors tenen difcultats entacioacute internacional dels nous ses de Catalunya i Espanya El l fnanccedilament banmiddot Pel que a a lrsquooerta de fnanccedilamiddotper accedir anegocis En alguns articles i invesmiddot 2017 observem tanmateix un cari p ment srsquoobserva que en el darrer rincipalment per alta tigacions es constata que cada important augment drsquoaquest indimiddot drsquohistorial o de garanties exercici el percentatge de pomiddotvegada es concep meacutes la nova blacioacute que ha invertit en negocis empresa des drsquouna perspectiva de terceres persones en els uacutelmiddotinternacional a partir de les ases tims tres anys ha augmentat meacutes primerenques de la seva cremiddot lleugerament (05 punts a Barmiddotacioacute (soacuten les anomenades empremiddot celona i 02 punts a Catalunya) ses ) Aquestes empremiddotses que ja neixen amb vocacioacute Respecte a les recomanacions global (Hisrich 2013) tendeixen a cador que passa del 55 el Aixiacute doncs el desenvolupament dels experts per millorar el suport assolir un creixement i acomplimiddot 2016 al 91 el 2017 Malgrat de mercats alternatius de capital fnancer a les noves iniciatives emmiddotment considerables des dels primiddot aquest augment la intensitat exmiddot teacute un paper important per acilitar presarials destaquenmers anys de vida portadora de les noves empreses el llanccedilament de nous negocis i la
catalanes (superior a la drsquoEspamiddot seva consolidacioacute posterior Tot i Proessionalitzar el sector inversorEn el projecte GEM es quantifca nya) queda encara 124 punts aixograve la incidegravencia de la manca de lrsquoorientacioacute internacional dels emmiddot percentuals per sota dels paiumlsos fnanccedilament ha perdut pes com a Augmentar el capital disponible prenedors a traveacutes del percentatmiddot basats en la innovacioacute obstacle a lrsquoactivitat emprenedomiddot per a inversions i millorar lrsquoacceacutes al ge de vendes de la seva empresa ra amb valors similars a la resta cregravedita clients estrangers Els resultats Quant als emprenedors consolimiddot drsquoEuropa i eacutes el actor de lrsquoentorn soacuten per a Catalunya orccedila estamiddot dats si beacute la situacioacute de partida que meacutes ha millorat en lrsquouacuteltim any Focalitzar esorccedilos no nomeacutes bles des de lrsquoany 2009 fns a lrsquoacmiddot eacutes similar el 2017 es produeix en capital llavor o estadis inicimiddottualitat els emprenedors en ase una intensifcacioacute de la internaciomiddot Pel que a a la demanda de fnanmiddot als sinoacute tambeacute en expansioacute i inicial (TEA) que se centren en el nalitzacioacute molt meacutes acusada que ccedilament que requereixen les nomiddot creixement mercat interior (aixograve eacutes que no en el cas dels nous empresaris ves empreses el projecte GEM exporten) representen xires sumiddot Aixiacute el percentatge drsquoempreses incorpora dades sobre la inversioacute Donar suport al capital risc periors al 70 i arriben en els que no exporten baixa meacutes de 10 necessagraveria per posar en marxa un amb un volum signifcatiu que darrers anys a gairebeacute el 80 nou negoci Lrsquoany 2017 el capitalpunts percentuals i el de les que pugui tenir impacte real amb
exporten meacutes del 75 puja 45 llavor necessari per a cadascun un programa copiat del FONDImiddot En el darrer any malgrat llsquoexiguumlimiddot punts La resta de categories exmiddot dels projectes naixents va ser de CO GLOBAL Extraordinagraveriamiddottat el percentatge de noves emmiddot portadores pugen prop de quatre 69372 euros de mitjana a Catalumiddot ment dissenyat amb resultats preses amb una elevada orientamiddot punts cadascuna El 2017 la inmiddot nya Aquest valor mitjagrave eacutes inerior palpables cioacute internacional (entre el 75 i el tensitat exportadora de les emmiddot al dels dos exercicis anteriors 100 de les vendes soacuten a climiddot preses consolidades passa del Facilitar lrsquoadopcioacute drsquoesquemiddotents estrangers) ha passat de 45 al 107 de manera que Existeix amb tot una gran dismiddot mes de fnanccedilament alternatiu lrsquo15 al 55 Els emprenedors ateny el valor meacutes alt de la segraverie persioacute en les necessitats de capimiddot i
L
born global
crowdfunding crowdlending
l
l
l
l
l
n
Cada vegada es concep meacutes la nova empresa des drsquouna perspectiva
internacional a partir de les f ases meacutes primerenques de la seva creacioacute
AMADEu IBARz
Economista i vicepresident del Grup de Treball drsquoEmprenedoria i Creacioacute drsquoEmpreses del CEC emprenedoriacoleconomistescat
Orientacioacute internacional i fnanccedilament de lrsquoemprenedoria naixent a Catalunya
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 8 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
cament que es justifquin Si es
percep de lrsquoempresa un val o xec
per menjar lrsquoimport diari exempt
eacutes drsquo11 euro
Si srsquoutilitza
el vehicle propietat de lrsquoempresa
per a realitzar desplaccedilaments enmiddot
tre el domicili i el centre de treball
Des Els contribuents que hagin obmiddot hagi treballat srsquoapliqui un impost o qualsevol altre en lrsquoagravembit partimiddot
del dia 2 drsquoabril fns a lrsquo1 de juliol tingut durant el 2018 exclusivamiddot de naturalesa idegraventica o anagraveloga cular srsquohauragrave drsquoimputar com a
srsquoha de presentar la declaracioacute ment rendiments iacutentegres del a lrsquoIRPF espanyol ndashessent sufcimiddot renda del treball el 20 del cost
de renda corresponent a lrsquoexermiddot treball del capital (mobiliari o immiddot ent que existeixi un conveni per a del vehicle per al seu pagador En
cici 2018 En el cas de domiciliar mobiliari) o drsquoactivitats econogravemimiddot evitar la doble imposicioacutendash i no es el cas que el vehicle no sigui promiddot
el pagament el termini per a ques com tambeacute guanys patrimiddot tracti drsquoun paiacutes o territori considemiddot pietat del pagador el 20 srsquoaplimiddot
presentar la declaracioacute o confrmiddot monials sotmesos a retencioacute o rat com paradiacutes fscal ca sobre el valor de mercat que
mar lrsquoesborrany fnalitzaragrave el dia no que supe rin conjuntament correspondria al vehicle si os
26 de juny els 1000 euro anuals i pegraverdues pamiddot Les nou Si el vehicle eacutes considerat
trimonials de quantia superior a dietes es consideren rendiments efcient energegraveticament la valoramiddot
Per a 500 euro en tributacioacute individual o del treball Ara beacute fns a certs immiddot cioacute en espegravecie es podragrave reduir fns
accedir a lrsquoesborrany de la declamiddot conjunta ports estan exemptes Per a un 30 en uncioacute de les caracmiddot
racioacute io les dades fscals per inmiddot exemple per manutencioacute pel termiddot teriacutestiques del vehicle
ternet srsquohauragrave drsquoinormar del nuacutemiddot Estan exempmiddot ritori espanyol i sense pernoctar
mero del DNI la seva data de tes les beques puacutebliques i les conmiddot amb caragravecter general estagrave
caducitat (perograve si eacutes perpetu la cedides per les entitats benefciagravemiddot exempt de gravamen fns a Si heu rebut un rendiment del tremiddot
data drsquoexpedicioacute) i lrsquoimport de la ries de mecenatge per a cursar 2667 euros per dia Pel que a a ball irregular com per exemple un
casella 475 de la declaracioacute de estudis reglats tant a Espanya despeses de locomocioacute quan el ldquobonusrdquo o un premi extraordinari
renda del 2017 Si es tracta drsquoun com a lrsquoestranger de tots els nimiddot treballador utilitzi mitjans de per antiguitat eacutes possible aplicar
contribuent no declarant lrsquoany immiddot una reduccioacute del 30 sobre un
mediat anterior srsquohauragrave drsquoaportar import magravexim de 300000 euro semmiddot
lrsquoIBAN drsquoun compte bancari on fmiddot pre que el seu periacuteode de generamiddot
guri com a titular a eectes drsquoobmiddot cioacute sigui superior a 2 anys i els
tenir el nuacutemero de reeregravencia rendiments srsquoimputin en un uacutenic
periacuteode impositiu Perograve no es pomiddot
dragrave aplicar aquesta reduccioacute si
Les persones iacutesiques que hamiddot vells i graus del sistema educatiu transport puacuteblic srsquoexclouragrave de heu obtingut altres rendiments de
gin obtingut rendiments iacutentegres La dotacioacute econogravemica exempta gravamen lrsquoimport que es justifmiddot la mateixa naturalesa en els 5
del treball per sobre dels 22000 euro eacutes de 6000 euro anuals i de 18000 qui En altres casos sempre q ue anys anteriors i als quals srsquohaguemiddot
anuals amb caragravecter general euro a lrsquoany si la beca teacute per objecte quedi justifcada la realitat del ra aplicat aquesta reduccioacute Tammiddot
Les persones iacutesiques que hamiddot compensar despeses de transmiddot desplaccedilament la quantitat que beacute srsquoaplica als rendiments derimiddot
gin obtingut 12643 euro (12000 euro port i allotjament Si es tracta drsquoesmiddot resulti de multiplicar per 019 euro vats de lrsquoextincioacute drsquouna relacioacute
si lrsquoimpost srsquohagueacutes meritat tudis a lrsquoestranger lrsquoimport exempt per quilogravemetre recorregut meacutes laboral pels quals no srsquoestableix
abans del 5 de juliol del 2018) si eacutes de 21000 euro les despeses de peatges i aparmiddot cap liacutemit temporal anterior
els imports obtinguts del segon i
restants pagadors per ordre de En el cas de beques per a la realitmiddot
quantia no superen en conjunt zacioacute del doctorat lrsquoimport exempt
els 1500 euro anuals eacutes de 21000 euro si es cursa a Esmiddot
Srsquoestagrave obligat si els rendiments panya i de 24600 euro si es realitza
iacutentegres del capital mobiliari i a lrsquoestranger
guanys patrimonials superen els
1600 euro anuals I tambeacute si no sumiddot
peren els 1600 euro anuals i Si
aquests no han estat subjectes a durant el 2018 srsquoha desplaccedilat
retencioacute o ingreacutes a compte ora drsquoEspanya per a prestar els
Tambeacute quan les rendes immiddot seus serveis en un altre o diversos
mobiliagraveries imputades els intemiddot paiumlsos no hauragrave de declarar la
ressos de les lletres del Tresor i totalitat del sou que hagi percemiddot
les subvencions per a lrsquoadquisimiddot but ja que estagrave exempta la part
cioacute drsquohabitatges de proteccioacute ofmiddot dels dies treballats a lrsquoestranger
cial o de preu taxat superin conmiddot amb un liacutemit magravexim de 60100 euro
juntament els 1000 euro anuals sempre que en els paiumlsos en quegrave
Cessioacute del ehicle
Periacuteode de presentacioacute
Dietes i als per menjar
Nuacutemero de referegravencia
Beques puacutebliquesRendiment irregular del treball
Obligats a presentar-la
Quegrave passa si mrsquohan destinat a fer treballs a lrsquoestranger
l
l
l
l
l
Amb el megravetode drsquoestimacioacute directa els que iniciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat poden reduir en un 20 el rendiment
net positiu declarat
Comissioacute d rsquoAssessors Fiscals
RICARD vIntildeA ARASAEconomista Servei drsquoAssessorament Fiscal del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya geafbcneconomistescat
Declaracioacute de renda 2018
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 9
A partir del 2018 es regulen de deduiumlbilitat les despeses de subministres
dels contribuents que desenvolupin lrsquoactivitat en el seu habitatge habitual
Despeses dediumlbles dels rendi-mens del reball
Qegrave passa si ilizo el vehicle en lrsquoacivia
A qin periacuteode imposii srsquoim-pen els rendimens del re-ball
unias amiliars declaracioacute Inceni en cas drsquoinici drsquona conjna o individalacivia econogravemica
En cas de separacioacute a qi cor-respon aplicar-se el miacutenim pels flls comns
Acivia econogravemica (empre-sarial o proessional) Qines redccions es poden
aplicar sobre la base imposa-ble de lrsquoIRPF
regulen de deduiumlbilitat les despemiddot
Les cotitzacimiddot ses dels subministres a eectes
ons a la Seguretat Social o mutualimiddot de determinar el rendiment net en
tats generals obligatograveries de el cas dels contribuents que demiddot
uncionaris les cotitzacions al colmiddot senvolupin la seva activitat en el
legi drsquoores o institucions similars seu habitatge habitual com ara
les detraccions per drets passius aigua gas electricitat telegraveon inmiddot
les quotes satisetes a sindicats les ternet en un 30 de la proporcioacute
quotes satisetes a collegis proesmiddot dels metres quadrats de lrsquohabitatmiddot
sionals si la collegiacioacute teacute caragravecter ge destinats a lrsquoactivitat en relacioacute
obligatori per a lrsquoexercici del treball amb la superiacutecie total Tambeacute les
amb el liacutemit de 500 euro anuals Les despeses de restauracioacute ocasionamiddot
despeses de deensa juriacutedica per des en lrsquoexercici de lrsquoactivitat semmiddot
litigis amb lrsquoempresa amb el liacutemit de pre que es paguin per qualsevol
300 euro anuals I amb caragravecter genemiddot mitjagrave electrogravenic de pagament fns a
ral 2000 euro anuals per obtenir rendimiddot un magravexim de 2667 o 4808 euro per
ments del treball Lrsquoimport anterior dia sense pernoctacioacute en uncioacute
srsquoaugmenta en 2000 euro addicionals de si el desplaccedilament eacutes per terrimiddot
en el cas drsquoaturats que acceptin un tori espanyol o a lrsquoestranger resmiddot
nou lloc de treball que impliqui un pectivament En el cas de pernocmiddot
canvi de residegravencia i tambeacute srsquoincremiddot tar ora del domicili habitual
menta en 3500 euro o 7750 euro anuals lrsquoimport seragrave de 5334 o 9135 euro
en el cas de treballadors actius dismiddot respectivament
capacitats en uncioacute del grau de
discapacitat
Per a poder deduir
les despeses ocasionades per lrsquouacutes
del vehicle en lrsquoactivitat la normatimiddot amb prima fxa drsquoesportistes promiddot drsquooblidar que en el cas drsquooptar per
Amb caragravecter general srsquoimmiddot va de lrsquoIRPF exigeix provar lrsquoaectamiddot essionals i drsquoalt nivell La base limiddot la declaracioacute conjunta srsquohan de
puten al periacuteode impositiu en quegrave cioacute exclusiva a lrsquoactivitat econogravemica quidable no podragrave resultar negatimiddot sumar les rendes percebudes per
el seu perceptor els pot exigir Els i per tant si srsquoutilitza simultagraveniamiddot va a consequumlegravencia drsquoaquestes tots els membres de la unitat amimiddot
endarreriments drsquoexercicis anterimiddot ment per a fns particulars no srsquoadmiddot reduccions liar i que la progressivitat de la tarimiddot
ors percebuts durant el 2018 met cap mena de deduccioacute a de lrsquoIRPF pot ser que no commiddot
srsquohauran drsquoimputar als periacuteodes en pensi lrsquoimport de la reduccioacute de la
quegrave eren exigibles i si no va ser el base imposable Un cop presenmiddot Cal tenir
2018 srsquohauragrave de presentar una Els qui inimiddot clar que la unitat amiliar a eectes tada la declaracioacute de la renda i
autoliquidacioacute complementagraveria per ciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat ecomiddot de lrsquoIRPF estagrave integrada per ambmiddot acabat el termini de presentacioacute
a cada exercici al qual correspomiddot nogravemica i determinin el rendiment doacutes cogravenjuges no separats legalmiddot lrsquoAdministracioacute tributagraveria no acmiddot
nen En canvi si els endarrerimiddot net drsquoacord amb el megravetode drsquoestimiddot ment i si nrsquohi ha els flls menors cepta el canvi drsquoopcioacute de conjunta
ments srsquohan percebut a consemiddot macioacute directa poden reduir en un que hi conviuen com tambeacute els o individual
quumlegravencia drsquouna resolucioacute judicial 20 amb un liacutemit de 100000 euro majors drsquoedat incapacitats judicimiddot
els imports no satisets srsquohan drsquoimmiddot el rendiment net positiu declarat alment subjectes a pagravetria potestat
putar al periacuteode impositiu en quegrave la Srsquoenteacuten que srsquoinicia una activitat prorrogada o rehabilitada La remiddot
sentegravencia sigui erma i no importa econogravemica quan no srsquoha exercit duccioacute de la base imposable eacutes La normativa
els anys en quegrave eren exigibles cap activitat econogravemica lrsquoany anmiddot de 3400 euro Tambeacute existeix la unimiddot de lrsquoIRPF assimila a descendents
terior a la data drsquoinici drsquoaquesta tat amiliar monoparental eacutes a dir a totes aquelles persones respecmiddot
la ormada en els casos de sepamiddot te de les que el contribuent tingui
Si determiddot racioacute legal o quan no hi hagi un atribuiumlda la seva guarda i custogravedia
mineu el rendiment de la vostra vincle matrimonial per la mare o el per resolucioacute judicial i diu que cormiddot
activitat econogravemica pel megravetode Es pot reduir la pare i tots els flls menors o majors respondragrave a qui drsquoacord amb el
drsquoestimacioacute directa heu de tenir base imposable per presentar la drsquoedat incapacitats judicialment conveni regulador aprovat judicialmiddot
en compte que per a quegrave les desmiddot declaracioacute conjunta (3400 euro) per subjectes a pagravetria potestat prorromiddot ment tingui la guarda i custogravedia
peses siguin deduiumlbles fscalment aportacions a sistemes de previmiddot gada o rehabilitada que convismiddot dels flls a la data de meritacioacute de
cal que estiguin vinculades a lrsquoacmiddot sioacute social (plans de pensions) per quin amb lrsquouna o amb lrsquoaltre La lrsquoimpost (en general el 31 de demiddot
tivitat desenvolupada i complir aportacions a patrimonis protegits reduccioacute de la base imposable en sembre) en tractarmiddotse del subjecmiddot
amb els requisits de correcta immiddot de persones amb discapacitat aquest cas eacutes de 2150 euro te passiu que ha de conviure amb
putacioacute temporal tenir els corresmiddot per pensions compensatograveries i No es pot aplicar ells Ara beacute quan sigui compartimiddot
ponents justifcants (actures o anualitats per aliments anualitats aquesta reduccioacute quan el contrimiddot da srsquohauragrave de prorratejar entre els
documents) i que estiguin regismiddot per aliments a avor de persones buent conviu amb la mare o el excogravenjuges amb independegravencia
trades als llibresmiddotregistre o a la dierents dels flls per aportacions pare drsquoalgun dels flls que ormen drsquoaquells amb qui estiguin convimiddot
comptabilitat A partir del 2018 es a la mutualitat de previsioacute social part de la unitat amiliar No srsquoha vint a 31 de desembre
AtENCIOacute
n
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
BEGOntildeA CAStRO OtEROEconomista presidenta del Grup de Treball EAFI del CEC i Member of the Executive Board Anchor Capital Advisors EAFbcastroanchoreaficom
Completada la transposicioacute de MiFID II
rents instruments financers Drsquoaltra banda manteacute lrsquoedat de lrsquoinversor com un criteri rellevant en el proceacutes de perfilar el client
Retrocessions o incentiusAquest eacutes un punt que histogravericamiddotment ha generat debat entre les ESI La llei estableix la limitacioacute del cobrament drsquoincentius o remiddottrocessions al fet que es produmiddoteixi una millora del servei per tal de poder cobrar aquest incentiu
Drsquoaltra banda tambeacute institueix criteris pels anomenats incentius no monetaris i per aquelles ESI independents aixiacute com lrsquoorientamiddotcioacute en relacioacute amb els terminis
per retornar al clients els possimiddotbles incentius rebuts per exemmiddotple en cas que el client es pugui subscriure la ldquoclasse netardquo drsquoun fons drsquoinversioacute perquegrave no exismiddotteix i els requisits entre drsquoaltres com la comercialitzacioacute drsquoalmiddotmenys un 25 de productes fimiddotnancers de tercers i dues altermiddotnatives de terceres parts en cada categoria de fons comercimiddotalitzada
vigilagravencia i control de productes financers En relacioacute amb la vigilagravencia i el control del disseny i distribucioacute de productes financers es dismiddotposa que el proceacutes previ drsquoapromiddotvacioacute de cada producte drsquoinvermiddotsioacute seragrave responsabilitat del propi consell drsquoadministracioacute de lrsquoemmiddotpresa de serveis drsquoinversioacute La finalitat eacutes que les caracteriacutestimiddotques dels productes siguin les
MiFID soacuten les sigles de Markets in Financial Instruments Directive
que va entrar en vigor lrsquo1 de nomiddotvembre del 2007 que suposen un mercat uacutenic i un regravegim regulamiddotdor comuacute per als serveis finanmiddotcers en tots els Estats membres de la Unioacute Europea i altres Estats de lrsquoAgraverea Econogravemica Europea
MiFID regula la prestacioacute de sermiddotveis drsquoinversioacute afectant a totes les entitats financeres i drsquoinversioacute en la forma en quegrave informen asmiddotsessoren o venen productes fimiddotnancers als seus clients o potenmiddotcials clients aixiacute com en la mamiddotnera en quegrave els ofereixen serveis drsquoexecucioacute drsquooperacions sobre instruments financers
Els objectius de la MiFID soacuten mimiddotllorar la transparegravencia i lrsquoeficiegravenmiddotcia dels mercats financers euromiddotpeus augmentar la competegravenmiddotcia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor En definitimiddotva protegir al client regulant el comportament de lrsquoentitat finanmiddotcera i drsquoinversioacute
Quant al MiFID podem parlar de MiFID I MiFID II i en un futur parlarem de MiFID III En conmiddotcret avui parlarem de MiFID II aprovada en tres fases l Reial Decret 212017 de 29 desembrel Reial Decret 142018 de 28 de setembrel Reial Decret 14642018 de 21 de desembre
En funcioacute drsquoaquestes normes jumiddotriacutediques i en concret amb aquest uacuteltim reial decret el text refoacutes de la Llei del mercat de vamiddotlors es va modificar
ldquoLa urgegravencia per completar la transposicioacute ve donada per la fimiddotnalitzacioacute del termini el juliol del 2017 i de la interposicioacute drsquouna demanda per incompliment damiddotvant el Tribunal de Justiacutecia de la Unioacute Europea (TJUE) amb la corresponent proposta de sanmiddotcioacuterdquo segons un comunicat del Ministeri drsquoEconomia
MiFID II regula principalment lrsquoactivitat de les empreses de serveis drsquoinversioacute (ESI) entre les quals ens trobem les EAF (emmiddotpreses drsquoassessorament finanmiddotcer abans EAFI)
Proteccioacute de lrsquoinversorEl reial decret aborda aspectes com les obligacions de les emmiddotpreses drsquoinversioacute amb lrsquoobjectiu de protegir lrsquoinversor principalmiddotment minorista (lrsquoinversor minomiddotrista segons defineix la directiva eacutes aquell amb menys coneixemiddotments i menys experiegravencia per tant aquell que necessita meacutes informacioacute i acompanyament en la presa de decisions)
En relacioacute amb els coneixemiddotments la llei destaca la necessimiddottat de perfilar amb meacutes profundimiddottat i filant meacutes prim els anomemiddotnats ldquotest drsquoidoneiumltatrdquo amb la fimiddotnalitat drsquoevitar el risc que els propis clients tinguin tendegravencia a autodefinirmiddotse amb un perfil meacutes arriscat del que realment tenen i convida a introduir noves premiddotguntes concretes sobre coneimiddotxements especiacutefics dels difemiddot
meacutes adequades per a cada tipus de client
Drsquoaquesta forma es reforccedila lrsquoobmiddotjectiu principal de proteccioacute del client ja que els aspectes relamiddottius a la idoneiumltat de lrsquoinstrument financer per al client concret al qual es dirigeix no estan premiddotsents uacutenicament en el moment de la comercialitzacioacute sinoacute des de la progravepia concepcioacute drsquoaquest
Avaluacioacute de les propostes drsquoinversioacuteEn relacioacute amb la presa de decimiddotsions en el proceacutes drsquoemissioacute de recomanacions o de gestioacute de carteres es desenvolupa lrsquooblimiddotgacioacute drsquoavaluar si instruments fimiddotnancers equivalents poden ajusmiddottarmiddotse al perfil del client tenint en compte el cost i la complexitat dels productes
Les directrius estableixen que les entitats han drsquoadoptar poliacutetimiddotques i procediments que assemiddotgurin que abans de recomanar un producte o adquirirmiddotlo per a la cartera gestionada en nom del client es realitzi una agravemplia avamiddotluacioacute de les possibles alternatimiddotves drsquoinversioacute per al que srsquoha de tenir en compte el cost i la commiddotplexitat dels productes Per tant a lrsquohora de proposar qualsevol canvi srsquoha de poder demostrar de manera raonable que en aquella proposta concreta els beneficis per al client soacuten superimiddotors als costos que genera aquell canvi
Es considera que quan una entimiddottat ofereixi una gamma restringimiddotda de productes o recomani nomiddotmeacutes un tipus de producte eacutes important que els clients siguin plenament conscients drsquoaquesta circumstagravencia En cas que lrsquoentimiddottat trieacutes o recomaneacutes al client un producte amb major cost o complexitat que un altre equivamiddotlent hauria de ser capaccedil de jusmiddottificarmiddotho Aquest tipus de decisimiddotons han de ser documentades i registrades i hauran drsquoestar sotmiddotmeses a una especial atencioacute per part de la funcioacute de control de lrsquoentitat n
Els objectius de la MiFID soacuten millorar la transparegravencia i eficiegravencia dels mercats
augmentar la competegravencia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor
Comissioacute drsquoEconomia Financera GT EAFI
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 1
necessagraveriament a lrsquoabsegravencia de beacutens per embargar La manca de patrimoni amb quegrave er ront als deutes eacutes incerta ens la podem trobar de manera sobrevinguda un cop iniciat el procediment a dimiddoteregravencia del cas anterior quan ja ha estat comprovada en racasmiddotsar lrsquoexecucioacute pregravevia
ovint ens plantegem quimiddot de concurs presentada pel credimiddot del concurs necessari per part del El cost en temps i diners de tota na pot ser la utilitat pragravectimiddot tor i els altres legitimats creditor i en consequumlegravencia es pomiddot aquesta tramitacioacute cobriria la remiddotca de determinades fgumiddot drien obrir unes possibilitats de cuperacioacute del deute Ens hem de
res previstes legalment Amb una El primer supogravesit de lrsquoart 24 LC negociacioacute Per tant no es pot en plantejar quins avantatges o inmiddotexistegravencia virtual sobre el paper parteix de la reclamacioacute dineragraveria termes genegraverics seguint la idea centius obteacute el creditor instant del perograve que en realitat pot semblar pregravevia que ha derivat en una exemiddot del que degraveiem abans desestimar concurs necessari i si aquests que aplicades a la vida real dels cucioacute allida Tenim un cregravedit documiddot drsquoentrada lrsquoinici del procediment compensen tots els esorccedilos demiddot ciutadans o de les empreses no mentat liacutequid venccedilut i exig judicial per reclamar el deute permiddot dicats per arribar al punt de decimiddotible El donaran un resultat satisactori creditor ha interposat amb base en quegrave cada cas eacutes un moacuten i conveacute dir si iniciar o no el procediment per resoldre les controvegraversies per aquesta documentacioacute una demiddot conegraveixer la situacioacute i lrsquoentorn ecomiddotles quals teogravericament han estat manda judicial de reclamacioacute de nogravemic del deutor Sense perjudici En els arts 18 a 20 LC srsquoestableimiddotpensades i plasmades en el text quantitat Iniciaragrave un procediment del en quegrave podria actuarmiddotse xen les consequumlegravencies de la intermiddotlegal Aquest eacutes el cas del conmiddot que tindragrave aixograve siacute segons el cas en relacioacute amb lrsquoart 19 LC del qual posicioacute de la demanda de conmiddotcurs necessari de creditors una durada meacutes o menys llarga en parlarem meacutes endavant curs necessari en cas drsquooposicioacute
(meacutes meacutes que menys ategraves el colmiddot del deutor i existeix la possibilitat Segons les recents estadiacutestiques lapse judicial en el qual ens trobem) En el segon supogravesit de et de lrsquoa rt hipotegravetica que el deutor aci ront publicades per lrsquoINE el 7 de ebrer i acabaragrave amb la conseguumlent senmiddot 24 LC no partim del racagraves de la al deute mitjanccedilant la consignacioacute del 2019 basades en dades promiddot tegravencia estimatograveria Aquesta senmiddot reclamacioacute dineragraveria interposada a avor del creditor visionals durant lrsquoany 2018 es van tegravencia comportaragrave la posterior solmiddot pel creditor sinoacute del coneixement declarar a tot Espanya 5635 conmiddot licitud drsquoexecucioacute i si eacutes el cas que pugui tenir del seu sector Pel que a a la posicioacute que ocupa el cursos de creditors dels quals lrsquoembargament de beacutens sufcients drsquoactivitat i de la situacioacute dels almiddot creditor instant del concurs necesmiddotnomeacutes 348 varen ser instats com per al pagament del deute tres operadors amb els quals teacute sari en el llistat de creditors de la a concursos necessaris un 6 relacions comercials El problema massa passiva segons lrsquoart 917
Aquiacute seragrave quan ens trobem al en aquest cas eacutes que es depegraven de LC es reconeixeragrave el 50 del seu La Llei Concursal (LC) concreta la capdavall de tot aquest les onts drsquoinormacioacute externes deute amb caragravecter privilegiat gemiddotprocedimiddotdefnicioacute del concurs necessari en ment llarg i eixuc que no hi ha res per poder saber si es donen els neral i per darrere dels creditors per dos articles en lrsquoarticle 24 i en lrsquoarmiddot per embargar Eacutes a partir drsquoaquest requisits exigits legalment per insmiddot deutes salarials i de les administramiddotticle 7 moment en quegrave podragrave sollicitarmiddot tar el concurs El creditor ha de cions puacutebliques El 50 restant es
se el concurs necessari de lrsquoentitat saber si el deutor es troba en almiddot qualifca de cregravedit ordinari junt amb En el numeral 4 de lrsquoarticle 2 es deutora Sovint la iniciativa arribaragrave gun dels quatre casos enumerats els altres creditors que han mantinmiddotconcreten els supogravesits de et en tard per obtenir la satisaccioacute ni en la segona part de lrsquoart 24 LC gut una actitud passiva enront de els quals el creditor pot plantejar el que sigui parcial del deute Instar Si acumula impagaments generamiddot lrsquoacumulacioacute drsquoimpagaments concurs necessari Es plantegen la declaracioacute de concurs necessamiddot litzats a altres creditors Si ha somiddot Drsquoaltra banda les despeses caumiddotdues opcions La primera eacutes que ri en el moment en quegrave se sap pomiddot ert altres embargaments de mamiddot sades al creditor per la presentacioacute hagi resultat inructuosa una exemiddot sitivament que en el procediment nera general sobre els seus beacutens del concurs es qualifcaran de cregravemiddotcucioacute dineragraveria interposada direcmiddot drsquoexecucioacute seguit contra el deutor Si estagrave ent desaparegraveixer el seu dit contra la massa drsquoacord amb tament pel creditor contra el deumiddot moroacutes no srsquohan trobat beacutens per patrimoni de manera sobtada Si lrsquoart 842 segon paragravegra tor (paragravegra primer) La segona embargar sembla innecessari per no compleix regularment les semiddotopcioacute que es pot plantejar (punts inuacutetil a la fnalitat pretesa que eacutes el ves obligacions tributagraveries socials Analitzat tot lrsquoanterior podem enmiddot1 a 4) eacutes que per altres mitjans no recobrament del deute i laborals Perograve amb sospitarmiddotho o tendre el perquegrave de les dades remiddotde manera directa sinoacute per altres sabermiddotho del cert no nrsquohi ha prou collides per lrsquoINE en el seu inorme onts es pugui conegraveixer la situacioacute Aixograve no obstant en la societat pot Cal aportar proves materials Aixiacute El concurs necessari no sembla drsquoinsolvegravencia actual o imminent existir un ons de comerccedil unes ho exigeix lrsquoart 7 LC Si es vol acomiddot una eina prou efcient per a la samiddot del deutor Cadascuna mereix expectatives de creixement exismiddot llir a aquesta segona via per instar tisaccioacute del creditor o si meacutes no una consideracioacute separada Al tegravencia de benefcis ocults i per el concurs necessari el creditor no p pro orciona uns avantatges seu torn lrsquoarticle 7 parla sobre tant al potencial concursat li pomiddot es veu obligat a assumir una tasca evidents que benefciiumln prou al com ha drsquoarticularmiddotse la sollicitud dria no interessar la presentacioacute drsquoinvestigacioacute pregravevia molt carremiddot creditor que lrsquoinsta sobre els altres
gosa i sovint difcultada pels obsmiddot creditors que han mantingut una tacles de la proteccioacute de dades actitud meacutes passiva o no prou vigimiddotEn aquesta segona via la situacioacute lant Eacutes una quumlestioacute a debatre de drsquoinsolvegravencia no ha drsquoanar lligada cara a utures reormes legals n
tempo
Comissioacute Mercantil Concursal i d rsquoExperts Judicials
S
SIlvIA CAStRO SARDAgraveEconomista Mediadora i Administradora Concursal Rusintildeol Associats Consultors SL Vocal del Comitegrave Executiu de la seu territorial de Lleida del CEC Membre de la Comissioacute silviacastrorusinyolassociatscom
El concurs necessari Explorant possibilitats
L rsquoany 2018 es van declarar 5635 concursos de creditors dels quals nomeacutes varen ser
instaurats com a necessaris un 6
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LEconomistesBAN
produccioacute nacional materials naturals i dissenys atractius i combinats familiars
Fiscalitat de les inversions en startups Emilio Peacuterez Pombo economista i soci director de Peacuterez Pombo Abogados amp Economistas va desgranar alguns dels incentius fiscals que es poden aconseguir a lrsquohora drsquoinvertir en projectes o empreses i que recomana tenir en compte tant a emprenedors com a inversors ldquoTrobem incentius que hem de valorar tant si som emprenedors com inversorsrdquo
En aquest sentit va explicar que segons la legislacioacute vigent exis-teixen incentius fiscals per a Inversor ndash Persona fiacutesica de fins al 30 dels imports apor-tats per a persones que inverteimiddotxin en empreses de nova o remiddotcent creacioacute fins a un magravexim de
60000 euros base drsquoinversioacute en la versioacute estatal art 681 de la Llei de lrsquoIRPF (20 i 50000 euro fins a 31122017) i 30 dels imports aportats fins a 20000 euro en la vermiddotsioacute autonogravemica art 20 de la Llei 262009 de 23 de desembre Lrsquoestatal eacutes incompatible amb lrsquoautonogravemica si beacute amb lrsquoopinioacute de Peacuterez Pombo poden combimiddotnarmiddotse les dues segons ens conmiddotvingui
Les empreses en les quals srsquoadmiddotquireixen aquestes accions o participacions han de complir una segraverie de requisits i condicimiddotons entre molts altres que la inmiddot
EconomistesBAN la xarmiddotxa de Business Angels del Colmiddotlegi va celebrar
el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar la ponegravencia Fiscalitat de les inversions en startmiddotups
33egrave Fograverum EconomistesBANPol Font president drsquoEconomismiddottesBAN va fer puacuteblics els resulmiddottats aconseguits per la xarxa Bumiddotsiness Angels al llarg del 2018 on gairebeacute es va duplicar el permiddotcentatge de projectes presentats als Fograverums Inversors que van aconseguir financcedilament Conmiddotcretament el 166 dels pro-jectes presentats van acon-seguir financcedilament al llarg del 2018 vers el 952 acon-seguit lrsquoany 2017 ldquoHem aconmiddotseguit una millora de lrsquoeficiegravencia important que ens permet seguir creant noves oportunitats de nemiddotgocirdquo va assegurar Pol Font Al llarg del 2018 la xarxa drsquoEconomiddotmistesBAN va acollir prop de 200 projectes i el percentatge de fimiddotnanccedilament del total de projectes es va situar en el 3 (vers el 25 del 2017) En els darrers cinc anys la xarxa EconomistesmiddotBAN ha ategraves 994 projectes
Projectes presentats relacionats amb la intelmiddotligegravencia artificial la realitat virtual solucions de conmiddotnexioacute i localitzacioacute intelmiddotligent lrsquoanagravelisi de dades i lrsquoe-commerce entre drsquoaltres
l Optimus PriceEacutes un SaaS que utilitza intelmiddotligegravencia artificial per predir la demiddotmanda i establir preus per maximiddotmitzar els beneficis permetent automatitzar i optimitzar les compres
l SharifyEacutes una eina de colmiddotlaboracioacute que
permet a una ciutat mantenirmiddotse meacutes ben connectada i comunimiddotcar totes les activitats que es fan a la ciutat Dona resposta a la pregunta ldquoVull fer alguna cosa ara mateixrdquo
l ApartoolCentral de reserves drsquoapartamiddotments turiacutestics Marca B2B Aparmiddottool per a client corporatiu (long term rental) i distribucioacute B2B2C a portals de vacation rental
l ClubberizeEacutes un producte de tecnologia de localitzacioacute intelmiddotligent i magraverquemiddotting de proximitat per esdevenimiddotments i patrocinadors Monitoritmiddotzen lrsquoactivitat de lrsquoassistent a un esdeveniment
l Soccer DreamPrimera plataforma basada en realitat virtual per accelerar les habilitats tagravectiques del futbolista
Eina on reconstruir exercicis drsquoentrenament
l SAALG GeomechanicsStartup drsquoenginyeria i software especialitzada en lrsquoanagravelisi de damiddotdes en temps real que permet analitzar el comportament de termiddotreny fent possible lrsquooptimitzacioacute del disseny i el procediment constructiu de gran part dels projectes drsquoenginyeria i edificamiddotcioacute
l PyjamiaEacutes un e-commerce vertical que crea i comercialitza pijames i sleepwear de marca progravepia
versioacute srsquohagi produiumlt com a magravemiddotxim al cap de tres anys de la seva constitucioacute i mantenir la inversioacute almenys tres anys
Va advertir als emprenedors que deslocalitzen els seus negocis que han de conegraveixer com els hi afecten les legislacions de cada paiacutes i tenir previst que hauran de lidiar amb el risc tributari
Tambeacute va advertir si hem invertit mitjanccedilant una societat que quan tenim meacutes del 5 del capimiddottal i la societat genera dividends aquests estan exempts de tribumiddottacioacute perograve ldquoatencioacute a les semiddotguumlents rondes habituals en les startupsrdquo Si no anem a les ammiddotpliacions i ens diluiumlm i passem a disposar menys del 5 perdriacutemiddotem aquest avantatge
Per uacuteltim va recordar els incentius per a la nova societat destacant el tipus reduiumlt del 15 per a emmiddotpreses de nova creacioacute (art 291 LIS) i va insistir a explotar els avantatges del concepte ldquoPatent Boxrdquo (article 23 LIS) com ldquoel petit gran oblidat de la normativardquo que ldquoens eximeix de tributar pel 60 dels ingressos provinents de les llicegravencies i cessions drsquouacutes de pamiddottents i assimilatsrdquo i tambeacute estar molt atents a les deduccions en la quota per R+D+I la possible momiddotnetitzacioacute de la deduccioacute i les demiddotduccions per creacioacute drsquoocupacioacute
Es pot consultar la presentacioacute al web del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya Si esteu interesmiddotsats en algun dels projectes ammiddotpliarmiddotne la informacioacute i contactar amb els emprenedors aixiacute com incorporarmiddotvos al Club Inversors EconomistesBAN feumiddotnosmiddotho saber a economistesbanecomiddotnomistescat n
MIQuEl SACRIStaacuteN Economista i director drsquoEconomistesBAN economistesbancoleconomistescat
XXXIII Fograverum drsquoinversioacute i lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostartupsrsquorsquo
EconomistesBAN va celebrar el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar
la ponegravencia lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostart-upsrsquorsquo
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 3
Comissioacute d rsquoEconomia del Turisme
En una de les darreres disposar drsquouna oerta de terminals surten del vaixell El et de ser port que van er escala el 2018 3238
temporades de envejable a nivell europeu I nalmiddot drsquoorigen i destinacioacute teacute tambeacute van ser erris i nomeacutes 778 creuers
un dels ment el et de disposar drsquoaeroport eectes sobre lrsquoactivitat a les termimiddot Precisament soacuten els vaixells de
episodis discorria a Barcelona a escassos quilogravemetres amb un nals orccedila intensiva en treballamiddot passatgers els primers que estan
Les escenes perograve es van gravar tragravensit de 50 milions de passatmiddot dors perograve tambeacute en els aprovimiddot transicionant a combustibles almiddot
a Gegravenova cosa gens sorprenent gers i destinacions que ara siacute sionaments el sector del transmiddot ternatius com el gas liquat que
en aquella egravepoca Barcelona era arriben a bona part del moacuten port en carretera o lrsquoactivitat a redueixen les emissions drsquoNO
tan poc atractiva turiacutesticament lrsquoaeroport del Prat
que ns i tot hi havia companyies No obstant aixograve aquesta evolucioacute A partir drsquoaquests ets podem
que evitaven ermiddothi escala ha estat lluny del consens espemiddot discutir si tenim un model de tumiddot
cialment durant els darrers anys i risme que aporta meacutes que molegravesmiddot
Les dades aixiacute ho demostren amb han crescut les veus que parlen ties o pot generar i si no eacutes el
prou eines hi passaven 100000 de limitar quan no drsquoeliminar cas si eacutes possible tenirmiddotlo En
passatgers anuals majoritagraveriamiddot aquest tipus de turisme Com somiddot Tots els qualsevol cas tota estrategravegia que
ment en tragravensit i la primera imatge vint en aquest debat es barregen vaixells generen pollucioacute atmosmiddot passi per tenir un port de capccedilamiddot
que srsquoenduien de la ciutat era una ets objectivables amb percepmiddot egraverica mentre soacuten a port Srsquoestima lera seragrave guanyadora I precisamiddot
terminal decregravepita La situacioacute va que sobre el 7 a Barcelona ve ment aquesta ha estat la que hicions o preeregravencies personals
canviar radicalment arran dels intentarem er recompte dels ets generada pel conjunt de lrsquoactivitat ha hagut a Barcelona des de a
Jocs Oliacutempics En un moment en objectivables del Port Els creuers perograve soacuten mimiddot 25 anys Potser ora bo consenmiddot
quegrave hi havia un ort debat sobre si noria entre els vaixells Dels 9308 suar una altra per consolidarmiddotlo
calia ampliar la planta hotelera
(lrsquoAjuntament nrsquoera partidari i els
hotelers srsquohi oposaven) es va opmiddot perograve tambeacute desconcentrar
tar per la contractacioacute de vaixells el turisme Qui hagi agaat un
que servissin com a hotels fomiddot creuer recordaragrave alguna escala en
tants Aquelles setmanes drsquoestiu temporada (Tallinn Dubrovnik o
van ser lrsquoinici de lrsquoera moderna dels Palma) on el centre de la ciutat
creuers a Barcelona esdevenia literalment inestat de
creueristes En ciutats meacutes grans
La resta ja eacutes conegut dels perograve aquesta situacioacute eacutes meacutes
100000 passatgersany de nals matisable ja que la capacitat
de segle srsquoha passat als 25 mimiddot drsquoabsorcioacute eacutes meacutes elevada dimiddot
lions situant el Port entre els prinmiddot luintmiddotse completament als ports
cipals en tragravensit de creuers Carnimiddot de capccedilalera Aixiacute mateix una part
val el principal actor drsquoaquest important del passatge en escala
mercat ha et importants invermiddot eacutes encaminat a excursions a pamiddot
sions en terminals la darrera inaumiddot ratges sovint allunyats del centre
gurada el 2018 Royal Caribbean desconcentrant aixiacute el turisme
i MSC tambeacute han expressat el seu
interegraves en invertir en noves o quemiddot
darmiddotsersquon drsquoexistents
Aquest creixement srsquoexplica per Segons els darrers estudis
una quagravedruple combinacioacute La lrsquoactivitat de creuers a Barcelona
primera el creixement global del genera 1083 milions de acturamiddot
sector que ha passat de transmiddot cioacute i 9056 llocs de eina Si ens
portar 7 milions de passatgers el xem amb els turistes que hi emmiddot
2000 a trencar la barrera dels 25 barquen i hi pernocten la despemiddot
el 2017 La segona lrsquoegravexit de Barmiddot sa per persona i dia srsquoenla ns als
celona com a destinacioacute turiacutestica 230 euros Si en canvi nomeacutes
passant dels 2 milions de turistes srsquohi a escala la xira baixa als 57
el 1990 als 12 el 2018 La tercera per persona i dia entre aquells qui
Vacacio-
nes en el Mar
Sabem qe els aixells soacuten n important ocs emissor de contaminacioacute atmosegraverica on el tragravensit de creers hi jga na part molt petita
Sabem qe el trisme de creers pot massifcar les ci-tats
Sabem qe el trisme de creers pot deixar diners perograve tambeacute qe pot no deixar-ne
2
n
El turisme de creuers a Barcelona allograve que sabem (i allograve que no)
DAvID RODRiacuteGuEz BORRAgraveS Economista i Secretari Tegravecnic del Pla Estrategravegic Metropolitagrave de Barcelona drodriguezpembcat
Tota estrategravegia que passi per tenir un port de capccedilalera seragrave guanyadora i aquesta ha estat la que hi ha hagut a
Barcelona des de f a 25 anys
2 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
BARCElONA GIRONA tARRAGONAllEIDA Pl Galla Placiacutedia 32 Joan Maragall 44 entl 3a Rambla Nova 58middot60 5egrave A Pere Cabrera 16 1r G
08006 Barcelona Tel 93 416 16 04 17002 Girona Tel 972 21 45 33 25001 Lleida Tel 973 21 06 33 43004 Tarragona Tel 977 21 70 42
ceccoleconomistescat gironacoleconomistescat lleidacoleconomistescat tarragonacoleconomistescat
PuBliCaCiOns Del COlmiddotlegi DrsquoeCOnOmistes
REVISTA ECONograveMICA DE CATALUNyA
INFORMATIU DE LrsquoECONOMISTA
REVISTA TEgraveCNICA
DOCUMENTS TEgraveCNICS I ALTRES PUBLICACIONS
2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
Noticiari j uriacutedicS U M A R IR e v i s t a t egrave c n i c a
D E L E S
C O M I S S I O N S
D E T R E B A L L
N O V E T A T S
L E G I S L A T I V E S
T E N I R
P R E S E N T
7
8
96
El nou marc legislatiu en mategraveria de propietat intelmiddotlectual
Complements alimentaris un mercat en expansioacute
El Bregravexit la gestioacute Actualitzem el marc de la incertesa legal
Segona taula de la Comissioacute drsquoEconomia de la Salut en el seu 40egrave aniversari
IRPF aspectes Suspensioacute del contracte a tenir en comptede treball per naixement adopcioacute o acolliment
Comissioacute d rsquoEconomia Agroalimentagraveria
Noticiari de la Comissioacute d rsquoEconomia de la Salut
Noticiari j uriacutedic
pensioacute del contracte laboral durant
les setze setmanes posteriors al nai-
xementadopcioacute
Amb data 1 de marccedil srsquoaprovagrave la Llei
22019 que modifca el text reoacutes pre-
vi aprovat pel Reial Decret legislatiu
11996 de 12 drsquoabril integrant la Di-
rectiva 201426UE del Parlament Eu-
ropeu i del Consell de 26 de ebrer de
2014 i la Directiva (UE) 20171564 del
Parlament Europeu i del Consell de Els complements alimentaris srsquohan
13 de setembre de 2017 convertit en una peccedila clau i neces-
sagraveria a lrsquohora de er ront a determi-
nats problemes de salut arreu del
moacuten El progreacutes en termes drsquoinvesti-
gacioacute cientiacutefca i a nivell legislatiu ha
permegraves que aquests productes mai
hagin estat tan basats en lrsquoevidegravencia
cientiacutefca i tan regulats com ho estan
Srsquoanalitza la gestioacute del Bregravexit des del avui en dia
La normativa legal amb quegrave els proes- reeregravendum fns al moment actual Els
sionals de lrsquoeconomia han de treballar resultats la diiacutecil gestioacute les difcultats
va canviant amb el pas del temps Per al Parlament britagravenic per trobar con-
aixograve la a un repagraves de sens les possibles consequumlegravencies la
les novetats meacutes importants incertesa per les empreses i els ciuta-
dans i els escenaris de utur soacuten les
n quumlestions que es tracte
La segona taula del Cicle ldquo40
anys drsquoeconomia de la salutrdquo va
incorporar les aportacions de
Recordem que la declaracioacute per lrsquoIRPF quatre economistes de la salut que
es basa en el sistema drsquoautoliquidacioacute exerceixen cagraverrecs de responsabi-
perograve que molts contribuents uacutenicament litat en institucions Guillem Loacutepez
Lrsquo1 de marccedil es va aprovar el Reial confrmen lrsquoesborrany que els acilita Casasnovas Roser Fernaacutendez
Decret Llei per garantir la igualtat en- lrsquoAdministracioacute tributagraveria Pot tenir aixograve Ivan Planas i Anna Garcia-Alteacutes Els
tre dones i homes en mategraveria laboral consequumlegravencies si lrsquoesborrany eacutes erroni ponents varen presentar la seva his-
on es modifquen els articles 45 i 48 Analitzarem tambeacute les competegravencies tograveria personal respecte a lrsquoeconomia
ET amb la fnalitat que al 2021 tots legislatives que tenen les comunitats de la salut i varen aportar temes
dos progenitors tinguin dret a la sus- autogravenomes en lrsquoagravembit de lrsquoIRPF drsquoactualitat i perspectives de utur
4-5
Revista tegravecnica
Comitegrave editorial
Edita
Disseny i produccioacute editorial
Distribucioacute
Oriol Amat Salas
Maria Josep Arasa Alegre Raimon
Casanellas Bassols Martiacute Garciacutea
Pons Anton Gasol Magrintildeaacute Maurici
Oliveacute Riu Ester Oliveras Sobrevias
Carlos Puig de Travy i Lluiacutes Santaloacute Bel
Colmiddotlegi drsquoEconomistes
de Catalunya
ZETACORP-Publiccions Corporatives
(Grupo Zeta) Consell de Cent 425
08009 Barcelona Tel 93 227 94 16
Ediciones Reunidas SA
36694-1989
2462-3709
Dipogravesit legal
ISSN
El Colmiddotlegi no es a responsable de les opinions recollides en els textos publicats a la Revista tegravecnica
n o t i c i a r i s
10
11
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 3
17Orientacioacute internacional i financcedilament de lrsquoactivi-tat emprenedora naixent segons lrsquoestudi GEM (2017-2018) a CatalunyaNoticiari del Grup de Treball drsquoEmprenedoriaLrsquoestudi GEM 2017middot2018 a Catalunya estudia lrsquoorientacioacute internacional i el fimiddotnanccedilament dels nous negocis com a caracteriacutestiques inherents per determimiddotnar la qualitat de lrsquoemprenedoria i la seva evolucioacute Un aspecte de reconemiddotguda importagravencia en el moment de pomiddotsar en funcionament nous negocis eacutes el financcedilament
18-19Declaracioacute de la renda 2018Noticiari de la Comissioacute drsquoAssessors Fiscals El dia 2 drsquoabril va comenccedilar el periacuteode de presentacioacute de la renda de lrsquoexercici 2018 A aquestes alccedilades poca cosa es pot fer per reduir la quota a pagar de lrsquoIRPF perograve va beacute recordar algunes quumlestions
20Completada la transposicioacute de MiFID IINoticiari de la Comissioacute drsquoEconomia Financera Grup de Treball EAFIAl desembre de 2018 es va aprovar el Demiddotcret Llei per a la transposicioacute de MiFID II amb quasi un any drsquoendarreriment i sota la pressioacute de la demanda interposada pel Trimiddotbunal Europeu de Justiacutecia des del juliol del 2017 La MiFID II preteacuten incrementar la promiddotteccioacute a lrsquoinversor i establir un marc comuacute a tota la UE sota el qual lrsquoinversor pugui tenir la confianccedila que el que li estan recomanant eacutes la millor opcioacute segons sigui la seva situamiddotcioacute personal en termes de coneixements experiegravencia i expectatives
21El concurs necessari Explorant possibilitatsNoticiari de la Comissioacute Mercantil Concursal i drsquoExperts JudicialsTot i que hi ha dues modalitats de conmiddotcurs de creditors previstes en la llei concursal el voluntari i el necessari tanmateix les dades demostren que un dels dos eacutes el meacutes utilitzat en la pragravectimiddotca amb molta diferegravencia Ens hem plantejat per quines causes En realimiddottat el concurs necessari instat pels creditors eacutes efectiu per obtenir el recomiddotbrament dels deutes
22XXXIII Fograverum drsquoInversioacute EconomistesBAN i ldquoFiscalitat de les inversions en startupsrdquo EconomistesBANEconomistesBAN celebra el XXXIII Fogravemiddotrum presentant set noves startups Optimus Price Sharify Apartool Clubberize Soccer Dream SAALG Geomechanics i Pyjamia i la ponegravenmiddotcia Fiscalitat de les inversions en startups
23El turisme de creuers a Barcelona Allograve que sabem (i allograve que no)Noticiari de la Comissioacute de TurismeEl turisme de creuers ha experimentat un creixement espectacular al port de Barcelona les darreres dues degravecades fins a situarmiddotse entre els primers del moacuten Aquest fet ha estat el fruit de lrsquoevolucioacute del mercat global perograve tammiddotbeacute de decisions estrategravegiques entre elles la de posicionarmiddotlo com a port de capccedilalera fet que ha estat un encert
12-13El balanccedil de situacioacute dels estats comptables Noticiari de la Comissioacute de ComptabilitatLa lectura dels estats comptables eacutes el pas previ a lrsquoaplicacioacute de les divermiddotses tegravecniques drsquoanagravelisi (principalment el cagravelcul de ragravetios) i ha de permetre conegraveixer en profunditat el patrimoni els resultats i els fluxos drsquoefectiu els quals poden ser diferents en funcioacute del marc normatiu En aquest article es presenten lrsquoestructura i els compomiddotnents del balanccedil de situacioacute segons la normativa local (PGC07)
14-15Els propers canvis de les NIANoticiari drsquoEconomistes Auditors de ComptesEn aquest article es repassen els canmiddotvis meacutes significatius que lrsquoIAASB srsquoesmiddottagrave plantejant introduir en les normes internacionals drsquoauditoria i de control de qualitat
16Davos el PIB i el ldquomeacutes enllagraverdquoNoticiari de la Comissioacute drsquoEconomia i SostenibilitatEl PIB es mostra cada vegada meacutes inamiddotdequat per mesurar el benestar i la sosmiddottenibilitat drsquouna economia Sembla que a Davos tambeacute hi circula aquesta idea La consolidacioacute de noves megravetriques eacutes tan difiacutecil com necessari i possible
4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O V E T A T S L E G I S L A T I V E S
del 644 de la declaracioacute informamiddottiva anual sobre la revenda de beacutens mobles susceptibles de trimiddotbutar per lrsquoimpost sobre transmiddotmissions patrimonials i actes juriacutemiddotdics documentats i srsquoestableixen les condicions i el procediment per a la seva presentacioacute DOGC nuacutem 7816 22022019
l Ordre VEH302019 de 15 de febrer per la qual srsquoaprova el model 643 de la declaracioacute informativa anual sobre les transmissions realitzades per persones que fan subhastes de beacutens susceptibles de tributar per lrsquoimpost sobre transmissions patrimonials i actes juriacutedics documentats i srsquoestableixen les condicions i el procediment per a la seva presentacioacute DOGC nuacutem 7816 22022019
l Resolucioacute VEH3952019 de 19 de febrer per la qual srsquoaprova el model 943 de la declaracioacute inmiddotformativa sobre embarcacions de creuer turiacutestic relativa a lrsquoimmiddotpost sobre les estades en estamiddotbliments turiacutestics i srsquoestableixen les condicions i el procediment per a la seva presentacioacute DOGC nuacutem 7818 26022019
l Ordre HAC2772019 de 4 de marccedil per la qual srsquoaproven els models de declaracioacute de lrsquoImmiddotpost sobre la renda de les persomiddotnes fiacutesiques i de lrsquoImpost sobre el patrimoni exercici 2018 es demiddotterminen el lloc la forma i els termiddotminis de presentacioacute drsquoaquests srsquoestableixen els procediments drsquoobtencioacute modificacioacute confirmiddotmacioacute i presentacioacute de lrsquoesbormiddotrany de declaracioacute de lrsquoImpost sobre la renda de les persones fiacutesiques es determinen les conmiddotdicions generals i el procediment per a la presentacioacute de tots dos per mitjans telemagravetics o telefogravemiddotnics i per la qual es modifica lrsquoOrmiddotdre HAP21942013 de 22 de novembre per la qual es regulen els procediments i les condicimiddotons generals per a la presentacioacute
Dret aDministratiul Reial Decret 1022019 drsquo1 de marccedil pel qual es crea lrsquoAutoritat Macroprudencial Consell drsquoEstabilitat Financera srsquoestableix el seu regravegim juriacutedic i es desenvolupen determinats aspectes relatius a les eines macroprudencials BOE nuacutem 53 02032019
l Reial Decret 1612019 de 22 de marccedil pel qual es modifica el Reial Decret 5502014 de 27 de juny amb el qual es desenvolumiddotpen els requisits i el procediment per al reconeixement de les entimiddottats associatives prioritagraveries i per a la seva inscripcioacute i baixa en el Registre Nacional drsquoEntitats Asmiddotsociatives Prioritagraveries previst en la Llei 132013 de 2 drsquoagost de foment de la integracioacute de coomiddotperatives i drsquoaltres entitats assomiddotciatives de caragravecter agroalimenmiddottari BOE nuacutem 83 06042019
l Resolucioacute de 8 drsquoabril de 2019 de la Direccioacute General del Tresor i Poliacutetica Financera per la qual srsquoactualitza lrsquoannex 1 inclograves en la Resolucioacute del 4 de juliol del 2017 de la Secretaria General del Tresor i Poliacutetica Financera per la qual es defineix el principi de prudegravencia financera aplicable a les operacions drsquoendeutament i derivats de les comunitats autogravemiddotnomes i entitats locals
Civil i merCantill Llei 12019 de 20 de febrer de Secrets Empresarials BOE nuacutem 45 21022019
l Llei 22019 drsquo1 de marccedil per la qual es modifica el text refoacutes de la Llei de Propietat Intelmiddotlectual aprovat pel Reial Decret legislatiu 11996 de 12 drsquoabril i pel qual srsquoincorporen a lrsquoordenamiddotment juriacutedic espanyol la Directiva 201426UE del Parlament Eumiddotropeu i del Consell de 26 de femiddotbrer de 2014 i la Directiva (UE) 20171564 del Parlament Euromiddot
peu i del Consell de 13 de semiddottembre del 2017 BOE nuacutem 53 02032019
l Reial Decret Llei 72019 drsquo1 de marccedil de mesures urgents en mategraveria drsquohabitatge i lloguer BOE nuacutem 55 05032019
l Llei 52019 de 15 de marccedil reguladora dels contractes de cregravedit immobiliari BOE nuacutem 65 16032019
l Reial Decret 1652019 de 22 de marccedil pel qual srsquoaprova el Remiddotglament drsquoAdopcioacute Internaciomiddotnal BOE nuacutem 81 04042019
FisCall Ordre HAC1352019 de 31 de gener per la qual es modifica lrsquoOrdre EHA34822007 de 20 de novembre per la qual srsquoaproven determinats models es refonen i actualitzen diverses normes de gestioacute en relacioacute amb els impostos especials de fabricacioacute i amb lrsquoImmiddotpost sobre les vendes detallistes de determinats hidrocarburs i es modifica lrsquoOrdre EHA13082005 drsquo11 de maig per la qual srsquoaprova el model 380 de declaracioacutemiddotliquimiddotdacioacute de lrsquoImpost sobre el valor afegit en operacions assimilades a les importacions es determinen el lloc forma i termini de presentacioacute aixiacute com les condicions generals i el procediment per a la seva premiddotsentacioacute per mitjans telemagravetics BOE nuacutem 41 16022019
l Ordre VEH282019 de 15 de febrer per la qual srsquoaprova el momiddotdel 673 de la declaracioacute informamiddottiva anual sobre indemnitzacions per pogravelisses drsquoassegurances de vida susceptibles de tributar per lrsquoimpost sobre successions i domiddotnacions i srsquoestableixen les condimiddotcions i el procediment per a la seva presentacioacute DOGC nuacutem 7816 22022019
l Ordre VEH292019 de 15 de febrer per la qual srsquoaprova el momiddot
de determinades autoliquidacimiddotons declaracions informatives declaracions censals comunimiddotcacions i solmiddotlicituds de devolumiddotcioacute de naturalesa tributagraveria BOE nuacutem 62 13032019 Correccioacute drsquoerrors de lrsquoOrdre HAC2772019 de 4 de marccedil BOE nuacutem 78 01042019
l Ordre HAC3502019 de 5 de marccedil per la qual es modifica lrsquoOrdre EHA16582009 de 12 de juny per la qual srsquoestableixen el procediment i les condicions per a la domiciliacioacute del pagamiddotment de determinats deutes la gestioacute dels quals teacute atribuiumlda lrsquoAgegravencia Estatal drsquoAdministramiddotcioacute Tributagraveria BOE nuacutem 75 28032019
l Nota de lrsquoAEAT sobre interpomiddotsicioacute de societats per persones fiacutesiques
l Projecte de Reial Decret pel qual es modifica el Reglament de lrsquoImpost de societats aprovat pel Reial Decret 6342015 de 10 de juliol
l Resolucioacute de 5 drsquoabril de 2019 de la Direccioacute General de lrsquoAgegravencia Estatal drsquoAdministracioacute Tributagraveria per la qual srsquoestableix el procediment per a lrsquoaplicacioacute de lrsquoexempcioacute en el pagament drsquoaranzels registrals en virtut de la Llei 142013 de 27 de setemmiddotbre de suport als emprenedors i la seva internacionalitzacioacute
auDitOria i COmPtaBilitatl Resolucioacute de 5 de marccedil de lrsquoInstitut de Comptabilitat i Audimiddottoria de Comptes sobre presenmiddottacioacute drsquoinstruments financers i altres aspectes comptables relamiddotcionats amb la regulacioacute mermiddotcantil de les societats de capital
l ICAC Consulta sobre determiddotminades quumlestions relacionades amb lrsquoagravembit drsquoaplicacioacute de lrsquooblimiddot
Actualitzem el marc legal
4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 5
gacioacute de publicar lrsquoestat drsquoinformiddot Reial Decret Llei 82019
macioacute no financera Llei orgagravenica 12019
ICAC Consulta sobre si el vemiddot
rificador de lrsquoestat drsquoinformacioacute
no financera en aplicacioacute del
en que srsquoestableix la Llei Sentegravencia nuacutem 5792018
112018 de 28 de desembre Resolucioacute de 28 de marccedil de
podria ser lrsquoauditor de comptes 2019
de lrsquoentitat o quines condicions
ha de reunir aquest
Resolucioacute de 8 de marccedil de
2019 Circular 12019
Reial Decret Llei 92019
Reial Decret 172019
Sentegravencia del Ple del Tribunal
Constitucional 282019
Ordre TMS3972019
Ordre TMS1032019
Llei 32019
Reial Decret Llei 62019
sones juriacutediques Liacutemits de la pomiddot de 8
de marccedil de mesures urgents de testat tributagraveria de les comunimiddot de 20
proteccioacute social i de lluita contra de febrer per la qual es modifica tats autogravenomes constitucionalimiddot
la precarietat laboral en la jornamiddot la Llei orgagravenica 101995 de 23 tat de lrsquoimpost autonogravemic BOE
da de treball BOE nuacutem 61 de novembre del Codi Penal nuacutem 73 26032019
12032019 per a traslladar directives de la
Unioacute Europea en els agravembits fimiddot de
nancer i de terrorisme i abordar 15middot06middot2018 del TSJ de Catalunya
quumlestions drsquoiacutendole internacional En el present cas es dona la cirmiddot de la Secretaria drsquoEstat de
la Seguretat Social per la qual DOGC nuacutem 45 21022019 cumstagravencia que la liquidacioacute provimiddot
srsquoestableix el Pla general drsquoactimiddot sional es va notificar sense previ aviacutes
vitats preventives de la Seguretat middota lrsquoadreccedila de correu electrogravenic de
Social a aplicar per les muacutetues la recurrentmiddot que tenia una notificamiddot
de la Presidegravencia del Trimiddot collaboradores amb la Seguremiddot de 28 de cioacute pendent en la seva DEH Si beacute
bunal de Comptes per la qual es tat Social en la planificacioacute de les marccedil de la Comissioacute Nacional del no es discuteix que aquests avisos
publica lrsquoAcord del Ple de 7 de seves activitats per a lrsquoany 2019 Mercat de Valors per la qual es no soacuten preceptius per a lrsquoAEAT no
marccedil de 2019 pel qual es modimiddot modifica la Circular 12009 de 4 obstant aixograve la falta drsquoaviacutes en
fica el Pla de comptabilitat adapmiddot de febrer sobre les categories aquest cas va adquirir una rellevagravenmiddot de 29
tat a les formacions poliacutetiques de marccedil p q el ual es modifica la drsquoinstitucions drsquoinversioacute collectiva cia transcendental perquegrave totes les
aprovat el 20 de desembre de Llei 141994 drsquo1 de juny per la en funcioacute de la seva vocacioacute invermiddot actuacions del procediment es van
2018 BOE nuacutem 68 20032019 qual es regulen les empreses de sora modificada parcialment per realitzar despreacutes drsquoun aviacutes previ
treball temporal per a la seva la Circular 32011 de 9 de juny drsquoexistegravencia drsquouna actuacioacute penmiddot
adaptacioacute a lrsquoactivitat de lrsquoestiba dent de notificacioacute en la seva DEH
portuagraveria i es conclou lrsquoadaptacioacute Aquests avisos previs van generar
de 25 legal del regravegim dels treballadors en el contribuent una confianccedila lemiddot
de gener pel qual es modifica el per a la prestacioacute del servei portumiddot giacutetima respecte a lrsquoexistegravencia drsquouna
Reglament general sobre cotitmiddot ari de manipulacioacute de mercaderimiddot notificacioacute pendent de recepcionar de 28
zacioacute i liquidacioacute drsquoaltres drets de es BOE nuacutem 77 30032019 de febrer de 2019 Recurs drsquoinmiddot Es conclou que encara que la notimiddot
la Seguretat Social aprovat pel constitucionalitat 4063middot2017 ficacioacute es va realitzar conforme a les
Reial Decret 20641995 de 22 de 4 Interposat pel president del Gomiddot formalitats legals no va complir
de desembre BOE nuacutem 33 drsquoabril per la qual es modifica vern en relacioacute amb diversos amb la seva finalitat i no per una acmiddot
07022019 lrsquoOrdre TAS28652003 de 13 preceptes de la Llei del Parlamiddot tuacioacute negligent de la recurrent que
drsquooctubre per la qual es regula el ment de Catalunya 62017 de 9 esperava que li arribeacutes lrsquoaviacutes que no
de 6 conveni especial en el sistema de maig de lrsquoImpost sobre els va arribar i per tant no va accedir a
de febrer per la qual es modifica de la Seguretat Social la seva DEH actius no productius de les permiddot
lrsquoannex del Reial Decret
11482011 de 29 de juliol per a
lrsquoaplicacioacute i desenvolupament
en el sistema de la Seguretat Somiddot
cial de la prestacioacute econogravemica
per cura de menors afectats per
cagravencer o una altra malaltia greu i
srsquoaprova el model de declaracioacute
megravedica sobre la necessitat de
cura contiacutenua del menor BOE
nuacutem 34 08022019
drsquo1 de marccedil de
millora de la situacioacute drsquoorfandat
de les filles i fills de viacutectimes de
violegravencia de gegravenere i altres formiddot
mes de violegravencia contra la dona
BOE nuacutem 53 02032019
drsquo1
de marccedil de mesures urgents per
a la garantia de la igualtat de tracmiddot
te i drsquooportunitats entre dones i
homes en la feina i lrsquoocupacioacute
BOE nuacutem 57 07032019
l
l
l
l
l
l
l
l
l
l
l
l
l
l
Penal
Cnmv i
BanC DrsquoesPanya
laBOral sentegravenCies i altres
DOCuments Drsquointeregraves
n
6 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
T E N I R P R E S E N T
3) Quan entraragrave en vigor aquesta modificacioacuteEl Reial Decret Llei estableix una aplicacioacute gradual drsquoaquestes noves mesures
a) A la mare biologravegica li seran drsquoaplicacioacute a partir de lrsquo1 drsquoabril del 2019
b) A lrsquoaltre progenitor se li aplicaran de la seguumlent forma
l A partir de lrsquo1 drsquoabril del 2019 des de lrsquo1 drsquoabril fins al 31 de desembre del 2019 lrsquoaltre progenitor comptaragrave amb un periacuteode de susmiddotpensioacute total de vuit (8) setmanes de les quals les dues (2) primeres soacuten obligatograveries No obsmiddottant aixograve la mare biologravegica podragrave cedir el gaumiddotdiment de quatre (4) setmanes no obligatograveries a lrsquoaltre progenitor Per tant en aquest cas lrsquoaltre progenitor podragrave disposar drsquoun magravexim de dotmiddotze (12) setmanes de suspensioacute del contracte
l A partir de lrsquo1 de gener del 2020 des de lrsquo1 de gener del 2020 fins al 31 de gener del 2020 lrsquoaltre progenitor comptaragrave amb un pemiddotriacuteode de suspensioacute total de dotze (12) setmamiddotnes de les quals les quatre (4) primeres seran obligatograveries En aquest cas la mare biologravegica podragrave cedir el gaudiment de dues (2) setmamiddotnes no obligatograveries a lrsquoaltre progenitor Simplimiddotficant des del gener del 2020 lrsquoaltre progenimiddottor podragrave gaudir drsquoun magravexim de catorze (14) setmanes de suspensioacute del contracte
l A partir de lrsquo1 de gener del 2021 cada progenitor gaudiragrave drsquoigual periacuteode de susmiddotpensioacute del contracte de treball un total de setze (16) setmanes
c) En els casos drsquoadopcioacute o acolliment les modificacions srsquoaplicaran de la seguumlent forma l A partir de lrsquo1 drsquoabril del 2019 cada promiddot
Lrsquo1 de marccedil del 2019 es va aprovar el Reial Decret Llei 62019 que modifimiddotca alguns preceptes establerts a la
normativa per garantir el principi drsquoigualtat entre dones i homes en mategraveria laboral En aquest article ens centrarem en les modifimiddotcacions dels articles 45 i 48 de lrsquoEstatut dels Treballadors relatives a la suspensioacute del contracte de treball per naixement adopcioacute o acolliment el que es coneixia fins ara com a ldquosuspensioacute per maternitat o paternitatrdquo Lrsquoobjectiu drsquoaquesta modificacioacute eacutes que a partir de lrsquoany 2021 tots dos progenitors de manera independent lrsquoun de lrsquoaltre tinguin dret a la suspensioacute del contracte laboral dumiddotrant setze setmanes (16) posteriors al naixemiddotmentadopcioacute Per tant srsquoequipara la duramiddotda del permiacutes de setze (16) setmanes de la mare biologravegica (maternitat) al de lrsquoaltre promiddotgenitor (paternitat) ampliant les cinc (5) setmiddotmanes contemplades fins ara a lrsquoEstatut dels Treballadors
1) Situacioacute de la mare biologravegi-ca i adoptants Respecte a la situacioacute de la mare biologravegicaadoptants el naixement del filla suspegraven el contracte labomiddotral durant setze (16) setmanes Drsquoaquestes setze (16) setmanes les sis (6) immediatament posteriors a la naixenccedila soacuten obligatograveries ininterrompudes i a jornada completa En el cas de la mare biologravegica es podragrave anticipar el seu exercici fins a quatre (4) setmanes abans de la data previsible de la naixenccedila
2) Situacioacute dels dos progenitors Respecte als progenitors tots dos gaudiran de setze (16) setmanes cadascun si beacute una vemiddotgada transcorregudes les sis primeres setmamiddotnes obligatograveries es podran distribuir les deu (10) setmanes seguumlents a voluntat dels progemiddotnitors en periacuteodes acumulats o interromputs a jornada parcial o completa Cal puntualitzar que el gaudiment de cada periacuteode hauragrave de comunicarmiddotse a lrsquoempresa amb una antelacioacute miacutenima de quinze (15) dies Els progenitors pomiddotdran disposar drsquoaquestes deu (10) setmanes fins que el filla faci els dotze (12) mesos
genitor disposaragrave drsquoun periacuteode de suspenmiddotsioacute del contracte de treball de sis (6) setmamiddotnes obligatograveries a temps complet immediamiddottament despreacutes de la resolucioacute per la qual es constitueix lrsquoadopcioacute o la decisioacute administramiddottiva de guarda amb finalitats drsquoadopcioacute o drsquoacolliment Despreacutes drsquoaquest periacuteode es podragrave disposar drsquoun total de dotze (12) setmiddotmanes voluntagraveries per a tots dos dins dels dotze (12) mesos seguumlents a la resolucioacute No obstant aixograve un progenitor podragrave gaudir drsquoun magravexim de deu (10) setmanes havent de ser les dues (2) restants gaudides per lrsquoaltre progenitor Per tant un progenitor pot tenir un magravexim de setze (16) setmanes i en aquest cas lrsquoaltre progenitor disposaragrave drsquoun magravexim de vuit (8) setmanes
l A partir de lrsquo1 de gener del 2020 cada progenitor disposaragrave drsquoun periacuteode de susmiddotpensioacute de sis (6) setmanes obligatograveries a
temps complet immediatament despreacutes de la resolucioacute Posteriormiddotment es podragrave disposar de forma ininterrompuda drsquoun total de setze (16) setmanes voluntagraveries per a tots dos dins dels dotze (12) mesos semiddotguumlents a la resolucioacute No obstant aixograve un progenitor podragrave gaudir un
magravexim de deu (10) de les setze (16) setmamiddotnes havent de ser les sis (6) restants gaudimiddotdes per lrsquoaltre progenitor Per tant un progemiddotnitor pot disposar drsquoun magravexim de setze (16) setmanes i en aquest cas lrsquoaltre tindria un magravexim de dotze (12) setmanes
l A partir de lrsquo1 de gener del 2021 srsquoaplicaragrave sense restriccions el Reial Decret Llei gaudint cada progenitor drsquoigual periacuteode de suspensioacute del contracte de treball (16 setmanes)
4) Objectiu de les modificacions En definitiva amb aquesta modificacioacute el Govern preteacuten fer un pas endavant en la conmiddotsecucioacute de la igualtat real i efectiva entre homiddotmes i dones i en la promocioacute de la conciliacioacute de la vida personal i familiar Aixograve respon a lrsquoexistegravencia drsquouna demanda social aixiacute com a la progravepia exigegravencia de la Constitucioacute i la normiddotmativa europea n
CARlOtA llACh CullEll Advocada Guilleacuten Beacutecares Legal amp Fiscalcllachguillenbecarescom
Suspensioacute del contracte de treball per naixement adopcioacute o acolliment
Noticiari Juriacutedic
Lrsquohomologacioacute dels acords de refinanccedilament eacutes una bona eina
per a solucionar problemes financers perograve no eacutes una solucioacute
a problemes estructurals
6 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 7
En aquest petit article ens centrarem en els canvis que han estat sancionats per les autoritats comunitagraveries i les dimiddot
rectives que srsquohan transposat a la legislacioacute espanyola tot i que com a directives comunimiddottagraveries ja eren en teoria directament aplicables
Les principals novetats han estat introduiumldes per la Llei 22019 que modifica el text refoacutes de la Llei de Propietat Intelmiddotlectual integrant a lrsquoordenament juriacutedic espanyol dues directives pregravevies 201426UE i 20171564 Amb data 1 de marccedil srsquoaprovagrave la Llei 22019 que modifica el text refoacutes previ aprovat pel Reial Decret legislatiu 11996 de 12 drsquoabril integrant la Directiva 201426UE del Parlament Europeu i del Consell de 26 de febrer de 2014 i la Directiva (UE) 20171564 del Parlamiddotment Europeu i del Consell de 13 de setembre de 2017 Aquesta norma fou publicamiddotda al BOE de 2 de marccedil de 2019 i va entrar en vigor de manera immediata Algunes de les principals novetats que incorpora aquesta norma soacuten
Possibilitat de tancament de llocs web sense autoritzacioacute De totes les novetats que incorpora la norma la meacutes polegravemica sens dubte ha estat aquesmiddotta Se nrsquoha parlat molt a la premsa i hi ha molts detractors promoguts al meu parer per grans corporacions drsquointernet que de neutres no en tenen res tot i que srsquoexcusen en la lsquoneutralitatrsquo de la xarxa
La Llei 22019 permet que la seccioacute segona de la comissioacute de propietat intelmiddotlectual que permiddottany al Ministeri de Cultura i Esport coneguda com a lsquocomissioacute Sindersquo pugui procedir al tanmiddotcament de pagravegines sense necessitat drsquoautoritzacioacute judicial per activitats que es demiddotclarin com a infraccions per un periacuteode magravexim drsquoun any Logravegicament lrsquoadopcioacute drsquoaquestes mesures ha de ser motivada drsquoacord amb lrsquoefectivitat drsquoaquesta la proporcionalitat de la mesura i valorant possibles alternatives
Aquesta comissioacute per tant pot procedir al tanmiddotcament de llocs web sense comptar pregraveviamiddotment amb una autoritzacioacute judicial La hipogravetesi especiacutefica en quegrave es pot prendre aquesta memiddotsura eacutes en el context drsquouna conducta infractomiddot
ra sempre que es justifiqui per la seva gravetat i repercussioacute social Eacutes en aquest context que eacutes possible solmiddotlicitar la colmiddotlaboracioacute necessagraveria dels prestadors de serveis drsquointermediacioacute (artimiddotcle 1956 b TRLPI)
Molts opinem que aquesta mesura eacutes apropiamiddotda per evitar la manca drsquoagilitat i els llargs termiddotminis produiumlts pel colmiddotlapse dels tribunals enmiddottenent que existeix un sistema de garanties per part de la comissioacute que ha drsquoaplicar aquestes mesures La Llei exigeix que aquestes mesumiddotres siguin motivades i sempre en situacions drsquoincompliment previ En definitiva eacutes lrsquouacuteltim recurs quan no es troba colmiddotlaboracioacute i no hi ha mecanismes alternatius Eacutes una mesura temmiddotporal drsquoimpacte immediat i meacutes enllagrave de lrsquoany ha de passar per seu judicial
Articles periodiacutestics i dossiers de premsa Amb la nova llei per reproduir distribuir o fer una comunicacioacute puacuteblica total o parcial drsquoarticles de premsa aiumlllats en un dossier de premsa eacutes necessagraveria lrsquoautoritzacioacute dels titumiddotlars dels drets Aixiacute doncs seragrave exigible el pamiddotgament de drets tambeacute en els casos en quegrave la seva elaboracioacute distribucioacute i uacutes siguin puramiddotment interns de qualsevol empresa
Canvis a les entitats de gestioacute de drets de propietat intelmiddotlectual Es concentren en lrsquoorganitzacioacute interna la remiddotpresentacioacute dels posseiumldors dels drets de promiddotpietat intelmiddotlectual i la seva pertinenccedila a lrsquoentitat gestora com es gestionen els drets les oblimiddotgacions drsquoinformacioacute i transparegravencia aixiacute com la relacioacute amb els consumidors i usuaris finals
Canvis al regravegim sancionador Aquests canvis afecten principalment a qui eacutes competent ategraves que les facultats sancionadomiddotres corresponen al Ministeri de Cultura i Esport canvien els terminis per resoldre els procedimiddotments per part de la comissioacute drsquoinfraccions
Srsquoimplementen mecanismes per a lrsquointercanvi drsquoinformacioacute entre autoritats europees per almiddotgunes infraccions greus o molt greus Srsquointrodueix un nou tipus drsquoinfractor extremamiddotdament greu consistent en prestar serveis de gestioacute colmiddotlectiva de drets de propietat intelmiddotlectual sense autoritzacioacute del Ministeri en els supogravesits definits per la llei Srsquoespecifiquen alguns tipus de delicte greu per aquells que inmiddotfringeixen les obligacions imposades a les entimiddottats de gestioacute de drets de propietat intelmiddotlectual
Agravembit territorial de les llicegravencies Es regulen per primer cop les llicegravencies pluritemiddotrritorials a Espanya amb les quals els proveiumlmiddotdors de muacutesica online seran habilitats per utilitmiddotzar els drets de les obres musicals en alguns estats de la Unioacute Europea fins i tot en tota la
UE nomeacutes amb una uacutenica autoritmiddotzacioacute transfronterera
Canvis en els terminis Es modifiquen els periacuteodes de remiddotclamacioacute pels drets per retransmismiddotsioacute per cable per igualarmiddotlos amb
els de reclamacioacute dels drets generals de promiddotpietat intelmiddotlectual cinc anys El termini per al reemborsament de la compensacioacute per cogravepia privada eacutes ara drsquoun any Aquesta accioacute podragrave ser exercida per persones fiacutesiques o juriacutediques que no estiguin exemptes de pagament drsquoindemnitzacioacute
Recentment al final drsquoun proceacutes que ha durat meacutes de dos anys i mig el Parlament europeu va adoptar lrsquouacuteltima versioacute de la Directiva sobre drets drsquoautor en el mercat uacutenic digital Aquesta nova llei hauragrave de ser aprovada una darrera vemiddotgada pels Estats membres (una cosa que eacutes molt probable que succeeixi) A partir drsquoaquiacute els paiumlsos tindran dos anys per a transposarmiddotlo en les seves progravepies lleis nacionals mitjanccedilant lrsquoadopcioacute de la legislacioacute pertinent Aixiacute doncs els drets de propietat intelmiddotlectual continuen avanccedilant i enfortintmiddotse dins la UE tot i les criacutetimiddotques provinents de les grans corporacions drsquointernet que fins ara treballaven sense cap remiddotgulacioacute Probablement no eacutes la millor de les lleis sorgides a Brusselmiddotles perograve tampoc eacutes tan domiddotlenta com alguns sectors interessats (perjudimiddotcats) afirmen n
El nou marc legislatiu en mategraveria de propietat intelmiddotlectual
Les principals novetats han estat introduiumldes per la Llei 22019 que
modifica el text refoacutes de la Llei de Propietat Intelmiddotlectual
julIAgrave MANzANAS Economista President de la Comissioacute drsquoEconomia del Coneixement i Innovacioacute Intellectual Property Rights Technology transfer amp Start Ups Partner Zinco Business Solutions Founder of Cabier Institute Barcelona Patent Hub jmanzanaszincobscom
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 7
8 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
T E N I R P R E S E N T
Per una altra part tot i que srsquohan guanyat uns
mesos de marge la possibilitat que no hi hagi
acord continua vigent i si os aixiacute obligaria al RU
a sortir desordenadament et que seria traumagravemiddot
tic per a ciutadans i empreses amb consemiddot
quumlegravencies econogravemiques socials i poliacutetiques que
aectarien controls ronterers aspectes logiacutesmiddot
tics laborals socials i drsquoaltres Tambeacute es podria
donar el cas que es acin noves eleccions i que
a temps que parlem del Bregravexit ja des no es veu tan clar ja que els diputats britagravenics el nou govern analitzeacutes la manera meacutes adequamiddot
del llunyagrave juny de a tres anys quan la mostren clares postures en contra de lrsquoactual da de sortir fns i tot amb la possibilitat de planmiddot
sortida del Regne Unit (RU) de la Unioacute acord i des de la UE no es vol canviar res esmiddot tejar un segon reeregravendum
Europea va guanyar contra pronogravestic i per esmiddot sencial
cagraves marge de vots el reeregravendum plantejat pel Entre tanta incertesa les empreses britagraveniques
primer ministre James Cameron Sense massa Aixiacute les coses diverses votacions en contra a i europees que tenen relacions comercials ja
entusiasme tant la UE com el RU varen comenmiddot Westminster han abocat a la poliacutetica britagravenica a la estan ent plans de contingegravencia avaluant el
ccedilar a gestionar el Bregravexit lrsquoanagravelisi detallada del incertesa La pressioacute drsquoacostarmiddotse a la data de cost i lrsquoestrategravegia aseguir en uncioacute dels escenamiddot
qual dona pistes de la difcultat drsquouna implemiddot sortida ha provocat que hi hagueacutes una peticioacute de ris que es vagin produint
mentacioacute agravecil i cogravemoda ategraves que a Escogravecia va May a la UE de retardarmiddotla La resposta de Brusselmiddot
guanyar el amb el 62 de vots (i amb les despreacutes que el Consell Europeu delibereacutes
menys marge tambeacute a Irlanda del Nord i Lonmiddot durant hores va ser drsquoesperar uns dies per veure Respecte a la acilitat de treballar en el RU premiddot
dres) i que generacionalment els joves varen si els parlamentaris britagravenics donaven suport a visiblement es revisaragrave el marc limitant els drets
optar meacutes per quedarmiddotse a la UE i els meacutes grans lrsquoacord posant la data de sortida de la UE en el 22 dels immigrants Actualment hi ha tres milions
pel Bregravexit de maig pocs dies abans de les eleccions euromiddot de comunitaris no britagravenics que hi treballen i
pees En canvi la UE posava la data de 12 drsquoabril 1200000 treballadors britagravenics a altres Estats
Aquests ets mostren la difcultat drsquouna gestioacute per una possible sortida sense acord membres de la UE La gestioacute de la immigracioacute
agravecil consensuada i efcaccedil per part del Govern autegraventic cavall de batalla de la campanya del
britagravenic Tot i aixograve la UE capitanejada per Finalment un cop meacutes M ya ha anat a Brusselmiddot reeregravendum seragrave tambeacute un element important a
Michel Barnier i el RU dirig pit er la les sense lrsquoacord dels seus parlamentaris i el valorar en uncioacute de lrsquoacord que se signi
Theresa May varen elaborar un acord que ha Consell Europeu ha determinat establir una
encallat en el Parlament britagravenic I allograve que no nova prograverroga fns al 31 drsquooctubre amb lrsquoexmiddot De et la incidegravencia econogravemica entre lrsquoEstat i
es volia perograve que srsquoanava gestionant ara ja cepcioacute que el RU sortiragrave abans drsquoaquesta data Catalunya amb el RU eacutes signifcativa Aixiacute els
si es posen drsquoacord Cal valorar que si lrsquoacord ciutadans britagravenics soacuten propietaris de 700000
arriba abans del 22 de maig els britagravenics srsquoesmiddot habitatges a territori espanyol i 155 milions de
talviarien participar en les eleccions europees turistes britagravenics ens visiten cada any i gasten
et que evitaria un terratregravemol poliacutetic al RU i molmiddot 14400 milions drsquoeuros Aquestes xires indimiddot
tes disuncions a la UE comenccedilant per redistrimiddot quen que lrsquointercanvi econogravemic eacutes important i
buir el nombre de diputats per cada Estat memmiddot pot quedar aectat segons com acabin les nemiddot
bre per donar cabuda als britagravenics ategraves que el gociacions Pel que a a Catalunya el RU eacutes el
nombre total drsquoeuroparlamentaris eacutes de 751 cinquegrave soci comercial Les empreses catalanes
hi exporten uns 4000 milions drsquoeuros lrsquoany el
que representa un 64 de les exportacions
catalanes i hi importen productes per valor
drsquoaproximadament 2600 milions un 35 de
les importacions Tot i que soacuten xires signifcatimiddot
ves en principi no es tem per lrsquoeecte del Bregravexit
Un cop meacutes una situacioacute impensable a un
temps srsquoestagrave convertint en realitat et que demiddot
mostra la incertesa general que hi ha en la poliacutetimiddot
ca que aecta de ple la confanccedila de la ciutadamiddot
nia i de les empreses Sempre srsquoha dit que els
britagravenics es caracteritzen pel seu p ag atisme r m
De et es diu que no tenen aliats tenen interesmiddot
sos Esperem que la sensatesa i lrsquointeregraves genemiddot
ral tornin al Regne Unit i srsquoacostin a lrsquoacord premiddot
vist i que fnalment hi hagi una relacioacute comercimiddot
al social i poliacutetica amb sinergies positives et
que generaria confanccedila i estabilitat a Europa
que ja ens conveacute
Algunes dades i possibles consequumlegravencies
Conclusioacute
n
El Bregravexit la gestioacute de la incertesa XAvIER FERREREconomista i politograveleg Doctor per la UB President de la Comissioacute d rsquoEconomia Internacional i de la UE del CEC i president del Consell Catalagrave del Moviment Europeu xferrereconomistescom
Tot i que a Catalunya el Regne Unit eacutes el cinquegrave soci
comercial amb xi res signif catives no es tem
per lrsquoe ecte del Bregravexit
F
remain
premier
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 9
L rsquoany 2018 es preveu que per primera vegada se superi el llindar dels 20 milions de declaracions
I
sentar la seva declaracioacute hauran de determiddotminar el deute tributari corresponent i inmiddotgressarmiddotlo en lloc orma i terminis determimiddotnats Aixograve vol dir que la declaracioacute per lrsquoIRPF es basa en el sistema drsquoautoliquidacioacute eacutes a dir eacutes el mateix contribuent qui quantifca la seva prestacioacute tributagraveria i evidentment eacutes responsable del seu consignat
mmersos en plena campanya per a la sitiu la recaptacioacute de lrsquoImpost de societats presentacioacute de lrsquoImpost sobre la renda se situa en uns 24000 milions drsquoeuros i la I quegrave eacutes lrsquoesborrany Lrsquoesborrany es troba de lrsquoexercici del 2018 realitzarem una de lrsquoImpost sobre el valor aegit en uns regulat en lrsquoarticle 98 de la mateixa Llei que
anagravelisi drsquoalguns conceptes importants a temiddot 70000 milions drsquoeuros Per tant queda pamiddot preceptua que lrsquoAdministracioacute tributagraveria pomiddotnir en compte tent que lrsquoIRPF eacutes de bon tros lrsquoimpost que dragrave posar a la disposicioacute dels contribuents
suporta la major cagraverrega del nostre sistema a eectes merament inormatius un esbormiddotLrsquoIRPF eacutes un impost parcialment cedit a les tributari rany de declaracioacute sense perjudici del que comunitats autogravenomes que poden legislar es disposa en lrsquoarticle 971en tres aspectes de la declaracioacute Lrsquoany 2018 es preveu que per primera vegamiddot
da se superi el llindar dels 20 milions de demiddot Aixiacute lrsquoesborrany eacutes merament inormatiu Aquest claracions tret que el presentem i per tant el confrmiddot
miacutenim quantifca la situacioacute amiliar del conmiddot mem i aixiacute el convertim en autoliquidacioacute tribuent i es grava a tipus zero Catalunya no Amb les xires indicades pot apreciarmiddotse clamiddot amb totes les consequumlegravencies que aixograve commiddotha exercit la seva competegravencia normativa i rament la importagravencia que teacute lrsquoIRPF en el porta no ha modifcat els miacutenims aprovats per la panorama tributari i el gran nombre de conmiddotnormativa estatal Les uacuteniques comunitats tribuents que el presenten I aixograve ens porta a Serveixin aquestes dues notes perquegrave el autogravenomes que han exercit aquesta commiddot plantejarmiddotnos si eacutes un impost senzill drsquoemmiddot contribuent que confrma un esborrany petegravencia i han augmentat algun dels miacutenims plenar i si les seves normes soacuten de agravecil abans drsquoaixograve hi analitzi totes les dades conmiddotsoacuten Madrid Balears i La Rioja comprensioacute per a aquests meacutes de 20 milimiddot signades i corrobori que estagrave en poder de la
ons de contribuents documentacioacute iacutesica que confrma aquests imports ja que lrsquoAdministracioacute tributagraveria uacutenimiddot
Si una comunitat autogravenoma uacutenicament replimiddot cament conecciona lrsquoesborrany amb les ca lrsquoescala estatal els tipus impositius genemiddot dades obtingudes per altres contribuents rals estarien entre un 19 i un 45 Catalumiddot que evidentment poden estar sotmesos tant nya ha exercit la seva competegravencia normativa a comprovacioacute com a errors i per tant aquests tipus se situen entre un 215 i un 48 Diverses comunitats autogravemiddot Quant a les novetats pragravectiques i no tegravecnimiddotnomes tenen un marginal magravexim del 48 ques de lrsquoimpost destacariacuteem que aquest com per exemple Andalusia Astuacuteries i Comiddot seragrave el primer any que la declaracioacute ja no pot munitat Valenciana entre altres perograve cap presentarmiddotse en paper i nomeacutes podragrave realitmiddotcomunitat autogravenoma teacute un miacutenim del 215 La resposta eacutes clarament negativa Es tracta zarmiddotse de orma telemagravetica per a evitar dumiddotsom lrsquouacutenica amb un marginal miacutenim tan elemiddot drsquoun impost complicat i cada vegada meacutes plicitats vat I quant al marginal magravexim nomeacutes estagrave arran de les dierents interpretacions que remiddotsuperat per 10 paiumlsos de la Unioacute Europea alitza la progravepia Direccioacute de Tributs (dins dels Veurem com acaba la campanya de renda com per exemple Suegravecia Begravelgica Dinamarmiddot ogravergans de lrsquoAdministracioacute tributagraveria lrsquoencarmiddot en la qual es preveu que meacutes del 70 de les ca Franccedila i Portugal entre altres regada de la interpretacioacute de les normes) i declaracions presentades seran a retornar
dels dierents tribunals Eacutes impossible que el LrsquoAdministracioacute tributagraveria preteacuten tenir retormiddotDins drsquouns liacutemits pomiddot contribuent del carrer sigui capaccedil de seguir nades abans de fnal drsquoany la gran majoria
den millorar les deduccions estatals i apromiddot totes aquestes interpretacions i per tant hi de les declaracions var deduccions progravepies Pragravecticament totes ha moltes possibilitats que sorgeixin errors les comunitats autogravenomes tenen deduccimiddot en les presentacions en desconegraveixer els crimiddotons progravepies que han drsquoanalitzarmiddotse detingumiddot teris que segueix lrsquoAdministracioacute en una normiddotdament abans de presentar lrsquoautoliquidacioacute ma drsquoaquesta importagravencia
Establertes les bases de les possibles diemiddot Eacutes cert com pensaran molts contribuents regravencies entre comunitats autogravenomes analitmiddot que lrsquoAdministracioacute tributagraveria ens ajuda en el zem quegrave representa la recaptacioacute de lrsquoIRPF compliment de la principal obligacioacute tributagravemiddoten relacioacute amb altres impostos Es preveu ria amb la coneccioacute de lrsquoesborrany Analitmiddotque la recaptacioacute per a lrsquoexercici 2018 sigui zem per tant la naturalesa de lrsquoesborrany drsquouns 82000 milions drsquoeuros Si comparem aquesta recaptacioacute amb els seguumlents dos Lrsquoarticle 971 de la Llei 352006 de lrsquoIRPF impostos meacutes importants del sistema impomiddot indica que els contribuents a lrsquohora de premiddot
1) E miacutenim persona i famiiar
2) E 50 de rsquoescaa genera de rsquoimpost
3) les deduccions
CARMEN jOvEREconomista-assessora f scal membre de la Comissioacute Assessors Fiscals del CECcarmenjovereconomistescom
IRPF aspectes a tenir en compte
n
1 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
Comissioacute d rsquoEconomia Agroalimentagraveria
(cardiovasculars ogravessies de visioacute
etc) amb un augment considera-
ble dels costos drsquoatencioacute sanitagraveria
(FSE)
recull en un dels seus inormes
que la despesa sanitagraveria al conti-
nent arribaragrave als 18bneuro el 2020
Davant del risc de colmiddotlapse dels
ls complements alimenta- sada al nostre ordenament juriacutedic persones amb una dieta desequi- sistemes sanitaris alguns ingredi-
ris srsquohan convertit en una mitjanccedilant el Reial Decret librada entre drsquoaltres poden tenir ents han demostrat cientiacutefcament
peccedila clau i necessagraveria a 14872009 un degravefcit de determinats nutri- ser uacutetils a lrsquohora de disminuir el risc
lrsquohora de er ront determinats pro- ents En aquests casos els com- de determinades malalties Els f-
blemes de salut El progreacutes en ter- plements alimentaris resulten ne- tosterols per exemple ajuden a
mes drsquoinvestigacioacute cientiacutefca i a nivell Els seus benefcis soacuten contribuir cessaris i uacutetils reduir els nivells de colesterol i per
legislatiu ha permegraves que aquests acilitar i ajudar a gaudir drsquouna tant el risc drsquouna malaltia cardio-
productes mai hagin estat tan ba- bona salut sempre i quan se se- vascular Tambeacute els complements
sats en lrsquoevidegravencia cientiacutefca i tan gueixi un estil de vida saludable i La seguretat dels complements amb vitamina D a partir dels 60
regulats com ho estan avui en dia una dieta variada i equilibrada alimentaris a la UE estagrave garantida anys ajuden a disminuir el risc de
amb activitat iacutesica regular i sobre- amb dierents mesures Per una de ractures ogravessies especialment
Els complements alimentaris soacuten tot sersquon aci un uacutes adient a partir banda la legislacioacute alimentagraveria re- davant les caigudes
aliments que presentats en cagravep- de les indicacions del abricant gula tot el proceacutes des de la mategraveria
sules pastilles o com a liacutequids es primera fns que el producte arriba
prenen en petites quantitats diagraveri- Un complement alimentari mai al consumidor A meacutes existeixen
es i contenen substagravencies amb pot substituir aquesta dieta En procediments drsquoautocontrol que Davant drsquoaquesta evidegravencia les
un eecte fsiologravegic o nutricional circumstagravencies normals una die- les empreses tenen implantats i empreses del sector treballen des
eacutes a dir aporten un benefci a lrsquoor- ta adequada com la mediterragrave- mecanismes de control per part de a anys per donar a conegraveixer
ganisme Soacuten productes que nia hauria drsquoaportar els nutrients de les administracions els benefcis i la seguretat dels
complementen la dieta i poden necessaris per al normal desen- complements alimentaris i sobre-
contenir vitamines minerals ami- volupament i manteniment drsquoun La proteccioacute del consumidor i la tot per aconseguir que les autori-
noagravecids agravecids grassos essenci- organisme sa El problema sor- seva seguretat queden reorccedilades tats acabin incloent-los dintre de
als fbres plantes i extractes geix perquegrave aquesta situacioacute ideal a traveacutes de lrsquoetiquetatge El abri- les poliacutetiques de reduccioacute del risc
drsquoherbes entre drsquoaltres substagraven- no es dona a la pragravectica per a tots cant estagrave obligat per llei a incloure de determinades malalties
cies Per considerar-se aliments els nutrients ni per a tots els grups determinats advertiments per as-
estan regulats per la normativa de poblacioacute com han demostrat segurar que el consumidor dispo- Al nostre paiacutes Aepadi eacutes lrsquoassoci-
drsquoalimentacioacute general i des del dierents investigacions Emba- sa de la inormacioacute necessagraveria per acioacute que amb meacutes de 75 anys
2002 per una norma especiacutefca rassades esportistes amb una er-ne un uacutes correcte com per representa i vetlla pels interessos
(Directiva 200246CE) transpo- activitat iacutesica intensa vegans o exemple el tipus de consumidors drsquoaquesta induacutestria Des de la
per als quals estan indicats i la re- seva undacioacute srsquoha convertit en
comanacioacute de no excedir-ne la lrsquointerlocutor davant les adminis-
dosi diagraveria recomanada tracions per garantir el desenvolu-
pament del sector a tots els nivells
En el cas de persones malaltes o (legislatiu social i econogravemic) Un
que estan prenent medicacioacute ho dels seus compromisos principals
han de posar en coneixement del eacutes protegir el consumidor i garantir
metge En determinats g pru s de uns complements alimentaris se-
poblacioacute (embarassades dones en gurs efcaccedilos i de qualitat Bona
periacuteode de lactagravencia o nens entre mostra drsquoaixograve eacutes la
drsquoaltres) eacutes recomanable el consell
drsquoun proessional de la salut
que acaba de
veure la llum en la seva 5a edicioacute
En els uacuteltims anys la investigacioacute
ha demostrat lrsquoimportant paper Meacutes de 2000 empreses amb seu
que poden tenir aquests comple- social a Espanya operen en el
ments a lrsquohora de reduir la despe- camp dels complements alimen-
sa sanitagraveria mundial El progressiu tosos segons dades del registre
envelliment de la poblacioacute i lrsquoapari- sanitari de les quals una gran
cioacute drsquoepidegravemies com lrsquoobesitat part soacuten pimes Meacutes del 30
han et que es dispari el nombre drsquoaquestes empreses tenen la
de malalties no transmissibles seva seu social a Catalunya
Beefs prpals
Segurea elevada
El paper de la duacutesra les
assas
Reduoacute de la despesa saagravera
Food Supplements Europe
Guiacutea de Bue-
nas Praacutecticas para la Fabricacioacuten y
Comercializacioacuten de Complemen-
tos Alimenticios
n
E
Antoni GARciA GABARRA Economista i vicepresident de la Comissioacute drsquoEconomia Agroalimentagraveria Consultor en regulacioacute alimentagraveriaantoniggabarracom
Complements alimentaris un mercat en expansioacute
La investigacioacute ha demostrat lrsquoimportant paper que poden tenir aquests
complements a lrsquohora de reduir la despesa sanitagraveria mundial
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 1
Comissioacute d rsquoEconomia de la Salut
C
analiacutetica aixiacute com la incorporacioacute de lrsquoeconomia del comportamiddotment Com a actius va destacar lrsquoacceptacioacute per part del sector sanitari que lrsquoefciegravencia eacutes una exigegravencia egravetica
Finalment va intervenir la metmiddotgessa i economista
ontinuant amb els 40 anys que ldquocal er millor les coses lrsquoecomiddot El seguumlent ponent va ser Des de la seva posicioacute de la creacioacute de la Comismiddot nomia de la salut eacutes disciplinardquo Va explicar com es va com a responsable de lrsquoObsermiddotsioacute drsquoEconomia de la Samiddot iniciar en el sector sanitari a 25 vatori del Sistema de Salut a
lut el Collegi drsquoEconomistes va Tot seguit va intervenir anys Tambeacute va recordar el seu lrsquoAQuAS va er una intervencioacute ser escenari drsquouna segona taula Fernaacutendez va explimiddot pas pel CRES i pel Departament tegravecnica centrantmiddotse en la medimiddottitulada car que lrsquoany 1987 es va incorpomiddot de Salut en dierents responsabimiddot cacioacute hospitalagraveria de dispensacioacute
rar a lrsquoICS i a partir drsquoaquiacute el seu litats Va ormular dues afrmacimiddot ambulatograveria (MHDA) com a La taula presidida pe recorregut proessional lrsquoha pormiddotr ons ldquola interseccioacute entre economiddot exemple del que ens estagrave pasmiddot
exdegagrave del Colmiddot tat pel CatSalut lrsquoInstitut Guttmiddot mistes i metges ha permegraves innomiddot sant i va destacar alguns reptes legi va comptar amb ponents mann i la Unioacute Catalana drsquoHospimiddot varrdquo i ldquolrsquoeconomia de la salut ha que el sistema sanitari catalagrave teacute com Guillem Loacutepez Casasnoves tals sempre relacionada amb tingut repercussioacute en altres discimiddot plantejats lrsquo1 de la poblacioacute a catedragravetic drsquoEconomia de la UPF lrsquoeconomia de la salut Va repasmiddot plinesrdquo Va destacar la Llei Genemiddot el 25 de la despesa sanitagraveria i Roser Fernaacutendez presidenta sar conceptes que en aquella ral de Sanitat impulsada per un altre 4 a el 50 de la desmiddotdrsquoUCH Ivan Planas director de egravepoca eren objecte de debat a la lrsquoeconomista Ernest Lluch com pesa Per tant un 5 de la pomiddotlrsquoAgraverea de Recursos Econogravemics del sanitat recursos escassos lrsquoefmiddot un et molt important Va mostrar blacioacute a el 75 de la despesa CatSalut i Anna Garcia Alteacutes resmiddot ciegravencia i lrsquoefcagravecia pessimisme en el camp de la sanitagraveria Nomeacutes la MHDA repremiddotponsable de lrsquoObservatori del Sismiddot etcegravetera I en tota aquesta trajecmiddot cartera de serveis agravembit en el senta el 10 de la despesa sanimiddottema de Salut a lrsquoAQuAS En Camiddot tograveria proessional ha apregraves la qual lrsquoeconomia de la salut no ha tagraveria i el seu cost srsquoha multiplicat sas va donar la benvinguda als bondat del Sistema de Salut la p go ut ser del tot eectiva i es va per 6 des de lrsquoany 2000presents i ent reeregravencia a la inicimiddot potencialitat del model sanitari preguntar si la cirurgia robogravetica ativa drsquoaquells pioners que amb el com a instrument de poliacutetiques avui eacutes costmiddoteectiva El mateix Les desigualtats socioeconogravemimiddotsuport del Collegi varen er les primiddot puacutebliques i per la governanccedila de es pot dir de les discussions somiddot ques en salut representen un meres passes en lrsquoeconomia de la les institucions el sector salut bre el copagament Tambeacute va greu problema sanitari Aquells salut va demanar als ponents que com a generador de riquesa el destacar alguns egravexits com grups socials amb menys recurmiddotexpliquessin quegrave ha aportat pressupost com estrategravegia de lrsquoAQuAS la part variable dels sos tenen una mortalitat meacutes elemiddotaquesta disciplina a la poliacutetica samiddot i que generar excedents gestioacute contractes la DMA de armagravecia vada i cal trobarmiddothi solucions nitagraveria eacutes bo entre altres quumlestions etc Respecte al utur va assemiddot Tambeacute el gegravenere eacutes un determimiddot
Respecte al utur Fernaacutendez va nyalar mancances en la ormacioacute nant de les desigualtats Cal avamiddotEl primer a intervenir va ser destacar que caldragrave donar resmiddot drsquoeconomistes que es vulguin luar i analitzar beacute els resultats de
que postes a nous paradigmes que implicar proessionalment en el tot el que srsquoestagrave ent i si realment va dir que ldquono entenia lrsquoeconomia estan sorgint reorccedilant el conmiddot sector de la salut i va reclamar sempre compensa tot allograve que de la salut com una disciplina diemiddot cepte egravetic de lrsquoefciegravencia lrsquoadopcioacute de la comptabilitat estem gastant en els serveis samiddotrent de lrsquoeconomia aplicadardquo Loacutemiddot nitaris Lrsquoavaluacioacute eacutes un element pez es va iniciar en el sector sanimiddot imprescindible per a la presa de tari gragravecies a la seva tesi que vermiddot decisions sava sobre hospitals i on parlava de GDR i el llavors conseller Lamiddotporte es va interessar pel tema Posteriorment juntament amb Joan Rovira va crear el postgrau drsquoEconomia de la Salut Quan es va incorporar a la UPF va endegar el magravester drsquoEconomia de la Salut i meacutes tard va venir la creacioacute del CRES Gragravecies al Collegi aquells economistes que exploraven aquesta aceta de lrsquoeconomia vamiddotren irradiar aquesta disciplina a almiddottres llocs Va destacar que ldquolrsquoecomiddotnomia de la salut srsquoha expandit arreu gragravecies a la seva orccedilardquo Com a repte de utur va destacar
Egravexits i Fracassos de l rsquoEco-nomia de la Salut en la Poliacutetica Sanitagraveria
input output
Anna Gar-
Ivan cia Ateacutes
Panas
Roser
Fernaacutendez
joan B Casas
Gui-
em loacutepez Casasnoves
El cost de la mediacioacute hospitalagraveria de dispensacioacute ambulatograveria (MHDA) s rsquoha
multiplicat per 6 des de lrsquoany 2000
40 anys drsquoEconomia de la Salut Segona taula
RICARD BOSChEditor del blog lsquoRBA Salut i Gestioacutersquo boschricardgmailcom
n
1 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N OO TT II CC II AA RR II SS DD EE LLEESS CCOOMMIISSSSIIOONNSS DDEE TTRREEBBAALLLL
Comissioacute de Comp tabilitat
Abans drsquoanalitzar els
estats comptables Els actius es classiquen en no
drsquouna empresa cal samiddot corrents i corrents de orma simiddot
ber quina normativa comptamiddot milar a la distincioacute establerta en el
ble srsquoha aplicat (USGAAP IFRS PGC90 entre immobilitzat i circumiddot
o PGC07) quins criteris valomiddot lant Lrsquoactiu no corrent compregraven
ratius srsquohan emprat i quin momiddot els actius destinats a servir de
del de comptes anuals srsquoha orma duradora a les activitats de versions nanceres en GMA tres comptes a cobrar de lrsquoactiu
escollit (normal abreujats o pimiddot lrsquoempresa incloses les inversions empreses del g p corrent es desglossaragrave per remiddotru multigrup i
mes) Els resultats la p osicioacute nanceres el venciment alienamiddot collir separadament els clients a associades i drsquoaltres
nancera io els fuxos drsquoeecmiddot cioacute o realitzacioacute dels quals srsquoesmiddot llarg termini i a curt termini
t iu poden ser dierents en unmiddot pera que srsquohauragrave de produir en Una partida que mereix una Perograve si el termini de venciment
cioacute del marc normatiu escollit I un termini superior a un any mencioacute especial eacutes la drsquoactius eacutes superior al cicle normal dexmiddot
aquesta eleccioacute pot condiciomiddot per impostos dierits Inclou acmiddot plotacioacute es crearagrave un epiacutegra en
nar la diagnosi i les decisions En lrsquoactiu intangible cal parar tius per dieregravencies temporagraveries lactiu no corrent amb la denomiddot
que sersquon derivin atencioacute amb la possible capitalitmiddot deduiumlbles cregravedits pel dret a minacioacute ldquoDeutors comercials no
compensar en exercicis posterimiddot correntsrdquo
ors a les bases imposables nemiddot
Coneixement del patrimoni gatives pendents de compensamiddot Pel que a a lrsquoactiu corrent la
resultats i fuxos cioacute i deduccions i altres avanmiddot norma drsquoelaboracioacute sisena de la
Examen i observacioacute mitjanccedilant tatges scals no actualitzats tercera part del PGC07 eacutes prou
tegravecniques i procediments que queden pendents drsquoaplicar clara Lrsquoactiu corrent compregraven
Deduccioacute de conclusions en la liquidacioacute dels impostos els actius vinculats al cicle normiddot
Previsioacute de utur i presa de decisions sobre el beneci La prudegravencia mal drsquoexplotacioacute que lrsquoempresa
valorativa incideix de orma esmiddot espera vendre consumir o reamiddot
Lrsquoobjecte drsquoaquest article eacutes zacioacute de les despeses de recermiddot peciacuteca en el seu reconeixemiddot litzar en el transcurs del mateix
presentar lrsquoestructura i els commiddot ca o en el correcte deterioramiddot ment La resolucioacute de lrsquoICAC de aquells actius dierents dels anmiddot
ponents del balanccedil de situacioacute ment del ons de comerccedil Per 9 de ebrer de 2019 recull la nemiddot teriors el venciment alienacioacute o
segons la normativa local contra cal ser conscients de les cessitat de donar de baixa un realitzacioacute srsquoespera que es promiddot
(PGC07) La lectura dels estats restriccions normatives a lrsquoactimiddot actiu reconegut anteriorment si dueixi en el curt termini eacutes a dir
comptables eacutes el pas previ a vacioacute de certs intangibles de la ja no resulta probable la seva remiddot en el termini magravexim drsquoun any
lrsquoaplicacioacute de les diverses tegravecnimiddot companyia com pot ser el cas de cuperacioacute en un periacuteode magravexim comptat a partir de la data de
ques drsquoanagravelisi dels estats la marca de 10 anys tancament de lrsquoexercici els acmiddot
comptables (principalment el tius nancers classicats com a
cagravelcul de ragravetios) i ha de permemiddot Si lrsquoempresa manteacute inversions Per acabar amb els compomiddot mantinguts per negociar exmiddot
tre conegraveixer en prounditat el immobiliagraveries caldragrave esbrinar si nents de lrsquoactiu no corrent cal cepte els derivats nancers
patrimoni els resultats i els fumiddot la seva explotacioacute es pot sepamiddot er esment dels deutors comermiddot amb el termini de liquidacioacute sumiddot
xos drsquoeectiu rar de la resta drsquoactivitats el cials no corrents Quan lempremiddot perior a un any i lrsquoeectiu i altres
que en uncioacute de la seva impormiddot sa tingui cregravedits amb clients per actius liacutequids equivalents
Som del parer que el balanccedil de tagravencia relativa pot aconsellar un vendes i prestacions de serveis
situacioacute no srsquoha de preparar pel cagravelcul del rendiment dierenciat amb venciment superior a un Ara beacute el Pla estableix que els
seu anagravelisi meacutes enllagrave drsquoincormiddot any aquesta partida inclosa actius no corrents mantinguts
porar les excepcions per errors Srsquohauragrave de distingir entre inmiddot dins els deutors comercials i almiddot per a la venda i els grups alienamiddot
materials que es puguin derivar bles drsquoelements mantinguts per
de lrsquoinorme drsquoauditoria a la venda guraran en una partimiddot
da especiacuteca dins de lrsquoactiu i
passiu corrent El seu caragravecter
4
6
3 5
1
2 Vegeu lrsquoesquema de balanccedil adjunt 4 Aquesta distincioacute tambeacute es produiragrave
en les partides de passiu fnancer de
clients i de proveiumldors
3 Rejoacuten M i Gonzaacutelez C (2017)
5 A tiacutetol drsquoexemple el lector pot veure
lrsquoeecte sobre el patrimoni net de lrsquoem- 6 Imprescindible la lectura de les nor-
1 Tot i aixiacute a vegades pot ajudar vi- presa Zinkia corresponent als exerci- mes drsquoelaboracioacute dels comptes anu-
sualitzar el balanccedil amb el ormat de cis 2016-2015 si hagueacutes de donar de als a la tercera part del PGC07 I lrsquoes-
balanccedil fnancer o sintegravetic com el que Teacutecnica Contable baixa la partida corresponent als ac- tructura detallada del balanccedil segons
srsquoadjunta tius per impostos dieritsy Financiera nuacutem 2 pp 56-65 lrsquoOrdre JUS3182018 de 21 de marccedil
Aci 2
l
l
l l
l
Pa-
trimonio contable versus patrimonio
real e informe de auditoriacutea Anaacutelisis de
un dictamen pericial sobre las cuentas
anuales del Fuacutetbol Club Barcelona de
30 de junio de 2010
MARtiacute GARCIA PONS jOSeacute luIS MARtiacuteNEz FERNaacuteNDEzPresident de la Comissioacute de Comptabilitat Economista soci de Marca Cardinal i prof essor (Comissioacute conj unta CEC-ACCID) i prof essor associat de lrsquoEscola Superior de Ciegravencies Socials i associat drsquoEconomia i Empresa de la UB de lrsquoEmpresa del Tecnocampus (Centre adscrit a
la UPF) martigarciaeconomistescat jlmmarcacardinalcom
Anagravelisi drsquoestats comptables (I) El balanccedil de situacioacute
El balanccedil de situacioacute no srsquoha de preparar per a la seva anagravelisi meacutes enllagrave drsquoincorporar
les excepcions per errors materials que es puguin derivar de lrsquoinf orme drsquoauditoria
Eapes de rsquoanagraveisi drsquoesas compabes
Lectura
Anagravelisi
Interpretacioacute
Prospeccioacute
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 3
ldquoeventualrdquo a que srsquohagi de conmiddot Pel que a als ons propis els
siderar el seu eecte en el cagravelcul desemborsaments pendents
del ons de maniobra i de les ragravemiddot drsquoexigir a la data de tancament
tios anomenades de solvegravencia o minoren la xira de capital com
liquiditat i que desdibuixi la tenmiddot tambeacute minoren la xira dels ons
degravencia en el periacuteode analitzat En p pro is els instruments de patrimiddot
cas que lrsquoempresa tingui existegravenmiddot moni p pro i i els dividends pamiddot
cies de produccioacute de cicle supemiddot gats a compte En darrer terme si el pes dels corrents i no corrents El passiu
rior a un any les partides de promiddot ajustos de valor io de les submiddot corrent comprendragrave les obligamiddot
ductes en curs i productes acamiddot Cal parar atencioacute al et que el vencions eacutes signifcatiu amb remiddot cions vinculades al cicle normal
bats es desglossaran per recollir capital social i la prima drsquoemismiddot lacioacute al total de patrimoni net en drsquoexplotacioacute les obligacions
separadament les de cicle curt i sioacute nomeacutes fguraran en els ons el cagravelcul la rendibilitat fnancera amb venciment a curt termini i
les de cicle llarg de produccioacute propis sempre que srsquohagueacutes srsquohauragrave de distingir entre la renmiddot els passius fnancers mantinmiddot
desglossament a considerar en produiumlt la inscripcioacute en el Regismiddot dibilitat dels ons propis dividint guts per a negociar excepte els
el cagravelcul de rotacions i terminis tre Mercantil abans de ormular el benefci net pels ons propis i derivats amb venciment superimiddot
drsquoemmagatzematge els comptes anuals En cas la rendibilitat del patrimoni net or a un any Els altres elements
contrari fguraran en el passiu com a relacioacute entre el resultat de passiu es classifcaran com a
corrent Sens dubte aquesta global i el patrimoni net resultat no corrents
Constitueix la part residual dels restriccioacute aecta al cagravelcul de les global que inclou el resultat del
actius de lrsquoempresa un cop demiddot ragravetios de capitalitzacioacute o drsquoenmiddot compte de pegraverdues i guanys els Quan lrsquoempresa tingui deutes
duiumlts tots els seus passius Inmiddot deutament ingressos i despeses que srsquoimmiddot amb proveiumldors amb venciment
clou els ons propis els ajustos puten directament a patrimoni superior a un any aquesta partimiddot
de valor i les subvencions penmiddot net i les transeregravencies realitzamiddot da del passiu es desglossaragrave En aquest sentit la defnicioacute de
dents drsquoimputar a resultats passiu i la prevalenccedila del ons somiddot des al compte de resultats per a recollir per separat els promiddot
bre la orma condicionaragrave el remiddot veiumldors a llarg termini Si el termiddot
gistre drsquoalguns instruments fnanmiddot mini de venciment os superior
cers que hauran de registrarmiddotse En aquesta massa eacutes drsquoaplicamiddot al cicle normal drsquoexplotacioacute
com a passius quan des cioacute la classifcacioacute entre partides srsquoinclouragrave en el passiu no cormiddot
drsquoun punt de vista estrictament rent un epiacutegra amb la denomimiddot
juriacutedic tinguin lrsquoaparenccedila drsquoinstrumiddot nacioacute ldquocreditors comercials no
ments de patrimoni correntsrdquo
Patrimoni net
Passiu
7
8
7 Determinats ingressos i despeses
es comptabilitzen directament al patri-
moni net fns que es produeix el reco-
neixement baixa o deteriorament de
lrsquoelement amb el qual estiguin relaci-
onats moment en quegrave amb caragravecter
general es comptabilitzaran al comp- 8 Veure el cas de Criteria Caixacorp
te de pegraverdues i guanys SA 2009 i
l
l
l
l
a priori
ernandoruizlamases
La lectura dels estats comptables ha de permetre conegraveixer en pro unditat el patrimoni
els resultats i els luxos drsquoe ectiuff
n
1 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LComissioacute drsquoEconomistes Auditors de Comptes
empresarial i drsquoauditoria actual sinoacute que tambeacute ser prou adaptamiddotble per a bregar amb lrsquoentorn empresarial i drsquoauditoria en ragravepimiddotda evolucioacute (en particular el mamiddotjor uacutes de la tecnologia)b) Ser aplicat meacutes eficaccedilment pels auditors que apliquen la norma en auditories drsquoentitats de diverses grandagraveriesc) Establir una base millorada per a altres normes que tenen requisits drsquoavaluacioacute de riscos meacutes especiacutefics (com les NIA 540 i 600) d) Millorar lrsquoaplicacioacute de lrsquoescepmiddotticisme professional per part dels auditors en realitzar procedimiddotments drsquoavaluacioacute de riscos
Si beacute hi ha coincidegravencia en la nemiddotcessitat de revisar la NIA 315 els comentaris rebuts han evidenciat que un major suport (com el demiddotsenvolupament drsquoeines orientatimiddotves) seria uacutetil per aconseguir els objectius previstos LrsquoIAASB premiddotteacuten en primer lloc revisar i millomiddotrar els requisits perquegrave siguin romiddotbustos perograve prou flexibles per aconseguir avaluacions de risc apropiades i en segon lloc demiddotsenvolupar aplicacions apropiamiddotdes i un altre material explicatiu que srsquoinclouragrave en la norma revimiddotsada
A meacutes reconeix que una orienmiddottacioacute meacutes especiacutefica en circumsmiddottagravencies particulars (que no seria apropiat incloure en una norma destinada a aplicarmiddotse a auditomiddotries de totes les grandagraveries) pot ser necessagraveria Aixograve podria inmiddotcloure per exemple orientacioacute
Tot i que pot semblar que la professioacute drsquoauditoria teacute unes normes i regulacions
bastant estables i poc subjectes a canvis la veritat eacutes que les NIA estan contiacutenuament en estudi i subjectes a revisioacute per part de lrsquoIAASB (International Auditing and Assurance Standards Bomiddotard) organisme independent que estableix les normes drsquoauditoria i altres agraverees relacionades en lrsquoagravemmiddotbit internacional i ajuda a lrsquoadopmiddotcioacute i implementacioacute drsquoaquestes normes de manera que contribumiddoteix molt significativament a millomiddotrar la qualitat i consistegravencia de la pragravectica drsquoauditoria i enforteix la confianccedila puacuteblica en la nostra professioacute Un cop aquest orgamiddotnisme publica noves normes o en revisa les existents nomeacutes eacutes quumlestioacute de temps que srsquoacabin adoptant a Espanya
En aquest article es comenten les principals normes internacionals drsquoauditoria que estan sent objecmiddotte de revisioacute durant el 2019 aixiacute com la Norma Internacional de Control de Qualitat (ISQC)
NIA 315 (revisada) identifica-cioacute i valoracioacute dels riscos drsquoincorreccioacute material mitjan-ccedilant el coneixement de lrsquoenti-tat i del seu entorn Al juliol del 2018 lrsquoIAASB va emetre un esmiddotborrany de la NIA 315 (revisada) Estagrave analitzant els comentaris remiddotbuts durant el periacuteode drsquoexposicioacute puacuteblica i avaluant la introduccioacute de canvis sobre la base drsquoaquests comentaris amb lrsquoobjectiu de completar les revisions al juny del 2019 Els objectius de la revisioacute drsquoaquesta NIA soacutena) Establir requisits meacutes sogravelids i guies detallades per a impulsar als auditors a realitzar procedimiddot
ments apropiats drsquoavaluacioacute de riscos drsquoacord amb la grandagraveria i la naturalesa de lrsquoentitat Srsquoanticimiddotpa que aquestes revisions se centraran en millorar lrsquoenfocamiddotment de lrsquoauditor per a comprenmiddotdre lrsquoentitat el seu entorn (inclograves el seu control intern) i les activimiddottats drsquoavaluacioacute de riscos en un entorn canviantb) Determinar com la NIA 315 pot ser modificada en la seva ormiddotganitzacioacute i estructura per a promiddotmoure una avaluacioacute de riscos meacutes efectivac) Proposar les conseguumlents modificacions en altres normes que puguin ser necessagraveries com a resultat de les revisions de la
NIA 315 tals com les NIA 220 240 330 540 i 600d) Determinar quines eines de guia i suport han de ser desenmiddotvolupades per lrsquoIAASB o uns almiddottres per complementar les revisimiddotons a aquesta NIA ajudant aixiacute a la seva implementacioacute efectiva Les guies i eines de suport pomiddotden incloure Notes de Pragravectimiddotques drsquoAuditoria Internacional (IAPN per les sigles en anglegraves) publicacions del personal actuamiddotlitzacions de projectes o ilmiddotlustracions exemples per a brinmiddotdar assistegravencia sobre com es pot aplicar la NIA 315 (revisada) prestant especial atencioacute en com abordar en particular les inquiemiddottuds dels auditors de pimes
Aquestes revisions i millores abordaran quumlestions com la nemiddotcessitat de la NIA 315 aa) No nomeacutes reflectir lrsquoentorn
sobre lrsquouacutes drsquoanagravelisi de dades per a realitzar avaluacions de risc i exemples ilmiddotlustratius de com lrsquoenfocament basat en el risc per a les NIA podria aplicarmiddotse a les auditories drsquoentitats meacutes petimiddottes Srsquoespera que el desenvolumiddotpament drsquoorientacioacute addicional ajudi en la implementacioacute de lrsquoestagravendard i per tant ajudi a impulsar la qualitat de lrsquoauditomiddotria
Actualment el grup de treball estagrave debatent sobre les preocumiddotpacions rebudes dels enquesmiddottats sobre lrsquoextensioacute i compleximiddottat de lrsquoesborrany i les possibles dificultats per a entendremiddotho i aplicarmiddotho en la pragravectica amb especial referegravencia al grau drsquoaplicacioacute en funcioacute de la granmiddotdagraveria de lrsquoentitat auditada En aquest context per a facilitar la implementacioacute de la NIA es remiddotconeix que han de potenciarmiddotse els diagrames de flux els paragravemiddotgrafs introductoris el detall dels factors de risc inherent les mimiddotllores en TU i lrsquoenfocament adoptat en relacioacute amb les eines i tegravecniques automatitzades
Tal com srsquoha comentat srsquoespera la publicacioacute de la NIA 315 (revimiddotsada) a mitjan 2019
Control de qualitat de projec-tes ISQM 1 ISQM 2 i NIA 220 (revisada) LrsquoIAASB ha emegraves un paquet integrat de tres esbormiddotranys que aborden la gestioacute de la qualitat en les signatures drsquoaudimiddottoria i en els seus encagraverrecs La previsioacute eacutes debatre i analitzar les respostes rebudes durant el periacutemiddotode drsquoexposicioacute puacuteblica durant el 2019 per poder procedir a lrsquoemissioacute definitiva dels projectes durant el primer semestre del 2020
Els tres esborranys de norma que estan actualment en periacuteomiddotde puacuteblic de consultes soacuten lrsquoISmiddotQM1 (International Standar on Quality Management 1) que vinmiddotdragrave a substituir lrsquoactualment en vigor ISQC1 (Norma Internaciomiddotnal de Control de Qualitat 1) lrsquoISQM2 nova norma que demiddot
Les NIA estan contiacutenuament en estudi i subjectes a revisioacute per part de lrsquoIAASB
organisme independent que estableix les normes drsquoauditoria i altres agraverees
relacionades en lrsquoagravembit internacional
AGuStiacute SAuBIEconomista i membre del Comitegrave de Normativa i Procediments del REA-REGA i soci de Crowedepartament de Qualitatagustisaubicrowees
Els propers canvis que ens venen de les NIA
1 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 5
Si beacute hi ha coincidegravencia en la necessitat de revisar la NIA 315 els comentaris
rebuts han evidenciat que un maj or suport seria uacutetil per aconseguir els
obj ectius previstos
senvolupa les revisions de qualimiddot
tat dels treballs i una revisioacute de
la NIA 220 que poden consulmiddot
tarmiddotse al web de lrsquoIAASB
En aquest
cas per assegurar que la utilitat
de les revisions de qualitat dels
encagraverrecs (EQC popularmen t
conegudes com a revisions del
segon soci) i que contribueixen
signifcativament a lrsquoalta qualitat
de les auditories i drsquoaltres encagravermiddot
Per a assegurarmiddotse que recs lrsquoIAASB ha proposat divermiddot
els sistemes interns de les signamiddot ses millores per a les revisions de
tures continuen sent orts i conmiddot qualitat dels treballs que es remiddot
tribueixen amb efcagravecia a aconmiddot cullen en aquesta nova norma
seguir auditories drsquoalta qualitat proposada
lrsquoIAASB ha proposat diverses mimiddot
llores a introduir en els sistemes Lrsquoobjectiu drsquoaquest projecte eacutes mimiddot
de gestioacute de la qualitat de les sigmiddot llorar els requisits i el material
natures pregraveviament coneguts drsquoaplicacioacute en relacioacute amb les revimiddot
com els sistemes de control de sions de segon soci que inclouen
qualitat
aplicar per les signatures en demiddot
Aquest projecte de norma inclou terminar quins compromisos han
un nou enocament basat en el drsquoestar subjectes a una revisioacute
risc proactiu per a un sistema efmiddot de segon soci
caccedil de gestioacute de qualitat que esmiddot middot middot
tableix les bases per a una consmiddot pus de revisions un entorn evolutiu incloent canmiddot degravencia drsquoauditoria)
tant qualitat dels treballs Altres vis en els models de lliurament middot middot
millores que incorpora el projecte dari i lrsquoabast de la revisioacute drsquoauditoria i lrsquouacutes de la tecnologia ques automatitzades (inclosa
de norma ISQM1 inclouen lrsquoanagravelisi de dades)middot
middot gibilitat de les persones que reamiddot 220 i les normes ISQCISQM
tats del lideratge de les signatumiddot litzen la revisioacute
res aixiacute com la millora del govern abastar la revisioacute de les NIA 230
de les signatures Tambeacute srsquoha tingut en especial LrsquoIAASB va (documentacioacute) 520 (procedimiddot
consideracioacute el manteniment de comenccedilar aquest p jro ecte el ments analiacutetics) 530 (mostreig)
ront a un entorn canviant i cada lrsquoequilibri adequat entre les uncimiddot 2014 encara que va p 320 (materialitat) aixiacute com altres reerir
vegada meacutes complex la qual ons i responsabilitats respectives centrar els seus esorccedilos en almiddot canvis que poden produirmiddotse a
cosa inclou abordar lrsquoimpacte de del revisor drsquoEQC i el soci de tres assumptes ategraves que algumiddot consequumlegravencia dels avanccedilos tecmiddot
la tecnologia les xarxes i lrsquouacutes de lrsquoencagraverrec que reteacute sempre la nes de les quumlestions onamenmiddot nologravegics
proveiumldors de serveis externs responsabilitat fnal de lrsquoauditoria tals que han drsquoabordarmiddotse en la
revisioacute de la NIA 600 han de ser
sistemes de gestioacute de qualitat i promiddot pregraveviament considerades i abormiddot Finalment davant
posar remeis a les defciegravencies LrsquoIAmiddot dades en altres projectes com de tant canvi normatiu que el
ASB ha sotmegraves a revisioacute aquesta lrsquoISQM 1 lrsquoISQM 2 la NIA 220 que provoca habitualment eacutes
Addicionalment als aspectes anmiddot NIA amb els objectius de (revisada) i la NIA 315 (revisada) una major cagraverrega per a les sigmiddot
teriors lrsquoequip de treball ha presmiddot A mesura que aquests projectes natures eacutes motiu de celebracioacute
tat especial atencioacute a models almiddot uncioacute drsquointeregraves puacuteblic de les audimiddot avancin lrsquoIAASB intensifcaragrave i que lrsquoIAASB no srsquooblidi dels demiddot
ternatius de lliurament de les tories i donar meacutes egravemasi a la immiddot avanccedilaragrave signifcativament el seu safaments i problemes relaciomiddot
auditories als problemes especiacutemiddot portagravencia de lrsquoadequada aplicacioacute treball en la revisioacute de la NIA 600 nats amb les auditories drsquoentimiddot
fcs relacionats amb les signatumiddot del judici proessional i lrsquoexercici amb la previsioacute de publicar un tats menys complexes A causa
res de grandagraveria pet ta i i mitjana de lrsquoescepticisme proessional esborrany a la f del 2019 de lrsquoentorn canviant per a les
a la necessitat que les signatures pimes i a mesura que augmenmiddotmiddot
estableixin objectius de qualitat bilitats del soci del treball en parmiddot ta la complexitat de les normes
addicionals als requerits per la ticular la participacioacute requerida LrsquoIAASB estagrave recopilant existeix una creixent necessitat
norma la conveniegravencia de millomiddot del soci del treball durant tota inormacioacute i avaluant la possibilimiddot drsquoactuar en aquest aspecte
rar en la identifcacioacute i avaluacioacute lrsquoauditoria i ematitzar la responmiddot tat de revisar altres NIA per la qual cosa preveuen premiddot
dels riscos de qualitat i els requemiddot sabilitat del soci del treball per a sentar durant el 2019 una batemiddot
riments a la xarxa drsquoauditors o als la gestioacute i lrsquoassoliment de la quamiddot Alguns dels temes que srsquoestan ria de propostes per abordar
serveis de la xarxa litat a nivell de lrsquoencagraverrec considerant soacuten aquests problemes
ISQM 2 ndash Projecte de norma
Norma Internacional de Gestioacute
de la Qualitat a nivell de lrsquoencagravermiddot
rec incloses les revisions de
qualitat dels treballs
ISQM 1 ndash Projecte de norma
Norma Internacional de Gestioacute
de la Qualitat 1 gestioacute de qualitat
per a empreses que realitzen aumiddot
ditories o revisions drsquoestats fmiddot
nancers o drsquoaltres compromisos
drsquoassegurament o rerveis relacimiddot
onats
NIA 600 middot Auditories drsquoestats fmiddot
nancers de grups
NIA 220 ndash Control de qualitat de
lrsquoauditoria drsquoestats fnancers
bull Establir criteris meacutes sogravelids a
bull Establint lrsquoobjectiu drsquoaquest ti bull Modernitzar la NIA 220 per a bull Una revisioacute de la NIA 500 (evi
bull Aclarir la naturalesa el calen bull Aspectes de les eines i tegravecni
bull Millora dels requisits per a lrsquoele bull Aclarir la relacioacute entre la NIA
bull Lrsquoaugment de les responsabili bull Lrsquoescepticisme professional
bull Un possible projecte que podria
bull Modernitzar la norma per fer
bull Una supervisioacute meacutes rigorosa dels
bull Ressaltar la importagravencia de la
bull Aclarir el paper i les responsa
Auditories drsquoentitats menys
complexes
Drsquoaltres NIA evidegravencia drsquoau-
ditoria
n
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 6 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
lectura de context un treball de
lrsquoeconomista anglesa Diane
Coyle i de lrsquoeconomista australiagrave
Benjamin MitramiddotKahn El tiacutetol del
treball eacutes prou eloquumlent en relamiddot
cioacute amb la sostenibilitat
(
) La sostenibilitat no es
pot comprendre si no es teacute un
ntre lrsquoextensa i nodrida Per la seva banda Mazzucato va nestar personal i de com tractar i ull xat en el utur
miriacuteada de presentacimiddot assenyalar la prounditat de les mesurar la sostenibilitat
ons sessions inormatimiddot esquerdes en el cagravelcul del PIB El treball de Coyle i de Mitramiddot
ves entrevistes i taules rodones tot posant sobre la taula la distinmiddot En relacioacute amb el tema del bemiddot Kahn ens proposa la substitucioacute
que any rere any es an en la reumiddot cioacute onamental entre les activimiddot nestar cal apuntar que del que de lrsquoactual megravetrica del PIB per
nioacute anual del Fograverum Econogravemic tats que realment creen i aporten es parla no eacutes tant de les prestamiddot un utur balanccedil de sis compomiddot
Mundial sempre hi ha un orat valor ( ) i aquelles que com cions de lrsquoestat del benestar remiddot nents un quadre de comandamiddot
per collocarmiddothi el tema del PIB ment basat en sis actius el camiddotels serveis nancers nomeacutes bemiddot collides meacutes o menys laboriosamiddot
Lrsquoacceptacioacute que el PIB eacutes un lluguen les coses ( ) Aquest ment en el PIB sinoacute de com remiddot pital natural el capital humagrave els
constructe molt important per er eacutes un tema no menor que enllamiddot collir el benestar de les persones actius intangibles el capital iacutesic
el seguiment de lrsquoactivitat econogravemiddot ccedila directament amb la polegravemica els actius nancers nets i el camiddotque es deriva del et que puguin
mica potser ns i tot el construcmiddot sobre lrsquoorigen del valor (Val la assolir una vida que les satisaci pital social En el sistema de
te meacutes important ndashvaloracioacute atrimiddot pena destacar que aquest eacutes el Es tracta del megravetriques proposat el benestar i no del
buiumlda a Paul Samuelsonndash a pamiddot tema central del seu uacuteltim llibre no es mesuraria en termes de
rella amb lrsquoarmacioacute que aixiacute i tot de lectumiddot produccioacute i consum sinoacute en
el PIB no explica prou beacute lrsquoevolumiddot ra recomanable) El srsquoassocia a les prestamiddot lrsquoacceacutes als actius que permeten
cioacute de lrsquoeconomia cions socials com ara lrsquoeducamiddot atendre i possibilitar una bona
Brynjolsson va insistir a no memiddot cioacute la salut i lrsquoatencioacute a la vellesa vida tant ara com en el utur La
El 23 de gener drsquoaquest any a nysprear el PIB ldquoEl PIB ha arribat i la dependegravencia totes elles inmiddot produccioacute i el consum actuals
Davos es va presentar una taula ns aquiacute per quedarmiddotsrsquohirdquo En corporades en el PIB El ldquomeacutes soacuten importants perograve el realment
rodona un panel com sersquon diu aquest punt Gurriacutea va er un comiddot enllagraverdquo el es vincula a rellevant eacutes posseir una megravetrica
avui dia per parlar del PIB sota mentari interessant ldquoSi el PIB eacutes la valoracioacute subjectiva que es teacute que indiqui que les persones
el tiacutetol El panel un arteacte prou sogravelid perograve que de la progravepia vida Avanccedilar en el poden i podran disposar de la
estava compost per Jacinda Armiddot no resol gaire beacute la visioacute de lrsquoesmiddot eacutes avanccedilar en ldquoestar renda necessagraveria i de manera
dern i Ohood Bint Khalan Al tructura i de lrsquoevolucioacute drsquouna beacuterdquo en satiser la mateixa vida sostenible eacutes a dir i cal insistirmiddot
Roumi primera ministra de Nova economia potser no hauriacuteem de incluacutes avanccedilar en la elicitat eacutes hi ara i en el utur
Zelanda i ministra del Govern complicarmiddotlo encara meacutes no progressar cap a una ldquobona
dels Emirats Agraverabs Units resmiddot hauriacuteem de buscar un vidardquo Aquest eacutes un objectiu ammiddot Cal doncs mesurar estocs i no
pectivament El collectiu dels (ldquoun PIB meacutes enllagraverdquo bicioacutes al qual srsquoha drsquoenocar lrsquoacmiddot nomeacutes fuxos Cal pensar en termiddot)
economistes estava representat sinoacute pensar en tivitat econogravemica De et aquest mes de riquesa i no nomeacutes de
per Erik Brynjolsson i Mariana eacutes a dir ldquoretenir el PIBrdquo i objectiu ens parla meacutes de promiddot renda El canvi proposat eacutes de
greacutes que de creixement gran importagravencia i caldragrave veure
com es pot er la transicioacute a una
Lrsquoaltre gran tema que incorpora nova megravetrica o conjunt de megravetrimiddot
el ldquomeacutes enllagraverdquo eacutes la sostenibilitat ques viable i universalment acmiddot
El desenvolupament es consimiddot ceptada Els autors coneixen la
dera sostenible si satisagrave les nemiddot dicultat i p pro osen en aquest
cessitats del present sense sentit una primera ase drsquoademiddot
Mazzucato Al centre el secretamiddot buscar altres megravetriques per anar comprometre la satisaccioacute de quacioacute de la valoracioacute del PIB
ri general de lrsquoOCDE Joseacute Aacutengel meacutes enllagrave les necessitats de les generacimiddot que incorpori els intangibles i la
Gurriacutea ons utures Les mesures del distribucioacute de la renda i que remiddot
Aquesta idea no eacutes nova de et PIB no pretenen en absolut baixi el pes atribuiumlt als serveis
Les intervencions van girar al volmiddot es pot trobar tambeacute en documiddot donar cap megravetrica ni cap orienmiddot del sistema nancer
tant de les dues idees que srsquohan ments de la mateixa OCDE si tacioacute en relacioacute amb si el desenmiddot
comentat al comenccedilament Armiddot meacutes no des de lrsquoany 2015 domiddot volupament present compromet La realitat econogravemica ha evolumiddot
dern i Al Roumi van detallar almiddot cuments que analitzen com es o no compromet el desenvolumiddot cionat molt de mitjan els anys
guns esorccedilos que srsquohan iniciat pot transitar drsquoun sistema de pament utur cinquanta del segle passat
tant a Nova Zelanda com als comptabilitat nacional a una quan es va imposar el PIB perograve
Emirats per buscar el benestar comptabilitat nacional del bemiddot Lrsquoescrit de resum que la reunioacute cada cop es a meacutes evident el
de les poblacions respectives nestar Perquegrave darrere del PIB i anual del Fograverum Econogravemic et que amb megravetriques drsquoahir
meacutes enllagrave de les dades recollides en el ldquomeacutes enllagraverdquo hi ha el tema Mundial a sobre la sessioacute es a impossible pilotar lrsquoeconomiddot
pel PIB de com tractar i mesurar el bemiddot ens recomana una mia del demagrave
Fer que
el utur compti Making the utu-
re count
profts
rents
wellbeing
wellare
The value o everything
wellare
wellbeing
More than GDP
wellbeing
beyond
the GDP
the GDP and
beyond
More
than GDP
E
n
Darrere del PIB hi ha el tema de com tractar i mesurar el benestar
personal i de com tractar i mesurar la sostenibilitat
AlBERt GARCIA PujOl
Economista i membre de la Comissioacute
drsquoEconomia i Sostenibilitat
agarciapujoleconomistescat
Davos el PIB i el ldquomeacutes enllagraverdquo
Comissioacute d rsquoEconomia i Sostenibilitat
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 7
Grup de Treball d rsquoEmprenedoria i Creacioacute d rsquoEmpreses
rsquoestudi GEM 2017middot2018 en ase inicial amb una proporcioacute histograverica i queda gairebeacute quatre tal dels dierents projectes Atemiddota Catalunya estudia lrsquoorimiddot de vendes a clients estrangers punts per sobre drsquoEspanya No nintmiddotnos a la mediana drsquoaquesta entacioacute internacional i el entre el 25 i el 75 soacuten un 56 obstant aixograve el seu valor eacutes encamiddot variable srsquoobserva que el 50
fnanccedilament dels nous negocis i els que en tenen entre un 1 i ra 56 punts menor al dels paiumlsos dels projectes ha necessitat una com a caracteriacutestiques inhemiddot un 25 representen un 116 basats en la innovacioacute inversioacute de com a miacutenim 19000 rents per determinar la qualitat euros un valor similar al del 2015 de lrsquoemprenedoria i la seva evomiddot A partir de les marques de classe i 2016 Un aspecte de reconeguda immiddotlucioacute Un aspecte de reconegumiddot de cada categoria considerada portagravencia en el moment de pomiddotda importagravencia en el moment de hem estimat la intensitat exportamiddot sar en uncionament nous nemiddot A la demarcacioacute de Barcelona posar en uncionament nous dora mitjana de Catalunya drsquoEsmiddot gocis eacutes el fnanccedilament Eacutes ben tant la mitjana (76671 euros) negocis eacutes el fnanccedilament panya i de la resta de paiumlsos bamiddot sabut que els estalvis persomiddot com la mediana (20000 euros)
sats en la innovacioacute Observem nals la amiacutelia i els amics solen del capital total necessari per enmiddotPer la seva banda una caracteriacutesmiddot en primer lloc una disminucioacute al ser les onts de fnanccedilament gegar el negoci soacuten lleugerament tica inherent a la qualitat de lrsquoemmiddot llarg de tota la segraverie de la intensitat meacutes comunes La majoria superiors a les de Catalunyaprenedoria eacutes sense dubte lrsquoorimiddot exportadora de les noves empremiddot drsquoemprenedors tenen difcultats entacioacute internacional dels nous ses de Catalunya i Espanya El l fnanccedilament banmiddot Pel que a a lrsquooerta de fnanccedilamiddotper accedir anegocis En alguns articles i invesmiddot 2017 observem tanmateix un cari p ment srsquoobserva que en el darrer rincipalment per alta tigacions es constata que cada important augment drsquoaquest indimiddot drsquohistorial o de garanties exercici el percentatge de pomiddotvegada es concep meacutes la nova blacioacute que ha invertit en negocis empresa des drsquouna perspectiva de terceres persones en els uacutelmiddotinternacional a partir de les ases tims tres anys ha augmentat meacutes primerenques de la seva cremiddot lleugerament (05 punts a Barmiddotacioacute (soacuten les anomenades empremiddot celona i 02 punts a Catalunya) ses ) Aquestes empremiddotses que ja neixen amb vocacioacute Respecte a les recomanacions global (Hisrich 2013) tendeixen a cador que passa del 55 el Aixiacute doncs el desenvolupament dels experts per millorar el suport assolir un creixement i acomplimiddot 2016 al 91 el 2017 Malgrat de mercats alternatius de capital fnancer a les noves iniciatives emmiddotment considerables des dels primiddot aquest augment la intensitat exmiddot teacute un paper important per acilitar presarials destaquenmers anys de vida portadora de les noves empreses el llanccedilament de nous negocis i la
catalanes (superior a la drsquoEspamiddot seva consolidacioacute posterior Tot i Proessionalitzar el sector inversorEn el projecte GEM es quantifca nya) queda encara 124 punts aixograve la incidegravencia de la manca de lrsquoorientacioacute internacional dels emmiddot percentuals per sota dels paiumlsos fnanccedilament ha perdut pes com a Augmentar el capital disponible prenedors a traveacutes del percentatmiddot basats en la innovacioacute obstacle a lrsquoactivitat emprenedomiddot per a inversions i millorar lrsquoacceacutes al ge de vendes de la seva empresa ra amb valors similars a la resta cregravedita clients estrangers Els resultats Quant als emprenedors consolimiddot drsquoEuropa i eacutes el actor de lrsquoentorn soacuten per a Catalunya orccedila estamiddot dats si beacute la situacioacute de partida que meacutes ha millorat en lrsquouacuteltim any Focalitzar esorccedilos no nomeacutes bles des de lrsquoany 2009 fns a lrsquoacmiddot eacutes similar el 2017 es produeix en capital llavor o estadis inicimiddottualitat els emprenedors en ase una intensifcacioacute de la internaciomiddot Pel que a a la demanda de fnanmiddot als sinoacute tambeacute en expansioacute i inicial (TEA) que se centren en el nalitzacioacute molt meacutes acusada que ccedilament que requereixen les nomiddot creixement mercat interior (aixograve eacutes que no en el cas dels nous empresaris ves empreses el projecte GEM exporten) representen xires sumiddot Aixiacute el percentatge drsquoempreses incorpora dades sobre la inversioacute Donar suport al capital risc periors al 70 i arriben en els que no exporten baixa meacutes de 10 necessagraveria per posar en marxa un amb un volum signifcatiu que darrers anys a gairebeacute el 80 nou negoci Lrsquoany 2017 el capitalpunts percentuals i el de les que pugui tenir impacte real amb
exporten meacutes del 75 puja 45 llavor necessari per a cadascun un programa copiat del FONDImiddot En el darrer any malgrat llsquoexiguumlimiddot punts La resta de categories exmiddot dels projectes naixents va ser de CO GLOBAL Extraordinagraveriamiddottat el percentatge de noves emmiddot portadores pugen prop de quatre 69372 euros de mitjana a Catalumiddot ment dissenyat amb resultats preses amb una elevada orientamiddot punts cadascuna El 2017 la inmiddot nya Aquest valor mitjagrave eacutes inerior palpables cioacute internacional (entre el 75 i el tensitat exportadora de les emmiddot al dels dos exercicis anteriors 100 de les vendes soacuten a climiddot preses consolidades passa del Facilitar lrsquoadopcioacute drsquoesquemiddotents estrangers) ha passat de 45 al 107 de manera que Existeix amb tot una gran dismiddot mes de fnanccedilament alternatiu lrsquo15 al 55 Els emprenedors ateny el valor meacutes alt de la segraverie persioacute en les necessitats de capimiddot i
L
born global
crowdfunding crowdlending
l
l
l
l
l
n
Cada vegada es concep meacutes la nova empresa des drsquouna perspectiva
internacional a partir de les f ases meacutes primerenques de la seva creacioacute
AMADEu IBARz
Economista i vicepresident del Grup de Treball drsquoEmprenedoria i Creacioacute drsquoEmpreses del CEC emprenedoriacoleconomistescat
Orientacioacute internacional i fnanccedilament de lrsquoemprenedoria naixent a Catalunya
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 8 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
cament que es justifquin Si es
percep de lrsquoempresa un val o xec
per menjar lrsquoimport diari exempt
eacutes drsquo11 euro
Si srsquoutilitza
el vehicle propietat de lrsquoempresa
per a realitzar desplaccedilaments enmiddot
tre el domicili i el centre de treball
Des Els contribuents que hagin obmiddot hagi treballat srsquoapliqui un impost o qualsevol altre en lrsquoagravembit partimiddot
del dia 2 drsquoabril fns a lrsquo1 de juliol tingut durant el 2018 exclusivamiddot de naturalesa idegraventica o anagraveloga cular srsquohauragrave drsquoimputar com a
srsquoha de presentar la declaracioacute ment rendiments iacutentegres del a lrsquoIRPF espanyol ndashessent sufcimiddot renda del treball el 20 del cost
de renda corresponent a lrsquoexermiddot treball del capital (mobiliari o immiddot ent que existeixi un conveni per a del vehicle per al seu pagador En
cici 2018 En el cas de domiciliar mobiliari) o drsquoactivitats econogravemimiddot evitar la doble imposicioacutendash i no es el cas que el vehicle no sigui promiddot
el pagament el termini per a ques com tambeacute guanys patrimiddot tracti drsquoun paiacutes o territori considemiddot pietat del pagador el 20 srsquoaplimiddot
presentar la declaracioacute o confrmiddot monials sotmesos a retencioacute o rat com paradiacutes fscal ca sobre el valor de mercat que
mar lrsquoesborrany fnalitzaragrave el dia no que supe rin conjuntament correspondria al vehicle si os
26 de juny els 1000 euro anuals i pegraverdues pamiddot Les nou Si el vehicle eacutes considerat
trimonials de quantia superior a dietes es consideren rendiments efcient energegraveticament la valoramiddot
Per a 500 euro en tributacioacute individual o del treball Ara beacute fns a certs immiddot cioacute en espegravecie es podragrave reduir fns
accedir a lrsquoesborrany de la declamiddot conjunta ports estan exemptes Per a un 30 en uncioacute de les caracmiddot
racioacute io les dades fscals per inmiddot exemple per manutencioacute pel termiddot teriacutestiques del vehicle
ternet srsquohauragrave drsquoinormar del nuacutemiddot Estan exempmiddot ritori espanyol i sense pernoctar
mero del DNI la seva data de tes les beques puacutebliques i les conmiddot amb caragravecter general estagrave
caducitat (perograve si eacutes perpetu la cedides per les entitats benefciagravemiddot exempt de gravamen fns a Si heu rebut un rendiment del tremiddot
data drsquoexpedicioacute) i lrsquoimport de la ries de mecenatge per a cursar 2667 euros per dia Pel que a a ball irregular com per exemple un
casella 475 de la declaracioacute de estudis reglats tant a Espanya despeses de locomocioacute quan el ldquobonusrdquo o un premi extraordinari
renda del 2017 Si es tracta drsquoun com a lrsquoestranger de tots els nimiddot treballador utilitzi mitjans de per antiguitat eacutes possible aplicar
contribuent no declarant lrsquoany immiddot una reduccioacute del 30 sobre un
mediat anterior srsquohauragrave drsquoaportar import magravexim de 300000 euro semmiddot
lrsquoIBAN drsquoun compte bancari on fmiddot pre que el seu periacuteode de generamiddot
guri com a titular a eectes drsquoobmiddot cioacute sigui superior a 2 anys i els
tenir el nuacutemero de reeregravencia rendiments srsquoimputin en un uacutenic
periacuteode impositiu Perograve no es pomiddot
dragrave aplicar aquesta reduccioacute si
Les persones iacutesiques que hamiddot vells i graus del sistema educatiu transport puacuteblic srsquoexclouragrave de heu obtingut altres rendiments de
gin obtingut rendiments iacutentegres La dotacioacute econogravemica exempta gravamen lrsquoimport que es justifmiddot la mateixa naturalesa en els 5
del treball per sobre dels 22000 euro eacutes de 6000 euro anuals i de 18000 qui En altres casos sempre q ue anys anteriors i als quals srsquohaguemiddot
anuals amb caragravecter general euro a lrsquoany si la beca teacute per objecte quedi justifcada la realitat del ra aplicat aquesta reduccioacute Tammiddot
Les persones iacutesiques que hamiddot compensar despeses de transmiddot desplaccedilament la quantitat que beacute srsquoaplica als rendiments derimiddot
gin obtingut 12643 euro (12000 euro port i allotjament Si es tracta drsquoesmiddot resulti de multiplicar per 019 euro vats de lrsquoextincioacute drsquouna relacioacute
si lrsquoimpost srsquohagueacutes meritat tudis a lrsquoestranger lrsquoimport exempt per quilogravemetre recorregut meacutes laboral pels quals no srsquoestableix
abans del 5 de juliol del 2018) si eacutes de 21000 euro les despeses de peatges i aparmiddot cap liacutemit temporal anterior
els imports obtinguts del segon i
restants pagadors per ordre de En el cas de beques per a la realitmiddot
quantia no superen en conjunt zacioacute del doctorat lrsquoimport exempt
els 1500 euro anuals eacutes de 21000 euro si es cursa a Esmiddot
Srsquoestagrave obligat si els rendiments panya i de 24600 euro si es realitza
iacutentegres del capital mobiliari i a lrsquoestranger
guanys patrimonials superen els
1600 euro anuals I tambeacute si no sumiddot
peren els 1600 euro anuals i Si
aquests no han estat subjectes a durant el 2018 srsquoha desplaccedilat
retencioacute o ingreacutes a compte ora drsquoEspanya per a prestar els
Tambeacute quan les rendes immiddot seus serveis en un altre o diversos
mobiliagraveries imputades els intemiddot paiumlsos no hauragrave de declarar la
ressos de les lletres del Tresor i totalitat del sou que hagi percemiddot
les subvencions per a lrsquoadquisimiddot but ja que estagrave exempta la part
cioacute drsquohabitatges de proteccioacute ofmiddot dels dies treballats a lrsquoestranger
cial o de preu taxat superin conmiddot amb un liacutemit magravexim de 60100 euro
juntament els 1000 euro anuals sempre que en els paiumlsos en quegrave
Cessioacute del ehicle
Periacuteode de presentacioacute
Dietes i als per menjar
Nuacutemero de referegravencia
Beques puacutebliquesRendiment irregular del treball
Obligats a presentar-la
Quegrave passa si mrsquohan destinat a fer treballs a lrsquoestranger
l
l
l
l
l
Amb el megravetode drsquoestimacioacute directa els que iniciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat poden reduir en un 20 el rendiment
net positiu declarat
Comissioacute d rsquoAssessors Fiscals
RICARD vIntildeA ARASAEconomista Servei drsquoAssessorament Fiscal del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya geafbcneconomistescat
Declaracioacute de renda 2018
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 9
A partir del 2018 es regulen de deduiumlbilitat les despeses de subministres
dels contribuents que desenvolupin lrsquoactivitat en el seu habitatge habitual
Despeses dediumlbles dels rendi-mens del reball
Qegrave passa si ilizo el vehicle en lrsquoacivia
A qin periacuteode imposii srsquoim-pen els rendimens del re-ball
unias amiliars declaracioacute Inceni en cas drsquoinici drsquona conjna o individalacivia econogravemica
En cas de separacioacute a qi cor-respon aplicar-se el miacutenim pels flls comns
Acivia econogravemica (empre-sarial o proessional) Qines redccions es poden
aplicar sobre la base imposa-ble de lrsquoIRPF
regulen de deduiumlbilitat les despemiddot
Les cotitzacimiddot ses dels subministres a eectes
ons a la Seguretat Social o mutualimiddot de determinar el rendiment net en
tats generals obligatograveries de el cas dels contribuents que demiddot
uncionaris les cotitzacions al colmiddot senvolupin la seva activitat en el
legi drsquoores o institucions similars seu habitatge habitual com ara
les detraccions per drets passius aigua gas electricitat telegraveon inmiddot
les quotes satisetes a sindicats les ternet en un 30 de la proporcioacute
quotes satisetes a collegis proesmiddot dels metres quadrats de lrsquohabitatmiddot
sionals si la collegiacioacute teacute caragravecter ge destinats a lrsquoactivitat en relacioacute
obligatori per a lrsquoexercici del treball amb la superiacutecie total Tambeacute les
amb el liacutemit de 500 euro anuals Les despeses de restauracioacute ocasionamiddot
despeses de deensa juriacutedica per des en lrsquoexercici de lrsquoactivitat semmiddot
litigis amb lrsquoempresa amb el liacutemit de pre que es paguin per qualsevol
300 euro anuals I amb caragravecter genemiddot mitjagrave electrogravenic de pagament fns a
ral 2000 euro anuals per obtenir rendimiddot un magravexim de 2667 o 4808 euro per
ments del treball Lrsquoimport anterior dia sense pernoctacioacute en uncioacute
srsquoaugmenta en 2000 euro addicionals de si el desplaccedilament eacutes per terrimiddot
en el cas drsquoaturats que acceptin un tori espanyol o a lrsquoestranger resmiddot
nou lloc de treball que impliqui un pectivament En el cas de pernocmiddot
canvi de residegravencia i tambeacute srsquoincremiddot tar ora del domicili habitual
menta en 3500 euro o 7750 euro anuals lrsquoimport seragrave de 5334 o 9135 euro
en el cas de treballadors actius dismiddot respectivament
capacitats en uncioacute del grau de
discapacitat
Per a poder deduir
les despeses ocasionades per lrsquouacutes
del vehicle en lrsquoactivitat la normatimiddot amb prima fxa drsquoesportistes promiddot drsquooblidar que en el cas drsquooptar per
Amb caragravecter general srsquoimmiddot va de lrsquoIRPF exigeix provar lrsquoaectamiddot essionals i drsquoalt nivell La base limiddot la declaracioacute conjunta srsquohan de
puten al periacuteode impositiu en quegrave cioacute exclusiva a lrsquoactivitat econogravemica quidable no podragrave resultar negatimiddot sumar les rendes percebudes per
el seu perceptor els pot exigir Els i per tant si srsquoutilitza simultagraveniamiddot va a consequumlegravencia drsquoaquestes tots els membres de la unitat amimiddot
endarreriments drsquoexercicis anterimiddot ment per a fns particulars no srsquoadmiddot reduccions liar i que la progressivitat de la tarimiddot
ors percebuts durant el 2018 met cap mena de deduccioacute a de lrsquoIRPF pot ser que no commiddot
srsquohauran drsquoimputar als periacuteodes en pensi lrsquoimport de la reduccioacute de la
quegrave eren exigibles i si no va ser el base imposable Un cop presenmiddot Cal tenir
2018 srsquohauragrave de presentar una Els qui inimiddot clar que la unitat amiliar a eectes tada la declaracioacute de la renda i
autoliquidacioacute complementagraveria per ciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat ecomiddot de lrsquoIRPF estagrave integrada per ambmiddot acabat el termini de presentacioacute
a cada exercici al qual correspomiddot nogravemica i determinin el rendiment doacutes cogravenjuges no separats legalmiddot lrsquoAdministracioacute tributagraveria no acmiddot
nen En canvi si els endarrerimiddot net drsquoacord amb el megravetode drsquoestimiddot ment i si nrsquohi ha els flls menors cepta el canvi drsquoopcioacute de conjunta
ments srsquohan percebut a consemiddot macioacute directa poden reduir en un que hi conviuen com tambeacute els o individual
quumlegravencia drsquouna resolucioacute judicial 20 amb un liacutemit de 100000 euro majors drsquoedat incapacitats judicimiddot
els imports no satisets srsquohan drsquoimmiddot el rendiment net positiu declarat alment subjectes a pagravetria potestat
putar al periacuteode impositiu en quegrave la Srsquoenteacuten que srsquoinicia una activitat prorrogada o rehabilitada La remiddot
sentegravencia sigui erma i no importa econogravemica quan no srsquoha exercit duccioacute de la base imposable eacutes La normativa
els anys en quegrave eren exigibles cap activitat econogravemica lrsquoany anmiddot de 3400 euro Tambeacute existeix la unimiddot de lrsquoIRPF assimila a descendents
terior a la data drsquoinici drsquoaquesta tat amiliar monoparental eacutes a dir a totes aquelles persones respecmiddot
la ormada en els casos de sepamiddot te de les que el contribuent tingui
Si determiddot racioacute legal o quan no hi hagi un atribuiumlda la seva guarda i custogravedia
mineu el rendiment de la vostra vincle matrimonial per la mare o el per resolucioacute judicial i diu que cormiddot
activitat econogravemica pel megravetode Es pot reduir la pare i tots els flls menors o majors respondragrave a qui drsquoacord amb el
drsquoestimacioacute directa heu de tenir base imposable per presentar la drsquoedat incapacitats judicialment conveni regulador aprovat judicialmiddot
en compte que per a quegrave les desmiddot declaracioacute conjunta (3400 euro) per subjectes a pagravetria potestat prorromiddot ment tingui la guarda i custogravedia
peses siguin deduiumlbles fscalment aportacions a sistemes de previmiddot gada o rehabilitada que convismiddot dels flls a la data de meritacioacute de
cal que estiguin vinculades a lrsquoacmiddot sioacute social (plans de pensions) per quin amb lrsquouna o amb lrsquoaltre La lrsquoimpost (en general el 31 de demiddot
tivitat desenvolupada i complir aportacions a patrimonis protegits reduccioacute de la base imposable en sembre) en tractarmiddotse del subjecmiddot
amb els requisits de correcta immiddot de persones amb discapacitat aquest cas eacutes de 2150 euro te passiu que ha de conviure amb
putacioacute temporal tenir els corresmiddot per pensions compensatograveries i No es pot aplicar ells Ara beacute quan sigui compartimiddot
ponents justifcants (actures o anualitats per aliments anualitats aquesta reduccioacute quan el contrimiddot da srsquohauragrave de prorratejar entre els
documents) i que estiguin regismiddot per aliments a avor de persones buent conviu amb la mare o el excogravenjuges amb independegravencia
trades als llibresmiddotregistre o a la dierents dels flls per aportacions pare drsquoalgun dels flls que ormen drsquoaquells amb qui estiguin convimiddot
comptabilitat A partir del 2018 es a la mutualitat de previsioacute social part de la unitat amiliar No srsquoha vint a 31 de desembre
AtENCIOacute
n
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
BEGOntildeA CAStRO OtEROEconomista presidenta del Grup de Treball EAFI del CEC i Member of the Executive Board Anchor Capital Advisors EAFbcastroanchoreaficom
Completada la transposicioacute de MiFID II
rents instruments financers Drsquoaltra banda manteacute lrsquoedat de lrsquoinversor com un criteri rellevant en el proceacutes de perfilar el client
Retrocessions o incentiusAquest eacutes un punt que histogravericamiddotment ha generat debat entre les ESI La llei estableix la limitacioacute del cobrament drsquoincentius o remiddottrocessions al fet que es produmiddoteixi una millora del servei per tal de poder cobrar aquest incentiu
Drsquoaltra banda tambeacute institueix criteris pels anomenats incentius no monetaris i per aquelles ESI independents aixiacute com lrsquoorientamiddotcioacute en relacioacute amb els terminis
per retornar al clients els possimiddotbles incentius rebuts per exemmiddotple en cas que el client es pugui subscriure la ldquoclasse netardquo drsquoun fons drsquoinversioacute perquegrave no exismiddotteix i els requisits entre drsquoaltres com la comercialitzacioacute drsquoalmiddotmenys un 25 de productes fimiddotnancers de tercers i dues altermiddotnatives de terceres parts en cada categoria de fons comercimiddotalitzada
vigilagravencia i control de productes financers En relacioacute amb la vigilagravencia i el control del disseny i distribucioacute de productes financers es dismiddotposa que el proceacutes previ drsquoapromiddotvacioacute de cada producte drsquoinvermiddotsioacute seragrave responsabilitat del propi consell drsquoadministracioacute de lrsquoemmiddotpresa de serveis drsquoinversioacute La finalitat eacutes que les caracteriacutestimiddotques dels productes siguin les
MiFID soacuten les sigles de Markets in Financial Instruments Directive
que va entrar en vigor lrsquo1 de nomiddotvembre del 2007 que suposen un mercat uacutenic i un regravegim regulamiddotdor comuacute per als serveis finanmiddotcers en tots els Estats membres de la Unioacute Europea i altres Estats de lrsquoAgraverea Econogravemica Europea
MiFID regula la prestacioacute de sermiddotveis drsquoinversioacute afectant a totes les entitats financeres i drsquoinversioacute en la forma en quegrave informen asmiddotsessoren o venen productes fimiddotnancers als seus clients o potenmiddotcials clients aixiacute com en la mamiddotnera en quegrave els ofereixen serveis drsquoexecucioacute drsquooperacions sobre instruments financers
Els objectius de la MiFID soacuten mimiddotllorar la transparegravencia i lrsquoeficiegravenmiddotcia dels mercats financers euromiddotpeus augmentar la competegravenmiddotcia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor En definitimiddotva protegir al client regulant el comportament de lrsquoentitat finanmiddotcera i drsquoinversioacute
Quant al MiFID podem parlar de MiFID I MiFID II i en un futur parlarem de MiFID III En conmiddotcret avui parlarem de MiFID II aprovada en tres fases l Reial Decret 212017 de 29 desembrel Reial Decret 142018 de 28 de setembrel Reial Decret 14642018 de 21 de desembre
En funcioacute drsquoaquestes normes jumiddotriacutediques i en concret amb aquest uacuteltim reial decret el text refoacutes de la Llei del mercat de vamiddotlors es va modificar
ldquoLa urgegravencia per completar la transposicioacute ve donada per la fimiddotnalitzacioacute del termini el juliol del 2017 i de la interposicioacute drsquouna demanda per incompliment damiddotvant el Tribunal de Justiacutecia de la Unioacute Europea (TJUE) amb la corresponent proposta de sanmiddotcioacuterdquo segons un comunicat del Ministeri drsquoEconomia
MiFID II regula principalment lrsquoactivitat de les empreses de serveis drsquoinversioacute (ESI) entre les quals ens trobem les EAF (emmiddotpreses drsquoassessorament finanmiddotcer abans EAFI)
Proteccioacute de lrsquoinversorEl reial decret aborda aspectes com les obligacions de les emmiddotpreses drsquoinversioacute amb lrsquoobjectiu de protegir lrsquoinversor principalmiddotment minorista (lrsquoinversor minomiddotrista segons defineix la directiva eacutes aquell amb menys coneixemiddotments i menys experiegravencia per tant aquell que necessita meacutes informacioacute i acompanyament en la presa de decisions)
En relacioacute amb els coneixemiddotments la llei destaca la necessimiddottat de perfilar amb meacutes profundimiddottat i filant meacutes prim els anomemiddotnats ldquotest drsquoidoneiumltatrdquo amb la fimiddotnalitat drsquoevitar el risc que els propis clients tinguin tendegravencia a autodefinirmiddotse amb un perfil meacutes arriscat del que realment tenen i convida a introduir noves premiddotguntes concretes sobre coneimiddotxements especiacutefics dels difemiddot
meacutes adequades per a cada tipus de client
Drsquoaquesta forma es reforccedila lrsquoobmiddotjectiu principal de proteccioacute del client ja que els aspectes relamiddottius a la idoneiumltat de lrsquoinstrument financer per al client concret al qual es dirigeix no estan premiddotsents uacutenicament en el moment de la comercialitzacioacute sinoacute des de la progravepia concepcioacute drsquoaquest
Avaluacioacute de les propostes drsquoinversioacuteEn relacioacute amb la presa de decimiddotsions en el proceacutes drsquoemissioacute de recomanacions o de gestioacute de carteres es desenvolupa lrsquooblimiddotgacioacute drsquoavaluar si instruments fimiddotnancers equivalents poden ajusmiddottarmiddotse al perfil del client tenint en compte el cost i la complexitat dels productes
Les directrius estableixen que les entitats han drsquoadoptar poliacutetimiddotques i procediments que assemiddotgurin que abans de recomanar un producte o adquirirmiddotlo per a la cartera gestionada en nom del client es realitzi una agravemplia avamiddotluacioacute de les possibles alternatimiddotves drsquoinversioacute per al que srsquoha de tenir en compte el cost i la commiddotplexitat dels productes Per tant a lrsquohora de proposar qualsevol canvi srsquoha de poder demostrar de manera raonable que en aquella proposta concreta els beneficis per al client soacuten superimiddotors als costos que genera aquell canvi
Es considera que quan una entimiddottat ofereixi una gamma restringimiddotda de productes o recomani nomiddotmeacutes un tipus de producte eacutes important que els clients siguin plenament conscients drsquoaquesta circumstagravencia En cas que lrsquoentimiddottat trieacutes o recomaneacutes al client un producte amb major cost o complexitat que un altre equivamiddotlent hauria de ser capaccedil de jusmiddottificarmiddotho Aquest tipus de decisimiddotons han de ser documentades i registrades i hauran drsquoestar sotmiddotmeses a una especial atencioacute per part de la funcioacute de control de lrsquoentitat n
Els objectius de la MiFID soacuten millorar la transparegravencia i eficiegravencia dels mercats
augmentar la competegravencia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor
Comissioacute drsquoEconomia Financera GT EAFI
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 1
necessagraveriament a lrsquoabsegravencia de beacutens per embargar La manca de patrimoni amb quegrave er ront als deutes eacutes incerta ens la podem trobar de manera sobrevinguda un cop iniciat el procediment a dimiddoteregravencia del cas anterior quan ja ha estat comprovada en racasmiddotsar lrsquoexecucioacute pregravevia
ovint ens plantegem quimiddot de concurs presentada pel credimiddot del concurs necessari per part del El cost en temps i diners de tota na pot ser la utilitat pragravectimiddot tor i els altres legitimats creditor i en consequumlegravencia es pomiddot aquesta tramitacioacute cobriria la remiddotca de determinades fgumiddot drien obrir unes possibilitats de cuperacioacute del deute Ens hem de
res previstes legalment Amb una El primer supogravesit de lrsquoart 24 LC negociacioacute Per tant no es pot en plantejar quins avantatges o inmiddotexistegravencia virtual sobre el paper parteix de la reclamacioacute dineragraveria termes genegraverics seguint la idea centius obteacute el creditor instant del perograve que en realitat pot semblar pregravevia que ha derivat en una exemiddot del que degraveiem abans desestimar concurs necessari i si aquests que aplicades a la vida real dels cucioacute allida Tenim un cregravedit documiddot drsquoentrada lrsquoinici del procediment compensen tots els esorccedilos demiddot ciutadans o de les empreses no mentat liacutequid venccedilut i exig judicial per reclamar el deute permiddot dicats per arribar al punt de decimiddotible El donaran un resultat satisactori creditor ha interposat amb base en quegrave cada cas eacutes un moacuten i conveacute dir si iniciar o no el procediment per resoldre les controvegraversies per aquesta documentacioacute una demiddot conegraveixer la situacioacute i lrsquoentorn ecomiddotles quals teogravericament han estat manda judicial de reclamacioacute de nogravemic del deutor Sense perjudici En els arts 18 a 20 LC srsquoestableimiddotpensades i plasmades en el text quantitat Iniciaragrave un procediment del en quegrave podria actuarmiddotse xen les consequumlegravencies de la intermiddotlegal Aquest eacutes el cas del conmiddot que tindragrave aixograve siacute segons el cas en relacioacute amb lrsquoart 19 LC del qual posicioacute de la demanda de conmiddotcurs necessari de creditors una durada meacutes o menys llarga en parlarem meacutes endavant curs necessari en cas drsquooposicioacute
(meacutes meacutes que menys ategraves el colmiddot del deutor i existeix la possibilitat Segons les recents estadiacutestiques lapse judicial en el qual ens trobem) En el segon supogravesit de et de lrsquoa rt hipotegravetica que el deutor aci ront publicades per lrsquoINE el 7 de ebrer i acabaragrave amb la conseguumlent senmiddot 24 LC no partim del racagraves de la al deute mitjanccedilant la consignacioacute del 2019 basades en dades promiddot tegravencia estimatograveria Aquesta senmiddot reclamacioacute dineragraveria interposada a avor del creditor visionals durant lrsquoany 2018 es van tegravencia comportaragrave la posterior solmiddot pel creditor sinoacute del coneixement declarar a tot Espanya 5635 conmiddot licitud drsquoexecucioacute i si eacutes el cas que pugui tenir del seu sector Pel que a a la posicioacute que ocupa el cursos de creditors dels quals lrsquoembargament de beacutens sufcients drsquoactivitat i de la situacioacute dels almiddot creditor instant del concurs necesmiddotnomeacutes 348 varen ser instats com per al pagament del deute tres operadors amb els quals teacute sari en el llistat de creditors de la a concursos necessaris un 6 relacions comercials El problema massa passiva segons lrsquoart 917
Aquiacute seragrave quan ens trobem al en aquest cas eacutes que es depegraven de LC es reconeixeragrave el 50 del seu La Llei Concursal (LC) concreta la capdavall de tot aquest les onts drsquoinormacioacute externes deute amb caragravecter privilegiat gemiddotprocedimiddotdefnicioacute del concurs necessari en ment llarg i eixuc que no hi ha res per poder saber si es donen els neral i per darrere dels creditors per dos articles en lrsquoarticle 24 i en lrsquoarmiddot per embargar Eacutes a partir drsquoaquest requisits exigits legalment per insmiddot deutes salarials i de les administramiddotticle 7 moment en quegrave podragrave sollicitarmiddot tar el concurs El creditor ha de cions puacutebliques El 50 restant es
se el concurs necessari de lrsquoentitat saber si el deutor es troba en almiddot qualifca de cregravedit ordinari junt amb En el numeral 4 de lrsquoarticle 2 es deutora Sovint la iniciativa arribaragrave gun dels quatre casos enumerats els altres creditors que han mantinmiddotconcreten els supogravesits de et en tard per obtenir la satisaccioacute ni en la segona part de lrsquoart 24 LC gut una actitud passiva enront de els quals el creditor pot plantejar el que sigui parcial del deute Instar Si acumula impagaments generamiddot lrsquoacumulacioacute drsquoimpagaments concurs necessari Es plantegen la declaracioacute de concurs necessamiddot litzats a altres creditors Si ha somiddot Drsquoaltra banda les despeses caumiddotdues opcions La primera eacutes que ri en el moment en quegrave se sap pomiddot ert altres embargaments de mamiddot sades al creditor per la presentacioacute hagi resultat inructuosa una exemiddot sitivament que en el procediment nera general sobre els seus beacutens del concurs es qualifcaran de cregravemiddotcucioacute dineragraveria interposada direcmiddot drsquoexecucioacute seguit contra el deutor Si estagrave ent desaparegraveixer el seu dit contra la massa drsquoacord amb tament pel creditor contra el deumiddot moroacutes no srsquohan trobat beacutens per patrimoni de manera sobtada Si lrsquoart 842 segon paragravegra tor (paragravegra primer) La segona embargar sembla innecessari per no compleix regularment les semiddotopcioacute que es pot plantejar (punts inuacutetil a la fnalitat pretesa que eacutes el ves obligacions tributagraveries socials Analitzat tot lrsquoanterior podem enmiddot1 a 4) eacutes que per altres mitjans no recobrament del deute i laborals Perograve amb sospitarmiddotho o tendre el perquegrave de les dades remiddotde manera directa sinoacute per altres sabermiddotho del cert no nrsquohi ha prou collides per lrsquoINE en el seu inorme onts es pugui conegraveixer la situacioacute Aixograve no obstant en la societat pot Cal aportar proves materials Aixiacute El concurs necessari no sembla drsquoinsolvegravencia actual o imminent existir un ons de comerccedil unes ho exigeix lrsquoart 7 LC Si es vol acomiddot una eina prou efcient per a la samiddot del deutor Cadascuna mereix expectatives de creixement exismiddot llir a aquesta segona via per instar tisaccioacute del creditor o si meacutes no una consideracioacute separada Al tegravencia de benefcis ocults i per el concurs necessari el creditor no p pro orciona uns avantatges seu torn lrsquoarticle 7 parla sobre tant al potencial concursat li pomiddot es veu obligat a assumir una tasca evidents que benefciiumln prou al com ha drsquoarticularmiddotse la sollicitud dria no interessar la presentacioacute drsquoinvestigacioacute pregravevia molt carremiddot creditor que lrsquoinsta sobre els altres
gosa i sovint difcultada pels obsmiddot creditors que han mantingut una tacles de la proteccioacute de dades actitud meacutes passiva o no prou vigimiddotEn aquesta segona via la situacioacute lant Eacutes una quumlestioacute a debatre de drsquoinsolvegravencia no ha drsquoanar lligada cara a utures reormes legals n
tempo
Comissioacute Mercantil Concursal i d rsquoExperts Judicials
S
SIlvIA CAStRO SARDAgraveEconomista Mediadora i Administradora Concursal Rusintildeol Associats Consultors SL Vocal del Comitegrave Executiu de la seu territorial de Lleida del CEC Membre de la Comissioacute silviacastrorusinyolassociatscom
El concurs necessari Explorant possibilitats
L rsquoany 2018 es van declarar 5635 concursos de creditors dels quals nomeacutes varen ser
instaurats com a necessaris un 6
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LEconomistesBAN
produccioacute nacional materials naturals i dissenys atractius i combinats familiars
Fiscalitat de les inversions en startups Emilio Peacuterez Pombo economista i soci director de Peacuterez Pombo Abogados amp Economistas va desgranar alguns dels incentius fiscals que es poden aconseguir a lrsquohora drsquoinvertir en projectes o empreses i que recomana tenir en compte tant a emprenedors com a inversors ldquoTrobem incentius que hem de valorar tant si som emprenedors com inversorsrdquo
En aquest sentit va explicar que segons la legislacioacute vigent exis-teixen incentius fiscals per a Inversor ndash Persona fiacutesica de fins al 30 dels imports apor-tats per a persones que inverteimiddotxin en empreses de nova o remiddotcent creacioacute fins a un magravexim de
60000 euros base drsquoinversioacute en la versioacute estatal art 681 de la Llei de lrsquoIRPF (20 i 50000 euro fins a 31122017) i 30 dels imports aportats fins a 20000 euro en la vermiddotsioacute autonogravemica art 20 de la Llei 262009 de 23 de desembre Lrsquoestatal eacutes incompatible amb lrsquoautonogravemica si beacute amb lrsquoopinioacute de Peacuterez Pombo poden combimiddotnarmiddotse les dues segons ens conmiddotvingui
Les empreses en les quals srsquoadmiddotquireixen aquestes accions o participacions han de complir una segraverie de requisits i condicimiddotons entre molts altres que la inmiddot
EconomistesBAN la xarmiddotxa de Business Angels del Colmiddotlegi va celebrar
el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar la ponegravencia Fiscalitat de les inversions en startmiddotups
33egrave Fograverum EconomistesBANPol Font president drsquoEconomismiddottesBAN va fer puacuteblics els resulmiddottats aconseguits per la xarxa Bumiddotsiness Angels al llarg del 2018 on gairebeacute es va duplicar el permiddotcentatge de projectes presentats als Fograverums Inversors que van aconseguir financcedilament Conmiddotcretament el 166 dels pro-jectes presentats van acon-seguir financcedilament al llarg del 2018 vers el 952 acon-seguit lrsquoany 2017 ldquoHem aconmiddotseguit una millora de lrsquoeficiegravencia important que ens permet seguir creant noves oportunitats de nemiddotgocirdquo va assegurar Pol Font Al llarg del 2018 la xarxa drsquoEconomiddotmistesBAN va acollir prop de 200 projectes i el percentatge de fimiddotnanccedilament del total de projectes es va situar en el 3 (vers el 25 del 2017) En els darrers cinc anys la xarxa EconomistesmiddotBAN ha ategraves 994 projectes
Projectes presentats relacionats amb la intelmiddotligegravencia artificial la realitat virtual solucions de conmiddotnexioacute i localitzacioacute intelmiddotligent lrsquoanagravelisi de dades i lrsquoe-commerce entre drsquoaltres
l Optimus PriceEacutes un SaaS que utilitza intelmiddotligegravencia artificial per predir la demiddotmanda i establir preus per maximiddotmitzar els beneficis permetent automatitzar i optimitzar les compres
l SharifyEacutes una eina de colmiddotlaboracioacute que
permet a una ciutat mantenirmiddotse meacutes ben connectada i comunimiddotcar totes les activitats que es fan a la ciutat Dona resposta a la pregunta ldquoVull fer alguna cosa ara mateixrdquo
l ApartoolCentral de reserves drsquoapartamiddotments turiacutestics Marca B2B Aparmiddottool per a client corporatiu (long term rental) i distribucioacute B2B2C a portals de vacation rental
l ClubberizeEacutes un producte de tecnologia de localitzacioacute intelmiddotligent i magraverquemiddotting de proximitat per esdevenimiddotments i patrocinadors Monitoritmiddotzen lrsquoactivitat de lrsquoassistent a un esdeveniment
l Soccer DreamPrimera plataforma basada en realitat virtual per accelerar les habilitats tagravectiques del futbolista
Eina on reconstruir exercicis drsquoentrenament
l SAALG GeomechanicsStartup drsquoenginyeria i software especialitzada en lrsquoanagravelisi de damiddotdes en temps real que permet analitzar el comportament de termiddotreny fent possible lrsquooptimitzacioacute del disseny i el procediment constructiu de gran part dels projectes drsquoenginyeria i edificamiddotcioacute
l PyjamiaEacutes un e-commerce vertical que crea i comercialitza pijames i sleepwear de marca progravepia
versioacute srsquohagi produiumlt com a magravemiddotxim al cap de tres anys de la seva constitucioacute i mantenir la inversioacute almenys tres anys
Va advertir als emprenedors que deslocalitzen els seus negocis que han de conegraveixer com els hi afecten les legislacions de cada paiacutes i tenir previst que hauran de lidiar amb el risc tributari
Tambeacute va advertir si hem invertit mitjanccedilant una societat que quan tenim meacutes del 5 del capimiddottal i la societat genera dividends aquests estan exempts de tribumiddottacioacute perograve ldquoatencioacute a les semiddotguumlents rondes habituals en les startupsrdquo Si no anem a les ammiddotpliacions i ens diluiumlm i passem a disposar menys del 5 perdriacutemiddotem aquest avantatge
Per uacuteltim va recordar els incentius per a la nova societat destacant el tipus reduiumlt del 15 per a emmiddotpreses de nova creacioacute (art 291 LIS) i va insistir a explotar els avantatges del concepte ldquoPatent Boxrdquo (article 23 LIS) com ldquoel petit gran oblidat de la normativardquo que ldquoens eximeix de tributar pel 60 dels ingressos provinents de les llicegravencies i cessions drsquouacutes de pamiddottents i assimilatsrdquo i tambeacute estar molt atents a les deduccions en la quota per R+D+I la possible momiddotnetitzacioacute de la deduccioacute i les demiddotduccions per creacioacute drsquoocupacioacute
Es pot consultar la presentacioacute al web del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya Si esteu interesmiddotsats en algun dels projectes ammiddotpliarmiddotne la informacioacute i contactar amb els emprenedors aixiacute com incorporarmiddotvos al Club Inversors EconomistesBAN feumiddotnosmiddotho saber a economistesbanecomiddotnomistescat n
MIQuEl SACRIStaacuteN Economista i director drsquoEconomistesBAN economistesbancoleconomistescat
XXXIII Fograverum drsquoinversioacute i lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostartupsrsquorsquo
EconomistesBAN va celebrar el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar
la ponegravencia lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostart-upsrsquorsquo
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 3
Comissioacute d rsquoEconomia del Turisme
En una de les darreres disposar drsquouna oerta de terminals surten del vaixell El et de ser port que van er escala el 2018 3238
temporades de envejable a nivell europeu I nalmiddot drsquoorigen i destinacioacute teacute tambeacute van ser erris i nomeacutes 778 creuers
un dels ment el et de disposar drsquoaeroport eectes sobre lrsquoactivitat a les termimiddot Precisament soacuten els vaixells de
episodis discorria a Barcelona a escassos quilogravemetres amb un nals orccedila intensiva en treballamiddot passatgers els primers que estan
Les escenes perograve es van gravar tragravensit de 50 milions de passatmiddot dors perograve tambeacute en els aprovimiddot transicionant a combustibles almiddot
a Gegravenova cosa gens sorprenent gers i destinacions que ara siacute sionaments el sector del transmiddot ternatius com el gas liquat que
en aquella egravepoca Barcelona era arriben a bona part del moacuten port en carretera o lrsquoactivitat a redueixen les emissions drsquoNO
tan poc atractiva turiacutesticament lrsquoaeroport del Prat
que ns i tot hi havia companyies No obstant aixograve aquesta evolucioacute A partir drsquoaquests ets podem
que evitaven ermiddothi escala ha estat lluny del consens espemiddot discutir si tenim un model de tumiddot
cialment durant els darrers anys i risme que aporta meacutes que molegravesmiddot
Les dades aixiacute ho demostren amb han crescut les veus que parlen ties o pot generar i si no eacutes el
prou eines hi passaven 100000 de limitar quan no drsquoeliminar cas si eacutes possible tenirmiddotlo En
passatgers anuals majoritagraveriamiddot aquest tipus de turisme Com somiddot Tots els qualsevol cas tota estrategravegia que
ment en tragravensit i la primera imatge vint en aquest debat es barregen vaixells generen pollucioacute atmosmiddot passi per tenir un port de capccedilamiddot
que srsquoenduien de la ciutat era una ets objectivables amb percepmiddot egraverica mentre soacuten a port Srsquoestima lera seragrave guanyadora I precisamiddot
terminal decregravepita La situacioacute va que sobre el 7 a Barcelona ve ment aquesta ha estat la que hicions o preeregravencies personals
canviar radicalment arran dels intentarem er recompte dels ets generada pel conjunt de lrsquoactivitat ha hagut a Barcelona des de a
Jocs Oliacutempics En un moment en objectivables del Port Els creuers perograve soacuten mimiddot 25 anys Potser ora bo consenmiddot
quegrave hi havia un ort debat sobre si noria entre els vaixells Dels 9308 suar una altra per consolidarmiddotlo
calia ampliar la planta hotelera
(lrsquoAjuntament nrsquoera partidari i els
hotelers srsquohi oposaven) es va opmiddot perograve tambeacute desconcentrar
tar per la contractacioacute de vaixells el turisme Qui hagi agaat un
que servissin com a hotels fomiddot creuer recordaragrave alguna escala en
tants Aquelles setmanes drsquoestiu temporada (Tallinn Dubrovnik o
van ser lrsquoinici de lrsquoera moderna dels Palma) on el centre de la ciutat
creuers a Barcelona esdevenia literalment inestat de
creueristes En ciutats meacutes grans
La resta ja eacutes conegut dels perograve aquesta situacioacute eacutes meacutes
100000 passatgersany de nals matisable ja que la capacitat
de segle srsquoha passat als 25 mimiddot drsquoabsorcioacute eacutes meacutes elevada dimiddot
lions situant el Port entre els prinmiddot luintmiddotse completament als ports
cipals en tragravensit de creuers Carnimiddot de capccedilalera Aixiacute mateix una part
val el principal actor drsquoaquest important del passatge en escala
mercat ha et importants invermiddot eacutes encaminat a excursions a pamiddot
sions en terminals la darrera inaumiddot ratges sovint allunyats del centre
gurada el 2018 Royal Caribbean desconcentrant aixiacute el turisme
i MSC tambeacute han expressat el seu
interegraves en invertir en noves o quemiddot
darmiddotsersquon drsquoexistents
Aquest creixement srsquoexplica per Segons els darrers estudis
una quagravedruple combinacioacute La lrsquoactivitat de creuers a Barcelona
primera el creixement global del genera 1083 milions de acturamiddot
sector que ha passat de transmiddot cioacute i 9056 llocs de eina Si ens
portar 7 milions de passatgers el xem amb els turistes que hi emmiddot
2000 a trencar la barrera dels 25 barquen i hi pernocten la despemiddot
el 2017 La segona lrsquoegravexit de Barmiddot sa per persona i dia srsquoenla ns als
celona com a destinacioacute turiacutestica 230 euros Si en canvi nomeacutes
passant dels 2 milions de turistes srsquohi a escala la xira baixa als 57
el 1990 als 12 el 2018 La tercera per persona i dia entre aquells qui
Vacacio-
nes en el Mar
Sabem qe els aixells soacuten n important ocs emissor de contaminacioacute atmosegraverica on el tragravensit de creers hi jga na part molt petita
Sabem qe el trisme de creers pot massifcar les ci-tats
Sabem qe el trisme de creers pot deixar diners perograve tambeacute qe pot no deixar-ne
2
n
El turisme de creuers a Barcelona allograve que sabem (i allograve que no)
DAvID RODRiacuteGuEz BORRAgraveS Economista i Secretari Tegravecnic del Pla Estrategravegic Metropolitagrave de Barcelona drodriguezpembcat
Tota estrategravegia que passi per tenir un port de capccedilalera seragrave guanyadora i aquesta ha estat la que hi ha hagut a
Barcelona des de f a 25 anys
2 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
BARCElONA GIRONA tARRAGONAllEIDA Pl Galla Placiacutedia 32 Joan Maragall 44 entl 3a Rambla Nova 58middot60 5egrave A Pere Cabrera 16 1r G
08006 Barcelona Tel 93 416 16 04 17002 Girona Tel 972 21 45 33 25001 Lleida Tel 973 21 06 33 43004 Tarragona Tel 977 21 70 42
ceccoleconomistescat gironacoleconomistescat lleidacoleconomistescat tarragonacoleconomistescat
PuBliCaCiOns Del COlmiddotlegi DrsquoeCOnOmistes
REVISTA ECONograveMICA DE CATALUNyA
INFORMATIU DE LrsquoECONOMISTA
REVISTA TEgraveCNICA
DOCUMENTS TEgraveCNICS I ALTRES PUBLICACIONS
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 3
17Orientacioacute internacional i financcedilament de lrsquoactivi-tat emprenedora naixent segons lrsquoestudi GEM (2017-2018) a CatalunyaNoticiari del Grup de Treball drsquoEmprenedoriaLrsquoestudi GEM 2017middot2018 a Catalunya estudia lrsquoorientacioacute internacional i el fimiddotnanccedilament dels nous negocis com a caracteriacutestiques inherents per determimiddotnar la qualitat de lrsquoemprenedoria i la seva evolucioacute Un aspecte de reconemiddotguda importagravencia en el moment de pomiddotsar en funcionament nous negocis eacutes el financcedilament
18-19Declaracioacute de la renda 2018Noticiari de la Comissioacute drsquoAssessors Fiscals El dia 2 drsquoabril va comenccedilar el periacuteode de presentacioacute de la renda de lrsquoexercici 2018 A aquestes alccedilades poca cosa es pot fer per reduir la quota a pagar de lrsquoIRPF perograve va beacute recordar algunes quumlestions
20Completada la transposicioacute de MiFID IINoticiari de la Comissioacute drsquoEconomia Financera Grup de Treball EAFIAl desembre de 2018 es va aprovar el Demiddotcret Llei per a la transposicioacute de MiFID II amb quasi un any drsquoendarreriment i sota la pressioacute de la demanda interposada pel Trimiddotbunal Europeu de Justiacutecia des del juliol del 2017 La MiFID II preteacuten incrementar la promiddotteccioacute a lrsquoinversor i establir un marc comuacute a tota la UE sota el qual lrsquoinversor pugui tenir la confianccedila que el que li estan recomanant eacutes la millor opcioacute segons sigui la seva situamiddotcioacute personal en termes de coneixements experiegravencia i expectatives
21El concurs necessari Explorant possibilitatsNoticiari de la Comissioacute Mercantil Concursal i drsquoExperts JudicialsTot i que hi ha dues modalitats de conmiddotcurs de creditors previstes en la llei concursal el voluntari i el necessari tanmateix les dades demostren que un dels dos eacutes el meacutes utilitzat en la pragravectimiddotca amb molta diferegravencia Ens hem plantejat per quines causes En realimiddottat el concurs necessari instat pels creditors eacutes efectiu per obtenir el recomiddotbrament dels deutes
22XXXIII Fograverum drsquoInversioacute EconomistesBAN i ldquoFiscalitat de les inversions en startupsrdquo EconomistesBANEconomistesBAN celebra el XXXIII Fogravemiddotrum presentant set noves startups Optimus Price Sharify Apartool Clubberize Soccer Dream SAALG Geomechanics i Pyjamia i la ponegravenmiddotcia Fiscalitat de les inversions en startups
23El turisme de creuers a Barcelona Allograve que sabem (i allograve que no)Noticiari de la Comissioacute de TurismeEl turisme de creuers ha experimentat un creixement espectacular al port de Barcelona les darreres dues degravecades fins a situarmiddotse entre els primers del moacuten Aquest fet ha estat el fruit de lrsquoevolucioacute del mercat global perograve tammiddotbeacute de decisions estrategravegiques entre elles la de posicionarmiddotlo com a port de capccedilalera fet que ha estat un encert
12-13El balanccedil de situacioacute dels estats comptables Noticiari de la Comissioacute de ComptabilitatLa lectura dels estats comptables eacutes el pas previ a lrsquoaplicacioacute de les divermiddotses tegravecniques drsquoanagravelisi (principalment el cagravelcul de ragravetios) i ha de permetre conegraveixer en profunditat el patrimoni els resultats i els fluxos drsquoefectiu els quals poden ser diferents en funcioacute del marc normatiu En aquest article es presenten lrsquoestructura i els compomiddotnents del balanccedil de situacioacute segons la normativa local (PGC07)
14-15Els propers canvis de les NIANoticiari drsquoEconomistes Auditors de ComptesEn aquest article es repassen els canmiddotvis meacutes significatius que lrsquoIAASB srsquoesmiddottagrave plantejant introduir en les normes internacionals drsquoauditoria i de control de qualitat
16Davos el PIB i el ldquomeacutes enllagraverdquoNoticiari de la Comissioacute drsquoEconomia i SostenibilitatEl PIB es mostra cada vegada meacutes inamiddotdequat per mesurar el benestar i la sosmiddottenibilitat drsquouna economia Sembla que a Davos tambeacute hi circula aquesta idea La consolidacioacute de noves megravetriques eacutes tan difiacutecil com necessari i possible
4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O V E T A T S L E G I S L A T I V E S
del 644 de la declaracioacute informamiddottiva anual sobre la revenda de beacutens mobles susceptibles de trimiddotbutar per lrsquoimpost sobre transmiddotmissions patrimonials i actes juriacutemiddotdics documentats i srsquoestableixen les condicions i el procediment per a la seva presentacioacute DOGC nuacutem 7816 22022019
l Ordre VEH302019 de 15 de febrer per la qual srsquoaprova el model 643 de la declaracioacute informativa anual sobre les transmissions realitzades per persones que fan subhastes de beacutens susceptibles de tributar per lrsquoimpost sobre transmissions patrimonials i actes juriacutedics documentats i srsquoestableixen les condicions i el procediment per a la seva presentacioacute DOGC nuacutem 7816 22022019
l Resolucioacute VEH3952019 de 19 de febrer per la qual srsquoaprova el model 943 de la declaracioacute inmiddotformativa sobre embarcacions de creuer turiacutestic relativa a lrsquoimmiddotpost sobre les estades en estamiddotbliments turiacutestics i srsquoestableixen les condicions i el procediment per a la seva presentacioacute DOGC nuacutem 7818 26022019
l Ordre HAC2772019 de 4 de marccedil per la qual srsquoaproven els models de declaracioacute de lrsquoImmiddotpost sobre la renda de les persomiddotnes fiacutesiques i de lrsquoImpost sobre el patrimoni exercici 2018 es demiddotterminen el lloc la forma i els termiddotminis de presentacioacute drsquoaquests srsquoestableixen els procediments drsquoobtencioacute modificacioacute confirmiddotmacioacute i presentacioacute de lrsquoesbormiddotrany de declaracioacute de lrsquoImpost sobre la renda de les persones fiacutesiques es determinen les conmiddotdicions generals i el procediment per a la presentacioacute de tots dos per mitjans telemagravetics o telefogravemiddotnics i per la qual es modifica lrsquoOrmiddotdre HAP21942013 de 22 de novembre per la qual es regulen els procediments i les condicimiddotons generals per a la presentacioacute
Dret aDministratiul Reial Decret 1022019 drsquo1 de marccedil pel qual es crea lrsquoAutoritat Macroprudencial Consell drsquoEstabilitat Financera srsquoestableix el seu regravegim juriacutedic i es desenvolupen determinats aspectes relatius a les eines macroprudencials BOE nuacutem 53 02032019
l Reial Decret 1612019 de 22 de marccedil pel qual es modifica el Reial Decret 5502014 de 27 de juny amb el qual es desenvolumiddotpen els requisits i el procediment per al reconeixement de les entimiddottats associatives prioritagraveries i per a la seva inscripcioacute i baixa en el Registre Nacional drsquoEntitats Asmiddotsociatives Prioritagraveries previst en la Llei 132013 de 2 drsquoagost de foment de la integracioacute de coomiddotperatives i drsquoaltres entitats assomiddotciatives de caragravecter agroalimenmiddottari BOE nuacutem 83 06042019
l Resolucioacute de 8 drsquoabril de 2019 de la Direccioacute General del Tresor i Poliacutetica Financera per la qual srsquoactualitza lrsquoannex 1 inclograves en la Resolucioacute del 4 de juliol del 2017 de la Secretaria General del Tresor i Poliacutetica Financera per la qual es defineix el principi de prudegravencia financera aplicable a les operacions drsquoendeutament i derivats de les comunitats autogravemiddotnomes i entitats locals
Civil i merCantill Llei 12019 de 20 de febrer de Secrets Empresarials BOE nuacutem 45 21022019
l Llei 22019 drsquo1 de marccedil per la qual es modifica el text refoacutes de la Llei de Propietat Intelmiddotlectual aprovat pel Reial Decret legislatiu 11996 de 12 drsquoabril i pel qual srsquoincorporen a lrsquoordenamiddotment juriacutedic espanyol la Directiva 201426UE del Parlament Eumiddotropeu i del Consell de 26 de femiddotbrer de 2014 i la Directiva (UE) 20171564 del Parlament Euromiddot
peu i del Consell de 13 de semiddottembre del 2017 BOE nuacutem 53 02032019
l Reial Decret Llei 72019 drsquo1 de marccedil de mesures urgents en mategraveria drsquohabitatge i lloguer BOE nuacutem 55 05032019
l Llei 52019 de 15 de marccedil reguladora dels contractes de cregravedit immobiliari BOE nuacutem 65 16032019
l Reial Decret 1652019 de 22 de marccedil pel qual srsquoaprova el Remiddotglament drsquoAdopcioacute Internaciomiddotnal BOE nuacutem 81 04042019
FisCall Ordre HAC1352019 de 31 de gener per la qual es modifica lrsquoOrdre EHA34822007 de 20 de novembre per la qual srsquoaproven determinats models es refonen i actualitzen diverses normes de gestioacute en relacioacute amb els impostos especials de fabricacioacute i amb lrsquoImmiddotpost sobre les vendes detallistes de determinats hidrocarburs i es modifica lrsquoOrdre EHA13082005 drsquo11 de maig per la qual srsquoaprova el model 380 de declaracioacutemiddotliquimiddotdacioacute de lrsquoImpost sobre el valor afegit en operacions assimilades a les importacions es determinen el lloc forma i termini de presentacioacute aixiacute com les condicions generals i el procediment per a la seva premiddotsentacioacute per mitjans telemagravetics BOE nuacutem 41 16022019
l Ordre VEH282019 de 15 de febrer per la qual srsquoaprova el momiddotdel 673 de la declaracioacute informamiddottiva anual sobre indemnitzacions per pogravelisses drsquoassegurances de vida susceptibles de tributar per lrsquoimpost sobre successions i domiddotnacions i srsquoestableixen les condimiddotcions i el procediment per a la seva presentacioacute DOGC nuacutem 7816 22022019
l Ordre VEH292019 de 15 de febrer per la qual srsquoaprova el momiddot
de determinades autoliquidacimiddotons declaracions informatives declaracions censals comunimiddotcacions i solmiddotlicituds de devolumiddotcioacute de naturalesa tributagraveria BOE nuacutem 62 13032019 Correccioacute drsquoerrors de lrsquoOrdre HAC2772019 de 4 de marccedil BOE nuacutem 78 01042019
l Ordre HAC3502019 de 5 de marccedil per la qual es modifica lrsquoOrdre EHA16582009 de 12 de juny per la qual srsquoestableixen el procediment i les condicions per a la domiciliacioacute del pagamiddotment de determinats deutes la gestioacute dels quals teacute atribuiumlda lrsquoAgegravencia Estatal drsquoAdministramiddotcioacute Tributagraveria BOE nuacutem 75 28032019
l Nota de lrsquoAEAT sobre interpomiddotsicioacute de societats per persones fiacutesiques
l Projecte de Reial Decret pel qual es modifica el Reglament de lrsquoImpost de societats aprovat pel Reial Decret 6342015 de 10 de juliol
l Resolucioacute de 5 drsquoabril de 2019 de la Direccioacute General de lrsquoAgegravencia Estatal drsquoAdministracioacute Tributagraveria per la qual srsquoestableix el procediment per a lrsquoaplicacioacute de lrsquoexempcioacute en el pagament drsquoaranzels registrals en virtut de la Llei 142013 de 27 de setemmiddotbre de suport als emprenedors i la seva internacionalitzacioacute
auDitOria i COmPtaBilitatl Resolucioacute de 5 de marccedil de lrsquoInstitut de Comptabilitat i Audimiddottoria de Comptes sobre presenmiddottacioacute drsquoinstruments financers i altres aspectes comptables relamiddotcionats amb la regulacioacute mermiddotcantil de les societats de capital
l ICAC Consulta sobre determiddotminades quumlestions relacionades amb lrsquoagravembit drsquoaplicacioacute de lrsquooblimiddot
Actualitzem el marc legal
4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 5
gacioacute de publicar lrsquoestat drsquoinformiddot Reial Decret Llei 82019
macioacute no financera Llei orgagravenica 12019
ICAC Consulta sobre si el vemiddot
rificador de lrsquoestat drsquoinformacioacute
no financera en aplicacioacute del
en que srsquoestableix la Llei Sentegravencia nuacutem 5792018
112018 de 28 de desembre Resolucioacute de 28 de marccedil de
podria ser lrsquoauditor de comptes 2019
de lrsquoentitat o quines condicions
ha de reunir aquest
Resolucioacute de 8 de marccedil de
2019 Circular 12019
Reial Decret Llei 92019
Reial Decret 172019
Sentegravencia del Ple del Tribunal
Constitucional 282019
Ordre TMS3972019
Ordre TMS1032019
Llei 32019
Reial Decret Llei 62019
sones juriacutediques Liacutemits de la pomiddot de 8
de marccedil de mesures urgents de testat tributagraveria de les comunimiddot de 20
proteccioacute social i de lluita contra de febrer per la qual es modifica tats autogravenomes constitucionalimiddot
la precarietat laboral en la jornamiddot la Llei orgagravenica 101995 de 23 tat de lrsquoimpost autonogravemic BOE
da de treball BOE nuacutem 61 de novembre del Codi Penal nuacutem 73 26032019
12032019 per a traslladar directives de la
Unioacute Europea en els agravembits fimiddot de
nancer i de terrorisme i abordar 15middot06middot2018 del TSJ de Catalunya
quumlestions drsquoiacutendole internacional En el present cas es dona la cirmiddot de la Secretaria drsquoEstat de
la Seguretat Social per la qual DOGC nuacutem 45 21022019 cumstagravencia que la liquidacioacute provimiddot
srsquoestableix el Pla general drsquoactimiddot sional es va notificar sense previ aviacutes
vitats preventives de la Seguretat middota lrsquoadreccedila de correu electrogravenic de
Social a aplicar per les muacutetues la recurrentmiddot que tenia una notificamiddot
de la Presidegravencia del Trimiddot collaboradores amb la Seguremiddot de 28 de cioacute pendent en la seva DEH Si beacute
bunal de Comptes per la qual es tat Social en la planificacioacute de les marccedil de la Comissioacute Nacional del no es discuteix que aquests avisos
publica lrsquoAcord del Ple de 7 de seves activitats per a lrsquoany 2019 Mercat de Valors per la qual es no soacuten preceptius per a lrsquoAEAT no
marccedil de 2019 pel qual es modimiddot modifica la Circular 12009 de 4 obstant aixograve la falta drsquoaviacutes en
fica el Pla de comptabilitat adapmiddot de febrer sobre les categories aquest cas va adquirir una rellevagravenmiddot de 29
tat a les formacions poliacutetiques de marccedil p q el ual es modifica la drsquoinstitucions drsquoinversioacute collectiva cia transcendental perquegrave totes les
aprovat el 20 de desembre de Llei 141994 drsquo1 de juny per la en funcioacute de la seva vocacioacute invermiddot actuacions del procediment es van
2018 BOE nuacutem 68 20032019 qual es regulen les empreses de sora modificada parcialment per realitzar despreacutes drsquoun aviacutes previ
treball temporal per a la seva la Circular 32011 de 9 de juny drsquoexistegravencia drsquouna actuacioacute penmiddot
adaptacioacute a lrsquoactivitat de lrsquoestiba dent de notificacioacute en la seva DEH
portuagraveria i es conclou lrsquoadaptacioacute Aquests avisos previs van generar
de 25 legal del regravegim dels treballadors en el contribuent una confianccedila lemiddot
de gener pel qual es modifica el per a la prestacioacute del servei portumiddot giacutetima respecte a lrsquoexistegravencia drsquouna
Reglament general sobre cotitmiddot ari de manipulacioacute de mercaderimiddot notificacioacute pendent de recepcionar de 28
zacioacute i liquidacioacute drsquoaltres drets de es BOE nuacutem 77 30032019 de febrer de 2019 Recurs drsquoinmiddot Es conclou que encara que la notimiddot
la Seguretat Social aprovat pel constitucionalitat 4063middot2017 ficacioacute es va realitzar conforme a les
Reial Decret 20641995 de 22 de 4 Interposat pel president del Gomiddot formalitats legals no va complir
de desembre BOE nuacutem 33 drsquoabril per la qual es modifica vern en relacioacute amb diversos amb la seva finalitat i no per una acmiddot
07022019 lrsquoOrdre TAS28652003 de 13 preceptes de la Llei del Parlamiddot tuacioacute negligent de la recurrent que
drsquooctubre per la qual es regula el ment de Catalunya 62017 de 9 esperava que li arribeacutes lrsquoaviacutes que no
de 6 conveni especial en el sistema de maig de lrsquoImpost sobre els va arribar i per tant no va accedir a
de febrer per la qual es modifica de la Seguretat Social la seva DEH actius no productius de les permiddot
lrsquoannex del Reial Decret
11482011 de 29 de juliol per a
lrsquoaplicacioacute i desenvolupament
en el sistema de la Seguretat Somiddot
cial de la prestacioacute econogravemica
per cura de menors afectats per
cagravencer o una altra malaltia greu i
srsquoaprova el model de declaracioacute
megravedica sobre la necessitat de
cura contiacutenua del menor BOE
nuacutem 34 08022019
drsquo1 de marccedil de
millora de la situacioacute drsquoorfandat
de les filles i fills de viacutectimes de
violegravencia de gegravenere i altres formiddot
mes de violegravencia contra la dona
BOE nuacutem 53 02032019
drsquo1
de marccedil de mesures urgents per
a la garantia de la igualtat de tracmiddot
te i drsquooportunitats entre dones i
homes en la feina i lrsquoocupacioacute
BOE nuacutem 57 07032019
l
l
l
l
l
l
l
l
l
l
l
l
l
l
Penal
Cnmv i
BanC DrsquoesPanya
laBOral sentegravenCies i altres
DOCuments Drsquointeregraves
n
6 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
T E N I R P R E S E N T
3) Quan entraragrave en vigor aquesta modificacioacuteEl Reial Decret Llei estableix una aplicacioacute gradual drsquoaquestes noves mesures
a) A la mare biologravegica li seran drsquoaplicacioacute a partir de lrsquo1 drsquoabril del 2019
b) A lrsquoaltre progenitor se li aplicaran de la seguumlent forma
l A partir de lrsquo1 drsquoabril del 2019 des de lrsquo1 drsquoabril fins al 31 de desembre del 2019 lrsquoaltre progenitor comptaragrave amb un periacuteode de susmiddotpensioacute total de vuit (8) setmanes de les quals les dues (2) primeres soacuten obligatograveries No obsmiddottant aixograve la mare biologravegica podragrave cedir el gaumiddotdiment de quatre (4) setmanes no obligatograveries a lrsquoaltre progenitor Per tant en aquest cas lrsquoaltre progenitor podragrave disposar drsquoun magravexim de dotmiddotze (12) setmanes de suspensioacute del contracte
l A partir de lrsquo1 de gener del 2020 des de lrsquo1 de gener del 2020 fins al 31 de gener del 2020 lrsquoaltre progenitor comptaragrave amb un pemiddotriacuteode de suspensioacute total de dotze (12) setmamiddotnes de les quals les quatre (4) primeres seran obligatograveries En aquest cas la mare biologravegica podragrave cedir el gaudiment de dues (2) setmamiddotnes no obligatograveries a lrsquoaltre progenitor Simplimiddotficant des del gener del 2020 lrsquoaltre progenimiddottor podragrave gaudir drsquoun magravexim de catorze (14) setmanes de suspensioacute del contracte
l A partir de lrsquo1 de gener del 2021 cada progenitor gaudiragrave drsquoigual periacuteode de susmiddotpensioacute del contracte de treball un total de setze (16) setmanes
c) En els casos drsquoadopcioacute o acolliment les modificacions srsquoaplicaran de la seguumlent forma l A partir de lrsquo1 drsquoabril del 2019 cada promiddot
Lrsquo1 de marccedil del 2019 es va aprovar el Reial Decret Llei 62019 que modifimiddotca alguns preceptes establerts a la
normativa per garantir el principi drsquoigualtat entre dones i homes en mategraveria laboral En aquest article ens centrarem en les modifimiddotcacions dels articles 45 i 48 de lrsquoEstatut dels Treballadors relatives a la suspensioacute del contracte de treball per naixement adopcioacute o acolliment el que es coneixia fins ara com a ldquosuspensioacute per maternitat o paternitatrdquo Lrsquoobjectiu drsquoaquesta modificacioacute eacutes que a partir de lrsquoany 2021 tots dos progenitors de manera independent lrsquoun de lrsquoaltre tinguin dret a la suspensioacute del contracte laboral dumiddotrant setze setmanes (16) posteriors al naixemiddotmentadopcioacute Per tant srsquoequipara la duramiddotda del permiacutes de setze (16) setmanes de la mare biologravegica (maternitat) al de lrsquoaltre promiddotgenitor (paternitat) ampliant les cinc (5) setmiddotmanes contemplades fins ara a lrsquoEstatut dels Treballadors
1) Situacioacute de la mare biologravegi-ca i adoptants Respecte a la situacioacute de la mare biologravegicaadoptants el naixement del filla suspegraven el contracte labomiddotral durant setze (16) setmanes Drsquoaquestes setze (16) setmanes les sis (6) immediatament posteriors a la naixenccedila soacuten obligatograveries ininterrompudes i a jornada completa En el cas de la mare biologravegica es podragrave anticipar el seu exercici fins a quatre (4) setmanes abans de la data previsible de la naixenccedila
2) Situacioacute dels dos progenitors Respecte als progenitors tots dos gaudiran de setze (16) setmanes cadascun si beacute una vemiddotgada transcorregudes les sis primeres setmamiddotnes obligatograveries es podran distribuir les deu (10) setmanes seguumlents a voluntat dels progemiddotnitors en periacuteodes acumulats o interromputs a jornada parcial o completa Cal puntualitzar que el gaudiment de cada periacuteode hauragrave de comunicarmiddotse a lrsquoempresa amb una antelacioacute miacutenima de quinze (15) dies Els progenitors pomiddotdran disposar drsquoaquestes deu (10) setmanes fins que el filla faci els dotze (12) mesos
genitor disposaragrave drsquoun periacuteode de suspenmiddotsioacute del contracte de treball de sis (6) setmamiddotnes obligatograveries a temps complet immediamiddottament despreacutes de la resolucioacute per la qual es constitueix lrsquoadopcioacute o la decisioacute administramiddottiva de guarda amb finalitats drsquoadopcioacute o drsquoacolliment Despreacutes drsquoaquest periacuteode es podragrave disposar drsquoun total de dotze (12) setmiddotmanes voluntagraveries per a tots dos dins dels dotze (12) mesos seguumlents a la resolucioacute No obstant aixograve un progenitor podragrave gaudir drsquoun magravexim de deu (10) setmanes havent de ser les dues (2) restants gaudides per lrsquoaltre progenitor Per tant un progenitor pot tenir un magravexim de setze (16) setmanes i en aquest cas lrsquoaltre progenitor disposaragrave drsquoun magravexim de vuit (8) setmanes
l A partir de lrsquo1 de gener del 2020 cada progenitor disposaragrave drsquoun periacuteode de susmiddotpensioacute de sis (6) setmanes obligatograveries a
temps complet immediatament despreacutes de la resolucioacute Posteriormiddotment es podragrave disposar de forma ininterrompuda drsquoun total de setze (16) setmanes voluntagraveries per a tots dos dins dels dotze (12) mesos semiddotguumlents a la resolucioacute No obstant aixograve un progenitor podragrave gaudir un
magravexim de deu (10) de les setze (16) setmamiddotnes havent de ser les sis (6) restants gaudimiddotdes per lrsquoaltre progenitor Per tant un progemiddotnitor pot disposar drsquoun magravexim de setze (16) setmanes i en aquest cas lrsquoaltre tindria un magravexim de dotze (12) setmanes
l A partir de lrsquo1 de gener del 2021 srsquoaplicaragrave sense restriccions el Reial Decret Llei gaudint cada progenitor drsquoigual periacuteode de suspensioacute del contracte de treball (16 setmanes)
4) Objectiu de les modificacions En definitiva amb aquesta modificacioacute el Govern preteacuten fer un pas endavant en la conmiddotsecucioacute de la igualtat real i efectiva entre homiddotmes i dones i en la promocioacute de la conciliacioacute de la vida personal i familiar Aixograve respon a lrsquoexistegravencia drsquouna demanda social aixiacute com a la progravepia exigegravencia de la Constitucioacute i la normiddotmativa europea n
CARlOtA llACh CullEll Advocada Guilleacuten Beacutecares Legal amp Fiscalcllachguillenbecarescom
Suspensioacute del contracte de treball per naixement adopcioacute o acolliment
Noticiari Juriacutedic
Lrsquohomologacioacute dels acords de refinanccedilament eacutes una bona eina
per a solucionar problemes financers perograve no eacutes una solucioacute
a problemes estructurals
6 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 7
En aquest petit article ens centrarem en els canvis que han estat sancionats per les autoritats comunitagraveries i les dimiddot
rectives que srsquohan transposat a la legislacioacute espanyola tot i que com a directives comunimiddottagraveries ja eren en teoria directament aplicables
Les principals novetats han estat introduiumldes per la Llei 22019 que modifica el text refoacutes de la Llei de Propietat Intelmiddotlectual integrant a lrsquoordenament juriacutedic espanyol dues directives pregravevies 201426UE i 20171564 Amb data 1 de marccedil srsquoaprovagrave la Llei 22019 que modifica el text refoacutes previ aprovat pel Reial Decret legislatiu 11996 de 12 drsquoabril integrant la Directiva 201426UE del Parlament Europeu i del Consell de 26 de febrer de 2014 i la Directiva (UE) 20171564 del Parlamiddotment Europeu i del Consell de 13 de setembre de 2017 Aquesta norma fou publicamiddotda al BOE de 2 de marccedil de 2019 i va entrar en vigor de manera immediata Algunes de les principals novetats que incorpora aquesta norma soacuten
Possibilitat de tancament de llocs web sense autoritzacioacute De totes les novetats que incorpora la norma la meacutes polegravemica sens dubte ha estat aquesmiddotta Se nrsquoha parlat molt a la premsa i hi ha molts detractors promoguts al meu parer per grans corporacions drsquointernet que de neutres no en tenen res tot i que srsquoexcusen en la lsquoneutralitatrsquo de la xarxa
La Llei 22019 permet que la seccioacute segona de la comissioacute de propietat intelmiddotlectual que permiddottany al Ministeri de Cultura i Esport coneguda com a lsquocomissioacute Sindersquo pugui procedir al tanmiddotcament de pagravegines sense necessitat drsquoautoritzacioacute judicial per activitats que es demiddotclarin com a infraccions per un periacuteode magravexim drsquoun any Logravegicament lrsquoadopcioacute drsquoaquestes mesures ha de ser motivada drsquoacord amb lrsquoefectivitat drsquoaquesta la proporcionalitat de la mesura i valorant possibles alternatives
Aquesta comissioacute per tant pot procedir al tanmiddotcament de llocs web sense comptar pregraveviamiddotment amb una autoritzacioacute judicial La hipogravetesi especiacutefica en quegrave es pot prendre aquesta memiddotsura eacutes en el context drsquouna conducta infractomiddot
ra sempre que es justifiqui per la seva gravetat i repercussioacute social Eacutes en aquest context que eacutes possible solmiddotlicitar la colmiddotlaboracioacute necessagraveria dels prestadors de serveis drsquointermediacioacute (artimiddotcle 1956 b TRLPI)
Molts opinem que aquesta mesura eacutes apropiamiddotda per evitar la manca drsquoagilitat i els llargs termiddotminis produiumlts pel colmiddotlapse dels tribunals enmiddottenent que existeix un sistema de garanties per part de la comissioacute que ha drsquoaplicar aquestes mesures La Llei exigeix que aquestes mesumiddotres siguin motivades i sempre en situacions drsquoincompliment previ En definitiva eacutes lrsquouacuteltim recurs quan no es troba colmiddotlaboracioacute i no hi ha mecanismes alternatius Eacutes una mesura temmiddotporal drsquoimpacte immediat i meacutes enllagrave de lrsquoany ha de passar per seu judicial
Articles periodiacutestics i dossiers de premsa Amb la nova llei per reproduir distribuir o fer una comunicacioacute puacuteblica total o parcial drsquoarticles de premsa aiumlllats en un dossier de premsa eacutes necessagraveria lrsquoautoritzacioacute dels titumiddotlars dels drets Aixiacute doncs seragrave exigible el pamiddotgament de drets tambeacute en els casos en quegrave la seva elaboracioacute distribucioacute i uacutes siguin puramiddotment interns de qualsevol empresa
Canvis a les entitats de gestioacute de drets de propietat intelmiddotlectual Es concentren en lrsquoorganitzacioacute interna la remiddotpresentacioacute dels posseiumldors dels drets de promiddotpietat intelmiddotlectual i la seva pertinenccedila a lrsquoentitat gestora com es gestionen els drets les oblimiddotgacions drsquoinformacioacute i transparegravencia aixiacute com la relacioacute amb els consumidors i usuaris finals
Canvis al regravegim sancionador Aquests canvis afecten principalment a qui eacutes competent ategraves que les facultats sancionadomiddotres corresponen al Ministeri de Cultura i Esport canvien els terminis per resoldre els procedimiddotments per part de la comissioacute drsquoinfraccions
Srsquoimplementen mecanismes per a lrsquointercanvi drsquoinformacioacute entre autoritats europees per almiddotgunes infraccions greus o molt greus Srsquointrodueix un nou tipus drsquoinfractor extremamiddotdament greu consistent en prestar serveis de gestioacute colmiddotlectiva de drets de propietat intelmiddotlectual sense autoritzacioacute del Ministeri en els supogravesits definits per la llei Srsquoespecifiquen alguns tipus de delicte greu per aquells que inmiddotfringeixen les obligacions imposades a les entimiddottats de gestioacute de drets de propietat intelmiddotlectual
Agravembit territorial de les llicegravencies Es regulen per primer cop les llicegravencies pluritemiddotrritorials a Espanya amb les quals els proveiumlmiddotdors de muacutesica online seran habilitats per utilitmiddotzar els drets de les obres musicals en alguns estats de la Unioacute Europea fins i tot en tota la
UE nomeacutes amb una uacutenica autoritmiddotzacioacute transfronterera
Canvis en els terminis Es modifiquen els periacuteodes de remiddotclamacioacute pels drets per retransmismiddotsioacute per cable per igualarmiddotlos amb
els de reclamacioacute dels drets generals de promiddotpietat intelmiddotlectual cinc anys El termini per al reemborsament de la compensacioacute per cogravepia privada eacutes ara drsquoun any Aquesta accioacute podragrave ser exercida per persones fiacutesiques o juriacutediques que no estiguin exemptes de pagament drsquoindemnitzacioacute
Recentment al final drsquoun proceacutes que ha durat meacutes de dos anys i mig el Parlament europeu va adoptar lrsquouacuteltima versioacute de la Directiva sobre drets drsquoautor en el mercat uacutenic digital Aquesta nova llei hauragrave de ser aprovada una darrera vemiddotgada pels Estats membres (una cosa que eacutes molt probable que succeeixi) A partir drsquoaquiacute els paiumlsos tindran dos anys per a transposarmiddotlo en les seves progravepies lleis nacionals mitjanccedilant lrsquoadopcioacute de la legislacioacute pertinent Aixiacute doncs els drets de propietat intelmiddotlectual continuen avanccedilant i enfortintmiddotse dins la UE tot i les criacutetimiddotques provinents de les grans corporacions drsquointernet que fins ara treballaven sense cap remiddotgulacioacute Probablement no eacutes la millor de les lleis sorgides a Brusselmiddotles perograve tampoc eacutes tan domiddotlenta com alguns sectors interessats (perjudimiddotcats) afirmen n
El nou marc legislatiu en mategraveria de propietat intelmiddotlectual
Les principals novetats han estat introduiumldes per la Llei 22019 que
modifica el text refoacutes de la Llei de Propietat Intelmiddotlectual
julIAgrave MANzANAS Economista President de la Comissioacute drsquoEconomia del Coneixement i Innovacioacute Intellectual Property Rights Technology transfer amp Start Ups Partner Zinco Business Solutions Founder of Cabier Institute Barcelona Patent Hub jmanzanaszincobscom
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 7
8 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
T E N I R P R E S E N T
Per una altra part tot i que srsquohan guanyat uns
mesos de marge la possibilitat que no hi hagi
acord continua vigent i si os aixiacute obligaria al RU
a sortir desordenadament et que seria traumagravemiddot
tic per a ciutadans i empreses amb consemiddot
quumlegravencies econogravemiques socials i poliacutetiques que
aectarien controls ronterers aspectes logiacutesmiddot
tics laborals socials i drsquoaltres Tambeacute es podria
donar el cas que es acin noves eleccions i que
a temps que parlem del Bregravexit ja des no es veu tan clar ja que els diputats britagravenics el nou govern analitzeacutes la manera meacutes adequamiddot
del llunyagrave juny de a tres anys quan la mostren clares postures en contra de lrsquoactual da de sortir fns i tot amb la possibilitat de planmiddot
sortida del Regne Unit (RU) de la Unioacute acord i des de la UE no es vol canviar res esmiddot tejar un segon reeregravendum
Europea va guanyar contra pronogravestic i per esmiddot sencial
cagraves marge de vots el reeregravendum plantejat pel Entre tanta incertesa les empreses britagraveniques
primer ministre James Cameron Sense massa Aixiacute les coses diverses votacions en contra a i europees que tenen relacions comercials ja
entusiasme tant la UE com el RU varen comenmiddot Westminster han abocat a la poliacutetica britagravenica a la estan ent plans de contingegravencia avaluant el
ccedilar a gestionar el Bregravexit lrsquoanagravelisi detallada del incertesa La pressioacute drsquoacostarmiddotse a la data de cost i lrsquoestrategravegia aseguir en uncioacute dels escenamiddot
qual dona pistes de la difcultat drsquouna implemiddot sortida ha provocat que hi hagueacutes una peticioacute de ris que es vagin produint
mentacioacute agravecil i cogravemoda ategraves que a Escogravecia va May a la UE de retardarmiddotla La resposta de Brusselmiddot
guanyar el amb el 62 de vots (i amb les despreacutes que el Consell Europeu delibereacutes
menys marge tambeacute a Irlanda del Nord i Lonmiddot durant hores va ser drsquoesperar uns dies per veure Respecte a la acilitat de treballar en el RU premiddot
dres) i que generacionalment els joves varen si els parlamentaris britagravenics donaven suport a visiblement es revisaragrave el marc limitant els drets
optar meacutes per quedarmiddotse a la UE i els meacutes grans lrsquoacord posant la data de sortida de la UE en el 22 dels immigrants Actualment hi ha tres milions
pel Bregravexit de maig pocs dies abans de les eleccions euromiddot de comunitaris no britagravenics que hi treballen i
pees En canvi la UE posava la data de 12 drsquoabril 1200000 treballadors britagravenics a altres Estats
Aquests ets mostren la difcultat drsquouna gestioacute per una possible sortida sense acord membres de la UE La gestioacute de la immigracioacute
agravecil consensuada i efcaccedil per part del Govern autegraventic cavall de batalla de la campanya del
britagravenic Tot i aixograve la UE capitanejada per Finalment un cop meacutes M ya ha anat a Brusselmiddot reeregravendum seragrave tambeacute un element important a
Michel Barnier i el RU dirig pit er la les sense lrsquoacord dels seus parlamentaris i el valorar en uncioacute de lrsquoacord que se signi
Theresa May varen elaborar un acord que ha Consell Europeu ha determinat establir una
encallat en el Parlament britagravenic I allograve que no nova prograverroga fns al 31 drsquooctubre amb lrsquoexmiddot De et la incidegravencia econogravemica entre lrsquoEstat i
es volia perograve que srsquoanava gestionant ara ja cepcioacute que el RU sortiragrave abans drsquoaquesta data Catalunya amb el RU eacutes signifcativa Aixiacute els
si es posen drsquoacord Cal valorar que si lrsquoacord ciutadans britagravenics soacuten propietaris de 700000
arriba abans del 22 de maig els britagravenics srsquoesmiddot habitatges a territori espanyol i 155 milions de
talviarien participar en les eleccions europees turistes britagravenics ens visiten cada any i gasten
et que evitaria un terratregravemol poliacutetic al RU i molmiddot 14400 milions drsquoeuros Aquestes xires indimiddot
tes disuncions a la UE comenccedilant per redistrimiddot quen que lrsquointercanvi econogravemic eacutes important i
buir el nombre de diputats per cada Estat memmiddot pot quedar aectat segons com acabin les nemiddot
bre per donar cabuda als britagravenics ategraves que el gociacions Pel que a a Catalunya el RU eacutes el
nombre total drsquoeuroparlamentaris eacutes de 751 cinquegrave soci comercial Les empreses catalanes
hi exporten uns 4000 milions drsquoeuros lrsquoany el
que representa un 64 de les exportacions
catalanes i hi importen productes per valor
drsquoaproximadament 2600 milions un 35 de
les importacions Tot i que soacuten xires signifcatimiddot
ves en principi no es tem per lrsquoeecte del Bregravexit
Un cop meacutes una situacioacute impensable a un
temps srsquoestagrave convertint en realitat et que demiddot
mostra la incertesa general que hi ha en la poliacutetimiddot
ca que aecta de ple la confanccedila de la ciutadamiddot
nia i de les empreses Sempre srsquoha dit que els
britagravenics es caracteritzen pel seu p ag atisme r m
De et es diu que no tenen aliats tenen interesmiddot
sos Esperem que la sensatesa i lrsquointeregraves genemiddot
ral tornin al Regne Unit i srsquoacostin a lrsquoacord premiddot
vist i que fnalment hi hagi una relacioacute comercimiddot
al social i poliacutetica amb sinergies positives et
que generaria confanccedila i estabilitat a Europa
que ja ens conveacute
Algunes dades i possibles consequumlegravencies
Conclusioacute
n
El Bregravexit la gestioacute de la incertesa XAvIER FERREREconomista i politograveleg Doctor per la UB President de la Comissioacute d rsquoEconomia Internacional i de la UE del CEC i president del Consell Catalagrave del Moviment Europeu xferrereconomistescom
Tot i que a Catalunya el Regne Unit eacutes el cinquegrave soci
comercial amb xi res signif catives no es tem
per lrsquoe ecte del Bregravexit
F
remain
premier
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 9
L rsquoany 2018 es preveu que per primera vegada se superi el llindar dels 20 milions de declaracions
I
sentar la seva declaracioacute hauran de determiddotminar el deute tributari corresponent i inmiddotgressarmiddotlo en lloc orma i terminis determimiddotnats Aixograve vol dir que la declaracioacute per lrsquoIRPF es basa en el sistema drsquoautoliquidacioacute eacutes a dir eacutes el mateix contribuent qui quantifca la seva prestacioacute tributagraveria i evidentment eacutes responsable del seu consignat
mmersos en plena campanya per a la sitiu la recaptacioacute de lrsquoImpost de societats presentacioacute de lrsquoImpost sobre la renda se situa en uns 24000 milions drsquoeuros i la I quegrave eacutes lrsquoesborrany Lrsquoesborrany es troba de lrsquoexercici del 2018 realitzarem una de lrsquoImpost sobre el valor aegit en uns regulat en lrsquoarticle 98 de la mateixa Llei que
anagravelisi drsquoalguns conceptes importants a temiddot 70000 milions drsquoeuros Per tant queda pamiddot preceptua que lrsquoAdministracioacute tributagraveria pomiddotnir en compte tent que lrsquoIRPF eacutes de bon tros lrsquoimpost que dragrave posar a la disposicioacute dels contribuents
suporta la major cagraverrega del nostre sistema a eectes merament inormatius un esbormiddotLrsquoIRPF eacutes un impost parcialment cedit a les tributari rany de declaracioacute sense perjudici del que comunitats autogravenomes que poden legislar es disposa en lrsquoarticle 971en tres aspectes de la declaracioacute Lrsquoany 2018 es preveu que per primera vegamiddot
da se superi el llindar dels 20 milions de demiddot Aixiacute lrsquoesborrany eacutes merament inormatiu Aquest claracions tret que el presentem i per tant el confrmiddot
miacutenim quantifca la situacioacute amiliar del conmiddot mem i aixiacute el convertim en autoliquidacioacute tribuent i es grava a tipus zero Catalunya no Amb les xires indicades pot apreciarmiddotse clamiddot amb totes les consequumlegravencies que aixograve commiddotha exercit la seva competegravencia normativa i rament la importagravencia que teacute lrsquoIRPF en el porta no ha modifcat els miacutenims aprovats per la panorama tributari i el gran nombre de conmiddotnormativa estatal Les uacuteniques comunitats tribuents que el presenten I aixograve ens porta a Serveixin aquestes dues notes perquegrave el autogravenomes que han exercit aquesta commiddot plantejarmiddotnos si eacutes un impost senzill drsquoemmiddot contribuent que confrma un esborrany petegravencia i han augmentat algun dels miacutenims plenar i si les seves normes soacuten de agravecil abans drsquoaixograve hi analitzi totes les dades conmiddotsoacuten Madrid Balears i La Rioja comprensioacute per a aquests meacutes de 20 milimiddot signades i corrobori que estagrave en poder de la
ons de contribuents documentacioacute iacutesica que confrma aquests imports ja que lrsquoAdministracioacute tributagraveria uacutenimiddot
Si una comunitat autogravenoma uacutenicament replimiddot cament conecciona lrsquoesborrany amb les ca lrsquoescala estatal els tipus impositius genemiddot dades obtingudes per altres contribuents rals estarien entre un 19 i un 45 Catalumiddot que evidentment poden estar sotmesos tant nya ha exercit la seva competegravencia normativa a comprovacioacute com a errors i per tant aquests tipus se situen entre un 215 i un 48 Diverses comunitats autogravemiddot Quant a les novetats pragravectiques i no tegravecnimiddotnomes tenen un marginal magravexim del 48 ques de lrsquoimpost destacariacuteem que aquest com per exemple Andalusia Astuacuteries i Comiddot seragrave el primer any que la declaracioacute ja no pot munitat Valenciana entre altres perograve cap presentarmiddotse en paper i nomeacutes podragrave realitmiddotcomunitat autogravenoma teacute un miacutenim del 215 La resposta eacutes clarament negativa Es tracta zarmiddotse de orma telemagravetica per a evitar dumiddotsom lrsquouacutenica amb un marginal miacutenim tan elemiddot drsquoun impost complicat i cada vegada meacutes plicitats vat I quant al marginal magravexim nomeacutes estagrave arran de les dierents interpretacions que remiddotsuperat per 10 paiumlsos de la Unioacute Europea alitza la progravepia Direccioacute de Tributs (dins dels Veurem com acaba la campanya de renda com per exemple Suegravecia Begravelgica Dinamarmiddot ogravergans de lrsquoAdministracioacute tributagraveria lrsquoencarmiddot en la qual es preveu que meacutes del 70 de les ca Franccedila i Portugal entre altres regada de la interpretacioacute de les normes) i declaracions presentades seran a retornar
dels dierents tribunals Eacutes impossible que el LrsquoAdministracioacute tributagraveria preteacuten tenir retormiddotDins drsquouns liacutemits pomiddot contribuent del carrer sigui capaccedil de seguir nades abans de fnal drsquoany la gran majoria
den millorar les deduccions estatals i apromiddot totes aquestes interpretacions i per tant hi de les declaracions var deduccions progravepies Pragravecticament totes ha moltes possibilitats que sorgeixin errors les comunitats autogravenomes tenen deduccimiddot en les presentacions en desconegraveixer els crimiddotons progravepies que han drsquoanalitzarmiddotse detingumiddot teris que segueix lrsquoAdministracioacute en una normiddotdament abans de presentar lrsquoautoliquidacioacute ma drsquoaquesta importagravencia
Establertes les bases de les possibles diemiddot Eacutes cert com pensaran molts contribuents regravencies entre comunitats autogravenomes analitmiddot que lrsquoAdministracioacute tributagraveria ens ajuda en el zem quegrave representa la recaptacioacute de lrsquoIRPF compliment de la principal obligacioacute tributagravemiddoten relacioacute amb altres impostos Es preveu ria amb la coneccioacute de lrsquoesborrany Analitmiddotque la recaptacioacute per a lrsquoexercici 2018 sigui zem per tant la naturalesa de lrsquoesborrany drsquouns 82000 milions drsquoeuros Si comparem aquesta recaptacioacute amb els seguumlents dos Lrsquoarticle 971 de la Llei 352006 de lrsquoIRPF impostos meacutes importants del sistema impomiddot indica que els contribuents a lrsquohora de premiddot
1) E miacutenim persona i famiiar
2) E 50 de rsquoescaa genera de rsquoimpost
3) les deduccions
CARMEN jOvEREconomista-assessora f scal membre de la Comissioacute Assessors Fiscals del CECcarmenjovereconomistescom
IRPF aspectes a tenir en compte
n
1 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
Comissioacute d rsquoEconomia Agroalimentagraveria
(cardiovasculars ogravessies de visioacute
etc) amb un augment considera-
ble dels costos drsquoatencioacute sanitagraveria
(FSE)
recull en un dels seus inormes
que la despesa sanitagraveria al conti-
nent arribaragrave als 18bneuro el 2020
Davant del risc de colmiddotlapse dels
ls complements alimenta- sada al nostre ordenament juriacutedic persones amb una dieta desequi- sistemes sanitaris alguns ingredi-
ris srsquohan convertit en una mitjanccedilant el Reial Decret librada entre drsquoaltres poden tenir ents han demostrat cientiacutefcament
peccedila clau i necessagraveria a 14872009 un degravefcit de determinats nutri- ser uacutetils a lrsquohora de disminuir el risc
lrsquohora de er ront determinats pro- ents En aquests casos els com- de determinades malalties Els f-
blemes de salut El progreacutes en ter- plements alimentaris resulten ne- tosterols per exemple ajuden a
mes drsquoinvestigacioacute cientiacutefca i a nivell Els seus benefcis soacuten contribuir cessaris i uacutetils reduir els nivells de colesterol i per
legislatiu ha permegraves que aquests acilitar i ajudar a gaudir drsquouna tant el risc drsquouna malaltia cardio-
productes mai hagin estat tan ba- bona salut sempre i quan se se- vascular Tambeacute els complements
sats en lrsquoevidegravencia cientiacutefca i tan gueixi un estil de vida saludable i La seguretat dels complements amb vitamina D a partir dels 60
regulats com ho estan avui en dia una dieta variada i equilibrada alimentaris a la UE estagrave garantida anys ajuden a disminuir el risc de
amb activitat iacutesica regular i sobre- amb dierents mesures Per una de ractures ogravessies especialment
Els complements alimentaris soacuten tot sersquon aci un uacutes adient a partir banda la legislacioacute alimentagraveria re- davant les caigudes
aliments que presentats en cagravep- de les indicacions del abricant gula tot el proceacutes des de la mategraveria
sules pastilles o com a liacutequids es primera fns que el producte arriba
prenen en petites quantitats diagraveri- Un complement alimentari mai al consumidor A meacutes existeixen
es i contenen substagravencies amb pot substituir aquesta dieta En procediments drsquoautocontrol que Davant drsquoaquesta evidegravencia les
un eecte fsiologravegic o nutricional circumstagravencies normals una die- les empreses tenen implantats i empreses del sector treballen des
eacutes a dir aporten un benefci a lrsquoor- ta adequada com la mediterragrave- mecanismes de control per part de a anys per donar a conegraveixer
ganisme Soacuten productes que nia hauria drsquoaportar els nutrients de les administracions els benefcis i la seguretat dels
complementen la dieta i poden necessaris per al normal desen- complements alimentaris i sobre-
contenir vitamines minerals ami- volupament i manteniment drsquoun La proteccioacute del consumidor i la tot per aconseguir que les autori-
noagravecids agravecids grassos essenci- organisme sa El problema sor- seva seguretat queden reorccedilades tats acabin incloent-los dintre de
als fbres plantes i extractes geix perquegrave aquesta situacioacute ideal a traveacutes de lrsquoetiquetatge El abri- les poliacutetiques de reduccioacute del risc
drsquoherbes entre drsquoaltres substagraven- no es dona a la pragravectica per a tots cant estagrave obligat per llei a incloure de determinades malalties
cies Per considerar-se aliments els nutrients ni per a tots els grups determinats advertiments per as-
estan regulats per la normativa de poblacioacute com han demostrat segurar que el consumidor dispo- Al nostre paiacutes Aepadi eacutes lrsquoassoci-
drsquoalimentacioacute general i des del dierents investigacions Emba- sa de la inormacioacute necessagraveria per acioacute que amb meacutes de 75 anys
2002 per una norma especiacutefca rassades esportistes amb una er-ne un uacutes correcte com per representa i vetlla pels interessos
(Directiva 200246CE) transpo- activitat iacutesica intensa vegans o exemple el tipus de consumidors drsquoaquesta induacutestria Des de la
per als quals estan indicats i la re- seva undacioacute srsquoha convertit en
comanacioacute de no excedir-ne la lrsquointerlocutor davant les adminis-
dosi diagraveria recomanada tracions per garantir el desenvolu-
pament del sector a tots els nivells
En el cas de persones malaltes o (legislatiu social i econogravemic) Un
que estan prenent medicacioacute ho dels seus compromisos principals
han de posar en coneixement del eacutes protegir el consumidor i garantir
metge En determinats g pru s de uns complements alimentaris se-
poblacioacute (embarassades dones en gurs efcaccedilos i de qualitat Bona
periacuteode de lactagravencia o nens entre mostra drsquoaixograve eacutes la
drsquoaltres) eacutes recomanable el consell
drsquoun proessional de la salut
que acaba de
veure la llum en la seva 5a edicioacute
En els uacuteltims anys la investigacioacute
ha demostrat lrsquoimportant paper Meacutes de 2000 empreses amb seu
que poden tenir aquests comple- social a Espanya operen en el
ments a lrsquohora de reduir la despe- camp dels complements alimen-
sa sanitagraveria mundial El progressiu tosos segons dades del registre
envelliment de la poblacioacute i lrsquoapari- sanitari de les quals una gran
cioacute drsquoepidegravemies com lrsquoobesitat part soacuten pimes Meacutes del 30
han et que es dispari el nombre drsquoaquestes empreses tenen la
de malalties no transmissibles seva seu social a Catalunya
Beefs prpals
Segurea elevada
El paper de la duacutesra les
assas
Reduoacute de la despesa saagravera
Food Supplements Europe
Guiacutea de Bue-
nas Praacutecticas para la Fabricacioacuten y
Comercializacioacuten de Complemen-
tos Alimenticios
n
E
Antoni GARciA GABARRA Economista i vicepresident de la Comissioacute drsquoEconomia Agroalimentagraveria Consultor en regulacioacute alimentagraveriaantoniggabarracom
Complements alimentaris un mercat en expansioacute
La investigacioacute ha demostrat lrsquoimportant paper que poden tenir aquests
complements a lrsquohora de reduir la despesa sanitagraveria mundial
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 1
Comissioacute d rsquoEconomia de la Salut
C
analiacutetica aixiacute com la incorporacioacute de lrsquoeconomia del comportamiddotment Com a actius va destacar lrsquoacceptacioacute per part del sector sanitari que lrsquoefciegravencia eacutes una exigegravencia egravetica
Finalment va intervenir la metmiddotgessa i economista
ontinuant amb els 40 anys que ldquocal er millor les coses lrsquoecomiddot El seguumlent ponent va ser Des de la seva posicioacute de la creacioacute de la Comismiddot nomia de la salut eacutes disciplinardquo Va explicar com es va com a responsable de lrsquoObsermiddotsioacute drsquoEconomia de la Samiddot iniciar en el sector sanitari a 25 vatori del Sistema de Salut a
lut el Collegi drsquoEconomistes va Tot seguit va intervenir anys Tambeacute va recordar el seu lrsquoAQuAS va er una intervencioacute ser escenari drsquouna segona taula Fernaacutendez va explimiddot pas pel CRES i pel Departament tegravecnica centrantmiddotse en la medimiddottitulada car que lrsquoany 1987 es va incorpomiddot de Salut en dierents responsabimiddot cacioacute hospitalagraveria de dispensacioacute
rar a lrsquoICS i a partir drsquoaquiacute el seu litats Va ormular dues afrmacimiddot ambulatograveria (MHDA) com a La taula presidida pe recorregut proessional lrsquoha pormiddotr ons ldquola interseccioacute entre economiddot exemple del que ens estagrave pasmiddot
exdegagrave del Colmiddot tat pel CatSalut lrsquoInstitut Guttmiddot mistes i metges ha permegraves innomiddot sant i va destacar alguns reptes legi va comptar amb ponents mann i la Unioacute Catalana drsquoHospimiddot varrdquo i ldquolrsquoeconomia de la salut ha que el sistema sanitari catalagrave teacute com Guillem Loacutepez Casasnoves tals sempre relacionada amb tingut repercussioacute en altres discimiddot plantejats lrsquo1 de la poblacioacute a catedragravetic drsquoEconomia de la UPF lrsquoeconomia de la salut Va repasmiddot plinesrdquo Va destacar la Llei Genemiddot el 25 de la despesa sanitagraveria i Roser Fernaacutendez presidenta sar conceptes que en aquella ral de Sanitat impulsada per un altre 4 a el 50 de la desmiddotdrsquoUCH Ivan Planas director de egravepoca eren objecte de debat a la lrsquoeconomista Ernest Lluch com pesa Per tant un 5 de la pomiddotlrsquoAgraverea de Recursos Econogravemics del sanitat recursos escassos lrsquoefmiddot un et molt important Va mostrar blacioacute a el 75 de la despesa CatSalut i Anna Garcia Alteacutes resmiddot ciegravencia i lrsquoefcagravecia pessimisme en el camp de la sanitagraveria Nomeacutes la MHDA repremiddotponsable de lrsquoObservatori del Sismiddot etcegravetera I en tota aquesta trajecmiddot cartera de serveis agravembit en el senta el 10 de la despesa sanimiddottema de Salut a lrsquoAQuAS En Camiddot tograveria proessional ha apregraves la qual lrsquoeconomia de la salut no ha tagraveria i el seu cost srsquoha multiplicat sas va donar la benvinguda als bondat del Sistema de Salut la p go ut ser del tot eectiva i es va per 6 des de lrsquoany 2000presents i ent reeregravencia a la inicimiddot potencialitat del model sanitari preguntar si la cirurgia robogravetica ativa drsquoaquells pioners que amb el com a instrument de poliacutetiques avui eacutes costmiddoteectiva El mateix Les desigualtats socioeconogravemimiddotsuport del Collegi varen er les primiddot puacutebliques i per la governanccedila de es pot dir de les discussions somiddot ques en salut representen un meres passes en lrsquoeconomia de la les institucions el sector salut bre el copagament Tambeacute va greu problema sanitari Aquells salut va demanar als ponents que com a generador de riquesa el destacar alguns egravexits com grups socials amb menys recurmiddotexpliquessin quegrave ha aportat pressupost com estrategravegia de lrsquoAQuAS la part variable dels sos tenen una mortalitat meacutes elemiddotaquesta disciplina a la poliacutetica samiddot i que generar excedents gestioacute contractes la DMA de armagravecia vada i cal trobarmiddothi solucions nitagraveria eacutes bo entre altres quumlestions etc Respecte al utur va assemiddot Tambeacute el gegravenere eacutes un determimiddot
Respecte al utur Fernaacutendez va nyalar mancances en la ormacioacute nant de les desigualtats Cal avamiddotEl primer a intervenir va ser destacar que caldragrave donar resmiddot drsquoeconomistes que es vulguin luar i analitzar beacute els resultats de
que postes a nous paradigmes que implicar proessionalment en el tot el que srsquoestagrave ent i si realment va dir que ldquono entenia lrsquoeconomia estan sorgint reorccedilant el conmiddot sector de la salut i va reclamar sempre compensa tot allograve que de la salut com una disciplina diemiddot cepte egravetic de lrsquoefciegravencia lrsquoadopcioacute de la comptabilitat estem gastant en els serveis samiddotrent de lrsquoeconomia aplicadardquo Loacutemiddot nitaris Lrsquoavaluacioacute eacutes un element pez es va iniciar en el sector sanimiddot imprescindible per a la presa de tari gragravecies a la seva tesi que vermiddot decisions sava sobre hospitals i on parlava de GDR i el llavors conseller Lamiddotporte es va interessar pel tema Posteriorment juntament amb Joan Rovira va crear el postgrau drsquoEconomia de la Salut Quan es va incorporar a la UPF va endegar el magravester drsquoEconomia de la Salut i meacutes tard va venir la creacioacute del CRES Gragravecies al Collegi aquells economistes que exploraven aquesta aceta de lrsquoeconomia vamiddotren irradiar aquesta disciplina a almiddottres llocs Va destacar que ldquolrsquoecomiddotnomia de la salut srsquoha expandit arreu gragravecies a la seva orccedilardquo Com a repte de utur va destacar
Egravexits i Fracassos de l rsquoEco-nomia de la Salut en la Poliacutetica Sanitagraveria
input output
Anna Gar-
Ivan cia Ateacutes
Panas
Roser
Fernaacutendez
joan B Casas
Gui-
em loacutepez Casasnoves
El cost de la mediacioacute hospitalagraveria de dispensacioacute ambulatograveria (MHDA) s rsquoha
multiplicat per 6 des de lrsquoany 2000
40 anys drsquoEconomia de la Salut Segona taula
RICARD BOSChEditor del blog lsquoRBA Salut i Gestioacutersquo boschricardgmailcom
n
1 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N OO TT II CC II AA RR II SS DD EE LLEESS CCOOMMIISSSSIIOONNSS DDEE TTRREEBBAALLLL
Comissioacute de Comp tabilitat
Abans drsquoanalitzar els
estats comptables Els actius es classiquen en no
drsquouna empresa cal samiddot corrents i corrents de orma simiddot
ber quina normativa comptamiddot milar a la distincioacute establerta en el
ble srsquoha aplicat (USGAAP IFRS PGC90 entre immobilitzat i circumiddot
o PGC07) quins criteris valomiddot lant Lrsquoactiu no corrent compregraven
ratius srsquohan emprat i quin momiddot els actius destinats a servir de
del de comptes anuals srsquoha orma duradora a les activitats de versions nanceres en GMA tres comptes a cobrar de lrsquoactiu
escollit (normal abreujats o pimiddot lrsquoempresa incloses les inversions empreses del g p corrent es desglossaragrave per remiddotru multigrup i
mes) Els resultats la p osicioacute nanceres el venciment alienamiddot collir separadament els clients a associades i drsquoaltres
nancera io els fuxos drsquoeecmiddot cioacute o realitzacioacute dels quals srsquoesmiddot llarg termini i a curt termini
t iu poden ser dierents en unmiddot pera que srsquohauragrave de produir en Una partida que mereix una Perograve si el termini de venciment
cioacute del marc normatiu escollit I un termini superior a un any mencioacute especial eacutes la drsquoactius eacutes superior al cicle normal dexmiddot
aquesta eleccioacute pot condiciomiddot per impostos dierits Inclou acmiddot plotacioacute es crearagrave un epiacutegra en
nar la diagnosi i les decisions En lrsquoactiu intangible cal parar tius per dieregravencies temporagraveries lactiu no corrent amb la denomiddot
que sersquon derivin atencioacute amb la possible capitalitmiddot deduiumlbles cregravedits pel dret a minacioacute ldquoDeutors comercials no
compensar en exercicis posterimiddot correntsrdquo
ors a les bases imposables nemiddot
Coneixement del patrimoni gatives pendents de compensamiddot Pel que a a lrsquoactiu corrent la
resultats i fuxos cioacute i deduccions i altres avanmiddot norma drsquoelaboracioacute sisena de la
Examen i observacioacute mitjanccedilant tatges scals no actualitzats tercera part del PGC07 eacutes prou
tegravecniques i procediments que queden pendents drsquoaplicar clara Lrsquoactiu corrent compregraven
Deduccioacute de conclusions en la liquidacioacute dels impostos els actius vinculats al cicle normiddot
Previsioacute de utur i presa de decisions sobre el beneci La prudegravencia mal drsquoexplotacioacute que lrsquoempresa
valorativa incideix de orma esmiddot espera vendre consumir o reamiddot
Lrsquoobjecte drsquoaquest article eacutes zacioacute de les despeses de recermiddot peciacuteca en el seu reconeixemiddot litzar en el transcurs del mateix
presentar lrsquoestructura i els commiddot ca o en el correcte deterioramiddot ment La resolucioacute de lrsquoICAC de aquells actius dierents dels anmiddot
ponents del balanccedil de situacioacute ment del ons de comerccedil Per 9 de ebrer de 2019 recull la nemiddot teriors el venciment alienacioacute o
segons la normativa local contra cal ser conscients de les cessitat de donar de baixa un realitzacioacute srsquoespera que es promiddot
(PGC07) La lectura dels estats restriccions normatives a lrsquoactimiddot actiu reconegut anteriorment si dueixi en el curt termini eacutes a dir
comptables eacutes el pas previ a vacioacute de certs intangibles de la ja no resulta probable la seva remiddot en el termini magravexim drsquoun any
lrsquoaplicacioacute de les diverses tegravecnimiddot companyia com pot ser el cas de cuperacioacute en un periacuteode magravexim comptat a partir de la data de
ques drsquoanagravelisi dels estats la marca de 10 anys tancament de lrsquoexercici els acmiddot
comptables (principalment el tius nancers classicats com a
cagravelcul de ragravetios) i ha de permemiddot Si lrsquoempresa manteacute inversions Per acabar amb els compomiddot mantinguts per negociar exmiddot
tre conegraveixer en prounditat el immobiliagraveries caldragrave esbrinar si nents de lrsquoactiu no corrent cal cepte els derivats nancers
patrimoni els resultats i els fumiddot la seva explotacioacute es pot sepamiddot er esment dels deutors comermiddot amb el termini de liquidacioacute sumiddot
xos drsquoeectiu rar de la resta drsquoactivitats el cials no corrents Quan lempremiddot perior a un any i lrsquoeectiu i altres
que en uncioacute de la seva impormiddot sa tingui cregravedits amb clients per actius liacutequids equivalents
Som del parer que el balanccedil de tagravencia relativa pot aconsellar un vendes i prestacions de serveis
situacioacute no srsquoha de preparar pel cagravelcul del rendiment dierenciat amb venciment superior a un Ara beacute el Pla estableix que els
seu anagravelisi meacutes enllagrave drsquoincormiddot any aquesta partida inclosa actius no corrents mantinguts
porar les excepcions per errors Srsquohauragrave de distingir entre inmiddot dins els deutors comercials i almiddot per a la venda i els grups alienamiddot
materials que es puguin derivar bles drsquoelements mantinguts per
de lrsquoinorme drsquoauditoria a la venda guraran en una partimiddot
da especiacuteca dins de lrsquoactiu i
passiu corrent El seu caragravecter
4
6
3 5
1
2 Vegeu lrsquoesquema de balanccedil adjunt 4 Aquesta distincioacute tambeacute es produiragrave
en les partides de passiu fnancer de
clients i de proveiumldors
3 Rejoacuten M i Gonzaacutelez C (2017)
5 A tiacutetol drsquoexemple el lector pot veure
lrsquoeecte sobre el patrimoni net de lrsquoem- 6 Imprescindible la lectura de les nor-
1 Tot i aixiacute a vegades pot ajudar vi- presa Zinkia corresponent als exerci- mes drsquoelaboracioacute dels comptes anu-
sualitzar el balanccedil amb el ormat de cis 2016-2015 si hagueacutes de donar de als a la tercera part del PGC07 I lrsquoes-
balanccedil fnancer o sintegravetic com el que Teacutecnica Contable baixa la partida corresponent als ac- tructura detallada del balanccedil segons
srsquoadjunta tius per impostos dieritsy Financiera nuacutem 2 pp 56-65 lrsquoOrdre JUS3182018 de 21 de marccedil
Aci 2
l
l
l l
l
Pa-
trimonio contable versus patrimonio
real e informe de auditoriacutea Anaacutelisis de
un dictamen pericial sobre las cuentas
anuales del Fuacutetbol Club Barcelona de
30 de junio de 2010
MARtiacute GARCIA PONS jOSeacute luIS MARtiacuteNEz FERNaacuteNDEzPresident de la Comissioacute de Comptabilitat Economista soci de Marca Cardinal i prof essor (Comissioacute conj unta CEC-ACCID) i prof essor associat de lrsquoEscola Superior de Ciegravencies Socials i associat drsquoEconomia i Empresa de la UB de lrsquoEmpresa del Tecnocampus (Centre adscrit a
la UPF) martigarciaeconomistescat jlmmarcacardinalcom
Anagravelisi drsquoestats comptables (I) El balanccedil de situacioacute
El balanccedil de situacioacute no srsquoha de preparar per a la seva anagravelisi meacutes enllagrave drsquoincorporar
les excepcions per errors materials que es puguin derivar de lrsquoinf orme drsquoauditoria
Eapes de rsquoanagraveisi drsquoesas compabes
Lectura
Anagravelisi
Interpretacioacute
Prospeccioacute
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 3
ldquoeventualrdquo a que srsquohagi de conmiddot Pel que a als ons propis els
siderar el seu eecte en el cagravelcul desemborsaments pendents
del ons de maniobra i de les ragravemiddot drsquoexigir a la data de tancament
tios anomenades de solvegravencia o minoren la xira de capital com
liquiditat i que desdibuixi la tenmiddot tambeacute minoren la xira dels ons
degravencia en el periacuteode analitzat En p pro is els instruments de patrimiddot
cas que lrsquoempresa tingui existegravenmiddot moni p pro i i els dividends pamiddot
cies de produccioacute de cicle supemiddot gats a compte En darrer terme si el pes dels corrents i no corrents El passiu
rior a un any les partides de promiddot ajustos de valor io de les submiddot corrent comprendragrave les obligamiddot
ductes en curs i productes acamiddot Cal parar atencioacute al et que el vencions eacutes signifcatiu amb remiddot cions vinculades al cicle normal
bats es desglossaran per recollir capital social i la prima drsquoemismiddot lacioacute al total de patrimoni net en drsquoexplotacioacute les obligacions
separadament les de cicle curt i sioacute nomeacutes fguraran en els ons el cagravelcul la rendibilitat fnancera amb venciment a curt termini i
les de cicle llarg de produccioacute propis sempre que srsquohagueacutes srsquohauragrave de distingir entre la renmiddot els passius fnancers mantinmiddot
desglossament a considerar en produiumlt la inscripcioacute en el Regismiddot dibilitat dels ons propis dividint guts per a negociar excepte els
el cagravelcul de rotacions i terminis tre Mercantil abans de ormular el benefci net pels ons propis i derivats amb venciment superimiddot
drsquoemmagatzematge els comptes anuals En cas la rendibilitat del patrimoni net or a un any Els altres elements
contrari fguraran en el passiu com a relacioacute entre el resultat de passiu es classifcaran com a
corrent Sens dubte aquesta global i el patrimoni net resultat no corrents
Constitueix la part residual dels restriccioacute aecta al cagravelcul de les global que inclou el resultat del
actius de lrsquoempresa un cop demiddot ragravetios de capitalitzacioacute o drsquoenmiddot compte de pegraverdues i guanys els Quan lrsquoempresa tingui deutes
duiumlts tots els seus passius Inmiddot deutament ingressos i despeses que srsquoimmiddot amb proveiumldors amb venciment
clou els ons propis els ajustos puten directament a patrimoni superior a un any aquesta partimiddot
de valor i les subvencions penmiddot net i les transeregravencies realitzamiddot da del passiu es desglossaragrave En aquest sentit la defnicioacute de
dents drsquoimputar a resultats passiu i la prevalenccedila del ons somiddot des al compte de resultats per a recollir per separat els promiddot
bre la orma condicionaragrave el remiddot veiumldors a llarg termini Si el termiddot
gistre drsquoalguns instruments fnanmiddot mini de venciment os superior
cers que hauran de registrarmiddotse En aquesta massa eacutes drsquoaplicamiddot al cicle normal drsquoexplotacioacute
com a passius quan des cioacute la classifcacioacute entre partides srsquoinclouragrave en el passiu no cormiddot
drsquoun punt de vista estrictament rent un epiacutegra amb la denomimiddot
juriacutedic tinguin lrsquoaparenccedila drsquoinstrumiddot nacioacute ldquocreditors comercials no
ments de patrimoni correntsrdquo
Patrimoni net
Passiu
7
8
7 Determinats ingressos i despeses
es comptabilitzen directament al patri-
moni net fns que es produeix el reco-
neixement baixa o deteriorament de
lrsquoelement amb el qual estiguin relaci-
onats moment en quegrave amb caragravecter
general es comptabilitzaran al comp- 8 Veure el cas de Criteria Caixacorp
te de pegraverdues i guanys SA 2009 i
l
l
l
l
a priori
ernandoruizlamases
La lectura dels estats comptables ha de permetre conegraveixer en pro unditat el patrimoni
els resultats i els luxos drsquoe ectiuff
n
1 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LComissioacute drsquoEconomistes Auditors de Comptes
empresarial i drsquoauditoria actual sinoacute que tambeacute ser prou adaptamiddotble per a bregar amb lrsquoentorn empresarial i drsquoauditoria en ragravepimiddotda evolucioacute (en particular el mamiddotjor uacutes de la tecnologia)b) Ser aplicat meacutes eficaccedilment pels auditors que apliquen la norma en auditories drsquoentitats de diverses grandagraveriesc) Establir una base millorada per a altres normes que tenen requisits drsquoavaluacioacute de riscos meacutes especiacutefics (com les NIA 540 i 600) d) Millorar lrsquoaplicacioacute de lrsquoescepmiddotticisme professional per part dels auditors en realitzar procedimiddotments drsquoavaluacioacute de riscos
Si beacute hi ha coincidegravencia en la nemiddotcessitat de revisar la NIA 315 els comentaris rebuts han evidenciat que un major suport (com el demiddotsenvolupament drsquoeines orientatimiddotves) seria uacutetil per aconseguir els objectius previstos LrsquoIAASB premiddotteacuten en primer lloc revisar i millomiddotrar els requisits perquegrave siguin romiddotbustos perograve prou flexibles per aconseguir avaluacions de risc apropiades i en segon lloc demiddotsenvolupar aplicacions apropiamiddotdes i un altre material explicatiu que srsquoinclouragrave en la norma revimiddotsada
A meacutes reconeix que una orienmiddottacioacute meacutes especiacutefica en circumsmiddottagravencies particulars (que no seria apropiat incloure en una norma destinada a aplicarmiddotse a auditomiddotries de totes les grandagraveries) pot ser necessagraveria Aixograve podria inmiddotcloure per exemple orientacioacute
Tot i que pot semblar que la professioacute drsquoauditoria teacute unes normes i regulacions
bastant estables i poc subjectes a canvis la veritat eacutes que les NIA estan contiacutenuament en estudi i subjectes a revisioacute per part de lrsquoIAASB (International Auditing and Assurance Standards Bomiddotard) organisme independent que estableix les normes drsquoauditoria i altres agraverees relacionades en lrsquoagravemmiddotbit internacional i ajuda a lrsquoadopmiddotcioacute i implementacioacute drsquoaquestes normes de manera que contribumiddoteix molt significativament a millomiddotrar la qualitat i consistegravencia de la pragravectica drsquoauditoria i enforteix la confianccedila puacuteblica en la nostra professioacute Un cop aquest orgamiddotnisme publica noves normes o en revisa les existents nomeacutes eacutes quumlestioacute de temps que srsquoacabin adoptant a Espanya
En aquest article es comenten les principals normes internacionals drsquoauditoria que estan sent objecmiddotte de revisioacute durant el 2019 aixiacute com la Norma Internacional de Control de Qualitat (ISQC)
NIA 315 (revisada) identifica-cioacute i valoracioacute dels riscos drsquoincorreccioacute material mitjan-ccedilant el coneixement de lrsquoenti-tat i del seu entorn Al juliol del 2018 lrsquoIAASB va emetre un esmiddotborrany de la NIA 315 (revisada) Estagrave analitzant els comentaris remiddotbuts durant el periacuteode drsquoexposicioacute puacuteblica i avaluant la introduccioacute de canvis sobre la base drsquoaquests comentaris amb lrsquoobjectiu de completar les revisions al juny del 2019 Els objectius de la revisioacute drsquoaquesta NIA soacutena) Establir requisits meacutes sogravelids i guies detallades per a impulsar als auditors a realitzar procedimiddot
ments apropiats drsquoavaluacioacute de riscos drsquoacord amb la grandagraveria i la naturalesa de lrsquoentitat Srsquoanticimiddotpa que aquestes revisions se centraran en millorar lrsquoenfocamiddotment de lrsquoauditor per a comprenmiddotdre lrsquoentitat el seu entorn (inclograves el seu control intern) i les activimiddottats drsquoavaluacioacute de riscos en un entorn canviantb) Determinar com la NIA 315 pot ser modificada en la seva ormiddotganitzacioacute i estructura per a promiddotmoure una avaluacioacute de riscos meacutes efectivac) Proposar les conseguumlents modificacions en altres normes que puguin ser necessagraveries com a resultat de les revisions de la
NIA 315 tals com les NIA 220 240 330 540 i 600d) Determinar quines eines de guia i suport han de ser desenmiddotvolupades per lrsquoIAASB o uns almiddottres per complementar les revisimiddotons a aquesta NIA ajudant aixiacute a la seva implementacioacute efectiva Les guies i eines de suport pomiddotden incloure Notes de Pragravectimiddotques drsquoAuditoria Internacional (IAPN per les sigles en anglegraves) publicacions del personal actuamiddotlitzacions de projectes o ilmiddotlustracions exemples per a brinmiddotdar assistegravencia sobre com es pot aplicar la NIA 315 (revisada) prestant especial atencioacute en com abordar en particular les inquiemiddottuds dels auditors de pimes
Aquestes revisions i millores abordaran quumlestions com la nemiddotcessitat de la NIA 315 aa) No nomeacutes reflectir lrsquoentorn
sobre lrsquouacutes drsquoanagravelisi de dades per a realitzar avaluacions de risc i exemples ilmiddotlustratius de com lrsquoenfocament basat en el risc per a les NIA podria aplicarmiddotse a les auditories drsquoentitats meacutes petimiddottes Srsquoespera que el desenvolumiddotpament drsquoorientacioacute addicional ajudi en la implementacioacute de lrsquoestagravendard i per tant ajudi a impulsar la qualitat de lrsquoauditomiddotria
Actualment el grup de treball estagrave debatent sobre les preocumiddotpacions rebudes dels enquesmiddottats sobre lrsquoextensioacute i compleximiddottat de lrsquoesborrany i les possibles dificultats per a entendremiddotho i aplicarmiddotho en la pragravectica amb especial referegravencia al grau drsquoaplicacioacute en funcioacute de la granmiddotdagraveria de lrsquoentitat auditada En aquest context per a facilitar la implementacioacute de la NIA es remiddotconeix que han de potenciarmiddotse els diagrames de flux els paragravemiddotgrafs introductoris el detall dels factors de risc inherent les mimiddotllores en TU i lrsquoenfocament adoptat en relacioacute amb les eines i tegravecniques automatitzades
Tal com srsquoha comentat srsquoespera la publicacioacute de la NIA 315 (revimiddotsada) a mitjan 2019
Control de qualitat de projec-tes ISQM 1 ISQM 2 i NIA 220 (revisada) LrsquoIAASB ha emegraves un paquet integrat de tres esbormiddotranys que aborden la gestioacute de la qualitat en les signatures drsquoaudimiddottoria i en els seus encagraverrecs La previsioacute eacutes debatre i analitzar les respostes rebudes durant el periacutemiddotode drsquoexposicioacute puacuteblica durant el 2019 per poder procedir a lrsquoemissioacute definitiva dels projectes durant el primer semestre del 2020
Els tres esborranys de norma que estan actualment en periacuteomiddotde puacuteblic de consultes soacuten lrsquoISmiddotQM1 (International Standar on Quality Management 1) que vinmiddotdragrave a substituir lrsquoactualment en vigor ISQC1 (Norma Internaciomiddotnal de Control de Qualitat 1) lrsquoISQM2 nova norma que demiddot
Les NIA estan contiacutenuament en estudi i subjectes a revisioacute per part de lrsquoIAASB
organisme independent que estableix les normes drsquoauditoria i altres agraverees
relacionades en lrsquoagravembit internacional
AGuStiacute SAuBIEconomista i membre del Comitegrave de Normativa i Procediments del REA-REGA i soci de Crowedepartament de Qualitatagustisaubicrowees
Els propers canvis que ens venen de les NIA
1 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 5
Si beacute hi ha coincidegravencia en la necessitat de revisar la NIA 315 els comentaris
rebuts han evidenciat que un maj or suport seria uacutetil per aconseguir els
obj ectius previstos
senvolupa les revisions de qualimiddot
tat dels treballs i una revisioacute de
la NIA 220 que poden consulmiddot
tarmiddotse al web de lrsquoIAASB
En aquest
cas per assegurar que la utilitat
de les revisions de qualitat dels
encagraverrecs (EQC popularmen t
conegudes com a revisions del
segon soci) i que contribueixen
signifcativament a lrsquoalta qualitat
de les auditories i drsquoaltres encagravermiddot
Per a assegurarmiddotse que recs lrsquoIAASB ha proposat divermiddot
els sistemes interns de les signamiddot ses millores per a les revisions de
tures continuen sent orts i conmiddot qualitat dels treballs que es remiddot
tribueixen amb efcagravecia a aconmiddot cullen en aquesta nova norma
seguir auditories drsquoalta qualitat proposada
lrsquoIAASB ha proposat diverses mimiddot
llores a introduir en els sistemes Lrsquoobjectiu drsquoaquest projecte eacutes mimiddot
de gestioacute de la qualitat de les sigmiddot llorar els requisits i el material
natures pregraveviament coneguts drsquoaplicacioacute en relacioacute amb les revimiddot
com els sistemes de control de sions de segon soci que inclouen
qualitat
aplicar per les signatures en demiddot
Aquest projecte de norma inclou terminar quins compromisos han
un nou enocament basat en el drsquoestar subjectes a una revisioacute
risc proactiu per a un sistema efmiddot de segon soci
caccedil de gestioacute de qualitat que esmiddot middot middot
tableix les bases per a una consmiddot pus de revisions un entorn evolutiu incloent canmiddot degravencia drsquoauditoria)
tant qualitat dels treballs Altres vis en els models de lliurament middot middot
millores que incorpora el projecte dari i lrsquoabast de la revisioacute drsquoauditoria i lrsquouacutes de la tecnologia ques automatitzades (inclosa
de norma ISQM1 inclouen lrsquoanagravelisi de dades)middot
middot gibilitat de les persones que reamiddot 220 i les normes ISQCISQM
tats del lideratge de les signatumiddot litzen la revisioacute
res aixiacute com la millora del govern abastar la revisioacute de les NIA 230
de les signatures Tambeacute srsquoha tingut en especial LrsquoIAASB va (documentacioacute) 520 (procedimiddot
consideracioacute el manteniment de comenccedilar aquest p jro ecte el ments analiacutetics) 530 (mostreig)
ront a un entorn canviant i cada lrsquoequilibri adequat entre les uncimiddot 2014 encara que va p 320 (materialitat) aixiacute com altres reerir
vegada meacutes complex la qual ons i responsabilitats respectives centrar els seus esorccedilos en almiddot canvis que poden produirmiddotse a
cosa inclou abordar lrsquoimpacte de del revisor drsquoEQC i el soci de tres assumptes ategraves que algumiddot consequumlegravencia dels avanccedilos tecmiddot
la tecnologia les xarxes i lrsquouacutes de lrsquoencagraverrec que reteacute sempre la nes de les quumlestions onamenmiddot nologravegics
proveiumldors de serveis externs responsabilitat fnal de lrsquoauditoria tals que han drsquoabordarmiddotse en la
revisioacute de la NIA 600 han de ser
sistemes de gestioacute de qualitat i promiddot pregraveviament considerades i abormiddot Finalment davant
posar remeis a les defciegravencies LrsquoIAmiddot dades en altres projectes com de tant canvi normatiu que el
ASB ha sotmegraves a revisioacute aquesta lrsquoISQM 1 lrsquoISQM 2 la NIA 220 que provoca habitualment eacutes
Addicionalment als aspectes anmiddot NIA amb els objectius de (revisada) i la NIA 315 (revisada) una major cagraverrega per a les sigmiddot
teriors lrsquoequip de treball ha presmiddot A mesura que aquests projectes natures eacutes motiu de celebracioacute
tat especial atencioacute a models almiddot uncioacute drsquointeregraves puacuteblic de les audimiddot avancin lrsquoIAASB intensifcaragrave i que lrsquoIAASB no srsquooblidi dels demiddot
ternatius de lliurament de les tories i donar meacutes egravemasi a la immiddot avanccedilaragrave signifcativament el seu safaments i problemes relaciomiddot
auditories als problemes especiacutemiddot portagravencia de lrsquoadequada aplicacioacute treball en la revisioacute de la NIA 600 nats amb les auditories drsquoentimiddot
fcs relacionats amb les signatumiddot del judici proessional i lrsquoexercici amb la previsioacute de publicar un tats menys complexes A causa
res de grandagraveria pet ta i i mitjana de lrsquoescepticisme proessional esborrany a la f del 2019 de lrsquoentorn canviant per a les
a la necessitat que les signatures pimes i a mesura que augmenmiddotmiddot
estableixin objectius de qualitat bilitats del soci del treball en parmiddot ta la complexitat de les normes
addicionals als requerits per la ticular la participacioacute requerida LrsquoIAASB estagrave recopilant existeix una creixent necessitat
norma la conveniegravencia de millomiddot del soci del treball durant tota inormacioacute i avaluant la possibilimiddot drsquoactuar en aquest aspecte
rar en la identifcacioacute i avaluacioacute lrsquoauditoria i ematitzar la responmiddot tat de revisar altres NIA per la qual cosa preveuen premiddot
dels riscos de qualitat i els requemiddot sabilitat del soci del treball per a sentar durant el 2019 una batemiddot
riments a la xarxa drsquoauditors o als la gestioacute i lrsquoassoliment de la quamiddot Alguns dels temes que srsquoestan ria de propostes per abordar
serveis de la xarxa litat a nivell de lrsquoencagraverrec considerant soacuten aquests problemes
ISQM 2 ndash Projecte de norma
Norma Internacional de Gestioacute
de la Qualitat a nivell de lrsquoencagravermiddot
rec incloses les revisions de
qualitat dels treballs
ISQM 1 ndash Projecte de norma
Norma Internacional de Gestioacute
de la Qualitat 1 gestioacute de qualitat
per a empreses que realitzen aumiddot
ditories o revisions drsquoestats fmiddot
nancers o drsquoaltres compromisos
drsquoassegurament o rerveis relacimiddot
onats
NIA 600 middot Auditories drsquoestats fmiddot
nancers de grups
NIA 220 ndash Control de qualitat de
lrsquoauditoria drsquoestats fnancers
bull Establir criteris meacutes sogravelids a
bull Establint lrsquoobjectiu drsquoaquest ti bull Modernitzar la NIA 220 per a bull Una revisioacute de la NIA 500 (evi
bull Aclarir la naturalesa el calen bull Aspectes de les eines i tegravecni
bull Millora dels requisits per a lrsquoele bull Aclarir la relacioacute entre la NIA
bull Lrsquoaugment de les responsabili bull Lrsquoescepticisme professional
bull Un possible projecte que podria
bull Modernitzar la norma per fer
bull Una supervisioacute meacutes rigorosa dels
bull Ressaltar la importagravencia de la
bull Aclarir el paper i les responsa
Auditories drsquoentitats menys
complexes
Drsquoaltres NIA evidegravencia drsquoau-
ditoria
n
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 6 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
lectura de context un treball de
lrsquoeconomista anglesa Diane
Coyle i de lrsquoeconomista australiagrave
Benjamin MitramiddotKahn El tiacutetol del
treball eacutes prou eloquumlent en relamiddot
cioacute amb la sostenibilitat
(
) La sostenibilitat no es
pot comprendre si no es teacute un
ntre lrsquoextensa i nodrida Per la seva banda Mazzucato va nestar personal i de com tractar i ull xat en el utur
miriacuteada de presentacimiddot assenyalar la prounditat de les mesurar la sostenibilitat
ons sessions inormatimiddot esquerdes en el cagravelcul del PIB El treball de Coyle i de Mitramiddot
ves entrevistes i taules rodones tot posant sobre la taula la distinmiddot En relacioacute amb el tema del bemiddot Kahn ens proposa la substitucioacute
que any rere any es an en la reumiddot cioacute onamental entre les activimiddot nestar cal apuntar que del que de lrsquoactual megravetrica del PIB per
nioacute anual del Fograverum Econogravemic tats que realment creen i aporten es parla no eacutes tant de les prestamiddot un utur balanccedil de sis compomiddot
Mundial sempre hi ha un orat valor ( ) i aquelles que com cions de lrsquoestat del benestar remiddot nents un quadre de comandamiddot
per collocarmiddothi el tema del PIB ment basat en sis actius el camiddotels serveis nancers nomeacutes bemiddot collides meacutes o menys laboriosamiddot
Lrsquoacceptacioacute que el PIB eacutes un lluguen les coses ( ) Aquest ment en el PIB sinoacute de com remiddot pital natural el capital humagrave els
constructe molt important per er eacutes un tema no menor que enllamiddot collir el benestar de les persones actius intangibles el capital iacutesic
el seguiment de lrsquoactivitat econogravemiddot ccedila directament amb la polegravemica els actius nancers nets i el camiddotque es deriva del et que puguin
mica potser ns i tot el construcmiddot sobre lrsquoorigen del valor (Val la assolir una vida que les satisaci pital social En el sistema de
te meacutes important ndashvaloracioacute atrimiddot pena destacar que aquest eacutes el Es tracta del megravetriques proposat el benestar i no del
buiumlda a Paul Samuelsonndash a pamiddot tema central del seu uacuteltim llibre no es mesuraria en termes de
rella amb lrsquoarmacioacute que aixiacute i tot de lectumiddot produccioacute i consum sinoacute en
el PIB no explica prou beacute lrsquoevolumiddot ra recomanable) El srsquoassocia a les prestamiddot lrsquoacceacutes als actius que permeten
cioacute de lrsquoeconomia cions socials com ara lrsquoeducamiddot atendre i possibilitar una bona
Brynjolsson va insistir a no memiddot cioacute la salut i lrsquoatencioacute a la vellesa vida tant ara com en el utur La
El 23 de gener drsquoaquest any a nysprear el PIB ldquoEl PIB ha arribat i la dependegravencia totes elles inmiddot produccioacute i el consum actuals
Davos es va presentar una taula ns aquiacute per quedarmiddotsrsquohirdquo En corporades en el PIB El ldquomeacutes soacuten importants perograve el realment
rodona un panel com sersquon diu aquest punt Gurriacutea va er un comiddot enllagraverdquo el es vincula a rellevant eacutes posseir una megravetrica
avui dia per parlar del PIB sota mentari interessant ldquoSi el PIB eacutes la valoracioacute subjectiva que es teacute que indiqui que les persones
el tiacutetol El panel un arteacte prou sogravelid perograve que de la progravepia vida Avanccedilar en el poden i podran disposar de la
estava compost per Jacinda Armiddot no resol gaire beacute la visioacute de lrsquoesmiddot eacutes avanccedilar en ldquoestar renda necessagraveria i de manera
dern i Ohood Bint Khalan Al tructura i de lrsquoevolucioacute drsquouna beacuterdquo en satiser la mateixa vida sostenible eacutes a dir i cal insistirmiddot
Roumi primera ministra de Nova economia potser no hauriacuteem de incluacutes avanccedilar en la elicitat eacutes hi ara i en el utur
Zelanda i ministra del Govern complicarmiddotlo encara meacutes no progressar cap a una ldquobona
dels Emirats Agraverabs Units resmiddot hauriacuteem de buscar un vidardquo Aquest eacutes un objectiu ammiddot Cal doncs mesurar estocs i no
pectivament El collectiu dels (ldquoun PIB meacutes enllagraverdquo bicioacutes al qual srsquoha drsquoenocar lrsquoacmiddot nomeacutes fuxos Cal pensar en termiddot)
economistes estava representat sinoacute pensar en tivitat econogravemica De et aquest mes de riquesa i no nomeacutes de
per Erik Brynjolsson i Mariana eacutes a dir ldquoretenir el PIBrdquo i objectiu ens parla meacutes de promiddot renda El canvi proposat eacutes de
greacutes que de creixement gran importagravencia i caldragrave veure
com es pot er la transicioacute a una
Lrsquoaltre gran tema que incorpora nova megravetrica o conjunt de megravetrimiddot
el ldquomeacutes enllagraverdquo eacutes la sostenibilitat ques viable i universalment acmiddot
El desenvolupament es consimiddot ceptada Els autors coneixen la
dera sostenible si satisagrave les nemiddot dicultat i p pro osen en aquest
cessitats del present sense sentit una primera ase drsquoademiddot
Mazzucato Al centre el secretamiddot buscar altres megravetriques per anar comprometre la satisaccioacute de quacioacute de la valoracioacute del PIB
ri general de lrsquoOCDE Joseacute Aacutengel meacutes enllagrave les necessitats de les generacimiddot que incorpori els intangibles i la
Gurriacutea ons utures Les mesures del distribucioacute de la renda i que remiddot
Aquesta idea no eacutes nova de et PIB no pretenen en absolut baixi el pes atribuiumlt als serveis
Les intervencions van girar al volmiddot es pot trobar tambeacute en documiddot donar cap megravetrica ni cap orienmiddot del sistema nancer
tant de les dues idees que srsquohan ments de la mateixa OCDE si tacioacute en relacioacute amb si el desenmiddot
comentat al comenccedilament Armiddot meacutes no des de lrsquoany 2015 domiddot volupament present compromet La realitat econogravemica ha evolumiddot
dern i Al Roumi van detallar almiddot cuments que analitzen com es o no compromet el desenvolumiddot cionat molt de mitjan els anys
guns esorccedilos que srsquohan iniciat pot transitar drsquoun sistema de pament utur cinquanta del segle passat
tant a Nova Zelanda com als comptabilitat nacional a una quan es va imposar el PIB perograve
Emirats per buscar el benestar comptabilitat nacional del bemiddot Lrsquoescrit de resum que la reunioacute cada cop es a meacutes evident el
de les poblacions respectives nestar Perquegrave darrere del PIB i anual del Fograverum Econogravemic et que amb megravetriques drsquoahir
meacutes enllagrave de les dades recollides en el ldquomeacutes enllagraverdquo hi ha el tema Mundial a sobre la sessioacute es a impossible pilotar lrsquoeconomiddot
pel PIB de com tractar i mesurar el bemiddot ens recomana una mia del demagrave
Fer que
el utur compti Making the utu-
re count
profts
rents
wellbeing
wellare
The value o everything
wellare
wellbeing
More than GDP
wellbeing
beyond
the GDP
the GDP and
beyond
More
than GDP
E
n
Darrere del PIB hi ha el tema de com tractar i mesurar el benestar
personal i de com tractar i mesurar la sostenibilitat
AlBERt GARCIA PujOl
Economista i membre de la Comissioacute
drsquoEconomia i Sostenibilitat
agarciapujoleconomistescat
Davos el PIB i el ldquomeacutes enllagraverdquo
Comissioacute d rsquoEconomia i Sostenibilitat
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 7
Grup de Treball d rsquoEmprenedoria i Creacioacute d rsquoEmpreses
rsquoestudi GEM 2017middot2018 en ase inicial amb una proporcioacute histograverica i queda gairebeacute quatre tal dels dierents projectes Atemiddota Catalunya estudia lrsquoorimiddot de vendes a clients estrangers punts per sobre drsquoEspanya No nintmiddotnos a la mediana drsquoaquesta entacioacute internacional i el entre el 25 i el 75 soacuten un 56 obstant aixograve el seu valor eacutes encamiddot variable srsquoobserva que el 50
fnanccedilament dels nous negocis i els que en tenen entre un 1 i ra 56 punts menor al dels paiumlsos dels projectes ha necessitat una com a caracteriacutestiques inhemiddot un 25 representen un 116 basats en la innovacioacute inversioacute de com a miacutenim 19000 rents per determinar la qualitat euros un valor similar al del 2015 de lrsquoemprenedoria i la seva evomiddot A partir de les marques de classe i 2016 Un aspecte de reconeguda immiddotlucioacute Un aspecte de reconegumiddot de cada categoria considerada portagravencia en el moment de pomiddotda importagravencia en el moment de hem estimat la intensitat exportamiddot sar en uncionament nous nemiddot A la demarcacioacute de Barcelona posar en uncionament nous dora mitjana de Catalunya drsquoEsmiddot gocis eacutes el fnanccedilament Eacutes ben tant la mitjana (76671 euros) negocis eacutes el fnanccedilament panya i de la resta de paiumlsos bamiddot sabut que els estalvis persomiddot com la mediana (20000 euros)
sats en la innovacioacute Observem nals la amiacutelia i els amics solen del capital total necessari per enmiddotPer la seva banda una caracteriacutesmiddot en primer lloc una disminucioacute al ser les onts de fnanccedilament gegar el negoci soacuten lleugerament tica inherent a la qualitat de lrsquoemmiddot llarg de tota la segraverie de la intensitat meacutes comunes La majoria superiors a les de Catalunyaprenedoria eacutes sense dubte lrsquoorimiddot exportadora de les noves empremiddot drsquoemprenedors tenen difcultats entacioacute internacional dels nous ses de Catalunya i Espanya El l fnanccedilament banmiddot Pel que a a lrsquooerta de fnanccedilamiddotper accedir anegocis En alguns articles i invesmiddot 2017 observem tanmateix un cari p ment srsquoobserva que en el darrer rincipalment per alta tigacions es constata que cada important augment drsquoaquest indimiddot drsquohistorial o de garanties exercici el percentatge de pomiddotvegada es concep meacutes la nova blacioacute que ha invertit en negocis empresa des drsquouna perspectiva de terceres persones en els uacutelmiddotinternacional a partir de les ases tims tres anys ha augmentat meacutes primerenques de la seva cremiddot lleugerament (05 punts a Barmiddotacioacute (soacuten les anomenades empremiddot celona i 02 punts a Catalunya) ses ) Aquestes empremiddotses que ja neixen amb vocacioacute Respecte a les recomanacions global (Hisrich 2013) tendeixen a cador que passa del 55 el Aixiacute doncs el desenvolupament dels experts per millorar el suport assolir un creixement i acomplimiddot 2016 al 91 el 2017 Malgrat de mercats alternatius de capital fnancer a les noves iniciatives emmiddotment considerables des dels primiddot aquest augment la intensitat exmiddot teacute un paper important per acilitar presarials destaquenmers anys de vida portadora de les noves empreses el llanccedilament de nous negocis i la
catalanes (superior a la drsquoEspamiddot seva consolidacioacute posterior Tot i Proessionalitzar el sector inversorEn el projecte GEM es quantifca nya) queda encara 124 punts aixograve la incidegravencia de la manca de lrsquoorientacioacute internacional dels emmiddot percentuals per sota dels paiumlsos fnanccedilament ha perdut pes com a Augmentar el capital disponible prenedors a traveacutes del percentatmiddot basats en la innovacioacute obstacle a lrsquoactivitat emprenedomiddot per a inversions i millorar lrsquoacceacutes al ge de vendes de la seva empresa ra amb valors similars a la resta cregravedita clients estrangers Els resultats Quant als emprenedors consolimiddot drsquoEuropa i eacutes el actor de lrsquoentorn soacuten per a Catalunya orccedila estamiddot dats si beacute la situacioacute de partida que meacutes ha millorat en lrsquouacuteltim any Focalitzar esorccedilos no nomeacutes bles des de lrsquoany 2009 fns a lrsquoacmiddot eacutes similar el 2017 es produeix en capital llavor o estadis inicimiddottualitat els emprenedors en ase una intensifcacioacute de la internaciomiddot Pel que a a la demanda de fnanmiddot als sinoacute tambeacute en expansioacute i inicial (TEA) que se centren en el nalitzacioacute molt meacutes acusada que ccedilament que requereixen les nomiddot creixement mercat interior (aixograve eacutes que no en el cas dels nous empresaris ves empreses el projecte GEM exporten) representen xires sumiddot Aixiacute el percentatge drsquoempreses incorpora dades sobre la inversioacute Donar suport al capital risc periors al 70 i arriben en els que no exporten baixa meacutes de 10 necessagraveria per posar en marxa un amb un volum signifcatiu que darrers anys a gairebeacute el 80 nou negoci Lrsquoany 2017 el capitalpunts percentuals i el de les que pugui tenir impacte real amb
exporten meacutes del 75 puja 45 llavor necessari per a cadascun un programa copiat del FONDImiddot En el darrer any malgrat llsquoexiguumlimiddot punts La resta de categories exmiddot dels projectes naixents va ser de CO GLOBAL Extraordinagraveriamiddottat el percentatge de noves emmiddot portadores pugen prop de quatre 69372 euros de mitjana a Catalumiddot ment dissenyat amb resultats preses amb una elevada orientamiddot punts cadascuna El 2017 la inmiddot nya Aquest valor mitjagrave eacutes inerior palpables cioacute internacional (entre el 75 i el tensitat exportadora de les emmiddot al dels dos exercicis anteriors 100 de les vendes soacuten a climiddot preses consolidades passa del Facilitar lrsquoadopcioacute drsquoesquemiddotents estrangers) ha passat de 45 al 107 de manera que Existeix amb tot una gran dismiddot mes de fnanccedilament alternatiu lrsquo15 al 55 Els emprenedors ateny el valor meacutes alt de la segraverie persioacute en les necessitats de capimiddot i
L
born global
crowdfunding crowdlending
l
l
l
l
l
n
Cada vegada es concep meacutes la nova empresa des drsquouna perspectiva
internacional a partir de les f ases meacutes primerenques de la seva creacioacute
AMADEu IBARz
Economista i vicepresident del Grup de Treball drsquoEmprenedoria i Creacioacute drsquoEmpreses del CEC emprenedoriacoleconomistescat
Orientacioacute internacional i fnanccedilament de lrsquoemprenedoria naixent a Catalunya
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 8 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
cament que es justifquin Si es
percep de lrsquoempresa un val o xec
per menjar lrsquoimport diari exempt
eacutes drsquo11 euro
Si srsquoutilitza
el vehicle propietat de lrsquoempresa
per a realitzar desplaccedilaments enmiddot
tre el domicili i el centre de treball
Des Els contribuents que hagin obmiddot hagi treballat srsquoapliqui un impost o qualsevol altre en lrsquoagravembit partimiddot
del dia 2 drsquoabril fns a lrsquo1 de juliol tingut durant el 2018 exclusivamiddot de naturalesa idegraventica o anagraveloga cular srsquohauragrave drsquoimputar com a
srsquoha de presentar la declaracioacute ment rendiments iacutentegres del a lrsquoIRPF espanyol ndashessent sufcimiddot renda del treball el 20 del cost
de renda corresponent a lrsquoexermiddot treball del capital (mobiliari o immiddot ent que existeixi un conveni per a del vehicle per al seu pagador En
cici 2018 En el cas de domiciliar mobiliari) o drsquoactivitats econogravemimiddot evitar la doble imposicioacutendash i no es el cas que el vehicle no sigui promiddot
el pagament el termini per a ques com tambeacute guanys patrimiddot tracti drsquoun paiacutes o territori considemiddot pietat del pagador el 20 srsquoaplimiddot
presentar la declaracioacute o confrmiddot monials sotmesos a retencioacute o rat com paradiacutes fscal ca sobre el valor de mercat que
mar lrsquoesborrany fnalitzaragrave el dia no que supe rin conjuntament correspondria al vehicle si os
26 de juny els 1000 euro anuals i pegraverdues pamiddot Les nou Si el vehicle eacutes considerat
trimonials de quantia superior a dietes es consideren rendiments efcient energegraveticament la valoramiddot
Per a 500 euro en tributacioacute individual o del treball Ara beacute fns a certs immiddot cioacute en espegravecie es podragrave reduir fns
accedir a lrsquoesborrany de la declamiddot conjunta ports estan exemptes Per a un 30 en uncioacute de les caracmiddot
racioacute io les dades fscals per inmiddot exemple per manutencioacute pel termiddot teriacutestiques del vehicle
ternet srsquohauragrave drsquoinormar del nuacutemiddot Estan exempmiddot ritori espanyol i sense pernoctar
mero del DNI la seva data de tes les beques puacutebliques i les conmiddot amb caragravecter general estagrave
caducitat (perograve si eacutes perpetu la cedides per les entitats benefciagravemiddot exempt de gravamen fns a Si heu rebut un rendiment del tremiddot
data drsquoexpedicioacute) i lrsquoimport de la ries de mecenatge per a cursar 2667 euros per dia Pel que a a ball irregular com per exemple un
casella 475 de la declaracioacute de estudis reglats tant a Espanya despeses de locomocioacute quan el ldquobonusrdquo o un premi extraordinari
renda del 2017 Si es tracta drsquoun com a lrsquoestranger de tots els nimiddot treballador utilitzi mitjans de per antiguitat eacutes possible aplicar
contribuent no declarant lrsquoany immiddot una reduccioacute del 30 sobre un
mediat anterior srsquohauragrave drsquoaportar import magravexim de 300000 euro semmiddot
lrsquoIBAN drsquoun compte bancari on fmiddot pre que el seu periacuteode de generamiddot
guri com a titular a eectes drsquoobmiddot cioacute sigui superior a 2 anys i els
tenir el nuacutemero de reeregravencia rendiments srsquoimputin en un uacutenic
periacuteode impositiu Perograve no es pomiddot
dragrave aplicar aquesta reduccioacute si
Les persones iacutesiques que hamiddot vells i graus del sistema educatiu transport puacuteblic srsquoexclouragrave de heu obtingut altres rendiments de
gin obtingut rendiments iacutentegres La dotacioacute econogravemica exempta gravamen lrsquoimport que es justifmiddot la mateixa naturalesa en els 5
del treball per sobre dels 22000 euro eacutes de 6000 euro anuals i de 18000 qui En altres casos sempre q ue anys anteriors i als quals srsquohaguemiddot
anuals amb caragravecter general euro a lrsquoany si la beca teacute per objecte quedi justifcada la realitat del ra aplicat aquesta reduccioacute Tammiddot
Les persones iacutesiques que hamiddot compensar despeses de transmiddot desplaccedilament la quantitat que beacute srsquoaplica als rendiments derimiddot
gin obtingut 12643 euro (12000 euro port i allotjament Si es tracta drsquoesmiddot resulti de multiplicar per 019 euro vats de lrsquoextincioacute drsquouna relacioacute
si lrsquoimpost srsquohagueacutes meritat tudis a lrsquoestranger lrsquoimport exempt per quilogravemetre recorregut meacutes laboral pels quals no srsquoestableix
abans del 5 de juliol del 2018) si eacutes de 21000 euro les despeses de peatges i aparmiddot cap liacutemit temporal anterior
els imports obtinguts del segon i
restants pagadors per ordre de En el cas de beques per a la realitmiddot
quantia no superen en conjunt zacioacute del doctorat lrsquoimport exempt
els 1500 euro anuals eacutes de 21000 euro si es cursa a Esmiddot
Srsquoestagrave obligat si els rendiments panya i de 24600 euro si es realitza
iacutentegres del capital mobiliari i a lrsquoestranger
guanys patrimonials superen els
1600 euro anuals I tambeacute si no sumiddot
peren els 1600 euro anuals i Si
aquests no han estat subjectes a durant el 2018 srsquoha desplaccedilat
retencioacute o ingreacutes a compte ora drsquoEspanya per a prestar els
Tambeacute quan les rendes immiddot seus serveis en un altre o diversos
mobiliagraveries imputades els intemiddot paiumlsos no hauragrave de declarar la
ressos de les lletres del Tresor i totalitat del sou que hagi percemiddot
les subvencions per a lrsquoadquisimiddot but ja que estagrave exempta la part
cioacute drsquohabitatges de proteccioacute ofmiddot dels dies treballats a lrsquoestranger
cial o de preu taxat superin conmiddot amb un liacutemit magravexim de 60100 euro
juntament els 1000 euro anuals sempre que en els paiumlsos en quegrave
Cessioacute del ehicle
Periacuteode de presentacioacute
Dietes i als per menjar
Nuacutemero de referegravencia
Beques puacutebliquesRendiment irregular del treball
Obligats a presentar-la
Quegrave passa si mrsquohan destinat a fer treballs a lrsquoestranger
l
l
l
l
l
Amb el megravetode drsquoestimacioacute directa els que iniciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat poden reduir en un 20 el rendiment
net positiu declarat
Comissioacute d rsquoAssessors Fiscals
RICARD vIntildeA ARASAEconomista Servei drsquoAssessorament Fiscal del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya geafbcneconomistescat
Declaracioacute de renda 2018
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 9
A partir del 2018 es regulen de deduiumlbilitat les despeses de subministres
dels contribuents que desenvolupin lrsquoactivitat en el seu habitatge habitual
Despeses dediumlbles dels rendi-mens del reball
Qegrave passa si ilizo el vehicle en lrsquoacivia
A qin periacuteode imposii srsquoim-pen els rendimens del re-ball
unias amiliars declaracioacute Inceni en cas drsquoinici drsquona conjna o individalacivia econogravemica
En cas de separacioacute a qi cor-respon aplicar-se el miacutenim pels flls comns
Acivia econogravemica (empre-sarial o proessional) Qines redccions es poden
aplicar sobre la base imposa-ble de lrsquoIRPF
regulen de deduiumlbilitat les despemiddot
Les cotitzacimiddot ses dels subministres a eectes
ons a la Seguretat Social o mutualimiddot de determinar el rendiment net en
tats generals obligatograveries de el cas dels contribuents que demiddot
uncionaris les cotitzacions al colmiddot senvolupin la seva activitat en el
legi drsquoores o institucions similars seu habitatge habitual com ara
les detraccions per drets passius aigua gas electricitat telegraveon inmiddot
les quotes satisetes a sindicats les ternet en un 30 de la proporcioacute
quotes satisetes a collegis proesmiddot dels metres quadrats de lrsquohabitatmiddot
sionals si la collegiacioacute teacute caragravecter ge destinats a lrsquoactivitat en relacioacute
obligatori per a lrsquoexercici del treball amb la superiacutecie total Tambeacute les
amb el liacutemit de 500 euro anuals Les despeses de restauracioacute ocasionamiddot
despeses de deensa juriacutedica per des en lrsquoexercici de lrsquoactivitat semmiddot
litigis amb lrsquoempresa amb el liacutemit de pre que es paguin per qualsevol
300 euro anuals I amb caragravecter genemiddot mitjagrave electrogravenic de pagament fns a
ral 2000 euro anuals per obtenir rendimiddot un magravexim de 2667 o 4808 euro per
ments del treball Lrsquoimport anterior dia sense pernoctacioacute en uncioacute
srsquoaugmenta en 2000 euro addicionals de si el desplaccedilament eacutes per terrimiddot
en el cas drsquoaturats que acceptin un tori espanyol o a lrsquoestranger resmiddot
nou lloc de treball que impliqui un pectivament En el cas de pernocmiddot
canvi de residegravencia i tambeacute srsquoincremiddot tar ora del domicili habitual
menta en 3500 euro o 7750 euro anuals lrsquoimport seragrave de 5334 o 9135 euro
en el cas de treballadors actius dismiddot respectivament
capacitats en uncioacute del grau de
discapacitat
Per a poder deduir
les despeses ocasionades per lrsquouacutes
del vehicle en lrsquoactivitat la normatimiddot amb prima fxa drsquoesportistes promiddot drsquooblidar que en el cas drsquooptar per
Amb caragravecter general srsquoimmiddot va de lrsquoIRPF exigeix provar lrsquoaectamiddot essionals i drsquoalt nivell La base limiddot la declaracioacute conjunta srsquohan de
puten al periacuteode impositiu en quegrave cioacute exclusiva a lrsquoactivitat econogravemica quidable no podragrave resultar negatimiddot sumar les rendes percebudes per
el seu perceptor els pot exigir Els i per tant si srsquoutilitza simultagraveniamiddot va a consequumlegravencia drsquoaquestes tots els membres de la unitat amimiddot
endarreriments drsquoexercicis anterimiddot ment per a fns particulars no srsquoadmiddot reduccions liar i que la progressivitat de la tarimiddot
ors percebuts durant el 2018 met cap mena de deduccioacute a de lrsquoIRPF pot ser que no commiddot
srsquohauran drsquoimputar als periacuteodes en pensi lrsquoimport de la reduccioacute de la
quegrave eren exigibles i si no va ser el base imposable Un cop presenmiddot Cal tenir
2018 srsquohauragrave de presentar una Els qui inimiddot clar que la unitat amiliar a eectes tada la declaracioacute de la renda i
autoliquidacioacute complementagraveria per ciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat ecomiddot de lrsquoIRPF estagrave integrada per ambmiddot acabat el termini de presentacioacute
a cada exercici al qual correspomiddot nogravemica i determinin el rendiment doacutes cogravenjuges no separats legalmiddot lrsquoAdministracioacute tributagraveria no acmiddot
nen En canvi si els endarrerimiddot net drsquoacord amb el megravetode drsquoestimiddot ment i si nrsquohi ha els flls menors cepta el canvi drsquoopcioacute de conjunta
ments srsquohan percebut a consemiddot macioacute directa poden reduir en un que hi conviuen com tambeacute els o individual
quumlegravencia drsquouna resolucioacute judicial 20 amb un liacutemit de 100000 euro majors drsquoedat incapacitats judicimiddot
els imports no satisets srsquohan drsquoimmiddot el rendiment net positiu declarat alment subjectes a pagravetria potestat
putar al periacuteode impositiu en quegrave la Srsquoenteacuten que srsquoinicia una activitat prorrogada o rehabilitada La remiddot
sentegravencia sigui erma i no importa econogravemica quan no srsquoha exercit duccioacute de la base imposable eacutes La normativa
els anys en quegrave eren exigibles cap activitat econogravemica lrsquoany anmiddot de 3400 euro Tambeacute existeix la unimiddot de lrsquoIRPF assimila a descendents
terior a la data drsquoinici drsquoaquesta tat amiliar monoparental eacutes a dir a totes aquelles persones respecmiddot
la ormada en els casos de sepamiddot te de les que el contribuent tingui
Si determiddot racioacute legal o quan no hi hagi un atribuiumlda la seva guarda i custogravedia
mineu el rendiment de la vostra vincle matrimonial per la mare o el per resolucioacute judicial i diu que cormiddot
activitat econogravemica pel megravetode Es pot reduir la pare i tots els flls menors o majors respondragrave a qui drsquoacord amb el
drsquoestimacioacute directa heu de tenir base imposable per presentar la drsquoedat incapacitats judicialment conveni regulador aprovat judicialmiddot
en compte que per a quegrave les desmiddot declaracioacute conjunta (3400 euro) per subjectes a pagravetria potestat prorromiddot ment tingui la guarda i custogravedia
peses siguin deduiumlbles fscalment aportacions a sistemes de previmiddot gada o rehabilitada que convismiddot dels flls a la data de meritacioacute de
cal que estiguin vinculades a lrsquoacmiddot sioacute social (plans de pensions) per quin amb lrsquouna o amb lrsquoaltre La lrsquoimpost (en general el 31 de demiddot
tivitat desenvolupada i complir aportacions a patrimonis protegits reduccioacute de la base imposable en sembre) en tractarmiddotse del subjecmiddot
amb els requisits de correcta immiddot de persones amb discapacitat aquest cas eacutes de 2150 euro te passiu que ha de conviure amb
putacioacute temporal tenir els corresmiddot per pensions compensatograveries i No es pot aplicar ells Ara beacute quan sigui compartimiddot
ponents justifcants (actures o anualitats per aliments anualitats aquesta reduccioacute quan el contrimiddot da srsquohauragrave de prorratejar entre els
documents) i que estiguin regismiddot per aliments a avor de persones buent conviu amb la mare o el excogravenjuges amb independegravencia
trades als llibresmiddotregistre o a la dierents dels flls per aportacions pare drsquoalgun dels flls que ormen drsquoaquells amb qui estiguin convimiddot
comptabilitat A partir del 2018 es a la mutualitat de previsioacute social part de la unitat amiliar No srsquoha vint a 31 de desembre
AtENCIOacute
n
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
BEGOntildeA CAStRO OtEROEconomista presidenta del Grup de Treball EAFI del CEC i Member of the Executive Board Anchor Capital Advisors EAFbcastroanchoreaficom
Completada la transposicioacute de MiFID II
rents instruments financers Drsquoaltra banda manteacute lrsquoedat de lrsquoinversor com un criteri rellevant en el proceacutes de perfilar el client
Retrocessions o incentiusAquest eacutes un punt que histogravericamiddotment ha generat debat entre les ESI La llei estableix la limitacioacute del cobrament drsquoincentius o remiddottrocessions al fet que es produmiddoteixi una millora del servei per tal de poder cobrar aquest incentiu
Drsquoaltra banda tambeacute institueix criteris pels anomenats incentius no monetaris i per aquelles ESI independents aixiacute com lrsquoorientamiddotcioacute en relacioacute amb els terminis
per retornar al clients els possimiddotbles incentius rebuts per exemmiddotple en cas que el client es pugui subscriure la ldquoclasse netardquo drsquoun fons drsquoinversioacute perquegrave no exismiddotteix i els requisits entre drsquoaltres com la comercialitzacioacute drsquoalmiddotmenys un 25 de productes fimiddotnancers de tercers i dues altermiddotnatives de terceres parts en cada categoria de fons comercimiddotalitzada
vigilagravencia i control de productes financers En relacioacute amb la vigilagravencia i el control del disseny i distribucioacute de productes financers es dismiddotposa que el proceacutes previ drsquoapromiddotvacioacute de cada producte drsquoinvermiddotsioacute seragrave responsabilitat del propi consell drsquoadministracioacute de lrsquoemmiddotpresa de serveis drsquoinversioacute La finalitat eacutes que les caracteriacutestimiddotques dels productes siguin les
MiFID soacuten les sigles de Markets in Financial Instruments Directive
que va entrar en vigor lrsquo1 de nomiddotvembre del 2007 que suposen un mercat uacutenic i un regravegim regulamiddotdor comuacute per als serveis finanmiddotcers en tots els Estats membres de la Unioacute Europea i altres Estats de lrsquoAgraverea Econogravemica Europea
MiFID regula la prestacioacute de sermiddotveis drsquoinversioacute afectant a totes les entitats financeres i drsquoinversioacute en la forma en quegrave informen asmiddotsessoren o venen productes fimiddotnancers als seus clients o potenmiddotcials clients aixiacute com en la mamiddotnera en quegrave els ofereixen serveis drsquoexecucioacute drsquooperacions sobre instruments financers
Els objectius de la MiFID soacuten mimiddotllorar la transparegravencia i lrsquoeficiegravenmiddotcia dels mercats financers euromiddotpeus augmentar la competegravenmiddotcia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor En definitimiddotva protegir al client regulant el comportament de lrsquoentitat finanmiddotcera i drsquoinversioacute
Quant al MiFID podem parlar de MiFID I MiFID II i en un futur parlarem de MiFID III En conmiddotcret avui parlarem de MiFID II aprovada en tres fases l Reial Decret 212017 de 29 desembrel Reial Decret 142018 de 28 de setembrel Reial Decret 14642018 de 21 de desembre
En funcioacute drsquoaquestes normes jumiddotriacutediques i en concret amb aquest uacuteltim reial decret el text refoacutes de la Llei del mercat de vamiddotlors es va modificar
ldquoLa urgegravencia per completar la transposicioacute ve donada per la fimiddotnalitzacioacute del termini el juliol del 2017 i de la interposicioacute drsquouna demanda per incompliment damiddotvant el Tribunal de Justiacutecia de la Unioacute Europea (TJUE) amb la corresponent proposta de sanmiddotcioacuterdquo segons un comunicat del Ministeri drsquoEconomia
MiFID II regula principalment lrsquoactivitat de les empreses de serveis drsquoinversioacute (ESI) entre les quals ens trobem les EAF (emmiddotpreses drsquoassessorament finanmiddotcer abans EAFI)
Proteccioacute de lrsquoinversorEl reial decret aborda aspectes com les obligacions de les emmiddotpreses drsquoinversioacute amb lrsquoobjectiu de protegir lrsquoinversor principalmiddotment minorista (lrsquoinversor minomiddotrista segons defineix la directiva eacutes aquell amb menys coneixemiddotments i menys experiegravencia per tant aquell que necessita meacutes informacioacute i acompanyament en la presa de decisions)
En relacioacute amb els coneixemiddotments la llei destaca la necessimiddottat de perfilar amb meacutes profundimiddottat i filant meacutes prim els anomemiddotnats ldquotest drsquoidoneiumltatrdquo amb la fimiddotnalitat drsquoevitar el risc que els propis clients tinguin tendegravencia a autodefinirmiddotse amb un perfil meacutes arriscat del que realment tenen i convida a introduir noves premiddotguntes concretes sobre coneimiddotxements especiacutefics dels difemiddot
meacutes adequades per a cada tipus de client
Drsquoaquesta forma es reforccedila lrsquoobmiddotjectiu principal de proteccioacute del client ja que els aspectes relamiddottius a la idoneiumltat de lrsquoinstrument financer per al client concret al qual es dirigeix no estan premiddotsents uacutenicament en el moment de la comercialitzacioacute sinoacute des de la progravepia concepcioacute drsquoaquest
Avaluacioacute de les propostes drsquoinversioacuteEn relacioacute amb la presa de decimiddotsions en el proceacutes drsquoemissioacute de recomanacions o de gestioacute de carteres es desenvolupa lrsquooblimiddotgacioacute drsquoavaluar si instruments fimiddotnancers equivalents poden ajusmiddottarmiddotse al perfil del client tenint en compte el cost i la complexitat dels productes
Les directrius estableixen que les entitats han drsquoadoptar poliacutetimiddotques i procediments que assemiddotgurin que abans de recomanar un producte o adquirirmiddotlo per a la cartera gestionada en nom del client es realitzi una agravemplia avamiddotluacioacute de les possibles alternatimiddotves drsquoinversioacute per al que srsquoha de tenir en compte el cost i la commiddotplexitat dels productes Per tant a lrsquohora de proposar qualsevol canvi srsquoha de poder demostrar de manera raonable que en aquella proposta concreta els beneficis per al client soacuten superimiddotors als costos que genera aquell canvi
Es considera que quan una entimiddottat ofereixi una gamma restringimiddotda de productes o recomani nomiddotmeacutes un tipus de producte eacutes important que els clients siguin plenament conscients drsquoaquesta circumstagravencia En cas que lrsquoentimiddottat trieacutes o recomaneacutes al client un producte amb major cost o complexitat que un altre equivamiddotlent hauria de ser capaccedil de jusmiddottificarmiddotho Aquest tipus de decisimiddotons han de ser documentades i registrades i hauran drsquoestar sotmiddotmeses a una especial atencioacute per part de la funcioacute de control de lrsquoentitat n
Els objectius de la MiFID soacuten millorar la transparegravencia i eficiegravencia dels mercats
augmentar la competegravencia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor
Comissioacute drsquoEconomia Financera GT EAFI
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 1
necessagraveriament a lrsquoabsegravencia de beacutens per embargar La manca de patrimoni amb quegrave er ront als deutes eacutes incerta ens la podem trobar de manera sobrevinguda un cop iniciat el procediment a dimiddoteregravencia del cas anterior quan ja ha estat comprovada en racasmiddotsar lrsquoexecucioacute pregravevia
ovint ens plantegem quimiddot de concurs presentada pel credimiddot del concurs necessari per part del El cost en temps i diners de tota na pot ser la utilitat pragravectimiddot tor i els altres legitimats creditor i en consequumlegravencia es pomiddot aquesta tramitacioacute cobriria la remiddotca de determinades fgumiddot drien obrir unes possibilitats de cuperacioacute del deute Ens hem de
res previstes legalment Amb una El primer supogravesit de lrsquoart 24 LC negociacioacute Per tant no es pot en plantejar quins avantatges o inmiddotexistegravencia virtual sobre el paper parteix de la reclamacioacute dineragraveria termes genegraverics seguint la idea centius obteacute el creditor instant del perograve que en realitat pot semblar pregravevia que ha derivat en una exemiddot del que degraveiem abans desestimar concurs necessari i si aquests que aplicades a la vida real dels cucioacute allida Tenim un cregravedit documiddot drsquoentrada lrsquoinici del procediment compensen tots els esorccedilos demiddot ciutadans o de les empreses no mentat liacutequid venccedilut i exig judicial per reclamar el deute permiddot dicats per arribar al punt de decimiddotible El donaran un resultat satisactori creditor ha interposat amb base en quegrave cada cas eacutes un moacuten i conveacute dir si iniciar o no el procediment per resoldre les controvegraversies per aquesta documentacioacute una demiddot conegraveixer la situacioacute i lrsquoentorn ecomiddotles quals teogravericament han estat manda judicial de reclamacioacute de nogravemic del deutor Sense perjudici En els arts 18 a 20 LC srsquoestableimiddotpensades i plasmades en el text quantitat Iniciaragrave un procediment del en quegrave podria actuarmiddotse xen les consequumlegravencies de la intermiddotlegal Aquest eacutes el cas del conmiddot que tindragrave aixograve siacute segons el cas en relacioacute amb lrsquoart 19 LC del qual posicioacute de la demanda de conmiddotcurs necessari de creditors una durada meacutes o menys llarga en parlarem meacutes endavant curs necessari en cas drsquooposicioacute
(meacutes meacutes que menys ategraves el colmiddot del deutor i existeix la possibilitat Segons les recents estadiacutestiques lapse judicial en el qual ens trobem) En el segon supogravesit de et de lrsquoa rt hipotegravetica que el deutor aci ront publicades per lrsquoINE el 7 de ebrer i acabaragrave amb la conseguumlent senmiddot 24 LC no partim del racagraves de la al deute mitjanccedilant la consignacioacute del 2019 basades en dades promiddot tegravencia estimatograveria Aquesta senmiddot reclamacioacute dineragraveria interposada a avor del creditor visionals durant lrsquoany 2018 es van tegravencia comportaragrave la posterior solmiddot pel creditor sinoacute del coneixement declarar a tot Espanya 5635 conmiddot licitud drsquoexecucioacute i si eacutes el cas que pugui tenir del seu sector Pel que a a la posicioacute que ocupa el cursos de creditors dels quals lrsquoembargament de beacutens sufcients drsquoactivitat i de la situacioacute dels almiddot creditor instant del concurs necesmiddotnomeacutes 348 varen ser instats com per al pagament del deute tres operadors amb els quals teacute sari en el llistat de creditors de la a concursos necessaris un 6 relacions comercials El problema massa passiva segons lrsquoart 917
Aquiacute seragrave quan ens trobem al en aquest cas eacutes que es depegraven de LC es reconeixeragrave el 50 del seu La Llei Concursal (LC) concreta la capdavall de tot aquest les onts drsquoinormacioacute externes deute amb caragravecter privilegiat gemiddotprocedimiddotdefnicioacute del concurs necessari en ment llarg i eixuc que no hi ha res per poder saber si es donen els neral i per darrere dels creditors per dos articles en lrsquoarticle 24 i en lrsquoarmiddot per embargar Eacutes a partir drsquoaquest requisits exigits legalment per insmiddot deutes salarials i de les administramiddotticle 7 moment en quegrave podragrave sollicitarmiddot tar el concurs El creditor ha de cions puacutebliques El 50 restant es
se el concurs necessari de lrsquoentitat saber si el deutor es troba en almiddot qualifca de cregravedit ordinari junt amb En el numeral 4 de lrsquoarticle 2 es deutora Sovint la iniciativa arribaragrave gun dels quatre casos enumerats els altres creditors que han mantinmiddotconcreten els supogravesits de et en tard per obtenir la satisaccioacute ni en la segona part de lrsquoart 24 LC gut una actitud passiva enront de els quals el creditor pot plantejar el que sigui parcial del deute Instar Si acumula impagaments generamiddot lrsquoacumulacioacute drsquoimpagaments concurs necessari Es plantegen la declaracioacute de concurs necessamiddot litzats a altres creditors Si ha somiddot Drsquoaltra banda les despeses caumiddotdues opcions La primera eacutes que ri en el moment en quegrave se sap pomiddot ert altres embargaments de mamiddot sades al creditor per la presentacioacute hagi resultat inructuosa una exemiddot sitivament que en el procediment nera general sobre els seus beacutens del concurs es qualifcaran de cregravemiddotcucioacute dineragraveria interposada direcmiddot drsquoexecucioacute seguit contra el deutor Si estagrave ent desaparegraveixer el seu dit contra la massa drsquoacord amb tament pel creditor contra el deumiddot moroacutes no srsquohan trobat beacutens per patrimoni de manera sobtada Si lrsquoart 842 segon paragravegra tor (paragravegra primer) La segona embargar sembla innecessari per no compleix regularment les semiddotopcioacute que es pot plantejar (punts inuacutetil a la fnalitat pretesa que eacutes el ves obligacions tributagraveries socials Analitzat tot lrsquoanterior podem enmiddot1 a 4) eacutes que per altres mitjans no recobrament del deute i laborals Perograve amb sospitarmiddotho o tendre el perquegrave de les dades remiddotde manera directa sinoacute per altres sabermiddotho del cert no nrsquohi ha prou collides per lrsquoINE en el seu inorme onts es pugui conegraveixer la situacioacute Aixograve no obstant en la societat pot Cal aportar proves materials Aixiacute El concurs necessari no sembla drsquoinsolvegravencia actual o imminent existir un ons de comerccedil unes ho exigeix lrsquoart 7 LC Si es vol acomiddot una eina prou efcient per a la samiddot del deutor Cadascuna mereix expectatives de creixement exismiddot llir a aquesta segona via per instar tisaccioacute del creditor o si meacutes no una consideracioacute separada Al tegravencia de benefcis ocults i per el concurs necessari el creditor no p pro orciona uns avantatges seu torn lrsquoarticle 7 parla sobre tant al potencial concursat li pomiddot es veu obligat a assumir una tasca evidents que benefciiumln prou al com ha drsquoarticularmiddotse la sollicitud dria no interessar la presentacioacute drsquoinvestigacioacute pregravevia molt carremiddot creditor que lrsquoinsta sobre els altres
gosa i sovint difcultada pels obsmiddot creditors que han mantingut una tacles de la proteccioacute de dades actitud meacutes passiva o no prou vigimiddotEn aquesta segona via la situacioacute lant Eacutes una quumlestioacute a debatre de drsquoinsolvegravencia no ha drsquoanar lligada cara a utures reormes legals n
tempo
Comissioacute Mercantil Concursal i d rsquoExperts Judicials
S
SIlvIA CAStRO SARDAgraveEconomista Mediadora i Administradora Concursal Rusintildeol Associats Consultors SL Vocal del Comitegrave Executiu de la seu territorial de Lleida del CEC Membre de la Comissioacute silviacastrorusinyolassociatscom
El concurs necessari Explorant possibilitats
L rsquoany 2018 es van declarar 5635 concursos de creditors dels quals nomeacutes varen ser
instaurats com a necessaris un 6
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LEconomistesBAN
produccioacute nacional materials naturals i dissenys atractius i combinats familiars
Fiscalitat de les inversions en startups Emilio Peacuterez Pombo economista i soci director de Peacuterez Pombo Abogados amp Economistas va desgranar alguns dels incentius fiscals que es poden aconseguir a lrsquohora drsquoinvertir en projectes o empreses i que recomana tenir en compte tant a emprenedors com a inversors ldquoTrobem incentius que hem de valorar tant si som emprenedors com inversorsrdquo
En aquest sentit va explicar que segons la legislacioacute vigent exis-teixen incentius fiscals per a Inversor ndash Persona fiacutesica de fins al 30 dels imports apor-tats per a persones que inverteimiddotxin en empreses de nova o remiddotcent creacioacute fins a un magravexim de
60000 euros base drsquoinversioacute en la versioacute estatal art 681 de la Llei de lrsquoIRPF (20 i 50000 euro fins a 31122017) i 30 dels imports aportats fins a 20000 euro en la vermiddotsioacute autonogravemica art 20 de la Llei 262009 de 23 de desembre Lrsquoestatal eacutes incompatible amb lrsquoautonogravemica si beacute amb lrsquoopinioacute de Peacuterez Pombo poden combimiddotnarmiddotse les dues segons ens conmiddotvingui
Les empreses en les quals srsquoadmiddotquireixen aquestes accions o participacions han de complir una segraverie de requisits i condicimiddotons entre molts altres que la inmiddot
EconomistesBAN la xarmiddotxa de Business Angels del Colmiddotlegi va celebrar
el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar la ponegravencia Fiscalitat de les inversions en startmiddotups
33egrave Fograverum EconomistesBANPol Font president drsquoEconomismiddottesBAN va fer puacuteblics els resulmiddottats aconseguits per la xarxa Bumiddotsiness Angels al llarg del 2018 on gairebeacute es va duplicar el permiddotcentatge de projectes presentats als Fograverums Inversors que van aconseguir financcedilament Conmiddotcretament el 166 dels pro-jectes presentats van acon-seguir financcedilament al llarg del 2018 vers el 952 acon-seguit lrsquoany 2017 ldquoHem aconmiddotseguit una millora de lrsquoeficiegravencia important que ens permet seguir creant noves oportunitats de nemiddotgocirdquo va assegurar Pol Font Al llarg del 2018 la xarxa drsquoEconomiddotmistesBAN va acollir prop de 200 projectes i el percentatge de fimiddotnanccedilament del total de projectes es va situar en el 3 (vers el 25 del 2017) En els darrers cinc anys la xarxa EconomistesmiddotBAN ha ategraves 994 projectes
Projectes presentats relacionats amb la intelmiddotligegravencia artificial la realitat virtual solucions de conmiddotnexioacute i localitzacioacute intelmiddotligent lrsquoanagravelisi de dades i lrsquoe-commerce entre drsquoaltres
l Optimus PriceEacutes un SaaS que utilitza intelmiddotligegravencia artificial per predir la demiddotmanda i establir preus per maximiddotmitzar els beneficis permetent automatitzar i optimitzar les compres
l SharifyEacutes una eina de colmiddotlaboracioacute que
permet a una ciutat mantenirmiddotse meacutes ben connectada i comunimiddotcar totes les activitats que es fan a la ciutat Dona resposta a la pregunta ldquoVull fer alguna cosa ara mateixrdquo
l ApartoolCentral de reserves drsquoapartamiddotments turiacutestics Marca B2B Aparmiddottool per a client corporatiu (long term rental) i distribucioacute B2B2C a portals de vacation rental
l ClubberizeEacutes un producte de tecnologia de localitzacioacute intelmiddotligent i magraverquemiddotting de proximitat per esdevenimiddotments i patrocinadors Monitoritmiddotzen lrsquoactivitat de lrsquoassistent a un esdeveniment
l Soccer DreamPrimera plataforma basada en realitat virtual per accelerar les habilitats tagravectiques del futbolista
Eina on reconstruir exercicis drsquoentrenament
l SAALG GeomechanicsStartup drsquoenginyeria i software especialitzada en lrsquoanagravelisi de damiddotdes en temps real que permet analitzar el comportament de termiddotreny fent possible lrsquooptimitzacioacute del disseny i el procediment constructiu de gran part dels projectes drsquoenginyeria i edificamiddotcioacute
l PyjamiaEacutes un e-commerce vertical que crea i comercialitza pijames i sleepwear de marca progravepia
versioacute srsquohagi produiumlt com a magravemiddotxim al cap de tres anys de la seva constitucioacute i mantenir la inversioacute almenys tres anys
Va advertir als emprenedors que deslocalitzen els seus negocis que han de conegraveixer com els hi afecten les legislacions de cada paiacutes i tenir previst que hauran de lidiar amb el risc tributari
Tambeacute va advertir si hem invertit mitjanccedilant una societat que quan tenim meacutes del 5 del capimiddottal i la societat genera dividends aquests estan exempts de tribumiddottacioacute perograve ldquoatencioacute a les semiddotguumlents rondes habituals en les startupsrdquo Si no anem a les ammiddotpliacions i ens diluiumlm i passem a disposar menys del 5 perdriacutemiddotem aquest avantatge
Per uacuteltim va recordar els incentius per a la nova societat destacant el tipus reduiumlt del 15 per a emmiddotpreses de nova creacioacute (art 291 LIS) i va insistir a explotar els avantatges del concepte ldquoPatent Boxrdquo (article 23 LIS) com ldquoel petit gran oblidat de la normativardquo que ldquoens eximeix de tributar pel 60 dels ingressos provinents de les llicegravencies i cessions drsquouacutes de pamiddottents i assimilatsrdquo i tambeacute estar molt atents a les deduccions en la quota per R+D+I la possible momiddotnetitzacioacute de la deduccioacute i les demiddotduccions per creacioacute drsquoocupacioacute
Es pot consultar la presentacioacute al web del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya Si esteu interesmiddotsats en algun dels projectes ammiddotpliarmiddotne la informacioacute i contactar amb els emprenedors aixiacute com incorporarmiddotvos al Club Inversors EconomistesBAN feumiddotnosmiddotho saber a economistesbanecomiddotnomistescat n
MIQuEl SACRIStaacuteN Economista i director drsquoEconomistesBAN economistesbancoleconomistescat
XXXIII Fograverum drsquoinversioacute i lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostartupsrsquorsquo
EconomistesBAN va celebrar el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar
la ponegravencia lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostart-upsrsquorsquo
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 3
Comissioacute d rsquoEconomia del Turisme
En una de les darreres disposar drsquouna oerta de terminals surten del vaixell El et de ser port que van er escala el 2018 3238
temporades de envejable a nivell europeu I nalmiddot drsquoorigen i destinacioacute teacute tambeacute van ser erris i nomeacutes 778 creuers
un dels ment el et de disposar drsquoaeroport eectes sobre lrsquoactivitat a les termimiddot Precisament soacuten els vaixells de
episodis discorria a Barcelona a escassos quilogravemetres amb un nals orccedila intensiva en treballamiddot passatgers els primers que estan
Les escenes perograve es van gravar tragravensit de 50 milions de passatmiddot dors perograve tambeacute en els aprovimiddot transicionant a combustibles almiddot
a Gegravenova cosa gens sorprenent gers i destinacions que ara siacute sionaments el sector del transmiddot ternatius com el gas liquat que
en aquella egravepoca Barcelona era arriben a bona part del moacuten port en carretera o lrsquoactivitat a redueixen les emissions drsquoNO
tan poc atractiva turiacutesticament lrsquoaeroport del Prat
que ns i tot hi havia companyies No obstant aixograve aquesta evolucioacute A partir drsquoaquests ets podem
que evitaven ermiddothi escala ha estat lluny del consens espemiddot discutir si tenim un model de tumiddot
cialment durant els darrers anys i risme que aporta meacutes que molegravesmiddot
Les dades aixiacute ho demostren amb han crescut les veus que parlen ties o pot generar i si no eacutes el
prou eines hi passaven 100000 de limitar quan no drsquoeliminar cas si eacutes possible tenirmiddotlo En
passatgers anuals majoritagraveriamiddot aquest tipus de turisme Com somiddot Tots els qualsevol cas tota estrategravegia que
ment en tragravensit i la primera imatge vint en aquest debat es barregen vaixells generen pollucioacute atmosmiddot passi per tenir un port de capccedilamiddot
que srsquoenduien de la ciutat era una ets objectivables amb percepmiddot egraverica mentre soacuten a port Srsquoestima lera seragrave guanyadora I precisamiddot
terminal decregravepita La situacioacute va que sobre el 7 a Barcelona ve ment aquesta ha estat la que hicions o preeregravencies personals
canviar radicalment arran dels intentarem er recompte dels ets generada pel conjunt de lrsquoactivitat ha hagut a Barcelona des de a
Jocs Oliacutempics En un moment en objectivables del Port Els creuers perograve soacuten mimiddot 25 anys Potser ora bo consenmiddot
quegrave hi havia un ort debat sobre si noria entre els vaixells Dels 9308 suar una altra per consolidarmiddotlo
calia ampliar la planta hotelera
(lrsquoAjuntament nrsquoera partidari i els
hotelers srsquohi oposaven) es va opmiddot perograve tambeacute desconcentrar
tar per la contractacioacute de vaixells el turisme Qui hagi agaat un
que servissin com a hotels fomiddot creuer recordaragrave alguna escala en
tants Aquelles setmanes drsquoestiu temporada (Tallinn Dubrovnik o
van ser lrsquoinici de lrsquoera moderna dels Palma) on el centre de la ciutat
creuers a Barcelona esdevenia literalment inestat de
creueristes En ciutats meacutes grans
La resta ja eacutes conegut dels perograve aquesta situacioacute eacutes meacutes
100000 passatgersany de nals matisable ja que la capacitat
de segle srsquoha passat als 25 mimiddot drsquoabsorcioacute eacutes meacutes elevada dimiddot
lions situant el Port entre els prinmiddot luintmiddotse completament als ports
cipals en tragravensit de creuers Carnimiddot de capccedilalera Aixiacute mateix una part
val el principal actor drsquoaquest important del passatge en escala
mercat ha et importants invermiddot eacutes encaminat a excursions a pamiddot
sions en terminals la darrera inaumiddot ratges sovint allunyats del centre
gurada el 2018 Royal Caribbean desconcentrant aixiacute el turisme
i MSC tambeacute han expressat el seu
interegraves en invertir en noves o quemiddot
darmiddotsersquon drsquoexistents
Aquest creixement srsquoexplica per Segons els darrers estudis
una quagravedruple combinacioacute La lrsquoactivitat de creuers a Barcelona
primera el creixement global del genera 1083 milions de acturamiddot
sector que ha passat de transmiddot cioacute i 9056 llocs de eina Si ens
portar 7 milions de passatgers el xem amb els turistes que hi emmiddot
2000 a trencar la barrera dels 25 barquen i hi pernocten la despemiddot
el 2017 La segona lrsquoegravexit de Barmiddot sa per persona i dia srsquoenla ns als
celona com a destinacioacute turiacutestica 230 euros Si en canvi nomeacutes
passant dels 2 milions de turistes srsquohi a escala la xira baixa als 57
el 1990 als 12 el 2018 La tercera per persona i dia entre aquells qui
Vacacio-
nes en el Mar
Sabem qe els aixells soacuten n important ocs emissor de contaminacioacute atmosegraverica on el tragravensit de creers hi jga na part molt petita
Sabem qe el trisme de creers pot massifcar les ci-tats
Sabem qe el trisme de creers pot deixar diners perograve tambeacute qe pot no deixar-ne
2
n
El turisme de creuers a Barcelona allograve que sabem (i allograve que no)
DAvID RODRiacuteGuEz BORRAgraveS Economista i Secretari Tegravecnic del Pla Estrategravegic Metropolitagrave de Barcelona drodriguezpembcat
Tota estrategravegia que passi per tenir un port de capccedilalera seragrave guanyadora i aquesta ha estat la que hi ha hagut a
Barcelona des de f a 25 anys
2 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
BARCElONA GIRONA tARRAGONAllEIDA Pl Galla Placiacutedia 32 Joan Maragall 44 entl 3a Rambla Nova 58middot60 5egrave A Pere Cabrera 16 1r G
08006 Barcelona Tel 93 416 16 04 17002 Girona Tel 972 21 45 33 25001 Lleida Tel 973 21 06 33 43004 Tarragona Tel 977 21 70 42
ceccoleconomistescat gironacoleconomistescat lleidacoleconomistescat tarragonacoleconomistescat
PuBliCaCiOns Del COlmiddotlegi DrsquoeCOnOmistes
REVISTA ECONograveMICA DE CATALUNyA
INFORMATIU DE LrsquoECONOMISTA
REVISTA TEgraveCNICA
DOCUMENTS TEgraveCNICS I ALTRES PUBLICACIONS
4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O V E T A T S L E G I S L A T I V E S
del 644 de la declaracioacute informamiddottiva anual sobre la revenda de beacutens mobles susceptibles de trimiddotbutar per lrsquoimpost sobre transmiddotmissions patrimonials i actes juriacutemiddotdics documentats i srsquoestableixen les condicions i el procediment per a la seva presentacioacute DOGC nuacutem 7816 22022019
l Ordre VEH302019 de 15 de febrer per la qual srsquoaprova el model 643 de la declaracioacute informativa anual sobre les transmissions realitzades per persones que fan subhastes de beacutens susceptibles de tributar per lrsquoimpost sobre transmissions patrimonials i actes juriacutedics documentats i srsquoestableixen les condicions i el procediment per a la seva presentacioacute DOGC nuacutem 7816 22022019
l Resolucioacute VEH3952019 de 19 de febrer per la qual srsquoaprova el model 943 de la declaracioacute inmiddotformativa sobre embarcacions de creuer turiacutestic relativa a lrsquoimmiddotpost sobre les estades en estamiddotbliments turiacutestics i srsquoestableixen les condicions i el procediment per a la seva presentacioacute DOGC nuacutem 7818 26022019
l Ordre HAC2772019 de 4 de marccedil per la qual srsquoaproven els models de declaracioacute de lrsquoImmiddotpost sobre la renda de les persomiddotnes fiacutesiques i de lrsquoImpost sobre el patrimoni exercici 2018 es demiddotterminen el lloc la forma i els termiddotminis de presentacioacute drsquoaquests srsquoestableixen els procediments drsquoobtencioacute modificacioacute confirmiddotmacioacute i presentacioacute de lrsquoesbormiddotrany de declaracioacute de lrsquoImpost sobre la renda de les persones fiacutesiques es determinen les conmiddotdicions generals i el procediment per a la presentacioacute de tots dos per mitjans telemagravetics o telefogravemiddotnics i per la qual es modifica lrsquoOrmiddotdre HAP21942013 de 22 de novembre per la qual es regulen els procediments i les condicimiddotons generals per a la presentacioacute
Dret aDministratiul Reial Decret 1022019 drsquo1 de marccedil pel qual es crea lrsquoAutoritat Macroprudencial Consell drsquoEstabilitat Financera srsquoestableix el seu regravegim juriacutedic i es desenvolupen determinats aspectes relatius a les eines macroprudencials BOE nuacutem 53 02032019
l Reial Decret 1612019 de 22 de marccedil pel qual es modifica el Reial Decret 5502014 de 27 de juny amb el qual es desenvolumiddotpen els requisits i el procediment per al reconeixement de les entimiddottats associatives prioritagraveries i per a la seva inscripcioacute i baixa en el Registre Nacional drsquoEntitats Asmiddotsociatives Prioritagraveries previst en la Llei 132013 de 2 drsquoagost de foment de la integracioacute de coomiddotperatives i drsquoaltres entitats assomiddotciatives de caragravecter agroalimenmiddottari BOE nuacutem 83 06042019
l Resolucioacute de 8 drsquoabril de 2019 de la Direccioacute General del Tresor i Poliacutetica Financera per la qual srsquoactualitza lrsquoannex 1 inclograves en la Resolucioacute del 4 de juliol del 2017 de la Secretaria General del Tresor i Poliacutetica Financera per la qual es defineix el principi de prudegravencia financera aplicable a les operacions drsquoendeutament i derivats de les comunitats autogravemiddotnomes i entitats locals
Civil i merCantill Llei 12019 de 20 de febrer de Secrets Empresarials BOE nuacutem 45 21022019
l Llei 22019 drsquo1 de marccedil per la qual es modifica el text refoacutes de la Llei de Propietat Intelmiddotlectual aprovat pel Reial Decret legislatiu 11996 de 12 drsquoabril i pel qual srsquoincorporen a lrsquoordenamiddotment juriacutedic espanyol la Directiva 201426UE del Parlament Eumiddotropeu i del Consell de 26 de femiddotbrer de 2014 i la Directiva (UE) 20171564 del Parlament Euromiddot
peu i del Consell de 13 de semiddottembre del 2017 BOE nuacutem 53 02032019
l Reial Decret Llei 72019 drsquo1 de marccedil de mesures urgents en mategraveria drsquohabitatge i lloguer BOE nuacutem 55 05032019
l Llei 52019 de 15 de marccedil reguladora dels contractes de cregravedit immobiliari BOE nuacutem 65 16032019
l Reial Decret 1652019 de 22 de marccedil pel qual srsquoaprova el Remiddotglament drsquoAdopcioacute Internaciomiddotnal BOE nuacutem 81 04042019
FisCall Ordre HAC1352019 de 31 de gener per la qual es modifica lrsquoOrdre EHA34822007 de 20 de novembre per la qual srsquoaproven determinats models es refonen i actualitzen diverses normes de gestioacute en relacioacute amb els impostos especials de fabricacioacute i amb lrsquoImmiddotpost sobre les vendes detallistes de determinats hidrocarburs i es modifica lrsquoOrdre EHA13082005 drsquo11 de maig per la qual srsquoaprova el model 380 de declaracioacutemiddotliquimiddotdacioacute de lrsquoImpost sobre el valor afegit en operacions assimilades a les importacions es determinen el lloc forma i termini de presentacioacute aixiacute com les condicions generals i el procediment per a la seva premiddotsentacioacute per mitjans telemagravetics BOE nuacutem 41 16022019
l Ordre VEH282019 de 15 de febrer per la qual srsquoaprova el momiddotdel 673 de la declaracioacute informamiddottiva anual sobre indemnitzacions per pogravelisses drsquoassegurances de vida susceptibles de tributar per lrsquoimpost sobre successions i domiddotnacions i srsquoestableixen les condimiddotcions i el procediment per a la seva presentacioacute DOGC nuacutem 7816 22022019
l Ordre VEH292019 de 15 de febrer per la qual srsquoaprova el momiddot
de determinades autoliquidacimiddotons declaracions informatives declaracions censals comunimiddotcacions i solmiddotlicituds de devolumiddotcioacute de naturalesa tributagraveria BOE nuacutem 62 13032019 Correccioacute drsquoerrors de lrsquoOrdre HAC2772019 de 4 de marccedil BOE nuacutem 78 01042019
l Ordre HAC3502019 de 5 de marccedil per la qual es modifica lrsquoOrdre EHA16582009 de 12 de juny per la qual srsquoestableixen el procediment i les condicions per a la domiciliacioacute del pagamiddotment de determinats deutes la gestioacute dels quals teacute atribuiumlda lrsquoAgegravencia Estatal drsquoAdministramiddotcioacute Tributagraveria BOE nuacutem 75 28032019
l Nota de lrsquoAEAT sobre interpomiddotsicioacute de societats per persones fiacutesiques
l Projecte de Reial Decret pel qual es modifica el Reglament de lrsquoImpost de societats aprovat pel Reial Decret 6342015 de 10 de juliol
l Resolucioacute de 5 drsquoabril de 2019 de la Direccioacute General de lrsquoAgegravencia Estatal drsquoAdministracioacute Tributagraveria per la qual srsquoestableix el procediment per a lrsquoaplicacioacute de lrsquoexempcioacute en el pagament drsquoaranzels registrals en virtut de la Llei 142013 de 27 de setemmiddotbre de suport als emprenedors i la seva internacionalitzacioacute
auDitOria i COmPtaBilitatl Resolucioacute de 5 de marccedil de lrsquoInstitut de Comptabilitat i Audimiddottoria de Comptes sobre presenmiddottacioacute drsquoinstruments financers i altres aspectes comptables relamiddotcionats amb la regulacioacute mermiddotcantil de les societats de capital
l ICAC Consulta sobre determiddotminades quumlestions relacionades amb lrsquoagravembit drsquoaplicacioacute de lrsquooblimiddot
Actualitzem el marc legal
4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 5
gacioacute de publicar lrsquoestat drsquoinformiddot Reial Decret Llei 82019
macioacute no financera Llei orgagravenica 12019
ICAC Consulta sobre si el vemiddot
rificador de lrsquoestat drsquoinformacioacute
no financera en aplicacioacute del
en que srsquoestableix la Llei Sentegravencia nuacutem 5792018
112018 de 28 de desembre Resolucioacute de 28 de marccedil de
podria ser lrsquoauditor de comptes 2019
de lrsquoentitat o quines condicions
ha de reunir aquest
Resolucioacute de 8 de marccedil de
2019 Circular 12019
Reial Decret Llei 92019
Reial Decret 172019
Sentegravencia del Ple del Tribunal
Constitucional 282019
Ordre TMS3972019
Ordre TMS1032019
Llei 32019
Reial Decret Llei 62019
sones juriacutediques Liacutemits de la pomiddot de 8
de marccedil de mesures urgents de testat tributagraveria de les comunimiddot de 20
proteccioacute social i de lluita contra de febrer per la qual es modifica tats autogravenomes constitucionalimiddot
la precarietat laboral en la jornamiddot la Llei orgagravenica 101995 de 23 tat de lrsquoimpost autonogravemic BOE
da de treball BOE nuacutem 61 de novembre del Codi Penal nuacutem 73 26032019
12032019 per a traslladar directives de la
Unioacute Europea en els agravembits fimiddot de
nancer i de terrorisme i abordar 15middot06middot2018 del TSJ de Catalunya
quumlestions drsquoiacutendole internacional En el present cas es dona la cirmiddot de la Secretaria drsquoEstat de
la Seguretat Social per la qual DOGC nuacutem 45 21022019 cumstagravencia que la liquidacioacute provimiddot
srsquoestableix el Pla general drsquoactimiddot sional es va notificar sense previ aviacutes
vitats preventives de la Seguretat middota lrsquoadreccedila de correu electrogravenic de
Social a aplicar per les muacutetues la recurrentmiddot que tenia una notificamiddot
de la Presidegravencia del Trimiddot collaboradores amb la Seguremiddot de 28 de cioacute pendent en la seva DEH Si beacute
bunal de Comptes per la qual es tat Social en la planificacioacute de les marccedil de la Comissioacute Nacional del no es discuteix que aquests avisos
publica lrsquoAcord del Ple de 7 de seves activitats per a lrsquoany 2019 Mercat de Valors per la qual es no soacuten preceptius per a lrsquoAEAT no
marccedil de 2019 pel qual es modimiddot modifica la Circular 12009 de 4 obstant aixograve la falta drsquoaviacutes en
fica el Pla de comptabilitat adapmiddot de febrer sobre les categories aquest cas va adquirir una rellevagravenmiddot de 29
tat a les formacions poliacutetiques de marccedil p q el ual es modifica la drsquoinstitucions drsquoinversioacute collectiva cia transcendental perquegrave totes les
aprovat el 20 de desembre de Llei 141994 drsquo1 de juny per la en funcioacute de la seva vocacioacute invermiddot actuacions del procediment es van
2018 BOE nuacutem 68 20032019 qual es regulen les empreses de sora modificada parcialment per realitzar despreacutes drsquoun aviacutes previ
treball temporal per a la seva la Circular 32011 de 9 de juny drsquoexistegravencia drsquouna actuacioacute penmiddot
adaptacioacute a lrsquoactivitat de lrsquoestiba dent de notificacioacute en la seva DEH
portuagraveria i es conclou lrsquoadaptacioacute Aquests avisos previs van generar
de 25 legal del regravegim dels treballadors en el contribuent una confianccedila lemiddot
de gener pel qual es modifica el per a la prestacioacute del servei portumiddot giacutetima respecte a lrsquoexistegravencia drsquouna
Reglament general sobre cotitmiddot ari de manipulacioacute de mercaderimiddot notificacioacute pendent de recepcionar de 28
zacioacute i liquidacioacute drsquoaltres drets de es BOE nuacutem 77 30032019 de febrer de 2019 Recurs drsquoinmiddot Es conclou que encara que la notimiddot
la Seguretat Social aprovat pel constitucionalitat 4063middot2017 ficacioacute es va realitzar conforme a les
Reial Decret 20641995 de 22 de 4 Interposat pel president del Gomiddot formalitats legals no va complir
de desembre BOE nuacutem 33 drsquoabril per la qual es modifica vern en relacioacute amb diversos amb la seva finalitat i no per una acmiddot
07022019 lrsquoOrdre TAS28652003 de 13 preceptes de la Llei del Parlamiddot tuacioacute negligent de la recurrent que
drsquooctubre per la qual es regula el ment de Catalunya 62017 de 9 esperava que li arribeacutes lrsquoaviacutes que no
de 6 conveni especial en el sistema de maig de lrsquoImpost sobre els va arribar i per tant no va accedir a
de febrer per la qual es modifica de la Seguretat Social la seva DEH actius no productius de les permiddot
lrsquoannex del Reial Decret
11482011 de 29 de juliol per a
lrsquoaplicacioacute i desenvolupament
en el sistema de la Seguretat Somiddot
cial de la prestacioacute econogravemica
per cura de menors afectats per
cagravencer o una altra malaltia greu i
srsquoaprova el model de declaracioacute
megravedica sobre la necessitat de
cura contiacutenua del menor BOE
nuacutem 34 08022019
drsquo1 de marccedil de
millora de la situacioacute drsquoorfandat
de les filles i fills de viacutectimes de
violegravencia de gegravenere i altres formiddot
mes de violegravencia contra la dona
BOE nuacutem 53 02032019
drsquo1
de marccedil de mesures urgents per
a la garantia de la igualtat de tracmiddot
te i drsquooportunitats entre dones i
homes en la feina i lrsquoocupacioacute
BOE nuacutem 57 07032019
l
l
l
l
l
l
l
l
l
l
l
l
l
l
Penal
Cnmv i
BanC DrsquoesPanya
laBOral sentegravenCies i altres
DOCuments Drsquointeregraves
n
6 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
T E N I R P R E S E N T
3) Quan entraragrave en vigor aquesta modificacioacuteEl Reial Decret Llei estableix una aplicacioacute gradual drsquoaquestes noves mesures
a) A la mare biologravegica li seran drsquoaplicacioacute a partir de lrsquo1 drsquoabril del 2019
b) A lrsquoaltre progenitor se li aplicaran de la seguumlent forma
l A partir de lrsquo1 drsquoabril del 2019 des de lrsquo1 drsquoabril fins al 31 de desembre del 2019 lrsquoaltre progenitor comptaragrave amb un periacuteode de susmiddotpensioacute total de vuit (8) setmanes de les quals les dues (2) primeres soacuten obligatograveries No obsmiddottant aixograve la mare biologravegica podragrave cedir el gaumiddotdiment de quatre (4) setmanes no obligatograveries a lrsquoaltre progenitor Per tant en aquest cas lrsquoaltre progenitor podragrave disposar drsquoun magravexim de dotmiddotze (12) setmanes de suspensioacute del contracte
l A partir de lrsquo1 de gener del 2020 des de lrsquo1 de gener del 2020 fins al 31 de gener del 2020 lrsquoaltre progenitor comptaragrave amb un pemiddotriacuteode de suspensioacute total de dotze (12) setmamiddotnes de les quals les quatre (4) primeres seran obligatograveries En aquest cas la mare biologravegica podragrave cedir el gaudiment de dues (2) setmamiddotnes no obligatograveries a lrsquoaltre progenitor Simplimiddotficant des del gener del 2020 lrsquoaltre progenimiddottor podragrave gaudir drsquoun magravexim de catorze (14) setmanes de suspensioacute del contracte
l A partir de lrsquo1 de gener del 2021 cada progenitor gaudiragrave drsquoigual periacuteode de susmiddotpensioacute del contracte de treball un total de setze (16) setmanes
c) En els casos drsquoadopcioacute o acolliment les modificacions srsquoaplicaran de la seguumlent forma l A partir de lrsquo1 drsquoabril del 2019 cada promiddot
Lrsquo1 de marccedil del 2019 es va aprovar el Reial Decret Llei 62019 que modifimiddotca alguns preceptes establerts a la
normativa per garantir el principi drsquoigualtat entre dones i homes en mategraveria laboral En aquest article ens centrarem en les modifimiddotcacions dels articles 45 i 48 de lrsquoEstatut dels Treballadors relatives a la suspensioacute del contracte de treball per naixement adopcioacute o acolliment el que es coneixia fins ara com a ldquosuspensioacute per maternitat o paternitatrdquo Lrsquoobjectiu drsquoaquesta modificacioacute eacutes que a partir de lrsquoany 2021 tots dos progenitors de manera independent lrsquoun de lrsquoaltre tinguin dret a la suspensioacute del contracte laboral dumiddotrant setze setmanes (16) posteriors al naixemiddotmentadopcioacute Per tant srsquoequipara la duramiddotda del permiacutes de setze (16) setmanes de la mare biologravegica (maternitat) al de lrsquoaltre promiddotgenitor (paternitat) ampliant les cinc (5) setmiddotmanes contemplades fins ara a lrsquoEstatut dels Treballadors
1) Situacioacute de la mare biologravegi-ca i adoptants Respecte a la situacioacute de la mare biologravegicaadoptants el naixement del filla suspegraven el contracte labomiddotral durant setze (16) setmanes Drsquoaquestes setze (16) setmanes les sis (6) immediatament posteriors a la naixenccedila soacuten obligatograveries ininterrompudes i a jornada completa En el cas de la mare biologravegica es podragrave anticipar el seu exercici fins a quatre (4) setmanes abans de la data previsible de la naixenccedila
2) Situacioacute dels dos progenitors Respecte als progenitors tots dos gaudiran de setze (16) setmanes cadascun si beacute una vemiddotgada transcorregudes les sis primeres setmamiddotnes obligatograveries es podran distribuir les deu (10) setmanes seguumlents a voluntat dels progemiddotnitors en periacuteodes acumulats o interromputs a jornada parcial o completa Cal puntualitzar que el gaudiment de cada periacuteode hauragrave de comunicarmiddotse a lrsquoempresa amb una antelacioacute miacutenima de quinze (15) dies Els progenitors pomiddotdran disposar drsquoaquestes deu (10) setmanes fins que el filla faci els dotze (12) mesos
genitor disposaragrave drsquoun periacuteode de suspenmiddotsioacute del contracte de treball de sis (6) setmamiddotnes obligatograveries a temps complet immediamiddottament despreacutes de la resolucioacute per la qual es constitueix lrsquoadopcioacute o la decisioacute administramiddottiva de guarda amb finalitats drsquoadopcioacute o drsquoacolliment Despreacutes drsquoaquest periacuteode es podragrave disposar drsquoun total de dotze (12) setmiddotmanes voluntagraveries per a tots dos dins dels dotze (12) mesos seguumlents a la resolucioacute No obstant aixograve un progenitor podragrave gaudir drsquoun magravexim de deu (10) setmanes havent de ser les dues (2) restants gaudides per lrsquoaltre progenitor Per tant un progenitor pot tenir un magravexim de setze (16) setmanes i en aquest cas lrsquoaltre progenitor disposaragrave drsquoun magravexim de vuit (8) setmanes
l A partir de lrsquo1 de gener del 2020 cada progenitor disposaragrave drsquoun periacuteode de susmiddotpensioacute de sis (6) setmanes obligatograveries a
temps complet immediatament despreacutes de la resolucioacute Posteriormiddotment es podragrave disposar de forma ininterrompuda drsquoun total de setze (16) setmanes voluntagraveries per a tots dos dins dels dotze (12) mesos semiddotguumlents a la resolucioacute No obstant aixograve un progenitor podragrave gaudir un
magravexim de deu (10) de les setze (16) setmamiddotnes havent de ser les sis (6) restants gaudimiddotdes per lrsquoaltre progenitor Per tant un progemiddotnitor pot disposar drsquoun magravexim de setze (16) setmanes i en aquest cas lrsquoaltre tindria un magravexim de dotze (12) setmanes
l A partir de lrsquo1 de gener del 2021 srsquoaplicaragrave sense restriccions el Reial Decret Llei gaudint cada progenitor drsquoigual periacuteode de suspensioacute del contracte de treball (16 setmanes)
4) Objectiu de les modificacions En definitiva amb aquesta modificacioacute el Govern preteacuten fer un pas endavant en la conmiddotsecucioacute de la igualtat real i efectiva entre homiddotmes i dones i en la promocioacute de la conciliacioacute de la vida personal i familiar Aixograve respon a lrsquoexistegravencia drsquouna demanda social aixiacute com a la progravepia exigegravencia de la Constitucioacute i la normiddotmativa europea n
CARlOtA llACh CullEll Advocada Guilleacuten Beacutecares Legal amp Fiscalcllachguillenbecarescom
Suspensioacute del contracte de treball per naixement adopcioacute o acolliment
Noticiari Juriacutedic
Lrsquohomologacioacute dels acords de refinanccedilament eacutes una bona eina
per a solucionar problemes financers perograve no eacutes una solucioacute
a problemes estructurals
6 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 7
En aquest petit article ens centrarem en els canvis que han estat sancionats per les autoritats comunitagraveries i les dimiddot
rectives que srsquohan transposat a la legislacioacute espanyola tot i que com a directives comunimiddottagraveries ja eren en teoria directament aplicables
Les principals novetats han estat introduiumldes per la Llei 22019 que modifica el text refoacutes de la Llei de Propietat Intelmiddotlectual integrant a lrsquoordenament juriacutedic espanyol dues directives pregravevies 201426UE i 20171564 Amb data 1 de marccedil srsquoaprovagrave la Llei 22019 que modifica el text refoacutes previ aprovat pel Reial Decret legislatiu 11996 de 12 drsquoabril integrant la Directiva 201426UE del Parlament Europeu i del Consell de 26 de febrer de 2014 i la Directiva (UE) 20171564 del Parlamiddotment Europeu i del Consell de 13 de setembre de 2017 Aquesta norma fou publicamiddotda al BOE de 2 de marccedil de 2019 i va entrar en vigor de manera immediata Algunes de les principals novetats que incorpora aquesta norma soacuten
Possibilitat de tancament de llocs web sense autoritzacioacute De totes les novetats que incorpora la norma la meacutes polegravemica sens dubte ha estat aquesmiddotta Se nrsquoha parlat molt a la premsa i hi ha molts detractors promoguts al meu parer per grans corporacions drsquointernet que de neutres no en tenen res tot i que srsquoexcusen en la lsquoneutralitatrsquo de la xarxa
La Llei 22019 permet que la seccioacute segona de la comissioacute de propietat intelmiddotlectual que permiddottany al Ministeri de Cultura i Esport coneguda com a lsquocomissioacute Sindersquo pugui procedir al tanmiddotcament de pagravegines sense necessitat drsquoautoritzacioacute judicial per activitats que es demiddotclarin com a infraccions per un periacuteode magravexim drsquoun any Logravegicament lrsquoadopcioacute drsquoaquestes mesures ha de ser motivada drsquoacord amb lrsquoefectivitat drsquoaquesta la proporcionalitat de la mesura i valorant possibles alternatives
Aquesta comissioacute per tant pot procedir al tanmiddotcament de llocs web sense comptar pregraveviamiddotment amb una autoritzacioacute judicial La hipogravetesi especiacutefica en quegrave es pot prendre aquesta memiddotsura eacutes en el context drsquouna conducta infractomiddot
ra sempre que es justifiqui per la seva gravetat i repercussioacute social Eacutes en aquest context que eacutes possible solmiddotlicitar la colmiddotlaboracioacute necessagraveria dels prestadors de serveis drsquointermediacioacute (artimiddotcle 1956 b TRLPI)
Molts opinem que aquesta mesura eacutes apropiamiddotda per evitar la manca drsquoagilitat i els llargs termiddotminis produiumlts pel colmiddotlapse dels tribunals enmiddottenent que existeix un sistema de garanties per part de la comissioacute que ha drsquoaplicar aquestes mesures La Llei exigeix que aquestes mesumiddotres siguin motivades i sempre en situacions drsquoincompliment previ En definitiva eacutes lrsquouacuteltim recurs quan no es troba colmiddotlaboracioacute i no hi ha mecanismes alternatius Eacutes una mesura temmiddotporal drsquoimpacte immediat i meacutes enllagrave de lrsquoany ha de passar per seu judicial
Articles periodiacutestics i dossiers de premsa Amb la nova llei per reproduir distribuir o fer una comunicacioacute puacuteblica total o parcial drsquoarticles de premsa aiumlllats en un dossier de premsa eacutes necessagraveria lrsquoautoritzacioacute dels titumiddotlars dels drets Aixiacute doncs seragrave exigible el pamiddotgament de drets tambeacute en els casos en quegrave la seva elaboracioacute distribucioacute i uacutes siguin puramiddotment interns de qualsevol empresa
Canvis a les entitats de gestioacute de drets de propietat intelmiddotlectual Es concentren en lrsquoorganitzacioacute interna la remiddotpresentacioacute dels posseiumldors dels drets de promiddotpietat intelmiddotlectual i la seva pertinenccedila a lrsquoentitat gestora com es gestionen els drets les oblimiddotgacions drsquoinformacioacute i transparegravencia aixiacute com la relacioacute amb els consumidors i usuaris finals
Canvis al regravegim sancionador Aquests canvis afecten principalment a qui eacutes competent ategraves que les facultats sancionadomiddotres corresponen al Ministeri de Cultura i Esport canvien els terminis per resoldre els procedimiddotments per part de la comissioacute drsquoinfraccions
Srsquoimplementen mecanismes per a lrsquointercanvi drsquoinformacioacute entre autoritats europees per almiddotgunes infraccions greus o molt greus Srsquointrodueix un nou tipus drsquoinfractor extremamiddotdament greu consistent en prestar serveis de gestioacute colmiddotlectiva de drets de propietat intelmiddotlectual sense autoritzacioacute del Ministeri en els supogravesits definits per la llei Srsquoespecifiquen alguns tipus de delicte greu per aquells que inmiddotfringeixen les obligacions imposades a les entimiddottats de gestioacute de drets de propietat intelmiddotlectual
Agravembit territorial de les llicegravencies Es regulen per primer cop les llicegravencies pluritemiddotrritorials a Espanya amb les quals els proveiumlmiddotdors de muacutesica online seran habilitats per utilitmiddotzar els drets de les obres musicals en alguns estats de la Unioacute Europea fins i tot en tota la
UE nomeacutes amb una uacutenica autoritmiddotzacioacute transfronterera
Canvis en els terminis Es modifiquen els periacuteodes de remiddotclamacioacute pels drets per retransmismiddotsioacute per cable per igualarmiddotlos amb
els de reclamacioacute dels drets generals de promiddotpietat intelmiddotlectual cinc anys El termini per al reemborsament de la compensacioacute per cogravepia privada eacutes ara drsquoun any Aquesta accioacute podragrave ser exercida per persones fiacutesiques o juriacutediques que no estiguin exemptes de pagament drsquoindemnitzacioacute
Recentment al final drsquoun proceacutes que ha durat meacutes de dos anys i mig el Parlament europeu va adoptar lrsquouacuteltima versioacute de la Directiva sobre drets drsquoautor en el mercat uacutenic digital Aquesta nova llei hauragrave de ser aprovada una darrera vemiddotgada pels Estats membres (una cosa que eacutes molt probable que succeeixi) A partir drsquoaquiacute els paiumlsos tindran dos anys per a transposarmiddotlo en les seves progravepies lleis nacionals mitjanccedilant lrsquoadopcioacute de la legislacioacute pertinent Aixiacute doncs els drets de propietat intelmiddotlectual continuen avanccedilant i enfortintmiddotse dins la UE tot i les criacutetimiddotques provinents de les grans corporacions drsquointernet que fins ara treballaven sense cap remiddotgulacioacute Probablement no eacutes la millor de les lleis sorgides a Brusselmiddotles perograve tampoc eacutes tan domiddotlenta com alguns sectors interessats (perjudimiddotcats) afirmen n
El nou marc legislatiu en mategraveria de propietat intelmiddotlectual
Les principals novetats han estat introduiumldes per la Llei 22019 que
modifica el text refoacutes de la Llei de Propietat Intelmiddotlectual
julIAgrave MANzANAS Economista President de la Comissioacute drsquoEconomia del Coneixement i Innovacioacute Intellectual Property Rights Technology transfer amp Start Ups Partner Zinco Business Solutions Founder of Cabier Institute Barcelona Patent Hub jmanzanaszincobscom
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 7
8 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
T E N I R P R E S E N T
Per una altra part tot i que srsquohan guanyat uns
mesos de marge la possibilitat que no hi hagi
acord continua vigent i si os aixiacute obligaria al RU
a sortir desordenadament et que seria traumagravemiddot
tic per a ciutadans i empreses amb consemiddot
quumlegravencies econogravemiques socials i poliacutetiques que
aectarien controls ronterers aspectes logiacutesmiddot
tics laborals socials i drsquoaltres Tambeacute es podria
donar el cas que es acin noves eleccions i que
a temps que parlem del Bregravexit ja des no es veu tan clar ja que els diputats britagravenics el nou govern analitzeacutes la manera meacutes adequamiddot
del llunyagrave juny de a tres anys quan la mostren clares postures en contra de lrsquoactual da de sortir fns i tot amb la possibilitat de planmiddot
sortida del Regne Unit (RU) de la Unioacute acord i des de la UE no es vol canviar res esmiddot tejar un segon reeregravendum
Europea va guanyar contra pronogravestic i per esmiddot sencial
cagraves marge de vots el reeregravendum plantejat pel Entre tanta incertesa les empreses britagraveniques
primer ministre James Cameron Sense massa Aixiacute les coses diverses votacions en contra a i europees que tenen relacions comercials ja
entusiasme tant la UE com el RU varen comenmiddot Westminster han abocat a la poliacutetica britagravenica a la estan ent plans de contingegravencia avaluant el
ccedilar a gestionar el Bregravexit lrsquoanagravelisi detallada del incertesa La pressioacute drsquoacostarmiddotse a la data de cost i lrsquoestrategravegia aseguir en uncioacute dels escenamiddot
qual dona pistes de la difcultat drsquouna implemiddot sortida ha provocat que hi hagueacutes una peticioacute de ris que es vagin produint
mentacioacute agravecil i cogravemoda ategraves que a Escogravecia va May a la UE de retardarmiddotla La resposta de Brusselmiddot
guanyar el amb el 62 de vots (i amb les despreacutes que el Consell Europeu delibereacutes
menys marge tambeacute a Irlanda del Nord i Lonmiddot durant hores va ser drsquoesperar uns dies per veure Respecte a la acilitat de treballar en el RU premiddot
dres) i que generacionalment els joves varen si els parlamentaris britagravenics donaven suport a visiblement es revisaragrave el marc limitant els drets
optar meacutes per quedarmiddotse a la UE i els meacutes grans lrsquoacord posant la data de sortida de la UE en el 22 dels immigrants Actualment hi ha tres milions
pel Bregravexit de maig pocs dies abans de les eleccions euromiddot de comunitaris no britagravenics que hi treballen i
pees En canvi la UE posava la data de 12 drsquoabril 1200000 treballadors britagravenics a altres Estats
Aquests ets mostren la difcultat drsquouna gestioacute per una possible sortida sense acord membres de la UE La gestioacute de la immigracioacute
agravecil consensuada i efcaccedil per part del Govern autegraventic cavall de batalla de la campanya del
britagravenic Tot i aixograve la UE capitanejada per Finalment un cop meacutes M ya ha anat a Brusselmiddot reeregravendum seragrave tambeacute un element important a
Michel Barnier i el RU dirig pit er la les sense lrsquoacord dels seus parlamentaris i el valorar en uncioacute de lrsquoacord que se signi
Theresa May varen elaborar un acord que ha Consell Europeu ha determinat establir una
encallat en el Parlament britagravenic I allograve que no nova prograverroga fns al 31 drsquooctubre amb lrsquoexmiddot De et la incidegravencia econogravemica entre lrsquoEstat i
es volia perograve que srsquoanava gestionant ara ja cepcioacute que el RU sortiragrave abans drsquoaquesta data Catalunya amb el RU eacutes signifcativa Aixiacute els
si es posen drsquoacord Cal valorar que si lrsquoacord ciutadans britagravenics soacuten propietaris de 700000
arriba abans del 22 de maig els britagravenics srsquoesmiddot habitatges a territori espanyol i 155 milions de
talviarien participar en les eleccions europees turistes britagravenics ens visiten cada any i gasten
et que evitaria un terratregravemol poliacutetic al RU i molmiddot 14400 milions drsquoeuros Aquestes xires indimiddot
tes disuncions a la UE comenccedilant per redistrimiddot quen que lrsquointercanvi econogravemic eacutes important i
buir el nombre de diputats per cada Estat memmiddot pot quedar aectat segons com acabin les nemiddot
bre per donar cabuda als britagravenics ategraves que el gociacions Pel que a a Catalunya el RU eacutes el
nombre total drsquoeuroparlamentaris eacutes de 751 cinquegrave soci comercial Les empreses catalanes
hi exporten uns 4000 milions drsquoeuros lrsquoany el
que representa un 64 de les exportacions
catalanes i hi importen productes per valor
drsquoaproximadament 2600 milions un 35 de
les importacions Tot i que soacuten xires signifcatimiddot
ves en principi no es tem per lrsquoeecte del Bregravexit
Un cop meacutes una situacioacute impensable a un
temps srsquoestagrave convertint en realitat et que demiddot
mostra la incertesa general que hi ha en la poliacutetimiddot
ca que aecta de ple la confanccedila de la ciutadamiddot
nia i de les empreses Sempre srsquoha dit que els
britagravenics es caracteritzen pel seu p ag atisme r m
De et es diu que no tenen aliats tenen interesmiddot
sos Esperem que la sensatesa i lrsquointeregraves genemiddot
ral tornin al Regne Unit i srsquoacostin a lrsquoacord premiddot
vist i que fnalment hi hagi una relacioacute comercimiddot
al social i poliacutetica amb sinergies positives et
que generaria confanccedila i estabilitat a Europa
que ja ens conveacute
Algunes dades i possibles consequumlegravencies
Conclusioacute
n
El Bregravexit la gestioacute de la incertesa XAvIER FERREREconomista i politograveleg Doctor per la UB President de la Comissioacute d rsquoEconomia Internacional i de la UE del CEC i president del Consell Catalagrave del Moviment Europeu xferrereconomistescom
Tot i que a Catalunya el Regne Unit eacutes el cinquegrave soci
comercial amb xi res signif catives no es tem
per lrsquoe ecte del Bregravexit
F
remain
premier
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 9
L rsquoany 2018 es preveu que per primera vegada se superi el llindar dels 20 milions de declaracions
I
sentar la seva declaracioacute hauran de determiddotminar el deute tributari corresponent i inmiddotgressarmiddotlo en lloc orma i terminis determimiddotnats Aixograve vol dir que la declaracioacute per lrsquoIRPF es basa en el sistema drsquoautoliquidacioacute eacutes a dir eacutes el mateix contribuent qui quantifca la seva prestacioacute tributagraveria i evidentment eacutes responsable del seu consignat
mmersos en plena campanya per a la sitiu la recaptacioacute de lrsquoImpost de societats presentacioacute de lrsquoImpost sobre la renda se situa en uns 24000 milions drsquoeuros i la I quegrave eacutes lrsquoesborrany Lrsquoesborrany es troba de lrsquoexercici del 2018 realitzarem una de lrsquoImpost sobre el valor aegit en uns regulat en lrsquoarticle 98 de la mateixa Llei que
anagravelisi drsquoalguns conceptes importants a temiddot 70000 milions drsquoeuros Per tant queda pamiddot preceptua que lrsquoAdministracioacute tributagraveria pomiddotnir en compte tent que lrsquoIRPF eacutes de bon tros lrsquoimpost que dragrave posar a la disposicioacute dels contribuents
suporta la major cagraverrega del nostre sistema a eectes merament inormatius un esbormiddotLrsquoIRPF eacutes un impost parcialment cedit a les tributari rany de declaracioacute sense perjudici del que comunitats autogravenomes que poden legislar es disposa en lrsquoarticle 971en tres aspectes de la declaracioacute Lrsquoany 2018 es preveu que per primera vegamiddot
da se superi el llindar dels 20 milions de demiddot Aixiacute lrsquoesborrany eacutes merament inormatiu Aquest claracions tret que el presentem i per tant el confrmiddot
miacutenim quantifca la situacioacute amiliar del conmiddot mem i aixiacute el convertim en autoliquidacioacute tribuent i es grava a tipus zero Catalunya no Amb les xires indicades pot apreciarmiddotse clamiddot amb totes les consequumlegravencies que aixograve commiddotha exercit la seva competegravencia normativa i rament la importagravencia que teacute lrsquoIRPF en el porta no ha modifcat els miacutenims aprovats per la panorama tributari i el gran nombre de conmiddotnormativa estatal Les uacuteniques comunitats tribuents que el presenten I aixograve ens porta a Serveixin aquestes dues notes perquegrave el autogravenomes que han exercit aquesta commiddot plantejarmiddotnos si eacutes un impost senzill drsquoemmiddot contribuent que confrma un esborrany petegravencia i han augmentat algun dels miacutenims plenar i si les seves normes soacuten de agravecil abans drsquoaixograve hi analitzi totes les dades conmiddotsoacuten Madrid Balears i La Rioja comprensioacute per a aquests meacutes de 20 milimiddot signades i corrobori que estagrave en poder de la
ons de contribuents documentacioacute iacutesica que confrma aquests imports ja que lrsquoAdministracioacute tributagraveria uacutenimiddot
Si una comunitat autogravenoma uacutenicament replimiddot cament conecciona lrsquoesborrany amb les ca lrsquoescala estatal els tipus impositius genemiddot dades obtingudes per altres contribuents rals estarien entre un 19 i un 45 Catalumiddot que evidentment poden estar sotmesos tant nya ha exercit la seva competegravencia normativa a comprovacioacute com a errors i per tant aquests tipus se situen entre un 215 i un 48 Diverses comunitats autogravemiddot Quant a les novetats pragravectiques i no tegravecnimiddotnomes tenen un marginal magravexim del 48 ques de lrsquoimpost destacariacuteem que aquest com per exemple Andalusia Astuacuteries i Comiddot seragrave el primer any que la declaracioacute ja no pot munitat Valenciana entre altres perograve cap presentarmiddotse en paper i nomeacutes podragrave realitmiddotcomunitat autogravenoma teacute un miacutenim del 215 La resposta eacutes clarament negativa Es tracta zarmiddotse de orma telemagravetica per a evitar dumiddotsom lrsquouacutenica amb un marginal miacutenim tan elemiddot drsquoun impost complicat i cada vegada meacutes plicitats vat I quant al marginal magravexim nomeacutes estagrave arran de les dierents interpretacions que remiddotsuperat per 10 paiumlsos de la Unioacute Europea alitza la progravepia Direccioacute de Tributs (dins dels Veurem com acaba la campanya de renda com per exemple Suegravecia Begravelgica Dinamarmiddot ogravergans de lrsquoAdministracioacute tributagraveria lrsquoencarmiddot en la qual es preveu que meacutes del 70 de les ca Franccedila i Portugal entre altres regada de la interpretacioacute de les normes) i declaracions presentades seran a retornar
dels dierents tribunals Eacutes impossible que el LrsquoAdministracioacute tributagraveria preteacuten tenir retormiddotDins drsquouns liacutemits pomiddot contribuent del carrer sigui capaccedil de seguir nades abans de fnal drsquoany la gran majoria
den millorar les deduccions estatals i apromiddot totes aquestes interpretacions i per tant hi de les declaracions var deduccions progravepies Pragravecticament totes ha moltes possibilitats que sorgeixin errors les comunitats autogravenomes tenen deduccimiddot en les presentacions en desconegraveixer els crimiddotons progravepies que han drsquoanalitzarmiddotse detingumiddot teris que segueix lrsquoAdministracioacute en una normiddotdament abans de presentar lrsquoautoliquidacioacute ma drsquoaquesta importagravencia
Establertes les bases de les possibles diemiddot Eacutes cert com pensaran molts contribuents regravencies entre comunitats autogravenomes analitmiddot que lrsquoAdministracioacute tributagraveria ens ajuda en el zem quegrave representa la recaptacioacute de lrsquoIRPF compliment de la principal obligacioacute tributagravemiddoten relacioacute amb altres impostos Es preveu ria amb la coneccioacute de lrsquoesborrany Analitmiddotque la recaptacioacute per a lrsquoexercici 2018 sigui zem per tant la naturalesa de lrsquoesborrany drsquouns 82000 milions drsquoeuros Si comparem aquesta recaptacioacute amb els seguumlents dos Lrsquoarticle 971 de la Llei 352006 de lrsquoIRPF impostos meacutes importants del sistema impomiddot indica que els contribuents a lrsquohora de premiddot
1) E miacutenim persona i famiiar
2) E 50 de rsquoescaa genera de rsquoimpost
3) les deduccions
CARMEN jOvEREconomista-assessora f scal membre de la Comissioacute Assessors Fiscals del CECcarmenjovereconomistescom
IRPF aspectes a tenir en compte
n
1 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
Comissioacute d rsquoEconomia Agroalimentagraveria
(cardiovasculars ogravessies de visioacute
etc) amb un augment considera-
ble dels costos drsquoatencioacute sanitagraveria
(FSE)
recull en un dels seus inormes
que la despesa sanitagraveria al conti-
nent arribaragrave als 18bneuro el 2020
Davant del risc de colmiddotlapse dels
ls complements alimenta- sada al nostre ordenament juriacutedic persones amb una dieta desequi- sistemes sanitaris alguns ingredi-
ris srsquohan convertit en una mitjanccedilant el Reial Decret librada entre drsquoaltres poden tenir ents han demostrat cientiacutefcament
peccedila clau i necessagraveria a 14872009 un degravefcit de determinats nutri- ser uacutetils a lrsquohora de disminuir el risc
lrsquohora de er ront determinats pro- ents En aquests casos els com- de determinades malalties Els f-
blemes de salut El progreacutes en ter- plements alimentaris resulten ne- tosterols per exemple ajuden a
mes drsquoinvestigacioacute cientiacutefca i a nivell Els seus benefcis soacuten contribuir cessaris i uacutetils reduir els nivells de colesterol i per
legislatiu ha permegraves que aquests acilitar i ajudar a gaudir drsquouna tant el risc drsquouna malaltia cardio-
productes mai hagin estat tan ba- bona salut sempre i quan se se- vascular Tambeacute els complements
sats en lrsquoevidegravencia cientiacutefca i tan gueixi un estil de vida saludable i La seguretat dels complements amb vitamina D a partir dels 60
regulats com ho estan avui en dia una dieta variada i equilibrada alimentaris a la UE estagrave garantida anys ajuden a disminuir el risc de
amb activitat iacutesica regular i sobre- amb dierents mesures Per una de ractures ogravessies especialment
Els complements alimentaris soacuten tot sersquon aci un uacutes adient a partir banda la legislacioacute alimentagraveria re- davant les caigudes
aliments que presentats en cagravep- de les indicacions del abricant gula tot el proceacutes des de la mategraveria
sules pastilles o com a liacutequids es primera fns que el producte arriba
prenen en petites quantitats diagraveri- Un complement alimentari mai al consumidor A meacutes existeixen
es i contenen substagravencies amb pot substituir aquesta dieta En procediments drsquoautocontrol que Davant drsquoaquesta evidegravencia les
un eecte fsiologravegic o nutricional circumstagravencies normals una die- les empreses tenen implantats i empreses del sector treballen des
eacutes a dir aporten un benefci a lrsquoor- ta adequada com la mediterragrave- mecanismes de control per part de a anys per donar a conegraveixer
ganisme Soacuten productes que nia hauria drsquoaportar els nutrients de les administracions els benefcis i la seguretat dels
complementen la dieta i poden necessaris per al normal desen- complements alimentaris i sobre-
contenir vitamines minerals ami- volupament i manteniment drsquoun La proteccioacute del consumidor i la tot per aconseguir que les autori-
noagravecids agravecids grassos essenci- organisme sa El problema sor- seva seguretat queden reorccedilades tats acabin incloent-los dintre de
als fbres plantes i extractes geix perquegrave aquesta situacioacute ideal a traveacutes de lrsquoetiquetatge El abri- les poliacutetiques de reduccioacute del risc
drsquoherbes entre drsquoaltres substagraven- no es dona a la pragravectica per a tots cant estagrave obligat per llei a incloure de determinades malalties
cies Per considerar-se aliments els nutrients ni per a tots els grups determinats advertiments per as-
estan regulats per la normativa de poblacioacute com han demostrat segurar que el consumidor dispo- Al nostre paiacutes Aepadi eacutes lrsquoassoci-
drsquoalimentacioacute general i des del dierents investigacions Emba- sa de la inormacioacute necessagraveria per acioacute que amb meacutes de 75 anys
2002 per una norma especiacutefca rassades esportistes amb una er-ne un uacutes correcte com per representa i vetlla pels interessos
(Directiva 200246CE) transpo- activitat iacutesica intensa vegans o exemple el tipus de consumidors drsquoaquesta induacutestria Des de la
per als quals estan indicats i la re- seva undacioacute srsquoha convertit en
comanacioacute de no excedir-ne la lrsquointerlocutor davant les adminis-
dosi diagraveria recomanada tracions per garantir el desenvolu-
pament del sector a tots els nivells
En el cas de persones malaltes o (legislatiu social i econogravemic) Un
que estan prenent medicacioacute ho dels seus compromisos principals
han de posar en coneixement del eacutes protegir el consumidor i garantir
metge En determinats g pru s de uns complements alimentaris se-
poblacioacute (embarassades dones en gurs efcaccedilos i de qualitat Bona
periacuteode de lactagravencia o nens entre mostra drsquoaixograve eacutes la
drsquoaltres) eacutes recomanable el consell
drsquoun proessional de la salut
que acaba de
veure la llum en la seva 5a edicioacute
En els uacuteltims anys la investigacioacute
ha demostrat lrsquoimportant paper Meacutes de 2000 empreses amb seu
que poden tenir aquests comple- social a Espanya operen en el
ments a lrsquohora de reduir la despe- camp dels complements alimen-
sa sanitagraveria mundial El progressiu tosos segons dades del registre
envelliment de la poblacioacute i lrsquoapari- sanitari de les quals una gran
cioacute drsquoepidegravemies com lrsquoobesitat part soacuten pimes Meacutes del 30
han et que es dispari el nombre drsquoaquestes empreses tenen la
de malalties no transmissibles seva seu social a Catalunya
Beefs prpals
Segurea elevada
El paper de la duacutesra les
assas
Reduoacute de la despesa saagravera
Food Supplements Europe
Guiacutea de Bue-
nas Praacutecticas para la Fabricacioacuten y
Comercializacioacuten de Complemen-
tos Alimenticios
n
E
Antoni GARciA GABARRA Economista i vicepresident de la Comissioacute drsquoEconomia Agroalimentagraveria Consultor en regulacioacute alimentagraveriaantoniggabarracom
Complements alimentaris un mercat en expansioacute
La investigacioacute ha demostrat lrsquoimportant paper que poden tenir aquests
complements a lrsquohora de reduir la despesa sanitagraveria mundial
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 1
Comissioacute d rsquoEconomia de la Salut
C
analiacutetica aixiacute com la incorporacioacute de lrsquoeconomia del comportamiddotment Com a actius va destacar lrsquoacceptacioacute per part del sector sanitari que lrsquoefciegravencia eacutes una exigegravencia egravetica
Finalment va intervenir la metmiddotgessa i economista
ontinuant amb els 40 anys que ldquocal er millor les coses lrsquoecomiddot El seguumlent ponent va ser Des de la seva posicioacute de la creacioacute de la Comismiddot nomia de la salut eacutes disciplinardquo Va explicar com es va com a responsable de lrsquoObsermiddotsioacute drsquoEconomia de la Samiddot iniciar en el sector sanitari a 25 vatori del Sistema de Salut a
lut el Collegi drsquoEconomistes va Tot seguit va intervenir anys Tambeacute va recordar el seu lrsquoAQuAS va er una intervencioacute ser escenari drsquouna segona taula Fernaacutendez va explimiddot pas pel CRES i pel Departament tegravecnica centrantmiddotse en la medimiddottitulada car que lrsquoany 1987 es va incorpomiddot de Salut en dierents responsabimiddot cacioacute hospitalagraveria de dispensacioacute
rar a lrsquoICS i a partir drsquoaquiacute el seu litats Va ormular dues afrmacimiddot ambulatograveria (MHDA) com a La taula presidida pe recorregut proessional lrsquoha pormiddotr ons ldquola interseccioacute entre economiddot exemple del que ens estagrave pasmiddot
exdegagrave del Colmiddot tat pel CatSalut lrsquoInstitut Guttmiddot mistes i metges ha permegraves innomiddot sant i va destacar alguns reptes legi va comptar amb ponents mann i la Unioacute Catalana drsquoHospimiddot varrdquo i ldquolrsquoeconomia de la salut ha que el sistema sanitari catalagrave teacute com Guillem Loacutepez Casasnoves tals sempre relacionada amb tingut repercussioacute en altres discimiddot plantejats lrsquo1 de la poblacioacute a catedragravetic drsquoEconomia de la UPF lrsquoeconomia de la salut Va repasmiddot plinesrdquo Va destacar la Llei Genemiddot el 25 de la despesa sanitagraveria i Roser Fernaacutendez presidenta sar conceptes que en aquella ral de Sanitat impulsada per un altre 4 a el 50 de la desmiddotdrsquoUCH Ivan Planas director de egravepoca eren objecte de debat a la lrsquoeconomista Ernest Lluch com pesa Per tant un 5 de la pomiddotlrsquoAgraverea de Recursos Econogravemics del sanitat recursos escassos lrsquoefmiddot un et molt important Va mostrar blacioacute a el 75 de la despesa CatSalut i Anna Garcia Alteacutes resmiddot ciegravencia i lrsquoefcagravecia pessimisme en el camp de la sanitagraveria Nomeacutes la MHDA repremiddotponsable de lrsquoObservatori del Sismiddot etcegravetera I en tota aquesta trajecmiddot cartera de serveis agravembit en el senta el 10 de la despesa sanimiddottema de Salut a lrsquoAQuAS En Camiddot tograveria proessional ha apregraves la qual lrsquoeconomia de la salut no ha tagraveria i el seu cost srsquoha multiplicat sas va donar la benvinguda als bondat del Sistema de Salut la p go ut ser del tot eectiva i es va per 6 des de lrsquoany 2000presents i ent reeregravencia a la inicimiddot potencialitat del model sanitari preguntar si la cirurgia robogravetica ativa drsquoaquells pioners que amb el com a instrument de poliacutetiques avui eacutes costmiddoteectiva El mateix Les desigualtats socioeconogravemimiddotsuport del Collegi varen er les primiddot puacutebliques i per la governanccedila de es pot dir de les discussions somiddot ques en salut representen un meres passes en lrsquoeconomia de la les institucions el sector salut bre el copagament Tambeacute va greu problema sanitari Aquells salut va demanar als ponents que com a generador de riquesa el destacar alguns egravexits com grups socials amb menys recurmiddotexpliquessin quegrave ha aportat pressupost com estrategravegia de lrsquoAQuAS la part variable dels sos tenen una mortalitat meacutes elemiddotaquesta disciplina a la poliacutetica samiddot i que generar excedents gestioacute contractes la DMA de armagravecia vada i cal trobarmiddothi solucions nitagraveria eacutes bo entre altres quumlestions etc Respecte al utur va assemiddot Tambeacute el gegravenere eacutes un determimiddot
Respecte al utur Fernaacutendez va nyalar mancances en la ormacioacute nant de les desigualtats Cal avamiddotEl primer a intervenir va ser destacar que caldragrave donar resmiddot drsquoeconomistes que es vulguin luar i analitzar beacute els resultats de
que postes a nous paradigmes que implicar proessionalment en el tot el que srsquoestagrave ent i si realment va dir que ldquono entenia lrsquoeconomia estan sorgint reorccedilant el conmiddot sector de la salut i va reclamar sempre compensa tot allograve que de la salut com una disciplina diemiddot cepte egravetic de lrsquoefciegravencia lrsquoadopcioacute de la comptabilitat estem gastant en els serveis samiddotrent de lrsquoeconomia aplicadardquo Loacutemiddot nitaris Lrsquoavaluacioacute eacutes un element pez es va iniciar en el sector sanimiddot imprescindible per a la presa de tari gragravecies a la seva tesi que vermiddot decisions sava sobre hospitals i on parlava de GDR i el llavors conseller Lamiddotporte es va interessar pel tema Posteriorment juntament amb Joan Rovira va crear el postgrau drsquoEconomia de la Salut Quan es va incorporar a la UPF va endegar el magravester drsquoEconomia de la Salut i meacutes tard va venir la creacioacute del CRES Gragravecies al Collegi aquells economistes que exploraven aquesta aceta de lrsquoeconomia vamiddotren irradiar aquesta disciplina a almiddottres llocs Va destacar que ldquolrsquoecomiddotnomia de la salut srsquoha expandit arreu gragravecies a la seva orccedilardquo Com a repte de utur va destacar
Egravexits i Fracassos de l rsquoEco-nomia de la Salut en la Poliacutetica Sanitagraveria
input output
Anna Gar-
Ivan cia Ateacutes
Panas
Roser
Fernaacutendez
joan B Casas
Gui-
em loacutepez Casasnoves
El cost de la mediacioacute hospitalagraveria de dispensacioacute ambulatograveria (MHDA) s rsquoha
multiplicat per 6 des de lrsquoany 2000
40 anys drsquoEconomia de la Salut Segona taula
RICARD BOSChEditor del blog lsquoRBA Salut i Gestioacutersquo boschricardgmailcom
n
1 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N OO TT II CC II AA RR II SS DD EE LLEESS CCOOMMIISSSSIIOONNSS DDEE TTRREEBBAALLLL
Comissioacute de Comp tabilitat
Abans drsquoanalitzar els
estats comptables Els actius es classiquen en no
drsquouna empresa cal samiddot corrents i corrents de orma simiddot
ber quina normativa comptamiddot milar a la distincioacute establerta en el
ble srsquoha aplicat (USGAAP IFRS PGC90 entre immobilitzat i circumiddot
o PGC07) quins criteris valomiddot lant Lrsquoactiu no corrent compregraven
ratius srsquohan emprat i quin momiddot els actius destinats a servir de
del de comptes anuals srsquoha orma duradora a les activitats de versions nanceres en GMA tres comptes a cobrar de lrsquoactiu
escollit (normal abreujats o pimiddot lrsquoempresa incloses les inversions empreses del g p corrent es desglossaragrave per remiddotru multigrup i
mes) Els resultats la p osicioacute nanceres el venciment alienamiddot collir separadament els clients a associades i drsquoaltres
nancera io els fuxos drsquoeecmiddot cioacute o realitzacioacute dels quals srsquoesmiddot llarg termini i a curt termini
t iu poden ser dierents en unmiddot pera que srsquohauragrave de produir en Una partida que mereix una Perograve si el termini de venciment
cioacute del marc normatiu escollit I un termini superior a un any mencioacute especial eacutes la drsquoactius eacutes superior al cicle normal dexmiddot
aquesta eleccioacute pot condiciomiddot per impostos dierits Inclou acmiddot plotacioacute es crearagrave un epiacutegra en
nar la diagnosi i les decisions En lrsquoactiu intangible cal parar tius per dieregravencies temporagraveries lactiu no corrent amb la denomiddot
que sersquon derivin atencioacute amb la possible capitalitmiddot deduiumlbles cregravedits pel dret a minacioacute ldquoDeutors comercials no
compensar en exercicis posterimiddot correntsrdquo
ors a les bases imposables nemiddot
Coneixement del patrimoni gatives pendents de compensamiddot Pel que a a lrsquoactiu corrent la
resultats i fuxos cioacute i deduccions i altres avanmiddot norma drsquoelaboracioacute sisena de la
Examen i observacioacute mitjanccedilant tatges scals no actualitzats tercera part del PGC07 eacutes prou
tegravecniques i procediments que queden pendents drsquoaplicar clara Lrsquoactiu corrent compregraven
Deduccioacute de conclusions en la liquidacioacute dels impostos els actius vinculats al cicle normiddot
Previsioacute de utur i presa de decisions sobre el beneci La prudegravencia mal drsquoexplotacioacute que lrsquoempresa
valorativa incideix de orma esmiddot espera vendre consumir o reamiddot
Lrsquoobjecte drsquoaquest article eacutes zacioacute de les despeses de recermiddot peciacuteca en el seu reconeixemiddot litzar en el transcurs del mateix
presentar lrsquoestructura i els commiddot ca o en el correcte deterioramiddot ment La resolucioacute de lrsquoICAC de aquells actius dierents dels anmiddot
ponents del balanccedil de situacioacute ment del ons de comerccedil Per 9 de ebrer de 2019 recull la nemiddot teriors el venciment alienacioacute o
segons la normativa local contra cal ser conscients de les cessitat de donar de baixa un realitzacioacute srsquoespera que es promiddot
(PGC07) La lectura dels estats restriccions normatives a lrsquoactimiddot actiu reconegut anteriorment si dueixi en el curt termini eacutes a dir
comptables eacutes el pas previ a vacioacute de certs intangibles de la ja no resulta probable la seva remiddot en el termini magravexim drsquoun any
lrsquoaplicacioacute de les diverses tegravecnimiddot companyia com pot ser el cas de cuperacioacute en un periacuteode magravexim comptat a partir de la data de
ques drsquoanagravelisi dels estats la marca de 10 anys tancament de lrsquoexercici els acmiddot
comptables (principalment el tius nancers classicats com a
cagravelcul de ragravetios) i ha de permemiddot Si lrsquoempresa manteacute inversions Per acabar amb els compomiddot mantinguts per negociar exmiddot
tre conegraveixer en prounditat el immobiliagraveries caldragrave esbrinar si nents de lrsquoactiu no corrent cal cepte els derivats nancers
patrimoni els resultats i els fumiddot la seva explotacioacute es pot sepamiddot er esment dels deutors comermiddot amb el termini de liquidacioacute sumiddot
xos drsquoeectiu rar de la resta drsquoactivitats el cials no corrents Quan lempremiddot perior a un any i lrsquoeectiu i altres
que en uncioacute de la seva impormiddot sa tingui cregravedits amb clients per actius liacutequids equivalents
Som del parer que el balanccedil de tagravencia relativa pot aconsellar un vendes i prestacions de serveis
situacioacute no srsquoha de preparar pel cagravelcul del rendiment dierenciat amb venciment superior a un Ara beacute el Pla estableix que els
seu anagravelisi meacutes enllagrave drsquoincormiddot any aquesta partida inclosa actius no corrents mantinguts
porar les excepcions per errors Srsquohauragrave de distingir entre inmiddot dins els deutors comercials i almiddot per a la venda i els grups alienamiddot
materials que es puguin derivar bles drsquoelements mantinguts per
de lrsquoinorme drsquoauditoria a la venda guraran en una partimiddot
da especiacuteca dins de lrsquoactiu i
passiu corrent El seu caragravecter
4
6
3 5
1
2 Vegeu lrsquoesquema de balanccedil adjunt 4 Aquesta distincioacute tambeacute es produiragrave
en les partides de passiu fnancer de
clients i de proveiumldors
3 Rejoacuten M i Gonzaacutelez C (2017)
5 A tiacutetol drsquoexemple el lector pot veure
lrsquoeecte sobre el patrimoni net de lrsquoem- 6 Imprescindible la lectura de les nor-
1 Tot i aixiacute a vegades pot ajudar vi- presa Zinkia corresponent als exerci- mes drsquoelaboracioacute dels comptes anu-
sualitzar el balanccedil amb el ormat de cis 2016-2015 si hagueacutes de donar de als a la tercera part del PGC07 I lrsquoes-
balanccedil fnancer o sintegravetic com el que Teacutecnica Contable baixa la partida corresponent als ac- tructura detallada del balanccedil segons
srsquoadjunta tius per impostos dieritsy Financiera nuacutem 2 pp 56-65 lrsquoOrdre JUS3182018 de 21 de marccedil
Aci 2
l
l
l l
l
Pa-
trimonio contable versus patrimonio
real e informe de auditoriacutea Anaacutelisis de
un dictamen pericial sobre las cuentas
anuales del Fuacutetbol Club Barcelona de
30 de junio de 2010
MARtiacute GARCIA PONS jOSeacute luIS MARtiacuteNEz FERNaacuteNDEzPresident de la Comissioacute de Comptabilitat Economista soci de Marca Cardinal i prof essor (Comissioacute conj unta CEC-ACCID) i prof essor associat de lrsquoEscola Superior de Ciegravencies Socials i associat drsquoEconomia i Empresa de la UB de lrsquoEmpresa del Tecnocampus (Centre adscrit a
la UPF) martigarciaeconomistescat jlmmarcacardinalcom
Anagravelisi drsquoestats comptables (I) El balanccedil de situacioacute
El balanccedil de situacioacute no srsquoha de preparar per a la seva anagravelisi meacutes enllagrave drsquoincorporar
les excepcions per errors materials que es puguin derivar de lrsquoinf orme drsquoauditoria
Eapes de rsquoanagraveisi drsquoesas compabes
Lectura
Anagravelisi
Interpretacioacute
Prospeccioacute
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 3
ldquoeventualrdquo a que srsquohagi de conmiddot Pel que a als ons propis els
siderar el seu eecte en el cagravelcul desemborsaments pendents
del ons de maniobra i de les ragravemiddot drsquoexigir a la data de tancament
tios anomenades de solvegravencia o minoren la xira de capital com
liquiditat i que desdibuixi la tenmiddot tambeacute minoren la xira dels ons
degravencia en el periacuteode analitzat En p pro is els instruments de patrimiddot
cas que lrsquoempresa tingui existegravenmiddot moni p pro i i els dividends pamiddot
cies de produccioacute de cicle supemiddot gats a compte En darrer terme si el pes dels corrents i no corrents El passiu
rior a un any les partides de promiddot ajustos de valor io de les submiddot corrent comprendragrave les obligamiddot
ductes en curs i productes acamiddot Cal parar atencioacute al et que el vencions eacutes signifcatiu amb remiddot cions vinculades al cicle normal
bats es desglossaran per recollir capital social i la prima drsquoemismiddot lacioacute al total de patrimoni net en drsquoexplotacioacute les obligacions
separadament les de cicle curt i sioacute nomeacutes fguraran en els ons el cagravelcul la rendibilitat fnancera amb venciment a curt termini i
les de cicle llarg de produccioacute propis sempre que srsquohagueacutes srsquohauragrave de distingir entre la renmiddot els passius fnancers mantinmiddot
desglossament a considerar en produiumlt la inscripcioacute en el Regismiddot dibilitat dels ons propis dividint guts per a negociar excepte els
el cagravelcul de rotacions i terminis tre Mercantil abans de ormular el benefci net pels ons propis i derivats amb venciment superimiddot
drsquoemmagatzematge els comptes anuals En cas la rendibilitat del patrimoni net or a un any Els altres elements
contrari fguraran en el passiu com a relacioacute entre el resultat de passiu es classifcaran com a
corrent Sens dubte aquesta global i el patrimoni net resultat no corrents
Constitueix la part residual dels restriccioacute aecta al cagravelcul de les global que inclou el resultat del
actius de lrsquoempresa un cop demiddot ragravetios de capitalitzacioacute o drsquoenmiddot compte de pegraverdues i guanys els Quan lrsquoempresa tingui deutes
duiumlts tots els seus passius Inmiddot deutament ingressos i despeses que srsquoimmiddot amb proveiumldors amb venciment
clou els ons propis els ajustos puten directament a patrimoni superior a un any aquesta partimiddot
de valor i les subvencions penmiddot net i les transeregravencies realitzamiddot da del passiu es desglossaragrave En aquest sentit la defnicioacute de
dents drsquoimputar a resultats passiu i la prevalenccedila del ons somiddot des al compte de resultats per a recollir per separat els promiddot
bre la orma condicionaragrave el remiddot veiumldors a llarg termini Si el termiddot
gistre drsquoalguns instruments fnanmiddot mini de venciment os superior
cers que hauran de registrarmiddotse En aquesta massa eacutes drsquoaplicamiddot al cicle normal drsquoexplotacioacute
com a passius quan des cioacute la classifcacioacute entre partides srsquoinclouragrave en el passiu no cormiddot
drsquoun punt de vista estrictament rent un epiacutegra amb la denomimiddot
juriacutedic tinguin lrsquoaparenccedila drsquoinstrumiddot nacioacute ldquocreditors comercials no
ments de patrimoni correntsrdquo
Patrimoni net
Passiu
7
8
7 Determinats ingressos i despeses
es comptabilitzen directament al patri-
moni net fns que es produeix el reco-
neixement baixa o deteriorament de
lrsquoelement amb el qual estiguin relaci-
onats moment en quegrave amb caragravecter
general es comptabilitzaran al comp- 8 Veure el cas de Criteria Caixacorp
te de pegraverdues i guanys SA 2009 i
l
l
l
l
a priori
ernandoruizlamases
La lectura dels estats comptables ha de permetre conegraveixer en pro unditat el patrimoni
els resultats i els luxos drsquoe ectiuff
n
1 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LComissioacute drsquoEconomistes Auditors de Comptes
empresarial i drsquoauditoria actual sinoacute que tambeacute ser prou adaptamiddotble per a bregar amb lrsquoentorn empresarial i drsquoauditoria en ragravepimiddotda evolucioacute (en particular el mamiddotjor uacutes de la tecnologia)b) Ser aplicat meacutes eficaccedilment pels auditors que apliquen la norma en auditories drsquoentitats de diverses grandagraveriesc) Establir una base millorada per a altres normes que tenen requisits drsquoavaluacioacute de riscos meacutes especiacutefics (com les NIA 540 i 600) d) Millorar lrsquoaplicacioacute de lrsquoescepmiddotticisme professional per part dels auditors en realitzar procedimiddotments drsquoavaluacioacute de riscos
Si beacute hi ha coincidegravencia en la nemiddotcessitat de revisar la NIA 315 els comentaris rebuts han evidenciat que un major suport (com el demiddotsenvolupament drsquoeines orientatimiddotves) seria uacutetil per aconseguir els objectius previstos LrsquoIAASB premiddotteacuten en primer lloc revisar i millomiddotrar els requisits perquegrave siguin romiddotbustos perograve prou flexibles per aconseguir avaluacions de risc apropiades i en segon lloc demiddotsenvolupar aplicacions apropiamiddotdes i un altre material explicatiu que srsquoinclouragrave en la norma revimiddotsada
A meacutes reconeix que una orienmiddottacioacute meacutes especiacutefica en circumsmiddottagravencies particulars (que no seria apropiat incloure en una norma destinada a aplicarmiddotse a auditomiddotries de totes les grandagraveries) pot ser necessagraveria Aixograve podria inmiddotcloure per exemple orientacioacute
Tot i que pot semblar que la professioacute drsquoauditoria teacute unes normes i regulacions
bastant estables i poc subjectes a canvis la veritat eacutes que les NIA estan contiacutenuament en estudi i subjectes a revisioacute per part de lrsquoIAASB (International Auditing and Assurance Standards Bomiddotard) organisme independent que estableix les normes drsquoauditoria i altres agraverees relacionades en lrsquoagravemmiddotbit internacional i ajuda a lrsquoadopmiddotcioacute i implementacioacute drsquoaquestes normes de manera que contribumiddoteix molt significativament a millomiddotrar la qualitat i consistegravencia de la pragravectica drsquoauditoria i enforteix la confianccedila puacuteblica en la nostra professioacute Un cop aquest orgamiddotnisme publica noves normes o en revisa les existents nomeacutes eacutes quumlestioacute de temps que srsquoacabin adoptant a Espanya
En aquest article es comenten les principals normes internacionals drsquoauditoria que estan sent objecmiddotte de revisioacute durant el 2019 aixiacute com la Norma Internacional de Control de Qualitat (ISQC)
NIA 315 (revisada) identifica-cioacute i valoracioacute dels riscos drsquoincorreccioacute material mitjan-ccedilant el coneixement de lrsquoenti-tat i del seu entorn Al juliol del 2018 lrsquoIAASB va emetre un esmiddotborrany de la NIA 315 (revisada) Estagrave analitzant els comentaris remiddotbuts durant el periacuteode drsquoexposicioacute puacuteblica i avaluant la introduccioacute de canvis sobre la base drsquoaquests comentaris amb lrsquoobjectiu de completar les revisions al juny del 2019 Els objectius de la revisioacute drsquoaquesta NIA soacutena) Establir requisits meacutes sogravelids i guies detallades per a impulsar als auditors a realitzar procedimiddot
ments apropiats drsquoavaluacioacute de riscos drsquoacord amb la grandagraveria i la naturalesa de lrsquoentitat Srsquoanticimiddotpa que aquestes revisions se centraran en millorar lrsquoenfocamiddotment de lrsquoauditor per a comprenmiddotdre lrsquoentitat el seu entorn (inclograves el seu control intern) i les activimiddottats drsquoavaluacioacute de riscos en un entorn canviantb) Determinar com la NIA 315 pot ser modificada en la seva ormiddotganitzacioacute i estructura per a promiddotmoure una avaluacioacute de riscos meacutes efectivac) Proposar les conseguumlents modificacions en altres normes que puguin ser necessagraveries com a resultat de les revisions de la
NIA 315 tals com les NIA 220 240 330 540 i 600d) Determinar quines eines de guia i suport han de ser desenmiddotvolupades per lrsquoIAASB o uns almiddottres per complementar les revisimiddotons a aquesta NIA ajudant aixiacute a la seva implementacioacute efectiva Les guies i eines de suport pomiddotden incloure Notes de Pragravectimiddotques drsquoAuditoria Internacional (IAPN per les sigles en anglegraves) publicacions del personal actuamiddotlitzacions de projectes o ilmiddotlustracions exemples per a brinmiddotdar assistegravencia sobre com es pot aplicar la NIA 315 (revisada) prestant especial atencioacute en com abordar en particular les inquiemiddottuds dels auditors de pimes
Aquestes revisions i millores abordaran quumlestions com la nemiddotcessitat de la NIA 315 aa) No nomeacutes reflectir lrsquoentorn
sobre lrsquouacutes drsquoanagravelisi de dades per a realitzar avaluacions de risc i exemples ilmiddotlustratius de com lrsquoenfocament basat en el risc per a les NIA podria aplicarmiddotse a les auditories drsquoentitats meacutes petimiddottes Srsquoespera que el desenvolumiddotpament drsquoorientacioacute addicional ajudi en la implementacioacute de lrsquoestagravendard i per tant ajudi a impulsar la qualitat de lrsquoauditomiddotria
Actualment el grup de treball estagrave debatent sobre les preocumiddotpacions rebudes dels enquesmiddottats sobre lrsquoextensioacute i compleximiddottat de lrsquoesborrany i les possibles dificultats per a entendremiddotho i aplicarmiddotho en la pragravectica amb especial referegravencia al grau drsquoaplicacioacute en funcioacute de la granmiddotdagraveria de lrsquoentitat auditada En aquest context per a facilitar la implementacioacute de la NIA es remiddotconeix que han de potenciarmiddotse els diagrames de flux els paragravemiddotgrafs introductoris el detall dels factors de risc inherent les mimiddotllores en TU i lrsquoenfocament adoptat en relacioacute amb les eines i tegravecniques automatitzades
Tal com srsquoha comentat srsquoespera la publicacioacute de la NIA 315 (revimiddotsada) a mitjan 2019
Control de qualitat de projec-tes ISQM 1 ISQM 2 i NIA 220 (revisada) LrsquoIAASB ha emegraves un paquet integrat de tres esbormiddotranys que aborden la gestioacute de la qualitat en les signatures drsquoaudimiddottoria i en els seus encagraverrecs La previsioacute eacutes debatre i analitzar les respostes rebudes durant el periacutemiddotode drsquoexposicioacute puacuteblica durant el 2019 per poder procedir a lrsquoemissioacute definitiva dels projectes durant el primer semestre del 2020
Els tres esborranys de norma que estan actualment en periacuteomiddotde puacuteblic de consultes soacuten lrsquoISmiddotQM1 (International Standar on Quality Management 1) que vinmiddotdragrave a substituir lrsquoactualment en vigor ISQC1 (Norma Internaciomiddotnal de Control de Qualitat 1) lrsquoISQM2 nova norma que demiddot
Les NIA estan contiacutenuament en estudi i subjectes a revisioacute per part de lrsquoIAASB
organisme independent que estableix les normes drsquoauditoria i altres agraverees
relacionades en lrsquoagravembit internacional
AGuStiacute SAuBIEconomista i membre del Comitegrave de Normativa i Procediments del REA-REGA i soci de Crowedepartament de Qualitatagustisaubicrowees
Els propers canvis que ens venen de les NIA
1 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 5
Si beacute hi ha coincidegravencia en la necessitat de revisar la NIA 315 els comentaris
rebuts han evidenciat que un maj or suport seria uacutetil per aconseguir els
obj ectius previstos
senvolupa les revisions de qualimiddot
tat dels treballs i una revisioacute de
la NIA 220 que poden consulmiddot
tarmiddotse al web de lrsquoIAASB
En aquest
cas per assegurar que la utilitat
de les revisions de qualitat dels
encagraverrecs (EQC popularmen t
conegudes com a revisions del
segon soci) i que contribueixen
signifcativament a lrsquoalta qualitat
de les auditories i drsquoaltres encagravermiddot
Per a assegurarmiddotse que recs lrsquoIAASB ha proposat divermiddot
els sistemes interns de les signamiddot ses millores per a les revisions de
tures continuen sent orts i conmiddot qualitat dels treballs que es remiddot
tribueixen amb efcagravecia a aconmiddot cullen en aquesta nova norma
seguir auditories drsquoalta qualitat proposada
lrsquoIAASB ha proposat diverses mimiddot
llores a introduir en els sistemes Lrsquoobjectiu drsquoaquest projecte eacutes mimiddot
de gestioacute de la qualitat de les sigmiddot llorar els requisits i el material
natures pregraveviament coneguts drsquoaplicacioacute en relacioacute amb les revimiddot
com els sistemes de control de sions de segon soci que inclouen
qualitat
aplicar per les signatures en demiddot
Aquest projecte de norma inclou terminar quins compromisos han
un nou enocament basat en el drsquoestar subjectes a una revisioacute
risc proactiu per a un sistema efmiddot de segon soci
caccedil de gestioacute de qualitat que esmiddot middot middot
tableix les bases per a una consmiddot pus de revisions un entorn evolutiu incloent canmiddot degravencia drsquoauditoria)
tant qualitat dels treballs Altres vis en els models de lliurament middot middot
millores que incorpora el projecte dari i lrsquoabast de la revisioacute drsquoauditoria i lrsquouacutes de la tecnologia ques automatitzades (inclosa
de norma ISQM1 inclouen lrsquoanagravelisi de dades)middot
middot gibilitat de les persones que reamiddot 220 i les normes ISQCISQM
tats del lideratge de les signatumiddot litzen la revisioacute
res aixiacute com la millora del govern abastar la revisioacute de les NIA 230
de les signatures Tambeacute srsquoha tingut en especial LrsquoIAASB va (documentacioacute) 520 (procedimiddot
consideracioacute el manteniment de comenccedilar aquest p jro ecte el ments analiacutetics) 530 (mostreig)
ront a un entorn canviant i cada lrsquoequilibri adequat entre les uncimiddot 2014 encara que va p 320 (materialitat) aixiacute com altres reerir
vegada meacutes complex la qual ons i responsabilitats respectives centrar els seus esorccedilos en almiddot canvis que poden produirmiddotse a
cosa inclou abordar lrsquoimpacte de del revisor drsquoEQC i el soci de tres assumptes ategraves que algumiddot consequumlegravencia dels avanccedilos tecmiddot
la tecnologia les xarxes i lrsquouacutes de lrsquoencagraverrec que reteacute sempre la nes de les quumlestions onamenmiddot nologravegics
proveiumldors de serveis externs responsabilitat fnal de lrsquoauditoria tals que han drsquoabordarmiddotse en la
revisioacute de la NIA 600 han de ser
sistemes de gestioacute de qualitat i promiddot pregraveviament considerades i abormiddot Finalment davant
posar remeis a les defciegravencies LrsquoIAmiddot dades en altres projectes com de tant canvi normatiu que el
ASB ha sotmegraves a revisioacute aquesta lrsquoISQM 1 lrsquoISQM 2 la NIA 220 que provoca habitualment eacutes
Addicionalment als aspectes anmiddot NIA amb els objectius de (revisada) i la NIA 315 (revisada) una major cagraverrega per a les sigmiddot
teriors lrsquoequip de treball ha presmiddot A mesura que aquests projectes natures eacutes motiu de celebracioacute
tat especial atencioacute a models almiddot uncioacute drsquointeregraves puacuteblic de les audimiddot avancin lrsquoIAASB intensifcaragrave i que lrsquoIAASB no srsquooblidi dels demiddot
ternatius de lliurament de les tories i donar meacutes egravemasi a la immiddot avanccedilaragrave signifcativament el seu safaments i problemes relaciomiddot
auditories als problemes especiacutemiddot portagravencia de lrsquoadequada aplicacioacute treball en la revisioacute de la NIA 600 nats amb les auditories drsquoentimiddot
fcs relacionats amb les signatumiddot del judici proessional i lrsquoexercici amb la previsioacute de publicar un tats menys complexes A causa
res de grandagraveria pet ta i i mitjana de lrsquoescepticisme proessional esborrany a la f del 2019 de lrsquoentorn canviant per a les
a la necessitat que les signatures pimes i a mesura que augmenmiddotmiddot
estableixin objectius de qualitat bilitats del soci del treball en parmiddot ta la complexitat de les normes
addicionals als requerits per la ticular la participacioacute requerida LrsquoIAASB estagrave recopilant existeix una creixent necessitat
norma la conveniegravencia de millomiddot del soci del treball durant tota inormacioacute i avaluant la possibilimiddot drsquoactuar en aquest aspecte
rar en la identifcacioacute i avaluacioacute lrsquoauditoria i ematitzar la responmiddot tat de revisar altres NIA per la qual cosa preveuen premiddot
dels riscos de qualitat i els requemiddot sabilitat del soci del treball per a sentar durant el 2019 una batemiddot
riments a la xarxa drsquoauditors o als la gestioacute i lrsquoassoliment de la quamiddot Alguns dels temes que srsquoestan ria de propostes per abordar
serveis de la xarxa litat a nivell de lrsquoencagraverrec considerant soacuten aquests problemes
ISQM 2 ndash Projecte de norma
Norma Internacional de Gestioacute
de la Qualitat a nivell de lrsquoencagravermiddot
rec incloses les revisions de
qualitat dels treballs
ISQM 1 ndash Projecte de norma
Norma Internacional de Gestioacute
de la Qualitat 1 gestioacute de qualitat
per a empreses que realitzen aumiddot
ditories o revisions drsquoestats fmiddot
nancers o drsquoaltres compromisos
drsquoassegurament o rerveis relacimiddot
onats
NIA 600 middot Auditories drsquoestats fmiddot
nancers de grups
NIA 220 ndash Control de qualitat de
lrsquoauditoria drsquoestats fnancers
bull Establir criteris meacutes sogravelids a
bull Establint lrsquoobjectiu drsquoaquest ti bull Modernitzar la NIA 220 per a bull Una revisioacute de la NIA 500 (evi
bull Aclarir la naturalesa el calen bull Aspectes de les eines i tegravecni
bull Millora dels requisits per a lrsquoele bull Aclarir la relacioacute entre la NIA
bull Lrsquoaugment de les responsabili bull Lrsquoescepticisme professional
bull Un possible projecte que podria
bull Modernitzar la norma per fer
bull Una supervisioacute meacutes rigorosa dels
bull Ressaltar la importagravencia de la
bull Aclarir el paper i les responsa
Auditories drsquoentitats menys
complexes
Drsquoaltres NIA evidegravencia drsquoau-
ditoria
n
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 6 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
lectura de context un treball de
lrsquoeconomista anglesa Diane
Coyle i de lrsquoeconomista australiagrave
Benjamin MitramiddotKahn El tiacutetol del
treball eacutes prou eloquumlent en relamiddot
cioacute amb la sostenibilitat
(
) La sostenibilitat no es
pot comprendre si no es teacute un
ntre lrsquoextensa i nodrida Per la seva banda Mazzucato va nestar personal i de com tractar i ull xat en el utur
miriacuteada de presentacimiddot assenyalar la prounditat de les mesurar la sostenibilitat
ons sessions inormatimiddot esquerdes en el cagravelcul del PIB El treball de Coyle i de Mitramiddot
ves entrevistes i taules rodones tot posant sobre la taula la distinmiddot En relacioacute amb el tema del bemiddot Kahn ens proposa la substitucioacute
que any rere any es an en la reumiddot cioacute onamental entre les activimiddot nestar cal apuntar que del que de lrsquoactual megravetrica del PIB per
nioacute anual del Fograverum Econogravemic tats que realment creen i aporten es parla no eacutes tant de les prestamiddot un utur balanccedil de sis compomiddot
Mundial sempre hi ha un orat valor ( ) i aquelles que com cions de lrsquoestat del benestar remiddot nents un quadre de comandamiddot
per collocarmiddothi el tema del PIB ment basat en sis actius el camiddotels serveis nancers nomeacutes bemiddot collides meacutes o menys laboriosamiddot
Lrsquoacceptacioacute que el PIB eacutes un lluguen les coses ( ) Aquest ment en el PIB sinoacute de com remiddot pital natural el capital humagrave els
constructe molt important per er eacutes un tema no menor que enllamiddot collir el benestar de les persones actius intangibles el capital iacutesic
el seguiment de lrsquoactivitat econogravemiddot ccedila directament amb la polegravemica els actius nancers nets i el camiddotque es deriva del et que puguin
mica potser ns i tot el construcmiddot sobre lrsquoorigen del valor (Val la assolir una vida que les satisaci pital social En el sistema de
te meacutes important ndashvaloracioacute atrimiddot pena destacar que aquest eacutes el Es tracta del megravetriques proposat el benestar i no del
buiumlda a Paul Samuelsonndash a pamiddot tema central del seu uacuteltim llibre no es mesuraria en termes de
rella amb lrsquoarmacioacute que aixiacute i tot de lectumiddot produccioacute i consum sinoacute en
el PIB no explica prou beacute lrsquoevolumiddot ra recomanable) El srsquoassocia a les prestamiddot lrsquoacceacutes als actius que permeten
cioacute de lrsquoeconomia cions socials com ara lrsquoeducamiddot atendre i possibilitar una bona
Brynjolsson va insistir a no memiddot cioacute la salut i lrsquoatencioacute a la vellesa vida tant ara com en el utur La
El 23 de gener drsquoaquest any a nysprear el PIB ldquoEl PIB ha arribat i la dependegravencia totes elles inmiddot produccioacute i el consum actuals
Davos es va presentar una taula ns aquiacute per quedarmiddotsrsquohirdquo En corporades en el PIB El ldquomeacutes soacuten importants perograve el realment
rodona un panel com sersquon diu aquest punt Gurriacutea va er un comiddot enllagraverdquo el es vincula a rellevant eacutes posseir una megravetrica
avui dia per parlar del PIB sota mentari interessant ldquoSi el PIB eacutes la valoracioacute subjectiva que es teacute que indiqui que les persones
el tiacutetol El panel un arteacte prou sogravelid perograve que de la progravepia vida Avanccedilar en el poden i podran disposar de la
estava compost per Jacinda Armiddot no resol gaire beacute la visioacute de lrsquoesmiddot eacutes avanccedilar en ldquoestar renda necessagraveria i de manera
dern i Ohood Bint Khalan Al tructura i de lrsquoevolucioacute drsquouna beacuterdquo en satiser la mateixa vida sostenible eacutes a dir i cal insistirmiddot
Roumi primera ministra de Nova economia potser no hauriacuteem de incluacutes avanccedilar en la elicitat eacutes hi ara i en el utur
Zelanda i ministra del Govern complicarmiddotlo encara meacutes no progressar cap a una ldquobona
dels Emirats Agraverabs Units resmiddot hauriacuteem de buscar un vidardquo Aquest eacutes un objectiu ammiddot Cal doncs mesurar estocs i no
pectivament El collectiu dels (ldquoun PIB meacutes enllagraverdquo bicioacutes al qual srsquoha drsquoenocar lrsquoacmiddot nomeacutes fuxos Cal pensar en termiddot)
economistes estava representat sinoacute pensar en tivitat econogravemica De et aquest mes de riquesa i no nomeacutes de
per Erik Brynjolsson i Mariana eacutes a dir ldquoretenir el PIBrdquo i objectiu ens parla meacutes de promiddot renda El canvi proposat eacutes de
greacutes que de creixement gran importagravencia i caldragrave veure
com es pot er la transicioacute a una
Lrsquoaltre gran tema que incorpora nova megravetrica o conjunt de megravetrimiddot
el ldquomeacutes enllagraverdquo eacutes la sostenibilitat ques viable i universalment acmiddot
El desenvolupament es consimiddot ceptada Els autors coneixen la
dera sostenible si satisagrave les nemiddot dicultat i p pro osen en aquest
cessitats del present sense sentit una primera ase drsquoademiddot
Mazzucato Al centre el secretamiddot buscar altres megravetriques per anar comprometre la satisaccioacute de quacioacute de la valoracioacute del PIB
ri general de lrsquoOCDE Joseacute Aacutengel meacutes enllagrave les necessitats de les generacimiddot que incorpori els intangibles i la
Gurriacutea ons utures Les mesures del distribucioacute de la renda i que remiddot
Aquesta idea no eacutes nova de et PIB no pretenen en absolut baixi el pes atribuiumlt als serveis
Les intervencions van girar al volmiddot es pot trobar tambeacute en documiddot donar cap megravetrica ni cap orienmiddot del sistema nancer
tant de les dues idees que srsquohan ments de la mateixa OCDE si tacioacute en relacioacute amb si el desenmiddot
comentat al comenccedilament Armiddot meacutes no des de lrsquoany 2015 domiddot volupament present compromet La realitat econogravemica ha evolumiddot
dern i Al Roumi van detallar almiddot cuments que analitzen com es o no compromet el desenvolumiddot cionat molt de mitjan els anys
guns esorccedilos que srsquohan iniciat pot transitar drsquoun sistema de pament utur cinquanta del segle passat
tant a Nova Zelanda com als comptabilitat nacional a una quan es va imposar el PIB perograve
Emirats per buscar el benestar comptabilitat nacional del bemiddot Lrsquoescrit de resum que la reunioacute cada cop es a meacutes evident el
de les poblacions respectives nestar Perquegrave darrere del PIB i anual del Fograverum Econogravemic et que amb megravetriques drsquoahir
meacutes enllagrave de les dades recollides en el ldquomeacutes enllagraverdquo hi ha el tema Mundial a sobre la sessioacute es a impossible pilotar lrsquoeconomiddot
pel PIB de com tractar i mesurar el bemiddot ens recomana una mia del demagrave
Fer que
el utur compti Making the utu-
re count
profts
rents
wellbeing
wellare
The value o everything
wellare
wellbeing
More than GDP
wellbeing
beyond
the GDP
the GDP and
beyond
More
than GDP
E
n
Darrere del PIB hi ha el tema de com tractar i mesurar el benestar
personal i de com tractar i mesurar la sostenibilitat
AlBERt GARCIA PujOl
Economista i membre de la Comissioacute
drsquoEconomia i Sostenibilitat
agarciapujoleconomistescat
Davos el PIB i el ldquomeacutes enllagraverdquo
Comissioacute d rsquoEconomia i Sostenibilitat
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 7
Grup de Treball d rsquoEmprenedoria i Creacioacute d rsquoEmpreses
rsquoestudi GEM 2017middot2018 en ase inicial amb una proporcioacute histograverica i queda gairebeacute quatre tal dels dierents projectes Atemiddota Catalunya estudia lrsquoorimiddot de vendes a clients estrangers punts per sobre drsquoEspanya No nintmiddotnos a la mediana drsquoaquesta entacioacute internacional i el entre el 25 i el 75 soacuten un 56 obstant aixograve el seu valor eacutes encamiddot variable srsquoobserva que el 50
fnanccedilament dels nous negocis i els que en tenen entre un 1 i ra 56 punts menor al dels paiumlsos dels projectes ha necessitat una com a caracteriacutestiques inhemiddot un 25 representen un 116 basats en la innovacioacute inversioacute de com a miacutenim 19000 rents per determinar la qualitat euros un valor similar al del 2015 de lrsquoemprenedoria i la seva evomiddot A partir de les marques de classe i 2016 Un aspecte de reconeguda immiddotlucioacute Un aspecte de reconegumiddot de cada categoria considerada portagravencia en el moment de pomiddotda importagravencia en el moment de hem estimat la intensitat exportamiddot sar en uncionament nous nemiddot A la demarcacioacute de Barcelona posar en uncionament nous dora mitjana de Catalunya drsquoEsmiddot gocis eacutes el fnanccedilament Eacutes ben tant la mitjana (76671 euros) negocis eacutes el fnanccedilament panya i de la resta de paiumlsos bamiddot sabut que els estalvis persomiddot com la mediana (20000 euros)
sats en la innovacioacute Observem nals la amiacutelia i els amics solen del capital total necessari per enmiddotPer la seva banda una caracteriacutesmiddot en primer lloc una disminucioacute al ser les onts de fnanccedilament gegar el negoci soacuten lleugerament tica inherent a la qualitat de lrsquoemmiddot llarg de tota la segraverie de la intensitat meacutes comunes La majoria superiors a les de Catalunyaprenedoria eacutes sense dubte lrsquoorimiddot exportadora de les noves empremiddot drsquoemprenedors tenen difcultats entacioacute internacional dels nous ses de Catalunya i Espanya El l fnanccedilament banmiddot Pel que a a lrsquooerta de fnanccedilamiddotper accedir anegocis En alguns articles i invesmiddot 2017 observem tanmateix un cari p ment srsquoobserva que en el darrer rincipalment per alta tigacions es constata que cada important augment drsquoaquest indimiddot drsquohistorial o de garanties exercici el percentatge de pomiddotvegada es concep meacutes la nova blacioacute que ha invertit en negocis empresa des drsquouna perspectiva de terceres persones en els uacutelmiddotinternacional a partir de les ases tims tres anys ha augmentat meacutes primerenques de la seva cremiddot lleugerament (05 punts a Barmiddotacioacute (soacuten les anomenades empremiddot celona i 02 punts a Catalunya) ses ) Aquestes empremiddotses que ja neixen amb vocacioacute Respecte a les recomanacions global (Hisrich 2013) tendeixen a cador que passa del 55 el Aixiacute doncs el desenvolupament dels experts per millorar el suport assolir un creixement i acomplimiddot 2016 al 91 el 2017 Malgrat de mercats alternatius de capital fnancer a les noves iniciatives emmiddotment considerables des dels primiddot aquest augment la intensitat exmiddot teacute un paper important per acilitar presarials destaquenmers anys de vida portadora de les noves empreses el llanccedilament de nous negocis i la
catalanes (superior a la drsquoEspamiddot seva consolidacioacute posterior Tot i Proessionalitzar el sector inversorEn el projecte GEM es quantifca nya) queda encara 124 punts aixograve la incidegravencia de la manca de lrsquoorientacioacute internacional dels emmiddot percentuals per sota dels paiumlsos fnanccedilament ha perdut pes com a Augmentar el capital disponible prenedors a traveacutes del percentatmiddot basats en la innovacioacute obstacle a lrsquoactivitat emprenedomiddot per a inversions i millorar lrsquoacceacutes al ge de vendes de la seva empresa ra amb valors similars a la resta cregravedita clients estrangers Els resultats Quant als emprenedors consolimiddot drsquoEuropa i eacutes el actor de lrsquoentorn soacuten per a Catalunya orccedila estamiddot dats si beacute la situacioacute de partida que meacutes ha millorat en lrsquouacuteltim any Focalitzar esorccedilos no nomeacutes bles des de lrsquoany 2009 fns a lrsquoacmiddot eacutes similar el 2017 es produeix en capital llavor o estadis inicimiddottualitat els emprenedors en ase una intensifcacioacute de la internaciomiddot Pel que a a la demanda de fnanmiddot als sinoacute tambeacute en expansioacute i inicial (TEA) que se centren en el nalitzacioacute molt meacutes acusada que ccedilament que requereixen les nomiddot creixement mercat interior (aixograve eacutes que no en el cas dels nous empresaris ves empreses el projecte GEM exporten) representen xires sumiddot Aixiacute el percentatge drsquoempreses incorpora dades sobre la inversioacute Donar suport al capital risc periors al 70 i arriben en els que no exporten baixa meacutes de 10 necessagraveria per posar en marxa un amb un volum signifcatiu que darrers anys a gairebeacute el 80 nou negoci Lrsquoany 2017 el capitalpunts percentuals i el de les que pugui tenir impacte real amb
exporten meacutes del 75 puja 45 llavor necessari per a cadascun un programa copiat del FONDImiddot En el darrer any malgrat llsquoexiguumlimiddot punts La resta de categories exmiddot dels projectes naixents va ser de CO GLOBAL Extraordinagraveriamiddottat el percentatge de noves emmiddot portadores pugen prop de quatre 69372 euros de mitjana a Catalumiddot ment dissenyat amb resultats preses amb una elevada orientamiddot punts cadascuna El 2017 la inmiddot nya Aquest valor mitjagrave eacutes inerior palpables cioacute internacional (entre el 75 i el tensitat exportadora de les emmiddot al dels dos exercicis anteriors 100 de les vendes soacuten a climiddot preses consolidades passa del Facilitar lrsquoadopcioacute drsquoesquemiddotents estrangers) ha passat de 45 al 107 de manera que Existeix amb tot una gran dismiddot mes de fnanccedilament alternatiu lrsquo15 al 55 Els emprenedors ateny el valor meacutes alt de la segraverie persioacute en les necessitats de capimiddot i
L
born global
crowdfunding crowdlending
l
l
l
l
l
n
Cada vegada es concep meacutes la nova empresa des drsquouna perspectiva
internacional a partir de les f ases meacutes primerenques de la seva creacioacute
AMADEu IBARz
Economista i vicepresident del Grup de Treball drsquoEmprenedoria i Creacioacute drsquoEmpreses del CEC emprenedoriacoleconomistescat
Orientacioacute internacional i fnanccedilament de lrsquoemprenedoria naixent a Catalunya
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 8 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
cament que es justifquin Si es
percep de lrsquoempresa un val o xec
per menjar lrsquoimport diari exempt
eacutes drsquo11 euro
Si srsquoutilitza
el vehicle propietat de lrsquoempresa
per a realitzar desplaccedilaments enmiddot
tre el domicili i el centre de treball
Des Els contribuents que hagin obmiddot hagi treballat srsquoapliqui un impost o qualsevol altre en lrsquoagravembit partimiddot
del dia 2 drsquoabril fns a lrsquo1 de juliol tingut durant el 2018 exclusivamiddot de naturalesa idegraventica o anagraveloga cular srsquohauragrave drsquoimputar com a
srsquoha de presentar la declaracioacute ment rendiments iacutentegres del a lrsquoIRPF espanyol ndashessent sufcimiddot renda del treball el 20 del cost
de renda corresponent a lrsquoexermiddot treball del capital (mobiliari o immiddot ent que existeixi un conveni per a del vehicle per al seu pagador En
cici 2018 En el cas de domiciliar mobiliari) o drsquoactivitats econogravemimiddot evitar la doble imposicioacutendash i no es el cas que el vehicle no sigui promiddot
el pagament el termini per a ques com tambeacute guanys patrimiddot tracti drsquoun paiacutes o territori considemiddot pietat del pagador el 20 srsquoaplimiddot
presentar la declaracioacute o confrmiddot monials sotmesos a retencioacute o rat com paradiacutes fscal ca sobre el valor de mercat que
mar lrsquoesborrany fnalitzaragrave el dia no que supe rin conjuntament correspondria al vehicle si os
26 de juny els 1000 euro anuals i pegraverdues pamiddot Les nou Si el vehicle eacutes considerat
trimonials de quantia superior a dietes es consideren rendiments efcient energegraveticament la valoramiddot
Per a 500 euro en tributacioacute individual o del treball Ara beacute fns a certs immiddot cioacute en espegravecie es podragrave reduir fns
accedir a lrsquoesborrany de la declamiddot conjunta ports estan exemptes Per a un 30 en uncioacute de les caracmiddot
racioacute io les dades fscals per inmiddot exemple per manutencioacute pel termiddot teriacutestiques del vehicle
ternet srsquohauragrave drsquoinormar del nuacutemiddot Estan exempmiddot ritori espanyol i sense pernoctar
mero del DNI la seva data de tes les beques puacutebliques i les conmiddot amb caragravecter general estagrave
caducitat (perograve si eacutes perpetu la cedides per les entitats benefciagravemiddot exempt de gravamen fns a Si heu rebut un rendiment del tremiddot
data drsquoexpedicioacute) i lrsquoimport de la ries de mecenatge per a cursar 2667 euros per dia Pel que a a ball irregular com per exemple un
casella 475 de la declaracioacute de estudis reglats tant a Espanya despeses de locomocioacute quan el ldquobonusrdquo o un premi extraordinari
renda del 2017 Si es tracta drsquoun com a lrsquoestranger de tots els nimiddot treballador utilitzi mitjans de per antiguitat eacutes possible aplicar
contribuent no declarant lrsquoany immiddot una reduccioacute del 30 sobre un
mediat anterior srsquohauragrave drsquoaportar import magravexim de 300000 euro semmiddot
lrsquoIBAN drsquoun compte bancari on fmiddot pre que el seu periacuteode de generamiddot
guri com a titular a eectes drsquoobmiddot cioacute sigui superior a 2 anys i els
tenir el nuacutemero de reeregravencia rendiments srsquoimputin en un uacutenic
periacuteode impositiu Perograve no es pomiddot
dragrave aplicar aquesta reduccioacute si
Les persones iacutesiques que hamiddot vells i graus del sistema educatiu transport puacuteblic srsquoexclouragrave de heu obtingut altres rendiments de
gin obtingut rendiments iacutentegres La dotacioacute econogravemica exempta gravamen lrsquoimport que es justifmiddot la mateixa naturalesa en els 5
del treball per sobre dels 22000 euro eacutes de 6000 euro anuals i de 18000 qui En altres casos sempre q ue anys anteriors i als quals srsquohaguemiddot
anuals amb caragravecter general euro a lrsquoany si la beca teacute per objecte quedi justifcada la realitat del ra aplicat aquesta reduccioacute Tammiddot
Les persones iacutesiques que hamiddot compensar despeses de transmiddot desplaccedilament la quantitat que beacute srsquoaplica als rendiments derimiddot
gin obtingut 12643 euro (12000 euro port i allotjament Si es tracta drsquoesmiddot resulti de multiplicar per 019 euro vats de lrsquoextincioacute drsquouna relacioacute
si lrsquoimpost srsquohagueacutes meritat tudis a lrsquoestranger lrsquoimport exempt per quilogravemetre recorregut meacutes laboral pels quals no srsquoestableix
abans del 5 de juliol del 2018) si eacutes de 21000 euro les despeses de peatges i aparmiddot cap liacutemit temporal anterior
els imports obtinguts del segon i
restants pagadors per ordre de En el cas de beques per a la realitmiddot
quantia no superen en conjunt zacioacute del doctorat lrsquoimport exempt
els 1500 euro anuals eacutes de 21000 euro si es cursa a Esmiddot
Srsquoestagrave obligat si els rendiments panya i de 24600 euro si es realitza
iacutentegres del capital mobiliari i a lrsquoestranger
guanys patrimonials superen els
1600 euro anuals I tambeacute si no sumiddot
peren els 1600 euro anuals i Si
aquests no han estat subjectes a durant el 2018 srsquoha desplaccedilat
retencioacute o ingreacutes a compte ora drsquoEspanya per a prestar els
Tambeacute quan les rendes immiddot seus serveis en un altre o diversos
mobiliagraveries imputades els intemiddot paiumlsos no hauragrave de declarar la
ressos de les lletres del Tresor i totalitat del sou que hagi percemiddot
les subvencions per a lrsquoadquisimiddot but ja que estagrave exempta la part
cioacute drsquohabitatges de proteccioacute ofmiddot dels dies treballats a lrsquoestranger
cial o de preu taxat superin conmiddot amb un liacutemit magravexim de 60100 euro
juntament els 1000 euro anuals sempre que en els paiumlsos en quegrave
Cessioacute del ehicle
Periacuteode de presentacioacute
Dietes i als per menjar
Nuacutemero de referegravencia
Beques puacutebliquesRendiment irregular del treball
Obligats a presentar-la
Quegrave passa si mrsquohan destinat a fer treballs a lrsquoestranger
l
l
l
l
l
Amb el megravetode drsquoestimacioacute directa els que iniciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat poden reduir en un 20 el rendiment
net positiu declarat
Comissioacute d rsquoAssessors Fiscals
RICARD vIntildeA ARASAEconomista Servei drsquoAssessorament Fiscal del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya geafbcneconomistescat
Declaracioacute de renda 2018
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 9
A partir del 2018 es regulen de deduiumlbilitat les despeses de subministres
dels contribuents que desenvolupin lrsquoactivitat en el seu habitatge habitual
Despeses dediumlbles dels rendi-mens del reball
Qegrave passa si ilizo el vehicle en lrsquoacivia
A qin periacuteode imposii srsquoim-pen els rendimens del re-ball
unias amiliars declaracioacute Inceni en cas drsquoinici drsquona conjna o individalacivia econogravemica
En cas de separacioacute a qi cor-respon aplicar-se el miacutenim pels flls comns
Acivia econogravemica (empre-sarial o proessional) Qines redccions es poden
aplicar sobre la base imposa-ble de lrsquoIRPF
regulen de deduiumlbilitat les despemiddot
Les cotitzacimiddot ses dels subministres a eectes
ons a la Seguretat Social o mutualimiddot de determinar el rendiment net en
tats generals obligatograveries de el cas dels contribuents que demiddot
uncionaris les cotitzacions al colmiddot senvolupin la seva activitat en el
legi drsquoores o institucions similars seu habitatge habitual com ara
les detraccions per drets passius aigua gas electricitat telegraveon inmiddot
les quotes satisetes a sindicats les ternet en un 30 de la proporcioacute
quotes satisetes a collegis proesmiddot dels metres quadrats de lrsquohabitatmiddot
sionals si la collegiacioacute teacute caragravecter ge destinats a lrsquoactivitat en relacioacute
obligatori per a lrsquoexercici del treball amb la superiacutecie total Tambeacute les
amb el liacutemit de 500 euro anuals Les despeses de restauracioacute ocasionamiddot
despeses de deensa juriacutedica per des en lrsquoexercici de lrsquoactivitat semmiddot
litigis amb lrsquoempresa amb el liacutemit de pre que es paguin per qualsevol
300 euro anuals I amb caragravecter genemiddot mitjagrave electrogravenic de pagament fns a
ral 2000 euro anuals per obtenir rendimiddot un magravexim de 2667 o 4808 euro per
ments del treball Lrsquoimport anterior dia sense pernoctacioacute en uncioacute
srsquoaugmenta en 2000 euro addicionals de si el desplaccedilament eacutes per terrimiddot
en el cas drsquoaturats que acceptin un tori espanyol o a lrsquoestranger resmiddot
nou lloc de treball que impliqui un pectivament En el cas de pernocmiddot
canvi de residegravencia i tambeacute srsquoincremiddot tar ora del domicili habitual
menta en 3500 euro o 7750 euro anuals lrsquoimport seragrave de 5334 o 9135 euro
en el cas de treballadors actius dismiddot respectivament
capacitats en uncioacute del grau de
discapacitat
Per a poder deduir
les despeses ocasionades per lrsquouacutes
del vehicle en lrsquoactivitat la normatimiddot amb prima fxa drsquoesportistes promiddot drsquooblidar que en el cas drsquooptar per
Amb caragravecter general srsquoimmiddot va de lrsquoIRPF exigeix provar lrsquoaectamiddot essionals i drsquoalt nivell La base limiddot la declaracioacute conjunta srsquohan de
puten al periacuteode impositiu en quegrave cioacute exclusiva a lrsquoactivitat econogravemica quidable no podragrave resultar negatimiddot sumar les rendes percebudes per
el seu perceptor els pot exigir Els i per tant si srsquoutilitza simultagraveniamiddot va a consequumlegravencia drsquoaquestes tots els membres de la unitat amimiddot
endarreriments drsquoexercicis anterimiddot ment per a fns particulars no srsquoadmiddot reduccions liar i que la progressivitat de la tarimiddot
ors percebuts durant el 2018 met cap mena de deduccioacute a de lrsquoIRPF pot ser que no commiddot
srsquohauran drsquoimputar als periacuteodes en pensi lrsquoimport de la reduccioacute de la
quegrave eren exigibles i si no va ser el base imposable Un cop presenmiddot Cal tenir
2018 srsquohauragrave de presentar una Els qui inimiddot clar que la unitat amiliar a eectes tada la declaracioacute de la renda i
autoliquidacioacute complementagraveria per ciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat ecomiddot de lrsquoIRPF estagrave integrada per ambmiddot acabat el termini de presentacioacute
a cada exercici al qual correspomiddot nogravemica i determinin el rendiment doacutes cogravenjuges no separats legalmiddot lrsquoAdministracioacute tributagraveria no acmiddot
nen En canvi si els endarrerimiddot net drsquoacord amb el megravetode drsquoestimiddot ment i si nrsquohi ha els flls menors cepta el canvi drsquoopcioacute de conjunta
ments srsquohan percebut a consemiddot macioacute directa poden reduir en un que hi conviuen com tambeacute els o individual
quumlegravencia drsquouna resolucioacute judicial 20 amb un liacutemit de 100000 euro majors drsquoedat incapacitats judicimiddot
els imports no satisets srsquohan drsquoimmiddot el rendiment net positiu declarat alment subjectes a pagravetria potestat
putar al periacuteode impositiu en quegrave la Srsquoenteacuten que srsquoinicia una activitat prorrogada o rehabilitada La remiddot
sentegravencia sigui erma i no importa econogravemica quan no srsquoha exercit duccioacute de la base imposable eacutes La normativa
els anys en quegrave eren exigibles cap activitat econogravemica lrsquoany anmiddot de 3400 euro Tambeacute existeix la unimiddot de lrsquoIRPF assimila a descendents
terior a la data drsquoinici drsquoaquesta tat amiliar monoparental eacutes a dir a totes aquelles persones respecmiddot
la ormada en els casos de sepamiddot te de les que el contribuent tingui
Si determiddot racioacute legal o quan no hi hagi un atribuiumlda la seva guarda i custogravedia
mineu el rendiment de la vostra vincle matrimonial per la mare o el per resolucioacute judicial i diu que cormiddot
activitat econogravemica pel megravetode Es pot reduir la pare i tots els flls menors o majors respondragrave a qui drsquoacord amb el
drsquoestimacioacute directa heu de tenir base imposable per presentar la drsquoedat incapacitats judicialment conveni regulador aprovat judicialmiddot
en compte que per a quegrave les desmiddot declaracioacute conjunta (3400 euro) per subjectes a pagravetria potestat prorromiddot ment tingui la guarda i custogravedia
peses siguin deduiumlbles fscalment aportacions a sistemes de previmiddot gada o rehabilitada que convismiddot dels flls a la data de meritacioacute de
cal que estiguin vinculades a lrsquoacmiddot sioacute social (plans de pensions) per quin amb lrsquouna o amb lrsquoaltre La lrsquoimpost (en general el 31 de demiddot
tivitat desenvolupada i complir aportacions a patrimonis protegits reduccioacute de la base imposable en sembre) en tractarmiddotse del subjecmiddot
amb els requisits de correcta immiddot de persones amb discapacitat aquest cas eacutes de 2150 euro te passiu que ha de conviure amb
putacioacute temporal tenir els corresmiddot per pensions compensatograveries i No es pot aplicar ells Ara beacute quan sigui compartimiddot
ponents justifcants (actures o anualitats per aliments anualitats aquesta reduccioacute quan el contrimiddot da srsquohauragrave de prorratejar entre els
documents) i que estiguin regismiddot per aliments a avor de persones buent conviu amb la mare o el excogravenjuges amb independegravencia
trades als llibresmiddotregistre o a la dierents dels flls per aportacions pare drsquoalgun dels flls que ormen drsquoaquells amb qui estiguin convimiddot
comptabilitat A partir del 2018 es a la mutualitat de previsioacute social part de la unitat amiliar No srsquoha vint a 31 de desembre
AtENCIOacute
n
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
BEGOntildeA CAStRO OtEROEconomista presidenta del Grup de Treball EAFI del CEC i Member of the Executive Board Anchor Capital Advisors EAFbcastroanchoreaficom
Completada la transposicioacute de MiFID II
rents instruments financers Drsquoaltra banda manteacute lrsquoedat de lrsquoinversor com un criteri rellevant en el proceacutes de perfilar el client
Retrocessions o incentiusAquest eacutes un punt que histogravericamiddotment ha generat debat entre les ESI La llei estableix la limitacioacute del cobrament drsquoincentius o remiddottrocessions al fet que es produmiddoteixi una millora del servei per tal de poder cobrar aquest incentiu
Drsquoaltra banda tambeacute institueix criteris pels anomenats incentius no monetaris i per aquelles ESI independents aixiacute com lrsquoorientamiddotcioacute en relacioacute amb els terminis
per retornar al clients els possimiddotbles incentius rebuts per exemmiddotple en cas que el client es pugui subscriure la ldquoclasse netardquo drsquoun fons drsquoinversioacute perquegrave no exismiddotteix i els requisits entre drsquoaltres com la comercialitzacioacute drsquoalmiddotmenys un 25 de productes fimiddotnancers de tercers i dues altermiddotnatives de terceres parts en cada categoria de fons comercimiddotalitzada
vigilagravencia i control de productes financers En relacioacute amb la vigilagravencia i el control del disseny i distribucioacute de productes financers es dismiddotposa que el proceacutes previ drsquoapromiddotvacioacute de cada producte drsquoinvermiddotsioacute seragrave responsabilitat del propi consell drsquoadministracioacute de lrsquoemmiddotpresa de serveis drsquoinversioacute La finalitat eacutes que les caracteriacutestimiddotques dels productes siguin les
MiFID soacuten les sigles de Markets in Financial Instruments Directive
que va entrar en vigor lrsquo1 de nomiddotvembre del 2007 que suposen un mercat uacutenic i un regravegim regulamiddotdor comuacute per als serveis finanmiddotcers en tots els Estats membres de la Unioacute Europea i altres Estats de lrsquoAgraverea Econogravemica Europea
MiFID regula la prestacioacute de sermiddotveis drsquoinversioacute afectant a totes les entitats financeres i drsquoinversioacute en la forma en quegrave informen asmiddotsessoren o venen productes fimiddotnancers als seus clients o potenmiddotcials clients aixiacute com en la mamiddotnera en quegrave els ofereixen serveis drsquoexecucioacute drsquooperacions sobre instruments financers
Els objectius de la MiFID soacuten mimiddotllorar la transparegravencia i lrsquoeficiegravenmiddotcia dels mercats financers euromiddotpeus augmentar la competegravenmiddotcia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor En definitimiddotva protegir al client regulant el comportament de lrsquoentitat finanmiddotcera i drsquoinversioacute
Quant al MiFID podem parlar de MiFID I MiFID II i en un futur parlarem de MiFID III En conmiddotcret avui parlarem de MiFID II aprovada en tres fases l Reial Decret 212017 de 29 desembrel Reial Decret 142018 de 28 de setembrel Reial Decret 14642018 de 21 de desembre
En funcioacute drsquoaquestes normes jumiddotriacutediques i en concret amb aquest uacuteltim reial decret el text refoacutes de la Llei del mercat de vamiddotlors es va modificar
ldquoLa urgegravencia per completar la transposicioacute ve donada per la fimiddotnalitzacioacute del termini el juliol del 2017 i de la interposicioacute drsquouna demanda per incompliment damiddotvant el Tribunal de Justiacutecia de la Unioacute Europea (TJUE) amb la corresponent proposta de sanmiddotcioacuterdquo segons un comunicat del Ministeri drsquoEconomia
MiFID II regula principalment lrsquoactivitat de les empreses de serveis drsquoinversioacute (ESI) entre les quals ens trobem les EAF (emmiddotpreses drsquoassessorament finanmiddotcer abans EAFI)
Proteccioacute de lrsquoinversorEl reial decret aborda aspectes com les obligacions de les emmiddotpreses drsquoinversioacute amb lrsquoobjectiu de protegir lrsquoinversor principalmiddotment minorista (lrsquoinversor minomiddotrista segons defineix la directiva eacutes aquell amb menys coneixemiddotments i menys experiegravencia per tant aquell que necessita meacutes informacioacute i acompanyament en la presa de decisions)
En relacioacute amb els coneixemiddotments la llei destaca la necessimiddottat de perfilar amb meacutes profundimiddottat i filant meacutes prim els anomemiddotnats ldquotest drsquoidoneiumltatrdquo amb la fimiddotnalitat drsquoevitar el risc que els propis clients tinguin tendegravencia a autodefinirmiddotse amb un perfil meacutes arriscat del que realment tenen i convida a introduir noves premiddotguntes concretes sobre coneimiddotxements especiacutefics dels difemiddot
meacutes adequades per a cada tipus de client
Drsquoaquesta forma es reforccedila lrsquoobmiddotjectiu principal de proteccioacute del client ja que els aspectes relamiddottius a la idoneiumltat de lrsquoinstrument financer per al client concret al qual es dirigeix no estan premiddotsents uacutenicament en el moment de la comercialitzacioacute sinoacute des de la progravepia concepcioacute drsquoaquest
Avaluacioacute de les propostes drsquoinversioacuteEn relacioacute amb la presa de decimiddotsions en el proceacutes drsquoemissioacute de recomanacions o de gestioacute de carteres es desenvolupa lrsquooblimiddotgacioacute drsquoavaluar si instruments fimiddotnancers equivalents poden ajusmiddottarmiddotse al perfil del client tenint en compte el cost i la complexitat dels productes
Les directrius estableixen que les entitats han drsquoadoptar poliacutetimiddotques i procediments que assemiddotgurin que abans de recomanar un producte o adquirirmiddotlo per a la cartera gestionada en nom del client es realitzi una agravemplia avamiddotluacioacute de les possibles alternatimiddotves drsquoinversioacute per al que srsquoha de tenir en compte el cost i la commiddotplexitat dels productes Per tant a lrsquohora de proposar qualsevol canvi srsquoha de poder demostrar de manera raonable que en aquella proposta concreta els beneficis per al client soacuten superimiddotors als costos que genera aquell canvi
Es considera que quan una entimiddottat ofereixi una gamma restringimiddotda de productes o recomani nomiddotmeacutes un tipus de producte eacutes important que els clients siguin plenament conscients drsquoaquesta circumstagravencia En cas que lrsquoentimiddottat trieacutes o recomaneacutes al client un producte amb major cost o complexitat que un altre equivamiddotlent hauria de ser capaccedil de jusmiddottificarmiddotho Aquest tipus de decisimiddotons han de ser documentades i registrades i hauran drsquoestar sotmiddotmeses a una especial atencioacute per part de la funcioacute de control de lrsquoentitat n
Els objectius de la MiFID soacuten millorar la transparegravencia i eficiegravencia dels mercats
augmentar la competegravencia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor
Comissioacute drsquoEconomia Financera GT EAFI
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 1
necessagraveriament a lrsquoabsegravencia de beacutens per embargar La manca de patrimoni amb quegrave er ront als deutes eacutes incerta ens la podem trobar de manera sobrevinguda un cop iniciat el procediment a dimiddoteregravencia del cas anterior quan ja ha estat comprovada en racasmiddotsar lrsquoexecucioacute pregravevia
ovint ens plantegem quimiddot de concurs presentada pel credimiddot del concurs necessari per part del El cost en temps i diners de tota na pot ser la utilitat pragravectimiddot tor i els altres legitimats creditor i en consequumlegravencia es pomiddot aquesta tramitacioacute cobriria la remiddotca de determinades fgumiddot drien obrir unes possibilitats de cuperacioacute del deute Ens hem de
res previstes legalment Amb una El primer supogravesit de lrsquoart 24 LC negociacioacute Per tant no es pot en plantejar quins avantatges o inmiddotexistegravencia virtual sobre el paper parteix de la reclamacioacute dineragraveria termes genegraverics seguint la idea centius obteacute el creditor instant del perograve que en realitat pot semblar pregravevia que ha derivat en una exemiddot del que degraveiem abans desestimar concurs necessari i si aquests que aplicades a la vida real dels cucioacute allida Tenim un cregravedit documiddot drsquoentrada lrsquoinici del procediment compensen tots els esorccedilos demiddot ciutadans o de les empreses no mentat liacutequid venccedilut i exig judicial per reclamar el deute permiddot dicats per arribar al punt de decimiddotible El donaran un resultat satisactori creditor ha interposat amb base en quegrave cada cas eacutes un moacuten i conveacute dir si iniciar o no el procediment per resoldre les controvegraversies per aquesta documentacioacute una demiddot conegraveixer la situacioacute i lrsquoentorn ecomiddotles quals teogravericament han estat manda judicial de reclamacioacute de nogravemic del deutor Sense perjudici En els arts 18 a 20 LC srsquoestableimiddotpensades i plasmades en el text quantitat Iniciaragrave un procediment del en quegrave podria actuarmiddotse xen les consequumlegravencies de la intermiddotlegal Aquest eacutes el cas del conmiddot que tindragrave aixograve siacute segons el cas en relacioacute amb lrsquoart 19 LC del qual posicioacute de la demanda de conmiddotcurs necessari de creditors una durada meacutes o menys llarga en parlarem meacutes endavant curs necessari en cas drsquooposicioacute
(meacutes meacutes que menys ategraves el colmiddot del deutor i existeix la possibilitat Segons les recents estadiacutestiques lapse judicial en el qual ens trobem) En el segon supogravesit de et de lrsquoa rt hipotegravetica que el deutor aci ront publicades per lrsquoINE el 7 de ebrer i acabaragrave amb la conseguumlent senmiddot 24 LC no partim del racagraves de la al deute mitjanccedilant la consignacioacute del 2019 basades en dades promiddot tegravencia estimatograveria Aquesta senmiddot reclamacioacute dineragraveria interposada a avor del creditor visionals durant lrsquoany 2018 es van tegravencia comportaragrave la posterior solmiddot pel creditor sinoacute del coneixement declarar a tot Espanya 5635 conmiddot licitud drsquoexecucioacute i si eacutes el cas que pugui tenir del seu sector Pel que a a la posicioacute que ocupa el cursos de creditors dels quals lrsquoembargament de beacutens sufcients drsquoactivitat i de la situacioacute dels almiddot creditor instant del concurs necesmiddotnomeacutes 348 varen ser instats com per al pagament del deute tres operadors amb els quals teacute sari en el llistat de creditors de la a concursos necessaris un 6 relacions comercials El problema massa passiva segons lrsquoart 917
Aquiacute seragrave quan ens trobem al en aquest cas eacutes que es depegraven de LC es reconeixeragrave el 50 del seu La Llei Concursal (LC) concreta la capdavall de tot aquest les onts drsquoinormacioacute externes deute amb caragravecter privilegiat gemiddotprocedimiddotdefnicioacute del concurs necessari en ment llarg i eixuc que no hi ha res per poder saber si es donen els neral i per darrere dels creditors per dos articles en lrsquoarticle 24 i en lrsquoarmiddot per embargar Eacutes a partir drsquoaquest requisits exigits legalment per insmiddot deutes salarials i de les administramiddotticle 7 moment en quegrave podragrave sollicitarmiddot tar el concurs El creditor ha de cions puacutebliques El 50 restant es
se el concurs necessari de lrsquoentitat saber si el deutor es troba en almiddot qualifca de cregravedit ordinari junt amb En el numeral 4 de lrsquoarticle 2 es deutora Sovint la iniciativa arribaragrave gun dels quatre casos enumerats els altres creditors que han mantinmiddotconcreten els supogravesits de et en tard per obtenir la satisaccioacute ni en la segona part de lrsquoart 24 LC gut una actitud passiva enront de els quals el creditor pot plantejar el que sigui parcial del deute Instar Si acumula impagaments generamiddot lrsquoacumulacioacute drsquoimpagaments concurs necessari Es plantegen la declaracioacute de concurs necessamiddot litzats a altres creditors Si ha somiddot Drsquoaltra banda les despeses caumiddotdues opcions La primera eacutes que ri en el moment en quegrave se sap pomiddot ert altres embargaments de mamiddot sades al creditor per la presentacioacute hagi resultat inructuosa una exemiddot sitivament que en el procediment nera general sobre els seus beacutens del concurs es qualifcaran de cregravemiddotcucioacute dineragraveria interposada direcmiddot drsquoexecucioacute seguit contra el deutor Si estagrave ent desaparegraveixer el seu dit contra la massa drsquoacord amb tament pel creditor contra el deumiddot moroacutes no srsquohan trobat beacutens per patrimoni de manera sobtada Si lrsquoart 842 segon paragravegra tor (paragravegra primer) La segona embargar sembla innecessari per no compleix regularment les semiddotopcioacute que es pot plantejar (punts inuacutetil a la fnalitat pretesa que eacutes el ves obligacions tributagraveries socials Analitzat tot lrsquoanterior podem enmiddot1 a 4) eacutes que per altres mitjans no recobrament del deute i laborals Perograve amb sospitarmiddotho o tendre el perquegrave de les dades remiddotde manera directa sinoacute per altres sabermiddotho del cert no nrsquohi ha prou collides per lrsquoINE en el seu inorme onts es pugui conegraveixer la situacioacute Aixograve no obstant en la societat pot Cal aportar proves materials Aixiacute El concurs necessari no sembla drsquoinsolvegravencia actual o imminent existir un ons de comerccedil unes ho exigeix lrsquoart 7 LC Si es vol acomiddot una eina prou efcient per a la samiddot del deutor Cadascuna mereix expectatives de creixement exismiddot llir a aquesta segona via per instar tisaccioacute del creditor o si meacutes no una consideracioacute separada Al tegravencia de benefcis ocults i per el concurs necessari el creditor no p pro orciona uns avantatges seu torn lrsquoarticle 7 parla sobre tant al potencial concursat li pomiddot es veu obligat a assumir una tasca evidents que benefciiumln prou al com ha drsquoarticularmiddotse la sollicitud dria no interessar la presentacioacute drsquoinvestigacioacute pregravevia molt carremiddot creditor que lrsquoinsta sobre els altres
gosa i sovint difcultada pels obsmiddot creditors que han mantingut una tacles de la proteccioacute de dades actitud meacutes passiva o no prou vigimiddotEn aquesta segona via la situacioacute lant Eacutes una quumlestioacute a debatre de drsquoinsolvegravencia no ha drsquoanar lligada cara a utures reormes legals n
tempo
Comissioacute Mercantil Concursal i d rsquoExperts Judicials
S
SIlvIA CAStRO SARDAgraveEconomista Mediadora i Administradora Concursal Rusintildeol Associats Consultors SL Vocal del Comitegrave Executiu de la seu territorial de Lleida del CEC Membre de la Comissioacute silviacastrorusinyolassociatscom
El concurs necessari Explorant possibilitats
L rsquoany 2018 es van declarar 5635 concursos de creditors dels quals nomeacutes varen ser
instaurats com a necessaris un 6
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LEconomistesBAN
produccioacute nacional materials naturals i dissenys atractius i combinats familiars
Fiscalitat de les inversions en startups Emilio Peacuterez Pombo economista i soci director de Peacuterez Pombo Abogados amp Economistas va desgranar alguns dels incentius fiscals que es poden aconseguir a lrsquohora drsquoinvertir en projectes o empreses i que recomana tenir en compte tant a emprenedors com a inversors ldquoTrobem incentius que hem de valorar tant si som emprenedors com inversorsrdquo
En aquest sentit va explicar que segons la legislacioacute vigent exis-teixen incentius fiscals per a Inversor ndash Persona fiacutesica de fins al 30 dels imports apor-tats per a persones que inverteimiddotxin en empreses de nova o remiddotcent creacioacute fins a un magravexim de
60000 euros base drsquoinversioacute en la versioacute estatal art 681 de la Llei de lrsquoIRPF (20 i 50000 euro fins a 31122017) i 30 dels imports aportats fins a 20000 euro en la vermiddotsioacute autonogravemica art 20 de la Llei 262009 de 23 de desembre Lrsquoestatal eacutes incompatible amb lrsquoautonogravemica si beacute amb lrsquoopinioacute de Peacuterez Pombo poden combimiddotnarmiddotse les dues segons ens conmiddotvingui
Les empreses en les quals srsquoadmiddotquireixen aquestes accions o participacions han de complir una segraverie de requisits i condicimiddotons entre molts altres que la inmiddot
EconomistesBAN la xarmiddotxa de Business Angels del Colmiddotlegi va celebrar
el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar la ponegravencia Fiscalitat de les inversions en startmiddotups
33egrave Fograverum EconomistesBANPol Font president drsquoEconomismiddottesBAN va fer puacuteblics els resulmiddottats aconseguits per la xarxa Bumiddotsiness Angels al llarg del 2018 on gairebeacute es va duplicar el permiddotcentatge de projectes presentats als Fograverums Inversors que van aconseguir financcedilament Conmiddotcretament el 166 dels pro-jectes presentats van acon-seguir financcedilament al llarg del 2018 vers el 952 acon-seguit lrsquoany 2017 ldquoHem aconmiddotseguit una millora de lrsquoeficiegravencia important que ens permet seguir creant noves oportunitats de nemiddotgocirdquo va assegurar Pol Font Al llarg del 2018 la xarxa drsquoEconomiddotmistesBAN va acollir prop de 200 projectes i el percentatge de fimiddotnanccedilament del total de projectes es va situar en el 3 (vers el 25 del 2017) En els darrers cinc anys la xarxa EconomistesmiddotBAN ha ategraves 994 projectes
Projectes presentats relacionats amb la intelmiddotligegravencia artificial la realitat virtual solucions de conmiddotnexioacute i localitzacioacute intelmiddotligent lrsquoanagravelisi de dades i lrsquoe-commerce entre drsquoaltres
l Optimus PriceEacutes un SaaS que utilitza intelmiddotligegravencia artificial per predir la demiddotmanda i establir preus per maximiddotmitzar els beneficis permetent automatitzar i optimitzar les compres
l SharifyEacutes una eina de colmiddotlaboracioacute que
permet a una ciutat mantenirmiddotse meacutes ben connectada i comunimiddotcar totes les activitats que es fan a la ciutat Dona resposta a la pregunta ldquoVull fer alguna cosa ara mateixrdquo
l ApartoolCentral de reserves drsquoapartamiddotments turiacutestics Marca B2B Aparmiddottool per a client corporatiu (long term rental) i distribucioacute B2B2C a portals de vacation rental
l ClubberizeEacutes un producte de tecnologia de localitzacioacute intelmiddotligent i magraverquemiddotting de proximitat per esdevenimiddotments i patrocinadors Monitoritmiddotzen lrsquoactivitat de lrsquoassistent a un esdeveniment
l Soccer DreamPrimera plataforma basada en realitat virtual per accelerar les habilitats tagravectiques del futbolista
Eina on reconstruir exercicis drsquoentrenament
l SAALG GeomechanicsStartup drsquoenginyeria i software especialitzada en lrsquoanagravelisi de damiddotdes en temps real que permet analitzar el comportament de termiddotreny fent possible lrsquooptimitzacioacute del disseny i el procediment constructiu de gran part dels projectes drsquoenginyeria i edificamiddotcioacute
l PyjamiaEacutes un e-commerce vertical que crea i comercialitza pijames i sleepwear de marca progravepia
versioacute srsquohagi produiumlt com a magravemiddotxim al cap de tres anys de la seva constitucioacute i mantenir la inversioacute almenys tres anys
Va advertir als emprenedors que deslocalitzen els seus negocis que han de conegraveixer com els hi afecten les legislacions de cada paiacutes i tenir previst que hauran de lidiar amb el risc tributari
Tambeacute va advertir si hem invertit mitjanccedilant una societat que quan tenim meacutes del 5 del capimiddottal i la societat genera dividends aquests estan exempts de tribumiddottacioacute perograve ldquoatencioacute a les semiddotguumlents rondes habituals en les startupsrdquo Si no anem a les ammiddotpliacions i ens diluiumlm i passem a disposar menys del 5 perdriacutemiddotem aquest avantatge
Per uacuteltim va recordar els incentius per a la nova societat destacant el tipus reduiumlt del 15 per a emmiddotpreses de nova creacioacute (art 291 LIS) i va insistir a explotar els avantatges del concepte ldquoPatent Boxrdquo (article 23 LIS) com ldquoel petit gran oblidat de la normativardquo que ldquoens eximeix de tributar pel 60 dels ingressos provinents de les llicegravencies i cessions drsquouacutes de pamiddottents i assimilatsrdquo i tambeacute estar molt atents a les deduccions en la quota per R+D+I la possible momiddotnetitzacioacute de la deduccioacute i les demiddotduccions per creacioacute drsquoocupacioacute
Es pot consultar la presentacioacute al web del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya Si esteu interesmiddotsats en algun dels projectes ammiddotpliarmiddotne la informacioacute i contactar amb els emprenedors aixiacute com incorporarmiddotvos al Club Inversors EconomistesBAN feumiddotnosmiddotho saber a economistesbanecomiddotnomistescat n
MIQuEl SACRIStaacuteN Economista i director drsquoEconomistesBAN economistesbancoleconomistescat
XXXIII Fograverum drsquoinversioacute i lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostartupsrsquorsquo
EconomistesBAN va celebrar el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar
la ponegravencia lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostart-upsrsquorsquo
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 3
Comissioacute d rsquoEconomia del Turisme
En una de les darreres disposar drsquouna oerta de terminals surten del vaixell El et de ser port que van er escala el 2018 3238
temporades de envejable a nivell europeu I nalmiddot drsquoorigen i destinacioacute teacute tambeacute van ser erris i nomeacutes 778 creuers
un dels ment el et de disposar drsquoaeroport eectes sobre lrsquoactivitat a les termimiddot Precisament soacuten els vaixells de
episodis discorria a Barcelona a escassos quilogravemetres amb un nals orccedila intensiva en treballamiddot passatgers els primers que estan
Les escenes perograve es van gravar tragravensit de 50 milions de passatmiddot dors perograve tambeacute en els aprovimiddot transicionant a combustibles almiddot
a Gegravenova cosa gens sorprenent gers i destinacions que ara siacute sionaments el sector del transmiddot ternatius com el gas liquat que
en aquella egravepoca Barcelona era arriben a bona part del moacuten port en carretera o lrsquoactivitat a redueixen les emissions drsquoNO
tan poc atractiva turiacutesticament lrsquoaeroport del Prat
que ns i tot hi havia companyies No obstant aixograve aquesta evolucioacute A partir drsquoaquests ets podem
que evitaven ermiddothi escala ha estat lluny del consens espemiddot discutir si tenim un model de tumiddot
cialment durant els darrers anys i risme que aporta meacutes que molegravesmiddot
Les dades aixiacute ho demostren amb han crescut les veus que parlen ties o pot generar i si no eacutes el
prou eines hi passaven 100000 de limitar quan no drsquoeliminar cas si eacutes possible tenirmiddotlo En
passatgers anuals majoritagraveriamiddot aquest tipus de turisme Com somiddot Tots els qualsevol cas tota estrategravegia que
ment en tragravensit i la primera imatge vint en aquest debat es barregen vaixells generen pollucioacute atmosmiddot passi per tenir un port de capccedilamiddot
que srsquoenduien de la ciutat era una ets objectivables amb percepmiddot egraverica mentre soacuten a port Srsquoestima lera seragrave guanyadora I precisamiddot
terminal decregravepita La situacioacute va que sobre el 7 a Barcelona ve ment aquesta ha estat la que hicions o preeregravencies personals
canviar radicalment arran dels intentarem er recompte dels ets generada pel conjunt de lrsquoactivitat ha hagut a Barcelona des de a
Jocs Oliacutempics En un moment en objectivables del Port Els creuers perograve soacuten mimiddot 25 anys Potser ora bo consenmiddot
quegrave hi havia un ort debat sobre si noria entre els vaixells Dels 9308 suar una altra per consolidarmiddotlo
calia ampliar la planta hotelera
(lrsquoAjuntament nrsquoera partidari i els
hotelers srsquohi oposaven) es va opmiddot perograve tambeacute desconcentrar
tar per la contractacioacute de vaixells el turisme Qui hagi agaat un
que servissin com a hotels fomiddot creuer recordaragrave alguna escala en
tants Aquelles setmanes drsquoestiu temporada (Tallinn Dubrovnik o
van ser lrsquoinici de lrsquoera moderna dels Palma) on el centre de la ciutat
creuers a Barcelona esdevenia literalment inestat de
creueristes En ciutats meacutes grans
La resta ja eacutes conegut dels perograve aquesta situacioacute eacutes meacutes
100000 passatgersany de nals matisable ja que la capacitat
de segle srsquoha passat als 25 mimiddot drsquoabsorcioacute eacutes meacutes elevada dimiddot
lions situant el Port entre els prinmiddot luintmiddotse completament als ports
cipals en tragravensit de creuers Carnimiddot de capccedilalera Aixiacute mateix una part
val el principal actor drsquoaquest important del passatge en escala
mercat ha et importants invermiddot eacutes encaminat a excursions a pamiddot
sions en terminals la darrera inaumiddot ratges sovint allunyats del centre
gurada el 2018 Royal Caribbean desconcentrant aixiacute el turisme
i MSC tambeacute han expressat el seu
interegraves en invertir en noves o quemiddot
darmiddotsersquon drsquoexistents
Aquest creixement srsquoexplica per Segons els darrers estudis
una quagravedruple combinacioacute La lrsquoactivitat de creuers a Barcelona
primera el creixement global del genera 1083 milions de acturamiddot
sector que ha passat de transmiddot cioacute i 9056 llocs de eina Si ens
portar 7 milions de passatgers el xem amb els turistes que hi emmiddot
2000 a trencar la barrera dels 25 barquen i hi pernocten la despemiddot
el 2017 La segona lrsquoegravexit de Barmiddot sa per persona i dia srsquoenla ns als
celona com a destinacioacute turiacutestica 230 euros Si en canvi nomeacutes
passant dels 2 milions de turistes srsquohi a escala la xira baixa als 57
el 1990 als 12 el 2018 La tercera per persona i dia entre aquells qui
Vacacio-
nes en el Mar
Sabem qe els aixells soacuten n important ocs emissor de contaminacioacute atmosegraverica on el tragravensit de creers hi jga na part molt petita
Sabem qe el trisme de creers pot massifcar les ci-tats
Sabem qe el trisme de creers pot deixar diners perograve tambeacute qe pot no deixar-ne
2
n
El turisme de creuers a Barcelona allograve que sabem (i allograve que no)
DAvID RODRiacuteGuEz BORRAgraveS Economista i Secretari Tegravecnic del Pla Estrategravegic Metropolitagrave de Barcelona drodriguezpembcat
Tota estrategravegia que passi per tenir un port de capccedilalera seragrave guanyadora i aquesta ha estat la que hi ha hagut a
Barcelona des de f a 25 anys
2 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
BARCElONA GIRONA tARRAGONAllEIDA Pl Galla Placiacutedia 32 Joan Maragall 44 entl 3a Rambla Nova 58middot60 5egrave A Pere Cabrera 16 1r G
08006 Barcelona Tel 93 416 16 04 17002 Girona Tel 972 21 45 33 25001 Lleida Tel 973 21 06 33 43004 Tarragona Tel 977 21 70 42
ceccoleconomistescat gironacoleconomistescat lleidacoleconomistescat tarragonacoleconomistescat
PuBliCaCiOns Del COlmiddotlegi DrsquoeCOnOmistes
REVISTA ECONograveMICA DE CATALUNyA
INFORMATIU DE LrsquoECONOMISTA
REVISTA TEgraveCNICA
DOCUMENTS TEgraveCNICS I ALTRES PUBLICACIONS
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 5
gacioacute de publicar lrsquoestat drsquoinformiddot Reial Decret Llei 82019
macioacute no financera Llei orgagravenica 12019
ICAC Consulta sobre si el vemiddot
rificador de lrsquoestat drsquoinformacioacute
no financera en aplicacioacute del
en que srsquoestableix la Llei Sentegravencia nuacutem 5792018
112018 de 28 de desembre Resolucioacute de 28 de marccedil de
podria ser lrsquoauditor de comptes 2019
de lrsquoentitat o quines condicions
ha de reunir aquest
Resolucioacute de 8 de marccedil de
2019 Circular 12019
Reial Decret Llei 92019
Reial Decret 172019
Sentegravencia del Ple del Tribunal
Constitucional 282019
Ordre TMS3972019
Ordre TMS1032019
Llei 32019
Reial Decret Llei 62019
sones juriacutediques Liacutemits de la pomiddot de 8
de marccedil de mesures urgents de testat tributagraveria de les comunimiddot de 20
proteccioacute social i de lluita contra de febrer per la qual es modifica tats autogravenomes constitucionalimiddot
la precarietat laboral en la jornamiddot la Llei orgagravenica 101995 de 23 tat de lrsquoimpost autonogravemic BOE
da de treball BOE nuacutem 61 de novembre del Codi Penal nuacutem 73 26032019
12032019 per a traslladar directives de la
Unioacute Europea en els agravembits fimiddot de
nancer i de terrorisme i abordar 15middot06middot2018 del TSJ de Catalunya
quumlestions drsquoiacutendole internacional En el present cas es dona la cirmiddot de la Secretaria drsquoEstat de
la Seguretat Social per la qual DOGC nuacutem 45 21022019 cumstagravencia que la liquidacioacute provimiddot
srsquoestableix el Pla general drsquoactimiddot sional es va notificar sense previ aviacutes
vitats preventives de la Seguretat middota lrsquoadreccedila de correu electrogravenic de
Social a aplicar per les muacutetues la recurrentmiddot que tenia una notificamiddot
de la Presidegravencia del Trimiddot collaboradores amb la Seguremiddot de 28 de cioacute pendent en la seva DEH Si beacute
bunal de Comptes per la qual es tat Social en la planificacioacute de les marccedil de la Comissioacute Nacional del no es discuteix que aquests avisos
publica lrsquoAcord del Ple de 7 de seves activitats per a lrsquoany 2019 Mercat de Valors per la qual es no soacuten preceptius per a lrsquoAEAT no
marccedil de 2019 pel qual es modimiddot modifica la Circular 12009 de 4 obstant aixograve la falta drsquoaviacutes en
fica el Pla de comptabilitat adapmiddot de febrer sobre les categories aquest cas va adquirir una rellevagravenmiddot de 29
tat a les formacions poliacutetiques de marccedil p q el ual es modifica la drsquoinstitucions drsquoinversioacute collectiva cia transcendental perquegrave totes les
aprovat el 20 de desembre de Llei 141994 drsquo1 de juny per la en funcioacute de la seva vocacioacute invermiddot actuacions del procediment es van
2018 BOE nuacutem 68 20032019 qual es regulen les empreses de sora modificada parcialment per realitzar despreacutes drsquoun aviacutes previ
treball temporal per a la seva la Circular 32011 de 9 de juny drsquoexistegravencia drsquouna actuacioacute penmiddot
adaptacioacute a lrsquoactivitat de lrsquoestiba dent de notificacioacute en la seva DEH
portuagraveria i es conclou lrsquoadaptacioacute Aquests avisos previs van generar
de 25 legal del regravegim dels treballadors en el contribuent una confianccedila lemiddot
de gener pel qual es modifica el per a la prestacioacute del servei portumiddot giacutetima respecte a lrsquoexistegravencia drsquouna
Reglament general sobre cotitmiddot ari de manipulacioacute de mercaderimiddot notificacioacute pendent de recepcionar de 28
zacioacute i liquidacioacute drsquoaltres drets de es BOE nuacutem 77 30032019 de febrer de 2019 Recurs drsquoinmiddot Es conclou que encara que la notimiddot
la Seguretat Social aprovat pel constitucionalitat 4063middot2017 ficacioacute es va realitzar conforme a les
Reial Decret 20641995 de 22 de 4 Interposat pel president del Gomiddot formalitats legals no va complir
de desembre BOE nuacutem 33 drsquoabril per la qual es modifica vern en relacioacute amb diversos amb la seva finalitat i no per una acmiddot
07022019 lrsquoOrdre TAS28652003 de 13 preceptes de la Llei del Parlamiddot tuacioacute negligent de la recurrent que
drsquooctubre per la qual es regula el ment de Catalunya 62017 de 9 esperava que li arribeacutes lrsquoaviacutes que no
de 6 conveni especial en el sistema de maig de lrsquoImpost sobre els va arribar i per tant no va accedir a
de febrer per la qual es modifica de la Seguretat Social la seva DEH actius no productius de les permiddot
lrsquoannex del Reial Decret
11482011 de 29 de juliol per a
lrsquoaplicacioacute i desenvolupament
en el sistema de la Seguretat Somiddot
cial de la prestacioacute econogravemica
per cura de menors afectats per
cagravencer o una altra malaltia greu i
srsquoaprova el model de declaracioacute
megravedica sobre la necessitat de
cura contiacutenua del menor BOE
nuacutem 34 08022019
drsquo1 de marccedil de
millora de la situacioacute drsquoorfandat
de les filles i fills de viacutectimes de
violegravencia de gegravenere i altres formiddot
mes de violegravencia contra la dona
BOE nuacutem 53 02032019
drsquo1
de marccedil de mesures urgents per
a la garantia de la igualtat de tracmiddot
te i drsquooportunitats entre dones i
homes en la feina i lrsquoocupacioacute
BOE nuacutem 57 07032019
l
l
l
l
l
l
l
l
l
l
l
l
l
l
Penal
Cnmv i
BanC DrsquoesPanya
laBOral sentegravenCies i altres
DOCuments Drsquointeregraves
n
6 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
T E N I R P R E S E N T
3) Quan entraragrave en vigor aquesta modificacioacuteEl Reial Decret Llei estableix una aplicacioacute gradual drsquoaquestes noves mesures
a) A la mare biologravegica li seran drsquoaplicacioacute a partir de lrsquo1 drsquoabril del 2019
b) A lrsquoaltre progenitor se li aplicaran de la seguumlent forma
l A partir de lrsquo1 drsquoabril del 2019 des de lrsquo1 drsquoabril fins al 31 de desembre del 2019 lrsquoaltre progenitor comptaragrave amb un periacuteode de susmiddotpensioacute total de vuit (8) setmanes de les quals les dues (2) primeres soacuten obligatograveries No obsmiddottant aixograve la mare biologravegica podragrave cedir el gaumiddotdiment de quatre (4) setmanes no obligatograveries a lrsquoaltre progenitor Per tant en aquest cas lrsquoaltre progenitor podragrave disposar drsquoun magravexim de dotmiddotze (12) setmanes de suspensioacute del contracte
l A partir de lrsquo1 de gener del 2020 des de lrsquo1 de gener del 2020 fins al 31 de gener del 2020 lrsquoaltre progenitor comptaragrave amb un pemiddotriacuteode de suspensioacute total de dotze (12) setmamiddotnes de les quals les quatre (4) primeres seran obligatograveries En aquest cas la mare biologravegica podragrave cedir el gaudiment de dues (2) setmamiddotnes no obligatograveries a lrsquoaltre progenitor Simplimiddotficant des del gener del 2020 lrsquoaltre progenimiddottor podragrave gaudir drsquoun magravexim de catorze (14) setmanes de suspensioacute del contracte
l A partir de lrsquo1 de gener del 2021 cada progenitor gaudiragrave drsquoigual periacuteode de susmiddotpensioacute del contracte de treball un total de setze (16) setmanes
c) En els casos drsquoadopcioacute o acolliment les modificacions srsquoaplicaran de la seguumlent forma l A partir de lrsquo1 drsquoabril del 2019 cada promiddot
Lrsquo1 de marccedil del 2019 es va aprovar el Reial Decret Llei 62019 que modifimiddotca alguns preceptes establerts a la
normativa per garantir el principi drsquoigualtat entre dones i homes en mategraveria laboral En aquest article ens centrarem en les modifimiddotcacions dels articles 45 i 48 de lrsquoEstatut dels Treballadors relatives a la suspensioacute del contracte de treball per naixement adopcioacute o acolliment el que es coneixia fins ara com a ldquosuspensioacute per maternitat o paternitatrdquo Lrsquoobjectiu drsquoaquesta modificacioacute eacutes que a partir de lrsquoany 2021 tots dos progenitors de manera independent lrsquoun de lrsquoaltre tinguin dret a la suspensioacute del contracte laboral dumiddotrant setze setmanes (16) posteriors al naixemiddotmentadopcioacute Per tant srsquoequipara la duramiddotda del permiacutes de setze (16) setmanes de la mare biologravegica (maternitat) al de lrsquoaltre promiddotgenitor (paternitat) ampliant les cinc (5) setmiddotmanes contemplades fins ara a lrsquoEstatut dels Treballadors
1) Situacioacute de la mare biologravegi-ca i adoptants Respecte a la situacioacute de la mare biologravegicaadoptants el naixement del filla suspegraven el contracte labomiddotral durant setze (16) setmanes Drsquoaquestes setze (16) setmanes les sis (6) immediatament posteriors a la naixenccedila soacuten obligatograveries ininterrompudes i a jornada completa En el cas de la mare biologravegica es podragrave anticipar el seu exercici fins a quatre (4) setmanes abans de la data previsible de la naixenccedila
2) Situacioacute dels dos progenitors Respecte als progenitors tots dos gaudiran de setze (16) setmanes cadascun si beacute una vemiddotgada transcorregudes les sis primeres setmamiddotnes obligatograveries es podran distribuir les deu (10) setmanes seguumlents a voluntat dels progemiddotnitors en periacuteodes acumulats o interromputs a jornada parcial o completa Cal puntualitzar que el gaudiment de cada periacuteode hauragrave de comunicarmiddotse a lrsquoempresa amb una antelacioacute miacutenima de quinze (15) dies Els progenitors pomiddotdran disposar drsquoaquestes deu (10) setmanes fins que el filla faci els dotze (12) mesos
genitor disposaragrave drsquoun periacuteode de suspenmiddotsioacute del contracte de treball de sis (6) setmamiddotnes obligatograveries a temps complet immediamiddottament despreacutes de la resolucioacute per la qual es constitueix lrsquoadopcioacute o la decisioacute administramiddottiva de guarda amb finalitats drsquoadopcioacute o drsquoacolliment Despreacutes drsquoaquest periacuteode es podragrave disposar drsquoun total de dotze (12) setmiddotmanes voluntagraveries per a tots dos dins dels dotze (12) mesos seguumlents a la resolucioacute No obstant aixograve un progenitor podragrave gaudir drsquoun magravexim de deu (10) setmanes havent de ser les dues (2) restants gaudides per lrsquoaltre progenitor Per tant un progenitor pot tenir un magravexim de setze (16) setmanes i en aquest cas lrsquoaltre progenitor disposaragrave drsquoun magravexim de vuit (8) setmanes
l A partir de lrsquo1 de gener del 2020 cada progenitor disposaragrave drsquoun periacuteode de susmiddotpensioacute de sis (6) setmanes obligatograveries a
temps complet immediatament despreacutes de la resolucioacute Posteriormiddotment es podragrave disposar de forma ininterrompuda drsquoun total de setze (16) setmanes voluntagraveries per a tots dos dins dels dotze (12) mesos semiddotguumlents a la resolucioacute No obstant aixograve un progenitor podragrave gaudir un
magravexim de deu (10) de les setze (16) setmamiddotnes havent de ser les sis (6) restants gaudimiddotdes per lrsquoaltre progenitor Per tant un progemiddotnitor pot disposar drsquoun magravexim de setze (16) setmanes i en aquest cas lrsquoaltre tindria un magravexim de dotze (12) setmanes
l A partir de lrsquo1 de gener del 2021 srsquoaplicaragrave sense restriccions el Reial Decret Llei gaudint cada progenitor drsquoigual periacuteode de suspensioacute del contracte de treball (16 setmanes)
4) Objectiu de les modificacions En definitiva amb aquesta modificacioacute el Govern preteacuten fer un pas endavant en la conmiddotsecucioacute de la igualtat real i efectiva entre homiddotmes i dones i en la promocioacute de la conciliacioacute de la vida personal i familiar Aixograve respon a lrsquoexistegravencia drsquouna demanda social aixiacute com a la progravepia exigegravencia de la Constitucioacute i la normiddotmativa europea n
CARlOtA llACh CullEll Advocada Guilleacuten Beacutecares Legal amp Fiscalcllachguillenbecarescom
Suspensioacute del contracte de treball per naixement adopcioacute o acolliment
Noticiari Juriacutedic
Lrsquohomologacioacute dels acords de refinanccedilament eacutes una bona eina
per a solucionar problemes financers perograve no eacutes una solucioacute
a problemes estructurals
6 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 7
En aquest petit article ens centrarem en els canvis que han estat sancionats per les autoritats comunitagraveries i les dimiddot
rectives que srsquohan transposat a la legislacioacute espanyola tot i que com a directives comunimiddottagraveries ja eren en teoria directament aplicables
Les principals novetats han estat introduiumldes per la Llei 22019 que modifica el text refoacutes de la Llei de Propietat Intelmiddotlectual integrant a lrsquoordenament juriacutedic espanyol dues directives pregravevies 201426UE i 20171564 Amb data 1 de marccedil srsquoaprovagrave la Llei 22019 que modifica el text refoacutes previ aprovat pel Reial Decret legislatiu 11996 de 12 drsquoabril integrant la Directiva 201426UE del Parlament Europeu i del Consell de 26 de febrer de 2014 i la Directiva (UE) 20171564 del Parlamiddotment Europeu i del Consell de 13 de setembre de 2017 Aquesta norma fou publicamiddotda al BOE de 2 de marccedil de 2019 i va entrar en vigor de manera immediata Algunes de les principals novetats que incorpora aquesta norma soacuten
Possibilitat de tancament de llocs web sense autoritzacioacute De totes les novetats que incorpora la norma la meacutes polegravemica sens dubte ha estat aquesmiddotta Se nrsquoha parlat molt a la premsa i hi ha molts detractors promoguts al meu parer per grans corporacions drsquointernet que de neutres no en tenen res tot i que srsquoexcusen en la lsquoneutralitatrsquo de la xarxa
La Llei 22019 permet que la seccioacute segona de la comissioacute de propietat intelmiddotlectual que permiddottany al Ministeri de Cultura i Esport coneguda com a lsquocomissioacute Sindersquo pugui procedir al tanmiddotcament de pagravegines sense necessitat drsquoautoritzacioacute judicial per activitats que es demiddotclarin com a infraccions per un periacuteode magravexim drsquoun any Logravegicament lrsquoadopcioacute drsquoaquestes mesures ha de ser motivada drsquoacord amb lrsquoefectivitat drsquoaquesta la proporcionalitat de la mesura i valorant possibles alternatives
Aquesta comissioacute per tant pot procedir al tanmiddotcament de llocs web sense comptar pregraveviamiddotment amb una autoritzacioacute judicial La hipogravetesi especiacutefica en quegrave es pot prendre aquesta memiddotsura eacutes en el context drsquouna conducta infractomiddot
ra sempre que es justifiqui per la seva gravetat i repercussioacute social Eacutes en aquest context que eacutes possible solmiddotlicitar la colmiddotlaboracioacute necessagraveria dels prestadors de serveis drsquointermediacioacute (artimiddotcle 1956 b TRLPI)
Molts opinem que aquesta mesura eacutes apropiamiddotda per evitar la manca drsquoagilitat i els llargs termiddotminis produiumlts pel colmiddotlapse dels tribunals enmiddottenent que existeix un sistema de garanties per part de la comissioacute que ha drsquoaplicar aquestes mesures La Llei exigeix que aquestes mesumiddotres siguin motivades i sempre en situacions drsquoincompliment previ En definitiva eacutes lrsquouacuteltim recurs quan no es troba colmiddotlaboracioacute i no hi ha mecanismes alternatius Eacutes una mesura temmiddotporal drsquoimpacte immediat i meacutes enllagrave de lrsquoany ha de passar per seu judicial
Articles periodiacutestics i dossiers de premsa Amb la nova llei per reproduir distribuir o fer una comunicacioacute puacuteblica total o parcial drsquoarticles de premsa aiumlllats en un dossier de premsa eacutes necessagraveria lrsquoautoritzacioacute dels titumiddotlars dels drets Aixiacute doncs seragrave exigible el pamiddotgament de drets tambeacute en els casos en quegrave la seva elaboracioacute distribucioacute i uacutes siguin puramiddotment interns de qualsevol empresa
Canvis a les entitats de gestioacute de drets de propietat intelmiddotlectual Es concentren en lrsquoorganitzacioacute interna la remiddotpresentacioacute dels posseiumldors dels drets de promiddotpietat intelmiddotlectual i la seva pertinenccedila a lrsquoentitat gestora com es gestionen els drets les oblimiddotgacions drsquoinformacioacute i transparegravencia aixiacute com la relacioacute amb els consumidors i usuaris finals
Canvis al regravegim sancionador Aquests canvis afecten principalment a qui eacutes competent ategraves que les facultats sancionadomiddotres corresponen al Ministeri de Cultura i Esport canvien els terminis per resoldre els procedimiddotments per part de la comissioacute drsquoinfraccions
Srsquoimplementen mecanismes per a lrsquointercanvi drsquoinformacioacute entre autoritats europees per almiddotgunes infraccions greus o molt greus Srsquointrodueix un nou tipus drsquoinfractor extremamiddotdament greu consistent en prestar serveis de gestioacute colmiddotlectiva de drets de propietat intelmiddotlectual sense autoritzacioacute del Ministeri en els supogravesits definits per la llei Srsquoespecifiquen alguns tipus de delicte greu per aquells que inmiddotfringeixen les obligacions imposades a les entimiddottats de gestioacute de drets de propietat intelmiddotlectual
Agravembit territorial de les llicegravencies Es regulen per primer cop les llicegravencies pluritemiddotrritorials a Espanya amb les quals els proveiumlmiddotdors de muacutesica online seran habilitats per utilitmiddotzar els drets de les obres musicals en alguns estats de la Unioacute Europea fins i tot en tota la
UE nomeacutes amb una uacutenica autoritmiddotzacioacute transfronterera
Canvis en els terminis Es modifiquen els periacuteodes de remiddotclamacioacute pels drets per retransmismiddotsioacute per cable per igualarmiddotlos amb
els de reclamacioacute dels drets generals de promiddotpietat intelmiddotlectual cinc anys El termini per al reemborsament de la compensacioacute per cogravepia privada eacutes ara drsquoun any Aquesta accioacute podragrave ser exercida per persones fiacutesiques o juriacutediques que no estiguin exemptes de pagament drsquoindemnitzacioacute
Recentment al final drsquoun proceacutes que ha durat meacutes de dos anys i mig el Parlament europeu va adoptar lrsquouacuteltima versioacute de la Directiva sobre drets drsquoautor en el mercat uacutenic digital Aquesta nova llei hauragrave de ser aprovada una darrera vemiddotgada pels Estats membres (una cosa que eacutes molt probable que succeeixi) A partir drsquoaquiacute els paiumlsos tindran dos anys per a transposarmiddotlo en les seves progravepies lleis nacionals mitjanccedilant lrsquoadopcioacute de la legislacioacute pertinent Aixiacute doncs els drets de propietat intelmiddotlectual continuen avanccedilant i enfortintmiddotse dins la UE tot i les criacutetimiddotques provinents de les grans corporacions drsquointernet que fins ara treballaven sense cap remiddotgulacioacute Probablement no eacutes la millor de les lleis sorgides a Brusselmiddotles perograve tampoc eacutes tan domiddotlenta com alguns sectors interessats (perjudimiddotcats) afirmen n
El nou marc legislatiu en mategraveria de propietat intelmiddotlectual
Les principals novetats han estat introduiumldes per la Llei 22019 que
modifica el text refoacutes de la Llei de Propietat Intelmiddotlectual
julIAgrave MANzANAS Economista President de la Comissioacute drsquoEconomia del Coneixement i Innovacioacute Intellectual Property Rights Technology transfer amp Start Ups Partner Zinco Business Solutions Founder of Cabier Institute Barcelona Patent Hub jmanzanaszincobscom
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 7
8 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
T E N I R P R E S E N T
Per una altra part tot i que srsquohan guanyat uns
mesos de marge la possibilitat que no hi hagi
acord continua vigent i si os aixiacute obligaria al RU
a sortir desordenadament et que seria traumagravemiddot
tic per a ciutadans i empreses amb consemiddot
quumlegravencies econogravemiques socials i poliacutetiques que
aectarien controls ronterers aspectes logiacutesmiddot
tics laborals socials i drsquoaltres Tambeacute es podria
donar el cas que es acin noves eleccions i que
a temps que parlem del Bregravexit ja des no es veu tan clar ja que els diputats britagravenics el nou govern analitzeacutes la manera meacutes adequamiddot
del llunyagrave juny de a tres anys quan la mostren clares postures en contra de lrsquoactual da de sortir fns i tot amb la possibilitat de planmiddot
sortida del Regne Unit (RU) de la Unioacute acord i des de la UE no es vol canviar res esmiddot tejar un segon reeregravendum
Europea va guanyar contra pronogravestic i per esmiddot sencial
cagraves marge de vots el reeregravendum plantejat pel Entre tanta incertesa les empreses britagraveniques
primer ministre James Cameron Sense massa Aixiacute les coses diverses votacions en contra a i europees que tenen relacions comercials ja
entusiasme tant la UE com el RU varen comenmiddot Westminster han abocat a la poliacutetica britagravenica a la estan ent plans de contingegravencia avaluant el
ccedilar a gestionar el Bregravexit lrsquoanagravelisi detallada del incertesa La pressioacute drsquoacostarmiddotse a la data de cost i lrsquoestrategravegia aseguir en uncioacute dels escenamiddot
qual dona pistes de la difcultat drsquouna implemiddot sortida ha provocat que hi hagueacutes una peticioacute de ris que es vagin produint
mentacioacute agravecil i cogravemoda ategraves que a Escogravecia va May a la UE de retardarmiddotla La resposta de Brusselmiddot
guanyar el amb el 62 de vots (i amb les despreacutes que el Consell Europeu delibereacutes
menys marge tambeacute a Irlanda del Nord i Lonmiddot durant hores va ser drsquoesperar uns dies per veure Respecte a la acilitat de treballar en el RU premiddot
dres) i que generacionalment els joves varen si els parlamentaris britagravenics donaven suport a visiblement es revisaragrave el marc limitant els drets
optar meacutes per quedarmiddotse a la UE i els meacutes grans lrsquoacord posant la data de sortida de la UE en el 22 dels immigrants Actualment hi ha tres milions
pel Bregravexit de maig pocs dies abans de les eleccions euromiddot de comunitaris no britagravenics que hi treballen i
pees En canvi la UE posava la data de 12 drsquoabril 1200000 treballadors britagravenics a altres Estats
Aquests ets mostren la difcultat drsquouna gestioacute per una possible sortida sense acord membres de la UE La gestioacute de la immigracioacute
agravecil consensuada i efcaccedil per part del Govern autegraventic cavall de batalla de la campanya del
britagravenic Tot i aixograve la UE capitanejada per Finalment un cop meacutes M ya ha anat a Brusselmiddot reeregravendum seragrave tambeacute un element important a
Michel Barnier i el RU dirig pit er la les sense lrsquoacord dels seus parlamentaris i el valorar en uncioacute de lrsquoacord que se signi
Theresa May varen elaborar un acord que ha Consell Europeu ha determinat establir una
encallat en el Parlament britagravenic I allograve que no nova prograverroga fns al 31 drsquooctubre amb lrsquoexmiddot De et la incidegravencia econogravemica entre lrsquoEstat i
es volia perograve que srsquoanava gestionant ara ja cepcioacute que el RU sortiragrave abans drsquoaquesta data Catalunya amb el RU eacutes signifcativa Aixiacute els
si es posen drsquoacord Cal valorar que si lrsquoacord ciutadans britagravenics soacuten propietaris de 700000
arriba abans del 22 de maig els britagravenics srsquoesmiddot habitatges a territori espanyol i 155 milions de
talviarien participar en les eleccions europees turistes britagravenics ens visiten cada any i gasten
et que evitaria un terratregravemol poliacutetic al RU i molmiddot 14400 milions drsquoeuros Aquestes xires indimiddot
tes disuncions a la UE comenccedilant per redistrimiddot quen que lrsquointercanvi econogravemic eacutes important i
buir el nombre de diputats per cada Estat memmiddot pot quedar aectat segons com acabin les nemiddot
bre per donar cabuda als britagravenics ategraves que el gociacions Pel que a a Catalunya el RU eacutes el
nombre total drsquoeuroparlamentaris eacutes de 751 cinquegrave soci comercial Les empreses catalanes
hi exporten uns 4000 milions drsquoeuros lrsquoany el
que representa un 64 de les exportacions
catalanes i hi importen productes per valor
drsquoaproximadament 2600 milions un 35 de
les importacions Tot i que soacuten xires signifcatimiddot
ves en principi no es tem per lrsquoeecte del Bregravexit
Un cop meacutes una situacioacute impensable a un
temps srsquoestagrave convertint en realitat et que demiddot
mostra la incertesa general que hi ha en la poliacutetimiddot
ca que aecta de ple la confanccedila de la ciutadamiddot
nia i de les empreses Sempre srsquoha dit que els
britagravenics es caracteritzen pel seu p ag atisme r m
De et es diu que no tenen aliats tenen interesmiddot
sos Esperem que la sensatesa i lrsquointeregraves genemiddot
ral tornin al Regne Unit i srsquoacostin a lrsquoacord premiddot
vist i que fnalment hi hagi una relacioacute comercimiddot
al social i poliacutetica amb sinergies positives et
que generaria confanccedila i estabilitat a Europa
que ja ens conveacute
Algunes dades i possibles consequumlegravencies
Conclusioacute
n
El Bregravexit la gestioacute de la incertesa XAvIER FERREREconomista i politograveleg Doctor per la UB President de la Comissioacute d rsquoEconomia Internacional i de la UE del CEC i president del Consell Catalagrave del Moviment Europeu xferrereconomistescom
Tot i que a Catalunya el Regne Unit eacutes el cinquegrave soci
comercial amb xi res signif catives no es tem
per lrsquoe ecte del Bregravexit
F
remain
premier
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 9
L rsquoany 2018 es preveu que per primera vegada se superi el llindar dels 20 milions de declaracions
I
sentar la seva declaracioacute hauran de determiddotminar el deute tributari corresponent i inmiddotgressarmiddotlo en lloc orma i terminis determimiddotnats Aixograve vol dir que la declaracioacute per lrsquoIRPF es basa en el sistema drsquoautoliquidacioacute eacutes a dir eacutes el mateix contribuent qui quantifca la seva prestacioacute tributagraveria i evidentment eacutes responsable del seu consignat
mmersos en plena campanya per a la sitiu la recaptacioacute de lrsquoImpost de societats presentacioacute de lrsquoImpost sobre la renda se situa en uns 24000 milions drsquoeuros i la I quegrave eacutes lrsquoesborrany Lrsquoesborrany es troba de lrsquoexercici del 2018 realitzarem una de lrsquoImpost sobre el valor aegit en uns regulat en lrsquoarticle 98 de la mateixa Llei que
anagravelisi drsquoalguns conceptes importants a temiddot 70000 milions drsquoeuros Per tant queda pamiddot preceptua que lrsquoAdministracioacute tributagraveria pomiddotnir en compte tent que lrsquoIRPF eacutes de bon tros lrsquoimpost que dragrave posar a la disposicioacute dels contribuents
suporta la major cagraverrega del nostre sistema a eectes merament inormatius un esbormiddotLrsquoIRPF eacutes un impost parcialment cedit a les tributari rany de declaracioacute sense perjudici del que comunitats autogravenomes que poden legislar es disposa en lrsquoarticle 971en tres aspectes de la declaracioacute Lrsquoany 2018 es preveu que per primera vegamiddot
da se superi el llindar dels 20 milions de demiddot Aixiacute lrsquoesborrany eacutes merament inormatiu Aquest claracions tret que el presentem i per tant el confrmiddot
miacutenim quantifca la situacioacute amiliar del conmiddot mem i aixiacute el convertim en autoliquidacioacute tribuent i es grava a tipus zero Catalunya no Amb les xires indicades pot apreciarmiddotse clamiddot amb totes les consequumlegravencies que aixograve commiddotha exercit la seva competegravencia normativa i rament la importagravencia que teacute lrsquoIRPF en el porta no ha modifcat els miacutenims aprovats per la panorama tributari i el gran nombre de conmiddotnormativa estatal Les uacuteniques comunitats tribuents que el presenten I aixograve ens porta a Serveixin aquestes dues notes perquegrave el autogravenomes que han exercit aquesta commiddot plantejarmiddotnos si eacutes un impost senzill drsquoemmiddot contribuent que confrma un esborrany petegravencia i han augmentat algun dels miacutenims plenar i si les seves normes soacuten de agravecil abans drsquoaixograve hi analitzi totes les dades conmiddotsoacuten Madrid Balears i La Rioja comprensioacute per a aquests meacutes de 20 milimiddot signades i corrobori que estagrave en poder de la
ons de contribuents documentacioacute iacutesica que confrma aquests imports ja que lrsquoAdministracioacute tributagraveria uacutenimiddot
Si una comunitat autogravenoma uacutenicament replimiddot cament conecciona lrsquoesborrany amb les ca lrsquoescala estatal els tipus impositius genemiddot dades obtingudes per altres contribuents rals estarien entre un 19 i un 45 Catalumiddot que evidentment poden estar sotmesos tant nya ha exercit la seva competegravencia normativa a comprovacioacute com a errors i per tant aquests tipus se situen entre un 215 i un 48 Diverses comunitats autogravemiddot Quant a les novetats pragravectiques i no tegravecnimiddotnomes tenen un marginal magravexim del 48 ques de lrsquoimpost destacariacuteem que aquest com per exemple Andalusia Astuacuteries i Comiddot seragrave el primer any que la declaracioacute ja no pot munitat Valenciana entre altres perograve cap presentarmiddotse en paper i nomeacutes podragrave realitmiddotcomunitat autogravenoma teacute un miacutenim del 215 La resposta eacutes clarament negativa Es tracta zarmiddotse de orma telemagravetica per a evitar dumiddotsom lrsquouacutenica amb un marginal miacutenim tan elemiddot drsquoun impost complicat i cada vegada meacutes plicitats vat I quant al marginal magravexim nomeacutes estagrave arran de les dierents interpretacions que remiddotsuperat per 10 paiumlsos de la Unioacute Europea alitza la progravepia Direccioacute de Tributs (dins dels Veurem com acaba la campanya de renda com per exemple Suegravecia Begravelgica Dinamarmiddot ogravergans de lrsquoAdministracioacute tributagraveria lrsquoencarmiddot en la qual es preveu que meacutes del 70 de les ca Franccedila i Portugal entre altres regada de la interpretacioacute de les normes) i declaracions presentades seran a retornar
dels dierents tribunals Eacutes impossible que el LrsquoAdministracioacute tributagraveria preteacuten tenir retormiddotDins drsquouns liacutemits pomiddot contribuent del carrer sigui capaccedil de seguir nades abans de fnal drsquoany la gran majoria
den millorar les deduccions estatals i apromiddot totes aquestes interpretacions i per tant hi de les declaracions var deduccions progravepies Pragravecticament totes ha moltes possibilitats que sorgeixin errors les comunitats autogravenomes tenen deduccimiddot en les presentacions en desconegraveixer els crimiddotons progravepies que han drsquoanalitzarmiddotse detingumiddot teris que segueix lrsquoAdministracioacute en una normiddotdament abans de presentar lrsquoautoliquidacioacute ma drsquoaquesta importagravencia
Establertes les bases de les possibles diemiddot Eacutes cert com pensaran molts contribuents regravencies entre comunitats autogravenomes analitmiddot que lrsquoAdministracioacute tributagraveria ens ajuda en el zem quegrave representa la recaptacioacute de lrsquoIRPF compliment de la principal obligacioacute tributagravemiddoten relacioacute amb altres impostos Es preveu ria amb la coneccioacute de lrsquoesborrany Analitmiddotque la recaptacioacute per a lrsquoexercici 2018 sigui zem per tant la naturalesa de lrsquoesborrany drsquouns 82000 milions drsquoeuros Si comparem aquesta recaptacioacute amb els seguumlents dos Lrsquoarticle 971 de la Llei 352006 de lrsquoIRPF impostos meacutes importants del sistema impomiddot indica que els contribuents a lrsquohora de premiddot
1) E miacutenim persona i famiiar
2) E 50 de rsquoescaa genera de rsquoimpost
3) les deduccions
CARMEN jOvEREconomista-assessora f scal membre de la Comissioacute Assessors Fiscals del CECcarmenjovereconomistescom
IRPF aspectes a tenir en compte
n
1 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
Comissioacute d rsquoEconomia Agroalimentagraveria
(cardiovasculars ogravessies de visioacute
etc) amb un augment considera-
ble dels costos drsquoatencioacute sanitagraveria
(FSE)
recull en un dels seus inormes
que la despesa sanitagraveria al conti-
nent arribaragrave als 18bneuro el 2020
Davant del risc de colmiddotlapse dels
ls complements alimenta- sada al nostre ordenament juriacutedic persones amb una dieta desequi- sistemes sanitaris alguns ingredi-
ris srsquohan convertit en una mitjanccedilant el Reial Decret librada entre drsquoaltres poden tenir ents han demostrat cientiacutefcament
peccedila clau i necessagraveria a 14872009 un degravefcit de determinats nutri- ser uacutetils a lrsquohora de disminuir el risc
lrsquohora de er ront determinats pro- ents En aquests casos els com- de determinades malalties Els f-
blemes de salut El progreacutes en ter- plements alimentaris resulten ne- tosterols per exemple ajuden a
mes drsquoinvestigacioacute cientiacutefca i a nivell Els seus benefcis soacuten contribuir cessaris i uacutetils reduir els nivells de colesterol i per
legislatiu ha permegraves que aquests acilitar i ajudar a gaudir drsquouna tant el risc drsquouna malaltia cardio-
productes mai hagin estat tan ba- bona salut sempre i quan se se- vascular Tambeacute els complements
sats en lrsquoevidegravencia cientiacutefca i tan gueixi un estil de vida saludable i La seguretat dels complements amb vitamina D a partir dels 60
regulats com ho estan avui en dia una dieta variada i equilibrada alimentaris a la UE estagrave garantida anys ajuden a disminuir el risc de
amb activitat iacutesica regular i sobre- amb dierents mesures Per una de ractures ogravessies especialment
Els complements alimentaris soacuten tot sersquon aci un uacutes adient a partir banda la legislacioacute alimentagraveria re- davant les caigudes
aliments que presentats en cagravep- de les indicacions del abricant gula tot el proceacutes des de la mategraveria
sules pastilles o com a liacutequids es primera fns que el producte arriba
prenen en petites quantitats diagraveri- Un complement alimentari mai al consumidor A meacutes existeixen
es i contenen substagravencies amb pot substituir aquesta dieta En procediments drsquoautocontrol que Davant drsquoaquesta evidegravencia les
un eecte fsiologravegic o nutricional circumstagravencies normals una die- les empreses tenen implantats i empreses del sector treballen des
eacutes a dir aporten un benefci a lrsquoor- ta adequada com la mediterragrave- mecanismes de control per part de a anys per donar a conegraveixer
ganisme Soacuten productes que nia hauria drsquoaportar els nutrients de les administracions els benefcis i la seguretat dels
complementen la dieta i poden necessaris per al normal desen- complements alimentaris i sobre-
contenir vitamines minerals ami- volupament i manteniment drsquoun La proteccioacute del consumidor i la tot per aconseguir que les autori-
noagravecids agravecids grassos essenci- organisme sa El problema sor- seva seguretat queden reorccedilades tats acabin incloent-los dintre de
als fbres plantes i extractes geix perquegrave aquesta situacioacute ideal a traveacutes de lrsquoetiquetatge El abri- les poliacutetiques de reduccioacute del risc
drsquoherbes entre drsquoaltres substagraven- no es dona a la pragravectica per a tots cant estagrave obligat per llei a incloure de determinades malalties
cies Per considerar-se aliments els nutrients ni per a tots els grups determinats advertiments per as-
estan regulats per la normativa de poblacioacute com han demostrat segurar que el consumidor dispo- Al nostre paiacutes Aepadi eacutes lrsquoassoci-
drsquoalimentacioacute general i des del dierents investigacions Emba- sa de la inormacioacute necessagraveria per acioacute que amb meacutes de 75 anys
2002 per una norma especiacutefca rassades esportistes amb una er-ne un uacutes correcte com per representa i vetlla pels interessos
(Directiva 200246CE) transpo- activitat iacutesica intensa vegans o exemple el tipus de consumidors drsquoaquesta induacutestria Des de la
per als quals estan indicats i la re- seva undacioacute srsquoha convertit en
comanacioacute de no excedir-ne la lrsquointerlocutor davant les adminis-
dosi diagraveria recomanada tracions per garantir el desenvolu-
pament del sector a tots els nivells
En el cas de persones malaltes o (legislatiu social i econogravemic) Un
que estan prenent medicacioacute ho dels seus compromisos principals
han de posar en coneixement del eacutes protegir el consumidor i garantir
metge En determinats g pru s de uns complements alimentaris se-
poblacioacute (embarassades dones en gurs efcaccedilos i de qualitat Bona
periacuteode de lactagravencia o nens entre mostra drsquoaixograve eacutes la
drsquoaltres) eacutes recomanable el consell
drsquoun proessional de la salut
que acaba de
veure la llum en la seva 5a edicioacute
En els uacuteltims anys la investigacioacute
ha demostrat lrsquoimportant paper Meacutes de 2000 empreses amb seu
que poden tenir aquests comple- social a Espanya operen en el
ments a lrsquohora de reduir la despe- camp dels complements alimen-
sa sanitagraveria mundial El progressiu tosos segons dades del registre
envelliment de la poblacioacute i lrsquoapari- sanitari de les quals una gran
cioacute drsquoepidegravemies com lrsquoobesitat part soacuten pimes Meacutes del 30
han et que es dispari el nombre drsquoaquestes empreses tenen la
de malalties no transmissibles seva seu social a Catalunya
Beefs prpals
Segurea elevada
El paper de la duacutesra les
assas
Reduoacute de la despesa saagravera
Food Supplements Europe
Guiacutea de Bue-
nas Praacutecticas para la Fabricacioacuten y
Comercializacioacuten de Complemen-
tos Alimenticios
n
E
Antoni GARciA GABARRA Economista i vicepresident de la Comissioacute drsquoEconomia Agroalimentagraveria Consultor en regulacioacute alimentagraveriaantoniggabarracom
Complements alimentaris un mercat en expansioacute
La investigacioacute ha demostrat lrsquoimportant paper que poden tenir aquests
complements a lrsquohora de reduir la despesa sanitagraveria mundial
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 1
Comissioacute d rsquoEconomia de la Salut
C
analiacutetica aixiacute com la incorporacioacute de lrsquoeconomia del comportamiddotment Com a actius va destacar lrsquoacceptacioacute per part del sector sanitari que lrsquoefciegravencia eacutes una exigegravencia egravetica
Finalment va intervenir la metmiddotgessa i economista
ontinuant amb els 40 anys que ldquocal er millor les coses lrsquoecomiddot El seguumlent ponent va ser Des de la seva posicioacute de la creacioacute de la Comismiddot nomia de la salut eacutes disciplinardquo Va explicar com es va com a responsable de lrsquoObsermiddotsioacute drsquoEconomia de la Samiddot iniciar en el sector sanitari a 25 vatori del Sistema de Salut a
lut el Collegi drsquoEconomistes va Tot seguit va intervenir anys Tambeacute va recordar el seu lrsquoAQuAS va er una intervencioacute ser escenari drsquouna segona taula Fernaacutendez va explimiddot pas pel CRES i pel Departament tegravecnica centrantmiddotse en la medimiddottitulada car que lrsquoany 1987 es va incorpomiddot de Salut en dierents responsabimiddot cacioacute hospitalagraveria de dispensacioacute
rar a lrsquoICS i a partir drsquoaquiacute el seu litats Va ormular dues afrmacimiddot ambulatograveria (MHDA) com a La taula presidida pe recorregut proessional lrsquoha pormiddotr ons ldquola interseccioacute entre economiddot exemple del que ens estagrave pasmiddot
exdegagrave del Colmiddot tat pel CatSalut lrsquoInstitut Guttmiddot mistes i metges ha permegraves innomiddot sant i va destacar alguns reptes legi va comptar amb ponents mann i la Unioacute Catalana drsquoHospimiddot varrdquo i ldquolrsquoeconomia de la salut ha que el sistema sanitari catalagrave teacute com Guillem Loacutepez Casasnoves tals sempre relacionada amb tingut repercussioacute en altres discimiddot plantejats lrsquo1 de la poblacioacute a catedragravetic drsquoEconomia de la UPF lrsquoeconomia de la salut Va repasmiddot plinesrdquo Va destacar la Llei Genemiddot el 25 de la despesa sanitagraveria i Roser Fernaacutendez presidenta sar conceptes que en aquella ral de Sanitat impulsada per un altre 4 a el 50 de la desmiddotdrsquoUCH Ivan Planas director de egravepoca eren objecte de debat a la lrsquoeconomista Ernest Lluch com pesa Per tant un 5 de la pomiddotlrsquoAgraverea de Recursos Econogravemics del sanitat recursos escassos lrsquoefmiddot un et molt important Va mostrar blacioacute a el 75 de la despesa CatSalut i Anna Garcia Alteacutes resmiddot ciegravencia i lrsquoefcagravecia pessimisme en el camp de la sanitagraveria Nomeacutes la MHDA repremiddotponsable de lrsquoObservatori del Sismiddot etcegravetera I en tota aquesta trajecmiddot cartera de serveis agravembit en el senta el 10 de la despesa sanimiddottema de Salut a lrsquoAQuAS En Camiddot tograveria proessional ha apregraves la qual lrsquoeconomia de la salut no ha tagraveria i el seu cost srsquoha multiplicat sas va donar la benvinguda als bondat del Sistema de Salut la p go ut ser del tot eectiva i es va per 6 des de lrsquoany 2000presents i ent reeregravencia a la inicimiddot potencialitat del model sanitari preguntar si la cirurgia robogravetica ativa drsquoaquells pioners que amb el com a instrument de poliacutetiques avui eacutes costmiddoteectiva El mateix Les desigualtats socioeconogravemimiddotsuport del Collegi varen er les primiddot puacutebliques i per la governanccedila de es pot dir de les discussions somiddot ques en salut representen un meres passes en lrsquoeconomia de la les institucions el sector salut bre el copagament Tambeacute va greu problema sanitari Aquells salut va demanar als ponents que com a generador de riquesa el destacar alguns egravexits com grups socials amb menys recurmiddotexpliquessin quegrave ha aportat pressupost com estrategravegia de lrsquoAQuAS la part variable dels sos tenen una mortalitat meacutes elemiddotaquesta disciplina a la poliacutetica samiddot i que generar excedents gestioacute contractes la DMA de armagravecia vada i cal trobarmiddothi solucions nitagraveria eacutes bo entre altres quumlestions etc Respecte al utur va assemiddot Tambeacute el gegravenere eacutes un determimiddot
Respecte al utur Fernaacutendez va nyalar mancances en la ormacioacute nant de les desigualtats Cal avamiddotEl primer a intervenir va ser destacar que caldragrave donar resmiddot drsquoeconomistes que es vulguin luar i analitzar beacute els resultats de
que postes a nous paradigmes que implicar proessionalment en el tot el que srsquoestagrave ent i si realment va dir que ldquono entenia lrsquoeconomia estan sorgint reorccedilant el conmiddot sector de la salut i va reclamar sempre compensa tot allograve que de la salut com una disciplina diemiddot cepte egravetic de lrsquoefciegravencia lrsquoadopcioacute de la comptabilitat estem gastant en els serveis samiddotrent de lrsquoeconomia aplicadardquo Loacutemiddot nitaris Lrsquoavaluacioacute eacutes un element pez es va iniciar en el sector sanimiddot imprescindible per a la presa de tari gragravecies a la seva tesi que vermiddot decisions sava sobre hospitals i on parlava de GDR i el llavors conseller Lamiddotporte es va interessar pel tema Posteriorment juntament amb Joan Rovira va crear el postgrau drsquoEconomia de la Salut Quan es va incorporar a la UPF va endegar el magravester drsquoEconomia de la Salut i meacutes tard va venir la creacioacute del CRES Gragravecies al Collegi aquells economistes que exploraven aquesta aceta de lrsquoeconomia vamiddotren irradiar aquesta disciplina a almiddottres llocs Va destacar que ldquolrsquoecomiddotnomia de la salut srsquoha expandit arreu gragravecies a la seva orccedilardquo Com a repte de utur va destacar
Egravexits i Fracassos de l rsquoEco-nomia de la Salut en la Poliacutetica Sanitagraveria
input output
Anna Gar-
Ivan cia Ateacutes
Panas
Roser
Fernaacutendez
joan B Casas
Gui-
em loacutepez Casasnoves
El cost de la mediacioacute hospitalagraveria de dispensacioacute ambulatograveria (MHDA) s rsquoha
multiplicat per 6 des de lrsquoany 2000
40 anys drsquoEconomia de la Salut Segona taula
RICARD BOSChEditor del blog lsquoRBA Salut i Gestioacutersquo boschricardgmailcom
n
1 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N OO TT II CC II AA RR II SS DD EE LLEESS CCOOMMIISSSSIIOONNSS DDEE TTRREEBBAALLLL
Comissioacute de Comp tabilitat
Abans drsquoanalitzar els
estats comptables Els actius es classiquen en no
drsquouna empresa cal samiddot corrents i corrents de orma simiddot
ber quina normativa comptamiddot milar a la distincioacute establerta en el
ble srsquoha aplicat (USGAAP IFRS PGC90 entre immobilitzat i circumiddot
o PGC07) quins criteris valomiddot lant Lrsquoactiu no corrent compregraven
ratius srsquohan emprat i quin momiddot els actius destinats a servir de
del de comptes anuals srsquoha orma duradora a les activitats de versions nanceres en GMA tres comptes a cobrar de lrsquoactiu
escollit (normal abreujats o pimiddot lrsquoempresa incloses les inversions empreses del g p corrent es desglossaragrave per remiddotru multigrup i
mes) Els resultats la p osicioacute nanceres el venciment alienamiddot collir separadament els clients a associades i drsquoaltres
nancera io els fuxos drsquoeecmiddot cioacute o realitzacioacute dels quals srsquoesmiddot llarg termini i a curt termini
t iu poden ser dierents en unmiddot pera que srsquohauragrave de produir en Una partida que mereix una Perograve si el termini de venciment
cioacute del marc normatiu escollit I un termini superior a un any mencioacute especial eacutes la drsquoactius eacutes superior al cicle normal dexmiddot
aquesta eleccioacute pot condiciomiddot per impostos dierits Inclou acmiddot plotacioacute es crearagrave un epiacutegra en
nar la diagnosi i les decisions En lrsquoactiu intangible cal parar tius per dieregravencies temporagraveries lactiu no corrent amb la denomiddot
que sersquon derivin atencioacute amb la possible capitalitmiddot deduiumlbles cregravedits pel dret a minacioacute ldquoDeutors comercials no
compensar en exercicis posterimiddot correntsrdquo
ors a les bases imposables nemiddot
Coneixement del patrimoni gatives pendents de compensamiddot Pel que a a lrsquoactiu corrent la
resultats i fuxos cioacute i deduccions i altres avanmiddot norma drsquoelaboracioacute sisena de la
Examen i observacioacute mitjanccedilant tatges scals no actualitzats tercera part del PGC07 eacutes prou
tegravecniques i procediments que queden pendents drsquoaplicar clara Lrsquoactiu corrent compregraven
Deduccioacute de conclusions en la liquidacioacute dels impostos els actius vinculats al cicle normiddot
Previsioacute de utur i presa de decisions sobre el beneci La prudegravencia mal drsquoexplotacioacute que lrsquoempresa
valorativa incideix de orma esmiddot espera vendre consumir o reamiddot
Lrsquoobjecte drsquoaquest article eacutes zacioacute de les despeses de recermiddot peciacuteca en el seu reconeixemiddot litzar en el transcurs del mateix
presentar lrsquoestructura i els commiddot ca o en el correcte deterioramiddot ment La resolucioacute de lrsquoICAC de aquells actius dierents dels anmiddot
ponents del balanccedil de situacioacute ment del ons de comerccedil Per 9 de ebrer de 2019 recull la nemiddot teriors el venciment alienacioacute o
segons la normativa local contra cal ser conscients de les cessitat de donar de baixa un realitzacioacute srsquoespera que es promiddot
(PGC07) La lectura dels estats restriccions normatives a lrsquoactimiddot actiu reconegut anteriorment si dueixi en el curt termini eacutes a dir
comptables eacutes el pas previ a vacioacute de certs intangibles de la ja no resulta probable la seva remiddot en el termini magravexim drsquoun any
lrsquoaplicacioacute de les diverses tegravecnimiddot companyia com pot ser el cas de cuperacioacute en un periacuteode magravexim comptat a partir de la data de
ques drsquoanagravelisi dels estats la marca de 10 anys tancament de lrsquoexercici els acmiddot
comptables (principalment el tius nancers classicats com a
cagravelcul de ragravetios) i ha de permemiddot Si lrsquoempresa manteacute inversions Per acabar amb els compomiddot mantinguts per negociar exmiddot
tre conegraveixer en prounditat el immobiliagraveries caldragrave esbrinar si nents de lrsquoactiu no corrent cal cepte els derivats nancers
patrimoni els resultats i els fumiddot la seva explotacioacute es pot sepamiddot er esment dels deutors comermiddot amb el termini de liquidacioacute sumiddot
xos drsquoeectiu rar de la resta drsquoactivitats el cials no corrents Quan lempremiddot perior a un any i lrsquoeectiu i altres
que en uncioacute de la seva impormiddot sa tingui cregravedits amb clients per actius liacutequids equivalents
Som del parer que el balanccedil de tagravencia relativa pot aconsellar un vendes i prestacions de serveis
situacioacute no srsquoha de preparar pel cagravelcul del rendiment dierenciat amb venciment superior a un Ara beacute el Pla estableix que els
seu anagravelisi meacutes enllagrave drsquoincormiddot any aquesta partida inclosa actius no corrents mantinguts
porar les excepcions per errors Srsquohauragrave de distingir entre inmiddot dins els deutors comercials i almiddot per a la venda i els grups alienamiddot
materials que es puguin derivar bles drsquoelements mantinguts per
de lrsquoinorme drsquoauditoria a la venda guraran en una partimiddot
da especiacuteca dins de lrsquoactiu i
passiu corrent El seu caragravecter
4
6
3 5
1
2 Vegeu lrsquoesquema de balanccedil adjunt 4 Aquesta distincioacute tambeacute es produiragrave
en les partides de passiu fnancer de
clients i de proveiumldors
3 Rejoacuten M i Gonzaacutelez C (2017)
5 A tiacutetol drsquoexemple el lector pot veure
lrsquoeecte sobre el patrimoni net de lrsquoem- 6 Imprescindible la lectura de les nor-
1 Tot i aixiacute a vegades pot ajudar vi- presa Zinkia corresponent als exerci- mes drsquoelaboracioacute dels comptes anu-
sualitzar el balanccedil amb el ormat de cis 2016-2015 si hagueacutes de donar de als a la tercera part del PGC07 I lrsquoes-
balanccedil fnancer o sintegravetic com el que Teacutecnica Contable baixa la partida corresponent als ac- tructura detallada del balanccedil segons
srsquoadjunta tius per impostos dieritsy Financiera nuacutem 2 pp 56-65 lrsquoOrdre JUS3182018 de 21 de marccedil
Aci 2
l
l
l l
l
Pa-
trimonio contable versus patrimonio
real e informe de auditoriacutea Anaacutelisis de
un dictamen pericial sobre las cuentas
anuales del Fuacutetbol Club Barcelona de
30 de junio de 2010
MARtiacute GARCIA PONS jOSeacute luIS MARtiacuteNEz FERNaacuteNDEzPresident de la Comissioacute de Comptabilitat Economista soci de Marca Cardinal i prof essor (Comissioacute conj unta CEC-ACCID) i prof essor associat de lrsquoEscola Superior de Ciegravencies Socials i associat drsquoEconomia i Empresa de la UB de lrsquoEmpresa del Tecnocampus (Centre adscrit a
la UPF) martigarciaeconomistescat jlmmarcacardinalcom
Anagravelisi drsquoestats comptables (I) El balanccedil de situacioacute
El balanccedil de situacioacute no srsquoha de preparar per a la seva anagravelisi meacutes enllagrave drsquoincorporar
les excepcions per errors materials que es puguin derivar de lrsquoinf orme drsquoauditoria
Eapes de rsquoanagraveisi drsquoesas compabes
Lectura
Anagravelisi
Interpretacioacute
Prospeccioacute
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 3
ldquoeventualrdquo a que srsquohagi de conmiddot Pel que a als ons propis els
siderar el seu eecte en el cagravelcul desemborsaments pendents
del ons de maniobra i de les ragravemiddot drsquoexigir a la data de tancament
tios anomenades de solvegravencia o minoren la xira de capital com
liquiditat i que desdibuixi la tenmiddot tambeacute minoren la xira dels ons
degravencia en el periacuteode analitzat En p pro is els instruments de patrimiddot
cas que lrsquoempresa tingui existegravenmiddot moni p pro i i els dividends pamiddot
cies de produccioacute de cicle supemiddot gats a compte En darrer terme si el pes dels corrents i no corrents El passiu
rior a un any les partides de promiddot ajustos de valor io de les submiddot corrent comprendragrave les obligamiddot
ductes en curs i productes acamiddot Cal parar atencioacute al et que el vencions eacutes signifcatiu amb remiddot cions vinculades al cicle normal
bats es desglossaran per recollir capital social i la prima drsquoemismiddot lacioacute al total de patrimoni net en drsquoexplotacioacute les obligacions
separadament les de cicle curt i sioacute nomeacutes fguraran en els ons el cagravelcul la rendibilitat fnancera amb venciment a curt termini i
les de cicle llarg de produccioacute propis sempre que srsquohagueacutes srsquohauragrave de distingir entre la renmiddot els passius fnancers mantinmiddot
desglossament a considerar en produiumlt la inscripcioacute en el Regismiddot dibilitat dels ons propis dividint guts per a negociar excepte els
el cagravelcul de rotacions i terminis tre Mercantil abans de ormular el benefci net pels ons propis i derivats amb venciment superimiddot
drsquoemmagatzematge els comptes anuals En cas la rendibilitat del patrimoni net or a un any Els altres elements
contrari fguraran en el passiu com a relacioacute entre el resultat de passiu es classifcaran com a
corrent Sens dubte aquesta global i el patrimoni net resultat no corrents
Constitueix la part residual dels restriccioacute aecta al cagravelcul de les global que inclou el resultat del
actius de lrsquoempresa un cop demiddot ragravetios de capitalitzacioacute o drsquoenmiddot compte de pegraverdues i guanys els Quan lrsquoempresa tingui deutes
duiumlts tots els seus passius Inmiddot deutament ingressos i despeses que srsquoimmiddot amb proveiumldors amb venciment
clou els ons propis els ajustos puten directament a patrimoni superior a un any aquesta partimiddot
de valor i les subvencions penmiddot net i les transeregravencies realitzamiddot da del passiu es desglossaragrave En aquest sentit la defnicioacute de
dents drsquoimputar a resultats passiu i la prevalenccedila del ons somiddot des al compte de resultats per a recollir per separat els promiddot
bre la orma condicionaragrave el remiddot veiumldors a llarg termini Si el termiddot
gistre drsquoalguns instruments fnanmiddot mini de venciment os superior
cers que hauran de registrarmiddotse En aquesta massa eacutes drsquoaplicamiddot al cicle normal drsquoexplotacioacute
com a passius quan des cioacute la classifcacioacute entre partides srsquoinclouragrave en el passiu no cormiddot
drsquoun punt de vista estrictament rent un epiacutegra amb la denomimiddot
juriacutedic tinguin lrsquoaparenccedila drsquoinstrumiddot nacioacute ldquocreditors comercials no
ments de patrimoni correntsrdquo
Patrimoni net
Passiu
7
8
7 Determinats ingressos i despeses
es comptabilitzen directament al patri-
moni net fns que es produeix el reco-
neixement baixa o deteriorament de
lrsquoelement amb el qual estiguin relaci-
onats moment en quegrave amb caragravecter
general es comptabilitzaran al comp- 8 Veure el cas de Criteria Caixacorp
te de pegraverdues i guanys SA 2009 i
l
l
l
l
a priori
ernandoruizlamases
La lectura dels estats comptables ha de permetre conegraveixer en pro unditat el patrimoni
els resultats i els luxos drsquoe ectiuff
n
1 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LComissioacute drsquoEconomistes Auditors de Comptes
empresarial i drsquoauditoria actual sinoacute que tambeacute ser prou adaptamiddotble per a bregar amb lrsquoentorn empresarial i drsquoauditoria en ragravepimiddotda evolucioacute (en particular el mamiddotjor uacutes de la tecnologia)b) Ser aplicat meacutes eficaccedilment pels auditors que apliquen la norma en auditories drsquoentitats de diverses grandagraveriesc) Establir una base millorada per a altres normes que tenen requisits drsquoavaluacioacute de riscos meacutes especiacutefics (com les NIA 540 i 600) d) Millorar lrsquoaplicacioacute de lrsquoescepmiddotticisme professional per part dels auditors en realitzar procedimiddotments drsquoavaluacioacute de riscos
Si beacute hi ha coincidegravencia en la nemiddotcessitat de revisar la NIA 315 els comentaris rebuts han evidenciat que un major suport (com el demiddotsenvolupament drsquoeines orientatimiddotves) seria uacutetil per aconseguir els objectius previstos LrsquoIAASB premiddotteacuten en primer lloc revisar i millomiddotrar els requisits perquegrave siguin romiddotbustos perograve prou flexibles per aconseguir avaluacions de risc apropiades i en segon lloc demiddotsenvolupar aplicacions apropiamiddotdes i un altre material explicatiu que srsquoinclouragrave en la norma revimiddotsada
A meacutes reconeix que una orienmiddottacioacute meacutes especiacutefica en circumsmiddottagravencies particulars (que no seria apropiat incloure en una norma destinada a aplicarmiddotse a auditomiddotries de totes les grandagraveries) pot ser necessagraveria Aixograve podria inmiddotcloure per exemple orientacioacute
Tot i que pot semblar que la professioacute drsquoauditoria teacute unes normes i regulacions
bastant estables i poc subjectes a canvis la veritat eacutes que les NIA estan contiacutenuament en estudi i subjectes a revisioacute per part de lrsquoIAASB (International Auditing and Assurance Standards Bomiddotard) organisme independent que estableix les normes drsquoauditoria i altres agraverees relacionades en lrsquoagravemmiddotbit internacional i ajuda a lrsquoadopmiddotcioacute i implementacioacute drsquoaquestes normes de manera que contribumiddoteix molt significativament a millomiddotrar la qualitat i consistegravencia de la pragravectica drsquoauditoria i enforteix la confianccedila puacuteblica en la nostra professioacute Un cop aquest orgamiddotnisme publica noves normes o en revisa les existents nomeacutes eacutes quumlestioacute de temps que srsquoacabin adoptant a Espanya
En aquest article es comenten les principals normes internacionals drsquoauditoria que estan sent objecmiddotte de revisioacute durant el 2019 aixiacute com la Norma Internacional de Control de Qualitat (ISQC)
NIA 315 (revisada) identifica-cioacute i valoracioacute dels riscos drsquoincorreccioacute material mitjan-ccedilant el coneixement de lrsquoenti-tat i del seu entorn Al juliol del 2018 lrsquoIAASB va emetre un esmiddotborrany de la NIA 315 (revisada) Estagrave analitzant els comentaris remiddotbuts durant el periacuteode drsquoexposicioacute puacuteblica i avaluant la introduccioacute de canvis sobre la base drsquoaquests comentaris amb lrsquoobjectiu de completar les revisions al juny del 2019 Els objectius de la revisioacute drsquoaquesta NIA soacutena) Establir requisits meacutes sogravelids i guies detallades per a impulsar als auditors a realitzar procedimiddot
ments apropiats drsquoavaluacioacute de riscos drsquoacord amb la grandagraveria i la naturalesa de lrsquoentitat Srsquoanticimiddotpa que aquestes revisions se centraran en millorar lrsquoenfocamiddotment de lrsquoauditor per a comprenmiddotdre lrsquoentitat el seu entorn (inclograves el seu control intern) i les activimiddottats drsquoavaluacioacute de riscos en un entorn canviantb) Determinar com la NIA 315 pot ser modificada en la seva ormiddotganitzacioacute i estructura per a promiddotmoure una avaluacioacute de riscos meacutes efectivac) Proposar les conseguumlents modificacions en altres normes que puguin ser necessagraveries com a resultat de les revisions de la
NIA 315 tals com les NIA 220 240 330 540 i 600d) Determinar quines eines de guia i suport han de ser desenmiddotvolupades per lrsquoIAASB o uns almiddottres per complementar les revisimiddotons a aquesta NIA ajudant aixiacute a la seva implementacioacute efectiva Les guies i eines de suport pomiddotden incloure Notes de Pragravectimiddotques drsquoAuditoria Internacional (IAPN per les sigles en anglegraves) publicacions del personal actuamiddotlitzacions de projectes o ilmiddotlustracions exemples per a brinmiddotdar assistegravencia sobre com es pot aplicar la NIA 315 (revisada) prestant especial atencioacute en com abordar en particular les inquiemiddottuds dels auditors de pimes
Aquestes revisions i millores abordaran quumlestions com la nemiddotcessitat de la NIA 315 aa) No nomeacutes reflectir lrsquoentorn
sobre lrsquouacutes drsquoanagravelisi de dades per a realitzar avaluacions de risc i exemples ilmiddotlustratius de com lrsquoenfocament basat en el risc per a les NIA podria aplicarmiddotse a les auditories drsquoentitats meacutes petimiddottes Srsquoespera que el desenvolumiddotpament drsquoorientacioacute addicional ajudi en la implementacioacute de lrsquoestagravendard i per tant ajudi a impulsar la qualitat de lrsquoauditomiddotria
Actualment el grup de treball estagrave debatent sobre les preocumiddotpacions rebudes dels enquesmiddottats sobre lrsquoextensioacute i compleximiddottat de lrsquoesborrany i les possibles dificultats per a entendremiddotho i aplicarmiddotho en la pragravectica amb especial referegravencia al grau drsquoaplicacioacute en funcioacute de la granmiddotdagraveria de lrsquoentitat auditada En aquest context per a facilitar la implementacioacute de la NIA es remiddotconeix que han de potenciarmiddotse els diagrames de flux els paragravemiddotgrafs introductoris el detall dels factors de risc inherent les mimiddotllores en TU i lrsquoenfocament adoptat en relacioacute amb les eines i tegravecniques automatitzades
Tal com srsquoha comentat srsquoespera la publicacioacute de la NIA 315 (revimiddotsada) a mitjan 2019
Control de qualitat de projec-tes ISQM 1 ISQM 2 i NIA 220 (revisada) LrsquoIAASB ha emegraves un paquet integrat de tres esbormiddotranys que aborden la gestioacute de la qualitat en les signatures drsquoaudimiddottoria i en els seus encagraverrecs La previsioacute eacutes debatre i analitzar les respostes rebudes durant el periacutemiddotode drsquoexposicioacute puacuteblica durant el 2019 per poder procedir a lrsquoemissioacute definitiva dels projectes durant el primer semestre del 2020
Els tres esborranys de norma que estan actualment en periacuteomiddotde puacuteblic de consultes soacuten lrsquoISmiddotQM1 (International Standar on Quality Management 1) que vinmiddotdragrave a substituir lrsquoactualment en vigor ISQC1 (Norma Internaciomiddotnal de Control de Qualitat 1) lrsquoISQM2 nova norma que demiddot
Les NIA estan contiacutenuament en estudi i subjectes a revisioacute per part de lrsquoIAASB
organisme independent que estableix les normes drsquoauditoria i altres agraverees
relacionades en lrsquoagravembit internacional
AGuStiacute SAuBIEconomista i membre del Comitegrave de Normativa i Procediments del REA-REGA i soci de Crowedepartament de Qualitatagustisaubicrowees
Els propers canvis que ens venen de les NIA
1 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 5
Si beacute hi ha coincidegravencia en la necessitat de revisar la NIA 315 els comentaris
rebuts han evidenciat que un maj or suport seria uacutetil per aconseguir els
obj ectius previstos
senvolupa les revisions de qualimiddot
tat dels treballs i una revisioacute de
la NIA 220 que poden consulmiddot
tarmiddotse al web de lrsquoIAASB
En aquest
cas per assegurar que la utilitat
de les revisions de qualitat dels
encagraverrecs (EQC popularmen t
conegudes com a revisions del
segon soci) i que contribueixen
signifcativament a lrsquoalta qualitat
de les auditories i drsquoaltres encagravermiddot
Per a assegurarmiddotse que recs lrsquoIAASB ha proposat divermiddot
els sistemes interns de les signamiddot ses millores per a les revisions de
tures continuen sent orts i conmiddot qualitat dels treballs que es remiddot
tribueixen amb efcagravecia a aconmiddot cullen en aquesta nova norma
seguir auditories drsquoalta qualitat proposada
lrsquoIAASB ha proposat diverses mimiddot
llores a introduir en els sistemes Lrsquoobjectiu drsquoaquest projecte eacutes mimiddot
de gestioacute de la qualitat de les sigmiddot llorar els requisits i el material
natures pregraveviament coneguts drsquoaplicacioacute en relacioacute amb les revimiddot
com els sistemes de control de sions de segon soci que inclouen
qualitat
aplicar per les signatures en demiddot
Aquest projecte de norma inclou terminar quins compromisos han
un nou enocament basat en el drsquoestar subjectes a una revisioacute
risc proactiu per a un sistema efmiddot de segon soci
caccedil de gestioacute de qualitat que esmiddot middot middot
tableix les bases per a una consmiddot pus de revisions un entorn evolutiu incloent canmiddot degravencia drsquoauditoria)
tant qualitat dels treballs Altres vis en els models de lliurament middot middot
millores que incorpora el projecte dari i lrsquoabast de la revisioacute drsquoauditoria i lrsquouacutes de la tecnologia ques automatitzades (inclosa
de norma ISQM1 inclouen lrsquoanagravelisi de dades)middot
middot gibilitat de les persones que reamiddot 220 i les normes ISQCISQM
tats del lideratge de les signatumiddot litzen la revisioacute
res aixiacute com la millora del govern abastar la revisioacute de les NIA 230
de les signatures Tambeacute srsquoha tingut en especial LrsquoIAASB va (documentacioacute) 520 (procedimiddot
consideracioacute el manteniment de comenccedilar aquest p jro ecte el ments analiacutetics) 530 (mostreig)
ront a un entorn canviant i cada lrsquoequilibri adequat entre les uncimiddot 2014 encara que va p 320 (materialitat) aixiacute com altres reerir
vegada meacutes complex la qual ons i responsabilitats respectives centrar els seus esorccedilos en almiddot canvis que poden produirmiddotse a
cosa inclou abordar lrsquoimpacte de del revisor drsquoEQC i el soci de tres assumptes ategraves que algumiddot consequumlegravencia dels avanccedilos tecmiddot
la tecnologia les xarxes i lrsquouacutes de lrsquoencagraverrec que reteacute sempre la nes de les quumlestions onamenmiddot nologravegics
proveiumldors de serveis externs responsabilitat fnal de lrsquoauditoria tals que han drsquoabordarmiddotse en la
revisioacute de la NIA 600 han de ser
sistemes de gestioacute de qualitat i promiddot pregraveviament considerades i abormiddot Finalment davant
posar remeis a les defciegravencies LrsquoIAmiddot dades en altres projectes com de tant canvi normatiu que el
ASB ha sotmegraves a revisioacute aquesta lrsquoISQM 1 lrsquoISQM 2 la NIA 220 que provoca habitualment eacutes
Addicionalment als aspectes anmiddot NIA amb els objectius de (revisada) i la NIA 315 (revisada) una major cagraverrega per a les sigmiddot
teriors lrsquoequip de treball ha presmiddot A mesura que aquests projectes natures eacutes motiu de celebracioacute
tat especial atencioacute a models almiddot uncioacute drsquointeregraves puacuteblic de les audimiddot avancin lrsquoIAASB intensifcaragrave i que lrsquoIAASB no srsquooblidi dels demiddot
ternatius de lliurament de les tories i donar meacutes egravemasi a la immiddot avanccedilaragrave signifcativament el seu safaments i problemes relaciomiddot
auditories als problemes especiacutemiddot portagravencia de lrsquoadequada aplicacioacute treball en la revisioacute de la NIA 600 nats amb les auditories drsquoentimiddot
fcs relacionats amb les signatumiddot del judici proessional i lrsquoexercici amb la previsioacute de publicar un tats menys complexes A causa
res de grandagraveria pet ta i i mitjana de lrsquoescepticisme proessional esborrany a la f del 2019 de lrsquoentorn canviant per a les
a la necessitat que les signatures pimes i a mesura que augmenmiddotmiddot
estableixin objectius de qualitat bilitats del soci del treball en parmiddot ta la complexitat de les normes
addicionals als requerits per la ticular la participacioacute requerida LrsquoIAASB estagrave recopilant existeix una creixent necessitat
norma la conveniegravencia de millomiddot del soci del treball durant tota inormacioacute i avaluant la possibilimiddot drsquoactuar en aquest aspecte
rar en la identifcacioacute i avaluacioacute lrsquoauditoria i ematitzar la responmiddot tat de revisar altres NIA per la qual cosa preveuen premiddot
dels riscos de qualitat i els requemiddot sabilitat del soci del treball per a sentar durant el 2019 una batemiddot
riments a la xarxa drsquoauditors o als la gestioacute i lrsquoassoliment de la quamiddot Alguns dels temes que srsquoestan ria de propostes per abordar
serveis de la xarxa litat a nivell de lrsquoencagraverrec considerant soacuten aquests problemes
ISQM 2 ndash Projecte de norma
Norma Internacional de Gestioacute
de la Qualitat a nivell de lrsquoencagravermiddot
rec incloses les revisions de
qualitat dels treballs
ISQM 1 ndash Projecte de norma
Norma Internacional de Gestioacute
de la Qualitat 1 gestioacute de qualitat
per a empreses que realitzen aumiddot
ditories o revisions drsquoestats fmiddot
nancers o drsquoaltres compromisos
drsquoassegurament o rerveis relacimiddot
onats
NIA 600 middot Auditories drsquoestats fmiddot
nancers de grups
NIA 220 ndash Control de qualitat de
lrsquoauditoria drsquoestats fnancers
bull Establir criteris meacutes sogravelids a
bull Establint lrsquoobjectiu drsquoaquest ti bull Modernitzar la NIA 220 per a bull Una revisioacute de la NIA 500 (evi
bull Aclarir la naturalesa el calen bull Aspectes de les eines i tegravecni
bull Millora dels requisits per a lrsquoele bull Aclarir la relacioacute entre la NIA
bull Lrsquoaugment de les responsabili bull Lrsquoescepticisme professional
bull Un possible projecte que podria
bull Modernitzar la norma per fer
bull Una supervisioacute meacutes rigorosa dels
bull Ressaltar la importagravencia de la
bull Aclarir el paper i les responsa
Auditories drsquoentitats menys
complexes
Drsquoaltres NIA evidegravencia drsquoau-
ditoria
n
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 6 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
lectura de context un treball de
lrsquoeconomista anglesa Diane
Coyle i de lrsquoeconomista australiagrave
Benjamin MitramiddotKahn El tiacutetol del
treball eacutes prou eloquumlent en relamiddot
cioacute amb la sostenibilitat
(
) La sostenibilitat no es
pot comprendre si no es teacute un
ntre lrsquoextensa i nodrida Per la seva banda Mazzucato va nestar personal i de com tractar i ull xat en el utur
miriacuteada de presentacimiddot assenyalar la prounditat de les mesurar la sostenibilitat
ons sessions inormatimiddot esquerdes en el cagravelcul del PIB El treball de Coyle i de Mitramiddot
ves entrevistes i taules rodones tot posant sobre la taula la distinmiddot En relacioacute amb el tema del bemiddot Kahn ens proposa la substitucioacute
que any rere any es an en la reumiddot cioacute onamental entre les activimiddot nestar cal apuntar que del que de lrsquoactual megravetrica del PIB per
nioacute anual del Fograverum Econogravemic tats que realment creen i aporten es parla no eacutes tant de les prestamiddot un utur balanccedil de sis compomiddot
Mundial sempre hi ha un orat valor ( ) i aquelles que com cions de lrsquoestat del benestar remiddot nents un quadre de comandamiddot
per collocarmiddothi el tema del PIB ment basat en sis actius el camiddotels serveis nancers nomeacutes bemiddot collides meacutes o menys laboriosamiddot
Lrsquoacceptacioacute que el PIB eacutes un lluguen les coses ( ) Aquest ment en el PIB sinoacute de com remiddot pital natural el capital humagrave els
constructe molt important per er eacutes un tema no menor que enllamiddot collir el benestar de les persones actius intangibles el capital iacutesic
el seguiment de lrsquoactivitat econogravemiddot ccedila directament amb la polegravemica els actius nancers nets i el camiddotque es deriva del et que puguin
mica potser ns i tot el construcmiddot sobre lrsquoorigen del valor (Val la assolir una vida que les satisaci pital social En el sistema de
te meacutes important ndashvaloracioacute atrimiddot pena destacar que aquest eacutes el Es tracta del megravetriques proposat el benestar i no del
buiumlda a Paul Samuelsonndash a pamiddot tema central del seu uacuteltim llibre no es mesuraria en termes de
rella amb lrsquoarmacioacute que aixiacute i tot de lectumiddot produccioacute i consum sinoacute en
el PIB no explica prou beacute lrsquoevolumiddot ra recomanable) El srsquoassocia a les prestamiddot lrsquoacceacutes als actius que permeten
cioacute de lrsquoeconomia cions socials com ara lrsquoeducamiddot atendre i possibilitar una bona
Brynjolsson va insistir a no memiddot cioacute la salut i lrsquoatencioacute a la vellesa vida tant ara com en el utur La
El 23 de gener drsquoaquest any a nysprear el PIB ldquoEl PIB ha arribat i la dependegravencia totes elles inmiddot produccioacute i el consum actuals
Davos es va presentar una taula ns aquiacute per quedarmiddotsrsquohirdquo En corporades en el PIB El ldquomeacutes soacuten importants perograve el realment
rodona un panel com sersquon diu aquest punt Gurriacutea va er un comiddot enllagraverdquo el es vincula a rellevant eacutes posseir una megravetrica
avui dia per parlar del PIB sota mentari interessant ldquoSi el PIB eacutes la valoracioacute subjectiva que es teacute que indiqui que les persones
el tiacutetol El panel un arteacte prou sogravelid perograve que de la progravepia vida Avanccedilar en el poden i podran disposar de la
estava compost per Jacinda Armiddot no resol gaire beacute la visioacute de lrsquoesmiddot eacutes avanccedilar en ldquoestar renda necessagraveria i de manera
dern i Ohood Bint Khalan Al tructura i de lrsquoevolucioacute drsquouna beacuterdquo en satiser la mateixa vida sostenible eacutes a dir i cal insistirmiddot
Roumi primera ministra de Nova economia potser no hauriacuteem de incluacutes avanccedilar en la elicitat eacutes hi ara i en el utur
Zelanda i ministra del Govern complicarmiddotlo encara meacutes no progressar cap a una ldquobona
dels Emirats Agraverabs Units resmiddot hauriacuteem de buscar un vidardquo Aquest eacutes un objectiu ammiddot Cal doncs mesurar estocs i no
pectivament El collectiu dels (ldquoun PIB meacutes enllagraverdquo bicioacutes al qual srsquoha drsquoenocar lrsquoacmiddot nomeacutes fuxos Cal pensar en termiddot)
economistes estava representat sinoacute pensar en tivitat econogravemica De et aquest mes de riquesa i no nomeacutes de
per Erik Brynjolsson i Mariana eacutes a dir ldquoretenir el PIBrdquo i objectiu ens parla meacutes de promiddot renda El canvi proposat eacutes de
greacutes que de creixement gran importagravencia i caldragrave veure
com es pot er la transicioacute a una
Lrsquoaltre gran tema que incorpora nova megravetrica o conjunt de megravetrimiddot
el ldquomeacutes enllagraverdquo eacutes la sostenibilitat ques viable i universalment acmiddot
El desenvolupament es consimiddot ceptada Els autors coneixen la
dera sostenible si satisagrave les nemiddot dicultat i p pro osen en aquest
cessitats del present sense sentit una primera ase drsquoademiddot
Mazzucato Al centre el secretamiddot buscar altres megravetriques per anar comprometre la satisaccioacute de quacioacute de la valoracioacute del PIB
ri general de lrsquoOCDE Joseacute Aacutengel meacutes enllagrave les necessitats de les generacimiddot que incorpori els intangibles i la
Gurriacutea ons utures Les mesures del distribucioacute de la renda i que remiddot
Aquesta idea no eacutes nova de et PIB no pretenen en absolut baixi el pes atribuiumlt als serveis
Les intervencions van girar al volmiddot es pot trobar tambeacute en documiddot donar cap megravetrica ni cap orienmiddot del sistema nancer
tant de les dues idees que srsquohan ments de la mateixa OCDE si tacioacute en relacioacute amb si el desenmiddot
comentat al comenccedilament Armiddot meacutes no des de lrsquoany 2015 domiddot volupament present compromet La realitat econogravemica ha evolumiddot
dern i Al Roumi van detallar almiddot cuments que analitzen com es o no compromet el desenvolumiddot cionat molt de mitjan els anys
guns esorccedilos que srsquohan iniciat pot transitar drsquoun sistema de pament utur cinquanta del segle passat
tant a Nova Zelanda com als comptabilitat nacional a una quan es va imposar el PIB perograve
Emirats per buscar el benestar comptabilitat nacional del bemiddot Lrsquoescrit de resum que la reunioacute cada cop es a meacutes evident el
de les poblacions respectives nestar Perquegrave darrere del PIB i anual del Fograverum Econogravemic et que amb megravetriques drsquoahir
meacutes enllagrave de les dades recollides en el ldquomeacutes enllagraverdquo hi ha el tema Mundial a sobre la sessioacute es a impossible pilotar lrsquoeconomiddot
pel PIB de com tractar i mesurar el bemiddot ens recomana una mia del demagrave
Fer que
el utur compti Making the utu-
re count
profts
rents
wellbeing
wellare
The value o everything
wellare
wellbeing
More than GDP
wellbeing
beyond
the GDP
the GDP and
beyond
More
than GDP
E
n
Darrere del PIB hi ha el tema de com tractar i mesurar el benestar
personal i de com tractar i mesurar la sostenibilitat
AlBERt GARCIA PujOl
Economista i membre de la Comissioacute
drsquoEconomia i Sostenibilitat
agarciapujoleconomistescat
Davos el PIB i el ldquomeacutes enllagraverdquo
Comissioacute d rsquoEconomia i Sostenibilitat
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 7
Grup de Treball d rsquoEmprenedoria i Creacioacute d rsquoEmpreses
rsquoestudi GEM 2017middot2018 en ase inicial amb una proporcioacute histograverica i queda gairebeacute quatre tal dels dierents projectes Atemiddota Catalunya estudia lrsquoorimiddot de vendes a clients estrangers punts per sobre drsquoEspanya No nintmiddotnos a la mediana drsquoaquesta entacioacute internacional i el entre el 25 i el 75 soacuten un 56 obstant aixograve el seu valor eacutes encamiddot variable srsquoobserva que el 50
fnanccedilament dels nous negocis i els que en tenen entre un 1 i ra 56 punts menor al dels paiumlsos dels projectes ha necessitat una com a caracteriacutestiques inhemiddot un 25 representen un 116 basats en la innovacioacute inversioacute de com a miacutenim 19000 rents per determinar la qualitat euros un valor similar al del 2015 de lrsquoemprenedoria i la seva evomiddot A partir de les marques de classe i 2016 Un aspecte de reconeguda immiddotlucioacute Un aspecte de reconegumiddot de cada categoria considerada portagravencia en el moment de pomiddotda importagravencia en el moment de hem estimat la intensitat exportamiddot sar en uncionament nous nemiddot A la demarcacioacute de Barcelona posar en uncionament nous dora mitjana de Catalunya drsquoEsmiddot gocis eacutes el fnanccedilament Eacutes ben tant la mitjana (76671 euros) negocis eacutes el fnanccedilament panya i de la resta de paiumlsos bamiddot sabut que els estalvis persomiddot com la mediana (20000 euros)
sats en la innovacioacute Observem nals la amiacutelia i els amics solen del capital total necessari per enmiddotPer la seva banda una caracteriacutesmiddot en primer lloc una disminucioacute al ser les onts de fnanccedilament gegar el negoci soacuten lleugerament tica inherent a la qualitat de lrsquoemmiddot llarg de tota la segraverie de la intensitat meacutes comunes La majoria superiors a les de Catalunyaprenedoria eacutes sense dubte lrsquoorimiddot exportadora de les noves empremiddot drsquoemprenedors tenen difcultats entacioacute internacional dels nous ses de Catalunya i Espanya El l fnanccedilament banmiddot Pel que a a lrsquooerta de fnanccedilamiddotper accedir anegocis En alguns articles i invesmiddot 2017 observem tanmateix un cari p ment srsquoobserva que en el darrer rincipalment per alta tigacions es constata que cada important augment drsquoaquest indimiddot drsquohistorial o de garanties exercici el percentatge de pomiddotvegada es concep meacutes la nova blacioacute que ha invertit en negocis empresa des drsquouna perspectiva de terceres persones en els uacutelmiddotinternacional a partir de les ases tims tres anys ha augmentat meacutes primerenques de la seva cremiddot lleugerament (05 punts a Barmiddotacioacute (soacuten les anomenades empremiddot celona i 02 punts a Catalunya) ses ) Aquestes empremiddotses que ja neixen amb vocacioacute Respecte a les recomanacions global (Hisrich 2013) tendeixen a cador que passa del 55 el Aixiacute doncs el desenvolupament dels experts per millorar el suport assolir un creixement i acomplimiddot 2016 al 91 el 2017 Malgrat de mercats alternatius de capital fnancer a les noves iniciatives emmiddotment considerables des dels primiddot aquest augment la intensitat exmiddot teacute un paper important per acilitar presarials destaquenmers anys de vida portadora de les noves empreses el llanccedilament de nous negocis i la
catalanes (superior a la drsquoEspamiddot seva consolidacioacute posterior Tot i Proessionalitzar el sector inversorEn el projecte GEM es quantifca nya) queda encara 124 punts aixograve la incidegravencia de la manca de lrsquoorientacioacute internacional dels emmiddot percentuals per sota dels paiumlsos fnanccedilament ha perdut pes com a Augmentar el capital disponible prenedors a traveacutes del percentatmiddot basats en la innovacioacute obstacle a lrsquoactivitat emprenedomiddot per a inversions i millorar lrsquoacceacutes al ge de vendes de la seva empresa ra amb valors similars a la resta cregravedita clients estrangers Els resultats Quant als emprenedors consolimiddot drsquoEuropa i eacutes el actor de lrsquoentorn soacuten per a Catalunya orccedila estamiddot dats si beacute la situacioacute de partida que meacutes ha millorat en lrsquouacuteltim any Focalitzar esorccedilos no nomeacutes bles des de lrsquoany 2009 fns a lrsquoacmiddot eacutes similar el 2017 es produeix en capital llavor o estadis inicimiddottualitat els emprenedors en ase una intensifcacioacute de la internaciomiddot Pel que a a la demanda de fnanmiddot als sinoacute tambeacute en expansioacute i inicial (TEA) que se centren en el nalitzacioacute molt meacutes acusada que ccedilament que requereixen les nomiddot creixement mercat interior (aixograve eacutes que no en el cas dels nous empresaris ves empreses el projecte GEM exporten) representen xires sumiddot Aixiacute el percentatge drsquoempreses incorpora dades sobre la inversioacute Donar suport al capital risc periors al 70 i arriben en els que no exporten baixa meacutes de 10 necessagraveria per posar en marxa un amb un volum signifcatiu que darrers anys a gairebeacute el 80 nou negoci Lrsquoany 2017 el capitalpunts percentuals i el de les que pugui tenir impacte real amb
exporten meacutes del 75 puja 45 llavor necessari per a cadascun un programa copiat del FONDImiddot En el darrer any malgrat llsquoexiguumlimiddot punts La resta de categories exmiddot dels projectes naixents va ser de CO GLOBAL Extraordinagraveriamiddottat el percentatge de noves emmiddot portadores pugen prop de quatre 69372 euros de mitjana a Catalumiddot ment dissenyat amb resultats preses amb una elevada orientamiddot punts cadascuna El 2017 la inmiddot nya Aquest valor mitjagrave eacutes inerior palpables cioacute internacional (entre el 75 i el tensitat exportadora de les emmiddot al dels dos exercicis anteriors 100 de les vendes soacuten a climiddot preses consolidades passa del Facilitar lrsquoadopcioacute drsquoesquemiddotents estrangers) ha passat de 45 al 107 de manera que Existeix amb tot una gran dismiddot mes de fnanccedilament alternatiu lrsquo15 al 55 Els emprenedors ateny el valor meacutes alt de la segraverie persioacute en les necessitats de capimiddot i
L
born global
crowdfunding crowdlending
l
l
l
l
l
n
Cada vegada es concep meacutes la nova empresa des drsquouna perspectiva
internacional a partir de les f ases meacutes primerenques de la seva creacioacute
AMADEu IBARz
Economista i vicepresident del Grup de Treball drsquoEmprenedoria i Creacioacute drsquoEmpreses del CEC emprenedoriacoleconomistescat
Orientacioacute internacional i fnanccedilament de lrsquoemprenedoria naixent a Catalunya
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 8 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
cament que es justifquin Si es
percep de lrsquoempresa un val o xec
per menjar lrsquoimport diari exempt
eacutes drsquo11 euro
Si srsquoutilitza
el vehicle propietat de lrsquoempresa
per a realitzar desplaccedilaments enmiddot
tre el domicili i el centre de treball
Des Els contribuents que hagin obmiddot hagi treballat srsquoapliqui un impost o qualsevol altre en lrsquoagravembit partimiddot
del dia 2 drsquoabril fns a lrsquo1 de juliol tingut durant el 2018 exclusivamiddot de naturalesa idegraventica o anagraveloga cular srsquohauragrave drsquoimputar com a
srsquoha de presentar la declaracioacute ment rendiments iacutentegres del a lrsquoIRPF espanyol ndashessent sufcimiddot renda del treball el 20 del cost
de renda corresponent a lrsquoexermiddot treball del capital (mobiliari o immiddot ent que existeixi un conveni per a del vehicle per al seu pagador En
cici 2018 En el cas de domiciliar mobiliari) o drsquoactivitats econogravemimiddot evitar la doble imposicioacutendash i no es el cas que el vehicle no sigui promiddot
el pagament el termini per a ques com tambeacute guanys patrimiddot tracti drsquoun paiacutes o territori considemiddot pietat del pagador el 20 srsquoaplimiddot
presentar la declaracioacute o confrmiddot monials sotmesos a retencioacute o rat com paradiacutes fscal ca sobre el valor de mercat que
mar lrsquoesborrany fnalitzaragrave el dia no que supe rin conjuntament correspondria al vehicle si os
26 de juny els 1000 euro anuals i pegraverdues pamiddot Les nou Si el vehicle eacutes considerat
trimonials de quantia superior a dietes es consideren rendiments efcient energegraveticament la valoramiddot
Per a 500 euro en tributacioacute individual o del treball Ara beacute fns a certs immiddot cioacute en espegravecie es podragrave reduir fns
accedir a lrsquoesborrany de la declamiddot conjunta ports estan exemptes Per a un 30 en uncioacute de les caracmiddot
racioacute io les dades fscals per inmiddot exemple per manutencioacute pel termiddot teriacutestiques del vehicle
ternet srsquohauragrave drsquoinormar del nuacutemiddot Estan exempmiddot ritori espanyol i sense pernoctar
mero del DNI la seva data de tes les beques puacutebliques i les conmiddot amb caragravecter general estagrave
caducitat (perograve si eacutes perpetu la cedides per les entitats benefciagravemiddot exempt de gravamen fns a Si heu rebut un rendiment del tremiddot
data drsquoexpedicioacute) i lrsquoimport de la ries de mecenatge per a cursar 2667 euros per dia Pel que a a ball irregular com per exemple un
casella 475 de la declaracioacute de estudis reglats tant a Espanya despeses de locomocioacute quan el ldquobonusrdquo o un premi extraordinari
renda del 2017 Si es tracta drsquoun com a lrsquoestranger de tots els nimiddot treballador utilitzi mitjans de per antiguitat eacutes possible aplicar
contribuent no declarant lrsquoany immiddot una reduccioacute del 30 sobre un
mediat anterior srsquohauragrave drsquoaportar import magravexim de 300000 euro semmiddot
lrsquoIBAN drsquoun compte bancari on fmiddot pre que el seu periacuteode de generamiddot
guri com a titular a eectes drsquoobmiddot cioacute sigui superior a 2 anys i els
tenir el nuacutemero de reeregravencia rendiments srsquoimputin en un uacutenic
periacuteode impositiu Perograve no es pomiddot
dragrave aplicar aquesta reduccioacute si
Les persones iacutesiques que hamiddot vells i graus del sistema educatiu transport puacuteblic srsquoexclouragrave de heu obtingut altres rendiments de
gin obtingut rendiments iacutentegres La dotacioacute econogravemica exempta gravamen lrsquoimport que es justifmiddot la mateixa naturalesa en els 5
del treball per sobre dels 22000 euro eacutes de 6000 euro anuals i de 18000 qui En altres casos sempre q ue anys anteriors i als quals srsquohaguemiddot
anuals amb caragravecter general euro a lrsquoany si la beca teacute per objecte quedi justifcada la realitat del ra aplicat aquesta reduccioacute Tammiddot
Les persones iacutesiques que hamiddot compensar despeses de transmiddot desplaccedilament la quantitat que beacute srsquoaplica als rendiments derimiddot
gin obtingut 12643 euro (12000 euro port i allotjament Si es tracta drsquoesmiddot resulti de multiplicar per 019 euro vats de lrsquoextincioacute drsquouna relacioacute
si lrsquoimpost srsquohagueacutes meritat tudis a lrsquoestranger lrsquoimport exempt per quilogravemetre recorregut meacutes laboral pels quals no srsquoestableix
abans del 5 de juliol del 2018) si eacutes de 21000 euro les despeses de peatges i aparmiddot cap liacutemit temporal anterior
els imports obtinguts del segon i
restants pagadors per ordre de En el cas de beques per a la realitmiddot
quantia no superen en conjunt zacioacute del doctorat lrsquoimport exempt
els 1500 euro anuals eacutes de 21000 euro si es cursa a Esmiddot
Srsquoestagrave obligat si els rendiments panya i de 24600 euro si es realitza
iacutentegres del capital mobiliari i a lrsquoestranger
guanys patrimonials superen els
1600 euro anuals I tambeacute si no sumiddot
peren els 1600 euro anuals i Si
aquests no han estat subjectes a durant el 2018 srsquoha desplaccedilat
retencioacute o ingreacutes a compte ora drsquoEspanya per a prestar els
Tambeacute quan les rendes immiddot seus serveis en un altre o diversos
mobiliagraveries imputades els intemiddot paiumlsos no hauragrave de declarar la
ressos de les lletres del Tresor i totalitat del sou que hagi percemiddot
les subvencions per a lrsquoadquisimiddot but ja que estagrave exempta la part
cioacute drsquohabitatges de proteccioacute ofmiddot dels dies treballats a lrsquoestranger
cial o de preu taxat superin conmiddot amb un liacutemit magravexim de 60100 euro
juntament els 1000 euro anuals sempre que en els paiumlsos en quegrave
Cessioacute del ehicle
Periacuteode de presentacioacute
Dietes i als per menjar
Nuacutemero de referegravencia
Beques puacutebliquesRendiment irregular del treball
Obligats a presentar-la
Quegrave passa si mrsquohan destinat a fer treballs a lrsquoestranger
l
l
l
l
l
Amb el megravetode drsquoestimacioacute directa els que iniciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat poden reduir en un 20 el rendiment
net positiu declarat
Comissioacute d rsquoAssessors Fiscals
RICARD vIntildeA ARASAEconomista Servei drsquoAssessorament Fiscal del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya geafbcneconomistescat
Declaracioacute de renda 2018
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 9
A partir del 2018 es regulen de deduiumlbilitat les despeses de subministres
dels contribuents que desenvolupin lrsquoactivitat en el seu habitatge habitual
Despeses dediumlbles dels rendi-mens del reball
Qegrave passa si ilizo el vehicle en lrsquoacivia
A qin periacuteode imposii srsquoim-pen els rendimens del re-ball
unias amiliars declaracioacute Inceni en cas drsquoinici drsquona conjna o individalacivia econogravemica
En cas de separacioacute a qi cor-respon aplicar-se el miacutenim pels flls comns
Acivia econogravemica (empre-sarial o proessional) Qines redccions es poden
aplicar sobre la base imposa-ble de lrsquoIRPF
regulen de deduiumlbilitat les despemiddot
Les cotitzacimiddot ses dels subministres a eectes
ons a la Seguretat Social o mutualimiddot de determinar el rendiment net en
tats generals obligatograveries de el cas dels contribuents que demiddot
uncionaris les cotitzacions al colmiddot senvolupin la seva activitat en el
legi drsquoores o institucions similars seu habitatge habitual com ara
les detraccions per drets passius aigua gas electricitat telegraveon inmiddot
les quotes satisetes a sindicats les ternet en un 30 de la proporcioacute
quotes satisetes a collegis proesmiddot dels metres quadrats de lrsquohabitatmiddot
sionals si la collegiacioacute teacute caragravecter ge destinats a lrsquoactivitat en relacioacute
obligatori per a lrsquoexercici del treball amb la superiacutecie total Tambeacute les
amb el liacutemit de 500 euro anuals Les despeses de restauracioacute ocasionamiddot
despeses de deensa juriacutedica per des en lrsquoexercici de lrsquoactivitat semmiddot
litigis amb lrsquoempresa amb el liacutemit de pre que es paguin per qualsevol
300 euro anuals I amb caragravecter genemiddot mitjagrave electrogravenic de pagament fns a
ral 2000 euro anuals per obtenir rendimiddot un magravexim de 2667 o 4808 euro per
ments del treball Lrsquoimport anterior dia sense pernoctacioacute en uncioacute
srsquoaugmenta en 2000 euro addicionals de si el desplaccedilament eacutes per terrimiddot
en el cas drsquoaturats que acceptin un tori espanyol o a lrsquoestranger resmiddot
nou lloc de treball que impliqui un pectivament En el cas de pernocmiddot
canvi de residegravencia i tambeacute srsquoincremiddot tar ora del domicili habitual
menta en 3500 euro o 7750 euro anuals lrsquoimport seragrave de 5334 o 9135 euro
en el cas de treballadors actius dismiddot respectivament
capacitats en uncioacute del grau de
discapacitat
Per a poder deduir
les despeses ocasionades per lrsquouacutes
del vehicle en lrsquoactivitat la normatimiddot amb prima fxa drsquoesportistes promiddot drsquooblidar que en el cas drsquooptar per
Amb caragravecter general srsquoimmiddot va de lrsquoIRPF exigeix provar lrsquoaectamiddot essionals i drsquoalt nivell La base limiddot la declaracioacute conjunta srsquohan de
puten al periacuteode impositiu en quegrave cioacute exclusiva a lrsquoactivitat econogravemica quidable no podragrave resultar negatimiddot sumar les rendes percebudes per
el seu perceptor els pot exigir Els i per tant si srsquoutilitza simultagraveniamiddot va a consequumlegravencia drsquoaquestes tots els membres de la unitat amimiddot
endarreriments drsquoexercicis anterimiddot ment per a fns particulars no srsquoadmiddot reduccions liar i que la progressivitat de la tarimiddot
ors percebuts durant el 2018 met cap mena de deduccioacute a de lrsquoIRPF pot ser que no commiddot
srsquohauran drsquoimputar als periacuteodes en pensi lrsquoimport de la reduccioacute de la
quegrave eren exigibles i si no va ser el base imposable Un cop presenmiddot Cal tenir
2018 srsquohauragrave de presentar una Els qui inimiddot clar que la unitat amiliar a eectes tada la declaracioacute de la renda i
autoliquidacioacute complementagraveria per ciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat ecomiddot de lrsquoIRPF estagrave integrada per ambmiddot acabat el termini de presentacioacute
a cada exercici al qual correspomiddot nogravemica i determinin el rendiment doacutes cogravenjuges no separats legalmiddot lrsquoAdministracioacute tributagraveria no acmiddot
nen En canvi si els endarrerimiddot net drsquoacord amb el megravetode drsquoestimiddot ment i si nrsquohi ha els flls menors cepta el canvi drsquoopcioacute de conjunta
ments srsquohan percebut a consemiddot macioacute directa poden reduir en un que hi conviuen com tambeacute els o individual
quumlegravencia drsquouna resolucioacute judicial 20 amb un liacutemit de 100000 euro majors drsquoedat incapacitats judicimiddot
els imports no satisets srsquohan drsquoimmiddot el rendiment net positiu declarat alment subjectes a pagravetria potestat
putar al periacuteode impositiu en quegrave la Srsquoenteacuten que srsquoinicia una activitat prorrogada o rehabilitada La remiddot
sentegravencia sigui erma i no importa econogravemica quan no srsquoha exercit duccioacute de la base imposable eacutes La normativa
els anys en quegrave eren exigibles cap activitat econogravemica lrsquoany anmiddot de 3400 euro Tambeacute existeix la unimiddot de lrsquoIRPF assimila a descendents
terior a la data drsquoinici drsquoaquesta tat amiliar monoparental eacutes a dir a totes aquelles persones respecmiddot
la ormada en els casos de sepamiddot te de les que el contribuent tingui
Si determiddot racioacute legal o quan no hi hagi un atribuiumlda la seva guarda i custogravedia
mineu el rendiment de la vostra vincle matrimonial per la mare o el per resolucioacute judicial i diu que cormiddot
activitat econogravemica pel megravetode Es pot reduir la pare i tots els flls menors o majors respondragrave a qui drsquoacord amb el
drsquoestimacioacute directa heu de tenir base imposable per presentar la drsquoedat incapacitats judicialment conveni regulador aprovat judicialmiddot
en compte que per a quegrave les desmiddot declaracioacute conjunta (3400 euro) per subjectes a pagravetria potestat prorromiddot ment tingui la guarda i custogravedia
peses siguin deduiumlbles fscalment aportacions a sistemes de previmiddot gada o rehabilitada que convismiddot dels flls a la data de meritacioacute de
cal que estiguin vinculades a lrsquoacmiddot sioacute social (plans de pensions) per quin amb lrsquouna o amb lrsquoaltre La lrsquoimpost (en general el 31 de demiddot
tivitat desenvolupada i complir aportacions a patrimonis protegits reduccioacute de la base imposable en sembre) en tractarmiddotse del subjecmiddot
amb els requisits de correcta immiddot de persones amb discapacitat aquest cas eacutes de 2150 euro te passiu que ha de conviure amb
putacioacute temporal tenir els corresmiddot per pensions compensatograveries i No es pot aplicar ells Ara beacute quan sigui compartimiddot
ponents justifcants (actures o anualitats per aliments anualitats aquesta reduccioacute quan el contrimiddot da srsquohauragrave de prorratejar entre els
documents) i que estiguin regismiddot per aliments a avor de persones buent conviu amb la mare o el excogravenjuges amb independegravencia
trades als llibresmiddotregistre o a la dierents dels flls per aportacions pare drsquoalgun dels flls que ormen drsquoaquells amb qui estiguin convimiddot
comptabilitat A partir del 2018 es a la mutualitat de previsioacute social part de la unitat amiliar No srsquoha vint a 31 de desembre
AtENCIOacute
n
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
BEGOntildeA CAStRO OtEROEconomista presidenta del Grup de Treball EAFI del CEC i Member of the Executive Board Anchor Capital Advisors EAFbcastroanchoreaficom
Completada la transposicioacute de MiFID II
rents instruments financers Drsquoaltra banda manteacute lrsquoedat de lrsquoinversor com un criteri rellevant en el proceacutes de perfilar el client
Retrocessions o incentiusAquest eacutes un punt que histogravericamiddotment ha generat debat entre les ESI La llei estableix la limitacioacute del cobrament drsquoincentius o remiddottrocessions al fet que es produmiddoteixi una millora del servei per tal de poder cobrar aquest incentiu
Drsquoaltra banda tambeacute institueix criteris pels anomenats incentius no monetaris i per aquelles ESI independents aixiacute com lrsquoorientamiddotcioacute en relacioacute amb els terminis
per retornar al clients els possimiddotbles incentius rebuts per exemmiddotple en cas que el client es pugui subscriure la ldquoclasse netardquo drsquoun fons drsquoinversioacute perquegrave no exismiddotteix i els requisits entre drsquoaltres com la comercialitzacioacute drsquoalmiddotmenys un 25 de productes fimiddotnancers de tercers i dues altermiddotnatives de terceres parts en cada categoria de fons comercimiddotalitzada
vigilagravencia i control de productes financers En relacioacute amb la vigilagravencia i el control del disseny i distribucioacute de productes financers es dismiddotposa que el proceacutes previ drsquoapromiddotvacioacute de cada producte drsquoinvermiddotsioacute seragrave responsabilitat del propi consell drsquoadministracioacute de lrsquoemmiddotpresa de serveis drsquoinversioacute La finalitat eacutes que les caracteriacutestimiddotques dels productes siguin les
MiFID soacuten les sigles de Markets in Financial Instruments Directive
que va entrar en vigor lrsquo1 de nomiddotvembre del 2007 que suposen un mercat uacutenic i un regravegim regulamiddotdor comuacute per als serveis finanmiddotcers en tots els Estats membres de la Unioacute Europea i altres Estats de lrsquoAgraverea Econogravemica Europea
MiFID regula la prestacioacute de sermiddotveis drsquoinversioacute afectant a totes les entitats financeres i drsquoinversioacute en la forma en quegrave informen asmiddotsessoren o venen productes fimiddotnancers als seus clients o potenmiddotcials clients aixiacute com en la mamiddotnera en quegrave els ofereixen serveis drsquoexecucioacute drsquooperacions sobre instruments financers
Els objectius de la MiFID soacuten mimiddotllorar la transparegravencia i lrsquoeficiegravenmiddotcia dels mercats financers euromiddotpeus augmentar la competegravenmiddotcia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor En definitimiddotva protegir al client regulant el comportament de lrsquoentitat finanmiddotcera i drsquoinversioacute
Quant al MiFID podem parlar de MiFID I MiFID II i en un futur parlarem de MiFID III En conmiddotcret avui parlarem de MiFID II aprovada en tres fases l Reial Decret 212017 de 29 desembrel Reial Decret 142018 de 28 de setembrel Reial Decret 14642018 de 21 de desembre
En funcioacute drsquoaquestes normes jumiddotriacutediques i en concret amb aquest uacuteltim reial decret el text refoacutes de la Llei del mercat de vamiddotlors es va modificar
ldquoLa urgegravencia per completar la transposicioacute ve donada per la fimiddotnalitzacioacute del termini el juliol del 2017 i de la interposicioacute drsquouna demanda per incompliment damiddotvant el Tribunal de Justiacutecia de la Unioacute Europea (TJUE) amb la corresponent proposta de sanmiddotcioacuterdquo segons un comunicat del Ministeri drsquoEconomia
MiFID II regula principalment lrsquoactivitat de les empreses de serveis drsquoinversioacute (ESI) entre les quals ens trobem les EAF (emmiddotpreses drsquoassessorament finanmiddotcer abans EAFI)
Proteccioacute de lrsquoinversorEl reial decret aborda aspectes com les obligacions de les emmiddotpreses drsquoinversioacute amb lrsquoobjectiu de protegir lrsquoinversor principalmiddotment minorista (lrsquoinversor minomiddotrista segons defineix la directiva eacutes aquell amb menys coneixemiddotments i menys experiegravencia per tant aquell que necessita meacutes informacioacute i acompanyament en la presa de decisions)
En relacioacute amb els coneixemiddotments la llei destaca la necessimiddottat de perfilar amb meacutes profundimiddottat i filant meacutes prim els anomemiddotnats ldquotest drsquoidoneiumltatrdquo amb la fimiddotnalitat drsquoevitar el risc que els propis clients tinguin tendegravencia a autodefinirmiddotse amb un perfil meacutes arriscat del que realment tenen i convida a introduir noves premiddotguntes concretes sobre coneimiddotxements especiacutefics dels difemiddot
meacutes adequades per a cada tipus de client
Drsquoaquesta forma es reforccedila lrsquoobmiddotjectiu principal de proteccioacute del client ja que els aspectes relamiddottius a la idoneiumltat de lrsquoinstrument financer per al client concret al qual es dirigeix no estan premiddotsents uacutenicament en el moment de la comercialitzacioacute sinoacute des de la progravepia concepcioacute drsquoaquest
Avaluacioacute de les propostes drsquoinversioacuteEn relacioacute amb la presa de decimiddotsions en el proceacutes drsquoemissioacute de recomanacions o de gestioacute de carteres es desenvolupa lrsquooblimiddotgacioacute drsquoavaluar si instruments fimiddotnancers equivalents poden ajusmiddottarmiddotse al perfil del client tenint en compte el cost i la complexitat dels productes
Les directrius estableixen que les entitats han drsquoadoptar poliacutetimiddotques i procediments que assemiddotgurin que abans de recomanar un producte o adquirirmiddotlo per a la cartera gestionada en nom del client es realitzi una agravemplia avamiddotluacioacute de les possibles alternatimiddotves drsquoinversioacute per al que srsquoha de tenir en compte el cost i la commiddotplexitat dels productes Per tant a lrsquohora de proposar qualsevol canvi srsquoha de poder demostrar de manera raonable que en aquella proposta concreta els beneficis per al client soacuten superimiddotors als costos que genera aquell canvi
Es considera que quan una entimiddottat ofereixi una gamma restringimiddotda de productes o recomani nomiddotmeacutes un tipus de producte eacutes important que els clients siguin plenament conscients drsquoaquesta circumstagravencia En cas que lrsquoentimiddottat trieacutes o recomaneacutes al client un producte amb major cost o complexitat que un altre equivamiddotlent hauria de ser capaccedil de jusmiddottificarmiddotho Aquest tipus de decisimiddotons han de ser documentades i registrades i hauran drsquoestar sotmiddotmeses a una especial atencioacute per part de la funcioacute de control de lrsquoentitat n
Els objectius de la MiFID soacuten millorar la transparegravencia i eficiegravencia dels mercats
augmentar la competegravencia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor
Comissioacute drsquoEconomia Financera GT EAFI
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 1
necessagraveriament a lrsquoabsegravencia de beacutens per embargar La manca de patrimoni amb quegrave er ront als deutes eacutes incerta ens la podem trobar de manera sobrevinguda un cop iniciat el procediment a dimiddoteregravencia del cas anterior quan ja ha estat comprovada en racasmiddotsar lrsquoexecucioacute pregravevia
ovint ens plantegem quimiddot de concurs presentada pel credimiddot del concurs necessari per part del El cost en temps i diners de tota na pot ser la utilitat pragravectimiddot tor i els altres legitimats creditor i en consequumlegravencia es pomiddot aquesta tramitacioacute cobriria la remiddotca de determinades fgumiddot drien obrir unes possibilitats de cuperacioacute del deute Ens hem de
res previstes legalment Amb una El primer supogravesit de lrsquoart 24 LC negociacioacute Per tant no es pot en plantejar quins avantatges o inmiddotexistegravencia virtual sobre el paper parteix de la reclamacioacute dineragraveria termes genegraverics seguint la idea centius obteacute el creditor instant del perograve que en realitat pot semblar pregravevia que ha derivat en una exemiddot del que degraveiem abans desestimar concurs necessari i si aquests que aplicades a la vida real dels cucioacute allida Tenim un cregravedit documiddot drsquoentrada lrsquoinici del procediment compensen tots els esorccedilos demiddot ciutadans o de les empreses no mentat liacutequid venccedilut i exig judicial per reclamar el deute permiddot dicats per arribar al punt de decimiddotible El donaran un resultat satisactori creditor ha interposat amb base en quegrave cada cas eacutes un moacuten i conveacute dir si iniciar o no el procediment per resoldre les controvegraversies per aquesta documentacioacute una demiddot conegraveixer la situacioacute i lrsquoentorn ecomiddotles quals teogravericament han estat manda judicial de reclamacioacute de nogravemic del deutor Sense perjudici En els arts 18 a 20 LC srsquoestableimiddotpensades i plasmades en el text quantitat Iniciaragrave un procediment del en quegrave podria actuarmiddotse xen les consequumlegravencies de la intermiddotlegal Aquest eacutes el cas del conmiddot que tindragrave aixograve siacute segons el cas en relacioacute amb lrsquoart 19 LC del qual posicioacute de la demanda de conmiddotcurs necessari de creditors una durada meacutes o menys llarga en parlarem meacutes endavant curs necessari en cas drsquooposicioacute
(meacutes meacutes que menys ategraves el colmiddot del deutor i existeix la possibilitat Segons les recents estadiacutestiques lapse judicial en el qual ens trobem) En el segon supogravesit de et de lrsquoa rt hipotegravetica que el deutor aci ront publicades per lrsquoINE el 7 de ebrer i acabaragrave amb la conseguumlent senmiddot 24 LC no partim del racagraves de la al deute mitjanccedilant la consignacioacute del 2019 basades en dades promiddot tegravencia estimatograveria Aquesta senmiddot reclamacioacute dineragraveria interposada a avor del creditor visionals durant lrsquoany 2018 es van tegravencia comportaragrave la posterior solmiddot pel creditor sinoacute del coneixement declarar a tot Espanya 5635 conmiddot licitud drsquoexecucioacute i si eacutes el cas que pugui tenir del seu sector Pel que a a la posicioacute que ocupa el cursos de creditors dels quals lrsquoembargament de beacutens sufcients drsquoactivitat i de la situacioacute dels almiddot creditor instant del concurs necesmiddotnomeacutes 348 varen ser instats com per al pagament del deute tres operadors amb els quals teacute sari en el llistat de creditors de la a concursos necessaris un 6 relacions comercials El problema massa passiva segons lrsquoart 917
Aquiacute seragrave quan ens trobem al en aquest cas eacutes que es depegraven de LC es reconeixeragrave el 50 del seu La Llei Concursal (LC) concreta la capdavall de tot aquest les onts drsquoinormacioacute externes deute amb caragravecter privilegiat gemiddotprocedimiddotdefnicioacute del concurs necessari en ment llarg i eixuc que no hi ha res per poder saber si es donen els neral i per darrere dels creditors per dos articles en lrsquoarticle 24 i en lrsquoarmiddot per embargar Eacutes a partir drsquoaquest requisits exigits legalment per insmiddot deutes salarials i de les administramiddotticle 7 moment en quegrave podragrave sollicitarmiddot tar el concurs El creditor ha de cions puacutebliques El 50 restant es
se el concurs necessari de lrsquoentitat saber si el deutor es troba en almiddot qualifca de cregravedit ordinari junt amb En el numeral 4 de lrsquoarticle 2 es deutora Sovint la iniciativa arribaragrave gun dels quatre casos enumerats els altres creditors que han mantinmiddotconcreten els supogravesits de et en tard per obtenir la satisaccioacute ni en la segona part de lrsquoart 24 LC gut una actitud passiva enront de els quals el creditor pot plantejar el que sigui parcial del deute Instar Si acumula impagaments generamiddot lrsquoacumulacioacute drsquoimpagaments concurs necessari Es plantegen la declaracioacute de concurs necessamiddot litzats a altres creditors Si ha somiddot Drsquoaltra banda les despeses caumiddotdues opcions La primera eacutes que ri en el moment en quegrave se sap pomiddot ert altres embargaments de mamiddot sades al creditor per la presentacioacute hagi resultat inructuosa una exemiddot sitivament que en el procediment nera general sobre els seus beacutens del concurs es qualifcaran de cregravemiddotcucioacute dineragraveria interposada direcmiddot drsquoexecucioacute seguit contra el deutor Si estagrave ent desaparegraveixer el seu dit contra la massa drsquoacord amb tament pel creditor contra el deumiddot moroacutes no srsquohan trobat beacutens per patrimoni de manera sobtada Si lrsquoart 842 segon paragravegra tor (paragravegra primer) La segona embargar sembla innecessari per no compleix regularment les semiddotopcioacute que es pot plantejar (punts inuacutetil a la fnalitat pretesa que eacutes el ves obligacions tributagraveries socials Analitzat tot lrsquoanterior podem enmiddot1 a 4) eacutes que per altres mitjans no recobrament del deute i laborals Perograve amb sospitarmiddotho o tendre el perquegrave de les dades remiddotde manera directa sinoacute per altres sabermiddotho del cert no nrsquohi ha prou collides per lrsquoINE en el seu inorme onts es pugui conegraveixer la situacioacute Aixograve no obstant en la societat pot Cal aportar proves materials Aixiacute El concurs necessari no sembla drsquoinsolvegravencia actual o imminent existir un ons de comerccedil unes ho exigeix lrsquoart 7 LC Si es vol acomiddot una eina prou efcient per a la samiddot del deutor Cadascuna mereix expectatives de creixement exismiddot llir a aquesta segona via per instar tisaccioacute del creditor o si meacutes no una consideracioacute separada Al tegravencia de benefcis ocults i per el concurs necessari el creditor no p pro orciona uns avantatges seu torn lrsquoarticle 7 parla sobre tant al potencial concursat li pomiddot es veu obligat a assumir una tasca evidents que benefciiumln prou al com ha drsquoarticularmiddotse la sollicitud dria no interessar la presentacioacute drsquoinvestigacioacute pregravevia molt carremiddot creditor que lrsquoinsta sobre els altres
gosa i sovint difcultada pels obsmiddot creditors que han mantingut una tacles de la proteccioacute de dades actitud meacutes passiva o no prou vigimiddotEn aquesta segona via la situacioacute lant Eacutes una quumlestioacute a debatre de drsquoinsolvegravencia no ha drsquoanar lligada cara a utures reormes legals n
tempo
Comissioacute Mercantil Concursal i d rsquoExperts Judicials
S
SIlvIA CAStRO SARDAgraveEconomista Mediadora i Administradora Concursal Rusintildeol Associats Consultors SL Vocal del Comitegrave Executiu de la seu territorial de Lleida del CEC Membre de la Comissioacute silviacastrorusinyolassociatscom
El concurs necessari Explorant possibilitats
L rsquoany 2018 es van declarar 5635 concursos de creditors dels quals nomeacutes varen ser
instaurats com a necessaris un 6
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LEconomistesBAN
produccioacute nacional materials naturals i dissenys atractius i combinats familiars
Fiscalitat de les inversions en startups Emilio Peacuterez Pombo economista i soci director de Peacuterez Pombo Abogados amp Economistas va desgranar alguns dels incentius fiscals que es poden aconseguir a lrsquohora drsquoinvertir en projectes o empreses i que recomana tenir en compte tant a emprenedors com a inversors ldquoTrobem incentius que hem de valorar tant si som emprenedors com inversorsrdquo
En aquest sentit va explicar que segons la legislacioacute vigent exis-teixen incentius fiscals per a Inversor ndash Persona fiacutesica de fins al 30 dels imports apor-tats per a persones que inverteimiddotxin en empreses de nova o remiddotcent creacioacute fins a un magravexim de
60000 euros base drsquoinversioacute en la versioacute estatal art 681 de la Llei de lrsquoIRPF (20 i 50000 euro fins a 31122017) i 30 dels imports aportats fins a 20000 euro en la vermiddotsioacute autonogravemica art 20 de la Llei 262009 de 23 de desembre Lrsquoestatal eacutes incompatible amb lrsquoautonogravemica si beacute amb lrsquoopinioacute de Peacuterez Pombo poden combimiddotnarmiddotse les dues segons ens conmiddotvingui
Les empreses en les quals srsquoadmiddotquireixen aquestes accions o participacions han de complir una segraverie de requisits i condicimiddotons entre molts altres que la inmiddot
EconomistesBAN la xarmiddotxa de Business Angels del Colmiddotlegi va celebrar
el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar la ponegravencia Fiscalitat de les inversions en startmiddotups
33egrave Fograverum EconomistesBANPol Font president drsquoEconomismiddottesBAN va fer puacuteblics els resulmiddottats aconseguits per la xarxa Bumiddotsiness Angels al llarg del 2018 on gairebeacute es va duplicar el permiddotcentatge de projectes presentats als Fograverums Inversors que van aconseguir financcedilament Conmiddotcretament el 166 dels pro-jectes presentats van acon-seguir financcedilament al llarg del 2018 vers el 952 acon-seguit lrsquoany 2017 ldquoHem aconmiddotseguit una millora de lrsquoeficiegravencia important que ens permet seguir creant noves oportunitats de nemiddotgocirdquo va assegurar Pol Font Al llarg del 2018 la xarxa drsquoEconomiddotmistesBAN va acollir prop de 200 projectes i el percentatge de fimiddotnanccedilament del total de projectes es va situar en el 3 (vers el 25 del 2017) En els darrers cinc anys la xarxa EconomistesmiddotBAN ha ategraves 994 projectes
Projectes presentats relacionats amb la intelmiddotligegravencia artificial la realitat virtual solucions de conmiddotnexioacute i localitzacioacute intelmiddotligent lrsquoanagravelisi de dades i lrsquoe-commerce entre drsquoaltres
l Optimus PriceEacutes un SaaS que utilitza intelmiddotligegravencia artificial per predir la demiddotmanda i establir preus per maximiddotmitzar els beneficis permetent automatitzar i optimitzar les compres
l SharifyEacutes una eina de colmiddotlaboracioacute que
permet a una ciutat mantenirmiddotse meacutes ben connectada i comunimiddotcar totes les activitats que es fan a la ciutat Dona resposta a la pregunta ldquoVull fer alguna cosa ara mateixrdquo
l ApartoolCentral de reserves drsquoapartamiddotments turiacutestics Marca B2B Aparmiddottool per a client corporatiu (long term rental) i distribucioacute B2B2C a portals de vacation rental
l ClubberizeEacutes un producte de tecnologia de localitzacioacute intelmiddotligent i magraverquemiddotting de proximitat per esdevenimiddotments i patrocinadors Monitoritmiddotzen lrsquoactivitat de lrsquoassistent a un esdeveniment
l Soccer DreamPrimera plataforma basada en realitat virtual per accelerar les habilitats tagravectiques del futbolista
Eina on reconstruir exercicis drsquoentrenament
l SAALG GeomechanicsStartup drsquoenginyeria i software especialitzada en lrsquoanagravelisi de damiddotdes en temps real que permet analitzar el comportament de termiddotreny fent possible lrsquooptimitzacioacute del disseny i el procediment constructiu de gran part dels projectes drsquoenginyeria i edificamiddotcioacute
l PyjamiaEacutes un e-commerce vertical que crea i comercialitza pijames i sleepwear de marca progravepia
versioacute srsquohagi produiumlt com a magravemiddotxim al cap de tres anys de la seva constitucioacute i mantenir la inversioacute almenys tres anys
Va advertir als emprenedors que deslocalitzen els seus negocis que han de conegraveixer com els hi afecten les legislacions de cada paiacutes i tenir previst que hauran de lidiar amb el risc tributari
Tambeacute va advertir si hem invertit mitjanccedilant una societat que quan tenim meacutes del 5 del capimiddottal i la societat genera dividends aquests estan exempts de tribumiddottacioacute perograve ldquoatencioacute a les semiddotguumlents rondes habituals en les startupsrdquo Si no anem a les ammiddotpliacions i ens diluiumlm i passem a disposar menys del 5 perdriacutemiddotem aquest avantatge
Per uacuteltim va recordar els incentius per a la nova societat destacant el tipus reduiumlt del 15 per a emmiddotpreses de nova creacioacute (art 291 LIS) i va insistir a explotar els avantatges del concepte ldquoPatent Boxrdquo (article 23 LIS) com ldquoel petit gran oblidat de la normativardquo que ldquoens eximeix de tributar pel 60 dels ingressos provinents de les llicegravencies i cessions drsquouacutes de pamiddottents i assimilatsrdquo i tambeacute estar molt atents a les deduccions en la quota per R+D+I la possible momiddotnetitzacioacute de la deduccioacute i les demiddotduccions per creacioacute drsquoocupacioacute
Es pot consultar la presentacioacute al web del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya Si esteu interesmiddotsats en algun dels projectes ammiddotpliarmiddotne la informacioacute i contactar amb els emprenedors aixiacute com incorporarmiddotvos al Club Inversors EconomistesBAN feumiddotnosmiddotho saber a economistesbanecomiddotnomistescat n
MIQuEl SACRIStaacuteN Economista i director drsquoEconomistesBAN economistesbancoleconomistescat
XXXIII Fograverum drsquoinversioacute i lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostartupsrsquorsquo
EconomistesBAN va celebrar el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar
la ponegravencia lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostart-upsrsquorsquo
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 3
Comissioacute d rsquoEconomia del Turisme
En una de les darreres disposar drsquouna oerta de terminals surten del vaixell El et de ser port que van er escala el 2018 3238
temporades de envejable a nivell europeu I nalmiddot drsquoorigen i destinacioacute teacute tambeacute van ser erris i nomeacutes 778 creuers
un dels ment el et de disposar drsquoaeroport eectes sobre lrsquoactivitat a les termimiddot Precisament soacuten els vaixells de
episodis discorria a Barcelona a escassos quilogravemetres amb un nals orccedila intensiva en treballamiddot passatgers els primers que estan
Les escenes perograve es van gravar tragravensit de 50 milions de passatmiddot dors perograve tambeacute en els aprovimiddot transicionant a combustibles almiddot
a Gegravenova cosa gens sorprenent gers i destinacions que ara siacute sionaments el sector del transmiddot ternatius com el gas liquat que
en aquella egravepoca Barcelona era arriben a bona part del moacuten port en carretera o lrsquoactivitat a redueixen les emissions drsquoNO
tan poc atractiva turiacutesticament lrsquoaeroport del Prat
que ns i tot hi havia companyies No obstant aixograve aquesta evolucioacute A partir drsquoaquests ets podem
que evitaven ermiddothi escala ha estat lluny del consens espemiddot discutir si tenim un model de tumiddot
cialment durant els darrers anys i risme que aporta meacutes que molegravesmiddot
Les dades aixiacute ho demostren amb han crescut les veus que parlen ties o pot generar i si no eacutes el
prou eines hi passaven 100000 de limitar quan no drsquoeliminar cas si eacutes possible tenirmiddotlo En
passatgers anuals majoritagraveriamiddot aquest tipus de turisme Com somiddot Tots els qualsevol cas tota estrategravegia que
ment en tragravensit i la primera imatge vint en aquest debat es barregen vaixells generen pollucioacute atmosmiddot passi per tenir un port de capccedilamiddot
que srsquoenduien de la ciutat era una ets objectivables amb percepmiddot egraverica mentre soacuten a port Srsquoestima lera seragrave guanyadora I precisamiddot
terminal decregravepita La situacioacute va que sobre el 7 a Barcelona ve ment aquesta ha estat la que hicions o preeregravencies personals
canviar radicalment arran dels intentarem er recompte dels ets generada pel conjunt de lrsquoactivitat ha hagut a Barcelona des de a
Jocs Oliacutempics En un moment en objectivables del Port Els creuers perograve soacuten mimiddot 25 anys Potser ora bo consenmiddot
quegrave hi havia un ort debat sobre si noria entre els vaixells Dels 9308 suar una altra per consolidarmiddotlo
calia ampliar la planta hotelera
(lrsquoAjuntament nrsquoera partidari i els
hotelers srsquohi oposaven) es va opmiddot perograve tambeacute desconcentrar
tar per la contractacioacute de vaixells el turisme Qui hagi agaat un
que servissin com a hotels fomiddot creuer recordaragrave alguna escala en
tants Aquelles setmanes drsquoestiu temporada (Tallinn Dubrovnik o
van ser lrsquoinici de lrsquoera moderna dels Palma) on el centre de la ciutat
creuers a Barcelona esdevenia literalment inestat de
creueristes En ciutats meacutes grans
La resta ja eacutes conegut dels perograve aquesta situacioacute eacutes meacutes
100000 passatgersany de nals matisable ja que la capacitat
de segle srsquoha passat als 25 mimiddot drsquoabsorcioacute eacutes meacutes elevada dimiddot
lions situant el Port entre els prinmiddot luintmiddotse completament als ports
cipals en tragravensit de creuers Carnimiddot de capccedilalera Aixiacute mateix una part
val el principal actor drsquoaquest important del passatge en escala
mercat ha et importants invermiddot eacutes encaminat a excursions a pamiddot
sions en terminals la darrera inaumiddot ratges sovint allunyats del centre
gurada el 2018 Royal Caribbean desconcentrant aixiacute el turisme
i MSC tambeacute han expressat el seu
interegraves en invertir en noves o quemiddot
darmiddotsersquon drsquoexistents
Aquest creixement srsquoexplica per Segons els darrers estudis
una quagravedruple combinacioacute La lrsquoactivitat de creuers a Barcelona
primera el creixement global del genera 1083 milions de acturamiddot
sector que ha passat de transmiddot cioacute i 9056 llocs de eina Si ens
portar 7 milions de passatgers el xem amb els turistes que hi emmiddot
2000 a trencar la barrera dels 25 barquen i hi pernocten la despemiddot
el 2017 La segona lrsquoegravexit de Barmiddot sa per persona i dia srsquoenla ns als
celona com a destinacioacute turiacutestica 230 euros Si en canvi nomeacutes
passant dels 2 milions de turistes srsquohi a escala la xira baixa als 57
el 1990 als 12 el 2018 La tercera per persona i dia entre aquells qui
Vacacio-
nes en el Mar
Sabem qe els aixells soacuten n important ocs emissor de contaminacioacute atmosegraverica on el tragravensit de creers hi jga na part molt petita
Sabem qe el trisme de creers pot massifcar les ci-tats
Sabem qe el trisme de creers pot deixar diners perograve tambeacute qe pot no deixar-ne
2
n
El turisme de creuers a Barcelona allograve que sabem (i allograve que no)
DAvID RODRiacuteGuEz BORRAgraveS Economista i Secretari Tegravecnic del Pla Estrategravegic Metropolitagrave de Barcelona drodriguezpembcat
Tota estrategravegia que passi per tenir un port de capccedilalera seragrave guanyadora i aquesta ha estat la que hi ha hagut a
Barcelona des de f a 25 anys
2 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
BARCElONA GIRONA tARRAGONAllEIDA Pl Galla Placiacutedia 32 Joan Maragall 44 entl 3a Rambla Nova 58middot60 5egrave A Pere Cabrera 16 1r G
08006 Barcelona Tel 93 416 16 04 17002 Girona Tel 972 21 45 33 25001 Lleida Tel 973 21 06 33 43004 Tarragona Tel 977 21 70 42
ceccoleconomistescat gironacoleconomistescat lleidacoleconomistescat tarragonacoleconomistescat
PuBliCaCiOns Del COlmiddotlegi DrsquoeCOnOmistes
REVISTA ECONograveMICA DE CATALUNyA
INFORMATIU DE LrsquoECONOMISTA
REVISTA TEgraveCNICA
DOCUMENTS TEgraveCNICS I ALTRES PUBLICACIONS
6 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
T E N I R P R E S E N T
3) Quan entraragrave en vigor aquesta modificacioacuteEl Reial Decret Llei estableix una aplicacioacute gradual drsquoaquestes noves mesures
a) A la mare biologravegica li seran drsquoaplicacioacute a partir de lrsquo1 drsquoabril del 2019
b) A lrsquoaltre progenitor se li aplicaran de la seguumlent forma
l A partir de lrsquo1 drsquoabril del 2019 des de lrsquo1 drsquoabril fins al 31 de desembre del 2019 lrsquoaltre progenitor comptaragrave amb un periacuteode de susmiddotpensioacute total de vuit (8) setmanes de les quals les dues (2) primeres soacuten obligatograveries No obsmiddottant aixograve la mare biologravegica podragrave cedir el gaumiddotdiment de quatre (4) setmanes no obligatograveries a lrsquoaltre progenitor Per tant en aquest cas lrsquoaltre progenitor podragrave disposar drsquoun magravexim de dotmiddotze (12) setmanes de suspensioacute del contracte
l A partir de lrsquo1 de gener del 2020 des de lrsquo1 de gener del 2020 fins al 31 de gener del 2020 lrsquoaltre progenitor comptaragrave amb un pemiddotriacuteode de suspensioacute total de dotze (12) setmamiddotnes de les quals les quatre (4) primeres seran obligatograveries En aquest cas la mare biologravegica podragrave cedir el gaudiment de dues (2) setmamiddotnes no obligatograveries a lrsquoaltre progenitor Simplimiddotficant des del gener del 2020 lrsquoaltre progenimiddottor podragrave gaudir drsquoun magravexim de catorze (14) setmanes de suspensioacute del contracte
l A partir de lrsquo1 de gener del 2021 cada progenitor gaudiragrave drsquoigual periacuteode de susmiddotpensioacute del contracte de treball un total de setze (16) setmanes
c) En els casos drsquoadopcioacute o acolliment les modificacions srsquoaplicaran de la seguumlent forma l A partir de lrsquo1 drsquoabril del 2019 cada promiddot
Lrsquo1 de marccedil del 2019 es va aprovar el Reial Decret Llei 62019 que modifimiddotca alguns preceptes establerts a la
normativa per garantir el principi drsquoigualtat entre dones i homes en mategraveria laboral En aquest article ens centrarem en les modifimiddotcacions dels articles 45 i 48 de lrsquoEstatut dels Treballadors relatives a la suspensioacute del contracte de treball per naixement adopcioacute o acolliment el que es coneixia fins ara com a ldquosuspensioacute per maternitat o paternitatrdquo Lrsquoobjectiu drsquoaquesta modificacioacute eacutes que a partir de lrsquoany 2021 tots dos progenitors de manera independent lrsquoun de lrsquoaltre tinguin dret a la suspensioacute del contracte laboral dumiddotrant setze setmanes (16) posteriors al naixemiddotmentadopcioacute Per tant srsquoequipara la duramiddotda del permiacutes de setze (16) setmanes de la mare biologravegica (maternitat) al de lrsquoaltre promiddotgenitor (paternitat) ampliant les cinc (5) setmiddotmanes contemplades fins ara a lrsquoEstatut dels Treballadors
1) Situacioacute de la mare biologravegi-ca i adoptants Respecte a la situacioacute de la mare biologravegicaadoptants el naixement del filla suspegraven el contracte labomiddotral durant setze (16) setmanes Drsquoaquestes setze (16) setmanes les sis (6) immediatament posteriors a la naixenccedila soacuten obligatograveries ininterrompudes i a jornada completa En el cas de la mare biologravegica es podragrave anticipar el seu exercici fins a quatre (4) setmanes abans de la data previsible de la naixenccedila
2) Situacioacute dels dos progenitors Respecte als progenitors tots dos gaudiran de setze (16) setmanes cadascun si beacute una vemiddotgada transcorregudes les sis primeres setmamiddotnes obligatograveries es podran distribuir les deu (10) setmanes seguumlents a voluntat dels progemiddotnitors en periacuteodes acumulats o interromputs a jornada parcial o completa Cal puntualitzar que el gaudiment de cada periacuteode hauragrave de comunicarmiddotse a lrsquoempresa amb una antelacioacute miacutenima de quinze (15) dies Els progenitors pomiddotdran disposar drsquoaquestes deu (10) setmanes fins que el filla faci els dotze (12) mesos
genitor disposaragrave drsquoun periacuteode de suspenmiddotsioacute del contracte de treball de sis (6) setmamiddotnes obligatograveries a temps complet immediamiddottament despreacutes de la resolucioacute per la qual es constitueix lrsquoadopcioacute o la decisioacute administramiddottiva de guarda amb finalitats drsquoadopcioacute o drsquoacolliment Despreacutes drsquoaquest periacuteode es podragrave disposar drsquoun total de dotze (12) setmiddotmanes voluntagraveries per a tots dos dins dels dotze (12) mesos seguumlents a la resolucioacute No obstant aixograve un progenitor podragrave gaudir drsquoun magravexim de deu (10) setmanes havent de ser les dues (2) restants gaudides per lrsquoaltre progenitor Per tant un progenitor pot tenir un magravexim de setze (16) setmanes i en aquest cas lrsquoaltre progenitor disposaragrave drsquoun magravexim de vuit (8) setmanes
l A partir de lrsquo1 de gener del 2020 cada progenitor disposaragrave drsquoun periacuteode de susmiddotpensioacute de sis (6) setmanes obligatograveries a
temps complet immediatament despreacutes de la resolucioacute Posteriormiddotment es podragrave disposar de forma ininterrompuda drsquoun total de setze (16) setmanes voluntagraveries per a tots dos dins dels dotze (12) mesos semiddotguumlents a la resolucioacute No obstant aixograve un progenitor podragrave gaudir un
magravexim de deu (10) de les setze (16) setmamiddotnes havent de ser les sis (6) restants gaudimiddotdes per lrsquoaltre progenitor Per tant un progemiddotnitor pot disposar drsquoun magravexim de setze (16) setmanes i en aquest cas lrsquoaltre tindria un magravexim de dotze (12) setmanes
l A partir de lrsquo1 de gener del 2021 srsquoaplicaragrave sense restriccions el Reial Decret Llei gaudint cada progenitor drsquoigual periacuteode de suspensioacute del contracte de treball (16 setmanes)
4) Objectiu de les modificacions En definitiva amb aquesta modificacioacute el Govern preteacuten fer un pas endavant en la conmiddotsecucioacute de la igualtat real i efectiva entre homiddotmes i dones i en la promocioacute de la conciliacioacute de la vida personal i familiar Aixograve respon a lrsquoexistegravencia drsquouna demanda social aixiacute com a la progravepia exigegravencia de la Constitucioacute i la normiddotmativa europea n
CARlOtA llACh CullEll Advocada Guilleacuten Beacutecares Legal amp Fiscalcllachguillenbecarescom
Suspensioacute del contracte de treball per naixement adopcioacute o acolliment
Noticiari Juriacutedic
Lrsquohomologacioacute dels acords de refinanccedilament eacutes una bona eina
per a solucionar problemes financers perograve no eacutes una solucioacute
a problemes estructurals
6 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 7
En aquest petit article ens centrarem en els canvis que han estat sancionats per les autoritats comunitagraveries i les dimiddot
rectives que srsquohan transposat a la legislacioacute espanyola tot i que com a directives comunimiddottagraveries ja eren en teoria directament aplicables
Les principals novetats han estat introduiumldes per la Llei 22019 que modifica el text refoacutes de la Llei de Propietat Intelmiddotlectual integrant a lrsquoordenament juriacutedic espanyol dues directives pregravevies 201426UE i 20171564 Amb data 1 de marccedil srsquoaprovagrave la Llei 22019 que modifica el text refoacutes previ aprovat pel Reial Decret legislatiu 11996 de 12 drsquoabril integrant la Directiva 201426UE del Parlament Europeu i del Consell de 26 de febrer de 2014 i la Directiva (UE) 20171564 del Parlamiddotment Europeu i del Consell de 13 de setembre de 2017 Aquesta norma fou publicamiddotda al BOE de 2 de marccedil de 2019 i va entrar en vigor de manera immediata Algunes de les principals novetats que incorpora aquesta norma soacuten
Possibilitat de tancament de llocs web sense autoritzacioacute De totes les novetats que incorpora la norma la meacutes polegravemica sens dubte ha estat aquesmiddotta Se nrsquoha parlat molt a la premsa i hi ha molts detractors promoguts al meu parer per grans corporacions drsquointernet que de neutres no en tenen res tot i que srsquoexcusen en la lsquoneutralitatrsquo de la xarxa
La Llei 22019 permet que la seccioacute segona de la comissioacute de propietat intelmiddotlectual que permiddottany al Ministeri de Cultura i Esport coneguda com a lsquocomissioacute Sindersquo pugui procedir al tanmiddotcament de pagravegines sense necessitat drsquoautoritzacioacute judicial per activitats que es demiddotclarin com a infraccions per un periacuteode magravexim drsquoun any Logravegicament lrsquoadopcioacute drsquoaquestes mesures ha de ser motivada drsquoacord amb lrsquoefectivitat drsquoaquesta la proporcionalitat de la mesura i valorant possibles alternatives
Aquesta comissioacute per tant pot procedir al tanmiddotcament de llocs web sense comptar pregraveviamiddotment amb una autoritzacioacute judicial La hipogravetesi especiacutefica en quegrave es pot prendre aquesta memiddotsura eacutes en el context drsquouna conducta infractomiddot
ra sempre que es justifiqui per la seva gravetat i repercussioacute social Eacutes en aquest context que eacutes possible solmiddotlicitar la colmiddotlaboracioacute necessagraveria dels prestadors de serveis drsquointermediacioacute (artimiddotcle 1956 b TRLPI)
Molts opinem que aquesta mesura eacutes apropiamiddotda per evitar la manca drsquoagilitat i els llargs termiddotminis produiumlts pel colmiddotlapse dels tribunals enmiddottenent que existeix un sistema de garanties per part de la comissioacute que ha drsquoaplicar aquestes mesures La Llei exigeix que aquestes mesumiddotres siguin motivades i sempre en situacions drsquoincompliment previ En definitiva eacutes lrsquouacuteltim recurs quan no es troba colmiddotlaboracioacute i no hi ha mecanismes alternatius Eacutes una mesura temmiddotporal drsquoimpacte immediat i meacutes enllagrave de lrsquoany ha de passar per seu judicial
Articles periodiacutestics i dossiers de premsa Amb la nova llei per reproduir distribuir o fer una comunicacioacute puacuteblica total o parcial drsquoarticles de premsa aiumlllats en un dossier de premsa eacutes necessagraveria lrsquoautoritzacioacute dels titumiddotlars dels drets Aixiacute doncs seragrave exigible el pamiddotgament de drets tambeacute en els casos en quegrave la seva elaboracioacute distribucioacute i uacutes siguin puramiddotment interns de qualsevol empresa
Canvis a les entitats de gestioacute de drets de propietat intelmiddotlectual Es concentren en lrsquoorganitzacioacute interna la remiddotpresentacioacute dels posseiumldors dels drets de promiddotpietat intelmiddotlectual i la seva pertinenccedila a lrsquoentitat gestora com es gestionen els drets les oblimiddotgacions drsquoinformacioacute i transparegravencia aixiacute com la relacioacute amb els consumidors i usuaris finals
Canvis al regravegim sancionador Aquests canvis afecten principalment a qui eacutes competent ategraves que les facultats sancionadomiddotres corresponen al Ministeri de Cultura i Esport canvien els terminis per resoldre els procedimiddotments per part de la comissioacute drsquoinfraccions
Srsquoimplementen mecanismes per a lrsquointercanvi drsquoinformacioacute entre autoritats europees per almiddotgunes infraccions greus o molt greus Srsquointrodueix un nou tipus drsquoinfractor extremamiddotdament greu consistent en prestar serveis de gestioacute colmiddotlectiva de drets de propietat intelmiddotlectual sense autoritzacioacute del Ministeri en els supogravesits definits per la llei Srsquoespecifiquen alguns tipus de delicte greu per aquells que inmiddotfringeixen les obligacions imposades a les entimiddottats de gestioacute de drets de propietat intelmiddotlectual
Agravembit territorial de les llicegravencies Es regulen per primer cop les llicegravencies pluritemiddotrritorials a Espanya amb les quals els proveiumlmiddotdors de muacutesica online seran habilitats per utilitmiddotzar els drets de les obres musicals en alguns estats de la Unioacute Europea fins i tot en tota la
UE nomeacutes amb una uacutenica autoritmiddotzacioacute transfronterera
Canvis en els terminis Es modifiquen els periacuteodes de remiddotclamacioacute pels drets per retransmismiddotsioacute per cable per igualarmiddotlos amb
els de reclamacioacute dels drets generals de promiddotpietat intelmiddotlectual cinc anys El termini per al reemborsament de la compensacioacute per cogravepia privada eacutes ara drsquoun any Aquesta accioacute podragrave ser exercida per persones fiacutesiques o juriacutediques que no estiguin exemptes de pagament drsquoindemnitzacioacute
Recentment al final drsquoun proceacutes que ha durat meacutes de dos anys i mig el Parlament europeu va adoptar lrsquouacuteltima versioacute de la Directiva sobre drets drsquoautor en el mercat uacutenic digital Aquesta nova llei hauragrave de ser aprovada una darrera vemiddotgada pels Estats membres (una cosa que eacutes molt probable que succeeixi) A partir drsquoaquiacute els paiumlsos tindran dos anys per a transposarmiddotlo en les seves progravepies lleis nacionals mitjanccedilant lrsquoadopcioacute de la legislacioacute pertinent Aixiacute doncs els drets de propietat intelmiddotlectual continuen avanccedilant i enfortintmiddotse dins la UE tot i les criacutetimiddotques provinents de les grans corporacions drsquointernet que fins ara treballaven sense cap remiddotgulacioacute Probablement no eacutes la millor de les lleis sorgides a Brusselmiddotles perograve tampoc eacutes tan domiddotlenta com alguns sectors interessats (perjudimiddotcats) afirmen n
El nou marc legislatiu en mategraveria de propietat intelmiddotlectual
Les principals novetats han estat introduiumldes per la Llei 22019 que
modifica el text refoacutes de la Llei de Propietat Intelmiddotlectual
julIAgrave MANzANAS Economista President de la Comissioacute drsquoEconomia del Coneixement i Innovacioacute Intellectual Property Rights Technology transfer amp Start Ups Partner Zinco Business Solutions Founder of Cabier Institute Barcelona Patent Hub jmanzanaszincobscom
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 7
8 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
T E N I R P R E S E N T
Per una altra part tot i que srsquohan guanyat uns
mesos de marge la possibilitat que no hi hagi
acord continua vigent i si os aixiacute obligaria al RU
a sortir desordenadament et que seria traumagravemiddot
tic per a ciutadans i empreses amb consemiddot
quumlegravencies econogravemiques socials i poliacutetiques que
aectarien controls ronterers aspectes logiacutesmiddot
tics laborals socials i drsquoaltres Tambeacute es podria
donar el cas que es acin noves eleccions i que
a temps que parlem del Bregravexit ja des no es veu tan clar ja que els diputats britagravenics el nou govern analitzeacutes la manera meacutes adequamiddot
del llunyagrave juny de a tres anys quan la mostren clares postures en contra de lrsquoactual da de sortir fns i tot amb la possibilitat de planmiddot
sortida del Regne Unit (RU) de la Unioacute acord i des de la UE no es vol canviar res esmiddot tejar un segon reeregravendum
Europea va guanyar contra pronogravestic i per esmiddot sencial
cagraves marge de vots el reeregravendum plantejat pel Entre tanta incertesa les empreses britagraveniques
primer ministre James Cameron Sense massa Aixiacute les coses diverses votacions en contra a i europees que tenen relacions comercials ja
entusiasme tant la UE com el RU varen comenmiddot Westminster han abocat a la poliacutetica britagravenica a la estan ent plans de contingegravencia avaluant el
ccedilar a gestionar el Bregravexit lrsquoanagravelisi detallada del incertesa La pressioacute drsquoacostarmiddotse a la data de cost i lrsquoestrategravegia aseguir en uncioacute dels escenamiddot
qual dona pistes de la difcultat drsquouna implemiddot sortida ha provocat que hi hagueacutes una peticioacute de ris que es vagin produint
mentacioacute agravecil i cogravemoda ategraves que a Escogravecia va May a la UE de retardarmiddotla La resposta de Brusselmiddot
guanyar el amb el 62 de vots (i amb les despreacutes que el Consell Europeu delibereacutes
menys marge tambeacute a Irlanda del Nord i Lonmiddot durant hores va ser drsquoesperar uns dies per veure Respecte a la acilitat de treballar en el RU premiddot
dres) i que generacionalment els joves varen si els parlamentaris britagravenics donaven suport a visiblement es revisaragrave el marc limitant els drets
optar meacutes per quedarmiddotse a la UE i els meacutes grans lrsquoacord posant la data de sortida de la UE en el 22 dels immigrants Actualment hi ha tres milions
pel Bregravexit de maig pocs dies abans de les eleccions euromiddot de comunitaris no britagravenics que hi treballen i
pees En canvi la UE posava la data de 12 drsquoabril 1200000 treballadors britagravenics a altres Estats
Aquests ets mostren la difcultat drsquouna gestioacute per una possible sortida sense acord membres de la UE La gestioacute de la immigracioacute
agravecil consensuada i efcaccedil per part del Govern autegraventic cavall de batalla de la campanya del
britagravenic Tot i aixograve la UE capitanejada per Finalment un cop meacutes M ya ha anat a Brusselmiddot reeregravendum seragrave tambeacute un element important a
Michel Barnier i el RU dirig pit er la les sense lrsquoacord dels seus parlamentaris i el valorar en uncioacute de lrsquoacord que se signi
Theresa May varen elaborar un acord que ha Consell Europeu ha determinat establir una
encallat en el Parlament britagravenic I allograve que no nova prograverroga fns al 31 drsquooctubre amb lrsquoexmiddot De et la incidegravencia econogravemica entre lrsquoEstat i
es volia perograve que srsquoanava gestionant ara ja cepcioacute que el RU sortiragrave abans drsquoaquesta data Catalunya amb el RU eacutes signifcativa Aixiacute els
si es posen drsquoacord Cal valorar que si lrsquoacord ciutadans britagravenics soacuten propietaris de 700000
arriba abans del 22 de maig els britagravenics srsquoesmiddot habitatges a territori espanyol i 155 milions de
talviarien participar en les eleccions europees turistes britagravenics ens visiten cada any i gasten
et que evitaria un terratregravemol poliacutetic al RU i molmiddot 14400 milions drsquoeuros Aquestes xires indimiddot
tes disuncions a la UE comenccedilant per redistrimiddot quen que lrsquointercanvi econogravemic eacutes important i
buir el nombre de diputats per cada Estat memmiddot pot quedar aectat segons com acabin les nemiddot
bre per donar cabuda als britagravenics ategraves que el gociacions Pel que a a Catalunya el RU eacutes el
nombre total drsquoeuroparlamentaris eacutes de 751 cinquegrave soci comercial Les empreses catalanes
hi exporten uns 4000 milions drsquoeuros lrsquoany el
que representa un 64 de les exportacions
catalanes i hi importen productes per valor
drsquoaproximadament 2600 milions un 35 de
les importacions Tot i que soacuten xires signifcatimiddot
ves en principi no es tem per lrsquoeecte del Bregravexit
Un cop meacutes una situacioacute impensable a un
temps srsquoestagrave convertint en realitat et que demiddot
mostra la incertesa general que hi ha en la poliacutetimiddot
ca que aecta de ple la confanccedila de la ciutadamiddot
nia i de les empreses Sempre srsquoha dit que els
britagravenics es caracteritzen pel seu p ag atisme r m
De et es diu que no tenen aliats tenen interesmiddot
sos Esperem que la sensatesa i lrsquointeregraves genemiddot
ral tornin al Regne Unit i srsquoacostin a lrsquoacord premiddot
vist i que fnalment hi hagi una relacioacute comercimiddot
al social i poliacutetica amb sinergies positives et
que generaria confanccedila i estabilitat a Europa
que ja ens conveacute
Algunes dades i possibles consequumlegravencies
Conclusioacute
n
El Bregravexit la gestioacute de la incertesa XAvIER FERREREconomista i politograveleg Doctor per la UB President de la Comissioacute d rsquoEconomia Internacional i de la UE del CEC i president del Consell Catalagrave del Moviment Europeu xferrereconomistescom
Tot i que a Catalunya el Regne Unit eacutes el cinquegrave soci
comercial amb xi res signif catives no es tem
per lrsquoe ecte del Bregravexit
F
remain
premier
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 9
L rsquoany 2018 es preveu que per primera vegada se superi el llindar dels 20 milions de declaracions
I
sentar la seva declaracioacute hauran de determiddotminar el deute tributari corresponent i inmiddotgressarmiddotlo en lloc orma i terminis determimiddotnats Aixograve vol dir que la declaracioacute per lrsquoIRPF es basa en el sistema drsquoautoliquidacioacute eacutes a dir eacutes el mateix contribuent qui quantifca la seva prestacioacute tributagraveria i evidentment eacutes responsable del seu consignat
mmersos en plena campanya per a la sitiu la recaptacioacute de lrsquoImpost de societats presentacioacute de lrsquoImpost sobre la renda se situa en uns 24000 milions drsquoeuros i la I quegrave eacutes lrsquoesborrany Lrsquoesborrany es troba de lrsquoexercici del 2018 realitzarem una de lrsquoImpost sobre el valor aegit en uns regulat en lrsquoarticle 98 de la mateixa Llei que
anagravelisi drsquoalguns conceptes importants a temiddot 70000 milions drsquoeuros Per tant queda pamiddot preceptua que lrsquoAdministracioacute tributagraveria pomiddotnir en compte tent que lrsquoIRPF eacutes de bon tros lrsquoimpost que dragrave posar a la disposicioacute dels contribuents
suporta la major cagraverrega del nostre sistema a eectes merament inormatius un esbormiddotLrsquoIRPF eacutes un impost parcialment cedit a les tributari rany de declaracioacute sense perjudici del que comunitats autogravenomes que poden legislar es disposa en lrsquoarticle 971en tres aspectes de la declaracioacute Lrsquoany 2018 es preveu que per primera vegamiddot
da se superi el llindar dels 20 milions de demiddot Aixiacute lrsquoesborrany eacutes merament inormatiu Aquest claracions tret que el presentem i per tant el confrmiddot
miacutenim quantifca la situacioacute amiliar del conmiddot mem i aixiacute el convertim en autoliquidacioacute tribuent i es grava a tipus zero Catalunya no Amb les xires indicades pot apreciarmiddotse clamiddot amb totes les consequumlegravencies que aixograve commiddotha exercit la seva competegravencia normativa i rament la importagravencia que teacute lrsquoIRPF en el porta no ha modifcat els miacutenims aprovats per la panorama tributari i el gran nombre de conmiddotnormativa estatal Les uacuteniques comunitats tribuents que el presenten I aixograve ens porta a Serveixin aquestes dues notes perquegrave el autogravenomes que han exercit aquesta commiddot plantejarmiddotnos si eacutes un impost senzill drsquoemmiddot contribuent que confrma un esborrany petegravencia i han augmentat algun dels miacutenims plenar i si les seves normes soacuten de agravecil abans drsquoaixograve hi analitzi totes les dades conmiddotsoacuten Madrid Balears i La Rioja comprensioacute per a aquests meacutes de 20 milimiddot signades i corrobori que estagrave en poder de la
ons de contribuents documentacioacute iacutesica que confrma aquests imports ja que lrsquoAdministracioacute tributagraveria uacutenimiddot
Si una comunitat autogravenoma uacutenicament replimiddot cament conecciona lrsquoesborrany amb les ca lrsquoescala estatal els tipus impositius genemiddot dades obtingudes per altres contribuents rals estarien entre un 19 i un 45 Catalumiddot que evidentment poden estar sotmesos tant nya ha exercit la seva competegravencia normativa a comprovacioacute com a errors i per tant aquests tipus se situen entre un 215 i un 48 Diverses comunitats autogravemiddot Quant a les novetats pragravectiques i no tegravecnimiddotnomes tenen un marginal magravexim del 48 ques de lrsquoimpost destacariacuteem que aquest com per exemple Andalusia Astuacuteries i Comiddot seragrave el primer any que la declaracioacute ja no pot munitat Valenciana entre altres perograve cap presentarmiddotse en paper i nomeacutes podragrave realitmiddotcomunitat autogravenoma teacute un miacutenim del 215 La resposta eacutes clarament negativa Es tracta zarmiddotse de orma telemagravetica per a evitar dumiddotsom lrsquouacutenica amb un marginal miacutenim tan elemiddot drsquoun impost complicat i cada vegada meacutes plicitats vat I quant al marginal magravexim nomeacutes estagrave arran de les dierents interpretacions que remiddotsuperat per 10 paiumlsos de la Unioacute Europea alitza la progravepia Direccioacute de Tributs (dins dels Veurem com acaba la campanya de renda com per exemple Suegravecia Begravelgica Dinamarmiddot ogravergans de lrsquoAdministracioacute tributagraveria lrsquoencarmiddot en la qual es preveu que meacutes del 70 de les ca Franccedila i Portugal entre altres regada de la interpretacioacute de les normes) i declaracions presentades seran a retornar
dels dierents tribunals Eacutes impossible que el LrsquoAdministracioacute tributagraveria preteacuten tenir retormiddotDins drsquouns liacutemits pomiddot contribuent del carrer sigui capaccedil de seguir nades abans de fnal drsquoany la gran majoria
den millorar les deduccions estatals i apromiddot totes aquestes interpretacions i per tant hi de les declaracions var deduccions progravepies Pragravecticament totes ha moltes possibilitats que sorgeixin errors les comunitats autogravenomes tenen deduccimiddot en les presentacions en desconegraveixer els crimiddotons progravepies que han drsquoanalitzarmiddotse detingumiddot teris que segueix lrsquoAdministracioacute en una normiddotdament abans de presentar lrsquoautoliquidacioacute ma drsquoaquesta importagravencia
Establertes les bases de les possibles diemiddot Eacutes cert com pensaran molts contribuents regravencies entre comunitats autogravenomes analitmiddot que lrsquoAdministracioacute tributagraveria ens ajuda en el zem quegrave representa la recaptacioacute de lrsquoIRPF compliment de la principal obligacioacute tributagravemiddoten relacioacute amb altres impostos Es preveu ria amb la coneccioacute de lrsquoesborrany Analitmiddotque la recaptacioacute per a lrsquoexercici 2018 sigui zem per tant la naturalesa de lrsquoesborrany drsquouns 82000 milions drsquoeuros Si comparem aquesta recaptacioacute amb els seguumlents dos Lrsquoarticle 971 de la Llei 352006 de lrsquoIRPF impostos meacutes importants del sistema impomiddot indica que els contribuents a lrsquohora de premiddot
1) E miacutenim persona i famiiar
2) E 50 de rsquoescaa genera de rsquoimpost
3) les deduccions
CARMEN jOvEREconomista-assessora f scal membre de la Comissioacute Assessors Fiscals del CECcarmenjovereconomistescom
IRPF aspectes a tenir en compte
n
1 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
Comissioacute d rsquoEconomia Agroalimentagraveria
(cardiovasculars ogravessies de visioacute
etc) amb un augment considera-
ble dels costos drsquoatencioacute sanitagraveria
(FSE)
recull en un dels seus inormes
que la despesa sanitagraveria al conti-
nent arribaragrave als 18bneuro el 2020
Davant del risc de colmiddotlapse dels
ls complements alimenta- sada al nostre ordenament juriacutedic persones amb una dieta desequi- sistemes sanitaris alguns ingredi-
ris srsquohan convertit en una mitjanccedilant el Reial Decret librada entre drsquoaltres poden tenir ents han demostrat cientiacutefcament
peccedila clau i necessagraveria a 14872009 un degravefcit de determinats nutri- ser uacutetils a lrsquohora de disminuir el risc
lrsquohora de er ront determinats pro- ents En aquests casos els com- de determinades malalties Els f-
blemes de salut El progreacutes en ter- plements alimentaris resulten ne- tosterols per exemple ajuden a
mes drsquoinvestigacioacute cientiacutefca i a nivell Els seus benefcis soacuten contribuir cessaris i uacutetils reduir els nivells de colesterol i per
legislatiu ha permegraves que aquests acilitar i ajudar a gaudir drsquouna tant el risc drsquouna malaltia cardio-
productes mai hagin estat tan ba- bona salut sempre i quan se se- vascular Tambeacute els complements
sats en lrsquoevidegravencia cientiacutefca i tan gueixi un estil de vida saludable i La seguretat dels complements amb vitamina D a partir dels 60
regulats com ho estan avui en dia una dieta variada i equilibrada alimentaris a la UE estagrave garantida anys ajuden a disminuir el risc de
amb activitat iacutesica regular i sobre- amb dierents mesures Per una de ractures ogravessies especialment
Els complements alimentaris soacuten tot sersquon aci un uacutes adient a partir banda la legislacioacute alimentagraveria re- davant les caigudes
aliments que presentats en cagravep- de les indicacions del abricant gula tot el proceacutes des de la mategraveria
sules pastilles o com a liacutequids es primera fns que el producte arriba
prenen en petites quantitats diagraveri- Un complement alimentari mai al consumidor A meacutes existeixen
es i contenen substagravencies amb pot substituir aquesta dieta En procediments drsquoautocontrol que Davant drsquoaquesta evidegravencia les
un eecte fsiologravegic o nutricional circumstagravencies normals una die- les empreses tenen implantats i empreses del sector treballen des
eacutes a dir aporten un benefci a lrsquoor- ta adequada com la mediterragrave- mecanismes de control per part de a anys per donar a conegraveixer
ganisme Soacuten productes que nia hauria drsquoaportar els nutrients de les administracions els benefcis i la seguretat dels
complementen la dieta i poden necessaris per al normal desen- complements alimentaris i sobre-
contenir vitamines minerals ami- volupament i manteniment drsquoun La proteccioacute del consumidor i la tot per aconseguir que les autori-
noagravecids agravecids grassos essenci- organisme sa El problema sor- seva seguretat queden reorccedilades tats acabin incloent-los dintre de
als fbres plantes i extractes geix perquegrave aquesta situacioacute ideal a traveacutes de lrsquoetiquetatge El abri- les poliacutetiques de reduccioacute del risc
drsquoherbes entre drsquoaltres substagraven- no es dona a la pragravectica per a tots cant estagrave obligat per llei a incloure de determinades malalties
cies Per considerar-se aliments els nutrients ni per a tots els grups determinats advertiments per as-
estan regulats per la normativa de poblacioacute com han demostrat segurar que el consumidor dispo- Al nostre paiacutes Aepadi eacutes lrsquoassoci-
drsquoalimentacioacute general i des del dierents investigacions Emba- sa de la inormacioacute necessagraveria per acioacute que amb meacutes de 75 anys
2002 per una norma especiacutefca rassades esportistes amb una er-ne un uacutes correcte com per representa i vetlla pels interessos
(Directiva 200246CE) transpo- activitat iacutesica intensa vegans o exemple el tipus de consumidors drsquoaquesta induacutestria Des de la
per als quals estan indicats i la re- seva undacioacute srsquoha convertit en
comanacioacute de no excedir-ne la lrsquointerlocutor davant les adminis-
dosi diagraveria recomanada tracions per garantir el desenvolu-
pament del sector a tots els nivells
En el cas de persones malaltes o (legislatiu social i econogravemic) Un
que estan prenent medicacioacute ho dels seus compromisos principals
han de posar en coneixement del eacutes protegir el consumidor i garantir
metge En determinats g pru s de uns complements alimentaris se-
poblacioacute (embarassades dones en gurs efcaccedilos i de qualitat Bona
periacuteode de lactagravencia o nens entre mostra drsquoaixograve eacutes la
drsquoaltres) eacutes recomanable el consell
drsquoun proessional de la salut
que acaba de
veure la llum en la seva 5a edicioacute
En els uacuteltims anys la investigacioacute
ha demostrat lrsquoimportant paper Meacutes de 2000 empreses amb seu
que poden tenir aquests comple- social a Espanya operen en el
ments a lrsquohora de reduir la despe- camp dels complements alimen-
sa sanitagraveria mundial El progressiu tosos segons dades del registre
envelliment de la poblacioacute i lrsquoapari- sanitari de les quals una gran
cioacute drsquoepidegravemies com lrsquoobesitat part soacuten pimes Meacutes del 30
han et que es dispari el nombre drsquoaquestes empreses tenen la
de malalties no transmissibles seva seu social a Catalunya
Beefs prpals
Segurea elevada
El paper de la duacutesra les
assas
Reduoacute de la despesa saagravera
Food Supplements Europe
Guiacutea de Bue-
nas Praacutecticas para la Fabricacioacuten y
Comercializacioacuten de Complemen-
tos Alimenticios
n
E
Antoni GARciA GABARRA Economista i vicepresident de la Comissioacute drsquoEconomia Agroalimentagraveria Consultor en regulacioacute alimentagraveriaantoniggabarracom
Complements alimentaris un mercat en expansioacute
La investigacioacute ha demostrat lrsquoimportant paper que poden tenir aquests
complements a lrsquohora de reduir la despesa sanitagraveria mundial
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 1
Comissioacute d rsquoEconomia de la Salut
C
analiacutetica aixiacute com la incorporacioacute de lrsquoeconomia del comportamiddotment Com a actius va destacar lrsquoacceptacioacute per part del sector sanitari que lrsquoefciegravencia eacutes una exigegravencia egravetica
Finalment va intervenir la metmiddotgessa i economista
ontinuant amb els 40 anys que ldquocal er millor les coses lrsquoecomiddot El seguumlent ponent va ser Des de la seva posicioacute de la creacioacute de la Comismiddot nomia de la salut eacutes disciplinardquo Va explicar com es va com a responsable de lrsquoObsermiddotsioacute drsquoEconomia de la Samiddot iniciar en el sector sanitari a 25 vatori del Sistema de Salut a
lut el Collegi drsquoEconomistes va Tot seguit va intervenir anys Tambeacute va recordar el seu lrsquoAQuAS va er una intervencioacute ser escenari drsquouna segona taula Fernaacutendez va explimiddot pas pel CRES i pel Departament tegravecnica centrantmiddotse en la medimiddottitulada car que lrsquoany 1987 es va incorpomiddot de Salut en dierents responsabimiddot cacioacute hospitalagraveria de dispensacioacute
rar a lrsquoICS i a partir drsquoaquiacute el seu litats Va ormular dues afrmacimiddot ambulatograveria (MHDA) com a La taula presidida pe recorregut proessional lrsquoha pormiddotr ons ldquola interseccioacute entre economiddot exemple del que ens estagrave pasmiddot
exdegagrave del Colmiddot tat pel CatSalut lrsquoInstitut Guttmiddot mistes i metges ha permegraves innomiddot sant i va destacar alguns reptes legi va comptar amb ponents mann i la Unioacute Catalana drsquoHospimiddot varrdquo i ldquolrsquoeconomia de la salut ha que el sistema sanitari catalagrave teacute com Guillem Loacutepez Casasnoves tals sempre relacionada amb tingut repercussioacute en altres discimiddot plantejats lrsquo1 de la poblacioacute a catedragravetic drsquoEconomia de la UPF lrsquoeconomia de la salut Va repasmiddot plinesrdquo Va destacar la Llei Genemiddot el 25 de la despesa sanitagraveria i Roser Fernaacutendez presidenta sar conceptes que en aquella ral de Sanitat impulsada per un altre 4 a el 50 de la desmiddotdrsquoUCH Ivan Planas director de egravepoca eren objecte de debat a la lrsquoeconomista Ernest Lluch com pesa Per tant un 5 de la pomiddotlrsquoAgraverea de Recursos Econogravemics del sanitat recursos escassos lrsquoefmiddot un et molt important Va mostrar blacioacute a el 75 de la despesa CatSalut i Anna Garcia Alteacutes resmiddot ciegravencia i lrsquoefcagravecia pessimisme en el camp de la sanitagraveria Nomeacutes la MHDA repremiddotponsable de lrsquoObservatori del Sismiddot etcegravetera I en tota aquesta trajecmiddot cartera de serveis agravembit en el senta el 10 de la despesa sanimiddottema de Salut a lrsquoAQuAS En Camiddot tograveria proessional ha apregraves la qual lrsquoeconomia de la salut no ha tagraveria i el seu cost srsquoha multiplicat sas va donar la benvinguda als bondat del Sistema de Salut la p go ut ser del tot eectiva i es va per 6 des de lrsquoany 2000presents i ent reeregravencia a la inicimiddot potencialitat del model sanitari preguntar si la cirurgia robogravetica ativa drsquoaquells pioners que amb el com a instrument de poliacutetiques avui eacutes costmiddoteectiva El mateix Les desigualtats socioeconogravemimiddotsuport del Collegi varen er les primiddot puacutebliques i per la governanccedila de es pot dir de les discussions somiddot ques en salut representen un meres passes en lrsquoeconomia de la les institucions el sector salut bre el copagament Tambeacute va greu problema sanitari Aquells salut va demanar als ponents que com a generador de riquesa el destacar alguns egravexits com grups socials amb menys recurmiddotexpliquessin quegrave ha aportat pressupost com estrategravegia de lrsquoAQuAS la part variable dels sos tenen una mortalitat meacutes elemiddotaquesta disciplina a la poliacutetica samiddot i que generar excedents gestioacute contractes la DMA de armagravecia vada i cal trobarmiddothi solucions nitagraveria eacutes bo entre altres quumlestions etc Respecte al utur va assemiddot Tambeacute el gegravenere eacutes un determimiddot
Respecte al utur Fernaacutendez va nyalar mancances en la ormacioacute nant de les desigualtats Cal avamiddotEl primer a intervenir va ser destacar que caldragrave donar resmiddot drsquoeconomistes que es vulguin luar i analitzar beacute els resultats de
que postes a nous paradigmes que implicar proessionalment en el tot el que srsquoestagrave ent i si realment va dir que ldquono entenia lrsquoeconomia estan sorgint reorccedilant el conmiddot sector de la salut i va reclamar sempre compensa tot allograve que de la salut com una disciplina diemiddot cepte egravetic de lrsquoefciegravencia lrsquoadopcioacute de la comptabilitat estem gastant en els serveis samiddotrent de lrsquoeconomia aplicadardquo Loacutemiddot nitaris Lrsquoavaluacioacute eacutes un element pez es va iniciar en el sector sanimiddot imprescindible per a la presa de tari gragravecies a la seva tesi que vermiddot decisions sava sobre hospitals i on parlava de GDR i el llavors conseller Lamiddotporte es va interessar pel tema Posteriorment juntament amb Joan Rovira va crear el postgrau drsquoEconomia de la Salut Quan es va incorporar a la UPF va endegar el magravester drsquoEconomia de la Salut i meacutes tard va venir la creacioacute del CRES Gragravecies al Collegi aquells economistes que exploraven aquesta aceta de lrsquoeconomia vamiddotren irradiar aquesta disciplina a almiddottres llocs Va destacar que ldquolrsquoecomiddotnomia de la salut srsquoha expandit arreu gragravecies a la seva orccedilardquo Com a repte de utur va destacar
Egravexits i Fracassos de l rsquoEco-nomia de la Salut en la Poliacutetica Sanitagraveria
input output
Anna Gar-
Ivan cia Ateacutes
Panas
Roser
Fernaacutendez
joan B Casas
Gui-
em loacutepez Casasnoves
El cost de la mediacioacute hospitalagraveria de dispensacioacute ambulatograveria (MHDA) s rsquoha
multiplicat per 6 des de lrsquoany 2000
40 anys drsquoEconomia de la Salut Segona taula
RICARD BOSChEditor del blog lsquoRBA Salut i Gestioacutersquo boschricardgmailcom
n
1 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N OO TT II CC II AA RR II SS DD EE LLEESS CCOOMMIISSSSIIOONNSS DDEE TTRREEBBAALLLL
Comissioacute de Comp tabilitat
Abans drsquoanalitzar els
estats comptables Els actius es classiquen en no
drsquouna empresa cal samiddot corrents i corrents de orma simiddot
ber quina normativa comptamiddot milar a la distincioacute establerta en el
ble srsquoha aplicat (USGAAP IFRS PGC90 entre immobilitzat i circumiddot
o PGC07) quins criteris valomiddot lant Lrsquoactiu no corrent compregraven
ratius srsquohan emprat i quin momiddot els actius destinats a servir de
del de comptes anuals srsquoha orma duradora a les activitats de versions nanceres en GMA tres comptes a cobrar de lrsquoactiu
escollit (normal abreujats o pimiddot lrsquoempresa incloses les inversions empreses del g p corrent es desglossaragrave per remiddotru multigrup i
mes) Els resultats la p osicioacute nanceres el venciment alienamiddot collir separadament els clients a associades i drsquoaltres
nancera io els fuxos drsquoeecmiddot cioacute o realitzacioacute dels quals srsquoesmiddot llarg termini i a curt termini
t iu poden ser dierents en unmiddot pera que srsquohauragrave de produir en Una partida que mereix una Perograve si el termini de venciment
cioacute del marc normatiu escollit I un termini superior a un any mencioacute especial eacutes la drsquoactius eacutes superior al cicle normal dexmiddot
aquesta eleccioacute pot condiciomiddot per impostos dierits Inclou acmiddot plotacioacute es crearagrave un epiacutegra en
nar la diagnosi i les decisions En lrsquoactiu intangible cal parar tius per dieregravencies temporagraveries lactiu no corrent amb la denomiddot
que sersquon derivin atencioacute amb la possible capitalitmiddot deduiumlbles cregravedits pel dret a minacioacute ldquoDeutors comercials no
compensar en exercicis posterimiddot correntsrdquo
ors a les bases imposables nemiddot
Coneixement del patrimoni gatives pendents de compensamiddot Pel que a a lrsquoactiu corrent la
resultats i fuxos cioacute i deduccions i altres avanmiddot norma drsquoelaboracioacute sisena de la
Examen i observacioacute mitjanccedilant tatges scals no actualitzats tercera part del PGC07 eacutes prou
tegravecniques i procediments que queden pendents drsquoaplicar clara Lrsquoactiu corrent compregraven
Deduccioacute de conclusions en la liquidacioacute dels impostos els actius vinculats al cicle normiddot
Previsioacute de utur i presa de decisions sobre el beneci La prudegravencia mal drsquoexplotacioacute que lrsquoempresa
valorativa incideix de orma esmiddot espera vendre consumir o reamiddot
Lrsquoobjecte drsquoaquest article eacutes zacioacute de les despeses de recermiddot peciacuteca en el seu reconeixemiddot litzar en el transcurs del mateix
presentar lrsquoestructura i els commiddot ca o en el correcte deterioramiddot ment La resolucioacute de lrsquoICAC de aquells actius dierents dels anmiddot
ponents del balanccedil de situacioacute ment del ons de comerccedil Per 9 de ebrer de 2019 recull la nemiddot teriors el venciment alienacioacute o
segons la normativa local contra cal ser conscients de les cessitat de donar de baixa un realitzacioacute srsquoespera que es promiddot
(PGC07) La lectura dels estats restriccions normatives a lrsquoactimiddot actiu reconegut anteriorment si dueixi en el curt termini eacutes a dir
comptables eacutes el pas previ a vacioacute de certs intangibles de la ja no resulta probable la seva remiddot en el termini magravexim drsquoun any
lrsquoaplicacioacute de les diverses tegravecnimiddot companyia com pot ser el cas de cuperacioacute en un periacuteode magravexim comptat a partir de la data de
ques drsquoanagravelisi dels estats la marca de 10 anys tancament de lrsquoexercici els acmiddot
comptables (principalment el tius nancers classicats com a
cagravelcul de ragravetios) i ha de permemiddot Si lrsquoempresa manteacute inversions Per acabar amb els compomiddot mantinguts per negociar exmiddot
tre conegraveixer en prounditat el immobiliagraveries caldragrave esbrinar si nents de lrsquoactiu no corrent cal cepte els derivats nancers
patrimoni els resultats i els fumiddot la seva explotacioacute es pot sepamiddot er esment dels deutors comermiddot amb el termini de liquidacioacute sumiddot
xos drsquoeectiu rar de la resta drsquoactivitats el cials no corrents Quan lempremiddot perior a un any i lrsquoeectiu i altres
que en uncioacute de la seva impormiddot sa tingui cregravedits amb clients per actius liacutequids equivalents
Som del parer que el balanccedil de tagravencia relativa pot aconsellar un vendes i prestacions de serveis
situacioacute no srsquoha de preparar pel cagravelcul del rendiment dierenciat amb venciment superior a un Ara beacute el Pla estableix que els
seu anagravelisi meacutes enllagrave drsquoincormiddot any aquesta partida inclosa actius no corrents mantinguts
porar les excepcions per errors Srsquohauragrave de distingir entre inmiddot dins els deutors comercials i almiddot per a la venda i els grups alienamiddot
materials que es puguin derivar bles drsquoelements mantinguts per
de lrsquoinorme drsquoauditoria a la venda guraran en una partimiddot
da especiacuteca dins de lrsquoactiu i
passiu corrent El seu caragravecter
4
6
3 5
1
2 Vegeu lrsquoesquema de balanccedil adjunt 4 Aquesta distincioacute tambeacute es produiragrave
en les partides de passiu fnancer de
clients i de proveiumldors
3 Rejoacuten M i Gonzaacutelez C (2017)
5 A tiacutetol drsquoexemple el lector pot veure
lrsquoeecte sobre el patrimoni net de lrsquoem- 6 Imprescindible la lectura de les nor-
1 Tot i aixiacute a vegades pot ajudar vi- presa Zinkia corresponent als exerci- mes drsquoelaboracioacute dels comptes anu-
sualitzar el balanccedil amb el ormat de cis 2016-2015 si hagueacutes de donar de als a la tercera part del PGC07 I lrsquoes-
balanccedil fnancer o sintegravetic com el que Teacutecnica Contable baixa la partida corresponent als ac- tructura detallada del balanccedil segons
srsquoadjunta tius per impostos dieritsy Financiera nuacutem 2 pp 56-65 lrsquoOrdre JUS3182018 de 21 de marccedil
Aci 2
l
l
l l
l
Pa-
trimonio contable versus patrimonio
real e informe de auditoriacutea Anaacutelisis de
un dictamen pericial sobre las cuentas
anuales del Fuacutetbol Club Barcelona de
30 de junio de 2010
MARtiacute GARCIA PONS jOSeacute luIS MARtiacuteNEz FERNaacuteNDEzPresident de la Comissioacute de Comptabilitat Economista soci de Marca Cardinal i prof essor (Comissioacute conj unta CEC-ACCID) i prof essor associat de lrsquoEscola Superior de Ciegravencies Socials i associat drsquoEconomia i Empresa de la UB de lrsquoEmpresa del Tecnocampus (Centre adscrit a
la UPF) martigarciaeconomistescat jlmmarcacardinalcom
Anagravelisi drsquoestats comptables (I) El balanccedil de situacioacute
El balanccedil de situacioacute no srsquoha de preparar per a la seva anagravelisi meacutes enllagrave drsquoincorporar
les excepcions per errors materials que es puguin derivar de lrsquoinf orme drsquoauditoria
Eapes de rsquoanagraveisi drsquoesas compabes
Lectura
Anagravelisi
Interpretacioacute
Prospeccioacute
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 3
ldquoeventualrdquo a que srsquohagi de conmiddot Pel que a als ons propis els
siderar el seu eecte en el cagravelcul desemborsaments pendents
del ons de maniobra i de les ragravemiddot drsquoexigir a la data de tancament
tios anomenades de solvegravencia o minoren la xira de capital com
liquiditat i que desdibuixi la tenmiddot tambeacute minoren la xira dels ons
degravencia en el periacuteode analitzat En p pro is els instruments de patrimiddot
cas que lrsquoempresa tingui existegravenmiddot moni p pro i i els dividends pamiddot
cies de produccioacute de cicle supemiddot gats a compte En darrer terme si el pes dels corrents i no corrents El passiu
rior a un any les partides de promiddot ajustos de valor io de les submiddot corrent comprendragrave les obligamiddot
ductes en curs i productes acamiddot Cal parar atencioacute al et que el vencions eacutes signifcatiu amb remiddot cions vinculades al cicle normal
bats es desglossaran per recollir capital social i la prima drsquoemismiddot lacioacute al total de patrimoni net en drsquoexplotacioacute les obligacions
separadament les de cicle curt i sioacute nomeacutes fguraran en els ons el cagravelcul la rendibilitat fnancera amb venciment a curt termini i
les de cicle llarg de produccioacute propis sempre que srsquohagueacutes srsquohauragrave de distingir entre la renmiddot els passius fnancers mantinmiddot
desglossament a considerar en produiumlt la inscripcioacute en el Regismiddot dibilitat dels ons propis dividint guts per a negociar excepte els
el cagravelcul de rotacions i terminis tre Mercantil abans de ormular el benefci net pels ons propis i derivats amb venciment superimiddot
drsquoemmagatzematge els comptes anuals En cas la rendibilitat del patrimoni net or a un any Els altres elements
contrari fguraran en el passiu com a relacioacute entre el resultat de passiu es classifcaran com a
corrent Sens dubte aquesta global i el patrimoni net resultat no corrents
Constitueix la part residual dels restriccioacute aecta al cagravelcul de les global que inclou el resultat del
actius de lrsquoempresa un cop demiddot ragravetios de capitalitzacioacute o drsquoenmiddot compte de pegraverdues i guanys els Quan lrsquoempresa tingui deutes
duiumlts tots els seus passius Inmiddot deutament ingressos i despeses que srsquoimmiddot amb proveiumldors amb venciment
clou els ons propis els ajustos puten directament a patrimoni superior a un any aquesta partimiddot
de valor i les subvencions penmiddot net i les transeregravencies realitzamiddot da del passiu es desglossaragrave En aquest sentit la defnicioacute de
dents drsquoimputar a resultats passiu i la prevalenccedila del ons somiddot des al compte de resultats per a recollir per separat els promiddot
bre la orma condicionaragrave el remiddot veiumldors a llarg termini Si el termiddot
gistre drsquoalguns instruments fnanmiddot mini de venciment os superior
cers que hauran de registrarmiddotse En aquesta massa eacutes drsquoaplicamiddot al cicle normal drsquoexplotacioacute
com a passius quan des cioacute la classifcacioacute entre partides srsquoinclouragrave en el passiu no cormiddot
drsquoun punt de vista estrictament rent un epiacutegra amb la denomimiddot
juriacutedic tinguin lrsquoaparenccedila drsquoinstrumiddot nacioacute ldquocreditors comercials no
ments de patrimoni correntsrdquo
Patrimoni net
Passiu
7
8
7 Determinats ingressos i despeses
es comptabilitzen directament al patri-
moni net fns que es produeix el reco-
neixement baixa o deteriorament de
lrsquoelement amb el qual estiguin relaci-
onats moment en quegrave amb caragravecter
general es comptabilitzaran al comp- 8 Veure el cas de Criteria Caixacorp
te de pegraverdues i guanys SA 2009 i
l
l
l
l
a priori
ernandoruizlamases
La lectura dels estats comptables ha de permetre conegraveixer en pro unditat el patrimoni
els resultats i els luxos drsquoe ectiuff
n
1 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LComissioacute drsquoEconomistes Auditors de Comptes
empresarial i drsquoauditoria actual sinoacute que tambeacute ser prou adaptamiddotble per a bregar amb lrsquoentorn empresarial i drsquoauditoria en ragravepimiddotda evolucioacute (en particular el mamiddotjor uacutes de la tecnologia)b) Ser aplicat meacutes eficaccedilment pels auditors que apliquen la norma en auditories drsquoentitats de diverses grandagraveriesc) Establir una base millorada per a altres normes que tenen requisits drsquoavaluacioacute de riscos meacutes especiacutefics (com les NIA 540 i 600) d) Millorar lrsquoaplicacioacute de lrsquoescepmiddotticisme professional per part dels auditors en realitzar procedimiddotments drsquoavaluacioacute de riscos
Si beacute hi ha coincidegravencia en la nemiddotcessitat de revisar la NIA 315 els comentaris rebuts han evidenciat que un major suport (com el demiddotsenvolupament drsquoeines orientatimiddotves) seria uacutetil per aconseguir els objectius previstos LrsquoIAASB premiddotteacuten en primer lloc revisar i millomiddotrar els requisits perquegrave siguin romiddotbustos perograve prou flexibles per aconseguir avaluacions de risc apropiades i en segon lloc demiddotsenvolupar aplicacions apropiamiddotdes i un altre material explicatiu que srsquoinclouragrave en la norma revimiddotsada
A meacutes reconeix que una orienmiddottacioacute meacutes especiacutefica en circumsmiddottagravencies particulars (que no seria apropiat incloure en una norma destinada a aplicarmiddotse a auditomiddotries de totes les grandagraveries) pot ser necessagraveria Aixograve podria inmiddotcloure per exemple orientacioacute
Tot i que pot semblar que la professioacute drsquoauditoria teacute unes normes i regulacions
bastant estables i poc subjectes a canvis la veritat eacutes que les NIA estan contiacutenuament en estudi i subjectes a revisioacute per part de lrsquoIAASB (International Auditing and Assurance Standards Bomiddotard) organisme independent que estableix les normes drsquoauditoria i altres agraverees relacionades en lrsquoagravemmiddotbit internacional i ajuda a lrsquoadopmiddotcioacute i implementacioacute drsquoaquestes normes de manera que contribumiddoteix molt significativament a millomiddotrar la qualitat i consistegravencia de la pragravectica drsquoauditoria i enforteix la confianccedila puacuteblica en la nostra professioacute Un cop aquest orgamiddotnisme publica noves normes o en revisa les existents nomeacutes eacutes quumlestioacute de temps que srsquoacabin adoptant a Espanya
En aquest article es comenten les principals normes internacionals drsquoauditoria que estan sent objecmiddotte de revisioacute durant el 2019 aixiacute com la Norma Internacional de Control de Qualitat (ISQC)
NIA 315 (revisada) identifica-cioacute i valoracioacute dels riscos drsquoincorreccioacute material mitjan-ccedilant el coneixement de lrsquoenti-tat i del seu entorn Al juliol del 2018 lrsquoIAASB va emetre un esmiddotborrany de la NIA 315 (revisada) Estagrave analitzant els comentaris remiddotbuts durant el periacuteode drsquoexposicioacute puacuteblica i avaluant la introduccioacute de canvis sobre la base drsquoaquests comentaris amb lrsquoobjectiu de completar les revisions al juny del 2019 Els objectius de la revisioacute drsquoaquesta NIA soacutena) Establir requisits meacutes sogravelids i guies detallades per a impulsar als auditors a realitzar procedimiddot
ments apropiats drsquoavaluacioacute de riscos drsquoacord amb la grandagraveria i la naturalesa de lrsquoentitat Srsquoanticimiddotpa que aquestes revisions se centraran en millorar lrsquoenfocamiddotment de lrsquoauditor per a comprenmiddotdre lrsquoentitat el seu entorn (inclograves el seu control intern) i les activimiddottats drsquoavaluacioacute de riscos en un entorn canviantb) Determinar com la NIA 315 pot ser modificada en la seva ormiddotganitzacioacute i estructura per a promiddotmoure una avaluacioacute de riscos meacutes efectivac) Proposar les conseguumlents modificacions en altres normes que puguin ser necessagraveries com a resultat de les revisions de la
NIA 315 tals com les NIA 220 240 330 540 i 600d) Determinar quines eines de guia i suport han de ser desenmiddotvolupades per lrsquoIAASB o uns almiddottres per complementar les revisimiddotons a aquesta NIA ajudant aixiacute a la seva implementacioacute efectiva Les guies i eines de suport pomiddotden incloure Notes de Pragravectimiddotques drsquoAuditoria Internacional (IAPN per les sigles en anglegraves) publicacions del personal actuamiddotlitzacions de projectes o ilmiddotlustracions exemples per a brinmiddotdar assistegravencia sobre com es pot aplicar la NIA 315 (revisada) prestant especial atencioacute en com abordar en particular les inquiemiddottuds dels auditors de pimes
Aquestes revisions i millores abordaran quumlestions com la nemiddotcessitat de la NIA 315 aa) No nomeacutes reflectir lrsquoentorn
sobre lrsquouacutes drsquoanagravelisi de dades per a realitzar avaluacions de risc i exemples ilmiddotlustratius de com lrsquoenfocament basat en el risc per a les NIA podria aplicarmiddotse a les auditories drsquoentitats meacutes petimiddottes Srsquoespera que el desenvolumiddotpament drsquoorientacioacute addicional ajudi en la implementacioacute de lrsquoestagravendard i per tant ajudi a impulsar la qualitat de lrsquoauditomiddotria
Actualment el grup de treball estagrave debatent sobre les preocumiddotpacions rebudes dels enquesmiddottats sobre lrsquoextensioacute i compleximiddottat de lrsquoesborrany i les possibles dificultats per a entendremiddotho i aplicarmiddotho en la pragravectica amb especial referegravencia al grau drsquoaplicacioacute en funcioacute de la granmiddotdagraveria de lrsquoentitat auditada En aquest context per a facilitar la implementacioacute de la NIA es remiddotconeix que han de potenciarmiddotse els diagrames de flux els paragravemiddotgrafs introductoris el detall dels factors de risc inherent les mimiddotllores en TU i lrsquoenfocament adoptat en relacioacute amb les eines i tegravecniques automatitzades
Tal com srsquoha comentat srsquoespera la publicacioacute de la NIA 315 (revimiddotsada) a mitjan 2019
Control de qualitat de projec-tes ISQM 1 ISQM 2 i NIA 220 (revisada) LrsquoIAASB ha emegraves un paquet integrat de tres esbormiddotranys que aborden la gestioacute de la qualitat en les signatures drsquoaudimiddottoria i en els seus encagraverrecs La previsioacute eacutes debatre i analitzar les respostes rebudes durant el periacutemiddotode drsquoexposicioacute puacuteblica durant el 2019 per poder procedir a lrsquoemissioacute definitiva dels projectes durant el primer semestre del 2020
Els tres esborranys de norma que estan actualment en periacuteomiddotde puacuteblic de consultes soacuten lrsquoISmiddotQM1 (International Standar on Quality Management 1) que vinmiddotdragrave a substituir lrsquoactualment en vigor ISQC1 (Norma Internaciomiddotnal de Control de Qualitat 1) lrsquoISQM2 nova norma que demiddot
Les NIA estan contiacutenuament en estudi i subjectes a revisioacute per part de lrsquoIAASB
organisme independent que estableix les normes drsquoauditoria i altres agraverees
relacionades en lrsquoagravembit internacional
AGuStiacute SAuBIEconomista i membre del Comitegrave de Normativa i Procediments del REA-REGA i soci de Crowedepartament de Qualitatagustisaubicrowees
Els propers canvis que ens venen de les NIA
1 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 5
Si beacute hi ha coincidegravencia en la necessitat de revisar la NIA 315 els comentaris
rebuts han evidenciat que un maj or suport seria uacutetil per aconseguir els
obj ectius previstos
senvolupa les revisions de qualimiddot
tat dels treballs i una revisioacute de
la NIA 220 que poden consulmiddot
tarmiddotse al web de lrsquoIAASB
En aquest
cas per assegurar que la utilitat
de les revisions de qualitat dels
encagraverrecs (EQC popularmen t
conegudes com a revisions del
segon soci) i que contribueixen
signifcativament a lrsquoalta qualitat
de les auditories i drsquoaltres encagravermiddot
Per a assegurarmiddotse que recs lrsquoIAASB ha proposat divermiddot
els sistemes interns de les signamiddot ses millores per a les revisions de
tures continuen sent orts i conmiddot qualitat dels treballs que es remiddot
tribueixen amb efcagravecia a aconmiddot cullen en aquesta nova norma
seguir auditories drsquoalta qualitat proposada
lrsquoIAASB ha proposat diverses mimiddot
llores a introduir en els sistemes Lrsquoobjectiu drsquoaquest projecte eacutes mimiddot
de gestioacute de la qualitat de les sigmiddot llorar els requisits i el material
natures pregraveviament coneguts drsquoaplicacioacute en relacioacute amb les revimiddot
com els sistemes de control de sions de segon soci que inclouen
qualitat
aplicar per les signatures en demiddot
Aquest projecte de norma inclou terminar quins compromisos han
un nou enocament basat en el drsquoestar subjectes a una revisioacute
risc proactiu per a un sistema efmiddot de segon soci
caccedil de gestioacute de qualitat que esmiddot middot middot
tableix les bases per a una consmiddot pus de revisions un entorn evolutiu incloent canmiddot degravencia drsquoauditoria)
tant qualitat dels treballs Altres vis en els models de lliurament middot middot
millores que incorpora el projecte dari i lrsquoabast de la revisioacute drsquoauditoria i lrsquouacutes de la tecnologia ques automatitzades (inclosa
de norma ISQM1 inclouen lrsquoanagravelisi de dades)middot
middot gibilitat de les persones que reamiddot 220 i les normes ISQCISQM
tats del lideratge de les signatumiddot litzen la revisioacute
res aixiacute com la millora del govern abastar la revisioacute de les NIA 230
de les signatures Tambeacute srsquoha tingut en especial LrsquoIAASB va (documentacioacute) 520 (procedimiddot
consideracioacute el manteniment de comenccedilar aquest p jro ecte el ments analiacutetics) 530 (mostreig)
ront a un entorn canviant i cada lrsquoequilibri adequat entre les uncimiddot 2014 encara que va p 320 (materialitat) aixiacute com altres reerir
vegada meacutes complex la qual ons i responsabilitats respectives centrar els seus esorccedilos en almiddot canvis que poden produirmiddotse a
cosa inclou abordar lrsquoimpacte de del revisor drsquoEQC i el soci de tres assumptes ategraves que algumiddot consequumlegravencia dels avanccedilos tecmiddot
la tecnologia les xarxes i lrsquouacutes de lrsquoencagraverrec que reteacute sempre la nes de les quumlestions onamenmiddot nologravegics
proveiumldors de serveis externs responsabilitat fnal de lrsquoauditoria tals que han drsquoabordarmiddotse en la
revisioacute de la NIA 600 han de ser
sistemes de gestioacute de qualitat i promiddot pregraveviament considerades i abormiddot Finalment davant
posar remeis a les defciegravencies LrsquoIAmiddot dades en altres projectes com de tant canvi normatiu que el
ASB ha sotmegraves a revisioacute aquesta lrsquoISQM 1 lrsquoISQM 2 la NIA 220 que provoca habitualment eacutes
Addicionalment als aspectes anmiddot NIA amb els objectius de (revisada) i la NIA 315 (revisada) una major cagraverrega per a les sigmiddot
teriors lrsquoequip de treball ha presmiddot A mesura que aquests projectes natures eacutes motiu de celebracioacute
tat especial atencioacute a models almiddot uncioacute drsquointeregraves puacuteblic de les audimiddot avancin lrsquoIAASB intensifcaragrave i que lrsquoIAASB no srsquooblidi dels demiddot
ternatius de lliurament de les tories i donar meacutes egravemasi a la immiddot avanccedilaragrave signifcativament el seu safaments i problemes relaciomiddot
auditories als problemes especiacutemiddot portagravencia de lrsquoadequada aplicacioacute treball en la revisioacute de la NIA 600 nats amb les auditories drsquoentimiddot
fcs relacionats amb les signatumiddot del judici proessional i lrsquoexercici amb la previsioacute de publicar un tats menys complexes A causa
res de grandagraveria pet ta i i mitjana de lrsquoescepticisme proessional esborrany a la f del 2019 de lrsquoentorn canviant per a les
a la necessitat que les signatures pimes i a mesura que augmenmiddotmiddot
estableixin objectius de qualitat bilitats del soci del treball en parmiddot ta la complexitat de les normes
addicionals als requerits per la ticular la participacioacute requerida LrsquoIAASB estagrave recopilant existeix una creixent necessitat
norma la conveniegravencia de millomiddot del soci del treball durant tota inormacioacute i avaluant la possibilimiddot drsquoactuar en aquest aspecte
rar en la identifcacioacute i avaluacioacute lrsquoauditoria i ematitzar la responmiddot tat de revisar altres NIA per la qual cosa preveuen premiddot
dels riscos de qualitat i els requemiddot sabilitat del soci del treball per a sentar durant el 2019 una batemiddot
riments a la xarxa drsquoauditors o als la gestioacute i lrsquoassoliment de la quamiddot Alguns dels temes que srsquoestan ria de propostes per abordar
serveis de la xarxa litat a nivell de lrsquoencagraverrec considerant soacuten aquests problemes
ISQM 2 ndash Projecte de norma
Norma Internacional de Gestioacute
de la Qualitat a nivell de lrsquoencagravermiddot
rec incloses les revisions de
qualitat dels treballs
ISQM 1 ndash Projecte de norma
Norma Internacional de Gestioacute
de la Qualitat 1 gestioacute de qualitat
per a empreses que realitzen aumiddot
ditories o revisions drsquoestats fmiddot
nancers o drsquoaltres compromisos
drsquoassegurament o rerveis relacimiddot
onats
NIA 600 middot Auditories drsquoestats fmiddot
nancers de grups
NIA 220 ndash Control de qualitat de
lrsquoauditoria drsquoestats fnancers
bull Establir criteris meacutes sogravelids a
bull Establint lrsquoobjectiu drsquoaquest ti bull Modernitzar la NIA 220 per a bull Una revisioacute de la NIA 500 (evi
bull Aclarir la naturalesa el calen bull Aspectes de les eines i tegravecni
bull Millora dels requisits per a lrsquoele bull Aclarir la relacioacute entre la NIA
bull Lrsquoaugment de les responsabili bull Lrsquoescepticisme professional
bull Un possible projecte que podria
bull Modernitzar la norma per fer
bull Una supervisioacute meacutes rigorosa dels
bull Ressaltar la importagravencia de la
bull Aclarir el paper i les responsa
Auditories drsquoentitats menys
complexes
Drsquoaltres NIA evidegravencia drsquoau-
ditoria
n
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 6 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
lectura de context un treball de
lrsquoeconomista anglesa Diane
Coyle i de lrsquoeconomista australiagrave
Benjamin MitramiddotKahn El tiacutetol del
treball eacutes prou eloquumlent en relamiddot
cioacute amb la sostenibilitat
(
) La sostenibilitat no es
pot comprendre si no es teacute un
ntre lrsquoextensa i nodrida Per la seva banda Mazzucato va nestar personal i de com tractar i ull xat en el utur
miriacuteada de presentacimiddot assenyalar la prounditat de les mesurar la sostenibilitat
ons sessions inormatimiddot esquerdes en el cagravelcul del PIB El treball de Coyle i de Mitramiddot
ves entrevistes i taules rodones tot posant sobre la taula la distinmiddot En relacioacute amb el tema del bemiddot Kahn ens proposa la substitucioacute
que any rere any es an en la reumiddot cioacute onamental entre les activimiddot nestar cal apuntar que del que de lrsquoactual megravetrica del PIB per
nioacute anual del Fograverum Econogravemic tats que realment creen i aporten es parla no eacutes tant de les prestamiddot un utur balanccedil de sis compomiddot
Mundial sempre hi ha un orat valor ( ) i aquelles que com cions de lrsquoestat del benestar remiddot nents un quadre de comandamiddot
per collocarmiddothi el tema del PIB ment basat en sis actius el camiddotels serveis nancers nomeacutes bemiddot collides meacutes o menys laboriosamiddot
Lrsquoacceptacioacute que el PIB eacutes un lluguen les coses ( ) Aquest ment en el PIB sinoacute de com remiddot pital natural el capital humagrave els
constructe molt important per er eacutes un tema no menor que enllamiddot collir el benestar de les persones actius intangibles el capital iacutesic
el seguiment de lrsquoactivitat econogravemiddot ccedila directament amb la polegravemica els actius nancers nets i el camiddotque es deriva del et que puguin
mica potser ns i tot el construcmiddot sobre lrsquoorigen del valor (Val la assolir una vida que les satisaci pital social En el sistema de
te meacutes important ndashvaloracioacute atrimiddot pena destacar que aquest eacutes el Es tracta del megravetriques proposat el benestar i no del
buiumlda a Paul Samuelsonndash a pamiddot tema central del seu uacuteltim llibre no es mesuraria en termes de
rella amb lrsquoarmacioacute que aixiacute i tot de lectumiddot produccioacute i consum sinoacute en
el PIB no explica prou beacute lrsquoevolumiddot ra recomanable) El srsquoassocia a les prestamiddot lrsquoacceacutes als actius que permeten
cioacute de lrsquoeconomia cions socials com ara lrsquoeducamiddot atendre i possibilitar una bona
Brynjolsson va insistir a no memiddot cioacute la salut i lrsquoatencioacute a la vellesa vida tant ara com en el utur La
El 23 de gener drsquoaquest any a nysprear el PIB ldquoEl PIB ha arribat i la dependegravencia totes elles inmiddot produccioacute i el consum actuals
Davos es va presentar una taula ns aquiacute per quedarmiddotsrsquohirdquo En corporades en el PIB El ldquomeacutes soacuten importants perograve el realment
rodona un panel com sersquon diu aquest punt Gurriacutea va er un comiddot enllagraverdquo el es vincula a rellevant eacutes posseir una megravetrica
avui dia per parlar del PIB sota mentari interessant ldquoSi el PIB eacutes la valoracioacute subjectiva que es teacute que indiqui que les persones
el tiacutetol El panel un arteacte prou sogravelid perograve que de la progravepia vida Avanccedilar en el poden i podran disposar de la
estava compost per Jacinda Armiddot no resol gaire beacute la visioacute de lrsquoesmiddot eacutes avanccedilar en ldquoestar renda necessagraveria i de manera
dern i Ohood Bint Khalan Al tructura i de lrsquoevolucioacute drsquouna beacuterdquo en satiser la mateixa vida sostenible eacutes a dir i cal insistirmiddot
Roumi primera ministra de Nova economia potser no hauriacuteem de incluacutes avanccedilar en la elicitat eacutes hi ara i en el utur
Zelanda i ministra del Govern complicarmiddotlo encara meacutes no progressar cap a una ldquobona
dels Emirats Agraverabs Units resmiddot hauriacuteem de buscar un vidardquo Aquest eacutes un objectiu ammiddot Cal doncs mesurar estocs i no
pectivament El collectiu dels (ldquoun PIB meacutes enllagraverdquo bicioacutes al qual srsquoha drsquoenocar lrsquoacmiddot nomeacutes fuxos Cal pensar en termiddot)
economistes estava representat sinoacute pensar en tivitat econogravemica De et aquest mes de riquesa i no nomeacutes de
per Erik Brynjolsson i Mariana eacutes a dir ldquoretenir el PIBrdquo i objectiu ens parla meacutes de promiddot renda El canvi proposat eacutes de
greacutes que de creixement gran importagravencia i caldragrave veure
com es pot er la transicioacute a una
Lrsquoaltre gran tema que incorpora nova megravetrica o conjunt de megravetrimiddot
el ldquomeacutes enllagraverdquo eacutes la sostenibilitat ques viable i universalment acmiddot
El desenvolupament es consimiddot ceptada Els autors coneixen la
dera sostenible si satisagrave les nemiddot dicultat i p pro osen en aquest
cessitats del present sense sentit una primera ase drsquoademiddot
Mazzucato Al centre el secretamiddot buscar altres megravetriques per anar comprometre la satisaccioacute de quacioacute de la valoracioacute del PIB
ri general de lrsquoOCDE Joseacute Aacutengel meacutes enllagrave les necessitats de les generacimiddot que incorpori els intangibles i la
Gurriacutea ons utures Les mesures del distribucioacute de la renda i que remiddot
Aquesta idea no eacutes nova de et PIB no pretenen en absolut baixi el pes atribuiumlt als serveis
Les intervencions van girar al volmiddot es pot trobar tambeacute en documiddot donar cap megravetrica ni cap orienmiddot del sistema nancer
tant de les dues idees que srsquohan ments de la mateixa OCDE si tacioacute en relacioacute amb si el desenmiddot
comentat al comenccedilament Armiddot meacutes no des de lrsquoany 2015 domiddot volupament present compromet La realitat econogravemica ha evolumiddot
dern i Al Roumi van detallar almiddot cuments que analitzen com es o no compromet el desenvolumiddot cionat molt de mitjan els anys
guns esorccedilos que srsquohan iniciat pot transitar drsquoun sistema de pament utur cinquanta del segle passat
tant a Nova Zelanda com als comptabilitat nacional a una quan es va imposar el PIB perograve
Emirats per buscar el benestar comptabilitat nacional del bemiddot Lrsquoescrit de resum que la reunioacute cada cop es a meacutes evident el
de les poblacions respectives nestar Perquegrave darrere del PIB i anual del Fograverum Econogravemic et que amb megravetriques drsquoahir
meacutes enllagrave de les dades recollides en el ldquomeacutes enllagraverdquo hi ha el tema Mundial a sobre la sessioacute es a impossible pilotar lrsquoeconomiddot
pel PIB de com tractar i mesurar el bemiddot ens recomana una mia del demagrave
Fer que
el utur compti Making the utu-
re count
profts
rents
wellbeing
wellare
The value o everything
wellare
wellbeing
More than GDP
wellbeing
beyond
the GDP
the GDP and
beyond
More
than GDP
E
n
Darrere del PIB hi ha el tema de com tractar i mesurar el benestar
personal i de com tractar i mesurar la sostenibilitat
AlBERt GARCIA PujOl
Economista i membre de la Comissioacute
drsquoEconomia i Sostenibilitat
agarciapujoleconomistescat
Davos el PIB i el ldquomeacutes enllagraverdquo
Comissioacute d rsquoEconomia i Sostenibilitat
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 7
Grup de Treball d rsquoEmprenedoria i Creacioacute d rsquoEmpreses
rsquoestudi GEM 2017middot2018 en ase inicial amb una proporcioacute histograverica i queda gairebeacute quatre tal dels dierents projectes Atemiddota Catalunya estudia lrsquoorimiddot de vendes a clients estrangers punts per sobre drsquoEspanya No nintmiddotnos a la mediana drsquoaquesta entacioacute internacional i el entre el 25 i el 75 soacuten un 56 obstant aixograve el seu valor eacutes encamiddot variable srsquoobserva que el 50
fnanccedilament dels nous negocis i els que en tenen entre un 1 i ra 56 punts menor al dels paiumlsos dels projectes ha necessitat una com a caracteriacutestiques inhemiddot un 25 representen un 116 basats en la innovacioacute inversioacute de com a miacutenim 19000 rents per determinar la qualitat euros un valor similar al del 2015 de lrsquoemprenedoria i la seva evomiddot A partir de les marques de classe i 2016 Un aspecte de reconeguda immiddotlucioacute Un aspecte de reconegumiddot de cada categoria considerada portagravencia en el moment de pomiddotda importagravencia en el moment de hem estimat la intensitat exportamiddot sar en uncionament nous nemiddot A la demarcacioacute de Barcelona posar en uncionament nous dora mitjana de Catalunya drsquoEsmiddot gocis eacutes el fnanccedilament Eacutes ben tant la mitjana (76671 euros) negocis eacutes el fnanccedilament panya i de la resta de paiumlsos bamiddot sabut que els estalvis persomiddot com la mediana (20000 euros)
sats en la innovacioacute Observem nals la amiacutelia i els amics solen del capital total necessari per enmiddotPer la seva banda una caracteriacutesmiddot en primer lloc una disminucioacute al ser les onts de fnanccedilament gegar el negoci soacuten lleugerament tica inherent a la qualitat de lrsquoemmiddot llarg de tota la segraverie de la intensitat meacutes comunes La majoria superiors a les de Catalunyaprenedoria eacutes sense dubte lrsquoorimiddot exportadora de les noves empremiddot drsquoemprenedors tenen difcultats entacioacute internacional dels nous ses de Catalunya i Espanya El l fnanccedilament banmiddot Pel que a a lrsquooerta de fnanccedilamiddotper accedir anegocis En alguns articles i invesmiddot 2017 observem tanmateix un cari p ment srsquoobserva que en el darrer rincipalment per alta tigacions es constata que cada important augment drsquoaquest indimiddot drsquohistorial o de garanties exercici el percentatge de pomiddotvegada es concep meacutes la nova blacioacute que ha invertit en negocis empresa des drsquouna perspectiva de terceres persones en els uacutelmiddotinternacional a partir de les ases tims tres anys ha augmentat meacutes primerenques de la seva cremiddot lleugerament (05 punts a Barmiddotacioacute (soacuten les anomenades empremiddot celona i 02 punts a Catalunya) ses ) Aquestes empremiddotses que ja neixen amb vocacioacute Respecte a les recomanacions global (Hisrich 2013) tendeixen a cador que passa del 55 el Aixiacute doncs el desenvolupament dels experts per millorar el suport assolir un creixement i acomplimiddot 2016 al 91 el 2017 Malgrat de mercats alternatius de capital fnancer a les noves iniciatives emmiddotment considerables des dels primiddot aquest augment la intensitat exmiddot teacute un paper important per acilitar presarials destaquenmers anys de vida portadora de les noves empreses el llanccedilament de nous negocis i la
catalanes (superior a la drsquoEspamiddot seva consolidacioacute posterior Tot i Proessionalitzar el sector inversorEn el projecte GEM es quantifca nya) queda encara 124 punts aixograve la incidegravencia de la manca de lrsquoorientacioacute internacional dels emmiddot percentuals per sota dels paiumlsos fnanccedilament ha perdut pes com a Augmentar el capital disponible prenedors a traveacutes del percentatmiddot basats en la innovacioacute obstacle a lrsquoactivitat emprenedomiddot per a inversions i millorar lrsquoacceacutes al ge de vendes de la seva empresa ra amb valors similars a la resta cregravedita clients estrangers Els resultats Quant als emprenedors consolimiddot drsquoEuropa i eacutes el actor de lrsquoentorn soacuten per a Catalunya orccedila estamiddot dats si beacute la situacioacute de partida que meacutes ha millorat en lrsquouacuteltim any Focalitzar esorccedilos no nomeacutes bles des de lrsquoany 2009 fns a lrsquoacmiddot eacutes similar el 2017 es produeix en capital llavor o estadis inicimiddottualitat els emprenedors en ase una intensifcacioacute de la internaciomiddot Pel que a a la demanda de fnanmiddot als sinoacute tambeacute en expansioacute i inicial (TEA) que se centren en el nalitzacioacute molt meacutes acusada que ccedilament que requereixen les nomiddot creixement mercat interior (aixograve eacutes que no en el cas dels nous empresaris ves empreses el projecte GEM exporten) representen xires sumiddot Aixiacute el percentatge drsquoempreses incorpora dades sobre la inversioacute Donar suport al capital risc periors al 70 i arriben en els que no exporten baixa meacutes de 10 necessagraveria per posar en marxa un amb un volum signifcatiu que darrers anys a gairebeacute el 80 nou negoci Lrsquoany 2017 el capitalpunts percentuals i el de les que pugui tenir impacte real amb
exporten meacutes del 75 puja 45 llavor necessari per a cadascun un programa copiat del FONDImiddot En el darrer any malgrat llsquoexiguumlimiddot punts La resta de categories exmiddot dels projectes naixents va ser de CO GLOBAL Extraordinagraveriamiddottat el percentatge de noves emmiddot portadores pugen prop de quatre 69372 euros de mitjana a Catalumiddot ment dissenyat amb resultats preses amb una elevada orientamiddot punts cadascuna El 2017 la inmiddot nya Aquest valor mitjagrave eacutes inerior palpables cioacute internacional (entre el 75 i el tensitat exportadora de les emmiddot al dels dos exercicis anteriors 100 de les vendes soacuten a climiddot preses consolidades passa del Facilitar lrsquoadopcioacute drsquoesquemiddotents estrangers) ha passat de 45 al 107 de manera que Existeix amb tot una gran dismiddot mes de fnanccedilament alternatiu lrsquo15 al 55 Els emprenedors ateny el valor meacutes alt de la segraverie persioacute en les necessitats de capimiddot i
L
born global
crowdfunding crowdlending
l
l
l
l
l
n
Cada vegada es concep meacutes la nova empresa des drsquouna perspectiva
internacional a partir de les f ases meacutes primerenques de la seva creacioacute
AMADEu IBARz
Economista i vicepresident del Grup de Treball drsquoEmprenedoria i Creacioacute drsquoEmpreses del CEC emprenedoriacoleconomistescat
Orientacioacute internacional i fnanccedilament de lrsquoemprenedoria naixent a Catalunya
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 8 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
cament que es justifquin Si es
percep de lrsquoempresa un val o xec
per menjar lrsquoimport diari exempt
eacutes drsquo11 euro
Si srsquoutilitza
el vehicle propietat de lrsquoempresa
per a realitzar desplaccedilaments enmiddot
tre el domicili i el centre de treball
Des Els contribuents que hagin obmiddot hagi treballat srsquoapliqui un impost o qualsevol altre en lrsquoagravembit partimiddot
del dia 2 drsquoabril fns a lrsquo1 de juliol tingut durant el 2018 exclusivamiddot de naturalesa idegraventica o anagraveloga cular srsquohauragrave drsquoimputar com a
srsquoha de presentar la declaracioacute ment rendiments iacutentegres del a lrsquoIRPF espanyol ndashessent sufcimiddot renda del treball el 20 del cost
de renda corresponent a lrsquoexermiddot treball del capital (mobiliari o immiddot ent que existeixi un conveni per a del vehicle per al seu pagador En
cici 2018 En el cas de domiciliar mobiliari) o drsquoactivitats econogravemimiddot evitar la doble imposicioacutendash i no es el cas que el vehicle no sigui promiddot
el pagament el termini per a ques com tambeacute guanys patrimiddot tracti drsquoun paiacutes o territori considemiddot pietat del pagador el 20 srsquoaplimiddot
presentar la declaracioacute o confrmiddot monials sotmesos a retencioacute o rat com paradiacutes fscal ca sobre el valor de mercat que
mar lrsquoesborrany fnalitzaragrave el dia no que supe rin conjuntament correspondria al vehicle si os
26 de juny els 1000 euro anuals i pegraverdues pamiddot Les nou Si el vehicle eacutes considerat
trimonials de quantia superior a dietes es consideren rendiments efcient energegraveticament la valoramiddot
Per a 500 euro en tributacioacute individual o del treball Ara beacute fns a certs immiddot cioacute en espegravecie es podragrave reduir fns
accedir a lrsquoesborrany de la declamiddot conjunta ports estan exemptes Per a un 30 en uncioacute de les caracmiddot
racioacute io les dades fscals per inmiddot exemple per manutencioacute pel termiddot teriacutestiques del vehicle
ternet srsquohauragrave drsquoinormar del nuacutemiddot Estan exempmiddot ritori espanyol i sense pernoctar
mero del DNI la seva data de tes les beques puacutebliques i les conmiddot amb caragravecter general estagrave
caducitat (perograve si eacutes perpetu la cedides per les entitats benefciagravemiddot exempt de gravamen fns a Si heu rebut un rendiment del tremiddot
data drsquoexpedicioacute) i lrsquoimport de la ries de mecenatge per a cursar 2667 euros per dia Pel que a a ball irregular com per exemple un
casella 475 de la declaracioacute de estudis reglats tant a Espanya despeses de locomocioacute quan el ldquobonusrdquo o un premi extraordinari
renda del 2017 Si es tracta drsquoun com a lrsquoestranger de tots els nimiddot treballador utilitzi mitjans de per antiguitat eacutes possible aplicar
contribuent no declarant lrsquoany immiddot una reduccioacute del 30 sobre un
mediat anterior srsquohauragrave drsquoaportar import magravexim de 300000 euro semmiddot
lrsquoIBAN drsquoun compte bancari on fmiddot pre que el seu periacuteode de generamiddot
guri com a titular a eectes drsquoobmiddot cioacute sigui superior a 2 anys i els
tenir el nuacutemero de reeregravencia rendiments srsquoimputin en un uacutenic
periacuteode impositiu Perograve no es pomiddot
dragrave aplicar aquesta reduccioacute si
Les persones iacutesiques que hamiddot vells i graus del sistema educatiu transport puacuteblic srsquoexclouragrave de heu obtingut altres rendiments de
gin obtingut rendiments iacutentegres La dotacioacute econogravemica exempta gravamen lrsquoimport que es justifmiddot la mateixa naturalesa en els 5
del treball per sobre dels 22000 euro eacutes de 6000 euro anuals i de 18000 qui En altres casos sempre q ue anys anteriors i als quals srsquohaguemiddot
anuals amb caragravecter general euro a lrsquoany si la beca teacute per objecte quedi justifcada la realitat del ra aplicat aquesta reduccioacute Tammiddot
Les persones iacutesiques que hamiddot compensar despeses de transmiddot desplaccedilament la quantitat que beacute srsquoaplica als rendiments derimiddot
gin obtingut 12643 euro (12000 euro port i allotjament Si es tracta drsquoesmiddot resulti de multiplicar per 019 euro vats de lrsquoextincioacute drsquouna relacioacute
si lrsquoimpost srsquohagueacutes meritat tudis a lrsquoestranger lrsquoimport exempt per quilogravemetre recorregut meacutes laboral pels quals no srsquoestableix
abans del 5 de juliol del 2018) si eacutes de 21000 euro les despeses de peatges i aparmiddot cap liacutemit temporal anterior
els imports obtinguts del segon i
restants pagadors per ordre de En el cas de beques per a la realitmiddot
quantia no superen en conjunt zacioacute del doctorat lrsquoimport exempt
els 1500 euro anuals eacutes de 21000 euro si es cursa a Esmiddot
Srsquoestagrave obligat si els rendiments panya i de 24600 euro si es realitza
iacutentegres del capital mobiliari i a lrsquoestranger
guanys patrimonials superen els
1600 euro anuals I tambeacute si no sumiddot
peren els 1600 euro anuals i Si
aquests no han estat subjectes a durant el 2018 srsquoha desplaccedilat
retencioacute o ingreacutes a compte ora drsquoEspanya per a prestar els
Tambeacute quan les rendes immiddot seus serveis en un altre o diversos
mobiliagraveries imputades els intemiddot paiumlsos no hauragrave de declarar la
ressos de les lletres del Tresor i totalitat del sou que hagi percemiddot
les subvencions per a lrsquoadquisimiddot but ja que estagrave exempta la part
cioacute drsquohabitatges de proteccioacute ofmiddot dels dies treballats a lrsquoestranger
cial o de preu taxat superin conmiddot amb un liacutemit magravexim de 60100 euro
juntament els 1000 euro anuals sempre que en els paiumlsos en quegrave
Cessioacute del ehicle
Periacuteode de presentacioacute
Dietes i als per menjar
Nuacutemero de referegravencia
Beques puacutebliquesRendiment irregular del treball
Obligats a presentar-la
Quegrave passa si mrsquohan destinat a fer treballs a lrsquoestranger
l
l
l
l
l
Amb el megravetode drsquoestimacioacute directa els que iniciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat poden reduir en un 20 el rendiment
net positiu declarat
Comissioacute d rsquoAssessors Fiscals
RICARD vIntildeA ARASAEconomista Servei drsquoAssessorament Fiscal del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya geafbcneconomistescat
Declaracioacute de renda 2018
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 9
A partir del 2018 es regulen de deduiumlbilitat les despeses de subministres
dels contribuents que desenvolupin lrsquoactivitat en el seu habitatge habitual
Despeses dediumlbles dels rendi-mens del reball
Qegrave passa si ilizo el vehicle en lrsquoacivia
A qin periacuteode imposii srsquoim-pen els rendimens del re-ball
unias amiliars declaracioacute Inceni en cas drsquoinici drsquona conjna o individalacivia econogravemica
En cas de separacioacute a qi cor-respon aplicar-se el miacutenim pels flls comns
Acivia econogravemica (empre-sarial o proessional) Qines redccions es poden
aplicar sobre la base imposa-ble de lrsquoIRPF
regulen de deduiumlbilitat les despemiddot
Les cotitzacimiddot ses dels subministres a eectes
ons a la Seguretat Social o mutualimiddot de determinar el rendiment net en
tats generals obligatograveries de el cas dels contribuents que demiddot
uncionaris les cotitzacions al colmiddot senvolupin la seva activitat en el
legi drsquoores o institucions similars seu habitatge habitual com ara
les detraccions per drets passius aigua gas electricitat telegraveon inmiddot
les quotes satisetes a sindicats les ternet en un 30 de la proporcioacute
quotes satisetes a collegis proesmiddot dels metres quadrats de lrsquohabitatmiddot
sionals si la collegiacioacute teacute caragravecter ge destinats a lrsquoactivitat en relacioacute
obligatori per a lrsquoexercici del treball amb la superiacutecie total Tambeacute les
amb el liacutemit de 500 euro anuals Les despeses de restauracioacute ocasionamiddot
despeses de deensa juriacutedica per des en lrsquoexercici de lrsquoactivitat semmiddot
litigis amb lrsquoempresa amb el liacutemit de pre que es paguin per qualsevol
300 euro anuals I amb caragravecter genemiddot mitjagrave electrogravenic de pagament fns a
ral 2000 euro anuals per obtenir rendimiddot un magravexim de 2667 o 4808 euro per
ments del treball Lrsquoimport anterior dia sense pernoctacioacute en uncioacute
srsquoaugmenta en 2000 euro addicionals de si el desplaccedilament eacutes per terrimiddot
en el cas drsquoaturats que acceptin un tori espanyol o a lrsquoestranger resmiddot
nou lloc de treball que impliqui un pectivament En el cas de pernocmiddot
canvi de residegravencia i tambeacute srsquoincremiddot tar ora del domicili habitual
menta en 3500 euro o 7750 euro anuals lrsquoimport seragrave de 5334 o 9135 euro
en el cas de treballadors actius dismiddot respectivament
capacitats en uncioacute del grau de
discapacitat
Per a poder deduir
les despeses ocasionades per lrsquouacutes
del vehicle en lrsquoactivitat la normatimiddot amb prima fxa drsquoesportistes promiddot drsquooblidar que en el cas drsquooptar per
Amb caragravecter general srsquoimmiddot va de lrsquoIRPF exigeix provar lrsquoaectamiddot essionals i drsquoalt nivell La base limiddot la declaracioacute conjunta srsquohan de
puten al periacuteode impositiu en quegrave cioacute exclusiva a lrsquoactivitat econogravemica quidable no podragrave resultar negatimiddot sumar les rendes percebudes per
el seu perceptor els pot exigir Els i per tant si srsquoutilitza simultagraveniamiddot va a consequumlegravencia drsquoaquestes tots els membres de la unitat amimiddot
endarreriments drsquoexercicis anterimiddot ment per a fns particulars no srsquoadmiddot reduccions liar i que la progressivitat de la tarimiddot
ors percebuts durant el 2018 met cap mena de deduccioacute a de lrsquoIRPF pot ser que no commiddot
srsquohauran drsquoimputar als periacuteodes en pensi lrsquoimport de la reduccioacute de la
quegrave eren exigibles i si no va ser el base imposable Un cop presenmiddot Cal tenir
2018 srsquohauragrave de presentar una Els qui inimiddot clar que la unitat amiliar a eectes tada la declaracioacute de la renda i
autoliquidacioacute complementagraveria per ciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat ecomiddot de lrsquoIRPF estagrave integrada per ambmiddot acabat el termini de presentacioacute
a cada exercici al qual correspomiddot nogravemica i determinin el rendiment doacutes cogravenjuges no separats legalmiddot lrsquoAdministracioacute tributagraveria no acmiddot
nen En canvi si els endarrerimiddot net drsquoacord amb el megravetode drsquoestimiddot ment i si nrsquohi ha els flls menors cepta el canvi drsquoopcioacute de conjunta
ments srsquohan percebut a consemiddot macioacute directa poden reduir en un que hi conviuen com tambeacute els o individual
quumlegravencia drsquouna resolucioacute judicial 20 amb un liacutemit de 100000 euro majors drsquoedat incapacitats judicimiddot
els imports no satisets srsquohan drsquoimmiddot el rendiment net positiu declarat alment subjectes a pagravetria potestat
putar al periacuteode impositiu en quegrave la Srsquoenteacuten que srsquoinicia una activitat prorrogada o rehabilitada La remiddot
sentegravencia sigui erma i no importa econogravemica quan no srsquoha exercit duccioacute de la base imposable eacutes La normativa
els anys en quegrave eren exigibles cap activitat econogravemica lrsquoany anmiddot de 3400 euro Tambeacute existeix la unimiddot de lrsquoIRPF assimila a descendents
terior a la data drsquoinici drsquoaquesta tat amiliar monoparental eacutes a dir a totes aquelles persones respecmiddot
la ormada en els casos de sepamiddot te de les que el contribuent tingui
Si determiddot racioacute legal o quan no hi hagi un atribuiumlda la seva guarda i custogravedia
mineu el rendiment de la vostra vincle matrimonial per la mare o el per resolucioacute judicial i diu que cormiddot
activitat econogravemica pel megravetode Es pot reduir la pare i tots els flls menors o majors respondragrave a qui drsquoacord amb el
drsquoestimacioacute directa heu de tenir base imposable per presentar la drsquoedat incapacitats judicialment conveni regulador aprovat judicialmiddot
en compte que per a quegrave les desmiddot declaracioacute conjunta (3400 euro) per subjectes a pagravetria potestat prorromiddot ment tingui la guarda i custogravedia
peses siguin deduiumlbles fscalment aportacions a sistemes de previmiddot gada o rehabilitada que convismiddot dels flls a la data de meritacioacute de
cal que estiguin vinculades a lrsquoacmiddot sioacute social (plans de pensions) per quin amb lrsquouna o amb lrsquoaltre La lrsquoimpost (en general el 31 de demiddot
tivitat desenvolupada i complir aportacions a patrimonis protegits reduccioacute de la base imposable en sembre) en tractarmiddotse del subjecmiddot
amb els requisits de correcta immiddot de persones amb discapacitat aquest cas eacutes de 2150 euro te passiu que ha de conviure amb
putacioacute temporal tenir els corresmiddot per pensions compensatograveries i No es pot aplicar ells Ara beacute quan sigui compartimiddot
ponents justifcants (actures o anualitats per aliments anualitats aquesta reduccioacute quan el contrimiddot da srsquohauragrave de prorratejar entre els
documents) i que estiguin regismiddot per aliments a avor de persones buent conviu amb la mare o el excogravenjuges amb independegravencia
trades als llibresmiddotregistre o a la dierents dels flls per aportacions pare drsquoalgun dels flls que ormen drsquoaquells amb qui estiguin convimiddot
comptabilitat A partir del 2018 es a la mutualitat de previsioacute social part de la unitat amiliar No srsquoha vint a 31 de desembre
AtENCIOacute
n
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
BEGOntildeA CAStRO OtEROEconomista presidenta del Grup de Treball EAFI del CEC i Member of the Executive Board Anchor Capital Advisors EAFbcastroanchoreaficom
Completada la transposicioacute de MiFID II
rents instruments financers Drsquoaltra banda manteacute lrsquoedat de lrsquoinversor com un criteri rellevant en el proceacutes de perfilar el client
Retrocessions o incentiusAquest eacutes un punt que histogravericamiddotment ha generat debat entre les ESI La llei estableix la limitacioacute del cobrament drsquoincentius o remiddottrocessions al fet que es produmiddoteixi una millora del servei per tal de poder cobrar aquest incentiu
Drsquoaltra banda tambeacute institueix criteris pels anomenats incentius no monetaris i per aquelles ESI independents aixiacute com lrsquoorientamiddotcioacute en relacioacute amb els terminis
per retornar al clients els possimiddotbles incentius rebuts per exemmiddotple en cas que el client es pugui subscriure la ldquoclasse netardquo drsquoun fons drsquoinversioacute perquegrave no exismiddotteix i els requisits entre drsquoaltres com la comercialitzacioacute drsquoalmiddotmenys un 25 de productes fimiddotnancers de tercers i dues altermiddotnatives de terceres parts en cada categoria de fons comercimiddotalitzada
vigilagravencia i control de productes financers En relacioacute amb la vigilagravencia i el control del disseny i distribucioacute de productes financers es dismiddotposa que el proceacutes previ drsquoapromiddotvacioacute de cada producte drsquoinvermiddotsioacute seragrave responsabilitat del propi consell drsquoadministracioacute de lrsquoemmiddotpresa de serveis drsquoinversioacute La finalitat eacutes que les caracteriacutestimiddotques dels productes siguin les
MiFID soacuten les sigles de Markets in Financial Instruments Directive
que va entrar en vigor lrsquo1 de nomiddotvembre del 2007 que suposen un mercat uacutenic i un regravegim regulamiddotdor comuacute per als serveis finanmiddotcers en tots els Estats membres de la Unioacute Europea i altres Estats de lrsquoAgraverea Econogravemica Europea
MiFID regula la prestacioacute de sermiddotveis drsquoinversioacute afectant a totes les entitats financeres i drsquoinversioacute en la forma en quegrave informen asmiddotsessoren o venen productes fimiddotnancers als seus clients o potenmiddotcials clients aixiacute com en la mamiddotnera en quegrave els ofereixen serveis drsquoexecucioacute drsquooperacions sobre instruments financers
Els objectius de la MiFID soacuten mimiddotllorar la transparegravencia i lrsquoeficiegravenmiddotcia dels mercats financers euromiddotpeus augmentar la competegravenmiddotcia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor En definitimiddotva protegir al client regulant el comportament de lrsquoentitat finanmiddotcera i drsquoinversioacute
Quant al MiFID podem parlar de MiFID I MiFID II i en un futur parlarem de MiFID III En conmiddotcret avui parlarem de MiFID II aprovada en tres fases l Reial Decret 212017 de 29 desembrel Reial Decret 142018 de 28 de setembrel Reial Decret 14642018 de 21 de desembre
En funcioacute drsquoaquestes normes jumiddotriacutediques i en concret amb aquest uacuteltim reial decret el text refoacutes de la Llei del mercat de vamiddotlors es va modificar
ldquoLa urgegravencia per completar la transposicioacute ve donada per la fimiddotnalitzacioacute del termini el juliol del 2017 i de la interposicioacute drsquouna demanda per incompliment damiddotvant el Tribunal de Justiacutecia de la Unioacute Europea (TJUE) amb la corresponent proposta de sanmiddotcioacuterdquo segons un comunicat del Ministeri drsquoEconomia
MiFID II regula principalment lrsquoactivitat de les empreses de serveis drsquoinversioacute (ESI) entre les quals ens trobem les EAF (emmiddotpreses drsquoassessorament finanmiddotcer abans EAFI)
Proteccioacute de lrsquoinversorEl reial decret aborda aspectes com les obligacions de les emmiddotpreses drsquoinversioacute amb lrsquoobjectiu de protegir lrsquoinversor principalmiddotment minorista (lrsquoinversor minomiddotrista segons defineix la directiva eacutes aquell amb menys coneixemiddotments i menys experiegravencia per tant aquell que necessita meacutes informacioacute i acompanyament en la presa de decisions)
En relacioacute amb els coneixemiddotments la llei destaca la necessimiddottat de perfilar amb meacutes profundimiddottat i filant meacutes prim els anomemiddotnats ldquotest drsquoidoneiumltatrdquo amb la fimiddotnalitat drsquoevitar el risc que els propis clients tinguin tendegravencia a autodefinirmiddotse amb un perfil meacutes arriscat del que realment tenen i convida a introduir noves premiddotguntes concretes sobre coneimiddotxements especiacutefics dels difemiddot
meacutes adequades per a cada tipus de client
Drsquoaquesta forma es reforccedila lrsquoobmiddotjectiu principal de proteccioacute del client ja que els aspectes relamiddottius a la idoneiumltat de lrsquoinstrument financer per al client concret al qual es dirigeix no estan premiddotsents uacutenicament en el moment de la comercialitzacioacute sinoacute des de la progravepia concepcioacute drsquoaquest
Avaluacioacute de les propostes drsquoinversioacuteEn relacioacute amb la presa de decimiddotsions en el proceacutes drsquoemissioacute de recomanacions o de gestioacute de carteres es desenvolupa lrsquooblimiddotgacioacute drsquoavaluar si instruments fimiddotnancers equivalents poden ajusmiddottarmiddotse al perfil del client tenint en compte el cost i la complexitat dels productes
Les directrius estableixen que les entitats han drsquoadoptar poliacutetimiddotques i procediments que assemiddotgurin que abans de recomanar un producte o adquirirmiddotlo per a la cartera gestionada en nom del client es realitzi una agravemplia avamiddotluacioacute de les possibles alternatimiddotves drsquoinversioacute per al que srsquoha de tenir en compte el cost i la commiddotplexitat dels productes Per tant a lrsquohora de proposar qualsevol canvi srsquoha de poder demostrar de manera raonable que en aquella proposta concreta els beneficis per al client soacuten superimiddotors als costos que genera aquell canvi
Es considera que quan una entimiddottat ofereixi una gamma restringimiddotda de productes o recomani nomiddotmeacutes un tipus de producte eacutes important que els clients siguin plenament conscients drsquoaquesta circumstagravencia En cas que lrsquoentimiddottat trieacutes o recomaneacutes al client un producte amb major cost o complexitat que un altre equivamiddotlent hauria de ser capaccedil de jusmiddottificarmiddotho Aquest tipus de decisimiddotons han de ser documentades i registrades i hauran drsquoestar sotmiddotmeses a una especial atencioacute per part de la funcioacute de control de lrsquoentitat n
Els objectius de la MiFID soacuten millorar la transparegravencia i eficiegravencia dels mercats
augmentar la competegravencia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor
Comissioacute drsquoEconomia Financera GT EAFI
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 1
necessagraveriament a lrsquoabsegravencia de beacutens per embargar La manca de patrimoni amb quegrave er ront als deutes eacutes incerta ens la podem trobar de manera sobrevinguda un cop iniciat el procediment a dimiddoteregravencia del cas anterior quan ja ha estat comprovada en racasmiddotsar lrsquoexecucioacute pregravevia
ovint ens plantegem quimiddot de concurs presentada pel credimiddot del concurs necessari per part del El cost en temps i diners de tota na pot ser la utilitat pragravectimiddot tor i els altres legitimats creditor i en consequumlegravencia es pomiddot aquesta tramitacioacute cobriria la remiddotca de determinades fgumiddot drien obrir unes possibilitats de cuperacioacute del deute Ens hem de
res previstes legalment Amb una El primer supogravesit de lrsquoart 24 LC negociacioacute Per tant no es pot en plantejar quins avantatges o inmiddotexistegravencia virtual sobre el paper parteix de la reclamacioacute dineragraveria termes genegraverics seguint la idea centius obteacute el creditor instant del perograve que en realitat pot semblar pregravevia que ha derivat en una exemiddot del que degraveiem abans desestimar concurs necessari i si aquests que aplicades a la vida real dels cucioacute allida Tenim un cregravedit documiddot drsquoentrada lrsquoinici del procediment compensen tots els esorccedilos demiddot ciutadans o de les empreses no mentat liacutequid venccedilut i exig judicial per reclamar el deute permiddot dicats per arribar al punt de decimiddotible El donaran un resultat satisactori creditor ha interposat amb base en quegrave cada cas eacutes un moacuten i conveacute dir si iniciar o no el procediment per resoldre les controvegraversies per aquesta documentacioacute una demiddot conegraveixer la situacioacute i lrsquoentorn ecomiddotles quals teogravericament han estat manda judicial de reclamacioacute de nogravemic del deutor Sense perjudici En els arts 18 a 20 LC srsquoestableimiddotpensades i plasmades en el text quantitat Iniciaragrave un procediment del en quegrave podria actuarmiddotse xen les consequumlegravencies de la intermiddotlegal Aquest eacutes el cas del conmiddot que tindragrave aixograve siacute segons el cas en relacioacute amb lrsquoart 19 LC del qual posicioacute de la demanda de conmiddotcurs necessari de creditors una durada meacutes o menys llarga en parlarem meacutes endavant curs necessari en cas drsquooposicioacute
(meacutes meacutes que menys ategraves el colmiddot del deutor i existeix la possibilitat Segons les recents estadiacutestiques lapse judicial en el qual ens trobem) En el segon supogravesit de et de lrsquoa rt hipotegravetica que el deutor aci ront publicades per lrsquoINE el 7 de ebrer i acabaragrave amb la conseguumlent senmiddot 24 LC no partim del racagraves de la al deute mitjanccedilant la consignacioacute del 2019 basades en dades promiddot tegravencia estimatograveria Aquesta senmiddot reclamacioacute dineragraveria interposada a avor del creditor visionals durant lrsquoany 2018 es van tegravencia comportaragrave la posterior solmiddot pel creditor sinoacute del coneixement declarar a tot Espanya 5635 conmiddot licitud drsquoexecucioacute i si eacutes el cas que pugui tenir del seu sector Pel que a a la posicioacute que ocupa el cursos de creditors dels quals lrsquoembargament de beacutens sufcients drsquoactivitat i de la situacioacute dels almiddot creditor instant del concurs necesmiddotnomeacutes 348 varen ser instats com per al pagament del deute tres operadors amb els quals teacute sari en el llistat de creditors de la a concursos necessaris un 6 relacions comercials El problema massa passiva segons lrsquoart 917
Aquiacute seragrave quan ens trobem al en aquest cas eacutes que es depegraven de LC es reconeixeragrave el 50 del seu La Llei Concursal (LC) concreta la capdavall de tot aquest les onts drsquoinormacioacute externes deute amb caragravecter privilegiat gemiddotprocedimiddotdefnicioacute del concurs necessari en ment llarg i eixuc que no hi ha res per poder saber si es donen els neral i per darrere dels creditors per dos articles en lrsquoarticle 24 i en lrsquoarmiddot per embargar Eacutes a partir drsquoaquest requisits exigits legalment per insmiddot deutes salarials i de les administramiddotticle 7 moment en quegrave podragrave sollicitarmiddot tar el concurs El creditor ha de cions puacutebliques El 50 restant es
se el concurs necessari de lrsquoentitat saber si el deutor es troba en almiddot qualifca de cregravedit ordinari junt amb En el numeral 4 de lrsquoarticle 2 es deutora Sovint la iniciativa arribaragrave gun dels quatre casos enumerats els altres creditors que han mantinmiddotconcreten els supogravesits de et en tard per obtenir la satisaccioacute ni en la segona part de lrsquoart 24 LC gut una actitud passiva enront de els quals el creditor pot plantejar el que sigui parcial del deute Instar Si acumula impagaments generamiddot lrsquoacumulacioacute drsquoimpagaments concurs necessari Es plantegen la declaracioacute de concurs necessamiddot litzats a altres creditors Si ha somiddot Drsquoaltra banda les despeses caumiddotdues opcions La primera eacutes que ri en el moment en quegrave se sap pomiddot ert altres embargaments de mamiddot sades al creditor per la presentacioacute hagi resultat inructuosa una exemiddot sitivament que en el procediment nera general sobre els seus beacutens del concurs es qualifcaran de cregravemiddotcucioacute dineragraveria interposada direcmiddot drsquoexecucioacute seguit contra el deutor Si estagrave ent desaparegraveixer el seu dit contra la massa drsquoacord amb tament pel creditor contra el deumiddot moroacutes no srsquohan trobat beacutens per patrimoni de manera sobtada Si lrsquoart 842 segon paragravegra tor (paragravegra primer) La segona embargar sembla innecessari per no compleix regularment les semiddotopcioacute que es pot plantejar (punts inuacutetil a la fnalitat pretesa que eacutes el ves obligacions tributagraveries socials Analitzat tot lrsquoanterior podem enmiddot1 a 4) eacutes que per altres mitjans no recobrament del deute i laborals Perograve amb sospitarmiddotho o tendre el perquegrave de les dades remiddotde manera directa sinoacute per altres sabermiddotho del cert no nrsquohi ha prou collides per lrsquoINE en el seu inorme onts es pugui conegraveixer la situacioacute Aixograve no obstant en la societat pot Cal aportar proves materials Aixiacute El concurs necessari no sembla drsquoinsolvegravencia actual o imminent existir un ons de comerccedil unes ho exigeix lrsquoart 7 LC Si es vol acomiddot una eina prou efcient per a la samiddot del deutor Cadascuna mereix expectatives de creixement exismiddot llir a aquesta segona via per instar tisaccioacute del creditor o si meacutes no una consideracioacute separada Al tegravencia de benefcis ocults i per el concurs necessari el creditor no p pro orciona uns avantatges seu torn lrsquoarticle 7 parla sobre tant al potencial concursat li pomiddot es veu obligat a assumir una tasca evidents que benefciiumln prou al com ha drsquoarticularmiddotse la sollicitud dria no interessar la presentacioacute drsquoinvestigacioacute pregravevia molt carremiddot creditor que lrsquoinsta sobre els altres
gosa i sovint difcultada pels obsmiddot creditors que han mantingut una tacles de la proteccioacute de dades actitud meacutes passiva o no prou vigimiddotEn aquesta segona via la situacioacute lant Eacutes una quumlestioacute a debatre de drsquoinsolvegravencia no ha drsquoanar lligada cara a utures reormes legals n
tempo
Comissioacute Mercantil Concursal i d rsquoExperts Judicials
S
SIlvIA CAStRO SARDAgraveEconomista Mediadora i Administradora Concursal Rusintildeol Associats Consultors SL Vocal del Comitegrave Executiu de la seu territorial de Lleida del CEC Membre de la Comissioacute silviacastrorusinyolassociatscom
El concurs necessari Explorant possibilitats
L rsquoany 2018 es van declarar 5635 concursos de creditors dels quals nomeacutes varen ser
instaurats com a necessaris un 6
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LEconomistesBAN
produccioacute nacional materials naturals i dissenys atractius i combinats familiars
Fiscalitat de les inversions en startups Emilio Peacuterez Pombo economista i soci director de Peacuterez Pombo Abogados amp Economistas va desgranar alguns dels incentius fiscals que es poden aconseguir a lrsquohora drsquoinvertir en projectes o empreses i que recomana tenir en compte tant a emprenedors com a inversors ldquoTrobem incentius que hem de valorar tant si som emprenedors com inversorsrdquo
En aquest sentit va explicar que segons la legislacioacute vigent exis-teixen incentius fiscals per a Inversor ndash Persona fiacutesica de fins al 30 dels imports apor-tats per a persones que inverteimiddotxin en empreses de nova o remiddotcent creacioacute fins a un magravexim de
60000 euros base drsquoinversioacute en la versioacute estatal art 681 de la Llei de lrsquoIRPF (20 i 50000 euro fins a 31122017) i 30 dels imports aportats fins a 20000 euro en la vermiddotsioacute autonogravemica art 20 de la Llei 262009 de 23 de desembre Lrsquoestatal eacutes incompatible amb lrsquoautonogravemica si beacute amb lrsquoopinioacute de Peacuterez Pombo poden combimiddotnarmiddotse les dues segons ens conmiddotvingui
Les empreses en les quals srsquoadmiddotquireixen aquestes accions o participacions han de complir una segraverie de requisits i condicimiddotons entre molts altres que la inmiddot
EconomistesBAN la xarmiddotxa de Business Angels del Colmiddotlegi va celebrar
el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar la ponegravencia Fiscalitat de les inversions en startmiddotups
33egrave Fograverum EconomistesBANPol Font president drsquoEconomismiddottesBAN va fer puacuteblics els resulmiddottats aconseguits per la xarxa Bumiddotsiness Angels al llarg del 2018 on gairebeacute es va duplicar el permiddotcentatge de projectes presentats als Fograverums Inversors que van aconseguir financcedilament Conmiddotcretament el 166 dels pro-jectes presentats van acon-seguir financcedilament al llarg del 2018 vers el 952 acon-seguit lrsquoany 2017 ldquoHem aconmiddotseguit una millora de lrsquoeficiegravencia important que ens permet seguir creant noves oportunitats de nemiddotgocirdquo va assegurar Pol Font Al llarg del 2018 la xarxa drsquoEconomiddotmistesBAN va acollir prop de 200 projectes i el percentatge de fimiddotnanccedilament del total de projectes es va situar en el 3 (vers el 25 del 2017) En els darrers cinc anys la xarxa EconomistesmiddotBAN ha ategraves 994 projectes
Projectes presentats relacionats amb la intelmiddotligegravencia artificial la realitat virtual solucions de conmiddotnexioacute i localitzacioacute intelmiddotligent lrsquoanagravelisi de dades i lrsquoe-commerce entre drsquoaltres
l Optimus PriceEacutes un SaaS que utilitza intelmiddotligegravencia artificial per predir la demiddotmanda i establir preus per maximiddotmitzar els beneficis permetent automatitzar i optimitzar les compres
l SharifyEacutes una eina de colmiddotlaboracioacute que
permet a una ciutat mantenirmiddotse meacutes ben connectada i comunimiddotcar totes les activitats que es fan a la ciutat Dona resposta a la pregunta ldquoVull fer alguna cosa ara mateixrdquo
l ApartoolCentral de reserves drsquoapartamiddotments turiacutestics Marca B2B Aparmiddottool per a client corporatiu (long term rental) i distribucioacute B2B2C a portals de vacation rental
l ClubberizeEacutes un producte de tecnologia de localitzacioacute intelmiddotligent i magraverquemiddotting de proximitat per esdevenimiddotments i patrocinadors Monitoritmiddotzen lrsquoactivitat de lrsquoassistent a un esdeveniment
l Soccer DreamPrimera plataforma basada en realitat virtual per accelerar les habilitats tagravectiques del futbolista
Eina on reconstruir exercicis drsquoentrenament
l SAALG GeomechanicsStartup drsquoenginyeria i software especialitzada en lrsquoanagravelisi de damiddotdes en temps real que permet analitzar el comportament de termiddotreny fent possible lrsquooptimitzacioacute del disseny i el procediment constructiu de gran part dels projectes drsquoenginyeria i edificamiddotcioacute
l PyjamiaEacutes un e-commerce vertical que crea i comercialitza pijames i sleepwear de marca progravepia
versioacute srsquohagi produiumlt com a magravemiddotxim al cap de tres anys de la seva constitucioacute i mantenir la inversioacute almenys tres anys
Va advertir als emprenedors que deslocalitzen els seus negocis que han de conegraveixer com els hi afecten les legislacions de cada paiacutes i tenir previst que hauran de lidiar amb el risc tributari
Tambeacute va advertir si hem invertit mitjanccedilant una societat que quan tenim meacutes del 5 del capimiddottal i la societat genera dividends aquests estan exempts de tribumiddottacioacute perograve ldquoatencioacute a les semiddotguumlents rondes habituals en les startupsrdquo Si no anem a les ammiddotpliacions i ens diluiumlm i passem a disposar menys del 5 perdriacutemiddotem aquest avantatge
Per uacuteltim va recordar els incentius per a la nova societat destacant el tipus reduiumlt del 15 per a emmiddotpreses de nova creacioacute (art 291 LIS) i va insistir a explotar els avantatges del concepte ldquoPatent Boxrdquo (article 23 LIS) com ldquoel petit gran oblidat de la normativardquo que ldquoens eximeix de tributar pel 60 dels ingressos provinents de les llicegravencies i cessions drsquouacutes de pamiddottents i assimilatsrdquo i tambeacute estar molt atents a les deduccions en la quota per R+D+I la possible momiddotnetitzacioacute de la deduccioacute i les demiddotduccions per creacioacute drsquoocupacioacute
Es pot consultar la presentacioacute al web del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya Si esteu interesmiddotsats en algun dels projectes ammiddotpliarmiddotne la informacioacute i contactar amb els emprenedors aixiacute com incorporarmiddotvos al Club Inversors EconomistesBAN feumiddotnosmiddotho saber a economistesbanecomiddotnomistescat n
MIQuEl SACRIStaacuteN Economista i director drsquoEconomistesBAN economistesbancoleconomistescat
XXXIII Fograverum drsquoinversioacute i lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostartupsrsquorsquo
EconomistesBAN va celebrar el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar
la ponegravencia lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostart-upsrsquorsquo
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 3
Comissioacute d rsquoEconomia del Turisme
En una de les darreres disposar drsquouna oerta de terminals surten del vaixell El et de ser port que van er escala el 2018 3238
temporades de envejable a nivell europeu I nalmiddot drsquoorigen i destinacioacute teacute tambeacute van ser erris i nomeacutes 778 creuers
un dels ment el et de disposar drsquoaeroport eectes sobre lrsquoactivitat a les termimiddot Precisament soacuten els vaixells de
episodis discorria a Barcelona a escassos quilogravemetres amb un nals orccedila intensiva en treballamiddot passatgers els primers que estan
Les escenes perograve es van gravar tragravensit de 50 milions de passatmiddot dors perograve tambeacute en els aprovimiddot transicionant a combustibles almiddot
a Gegravenova cosa gens sorprenent gers i destinacions que ara siacute sionaments el sector del transmiddot ternatius com el gas liquat que
en aquella egravepoca Barcelona era arriben a bona part del moacuten port en carretera o lrsquoactivitat a redueixen les emissions drsquoNO
tan poc atractiva turiacutesticament lrsquoaeroport del Prat
que ns i tot hi havia companyies No obstant aixograve aquesta evolucioacute A partir drsquoaquests ets podem
que evitaven ermiddothi escala ha estat lluny del consens espemiddot discutir si tenim un model de tumiddot
cialment durant els darrers anys i risme que aporta meacutes que molegravesmiddot
Les dades aixiacute ho demostren amb han crescut les veus que parlen ties o pot generar i si no eacutes el
prou eines hi passaven 100000 de limitar quan no drsquoeliminar cas si eacutes possible tenirmiddotlo En
passatgers anuals majoritagraveriamiddot aquest tipus de turisme Com somiddot Tots els qualsevol cas tota estrategravegia que
ment en tragravensit i la primera imatge vint en aquest debat es barregen vaixells generen pollucioacute atmosmiddot passi per tenir un port de capccedilamiddot
que srsquoenduien de la ciutat era una ets objectivables amb percepmiddot egraverica mentre soacuten a port Srsquoestima lera seragrave guanyadora I precisamiddot
terminal decregravepita La situacioacute va que sobre el 7 a Barcelona ve ment aquesta ha estat la que hicions o preeregravencies personals
canviar radicalment arran dels intentarem er recompte dels ets generada pel conjunt de lrsquoactivitat ha hagut a Barcelona des de a
Jocs Oliacutempics En un moment en objectivables del Port Els creuers perograve soacuten mimiddot 25 anys Potser ora bo consenmiddot
quegrave hi havia un ort debat sobre si noria entre els vaixells Dels 9308 suar una altra per consolidarmiddotlo
calia ampliar la planta hotelera
(lrsquoAjuntament nrsquoera partidari i els
hotelers srsquohi oposaven) es va opmiddot perograve tambeacute desconcentrar
tar per la contractacioacute de vaixells el turisme Qui hagi agaat un
que servissin com a hotels fomiddot creuer recordaragrave alguna escala en
tants Aquelles setmanes drsquoestiu temporada (Tallinn Dubrovnik o
van ser lrsquoinici de lrsquoera moderna dels Palma) on el centre de la ciutat
creuers a Barcelona esdevenia literalment inestat de
creueristes En ciutats meacutes grans
La resta ja eacutes conegut dels perograve aquesta situacioacute eacutes meacutes
100000 passatgersany de nals matisable ja que la capacitat
de segle srsquoha passat als 25 mimiddot drsquoabsorcioacute eacutes meacutes elevada dimiddot
lions situant el Port entre els prinmiddot luintmiddotse completament als ports
cipals en tragravensit de creuers Carnimiddot de capccedilalera Aixiacute mateix una part
val el principal actor drsquoaquest important del passatge en escala
mercat ha et importants invermiddot eacutes encaminat a excursions a pamiddot
sions en terminals la darrera inaumiddot ratges sovint allunyats del centre
gurada el 2018 Royal Caribbean desconcentrant aixiacute el turisme
i MSC tambeacute han expressat el seu
interegraves en invertir en noves o quemiddot
darmiddotsersquon drsquoexistents
Aquest creixement srsquoexplica per Segons els darrers estudis
una quagravedruple combinacioacute La lrsquoactivitat de creuers a Barcelona
primera el creixement global del genera 1083 milions de acturamiddot
sector que ha passat de transmiddot cioacute i 9056 llocs de eina Si ens
portar 7 milions de passatgers el xem amb els turistes que hi emmiddot
2000 a trencar la barrera dels 25 barquen i hi pernocten la despemiddot
el 2017 La segona lrsquoegravexit de Barmiddot sa per persona i dia srsquoenla ns als
celona com a destinacioacute turiacutestica 230 euros Si en canvi nomeacutes
passant dels 2 milions de turistes srsquohi a escala la xira baixa als 57
el 1990 als 12 el 2018 La tercera per persona i dia entre aquells qui
Vacacio-
nes en el Mar
Sabem qe els aixells soacuten n important ocs emissor de contaminacioacute atmosegraverica on el tragravensit de creers hi jga na part molt petita
Sabem qe el trisme de creers pot massifcar les ci-tats
Sabem qe el trisme de creers pot deixar diners perograve tambeacute qe pot no deixar-ne
2
n
El turisme de creuers a Barcelona allograve que sabem (i allograve que no)
DAvID RODRiacuteGuEz BORRAgraveS Economista i Secretari Tegravecnic del Pla Estrategravegic Metropolitagrave de Barcelona drodriguezpembcat
Tota estrategravegia que passi per tenir un port de capccedilalera seragrave guanyadora i aquesta ha estat la que hi ha hagut a
Barcelona des de f a 25 anys
2 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
BARCElONA GIRONA tARRAGONAllEIDA Pl Galla Placiacutedia 32 Joan Maragall 44 entl 3a Rambla Nova 58middot60 5egrave A Pere Cabrera 16 1r G
08006 Barcelona Tel 93 416 16 04 17002 Girona Tel 972 21 45 33 25001 Lleida Tel 973 21 06 33 43004 Tarragona Tel 977 21 70 42
ceccoleconomistescat gironacoleconomistescat lleidacoleconomistescat tarragonacoleconomistescat
PuBliCaCiOns Del COlmiddotlegi DrsquoeCOnOmistes
REVISTA ECONograveMICA DE CATALUNyA
INFORMATIU DE LrsquoECONOMISTA
REVISTA TEgraveCNICA
DOCUMENTS TEgraveCNICS I ALTRES PUBLICACIONS
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 7
En aquest petit article ens centrarem en els canvis que han estat sancionats per les autoritats comunitagraveries i les dimiddot
rectives que srsquohan transposat a la legislacioacute espanyola tot i que com a directives comunimiddottagraveries ja eren en teoria directament aplicables
Les principals novetats han estat introduiumldes per la Llei 22019 que modifica el text refoacutes de la Llei de Propietat Intelmiddotlectual integrant a lrsquoordenament juriacutedic espanyol dues directives pregravevies 201426UE i 20171564 Amb data 1 de marccedil srsquoaprovagrave la Llei 22019 que modifica el text refoacutes previ aprovat pel Reial Decret legislatiu 11996 de 12 drsquoabril integrant la Directiva 201426UE del Parlament Europeu i del Consell de 26 de febrer de 2014 i la Directiva (UE) 20171564 del Parlamiddotment Europeu i del Consell de 13 de setembre de 2017 Aquesta norma fou publicamiddotda al BOE de 2 de marccedil de 2019 i va entrar en vigor de manera immediata Algunes de les principals novetats que incorpora aquesta norma soacuten
Possibilitat de tancament de llocs web sense autoritzacioacute De totes les novetats que incorpora la norma la meacutes polegravemica sens dubte ha estat aquesmiddotta Se nrsquoha parlat molt a la premsa i hi ha molts detractors promoguts al meu parer per grans corporacions drsquointernet que de neutres no en tenen res tot i que srsquoexcusen en la lsquoneutralitatrsquo de la xarxa
La Llei 22019 permet que la seccioacute segona de la comissioacute de propietat intelmiddotlectual que permiddottany al Ministeri de Cultura i Esport coneguda com a lsquocomissioacute Sindersquo pugui procedir al tanmiddotcament de pagravegines sense necessitat drsquoautoritzacioacute judicial per activitats que es demiddotclarin com a infraccions per un periacuteode magravexim drsquoun any Logravegicament lrsquoadopcioacute drsquoaquestes mesures ha de ser motivada drsquoacord amb lrsquoefectivitat drsquoaquesta la proporcionalitat de la mesura i valorant possibles alternatives
Aquesta comissioacute per tant pot procedir al tanmiddotcament de llocs web sense comptar pregraveviamiddotment amb una autoritzacioacute judicial La hipogravetesi especiacutefica en quegrave es pot prendre aquesta memiddotsura eacutes en el context drsquouna conducta infractomiddot
ra sempre que es justifiqui per la seva gravetat i repercussioacute social Eacutes en aquest context que eacutes possible solmiddotlicitar la colmiddotlaboracioacute necessagraveria dels prestadors de serveis drsquointermediacioacute (artimiddotcle 1956 b TRLPI)
Molts opinem que aquesta mesura eacutes apropiamiddotda per evitar la manca drsquoagilitat i els llargs termiddotminis produiumlts pel colmiddotlapse dels tribunals enmiddottenent que existeix un sistema de garanties per part de la comissioacute que ha drsquoaplicar aquestes mesures La Llei exigeix que aquestes mesumiddotres siguin motivades i sempre en situacions drsquoincompliment previ En definitiva eacutes lrsquouacuteltim recurs quan no es troba colmiddotlaboracioacute i no hi ha mecanismes alternatius Eacutes una mesura temmiddotporal drsquoimpacte immediat i meacutes enllagrave de lrsquoany ha de passar per seu judicial
Articles periodiacutestics i dossiers de premsa Amb la nova llei per reproduir distribuir o fer una comunicacioacute puacuteblica total o parcial drsquoarticles de premsa aiumlllats en un dossier de premsa eacutes necessagraveria lrsquoautoritzacioacute dels titumiddotlars dels drets Aixiacute doncs seragrave exigible el pamiddotgament de drets tambeacute en els casos en quegrave la seva elaboracioacute distribucioacute i uacutes siguin puramiddotment interns de qualsevol empresa
Canvis a les entitats de gestioacute de drets de propietat intelmiddotlectual Es concentren en lrsquoorganitzacioacute interna la remiddotpresentacioacute dels posseiumldors dels drets de promiddotpietat intelmiddotlectual i la seva pertinenccedila a lrsquoentitat gestora com es gestionen els drets les oblimiddotgacions drsquoinformacioacute i transparegravencia aixiacute com la relacioacute amb els consumidors i usuaris finals
Canvis al regravegim sancionador Aquests canvis afecten principalment a qui eacutes competent ategraves que les facultats sancionadomiddotres corresponen al Ministeri de Cultura i Esport canvien els terminis per resoldre els procedimiddotments per part de la comissioacute drsquoinfraccions
Srsquoimplementen mecanismes per a lrsquointercanvi drsquoinformacioacute entre autoritats europees per almiddotgunes infraccions greus o molt greus Srsquointrodueix un nou tipus drsquoinfractor extremamiddotdament greu consistent en prestar serveis de gestioacute colmiddotlectiva de drets de propietat intelmiddotlectual sense autoritzacioacute del Ministeri en els supogravesits definits per la llei Srsquoespecifiquen alguns tipus de delicte greu per aquells que inmiddotfringeixen les obligacions imposades a les entimiddottats de gestioacute de drets de propietat intelmiddotlectual
Agravembit territorial de les llicegravencies Es regulen per primer cop les llicegravencies pluritemiddotrritorials a Espanya amb les quals els proveiumlmiddotdors de muacutesica online seran habilitats per utilitmiddotzar els drets de les obres musicals en alguns estats de la Unioacute Europea fins i tot en tota la
UE nomeacutes amb una uacutenica autoritmiddotzacioacute transfronterera
Canvis en els terminis Es modifiquen els periacuteodes de remiddotclamacioacute pels drets per retransmismiddotsioacute per cable per igualarmiddotlos amb
els de reclamacioacute dels drets generals de promiddotpietat intelmiddotlectual cinc anys El termini per al reemborsament de la compensacioacute per cogravepia privada eacutes ara drsquoun any Aquesta accioacute podragrave ser exercida per persones fiacutesiques o juriacutediques que no estiguin exemptes de pagament drsquoindemnitzacioacute
Recentment al final drsquoun proceacutes que ha durat meacutes de dos anys i mig el Parlament europeu va adoptar lrsquouacuteltima versioacute de la Directiva sobre drets drsquoautor en el mercat uacutenic digital Aquesta nova llei hauragrave de ser aprovada una darrera vemiddotgada pels Estats membres (una cosa que eacutes molt probable que succeeixi) A partir drsquoaquiacute els paiumlsos tindran dos anys per a transposarmiddotlo en les seves progravepies lleis nacionals mitjanccedilant lrsquoadopcioacute de la legislacioacute pertinent Aixiacute doncs els drets de propietat intelmiddotlectual continuen avanccedilant i enfortintmiddotse dins la UE tot i les criacutetimiddotques provinents de les grans corporacions drsquointernet que fins ara treballaven sense cap remiddotgulacioacute Probablement no eacutes la millor de les lleis sorgides a Brusselmiddotles perograve tampoc eacutes tan domiddotlenta com alguns sectors interessats (perjudimiddotcats) afirmen n
El nou marc legislatiu en mategraveria de propietat intelmiddotlectual
Les principals novetats han estat introduiumldes per la Llei 22019 que
modifica el text refoacutes de la Llei de Propietat Intelmiddotlectual
julIAgrave MANzANAS Economista President de la Comissioacute drsquoEconomia del Coneixement i Innovacioacute Intellectual Property Rights Technology transfer amp Start Ups Partner Zinco Business Solutions Founder of Cabier Institute Barcelona Patent Hub jmanzanaszincobscom
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 7
8 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
T E N I R P R E S E N T
Per una altra part tot i que srsquohan guanyat uns
mesos de marge la possibilitat que no hi hagi
acord continua vigent i si os aixiacute obligaria al RU
a sortir desordenadament et que seria traumagravemiddot
tic per a ciutadans i empreses amb consemiddot
quumlegravencies econogravemiques socials i poliacutetiques que
aectarien controls ronterers aspectes logiacutesmiddot
tics laborals socials i drsquoaltres Tambeacute es podria
donar el cas que es acin noves eleccions i que
a temps que parlem del Bregravexit ja des no es veu tan clar ja que els diputats britagravenics el nou govern analitzeacutes la manera meacutes adequamiddot
del llunyagrave juny de a tres anys quan la mostren clares postures en contra de lrsquoactual da de sortir fns i tot amb la possibilitat de planmiddot
sortida del Regne Unit (RU) de la Unioacute acord i des de la UE no es vol canviar res esmiddot tejar un segon reeregravendum
Europea va guanyar contra pronogravestic i per esmiddot sencial
cagraves marge de vots el reeregravendum plantejat pel Entre tanta incertesa les empreses britagraveniques
primer ministre James Cameron Sense massa Aixiacute les coses diverses votacions en contra a i europees que tenen relacions comercials ja
entusiasme tant la UE com el RU varen comenmiddot Westminster han abocat a la poliacutetica britagravenica a la estan ent plans de contingegravencia avaluant el
ccedilar a gestionar el Bregravexit lrsquoanagravelisi detallada del incertesa La pressioacute drsquoacostarmiddotse a la data de cost i lrsquoestrategravegia aseguir en uncioacute dels escenamiddot
qual dona pistes de la difcultat drsquouna implemiddot sortida ha provocat que hi hagueacutes una peticioacute de ris que es vagin produint
mentacioacute agravecil i cogravemoda ategraves que a Escogravecia va May a la UE de retardarmiddotla La resposta de Brusselmiddot
guanyar el amb el 62 de vots (i amb les despreacutes que el Consell Europeu delibereacutes
menys marge tambeacute a Irlanda del Nord i Lonmiddot durant hores va ser drsquoesperar uns dies per veure Respecte a la acilitat de treballar en el RU premiddot
dres) i que generacionalment els joves varen si els parlamentaris britagravenics donaven suport a visiblement es revisaragrave el marc limitant els drets
optar meacutes per quedarmiddotse a la UE i els meacutes grans lrsquoacord posant la data de sortida de la UE en el 22 dels immigrants Actualment hi ha tres milions
pel Bregravexit de maig pocs dies abans de les eleccions euromiddot de comunitaris no britagravenics que hi treballen i
pees En canvi la UE posava la data de 12 drsquoabril 1200000 treballadors britagravenics a altres Estats
Aquests ets mostren la difcultat drsquouna gestioacute per una possible sortida sense acord membres de la UE La gestioacute de la immigracioacute
agravecil consensuada i efcaccedil per part del Govern autegraventic cavall de batalla de la campanya del
britagravenic Tot i aixograve la UE capitanejada per Finalment un cop meacutes M ya ha anat a Brusselmiddot reeregravendum seragrave tambeacute un element important a
Michel Barnier i el RU dirig pit er la les sense lrsquoacord dels seus parlamentaris i el valorar en uncioacute de lrsquoacord que se signi
Theresa May varen elaborar un acord que ha Consell Europeu ha determinat establir una
encallat en el Parlament britagravenic I allograve que no nova prograverroga fns al 31 drsquooctubre amb lrsquoexmiddot De et la incidegravencia econogravemica entre lrsquoEstat i
es volia perograve que srsquoanava gestionant ara ja cepcioacute que el RU sortiragrave abans drsquoaquesta data Catalunya amb el RU eacutes signifcativa Aixiacute els
si es posen drsquoacord Cal valorar que si lrsquoacord ciutadans britagravenics soacuten propietaris de 700000
arriba abans del 22 de maig els britagravenics srsquoesmiddot habitatges a territori espanyol i 155 milions de
talviarien participar en les eleccions europees turistes britagravenics ens visiten cada any i gasten
et que evitaria un terratregravemol poliacutetic al RU i molmiddot 14400 milions drsquoeuros Aquestes xires indimiddot
tes disuncions a la UE comenccedilant per redistrimiddot quen que lrsquointercanvi econogravemic eacutes important i
buir el nombre de diputats per cada Estat memmiddot pot quedar aectat segons com acabin les nemiddot
bre per donar cabuda als britagravenics ategraves que el gociacions Pel que a a Catalunya el RU eacutes el
nombre total drsquoeuroparlamentaris eacutes de 751 cinquegrave soci comercial Les empreses catalanes
hi exporten uns 4000 milions drsquoeuros lrsquoany el
que representa un 64 de les exportacions
catalanes i hi importen productes per valor
drsquoaproximadament 2600 milions un 35 de
les importacions Tot i que soacuten xires signifcatimiddot
ves en principi no es tem per lrsquoeecte del Bregravexit
Un cop meacutes una situacioacute impensable a un
temps srsquoestagrave convertint en realitat et que demiddot
mostra la incertesa general que hi ha en la poliacutetimiddot
ca que aecta de ple la confanccedila de la ciutadamiddot
nia i de les empreses Sempre srsquoha dit que els
britagravenics es caracteritzen pel seu p ag atisme r m
De et es diu que no tenen aliats tenen interesmiddot
sos Esperem que la sensatesa i lrsquointeregraves genemiddot
ral tornin al Regne Unit i srsquoacostin a lrsquoacord premiddot
vist i que fnalment hi hagi una relacioacute comercimiddot
al social i poliacutetica amb sinergies positives et
que generaria confanccedila i estabilitat a Europa
que ja ens conveacute
Algunes dades i possibles consequumlegravencies
Conclusioacute
n
El Bregravexit la gestioacute de la incertesa XAvIER FERREREconomista i politograveleg Doctor per la UB President de la Comissioacute d rsquoEconomia Internacional i de la UE del CEC i president del Consell Catalagrave del Moviment Europeu xferrereconomistescom
Tot i que a Catalunya el Regne Unit eacutes el cinquegrave soci
comercial amb xi res signif catives no es tem
per lrsquoe ecte del Bregravexit
F
remain
premier
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 9
L rsquoany 2018 es preveu que per primera vegada se superi el llindar dels 20 milions de declaracions
I
sentar la seva declaracioacute hauran de determiddotminar el deute tributari corresponent i inmiddotgressarmiddotlo en lloc orma i terminis determimiddotnats Aixograve vol dir que la declaracioacute per lrsquoIRPF es basa en el sistema drsquoautoliquidacioacute eacutes a dir eacutes el mateix contribuent qui quantifca la seva prestacioacute tributagraveria i evidentment eacutes responsable del seu consignat
mmersos en plena campanya per a la sitiu la recaptacioacute de lrsquoImpost de societats presentacioacute de lrsquoImpost sobre la renda se situa en uns 24000 milions drsquoeuros i la I quegrave eacutes lrsquoesborrany Lrsquoesborrany es troba de lrsquoexercici del 2018 realitzarem una de lrsquoImpost sobre el valor aegit en uns regulat en lrsquoarticle 98 de la mateixa Llei que
anagravelisi drsquoalguns conceptes importants a temiddot 70000 milions drsquoeuros Per tant queda pamiddot preceptua que lrsquoAdministracioacute tributagraveria pomiddotnir en compte tent que lrsquoIRPF eacutes de bon tros lrsquoimpost que dragrave posar a la disposicioacute dels contribuents
suporta la major cagraverrega del nostre sistema a eectes merament inormatius un esbormiddotLrsquoIRPF eacutes un impost parcialment cedit a les tributari rany de declaracioacute sense perjudici del que comunitats autogravenomes que poden legislar es disposa en lrsquoarticle 971en tres aspectes de la declaracioacute Lrsquoany 2018 es preveu que per primera vegamiddot
da se superi el llindar dels 20 milions de demiddot Aixiacute lrsquoesborrany eacutes merament inormatiu Aquest claracions tret que el presentem i per tant el confrmiddot
miacutenim quantifca la situacioacute amiliar del conmiddot mem i aixiacute el convertim en autoliquidacioacute tribuent i es grava a tipus zero Catalunya no Amb les xires indicades pot apreciarmiddotse clamiddot amb totes les consequumlegravencies que aixograve commiddotha exercit la seva competegravencia normativa i rament la importagravencia que teacute lrsquoIRPF en el porta no ha modifcat els miacutenims aprovats per la panorama tributari i el gran nombre de conmiddotnormativa estatal Les uacuteniques comunitats tribuents que el presenten I aixograve ens porta a Serveixin aquestes dues notes perquegrave el autogravenomes que han exercit aquesta commiddot plantejarmiddotnos si eacutes un impost senzill drsquoemmiddot contribuent que confrma un esborrany petegravencia i han augmentat algun dels miacutenims plenar i si les seves normes soacuten de agravecil abans drsquoaixograve hi analitzi totes les dades conmiddotsoacuten Madrid Balears i La Rioja comprensioacute per a aquests meacutes de 20 milimiddot signades i corrobori que estagrave en poder de la
ons de contribuents documentacioacute iacutesica que confrma aquests imports ja que lrsquoAdministracioacute tributagraveria uacutenimiddot
Si una comunitat autogravenoma uacutenicament replimiddot cament conecciona lrsquoesborrany amb les ca lrsquoescala estatal els tipus impositius genemiddot dades obtingudes per altres contribuents rals estarien entre un 19 i un 45 Catalumiddot que evidentment poden estar sotmesos tant nya ha exercit la seva competegravencia normativa a comprovacioacute com a errors i per tant aquests tipus se situen entre un 215 i un 48 Diverses comunitats autogravemiddot Quant a les novetats pragravectiques i no tegravecnimiddotnomes tenen un marginal magravexim del 48 ques de lrsquoimpost destacariacuteem que aquest com per exemple Andalusia Astuacuteries i Comiddot seragrave el primer any que la declaracioacute ja no pot munitat Valenciana entre altres perograve cap presentarmiddotse en paper i nomeacutes podragrave realitmiddotcomunitat autogravenoma teacute un miacutenim del 215 La resposta eacutes clarament negativa Es tracta zarmiddotse de orma telemagravetica per a evitar dumiddotsom lrsquouacutenica amb un marginal miacutenim tan elemiddot drsquoun impost complicat i cada vegada meacutes plicitats vat I quant al marginal magravexim nomeacutes estagrave arran de les dierents interpretacions que remiddotsuperat per 10 paiumlsos de la Unioacute Europea alitza la progravepia Direccioacute de Tributs (dins dels Veurem com acaba la campanya de renda com per exemple Suegravecia Begravelgica Dinamarmiddot ogravergans de lrsquoAdministracioacute tributagraveria lrsquoencarmiddot en la qual es preveu que meacutes del 70 de les ca Franccedila i Portugal entre altres regada de la interpretacioacute de les normes) i declaracions presentades seran a retornar
dels dierents tribunals Eacutes impossible que el LrsquoAdministracioacute tributagraveria preteacuten tenir retormiddotDins drsquouns liacutemits pomiddot contribuent del carrer sigui capaccedil de seguir nades abans de fnal drsquoany la gran majoria
den millorar les deduccions estatals i apromiddot totes aquestes interpretacions i per tant hi de les declaracions var deduccions progravepies Pragravecticament totes ha moltes possibilitats que sorgeixin errors les comunitats autogravenomes tenen deduccimiddot en les presentacions en desconegraveixer els crimiddotons progravepies que han drsquoanalitzarmiddotse detingumiddot teris que segueix lrsquoAdministracioacute en una normiddotdament abans de presentar lrsquoautoliquidacioacute ma drsquoaquesta importagravencia
Establertes les bases de les possibles diemiddot Eacutes cert com pensaran molts contribuents regravencies entre comunitats autogravenomes analitmiddot que lrsquoAdministracioacute tributagraveria ens ajuda en el zem quegrave representa la recaptacioacute de lrsquoIRPF compliment de la principal obligacioacute tributagravemiddoten relacioacute amb altres impostos Es preveu ria amb la coneccioacute de lrsquoesborrany Analitmiddotque la recaptacioacute per a lrsquoexercici 2018 sigui zem per tant la naturalesa de lrsquoesborrany drsquouns 82000 milions drsquoeuros Si comparem aquesta recaptacioacute amb els seguumlents dos Lrsquoarticle 971 de la Llei 352006 de lrsquoIRPF impostos meacutes importants del sistema impomiddot indica que els contribuents a lrsquohora de premiddot
1) E miacutenim persona i famiiar
2) E 50 de rsquoescaa genera de rsquoimpost
3) les deduccions
CARMEN jOvEREconomista-assessora f scal membre de la Comissioacute Assessors Fiscals del CECcarmenjovereconomistescom
IRPF aspectes a tenir en compte
n
1 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
Comissioacute d rsquoEconomia Agroalimentagraveria
(cardiovasculars ogravessies de visioacute
etc) amb un augment considera-
ble dels costos drsquoatencioacute sanitagraveria
(FSE)
recull en un dels seus inormes
que la despesa sanitagraveria al conti-
nent arribaragrave als 18bneuro el 2020
Davant del risc de colmiddotlapse dels
ls complements alimenta- sada al nostre ordenament juriacutedic persones amb una dieta desequi- sistemes sanitaris alguns ingredi-
ris srsquohan convertit en una mitjanccedilant el Reial Decret librada entre drsquoaltres poden tenir ents han demostrat cientiacutefcament
peccedila clau i necessagraveria a 14872009 un degravefcit de determinats nutri- ser uacutetils a lrsquohora de disminuir el risc
lrsquohora de er ront determinats pro- ents En aquests casos els com- de determinades malalties Els f-
blemes de salut El progreacutes en ter- plements alimentaris resulten ne- tosterols per exemple ajuden a
mes drsquoinvestigacioacute cientiacutefca i a nivell Els seus benefcis soacuten contribuir cessaris i uacutetils reduir els nivells de colesterol i per
legislatiu ha permegraves que aquests acilitar i ajudar a gaudir drsquouna tant el risc drsquouna malaltia cardio-
productes mai hagin estat tan ba- bona salut sempre i quan se se- vascular Tambeacute els complements
sats en lrsquoevidegravencia cientiacutefca i tan gueixi un estil de vida saludable i La seguretat dels complements amb vitamina D a partir dels 60
regulats com ho estan avui en dia una dieta variada i equilibrada alimentaris a la UE estagrave garantida anys ajuden a disminuir el risc de
amb activitat iacutesica regular i sobre- amb dierents mesures Per una de ractures ogravessies especialment
Els complements alimentaris soacuten tot sersquon aci un uacutes adient a partir banda la legislacioacute alimentagraveria re- davant les caigudes
aliments que presentats en cagravep- de les indicacions del abricant gula tot el proceacutes des de la mategraveria
sules pastilles o com a liacutequids es primera fns que el producte arriba
prenen en petites quantitats diagraveri- Un complement alimentari mai al consumidor A meacutes existeixen
es i contenen substagravencies amb pot substituir aquesta dieta En procediments drsquoautocontrol que Davant drsquoaquesta evidegravencia les
un eecte fsiologravegic o nutricional circumstagravencies normals una die- les empreses tenen implantats i empreses del sector treballen des
eacutes a dir aporten un benefci a lrsquoor- ta adequada com la mediterragrave- mecanismes de control per part de a anys per donar a conegraveixer
ganisme Soacuten productes que nia hauria drsquoaportar els nutrients de les administracions els benefcis i la seguretat dels
complementen la dieta i poden necessaris per al normal desen- complements alimentaris i sobre-
contenir vitamines minerals ami- volupament i manteniment drsquoun La proteccioacute del consumidor i la tot per aconseguir que les autori-
noagravecids agravecids grassos essenci- organisme sa El problema sor- seva seguretat queden reorccedilades tats acabin incloent-los dintre de
als fbres plantes i extractes geix perquegrave aquesta situacioacute ideal a traveacutes de lrsquoetiquetatge El abri- les poliacutetiques de reduccioacute del risc
drsquoherbes entre drsquoaltres substagraven- no es dona a la pragravectica per a tots cant estagrave obligat per llei a incloure de determinades malalties
cies Per considerar-se aliments els nutrients ni per a tots els grups determinats advertiments per as-
estan regulats per la normativa de poblacioacute com han demostrat segurar que el consumidor dispo- Al nostre paiacutes Aepadi eacutes lrsquoassoci-
drsquoalimentacioacute general i des del dierents investigacions Emba- sa de la inormacioacute necessagraveria per acioacute que amb meacutes de 75 anys
2002 per una norma especiacutefca rassades esportistes amb una er-ne un uacutes correcte com per representa i vetlla pels interessos
(Directiva 200246CE) transpo- activitat iacutesica intensa vegans o exemple el tipus de consumidors drsquoaquesta induacutestria Des de la
per als quals estan indicats i la re- seva undacioacute srsquoha convertit en
comanacioacute de no excedir-ne la lrsquointerlocutor davant les adminis-
dosi diagraveria recomanada tracions per garantir el desenvolu-
pament del sector a tots els nivells
En el cas de persones malaltes o (legislatiu social i econogravemic) Un
que estan prenent medicacioacute ho dels seus compromisos principals
han de posar en coneixement del eacutes protegir el consumidor i garantir
metge En determinats g pru s de uns complements alimentaris se-
poblacioacute (embarassades dones en gurs efcaccedilos i de qualitat Bona
periacuteode de lactagravencia o nens entre mostra drsquoaixograve eacutes la
drsquoaltres) eacutes recomanable el consell
drsquoun proessional de la salut
que acaba de
veure la llum en la seva 5a edicioacute
En els uacuteltims anys la investigacioacute
ha demostrat lrsquoimportant paper Meacutes de 2000 empreses amb seu
que poden tenir aquests comple- social a Espanya operen en el
ments a lrsquohora de reduir la despe- camp dels complements alimen-
sa sanitagraveria mundial El progressiu tosos segons dades del registre
envelliment de la poblacioacute i lrsquoapari- sanitari de les quals una gran
cioacute drsquoepidegravemies com lrsquoobesitat part soacuten pimes Meacutes del 30
han et que es dispari el nombre drsquoaquestes empreses tenen la
de malalties no transmissibles seva seu social a Catalunya
Beefs prpals
Segurea elevada
El paper de la duacutesra les
assas
Reduoacute de la despesa saagravera
Food Supplements Europe
Guiacutea de Bue-
nas Praacutecticas para la Fabricacioacuten y
Comercializacioacuten de Complemen-
tos Alimenticios
n
E
Antoni GARciA GABARRA Economista i vicepresident de la Comissioacute drsquoEconomia Agroalimentagraveria Consultor en regulacioacute alimentagraveriaantoniggabarracom
Complements alimentaris un mercat en expansioacute
La investigacioacute ha demostrat lrsquoimportant paper que poden tenir aquests
complements a lrsquohora de reduir la despesa sanitagraveria mundial
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 1
Comissioacute d rsquoEconomia de la Salut
C
analiacutetica aixiacute com la incorporacioacute de lrsquoeconomia del comportamiddotment Com a actius va destacar lrsquoacceptacioacute per part del sector sanitari que lrsquoefciegravencia eacutes una exigegravencia egravetica
Finalment va intervenir la metmiddotgessa i economista
ontinuant amb els 40 anys que ldquocal er millor les coses lrsquoecomiddot El seguumlent ponent va ser Des de la seva posicioacute de la creacioacute de la Comismiddot nomia de la salut eacutes disciplinardquo Va explicar com es va com a responsable de lrsquoObsermiddotsioacute drsquoEconomia de la Samiddot iniciar en el sector sanitari a 25 vatori del Sistema de Salut a
lut el Collegi drsquoEconomistes va Tot seguit va intervenir anys Tambeacute va recordar el seu lrsquoAQuAS va er una intervencioacute ser escenari drsquouna segona taula Fernaacutendez va explimiddot pas pel CRES i pel Departament tegravecnica centrantmiddotse en la medimiddottitulada car que lrsquoany 1987 es va incorpomiddot de Salut en dierents responsabimiddot cacioacute hospitalagraveria de dispensacioacute
rar a lrsquoICS i a partir drsquoaquiacute el seu litats Va ormular dues afrmacimiddot ambulatograveria (MHDA) com a La taula presidida pe recorregut proessional lrsquoha pormiddotr ons ldquola interseccioacute entre economiddot exemple del que ens estagrave pasmiddot
exdegagrave del Colmiddot tat pel CatSalut lrsquoInstitut Guttmiddot mistes i metges ha permegraves innomiddot sant i va destacar alguns reptes legi va comptar amb ponents mann i la Unioacute Catalana drsquoHospimiddot varrdquo i ldquolrsquoeconomia de la salut ha que el sistema sanitari catalagrave teacute com Guillem Loacutepez Casasnoves tals sempre relacionada amb tingut repercussioacute en altres discimiddot plantejats lrsquo1 de la poblacioacute a catedragravetic drsquoEconomia de la UPF lrsquoeconomia de la salut Va repasmiddot plinesrdquo Va destacar la Llei Genemiddot el 25 de la despesa sanitagraveria i Roser Fernaacutendez presidenta sar conceptes que en aquella ral de Sanitat impulsada per un altre 4 a el 50 de la desmiddotdrsquoUCH Ivan Planas director de egravepoca eren objecte de debat a la lrsquoeconomista Ernest Lluch com pesa Per tant un 5 de la pomiddotlrsquoAgraverea de Recursos Econogravemics del sanitat recursos escassos lrsquoefmiddot un et molt important Va mostrar blacioacute a el 75 de la despesa CatSalut i Anna Garcia Alteacutes resmiddot ciegravencia i lrsquoefcagravecia pessimisme en el camp de la sanitagraveria Nomeacutes la MHDA repremiddotponsable de lrsquoObservatori del Sismiddot etcegravetera I en tota aquesta trajecmiddot cartera de serveis agravembit en el senta el 10 de la despesa sanimiddottema de Salut a lrsquoAQuAS En Camiddot tograveria proessional ha apregraves la qual lrsquoeconomia de la salut no ha tagraveria i el seu cost srsquoha multiplicat sas va donar la benvinguda als bondat del Sistema de Salut la p go ut ser del tot eectiva i es va per 6 des de lrsquoany 2000presents i ent reeregravencia a la inicimiddot potencialitat del model sanitari preguntar si la cirurgia robogravetica ativa drsquoaquells pioners que amb el com a instrument de poliacutetiques avui eacutes costmiddoteectiva El mateix Les desigualtats socioeconogravemimiddotsuport del Collegi varen er les primiddot puacutebliques i per la governanccedila de es pot dir de les discussions somiddot ques en salut representen un meres passes en lrsquoeconomia de la les institucions el sector salut bre el copagament Tambeacute va greu problema sanitari Aquells salut va demanar als ponents que com a generador de riquesa el destacar alguns egravexits com grups socials amb menys recurmiddotexpliquessin quegrave ha aportat pressupost com estrategravegia de lrsquoAQuAS la part variable dels sos tenen una mortalitat meacutes elemiddotaquesta disciplina a la poliacutetica samiddot i que generar excedents gestioacute contractes la DMA de armagravecia vada i cal trobarmiddothi solucions nitagraveria eacutes bo entre altres quumlestions etc Respecte al utur va assemiddot Tambeacute el gegravenere eacutes un determimiddot
Respecte al utur Fernaacutendez va nyalar mancances en la ormacioacute nant de les desigualtats Cal avamiddotEl primer a intervenir va ser destacar que caldragrave donar resmiddot drsquoeconomistes que es vulguin luar i analitzar beacute els resultats de
que postes a nous paradigmes que implicar proessionalment en el tot el que srsquoestagrave ent i si realment va dir que ldquono entenia lrsquoeconomia estan sorgint reorccedilant el conmiddot sector de la salut i va reclamar sempre compensa tot allograve que de la salut com una disciplina diemiddot cepte egravetic de lrsquoefciegravencia lrsquoadopcioacute de la comptabilitat estem gastant en els serveis samiddotrent de lrsquoeconomia aplicadardquo Loacutemiddot nitaris Lrsquoavaluacioacute eacutes un element pez es va iniciar en el sector sanimiddot imprescindible per a la presa de tari gragravecies a la seva tesi que vermiddot decisions sava sobre hospitals i on parlava de GDR i el llavors conseller Lamiddotporte es va interessar pel tema Posteriorment juntament amb Joan Rovira va crear el postgrau drsquoEconomia de la Salut Quan es va incorporar a la UPF va endegar el magravester drsquoEconomia de la Salut i meacutes tard va venir la creacioacute del CRES Gragravecies al Collegi aquells economistes que exploraven aquesta aceta de lrsquoeconomia vamiddotren irradiar aquesta disciplina a almiddottres llocs Va destacar que ldquolrsquoecomiddotnomia de la salut srsquoha expandit arreu gragravecies a la seva orccedilardquo Com a repte de utur va destacar
Egravexits i Fracassos de l rsquoEco-nomia de la Salut en la Poliacutetica Sanitagraveria
input output
Anna Gar-
Ivan cia Ateacutes
Panas
Roser
Fernaacutendez
joan B Casas
Gui-
em loacutepez Casasnoves
El cost de la mediacioacute hospitalagraveria de dispensacioacute ambulatograveria (MHDA) s rsquoha
multiplicat per 6 des de lrsquoany 2000
40 anys drsquoEconomia de la Salut Segona taula
RICARD BOSChEditor del blog lsquoRBA Salut i Gestioacutersquo boschricardgmailcom
n
1 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N OO TT II CC II AA RR II SS DD EE LLEESS CCOOMMIISSSSIIOONNSS DDEE TTRREEBBAALLLL
Comissioacute de Comp tabilitat
Abans drsquoanalitzar els
estats comptables Els actius es classiquen en no
drsquouna empresa cal samiddot corrents i corrents de orma simiddot
ber quina normativa comptamiddot milar a la distincioacute establerta en el
ble srsquoha aplicat (USGAAP IFRS PGC90 entre immobilitzat i circumiddot
o PGC07) quins criteris valomiddot lant Lrsquoactiu no corrent compregraven
ratius srsquohan emprat i quin momiddot els actius destinats a servir de
del de comptes anuals srsquoha orma duradora a les activitats de versions nanceres en GMA tres comptes a cobrar de lrsquoactiu
escollit (normal abreujats o pimiddot lrsquoempresa incloses les inversions empreses del g p corrent es desglossaragrave per remiddotru multigrup i
mes) Els resultats la p osicioacute nanceres el venciment alienamiddot collir separadament els clients a associades i drsquoaltres
nancera io els fuxos drsquoeecmiddot cioacute o realitzacioacute dels quals srsquoesmiddot llarg termini i a curt termini
t iu poden ser dierents en unmiddot pera que srsquohauragrave de produir en Una partida que mereix una Perograve si el termini de venciment
cioacute del marc normatiu escollit I un termini superior a un any mencioacute especial eacutes la drsquoactius eacutes superior al cicle normal dexmiddot
aquesta eleccioacute pot condiciomiddot per impostos dierits Inclou acmiddot plotacioacute es crearagrave un epiacutegra en
nar la diagnosi i les decisions En lrsquoactiu intangible cal parar tius per dieregravencies temporagraveries lactiu no corrent amb la denomiddot
que sersquon derivin atencioacute amb la possible capitalitmiddot deduiumlbles cregravedits pel dret a minacioacute ldquoDeutors comercials no
compensar en exercicis posterimiddot correntsrdquo
ors a les bases imposables nemiddot
Coneixement del patrimoni gatives pendents de compensamiddot Pel que a a lrsquoactiu corrent la
resultats i fuxos cioacute i deduccions i altres avanmiddot norma drsquoelaboracioacute sisena de la
Examen i observacioacute mitjanccedilant tatges scals no actualitzats tercera part del PGC07 eacutes prou
tegravecniques i procediments que queden pendents drsquoaplicar clara Lrsquoactiu corrent compregraven
Deduccioacute de conclusions en la liquidacioacute dels impostos els actius vinculats al cicle normiddot
Previsioacute de utur i presa de decisions sobre el beneci La prudegravencia mal drsquoexplotacioacute que lrsquoempresa
valorativa incideix de orma esmiddot espera vendre consumir o reamiddot
Lrsquoobjecte drsquoaquest article eacutes zacioacute de les despeses de recermiddot peciacuteca en el seu reconeixemiddot litzar en el transcurs del mateix
presentar lrsquoestructura i els commiddot ca o en el correcte deterioramiddot ment La resolucioacute de lrsquoICAC de aquells actius dierents dels anmiddot
ponents del balanccedil de situacioacute ment del ons de comerccedil Per 9 de ebrer de 2019 recull la nemiddot teriors el venciment alienacioacute o
segons la normativa local contra cal ser conscients de les cessitat de donar de baixa un realitzacioacute srsquoespera que es promiddot
(PGC07) La lectura dels estats restriccions normatives a lrsquoactimiddot actiu reconegut anteriorment si dueixi en el curt termini eacutes a dir
comptables eacutes el pas previ a vacioacute de certs intangibles de la ja no resulta probable la seva remiddot en el termini magravexim drsquoun any
lrsquoaplicacioacute de les diverses tegravecnimiddot companyia com pot ser el cas de cuperacioacute en un periacuteode magravexim comptat a partir de la data de
ques drsquoanagravelisi dels estats la marca de 10 anys tancament de lrsquoexercici els acmiddot
comptables (principalment el tius nancers classicats com a
cagravelcul de ragravetios) i ha de permemiddot Si lrsquoempresa manteacute inversions Per acabar amb els compomiddot mantinguts per negociar exmiddot
tre conegraveixer en prounditat el immobiliagraveries caldragrave esbrinar si nents de lrsquoactiu no corrent cal cepte els derivats nancers
patrimoni els resultats i els fumiddot la seva explotacioacute es pot sepamiddot er esment dels deutors comermiddot amb el termini de liquidacioacute sumiddot
xos drsquoeectiu rar de la resta drsquoactivitats el cials no corrents Quan lempremiddot perior a un any i lrsquoeectiu i altres
que en uncioacute de la seva impormiddot sa tingui cregravedits amb clients per actius liacutequids equivalents
Som del parer que el balanccedil de tagravencia relativa pot aconsellar un vendes i prestacions de serveis
situacioacute no srsquoha de preparar pel cagravelcul del rendiment dierenciat amb venciment superior a un Ara beacute el Pla estableix que els
seu anagravelisi meacutes enllagrave drsquoincormiddot any aquesta partida inclosa actius no corrents mantinguts
porar les excepcions per errors Srsquohauragrave de distingir entre inmiddot dins els deutors comercials i almiddot per a la venda i els grups alienamiddot
materials que es puguin derivar bles drsquoelements mantinguts per
de lrsquoinorme drsquoauditoria a la venda guraran en una partimiddot
da especiacuteca dins de lrsquoactiu i
passiu corrent El seu caragravecter
4
6
3 5
1
2 Vegeu lrsquoesquema de balanccedil adjunt 4 Aquesta distincioacute tambeacute es produiragrave
en les partides de passiu fnancer de
clients i de proveiumldors
3 Rejoacuten M i Gonzaacutelez C (2017)
5 A tiacutetol drsquoexemple el lector pot veure
lrsquoeecte sobre el patrimoni net de lrsquoem- 6 Imprescindible la lectura de les nor-
1 Tot i aixiacute a vegades pot ajudar vi- presa Zinkia corresponent als exerci- mes drsquoelaboracioacute dels comptes anu-
sualitzar el balanccedil amb el ormat de cis 2016-2015 si hagueacutes de donar de als a la tercera part del PGC07 I lrsquoes-
balanccedil fnancer o sintegravetic com el que Teacutecnica Contable baixa la partida corresponent als ac- tructura detallada del balanccedil segons
srsquoadjunta tius per impostos dieritsy Financiera nuacutem 2 pp 56-65 lrsquoOrdre JUS3182018 de 21 de marccedil
Aci 2
l
l
l l
l
Pa-
trimonio contable versus patrimonio
real e informe de auditoriacutea Anaacutelisis de
un dictamen pericial sobre las cuentas
anuales del Fuacutetbol Club Barcelona de
30 de junio de 2010
MARtiacute GARCIA PONS jOSeacute luIS MARtiacuteNEz FERNaacuteNDEzPresident de la Comissioacute de Comptabilitat Economista soci de Marca Cardinal i prof essor (Comissioacute conj unta CEC-ACCID) i prof essor associat de lrsquoEscola Superior de Ciegravencies Socials i associat drsquoEconomia i Empresa de la UB de lrsquoEmpresa del Tecnocampus (Centre adscrit a
la UPF) martigarciaeconomistescat jlmmarcacardinalcom
Anagravelisi drsquoestats comptables (I) El balanccedil de situacioacute
El balanccedil de situacioacute no srsquoha de preparar per a la seva anagravelisi meacutes enllagrave drsquoincorporar
les excepcions per errors materials que es puguin derivar de lrsquoinf orme drsquoauditoria
Eapes de rsquoanagraveisi drsquoesas compabes
Lectura
Anagravelisi
Interpretacioacute
Prospeccioacute
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 3
ldquoeventualrdquo a que srsquohagi de conmiddot Pel que a als ons propis els
siderar el seu eecte en el cagravelcul desemborsaments pendents
del ons de maniobra i de les ragravemiddot drsquoexigir a la data de tancament
tios anomenades de solvegravencia o minoren la xira de capital com
liquiditat i que desdibuixi la tenmiddot tambeacute minoren la xira dels ons
degravencia en el periacuteode analitzat En p pro is els instruments de patrimiddot
cas que lrsquoempresa tingui existegravenmiddot moni p pro i i els dividends pamiddot
cies de produccioacute de cicle supemiddot gats a compte En darrer terme si el pes dels corrents i no corrents El passiu
rior a un any les partides de promiddot ajustos de valor io de les submiddot corrent comprendragrave les obligamiddot
ductes en curs i productes acamiddot Cal parar atencioacute al et que el vencions eacutes signifcatiu amb remiddot cions vinculades al cicle normal
bats es desglossaran per recollir capital social i la prima drsquoemismiddot lacioacute al total de patrimoni net en drsquoexplotacioacute les obligacions
separadament les de cicle curt i sioacute nomeacutes fguraran en els ons el cagravelcul la rendibilitat fnancera amb venciment a curt termini i
les de cicle llarg de produccioacute propis sempre que srsquohagueacutes srsquohauragrave de distingir entre la renmiddot els passius fnancers mantinmiddot
desglossament a considerar en produiumlt la inscripcioacute en el Regismiddot dibilitat dels ons propis dividint guts per a negociar excepte els
el cagravelcul de rotacions i terminis tre Mercantil abans de ormular el benefci net pels ons propis i derivats amb venciment superimiddot
drsquoemmagatzematge els comptes anuals En cas la rendibilitat del patrimoni net or a un any Els altres elements
contrari fguraran en el passiu com a relacioacute entre el resultat de passiu es classifcaran com a
corrent Sens dubte aquesta global i el patrimoni net resultat no corrents
Constitueix la part residual dels restriccioacute aecta al cagravelcul de les global que inclou el resultat del
actius de lrsquoempresa un cop demiddot ragravetios de capitalitzacioacute o drsquoenmiddot compte de pegraverdues i guanys els Quan lrsquoempresa tingui deutes
duiumlts tots els seus passius Inmiddot deutament ingressos i despeses que srsquoimmiddot amb proveiumldors amb venciment
clou els ons propis els ajustos puten directament a patrimoni superior a un any aquesta partimiddot
de valor i les subvencions penmiddot net i les transeregravencies realitzamiddot da del passiu es desglossaragrave En aquest sentit la defnicioacute de
dents drsquoimputar a resultats passiu i la prevalenccedila del ons somiddot des al compte de resultats per a recollir per separat els promiddot
bre la orma condicionaragrave el remiddot veiumldors a llarg termini Si el termiddot
gistre drsquoalguns instruments fnanmiddot mini de venciment os superior
cers que hauran de registrarmiddotse En aquesta massa eacutes drsquoaplicamiddot al cicle normal drsquoexplotacioacute
com a passius quan des cioacute la classifcacioacute entre partides srsquoinclouragrave en el passiu no cormiddot
drsquoun punt de vista estrictament rent un epiacutegra amb la denomimiddot
juriacutedic tinguin lrsquoaparenccedila drsquoinstrumiddot nacioacute ldquocreditors comercials no
ments de patrimoni correntsrdquo
Patrimoni net
Passiu
7
8
7 Determinats ingressos i despeses
es comptabilitzen directament al patri-
moni net fns que es produeix el reco-
neixement baixa o deteriorament de
lrsquoelement amb el qual estiguin relaci-
onats moment en quegrave amb caragravecter
general es comptabilitzaran al comp- 8 Veure el cas de Criteria Caixacorp
te de pegraverdues i guanys SA 2009 i
l
l
l
l
a priori
ernandoruizlamases
La lectura dels estats comptables ha de permetre conegraveixer en pro unditat el patrimoni
els resultats i els luxos drsquoe ectiuff
n
1 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LComissioacute drsquoEconomistes Auditors de Comptes
empresarial i drsquoauditoria actual sinoacute que tambeacute ser prou adaptamiddotble per a bregar amb lrsquoentorn empresarial i drsquoauditoria en ragravepimiddotda evolucioacute (en particular el mamiddotjor uacutes de la tecnologia)b) Ser aplicat meacutes eficaccedilment pels auditors que apliquen la norma en auditories drsquoentitats de diverses grandagraveriesc) Establir una base millorada per a altres normes que tenen requisits drsquoavaluacioacute de riscos meacutes especiacutefics (com les NIA 540 i 600) d) Millorar lrsquoaplicacioacute de lrsquoescepmiddotticisme professional per part dels auditors en realitzar procedimiddotments drsquoavaluacioacute de riscos
Si beacute hi ha coincidegravencia en la nemiddotcessitat de revisar la NIA 315 els comentaris rebuts han evidenciat que un major suport (com el demiddotsenvolupament drsquoeines orientatimiddotves) seria uacutetil per aconseguir els objectius previstos LrsquoIAASB premiddotteacuten en primer lloc revisar i millomiddotrar els requisits perquegrave siguin romiddotbustos perograve prou flexibles per aconseguir avaluacions de risc apropiades i en segon lloc demiddotsenvolupar aplicacions apropiamiddotdes i un altre material explicatiu que srsquoinclouragrave en la norma revimiddotsada
A meacutes reconeix que una orienmiddottacioacute meacutes especiacutefica en circumsmiddottagravencies particulars (que no seria apropiat incloure en una norma destinada a aplicarmiddotse a auditomiddotries de totes les grandagraveries) pot ser necessagraveria Aixograve podria inmiddotcloure per exemple orientacioacute
Tot i que pot semblar que la professioacute drsquoauditoria teacute unes normes i regulacions
bastant estables i poc subjectes a canvis la veritat eacutes que les NIA estan contiacutenuament en estudi i subjectes a revisioacute per part de lrsquoIAASB (International Auditing and Assurance Standards Bomiddotard) organisme independent que estableix les normes drsquoauditoria i altres agraverees relacionades en lrsquoagravemmiddotbit internacional i ajuda a lrsquoadopmiddotcioacute i implementacioacute drsquoaquestes normes de manera que contribumiddoteix molt significativament a millomiddotrar la qualitat i consistegravencia de la pragravectica drsquoauditoria i enforteix la confianccedila puacuteblica en la nostra professioacute Un cop aquest orgamiddotnisme publica noves normes o en revisa les existents nomeacutes eacutes quumlestioacute de temps que srsquoacabin adoptant a Espanya
En aquest article es comenten les principals normes internacionals drsquoauditoria que estan sent objecmiddotte de revisioacute durant el 2019 aixiacute com la Norma Internacional de Control de Qualitat (ISQC)
NIA 315 (revisada) identifica-cioacute i valoracioacute dels riscos drsquoincorreccioacute material mitjan-ccedilant el coneixement de lrsquoenti-tat i del seu entorn Al juliol del 2018 lrsquoIAASB va emetre un esmiddotborrany de la NIA 315 (revisada) Estagrave analitzant els comentaris remiddotbuts durant el periacuteode drsquoexposicioacute puacuteblica i avaluant la introduccioacute de canvis sobre la base drsquoaquests comentaris amb lrsquoobjectiu de completar les revisions al juny del 2019 Els objectius de la revisioacute drsquoaquesta NIA soacutena) Establir requisits meacutes sogravelids i guies detallades per a impulsar als auditors a realitzar procedimiddot
ments apropiats drsquoavaluacioacute de riscos drsquoacord amb la grandagraveria i la naturalesa de lrsquoentitat Srsquoanticimiddotpa que aquestes revisions se centraran en millorar lrsquoenfocamiddotment de lrsquoauditor per a comprenmiddotdre lrsquoentitat el seu entorn (inclograves el seu control intern) i les activimiddottats drsquoavaluacioacute de riscos en un entorn canviantb) Determinar com la NIA 315 pot ser modificada en la seva ormiddotganitzacioacute i estructura per a promiddotmoure una avaluacioacute de riscos meacutes efectivac) Proposar les conseguumlents modificacions en altres normes que puguin ser necessagraveries com a resultat de les revisions de la
NIA 315 tals com les NIA 220 240 330 540 i 600d) Determinar quines eines de guia i suport han de ser desenmiddotvolupades per lrsquoIAASB o uns almiddottres per complementar les revisimiddotons a aquesta NIA ajudant aixiacute a la seva implementacioacute efectiva Les guies i eines de suport pomiddotden incloure Notes de Pragravectimiddotques drsquoAuditoria Internacional (IAPN per les sigles en anglegraves) publicacions del personal actuamiddotlitzacions de projectes o ilmiddotlustracions exemples per a brinmiddotdar assistegravencia sobre com es pot aplicar la NIA 315 (revisada) prestant especial atencioacute en com abordar en particular les inquiemiddottuds dels auditors de pimes
Aquestes revisions i millores abordaran quumlestions com la nemiddotcessitat de la NIA 315 aa) No nomeacutes reflectir lrsquoentorn
sobre lrsquouacutes drsquoanagravelisi de dades per a realitzar avaluacions de risc i exemples ilmiddotlustratius de com lrsquoenfocament basat en el risc per a les NIA podria aplicarmiddotse a les auditories drsquoentitats meacutes petimiddottes Srsquoespera que el desenvolumiddotpament drsquoorientacioacute addicional ajudi en la implementacioacute de lrsquoestagravendard i per tant ajudi a impulsar la qualitat de lrsquoauditomiddotria
Actualment el grup de treball estagrave debatent sobre les preocumiddotpacions rebudes dels enquesmiddottats sobre lrsquoextensioacute i compleximiddottat de lrsquoesborrany i les possibles dificultats per a entendremiddotho i aplicarmiddotho en la pragravectica amb especial referegravencia al grau drsquoaplicacioacute en funcioacute de la granmiddotdagraveria de lrsquoentitat auditada En aquest context per a facilitar la implementacioacute de la NIA es remiddotconeix que han de potenciarmiddotse els diagrames de flux els paragravemiddotgrafs introductoris el detall dels factors de risc inherent les mimiddotllores en TU i lrsquoenfocament adoptat en relacioacute amb les eines i tegravecniques automatitzades
Tal com srsquoha comentat srsquoespera la publicacioacute de la NIA 315 (revimiddotsada) a mitjan 2019
Control de qualitat de projec-tes ISQM 1 ISQM 2 i NIA 220 (revisada) LrsquoIAASB ha emegraves un paquet integrat de tres esbormiddotranys que aborden la gestioacute de la qualitat en les signatures drsquoaudimiddottoria i en els seus encagraverrecs La previsioacute eacutes debatre i analitzar les respostes rebudes durant el periacutemiddotode drsquoexposicioacute puacuteblica durant el 2019 per poder procedir a lrsquoemissioacute definitiva dels projectes durant el primer semestre del 2020
Els tres esborranys de norma que estan actualment en periacuteomiddotde puacuteblic de consultes soacuten lrsquoISmiddotQM1 (International Standar on Quality Management 1) que vinmiddotdragrave a substituir lrsquoactualment en vigor ISQC1 (Norma Internaciomiddotnal de Control de Qualitat 1) lrsquoISQM2 nova norma que demiddot
Les NIA estan contiacutenuament en estudi i subjectes a revisioacute per part de lrsquoIAASB
organisme independent que estableix les normes drsquoauditoria i altres agraverees
relacionades en lrsquoagravembit internacional
AGuStiacute SAuBIEconomista i membre del Comitegrave de Normativa i Procediments del REA-REGA i soci de Crowedepartament de Qualitatagustisaubicrowees
Els propers canvis que ens venen de les NIA
1 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 5
Si beacute hi ha coincidegravencia en la necessitat de revisar la NIA 315 els comentaris
rebuts han evidenciat que un maj or suport seria uacutetil per aconseguir els
obj ectius previstos
senvolupa les revisions de qualimiddot
tat dels treballs i una revisioacute de
la NIA 220 que poden consulmiddot
tarmiddotse al web de lrsquoIAASB
En aquest
cas per assegurar que la utilitat
de les revisions de qualitat dels
encagraverrecs (EQC popularmen t
conegudes com a revisions del
segon soci) i que contribueixen
signifcativament a lrsquoalta qualitat
de les auditories i drsquoaltres encagravermiddot
Per a assegurarmiddotse que recs lrsquoIAASB ha proposat divermiddot
els sistemes interns de les signamiddot ses millores per a les revisions de
tures continuen sent orts i conmiddot qualitat dels treballs que es remiddot
tribueixen amb efcagravecia a aconmiddot cullen en aquesta nova norma
seguir auditories drsquoalta qualitat proposada
lrsquoIAASB ha proposat diverses mimiddot
llores a introduir en els sistemes Lrsquoobjectiu drsquoaquest projecte eacutes mimiddot
de gestioacute de la qualitat de les sigmiddot llorar els requisits i el material
natures pregraveviament coneguts drsquoaplicacioacute en relacioacute amb les revimiddot
com els sistemes de control de sions de segon soci que inclouen
qualitat
aplicar per les signatures en demiddot
Aquest projecte de norma inclou terminar quins compromisos han
un nou enocament basat en el drsquoestar subjectes a una revisioacute
risc proactiu per a un sistema efmiddot de segon soci
caccedil de gestioacute de qualitat que esmiddot middot middot
tableix les bases per a una consmiddot pus de revisions un entorn evolutiu incloent canmiddot degravencia drsquoauditoria)
tant qualitat dels treballs Altres vis en els models de lliurament middot middot
millores que incorpora el projecte dari i lrsquoabast de la revisioacute drsquoauditoria i lrsquouacutes de la tecnologia ques automatitzades (inclosa
de norma ISQM1 inclouen lrsquoanagravelisi de dades)middot
middot gibilitat de les persones que reamiddot 220 i les normes ISQCISQM
tats del lideratge de les signatumiddot litzen la revisioacute
res aixiacute com la millora del govern abastar la revisioacute de les NIA 230
de les signatures Tambeacute srsquoha tingut en especial LrsquoIAASB va (documentacioacute) 520 (procedimiddot
consideracioacute el manteniment de comenccedilar aquest p jro ecte el ments analiacutetics) 530 (mostreig)
ront a un entorn canviant i cada lrsquoequilibri adequat entre les uncimiddot 2014 encara que va p 320 (materialitat) aixiacute com altres reerir
vegada meacutes complex la qual ons i responsabilitats respectives centrar els seus esorccedilos en almiddot canvis que poden produirmiddotse a
cosa inclou abordar lrsquoimpacte de del revisor drsquoEQC i el soci de tres assumptes ategraves que algumiddot consequumlegravencia dels avanccedilos tecmiddot
la tecnologia les xarxes i lrsquouacutes de lrsquoencagraverrec que reteacute sempre la nes de les quumlestions onamenmiddot nologravegics
proveiumldors de serveis externs responsabilitat fnal de lrsquoauditoria tals que han drsquoabordarmiddotse en la
revisioacute de la NIA 600 han de ser
sistemes de gestioacute de qualitat i promiddot pregraveviament considerades i abormiddot Finalment davant
posar remeis a les defciegravencies LrsquoIAmiddot dades en altres projectes com de tant canvi normatiu que el
ASB ha sotmegraves a revisioacute aquesta lrsquoISQM 1 lrsquoISQM 2 la NIA 220 que provoca habitualment eacutes
Addicionalment als aspectes anmiddot NIA amb els objectius de (revisada) i la NIA 315 (revisada) una major cagraverrega per a les sigmiddot
teriors lrsquoequip de treball ha presmiddot A mesura que aquests projectes natures eacutes motiu de celebracioacute
tat especial atencioacute a models almiddot uncioacute drsquointeregraves puacuteblic de les audimiddot avancin lrsquoIAASB intensifcaragrave i que lrsquoIAASB no srsquooblidi dels demiddot
ternatius de lliurament de les tories i donar meacutes egravemasi a la immiddot avanccedilaragrave signifcativament el seu safaments i problemes relaciomiddot
auditories als problemes especiacutemiddot portagravencia de lrsquoadequada aplicacioacute treball en la revisioacute de la NIA 600 nats amb les auditories drsquoentimiddot
fcs relacionats amb les signatumiddot del judici proessional i lrsquoexercici amb la previsioacute de publicar un tats menys complexes A causa
res de grandagraveria pet ta i i mitjana de lrsquoescepticisme proessional esborrany a la f del 2019 de lrsquoentorn canviant per a les
a la necessitat que les signatures pimes i a mesura que augmenmiddotmiddot
estableixin objectius de qualitat bilitats del soci del treball en parmiddot ta la complexitat de les normes
addicionals als requerits per la ticular la participacioacute requerida LrsquoIAASB estagrave recopilant existeix una creixent necessitat
norma la conveniegravencia de millomiddot del soci del treball durant tota inormacioacute i avaluant la possibilimiddot drsquoactuar en aquest aspecte
rar en la identifcacioacute i avaluacioacute lrsquoauditoria i ematitzar la responmiddot tat de revisar altres NIA per la qual cosa preveuen premiddot
dels riscos de qualitat i els requemiddot sabilitat del soci del treball per a sentar durant el 2019 una batemiddot
riments a la xarxa drsquoauditors o als la gestioacute i lrsquoassoliment de la quamiddot Alguns dels temes que srsquoestan ria de propostes per abordar
serveis de la xarxa litat a nivell de lrsquoencagraverrec considerant soacuten aquests problemes
ISQM 2 ndash Projecte de norma
Norma Internacional de Gestioacute
de la Qualitat a nivell de lrsquoencagravermiddot
rec incloses les revisions de
qualitat dels treballs
ISQM 1 ndash Projecte de norma
Norma Internacional de Gestioacute
de la Qualitat 1 gestioacute de qualitat
per a empreses que realitzen aumiddot
ditories o revisions drsquoestats fmiddot
nancers o drsquoaltres compromisos
drsquoassegurament o rerveis relacimiddot
onats
NIA 600 middot Auditories drsquoestats fmiddot
nancers de grups
NIA 220 ndash Control de qualitat de
lrsquoauditoria drsquoestats fnancers
bull Establir criteris meacutes sogravelids a
bull Establint lrsquoobjectiu drsquoaquest ti bull Modernitzar la NIA 220 per a bull Una revisioacute de la NIA 500 (evi
bull Aclarir la naturalesa el calen bull Aspectes de les eines i tegravecni
bull Millora dels requisits per a lrsquoele bull Aclarir la relacioacute entre la NIA
bull Lrsquoaugment de les responsabili bull Lrsquoescepticisme professional
bull Un possible projecte que podria
bull Modernitzar la norma per fer
bull Una supervisioacute meacutes rigorosa dels
bull Ressaltar la importagravencia de la
bull Aclarir el paper i les responsa
Auditories drsquoentitats menys
complexes
Drsquoaltres NIA evidegravencia drsquoau-
ditoria
n
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 6 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
lectura de context un treball de
lrsquoeconomista anglesa Diane
Coyle i de lrsquoeconomista australiagrave
Benjamin MitramiddotKahn El tiacutetol del
treball eacutes prou eloquumlent en relamiddot
cioacute amb la sostenibilitat
(
) La sostenibilitat no es
pot comprendre si no es teacute un
ntre lrsquoextensa i nodrida Per la seva banda Mazzucato va nestar personal i de com tractar i ull xat en el utur
miriacuteada de presentacimiddot assenyalar la prounditat de les mesurar la sostenibilitat
ons sessions inormatimiddot esquerdes en el cagravelcul del PIB El treball de Coyle i de Mitramiddot
ves entrevistes i taules rodones tot posant sobre la taula la distinmiddot En relacioacute amb el tema del bemiddot Kahn ens proposa la substitucioacute
que any rere any es an en la reumiddot cioacute onamental entre les activimiddot nestar cal apuntar que del que de lrsquoactual megravetrica del PIB per
nioacute anual del Fograverum Econogravemic tats que realment creen i aporten es parla no eacutes tant de les prestamiddot un utur balanccedil de sis compomiddot
Mundial sempre hi ha un orat valor ( ) i aquelles que com cions de lrsquoestat del benestar remiddot nents un quadre de comandamiddot
per collocarmiddothi el tema del PIB ment basat en sis actius el camiddotels serveis nancers nomeacutes bemiddot collides meacutes o menys laboriosamiddot
Lrsquoacceptacioacute que el PIB eacutes un lluguen les coses ( ) Aquest ment en el PIB sinoacute de com remiddot pital natural el capital humagrave els
constructe molt important per er eacutes un tema no menor que enllamiddot collir el benestar de les persones actius intangibles el capital iacutesic
el seguiment de lrsquoactivitat econogravemiddot ccedila directament amb la polegravemica els actius nancers nets i el camiddotque es deriva del et que puguin
mica potser ns i tot el construcmiddot sobre lrsquoorigen del valor (Val la assolir una vida que les satisaci pital social En el sistema de
te meacutes important ndashvaloracioacute atrimiddot pena destacar que aquest eacutes el Es tracta del megravetriques proposat el benestar i no del
buiumlda a Paul Samuelsonndash a pamiddot tema central del seu uacuteltim llibre no es mesuraria en termes de
rella amb lrsquoarmacioacute que aixiacute i tot de lectumiddot produccioacute i consum sinoacute en
el PIB no explica prou beacute lrsquoevolumiddot ra recomanable) El srsquoassocia a les prestamiddot lrsquoacceacutes als actius que permeten
cioacute de lrsquoeconomia cions socials com ara lrsquoeducamiddot atendre i possibilitar una bona
Brynjolsson va insistir a no memiddot cioacute la salut i lrsquoatencioacute a la vellesa vida tant ara com en el utur La
El 23 de gener drsquoaquest any a nysprear el PIB ldquoEl PIB ha arribat i la dependegravencia totes elles inmiddot produccioacute i el consum actuals
Davos es va presentar una taula ns aquiacute per quedarmiddotsrsquohirdquo En corporades en el PIB El ldquomeacutes soacuten importants perograve el realment
rodona un panel com sersquon diu aquest punt Gurriacutea va er un comiddot enllagraverdquo el es vincula a rellevant eacutes posseir una megravetrica
avui dia per parlar del PIB sota mentari interessant ldquoSi el PIB eacutes la valoracioacute subjectiva que es teacute que indiqui que les persones
el tiacutetol El panel un arteacte prou sogravelid perograve que de la progravepia vida Avanccedilar en el poden i podran disposar de la
estava compost per Jacinda Armiddot no resol gaire beacute la visioacute de lrsquoesmiddot eacutes avanccedilar en ldquoestar renda necessagraveria i de manera
dern i Ohood Bint Khalan Al tructura i de lrsquoevolucioacute drsquouna beacuterdquo en satiser la mateixa vida sostenible eacutes a dir i cal insistirmiddot
Roumi primera ministra de Nova economia potser no hauriacuteem de incluacutes avanccedilar en la elicitat eacutes hi ara i en el utur
Zelanda i ministra del Govern complicarmiddotlo encara meacutes no progressar cap a una ldquobona
dels Emirats Agraverabs Units resmiddot hauriacuteem de buscar un vidardquo Aquest eacutes un objectiu ammiddot Cal doncs mesurar estocs i no
pectivament El collectiu dels (ldquoun PIB meacutes enllagraverdquo bicioacutes al qual srsquoha drsquoenocar lrsquoacmiddot nomeacutes fuxos Cal pensar en termiddot)
economistes estava representat sinoacute pensar en tivitat econogravemica De et aquest mes de riquesa i no nomeacutes de
per Erik Brynjolsson i Mariana eacutes a dir ldquoretenir el PIBrdquo i objectiu ens parla meacutes de promiddot renda El canvi proposat eacutes de
greacutes que de creixement gran importagravencia i caldragrave veure
com es pot er la transicioacute a una
Lrsquoaltre gran tema que incorpora nova megravetrica o conjunt de megravetrimiddot
el ldquomeacutes enllagraverdquo eacutes la sostenibilitat ques viable i universalment acmiddot
El desenvolupament es consimiddot ceptada Els autors coneixen la
dera sostenible si satisagrave les nemiddot dicultat i p pro osen en aquest
cessitats del present sense sentit una primera ase drsquoademiddot
Mazzucato Al centre el secretamiddot buscar altres megravetriques per anar comprometre la satisaccioacute de quacioacute de la valoracioacute del PIB
ri general de lrsquoOCDE Joseacute Aacutengel meacutes enllagrave les necessitats de les generacimiddot que incorpori els intangibles i la
Gurriacutea ons utures Les mesures del distribucioacute de la renda i que remiddot
Aquesta idea no eacutes nova de et PIB no pretenen en absolut baixi el pes atribuiumlt als serveis
Les intervencions van girar al volmiddot es pot trobar tambeacute en documiddot donar cap megravetrica ni cap orienmiddot del sistema nancer
tant de les dues idees que srsquohan ments de la mateixa OCDE si tacioacute en relacioacute amb si el desenmiddot
comentat al comenccedilament Armiddot meacutes no des de lrsquoany 2015 domiddot volupament present compromet La realitat econogravemica ha evolumiddot
dern i Al Roumi van detallar almiddot cuments que analitzen com es o no compromet el desenvolumiddot cionat molt de mitjan els anys
guns esorccedilos que srsquohan iniciat pot transitar drsquoun sistema de pament utur cinquanta del segle passat
tant a Nova Zelanda com als comptabilitat nacional a una quan es va imposar el PIB perograve
Emirats per buscar el benestar comptabilitat nacional del bemiddot Lrsquoescrit de resum que la reunioacute cada cop es a meacutes evident el
de les poblacions respectives nestar Perquegrave darrere del PIB i anual del Fograverum Econogravemic et que amb megravetriques drsquoahir
meacutes enllagrave de les dades recollides en el ldquomeacutes enllagraverdquo hi ha el tema Mundial a sobre la sessioacute es a impossible pilotar lrsquoeconomiddot
pel PIB de com tractar i mesurar el bemiddot ens recomana una mia del demagrave
Fer que
el utur compti Making the utu-
re count
profts
rents
wellbeing
wellare
The value o everything
wellare
wellbeing
More than GDP
wellbeing
beyond
the GDP
the GDP and
beyond
More
than GDP
E
n
Darrere del PIB hi ha el tema de com tractar i mesurar el benestar
personal i de com tractar i mesurar la sostenibilitat
AlBERt GARCIA PujOl
Economista i membre de la Comissioacute
drsquoEconomia i Sostenibilitat
agarciapujoleconomistescat
Davos el PIB i el ldquomeacutes enllagraverdquo
Comissioacute d rsquoEconomia i Sostenibilitat
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 7
Grup de Treball d rsquoEmprenedoria i Creacioacute d rsquoEmpreses
rsquoestudi GEM 2017middot2018 en ase inicial amb una proporcioacute histograverica i queda gairebeacute quatre tal dels dierents projectes Atemiddota Catalunya estudia lrsquoorimiddot de vendes a clients estrangers punts per sobre drsquoEspanya No nintmiddotnos a la mediana drsquoaquesta entacioacute internacional i el entre el 25 i el 75 soacuten un 56 obstant aixograve el seu valor eacutes encamiddot variable srsquoobserva que el 50
fnanccedilament dels nous negocis i els que en tenen entre un 1 i ra 56 punts menor al dels paiumlsos dels projectes ha necessitat una com a caracteriacutestiques inhemiddot un 25 representen un 116 basats en la innovacioacute inversioacute de com a miacutenim 19000 rents per determinar la qualitat euros un valor similar al del 2015 de lrsquoemprenedoria i la seva evomiddot A partir de les marques de classe i 2016 Un aspecte de reconeguda immiddotlucioacute Un aspecte de reconegumiddot de cada categoria considerada portagravencia en el moment de pomiddotda importagravencia en el moment de hem estimat la intensitat exportamiddot sar en uncionament nous nemiddot A la demarcacioacute de Barcelona posar en uncionament nous dora mitjana de Catalunya drsquoEsmiddot gocis eacutes el fnanccedilament Eacutes ben tant la mitjana (76671 euros) negocis eacutes el fnanccedilament panya i de la resta de paiumlsos bamiddot sabut que els estalvis persomiddot com la mediana (20000 euros)
sats en la innovacioacute Observem nals la amiacutelia i els amics solen del capital total necessari per enmiddotPer la seva banda una caracteriacutesmiddot en primer lloc una disminucioacute al ser les onts de fnanccedilament gegar el negoci soacuten lleugerament tica inherent a la qualitat de lrsquoemmiddot llarg de tota la segraverie de la intensitat meacutes comunes La majoria superiors a les de Catalunyaprenedoria eacutes sense dubte lrsquoorimiddot exportadora de les noves empremiddot drsquoemprenedors tenen difcultats entacioacute internacional dels nous ses de Catalunya i Espanya El l fnanccedilament banmiddot Pel que a a lrsquooerta de fnanccedilamiddotper accedir anegocis En alguns articles i invesmiddot 2017 observem tanmateix un cari p ment srsquoobserva que en el darrer rincipalment per alta tigacions es constata que cada important augment drsquoaquest indimiddot drsquohistorial o de garanties exercici el percentatge de pomiddotvegada es concep meacutes la nova blacioacute que ha invertit en negocis empresa des drsquouna perspectiva de terceres persones en els uacutelmiddotinternacional a partir de les ases tims tres anys ha augmentat meacutes primerenques de la seva cremiddot lleugerament (05 punts a Barmiddotacioacute (soacuten les anomenades empremiddot celona i 02 punts a Catalunya) ses ) Aquestes empremiddotses que ja neixen amb vocacioacute Respecte a les recomanacions global (Hisrich 2013) tendeixen a cador que passa del 55 el Aixiacute doncs el desenvolupament dels experts per millorar el suport assolir un creixement i acomplimiddot 2016 al 91 el 2017 Malgrat de mercats alternatius de capital fnancer a les noves iniciatives emmiddotment considerables des dels primiddot aquest augment la intensitat exmiddot teacute un paper important per acilitar presarials destaquenmers anys de vida portadora de les noves empreses el llanccedilament de nous negocis i la
catalanes (superior a la drsquoEspamiddot seva consolidacioacute posterior Tot i Proessionalitzar el sector inversorEn el projecte GEM es quantifca nya) queda encara 124 punts aixograve la incidegravencia de la manca de lrsquoorientacioacute internacional dels emmiddot percentuals per sota dels paiumlsos fnanccedilament ha perdut pes com a Augmentar el capital disponible prenedors a traveacutes del percentatmiddot basats en la innovacioacute obstacle a lrsquoactivitat emprenedomiddot per a inversions i millorar lrsquoacceacutes al ge de vendes de la seva empresa ra amb valors similars a la resta cregravedita clients estrangers Els resultats Quant als emprenedors consolimiddot drsquoEuropa i eacutes el actor de lrsquoentorn soacuten per a Catalunya orccedila estamiddot dats si beacute la situacioacute de partida que meacutes ha millorat en lrsquouacuteltim any Focalitzar esorccedilos no nomeacutes bles des de lrsquoany 2009 fns a lrsquoacmiddot eacutes similar el 2017 es produeix en capital llavor o estadis inicimiddottualitat els emprenedors en ase una intensifcacioacute de la internaciomiddot Pel que a a la demanda de fnanmiddot als sinoacute tambeacute en expansioacute i inicial (TEA) que se centren en el nalitzacioacute molt meacutes acusada que ccedilament que requereixen les nomiddot creixement mercat interior (aixograve eacutes que no en el cas dels nous empresaris ves empreses el projecte GEM exporten) representen xires sumiddot Aixiacute el percentatge drsquoempreses incorpora dades sobre la inversioacute Donar suport al capital risc periors al 70 i arriben en els que no exporten baixa meacutes de 10 necessagraveria per posar en marxa un amb un volum signifcatiu que darrers anys a gairebeacute el 80 nou negoci Lrsquoany 2017 el capitalpunts percentuals i el de les que pugui tenir impacte real amb
exporten meacutes del 75 puja 45 llavor necessari per a cadascun un programa copiat del FONDImiddot En el darrer any malgrat llsquoexiguumlimiddot punts La resta de categories exmiddot dels projectes naixents va ser de CO GLOBAL Extraordinagraveriamiddottat el percentatge de noves emmiddot portadores pugen prop de quatre 69372 euros de mitjana a Catalumiddot ment dissenyat amb resultats preses amb una elevada orientamiddot punts cadascuna El 2017 la inmiddot nya Aquest valor mitjagrave eacutes inerior palpables cioacute internacional (entre el 75 i el tensitat exportadora de les emmiddot al dels dos exercicis anteriors 100 de les vendes soacuten a climiddot preses consolidades passa del Facilitar lrsquoadopcioacute drsquoesquemiddotents estrangers) ha passat de 45 al 107 de manera que Existeix amb tot una gran dismiddot mes de fnanccedilament alternatiu lrsquo15 al 55 Els emprenedors ateny el valor meacutes alt de la segraverie persioacute en les necessitats de capimiddot i
L
born global
crowdfunding crowdlending
l
l
l
l
l
n
Cada vegada es concep meacutes la nova empresa des drsquouna perspectiva
internacional a partir de les f ases meacutes primerenques de la seva creacioacute
AMADEu IBARz
Economista i vicepresident del Grup de Treball drsquoEmprenedoria i Creacioacute drsquoEmpreses del CEC emprenedoriacoleconomistescat
Orientacioacute internacional i fnanccedilament de lrsquoemprenedoria naixent a Catalunya
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 8 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
cament que es justifquin Si es
percep de lrsquoempresa un val o xec
per menjar lrsquoimport diari exempt
eacutes drsquo11 euro
Si srsquoutilitza
el vehicle propietat de lrsquoempresa
per a realitzar desplaccedilaments enmiddot
tre el domicili i el centre de treball
Des Els contribuents que hagin obmiddot hagi treballat srsquoapliqui un impost o qualsevol altre en lrsquoagravembit partimiddot
del dia 2 drsquoabril fns a lrsquo1 de juliol tingut durant el 2018 exclusivamiddot de naturalesa idegraventica o anagraveloga cular srsquohauragrave drsquoimputar com a
srsquoha de presentar la declaracioacute ment rendiments iacutentegres del a lrsquoIRPF espanyol ndashessent sufcimiddot renda del treball el 20 del cost
de renda corresponent a lrsquoexermiddot treball del capital (mobiliari o immiddot ent que existeixi un conveni per a del vehicle per al seu pagador En
cici 2018 En el cas de domiciliar mobiliari) o drsquoactivitats econogravemimiddot evitar la doble imposicioacutendash i no es el cas que el vehicle no sigui promiddot
el pagament el termini per a ques com tambeacute guanys patrimiddot tracti drsquoun paiacutes o territori considemiddot pietat del pagador el 20 srsquoaplimiddot
presentar la declaracioacute o confrmiddot monials sotmesos a retencioacute o rat com paradiacutes fscal ca sobre el valor de mercat que
mar lrsquoesborrany fnalitzaragrave el dia no que supe rin conjuntament correspondria al vehicle si os
26 de juny els 1000 euro anuals i pegraverdues pamiddot Les nou Si el vehicle eacutes considerat
trimonials de quantia superior a dietes es consideren rendiments efcient energegraveticament la valoramiddot
Per a 500 euro en tributacioacute individual o del treball Ara beacute fns a certs immiddot cioacute en espegravecie es podragrave reduir fns
accedir a lrsquoesborrany de la declamiddot conjunta ports estan exemptes Per a un 30 en uncioacute de les caracmiddot
racioacute io les dades fscals per inmiddot exemple per manutencioacute pel termiddot teriacutestiques del vehicle
ternet srsquohauragrave drsquoinormar del nuacutemiddot Estan exempmiddot ritori espanyol i sense pernoctar
mero del DNI la seva data de tes les beques puacutebliques i les conmiddot amb caragravecter general estagrave
caducitat (perograve si eacutes perpetu la cedides per les entitats benefciagravemiddot exempt de gravamen fns a Si heu rebut un rendiment del tremiddot
data drsquoexpedicioacute) i lrsquoimport de la ries de mecenatge per a cursar 2667 euros per dia Pel que a a ball irregular com per exemple un
casella 475 de la declaracioacute de estudis reglats tant a Espanya despeses de locomocioacute quan el ldquobonusrdquo o un premi extraordinari
renda del 2017 Si es tracta drsquoun com a lrsquoestranger de tots els nimiddot treballador utilitzi mitjans de per antiguitat eacutes possible aplicar
contribuent no declarant lrsquoany immiddot una reduccioacute del 30 sobre un
mediat anterior srsquohauragrave drsquoaportar import magravexim de 300000 euro semmiddot
lrsquoIBAN drsquoun compte bancari on fmiddot pre que el seu periacuteode de generamiddot
guri com a titular a eectes drsquoobmiddot cioacute sigui superior a 2 anys i els
tenir el nuacutemero de reeregravencia rendiments srsquoimputin en un uacutenic
periacuteode impositiu Perograve no es pomiddot
dragrave aplicar aquesta reduccioacute si
Les persones iacutesiques que hamiddot vells i graus del sistema educatiu transport puacuteblic srsquoexclouragrave de heu obtingut altres rendiments de
gin obtingut rendiments iacutentegres La dotacioacute econogravemica exempta gravamen lrsquoimport que es justifmiddot la mateixa naturalesa en els 5
del treball per sobre dels 22000 euro eacutes de 6000 euro anuals i de 18000 qui En altres casos sempre q ue anys anteriors i als quals srsquohaguemiddot
anuals amb caragravecter general euro a lrsquoany si la beca teacute per objecte quedi justifcada la realitat del ra aplicat aquesta reduccioacute Tammiddot
Les persones iacutesiques que hamiddot compensar despeses de transmiddot desplaccedilament la quantitat que beacute srsquoaplica als rendiments derimiddot
gin obtingut 12643 euro (12000 euro port i allotjament Si es tracta drsquoesmiddot resulti de multiplicar per 019 euro vats de lrsquoextincioacute drsquouna relacioacute
si lrsquoimpost srsquohagueacutes meritat tudis a lrsquoestranger lrsquoimport exempt per quilogravemetre recorregut meacutes laboral pels quals no srsquoestableix
abans del 5 de juliol del 2018) si eacutes de 21000 euro les despeses de peatges i aparmiddot cap liacutemit temporal anterior
els imports obtinguts del segon i
restants pagadors per ordre de En el cas de beques per a la realitmiddot
quantia no superen en conjunt zacioacute del doctorat lrsquoimport exempt
els 1500 euro anuals eacutes de 21000 euro si es cursa a Esmiddot
Srsquoestagrave obligat si els rendiments panya i de 24600 euro si es realitza
iacutentegres del capital mobiliari i a lrsquoestranger
guanys patrimonials superen els
1600 euro anuals I tambeacute si no sumiddot
peren els 1600 euro anuals i Si
aquests no han estat subjectes a durant el 2018 srsquoha desplaccedilat
retencioacute o ingreacutes a compte ora drsquoEspanya per a prestar els
Tambeacute quan les rendes immiddot seus serveis en un altre o diversos
mobiliagraveries imputades els intemiddot paiumlsos no hauragrave de declarar la
ressos de les lletres del Tresor i totalitat del sou que hagi percemiddot
les subvencions per a lrsquoadquisimiddot but ja que estagrave exempta la part
cioacute drsquohabitatges de proteccioacute ofmiddot dels dies treballats a lrsquoestranger
cial o de preu taxat superin conmiddot amb un liacutemit magravexim de 60100 euro
juntament els 1000 euro anuals sempre que en els paiumlsos en quegrave
Cessioacute del ehicle
Periacuteode de presentacioacute
Dietes i als per menjar
Nuacutemero de referegravencia
Beques puacutebliquesRendiment irregular del treball
Obligats a presentar-la
Quegrave passa si mrsquohan destinat a fer treballs a lrsquoestranger
l
l
l
l
l
Amb el megravetode drsquoestimacioacute directa els que iniciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat poden reduir en un 20 el rendiment
net positiu declarat
Comissioacute d rsquoAssessors Fiscals
RICARD vIntildeA ARASAEconomista Servei drsquoAssessorament Fiscal del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya geafbcneconomistescat
Declaracioacute de renda 2018
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 9
A partir del 2018 es regulen de deduiumlbilitat les despeses de subministres
dels contribuents que desenvolupin lrsquoactivitat en el seu habitatge habitual
Despeses dediumlbles dels rendi-mens del reball
Qegrave passa si ilizo el vehicle en lrsquoacivia
A qin periacuteode imposii srsquoim-pen els rendimens del re-ball
unias amiliars declaracioacute Inceni en cas drsquoinici drsquona conjna o individalacivia econogravemica
En cas de separacioacute a qi cor-respon aplicar-se el miacutenim pels flls comns
Acivia econogravemica (empre-sarial o proessional) Qines redccions es poden
aplicar sobre la base imposa-ble de lrsquoIRPF
regulen de deduiumlbilitat les despemiddot
Les cotitzacimiddot ses dels subministres a eectes
ons a la Seguretat Social o mutualimiddot de determinar el rendiment net en
tats generals obligatograveries de el cas dels contribuents que demiddot
uncionaris les cotitzacions al colmiddot senvolupin la seva activitat en el
legi drsquoores o institucions similars seu habitatge habitual com ara
les detraccions per drets passius aigua gas electricitat telegraveon inmiddot
les quotes satisetes a sindicats les ternet en un 30 de la proporcioacute
quotes satisetes a collegis proesmiddot dels metres quadrats de lrsquohabitatmiddot
sionals si la collegiacioacute teacute caragravecter ge destinats a lrsquoactivitat en relacioacute
obligatori per a lrsquoexercici del treball amb la superiacutecie total Tambeacute les
amb el liacutemit de 500 euro anuals Les despeses de restauracioacute ocasionamiddot
despeses de deensa juriacutedica per des en lrsquoexercici de lrsquoactivitat semmiddot
litigis amb lrsquoempresa amb el liacutemit de pre que es paguin per qualsevol
300 euro anuals I amb caragravecter genemiddot mitjagrave electrogravenic de pagament fns a
ral 2000 euro anuals per obtenir rendimiddot un magravexim de 2667 o 4808 euro per
ments del treball Lrsquoimport anterior dia sense pernoctacioacute en uncioacute
srsquoaugmenta en 2000 euro addicionals de si el desplaccedilament eacutes per terrimiddot
en el cas drsquoaturats que acceptin un tori espanyol o a lrsquoestranger resmiddot
nou lloc de treball que impliqui un pectivament En el cas de pernocmiddot
canvi de residegravencia i tambeacute srsquoincremiddot tar ora del domicili habitual
menta en 3500 euro o 7750 euro anuals lrsquoimport seragrave de 5334 o 9135 euro
en el cas de treballadors actius dismiddot respectivament
capacitats en uncioacute del grau de
discapacitat
Per a poder deduir
les despeses ocasionades per lrsquouacutes
del vehicle en lrsquoactivitat la normatimiddot amb prima fxa drsquoesportistes promiddot drsquooblidar que en el cas drsquooptar per
Amb caragravecter general srsquoimmiddot va de lrsquoIRPF exigeix provar lrsquoaectamiddot essionals i drsquoalt nivell La base limiddot la declaracioacute conjunta srsquohan de
puten al periacuteode impositiu en quegrave cioacute exclusiva a lrsquoactivitat econogravemica quidable no podragrave resultar negatimiddot sumar les rendes percebudes per
el seu perceptor els pot exigir Els i per tant si srsquoutilitza simultagraveniamiddot va a consequumlegravencia drsquoaquestes tots els membres de la unitat amimiddot
endarreriments drsquoexercicis anterimiddot ment per a fns particulars no srsquoadmiddot reduccions liar i que la progressivitat de la tarimiddot
ors percebuts durant el 2018 met cap mena de deduccioacute a de lrsquoIRPF pot ser que no commiddot
srsquohauran drsquoimputar als periacuteodes en pensi lrsquoimport de la reduccioacute de la
quegrave eren exigibles i si no va ser el base imposable Un cop presenmiddot Cal tenir
2018 srsquohauragrave de presentar una Els qui inimiddot clar que la unitat amiliar a eectes tada la declaracioacute de la renda i
autoliquidacioacute complementagraveria per ciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat ecomiddot de lrsquoIRPF estagrave integrada per ambmiddot acabat el termini de presentacioacute
a cada exercici al qual correspomiddot nogravemica i determinin el rendiment doacutes cogravenjuges no separats legalmiddot lrsquoAdministracioacute tributagraveria no acmiddot
nen En canvi si els endarrerimiddot net drsquoacord amb el megravetode drsquoestimiddot ment i si nrsquohi ha els flls menors cepta el canvi drsquoopcioacute de conjunta
ments srsquohan percebut a consemiddot macioacute directa poden reduir en un que hi conviuen com tambeacute els o individual
quumlegravencia drsquouna resolucioacute judicial 20 amb un liacutemit de 100000 euro majors drsquoedat incapacitats judicimiddot
els imports no satisets srsquohan drsquoimmiddot el rendiment net positiu declarat alment subjectes a pagravetria potestat
putar al periacuteode impositiu en quegrave la Srsquoenteacuten que srsquoinicia una activitat prorrogada o rehabilitada La remiddot
sentegravencia sigui erma i no importa econogravemica quan no srsquoha exercit duccioacute de la base imposable eacutes La normativa
els anys en quegrave eren exigibles cap activitat econogravemica lrsquoany anmiddot de 3400 euro Tambeacute existeix la unimiddot de lrsquoIRPF assimila a descendents
terior a la data drsquoinici drsquoaquesta tat amiliar monoparental eacutes a dir a totes aquelles persones respecmiddot
la ormada en els casos de sepamiddot te de les que el contribuent tingui
Si determiddot racioacute legal o quan no hi hagi un atribuiumlda la seva guarda i custogravedia
mineu el rendiment de la vostra vincle matrimonial per la mare o el per resolucioacute judicial i diu que cormiddot
activitat econogravemica pel megravetode Es pot reduir la pare i tots els flls menors o majors respondragrave a qui drsquoacord amb el
drsquoestimacioacute directa heu de tenir base imposable per presentar la drsquoedat incapacitats judicialment conveni regulador aprovat judicialmiddot
en compte que per a quegrave les desmiddot declaracioacute conjunta (3400 euro) per subjectes a pagravetria potestat prorromiddot ment tingui la guarda i custogravedia
peses siguin deduiumlbles fscalment aportacions a sistemes de previmiddot gada o rehabilitada que convismiddot dels flls a la data de meritacioacute de
cal que estiguin vinculades a lrsquoacmiddot sioacute social (plans de pensions) per quin amb lrsquouna o amb lrsquoaltre La lrsquoimpost (en general el 31 de demiddot
tivitat desenvolupada i complir aportacions a patrimonis protegits reduccioacute de la base imposable en sembre) en tractarmiddotse del subjecmiddot
amb els requisits de correcta immiddot de persones amb discapacitat aquest cas eacutes de 2150 euro te passiu que ha de conviure amb
putacioacute temporal tenir els corresmiddot per pensions compensatograveries i No es pot aplicar ells Ara beacute quan sigui compartimiddot
ponents justifcants (actures o anualitats per aliments anualitats aquesta reduccioacute quan el contrimiddot da srsquohauragrave de prorratejar entre els
documents) i que estiguin regismiddot per aliments a avor de persones buent conviu amb la mare o el excogravenjuges amb independegravencia
trades als llibresmiddotregistre o a la dierents dels flls per aportacions pare drsquoalgun dels flls que ormen drsquoaquells amb qui estiguin convimiddot
comptabilitat A partir del 2018 es a la mutualitat de previsioacute social part de la unitat amiliar No srsquoha vint a 31 de desembre
AtENCIOacute
n
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
BEGOntildeA CAStRO OtEROEconomista presidenta del Grup de Treball EAFI del CEC i Member of the Executive Board Anchor Capital Advisors EAFbcastroanchoreaficom
Completada la transposicioacute de MiFID II
rents instruments financers Drsquoaltra banda manteacute lrsquoedat de lrsquoinversor com un criteri rellevant en el proceacutes de perfilar el client
Retrocessions o incentiusAquest eacutes un punt que histogravericamiddotment ha generat debat entre les ESI La llei estableix la limitacioacute del cobrament drsquoincentius o remiddottrocessions al fet que es produmiddoteixi una millora del servei per tal de poder cobrar aquest incentiu
Drsquoaltra banda tambeacute institueix criteris pels anomenats incentius no monetaris i per aquelles ESI independents aixiacute com lrsquoorientamiddotcioacute en relacioacute amb els terminis
per retornar al clients els possimiddotbles incentius rebuts per exemmiddotple en cas que el client es pugui subscriure la ldquoclasse netardquo drsquoun fons drsquoinversioacute perquegrave no exismiddotteix i els requisits entre drsquoaltres com la comercialitzacioacute drsquoalmiddotmenys un 25 de productes fimiddotnancers de tercers i dues altermiddotnatives de terceres parts en cada categoria de fons comercimiddotalitzada
vigilagravencia i control de productes financers En relacioacute amb la vigilagravencia i el control del disseny i distribucioacute de productes financers es dismiddotposa que el proceacutes previ drsquoapromiddotvacioacute de cada producte drsquoinvermiddotsioacute seragrave responsabilitat del propi consell drsquoadministracioacute de lrsquoemmiddotpresa de serveis drsquoinversioacute La finalitat eacutes que les caracteriacutestimiddotques dels productes siguin les
MiFID soacuten les sigles de Markets in Financial Instruments Directive
que va entrar en vigor lrsquo1 de nomiddotvembre del 2007 que suposen un mercat uacutenic i un regravegim regulamiddotdor comuacute per als serveis finanmiddotcers en tots els Estats membres de la Unioacute Europea i altres Estats de lrsquoAgraverea Econogravemica Europea
MiFID regula la prestacioacute de sermiddotveis drsquoinversioacute afectant a totes les entitats financeres i drsquoinversioacute en la forma en quegrave informen asmiddotsessoren o venen productes fimiddotnancers als seus clients o potenmiddotcials clients aixiacute com en la mamiddotnera en quegrave els ofereixen serveis drsquoexecucioacute drsquooperacions sobre instruments financers
Els objectius de la MiFID soacuten mimiddotllorar la transparegravencia i lrsquoeficiegravenmiddotcia dels mercats financers euromiddotpeus augmentar la competegravenmiddotcia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor En definitimiddotva protegir al client regulant el comportament de lrsquoentitat finanmiddotcera i drsquoinversioacute
Quant al MiFID podem parlar de MiFID I MiFID II i en un futur parlarem de MiFID III En conmiddotcret avui parlarem de MiFID II aprovada en tres fases l Reial Decret 212017 de 29 desembrel Reial Decret 142018 de 28 de setembrel Reial Decret 14642018 de 21 de desembre
En funcioacute drsquoaquestes normes jumiddotriacutediques i en concret amb aquest uacuteltim reial decret el text refoacutes de la Llei del mercat de vamiddotlors es va modificar
ldquoLa urgegravencia per completar la transposicioacute ve donada per la fimiddotnalitzacioacute del termini el juliol del 2017 i de la interposicioacute drsquouna demanda per incompliment damiddotvant el Tribunal de Justiacutecia de la Unioacute Europea (TJUE) amb la corresponent proposta de sanmiddotcioacuterdquo segons un comunicat del Ministeri drsquoEconomia
MiFID II regula principalment lrsquoactivitat de les empreses de serveis drsquoinversioacute (ESI) entre les quals ens trobem les EAF (emmiddotpreses drsquoassessorament finanmiddotcer abans EAFI)
Proteccioacute de lrsquoinversorEl reial decret aborda aspectes com les obligacions de les emmiddotpreses drsquoinversioacute amb lrsquoobjectiu de protegir lrsquoinversor principalmiddotment minorista (lrsquoinversor minomiddotrista segons defineix la directiva eacutes aquell amb menys coneixemiddotments i menys experiegravencia per tant aquell que necessita meacutes informacioacute i acompanyament en la presa de decisions)
En relacioacute amb els coneixemiddotments la llei destaca la necessimiddottat de perfilar amb meacutes profundimiddottat i filant meacutes prim els anomemiddotnats ldquotest drsquoidoneiumltatrdquo amb la fimiddotnalitat drsquoevitar el risc que els propis clients tinguin tendegravencia a autodefinirmiddotse amb un perfil meacutes arriscat del que realment tenen i convida a introduir noves premiddotguntes concretes sobre coneimiddotxements especiacutefics dels difemiddot
meacutes adequades per a cada tipus de client
Drsquoaquesta forma es reforccedila lrsquoobmiddotjectiu principal de proteccioacute del client ja que els aspectes relamiddottius a la idoneiumltat de lrsquoinstrument financer per al client concret al qual es dirigeix no estan premiddotsents uacutenicament en el moment de la comercialitzacioacute sinoacute des de la progravepia concepcioacute drsquoaquest
Avaluacioacute de les propostes drsquoinversioacuteEn relacioacute amb la presa de decimiddotsions en el proceacutes drsquoemissioacute de recomanacions o de gestioacute de carteres es desenvolupa lrsquooblimiddotgacioacute drsquoavaluar si instruments fimiddotnancers equivalents poden ajusmiddottarmiddotse al perfil del client tenint en compte el cost i la complexitat dels productes
Les directrius estableixen que les entitats han drsquoadoptar poliacutetimiddotques i procediments que assemiddotgurin que abans de recomanar un producte o adquirirmiddotlo per a la cartera gestionada en nom del client es realitzi una agravemplia avamiddotluacioacute de les possibles alternatimiddotves drsquoinversioacute per al que srsquoha de tenir en compte el cost i la commiddotplexitat dels productes Per tant a lrsquohora de proposar qualsevol canvi srsquoha de poder demostrar de manera raonable que en aquella proposta concreta els beneficis per al client soacuten superimiddotors als costos que genera aquell canvi
Es considera que quan una entimiddottat ofereixi una gamma restringimiddotda de productes o recomani nomiddotmeacutes un tipus de producte eacutes important que els clients siguin plenament conscients drsquoaquesta circumstagravencia En cas que lrsquoentimiddottat trieacutes o recomaneacutes al client un producte amb major cost o complexitat que un altre equivamiddotlent hauria de ser capaccedil de jusmiddottificarmiddotho Aquest tipus de decisimiddotons han de ser documentades i registrades i hauran drsquoestar sotmiddotmeses a una especial atencioacute per part de la funcioacute de control de lrsquoentitat n
Els objectius de la MiFID soacuten millorar la transparegravencia i eficiegravencia dels mercats
augmentar la competegravencia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor
Comissioacute drsquoEconomia Financera GT EAFI
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 1
necessagraveriament a lrsquoabsegravencia de beacutens per embargar La manca de patrimoni amb quegrave er ront als deutes eacutes incerta ens la podem trobar de manera sobrevinguda un cop iniciat el procediment a dimiddoteregravencia del cas anterior quan ja ha estat comprovada en racasmiddotsar lrsquoexecucioacute pregravevia
ovint ens plantegem quimiddot de concurs presentada pel credimiddot del concurs necessari per part del El cost en temps i diners de tota na pot ser la utilitat pragravectimiddot tor i els altres legitimats creditor i en consequumlegravencia es pomiddot aquesta tramitacioacute cobriria la remiddotca de determinades fgumiddot drien obrir unes possibilitats de cuperacioacute del deute Ens hem de
res previstes legalment Amb una El primer supogravesit de lrsquoart 24 LC negociacioacute Per tant no es pot en plantejar quins avantatges o inmiddotexistegravencia virtual sobre el paper parteix de la reclamacioacute dineragraveria termes genegraverics seguint la idea centius obteacute el creditor instant del perograve que en realitat pot semblar pregravevia que ha derivat en una exemiddot del que degraveiem abans desestimar concurs necessari i si aquests que aplicades a la vida real dels cucioacute allida Tenim un cregravedit documiddot drsquoentrada lrsquoinici del procediment compensen tots els esorccedilos demiddot ciutadans o de les empreses no mentat liacutequid venccedilut i exig judicial per reclamar el deute permiddot dicats per arribar al punt de decimiddotible El donaran un resultat satisactori creditor ha interposat amb base en quegrave cada cas eacutes un moacuten i conveacute dir si iniciar o no el procediment per resoldre les controvegraversies per aquesta documentacioacute una demiddot conegraveixer la situacioacute i lrsquoentorn ecomiddotles quals teogravericament han estat manda judicial de reclamacioacute de nogravemic del deutor Sense perjudici En els arts 18 a 20 LC srsquoestableimiddotpensades i plasmades en el text quantitat Iniciaragrave un procediment del en quegrave podria actuarmiddotse xen les consequumlegravencies de la intermiddotlegal Aquest eacutes el cas del conmiddot que tindragrave aixograve siacute segons el cas en relacioacute amb lrsquoart 19 LC del qual posicioacute de la demanda de conmiddotcurs necessari de creditors una durada meacutes o menys llarga en parlarem meacutes endavant curs necessari en cas drsquooposicioacute
(meacutes meacutes que menys ategraves el colmiddot del deutor i existeix la possibilitat Segons les recents estadiacutestiques lapse judicial en el qual ens trobem) En el segon supogravesit de et de lrsquoa rt hipotegravetica que el deutor aci ront publicades per lrsquoINE el 7 de ebrer i acabaragrave amb la conseguumlent senmiddot 24 LC no partim del racagraves de la al deute mitjanccedilant la consignacioacute del 2019 basades en dades promiddot tegravencia estimatograveria Aquesta senmiddot reclamacioacute dineragraveria interposada a avor del creditor visionals durant lrsquoany 2018 es van tegravencia comportaragrave la posterior solmiddot pel creditor sinoacute del coneixement declarar a tot Espanya 5635 conmiddot licitud drsquoexecucioacute i si eacutes el cas que pugui tenir del seu sector Pel que a a la posicioacute que ocupa el cursos de creditors dels quals lrsquoembargament de beacutens sufcients drsquoactivitat i de la situacioacute dels almiddot creditor instant del concurs necesmiddotnomeacutes 348 varen ser instats com per al pagament del deute tres operadors amb els quals teacute sari en el llistat de creditors de la a concursos necessaris un 6 relacions comercials El problema massa passiva segons lrsquoart 917
Aquiacute seragrave quan ens trobem al en aquest cas eacutes que es depegraven de LC es reconeixeragrave el 50 del seu La Llei Concursal (LC) concreta la capdavall de tot aquest les onts drsquoinormacioacute externes deute amb caragravecter privilegiat gemiddotprocedimiddotdefnicioacute del concurs necessari en ment llarg i eixuc que no hi ha res per poder saber si es donen els neral i per darrere dels creditors per dos articles en lrsquoarticle 24 i en lrsquoarmiddot per embargar Eacutes a partir drsquoaquest requisits exigits legalment per insmiddot deutes salarials i de les administramiddotticle 7 moment en quegrave podragrave sollicitarmiddot tar el concurs El creditor ha de cions puacutebliques El 50 restant es
se el concurs necessari de lrsquoentitat saber si el deutor es troba en almiddot qualifca de cregravedit ordinari junt amb En el numeral 4 de lrsquoarticle 2 es deutora Sovint la iniciativa arribaragrave gun dels quatre casos enumerats els altres creditors que han mantinmiddotconcreten els supogravesits de et en tard per obtenir la satisaccioacute ni en la segona part de lrsquoart 24 LC gut una actitud passiva enront de els quals el creditor pot plantejar el que sigui parcial del deute Instar Si acumula impagaments generamiddot lrsquoacumulacioacute drsquoimpagaments concurs necessari Es plantegen la declaracioacute de concurs necessamiddot litzats a altres creditors Si ha somiddot Drsquoaltra banda les despeses caumiddotdues opcions La primera eacutes que ri en el moment en quegrave se sap pomiddot ert altres embargaments de mamiddot sades al creditor per la presentacioacute hagi resultat inructuosa una exemiddot sitivament que en el procediment nera general sobre els seus beacutens del concurs es qualifcaran de cregravemiddotcucioacute dineragraveria interposada direcmiddot drsquoexecucioacute seguit contra el deutor Si estagrave ent desaparegraveixer el seu dit contra la massa drsquoacord amb tament pel creditor contra el deumiddot moroacutes no srsquohan trobat beacutens per patrimoni de manera sobtada Si lrsquoart 842 segon paragravegra tor (paragravegra primer) La segona embargar sembla innecessari per no compleix regularment les semiddotopcioacute que es pot plantejar (punts inuacutetil a la fnalitat pretesa que eacutes el ves obligacions tributagraveries socials Analitzat tot lrsquoanterior podem enmiddot1 a 4) eacutes que per altres mitjans no recobrament del deute i laborals Perograve amb sospitarmiddotho o tendre el perquegrave de les dades remiddotde manera directa sinoacute per altres sabermiddotho del cert no nrsquohi ha prou collides per lrsquoINE en el seu inorme onts es pugui conegraveixer la situacioacute Aixograve no obstant en la societat pot Cal aportar proves materials Aixiacute El concurs necessari no sembla drsquoinsolvegravencia actual o imminent existir un ons de comerccedil unes ho exigeix lrsquoart 7 LC Si es vol acomiddot una eina prou efcient per a la samiddot del deutor Cadascuna mereix expectatives de creixement exismiddot llir a aquesta segona via per instar tisaccioacute del creditor o si meacutes no una consideracioacute separada Al tegravencia de benefcis ocults i per el concurs necessari el creditor no p pro orciona uns avantatges seu torn lrsquoarticle 7 parla sobre tant al potencial concursat li pomiddot es veu obligat a assumir una tasca evidents que benefciiumln prou al com ha drsquoarticularmiddotse la sollicitud dria no interessar la presentacioacute drsquoinvestigacioacute pregravevia molt carremiddot creditor que lrsquoinsta sobre els altres
gosa i sovint difcultada pels obsmiddot creditors que han mantingut una tacles de la proteccioacute de dades actitud meacutes passiva o no prou vigimiddotEn aquesta segona via la situacioacute lant Eacutes una quumlestioacute a debatre de drsquoinsolvegravencia no ha drsquoanar lligada cara a utures reormes legals n
tempo
Comissioacute Mercantil Concursal i d rsquoExperts Judicials
S
SIlvIA CAStRO SARDAgraveEconomista Mediadora i Administradora Concursal Rusintildeol Associats Consultors SL Vocal del Comitegrave Executiu de la seu territorial de Lleida del CEC Membre de la Comissioacute silviacastrorusinyolassociatscom
El concurs necessari Explorant possibilitats
L rsquoany 2018 es van declarar 5635 concursos de creditors dels quals nomeacutes varen ser
instaurats com a necessaris un 6
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LEconomistesBAN
produccioacute nacional materials naturals i dissenys atractius i combinats familiars
Fiscalitat de les inversions en startups Emilio Peacuterez Pombo economista i soci director de Peacuterez Pombo Abogados amp Economistas va desgranar alguns dels incentius fiscals que es poden aconseguir a lrsquohora drsquoinvertir en projectes o empreses i que recomana tenir en compte tant a emprenedors com a inversors ldquoTrobem incentius que hem de valorar tant si som emprenedors com inversorsrdquo
En aquest sentit va explicar que segons la legislacioacute vigent exis-teixen incentius fiscals per a Inversor ndash Persona fiacutesica de fins al 30 dels imports apor-tats per a persones que inverteimiddotxin en empreses de nova o remiddotcent creacioacute fins a un magravexim de
60000 euros base drsquoinversioacute en la versioacute estatal art 681 de la Llei de lrsquoIRPF (20 i 50000 euro fins a 31122017) i 30 dels imports aportats fins a 20000 euro en la vermiddotsioacute autonogravemica art 20 de la Llei 262009 de 23 de desembre Lrsquoestatal eacutes incompatible amb lrsquoautonogravemica si beacute amb lrsquoopinioacute de Peacuterez Pombo poden combimiddotnarmiddotse les dues segons ens conmiddotvingui
Les empreses en les quals srsquoadmiddotquireixen aquestes accions o participacions han de complir una segraverie de requisits i condicimiddotons entre molts altres que la inmiddot
EconomistesBAN la xarmiddotxa de Business Angels del Colmiddotlegi va celebrar
el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar la ponegravencia Fiscalitat de les inversions en startmiddotups
33egrave Fograverum EconomistesBANPol Font president drsquoEconomismiddottesBAN va fer puacuteblics els resulmiddottats aconseguits per la xarxa Bumiddotsiness Angels al llarg del 2018 on gairebeacute es va duplicar el permiddotcentatge de projectes presentats als Fograverums Inversors que van aconseguir financcedilament Conmiddotcretament el 166 dels pro-jectes presentats van acon-seguir financcedilament al llarg del 2018 vers el 952 acon-seguit lrsquoany 2017 ldquoHem aconmiddotseguit una millora de lrsquoeficiegravencia important que ens permet seguir creant noves oportunitats de nemiddotgocirdquo va assegurar Pol Font Al llarg del 2018 la xarxa drsquoEconomiddotmistesBAN va acollir prop de 200 projectes i el percentatge de fimiddotnanccedilament del total de projectes es va situar en el 3 (vers el 25 del 2017) En els darrers cinc anys la xarxa EconomistesmiddotBAN ha ategraves 994 projectes
Projectes presentats relacionats amb la intelmiddotligegravencia artificial la realitat virtual solucions de conmiddotnexioacute i localitzacioacute intelmiddotligent lrsquoanagravelisi de dades i lrsquoe-commerce entre drsquoaltres
l Optimus PriceEacutes un SaaS que utilitza intelmiddotligegravencia artificial per predir la demiddotmanda i establir preus per maximiddotmitzar els beneficis permetent automatitzar i optimitzar les compres
l SharifyEacutes una eina de colmiddotlaboracioacute que
permet a una ciutat mantenirmiddotse meacutes ben connectada i comunimiddotcar totes les activitats que es fan a la ciutat Dona resposta a la pregunta ldquoVull fer alguna cosa ara mateixrdquo
l ApartoolCentral de reserves drsquoapartamiddotments turiacutestics Marca B2B Aparmiddottool per a client corporatiu (long term rental) i distribucioacute B2B2C a portals de vacation rental
l ClubberizeEacutes un producte de tecnologia de localitzacioacute intelmiddotligent i magraverquemiddotting de proximitat per esdevenimiddotments i patrocinadors Monitoritmiddotzen lrsquoactivitat de lrsquoassistent a un esdeveniment
l Soccer DreamPrimera plataforma basada en realitat virtual per accelerar les habilitats tagravectiques del futbolista
Eina on reconstruir exercicis drsquoentrenament
l SAALG GeomechanicsStartup drsquoenginyeria i software especialitzada en lrsquoanagravelisi de damiddotdes en temps real que permet analitzar el comportament de termiddotreny fent possible lrsquooptimitzacioacute del disseny i el procediment constructiu de gran part dels projectes drsquoenginyeria i edificamiddotcioacute
l PyjamiaEacutes un e-commerce vertical que crea i comercialitza pijames i sleepwear de marca progravepia
versioacute srsquohagi produiumlt com a magravemiddotxim al cap de tres anys de la seva constitucioacute i mantenir la inversioacute almenys tres anys
Va advertir als emprenedors que deslocalitzen els seus negocis que han de conegraveixer com els hi afecten les legislacions de cada paiacutes i tenir previst que hauran de lidiar amb el risc tributari
Tambeacute va advertir si hem invertit mitjanccedilant una societat que quan tenim meacutes del 5 del capimiddottal i la societat genera dividends aquests estan exempts de tribumiddottacioacute perograve ldquoatencioacute a les semiddotguumlents rondes habituals en les startupsrdquo Si no anem a les ammiddotpliacions i ens diluiumlm i passem a disposar menys del 5 perdriacutemiddotem aquest avantatge
Per uacuteltim va recordar els incentius per a la nova societat destacant el tipus reduiumlt del 15 per a emmiddotpreses de nova creacioacute (art 291 LIS) i va insistir a explotar els avantatges del concepte ldquoPatent Boxrdquo (article 23 LIS) com ldquoel petit gran oblidat de la normativardquo que ldquoens eximeix de tributar pel 60 dels ingressos provinents de les llicegravencies i cessions drsquouacutes de pamiddottents i assimilatsrdquo i tambeacute estar molt atents a les deduccions en la quota per R+D+I la possible momiddotnetitzacioacute de la deduccioacute i les demiddotduccions per creacioacute drsquoocupacioacute
Es pot consultar la presentacioacute al web del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya Si esteu interesmiddotsats en algun dels projectes ammiddotpliarmiddotne la informacioacute i contactar amb els emprenedors aixiacute com incorporarmiddotvos al Club Inversors EconomistesBAN feumiddotnosmiddotho saber a economistesbanecomiddotnomistescat n
MIQuEl SACRIStaacuteN Economista i director drsquoEconomistesBAN economistesbancoleconomistescat
XXXIII Fograverum drsquoinversioacute i lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostartupsrsquorsquo
EconomistesBAN va celebrar el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar
la ponegravencia lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostart-upsrsquorsquo
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 3
Comissioacute d rsquoEconomia del Turisme
En una de les darreres disposar drsquouna oerta de terminals surten del vaixell El et de ser port que van er escala el 2018 3238
temporades de envejable a nivell europeu I nalmiddot drsquoorigen i destinacioacute teacute tambeacute van ser erris i nomeacutes 778 creuers
un dels ment el et de disposar drsquoaeroport eectes sobre lrsquoactivitat a les termimiddot Precisament soacuten els vaixells de
episodis discorria a Barcelona a escassos quilogravemetres amb un nals orccedila intensiva en treballamiddot passatgers els primers que estan
Les escenes perograve es van gravar tragravensit de 50 milions de passatmiddot dors perograve tambeacute en els aprovimiddot transicionant a combustibles almiddot
a Gegravenova cosa gens sorprenent gers i destinacions que ara siacute sionaments el sector del transmiddot ternatius com el gas liquat que
en aquella egravepoca Barcelona era arriben a bona part del moacuten port en carretera o lrsquoactivitat a redueixen les emissions drsquoNO
tan poc atractiva turiacutesticament lrsquoaeroport del Prat
que ns i tot hi havia companyies No obstant aixograve aquesta evolucioacute A partir drsquoaquests ets podem
que evitaven ermiddothi escala ha estat lluny del consens espemiddot discutir si tenim un model de tumiddot
cialment durant els darrers anys i risme que aporta meacutes que molegravesmiddot
Les dades aixiacute ho demostren amb han crescut les veus que parlen ties o pot generar i si no eacutes el
prou eines hi passaven 100000 de limitar quan no drsquoeliminar cas si eacutes possible tenirmiddotlo En
passatgers anuals majoritagraveriamiddot aquest tipus de turisme Com somiddot Tots els qualsevol cas tota estrategravegia que
ment en tragravensit i la primera imatge vint en aquest debat es barregen vaixells generen pollucioacute atmosmiddot passi per tenir un port de capccedilamiddot
que srsquoenduien de la ciutat era una ets objectivables amb percepmiddot egraverica mentre soacuten a port Srsquoestima lera seragrave guanyadora I precisamiddot
terminal decregravepita La situacioacute va que sobre el 7 a Barcelona ve ment aquesta ha estat la que hicions o preeregravencies personals
canviar radicalment arran dels intentarem er recompte dels ets generada pel conjunt de lrsquoactivitat ha hagut a Barcelona des de a
Jocs Oliacutempics En un moment en objectivables del Port Els creuers perograve soacuten mimiddot 25 anys Potser ora bo consenmiddot
quegrave hi havia un ort debat sobre si noria entre els vaixells Dels 9308 suar una altra per consolidarmiddotlo
calia ampliar la planta hotelera
(lrsquoAjuntament nrsquoera partidari i els
hotelers srsquohi oposaven) es va opmiddot perograve tambeacute desconcentrar
tar per la contractacioacute de vaixells el turisme Qui hagi agaat un
que servissin com a hotels fomiddot creuer recordaragrave alguna escala en
tants Aquelles setmanes drsquoestiu temporada (Tallinn Dubrovnik o
van ser lrsquoinici de lrsquoera moderna dels Palma) on el centre de la ciutat
creuers a Barcelona esdevenia literalment inestat de
creueristes En ciutats meacutes grans
La resta ja eacutes conegut dels perograve aquesta situacioacute eacutes meacutes
100000 passatgersany de nals matisable ja que la capacitat
de segle srsquoha passat als 25 mimiddot drsquoabsorcioacute eacutes meacutes elevada dimiddot
lions situant el Port entre els prinmiddot luintmiddotse completament als ports
cipals en tragravensit de creuers Carnimiddot de capccedilalera Aixiacute mateix una part
val el principal actor drsquoaquest important del passatge en escala
mercat ha et importants invermiddot eacutes encaminat a excursions a pamiddot
sions en terminals la darrera inaumiddot ratges sovint allunyats del centre
gurada el 2018 Royal Caribbean desconcentrant aixiacute el turisme
i MSC tambeacute han expressat el seu
interegraves en invertir en noves o quemiddot
darmiddotsersquon drsquoexistents
Aquest creixement srsquoexplica per Segons els darrers estudis
una quagravedruple combinacioacute La lrsquoactivitat de creuers a Barcelona
primera el creixement global del genera 1083 milions de acturamiddot
sector que ha passat de transmiddot cioacute i 9056 llocs de eina Si ens
portar 7 milions de passatgers el xem amb els turistes que hi emmiddot
2000 a trencar la barrera dels 25 barquen i hi pernocten la despemiddot
el 2017 La segona lrsquoegravexit de Barmiddot sa per persona i dia srsquoenla ns als
celona com a destinacioacute turiacutestica 230 euros Si en canvi nomeacutes
passant dels 2 milions de turistes srsquohi a escala la xira baixa als 57
el 1990 als 12 el 2018 La tercera per persona i dia entre aquells qui
Vacacio-
nes en el Mar
Sabem qe els aixells soacuten n important ocs emissor de contaminacioacute atmosegraverica on el tragravensit de creers hi jga na part molt petita
Sabem qe el trisme de creers pot massifcar les ci-tats
Sabem qe el trisme de creers pot deixar diners perograve tambeacute qe pot no deixar-ne
2
n
El turisme de creuers a Barcelona allograve que sabem (i allograve que no)
DAvID RODRiacuteGuEz BORRAgraveS Economista i Secretari Tegravecnic del Pla Estrategravegic Metropolitagrave de Barcelona drodriguezpembcat
Tota estrategravegia que passi per tenir un port de capccedilalera seragrave guanyadora i aquesta ha estat la que hi ha hagut a
Barcelona des de f a 25 anys
2 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
BARCElONA GIRONA tARRAGONAllEIDA Pl Galla Placiacutedia 32 Joan Maragall 44 entl 3a Rambla Nova 58middot60 5egrave A Pere Cabrera 16 1r G
08006 Barcelona Tel 93 416 16 04 17002 Girona Tel 972 21 45 33 25001 Lleida Tel 973 21 06 33 43004 Tarragona Tel 977 21 70 42
ceccoleconomistescat gironacoleconomistescat lleidacoleconomistescat tarragonacoleconomistescat
PuBliCaCiOns Del COlmiddotlegi DrsquoeCOnOmistes
REVISTA ECONograveMICA DE CATALUNyA
INFORMATIU DE LrsquoECONOMISTA
REVISTA TEgraveCNICA
DOCUMENTS TEgraveCNICS I ALTRES PUBLICACIONS
8 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
T E N I R P R E S E N T
Per una altra part tot i que srsquohan guanyat uns
mesos de marge la possibilitat que no hi hagi
acord continua vigent i si os aixiacute obligaria al RU
a sortir desordenadament et que seria traumagravemiddot
tic per a ciutadans i empreses amb consemiddot
quumlegravencies econogravemiques socials i poliacutetiques que
aectarien controls ronterers aspectes logiacutesmiddot
tics laborals socials i drsquoaltres Tambeacute es podria
donar el cas que es acin noves eleccions i que
a temps que parlem del Bregravexit ja des no es veu tan clar ja que els diputats britagravenics el nou govern analitzeacutes la manera meacutes adequamiddot
del llunyagrave juny de a tres anys quan la mostren clares postures en contra de lrsquoactual da de sortir fns i tot amb la possibilitat de planmiddot
sortida del Regne Unit (RU) de la Unioacute acord i des de la UE no es vol canviar res esmiddot tejar un segon reeregravendum
Europea va guanyar contra pronogravestic i per esmiddot sencial
cagraves marge de vots el reeregravendum plantejat pel Entre tanta incertesa les empreses britagraveniques
primer ministre James Cameron Sense massa Aixiacute les coses diverses votacions en contra a i europees que tenen relacions comercials ja
entusiasme tant la UE com el RU varen comenmiddot Westminster han abocat a la poliacutetica britagravenica a la estan ent plans de contingegravencia avaluant el
ccedilar a gestionar el Bregravexit lrsquoanagravelisi detallada del incertesa La pressioacute drsquoacostarmiddotse a la data de cost i lrsquoestrategravegia aseguir en uncioacute dels escenamiddot
qual dona pistes de la difcultat drsquouna implemiddot sortida ha provocat que hi hagueacutes una peticioacute de ris que es vagin produint
mentacioacute agravecil i cogravemoda ategraves que a Escogravecia va May a la UE de retardarmiddotla La resposta de Brusselmiddot
guanyar el amb el 62 de vots (i amb les despreacutes que el Consell Europeu delibereacutes
menys marge tambeacute a Irlanda del Nord i Lonmiddot durant hores va ser drsquoesperar uns dies per veure Respecte a la acilitat de treballar en el RU premiddot
dres) i que generacionalment els joves varen si els parlamentaris britagravenics donaven suport a visiblement es revisaragrave el marc limitant els drets
optar meacutes per quedarmiddotse a la UE i els meacutes grans lrsquoacord posant la data de sortida de la UE en el 22 dels immigrants Actualment hi ha tres milions
pel Bregravexit de maig pocs dies abans de les eleccions euromiddot de comunitaris no britagravenics que hi treballen i
pees En canvi la UE posava la data de 12 drsquoabril 1200000 treballadors britagravenics a altres Estats
Aquests ets mostren la difcultat drsquouna gestioacute per una possible sortida sense acord membres de la UE La gestioacute de la immigracioacute
agravecil consensuada i efcaccedil per part del Govern autegraventic cavall de batalla de la campanya del
britagravenic Tot i aixograve la UE capitanejada per Finalment un cop meacutes M ya ha anat a Brusselmiddot reeregravendum seragrave tambeacute un element important a
Michel Barnier i el RU dirig pit er la les sense lrsquoacord dels seus parlamentaris i el valorar en uncioacute de lrsquoacord que se signi
Theresa May varen elaborar un acord que ha Consell Europeu ha determinat establir una
encallat en el Parlament britagravenic I allograve que no nova prograverroga fns al 31 drsquooctubre amb lrsquoexmiddot De et la incidegravencia econogravemica entre lrsquoEstat i
es volia perograve que srsquoanava gestionant ara ja cepcioacute que el RU sortiragrave abans drsquoaquesta data Catalunya amb el RU eacutes signifcativa Aixiacute els
si es posen drsquoacord Cal valorar que si lrsquoacord ciutadans britagravenics soacuten propietaris de 700000
arriba abans del 22 de maig els britagravenics srsquoesmiddot habitatges a territori espanyol i 155 milions de
talviarien participar en les eleccions europees turistes britagravenics ens visiten cada any i gasten
et que evitaria un terratregravemol poliacutetic al RU i molmiddot 14400 milions drsquoeuros Aquestes xires indimiddot
tes disuncions a la UE comenccedilant per redistrimiddot quen que lrsquointercanvi econogravemic eacutes important i
buir el nombre de diputats per cada Estat memmiddot pot quedar aectat segons com acabin les nemiddot
bre per donar cabuda als britagravenics ategraves que el gociacions Pel que a a Catalunya el RU eacutes el
nombre total drsquoeuroparlamentaris eacutes de 751 cinquegrave soci comercial Les empreses catalanes
hi exporten uns 4000 milions drsquoeuros lrsquoany el
que representa un 64 de les exportacions
catalanes i hi importen productes per valor
drsquoaproximadament 2600 milions un 35 de
les importacions Tot i que soacuten xires signifcatimiddot
ves en principi no es tem per lrsquoeecte del Bregravexit
Un cop meacutes una situacioacute impensable a un
temps srsquoestagrave convertint en realitat et que demiddot
mostra la incertesa general que hi ha en la poliacutetimiddot
ca que aecta de ple la confanccedila de la ciutadamiddot
nia i de les empreses Sempre srsquoha dit que els
britagravenics es caracteritzen pel seu p ag atisme r m
De et es diu que no tenen aliats tenen interesmiddot
sos Esperem que la sensatesa i lrsquointeregraves genemiddot
ral tornin al Regne Unit i srsquoacostin a lrsquoacord premiddot
vist i que fnalment hi hagi una relacioacute comercimiddot
al social i poliacutetica amb sinergies positives et
que generaria confanccedila i estabilitat a Europa
que ja ens conveacute
Algunes dades i possibles consequumlegravencies
Conclusioacute
n
El Bregravexit la gestioacute de la incertesa XAvIER FERREREconomista i politograveleg Doctor per la UB President de la Comissioacute d rsquoEconomia Internacional i de la UE del CEC i president del Consell Catalagrave del Moviment Europeu xferrereconomistescom
Tot i que a Catalunya el Regne Unit eacutes el cinquegrave soci
comercial amb xi res signif catives no es tem
per lrsquoe ecte del Bregravexit
F
remain
premier
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 9
L rsquoany 2018 es preveu que per primera vegada se superi el llindar dels 20 milions de declaracions
I
sentar la seva declaracioacute hauran de determiddotminar el deute tributari corresponent i inmiddotgressarmiddotlo en lloc orma i terminis determimiddotnats Aixograve vol dir que la declaracioacute per lrsquoIRPF es basa en el sistema drsquoautoliquidacioacute eacutes a dir eacutes el mateix contribuent qui quantifca la seva prestacioacute tributagraveria i evidentment eacutes responsable del seu consignat
mmersos en plena campanya per a la sitiu la recaptacioacute de lrsquoImpost de societats presentacioacute de lrsquoImpost sobre la renda se situa en uns 24000 milions drsquoeuros i la I quegrave eacutes lrsquoesborrany Lrsquoesborrany es troba de lrsquoexercici del 2018 realitzarem una de lrsquoImpost sobre el valor aegit en uns regulat en lrsquoarticle 98 de la mateixa Llei que
anagravelisi drsquoalguns conceptes importants a temiddot 70000 milions drsquoeuros Per tant queda pamiddot preceptua que lrsquoAdministracioacute tributagraveria pomiddotnir en compte tent que lrsquoIRPF eacutes de bon tros lrsquoimpost que dragrave posar a la disposicioacute dels contribuents
suporta la major cagraverrega del nostre sistema a eectes merament inormatius un esbormiddotLrsquoIRPF eacutes un impost parcialment cedit a les tributari rany de declaracioacute sense perjudici del que comunitats autogravenomes que poden legislar es disposa en lrsquoarticle 971en tres aspectes de la declaracioacute Lrsquoany 2018 es preveu que per primera vegamiddot
da se superi el llindar dels 20 milions de demiddot Aixiacute lrsquoesborrany eacutes merament inormatiu Aquest claracions tret que el presentem i per tant el confrmiddot
miacutenim quantifca la situacioacute amiliar del conmiddot mem i aixiacute el convertim en autoliquidacioacute tribuent i es grava a tipus zero Catalunya no Amb les xires indicades pot apreciarmiddotse clamiddot amb totes les consequumlegravencies que aixograve commiddotha exercit la seva competegravencia normativa i rament la importagravencia que teacute lrsquoIRPF en el porta no ha modifcat els miacutenims aprovats per la panorama tributari i el gran nombre de conmiddotnormativa estatal Les uacuteniques comunitats tribuents que el presenten I aixograve ens porta a Serveixin aquestes dues notes perquegrave el autogravenomes que han exercit aquesta commiddot plantejarmiddotnos si eacutes un impost senzill drsquoemmiddot contribuent que confrma un esborrany petegravencia i han augmentat algun dels miacutenims plenar i si les seves normes soacuten de agravecil abans drsquoaixograve hi analitzi totes les dades conmiddotsoacuten Madrid Balears i La Rioja comprensioacute per a aquests meacutes de 20 milimiddot signades i corrobori que estagrave en poder de la
ons de contribuents documentacioacute iacutesica que confrma aquests imports ja que lrsquoAdministracioacute tributagraveria uacutenimiddot
Si una comunitat autogravenoma uacutenicament replimiddot cament conecciona lrsquoesborrany amb les ca lrsquoescala estatal els tipus impositius genemiddot dades obtingudes per altres contribuents rals estarien entre un 19 i un 45 Catalumiddot que evidentment poden estar sotmesos tant nya ha exercit la seva competegravencia normativa a comprovacioacute com a errors i per tant aquests tipus se situen entre un 215 i un 48 Diverses comunitats autogravemiddot Quant a les novetats pragravectiques i no tegravecnimiddotnomes tenen un marginal magravexim del 48 ques de lrsquoimpost destacariacuteem que aquest com per exemple Andalusia Astuacuteries i Comiddot seragrave el primer any que la declaracioacute ja no pot munitat Valenciana entre altres perograve cap presentarmiddotse en paper i nomeacutes podragrave realitmiddotcomunitat autogravenoma teacute un miacutenim del 215 La resposta eacutes clarament negativa Es tracta zarmiddotse de orma telemagravetica per a evitar dumiddotsom lrsquouacutenica amb un marginal miacutenim tan elemiddot drsquoun impost complicat i cada vegada meacutes plicitats vat I quant al marginal magravexim nomeacutes estagrave arran de les dierents interpretacions que remiddotsuperat per 10 paiumlsos de la Unioacute Europea alitza la progravepia Direccioacute de Tributs (dins dels Veurem com acaba la campanya de renda com per exemple Suegravecia Begravelgica Dinamarmiddot ogravergans de lrsquoAdministracioacute tributagraveria lrsquoencarmiddot en la qual es preveu que meacutes del 70 de les ca Franccedila i Portugal entre altres regada de la interpretacioacute de les normes) i declaracions presentades seran a retornar
dels dierents tribunals Eacutes impossible que el LrsquoAdministracioacute tributagraveria preteacuten tenir retormiddotDins drsquouns liacutemits pomiddot contribuent del carrer sigui capaccedil de seguir nades abans de fnal drsquoany la gran majoria
den millorar les deduccions estatals i apromiddot totes aquestes interpretacions i per tant hi de les declaracions var deduccions progravepies Pragravecticament totes ha moltes possibilitats que sorgeixin errors les comunitats autogravenomes tenen deduccimiddot en les presentacions en desconegraveixer els crimiddotons progravepies que han drsquoanalitzarmiddotse detingumiddot teris que segueix lrsquoAdministracioacute en una normiddotdament abans de presentar lrsquoautoliquidacioacute ma drsquoaquesta importagravencia
Establertes les bases de les possibles diemiddot Eacutes cert com pensaran molts contribuents regravencies entre comunitats autogravenomes analitmiddot que lrsquoAdministracioacute tributagraveria ens ajuda en el zem quegrave representa la recaptacioacute de lrsquoIRPF compliment de la principal obligacioacute tributagravemiddoten relacioacute amb altres impostos Es preveu ria amb la coneccioacute de lrsquoesborrany Analitmiddotque la recaptacioacute per a lrsquoexercici 2018 sigui zem per tant la naturalesa de lrsquoesborrany drsquouns 82000 milions drsquoeuros Si comparem aquesta recaptacioacute amb els seguumlents dos Lrsquoarticle 971 de la Llei 352006 de lrsquoIRPF impostos meacutes importants del sistema impomiddot indica que els contribuents a lrsquohora de premiddot
1) E miacutenim persona i famiiar
2) E 50 de rsquoescaa genera de rsquoimpost
3) les deduccions
CARMEN jOvEREconomista-assessora f scal membre de la Comissioacute Assessors Fiscals del CECcarmenjovereconomistescom
IRPF aspectes a tenir en compte
n
1 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
Comissioacute d rsquoEconomia Agroalimentagraveria
(cardiovasculars ogravessies de visioacute
etc) amb un augment considera-
ble dels costos drsquoatencioacute sanitagraveria
(FSE)
recull en un dels seus inormes
que la despesa sanitagraveria al conti-
nent arribaragrave als 18bneuro el 2020
Davant del risc de colmiddotlapse dels
ls complements alimenta- sada al nostre ordenament juriacutedic persones amb una dieta desequi- sistemes sanitaris alguns ingredi-
ris srsquohan convertit en una mitjanccedilant el Reial Decret librada entre drsquoaltres poden tenir ents han demostrat cientiacutefcament
peccedila clau i necessagraveria a 14872009 un degravefcit de determinats nutri- ser uacutetils a lrsquohora de disminuir el risc
lrsquohora de er ront determinats pro- ents En aquests casos els com- de determinades malalties Els f-
blemes de salut El progreacutes en ter- plements alimentaris resulten ne- tosterols per exemple ajuden a
mes drsquoinvestigacioacute cientiacutefca i a nivell Els seus benefcis soacuten contribuir cessaris i uacutetils reduir els nivells de colesterol i per
legislatiu ha permegraves que aquests acilitar i ajudar a gaudir drsquouna tant el risc drsquouna malaltia cardio-
productes mai hagin estat tan ba- bona salut sempre i quan se se- vascular Tambeacute els complements
sats en lrsquoevidegravencia cientiacutefca i tan gueixi un estil de vida saludable i La seguretat dels complements amb vitamina D a partir dels 60
regulats com ho estan avui en dia una dieta variada i equilibrada alimentaris a la UE estagrave garantida anys ajuden a disminuir el risc de
amb activitat iacutesica regular i sobre- amb dierents mesures Per una de ractures ogravessies especialment
Els complements alimentaris soacuten tot sersquon aci un uacutes adient a partir banda la legislacioacute alimentagraveria re- davant les caigudes
aliments que presentats en cagravep- de les indicacions del abricant gula tot el proceacutes des de la mategraveria
sules pastilles o com a liacutequids es primera fns que el producte arriba
prenen en petites quantitats diagraveri- Un complement alimentari mai al consumidor A meacutes existeixen
es i contenen substagravencies amb pot substituir aquesta dieta En procediments drsquoautocontrol que Davant drsquoaquesta evidegravencia les
un eecte fsiologravegic o nutricional circumstagravencies normals una die- les empreses tenen implantats i empreses del sector treballen des
eacutes a dir aporten un benefci a lrsquoor- ta adequada com la mediterragrave- mecanismes de control per part de a anys per donar a conegraveixer
ganisme Soacuten productes que nia hauria drsquoaportar els nutrients de les administracions els benefcis i la seguretat dels
complementen la dieta i poden necessaris per al normal desen- complements alimentaris i sobre-
contenir vitamines minerals ami- volupament i manteniment drsquoun La proteccioacute del consumidor i la tot per aconseguir que les autori-
noagravecids agravecids grassos essenci- organisme sa El problema sor- seva seguretat queden reorccedilades tats acabin incloent-los dintre de
als fbres plantes i extractes geix perquegrave aquesta situacioacute ideal a traveacutes de lrsquoetiquetatge El abri- les poliacutetiques de reduccioacute del risc
drsquoherbes entre drsquoaltres substagraven- no es dona a la pragravectica per a tots cant estagrave obligat per llei a incloure de determinades malalties
cies Per considerar-se aliments els nutrients ni per a tots els grups determinats advertiments per as-
estan regulats per la normativa de poblacioacute com han demostrat segurar que el consumidor dispo- Al nostre paiacutes Aepadi eacutes lrsquoassoci-
drsquoalimentacioacute general i des del dierents investigacions Emba- sa de la inormacioacute necessagraveria per acioacute que amb meacutes de 75 anys
2002 per una norma especiacutefca rassades esportistes amb una er-ne un uacutes correcte com per representa i vetlla pels interessos
(Directiva 200246CE) transpo- activitat iacutesica intensa vegans o exemple el tipus de consumidors drsquoaquesta induacutestria Des de la
per als quals estan indicats i la re- seva undacioacute srsquoha convertit en
comanacioacute de no excedir-ne la lrsquointerlocutor davant les adminis-
dosi diagraveria recomanada tracions per garantir el desenvolu-
pament del sector a tots els nivells
En el cas de persones malaltes o (legislatiu social i econogravemic) Un
que estan prenent medicacioacute ho dels seus compromisos principals
han de posar en coneixement del eacutes protegir el consumidor i garantir
metge En determinats g pru s de uns complements alimentaris se-
poblacioacute (embarassades dones en gurs efcaccedilos i de qualitat Bona
periacuteode de lactagravencia o nens entre mostra drsquoaixograve eacutes la
drsquoaltres) eacutes recomanable el consell
drsquoun proessional de la salut
que acaba de
veure la llum en la seva 5a edicioacute
En els uacuteltims anys la investigacioacute
ha demostrat lrsquoimportant paper Meacutes de 2000 empreses amb seu
que poden tenir aquests comple- social a Espanya operen en el
ments a lrsquohora de reduir la despe- camp dels complements alimen-
sa sanitagraveria mundial El progressiu tosos segons dades del registre
envelliment de la poblacioacute i lrsquoapari- sanitari de les quals una gran
cioacute drsquoepidegravemies com lrsquoobesitat part soacuten pimes Meacutes del 30
han et que es dispari el nombre drsquoaquestes empreses tenen la
de malalties no transmissibles seva seu social a Catalunya
Beefs prpals
Segurea elevada
El paper de la duacutesra les
assas
Reduoacute de la despesa saagravera
Food Supplements Europe
Guiacutea de Bue-
nas Praacutecticas para la Fabricacioacuten y
Comercializacioacuten de Complemen-
tos Alimenticios
n
E
Antoni GARciA GABARRA Economista i vicepresident de la Comissioacute drsquoEconomia Agroalimentagraveria Consultor en regulacioacute alimentagraveriaantoniggabarracom
Complements alimentaris un mercat en expansioacute
La investigacioacute ha demostrat lrsquoimportant paper que poden tenir aquests
complements a lrsquohora de reduir la despesa sanitagraveria mundial
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 1
Comissioacute d rsquoEconomia de la Salut
C
analiacutetica aixiacute com la incorporacioacute de lrsquoeconomia del comportamiddotment Com a actius va destacar lrsquoacceptacioacute per part del sector sanitari que lrsquoefciegravencia eacutes una exigegravencia egravetica
Finalment va intervenir la metmiddotgessa i economista
ontinuant amb els 40 anys que ldquocal er millor les coses lrsquoecomiddot El seguumlent ponent va ser Des de la seva posicioacute de la creacioacute de la Comismiddot nomia de la salut eacutes disciplinardquo Va explicar com es va com a responsable de lrsquoObsermiddotsioacute drsquoEconomia de la Samiddot iniciar en el sector sanitari a 25 vatori del Sistema de Salut a
lut el Collegi drsquoEconomistes va Tot seguit va intervenir anys Tambeacute va recordar el seu lrsquoAQuAS va er una intervencioacute ser escenari drsquouna segona taula Fernaacutendez va explimiddot pas pel CRES i pel Departament tegravecnica centrantmiddotse en la medimiddottitulada car que lrsquoany 1987 es va incorpomiddot de Salut en dierents responsabimiddot cacioacute hospitalagraveria de dispensacioacute
rar a lrsquoICS i a partir drsquoaquiacute el seu litats Va ormular dues afrmacimiddot ambulatograveria (MHDA) com a La taula presidida pe recorregut proessional lrsquoha pormiddotr ons ldquola interseccioacute entre economiddot exemple del que ens estagrave pasmiddot
exdegagrave del Colmiddot tat pel CatSalut lrsquoInstitut Guttmiddot mistes i metges ha permegraves innomiddot sant i va destacar alguns reptes legi va comptar amb ponents mann i la Unioacute Catalana drsquoHospimiddot varrdquo i ldquolrsquoeconomia de la salut ha que el sistema sanitari catalagrave teacute com Guillem Loacutepez Casasnoves tals sempre relacionada amb tingut repercussioacute en altres discimiddot plantejats lrsquo1 de la poblacioacute a catedragravetic drsquoEconomia de la UPF lrsquoeconomia de la salut Va repasmiddot plinesrdquo Va destacar la Llei Genemiddot el 25 de la despesa sanitagraveria i Roser Fernaacutendez presidenta sar conceptes que en aquella ral de Sanitat impulsada per un altre 4 a el 50 de la desmiddotdrsquoUCH Ivan Planas director de egravepoca eren objecte de debat a la lrsquoeconomista Ernest Lluch com pesa Per tant un 5 de la pomiddotlrsquoAgraverea de Recursos Econogravemics del sanitat recursos escassos lrsquoefmiddot un et molt important Va mostrar blacioacute a el 75 de la despesa CatSalut i Anna Garcia Alteacutes resmiddot ciegravencia i lrsquoefcagravecia pessimisme en el camp de la sanitagraveria Nomeacutes la MHDA repremiddotponsable de lrsquoObservatori del Sismiddot etcegravetera I en tota aquesta trajecmiddot cartera de serveis agravembit en el senta el 10 de la despesa sanimiddottema de Salut a lrsquoAQuAS En Camiddot tograveria proessional ha apregraves la qual lrsquoeconomia de la salut no ha tagraveria i el seu cost srsquoha multiplicat sas va donar la benvinguda als bondat del Sistema de Salut la p go ut ser del tot eectiva i es va per 6 des de lrsquoany 2000presents i ent reeregravencia a la inicimiddot potencialitat del model sanitari preguntar si la cirurgia robogravetica ativa drsquoaquells pioners que amb el com a instrument de poliacutetiques avui eacutes costmiddoteectiva El mateix Les desigualtats socioeconogravemimiddotsuport del Collegi varen er les primiddot puacutebliques i per la governanccedila de es pot dir de les discussions somiddot ques en salut representen un meres passes en lrsquoeconomia de la les institucions el sector salut bre el copagament Tambeacute va greu problema sanitari Aquells salut va demanar als ponents que com a generador de riquesa el destacar alguns egravexits com grups socials amb menys recurmiddotexpliquessin quegrave ha aportat pressupost com estrategravegia de lrsquoAQuAS la part variable dels sos tenen una mortalitat meacutes elemiddotaquesta disciplina a la poliacutetica samiddot i que generar excedents gestioacute contractes la DMA de armagravecia vada i cal trobarmiddothi solucions nitagraveria eacutes bo entre altres quumlestions etc Respecte al utur va assemiddot Tambeacute el gegravenere eacutes un determimiddot
Respecte al utur Fernaacutendez va nyalar mancances en la ormacioacute nant de les desigualtats Cal avamiddotEl primer a intervenir va ser destacar que caldragrave donar resmiddot drsquoeconomistes que es vulguin luar i analitzar beacute els resultats de
que postes a nous paradigmes que implicar proessionalment en el tot el que srsquoestagrave ent i si realment va dir que ldquono entenia lrsquoeconomia estan sorgint reorccedilant el conmiddot sector de la salut i va reclamar sempre compensa tot allograve que de la salut com una disciplina diemiddot cepte egravetic de lrsquoefciegravencia lrsquoadopcioacute de la comptabilitat estem gastant en els serveis samiddotrent de lrsquoeconomia aplicadardquo Loacutemiddot nitaris Lrsquoavaluacioacute eacutes un element pez es va iniciar en el sector sanimiddot imprescindible per a la presa de tari gragravecies a la seva tesi que vermiddot decisions sava sobre hospitals i on parlava de GDR i el llavors conseller Lamiddotporte es va interessar pel tema Posteriorment juntament amb Joan Rovira va crear el postgrau drsquoEconomia de la Salut Quan es va incorporar a la UPF va endegar el magravester drsquoEconomia de la Salut i meacutes tard va venir la creacioacute del CRES Gragravecies al Collegi aquells economistes que exploraven aquesta aceta de lrsquoeconomia vamiddotren irradiar aquesta disciplina a almiddottres llocs Va destacar que ldquolrsquoecomiddotnomia de la salut srsquoha expandit arreu gragravecies a la seva orccedilardquo Com a repte de utur va destacar
Egravexits i Fracassos de l rsquoEco-nomia de la Salut en la Poliacutetica Sanitagraveria
input output
Anna Gar-
Ivan cia Ateacutes
Panas
Roser
Fernaacutendez
joan B Casas
Gui-
em loacutepez Casasnoves
El cost de la mediacioacute hospitalagraveria de dispensacioacute ambulatograveria (MHDA) s rsquoha
multiplicat per 6 des de lrsquoany 2000
40 anys drsquoEconomia de la Salut Segona taula
RICARD BOSChEditor del blog lsquoRBA Salut i Gestioacutersquo boschricardgmailcom
n
1 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N OO TT II CC II AA RR II SS DD EE LLEESS CCOOMMIISSSSIIOONNSS DDEE TTRREEBBAALLLL
Comissioacute de Comp tabilitat
Abans drsquoanalitzar els
estats comptables Els actius es classiquen en no
drsquouna empresa cal samiddot corrents i corrents de orma simiddot
ber quina normativa comptamiddot milar a la distincioacute establerta en el
ble srsquoha aplicat (USGAAP IFRS PGC90 entre immobilitzat i circumiddot
o PGC07) quins criteris valomiddot lant Lrsquoactiu no corrent compregraven
ratius srsquohan emprat i quin momiddot els actius destinats a servir de
del de comptes anuals srsquoha orma duradora a les activitats de versions nanceres en GMA tres comptes a cobrar de lrsquoactiu
escollit (normal abreujats o pimiddot lrsquoempresa incloses les inversions empreses del g p corrent es desglossaragrave per remiddotru multigrup i
mes) Els resultats la p osicioacute nanceres el venciment alienamiddot collir separadament els clients a associades i drsquoaltres
nancera io els fuxos drsquoeecmiddot cioacute o realitzacioacute dels quals srsquoesmiddot llarg termini i a curt termini
t iu poden ser dierents en unmiddot pera que srsquohauragrave de produir en Una partida que mereix una Perograve si el termini de venciment
cioacute del marc normatiu escollit I un termini superior a un any mencioacute especial eacutes la drsquoactius eacutes superior al cicle normal dexmiddot
aquesta eleccioacute pot condiciomiddot per impostos dierits Inclou acmiddot plotacioacute es crearagrave un epiacutegra en
nar la diagnosi i les decisions En lrsquoactiu intangible cal parar tius per dieregravencies temporagraveries lactiu no corrent amb la denomiddot
que sersquon derivin atencioacute amb la possible capitalitmiddot deduiumlbles cregravedits pel dret a minacioacute ldquoDeutors comercials no
compensar en exercicis posterimiddot correntsrdquo
ors a les bases imposables nemiddot
Coneixement del patrimoni gatives pendents de compensamiddot Pel que a a lrsquoactiu corrent la
resultats i fuxos cioacute i deduccions i altres avanmiddot norma drsquoelaboracioacute sisena de la
Examen i observacioacute mitjanccedilant tatges scals no actualitzats tercera part del PGC07 eacutes prou
tegravecniques i procediments que queden pendents drsquoaplicar clara Lrsquoactiu corrent compregraven
Deduccioacute de conclusions en la liquidacioacute dels impostos els actius vinculats al cicle normiddot
Previsioacute de utur i presa de decisions sobre el beneci La prudegravencia mal drsquoexplotacioacute que lrsquoempresa
valorativa incideix de orma esmiddot espera vendre consumir o reamiddot
Lrsquoobjecte drsquoaquest article eacutes zacioacute de les despeses de recermiddot peciacuteca en el seu reconeixemiddot litzar en el transcurs del mateix
presentar lrsquoestructura i els commiddot ca o en el correcte deterioramiddot ment La resolucioacute de lrsquoICAC de aquells actius dierents dels anmiddot
ponents del balanccedil de situacioacute ment del ons de comerccedil Per 9 de ebrer de 2019 recull la nemiddot teriors el venciment alienacioacute o
segons la normativa local contra cal ser conscients de les cessitat de donar de baixa un realitzacioacute srsquoespera que es promiddot
(PGC07) La lectura dels estats restriccions normatives a lrsquoactimiddot actiu reconegut anteriorment si dueixi en el curt termini eacutes a dir
comptables eacutes el pas previ a vacioacute de certs intangibles de la ja no resulta probable la seva remiddot en el termini magravexim drsquoun any
lrsquoaplicacioacute de les diverses tegravecnimiddot companyia com pot ser el cas de cuperacioacute en un periacuteode magravexim comptat a partir de la data de
ques drsquoanagravelisi dels estats la marca de 10 anys tancament de lrsquoexercici els acmiddot
comptables (principalment el tius nancers classicats com a
cagravelcul de ragravetios) i ha de permemiddot Si lrsquoempresa manteacute inversions Per acabar amb els compomiddot mantinguts per negociar exmiddot
tre conegraveixer en prounditat el immobiliagraveries caldragrave esbrinar si nents de lrsquoactiu no corrent cal cepte els derivats nancers
patrimoni els resultats i els fumiddot la seva explotacioacute es pot sepamiddot er esment dels deutors comermiddot amb el termini de liquidacioacute sumiddot
xos drsquoeectiu rar de la resta drsquoactivitats el cials no corrents Quan lempremiddot perior a un any i lrsquoeectiu i altres
que en uncioacute de la seva impormiddot sa tingui cregravedits amb clients per actius liacutequids equivalents
Som del parer que el balanccedil de tagravencia relativa pot aconsellar un vendes i prestacions de serveis
situacioacute no srsquoha de preparar pel cagravelcul del rendiment dierenciat amb venciment superior a un Ara beacute el Pla estableix que els
seu anagravelisi meacutes enllagrave drsquoincormiddot any aquesta partida inclosa actius no corrents mantinguts
porar les excepcions per errors Srsquohauragrave de distingir entre inmiddot dins els deutors comercials i almiddot per a la venda i els grups alienamiddot
materials que es puguin derivar bles drsquoelements mantinguts per
de lrsquoinorme drsquoauditoria a la venda guraran en una partimiddot
da especiacuteca dins de lrsquoactiu i
passiu corrent El seu caragravecter
4
6
3 5
1
2 Vegeu lrsquoesquema de balanccedil adjunt 4 Aquesta distincioacute tambeacute es produiragrave
en les partides de passiu fnancer de
clients i de proveiumldors
3 Rejoacuten M i Gonzaacutelez C (2017)
5 A tiacutetol drsquoexemple el lector pot veure
lrsquoeecte sobre el patrimoni net de lrsquoem- 6 Imprescindible la lectura de les nor-
1 Tot i aixiacute a vegades pot ajudar vi- presa Zinkia corresponent als exerci- mes drsquoelaboracioacute dels comptes anu-
sualitzar el balanccedil amb el ormat de cis 2016-2015 si hagueacutes de donar de als a la tercera part del PGC07 I lrsquoes-
balanccedil fnancer o sintegravetic com el que Teacutecnica Contable baixa la partida corresponent als ac- tructura detallada del balanccedil segons
srsquoadjunta tius per impostos dieritsy Financiera nuacutem 2 pp 56-65 lrsquoOrdre JUS3182018 de 21 de marccedil
Aci 2
l
l
l l
l
Pa-
trimonio contable versus patrimonio
real e informe de auditoriacutea Anaacutelisis de
un dictamen pericial sobre las cuentas
anuales del Fuacutetbol Club Barcelona de
30 de junio de 2010
MARtiacute GARCIA PONS jOSeacute luIS MARtiacuteNEz FERNaacuteNDEzPresident de la Comissioacute de Comptabilitat Economista soci de Marca Cardinal i prof essor (Comissioacute conj unta CEC-ACCID) i prof essor associat de lrsquoEscola Superior de Ciegravencies Socials i associat drsquoEconomia i Empresa de la UB de lrsquoEmpresa del Tecnocampus (Centre adscrit a
la UPF) martigarciaeconomistescat jlmmarcacardinalcom
Anagravelisi drsquoestats comptables (I) El balanccedil de situacioacute
El balanccedil de situacioacute no srsquoha de preparar per a la seva anagravelisi meacutes enllagrave drsquoincorporar
les excepcions per errors materials que es puguin derivar de lrsquoinf orme drsquoauditoria
Eapes de rsquoanagraveisi drsquoesas compabes
Lectura
Anagravelisi
Interpretacioacute
Prospeccioacute
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 3
ldquoeventualrdquo a que srsquohagi de conmiddot Pel que a als ons propis els
siderar el seu eecte en el cagravelcul desemborsaments pendents
del ons de maniobra i de les ragravemiddot drsquoexigir a la data de tancament
tios anomenades de solvegravencia o minoren la xira de capital com
liquiditat i que desdibuixi la tenmiddot tambeacute minoren la xira dels ons
degravencia en el periacuteode analitzat En p pro is els instruments de patrimiddot
cas que lrsquoempresa tingui existegravenmiddot moni p pro i i els dividends pamiddot
cies de produccioacute de cicle supemiddot gats a compte En darrer terme si el pes dels corrents i no corrents El passiu
rior a un any les partides de promiddot ajustos de valor io de les submiddot corrent comprendragrave les obligamiddot
ductes en curs i productes acamiddot Cal parar atencioacute al et que el vencions eacutes signifcatiu amb remiddot cions vinculades al cicle normal
bats es desglossaran per recollir capital social i la prima drsquoemismiddot lacioacute al total de patrimoni net en drsquoexplotacioacute les obligacions
separadament les de cicle curt i sioacute nomeacutes fguraran en els ons el cagravelcul la rendibilitat fnancera amb venciment a curt termini i
les de cicle llarg de produccioacute propis sempre que srsquohagueacutes srsquohauragrave de distingir entre la renmiddot els passius fnancers mantinmiddot
desglossament a considerar en produiumlt la inscripcioacute en el Regismiddot dibilitat dels ons propis dividint guts per a negociar excepte els
el cagravelcul de rotacions i terminis tre Mercantil abans de ormular el benefci net pels ons propis i derivats amb venciment superimiddot
drsquoemmagatzematge els comptes anuals En cas la rendibilitat del patrimoni net or a un any Els altres elements
contrari fguraran en el passiu com a relacioacute entre el resultat de passiu es classifcaran com a
corrent Sens dubte aquesta global i el patrimoni net resultat no corrents
Constitueix la part residual dels restriccioacute aecta al cagravelcul de les global que inclou el resultat del
actius de lrsquoempresa un cop demiddot ragravetios de capitalitzacioacute o drsquoenmiddot compte de pegraverdues i guanys els Quan lrsquoempresa tingui deutes
duiumlts tots els seus passius Inmiddot deutament ingressos i despeses que srsquoimmiddot amb proveiumldors amb venciment
clou els ons propis els ajustos puten directament a patrimoni superior a un any aquesta partimiddot
de valor i les subvencions penmiddot net i les transeregravencies realitzamiddot da del passiu es desglossaragrave En aquest sentit la defnicioacute de
dents drsquoimputar a resultats passiu i la prevalenccedila del ons somiddot des al compte de resultats per a recollir per separat els promiddot
bre la orma condicionaragrave el remiddot veiumldors a llarg termini Si el termiddot
gistre drsquoalguns instruments fnanmiddot mini de venciment os superior
cers que hauran de registrarmiddotse En aquesta massa eacutes drsquoaplicamiddot al cicle normal drsquoexplotacioacute
com a passius quan des cioacute la classifcacioacute entre partides srsquoinclouragrave en el passiu no cormiddot
drsquoun punt de vista estrictament rent un epiacutegra amb la denomimiddot
juriacutedic tinguin lrsquoaparenccedila drsquoinstrumiddot nacioacute ldquocreditors comercials no
ments de patrimoni correntsrdquo
Patrimoni net
Passiu
7
8
7 Determinats ingressos i despeses
es comptabilitzen directament al patri-
moni net fns que es produeix el reco-
neixement baixa o deteriorament de
lrsquoelement amb el qual estiguin relaci-
onats moment en quegrave amb caragravecter
general es comptabilitzaran al comp- 8 Veure el cas de Criteria Caixacorp
te de pegraverdues i guanys SA 2009 i
l
l
l
l
a priori
ernandoruizlamases
La lectura dels estats comptables ha de permetre conegraveixer en pro unditat el patrimoni
els resultats i els luxos drsquoe ectiuff
n
1 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LComissioacute drsquoEconomistes Auditors de Comptes
empresarial i drsquoauditoria actual sinoacute que tambeacute ser prou adaptamiddotble per a bregar amb lrsquoentorn empresarial i drsquoauditoria en ragravepimiddotda evolucioacute (en particular el mamiddotjor uacutes de la tecnologia)b) Ser aplicat meacutes eficaccedilment pels auditors que apliquen la norma en auditories drsquoentitats de diverses grandagraveriesc) Establir una base millorada per a altres normes que tenen requisits drsquoavaluacioacute de riscos meacutes especiacutefics (com les NIA 540 i 600) d) Millorar lrsquoaplicacioacute de lrsquoescepmiddotticisme professional per part dels auditors en realitzar procedimiddotments drsquoavaluacioacute de riscos
Si beacute hi ha coincidegravencia en la nemiddotcessitat de revisar la NIA 315 els comentaris rebuts han evidenciat que un major suport (com el demiddotsenvolupament drsquoeines orientatimiddotves) seria uacutetil per aconseguir els objectius previstos LrsquoIAASB premiddotteacuten en primer lloc revisar i millomiddotrar els requisits perquegrave siguin romiddotbustos perograve prou flexibles per aconseguir avaluacions de risc apropiades i en segon lloc demiddotsenvolupar aplicacions apropiamiddotdes i un altre material explicatiu que srsquoinclouragrave en la norma revimiddotsada
A meacutes reconeix que una orienmiddottacioacute meacutes especiacutefica en circumsmiddottagravencies particulars (que no seria apropiat incloure en una norma destinada a aplicarmiddotse a auditomiddotries de totes les grandagraveries) pot ser necessagraveria Aixograve podria inmiddotcloure per exemple orientacioacute
Tot i que pot semblar que la professioacute drsquoauditoria teacute unes normes i regulacions
bastant estables i poc subjectes a canvis la veritat eacutes que les NIA estan contiacutenuament en estudi i subjectes a revisioacute per part de lrsquoIAASB (International Auditing and Assurance Standards Bomiddotard) organisme independent que estableix les normes drsquoauditoria i altres agraverees relacionades en lrsquoagravemmiddotbit internacional i ajuda a lrsquoadopmiddotcioacute i implementacioacute drsquoaquestes normes de manera que contribumiddoteix molt significativament a millomiddotrar la qualitat i consistegravencia de la pragravectica drsquoauditoria i enforteix la confianccedila puacuteblica en la nostra professioacute Un cop aquest orgamiddotnisme publica noves normes o en revisa les existents nomeacutes eacutes quumlestioacute de temps que srsquoacabin adoptant a Espanya
En aquest article es comenten les principals normes internacionals drsquoauditoria que estan sent objecmiddotte de revisioacute durant el 2019 aixiacute com la Norma Internacional de Control de Qualitat (ISQC)
NIA 315 (revisada) identifica-cioacute i valoracioacute dels riscos drsquoincorreccioacute material mitjan-ccedilant el coneixement de lrsquoenti-tat i del seu entorn Al juliol del 2018 lrsquoIAASB va emetre un esmiddotborrany de la NIA 315 (revisada) Estagrave analitzant els comentaris remiddotbuts durant el periacuteode drsquoexposicioacute puacuteblica i avaluant la introduccioacute de canvis sobre la base drsquoaquests comentaris amb lrsquoobjectiu de completar les revisions al juny del 2019 Els objectius de la revisioacute drsquoaquesta NIA soacutena) Establir requisits meacutes sogravelids i guies detallades per a impulsar als auditors a realitzar procedimiddot
ments apropiats drsquoavaluacioacute de riscos drsquoacord amb la grandagraveria i la naturalesa de lrsquoentitat Srsquoanticimiddotpa que aquestes revisions se centraran en millorar lrsquoenfocamiddotment de lrsquoauditor per a comprenmiddotdre lrsquoentitat el seu entorn (inclograves el seu control intern) i les activimiddottats drsquoavaluacioacute de riscos en un entorn canviantb) Determinar com la NIA 315 pot ser modificada en la seva ormiddotganitzacioacute i estructura per a promiddotmoure una avaluacioacute de riscos meacutes efectivac) Proposar les conseguumlents modificacions en altres normes que puguin ser necessagraveries com a resultat de les revisions de la
NIA 315 tals com les NIA 220 240 330 540 i 600d) Determinar quines eines de guia i suport han de ser desenmiddotvolupades per lrsquoIAASB o uns almiddottres per complementar les revisimiddotons a aquesta NIA ajudant aixiacute a la seva implementacioacute efectiva Les guies i eines de suport pomiddotden incloure Notes de Pragravectimiddotques drsquoAuditoria Internacional (IAPN per les sigles en anglegraves) publicacions del personal actuamiddotlitzacions de projectes o ilmiddotlustracions exemples per a brinmiddotdar assistegravencia sobre com es pot aplicar la NIA 315 (revisada) prestant especial atencioacute en com abordar en particular les inquiemiddottuds dels auditors de pimes
Aquestes revisions i millores abordaran quumlestions com la nemiddotcessitat de la NIA 315 aa) No nomeacutes reflectir lrsquoentorn
sobre lrsquouacutes drsquoanagravelisi de dades per a realitzar avaluacions de risc i exemples ilmiddotlustratius de com lrsquoenfocament basat en el risc per a les NIA podria aplicarmiddotse a les auditories drsquoentitats meacutes petimiddottes Srsquoespera que el desenvolumiddotpament drsquoorientacioacute addicional ajudi en la implementacioacute de lrsquoestagravendard i per tant ajudi a impulsar la qualitat de lrsquoauditomiddotria
Actualment el grup de treball estagrave debatent sobre les preocumiddotpacions rebudes dels enquesmiddottats sobre lrsquoextensioacute i compleximiddottat de lrsquoesborrany i les possibles dificultats per a entendremiddotho i aplicarmiddotho en la pragravectica amb especial referegravencia al grau drsquoaplicacioacute en funcioacute de la granmiddotdagraveria de lrsquoentitat auditada En aquest context per a facilitar la implementacioacute de la NIA es remiddotconeix que han de potenciarmiddotse els diagrames de flux els paragravemiddotgrafs introductoris el detall dels factors de risc inherent les mimiddotllores en TU i lrsquoenfocament adoptat en relacioacute amb les eines i tegravecniques automatitzades
Tal com srsquoha comentat srsquoespera la publicacioacute de la NIA 315 (revimiddotsada) a mitjan 2019
Control de qualitat de projec-tes ISQM 1 ISQM 2 i NIA 220 (revisada) LrsquoIAASB ha emegraves un paquet integrat de tres esbormiddotranys que aborden la gestioacute de la qualitat en les signatures drsquoaudimiddottoria i en els seus encagraverrecs La previsioacute eacutes debatre i analitzar les respostes rebudes durant el periacutemiddotode drsquoexposicioacute puacuteblica durant el 2019 per poder procedir a lrsquoemissioacute definitiva dels projectes durant el primer semestre del 2020
Els tres esborranys de norma que estan actualment en periacuteomiddotde puacuteblic de consultes soacuten lrsquoISmiddotQM1 (International Standar on Quality Management 1) que vinmiddotdragrave a substituir lrsquoactualment en vigor ISQC1 (Norma Internaciomiddotnal de Control de Qualitat 1) lrsquoISQM2 nova norma que demiddot
Les NIA estan contiacutenuament en estudi i subjectes a revisioacute per part de lrsquoIAASB
organisme independent que estableix les normes drsquoauditoria i altres agraverees
relacionades en lrsquoagravembit internacional
AGuStiacute SAuBIEconomista i membre del Comitegrave de Normativa i Procediments del REA-REGA i soci de Crowedepartament de Qualitatagustisaubicrowees
Els propers canvis que ens venen de les NIA
1 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 5
Si beacute hi ha coincidegravencia en la necessitat de revisar la NIA 315 els comentaris
rebuts han evidenciat que un maj or suport seria uacutetil per aconseguir els
obj ectius previstos
senvolupa les revisions de qualimiddot
tat dels treballs i una revisioacute de
la NIA 220 que poden consulmiddot
tarmiddotse al web de lrsquoIAASB
En aquest
cas per assegurar que la utilitat
de les revisions de qualitat dels
encagraverrecs (EQC popularmen t
conegudes com a revisions del
segon soci) i que contribueixen
signifcativament a lrsquoalta qualitat
de les auditories i drsquoaltres encagravermiddot
Per a assegurarmiddotse que recs lrsquoIAASB ha proposat divermiddot
els sistemes interns de les signamiddot ses millores per a les revisions de
tures continuen sent orts i conmiddot qualitat dels treballs que es remiddot
tribueixen amb efcagravecia a aconmiddot cullen en aquesta nova norma
seguir auditories drsquoalta qualitat proposada
lrsquoIAASB ha proposat diverses mimiddot
llores a introduir en els sistemes Lrsquoobjectiu drsquoaquest projecte eacutes mimiddot
de gestioacute de la qualitat de les sigmiddot llorar els requisits i el material
natures pregraveviament coneguts drsquoaplicacioacute en relacioacute amb les revimiddot
com els sistemes de control de sions de segon soci que inclouen
qualitat
aplicar per les signatures en demiddot
Aquest projecte de norma inclou terminar quins compromisos han
un nou enocament basat en el drsquoestar subjectes a una revisioacute
risc proactiu per a un sistema efmiddot de segon soci
caccedil de gestioacute de qualitat que esmiddot middot middot
tableix les bases per a una consmiddot pus de revisions un entorn evolutiu incloent canmiddot degravencia drsquoauditoria)
tant qualitat dels treballs Altres vis en els models de lliurament middot middot
millores que incorpora el projecte dari i lrsquoabast de la revisioacute drsquoauditoria i lrsquouacutes de la tecnologia ques automatitzades (inclosa
de norma ISQM1 inclouen lrsquoanagravelisi de dades)middot
middot gibilitat de les persones que reamiddot 220 i les normes ISQCISQM
tats del lideratge de les signatumiddot litzen la revisioacute
res aixiacute com la millora del govern abastar la revisioacute de les NIA 230
de les signatures Tambeacute srsquoha tingut en especial LrsquoIAASB va (documentacioacute) 520 (procedimiddot
consideracioacute el manteniment de comenccedilar aquest p jro ecte el ments analiacutetics) 530 (mostreig)
ront a un entorn canviant i cada lrsquoequilibri adequat entre les uncimiddot 2014 encara que va p 320 (materialitat) aixiacute com altres reerir
vegada meacutes complex la qual ons i responsabilitats respectives centrar els seus esorccedilos en almiddot canvis que poden produirmiddotse a
cosa inclou abordar lrsquoimpacte de del revisor drsquoEQC i el soci de tres assumptes ategraves que algumiddot consequumlegravencia dels avanccedilos tecmiddot
la tecnologia les xarxes i lrsquouacutes de lrsquoencagraverrec que reteacute sempre la nes de les quumlestions onamenmiddot nologravegics
proveiumldors de serveis externs responsabilitat fnal de lrsquoauditoria tals que han drsquoabordarmiddotse en la
revisioacute de la NIA 600 han de ser
sistemes de gestioacute de qualitat i promiddot pregraveviament considerades i abormiddot Finalment davant
posar remeis a les defciegravencies LrsquoIAmiddot dades en altres projectes com de tant canvi normatiu que el
ASB ha sotmegraves a revisioacute aquesta lrsquoISQM 1 lrsquoISQM 2 la NIA 220 que provoca habitualment eacutes
Addicionalment als aspectes anmiddot NIA amb els objectius de (revisada) i la NIA 315 (revisada) una major cagraverrega per a les sigmiddot
teriors lrsquoequip de treball ha presmiddot A mesura que aquests projectes natures eacutes motiu de celebracioacute
tat especial atencioacute a models almiddot uncioacute drsquointeregraves puacuteblic de les audimiddot avancin lrsquoIAASB intensifcaragrave i que lrsquoIAASB no srsquooblidi dels demiddot
ternatius de lliurament de les tories i donar meacutes egravemasi a la immiddot avanccedilaragrave signifcativament el seu safaments i problemes relaciomiddot
auditories als problemes especiacutemiddot portagravencia de lrsquoadequada aplicacioacute treball en la revisioacute de la NIA 600 nats amb les auditories drsquoentimiddot
fcs relacionats amb les signatumiddot del judici proessional i lrsquoexercici amb la previsioacute de publicar un tats menys complexes A causa
res de grandagraveria pet ta i i mitjana de lrsquoescepticisme proessional esborrany a la f del 2019 de lrsquoentorn canviant per a les
a la necessitat que les signatures pimes i a mesura que augmenmiddotmiddot
estableixin objectius de qualitat bilitats del soci del treball en parmiddot ta la complexitat de les normes
addicionals als requerits per la ticular la participacioacute requerida LrsquoIAASB estagrave recopilant existeix una creixent necessitat
norma la conveniegravencia de millomiddot del soci del treball durant tota inormacioacute i avaluant la possibilimiddot drsquoactuar en aquest aspecte
rar en la identifcacioacute i avaluacioacute lrsquoauditoria i ematitzar la responmiddot tat de revisar altres NIA per la qual cosa preveuen premiddot
dels riscos de qualitat i els requemiddot sabilitat del soci del treball per a sentar durant el 2019 una batemiddot
riments a la xarxa drsquoauditors o als la gestioacute i lrsquoassoliment de la quamiddot Alguns dels temes que srsquoestan ria de propostes per abordar
serveis de la xarxa litat a nivell de lrsquoencagraverrec considerant soacuten aquests problemes
ISQM 2 ndash Projecte de norma
Norma Internacional de Gestioacute
de la Qualitat a nivell de lrsquoencagravermiddot
rec incloses les revisions de
qualitat dels treballs
ISQM 1 ndash Projecte de norma
Norma Internacional de Gestioacute
de la Qualitat 1 gestioacute de qualitat
per a empreses que realitzen aumiddot
ditories o revisions drsquoestats fmiddot
nancers o drsquoaltres compromisos
drsquoassegurament o rerveis relacimiddot
onats
NIA 600 middot Auditories drsquoestats fmiddot
nancers de grups
NIA 220 ndash Control de qualitat de
lrsquoauditoria drsquoestats fnancers
bull Establir criteris meacutes sogravelids a
bull Establint lrsquoobjectiu drsquoaquest ti bull Modernitzar la NIA 220 per a bull Una revisioacute de la NIA 500 (evi
bull Aclarir la naturalesa el calen bull Aspectes de les eines i tegravecni
bull Millora dels requisits per a lrsquoele bull Aclarir la relacioacute entre la NIA
bull Lrsquoaugment de les responsabili bull Lrsquoescepticisme professional
bull Un possible projecte que podria
bull Modernitzar la norma per fer
bull Una supervisioacute meacutes rigorosa dels
bull Ressaltar la importagravencia de la
bull Aclarir el paper i les responsa
Auditories drsquoentitats menys
complexes
Drsquoaltres NIA evidegravencia drsquoau-
ditoria
n
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 6 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
lectura de context un treball de
lrsquoeconomista anglesa Diane
Coyle i de lrsquoeconomista australiagrave
Benjamin MitramiddotKahn El tiacutetol del
treball eacutes prou eloquumlent en relamiddot
cioacute amb la sostenibilitat
(
) La sostenibilitat no es
pot comprendre si no es teacute un
ntre lrsquoextensa i nodrida Per la seva banda Mazzucato va nestar personal i de com tractar i ull xat en el utur
miriacuteada de presentacimiddot assenyalar la prounditat de les mesurar la sostenibilitat
ons sessions inormatimiddot esquerdes en el cagravelcul del PIB El treball de Coyle i de Mitramiddot
ves entrevistes i taules rodones tot posant sobre la taula la distinmiddot En relacioacute amb el tema del bemiddot Kahn ens proposa la substitucioacute
que any rere any es an en la reumiddot cioacute onamental entre les activimiddot nestar cal apuntar que del que de lrsquoactual megravetrica del PIB per
nioacute anual del Fograverum Econogravemic tats que realment creen i aporten es parla no eacutes tant de les prestamiddot un utur balanccedil de sis compomiddot
Mundial sempre hi ha un orat valor ( ) i aquelles que com cions de lrsquoestat del benestar remiddot nents un quadre de comandamiddot
per collocarmiddothi el tema del PIB ment basat en sis actius el camiddotels serveis nancers nomeacutes bemiddot collides meacutes o menys laboriosamiddot
Lrsquoacceptacioacute que el PIB eacutes un lluguen les coses ( ) Aquest ment en el PIB sinoacute de com remiddot pital natural el capital humagrave els
constructe molt important per er eacutes un tema no menor que enllamiddot collir el benestar de les persones actius intangibles el capital iacutesic
el seguiment de lrsquoactivitat econogravemiddot ccedila directament amb la polegravemica els actius nancers nets i el camiddotque es deriva del et que puguin
mica potser ns i tot el construcmiddot sobre lrsquoorigen del valor (Val la assolir una vida que les satisaci pital social En el sistema de
te meacutes important ndashvaloracioacute atrimiddot pena destacar que aquest eacutes el Es tracta del megravetriques proposat el benestar i no del
buiumlda a Paul Samuelsonndash a pamiddot tema central del seu uacuteltim llibre no es mesuraria en termes de
rella amb lrsquoarmacioacute que aixiacute i tot de lectumiddot produccioacute i consum sinoacute en
el PIB no explica prou beacute lrsquoevolumiddot ra recomanable) El srsquoassocia a les prestamiddot lrsquoacceacutes als actius que permeten
cioacute de lrsquoeconomia cions socials com ara lrsquoeducamiddot atendre i possibilitar una bona
Brynjolsson va insistir a no memiddot cioacute la salut i lrsquoatencioacute a la vellesa vida tant ara com en el utur La
El 23 de gener drsquoaquest any a nysprear el PIB ldquoEl PIB ha arribat i la dependegravencia totes elles inmiddot produccioacute i el consum actuals
Davos es va presentar una taula ns aquiacute per quedarmiddotsrsquohirdquo En corporades en el PIB El ldquomeacutes soacuten importants perograve el realment
rodona un panel com sersquon diu aquest punt Gurriacutea va er un comiddot enllagraverdquo el es vincula a rellevant eacutes posseir una megravetrica
avui dia per parlar del PIB sota mentari interessant ldquoSi el PIB eacutes la valoracioacute subjectiva que es teacute que indiqui que les persones
el tiacutetol El panel un arteacte prou sogravelid perograve que de la progravepia vida Avanccedilar en el poden i podran disposar de la
estava compost per Jacinda Armiddot no resol gaire beacute la visioacute de lrsquoesmiddot eacutes avanccedilar en ldquoestar renda necessagraveria i de manera
dern i Ohood Bint Khalan Al tructura i de lrsquoevolucioacute drsquouna beacuterdquo en satiser la mateixa vida sostenible eacutes a dir i cal insistirmiddot
Roumi primera ministra de Nova economia potser no hauriacuteem de incluacutes avanccedilar en la elicitat eacutes hi ara i en el utur
Zelanda i ministra del Govern complicarmiddotlo encara meacutes no progressar cap a una ldquobona
dels Emirats Agraverabs Units resmiddot hauriacuteem de buscar un vidardquo Aquest eacutes un objectiu ammiddot Cal doncs mesurar estocs i no
pectivament El collectiu dels (ldquoun PIB meacutes enllagraverdquo bicioacutes al qual srsquoha drsquoenocar lrsquoacmiddot nomeacutes fuxos Cal pensar en termiddot)
economistes estava representat sinoacute pensar en tivitat econogravemica De et aquest mes de riquesa i no nomeacutes de
per Erik Brynjolsson i Mariana eacutes a dir ldquoretenir el PIBrdquo i objectiu ens parla meacutes de promiddot renda El canvi proposat eacutes de
greacutes que de creixement gran importagravencia i caldragrave veure
com es pot er la transicioacute a una
Lrsquoaltre gran tema que incorpora nova megravetrica o conjunt de megravetrimiddot
el ldquomeacutes enllagraverdquo eacutes la sostenibilitat ques viable i universalment acmiddot
El desenvolupament es consimiddot ceptada Els autors coneixen la
dera sostenible si satisagrave les nemiddot dicultat i p pro osen en aquest
cessitats del present sense sentit una primera ase drsquoademiddot
Mazzucato Al centre el secretamiddot buscar altres megravetriques per anar comprometre la satisaccioacute de quacioacute de la valoracioacute del PIB
ri general de lrsquoOCDE Joseacute Aacutengel meacutes enllagrave les necessitats de les generacimiddot que incorpori els intangibles i la
Gurriacutea ons utures Les mesures del distribucioacute de la renda i que remiddot
Aquesta idea no eacutes nova de et PIB no pretenen en absolut baixi el pes atribuiumlt als serveis
Les intervencions van girar al volmiddot es pot trobar tambeacute en documiddot donar cap megravetrica ni cap orienmiddot del sistema nancer
tant de les dues idees que srsquohan ments de la mateixa OCDE si tacioacute en relacioacute amb si el desenmiddot
comentat al comenccedilament Armiddot meacutes no des de lrsquoany 2015 domiddot volupament present compromet La realitat econogravemica ha evolumiddot
dern i Al Roumi van detallar almiddot cuments que analitzen com es o no compromet el desenvolumiddot cionat molt de mitjan els anys
guns esorccedilos que srsquohan iniciat pot transitar drsquoun sistema de pament utur cinquanta del segle passat
tant a Nova Zelanda com als comptabilitat nacional a una quan es va imposar el PIB perograve
Emirats per buscar el benestar comptabilitat nacional del bemiddot Lrsquoescrit de resum que la reunioacute cada cop es a meacutes evident el
de les poblacions respectives nestar Perquegrave darrere del PIB i anual del Fograverum Econogravemic et que amb megravetriques drsquoahir
meacutes enllagrave de les dades recollides en el ldquomeacutes enllagraverdquo hi ha el tema Mundial a sobre la sessioacute es a impossible pilotar lrsquoeconomiddot
pel PIB de com tractar i mesurar el bemiddot ens recomana una mia del demagrave
Fer que
el utur compti Making the utu-
re count
profts
rents
wellbeing
wellare
The value o everything
wellare
wellbeing
More than GDP
wellbeing
beyond
the GDP
the GDP and
beyond
More
than GDP
E
n
Darrere del PIB hi ha el tema de com tractar i mesurar el benestar
personal i de com tractar i mesurar la sostenibilitat
AlBERt GARCIA PujOl
Economista i membre de la Comissioacute
drsquoEconomia i Sostenibilitat
agarciapujoleconomistescat
Davos el PIB i el ldquomeacutes enllagraverdquo
Comissioacute d rsquoEconomia i Sostenibilitat
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 7
Grup de Treball d rsquoEmprenedoria i Creacioacute d rsquoEmpreses
rsquoestudi GEM 2017middot2018 en ase inicial amb una proporcioacute histograverica i queda gairebeacute quatre tal dels dierents projectes Atemiddota Catalunya estudia lrsquoorimiddot de vendes a clients estrangers punts per sobre drsquoEspanya No nintmiddotnos a la mediana drsquoaquesta entacioacute internacional i el entre el 25 i el 75 soacuten un 56 obstant aixograve el seu valor eacutes encamiddot variable srsquoobserva que el 50
fnanccedilament dels nous negocis i els que en tenen entre un 1 i ra 56 punts menor al dels paiumlsos dels projectes ha necessitat una com a caracteriacutestiques inhemiddot un 25 representen un 116 basats en la innovacioacute inversioacute de com a miacutenim 19000 rents per determinar la qualitat euros un valor similar al del 2015 de lrsquoemprenedoria i la seva evomiddot A partir de les marques de classe i 2016 Un aspecte de reconeguda immiddotlucioacute Un aspecte de reconegumiddot de cada categoria considerada portagravencia en el moment de pomiddotda importagravencia en el moment de hem estimat la intensitat exportamiddot sar en uncionament nous nemiddot A la demarcacioacute de Barcelona posar en uncionament nous dora mitjana de Catalunya drsquoEsmiddot gocis eacutes el fnanccedilament Eacutes ben tant la mitjana (76671 euros) negocis eacutes el fnanccedilament panya i de la resta de paiumlsos bamiddot sabut que els estalvis persomiddot com la mediana (20000 euros)
sats en la innovacioacute Observem nals la amiacutelia i els amics solen del capital total necessari per enmiddotPer la seva banda una caracteriacutesmiddot en primer lloc una disminucioacute al ser les onts de fnanccedilament gegar el negoci soacuten lleugerament tica inherent a la qualitat de lrsquoemmiddot llarg de tota la segraverie de la intensitat meacutes comunes La majoria superiors a les de Catalunyaprenedoria eacutes sense dubte lrsquoorimiddot exportadora de les noves empremiddot drsquoemprenedors tenen difcultats entacioacute internacional dels nous ses de Catalunya i Espanya El l fnanccedilament banmiddot Pel que a a lrsquooerta de fnanccedilamiddotper accedir anegocis En alguns articles i invesmiddot 2017 observem tanmateix un cari p ment srsquoobserva que en el darrer rincipalment per alta tigacions es constata que cada important augment drsquoaquest indimiddot drsquohistorial o de garanties exercici el percentatge de pomiddotvegada es concep meacutes la nova blacioacute que ha invertit en negocis empresa des drsquouna perspectiva de terceres persones en els uacutelmiddotinternacional a partir de les ases tims tres anys ha augmentat meacutes primerenques de la seva cremiddot lleugerament (05 punts a Barmiddotacioacute (soacuten les anomenades empremiddot celona i 02 punts a Catalunya) ses ) Aquestes empremiddotses que ja neixen amb vocacioacute Respecte a les recomanacions global (Hisrich 2013) tendeixen a cador que passa del 55 el Aixiacute doncs el desenvolupament dels experts per millorar el suport assolir un creixement i acomplimiddot 2016 al 91 el 2017 Malgrat de mercats alternatius de capital fnancer a les noves iniciatives emmiddotment considerables des dels primiddot aquest augment la intensitat exmiddot teacute un paper important per acilitar presarials destaquenmers anys de vida portadora de les noves empreses el llanccedilament de nous negocis i la
catalanes (superior a la drsquoEspamiddot seva consolidacioacute posterior Tot i Proessionalitzar el sector inversorEn el projecte GEM es quantifca nya) queda encara 124 punts aixograve la incidegravencia de la manca de lrsquoorientacioacute internacional dels emmiddot percentuals per sota dels paiumlsos fnanccedilament ha perdut pes com a Augmentar el capital disponible prenedors a traveacutes del percentatmiddot basats en la innovacioacute obstacle a lrsquoactivitat emprenedomiddot per a inversions i millorar lrsquoacceacutes al ge de vendes de la seva empresa ra amb valors similars a la resta cregravedita clients estrangers Els resultats Quant als emprenedors consolimiddot drsquoEuropa i eacutes el actor de lrsquoentorn soacuten per a Catalunya orccedila estamiddot dats si beacute la situacioacute de partida que meacutes ha millorat en lrsquouacuteltim any Focalitzar esorccedilos no nomeacutes bles des de lrsquoany 2009 fns a lrsquoacmiddot eacutes similar el 2017 es produeix en capital llavor o estadis inicimiddottualitat els emprenedors en ase una intensifcacioacute de la internaciomiddot Pel que a a la demanda de fnanmiddot als sinoacute tambeacute en expansioacute i inicial (TEA) que se centren en el nalitzacioacute molt meacutes acusada que ccedilament que requereixen les nomiddot creixement mercat interior (aixograve eacutes que no en el cas dels nous empresaris ves empreses el projecte GEM exporten) representen xires sumiddot Aixiacute el percentatge drsquoempreses incorpora dades sobre la inversioacute Donar suport al capital risc periors al 70 i arriben en els que no exporten baixa meacutes de 10 necessagraveria per posar en marxa un amb un volum signifcatiu que darrers anys a gairebeacute el 80 nou negoci Lrsquoany 2017 el capitalpunts percentuals i el de les que pugui tenir impacte real amb
exporten meacutes del 75 puja 45 llavor necessari per a cadascun un programa copiat del FONDImiddot En el darrer any malgrat llsquoexiguumlimiddot punts La resta de categories exmiddot dels projectes naixents va ser de CO GLOBAL Extraordinagraveriamiddottat el percentatge de noves emmiddot portadores pugen prop de quatre 69372 euros de mitjana a Catalumiddot ment dissenyat amb resultats preses amb una elevada orientamiddot punts cadascuna El 2017 la inmiddot nya Aquest valor mitjagrave eacutes inerior palpables cioacute internacional (entre el 75 i el tensitat exportadora de les emmiddot al dels dos exercicis anteriors 100 de les vendes soacuten a climiddot preses consolidades passa del Facilitar lrsquoadopcioacute drsquoesquemiddotents estrangers) ha passat de 45 al 107 de manera que Existeix amb tot una gran dismiddot mes de fnanccedilament alternatiu lrsquo15 al 55 Els emprenedors ateny el valor meacutes alt de la segraverie persioacute en les necessitats de capimiddot i
L
born global
crowdfunding crowdlending
l
l
l
l
l
n
Cada vegada es concep meacutes la nova empresa des drsquouna perspectiva
internacional a partir de les f ases meacutes primerenques de la seva creacioacute
AMADEu IBARz
Economista i vicepresident del Grup de Treball drsquoEmprenedoria i Creacioacute drsquoEmpreses del CEC emprenedoriacoleconomistescat
Orientacioacute internacional i fnanccedilament de lrsquoemprenedoria naixent a Catalunya
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 8 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
cament que es justifquin Si es
percep de lrsquoempresa un val o xec
per menjar lrsquoimport diari exempt
eacutes drsquo11 euro
Si srsquoutilitza
el vehicle propietat de lrsquoempresa
per a realitzar desplaccedilaments enmiddot
tre el domicili i el centre de treball
Des Els contribuents que hagin obmiddot hagi treballat srsquoapliqui un impost o qualsevol altre en lrsquoagravembit partimiddot
del dia 2 drsquoabril fns a lrsquo1 de juliol tingut durant el 2018 exclusivamiddot de naturalesa idegraventica o anagraveloga cular srsquohauragrave drsquoimputar com a
srsquoha de presentar la declaracioacute ment rendiments iacutentegres del a lrsquoIRPF espanyol ndashessent sufcimiddot renda del treball el 20 del cost
de renda corresponent a lrsquoexermiddot treball del capital (mobiliari o immiddot ent que existeixi un conveni per a del vehicle per al seu pagador En
cici 2018 En el cas de domiciliar mobiliari) o drsquoactivitats econogravemimiddot evitar la doble imposicioacutendash i no es el cas que el vehicle no sigui promiddot
el pagament el termini per a ques com tambeacute guanys patrimiddot tracti drsquoun paiacutes o territori considemiddot pietat del pagador el 20 srsquoaplimiddot
presentar la declaracioacute o confrmiddot monials sotmesos a retencioacute o rat com paradiacutes fscal ca sobre el valor de mercat que
mar lrsquoesborrany fnalitzaragrave el dia no que supe rin conjuntament correspondria al vehicle si os
26 de juny els 1000 euro anuals i pegraverdues pamiddot Les nou Si el vehicle eacutes considerat
trimonials de quantia superior a dietes es consideren rendiments efcient energegraveticament la valoramiddot
Per a 500 euro en tributacioacute individual o del treball Ara beacute fns a certs immiddot cioacute en espegravecie es podragrave reduir fns
accedir a lrsquoesborrany de la declamiddot conjunta ports estan exemptes Per a un 30 en uncioacute de les caracmiddot
racioacute io les dades fscals per inmiddot exemple per manutencioacute pel termiddot teriacutestiques del vehicle
ternet srsquohauragrave drsquoinormar del nuacutemiddot Estan exempmiddot ritori espanyol i sense pernoctar
mero del DNI la seva data de tes les beques puacutebliques i les conmiddot amb caragravecter general estagrave
caducitat (perograve si eacutes perpetu la cedides per les entitats benefciagravemiddot exempt de gravamen fns a Si heu rebut un rendiment del tremiddot
data drsquoexpedicioacute) i lrsquoimport de la ries de mecenatge per a cursar 2667 euros per dia Pel que a a ball irregular com per exemple un
casella 475 de la declaracioacute de estudis reglats tant a Espanya despeses de locomocioacute quan el ldquobonusrdquo o un premi extraordinari
renda del 2017 Si es tracta drsquoun com a lrsquoestranger de tots els nimiddot treballador utilitzi mitjans de per antiguitat eacutes possible aplicar
contribuent no declarant lrsquoany immiddot una reduccioacute del 30 sobre un
mediat anterior srsquohauragrave drsquoaportar import magravexim de 300000 euro semmiddot
lrsquoIBAN drsquoun compte bancari on fmiddot pre que el seu periacuteode de generamiddot
guri com a titular a eectes drsquoobmiddot cioacute sigui superior a 2 anys i els
tenir el nuacutemero de reeregravencia rendiments srsquoimputin en un uacutenic
periacuteode impositiu Perograve no es pomiddot
dragrave aplicar aquesta reduccioacute si
Les persones iacutesiques que hamiddot vells i graus del sistema educatiu transport puacuteblic srsquoexclouragrave de heu obtingut altres rendiments de
gin obtingut rendiments iacutentegres La dotacioacute econogravemica exempta gravamen lrsquoimport que es justifmiddot la mateixa naturalesa en els 5
del treball per sobre dels 22000 euro eacutes de 6000 euro anuals i de 18000 qui En altres casos sempre q ue anys anteriors i als quals srsquohaguemiddot
anuals amb caragravecter general euro a lrsquoany si la beca teacute per objecte quedi justifcada la realitat del ra aplicat aquesta reduccioacute Tammiddot
Les persones iacutesiques que hamiddot compensar despeses de transmiddot desplaccedilament la quantitat que beacute srsquoaplica als rendiments derimiddot
gin obtingut 12643 euro (12000 euro port i allotjament Si es tracta drsquoesmiddot resulti de multiplicar per 019 euro vats de lrsquoextincioacute drsquouna relacioacute
si lrsquoimpost srsquohagueacutes meritat tudis a lrsquoestranger lrsquoimport exempt per quilogravemetre recorregut meacutes laboral pels quals no srsquoestableix
abans del 5 de juliol del 2018) si eacutes de 21000 euro les despeses de peatges i aparmiddot cap liacutemit temporal anterior
els imports obtinguts del segon i
restants pagadors per ordre de En el cas de beques per a la realitmiddot
quantia no superen en conjunt zacioacute del doctorat lrsquoimport exempt
els 1500 euro anuals eacutes de 21000 euro si es cursa a Esmiddot
Srsquoestagrave obligat si els rendiments panya i de 24600 euro si es realitza
iacutentegres del capital mobiliari i a lrsquoestranger
guanys patrimonials superen els
1600 euro anuals I tambeacute si no sumiddot
peren els 1600 euro anuals i Si
aquests no han estat subjectes a durant el 2018 srsquoha desplaccedilat
retencioacute o ingreacutes a compte ora drsquoEspanya per a prestar els
Tambeacute quan les rendes immiddot seus serveis en un altre o diversos
mobiliagraveries imputades els intemiddot paiumlsos no hauragrave de declarar la
ressos de les lletres del Tresor i totalitat del sou que hagi percemiddot
les subvencions per a lrsquoadquisimiddot but ja que estagrave exempta la part
cioacute drsquohabitatges de proteccioacute ofmiddot dels dies treballats a lrsquoestranger
cial o de preu taxat superin conmiddot amb un liacutemit magravexim de 60100 euro
juntament els 1000 euro anuals sempre que en els paiumlsos en quegrave
Cessioacute del ehicle
Periacuteode de presentacioacute
Dietes i als per menjar
Nuacutemero de referegravencia
Beques puacutebliquesRendiment irregular del treball
Obligats a presentar-la
Quegrave passa si mrsquohan destinat a fer treballs a lrsquoestranger
l
l
l
l
l
Amb el megravetode drsquoestimacioacute directa els que iniciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat poden reduir en un 20 el rendiment
net positiu declarat
Comissioacute d rsquoAssessors Fiscals
RICARD vIntildeA ARASAEconomista Servei drsquoAssessorament Fiscal del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya geafbcneconomistescat
Declaracioacute de renda 2018
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 9
A partir del 2018 es regulen de deduiumlbilitat les despeses de subministres
dels contribuents que desenvolupin lrsquoactivitat en el seu habitatge habitual
Despeses dediumlbles dels rendi-mens del reball
Qegrave passa si ilizo el vehicle en lrsquoacivia
A qin periacuteode imposii srsquoim-pen els rendimens del re-ball
unias amiliars declaracioacute Inceni en cas drsquoinici drsquona conjna o individalacivia econogravemica
En cas de separacioacute a qi cor-respon aplicar-se el miacutenim pels flls comns
Acivia econogravemica (empre-sarial o proessional) Qines redccions es poden
aplicar sobre la base imposa-ble de lrsquoIRPF
regulen de deduiumlbilitat les despemiddot
Les cotitzacimiddot ses dels subministres a eectes
ons a la Seguretat Social o mutualimiddot de determinar el rendiment net en
tats generals obligatograveries de el cas dels contribuents que demiddot
uncionaris les cotitzacions al colmiddot senvolupin la seva activitat en el
legi drsquoores o institucions similars seu habitatge habitual com ara
les detraccions per drets passius aigua gas electricitat telegraveon inmiddot
les quotes satisetes a sindicats les ternet en un 30 de la proporcioacute
quotes satisetes a collegis proesmiddot dels metres quadrats de lrsquohabitatmiddot
sionals si la collegiacioacute teacute caragravecter ge destinats a lrsquoactivitat en relacioacute
obligatori per a lrsquoexercici del treball amb la superiacutecie total Tambeacute les
amb el liacutemit de 500 euro anuals Les despeses de restauracioacute ocasionamiddot
despeses de deensa juriacutedica per des en lrsquoexercici de lrsquoactivitat semmiddot
litigis amb lrsquoempresa amb el liacutemit de pre que es paguin per qualsevol
300 euro anuals I amb caragravecter genemiddot mitjagrave electrogravenic de pagament fns a
ral 2000 euro anuals per obtenir rendimiddot un magravexim de 2667 o 4808 euro per
ments del treball Lrsquoimport anterior dia sense pernoctacioacute en uncioacute
srsquoaugmenta en 2000 euro addicionals de si el desplaccedilament eacutes per terrimiddot
en el cas drsquoaturats que acceptin un tori espanyol o a lrsquoestranger resmiddot
nou lloc de treball que impliqui un pectivament En el cas de pernocmiddot
canvi de residegravencia i tambeacute srsquoincremiddot tar ora del domicili habitual
menta en 3500 euro o 7750 euro anuals lrsquoimport seragrave de 5334 o 9135 euro
en el cas de treballadors actius dismiddot respectivament
capacitats en uncioacute del grau de
discapacitat
Per a poder deduir
les despeses ocasionades per lrsquouacutes
del vehicle en lrsquoactivitat la normatimiddot amb prima fxa drsquoesportistes promiddot drsquooblidar que en el cas drsquooptar per
Amb caragravecter general srsquoimmiddot va de lrsquoIRPF exigeix provar lrsquoaectamiddot essionals i drsquoalt nivell La base limiddot la declaracioacute conjunta srsquohan de
puten al periacuteode impositiu en quegrave cioacute exclusiva a lrsquoactivitat econogravemica quidable no podragrave resultar negatimiddot sumar les rendes percebudes per
el seu perceptor els pot exigir Els i per tant si srsquoutilitza simultagraveniamiddot va a consequumlegravencia drsquoaquestes tots els membres de la unitat amimiddot
endarreriments drsquoexercicis anterimiddot ment per a fns particulars no srsquoadmiddot reduccions liar i que la progressivitat de la tarimiddot
ors percebuts durant el 2018 met cap mena de deduccioacute a de lrsquoIRPF pot ser que no commiddot
srsquohauran drsquoimputar als periacuteodes en pensi lrsquoimport de la reduccioacute de la
quegrave eren exigibles i si no va ser el base imposable Un cop presenmiddot Cal tenir
2018 srsquohauragrave de presentar una Els qui inimiddot clar que la unitat amiliar a eectes tada la declaracioacute de la renda i
autoliquidacioacute complementagraveria per ciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat ecomiddot de lrsquoIRPF estagrave integrada per ambmiddot acabat el termini de presentacioacute
a cada exercici al qual correspomiddot nogravemica i determinin el rendiment doacutes cogravenjuges no separats legalmiddot lrsquoAdministracioacute tributagraveria no acmiddot
nen En canvi si els endarrerimiddot net drsquoacord amb el megravetode drsquoestimiddot ment i si nrsquohi ha els flls menors cepta el canvi drsquoopcioacute de conjunta
ments srsquohan percebut a consemiddot macioacute directa poden reduir en un que hi conviuen com tambeacute els o individual
quumlegravencia drsquouna resolucioacute judicial 20 amb un liacutemit de 100000 euro majors drsquoedat incapacitats judicimiddot
els imports no satisets srsquohan drsquoimmiddot el rendiment net positiu declarat alment subjectes a pagravetria potestat
putar al periacuteode impositiu en quegrave la Srsquoenteacuten que srsquoinicia una activitat prorrogada o rehabilitada La remiddot
sentegravencia sigui erma i no importa econogravemica quan no srsquoha exercit duccioacute de la base imposable eacutes La normativa
els anys en quegrave eren exigibles cap activitat econogravemica lrsquoany anmiddot de 3400 euro Tambeacute existeix la unimiddot de lrsquoIRPF assimila a descendents
terior a la data drsquoinici drsquoaquesta tat amiliar monoparental eacutes a dir a totes aquelles persones respecmiddot
la ormada en els casos de sepamiddot te de les que el contribuent tingui
Si determiddot racioacute legal o quan no hi hagi un atribuiumlda la seva guarda i custogravedia
mineu el rendiment de la vostra vincle matrimonial per la mare o el per resolucioacute judicial i diu que cormiddot
activitat econogravemica pel megravetode Es pot reduir la pare i tots els flls menors o majors respondragrave a qui drsquoacord amb el
drsquoestimacioacute directa heu de tenir base imposable per presentar la drsquoedat incapacitats judicialment conveni regulador aprovat judicialmiddot
en compte que per a quegrave les desmiddot declaracioacute conjunta (3400 euro) per subjectes a pagravetria potestat prorromiddot ment tingui la guarda i custogravedia
peses siguin deduiumlbles fscalment aportacions a sistemes de previmiddot gada o rehabilitada que convismiddot dels flls a la data de meritacioacute de
cal que estiguin vinculades a lrsquoacmiddot sioacute social (plans de pensions) per quin amb lrsquouna o amb lrsquoaltre La lrsquoimpost (en general el 31 de demiddot
tivitat desenvolupada i complir aportacions a patrimonis protegits reduccioacute de la base imposable en sembre) en tractarmiddotse del subjecmiddot
amb els requisits de correcta immiddot de persones amb discapacitat aquest cas eacutes de 2150 euro te passiu que ha de conviure amb
putacioacute temporal tenir els corresmiddot per pensions compensatograveries i No es pot aplicar ells Ara beacute quan sigui compartimiddot
ponents justifcants (actures o anualitats per aliments anualitats aquesta reduccioacute quan el contrimiddot da srsquohauragrave de prorratejar entre els
documents) i que estiguin regismiddot per aliments a avor de persones buent conviu amb la mare o el excogravenjuges amb independegravencia
trades als llibresmiddotregistre o a la dierents dels flls per aportacions pare drsquoalgun dels flls que ormen drsquoaquells amb qui estiguin convimiddot
comptabilitat A partir del 2018 es a la mutualitat de previsioacute social part de la unitat amiliar No srsquoha vint a 31 de desembre
AtENCIOacute
n
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
BEGOntildeA CAStRO OtEROEconomista presidenta del Grup de Treball EAFI del CEC i Member of the Executive Board Anchor Capital Advisors EAFbcastroanchoreaficom
Completada la transposicioacute de MiFID II
rents instruments financers Drsquoaltra banda manteacute lrsquoedat de lrsquoinversor com un criteri rellevant en el proceacutes de perfilar el client
Retrocessions o incentiusAquest eacutes un punt que histogravericamiddotment ha generat debat entre les ESI La llei estableix la limitacioacute del cobrament drsquoincentius o remiddottrocessions al fet que es produmiddoteixi una millora del servei per tal de poder cobrar aquest incentiu
Drsquoaltra banda tambeacute institueix criteris pels anomenats incentius no monetaris i per aquelles ESI independents aixiacute com lrsquoorientamiddotcioacute en relacioacute amb els terminis
per retornar al clients els possimiddotbles incentius rebuts per exemmiddotple en cas que el client es pugui subscriure la ldquoclasse netardquo drsquoun fons drsquoinversioacute perquegrave no exismiddotteix i els requisits entre drsquoaltres com la comercialitzacioacute drsquoalmiddotmenys un 25 de productes fimiddotnancers de tercers i dues altermiddotnatives de terceres parts en cada categoria de fons comercimiddotalitzada
vigilagravencia i control de productes financers En relacioacute amb la vigilagravencia i el control del disseny i distribucioacute de productes financers es dismiddotposa que el proceacutes previ drsquoapromiddotvacioacute de cada producte drsquoinvermiddotsioacute seragrave responsabilitat del propi consell drsquoadministracioacute de lrsquoemmiddotpresa de serveis drsquoinversioacute La finalitat eacutes que les caracteriacutestimiddotques dels productes siguin les
MiFID soacuten les sigles de Markets in Financial Instruments Directive
que va entrar en vigor lrsquo1 de nomiddotvembre del 2007 que suposen un mercat uacutenic i un regravegim regulamiddotdor comuacute per als serveis finanmiddotcers en tots els Estats membres de la Unioacute Europea i altres Estats de lrsquoAgraverea Econogravemica Europea
MiFID regula la prestacioacute de sermiddotveis drsquoinversioacute afectant a totes les entitats financeres i drsquoinversioacute en la forma en quegrave informen asmiddotsessoren o venen productes fimiddotnancers als seus clients o potenmiddotcials clients aixiacute com en la mamiddotnera en quegrave els ofereixen serveis drsquoexecucioacute drsquooperacions sobre instruments financers
Els objectius de la MiFID soacuten mimiddotllorar la transparegravencia i lrsquoeficiegravenmiddotcia dels mercats financers euromiddotpeus augmentar la competegravenmiddotcia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor En definitimiddotva protegir al client regulant el comportament de lrsquoentitat finanmiddotcera i drsquoinversioacute
Quant al MiFID podem parlar de MiFID I MiFID II i en un futur parlarem de MiFID III En conmiddotcret avui parlarem de MiFID II aprovada en tres fases l Reial Decret 212017 de 29 desembrel Reial Decret 142018 de 28 de setembrel Reial Decret 14642018 de 21 de desembre
En funcioacute drsquoaquestes normes jumiddotriacutediques i en concret amb aquest uacuteltim reial decret el text refoacutes de la Llei del mercat de vamiddotlors es va modificar
ldquoLa urgegravencia per completar la transposicioacute ve donada per la fimiddotnalitzacioacute del termini el juliol del 2017 i de la interposicioacute drsquouna demanda per incompliment damiddotvant el Tribunal de Justiacutecia de la Unioacute Europea (TJUE) amb la corresponent proposta de sanmiddotcioacuterdquo segons un comunicat del Ministeri drsquoEconomia
MiFID II regula principalment lrsquoactivitat de les empreses de serveis drsquoinversioacute (ESI) entre les quals ens trobem les EAF (emmiddotpreses drsquoassessorament finanmiddotcer abans EAFI)
Proteccioacute de lrsquoinversorEl reial decret aborda aspectes com les obligacions de les emmiddotpreses drsquoinversioacute amb lrsquoobjectiu de protegir lrsquoinversor principalmiddotment minorista (lrsquoinversor minomiddotrista segons defineix la directiva eacutes aquell amb menys coneixemiddotments i menys experiegravencia per tant aquell que necessita meacutes informacioacute i acompanyament en la presa de decisions)
En relacioacute amb els coneixemiddotments la llei destaca la necessimiddottat de perfilar amb meacutes profundimiddottat i filant meacutes prim els anomemiddotnats ldquotest drsquoidoneiumltatrdquo amb la fimiddotnalitat drsquoevitar el risc que els propis clients tinguin tendegravencia a autodefinirmiddotse amb un perfil meacutes arriscat del que realment tenen i convida a introduir noves premiddotguntes concretes sobre coneimiddotxements especiacutefics dels difemiddot
meacutes adequades per a cada tipus de client
Drsquoaquesta forma es reforccedila lrsquoobmiddotjectiu principal de proteccioacute del client ja que els aspectes relamiddottius a la idoneiumltat de lrsquoinstrument financer per al client concret al qual es dirigeix no estan premiddotsents uacutenicament en el moment de la comercialitzacioacute sinoacute des de la progravepia concepcioacute drsquoaquest
Avaluacioacute de les propostes drsquoinversioacuteEn relacioacute amb la presa de decimiddotsions en el proceacutes drsquoemissioacute de recomanacions o de gestioacute de carteres es desenvolupa lrsquooblimiddotgacioacute drsquoavaluar si instruments fimiddotnancers equivalents poden ajusmiddottarmiddotse al perfil del client tenint en compte el cost i la complexitat dels productes
Les directrius estableixen que les entitats han drsquoadoptar poliacutetimiddotques i procediments que assemiddotgurin que abans de recomanar un producte o adquirirmiddotlo per a la cartera gestionada en nom del client es realitzi una agravemplia avamiddotluacioacute de les possibles alternatimiddotves drsquoinversioacute per al que srsquoha de tenir en compte el cost i la commiddotplexitat dels productes Per tant a lrsquohora de proposar qualsevol canvi srsquoha de poder demostrar de manera raonable que en aquella proposta concreta els beneficis per al client soacuten superimiddotors als costos que genera aquell canvi
Es considera que quan una entimiddottat ofereixi una gamma restringimiddotda de productes o recomani nomiddotmeacutes un tipus de producte eacutes important que els clients siguin plenament conscients drsquoaquesta circumstagravencia En cas que lrsquoentimiddottat trieacutes o recomaneacutes al client un producte amb major cost o complexitat que un altre equivamiddotlent hauria de ser capaccedil de jusmiddottificarmiddotho Aquest tipus de decisimiddotons han de ser documentades i registrades i hauran drsquoestar sotmiddotmeses a una especial atencioacute per part de la funcioacute de control de lrsquoentitat n
Els objectius de la MiFID soacuten millorar la transparegravencia i eficiegravencia dels mercats
augmentar la competegravencia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor
Comissioacute drsquoEconomia Financera GT EAFI
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 1
necessagraveriament a lrsquoabsegravencia de beacutens per embargar La manca de patrimoni amb quegrave er ront als deutes eacutes incerta ens la podem trobar de manera sobrevinguda un cop iniciat el procediment a dimiddoteregravencia del cas anterior quan ja ha estat comprovada en racasmiddotsar lrsquoexecucioacute pregravevia
ovint ens plantegem quimiddot de concurs presentada pel credimiddot del concurs necessari per part del El cost en temps i diners de tota na pot ser la utilitat pragravectimiddot tor i els altres legitimats creditor i en consequumlegravencia es pomiddot aquesta tramitacioacute cobriria la remiddotca de determinades fgumiddot drien obrir unes possibilitats de cuperacioacute del deute Ens hem de
res previstes legalment Amb una El primer supogravesit de lrsquoart 24 LC negociacioacute Per tant no es pot en plantejar quins avantatges o inmiddotexistegravencia virtual sobre el paper parteix de la reclamacioacute dineragraveria termes genegraverics seguint la idea centius obteacute el creditor instant del perograve que en realitat pot semblar pregravevia que ha derivat en una exemiddot del que degraveiem abans desestimar concurs necessari i si aquests que aplicades a la vida real dels cucioacute allida Tenim un cregravedit documiddot drsquoentrada lrsquoinici del procediment compensen tots els esorccedilos demiddot ciutadans o de les empreses no mentat liacutequid venccedilut i exig judicial per reclamar el deute permiddot dicats per arribar al punt de decimiddotible El donaran un resultat satisactori creditor ha interposat amb base en quegrave cada cas eacutes un moacuten i conveacute dir si iniciar o no el procediment per resoldre les controvegraversies per aquesta documentacioacute una demiddot conegraveixer la situacioacute i lrsquoentorn ecomiddotles quals teogravericament han estat manda judicial de reclamacioacute de nogravemic del deutor Sense perjudici En els arts 18 a 20 LC srsquoestableimiddotpensades i plasmades en el text quantitat Iniciaragrave un procediment del en quegrave podria actuarmiddotse xen les consequumlegravencies de la intermiddotlegal Aquest eacutes el cas del conmiddot que tindragrave aixograve siacute segons el cas en relacioacute amb lrsquoart 19 LC del qual posicioacute de la demanda de conmiddotcurs necessari de creditors una durada meacutes o menys llarga en parlarem meacutes endavant curs necessari en cas drsquooposicioacute
(meacutes meacutes que menys ategraves el colmiddot del deutor i existeix la possibilitat Segons les recents estadiacutestiques lapse judicial en el qual ens trobem) En el segon supogravesit de et de lrsquoa rt hipotegravetica que el deutor aci ront publicades per lrsquoINE el 7 de ebrer i acabaragrave amb la conseguumlent senmiddot 24 LC no partim del racagraves de la al deute mitjanccedilant la consignacioacute del 2019 basades en dades promiddot tegravencia estimatograveria Aquesta senmiddot reclamacioacute dineragraveria interposada a avor del creditor visionals durant lrsquoany 2018 es van tegravencia comportaragrave la posterior solmiddot pel creditor sinoacute del coneixement declarar a tot Espanya 5635 conmiddot licitud drsquoexecucioacute i si eacutes el cas que pugui tenir del seu sector Pel que a a la posicioacute que ocupa el cursos de creditors dels quals lrsquoembargament de beacutens sufcients drsquoactivitat i de la situacioacute dels almiddot creditor instant del concurs necesmiddotnomeacutes 348 varen ser instats com per al pagament del deute tres operadors amb els quals teacute sari en el llistat de creditors de la a concursos necessaris un 6 relacions comercials El problema massa passiva segons lrsquoart 917
Aquiacute seragrave quan ens trobem al en aquest cas eacutes que es depegraven de LC es reconeixeragrave el 50 del seu La Llei Concursal (LC) concreta la capdavall de tot aquest les onts drsquoinormacioacute externes deute amb caragravecter privilegiat gemiddotprocedimiddotdefnicioacute del concurs necessari en ment llarg i eixuc que no hi ha res per poder saber si es donen els neral i per darrere dels creditors per dos articles en lrsquoarticle 24 i en lrsquoarmiddot per embargar Eacutes a partir drsquoaquest requisits exigits legalment per insmiddot deutes salarials i de les administramiddotticle 7 moment en quegrave podragrave sollicitarmiddot tar el concurs El creditor ha de cions puacutebliques El 50 restant es
se el concurs necessari de lrsquoentitat saber si el deutor es troba en almiddot qualifca de cregravedit ordinari junt amb En el numeral 4 de lrsquoarticle 2 es deutora Sovint la iniciativa arribaragrave gun dels quatre casos enumerats els altres creditors que han mantinmiddotconcreten els supogravesits de et en tard per obtenir la satisaccioacute ni en la segona part de lrsquoart 24 LC gut una actitud passiva enront de els quals el creditor pot plantejar el que sigui parcial del deute Instar Si acumula impagaments generamiddot lrsquoacumulacioacute drsquoimpagaments concurs necessari Es plantegen la declaracioacute de concurs necessamiddot litzats a altres creditors Si ha somiddot Drsquoaltra banda les despeses caumiddotdues opcions La primera eacutes que ri en el moment en quegrave se sap pomiddot ert altres embargaments de mamiddot sades al creditor per la presentacioacute hagi resultat inructuosa una exemiddot sitivament que en el procediment nera general sobre els seus beacutens del concurs es qualifcaran de cregravemiddotcucioacute dineragraveria interposada direcmiddot drsquoexecucioacute seguit contra el deutor Si estagrave ent desaparegraveixer el seu dit contra la massa drsquoacord amb tament pel creditor contra el deumiddot moroacutes no srsquohan trobat beacutens per patrimoni de manera sobtada Si lrsquoart 842 segon paragravegra tor (paragravegra primer) La segona embargar sembla innecessari per no compleix regularment les semiddotopcioacute que es pot plantejar (punts inuacutetil a la fnalitat pretesa que eacutes el ves obligacions tributagraveries socials Analitzat tot lrsquoanterior podem enmiddot1 a 4) eacutes que per altres mitjans no recobrament del deute i laborals Perograve amb sospitarmiddotho o tendre el perquegrave de les dades remiddotde manera directa sinoacute per altres sabermiddotho del cert no nrsquohi ha prou collides per lrsquoINE en el seu inorme onts es pugui conegraveixer la situacioacute Aixograve no obstant en la societat pot Cal aportar proves materials Aixiacute El concurs necessari no sembla drsquoinsolvegravencia actual o imminent existir un ons de comerccedil unes ho exigeix lrsquoart 7 LC Si es vol acomiddot una eina prou efcient per a la samiddot del deutor Cadascuna mereix expectatives de creixement exismiddot llir a aquesta segona via per instar tisaccioacute del creditor o si meacutes no una consideracioacute separada Al tegravencia de benefcis ocults i per el concurs necessari el creditor no p pro orciona uns avantatges seu torn lrsquoarticle 7 parla sobre tant al potencial concursat li pomiddot es veu obligat a assumir una tasca evidents que benefciiumln prou al com ha drsquoarticularmiddotse la sollicitud dria no interessar la presentacioacute drsquoinvestigacioacute pregravevia molt carremiddot creditor que lrsquoinsta sobre els altres
gosa i sovint difcultada pels obsmiddot creditors que han mantingut una tacles de la proteccioacute de dades actitud meacutes passiva o no prou vigimiddotEn aquesta segona via la situacioacute lant Eacutes una quumlestioacute a debatre de drsquoinsolvegravencia no ha drsquoanar lligada cara a utures reormes legals n
tempo
Comissioacute Mercantil Concursal i d rsquoExperts Judicials
S
SIlvIA CAStRO SARDAgraveEconomista Mediadora i Administradora Concursal Rusintildeol Associats Consultors SL Vocal del Comitegrave Executiu de la seu territorial de Lleida del CEC Membre de la Comissioacute silviacastrorusinyolassociatscom
El concurs necessari Explorant possibilitats
L rsquoany 2018 es van declarar 5635 concursos de creditors dels quals nomeacutes varen ser
instaurats com a necessaris un 6
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LEconomistesBAN
produccioacute nacional materials naturals i dissenys atractius i combinats familiars
Fiscalitat de les inversions en startups Emilio Peacuterez Pombo economista i soci director de Peacuterez Pombo Abogados amp Economistas va desgranar alguns dels incentius fiscals que es poden aconseguir a lrsquohora drsquoinvertir en projectes o empreses i que recomana tenir en compte tant a emprenedors com a inversors ldquoTrobem incentius que hem de valorar tant si som emprenedors com inversorsrdquo
En aquest sentit va explicar que segons la legislacioacute vigent exis-teixen incentius fiscals per a Inversor ndash Persona fiacutesica de fins al 30 dels imports apor-tats per a persones que inverteimiddotxin en empreses de nova o remiddotcent creacioacute fins a un magravexim de
60000 euros base drsquoinversioacute en la versioacute estatal art 681 de la Llei de lrsquoIRPF (20 i 50000 euro fins a 31122017) i 30 dels imports aportats fins a 20000 euro en la vermiddotsioacute autonogravemica art 20 de la Llei 262009 de 23 de desembre Lrsquoestatal eacutes incompatible amb lrsquoautonogravemica si beacute amb lrsquoopinioacute de Peacuterez Pombo poden combimiddotnarmiddotse les dues segons ens conmiddotvingui
Les empreses en les quals srsquoadmiddotquireixen aquestes accions o participacions han de complir una segraverie de requisits i condicimiddotons entre molts altres que la inmiddot
EconomistesBAN la xarmiddotxa de Business Angels del Colmiddotlegi va celebrar
el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar la ponegravencia Fiscalitat de les inversions en startmiddotups
33egrave Fograverum EconomistesBANPol Font president drsquoEconomismiddottesBAN va fer puacuteblics els resulmiddottats aconseguits per la xarxa Bumiddotsiness Angels al llarg del 2018 on gairebeacute es va duplicar el permiddotcentatge de projectes presentats als Fograverums Inversors que van aconseguir financcedilament Conmiddotcretament el 166 dels pro-jectes presentats van acon-seguir financcedilament al llarg del 2018 vers el 952 acon-seguit lrsquoany 2017 ldquoHem aconmiddotseguit una millora de lrsquoeficiegravencia important que ens permet seguir creant noves oportunitats de nemiddotgocirdquo va assegurar Pol Font Al llarg del 2018 la xarxa drsquoEconomiddotmistesBAN va acollir prop de 200 projectes i el percentatge de fimiddotnanccedilament del total de projectes es va situar en el 3 (vers el 25 del 2017) En els darrers cinc anys la xarxa EconomistesmiddotBAN ha ategraves 994 projectes
Projectes presentats relacionats amb la intelmiddotligegravencia artificial la realitat virtual solucions de conmiddotnexioacute i localitzacioacute intelmiddotligent lrsquoanagravelisi de dades i lrsquoe-commerce entre drsquoaltres
l Optimus PriceEacutes un SaaS que utilitza intelmiddotligegravencia artificial per predir la demiddotmanda i establir preus per maximiddotmitzar els beneficis permetent automatitzar i optimitzar les compres
l SharifyEacutes una eina de colmiddotlaboracioacute que
permet a una ciutat mantenirmiddotse meacutes ben connectada i comunimiddotcar totes les activitats que es fan a la ciutat Dona resposta a la pregunta ldquoVull fer alguna cosa ara mateixrdquo
l ApartoolCentral de reserves drsquoapartamiddotments turiacutestics Marca B2B Aparmiddottool per a client corporatiu (long term rental) i distribucioacute B2B2C a portals de vacation rental
l ClubberizeEacutes un producte de tecnologia de localitzacioacute intelmiddotligent i magraverquemiddotting de proximitat per esdevenimiddotments i patrocinadors Monitoritmiddotzen lrsquoactivitat de lrsquoassistent a un esdeveniment
l Soccer DreamPrimera plataforma basada en realitat virtual per accelerar les habilitats tagravectiques del futbolista
Eina on reconstruir exercicis drsquoentrenament
l SAALG GeomechanicsStartup drsquoenginyeria i software especialitzada en lrsquoanagravelisi de damiddotdes en temps real que permet analitzar el comportament de termiddotreny fent possible lrsquooptimitzacioacute del disseny i el procediment constructiu de gran part dels projectes drsquoenginyeria i edificamiddotcioacute
l PyjamiaEacutes un e-commerce vertical que crea i comercialitza pijames i sleepwear de marca progravepia
versioacute srsquohagi produiumlt com a magravemiddotxim al cap de tres anys de la seva constitucioacute i mantenir la inversioacute almenys tres anys
Va advertir als emprenedors que deslocalitzen els seus negocis que han de conegraveixer com els hi afecten les legislacions de cada paiacutes i tenir previst que hauran de lidiar amb el risc tributari
Tambeacute va advertir si hem invertit mitjanccedilant una societat que quan tenim meacutes del 5 del capimiddottal i la societat genera dividends aquests estan exempts de tribumiddottacioacute perograve ldquoatencioacute a les semiddotguumlents rondes habituals en les startupsrdquo Si no anem a les ammiddotpliacions i ens diluiumlm i passem a disposar menys del 5 perdriacutemiddotem aquest avantatge
Per uacuteltim va recordar els incentius per a la nova societat destacant el tipus reduiumlt del 15 per a emmiddotpreses de nova creacioacute (art 291 LIS) i va insistir a explotar els avantatges del concepte ldquoPatent Boxrdquo (article 23 LIS) com ldquoel petit gran oblidat de la normativardquo que ldquoens eximeix de tributar pel 60 dels ingressos provinents de les llicegravencies i cessions drsquouacutes de pamiddottents i assimilatsrdquo i tambeacute estar molt atents a les deduccions en la quota per R+D+I la possible momiddotnetitzacioacute de la deduccioacute i les demiddotduccions per creacioacute drsquoocupacioacute
Es pot consultar la presentacioacute al web del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya Si esteu interesmiddotsats en algun dels projectes ammiddotpliarmiddotne la informacioacute i contactar amb els emprenedors aixiacute com incorporarmiddotvos al Club Inversors EconomistesBAN feumiddotnosmiddotho saber a economistesbanecomiddotnomistescat n
MIQuEl SACRIStaacuteN Economista i director drsquoEconomistesBAN economistesbancoleconomistescat
XXXIII Fograverum drsquoinversioacute i lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostartupsrsquorsquo
EconomistesBAN va celebrar el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar
la ponegravencia lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostart-upsrsquorsquo
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 3
Comissioacute d rsquoEconomia del Turisme
En una de les darreres disposar drsquouna oerta de terminals surten del vaixell El et de ser port que van er escala el 2018 3238
temporades de envejable a nivell europeu I nalmiddot drsquoorigen i destinacioacute teacute tambeacute van ser erris i nomeacutes 778 creuers
un dels ment el et de disposar drsquoaeroport eectes sobre lrsquoactivitat a les termimiddot Precisament soacuten els vaixells de
episodis discorria a Barcelona a escassos quilogravemetres amb un nals orccedila intensiva en treballamiddot passatgers els primers que estan
Les escenes perograve es van gravar tragravensit de 50 milions de passatmiddot dors perograve tambeacute en els aprovimiddot transicionant a combustibles almiddot
a Gegravenova cosa gens sorprenent gers i destinacions que ara siacute sionaments el sector del transmiddot ternatius com el gas liquat que
en aquella egravepoca Barcelona era arriben a bona part del moacuten port en carretera o lrsquoactivitat a redueixen les emissions drsquoNO
tan poc atractiva turiacutesticament lrsquoaeroport del Prat
que ns i tot hi havia companyies No obstant aixograve aquesta evolucioacute A partir drsquoaquests ets podem
que evitaven ermiddothi escala ha estat lluny del consens espemiddot discutir si tenim un model de tumiddot
cialment durant els darrers anys i risme que aporta meacutes que molegravesmiddot
Les dades aixiacute ho demostren amb han crescut les veus que parlen ties o pot generar i si no eacutes el
prou eines hi passaven 100000 de limitar quan no drsquoeliminar cas si eacutes possible tenirmiddotlo En
passatgers anuals majoritagraveriamiddot aquest tipus de turisme Com somiddot Tots els qualsevol cas tota estrategravegia que
ment en tragravensit i la primera imatge vint en aquest debat es barregen vaixells generen pollucioacute atmosmiddot passi per tenir un port de capccedilamiddot
que srsquoenduien de la ciutat era una ets objectivables amb percepmiddot egraverica mentre soacuten a port Srsquoestima lera seragrave guanyadora I precisamiddot
terminal decregravepita La situacioacute va que sobre el 7 a Barcelona ve ment aquesta ha estat la que hicions o preeregravencies personals
canviar radicalment arran dels intentarem er recompte dels ets generada pel conjunt de lrsquoactivitat ha hagut a Barcelona des de a
Jocs Oliacutempics En un moment en objectivables del Port Els creuers perograve soacuten mimiddot 25 anys Potser ora bo consenmiddot
quegrave hi havia un ort debat sobre si noria entre els vaixells Dels 9308 suar una altra per consolidarmiddotlo
calia ampliar la planta hotelera
(lrsquoAjuntament nrsquoera partidari i els
hotelers srsquohi oposaven) es va opmiddot perograve tambeacute desconcentrar
tar per la contractacioacute de vaixells el turisme Qui hagi agaat un
que servissin com a hotels fomiddot creuer recordaragrave alguna escala en
tants Aquelles setmanes drsquoestiu temporada (Tallinn Dubrovnik o
van ser lrsquoinici de lrsquoera moderna dels Palma) on el centre de la ciutat
creuers a Barcelona esdevenia literalment inestat de
creueristes En ciutats meacutes grans
La resta ja eacutes conegut dels perograve aquesta situacioacute eacutes meacutes
100000 passatgersany de nals matisable ja que la capacitat
de segle srsquoha passat als 25 mimiddot drsquoabsorcioacute eacutes meacutes elevada dimiddot
lions situant el Port entre els prinmiddot luintmiddotse completament als ports
cipals en tragravensit de creuers Carnimiddot de capccedilalera Aixiacute mateix una part
val el principal actor drsquoaquest important del passatge en escala
mercat ha et importants invermiddot eacutes encaminat a excursions a pamiddot
sions en terminals la darrera inaumiddot ratges sovint allunyats del centre
gurada el 2018 Royal Caribbean desconcentrant aixiacute el turisme
i MSC tambeacute han expressat el seu
interegraves en invertir en noves o quemiddot
darmiddotsersquon drsquoexistents
Aquest creixement srsquoexplica per Segons els darrers estudis
una quagravedruple combinacioacute La lrsquoactivitat de creuers a Barcelona
primera el creixement global del genera 1083 milions de acturamiddot
sector que ha passat de transmiddot cioacute i 9056 llocs de eina Si ens
portar 7 milions de passatgers el xem amb els turistes que hi emmiddot
2000 a trencar la barrera dels 25 barquen i hi pernocten la despemiddot
el 2017 La segona lrsquoegravexit de Barmiddot sa per persona i dia srsquoenla ns als
celona com a destinacioacute turiacutestica 230 euros Si en canvi nomeacutes
passant dels 2 milions de turistes srsquohi a escala la xira baixa als 57
el 1990 als 12 el 2018 La tercera per persona i dia entre aquells qui
Vacacio-
nes en el Mar
Sabem qe els aixells soacuten n important ocs emissor de contaminacioacute atmosegraverica on el tragravensit de creers hi jga na part molt petita
Sabem qe el trisme de creers pot massifcar les ci-tats
Sabem qe el trisme de creers pot deixar diners perograve tambeacute qe pot no deixar-ne
2
n
El turisme de creuers a Barcelona allograve que sabem (i allograve que no)
DAvID RODRiacuteGuEz BORRAgraveS Economista i Secretari Tegravecnic del Pla Estrategravegic Metropolitagrave de Barcelona drodriguezpembcat
Tota estrategravegia que passi per tenir un port de capccedilalera seragrave guanyadora i aquesta ha estat la que hi ha hagut a
Barcelona des de f a 25 anys
2 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
BARCElONA GIRONA tARRAGONAllEIDA Pl Galla Placiacutedia 32 Joan Maragall 44 entl 3a Rambla Nova 58middot60 5egrave A Pere Cabrera 16 1r G
08006 Barcelona Tel 93 416 16 04 17002 Girona Tel 972 21 45 33 25001 Lleida Tel 973 21 06 33 43004 Tarragona Tel 977 21 70 42
ceccoleconomistescat gironacoleconomistescat lleidacoleconomistescat tarragonacoleconomistescat
PuBliCaCiOns Del COlmiddotlegi DrsquoeCOnOmistes
REVISTA ECONograveMICA DE CATALUNyA
INFORMATIU DE LrsquoECONOMISTA
REVISTA TEgraveCNICA
DOCUMENTS TEgraveCNICS I ALTRES PUBLICACIONS
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 9
L rsquoany 2018 es preveu que per primera vegada se superi el llindar dels 20 milions de declaracions
I
sentar la seva declaracioacute hauran de determiddotminar el deute tributari corresponent i inmiddotgressarmiddotlo en lloc orma i terminis determimiddotnats Aixograve vol dir que la declaracioacute per lrsquoIRPF es basa en el sistema drsquoautoliquidacioacute eacutes a dir eacutes el mateix contribuent qui quantifca la seva prestacioacute tributagraveria i evidentment eacutes responsable del seu consignat
mmersos en plena campanya per a la sitiu la recaptacioacute de lrsquoImpost de societats presentacioacute de lrsquoImpost sobre la renda se situa en uns 24000 milions drsquoeuros i la I quegrave eacutes lrsquoesborrany Lrsquoesborrany es troba de lrsquoexercici del 2018 realitzarem una de lrsquoImpost sobre el valor aegit en uns regulat en lrsquoarticle 98 de la mateixa Llei que
anagravelisi drsquoalguns conceptes importants a temiddot 70000 milions drsquoeuros Per tant queda pamiddot preceptua que lrsquoAdministracioacute tributagraveria pomiddotnir en compte tent que lrsquoIRPF eacutes de bon tros lrsquoimpost que dragrave posar a la disposicioacute dels contribuents
suporta la major cagraverrega del nostre sistema a eectes merament inormatius un esbormiddotLrsquoIRPF eacutes un impost parcialment cedit a les tributari rany de declaracioacute sense perjudici del que comunitats autogravenomes que poden legislar es disposa en lrsquoarticle 971en tres aspectes de la declaracioacute Lrsquoany 2018 es preveu que per primera vegamiddot
da se superi el llindar dels 20 milions de demiddot Aixiacute lrsquoesborrany eacutes merament inormatiu Aquest claracions tret que el presentem i per tant el confrmiddot
miacutenim quantifca la situacioacute amiliar del conmiddot mem i aixiacute el convertim en autoliquidacioacute tribuent i es grava a tipus zero Catalunya no Amb les xires indicades pot apreciarmiddotse clamiddot amb totes les consequumlegravencies que aixograve commiddotha exercit la seva competegravencia normativa i rament la importagravencia que teacute lrsquoIRPF en el porta no ha modifcat els miacutenims aprovats per la panorama tributari i el gran nombre de conmiddotnormativa estatal Les uacuteniques comunitats tribuents que el presenten I aixograve ens porta a Serveixin aquestes dues notes perquegrave el autogravenomes que han exercit aquesta commiddot plantejarmiddotnos si eacutes un impost senzill drsquoemmiddot contribuent que confrma un esborrany petegravencia i han augmentat algun dels miacutenims plenar i si les seves normes soacuten de agravecil abans drsquoaixograve hi analitzi totes les dades conmiddotsoacuten Madrid Balears i La Rioja comprensioacute per a aquests meacutes de 20 milimiddot signades i corrobori que estagrave en poder de la
ons de contribuents documentacioacute iacutesica que confrma aquests imports ja que lrsquoAdministracioacute tributagraveria uacutenimiddot
Si una comunitat autogravenoma uacutenicament replimiddot cament conecciona lrsquoesborrany amb les ca lrsquoescala estatal els tipus impositius genemiddot dades obtingudes per altres contribuents rals estarien entre un 19 i un 45 Catalumiddot que evidentment poden estar sotmesos tant nya ha exercit la seva competegravencia normativa a comprovacioacute com a errors i per tant aquests tipus se situen entre un 215 i un 48 Diverses comunitats autogravemiddot Quant a les novetats pragravectiques i no tegravecnimiddotnomes tenen un marginal magravexim del 48 ques de lrsquoimpost destacariacuteem que aquest com per exemple Andalusia Astuacuteries i Comiddot seragrave el primer any que la declaracioacute ja no pot munitat Valenciana entre altres perograve cap presentarmiddotse en paper i nomeacutes podragrave realitmiddotcomunitat autogravenoma teacute un miacutenim del 215 La resposta eacutes clarament negativa Es tracta zarmiddotse de orma telemagravetica per a evitar dumiddotsom lrsquouacutenica amb un marginal miacutenim tan elemiddot drsquoun impost complicat i cada vegada meacutes plicitats vat I quant al marginal magravexim nomeacutes estagrave arran de les dierents interpretacions que remiddotsuperat per 10 paiumlsos de la Unioacute Europea alitza la progravepia Direccioacute de Tributs (dins dels Veurem com acaba la campanya de renda com per exemple Suegravecia Begravelgica Dinamarmiddot ogravergans de lrsquoAdministracioacute tributagraveria lrsquoencarmiddot en la qual es preveu que meacutes del 70 de les ca Franccedila i Portugal entre altres regada de la interpretacioacute de les normes) i declaracions presentades seran a retornar
dels dierents tribunals Eacutes impossible que el LrsquoAdministracioacute tributagraveria preteacuten tenir retormiddotDins drsquouns liacutemits pomiddot contribuent del carrer sigui capaccedil de seguir nades abans de fnal drsquoany la gran majoria
den millorar les deduccions estatals i apromiddot totes aquestes interpretacions i per tant hi de les declaracions var deduccions progravepies Pragravecticament totes ha moltes possibilitats que sorgeixin errors les comunitats autogravenomes tenen deduccimiddot en les presentacions en desconegraveixer els crimiddotons progravepies que han drsquoanalitzarmiddotse detingumiddot teris que segueix lrsquoAdministracioacute en una normiddotdament abans de presentar lrsquoautoliquidacioacute ma drsquoaquesta importagravencia
Establertes les bases de les possibles diemiddot Eacutes cert com pensaran molts contribuents regravencies entre comunitats autogravenomes analitmiddot que lrsquoAdministracioacute tributagraveria ens ajuda en el zem quegrave representa la recaptacioacute de lrsquoIRPF compliment de la principal obligacioacute tributagravemiddoten relacioacute amb altres impostos Es preveu ria amb la coneccioacute de lrsquoesborrany Analitmiddotque la recaptacioacute per a lrsquoexercici 2018 sigui zem per tant la naturalesa de lrsquoesborrany drsquouns 82000 milions drsquoeuros Si comparem aquesta recaptacioacute amb els seguumlents dos Lrsquoarticle 971 de la Llei 352006 de lrsquoIRPF impostos meacutes importants del sistema impomiddot indica que els contribuents a lrsquohora de premiddot
1) E miacutenim persona i famiiar
2) E 50 de rsquoescaa genera de rsquoimpost
3) les deduccions
CARMEN jOvEREconomista-assessora f scal membre de la Comissioacute Assessors Fiscals del CECcarmenjovereconomistescom
IRPF aspectes a tenir en compte
n
1 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
Comissioacute d rsquoEconomia Agroalimentagraveria
(cardiovasculars ogravessies de visioacute
etc) amb un augment considera-
ble dels costos drsquoatencioacute sanitagraveria
(FSE)
recull en un dels seus inormes
que la despesa sanitagraveria al conti-
nent arribaragrave als 18bneuro el 2020
Davant del risc de colmiddotlapse dels
ls complements alimenta- sada al nostre ordenament juriacutedic persones amb una dieta desequi- sistemes sanitaris alguns ingredi-
ris srsquohan convertit en una mitjanccedilant el Reial Decret librada entre drsquoaltres poden tenir ents han demostrat cientiacutefcament
peccedila clau i necessagraveria a 14872009 un degravefcit de determinats nutri- ser uacutetils a lrsquohora de disminuir el risc
lrsquohora de er ront determinats pro- ents En aquests casos els com- de determinades malalties Els f-
blemes de salut El progreacutes en ter- plements alimentaris resulten ne- tosterols per exemple ajuden a
mes drsquoinvestigacioacute cientiacutefca i a nivell Els seus benefcis soacuten contribuir cessaris i uacutetils reduir els nivells de colesterol i per
legislatiu ha permegraves que aquests acilitar i ajudar a gaudir drsquouna tant el risc drsquouna malaltia cardio-
productes mai hagin estat tan ba- bona salut sempre i quan se se- vascular Tambeacute els complements
sats en lrsquoevidegravencia cientiacutefca i tan gueixi un estil de vida saludable i La seguretat dels complements amb vitamina D a partir dels 60
regulats com ho estan avui en dia una dieta variada i equilibrada alimentaris a la UE estagrave garantida anys ajuden a disminuir el risc de
amb activitat iacutesica regular i sobre- amb dierents mesures Per una de ractures ogravessies especialment
Els complements alimentaris soacuten tot sersquon aci un uacutes adient a partir banda la legislacioacute alimentagraveria re- davant les caigudes
aliments que presentats en cagravep- de les indicacions del abricant gula tot el proceacutes des de la mategraveria
sules pastilles o com a liacutequids es primera fns que el producte arriba
prenen en petites quantitats diagraveri- Un complement alimentari mai al consumidor A meacutes existeixen
es i contenen substagravencies amb pot substituir aquesta dieta En procediments drsquoautocontrol que Davant drsquoaquesta evidegravencia les
un eecte fsiologravegic o nutricional circumstagravencies normals una die- les empreses tenen implantats i empreses del sector treballen des
eacutes a dir aporten un benefci a lrsquoor- ta adequada com la mediterragrave- mecanismes de control per part de a anys per donar a conegraveixer
ganisme Soacuten productes que nia hauria drsquoaportar els nutrients de les administracions els benefcis i la seguretat dels
complementen la dieta i poden necessaris per al normal desen- complements alimentaris i sobre-
contenir vitamines minerals ami- volupament i manteniment drsquoun La proteccioacute del consumidor i la tot per aconseguir que les autori-
noagravecids agravecids grassos essenci- organisme sa El problema sor- seva seguretat queden reorccedilades tats acabin incloent-los dintre de
als fbres plantes i extractes geix perquegrave aquesta situacioacute ideal a traveacutes de lrsquoetiquetatge El abri- les poliacutetiques de reduccioacute del risc
drsquoherbes entre drsquoaltres substagraven- no es dona a la pragravectica per a tots cant estagrave obligat per llei a incloure de determinades malalties
cies Per considerar-se aliments els nutrients ni per a tots els grups determinats advertiments per as-
estan regulats per la normativa de poblacioacute com han demostrat segurar que el consumidor dispo- Al nostre paiacutes Aepadi eacutes lrsquoassoci-
drsquoalimentacioacute general i des del dierents investigacions Emba- sa de la inormacioacute necessagraveria per acioacute que amb meacutes de 75 anys
2002 per una norma especiacutefca rassades esportistes amb una er-ne un uacutes correcte com per representa i vetlla pels interessos
(Directiva 200246CE) transpo- activitat iacutesica intensa vegans o exemple el tipus de consumidors drsquoaquesta induacutestria Des de la
per als quals estan indicats i la re- seva undacioacute srsquoha convertit en
comanacioacute de no excedir-ne la lrsquointerlocutor davant les adminis-
dosi diagraveria recomanada tracions per garantir el desenvolu-
pament del sector a tots els nivells
En el cas de persones malaltes o (legislatiu social i econogravemic) Un
que estan prenent medicacioacute ho dels seus compromisos principals
han de posar en coneixement del eacutes protegir el consumidor i garantir
metge En determinats g pru s de uns complements alimentaris se-
poblacioacute (embarassades dones en gurs efcaccedilos i de qualitat Bona
periacuteode de lactagravencia o nens entre mostra drsquoaixograve eacutes la
drsquoaltres) eacutes recomanable el consell
drsquoun proessional de la salut
que acaba de
veure la llum en la seva 5a edicioacute
En els uacuteltims anys la investigacioacute
ha demostrat lrsquoimportant paper Meacutes de 2000 empreses amb seu
que poden tenir aquests comple- social a Espanya operen en el
ments a lrsquohora de reduir la despe- camp dels complements alimen-
sa sanitagraveria mundial El progressiu tosos segons dades del registre
envelliment de la poblacioacute i lrsquoapari- sanitari de les quals una gran
cioacute drsquoepidegravemies com lrsquoobesitat part soacuten pimes Meacutes del 30
han et que es dispari el nombre drsquoaquestes empreses tenen la
de malalties no transmissibles seva seu social a Catalunya
Beefs prpals
Segurea elevada
El paper de la duacutesra les
assas
Reduoacute de la despesa saagravera
Food Supplements Europe
Guiacutea de Bue-
nas Praacutecticas para la Fabricacioacuten y
Comercializacioacuten de Complemen-
tos Alimenticios
n
E
Antoni GARciA GABARRA Economista i vicepresident de la Comissioacute drsquoEconomia Agroalimentagraveria Consultor en regulacioacute alimentagraveriaantoniggabarracom
Complements alimentaris un mercat en expansioacute
La investigacioacute ha demostrat lrsquoimportant paper que poden tenir aquests
complements a lrsquohora de reduir la despesa sanitagraveria mundial
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 1
Comissioacute d rsquoEconomia de la Salut
C
analiacutetica aixiacute com la incorporacioacute de lrsquoeconomia del comportamiddotment Com a actius va destacar lrsquoacceptacioacute per part del sector sanitari que lrsquoefciegravencia eacutes una exigegravencia egravetica
Finalment va intervenir la metmiddotgessa i economista
ontinuant amb els 40 anys que ldquocal er millor les coses lrsquoecomiddot El seguumlent ponent va ser Des de la seva posicioacute de la creacioacute de la Comismiddot nomia de la salut eacutes disciplinardquo Va explicar com es va com a responsable de lrsquoObsermiddotsioacute drsquoEconomia de la Samiddot iniciar en el sector sanitari a 25 vatori del Sistema de Salut a
lut el Collegi drsquoEconomistes va Tot seguit va intervenir anys Tambeacute va recordar el seu lrsquoAQuAS va er una intervencioacute ser escenari drsquouna segona taula Fernaacutendez va explimiddot pas pel CRES i pel Departament tegravecnica centrantmiddotse en la medimiddottitulada car que lrsquoany 1987 es va incorpomiddot de Salut en dierents responsabimiddot cacioacute hospitalagraveria de dispensacioacute
rar a lrsquoICS i a partir drsquoaquiacute el seu litats Va ormular dues afrmacimiddot ambulatograveria (MHDA) com a La taula presidida pe recorregut proessional lrsquoha pormiddotr ons ldquola interseccioacute entre economiddot exemple del que ens estagrave pasmiddot
exdegagrave del Colmiddot tat pel CatSalut lrsquoInstitut Guttmiddot mistes i metges ha permegraves innomiddot sant i va destacar alguns reptes legi va comptar amb ponents mann i la Unioacute Catalana drsquoHospimiddot varrdquo i ldquolrsquoeconomia de la salut ha que el sistema sanitari catalagrave teacute com Guillem Loacutepez Casasnoves tals sempre relacionada amb tingut repercussioacute en altres discimiddot plantejats lrsquo1 de la poblacioacute a catedragravetic drsquoEconomia de la UPF lrsquoeconomia de la salut Va repasmiddot plinesrdquo Va destacar la Llei Genemiddot el 25 de la despesa sanitagraveria i Roser Fernaacutendez presidenta sar conceptes que en aquella ral de Sanitat impulsada per un altre 4 a el 50 de la desmiddotdrsquoUCH Ivan Planas director de egravepoca eren objecte de debat a la lrsquoeconomista Ernest Lluch com pesa Per tant un 5 de la pomiddotlrsquoAgraverea de Recursos Econogravemics del sanitat recursos escassos lrsquoefmiddot un et molt important Va mostrar blacioacute a el 75 de la despesa CatSalut i Anna Garcia Alteacutes resmiddot ciegravencia i lrsquoefcagravecia pessimisme en el camp de la sanitagraveria Nomeacutes la MHDA repremiddotponsable de lrsquoObservatori del Sismiddot etcegravetera I en tota aquesta trajecmiddot cartera de serveis agravembit en el senta el 10 de la despesa sanimiddottema de Salut a lrsquoAQuAS En Camiddot tograveria proessional ha apregraves la qual lrsquoeconomia de la salut no ha tagraveria i el seu cost srsquoha multiplicat sas va donar la benvinguda als bondat del Sistema de Salut la p go ut ser del tot eectiva i es va per 6 des de lrsquoany 2000presents i ent reeregravencia a la inicimiddot potencialitat del model sanitari preguntar si la cirurgia robogravetica ativa drsquoaquells pioners que amb el com a instrument de poliacutetiques avui eacutes costmiddoteectiva El mateix Les desigualtats socioeconogravemimiddotsuport del Collegi varen er les primiddot puacutebliques i per la governanccedila de es pot dir de les discussions somiddot ques en salut representen un meres passes en lrsquoeconomia de la les institucions el sector salut bre el copagament Tambeacute va greu problema sanitari Aquells salut va demanar als ponents que com a generador de riquesa el destacar alguns egravexits com grups socials amb menys recurmiddotexpliquessin quegrave ha aportat pressupost com estrategravegia de lrsquoAQuAS la part variable dels sos tenen una mortalitat meacutes elemiddotaquesta disciplina a la poliacutetica samiddot i que generar excedents gestioacute contractes la DMA de armagravecia vada i cal trobarmiddothi solucions nitagraveria eacutes bo entre altres quumlestions etc Respecte al utur va assemiddot Tambeacute el gegravenere eacutes un determimiddot
Respecte al utur Fernaacutendez va nyalar mancances en la ormacioacute nant de les desigualtats Cal avamiddotEl primer a intervenir va ser destacar que caldragrave donar resmiddot drsquoeconomistes que es vulguin luar i analitzar beacute els resultats de
que postes a nous paradigmes que implicar proessionalment en el tot el que srsquoestagrave ent i si realment va dir que ldquono entenia lrsquoeconomia estan sorgint reorccedilant el conmiddot sector de la salut i va reclamar sempre compensa tot allograve que de la salut com una disciplina diemiddot cepte egravetic de lrsquoefciegravencia lrsquoadopcioacute de la comptabilitat estem gastant en els serveis samiddotrent de lrsquoeconomia aplicadardquo Loacutemiddot nitaris Lrsquoavaluacioacute eacutes un element pez es va iniciar en el sector sanimiddot imprescindible per a la presa de tari gragravecies a la seva tesi que vermiddot decisions sava sobre hospitals i on parlava de GDR i el llavors conseller Lamiddotporte es va interessar pel tema Posteriorment juntament amb Joan Rovira va crear el postgrau drsquoEconomia de la Salut Quan es va incorporar a la UPF va endegar el magravester drsquoEconomia de la Salut i meacutes tard va venir la creacioacute del CRES Gragravecies al Collegi aquells economistes que exploraven aquesta aceta de lrsquoeconomia vamiddotren irradiar aquesta disciplina a almiddottres llocs Va destacar que ldquolrsquoecomiddotnomia de la salut srsquoha expandit arreu gragravecies a la seva orccedilardquo Com a repte de utur va destacar
Egravexits i Fracassos de l rsquoEco-nomia de la Salut en la Poliacutetica Sanitagraveria
input output
Anna Gar-
Ivan cia Ateacutes
Panas
Roser
Fernaacutendez
joan B Casas
Gui-
em loacutepez Casasnoves
El cost de la mediacioacute hospitalagraveria de dispensacioacute ambulatograveria (MHDA) s rsquoha
multiplicat per 6 des de lrsquoany 2000
40 anys drsquoEconomia de la Salut Segona taula
RICARD BOSChEditor del blog lsquoRBA Salut i Gestioacutersquo boschricardgmailcom
n
1 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N OO TT II CC II AA RR II SS DD EE LLEESS CCOOMMIISSSSIIOONNSS DDEE TTRREEBBAALLLL
Comissioacute de Comp tabilitat
Abans drsquoanalitzar els
estats comptables Els actius es classiquen en no
drsquouna empresa cal samiddot corrents i corrents de orma simiddot
ber quina normativa comptamiddot milar a la distincioacute establerta en el
ble srsquoha aplicat (USGAAP IFRS PGC90 entre immobilitzat i circumiddot
o PGC07) quins criteris valomiddot lant Lrsquoactiu no corrent compregraven
ratius srsquohan emprat i quin momiddot els actius destinats a servir de
del de comptes anuals srsquoha orma duradora a les activitats de versions nanceres en GMA tres comptes a cobrar de lrsquoactiu
escollit (normal abreujats o pimiddot lrsquoempresa incloses les inversions empreses del g p corrent es desglossaragrave per remiddotru multigrup i
mes) Els resultats la p osicioacute nanceres el venciment alienamiddot collir separadament els clients a associades i drsquoaltres
nancera io els fuxos drsquoeecmiddot cioacute o realitzacioacute dels quals srsquoesmiddot llarg termini i a curt termini
t iu poden ser dierents en unmiddot pera que srsquohauragrave de produir en Una partida que mereix una Perograve si el termini de venciment
cioacute del marc normatiu escollit I un termini superior a un any mencioacute especial eacutes la drsquoactius eacutes superior al cicle normal dexmiddot
aquesta eleccioacute pot condiciomiddot per impostos dierits Inclou acmiddot plotacioacute es crearagrave un epiacutegra en
nar la diagnosi i les decisions En lrsquoactiu intangible cal parar tius per dieregravencies temporagraveries lactiu no corrent amb la denomiddot
que sersquon derivin atencioacute amb la possible capitalitmiddot deduiumlbles cregravedits pel dret a minacioacute ldquoDeutors comercials no
compensar en exercicis posterimiddot correntsrdquo
ors a les bases imposables nemiddot
Coneixement del patrimoni gatives pendents de compensamiddot Pel que a a lrsquoactiu corrent la
resultats i fuxos cioacute i deduccions i altres avanmiddot norma drsquoelaboracioacute sisena de la
Examen i observacioacute mitjanccedilant tatges scals no actualitzats tercera part del PGC07 eacutes prou
tegravecniques i procediments que queden pendents drsquoaplicar clara Lrsquoactiu corrent compregraven
Deduccioacute de conclusions en la liquidacioacute dels impostos els actius vinculats al cicle normiddot
Previsioacute de utur i presa de decisions sobre el beneci La prudegravencia mal drsquoexplotacioacute que lrsquoempresa
valorativa incideix de orma esmiddot espera vendre consumir o reamiddot
Lrsquoobjecte drsquoaquest article eacutes zacioacute de les despeses de recermiddot peciacuteca en el seu reconeixemiddot litzar en el transcurs del mateix
presentar lrsquoestructura i els commiddot ca o en el correcte deterioramiddot ment La resolucioacute de lrsquoICAC de aquells actius dierents dels anmiddot
ponents del balanccedil de situacioacute ment del ons de comerccedil Per 9 de ebrer de 2019 recull la nemiddot teriors el venciment alienacioacute o
segons la normativa local contra cal ser conscients de les cessitat de donar de baixa un realitzacioacute srsquoespera que es promiddot
(PGC07) La lectura dels estats restriccions normatives a lrsquoactimiddot actiu reconegut anteriorment si dueixi en el curt termini eacutes a dir
comptables eacutes el pas previ a vacioacute de certs intangibles de la ja no resulta probable la seva remiddot en el termini magravexim drsquoun any
lrsquoaplicacioacute de les diverses tegravecnimiddot companyia com pot ser el cas de cuperacioacute en un periacuteode magravexim comptat a partir de la data de
ques drsquoanagravelisi dels estats la marca de 10 anys tancament de lrsquoexercici els acmiddot
comptables (principalment el tius nancers classicats com a
cagravelcul de ragravetios) i ha de permemiddot Si lrsquoempresa manteacute inversions Per acabar amb els compomiddot mantinguts per negociar exmiddot
tre conegraveixer en prounditat el immobiliagraveries caldragrave esbrinar si nents de lrsquoactiu no corrent cal cepte els derivats nancers
patrimoni els resultats i els fumiddot la seva explotacioacute es pot sepamiddot er esment dels deutors comermiddot amb el termini de liquidacioacute sumiddot
xos drsquoeectiu rar de la resta drsquoactivitats el cials no corrents Quan lempremiddot perior a un any i lrsquoeectiu i altres
que en uncioacute de la seva impormiddot sa tingui cregravedits amb clients per actius liacutequids equivalents
Som del parer que el balanccedil de tagravencia relativa pot aconsellar un vendes i prestacions de serveis
situacioacute no srsquoha de preparar pel cagravelcul del rendiment dierenciat amb venciment superior a un Ara beacute el Pla estableix que els
seu anagravelisi meacutes enllagrave drsquoincormiddot any aquesta partida inclosa actius no corrents mantinguts
porar les excepcions per errors Srsquohauragrave de distingir entre inmiddot dins els deutors comercials i almiddot per a la venda i els grups alienamiddot
materials que es puguin derivar bles drsquoelements mantinguts per
de lrsquoinorme drsquoauditoria a la venda guraran en una partimiddot
da especiacuteca dins de lrsquoactiu i
passiu corrent El seu caragravecter
4
6
3 5
1
2 Vegeu lrsquoesquema de balanccedil adjunt 4 Aquesta distincioacute tambeacute es produiragrave
en les partides de passiu fnancer de
clients i de proveiumldors
3 Rejoacuten M i Gonzaacutelez C (2017)
5 A tiacutetol drsquoexemple el lector pot veure
lrsquoeecte sobre el patrimoni net de lrsquoem- 6 Imprescindible la lectura de les nor-
1 Tot i aixiacute a vegades pot ajudar vi- presa Zinkia corresponent als exerci- mes drsquoelaboracioacute dels comptes anu-
sualitzar el balanccedil amb el ormat de cis 2016-2015 si hagueacutes de donar de als a la tercera part del PGC07 I lrsquoes-
balanccedil fnancer o sintegravetic com el que Teacutecnica Contable baixa la partida corresponent als ac- tructura detallada del balanccedil segons
srsquoadjunta tius per impostos dieritsy Financiera nuacutem 2 pp 56-65 lrsquoOrdre JUS3182018 de 21 de marccedil
Aci 2
l
l
l l
l
Pa-
trimonio contable versus patrimonio
real e informe de auditoriacutea Anaacutelisis de
un dictamen pericial sobre las cuentas
anuales del Fuacutetbol Club Barcelona de
30 de junio de 2010
MARtiacute GARCIA PONS jOSeacute luIS MARtiacuteNEz FERNaacuteNDEzPresident de la Comissioacute de Comptabilitat Economista soci de Marca Cardinal i prof essor (Comissioacute conj unta CEC-ACCID) i prof essor associat de lrsquoEscola Superior de Ciegravencies Socials i associat drsquoEconomia i Empresa de la UB de lrsquoEmpresa del Tecnocampus (Centre adscrit a
la UPF) martigarciaeconomistescat jlmmarcacardinalcom
Anagravelisi drsquoestats comptables (I) El balanccedil de situacioacute
El balanccedil de situacioacute no srsquoha de preparar per a la seva anagravelisi meacutes enllagrave drsquoincorporar
les excepcions per errors materials que es puguin derivar de lrsquoinf orme drsquoauditoria
Eapes de rsquoanagraveisi drsquoesas compabes
Lectura
Anagravelisi
Interpretacioacute
Prospeccioacute
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 3
ldquoeventualrdquo a que srsquohagi de conmiddot Pel que a als ons propis els
siderar el seu eecte en el cagravelcul desemborsaments pendents
del ons de maniobra i de les ragravemiddot drsquoexigir a la data de tancament
tios anomenades de solvegravencia o minoren la xira de capital com
liquiditat i que desdibuixi la tenmiddot tambeacute minoren la xira dels ons
degravencia en el periacuteode analitzat En p pro is els instruments de patrimiddot
cas que lrsquoempresa tingui existegravenmiddot moni p pro i i els dividends pamiddot
cies de produccioacute de cicle supemiddot gats a compte En darrer terme si el pes dels corrents i no corrents El passiu
rior a un any les partides de promiddot ajustos de valor io de les submiddot corrent comprendragrave les obligamiddot
ductes en curs i productes acamiddot Cal parar atencioacute al et que el vencions eacutes signifcatiu amb remiddot cions vinculades al cicle normal
bats es desglossaran per recollir capital social i la prima drsquoemismiddot lacioacute al total de patrimoni net en drsquoexplotacioacute les obligacions
separadament les de cicle curt i sioacute nomeacutes fguraran en els ons el cagravelcul la rendibilitat fnancera amb venciment a curt termini i
les de cicle llarg de produccioacute propis sempre que srsquohagueacutes srsquohauragrave de distingir entre la renmiddot els passius fnancers mantinmiddot
desglossament a considerar en produiumlt la inscripcioacute en el Regismiddot dibilitat dels ons propis dividint guts per a negociar excepte els
el cagravelcul de rotacions i terminis tre Mercantil abans de ormular el benefci net pels ons propis i derivats amb venciment superimiddot
drsquoemmagatzematge els comptes anuals En cas la rendibilitat del patrimoni net or a un any Els altres elements
contrari fguraran en el passiu com a relacioacute entre el resultat de passiu es classifcaran com a
corrent Sens dubte aquesta global i el patrimoni net resultat no corrents
Constitueix la part residual dels restriccioacute aecta al cagravelcul de les global que inclou el resultat del
actius de lrsquoempresa un cop demiddot ragravetios de capitalitzacioacute o drsquoenmiddot compte de pegraverdues i guanys els Quan lrsquoempresa tingui deutes
duiumlts tots els seus passius Inmiddot deutament ingressos i despeses que srsquoimmiddot amb proveiumldors amb venciment
clou els ons propis els ajustos puten directament a patrimoni superior a un any aquesta partimiddot
de valor i les subvencions penmiddot net i les transeregravencies realitzamiddot da del passiu es desglossaragrave En aquest sentit la defnicioacute de
dents drsquoimputar a resultats passiu i la prevalenccedila del ons somiddot des al compte de resultats per a recollir per separat els promiddot
bre la orma condicionaragrave el remiddot veiumldors a llarg termini Si el termiddot
gistre drsquoalguns instruments fnanmiddot mini de venciment os superior
cers que hauran de registrarmiddotse En aquesta massa eacutes drsquoaplicamiddot al cicle normal drsquoexplotacioacute
com a passius quan des cioacute la classifcacioacute entre partides srsquoinclouragrave en el passiu no cormiddot
drsquoun punt de vista estrictament rent un epiacutegra amb la denomimiddot
juriacutedic tinguin lrsquoaparenccedila drsquoinstrumiddot nacioacute ldquocreditors comercials no
ments de patrimoni correntsrdquo
Patrimoni net
Passiu
7
8
7 Determinats ingressos i despeses
es comptabilitzen directament al patri-
moni net fns que es produeix el reco-
neixement baixa o deteriorament de
lrsquoelement amb el qual estiguin relaci-
onats moment en quegrave amb caragravecter
general es comptabilitzaran al comp- 8 Veure el cas de Criteria Caixacorp
te de pegraverdues i guanys SA 2009 i
l
l
l
l
a priori
ernandoruizlamases
La lectura dels estats comptables ha de permetre conegraveixer en pro unditat el patrimoni
els resultats i els luxos drsquoe ectiuff
n
1 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LComissioacute drsquoEconomistes Auditors de Comptes
empresarial i drsquoauditoria actual sinoacute que tambeacute ser prou adaptamiddotble per a bregar amb lrsquoentorn empresarial i drsquoauditoria en ragravepimiddotda evolucioacute (en particular el mamiddotjor uacutes de la tecnologia)b) Ser aplicat meacutes eficaccedilment pels auditors que apliquen la norma en auditories drsquoentitats de diverses grandagraveriesc) Establir una base millorada per a altres normes que tenen requisits drsquoavaluacioacute de riscos meacutes especiacutefics (com les NIA 540 i 600) d) Millorar lrsquoaplicacioacute de lrsquoescepmiddotticisme professional per part dels auditors en realitzar procedimiddotments drsquoavaluacioacute de riscos
Si beacute hi ha coincidegravencia en la nemiddotcessitat de revisar la NIA 315 els comentaris rebuts han evidenciat que un major suport (com el demiddotsenvolupament drsquoeines orientatimiddotves) seria uacutetil per aconseguir els objectius previstos LrsquoIAASB premiddotteacuten en primer lloc revisar i millomiddotrar els requisits perquegrave siguin romiddotbustos perograve prou flexibles per aconseguir avaluacions de risc apropiades i en segon lloc demiddotsenvolupar aplicacions apropiamiddotdes i un altre material explicatiu que srsquoinclouragrave en la norma revimiddotsada
A meacutes reconeix que una orienmiddottacioacute meacutes especiacutefica en circumsmiddottagravencies particulars (que no seria apropiat incloure en una norma destinada a aplicarmiddotse a auditomiddotries de totes les grandagraveries) pot ser necessagraveria Aixograve podria inmiddotcloure per exemple orientacioacute
Tot i que pot semblar que la professioacute drsquoauditoria teacute unes normes i regulacions
bastant estables i poc subjectes a canvis la veritat eacutes que les NIA estan contiacutenuament en estudi i subjectes a revisioacute per part de lrsquoIAASB (International Auditing and Assurance Standards Bomiddotard) organisme independent que estableix les normes drsquoauditoria i altres agraverees relacionades en lrsquoagravemmiddotbit internacional i ajuda a lrsquoadopmiddotcioacute i implementacioacute drsquoaquestes normes de manera que contribumiddoteix molt significativament a millomiddotrar la qualitat i consistegravencia de la pragravectica drsquoauditoria i enforteix la confianccedila puacuteblica en la nostra professioacute Un cop aquest orgamiddotnisme publica noves normes o en revisa les existents nomeacutes eacutes quumlestioacute de temps que srsquoacabin adoptant a Espanya
En aquest article es comenten les principals normes internacionals drsquoauditoria que estan sent objecmiddotte de revisioacute durant el 2019 aixiacute com la Norma Internacional de Control de Qualitat (ISQC)
NIA 315 (revisada) identifica-cioacute i valoracioacute dels riscos drsquoincorreccioacute material mitjan-ccedilant el coneixement de lrsquoenti-tat i del seu entorn Al juliol del 2018 lrsquoIAASB va emetre un esmiddotborrany de la NIA 315 (revisada) Estagrave analitzant els comentaris remiddotbuts durant el periacuteode drsquoexposicioacute puacuteblica i avaluant la introduccioacute de canvis sobre la base drsquoaquests comentaris amb lrsquoobjectiu de completar les revisions al juny del 2019 Els objectius de la revisioacute drsquoaquesta NIA soacutena) Establir requisits meacutes sogravelids i guies detallades per a impulsar als auditors a realitzar procedimiddot
ments apropiats drsquoavaluacioacute de riscos drsquoacord amb la grandagraveria i la naturalesa de lrsquoentitat Srsquoanticimiddotpa que aquestes revisions se centraran en millorar lrsquoenfocamiddotment de lrsquoauditor per a comprenmiddotdre lrsquoentitat el seu entorn (inclograves el seu control intern) i les activimiddottats drsquoavaluacioacute de riscos en un entorn canviantb) Determinar com la NIA 315 pot ser modificada en la seva ormiddotganitzacioacute i estructura per a promiddotmoure una avaluacioacute de riscos meacutes efectivac) Proposar les conseguumlents modificacions en altres normes que puguin ser necessagraveries com a resultat de les revisions de la
NIA 315 tals com les NIA 220 240 330 540 i 600d) Determinar quines eines de guia i suport han de ser desenmiddotvolupades per lrsquoIAASB o uns almiddottres per complementar les revisimiddotons a aquesta NIA ajudant aixiacute a la seva implementacioacute efectiva Les guies i eines de suport pomiddotden incloure Notes de Pragravectimiddotques drsquoAuditoria Internacional (IAPN per les sigles en anglegraves) publicacions del personal actuamiddotlitzacions de projectes o ilmiddotlustracions exemples per a brinmiddotdar assistegravencia sobre com es pot aplicar la NIA 315 (revisada) prestant especial atencioacute en com abordar en particular les inquiemiddottuds dels auditors de pimes
Aquestes revisions i millores abordaran quumlestions com la nemiddotcessitat de la NIA 315 aa) No nomeacutes reflectir lrsquoentorn
sobre lrsquouacutes drsquoanagravelisi de dades per a realitzar avaluacions de risc i exemples ilmiddotlustratius de com lrsquoenfocament basat en el risc per a les NIA podria aplicarmiddotse a les auditories drsquoentitats meacutes petimiddottes Srsquoespera que el desenvolumiddotpament drsquoorientacioacute addicional ajudi en la implementacioacute de lrsquoestagravendard i per tant ajudi a impulsar la qualitat de lrsquoauditomiddotria
Actualment el grup de treball estagrave debatent sobre les preocumiddotpacions rebudes dels enquesmiddottats sobre lrsquoextensioacute i compleximiddottat de lrsquoesborrany i les possibles dificultats per a entendremiddotho i aplicarmiddotho en la pragravectica amb especial referegravencia al grau drsquoaplicacioacute en funcioacute de la granmiddotdagraveria de lrsquoentitat auditada En aquest context per a facilitar la implementacioacute de la NIA es remiddotconeix que han de potenciarmiddotse els diagrames de flux els paragravemiddotgrafs introductoris el detall dels factors de risc inherent les mimiddotllores en TU i lrsquoenfocament adoptat en relacioacute amb les eines i tegravecniques automatitzades
Tal com srsquoha comentat srsquoespera la publicacioacute de la NIA 315 (revimiddotsada) a mitjan 2019
Control de qualitat de projec-tes ISQM 1 ISQM 2 i NIA 220 (revisada) LrsquoIAASB ha emegraves un paquet integrat de tres esbormiddotranys que aborden la gestioacute de la qualitat en les signatures drsquoaudimiddottoria i en els seus encagraverrecs La previsioacute eacutes debatre i analitzar les respostes rebudes durant el periacutemiddotode drsquoexposicioacute puacuteblica durant el 2019 per poder procedir a lrsquoemissioacute definitiva dels projectes durant el primer semestre del 2020
Els tres esborranys de norma que estan actualment en periacuteomiddotde puacuteblic de consultes soacuten lrsquoISmiddotQM1 (International Standar on Quality Management 1) que vinmiddotdragrave a substituir lrsquoactualment en vigor ISQC1 (Norma Internaciomiddotnal de Control de Qualitat 1) lrsquoISQM2 nova norma que demiddot
Les NIA estan contiacutenuament en estudi i subjectes a revisioacute per part de lrsquoIAASB
organisme independent que estableix les normes drsquoauditoria i altres agraverees
relacionades en lrsquoagravembit internacional
AGuStiacute SAuBIEconomista i membre del Comitegrave de Normativa i Procediments del REA-REGA i soci de Crowedepartament de Qualitatagustisaubicrowees
Els propers canvis que ens venen de les NIA
1 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 5
Si beacute hi ha coincidegravencia en la necessitat de revisar la NIA 315 els comentaris
rebuts han evidenciat que un maj or suport seria uacutetil per aconseguir els
obj ectius previstos
senvolupa les revisions de qualimiddot
tat dels treballs i una revisioacute de
la NIA 220 que poden consulmiddot
tarmiddotse al web de lrsquoIAASB
En aquest
cas per assegurar que la utilitat
de les revisions de qualitat dels
encagraverrecs (EQC popularmen t
conegudes com a revisions del
segon soci) i que contribueixen
signifcativament a lrsquoalta qualitat
de les auditories i drsquoaltres encagravermiddot
Per a assegurarmiddotse que recs lrsquoIAASB ha proposat divermiddot
els sistemes interns de les signamiddot ses millores per a les revisions de
tures continuen sent orts i conmiddot qualitat dels treballs que es remiddot
tribueixen amb efcagravecia a aconmiddot cullen en aquesta nova norma
seguir auditories drsquoalta qualitat proposada
lrsquoIAASB ha proposat diverses mimiddot
llores a introduir en els sistemes Lrsquoobjectiu drsquoaquest projecte eacutes mimiddot
de gestioacute de la qualitat de les sigmiddot llorar els requisits i el material
natures pregraveviament coneguts drsquoaplicacioacute en relacioacute amb les revimiddot
com els sistemes de control de sions de segon soci que inclouen
qualitat
aplicar per les signatures en demiddot
Aquest projecte de norma inclou terminar quins compromisos han
un nou enocament basat en el drsquoestar subjectes a una revisioacute
risc proactiu per a un sistema efmiddot de segon soci
caccedil de gestioacute de qualitat que esmiddot middot middot
tableix les bases per a una consmiddot pus de revisions un entorn evolutiu incloent canmiddot degravencia drsquoauditoria)
tant qualitat dels treballs Altres vis en els models de lliurament middot middot
millores que incorpora el projecte dari i lrsquoabast de la revisioacute drsquoauditoria i lrsquouacutes de la tecnologia ques automatitzades (inclosa
de norma ISQM1 inclouen lrsquoanagravelisi de dades)middot
middot gibilitat de les persones que reamiddot 220 i les normes ISQCISQM
tats del lideratge de les signatumiddot litzen la revisioacute
res aixiacute com la millora del govern abastar la revisioacute de les NIA 230
de les signatures Tambeacute srsquoha tingut en especial LrsquoIAASB va (documentacioacute) 520 (procedimiddot
consideracioacute el manteniment de comenccedilar aquest p jro ecte el ments analiacutetics) 530 (mostreig)
ront a un entorn canviant i cada lrsquoequilibri adequat entre les uncimiddot 2014 encara que va p 320 (materialitat) aixiacute com altres reerir
vegada meacutes complex la qual ons i responsabilitats respectives centrar els seus esorccedilos en almiddot canvis que poden produirmiddotse a
cosa inclou abordar lrsquoimpacte de del revisor drsquoEQC i el soci de tres assumptes ategraves que algumiddot consequumlegravencia dels avanccedilos tecmiddot
la tecnologia les xarxes i lrsquouacutes de lrsquoencagraverrec que reteacute sempre la nes de les quumlestions onamenmiddot nologravegics
proveiumldors de serveis externs responsabilitat fnal de lrsquoauditoria tals que han drsquoabordarmiddotse en la
revisioacute de la NIA 600 han de ser
sistemes de gestioacute de qualitat i promiddot pregraveviament considerades i abormiddot Finalment davant
posar remeis a les defciegravencies LrsquoIAmiddot dades en altres projectes com de tant canvi normatiu que el
ASB ha sotmegraves a revisioacute aquesta lrsquoISQM 1 lrsquoISQM 2 la NIA 220 que provoca habitualment eacutes
Addicionalment als aspectes anmiddot NIA amb els objectius de (revisada) i la NIA 315 (revisada) una major cagraverrega per a les sigmiddot
teriors lrsquoequip de treball ha presmiddot A mesura que aquests projectes natures eacutes motiu de celebracioacute
tat especial atencioacute a models almiddot uncioacute drsquointeregraves puacuteblic de les audimiddot avancin lrsquoIAASB intensifcaragrave i que lrsquoIAASB no srsquooblidi dels demiddot
ternatius de lliurament de les tories i donar meacutes egravemasi a la immiddot avanccedilaragrave signifcativament el seu safaments i problemes relaciomiddot
auditories als problemes especiacutemiddot portagravencia de lrsquoadequada aplicacioacute treball en la revisioacute de la NIA 600 nats amb les auditories drsquoentimiddot
fcs relacionats amb les signatumiddot del judici proessional i lrsquoexercici amb la previsioacute de publicar un tats menys complexes A causa
res de grandagraveria pet ta i i mitjana de lrsquoescepticisme proessional esborrany a la f del 2019 de lrsquoentorn canviant per a les
a la necessitat que les signatures pimes i a mesura que augmenmiddotmiddot
estableixin objectius de qualitat bilitats del soci del treball en parmiddot ta la complexitat de les normes
addicionals als requerits per la ticular la participacioacute requerida LrsquoIAASB estagrave recopilant existeix una creixent necessitat
norma la conveniegravencia de millomiddot del soci del treball durant tota inormacioacute i avaluant la possibilimiddot drsquoactuar en aquest aspecte
rar en la identifcacioacute i avaluacioacute lrsquoauditoria i ematitzar la responmiddot tat de revisar altres NIA per la qual cosa preveuen premiddot
dels riscos de qualitat i els requemiddot sabilitat del soci del treball per a sentar durant el 2019 una batemiddot
riments a la xarxa drsquoauditors o als la gestioacute i lrsquoassoliment de la quamiddot Alguns dels temes que srsquoestan ria de propostes per abordar
serveis de la xarxa litat a nivell de lrsquoencagraverrec considerant soacuten aquests problemes
ISQM 2 ndash Projecte de norma
Norma Internacional de Gestioacute
de la Qualitat a nivell de lrsquoencagravermiddot
rec incloses les revisions de
qualitat dels treballs
ISQM 1 ndash Projecte de norma
Norma Internacional de Gestioacute
de la Qualitat 1 gestioacute de qualitat
per a empreses que realitzen aumiddot
ditories o revisions drsquoestats fmiddot
nancers o drsquoaltres compromisos
drsquoassegurament o rerveis relacimiddot
onats
NIA 600 middot Auditories drsquoestats fmiddot
nancers de grups
NIA 220 ndash Control de qualitat de
lrsquoauditoria drsquoestats fnancers
bull Establir criteris meacutes sogravelids a
bull Establint lrsquoobjectiu drsquoaquest ti bull Modernitzar la NIA 220 per a bull Una revisioacute de la NIA 500 (evi
bull Aclarir la naturalesa el calen bull Aspectes de les eines i tegravecni
bull Millora dels requisits per a lrsquoele bull Aclarir la relacioacute entre la NIA
bull Lrsquoaugment de les responsabili bull Lrsquoescepticisme professional
bull Un possible projecte que podria
bull Modernitzar la norma per fer
bull Una supervisioacute meacutes rigorosa dels
bull Ressaltar la importagravencia de la
bull Aclarir el paper i les responsa
Auditories drsquoentitats menys
complexes
Drsquoaltres NIA evidegravencia drsquoau-
ditoria
n
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 6 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
lectura de context un treball de
lrsquoeconomista anglesa Diane
Coyle i de lrsquoeconomista australiagrave
Benjamin MitramiddotKahn El tiacutetol del
treball eacutes prou eloquumlent en relamiddot
cioacute amb la sostenibilitat
(
) La sostenibilitat no es
pot comprendre si no es teacute un
ntre lrsquoextensa i nodrida Per la seva banda Mazzucato va nestar personal i de com tractar i ull xat en el utur
miriacuteada de presentacimiddot assenyalar la prounditat de les mesurar la sostenibilitat
ons sessions inormatimiddot esquerdes en el cagravelcul del PIB El treball de Coyle i de Mitramiddot
ves entrevistes i taules rodones tot posant sobre la taula la distinmiddot En relacioacute amb el tema del bemiddot Kahn ens proposa la substitucioacute
que any rere any es an en la reumiddot cioacute onamental entre les activimiddot nestar cal apuntar que del que de lrsquoactual megravetrica del PIB per
nioacute anual del Fograverum Econogravemic tats que realment creen i aporten es parla no eacutes tant de les prestamiddot un utur balanccedil de sis compomiddot
Mundial sempre hi ha un orat valor ( ) i aquelles que com cions de lrsquoestat del benestar remiddot nents un quadre de comandamiddot
per collocarmiddothi el tema del PIB ment basat en sis actius el camiddotels serveis nancers nomeacutes bemiddot collides meacutes o menys laboriosamiddot
Lrsquoacceptacioacute que el PIB eacutes un lluguen les coses ( ) Aquest ment en el PIB sinoacute de com remiddot pital natural el capital humagrave els
constructe molt important per er eacutes un tema no menor que enllamiddot collir el benestar de les persones actius intangibles el capital iacutesic
el seguiment de lrsquoactivitat econogravemiddot ccedila directament amb la polegravemica els actius nancers nets i el camiddotque es deriva del et que puguin
mica potser ns i tot el construcmiddot sobre lrsquoorigen del valor (Val la assolir una vida que les satisaci pital social En el sistema de
te meacutes important ndashvaloracioacute atrimiddot pena destacar que aquest eacutes el Es tracta del megravetriques proposat el benestar i no del
buiumlda a Paul Samuelsonndash a pamiddot tema central del seu uacuteltim llibre no es mesuraria en termes de
rella amb lrsquoarmacioacute que aixiacute i tot de lectumiddot produccioacute i consum sinoacute en
el PIB no explica prou beacute lrsquoevolumiddot ra recomanable) El srsquoassocia a les prestamiddot lrsquoacceacutes als actius que permeten
cioacute de lrsquoeconomia cions socials com ara lrsquoeducamiddot atendre i possibilitar una bona
Brynjolsson va insistir a no memiddot cioacute la salut i lrsquoatencioacute a la vellesa vida tant ara com en el utur La
El 23 de gener drsquoaquest any a nysprear el PIB ldquoEl PIB ha arribat i la dependegravencia totes elles inmiddot produccioacute i el consum actuals
Davos es va presentar una taula ns aquiacute per quedarmiddotsrsquohirdquo En corporades en el PIB El ldquomeacutes soacuten importants perograve el realment
rodona un panel com sersquon diu aquest punt Gurriacutea va er un comiddot enllagraverdquo el es vincula a rellevant eacutes posseir una megravetrica
avui dia per parlar del PIB sota mentari interessant ldquoSi el PIB eacutes la valoracioacute subjectiva que es teacute que indiqui que les persones
el tiacutetol El panel un arteacte prou sogravelid perograve que de la progravepia vida Avanccedilar en el poden i podran disposar de la
estava compost per Jacinda Armiddot no resol gaire beacute la visioacute de lrsquoesmiddot eacutes avanccedilar en ldquoestar renda necessagraveria i de manera
dern i Ohood Bint Khalan Al tructura i de lrsquoevolucioacute drsquouna beacuterdquo en satiser la mateixa vida sostenible eacutes a dir i cal insistirmiddot
Roumi primera ministra de Nova economia potser no hauriacuteem de incluacutes avanccedilar en la elicitat eacutes hi ara i en el utur
Zelanda i ministra del Govern complicarmiddotlo encara meacutes no progressar cap a una ldquobona
dels Emirats Agraverabs Units resmiddot hauriacuteem de buscar un vidardquo Aquest eacutes un objectiu ammiddot Cal doncs mesurar estocs i no
pectivament El collectiu dels (ldquoun PIB meacutes enllagraverdquo bicioacutes al qual srsquoha drsquoenocar lrsquoacmiddot nomeacutes fuxos Cal pensar en termiddot)
economistes estava representat sinoacute pensar en tivitat econogravemica De et aquest mes de riquesa i no nomeacutes de
per Erik Brynjolsson i Mariana eacutes a dir ldquoretenir el PIBrdquo i objectiu ens parla meacutes de promiddot renda El canvi proposat eacutes de
greacutes que de creixement gran importagravencia i caldragrave veure
com es pot er la transicioacute a una
Lrsquoaltre gran tema que incorpora nova megravetrica o conjunt de megravetrimiddot
el ldquomeacutes enllagraverdquo eacutes la sostenibilitat ques viable i universalment acmiddot
El desenvolupament es consimiddot ceptada Els autors coneixen la
dera sostenible si satisagrave les nemiddot dicultat i p pro osen en aquest
cessitats del present sense sentit una primera ase drsquoademiddot
Mazzucato Al centre el secretamiddot buscar altres megravetriques per anar comprometre la satisaccioacute de quacioacute de la valoracioacute del PIB
ri general de lrsquoOCDE Joseacute Aacutengel meacutes enllagrave les necessitats de les generacimiddot que incorpori els intangibles i la
Gurriacutea ons utures Les mesures del distribucioacute de la renda i que remiddot
Aquesta idea no eacutes nova de et PIB no pretenen en absolut baixi el pes atribuiumlt als serveis
Les intervencions van girar al volmiddot es pot trobar tambeacute en documiddot donar cap megravetrica ni cap orienmiddot del sistema nancer
tant de les dues idees que srsquohan ments de la mateixa OCDE si tacioacute en relacioacute amb si el desenmiddot
comentat al comenccedilament Armiddot meacutes no des de lrsquoany 2015 domiddot volupament present compromet La realitat econogravemica ha evolumiddot
dern i Al Roumi van detallar almiddot cuments que analitzen com es o no compromet el desenvolumiddot cionat molt de mitjan els anys
guns esorccedilos que srsquohan iniciat pot transitar drsquoun sistema de pament utur cinquanta del segle passat
tant a Nova Zelanda com als comptabilitat nacional a una quan es va imposar el PIB perograve
Emirats per buscar el benestar comptabilitat nacional del bemiddot Lrsquoescrit de resum que la reunioacute cada cop es a meacutes evident el
de les poblacions respectives nestar Perquegrave darrere del PIB i anual del Fograverum Econogravemic et que amb megravetriques drsquoahir
meacutes enllagrave de les dades recollides en el ldquomeacutes enllagraverdquo hi ha el tema Mundial a sobre la sessioacute es a impossible pilotar lrsquoeconomiddot
pel PIB de com tractar i mesurar el bemiddot ens recomana una mia del demagrave
Fer que
el utur compti Making the utu-
re count
profts
rents
wellbeing
wellare
The value o everything
wellare
wellbeing
More than GDP
wellbeing
beyond
the GDP
the GDP and
beyond
More
than GDP
E
n
Darrere del PIB hi ha el tema de com tractar i mesurar el benestar
personal i de com tractar i mesurar la sostenibilitat
AlBERt GARCIA PujOl
Economista i membre de la Comissioacute
drsquoEconomia i Sostenibilitat
agarciapujoleconomistescat
Davos el PIB i el ldquomeacutes enllagraverdquo
Comissioacute d rsquoEconomia i Sostenibilitat
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 7
Grup de Treball d rsquoEmprenedoria i Creacioacute d rsquoEmpreses
rsquoestudi GEM 2017middot2018 en ase inicial amb una proporcioacute histograverica i queda gairebeacute quatre tal dels dierents projectes Atemiddota Catalunya estudia lrsquoorimiddot de vendes a clients estrangers punts per sobre drsquoEspanya No nintmiddotnos a la mediana drsquoaquesta entacioacute internacional i el entre el 25 i el 75 soacuten un 56 obstant aixograve el seu valor eacutes encamiddot variable srsquoobserva que el 50
fnanccedilament dels nous negocis i els que en tenen entre un 1 i ra 56 punts menor al dels paiumlsos dels projectes ha necessitat una com a caracteriacutestiques inhemiddot un 25 representen un 116 basats en la innovacioacute inversioacute de com a miacutenim 19000 rents per determinar la qualitat euros un valor similar al del 2015 de lrsquoemprenedoria i la seva evomiddot A partir de les marques de classe i 2016 Un aspecte de reconeguda immiddotlucioacute Un aspecte de reconegumiddot de cada categoria considerada portagravencia en el moment de pomiddotda importagravencia en el moment de hem estimat la intensitat exportamiddot sar en uncionament nous nemiddot A la demarcacioacute de Barcelona posar en uncionament nous dora mitjana de Catalunya drsquoEsmiddot gocis eacutes el fnanccedilament Eacutes ben tant la mitjana (76671 euros) negocis eacutes el fnanccedilament panya i de la resta de paiumlsos bamiddot sabut que els estalvis persomiddot com la mediana (20000 euros)
sats en la innovacioacute Observem nals la amiacutelia i els amics solen del capital total necessari per enmiddotPer la seva banda una caracteriacutesmiddot en primer lloc una disminucioacute al ser les onts de fnanccedilament gegar el negoci soacuten lleugerament tica inherent a la qualitat de lrsquoemmiddot llarg de tota la segraverie de la intensitat meacutes comunes La majoria superiors a les de Catalunyaprenedoria eacutes sense dubte lrsquoorimiddot exportadora de les noves empremiddot drsquoemprenedors tenen difcultats entacioacute internacional dels nous ses de Catalunya i Espanya El l fnanccedilament banmiddot Pel que a a lrsquooerta de fnanccedilamiddotper accedir anegocis En alguns articles i invesmiddot 2017 observem tanmateix un cari p ment srsquoobserva que en el darrer rincipalment per alta tigacions es constata que cada important augment drsquoaquest indimiddot drsquohistorial o de garanties exercici el percentatge de pomiddotvegada es concep meacutes la nova blacioacute que ha invertit en negocis empresa des drsquouna perspectiva de terceres persones en els uacutelmiddotinternacional a partir de les ases tims tres anys ha augmentat meacutes primerenques de la seva cremiddot lleugerament (05 punts a Barmiddotacioacute (soacuten les anomenades empremiddot celona i 02 punts a Catalunya) ses ) Aquestes empremiddotses que ja neixen amb vocacioacute Respecte a les recomanacions global (Hisrich 2013) tendeixen a cador que passa del 55 el Aixiacute doncs el desenvolupament dels experts per millorar el suport assolir un creixement i acomplimiddot 2016 al 91 el 2017 Malgrat de mercats alternatius de capital fnancer a les noves iniciatives emmiddotment considerables des dels primiddot aquest augment la intensitat exmiddot teacute un paper important per acilitar presarials destaquenmers anys de vida portadora de les noves empreses el llanccedilament de nous negocis i la
catalanes (superior a la drsquoEspamiddot seva consolidacioacute posterior Tot i Proessionalitzar el sector inversorEn el projecte GEM es quantifca nya) queda encara 124 punts aixograve la incidegravencia de la manca de lrsquoorientacioacute internacional dels emmiddot percentuals per sota dels paiumlsos fnanccedilament ha perdut pes com a Augmentar el capital disponible prenedors a traveacutes del percentatmiddot basats en la innovacioacute obstacle a lrsquoactivitat emprenedomiddot per a inversions i millorar lrsquoacceacutes al ge de vendes de la seva empresa ra amb valors similars a la resta cregravedita clients estrangers Els resultats Quant als emprenedors consolimiddot drsquoEuropa i eacutes el actor de lrsquoentorn soacuten per a Catalunya orccedila estamiddot dats si beacute la situacioacute de partida que meacutes ha millorat en lrsquouacuteltim any Focalitzar esorccedilos no nomeacutes bles des de lrsquoany 2009 fns a lrsquoacmiddot eacutes similar el 2017 es produeix en capital llavor o estadis inicimiddottualitat els emprenedors en ase una intensifcacioacute de la internaciomiddot Pel que a a la demanda de fnanmiddot als sinoacute tambeacute en expansioacute i inicial (TEA) que se centren en el nalitzacioacute molt meacutes acusada que ccedilament que requereixen les nomiddot creixement mercat interior (aixograve eacutes que no en el cas dels nous empresaris ves empreses el projecte GEM exporten) representen xires sumiddot Aixiacute el percentatge drsquoempreses incorpora dades sobre la inversioacute Donar suport al capital risc periors al 70 i arriben en els que no exporten baixa meacutes de 10 necessagraveria per posar en marxa un amb un volum signifcatiu que darrers anys a gairebeacute el 80 nou negoci Lrsquoany 2017 el capitalpunts percentuals i el de les que pugui tenir impacte real amb
exporten meacutes del 75 puja 45 llavor necessari per a cadascun un programa copiat del FONDImiddot En el darrer any malgrat llsquoexiguumlimiddot punts La resta de categories exmiddot dels projectes naixents va ser de CO GLOBAL Extraordinagraveriamiddottat el percentatge de noves emmiddot portadores pugen prop de quatre 69372 euros de mitjana a Catalumiddot ment dissenyat amb resultats preses amb una elevada orientamiddot punts cadascuna El 2017 la inmiddot nya Aquest valor mitjagrave eacutes inerior palpables cioacute internacional (entre el 75 i el tensitat exportadora de les emmiddot al dels dos exercicis anteriors 100 de les vendes soacuten a climiddot preses consolidades passa del Facilitar lrsquoadopcioacute drsquoesquemiddotents estrangers) ha passat de 45 al 107 de manera que Existeix amb tot una gran dismiddot mes de fnanccedilament alternatiu lrsquo15 al 55 Els emprenedors ateny el valor meacutes alt de la segraverie persioacute en les necessitats de capimiddot i
L
born global
crowdfunding crowdlending
l
l
l
l
l
n
Cada vegada es concep meacutes la nova empresa des drsquouna perspectiva
internacional a partir de les f ases meacutes primerenques de la seva creacioacute
AMADEu IBARz
Economista i vicepresident del Grup de Treball drsquoEmprenedoria i Creacioacute drsquoEmpreses del CEC emprenedoriacoleconomistescat
Orientacioacute internacional i fnanccedilament de lrsquoemprenedoria naixent a Catalunya
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 8 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
cament que es justifquin Si es
percep de lrsquoempresa un val o xec
per menjar lrsquoimport diari exempt
eacutes drsquo11 euro
Si srsquoutilitza
el vehicle propietat de lrsquoempresa
per a realitzar desplaccedilaments enmiddot
tre el domicili i el centre de treball
Des Els contribuents que hagin obmiddot hagi treballat srsquoapliqui un impost o qualsevol altre en lrsquoagravembit partimiddot
del dia 2 drsquoabril fns a lrsquo1 de juliol tingut durant el 2018 exclusivamiddot de naturalesa idegraventica o anagraveloga cular srsquohauragrave drsquoimputar com a
srsquoha de presentar la declaracioacute ment rendiments iacutentegres del a lrsquoIRPF espanyol ndashessent sufcimiddot renda del treball el 20 del cost
de renda corresponent a lrsquoexermiddot treball del capital (mobiliari o immiddot ent que existeixi un conveni per a del vehicle per al seu pagador En
cici 2018 En el cas de domiciliar mobiliari) o drsquoactivitats econogravemimiddot evitar la doble imposicioacutendash i no es el cas que el vehicle no sigui promiddot
el pagament el termini per a ques com tambeacute guanys patrimiddot tracti drsquoun paiacutes o territori considemiddot pietat del pagador el 20 srsquoaplimiddot
presentar la declaracioacute o confrmiddot monials sotmesos a retencioacute o rat com paradiacutes fscal ca sobre el valor de mercat que
mar lrsquoesborrany fnalitzaragrave el dia no que supe rin conjuntament correspondria al vehicle si os
26 de juny els 1000 euro anuals i pegraverdues pamiddot Les nou Si el vehicle eacutes considerat
trimonials de quantia superior a dietes es consideren rendiments efcient energegraveticament la valoramiddot
Per a 500 euro en tributacioacute individual o del treball Ara beacute fns a certs immiddot cioacute en espegravecie es podragrave reduir fns
accedir a lrsquoesborrany de la declamiddot conjunta ports estan exemptes Per a un 30 en uncioacute de les caracmiddot
racioacute io les dades fscals per inmiddot exemple per manutencioacute pel termiddot teriacutestiques del vehicle
ternet srsquohauragrave drsquoinormar del nuacutemiddot Estan exempmiddot ritori espanyol i sense pernoctar
mero del DNI la seva data de tes les beques puacutebliques i les conmiddot amb caragravecter general estagrave
caducitat (perograve si eacutes perpetu la cedides per les entitats benefciagravemiddot exempt de gravamen fns a Si heu rebut un rendiment del tremiddot
data drsquoexpedicioacute) i lrsquoimport de la ries de mecenatge per a cursar 2667 euros per dia Pel que a a ball irregular com per exemple un
casella 475 de la declaracioacute de estudis reglats tant a Espanya despeses de locomocioacute quan el ldquobonusrdquo o un premi extraordinari
renda del 2017 Si es tracta drsquoun com a lrsquoestranger de tots els nimiddot treballador utilitzi mitjans de per antiguitat eacutes possible aplicar
contribuent no declarant lrsquoany immiddot una reduccioacute del 30 sobre un
mediat anterior srsquohauragrave drsquoaportar import magravexim de 300000 euro semmiddot
lrsquoIBAN drsquoun compte bancari on fmiddot pre que el seu periacuteode de generamiddot
guri com a titular a eectes drsquoobmiddot cioacute sigui superior a 2 anys i els
tenir el nuacutemero de reeregravencia rendiments srsquoimputin en un uacutenic
periacuteode impositiu Perograve no es pomiddot
dragrave aplicar aquesta reduccioacute si
Les persones iacutesiques que hamiddot vells i graus del sistema educatiu transport puacuteblic srsquoexclouragrave de heu obtingut altres rendiments de
gin obtingut rendiments iacutentegres La dotacioacute econogravemica exempta gravamen lrsquoimport que es justifmiddot la mateixa naturalesa en els 5
del treball per sobre dels 22000 euro eacutes de 6000 euro anuals i de 18000 qui En altres casos sempre q ue anys anteriors i als quals srsquohaguemiddot
anuals amb caragravecter general euro a lrsquoany si la beca teacute per objecte quedi justifcada la realitat del ra aplicat aquesta reduccioacute Tammiddot
Les persones iacutesiques que hamiddot compensar despeses de transmiddot desplaccedilament la quantitat que beacute srsquoaplica als rendiments derimiddot
gin obtingut 12643 euro (12000 euro port i allotjament Si es tracta drsquoesmiddot resulti de multiplicar per 019 euro vats de lrsquoextincioacute drsquouna relacioacute
si lrsquoimpost srsquohagueacutes meritat tudis a lrsquoestranger lrsquoimport exempt per quilogravemetre recorregut meacutes laboral pels quals no srsquoestableix
abans del 5 de juliol del 2018) si eacutes de 21000 euro les despeses de peatges i aparmiddot cap liacutemit temporal anterior
els imports obtinguts del segon i
restants pagadors per ordre de En el cas de beques per a la realitmiddot
quantia no superen en conjunt zacioacute del doctorat lrsquoimport exempt
els 1500 euro anuals eacutes de 21000 euro si es cursa a Esmiddot
Srsquoestagrave obligat si els rendiments panya i de 24600 euro si es realitza
iacutentegres del capital mobiliari i a lrsquoestranger
guanys patrimonials superen els
1600 euro anuals I tambeacute si no sumiddot
peren els 1600 euro anuals i Si
aquests no han estat subjectes a durant el 2018 srsquoha desplaccedilat
retencioacute o ingreacutes a compte ora drsquoEspanya per a prestar els
Tambeacute quan les rendes immiddot seus serveis en un altre o diversos
mobiliagraveries imputades els intemiddot paiumlsos no hauragrave de declarar la
ressos de les lletres del Tresor i totalitat del sou que hagi percemiddot
les subvencions per a lrsquoadquisimiddot but ja que estagrave exempta la part
cioacute drsquohabitatges de proteccioacute ofmiddot dels dies treballats a lrsquoestranger
cial o de preu taxat superin conmiddot amb un liacutemit magravexim de 60100 euro
juntament els 1000 euro anuals sempre que en els paiumlsos en quegrave
Cessioacute del ehicle
Periacuteode de presentacioacute
Dietes i als per menjar
Nuacutemero de referegravencia
Beques puacutebliquesRendiment irregular del treball
Obligats a presentar-la
Quegrave passa si mrsquohan destinat a fer treballs a lrsquoestranger
l
l
l
l
l
Amb el megravetode drsquoestimacioacute directa els que iniciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat poden reduir en un 20 el rendiment
net positiu declarat
Comissioacute d rsquoAssessors Fiscals
RICARD vIntildeA ARASAEconomista Servei drsquoAssessorament Fiscal del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya geafbcneconomistescat
Declaracioacute de renda 2018
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 9
A partir del 2018 es regulen de deduiumlbilitat les despeses de subministres
dels contribuents que desenvolupin lrsquoactivitat en el seu habitatge habitual
Despeses dediumlbles dels rendi-mens del reball
Qegrave passa si ilizo el vehicle en lrsquoacivia
A qin periacuteode imposii srsquoim-pen els rendimens del re-ball
unias amiliars declaracioacute Inceni en cas drsquoinici drsquona conjna o individalacivia econogravemica
En cas de separacioacute a qi cor-respon aplicar-se el miacutenim pels flls comns
Acivia econogravemica (empre-sarial o proessional) Qines redccions es poden
aplicar sobre la base imposa-ble de lrsquoIRPF
regulen de deduiumlbilitat les despemiddot
Les cotitzacimiddot ses dels subministres a eectes
ons a la Seguretat Social o mutualimiddot de determinar el rendiment net en
tats generals obligatograveries de el cas dels contribuents que demiddot
uncionaris les cotitzacions al colmiddot senvolupin la seva activitat en el
legi drsquoores o institucions similars seu habitatge habitual com ara
les detraccions per drets passius aigua gas electricitat telegraveon inmiddot
les quotes satisetes a sindicats les ternet en un 30 de la proporcioacute
quotes satisetes a collegis proesmiddot dels metres quadrats de lrsquohabitatmiddot
sionals si la collegiacioacute teacute caragravecter ge destinats a lrsquoactivitat en relacioacute
obligatori per a lrsquoexercici del treball amb la superiacutecie total Tambeacute les
amb el liacutemit de 500 euro anuals Les despeses de restauracioacute ocasionamiddot
despeses de deensa juriacutedica per des en lrsquoexercici de lrsquoactivitat semmiddot
litigis amb lrsquoempresa amb el liacutemit de pre que es paguin per qualsevol
300 euro anuals I amb caragravecter genemiddot mitjagrave electrogravenic de pagament fns a
ral 2000 euro anuals per obtenir rendimiddot un magravexim de 2667 o 4808 euro per
ments del treball Lrsquoimport anterior dia sense pernoctacioacute en uncioacute
srsquoaugmenta en 2000 euro addicionals de si el desplaccedilament eacutes per terrimiddot
en el cas drsquoaturats que acceptin un tori espanyol o a lrsquoestranger resmiddot
nou lloc de treball que impliqui un pectivament En el cas de pernocmiddot
canvi de residegravencia i tambeacute srsquoincremiddot tar ora del domicili habitual
menta en 3500 euro o 7750 euro anuals lrsquoimport seragrave de 5334 o 9135 euro
en el cas de treballadors actius dismiddot respectivament
capacitats en uncioacute del grau de
discapacitat
Per a poder deduir
les despeses ocasionades per lrsquouacutes
del vehicle en lrsquoactivitat la normatimiddot amb prima fxa drsquoesportistes promiddot drsquooblidar que en el cas drsquooptar per
Amb caragravecter general srsquoimmiddot va de lrsquoIRPF exigeix provar lrsquoaectamiddot essionals i drsquoalt nivell La base limiddot la declaracioacute conjunta srsquohan de
puten al periacuteode impositiu en quegrave cioacute exclusiva a lrsquoactivitat econogravemica quidable no podragrave resultar negatimiddot sumar les rendes percebudes per
el seu perceptor els pot exigir Els i per tant si srsquoutilitza simultagraveniamiddot va a consequumlegravencia drsquoaquestes tots els membres de la unitat amimiddot
endarreriments drsquoexercicis anterimiddot ment per a fns particulars no srsquoadmiddot reduccions liar i que la progressivitat de la tarimiddot
ors percebuts durant el 2018 met cap mena de deduccioacute a de lrsquoIRPF pot ser que no commiddot
srsquohauran drsquoimputar als periacuteodes en pensi lrsquoimport de la reduccioacute de la
quegrave eren exigibles i si no va ser el base imposable Un cop presenmiddot Cal tenir
2018 srsquohauragrave de presentar una Els qui inimiddot clar que la unitat amiliar a eectes tada la declaracioacute de la renda i
autoliquidacioacute complementagraveria per ciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat ecomiddot de lrsquoIRPF estagrave integrada per ambmiddot acabat el termini de presentacioacute
a cada exercici al qual correspomiddot nogravemica i determinin el rendiment doacutes cogravenjuges no separats legalmiddot lrsquoAdministracioacute tributagraveria no acmiddot
nen En canvi si els endarrerimiddot net drsquoacord amb el megravetode drsquoestimiddot ment i si nrsquohi ha els flls menors cepta el canvi drsquoopcioacute de conjunta
ments srsquohan percebut a consemiddot macioacute directa poden reduir en un que hi conviuen com tambeacute els o individual
quumlegravencia drsquouna resolucioacute judicial 20 amb un liacutemit de 100000 euro majors drsquoedat incapacitats judicimiddot
els imports no satisets srsquohan drsquoimmiddot el rendiment net positiu declarat alment subjectes a pagravetria potestat
putar al periacuteode impositiu en quegrave la Srsquoenteacuten que srsquoinicia una activitat prorrogada o rehabilitada La remiddot
sentegravencia sigui erma i no importa econogravemica quan no srsquoha exercit duccioacute de la base imposable eacutes La normativa
els anys en quegrave eren exigibles cap activitat econogravemica lrsquoany anmiddot de 3400 euro Tambeacute existeix la unimiddot de lrsquoIRPF assimila a descendents
terior a la data drsquoinici drsquoaquesta tat amiliar monoparental eacutes a dir a totes aquelles persones respecmiddot
la ormada en els casos de sepamiddot te de les que el contribuent tingui
Si determiddot racioacute legal o quan no hi hagi un atribuiumlda la seva guarda i custogravedia
mineu el rendiment de la vostra vincle matrimonial per la mare o el per resolucioacute judicial i diu que cormiddot
activitat econogravemica pel megravetode Es pot reduir la pare i tots els flls menors o majors respondragrave a qui drsquoacord amb el
drsquoestimacioacute directa heu de tenir base imposable per presentar la drsquoedat incapacitats judicialment conveni regulador aprovat judicialmiddot
en compte que per a quegrave les desmiddot declaracioacute conjunta (3400 euro) per subjectes a pagravetria potestat prorromiddot ment tingui la guarda i custogravedia
peses siguin deduiumlbles fscalment aportacions a sistemes de previmiddot gada o rehabilitada que convismiddot dels flls a la data de meritacioacute de
cal que estiguin vinculades a lrsquoacmiddot sioacute social (plans de pensions) per quin amb lrsquouna o amb lrsquoaltre La lrsquoimpost (en general el 31 de demiddot
tivitat desenvolupada i complir aportacions a patrimonis protegits reduccioacute de la base imposable en sembre) en tractarmiddotse del subjecmiddot
amb els requisits de correcta immiddot de persones amb discapacitat aquest cas eacutes de 2150 euro te passiu que ha de conviure amb
putacioacute temporal tenir els corresmiddot per pensions compensatograveries i No es pot aplicar ells Ara beacute quan sigui compartimiddot
ponents justifcants (actures o anualitats per aliments anualitats aquesta reduccioacute quan el contrimiddot da srsquohauragrave de prorratejar entre els
documents) i que estiguin regismiddot per aliments a avor de persones buent conviu amb la mare o el excogravenjuges amb independegravencia
trades als llibresmiddotregistre o a la dierents dels flls per aportacions pare drsquoalgun dels flls que ormen drsquoaquells amb qui estiguin convimiddot
comptabilitat A partir del 2018 es a la mutualitat de previsioacute social part de la unitat amiliar No srsquoha vint a 31 de desembre
AtENCIOacute
n
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
BEGOntildeA CAStRO OtEROEconomista presidenta del Grup de Treball EAFI del CEC i Member of the Executive Board Anchor Capital Advisors EAFbcastroanchoreaficom
Completada la transposicioacute de MiFID II
rents instruments financers Drsquoaltra banda manteacute lrsquoedat de lrsquoinversor com un criteri rellevant en el proceacutes de perfilar el client
Retrocessions o incentiusAquest eacutes un punt que histogravericamiddotment ha generat debat entre les ESI La llei estableix la limitacioacute del cobrament drsquoincentius o remiddottrocessions al fet que es produmiddoteixi una millora del servei per tal de poder cobrar aquest incentiu
Drsquoaltra banda tambeacute institueix criteris pels anomenats incentius no monetaris i per aquelles ESI independents aixiacute com lrsquoorientamiddotcioacute en relacioacute amb els terminis
per retornar al clients els possimiddotbles incentius rebuts per exemmiddotple en cas que el client es pugui subscriure la ldquoclasse netardquo drsquoun fons drsquoinversioacute perquegrave no exismiddotteix i els requisits entre drsquoaltres com la comercialitzacioacute drsquoalmiddotmenys un 25 de productes fimiddotnancers de tercers i dues altermiddotnatives de terceres parts en cada categoria de fons comercimiddotalitzada
vigilagravencia i control de productes financers En relacioacute amb la vigilagravencia i el control del disseny i distribucioacute de productes financers es dismiddotposa que el proceacutes previ drsquoapromiddotvacioacute de cada producte drsquoinvermiddotsioacute seragrave responsabilitat del propi consell drsquoadministracioacute de lrsquoemmiddotpresa de serveis drsquoinversioacute La finalitat eacutes que les caracteriacutestimiddotques dels productes siguin les
MiFID soacuten les sigles de Markets in Financial Instruments Directive
que va entrar en vigor lrsquo1 de nomiddotvembre del 2007 que suposen un mercat uacutenic i un regravegim regulamiddotdor comuacute per als serveis finanmiddotcers en tots els Estats membres de la Unioacute Europea i altres Estats de lrsquoAgraverea Econogravemica Europea
MiFID regula la prestacioacute de sermiddotveis drsquoinversioacute afectant a totes les entitats financeres i drsquoinversioacute en la forma en quegrave informen asmiddotsessoren o venen productes fimiddotnancers als seus clients o potenmiddotcials clients aixiacute com en la mamiddotnera en quegrave els ofereixen serveis drsquoexecucioacute drsquooperacions sobre instruments financers
Els objectius de la MiFID soacuten mimiddotllorar la transparegravencia i lrsquoeficiegravenmiddotcia dels mercats financers euromiddotpeus augmentar la competegravenmiddotcia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor En definitimiddotva protegir al client regulant el comportament de lrsquoentitat finanmiddotcera i drsquoinversioacute
Quant al MiFID podem parlar de MiFID I MiFID II i en un futur parlarem de MiFID III En conmiddotcret avui parlarem de MiFID II aprovada en tres fases l Reial Decret 212017 de 29 desembrel Reial Decret 142018 de 28 de setembrel Reial Decret 14642018 de 21 de desembre
En funcioacute drsquoaquestes normes jumiddotriacutediques i en concret amb aquest uacuteltim reial decret el text refoacutes de la Llei del mercat de vamiddotlors es va modificar
ldquoLa urgegravencia per completar la transposicioacute ve donada per la fimiddotnalitzacioacute del termini el juliol del 2017 i de la interposicioacute drsquouna demanda per incompliment damiddotvant el Tribunal de Justiacutecia de la Unioacute Europea (TJUE) amb la corresponent proposta de sanmiddotcioacuterdquo segons un comunicat del Ministeri drsquoEconomia
MiFID II regula principalment lrsquoactivitat de les empreses de serveis drsquoinversioacute (ESI) entre les quals ens trobem les EAF (emmiddotpreses drsquoassessorament finanmiddotcer abans EAFI)
Proteccioacute de lrsquoinversorEl reial decret aborda aspectes com les obligacions de les emmiddotpreses drsquoinversioacute amb lrsquoobjectiu de protegir lrsquoinversor principalmiddotment minorista (lrsquoinversor minomiddotrista segons defineix la directiva eacutes aquell amb menys coneixemiddotments i menys experiegravencia per tant aquell que necessita meacutes informacioacute i acompanyament en la presa de decisions)
En relacioacute amb els coneixemiddotments la llei destaca la necessimiddottat de perfilar amb meacutes profundimiddottat i filant meacutes prim els anomemiddotnats ldquotest drsquoidoneiumltatrdquo amb la fimiddotnalitat drsquoevitar el risc que els propis clients tinguin tendegravencia a autodefinirmiddotse amb un perfil meacutes arriscat del que realment tenen i convida a introduir noves premiddotguntes concretes sobre coneimiddotxements especiacutefics dels difemiddot
meacutes adequades per a cada tipus de client
Drsquoaquesta forma es reforccedila lrsquoobmiddotjectiu principal de proteccioacute del client ja que els aspectes relamiddottius a la idoneiumltat de lrsquoinstrument financer per al client concret al qual es dirigeix no estan premiddotsents uacutenicament en el moment de la comercialitzacioacute sinoacute des de la progravepia concepcioacute drsquoaquest
Avaluacioacute de les propostes drsquoinversioacuteEn relacioacute amb la presa de decimiddotsions en el proceacutes drsquoemissioacute de recomanacions o de gestioacute de carteres es desenvolupa lrsquooblimiddotgacioacute drsquoavaluar si instruments fimiddotnancers equivalents poden ajusmiddottarmiddotse al perfil del client tenint en compte el cost i la complexitat dels productes
Les directrius estableixen que les entitats han drsquoadoptar poliacutetimiddotques i procediments que assemiddotgurin que abans de recomanar un producte o adquirirmiddotlo per a la cartera gestionada en nom del client es realitzi una agravemplia avamiddotluacioacute de les possibles alternatimiddotves drsquoinversioacute per al que srsquoha de tenir en compte el cost i la commiddotplexitat dels productes Per tant a lrsquohora de proposar qualsevol canvi srsquoha de poder demostrar de manera raonable que en aquella proposta concreta els beneficis per al client soacuten superimiddotors als costos que genera aquell canvi
Es considera que quan una entimiddottat ofereixi una gamma restringimiddotda de productes o recomani nomiddotmeacutes un tipus de producte eacutes important que els clients siguin plenament conscients drsquoaquesta circumstagravencia En cas que lrsquoentimiddottat trieacutes o recomaneacutes al client un producte amb major cost o complexitat que un altre equivamiddotlent hauria de ser capaccedil de jusmiddottificarmiddotho Aquest tipus de decisimiddotons han de ser documentades i registrades i hauran drsquoestar sotmiddotmeses a una especial atencioacute per part de la funcioacute de control de lrsquoentitat n
Els objectius de la MiFID soacuten millorar la transparegravencia i eficiegravencia dels mercats
augmentar la competegravencia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor
Comissioacute drsquoEconomia Financera GT EAFI
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 1
necessagraveriament a lrsquoabsegravencia de beacutens per embargar La manca de patrimoni amb quegrave er ront als deutes eacutes incerta ens la podem trobar de manera sobrevinguda un cop iniciat el procediment a dimiddoteregravencia del cas anterior quan ja ha estat comprovada en racasmiddotsar lrsquoexecucioacute pregravevia
ovint ens plantegem quimiddot de concurs presentada pel credimiddot del concurs necessari per part del El cost en temps i diners de tota na pot ser la utilitat pragravectimiddot tor i els altres legitimats creditor i en consequumlegravencia es pomiddot aquesta tramitacioacute cobriria la remiddotca de determinades fgumiddot drien obrir unes possibilitats de cuperacioacute del deute Ens hem de
res previstes legalment Amb una El primer supogravesit de lrsquoart 24 LC negociacioacute Per tant no es pot en plantejar quins avantatges o inmiddotexistegravencia virtual sobre el paper parteix de la reclamacioacute dineragraveria termes genegraverics seguint la idea centius obteacute el creditor instant del perograve que en realitat pot semblar pregravevia que ha derivat en una exemiddot del que degraveiem abans desestimar concurs necessari i si aquests que aplicades a la vida real dels cucioacute allida Tenim un cregravedit documiddot drsquoentrada lrsquoinici del procediment compensen tots els esorccedilos demiddot ciutadans o de les empreses no mentat liacutequid venccedilut i exig judicial per reclamar el deute permiddot dicats per arribar al punt de decimiddotible El donaran un resultat satisactori creditor ha interposat amb base en quegrave cada cas eacutes un moacuten i conveacute dir si iniciar o no el procediment per resoldre les controvegraversies per aquesta documentacioacute una demiddot conegraveixer la situacioacute i lrsquoentorn ecomiddotles quals teogravericament han estat manda judicial de reclamacioacute de nogravemic del deutor Sense perjudici En els arts 18 a 20 LC srsquoestableimiddotpensades i plasmades en el text quantitat Iniciaragrave un procediment del en quegrave podria actuarmiddotse xen les consequumlegravencies de la intermiddotlegal Aquest eacutes el cas del conmiddot que tindragrave aixograve siacute segons el cas en relacioacute amb lrsquoart 19 LC del qual posicioacute de la demanda de conmiddotcurs necessari de creditors una durada meacutes o menys llarga en parlarem meacutes endavant curs necessari en cas drsquooposicioacute
(meacutes meacutes que menys ategraves el colmiddot del deutor i existeix la possibilitat Segons les recents estadiacutestiques lapse judicial en el qual ens trobem) En el segon supogravesit de et de lrsquoa rt hipotegravetica que el deutor aci ront publicades per lrsquoINE el 7 de ebrer i acabaragrave amb la conseguumlent senmiddot 24 LC no partim del racagraves de la al deute mitjanccedilant la consignacioacute del 2019 basades en dades promiddot tegravencia estimatograveria Aquesta senmiddot reclamacioacute dineragraveria interposada a avor del creditor visionals durant lrsquoany 2018 es van tegravencia comportaragrave la posterior solmiddot pel creditor sinoacute del coneixement declarar a tot Espanya 5635 conmiddot licitud drsquoexecucioacute i si eacutes el cas que pugui tenir del seu sector Pel que a a la posicioacute que ocupa el cursos de creditors dels quals lrsquoembargament de beacutens sufcients drsquoactivitat i de la situacioacute dels almiddot creditor instant del concurs necesmiddotnomeacutes 348 varen ser instats com per al pagament del deute tres operadors amb els quals teacute sari en el llistat de creditors de la a concursos necessaris un 6 relacions comercials El problema massa passiva segons lrsquoart 917
Aquiacute seragrave quan ens trobem al en aquest cas eacutes que es depegraven de LC es reconeixeragrave el 50 del seu La Llei Concursal (LC) concreta la capdavall de tot aquest les onts drsquoinormacioacute externes deute amb caragravecter privilegiat gemiddotprocedimiddotdefnicioacute del concurs necessari en ment llarg i eixuc que no hi ha res per poder saber si es donen els neral i per darrere dels creditors per dos articles en lrsquoarticle 24 i en lrsquoarmiddot per embargar Eacutes a partir drsquoaquest requisits exigits legalment per insmiddot deutes salarials i de les administramiddotticle 7 moment en quegrave podragrave sollicitarmiddot tar el concurs El creditor ha de cions puacutebliques El 50 restant es
se el concurs necessari de lrsquoentitat saber si el deutor es troba en almiddot qualifca de cregravedit ordinari junt amb En el numeral 4 de lrsquoarticle 2 es deutora Sovint la iniciativa arribaragrave gun dels quatre casos enumerats els altres creditors que han mantinmiddotconcreten els supogravesits de et en tard per obtenir la satisaccioacute ni en la segona part de lrsquoart 24 LC gut una actitud passiva enront de els quals el creditor pot plantejar el que sigui parcial del deute Instar Si acumula impagaments generamiddot lrsquoacumulacioacute drsquoimpagaments concurs necessari Es plantegen la declaracioacute de concurs necessamiddot litzats a altres creditors Si ha somiddot Drsquoaltra banda les despeses caumiddotdues opcions La primera eacutes que ri en el moment en quegrave se sap pomiddot ert altres embargaments de mamiddot sades al creditor per la presentacioacute hagi resultat inructuosa una exemiddot sitivament que en el procediment nera general sobre els seus beacutens del concurs es qualifcaran de cregravemiddotcucioacute dineragraveria interposada direcmiddot drsquoexecucioacute seguit contra el deutor Si estagrave ent desaparegraveixer el seu dit contra la massa drsquoacord amb tament pel creditor contra el deumiddot moroacutes no srsquohan trobat beacutens per patrimoni de manera sobtada Si lrsquoart 842 segon paragravegra tor (paragravegra primer) La segona embargar sembla innecessari per no compleix regularment les semiddotopcioacute que es pot plantejar (punts inuacutetil a la fnalitat pretesa que eacutes el ves obligacions tributagraveries socials Analitzat tot lrsquoanterior podem enmiddot1 a 4) eacutes que per altres mitjans no recobrament del deute i laborals Perograve amb sospitarmiddotho o tendre el perquegrave de les dades remiddotde manera directa sinoacute per altres sabermiddotho del cert no nrsquohi ha prou collides per lrsquoINE en el seu inorme onts es pugui conegraveixer la situacioacute Aixograve no obstant en la societat pot Cal aportar proves materials Aixiacute El concurs necessari no sembla drsquoinsolvegravencia actual o imminent existir un ons de comerccedil unes ho exigeix lrsquoart 7 LC Si es vol acomiddot una eina prou efcient per a la samiddot del deutor Cadascuna mereix expectatives de creixement exismiddot llir a aquesta segona via per instar tisaccioacute del creditor o si meacutes no una consideracioacute separada Al tegravencia de benefcis ocults i per el concurs necessari el creditor no p pro orciona uns avantatges seu torn lrsquoarticle 7 parla sobre tant al potencial concursat li pomiddot es veu obligat a assumir una tasca evidents que benefciiumln prou al com ha drsquoarticularmiddotse la sollicitud dria no interessar la presentacioacute drsquoinvestigacioacute pregravevia molt carremiddot creditor que lrsquoinsta sobre els altres
gosa i sovint difcultada pels obsmiddot creditors que han mantingut una tacles de la proteccioacute de dades actitud meacutes passiva o no prou vigimiddotEn aquesta segona via la situacioacute lant Eacutes una quumlestioacute a debatre de drsquoinsolvegravencia no ha drsquoanar lligada cara a utures reormes legals n
tempo
Comissioacute Mercantil Concursal i d rsquoExperts Judicials
S
SIlvIA CAStRO SARDAgraveEconomista Mediadora i Administradora Concursal Rusintildeol Associats Consultors SL Vocal del Comitegrave Executiu de la seu territorial de Lleida del CEC Membre de la Comissioacute silviacastrorusinyolassociatscom
El concurs necessari Explorant possibilitats
L rsquoany 2018 es van declarar 5635 concursos de creditors dels quals nomeacutes varen ser
instaurats com a necessaris un 6
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LEconomistesBAN
produccioacute nacional materials naturals i dissenys atractius i combinats familiars
Fiscalitat de les inversions en startups Emilio Peacuterez Pombo economista i soci director de Peacuterez Pombo Abogados amp Economistas va desgranar alguns dels incentius fiscals que es poden aconseguir a lrsquohora drsquoinvertir en projectes o empreses i que recomana tenir en compte tant a emprenedors com a inversors ldquoTrobem incentius que hem de valorar tant si som emprenedors com inversorsrdquo
En aquest sentit va explicar que segons la legislacioacute vigent exis-teixen incentius fiscals per a Inversor ndash Persona fiacutesica de fins al 30 dels imports apor-tats per a persones que inverteimiddotxin en empreses de nova o remiddotcent creacioacute fins a un magravexim de
60000 euros base drsquoinversioacute en la versioacute estatal art 681 de la Llei de lrsquoIRPF (20 i 50000 euro fins a 31122017) i 30 dels imports aportats fins a 20000 euro en la vermiddotsioacute autonogravemica art 20 de la Llei 262009 de 23 de desembre Lrsquoestatal eacutes incompatible amb lrsquoautonogravemica si beacute amb lrsquoopinioacute de Peacuterez Pombo poden combimiddotnarmiddotse les dues segons ens conmiddotvingui
Les empreses en les quals srsquoadmiddotquireixen aquestes accions o participacions han de complir una segraverie de requisits i condicimiddotons entre molts altres que la inmiddot
EconomistesBAN la xarmiddotxa de Business Angels del Colmiddotlegi va celebrar
el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar la ponegravencia Fiscalitat de les inversions en startmiddotups
33egrave Fograverum EconomistesBANPol Font president drsquoEconomismiddottesBAN va fer puacuteblics els resulmiddottats aconseguits per la xarxa Bumiddotsiness Angels al llarg del 2018 on gairebeacute es va duplicar el permiddotcentatge de projectes presentats als Fograverums Inversors que van aconseguir financcedilament Conmiddotcretament el 166 dels pro-jectes presentats van acon-seguir financcedilament al llarg del 2018 vers el 952 acon-seguit lrsquoany 2017 ldquoHem aconmiddotseguit una millora de lrsquoeficiegravencia important que ens permet seguir creant noves oportunitats de nemiddotgocirdquo va assegurar Pol Font Al llarg del 2018 la xarxa drsquoEconomiddotmistesBAN va acollir prop de 200 projectes i el percentatge de fimiddotnanccedilament del total de projectes es va situar en el 3 (vers el 25 del 2017) En els darrers cinc anys la xarxa EconomistesmiddotBAN ha ategraves 994 projectes
Projectes presentats relacionats amb la intelmiddotligegravencia artificial la realitat virtual solucions de conmiddotnexioacute i localitzacioacute intelmiddotligent lrsquoanagravelisi de dades i lrsquoe-commerce entre drsquoaltres
l Optimus PriceEacutes un SaaS que utilitza intelmiddotligegravencia artificial per predir la demiddotmanda i establir preus per maximiddotmitzar els beneficis permetent automatitzar i optimitzar les compres
l SharifyEacutes una eina de colmiddotlaboracioacute que
permet a una ciutat mantenirmiddotse meacutes ben connectada i comunimiddotcar totes les activitats que es fan a la ciutat Dona resposta a la pregunta ldquoVull fer alguna cosa ara mateixrdquo
l ApartoolCentral de reserves drsquoapartamiddotments turiacutestics Marca B2B Aparmiddottool per a client corporatiu (long term rental) i distribucioacute B2B2C a portals de vacation rental
l ClubberizeEacutes un producte de tecnologia de localitzacioacute intelmiddotligent i magraverquemiddotting de proximitat per esdevenimiddotments i patrocinadors Monitoritmiddotzen lrsquoactivitat de lrsquoassistent a un esdeveniment
l Soccer DreamPrimera plataforma basada en realitat virtual per accelerar les habilitats tagravectiques del futbolista
Eina on reconstruir exercicis drsquoentrenament
l SAALG GeomechanicsStartup drsquoenginyeria i software especialitzada en lrsquoanagravelisi de damiddotdes en temps real que permet analitzar el comportament de termiddotreny fent possible lrsquooptimitzacioacute del disseny i el procediment constructiu de gran part dels projectes drsquoenginyeria i edificamiddotcioacute
l PyjamiaEacutes un e-commerce vertical que crea i comercialitza pijames i sleepwear de marca progravepia
versioacute srsquohagi produiumlt com a magravemiddotxim al cap de tres anys de la seva constitucioacute i mantenir la inversioacute almenys tres anys
Va advertir als emprenedors que deslocalitzen els seus negocis que han de conegraveixer com els hi afecten les legislacions de cada paiacutes i tenir previst que hauran de lidiar amb el risc tributari
Tambeacute va advertir si hem invertit mitjanccedilant una societat que quan tenim meacutes del 5 del capimiddottal i la societat genera dividends aquests estan exempts de tribumiddottacioacute perograve ldquoatencioacute a les semiddotguumlents rondes habituals en les startupsrdquo Si no anem a les ammiddotpliacions i ens diluiumlm i passem a disposar menys del 5 perdriacutemiddotem aquest avantatge
Per uacuteltim va recordar els incentius per a la nova societat destacant el tipus reduiumlt del 15 per a emmiddotpreses de nova creacioacute (art 291 LIS) i va insistir a explotar els avantatges del concepte ldquoPatent Boxrdquo (article 23 LIS) com ldquoel petit gran oblidat de la normativardquo que ldquoens eximeix de tributar pel 60 dels ingressos provinents de les llicegravencies i cessions drsquouacutes de pamiddottents i assimilatsrdquo i tambeacute estar molt atents a les deduccions en la quota per R+D+I la possible momiddotnetitzacioacute de la deduccioacute i les demiddotduccions per creacioacute drsquoocupacioacute
Es pot consultar la presentacioacute al web del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya Si esteu interesmiddotsats en algun dels projectes ammiddotpliarmiddotne la informacioacute i contactar amb els emprenedors aixiacute com incorporarmiddotvos al Club Inversors EconomistesBAN feumiddotnosmiddotho saber a economistesbanecomiddotnomistescat n
MIQuEl SACRIStaacuteN Economista i director drsquoEconomistesBAN economistesbancoleconomistescat
XXXIII Fograverum drsquoinversioacute i lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostartupsrsquorsquo
EconomistesBAN va celebrar el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar
la ponegravencia lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostart-upsrsquorsquo
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 3
Comissioacute d rsquoEconomia del Turisme
En una de les darreres disposar drsquouna oerta de terminals surten del vaixell El et de ser port que van er escala el 2018 3238
temporades de envejable a nivell europeu I nalmiddot drsquoorigen i destinacioacute teacute tambeacute van ser erris i nomeacutes 778 creuers
un dels ment el et de disposar drsquoaeroport eectes sobre lrsquoactivitat a les termimiddot Precisament soacuten els vaixells de
episodis discorria a Barcelona a escassos quilogravemetres amb un nals orccedila intensiva en treballamiddot passatgers els primers que estan
Les escenes perograve es van gravar tragravensit de 50 milions de passatmiddot dors perograve tambeacute en els aprovimiddot transicionant a combustibles almiddot
a Gegravenova cosa gens sorprenent gers i destinacions que ara siacute sionaments el sector del transmiddot ternatius com el gas liquat que
en aquella egravepoca Barcelona era arriben a bona part del moacuten port en carretera o lrsquoactivitat a redueixen les emissions drsquoNO
tan poc atractiva turiacutesticament lrsquoaeroport del Prat
que ns i tot hi havia companyies No obstant aixograve aquesta evolucioacute A partir drsquoaquests ets podem
que evitaven ermiddothi escala ha estat lluny del consens espemiddot discutir si tenim un model de tumiddot
cialment durant els darrers anys i risme que aporta meacutes que molegravesmiddot
Les dades aixiacute ho demostren amb han crescut les veus que parlen ties o pot generar i si no eacutes el
prou eines hi passaven 100000 de limitar quan no drsquoeliminar cas si eacutes possible tenirmiddotlo En
passatgers anuals majoritagraveriamiddot aquest tipus de turisme Com somiddot Tots els qualsevol cas tota estrategravegia que
ment en tragravensit i la primera imatge vint en aquest debat es barregen vaixells generen pollucioacute atmosmiddot passi per tenir un port de capccedilamiddot
que srsquoenduien de la ciutat era una ets objectivables amb percepmiddot egraverica mentre soacuten a port Srsquoestima lera seragrave guanyadora I precisamiddot
terminal decregravepita La situacioacute va que sobre el 7 a Barcelona ve ment aquesta ha estat la que hicions o preeregravencies personals
canviar radicalment arran dels intentarem er recompte dels ets generada pel conjunt de lrsquoactivitat ha hagut a Barcelona des de a
Jocs Oliacutempics En un moment en objectivables del Port Els creuers perograve soacuten mimiddot 25 anys Potser ora bo consenmiddot
quegrave hi havia un ort debat sobre si noria entre els vaixells Dels 9308 suar una altra per consolidarmiddotlo
calia ampliar la planta hotelera
(lrsquoAjuntament nrsquoera partidari i els
hotelers srsquohi oposaven) es va opmiddot perograve tambeacute desconcentrar
tar per la contractacioacute de vaixells el turisme Qui hagi agaat un
que servissin com a hotels fomiddot creuer recordaragrave alguna escala en
tants Aquelles setmanes drsquoestiu temporada (Tallinn Dubrovnik o
van ser lrsquoinici de lrsquoera moderna dels Palma) on el centre de la ciutat
creuers a Barcelona esdevenia literalment inestat de
creueristes En ciutats meacutes grans
La resta ja eacutes conegut dels perograve aquesta situacioacute eacutes meacutes
100000 passatgersany de nals matisable ja que la capacitat
de segle srsquoha passat als 25 mimiddot drsquoabsorcioacute eacutes meacutes elevada dimiddot
lions situant el Port entre els prinmiddot luintmiddotse completament als ports
cipals en tragravensit de creuers Carnimiddot de capccedilalera Aixiacute mateix una part
val el principal actor drsquoaquest important del passatge en escala
mercat ha et importants invermiddot eacutes encaminat a excursions a pamiddot
sions en terminals la darrera inaumiddot ratges sovint allunyats del centre
gurada el 2018 Royal Caribbean desconcentrant aixiacute el turisme
i MSC tambeacute han expressat el seu
interegraves en invertir en noves o quemiddot
darmiddotsersquon drsquoexistents
Aquest creixement srsquoexplica per Segons els darrers estudis
una quagravedruple combinacioacute La lrsquoactivitat de creuers a Barcelona
primera el creixement global del genera 1083 milions de acturamiddot
sector que ha passat de transmiddot cioacute i 9056 llocs de eina Si ens
portar 7 milions de passatgers el xem amb els turistes que hi emmiddot
2000 a trencar la barrera dels 25 barquen i hi pernocten la despemiddot
el 2017 La segona lrsquoegravexit de Barmiddot sa per persona i dia srsquoenla ns als
celona com a destinacioacute turiacutestica 230 euros Si en canvi nomeacutes
passant dels 2 milions de turistes srsquohi a escala la xira baixa als 57
el 1990 als 12 el 2018 La tercera per persona i dia entre aquells qui
Vacacio-
nes en el Mar
Sabem qe els aixells soacuten n important ocs emissor de contaminacioacute atmosegraverica on el tragravensit de creers hi jga na part molt petita
Sabem qe el trisme de creers pot massifcar les ci-tats
Sabem qe el trisme de creers pot deixar diners perograve tambeacute qe pot no deixar-ne
2
n
El turisme de creuers a Barcelona allograve que sabem (i allograve que no)
DAvID RODRiacuteGuEz BORRAgraveS Economista i Secretari Tegravecnic del Pla Estrategravegic Metropolitagrave de Barcelona drodriguezpembcat
Tota estrategravegia que passi per tenir un port de capccedilalera seragrave guanyadora i aquesta ha estat la que hi ha hagut a
Barcelona des de f a 25 anys
2 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
BARCElONA GIRONA tARRAGONAllEIDA Pl Galla Placiacutedia 32 Joan Maragall 44 entl 3a Rambla Nova 58middot60 5egrave A Pere Cabrera 16 1r G
08006 Barcelona Tel 93 416 16 04 17002 Girona Tel 972 21 45 33 25001 Lleida Tel 973 21 06 33 43004 Tarragona Tel 977 21 70 42
ceccoleconomistescat gironacoleconomistescat lleidacoleconomistescat tarragonacoleconomistescat
PuBliCaCiOns Del COlmiddotlegi DrsquoeCOnOmistes
REVISTA ECONograveMICA DE CATALUNyA
INFORMATIU DE LrsquoECONOMISTA
REVISTA TEgraveCNICA
DOCUMENTS TEgraveCNICS I ALTRES PUBLICACIONS
1 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
Comissioacute d rsquoEconomia Agroalimentagraveria
(cardiovasculars ogravessies de visioacute
etc) amb un augment considera-
ble dels costos drsquoatencioacute sanitagraveria
(FSE)
recull en un dels seus inormes
que la despesa sanitagraveria al conti-
nent arribaragrave als 18bneuro el 2020
Davant del risc de colmiddotlapse dels
ls complements alimenta- sada al nostre ordenament juriacutedic persones amb una dieta desequi- sistemes sanitaris alguns ingredi-
ris srsquohan convertit en una mitjanccedilant el Reial Decret librada entre drsquoaltres poden tenir ents han demostrat cientiacutefcament
peccedila clau i necessagraveria a 14872009 un degravefcit de determinats nutri- ser uacutetils a lrsquohora de disminuir el risc
lrsquohora de er ront determinats pro- ents En aquests casos els com- de determinades malalties Els f-
blemes de salut El progreacutes en ter- plements alimentaris resulten ne- tosterols per exemple ajuden a
mes drsquoinvestigacioacute cientiacutefca i a nivell Els seus benefcis soacuten contribuir cessaris i uacutetils reduir els nivells de colesterol i per
legislatiu ha permegraves que aquests acilitar i ajudar a gaudir drsquouna tant el risc drsquouna malaltia cardio-
productes mai hagin estat tan ba- bona salut sempre i quan se se- vascular Tambeacute els complements
sats en lrsquoevidegravencia cientiacutefca i tan gueixi un estil de vida saludable i La seguretat dels complements amb vitamina D a partir dels 60
regulats com ho estan avui en dia una dieta variada i equilibrada alimentaris a la UE estagrave garantida anys ajuden a disminuir el risc de
amb activitat iacutesica regular i sobre- amb dierents mesures Per una de ractures ogravessies especialment
Els complements alimentaris soacuten tot sersquon aci un uacutes adient a partir banda la legislacioacute alimentagraveria re- davant les caigudes
aliments que presentats en cagravep- de les indicacions del abricant gula tot el proceacutes des de la mategraveria
sules pastilles o com a liacutequids es primera fns que el producte arriba
prenen en petites quantitats diagraveri- Un complement alimentari mai al consumidor A meacutes existeixen
es i contenen substagravencies amb pot substituir aquesta dieta En procediments drsquoautocontrol que Davant drsquoaquesta evidegravencia les
un eecte fsiologravegic o nutricional circumstagravencies normals una die- les empreses tenen implantats i empreses del sector treballen des
eacutes a dir aporten un benefci a lrsquoor- ta adequada com la mediterragrave- mecanismes de control per part de a anys per donar a conegraveixer
ganisme Soacuten productes que nia hauria drsquoaportar els nutrients de les administracions els benefcis i la seguretat dels
complementen la dieta i poden necessaris per al normal desen- complements alimentaris i sobre-
contenir vitamines minerals ami- volupament i manteniment drsquoun La proteccioacute del consumidor i la tot per aconseguir que les autori-
noagravecids agravecids grassos essenci- organisme sa El problema sor- seva seguretat queden reorccedilades tats acabin incloent-los dintre de
als fbres plantes i extractes geix perquegrave aquesta situacioacute ideal a traveacutes de lrsquoetiquetatge El abri- les poliacutetiques de reduccioacute del risc
drsquoherbes entre drsquoaltres substagraven- no es dona a la pragravectica per a tots cant estagrave obligat per llei a incloure de determinades malalties
cies Per considerar-se aliments els nutrients ni per a tots els grups determinats advertiments per as-
estan regulats per la normativa de poblacioacute com han demostrat segurar que el consumidor dispo- Al nostre paiacutes Aepadi eacutes lrsquoassoci-
drsquoalimentacioacute general i des del dierents investigacions Emba- sa de la inormacioacute necessagraveria per acioacute que amb meacutes de 75 anys
2002 per una norma especiacutefca rassades esportistes amb una er-ne un uacutes correcte com per representa i vetlla pels interessos
(Directiva 200246CE) transpo- activitat iacutesica intensa vegans o exemple el tipus de consumidors drsquoaquesta induacutestria Des de la
per als quals estan indicats i la re- seva undacioacute srsquoha convertit en
comanacioacute de no excedir-ne la lrsquointerlocutor davant les adminis-
dosi diagraveria recomanada tracions per garantir el desenvolu-
pament del sector a tots els nivells
En el cas de persones malaltes o (legislatiu social i econogravemic) Un
que estan prenent medicacioacute ho dels seus compromisos principals
han de posar en coneixement del eacutes protegir el consumidor i garantir
metge En determinats g pru s de uns complements alimentaris se-
poblacioacute (embarassades dones en gurs efcaccedilos i de qualitat Bona
periacuteode de lactagravencia o nens entre mostra drsquoaixograve eacutes la
drsquoaltres) eacutes recomanable el consell
drsquoun proessional de la salut
que acaba de
veure la llum en la seva 5a edicioacute
En els uacuteltims anys la investigacioacute
ha demostrat lrsquoimportant paper Meacutes de 2000 empreses amb seu
que poden tenir aquests comple- social a Espanya operen en el
ments a lrsquohora de reduir la despe- camp dels complements alimen-
sa sanitagraveria mundial El progressiu tosos segons dades del registre
envelliment de la poblacioacute i lrsquoapari- sanitari de les quals una gran
cioacute drsquoepidegravemies com lrsquoobesitat part soacuten pimes Meacutes del 30
han et que es dispari el nombre drsquoaquestes empreses tenen la
de malalties no transmissibles seva seu social a Catalunya
Beefs prpals
Segurea elevada
El paper de la duacutesra les
assas
Reduoacute de la despesa saagravera
Food Supplements Europe
Guiacutea de Bue-
nas Praacutecticas para la Fabricacioacuten y
Comercializacioacuten de Complemen-
tos Alimenticios
n
E
Antoni GARciA GABARRA Economista i vicepresident de la Comissioacute drsquoEconomia Agroalimentagraveria Consultor en regulacioacute alimentagraveriaantoniggabarracom
Complements alimentaris un mercat en expansioacute
La investigacioacute ha demostrat lrsquoimportant paper que poden tenir aquests
complements a lrsquohora de reduir la despesa sanitagraveria mundial
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 1
Comissioacute d rsquoEconomia de la Salut
C
analiacutetica aixiacute com la incorporacioacute de lrsquoeconomia del comportamiddotment Com a actius va destacar lrsquoacceptacioacute per part del sector sanitari que lrsquoefciegravencia eacutes una exigegravencia egravetica
Finalment va intervenir la metmiddotgessa i economista
ontinuant amb els 40 anys que ldquocal er millor les coses lrsquoecomiddot El seguumlent ponent va ser Des de la seva posicioacute de la creacioacute de la Comismiddot nomia de la salut eacutes disciplinardquo Va explicar com es va com a responsable de lrsquoObsermiddotsioacute drsquoEconomia de la Samiddot iniciar en el sector sanitari a 25 vatori del Sistema de Salut a
lut el Collegi drsquoEconomistes va Tot seguit va intervenir anys Tambeacute va recordar el seu lrsquoAQuAS va er una intervencioacute ser escenari drsquouna segona taula Fernaacutendez va explimiddot pas pel CRES i pel Departament tegravecnica centrantmiddotse en la medimiddottitulada car que lrsquoany 1987 es va incorpomiddot de Salut en dierents responsabimiddot cacioacute hospitalagraveria de dispensacioacute
rar a lrsquoICS i a partir drsquoaquiacute el seu litats Va ormular dues afrmacimiddot ambulatograveria (MHDA) com a La taula presidida pe recorregut proessional lrsquoha pormiddotr ons ldquola interseccioacute entre economiddot exemple del que ens estagrave pasmiddot
exdegagrave del Colmiddot tat pel CatSalut lrsquoInstitut Guttmiddot mistes i metges ha permegraves innomiddot sant i va destacar alguns reptes legi va comptar amb ponents mann i la Unioacute Catalana drsquoHospimiddot varrdquo i ldquolrsquoeconomia de la salut ha que el sistema sanitari catalagrave teacute com Guillem Loacutepez Casasnoves tals sempre relacionada amb tingut repercussioacute en altres discimiddot plantejats lrsquo1 de la poblacioacute a catedragravetic drsquoEconomia de la UPF lrsquoeconomia de la salut Va repasmiddot plinesrdquo Va destacar la Llei Genemiddot el 25 de la despesa sanitagraveria i Roser Fernaacutendez presidenta sar conceptes que en aquella ral de Sanitat impulsada per un altre 4 a el 50 de la desmiddotdrsquoUCH Ivan Planas director de egravepoca eren objecte de debat a la lrsquoeconomista Ernest Lluch com pesa Per tant un 5 de la pomiddotlrsquoAgraverea de Recursos Econogravemics del sanitat recursos escassos lrsquoefmiddot un et molt important Va mostrar blacioacute a el 75 de la despesa CatSalut i Anna Garcia Alteacutes resmiddot ciegravencia i lrsquoefcagravecia pessimisme en el camp de la sanitagraveria Nomeacutes la MHDA repremiddotponsable de lrsquoObservatori del Sismiddot etcegravetera I en tota aquesta trajecmiddot cartera de serveis agravembit en el senta el 10 de la despesa sanimiddottema de Salut a lrsquoAQuAS En Camiddot tograveria proessional ha apregraves la qual lrsquoeconomia de la salut no ha tagraveria i el seu cost srsquoha multiplicat sas va donar la benvinguda als bondat del Sistema de Salut la p go ut ser del tot eectiva i es va per 6 des de lrsquoany 2000presents i ent reeregravencia a la inicimiddot potencialitat del model sanitari preguntar si la cirurgia robogravetica ativa drsquoaquells pioners que amb el com a instrument de poliacutetiques avui eacutes costmiddoteectiva El mateix Les desigualtats socioeconogravemimiddotsuport del Collegi varen er les primiddot puacutebliques i per la governanccedila de es pot dir de les discussions somiddot ques en salut representen un meres passes en lrsquoeconomia de la les institucions el sector salut bre el copagament Tambeacute va greu problema sanitari Aquells salut va demanar als ponents que com a generador de riquesa el destacar alguns egravexits com grups socials amb menys recurmiddotexpliquessin quegrave ha aportat pressupost com estrategravegia de lrsquoAQuAS la part variable dels sos tenen una mortalitat meacutes elemiddotaquesta disciplina a la poliacutetica samiddot i que generar excedents gestioacute contractes la DMA de armagravecia vada i cal trobarmiddothi solucions nitagraveria eacutes bo entre altres quumlestions etc Respecte al utur va assemiddot Tambeacute el gegravenere eacutes un determimiddot
Respecte al utur Fernaacutendez va nyalar mancances en la ormacioacute nant de les desigualtats Cal avamiddotEl primer a intervenir va ser destacar que caldragrave donar resmiddot drsquoeconomistes que es vulguin luar i analitzar beacute els resultats de
que postes a nous paradigmes que implicar proessionalment en el tot el que srsquoestagrave ent i si realment va dir que ldquono entenia lrsquoeconomia estan sorgint reorccedilant el conmiddot sector de la salut i va reclamar sempre compensa tot allograve que de la salut com una disciplina diemiddot cepte egravetic de lrsquoefciegravencia lrsquoadopcioacute de la comptabilitat estem gastant en els serveis samiddotrent de lrsquoeconomia aplicadardquo Loacutemiddot nitaris Lrsquoavaluacioacute eacutes un element pez es va iniciar en el sector sanimiddot imprescindible per a la presa de tari gragravecies a la seva tesi que vermiddot decisions sava sobre hospitals i on parlava de GDR i el llavors conseller Lamiddotporte es va interessar pel tema Posteriorment juntament amb Joan Rovira va crear el postgrau drsquoEconomia de la Salut Quan es va incorporar a la UPF va endegar el magravester drsquoEconomia de la Salut i meacutes tard va venir la creacioacute del CRES Gragravecies al Collegi aquells economistes que exploraven aquesta aceta de lrsquoeconomia vamiddotren irradiar aquesta disciplina a almiddottres llocs Va destacar que ldquolrsquoecomiddotnomia de la salut srsquoha expandit arreu gragravecies a la seva orccedilardquo Com a repte de utur va destacar
Egravexits i Fracassos de l rsquoEco-nomia de la Salut en la Poliacutetica Sanitagraveria
input output
Anna Gar-
Ivan cia Ateacutes
Panas
Roser
Fernaacutendez
joan B Casas
Gui-
em loacutepez Casasnoves
El cost de la mediacioacute hospitalagraveria de dispensacioacute ambulatograveria (MHDA) s rsquoha
multiplicat per 6 des de lrsquoany 2000
40 anys drsquoEconomia de la Salut Segona taula
RICARD BOSChEditor del blog lsquoRBA Salut i Gestioacutersquo boschricardgmailcom
n
1 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N OO TT II CC II AA RR II SS DD EE LLEESS CCOOMMIISSSSIIOONNSS DDEE TTRREEBBAALLLL
Comissioacute de Comp tabilitat
Abans drsquoanalitzar els
estats comptables Els actius es classiquen en no
drsquouna empresa cal samiddot corrents i corrents de orma simiddot
ber quina normativa comptamiddot milar a la distincioacute establerta en el
ble srsquoha aplicat (USGAAP IFRS PGC90 entre immobilitzat i circumiddot
o PGC07) quins criteris valomiddot lant Lrsquoactiu no corrent compregraven
ratius srsquohan emprat i quin momiddot els actius destinats a servir de
del de comptes anuals srsquoha orma duradora a les activitats de versions nanceres en GMA tres comptes a cobrar de lrsquoactiu
escollit (normal abreujats o pimiddot lrsquoempresa incloses les inversions empreses del g p corrent es desglossaragrave per remiddotru multigrup i
mes) Els resultats la p osicioacute nanceres el venciment alienamiddot collir separadament els clients a associades i drsquoaltres
nancera io els fuxos drsquoeecmiddot cioacute o realitzacioacute dels quals srsquoesmiddot llarg termini i a curt termini
t iu poden ser dierents en unmiddot pera que srsquohauragrave de produir en Una partida que mereix una Perograve si el termini de venciment
cioacute del marc normatiu escollit I un termini superior a un any mencioacute especial eacutes la drsquoactius eacutes superior al cicle normal dexmiddot
aquesta eleccioacute pot condiciomiddot per impostos dierits Inclou acmiddot plotacioacute es crearagrave un epiacutegra en
nar la diagnosi i les decisions En lrsquoactiu intangible cal parar tius per dieregravencies temporagraveries lactiu no corrent amb la denomiddot
que sersquon derivin atencioacute amb la possible capitalitmiddot deduiumlbles cregravedits pel dret a minacioacute ldquoDeutors comercials no
compensar en exercicis posterimiddot correntsrdquo
ors a les bases imposables nemiddot
Coneixement del patrimoni gatives pendents de compensamiddot Pel que a a lrsquoactiu corrent la
resultats i fuxos cioacute i deduccions i altres avanmiddot norma drsquoelaboracioacute sisena de la
Examen i observacioacute mitjanccedilant tatges scals no actualitzats tercera part del PGC07 eacutes prou
tegravecniques i procediments que queden pendents drsquoaplicar clara Lrsquoactiu corrent compregraven
Deduccioacute de conclusions en la liquidacioacute dels impostos els actius vinculats al cicle normiddot
Previsioacute de utur i presa de decisions sobre el beneci La prudegravencia mal drsquoexplotacioacute que lrsquoempresa
valorativa incideix de orma esmiddot espera vendre consumir o reamiddot
Lrsquoobjecte drsquoaquest article eacutes zacioacute de les despeses de recermiddot peciacuteca en el seu reconeixemiddot litzar en el transcurs del mateix
presentar lrsquoestructura i els commiddot ca o en el correcte deterioramiddot ment La resolucioacute de lrsquoICAC de aquells actius dierents dels anmiddot
ponents del balanccedil de situacioacute ment del ons de comerccedil Per 9 de ebrer de 2019 recull la nemiddot teriors el venciment alienacioacute o
segons la normativa local contra cal ser conscients de les cessitat de donar de baixa un realitzacioacute srsquoespera que es promiddot
(PGC07) La lectura dels estats restriccions normatives a lrsquoactimiddot actiu reconegut anteriorment si dueixi en el curt termini eacutes a dir
comptables eacutes el pas previ a vacioacute de certs intangibles de la ja no resulta probable la seva remiddot en el termini magravexim drsquoun any
lrsquoaplicacioacute de les diverses tegravecnimiddot companyia com pot ser el cas de cuperacioacute en un periacuteode magravexim comptat a partir de la data de
ques drsquoanagravelisi dels estats la marca de 10 anys tancament de lrsquoexercici els acmiddot
comptables (principalment el tius nancers classicats com a
cagravelcul de ragravetios) i ha de permemiddot Si lrsquoempresa manteacute inversions Per acabar amb els compomiddot mantinguts per negociar exmiddot
tre conegraveixer en prounditat el immobiliagraveries caldragrave esbrinar si nents de lrsquoactiu no corrent cal cepte els derivats nancers
patrimoni els resultats i els fumiddot la seva explotacioacute es pot sepamiddot er esment dels deutors comermiddot amb el termini de liquidacioacute sumiddot
xos drsquoeectiu rar de la resta drsquoactivitats el cials no corrents Quan lempremiddot perior a un any i lrsquoeectiu i altres
que en uncioacute de la seva impormiddot sa tingui cregravedits amb clients per actius liacutequids equivalents
Som del parer que el balanccedil de tagravencia relativa pot aconsellar un vendes i prestacions de serveis
situacioacute no srsquoha de preparar pel cagravelcul del rendiment dierenciat amb venciment superior a un Ara beacute el Pla estableix que els
seu anagravelisi meacutes enllagrave drsquoincormiddot any aquesta partida inclosa actius no corrents mantinguts
porar les excepcions per errors Srsquohauragrave de distingir entre inmiddot dins els deutors comercials i almiddot per a la venda i els grups alienamiddot
materials que es puguin derivar bles drsquoelements mantinguts per
de lrsquoinorme drsquoauditoria a la venda guraran en una partimiddot
da especiacuteca dins de lrsquoactiu i
passiu corrent El seu caragravecter
4
6
3 5
1
2 Vegeu lrsquoesquema de balanccedil adjunt 4 Aquesta distincioacute tambeacute es produiragrave
en les partides de passiu fnancer de
clients i de proveiumldors
3 Rejoacuten M i Gonzaacutelez C (2017)
5 A tiacutetol drsquoexemple el lector pot veure
lrsquoeecte sobre el patrimoni net de lrsquoem- 6 Imprescindible la lectura de les nor-
1 Tot i aixiacute a vegades pot ajudar vi- presa Zinkia corresponent als exerci- mes drsquoelaboracioacute dels comptes anu-
sualitzar el balanccedil amb el ormat de cis 2016-2015 si hagueacutes de donar de als a la tercera part del PGC07 I lrsquoes-
balanccedil fnancer o sintegravetic com el que Teacutecnica Contable baixa la partida corresponent als ac- tructura detallada del balanccedil segons
srsquoadjunta tius per impostos dieritsy Financiera nuacutem 2 pp 56-65 lrsquoOrdre JUS3182018 de 21 de marccedil
Aci 2
l
l
l l
l
Pa-
trimonio contable versus patrimonio
real e informe de auditoriacutea Anaacutelisis de
un dictamen pericial sobre las cuentas
anuales del Fuacutetbol Club Barcelona de
30 de junio de 2010
MARtiacute GARCIA PONS jOSeacute luIS MARtiacuteNEz FERNaacuteNDEzPresident de la Comissioacute de Comptabilitat Economista soci de Marca Cardinal i prof essor (Comissioacute conj unta CEC-ACCID) i prof essor associat de lrsquoEscola Superior de Ciegravencies Socials i associat drsquoEconomia i Empresa de la UB de lrsquoEmpresa del Tecnocampus (Centre adscrit a
la UPF) martigarciaeconomistescat jlmmarcacardinalcom
Anagravelisi drsquoestats comptables (I) El balanccedil de situacioacute
El balanccedil de situacioacute no srsquoha de preparar per a la seva anagravelisi meacutes enllagrave drsquoincorporar
les excepcions per errors materials que es puguin derivar de lrsquoinf orme drsquoauditoria
Eapes de rsquoanagraveisi drsquoesas compabes
Lectura
Anagravelisi
Interpretacioacute
Prospeccioacute
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 3
ldquoeventualrdquo a que srsquohagi de conmiddot Pel que a als ons propis els
siderar el seu eecte en el cagravelcul desemborsaments pendents
del ons de maniobra i de les ragravemiddot drsquoexigir a la data de tancament
tios anomenades de solvegravencia o minoren la xira de capital com
liquiditat i que desdibuixi la tenmiddot tambeacute minoren la xira dels ons
degravencia en el periacuteode analitzat En p pro is els instruments de patrimiddot
cas que lrsquoempresa tingui existegravenmiddot moni p pro i i els dividends pamiddot
cies de produccioacute de cicle supemiddot gats a compte En darrer terme si el pes dels corrents i no corrents El passiu
rior a un any les partides de promiddot ajustos de valor io de les submiddot corrent comprendragrave les obligamiddot
ductes en curs i productes acamiddot Cal parar atencioacute al et que el vencions eacutes signifcatiu amb remiddot cions vinculades al cicle normal
bats es desglossaran per recollir capital social i la prima drsquoemismiddot lacioacute al total de patrimoni net en drsquoexplotacioacute les obligacions
separadament les de cicle curt i sioacute nomeacutes fguraran en els ons el cagravelcul la rendibilitat fnancera amb venciment a curt termini i
les de cicle llarg de produccioacute propis sempre que srsquohagueacutes srsquohauragrave de distingir entre la renmiddot els passius fnancers mantinmiddot
desglossament a considerar en produiumlt la inscripcioacute en el Regismiddot dibilitat dels ons propis dividint guts per a negociar excepte els
el cagravelcul de rotacions i terminis tre Mercantil abans de ormular el benefci net pels ons propis i derivats amb venciment superimiddot
drsquoemmagatzematge els comptes anuals En cas la rendibilitat del patrimoni net or a un any Els altres elements
contrari fguraran en el passiu com a relacioacute entre el resultat de passiu es classifcaran com a
corrent Sens dubte aquesta global i el patrimoni net resultat no corrents
Constitueix la part residual dels restriccioacute aecta al cagravelcul de les global que inclou el resultat del
actius de lrsquoempresa un cop demiddot ragravetios de capitalitzacioacute o drsquoenmiddot compte de pegraverdues i guanys els Quan lrsquoempresa tingui deutes
duiumlts tots els seus passius Inmiddot deutament ingressos i despeses que srsquoimmiddot amb proveiumldors amb venciment
clou els ons propis els ajustos puten directament a patrimoni superior a un any aquesta partimiddot
de valor i les subvencions penmiddot net i les transeregravencies realitzamiddot da del passiu es desglossaragrave En aquest sentit la defnicioacute de
dents drsquoimputar a resultats passiu i la prevalenccedila del ons somiddot des al compte de resultats per a recollir per separat els promiddot
bre la orma condicionaragrave el remiddot veiumldors a llarg termini Si el termiddot
gistre drsquoalguns instruments fnanmiddot mini de venciment os superior
cers que hauran de registrarmiddotse En aquesta massa eacutes drsquoaplicamiddot al cicle normal drsquoexplotacioacute
com a passius quan des cioacute la classifcacioacute entre partides srsquoinclouragrave en el passiu no cormiddot
drsquoun punt de vista estrictament rent un epiacutegra amb la denomimiddot
juriacutedic tinguin lrsquoaparenccedila drsquoinstrumiddot nacioacute ldquocreditors comercials no
ments de patrimoni correntsrdquo
Patrimoni net
Passiu
7
8
7 Determinats ingressos i despeses
es comptabilitzen directament al patri-
moni net fns que es produeix el reco-
neixement baixa o deteriorament de
lrsquoelement amb el qual estiguin relaci-
onats moment en quegrave amb caragravecter
general es comptabilitzaran al comp- 8 Veure el cas de Criteria Caixacorp
te de pegraverdues i guanys SA 2009 i
l
l
l
l
a priori
ernandoruizlamases
La lectura dels estats comptables ha de permetre conegraveixer en pro unditat el patrimoni
els resultats i els luxos drsquoe ectiuff
n
1 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LComissioacute drsquoEconomistes Auditors de Comptes
empresarial i drsquoauditoria actual sinoacute que tambeacute ser prou adaptamiddotble per a bregar amb lrsquoentorn empresarial i drsquoauditoria en ragravepimiddotda evolucioacute (en particular el mamiddotjor uacutes de la tecnologia)b) Ser aplicat meacutes eficaccedilment pels auditors que apliquen la norma en auditories drsquoentitats de diverses grandagraveriesc) Establir una base millorada per a altres normes que tenen requisits drsquoavaluacioacute de riscos meacutes especiacutefics (com les NIA 540 i 600) d) Millorar lrsquoaplicacioacute de lrsquoescepmiddotticisme professional per part dels auditors en realitzar procedimiddotments drsquoavaluacioacute de riscos
Si beacute hi ha coincidegravencia en la nemiddotcessitat de revisar la NIA 315 els comentaris rebuts han evidenciat que un major suport (com el demiddotsenvolupament drsquoeines orientatimiddotves) seria uacutetil per aconseguir els objectius previstos LrsquoIAASB premiddotteacuten en primer lloc revisar i millomiddotrar els requisits perquegrave siguin romiddotbustos perograve prou flexibles per aconseguir avaluacions de risc apropiades i en segon lloc demiddotsenvolupar aplicacions apropiamiddotdes i un altre material explicatiu que srsquoinclouragrave en la norma revimiddotsada
A meacutes reconeix que una orienmiddottacioacute meacutes especiacutefica en circumsmiddottagravencies particulars (que no seria apropiat incloure en una norma destinada a aplicarmiddotse a auditomiddotries de totes les grandagraveries) pot ser necessagraveria Aixograve podria inmiddotcloure per exemple orientacioacute
Tot i que pot semblar que la professioacute drsquoauditoria teacute unes normes i regulacions
bastant estables i poc subjectes a canvis la veritat eacutes que les NIA estan contiacutenuament en estudi i subjectes a revisioacute per part de lrsquoIAASB (International Auditing and Assurance Standards Bomiddotard) organisme independent que estableix les normes drsquoauditoria i altres agraverees relacionades en lrsquoagravemmiddotbit internacional i ajuda a lrsquoadopmiddotcioacute i implementacioacute drsquoaquestes normes de manera que contribumiddoteix molt significativament a millomiddotrar la qualitat i consistegravencia de la pragravectica drsquoauditoria i enforteix la confianccedila puacuteblica en la nostra professioacute Un cop aquest orgamiddotnisme publica noves normes o en revisa les existents nomeacutes eacutes quumlestioacute de temps que srsquoacabin adoptant a Espanya
En aquest article es comenten les principals normes internacionals drsquoauditoria que estan sent objecmiddotte de revisioacute durant el 2019 aixiacute com la Norma Internacional de Control de Qualitat (ISQC)
NIA 315 (revisada) identifica-cioacute i valoracioacute dels riscos drsquoincorreccioacute material mitjan-ccedilant el coneixement de lrsquoenti-tat i del seu entorn Al juliol del 2018 lrsquoIAASB va emetre un esmiddotborrany de la NIA 315 (revisada) Estagrave analitzant els comentaris remiddotbuts durant el periacuteode drsquoexposicioacute puacuteblica i avaluant la introduccioacute de canvis sobre la base drsquoaquests comentaris amb lrsquoobjectiu de completar les revisions al juny del 2019 Els objectius de la revisioacute drsquoaquesta NIA soacutena) Establir requisits meacutes sogravelids i guies detallades per a impulsar als auditors a realitzar procedimiddot
ments apropiats drsquoavaluacioacute de riscos drsquoacord amb la grandagraveria i la naturalesa de lrsquoentitat Srsquoanticimiddotpa que aquestes revisions se centraran en millorar lrsquoenfocamiddotment de lrsquoauditor per a comprenmiddotdre lrsquoentitat el seu entorn (inclograves el seu control intern) i les activimiddottats drsquoavaluacioacute de riscos en un entorn canviantb) Determinar com la NIA 315 pot ser modificada en la seva ormiddotganitzacioacute i estructura per a promiddotmoure una avaluacioacute de riscos meacutes efectivac) Proposar les conseguumlents modificacions en altres normes que puguin ser necessagraveries com a resultat de les revisions de la
NIA 315 tals com les NIA 220 240 330 540 i 600d) Determinar quines eines de guia i suport han de ser desenmiddotvolupades per lrsquoIAASB o uns almiddottres per complementar les revisimiddotons a aquesta NIA ajudant aixiacute a la seva implementacioacute efectiva Les guies i eines de suport pomiddotden incloure Notes de Pragravectimiddotques drsquoAuditoria Internacional (IAPN per les sigles en anglegraves) publicacions del personal actuamiddotlitzacions de projectes o ilmiddotlustracions exemples per a brinmiddotdar assistegravencia sobre com es pot aplicar la NIA 315 (revisada) prestant especial atencioacute en com abordar en particular les inquiemiddottuds dels auditors de pimes
Aquestes revisions i millores abordaran quumlestions com la nemiddotcessitat de la NIA 315 aa) No nomeacutes reflectir lrsquoentorn
sobre lrsquouacutes drsquoanagravelisi de dades per a realitzar avaluacions de risc i exemples ilmiddotlustratius de com lrsquoenfocament basat en el risc per a les NIA podria aplicarmiddotse a les auditories drsquoentitats meacutes petimiddottes Srsquoespera que el desenvolumiddotpament drsquoorientacioacute addicional ajudi en la implementacioacute de lrsquoestagravendard i per tant ajudi a impulsar la qualitat de lrsquoauditomiddotria
Actualment el grup de treball estagrave debatent sobre les preocumiddotpacions rebudes dels enquesmiddottats sobre lrsquoextensioacute i compleximiddottat de lrsquoesborrany i les possibles dificultats per a entendremiddotho i aplicarmiddotho en la pragravectica amb especial referegravencia al grau drsquoaplicacioacute en funcioacute de la granmiddotdagraveria de lrsquoentitat auditada En aquest context per a facilitar la implementacioacute de la NIA es remiddotconeix que han de potenciarmiddotse els diagrames de flux els paragravemiddotgrafs introductoris el detall dels factors de risc inherent les mimiddotllores en TU i lrsquoenfocament adoptat en relacioacute amb les eines i tegravecniques automatitzades
Tal com srsquoha comentat srsquoespera la publicacioacute de la NIA 315 (revimiddotsada) a mitjan 2019
Control de qualitat de projec-tes ISQM 1 ISQM 2 i NIA 220 (revisada) LrsquoIAASB ha emegraves un paquet integrat de tres esbormiddotranys que aborden la gestioacute de la qualitat en les signatures drsquoaudimiddottoria i en els seus encagraverrecs La previsioacute eacutes debatre i analitzar les respostes rebudes durant el periacutemiddotode drsquoexposicioacute puacuteblica durant el 2019 per poder procedir a lrsquoemissioacute definitiva dels projectes durant el primer semestre del 2020
Els tres esborranys de norma que estan actualment en periacuteomiddotde puacuteblic de consultes soacuten lrsquoISmiddotQM1 (International Standar on Quality Management 1) que vinmiddotdragrave a substituir lrsquoactualment en vigor ISQC1 (Norma Internaciomiddotnal de Control de Qualitat 1) lrsquoISQM2 nova norma que demiddot
Les NIA estan contiacutenuament en estudi i subjectes a revisioacute per part de lrsquoIAASB
organisme independent que estableix les normes drsquoauditoria i altres agraverees
relacionades en lrsquoagravembit internacional
AGuStiacute SAuBIEconomista i membre del Comitegrave de Normativa i Procediments del REA-REGA i soci de Crowedepartament de Qualitatagustisaubicrowees
Els propers canvis que ens venen de les NIA
1 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 5
Si beacute hi ha coincidegravencia en la necessitat de revisar la NIA 315 els comentaris
rebuts han evidenciat que un maj or suport seria uacutetil per aconseguir els
obj ectius previstos
senvolupa les revisions de qualimiddot
tat dels treballs i una revisioacute de
la NIA 220 que poden consulmiddot
tarmiddotse al web de lrsquoIAASB
En aquest
cas per assegurar que la utilitat
de les revisions de qualitat dels
encagraverrecs (EQC popularmen t
conegudes com a revisions del
segon soci) i que contribueixen
signifcativament a lrsquoalta qualitat
de les auditories i drsquoaltres encagravermiddot
Per a assegurarmiddotse que recs lrsquoIAASB ha proposat divermiddot
els sistemes interns de les signamiddot ses millores per a les revisions de
tures continuen sent orts i conmiddot qualitat dels treballs que es remiddot
tribueixen amb efcagravecia a aconmiddot cullen en aquesta nova norma
seguir auditories drsquoalta qualitat proposada
lrsquoIAASB ha proposat diverses mimiddot
llores a introduir en els sistemes Lrsquoobjectiu drsquoaquest projecte eacutes mimiddot
de gestioacute de la qualitat de les sigmiddot llorar els requisits i el material
natures pregraveviament coneguts drsquoaplicacioacute en relacioacute amb les revimiddot
com els sistemes de control de sions de segon soci que inclouen
qualitat
aplicar per les signatures en demiddot
Aquest projecte de norma inclou terminar quins compromisos han
un nou enocament basat en el drsquoestar subjectes a una revisioacute
risc proactiu per a un sistema efmiddot de segon soci
caccedil de gestioacute de qualitat que esmiddot middot middot
tableix les bases per a una consmiddot pus de revisions un entorn evolutiu incloent canmiddot degravencia drsquoauditoria)
tant qualitat dels treballs Altres vis en els models de lliurament middot middot
millores que incorpora el projecte dari i lrsquoabast de la revisioacute drsquoauditoria i lrsquouacutes de la tecnologia ques automatitzades (inclosa
de norma ISQM1 inclouen lrsquoanagravelisi de dades)middot
middot gibilitat de les persones que reamiddot 220 i les normes ISQCISQM
tats del lideratge de les signatumiddot litzen la revisioacute
res aixiacute com la millora del govern abastar la revisioacute de les NIA 230
de les signatures Tambeacute srsquoha tingut en especial LrsquoIAASB va (documentacioacute) 520 (procedimiddot
consideracioacute el manteniment de comenccedilar aquest p jro ecte el ments analiacutetics) 530 (mostreig)
ront a un entorn canviant i cada lrsquoequilibri adequat entre les uncimiddot 2014 encara que va p 320 (materialitat) aixiacute com altres reerir
vegada meacutes complex la qual ons i responsabilitats respectives centrar els seus esorccedilos en almiddot canvis que poden produirmiddotse a
cosa inclou abordar lrsquoimpacte de del revisor drsquoEQC i el soci de tres assumptes ategraves que algumiddot consequumlegravencia dels avanccedilos tecmiddot
la tecnologia les xarxes i lrsquouacutes de lrsquoencagraverrec que reteacute sempre la nes de les quumlestions onamenmiddot nologravegics
proveiumldors de serveis externs responsabilitat fnal de lrsquoauditoria tals que han drsquoabordarmiddotse en la
revisioacute de la NIA 600 han de ser
sistemes de gestioacute de qualitat i promiddot pregraveviament considerades i abormiddot Finalment davant
posar remeis a les defciegravencies LrsquoIAmiddot dades en altres projectes com de tant canvi normatiu que el
ASB ha sotmegraves a revisioacute aquesta lrsquoISQM 1 lrsquoISQM 2 la NIA 220 que provoca habitualment eacutes
Addicionalment als aspectes anmiddot NIA amb els objectius de (revisada) i la NIA 315 (revisada) una major cagraverrega per a les sigmiddot
teriors lrsquoequip de treball ha presmiddot A mesura que aquests projectes natures eacutes motiu de celebracioacute
tat especial atencioacute a models almiddot uncioacute drsquointeregraves puacuteblic de les audimiddot avancin lrsquoIAASB intensifcaragrave i que lrsquoIAASB no srsquooblidi dels demiddot
ternatius de lliurament de les tories i donar meacutes egravemasi a la immiddot avanccedilaragrave signifcativament el seu safaments i problemes relaciomiddot
auditories als problemes especiacutemiddot portagravencia de lrsquoadequada aplicacioacute treball en la revisioacute de la NIA 600 nats amb les auditories drsquoentimiddot
fcs relacionats amb les signatumiddot del judici proessional i lrsquoexercici amb la previsioacute de publicar un tats menys complexes A causa
res de grandagraveria pet ta i i mitjana de lrsquoescepticisme proessional esborrany a la f del 2019 de lrsquoentorn canviant per a les
a la necessitat que les signatures pimes i a mesura que augmenmiddotmiddot
estableixin objectius de qualitat bilitats del soci del treball en parmiddot ta la complexitat de les normes
addicionals als requerits per la ticular la participacioacute requerida LrsquoIAASB estagrave recopilant existeix una creixent necessitat
norma la conveniegravencia de millomiddot del soci del treball durant tota inormacioacute i avaluant la possibilimiddot drsquoactuar en aquest aspecte
rar en la identifcacioacute i avaluacioacute lrsquoauditoria i ematitzar la responmiddot tat de revisar altres NIA per la qual cosa preveuen premiddot
dels riscos de qualitat i els requemiddot sabilitat del soci del treball per a sentar durant el 2019 una batemiddot
riments a la xarxa drsquoauditors o als la gestioacute i lrsquoassoliment de la quamiddot Alguns dels temes que srsquoestan ria de propostes per abordar
serveis de la xarxa litat a nivell de lrsquoencagraverrec considerant soacuten aquests problemes
ISQM 2 ndash Projecte de norma
Norma Internacional de Gestioacute
de la Qualitat a nivell de lrsquoencagravermiddot
rec incloses les revisions de
qualitat dels treballs
ISQM 1 ndash Projecte de norma
Norma Internacional de Gestioacute
de la Qualitat 1 gestioacute de qualitat
per a empreses que realitzen aumiddot
ditories o revisions drsquoestats fmiddot
nancers o drsquoaltres compromisos
drsquoassegurament o rerveis relacimiddot
onats
NIA 600 middot Auditories drsquoestats fmiddot
nancers de grups
NIA 220 ndash Control de qualitat de
lrsquoauditoria drsquoestats fnancers
bull Establir criteris meacutes sogravelids a
bull Establint lrsquoobjectiu drsquoaquest ti bull Modernitzar la NIA 220 per a bull Una revisioacute de la NIA 500 (evi
bull Aclarir la naturalesa el calen bull Aspectes de les eines i tegravecni
bull Millora dels requisits per a lrsquoele bull Aclarir la relacioacute entre la NIA
bull Lrsquoaugment de les responsabili bull Lrsquoescepticisme professional
bull Un possible projecte que podria
bull Modernitzar la norma per fer
bull Una supervisioacute meacutes rigorosa dels
bull Ressaltar la importagravencia de la
bull Aclarir el paper i les responsa
Auditories drsquoentitats menys
complexes
Drsquoaltres NIA evidegravencia drsquoau-
ditoria
n
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 6 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
lectura de context un treball de
lrsquoeconomista anglesa Diane
Coyle i de lrsquoeconomista australiagrave
Benjamin MitramiddotKahn El tiacutetol del
treball eacutes prou eloquumlent en relamiddot
cioacute amb la sostenibilitat
(
) La sostenibilitat no es
pot comprendre si no es teacute un
ntre lrsquoextensa i nodrida Per la seva banda Mazzucato va nestar personal i de com tractar i ull xat en el utur
miriacuteada de presentacimiddot assenyalar la prounditat de les mesurar la sostenibilitat
ons sessions inormatimiddot esquerdes en el cagravelcul del PIB El treball de Coyle i de Mitramiddot
ves entrevistes i taules rodones tot posant sobre la taula la distinmiddot En relacioacute amb el tema del bemiddot Kahn ens proposa la substitucioacute
que any rere any es an en la reumiddot cioacute onamental entre les activimiddot nestar cal apuntar que del que de lrsquoactual megravetrica del PIB per
nioacute anual del Fograverum Econogravemic tats que realment creen i aporten es parla no eacutes tant de les prestamiddot un utur balanccedil de sis compomiddot
Mundial sempre hi ha un orat valor ( ) i aquelles que com cions de lrsquoestat del benestar remiddot nents un quadre de comandamiddot
per collocarmiddothi el tema del PIB ment basat en sis actius el camiddotels serveis nancers nomeacutes bemiddot collides meacutes o menys laboriosamiddot
Lrsquoacceptacioacute que el PIB eacutes un lluguen les coses ( ) Aquest ment en el PIB sinoacute de com remiddot pital natural el capital humagrave els
constructe molt important per er eacutes un tema no menor que enllamiddot collir el benestar de les persones actius intangibles el capital iacutesic
el seguiment de lrsquoactivitat econogravemiddot ccedila directament amb la polegravemica els actius nancers nets i el camiddotque es deriva del et que puguin
mica potser ns i tot el construcmiddot sobre lrsquoorigen del valor (Val la assolir una vida que les satisaci pital social En el sistema de
te meacutes important ndashvaloracioacute atrimiddot pena destacar que aquest eacutes el Es tracta del megravetriques proposat el benestar i no del
buiumlda a Paul Samuelsonndash a pamiddot tema central del seu uacuteltim llibre no es mesuraria en termes de
rella amb lrsquoarmacioacute que aixiacute i tot de lectumiddot produccioacute i consum sinoacute en
el PIB no explica prou beacute lrsquoevolumiddot ra recomanable) El srsquoassocia a les prestamiddot lrsquoacceacutes als actius que permeten
cioacute de lrsquoeconomia cions socials com ara lrsquoeducamiddot atendre i possibilitar una bona
Brynjolsson va insistir a no memiddot cioacute la salut i lrsquoatencioacute a la vellesa vida tant ara com en el utur La
El 23 de gener drsquoaquest any a nysprear el PIB ldquoEl PIB ha arribat i la dependegravencia totes elles inmiddot produccioacute i el consum actuals
Davos es va presentar una taula ns aquiacute per quedarmiddotsrsquohirdquo En corporades en el PIB El ldquomeacutes soacuten importants perograve el realment
rodona un panel com sersquon diu aquest punt Gurriacutea va er un comiddot enllagraverdquo el es vincula a rellevant eacutes posseir una megravetrica
avui dia per parlar del PIB sota mentari interessant ldquoSi el PIB eacutes la valoracioacute subjectiva que es teacute que indiqui que les persones
el tiacutetol El panel un arteacte prou sogravelid perograve que de la progravepia vida Avanccedilar en el poden i podran disposar de la
estava compost per Jacinda Armiddot no resol gaire beacute la visioacute de lrsquoesmiddot eacutes avanccedilar en ldquoestar renda necessagraveria i de manera
dern i Ohood Bint Khalan Al tructura i de lrsquoevolucioacute drsquouna beacuterdquo en satiser la mateixa vida sostenible eacutes a dir i cal insistirmiddot
Roumi primera ministra de Nova economia potser no hauriacuteem de incluacutes avanccedilar en la elicitat eacutes hi ara i en el utur
Zelanda i ministra del Govern complicarmiddotlo encara meacutes no progressar cap a una ldquobona
dels Emirats Agraverabs Units resmiddot hauriacuteem de buscar un vidardquo Aquest eacutes un objectiu ammiddot Cal doncs mesurar estocs i no
pectivament El collectiu dels (ldquoun PIB meacutes enllagraverdquo bicioacutes al qual srsquoha drsquoenocar lrsquoacmiddot nomeacutes fuxos Cal pensar en termiddot)
economistes estava representat sinoacute pensar en tivitat econogravemica De et aquest mes de riquesa i no nomeacutes de
per Erik Brynjolsson i Mariana eacutes a dir ldquoretenir el PIBrdquo i objectiu ens parla meacutes de promiddot renda El canvi proposat eacutes de
greacutes que de creixement gran importagravencia i caldragrave veure
com es pot er la transicioacute a una
Lrsquoaltre gran tema que incorpora nova megravetrica o conjunt de megravetrimiddot
el ldquomeacutes enllagraverdquo eacutes la sostenibilitat ques viable i universalment acmiddot
El desenvolupament es consimiddot ceptada Els autors coneixen la
dera sostenible si satisagrave les nemiddot dicultat i p pro osen en aquest
cessitats del present sense sentit una primera ase drsquoademiddot
Mazzucato Al centre el secretamiddot buscar altres megravetriques per anar comprometre la satisaccioacute de quacioacute de la valoracioacute del PIB
ri general de lrsquoOCDE Joseacute Aacutengel meacutes enllagrave les necessitats de les generacimiddot que incorpori els intangibles i la
Gurriacutea ons utures Les mesures del distribucioacute de la renda i que remiddot
Aquesta idea no eacutes nova de et PIB no pretenen en absolut baixi el pes atribuiumlt als serveis
Les intervencions van girar al volmiddot es pot trobar tambeacute en documiddot donar cap megravetrica ni cap orienmiddot del sistema nancer
tant de les dues idees que srsquohan ments de la mateixa OCDE si tacioacute en relacioacute amb si el desenmiddot
comentat al comenccedilament Armiddot meacutes no des de lrsquoany 2015 domiddot volupament present compromet La realitat econogravemica ha evolumiddot
dern i Al Roumi van detallar almiddot cuments que analitzen com es o no compromet el desenvolumiddot cionat molt de mitjan els anys
guns esorccedilos que srsquohan iniciat pot transitar drsquoun sistema de pament utur cinquanta del segle passat
tant a Nova Zelanda com als comptabilitat nacional a una quan es va imposar el PIB perograve
Emirats per buscar el benestar comptabilitat nacional del bemiddot Lrsquoescrit de resum que la reunioacute cada cop es a meacutes evident el
de les poblacions respectives nestar Perquegrave darrere del PIB i anual del Fograverum Econogravemic et que amb megravetriques drsquoahir
meacutes enllagrave de les dades recollides en el ldquomeacutes enllagraverdquo hi ha el tema Mundial a sobre la sessioacute es a impossible pilotar lrsquoeconomiddot
pel PIB de com tractar i mesurar el bemiddot ens recomana una mia del demagrave
Fer que
el utur compti Making the utu-
re count
profts
rents
wellbeing
wellare
The value o everything
wellare
wellbeing
More than GDP
wellbeing
beyond
the GDP
the GDP and
beyond
More
than GDP
E
n
Darrere del PIB hi ha el tema de com tractar i mesurar el benestar
personal i de com tractar i mesurar la sostenibilitat
AlBERt GARCIA PujOl
Economista i membre de la Comissioacute
drsquoEconomia i Sostenibilitat
agarciapujoleconomistescat
Davos el PIB i el ldquomeacutes enllagraverdquo
Comissioacute d rsquoEconomia i Sostenibilitat
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 7
Grup de Treball d rsquoEmprenedoria i Creacioacute d rsquoEmpreses
rsquoestudi GEM 2017middot2018 en ase inicial amb una proporcioacute histograverica i queda gairebeacute quatre tal dels dierents projectes Atemiddota Catalunya estudia lrsquoorimiddot de vendes a clients estrangers punts per sobre drsquoEspanya No nintmiddotnos a la mediana drsquoaquesta entacioacute internacional i el entre el 25 i el 75 soacuten un 56 obstant aixograve el seu valor eacutes encamiddot variable srsquoobserva que el 50
fnanccedilament dels nous negocis i els que en tenen entre un 1 i ra 56 punts menor al dels paiumlsos dels projectes ha necessitat una com a caracteriacutestiques inhemiddot un 25 representen un 116 basats en la innovacioacute inversioacute de com a miacutenim 19000 rents per determinar la qualitat euros un valor similar al del 2015 de lrsquoemprenedoria i la seva evomiddot A partir de les marques de classe i 2016 Un aspecte de reconeguda immiddotlucioacute Un aspecte de reconegumiddot de cada categoria considerada portagravencia en el moment de pomiddotda importagravencia en el moment de hem estimat la intensitat exportamiddot sar en uncionament nous nemiddot A la demarcacioacute de Barcelona posar en uncionament nous dora mitjana de Catalunya drsquoEsmiddot gocis eacutes el fnanccedilament Eacutes ben tant la mitjana (76671 euros) negocis eacutes el fnanccedilament panya i de la resta de paiumlsos bamiddot sabut que els estalvis persomiddot com la mediana (20000 euros)
sats en la innovacioacute Observem nals la amiacutelia i els amics solen del capital total necessari per enmiddotPer la seva banda una caracteriacutesmiddot en primer lloc una disminucioacute al ser les onts de fnanccedilament gegar el negoci soacuten lleugerament tica inherent a la qualitat de lrsquoemmiddot llarg de tota la segraverie de la intensitat meacutes comunes La majoria superiors a les de Catalunyaprenedoria eacutes sense dubte lrsquoorimiddot exportadora de les noves empremiddot drsquoemprenedors tenen difcultats entacioacute internacional dels nous ses de Catalunya i Espanya El l fnanccedilament banmiddot Pel que a a lrsquooerta de fnanccedilamiddotper accedir anegocis En alguns articles i invesmiddot 2017 observem tanmateix un cari p ment srsquoobserva que en el darrer rincipalment per alta tigacions es constata que cada important augment drsquoaquest indimiddot drsquohistorial o de garanties exercici el percentatge de pomiddotvegada es concep meacutes la nova blacioacute que ha invertit en negocis empresa des drsquouna perspectiva de terceres persones en els uacutelmiddotinternacional a partir de les ases tims tres anys ha augmentat meacutes primerenques de la seva cremiddot lleugerament (05 punts a Barmiddotacioacute (soacuten les anomenades empremiddot celona i 02 punts a Catalunya) ses ) Aquestes empremiddotses que ja neixen amb vocacioacute Respecte a les recomanacions global (Hisrich 2013) tendeixen a cador que passa del 55 el Aixiacute doncs el desenvolupament dels experts per millorar el suport assolir un creixement i acomplimiddot 2016 al 91 el 2017 Malgrat de mercats alternatius de capital fnancer a les noves iniciatives emmiddotment considerables des dels primiddot aquest augment la intensitat exmiddot teacute un paper important per acilitar presarials destaquenmers anys de vida portadora de les noves empreses el llanccedilament de nous negocis i la
catalanes (superior a la drsquoEspamiddot seva consolidacioacute posterior Tot i Proessionalitzar el sector inversorEn el projecte GEM es quantifca nya) queda encara 124 punts aixograve la incidegravencia de la manca de lrsquoorientacioacute internacional dels emmiddot percentuals per sota dels paiumlsos fnanccedilament ha perdut pes com a Augmentar el capital disponible prenedors a traveacutes del percentatmiddot basats en la innovacioacute obstacle a lrsquoactivitat emprenedomiddot per a inversions i millorar lrsquoacceacutes al ge de vendes de la seva empresa ra amb valors similars a la resta cregravedita clients estrangers Els resultats Quant als emprenedors consolimiddot drsquoEuropa i eacutes el actor de lrsquoentorn soacuten per a Catalunya orccedila estamiddot dats si beacute la situacioacute de partida que meacutes ha millorat en lrsquouacuteltim any Focalitzar esorccedilos no nomeacutes bles des de lrsquoany 2009 fns a lrsquoacmiddot eacutes similar el 2017 es produeix en capital llavor o estadis inicimiddottualitat els emprenedors en ase una intensifcacioacute de la internaciomiddot Pel que a a la demanda de fnanmiddot als sinoacute tambeacute en expansioacute i inicial (TEA) que se centren en el nalitzacioacute molt meacutes acusada que ccedilament que requereixen les nomiddot creixement mercat interior (aixograve eacutes que no en el cas dels nous empresaris ves empreses el projecte GEM exporten) representen xires sumiddot Aixiacute el percentatge drsquoempreses incorpora dades sobre la inversioacute Donar suport al capital risc periors al 70 i arriben en els que no exporten baixa meacutes de 10 necessagraveria per posar en marxa un amb un volum signifcatiu que darrers anys a gairebeacute el 80 nou negoci Lrsquoany 2017 el capitalpunts percentuals i el de les que pugui tenir impacte real amb
exporten meacutes del 75 puja 45 llavor necessari per a cadascun un programa copiat del FONDImiddot En el darrer any malgrat llsquoexiguumlimiddot punts La resta de categories exmiddot dels projectes naixents va ser de CO GLOBAL Extraordinagraveriamiddottat el percentatge de noves emmiddot portadores pugen prop de quatre 69372 euros de mitjana a Catalumiddot ment dissenyat amb resultats preses amb una elevada orientamiddot punts cadascuna El 2017 la inmiddot nya Aquest valor mitjagrave eacutes inerior palpables cioacute internacional (entre el 75 i el tensitat exportadora de les emmiddot al dels dos exercicis anteriors 100 de les vendes soacuten a climiddot preses consolidades passa del Facilitar lrsquoadopcioacute drsquoesquemiddotents estrangers) ha passat de 45 al 107 de manera que Existeix amb tot una gran dismiddot mes de fnanccedilament alternatiu lrsquo15 al 55 Els emprenedors ateny el valor meacutes alt de la segraverie persioacute en les necessitats de capimiddot i
L
born global
crowdfunding crowdlending
l
l
l
l
l
n
Cada vegada es concep meacutes la nova empresa des drsquouna perspectiva
internacional a partir de les f ases meacutes primerenques de la seva creacioacute
AMADEu IBARz
Economista i vicepresident del Grup de Treball drsquoEmprenedoria i Creacioacute drsquoEmpreses del CEC emprenedoriacoleconomistescat
Orientacioacute internacional i fnanccedilament de lrsquoemprenedoria naixent a Catalunya
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 8 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
cament que es justifquin Si es
percep de lrsquoempresa un val o xec
per menjar lrsquoimport diari exempt
eacutes drsquo11 euro
Si srsquoutilitza
el vehicle propietat de lrsquoempresa
per a realitzar desplaccedilaments enmiddot
tre el domicili i el centre de treball
Des Els contribuents que hagin obmiddot hagi treballat srsquoapliqui un impost o qualsevol altre en lrsquoagravembit partimiddot
del dia 2 drsquoabril fns a lrsquo1 de juliol tingut durant el 2018 exclusivamiddot de naturalesa idegraventica o anagraveloga cular srsquohauragrave drsquoimputar com a
srsquoha de presentar la declaracioacute ment rendiments iacutentegres del a lrsquoIRPF espanyol ndashessent sufcimiddot renda del treball el 20 del cost
de renda corresponent a lrsquoexermiddot treball del capital (mobiliari o immiddot ent que existeixi un conveni per a del vehicle per al seu pagador En
cici 2018 En el cas de domiciliar mobiliari) o drsquoactivitats econogravemimiddot evitar la doble imposicioacutendash i no es el cas que el vehicle no sigui promiddot
el pagament el termini per a ques com tambeacute guanys patrimiddot tracti drsquoun paiacutes o territori considemiddot pietat del pagador el 20 srsquoaplimiddot
presentar la declaracioacute o confrmiddot monials sotmesos a retencioacute o rat com paradiacutes fscal ca sobre el valor de mercat que
mar lrsquoesborrany fnalitzaragrave el dia no que supe rin conjuntament correspondria al vehicle si os
26 de juny els 1000 euro anuals i pegraverdues pamiddot Les nou Si el vehicle eacutes considerat
trimonials de quantia superior a dietes es consideren rendiments efcient energegraveticament la valoramiddot
Per a 500 euro en tributacioacute individual o del treball Ara beacute fns a certs immiddot cioacute en espegravecie es podragrave reduir fns
accedir a lrsquoesborrany de la declamiddot conjunta ports estan exemptes Per a un 30 en uncioacute de les caracmiddot
racioacute io les dades fscals per inmiddot exemple per manutencioacute pel termiddot teriacutestiques del vehicle
ternet srsquohauragrave drsquoinormar del nuacutemiddot Estan exempmiddot ritori espanyol i sense pernoctar
mero del DNI la seva data de tes les beques puacutebliques i les conmiddot amb caragravecter general estagrave
caducitat (perograve si eacutes perpetu la cedides per les entitats benefciagravemiddot exempt de gravamen fns a Si heu rebut un rendiment del tremiddot
data drsquoexpedicioacute) i lrsquoimport de la ries de mecenatge per a cursar 2667 euros per dia Pel que a a ball irregular com per exemple un
casella 475 de la declaracioacute de estudis reglats tant a Espanya despeses de locomocioacute quan el ldquobonusrdquo o un premi extraordinari
renda del 2017 Si es tracta drsquoun com a lrsquoestranger de tots els nimiddot treballador utilitzi mitjans de per antiguitat eacutes possible aplicar
contribuent no declarant lrsquoany immiddot una reduccioacute del 30 sobre un
mediat anterior srsquohauragrave drsquoaportar import magravexim de 300000 euro semmiddot
lrsquoIBAN drsquoun compte bancari on fmiddot pre que el seu periacuteode de generamiddot
guri com a titular a eectes drsquoobmiddot cioacute sigui superior a 2 anys i els
tenir el nuacutemero de reeregravencia rendiments srsquoimputin en un uacutenic
periacuteode impositiu Perograve no es pomiddot
dragrave aplicar aquesta reduccioacute si
Les persones iacutesiques que hamiddot vells i graus del sistema educatiu transport puacuteblic srsquoexclouragrave de heu obtingut altres rendiments de
gin obtingut rendiments iacutentegres La dotacioacute econogravemica exempta gravamen lrsquoimport que es justifmiddot la mateixa naturalesa en els 5
del treball per sobre dels 22000 euro eacutes de 6000 euro anuals i de 18000 qui En altres casos sempre q ue anys anteriors i als quals srsquohaguemiddot
anuals amb caragravecter general euro a lrsquoany si la beca teacute per objecte quedi justifcada la realitat del ra aplicat aquesta reduccioacute Tammiddot
Les persones iacutesiques que hamiddot compensar despeses de transmiddot desplaccedilament la quantitat que beacute srsquoaplica als rendiments derimiddot
gin obtingut 12643 euro (12000 euro port i allotjament Si es tracta drsquoesmiddot resulti de multiplicar per 019 euro vats de lrsquoextincioacute drsquouna relacioacute
si lrsquoimpost srsquohagueacutes meritat tudis a lrsquoestranger lrsquoimport exempt per quilogravemetre recorregut meacutes laboral pels quals no srsquoestableix
abans del 5 de juliol del 2018) si eacutes de 21000 euro les despeses de peatges i aparmiddot cap liacutemit temporal anterior
els imports obtinguts del segon i
restants pagadors per ordre de En el cas de beques per a la realitmiddot
quantia no superen en conjunt zacioacute del doctorat lrsquoimport exempt
els 1500 euro anuals eacutes de 21000 euro si es cursa a Esmiddot
Srsquoestagrave obligat si els rendiments panya i de 24600 euro si es realitza
iacutentegres del capital mobiliari i a lrsquoestranger
guanys patrimonials superen els
1600 euro anuals I tambeacute si no sumiddot
peren els 1600 euro anuals i Si
aquests no han estat subjectes a durant el 2018 srsquoha desplaccedilat
retencioacute o ingreacutes a compte ora drsquoEspanya per a prestar els
Tambeacute quan les rendes immiddot seus serveis en un altre o diversos
mobiliagraveries imputades els intemiddot paiumlsos no hauragrave de declarar la
ressos de les lletres del Tresor i totalitat del sou que hagi percemiddot
les subvencions per a lrsquoadquisimiddot but ja que estagrave exempta la part
cioacute drsquohabitatges de proteccioacute ofmiddot dels dies treballats a lrsquoestranger
cial o de preu taxat superin conmiddot amb un liacutemit magravexim de 60100 euro
juntament els 1000 euro anuals sempre que en els paiumlsos en quegrave
Cessioacute del ehicle
Periacuteode de presentacioacute
Dietes i als per menjar
Nuacutemero de referegravencia
Beques puacutebliquesRendiment irregular del treball
Obligats a presentar-la
Quegrave passa si mrsquohan destinat a fer treballs a lrsquoestranger
l
l
l
l
l
Amb el megravetode drsquoestimacioacute directa els que iniciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat poden reduir en un 20 el rendiment
net positiu declarat
Comissioacute d rsquoAssessors Fiscals
RICARD vIntildeA ARASAEconomista Servei drsquoAssessorament Fiscal del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya geafbcneconomistescat
Declaracioacute de renda 2018
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 9
A partir del 2018 es regulen de deduiumlbilitat les despeses de subministres
dels contribuents que desenvolupin lrsquoactivitat en el seu habitatge habitual
Despeses dediumlbles dels rendi-mens del reball
Qegrave passa si ilizo el vehicle en lrsquoacivia
A qin periacuteode imposii srsquoim-pen els rendimens del re-ball
unias amiliars declaracioacute Inceni en cas drsquoinici drsquona conjna o individalacivia econogravemica
En cas de separacioacute a qi cor-respon aplicar-se el miacutenim pels flls comns
Acivia econogravemica (empre-sarial o proessional) Qines redccions es poden
aplicar sobre la base imposa-ble de lrsquoIRPF
regulen de deduiumlbilitat les despemiddot
Les cotitzacimiddot ses dels subministres a eectes
ons a la Seguretat Social o mutualimiddot de determinar el rendiment net en
tats generals obligatograveries de el cas dels contribuents que demiddot
uncionaris les cotitzacions al colmiddot senvolupin la seva activitat en el
legi drsquoores o institucions similars seu habitatge habitual com ara
les detraccions per drets passius aigua gas electricitat telegraveon inmiddot
les quotes satisetes a sindicats les ternet en un 30 de la proporcioacute
quotes satisetes a collegis proesmiddot dels metres quadrats de lrsquohabitatmiddot
sionals si la collegiacioacute teacute caragravecter ge destinats a lrsquoactivitat en relacioacute
obligatori per a lrsquoexercici del treball amb la superiacutecie total Tambeacute les
amb el liacutemit de 500 euro anuals Les despeses de restauracioacute ocasionamiddot
despeses de deensa juriacutedica per des en lrsquoexercici de lrsquoactivitat semmiddot
litigis amb lrsquoempresa amb el liacutemit de pre que es paguin per qualsevol
300 euro anuals I amb caragravecter genemiddot mitjagrave electrogravenic de pagament fns a
ral 2000 euro anuals per obtenir rendimiddot un magravexim de 2667 o 4808 euro per
ments del treball Lrsquoimport anterior dia sense pernoctacioacute en uncioacute
srsquoaugmenta en 2000 euro addicionals de si el desplaccedilament eacutes per terrimiddot
en el cas drsquoaturats que acceptin un tori espanyol o a lrsquoestranger resmiddot
nou lloc de treball que impliqui un pectivament En el cas de pernocmiddot
canvi de residegravencia i tambeacute srsquoincremiddot tar ora del domicili habitual
menta en 3500 euro o 7750 euro anuals lrsquoimport seragrave de 5334 o 9135 euro
en el cas de treballadors actius dismiddot respectivament
capacitats en uncioacute del grau de
discapacitat
Per a poder deduir
les despeses ocasionades per lrsquouacutes
del vehicle en lrsquoactivitat la normatimiddot amb prima fxa drsquoesportistes promiddot drsquooblidar que en el cas drsquooptar per
Amb caragravecter general srsquoimmiddot va de lrsquoIRPF exigeix provar lrsquoaectamiddot essionals i drsquoalt nivell La base limiddot la declaracioacute conjunta srsquohan de
puten al periacuteode impositiu en quegrave cioacute exclusiva a lrsquoactivitat econogravemica quidable no podragrave resultar negatimiddot sumar les rendes percebudes per
el seu perceptor els pot exigir Els i per tant si srsquoutilitza simultagraveniamiddot va a consequumlegravencia drsquoaquestes tots els membres de la unitat amimiddot
endarreriments drsquoexercicis anterimiddot ment per a fns particulars no srsquoadmiddot reduccions liar i que la progressivitat de la tarimiddot
ors percebuts durant el 2018 met cap mena de deduccioacute a de lrsquoIRPF pot ser que no commiddot
srsquohauran drsquoimputar als periacuteodes en pensi lrsquoimport de la reduccioacute de la
quegrave eren exigibles i si no va ser el base imposable Un cop presenmiddot Cal tenir
2018 srsquohauragrave de presentar una Els qui inimiddot clar que la unitat amiliar a eectes tada la declaracioacute de la renda i
autoliquidacioacute complementagraveria per ciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat ecomiddot de lrsquoIRPF estagrave integrada per ambmiddot acabat el termini de presentacioacute
a cada exercici al qual correspomiddot nogravemica i determinin el rendiment doacutes cogravenjuges no separats legalmiddot lrsquoAdministracioacute tributagraveria no acmiddot
nen En canvi si els endarrerimiddot net drsquoacord amb el megravetode drsquoestimiddot ment i si nrsquohi ha els flls menors cepta el canvi drsquoopcioacute de conjunta
ments srsquohan percebut a consemiddot macioacute directa poden reduir en un que hi conviuen com tambeacute els o individual
quumlegravencia drsquouna resolucioacute judicial 20 amb un liacutemit de 100000 euro majors drsquoedat incapacitats judicimiddot
els imports no satisets srsquohan drsquoimmiddot el rendiment net positiu declarat alment subjectes a pagravetria potestat
putar al periacuteode impositiu en quegrave la Srsquoenteacuten que srsquoinicia una activitat prorrogada o rehabilitada La remiddot
sentegravencia sigui erma i no importa econogravemica quan no srsquoha exercit duccioacute de la base imposable eacutes La normativa
els anys en quegrave eren exigibles cap activitat econogravemica lrsquoany anmiddot de 3400 euro Tambeacute existeix la unimiddot de lrsquoIRPF assimila a descendents
terior a la data drsquoinici drsquoaquesta tat amiliar monoparental eacutes a dir a totes aquelles persones respecmiddot
la ormada en els casos de sepamiddot te de les que el contribuent tingui
Si determiddot racioacute legal o quan no hi hagi un atribuiumlda la seva guarda i custogravedia
mineu el rendiment de la vostra vincle matrimonial per la mare o el per resolucioacute judicial i diu que cormiddot
activitat econogravemica pel megravetode Es pot reduir la pare i tots els flls menors o majors respondragrave a qui drsquoacord amb el
drsquoestimacioacute directa heu de tenir base imposable per presentar la drsquoedat incapacitats judicialment conveni regulador aprovat judicialmiddot
en compte que per a quegrave les desmiddot declaracioacute conjunta (3400 euro) per subjectes a pagravetria potestat prorromiddot ment tingui la guarda i custogravedia
peses siguin deduiumlbles fscalment aportacions a sistemes de previmiddot gada o rehabilitada que convismiddot dels flls a la data de meritacioacute de
cal que estiguin vinculades a lrsquoacmiddot sioacute social (plans de pensions) per quin amb lrsquouna o amb lrsquoaltre La lrsquoimpost (en general el 31 de demiddot
tivitat desenvolupada i complir aportacions a patrimonis protegits reduccioacute de la base imposable en sembre) en tractarmiddotse del subjecmiddot
amb els requisits de correcta immiddot de persones amb discapacitat aquest cas eacutes de 2150 euro te passiu que ha de conviure amb
putacioacute temporal tenir els corresmiddot per pensions compensatograveries i No es pot aplicar ells Ara beacute quan sigui compartimiddot
ponents justifcants (actures o anualitats per aliments anualitats aquesta reduccioacute quan el contrimiddot da srsquohauragrave de prorratejar entre els
documents) i que estiguin regismiddot per aliments a avor de persones buent conviu amb la mare o el excogravenjuges amb independegravencia
trades als llibresmiddotregistre o a la dierents dels flls per aportacions pare drsquoalgun dels flls que ormen drsquoaquells amb qui estiguin convimiddot
comptabilitat A partir del 2018 es a la mutualitat de previsioacute social part de la unitat amiliar No srsquoha vint a 31 de desembre
AtENCIOacute
n
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
BEGOntildeA CAStRO OtEROEconomista presidenta del Grup de Treball EAFI del CEC i Member of the Executive Board Anchor Capital Advisors EAFbcastroanchoreaficom
Completada la transposicioacute de MiFID II
rents instruments financers Drsquoaltra banda manteacute lrsquoedat de lrsquoinversor com un criteri rellevant en el proceacutes de perfilar el client
Retrocessions o incentiusAquest eacutes un punt que histogravericamiddotment ha generat debat entre les ESI La llei estableix la limitacioacute del cobrament drsquoincentius o remiddottrocessions al fet que es produmiddoteixi una millora del servei per tal de poder cobrar aquest incentiu
Drsquoaltra banda tambeacute institueix criteris pels anomenats incentius no monetaris i per aquelles ESI independents aixiacute com lrsquoorientamiddotcioacute en relacioacute amb els terminis
per retornar al clients els possimiddotbles incentius rebuts per exemmiddotple en cas que el client es pugui subscriure la ldquoclasse netardquo drsquoun fons drsquoinversioacute perquegrave no exismiddotteix i els requisits entre drsquoaltres com la comercialitzacioacute drsquoalmiddotmenys un 25 de productes fimiddotnancers de tercers i dues altermiddotnatives de terceres parts en cada categoria de fons comercimiddotalitzada
vigilagravencia i control de productes financers En relacioacute amb la vigilagravencia i el control del disseny i distribucioacute de productes financers es dismiddotposa que el proceacutes previ drsquoapromiddotvacioacute de cada producte drsquoinvermiddotsioacute seragrave responsabilitat del propi consell drsquoadministracioacute de lrsquoemmiddotpresa de serveis drsquoinversioacute La finalitat eacutes que les caracteriacutestimiddotques dels productes siguin les
MiFID soacuten les sigles de Markets in Financial Instruments Directive
que va entrar en vigor lrsquo1 de nomiddotvembre del 2007 que suposen un mercat uacutenic i un regravegim regulamiddotdor comuacute per als serveis finanmiddotcers en tots els Estats membres de la Unioacute Europea i altres Estats de lrsquoAgraverea Econogravemica Europea
MiFID regula la prestacioacute de sermiddotveis drsquoinversioacute afectant a totes les entitats financeres i drsquoinversioacute en la forma en quegrave informen asmiddotsessoren o venen productes fimiddotnancers als seus clients o potenmiddotcials clients aixiacute com en la mamiddotnera en quegrave els ofereixen serveis drsquoexecucioacute drsquooperacions sobre instruments financers
Els objectius de la MiFID soacuten mimiddotllorar la transparegravencia i lrsquoeficiegravenmiddotcia dels mercats financers euromiddotpeus augmentar la competegravenmiddotcia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor En definitimiddotva protegir al client regulant el comportament de lrsquoentitat finanmiddotcera i drsquoinversioacute
Quant al MiFID podem parlar de MiFID I MiFID II i en un futur parlarem de MiFID III En conmiddotcret avui parlarem de MiFID II aprovada en tres fases l Reial Decret 212017 de 29 desembrel Reial Decret 142018 de 28 de setembrel Reial Decret 14642018 de 21 de desembre
En funcioacute drsquoaquestes normes jumiddotriacutediques i en concret amb aquest uacuteltim reial decret el text refoacutes de la Llei del mercat de vamiddotlors es va modificar
ldquoLa urgegravencia per completar la transposicioacute ve donada per la fimiddotnalitzacioacute del termini el juliol del 2017 i de la interposicioacute drsquouna demanda per incompliment damiddotvant el Tribunal de Justiacutecia de la Unioacute Europea (TJUE) amb la corresponent proposta de sanmiddotcioacuterdquo segons un comunicat del Ministeri drsquoEconomia
MiFID II regula principalment lrsquoactivitat de les empreses de serveis drsquoinversioacute (ESI) entre les quals ens trobem les EAF (emmiddotpreses drsquoassessorament finanmiddotcer abans EAFI)
Proteccioacute de lrsquoinversorEl reial decret aborda aspectes com les obligacions de les emmiddotpreses drsquoinversioacute amb lrsquoobjectiu de protegir lrsquoinversor principalmiddotment minorista (lrsquoinversor minomiddotrista segons defineix la directiva eacutes aquell amb menys coneixemiddotments i menys experiegravencia per tant aquell que necessita meacutes informacioacute i acompanyament en la presa de decisions)
En relacioacute amb els coneixemiddotments la llei destaca la necessimiddottat de perfilar amb meacutes profundimiddottat i filant meacutes prim els anomemiddotnats ldquotest drsquoidoneiumltatrdquo amb la fimiddotnalitat drsquoevitar el risc que els propis clients tinguin tendegravencia a autodefinirmiddotse amb un perfil meacutes arriscat del que realment tenen i convida a introduir noves premiddotguntes concretes sobre coneimiddotxements especiacutefics dels difemiddot
meacutes adequades per a cada tipus de client
Drsquoaquesta forma es reforccedila lrsquoobmiddotjectiu principal de proteccioacute del client ja que els aspectes relamiddottius a la idoneiumltat de lrsquoinstrument financer per al client concret al qual es dirigeix no estan premiddotsents uacutenicament en el moment de la comercialitzacioacute sinoacute des de la progravepia concepcioacute drsquoaquest
Avaluacioacute de les propostes drsquoinversioacuteEn relacioacute amb la presa de decimiddotsions en el proceacutes drsquoemissioacute de recomanacions o de gestioacute de carteres es desenvolupa lrsquooblimiddotgacioacute drsquoavaluar si instruments fimiddotnancers equivalents poden ajusmiddottarmiddotse al perfil del client tenint en compte el cost i la complexitat dels productes
Les directrius estableixen que les entitats han drsquoadoptar poliacutetimiddotques i procediments que assemiddotgurin que abans de recomanar un producte o adquirirmiddotlo per a la cartera gestionada en nom del client es realitzi una agravemplia avamiddotluacioacute de les possibles alternatimiddotves drsquoinversioacute per al que srsquoha de tenir en compte el cost i la commiddotplexitat dels productes Per tant a lrsquohora de proposar qualsevol canvi srsquoha de poder demostrar de manera raonable que en aquella proposta concreta els beneficis per al client soacuten superimiddotors als costos que genera aquell canvi
Es considera que quan una entimiddottat ofereixi una gamma restringimiddotda de productes o recomani nomiddotmeacutes un tipus de producte eacutes important que els clients siguin plenament conscients drsquoaquesta circumstagravencia En cas que lrsquoentimiddottat trieacutes o recomaneacutes al client un producte amb major cost o complexitat que un altre equivamiddotlent hauria de ser capaccedil de jusmiddottificarmiddotho Aquest tipus de decisimiddotons han de ser documentades i registrades i hauran drsquoestar sotmiddotmeses a una especial atencioacute per part de la funcioacute de control de lrsquoentitat n
Els objectius de la MiFID soacuten millorar la transparegravencia i eficiegravencia dels mercats
augmentar la competegravencia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor
Comissioacute drsquoEconomia Financera GT EAFI
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 1
necessagraveriament a lrsquoabsegravencia de beacutens per embargar La manca de patrimoni amb quegrave er ront als deutes eacutes incerta ens la podem trobar de manera sobrevinguda un cop iniciat el procediment a dimiddoteregravencia del cas anterior quan ja ha estat comprovada en racasmiddotsar lrsquoexecucioacute pregravevia
ovint ens plantegem quimiddot de concurs presentada pel credimiddot del concurs necessari per part del El cost en temps i diners de tota na pot ser la utilitat pragravectimiddot tor i els altres legitimats creditor i en consequumlegravencia es pomiddot aquesta tramitacioacute cobriria la remiddotca de determinades fgumiddot drien obrir unes possibilitats de cuperacioacute del deute Ens hem de
res previstes legalment Amb una El primer supogravesit de lrsquoart 24 LC negociacioacute Per tant no es pot en plantejar quins avantatges o inmiddotexistegravencia virtual sobre el paper parteix de la reclamacioacute dineragraveria termes genegraverics seguint la idea centius obteacute el creditor instant del perograve que en realitat pot semblar pregravevia que ha derivat en una exemiddot del que degraveiem abans desestimar concurs necessari i si aquests que aplicades a la vida real dels cucioacute allida Tenim un cregravedit documiddot drsquoentrada lrsquoinici del procediment compensen tots els esorccedilos demiddot ciutadans o de les empreses no mentat liacutequid venccedilut i exig judicial per reclamar el deute permiddot dicats per arribar al punt de decimiddotible El donaran un resultat satisactori creditor ha interposat amb base en quegrave cada cas eacutes un moacuten i conveacute dir si iniciar o no el procediment per resoldre les controvegraversies per aquesta documentacioacute una demiddot conegraveixer la situacioacute i lrsquoentorn ecomiddotles quals teogravericament han estat manda judicial de reclamacioacute de nogravemic del deutor Sense perjudici En els arts 18 a 20 LC srsquoestableimiddotpensades i plasmades en el text quantitat Iniciaragrave un procediment del en quegrave podria actuarmiddotse xen les consequumlegravencies de la intermiddotlegal Aquest eacutes el cas del conmiddot que tindragrave aixograve siacute segons el cas en relacioacute amb lrsquoart 19 LC del qual posicioacute de la demanda de conmiddotcurs necessari de creditors una durada meacutes o menys llarga en parlarem meacutes endavant curs necessari en cas drsquooposicioacute
(meacutes meacutes que menys ategraves el colmiddot del deutor i existeix la possibilitat Segons les recents estadiacutestiques lapse judicial en el qual ens trobem) En el segon supogravesit de et de lrsquoa rt hipotegravetica que el deutor aci ront publicades per lrsquoINE el 7 de ebrer i acabaragrave amb la conseguumlent senmiddot 24 LC no partim del racagraves de la al deute mitjanccedilant la consignacioacute del 2019 basades en dades promiddot tegravencia estimatograveria Aquesta senmiddot reclamacioacute dineragraveria interposada a avor del creditor visionals durant lrsquoany 2018 es van tegravencia comportaragrave la posterior solmiddot pel creditor sinoacute del coneixement declarar a tot Espanya 5635 conmiddot licitud drsquoexecucioacute i si eacutes el cas que pugui tenir del seu sector Pel que a a la posicioacute que ocupa el cursos de creditors dels quals lrsquoembargament de beacutens sufcients drsquoactivitat i de la situacioacute dels almiddot creditor instant del concurs necesmiddotnomeacutes 348 varen ser instats com per al pagament del deute tres operadors amb els quals teacute sari en el llistat de creditors de la a concursos necessaris un 6 relacions comercials El problema massa passiva segons lrsquoart 917
Aquiacute seragrave quan ens trobem al en aquest cas eacutes que es depegraven de LC es reconeixeragrave el 50 del seu La Llei Concursal (LC) concreta la capdavall de tot aquest les onts drsquoinormacioacute externes deute amb caragravecter privilegiat gemiddotprocedimiddotdefnicioacute del concurs necessari en ment llarg i eixuc que no hi ha res per poder saber si es donen els neral i per darrere dels creditors per dos articles en lrsquoarticle 24 i en lrsquoarmiddot per embargar Eacutes a partir drsquoaquest requisits exigits legalment per insmiddot deutes salarials i de les administramiddotticle 7 moment en quegrave podragrave sollicitarmiddot tar el concurs El creditor ha de cions puacutebliques El 50 restant es
se el concurs necessari de lrsquoentitat saber si el deutor es troba en almiddot qualifca de cregravedit ordinari junt amb En el numeral 4 de lrsquoarticle 2 es deutora Sovint la iniciativa arribaragrave gun dels quatre casos enumerats els altres creditors que han mantinmiddotconcreten els supogravesits de et en tard per obtenir la satisaccioacute ni en la segona part de lrsquoart 24 LC gut una actitud passiva enront de els quals el creditor pot plantejar el que sigui parcial del deute Instar Si acumula impagaments generamiddot lrsquoacumulacioacute drsquoimpagaments concurs necessari Es plantegen la declaracioacute de concurs necessamiddot litzats a altres creditors Si ha somiddot Drsquoaltra banda les despeses caumiddotdues opcions La primera eacutes que ri en el moment en quegrave se sap pomiddot ert altres embargaments de mamiddot sades al creditor per la presentacioacute hagi resultat inructuosa una exemiddot sitivament que en el procediment nera general sobre els seus beacutens del concurs es qualifcaran de cregravemiddotcucioacute dineragraveria interposada direcmiddot drsquoexecucioacute seguit contra el deutor Si estagrave ent desaparegraveixer el seu dit contra la massa drsquoacord amb tament pel creditor contra el deumiddot moroacutes no srsquohan trobat beacutens per patrimoni de manera sobtada Si lrsquoart 842 segon paragravegra tor (paragravegra primer) La segona embargar sembla innecessari per no compleix regularment les semiddotopcioacute que es pot plantejar (punts inuacutetil a la fnalitat pretesa que eacutes el ves obligacions tributagraveries socials Analitzat tot lrsquoanterior podem enmiddot1 a 4) eacutes que per altres mitjans no recobrament del deute i laborals Perograve amb sospitarmiddotho o tendre el perquegrave de les dades remiddotde manera directa sinoacute per altres sabermiddotho del cert no nrsquohi ha prou collides per lrsquoINE en el seu inorme onts es pugui conegraveixer la situacioacute Aixograve no obstant en la societat pot Cal aportar proves materials Aixiacute El concurs necessari no sembla drsquoinsolvegravencia actual o imminent existir un ons de comerccedil unes ho exigeix lrsquoart 7 LC Si es vol acomiddot una eina prou efcient per a la samiddot del deutor Cadascuna mereix expectatives de creixement exismiddot llir a aquesta segona via per instar tisaccioacute del creditor o si meacutes no una consideracioacute separada Al tegravencia de benefcis ocults i per el concurs necessari el creditor no p pro orciona uns avantatges seu torn lrsquoarticle 7 parla sobre tant al potencial concursat li pomiddot es veu obligat a assumir una tasca evidents que benefciiumln prou al com ha drsquoarticularmiddotse la sollicitud dria no interessar la presentacioacute drsquoinvestigacioacute pregravevia molt carremiddot creditor que lrsquoinsta sobre els altres
gosa i sovint difcultada pels obsmiddot creditors que han mantingut una tacles de la proteccioacute de dades actitud meacutes passiva o no prou vigimiddotEn aquesta segona via la situacioacute lant Eacutes una quumlestioacute a debatre de drsquoinsolvegravencia no ha drsquoanar lligada cara a utures reormes legals n
tempo
Comissioacute Mercantil Concursal i d rsquoExperts Judicials
S
SIlvIA CAStRO SARDAgraveEconomista Mediadora i Administradora Concursal Rusintildeol Associats Consultors SL Vocal del Comitegrave Executiu de la seu territorial de Lleida del CEC Membre de la Comissioacute silviacastrorusinyolassociatscom
El concurs necessari Explorant possibilitats
L rsquoany 2018 es van declarar 5635 concursos de creditors dels quals nomeacutes varen ser
instaurats com a necessaris un 6
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LEconomistesBAN
produccioacute nacional materials naturals i dissenys atractius i combinats familiars
Fiscalitat de les inversions en startups Emilio Peacuterez Pombo economista i soci director de Peacuterez Pombo Abogados amp Economistas va desgranar alguns dels incentius fiscals que es poden aconseguir a lrsquohora drsquoinvertir en projectes o empreses i que recomana tenir en compte tant a emprenedors com a inversors ldquoTrobem incentius que hem de valorar tant si som emprenedors com inversorsrdquo
En aquest sentit va explicar que segons la legislacioacute vigent exis-teixen incentius fiscals per a Inversor ndash Persona fiacutesica de fins al 30 dels imports apor-tats per a persones que inverteimiddotxin en empreses de nova o remiddotcent creacioacute fins a un magravexim de
60000 euros base drsquoinversioacute en la versioacute estatal art 681 de la Llei de lrsquoIRPF (20 i 50000 euro fins a 31122017) i 30 dels imports aportats fins a 20000 euro en la vermiddotsioacute autonogravemica art 20 de la Llei 262009 de 23 de desembre Lrsquoestatal eacutes incompatible amb lrsquoautonogravemica si beacute amb lrsquoopinioacute de Peacuterez Pombo poden combimiddotnarmiddotse les dues segons ens conmiddotvingui
Les empreses en les quals srsquoadmiddotquireixen aquestes accions o participacions han de complir una segraverie de requisits i condicimiddotons entre molts altres que la inmiddot
EconomistesBAN la xarmiddotxa de Business Angels del Colmiddotlegi va celebrar
el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar la ponegravencia Fiscalitat de les inversions en startmiddotups
33egrave Fograverum EconomistesBANPol Font president drsquoEconomismiddottesBAN va fer puacuteblics els resulmiddottats aconseguits per la xarxa Bumiddotsiness Angels al llarg del 2018 on gairebeacute es va duplicar el permiddotcentatge de projectes presentats als Fograverums Inversors que van aconseguir financcedilament Conmiddotcretament el 166 dels pro-jectes presentats van acon-seguir financcedilament al llarg del 2018 vers el 952 acon-seguit lrsquoany 2017 ldquoHem aconmiddotseguit una millora de lrsquoeficiegravencia important que ens permet seguir creant noves oportunitats de nemiddotgocirdquo va assegurar Pol Font Al llarg del 2018 la xarxa drsquoEconomiddotmistesBAN va acollir prop de 200 projectes i el percentatge de fimiddotnanccedilament del total de projectes es va situar en el 3 (vers el 25 del 2017) En els darrers cinc anys la xarxa EconomistesmiddotBAN ha ategraves 994 projectes
Projectes presentats relacionats amb la intelmiddotligegravencia artificial la realitat virtual solucions de conmiddotnexioacute i localitzacioacute intelmiddotligent lrsquoanagravelisi de dades i lrsquoe-commerce entre drsquoaltres
l Optimus PriceEacutes un SaaS que utilitza intelmiddotligegravencia artificial per predir la demiddotmanda i establir preus per maximiddotmitzar els beneficis permetent automatitzar i optimitzar les compres
l SharifyEacutes una eina de colmiddotlaboracioacute que
permet a una ciutat mantenirmiddotse meacutes ben connectada i comunimiddotcar totes les activitats que es fan a la ciutat Dona resposta a la pregunta ldquoVull fer alguna cosa ara mateixrdquo
l ApartoolCentral de reserves drsquoapartamiddotments turiacutestics Marca B2B Aparmiddottool per a client corporatiu (long term rental) i distribucioacute B2B2C a portals de vacation rental
l ClubberizeEacutes un producte de tecnologia de localitzacioacute intelmiddotligent i magraverquemiddotting de proximitat per esdevenimiddotments i patrocinadors Monitoritmiddotzen lrsquoactivitat de lrsquoassistent a un esdeveniment
l Soccer DreamPrimera plataforma basada en realitat virtual per accelerar les habilitats tagravectiques del futbolista
Eina on reconstruir exercicis drsquoentrenament
l SAALG GeomechanicsStartup drsquoenginyeria i software especialitzada en lrsquoanagravelisi de damiddotdes en temps real que permet analitzar el comportament de termiddotreny fent possible lrsquooptimitzacioacute del disseny i el procediment constructiu de gran part dels projectes drsquoenginyeria i edificamiddotcioacute
l PyjamiaEacutes un e-commerce vertical que crea i comercialitza pijames i sleepwear de marca progravepia
versioacute srsquohagi produiumlt com a magravemiddotxim al cap de tres anys de la seva constitucioacute i mantenir la inversioacute almenys tres anys
Va advertir als emprenedors que deslocalitzen els seus negocis que han de conegraveixer com els hi afecten les legislacions de cada paiacutes i tenir previst que hauran de lidiar amb el risc tributari
Tambeacute va advertir si hem invertit mitjanccedilant una societat que quan tenim meacutes del 5 del capimiddottal i la societat genera dividends aquests estan exempts de tribumiddottacioacute perograve ldquoatencioacute a les semiddotguumlents rondes habituals en les startupsrdquo Si no anem a les ammiddotpliacions i ens diluiumlm i passem a disposar menys del 5 perdriacutemiddotem aquest avantatge
Per uacuteltim va recordar els incentius per a la nova societat destacant el tipus reduiumlt del 15 per a emmiddotpreses de nova creacioacute (art 291 LIS) i va insistir a explotar els avantatges del concepte ldquoPatent Boxrdquo (article 23 LIS) com ldquoel petit gran oblidat de la normativardquo que ldquoens eximeix de tributar pel 60 dels ingressos provinents de les llicegravencies i cessions drsquouacutes de pamiddottents i assimilatsrdquo i tambeacute estar molt atents a les deduccions en la quota per R+D+I la possible momiddotnetitzacioacute de la deduccioacute i les demiddotduccions per creacioacute drsquoocupacioacute
Es pot consultar la presentacioacute al web del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya Si esteu interesmiddotsats en algun dels projectes ammiddotpliarmiddotne la informacioacute i contactar amb els emprenedors aixiacute com incorporarmiddotvos al Club Inversors EconomistesBAN feumiddotnosmiddotho saber a economistesbanecomiddotnomistescat n
MIQuEl SACRIStaacuteN Economista i director drsquoEconomistesBAN economistesbancoleconomistescat
XXXIII Fograverum drsquoinversioacute i lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostartupsrsquorsquo
EconomistesBAN va celebrar el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar
la ponegravencia lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostart-upsrsquorsquo
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 3
Comissioacute d rsquoEconomia del Turisme
En una de les darreres disposar drsquouna oerta de terminals surten del vaixell El et de ser port que van er escala el 2018 3238
temporades de envejable a nivell europeu I nalmiddot drsquoorigen i destinacioacute teacute tambeacute van ser erris i nomeacutes 778 creuers
un dels ment el et de disposar drsquoaeroport eectes sobre lrsquoactivitat a les termimiddot Precisament soacuten els vaixells de
episodis discorria a Barcelona a escassos quilogravemetres amb un nals orccedila intensiva en treballamiddot passatgers els primers que estan
Les escenes perograve es van gravar tragravensit de 50 milions de passatmiddot dors perograve tambeacute en els aprovimiddot transicionant a combustibles almiddot
a Gegravenova cosa gens sorprenent gers i destinacions que ara siacute sionaments el sector del transmiddot ternatius com el gas liquat que
en aquella egravepoca Barcelona era arriben a bona part del moacuten port en carretera o lrsquoactivitat a redueixen les emissions drsquoNO
tan poc atractiva turiacutesticament lrsquoaeroport del Prat
que ns i tot hi havia companyies No obstant aixograve aquesta evolucioacute A partir drsquoaquests ets podem
que evitaven ermiddothi escala ha estat lluny del consens espemiddot discutir si tenim un model de tumiddot
cialment durant els darrers anys i risme que aporta meacutes que molegravesmiddot
Les dades aixiacute ho demostren amb han crescut les veus que parlen ties o pot generar i si no eacutes el
prou eines hi passaven 100000 de limitar quan no drsquoeliminar cas si eacutes possible tenirmiddotlo En
passatgers anuals majoritagraveriamiddot aquest tipus de turisme Com somiddot Tots els qualsevol cas tota estrategravegia que
ment en tragravensit i la primera imatge vint en aquest debat es barregen vaixells generen pollucioacute atmosmiddot passi per tenir un port de capccedilamiddot
que srsquoenduien de la ciutat era una ets objectivables amb percepmiddot egraverica mentre soacuten a port Srsquoestima lera seragrave guanyadora I precisamiddot
terminal decregravepita La situacioacute va que sobre el 7 a Barcelona ve ment aquesta ha estat la que hicions o preeregravencies personals
canviar radicalment arran dels intentarem er recompte dels ets generada pel conjunt de lrsquoactivitat ha hagut a Barcelona des de a
Jocs Oliacutempics En un moment en objectivables del Port Els creuers perograve soacuten mimiddot 25 anys Potser ora bo consenmiddot
quegrave hi havia un ort debat sobre si noria entre els vaixells Dels 9308 suar una altra per consolidarmiddotlo
calia ampliar la planta hotelera
(lrsquoAjuntament nrsquoera partidari i els
hotelers srsquohi oposaven) es va opmiddot perograve tambeacute desconcentrar
tar per la contractacioacute de vaixells el turisme Qui hagi agaat un
que servissin com a hotels fomiddot creuer recordaragrave alguna escala en
tants Aquelles setmanes drsquoestiu temporada (Tallinn Dubrovnik o
van ser lrsquoinici de lrsquoera moderna dels Palma) on el centre de la ciutat
creuers a Barcelona esdevenia literalment inestat de
creueristes En ciutats meacutes grans
La resta ja eacutes conegut dels perograve aquesta situacioacute eacutes meacutes
100000 passatgersany de nals matisable ja que la capacitat
de segle srsquoha passat als 25 mimiddot drsquoabsorcioacute eacutes meacutes elevada dimiddot
lions situant el Port entre els prinmiddot luintmiddotse completament als ports
cipals en tragravensit de creuers Carnimiddot de capccedilalera Aixiacute mateix una part
val el principal actor drsquoaquest important del passatge en escala
mercat ha et importants invermiddot eacutes encaminat a excursions a pamiddot
sions en terminals la darrera inaumiddot ratges sovint allunyats del centre
gurada el 2018 Royal Caribbean desconcentrant aixiacute el turisme
i MSC tambeacute han expressat el seu
interegraves en invertir en noves o quemiddot
darmiddotsersquon drsquoexistents
Aquest creixement srsquoexplica per Segons els darrers estudis
una quagravedruple combinacioacute La lrsquoactivitat de creuers a Barcelona
primera el creixement global del genera 1083 milions de acturamiddot
sector que ha passat de transmiddot cioacute i 9056 llocs de eina Si ens
portar 7 milions de passatgers el xem amb els turistes que hi emmiddot
2000 a trencar la barrera dels 25 barquen i hi pernocten la despemiddot
el 2017 La segona lrsquoegravexit de Barmiddot sa per persona i dia srsquoenla ns als
celona com a destinacioacute turiacutestica 230 euros Si en canvi nomeacutes
passant dels 2 milions de turistes srsquohi a escala la xira baixa als 57
el 1990 als 12 el 2018 La tercera per persona i dia entre aquells qui
Vacacio-
nes en el Mar
Sabem qe els aixells soacuten n important ocs emissor de contaminacioacute atmosegraverica on el tragravensit de creers hi jga na part molt petita
Sabem qe el trisme de creers pot massifcar les ci-tats
Sabem qe el trisme de creers pot deixar diners perograve tambeacute qe pot no deixar-ne
2
n
El turisme de creuers a Barcelona allograve que sabem (i allograve que no)
DAvID RODRiacuteGuEz BORRAgraveS Economista i Secretari Tegravecnic del Pla Estrategravegic Metropolitagrave de Barcelona drodriguezpembcat
Tota estrategravegia que passi per tenir un port de capccedilalera seragrave guanyadora i aquesta ha estat la que hi ha hagut a
Barcelona des de f a 25 anys
2 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
BARCElONA GIRONA tARRAGONAllEIDA Pl Galla Placiacutedia 32 Joan Maragall 44 entl 3a Rambla Nova 58middot60 5egrave A Pere Cabrera 16 1r G
08006 Barcelona Tel 93 416 16 04 17002 Girona Tel 972 21 45 33 25001 Lleida Tel 973 21 06 33 43004 Tarragona Tel 977 21 70 42
ceccoleconomistescat gironacoleconomistescat lleidacoleconomistescat tarragonacoleconomistescat
PuBliCaCiOns Del COlmiddotlegi DrsquoeCOnOmistes
REVISTA ECONograveMICA DE CATALUNyA
INFORMATIU DE LrsquoECONOMISTA
REVISTA TEgraveCNICA
DOCUMENTS TEgraveCNICS I ALTRES PUBLICACIONS
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 1
Comissioacute d rsquoEconomia de la Salut
C
analiacutetica aixiacute com la incorporacioacute de lrsquoeconomia del comportamiddotment Com a actius va destacar lrsquoacceptacioacute per part del sector sanitari que lrsquoefciegravencia eacutes una exigegravencia egravetica
Finalment va intervenir la metmiddotgessa i economista
ontinuant amb els 40 anys que ldquocal er millor les coses lrsquoecomiddot El seguumlent ponent va ser Des de la seva posicioacute de la creacioacute de la Comismiddot nomia de la salut eacutes disciplinardquo Va explicar com es va com a responsable de lrsquoObsermiddotsioacute drsquoEconomia de la Samiddot iniciar en el sector sanitari a 25 vatori del Sistema de Salut a
lut el Collegi drsquoEconomistes va Tot seguit va intervenir anys Tambeacute va recordar el seu lrsquoAQuAS va er una intervencioacute ser escenari drsquouna segona taula Fernaacutendez va explimiddot pas pel CRES i pel Departament tegravecnica centrantmiddotse en la medimiddottitulada car que lrsquoany 1987 es va incorpomiddot de Salut en dierents responsabimiddot cacioacute hospitalagraveria de dispensacioacute
rar a lrsquoICS i a partir drsquoaquiacute el seu litats Va ormular dues afrmacimiddot ambulatograveria (MHDA) com a La taula presidida pe recorregut proessional lrsquoha pormiddotr ons ldquola interseccioacute entre economiddot exemple del que ens estagrave pasmiddot
exdegagrave del Colmiddot tat pel CatSalut lrsquoInstitut Guttmiddot mistes i metges ha permegraves innomiddot sant i va destacar alguns reptes legi va comptar amb ponents mann i la Unioacute Catalana drsquoHospimiddot varrdquo i ldquolrsquoeconomia de la salut ha que el sistema sanitari catalagrave teacute com Guillem Loacutepez Casasnoves tals sempre relacionada amb tingut repercussioacute en altres discimiddot plantejats lrsquo1 de la poblacioacute a catedragravetic drsquoEconomia de la UPF lrsquoeconomia de la salut Va repasmiddot plinesrdquo Va destacar la Llei Genemiddot el 25 de la despesa sanitagraveria i Roser Fernaacutendez presidenta sar conceptes que en aquella ral de Sanitat impulsada per un altre 4 a el 50 de la desmiddotdrsquoUCH Ivan Planas director de egravepoca eren objecte de debat a la lrsquoeconomista Ernest Lluch com pesa Per tant un 5 de la pomiddotlrsquoAgraverea de Recursos Econogravemics del sanitat recursos escassos lrsquoefmiddot un et molt important Va mostrar blacioacute a el 75 de la despesa CatSalut i Anna Garcia Alteacutes resmiddot ciegravencia i lrsquoefcagravecia pessimisme en el camp de la sanitagraveria Nomeacutes la MHDA repremiddotponsable de lrsquoObservatori del Sismiddot etcegravetera I en tota aquesta trajecmiddot cartera de serveis agravembit en el senta el 10 de la despesa sanimiddottema de Salut a lrsquoAQuAS En Camiddot tograveria proessional ha apregraves la qual lrsquoeconomia de la salut no ha tagraveria i el seu cost srsquoha multiplicat sas va donar la benvinguda als bondat del Sistema de Salut la p go ut ser del tot eectiva i es va per 6 des de lrsquoany 2000presents i ent reeregravencia a la inicimiddot potencialitat del model sanitari preguntar si la cirurgia robogravetica ativa drsquoaquells pioners que amb el com a instrument de poliacutetiques avui eacutes costmiddoteectiva El mateix Les desigualtats socioeconogravemimiddotsuport del Collegi varen er les primiddot puacutebliques i per la governanccedila de es pot dir de les discussions somiddot ques en salut representen un meres passes en lrsquoeconomia de la les institucions el sector salut bre el copagament Tambeacute va greu problema sanitari Aquells salut va demanar als ponents que com a generador de riquesa el destacar alguns egravexits com grups socials amb menys recurmiddotexpliquessin quegrave ha aportat pressupost com estrategravegia de lrsquoAQuAS la part variable dels sos tenen una mortalitat meacutes elemiddotaquesta disciplina a la poliacutetica samiddot i que generar excedents gestioacute contractes la DMA de armagravecia vada i cal trobarmiddothi solucions nitagraveria eacutes bo entre altres quumlestions etc Respecte al utur va assemiddot Tambeacute el gegravenere eacutes un determimiddot
Respecte al utur Fernaacutendez va nyalar mancances en la ormacioacute nant de les desigualtats Cal avamiddotEl primer a intervenir va ser destacar que caldragrave donar resmiddot drsquoeconomistes que es vulguin luar i analitzar beacute els resultats de
que postes a nous paradigmes que implicar proessionalment en el tot el que srsquoestagrave ent i si realment va dir que ldquono entenia lrsquoeconomia estan sorgint reorccedilant el conmiddot sector de la salut i va reclamar sempre compensa tot allograve que de la salut com una disciplina diemiddot cepte egravetic de lrsquoefciegravencia lrsquoadopcioacute de la comptabilitat estem gastant en els serveis samiddotrent de lrsquoeconomia aplicadardquo Loacutemiddot nitaris Lrsquoavaluacioacute eacutes un element pez es va iniciar en el sector sanimiddot imprescindible per a la presa de tari gragravecies a la seva tesi que vermiddot decisions sava sobre hospitals i on parlava de GDR i el llavors conseller Lamiddotporte es va interessar pel tema Posteriorment juntament amb Joan Rovira va crear el postgrau drsquoEconomia de la Salut Quan es va incorporar a la UPF va endegar el magravester drsquoEconomia de la Salut i meacutes tard va venir la creacioacute del CRES Gragravecies al Collegi aquells economistes que exploraven aquesta aceta de lrsquoeconomia vamiddotren irradiar aquesta disciplina a almiddottres llocs Va destacar que ldquolrsquoecomiddotnomia de la salut srsquoha expandit arreu gragravecies a la seva orccedilardquo Com a repte de utur va destacar
Egravexits i Fracassos de l rsquoEco-nomia de la Salut en la Poliacutetica Sanitagraveria
input output
Anna Gar-
Ivan cia Ateacutes
Panas
Roser
Fernaacutendez
joan B Casas
Gui-
em loacutepez Casasnoves
El cost de la mediacioacute hospitalagraveria de dispensacioacute ambulatograveria (MHDA) s rsquoha
multiplicat per 6 des de lrsquoany 2000
40 anys drsquoEconomia de la Salut Segona taula
RICARD BOSChEditor del blog lsquoRBA Salut i Gestioacutersquo boschricardgmailcom
n
1 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N OO TT II CC II AA RR II SS DD EE LLEESS CCOOMMIISSSSIIOONNSS DDEE TTRREEBBAALLLL
Comissioacute de Comp tabilitat
Abans drsquoanalitzar els
estats comptables Els actius es classiquen en no
drsquouna empresa cal samiddot corrents i corrents de orma simiddot
ber quina normativa comptamiddot milar a la distincioacute establerta en el
ble srsquoha aplicat (USGAAP IFRS PGC90 entre immobilitzat i circumiddot
o PGC07) quins criteris valomiddot lant Lrsquoactiu no corrent compregraven
ratius srsquohan emprat i quin momiddot els actius destinats a servir de
del de comptes anuals srsquoha orma duradora a les activitats de versions nanceres en GMA tres comptes a cobrar de lrsquoactiu
escollit (normal abreujats o pimiddot lrsquoempresa incloses les inversions empreses del g p corrent es desglossaragrave per remiddotru multigrup i
mes) Els resultats la p osicioacute nanceres el venciment alienamiddot collir separadament els clients a associades i drsquoaltres
nancera io els fuxos drsquoeecmiddot cioacute o realitzacioacute dels quals srsquoesmiddot llarg termini i a curt termini
t iu poden ser dierents en unmiddot pera que srsquohauragrave de produir en Una partida que mereix una Perograve si el termini de venciment
cioacute del marc normatiu escollit I un termini superior a un any mencioacute especial eacutes la drsquoactius eacutes superior al cicle normal dexmiddot
aquesta eleccioacute pot condiciomiddot per impostos dierits Inclou acmiddot plotacioacute es crearagrave un epiacutegra en
nar la diagnosi i les decisions En lrsquoactiu intangible cal parar tius per dieregravencies temporagraveries lactiu no corrent amb la denomiddot
que sersquon derivin atencioacute amb la possible capitalitmiddot deduiumlbles cregravedits pel dret a minacioacute ldquoDeutors comercials no
compensar en exercicis posterimiddot correntsrdquo
ors a les bases imposables nemiddot
Coneixement del patrimoni gatives pendents de compensamiddot Pel que a a lrsquoactiu corrent la
resultats i fuxos cioacute i deduccions i altres avanmiddot norma drsquoelaboracioacute sisena de la
Examen i observacioacute mitjanccedilant tatges scals no actualitzats tercera part del PGC07 eacutes prou
tegravecniques i procediments que queden pendents drsquoaplicar clara Lrsquoactiu corrent compregraven
Deduccioacute de conclusions en la liquidacioacute dels impostos els actius vinculats al cicle normiddot
Previsioacute de utur i presa de decisions sobre el beneci La prudegravencia mal drsquoexplotacioacute que lrsquoempresa
valorativa incideix de orma esmiddot espera vendre consumir o reamiddot
Lrsquoobjecte drsquoaquest article eacutes zacioacute de les despeses de recermiddot peciacuteca en el seu reconeixemiddot litzar en el transcurs del mateix
presentar lrsquoestructura i els commiddot ca o en el correcte deterioramiddot ment La resolucioacute de lrsquoICAC de aquells actius dierents dels anmiddot
ponents del balanccedil de situacioacute ment del ons de comerccedil Per 9 de ebrer de 2019 recull la nemiddot teriors el venciment alienacioacute o
segons la normativa local contra cal ser conscients de les cessitat de donar de baixa un realitzacioacute srsquoespera que es promiddot
(PGC07) La lectura dels estats restriccions normatives a lrsquoactimiddot actiu reconegut anteriorment si dueixi en el curt termini eacutes a dir
comptables eacutes el pas previ a vacioacute de certs intangibles de la ja no resulta probable la seva remiddot en el termini magravexim drsquoun any
lrsquoaplicacioacute de les diverses tegravecnimiddot companyia com pot ser el cas de cuperacioacute en un periacuteode magravexim comptat a partir de la data de
ques drsquoanagravelisi dels estats la marca de 10 anys tancament de lrsquoexercici els acmiddot
comptables (principalment el tius nancers classicats com a
cagravelcul de ragravetios) i ha de permemiddot Si lrsquoempresa manteacute inversions Per acabar amb els compomiddot mantinguts per negociar exmiddot
tre conegraveixer en prounditat el immobiliagraveries caldragrave esbrinar si nents de lrsquoactiu no corrent cal cepte els derivats nancers
patrimoni els resultats i els fumiddot la seva explotacioacute es pot sepamiddot er esment dels deutors comermiddot amb el termini de liquidacioacute sumiddot
xos drsquoeectiu rar de la resta drsquoactivitats el cials no corrents Quan lempremiddot perior a un any i lrsquoeectiu i altres
que en uncioacute de la seva impormiddot sa tingui cregravedits amb clients per actius liacutequids equivalents
Som del parer que el balanccedil de tagravencia relativa pot aconsellar un vendes i prestacions de serveis
situacioacute no srsquoha de preparar pel cagravelcul del rendiment dierenciat amb venciment superior a un Ara beacute el Pla estableix que els
seu anagravelisi meacutes enllagrave drsquoincormiddot any aquesta partida inclosa actius no corrents mantinguts
porar les excepcions per errors Srsquohauragrave de distingir entre inmiddot dins els deutors comercials i almiddot per a la venda i els grups alienamiddot
materials que es puguin derivar bles drsquoelements mantinguts per
de lrsquoinorme drsquoauditoria a la venda guraran en una partimiddot
da especiacuteca dins de lrsquoactiu i
passiu corrent El seu caragravecter
4
6
3 5
1
2 Vegeu lrsquoesquema de balanccedil adjunt 4 Aquesta distincioacute tambeacute es produiragrave
en les partides de passiu fnancer de
clients i de proveiumldors
3 Rejoacuten M i Gonzaacutelez C (2017)
5 A tiacutetol drsquoexemple el lector pot veure
lrsquoeecte sobre el patrimoni net de lrsquoem- 6 Imprescindible la lectura de les nor-
1 Tot i aixiacute a vegades pot ajudar vi- presa Zinkia corresponent als exerci- mes drsquoelaboracioacute dels comptes anu-
sualitzar el balanccedil amb el ormat de cis 2016-2015 si hagueacutes de donar de als a la tercera part del PGC07 I lrsquoes-
balanccedil fnancer o sintegravetic com el que Teacutecnica Contable baixa la partida corresponent als ac- tructura detallada del balanccedil segons
srsquoadjunta tius per impostos dieritsy Financiera nuacutem 2 pp 56-65 lrsquoOrdre JUS3182018 de 21 de marccedil
Aci 2
l
l
l l
l
Pa-
trimonio contable versus patrimonio
real e informe de auditoriacutea Anaacutelisis de
un dictamen pericial sobre las cuentas
anuales del Fuacutetbol Club Barcelona de
30 de junio de 2010
MARtiacute GARCIA PONS jOSeacute luIS MARtiacuteNEz FERNaacuteNDEzPresident de la Comissioacute de Comptabilitat Economista soci de Marca Cardinal i prof essor (Comissioacute conj unta CEC-ACCID) i prof essor associat de lrsquoEscola Superior de Ciegravencies Socials i associat drsquoEconomia i Empresa de la UB de lrsquoEmpresa del Tecnocampus (Centre adscrit a
la UPF) martigarciaeconomistescat jlmmarcacardinalcom
Anagravelisi drsquoestats comptables (I) El balanccedil de situacioacute
El balanccedil de situacioacute no srsquoha de preparar per a la seva anagravelisi meacutes enllagrave drsquoincorporar
les excepcions per errors materials que es puguin derivar de lrsquoinf orme drsquoauditoria
Eapes de rsquoanagraveisi drsquoesas compabes
Lectura
Anagravelisi
Interpretacioacute
Prospeccioacute
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 3
ldquoeventualrdquo a que srsquohagi de conmiddot Pel que a als ons propis els
siderar el seu eecte en el cagravelcul desemborsaments pendents
del ons de maniobra i de les ragravemiddot drsquoexigir a la data de tancament
tios anomenades de solvegravencia o minoren la xira de capital com
liquiditat i que desdibuixi la tenmiddot tambeacute minoren la xira dels ons
degravencia en el periacuteode analitzat En p pro is els instruments de patrimiddot
cas que lrsquoempresa tingui existegravenmiddot moni p pro i i els dividends pamiddot
cies de produccioacute de cicle supemiddot gats a compte En darrer terme si el pes dels corrents i no corrents El passiu
rior a un any les partides de promiddot ajustos de valor io de les submiddot corrent comprendragrave les obligamiddot
ductes en curs i productes acamiddot Cal parar atencioacute al et que el vencions eacutes signifcatiu amb remiddot cions vinculades al cicle normal
bats es desglossaran per recollir capital social i la prima drsquoemismiddot lacioacute al total de patrimoni net en drsquoexplotacioacute les obligacions
separadament les de cicle curt i sioacute nomeacutes fguraran en els ons el cagravelcul la rendibilitat fnancera amb venciment a curt termini i
les de cicle llarg de produccioacute propis sempre que srsquohagueacutes srsquohauragrave de distingir entre la renmiddot els passius fnancers mantinmiddot
desglossament a considerar en produiumlt la inscripcioacute en el Regismiddot dibilitat dels ons propis dividint guts per a negociar excepte els
el cagravelcul de rotacions i terminis tre Mercantil abans de ormular el benefci net pels ons propis i derivats amb venciment superimiddot
drsquoemmagatzematge els comptes anuals En cas la rendibilitat del patrimoni net or a un any Els altres elements
contrari fguraran en el passiu com a relacioacute entre el resultat de passiu es classifcaran com a
corrent Sens dubte aquesta global i el patrimoni net resultat no corrents
Constitueix la part residual dels restriccioacute aecta al cagravelcul de les global que inclou el resultat del
actius de lrsquoempresa un cop demiddot ragravetios de capitalitzacioacute o drsquoenmiddot compte de pegraverdues i guanys els Quan lrsquoempresa tingui deutes
duiumlts tots els seus passius Inmiddot deutament ingressos i despeses que srsquoimmiddot amb proveiumldors amb venciment
clou els ons propis els ajustos puten directament a patrimoni superior a un any aquesta partimiddot
de valor i les subvencions penmiddot net i les transeregravencies realitzamiddot da del passiu es desglossaragrave En aquest sentit la defnicioacute de
dents drsquoimputar a resultats passiu i la prevalenccedila del ons somiddot des al compte de resultats per a recollir per separat els promiddot
bre la orma condicionaragrave el remiddot veiumldors a llarg termini Si el termiddot
gistre drsquoalguns instruments fnanmiddot mini de venciment os superior
cers que hauran de registrarmiddotse En aquesta massa eacutes drsquoaplicamiddot al cicle normal drsquoexplotacioacute
com a passius quan des cioacute la classifcacioacute entre partides srsquoinclouragrave en el passiu no cormiddot
drsquoun punt de vista estrictament rent un epiacutegra amb la denomimiddot
juriacutedic tinguin lrsquoaparenccedila drsquoinstrumiddot nacioacute ldquocreditors comercials no
ments de patrimoni correntsrdquo
Patrimoni net
Passiu
7
8
7 Determinats ingressos i despeses
es comptabilitzen directament al patri-
moni net fns que es produeix el reco-
neixement baixa o deteriorament de
lrsquoelement amb el qual estiguin relaci-
onats moment en quegrave amb caragravecter
general es comptabilitzaran al comp- 8 Veure el cas de Criteria Caixacorp
te de pegraverdues i guanys SA 2009 i
l
l
l
l
a priori
ernandoruizlamases
La lectura dels estats comptables ha de permetre conegraveixer en pro unditat el patrimoni
els resultats i els luxos drsquoe ectiuff
n
1 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LComissioacute drsquoEconomistes Auditors de Comptes
empresarial i drsquoauditoria actual sinoacute que tambeacute ser prou adaptamiddotble per a bregar amb lrsquoentorn empresarial i drsquoauditoria en ragravepimiddotda evolucioacute (en particular el mamiddotjor uacutes de la tecnologia)b) Ser aplicat meacutes eficaccedilment pels auditors que apliquen la norma en auditories drsquoentitats de diverses grandagraveriesc) Establir una base millorada per a altres normes que tenen requisits drsquoavaluacioacute de riscos meacutes especiacutefics (com les NIA 540 i 600) d) Millorar lrsquoaplicacioacute de lrsquoescepmiddotticisme professional per part dels auditors en realitzar procedimiddotments drsquoavaluacioacute de riscos
Si beacute hi ha coincidegravencia en la nemiddotcessitat de revisar la NIA 315 els comentaris rebuts han evidenciat que un major suport (com el demiddotsenvolupament drsquoeines orientatimiddotves) seria uacutetil per aconseguir els objectius previstos LrsquoIAASB premiddotteacuten en primer lloc revisar i millomiddotrar els requisits perquegrave siguin romiddotbustos perograve prou flexibles per aconseguir avaluacions de risc apropiades i en segon lloc demiddotsenvolupar aplicacions apropiamiddotdes i un altre material explicatiu que srsquoinclouragrave en la norma revimiddotsada
A meacutes reconeix que una orienmiddottacioacute meacutes especiacutefica en circumsmiddottagravencies particulars (que no seria apropiat incloure en una norma destinada a aplicarmiddotse a auditomiddotries de totes les grandagraveries) pot ser necessagraveria Aixograve podria inmiddotcloure per exemple orientacioacute
Tot i que pot semblar que la professioacute drsquoauditoria teacute unes normes i regulacions
bastant estables i poc subjectes a canvis la veritat eacutes que les NIA estan contiacutenuament en estudi i subjectes a revisioacute per part de lrsquoIAASB (International Auditing and Assurance Standards Bomiddotard) organisme independent que estableix les normes drsquoauditoria i altres agraverees relacionades en lrsquoagravemmiddotbit internacional i ajuda a lrsquoadopmiddotcioacute i implementacioacute drsquoaquestes normes de manera que contribumiddoteix molt significativament a millomiddotrar la qualitat i consistegravencia de la pragravectica drsquoauditoria i enforteix la confianccedila puacuteblica en la nostra professioacute Un cop aquest orgamiddotnisme publica noves normes o en revisa les existents nomeacutes eacutes quumlestioacute de temps que srsquoacabin adoptant a Espanya
En aquest article es comenten les principals normes internacionals drsquoauditoria que estan sent objecmiddotte de revisioacute durant el 2019 aixiacute com la Norma Internacional de Control de Qualitat (ISQC)
NIA 315 (revisada) identifica-cioacute i valoracioacute dels riscos drsquoincorreccioacute material mitjan-ccedilant el coneixement de lrsquoenti-tat i del seu entorn Al juliol del 2018 lrsquoIAASB va emetre un esmiddotborrany de la NIA 315 (revisada) Estagrave analitzant els comentaris remiddotbuts durant el periacuteode drsquoexposicioacute puacuteblica i avaluant la introduccioacute de canvis sobre la base drsquoaquests comentaris amb lrsquoobjectiu de completar les revisions al juny del 2019 Els objectius de la revisioacute drsquoaquesta NIA soacutena) Establir requisits meacutes sogravelids i guies detallades per a impulsar als auditors a realitzar procedimiddot
ments apropiats drsquoavaluacioacute de riscos drsquoacord amb la grandagraveria i la naturalesa de lrsquoentitat Srsquoanticimiddotpa que aquestes revisions se centraran en millorar lrsquoenfocamiddotment de lrsquoauditor per a comprenmiddotdre lrsquoentitat el seu entorn (inclograves el seu control intern) i les activimiddottats drsquoavaluacioacute de riscos en un entorn canviantb) Determinar com la NIA 315 pot ser modificada en la seva ormiddotganitzacioacute i estructura per a promiddotmoure una avaluacioacute de riscos meacutes efectivac) Proposar les conseguumlents modificacions en altres normes que puguin ser necessagraveries com a resultat de les revisions de la
NIA 315 tals com les NIA 220 240 330 540 i 600d) Determinar quines eines de guia i suport han de ser desenmiddotvolupades per lrsquoIAASB o uns almiddottres per complementar les revisimiddotons a aquesta NIA ajudant aixiacute a la seva implementacioacute efectiva Les guies i eines de suport pomiddotden incloure Notes de Pragravectimiddotques drsquoAuditoria Internacional (IAPN per les sigles en anglegraves) publicacions del personal actuamiddotlitzacions de projectes o ilmiddotlustracions exemples per a brinmiddotdar assistegravencia sobre com es pot aplicar la NIA 315 (revisada) prestant especial atencioacute en com abordar en particular les inquiemiddottuds dels auditors de pimes
Aquestes revisions i millores abordaran quumlestions com la nemiddotcessitat de la NIA 315 aa) No nomeacutes reflectir lrsquoentorn
sobre lrsquouacutes drsquoanagravelisi de dades per a realitzar avaluacions de risc i exemples ilmiddotlustratius de com lrsquoenfocament basat en el risc per a les NIA podria aplicarmiddotse a les auditories drsquoentitats meacutes petimiddottes Srsquoespera que el desenvolumiddotpament drsquoorientacioacute addicional ajudi en la implementacioacute de lrsquoestagravendard i per tant ajudi a impulsar la qualitat de lrsquoauditomiddotria
Actualment el grup de treball estagrave debatent sobre les preocumiddotpacions rebudes dels enquesmiddottats sobre lrsquoextensioacute i compleximiddottat de lrsquoesborrany i les possibles dificultats per a entendremiddotho i aplicarmiddotho en la pragravectica amb especial referegravencia al grau drsquoaplicacioacute en funcioacute de la granmiddotdagraveria de lrsquoentitat auditada En aquest context per a facilitar la implementacioacute de la NIA es remiddotconeix que han de potenciarmiddotse els diagrames de flux els paragravemiddotgrafs introductoris el detall dels factors de risc inherent les mimiddotllores en TU i lrsquoenfocament adoptat en relacioacute amb les eines i tegravecniques automatitzades
Tal com srsquoha comentat srsquoespera la publicacioacute de la NIA 315 (revimiddotsada) a mitjan 2019
Control de qualitat de projec-tes ISQM 1 ISQM 2 i NIA 220 (revisada) LrsquoIAASB ha emegraves un paquet integrat de tres esbormiddotranys que aborden la gestioacute de la qualitat en les signatures drsquoaudimiddottoria i en els seus encagraverrecs La previsioacute eacutes debatre i analitzar les respostes rebudes durant el periacutemiddotode drsquoexposicioacute puacuteblica durant el 2019 per poder procedir a lrsquoemissioacute definitiva dels projectes durant el primer semestre del 2020
Els tres esborranys de norma que estan actualment en periacuteomiddotde puacuteblic de consultes soacuten lrsquoISmiddotQM1 (International Standar on Quality Management 1) que vinmiddotdragrave a substituir lrsquoactualment en vigor ISQC1 (Norma Internaciomiddotnal de Control de Qualitat 1) lrsquoISQM2 nova norma que demiddot
Les NIA estan contiacutenuament en estudi i subjectes a revisioacute per part de lrsquoIAASB
organisme independent que estableix les normes drsquoauditoria i altres agraverees
relacionades en lrsquoagravembit internacional
AGuStiacute SAuBIEconomista i membre del Comitegrave de Normativa i Procediments del REA-REGA i soci de Crowedepartament de Qualitatagustisaubicrowees
Els propers canvis que ens venen de les NIA
1 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 5
Si beacute hi ha coincidegravencia en la necessitat de revisar la NIA 315 els comentaris
rebuts han evidenciat que un maj or suport seria uacutetil per aconseguir els
obj ectius previstos
senvolupa les revisions de qualimiddot
tat dels treballs i una revisioacute de
la NIA 220 que poden consulmiddot
tarmiddotse al web de lrsquoIAASB
En aquest
cas per assegurar que la utilitat
de les revisions de qualitat dels
encagraverrecs (EQC popularmen t
conegudes com a revisions del
segon soci) i que contribueixen
signifcativament a lrsquoalta qualitat
de les auditories i drsquoaltres encagravermiddot
Per a assegurarmiddotse que recs lrsquoIAASB ha proposat divermiddot
els sistemes interns de les signamiddot ses millores per a les revisions de
tures continuen sent orts i conmiddot qualitat dels treballs que es remiddot
tribueixen amb efcagravecia a aconmiddot cullen en aquesta nova norma
seguir auditories drsquoalta qualitat proposada
lrsquoIAASB ha proposat diverses mimiddot
llores a introduir en els sistemes Lrsquoobjectiu drsquoaquest projecte eacutes mimiddot
de gestioacute de la qualitat de les sigmiddot llorar els requisits i el material
natures pregraveviament coneguts drsquoaplicacioacute en relacioacute amb les revimiddot
com els sistemes de control de sions de segon soci que inclouen
qualitat
aplicar per les signatures en demiddot
Aquest projecte de norma inclou terminar quins compromisos han
un nou enocament basat en el drsquoestar subjectes a una revisioacute
risc proactiu per a un sistema efmiddot de segon soci
caccedil de gestioacute de qualitat que esmiddot middot middot
tableix les bases per a una consmiddot pus de revisions un entorn evolutiu incloent canmiddot degravencia drsquoauditoria)
tant qualitat dels treballs Altres vis en els models de lliurament middot middot
millores que incorpora el projecte dari i lrsquoabast de la revisioacute drsquoauditoria i lrsquouacutes de la tecnologia ques automatitzades (inclosa
de norma ISQM1 inclouen lrsquoanagravelisi de dades)middot
middot gibilitat de les persones que reamiddot 220 i les normes ISQCISQM
tats del lideratge de les signatumiddot litzen la revisioacute
res aixiacute com la millora del govern abastar la revisioacute de les NIA 230
de les signatures Tambeacute srsquoha tingut en especial LrsquoIAASB va (documentacioacute) 520 (procedimiddot
consideracioacute el manteniment de comenccedilar aquest p jro ecte el ments analiacutetics) 530 (mostreig)
ront a un entorn canviant i cada lrsquoequilibri adequat entre les uncimiddot 2014 encara que va p 320 (materialitat) aixiacute com altres reerir
vegada meacutes complex la qual ons i responsabilitats respectives centrar els seus esorccedilos en almiddot canvis que poden produirmiddotse a
cosa inclou abordar lrsquoimpacte de del revisor drsquoEQC i el soci de tres assumptes ategraves que algumiddot consequumlegravencia dels avanccedilos tecmiddot
la tecnologia les xarxes i lrsquouacutes de lrsquoencagraverrec que reteacute sempre la nes de les quumlestions onamenmiddot nologravegics
proveiumldors de serveis externs responsabilitat fnal de lrsquoauditoria tals que han drsquoabordarmiddotse en la
revisioacute de la NIA 600 han de ser
sistemes de gestioacute de qualitat i promiddot pregraveviament considerades i abormiddot Finalment davant
posar remeis a les defciegravencies LrsquoIAmiddot dades en altres projectes com de tant canvi normatiu que el
ASB ha sotmegraves a revisioacute aquesta lrsquoISQM 1 lrsquoISQM 2 la NIA 220 que provoca habitualment eacutes
Addicionalment als aspectes anmiddot NIA amb els objectius de (revisada) i la NIA 315 (revisada) una major cagraverrega per a les sigmiddot
teriors lrsquoequip de treball ha presmiddot A mesura que aquests projectes natures eacutes motiu de celebracioacute
tat especial atencioacute a models almiddot uncioacute drsquointeregraves puacuteblic de les audimiddot avancin lrsquoIAASB intensifcaragrave i que lrsquoIAASB no srsquooblidi dels demiddot
ternatius de lliurament de les tories i donar meacutes egravemasi a la immiddot avanccedilaragrave signifcativament el seu safaments i problemes relaciomiddot
auditories als problemes especiacutemiddot portagravencia de lrsquoadequada aplicacioacute treball en la revisioacute de la NIA 600 nats amb les auditories drsquoentimiddot
fcs relacionats amb les signatumiddot del judici proessional i lrsquoexercici amb la previsioacute de publicar un tats menys complexes A causa
res de grandagraveria pet ta i i mitjana de lrsquoescepticisme proessional esborrany a la f del 2019 de lrsquoentorn canviant per a les
a la necessitat que les signatures pimes i a mesura que augmenmiddotmiddot
estableixin objectius de qualitat bilitats del soci del treball en parmiddot ta la complexitat de les normes
addicionals als requerits per la ticular la participacioacute requerida LrsquoIAASB estagrave recopilant existeix una creixent necessitat
norma la conveniegravencia de millomiddot del soci del treball durant tota inormacioacute i avaluant la possibilimiddot drsquoactuar en aquest aspecte
rar en la identifcacioacute i avaluacioacute lrsquoauditoria i ematitzar la responmiddot tat de revisar altres NIA per la qual cosa preveuen premiddot
dels riscos de qualitat i els requemiddot sabilitat del soci del treball per a sentar durant el 2019 una batemiddot
riments a la xarxa drsquoauditors o als la gestioacute i lrsquoassoliment de la quamiddot Alguns dels temes que srsquoestan ria de propostes per abordar
serveis de la xarxa litat a nivell de lrsquoencagraverrec considerant soacuten aquests problemes
ISQM 2 ndash Projecte de norma
Norma Internacional de Gestioacute
de la Qualitat a nivell de lrsquoencagravermiddot
rec incloses les revisions de
qualitat dels treballs
ISQM 1 ndash Projecte de norma
Norma Internacional de Gestioacute
de la Qualitat 1 gestioacute de qualitat
per a empreses que realitzen aumiddot
ditories o revisions drsquoestats fmiddot
nancers o drsquoaltres compromisos
drsquoassegurament o rerveis relacimiddot
onats
NIA 600 middot Auditories drsquoestats fmiddot
nancers de grups
NIA 220 ndash Control de qualitat de
lrsquoauditoria drsquoestats fnancers
bull Establir criteris meacutes sogravelids a
bull Establint lrsquoobjectiu drsquoaquest ti bull Modernitzar la NIA 220 per a bull Una revisioacute de la NIA 500 (evi
bull Aclarir la naturalesa el calen bull Aspectes de les eines i tegravecni
bull Millora dels requisits per a lrsquoele bull Aclarir la relacioacute entre la NIA
bull Lrsquoaugment de les responsabili bull Lrsquoescepticisme professional
bull Un possible projecte que podria
bull Modernitzar la norma per fer
bull Una supervisioacute meacutes rigorosa dels
bull Ressaltar la importagravencia de la
bull Aclarir el paper i les responsa
Auditories drsquoentitats menys
complexes
Drsquoaltres NIA evidegravencia drsquoau-
ditoria
n
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 6 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
lectura de context un treball de
lrsquoeconomista anglesa Diane
Coyle i de lrsquoeconomista australiagrave
Benjamin MitramiddotKahn El tiacutetol del
treball eacutes prou eloquumlent en relamiddot
cioacute amb la sostenibilitat
(
) La sostenibilitat no es
pot comprendre si no es teacute un
ntre lrsquoextensa i nodrida Per la seva banda Mazzucato va nestar personal i de com tractar i ull xat en el utur
miriacuteada de presentacimiddot assenyalar la prounditat de les mesurar la sostenibilitat
ons sessions inormatimiddot esquerdes en el cagravelcul del PIB El treball de Coyle i de Mitramiddot
ves entrevistes i taules rodones tot posant sobre la taula la distinmiddot En relacioacute amb el tema del bemiddot Kahn ens proposa la substitucioacute
que any rere any es an en la reumiddot cioacute onamental entre les activimiddot nestar cal apuntar que del que de lrsquoactual megravetrica del PIB per
nioacute anual del Fograverum Econogravemic tats que realment creen i aporten es parla no eacutes tant de les prestamiddot un utur balanccedil de sis compomiddot
Mundial sempre hi ha un orat valor ( ) i aquelles que com cions de lrsquoestat del benestar remiddot nents un quadre de comandamiddot
per collocarmiddothi el tema del PIB ment basat en sis actius el camiddotels serveis nancers nomeacutes bemiddot collides meacutes o menys laboriosamiddot
Lrsquoacceptacioacute que el PIB eacutes un lluguen les coses ( ) Aquest ment en el PIB sinoacute de com remiddot pital natural el capital humagrave els
constructe molt important per er eacutes un tema no menor que enllamiddot collir el benestar de les persones actius intangibles el capital iacutesic
el seguiment de lrsquoactivitat econogravemiddot ccedila directament amb la polegravemica els actius nancers nets i el camiddotque es deriva del et que puguin
mica potser ns i tot el construcmiddot sobre lrsquoorigen del valor (Val la assolir una vida que les satisaci pital social En el sistema de
te meacutes important ndashvaloracioacute atrimiddot pena destacar que aquest eacutes el Es tracta del megravetriques proposat el benestar i no del
buiumlda a Paul Samuelsonndash a pamiddot tema central del seu uacuteltim llibre no es mesuraria en termes de
rella amb lrsquoarmacioacute que aixiacute i tot de lectumiddot produccioacute i consum sinoacute en
el PIB no explica prou beacute lrsquoevolumiddot ra recomanable) El srsquoassocia a les prestamiddot lrsquoacceacutes als actius que permeten
cioacute de lrsquoeconomia cions socials com ara lrsquoeducamiddot atendre i possibilitar una bona
Brynjolsson va insistir a no memiddot cioacute la salut i lrsquoatencioacute a la vellesa vida tant ara com en el utur La
El 23 de gener drsquoaquest any a nysprear el PIB ldquoEl PIB ha arribat i la dependegravencia totes elles inmiddot produccioacute i el consum actuals
Davos es va presentar una taula ns aquiacute per quedarmiddotsrsquohirdquo En corporades en el PIB El ldquomeacutes soacuten importants perograve el realment
rodona un panel com sersquon diu aquest punt Gurriacutea va er un comiddot enllagraverdquo el es vincula a rellevant eacutes posseir una megravetrica
avui dia per parlar del PIB sota mentari interessant ldquoSi el PIB eacutes la valoracioacute subjectiva que es teacute que indiqui que les persones
el tiacutetol El panel un arteacte prou sogravelid perograve que de la progravepia vida Avanccedilar en el poden i podran disposar de la
estava compost per Jacinda Armiddot no resol gaire beacute la visioacute de lrsquoesmiddot eacutes avanccedilar en ldquoestar renda necessagraveria i de manera
dern i Ohood Bint Khalan Al tructura i de lrsquoevolucioacute drsquouna beacuterdquo en satiser la mateixa vida sostenible eacutes a dir i cal insistirmiddot
Roumi primera ministra de Nova economia potser no hauriacuteem de incluacutes avanccedilar en la elicitat eacutes hi ara i en el utur
Zelanda i ministra del Govern complicarmiddotlo encara meacutes no progressar cap a una ldquobona
dels Emirats Agraverabs Units resmiddot hauriacuteem de buscar un vidardquo Aquest eacutes un objectiu ammiddot Cal doncs mesurar estocs i no
pectivament El collectiu dels (ldquoun PIB meacutes enllagraverdquo bicioacutes al qual srsquoha drsquoenocar lrsquoacmiddot nomeacutes fuxos Cal pensar en termiddot)
economistes estava representat sinoacute pensar en tivitat econogravemica De et aquest mes de riquesa i no nomeacutes de
per Erik Brynjolsson i Mariana eacutes a dir ldquoretenir el PIBrdquo i objectiu ens parla meacutes de promiddot renda El canvi proposat eacutes de
greacutes que de creixement gran importagravencia i caldragrave veure
com es pot er la transicioacute a una
Lrsquoaltre gran tema que incorpora nova megravetrica o conjunt de megravetrimiddot
el ldquomeacutes enllagraverdquo eacutes la sostenibilitat ques viable i universalment acmiddot
El desenvolupament es consimiddot ceptada Els autors coneixen la
dera sostenible si satisagrave les nemiddot dicultat i p pro osen en aquest
cessitats del present sense sentit una primera ase drsquoademiddot
Mazzucato Al centre el secretamiddot buscar altres megravetriques per anar comprometre la satisaccioacute de quacioacute de la valoracioacute del PIB
ri general de lrsquoOCDE Joseacute Aacutengel meacutes enllagrave les necessitats de les generacimiddot que incorpori els intangibles i la
Gurriacutea ons utures Les mesures del distribucioacute de la renda i que remiddot
Aquesta idea no eacutes nova de et PIB no pretenen en absolut baixi el pes atribuiumlt als serveis
Les intervencions van girar al volmiddot es pot trobar tambeacute en documiddot donar cap megravetrica ni cap orienmiddot del sistema nancer
tant de les dues idees que srsquohan ments de la mateixa OCDE si tacioacute en relacioacute amb si el desenmiddot
comentat al comenccedilament Armiddot meacutes no des de lrsquoany 2015 domiddot volupament present compromet La realitat econogravemica ha evolumiddot
dern i Al Roumi van detallar almiddot cuments que analitzen com es o no compromet el desenvolumiddot cionat molt de mitjan els anys
guns esorccedilos que srsquohan iniciat pot transitar drsquoun sistema de pament utur cinquanta del segle passat
tant a Nova Zelanda com als comptabilitat nacional a una quan es va imposar el PIB perograve
Emirats per buscar el benestar comptabilitat nacional del bemiddot Lrsquoescrit de resum que la reunioacute cada cop es a meacutes evident el
de les poblacions respectives nestar Perquegrave darrere del PIB i anual del Fograverum Econogravemic et que amb megravetriques drsquoahir
meacutes enllagrave de les dades recollides en el ldquomeacutes enllagraverdquo hi ha el tema Mundial a sobre la sessioacute es a impossible pilotar lrsquoeconomiddot
pel PIB de com tractar i mesurar el bemiddot ens recomana una mia del demagrave
Fer que
el utur compti Making the utu-
re count
profts
rents
wellbeing
wellare
The value o everything
wellare
wellbeing
More than GDP
wellbeing
beyond
the GDP
the GDP and
beyond
More
than GDP
E
n
Darrere del PIB hi ha el tema de com tractar i mesurar el benestar
personal i de com tractar i mesurar la sostenibilitat
AlBERt GARCIA PujOl
Economista i membre de la Comissioacute
drsquoEconomia i Sostenibilitat
agarciapujoleconomistescat
Davos el PIB i el ldquomeacutes enllagraverdquo
Comissioacute d rsquoEconomia i Sostenibilitat
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 7
Grup de Treball d rsquoEmprenedoria i Creacioacute d rsquoEmpreses
rsquoestudi GEM 2017middot2018 en ase inicial amb una proporcioacute histograverica i queda gairebeacute quatre tal dels dierents projectes Atemiddota Catalunya estudia lrsquoorimiddot de vendes a clients estrangers punts per sobre drsquoEspanya No nintmiddotnos a la mediana drsquoaquesta entacioacute internacional i el entre el 25 i el 75 soacuten un 56 obstant aixograve el seu valor eacutes encamiddot variable srsquoobserva que el 50
fnanccedilament dels nous negocis i els que en tenen entre un 1 i ra 56 punts menor al dels paiumlsos dels projectes ha necessitat una com a caracteriacutestiques inhemiddot un 25 representen un 116 basats en la innovacioacute inversioacute de com a miacutenim 19000 rents per determinar la qualitat euros un valor similar al del 2015 de lrsquoemprenedoria i la seva evomiddot A partir de les marques de classe i 2016 Un aspecte de reconeguda immiddotlucioacute Un aspecte de reconegumiddot de cada categoria considerada portagravencia en el moment de pomiddotda importagravencia en el moment de hem estimat la intensitat exportamiddot sar en uncionament nous nemiddot A la demarcacioacute de Barcelona posar en uncionament nous dora mitjana de Catalunya drsquoEsmiddot gocis eacutes el fnanccedilament Eacutes ben tant la mitjana (76671 euros) negocis eacutes el fnanccedilament panya i de la resta de paiumlsos bamiddot sabut que els estalvis persomiddot com la mediana (20000 euros)
sats en la innovacioacute Observem nals la amiacutelia i els amics solen del capital total necessari per enmiddotPer la seva banda una caracteriacutesmiddot en primer lloc una disminucioacute al ser les onts de fnanccedilament gegar el negoci soacuten lleugerament tica inherent a la qualitat de lrsquoemmiddot llarg de tota la segraverie de la intensitat meacutes comunes La majoria superiors a les de Catalunyaprenedoria eacutes sense dubte lrsquoorimiddot exportadora de les noves empremiddot drsquoemprenedors tenen difcultats entacioacute internacional dels nous ses de Catalunya i Espanya El l fnanccedilament banmiddot Pel que a a lrsquooerta de fnanccedilamiddotper accedir anegocis En alguns articles i invesmiddot 2017 observem tanmateix un cari p ment srsquoobserva que en el darrer rincipalment per alta tigacions es constata que cada important augment drsquoaquest indimiddot drsquohistorial o de garanties exercici el percentatge de pomiddotvegada es concep meacutes la nova blacioacute que ha invertit en negocis empresa des drsquouna perspectiva de terceres persones en els uacutelmiddotinternacional a partir de les ases tims tres anys ha augmentat meacutes primerenques de la seva cremiddot lleugerament (05 punts a Barmiddotacioacute (soacuten les anomenades empremiddot celona i 02 punts a Catalunya) ses ) Aquestes empremiddotses que ja neixen amb vocacioacute Respecte a les recomanacions global (Hisrich 2013) tendeixen a cador que passa del 55 el Aixiacute doncs el desenvolupament dels experts per millorar el suport assolir un creixement i acomplimiddot 2016 al 91 el 2017 Malgrat de mercats alternatius de capital fnancer a les noves iniciatives emmiddotment considerables des dels primiddot aquest augment la intensitat exmiddot teacute un paper important per acilitar presarials destaquenmers anys de vida portadora de les noves empreses el llanccedilament de nous negocis i la
catalanes (superior a la drsquoEspamiddot seva consolidacioacute posterior Tot i Proessionalitzar el sector inversorEn el projecte GEM es quantifca nya) queda encara 124 punts aixograve la incidegravencia de la manca de lrsquoorientacioacute internacional dels emmiddot percentuals per sota dels paiumlsos fnanccedilament ha perdut pes com a Augmentar el capital disponible prenedors a traveacutes del percentatmiddot basats en la innovacioacute obstacle a lrsquoactivitat emprenedomiddot per a inversions i millorar lrsquoacceacutes al ge de vendes de la seva empresa ra amb valors similars a la resta cregravedita clients estrangers Els resultats Quant als emprenedors consolimiddot drsquoEuropa i eacutes el actor de lrsquoentorn soacuten per a Catalunya orccedila estamiddot dats si beacute la situacioacute de partida que meacutes ha millorat en lrsquouacuteltim any Focalitzar esorccedilos no nomeacutes bles des de lrsquoany 2009 fns a lrsquoacmiddot eacutes similar el 2017 es produeix en capital llavor o estadis inicimiddottualitat els emprenedors en ase una intensifcacioacute de la internaciomiddot Pel que a a la demanda de fnanmiddot als sinoacute tambeacute en expansioacute i inicial (TEA) que se centren en el nalitzacioacute molt meacutes acusada que ccedilament que requereixen les nomiddot creixement mercat interior (aixograve eacutes que no en el cas dels nous empresaris ves empreses el projecte GEM exporten) representen xires sumiddot Aixiacute el percentatge drsquoempreses incorpora dades sobre la inversioacute Donar suport al capital risc periors al 70 i arriben en els que no exporten baixa meacutes de 10 necessagraveria per posar en marxa un amb un volum signifcatiu que darrers anys a gairebeacute el 80 nou negoci Lrsquoany 2017 el capitalpunts percentuals i el de les que pugui tenir impacte real amb
exporten meacutes del 75 puja 45 llavor necessari per a cadascun un programa copiat del FONDImiddot En el darrer any malgrat llsquoexiguumlimiddot punts La resta de categories exmiddot dels projectes naixents va ser de CO GLOBAL Extraordinagraveriamiddottat el percentatge de noves emmiddot portadores pugen prop de quatre 69372 euros de mitjana a Catalumiddot ment dissenyat amb resultats preses amb una elevada orientamiddot punts cadascuna El 2017 la inmiddot nya Aquest valor mitjagrave eacutes inerior palpables cioacute internacional (entre el 75 i el tensitat exportadora de les emmiddot al dels dos exercicis anteriors 100 de les vendes soacuten a climiddot preses consolidades passa del Facilitar lrsquoadopcioacute drsquoesquemiddotents estrangers) ha passat de 45 al 107 de manera que Existeix amb tot una gran dismiddot mes de fnanccedilament alternatiu lrsquo15 al 55 Els emprenedors ateny el valor meacutes alt de la segraverie persioacute en les necessitats de capimiddot i
L
born global
crowdfunding crowdlending
l
l
l
l
l
n
Cada vegada es concep meacutes la nova empresa des drsquouna perspectiva
internacional a partir de les f ases meacutes primerenques de la seva creacioacute
AMADEu IBARz
Economista i vicepresident del Grup de Treball drsquoEmprenedoria i Creacioacute drsquoEmpreses del CEC emprenedoriacoleconomistescat
Orientacioacute internacional i fnanccedilament de lrsquoemprenedoria naixent a Catalunya
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 8 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
cament que es justifquin Si es
percep de lrsquoempresa un val o xec
per menjar lrsquoimport diari exempt
eacutes drsquo11 euro
Si srsquoutilitza
el vehicle propietat de lrsquoempresa
per a realitzar desplaccedilaments enmiddot
tre el domicili i el centre de treball
Des Els contribuents que hagin obmiddot hagi treballat srsquoapliqui un impost o qualsevol altre en lrsquoagravembit partimiddot
del dia 2 drsquoabril fns a lrsquo1 de juliol tingut durant el 2018 exclusivamiddot de naturalesa idegraventica o anagraveloga cular srsquohauragrave drsquoimputar com a
srsquoha de presentar la declaracioacute ment rendiments iacutentegres del a lrsquoIRPF espanyol ndashessent sufcimiddot renda del treball el 20 del cost
de renda corresponent a lrsquoexermiddot treball del capital (mobiliari o immiddot ent que existeixi un conveni per a del vehicle per al seu pagador En
cici 2018 En el cas de domiciliar mobiliari) o drsquoactivitats econogravemimiddot evitar la doble imposicioacutendash i no es el cas que el vehicle no sigui promiddot
el pagament el termini per a ques com tambeacute guanys patrimiddot tracti drsquoun paiacutes o territori considemiddot pietat del pagador el 20 srsquoaplimiddot
presentar la declaracioacute o confrmiddot monials sotmesos a retencioacute o rat com paradiacutes fscal ca sobre el valor de mercat que
mar lrsquoesborrany fnalitzaragrave el dia no que supe rin conjuntament correspondria al vehicle si os
26 de juny els 1000 euro anuals i pegraverdues pamiddot Les nou Si el vehicle eacutes considerat
trimonials de quantia superior a dietes es consideren rendiments efcient energegraveticament la valoramiddot
Per a 500 euro en tributacioacute individual o del treball Ara beacute fns a certs immiddot cioacute en espegravecie es podragrave reduir fns
accedir a lrsquoesborrany de la declamiddot conjunta ports estan exemptes Per a un 30 en uncioacute de les caracmiddot
racioacute io les dades fscals per inmiddot exemple per manutencioacute pel termiddot teriacutestiques del vehicle
ternet srsquohauragrave drsquoinormar del nuacutemiddot Estan exempmiddot ritori espanyol i sense pernoctar
mero del DNI la seva data de tes les beques puacutebliques i les conmiddot amb caragravecter general estagrave
caducitat (perograve si eacutes perpetu la cedides per les entitats benefciagravemiddot exempt de gravamen fns a Si heu rebut un rendiment del tremiddot
data drsquoexpedicioacute) i lrsquoimport de la ries de mecenatge per a cursar 2667 euros per dia Pel que a a ball irregular com per exemple un
casella 475 de la declaracioacute de estudis reglats tant a Espanya despeses de locomocioacute quan el ldquobonusrdquo o un premi extraordinari
renda del 2017 Si es tracta drsquoun com a lrsquoestranger de tots els nimiddot treballador utilitzi mitjans de per antiguitat eacutes possible aplicar
contribuent no declarant lrsquoany immiddot una reduccioacute del 30 sobre un
mediat anterior srsquohauragrave drsquoaportar import magravexim de 300000 euro semmiddot
lrsquoIBAN drsquoun compte bancari on fmiddot pre que el seu periacuteode de generamiddot
guri com a titular a eectes drsquoobmiddot cioacute sigui superior a 2 anys i els
tenir el nuacutemero de reeregravencia rendiments srsquoimputin en un uacutenic
periacuteode impositiu Perograve no es pomiddot
dragrave aplicar aquesta reduccioacute si
Les persones iacutesiques que hamiddot vells i graus del sistema educatiu transport puacuteblic srsquoexclouragrave de heu obtingut altres rendiments de
gin obtingut rendiments iacutentegres La dotacioacute econogravemica exempta gravamen lrsquoimport que es justifmiddot la mateixa naturalesa en els 5
del treball per sobre dels 22000 euro eacutes de 6000 euro anuals i de 18000 qui En altres casos sempre q ue anys anteriors i als quals srsquohaguemiddot
anuals amb caragravecter general euro a lrsquoany si la beca teacute per objecte quedi justifcada la realitat del ra aplicat aquesta reduccioacute Tammiddot
Les persones iacutesiques que hamiddot compensar despeses de transmiddot desplaccedilament la quantitat que beacute srsquoaplica als rendiments derimiddot
gin obtingut 12643 euro (12000 euro port i allotjament Si es tracta drsquoesmiddot resulti de multiplicar per 019 euro vats de lrsquoextincioacute drsquouna relacioacute
si lrsquoimpost srsquohagueacutes meritat tudis a lrsquoestranger lrsquoimport exempt per quilogravemetre recorregut meacutes laboral pels quals no srsquoestableix
abans del 5 de juliol del 2018) si eacutes de 21000 euro les despeses de peatges i aparmiddot cap liacutemit temporal anterior
els imports obtinguts del segon i
restants pagadors per ordre de En el cas de beques per a la realitmiddot
quantia no superen en conjunt zacioacute del doctorat lrsquoimport exempt
els 1500 euro anuals eacutes de 21000 euro si es cursa a Esmiddot
Srsquoestagrave obligat si els rendiments panya i de 24600 euro si es realitza
iacutentegres del capital mobiliari i a lrsquoestranger
guanys patrimonials superen els
1600 euro anuals I tambeacute si no sumiddot
peren els 1600 euro anuals i Si
aquests no han estat subjectes a durant el 2018 srsquoha desplaccedilat
retencioacute o ingreacutes a compte ora drsquoEspanya per a prestar els
Tambeacute quan les rendes immiddot seus serveis en un altre o diversos
mobiliagraveries imputades els intemiddot paiumlsos no hauragrave de declarar la
ressos de les lletres del Tresor i totalitat del sou que hagi percemiddot
les subvencions per a lrsquoadquisimiddot but ja que estagrave exempta la part
cioacute drsquohabitatges de proteccioacute ofmiddot dels dies treballats a lrsquoestranger
cial o de preu taxat superin conmiddot amb un liacutemit magravexim de 60100 euro
juntament els 1000 euro anuals sempre que en els paiumlsos en quegrave
Cessioacute del ehicle
Periacuteode de presentacioacute
Dietes i als per menjar
Nuacutemero de referegravencia
Beques puacutebliquesRendiment irregular del treball
Obligats a presentar-la
Quegrave passa si mrsquohan destinat a fer treballs a lrsquoestranger
l
l
l
l
l
Amb el megravetode drsquoestimacioacute directa els que iniciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat poden reduir en un 20 el rendiment
net positiu declarat
Comissioacute d rsquoAssessors Fiscals
RICARD vIntildeA ARASAEconomista Servei drsquoAssessorament Fiscal del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya geafbcneconomistescat
Declaracioacute de renda 2018
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 9
A partir del 2018 es regulen de deduiumlbilitat les despeses de subministres
dels contribuents que desenvolupin lrsquoactivitat en el seu habitatge habitual
Despeses dediumlbles dels rendi-mens del reball
Qegrave passa si ilizo el vehicle en lrsquoacivia
A qin periacuteode imposii srsquoim-pen els rendimens del re-ball
unias amiliars declaracioacute Inceni en cas drsquoinici drsquona conjna o individalacivia econogravemica
En cas de separacioacute a qi cor-respon aplicar-se el miacutenim pels flls comns
Acivia econogravemica (empre-sarial o proessional) Qines redccions es poden
aplicar sobre la base imposa-ble de lrsquoIRPF
regulen de deduiumlbilitat les despemiddot
Les cotitzacimiddot ses dels subministres a eectes
ons a la Seguretat Social o mutualimiddot de determinar el rendiment net en
tats generals obligatograveries de el cas dels contribuents que demiddot
uncionaris les cotitzacions al colmiddot senvolupin la seva activitat en el
legi drsquoores o institucions similars seu habitatge habitual com ara
les detraccions per drets passius aigua gas electricitat telegraveon inmiddot
les quotes satisetes a sindicats les ternet en un 30 de la proporcioacute
quotes satisetes a collegis proesmiddot dels metres quadrats de lrsquohabitatmiddot
sionals si la collegiacioacute teacute caragravecter ge destinats a lrsquoactivitat en relacioacute
obligatori per a lrsquoexercici del treball amb la superiacutecie total Tambeacute les
amb el liacutemit de 500 euro anuals Les despeses de restauracioacute ocasionamiddot
despeses de deensa juriacutedica per des en lrsquoexercici de lrsquoactivitat semmiddot
litigis amb lrsquoempresa amb el liacutemit de pre que es paguin per qualsevol
300 euro anuals I amb caragravecter genemiddot mitjagrave electrogravenic de pagament fns a
ral 2000 euro anuals per obtenir rendimiddot un magravexim de 2667 o 4808 euro per
ments del treball Lrsquoimport anterior dia sense pernoctacioacute en uncioacute
srsquoaugmenta en 2000 euro addicionals de si el desplaccedilament eacutes per terrimiddot
en el cas drsquoaturats que acceptin un tori espanyol o a lrsquoestranger resmiddot
nou lloc de treball que impliqui un pectivament En el cas de pernocmiddot
canvi de residegravencia i tambeacute srsquoincremiddot tar ora del domicili habitual
menta en 3500 euro o 7750 euro anuals lrsquoimport seragrave de 5334 o 9135 euro
en el cas de treballadors actius dismiddot respectivament
capacitats en uncioacute del grau de
discapacitat
Per a poder deduir
les despeses ocasionades per lrsquouacutes
del vehicle en lrsquoactivitat la normatimiddot amb prima fxa drsquoesportistes promiddot drsquooblidar que en el cas drsquooptar per
Amb caragravecter general srsquoimmiddot va de lrsquoIRPF exigeix provar lrsquoaectamiddot essionals i drsquoalt nivell La base limiddot la declaracioacute conjunta srsquohan de
puten al periacuteode impositiu en quegrave cioacute exclusiva a lrsquoactivitat econogravemica quidable no podragrave resultar negatimiddot sumar les rendes percebudes per
el seu perceptor els pot exigir Els i per tant si srsquoutilitza simultagraveniamiddot va a consequumlegravencia drsquoaquestes tots els membres de la unitat amimiddot
endarreriments drsquoexercicis anterimiddot ment per a fns particulars no srsquoadmiddot reduccions liar i que la progressivitat de la tarimiddot
ors percebuts durant el 2018 met cap mena de deduccioacute a de lrsquoIRPF pot ser que no commiddot
srsquohauran drsquoimputar als periacuteodes en pensi lrsquoimport de la reduccioacute de la
quegrave eren exigibles i si no va ser el base imposable Un cop presenmiddot Cal tenir
2018 srsquohauragrave de presentar una Els qui inimiddot clar que la unitat amiliar a eectes tada la declaracioacute de la renda i
autoliquidacioacute complementagraveria per ciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat ecomiddot de lrsquoIRPF estagrave integrada per ambmiddot acabat el termini de presentacioacute
a cada exercici al qual correspomiddot nogravemica i determinin el rendiment doacutes cogravenjuges no separats legalmiddot lrsquoAdministracioacute tributagraveria no acmiddot
nen En canvi si els endarrerimiddot net drsquoacord amb el megravetode drsquoestimiddot ment i si nrsquohi ha els flls menors cepta el canvi drsquoopcioacute de conjunta
ments srsquohan percebut a consemiddot macioacute directa poden reduir en un que hi conviuen com tambeacute els o individual
quumlegravencia drsquouna resolucioacute judicial 20 amb un liacutemit de 100000 euro majors drsquoedat incapacitats judicimiddot
els imports no satisets srsquohan drsquoimmiddot el rendiment net positiu declarat alment subjectes a pagravetria potestat
putar al periacuteode impositiu en quegrave la Srsquoenteacuten que srsquoinicia una activitat prorrogada o rehabilitada La remiddot
sentegravencia sigui erma i no importa econogravemica quan no srsquoha exercit duccioacute de la base imposable eacutes La normativa
els anys en quegrave eren exigibles cap activitat econogravemica lrsquoany anmiddot de 3400 euro Tambeacute existeix la unimiddot de lrsquoIRPF assimila a descendents
terior a la data drsquoinici drsquoaquesta tat amiliar monoparental eacutes a dir a totes aquelles persones respecmiddot
la ormada en els casos de sepamiddot te de les que el contribuent tingui
Si determiddot racioacute legal o quan no hi hagi un atribuiumlda la seva guarda i custogravedia
mineu el rendiment de la vostra vincle matrimonial per la mare o el per resolucioacute judicial i diu que cormiddot
activitat econogravemica pel megravetode Es pot reduir la pare i tots els flls menors o majors respondragrave a qui drsquoacord amb el
drsquoestimacioacute directa heu de tenir base imposable per presentar la drsquoedat incapacitats judicialment conveni regulador aprovat judicialmiddot
en compte que per a quegrave les desmiddot declaracioacute conjunta (3400 euro) per subjectes a pagravetria potestat prorromiddot ment tingui la guarda i custogravedia
peses siguin deduiumlbles fscalment aportacions a sistemes de previmiddot gada o rehabilitada que convismiddot dels flls a la data de meritacioacute de
cal que estiguin vinculades a lrsquoacmiddot sioacute social (plans de pensions) per quin amb lrsquouna o amb lrsquoaltre La lrsquoimpost (en general el 31 de demiddot
tivitat desenvolupada i complir aportacions a patrimonis protegits reduccioacute de la base imposable en sembre) en tractarmiddotse del subjecmiddot
amb els requisits de correcta immiddot de persones amb discapacitat aquest cas eacutes de 2150 euro te passiu que ha de conviure amb
putacioacute temporal tenir els corresmiddot per pensions compensatograveries i No es pot aplicar ells Ara beacute quan sigui compartimiddot
ponents justifcants (actures o anualitats per aliments anualitats aquesta reduccioacute quan el contrimiddot da srsquohauragrave de prorratejar entre els
documents) i que estiguin regismiddot per aliments a avor de persones buent conviu amb la mare o el excogravenjuges amb independegravencia
trades als llibresmiddotregistre o a la dierents dels flls per aportacions pare drsquoalgun dels flls que ormen drsquoaquells amb qui estiguin convimiddot
comptabilitat A partir del 2018 es a la mutualitat de previsioacute social part de la unitat amiliar No srsquoha vint a 31 de desembre
AtENCIOacute
n
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
BEGOntildeA CAStRO OtEROEconomista presidenta del Grup de Treball EAFI del CEC i Member of the Executive Board Anchor Capital Advisors EAFbcastroanchoreaficom
Completada la transposicioacute de MiFID II
rents instruments financers Drsquoaltra banda manteacute lrsquoedat de lrsquoinversor com un criteri rellevant en el proceacutes de perfilar el client
Retrocessions o incentiusAquest eacutes un punt que histogravericamiddotment ha generat debat entre les ESI La llei estableix la limitacioacute del cobrament drsquoincentius o remiddottrocessions al fet que es produmiddoteixi una millora del servei per tal de poder cobrar aquest incentiu
Drsquoaltra banda tambeacute institueix criteris pels anomenats incentius no monetaris i per aquelles ESI independents aixiacute com lrsquoorientamiddotcioacute en relacioacute amb els terminis
per retornar al clients els possimiddotbles incentius rebuts per exemmiddotple en cas que el client es pugui subscriure la ldquoclasse netardquo drsquoun fons drsquoinversioacute perquegrave no exismiddotteix i els requisits entre drsquoaltres com la comercialitzacioacute drsquoalmiddotmenys un 25 de productes fimiddotnancers de tercers i dues altermiddotnatives de terceres parts en cada categoria de fons comercimiddotalitzada
vigilagravencia i control de productes financers En relacioacute amb la vigilagravencia i el control del disseny i distribucioacute de productes financers es dismiddotposa que el proceacutes previ drsquoapromiddotvacioacute de cada producte drsquoinvermiddotsioacute seragrave responsabilitat del propi consell drsquoadministracioacute de lrsquoemmiddotpresa de serveis drsquoinversioacute La finalitat eacutes que les caracteriacutestimiddotques dels productes siguin les
MiFID soacuten les sigles de Markets in Financial Instruments Directive
que va entrar en vigor lrsquo1 de nomiddotvembre del 2007 que suposen un mercat uacutenic i un regravegim regulamiddotdor comuacute per als serveis finanmiddotcers en tots els Estats membres de la Unioacute Europea i altres Estats de lrsquoAgraverea Econogravemica Europea
MiFID regula la prestacioacute de sermiddotveis drsquoinversioacute afectant a totes les entitats financeres i drsquoinversioacute en la forma en quegrave informen asmiddotsessoren o venen productes fimiddotnancers als seus clients o potenmiddotcials clients aixiacute com en la mamiddotnera en quegrave els ofereixen serveis drsquoexecucioacute drsquooperacions sobre instruments financers
Els objectius de la MiFID soacuten mimiddotllorar la transparegravencia i lrsquoeficiegravenmiddotcia dels mercats financers euromiddotpeus augmentar la competegravenmiddotcia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor En definitimiddotva protegir al client regulant el comportament de lrsquoentitat finanmiddotcera i drsquoinversioacute
Quant al MiFID podem parlar de MiFID I MiFID II i en un futur parlarem de MiFID III En conmiddotcret avui parlarem de MiFID II aprovada en tres fases l Reial Decret 212017 de 29 desembrel Reial Decret 142018 de 28 de setembrel Reial Decret 14642018 de 21 de desembre
En funcioacute drsquoaquestes normes jumiddotriacutediques i en concret amb aquest uacuteltim reial decret el text refoacutes de la Llei del mercat de vamiddotlors es va modificar
ldquoLa urgegravencia per completar la transposicioacute ve donada per la fimiddotnalitzacioacute del termini el juliol del 2017 i de la interposicioacute drsquouna demanda per incompliment damiddotvant el Tribunal de Justiacutecia de la Unioacute Europea (TJUE) amb la corresponent proposta de sanmiddotcioacuterdquo segons un comunicat del Ministeri drsquoEconomia
MiFID II regula principalment lrsquoactivitat de les empreses de serveis drsquoinversioacute (ESI) entre les quals ens trobem les EAF (emmiddotpreses drsquoassessorament finanmiddotcer abans EAFI)
Proteccioacute de lrsquoinversorEl reial decret aborda aspectes com les obligacions de les emmiddotpreses drsquoinversioacute amb lrsquoobjectiu de protegir lrsquoinversor principalmiddotment minorista (lrsquoinversor minomiddotrista segons defineix la directiva eacutes aquell amb menys coneixemiddotments i menys experiegravencia per tant aquell que necessita meacutes informacioacute i acompanyament en la presa de decisions)
En relacioacute amb els coneixemiddotments la llei destaca la necessimiddottat de perfilar amb meacutes profundimiddottat i filant meacutes prim els anomemiddotnats ldquotest drsquoidoneiumltatrdquo amb la fimiddotnalitat drsquoevitar el risc que els propis clients tinguin tendegravencia a autodefinirmiddotse amb un perfil meacutes arriscat del que realment tenen i convida a introduir noves premiddotguntes concretes sobre coneimiddotxements especiacutefics dels difemiddot
meacutes adequades per a cada tipus de client
Drsquoaquesta forma es reforccedila lrsquoobmiddotjectiu principal de proteccioacute del client ja que els aspectes relamiddottius a la idoneiumltat de lrsquoinstrument financer per al client concret al qual es dirigeix no estan premiddotsents uacutenicament en el moment de la comercialitzacioacute sinoacute des de la progravepia concepcioacute drsquoaquest
Avaluacioacute de les propostes drsquoinversioacuteEn relacioacute amb la presa de decimiddotsions en el proceacutes drsquoemissioacute de recomanacions o de gestioacute de carteres es desenvolupa lrsquooblimiddotgacioacute drsquoavaluar si instruments fimiddotnancers equivalents poden ajusmiddottarmiddotse al perfil del client tenint en compte el cost i la complexitat dels productes
Les directrius estableixen que les entitats han drsquoadoptar poliacutetimiddotques i procediments que assemiddotgurin que abans de recomanar un producte o adquirirmiddotlo per a la cartera gestionada en nom del client es realitzi una agravemplia avamiddotluacioacute de les possibles alternatimiddotves drsquoinversioacute per al que srsquoha de tenir en compte el cost i la commiddotplexitat dels productes Per tant a lrsquohora de proposar qualsevol canvi srsquoha de poder demostrar de manera raonable que en aquella proposta concreta els beneficis per al client soacuten superimiddotors als costos que genera aquell canvi
Es considera que quan una entimiddottat ofereixi una gamma restringimiddotda de productes o recomani nomiddotmeacutes un tipus de producte eacutes important que els clients siguin plenament conscients drsquoaquesta circumstagravencia En cas que lrsquoentimiddottat trieacutes o recomaneacutes al client un producte amb major cost o complexitat que un altre equivamiddotlent hauria de ser capaccedil de jusmiddottificarmiddotho Aquest tipus de decisimiddotons han de ser documentades i registrades i hauran drsquoestar sotmiddotmeses a una especial atencioacute per part de la funcioacute de control de lrsquoentitat n
Els objectius de la MiFID soacuten millorar la transparegravencia i eficiegravencia dels mercats
augmentar la competegravencia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor
Comissioacute drsquoEconomia Financera GT EAFI
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 1
necessagraveriament a lrsquoabsegravencia de beacutens per embargar La manca de patrimoni amb quegrave er ront als deutes eacutes incerta ens la podem trobar de manera sobrevinguda un cop iniciat el procediment a dimiddoteregravencia del cas anterior quan ja ha estat comprovada en racasmiddotsar lrsquoexecucioacute pregravevia
ovint ens plantegem quimiddot de concurs presentada pel credimiddot del concurs necessari per part del El cost en temps i diners de tota na pot ser la utilitat pragravectimiddot tor i els altres legitimats creditor i en consequumlegravencia es pomiddot aquesta tramitacioacute cobriria la remiddotca de determinades fgumiddot drien obrir unes possibilitats de cuperacioacute del deute Ens hem de
res previstes legalment Amb una El primer supogravesit de lrsquoart 24 LC negociacioacute Per tant no es pot en plantejar quins avantatges o inmiddotexistegravencia virtual sobre el paper parteix de la reclamacioacute dineragraveria termes genegraverics seguint la idea centius obteacute el creditor instant del perograve que en realitat pot semblar pregravevia que ha derivat en una exemiddot del que degraveiem abans desestimar concurs necessari i si aquests que aplicades a la vida real dels cucioacute allida Tenim un cregravedit documiddot drsquoentrada lrsquoinici del procediment compensen tots els esorccedilos demiddot ciutadans o de les empreses no mentat liacutequid venccedilut i exig judicial per reclamar el deute permiddot dicats per arribar al punt de decimiddotible El donaran un resultat satisactori creditor ha interposat amb base en quegrave cada cas eacutes un moacuten i conveacute dir si iniciar o no el procediment per resoldre les controvegraversies per aquesta documentacioacute una demiddot conegraveixer la situacioacute i lrsquoentorn ecomiddotles quals teogravericament han estat manda judicial de reclamacioacute de nogravemic del deutor Sense perjudici En els arts 18 a 20 LC srsquoestableimiddotpensades i plasmades en el text quantitat Iniciaragrave un procediment del en quegrave podria actuarmiddotse xen les consequumlegravencies de la intermiddotlegal Aquest eacutes el cas del conmiddot que tindragrave aixograve siacute segons el cas en relacioacute amb lrsquoart 19 LC del qual posicioacute de la demanda de conmiddotcurs necessari de creditors una durada meacutes o menys llarga en parlarem meacutes endavant curs necessari en cas drsquooposicioacute
(meacutes meacutes que menys ategraves el colmiddot del deutor i existeix la possibilitat Segons les recents estadiacutestiques lapse judicial en el qual ens trobem) En el segon supogravesit de et de lrsquoa rt hipotegravetica que el deutor aci ront publicades per lrsquoINE el 7 de ebrer i acabaragrave amb la conseguumlent senmiddot 24 LC no partim del racagraves de la al deute mitjanccedilant la consignacioacute del 2019 basades en dades promiddot tegravencia estimatograveria Aquesta senmiddot reclamacioacute dineragraveria interposada a avor del creditor visionals durant lrsquoany 2018 es van tegravencia comportaragrave la posterior solmiddot pel creditor sinoacute del coneixement declarar a tot Espanya 5635 conmiddot licitud drsquoexecucioacute i si eacutes el cas que pugui tenir del seu sector Pel que a a la posicioacute que ocupa el cursos de creditors dels quals lrsquoembargament de beacutens sufcients drsquoactivitat i de la situacioacute dels almiddot creditor instant del concurs necesmiddotnomeacutes 348 varen ser instats com per al pagament del deute tres operadors amb els quals teacute sari en el llistat de creditors de la a concursos necessaris un 6 relacions comercials El problema massa passiva segons lrsquoart 917
Aquiacute seragrave quan ens trobem al en aquest cas eacutes que es depegraven de LC es reconeixeragrave el 50 del seu La Llei Concursal (LC) concreta la capdavall de tot aquest les onts drsquoinormacioacute externes deute amb caragravecter privilegiat gemiddotprocedimiddotdefnicioacute del concurs necessari en ment llarg i eixuc que no hi ha res per poder saber si es donen els neral i per darrere dels creditors per dos articles en lrsquoarticle 24 i en lrsquoarmiddot per embargar Eacutes a partir drsquoaquest requisits exigits legalment per insmiddot deutes salarials i de les administramiddotticle 7 moment en quegrave podragrave sollicitarmiddot tar el concurs El creditor ha de cions puacutebliques El 50 restant es
se el concurs necessari de lrsquoentitat saber si el deutor es troba en almiddot qualifca de cregravedit ordinari junt amb En el numeral 4 de lrsquoarticle 2 es deutora Sovint la iniciativa arribaragrave gun dels quatre casos enumerats els altres creditors que han mantinmiddotconcreten els supogravesits de et en tard per obtenir la satisaccioacute ni en la segona part de lrsquoart 24 LC gut una actitud passiva enront de els quals el creditor pot plantejar el que sigui parcial del deute Instar Si acumula impagaments generamiddot lrsquoacumulacioacute drsquoimpagaments concurs necessari Es plantegen la declaracioacute de concurs necessamiddot litzats a altres creditors Si ha somiddot Drsquoaltra banda les despeses caumiddotdues opcions La primera eacutes que ri en el moment en quegrave se sap pomiddot ert altres embargaments de mamiddot sades al creditor per la presentacioacute hagi resultat inructuosa una exemiddot sitivament que en el procediment nera general sobre els seus beacutens del concurs es qualifcaran de cregravemiddotcucioacute dineragraveria interposada direcmiddot drsquoexecucioacute seguit contra el deutor Si estagrave ent desaparegraveixer el seu dit contra la massa drsquoacord amb tament pel creditor contra el deumiddot moroacutes no srsquohan trobat beacutens per patrimoni de manera sobtada Si lrsquoart 842 segon paragravegra tor (paragravegra primer) La segona embargar sembla innecessari per no compleix regularment les semiddotopcioacute que es pot plantejar (punts inuacutetil a la fnalitat pretesa que eacutes el ves obligacions tributagraveries socials Analitzat tot lrsquoanterior podem enmiddot1 a 4) eacutes que per altres mitjans no recobrament del deute i laborals Perograve amb sospitarmiddotho o tendre el perquegrave de les dades remiddotde manera directa sinoacute per altres sabermiddotho del cert no nrsquohi ha prou collides per lrsquoINE en el seu inorme onts es pugui conegraveixer la situacioacute Aixograve no obstant en la societat pot Cal aportar proves materials Aixiacute El concurs necessari no sembla drsquoinsolvegravencia actual o imminent existir un ons de comerccedil unes ho exigeix lrsquoart 7 LC Si es vol acomiddot una eina prou efcient per a la samiddot del deutor Cadascuna mereix expectatives de creixement exismiddot llir a aquesta segona via per instar tisaccioacute del creditor o si meacutes no una consideracioacute separada Al tegravencia de benefcis ocults i per el concurs necessari el creditor no p pro orciona uns avantatges seu torn lrsquoarticle 7 parla sobre tant al potencial concursat li pomiddot es veu obligat a assumir una tasca evidents que benefciiumln prou al com ha drsquoarticularmiddotse la sollicitud dria no interessar la presentacioacute drsquoinvestigacioacute pregravevia molt carremiddot creditor que lrsquoinsta sobre els altres
gosa i sovint difcultada pels obsmiddot creditors que han mantingut una tacles de la proteccioacute de dades actitud meacutes passiva o no prou vigimiddotEn aquesta segona via la situacioacute lant Eacutes una quumlestioacute a debatre de drsquoinsolvegravencia no ha drsquoanar lligada cara a utures reormes legals n
tempo
Comissioacute Mercantil Concursal i d rsquoExperts Judicials
S
SIlvIA CAStRO SARDAgraveEconomista Mediadora i Administradora Concursal Rusintildeol Associats Consultors SL Vocal del Comitegrave Executiu de la seu territorial de Lleida del CEC Membre de la Comissioacute silviacastrorusinyolassociatscom
El concurs necessari Explorant possibilitats
L rsquoany 2018 es van declarar 5635 concursos de creditors dels quals nomeacutes varen ser
instaurats com a necessaris un 6
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LEconomistesBAN
produccioacute nacional materials naturals i dissenys atractius i combinats familiars
Fiscalitat de les inversions en startups Emilio Peacuterez Pombo economista i soci director de Peacuterez Pombo Abogados amp Economistas va desgranar alguns dels incentius fiscals que es poden aconseguir a lrsquohora drsquoinvertir en projectes o empreses i que recomana tenir en compte tant a emprenedors com a inversors ldquoTrobem incentius que hem de valorar tant si som emprenedors com inversorsrdquo
En aquest sentit va explicar que segons la legislacioacute vigent exis-teixen incentius fiscals per a Inversor ndash Persona fiacutesica de fins al 30 dels imports apor-tats per a persones que inverteimiddotxin en empreses de nova o remiddotcent creacioacute fins a un magravexim de
60000 euros base drsquoinversioacute en la versioacute estatal art 681 de la Llei de lrsquoIRPF (20 i 50000 euro fins a 31122017) i 30 dels imports aportats fins a 20000 euro en la vermiddotsioacute autonogravemica art 20 de la Llei 262009 de 23 de desembre Lrsquoestatal eacutes incompatible amb lrsquoautonogravemica si beacute amb lrsquoopinioacute de Peacuterez Pombo poden combimiddotnarmiddotse les dues segons ens conmiddotvingui
Les empreses en les quals srsquoadmiddotquireixen aquestes accions o participacions han de complir una segraverie de requisits i condicimiddotons entre molts altres que la inmiddot
EconomistesBAN la xarmiddotxa de Business Angels del Colmiddotlegi va celebrar
el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar la ponegravencia Fiscalitat de les inversions en startmiddotups
33egrave Fograverum EconomistesBANPol Font president drsquoEconomismiddottesBAN va fer puacuteblics els resulmiddottats aconseguits per la xarxa Bumiddotsiness Angels al llarg del 2018 on gairebeacute es va duplicar el permiddotcentatge de projectes presentats als Fograverums Inversors que van aconseguir financcedilament Conmiddotcretament el 166 dels pro-jectes presentats van acon-seguir financcedilament al llarg del 2018 vers el 952 acon-seguit lrsquoany 2017 ldquoHem aconmiddotseguit una millora de lrsquoeficiegravencia important que ens permet seguir creant noves oportunitats de nemiddotgocirdquo va assegurar Pol Font Al llarg del 2018 la xarxa drsquoEconomiddotmistesBAN va acollir prop de 200 projectes i el percentatge de fimiddotnanccedilament del total de projectes es va situar en el 3 (vers el 25 del 2017) En els darrers cinc anys la xarxa EconomistesmiddotBAN ha ategraves 994 projectes
Projectes presentats relacionats amb la intelmiddotligegravencia artificial la realitat virtual solucions de conmiddotnexioacute i localitzacioacute intelmiddotligent lrsquoanagravelisi de dades i lrsquoe-commerce entre drsquoaltres
l Optimus PriceEacutes un SaaS que utilitza intelmiddotligegravencia artificial per predir la demiddotmanda i establir preus per maximiddotmitzar els beneficis permetent automatitzar i optimitzar les compres
l SharifyEacutes una eina de colmiddotlaboracioacute que
permet a una ciutat mantenirmiddotse meacutes ben connectada i comunimiddotcar totes les activitats que es fan a la ciutat Dona resposta a la pregunta ldquoVull fer alguna cosa ara mateixrdquo
l ApartoolCentral de reserves drsquoapartamiddotments turiacutestics Marca B2B Aparmiddottool per a client corporatiu (long term rental) i distribucioacute B2B2C a portals de vacation rental
l ClubberizeEacutes un producte de tecnologia de localitzacioacute intelmiddotligent i magraverquemiddotting de proximitat per esdevenimiddotments i patrocinadors Monitoritmiddotzen lrsquoactivitat de lrsquoassistent a un esdeveniment
l Soccer DreamPrimera plataforma basada en realitat virtual per accelerar les habilitats tagravectiques del futbolista
Eina on reconstruir exercicis drsquoentrenament
l SAALG GeomechanicsStartup drsquoenginyeria i software especialitzada en lrsquoanagravelisi de damiddotdes en temps real que permet analitzar el comportament de termiddotreny fent possible lrsquooptimitzacioacute del disseny i el procediment constructiu de gran part dels projectes drsquoenginyeria i edificamiddotcioacute
l PyjamiaEacutes un e-commerce vertical que crea i comercialitza pijames i sleepwear de marca progravepia
versioacute srsquohagi produiumlt com a magravemiddotxim al cap de tres anys de la seva constitucioacute i mantenir la inversioacute almenys tres anys
Va advertir als emprenedors que deslocalitzen els seus negocis que han de conegraveixer com els hi afecten les legislacions de cada paiacutes i tenir previst que hauran de lidiar amb el risc tributari
Tambeacute va advertir si hem invertit mitjanccedilant una societat que quan tenim meacutes del 5 del capimiddottal i la societat genera dividends aquests estan exempts de tribumiddottacioacute perograve ldquoatencioacute a les semiddotguumlents rondes habituals en les startupsrdquo Si no anem a les ammiddotpliacions i ens diluiumlm i passem a disposar menys del 5 perdriacutemiddotem aquest avantatge
Per uacuteltim va recordar els incentius per a la nova societat destacant el tipus reduiumlt del 15 per a emmiddotpreses de nova creacioacute (art 291 LIS) i va insistir a explotar els avantatges del concepte ldquoPatent Boxrdquo (article 23 LIS) com ldquoel petit gran oblidat de la normativardquo que ldquoens eximeix de tributar pel 60 dels ingressos provinents de les llicegravencies i cessions drsquouacutes de pamiddottents i assimilatsrdquo i tambeacute estar molt atents a les deduccions en la quota per R+D+I la possible momiddotnetitzacioacute de la deduccioacute i les demiddotduccions per creacioacute drsquoocupacioacute
Es pot consultar la presentacioacute al web del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya Si esteu interesmiddotsats en algun dels projectes ammiddotpliarmiddotne la informacioacute i contactar amb els emprenedors aixiacute com incorporarmiddotvos al Club Inversors EconomistesBAN feumiddotnosmiddotho saber a economistesbanecomiddotnomistescat n
MIQuEl SACRIStaacuteN Economista i director drsquoEconomistesBAN economistesbancoleconomistescat
XXXIII Fograverum drsquoinversioacute i lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostartupsrsquorsquo
EconomistesBAN va celebrar el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar
la ponegravencia lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostart-upsrsquorsquo
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 3
Comissioacute d rsquoEconomia del Turisme
En una de les darreres disposar drsquouna oerta de terminals surten del vaixell El et de ser port que van er escala el 2018 3238
temporades de envejable a nivell europeu I nalmiddot drsquoorigen i destinacioacute teacute tambeacute van ser erris i nomeacutes 778 creuers
un dels ment el et de disposar drsquoaeroport eectes sobre lrsquoactivitat a les termimiddot Precisament soacuten els vaixells de
episodis discorria a Barcelona a escassos quilogravemetres amb un nals orccedila intensiva en treballamiddot passatgers els primers que estan
Les escenes perograve es van gravar tragravensit de 50 milions de passatmiddot dors perograve tambeacute en els aprovimiddot transicionant a combustibles almiddot
a Gegravenova cosa gens sorprenent gers i destinacions que ara siacute sionaments el sector del transmiddot ternatius com el gas liquat que
en aquella egravepoca Barcelona era arriben a bona part del moacuten port en carretera o lrsquoactivitat a redueixen les emissions drsquoNO
tan poc atractiva turiacutesticament lrsquoaeroport del Prat
que ns i tot hi havia companyies No obstant aixograve aquesta evolucioacute A partir drsquoaquests ets podem
que evitaven ermiddothi escala ha estat lluny del consens espemiddot discutir si tenim un model de tumiddot
cialment durant els darrers anys i risme que aporta meacutes que molegravesmiddot
Les dades aixiacute ho demostren amb han crescut les veus que parlen ties o pot generar i si no eacutes el
prou eines hi passaven 100000 de limitar quan no drsquoeliminar cas si eacutes possible tenirmiddotlo En
passatgers anuals majoritagraveriamiddot aquest tipus de turisme Com somiddot Tots els qualsevol cas tota estrategravegia que
ment en tragravensit i la primera imatge vint en aquest debat es barregen vaixells generen pollucioacute atmosmiddot passi per tenir un port de capccedilamiddot
que srsquoenduien de la ciutat era una ets objectivables amb percepmiddot egraverica mentre soacuten a port Srsquoestima lera seragrave guanyadora I precisamiddot
terminal decregravepita La situacioacute va que sobre el 7 a Barcelona ve ment aquesta ha estat la que hicions o preeregravencies personals
canviar radicalment arran dels intentarem er recompte dels ets generada pel conjunt de lrsquoactivitat ha hagut a Barcelona des de a
Jocs Oliacutempics En un moment en objectivables del Port Els creuers perograve soacuten mimiddot 25 anys Potser ora bo consenmiddot
quegrave hi havia un ort debat sobre si noria entre els vaixells Dels 9308 suar una altra per consolidarmiddotlo
calia ampliar la planta hotelera
(lrsquoAjuntament nrsquoera partidari i els
hotelers srsquohi oposaven) es va opmiddot perograve tambeacute desconcentrar
tar per la contractacioacute de vaixells el turisme Qui hagi agaat un
que servissin com a hotels fomiddot creuer recordaragrave alguna escala en
tants Aquelles setmanes drsquoestiu temporada (Tallinn Dubrovnik o
van ser lrsquoinici de lrsquoera moderna dels Palma) on el centre de la ciutat
creuers a Barcelona esdevenia literalment inestat de
creueristes En ciutats meacutes grans
La resta ja eacutes conegut dels perograve aquesta situacioacute eacutes meacutes
100000 passatgersany de nals matisable ja que la capacitat
de segle srsquoha passat als 25 mimiddot drsquoabsorcioacute eacutes meacutes elevada dimiddot
lions situant el Port entre els prinmiddot luintmiddotse completament als ports
cipals en tragravensit de creuers Carnimiddot de capccedilalera Aixiacute mateix una part
val el principal actor drsquoaquest important del passatge en escala
mercat ha et importants invermiddot eacutes encaminat a excursions a pamiddot
sions en terminals la darrera inaumiddot ratges sovint allunyats del centre
gurada el 2018 Royal Caribbean desconcentrant aixiacute el turisme
i MSC tambeacute han expressat el seu
interegraves en invertir en noves o quemiddot
darmiddotsersquon drsquoexistents
Aquest creixement srsquoexplica per Segons els darrers estudis
una quagravedruple combinacioacute La lrsquoactivitat de creuers a Barcelona
primera el creixement global del genera 1083 milions de acturamiddot
sector que ha passat de transmiddot cioacute i 9056 llocs de eina Si ens
portar 7 milions de passatgers el xem amb els turistes que hi emmiddot
2000 a trencar la barrera dels 25 barquen i hi pernocten la despemiddot
el 2017 La segona lrsquoegravexit de Barmiddot sa per persona i dia srsquoenla ns als
celona com a destinacioacute turiacutestica 230 euros Si en canvi nomeacutes
passant dels 2 milions de turistes srsquohi a escala la xira baixa als 57
el 1990 als 12 el 2018 La tercera per persona i dia entre aquells qui
Vacacio-
nes en el Mar
Sabem qe els aixells soacuten n important ocs emissor de contaminacioacute atmosegraverica on el tragravensit de creers hi jga na part molt petita
Sabem qe el trisme de creers pot massifcar les ci-tats
Sabem qe el trisme de creers pot deixar diners perograve tambeacute qe pot no deixar-ne
2
n
El turisme de creuers a Barcelona allograve que sabem (i allograve que no)
DAvID RODRiacuteGuEz BORRAgraveS Economista i Secretari Tegravecnic del Pla Estrategravegic Metropolitagrave de Barcelona drodriguezpembcat
Tota estrategravegia que passi per tenir un port de capccedilalera seragrave guanyadora i aquesta ha estat la que hi ha hagut a
Barcelona des de f a 25 anys
2 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
BARCElONA GIRONA tARRAGONAllEIDA Pl Galla Placiacutedia 32 Joan Maragall 44 entl 3a Rambla Nova 58middot60 5egrave A Pere Cabrera 16 1r G
08006 Barcelona Tel 93 416 16 04 17002 Girona Tel 972 21 45 33 25001 Lleida Tel 973 21 06 33 43004 Tarragona Tel 977 21 70 42
ceccoleconomistescat gironacoleconomistescat lleidacoleconomistescat tarragonacoleconomistescat
PuBliCaCiOns Del COlmiddotlegi DrsquoeCOnOmistes
REVISTA ECONograveMICA DE CATALUNyA
INFORMATIU DE LrsquoECONOMISTA
REVISTA TEgraveCNICA
DOCUMENTS TEgraveCNICS I ALTRES PUBLICACIONS
1 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N OO TT II CC II AA RR II SS DD EE LLEESS CCOOMMIISSSSIIOONNSS DDEE TTRREEBBAALLLL
Comissioacute de Comp tabilitat
Abans drsquoanalitzar els
estats comptables Els actius es classiquen en no
drsquouna empresa cal samiddot corrents i corrents de orma simiddot
ber quina normativa comptamiddot milar a la distincioacute establerta en el
ble srsquoha aplicat (USGAAP IFRS PGC90 entre immobilitzat i circumiddot
o PGC07) quins criteris valomiddot lant Lrsquoactiu no corrent compregraven
ratius srsquohan emprat i quin momiddot els actius destinats a servir de
del de comptes anuals srsquoha orma duradora a les activitats de versions nanceres en GMA tres comptes a cobrar de lrsquoactiu
escollit (normal abreujats o pimiddot lrsquoempresa incloses les inversions empreses del g p corrent es desglossaragrave per remiddotru multigrup i
mes) Els resultats la p osicioacute nanceres el venciment alienamiddot collir separadament els clients a associades i drsquoaltres
nancera io els fuxos drsquoeecmiddot cioacute o realitzacioacute dels quals srsquoesmiddot llarg termini i a curt termini
t iu poden ser dierents en unmiddot pera que srsquohauragrave de produir en Una partida que mereix una Perograve si el termini de venciment
cioacute del marc normatiu escollit I un termini superior a un any mencioacute especial eacutes la drsquoactius eacutes superior al cicle normal dexmiddot
aquesta eleccioacute pot condiciomiddot per impostos dierits Inclou acmiddot plotacioacute es crearagrave un epiacutegra en
nar la diagnosi i les decisions En lrsquoactiu intangible cal parar tius per dieregravencies temporagraveries lactiu no corrent amb la denomiddot
que sersquon derivin atencioacute amb la possible capitalitmiddot deduiumlbles cregravedits pel dret a minacioacute ldquoDeutors comercials no
compensar en exercicis posterimiddot correntsrdquo
ors a les bases imposables nemiddot
Coneixement del patrimoni gatives pendents de compensamiddot Pel que a a lrsquoactiu corrent la
resultats i fuxos cioacute i deduccions i altres avanmiddot norma drsquoelaboracioacute sisena de la
Examen i observacioacute mitjanccedilant tatges scals no actualitzats tercera part del PGC07 eacutes prou
tegravecniques i procediments que queden pendents drsquoaplicar clara Lrsquoactiu corrent compregraven
Deduccioacute de conclusions en la liquidacioacute dels impostos els actius vinculats al cicle normiddot
Previsioacute de utur i presa de decisions sobre el beneci La prudegravencia mal drsquoexplotacioacute que lrsquoempresa
valorativa incideix de orma esmiddot espera vendre consumir o reamiddot
Lrsquoobjecte drsquoaquest article eacutes zacioacute de les despeses de recermiddot peciacuteca en el seu reconeixemiddot litzar en el transcurs del mateix
presentar lrsquoestructura i els commiddot ca o en el correcte deterioramiddot ment La resolucioacute de lrsquoICAC de aquells actius dierents dels anmiddot
ponents del balanccedil de situacioacute ment del ons de comerccedil Per 9 de ebrer de 2019 recull la nemiddot teriors el venciment alienacioacute o
segons la normativa local contra cal ser conscients de les cessitat de donar de baixa un realitzacioacute srsquoespera que es promiddot
(PGC07) La lectura dels estats restriccions normatives a lrsquoactimiddot actiu reconegut anteriorment si dueixi en el curt termini eacutes a dir
comptables eacutes el pas previ a vacioacute de certs intangibles de la ja no resulta probable la seva remiddot en el termini magravexim drsquoun any
lrsquoaplicacioacute de les diverses tegravecnimiddot companyia com pot ser el cas de cuperacioacute en un periacuteode magravexim comptat a partir de la data de
ques drsquoanagravelisi dels estats la marca de 10 anys tancament de lrsquoexercici els acmiddot
comptables (principalment el tius nancers classicats com a
cagravelcul de ragravetios) i ha de permemiddot Si lrsquoempresa manteacute inversions Per acabar amb els compomiddot mantinguts per negociar exmiddot
tre conegraveixer en prounditat el immobiliagraveries caldragrave esbrinar si nents de lrsquoactiu no corrent cal cepte els derivats nancers
patrimoni els resultats i els fumiddot la seva explotacioacute es pot sepamiddot er esment dels deutors comermiddot amb el termini de liquidacioacute sumiddot
xos drsquoeectiu rar de la resta drsquoactivitats el cials no corrents Quan lempremiddot perior a un any i lrsquoeectiu i altres
que en uncioacute de la seva impormiddot sa tingui cregravedits amb clients per actius liacutequids equivalents
Som del parer que el balanccedil de tagravencia relativa pot aconsellar un vendes i prestacions de serveis
situacioacute no srsquoha de preparar pel cagravelcul del rendiment dierenciat amb venciment superior a un Ara beacute el Pla estableix que els
seu anagravelisi meacutes enllagrave drsquoincormiddot any aquesta partida inclosa actius no corrents mantinguts
porar les excepcions per errors Srsquohauragrave de distingir entre inmiddot dins els deutors comercials i almiddot per a la venda i els grups alienamiddot
materials que es puguin derivar bles drsquoelements mantinguts per
de lrsquoinorme drsquoauditoria a la venda guraran en una partimiddot
da especiacuteca dins de lrsquoactiu i
passiu corrent El seu caragravecter
4
6
3 5
1
2 Vegeu lrsquoesquema de balanccedil adjunt 4 Aquesta distincioacute tambeacute es produiragrave
en les partides de passiu fnancer de
clients i de proveiumldors
3 Rejoacuten M i Gonzaacutelez C (2017)
5 A tiacutetol drsquoexemple el lector pot veure
lrsquoeecte sobre el patrimoni net de lrsquoem- 6 Imprescindible la lectura de les nor-
1 Tot i aixiacute a vegades pot ajudar vi- presa Zinkia corresponent als exerci- mes drsquoelaboracioacute dels comptes anu-
sualitzar el balanccedil amb el ormat de cis 2016-2015 si hagueacutes de donar de als a la tercera part del PGC07 I lrsquoes-
balanccedil fnancer o sintegravetic com el que Teacutecnica Contable baixa la partida corresponent als ac- tructura detallada del balanccedil segons
srsquoadjunta tius per impostos dieritsy Financiera nuacutem 2 pp 56-65 lrsquoOrdre JUS3182018 de 21 de marccedil
Aci 2
l
l
l l
l
Pa-
trimonio contable versus patrimonio
real e informe de auditoriacutea Anaacutelisis de
un dictamen pericial sobre las cuentas
anuales del Fuacutetbol Club Barcelona de
30 de junio de 2010
MARtiacute GARCIA PONS jOSeacute luIS MARtiacuteNEz FERNaacuteNDEzPresident de la Comissioacute de Comptabilitat Economista soci de Marca Cardinal i prof essor (Comissioacute conj unta CEC-ACCID) i prof essor associat de lrsquoEscola Superior de Ciegravencies Socials i associat drsquoEconomia i Empresa de la UB de lrsquoEmpresa del Tecnocampus (Centre adscrit a
la UPF) martigarciaeconomistescat jlmmarcacardinalcom
Anagravelisi drsquoestats comptables (I) El balanccedil de situacioacute
El balanccedil de situacioacute no srsquoha de preparar per a la seva anagravelisi meacutes enllagrave drsquoincorporar
les excepcions per errors materials que es puguin derivar de lrsquoinf orme drsquoauditoria
Eapes de rsquoanagraveisi drsquoesas compabes
Lectura
Anagravelisi
Interpretacioacute
Prospeccioacute
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 3
ldquoeventualrdquo a que srsquohagi de conmiddot Pel que a als ons propis els
siderar el seu eecte en el cagravelcul desemborsaments pendents
del ons de maniobra i de les ragravemiddot drsquoexigir a la data de tancament
tios anomenades de solvegravencia o minoren la xira de capital com
liquiditat i que desdibuixi la tenmiddot tambeacute minoren la xira dels ons
degravencia en el periacuteode analitzat En p pro is els instruments de patrimiddot
cas que lrsquoempresa tingui existegravenmiddot moni p pro i i els dividends pamiddot
cies de produccioacute de cicle supemiddot gats a compte En darrer terme si el pes dels corrents i no corrents El passiu
rior a un any les partides de promiddot ajustos de valor io de les submiddot corrent comprendragrave les obligamiddot
ductes en curs i productes acamiddot Cal parar atencioacute al et que el vencions eacutes signifcatiu amb remiddot cions vinculades al cicle normal
bats es desglossaran per recollir capital social i la prima drsquoemismiddot lacioacute al total de patrimoni net en drsquoexplotacioacute les obligacions
separadament les de cicle curt i sioacute nomeacutes fguraran en els ons el cagravelcul la rendibilitat fnancera amb venciment a curt termini i
les de cicle llarg de produccioacute propis sempre que srsquohagueacutes srsquohauragrave de distingir entre la renmiddot els passius fnancers mantinmiddot
desglossament a considerar en produiumlt la inscripcioacute en el Regismiddot dibilitat dels ons propis dividint guts per a negociar excepte els
el cagravelcul de rotacions i terminis tre Mercantil abans de ormular el benefci net pels ons propis i derivats amb venciment superimiddot
drsquoemmagatzematge els comptes anuals En cas la rendibilitat del patrimoni net or a un any Els altres elements
contrari fguraran en el passiu com a relacioacute entre el resultat de passiu es classifcaran com a
corrent Sens dubte aquesta global i el patrimoni net resultat no corrents
Constitueix la part residual dels restriccioacute aecta al cagravelcul de les global que inclou el resultat del
actius de lrsquoempresa un cop demiddot ragravetios de capitalitzacioacute o drsquoenmiddot compte de pegraverdues i guanys els Quan lrsquoempresa tingui deutes
duiumlts tots els seus passius Inmiddot deutament ingressos i despeses que srsquoimmiddot amb proveiumldors amb venciment
clou els ons propis els ajustos puten directament a patrimoni superior a un any aquesta partimiddot
de valor i les subvencions penmiddot net i les transeregravencies realitzamiddot da del passiu es desglossaragrave En aquest sentit la defnicioacute de
dents drsquoimputar a resultats passiu i la prevalenccedila del ons somiddot des al compte de resultats per a recollir per separat els promiddot
bre la orma condicionaragrave el remiddot veiumldors a llarg termini Si el termiddot
gistre drsquoalguns instruments fnanmiddot mini de venciment os superior
cers que hauran de registrarmiddotse En aquesta massa eacutes drsquoaplicamiddot al cicle normal drsquoexplotacioacute
com a passius quan des cioacute la classifcacioacute entre partides srsquoinclouragrave en el passiu no cormiddot
drsquoun punt de vista estrictament rent un epiacutegra amb la denomimiddot
juriacutedic tinguin lrsquoaparenccedila drsquoinstrumiddot nacioacute ldquocreditors comercials no
ments de patrimoni correntsrdquo
Patrimoni net
Passiu
7
8
7 Determinats ingressos i despeses
es comptabilitzen directament al patri-
moni net fns que es produeix el reco-
neixement baixa o deteriorament de
lrsquoelement amb el qual estiguin relaci-
onats moment en quegrave amb caragravecter
general es comptabilitzaran al comp- 8 Veure el cas de Criteria Caixacorp
te de pegraverdues i guanys SA 2009 i
l
l
l
l
a priori
ernandoruizlamases
La lectura dels estats comptables ha de permetre conegraveixer en pro unditat el patrimoni
els resultats i els luxos drsquoe ectiuff
n
1 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LComissioacute drsquoEconomistes Auditors de Comptes
empresarial i drsquoauditoria actual sinoacute que tambeacute ser prou adaptamiddotble per a bregar amb lrsquoentorn empresarial i drsquoauditoria en ragravepimiddotda evolucioacute (en particular el mamiddotjor uacutes de la tecnologia)b) Ser aplicat meacutes eficaccedilment pels auditors que apliquen la norma en auditories drsquoentitats de diverses grandagraveriesc) Establir una base millorada per a altres normes que tenen requisits drsquoavaluacioacute de riscos meacutes especiacutefics (com les NIA 540 i 600) d) Millorar lrsquoaplicacioacute de lrsquoescepmiddotticisme professional per part dels auditors en realitzar procedimiddotments drsquoavaluacioacute de riscos
Si beacute hi ha coincidegravencia en la nemiddotcessitat de revisar la NIA 315 els comentaris rebuts han evidenciat que un major suport (com el demiddotsenvolupament drsquoeines orientatimiddotves) seria uacutetil per aconseguir els objectius previstos LrsquoIAASB premiddotteacuten en primer lloc revisar i millomiddotrar els requisits perquegrave siguin romiddotbustos perograve prou flexibles per aconseguir avaluacions de risc apropiades i en segon lloc demiddotsenvolupar aplicacions apropiamiddotdes i un altre material explicatiu que srsquoinclouragrave en la norma revimiddotsada
A meacutes reconeix que una orienmiddottacioacute meacutes especiacutefica en circumsmiddottagravencies particulars (que no seria apropiat incloure en una norma destinada a aplicarmiddotse a auditomiddotries de totes les grandagraveries) pot ser necessagraveria Aixograve podria inmiddotcloure per exemple orientacioacute
Tot i que pot semblar que la professioacute drsquoauditoria teacute unes normes i regulacions
bastant estables i poc subjectes a canvis la veritat eacutes que les NIA estan contiacutenuament en estudi i subjectes a revisioacute per part de lrsquoIAASB (International Auditing and Assurance Standards Bomiddotard) organisme independent que estableix les normes drsquoauditoria i altres agraverees relacionades en lrsquoagravemmiddotbit internacional i ajuda a lrsquoadopmiddotcioacute i implementacioacute drsquoaquestes normes de manera que contribumiddoteix molt significativament a millomiddotrar la qualitat i consistegravencia de la pragravectica drsquoauditoria i enforteix la confianccedila puacuteblica en la nostra professioacute Un cop aquest orgamiddotnisme publica noves normes o en revisa les existents nomeacutes eacutes quumlestioacute de temps que srsquoacabin adoptant a Espanya
En aquest article es comenten les principals normes internacionals drsquoauditoria que estan sent objecmiddotte de revisioacute durant el 2019 aixiacute com la Norma Internacional de Control de Qualitat (ISQC)
NIA 315 (revisada) identifica-cioacute i valoracioacute dels riscos drsquoincorreccioacute material mitjan-ccedilant el coneixement de lrsquoenti-tat i del seu entorn Al juliol del 2018 lrsquoIAASB va emetre un esmiddotborrany de la NIA 315 (revisada) Estagrave analitzant els comentaris remiddotbuts durant el periacuteode drsquoexposicioacute puacuteblica i avaluant la introduccioacute de canvis sobre la base drsquoaquests comentaris amb lrsquoobjectiu de completar les revisions al juny del 2019 Els objectius de la revisioacute drsquoaquesta NIA soacutena) Establir requisits meacutes sogravelids i guies detallades per a impulsar als auditors a realitzar procedimiddot
ments apropiats drsquoavaluacioacute de riscos drsquoacord amb la grandagraveria i la naturalesa de lrsquoentitat Srsquoanticimiddotpa que aquestes revisions se centraran en millorar lrsquoenfocamiddotment de lrsquoauditor per a comprenmiddotdre lrsquoentitat el seu entorn (inclograves el seu control intern) i les activimiddottats drsquoavaluacioacute de riscos en un entorn canviantb) Determinar com la NIA 315 pot ser modificada en la seva ormiddotganitzacioacute i estructura per a promiddotmoure una avaluacioacute de riscos meacutes efectivac) Proposar les conseguumlents modificacions en altres normes que puguin ser necessagraveries com a resultat de les revisions de la
NIA 315 tals com les NIA 220 240 330 540 i 600d) Determinar quines eines de guia i suport han de ser desenmiddotvolupades per lrsquoIAASB o uns almiddottres per complementar les revisimiddotons a aquesta NIA ajudant aixiacute a la seva implementacioacute efectiva Les guies i eines de suport pomiddotden incloure Notes de Pragravectimiddotques drsquoAuditoria Internacional (IAPN per les sigles en anglegraves) publicacions del personal actuamiddotlitzacions de projectes o ilmiddotlustracions exemples per a brinmiddotdar assistegravencia sobre com es pot aplicar la NIA 315 (revisada) prestant especial atencioacute en com abordar en particular les inquiemiddottuds dels auditors de pimes
Aquestes revisions i millores abordaran quumlestions com la nemiddotcessitat de la NIA 315 aa) No nomeacutes reflectir lrsquoentorn
sobre lrsquouacutes drsquoanagravelisi de dades per a realitzar avaluacions de risc i exemples ilmiddotlustratius de com lrsquoenfocament basat en el risc per a les NIA podria aplicarmiddotse a les auditories drsquoentitats meacutes petimiddottes Srsquoespera que el desenvolumiddotpament drsquoorientacioacute addicional ajudi en la implementacioacute de lrsquoestagravendard i per tant ajudi a impulsar la qualitat de lrsquoauditomiddotria
Actualment el grup de treball estagrave debatent sobre les preocumiddotpacions rebudes dels enquesmiddottats sobre lrsquoextensioacute i compleximiddottat de lrsquoesborrany i les possibles dificultats per a entendremiddotho i aplicarmiddotho en la pragravectica amb especial referegravencia al grau drsquoaplicacioacute en funcioacute de la granmiddotdagraveria de lrsquoentitat auditada En aquest context per a facilitar la implementacioacute de la NIA es remiddotconeix que han de potenciarmiddotse els diagrames de flux els paragravemiddotgrafs introductoris el detall dels factors de risc inherent les mimiddotllores en TU i lrsquoenfocament adoptat en relacioacute amb les eines i tegravecniques automatitzades
Tal com srsquoha comentat srsquoespera la publicacioacute de la NIA 315 (revimiddotsada) a mitjan 2019
Control de qualitat de projec-tes ISQM 1 ISQM 2 i NIA 220 (revisada) LrsquoIAASB ha emegraves un paquet integrat de tres esbormiddotranys que aborden la gestioacute de la qualitat en les signatures drsquoaudimiddottoria i en els seus encagraverrecs La previsioacute eacutes debatre i analitzar les respostes rebudes durant el periacutemiddotode drsquoexposicioacute puacuteblica durant el 2019 per poder procedir a lrsquoemissioacute definitiva dels projectes durant el primer semestre del 2020
Els tres esborranys de norma que estan actualment en periacuteomiddotde puacuteblic de consultes soacuten lrsquoISmiddotQM1 (International Standar on Quality Management 1) que vinmiddotdragrave a substituir lrsquoactualment en vigor ISQC1 (Norma Internaciomiddotnal de Control de Qualitat 1) lrsquoISQM2 nova norma que demiddot
Les NIA estan contiacutenuament en estudi i subjectes a revisioacute per part de lrsquoIAASB
organisme independent que estableix les normes drsquoauditoria i altres agraverees
relacionades en lrsquoagravembit internacional
AGuStiacute SAuBIEconomista i membre del Comitegrave de Normativa i Procediments del REA-REGA i soci de Crowedepartament de Qualitatagustisaubicrowees
Els propers canvis que ens venen de les NIA
1 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 5
Si beacute hi ha coincidegravencia en la necessitat de revisar la NIA 315 els comentaris
rebuts han evidenciat que un maj or suport seria uacutetil per aconseguir els
obj ectius previstos
senvolupa les revisions de qualimiddot
tat dels treballs i una revisioacute de
la NIA 220 que poden consulmiddot
tarmiddotse al web de lrsquoIAASB
En aquest
cas per assegurar que la utilitat
de les revisions de qualitat dels
encagraverrecs (EQC popularmen t
conegudes com a revisions del
segon soci) i que contribueixen
signifcativament a lrsquoalta qualitat
de les auditories i drsquoaltres encagravermiddot
Per a assegurarmiddotse que recs lrsquoIAASB ha proposat divermiddot
els sistemes interns de les signamiddot ses millores per a les revisions de
tures continuen sent orts i conmiddot qualitat dels treballs que es remiddot
tribueixen amb efcagravecia a aconmiddot cullen en aquesta nova norma
seguir auditories drsquoalta qualitat proposada
lrsquoIAASB ha proposat diverses mimiddot
llores a introduir en els sistemes Lrsquoobjectiu drsquoaquest projecte eacutes mimiddot
de gestioacute de la qualitat de les sigmiddot llorar els requisits i el material
natures pregraveviament coneguts drsquoaplicacioacute en relacioacute amb les revimiddot
com els sistemes de control de sions de segon soci que inclouen
qualitat
aplicar per les signatures en demiddot
Aquest projecte de norma inclou terminar quins compromisos han
un nou enocament basat en el drsquoestar subjectes a una revisioacute
risc proactiu per a un sistema efmiddot de segon soci
caccedil de gestioacute de qualitat que esmiddot middot middot
tableix les bases per a una consmiddot pus de revisions un entorn evolutiu incloent canmiddot degravencia drsquoauditoria)
tant qualitat dels treballs Altres vis en els models de lliurament middot middot
millores que incorpora el projecte dari i lrsquoabast de la revisioacute drsquoauditoria i lrsquouacutes de la tecnologia ques automatitzades (inclosa
de norma ISQM1 inclouen lrsquoanagravelisi de dades)middot
middot gibilitat de les persones que reamiddot 220 i les normes ISQCISQM
tats del lideratge de les signatumiddot litzen la revisioacute
res aixiacute com la millora del govern abastar la revisioacute de les NIA 230
de les signatures Tambeacute srsquoha tingut en especial LrsquoIAASB va (documentacioacute) 520 (procedimiddot
consideracioacute el manteniment de comenccedilar aquest p jro ecte el ments analiacutetics) 530 (mostreig)
ront a un entorn canviant i cada lrsquoequilibri adequat entre les uncimiddot 2014 encara que va p 320 (materialitat) aixiacute com altres reerir
vegada meacutes complex la qual ons i responsabilitats respectives centrar els seus esorccedilos en almiddot canvis que poden produirmiddotse a
cosa inclou abordar lrsquoimpacte de del revisor drsquoEQC i el soci de tres assumptes ategraves que algumiddot consequumlegravencia dels avanccedilos tecmiddot
la tecnologia les xarxes i lrsquouacutes de lrsquoencagraverrec que reteacute sempre la nes de les quumlestions onamenmiddot nologravegics
proveiumldors de serveis externs responsabilitat fnal de lrsquoauditoria tals que han drsquoabordarmiddotse en la
revisioacute de la NIA 600 han de ser
sistemes de gestioacute de qualitat i promiddot pregraveviament considerades i abormiddot Finalment davant
posar remeis a les defciegravencies LrsquoIAmiddot dades en altres projectes com de tant canvi normatiu que el
ASB ha sotmegraves a revisioacute aquesta lrsquoISQM 1 lrsquoISQM 2 la NIA 220 que provoca habitualment eacutes
Addicionalment als aspectes anmiddot NIA amb els objectius de (revisada) i la NIA 315 (revisada) una major cagraverrega per a les sigmiddot
teriors lrsquoequip de treball ha presmiddot A mesura que aquests projectes natures eacutes motiu de celebracioacute
tat especial atencioacute a models almiddot uncioacute drsquointeregraves puacuteblic de les audimiddot avancin lrsquoIAASB intensifcaragrave i que lrsquoIAASB no srsquooblidi dels demiddot
ternatius de lliurament de les tories i donar meacutes egravemasi a la immiddot avanccedilaragrave signifcativament el seu safaments i problemes relaciomiddot
auditories als problemes especiacutemiddot portagravencia de lrsquoadequada aplicacioacute treball en la revisioacute de la NIA 600 nats amb les auditories drsquoentimiddot
fcs relacionats amb les signatumiddot del judici proessional i lrsquoexercici amb la previsioacute de publicar un tats menys complexes A causa
res de grandagraveria pet ta i i mitjana de lrsquoescepticisme proessional esborrany a la f del 2019 de lrsquoentorn canviant per a les
a la necessitat que les signatures pimes i a mesura que augmenmiddotmiddot
estableixin objectius de qualitat bilitats del soci del treball en parmiddot ta la complexitat de les normes
addicionals als requerits per la ticular la participacioacute requerida LrsquoIAASB estagrave recopilant existeix una creixent necessitat
norma la conveniegravencia de millomiddot del soci del treball durant tota inormacioacute i avaluant la possibilimiddot drsquoactuar en aquest aspecte
rar en la identifcacioacute i avaluacioacute lrsquoauditoria i ematitzar la responmiddot tat de revisar altres NIA per la qual cosa preveuen premiddot
dels riscos de qualitat i els requemiddot sabilitat del soci del treball per a sentar durant el 2019 una batemiddot
riments a la xarxa drsquoauditors o als la gestioacute i lrsquoassoliment de la quamiddot Alguns dels temes que srsquoestan ria de propostes per abordar
serveis de la xarxa litat a nivell de lrsquoencagraverrec considerant soacuten aquests problemes
ISQM 2 ndash Projecte de norma
Norma Internacional de Gestioacute
de la Qualitat a nivell de lrsquoencagravermiddot
rec incloses les revisions de
qualitat dels treballs
ISQM 1 ndash Projecte de norma
Norma Internacional de Gestioacute
de la Qualitat 1 gestioacute de qualitat
per a empreses que realitzen aumiddot
ditories o revisions drsquoestats fmiddot
nancers o drsquoaltres compromisos
drsquoassegurament o rerveis relacimiddot
onats
NIA 600 middot Auditories drsquoestats fmiddot
nancers de grups
NIA 220 ndash Control de qualitat de
lrsquoauditoria drsquoestats fnancers
bull Establir criteris meacutes sogravelids a
bull Establint lrsquoobjectiu drsquoaquest ti bull Modernitzar la NIA 220 per a bull Una revisioacute de la NIA 500 (evi
bull Aclarir la naturalesa el calen bull Aspectes de les eines i tegravecni
bull Millora dels requisits per a lrsquoele bull Aclarir la relacioacute entre la NIA
bull Lrsquoaugment de les responsabili bull Lrsquoescepticisme professional
bull Un possible projecte que podria
bull Modernitzar la norma per fer
bull Una supervisioacute meacutes rigorosa dels
bull Ressaltar la importagravencia de la
bull Aclarir el paper i les responsa
Auditories drsquoentitats menys
complexes
Drsquoaltres NIA evidegravencia drsquoau-
ditoria
n
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 6 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
lectura de context un treball de
lrsquoeconomista anglesa Diane
Coyle i de lrsquoeconomista australiagrave
Benjamin MitramiddotKahn El tiacutetol del
treball eacutes prou eloquumlent en relamiddot
cioacute amb la sostenibilitat
(
) La sostenibilitat no es
pot comprendre si no es teacute un
ntre lrsquoextensa i nodrida Per la seva banda Mazzucato va nestar personal i de com tractar i ull xat en el utur
miriacuteada de presentacimiddot assenyalar la prounditat de les mesurar la sostenibilitat
ons sessions inormatimiddot esquerdes en el cagravelcul del PIB El treball de Coyle i de Mitramiddot
ves entrevistes i taules rodones tot posant sobre la taula la distinmiddot En relacioacute amb el tema del bemiddot Kahn ens proposa la substitucioacute
que any rere any es an en la reumiddot cioacute onamental entre les activimiddot nestar cal apuntar que del que de lrsquoactual megravetrica del PIB per
nioacute anual del Fograverum Econogravemic tats que realment creen i aporten es parla no eacutes tant de les prestamiddot un utur balanccedil de sis compomiddot
Mundial sempre hi ha un orat valor ( ) i aquelles que com cions de lrsquoestat del benestar remiddot nents un quadre de comandamiddot
per collocarmiddothi el tema del PIB ment basat en sis actius el camiddotels serveis nancers nomeacutes bemiddot collides meacutes o menys laboriosamiddot
Lrsquoacceptacioacute que el PIB eacutes un lluguen les coses ( ) Aquest ment en el PIB sinoacute de com remiddot pital natural el capital humagrave els
constructe molt important per er eacutes un tema no menor que enllamiddot collir el benestar de les persones actius intangibles el capital iacutesic
el seguiment de lrsquoactivitat econogravemiddot ccedila directament amb la polegravemica els actius nancers nets i el camiddotque es deriva del et que puguin
mica potser ns i tot el construcmiddot sobre lrsquoorigen del valor (Val la assolir una vida que les satisaci pital social En el sistema de
te meacutes important ndashvaloracioacute atrimiddot pena destacar que aquest eacutes el Es tracta del megravetriques proposat el benestar i no del
buiumlda a Paul Samuelsonndash a pamiddot tema central del seu uacuteltim llibre no es mesuraria en termes de
rella amb lrsquoarmacioacute que aixiacute i tot de lectumiddot produccioacute i consum sinoacute en
el PIB no explica prou beacute lrsquoevolumiddot ra recomanable) El srsquoassocia a les prestamiddot lrsquoacceacutes als actius que permeten
cioacute de lrsquoeconomia cions socials com ara lrsquoeducamiddot atendre i possibilitar una bona
Brynjolsson va insistir a no memiddot cioacute la salut i lrsquoatencioacute a la vellesa vida tant ara com en el utur La
El 23 de gener drsquoaquest any a nysprear el PIB ldquoEl PIB ha arribat i la dependegravencia totes elles inmiddot produccioacute i el consum actuals
Davos es va presentar una taula ns aquiacute per quedarmiddotsrsquohirdquo En corporades en el PIB El ldquomeacutes soacuten importants perograve el realment
rodona un panel com sersquon diu aquest punt Gurriacutea va er un comiddot enllagraverdquo el es vincula a rellevant eacutes posseir una megravetrica
avui dia per parlar del PIB sota mentari interessant ldquoSi el PIB eacutes la valoracioacute subjectiva que es teacute que indiqui que les persones
el tiacutetol El panel un arteacte prou sogravelid perograve que de la progravepia vida Avanccedilar en el poden i podran disposar de la
estava compost per Jacinda Armiddot no resol gaire beacute la visioacute de lrsquoesmiddot eacutes avanccedilar en ldquoestar renda necessagraveria i de manera
dern i Ohood Bint Khalan Al tructura i de lrsquoevolucioacute drsquouna beacuterdquo en satiser la mateixa vida sostenible eacutes a dir i cal insistirmiddot
Roumi primera ministra de Nova economia potser no hauriacuteem de incluacutes avanccedilar en la elicitat eacutes hi ara i en el utur
Zelanda i ministra del Govern complicarmiddotlo encara meacutes no progressar cap a una ldquobona
dels Emirats Agraverabs Units resmiddot hauriacuteem de buscar un vidardquo Aquest eacutes un objectiu ammiddot Cal doncs mesurar estocs i no
pectivament El collectiu dels (ldquoun PIB meacutes enllagraverdquo bicioacutes al qual srsquoha drsquoenocar lrsquoacmiddot nomeacutes fuxos Cal pensar en termiddot)
economistes estava representat sinoacute pensar en tivitat econogravemica De et aquest mes de riquesa i no nomeacutes de
per Erik Brynjolsson i Mariana eacutes a dir ldquoretenir el PIBrdquo i objectiu ens parla meacutes de promiddot renda El canvi proposat eacutes de
greacutes que de creixement gran importagravencia i caldragrave veure
com es pot er la transicioacute a una
Lrsquoaltre gran tema que incorpora nova megravetrica o conjunt de megravetrimiddot
el ldquomeacutes enllagraverdquo eacutes la sostenibilitat ques viable i universalment acmiddot
El desenvolupament es consimiddot ceptada Els autors coneixen la
dera sostenible si satisagrave les nemiddot dicultat i p pro osen en aquest
cessitats del present sense sentit una primera ase drsquoademiddot
Mazzucato Al centre el secretamiddot buscar altres megravetriques per anar comprometre la satisaccioacute de quacioacute de la valoracioacute del PIB
ri general de lrsquoOCDE Joseacute Aacutengel meacutes enllagrave les necessitats de les generacimiddot que incorpori els intangibles i la
Gurriacutea ons utures Les mesures del distribucioacute de la renda i que remiddot
Aquesta idea no eacutes nova de et PIB no pretenen en absolut baixi el pes atribuiumlt als serveis
Les intervencions van girar al volmiddot es pot trobar tambeacute en documiddot donar cap megravetrica ni cap orienmiddot del sistema nancer
tant de les dues idees que srsquohan ments de la mateixa OCDE si tacioacute en relacioacute amb si el desenmiddot
comentat al comenccedilament Armiddot meacutes no des de lrsquoany 2015 domiddot volupament present compromet La realitat econogravemica ha evolumiddot
dern i Al Roumi van detallar almiddot cuments que analitzen com es o no compromet el desenvolumiddot cionat molt de mitjan els anys
guns esorccedilos que srsquohan iniciat pot transitar drsquoun sistema de pament utur cinquanta del segle passat
tant a Nova Zelanda com als comptabilitat nacional a una quan es va imposar el PIB perograve
Emirats per buscar el benestar comptabilitat nacional del bemiddot Lrsquoescrit de resum que la reunioacute cada cop es a meacutes evident el
de les poblacions respectives nestar Perquegrave darrere del PIB i anual del Fograverum Econogravemic et que amb megravetriques drsquoahir
meacutes enllagrave de les dades recollides en el ldquomeacutes enllagraverdquo hi ha el tema Mundial a sobre la sessioacute es a impossible pilotar lrsquoeconomiddot
pel PIB de com tractar i mesurar el bemiddot ens recomana una mia del demagrave
Fer que
el utur compti Making the utu-
re count
profts
rents
wellbeing
wellare
The value o everything
wellare
wellbeing
More than GDP
wellbeing
beyond
the GDP
the GDP and
beyond
More
than GDP
E
n
Darrere del PIB hi ha el tema de com tractar i mesurar el benestar
personal i de com tractar i mesurar la sostenibilitat
AlBERt GARCIA PujOl
Economista i membre de la Comissioacute
drsquoEconomia i Sostenibilitat
agarciapujoleconomistescat
Davos el PIB i el ldquomeacutes enllagraverdquo
Comissioacute d rsquoEconomia i Sostenibilitat
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 7
Grup de Treball d rsquoEmprenedoria i Creacioacute d rsquoEmpreses
rsquoestudi GEM 2017middot2018 en ase inicial amb una proporcioacute histograverica i queda gairebeacute quatre tal dels dierents projectes Atemiddota Catalunya estudia lrsquoorimiddot de vendes a clients estrangers punts per sobre drsquoEspanya No nintmiddotnos a la mediana drsquoaquesta entacioacute internacional i el entre el 25 i el 75 soacuten un 56 obstant aixograve el seu valor eacutes encamiddot variable srsquoobserva que el 50
fnanccedilament dels nous negocis i els que en tenen entre un 1 i ra 56 punts menor al dels paiumlsos dels projectes ha necessitat una com a caracteriacutestiques inhemiddot un 25 representen un 116 basats en la innovacioacute inversioacute de com a miacutenim 19000 rents per determinar la qualitat euros un valor similar al del 2015 de lrsquoemprenedoria i la seva evomiddot A partir de les marques de classe i 2016 Un aspecte de reconeguda immiddotlucioacute Un aspecte de reconegumiddot de cada categoria considerada portagravencia en el moment de pomiddotda importagravencia en el moment de hem estimat la intensitat exportamiddot sar en uncionament nous nemiddot A la demarcacioacute de Barcelona posar en uncionament nous dora mitjana de Catalunya drsquoEsmiddot gocis eacutes el fnanccedilament Eacutes ben tant la mitjana (76671 euros) negocis eacutes el fnanccedilament panya i de la resta de paiumlsos bamiddot sabut que els estalvis persomiddot com la mediana (20000 euros)
sats en la innovacioacute Observem nals la amiacutelia i els amics solen del capital total necessari per enmiddotPer la seva banda una caracteriacutesmiddot en primer lloc una disminucioacute al ser les onts de fnanccedilament gegar el negoci soacuten lleugerament tica inherent a la qualitat de lrsquoemmiddot llarg de tota la segraverie de la intensitat meacutes comunes La majoria superiors a les de Catalunyaprenedoria eacutes sense dubte lrsquoorimiddot exportadora de les noves empremiddot drsquoemprenedors tenen difcultats entacioacute internacional dels nous ses de Catalunya i Espanya El l fnanccedilament banmiddot Pel que a a lrsquooerta de fnanccedilamiddotper accedir anegocis En alguns articles i invesmiddot 2017 observem tanmateix un cari p ment srsquoobserva que en el darrer rincipalment per alta tigacions es constata que cada important augment drsquoaquest indimiddot drsquohistorial o de garanties exercici el percentatge de pomiddotvegada es concep meacutes la nova blacioacute que ha invertit en negocis empresa des drsquouna perspectiva de terceres persones en els uacutelmiddotinternacional a partir de les ases tims tres anys ha augmentat meacutes primerenques de la seva cremiddot lleugerament (05 punts a Barmiddotacioacute (soacuten les anomenades empremiddot celona i 02 punts a Catalunya) ses ) Aquestes empremiddotses que ja neixen amb vocacioacute Respecte a les recomanacions global (Hisrich 2013) tendeixen a cador que passa del 55 el Aixiacute doncs el desenvolupament dels experts per millorar el suport assolir un creixement i acomplimiddot 2016 al 91 el 2017 Malgrat de mercats alternatius de capital fnancer a les noves iniciatives emmiddotment considerables des dels primiddot aquest augment la intensitat exmiddot teacute un paper important per acilitar presarials destaquenmers anys de vida portadora de les noves empreses el llanccedilament de nous negocis i la
catalanes (superior a la drsquoEspamiddot seva consolidacioacute posterior Tot i Proessionalitzar el sector inversorEn el projecte GEM es quantifca nya) queda encara 124 punts aixograve la incidegravencia de la manca de lrsquoorientacioacute internacional dels emmiddot percentuals per sota dels paiumlsos fnanccedilament ha perdut pes com a Augmentar el capital disponible prenedors a traveacutes del percentatmiddot basats en la innovacioacute obstacle a lrsquoactivitat emprenedomiddot per a inversions i millorar lrsquoacceacutes al ge de vendes de la seva empresa ra amb valors similars a la resta cregravedita clients estrangers Els resultats Quant als emprenedors consolimiddot drsquoEuropa i eacutes el actor de lrsquoentorn soacuten per a Catalunya orccedila estamiddot dats si beacute la situacioacute de partida que meacutes ha millorat en lrsquouacuteltim any Focalitzar esorccedilos no nomeacutes bles des de lrsquoany 2009 fns a lrsquoacmiddot eacutes similar el 2017 es produeix en capital llavor o estadis inicimiddottualitat els emprenedors en ase una intensifcacioacute de la internaciomiddot Pel que a a la demanda de fnanmiddot als sinoacute tambeacute en expansioacute i inicial (TEA) que se centren en el nalitzacioacute molt meacutes acusada que ccedilament que requereixen les nomiddot creixement mercat interior (aixograve eacutes que no en el cas dels nous empresaris ves empreses el projecte GEM exporten) representen xires sumiddot Aixiacute el percentatge drsquoempreses incorpora dades sobre la inversioacute Donar suport al capital risc periors al 70 i arriben en els que no exporten baixa meacutes de 10 necessagraveria per posar en marxa un amb un volum signifcatiu que darrers anys a gairebeacute el 80 nou negoci Lrsquoany 2017 el capitalpunts percentuals i el de les que pugui tenir impacte real amb
exporten meacutes del 75 puja 45 llavor necessari per a cadascun un programa copiat del FONDImiddot En el darrer any malgrat llsquoexiguumlimiddot punts La resta de categories exmiddot dels projectes naixents va ser de CO GLOBAL Extraordinagraveriamiddottat el percentatge de noves emmiddot portadores pugen prop de quatre 69372 euros de mitjana a Catalumiddot ment dissenyat amb resultats preses amb una elevada orientamiddot punts cadascuna El 2017 la inmiddot nya Aquest valor mitjagrave eacutes inerior palpables cioacute internacional (entre el 75 i el tensitat exportadora de les emmiddot al dels dos exercicis anteriors 100 de les vendes soacuten a climiddot preses consolidades passa del Facilitar lrsquoadopcioacute drsquoesquemiddotents estrangers) ha passat de 45 al 107 de manera que Existeix amb tot una gran dismiddot mes de fnanccedilament alternatiu lrsquo15 al 55 Els emprenedors ateny el valor meacutes alt de la segraverie persioacute en les necessitats de capimiddot i
L
born global
crowdfunding crowdlending
l
l
l
l
l
n
Cada vegada es concep meacutes la nova empresa des drsquouna perspectiva
internacional a partir de les f ases meacutes primerenques de la seva creacioacute
AMADEu IBARz
Economista i vicepresident del Grup de Treball drsquoEmprenedoria i Creacioacute drsquoEmpreses del CEC emprenedoriacoleconomistescat
Orientacioacute internacional i fnanccedilament de lrsquoemprenedoria naixent a Catalunya
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 8 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
cament que es justifquin Si es
percep de lrsquoempresa un val o xec
per menjar lrsquoimport diari exempt
eacutes drsquo11 euro
Si srsquoutilitza
el vehicle propietat de lrsquoempresa
per a realitzar desplaccedilaments enmiddot
tre el domicili i el centre de treball
Des Els contribuents que hagin obmiddot hagi treballat srsquoapliqui un impost o qualsevol altre en lrsquoagravembit partimiddot
del dia 2 drsquoabril fns a lrsquo1 de juliol tingut durant el 2018 exclusivamiddot de naturalesa idegraventica o anagraveloga cular srsquohauragrave drsquoimputar com a
srsquoha de presentar la declaracioacute ment rendiments iacutentegres del a lrsquoIRPF espanyol ndashessent sufcimiddot renda del treball el 20 del cost
de renda corresponent a lrsquoexermiddot treball del capital (mobiliari o immiddot ent que existeixi un conveni per a del vehicle per al seu pagador En
cici 2018 En el cas de domiciliar mobiliari) o drsquoactivitats econogravemimiddot evitar la doble imposicioacutendash i no es el cas que el vehicle no sigui promiddot
el pagament el termini per a ques com tambeacute guanys patrimiddot tracti drsquoun paiacutes o territori considemiddot pietat del pagador el 20 srsquoaplimiddot
presentar la declaracioacute o confrmiddot monials sotmesos a retencioacute o rat com paradiacutes fscal ca sobre el valor de mercat que
mar lrsquoesborrany fnalitzaragrave el dia no que supe rin conjuntament correspondria al vehicle si os
26 de juny els 1000 euro anuals i pegraverdues pamiddot Les nou Si el vehicle eacutes considerat
trimonials de quantia superior a dietes es consideren rendiments efcient energegraveticament la valoramiddot
Per a 500 euro en tributacioacute individual o del treball Ara beacute fns a certs immiddot cioacute en espegravecie es podragrave reduir fns
accedir a lrsquoesborrany de la declamiddot conjunta ports estan exemptes Per a un 30 en uncioacute de les caracmiddot
racioacute io les dades fscals per inmiddot exemple per manutencioacute pel termiddot teriacutestiques del vehicle
ternet srsquohauragrave drsquoinormar del nuacutemiddot Estan exempmiddot ritori espanyol i sense pernoctar
mero del DNI la seva data de tes les beques puacutebliques i les conmiddot amb caragravecter general estagrave
caducitat (perograve si eacutes perpetu la cedides per les entitats benefciagravemiddot exempt de gravamen fns a Si heu rebut un rendiment del tremiddot
data drsquoexpedicioacute) i lrsquoimport de la ries de mecenatge per a cursar 2667 euros per dia Pel que a a ball irregular com per exemple un
casella 475 de la declaracioacute de estudis reglats tant a Espanya despeses de locomocioacute quan el ldquobonusrdquo o un premi extraordinari
renda del 2017 Si es tracta drsquoun com a lrsquoestranger de tots els nimiddot treballador utilitzi mitjans de per antiguitat eacutes possible aplicar
contribuent no declarant lrsquoany immiddot una reduccioacute del 30 sobre un
mediat anterior srsquohauragrave drsquoaportar import magravexim de 300000 euro semmiddot
lrsquoIBAN drsquoun compte bancari on fmiddot pre que el seu periacuteode de generamiddot
guri com a titular a eectes drsquoobmiddot cioacute sigui superior a 2 anys i els
tenir el nuacutemero de reeregravencia rendiments srsquoimputin en un uacutenic
periacuteode impositiu Perograve no es pomiddot
dragrave aplicar aquesta reduccioacute si
Les persones iacutesiques que hamiddot vells i graus del sistema educatiu transport puacuteblic srsquoexclouragrave de heu obtingut altres rendiments de
gin obtingut rendiments iacutentegres La dotacioacute econogravemica exempta gravamen lrsquoimport que es justifmiddot la mateixa naturalesa en els 5
del treball per sobre dels 22000 euro eacutes de 6000 euro anuals i de 18000 qui En altres casos sempre q ue anys anteriors i als quals srsquohaguemiddot
anuals amb caragravecter general euro a lrsquoany si la beca teacute per objecte quedi justifcada la realitat del ra aplicat aquesta reduccioacute Tammiddot
Les persones iacutesiques que hamiddot compensar despeses de transmiddot desplaccedilament la quantitat que beacute srsquoaplica als rendiments derimiddot
gin obtingut 12643 euro (12000 euro port i allotjament Si es tracta drsquoesmiddot resulti de multiplicar per 019 euro vats de lrsquoextincioacute drsquouna relacioacute
si lrsquoimpost srsquohagueacutes meritat tudis a lrsquoestranger lrsquoimport exempt per quilogravemetre recorregut meacutes laboral pels quals no srsquoestableix
abans del 5 de juliol del 2018) si eacutes de 21000 euro les despeses de peatges i aparmiddot cap liacutemit temporal anterior
els imports obtinguts del segon i
restants pagadors per ordre de En el cas de beques per a la realitmiddot
quantia no superen en conjunt zacioacute del doctorat lrsquoimport exempt
els 1500 euro anuals eacutes de 21000 euro si es cursa a Esmiddot
Srsquoestagrave obligat si els rendiments panya i de 24600 euro si es realitza
iacutentegres del capital mobiliari i a lrsquoestranger
guanys patrimonials superen els
1600 euro anuals I tambeacute si no sumiddot
peren els 1600 euro anuals i Si
aquests no han estat subjectes a durant el 2018 srsquoha desplaccedilat
retencioacute o ingreacutes a compte ora drsquoEspanya per a prestar els
Tambeacute quan les rendes immiddot seus serveis en un altre o diversos
mobiliagraveries imputades els intemiddot paiumlsos no hauragrave de declarar la
ressos de les lletres del Tresor i totalitat del sou que hagi percemiddot
les subvencions per a lrsquoadquisimiddot but ja que estagrave exempta la part
cioacute drsquohabitatges de proteccioacute ofmiddot dels dies treballats a lrsquoestranger
cial o de preu taxat superin conmiddot amb un liacutemit magravexim de 60100 euro
juntament els 1000 euro anuals sempre que en els paiumlsos en quegrave
Cessioacute del ehicle
Periacuteode de presentacioacute
Dietes i als per menjar
Nuacutemero de referegravencia
Beques puacutebliquesRendiment irregular del treball
Obligats a presentar-la
Quegrave passa si mrsquohan destinat a fer treballs a lrsquoestranger
l
l
l
l
l
Amb el megravetode drsquoestimacioacute directa els que iniciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat poden reduir en un 20 el rendiment
net positiu declarat
Comissioacute d rsquoAssessors Fiscals
RICARD vIntildeA ARASAEconomista Servei drsquoAssessorament Fiscal del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya geafbcneconomistescat
Declaracioacute de renda 2018
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 9
A partir del 2018 es regulen de deduiumlbilitat les despeses de subministres
dels contribuents que desenvolupin lrsquoactivitat en el seu habitatge habitual
Despeses dediumlbles dels rendi-mens del reball
Qegrave passa si ilizo el vehicle en lrsquoacivia
A qin periacuteode imposii srsquoim-pen els rendimens del re-ball
unias amiliars declaracioacute Inceni en cas drsquoinici drsquona conjna o individalacivia econogravemica
En cas de separacioacute a qi cor-respon aplicar-se el miacutenim pels flls comns
Acivia econogravemica (empre-sarial o proessional) Qines redccions es poden
aplicar sobre la base imposa-ble de lrsquoIRPF
regulen de deduiumlbilitat les despemiddot
Les cotitzacimiddot ses dels subministres a eectes
ons a la Seguretat Social o mutualimiddot de determinar el rendiment net en
tats generals obligatograveries de el cas dels contribuents que demiddot
uncionaris les cotitzacions al colmiddot senvolupin la seva activitat en el
legi drsquoores o institucions similars seu habitatge habitual com ara
les detraccions per drets passius aigua gas electricitat telegraveon inmiddot
les quotes satisetes a sindicats les ternet en un 30 de la proporcioacute
quotes satisetes a collegis proesmiddot dels metres quadrats de lrsquohabitatmiddot
sionals si la collegiacioacute teacute caragravecter ge destinats a lrsquoactivitat en relacioacute
obligatori per a lrsquoexercici del treball amb la superiacutecie total Tambeacute les
amb el liacutemit de 500 euro anuals Les despeses de restauracioacute ocasionamiddot
despeses de deensa juriacutedica per des en lrsquoexercici de lrsquoactivitat semmiddot
litigis amb lrsquoempresa amb el liacutemit de pre que es paguin per qualsevol
300 euro anuals I amb caragravecter genemiddot mitjagrave electrogravenic de pagament fns a
ral 2000 euro anuals per obtenir rendimiddot un magravexim de 2667 o 4808 euro per
ments del treball Lrsquoimport anterior dia sense pernoctacioacute en uncioacute
srsquoaugmenta en 2000 euro addicionals de si el desplaccedilament eacutes per terrimiddot
en el cas drsquoaturats que acceptin un tori espanyol o a lrsquoestranger resmiddot
nou lloc de treball que impliqui un pectivament En el cas de pernocmiddot
canvi de residegravencia i tambeacute srsquoincremiddot tar ora del domicili habitual
menta en 3500 euro o 7750 euro anuals lrsquoimport seragrave de 5334 o 9135 euro
en el cas de treballadors actius dismiddot respectivament
capacitats en uncioacute del grau de
discapacitat
Per a poder deduir
les despeses ocasionades per lrsquouacutes
del vehicle en lrsquoactivitat la normatimiddot amb prima fxa drsquoesportistes promiddot drsquooblidar que en el cas drsquooptar per
Amb caragravecter general srsquoimmiddot va de lrsquoIRPF exigeix provar lrsquoaectamiddot essionals i drsquoalt nivell La base limiddot la declaracioacute conjunta srsquohan de
puten al periacuteode impositiu en quegrave cioacute exclusiva a lrsquoactivitat econogravemica quidable no podragrave resultar negatimiddot sumar les rendes percebudes per
el seu perceptor els pot exigir Els i per tant si srsquoutilitza simultagraveniamiddot va a consequumlegravencia drsquoaquestes tots els membres de la unitat amimiddot
endarreriments drsquoexercicis anterimiddot ment per a fns particulars no srsquoadmiddot reduccions liar i que la progressivitat de la tarimiddot
ors percebuts durant el 2018 met cap mena de deduccioacute a de lrsquoIRPF pot ser que no commiddot
srsquohauran drsquoimputar als periacuteodes en pensi lrsquoimport de la reduccioacute de la
quegrave eren exigibles i si no va ser el base imposable Un cop presenmiddot Cal tenir
2018 srsquohauragrave de presentar una Els qui inimiddot clar que la unitat amiliar a eectes tada la declaracioacute de la renda i
autoliquidacioacute complementagraveria per ciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat ecomiddot de lrsquoIRPF estagrave integrada per ambmiddot acabat el termini de presentacioacute
a cada exercici al qual correspomiddot nogravemica i determinin el rendiment doacutes cogravenjuges no separats legalmiddot lrsquoAdministracioacute tributagraveria no acmiddot
nen En canvi si els endarrerimiddot net drsquoacord amb el megravetode drsquoestimiddot ment i si nrsquohi ha els flls menors cepta el canvi drsquoopcioacute de conjunta
ments srsquohan percebut a consemiddot macioacute directa poden reduir en un que hi conviuen com tambeacute els o individual
quumlegravencia drsquouna resolucioacute judicial 20 amb un liacutemit de 100000 euro majors drsquoedat incapacitats judicimiddot
els imports no satisets srsquohan drsquoimmiddot el rendiment net positiu declarat alment subjectes a pagravetria potestat
putar al periacuteode impositiu en quegrave la Srsquoenteacuten que srsquoinicia una activitat prorrogada o rehabilitada La remiddot
sentegravencia sigui erma i no importa econogravemica quan no srsquoha exercit duccioacute de la base imposable eacutes La normativa
els anys en quegrave eren exigibles cap activitat econogravemica lrsquoany anmiddot de 3400 euro Tambeacute existeix la unimiddot de lrsquoIRPF assimila a descendents
terior a la data drsquoinici drsquoaquesta tat amiliar monoparental eacutes a dir a totes aquelles persones respecmiddot
la ormada en els casos de sepamiddot te de les que el contribuent tingui
Si determiddot racioacute legal o quan no hi hagi un atribuiumlda la seva guarda i custogravedia
mineu el rendiment de la vostra vincle matrimonial per la mare o el per resolucioacute judicial i diu que cormiddot
activitat econogravemica pel megravetode Es pot reduir la pare i tots els flls menors o majors respondragrave a qui drsquoacord amb el
drsquoestimacioacute directa heu de tenir base imposable per presentar la drsquoedat incapacitats judicialment conveni regulador aprovat judicialmiddot
en compte que per a quegrave les desmiddot declaracioacute conjunta (3400 euro) per subjectes a pagravetria potestat prorromiddot ment tingui la guarda i custogravedia
peses siguin deduiumlbles fscalment aportacions a sistemes de previmiddot gada o rehabilitada que convismiddot dels flls a la data de meritacioacute de
cal que estiguin vinculades a lrsquoacmiddot sioacute social (plans de pensions) per quin amb lrsquouna o amb lrsquoaltre La lrsquoimpost (en general el 31 de demiddot
tivitat desenvolupada i complir aportacions a patrimonis protegits reduccioacute de la base imposable en sembre) en tractarmiddotse del subjecmiddot
amb els requisits de correcta immiddot de persones amb discapacitat aquest cas eacutes de 2150 euro te passiu que ha de conviure amb
putacioacute temporal tenir els corresmiddot per pensions compensatograveries i No es pot aplicar ells Ara beacute quan sigui compartimiddot
ponents justifcants (actures o anualitats per aliments anualitats aquesta reduccioacute quan el contrimiddot da srsquohauragrave de prorratejar entre els
documents) i que estiguin regismiddot per aliments a avor de persones buent conviu amb la mare o el excogravenjuges amb independegravencia
trades als llibresmiddotregistre o a la dierents dels flls per aportacions pare drsquoalgun dels flls que ormen drsquoaquells amb qui estiguin convimiddot
comptabilitat A partir del 2018 es a la mutualitat de previsioacute social part de la unitat amiliar No srsquoha vint a 31 de desembre
AtENCIOacute
n
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
BEGOntildeA CAStRO OtEROEconomista presidenta del Grup de Treball EAFI del CEC i Member of the Executive Board Anchor Capital Advisors EAFbcastroanchoreaficom
Completada la transposicioacute de MiFID II
rents instruments financers Drsquoaltra banda manteacute lrsquoedat de lrsquoinversor com un criteri rellevant en el proceacutes de perfilar el client
Retrocessions o incentiusAquest eacutes un punt que histogravericamiddotment ha generat debat entre les ESI La llei estableix la limitacioacute del cobrament drsquoincentius o remiddottrocessions al fet que es produmiddoteixi una millora del servei per tal de poder cobrar aquest incentiu
Drsquoaltra banda tambeacute institueix criteris pels anomenats incentius no monetaris i per aquelles ESI independents aixiacute com lrsquoorientamiddotcioacute en relacioacute amb els terminis
per retornar al clients els possimiddotbles incentius rebuts per exemmiddotple en cas que el client es pugui subscriure la ldquoclasse netardquo drsquoun fons drsquoinversioacute perquegrave no exismiddotteix i els requisits entre drsquoaltres com la comercialitzacioacute drsquoalmiddotmenys un 25 de productes fimiddotnancers de tercers i dues altermiddotnatives de terceres parts en cada categoria de fons comercimiddotalitzada
vigilagravencia i control de productes financers En relacioacute amb la vigilagravencia i el control del disseny i distribucioacute de productes financers es dismiddotposa que el proceacutes previ drsquoapromiddotvacioacute de cada producte drsquoinvermiddotsioacute seragrave responsabilitat del propi consell drsquoadministracioacute de lrsquoemmiddotpresa de serveis drsquoinversioacute La finalitat eacutes que les caracteriacutestimiddotques dels productes siguin les
MiFID soacuten les sigles de Markets in Financial Instruments Directive
que va entrar en vigor lrsquo1 de nomiddotvembre del 2007 que suposen un mercat uacutenic i un regravegim regulamiddotdor comuacute per als serveis finanmiddotcers en tots els Estats membres de la Unioacute Europea i altres Estats de lrsquoAgraverea Econogravemica Europea
MiFID regula la prestacioacute de sermiddotveis drsquoinversioacute afectant a totes les entitats financeres i drsquoinversioacute en la forma en quegrave informen asmiddotsessoren o venen productes fimiddotnancers als seus clients o potenmiddotcials clients aixiacute com en la mamiddotnera en quegrave els ofereixen serveis drsquoexecucioacute drsquooperacions sobre instruments financers
Els objectius de la MiFID soacuten mimiddotllorar la transparegravencia i lrsquoeficiegravenmiddotcia dels mercats financers euromiddotpeus augmentar la competegravenmiddotcia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor En definitimiddotva protegir al client regulant el comportament de lrsquoentitat finanmiddotcera i drsquoinversioacute
Quant al MiFID podem parlar de MiFID I MiFID II i en un futur parlarem de MiFID III En conmiddotcret avui parlarem de MiFID II aprovada en tres fases l Reial Decret 212017 de 29 desembrel Reial Decret 142018 de 28 de setembrel Reial Decret 14642018 de 21 de desembre
En funcioacute drsquoaquestes normes jumiddotriacutediques i en concret amb aquest uacuteltim reial decret el text refoacutes de la Llei del mercat de vamiddotlors es va modificar
ldquoLa urgegravencia per completar la transposicioacute ve donada per la fimiddotnalitzacioacute del termini el juliol del 2017 i de la interposicioacute drsquouna demanda per incompliment damiddotvant el Tribunal de Justiacutecia de la Unioacute Europea (TJUE) amb la corresponent proposta de sanmiddotcioacuterdquo segons un comunicat del Ministeri drsquoEconomia
MiFID II regula principalment lrsquoactivitat de les empreses de serveis drsquoinversioacute (ESI) entre les quals ens trobem les EAF (emmiddotpreses drsquoassessorament finanmiddotcer abans EAFI)
Proteccioacute de lrsquoinversorEl reial decret aborda aspectes com les obligacions de les emmiddotpreses drsquoinversioacute amb lrsquoobjectiu de protegir lrsquoinversor principalmiddotment minorista (lrsquoinversor minomiddotrista segons defineix la directiva eacutes aquell amb menys coneixemiddotments i menys experiegravencia per tant aquell que necessita meacutes informacioacute i acompanyament en la presa de decisions)
En relacioacute amb els coneixemiddotments la llei destaca la necessimiddottat de perfilar amb meacutes profundimiddottat i filant meacutes prim els anomemiddotnats ldquotest drsquoidoneiumltatrdquo amb la fimiddotnalitat drsquoevitar el risc que els propis clients tinguin tendegravencia a autodefinirmiddotse amb un perfil meacutes arriscat del que realment tenen i convida a introduir noves premiddotguntes concretes sobre coneimiddotxements especiacutefics dels difemiddot
meacutes adequades per a cada tipus de client
Drsquoaquesta forma es reforccedila lrsquoobmiddotjectiu principal de proteccioacute del client ja que els aspectes relamiddottius a la idoneiumltat de lrsquoinstrument financer per al client concret al qual es dirigeix no estan premiddotsents uacutenicament en el moment de la comercialitzacioacute sinoacute des de la progravepia concepcioacute drsquoaquest
Avaluacioacute de les propostes drsquoinversioacuteEn relacioacute amb la presa de decimiddotsions en el proceacutes drsquoemissioacute de recomanacions o de gestioacute de carteres es desenvolupa lrsquooblimiddotgacioacute drsquoavaluar si instruments fimiddotnancers equivalents poden ajusmiddottarmiddotse al perfil del client tenint en compte el cost i la complexitat dels productes
Les directrius estableixen que les entitats han drsquoadoptar poliacutetimiddotques i procediments que assemiddotgurin que abans de recomanar un producte o adquirirmiddotlo per a la cartera gestionada en nom del client es realitzi una agravemplia avamiddotluacioacute de les possibles alternatimiddotves drsquoinversioacute per al que srsquoha de tenir en compte el cost i la commiddotplexitat dels productes Per tant a lrsquohora de proposar qualsevol canvi srsquoha de poder demostrar de manera raonable que en aquella proposta concreta els beneficis per al client soacuten superimiddotors als costos que genera aquell canvi
Es considera que quan una entimiddottat ofereixi una gamma restringimiddotda de productes o recomani nomiddotmeacutes un tipus de producte eacutes important que els clients siguin plenament conscients drsquoaquesta circumstagravencia En cas que lrsquoentimiddottat trieacutes o recomaneacutes al client un producte amb major cost o complexitat que un altre equivamiddotlent hauria de ser capaccedil de jusmiddottificarmiddotho Aquest tipus de decisimiddotons han de ser documentades i registrades i hauran drsquoestar sotmiddotmeses a una especial atencioacute per part de la funcioacute de control de lrsquoentitat n
Els objectius de la MiFID soacuten millorar la transparegravencia i eficiegravencia dels mercats
augmentar la competegravencia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor
Comissioacute drsquoEconomia Financera GT EAFI
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 1
necessagraveriament a lrsquoabsegravencia de beacutens per embargar La manca de patrimoni amb quegrave er ront als deutes eacutes incerta ens la podem trobar de manera sobrevinguda un cop iniciat el procediment a dimiddoteregravencia del cas anterior quan ja ha estat comprovada en racasmiddotsar lrsquoexecucioacute pregravevia
ovint ens plantegem quimiddot de concurs presentada pel credimiddot del concurs necessari per part del El cost en temps i diners de tota na pot ser la utilitat pragravectimiddot tor i els altres legitimats creditor i en consequumlegravencia es pomiddot aquesta tramitacioacute cobriria la remiddotca de determinades fgumiddot drien obrir unes possibilitats de cuperacioacute del deute Ens hem de
res previstes legalment Amb una El primer supogravesit de lrsquoart 24 LC negociacioacute Per tant no es pot en plantejar quins avantatges o inmiddotexistegravencia virtual sobre el paper parteix de la reclamacioacute dineragraveria termes genegraverics seguint la idea centius obteacute el creditor instant del perograve que en realitat pot semblar pregravevia que ha derivat en una exemiddot del que degraveiem abans desestimar concurs necessari i si aquests que aplicades a la vida real dels cucioacute allida Tenim un cregravedit documiddot drsquoentrada lrsquoinici del procediment compensen tots els esorccedilos demiddot ciutadans o de les empreses no mentat liacutequid venccedilut i exig judicial per reclamar el deute permiddot dicats per arribar al punt de decimiddotible El donaran un resultat satisactori creditor ha interposat amb base en quegrave cada cas eacutes un moacuten i conveacute dir si iniciar o no el procediment per resoldre les controvegraversies per aquesta documentacioacute una demiddot conegraveixer la situacioacute i lrsquoentorn ecomiddotles quals teogravericament han estat manda judicial de reclamacioacute de nogravemic del deutor Sense perjudici En els arts 18 a 20 LC srsquoestableimiddotpensades i plasmades en el text quantitat Iniciaragrave un procediment del en quegrave podria actuarmiddotse xen les consequumlegravencies de la intermiddotlegal Aquest eacutes el cas del conmiddot que tindragrave aixograve siacute segons el cas en relacioacute amb lrsquoart 19 LC del qual posicioacute de la demanda de conmiddotcurs necessari de creditors una durada meacutes o menys llarga en parlarem meacutes endavant curs necessari en cas drsquooposicioacute
(meacutes meacutes que menys ategraves el colmiddot del deutor i existeix la possibilitat Segons les recents estadiacutestiques lapse judicial en el qual ens trobem) En el segon supogravesit de et de lrsquoa rt hipotegravetica que el deutor aci ront publicades per lrsquoINE el 7 de ebrer i acabaragrave amb la conseguumlent senmiddot 24 LC no partim del racagraves de la al deute mitjanccedilant la consignacioacute del 2019 basades en dades promiddot tegravencia estimatograveria Aquesta senmiddot reclamacioacute dineragraveria interposada a avor del creditor visionals durant lrsquoany 2018 es van tegravencia comportaragrave la posterior solmiddot pel creditor sinoacute del coneixement declarar a tot Espanya 5635 conmiddot licitud drsquoexecucioacute i si eacutes el cas que pugui tenir del seu sector Pel que a a la posicioacute que ocupa el cursos de creditors dels quals lrsquoembargament de beacutens sufcients drsquoactivitat i de la situacioacute dels almiddot creditor instant del concurs necesmiddotnomeacutes 348 varen ser instats com per al pagament del deute tres operadors amb els quals teacute sari en el llistat de creditors de la a concursos necessaris un 6 relacions comercials El problema massa passiva segons lrsquoart 917
Aquiacute seragrave quan ens trobem al en aquest cas eacutes que es depegraven de LC es reconeixeragrave el 50 del seu La Llei Concursal (LC) concreta la capdavall de tot aquest les onts drsquoinormacioacute externes deute amb caragravecter privilegiat gemiddotprocedimiddotdefnicioacute del concurs necessari en ment llarg i eixuc que no hi ha res per poder saber si es donen els neral i per darrere dels creditors per dos articles en lrsquoarticle 24 i en lrsquoarmiddot per embargar Eacutes a partir drsquoaquest requisits exigits legalment per insmiddot deutes salarials i de les administramiddotticle 7 moment en quegrave podragrave sollicitarmiddot tar el concurs El creditor ha de cions puacutebliques El 50 restant es
se el concurs necessari de lrsquoentitat saber si el deutor es troba en almiddot qualifca de cregravedit ordinari junt amb En el numeral 4 de lrsquoarticle 2 es deutora Sovint la iniciativa arribaragrave gun dels quatre casos enumerats els altres creditors que han mantinmiddotconcreten els supogravesits de et en tard per obtenir la satisaccioacute ni en la segona part de lrsquoart 24 LC gut una actitud passiva enront de els quals el creditor pot plantejar el que sigui parcial del deute Instar Si acumula impagaments generamiddot lrsquoacumulacioacute drsquoimpagaments concurs necessari Es plantegen la declaracioacute de concurs necessamiddot litzats a altres creditors Si ha somiddot Drsquoaltra banda les despeses caumiddotdues opcions La primera eacutes que ri en el moment en quegrave se sap pomiddot ert altres embargaments de mamiddot sades al creditor per la presentacioacute hagi resultat inructuosa una exemiddot sitivament que en el procediment nera general sobre els seus beacutens del concurs es qualifcaran de cregravemiddotcucioacute dineragraveria interposada direcmiddot drsquoexecucioacute seguit contra el deutor Si estagrave ent desaparegraveixer el seu dit contra la massa drsquoacord amb tament pel creditor contra el deumiddot moroacutes no srsquohan trobat beacutens per patrimoni de manera sobtada Si lrsquoart 842 segon paragravegra tor (paragravegra primer) La segona embargar sembla innecessari per no compleix regularment les semiddotopcioacute que es pot plantejar (punts inuacutetil a la fnalitat pretesa que eacutes el ves obligacions tributagraveries socials Analitzat tot lrsquoanterior podem enmiddot1 a 4) eacutes que per altres mitjans no recobrament del deute i laborals Perograve amb sospitarmiddotho o tendre el perquegrave de les dades remiddotde manera directa sinoacute per altres sabermiddotho del cert no nrsquohi ha prou collides per lrsquoINE en el seu inorme onts es pugui conegraveixer la situacioacute Aixograve no obstant en la societat pot Cal aportar proves materials Aixiacute El concurs necessari no sembla drsquoinsolvegravencia actual o imminent existir un ons de comerccedil unes ho exigeix lrsquoart 7 LC Si es vol acomiddot una eina prou efcient per a la samiddot del deutor Cadascuna mereix expectatives de creixement exismiddot llir a aquesta segona via per instar tisaccioacute del creditor o si meacutes no una consideracioacute separada Al tegravencia de benefcis ocults i per el concurs necessari el creditor no p pro orciona uns avantatges seu torn lrsquoarticle 7 parla sobre tant al potencial concursat li pomiddot es veu obligat a assumir una tasca evidents que benefciiumln prou al com ha drsquoarticularmiddotse la sollicitud dria no interessar la presentacioacute drsquoinvestigacioacute pregravevia molt carremiddot creditor que lrsquoinsta sobre els altres
gosa i sovint difcultada pels obsmiddot creditors que han mantingut una tacles de la proteccioacute de dades actitud meacutes passiva o no prou vigimiddotEn aquesta segona via la situacioacute lant Eacutes una quumlestioacute a debatre de drsquoinsolvegravencia no ha drsquoanar lligada cara a utures reormes legals n
tempo
Comissioacute Mercantil Concursal i d rsquoExperts Judicials
S
SIlvIA CAStRO SARDAgraveEconomista Mediadora i Administradora Concursal Rusintildeol Associats Consultors SL Vocal del Comitegrave Executiu de la seu territorial de Lleida del CEC Membre de la Comissioacute silviacastrorusinyolassociatscom
El concurs necessari Explorant possibilitats
L rsquoany 2018 es van declarar 5635 concursos de creditors dels quals nomeacutes varen ser
instaurats com a necessaris un 6
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LEconomistesBAN
produccioacute nacional materials naturals i dissenys atractius i combinats familiars
Fiscalitat de les inversions en startups Emilio Peacuterez Pombo economista i soci director de Peacuterez Pombo Abogados amp Economistas va desgranar alguns dels incentius fiscals que es poden aconseguir a lrsquohora drsquoinvertir en projectes o empreses i que recomana tenir en compte tant a emprenedors com a inversors ldquoTrobem incentius que hem de valorar tant si som emprenedors com inversorsrdquo
En aquest sentit va explicar que segons la legislacioacute vigent exis-teixen incentius fiscals per a Inversor ndash Persona fiacutesica de fins al 30 dels imports apor-tats per a persones que inverteimiddotxin en empreses de nova o remiddotcent creacioacute fins a un magravexim de
60000 euros base drsquoinversioacute en la versioacute estatal art 681 de la Llei de lrsquoIRPF (20 i 50000 euro fins a 31122017) i 30 dels imports aportats fins a 20000 euro en la vermiddotsioacute autonogravemica art 20 de la Llei 262009 de 23 de desembre Lrsquoestatal eacutes incompatible amb lrsquoautonogravemica si beacute amb lrsquoopinioacute de Peacuterez Pombo poden combimiddotnarmiddotse les dues segons ens conmiddotvingui
Les empreses en les quals srsquoadmiddotquireixen aquestes accions o participacions han de complir una segraverie de requisits i condicimiddotons entre molts altres que la inmiddot
EconomistesBAN la xarmiddotxa de Business Angels del Colmiddotlegi va celebrar
el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar la ponegravencia Fiscalitat de les inversions en startmiddotups
33egrave Fograverum EconomistesBANPol Font president drsquoEconomismiddottesBAN va fer puacuteblics els resulmiddottats aconseguits per la xarxa Bumiddotsiness Angels al llarg del 2018 on gairebeacute es va duplicar el permiddotcentatge de projectes presentats als Fograverums Inversors que van aconseguir financcedilament Conmiddotcretament el 166 dels pro-jectes presentats van acon-seguir financcedilament al llarg del 2018 vers el 952 acon-seguit lrsquoany 2017 ldquoHem aconmiddotseguit una millora de lrsquoeficiegravencia important que ens permet seguir creant noves oportunitats de nemiddotgocirdquo va assegurar Pol Font Al llarg del 2018 la xarxa drsquoEconomiddotmistesBAN va acollir prop de 200 projectes i el percentatge de fimiddotnanccedilament del total de projectes es va situar en el 3 (vers el 25 del 2017) En els darrers cinc anys la xarxa EconomistesmiddotBAN ha ategraves 994 projectes
Projectes presentats relacionats amb la intelmiddotligegravencia artificial la realitat virtual solucions de conmiddotnexioacute i localitzacioacute intelmiddotligent lrsquoanagravelisi de dades i lrsquoe-commerce entre drsquoaltres
l Optimus PriceEacutes un SaaS que utilitza intelmiddotligegravencia artificial per predir la demiddotmanda i establir preus per maximiddotmitzar els beneficis permetent automatitzar i optimitzar les compres
l SharifyEacutes una eina de colmiddotlaboracioacute que
permet a una ciutat mantenirmiddotse meacutes ben connectada i comunimiddotcar totes les activitats que es fan a la ciutat Dona resposta a la pregunta ldquoVull fer alguna cosa ara mateixrdquo
l ApartoolCentral de reserves drsquoapartamiddotments turiacutestics Marca B2B Aparmiddottool per a client corporatiu (long term rental) i distribucioacute B2B2C a portals de vacation rental
l ClubberizeEacutes un producte de tecnologia de localitzacioacute intelmiddotligent i magraverquemiddotting de proximitat per esdevenimiddotments i patrocinadors Monitoritmiddotzen lrsquoactivitat de lrsquoassistent a un esdeveniment
l Soccer DreamPrimera plataforma basada en realitat virtual per accelerar les habilitats tagravectiques del futbolista
Eina on reconstruir exercicis drsquoentrenament
l SAALG GeomechanicsStartup drsquoenginyeria i software especialitzada en lrsquoanagravelisi de damiddotdes en temps real que permet analitzar el comportament de termiddotreny fent possible lrsquooptimitzacioacute del disseny i el procediment constructiu de gran part dels projectes drsquoenginyeria i edificamiddotcioacute
l PyjamiaEacutes un e-commerce vertical que crea i comercialitza pijames i sleepwear de marca progravepia
versioacute srsquohagi produiumlt com a magravemiddotxim al cap de tres anys de la seva constitucioacute i mantenir la inversioacute almenys tres anys
Va advertir als emprenedors que deslocalitzen els seus negocis que han de conegraveixer com els hi afecten les legislacions de cada paiacutes i tenir previst que hauran de lidiar amb el risc tributari
Tambeacute va advertir si hem invertit mitjanccedilant una societat que quan tenim meacutes del 5 del capimiddottal i la societat genera dividends aquests estan exempts de tribumiddottacioacute perograve ldquoatencioacute a les semiddotguumlents rondes habituals en les startupsrdquo Si no anem a les ammiddotpliacions i ens diluiumlm i passem a disposar menys del 5 perdriacutemiddotem aquest avantatge
Per uacuteltim va recordar els incentius per a la nova societat destacant el tipus reduiumlt del 15 per a emmiddotpreses de nova creacioacute (art 291 LIS) i va insistir a explotar els avantatges del concepte ldquoPatent Boxrdquo (article 23 LIS) com ldquoel petit gran oblidat de la normativardquo que ldquoens eximeix de tributar pel 60 dels ingressos provinents de les llicegravencies i cessions drsquouacutes de pamiddottents i assimilatsrdquo i tambeacute estar molt atents a les deduccions en la quota per R+D+I la possible momiddotnetitzacioacute de la deduccioacute i les demiddotduccions per creacioacute drsquoocupacioacute
Es pot consultar la presentacioacute al web del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya Si esteu interesmiddotsats en algun dels projectes ammiddotpliarmiddotne la informacioacute i contactar amb els emprenedors aixiacute com incorporarmiddotvos al Club Inversors EconomistesBAN feumiddotnosmiddotho saber a economistesbanecomiddotnomistescat n
MIQuEl SACRIStaacuteN Economista i director drsquoEconomistesBAN economistesbancoleconomistescat
XXXIII Fograverum drsquoinversioacute i lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostartupsrsquorsquo
EconomistesBAN va celebrar el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar
la ponegravencia lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostart-upsrsquorsquo
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 3
Comissioacute d rsquoEconomia del Turisme
En una de les darreres disposar drsquouna oerta de terminals surten del vaixell El et de ser port que van er escala el 2018 3238
temporades de envejable a nivell europeu I nalmiddot drsquoorigen i destinacioacute teacute tambeacute van ser erris i nomeacutes 778 creuers
un dels ment el et de disposar drsquoaeroport eectes sobre lrsquoactivitat a les termimiddot Precisament soacuten els vaixells de
episodis discorria a Barcelona a escassos quilogravemetres amb un nals orccedila intensiva en treballamiddot passatgers els primers que estan
Les escenes perograve es van gravar tragravensit de 50 milions de passatmiddot dors perograve tambeacute en els aprovimiddot transicionant a combustibles almiddot
a Gegravenova cosa gens sorprenent gers i destinacions que ara siacute sionaments el sector del transmiddot ternatius com el gas liquat que
en aquella egravepoca Barcelona era arriben a bona part del moacuten port en carretera o lrsquoactivitat a redueixen les emissions drsquoNO
tan poc atractiva turiacutesticament lrsquoaeroport del Prat
que ns i tot hi havia companyies No obstant aixograve aquesta evolucioacute A partir drsquoaquests ets podem
que evitaven ermiddothi escala ha estat lluny del consens espemiddot discutir si tenim un model de tumiddot
cialment durant els darrers anys i risme que aporta meacutes que molegravesmiddot
Les dades aixiacute ho demostren amb han crescut les veus que parlen ties o pot generar i si no eacutes el
prou eines hi passaven 100000 de limitar quan no drsquoeliminar cas si eacutes possible tenirmiddotlo En
passatgers anuals majoritagraveriamiddot aquest tipus de turisme Com somiddot Tots els qualsevol cas tota estrategravegia que
ment en tragravensit i la primera imatge vint en aquest debat es barregen vaixells generen pollucioacute atmosmiddot passi per tenir un port de capccedilamiddot
que srsquoenduien de la ciutat era una ets objectivables amb percepmiddot egraverica mentre soacuten a port Srsquoestima lera seragrave guanyadora I precisamiddot
terminal decregravepita La situacioacute va que sobre el 7 a Barcelona ve ment aquesta ha estat la que hicions o preeregravencies personals
canviar radicalment arran dels intentarem er recompte dels ets generada pel conjunt de lrsquoactivitat ha hagut a Barcelona des de a
Jocs Oliacutempics En un moment en objectivables del Port Els creuers perograve soacuten mimiddot 25 anys Potser ora bo consenmiddot
quegrave hi havia un ort debat sobre si noria entre els vaixells Dels 9308 suar una altra per consolidarmiddotlo
calia ampliar la planta hotelera
(lrsquoAjuntament nrsquoera partidari i els
hotelers srsquohi oposaven) es va opmiddot perograve tambeacute desconcentrar
tar per la contractacioacute de vaixells el turisme Qui hagi agaat un
que servissin com a hotels fomiddot creuer recordaragrave alguna escala en
tants Aquelles setmanes drsquoestiu temporada (Tallinn Dubrovnik o
van ser lrsquoinici de lrsquoera moderna dels Palma) on el centre de la ciutat
creuers a Barcelona esdevenia literalment inestat de
creueristes En ciutats meacutes grans
La resta ja eacutes conegut dels perograve aquesta situacioacute eacutes meacutes
100000 passatgersany de nals matisable ja que la capacitat
de segle srsquoha passat als 25 mimiddot drsquoabsorcioacute eacutes meacutes elevada dimiddot
lions situant el Port entre els prinmiddot luintmiddotse completament als ports
cipals en tragravensit de creuers Carnimiddot de capccedilalera Aixiacute mateix una part
val el principal actor drsquoaquest important del passatge en escala
mercat ha et importants invermiddot eacutes encaminat a excursions a pamiddot
sions en terminals la darrera inaumiddot ratges sovint allunyats del centre
gurada el 2018 Royal Caribbean desconcentrant aixiacute el turisme
i MSC tambeacute han expressat el seu
interegraves en invertir en noves o quemiddot
darmiddotsersquon drsquoexistents
Aquest creixement srsquoexplica per Segons els darrers estudis
una quagravedruple combinacioacute La lrsquoactivitat de creuers a Barcelona
primera el creixement global del genera 1083 milions de acturamiddot
sector que ha passat de transmiddot cioacute i 9056 llocs de eina Si ens
portar 7 milions de passatgers el xem amb els turistes que hi emmiddot
2000 a trencar la barrera dels 25 barquen i hi pernocten la despemiddot
el 2017 La segona lrsquoegravexit de Barmiddot sa per persona i dia srsquoenla ns als
celona com a destinacioacute turiacutestica 230 euros Si en canvi nomeacutes
passant dels 2 milions de turistes srsquohi a escala la xira baixa als 57
el 1990 als 12 el 2018 La tercera per persona i dia entre aquells qui
Vacacio-
nes en el Mar
Sabem qe els aixells soacuten n important ocs emissor de contaminacioacute atmosegraverica on el tragravensit de creers hi jga na part molt petita
Sabem qe el trisme de creers pot massifcar les ci-tats
Sabem qe el trisme de creers pot deixar diners perograve tambeacute qe pot no deixar-ne
2
n
El turisme de creuers a Barcelona allograve que sabem (i allograve que no)
DAvID RODRiacuteGuEz BORRAgraveS Economista i Secretari Tegravecnic del Pla Estrategravegic Metropolitagrave de Barcelona drodriguezpembcat
Tota estrategravegia que passi per tenir un port de capccedilalera seragrave guanyadora i aquesta ha estat la que hi ha hagut a
Barcelona des de f a 25 anys
2 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
BARCElONA GIRONA tARRAGONAllEIDA Pl Galla Placiacutedia 32 Joan Maragall 44 entl 3a Rambla Nova 58middot60 5egrave A Pere Cabrera 16 1r G
08006 Barcelona Tel 93 416 16 04 17002 Girona Tel 972 21 45 33 25001 Lleida Tel 973 21 06 33 43004 Tarragona Tel 977 21 70 42
ceccoleconomistescat gironacoleconomistescat lleidacoleconomistescat tarragonacoleconomistescat
PuBliCaCiOns Del COlmiddotlegi DrsquoeCOnOmistes
REVISTA ECONograveMICA DE CATALUNyA
INFORMATIU DE LrsquoECONOMISTA
REVISTA TEgraveCNICA
DOCUMENTS TEgraveCNICS I ALTRES PUBLICACIONS
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 3
ldquoeventualrdquo a que srsquohagi de conmiddot Pel que a als ons propis els
siderar el seu eecte en el cagravelcul desemborsaments pendents
del ons de maniobra i de les ragravemiddot drsquoexigir a la data de tancament
tios anomenades de solvegravencia o minoren la xira de capital com
liquiditat i que desdibuixi la tenmiddot tambeacute minoren la xira dels ons
degravencia en el periacuteode analitzat En p pro is els instruments de patrimiddot
cas que lrsquoempresa tingui existegravenmiddot moni p pro i i els dividends pamiddot
cies de produccioacute de cicle supemiddot gats a compte En darrer terme si el pes dels corrents i no corrents El passiu
rior a un any les partides de promiddot ajustos de valor io de les submiddot corrent comprendragrave les obligamiddot
ductes en curs i productes acamiddot Cal parar atencioacute al et que el vencions eacutes signifcatiu amb remiddot cions vinculades al cicle normal
bats es desglossaran per recollir capital social i la prima drsquoemismiddot lacioacute al total de patrimoni net en drsquoexplotacioacute les obligacions
separadament les de cicle curt i sioacute nomeacutes fguraran en els ons el cagravelcul la rendibilitat fnancera amb venciment a curt termini i
les de cicle llarg de produccioacute propis sempre que srsquohagueacutes srsquohauragrave de distingir entre la renmiddot els passius fnancers mantinmiddot
desglossament a considerar en produiumlt la inscripcioacute en el Regismiddot dibilitat dels ons propis dividint guts per a negociar excepte els
el cagravelcul de rotacions i terminis tre Mercantil abans de ormular el benefci net pels ons propis i derivats amb venciment superimiddot
drsquoemmagatzematge els comptes anuals En cas la rendibilitat del patrimoni net or a un any Els altres elements
contrari fguraran en el passiu com a relacioacute entre el resultat de passiu es classifcaran com a
corrent Sens dubte aquesta global i el patrimoni net resultat no corrents
Constitueix la part residual dels restriccioacute aecta al cagravelcul de les global que inclou el resultat del
actius de lrsquoempresa un cop demiddot ragravetios de capitalitzacioacute o drsquoenmiddot compte de pegraverdues i guanys els Quan lrsquoempresa tingui deutes
duiumlts tots els seus passius Inmiddot deutament ingressos i despeses que srsquoimmiddot amb proveiumldors amb venciment
clou els ons propis els ajustos puten directament a patrimoni superior a un any aquesta partimiddot
de valor i les subvencions penmiddot net i les transeregravencies realitzamiddot da del passiu es desglossaragrave En aquest sentit la defnicioacute de
dents drsquoimputar a resultats passiu i la prevalenccedila del ons somiddot des al compte de resultats per a recollir per separat els promiddot
bre la orma condicionaragrave el remiddot veiumldors a llarg termini Si el termiddot
gistre drsquoalguns instruments fnanmiddot mini de venciment os superior
cers que hauran de registrarmiddotse En aquesta massa eacutes drsquoaplicamiddot al cicle normal drsquoexplotacioacute
com a passius quan des cioacute la classifcacioacute entre partides srsquoinclouragrave en el passiu no cormiddot
drsquoun punt de vista estrictament rent un epiacutegra amb la denomimiddot
juriacutedic tinguin lrsquoaparenccedila drsquoinstrumiddot nacioacute ldquocreditors comercials no
ments de patrimoni correntsrdquo
Patrimoni net
Passiu
7
8
7 Determinats ingressos i despeses
es comptabilitzen directament al patri-
moni net fns que es produeix el reco-
neixement baixa o deteriorament de
lrsquoelement amb el qual estiguin relaci-
onats moment en quegrave amb caragravecter
general es comptabilitzaran al comp- 8 Veure el cas de Criteria Caixacorp
te de pegraverdues i guanys SA 2009 i
l
l
l
l
a priori
ernandoruizlamases
La lectura dels estats comptables ha de permetre conegraveixer en pro unditat el patrimoni
els resultats i els luxos drsquoe ectiuff
n
1 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LComissioacute drsquoEconomistes Auditors de Comptes
empresarial i drsquoauditoria actual sinoacute que tambeacute ser prou adaptamiddotble per a bregar amb lrsquoentorn empresarial i drsquoauditoria en ragravepimiddotda evolucioacute (en particular el mamiddotjor uacutes de la tecnologia)b) Ser aplicat meacutes eficaccedilment pels auditors que apliquen la norma en auditories drsquoentitats de diverses grandagraveriesc) Establir una base millorada per a altres normes que tenen requisits drsquoavaluacioacute de riscos meacutes especiacutefics (com les NIA 540 i 600) d) Millorar lrsquoaplicacioacute de lrsquoescepmiddotticisme professional per part dels auditors en realitzar procedimiddotments drsquoavaluacioacute de riscos
Si beacute hi ha coincidegravencia en la nemiddotcessitat de revisar la NIA 315 els comentaris rebuts han evidenciat que un major suport (com el demiddotsenvolupament drsquoeines orientatimiddotves) seria uacutetil per aconseguir els objectius previstos LrsquoIAASB premiddotteacuten en primer lloc revisar i millomiddotrar els requisits perquegrave siguin romiddotbustos perograve prou flexibles per aconseguir avaluacions de risc apropiades i en segon lloc demiddotsenvolupar aplicacions apropiamiddotdes i un altre material explicatiu que srsquoinclouragrave en la norma revimiddotsada
A meacutes reconeix que una orienmiddottacioacute meacutes especiacutefica en circumsmiddottagravencies particulars (que no seria apropiat incloure en una norma destinada a aplicarmiddotse a auditomiddotries de totes les grandagraveries) pot ser necessagraveria Aixograve podria inmiddotcloure per exemple orientacioacute
Tot i que pot semblar que la professioacute drsquoauditoria teacute unes normes i regulacions
bastant estables i poc subjectes a canvis la veritat eacutes que les NIA estan contiacutenuament en estudi i subjectes a revisioacute per part de lrsquoIAASB (International Auditing and Assurance Standards Bomiddotard) organisme independent que estableix les normes drsquoauditoria i altres agraverees relacionades en lrsquoagravemmiddotbit internacional i ajuda a lrsquoadopmiddotcioacute i implementacioacute drsquoaquestes normes de manera que contribumiddoteix molt significativament a millomiddotrar la qualitat i consistegravencia de la pragravectica drsquoauditoria i enforteix la confianccedila puacuteblica en la nostra professioacute Un cop aquest orgamiddotnisme publica noves normes o en revisa les existents nomeacutes eacutes quumlestioacute de temps que srsquoacabin adoptant a Espanya
En aquest article es comenten les principals normes internacionals drsquoauditoria que estan sent objecmiddotte de revisioacute durant el 2019 aixiacute com la Norma Internacional de Control de Qualitat (ISQC)
NIA 315 (revisada) identifica-cioacute i valoracioacute dels riscos drsquoincorreccioacute material mitjan-ccedilant el coneixement de lrsquoenti-tat i del seu entorn Al juliol del 2018 lrsquoIAASB va emetre un esmiddotborrany de la NIA 315 (revisada) Estagrave analitzant els comentaris remiddotbuts durant el periacuteode drsquoexposicioacute puacuteblica i avaluant la introduccioacute de canvis sobre la base drsquoaquests comentaris amb lrsquoobjectiu de completar les revisions al juny del 2019 Els objectius de la revisioacute drsquoaquesta NIA soacutena) Establir requisits meacutes sogravelids i guies detallades per a impulsar als auditors a realitzar procedimiddot
ments apropiats drsquoavaluacioacute de riscos drsquoacord amb la grandagraveria i la naturalesa de lrsquoentitat Srsquoanticimiddotpa que aquestes revisions se centraran en millorar lrsquoenfocamiddotment de lrsquoauditor per a comprenmiddotdre lrsquoentitat el seu entorn (inclograves el seu control intern) i les activimiddottats drsquoavaluacioacute de riscos en un entorn canviantb) Determinar com la NIA 315 pot ser modificada en la seva ormiddotganitzacioacute i estructura per a promiddotmoure una avaluacioacute de riscos meacutes efectivac) Proposar les conseguumlents modificacions en altres normes que puguin ser necessagraveries com a resultat de les revisions de la
NIA 315 tals com les NIA 220 240 330 540 i 600d) Determinar quines eines de guia i suport han de ser desenmiddotvolupades per lrsquoIAASB o uns almiddottres per complementar les revisimiddotons a aquesta NIA ajudant aixiacute a la seva implementacioacute efectiva Les guies i eines de suport pomiddotden incloure Notes de Pragravectimiddotques drsquoAuditoria Internacional (IAPN per les sigles en anglegraves) publicacions del personal actuamiddotlitzacions de projectes o ilmiddotlustracions exemples per a brinmiddotdar assistegravencia sobre com es pot aplicar la NIA 315 (revisada) prestant especial atencioacute en com abordar en particular les inquiemiddottuds dels auditors de pimes
Aquestes revisions i millores abordaran quumlestions com la nemiddotcessitat de la NIA 315 aa) No nomeacutes reflectir lrsquoentorn
sobre lrsquouacutes drsquoanagravelisi de dades per a realitzar avaluacions de risc i exemples ilmiddotlustratius de com lrsquoenfocament basat en el risc per a les NIA podria aplicarmiddotse a les auditories drsquoentitats meacutes petimiddottes Srsquoespera que el desenvolumiddotpament drsquoorientacioacute addicional ajudi en la implementacioacute de lrsquoestagravendard i per tant ajudi a impulsar la qualitat de lrsquoauditomiddotria
Actualment el grup de treball estagrave debatent sobre les preocumiddotpacions rebudes dels enquesmiddottats sobre lrsquoextensioacute i compleximiddottat de lrsquoesborrany i les possibles dificultats per a entendremiddotho i aplicarmiddotho en la pragravectica amb especial referegravencia al grau drsquoaplicacioacute en funcioacute de la granmiddotdagraveria de lrsquoentitat auditada En aquest context per a facilitar la implementacioacute de la NIA es remiddotconeix que han de potenciarmiddotse els diagrames de flux els paragravemiddotgrafs introductoris el detall dels factors de risc inherent les mimiddotllores en TU i lrsquoenfocament adoptat en relacioacute amb les eines i tegravecniques automatitzades
Tal com srsquoha comentat srsquoespera la publicacioacute de la NIA 315 (revimiddotsada) a mitjan 2019
Control de qualitat de projec-tes ISQM 1 ISQM 2 i NIA 220 (revisada) LrsquoIAASB ha emegraves un paquet integrat de tres esbormiddotranys que aborden la gestioacute de la qualitat en les signatures drsquoaudimiddottoria i en els seus encagraverrecs La previsioacute eacutes debatre i analitzar les respostes rebudes durant el periacutemiddotode drsquoexposicioacute puacuteblica durant el 2019 per poder procedir a lrsquoemissioacute definitiva dels projectes durant el primer semestre del 2020
Els tres esborranys de norma que estan actualment en periacuteomiddotde puacuteblic de consultes soacuten lrsquoISmiddotQM1 (International Standar on Quality Management 1) que vinmiddotdragrave a substituir lrsquoactualment en vigor ISQC1 (Norma Internaciomiddotnal de Control de Qualitat 1) lrsquoISQM2 nova norma que demiddot
Les NIA estan contiacutenuament en estudi i subjectes a revisioacute per part de lrsquoIAASB
organisme independent que estableix les normes drsquoauditoria i altres agraverees
relacionades en lrsquoagravembit internacional
AGuStiacute SAuBIEconomista i membre del Comitegrave de Normativa i Procediments del REA-REGA i soci de Crowedepartament de Qualitatagustisaubicrowees
Els propers canvis que ens venen de les NIA
1 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 5
Si beacute hi ha coincidegravencia en la necessitat de revisar la NIA 315 els comentaris
rebuts han evidenciat que un maj or suport seria uacutetil per aconseguir els
obj ectius previstos
senvolupa les revisions de qualimiddot
tat dels treballs i una revisioacute de
la NIA 220 que poden consulmiddot
tarmiddotse al web de lrsquoIAASB
En aquest
cas per assegurar que la utilitat
de les revisions de qualitat dels
encagraverrecs (EQC popularmen t
conegudes com a revisions del
segon soci) i que contribueixen
signifcativament a lrsquoalta qualitat
de les auditories i drsquoaltres encagravermiddot
Per a assegurarmiddotse que recs lrsquoIAASB ha proposat divermiddot
els sistemes interns de les signamiddot ses millores per a les revisions de
tures continuen sent orts i conmiddot qualitat dels treballs que es remiddot
tribueixen amb efcagravecia a aconmiddot cullen en aquesta nova norma
seguir auditories drsquoalta qualitat proposada
lrsquoIAASB ha proposat diverses mimiddot
llores a introduir en els sistemes Lrsquoobjectiu drsquoaquest projecte eacutes mimiddot
de gestioacute de la qualitat de les sigmiddot llorar els requisits i el material
natures pregraveviament coneguts drsquoaplicacioacute en relacioacute amb les revimiddot
com els sistemes de control de sions de segon soci que inclouen
qualitat
aplicar per les signatures en demiddot
Aquest projecte de norma inclou terminar quins compromisos han
un nou enocament basat en el drsquoestar subjectes a una revisioacute
risc proactiu per a un sistema efmiddot de segon soci
caccedil de gestioacute de qualitat que esmiddot middot middot
tableix les bases per a una consmiddot pus de revisions un entorn evolutiu incloent canmiddot degravencia drsquoauditoria)
tant qualitat dels treballs Altres vis en els models de lliurament middot middot
millores que incorpora el projecte dari i lrsquoabast de la revisioacute drsquoauditoria i lrsquouacutes de la tecnologia ques automatitzades (inclosa
de norma ISQM1 inclouen lrsquoanagravelisi de dades)middot
middot gibilitat de les persones que reamiddot 220 i les normes ISQCISQM
tats del lideratge de les signatumiddot litzen la revisioacute
res aixiacute com la millora del govern abastar la revisioacute de les NIA 230
de les signatures Tambeacute srsquoha tingut en especial LrsquoIAASB va (documentacioacute) 520 (procedimiddot
consideracioacute el manteniment de comenccedilar aquest p jro ecte el ments analiacutetics) 530 (mostreig)
ront a un entorn canviant i cada lrsquoequilibri adequat entre les uncimiddot 2014 encara que va p 320 (materialitat) aixiacute com altres reerir
vegada meacutes complex la qual ons i responsabilitats respectives centrar els seus esorccedilos en almiddot canvis que poden produirmiddotse a
cosa inclou abordar lrsquoimpacte de del revisor drsquoEQC i el soci de tres assumptes ategraves que algumiddot consequumlegravencia dels avanccedilos tecmiddot
la tecnologia les xarxes i lrsquouacutes de lrsquoencagraverrec que reteacute sempre la nes de les quumlestions onamenmiddot nologravegics
proveiumldors de serveis externs responsabilitat fnal de lrsquoauditoria tals que han drsquoabordarmiddotse en la
revisioacute de la NIA 600 han de ser
sistemes de gestioacute de qualitat i promiddot pregraveviament considerades i abormiddot Finalment davant
posar remeis a les defciegravencies LrsquoIAmiddot dades en altres projectes com de tant canvi normatiu que el
ASB ha sotmegraves a revisioacute aquesta lrsquoISQM 1 lrsquoISQM 2 la NIA 220 que provoca habitualment eacutes
Addicionalment als aspectes anmiddot NIA amb els objectius de (revisada) i la NIA 315 (revisada) una major cagraverrega per a les sigmiddot
teriors lrsquoequip de treball ha presmiddot A mesura que aquests projectes natures eacutes motiu de celebracioacute
tat especial atencioacute a models almiddot uncioacute drsquointeregraves puacuteblic de les audimiddot avancin lrsquoIAASB intensifcaragrave i que lrsquoIAASB no srsquooblidi dels demiddot
ternatius de lliurament de les tories i donar meacutes egravemasi a la immiddot avanccedilaragrave signifcativament el seu safaments i problemes relaciomiddot
auditories als problemes especiacutemiddot portagravencia de lrsquoadequada aplicacioacute treball en la revisioacute de la NIA 600 nats amb les auditories drsquoentimiddot
fcs relacionats amb les signatumiddot del judici proessional i lrsquoexercici amb la previsioacute de publicar un tats menys complexes A causa
res de grandagraveria pet ta i i mitjana de lrsquoescepticisme proessional esborrany a la f del 2019 de lrsquoentorn canviant per a les
a la necessitat que les signatures pimes i a mesura que augmenmiddotmiddot
estableixin objectius de qualitat bilitats del soci del treball en parmiddot ta la complexitat de les normes
addicionals als requerits per la ticular la participacioacute requerida LrsquoIAASB estagrave recopilant existeix una creixent necessitat
norma la conveniegravencia de millomiddot del soci del treball durant tota inormacioacute i avaluant la possibilimiddot drsquoactuar en aquest aspecte
rar en la identifcacioacute i avaluacioacute lrsquoauditoria i ematitzar la responmiddot tat de revisar altres NIA per la qual cosa preveuen premiddot
dels riscos de qualitat i els requemiddot sabilitat del soci del treball per a sentar durant el 2019 una batemiddot
riments a la xarxa drsquoauditors o als la gestioacute i lrsquoassoliment de la quamiddot Alguns dels temes que srsquoestan ria de propostes per abordar
serveis de la xarxa litat a nivell de lrsquoencagraverrec considerant soacuten aquests problemes
ISQM 2 ndash Projecte de norma
Norma Internacional de Gestioacute
de la Qualitat a nivell de lrsquoencagravermiddot
rec incloses les revisions de
qualitat dels treballs
ISQM 1 ndash Projecte de norma
Norma Internacional de Gestioacute
de la Qualitat 1 gestioacute de qualitat
per a empreses que realitzen aumiddot
ditories o revisions drsquoestats fmiddot
nancers o drsquoaltres compromisos
drsquoassegurament o rerveis relacimiddot
onats
NIA 600 middot Auditories drsquoestats fmiddot
nancers de grups
NIA 220 ndash Control de qualitat de
lrsquoauditoria drsquoestats fnancers
bull Establir criteris meacutes sogravelids a
bull Establint lrsquoobjectiu drsquoaquest ti bull Modernitzar la NIA 220 per a bull Una revisioacute de la NIA 500 (evi
bull Aclarir la naturalesa el calen bull Aspectes de les eines i tegravecni
bull Millora dels requisits per a lrsquoele bull Aclarir la relacioacute entre la NIA
bull Lrsquoaugment de les responsabili bull Lrsquoescepticisme professional
bull Un possible projecte que podria
bull Modernitzar la norma per fer
bull Una supervisioacute meacutes rigorosa dels
bull Ressaltar la importagravencia de la
bull Aclarir el paper i les responsa
Auditories drsquoentitats menys
complexes
Drsquoaltres NIA evidegravencia drsquoau-
ditoria
n
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 6 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
lectura de context un treball de
lrsquoeconomista anglesa Diane
Coyle i de lrsquoeconomista australiagrave
Benjamin MitramiddotKahn El tiacutetol del
treball eacutes prou eloquumlent en relamiddot
cioacute amb la sostenibilitat
(
) La sostenibilitat no es
pot comprendre si no es teacute un
ntre lrsquoextensa i nodrida Per la seva banda Mazzucato va nestar personal i de com tractar i ull xat en el utur
miriacuteada de presentacimiddot assenyalar la prounditat de les mesurar la sostenibilitat
ons sessions inormatimiddot esquerdes en el cagravelcul del PIB El treball de Coyle i de Mitramiddot
ves entrevistes i taules rodones tot posant sobre la taula la distinmiddot En relacioacute amb el tema del bemiddot Kahn ens proposa la substitucioacute
que any rere any es an en la reumiddot cioacute onamental entre les activimiddot nestar cal apuntar que del que de lrsquoactual megravetrica del PIB per
nioacute anual del Fograverum Econogravemic tats que realment creen i aporten es parla no eacutes tant de les prestamiddot un utur balanccedil de sis compomiddot
Mundial sempre hi ha un orat valor ( ) i aquelles que com cions de lrsquoestat del benestar remiddot nents un quadre de comandamiddot
per collocarmiddothi el tema del PIB ment basat en sis actius el camiddotels serveis nancers nomeacutes bemiddot collides meacutes o menys laboriosamiddot
Lrsquoacceptacioacute que el PIB eacutes un lluguen les coses ( ) Aquest ment en el PIB sinoacute de com remiddot pital natural el capital humagrave els
constructe molt important per er eacutes un tema no menor que enllamiddot collir el benestar de les persones actius intangibles el capital iacutesic
el seguiment de lrsquoactivitat econogravemiddot ccedila directament amb la polegravemica els actius nancers nets i el camiddotque es deriva del et que puguin
mica potser ns i tot el construcmiddot sobre lrsquoorigen del valor (Val la assolir una vida que les satisaci pital social En el sistema de
te meacutes important ndashvaloracioacute atrimiddot pena destacar que aquest eacutes el Es tracta del megravetriques proposat el benestar i no del
buiumlda a Paul Samuelsonndash a pamiddot tema central del seu uacuteltim llibre no es mesuraria en termes de
rella amb lrsquoarmacioacute que aixiacute i tot de lectumiddot produccioacute i consum sinoacute en
el PIB no explica prou beacute lrsquoevolumiddot ra recomanable) El srsquoassocia a les prestamiddot lrsquoacceacutes als actius que permeten
cioacute de lrsquoeconomia cions socials com ara lrsquoeducamiddot atendre i possibilitar una bona
Brynjolsson va insistir a no memiddot cioacute la salut i lrsquoatencioacute a la vellesa vida tant ara com en el utur La
El 23 de gener drsquoaquest any a nysprear el PIB ldquoEl PIB ha arribat i la dependegravencia totes elles inmiddot produccioacute i el consum actuals
Davos es va presentar una taula ns aquiacute per quedarmiddotsrsquohirdquo En corporades en el PIB El ldquomeacutes soacuten importants perograve el realment
rodona un panel com sersquon diu aquest punt Gurriacutea va er un comiddot enllagraverdquo el es vincula a rellevant eacutes posseir una megravetrica
avui dia per parlar del PIB sota mentari interessant ldquoSi el PIB eacutes la valoracioacute subjectiva que es teacute que indiqui que les persones
el tiacutetol El panel un arteacte prou sogravelid perograve que de la progravepia vida Avanccedilar en el poden i podran disposar de la
estava compost per Jacinda Armiddot no resol gaire beacute la visioacute de lrsquoesmiddot eacutes avanccedilar en ldquoestar renda necessagraveria i de manera
dern i Ohood Bint Khalan Al tructura i de lrsquoevolucioacute drsquouna beacuterdquo en satiser la mateixa vida sostenible eacutes a dir i cal insistirmiddot
Roumi primera ministra de Nova economia potser no hauriacuteem de incluacutes avanccedilar en la elicitat eacutes hi ara i en el utur
Zelanda i ministra del Govern complicarmiddotlo encara meacutes no progressar cap a una ldquobona
dels Emirats Agraverabs Units resmiddot hauriacuteem de buscar un vidardquo Aquest eacutes un objectiu ammiddot Cal doncs mesurar estocs i no
pectivament El collectiu dels (ldquoun PIB meacutes enllagraverdquo bicioacutes al qual srsquoha drsquoenocar lrsquoacmiddot nomeacutes fuxos Cal pensar en termiddot)
economistes estava representat sinoacute pensar en tivitat econogravemica De et aquest mes de riquesa i no nomeacutes de
per Erik Brynjolsson i Mariana eacutes a dir ldquoretenir el PIBrdquo i objectiu ens parla meacutes de promiddot renda El canvi proposat eacutes de
greacutes que de creixement gran importagravencia i caldragrave veure
com es pot er la transicioacute a una
Lrsquoaltre gran tema que incorpora nova megravetrica o conjunt de megravetrimiddot
el ldquomeacutes enllagraverdquo eacutes la sostenibilitat ques viable i universalment acmiddot
El desenvolupament es consimiddot ceptada Els autors coneixen la
dera sostenible si satisagrave les nemiddot dicultat i p pro osen en aquest
cessitats del present sense sentit una primera ase drsquoademiddot
Mazzucato Al centre el secretamiddot buscar altres megravetriques per anar comprometre la satisaccioacute de quacioacute de la valoracioacute del PIB
ri general de lrsquoOCDE Joseacute Aacutengel meacutes enllagrave les necessitats de les generacimiddot que incorpori els intangibles i la
Gurriacutea ons utures Les mesures del distribucioacute de la renda i que remiddot
Aquesta idea no eacutes nova de et PIB no pretenen en absolut baixi el pes atribuiumlt als serveis
Les intervencions van girar al volmiddot es pot trobar tambeacute en documiddot donar cap megravetrica ni cap orienmiddot del sistema nancer
tant de les dues idees que srsquohan ments de la mateixa OCDE si tacioacute en relacioacute amb si el desenmiddot
comentat al comenccedilament Armiddot meacutes no des de lrsquoany 2015 domiddot volupament present compromet La realitat econogravemica ha evolumiddot
dern i Al Roumi van detallar almiddot cuments que analitzen com es o no compromet el desenvolumiddot cionat molt de mitjan els anys
guns esorccedilos que srsquohan iniciat pot transitar drsquoun sistema de pament utur cinquanta del segle passat
tant a Nova Zelanda com als comptabilitat nacional a una quan es va imposar el PIB perograve
Emirats per buscar el benestar comptabilitat nacional del bemiddot Lrsquoescrit de resum que la reunioacute cada cop es a meacutes evident el
de les poblacions respectives nestar Perquegrave darrere del PIB i anual del Fograverum Econogravemic et que amb megravetriques drsquoahir
meacutes enllagrave de les dades recollides en el ldquomeacutes enllagraverdquo hi ha el tema Mundial a sobre la sessioacute es a impossible pilotar lrsquoeconomiddot
pel PIB de com tractar i mesurar el bemiddot ens recomana una mia del demagrave
Fer que
el utur compti Making the utu-
re count
profts
rents
wellbeing
wellare
The value o everything
wellare
wellbeing
More than GDP
wellbeing
beyond
the GDP
the GDP and
beyond
More
than GDP
E
n
Darrere del PIB hi ha el tema de com tractar i mesurar el benestar
personal i de com tractar i mesurar la sostenibilitat
AlBERt GARCIA PujOl
Economista i membre de la Comissioacute
drsquoEconomia i Sostenibilitat
agarciapujoleconomistescat
Davos el PIB i el ldquomeacutes enllagraverdquo
Comissioacute d rsquoEconomia i Sostenibilitat
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 7
Grup de Treball d rsquoEmprenedoria i Creacioacute d rsquoEmpreses
rsquoestudi GEM 2017middot2018 en ase inicial amb una proporcioacute histograverica i queda gairebeacute quatre tal dels dierents projectes Atemiddota Catalunya estudia lrsquoorimiddot de vendes a clients estrangers punts per sobre drsquoEspanya No nintmiddotnos a la mediana drsquoaquesta entacioacute internacional i el entre el 25 i el 75 soacuten un 56 obstant aixograve el seu valor eacutes encamiddot variable srsquoobserva que el 50
fnanccedilament dels nous negocis i els que en tenen entre un 1 i ra 56 punts menor al dels paiumlsos dels projectes ha necessitat una com a caracteriacutestiques inhemiddot un 25 representen un 116 basats en la innovacioacute inversioacute de com a miacutenim 19000 rents per determinar la qualitat euros un valor similar al del 2015 de lrsquoemprenedoria i la seva evomiddot A partir de les marques de classe i 2016 Un aspecte de reconeguda immiddotlucioacute Un aspecte de reconegumiddot de cada categoria considerada portagravencia en el moment de pomiddotda importagravencia en el moment de hem estimat la intensitat exportamiddot sar en uncionament nous nemiddot A la demarcacioacute de Barcelona posar en uncionament nous dora mitjana de Catalunya drsquoEsmiddot gocis eacutes el fnanccedilament Eacutes ben tant la mitjana (76671 euros) negocis eacutes el fnanccedilament panya i de la resta de paiumlsos bamiddot sabut que els estalvis persomiddot com la mediana (20000 euros)
sats en la innovacioacute Observem nals la amiacutelia i els amics solen del capital total necessari per enmiddotPer la seva banda una caracteriacutesmiddot en primer lloc una disminucioacute al ser les onts de fnanccedilament gegar el negoci soacuten lleugerament tica inherent a la qualitat de lrsquoemmiddot llarg de tota la segraverie de la intensitat meacutes comunes La majoria superiors a les de Catalunyaprenedoria eacutes sense dubte lrsquoorimiddot exportadora de les noves empremiddot drsquoemprenedors tenen difcultats entacioacute internacional dels nous ses de Catalunya i Espanya El l fnanccedilament banmiddot Pel que a a lrsquooerta de fnanccedilamiddotper accedir anegocis En alguns articles i invesmiddot 2017 observem tanmateix un cari p ment srsquoobserva que en el darrer rincipalment per alta tigacions es constata que cada important augment drsquoaquest indimiddot drsquohistorial o de garanties exercici el percentatge de pomiddotvegada es concep meacutes la nova blacioacute que ha invertit en negocis empresa des drsquouna perspectiva de terceres persones en els uacutelmiddotinternacional a partir de les ases tims tres anys ha augmentat meacutes primerenques de la seva cremiddot lleugerament (05 punts a Barmiddotacioacute (soacuten les anomenades empremiddot celona i 02 punts a Catalunya) ses ) Aquestes empremiddotses que ja neixen amb vocacioacute Respecte a les recomanacions global (Hisrich 2013) tendeixen a cador que passa del 55 el Aixiacute doncs el desenvolupament dels experts per millorar el suport assolir un creixement i acomplimiddot 2016 al 91 el 2017 Malgrat de mercats alternatius de capital fnancer a les noves iniciatives emmiddotment considerables des dels primiddot aquest augment la intensitat exmiddot teacute un paper important per acilitar presarials destaquenmers anys de vida portadora de les noves empreses el llanccedilament de nous negocis i la
catalanes (superior a la drsquoEspamiddot seva consolidacioacute posterior Tot i Proessionalitzar el sector inversorEn el projecte GEM es quantifca nya) queda encara 124 punts aixograve la incidegravencia de la manca de lrsquoorientacioacute internacional dels emmiddot percentuals per sota dels paiumlsos fnanccedilament ha perdut pes com a Augmentar el capital disponible prenedors a traveacutes del percentatmiddot basats en la innovacioacute obstacle a lrsquoactivitat emprenedomiddot per a inversions i millorar lrsquoacceacutes al ge de vendes de la seva empresa ra amb valors similars a la resta cregravedita clients estrangers Els resultats Quant als emprenedors consolimiddot drsquoEuropa i eacutes el actor de lrsquoentorn soacuten per a Catalunya orccedila estamiddot dats si beacute la situacioacute de partida que meacutes ha millorat en lrsquouacuteltim any Focalitzar esorccedilos no nomeacutes bles des de lrsquoany 2009 fns a lrsquoacmiddot eacutes similar el 2017 es produeix en capital llavor o estadis inicimiddottualitat els emprenedors en ase una intensifcacioacute de la internaciomiddot Pel que a a la demanda de fnanmiddot als sinoacute tambeacute en expansioacute i inicial (TEA) que se centren en el nalitzacioacute molt meacutes acusada que ccedilament que requereixen les nomiddot creixement mercat interior (aixograve eacutes que no en el cas dels nous empresaris ves empreses el projecte GEM exporten) representen xires sumiddot Aixiacute el percentatge drsquoempreses incorpora dades sobre la inversioacute Donar suport al capital risc periors al 70 i arriben en els que no exporten baixa meacutes de 10 necessagraveria per posar en marxa un amb un volum signifcatiu que darrers anys a gairebeacute el 80 nou negoci Lrsquoany 2017 el capitalpunts percentuals i el de les que pugui tenir impacte real amb
exporten meacutes del 75 puja 45 llavor necessari per a cadascun un programa copiat del FONDImiddot En el darrer any malgrat llsquoexiguumlimiddot punts La resta de categories exmiddot dels projectes naixents va ser de CO GLOBAL Extraordinagraveriamiddottat el percentatge de noves emmiddot portadores pugen prop de quatre 69372 euros de mitjana a Catalumiddot ment dissenyat amb resultats preses amb una elevada orientamiddot punts cadascuna El 2017 la inmiddot nya Aquest valor mitjagrave eacutes inerior palpables cioacute internacional (entre el 75 i el tensitat exportadora de les emmiddot al dels dos exercicis anteriors 100 de les vendes soacuten a climiddot preses consolidades passa del Facilitar lrsquoadopcioacute drsquoesquemiddotents estrangers) ha passat de 45 al 107 de manera que Existeix amb tot una gran dismiddot mes de fnanccedilament alternatiu lrsquo15 al 55 Els emprenedors ateny el valor meacutes alt de la segraverie persioacute en les necessitats de capimiddot i
L
born global
crowdfunding crowdlending
l
l
l
l
l
n
Cada vegada es concep meacutes la nova empresa des drsquouna perspectiva
internacional a partir de les f ases meacutes primerenques de la seva creacioacute
AMADEu IBARz
Economista i vicepresident del Grup de Treball drsquoEmprenedoria i Creacioacute drsquoEmpreses del CEC emprenedoriacoleconomistescat
Orientacioacute internacional i fnanccedilament de lrsquoemprenedoria naixent a Catalunya
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 8 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
cament que es justifquin Si es
percep de lrsquoempresa un val o xec
per menjar lrsquoimport diari exempt
eacutes drsquo11 euro
Si srsquoutilitza
el vehicle propietat de lrsquoempresa
per a realitzar desplaccedilaments enmiddot
tre el domicili i el centre de treball
Des Els contribuents que hagin obmiddot hagi treballat srsquoapliqui un impost o qualsevol altre en lrsquoagravembit partimiddot
del dia 2 drsquoabril fns a lrsquo1 de juliol tingut durant el 2018 exclusivamiddot de naturalesa idegraventica o anagraveloga cular srsquohauragrave drsquoimputar com a
srsquoha de presentar la declaracioacute ment rendiments iacutentegres del a lrsquoIRPF espanyol ndashessent sufcimiddot renda del treball el 20 del cost
de renda corresponent a lrsquoexermiddot treball del capital (mobiliari o immiddot ent que existeixi un conveni per a del vehicle per al seu pagador En
cici 2018 En el cas de domiciliar mobiliari) o drsquoactivitats econogravemimiddot evitar la doble imposicioacutendash i no es el cas que el vehicle no sigui promiddot
el pagament el termini per a ques com tambeacute guanys patrimiddot tracti drsquoun paiacutes o territori considemiddot pietat del pagador el 20 srsquoaplimiddot
presentar la declaracioacute o confrmiddot monials sotmesos a retencioacute o rat com paradiacutes fscal ca sobre el valor de mercat que
mar lrsquoesborrany fnalitzaragrave el dia no que supe rin conjuntament correspondria al vehicle si os
26 de juny els 1000 euro anuals i pegraverdues pamiddot Les nou Si el vehicle eacutes considerat
trimonials de quantia superior a dietes es consideren rendiments efcient energegraveticament la valoramiddot
Per a 500 euro en tributacioacute individual o del treball Ara beacute fns a certs immiddot cioacute en espegravecie es podragrave reduir fns
accedir a lrsquoesborrany de la declamiddot conjunta ports estan exemptes Per a un 30 en uncioacute de les caracmiddot
racioacute io les dades fscals per inmiddot exemple per manutencioacute pel termiddot teriacutestiques del vehicle
ternet srsquohauragrave drsquoinormar del nuacutemiddot Estan exempmiddot ritori espanyol i sense pernoctar
mero del DNI la seva data de tes les beques puacutebliques i les conmiddot amb caragravecter general estagrave
caducitat (perograve si eacutes perpetu la cedides per les entitats benefciagravemiddot exempt de gravamen fns a Si heu rebut un rendiment del tremiddot
data drsquoexpedicioacute) i lrsquoimport de la ries de mecenatge per a cursar 2667 euros per dia Pel que a a ball irregular com per exemple un
casella 475 de la declaracioacute de estudis reglats tant a Espanya despeses de locomocioacute quan el ldquobonusrdquo o un premi extraordinari
renda del 2017 Si es tracta drsquoun com a lrsquoestranger de tots els nimiddot treballador utilitzi mitjans de per antiguitat eacutes possible aplicar
contribuent no declarant lrsquoany immiddot una reduccioacute del 30 sobre un
mediat anterior srsquohauragrave drsquoaportar import magravexim de 300000 euro semmiddot
lrsquoIBAN drsquoun compte bancari on fmiddot pre que el seu periacuteode de generamiddot
guri com a titular a eectes drsquoobmiddot cioacute sigui superior a 2 anys i els
tenir el nuacutemero de reeregravencia rendiments srsquoimputin en un uacutenic
periacuteode impositiu Perograve no es pomiddot
dragrave aplicar aquesta reduccioacute si
Les persones iacutesiques que hamiddot vells i graus del sistema educatiu transport puacuteblic srsquoexclouragrave de heu obtingut altres rendiments de
gin obtingut rendiments iacutentegres La dotacioacute econogravemica exempta gravamen lrsquoimport que es justifmiddot la mateixa naturalesa en els 5
del treball per sobre dels 22000 euro eacutes de 6000 euro anuals i de 18000 qui En altres casos sempre q ue anys anteriors i als quals srsquohaguemiddot
anuals amb caragravecter general euro a lrsquoany si la beca teacute per objecte quedi justifcada la realitat del ra aplicat aquesta reduccioacute Tammiddot
Les persones iacutesiques que hamiddot compensar despeses de transmiddot desplaccedilament la quantitat que beacute srsquoaplica als rendiments derimiddot
gin obtingut 12643 euro (12000 euro port i allotjament Si es tracta drsquoesmiddot resulti de multiplicar per 019 euro vats de lrsquoextincioacute drsquouna relacioacute
si lrsquoimpost srsquohagueacutes meritat tudis a lrsquoestranger lrsquoimport exempt per quilogravemetre recorregut meacutes laboral pels quals no srsquoestableix
abans del 5 de juliol del 2018) si eacutes de 21000 euro les despeses de peatges i aparmiddot cap liacutemit temporal anterior
els imports obtinguts del segon i
restants pagadors per ordre de En el cas de beques per a la realitmiddot
quantia no superen en conjunt zacioacute del doctorat lrsquoimport exempt
els 1500 euro anuals eacutes de 21000 euro si es cursa a Esmiddot
Srsquoestagrave obligat si els rendiments panya i de 24600 euro si es realitza
iacutentegres del capital mobiliari i a lrsquoestranger
guanys patrimonials superen els
1600 euro anuals I tambeacute si no sumiddot
peren els 1600 euro anuals i Si
aquests no han estat subjectes a durant el 2018 srsquoha desplaccedilat
retencioacute o ingreacutes a compte ora drsquoEspanya per a prestar els
Tambeacute quan les rendes immiddot seus serveis en un altre o diversos
mobiliagraveries imputades els intemiddot paiumlsos no hauragrave de declarar la
ressos de les lletres del Tresor i totalitat del sou que hagi percemiddot
les subvencions per a lrsquoadquisimiddot but ja que estagrave exempta la part
cioacute drsquohabitatges de proteccioacute ofmiddot dels dies treballats a lrsquoestranger
cial o de preu taxat superin conmiddot amb un liacutemit magravexim de 60100 euro
juntament els 1000 euro anuals sempre que en els paiumlsos en quegrave
Cessioacute del ehicle
Periacuteode de presentacioacute
Dietes i als per menjar
Nuacutemero de referegravencia
Beques puacutebliquesRendiment irregular del treball
Obligats a presentar-la
Quegrave passa si mrsquohan destinat a fer treballs a lrsquoestranger
l
l
l
l
l
Amb el megravetode drsquoestimacioacute directa els que iniciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat poden reduir en un 20 el rendiment
net positiu declarat
Comissioacute d rsquoAssessors Fiscals
RICARD vIntildeA ARASAEconomista Servei drsquoAssessorament Fiscal del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya geafbcneconomistescat
Declaracioacute de renda 2018
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 9
A partir del 2018 es regulen de deduiumlbilitat les despeses de subministres
dels contribuents que desenvolupin lrsquoactivitat en el seu habitatge habitual
Despeses dediumlbles dels rendi-mens del reball
Qegrave passa si ilizo el vehicle en lrsquoacivia
A qin periacuteode imposii srsquoim-pen els rendimens del re-ball
unias amiliars declaracioacute Inceni en cas drsquoinici drsquona conjna o individalacivia econogravemica
En cas de separacioacute a qi cor-respon aplicar-se el miacutenim pels flls comns
Acivia econogravemica (empre-sarial o proessional) Qines redccions es poden
aplicar sobre la base imposa-ble de lrsquoIRPF
regulen de deduiumlbilitat les despemiddot
Les cotitzacimiddot ses dels subministres a eectes
ons a la Seguretat Social o mutualimiddot de determinar el rendiment net en
tats generals obligatograveries de el cas dels contribuents que demiddot
uncionaris les cotitzacions al colmiddot senvolupin la seva activitat en el
legi drsquoores o institucions similars seu habitatge habitual com ara
les detraccions per drets passius aigua gas electricitat telegraveon inmiddot
les quotes satisetes a sindicats les ternet en un 30 de la proporcioacute
quotes satisetes a collegis proesmiddot dels metres quadrats de lrsquohabitatmiddot
sionals si la collegiacioacute teacute caragravecter ge destinats a lrsquoactivitat en relacioacute
obligatori per a lrsquoexercici del treball amb la superiacutecie total Tambeacute les
amb el liacutemit de 500 euro anuals Les despeses de restauracioacute ocasionamiddot
despeses de deensa juriacutedica per des en lrsquoexercici de lrsquoactivitat semmiddot
litigis amb lrsquoempresa amb el liacutemit de pre que es paguin per qualsevol
300 euro anuals I amb caragravecter genemiddot mitjagrave electrogravenic de pagament fns a
ral 2000 euro anuals per obtenir rendimiddot un magravexim de 2667 o 4808 euro per
ments del treball Lrsquoimport anterior dia sense pernoctacioacute en uncioacute
srsquoaugmenta en 2000 euro addicionals de si el desplaccedilament eacutes per terrimiddot
en el cas drsquoaturats que acceptin un tori espanyol o a lrsquoestranger resmiddot
nou lloc de treball que impliqui un pectivament En el cas de pernocmiddot
canvi de residegravencia i tambeacute srsquoincremiddot tar ora del domicili habitual
menta en 3500 euro o 7750 euro anuals lrsquoimport seragrave de 5334 o 9135 euro
en el cas de treballadors actius dismiddot respectivament
capacitats en uncioacute del grau de
discapacitat
Per a poder deduir
les despeses ocasionades per lrsquouacutes
del vehicle en lrsquoactivitat la normatimiddot amb prima fxa drsquoesportistes promiddot drsquooblidar que en el cas drsquooptar per
Amb caragravecter general srsquoimmiddot va de lrsquoIRPF exigeix provar lrsquoaectamiddot essionals i drsquoalt nivell La base limiddot la declaracioacute conjunta srsquohan de
puten al periacuteode impositiu en quegrave cioacute exclusiva a lrsquoactivitat econogravemica quidable no podragrave resultar negatimiddot sumar les rendes percebudes per
el seu perceptor els pot exigir Els i per tant si srsquoutilitza simultagraveniamiddot va a consequumlegravencia drsquoaquestes tots els membres de la unitat amimiddot
endarreriments drsquoexercicis anterimiddot ment per a fns particulars no srsquoadmiddot reduccions liar i que la progressivitat de la tarimiddot
ors percebuts durant el 2018 met cap mena de deduccioacute a de lrsquoIRPF pot ser que no commiddot
srsquohauran drsquoimputar als periacuteodes en pensi lrsquoimport de la reduccioacute de la
quegrave eren exigibles i si no va ser el base imposable Un cop presenmiddot Cal tenir
2018 srsquohauragrave de presentar una Els qui inimiddot clar que la unitat amiliar a eectes tada la declaracioacute de la renda i
autoliquidacioacute complementagraveria per ciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat ecomiddot de lrsquoIRPF estagrave integrada per ambmiddot acabat el termini de presentacioacute
a cada exercici al qual correspomiddot nogravemica i determinin el rendiment doacutes cogravenjuges no separats legalmiddot lrsquoAdministracioacute tributagraveria no acmiddot
nen En canvi si els endarrerimiddot net drsquoacord amb el megravetode drsquoestimiddot ment i si nrsquohi ha els flls menors cepta el canvi drsquoopcioacute de conjunta
ments srsquohan percebut a consemiddot macioacute directa poden reduir en un que hi conviuen com tambeacute els o individual
quumlegravencia drsquouna resolucioacute judicial 20 amb un liacutemit de 100000 euro majors drsquoedat incapacitats judicimiddot
els imports no satisets srsquohan drsquoimmiddot el rendiment net positiu declarat alment subjectes a pagravetria potestat
putar al periacuteode impositiu en quegrave la Srsquoenteacuten que srsquoinicia una activitat prorrogada o rehabilitada La remiddot
sentegravencia sigui erma i no importa econogravemica quan no srsquoha exercit duccioacute de la base imposable eacutes La normativa
els anys en quegrave eren exigibles cap activitat econogravemica lrsquoany anmiddot de 3400 euro Tambeacute existeix la unimiddot de lrsquoIRPF assimila a descendents
terior a la data drsquoinici drsquoaquesta tat amiliar monoparental eacutes a dir a totes aquelles persones respecmiddot
la ormada en els casos de sepamiddot te de les que el contribuent tingui
Si determiddot racioacute legal o quan no hi hagi un atribuiumlda la seva guarda i custogravedia
mineu el rendiment de la vostra vincle matrimonial per la mare o el per resolucioacute judicial i diu que cormiddot
activitat econogravemica pel megravetode Es pot reduir la pare i tots els flls menors o majors respondragrave a qui drsquoacord amb el
drsquoestimacioacute directa heu de tenir base imposable per presentar la drsquoedat incapacitats judicialment conveni regulador aprovat judicialmiddot
en compte que per a quegrave les desmiddot declaracioacute conjunta (3400 euro) per subjectes a pagravetria potestat prorromiddot ment tingui la guarda i custogravedia
peses siguin deduiumlbles fscalment aportacions a sistemes de previmiddot gada o rehabilitada que convismiddot dels flls a la data de meritacioacute de
cal que estiguin vinculades a lrsquoacmiddot sioacute social (plans de pensions) per quin amb lrsquouna o amb lrsquoaltre La lrsquoimpost (en general el 31 de demiddot
tivitat desenvolupada i complir aportacions a patrimonis protegits reduccioacute de la base imposable en sembre) en tractarmiddotse del subjecmiddot
amb els requisits de correcta immiddot de persones amb discapacitat aquest cas eacutes de 2150 euro te passiu que ha de conviure amb
putacioacute temporal tenir els corresmiddot per pensions compensatograveries i No es pot aplicar ells Ara beacute quan sigui compartimiddot
ponents justifcants (actures o anualitats per aliments anualitats aquesta reduccioacute quan el contrimiddot da srsquohauragrave de prorratejar entre els
documents) i que estiguin regismiddot per aliments a avor de persones buent conviu amb la mare o el excogravenjuges amb independegravencia
trades als llibresmiddotregistre o a la dierents dels flls per aportacions pare drsquoalgun dels flls que ormen drsquoaquells amb qui estiguin convimiddot
comptabilitat A partir del 2018 es a la mutualitat de previsioacute social part de la unitat amiliar No srsquoha vint a 31 de desembre
AtENCIOacute
n
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
BEGOntildeA CAStRO OtEROEconomista presidenta del Grup de Treball EAFI del CEC i Member of the Executive Board Anchor Capital Advisors EAFbcastroanchoreaficom
Completada la transposicioacute de MiFID II
rents instruments financers Drsquoaltra banda manteacute lrsquoedat de lrsquoinversor com un criteri rellevant en el proceacutes de perfilar el client
Retrocessions o incentiusAquest eacutes un punt que histogravericamiddotment ha generat debat entre les ESI La llei estableix la limitacioacute del cobrament drsquoincentius o remiddottrocessions al fet que es produmiddoteixi una millora del servei per tal de poder cobrar aquest incentiu
Drsquoaltra banda tambeacute institueix criteris pels anomenats incentius no monetaris i per aquelles ESI independents aixiacute com lrsquoorientamiddotcioacute en relacioacute amb els terminis
per retornar al clients els possimiddotbles incentius rebuts per exemmiddotple en cas que el client es pugui subscriure la ldquoclasse netardquo drsquoun fons drsquoinversioacute perquegrave no exismiddotteix i els requisits entre drsquoaltres com la comercialitzacioacute drsquoalmiddotmenys un 25 de productes fimiddotnancers de tercers i dues altermiddotnatives de terceres parts en cada categoria de fons comercimiddotalitzada
vigilagravencia i control de productes financers En relacioacute amb la vigilagravencia i el control del disseny i distribucioacute de productes financers es dismiddotposa que el proceacutes previ drsquoapromiddotvacioacute de cada producte drsquoinvermiddotsioacute seragrave responsabilitat del propi consell drsquoadministracioacute de lrsquoemmiddotpresa de serveis drsquoinversioacute La finalitat eacutes que les caracteriacutestimiddotques dels productes siguin les
MiFID soacuten les sigles de Markets in Financial Instruments Directive
que va entrar en vigor lrsquo1 de nomiddotvembre del 2007 que suposen un mercat uacutenic i un regravegim regulamiddotdor comuacute per als serveis finanmiddotcers en tots els Estats membres de la Unioacute Europea i altres Estats de lrsquoAgraverea Econogravemica Europea
MiFID regula la prestacioacute de sermiddotveis drsquoinversioacute afectant a totes les entitats financeres i drsquoinversioacute en la forma en quegrave informen asmiddotsessoren o venen productes fimiddotnancers als seus clients o potenmiddotcials clients aixiacute com en la mamiddotnera en quegrave els ofereixen serveis drsquoexecucioacute drsquooperacions sobre instruments financers
Els objectius de la MiFID soacuten mimiddotllorar la transparegravencia i lrsquoeficiegravenmiddotcia dels mercats financers euromiddotpeus augmentar la competegravenmiddotcia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor En definitimiddotva protegir al client regulant el comportament de lrsquoentitat finanmiddotcera i drsquoinversioacute
Quant al MiFID podem parlar de MiFID I MiFID II i en un futur parlarem de MiFID III En conmiddotcret avui parlarem de MiFID II aprovada en tres fases l Reial Decret 212017 de 29 desembrel Reial Decret 142018 de 28 de setembrel Reial Decret 14642018 de 21 de desembre
En funcioacute drsquoaquestes normes jumiddotriacutediques i en concret amb aquest uacuteltim reial decret el text refoacutes de la Llei del mercat de vamiddotlors es va modificar
ldquoLa urgegravencia per completar la transposicioacute ve donada per la fimiddotnalitzacioacute del termini el juliol del 2017 i de la interposicioacute drsquouna demanda per incompliment damiddotvant el Tribunal de Justiacutecia de la Unioacute Europea (TJUE) amb la corresponent proposta de sanmiddotcioacuterdquo segons un comunicat del Ministeri drsquoEconomia
MiFID II regula principalment lrsquoactivitat de les empreses de serveis drsquoinversioacute (ESI) entre les quals ens trobem les EAF (emmiddotpreses drsquoassessorament finanmiddotcer abans EAFI)
Proteccioacute de lrsquoinversorEl reial decret aborda aspectes com les obligacions de les emmiddotpreses drsquoinversioacute amb lrsquoobjectiu de protegir lrsquoinversor principalmiddotment minorista (lrsquoinversor minomiddotrista segons defineix la directiva eacutes aquell amb menys coneixemiddotments i menys experiegravencia per tant aquell que necessita meacutes informacioacute i acompanyament en la presa de decisions)
En relacioacute amb els coneixemiddotments la llei destaca la necessimiddottat de perfilar amb meacutes profundimiddottat i filant meacutes prim els anomemiddotnats ldquotest drsquoidoneiumltatrdquo amb la fimiddotnalitat drsquoevitar el risc que els propis clients tinguin tendegravencia a autodefinirmiddotse amb un perfil meacutes arriscat del que realment tenen i convida a introduir noves premiddotguntes concretes sobre coneimiddotxements especiacutefics dels difemiddot
meacutes adequades per a cada tipus de client
Drsquoaquesta forma es reforccedila lrsquoobmiddotjectiu principal de proteccioacute del client ja que els aspectes relamiddottius a la idoneiumltat de lrsquoinstrument financer per al client concret al qual es dirigeix no estan premiddotsents uacutenicament en el moment de la comercialitzacioacute sinoacute des de la progravepia concepcioacute drsquoaquest
Avaluacioacute de les propostes drsquoinversioacuteEn relacioacute amb la presa de decimiddotsions en el proceacutes drsquoemissioacute de recomanacions o de gestioacute de carteres es desenvolupa lrsquooblimiddotgacioacute drsquoavaluar si instruments fimiddotnancers equivalents poden ajusmiddottarmiddotse al perfil del client tenint en compte el cost i la complexitat dels productes
Les directrius estableixen que les entitats han drsquoadoptar poliacutetimiddotques i procediments que assemiddotgurin que abans de recomanar un producte o adquirirmiddotlo per a la cartera gestionada en nom del client es realitzi una agravemplia avamiddotluacioacute de les possibles alternatimiddotves drsquoinversioacute per al que srsquoha de tenir en compte el cost i la commiddotplexitat dels productes Per tant a lrsquohora de proposar qualsevol canvi srsquoha de poder demostrar de manera raonable que en aquella proposta concreta els beneficis per al client soacuten superimiddotors als costos que genera aquell canvi
Es considera que quan una entimiddottat ofereixi una gamma restringimiddotda de productes o recomani nomiddotmeacutes un tipus de producte eacutes important que els clients siguin plenament conscients drsquoaquesta circumstagravencia En cas que lrsquoentimiddottat trieacutes o recomaneacutes al client un producte amb major cost o complexitat que un altre equivamiddotlent hauria de ser capaccedil de jusmiddottificarmiddotho Aquest tipus de decisimiddotons han de ser documentades i registrades i hauran drsquoestar sotmiddotmeses a una especial atencioacute per part de la funcioacute de control de lrsquoentitat n
Els objectius de la MiFID soacuten millorar la transparegravencia i eficiegravencia dels mercats
augmentar la competegravencia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor
Comissioacute drsquoEconomia Financera GT EAFI
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 1
necessagraveriament a lrsquoabsegravencia de beacutens per embargar La manca de patrimoni amb quegrave er ront als deutes eacutes incerta ens la podem trobar de manera sobrevinguda un cop iniciat el procediment a dimiddoteregravencia del cas anterior quan ja ha estat comprovada en racasmiddotsar lrsquoexecucioacute pregravevia
ovint ens plantegem quimiddot de concurs presentada pel credimiddot del concurs necessari per part del El cost en temps i diners de tota na pot ser la utilitat pragravectimiddot tor i els altres legitimats creditor i en consequumlegravencia es pomiddot aquesta tramitacioacute cobriria la remiddotca de determinades fgumiddot drien obrir unes possibilitats de cuperacioacute del deute Ens hem de
res previstes legalment Amb una El primer supogravesit de lrsquoart 24 LC negociacioacute Per tant no es pot en plantejar quins avantatges o inmiddotexistegravencia virtual sobre el paper parteix de la reclamacioacute dineragraveria termes genegraverics seguint la idea centius obteacute el creditor instant del perograve que en realitat pot semblar pregravevia que ha derivat en una exemiddot del que degraveiem abans desestimar concurs necessari i si aquests que aplicades a la vida real dels cucioacute allida Tenim un cregravedit documiddot drsquoentrada lrsquoinici del procediment compensen tots els esorccedilos demiddot ciutadans o de les empreses no mentat liacutequid venccedilut i exig judicial per reclamar el deute permiddot dicats per arribar al punt de decimiddotible El donaran un resultat satisactori creditor ha interposat amb base en quegrave cada cas eacutes un moacuten i conveacute dir si iniciar o no el procediment per resoldre les controvegraversies per aquesta documentacioacute una demiddot conegraveixer la situacioacute i lrsquoentorn ecomiddotles quals teogravericament han estat manda judicial de reclamacioacute de nogravemic del deutor Sense perjudici En els arts 18 a 20 LC srsquoestableimiddotpensades i plasmades en el text quantitat Iniciaragrave un procediment del en quegrave podria actuarmiddotse xen les consequumlegravencies de la intermiddotlegal Aquest eacutes el cas del conmiddot que tindragrave aixograve siacute segons el cas en relacioacute amb lrsquoart 19 LC del qual posicioacute de la demanda de conmiddotcurs necessari de creditors una durada meacutes o menys llarga en parlarem meacutes endavant curs necessari en cas drsquooposicioacute
(meacutes meacutes que menys ategraves el colmiddot del deutor i existeix la possibilitat Segons les recents estadiacutestiques lapse judicial en el qual ens trobem) En el segon supogravesit de et de lrsquoa rt hipotegravetica que el deutor aci ront publicades per lrsquoINE el 7 de ebrer i acabaragrave amb la conseguumlent senmiddot 24 LC no partim del racagraves de la al deute mitjanccedilant la consignacioacute del 2019 basades en dades promiddot tegravencia estimatograveria Aquesta senmiddot reclamacioacute dineragraveria interposada a avor del creditor visionals durant lrsquoany 2018 es van tegravencia comportaragrave la posterior solmiddot pel creditor sinoacute del coneixement declarar a tot Espanya 5635 conmiddot licitud drsquoexecucioacute i si eacutes el cas que pugui tenir del seu sector Pel que a a la posicioacute que ocupa el cursos de creditors dels quals lrsquoembargament de beacutens sufcients drsquoactivitat i de la situacioacute dels almiddot creditor instant del concurs necesmiddotnomeacutes 348 varen ser instats com per al pagament del deute tres operadors amb els quals teacute sari en el llistat de creditors de la a concursos necessaris un 6 relacions comercials El problema massa passiva segons lrsquoart 917
Aquiacute seragrave quan ens trobem al en aquest cas eacutes que es depegraven de LC es reconeixeragrave el 50 del seu La Llei Concursal (LC) concreta la capdavall de tot aquest les onts drsquoinormacioacute externes deute amb caragravecter privilegiat gemiddotprocedimiddotdefnicioacute del concurs necessari en ment llarg i eixuc que no hi ha res per poder saber si es donen els neral i per darrere dels creditors per dos articles en lrsquoarticle 24 i en lrsquoarmiddot per embargar Eacutes a partir drsquoaquest requisits exigits legalment per insmiddot deutes salarials i de les administramiddotticle 7 moment en quegrave podragrave sollicitarmiddot tar el concurs El creditor ha de cions puacutebliques El 50 restant es
se el concurs necessari de lrsquoentitat saber si el deutor es troba en almiddot qualifca de cregravedit ordinari junt amb En el numeral 4 de lrsquoarticle 2 es deutora Sovint la iniciativa arribaragrave gun dels quatre casos enumerats els altres creditors que han mantinmiddotconcreten els supogravesits de et en tard per obtenir la satisaccioacute ni en la segona part de lrsquoart 24 LC gut una actitud passiva enront de els quals el creditor pot plantejar el que sigui parcial del deute Instar Si acumula impagaments generamiddot lrsquoacumulacioacute drsquoimpagaments concurs necessari Es plantegen la declaracioacute de concurs necessamiddot litzats a altres creditors Si ha somiddot Drsquoaltra banda les despeses caumiddotdues opcions La primera eacutes que ri en el moment en quegrave se sap pomiddot ert altres embargaments de mamiddot sades al creditor per la presentacioacute hagi resultat inructuosa una exemiddot sitivament que en el procediment nera general sobre els seus beacutens del concurs es qualifcaran de cregravemiddotcucioacute dineragraveria interposada direcmiddot drsquoexecucioacute seguit contra el deutor Si estagrave ent desaparegraveixer el seu dit contra la massa drsquoacord amb tament pel creditor contra el deumiddot moroacutes no srsquohan trobat beacutens per patrimoni de manera sobtada Si lrsquoart 842 segon paragravegra tor (paragravegra primer) La segona embargar sembla innecessari per no compleix regularment les semiddotopcioacute que es pot plantejar (punts inuacutetil a la fnalitat pretesa que eacutes el ves obligacions tributagraveries socials Analitzat tot lrsquoanterior podem enmiddot1 a 4) eacutes que per altres mitjans no recobrament del deute i laborals Perograve amb sospitarmiddotho o tendre el perquegrave de les dades remiddotde manera directa sinoacute per altres sabermiddotho del cert no nrsquohi ha prou collides per lrsquoINE en el seu inorme onts es pugui conegraveixer la situacioacute Aixograve no obstant en la societat pot Cal aportar proves materials Aixiacute El concurs necessari no sembla drsquoinsolvegravencia actual o imminent existir un ons de comerccedil unes ho exigeix lrsquoart 7 LC Si es vol acomiddot una eina prou efcient per a la samiddot del deutor Cadascuna mereix expectatives de creixement exismiddot llir a aquesta segona via per instar tisaccioacute del creditor o si meacutes no una consideracioacute separada Al tegravencia de benefcis ocults i per el concurs necessari el creditor no p pro orciona uns avantatges seu torn lrsquoarticle 7 parla sobre tant al potencial concursat li pomiddot es veu obligat a assumir una tasca evidents que benefciiumln prou al com ha drsquoarticularmiddotse la sollicitud dria no interessar la presentacioacute drsquoinvestigacioacute pregravevia molt carremiddot creditor que lrsquoinsta sobre els altres
gosa i sovint difcultada pels obsmiddot creditors que han mantingut una tacles de la proteccioacute de dades actitud meacutes passiva o no prou vigimiddotEn aquesta segona via la situacioacute lant Eacutes una quumlestioacute a debatre de drsquoinsolvegravencia no ha drsquoanar lligada cara a utures reormes legals n
tempo
Comissioacute Mercantil Concursal i d rsquoExperts Judicials
S
SIlvIA CAStRO SARDAgraveEconomista Mediadora i Administradora Concursal Rusintildeol Associats Consultors SL Vocal del Comitegrave Executiu de la seu territorial de Lleida del CEC Membre de la Comissioacute silviacastrorusinyolassociatscom
El concurs necessari Explorant possibilitats
L rsquoany 2018 es van declarar 5635 concursos de creditors dels quals nomeacutes varen ser
instaurats com a necessaris un 6
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LEconomistesBAN
produccioacute nacional materials naturals i dissenys atractius i combinats familiars
Fiscalitat de les inversions en startups Emilio Peacuterez Pombo economista i soci director de Peacuterez Pombo Abogados amp Economistas va desgranar alguns dels incentius fiscals que es poden aconseguir a lrsquohora drsquoinvertir en projectes o empreses i que recomana tenir en compte tant a emprenedors com a inversors ldquoTrobem incentius que hem de valorar tant si som emprenedors com inversorsrdquo
En aquest sentit va explicar que segons la legislacioacute vigent exis-teixen incentius fiscals per a Inversor ndash Persona fiacutesica de fins al 30 dels imports apor-tats per a persones que inverteimiddotxin en empreses de nova o remiddotcent creacioacute fins a un magravexim de
60000 euros base drsquoinversioacute en la versioacute estatal art 681 de la Llei de lrsquoIRPF (20 i 50000 euro fins a 31122017) i 30 dels imports aportats fins a 20000 euro en la vermiddotsioacute autonogravemica art 20 de la Llei 262009 de 23 de desembre Lrsquoestatal eacutes incompatible amb lrsquoautonogravemica si beacute amb lrsquoopinioacute de Peacuterez Pombo poden combimiddotnarmiddotse les dues segons ens conmiddotvingui
Les empreses en les quals srsquoadmiddotquireixen aquestes accions o participacions han de complir una segraverie de requisits i condicimiddotons entre molts altres que la inmiddot
EconomistesBAN la xarmiddotxa de Business Angels del Colmiddotlegi va celebrar
el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar la ponegravencia Fiscalitat de les inversions en startmiddotups
33egrave Fograverum EconomistesBANPol Font president drsquoEconomismiddottesBAN va fer puacuteblics els resulmiddottats aconseguits per la xarxa Bumiddotsiness Angels al llarg del 2018 on gairebeacute es va duplicar el permiddotcentatge de projectes presentats als Fograverums Inversors que van aconseguir financcedilament Conmiddotcretament el 166 dels pro-jectes presentats van acon-seguir financcedilament al llarg del 2018 vers el 952 acon-seguit lrsquoany 2017 ldquoHem aconmiddotseguit una millora de lrsquoeficiegravencia important que ens permet seguir creant noves oportunitats de nemiddotgocirdquo va assegurar Pol Font Al llarg del 2018 la xarxa drsquoEconomiddotmistesBAN va acollir prop de 200 projectes i el percentatge de fimiddotnanccedilament del total de projectes es va situar en el 3 (vers el 25 del 2017) En els darrers cinc anys la xarxa EconomistesmiddotBAN ha ategraves 994 projectes
Projectes presentats relacionats amb la intelmiddotligegravencia artificial la realitat virtual solucions de conmiddotnexioacute i localitzacioacute intelmiddotligent lrsquoanagravelisi de dades i lrsquoe-commerce entre drsquoaltres
l Optimus PriceEacutes un SaaS que utilitza intelmiddotligegravencia artificial per predir la demiddotmanda i establir preus per maximiddotmitzar els beneficis permetent automatitzar i optimitzar les compres
l SharifyEacutes una eina de colmiddotlaboracioacute que
permet a una ciutat mantenirmiddotse meacutes ben connectada i comunimiddotcar totes les activitats que es fan a la ciutat Dona resposta a la pregunta ldquoVull fer alguna cosa ara mateixrdquo
l ApartoolCentral de reserves drsquoapartamiddotments turiacutestics Marca B2B Aparmiddottool per a client corporatiu (long term rental) i distribucioacute B2B2C a portals de vacation rental
l ClubberizeEacutes un producte de tecnologia de localitzacioacute intelmiddotligent i magraverquemiddotting de proximitat per esdevenimiddotments i patrocinadors Monitoritmiddotzen lrsquoactivitat de lrsquoassistent a un esdeveniment
l Soccer DreamPrimera plataforma basada en realitat virtual per accelerar les habilitats tagravectiques del futbolista
Eina on reconstruir exercicis drsquoentrenament
l SAALG GeomechanicsStartup drsquoenginyeria i software especialitzada en lrsquoanagravelisi de damiddotdes en temps real que permet analitzar el comportament de termiddotreny fent possible lrsquooptimitzacioacute del disseny i el procediment constructiu de gran part dels projectes drsquoenginyeria i edificamiddotcioacute
l PyjamiaEacutes un e-commerce vertical que crea i comercialitza pijames i sleepwear de marca progravepia
versioacute srsquohagi produiumlt com a magravemiddotxim al cap de tres anys de la seva constitucioacute i mantenir la inversioacute almenys tres anys
Va advertir als emprenedors que deslocalitzen els seus negocis que han de conegraveixer com els hi afecten les legislacions de cada paiacutes i tenir previst que hauran de lidiar amb el risc tributari
Tambeacute va advertir si hem invertit mitjanccedilant una societat que quan tenim meacutes del 5 del capimiddottal i la societat genera dividends aquests estan exempts de tribumiddottacioacute perograve ldquoatencioacute a les semiddotguumlents rondes habituals en les startupsrdquo Si no anem a les ammiddotpliacions i ens diluiumlm i passem a disposar menys del 5 perdriacutemiddotem aquest avantatge
Per uacuteltim va recordar els incentius per a la nova societat destacant el tipus reduiumlt del 15 per a emmiddotpreses de nova creacioacute (art 291 LIS) i va insistir a explotar els avantatges del concepte ldquoPatent Boxrdquo (article 23 LIS) com ldquoel petit gran oblidat de la normativardquo que ldquoens eximeix de tributar pel 60 dels ingressos provinents de les llicegravencies i cessions drsquouacutes de pamiddottents i assimilatsrdquo i tambeacute estar molt atents a les deduccions en la quota per R+D+I la possible momiddotnetitzacioacute de la deduccioacute i les demiddotduccions per creacioacute drsquoocupacioacute
Es pot consultar la presentacioacute al web del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya Si esteu interesmiddotsats en algun dels projectes ammiddotpliarmiddotne la informacioacute i contactar amb els emprenedors aixiacute com incorporarmiddotvos al Club Inversors EconomistesBAN feumiddotnosmiddotho saber a economistesbanecomiddotnomistescat n
MIQuEl SACRIStaacuteN Economista i director drsquoEconomistesBAN economistesbancoleconomistescat
XXXIII Fograverum drsquoinversioacute i lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostartupsrsquorsquo
EconomistesBAN va celebrar el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar
la ponegravencia lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostart-upsrsquorsquo
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 3
Comissioacute d rsquoEconomia del Turisme
En una de les darreres disposar drsquouna oerta de terminals surten del vaixell El et de ser port que van er escala el 2018 3238
temporades de envejable a nivell europeu I nalmiddot drsquoorigen i destinacioacute teacute tambeacute van ser erris i nomeacutes 778 creuers
un dels ment el et de disposar drsquoaeroport eectes sobre lrsquoactivitat a les termimiddot Precisament soacuten els vaixells de
episodis discorria a Barcelona a escassos quilogravemetres amb un nals orccedila intensiva en treballamiddot passatgers els primers que estan
Les escenes perograve es van gravar tragravensit de 50 milions de passatmiddot dors perograve tambeacute en els aprovimiddot transicionant a combustibles almiddot
a Gegravenova cosa gens sorprenent gers i destinacions que ara siacute sionaments el sector del transmiddot ternatius com el gas liquat que
en aquella egravepoca Barcelona era arriben a bona part del moacuten port en carretera o lrsquoactivitat a redueixen les emissions drsquoNO
tan poc atractiva turiacutesticament lrsquoaeroport del Prat
que ns i tot hi havia companyies No obstant aixograve aquesta evolucioacute A partir drsquoaquests ets podem
que evitaven ermiddothi escala ha estat lluny del consens espemiddot discutir si tenim un model de tumiddot
cialment durant els darrers anys i risme que aporta meacutes que molegravesmiddot
Les dades aixiacute ho demostren amb han crescut les veus que parlen ties o pot generar i si no eacutes el
prou eines hi passaven 100000 de limitar quan no drsquoeliminar cas si eacutes possible tenirmiddotlo En
passatgers anuals majoritagraveriamiddot aquest tipus de turisme Com somiddot Tots els qualsevol cas tota estrategravegia que
ment en tragravensit i la primera imatge vint en aquest debat es barregen vaixells generen pollucioacute atmosmiddot passi per tenir un port de capccedilamiddot
que srsquoenduien de la ciutat era una ets objectivables amb percepmiddot egraverica mentre soacuten a port Srsquoestima lera seragrave guanyadora I precisamiddot
terminal decregravepita La situacioacute va que sobre el 7 a Barcelona ve ment aquesta ha estat la que hicions o preeregravencies personals
canviar radicalment arran dels intentarem er recompte dels ets generada pel conjunt de lrsquoactivitat ha hagut a Barcelona des de a
Jocs Oliacutempics En un moment en objectivables del Port Els creuers perograve soacuten mimiddot 25 anys Potser ora bo consenmiddot
quegrave hi havia un ort debat sobre si noria entre els vaixells Dels 9308 suar una altra per consolidarmiddotlo
calia ampliar la planta hotelera
(lrsquoAjuntament nrsquoera partidari i els
hotelers srsquohi oposaven) es va opmiddot perograve tambeacute desconcentrar
tar per la contractacioacute de vaixells el turisme Qui hagi agaat un
que servissin com a hotels fomiddot creuer recordaragrave alguna escala en
tants Aquelles setmanes drsquoestiu temporada (Tallinn Dubrovnik o
van ser lrsquoinici de lrsquoera moderna dels Palma) on el centre de la ciutat
creuers a Barcelona esdevenia literalment inestat de
creueristes En ciutats meacutes grans
La resta ja eacutes conegut dels perograve aquesta situacioacute eacutes meacutes
100000 passatgersany de nals matisable ja que la capacitat
de segle srsquoha passat als 25 mimiddot drsquoabsorcioacute eacutes meacutes elevada dimiddot
lions situant el Port entre els prinmiddot luintmiddotse completament als ports
cipals en tragravensit de creuers Carnimiddot de capccedilalera Aixiacute mateix una part
val el principal actor drsquoaquest important del passatge en escala
mercat ha et importants invermiddot eacutes encaminat a excursions a pamiddot
sions en terminals la darrera inaumiddot ratges sovint allunyats del centre
gurada el 2018 Royal Caribbean desconcentrant aixiacute el turisme
i MSC tambeacute han expressat el seu
interegraves en invertir en noves o quemiddot
darmiddotsersquon drsquoexistents
Aquest creixement srsquoexplica per Segons els darrers estudis
una quagravedruple combinacioacute La lrsquoactivitat de creuers a Barcelona
primera el creixement global del genera 1083 milions de acturamiddot
sector que ha passat de transmiddot cioacute i 9056 llocs de eina Si ens
portar 7 milions de passatgers el xem amb els turistes que hi emmiddot
2000 a trencar la barrera dels 25 barquen i hi pernocten la despemiddot
el 2017 La segona lrsquoegravexit de Barmiddot sa per persona i dia srsquoenla ns als
celona com a destinacioacute turiacutestica 230 euros Si en canvi nomeacutes
passant dels 2 milions de turistes srsquohi a escala la xira baixa als 57
el 1990 als 12 el 2018 La tercera per persona i dia entre aquells qui
Vacacio-
nes en el Mar
Sabem qe els aixells soacuten n important ocs emissor de contaminacioacute atmosegraverica on el tragravensit de creers hi jga na part molt petita
Sabem qe el trisme de creers pot massifcar les ci-tats
Sabem qe el trisme de creers pot deixar diners perograve tambeacute qe pot no deixar-ne
2
n
El turisme de creuers a Barcelona allograve que sabem (i allograve que no)
DAvID RODRiacuteGuEz BORRAgraveS Economista i Secretari Tegravecnic del Pla Estrategravegic Metropolitagrave de Barcelona drodriguezpembcat
Tota estrategravegia que passi per tenir un port de capccedilalera seragrave guanyadora i aquesta ha estat la que hi ha hagut a
Barcelona des de f a 25 anys
2 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
BARCElONA GIRONA tARRAGONAllEIDA Pl Galla Placiacutedia 32 Joan Maragall 44 entl 3a Rambla Nova 58middot60 5egrave A Pere Cabrera 16 1r G
08006 Barcelona Tel 93 416 16 04 17002 Girona Tel 972 21 45 33 25001 Lleida Tel 973 21 06 33 43004 Tarragona Tel 977 21 70 42
ceccoleconomistescat gironacoleconomistescat lleidacoleconomistescat tarragonacoleconomistescat
PuBliCaCiOns Del COlmiddotlegi DrsquoeCOnOmistes
REVISTA ECONograveMICA DE CATALUNyA
INFORMATIU DE LrsquoECONOMISTA
REVISTA TEgraveCNICA
DOCUMENTS TEgraveCNICS I ALTRES PUBLICACIONS
1 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LComissioacute drsquoEconomistes Auditors de Comptes
empresarial i drsquoauditoria actual sinoacute que tambeacute ser prou adaptamiddotble per a bregar amb lrsquoentorn empresarial i drsquoauditoria en ragravepimiddotda evolucioacute (en particular el mamiddotjor uacutes de la tecnologia)b) Ser aplicat meacutes eficaccedilment pels auditors que apliquen la norma en auditories drsquoentitats de diverses grandagraveriesc) Establir una base millorada per a altres normes que tenen requisits drsquoavaluacioacute de riscos meacutes especiacutefics (com les NIA 540 i 600) d) Millorar lrsquoaplicacioacute de lrsquoescepmiddotticisme professional per part dels auditors en realitzar procedimiddotments drsquoavaluacioacute de riscos
Si beacute hi ha coincidegravencia en la nemiddotcessitat de revisar la NIA 315 els comentaris rebuts han evidenciat que un major suport (com el demiddotsenvolupament drsquoeines orientatimiddotves) seria uacutetil per aconseguir els objectius previstos LrsquoIAASB premiddotteacuten en primer lloc revisar i millomiddotrar els requisits perquegrave siguin romiddotbustos perograve prou flexibles per aconseguir avaluacions de risc apropiades i en segon lloc demiddotsenvolupar aplicacions apropiamiddotdes i un altre material explicatiu que srsquoinclouragrave en la norma revimiddotsada
A meacutes reconeix que una orienmiddottacioacute meacutes especiacutefica en circumsmiddottagravencies particulars (que no seria apropiat incloure en una norma destinada a aplicarmiddotse a auditomiddotries de totes les grandagraveries) pot ser necessagraveria Aixograve podria inmiddotcloure per exemple orientacioacute
Tot i que pot semblar que la professioacute drsquoauditoria teacute unes normes i regulacions
bastant estables i poc subjectes a canvis la veritat eacutes que les NIA estan contiacutenuament en estudi i subjectes a revisioacute per part de lrsquoIAASB (International Auditing and Assurance Standards Bomiddotard) organisme independent que estableix les normes drsquoauditoria i altres agraverees relacionades en lrsquoagravemmiddotbit internacional i ajuda a lrsquoadopmiddotcioacute i implementacioacute drsquoaquestes normes de manera que contribumiddoteix molt significativament a millomiddotrar la qualitat i consistegravencia de la pragravectica drsquoauditoria i enforteix la confianccedila puacuteblica en la nostra professioacute Un cop aquest orgamiddotnisme publica noves normes o en revisa les existents nomeacutes eacutes quumlestioacute de temps que srsquoacabin adoptant a Espanya
En aquest article es comenten les principals normes internacionals drsquoauditoria que estan sent objecmiddotte de revisioacute durant el 2019 aixiacute com la Norma Internacional de Control de Qualitat (ISQC)
NIA 315 (revisada) identifica-cioacute i valoracioacute dels riscos drsquoincorreccioacute material mitjan-ccedilant el coneixement de lrsquoenti-tat i del seu entorn Al juliol del 2018 lrsquoIAASB va emetre un esmiddotborrany de la NIA 315 (revisada) Estagrave analitzant els comentaris remiddotbuts durant el periacuteode drsquoexposicioacute puacuteblica i avaluant la introduccioacute de canvis sobre la base drsquoaquests comentaris amb lrsquoobjectiu de completar les revisions al juny del 2019 Els objectius de la revisioacute drsquoaquesta NIA soacutena) Establir requisits meacutes sogravelids i guies detallades per a impulsar als auditors a realitzar procedimiddot
ments apropiats drsquoavaluacioacute de riscos drsquoacord amb la grandagraveria i la naturalesa de lrsquoentitat Srsquoanticimiddotpa que aquestes revisions se centraran en millorar lrsquoenfocamiddotment de lrsquoauditor per a comprenmiddotdre lrsquoentitat el seu entorn (inclograves el seu control intern) i les activimiddottats drsquoavaluacioacute de riscos en un entorn canviantb) Determinar com la NIA 315 pot ser modificada en la seva ormiddotganitzacioacute i estructura per a promiddotmoure una avaluacioacute de riscos meacutes efectivac) Proposar les conseguumlents modificacions en altres normes que puguin ser necessagraveries com a resultat de les revisions de la
NIA 315 tals com les NIA 220 240 330 540 i 600d) Determinar quines eines de guia i suport han de ser desenmiddotvolupades per lrsquoIAASB o uns almiddottres per complementar les revisimiddotons a aquesta NIA ajudant aixiacute a la seva implementacioacute efectiva Les guies i eines de suport pomiddotden incloure Notes de Pragravectimiddotques drsquoAuditoria Internacional (IAPN per les sigles en anglegraves) publicacions del personal actuamiddotlitzacions de projectes o ilmiddotlustracions exemples per a brinmiddotdar assistegravencia sobre com es pot aplicar la NIA 315 (revisada) prestant especial atencioacute en com abordar en particular les inquiemiddottuds dels auditors de pimes
Aquestes revisions i millores abordaran quumlestions com la nemiddotcessitat de la NIA 315 aa) No nomeacutes reflectir lrsquoentorn
sobre lrsquouacutes drsquoanagravelisi de dades per a realitzar avaluacions de risc i exemples ilmiddotlustratius de com lrsquoenfocament basat en el risc per a les NIA podria aplicarmiddotse a les auditories drsquoentitats meacutes petimiddottes Srsquoespera que el desenvolumiddotpament drsquoorientacioacute addicional ajudi en la implementacioacute de lrsquoestagravendard i per tant ajudi a impulsar la qualitat de lrsquoauditomiddotria
Actualment el grup de treball estagrave debatent sobre les preocumiddotpacions rebudes dels enquesmiddottats sobre lrsquoextensioacute i compleximiddottat de lrsquoesborrany i les possibles dificultats per a entendremiddotho i aplicarmiddotho en la pragravectica amb especial referegravencia al grau drsquoaplicacioacute en funcioacute de la granmiddotdagraveria de lrsquoentitat auditada En aquest context per a facilitar la implementacioacute de la NIA es remiddotconeix que han de potenciarmiddotse els diagrames de flux els paragravemiddotgrafs introductoris el detall dels factors de risc inherent les mimiddotllores en TU i lrsquoenfocament adoptat en relacioacute amb les eines i tegravecniques automatitzades
Tal com srsquoha comentat srsquoespera la publicacioacute de la NIA 315 (revimiddotsada) a mitjan 2019
Control de qualitat de projec-tes ISQM 1 ISQM 2 i NIA 220 (revisada) LrsquoIAASB ha emegraves un paquet integrat de tres esbormiddotranys que aborden la gestioacute de la qualitat en les signatures drsquoaudimiddottoria i en els seus encagraverrecs La previsioacute eacutes debatre i analitzar les respostes rebudes durant el periacutemiddotode drsquoexposicioacute puacuteblica durant el 2019 per poder procedir a lrsquoemissioacute definitiva dels projectes durant el primer semestre del 2020
Els tres esborranys de norma que estan actualment en periacuteomiddotde puacuteblic de consultes soacuten lrsquoISmiddotQM1 (International Standar on Quality Management 1) que vinmiddotdragrave a substituir lrsquoactualment en vigor ISQC1 (Norma Internaciomiddotnal de Control de Qualitat 1) lrsquoISQM2 nova norma que demiddot
Les NIA estan contiacutenuament en estudi i subjectes a revisioacute per part de lrsquoIAASB
organisme independent que estableix les normes drsquoauditoria i altres agraverees
relacionades en lrsquoagravembit internacional
AGuStiacute SAuBIEconomista i membre del Comitegrave de Normativa i Procediments del REA-REGA i soci de Crowedepartament de Qualitatagustisaubicrowees
Els propers canvis que ens venen de les NIA
1 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 5
Si beacute hi ha coincidegravencia en la necessitat de revisar la NIA 315 els comentaris
rebuts han evidenciat que un maj or suport seria uacutetil per aconseguir els
obj ectius previstos
senvolupa les revisions de qualimiddot
tat dels treballs i una revisioacute de
la NIA 220 que poden consulmiddot
tarmiddotse al web de lrsquoIAASB
En aquest
cas per assegurar que la utilitat
de les revisions de qualitat dels
encagraverrecs (EQC popularmen t
conegudes com a revisions del
segon soci) i que contribueixen
signifcativament a lrsquoalta qualitat
de les auditories i drsquoaltres encagravermiddot
Per a assegurarmiddotse que recs lrsquoIAASB ha proposat divermiddot
els sistemes interns de les signamiddot ses millores per a les revisions de
tures continuen sent orts i conmiddot qualitat dels treballs que es remiddot
tribueixen amb efcagravecia a aconmiddot cullen en aquesta nova norma
seguir auditories drsquoalta qualitat proposada
lrsquoIAASB ha proposat diverses mimiddot
llores a introduir en els sistemes Lrsquoobjectiu drsquoaquest projecte eacutes mimiddot
de gestioacute de la qualitat de les sigmiddot llorar els requisits i el material
natures pregraveviament coneguts drsquoaplicacioacute en relacioacute amb les revimiddot
com els sistemes de control de sions de segon soci que inclouen
qualitat
aplicar per les signatures en demiddot
Aquest projecte de norma inclou terminar quins compromisos han
un nou enocament basat en el drsquoestar subjectes a una revisioacute
risc proactiu per a un sistema efmiddot de segon soci
caccedil de gestioacute de qualitat que esmiddot middot middot
tableix les bases per a una consmiddot pus de revisions un entorn evolutiu incloent canmiddot degravencia drsquoauditoria)
tant qualitat dels treballs Altres vis en els models de lliurament middot middot
millores que incorpora el projecte dari i lrsquoabast de la revisioacute drsquoauditoria i lrsquouacutes de la tecnologia ques automatitzades (inclosa
de norma ISQM1 inclouen lrsquoanagravelisi de dades)middot
middot gibilitat de les persones que reamiddot 220 i les normes ISQCISQM
tats del lideratge de les signatumiddot litzen la revisioacute
res aixiacute com la millora del govern abastar la revisioacute de les NIA 230
de les signatures Tambeacute srsquoha tingut en especial LrsquoIAASB va (documentacioacute) 520 (procedimiddot
consideracioacute el manteniment de comenccedilar aquest p jro ecte el ments analiacutetics) 530 (mostreig)
ront a un entorn canviant i cada lrsquoequilibri adequat entre les uncimiddot 2014 encara que va p 320 (materialitat) aixiacute com altres reerir
vegada meacutes complex la qual ons i responsabilitats respectives centrar els seus esorccedilos en almiddot canvis que poden produirmiddotse a
cosa inclou abordar lrsquoimpacte de del revisor drsquoEQC i el soci de tres assumptes ategraves que algumiddot consequumlegravencia dels avanccedilos tecmiddot
la tecnologia les xarxes i lrsquouacutes de lrsquoencagraverrec que reteacute sempre la nes de les quumlestions onamenmiddot nologravegics
proveiumldors de serveis externs responsabilitat fnal de lrsquoauditoria tals que han drsquoabordarmiddotse en la
revisioacute de la NIA 600 han de ser
sistemes de gestioacute de qualitat i promiddot pregraveviament considerades i abormiddot Finalment davant
posar remeis a les defciegravencies LrsquoIAmiddot dades en altres projectes com de tant canvi normatiu que el
ASB ha sotmegraves a revisioacute aquesta lrsquoISQM 1 lrsquoISQM 2 la NIA 220 que provoca habitualment eacutes
Addicionalment als aspectes anmiddot NIA amb els objectius de (revisada) i la NIA 315 (revisada) una major cagraverrega per a les sigmiddot
teriors lrsquoequip de treball ha presmiddot A mesura que aquests projectes natures eacutes motiu de celebracioacute
tat especial atencioacute a models almiddot uncioacute drsquointeregraves puacuteblic de les audimiddot avancin lrsquoIAASB intensifcaragrave i que lrsquoIAASB no srsquooblidi dels demiddot
ternatius de lliurament de les tories i donar meacutes egravemasi a la immiddot avanccedilaragrave signifcativament el seu safaments i problemes relaciomiddot
auditories als problemes especiacutemiddot portagravencia de lrsquoadequada aplicacioacute treball en la revisioacute de la NIA 600 nats amb les auditories drsquoentimiddot
fcs relacionats amb les signatumiddot del judici proessional i lrsquoexercici amb la previsioacute de publicar un tats menys complexes A causa
res de grandagraveria pet ta i i mitjana de lrsquoescepticisme proessional esborrany a la f del 2019 de lrsquoentorn canviant per a les
a la necessitat que les signatures pimes i a mesura que augmenmiddotmiddot
estableixin objectius de qualitat bilitats del soci del treball en parmiddot ta la complexitat de les normes
addicionals als requerits per la ticular la participacioacute requerida LrsquoIAASB estagrave recopilant existeix una creixent necessitat
norma la conveniegravencia de millomiddot del soci del treball durant tota inormacioacute i avaluant la possibilimiddot drsquoactuar en aquest aspecte
rar en la identifcacioacute i avaluacioacute lrsquoauditoria i ematitzar la responmiddot tat de revisar altres NIA per la qual cosa preveuen premiddot
dels riscos de qualitat i els requemiddot sabilitat del soci del treball per a sentar durant el 2019 una batemiddot
riments a la xarxa drsquoauditors o als la gestioacute i lrsquoassoliment de la quamiddot Alguns dels temes que srsquoestan ria de propostes per abordar
serveis de la xarxa litat a nivell de lrsquoencagraverrec considerant soacuten aquests problemes
ISQM 2 ndash Projecte de norma
Norma Internacional de Gestioacute
de la Qualitat a nivell de lrsquoencagravermiddot
rec incloses les revisions de
qualitat dels treballs
ISQM 1 ndash Projecte de norma
Norma Internacional de Gestioacute
de la Qualitat 1 gestioacute de qualitat
per a empreses que realitzen aumiddot
ditories o revisions drsquoestats fmiddot
nancers o drsquoaltres compromisos
drsquoassegurament o rerveis relacimiddot
onats
NIA 600 middot Auditories drsquoestats fmiddot
nancers de grups
NIA 220 ndash Control de qualitat de
lrsquoauditoria drsquoestats fnancers
bull Establir criteris meacutes sogravelids a
bull Establint lrsquoobjectiu drsquoaquest ti bull Modernitzar la NIA 220 per a bull Una revisioacute de la NIA 500 (evi
bull Aclarir la naturalesa el calen bull Aspectes de les eines i tegravecni
bull Millora dels requisits per a lrsquoele bull Aclarir la relacioacute entre la NIA
bull Lrsquoaugment de les responsabili bull Lrsquoescepticisme professional
bull Un possible projecte que podria
bull Modernitzar la norma per fer
bull Una supervisioacute meacutes rigorosa dels
bull Ressaltar la importagravencia de la
bull Aclarir el paper i les responsa
Auditories drsquoentitats menys
complexes
Drsquoaltres NIA evidegravencia drsquoau-
ditoria
n
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 6 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
lectura de context un treball de
lrsquoeconomista anglesa Diane
Coyle i de lrsquoeconomista australiagrave
Benjamin MitramiddotKahn El tiacutetol del
treball eacutes prou eloquumlent en relamiddot
cioacute amb la sostenibilitat
(
) La sostenibilitat no es
pot comprendre si no es teacute un
ntre lrsquoextensa i nodrida Per la seva banda Mazzucato va nestar personal i de com tractar i ull xat en el utur
miriacuteada de presentacimiddot assenyalar la prounditat de les mesurar la sostenibilitat
ons sessions inormatimiddot esquerdes en el cagravelcul del PIB El treball de Coyle i de Mitramiddot
ves entrevistes i taules rodones tot posant sobre la taula la distinmiddot En relacioacute amb el tema del bemiddot Kahn ens proposa la substitucioacute
que any rere any es an en la reumiddot cioacute onamental entre les activimiddot nestar cal apuntar que del que de lrsquoactual megravetrica del PIB per
nioacute anual del Fograverum Econogravemic tats que realment creen i aporten es parla no eacutes tant de les prestamiddot un utur balanccedil de sis compomiddot
Mundial sempre hi ha un orat valor ( ) i aquelles que com cions de lrsquoestat del benestar remiddot nents un quadre de comandamiddot
per collocarmiddothi el tema del PIB ment basat en sis actius el camiddotels serveis nancers nomeacutes bemiddot collides meacutes o menys laboriosamiddot
Lrsquoacceptacioacute que el PIB eacutes un lluguen les coses ( ) Aquest ment en el PIB sinoacute de com remiddot pital natural el capital humagrave els
constructe molt important per er eacutes un tema no menor que enllamiddot collir el benestar de les persones actius intangibles el capital iacutesic
el seguiment de lrsquoactivitat econogravemiddot ccedila directament amb la polegravemica els actius nancers nets i el camiddotque es deriva del et que puguin
mica potser ns i tot el construcmiddot sobre lrsquoorigen del valor (Val la assolir una vida que les satisaci pital social En el sistema de
te meacutes important ndashvaloracioacute atrimiddot pena destacar que aquest eacutes el Es tracta del megravetriques proposat el benestar i no del
buiumlda a Paul Samuelsonndash a pamiddot tema central del seu uacuteltim llibre no es mesuraria en termes de
rella amb lrsquoarmacioacute que aixiacute i tot de lectumiddot produccioacute i consum sinoacute en
el PIB no explica prou beacute lrsquoevolumiddot ra recomanable) El srsquoassocia a les prestamiddot lrsquoacceacutes als actius que permeten
cioacute de lrsquoeconomia cions socials com ara lrsquoeducamiddot atendre i possibilitar una bona
Brynjolsson va insistir a no memiddot cioacute la salut i lrsquoatencioacute a la vellesa vida tant ara com en el utur La
El 23 de gener drsquoaquest any a nysprear el PIB ldquoEl PIB ha arribat i la dependegravencia totes elles inmiddot produccioacute i el consum actuals
Davos es va presentar una taula ns aquiacute per quedarmiddotsrsquohirdquo En corporades en el PIB El ldquomeacutes soacuten importants perograve el realment
rodona un panel com sersquon diu aquest punt Gurriacutea va er un comiddot enllagraverdquo el es vincula a rellevant eacutes posseir una megravetrica
avui dia per parlar del PIB sota mentari interessant ldquoSi el PIB eacutes la valoracioacute subjectiva que es teacute que indiqui que les persones
el tiacutetol El panel un arteacte prou sogravelid perograve que de la progravepia vida Avanccedilar en el poden i podran disposar de la
estava compost per Jacinda Armiddot no resol gaire beacute la visioacute de lrsquoesmiddot eacutes avanccedilar en ldquoestar renda necessagraveria i de manera
dern i Ohood Bint Khalan Al tructura i de lrsquoevolucioacute drsquouna beacuterdquo en satiser la mateixa vida sostenible eacutes a dir i cal insistirmiddot
Roumi primera ministra de Nova economia potser no hauriacuteem de incluacutes avanccedilar en la elicitat eacutes hi ara i en el utur
Zelanda i ministra del Govern complicarmiddotlo encara meacutes no progressar cap a una ldquobona
dels Emirats Agraverabs Units resmiddot hauriacuteem de buscar un vidardquo Aquest eacutes un objectiu ammiddot Cal doncs mesurar estocs i no
pectivament El collectiu dels (ldquoun PIB meacutes enllagraverdquo bicioacutes al qual srsquoha drsquoenocar lrsquoacmiddot nomeacutes fuxos Cal pensar en termiddot)
economistes estava representat sinoacute pensar en tivitat econogravemica De et aquest mes de riquesa i no nomeacutes de
per Erik Brynjolsson i Mariana eacutes a dir ldquoretenir el PIBrdquo i objectiu ens parla meacutes de promiddot renda El canvi proposat eacutes de
greacutes que de creixement gran importagravencia i caldragrave veure
com es pot er la transicioacute a una
Lrsquoaltre gran tema que incorpora nova megravetrica o conjunt de megravetrimiddot
el ldquomeacutes enllagraverdquo eacutes la sostenibilitat ques viable i universalment acmiddot
El desenvolupament es consimiddot ceptada Els autors coneixen la
dera sostenible si satisagrave les nemiddot dicultat i p pro osen en aquest
cessitats del present sense sentit una primera ase drsquoademiddot
Mazzucato Al centre el secretamiddot buscar altres megravetriques per anar comprometre la satisaccioacute de quacioacute de la valoracioacute del PIB
ri general de lrsquoOCDE Joseacute Aacutengel meacutes enllagrave les necessitats de les generacimiddot que incorpori els intangibles i la
Gurriacutea ons utures Les mesures del distribucioacute de la renda i que remiddot
Aquesta idea no eacutes nova de et PIB no pretenen en absolut baixi el pes atribuiumlt als serveis
Les intervencions van girar al volmiddot es pot trobar tambeacute en documiddot donar cap megravetrica ni cap orienmiddot del sistema nancer
tant de les dues idees que srsquohan ments de la mateixa OCDE si tacioacute en relacioacute amb si el desenmiddot
comentat al comenccedilament Armiddot meacutes no des de lrsquoany 2015 domiddot volupament present compromet La realitat econogravemica ha evolumiddot
dern i Al Roumi van detallar almiddot cuments que analitzen com es o no compromet el desenvolumiddot cionat molt de mitjan els anys
guns esorccedilos que srsquohan iniciat pot transitar drsquoun sistema de pament utur cinquanta del segle passat
tant a Nova Zelanda com als comptabilitat nacional a una quan es va imposar el PIB perograve
Emirats per buscar el benestar comptabilitat nacional del bemiddot Lrsquoescrit de resum que la reunioacute cada cop es a meacutes evident el
de les poblacions respectives nestar Perquegrave darrere del PIB i anual del Fograverum Econogravemic et que amb megravetriques drsquoahir
meacutes enllagrave de les dades recollides en el ldquomeacutes enllagraverdquo hi ha el tema Mundial a sobre la sessioacute es a impossible pilotar lrsquoeconomiddot
pel PIB de com tractar i mesurar el bemiddot ens recomana una mia del demagrave
Fer que
el utur compti Making the utu-
re count
profts
rents
wellbeing
wellare
The value o everything
wellare
wellbeing
More than GDP
wellbeing
beyond
the GDP
the GDP and
beyond
More
than GDP
E
n
Darrere del PIB hi ha el tema de com tractar i mesurar el benestar
personal i de com tractar i mesurar la sostenibilitat
AlBERt GARCIA PujOl
Economista i membre de la Comissioacute
drsquoEconomia i Sostenibilitat
agarciapujoleconomistescat
Davos el PIB i el ldquomeacutes enllagraverdquo
Comissioacute d rsquoEconomia i Sostenibilitat
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 7
Grup de Treball d rsquoEmprenedoria i Creacioacute d rsquoEmpreses
rsquoestudi GEM 2017middot2018 en ase inicial amb una proporcioacute histograverica i queda gairebeacute quatre tal dels dierents projectes Atemiddota Catalunya estudia lrsquoorimiddot de vendes a clients estrangers punts per sobre drsquoEspanya No nintmiddotnos a la mediana drsquoaquesta entacioacute internacional i el entre el 25 i el 75 soacuten un 56 obstant aixograve el seu valor eacutes encamiddot variable srsquoobserva que el 50
fnanccedilament dels nous negocis i els que en tenen entre un 1 i ra 56 punts menor al dels paiumlsos dels projectes ha necessitat una com a caracteriacutestiques inhemiddot un 25 representen un 116 basats en la innovacioacute inversioacute de com a miacutenim 19000 rents per determinar la qualitat euros un valor similar al del 2015 de lrsquoemprenedoria i la seva evomiddot A partir de les marques de classe i 2016 Un aspecte de reconeguda immiddotlucioacute Un aspecte de reconegumiddot de cada categoria considerada portagravencia en el moment de pomiddotda importagravencia en el moment de hem estimat la intensitat exportamiddot sar en uncionament nous nemiddot A la demarcacioacute de Barcelona posar en uncionament nous dora mitjana de Catalunya drsquoEsmiddot gocis eacutes el fnanccedilament Eacutes ben tant la mitjana (76671 euros) negocis eacutes el fnanccedilament panya i de la resta de paiumlsos bamiddot sabut que els estalvis persomiddot com la mediana (20000 euros)
sats en la innovacioacute Observem nals la amiacutelia i els amics solen del capital total necessari per enmiddotPer la seva banda una caracteriacutesmiddot en primer lloc una disminucioacute al ser les onts de fnanccedilament gegar el negoci soacuten lleugerament tica inherent a la qualitat de lrsquoemmiddot llarg de tota la segraverie de la intensitat meacutes comunes La majoria superiors a les de Catalunyaprenedoria eacutes sense dubte lrsquoorimiddot exportadora de les noves empremiddot drsquoemprenedors tenen difcultats entacioacute internacional dels nous ses de Catalunya i Espanya El l fnanccedilament banmiddot Pel que a a lrsquooerta de fnanccedilamiddotper accedir anegocis En alguns articles i invesmiddot 2017 observem tanmateix un cari p ment srsquoobserva que en el darrer rincipalment per alta tigacions es constata que cada important augment drsquoaquest indimiddot drsquohistorial o de garanties exercici el percentatge de pomiddotvegada es concep meacutes la nova blacioacute que ha invertit en negocis empresa des drsquouna perspectiva de terceres persones en els uacutelmiddotinternacional a partir de les ases tims tres anys ha augmentat meacutes primerenques de la seva cremiddot lleugerament (05 punts a Barmiddotacioacute (soacuten les anomenades empremiddot celona i 02 punts a Catalunya) ses ) Aquestes empremiddotses que ja neixen amb vocacioacute Respecte a les recomanacions global (Hisrich 2013) tendeixen a cador que passa del 55 el Aixiacute doncs el desenvolupament dels experts per millorar el suport assolir un creixement i acomplimiddot 2016 al 91 el 2017 Malgrat de mercats alternatius de capital fnancer a les noves iniciatives emmiddotment considerables des dels primiddot aquest augment la intensitat exmiddot teacute un paper important per acilitar presarials destaquenmers anys de vida portadora de les noves empreses el llanccedilament de nous negocis i la
catalanes (superior a la drsquoEspamiddot seva consolidacioacute posterior Tot i Proessionalitzar el sector inversorEn el projecte GEM es quantifca nya) queda encara 124 punts aixograve la incidegravencia de la manca de lrsquoorientacioacute internacional dels emmiddot percentuals per sota dels paiumlsos fnanccedilament ha perdut pes com a Augmentar el capital disponible prenedors a traveacutes del percentatmiddot basats en la innovacioacute obstacle a lrsquoactivitat emprenedomiddot per a inversions i millorar lrsquoacceacutes al ge de vendes de la seva empresa ra amb valors similars a la resta cregravedita clients estrangers Els resultats Quant als emprenedors consolimiddot drsquoEuropa i eacutes el actor de lrsquoentorn soacuten per a Catalunya orccedila estamiddot dats si beacute la situacioacute de partida que meacutes ha millorat en lrsquouacuteltim any Focalitzar esorccedilos no nomeacutes bles des de lrsquoany 2009 fns a lrsquoacmiddot eacutes similar el 2017 es produeix en capital llavor o estadis inicimiddottualitat els emprenedors en ase una intensifcacioacute de la internaciomiddot Pel que a a la demanda de fnanmiddot als sinoacute tambeacute en expansioacute i inicial (TEA) que se centren en el nalitzacioacute molt meacutes acusada que ccedilament que requereixen les nomiddot creixement mercat interior (aixograve eacutes que no en el cas dels nous empresaris ves empreses el projecte GEM exporten) representen xires sumiddot Aixiacute el percentatge drsquoempreses incorpora dades sobre la inversioacute Donar suport al capital risc periors al 70 i arriben en els que no exporten baixa meacutes de 10 necessagraveria per posar en marxa un amb un volum signifcatiu que darrers anys a gairebeacute el 80 nou negoci Lrsquoany 2017 el capitalpunts percentuals i el de les que pugui tenir impacte real amb
exporten meacutes del 75 puja 45 llavor necessari per a cadascun un programa copiat del FONDImiddot En el darrer any malgrat llsquoexiguumlimiddot punts La resta de categories exmiddot dels projectes naixents va ser de CO GLOBAL Extraordinagraveriamiddottat el percentatge de noves emmiddot portadores pugen prop de quatre 69372 euros de mitjana a Catalumiddot ment dissenyat amb resultats preses amb una elevada orientamiddot punts cadascuna El 2017 la inmiddot nya Aquest valor mitjagrave eacutes inerior palpables cioacute internacional (entre el 75 i el tensitat exportadora de les emmiddot al dels dos exercicis anteriors 100 de les vendes soacuten a climiddot preses consolidades passa del Facilitar lrsquoadopcioacute drsquoesquemiddotents estrangers) ha passat de 45 al 107 de manera que Existeix amb tot una gran dismiddot mes de fnanccedilament alternatiu lrsquo15 al 55 Els emprenedors ateny el valor meacutes alt de la segraverie persioacute en les necessitats de capimiddot i
L
born global
crowdfunding crowdlending
l
l
l
l
l
n
Cada vegada es concep meacutes la nova empresa des drsquouna perspectiva
internacional a partir de les f ases meacutes primerenques de la seva creacioacute
AMADEu IBARz
Economista i vicepresident del Grup de Treball drsquoEmprenedoria i Creacioacute drsquoEmpreses del CEC emprenedoriacoleconomistescat
Orientacioacute internacional i fnanccedilament de lrsquoemprenedoria naixent a Catalunya
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 8 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
cament que es justifquin Si es
percep de lrsquoempresa un val o xec
per menjar lrsquoimport diari exempt
eacutes drsquo11 euro
Si srsquoutilitza
el vehicle propietat de lrsquoempresa
per a realitzar desplaccedilaments enmiddot
tre el domicili i el centre de treball
Des Els contribuents que hagin obmiddot hagi treballat srsquoapliqui un impost o qualsevol altre en lrsquoagravembit partimiddot
del dia 2 drsquoabril fns a lrsquo1 de juliol tingut durant el 2018 exclusivamiddot de naturalesa idegraventica o anagraveloga cular srsquohauragrave drsquoimputar com a
srsquoha de presentar la declaracioacute ment rendiments iacutentegres del a lrsquoIRPF espanyol ndashessent sufcimiddot renda del treball el 20 del cost
de renda corresponent a lrsquoexermiddot treball del capital (mobiliari o immiddot ent que existeixi un conveni per a del vehicle per al seu pagador En
cici 2018 En el cas de domiciliar mobiliari) o drsquoactivitats econogravemimiddot evitar la doble imposicioacutendash i no es el cas que el vehicle no sigui promiddot
el pagament el termini per a ques com tambeacute guanys patrimiddot tracti drsquoun paiacutes o territori considemiddot pietat del pagador el 20 srsquoaplimiddot
presentar la declaracioacute o confrmiddot monials sotmesos a retencioacute o rat com paradiacutes fscal ca sobre el valor de mercat que
mar lrsquoesborrany fnalitzaragrave el dia no que supe rin conjuntament correspondria al vehicle si os
26 de juny els 1000 euro anuals i pegraverdues pamiddot Les nou Si el vehicle eacutes considerat
trimonials de quantia superior a dietes es consideren rendiments efcient energegraveticament la valoramiddot
Per a 500 euro en tributacioacute individual o del treball Ara beacute fns a certs immiddot cioacute en espegravecie es podragrave reduir fns
accedir a lrsquoesborrany de la declamiddot conjunta ports estan exemptes Per a un 30 en uncioacute de les caracmiddot
racioacute io les dades fscals per inmiddot exemple per manutencioacute pel termiddot teriacutestiques del vehicle
ternet srsquohauragrave drsquoinormar del nuacutemiddot Estan exempmiddot ritori espanyol i sense pernoctar
mero del DNI la seva data de tes les beques puacutebliques i les conmiddot amb caragravecter general estagrave
caducitat (perograve si eacutes perpetu la cedides per les entitats benefciagravemiddot exempt de gravamen fns a Si heu rebut un rendiment del tremiddot
data drsquoexpedicioacute) i lrsquoimport de la ries de mecenatge per a cursar 2667 euros per dia Pel que a a ball irregular com per exemple un
casella 475 de la declaracioacute de estudis reglats tant a Espanya despeses de locomocioacute quan el ldquobonusrdquo o un premi extraordinari
renda del 2017 Si es tracta drsquoun com a lrsquoestranger de tots els nimiddot treballador utilitzi mitjans de per antiguitat eacutes possible aplicar
contribuent no declarant lrsquoany immiddot una reduccioacute del 30 sobre un
mediat anterior srsquohauragrave drsquoaportar import magravexim de 300000 euro semmiddot
lrsquoIBAN drsquoun compte bancari on fmiddot pre que el seu periacuteode de generamiddot
guri com a titular a eectes drsquoobmiddot cioacute sigui superior a 2 anys i els
tenir el nuacutemero de reeregravencia rendiments srsquoimputin en un uacutenic
periacuteode impositiu Perograve no es pomiddot
dragrave aplicar aquesta reduccioacute si
Les persones iacutesiques que hamiddot vells i graus del sistema educatiu transport puacuteblic srsquoexclouragrave de heu obtingut altres rendiments de
gin obtingut rendiments iacutentegres La dotacioacute econogravemica exempta gravamen lrsquoimport que es justifmiddot la mateixa naturalesa en els 5
del treball per sobre dels 22000 euro eacutes de 6000 euro anuals i de 18000 qui En altres casos sempre q ue anys anteriors i als quals srsquohaguemiddot
anuals amb caragravecter general euro a lrsquoany si la beca teacute per objecte quedi justifcada la realitat del ra aplicat aquesta reduccioacute Tammiddot
Les persones iacutesiques que hamiddot compensar despeses de transmiddot desplaccedilament la quantitat que beacute srsquoaplica als rendiments derimiddot
gin obtingut 12643 euro (12000 euro port i allotjament Si es tracta drsquoesmiddot resulti de multiplicar per 019 euro vats de lrsquoextincioacute drsquouna relacioacute
si lrsquoimpost srsquohagueacutes meritat tudis a lrsquoestranger lrsquoimport exempt per quilogravemetre recorregut meacutes laboral pels quals no srsquoestableix
abans del 5 de juliol del 2018) si eacutes de 21000 euro les despeses de peatges i aparmiddot cap liacutemit temporal anterior
els imports obtinguts del segon i
restants pagadors per ordre de En el cas de beques per a la realitmiddot
quantia no superen en conjunt zacioacute del doctorat lrsquoimport exempt
els 1500 euro anuals eacutes de 21000 euro si es cursa a Esmiddot
Srsquoestagrave obligat si els rendiments panya i de 24600 euro si es realitza
iacutentegres del capital mobiliari i a lrsquoestranger
guanys patrimonials superen els
1600 euro anuals I tambeacute si no sumiddot
peren els 1600 euro anuals i Si
aquests no han estat subjectes a durant el 2018 srsquoha desplaccedilat
retencioacute o ingreacutes a compte ora drsquoEspanya per a prestar els
Tambeacute quan les rendes immiddot seus serveis en un altre o diversos
mobiliagraveries imputades els intemiddot paiumlsos no hauragrave de declarar la
ressos de les lletres del Tresor i totalitat del sou que hagi percemiddot
les subvencions per a lrsquoadquisimiddot but ja que estagrave exempta la part
cioacute drsquohabitatges de proteccioacute ofmiddot dels dies treballats a lrsquoestranger
cial o de preu taxat superin conmiddot amb un liacutemit magravexim de 60100 euro
juntament els 1000 euro anuals sempre que en els paiumlsos en quegrave
Cessioacute del ehicle
Periacuteode de presentacioacute
Dietes i als per menjar
Nuacutemero de referegravencia
Beques puacutebliquesRendiment irregular del treball
Obligats a presentar-la
Quegrave passa si mrsquohan destinat a fer treballs a lrsquoestranger
l
l
l
l
l
Amb el megravetode drsquoestimacioacute directa els que iniciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat poden reduir en un 20 el rendiment
net positiu declarat
Comissioacute d rsquoAssessors Fiscals
RICARD vIntildeA ARASAEconomista Servei drsquoAssessorament Fiscal del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya geafbcneconomistescat
Declaracioacute de renda 2018
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 9
A partir del 2018 es regulen de deduiumlbilitat les despeses de subministres
dels contribuents que desenvolupin lrsquoactivitat en el seu habitatge habitual
Despeses dediumlbles dels rendi-mens del reball
Qegrave passa si ilizo el vehicle en lrsquoacivia
A qin periacuteode imposii srsquoim-pen els rendimens del re-ball
unias amiliars declaracioacute Inceni en cas drsquoinici drsquona conjna o individalacivia econogravemica
En cas de separacioacute a qi cor-respon aplicar-se el miacutenim pels flls comns
Acivia econogravemica (empre-sarial o proessional) Qines redccions es poden
aplicar sobre la base imposa-ble de lrsquoIRPF
regulen de deduiumlbilitat les despemiddot
Les cotitzacimiddot ses dels subministres a eectes
ons a la Seguretat Social o mutualimiddot de determinar el rendiment net en
tats generals obligatograveries de el cas dels contribuents que demiddot
uncionaris les cotitzacions al colmiddot senvolupin la seva activitat en el
legi drsquoores o institucions similars seu habitatge habitual com ara
les detraccions per drets passius aigua gas electricitat telegraveon inmiddot
les quotes satisetes a sindicats les ternet en un 30 de la proporcioacute
quotes satisetes a collegis proesmiddot dels metres quadrats de lrsquohabitatmiddot
sionals si la collegiacioacute teacute caragravecter ge destinats a lrsquoactivitat en relacioacute
obligatori per a lrsquoexercici del treball amb la superiacutecie total Tambeacute les
amb el liacutemit de 500 euro anuals Les despeses de restauracioacute ocasionamiddot
despeses de deensa juriacutedica per des en lrsquoexercici de lrsquoactivitat semmiddot
litigis amb lrsquoempresa amb el liacutemit de pre que es paguin per qualsevol
300 euro anuals I amb caragravecter genemiddot mitjagrave electrogravenic de pagament fns a
ral 2000 euro anuals per obtenir rendimiddot un magravexim de 2667 o 4808 euro per
ments del treball Lrsquoimport anterior dia sense pernoctacioacute en uncioacute
srsquoaugmenta en 2000 euro addicionals de si el desplaccedilament eacutes per terrimiddot
en el cas drsquoaturats que acceptin un tori espanyol o a lrsquoestranger resmiddot
nou lloc de treball que impliqui un pectivament En el cas de pernocmiddot
canvi de residegravencia i tambeacute srsquoincremiddot tar ora del domicili habitual
menta en 3500 euro o 7750 euro anuals lrsquoimport seragrave de 5334 o 9135 euro
en el cas de treballadors actius dismiddot respectivament
capacitats en uncioacute del grau de
discapacitat
Per a poder deduir
les despeses ocasionades per lrsquouacutes
del vehicle en lrsquoactivitat la normatimiddot amb prima fxa drsquoesportistes promiddot drsquooblidar que en el cas drsquooptar per
Amb caragravecter general srsquoimmiddot va de lrsquoIRPF exigeix provar lrsquoaectamiddot essionals i drsquoalt nivell La base limiddot la declaracioacute conjunta srsquohan de
puten al periacuteode impositiu en quegrave cioacute exclusiva a lrsquoactivitat econogravemica quidable no podragrave resultar negatimiddot sumar les rendes percebudes per
el seu perceptor els pot exigir Els i per tant si srsquoutilitza simultagraveniamiddot va a consequumlegravencia drsquoaquestes tots els membres de la unitat amimiddot
endarreriments drsquoexercicis anterimiddot ment per a fns particulars no srsquoadmiddot reduccions liar i que la progressivitat de la tarimiddot
ors percebuts durant el 2018 met cap mena de deduccioacute a de lrsquoIRPF pot ser que no commiddot
srsquohauran drsquoimputar als periacuteodes en pensi lrsquoimport de la reduccioacute de la
quegrave eren exigibles i si no va ser el base imposable Un cop presenmiddot Cal tenir
2018 srsquohauragrave de presentar una Els qui inimiddot clar que la unitat amiliar a eectes tada la declaracioacute de la renda i
autoliquidacioacute complementagraveria per ciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat ecomiddot de lrsquoIRPF estagrave integrada per ambmiddot acabat el termini de presentacioacute
a cada exercici al qual correspomiddot nogravemica i determinin el rendiment doacutes cogravenjuges no separats legalmiddot lrsquoAdministracioacute tributagraveria no acmiddot
nen En canvi si els endarrerimiddot net drsquoacord amb el megravetode drsquoestimiddot ment i si nrsquohi ha els flls menors cepta el canvi drsquoopcioacute de conjunta
ments srsquohan percebut a consemiddot macioacute directa poden reduir en un que hi conviuen com tambeacute els o individual
quumlegravencia drsquouna resolucioacute judicial 20 amb un liacutemit de 100000 euro majors drsquoedat incapacitats judicimiddot
els imports no satisets srsquohan drsquoimmiddot el rendiment net positiu declarat alment subjectes a pagravetria potestat
putar al periacuteode impositiu en quegrave la Srsquoenteacuten que srsquoinicia una activitat prorrogada o rehabilitada La remiddot
sentegravencia sigui erma i no importa econogravemica quan no srsquoha exercit duccioacute de la base imposable eacutes La normativa
els anys en quegrave eren exigibles cap activitat econogravemica lrsquoany anmiddot de 3400 euro Tambeacute existeix la unimiddot de lrsquoIRPF assimila a descendents
terior a la data drsquoinici drsquoaquesta tat amiliar monoparental eacutes a dir a totes aquelles persones respecmiddot
la ormada en els casos de sepamiddot te de les que el contribuent tingui
Si determiddot racioacute legal o quan no hi hagi un atribuiumlda la seva guarda i custogravedia
mineu el rendiment de la vostra vincle matrimonial per la mare o el per resolucioacute judicial i diu que cormiddot
activitat econogravemica pel megravetode Es pot reduir la pare i tots els flls menors o majors respondragrave a qui drsquoacord amb el
drsquoestimacioacute directa heu de tenir base imposable per presentar la drsquoedat incapacitats judicialment conveni regulador aprovat judicialmiddot
en compte que per a quegrave les desmiddot declaracioacute conjunta (3400 euro) per subjectes a pagravetria potestat prorromiddot ment tingui la guarda i custogravedia
peses siguin deduiumlbles fscalment aportacions a sistemes de previmiddot gada o rehabilitada que convismiddot dels flls a la data de meritacioacute de
cal que estiguin vinculades a lrsquoacmiddot sioacute social (plans de pensions) per quin amb lrsquouna o amb lrsquoaltre La lrsquoimpost (en general el 31 de demiddot
tivitat desenvolupada i complir aportacions a patrimonis protegits reduccioacute de la base imposable en sembre) en tractarmiddotse del subjecmiddot
amb els requisits de correcta immiddot de persones amb discapacitat aquest cas eacutes de 2150 euro te passiu que ha de conviure amb
putacioacute temporal tenir els corresmiddot per pensions compensatograveries i No es pot aplicar ells Ara beacute quan sigui compartimiddot
ponents justifcants (actures o anualitats per aliments anualitats aquesta reduccioacute quan el contrimiddot da srsquohauragrave de prorratejar entre els
documents) i que estiguin regismiddot per aliments a avor de persones buent conviu amb la mare o el excogravenjuges amb independegravencia
trades als llibresmiddotregistre o a la dierents dels flls per aportacions pare drsquoalgun dels flls que ormen drsquoaquells amb qui estiguin convimiddot
comptabilitat A partir del 2018 es a la mutualitat de previsioacute social part de la unitat amiliar No srsquoha vint a 31 de desembre
AtENCIOacute
n
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
BEGOntildeA CAStRO OtEROEconomista presidenta del Grup de Treball EAFI del CEC i Member of the Executive Board Anchor Capital Advisors EAFbcastroanchoreaficom
Completada la transposicioacute de MiFID II
rents instruments financers Drsquoaltra banda manteacute lrsquoedat de lrsquoinversor com un criteri rellevant en el proceacutes de perfilar el client
Retrocessions o incentiusAquest eacutes un punt que histogravericamiddotment ha generat debat entre les ESI La llei estableix la limitacioacute del cobrament drsquoincentius o remiddottrocessions al fet que es produmiddoteixi una millora del servei per tal de poder cobrar aquest incentiu
Drsquoaltra banda tambeacute institueix criteris pels anomenats incentius no monetaris i per aquelles ESI independents aixiacute com lrsquoorientamiddotcioacute en relacioacute amb els terminis
per retornar al clients els possimiddotbles incentius rebuts per exemmiddotple en cas que el client es pugui subscriure la ldquoclasse netardquo drsquoun fons drsquoinversioacute perquegrave no exismiddotteix i els requisits entre drsquoaltres com la comercialitzacioacute drsquoalmiddotmenys un 25 de productes fimiddotnancers de tercers i dues altermiddotnatives de terceres parts en cada categoria de fons comercimiddotalitzada
vigilagravencia i control de productes financers En relacioacute amb la vigilagravencia i el control del disseny i distribucioacute de productes financers es dismiddotposa que el proceacutes previ drsquoapromiddotvacioacute de cada producte drsquoinvermiddotsioacute seragrave responsabilitat del propi consell drsquoadministracioacute de lrsquoemmiddotpresa de serveis drsquoinversioacute La finalitat eacutes que les caracteriacutestimiddotques dels productes siguin les
MiFID soacuten les sigles de Markets in Financial Instruments Directive
que va entrar en vigor lrsquo1 de nomiddotvembre del 2007 que suposen un mercat uacutenic i un regravegim regulamiddotdor comuacute per als serveis finanmiddotcers en tots els Estats membres de la Unioacute Europea i altres Estats de lrsquoAgraverea Econogravemica Europea
MiFID regula la prestacioacute de sermiddotveis drsquoinversioacute afectant a totes les entitats financeres i drsquoinversioacute en la forma en quegrave informen asmiddotsessoren o venen productes fimiddotnancers als seus clients o potenmiddotcials clients aixiacute com en la mamiddotnera en quegrave els ofereixen serveis drsquoexecucioacute drsquooperacions sobre instruments financers
Els objectius de la MiFID soacuten mimiddotllorar la transparegravencia i lrsquoeficiegravenmiddotcia dels mercats financers euromiddotpeus augmentar la competegravenmiddotcia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor En definitimiddotva protegir al client regulant el comportament de lrsquoentitat finanmiddotcera i drsquoinversioacute
Quant al MiFID podem parlar de MiFID I MiFID II i en un futur parlarem de MiFID III En conmiddotcret avui parlarem de MiFID II aprovada en tres fases l Reial Decret 212017 de 29 desembrel Reial Decret 142018 de 28 de setembrel Reial Decret 14642018 de 21 de desembre
En funcioacute drsquoaquestes normes jumiddotriacutediques i en concret amb aquest uacuteltim reial decret el text refoacutes de la Llei del mercat de vamiddotlors es va modificar
ldquoLa urgegravencia per completar la transposicioacute ve donada per la fimiddotnalitzacioacute del termini el juliol del 2017 i de la interposicioacute drsquouna demanda per incompliment damiddotvant el Tribunal de Justiacutecia de la Unioacute Europea (TJUE) amb la corresponent proposta de sanmiddotcioacuterdquo segons un comunicat del Ministeri drsquoEconomia
MiFID II regula principalment lrsquoactivitat de les empreses de serveis drsquoinversioacute (ESI) entre les quals ens trobem les EAF (emmiddotpreses drsquoassessorament finanmiddotcer abans EAFI)
Proteccioacute de lrsquoinversorEl reial decret aborda aspectes com les obligacions de les emmiddotpreses drsquoinversioacute amb lrsquoobjectiu de protegir lrsquoinversor principalmiddotment minorista (lrsquoinversor minomiddotrista segons defineix la directiva eacutes aquell amb menys coneixemiddotments i menys experiegravencia per tant aquell que necessita meacutes informacioacute i acompanyament en la presa de decisions)
En relacioacute amb els coneixemiddotments la llei destaca la necessimiddottat de perfilar amb meacutes profundimiddottat i filant meacutes prim els anomemiddotnats ldquotest drsquoidoneiumltatrdquo amb la fimiddotnalitat drsquoevitar el risc que els propis clients tinguin tendegravencia a autodefinirmiddotse amb un perfil meacutes arriscat del que realment tenen i convida a introduir noves premiddotguntes concretes sobre coneimiddotxements especiacutefics dels difemiddot
meacutes adequades per a cada tipus de client
Drsquoaquesta forma es reforccedila lrsquoobmiddotjectiu principal de proteccioacute del client ja que els aspectes relamiddottius a la idoneiumltat de lrsquoinstrument financer per al client concret al qual es dirigeix no estan premiddotsents uacutenicament en el moment de la comercialitzacioacute sinoacute des de la progravepia concepcioacute drsquoaquest
Avaluacioacute de les propostes drsquoinversioacuteEn relacioacute amb la presa de decimiddotsions en el proceacutes drsquoemissioacute de recomanacions o de gestioacute de carteres es desenvolupa lrsquooblimiddotgacioacute drsquoavaluar si instruments fimiddotnancers equivalents poden ajusmiddottarmiddotse al perfil del client tenint en compte el cost i la complexitat dels productes
Les directrius estableixen que les entitats han drsquoadoptar poliacutetimiddotques i procediments que assemiddotgurin que abans de recomanar un producte o adquirirmiddotlo per a la cartera gestionada en nom del client es realitzi una agravemplia avamiddotluacioacute de les possibles alternatimiddotves drsquoinversioacute per al que srsquoha de tenir en compte el cost i la commiddotplexitat dels productes Per tant a lrsquohora de proposar qualsevol canvi srsquoha de poder demostrar de manera raonable que en aquella proposta concreta els beneficis per al client soacuten superimiddotors als costos que genera aquell canvi
Es considera que quan una entimiddottat ofereixi una gamma restringimiddotda de productes o recomani nomiddotmeacutes un tipus de producte eacutes important que els clients siguin plenament conscients drsquoaquesta circumstagravencia En cas que lrsquoentimiddottat trieacutes o recomaneacutes al client un producte amb major cost o complexitat que un altre equivamiddotlent hauria de ser capaccedil de jusmiddottificarmiddotho Aquest tipus de decisimiddotons han de ser documentades i registrades i hauran drsquoestar sotmiddotmeses a una especial atencioacute per part de la funcioacute de control de lrsquoentitat n
Els objectius de la MiFID soacuten millorar la transparegravencia i eficiegravencia dels mercats
augmentar la competegravencia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor
Comissioacute drsquoEconomia Financera GT EAFI
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 1
necessagraveriament a lrsquoabsegravencia de beacutens per embargar La manca de patrimoni amb quegrave er ront als deutes eacutes incerta ens la podem trobar de manera sobrevinguda un cop iniciat el procediment a dimiddoteregravencia del cas anterior quan ja ha estat comprovada en racasmiddotsar lrsquoexecucioacute pregravevia
ovint ens plantegem quimiddot de concurs presentada pel credimiddot del concurs necessari per part del El cost en temps i diners de tota na pot ser la utilitat pragravectimiddot tor i els altres legitimats creditor i en consequumlegravencia es pomiddot aquesta tramitacioacute cobriria la remiddotca de determinades fgumiddot drien obrir unes possibilitats de cuperacioacute del deute Ens hem de
res previstes legalment Amb una El primer supogravesit de lrsquoart 24 LC negociacioacute Per tant no es pot en plantejar quins avantatges o inmiddotexistegravencia virtual sobre el paper parteix de la reclamacioacute dineragraveria termes genegraverics seguint la idea centius obteacute el creditor instant del perograve que en realitat pot semblar pregravevia que ha derivat en una exemiddot del que degraveiem abans desestimar concurs necessari i si aquests que aplicades a la vida real dels cucioacute allida Tenim un cregravedit documiddot drsquoentrada lrsquoinici del procediment compensen tots els esorccedilos demiddot ciutadans o de les empreses no mentat liacutequid venccedilut i exig judicial per reclamar el deute permiddot dicats per arribar al punt de decimiddotible El donaran un resultat satisactori creditor ha interposat amb base en quegrave cada cas eacutes un moacuten i conveacute dir si iniciar o no el procediment per resoldre les controvegraversies per aquesta documentacioacute una demiddot conegraveixer la situacioacute i lrsquoentorn ecomiddotles quals teogravericament han estat manda judicial de reclamacioacute de nogravemic del deutor Sense perjudici En els arts 18 a 20 LC srsquoestableimiddotpensades i plasmades en el text quantitat Iniciaragrave un procediment del en quegrave podria actuarmiddotse xen les consequumlegravencies de la intermiddotlegal Aquest eacutes el cas del conmiddot que tindragrave aixograve siacute segons el cas en relacioacute amb lrsquoart 19 LC del qual posicioacute de la demanda de conmiddotcurs necessari de creditors una durada meacutes o menys llarga en parlarem meacutes endavant curs necessari en cas drsquooposicioacute
(meacutes meacutes que menys ategraves el colmiddot del deutor i existeix la possibilitat Segons les recents estadiacutestiques lapse judicial en el qual ens trobem) En el segon supogravesit de et de lrsquoa rt hipotegravetica que el deutor aci ront publicades per lrsquoINE el 7 de ebrer i acabaragrave amb la conseguumlent senmiddot 24 LC no partim del racagraves de la al deute mitjanccedilant la consignacioacute del 2019 basades en dades promiddot tegravencia estimatograveria Aquesta senmiddot reclamacioacute dineragraveria interposada a avor del creditor visionals durant lrsquoany 2018 es van tegravencia comportaragrave la posterior solmiddot pel creditor sinoacute del coneixement declarar a tot Espanya 5635 conmiddot licitud drsquoexecucioacute i si eacutes el cas que pugui tenir del seu sector Pel que a a la posicioacute que ocupa el cursos de creditors dels quals lrsquoembargament de beacutens sufcients drsquoactivitat i de la situacioacute dels almiddot creditor instant del concurs necesmiddotnomeacutes 348 varen ser instats com per al pagament del deute tres operadors amb els quals teacute sari en el llistat de creditors de la a concursos necessaris un 6 relacions comercials El problema massa passiva segons lrsquoart 917
Aquiacute seragrave quan ens trobem al en aquest cas eacutes que es depegraven de LC es reconeixeragrave el 50 del seu La Llei Concursal (LC) concreta la capdavall de tot aquest les onts drsquoinormacioacute externes deute amb caragravecter privilegiat gemiddotprocedimiddotdefnicioacute del concurs necessari en ment llarg i eixuc que no hi ha res per poder saber si es donen els neral i per darrere dels creditors per dos articles en lrsquoarticle 24 i en lrsquoarmiddot per embargar Eacutes a partir drsquoaquest requisits exigits legalment per insmiddot deutes salarials i de les administramiddotticle 7 moment en quegrave podragrave sollicitarmiddot tar el concurs El creditor ha de cions puacutebliques El 50 restant es
se el concurs necessari de lrsquoentitat saber si el deutor es troba en almiddot qualifca de cregravedit ordinari junt amb En el numeral 4 de lrsquoarticle 2 es deutora Sovint la iniciativa arribaragrave gun dels quatre casos enumerats els altres creditors que han mantinmiddotconcreten els supogravesits de et en tard per obtenir la satisaccioacute ni en la segona part de lrsquoart 24 LC gut una actitud passiva enront de els quals el creditor pot plantejar el que sigui parcial del deute Instar Si acumula impagaments generamiddot lrsquoacumulacioacute drsquoimpagaments concurs necessari Es plantegen la declaracioacute de concurs necessamiddot litzats a altres creditors Si ha somiddot Drsquoaltra banda les despeses caumiddotdues opcions La primera eacutes que ri en el moment en quegrave se sap pomiddot ert altres embargaments de mamiddot sades al creditor per la presentacioacute hagi resultat inructuosa una exemiddot sitivament que en el procediment nera general sobre els seus beacutens del concurs es qualifcaran de cregravemiddotcucioacute dineragraveria interposada direcmiddot drsquoexecucioacute seguit contra el deutor Si estagrave ent desaparegraveixer el seu dit contra la massa drsquoacord amb tament pel creditor contra el deumiddot moroacutes no srsquohan trobat beacutens per patrimoni de manera sobtada Si lrsquoart 842 segon paragravegra tor (paragravegra primer) La segona embargar sembla innecessari per no compleix regularment les semiddotopcioacute que es pot plantejar (punts inuacutetil a la fnalitat pretesa que eacutes el ves obligacions tributagraveries socials Analitzat tot lrsquoanterior podem enmiddot1 a 4) eacutes que per altres mitjans no recobrament del deute i laborals Perograve amb sospitarmiddotho o tendre el perquegrave de les dades remiddotde manera directa sinoacute per altres sabermiddotho del cert no nrsquohi ha prou collides per lrsquoINE en el seu inorme onts es pugui conegraveixer la situacioacute Aixograve no obstant en la societat pot Cal aportar proves materials Aixiacute El concurs necessari no sembla drsquoinsolvegravencia actual o imminent existir un ons de comerccedil unes ho exigeix lrsquoart 7 LC Si es vol acomiddot una eina prou efcient per a la samiddot del deutor Cadascuna mereix expectatives de creixement exismiddot llir a aquesta segona via per instar tisaccioacute del creditor o si meacutes no una consideracioacute separada Al tegravencia de benefcis ocults i per el concurs necessari el creditor no p pro orciona uns avantatges seu torn lrsquoarticle 7 parla sobre tant al potencial concursat li pomiddot es veu obligat a assumir una tasca evidents que benefciiumln prou al com ha drsquoarticularmiddotse la sollicitud dria no interessar la presentacioacute drsquoinvestigacioacute pregravevia molt carremiddot creditor que lrsquoinsta sobre els altres
gosa i sovint difcultada pels obsmiddot creditors que han mantingut una tacles de la proteccioacute de dades actitud meacutes passiva o no prou vigimiddotEn aquesta segona via la situacioacute lant Eacutes una quumlestioacute a debatre de drsquoinsolvegravencia no ha drsquoanar lligada cara a utures reormes legals n
tempo
Comissioacute Mercantil Concursal i d rsquoExperts Judicials
S
SIlvIA CAStRO SARDAgraveEconomista Mediadora i Administradora Concursal Rusintildeol Associats Consultors SL Vocal del Comitegrave Executiu de la seu territorial de Lleida del CEC Membre de la Comissioacute silviacastrorusinyolassociatscom
El concurs necessari Explorant possibilitats
L rsquoany 2018 es van declarar 5635 concursos de creditors dels quals nomeacutes varen ser
instaurats com a necessaris un 6
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LEconomistesBAN
produccioacute nacional materials naturals i dissenys atractius i combinats familiars
Fiscalitat de les inversions en startups Emilio Peacuterez Pombo economista i soci director de Peacuterez Pombo Abogados amp Economistas va desgranar alguns dels incentius fiscals que es poden aconseguir a lrsquohora drsquoinvertir en projectes o empreses i que recomana tenir en compte tant a emprenedors com a inversors ldquoTrobem incentius que hem de valorar tant si som emprenedors com inversorsrdquo
En aquest sentit va explicar que segons la legislacioacute vigent exis-teixen incentius fiscals per a Inversor ndash Persona fiacutesica de fins al 30 dels imports apor-tats per a persones que inverteimiddotxin en empreses de nova o remiddotcent creacioacute fins a un magravexim de
60000 euros base drsquoinversioacute en la versioacute estatal art 681 de la Llei de lrsquoIRPF (20 i 50000 euro fins a 31122017) i 30 dels imports aportats fins a 20000 euro en la vermiddotsioacute autonogravemica art 20 de la Llei 262009 de 23 de desembre Lrsquoestatal eacutes incompatible amb lrsquoautonogravemica si beacute amb lrsquoopinioacute de Peacuterez Pombo poden combimiddotnarmiddotse les dues segons ens conmiddotvingui
Les empreses en les quals srsquoadmiddotquireixen aquestes accions o participacions han de complir una segraverie de requisits i condicimiddotons entre molts altres que la inmiddot
EconomistesBAN la xarmiddotxa de Business Angels del Colmiddotlegi va celebrar
el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar la ponegravencia Fiscalitat de les inversions en startmiddotups
33egrave Fograverum EconomistesBANPol Font president drsquoEconomismiddottesBAN va fer puacuteblics els resulmiddottats aconseguits per la xarxa Bumiddotsiness Angels al llarg del 2018 on gairebeacute es va duplicar el permiddotcentatge de projectes presentats als Fograverums Inversors que van aconseguir financcedilament Conmiddotcretament el 166 dels pro-jectes presentats van acon-seguir financcedilament al llarg del 2018 vers el 952 acon-seguit lrsquoany 2017 ldquoHem aconmiddotseguit una millora de lrsquoeficiegravencia important que ens permet seguir creant noves oportunitats de nemiddotgocirdquo va assegurar Pol Font Al llarg del 2018 la xarxa drsquoEconomiddotmistesBAN va acollir prop de 200 projectes i el percentatge de fimiddotnanccedilament del total de projectes es va situar en el 3 (vers el 25 del 2017) En els darrers cinc anys la xarxa EconomistesmiddotBAN ha ategraves 994 projectes
Projectes presentats relacionats amb la intelmiddotligegravencia artificial la realitat virtual solucions de conmiddotnexioacute i localitzacioacute intelmiddotligent lrsquoanagravelisi de dades i lrsquoe-commerce entre drsquoaltres
l Optimus PriceEacutes un SaaS que utilitza intelmiddotligegravencia artificial per predir la demiddotmanda i establir preus per maximiddotmitzar els beneficis permetent automatitzar i optimitzar les compres
l SharifyEacutes una eina de colmiddotlaboracioacute que
permet a una ciutat mantenirmiddotse meacutes ben connectada i comunimiddotcar totes les activitats que es fan a la ciutat Dona resposta a la pregunta ldquoVull fer alguna cosa ara mateixrdquo
l ApartoolCentral de reserves drsquoapartamiddotments turiacutestics Marca B2B Aparmiddottool per a client corporatiu (long term rental) i distribucioacute B2B2C a portals de vacation rental
l ClubberizeEacutes un producte de tecnologia de localitzacioacute intelmiddotligent i magraverquemiddotting de proximitat per esdevenimiddotments i patrocinadors Monitoritmiddotzen lrsquoactivitat de lrsquoassistent a un esdeveniment
l Soccer DreamPrimera plataforma basada en realitat virtual per accelerar les habilitats tagravectiques del futbolista
Eina on reconstruir exercicis drsquoentrenament
l SAALG GeomechanicsStartup drsquoenginyeria i software especialitzada en lrsquoanagravelisi de damiddotdes en temps real que permet analitzar el comportament de termiddotreny fent possible lrsquooptimitzacioacute del disseny i el procediment constructiu de gran part dels projectes drsquoenginyeria i edificamiddotcioacute
l PyjamiaEacutes un e-commerce vertical que crea i comercialitza pijames i sleepwear de marca progravepia
versioacute srsquohagi produiumlt com a magravemiddotxim al cap de tres anys de la seva constitucioacute i mantenir la inversioacute almenys tres anys
Va advertir als emprenedors que deslocalitzen els seus negocis que han de conegraveixer com els hi afecten les legislacions de cada paiacutes i tenir previst que hauran de lidiar amb el risc tributari
Tambeacute va advertir si hem invertit mitjanccedilant una societat que quan tenim meacutes del 5 del capimiddottal i la societat genera dividends aquests estan exempts de tribumiddottacioacute perograve ldquoatencioacute a les semiddotguumlents rondes habituals en les startupsrdquo Si no anem a les ammiddotpliacions i ens diluiumlm i passem a disposar menys del 5 perdriacutemiddotem aquest avantatge
Per uacuteltim va recordar els incentius per a la nova societat destacant el tipus reduiumlt del 15 per a emmiddotpreses de nova creacioacute (art 291 LIS) i va insistir a explotar els avantatges del concepte ldquoPatent Boxrdquo (article 23 LIS) com ldquoel petit gran oblidat de la normativardquo que ldquoens eximeix de tributar pel 60 dels ingressos provinents de les llicegravencies i cessions drsquouacutes de pamiddottents i assimilatsrdquo i tambeacute estar molt atents a les deduccions en la quota per R+D+I la possible momiddotnetitzacioacute de la deduccioacute i les demiddotduccions per creacioacute drsquoocupacioacute
Es pot consultar la presentacioacute al web del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya Si esteu interesmiddotsats en algun dels projectes ammiddotpliarmiddotne la informacioacute i contactar amb els emprenedors aixiacute com incorporarmiddotvos al Club Inversors EconomistesBAN feumiddotnosmiddotho saber a economistesbanecomiddotnomistescat n
MIQuEl SACRIStaacuteN Economista i director drsquoEconomistesBAN economistesbancoleconomistescat
XXXIII Fograverum drsquoinversioacute i lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostartupsrsquorsquo
EconomistesBAN va celebrar el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar
la ponegravencia lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostart-upsrsquorsquo
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 3
Comissioacute d rsquoEconomia del Turisme
En una de les darreres disposar drsquouna oerta de terminals surten del vaixell El et de ser port que van er escala el 2018 3238
temporades de envejable a nivell europeu I nalmiddot drsquoorigen i destinacioacute teacute tambeacute van ser erris i nomeacutes 778 creuers
un dels ment el et de disposar drsquoaeroport eectes sobre lrsquoactivitat a les termimiddot Precisament soacuten els vaixells de
episodis discorria a Barcelona a escassos quilogravemetres amb un nals orccedila intensiva en treballamiddot passatgers els primers que estan
Les escenes perograve es van gravar tragravensit de 50 milions de passatmiddot dors perograve tambeacute en els aprovimiddot transicionant a combustibles almiddot
a Gegravenova cosa gens sorprenent gers i destinacions que ara siacute sionaments el sector del transmiddot ternatius com el gas liquat que
en aquella egravepoca Barcelona era arriben a bona part del moacuten port en carretera o lrsquoactivitat a redueixen les emissions drsquoNO
tan poc atractiva turiacutesticament lrsquoaeroport del Prat
que ns i tot hi havia companyies No obstant aixograve aquesta evolucioacute A partir drsquoaquests ets podem
que evitaven ermiddothi escala ha estat lluny del consens espemiddot discutir si tenim un model de tumiddot
cialment durant els darrers anys i risme que aporta meacutes que molegravesmiddot
Les dades aixiacute ho demostren amb han crescut les veus que parlen ties o pot generar i si no eacutes el
prou eines hi passaven 100000 de limitar quan no drsquoeliminar cas si eacutes possible tenirmiddotlo En
passatgers anuals majoritagraveriamiddot aquest tipus de turisme Com somiddot Tots els qualsevol cas tota estrategravegia que
ment en tragravensit i la primera imatge vint en aquest debat es barregen vaixells generen pollucioacute atmosmiddot passi per tenir un port de capccedilamiddot
que srsquoenduien de la ciutat era una ets objectivables amb percepmiddot egraverica mentre soacuten a port Srsquoestima lera seragrave guanyadora I precisamiddot
terminal decregravepita La situacioacute va que sobre el 7 a Barcelona ve ment aquesta ha estat la que hicions o preeregravencies personals
canviar radicalment arran dels intentarem er recompte dels ets generada pel conjunt de lrsquoactivitat ha hagut a Barcelona des de a
Jocs Oliacutempics En un moment en objectivables del Port Els creuers perograve soacuten mimiddot 25 anys Potser ora bo consenmiddot
quegrave hi havia un ort debat sobre si noria entre els vaixells Dels 9308 suar una altra per consolidarmiddotlo
calia ampliar la planta hotelera
(lrsquoAjuntament nrsquoera partidari i els
hotelers srsquohi oposaven) es va opmiddot perograve tambeacute desconcentrar
tar per la contractacioacute de vaixells el turisme Qui hagi agaat un
que servissin com a hotels fomiddot creuer recordaragrave alguna escala en
tants Aquelles setmanes drsquoestiu temporada (Tallinn Dubrovnik o
van ser lrsquoinici de lrsquoera moderna dels Palma) on el centre de la ciutat
creuers a Barcelona esdevenia literalment inestat de
creueristes En ciutats meacutes grans
La resta ja eacutes conegut dels perograve aquesta situacioacute eacutes meacutes
100000 passatgersany de nals matisable ja que la capacitat
de segle srsquoha passat als 25 mimiddot drsquoabsorcioacute eacutes meacutes elevada dimiddot
lions situant el Port entre els prinmiddot luintmiddotse completament als ports
cipals en tragravensit de creuers Carnimiddot de capccedilalera Aixiacute mateix una part
val el principal actor drsquoaquest important del passatge en escala
mercat ha et importants invermiddot eacutes encaminat a excursions a pamiddot
sions en terminals la darrera inaumiddot ratges sovint allunyats del centre
gurada el 2018 Royal Caribbean desconcentrant aixiacute el turisme
i MSC tambeacute han expressat el seu
interegraves en invertir en noves o quemiddot
darmiddotsersquon drsquoexistents
Aquest creixement srsquoexplica per Segons els darrers estudis
una quagravedruple combinacioacute La lrsquoactivitat de creuers a Barcelona
primera el creixement global del genera 1083 milions de acturamiddot
sector que ha passat de transmiddot cioacute i 9056 llocs de eina Si ens
portar 7 milions de passatgers el xem amb els turistes que hi emmiddot
2000 a trencar la barrera dels 25 barquen i hi pernocten la despemiddot
el 2017 La segona lrsquoegravexit de Barmiddot sa per persona i dia srsquoenla ns als
celona com a destinacioacute turiacutestica 230 euros Si en canvi nomeacutes
passant dels 2 milions de turistes srsquohi a escala la xira baixa als 57
el 1990 als 12 el 2018 La tercera per persona i dia entre aquells qui
Vacacio-
nes en el Mar
Sabem qe els aixells soacuten n important ocs emissor de contaminacioacute atmosegraverica on el tragravensit de creers hi jga na part molt petita
Sabem qe el trisme de creers pot massifcar les ci-tats
Sabem qe el trisme de creers pot deixar diners perograve tambeacute qe pot no deixar-ne
2
n
El turisme de creuers a Barcelona allograve que sabem (i allograve que no)
DAvID RODRiacuteGuEz BORRAgraveS Economista i Secretari Tegravecnic del Pla Estrategravegic Metropolitagrave de Barcelona drodriguezpembcat
Tota estrategravegia que passi per tenir un port de capccedilalera seragrave guanyadora i aquesta ha estat la que hi ha hagut a
Barcelona des de f a 25 anys
2 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
BARCElONA GIRONA tARRAGONAllEIDA Pl Galla Placiacutedia 32 Joan Maragall 44 entl 3a Rambla Nova 58middot60 5egrave A Pere Cabrera 16 1r G
08006 Barcelona Tel 93 416 16 04 17002 Girona Tel 972 21 45 33 25001 Lleida Tel 973 21 06 33 43004 Tarragona Tel 977 21 70 42
ceccoleconomistescat gironacoleconomistescat lleidacoleconomistescat tarragonacoleconomistescat
PuBliCaCiOns Del COlmiddotlegi DrsquoeCOnOmistes
REVISTA ECONograveMICA DE CATALUNyA
INFORMATIU DE LrsquoECONOMISTA
REVISTA TEgraveCNICA
DOCUMENTS TEgraveCNICS I ALTRES PUBLICACIONS
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 5
Si beacute hi ha coincidegravencia en la necessitat de revisar la NIA 315 els comentaris
rebuts han evidenciat que un maj or suport seria uacutetil per aconseguir els
obj ectius previstos
senvolupa les revisions de qualimiddot
tat dels treballs i una revisioacute de
la NIA 220 que poden consulmiddot
tarmiddotse al web de lrsquoIAASB
En aquest
cas per assegurar que la utilitat
de les revisions de qualitat dels
encagraverrecs (EQC popularmen t
conegudes com a revisions del
segon soci) i que contribueixen
signifcativament a lrsquoalta qualitat
de les auditories i drsquoaltres encagravermiddot
Per a assegurarmiddotse que recs lrsquoIAASB ha proposat divermiddot
els sistemes interns de les signamiddot ses millores per a les revisions de
tures continuen sent orts i conmiddot qualitat dels treballs que es remiddot
tribueixen amb efcagravecia a aconmiddot cullen en aquesta nova norma
seguir auditories drsquoalta qualitat proposada
lrsquoIAASB ha proposat diverses mimiddot
llores a introduir en els sistemes Lrsquoobjectiu drsquoaquest projecte eacutes mimiddot
de gestioacute de la qualitat de les sigmiddot llorar els requisits i el material
natures pregraveviament coneguts drsquoaplicacioacute en relacioacute amb les revimiddot
com els sistemes de control de sions de segon soci que inclouen
qualitat
aplicar per les signatures en demiddot
Aquest projecte de norma inclou terminar quins compromisos han
un nou enocament basat en el drsquoestar subjectes a una revisioacute
risc proactiu per a un sistema efmiddot de segon soci
caccedil de gestioacute de qualitat que esmiddot middot middot
tableix les bases per a una consmiddot pus de revisions un entorn evolutiu incloent canmiddot degravencia drsquoauditoria)
tant qualitat dels treballs Altres vis en els models de lliurament middot middot
millores que incorpora el projecte dari i lrsquoabast de la revisioacute drsquoauditoria i lrsquouacutes de la tecnologia ques automatitzades (inclosa
de norma ISQM1 inclouen lrsquoanagravelisi de dades)middot
middot gibilitat de les persones que reamiddot 220 i les normes ISQCISQM
tats del lideratge de les signatumiddot litzen la revisioacute
res aixiacute com la millora del govern abastar la revisioacute de les NIA 230
de les signatures Tambeacute srsquoha tingut en especial LrsquoIAASB va (documentacioacute) 520 (procedimiddot
consideracioacute el manteniment de comenccedilar aquest p jro ecte el ments analiacutetics) 530 (mostreig)
ront a un entorn canviant i cada lrsquoequilibri adequat entre les uncimiddot 2014 encara que va p 320 (materialitat) aixiacute com altres reerir
vegada meacutes complex la qual ons i responsabilitats respectives centrar els seus esorccedilos en almiddot canvis que poden produirmiddotse a
cosa inclou abordar lrsquoimpacte de del revisor drsquoEQC i el soci de tres assumptes ategraves que algumiddot consequumlegravencia dels avanccedilos tecmiddot
la tecnologia les xarxes i lrsquouacutes de lrsquoencagraverrec que reteacute sempre la nes de les quumlestions onamenmiddot nologravegics
proveiumldors de serveis externs responsabilitat fnal de lrsquoauditoria tals que han drsquoabordarmiddotse en la
revisioacute de la NIA 600 han de ser
sistemes de gestioacute de qualitat i promiddot pregraveviament considerades i abormiddot Finalment davant
posar remeis a les defciegravencies LrsquoIAmiddot dades en altres projectes com de tant canvi normatiu que el
ASB ha sotmegraves a revisioacute aquesta lrsquoISQM 1 lrsquoISQM 2 la NIA 220 que provoca habitualment eacutes
Addicionalment als aspectes anmiddot NIA amb els objectius de (revisada) i la NIA 315 (revisada) una major cagraverrega per a les sigmiddot
teriors lrsquoequip de treball ha presmiddot A mesura que aquests projectes natures eacutes motiu de celebracioacute
tat especial atencioacute a models almiddot uncioacute drsquointeregraves puacuteblic de les audimiddot avancin lrsquoIAASB intensifcaragrave i que lrsquoIAASB no srsquooblidi dels demiddot
ternatius de lliurament de les tories i donar meacutes egravemasi a la immiddot avanccedilaragrave signifcativament el seu safaments i problemes relaciomiddot
auditories als problemes especiacutemiddot portagravencia de lrsquoadequada aplicacioacute treball en la revisioacute de la NIA 600 nats amb les auditories drsquoentimiddot
fcs relacionats amb les signatumiddot del judici proessional i lrsquoexercici amb la previsioacute de publicar un tats menys complexes A causa
res de grandagraveria pet ta i i mitjana de lrsquoescepticisme proessional esborrany a la f del 2019 de lrsquoentorn canviant per a les
a la necessitat que les signatures pimes i a mesura que augmenmiddotmiddot
estableixin objectius de qualitat bilitats del soci del treball en parmiddot ta la complexitat de les normes
addicionals als requerits per la ticular la participacioacute requerida LrsquoIAASB estagrave recopilant existeix una creixent necessitat
norma la conveniegravencia de millomiddot del soci del treball durant tota inormacioacute i avaluant la possibilimiddot drsquoactuar en aquest aspecte
rar en la identifcacioacute i avaluacioacute lrsquoauditoria i ematitzar la responmiddot tat de revisar altres NIA per la qual cosa preveuen premiddot
dels riscos de qualitat i els requemiddot sabilitat del soci del treball per a sentar durant el 2019 una batemiddot
riments a la xarxa drsquoauditors o als la gestioacute i lrsquoassoliment de la quamiddot Alguns dels temes que srsquoestan ria de propostes per abordar
serveis de la xarxa litat a nivell de lrsquoencagraverrec considerant soacuten aquests problemes
ISQM 2 ndash Projecte de norma
Norma Internacional de Gestioacute
de la Qualitat a nivell de lrsquoencagravermiddot
rec incloses les revisions de
qualitat dels treballs
ISQM 1 ndash Projecte de norma
Norma Internacional de Gestioacute
de la Qualitat 1 gestioacute de qualitat
per a empreses que realitzen aumiddot
ditories o revisions drsquoestats fmiddot
nancers o drsquoaltres compromisos
drsquoassegurament o rerveis relacimiddot
onats
NIA 600 middot Auditories drsquoestats fmiddot
nancers de grups
NIA 220 ndash Control de qualitat de
lrsquoauditoria drsquoestats fnancers
bull Establir criteris meacutes sogravelids a
bull Establint lrsquoobjectiu drsquoaquest ti bull Modernitzar la NIA 220 per a bull Una revisioacute de la NIA 500 (evi
bull Aclarir la naturalesa el calen bull Aspectes de les eines i tegravecni
bull Millora dels requisits per a lrsquoele bull Aclarir la relacioacute entre la NIA
bull Lrsquoaugment de les responsabili bull Lrsquoescepticisme professional
bull Un possible projecte que podria
bull Modernitzar la norma per fer
bull Una supervisioacute meacutes rigorosa dels
bull Ressaltar la importagravencia de la
bull Aclarir el paper i les responsa
Auditories drsquoentitats menys
complexes
Drsquoaltres NIA evidegravencia drsquoau-
ditoria
n
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 6 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
lectura de context un treball de
lrsquoeconomista anglesa Diane
Coyle i de lrsquoeconomista australiagrave
Benjamin MitramiddotKahn El tiacutetol del
treball eacutes prou eloquumlent en relamiddot
cioacute amb la sostenibilitat
(
) La sostenibilitat no es
pot comprendre si no es teacute un
ntre lrsquoextensa i nodrida Per la seva banda Mazzucato va nestar personal i de com tractar i ull xat en el utur
miriacuteada de presentacimiddot assenyalar la prounditat de les mesurar la sostenibilitat
ons sessions inormatimiddot esquerdes en el cagravelcul del PIB El treball de Coyle i de Mitramiddot
ves entrevistes i taules rodones tot posant sobre la taula la distinmiddot En relacioacute amb el tema del bemiddot Kahn ens proposa la substitucioacute
que any rere any es an en la reumiddot cioacute onamental entre les activimiddot nestar cal apuntar que del que de lrsquoactual megravetrica del PIB per
nioacute anual del Fograverum Econogravemic tats que realment creen i aporten es parla no eacutes tant de les prestamiddot un utur balanccedil de sis compomiddot
Mundial sempre hi ha un orat valor ( ) i aquelles que com cions de lrsquoestat del benestar remiddot nents un quadre de comandamiddot
per collocarmiddothi el tema del PIB ment basat en sis actius el camiddotels serveis nancers nomeacutes bemiddot collides meacutes o menys laboriosamiddot
Lrsquoacceptacioacute que el PIB eacutes un lluguen les coses ( ) Aquest ment en el PIB sinoacute de com remiddot pital natural el capital humagrave els
constructe molt important per er eacutes un tema no menor que enllamiddot collir el benestar de les persones actius intangibles el capital iacutesic
el seguiment de lrsquoactivitat econogravemiddot ccedila directament amb la polegravemica els actius nancers nets i el camiddotque es deriva del et que puguin
mica potser ns i tot el construcmiddot sobre lrsquoorigen del valor (Val la assolir una vida que les satisaci pital social En el sistema de
te meacutes important ndashvaloracioacute atrimiddot pena destacar que aquest eacutes el Es tracta del megravetriques proposat el benestar i no del
buiumlda a Paul Samuelsonndash a pamiddot tema central del seu uacuteltim llibre no es mesuraria en termes de
rella amb lrsquoarmacioacute que aixiacute i tot de lectumiddot produccioacute i consum sinoacute en
el PIB no explica prou beacute lrsquoevolumiddot ra recomanable) El srsquoassocia a les prestamiddot lrsquoacceacutes als actius que permeten
cioacute de lrsquoeconomia cions socials com ara lrsquoeducamiddot atendre i possibilitar una bona
Brynjolsson va insistir a no memiddot cioacute la salut i lrsquoatencioacute a la vellesa vida tant ara com en el utur La
El 23 de gener drsquoaquest any a nysprear el PIB ldquoEl PIB ha arribat i la dependegravencia totes elles inmiddot produccioacute i el consum actuals
Davos es va presentar una taula ns aquiacute per quedarmiddotsrsquohirdquo En corporades en el PIB El ldquomeacutes soacuten importants perograve el realment
rodona un panel com sersquon diu aquest punt Gurriacutea va er un comiddot enllagraverdquo el es vincula a rellevant eacutes posseir una megravetrica
avui dia per parlar del PIB sota mentari interessant ldquoSi el PIB eacutes la valoracioacute subjectiva que es teacute que indiqui que les persones
el tiacutetol El panel un arteacte prou sogravelid perograve que de la progravepia vida Avanccedilar en el poden i podran disposar de la
estava compost per Jacinda Armiddot no resol gaire beacute la visioacute de lrsquoesmiddot eacutes avanccedilar en ldquoestar renda necessagraveria i de manera
dern i Ohood Bint Khalan Al tructura i de lrsquoevolucioacute drsquouna beacuterdquo en satiser la mateixa vida sostenible eacutes a dir i cal insistirmiddot
Roumi primera ministra de Nova economia potser no hauriacuteem de incluacutes avanccedilar en la elicitat eacutes hi ara i en el utur
Zelanda i ministra del Govern complicarmiddotlo encara meacutes no progressar cap a una ldquobona
dels Emirats Agraverabs Units resmiddot hauriacuteem de buscar un vidardquo Aquest eacutes un objectiu ammiddot Cal doncs mesurar estocs i no
pectivament El collectiu dels (ldquoun PIB meacutes enllagraverdquo bicioacutes al qual srsquoha drsquoenocar lrsquoacmiddot nomeacutes fuxos Cal pensar en termiddot)
economistes estava representat sinoacute pensar en tivitat econogravemica De et aquest mes de riquesa i no nomeacutes de
per Erik Brynjolsson i Mariana eacutes a dir ldquoretenir el PIBrdquo i objectiu ens parla meacutes de promiddot renda El canvi proposat eacutes de
greacutes que de creixement gran importagravencia i caldragrave veure
com es pot er la transicioacute a una
Lrsquoaltre gran tema que incorpora nova megravetrica o conjunt de megravetrimiddot
el ldquomeacutes enllagraverdquo eacutes la sostenibilitat ques viable i universalment acmiddot
El desenvolupament es consimiddot ceptada Els autors coneixen la
dera sostenible si satisagrave les nemiddot dicultat i p pro osen en aquest
cessitats del present sense sentit una primera ase drsquoademiddot
Mazzucato Al centre el secretamiddot buscar altres megravetriques per anar comprometre la satisaccioacute de quacioacute de la valoracioacute del PIB
ri general de lrsquoOCDE Joseacute Aacutengel meacutes enllagrave les necessitats de les generacimiddot que incorpori els intangibles i la
Gurriacutea ons utures Les mesures del distribucioacute de la renda i que remiddot
Aquesta idea no eacutes nova de et PIB no pretenen en absolut baixi el pes atribuiumlt als serveis
Les intervencions van girar al volmiddot es pot trobar tambeacute en documiddot donar cap megravetrica ni cap orienmiddot del sistema nancer
tant de les dues idees que srsquohan ments de la mateixa OCDE si tacioacute en relacioacute amb si el desenmiddot
comentat al comenccedilament Armiddot meacutes no des de lrsquoany 2015 domiddot volupament present compromet La realitat econogravemica ha evolumiddot
dern i Al Roumi van detallar almiddot cuments que analitzen com es o no compromet el desenvolumiddot cionat molt de mitjan els anys
guns esorccedilos que srsquohan iniciat pot transitar drsquoun sistema de pament utur cinquanta del segle passat
tant a Nova Zelanda com als comptabilitat nacional a una quan es va imposar el PIB perograve
Emirats per buscar el benestar comptabilitat nacional del bemiddot Lrsquoescrit de resum que la reunioacute cada cop es a meacutes evident el
de les poblacions respectives nestar Perquegrave darrere del PIB i anual del Fograverum Econogravemic et que amb megravetriques drsquoahir
meacutes enllagrave de les dades recollides en el ldquomeacutes enllagraverdquo hi ha el tema Mundial a sobre la sessioacute es a impossible pilotar lrsquoeconomiddot
pel PIB de com tractar i mesurar el bemiddot ens recomana una mia del demagrave
Fer que
el utur compti Making the utu-
re count
profts
rents
wellbeing
wellare
The value o everything
wellare
wellbeing
More than GDP
wellbeing
beyond
the GDP
the GDP and
beyond
More
than GDP
E
n
Darrere del PIB hi ha el tema de com tractar i mesurar el benestar
personal i de com tractar i mesurar la sostenibilitat
AlBERt GARCIA PujOl
Economista i membre de la Comissioacute
drsquoEconomia i Sostenibilitat
agarciapujoleconomistescat
Davos el PIB i el ldquomeacutes enllagraverdquo
Comissioacute d rsquoEconomia i Sostenibilitat
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 7
Grup de Treball d rsquoEmprenedoria i Creacioacute d rsquoEmpreses
rsquoestudi GEM 2017middot2018 en ase inicial amb una proporcioacute histograverica i queda gairebeacute quatre tal dels dierents projectes Atemiddota Catalunya estudia lrsquoorimiddot de vendes a clients estrangers punts per sobre drsquoEspanya No nintmiddotnos a la mediana drsquoaquesta entacioacute internacional i el entre el 25 i el 75 soacuten un 56 obstant aixograve el seu valor eacutes encamiddot variable srsquoobserva que el 50
fnanccedilament dels nous negocis i els que en tenen entre un 1 i ra 56 punts menor al dels paiumlsos dels projectes ha necessitat una com a caracteriacutestiques inhemiddot un 25 representen un 116 basats en la innovacioacute inversioacute de com a miacutenim 19000 rents per determinar la qualitat euros un valor similar al del 2015 de lrsquoemprenedoria i la seva evomiddot A partir de les marques de classe i 2016 Un aspecte de reconeguda immiddotlucioacute Un aspecte de reconegumiddot de cada categoria considerada portagravencia en el moment de pomiddotda importagravencia en el moment de hem estimat la intensitat exportamiddot sar en uncionament nous nemiddot A la demarcacioacute de Barcelona posar en uncionament nous dora mitjana de Catalunya drsquoEsmiddot gocis eacutes el fnanccedilament Eacutes ben tant la mitjana (76671 euros) negocis eacutes el fnanccedilament panya i de la resta de paiumlsos bamiddot sabut que els estalvis persomiddot com la mediana (20000 euros)
sats en la innovacioacute Observem nals la amiacutelia i els amics solen del capital total necessari per enmiddotPer la seva banda una caracteriacutesmiddot en primer lloc una disminucioacute al ser les onts de fnanccedilament gegar el negoci soacuten lleugerament tica inherent a la qualitat de lrsquoemmiddot llarg de tota la segraverie de la intensitat meacutes comunes La majoria superiors a les de Catalunyaprenedoria eacutes sense dubte lrsquoorimiddot exportadora de les noves empremiddot drsquoemprenedors tenen difcultats entacioacute internacional dels nous ses de Catalunya i Espanya El l fnanccedilament banmiddot Pel que a a lrsquooerta de fnanccedilamiddotper accedir anegocis En alguns articles i invesmiddot 2017 observem tanmateix un cari p ment srsquoobserva que en el darrer rincipalment per alta tigacions es constata que cada important augment drsquoaquest indimiddot drsquohistorial o de garanties exercici el percentatge de pomiddotvegada es concep meacutes la nova blacioacute que ha invertit en negocis empresa des drsquouna perspectiva de terceres persones en els uacutelmiddotinternacional a partir de les ases tims tres anys ha augmentat meacutes primerenques de la seva cremiddot lleugerament (05 punts a Barmiddotacioacute (soacuten les anomenades empremiddot celona i 02 punts a Catalunya) ses ) Aquestes empremiddotses que ja neixen amb vocacioacute Respecte a les recomanacions global (Hisrich 2013) tendeixen a cador que passa del 55 el Aixiacute doncs el desenvolupament dels experts per millorar el suport assolir un creixement i acomplimiddot 2016 al 91 el 2017 Malgrat de mercats alternatius de capital fnancer a les noves iniciatives emmiddotment considerables des dels primiddot aquest augment la intensitat exmiddot teacute un paper important per acilitar presarials destaquenmers anys de vida portadora de les noves empreses el llanccedilament de nous negocis i la
catalanes (superior a la drsquoEspamiddot seva consolidacioacute posterior Tot i Proessionalitzar el sector inversorEn el projecte GEM es quantifca nya) queda encara 124 punts aixograve la incidegravencia de la manca de lrsquoorientacioacute internacional dels emmiddot percentuals per sota dels paiumlsos fnanccedilament ha perdut pes com a Augmentar el capital disponible prenedors a traveacutes del percentatmiddot basats en la innovacioacute obstacle a lrsquoactivitat emprenedomiddot per a inversions i millorar lrsquoacceacutes al ge de vendes de la seva empresa ra amb valors similars a la resta cregravedita clients estrangers Els resultats Quant als emprenedors consolimiddot drsquoEuropa i eacutes el actor de lrsquoentorn soacuten per a Catalunya orccedila estamiddot dats si beacute la situacioacute de partida que meacutes ha millorat en lrsquouacuteltim any Focalitzar esorccedilos no nomeacutes bles des de lrsquoany 2009 fns a lrsquoacmiddot eacutes similar el 2017 es produeix en capital llavor o estadis inicimiddottualitat els emprenedors en ase una intensifcacioacute de la internaciomiddot Pel que a a la demanda de fnanmiddot als sinoacute tambeacute en expansioacute i inicial (TEA) que se centren en el nalitzacioacute molt meacutes acusada que ccedilament que requereixen les nomiddot creixement mercat interior (aixograve eacutes que no en el cas dels nous empresaris ves empreses el projecte GEM exporten) representen xires sumiddot Aixiacute el percentatge drsquoempreses incorpora dades sobre la inversioacute Donar suport al capital risc periors al 70 i arriben en els que no exporten baixa meacutes de 10 necessagraveria per posar en marxa un amb un volum signifcatiu que darrers anys a gairebeacute el 80 nou negoci Lrsquoany 2017 el capitalpunts percentuals i el de les que pugui tenir impacte real amb
exporten meacutes del 75 puja 45 llavor necessari per a cadascun un programa copiat del FONDImiddot En el darrer any malgrat llsquoexiguumlimiddot punts La resta de categories exmiddot dels projectes naixents va ser de CO GLOBAL Extraordinagraveriamiddottat el percentatge de noves emmiddot portadores pugen prop de quatre 69372 euros de mitjana a Catalumiddot ment dissenyat amb resultats preses amb una elevada orientamiddot punts cadascuna El 2017 la inmiddot nya Aquest valor mitjagrave eacutes inerior palpables cioacute internacional (entre el 75 i el tensitat exportadora de les emmiddot al dels dos exercicis anteriors 100 de les vendes soacuten a climiddot preses consolidades passa del Facilitar lrsquoadopcioacute drsquoesquemiddotents estrangers) ha passat de 45 al 107 de manera que Existeix amb tot una gran dismiddot mes de fnanccedilament alternatiu lrsquo15 al 55 Els emprenedors ateny el valor meacutes alt de la segraverie persioacute en les necessitats de capimiddot i
L
born global
crowdfunding crowdlending
l
l
l
l
l
n
Cada vegada es concep meacutes la nova empresa des drsquouna perspectiva
internacional a partir de les f ases meacutes primerenques de la seva creacioacute
AMADEu IBARz
Economista i vicepresident del Grup de Treball drsquoEmprenedoria i Creacioacute drsquoEmpreses del CEC emprenedoriacoleconomistescat
Orientacioacute internacional i fnanccedilament de lrsquoemprenedoria naixent a Catalunya
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 8 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
cament que es justifquin Si es
percep de lrsquoempresa un val o xec
per menjar lrsquoimport diari exempt
eacutes drsquo11 euro
Si srsquoutilitza
el vehicle propietat de lrsquoempresa
per a realitzar desplaccedilaments enmiddot
tre el domicili i el centre de treball
Des Els contribuents que hagin obmiddot hagi treballat srsquoapliqui un impost o qualsevol altre en lrsquoagravembit partimiddot
del dia 2 drsquoabril fns a lrsquo1 de juliol tingut durant el 2018 exclusivamiddot de naturalesa idegraventica o anagraveloga cular srsquohauragrave drsquoimputar com a
srsquoha de presentar la declaracioacute ment rendiments iacutentegres del a lrsquoIRPF espanyol ndashessent sufcimiddot renda del treball el 20 del cost
de renda corresponent a lrsquoexermiddot treball del capital (mobiliari o immiddot ent que existeixi un conveni per a del vehicle per al seu pagador En
cici 2018 En el cas de domiciliar mobiliari) o drsquoactivitats econogravemimiddot evitar la doble imposicioacutendash i no es el cas que el vehicle no sigui promiddot
el pagament el termini per a ques com tambeacute guanys patrimiddot tracti drsquoun paiacutes o territori considemiddot pietat del pagador el 20 srsquoaplimiddot
presentar la declaracioacute o confrmiddot monials sotmesos a retencioacute o rat com paradiacutes fscal ca sobre el valor de mercat que
mar lrsquoesborrany fnalitzaragrave el dia no que supe rin conjuntament correspondria al vehicle si os
26 de juny els 1000 euro anuals i pegraverdues pamiddot Les nou Si el vehicle eacutes considerat
trimonials de quantia superior a dietes es consideren rendiments efcient energegraveticament la valoramiddot
Per a 500 euro en tributacioacute individual o del treball Ara beacute fns a certs immiddot cioacute en espegravecie es podragrave reduir fns
accedir a lrsquoesborrany de la declamiddot conjunta ports estan exemptes Per a un 30 en uncioacute de les caracmiddot
racioacute io les dades fscals per inmiddot exemple per manutencioacute pel termiddot teriacutestiques del vehicle
ternet srsquohauragrave drsquoinormar del nuacutemiddot Estan exempmiddot ritori espanyol i sense pernoctar
mero del DNI la seva data de tes les beques puacutebliques i les conmiddot amb caragravecter general estagrave
caducitat (perograve si eacutes perpetu la cedides per les entitats benefciagravemiddot exempt de gravamen fns a Si heu rebut un rendiment del tremiddot
data drsquoexpedicioacute) i lrsquoimport de la ries de mecenatge per a cursar 2667 euros per dia Pel que a a ball irregular com per exemple un
casella 475 de la declaracioacute de estudis reglats tant a Espanya despeses de locomocioacute quan el ldquobonusrdquo o un premi extraordinari
renda del 2017 Si es tracta drsquoun com a lrsquoestranger de tots els nimiddot treballador utilitzi mitjans de per antiguitat eacutes possible aplicar
contribuent no declarant lrsquoany immiddot una reduccioacute del 30 sobre un
mediat anterior srsquohauragrave drsquoaportar import magravexim de 300000 euro semmiddot
lrsquoIBAN drsquoun compte bancari on fmiddot pre que el seu periacuteode de generamiddot
guri com a titular a eectes drsquoobmiddot cioacute sigui superior a 2 anys i els
tenir el nuacutemero de reeregravencia rendiments srsquoimputin en un uacutenic
periacuteode impositiu Perograve no es pomiddot
dragrave aplicar aquesta reduccioacute si
Les persones iacutesiques que hamiddot vells i graus del sistema educatiu transport puacuteblic srsquoexclouragrave de heu obtingut altres rendiments de
gin obtingut rendiments iacutentegres La dotacioacute econogravemica exempta gravamen lrsquoimport que es justifmiddot la mateixa naturalesa en els 5
del treball per sobre dels 22000 euro eacutes de 6000 euro anuals i de 18000 qui En altres casos sempre q ue anys anteriors i als quals srsquohaguemiddot
anuals amb caragravecter general euro a lrsquoany si la beca teacute per objecte quedi justifcada la realitat del ra aplicat aquesta reduccioacute Tammiddot
Les persones iacutesiques que hamiddot compensar despeses de transmiddot desplaccedilament la quantitat que beacute srsquoaplica als rendiments derimiddot
gin obtingut 12643 euro (12000 euro port i allotjament Si es tracta drsquoesmiddot resulti de multiplicar per 019 euro vats de lrsquoextincioacute drsquouna relacioacute
si lrsquoimpost srsquohagueacutes meritat tudis a lrsquoestranger lrsquoimport exempt per quilogravemetre recorregut meacutes laboral pels quals no srsquoestableix
abans del 5 de juliol del 2018) si eacutes de 21000 euro les despeses de peatges i aparmiddot cap liacutemit temporal anterior
els imports obtinguts del segon i
restants pagadors per ordre de En el cas de beques per a la realitmiddot
quantia no superen en conjunt zacioacute del doctorat lrsquoimport exempt
els 1500 euro anuals eacutes de 21000 euro si es cursa a Esmiddot
Srsquoestagrave obligat si els rendiments panya i de 24600 euro si es realitza
iacutentegres del capital mobiliari i a lrsquoestranger
guanys patrimonials superen els
1600 euro anuals I tambeacute si no sumiddot
peren els 1600 euro anuals i Si
aquests no han estat subjectes a durant el 2018 srsquoha desplaccedilat
retencioacute o ingreacutes a compte ora drsquoEspanya per a prestar els
Tambeacute quan les rendes immiddot seus serveis en un altre o diversos
mobiliagraveries imputades els intemiddot paiumlsos no hauragrave de declarar la
ressos de les lletres del Tresor i totalitat del sou que hagi percemiddot
les subvencions per a lrsquoadquisimiddot but ja que estagrave exempta la part
cioacute drsquohabitatges de proteccioacute ofmiddot dels dies treballats a lrsquoestranger
cial o de preu taxat superin conmiddot amb un liacutemit magravexim de 60100 euro
juntament els 1000 euro anuals sempre que en els paiumlsos en quegrave
Cessioacute del ehicle
Periacuteode de presentacioacute
Dietes i als per menjar
Nuacutemero de referegravencia
Beques puacutebliquesRendiment irregular del treball
Obligats a presentar-la
Quegrave passa si mrsquohan destinat a fer treballs a lrsquoestranger
l
l
l
l
l
Amb el megravetode drsquoestimacioacute directa els que iniciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat poden reduir en un 20 el rendiment
net positiu declarat
Comissioacute d rsquoAssessors Fiscals
RICARD vIntildeA ARASAEconomista Servei drsquoAssessorament Fiscal del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya geafbcneconomistescat
Declaracioacute de renda 2018
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 9
A partir del 2018 es regulen de deduiumlbilitat les despeses de subministres
dels contribuents que desenvolupin lrsquoactivitat en el seu habitatge habitual
Despeses dediumlbles dels rendi-mens del reball
Qegrave passa si ilizo el vehicle en lrsquoacivia
A qin periacuteode imposii srsquoim-pen els rendimens del re-ball
unias amiliars declaracioacute Inceni en cas drsquoinici drsquona conjna o individalacivia econogravemica
En cas de separacioacute a qi cor-respon aplicar-se el miacutenim pels flls comns
Acivia econogravemica (empre-sarial o proessional) Qines redccions es poden
aplicar sobre la base imposa-ble de lrsquoIRPF
regulen de deduiumlbilitat les despemiddot
Les cotitzacimiddot ses dels subministres a eectes
ons a la Seguretat Social o mutualimiddot de determinar el rendiment net en
tats generals obligatograveries de el cas dels contribuents que demiddot
uncionaris les cotitzacions al colmiddot senvolupin la seva activitat en el
legi drsquoores o institucions similars seu habitatge habitual com ara
les detraccions per drets passius aigua gas electricitat telegraveon inmiddot
les quotes satisetes a sindicats les ternet en un 30 de la proporcioacute
quotes satisetes a collegis proesmiddot dels metres quadrats de lrsquohabitatmiddot
sionals si la collegiacioacute teacute caragravecter ge destinats a lrsquoactivitat en relacioacute
obligatori per a lrsquoexercici del treball amb la superiacutecie total Tambeacute les
amb el liacutemit de 500 euro anuals Les despeses de restauracioacute ocasionamiddot
despeses de deensa juriacutedica per des en lrsquoexercici de lrsquoactivitat semmiddot
litigis amb lrsquoempresa amb el liacutemit de pre que es paguin per qualsevol
300 euro anuals I amb caragravecter genemiddot mitjagrave electrogravenic de pagament fns a
ral 2000 euro anuals per obtenir rendimiddot un magravexim de 2667 o 4808 euro per
ments del treball Lrsquoimport anterior dia sense pernoctacioacute en uncioacute
srsquoaugmenta en 2000 euro addicionals de si el desplaccedilament eacutes per terrimiddot
en el cas drsquoaturats que acceptin un tori espanyol o a lrsquoestranger resmiddot
nou lloc de treball que impliqui un pectivament En el cas de pernocmiddot
canvi de residegravencia i tambeacute srsquoincremiddot tar ora del domicili habitual
menta en 3500 euro o 7750 euro anuals lrsquoimport seragrave de 5334 o 9135 euro
en el cas de treballadors actius dismiddot respectivament
capacitats en uncioacute del grau de
discapacitat
Per a poder deduir
les despeses ocasionades per lrsquouacutes
del vehicle en lrsquoactivitat la normatimiddot amb prima fxa drsquoesportistes promiddot drsquooblidar que en el cas drsquooptar per
Amb caragravecter general srsquoimmiddot va de lrsquoIRPF exigeix provar lrsquoaectamiddot essionals i drsquoalt nivell La base limiddot la declaracioacute conjunta srsquohan de
puten al periacuteode impositiu en quegrave cioacute exclusiva a lrsquoactivitat econogravemica quidable no podragrave resultar negatimiddot sumar les rendes percebudes per
el seu perceptor els pot exigir Els i per tant si srsquoutilitza simultagraveniamiddot va a consequumlegravencia drsquoaquestes tots els membres de la unitat amimiddot
endarreriments drsquoexercicis anterimiddot ment per a fns particulars no srsquoadmiddot reduccions liar i que la progressivitat de la tarimiddot
ors percebuts durant el 2018 met cap mena de deduccioacute a de lrsquoIRPF pot ser que no commiddot
srsquohauran drsquoimputar als periacuteodes en pensi lrsquoimport de la reduccioacute de la
quegrave eren exigibles i si no va ser el base imposable Un cop presenmiddot Cal tenir
2018 srsquohauragrave de presentar una Els qui inimiddot clar que la unitat amiliar a eectes tada la declaracioacute de la renda i
autoliquidacioacute complementagraveria per ciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat ecomiddot de lrsquoIRPF estagrave integrada per ambmiddot acabat el termini de presentacioacute
a cada exercici al qual correspomiddot nogravemica i determinin el rendiment doacutes cogravenjuges no separats legalmiddot lrsquoAdministracioacute tributagraveria no acmiddot
nen En canvi si els endarrerimiddot net drsquoacord amb el megravetode drsquoestimiddot ment i si nrsquohi ha els flls menors cepta el canvi drsquoopcioacute de conjunta
ments srsquohan percebut a consemiddot macioacute directa poden reduir en un que hi conviuen com tambeacute els o individual
quumlegravencia drsquouna resolucioacute judicial 20 amb un liacutemit de 100000 euro majors drsquoedat incapacitats judicimiddot
els imports no satisets srsquohan drsquoimmiddot el rendiment net positiu declarat alment subjectes a pagravetria potestat
putar al periacuteode impositiu en quegrave la Srsquoenteacuten que srsquoinicia una activitat prorrogada o rehabilitada La remiddot
sentegravencia sigui erma i no importa econogravemica quan no srsquoha exercit duccioacute de la base imposable eacutes La normativa
els anys en quegrave eren exigibles cap activitat econogravemica lrsquoany anmiddot de 3400 euro Tambeacute existeix la unimiddot de lrsquoIRPF assimila a descendents
terior a la data drsquoinici drsquoaquesta tat amiliar monoparental eacutes a dir a totes aquelles persones respecmiddot
la ormada en els casos de sepamiddot te de les que el contribuent tingui
Si determiddot racioacute legal o quan no hi hagi un atribuiumlda la seva guarda i custogravedia
mineu el rendiment de la vostra vincle matrimonial per la mare o el per resolucioacute judicial i diu que cormiddot
activitat econogravemica pel megravetode Es pot reduir la pare i tots els flls menors o majors respondragrave a qui drsquoacord amb el
drsquoestimacioacute directa heu de tenir base imposable per presentar la drsquoedat incapacitats judicialment conveni regulador aprovat judicialmiddot
en compte que per a quegrave les desmiddot declaracioacute conjunta (3400 euro) per subjectes a pagravetria potestat prorromiddot ment tingui la guarda i custogravedia
peses siguin deduiumlbles fscalment aportacions a sistemes de previmiddot gada o rehabilitada que convismiddot dels flls a la data de meritacioacute de
cal que estiguin vinculades a lrsquoacmiddot sioacute social (plans de pensions) per quin amb lrsquouna o amb lrsquoaltre La lrsquoimpost (en general el 31 de demiddot
tivitat desenvolupada i complir aportacions a patrimonis protegits reduccioacute de la base imposable en sembre) en tractarmiddotse del subjecmiddot
amb els requisits de correcta immiddot de persones amb discapacitat aquest cas eacutes de 2150 euro te passiu que ha de conviure amb
putacioacute temporal tenir els corresmiddot per pensions compensatograveries i No es pot aplicar ells Ara beacute quan sigui compartimiddot
ponents justifcants (actures o anualitats per aliments anualitats aquesta reduccioacute quan el contrimiddot da srsquohauragrave de prorratejar entre els
documents) i que estiguin regismiddot per aliments a avor de persones buent conviu amb la mare o el excogravenjuges amb independegravencia
trades als llibresmiddotregistre o a la dierents dels flls per aportacions pare drsquoalgun dels flls que ormen drsquoaquells amb qui estiguin convimiddot
comptabilitat A partir del 2018 es a la mutualitat de previsioacute social part de la unitat amiliar No srsquoha vint a 31 de desembre
AtENCIOacute
n
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
BEGOntildeA CAStRO OtEROEconomista presidenta del Grup de Treball EAFI del CEC i Member of the Executive Board Anchor Capital Advisors EAFbcastroanchoreaficom
Completada la transposicioacute de MiFID II
rents instruments financers Drsquoaltra banda manteacute lrsquoedat de lrsquoinversor com un criteri rellevant en el proceacutes de perfilar el client
Retrocessions o incentiusAquest eacutes un punt que histogravericamiddotment ha generat debat entre les ESI La llei estableix la limitacioacute del cobrament drsquoincentius o remiddottrocessions al fet que es produmiddoteixi una millora del servei per tal de poder cobrar aquest incentiu
Drsquoaltra banda tambeacute institueix criteris pels anomenats incentius no monetaris i per aquelles ESI independents aixiacute com lrsquoorientamiddotcioacute en relacioacute amb els terminis
per retornar al clients els possimiddotbles incentius rebuts per exemmiddotple en cas que el client es pugui subscriure la ldquoclasse netardquo drsquoun fons drsquoinversioacute perquegrave no exismiddotteix i els requisits entre drsquoaltres com la comercialitzacioacute drsquoalmiddotmenys un 25 de productes fimiddotnancers de tercers i dues altermiddotnatives de terceres parts en cada categoria de fons comercimiddotalitzada
vigilagravencia i control de productes financers En relacioacute amb la vigilagravencia i el control del disseny i distribucioacute de productes financers es dismiddotposa que el proceacutes previ drsquoapromiddotvacioacute de cada producte drsquoinvermiddotsioacute seragrave responsabilitat del propi consell drsquoadministracioacute de lrsquoemmiddotpresa de serveis drsquoinversioacute La finalitat eacutes que les caracteriacutestimiddotques dels productes siguin les
MiFID soacuten les sigles de Markets in Financial Instruments Directive
que va entrar en vigor lrsquo1 de nomiddotvembre del 2007 que suposen un mercat uacutenic i un regravegim regulamiddotdor comuacute per als serveis finanmiddotcers en tots els Estats membres de la Unioacute Europea i altres Estats de lrsquoAgraverea Econogravemica Europea
MiFID regula la prestacioacute de sermiddotveis drsquoinversioacute afectant a totes les entitats financeres i drsquoinversioacute en la forma en quegrave informen asmiddotsessoren o venen productes fimiddotnancers als seus clients o potenmiddotcials clients aixiacute com en la mamiddotnera en quegrave els ofereixen serveis drsquoexecucioacute drsquooperacions sobre instruments financers
Els objectius de la MiFID soacuten mimiddotllorar la transparegravencia i lrsquoeficiegravenmiddotcia dels mercats financers euromiddotpeus augmentar la competegravenmiddotcia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor En definitimiddotva protegir al client regulant el comportament de lrsquoentitat finanmiddotcera i drsquoinversioacute
Quant al MiFID podem parlar de MiFID I MiFID II i en un futur parlarem de MiFID III En conmiddotcret avui parlarem de MiFID II aprovada en tres fases l Reial Decret 212017 de 29 desembrel Reial Decret 142018 de 28 de setembrel Reial Decret 14642018 de 21 de desembre
En funcioacute drsquoaquestes normes jumiddotriacutediques i en concret amb aquest uacuteltim reial decret el text refoacutes de la Llei del mercat de vamiddotlors es va modificar
ldquoLa urgegravencia per completar la transposicioacute ve donada per la fimiddotnalitzacioacute del termini el juliol del 2017 i de la interposicioacute drsquouna demanda per incompliment damiddotvant el Tribunal de Justiacutecia de la Unioacute Europea (TJUE) amb la corresponent proposta de sanmiddotcioacuterdquo segons un comunicat del Ministeri drsquoEconomia
MiFID II regula principalment lrsquoactivitat de les empreses de serveis drsquoinversioacute (ESI) entre les quals ens trobem les EAF (emmiddotpreses drsquoassessorament finanmiddotcer abans EAFI)
Proteccioacute de lrsquoinversorEl reial decret aborda aspectes com les obligacions de les emmiddotpreses drsquoinversioacute amb lrsquoobjectiu de protegir lrsquoinversor principalmiddotment minorista (lrsquoinversor minomiddotrista segons defineix la directiva eacutes aquell amb menys coneixemiddotments i menys experiegravencia per tant aquell que necessita meacutes informacioacute i acompanyament en la presa de decisions)
En relacioacute amb els coneixemiddotments la llei destaca la necessimiddottat de perfilar amb meacutes profundimiddottat i filant meacutes prim els anomemiddotnats ldquotest drsquoidoneiumltatrdquo amb la fimiddotnalitat drsquoevitar el risc que els propis clients tinguin tendegravencia a autodefinirmiddotse amb un perfil meacutes arriscat del que realment tenen i convida a introduir noves premiddotguntes concretes sobre coneimiddotxements especiacutefics dels difemiddot
meacutes adequades per a cada tipus de client
Drsquoaquesta forma es reforccedila lrsquoobmiddotjectiu principal de proteccioacute del client ja que els aspectes relamiddottius a la idoneiumltat de lrsquoinstrument financer per al client concret al qual es dirigeix no estan premiddotsents uacutenicament en el moment de la comercialitzacioacute sinoacute des de la progravepia concepcioacute drsquoaquest
Avaluacioacute de les propostes drsquoinversioacuteEn relacioacute amb la presa de decimiddotsions en el proceacutes drsquoemissioacute de recomanacions o de gestioacute de carteres es desenvolupa lrsquooblimiddotgacioacute drsquoavaluar si instruments fimiddotnancers equivalents poden ajusmiddottarmiddotse al perfil del client tenint en compte el cost i la complexitat dels productes
Les directrius estableixen que les entitats han drsquoadoptar poliacutetimiddotques i procediments que assemiddotgurin que abans de recomanar un producte o adquirirmiddotlo per a la cartera gestionada en nom del client es realitzi una agravemplia avamiddotluacioacute de les possibles alternatimiddotves drsquoinversioacute per al que srsquoha de tenir en compte el cost i la commiddotplexitat dels productes Per tant a lrsquohora de proposar qualsevol canvi srsquoha de poder demostrar de manera raonable que en aquella proposta concreta els beneficis per al client soacuten superimiddotors als costos que genera aquell canvi
Es considera que quan una entimiddottat ofereixi una gamma restringimiddotda de productes o recomani nomiddotmeacutes un tipus de producte eacutes important que els clients siguin plenament conscients drsquoaquesta circumstagravencia En cas que lrsquoentimiddottat trieacutes o recomaneacutes al client un producte amb major cost o complexitat que un altre equivamiddotlent hauria de ser capaccedil de jusmiddottificarmiddotho Aquest tipus de decisimiddotons han de ser documentades i registrades i hauran drsquoestar sotmiddotmeses a una especial atencioacute per part de la funcioacute de control de lrsquoentitat n
Els objectius de la MiFID soacuten millorar la transparegravencia i eficiegravencia dels mercats
augmentar la competegravencia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor
Comissioacute drsquoEconomia Financera GT EAFI
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 1
necessagraveriament a lrsquoabsegravencia de beacutens per embargar La manca de patrimoni amb quegrave er ront als deutes eacutes incerta ens la podem trobar de manera sobrevinguda un cop iniciat el procediment a dimiddoteregravencia del cas anterior quan ja ha estat comprovada en racasmiddotsar lrsquoexecucioacute pregravevia
ovint ens plantegem quimiddot de concurs presentada pel credimiddot del concurs necessari per part del El cost en temps i diners de tota na pot ser la utilitat pragravectimiddot tor i els altres legitimats creditor i en consequumlegravencia es pomiddot aquesta tramitacioacute cobriria la remiddotca de determinades fgumiddot drien obrir unes possibilitats de cuperacioacute del deute Ens hem de
res previstes legalment Amb una El primer supogravesit de lrsquoart 24 LC negociacioacute Per tant no es pot en plantejar quins avantatges o inmiddotexistegravencia virtual sobre el paper parteix de la reclamacioacute dineragraveria termes genegraverics seguint la idea centius obteacute el creditor instant del perograve que en realitat pot semblar pregravevia que ha derivat en una exemiddot del que degraveiem abans desestimar concurs necessari i si aquests que aplicades a la vida real dels cucioacute allida Tenim un cregravedit documiddot drsquoentrada lrsquoinici del procediment compensen tots els esorccedilos demiddot ciutadans o de les empreses no mentat liacutequid venccedilut i exig judicial per reclamar el deute permiddot dicats per arribar al punt de decimiddotible El donaran un resultat satisactori creditor ha interposat amb base en quegrave cada cas eacutes un moacuten i conveacute dir si iniciar o no el procediment per resoldre les controvegraversies per aquesta documentacioacute una demiddot conegraveixer la situacioacute i lrsquoentorn ecomiddotles quals teogravericament han estat manda judicial de reclamacioacute de nogravemic del deutor Sense perjudici En els arts 18 a 20 LC srsquoestableimiddotpensades i plasmades en el text quantitat Iniciaragrave un procediment del en quegrave podria actuarmiddotse xen les consequumlegravencies de la intermiddotlegal Aquest eacutes el cas del conmiddot que tindragrave aixograve siacute segons el cas en relacioacute amb lrsquoart 19 LC del qual posicioacute de la demanda de conmiddotcurs necessari de creditors una durada meacutes o menys llarga en parlarem meacutes endavant curs necessari en cas drsquooposicioacute
(meacutes meacutes que menys ategraves el colmiddot del deutor i existeix la possibilitat Segons les recents estadiacutestiques lapse judicial en el qual ens trobem) En el segon supogravesit de et de lrsquoa rt hipotegravetica que el deutor aci ront publicades per lrsquoINE el 7 de ebrer i acabaragrave amb la conseguumlent senmiddot 24 LC no partim del racagraves de la al deute mitjanccedilant la consignacioacute del 2019 basades en dades promiddot tegravencia estimatograveria Aquesta senmiddot reclamacioacute dineragraveria interposada a avor del creditor visionals durant lrsquoany 2018 es van tegravencia comportaragrave la posterior solmiddot pel creditor sinoacute del coneixement declarar a tot Espanya 5635 conmiddot licitud drsquoexecucioacute i si eacutes el cas que pugui tenir del seu sector Pel que a a la posicioacute que ocupa el cursos de creditors dels quals lrsquoembargament de beacutens sufcients drsquoactivitat i de la situacioacute dels almiddot creditor instant del concurs necesmiddotnomeacutes 348 varen ser instats com per al pagament del deute tres operadors amb els quals teacute sari en el llistat de creditors de la a concursos necessaris un 6 relacions comercials El problema massa passiva segons lrsquoart 917
Aquiacute seragrave quan ens trobem al en aquest cas eacutes que es depegraven de LC es reconeixeragrave el 50 del seu La Llei Concursal (LC) concreta la capdavall de tot aquest les onts drsquoinormacioacute externes deute amb caragravecter privilegiat gemiddotprocedimiddotdefnicioacute del concurs necessari en ment llarg i eixuc que no hi ha res per poder saber si es donen els neral i per darrere dels creditors per dos articles en lrsquoarticle 24 i en lrsquoarmiddot per embargar Eacutes a partir drsquoaquest requisits exigits legalment per insmiddot deutes salarials i de les administramiddotticle 7 moment en quegrave podragrave sollicitarmiddot tar el concurs El creditor ha de cions puacutebliques El 50 restant es
se el concurs necessari de lrsquoentitat saber si el deutor es troba en almiddot qualifca de cregravedit ordinari junt amb En el numeral 4 de lrsquoarticle 2 es deutora Sovint la iniciativa arribaragrave gun dels quatre casos enumerats els altres creditors que han mantinmiddotconcreten els supogravesits de et en tard per obtenir la satisaccioacute ni en la segona part de lrsquoart 24 LC gut una actitud passiva enront de els quals el creditor pot plantejar el que sigui parcial del deute Instar Si acumula impagaments generamiddot lrsquoacumulacioacute drsquoimpagaments concurs necessari Es plantegen la declaracioacute de concurs necessamiddot litzats a altres creditors Si ha somiddot Drsquoaltra banda les despeses caumiddotdues opcions La primera eacutes que ri en el moment en quegrave se sap pomiddot ert altres embargaments de mamiddot sades al creditor per la presentacioacute hagi resultat inructuosa una exemiddot sitivament que en el procediment nera general sobre els seus beacutens del concurs es qualifcaran de cregravemiddotcucioacute dineragraveria interposada direcmiddot drsquoexecucioacute seguit contra el deutor Si estagrave ent desaparegraveixer el seu dit contra la massa drsquoacord amb tament pel creditor contra el deumiddot moroacutes no srsquohan trobat beacutens per patrimoni de manera sobtada Si lrsquoart 842 segon paragravegra tor (paragravegra primer) La segona embargar sembla innecessari per no compleix regularment les semiddotopcioacute que es pot plantejar (punts inuacutetil a la fnalitat pretesa que eacutes el ves obligacions tributagraveries socials Analitzat tot lrsquoanterior podem enmiddot1 a 4) eacutes que per altres mitjans no recobrament del deute i laborals Perograve amb sospitarmiddotho o tendre el perquegrave de les dades remiddotde manera directa sinoacute per altres sabermiddotho del cert no nrsquohi ha prou collides per lrsquoINE en el seu inorme onts es pugui conegraveixer la situacioacute Aixograve no obstant en la societat pot Cal aportar proves materials Aixiacute El concurs necessari no sembla drsquoinsolvegravencia actual o imminent existir un ons de comerccedil unes ho exigeix lrsquoart 7 LC Si es vol acomiddot una eina prou efcient per a la samiddot del deutor Cadascuna mereix expectatives de creixement exismiddot llir a aquesta segona via per instar tisaccioacute del creditor o si meacutes no una consideracioacute separada Al tegravencia de benefcis ocults i per el concurs necessari el creditor no p pro orciona uns avantatges seu torn lrsquoarticle 7 parla sobre tant al potencial concursat li pomiddot es veu obligat a assumir una tasca evidents que benefciiumln prou al com ha drsquoarticularmiddotse la sollicitud dria no interessar la presentacioacute drsquoinvestigacioacute pregravevia molt carremiddot creditor que lrsquoinsta sobre els altres
gosa i sovint difcultada pels obsmiddot creditors que han mantingut una tacles de la proteccioacute de dades actitud meacutes passiva o no prou vigimiddotEn aquesta segona via la situacioacute lant Eacutes una quumlestioacute a debatre de drsquoinsolvegravencia no ha drsquoanar lligada cara a utures reormes legals n
tempo
Comissioacute Mercantil Concursal i d rsquoExperts Judicials
S
SIlvIA CAStRO SARDAgraveEconomista Mediadora i Administradora Concursal Rusintildeol Associats Consultors SL Vocal del Comitegrave Executiu de la seu territorial de Lleida del CEC Membre de la Comissioacute silviacastrorusinyolassociatscom
El concurs necessari Explorant possibilitats
L rsquoany 2018 es van declarar 5635 concursos de creditors dels quals nomeacutes varen ser
instaurats com a necessaris un 6
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LEconomistesBAN
produccioacute nacional materials naturals i dissenys atractius i combinats familiars
Fiscalitat de les inversions en startups Emilio Peacuterez Pombo economista i soci director de Peacuterez Pombo Abogados amp Economistas va desgranar alguns dels incentius fiscals que es poden aconseguir a lrsquohora drsquoinvertir en projectes o empreses i que recomana tenir en compte tant a emprenedors com a inversors ldquoTrobem incentius que hem de valorar tant si som emprenedors com inversorsrdquo
En aquest sentit va explicar que segons la legislacioacute vigent exis-teixen incentius fiscals per a Inversor ndash Persona fiacutesica de fins al 30 dels imports apor-tats per a persones que inverteimiddotxin en empreses de nova o remiddotcent creacioacute fins a un magravexim de
60000 euros base drsquoinversioacute en la versioacute estatal art 681 de la Llei de lrsquoIRPF (20 i 50000 euro fins a 31122017) i 30 dels imports aportats fins a 20000 euro en la vermiddotsioacute autonogravemica art 20 de la Llei 262009 de 23 de desembre Lrsquoestatal eacutes incompatible amb lrsquoautonogravemica si beacute amb lrsquoopinioacute de Peacuterez Pombo poden combimiddotnarmiddotse les dues segons ens conmiddotvingui
Les empreses en les quals srsquoadmiddotquireixen aquestes accions o participacions han de complir una segraverie de requisits i condicimiddotons entre molts altres que la inmiddot
EconomistesBAN la xarmiddotxa de Business Angels del Colmiddotlegi va celebrar
el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar la ponegravencia Fiscalitat de les inversions en startmiddotups
33egrave Fograverum EconomistesBANPol Font president drsquoEconomismiddottesBAN va fer puacuteblics els resulmiddottats aconseguits per la xarxa Bumiddotsiness Angels al llarg del 2018 on gairebeacute es va duplicar el permiddotcentatge de projectes presentats als Fograverums Inversors que van aconseguir financcedilament Conmiddotcretament el 166 dels pro-jectes presentats van acon-seguir financcedilament al llarg del 2018 vers el 952 acon-seguit lrsquoany 2017 ldquoHem aconmiddotseguit una millora de lrsquoeficiegravencia important que ens permet seguir creant noves oportunitats de nemiddotgocirdquo va assegurar Pol Font Al llarg del 2018 la xarxa drsquoEconomiddotmistesBAN va acollir prop de 200 projectes i el percentatge de fimiddotnanccedilament del total de projectes es va situar en el 3 (vers el 25 del 2017) En els darrers cinc anys la xarxa EconomistesmiddotBAN ha ategraves 994 projectes
Projectes presentats relacionats amb la intelmiddotligegravencia artificial la realitat virtual solucions de conmiddotnexioacute i localitzacioacute intelmiddotligent lrsquoanagravelisi de dades i lrsquoe-commerce entre drsquoaltres
l Optimus PriceEacutes un SaaS que utilitza intelmiddotligegravencia artificial per predir la demiddotmanda i establir preus per maximiddotmitzar els beneficis permetent automatitzar i optimitzar les compres
l SharifyEacutes una eina de colmiddotlaboracioacute que
permet a una ciutat mantenirmiddotse meacutes ben connectada i comunimiddotcar totes les activitats que es fan a la ciutat Dona resposta a la pregunta ldquoVull fer alguna cosa ara mateixrdquo
l ApartoolCentral de reserves drsquoapartamiddotments turiacutestics Marca B2B Aparmiddottool per a client corporatiu (long term rental) i distribucioacute B2B2C a portals de vacation rental
l ClubberizeEacutes un producte de tecnologia de localitzacioacute intelmiddotligent i magraverquemiddotting de proximitat per esdevenimiddotments i patrocinadors Monitoritmiddotzen lrsquoactivitat de lrsquoassistent a un esdeveniment
l Soccer DreamPrimera plataforma basada en realitat virtual per accelerar les habilitats tagravectiques del futbolista
Eina on reconstruir exercicis drsquoentrenament
l SAALG GeomechanicsStartup drsquoenginyeria i software especialitzada en lrsquoanagravelisi de damiddotdes en temps real que permet analitzar el comportament de termiddotreny fent possible lrsquooptimitzacioacute del disseny i el procediment constructiu de gran part dels projectes drsquoenginyeria i edificamiddotcioacute
l PyjamiaEacutes un e-commerce vertical que crea i comercialitza pijames i sleepwear de marca progravepia
versioacute srsquohagi produiumlt com a magravemiddotxim al cap de tres anys de la seva constitucioacute i mantenir la inversioacute almenys tres anys
Va advertir als emprenedors que deslocalitzen els seus negocis que han de conegraveixer com els hi afecten les legislacions de cada paiacutes i tenir previst que hauran de lidiar amb el risc tributari
Tambeacute va advertir si hem invertit mitjanccedilant una societat que quan tenim meacutes del 5 del capimiddottal i la societat genera dividends aquests estan exempts de tribumiddottacioacute perograve ldquoatencioacute a les semiddotguumlents rondes habituals en les startupsrdquo Si no anem a les ammiddotpliacions i ens diluiumlm i passem a disposar menys del 5 perdriacutemiddotem aquest avantatge
Per uacuteltim va recordar els incentius per a la nova societat destacant el tipus reduiumlt del 15 per a emmiddotpreses de nova creacioacute (art 291 LIS) i va insistir a explotar els avantatges del concepte ldquoPatent Boxrdquo (article 23 LIS) com ldquoel petit gran oblidat de la normativardquo que ldquoens eximeix de tributar pel 60 dels ingressos provinents de les llicegravencies i cessions drsquouacutes de pamiddottents i assimilatsrdquo i tambeacute estar molt atents a les deduccions en la quota per R+D+I la possible momiddotnetitzacioacute de la deduccioacute i les demiddotduccions per creacioacute drsquoocupacioacute
Es pot consultar la presentacioacute al web del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya Si esteu interesmiddotsats en algun dels projectes ammiddotpliarmiddotne la informacioacute i contactar amb els emprenedors aixiacute com incorporarmiddotvos al Club Inversors EconomistesBAN feumiddotnosmiddotho saber a economistesbanecomiddotnomistescat n
MIQuEl SACRIStaacuteN Economista i director drsquoEconomistesBAN economistesbancoleconomistescat
XXXIII Fograverum drsquoinversioacute i lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostartupsrsquorsquo
EconomistesBAN va celebrar el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar
la ponegravencia lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostart-upsrsquorsquo
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 3
Comissioacute d rsquoEconomia del Turisme
En una de les darreres disposar drsquouna oerta de terminals surten del vaixell El et de ser port que van er escala el 2018 3238
temporades de envejable a nivell europeu I nalmiddot drsquoorigen i destinacioacute teacute tambeacute van ser erris i nomeacutes 778 creuers
un dels ment el et de disposar drsquoaeroport eectes sobre lrsquoactivitat a les termimiddot Precisament soacuten els vaixells de
episodis discorria a Barcelona a escassos quilogravemetres amb un nals orccedila intensiva en treballamiddot passatgers els primers que estan
Les escenes perograve es van gravar tragravensit de 50 milions de passatmiddot dors perograve tambeacute en els aprovimiddot transicionant a combustibles almiddot
a Gegravenova cosa gens sorprenent gers i destinacions que ara siacute sionaments el sector del transmiddot ternatius com el gas liquat que
en aquella egravepoca Barcelona era arriben a bona part del moacuten port en carretera o lrsquoactivitat a redueixen les emissions drsquoNO
tan poc atractiva turiacutesticament lrsquoaeroport del Prat
que ns i tot hi havia companyies No obstant aixograve aquesta evolucioacute A partir drsquoaquests ets podem
que evitaven ermiddothi escala ha estat lluny del consens espemiddot discutir si tenim un model de tumiddot
cialment durant els darrers anys i risme que aporta meacutes que molegravesmiddot
Les dades aixiacute ho demostren amb han crescut les veus que parlen ties o pot generar i si no eacutes el
prou eines hi passaven 100000 de limitar quan no drsquoeliminar cas si eacutes possible tenirmiddotlo En
passatgers anuals majoritagraveriamiddot aquest tipus de turisme Com somiddot Tots els qualsevol cas tota estrategravegia que
ment en tragravensit i la primera imatge vint en aquest debat es barregen vaixells generen pollucioacute atmosmiddot passi per tenir un port de capccedilamiddot
que srsquoenduien de la ciutat era una ets objectivables amb percepmiddot egraverica mentre soacuten a port Srsquoestima lera seragrave guanyadora I precisamiddot
terminal decregravepita La situacioacute va que sobre el 7 a Barcelona ve ment aquesta ha estat la que hicions o preeregravencies personals
canviar radicalment arran dels intentarem er recompte dels ets generada pel conjunt de lrsquoactivitat ha hagut a Barcelona des de a
Jocs Oliacutempics En un moment en objectivables del Port Els creuers perograve soacuten mimiddot 25 anys Potser ora bo consenmiddot
quegrave hi havia un ort debat sobre si noria entre els vaixells Dels 9308 suar una altra per consolidarmiddotlo
calia ampliar la planta hotelera
(lrsquoAjuntament nrsquoera partidari i els
hotelers srsquohi oposaven) es va opmiddot perograve tambeacute desconcentrar
tar per la contractacioacute de vaixells el turisme Qui hagi agaat un
que servissin com a hotels fomiddot creuer recordaragrave alguna escala en
tants Aquelles setmanes drsquoestiu temporada (Tallinn Dubrovnik o
van ser lrsquoinici de lrsquoera moderna dels Palma) on el centre de la ciutat
creuers a Barcelona esdevenia literalment inestat de
creueristes En ciutats meacutes grans
La resta ja eacutes conegut dels perograve aquesta situacioacute eacutes meacutes
100000 passatgersany de nals matisable ja que la capacitat
de segle srsquoha passat als 25 mimiddot drsquoabsorcioacute eacutes meacutes elevada dimiddot
lions situant el Port entre els prinmiddot luintmiddotse completament als ports
cipals en tragravensit de creuers Carnimiddot de capccedilalera Aixiacute mateix una part
val el principal actor drsquoaquest important del passatge en escala
mercat ha et importants invermiddot eacutes encaminat a excursions a pamiddot
sions en terminals la darrera inaumiddot ratges sovint allunyats del centre
gurada el 2018 Royal Caribbean desconcentrant aixiacute el turisme
i MSC tambeacute han expressat el seu
interegraves en invertir en noves o quemiddot
darmiddotsersquon drsquoexistents
Aquest creixement srsquoexplica per Segons els darrers estudis
una quagravedruple combinacioacute La lrsquoactivitat de creuers a Barcelona
primera el creixement global del genera 1083 milions de acturamiddot
sector que ha passat de transmiddot cioacute i 9056 llocs de eina Si ens
portar 7 milions de passatgers el xem amb els turistes que hi emmiddot
2000 a trencar la barrera dels 25 barquen i hi pernocten la despemiddot
el 2017 La segona lrsquoegravexit de Barmiddot sa per persona i dia srsquoenla ns als
celona com a destinacioacute turiacutestica 230 euros Si en canvi nomeacutes
passant dels 2 milions de turistes srsquohi a escala la xira baixa als 57
el 1990 als 12 el 2018 La tercera per persona i dia entre aquells qui
Vacacio-
nes en el Mar
Sabem qe els aixells soacuten n important ocs emissor de contaminacioacute atmosegraverica on el tragravensit de creers hi jga na part molt petita
Sabem qe el trisme de creers pot massifcar les ci-tats
Sabem qe el trisme de creers pot deixar diners perograve tambeacute qe pot no deixar-ne
2
n
El turisme de creuers a Barcelona allograve que sabem (i allograve que no)
DAvID RODRiacuteGuEz BORRAgraveS Economista i Secretari Tegravecnic del Pla Estrategravegic Metropolitagrave de Barcelona drodriguezpembcat
Tota estrategravegia que passi per tenir un port de capccedilalera seragrave guanyadora i aquesta ha estat la que hi ha hagut a
Barcelona des de f a 25 anys
2 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
BARCElONA GIRONA tARRAGONAllEIDA Pl Galla Placiacutedia 32 Joan Maragall 44 entl 3a Rambla Nova 58middot60 5egrave A Pere Cabrera 16 1r G
08006 Barcelona Tel 93 416 16 04 17002 Girona Tel 972 21 45 33 25001 Lleida Tel 973 21 06 33 43004 Tarragona Tel 977 21 70 42
ceccoleconomistescat gironacoleconomistescat lleidacoleconomistescat tarragonacoleconomistescat
PuBliCaCiOns Del COlmiddotlegi DrsquoeCOnOmistes
REVISTA ECONograveMICA DE CATALUNyA
INFORMATIU DE LrsquoECONOMISTA
REVISTA TEgraveCNICA
DOCUMENTS TEgraveCNICS I ALTRES PUBLICACIONS
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 6 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
lectura de context un treball de
lrsquoeconomista anglesa Diane
Coyle i de lrsquoeconomista australiagrave
Benjamin MitramiddotKahn El tiacutetol del
treball eacutes prou eloquumlent en relamiddot
cioacute amb la sostenibilitat
(
) La sostenibilitat no es
pot comprendre si no es teacute un
ntre lrsquoextensa i nodrida Per la seva banda Mazzucato va nestar personal i de com tractar i ull xat en el utur
miriacuteada de presentacimiddot assenyalar la prounditat de les mesurar la sostenibilitat
ons sessions inormatimiddot esquerdes en el cagravelcul del PIB El treball de Coyle i de Mitramiddot
ves entrevistes i taules rodones tot posant sobre la taula la distinmiddot En relacioacute amb el tema del bemiddot Kahn ens proposa la substitucioacute
que any rere any es an en la reumiddot cioacute onamental entre les activimiddot nestar cal apuntar que del que de lrsquoactual megravetrica del PIB per
nioacute anual del Fograverum Econogravemic tats que realment creen i aporten es parla no eacutes tant de les prestamiddot un utur balanccedil de sis compomiddot
Mundial sempre hi ha un orat valor ( ) i aquelles que com cions de lrsquoestat del benestar remiddot nents un quadre de comandamiddot
per collocarmiddothi el tema del PIB ment basat en sis actius el camiddotels serveis nancers nomeacutes bemiddot collides meacutes o menys laboriosamiddot
Lrsquoacceptacioacute que el PIB eacutes un lluguen les coses ( ) Aquest ment en el PIB sinoacute de com remiddot pital natural el capital humagrave els
constructe molt important per er eacutes un tema no menor que enllamiddot collir el benestar de les persones actius intangibles el capital iacutesic
el seguiment de lrsquoactivitat econogravemiddot ccedila directament amb la polegravemica els actius nancers nets i el camiddotque es deriva del et que puguin
mica potser ns i tot el construcmiddot sobre lrsquoorigen del valor (Val la assolir una vida que les satisaci pital social En el sistema de
te meacutes important ndashvaloracioacute atrimiddot pena destacar que aquest eacutes el Es tracta del megravetriques proposat el benestar i no del
buiumlda a Paul Samuelsonndash a pamiddot tema central del seu uacuteltim llibre no es mesuraria en termes de
rella amb lrsquoarmacioacute que aixiacute i tot de lectumiddot produccioacute i consum sinoacute en
el PIB no explica prou beacute lrsquoevolumiddot ra recomanable) El srsquoassocia a les prestamiddot lrsquoacceacutes als actius que permeten
cioacute de lrsquoeconomia cions socials com ara lrsquoeducamiddot atendre i possibilitar una bona
Brynjolsson va insistir a no memiddot cioacute la salut i lrsquoatencioacute a la vellesa vida tant ara com en el utur La
El 23 de gener drsquoaquest any a nysprear el PIB ldquoEl PIB ha arribat i la dependegravencia totes elles inmiddot produccioacute i el consum actuals
Davos es va presentar una taula ns aquiacute per quedarmiddotsrsquohirdquo En corporades en el PIB El ldquomeacutes soacuten importants perograve el realment
rodona un panel com sersquon diu aquest punt Gurriacutea va er un comiddot enllagraverdquo el es vincula a rellevant eacutes posseir una megravetrica
avui dia per parlar del PIB sota mentari interessant ldquoSi el PIB eacutes la valoracioacute subjectiva que es teacute que indiqui que les persones
el tiacutetol El panel un arteacte prou sogravelid perograve que de la progravepia vida Avanccedilar en el poden i podran disposar de la
estava compost per Jacinda Armiddot no resol gaire beacute la visioacute de lrsquoesmiddot eacutes avanccedilar en ldquoestar renda necessagraveria i de manera
dern i Ohood Bint Khalan Al tructura i de lrsquoevolucioacute drsquouna beacuterdquo en satiser la mateixa vida sostenible eacutes a dir i cal insistirmiddot
Roumi primera ministra de Nova economia potser no hauriacuteem de incluacutes avanccedilar en la elicitat eacutes hi ara i en el utur
Zelanda i ministra del Govern complicarmiddotlo encara meacutes no progressar cap a una ldquobona
dels Emirats Agraverabs Units resmiddot hauriacuteem de buscar un vidardquo Aquest eacutes un objectiu ammiddot Cal doncs mesurar estocs i no
pectivament El collectiu dels (ldquoun PIB meacutes enllagraverdquo bicioacutes al qual srsquoha drsquoenocar lrsquoacmiddot nomeacutes fuxos Cal pensar en termiddot)
economistes estava representat sinoacute pensar en tivitat econogravemica De et aquest mes de riquesa i no nomeacutes de
per Erik Brynjolsson i Mariana eacutes a dir ldquoretenir el PIBrdquo i objectiu ens parla meacutes de promiddot renda El canvi proposat eacutes de
greacutes que de creixement gran importagravencia i caldragrave veure
com es pot er la transicioacute a una
Lrsquoaltre gran tema que incorpora nova megravetrica o conjunt de megravetrimiddot
el ldquomeacutes enllagraverdquo eacutes la sostenibilitat ques viable i universalment acmiddot
El desenvolupament es consimiddot ceptada Els autors coneixen la
dera sostenible si satisagrave les nemiddot dicultat i p pro osen en aquest
cessitats del present sense sentit una primera ase drsquoademiddot
Mazzucato Al centre el secretamiddot buscar altres megravetriques per anar comprometre la satisaccioacute de quacioacute de la valoracioacute del PIB
ri general de lrsquoOCDE Joseacute Aacutengel meacutes enllagrave les necessitats de les generacimiddot que incorpori els intangibles i la
Gurriacutea ons utures Les mesures del distribucioacute de la renda i que remiddot
Aquesta idea no eacutes nova de et PIB no pretenen en absolut baixi el pes atribuiumlt als serveis
Les intervencions van girar al volmiddot es pot trobar tambeacute en documiddot donar cap megravetrica ni cap orienmiddot del sistema nancer
tant de les dues idees que srsquohan ments de la mateixa OCDE si tacioacute en relacioacute amb si el desenmiddot
comentat al comenccedilament Armiddot meacutes no des de lrsquoany 2015 domiddot volupament present compromet La realitat econogravemica ha evolumiddot
dern i Al Roumi van detallar almiddot cuments que analitzen com es o no compromet el desenvolumiddot cionat molt de mitjan els anys
guns esorccedilos que srsquohan iniciat pot transitar drsquoun sistema de pament utur cinquanta del segle passat
tant a Nova Zelanda com als comptabilitat nacional a una quan es va imposar el PIB perograve
Emirats per buscar el benestar comptabilitat nacional del bemiddot Lrsquoescrit de resum que la reunioacute cada cop es a meacutes evident el
de les poblacions respectives nestar Perquegrave darrere del PIB i anual del Fograverum Econogravemic et que amb megravetriques drsquoahir
meacutes enllagrave de les dades recollides en el ldquomeacutes enllagraverdquo hi ha el tema Mundial a sobre la sessioacute es a impossible pilotar lrsquoeconomiddot
pel PIB de com tractar i mesurar el bemiddot ens recomana una mia del demagrave
Fer que
el utur compti Making the utu-
re count
profts
rents
wellbeing
wellare
The value o everything
wellare
wellbeing
More than GDP
wellbeing
beyond
the GDP
the GDP and
beyond
More
than GDP
E
n
Darrere del PIB hi ha el tema de com tractar i mesurar el benestar
personal i de com tractar i mesurar la sostenibilitat
AlBERt GARCIA PujOl
Economista i membre de la Comissioacute
drsquoEconomia i Sostenibilitat
agarciapujoleconomistescat
Davos el PIB i el ldquomeacutes enllagraverdquo
Comissioacute d rsquoEconomia i Sostenibilitat
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 7
Grup de Treball d rsquoEmprenedoria i Creacioacute d rsquoEmpreses
rsquoestudi GEM 2017middot2018 en ase inicial amb una proporcioacute histograverica i queda gairebeacute quatre tal dels dierents projectes Atemiddota Catalunya estudia lrsquoorimiddot de vendes a clients estrangers punts per sobre drsquoEspanya No nintmiddotnos a la mediana drsquoaquesta entacioacute internacional i el entre el 25 i el 75 soacuten un 56 obstant aixograve el seu valor eacutes encamiddot variable srsquoobserva que el 50
fnanccedilament dels nous negocis i els que en tenen entre un 1 i ra 56 punts menor al dels paiumlsos dels projectes ha necessitat una com a caracteriacutestiques inhemiddot un 25 representen un 116 basats en la innovacioacute inversioacute de com a miacutenim 19000 rents per determinar la qualitat euros un valor similar al del 2015 de lrsquoemprenedoria i la seva evomiddot A partir de les marques de classe i 2016 Un aspecte de reconeguda immiddotlucioacute Un aspecte de reconegumiddot de cada categoria considerada portagravencia en el moment de pomiddotda importagravencia en el moment de hem estimat la intensitat exportamiddot sar en uncionament nous nemiddot A la demarcacioacute de Barcelona posar en uncionament nous dora mitjana de Catalunya drsquoEsmiddot gocis eacutes el fnanccedilament Eacutes ben tant la mitjana (76671 euros) negocis eacutes el fnanccedilament panya i de la resta de paiumlsos bamiddot sabut que els estalvis persomiddot com la mediana (20000 euros)
sats en la innovacioacute Observem nals la amiacutelia i els amics solen del capital total necessari per enmiddotPer la seva banda una caracteriacutesmiddot en primer lloc una disminucioacute al ser les onts de fnanccedilament gegar el negoci soacuten lleugerament tica inherent a la qualitat de lrsquoemmiddot llarg de tota la segraverie de la intensitat meacutes comunes La majoria superiors a les de Catalunyaprenedoria eacutes sense dubte lrsquoorimiddot exportadora de les noves empremiddot drsquoemprenedors tenen difcultats entacioacute internacional dels nous ses de Catalunya i Espanya El l fnanccedilament banmiddot Pel que a a lrsquooerta de fnanccedilamiddotper accedir anegocis En alguns articles i invesmiddot 2017 observem tanmateix un cari p ment srsquoobserva que en el darrer rincipalment per alta tigacions es constata que cada important augment drsquoaquest indimiddot drsquohistorial o de garanties exercici el percentatge de pomiddotvegada es concep meacutes la nova blacioacute que ha invertit en negocis empresa des drsquouna perspectiva de terceres persones en els uacutelmiddotinternacional a partir de les ases tims tres anys ha augmentat meacutes primerenques de la seva cremiddot lleugerament (05 punts a Barmiddotacioacute (soacuten les anomenades empremiddot celona i 02 punts a Catalunya) ses ) Aquestes empremiddotses que ja neixen amb vocacioacute Respecte a les recomanacions global (Hisrich 2013) tendeixen a cador que passa del 55 el Aixiacute doncs el desenvolupament dels experts per millorar el suport assolir un creixement i acomplimiddot 2016 al 91 el 2017 Malgrat de mercats alternatius de capital fnancer a les noves iniciatives emmiddotment considerables des dels primiddot aquest augment la intensitat exmiddot teacute un paper important per acilitar presarials destaquenmers anys de vida portadora de les noves empreses el llanccedilament de nous negocis i la
catalanes (superior a la drsquoEspamiddot seva consolidacioacute posterior Tot i Proessionalitzar el sector inversorEn el projecte GEM es quantifca nya) queda encara 124 punts aixograve la incidegravencia de la manca de lrsquoorientacioacute internacional dels emmiddot percentuals per sota dels paiumlsos fnanccedilament ha perdut pes com a Augmentar el capital disponible prenedors a traveacutes del percentatmiddot basats en la innovacioacute obstacle a lrsquoactivitat emprenedomiddot per a inversions i millorar lrsquoacceacutes al ge de vendes de la seva empresa ra amb valors similars a la resta cregravedita clients estrangers Els resultats Quant als emprenedors consolimiddot drsquoEuropa i eacutes el actor de lrsquoentorn soacuten per a Catalunya orccedila estamiddot dats si beacute la situacioacute de partida que meacutes ha millorat en lrsquouacuteltim any Focalitzar esorccedilos no nomeacutes bles des de lrsquoany 2009 fns a lrsquoacmiddot eacutes similar el 2017 es produeix en capital llavor o estadis inicimiddottualitat els emprenedors en ase una intensifcacioacute de la internaciomiddot Pel que a a la demanda de fnanmiddot als sinoacute tambeacute en expansioacute i inicial (TEA) que se centren en el nalitzacioacute molt meacutes acusada que ccedilament que requereixen les nomiddot creixement mercat interior (aixograve eacutes que no en el cas dels nous empresaris ves empreses el projecte GEM exporten) representen xires sumiddot Aixiacute el percentatge drsquoempreses incorpora dades sobre la inversioacute Donar suport al capital risc periors al 70 i arriben en els que no exporten baixa meacutes de 10 necessagraveria per posar en marxa un amb un volum signifcatiu que darrers anys a gairebeacute el 80 nou negoci Lrsquoany 2017 el capitalpunts percentuals i el de les que pugui tenir impacte real amb
exporten meacutes del 75 puja 45 llavor necessari per a cadascun un programa copiat del FONDImiddot En el darrer any malgrat llsquoexiguumlimiddot punts La resta de categories exmiddot dels projectes naixents va ser de CO GLOBAL Extraordinagraveriamiddottat el percentatge de noves emmiddot portadores pugen prop de quatre 69372 euros de mitjana a Catalumiddot ment dissenyat amb resultats preses amb una elevada orientamiddot punts cadascuna El 2017 la inmiddot nya Aquest valor mitjagrave eacutes inerior palpables cioacute internacional (entre el 75 i el tensitat exportadora de les emmiddot al dels dos exercicis anteriors 100 de les vendes soacuten a climiddot preses consolidades passa del Facilitar lrsquoadopcioacute drsquoesquemiddotents estrangers) ha passat de 45 al 107 de manera que Existeix amb tot una gran dismiddot mes de fnanccedilament alternatiu lrsquo15 al 55 Els emprenedors ateny el valor meacutes alt de la segraverie persioacute en les necessitats de capimiddot i
L
born global
crowdfunding crowdlending
l
l
l
l
l
n
Cada vegada es concep meacutes la nova empresa des drsquouna perspectiva
internacional a partir de les f ases meacutes primerenques de la seva creacioacute
AMADEu IBARz
Economista i vicepresident del Grup de Treball drsquoEmprenedoria i Creacioacute drsquoEmpreses del CEC emprenedoriacoleconomistescat
Orientacioacute internacional i fnanccedilament de lrsquoemprenedoria naixent a Catalunya
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 8 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
cament que es justifquin Si es
percep de lrsquoempresa un val o xec
per menjar lrsquoimport diari exempt
eacutes drsquo11 euro
Si srsquoutilitza
el vehicle propietat de lrsquoempresa
per a realitzar desplaccedilaments enmiddot
tre el domicili i el centre de treball
Des Els contribuents que hagin obmiddot hagi treballat srsquoapliqui un impost o qualsevol altre en lrsquoagravembit partimiddot
del dia 2 drsquoabril fns a lrsquo1 de juliol tingut durant el 2018 exclusivamiddot de naturalesa idegraventica o anagraveloga cular srsquohauragrave drsquoimputar com a
srsquoha de presentar la declaracioacute ment rendiments iacutentegres del a lrsquoIRPF espanyol ndashessent sufcimiddot renda del treball el 20 del cost
de renda corresponent a lrsquoexermiddot treball del capital (mobiliari o immiddot ent que existeixi un conveni per a del vehicle per al seu pagador En
cici 2018 En el cas de domiciliar mobiliari) o drsquoactivitats econogravemimiddot evitar la doble imposicioacutendash i no es el cas que el vehicle no sigui promiddot
el pagament el termini per a ques com tambeacute guanys patrimiddot tracti drsquoun paiacutes o territori considemiddot pietat del pagador el 20 srsquoaplimiddot
presentar la declaracioacute o confrmiddot monials sotmesos a retencioacute o rat com paradiacutes fscal ca sobre el valor de mercat que
mar lrsquoesborrany fnalitzaragrave el dia no que supe rin conjuntament correspondria al vehicle si os
26 de juny els 1000 euro anuals i pegraverdues pamiddot Les nou Si el vehicle eacutes considerat
trimonials de quantia superior a dietes es consideren rendiments efcient energegraveticament la valoramiddot
Per a 500 euro en tributacioacute individual o del treball Ara beacute fns a certs immiddot cioacute en espegravecie es podragrave reduir fns
accedir a lrsquoesborrany de la declamiddot conjunta ports estan exemptes Per a un 30 en uncioacute de les caracmiddot
racioacute io les dades fscals per inmiddot exemple per manutencioacute pel termiddot teriacutestiques del vehicle
ternet srsquohauragrave drsquoinormar del nuacutemiddot Estan exempmiddot ritori espanyol i sense pernoctar
mero del DNI la seva data de tes les beques puacutebliques i les conmiddot amb caragravecter general estagrave
caducitat (perograve si eacutes perpetu la cedides per les entitats benefciagravemiddot exempt de gravamen fns a Si heu rebut un rendiment del tremiddot
data drsquoexpedicioacute) i lrsquoimport de la ries de mecenatge per a cursar 2667 euros per dia Pel que a a ball irregular com per exemple un
casella 475 de la declaracioacute de estudis reglats tant a Espanya despeses de locomocioacute quan el ldquobonusrdquo o un premi extraordinari
renda del 2017 Si es tracta drsquoun com a lrsquoestranger de tots els nimiddot treballador utilitzi mitjans de per antiguitat eacutes possible aplicar
contribuent no declarant lrsquoany immiddot una reduccioacute del 30 sobre un
mediat anterior srsquohauragrave drsquoaportar import magravexim de 300000 euro semmiddot
lrsquoIBAN drsquoun compte bancari on fmiddot pre que el seu periacuteode de generamiddot
guri com a titular a eectes drsquoobmiddot cioacute sigui superior a 2 anys i els
tenir el nuacutemero de reeregravencia rendiments srsquoimputin en un uacutenic
periacuteode impositiu Perograve no es pomiddot
dragrave aplicar aquesta reduccioacute si
Les persones iacutesiques que hamiddot vells i graus del sistema educatiu transport puacuteblic srsquoexclouragrave de heu obtingut altres rendiments de
gin obtingut rendiments iacutentegres La dotacioacute econogravemica exempta gravamen lrsquoimport que es justifmiddot la mateixa naturalesa en els 5
del treball per sobre dels 22000 euro eacutes de 6000 euro anuals i de 18000 qui En altres casos sempre q ue anys anteriors i als quals srsquohaguemiddot
anuals amb caragravecter general euro a lrsquoany si la beca teacute per objecte quedi justifcada la realitat del ra aplicat aquesta reduccioacute Tammiddot
Les persones iacutesiques que hamiddot compensar despeses de transmiddot desplaccedilament la quantitat que beacute srsquoaplica als rendiments derimiddot
gin obtingut 12643 euro (12000 euro port i allotjament Si es tracta drsquoesmiddot resulti de multiplicar per 019 euro vats de lrsquoextincioacute drsquouna relacioacute
si lrsquoimpost srsquohagueacutes meritat tudis a lrsquoestranger lrsquoimport exempt per quilogravemetre recorregut meacutes laboral pels quals no srsquoestableix
abans del 5 de juliol del 2018) si eacutes de 21000 euro les despeses de peatges i aparmiddot cap liacutemit temporal anterior
els imports obtinguts del segon i
restants pagadors per ordre de En el cas de beques per a la realitmiddot
quantia no superen en conjunt zacioacute del doctorat lrsquoimport exempt
els 1500 euro anuals eacutes de 21000 euro si es cursa a Esmiddot
Srsquoestagrave obligat si els rendiments panya i de 24600 euro si es realitza
iacutentegres del capital mobiliari i a lrsquoestranger
guanys patrimonials superen els
1600 euro anuals I tambeacute si no sumiddot
peren els 1600 euro anuals i Si
aquests no han estat subjectes a durant el 2018 srsquoha desplaccedilat
retencioacute o ingreacutes a compte ora drsquoEspanya per a prestar els
Tambeacute quan les rendes immiddot seus serveis en un altre o diversos
mobiliagraveries imputades els intemiddot paiumlsos no hauragrave de declarar la
ressos de les lletres del Tresor i totalitat del sou que hagi percemiddot
les subvencions per a lrsquoadquisimiddot but ja que estagrave exempta la part
cioacute drsquohabitatges de proteccioacute ofmiddot dels dies treballats a lrsquoestranger
cial o de preu taxat superin conmiddot amb un liacutemit magravexim de 60100 euro
juntament els 1000 euro anuals sempre que en els paiumlsos en quegrave
Cessioacute del ehicle
Periacuteode de presentacioacute
Dietes i als per menjar
Nuacutemero de referegravencia
Beques puacutebliquesRendiment irregular del treball
Obligats a presentar-la
Quegrave passa si mrsquohan destinat a fer treballs a lrsquoestranger
l
l
l
l
l
Amb el megravetode drsquoestimacioacute directa els que iniciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat poden reduir en un 20 el rendiment
net positiu declarat
Comissioacute d rsquoAssessors Fiscals
RICARD vIntildeA ARASAEconomista Servei drsquoAssessorament Fiscal del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya geafbcneconomistescat
Declaracioacute de renda 2018
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 9
A partir del 2018 es regulen de deduiumlbilitat les despeses de subministres
dels contribuents que desenvolupin lrsquoactivitat en el seu habitatge habitual
Despeses dediumlbles dels rendi-mens del reball
Qegrave passa si ilizo el vehicle en lrsquoacivia
A qin periacuteode imposii srsquoim-pen els rendimens del re-ball
unias amiliars declaracioacute Inceni en cas drsquoinici drsquona conjna o individalacivia econogravemica
En cas de separacioacute a qi cor-respon aplicar-se el miacutenim pels flls comns
Acivia econogravemica (empre-sarial o proessional) Qines redccions es poden
aplicar sobre la base imposa-ble de lrsquoIRPF
regulen de deduiumlbilitat les despemiddot
Les cotitzacimiddot ses dels subministres a eectes
ons a la Seguretat Social o mutualimiddot de determinar el rendiment net en
tats generals obligatograveries de el cas dels contribuents que demiddot
uncionaris les cotitzacions al colmiddot senvolupin la seva activitat en el
legi drsquoores o institucions similars seu habitatge habitual com ara
les detraccions per drets passius aigua gas electricitat telegraveon inmiddot
les quotes satisetes a sindicats les ternet en un 30 de la proporcioacute
quotes satisetes a collegis proesmiddot dels metres quadrats de lrsquohabitatmiddot
sionals si la collegiacioacute teacute caragravecter ge destinats a lrsquoactivitat en relacioacute
obligatori per a lrsquoexercici del treball amb la superiacutecie total Tambeacute les
amb el liacutemit de 500 euro anuals Les despeses de restauracioacute ocasionamiddot
despeses de deensa juriacutedica per des en lrsquoexercici de lrsquoactivitat semmiddot
litigis amb lrsquoempresa amb el liacutemit de pre que es paguin per qualsevol
300 euro anuals I amb caragravecter genemiddot mitjagrave electrogravenic de pagament fns a
ral 2000 euro anuals per obtenir rendimiddot un magravexim de 2667 o 4808 euro per
ments del treball Lrsquoimport anterior dia sense pernoctacioacute en uncioacute
srsquoaugmenta en 2000 euro addicionals de si el desplaccedilament eacutes per terrimiddot
en el cas drsquoaturats que acceptin un tori espanyol o a lrsquoestranger resmiddot
nou lloc de treball que impliqui un pectivament En el cas de pernocmiddot
canvi de residegravencia i tambeacute srsquoincremiddot tar ora del domicili habitual
menta en 3500 euro o 7750 euro anuals lrsquoimport seragrave de 5334 o 9135 euro
en el cas de treballadors actius dismiddot respectivament
capacitats en uncioacute del grau de
discapacitat
Per a poder deduir
les despeses ocasionades per lrsquouacutes
del vehicle en lrsquoactivitat la normatimiddot amb prima fxa drsquoesportistes promiddot drsquooblidar que en el cas drsquooptar per
Amb caragravecter general srsquoimmiddot va de lrsquoIRPF exigeix provar lrsquoaectamiddot essionals i drsquoalt nivell La base limiddot la declaracioacute conjunta srsquohan de
puten al periacuteode impositiu en quegrave cioacute exclusiva a lrsquoactivitat econogravemica quidable no podragrave resultar negatimiddot sumar les rendes percebudes per
el seu perceptor els pot exigir Els i per tant si srsquoutilitza simultagraveniamiddot va a consequumlegravencia drsquoaquestes tots els membres de la unitat amimiddot
endarreriments drsquoexercicis anterimiddot ment per a fns particulars no srsquoadmiddot reduccions liar i que la progressivitat de la tarimiddot
ors percebuts durant el 2018 met cap mena de deduccioacute a de lrsquoIRPF pot ser que no commiddot
srsquohauran drsquoimputar als periacuteodes en pensi lrsquoimport de la reduccioacute de la
quegrave eren exigibles i si no va ser el base imposable Un cop presenmiddot Cal tenir
2018 srsquohauragrave de presentar una Els qui inimiddot clar que la unitat amiliar a eectes tada la declaracioacute de la renda i
autoliquidacioacute complementagraveria per ciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat ecomiddot de lrsquoIRPF estagrave integrada per ambmiddot acabat el termini de presentacioacute
a cada exercici al qual correspomiddot nogravemica i determinin el rendiment doacutes cogravenjuges no separats legalmiddot lrsquoAdministracioacute tributagraveria no acmiddot
nen En canvi si els endarrerimiddot net drsquoacord amb el megravetode drsquoestimiddot ment i si nrsquohi ha els flls menors cepta el canvi drsquoopcioacute de conjunta
ments srsquohan percebut a consemiddot macioacute directa poden reduir en un que hi conviuen com tambeacute els o individual
quumlegravencia drsquouna resolucioacute judicial 20 amb un liacutemit de 100000 euro majors drsquoedat incapacitats judicimiddot
els imports no satisets srsquohan drsquoimmiddot el rendiment net positiu declarat alment subjectes a pagravetria potestat
putar al periacuteode impositiu en quegrave la Srsquoenteacuten que srsquoinicia una activitat prorrogada o rehabilitada La remiddot
sentegravencia sigui erma i no importa econogravemica quan no srsquoha exercit duccioacute de la base imposable eacutes La normativa
els anys en quegrave eren exigibles cap activitat econogravemica lrsquoany anmiddot de 3400 euro Tambeacute existeix la unimiddot de lrsquoIRPF assimila a descendents
terior a la data drsquoinici drsquoaquesta tat amiliar monoparental eacutes a dir a totes aquelles persones respecmiddot
la ormada en els casos de sepamiddot te de les que el contribuent tingui
Si determiddot racioacute legal o quan no hi hagi un atribuiumlda la seva guarda i custogravedia
mineu el rendiment de la vostra vincle matrimonial per la mare o el per resolucioacute judicial i diu que cormiddot
activitat econogravemica pel megravetode Es pot reduir la pare i tots els flls menors o majors respondragrave a qui drsquoacord amb el
drsquoestimacioacute directa heu de tenir base imposable per presentar la drsquoedat incapacitats judicialment conveni regulador aprovat judicialmiddot
en compte que per a quegrave les desmiddot declaracioacute conjunta (3400 euro) per subjectes a pagravetria potestat prorromiddot ment tingui la guarda i custogravedia
peses siguin deduiumlbles fscalment aportacions a sistemes de previmiddot gada o rehabilitada que convismiddot dels flls a la data de meritacioacute de
cal que estiguin vinculades a lrsquoacmiddot sioacute social (plans de pensions) per quin amb lrsquouna o amb lrsquoaltre La lrsquoimpost (en general el 31 de demiddot
tivitat desenvolupada i complir aportacions a patrimonis protegits reduccioacute de la base imposable en sembre) en tractarmiddotse del subjecmiddot
amb els requisits de correcta immiddot de persones amb discapacitat aquest cas eacutes de 2150 euro te passiu que ha de conviure amb
putacioacute temporal tenir els corresmiddot per pensions compensatograveries i No es pot aplicar ells Ara beacute quan sigui compartimiddot
ponents justifcants (actures o anualitats per aliments anualitats aquesta reduccioacute quan el contrimiddot da srsquohauragrave de prorratejar entre els
documents) i que estiguin regismiddot per aliments a avor de persones buent conviu amb la mare o el excogravenjuges amb independegravencia
trades als llibresmiddotregistre o a la dierents dels flls per aportacions pare drsquoalgun dels flls que ormen drsquoaquells amb qui estiguin convimiddot
comptabilitat A partir del 2018 es a la mutualitat de previsioacute social part de la unitat amiliar No srsquoha vint a 31 de desembre
AtENCIOacute
n
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
BEGOntildeA CAStRO OtEROEconomista presidenta del Grup de Treball EAFI del CEC i Member of the Executive Board Anchor Capital Advisors EAFbcastroanchoreaficom
Completada la transposicioacute de MiFID II
rents instruments financers Drsquoaltra banda manteacute lrsquoedat de lrsquoinversor com un criteri rellevant en el proceacutes de perfilar el client
Retrocessions o incentiusAquest eacutes un punt que histogravericamiddotment ha generat debat entre les ESI La llei estableix la limitacioacute del cobrament drsquoincentius o remiddottrocessions al fet que es produmiddoteixi una millora del servei per tal de poder cobrar aquest incentiu
Drsquoaltra banda tambeacute institueix criteris pels anomenats incentius no monetaris i per aquelles ESI independents aixiacute com lrsquoorientamiddotcioacute en relacioacute amb els terminis
per retornar al clients els possimiddotbles incentius rebuts per exemmiddotple en cas que el client es pugui subscriure la ldquoclasse netardquo drsquoun fons drsquoinversioacute perquegrave no exismiddotteix i els requisits entre drsquoaltres com la comercialitzacioacute drsquoalmiddotmenys un 25 de productes fimiddotnancers de tercers i dues altermiddotnatives de terceres parts en cada categoria de fons comercimiddotalitzada
vigilagravencia i control de productes financers En relacioacute amb la vigilagravencia i el control del disseny i distribucioacute de productes financers es dismiddotposa que el proceacutes previ drsquoapromiddotvacioacute de cada producte drsquoinvermiddotsioacute seragrave responsabilitat del propi consell drsquoadministracioacute de lrsquoemmiddotpresa de serveis drsquoinversioacute La finalitat eacutes que les caracteriacutestimiddotques dels productes siguin les
MiFID soacuten les sigles de Markets in Financial Instruments Directive
que va entrar en vigor lrsquo1 de nomiddotvembre del 2007 que suposen un mercat uacutenic i un regravegim regulamiddotdor comuacute per als serveis finanmiddotcers en tots els Estats membres de la Unioacute Europea i altres Estats de lrsquoAgraverea Econogravemica Europea
MiFID regula la prestacioacute de sermiddotveis drsquoinversioacute afectant a totes les entitats financeres i drsquoinversioacute en la forma en quegrave informen asmiddotsessoren o venen productes fimiddotnancers als seus clients o potenmiddotcials clients aixiacute com en la mamiddotnera en quegrave els ofereixen serveis drsquoexecucioacute drsquooperacions sobre instruments financers
Els objectius de la MiFID soacuten mimiddotllorar la transparegravencia i lrsquoeficiegravenmiddotcia dels mercats financers euromiddotpeus augmentar la competegravenmiddotcia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor En definitimiddotva protegir al client regulant el comportament de lrsquoentitat finanmiddotcera i drsquoinversioacute
Quant al MiFID podem parlar de MiFID I MiFID II i en un futur parlarem de MiFID III En conmiddotcret avui parlarem de MiFID II aprovada en tres fases l Reial Decret 212017 de 29 desembrel Reial Decret 142018 de 28 de setembrel Reial Decret 14642018 de 21 de desembre
En funcioacute drsquoaquestes normes jumiddotriacutediques i en concret amb aquest uacuteltim reial decret el text refoacutes de la Llei del mercat de vamiddotlors es va modificar
ldquoLa urgegravencia per completar la transposicioacute ve donada per la fimiddotnalitzacioacute del termini el juliol del 2017 i de la interposicioacute drsquouna demanda per incompliment damiddotvant el Tribunal de Justiacutecia de la Unioacute Europea (TJUE) amb la corresponent proposta de sanmiddotcioacuterdquo segons un comunicat del Ministeri drsquoEconomia
MiFID II regula principalment lrsquoactivitat de les empreses de serveis drsquoinversioacute (ESI) entre les quals ens trobem les EAF (emmiddotpreses drsquoassessorament finanmiddotcer abans EAFI)
Proteccioacute de lrsquoinversorEl reial decret aborda aspectes com les obligacions de les emmiddotpreses drsquoinversioacute amb lrsquoobjectiu de protegir lrsquoinversor principalmiddotment minorista (lrsquoinversor minomiddotrista segons defineix la directiva eacutes aquell amb menys coneixemiddotments i menys experiegravencia per tant aquell que necessita meacutes informacioacute i acompanyament en la presa de decisions)
En relacioacute amb els coneixemiddotments la llei destaca la necessimiddottat de perfilar amb meacutes profundimiddottat i filant meacutes prim els anomemiddotnats ldquotest drsquoidoneiumltatrdquo amb la fimiddotnalitat drsquoevitar el risc que els propis clients tinguin tendegravencia a autodefinirmiddotse amb un perfil meacutes arriscat del que realment tenen i convida a introduir noves premiddotguntes concretes sobre coneimiddotxements especiacutefics dels difemiddot
meacutes adequades per a cada tipus de client
Drsquoaquesta forma es reforccedila lrsquoobmiddotjectiu principal de proteccioacute del client ja que els aspectes relamiddottius a la idoneiumltat de lrsquoinstrument financer per al client concret al qual es dirigeix no estan premiddotsents uacutenicament en el moment de la comercialitzacioacute sinoacute des de la progravepia concepcioacute drsquoaquest
Avaluacioacute de les propostes drsquoinversioacuteEn relacioacute amb la presa de decimiddotsions en el proceacutes drsquoemissioacute de recomanacions o de gestioacute de carteres es desenvolupa lrsquooblimiddotgacioacute drsquoavaluar si instruments fimiddotnancers equivalents poden ajusmiddottarmiddotse al perfil del client tenint en compte el cost i la complexitat dels productes
Les directrius estableixen que les entitats han drsquoadoptar poliacutetimiddotques i procediments que assemiddotgurin que abans de recomanar un producte o adquirirmiddotlo per a la cartera gestionada en nom del client es realitzi una agravemplia avamiddotluacioacute de les possibles alternatimiddotves drsquoinversioacute per al que srsquoha de tenir en compte el cost i la commiddotplexitat dels productes Per tant a lrsquohora de proposar qualsevol canvi srsquoha de poder demostrar de manera raonable que en aquella proposta concreta els beneficis per al client soacuten superimiddotors als costos que genera aquell canvi
Es considera que quan una entimiddottat ofereixi una gamma restringimiddotda de productes o recomani nomiddotmeacutes un tipus de producte eacutes important que els clients siguin plenament conscients drsquoaquesta circumstagravencia En cas que lrsquoentimiddottat trieacutes o recomaneacutes al client un producte amb major cost o complexitat que un altre equivamiddotlent hauria de ser capaccedil de jusmiddottificarmiddotho Aquest tipus de decisimiddotons han de ser documentades i registrades i hauran drsquoestar sotmiddotmeses a una especial atencioacute per part de la funcioacute de control de lrsquoentitat n
Els objectius de la MiFID soacuten millorar la transparegravencia i eficiegravencia dels mercats
augmentar la competegravencia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor
Comissioacute drsquoEconomia Financera GT EAFI
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 1
necessagraveriament a lrsquoabsegravencia de beacutens per embargar La manca de patrimoni amb quegrave er ront als deutes eacutes incerta ens la podem trobar de manera sobrevinguda un cop iniciat el procediment a dimiddoteregravencia del cas anterior quan ja ha estat comprovada en racasmiddotsar lrsquoexecucioacute pregravevia
ovint ens plantegem quimiddot de concurs presentada pel credimiddot del concurs necessari per part del El cost en temps i diners de tota na pot ser la utilitat pragravectimiddot tor i els altres legitimats creditor i en consequumlegravencia es pomiddot aquesta tramitacioacute cobriria la remiddotca de determinades fgumiddot drien obrir unes possibilitats de cuperacioacute del deute Ens hem de
res previstes legalment Amb una El primer supogravesit de lrsquoart 24 LC negociacioacute Per tant no es pot en plantejar quins avantatges o inmiddotexistegravencia virtual sobre el paper parteix de la reclamacioacute dineragraveria termes genegraverics seguint la idea centius obteacute el creditor instant del perograve que en realitat pot semblar pregravevia que ha derivat en una exemiddot del que degraveiem abans desestimar concurs necessari i si aquests que aplicades a la vida real dels cucioacute allida Tenim un cregravedit documiddot drsquoentrada lrsquoinici del procediment compensen tots els esorccedilos demiddot ciutadans o de les empreses no mentat liacutequid venccedilut i exig judicial per reclamar el deute permiddot dicats per arribar al punt de decimiddotible El donaran un resultat satisactori creditor ha interposat amb base en quegrave cada cas eacutes un moacuten i conveacute dir si iniciar o no el procediment per resoldre les controvegraversies per aquesta documentacioacute una demiddot conegraveixer la situacioacute i lrsquoentorn ecomiddotles quals teogravericament han estat manda judicial de reclamacioacute de nogravemic del deutor Sense perjudici En els arts 18 a 20 LC srsquoestableimiddotpensades i plasmades en el text quantitat Iniciaragrave un procediment del en quegrave podria actuarmiddotse xen les consequumlegravencies de la intermiddotlegal Aquest eacutes el cas del conmiddot que tindragrave aixograve siacute segons el cas en relacioacute amb lrsquoart 19 LC del qual posicioacute de la demanda de conmiddotcurs necessari de creditors una durada meacutes o menys llarga en parlarem meacutes endavant curs necessari en cas drsquooposicioacute
(meacutes meacutes que menys ategraves el colmiddot del deutor i existeix la possibilitat Segons les recents estadiacutestiques lapse judicial en el qual ens trobem) En el segon supogravesit de et de lrsquoa rt hipotegravetica que el deutor aci ront publicades per lrsquoINE el 7 de ebrer i acabaragrave amb la conseguumlent senmiddot 24 LC no partim del racagraves de la al deute mitjanccedilant la consignacioacute del 2019 basades en dades promiddot tegravencia estimatograveria Aquesta senmiddot reclamacioacute dineragraveria interposada a avor del creditor visionals durant lrsquoany 2018 es van tegravencia comportaragrave la posterior solmiddot pel creditor sinoacute del coneixement declarar a tot Espanya 5635 conmiddot licitud drsquoexecucioacute i si eacutes el cas que pugui tenir del seu sector Pel que a a la posicioacute que ocupa el cursos de creditors dels quals lrsquoembargament de beacutens sufcients drsquoactivitat i de la situacioacute dels almiddot creditor instant del concurs necesmiddotnomeacutes 348 varen ser instats com per al pagament del deute tres operadors amb els quals teacute sari en el llistat de creditors de la a concursos necessaris un 6 relacions comercials El problema massa passiva segons lrsquoart 917
Aquiacute seragrave quan ens trobem al en aquest cas eacutes que es depegraven de LC es reconeixeragrave el 50 del seu La Llei Concursal (LC) concreta la capdavall de tot aquest les onts drsquoinormacioacute externes deute amb caragravecter privilegiat gemiddotprocedimiddotdefnicioacute del concurs necessari en ment llarg i eixuc que no hi ha res per poder saber si es donen els neral i per darrere dels creditors per dos articles en lrsquoarticle 24 i en lrsquoarmiddot per embargar Eacutes a partir drsquoaquest requisits exigits legalment per insmiddot deutes salarials i de les administramiddotticle 7 moment en quegrave podragrave sollicitarmiddot tar el concurs El creditor ha de cions puacutebliques El 50 restant es
se el concurs necessari de lrsquoentitat saber si el deutor es troba en almiddot qualifca de cregravedit ordinari junt amb En el numeral 4 de lrsquoarticle 2 es deutora Sovint la iniciativa arribaragrave gun dels quatre casos enumerats els altres creditors que han mantinmiddotconcreten els supogravesits de et en tard per obtenir la satisaccioacute ni en la segona part de lrsquoart 24 LC gut una actitud passiva enront de els quals el creditor pot plantejar el que sigui parcial del deute Instar Si acumula impagaments generamiddot lrsquoacumulacioacute drsquoimpagaments concurs necessari Es plantegen la declaracioacute de concurs necessamiddot litzats a altres creditors Si ha somiddot Drsquoaltra banda les despeses caumiddotdues opcions La primera eacutes que ri en el moment en quegrave se sap pomiddot ert altres embargaments de mamiddot sades al creditor per la presentacioacute hagi resultat inructuosa una exemiddot sitivament que en el procediment nera general sobre els seus beacutens del concurs es qualifcaran de cregravemiddotcucioacute dineragraveria interposada direcmiddot drsquoexecucioacute seguit contra el deutor Si estagrave ent desaparegraveixer el seu dit contra la massa drsquoacord amb tament pel creditor contra el deumiddot moroacutes no srsquohan trobat beacutens per patrimoni de manera sobtada Si lrsquoart 842 segon paragravegra tor (paragravegra primer) La segona embargar sembla innecessari per no compleix regularment les semiddotopcioacute que es pot plantejar (punts inuacutetil a la fnalitat pretesa que eacutes el ves obligacions tributagraveries socials Analitzat tot lrsquoanterior podem enmiddot1 a 4) eacutes que per altres mitjans no recobrament del deute i laborals Perograve amb sospitarmiddotho o tendre el perquegrave de les dades remiddotde manera directa sinoacute per altres sabermiddotho del cert no nrsquohi ha prou collides per lrsquoINE en el seu inorme onts es pugui conegraveixer la situacioacute Aixograve no obstant en la societat pot Cal aportar proves materials Aixiacute El concurs necessari no sembla drsquoinsolvegravencia actual o imminent existir un ons de comerccedil unes ho exigeix lrsquoart 7 LC Si es vol acomiddot una eina prou efcient per a la samiddot del deutor Cadascuna mereix expectatives de creixement exismiddot llir a aquesta segona via per instar tisaccioacute del creditor o si meacutes no una consideracioacute separada Al tegravencia de benefcis ocults i per el concurs necessari el creditor no p pro orciona uns avantatges seu torn lrsquoarticle 7 parla sobre tant al potencial concursat li pomiddot es veu obligat a assumir una tasca evidents que benefciiumln prou al com ha drsquoarticularmiddotse la sollicitud dria no interessar la presentacioacute drsquoinvestigacioacute pregravevia molt carremiddot creditor que lrsquoinsta sobre els altres
gosa i sovint difcultada pels obsmiddot creditors que han mantingut una tacles de la proteccioacute de dades actitud meacutes passiva o no prou vigimiddotEn aquesta segona via la situacioacute lant Eacutes una quumlestioacute a debatre de drsquoinsolvegravencia no ha drsquoanar lligada cara a utures reormes legals n
tempo
Comissioacute Mercantil Concursal i d rsquoExperts Judicials
S
SIlvIA CAStRO SARDAgraveEconomista Mediadora i Administradora Concursal Rusintildeol Associats Consultors SL Vocal del Comitegrave Executiu de la seu territorial de Lleida del CEC Membre de la Comissioacute silviacastrorusinyolassociatscom
El concurs necessari Explorant possibilitats
L rsquoany 2018 es van declarar 5635 concursos de creditors dels quals nomeacutes varen ser
instaurats com a necessaris un 6
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LEconomistesBAN
produccioacute nacional materials naturals i dissenys atractius i combinats familiars
Fiscalitat de les inversions en startups Emilio Peacuterez Pombo economista i soci director de Peacuterez Pombo Abogados amp Economistas va desgranar alguns dels incentius fiscals que es poden aconseguir a lrsquohora drsquoinvertir en projectes o empreses i que recomana tenir en compte tant a emprenedors com a inversors ldquoTrobem incentius que hem de valorar tant si som emprenedors com inversorsrdquo
En aquest sentit va explicar que segons la legislacioacute vigent exis-teixen incentius fiscals per a Inversor ndash Persona fiacutesica de fins al 30 dels imports apor-tats per a persones que inverteimiddotxin en empreses de nova o remiddotcent creacioacute fins a un magravexim de
60000 euros base drsquoinversioacute en la versioacute estatal art 681 de la Llei de lrsquoIRPF (20 i 50000 euro fins a 31122017) i 30 dels imports aportats fins a 20000 euro en la vermiddotsioacute autonogravemica art 20 de la Llei 262009 de 23 de desembre Lrsquoestatal eacutes incompatible amb lrsquoautonogravemica si beacute amb lrsquoopinioacute de Peacuterez Pombo poden combimiddotnarmiddotse les dues segons ens conmiddotvingui
Les empreses en les quals srsquoadmiddotquireixen aquestes accions o participacions han de complir una segraverie de requisits i condicimiddotons entre molts altres que la inmiddot
EconomistesBAN la xarmiddotxa de Business Angels del Colmiddotlegi va celebrar
el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar la ponegravencia Fiscalitat de les inversions en startmiddotups
33egrave Fograverum EconomistesBANPol Font president drsquoEconomismiddottesBAN va fer puacuteblics els resulmiddottats aconseguits per la xarxa Bumiddotsiness Angels al llarg del 2018 on gairebeacute es va duplicar el permiddotcentatge de projectes presentats als Fograverums Inversors que van aconseguir financcedilament Conmiddotcretament el 166 dels pro-jectes presentats van acon-seguir financcedilament al llarg del 2018 vers el 952 acon-seguit lrsquoany 2017 ldquoHem aconmiddotseguit una millora de lrsquoeficiegravencia important que ens permet seguir creant noves oportunitats de nemiddotgocirdquo va assegurar Pol Font Al llarg del 2018 la xarxa drsquoEconomiddotmistesBAN va acollir prop de 200 projectes i el percentatge de fimiddotnanccedilament del total de projectes es va situar en el 3 (vers el 25 del 2017) En els darrers cinc anys la xarxa EconomistesmiddotBAN ha ategraves 994 projectes
Projectes presentats relacionats amb la intelmiddotligegravencia artificial la realitat virtual solucions de conmiddotnexioacute i localitzacioacute intelmiddotligent lrsquoanagravelisi de dades i lrsquoe-commerce entre drsquoaltres
l Optimus PriceEacutes un SaaS que utilitza intelmiddotligegravencia artificial per predir la demiddotmanda i establir preus per maximiddotmitzar els beneficis permetent automatitzar i optimitzar les compres
l SharifyEacutes una eina de colmiddotlaboracioacute que
permet a una ciutat mantenirmiddotse meacutes ben connectada i comunimiddotcar totes les activitats que es fan a la ciutat Dona resposta a la pregunta ldquoVull fer alguna cosa ara mateixrdquo
l ApartoolCentral de reserves drsquoapartamiddotments turiacutestics Marca B2B Aparmiddottool per a client corporatiu (long term rental) i distribucioacute B2B2C a portals de vacation rental
l ClubberizeEacutes un producte de tecnologia de localitzacioacute intelmiddotligent i magraverquemiddotting de proximitat per esdevenimiddotments i patrocinadors Monitoritmiddotzen lrsquoactivitat de lrsquoassistent a un esdeveniment
l Soccer DreamPrimera plataforma basada en realitat virtual per accelerar les habilitats tagravectiques del futbolista
Eina on reconstruir exercicis drsquoentrenament
l SAALG GeomechanicsStartup drsquoenginyeria i software especialitzada en lrsquoanagravelisi de damiddotdes en temps real que permet analitzar el comportament de termiddotreny fent possible lrsquooptimitzacioacute del disseny i el procediment constructiu de gran part dels projectes drsquoenginyeria i edificamiddotcioacute
l PyjamiaEacutes un e-commerce vertical que crea i comercialitza pijames i sleepwear de marca progravepia
versioacute srsquohagi produiumlt com a magravemiddotxim al cap de tres anys de la seva constitucioacute i mantenir la inversioacute almenys tres anys
Va advertir als emprenedors que deslocalitzen els seus negocis que han de conegraveixer com els hi afecten les legislacions de cada paiacutes i tenir previst que hauran de lidiar amb el risc tributari
Tambeacute va advertir si hem invertit mitjanccedilant una societat que quan tenim meacutes del 5 del capimiddottal i la societat genera dividends aquests estan exempts de tribumiddottacioacute perograve ldquoatencioacute a les semiddotguumlents rondes habituals en les startupsrdquo Si no anem a les ammiddotpliacions i ens diluiumlm i passem a disposar menys del 5 perdriacutemiddotem aquest avantatge
Per uacuteltim va recordar els incentius per a la nova societat destacant el tipus reduiumlt del 15 per a emmiddotpreses de nova creacioacute (art 291 LIS) i va insistir a explotar els avantatges del concepte ldquoPatent Boxrdquo (article 23 LIS) com ldquoel petit gran oblidat de la normativardquo que ldquoens eximeix de tributar pel 60 dels ingressos provinents de les llicegravencies i cessions drsquouacutes de pamiddottents i assimilatsrdquo i tambeacute estar molt atents a les deduccions en la quota per R+D+I la possible momiddotnetitzacioacute de la deduccioacute i les demiddotduccions per creacioacute drsquoocupacioacute
Es pot consultar la presentacioacute al web del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya Si esteu interesmiddotsats en algun dels projectes ammiddotpliarmiddotne la informacioacute i contactar amb els emprenedors aixiacute com incorporarmiddotvos al Club Inversors EconomistesBAN feumiddotnosmiddotho saber a economistesbanecomiddotnomistescat n
MIQuEl SACRIStaacuteN Economista i director drsquoEconomistesBAN economistesbancoleconomistescat
XXXIII Fograverum drsquoinversioacute i lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostartupsrsquorsquo
EconomistesBAN va celebrar el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar
la ponegravencia lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostart-upsrsquorsquo
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 3
Comissioacute d rsquoEconomia del Turisme
En una de les darreres disposar drsquouna oerta de terminals surten del vaixell El et de ser port que van er escala el 2018 3238
temporades de envejable a nivell europeu I nalmiddot drsquoorigen i destinacioacute teacute tambeacute van ser erris i nomeacutes 778 creuers
un dels ment el et de disposar drsquoaeroport eectes sobre lrsquoactivitat a les termimiddot Precisament soacuten els vaixells de
episodis discorria a Barcelona a escassos quilogravemetres amb un nals orccedila intensiva en treballamiddot passatgers els primers que estan
Les escenes perograve es van gravar tragravensit de 50 milions de passatmiddot dors perograve tambeacute en els aprovimiddot transicionant a combustibles almiddot
a Gegravenova cosa gens sorprenent gers i destinacions que ara siacute sionaments el sector del transmiddot ternatius com el gas liquat que
en aquella egravepoca Barcelona era arriben a bona part del moacuten port en carretera o lrsquoactivitat a redueixen les emissions drsquoNO
tan poc atractiva turiacutesticament lrsquoaeroport del Prat
que ns i tot hi havia companyies No obstant aixograve aquesta evolucioacute A partir drsquoaquests ets podem
que evitaven ermiddothi escala ha estat lluny del consens espemiddot discutir si tenim un model de tumiddot
cialment durant els darrers anys i risme que aporta meacutes que molegravesmiddot
Les dades aixiacute ho demostren amb han crescut les veus que parlen ties o pot generar i si no eacutes el
prou eines hi passaven 100000 de limitar quan no drsquoeliminar cas si eacutes possible tenirmiddotlo En
passatgers anuals majoritagraveriamiddot aquest tipus de turisme Com somiddot Tots els qualsevol cas tota estrategravegia que
ment en tragravensit i la primera imatge vint en aquest debat es barregen vaixells generen pollucioacute atmosmiddot passi per tenir un port de capccedilamiddot
que srsquoenduien de la ciutat era una ets objectivables amb percepmiddot egraverica mentre soacuten a port Srsquoestima lera seragrave guanyadora I precisamiddot
terminal decregravepita La situacioacute va que sobre el 7 a Barcelona ve ment aquesta ha estat la que hicions o preeregravencies personals
canviar radicalment arran dels intentarem er recompte dels ets generada pel conjunt de lrsquoactivitat ha hagut a Barcelona des de a
Jocs Oliacutempics En un moment en objectivables del Port Els creuers perograve soacuten mimiddot 25 anys Potser ora bo consenmiddot
quegrave hi havia un ort debat sobre si noria entre els vaixells Dels 9308 suar una altra per consolidarmiddotlo
calia ampliar la planta hotelera
(lrsquoAjuntament nrsquoera partidari i els
hotelers srsquohi oposaven) es va opmiddot perograve tambeacute desconcentrar
tar per la contractacioacute de vaixells el turisme Qui hagi agaat un
que servissin com a hotels fomiddot creuer recordaragrave alguna escala en
tants Aquelles setmanes drsquoestiu temporada (Tallinn Dubrovnik o
van ser lrsquoinici de lrsquoera moderna dels Palma) on el centre de la ciutat
creuers a Barcelona esdevenia literalment inestat de
creueristes En ciutats meacutes grans
La resta ja eacutes conegut dels perograve aquesta situacioacute eacutes meacutes
100000 passatgersany de nals matisable ja que la capacitat
de segle srsquoha passat als 25 mimiddot drsquoabsorcioacute eacutes meacutes elevada dimiddot
lions situant el Port entre els prinmiddot luintmiddotse completament als ports
cipals en tragravensit de creuers Carnimiddot de capccedilalera Aixiacute mateix una part
val el principal actor drsquoaquest important del passatge en escala
mercat ha et importants invermiddot eacutes encaminat a excursions a pamiddot
sions en terminals la darrera inaumiddot ratges sovint allunyats del centre
gurada el 2018 Royal Caribbean desconcentrant aixiacute el turisme
i MSC tambeacute han expressat el seu
interegraves en invertir en noves o quemiddot
darmiddotsersquon drsquoexistents
Aquest creixement srsquoexplica per Segons els darrers estudis
una quagravedruple combinacioacute La lrsquoactivitat de creuers a Barcelona
primera el creixement global del genera 1083 milions de acturamiddot
sector que ha passat de transmiddot cioacute i 9056 llocs de eina Si ens
portar 7 milions de passatgers el xem amb els turistes que hi emmiddot
2000 a trencar la barrera dels 25 barquen i hi pernocten la despemiddot
el 2017 La segona lrsquoegravexit de Barmiddot sa per persona i dia srsquoenla ns als
celona com a destinacioacute turiacutestica 230 euros Si en canvi nomeacutes
passant dels 2 milions de turistes srsquohi a escala la xira baixa als 57
el 1990 als 12 el 2018 La tercera per persona i dia entre aquells qui
Vacacio-
nes en el Mar
Sabem qe els aixells soacuten n important ocs emissor de contaminacioacute atmosegraverica on el tragravensit de creers hi jga na part molt petita
Sabem qe el trisme de creers pot massifcar les ci-tats
Sabem qe el trisme de creers pot deixar diners perograve tambeacute qe pot no deixar-ne
2
n
El turisme de creuers a Barcelona allograve que sabem (i allograve que no)
DAvID RODRiacuteGuEz BORRAgraveS Economista i Secretari Tegravecnic del Pla Estrategravegic Metropolitagrave de Barcelona drodriguezpembcat
Tota estrategravegia que passi per tenir un port de capccedilalera seragrave guanyadora i aquesta ha estat la que hi ha hagut a
Barcelona des de f a 25 anys
2 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
BARCElONA GIRONA tARRAGONAllEIDA Pl Galla Placiacutedia 32 Joan Maragall 44 entl 3a Rambla Nova 58middot60 5egrave A Pere Cabrera 16 1r G
08006 Barcelona Tel 93 416 16 04 17002 Girona Tel 972 21 45 33 25001 Lleida Tel 973 21 06 33 43004 Tarragona Tel 977 21 70 42
ceccoleconomistescat gironacoleconomistescat lleidacoleconomistescat tarragonacoleconomistescat
PuBliCaCiOns Del COlmiddotlegi DrsquoeCOnOmistes
REVISTA ECONograveMICA DE CATALUNyA
INFORMATIU DE LrsquoECONOMISTA
REVISTA TEgraveCNICA
DOCUMENTS TEgraveCNICS I ALTRES PUBLICACIONS
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 7
Grup de Treball d rsquoEmprenedoria i Creacioacute d rsquoEmpreses
rsquoestudi GEM 2017middot2018 en ase inicial amb una proporcioacute histograverica i queda gairebeacute quatre tal dels dierents projectes Atemiddota Catalunya estudia lrsquoorimiddot de vendes a clients estrangers punts per sobre drsquoEspanya No nintmiddotnos a la mediana drsquoaquesta entacioacute internacional i el entre el 25 i el 75 soacuten un 56 obstant aixograve el seu valor eacutes encamiddot variable srsquoobserva que el 50
fnanccedilament dels nous negocis i els que en tenen entre un 1 i ra 56 punts menor al dels paiumlsos dels projectes ha necessitat una com a caracteriacutestiques inhemiddot un 25 representen un 116 basats en la innovacioacute inversioacute de com a miacutenim 19000 rents per determinar la qualitat euros un valor similar al del 2015 de lrsquoemprenedoria i la seva evomiddot A partir de les marques de classe i 2016 Un aspecte de reconeguda immiddotlucioacute Un aspecte de reconegumiddot de cada categoria considerada portagravencia en el moment de pomiddotda importagravencia en el moment de hem estimat la intensitat exportamiddot sar en uncionament nous nemiddot A la demarcacioacute de Barcelona posar en uncionament nous dora mitjana de Catalunya drsquoEsmiddot gocis eacutes el fnanccedilament Eacutes ben tant la mitjana (76671 euros) negocis eacutes el fnanccedilament panya i de la resta de paiumlsos bamiddot sabut que els estalvis persomiddot com la mediana (20000 euros)
sats en la innovacioacute Observem nals la amiacutelia i els amics solen del capital total necessari per enmiddotPer la seva banda una caracteriacutesmiddot en primer lloc una disminucioacute al ser les onts de fnanccedilament gegar el negoci soacuten lleugerament tica inherent a la qualitat de lrsquoemmiddot llarg de tota la segraverie de la intensitat meacutes comunes La majoria superiors a les de Catalunyaprenedoria eacutes sense dubte lrsquoorimiddot exportadora de les noves empremiddot drsquoemprenedors tenen difcultats entacioacute internacional dels nous ses de Catalunya i Espanya El l fnanccedilament banmiddot Pel que a a lrsquooerta de fnanccedilamiddotper accedir anegocis En alguns articles i invesmiddot 2017 observem tanmateix un cari p ment srsquoobserva que en el darrer rincipalment per alta tigacions es constata que cada important augment drsquoaquest indimiddot drsquohistorial o de garanties exercici el percentatge de pomiddotvegada es concep meacutes la nova blacioacute que ha invertit en negocis empresa des drsquouna perspectiva de terceres persones en els uacutelmiddotinternacional a partir de les ases tims tres anys ha augmentat meacutes primerenques de la seva cremiddot lleugerament (05 punts a Barmiddotacioacute (soacuten les anomenades empremiddot celona i 02 punts a Catalunya) ses ) Aquestes empremiddotses que ja neixen amb vocacioacute Respecte a les recomanacions global (Hisrich 2013) tendeixen a cador que passa del 55 el Aixiacute doncs el desenvolupament dels experts per millorar el suport assolir un creixement i acomplimiddot 2016 al 91 el 2017 Malgrat de mercats alternatius de capital fnancer a les noves iniciatives emmiddotment considerables des dels primiddot aquest augment la intensitat exmiddot teacute un paper important per acilitar presarials destaquenmers anys de vida portadora de les noves empreses el llanccedilament de nous negocis i la
catalanes (superior a la drsquoEspamiddot seva consolidacioacute posterior Tot i Proessionalitzar el sector inversorEn el projecte GEM es quantifca nya) queda encara 124 punts aixograve la incidegravencia de la manca de lrsquoorientacioacute internacional dels emmiddot percentuals per sota dels paiumlsos fnanccedilament ha perdut pes com a Augmentar el capital disponible prenedors a traveacutes del percentatmiddot basats en la innovacioacute obstacle a lrsquoactivitat emprenedomiddot per a inversions i millorar lrsquoacceacutes al ge de vendes de la seva empresa ra amb valors similars a la resta cregravedita clients estrangers Els resultats Quant als emprenedors consolimiddot drsquoEuropa i eacutes el actor de lrsquoentorn soacuten per a Catalunya orccedila estamiddot dats si beacute la situacioacute de partida que meacutes ha millorat en lrsquouacuteltim any Focalitzar esorccedilos no nomeacutes bles des de lrsquoany 2009 fns a lrsquoacmiddot eacutes similar el 2017 es produeix en capital llavor o estadis inicimiddottualitat els emprenedors en ase una intensifcacioacute de la internaciomiddot Pel que a a la demanda de fnanmiddot als sinoacute tambeacute en expansioacute i inicial (TEA) que se centren en el nalitzacioacute molt meacutes acusada que ccedilament que requereixen les nomiddot creixement mercat interior (aixograve eacutes que no en el cas dels nous empresaris ves empreses el projecte GEM exporten) representen xires sumiddot Aixiacute el percentatge drsquoempreses incorpora dades sobre la inversioacute Donar suport al capital risc periors al 70 i arriben en els que no exporten baixa meacutes de 10 necessagraveria per posar en marxa un amb un volum signifcatiu que darrers anys a gairebeacute el 80 nou negoci Lrsquoany 2017 el capitalpunts percentuals i el de les que pugui tenir impacte real amb
exporten meacutes del 75 puja 45 llavor necessari per a cadascun un programa copiat del FONDImiddot En el darrer any malgrat llsquoexiguumlimiddot punts La resta de categories exmiddot dels projectes naixents va ser de CO GLOBAL Extraordinagraveriamiddottat el percentatge de noves emmiddot portadores pugen prop de quatre 69372 euros de mitjana a Catalumiddot ment dissenyat amb resultats preses amb una elevada orientamiddot punts cadascuna El 2017 la inmiddot nya Aquest valor mitjagrave eacutes inerior palpables cioacute internacional (entre el 75 i el tensitat exportadora de les emmiddot al dels dos exercicis anteriors 100 de les vendes soacuten a climiddot preses consolidades passa del Facilitar lrsquoadopcioacute drsquoesquemiddotents estrangers) ha passat de 45 al 107 de manera que Existeix amb tot una gran dismiddot mes de fnanccedilament alternatiu lrsquo15 al 55 Els emprenedors ateny el valor meacutes alt de la segraverie persioacute en les necessitats de capimiddot i
L
born global
crowdfunding crowdlending
l
l
l
l
l
n
Cada vegada es concep meacutes la nova empresa des drsquouna perspectiva
internacional a partir de les f ases meacutes primerenques de la seva creacioacute
AMADEu IBARz
Economista i vicepresident del Grup de Treball drsquoEmprenedoria i Creacioacute drsquoEmpreses del CEC emprenedoriacoleconomistescat
Orientacioacute internacional i fnanccedilament de lrsquoemprenedoria naixent a Catalunya
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 8 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
cament que es justifquin Si es
percep de lrsquoempresa un val o xec
per menjar lrsquoimport diari exempt
eacutes drsquo11 euro
Si srsquoutilitza
el vehicle propietat de lrsquoempresa
per a realitzar desplaccedilaments enmiddot
tre el domicili i el centre de treball
Des Els contribuents que hagin obmiddot hagi treballat srsquoapliqui un impost o qualsevol altre en lrsquoagravembit partimiddot
del dia 2 drsquoabril fns a lrsquo1 de juliol tingut durant el 2018 exclusivamiddot de naturalesa idegraventica o anagraveloga cular srsquohauragrave drsquoimputar com a
srsquoha de presentar la declaracioacute ment rendiments iacutentegres del a lrsquoIRPF espanyol ndashessent sufcimiddot renda del treball el 20 del cost
de renda corresponent a lrsquoexermiddot treball del capital (mobiliari o immiddot ent que existeixi un conveni per a del vehicle per al seu pagador En
cici 2018 En el cas de domiciliar mobiliari) o drsquoactivitats econogravemimiddot evitar la doble imposicioacutendash i no es el cas que el vehicle no sigui promiddot
el pagament el termini per a ques com tambeacute guanys patrimiddot tracti drsquoun paiacutes o territori considemiddot pietat del pagador el 20 srsquoaplimiddot
presentar la declaracioacute o confrmiddot monials sotmesos a retencioacute o rat com paradiacutes fscal ca sobre el valor de mercat que
mar lrsquoesborrany fnalitzaragrave el dia no que supe rin conjuntament correspondria al vehicle si os
26 de juny els 1000 euro anuals i pegraverdues pamiddot Les nou Si el vehicle eacutes considerat
trimonials de quantia superior a dietes es consideren rendiments efcient energegraveticament la valoramiddot
Per a 500 euro en tributacioacute individual o del treball Ara beacute fns a certs immiddot cioacute en espegravecie es podragrave reduir fns
accedir a lrsquoesborrany de la declamiddot conjunta ports estan exemptes Per a un 30 en uncioacute de les caracmiddot
racioacute io les dades fscals per inmiddot exemple per manutencioacute pel termiddot teriacutestiques del vehicle
ternet srsquohauragrave drsquoinormar del nuacutemiddot Estan exempmiddot ritori espanyol i sense pernoctar
mero del DNI la seva data de tes les beques puacutebliques i les conmiddot amb caragravecter general estagrave
caducitat (perograve si eacutes perpetu la cedides per les entitats benefciagravemiddot exempt de gravamen fns a Si heu rebut un rendiment del tremiddot
data drsquoexpedicioacute) i lrsquoimport de la ries de mecenatge per a cursar 2667 euros per dia Pel que a a ball irregular com per exemple un
casella 475 de la declaracioacute de estudis reglats tant a Espanya despeses de locomocioacute quan el ldquobonusrdquo o un premi extraordinari
renda del 2017 Si es tracta drsquoun com a lrsquoestranger de tots els nimiddot treballador utilitzi mitjans de per antiguitat eacutes possible aplicar
contribuent no declarant lrsquoany immiddot una reduccioacute del 30 sobre un
mediat anterior srsquohauragrave drsquoaportar import magravexim de 300000 euro semmiddot
lrsquoIBAN drsquoun compte bancari on fmiddot pre que el seu periacuteode de generamiddot
guri com a titular a eectes drsquoobmiddot cioacute sigui superior a 2 anys i els
tenir el nuacutemero de reeregravencia rendiments srsquoimputin en un uacutenic
periacuteode impositiu Perograve no es pomiddot
dragrave aplicar aquesta reduccioacute si
Les persones iacutesiques que hamiddot vells i graus del sistema educatiu transport puacuteblic srsquoexclouragrave de heu obtingut altres rendiments de
gin obtingut rendiments iacutentegres La dotacioacute econogravemica exempta gravamen lrsquoimport que es justifmiddot la mateixa naturalesa en els 5
del treball per sobre dels 22000 euro eacutes de 6000 euro anuals i de 18000 qui En altres casos sempre q ue anys anteriors i als quals srsquohaguemiddot
anuals amb caragravecter general euro a lrsquoany si la beca teacute per objecte quedi justifcada la realitat del ra aplicat aquesta reduccioacute Tammiddot
Les persones iacutesiques que hamiddot compensar despeses de transmiddot desplaccedilament la quantitat que beacute srsquoaplica als rendiments derimiddot
gin obtingut 12643 euro (12000 euro port i allotjament Si es tracta drsquoesmiddot resulti de multiplicar per 019 euro vats de lrsquoextincioacute drsquouna relacioacute
si lrsquoimpost srsquohagueacutes meritat tudis a lrsquoestranger lrsquoimport exempt per quilogravemetre recorregut meacutes laboral pels quals no srsquoestableix
abans del 5 de juliol del 2018) si eacutes de 21000 euro les despeses de peatges i aparmiddot cap liacutemit temporal anterior
els imports obtinguts del segon i
restants pagadors per ordre de En el cas de beques per a la realitmiddot
quantia no superen en conjunt zacioacute del doctorat lrsquoimport exempt
els 1500 euro anuals eacutes de 21000 euro si es cursa a Esmiddot
Srsquoestagrave obligat si els rendiments panya i de 24600 euro si es realitza
iacutentegres del capital mobiliari i a lrsquoestranger
guanys patrimonials superen els
1600 euro anuals I tambeacute si no sumiddot
peren els 1600 euro anuals i Si
aquests no han estat subjectes a durant el 2018 srsquoha desplaccedilat
retencioacute o ingreacutes a compte ora drsquoEspanya per a prestar els
Tambeacute quan les rendes immiddot seus serveis en un altre o diversos
mobiliagraveries imputades els intemiddot paiumlsos no hauragrave de declarar la
ressos de les lletres del Tresor i totalitat del sou que hagi percemiddot
les subvencions per a lrsquoadquisimiddot but ja que estagrave exempta la part
cioacute drsquohabitatges de proteccioacute ofmiddot dels dies treballats a lrsquoestranger
cial o de preu taxat superin conmiddot amb un liacutemit magravexim de 60100 euro
juntament els 1000 euro anuals sempre que en els paiumlsos en quegrave
Cessioacute del ehicle
Periacuteode de presentacioacute
Dietes i als per menjar
Nuacutemero de referegravencia
Beques puacutebliquesRendiment irregular del treball
Obligats a presentar-la
Quegrave passa si mrsquohan destinat a fer treballs a lrsquoestranger
l
l
l
l
l
Amb el megravetode drsquoestimacioacute directa els que iniciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat poden reduir en un 20 el rendiment
net positiu declarat
Comissioacute d rsquoAssessors Fiscals
RICARD vIntildeA ARASAEconomista Servei drsquoAssessorament Fiscal del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya geafbcneconomistescat
Declaracioacute de renda 2018
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 9
A partir del 2018 es regulen de deduiumlbilitat les despeses de subministres
dels contribuents que desenvolupin lrsquoactivitat en el seu habitatge habitual
Despeses dediumlbles dels rendi-mens del reball
Qegrave passa si ilizo el vehicle en lrsquoacivia
A qin periacuteode imposii srsquoim-pen els rendimens del re-ball
unias amiliars declaracioacute Inceni en cas drsquoinici drsquona conjna o individalacivia econogravemica
En cas de separacioacute a qi cor-respon aplicar-se el miacutenim pels flls comns
Acivia econogravemica (empre-sarial o proessional) Qines redccions es poden
aplicar sobre la base imposa-ble de lrsquoIRPF
regulen de deduiumlbilitat les despemiddot
Les cotitzacimiddot ses dels subministres a eectes
ons a la Seguretat Social o mutualimiddot de determinar el rendiment net en
tats generals obligatograveries de el cas dels contribuents que demiddot
uncionaris les cotitzacions al colmiddot senvolupin la seva activitat en el
legi drsquoores o institucions similars seu habitatge habitual com ara
les detraccions per drets passius aigua gas electricitat telegraveon inmiddot
les quotes satisetes a sindicats les ternet en un 30 de la proporcioacute
quotes satisetes a collegis proesmiddot dels metres quadrats de lrsquohabitatmiddot
sionals si la collegiacioacute teacute caragravecter ge destinats a lrsquoactivitat en relacioacute
obligatori per a lrsquoexercici del treball amb la superiacutecie total Tambeacute les
amb el liacutemit de 500 euro anuals Les despeses de restauracioacute ocasionamiddot
despeses de deensa juriacutedica per des en lrsquoexercici de lrsquoactivitat semmiddot
litigis amb lrsquoempresa amb el liacutemit de pre que es paguin per qualsevol
300 euro anuals I amb caragravecter genemiddot mitjagrave electrogravenic de pagament fns a
ral 2000 euro anuals per obtenir rendimiddot un magravexim de 2667 o 4808 euro per
ments del treball Lrsquoimport anterior dia sense pernoctacioacute en uncioacute
srsquoaugmenta en 2000 euro addicionals de si el desplaccedilament eacutes per terrimiddot
en el cas drsquoaturats que acceptin un tori espanyol o a lrsquoestranger resmiddot
nou lloc de treball que impliqui un pectivament En el cas de pernocmiddot
canvi de residegravencia i tambeacute srsquoincremiddot tar ora del domicili habitual
menta en 3500 euro o 7750 euro anuals lrsquoimport seragrave de 5334 o 9135 euro
en el cas de treballadors actius dismiddot respectivament
capacitats en uncioacute del grau de
discapacitat
Per a poder deduir
les despeses ocasionades per lrsquouacutes
del vehicle en lrsquoactivitat la normatimiddot amb prima fxa drsquoesportistes promiddot drsquooblidar que en el cas drsquooptar per
Amb caragravecter general srsquoimmiddot va de lrsquoIRPF exigeix provar lrsquoaectamiddot essionals i drsquoalt nivell La base limiddot la declaracioacute conjunta srsquohan de
puten al periacuteode impositiu en quegrave cioacute exclusiva a lrsquoactivitat econogravemica quidable no podragrave resultar negatimiddot sumar les rendes percebudes per
el seu perceptor els pot exigir Els i per tant si srsquoutilitza simultagraveniamiddot va a consequumlegravencia drsquoaquestes tots els membres de la unitat amimiddot
endarreriments drsquoexercicis anterimiddot ment per a fns particulars no srsquoadmiddot reduccions liar i que la progressivitat de la tarimiddot
ors percebuts durant el 2018 met cap mena de deduccioacute a de lrsquoIRPF pot ser que no commiddot
srsquohauran drsquoimputar als periacuteodes en pensi lrsquoimport de la reduccioacute de la
quegrave eren exigibles i si no va ser el base imposable Un cop presenmiddot Cal tenir
2018 srsquohauragrave de presentar una Els qui inimiddot clar que la unitat amiliar a eectes tada la declaracioacute de la renda i
autoliquidacioacute complementagraveria per ciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat ecomiddot de lrsquoIRPF estagrave integrada per ambmiddot acabat el termini de presentacioacute
a cada exercici al qual correspomiddot nogravemica i determinin el rendiment doacutes cogravenjuges no separats legalmiddot lrsquoAdministracioacute tributagraveria no acmiddot
nen En canvi si els endarrerimiddot net drsquoacord amb el megravetode drsquoestimiddot ment i si nrsquohi ha els flls menors cepta el canvi drsquoopcioacute de conjunta
ments srsquohan percebut a consemiddot macioacute directa poden reduir en un que hi conviuen com tambeacute els o individual
quumlegravencia drsquouna resolucioacute judicial 20 amb un liacutemit de 100000 euro majors drsquoedat incapacitats judicimiddot
els imports no satisets srsquohan drsquoimmiddot el rendiment net positiu declarat alment subjectes a pagravetria potestat
putar al periacuteode impositiu en quegrave la Srsquoenteacuten que srsquoinicia una activitat prorrogada o rehabilitada La remiddot
sentegravencia sigui erma i no importa econogravemica quan no srsquoha exercit duccioacute de la base imposable eacutes La normativa
els anys en quegrave eren exigibles cap activitat econogravemica lrsquoany anmiddot de 3400 euro Tambeacute existeix la unimiddot de lrsquoIRPF assimila a descendents
terior a la data drsquoinici drsquoaquesta tat amiliar monoparental eacutes a dir a totes aquelles persones respecmiddot
la ormada en els casos de sepamiddot te de les que el contribuent tingui
Si determiddot racioacute legal o quan no hi hagi un atribuiumlda la seva guarda i custogravedia
mineu el rendiment de la vostra vincle matrimonial per la mare o el per resolucioacute judicial i diu que cormiddot
activitat econogravemica pel megravetode Es pot reduir la pare i tots els flls menors o majors respondragrave a qui drsquoacord amb el
drsquoestimacioacute directa heu de tenir base imposable per presentar la drsquoedat incapacitats judicialment conveni regulador aprovat judicialmiddot
en compte que per a quegrave les desmiddot declaracioacute conjunta (3400 euro) per subjectes a pagravetria potestat prorromiddot ment tingui la guarda i custogravedia
peses siguin deduiumlbles fscalment aportacions a sistemes de previmiddot gada o rehabilitada que convismiddot dels flls a la data de meritacioacute de
cal que estiguin vinculades a lrsquoacmiddot sioacute social (plans de pensions) per quin amb lrsquouna o amb lrsquoaltre La lrsquoimpost (en general el 31 de demiddot
tivitat desenvolupada i complir aportacions a patrimonis protegits reduccioacute de la base imposable en sembre) en tractarmiddotse del subjecmiddot
amb els requisits de correcta immiddot de persones amb discapacitat aquest cas eacutes de 2150 euro te passiu que ha de conviure amb
putacioacute temporal tenir els corresmiddot per pensions compensatograveries i No es pot aplicar ells Ara beacute quan sigui compartimiddot
ponents justifcants (actures o anualitats per aliments anualitats aquesta reduccioacute quan el contrimiddot da srsquohauragrave de prorratejar entre els
documents) i que estiguin regismiddot per aliments a avor de persones buent conviu amb la mare o el excogravenjuges amb independegravencia
trades als llibresmiddotregistre o a la dierents dels flls per aportacions pare drsquoalgun dels flls que ormen drsquoaquells amb qui estiguin convimiddot
comptabilitat A partir del 2018 es a la mutualitat de previsioacute social part de la unitat amiliar No srsquoha vint a 31 de desembre
AtENCIOacute
n
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
BEGOntildeA CAStRO OtEROEconomista presidenta del Grup de Treball EAFI del CEC i Member of the Executive Board Anchor Capital Advisors EAFbcastroanchoreaficom
Completada la transposicioacute de MiFID II
rents instruments financers Drsquoaltra banda manteacute lrsquoedat de lrsquoinversor com un criteri rellevant en el proceacutes de perfilar el client
Retrocessions o incentiusAquest eacutes un punt que histogravericamiddotment ha generat debat entre les ESI La llei estableix la limitacioacute del cobrament drsquoincentius o remiddottrocessions al fet que es produmiddoteixi una millora del servei per tal de poder cobrar aquest incentiu
Drsquoaltra banda tambeacute institueix criteris pels anomenats incentius no monetaris i per aquelles ESI independents aixiacute com lrsquoorientamiddotcioacute en relacioacute amb els terminis
per retornar al clients els possimiddotbles incentius rebuts per exemmiddotple en cas que el client es pugui subscriure la ldquoclasse netardquo drsquoun fons drsquoinversioacute perquegrave no exismiddotteix i els requisits entre drsquoaltres com la comercialitzacioacute drsquoalmiddotmenys un 25 de productes fimiddotnancers de tercers i dues altermiddotnatives de terceres parts en cada categoria de fons comercimiddotalitzada
vigilagravencia i control de productes financers En relacioacute amb la vigilagravencia i el control del disseny i distribucioacute de productes financers es dismiddotposa que el proceacutes previ drsquoapromiddotvacioacute de cada producte drsquoinvermiddotsioacute seragrave responsabilitat del propi consell drsquoadministracioacute de lrsquoemmiddotpresa de serveis drsquoinversioacute La finalitat eacutes que les caracteriacutestimiddotques dels productes siguin les
MiFID soacuten les sigles de Markets in Financial Instruments Directive
que va entrar en vigor lrsquo1 de nomiddotvembre del 2007 que suposen un mercat uacutenic i un regravegim regulamiddotdor comuacute per als serveis finanmiddotcers en tots els Estats membres de la Unioacute Europea i altres Estats de lrsquoAgraverea Econogravemica Europea
MiFID regula la prestacioacute de sermiddotveis drsquoinversioacute afectant a totes les entitats financeres i drsquoinversioacute en la forma en quegrave informen asmiddotsessoren o venen productes fimiddotnancers als seus clients o potenmiddotcials clients aixiacute com en la mamiddotnera en quegrave els ofereixen serveis drsquoexecucioacute drsquooperacions sobre instruments financers
Els objectius de la MiFID soacuten mimiddotllorar la transparegravencia i lrsquoeficiegravenmiddotcia dels mercats financers euromiddotpeus augmentar la competegravenmiddotcia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor En definitimiddotva protegir al client regulant el comportament de lrsquoentitat finanmiddotcera i drsquoinversioacute
Quant al MiFID podem parlar de MiFID I MiFID II i en un futur parlarem de MiFID III En conmiddotcret avui parlarem de MiFID II aprovada en tres fases l Reial Decret 212017 de 29 desembrel Reial Decret 142018 de 28 de setembrel Reial Decret 14642018 de 21 de desembre
En funcioacute drsquoaquestes normes jumiddotriacutediques i en concret amb aquest uacuteltim reial decret el text refoacutes de la Llei del mercat de vamiddotlors es va modificar
ldquoLa urgegravencia per completar la transposicioacute ve donada per la fimiddotnalitzacioacute del termini el juliol del 2017 i de la interposicioacute drsquouna demanda per incompliment damiddotvant el Tribunal de Justiacutecia de la Unioacute Europea (TJUE) amb la corresponent proposta de sanmiddotcioacuterdquo segons un comunicat del Ministeri drsquoEconomia
MiFID II regula principalment lrsquoactivitat de les empreses de serveis drsquoinversioacute (ESI) entre les quals ens trobem les EAF (emmiddotpreses drsquoassessorament finanmiddotcer abans EAFI)
Proteccioacute de lrsquoinversorEl reial decret aborda aspectes com les obligacions de les emmiddotpreses drsquoinversioacute amb lrsquoobjectiu de protegir lrsquoinversor principalmiddotment minorista (lrsquoinversor minomiddotrista segons defineix la directiva eacutes aquell amb menys coneixemiddotments i menys experiegravencia per tant aquell que necessita meacutes informacioacute i acompanyament en la presa de decisions)
En relacioacute amb els coneixemiddotments la llei destaca la necessimiddottat de perfilar amb meacutes profundimiddottat i filant meacutes prim els anomemiddotnats ldquotest drsquoidoneiumltatrdquo amb la fimiddotnalitat drsquoevitar el risc que els propis clients tinguin tendegravencia a autodefinirmiddotse amb un perfil meacutes arriscat del que realment tenen i convida a introduir noves premiddotguntes concretes sobre coneimiddotxements especiacutefics dels difemiddot
meacutes adequades per a cada tipus de client
Drsquoaquesta forma es reforccedila lrsquoobmiddotjectiu principal de proteccioacute del client ja que els aspectes relamiddottius a la idoneiumltat de lrsquoinstrument financer per al client concret al qual es dirigeix no estan premiddotsents uacutenicament en el moment de la comercialitzacioacute sinoacute des de la progravepia concepcioacute drsquoaquest
Avaluacioacute de les propostes drsquoinversioacuteEn relacioacute amb la presa de decimiddotsions en el proceacutes drsquoemissioacute de recomanacions o de gestioacute de carteres es desenvolupa lrsquooblimiddotgacioacute drsquoavaluar si instruments fimiddotnancers equivalents poden ajusmiddottarmiddotse al perfil del client tenint en compte el cost i la complexitat dels productes
Les directrius estableixen que les entitats han drsquoadoptar poliacutetimiddotques i procediments que assemiddotgurin que abans de recomanar un producte o adquirirmiddotlo per a la cartera gestionada en nom del client es realitzi una agravemplia avamiddotluacioacute de les possibles alternatimiddotves drsquoinversioacute per al que srsquoha de tenir en compte el cost i la commiddotplexitat dels productes Per tant a lrsquohora de proposar qualsevol canvi srsquoha de poder demostrar de manera raonable que en aquella proposta concreta els beneficis per al client soacuten superimiddotors als costos que genera aquell canvi
Es considera que quan una entimiddottat ofereixi una gamma restringimiddotda de productes o recomani nomiddotmeacutes un tipus de producte eacutes important que els clients siguin plenament conscients drsquoaquesta circumstagravencia En cas que lrsquoentimiddottat trieacutes o recomaneacutes al client un producte amb major cost o complexitat que un altre equivamiddotlent hauria de ser capaccedil de jusmiddottificarmiddotho Aquest tipus de decisimiddotons han de ser documentades i registrades i hauran drsquoestar sotmiddotmeses a una especial atencioacute per part de la funcioacute de control de lrsquoentitat n
Els objectius de la MiFID soacuten millorar la transparegravencia i eficiegravencia dels mercats
augmentar la competegravencia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor
Comissioacute drsquoEconomia Financera GT EAFI
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 1
necessagraveriament a lrsquoabsegravencia de beacutens per embargar La manca de patrimoni amb quegrave er ront als deutes eacutes incerta ens la podem trobar de manera sobrevinguda un cop iniciat el procediment a dimiddoteregravencia del cas anterior quan ja ha estat comprovada en racasmiddotsar lrsquoexecucioacute pregravevia
ovint ens plantegem quimiddot de concurs presentada pel credimiddot del concurs necessari per part del El cost en temps i diners de tota na pot ser la utilitat pragravectimiddot tor i els altres legitimats creditor i en consequumlegravencia es pomiddot aquesta tramitacioacute cobriria la remiddotca de determinades fgumiddot drien obrir unes possibilitats de cuperacioacute del deute Ens hem de
res previstes legalment Amb una El primer supogravesit de lrsquoart 24 LC negociacioacute Per tant no es pot en plantejar quins avantatges o inmiddotexistegravencia virtual sobre el paper parteix de la reclamacioacute dineragraveria termes genegraverics seguint la idea centius obteacute el creditor instant del perograve que en realitat pot semblar pregravevia que ha derivat en una exemiddot del que degraveiem abans desestimar concurs necessari i si aquests que aplicades a la vida real dels cucioacute allida Tenim un cregravedit documiddot drsquoentrada lrsquoinici del procediment compensen tots els esorccedilos demiddot ciutadans o de les empreses no mentat liacutequid venccedilut i exig judicial per reclamar el deute permiddot dicats per arribar al punt de decimiddotible El donaran un resultat satisactori creditor ha interposat amb base en quegrave cada cas eacutes un moacuten i conveacute dir si iniciar o no el procediment per resoldre les controvegraversies per aquesta documentacioacute una demiddot conegraveixer la situacioacute i lrsquoentorn ecomiddotles quals teogravericament han estat manda judicial de reclamacioacute de nogravemic del deutor Sense perjudici En els arts 18 a 20 LC srsquoestableimiddotpensades i plasmades en el text quantitat Iniciaragrave un procediment del en quegrave podria actuarmiddotse xen les consequumlegravencies de la intermiddotlegal Aquest eacutes el cas del conmiddot que tindragrave aixograve siacute segons el cas en relacioacute amb lrsquoart 19 LC del qual posicioacute de la demanda de conmiddotcurs necessari de creditors una durada meacutes o menys llarga en parlarem meacutes endavant curs necessari en cas drsquooposicioacute
(meacutes meacutes que menys ategraves el colmiddot del deutor i existeix la possibilitat Segons les recents estadiacutestiques lapse judicial en el qual ens trobem) En el segon supogravesit de et de lrsquoa rt hipotegravetica que el deutor aci ront publicades per lrsquoINE el 7 de ebrer i acabaragrave amb la conseguumlent senmiddot 24 LC no partim del racagraves de la al deute mitjanccedilant la consignacioacute del 2019 basades en dades promiddot tegravencia estimatograveria Aquesta senmiddot reclamacioacute dineragraveria interposada a avor del creditor visionals durant lrsquoany 2018 es van tegravencia comportaragrave la posterior solmiddot pel creditor sinoacute del coneixement declarar a tot Espanya 5635 conmiddot licitud drsquoexecucioacute i si eacutes el cas que pugui tenir del seu sector Pel que a a la posicioacute que ocupa el cursos de creditors dels quals lrsquoembargament de beacutens sufcients drsquoactivitat i de la situacioacute dels almiddot creditor instant del concurs necesmiddotnomeacutes 348 varen ser instats com per al pagament del deute tres operadors amb els quals teacute sari en el llistat de creditors de la a concursos necessaris un 6 relacions comercials El problema massa passiva segons lrsquoart 917
Aquiacute seragrave quan ens trobem al en aquest cas eacutes que es depegraven de LC es reconeixeragrave el 50 del seu La Llei Concursal (LC) concreta la capdavall de tot aquest les onts drsquoinormacioacute externes deute amb caragravecter privilegiat gemiddotprocedimiddotdefnicioacute del concurs necessari en ment llarg i eixuc que no hi ha res per poder saber si es donen els neral i per darrere dels creditors per dos articles en lrsquoarticle 24 i en lrsquoarmiddot per embargar Eacutes a partir drsquoaquest requisits exigits legalment per insmiddot deutes salarials i de les administramiddotticle 7 moment en quegrave podragrave sollicitarmiddot tar el concurs El creditor ha de cions puacutebliques El 50 restant es
se el concurs necessari de lrsquoentitat saber si el deutor es troba en almiddot qualifca de cregravedit ordinari junt amb En el numeral 4 de lrsquoarticle 2 es deutora Sovint la iniciativa arribaragrave gun dels quatre casos enumerats els altres creditors que han mantinmiddotconcreten els supogravesits de et en tard per obtenir la satisaccioacute ni en la segona part de lrsquoart 24 LC gut una actitud passiva enront de els quals el creditor pot plantejar el que sigui parcial del deute Instar Si acumula impagaments generamiddot lrsquoacumulacioacute drsquoimpagaments concurs necessari Es plantegen la declaracioacute de concurs necessamiddot litzats a altres creditors Si ha somiddot Drsquoaltra banda les despeses caumiddotdues opcions La primera eacutes que ri en el moment en quegrave se sap pomiddot ert altres embargaments de mamiddot sades al creditor per la presentacioacute hagi resultat inructuosa una exemiddot sitivament que en el procediment nera general sobre els seus beacutens del concurs es qualifcaran de cregravemiddotcucioacute dineragraveria interposada direcmiddot drsquoexecucioacute seguit contra el deutor Si estagrave ent desaparegraveixer el seu dit contra la massa drsquoacord amb tament pel creditor contra el deumiddot moroacutes no srsquohan trobat beacutens per patrimoni de manera sobtada Si lrsquoart 842 segon paragravegra tor (paragravegra primer) La segona embargar sembla innecessari per no compleix regularment les semiddotopcioacute que es pot plantejar (punts inuacutetil a la fnalitat pretesa que eacutes el ves obligacions tributagraveries socials Analitzat tot lrsquoanterior podem enmiddot1 a 4) eacutes que per altres mitjans no recobrament del deute i laborals Perograve amb sospitarmiddotho o tendre el perquegrave de les dades remiddotde manera directa sinoacute per altres sabermiddotho del cert no nrsquohi ha prou collides per lrsquoINE en el seu inorme onts es pugui conegraveixer la situacioacute Aixograve no obstant en la societat pot Cal aportar proves materials Aixiacute El concurs necessari no sembla drsquoinsolvegravencia actual o imminent existir un ons de comerccedil unes ho exigeix lrsquoart 7 LC Si es vol acomiddot una eina prou efcient per a la samiddot del deutor Cadascuna mereix expectatives de creixement exismiddot llir a aquesta segona via per instar tisaccioacute del creditor o si meacutes no una consideracioacute separada Al tegravencia de benefcis ocults i per el concurs necessari el creditor no p pro orciona uns avantatges seu torn lrsquoarticle 7 parla sobre tant al potencial concursat li pomiddot es veu obligat a assumir una tasca evidents que benefciiumln prou al com ha drsquoarticularmiddotse la sollicitud dria no interessar la presentacioacute drsquoinvestigacioacute pregravevia molt carremiddot creditor que lrsquoinsta sobre els altres
gosa i sovint difcultada pels obsmiddot creditors que han mantingut una tacles de la proteccioacute de dades actitud meacutes passiva o no prou vigimiddotEn aquesta segona via la situacioacute lant Eacutes una quumlestioacute a debatre de drsquoinsolvegravencia no ha drsquoanar lligada cara a utures reormes legals n
tempo
Comissioacute Mercantil Concursal i d rsquoExperts Judicials
S
SIlvIA CAStRO SARDAgraveEconomista Mediadora i Administradora Concursal Rusintildeol Associats Consultors SL Vocal del Comitegrave Executiu de la seu territorial de Lleida del CEC Membre de la Comissioacute silviacastrorusinyolassociatscom
El concurs necessari Explorant possibilitats
L rsquoany 2018 es van declarar 5635 concursos de creditors dels quals nomeacutes varen ser
instaurats com a necessaris un 6
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LEconomistesBAN
produccioacute nacional materials naturals i dissenys atractius i combinats familiars
Fiscalitat de les inversions en startups Emilio Peacuterez Pombo economista i soci director de Peacuterez Pombo Abogados amp Economistas va desgranar alguns dels incentius fiscals que es poden aconseguir a lrsquohora drsquoinvertir en projectes o empreses i que recomana tenir en compte tant a emprenedors com a inversors ldquoTrobem incentius que hem de valorar tant si som emprenedors com inversorsrdquo
En aquest sentit va explicar que segons la legislacioacute vigent exis-teixen incentius fiscals per a Inversor ndash Persona fiacutesica de fins al 30 dels imports apor-tats per a persones que inverteimiddotxin en empreses de nova o remiddotcent creacioacute fins a un magravexim de
60000 euros base drsquoinversioacute en la versioacute estatal art 681 de la Llei de lrsquoIRPF (20 i 50000 euro fins a 31122017) i 30 dels imports aportats fins a 20000 euro en la vermiddotsioacute autonogravemica art 20 de la Llei 262009 de 23 de desembre Lrsquoestatal eacutes incompatible amb lrsquoautonogravemica si beacute amb lrsquoopinioacute de Peacuterez Pombo poden combimiddotnarmiddotse les dues segons ens conmiddotvingui
Les empreses en les quals srsquoadmiddotquireixen aquestes accions o participacions han de complir una segraverie de requisits i condicimiddotons entre molts altres que la inmiddot
EconomistesBAN la xarmiddotxa de Business Angels del Colmiddotlegi va celebrar
el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar la ponegravencia Fiscalitat de les inversions en startmiddotups
33egrave Fograverum EconomistesBANPol Font president drsquoEconomismiddottesBAN va fer puacuteblics els resulmiddottats aconseguits per la xarxa Bumiddotsiness Angels al llarg del 2018 on gairebeacute es va duplicar el permiddotcentatge de projectes presentats als Fograverums Inversors que van aconseguir financcedilament Conmiddotcretament el 166 dels pro-jectes presentats van acon-seguir financcedilament al llarg del 2018 vers el 952 acon-seguit lrsquoany 2017 ldquoHem aconmiddotseguit una millora de lrsquoeficiegravencia important que ens permet seguir creant noves oportunitats de nemiddotgocirdquo va assegurar Pol Font Al llarg del 2018 la xarxa drsquoEconomiddotmistesBAN va acollir prop de 200 projectes i el percentatge de fimiddotnanccedilament del total de projectes es va situar en el 3 (vers el 25 del 2017) En els darrers cinc anys la xarxa EconomistesmiddotBAN ha ategraves 994 projectes
Projectes presentats relacionats amb la intelmiddotligegravencia artificial la realitat virtual solucions de conmiddotnexioacute i localitzacioacute intelmiddotligent lrsquoanagravelisi de dades i lrsquoe-commerce entre drsquoaltres
l Optimus PriceEacutes un SaaS que utilitza intelmiddotligegravencia artificial per predir la demiddotmanda i establir preus per maximiddotmitzar els beneficis permetent automatitzar i optimitzar les compres
l SharifyEacutes una eina de colmiddotlaboracioacute que
permet a una ciutat mantenirmiddotse meacutes ben connectada i comunimiddotcar totes les activitats que es fan a la ciutat Dona resposta a la pregunta ldquoVull fer alguna cosa ara mateixrdquo
l ApartoolCentral de reserves drsquoapartamiddotments turiacutestics Marca B2B Aparmiddottool per a client corporatiu (long term rental) i distribucioacute B2B2C a portals de vacation rental
l ClubberizeEacutes un producte de tecnologia de localitzacioacute intelmiddotligent i magraverquemiddotting de proximitat per esdevenimiddotments i patrocinadors Monitoritmiddotzen lrsquoactivitat de lrsquoassistent a un esdeveniment
l Soccer DreamPrimera plataforma basada en realitat virtual per accelerar les habilitats tagravectiques del futbolista
Eina on reconstruir exercicis drsquoentrenament
l SAALG GeomechanicsStartup drsquoenginyeria i software especialitzada en lrsquoanagravelisi de damiddotdes en temps real que permet analitzar el comportament de termiddotreny fent possible lrsquooptimitzacioacute del disseny i el procediment constructiu de gran part dels projectes drsquoenginyeria i edificamiddotcioacute
l PyjamiaEacutes un e-commerce vertical que crea i comercialitza pijames i sleepwear de marca progravepia
versioacute srsquohagi produiumlt com a magravemiddotxim al cap de tres anys de la seva constitucioacute i mantenir la inversioacute almenys tres anys
Va advertir als emprenedors que deslocalitzen els seus negocis que han de conegraveixer com els hi afecten les legislacions de cada paiacutes i tenir previst que hauran de lidiar amb el risc tributari
Tambeacute va advertir si hem invertit mitjanccedilant una societat que quan tenim meacutes del 5 del capimiddottal i la societat genera dividends aquests estan exempts de tribumiddottacioacute perograve ldquoatencioacute a les semiddotguumlents rondes habituals en les startupsrdquo Si no anem a les ammiddotpliacions i ens diluiumlm i passem a disposar menys del 5 perdriacutemiddotem aquest avantatge
Per uacuteltim va recordar els incentius per a la nova societat destacant el tipus reduiumlt del 15 per a emmiddotpreses de nova creacioacute (art 291 LIS) i va insistir a explotar els avantatges del concepte ldquoPatent Boxrdquo (article 23 LIS) com ldquoel petit gran oblidat de la normativardquo que ldquoens eximeix de tributar pel 60 dels ingressos provinents de les llicegravencies i cessions drsquouacutes de pamiddottents i assimilatsrdquo i tambeacute estar molt atents a les deduccions en la quota per R+D+I la possible momiddotnetitzacioacute de la deduccioacute i les demiddotduccions per creacioacute drsquoocupacioacute
Es pot consultar la presentacioacute al web del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya Si esteu interesmiddotsats en algun dels projectes ammiddotpliarmiddotne la informacioacute i contactar amb els emprenedors aixiacute com incorporarmiddotvos al Club Inversors EconomistesBAN feumiddotnosmiddotho saber a economistesbanecomiddotnomistescat n
MIQuEl SACRIStaacuteN Economista i director drsquoEconomistesBAN economistesbancoleconomistescat
XXXIII Fograverum drsquoinversioacute i lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostartupsrsquorsquo
EconomistesBAN va celebrar el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar
la ponegravencia lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostart-upsrsquorsquo
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 3
Comissioacute d rsquoEconomia del Turisme
En una de les darreres disposar drsquouna oerta de terminals surten del vaixell El et de ser port que van er escala el 2018 3238
temporades de envejable a nivell europeu I nalmiddot drsquoorigen i destinacioacute teacute tambeacute van ser erris i nomeacutes 778 creuers
un dels ment el et de disposar drsquoaeroport eectes sobre lrsquoactivitat a les termimiddot Precisament soacuten els vaixells de
episodis discorria a Barcelona a escassos quilogravemetres amb un nals orccedila intensiva en treballamiddot passatgers els primers que estan
Les escenes perograve es van gravar tragravensit de 50 milions de passatmiddot dors perograve tambeacute en els aprovimiddot transicionant a combustibles almiddot
a Gegravenova cosa gens sorprenent gers i destinacions que ara siacute sionaments el sector del transmiddot ternatius com el gas liquat que
en aquella egravepoca Barcelona era arriben a bona part del moacuten port en carretera o lrsquoactivitat a redueixen les emissions drsquoNO
tan poc atractiva turiacutesticament lrsquoaeroport del Prat
que ns i tot hi havia companyies No obstant aixograve aquesta evolucioacute A partir drsquoaquests ets podem
que evitaven ermiddothi escala ha estat lluny del consens espemiddot discutir si tenim un model de tumiddot
cialment durant els darrers anys i risme que aporta meacutes que molegravesmiddot
Les dades aixiacute ho demostren amb han crescut les veus que parlen ties o pot generar i si no eacutes el
prou eines hi passaven 100000 de limitar quan no drsquoeliminar cas si eacutes possible tenirmiddotlo En
passatgers anuals majoritagraveriamiddot aquest tipus de turisme Com somiddot Tots els qualsevol cas tota estrategravegia que
ment en tragravensit i la primera imatge vint en aquest debat es barregen vaixells generen pollucioacute atmosmiddot passi per tenir un port de capccedilamiddot
que srsquoenduien de la ciutat era una ets objectivables amb percepmiddot egraverica mentre soacuten a port Srsquoestima lera seragrave guanyadora I precisamiddot
terminal decregravepita La situacioacute va que sobre el 7 a Barcelona ve ment aquesta ha estat la que hicions o preeregravencies personals
canviar radicalment arran dels intentarem er recompte dels ets generada pel conjunt de lrsquoactivitat ha hagut a Barcelona des de a
Jocs Oliacutempics En un moment en objectivables del Port Els creuers perograve soacuten mimiddot 25 anys Potser ora bo consenmiddot
quegrave hi havia un ort debat sobre si noria entre els vaixells Dels 9308 suar una altra per consolidarmiddotlo
calia ampliar la planta hotelera
(lrsquoAjuntament nrsquoera partidari i els
hotelers srsquohi oposaven) es va opmiddot perograve tambeacute desconcentrar
tar per la contractacioacute de vaixells el turisme Qui hagi agaat un
que servissin com a hotels fomiddot creuer recordaragrave alguna escala en
tants Aquelles setmanes drsquoestiu temporada (Tallinn Dubrovnik o
van ser lrsquoinici de lrsquoera moderna dels Palma) on el centre de la ciutat
creuers a Barcelona esdevenia literalment inestat de
creueristes En ciutats meacutes grans
La resta ja eacutes conegut dels perograve aquesta situacioacute eacutes meacutes
100000 passatgersany de nals matisable ja que la capacitat
de segle srsquoha passat als 25 mimiddot drsquoabsorcioacute eacutes meacutes elevada dimiddot
lions situant el Port entre els prinmiddot luintmiddotse completament als ports
cipals en tragravensit de creuers Carnimiddot de capccedilalera Aixiacute mateix una part
val el principal actor drsquoaquest important del passatge en escala
mercat ha et importants invermiddot eacutes encaminat a excursions a pamiddot
sions en terminals la darrera inaumiddot ratges sovint allunyats del centre
gurada el 2018 Royal Caribbean desconcentrant aixiacute el turisme
i MSC tambeacute han expressat el seu
interegraves en invertir en noves o quemiddot
darmiddotsersquon drsquoexistents
Aquest creixement srsquoexplica per Segons els darrers estudis
una quagravedruple combinacioacute La lrsquoactivitat de creuers a Barcelona
primera el creixement global del genera 1083 milions de acturamiddot
sector que ha passat de transmiddot cioacute i 9056 llocs de eina Si ens
portar 7 milions de passatgers el xem amb els turistes que hi emmiddot
2000 a trencar la barrera dels 25 barquen i hi pernocten la despemiddot
el 2017 La segona lrsquoegravexit de Barmiddot sa per persona i dia srsquoenla ns als
celona com a destinacioacute turiacutestica 230 euros Si en canvi nomeacutes
passant dels 2 milions de turistes srsquohi a escala la xira baixa als 57
el 1990 als 12 el 2018 La tercera per persona i dia entre aquells qui
Vacacio-
nes en el Mar
Sabem qe els aixells soacuten n important ocs emissor de contaminacioacute atmosegraverica on el tragravensit de creers hi jga na part molt petita
Sabem qe el trisme de creers pot massifcar les ci-tats
Sabem qe el trisme de creers pot deixar diners perograve tambeacute qe pot no deixar-ne
2
n
El turisme de creuers a Barcelona allograve que sabem (i allograve que no)
DAvID RODRiacuteGuEz BORRAgraveS Economista i Secretari Tegravecnic del Pla Estrategravegic Metropolitagrave de Barcelona drodriguezpembcat
Tota estrategravegia que passi per tenir un port de capccedilalera seragrave guanyadora i aquesta ha estat la que hi ha hagut a
Barcelona des de f a 25 anys
2 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
BARCElONA GIRONA tARRAGONAllEIDA Pl Galla Placiacutedia 32 Joan Maragall 44 entl 3a Rambla Nova 58middot60 5egrave A Pere Cabrera 16 1r G
08006 Barcelona Tel 93 416 16 04 17002 Girona Tel 972 21 45 33 25001 Lleida Tel 973 21 06 33 43004 Tarragona Tel 977 21 70 42
ceccoleconomistescat gironacoleconomistescat lleidacoleconomistescat tarragonacoleconomistescat
PuBliCaCiOns Del COlmiddotlegi DrsquoeCOnOmistes
REVISTA ECONograveMICA DE CATALUNyA
INFORMATIU DE LrsquoECONOMISTA
REVISTA TEgraveCNICA
DOCUMENTS TEgraveCNICS I ALTRES PUBLICACIONS
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
1 8 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
cament que es justifquin Si es
percep de lrsquoempresa un val o xec
per menjar lrsquoimport diari exempt
eacutes drsquo11 euro
Si srsquoutilitza
el vehicle propietat de lrsquoempresa
per a realitzar desplaccedilaments enmiddot
tre el domicili i el centre de treball
Des Els contribuents que hagin obmiddot hagi treballat srsquoapliqui un impost o qualsevol altre en lrsquoagravembit partimiddot
del dia 2 drsquoabril fns a lrsquo1 de juliol tingut durant el 2018 exclusivamiddot de naturalesa idegraventica o anagraveloga cular srsquohauragrave drsquoimputar com a
srsquoha de presentar la declaracioacute ment rendiments iacutentegres del a lrsquoIRPF espanyol ndashessent sufcimiddot renda del treball el 20 del cost
de renda corresponent a lrsquoexermiddot treball del capital (mobiliari o immiddot ent que existeixi un conveni per a del vehicle per al seu pagador En
cici 2018 En el cas de domiciliar mobiliari) o drsquoactivitats econogravemimiddot evitar la doble imposicioacutendash i no es el cas que el vehicle no sigui promiddot
el pagament el termini per a ques com tambeacute guanys patrimiddot tracti drsquoun paiacutes o territori considemiddot pietat del pagador el 20 srsquoaplimiddot
presentar la declaracioacute o confrmiddot monials sotmesos a retencioacute o rat com paradiacutes fscal ca sobre el valor de mercat que
mar lrsquoesborrany fnalitzaragrave el dia no que supe rin conjuntament correspondria al vehicle si os
26 de juny els 1000 euro anuals i pegraverdues pamiddot Les nou Si el vehicle eacutes considerat
trimonials de quantia superior a dietes es consideren rendiments efcient energegraveticament la valoramiddot
Per a 500 euro en tributacioacute individual o del treball Ara beacute fns a certs immiddot cioacute en espegravecie es podragrave reduir fns
accedir a lrsquoesborrany de la declamiddot conjunta ports estan exemptes Per a un 30 en uncioacute de les caracmiddot
racioacute io les dades fscals per inmiddot exemple per manutencioacute pel termiddot teriacutestiques del vehicle
ternet srsquohauragrave drsquoinormar del nuacutemiddot Estan exempmiddot ritori espanyol i sense pernoctar
mero del DNI la seva data de tes les beques puacutebliques i les conmiddot amb caragravecter general estagrave
caducitat (perograve si eacutes perpetu la cedides per les entitats benefciagravemiddot exempt de gravamen fns a Si heu rebut un rendiment del tremiddot
data drsquoexpedicioacute) i lrsquoimport de la ries de mecenatge per a cursar 2667 euros per dia Pel que a a ball irregular com per exemple un
casella 475 de la declaracioacute de estudis reglats tant a Espanya despeses de locomocioacute quan el ldquobonusrdquo o un premi extraordinari
renda del 2017 Si es tracta drsquoun com a lrsquoestranger de tots els nimiddot treballador utilitzi mitjans de per antiguitat eacutes possible aplicar
contribuent no declarant lrsquoany immiddot una reduccioacute del 30 sobre un
mediat anterior srsquohauragrave drsquoaportar import magravexim de 300000 euro semmiddot
lrsquoIBAN drsquoun compte bancari on fmiddot pre que el seu periacuteode de generamiddot
guri com a titular a eectes drsquoobmiddot cioacute sigui superior a 2 anys i els
tenir el nuacutemero de reeregravencia rendiments srsquoimputin en un uacutenic
periacuteode impositiu Perograve no es pomiddot
dragrave aplicar aquesta reduccioacute si
Les persones iacutesiques que hamiddot vells i graus del sistema educatiu transport puacuteblic srsquoexclouragrave de heu obtingut altres rendiments de
gin obtingut rendiments iacutentegres La dotacioacute econogravemica exempta gravamen lrsquoimport que es justifmiddot la mateixa naturalesa en els 5
del treball per sobre dels 22000 euro eacutes de 6000 euro anuals i de 18000 qui En altres casos sempre q ue anys anteriors i als quals srsquohaguemiddot
anuals amb caragravecter general euro a lrsquoany si la beca teacute per objecte quedi justifcada la realitat del ra aplicat aquesta reduccioacute Tammiddot
Les persones iacutesiques que hamiddot compensar despeses de transmiddot desplaccedilament la quantitat que beacute srsquoaplica als rendiments derimiddot
gin obtingut 12643 euro (12000 euro port i allotjament Si es tracta drsquoesmiddot resulti de multiplicar per 019 euro vats de lrsquoextincioacute drsquouna relacioacute
si lrsquoimpost srsquohagueacutes meritat tudis a lrsquoestranger lrsquoimport exempt per quilogravemetre recorregut meacutes laboral pels quals no srsquoestableix
abans del 5 de juliol del 2018) si eacutes de 21000 euro les despeses de peatges i aparmiddot cap liacutemit temporal anterior
els imports obtinguts del segon i
restants pagadors per ordre de En el cas de beques per a la realitmiddot
quantia no superen en conjunt zacioacute del doctorat lrsquoimport exempt
els 1500 euro anuals eacutes de 21000 euro si es cursa a Esmiddot
Srsquoestagrave obligat si els rendiments panya i de 24600 euro si es realitza
iacutentegres del capital mobiliari i a lrsquoestranger
guanys patrimonials superen els
1600 euro anuals I tambeacute si no sumiddot
peren els 1600 euro anuals i Si
aquests no han estat subjectes a durant el 2018 srsquoha desplaccedilat
retencioacute o ingreacutes a compte ora drsquoEspanya per a prestar els
Tambeacute quan les rendes immiddot seus serveis en un altre o diversos
mobiliagraveries imputades els intemiddot paiumlsos no hauragrave de declarar la
ressos de les lletres del Tresor i totalitat del sou que hagi percemiddot
les subvencions per a lrsquoadquisimiddot but ja que estagrave exempta la part
cioacute drsquohabitatges de proteccioacute ofmiddot dels dies treballats a lrsquoestranger
cial o de preu taxat superin conmiddot amb un liacutemit magravexim de 60100 euro
juntament els 1000 euro anuals sempre que en els paiumlsos en quegrave
Cessioacute del ehicle
Periacuteode de presentacioacute
Dietes i als per menjar
Nuacutemero de referegravencia
Beques puacutebliquesRendiment irregular del treball
Obligats a presentar-la
Quegrave passa si mrsquohan destinat a fer treballs a lrsquoestranger
l
l
l
l
l
Amb el megravetode drsquoestimacioacute directa els que iniciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat poden reduir en un 20 el rendiment
net positiu declarat
Comissioacute d rsquoAssessors Fiscals
RICARD vIntildeA ARASAEconomista Servei drsquoAssessorament Fiscal del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya geafbcneconomistescat
Declaracioacute de renda 2018
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 9
A partir del 2018 es regulen de deduiumlbilitat les despeses de subministres
dels contribuents que desenvolupin lrsquoactivitat en el seu habitatge habitual
Despeses dediumlbles dels rendi-mens del reball
Qegrave passa si ilizo el vehicle en lrsquoacivia
A qin periacuteode imposii srsquoim-pen els rendimens del re-ball
unias amiliars declaracioacute Inceni en cas drsquoinici drsquona conjna o individalacivia econogravemica
En cas de separacioacute a qi cor-respon aplicar-se el miacutenim pels flls comns
Acivia econogravemica (empre-sarial o proessional) Qines redccions es poden
aplicar sobre la base imposa-ble de lrsquoIRPF
regulen de deduiumlbilitat les despemiddot
Les cotitzacimiddot ses dels subministres a eectes
ons a la Seguretat Social o mutualimiddot de determinar el rendiment net en
tats generals obligatograveries de el cas dels contribuents que demiddot
uncionaris les cotitzacions al colmiddot senvolupin la seva activitat en el
legi drsquoores o institucions similars seu habitatge habitual com ara
les detraccions per drets passius aigua gas electricitat telegraveon inmiddot
les quotes satisetes a sindicats les ternet en un 30 de la proporcioacute
quotes satisetes a collegis proesmiddot dels metres quadrats de lrsquohabitatmiddot
sionals si la collegiacioacute teacute caragravecter ge destinats a lrsquoactivitat en relacioacute
obligatori per a lrsquoexercici del treball amb la superiacutecie total Tambeacute les
amb el liacutemit de 500 euro anuals Les despeses de restauracioacute ocasionamiddot
despeses de deensa juriacutedica per des en lrsquoexercici de lrsquoactivitat semmiddot
litigis amb lrsquoempresa amb el liacutemit de pre que es paguin per qualsevol
300 euro anuals I amb caragravecter genemiddot mitjagrave electrogravenic de pagament fns a
ral 2000 euro anuals per obtenir rendimiddot un magravexim de 2667 o 4808 euro per
ments del treball Lrsquoimport anterior dia sense pernoctacioacute en uncioacute
srsquoaugmenta en 2000 euro addicionals de si el desplaccedilament eacutes per terrimiddot
en el cas drsquoaturats que acceptin un tori espanyol o a lrsquoestranger resmiddot
nou lloc de treball que impliqui un pectivament En el cas de pernocmiddot
canvi de residegravencia i tambeacute srsquoincremiddot tar ora del domicili habitual
menta en 3500 euro o 7750 euro anuals lrsquoimport seragrave de 5334 o 9135 euro
en el cas de treballadors actius dismiddot respectivament
capacitats en uncioacute del grau de
discapacitat
Per a poder deduir
les despeses ocasionades per lrsquouacutes
del vehicle en lrsquoactivitat la normatimiddot amb prima fxa drsquoesportistes promiddot drsquooblidar que en el cas drsquooptar per
Amb caragravecter general srsquoimmiddot va de lrsquoIRPF exigeix provar lrsquoaectamiddot essionals i drsquoalt nivell La base limiddot la declaracioacute conjunta srsquohan de
puten al periacuteode impositiu en quegrave cioacute exclusiva a lrsquoactivitat econogravemica quidable no podragrave resultar negatimiddot sumar les rendes percebudes per
el seu perceptor els pot exigir Els i per tant si srsquoutilitza simultagraveniamiddot va a consequumlegravencia drsquoaquestes tots els membres de la unitat amimiddot
endarreriments drsquoexercicis anterimiddot ment per a fns particulars no srsquoadmiddot reduccions liar i que la progressivitat de la tarimiddot
ors percebuts durant el 2018 met cap mena de deduccioacute a de lrsquoIRPF pot ser que no commiddot
srsquohauran drsquoimputar als periacuteodes en pensi lrsquoimport de la reduccioacute de la
quegrave eren exigibles i si no va ser el base imposable Un cop presenmiddot Cal tenir
2018 srsquohauragrave de presentar una Els qui inimiddot clar que la unitat amiliar a eectes tada la declaracioacute de la renda i
autoliquidacioacute complementagraveria per ciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat ecomiddot de lrsquoIRPF estagrave integrada per ambmiddot acabat el termini de presentacioacute
a cada exercici al qual correspomiddot nogravemica i determinin el rendiment doacutes cogravenjuges no separats legalmiddot lrsquoAdministracioacute tributagraveria no acmiddot
nen En canvi si els endarrerimiddot net drsquoacord amb el megravetode drsquoestimiddot ment i si nrsquohi ha els flls menors cepta el canvi drsquoopcioacute de conjunta
ments srsquohan percebut a consemiddot macioacute directa poden reduir en un que hi conviuen com tambeacute els o individual
quumlegravencia drsquouna resolucioacute judicial 20 amb un liacutemit de 100000 euro majors drsquoedat incapacitats judicimiddot
els imports no satisets srsquohan drsquoimmiddot el rendiment net positiu declarat alment subjectes a pagravetria potestat
putar al periacuteode impositiu en quegrave la Srsquoenteacuten que srsquoinicia una activitat prorrogada o rehabilitada La remiddot
sentegravencia sigui erma i no importa econogravemica quan no srsquoha exercit duccioacute de la base imposable eacutes La normativa
els anys en quegrave eren exigibles cap activitat econogravemica lrsquoany anmiddot de 3400 euro Tambeacute existeix la unimiddot de lrsquoIRPF assimila a descendents
terior a la data drsquoinici drsquoaquesta tat amiliar monoparental eacutes a dir a totes aquelles persones respecmiddot
la ormada en els casos de sepamiddot te de les que el contribuent tingui
Si determiddot racioacute legal o quan no hi hagi un atribuiumlda la seva guarda i custogravedia
mineu el rendiment de la vostra vincle matrimonial per la mare o el per resolucioacute judicial i diu que cormiddot
activitat econogravemica pel megravetode Es pot reduir la pare i tots els flls menors o majors respondragrave a qui drsquoacord amb el
drsquoestimacioacute directa heu de tenir base imposable per presentar la drsquoedat incapacitats judicialment conveni regulador aprovat judicialmiddot
en compte que per a quegrave les desmiddot declaracioacute conjunta (3400 euro) per subjectes a pagravetria potestat prorromiddot ment tingui la guarda i custogravedia
peses siguin deduiumlbles fscalment aportacions a sistemes de previmiddot gada o rehabilitada que convismiddot dels flls a la data de meritacioacute de
cal que estiguin vinculades a lrsquoacmiddot sioacute social (plans de pensions) per quin amb lrsquouna o amb lrsquoaltre La lrsquoimpost (en general el 31 de demiddot
tivitat desenvolupada i complir aportacions a patrimonis protegits reduccioacute de la base imposable en sembre) en tractarmiddotse del subjecmiddot
amb els requisits de correcta immiddot de persones amb discapacitat aquest cas eacutes de 2150 euro te passiu que ha de conviure amb
putacioacute temporal tenir els corresmiddot per pensions compensatograveries i No es pot aplicar ells Ara beacute quan sigui compartimiddot
ponents justifcants (actures o anualitats per aliments anualitats aquesta reduccioacute quan el contrimiddot da srsquohauragrave de prorratejar entre els
documents) i que estiguin regismiddot per aliments a avor de persones buent conviu amb la mare o el excogravenjuges amb independegravencia
trades als llibresmiddotregistre o a la dierents dels flls per aportacions pare drsquoalgun dels flls que ormen drsquoaquells amb qui estiguin convimiddot
comptabilitat A partir del 2018 es a la mutualitat de previsioacute social part de la unitat amiliar No srsquoha vint a 31 de desembre
AtENCIOacute
n
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
BEGOntildeA CAStRO OtEROEconomista presidenta del Grup de Treball EAFI del CEC i Member of the Executive Board Anchor Capital Advisors EAFbcastroanchoreaficom
Completada la transposicioacute de MiFID II
rents instruments financers Drsquoaltra banda manteacute lrsquoedat de lrsquoinversor com un criteri rellevant en el proceacutes de perfilar el client
Retrocessions o incentiusAquest eacutes un punt que histogravericamiddotment ha generat debat entre les ESI La llei estableix la limitacioacute del cobrament drsquoincentius o remiddottrocessions al fet que es produmiddoteixi una millora del servei per tal de poder cobrar aquest incentiu
Drsquoaltra banda tambeacute institueix criteris pels anomenats incentius no monetaris i per aquelles ESI independents aixiacute com lrsquoorientamiddotcioacute en relacioacute amb els terminis
per retornar al clients els possimiddotbles incentius rebuts per exemmiddotple en cas que el client es pugui subscriure la ldquoclasse netardquo drsquoun fons drsquoinversioacute perquegrave no exismiddotteix i els requisits entre drsquoaltres com la comercialitzacioacute drsquoalmiddotmenys un 25 de productes fimiddotnancers de tercers i dues altermiddotnatives de terceres parts en cada categoria de fons comercimiddotalitzada
vigilagravencia i control de productes financers En relacioacute amb la vigilagravencia i el control del disseny i distribucioacute de productes financers es dismiddotposa que el proceacutes previ drsquoapromiddotvacioacute de cada producte drsquoinvermiddotsioacute seragrave responsabilitat del propi consell drsquoadministracioacute de lrsquoemmiddotpresa de serveis drsquoinversioacute La finalitat eacutes que les caracteriacutestimiddotques dels productes siguin les
MiFID soacuten les sigles de Markets in Financial Instruments Directive
que va entrar en vigor lrsquo1 de nomiddotvembre del 2007 que suposen un mercat uacutenic i un regravegim regulamiddotdor comuacute per als serveis finanmiddotcers en tots els Estats membres de la Unioacute Europea i altres Estats de lrsquoAgraverea Econogravemica Europea
MiFID regula la prestacioacute de sermiddotveis drsquoinversioacute afectant a totes les entitats financeres i drsquoinversioacute en la forma en quegrave informen asmiddotsessoren o venen productes fimiddotnancers als seus clients o potenmiddotcials clients aixiacute com en la mamiddotnera en quegrave els ofereixen serveis drsquoexecucioacute drsquooperacions sobre instruments financers
Els objectius de la MiFID soacuten mimiddotllorar la transparegravencia i lrsquoeficiegravenmiddotcia dels mercats financers euromiddotpeus augmentar la competegravenmiddotcia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor En definitimiddotva protegir al client regulant el comportament de lrsquoentitat finanmiddotcera i drsquoinversioacute
Quant al MiFID podem parlar de MiFID I MiFID II i en un futur parlarem de MiFID III En conmiddotcret avui parlarem de MiFID II aprovada en tres fases l Reial Decret 212017 de 29 desembrel Reial Decret 142018 de 28 de setembrel Reial Decret 14642018 de 21 de desembre
En funcioacute drsquoaquestes normes jumiddotriacutediques i en concret amb aquest uacuteltim reial decret el text refoacutes de la Llei del mercat de vamiddotlors es va modificar
ldquoLa urgegravencia per completar la transposicioacute ve donada per la fimiddotnalitzacioacute del termini el juliol del 2017 i de la interposicioacute drsquouna demanda per incompliment damiddotvant el Tribunal de Justiacutecia de la Unioacute Europea (TJUE) amb la corresponent proposta de sanmiddotcioacuterdquo segons un comunicat del Ministeri drsquoEconomia
MiFID II regula principalment lrsquoactivitat de les empreses de serveis drsquoinversioacute (ESI) entre les quals ens trobem les EAF (emmiddotpreses drsquoassessorament finanmiddotcer abans EAFI)
Proteccioacute de lrsquoinversorEl reial decret aborda aspectes com les obligacions de les emmiddotpreses drsquoinversioacute amb lrsquoobjectiu de protegir lrsquoinversor principalmiddotment minorista (lrsquoinversor minomiddotrista segons defineix la directiva eacutes aquell amb menys coneixemiddotments i menys experiegravencia per tant aquell que necessita meacutes informacioacute i acompanyament en la presa de decisions)
En relacioacute amb els coneixemiddotments la llei destaca la necessimiddottat de perfilar amb meacutes profundimiddottat i filant meacutes prim els anomemiddotnats ldquotest drsquoidoneiumltatrdquo amb la fimiddotnalitat drsquoevitar el risc que els propis clients tinguin tendegravencia a autodefinirmiddotse amb un perfil meacutes arriscat del que realment tenen i convida a introduir noves premiddotguntes concretes sobre coneimiddotxements especiacutefics dels difemiddot
meacutes adequades per a cada tipus de client
Drsquoaquesta forma es reforccedila lrsquoobmiddotjectiu principal de proteccioacute del client ja que els aspectes relamiddottius a la idoneiumltat de lrsquoinstrument financer per al client concret al qual es dirigeix no estan premiddotsents uacutenicament en el moment de la comercialitzacioacute sinoacute des de la progravepia concepcioacute drsquoaquest
Avaluacioacute de les propostes drsquoinversioacuteEn relacioacute amb la presa de decimiddotsions en el proceacutes drsquoemissioacute de recomanacions o de gestioacute de carteres es desenvolupa lrsquooblimiddotgacioacute drsquoavaluar si instruments fimiddotnancers equivalents poden ajusmiddottarmiddotse al perfil del client tenint en compte el cost i la complexitat dels productes
Les directrius estableixen que les entitats han drsquoadoptar poliacutetimiddotques i procediments que assemiddotgurin que abans de recomanar un producte o adquirirmiddotlo per a la cartera gestionada en nom del client es realitzi una agravemplia avamiddotluacioacute de les possibles alternatimiddotves drsquoinversioacute per al que srsquoha de tenir en compte el cost i la commiddotplexitat dels productes Per tant a lrsquohora de proposar qualsevol canvi srsquoha de poder demostrar de manera raonable que en aquella proposta concreta els beneficis per al client soacuten superimiddotors als costos que genera aquell canvi
Es considera que quan una entimiddottat ofereixi una gamma restringimiddotda de productes o recomani nomiddotmeacutes un tipus de producte eacutes important que els clients siguin plenament conscients drsquoaquesta circumstagravencia En cas que lrsquoentimiddottat trieacutes o recomaneacutes al client un producte amb major cost o complexitat que un altre equivamiddotlent hauria de ser capaccedil de jusmiddottificarmiddotho Aquest tipus de decisimiddotons han de ser documentades i registrades i hauran drsquoestar sotmiddotmeses a una especial atencioacute per part de la funcioacute de control de lrsquoentitat n
Els objectius de la MiFID soacuten millorar la transparegravencia i eficiegravencia dels mercats
augmentar la competegravencia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor
Comissioacute drsquoEconomia Financera GT EAFI
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 1
necessagraveriament a lrsquoabsegravencia de beacutens per embargar La manca de patrimoni amb quegrave er ront als deutes eacutes incerta ens la podem trobar de manera sobrevinguda un cop iniciat el procediment a dimiddoteregravencia del cas anterior quan ja ha estat comprovada en racasmiddotsar lrsquoexecucioacute pregravevia
ovint ens plantegem quimiddot de concurs presentada pel credimiddot del concurs necessari per part del El cost en temps i diners de tota na pot ser la utilitat pragravectimiddot tor i els altres legitimats creditor i en consequumlegravencia es pomiddot aquesta tramitacioacute cobriria la remiddotca de determinades fgumiddot drien obrir unes possibilitats de cuperacioacute del deute Ens hem de
res previstes legalment Amb una El primer supogravesit de lrsquoart 24 LC negociacioacute Per tant no es pot en plantejar quins avantatges o inmiddotexistegravencia virtual sobre el paper parteix de la reclamacioacute dineragraveria termes genegraverics seguint la idea centius obteacute el creditor instant del perograve que en realitat pot semblar pregravevia que ha derivat en una exemiddot del que degraveiem abans desestimar concurs necessari i si aquests que aplicades a la vida real dels cucioacute allida Tenim un cregravedit documiddot drsquoentrada lrsquoinici del procediment compensen tots els esorccedilos demiddot ciutadans o de les empreses no mentat liacutequid venccedilut i exig judicial per reclamar el deute permiddot dicats per arribar al punt de decimiddotible El donaran un resultat satisactori creditor ha interposat amb base en quegrave cada cas eacutes un moacuten i conveacute dir si iniciar o no el procediment per resoldre les controvegraversies per aquesta documentacioacute una demiddot conegraveixer la situacioacute i lrsquoentorn ecomiddotles quals teogravericament han estat manda judicial de reclamacioacute de nogravemic del deutor Sense perjudici En els arts 18 a 20 LC srsquoestableimiddotpensades i plasmades en el text quantitat Iniciaragrave un procediment del en quegrave podria actuarmiddotse xen les consequumlegravencies de la intermiddotlegal Aquest eacutes el cas del conmiddot que tindragrave aixograve siacute segons el cas en relacioacute amb lrsquoart 19 LC del qual posicioacute de la demanda de conmiddotcurs necessari de creditors una durada meacutes o menys llarga en parlarem meacutes endavant curs necessari en cas drsquooposicioacute
(meacutes meacutes que menys ategraves el colmiddot del deutor i existeix la possibilitat Segons les recents estadiacutestiques lapse judicial en el qual ens trobem) En el segon supogravesit de et de lrsquoa rt hipotegravetica que el deutor aci ront publicades per lrsquoINE el 7 de ebrer i acabaragrave amb la conseguumlent senmiddot 24 LC no partim del racagraves de la al deute mitjanccedilant la consignacioacute del 2019 basades en dades promiddot tegravencia estimatograveria Aquesta senmiddot reclamacioacute dineragraveria interposada a avor del creditor visionals durant lrsquoany 2018 es van tegravencia comportaragrave la posterior solmiddot pel creditor sinoacute del coneixement declarar a tot Espanya 5635 conmiddot licitud drsquoexecucioacute i si eacutes el cas que pugui tenir del seu sector Pel que a a la posicioacute que ocupa el cursos de creditors dels quals lrsquoembargament de beacutens sufcients drsquoactivitat i de la situacioacute dels almiddot creditor instant del concurs necesmiddotnomeacutes 348 varen ser instats com per al pagament del deute tres operadors amb els quals teacute sari en el llistat de creditors de la a concursos necessaris un 6 relacions comercials El problema massa passiva segons lrsquoart 917
Aquiacute seragrave quan ens trobem al en aquest cas eacutes que es depegraven de LC es reconeixeragrave el 50 del seu La Llei Concursal (LC) concreta la capdavall de tot aquest les onts drsquoinormacioacute externes deute amb caragravecter privilegiat gemiddotprocedimiddotdefnicioacute del concurs necessari en ment llarg i eixuc que no hi ha res per poder saber si es donen els neral i per darrere dels creditors per dos articles en lrsquoarticle 24 i en lrsquoarmiddot per embargar Eacutes a partir drsquoaquest requisits exigits legalment per insmiddot deutes salarials i de les administramiddotticle 7 moment en quegrave podragrave sollicitarmiddot tar el concurs El creditor ha de cions puacutebliques El 50 restant es
se el concurs necessari de lrsquoentitat saber si el deutor es troba en almiddot qualifca de cregravedit ordinari junt amb En el numeral 4 de lrsquoarticle 2 es deutora Sovint la iniciativa arribaragrave gun dels quatre casos enumerats els altres creditors que han mantinmiddotconcreten els supogravesits de et en tard per obtenir la satisaccioacute ni en la segona part de lrsquoart 24 LC gut una actitud passiva enront de els quals el creditor pot plantejar el que sigui parcial del deute Instar Si acumula impagaments generamiddot lrsquoacumulacioacute drsquoimpagaments concurs necessari Es plantegen la declaracioacute de concurs necessamiddot litzats a altres creditors Si ha somiddot Drsquoaltra banda les despeses caumiddotdues opcions La primera eacutes que ri en el moment en quegrave se sap pomiddot ert altres embargaments de mamiddot sades al creditor per la presentacioacute hagi resultat inructuosa una exemiddot sitivament que en el procediment nera general sobre els seus beacutens del concurs es qualifcaran de cregravemiddotcucioacute dineragraveria interposada direcmiddot drsquoexecucioacute seguit contra el deutor Si estagrave ent desaparegraveixer el seu dit contra la massa drsquoacord amb tament pel creditor contra el deumiddot moroacutes no srsquohan trobat beacutens per patrimoni de manera sobtada Si lrsquoart 842 segon paragravegra tor (paragravegra primer) La segona embargar sembla innecessari per no compleix regularment les semiddotopcioacute que es pot plantejar (punts inuacutetil a la fnalitat pretesa que eacutes el ves obligacions tributagraveries socials Analitzat tot lrsquoanterior podem enmiddot1 a 4) eacutes que per altres mitjans no recobrament del deute i laborals Perograve amb sospitarmiddotho o tendre el perquegrave de les dades remiddotde manera directa sinoacute per altres sabermiddotho del cert no nrsquohi ha prou collides per lrsquoINE en el seu inorme onts es pugui conegraveixer la situacioacute Aixograve no obstant en la societat pot Cal aportar proves materials Aixiacute El concurs necessari no sembla drsquoinsolvegravencia actual o imminent existir un ons de comerccedil unes ho exigeix lrsquoart 7 LC Si es vol acomiddot una eina prou efcient per a la samiddot del deutor Cadascuna mereix expectatives de creixement exismiddot llir a aquesta segona via per instar tisaccioacute del creditor o si meacutes no una consideracioacute separada Al tegravencia de benefcis ocults i per el concurs necessari el creditor no p pro orciona uns avantatges seu torn lrsquoarticle 7 parla sobre tant al potencial concursat li pomiddot es veu obligat a assumir una tasca evidents que benefciiumln prou al com ha drsquoarticularmiddotse la sollicitud dria no interessar la presentacioacute drsquoinvestigacioacute pregravevia molt carremiddot creditor que lrsquoinsta sobre els altres
gosa i sovint difcultada pels obsmiddot creditors que han mantingut una tacles de la proteccioacute de dades actitud meacutes passiva o no prou vigimiddotEn aquesta segona via la situacioacute lant Eacutes una quumlestioacute a debatre de drsquoinsolvegravencia no ha drsquoanar lligada cara a utures reormes legals n
tempo
Comissioacute Mercantil Concursal i d rsquoExperts Judicials
S
SIlvIA CAStRO SARDAgraveEconomista Mediadora i Administradora Concursal Rusintildeol Associats Consultors SL Vocal del Comitegrave Executiu de la seu territorial de Lleida del CEC Membre de la Comissioacute silviacastrorusinyolassociatscom
El concurs necessari Explorant possibilitats
L rsquoany 2018 es van declarar 5635 concursos de creditors dels quals nomeacutes varen ser
instaurats com a necessaris un 6
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LEconomistesBAN
produccioacute nacional materials naturals i dissenys atractius i combinats familiars
Fiscalitat de les inversions en startups Emilio Peacuterez Pombo economista i soci director de Peacuterez Pombo Abogados amp Economistas va desgranar alguns dels incentius fiscals que es poden aconseguir a lrsquohora drsquoinvertir en projectes o empreses i que recomana tenir en compte tant a emprenedors com a inversors ldquoTrobem incentius que hem de valorar tant si som emprenedors com inversorsrdquo
En aquest sentit va explicar que segons la legislacioacute vigent exis-teixen incentius fiscals per a Inversor ndash Persona fiacutesica de fins al 30 dels imports apor-tats per a persones que inverteimiddotxin en empreses de nova o remiddotcent creacioacute fins a un magravexim de
60000 euros base drsquoinversioacute en la versioacute estatal art 681 de la Llei de lrsquoIRPF (20 i 50000 euro fins a 31122017) i 30 dels imports aportats fins a 20000 euro en la vermiddotsioacute autonogravemica art 20 de la Llei 262009 de 23 de desembre Lrsquoestatal eacutes incompatible amb lrsquoautonogravemica si beacute amb lrsquoopinioacute de Peacuterez Pombo poden combimiddotnarmiddotse les dues segons ens conmiddotvingui
Les empreses en les quals srsquoadmiddotquireixen aquestes accions o participacions han de complir una segraverie de requisits i condicimiddotons entre molts altres que la inmiddot
EconomistesBAN la xarmiddotxa de Business Angels del Colmiddotlegi va celebrar
el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar la ponegravencia Fiscalitat de les inversions en startmiddotups
33egrave Fograverum EconomistesBANPol Font president drsquoEconomismiddottesBAN va fer puacuteblics els resulmiddottats aconseguits per la xarxa Bumiddotsiness Angels al llarg del 2018 on gairebeacute es va duplicar el permiddotcentatge de projectes presentats als Fograverums Inversors que van aconseguir financcedilament Conmiddotcretament el 166 dels pro-jectes presentats van acon-seguir financcedilament al llarg del 2018 vers el 952 acon-seguit lrsquoany 2017 ldquoHem aconmiddotseguit una millora de lrsquoeficiegravencia important que ens permet seguir creant noves oportunitats de nemiddotgocirdquo va assegurar Pol Font Al llarg del 2018 la xarxa drsquoEconomiddotmistesBAN va acollir prop de 200 projectes i el percentatge de fimiddotnanccedilament del total de projectes es va situar en el 3 (vers el 25 del 2017) En els darrers cinc anys la xarxa EconomistesmiddotBAN ha ategraves 994 projectes
Projectes presentats relacionats amb la intelmiddotligegravencia artificial la realitat virtual solucions de conmiddotnexioacute i localitzacioacute intelmiddotligent lrsquoanagravelisi de dades i lrsquoe-commerce entre drsquoaltres
l Optimus PriceEacutes un SaaS que utilitza intelmiddotligegravencia artificial per predir la demiddotmanda i establir preus per maximiddotmitzar els beneficis permetent automatitzar i optimitzar les compres
l SharifyEacutes una eina de colmiddotlaboracioacute que
permet a una ciutat mantenirmiddotse meacutes ben connectada i comunimiddotcar totes les activitats que es fan a la ciutat Dona resposta a la pregunta ldquoVull fer alguna cosa ara mateixrdquo
l ApartoolCentral de reserves drsquoapartamiddotments turiacutestics Marca B2B Aparmiddottool per a client corporatiu (long term rental) i distribucioacute B2B2C a portals de vacation rental
l ClubberizeEacutes un producte de tecnologia de localitzacioacute intelmiddotligent i magraverquemiddotting de proximitat per esdevenimiddotments i patrocinadors Monitoritmiddotzen lrsquoactivitat de lrsquoassistent a un esdeveniment
l Soccer DreamPrimera plataforma basada en realitat virtual per accelerar les habilitats tagravectiques del futbolista
Eina on reconstruir exercicis drsquoentrenament
l SAALG GeomechanicsStartup drsquoenginyeria i software especialitzada en lrsquoanagravelisi de damiddotdes en temps real que permet analitzar el comportament de termiddotreny fent possible lrsquooptimitzacioacute del disseny i el procediment constructiu de gran part dels projectes drsquoenginyeria i edificamiddotcioacute
l PyjamiaEacutes un e-commerce vertical que crea i comercialitza pijames i sleepwear de marca progravepia
versioacute srsquohagi produiumlt com a magravemiddotxim al cap de tres anys de la seva constitucioacute i mantenir la inversioacute almenys tres anys
Va advertir als emprenedors que deslocalitzen els seus negocis que han de conegraveixer com els hi afecten les legislacions de cada paiacutes i tenir previst que hauran de lidiar amb el risc tributari
Tambeacute va advertir si hem invertit mitjanccedilant una societat que quan tenim meacutes del 5 del capimiddottal i la societat genera dividends aquests estan exempts de tribumiddottacioacute perograve ldquoatencioacute a les semiddotguumlents rondes habituals en les startupsrdquo Si no anem a les ammiddotpliacions i ens diluiumlm i passem a disposar menys del 5 perdriacutemiddotem aquest avantatge
Per uacuteltim va recordar els incentius per a la nova societat destacant el tipus reduiumlt del 15 per a emmiddotpreses de nova creacioacute (art 291 LIS) i va insistir a explotar els avantatges del concepte ldquoPatent Boxrdquo (article 23 LIS) com ldquoel petit gran oblidat de la normativardquo que ldquoens eximeix de tributar pel 60 dels ingressos provinents de les llicegravencies i cessions drsquouacutes de pamiddottents i assimilatsrdquo i tambeacute estar molt atents a les deduccions en la quota per R+D+I la possible momiddotnetitzacioacute de la deduccioacute i les demiddotduccions per creacioacute drsquoocupacioacute
Es pot consultar la presentacioacute al web del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya Si esteu interesmiddotsats en algun dels projectes ammiddotpliarmiddotne la informacioacute i contactar amb els emprenedors aixiacute com incorporarmiddotvos al Club Inversors EconomistesBAN feumiddotnosmiddotho saber a economistesbanecomiddotnomistescat n
MIQuEl SACRIStaacuteN Economista i director drsquoEconomistesBAN economistesbancoleconomistescat
XXXIII Fograverum drsquoinversioacute i lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostartupsrsquorsquo
EconomistesBAN va celebrar el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar
la ponegravencia lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostart-upsrsquorsquo
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 3
Comissioacute d rsquoEconomia del Turisme
En una de les darreres disposar drsquouna oerta de terminals surten del vaixell El et de ser port que van er escala el 2018 3238
temporades de envejable a nivell europeu I nalmiddot drsquoorigen i destinacioacute teacute tambeacute van ser erris i nomeacutes 778 creuers
un dels ment el et de disposar drsquoaeroport eectes sobre lrsquoactivitat a les termimiddot Precisament soacuten els vaixells de
episodis discorria a Barcelona a escassos quilogravemetres amb un nals orccedila intensiva en treballamiddot passatgers els primers que estan
Les escenes perograve es van gravar tragravensit de 50 milions de passatmiddot dors perograve tambeacute en els aprovimiddot transicionant a combustibles almiddot
a Gegravenova cosa gens sorprenent gers i destinacions que ara siacute sionaments el sector del transmiddot ternatius com el gas liquat que
en aquella egravepoca Barcelona era arriben a bona part del moacuten port en carretera o lrsquoactivitat a redueixen les emissions drsquoNO
tan poc atractiva turiacutesticament lrsquoaeroport del Prat
que ns i tot hi havia companyies No obstant aixograve aquesta evolucioacute A partir drsquoaquests ets podem
que evitaven ermiddothi escala ha estat lluny del consens espemiddot discutir si tenim un model de tumiddot
cialment durant els darrers anys i risme que aporta meacutes que molegravesmiddot
Les dades aixiacute ho demostren amb han crescut les veus que parlen ties o pot generar i si no eacutes el
prou eines hi passaven 100000 de limitar quan no drsquoeliminar cas si eacutes possible tenirmiddotlo En
passatgers anuals majoritagraveriamiddot aquest tipus de turisme Com somiddot Tots els qualsevol cas tota estrategravegia que
ment en tragravensit i la primera imatge vint en aquest debat es barregen vaixells generen pollucioacute atmosmiddot passi per tenir un port de capccedilamiddot
que srsquoenduien de la ciutat era una ets objectivables amb percepmiddot egraverica mentre soacuten a port Srsquoestima lera seragrave guanyadora I precisamiddot
terminal decregravepita La situacioacute va que sobre el 7 a Barcelona ve ment aquesta ha estat la que hicions o preeregravencies personals
canviar radicalment arran dels intentarem er recompte dels ets generada pel conjunt de lrsquoactivitat ha hagut a Barcelona des de a
Jocs Oliacutempics En un moment en objectivables del Port Els creuers perograve soacuten mimiddot 25 anys Potser ora bo consenmiddot
quegrave hi havia un ort debat sobre si noria entre els vaixells Dels 9308 suar una altra per consolidarmiddotlo
calia ampliar la planta hotelera
(lrsquoAjuntament nrsquoera partidari i els
hotelers srsquohi oposaven) es va opmiddot perograve tambeacute desconcentrar
tar per la contractacioacute de vaixells el turisme Qui hagi agaat un
que servissin com a hotels fomiddot creuer recordaragrave alguna escala en
tants Aquelles setmanes drsquoestiu temporada (Tallinn Dubrovnik o
van ser lrsquoinici de lrsquoera moderna dels Palma) on el centre de la ciutat
creuers a Barcelona esdevenia literalment inestat de
creueristes En ciutats meacutes grans
La resta ja eacutes conegut dels perograve aquesta situacioacute eacutes meacutes
100000 passatgersany de nals matisable ja que la capacitat
de segle srsquoha passat als 25 mimiddot drsquoabsorcioacute eacutes meacutes elevada dimiddot
lions situant el Port entre els prinmiddot luintmiddotse completament als ports
cipals en tragravensit de creuers Carnimiddot de capccedilalera Aixiacute mateix una part
val el principal actor drsquoaquest important del passatge en escala
mercat ha et importants invermiddot eacutes encaminat a excursions a pamiddot
sions en terminals la darrera inaumiddot ratges sovint allunyats del centre
gurada el 2018 Royal Caribbean desconcentrant aixiacute el turisme
i MSC tambeacute han expressat el seu
interegraves en invertir en noves o quemiddot
darmiddotsersquon drsquoexistents
Aquest creixement srsquoexplica per Segons els darrers estudis
una quagravedruple combinacioacute La lrsquoactivitat de creuers a Barcelona
primera el creixement global del genera 1083 milions de acturamiddot
sector que ha passat de transmiddot cioacute i 9056 llocs de eina Si ens
portar 7 milions de passatgers el xem amb els turistes que hi emmiddot
2000 a trencar la barrera dels 25 barquen i hi pernocten la despemiddot
el 2017 La segona lrsquoegravexit de Barmiddot sa per persona i dia srsquoenla ns als
celona com a destinacioacute turiacutestica 230 euros Si en canvi nomeacutes
passant dels 2 milions de turistes srsquohi a escala la xira baixa als 57
el 1990 als 12 el 2018 La tercera per persona i dia entre aquells qui
Vacacio-
nes en el Mar
Sabem qe els aixells soacuten n important ocs emissor de contaminacioacute atmosegraverica on el tragravensit de creers hi jga na part molt petita
Sabem qe el trisme de creers pot massifcar les ci-tats
Sabem qe el trisme de creers pot deixar diners perograve tambeacute qe pot no deixar-ne
2
n
El turisme de creuers a Barcelona allograve que sabem (i allograve que no)
DAvID RODRiacuteGuEz BORRAgraveS Economista i Secretari Tegravecnic del Pla Estrategravegic Metropolitagrave de Barcelona drodriguezpembcat
Tota estrategravegia que passi per tenir un port de capccedilalera seragrave guanyadora i aquesta ha estat la que hi ha hagut a
Barcelona des de f a 25 anys
2 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
BARCElONA GIRONA tARRAGONAllEIDA Pl Galla Placiacutedia 32 Joan Maragall 44 entl 3a Rambla Nova 58middot60 5egrave A Pere Cabrera 16 1r G
08006 Barcelona Tel 93 416 16 04 17002 Girona Tel 972 21 45 33 25001 Lleida Tel 973 21 06 33 43004 Tarragona Tel 977 21 70 42
ceccoleconomistescat gironacoleconomistescat lleidacoleconomistescat tarragonacoleconomistescat
PuBliCaCiOns Del COlmiddotlegi DrsquoeCOnOmistes
REVISTA ECONograveMICA DE CATALUNyA
INFORMATIU DE LrsquoECONOMISTA
REVISTA TEgraveCNICA
DOCUMENTS TEgraveCNICS I ALTRES PUBLICACIONS
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 1 9
A partir del 2018 es regulen de deduiumlbilitat les despeses de subministres
dels contribuents que desenvolupin lrsquoactivitat en el seu habitatge habitual
Despeses dediumlbles dels rendi-mens del reball
Qegrave passa si ilizo el vehicle en lrsquoacivia
A qin periacuteode imposii srsquoim-pen els rendimens del re-ball
unias amiliars declaracioacute Inceni en cas drsquoinici drsquona conjna o individalacivia econogravemica
En cas de separacioacute a qi cor-respon aplicar-se el miacutenim pels flls comns
Acivia econogravemica (empre-sarial o proessional) Qines redccions es poden
aplicar sobre la base imposa-ble de lrsquoIRPF
regulen de deduiumlbilitat les despemiddot
Les cotitzacimiddot ses dels subministres a eectes
ons a la Seguretat Social o mutualimiddot de determinar el rendiment net en
tats generals obligatograveries de el cas dels contribuents que demiddot
uncionaris les cotitzacions al colmiddot senvolupin la seva activitat en el
legi drsquoores o institucions similars seu habitatge habitual com ara
les detraccions per drets passius aigua gas electricitat telegraveon inmiddot
les quotes satisetes a sindicats les ternet en un 30 de la proporcioacute
quotes satisetes a collegis proesmiddot dels metres quadrats de lrsquohabitatmiddot
sionals si la collegiacioacute teacute caragravecter ge destinats a lrsquoactivitat en relacioacute
obligatori per a lrsquoexercici del treball amb la superiacutecie total Tambeacute les
amb el liacutemit de 500 euro anuals Les despeses de restauracioacute ocasionamiddot
despeses de deensa juriacutedica per des en lrsquoexercici de lrsquoactivitat semmiddot
litigis amb lrsquoempresa amb el liacutemit de pre que es paguin per qualsevol
300 euro anuals I amb caragravecter genemiddot mitjagrave electrogravenic de pagament fns a
ral 2000 euro anuals per obtenir rendimiddot un magravexim de 2667 o 4808 euro per
ments del treball Lrsquoimport anterior dia sense pernoctacioacute en uncioacute
srsquoaugmenta en 2000 euro addicionals de si el desplaccedilament eacutes per terrimiddot
en el cas drsquoaturats que acceptin un tori espanyol o a lrsquoestranger resmiddot
nou lloc de treball que impliqui un pectivament En el cas de pernocmiddot
canvi de residegravencia i tambeacute srsquoincremiddot tar ora del domicili habitual
menta en 3500 euro o 7750 euro anuals lrsquoimport seragrave de 5334 o 9135 euro
en el cas de treballadors actius dismiddot respectivament
capacitats en uncioacute del grau de
discapacitat
Per a poder deduir
les despeses ocasionades per lrsquouacutes
del vehicle en lrsquoactivitat la normatimiddot amb prima fxa drsquoesportistes promiddot drsquooblidar que en el cas drsquooptar per
Amb caragravecter general srsquoimmiddot va de lrsquoIRPF exigeix provar lrsquoaectamiddot essionals i drsquoalt nivell La base limiddot la declaracioacute conjunta srsquohan de
puten al periacuteode impositiu en quegrave cioacute exclusiva a lrsquoactivitat econogravemica quidable no podragrave resultar negatimiddot sumar les rendes percebudes per
el seu perceptor els pot exigir Els i per tant si srsquoutilitza simultagraveniamiddot va a consequumlegravencia drsquoaquestes tots els membres de la unitat amimiddot
endarreriments drsquoexercicis anterimiddot ment per a fns particulars no srsquoadmiddot reduccions liar i que la progressivitat de la tarimiddot
ors percebuts durant el 2018 met cap mena de deduccioacute a de lrsquoIRPF pot ser que no commiddot
srsquohauran drsquoimputar als periacuteodes en pensi lrsquoimport de la reduccioacute de la
quegrave eren exigibles i si no va ser el base imposable Un cop presenmiddot Cal tenir
2018 srsquohauragrave de presentar una Els qui inimiddot clar que la unitat amiliar a eectes tada la declaracioacute de la renda i
autoliquidacioacute complementagraveria per ciiumln lrsquoexercici drsquouna activitat ecomiddot de lrsquoIRPF estagrave integrada per ambmiddot acabat el termini de presentacioacute
a cada exercici al qual correspomiddot nogravemica i determinin el rendiment doacutes cogravenjuges no separats legalmiddot lrsquoAdministracioacute tributagraveria no acmiddot
nen En canvi si els endarrerimiddot net drsquoacord amb el megravetode drsquoestimiddot ment i si nrsquohi ha els flls menors cepta el canvi drsquoopcioacute de conjunta
ments srsquohan percebut a consemiddot macioacute directa poden reduir en un que hi conviuen com tambeacute els o individual
quumlegravencia drsquouna resolucioacute judicial 20 amb un liacutemit de 100000 euro majors drsquoedat incapacitats judicimiddot
els imports no satisets srsquohan drsquoimmiddot el rendiment net positiu declarat alment subjectes a pagravetria potestat
putar al periacuteode impositiu en quegrave la Srsquoenteacuten que srsquoinicia una activitat prorrogada o rehabilitada La remiddot
sentegravencia sigui erma i no importa econogravemica quan no srsquoha exercit duccioacute de la base imposable eacutes La normativa
els anys en quegrave eren exigibles cap activitat econogravemica lrsquoany anmiddot de 3400 euro Tambeacute existeix la unimiddot de lrsquoIRPF assimila a descendents
terior a la data drsquoinici drsquoaquesta tat amiliar monoparental eacutes a dir a totes aquelles persones respecmiddot
la ormada en els casos de sepamiddot te de les que el contribuent tingui
Si determiddot racioacute legal o quan no hi hagi un atribuiumlda la seva guarda i custogravedia
mineu el rendiment de la vostra vincle matrimonial per la mare o el per resolucioacute judicial i diu que cormiddot
activitat econogravemica pel megravetode Es pot reduir la pare i tots els flls menors o majors respondragrave a qui drsquoacord amb el
drsquoestimacioacute directa heu de tenir base imposable per presentar la drsquoedat incapacitats judicialment conveni regulador aprovat judicialmiddot
en compte que per a quegrave les desmiddot declaracioacute conjunta (3400 euro) per subjectes a pagravetria potestat prorromiddot ment tingui la guarda i custogravedia
peses siguin deduiumlbles fscalment aportacions a sistemes de previmiddot gada o rehabilitada que convismiddot dels flls a la data de meritacioacute de
cal que estiguin vinculades a lrsquoacmiddot sioacute social (plans de pensions) per quin amb lrsquouna o amb lrsquoaltre La lrsquoimpost (en general el 31 de demiddot
tivitat desenvolupada i complir aportacions a patrimonis protegits reduccioacute de la base imposable en sembre) en tractarmiddotse del subjecmiddot
amb els requisits de correcta immiddot de persones amb discapacitat aquest cas eacutes de 2150 euro te passiu que ha de conviure amb
putacioacute temporal tenir els corresmiddot per pensions compensatograveries i No es pot aplicar ells Ara beacute quan sigui compartimiddot
ponents justifcants (actures o anualitats per aliments anualitats aquesta reduccioacute quan el contrimiddot da srsquohauragrave de prorratejar entre els
documents) i que estiguin regismiddot per aliments a avor de persones buent conviu amb la mare o el excogravenjuges amb independegravencia
trades als llibresmiddotregistre o a la dierents dels flls per aportacions pare drsquoalgun dels flls que ormen drsquoaquells amb qui estiguin convimiddot
comptabilitat A partir del 2018 es a la mutualitat de previsioacute social part de la unitat amiliar No srsquoha vint a 31 de desembre
AtENCIOacute
n
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
BEGOntildeA CAStRO OtEROEconomista presidenta del Grup de Treball EAFI del CEC i Member of the Executive Board Anchor Capital Advisors EAFbcastroanchoreaficom
Completada la transposicioacute de MiFID II
rents instruments financers Drsquoaltra banda manteacute lrsquoedat de lrsquoinversor com un criteri rellevant en el proceacutes de perfilar el client
Retrocessions o incentiusAquest eacutes un punt que histogravericamiddotment ha generat debat entre les ESI La llei estableix la limitacioacute del cobrament drsquoincentius o remiddottrocessions al fet que es produmiddoteixi una millora del servei per tal de poder cobrar aquest incentiu
Drsquoaltra banda tambeacute institueix criteris pels anomenats incentius no monetaris i per aquelles ESI independents aixiacute com lrsquoorientamiddotcioacute en relacioacute amb els terminis
per retornar al clients els possimiddotbles incentius rebuts per exemmiddotple en cas que el client es pugui subscriure la ldquoclasse netardquo drsquoun fons drsquoinversioacute perquegrave no exismiddotteix i els requisits entre drsquoaltres com la comercialitzacioacute drsquoalmiddotmenys un 25 de productes fimiddotnancers de tercers i dues altermiddotnatives de terceres parts en cada categoria de fons comercimiddotalitzada
vigilagravencia i control de productes financers En relacioacute amb la vigilagravencia i el control del disseny i distribucioacute de productes financers es dismiddotposa que el proceacutes previ drsquoapromiddotvacioacute de cada producte drsquoinvermiddotsioacute seragrave responsabilitat del propi consell drsquoadministracioacute de lrsquoemmiddotpresa de serveis drsquoinversioacute La finalitat eacutes que les caracteriacutestimiddotques dels productes siguin les
MiFID soacuten les sigles de Markets in Financial Instruments Directive
que va entrar en vigor lrsquo1 de nomiddotvembre del 2007 que suposen un mercat uacutenic i un regravegim regulamiddotdor comuacute per als serveis finanmiddotcers en tots els Estats membres de la Unioacute Europea i altres Estats de lrsquoAgraverea Econogravemica Europea
MiFID regula la prestacioacute de sermiddotveis drsquoinversioacute afectant a totes les entitats financeres i drsquoinversioacute en la forma en quegrave informen asmiddotsessoren o venen productes fimiddotnancers als seus clients o potenmiddotcials clients aixiacute com en la mamiddotnera en quegrave els ofereixen serveis drsquoexecucioacute drsquooperacions sobre instruments financers
Els objectius de la MiFID soacuten mimiddotllorar la transparegravencia i lrsquoeficiegravenmiddotcia dels mercats financers euromiddotpeus augmentar la competegravenmiddotcia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor En definitimiddotva protegir al client regulant el comportament de lrsquoentitat finanmiddotcera i drsquoinversioacute
Quant al MiFID podem parlar de MiFID I MiFID II i en un futur parlarem de MiFID III En conmiddotcret avui parlarem de MiFID II aprovada en tres fases l Reial Decret 212017 de 29 desembrel Reial Decret 142018 de 28 de setembrel Reial Decret 14642018 de 21 de desembre
En funcioacute drsquoaquestes normes jumiddotriacutediques i en concret amb aquest uacuteltim reial decret el text refoacutes de la Llei del mercat de vamiddotlors es va modificar
ldquoLa urgegravencia per completar la transposicioacute ve donada per la fimiddotnalitzacioacute del termini el juliol del 2017 i de la interposicioacute drsquouna demanda per incompliment damiddotvant el Tribunal de Justiacutecia de la Unioacute Europea (TJUE) amb la corresponent proposta de sanmiddotcioacuterdquo segons un comunicat del Ministeri drsquoEconomia
MiFID II regula principalment lrsquoactivitat de les empreses de serveis drsquoinversioacute (ESI) entre les quals ens trobem les EAF (emmiddotpreses drsquoassessorament finanmiddotcer abans EAFI)
Proteccioacute de lrsquoinversorEl reial decret aborda aspectes com les obligacions de les emmiddotpreses drsquoinversioacute amb lrsquoobjectiu de protegir lrsquoinversor principalmiddotment minorista (lrsquoinversor minomiddotrista segons defineix la directiva eacutes aquell amb menys coneixemiddotments i menys experiegravencia per tant aquell que necessita meacutes informacioacute i acompanyament en la presa de decisions)
En relacioacute amb els coneixemiddotments la llei destaca la necessimiddottat de perfilar amb meacutes profundimiddottat i filant meacutes prim els anomemiddotnats ldquotest drsquoidoneiumltatrdquo amb la fimiddotnalitat drsquoevitar el risc que els propis clients tinguin tendegravencia a autodefinirmiddotse amb un perfil meacutes arriscat del que realment tenen i convida a introduir noves premiddotguntes concretes sobre coneimiddotxements especiacutefics dels difemiddot
meacutes adequades per a cada tipus de client
Drsquoaquesta forma es reforccedila lrsquoobmiddotjectiu principal de proteccioacute del client ja que els aspectes relamiddottius a la idoneiumltat de lrsquoinstrument financer per al client concret al qual es dirigeix no estan premiddotsents uacutenicament en el moment de la comercialitzacioacute sinoacute des de la progravepia concepcioacute drsquoaquest
Avaluacioacute de les propostes drsquoinversioacuteEn relacioacute amb la presa de decimiddotsions en el proceacutes drsquoemissioacute de recomanacions o de gestioacute de carteres es desenvolupa lrsquooblimiddotgacioacute drsquoavaluar si instruments fimiddotnancers equivalents poden ajusmiddottarmiddotse al perfil del client tenint en compte el cost i la complexitat dels productes
Les directrius estableixen que les entitats han drsquoadoptar poliacutetimiddotques i procediments que assemiddotgurin que abans de recomanar un producte o adquirirmiddotlo per a la cartera gestionada en nom del client es realitzi una agravemplia avamiddotluacioacute de les possibles alternatimiddotves drsquoinversioacute per al que srsquoha de tenir en compte el cost i la commiddotplexitat dels productes Per tant a lrsquohora de proposar qualsevol canvi srsquoha de poder demostrar de manera raonable que en aquella proposta concreta els beneficis per al client soacuten superimiddotors als costos que genera aquell canvi
Es considera que quan una entimiddottat ofereixi una gamma restringimiddotda de productes o recomani nomiddotmeacutes un tipus de producte eacutes important que els clients siguin plenament conscients drsquoaquesta circumstagravencia En cas que lrsquoentimiddottat trieacutes o recomaneacutes al client un producte amb major cost o complexitat que un altre equivamiddotlent hauria de ser capaccedil de jusmiddottificarmiddotho Aquest tipus de decisimiddotons han de ser documentades i registrades i hauran drsquoestar sotmiddotmeses a una especial atencioacute per part de la funcioacute de control de lrsquoentitat n
Els objectius de la MiFID soacuten millorar la transparegravencia i eficiegravencia dels mercats
augmentar la competegravencia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor
Comissioacute drsquoEconomia Financera GT EAFI
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 1
necessagraveriament a lrsquoabsegravencia de beacutens per embargar La manca de patrimoni amb quegrave er ront als deutes eacutes incerta ens la podem trobar de manera sobrevinguda un cop iniciat el procediment a dimiddoteregravencia del cas anterior quan ja ha estat comprovada en racasmiddotsar lrsquoexecucioacute pregravevia
ovint ens plantegem quimiddot de concurs presentada pel credimiddot del concurs necessari per part del El cost en temps i diners de tota na pot ser la utilitat pragravectimiddot tor i els altres legitimats creditor i en consequumlegravencia es pomiddot aquesta tramitacioacute cobriria la remiddotca de determinades fgumiddot drien obrir unes possibilitats de cuperacioacute del deute Ens hem de
res previstes legalment Amb una El primer supogravesit de lrsquoart 24 LC negociacioacute Per tant no es pot en plantejar quins avantatges o inmiddotexistegravencia virtual sobre el paper parteix de la reclamacioacute dineragraveria termes genegraverics seguint la idea centius obteacute el creditor instant del perograve que en realitat pot semblar pregravevia que ha derivat en una exemiddot del que degraveiem abans desestimar concurs necessari i si aquests que aplicades a la vida real dels cucioacute allida Tenim un cregravedit documiddot drsquoentrada lrsquoinici del procediment compensen tots els esorccedilos demiddot ciutadans o de les empreses no mentat liacutequid venccedilut i exig judicial per reclamar el deute permiddot dicats per arribar al punt de decimiddotible El donaran un resultat satisactori creditor ha interposat amb base en quegrave cada cas eacutes un moacuten i conveacute dir si iniciar o no el procediment per resoldre les controvegraversies per aquesta documentacioacute una demiddot conegraveixer la situacioacute i lrsquoentorn ecomiddotles quals teogravericament han estat manda judicial de reclamacioacute de nogravemic del deutor Sense perjudici En els arts 18 a 20 LC srsquoestableimiddotpensades i plasmades en el text quantitat Iniciaragrave un procediment del en quegrave podria actuarmiddotse xen les consequumlegravencies de la intermiddotlegal Aquest eacutes el cas del conmiddot que tindragrave aixograve siacute segons el cas en relacioacute amb lrsquoart 19 LC del qual posicioacute de la demanda de conmiddotcurs necessari de creditors una durada meacutes o menys llarga en parlarem meacutes endavant curs necessari en cas drsquooposicioacute
(meacutes meacutes que menys ategraves el colmiddot del deutor i existeix la possibilitat Segons les recents estadiacutestiques lapse judicial en el qual ens trobem) En el segon supogravesit de et de lrsquoa rt hipotegravetica que el deutor aci ront publicades per lrsquoINE el 7 de ebrer i acabaragrave amb la conseguumlent senmiddot 24 LC no partim del racagraves de la al deute mitjanccedilant la consignacioacute del 2019 basades en dades promiddot tegravencia estimatograveria Aquesta senmiddot reclamacioacute dineragraveria interposada a avor del creditor visionals durant lrsquoany 2018 es van tegravencia comportaragrave la posterior solmiddot pel creditor sinoacute del coneixement declarar a tot Espanya 5635 conmiddot licitud drsquoexecucioacute i si eacutes el cas que pugui tenir del seu sector Pel que a a la posicioacute que ocupa el cursos de creditors dels quals lrsquoembargament de beacutens sufcients drsquoactivitat i de la situacioacute dels almiddot creditor instant del concurs necesmiddotnomeacutes 348 varen ser instats com per al pagament del deute tres operadors amb els quals teacute sari en el llistat de creditors de la a concursos necessaris un 6 relacions comercials El problema massa passiva segons lrsquoart 917
Aquiacute seragrave quan ens trobem al en aquest cas eacutes que es depegraven de LC es reconeixeragrave el 50 del seu La Llei Concursal (LC) concreta la capdavall de tot aquest les onts drsquoinormacioacute externes deute amb caragravecter privilegiat gemiddotprocedimiddotdefnicioacute del concurs necessari en ment llarg i eixuc que no hi ha res per poder saber si es donen els neral i per darrere dels creditors per dos articles en lrsquoarticle 24 i en lrsquoarmiddot per embargar Eacutes a partir drsquoaquest requisits exigits legalment per insmiddot deutes salarials i de les administramiddotticle 7 moment en quegrave podragrave sollicitarmiddot tar el concurs El creditor ha de cions puacutebliques El 50 restant es
se el concurs necessari de lrsquoentitat saber si el deutor es troba en almiddot qualifca de cregravedit ordinari junt amb En el numeral 4 de lrsquoarticle 2 es deutora Sovint la iniciativa arribaragrave gun dels quatre casos enumerats els altres creditors que han mantinmiddotconcreten els supogravesits de et en tard per obtenir la satisaccioacute ni en la segona part de lrsquoart 24 LC gut una actitud passiva enront de els quals el creditor pot plantejar el que sigui parcial del deute Instar Si acumula impagaments generamiddot lrsquoacumulacioacute drsquoimpagaments concurs necessari Es plantegen la declaracioacute de concurs necessamiddot litzats a altres creditors Si ha somiddot Drsquoaltra banda les despeses caumiddotdues opcions La primera eacutes que ri en el moment en quegrave se sap pomiddot ert altres embargaments de mamiddot sades al creditor per la presentacioacute hagi resultat inructuosa una exemiddot sitivament que en el procediment nera general sobre els seus beacutens del concurs es qualifcaran de cregravemiddotcucioacute dineragraveria interposada direcmiddot drsquoexecucioacute seguit contra el deutor Si estagrave ent desaparegraveixer el seu dit contra la massa drsquoacord amb tament pel creditor contra el deumiddot moroacutes no srsquohan trobat beacutens per patrimoni de manera sobtada Si lrsquoart 842 segon paragravegra tor (paragravegra primer) La segona embargar sembla innecessari per no compleix regularment les semiddotopcioacute que es pot plantejar (punts inuacutetil a la fnalitat pretesa que eacutes el ves obligacions tributagraveries socials Analitzat tot lrsquoanterior podem enmiddot1 a 4) eacutes que per altres mitjans no recobrament del deute i laborals Perograve amb sospitarmiddotho o tendre el perquegrave de les dades remiddotde manera directa sinoacute per altres sabermiddotho del cert no nrsquohi ha prou collides per lrsquoINE en el seu inorme onts es pugui conegraveixer la situacioacute Aixograve no obstant en la societat pot Cal aportar proves materials Aixiacute El concurs necessari no sembla drsquoinsolvegravencia actual o imminent existir un ons de comerccedil unes ho exigeix lrsquoart 7 LC Si es vol acomiddot una eina prou efcient per a la samiddot del deutor Cadascuna mereix expectatives de creixement exismiddot llir a aquesta segona via per instar tisaccioacute del creditor o si meacutes no una consideracioacute separada Al tegravencia de benefcis ocults i per el concurs necessari el creditor no p pro orciona uns avantatges seu torn lrsquoarticle 7 parla sobre tant al potencial concursat li pomiddot es veu obligat a assumir una tasca evidents que benefciiumln prou al com ha drsquoarticularmiddotse la sollicitud dria no interessar la presentacioacute drsquoinvestigacioacute pregravevia molt carremiddot creditor que lrsquoinsta sobre els altres
gosa i sovint difcultada pels obsmiddot creditors que han mantingut una tacles de la proteccioacute de dades actitud meacutes passiva o no prou vigimiddotEn aquesta segona via la situacioacute lant Eacutes una quumlestioacute a debatre de drsquoinsolvegravencia no ha drsquoanar lligada cara a utures reormes legals n
tempo
Comissioacute Mercantil Concursal i d rsquoExperts Judicials
S
SIlvIA CAStRO SARDAgraveEconomista Mediadora i Administradora Concursal Rusintildeol Associats Consultors SL Vocal del Comitegrave Executiu de la seu territorial de Lleida del CEC Membre de la Comissioacute silviacastrorusinyolassociatscom
El concurs necessari Explorant possibilitats
L rsquoany 2018 es van declarar 5635 concursos de creditors dels quals nomeacutes varen ser
instaurats com a necessaris un 6
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LEconomistesBAN
produccioacute nacional materials naturals i dissenys atractius i combinats familiars
Fiscalitat de les inversions en startups Emilio Peacuterez Pombo economista i soci director de Peacuterez Pombo Abogados amp Economistas va desgranar alguns dels incentius fiscals que es poden aconseguir a lrsquohora drsquoinvertir en projectes o empreses i que recomana tenir en compte tant a emprenedors com a inversors ldquoTrobem incentius que hem de valorar tant si som emprenedors com inversorsrdquo
En aquest sentit va explicar que segons la legislacioacute vigent exis-teixen incentius fiscals per a Inversor ndash Persona fiacutesica de fins al 30 dels imports apor-tats per a persones que inverteimiddotxin en empreses de nova o remiddotcent creacioacute fins a un magravexim de
60000 euros base drsquoinversioacute en la versioacute estatal art 681 de la Llei de lrsquoIRPF (20 i 50000 euro fins a 31122017) i 30 dels imports aportats fins a 20000 euro en la vermiddotsioacute autonogravemica art 20 de la Llei 262009 de 23 de desembre Lrsquoestatal eacutes incompatible amb lrsquoautonogravemica si beacute amb lrsquoopinioacute de Peacuterez Pombo poden combimiddotnarmiddotse les dues segons ens conmiddotvingui
Les empreses en les quals srsquoadmiddotquireixen aquestes accions o participacions han de complir una segraverie de requisits i condicimiddotons entre molts altres que la inmiddot
EconomistesBAN la xarmiddotxa de Business Angels del Colmiddotlegi va celebrar
el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar la ponegravencia Fiscalitat de les inversions en startmiddotups
33egrave Fograverum EconomistesBANPol Font president drsquoEconomismiddottesBAN va fer puacuteblics els resulmiddottats aconseguits per la xarxa Bumiddotsiness Angels al llarg del 2018 on gairebeacute es va duplicar el permiddotcentatge de projectes presentats als Fograverums Inversors que van aconseguir financcedilament Conmiddotcretament el 166 dels pro-jectes presentats van acon-seguir financcedilament al llarg del 2018 vers el 952 acon-seguit lrsquoany 2017 ldquoHem aconmiddotseguit una millora de lrsquoeficiegravencia important que ens permet seguir creant noves oportunitats de nemiddotgocirdquo va assegurar Pol Font Al llarg del 2018 la xarxa drsquoEconomiddotmistesBAN va acollir prop de 200 projectes i el percentatge de fimiddotnanccedilament del total de projectes es va situar en el 3 (vers el 25 del 2017) En els darrers cinc anys la xarxa EconomistesmiddotBAN ha ategraves 994 projectes
Projectes presentats relacionats amb la intelmiddotligegravencia artificial la realitat virtual solucions de conmiddotnexioacute i localitzacioacute intelmiddotligent lrsquoanagravelisi de dades i lrsquoe-commerce entre drsquoaltres
l Optimus PriceEacutes un SaaS que utilitza intelmiddotligegravencia artificial per predir la demiddotmanda i establir preus per maximiddotmitzar els beneficis permetent automatitzar i optimitzar les compres
l SharifyEacutes una eina de colmiddotlaboracioacute que
permet a una ciutat mantenirmiddotse meacutes ben connectada i comunimiddotcar totes les activitats que es fan a la ciutat Dona resposta a la pregunta ldquoVull fer alguna cosa ara mateixrdquo
l ApartoolCentral de reserves drsquoapartamiddotments turiacutestics Marca B2B Aparmiddottool per a client corporatiu (long term rental) i distribucioacute B2B2C a portals de vacation rental
l ClubberizeEacutes un producte de tecnologia de localitzacioacute intelmiddotligent i magraverquemiddotting de proximitat per esdevenimiddotments i patrocinadors Monitoritmiddotzen lrsquoactivitat de lrsquoassistent a un esdeveniment
l Soccer DreamPrimera plataforma basada en realitat virtual per accelerar les habilitats tagravectiques del futbolista
Eina on reconstruir exercicis drsquoentrenament
l SAALG GeomechanicsStartup drsquoenginyeria i software especialitzada en lrsquoanagravelisi de damiddotdes en temps real que permet analitzar el comportament de termiddotreny fent possible lrsquooptimitzacioacute del disseny i el procediment constructiu de gran part dels projectes drsquoenginyeria i edificamiddotcioacute
l PyjamiaEacutes un e-commerce vertical que crea i comercialitza pijames i sleepwear de marca progravepia
versioacute srsquohagi produiumlt com a magravemiddotxim al cap de tres anys de la seva constitucioacute i mantenir la inversioacute almenys tres anys
Va advertir als emprenedors que deslocalitzen els seus negocis que han de conegraveixer com els hi afecten les legislacions de cada paiacutes i tenir previst que hauran de lidiar amb el risc tributari
Tambeacute va advertir si hem invertit mitjanccedilant una societat que quan tenim meacutes del 5 del capimiddottal i la societat genera dividends aquests estan exempts de tribumiddottacioacute perograve ldquoatencioacute a les semiddotguumlents rondes habituals en les startupsrdquo Si no anem a les ammiddotpliacions i ens diluiumlm i passem a disposar menys del 5 perdriacutemiddotem aquest avantatge
Per uacuteltim va recordar els incentius per a la nova societat destacant el tipus reduiumlt del 15 per a emmiddotpreses de nova creacioacute (art 291 LIS) i va insistir a explotar els avantatges del concepte ldquoPatent Boxrdquo (article 23 LIS) com ldquoel petit gran oblidat de la normativardquo que ldquoens eximeix de tributar pel 60 dels ingressos provinents de les llicegravencies i cessions drsquouacutes de pamiddottents i assimilatsrdquo i tambeacute estar molt atents a les deduccions en la quota per R+D+I la possible momiddotnetitzacioacute de la deduccioacute i les demiddotduccions per creacioacute drsquoocupacioacute
Es pot consultar la presentacioacute al web del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya Si esteu interesmiddotsats en algun dels projectes ammiddotpliarmiddotne la informacioacute i contactar amb els emprenedors aixiacute com incorporarmiddotvos al Club Inversors EconomistesBAN feumiddotnosmiddotho saber a economistesbanecomiddotnomistescat n
MIQuEl SACRIStaacuteN Economista i director drsquoEconomistesBAN economistesbancoleconomistescat
XXXIII Fograverum drsquoinversioacute i lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostartupsrsquorsquo
EconomistesBAN va celebrar el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar
la ponegravencia lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostart-upsrsquorsquo
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 3
Comissioacute d rsquoEconomia del Turisme
En una de les darreres disposar drsquouna oerta de terminals surten del vaixell El et de ser port que van er escala el 2018 3238
temporades de envejable a nivell europeu I nalmiddot drsquoorigen i destinacioacute teacute tambeacute van ser erris i nomeacutes 778 creuers
un dels ment el et de disposar drsquoaeroport eectes sobre lrsquoactivitat a les termimiddot Precisament soacuten els vaixells de
episodis discorria a Barcelona a escassos quilogravemetres amb un nals orccedila intensiva en treballamiddot passatgers els primers que estan
Les escenes perograve es van gravar tragravensit de 50 milions de passatmiddot dors perograve tambeacute en els aprovimiddot transicionant a combustibles almiddot
a Gegravenova cosa gens sorprenent gers i destinacions que ara siacute sionaments el sector del transmiddot ternatius com el gas liquat que
en aquella egravepoca Barcelona era arriben a bona part del moacuten port en carretera o lrsquoactivitat a redueixen les emissions drsquoNO
tan poc atractiva turiacutesticament lrsquoaeroport del Prat
que ns i tot hi havia companyies No obstant aixograve aquesta evolucioacute A partir drsquoaquests ets podem
que evitaven ermiddothi escala ha estat lluny del consens espemiddot discutir si tenim un model de tumiddot
cialment durant els darrers anys i risme que aporta meacutes que molegravesmiddot
Les dades aixiacute ho demostren amb han crescut les veus que parlen ties o pot generar i si no eacutes el
prou eines hi passaven 100000 de limitar quan no drsquoeliminar cas si eacutes possible tenirmiddotlo En
passatgers anuals majoritagraveriamiddot aquest tipus de turisme Com somiddot Tots els qualsevol cas tota estrategravegia que
ment en tragravensit i la primera imatge vint en aquest debat es barregen vaixells generen pollucioacute atmosmiddot passi per tenir un port de capccedilamiddot
que srsquoenduien de la ciutat era una ets objectivables amb percepmiddot egraverica mentre soacuten a port Srsquoestima lera seragrave guanyadora I precisamiddot
terminal decregravepita La situacioacute va que sobre el 7 a Barcelona ve ment aquesta ha estat la que hicions o preeregravencies personals
canviar radicalment arran dels intentarem er recompte dels ets generada pel conjunt de lrsquoactivitat ha hagut a Barcelona des de a
Jocs Oliacutempics En un moment en objectivables del Port Els creuers perograve soacuten mimiddot 25 anys Potser ora bo consenmiddot
quegrave hi havia un ort debat sobre si noria entre els vaixells Dels 9308 suar una altra per consolidarmiddotlo
calia ampliar la planta hotelera
(lrsquoAjuntament nrsquoera partidari i els
hotelers srsquohi oposaven) es va opmiddot perograve tambeacute desconcentrar
tar per la contractacioacute de vaixells el turisme Qui hagi agaat un
que servissin com a hotels fomiddot creuer recordaragrave alguna escala en
tants Aquelles setmanes drsquoestiu temporada (Tallinn Dubrovnik o
van ser lrsquoinici de lrsquoera moderna dels Palma) on el centre de la ciutat
creuers a Barcelona esdevenia literalment inestat de
creueristes En ciutats meacutes grans
La resta ja eacutes conegut dels perograve aquesta situacioacute eacutes meacutes
100000 passatgersany de nals matisable ja que la capacitat
de segle srsquoha passat als 25 mimiddot drsquoabsorcioacute eacutes meacutes elevada dimiddot
lions situant el Port entre els prinmiddot luintmiddotse completament als ports
cipals en tragravensit de creuers Carnimiddot de capccedilalera Aixiacute mateix una part
val el principal actor drsquoaquest important del passatge en escala
mercat ha et importants invermiddot eacutes encaminat a excursions a pamiddot
sions en terminals la darrera inaumiddot ratges sovint allunyats del centre
gurada el 2018 Royal Caribbean desconcentrant aixiacute el turisme
i MSC tambeacute han expressat el seu
interegraves en invertir en noves o quemiddot
darmiddotsersquon drsquoexistents
Aquest creixement srsquoexplica per Segons els darrers estudis
una quagravedruple combinacioacute La lrsquoactivitat de creuers a Barcelona
primera el creixement global del genera 1083 milions de acturamiddot
sector que ha passat de transmiddot cioacute i 9056 llocs de eina Si ens
portar 7 milions de passatgers el xem amb els turistes que hi emmiddot
2000 a trencar la barrera dels 25 barquen i hi pernocten la despemiddot
el 2017 La segona lrsquoegravexit de Barmiddot sa per persona i dia srsquoenla ns als
celona com a destinacioacute turiacutestica 230 euros Si en canvi nomeacutes
passant dels 2 milions de turistes srsquohi a escala la xira baixa als 57
el 1990 als 12 el 2018 La tercera per persona i dia entre aquells qui
Vacacio-
nes en el Mar
Sabem qe els aixells soacuten n important ocs emissor de contaminacioacute atmosegraverica on el tragravensit de creers hi jga na part molt petita
Sabem qe el trisme de creers pot massifcar les ci-tats
Sabem qe el trisme de creers pot deixar diners perograve tambeacute qe pot no deixar-ne
2
n
El turisme de creuers a Barcelona allograve que sabem (i allograve que no)
DAvID RODRiacuteGuEz BORRAgraveS Economista i Secretari Tegravecnic del Pla Estrategravegic Metropolitagrave de Barcelona drodriguezpembcat
Tota estrategravegia que passi per tenir un port de capccedilalera seragrave guanyadora i aquesta ha estat la que hi ha hagut a
Barcelona des de f a 25 anys
2 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
BARCElONA GIRONA tARRAGONAllEIDA Pl Galla Placiacutedia 32 Joan Maragall 44 entl 3a Rambla Nova 58middot60 5egrave A Pere Cabrera 16 1r G
08006 Barcelona Tel 93 416 16 04 17002 Girona Tel 972 21 45 33 25001 Lleida Tel 973 21 06 33 43004 Tarragona Tel 977 21 70 42
ceccoleconomistescat gironacoleconomistescat lleidacoleconomistescat tarragonacoleconomistescat
PuBliCaCiOns Del COlmiddotlegi DrsquoeCOnOmistes
REVISTA ECONograveMICA DE CATALUNyA
INFORMATIU DE LrsquoECONOMISTA
REVISTA TEgraveCNICA
DOCUMENTS TEgraveCNICS I ALTRES PUBLICACIONS
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L L
BEGOntildeA CAStRO OtEROEconomista presidenta del Grup de Treball EAFI del CEC i Member of the Executive Board Anchor Capital Advisors EAFbcastroanchoreaficom
Completada la transposicioacute de MiFID II
rents instruments financers Drsquoaltra banda manteacute lrsquoedat de lrsquoinversor com un criteri rellevant en el proceacutes de perfilar el client
Retrocessions o incentiusAquest eacutes un punt que histogravericamiddotment ha generat debat entre les ESI La llei estableix la limitacioacute del cobrament drsquoincentius o remiddottrocessions al fet que es produmiddoteixi una millora del servei per tal de poder cobrar aquest incentiu
Drsquoaltra banda tambeacute institueix criteris pels anomenats incentius no monetaris i per aquelles ESI independents aixiacute com lrsquoorientamiddotcioacute en relacioacute amb els terminis
per retornar al clients els possimiddotbles incentius rebuts per exemmiddotple en cas que el client es pugui subscriure la ldquoclasse netardquo drsquoun fons drsquoinversioacute perquegrave no exismiddotteix i els requisits entre drsquoaltres com la comercialitzacioacute drsquoalmiddotmenys un 25 de productes fimiddotnancers de tercers i dues altermiddotnatives de terceres parts en cada categoria de fons comercimiddotalitzada
vigilagravencia i control de productes financers En relacioacute amb la vigilagravencia i el control del disseny i distribucioacute de productes financers es dismiddotposa que el proceacutes previ drsquoapromiddotvacioacute de cada producte drsquoinvermiddotsioacute seragrave responsabilitat del propi consell drsquoadministracioacute de lrsquoemmiddotpresa de serveis drsquoinversioacute La finalitat eacutes que les caracteriacutestimiddotques dels productes siguin les
MiFID soacuten les sigles de Markets in Financial Instruments Directive
que va entrar en vigor lrsquo1 de nomiddotvembre del 2007 que suposen un mercat uacutenic i un regravegim regulamiddotdor comuacute per als serveis finanmiddotcers en tots els Estats membres de la Unioacute Europea i altres Estats de lrsquoAgraverea Econogravemica Europea
MiFID regula la prestacioacute de sermiddotveis drsquoinversioacute afectant a totes les entitats financeres i drsquoinversioacute en la forma en quegrave informen asmiddotsessoren o venen productes fimiddotnancers als seus clients o potenmiddotcials clients aixiacute com en la mamiddotnera en quegrave els ofereixen serveis drsquoexecucioacute drsquooperacions sobre instruments financers
Els objectius de la MiFID soacuten mimiddotllorar la transparegravencia i lrsquoeficiegravenmiddotcia dels mercats financers euromiddotpeus augmentar la competegravenmiddotcia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor En definitimiddotva protegir al client regulant el comportament de lrsquoentitat finanmiddotcera i drsquoinversioacute
Quant al MiFID podem parlar de MiFID I MiFID II i en un futur parlarem de MiFID III En conmiddotcret avui parlarem de MiFID II aprovada en tres fases l Reial Decret 212017 de 29 desembrel Reial Decret 142018 de 28 de setembrel Reial Decret 14642018 de 21 de desembre
En funcioacute drsquoaquestes normes jumiddotriacutediques i en concret amb aquest uacuteltim reial decret el text refoacutes de la Llei del mercat de vamiddotlors es va modificar
ldquoLa urgegravencia per completar la transposicioacute ve donada per la fimiddotnalitzacioacute del termini el juliol del 2017 i de la interposicioacute drsquouna demanda per incompliment damiddotvant el Tribunal de Justiacutecia de la Unioacute Europea (TJUE) amb la corresponent proposta de sanmiddotcioacuterdquo segons un comunicat del Ministeri drsquoEconomia
MiFID II regula principalment lrsquoactivitat de les empreses de serveis drsquoinversioacute (ESI) entre les quals ens trobem les EAF (emmiddotpreses drsquoassessorament finanmiddotcer abans EAFI)
Proteccioacute de lrsquoinversorEl reial decret aborda aspectes com les obligacions de les emmiddotpreses drsquoinversioacute amb lrsquoobjectiu de protegir lrsquoinversor principalmiddotment minorista (lrsquoinversor minomiddotrista segons defineix la directiva eacutes aquell amb menys coneixemiddotments i menys experiegravencia per tant aquell que necessita meacutes informacioacute i acompanyament en la presa de decisions)
En relacioacute amb els coneixemiddotments la llei destaca la necessimiddottat de perfilar amb meacutes profundimiddottat i filant meacutes prim els anomemiddotnats ldquotest drsquoidoneiumltatrdquo amb la fimiddotnalitat drsquoevitar el risc que els propis clients tinguin tendegravencia a autodefinirmiddotse amb un perfil meacutes arriscat del que realment tenen i convida a introduir noves premiddotguntes concretes sobre coneimiddotxements especiacutefics dels difemiddot
meacutes adequades per a cada tipus de client
Drsquoaquesta forma es reforccedila lrsquoobmiddotjectiu principal de proteccioacute del client ja que els aspectes relamiddottius a la idoneiumltat de lrsquoinstrument financer per al client concret al qual es dirigeix no estan premiddotsents uacutenicament en el moment de la comercialitzacioacute sinoacute des de la progravepia concepcioacute drsquoaquest
Avaluacioacute de les propostes drsquoinversioacuteEn relacioacute amb la presa de decimiddotsions en el proceacutes drsquoemissioacute de recomanacions o de gestioacute de carteres es desenvolupa lrsquooblimiddotgacioacute drsquoavaluar si instruments fimiddotnancers equivalents poden ajusmiddottarmiddotse al perfil del client tenint en compte el cost i la complexitat dels productes
Les directrius estableixen que les entitats han drsquoadoptar poliacutetimiddotques i procediments que assemiddotgurin que abans de recomanar un producte o adquirirmiddotlo per a la cartera gestionada en nom del client es realitzi una agravemplia avamiddotluacioacute de les possibles alternatimiddotves drsquoinversioacute per al que srsquoha de tenir en compte el cost i la commiddotplexitat dels productes Per tant a lrsquohora de proposar qualsevol canvi srsquoha de poder demostrar de manera raonable que en aquella proposta concreta els beneficis per al client soacuten superimiddotors als costos que genera aquell canvi
Es considera que quan una entimiddottat ofereixi una gamma restringimiddotda de productes o recomani nomiddotmeacutes un tipus de producte eacutes important que els clients siguin plenament conscients drsquoaquesta circumstagravencia En cas que lrsquoentimiddottat trieacutes o recomaneacutes al client un producte amb major cost o complexitat que un altre equivamiddotlent hauria de ser capaccedil de jusmiddottificarmiddotho Aquest tipus de decisimiddotons han de ser documentades i registrades i hauran drsquoestar sotmiddotmeses a una especial atencioacute per part de la funcioacute de control de lrsquoentitat n
Els objectius de la MiFID soacuten millorar la transparegravencia i eficiegravencia dels mercats
augmentar la competegravencia entre entitats i reforccedilar la proteccioacute a lrsquoinversor
Comissioacute drsquoEconomia Financera GT EAFI
2 0 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 1
necessagraveriament a lrsquoabsegravencia de beacutens per embargar La manca de patrimoni amb quegrave er ront als deutes eacutes incerta ens la podem trobar de manera sobrevinguda un cop iniciat el procediment a dimiddoteregravencia del cas anterior quan ja ha estat comprovada en racasmiddotsar lrsquoexecucioacute pregravevia
ovint ens plantegem quimiddot de concurs presentada pel credimiddot del concurs necessari per part del El cost en temps i diners de tota na pot ser la utilitat pragravectimiddot tor i els altres legitimats creditor i en consequumlegravencia es pomiddot aquesta tramitacioacute cobriria la remiddotca de determinades fgumiddot drien obrir unes possibilitats de cuperacioacute del deute Ens hem de
res previstes legalment Amb una El primer supogravesit de lrsquoart 24 LC negociacioacute Per tant no es pot en plantejar quins avantatges o inmiddotexistegravencia virtual sobre el paper parteix de la reclamacioacute dineragraveria termes genegraverics seguint la idea centius obteacute el creditor instant del perograve que en realitat pot semblar pregravevia que ha derivat en una exemiddot del que degraveiem abans desestimar concurs necessari i si aquests que aplicades a la vida real dels cucioacute allida Tenim un cregravedit documiddot drsquoentrada lrsquoinici del procediment compensen tots els esorccedilos demiddot ciutadans o de les empreses no mentat liacutequid venccedilut i exig judicial per reclamar el deute permiddot dicats per arribar al punt de decimiddotible El donaran un resultat satisactori creditor ha interposat amb base en quegrave cada cas eacutes un moacuten i conveacute dir si iniciar o no el procediment per resoldre les controvegraversies per aquesta documentacioacute una demiddot conegraveixer la situacioacute i lrsquoentorn ecomiddotles quals teogravericament han estat manda judicial de reclamacioacute de nogravemic del deutor Sense perjudici En els arts 18 a 20 LC srsquoestableimiddotpensades i plasmades en el text quantitat Iniciaragrave un procediment del en quegrave podria actuarmiddotse xen les consequumlegravencies de la intermiddotlegal Aquest eacutes el cas del conmiddot que tindragrave aixograve siacute segons el cas en relacioacute amb lrsquoart 19 LC del qual posicioacute de la demanda de conmiddotcurs necessari de creditors una durada meacutes o menys llarga en parlarem meacutes endavant curs necessari en cas drsquooposicioacute
(meacutes meacutes que menys ategraves el colmiddot del deutor i existeix la possibilitat Segons les recents estadiacutestiques lapse judicial en el qual ens trobem) En el segon supogravesit de et de lrsquoa rt hipotegravetica que el deutor aci ront publicades per lrsquoINE el 7 de ebrer i acabaragrave amb la conseguumlent senmiddot 24 LC no partim del racagraves de la al deute mitjanccedilant la consignacioacute del 2019 basades en dades promiddot tegravencia estimatograveria Aquesta senmiddot reclamacioacute dineragraveria interposada a avor del creditor visionals durant lrsquoany 2018 es van tegravencia comportaragrave la posterior solmiddot pel creditor sinoacute del coneixement declarar a tot Espanya 5635 conmiddot licitud drsquoexecucioacute i si eacutes el cas que pugui tenir del seu sector Pel que a a la posicioacute que ocupa el cursos de creditors dels quals lrsquoembargament de beacutens sufcients drsquoactivitat i de la situacioacute dels almiddot creditor instant del concurs necesmiddotnomeacutes 348 varen ser instats com per al pagament del deute tres operadors amb els quals teacute sari en el llistat de creditors de la a concursos necessaris un 6 relacions comercials El problema massa passiva segons lrsquoart 917
Aquiacute seragrave quan ens trobem al en aquest cas eacutes que es depegraven de LC es reconeixeragrave el 50 del seu La Llei Concursal (LC) concreta la capdavall de tot aquest les onts drsquoinormacioacute externes deute amb caragravecter privilegiat gemiddotprocedimiddotdefnicioacute del concurs necessari en ment llarg i eixuc que no hi ha res per poder saber si es donen els neral i per darrere dels creditors per dos articles en lrsquoarticle 24 i en lrsquoarmiddot per embargar Eacutes a partir drsquoaquest requisits exigits legalment per insmiddot deutes salarials i de les administramiddotticle 7 moment en quegrave podragrave sollicitarmiddot tar el concurs El creditor ha de cions puacutebliques El 50 restant es
se el concurs necessari de lrsquoentitat saber si el deutor es troba en almiddot qualifca de cregravedit ordinari junt amb En el numeral 4 de lrsquoarticle 2 es deutora Sovint la iniciativa arribaragrave gun dels quatre casos enumerats els altres creditors que han mantinmiddotconcreten els supogravesits de et en tard per obtenir la satisaccioacute ni en la segona part de lrsquoart 24 LC gut una actitud passiva enront de els quals el creditor pot plantejar el que sigui parcial del deute Instar Si acumula impagaments generamiddot lrsquoacumulacioacute drsquoimpagaments concurs necessari Es plantegen la declaracioacute de concurs necessamiddot litzats a altres creditors Si ha somiddot Drsquoaltra banda les despeses caumiddotdues opcions La primera eacutes que ri en el moment en quegrave se sap pomiddot ert altres embargaments de mamiddot sades al creditor per la presentacioacute hagi resultat inructuosa una exemiddot sitivament que en el procediment nera general sobre els seus beacutens del concurs es qualifcaran de cregravemiddotcucioacute dineragraveria interposada direcmiddot drsquoexecucioacute seguit contra el deutor Si estagrave ent desaparegraveixer el seu dit contra la massa drsquoacord amb tament pel creditor contra el deumiddot moroacutes no srsquohan trobat beacutens per patrimoni de manera sobtada Si lrsquoart 842 segon paragravegra tor (paragravegra primer) La segona embargar sembla innecessari per no compleix regularment les semiddotopcioacute que es pot plantejar (punts inuacutetil a la fnalitat pretesa que eacutes el ves obligacions tributagraveries socials Analitzat tot lrsquoanterior podem enmiddot1 a 4) eacutes que per altres mitjans no recobrament del deute i laborals Perograve amb sospitarmiddotho o tendre el perquegrave de les dades remiddotde manera directa sinoacute per altres sabermiddotho del cert no nrsquohi ha prou collides per lrsquoINE en el seu inorme onts es pugui conegraveixer la situacioacute Aixograve no obstant en la societat pot Cal aportar proves materials Aixiacute El concurs necessari no sembla drsquoinsolvegravencia actual o imminent existir un ons de comerccedil unes ho exigeix lrsquoart 7 LC Si es vol acomiddot una eina prou efcient per a la samiddot del deutor Cadascuna mereix expectatives de creixement exismiddot llir a aquesta segona via per instar tisaccioacute del creditor o si meacutes no una consideracioacute separada Al tegravencia de benefcis ocults i per el concurs necessari el creditor no p pro orciona uns avantatges seu torn lrsquoarticle 7 parla sobre tant al potencial concursat li pomiddot es veu obligat a assumir una tasca evidents que benefciiumln prou al com ha drsquoarticularmiddotse la sollicitud dria no interessar la presentacioacute drsquoinvestigacioacute pregravevia molt carremiddot creditor que lrsquoinsta sobre els altres
gosa i sovint difcultada pels obsmiddot creditors que han mantingut una tacles de la proteccioacute de dades actitud meacutes passiva o no prou vigimiddotEn aquesta segona via la situacioacute lant Eacutes una quumlestioacute a debatre de drsquoinsolvegravencia no ha drsquoanar lligada cara a utures reormes legals n
tempo
Comissioacute Mercantil Concursal i d rsquoExperts Judicials
S
SIlvIA CAStRO SARDAgraveEconomista Mediadora i Administradora Concursal Rusintildeol Associats Consultors SL Vocal del Comitegrave Executiu de la seu territorial de Lleida del CEC Membre de la Comissioacute silviacastrorusinyolassociatscom
El concurs necessari Explorant possibilitats
L rsquoany 2018 es van declarar 5635 concursos de creditors dels quals nomeacutes varen ser
instaurats com a necessaris un 6
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LEconomistesBAN
produccioacute nacional materials naturals i dissenys atractius i combinats familiars
Fiscalitat de les inversions en startups Emilio Peacuterez Pombo economista i soci director de Peacuterez Pombo Abogados amp Economistas va desgranar alguns dels incentius fiscals que es poden aconseguir a lrsquohora drsquoinvertir en projectes o empreses i que recomana tenir en compte tant a emprenedors com a inversors ldquoTrobem incentius que hem de valorar tant si som emprenedors com inversorsrdquo
En aquest sentit va explicar que segons la legislacioacute vigent exis-teixen incentius fiscals per a Inversor ndash Persona fiacutesica de fins al 30 dels imports apor-tats per a persones que inverteimiddotxin en empreses de nova o remiddotcent creacioacute fins a un magravexim de
60000 euros base drsquoinversioacute en la versioacute estatal art 681 de la Llei de lrsquoIRPF (20 i 50000 euro fins a 31122017) i 30 dels imports aportats fins a 20000 euro en la vermiddotsioacute autonogravemica art 20 de la Llei 262009 de 23 de desembre Lrsquoestatal eacutes incompatible amb lrsquoautonogravemica si beacute amb lrsquoopinioacute de Peacuterez Pombo poden combimiddotnarmiddotse les dues segons ens conmiddotvingui
Les empreses en les quals srsquoadmiddotquireixen aquestes accions o participacions han de complir una segraverie de requisits i condicimiddotons entre molts altres que la inmiddot
EconomistesBAN la xarmiddotxa de Business Angels del Colmiddotlegi va celebrar
el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar la ponegravencia Fiscalitat de les inversions en startmiddotups
33egrave Fograverum EconomistesBANPol Font president drsquoEconomismiddottesBAN va fer puacuteblics els resulmiddottats aconseguits per la xarxa Bumiddotsiness Angels al llarg del 2018 on gairebeacute es va duplicar el permiddotcentatge de projectes presentats als Fograverums Inversors que van aconseguir financcedilament Conmiddotcretament el 166 dels pro-jectes presentats van acon-seguir financcedilament al llarg del 2018 vers el 952 acon-seguit lrsquoany 2017 ldquoHem aconmiddotseguit una millora de lrsquoeficiegravencia important que ens permet seguir creant noves oportunitats de nemiddotgocirdquo va assegurar Pol Font Al llarg del 2018 la xarxa drsquoEconomiddotmistesBAN va acollir prop de 200 projectes i el percentatge de fimiddotnanccedilament del total de projectes es va situar en el 3 (vers el 25 del 2017) En els darrers cinc anys la xarxa EconomistesmiddotBAN ha ategraves 994 projectes
Projectes presentats relacionats amb la intelmiddotligegravencia artificial la realitat virtual solucions de conmiddotnexioacute i localitzacioacute intelmiddotligent lrsquoanagravelisi de dades i lrsquoe-commerce entre drsquoaltres
l Optimus PriceEacutes un SaaS que utilitza intelmiddotligegravencia artificial per predir la demiddotmanda i establir preus per maximiddotmitzar els beneficis permetent automatitzar i optimitzar les compres
l SharifyEacutes una eina de colmiddotlaboracioacute que
permet a una ciutat mantenirmiddotse meacutes ben connectada i comunimiddotcar totes les activitats que es fan a la ciutat Dona resposta a la pregunta ldquoVull fer alguna cosa ara mateixrdquo
l ApartoolCentral de reserves drsquoapartamiddotments turiacutestics Marca B2B Aparmiddottool per a client corporatiu (long term rental) i distribucioacute B2B2C a portals de vacation rental
l ClubberizeEacutes un producte de tecnologia de localitzacioacute intelmiddotligent i magraverquemiddotting de proximitat per esdevenimiddotments i patrocinadors Monitoritmiddotzen lrsquoactivitat de lrsquoassistent a un esdeveniment
l Soccer DreamPrimera plataforma basada en realitat virtual per accelerar les habilitats tagravectiques del futbolista
Eina on reconstruir exercicis drsquoentrenament
l SAALG GeomechanicsStartup drsquoenginyeria i software especialitzada en lrsquoanagravelisi de damiddotdes en temps real que permet analitzar el comportament de termiddotreny fent possible lrsquooptimitzacioacute del disseny i el procediment constructiu de gran part dels projectes drsquoenginyeria i edificamiddotcioacute
l PyjamiaEacutes un e-commerce vertical que crea i comercialitza pijames i sleepwear de marca progravepia
versioacute srsquohagi produiumlt com a magravemiddotxim al cap de tres anys de la seva constitucioacute i mantenir la inversioacute almenys tres anys
Va advertir als emprenedors que deslocalitzen els seus negocis que han de conegraveixer com els hi afecten les legislacions de cada paiacutes i tenir previst que hauran de lidiar amb el risc tributari
Tambeacute va advertir si hem invertit mitjanccedilant una societat que quan tenim meacutes del 5 del capimiddottal i la societat genera dividends aquests estan exempts de tribumiddottacioacute perograve ldquoatencioacute a les semiddotguumlents rondes habituals en les startupsrdquo Si no anem a les ammiddotpliacions i ens diluiumlm i passem a disposar menys del 5 perdriacutemiddotem aquest avantatge
Per uacuteltim va recordar els incentius per a la nova societat destacant el tipus reduiumlt del 15 per a emmiddotpreses de nova creacioacute (art 291 LIS) i va insistir a explotar els avantatges del concepte ldquoPatent Boxrdquo (article 23 LIS) com ldquoel petit gran oblidat de la normativardquo que ldquoens eximeix de tributar pel 60 dels ingressos provinents de les llicegravencies i cessions drsquouacutes de pamiddottents i assimilatsrdquo i tambeacute estar molt atents a les deduccions en la quota per R+D+I la possible momiddotnetitzacioacute de la deduccioacute i les demiddotduccions per creacioacute drsquoocupacioacute
Es pot consultar la presentacioacute al web del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya Si esteu interesmiddotsats en algun dels projectes ammiddotpliarmiddotne la informacioacute i contactar amb els emprenedors aixiacute com incorporarmiddotvos al Club Inversors EconomistesBAN feumiddotnosmiddotho saber a economistesbanecomiddotnomistescat n
MIQuEl SACRIStaacuteN Economista i director drsquoEconomistesBAN economistesbancoleconomistescat
XXXIII Fograverum drsquoinversioacute i lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostartupsrsquorsquo
EconomistesBAN va celebrar el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar
la ponegravencia lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostart-upsrsquorsquo
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 3
Comissioacute d rsquoEconomia del Turisme
En una de les darreres disposar drsquouna oerta de terminals surten del vaixell El et de ser port que van er escala el 2018 3238
temporades de envejable a nivell europeu I nalmiddot drsquoorigen i destinacioacute teacute tambeacute van ser erris i nomeacutes 778 creuers
un dels ment el et de disposar drsquoaeroport eectes sobre lrsquoactivitat a les termimiddot Precisament soacuten els vaixells de
episodis discorria a Barcelona a escassos quilogravemetres amb un nals orccedila intensiva en treballamiddot passatgers els primers que estan
Les escenes perograve es van gravar tragravensit de 50 milions de passatmiddot dors perograve tambeacute en els aprovimiddot transicionant a combustibles almiddot
a Gegravenova cosa gens sorprenent gers i destinacions que ara siacute sionaments el sector del transmiddot ternatius com el gas liquat que
en aquella egravepoca Barcelona era arriben a bona part del moacuten port en carretera o lrsquoactivitat a redueixen les emissions drsquoNO
tan poc atractiva turiacutesticament lrsquoaeroport del Prat
que ns i tot hi havia companyies No obstant aixograve aquesta evolucioacute A partir drsquoaquests ets podem
que evitaven ermiddothi escala ha estat lluny del consens espemiddot discutir si tenim un model de tumiddot
cialment durant els darrers anys i risme que aporta meacutes que molegravesmiddot
Les dades aixiacute ho demostren amb han crescut les veus que parlen ties o pot generar i si no eacutes el
prou eines hi passaven 100000 de limitar quan no drsquoeliminar cas si eacutes possible tenirmiddotlo En
passatgers anuals majoritagraveriamiddot aquest tipus de turisme Com somiddot Tots els qualsevol cas tota estrategravegia que
ment en tragravensit i la primera imatge vint en aquest debat es barregen vaixells generen pollucioacute atmosmiddot passi per tenir un port de capccedilamiddot
que srsquoenduien de la ciutat era una ets objectivables amb percepmiddot egraverica mentre soacuten a port Srsquoestima lera seragrave guanyadora I precisamiddot
terminal decregravepita La situacioacute va que sobre el 7 a Barcelona ve ment aquesta ha estat la que hicions o preeregravencies personals
canviar radicalment arran dels intentarem er recompte dels ets generada pel conjunt de lrsquoactivitat ha hagut a Barcelona des de a
Jocs Oliacutempics En un moment en objectivables del Port Els creuers perograve soacuten mimiddot 25 anys Potser ora bo consenmiddot
quegrave hi havia un ort debat sobre si noria entre els vaixells Dels 9308 suar una altra per consolidarmiddotlo
calia ampliar la planta hotelera
(lrsquoAjuntament nrsquoera partidari i els
hotelers srsquohi oposaven) es va opmiddot perograve tambeacute desconcentrar
tar per la contractacioacute de vaixells el turisme Qui hagi agaat un
que servissin com a hotels fomiddot creuer recordaragrave alguna escala en
tants Aquelles setmanes drsquoestiu temporada (Tallinn Dubrovnik o
van ser lrsquoinici de lrsquoera moderna dels Palma) on el centre de la ciutat
creuers a Barcelona esdevenia literalment inestat de
creueristes En ciutats meacutes grans
La resta ja eacutes conegut dels perograve aquesta situacioacute eacutes meacutes
100000 passatgersany de nals matisable ja que la capacitat
de segle srsquoha passat als 25 mimiddot drsquoabsorcioacute eacutes meacutes elevada dimiddot
lions situant el Port entre els prinmiddot luintmiddotse completament als ports
cipals en tragravensit de creuers Carnimiddot de capccedilalera Aixiacute mateix una part
val el principal actor drsquoaquest important del passatge en escala
mercat ha et importants invermiddot eacutes encaminat a excursions a pamiddot
sions en terminals la darrera inaumiddot ratges sovint allunyats del centre
gurada el 2018 Royal Caribbean desconcentrant aixiacute el turisme
i MSC tambeacute han expressat el seu
interegraves en invertir en noves o quemiddot
darmiddotsersquon drsquoexistents
Aquest creixement srsquoexplica per Segons els darrers estudis
una quagravedruple combinacioacute La lrsquoactivitat de creuers a Barcelona
primera el creixement global del genera 1083 milions de acturamiddot
sector que ha passat de transmiddot cioacute i 9056 llocs de eina Si ens
portar 7 milions de passatgers el xem amb els turistes que hi emmiddot
2000 a trencar la barrera dels 25 barquen i hi pernocten la despemiddot
el 2017 La segona lrsquoegravexit de Barmiddot sa per persona i dia srsquoenla ns als
celona com a destinacioacute turiacutestica 230 euros Si en canvi nomeacutes
passant dels 2 milions de turistes srsquohi a escala la xira baixa als 57
el 1990 als 12 el 2018 La tercera per persona i dia entre aquells qui
Vacacio-
nes en el Mar
Sabem qe els aixells soacuten n important ocs emissor de contaminacioacute atmosegraverica on el tragravensit de creers hi jga na part molt petita
Sabem qe el trisme de creers pot massifcar les ci-tats
Sabem qe el trisme de creers pot deixar diners perograve tambeacute qe pot no deixar-ne
2
n
El turisme de creuers a Barcelona allograve que sabem (i allograve que no)
DAvID RODRiacuteGuEz BORRAgraveS Economista i Secretari Tegravecnic del Pla Estrategravegic Metropolitagrave de Barcelona drodriguezpembcat
Tota estrategravegia que passi per tenir un port de capccedilalera seragrave guanyadora i aquesta ha estat la que hi ha hagut a
Barcelona des de f a 25 anys
2 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
BARCElONA GIRONA tARRAGONAllEIDA Pl Galla Placiacutedia 32 Joan Maragall 44 entl 3a Rambla Nova 58middot60 5egrave A Pere Cabrera 16 1r G
08006 Barcelona Tel 93 416 16 04 17002 Girona Tel 972 21 45 33 25001 Lleida Tel 973 21 06 33 43004 Tarragona Tel 977 21 70 42
ceccoleconomistescat gironacoleconomistescat lleidacoleconomistescat tarragonacoleconomistescat
PuBliCaCiOns Del COlmiddotlegi DrsquoeCOnOmistes
REVISTA ECONograveMICA DE CATALUNyA
INFORMATIU DE LrsquoECONOMISTA
REVISTA TEgraveCNICA
DOCUMENTS TEgraveCNICS I ALTRES PUBLICACIONS
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 1
necessagraveriament a lrsquoabsegravencia de beacutens per embargar La manca de patrimoni amb quegrave er ront als deutes eacutes incerta ens la podem trobar de manera sobrevinguda un cop iniciat el procediment a dimiddoteregravencia del cas anterior quan ja ha estat comprovada en racasmiddotsar lrsquoexecucioacute pregravevia
ovint ens plantegem quimiddot de concurs presentada pel credimiddot del concurs necessari per part del El cost en temps i diners de tota na pot ser la utilitat pragravectimiddot tor i els altres legitimats creditor i en consequumlegravencia es pomiddot aquesta tramitacioacute cobriria la remiddotca de determinades fgumiddot drien obrir unes possibilitats de cuperacioacute del deute Ens hem de
res previstes legalment Amb una El primer supogravesit de lrsquoart 24 LC negociacioacute Per tant no es pot en plantejar quins avantatges o inmiddotexistegravencia virtual sobre el paper parteix de la reclamacioacute dineragraveria termes genegraverics seguint la idea centius obteacute el creditor instant del perograve que en realitat pot semblar pregravevia que ha derivat en una exemiddot del que degraveiem abans desestimar concurs necessari i si aquests que aplicades a la vida real dels cucioacute allida Tenim un cregravedit documiddot drsquoentrada lrsquoinici del procediment compensen tots els esorccedilos demiddot ciutadans o de les empreses no mentat liacutequid venccedilut i exig judicial per reclamar el deute permiddot dicats per arribar al punt de decimiddotible El donaran un resultat satisactori creditor ha interposat amb base en quegrave cada cas eacutes un moacuten i conveacute dir si iniciar o no el procediment per resoldre les controvegraversies per aquesta documentacioacute una demiddot conegraveixer la situacioacute i lrsquoentorn ecomiddotles quals teogravericament han estat manda judicial de reclamacioacute de nogravemic del deutor Sense perjudici En els arts 18 a 20 LC srsquoestableimiddotpensades i plasmades en el text quantitat Iniciaragrave un procediment del en quegrave podria actuarmiddotse xen les consequumlegravencies de la intermiddotlegal Aquest eacutes el cas del conmiddot que tindragrave aixograve siacute segons el cas en relacioacute amb lrsquoart 19 LC del qual posicioacute de la demanda de conmiddotcurs necessari de creditors una durada meacutes o menys llarga en parlarem meacutes endavant curs necessari en cas drsquooposicioacute
(meacutes meacutes que menys ategraves el colmiddot del deutor i existeix la possibilitat Segons les recents estadiacutestiques lapse judicial en el qual ens trobem) En el segon supogravesit de et de lrsquoa rt hipotegravetica que el deutor aci ront publicades per lrsquoINE el 7 de ebrer i acabaragrave amb la conseguumlent senmiddot 24 LC no partim del racagraves de la al deute mitjanccedilant la consignacioacute del 2019 basades en dades promiddot tegravencia estimatograveria Aquesta senmiddot reclamacioacute dineragraveria interposada a avor del creditor visionals durant lrsquoany 2018 es van tegravencia comportaragrave la posterior solmiddot pel creditor sinoacute del coneixement declarar a tot Espanya 5635 conmiddot licitud drsquoexecucioacute i si eacutes el cas que pugui tenir del seu sector Pel que a a la posicioacute que ocupa el cursos de creditors dels quals lrsquoembargament de beacutens sufcients drsquoactivitat i de la situacioacute dels almiddot creditor instant del concurs necesmiddotnomeacutes 348 varen ser instats com per al pagament del deute tres operadors amb els quals teacute sari en el llistat de creditors de la a concursos necessaris un 6 relacions comercials El problema massa passiva segons lrsquoart 917
Aquiacute seragrave quan ens trobem al en aquest cas eacutes que es depegraven de LC es reconeixeragrave el 50 del seu La Llei Concursal (LC) concreta la capdavall de tot aquest les onts drsquoinormacioacute externes deute amb caragravecter privilegiat gemiddotprocedimiddotdefnicioacute del concurs necessari en ment llarg i eixuc que no hi ha res per poder saber si es donen els neral i per darrere dels creditors per dos articles en lrsquoarticle 24 i en lrsquoarmiddot per embargar Eacutes a partir drsquoaquest requisits exigits legalment per insmiddot deutes salarials i de les administramiddotticle 7 moment en quegrave podragrave sollicitarmiddot tar el concurs El creditor ha de cions puacutebliques El 50 restant es
se el concurs necessari de lrsquoentitat saber si el deutor es troba en almiddot qualifca de cregravedit ordinari junt amb En el numeral 4 de lrsquoarticle 2 es deutora Sovint la iniciativa arribaragrave gun dels quatre casos enumerats els altres creditors que han mantinmiddotconcreten els supogravesits de et en tard per obtenir la satisaccioacute ni en la segona part de lrsquoart 24 LC gut una actitud passiva enront de els quals el creditor pot plantejar el que sigui parcial del deute Instar Si acumula impagaments generamiddot lrsquoacumulacioacute drsquoimpagaments concurs necessari Es plantegen la declaracioacute de concurs necessamiddot litzats a altres creditors Si ha somiddot Drsquoaltra banda les despeses caumiddotdues opcions La primera eacutes que ri en el moment en quegrave se sap pomiddot ert altres embargaments de mamiddot sades al creditor per la presentacioacute hagi resultat inructuosa una exemiddot sitivament que en el procediment nera general sobre els seus beacutens del concurs es qualifcaran de cregravemiddotcucioacute dineragraveria interposada direcmiddot drsquoexecucioacute seguit contra el deutor Si estagrave ent desaparegraveixer el seu dit contra la massa drsquoacord amb tament pel creditor contra el deumiddot moroacutes no srsquohan trobat beacutens per patrimoni de manera sobtada Si lrsquoart 842 segon paragravegra tor (paragravegra primer) La segona embargar sembla innecessari per no compleix regularment les semiddotopcioacute que es pot plantejar (punts inuacutetil a la fnalitat pretesa que eacutes el ves obligacions tributagraveries socials Analitzat tot lrsquoanterior podem enmiddot1 a 4) eacutes que per altres mitjans no recobrament del deute i laborals Perograve amb sospitarmiddotho o tendre el perquegrave de les dades remiddotde manera directa sinoacute per altres sabermiddotho del cert no nrsquohi ha prou collides per lrsquoINE en el seu inorme onts es pugui conegraveixer la situacioacute Aixograve no obstant en la societat pot Cal aportar proves materials Aixiacute El concurs necessari no sembla drsquoinsolvegravencia actual o imminent existir un ons de comerccedil unes ho exigeix lrsquoart 7 LC Si es vol acomiddot una eina prou efcient per a la samiddot del deutor Cadascuna mereix expectatives de creixement exismiddot llir a aquesta segona via per instar tisaccioacute del creditor o si meacutes no una consideracioacute separada Al tegravencia de benefcis ocults i per el concurs necessari el creditor no p pro orciona uns avantatges seu torn lrsquoarticle 7 parla sobre tant al potencial concursat li pomiddot es veu obligat a assumir una tasca evidents que benefciiumln prou al com ha drsquoarticularmiddotse la sollicitud dria no interessar la presentacioacute drsquoinvestigacioacute pregravevia molt carremiddot creditor que lrsquoinsta sobre els altres
gosa i sovint difcultada pels obsmiddot creditors que han mantingut una tacles de la proteccioacute de dades actitud meacutes passiva o no prou vigimiddotEn aquesta segona via la situacioacute lant Eacutes una quumlestioacute a debatre de drsquoinsolvegravencia no ha drsquoanar lligada cara a utures reormes legals n
tempo
Comissioacute Mercantil Concursal i d rsquoExperts Judicials
S
SIlvIA CAStRO SARDAgraveEconomista Mediadora i Administradora Concursal Rusintildeol Associats Consultors SL Vocal del Comitegrave Executiu de la seu territorial de Lleida del CEC Membre de la Comissioacute silviacastrorusinyolassociatscom
El concurs necessari Explorant possibilitats
L rsquoany 2018 es van declarar 5635 concursos de creditors dels quals nomeacutes varen ser
instaurats com a necessaris un 6
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LEconomistesBAN
produccioacute nacional materials naturals i dissenys atractius i combinats familiars
Fiscalitat de les inversions en startups Emilio Peacuterez Pombo economista i soci director de Peacuterez Pombo Abogados amp Economistas va desgranar alguns dels incentius fiscals que es poden aconseguir a lrsquohora drsquoinvertir en projectes o empreses i que recomana tenir en compte tant a emprenedors com a inversors ldquoTrobem incentius que hem de valorar tant si som emprenedors com inversorsrdquo
En aquest sentit va explicar que segons la legislacioacute vigent exis-teixen incentius fiscals per a Inversor ndash Persona fiacutesica de fins al 30 dels imports apor-tats per a persones que inverteimiddotxin en empreses de nova o remiddotcent creacioacute fins a un magravexim de
60000 euros base drsquoinversioacute en la versioacute estatal art 681 de la Llei de lrsquoIRPF (20 i 50000 euro fins a 31122017) i 30 dels imports aportats fins a 20000 euro en la vermiddotsioacute autonogravemica art 20 de la Llei 262009 de 23 de desembre Lrsquoestatal eacutes incompatible amb lrsquoautonogravemica si beacute amb lrsquoopinioacute de Peacuterez Pombo poden combimiddotnarmiddotse les dues segons ens conmiddotvingui
Les empreses en les quals srsquoadmiddotquireixen aquestes accions o participacions han de complir una segraverie de requisits i condicimiddotons entre molts altres que la inmiddot
EconomistesBAN la xarmiddotxa de Business Angels del Colmiddotlegi va celebrar
el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar la ponegravencia Fiscalitat de les inversions en startmiddotups
33egrave Fograverum EconomistesBANPol Font president drsquoEconomismiddottesBAN va fer puacuteblics els resulmiddottats aconseguits per la xarxa Bumiddotsiness Angels al llarg del 2018 on gairebeacute es va duplicar el permiddotcentatge de projectes presentats als Fograverums Inversors que van aconseguir financcedilament Conmiddotcretament el 166 dels pro-jectes presentats van acon-seguir financcedilament al llarg del 2018 vers el 952 acon-seguit lrsquoany 2017 ldquoHem aconmiddotseguit una millora de lrsquoeficiegravencia important que ens permet seguir creant noves oportunitats de nemiddotgocirdquo va assegurar Pol Font Al llarg del 2018 la xarxa drsquoEconomiddotmistesBAN va acollir prop de 200 projectes i el percentatge de fimiddotnanccedilament del total de projectes es va situar en el 3 (vers el 25 del 2017) En els darrers cinc anys la xarxa EconomistesmiddotBAN ha ategraves 994 projectes
Projectes presentats relacionats amb la intelmiddotligegravencia artificial la realitat virtual solucions de conmiddotnexioacute i localitzacioacute intelmiddotligent lrsquoanagravelisi de dades i lrsquoe-commerce entre drsquoaltres
l Optimus PriceEacutes un SaaS que utilitza intelmiddotligegravencia artificial per predir la demiddotmanda i establir preus per maximiddotmitzar els beneficis permetent automatitzar i optimitzar les compres
l SharifyEacutes una eina de colmiddotlaboracioacute que
permet a una ciutat mantenirmiddotse meacutes ben connectada i comunimiddotcar totes les activitats que es fan a la ciutat Dona resposta a la pregunta ldquoVull fer alguna cosa ara mateixrdquo
l ApartoolCentral de reserves drsquoapartamiddotments turiacutestics Marca B2B Aparmiddottool per a client corporatiu (long term rental) i distribucioacute B2B2C a portals de vacation rental
l ClubberizeEacutes un producte de tecnologia de localitzacioacute intelmiddotligent i magraverquemiddotting de proximitat per esdevenimiddotments i patrocinadors Monitoritmiddotzen lrsquoactivitat de lrsquoassistent a un esdeveniment
l Soccer DreamPrimera plataforma basada en realitat virtual per accelerar les habilitats tagravectiques del futbolista
Eina on reconstruir exercicis drsquoentrenament
l SAALG GeomechanicsStartup drsquoenginyeria i software especialitzada en lrsquoanagravelisi de damiddotdes en temps real que permet analitzar el comportament de termiddotreny fent possible lrsquooptimitzacioacute del disseny i el procediment constructiu de gran part dels projectes drsquoenginyeria i edificamiddotcioacute
l PyjamiaEacutes un e-commerce vertical que crea i comercialitza pijames i sleepwear de marca progravepia
versioacute srsquohagi produiumlt com a magravemiddotxim al cap de tres anys de la seva constitucioacute i mantenir la inversioacute almenys tres anys
Va advertir als emprenedors que deslocalitzen els seus negocis que han de conegraveixer com els hi afecten les legislacions de cada paiacutes i tenir previst que hauran de lidiar amb el risc tributari
Tambeacute va advertir si hem invertit mitjanccedilant una societat que quan tenim meacutes del 5 del capimiddottal i la societat genera dividends aquests estan exempts de tribumiddottacioacute perograve ldquoatencioacute a les semiddotguumlents rondes habituals en les startupsrdquo Si no anem a les ammiddotpliacions i ens diluiumlm i passem a disposar menys del 5 perdriacutemiddotem aquest avantatge
Per uacuteltim va recordar els incentius per a la nova societat destacant el tipus reduiumlt del 15 per a emmiddotpreses de nova creacioacute (art 291 LIS) i va insistir a explotar els avantatges del concepte ldquoPatent Boxrdquo (article 23 LIS) com ldquoel petit gran oblidat de la normativardquo que ldquoens eximeix de tributar pel 60 dels ingressos provinents de les llicegravencies i cessions drsquouacutes de pamiddottents i assimilatsrdquo i tambeacute estar molt atents a les deduccions en la quota per R+D+I la possible momiddotnetitzacioacute de la deduccioacute i les demiddotduccions per creacioacute drsquoocupacioacute
Es pot consultar la presentacioacute al web del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya Si esteu interesmiddotsats en algun dels projectes ammiddotpliarmiddotne la informacioacute i contactar amb els emprenedors aixiacute com incorporarmiddotvos al Club Inversors EconomistesBAN feumiddotnosmiddotho saber a economistesbanecomiddotnomistescat n
MIQuEl SACRIStaacuteN Economista i director drsquoEconomistesBAN economistesbancoleconomistescat
XXXIII Fograverum drsquoinversioacute i lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostartupsrsquorsquo
EconomistesBAN va celebrar el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar
la ponegravencia lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostart-upsrsquorsquo
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 3
Comissioacute d rsquoEconomia del Turisme
En una de les darreres disposar drsquouna oerta de terminals surten del vaixell El et de ser port que van er escala el 2018 3238
temporades de envejable a nivell europeu I nalmiddot drsquoorigen i destinacioacute teacute tambeacute van ser erris i nomeacutes 778 creuers
un dels ment el et de disposar drsquoaeroport eectes sobre lrsquoactivitat a les termimiddot Precisament soacuten els vaixells de
episodis discorria a Barcelona a escassos quilogravemetres amb un nals orccedila intensiva en treballamiddot passatgers els primers que estan
Les escenes perograve es van gravar tragravensit de 50 milions de passatmiddot dors perograve tambeacute en els aprovimiddot transicionant a combustibles almiddot
a Gegravenova cosa gens sorprenent gers i destinacions que ara siacute sionaments el sector del transmiddot ternatius com el gas liquat que
en aquella egravepoca Barcelona era arriben a bona part del moacuten port en carretera o lrsquoactivitat a redueixen les emissions drsquoNO
tan poc atractiva turiacutesticament lrsquoaeroport del Prat
que ns i tot hi havia companyies No obstant aixograve aquesta evolucioacute A partir drsquoaquests ets podem
que evitaven ermiddothi escala ha estat lluny del consens espemiddot discutir si tenim un model de tumiddot
cialment durant els darrers anys i risme que aporta meacutes que molegravesmiddot
Les dades aixiacute ho demostren amb han crescut les veus que parlen ties o pot generar i si no eacutes el
prou eines hi passaven 100000 de limitar quan no drsquoeliminar cas si eacutes possible tenirmiddotlo En
passatgers anuals majoritagraveriamiddot aquest tipus de turisme Com somiddot Tots els qualsevol cas tota estrategravegia que
ment en tragravensit i la primera imatge vint en aquest debat es barregen vaixells generen pollucioacute atmosmiddot passi per tenir un port de capccedilamiddot
que srsquoenduien de la ciutat era una ets objectivables amb percepmiddot egraverica mentre soacuten a port Srsquoestima lera seragrave guanyadora I precisamiddot
terminal decregravepita La situacioacute va que sobre el 7 a Barcelona ve ment aquesta ha estat la que hicions o preeregravencies personals
canviar radicalment arran dels intentarem er recompte dels ets generada pel conjunt de lrsquoactivitat ha hagut a Barcelona des de a
Jocs Oliacutempics En un moment en objectivables del Port Els creuers perograve soacuten mimiddot 25 anys Potser ora bo consenmiddot
quegrave hi havia un ort debat sobre si noria entre els vaixells Dels 9308 suar una altra per consolidarmiddotlo
calia ampliar la planta hotelera
(lrsquoAjuntament nrsquoera partidari i els
hotelers srsquohi oposaven) es va opmiddot perograve tambeacute desconcentrar
tar per la contractacioacute de vaixells el turisme Qui hagi agaat un
que servissin com a hotels fomiddot creuer recordaragrave alguna escala en
tants Aquelles setmanes drsquoestiu temporada (Tallinn Dubrovnik o
van ser lrsquoinici de lrsquoera moderna dels Palma) on el centre de la ciutat
creuers a Barcelona esdevenia literalment inestat de
creueristes En ciutats meacutes grans
La resta ja eacutes conegut dels perograve aquesta situacioacute eacutes meacutes
100000 passatgersany de nals matisable ja que la capacitat
de segle srsquoha passat als 25 mimiddot drsquoabsorcioacute eacutes meacutes elevada dimiddot
lions situant el Port entre els prinmiddot luintmiddotse completament als ports
cipals en tragravensit de creuers Carnimiddot de capccedilalera Aixiacute mateix una part
val el principal actor drsquoaquest important del passatge en escala
mercat ha et importants invermiddot eacutes encaminat a excursions a pamiddot
sions en terminals la darrera inaumiddot ratges sovint allunyats del centre
gurada el 2018 Royal Caribbean desconcentrant aixiacute el turisme
i MSC tambeacute han expressat el seu
interegraves en invertir en noves o quemiddot
darmiddotsersquon drsquoexistents
Aquest creixement srsquoexplica per Segons els darrers estudis
una quagravedruple combinacioacute La lrsquoactivitat de creuers a Barcelona
primera el creixement global del genera 1083 milions de acturamiddot
sector que ha passat de transmiddot cioacute i 9056 llocs de eina Si ens
portar 7 milions de passatgers el xem amb els turistes que hi emmiddot
2000 a trencar la barrera dels 25 barquen i hi pernocten la despemiddot
el 2017 La segona lrsquoegravexit de Barmiddot sa per persona i dia srsquoenla ns als
celona com a destinacioacute turiacutestica 230 euros Si en canvi nomeacutes
passant dels 2 milions de turistes srsquohi a escala la xira baixa als 57
el 1990 als 12 el 2018 La tercera per persona i dia entre aquells qui
Vacacio-
nes en el Mar
Sabem qe els aixells soacuten n important ocs emissor de contaminacioacute atmosegraverica on el tragravensit de creers hi jga na part molt petita
Sabem qe el trisme de creers pot massifcar les ci-tats
Sabem qe el trisme de creers pot deixar diners perograve tambeacute qe pot no deixar-ne
2
n
El turisme de creuers a Barcelona allograve que sabem (i allograve que no)
DAvID RODRiacuteGuEz BORRAgraveS Economista i Secretari Tegravecnic del Pla Estrategravegic Metropolitagrave de Barcelona drodriguezpembcat
Tota estrategravegia que passi per tenir un port de capccedilalera seragrave guanyadora i aquesta ha estat la que hi ha hagut a
Barcelona des de f a 25 anys
2 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
BARCElONA GIRONA tARRAGONAllEIDA Pl Galla Placiacutedia 32 Joan Maragall 44 entl 3a Rambla Nova 58middot60 5egrave A Pere Cabrera 16 1r G
08006 Barcelona Tel 93 416 16 04 17002 Girona Tel 972 21 45 33 25001 Lleida Tel 973 21 06 33 43004 Tarragona Tel 977 21 70 42
ceccoleconomistescat gironacoleconomistescat lleidacoleconomistescat tarragonacoleconomistescat
PuBliCaCiOns Del COlmiddotlegi DrsquoeCOnOmistes
REVISTA ECONograveMICA DE CATALUNyA
INFORMATIU DE LrsquoECONOMISTA
REVISTA TEgraveCNICA
DOCUMENTS TEgraveCNICS I ALTRES PUBLICACIONS
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
N O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LN O T I C I A R I S D E L E S C O M I S S I O N S D E T R E B A L LEconomistesBAN
produccioacute nacional materials naturals i dissenys atractius i combinats familiars
Fiscalitat de les inversions en startups Emilio Peacuterez Pombo economista i soci director de Peacuterez Pombo Abogados amp Economistas va desgranar alguns dels incentius fiscals que es poden aconseguir a lrsquohora drsquoinvertir en projectes o empreses i que recomana tenir en compte tant a emprenedors com a inversors ldquoTrobem incentius que hem de valorar tant si som emprenedors com inversorsrdquo
En aquest sentit va explicar que segons la legislacioacute vigent exis-teixen incentius fiscals per a Inversor ndash Persona fiacutesica de fins al 30 dels imports apor-tats per a persones que inverteimiddotxin en empreses de nova o remiddotcent creacioacute fins a un magravexim de
60000 euros base drsquoinversioacute en la versioacute estatal art 681 de la Llei de lrsquoIRPF (20 i 50000 euro fins a 31122017) i 30 dels imports aportats fins a 20000 euro en la vermiddotsioacute autonogravemica art 20 de la Llei 262009 de 23 de desembre Lrsquoestatal eacutes incompatible amb lrsquoautonogravemica si beacute amb lrsquoopinioacute de Peacuterez Pombo poden combimiddotnarmiddotse les dues segons ens conmiddotvingui
Les empreses en les quals srsquoadmiddotquireixen aquestes accions o participacions han de complir una segraverie de requisits i condicimiddotons entre molts altres que la inmiddot
EconomistesBAN la xarmiddotxa de Business Angels del Colmiddotlegi va celebrar
el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar la ponegravencia Fiscalitat de les inversions en startmiddotups
33egrave Fograverum EconomistesBANPol Font president drsquoEconomismiddottesBAN va fer puacuteblics els resulmiddottats aconseguits per la xarxa Bumiddotsiness Angels al llarg del 2018 on gairebeacute es va duplicar el permiddotcentatge de projectes presentats als Fograverums Inversors que van aconseguir financcedilament Conmiddotcretament el 166 dels pro-jectes presentats van acon-seguir financcedilament al llarg del 2018 vers el 952 acon-seguit lrsquoany 2017 ldquoHem aconmiddotseguit una millora de lrsquoeficiegravencia important que ens permet seguir creant noves oportunitats de nemiddotgocirdquo va assegurar Pol Font Al llarg del 2018 la xarxa drsquoEconomiddotmistesBAN va acollir prop de 200 projectes i el percentatge de fimiddotnanccedilament del total de projectes es va situar en el 3 (vers el 25 del 2017) En els darrers cinc anys la xarxa EconomistesmiddotBAN ha ategraves 994 projectes
Projectes presentats relacionats amb la intelmiddotligegravencia artificial la realitat virtual solucions de conmiddotnexioacute i localitzacioacute intelmiddotligent lrsquoanagravelisi de dades i lrsquoe-commerce entre drsquoaltres
l Optimus PriceEacutes un SaaS que utilitza intelmiddotligegravencia artificial per predir la demiddotmanda i establir preus per maximiddotmitzar els beneficis permetent automatitzar i optimitzar les compres
l SharifyEacutes una eina de colmiddotlaboracioacute que
permet a una ciutat mantenirmiddotse meacutes ben connectada i comunimiddotcar totes les activitats que es fan a la ciutat Dona resposta a la pregunta ldquoVull fer alguna cosa ara mateixrdquo
l ApartoolCentral de reserves drsquoapartamiddotments turiacutestics Marca B2B Aparmiddottool per a client corporatiu (long term rental) i distribucioacute B2B2C a portals de vacation rental
l ClubberizeEacutes un producte de tecnologia de localitzacioacute intelmiddotligent i magraverquemiddotting de proximitat per esdevenimiddotments i patrocinadors Monitoritmiddotzen lrsquoactivitat de lrsquoassistent a un esdeveniment
l Soccer DreamPrimera plataforma basada en realitat virtual per accelerar les habilitats tagravectiques del futbolista
Eina on reconstruir exercicis drsquoentrenament
l SAALG GeomechanicsStartup drsquoenginyeria i software especialitzada en lrsquoanagravelisi de damiddotdes en temps real que permet analitzar el comportament de termiddotreny fent possible lrsquooptimitzacioacute del disseny i el procediment constructiu de gran part dels projectes drsquoenginyeria i edificamiddotcioacute
l PyjamiaEacutes un e-commerce vertical que crea i comercialitza pijames i sleepwear de marca progravepia
versioacute srsquohagi produiumlt com a magravemiddotxim al cap de tres anys de la seva constitucioacute i mantenir la inversioacute almenys tres anys
Va advertir als emprenedors que deslocalitzen els seus negocis que han de conegraveixer com els hi afecten les legislacions de cada paiacutes i tenir previst que hauran de lidiar amb el risc tributari
Tambeacute va advertir si hem invertit mitjanccedilant una societat que quan tenim meacutes del 5 del capimiddottal i la societat genera dividends aquests estan exempts de tribumiddottacioacute perograve ldquoatencioacute a les semiddotguumlents rondes habituals en les startupsrdquo Si no anem a les ammiddotpliacions i ens diluiumlm i passem a disposar menys del 5 perdriacutemiddotem aquest avantatge
Per uacuteltim va recordar els incentius per a la nova societat destacant el tipus reduiumlt del 15 per a emmiddotpreses de nova creacioacute (art 291 LIS) i va insistir a explotar els avantatges del concepte ldquoPatent Boxrdquo (article 23 LIS) com ldquoel petit gran oblidat de la normativardquo que ldquoens eximeix de tributar pel 60 dels ingressos provinents de les llicegravencies i cessions drsquouacutes de pamiddottents i assimilatsrdquo i tambeacute estar molt atents a les deduccions en la quota per R+D+I la possible momiddotnetitzacioacute de la deduccioacute i les demiddotduccions per creacioacute drsquoocupacioacute
Es pot consultar la presentacioacute al web del Colmiddotlegi drsquoEconomistes de Catalunya Si esteu interesmiddotsats en algun dels projectes ammiddotpliarmiddotne la informacioacute i contactar amb els emprenedors aixiacute com incorporarmiddotvos al Club Inversors EconomistesBAN feumiddotnosmiddotho saber a economistesbanecomiddotnomistescat n
MIQuEl SACRIStaacuteN Economista i director drsquoEconomistesBAN economistesbancoleconomistescat
XXXIII Fograverum drsquoinversioacute i lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostartupsrsquorsquo
EconomistesBAN va celebrar el seu XXXIII Fograverum inversor i va presentar
la ponegravencia lsquoFiscalitat de les inversions en lsquostart-upsrsquorsquo
2 2 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 3
Comissioacute d rsquoEconomia del Turisme
En una de les darreres disposar drsquouna oerta de terminals surten del vaixell El et de ser port que van er escala el 2018 3238
temporades de envejable a nivell europeu I nalmiddot drsquoorigen i destinacioacute teacute tambeacute van ser erris i nomeacutes 778 creuers
un dels ment el et de disposar drsquoaeroport eectes sobre lrsquoactivitat a les termimiddot Precisament soacuten els vaixells de
episodis discorria a Barcelona a escassos quilogravemetres amb un nals orccedila intensiva en treballamiddot passatgers els primers que estan
Les escenes perograve es van gravar tragravensit de 50 milions de passatmiddot dors perograve tambeacute en els aprovimiddot transicionant a combustibles almiddot
a Gegravenova cosa gens sorprenent gers i destinacions que ara siacute sionaments el sector del transmiddot ternatius com el gas liquat que
en aquella egravepoca Barcelona era arriben a bona part del moacuten port en carretera o lrsquoactivitat a redueixen les emissions drsquoNO
tan poc atractiva turiacutesticament lrsquoaeroport del Prat
que ns i tot hi havia companyies No obstant aixograve aquesta evolucioacute A partir drsquoaquests ets podem
que evitaven ermiddothi escala ha estat lluny del consens espemiddot discutir si tenim un model de tumiddot
cialment durant els darrers anys i risme que aporta meacutes que molegravesmiddot
Les dades aixiacute ho demostren amb han crescut les veus que parlen ties o pot generar i si no eacutes el
prou eines hi passaven 100000 de limitar quan no drsquoeliminar cas si eacutes possible tenirmiddotlo En
passatgers anuals majoritagraveriamiddot aquest tipus de turisme Com somiddot Tots els qualsevol cas tota estrategravegia que
ment en tragravensit i la primera imatge vint en aquest debat es barregen vaixells generen pollucioacute atmosmiddot passi per tenir un port de capccedilamiddot
que srsquoenduien de la ciutat era una ets objectivables amb percepmiddot egraverica mentre soacuten a port Srsquoestima lera seragrave guanyadora I precisamiddot
terminal decregravepita La situacioacute va que sobre el 7 a Barcelona ve ment aquesta ha estat la que hicions o preeregravencies personals
canviar radicalment arran dels intentarem er recompte dels ets generada pel conjunt de lrsquoactivitat ha hagut a Barcelona des de a
Jocs Oliacutempics En un moment en objectivables del Port Els creuers perograve soacuten mimiddot 25 anys Potser ora bo consenmiddot
quegrave hi havia un ort debat sobre si noria entre els vaixells Dels 9308 suar una altra per consolidarmiddotlo
calia ampliar la planta hotelera
(lrsquoAjuntament nrsquoera partidari i els
hotelers srsquohi oposaven) es va opmiddot perograve tambeacute desconcentrar
tar per la contractacioacute de vaixells el turisme Qui hagi agaat un
que servissin com a hotels fomiddot creuer recordaragrave alguna escala en
tants Aquelles setmanes drsquoestiu temporada (Tallinn Dubrovnik o
van ser lrsquoinici de lrsquoera moderna dels Palma) on el centre de la ciutat
creuers a Barcelona esdevenia literalment inestat de
creueristes En ciutats meacutes grans
La resta ja eacutes conegut dels perograve aquesta situacioacute eacutes meacutes
100000 passatgersany de nals matisable ja que la capacitat
de segle srsquoha passat als 25 mimiddot drsquoabsorcioacute eacutes meacutes elevada dimiddot
lions situant el Port entre els prinmiddot luintmiddotse completament als ports
cipals en tragravensit de creuers Carnimiddot de capccedilalera Aixiacute mateix una part
val el principal actor drsquoaquest important del passatge en escala
mercat ha et importants invermiddot eacutes encaminat a excursions a pamiddot
sions en terminals la darrera inaumiddot ratges sovint allunyats del centre
gurada el 2018 Royal Caribbean desconcentrant aixiacute el turisme
i MSC tambeacute han expressat el seu
interegraves en invertir en noves o quemiddot
darmiddotsersquon drsquoexistents
Aquest creixement srsquoexplica per Segons els darrers estudis
una quagravedruple combinacioacute La lrsquoactivitat de creuers a Barcelona
primera el creixement global del genera 1083 milions de acturamiddot
sector que ha passat de transmiddot cioacute i 9056 llocs de eina Si ens
portar 7 milions de passatgers el xem amb els turistes que hi emmiddot
2000 a trencar la barrera dels 25 barquen i hi pernocten la despemiddot
el 2017 La segona lrsquoegravexit de Barmiddot sa per persona i dia srsquoenla ns als
celona com a destinacioacute turiacutestica 230 euros Si en canvi nomeacutes
passant dels 2 milions de turistes srsquohi a escala la xira baixa als 57
el 1990 als 12 el 2018 La tercera per persona i dia entre aquells qui
Vacacio-
nes en el Mar
Sabem qe els aixells soacuten n important ocs emissor de contaminacioacute atmosegraverica on el tragravensit de creers hi jga na part molt petita
Sabem qe el trisme de creers pot massifcar les ci-tats
Sabem qe el trisme de creers pot deixar diners perograve tambeacute qe pot no deixar-ne
2
n
El turisme de creuers a Barcelona allograve que sabem (i allograve que no)
DAvID RODRiacuteGuEz BORRAgraveS Economista i Secretari Tegravecnic del Pla Estrategravegic Metropolitagrave de Barcelona drodriguezpembcat
Tota estrategravegia que passi per tenir un port de capccedilalera seragrave guanyadora i aquesta ha estat la que hi ha hagut a
Barcelona des de f a 25 anys
2 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
BARCElONA GIRONA tARRAGONAllEIDA Pl Galla Placiacutedia 32 Joan Maragall 44 entl 3a Rambla Nova 58middot60 5egrave A Pere Cabrera 16 1r G
08006 Barcelona Tel 93 416 16 04 17002 Girona Tel 972 21 45 33 25001 Lleida Tel 973 21 06 33 43004 Tarragona Tel 977 21 70 42
ceccoleconomistescat gironacoleconomistescat lleidacoleconomistescat tarragonacoleconomistescat
PuBliCaCiOns Del COlmiddotlegi DrsquoeCOnOmistes
REVISTA ECONograveMICA DE CATALUNyA
INFORMATIU DE LrsquoECONOMISTA
REVISTA TEgraveCNICA
DOCUMENTS TEgraveCNICS I ALTRES PUBLICACIONS
R e v i s t a t egrave c n i c a bull 2 3
Comissioacute d rsquoEconomia del Turisme
En una de les darreres disposar drsquouna oerta de terminals surten del vaixell El et de ser port que van er escala el 2018 3238
temporades de envejable a nivell europeu I nalmiddot drsquoorigen i destinacioacute teacute tambeacute van ser erris i nomeacutes 778 creuers
un dels ment el et de disposar drsquoaeroport eectes sobre lrsquoactivitat a les termimiddot Precisament soacuten els vaixells de
episodis discorria a Barcelona a escassos quilogravemetres amb un nals orccedila intensiva en treballamiddot passatgers els primers que estan
Les escenes perograve es van gravar tragravensit de 50 milions de passatmiddot dors perograve tambeacute en els aprovimiddot transicionant a combustibles almiddot
a Gegravenova cosa gens sorprenent gers i destinacions que ara siacute sionaments el sector del transmiddot ternatius com el gas liquat que
en aquella egravepoca Barcelona era arriben a bona part del moacuten port en carretera o lrsquoactivitat a redueixen les emissions drsquoNO
tan poc atractiva turiacutesticament lrsquoaeroport del Prat
que ns i tot hi havia companyies No obstant aixograve aquesta evolucioacute A partir drsquoaquests ets podem
que evitaven ermiddothi escala ha estat lluny del consens espemiddot discutir si tenim un model de tumiddot
cialment durant els darrers anys i risme que aporta meacutes que molegravesmiddot
Les dades aixiacute ho demostren amb han crescut les veus que parlen ties o pot generar i si no eacutes el
prou eines hi passaven 100000 de limitar quan no drsquoeliminar cas si eacutes possible tenirmiddotlo En
passatgers anuals majoritagraveriamiddot aquest tipus de turisme Com somiddot Tots els qualsevol cas tota estrategravegia que
ment en tragravensit i la primera imatge vint en aquest debat es barregen vaixells generen pollucioacute atmosmiddot passi per tenir un port de capccedilamiddot
que srsquoenduien de la ciutat era una ets objectivables amb percepmiddot egraverica mentre soacuten a port Srsquoestima lera seragrave guanyadora I precisamiddot
terminal decregravepita La situacioacute va que sobre el 7 a Barcelona ve ment aquesta ha estat la que hicions o preeregravencies personals
canviar radicalment arran dels intentarem er recompte dels ets generada pel conjunt de lrsquoactivitat ha hagut a Barcelona des de a
Jocs Oliacutempics En un moment en objectivables del Port Els creuers perograve soacuten mimiddot 25 anys Potser ora bo consenmiddot
quegrave hi havia un ort debat sobre si noria entre els vaixells Dels 9308 suar una altra per consolidarmiddotlo
calia ampliar la planta hotelera
(lrsquoAjuntament nrsquoera partidari i els
hotelers srsquohi oposaven) es va opmiddot perograve tambeacute desconcentrar
tar per la contractacioacute de vaixells el turisme Qui hagi agaat un
que servissin com a hotels fomiddot creuer recordaragrave alguna escala en
tants Aquelles setmanes drsquoestiu temporada (Tallinn Dubrovnik o
van ser lrsquoinici de lrsquoera moderna dels Palma) on el centre de la ciutat
creuers a Barcelona esdevenia literalment inestat de
creueristes En ciutats meacutes grans
La resta ja eacutes conegut dels perograve aquesta situacioacute eacutes meacutes
100000 passatgersany de nals matisable ja que la capacitat
de segle srsquoha passat als 25 mimiddot drsquoabsorcioacute eacutes meacutes elevada dimiddot
lions situant el Port entre els prinmiddot luintmiddotse completament als ports
cipals en tragravensit de creuers Carnimiddot de capccedilalera Aixiacute mateix una part
val el principal actor drsquoaquest important del passatge en escala
mercat ha et importants invermiddot eacutes encaminat a excursions a pamiddot
sions en terminals la darrera inaumiddot ratges sovint allunyats del centre
gurada el 2018 Royal Caribbean desconcentrant aixiacute el turisme
i MSC tambeacute han expressat el seu
interegraves en invertir en noves o quemiddot
darmiddotsersquon drsquoexistents
Aquest creixement srsquoexplica per Segons els darrers estudis
una quagravedruple combinacioacute La lrsquoactivitat de creuers a Barcelona
primera el creixement global del genera 1083 milions de acturamiddot
sector que ha passat de transmiddot cioacute i 9056 llocs de eina Si ens
portar 7 milions de passatgers el xem amb els turistes que hi emmiddot
2000 a trencar la barrera dels 25 barquen i hi pernocten la despemiddot
el 2017 La segona lrsquoegravexit de Barmiddot sa per persona i dia srsquoenla ns als
celona com a destinacioacute turiacutestica 230 euros Si en canvi nomeacutes
passant dels 2 milions de turistes srsquohi a escala la xira baixa als 57
el 1990 als 12 el 2018 La tercera per persona i dia entre aquells qui
Vacacio-
nes en el Mar
Sabem qe els aixells soacuten n important ocs emissor de contaminacioacute atmosegraverica on el tragravensit de creers hi jga na part molt petita
Sabem qe el trisme de creers pot massifcar les ci-tats
Sabem qe el trisme de creers pot deixar diners perograve tambeacute qe pot no deixar-ne
2
n
El turisme de creuers a Barcelona allograve que sabem (i allograve que no)
DAvID RODRiacuteGuEz BORRAgraveS Economista i Secretari Tegravecnic del Pla Estrategravegic Metropolitagrave de Barcelona drodriguezpembcat
Tota estrategravegia que passi per tenir un port de capccedilalera seragrave guanyadora i aquesta ha estat la que hi ha hagut a
Barcelona des de f a 25 anys
2 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
BARCElONA GIRONA tARRAGONAllEIDA Pl Galla Placiacutedia 32 Joan Maragall 44 entl 3a Rambla Nova 58middot60 5egrave A Pere Cabrera 16 1r G
08006 Barcelona Tel 93 416 16 04 17002 Girona Tel 972 21 45 33 25001 Lleida Tel 973 21 06 33 43004 Tarragona Tel 977 21 70 42
ceccoleconomistescat gironacoleconomistescat lleidacoleconomistescat tarragonacoleconomistescat
PuBliCaCiOns Del COlmiddotlegi DrsquoeCOnOmistes
REVISTA ECONograveMICA DE CATALUNyA
INFORMATIU DE LrsquoECONOMISTA
REVISTA TEgraveCNICA
DOCUMENTS TEgraveCNICS I ALTRES PUBLICACIONS
2 4 bull R e v i s t a t egrave c n i c a
BARCElONA GIRONA tARRAGONAllEIDA Pl Galla Placiacutedia 32 Joan Maragall 44 entl 3a Rambla Nova 58middot60 5egrave A Pere Cabrera 16 1r G
08006 Barcelona Tel 93 416 16 04 17002 Girona Tel 972 21 45 33 25001 Lleida Tel 973 21 06 33 43004 Tarragona Tel 977 21 70 42
ceccoleconomistescat gironacoleconomistescat lleidacoleconomistescat tarragonacoleconomistescat
PuBliCaCiOns Del COlmiddotlegi DrsquoeCOnOmistes
REVISTA ECONograveMICA DE CATALUNyA
INFORMATIU DE LrsquoECONOMISTA
REVISTA TEgraveCNICA
DOCUMENTS TEgraveCNICS I ALTRES PUBLICACIONS