catàleg de zones humides de la comunitat valenciana · un marc regulador que tendix a la seua...

MEMÒRIA JUSTIFICATIVA DEL CATÀLEG ZONES HUMIDES DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana


Realització del Catàleg. Conselleria de Medi Ambient Serveis Tècnics de la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi Gabinet Tècnic de Secretaria General

Assessorament i Consulta

Joan Mateu i Bellés. Departament de Geografia de la Universitat de València Juan Marco Segura, Carles Sanchis i Ibor i Miguel A. Eguibar i Galán. Departament d’Hidrologia i Medi Natural de la Universitat Politècnica de València Manuel Nieto i Salvatierra i Javier Obartí i Segrera de Evaluación de Recursos Naturales, S.A.

Digitalització i Cartografia

I.V. Ingenieros Consultores S.A.


MEMÒRIA JUSTIFICATIVA


ÍNDEX

MEMÒRIA

1. Marc Legal i antecedents 1.1. Marc legal .......................................................................................... pàg. 1 1.2. Antecedents ...................................................................................... pàg. 2

2. Concepte, valoració i criteris 2.1. El concepte de zona humida ........................................................... pàg. 3 2.2. El valor dels aiguamolls................................................................... pàg. 4 2.3. Criteris de catalogació ..................................................................... pàg. 5 2.4. Criteris de delimitació ...................................................................... pàg. 6

3. Caracterització de les zones catalogades ............................................... pàg. 7 4. Resultat i Conclusions

4.1. Resultats ........................................................................................... pàg. 8 4.2. Conclusions ...................................................................................... pàg. 8 4.3. Llistat de zones humides catalogades ........................................... pàg. 9 4.4. Plànol de situació ........................................................................... pàg. 10

5. Fitxes descriptives (1-48) ........................................................................ pàg. 11

CATÁLOGO

Fitxes amb coordenades UTM de les delimitacions de les zones humides catalogadas.

Plànols de les delimitacions de les zones humides catalogades a escala 1/10.00

MEMÒRIA JUSTIFICATIVA DEL CATÀLEG ZONES HUMIDES DE LA COMUNITAT VALENCIANA pàg 1

1 MARC LEGAL I ANTECEDENTS 1.1 Marc legal El present Catàleg es redacta en compliment d’allò disposat en l’article 15 de la Llei 11/1994 de 27 de desembre d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. La Llei 11/1994, en els seus dos primers articles, definix les diferents categories d’Espais Naturals protegits fixant el seu règim general: Parc Natural, Paratge Natural, Paratge Natural Municipal, Reserva Natural, Monument Natural, Lloc d’Interès i Paisatge Protegit. Les zones humides troben la seua regulació en un capítol posterior (Protecció d’altres Àrees) junt amb les coves i les vies pecuàries. Això es traduïx en un règim jurídic diferent a l’establert per als Espais Naturals Protegits, tant en allò referent als efectes de la seua declaració com als procediments, les prevencions, l’ordenació, la gestió i el règim aplicador de sancions. Este tractament diferent suposa una definició de l’espai a preservar i unes determinacions particulars que, a diferencia de la resta d’espais on es preveuen instruments específics d’ordenació, es remeten a mesures que s’han de recollir en el planejament urbanístic i en la planificació hidrològica. Això permet afirmar que el Catàleg no és un instrument d’ordenació, sinó bàsicament un registre administratiu a partir del qual (identificat i delimitat clarament l’objecte a preservar), les diferents Administracions en l’àmbit de les seues competències, han de desenrotllar les seues actuacions a fi de salvaguardar els valors localitzats en estos. La importància de les zones humides es transmet a través de diverses fites normatives que, des de diferents plànols (internacional, comunitari, estatal i autonòmic) han establert un marc regulador que tendix a la seua protecció.

Des de la perspectiva que oferix el dret internacional destaca la Convenció de Ramsar, de 2 de febrer de 1971, relativa als aiguamolls d’importància internacional particularment com a hàbitats d’aus aquàtiques, entre els que s’inclouen 6 aiguamolls de la Comunitat Valenciana. A nivell comunitari destaquen, entre les diferents normes relacionades amb les zones humides, la Directiva 79/409/CEE, de 2 d’abril, relativa a les Zones d’Especial Protecció per a les Aus, l’aplicació de la qual a la Comunitat Valenciana es traduïx en l’existència de 7 zones ZEPA ubicades en aiguamolls. També s’ha de destacar la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres. A nivell estatal s’ha de citar la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’Aigües, que distingïx entre aquelles zones humides que posseeixen un interès natural o paisatgístic d’aquelles que no reunixen estes característiques, introduint un element qualitatiu en la seua qualificació Per la seua banda, la legislació valenciana, a l’empara de la qual es tramita el present Catàleg, opta per una definició d’aiguamoll inspirada en l’establerta pel Conveni de Ramsar i idèntica a la continguda en el Reglament estatal de Domini Públic Hidràulic dictat en el desenrotllament de la ja esmentada Llei d’Aigües. En les seues determinacions directes s’ha de destacar, junt amb la necessitat de la seua protecció, la de la seua classificació, en tot cas, com a sòl no urbanitzable d’especial protecció i la de l’adequació dels abocaments en el seu entorn a uns criteris de qualitat específics.


1.2 Antecedents Durant la passada legislatura es redacta un “Projecte” de Decret per a l’aprovació del Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana i s’establix el seu règim de protecció, el qual, juntament a l’aprovació del Catàleg d’aiguamolls, inclou una normativa específica que s’haurà d’aplicar en les zones catalogades. Este projecte es sotmet a informació pública el 2 de febrer de 1998 pel termini d’un mes, prorrogant-se posteriorment fins el 30 d’abril de l’any esmentat. En el període d’informació pública es presenten un total de 15.648 al·legacions a l’esmentat projecte, de les quals només 115 es consideraran amb un contingut substancialment diferent. El procediment administratiu s’atura en aqueix moment, sense arribar a elevar-se al Ple del Consell per a la seua aprovació definitiva. La decisió, ja en la present legislatura, de reconduir l’esmentat procés es motiva: En primer lloc, per la conveniència d’incorporar al projecte els objectius i els criteris

continguts en el “Plan Estrategico Español para la Conservación y el Uso Racional de los Humedales” aprovat el 19 d’octubre de 1999, en constituir l’esmentat Pla un referent obligat per la seua concepció i enfocament metodològic en el procés d’inventari, delimitació i valoració dels aiguamolls.

En segon lloc, per la necessitat de tenir en compte alguns dels suggeriments i de les

al·legacions presentades durant l’exposició pública, al temps que es milloren i normalitzen les bases cartogràfiques i les descripcions dels marges i les conques.

Finalment, i en relació amb la tècnica normativa, la revisió del projecte també es

justifica per l’exigència de reconducció de l’aprovació del Catàleg a la via legalment establerta per l’art. 15.4 de la Llei 11/1994 d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.

Estes són les consideracions que justificaren la necessitat de procedir a la reformulació del Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana. El retard de la seua resolució definitiva imposà, amb la finalitat de garantir la seua eficàcia, l’aprovació mitjançant Acord del Govern valencià de 3 de novembre de 1999 d’una sèrie de mesures cautelars, que al seu torn foren modificades per l’Acord de 18 de juliol de 2000, per a adaptar les esmentades mesures a la delimitació resultant del nou projecte de Catàleg.


2 CONCEPTE, VALORACIÓ I CRITERIS

2.1 El concepte de zona humida Si partim de la definició genèrica de zona humida que efectua l’art. 15 de la Llei 11/1994, el present Catàleg té en compte dues precisions conceptuals que, sense modificar gens el sentit de la definició legal, ajuden a la identificació i la caracterització dels aiguamolls valencians, al temps que permeten comprendre millor les particularitats de la seua distribució espacial i de la seua variació temporal. Estes precisions han sigut amplament divulgades i acceptades per la comunitat científica i incorporades en documents tan importants com el “Inventario Nacional de Humedales” i diversos catàlegs autonòmics. La primera de les precisions fa referència a la consideració dels aiguamolls com a <<unitats de transició entre sistemes aquàtics i terrestres, on la capa freàtica està habitualment al nivell de la superfície o prop d’ella o, en casos menys freqüents, on el terreny es troba cobert d’aigües poc profundes >>. Així doncs, dins el concepte d’aiguamoll s’inclou un extens gradient de terrenys que poden anar des dels “criptoaiguamolls”, on només les arrels profundes de determinades plantes poden arribar a la capa saturada, fins els “ambients palustres” que són els que habitualment, i s’ha de dir que de forma molt reductiva, han representat la imatge típica de les zones humides.

A estos terrenys cal afegir, atesa la finalitat protectora de la llei i també d’acord amb els criteris de l’esmentat Pla Estratègic, aquells “ambients associats” que constituïxen elements rellevants de la mateixa unitat funcional; bàsicament es tracta de cordons dunars i antigues restingues, així com de goles o altres elements de nodriment o de descàrrega que es consideren consubstancials amb la zona humida amb la que s’associen. També s’inclouen dues desembocadures (Xúquer i Segura) que constituïxen els únics ambients assimilables a “estuaris” en la Comunitat Valenciana, per als quals el Pla Estratègic proposa igualment la seua consideració com a aiguamolls. La segona precisió troba la seua raó de ser en la necessitat de contemplar els aiguamolls en el seu context, la qual cosa es traduïx, en el cas de les regions mediterrànies, en unes particularitats climàtiques i hídriques prou singulars fins i tot a nivell mundial. Els aiguamolls s’han de considerar espacialment i temporalment com una <<anomalia hídrica positiva en relació amb l’entorn adjacent>>. Consideració de la qual es deriva la conveniència d’efectuar una “discriminació positiva” dels aiguamolls de l’interior de la Comunitat Valenciana, els ambients dels quals estan molt menys representats que en el litoral tant en nombre com en extensió, i on a més, el contrast amb el seu entorn sec està molt més accentuat.


2.2 El valor dels aiguamolls Després d’una primera identificació dels aiguamolls es procedix a la seua valoració de forma que es puguen seleccionar aquells que per la seua importància o significació hagen de ser catalogats. En tractar-se d’una catalogació promoguda des de l’àmbit autonòmic, deu ser aqueix el nivell de referència a aconseguir, quedant per tant exclosos en la mateixa aquells que solament posseïsquen un interès local; exclusió que en absolut significa desprotecció, ja que les legislacions urbanística i territorial posseïxen suficients instruments de protecció i mecanismes de gestió per tal de garantir la seua conservació com a sòl no urbanitzable d’especial protecció. El valor d’un aiguamoll depèn de la importància de les múltiples funcions que realitza. Este enfocament, que planteja associar els valors a dites funcions constituïx l’element més interessant i innovador de l’esmentat Pla Estratègic. Amb esta nova perspectiva es trenca amb una visió habitualment centrada, de manera casi exclusiva, en les funcions biòtiques i dins d’estes en les relacionades amb l’avifauna. El Catàleg ha considerat fins dotze valors diferenciats, agrupats en quatre blocs: Bloc A: Valors Biòtics: A1. Naturalístics, generals que reflectixen l’estat actual i potencial dels sistemes

naturals presents en la zona, considerats en el seu conjunt. A2. Específics, que tenen en compte l’existència, en la mateixa, d’espècies

expressament protegides per la legislació vigent. A3. Estructurants, que contemplen la posició de la zona en relació amb altres zones

o enclavaments i amb espais naturals d’interès, possibilitant la connexió directa o indirecta entre ells.

Bloc B: Valors com a recurs econòmic:

B1. Agropecuaris i Extractius, que consideren l’existència d’activitats com l’agricultura, la ramaderia, l’extracció de torba, etc., sempre que siguen compatibles o inclús necessàries per al manteniment d’esta.

B2. Turístico-recreatius i cinegètics, que tenen en compte la presència d’este tipus

de recursos, sempre que siguen compatibles amb la seua conservació. B3. Hídrics, que consideren l’aportació de l’aiguamoll a la formació i el manteniment

dels recursos hídrics, així com les seues possibilitats posteriors d’utilització en quantitat i qualitat.

Bloc C: Valors Culturals: C1. Paisatgístics, que consideren la qualitat visual que proporciona l’aiguamoll tenint

en compte la seua representativitat i singularitat així com la seua aportació en relació amb altres paisatges de l’entorn.

C2. Patrimonials o etnològics, on es constata l’existència d’elements o conjunts

d’interès històrico-artístic, així com els representatius de formes de vida que formen part del patrimoni etnològic valencià.

C3. Didàctico-científics, que contemplen l’existència d’elements o conjunts que

permeten explicar processos naturals o històrico-culturals de rellevància en el camp de l’educació o la investigació.


Bloc D: Valors de protecció enfront dels riscos: D1. Contenció de la intrusió marina, erosió costera i altres, on es considera

l’aportació de l’aiguamoll coster enfront de la intrusió, o la dels fronts litorals associats respecte a l’erosió de la costa. També inclourà altres funcions com l’estabilització microclimàtica.

D2. Minoració dels danys per inundació, on es contempla la contribució de

l’aiguamoll a la disminució dels possibles danys per avingudes, absorbint volums d’inundació i disminuint la velocitat de l’aigua.

D3. Contenció de contaminants, on s’estima la capacitat de la zona humida per a

absorbir o fixar contaminants, evitant la seua dispersió i, en alguns casos, ajudant a la depuració.

2.3 Criteris de Catalogació La determinació dels criteris de catalogació es fonamenta en dos principis clau en el desenrotllament dels treballs: Per una banda, l’aplicació del principi de discreció tècnica que ha fet possible,

sobre la base explícita d’un sistema de valors, l’adopció final d’una decisió fonamental.

Per altra banda, i operant com a directriu en tot el procés, el principi de cautela,

bàsic en el camp ambiental, que davant qualsevol dubte o indefinició ha fet que la balança es decante cap al costat de la conservació.

Amb l’escenari que establix la conjunció d’ambdós principis i per a cadascun dels dotze valors identificats s’efectua, en cada zona inventariada, una qualificació d’índole qualitativa, mitjançant la realització d’un pannell d’experts multidisciplinar i partint de la informació prèvia i els coneixements personals que es posseïxen d’estes.

La necessària homogeneïtzació en la qualificació final s’aconseguix mitjançant diverses rondes en les quals s’aporten dades o fonaments y s’aproximen posicions fins aconseguir el consens en l’esmentada qualificació. Per cadascun dels valors identificats es contemplen fins a quatre possibilitats de qualificació en ordre decreixent: La qualificació de "rellevant" s’atorga en aquells casos en què un aiguamoll posseïx

un valor tan important que per ell sol determina la seua inclusió en el Catàleg.

La de "significatiu" es dóna en els casos en què el valor és destacat però insuficient, per ell sol, per a produir la catalogació.

La qualificació de "present", reconeix un valor com a positiu, però amb una importància més inferior que l’anterior.

Finalment, la de "absent" està representant la inexistència d’aqueix valor o la seua irrellevància.

Amb este sistema de qualificació s’han catalogat aquells aiguamolls que, a banda dels que posseïxen algun valor “rellevant”, posseïsquen al menys: Quatre o més valors “significatius”

Tres valors "significatius" més dos "presents"

Dos "significatius" més cinc "presents"

Un "significatiu" més huit "presents"

Onze o més valors "presents" Amb això s’aconseguix l’objectiu buscat; que el procediment per a efectuar la catalogació de les zones humides estiga realitzat sobre les bases que proporcionen uns criteris de valoració i selecció explícits i objectius.


2.4 Criteris de Delimitació La delimitació definitiva de les zones humides catalogades s’efectua d’acord amb els següents criteris: Correspondència amb els valors qualificats, especialment amb els “rellevants” i

els “significatius”. Exclusió d’àrees irreversiblement transformades, on la seua recuperació, en el

cas de ser possible, suposaria la utilització de mitjans tècnics o econòmics absolutament desproporcionats o conseqüències socials inassumibles.

Ajust a límits recognoscibles que faciliten la seua identificació així com el seu

control i gestió com camins, sèquies, parcel·les, tanques, etc. És important advertir que, en general, els valors que es reconeixen en un aiguamoll són molt diversos i que el seu reflex espacial no és uniforme, per la qual cosa no es pot exigir que totes i cadascuna de les porcions de terreny que el componen continguen homogèniament els mateixos valors ni, sobretot, la mateixa qualificació. Per últim i pel que es referix a la delimitació de les denominades “conques” i segons allò disposat per l’apartat 4rt del ja esmentat article 15 de la Llei 11/1994, s’ha adoptat, per analogia amb els “perímetres d’influència o protecció” dels actuals “Planes Rectores de Uso y Gestión” desenrotllats als Parcs Naturals que són zones humides, un perímetre de 500 metres al voltant de la delimitació de l’aiguamoll.

Partint del fet inqüestionable que les conques superficials vessants tenen en els aiguamolls de la Comunitat un escàs significat pel que fa a l’alimentació i la influència, en estar casi totes elles substancialment alterades en el seu règim natural (en el qual per altra banda la component subterrània sol ser més elevada), el perímetre adoptat es considera, en principi, més que suficient, ja que ho és per a espais que tenen la consideració de parcs; no obstant això, avanços posteriors en el coneixement hidrològic i hidràulic dels aiguamolls permetran perfilar l’esmentat perímetre o “conca” d’afecció.


3 CARACTERITZACIÓ DE LES ZONES HUMIDES CATALOGADES

Les 48 zones humides finalment catalogades s’agrupen, a efectes de ser exposades, en els sis grups següents: Albuferes, marjals litorals i ambients associats

Ambients fluvials i litorals associats

Brolladors

Llacunes i aiguamolls d’interior

Saladars litorals

Embassaments de fluctuació escassa

La caracterització de totes i cadascuna de les zones humides catalogades s’efectua de manera sistemàtica mitjançant una fitxa amb els següents continguts: Codi i denominació de la zona humida

Descripció de la zona: grup a què pertany, extensió, termes municipals on s’ubica, usos predominants del sòl i singularitats.

Funcionament: alimentació, descàrrega, qualitat de l’aigua i afeccions al règim natural.

Règim del sòl: classificació urbanística predominant i existència de proteccions específiques.

Quadre de valoració: qualificació per a cadascun dels valors considerats.

Esquema d’emplaçament: situació de la zona en relació amb els límits municipals, els nuclis de població i les carreteres principals.

Vista de la zona: fotografia d’algun ambient representatiu de la zona.

Les delimitacions gràfiques de totes les zones així com les seues “conques” es concreten en plànols a escala 1/10.000 sobre una cartografia fotogramètrica, amb l’excepció de les que corresponen a Espais Naturals Protegits, que es remeten a les delimitacions contingudes als seus decrets de declaració. Estes delimitacions gràfiques es concreten en fitxes individualitzades per a cadascuna de les zones mitjançant coordenades cartogràfiques UTM, acompanyades d’un croquis amb dades d’algunes d’elles com a element de referència.


4 RESULTATS I CONCLUSIONS 4.1 Resultats

Es cataloguen 48 aiguamolls de rellevància autonòmica, amb una superfície de 44.862 ha. Això suposa un 50% més pel que fa al nombre de zones humides incloses en el projecte anterior de Catàleg i un augment en superfície d’un 9%. Si s’exclouen les 31.700 ha. corresponents a les sis zones que al seu torn són Parcs Naturals, l’augment en nombre és del 61% i en superfície del 37%.

La major representació, tant en nombre com en superfície, la té el grup d’”albuferes, marjals, litorals i ambients associats”, amb 14 zones i més de 34.783 ha. que suposen el 77,6% de la superfície total catalogada. La segona major representació la tenen els “saladars litorals” que, amb 4 zones, atenyen més del 14% de la superfície. Els “ambients fluvials i litorals associats” i les “llacunes i aiguamolls interiors” suposen amb 11 i 6 zones respectivament un 4% del total superficial, i per últim els embassaments” i els “brolladors” amb 8 i 5 zones, a penes representen un 1,2 % i un 0,2% de la superfície total catalogada.

El nombre de municipis que posseïxen en el seu terme, total o parcialment, alguna zona humida atenyen els 80; 25 dels quals són d’Alacant, 18 de Castelló i 37 de València. En superfície, la província més representativa és València amb un 60.7% del total, seguida d’Alacant amb un 31,8% i Castelló amb un 7,5%.

Actualment, l’ús majoritari del sòl als aiguamolls catalogats, excloent els Parcs Naturals, és el que correspon a la vegetació natural (palustre, ripària, prats, etc.) amb un 30% del total; li seguix l’arrossar, amb un poc més del 24% i els cultius hortícoles i de cítrics amb aproximadament un 13% cadascun d’ells. L’ocupació per làmina d’aigua en període d’estiatge es troba al voltant del 6%, quantitat que lògicament augmenta en els períodes més humits, fonamentalment a costa de la vegetació natural. La resta d’usos es repartixen el 14% de superfície restant amb una presència que és poc representativa.

Estes xifres corroboren la forta antropització dels aiguamolls valencians, on l’agricultura, en conjunt, és l’activitat amb major representació superficial, la qual cosa constituïx una de les seues característiques més singulars. En quant al règim de propietat, també es reflexa esta característica en l’elevat percentatge de sòl privat que ateny aproximadament ¾ parts de la superfície total catalogada.

4.2 Conclusions

Per concloure, es pot dir que el present Catàleg constituïx un pas importantíssim en el desenrotllament de la política mediambiental de la Comunitat Valenciana; l’extensa xarxa d’aiguamolls que ara es reconeix i es valora constituïx, possiblement, el principal actiu territorial d’aqueixa política.

El reconeixement i la valoració explícits per a cada aiguamoll representa, a més, una referència de primer ordre per a la planificació, ja siga ambiental, urbanística o territorial; així com qualsevol altra intervenció que incidisca en ell. Les normes per a l’ús del sòl o la implantació i el desenrotllaments d’activitats en les zones humides o el seu entorn hauran d’adaptar-se necessàriament per a un millor compliment dels objectius de preservació que exigixen les lleis, i ho faran tenint en compte els valors identificats.

Estes normes tindran que contemplar l’estímul i el foment necessaris d’aquelles activitats productives instal·lades en les zones humides que, sent compatibles amb la preservació de les mateixes, sovint constituïxen la millor salvaguarda del seu manteniment.

Per finalitzar, el Catàleg suposa un compromís de l’Administració amb el ciutadà, que ha de conèixer-lo i assumir-lo. Amb este propòsit, la Conselleria de Medi Ambient, com a gestor del Registre Públic que el Catàleg suposa, durà a terme una política activa de difusió i conscienciació utilitzant les múltiples possibilitats que en este sentit oferixen les tecnologies de la informació, satisfent així els drets d’accés a la informació que la Llei 38/1995 establix per a tots els ciutadans.


4.3 Llistat de les zones humides catalogades

grup zona denominació 1 MARJAL DE PENÍSCOLA

2 PARC NATURAL DEL PRAT DE CABANES

3 MARJAL DE NULES-BURRIANA

4 MARJAL I ESTANYS D’ALMENARA

5 MARJAL DELS MOROS

6 MARJAL DE RAFALELL I VISTAVELLA

7 PARC NATURAL DE L’ALBUFERA DE VALÈNCIA

8 MARJAL I ESTANY DE LA RIBERA SUD DEL XÚQUER

9 MARJAL DE LA SAFOR

10 PARC NATURAL DE LA MARJAL DE PEGO-OLIVA

11 ELS BASSARS-CLOT DE GALVANY

12 PARC NATURAL DEL FONDO D’ELX

13 ELS CARRISARS D’ELX

ALBUFERES I MARJALS LITORALS

.

14 EL HONDO DE AMORÓS

15 DESEMBOCADURA DEL RIU DE LA SÉNIA

16 DESEMBOCADURA DEL RIU DE LES COVES

17 DESEMBOCADURA DEL MILLARS

18 CLOT DE LA MARE DE DEU

19 DESEMBOCADURA Y FRENTE LITORAL DEL XUQUER

20 DESEMBOCADURA DEL RIU DE XERACO

21 DESEMBOCADURA DEL RIU BULLENTS

22 DESEMBOCADURA DEL RIU RACONS

23 DESEMBOCADURA DEL RIU DE L’ALGAR

24 DESEMBOCADURA I FRONT LITORAL DEL SEGURA

AMBIENTS FLUVIALS I LITORALS ASSOCIATS

25 MEANDRES ABANDONATS DEL RIU SEGURA:

grup zona denominació 26 EL BARCHELL

27 NAIXEMENT DEL RIU VERD

28 ULLAL DE L’ESTANY DEL DUC

29 FONT DELS SANTS

BROLLADORS.

30 FONTS DE L'ALGAR

31 DEHESA DE SONEJA

32 LAGUNAS DE SEGORBE

33 LAVAJOS DE SINARCAS

34 LAGUNA DE SAN BENITO

35 LAGUNA Y SALEROS DE VILLENA

LLACUNES I AIGUAMOLLS D’INTERIOR

. 36 LAGUNA DE SALINAS

37 SALINES DE CALP

38 SALADAR D'AIGUA AMARGA

39 PARC NATURAL DE LES SALINES DE SANTA POLA

SALADARS LITORALS

40 PARC NATURAL DE LES LLACUNES DE LA MATA - TORREVIEJA

41 BASSA DE CHOVAR

42 EMBASSAMENT DE EMBARCADEROS

43 EMBASSAMENT DE LA VALLESSA

44 EMBASSAMENT DEL BOSQUET DE MOIXENT

45 EMBASSAMENT DE RELLEU

46 EMBASSAMENT D’ELDA

47 EMBASSAMENT DE TIBI

EMBASSAMENTS DE FLUCTUACIÓ ESCASSA

48 EMBASSAMENT D'ELX


Plànol de situació de les zones humides


5 FITXES DESCRIPTIVES


FITXES COORDENADES

A l’efecte d’allò disposat en l’article 15.4 de la Llei 11/1994, s’establix un perímetre d’afecció o “conca” de 500 metres al voltant dels límits de la zona humida, amb l’excepció d’aquelles zones on la planificació ambiental vigent haja determinat un altre perímetre.

catàleg de zones humides de la comunitat valenciana · un marc regulador que tendix a la seua...

Documents