catÀleg de proteccions document per a la ......• la delimitació del nucli històric tradicional...

CATÀLEG DE PROTECCIONS

VERSIÓ PRELIMINAR DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE TAVERNES BLANQUES.

DOCUMENT PER A LA INFORMACIÓ I PARTICIPACIÓ PÚBLICA.

MEMÒRIA

CATÀLEG DE PROTECCIONS VERSIÓ PRELIMINAR DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE TAVERNES BLANQUES. Document per a la informació i participació pública.

Memòria| 2

Carrer del Comte d'Altea_22_2n_5_46005_València_tel_960 043 [email protected]

Índex

1.- MEMÒRIA INFORMATIVA ................................................................................................................. 3

1.1.- NORMATIVA VIGENT ....................................................................................................................... 3

1.2.- ABAST ............................................................................................................................................... 3

1.3.- CONTINGUT ESTRUCTURAL I DETALLAT DEL CATÀLEG .................................................................... 4

1.4.- COMPOSICIÓ DEL CATÀLEG ............................................................................................................. 5

1.5.- RESSENYA HISTÒRICA ...................................................................................................................... 6

2.- MEMÒRIA JUSTIFICATIVA ................................................................................................................. 7

2.1.- CRITERIS DE NORMALITZACIÓ DELC ATÁLOGO ................................................................................ 8

2.2.- JUSTIFICACIÓ DE LA CATALOGACIÓ I NIVELLS DE PROTECCIÓ QUE ES DISPOSEN. .......................... 9

2.3.- SECCIÓ 1R PATRIMONI CULTURAL ................................................................................................. 11

2.3.1.- DELIMITACIÓ DEL NUCLI HISTÒRIC TRADICIONAL ..................................................................... 11

2.3.2.- TIPOLOGIES I ELEMENTOS CARACERÍSTICOS ............................................................................. 16

2.3.3.- BÉNS D'INTERÉS CULTURAL ........................................................................................................ 19

2.3.4.- BÉNS DE RELLEVÀNCIA LOCAL .................................................................................................... 19

2.3.5.- JUSTIFICACIÓ DE LA DELIMITACIÓ DE L'ENTORN DE PROTECCIÓ DELS BÉNS DE RELLEVÀNCIA

LOCAL. ...................................................................................................................................................... 20

2.3.6.- ALTRES CATEGORIES DEL CATÀLEG ............................................................................................ 24

2.4.- SECCIÓ 2a PATRIMONI NATURAL .................................................................................................. 25

2.5.- SECCIÓ 3a PATRIMONI PAISATGE .................................................................................................. 25


Memòria| 3


1.- MEMÒRIA INFORMATIVA

1.1.- NORMATIVA VIGENT

La normativa urbanística aplicable a la redacció del present document és la següent:

En matèria d'Ordenació Territorial i Urbanística:

• Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el Text Refós

de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana (d'ara endavant TRLSRU).

• Llei 5/2014, de 25 de juliol, d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge, de la

Comunitat Valenciana. (e avance L.O.T.O.P.)

En matèria de Protecció del patrimoni:

A més de les determinacions en matèria de patrimoni contingudes en la normativa citada anteriorment,

• La llei 16/85, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol.

• La llei 4/98, d'11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural

Valencià (d'ara endavant LPCV).

Modificada per la Llei 7/2004 de 19 d'octubre, la Llei 5/2007, de 9 de

febrer i la LLEI 9/2017, de 7 d'abril, de la Generalitat Valenciana, totes

de de Modificació de la llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni

Cultural Valencià.

• El Decret 62/2011, de 20 de maig, del Consell, pel qual es regula el procediment

de declaració i el règim de protecció dels béns de rellevància local.

1.2.- ABAST

El Catàleg de Proteccions és un instrument d'ordenació d'àmbit municipal, mitjançant el qual es determinen aquells elements territorials, espais o béns immobles que, en raó dels seus especials valors culturals, naturals, paisatgístics o altres, requereixen d'un règim de conservació específic i, si escau, l'adopció de mesures cautelars de protecció o de foment i posada en valor.

Per l'anterior, el Catàleg contindrà tots els elements territorials existents en el municipi sobre els quals recaiga algun tipus de protecció derivada de la legislació del patrimoni cultural, del patrimoni natural i del paisatge, així com dels instruments previstos en aquestes legislacions per a la seua concreció i desenvolupament.

A més dels elements citats, el catàleg podrà contindre altres elements que, encara no gaudint de la protecció específica definida per la legislació vigent, s'estime que hagen de


Memòria| 4


considerar-se al costat dels anteriors, en raó del seu interés local o per la seua incidència territorial i urbanística.

Podem distingir en el catàleg dues categories:

• Una, merament informativa, que es concretarà en la identificació precisa i concreta d'elements catalogats, assenyalant la seua situació i descrivint els valors patrimonials que justifiquen la catalogació.

• Una altra, normativa, que identificarà l'entorn d'afecció del bé, si així procedeix conforme a la legislació sectorial, LPCV, i determinarà el grau de protecció i el règim d'intervencions autoritzats segons aquest grau.

Convé precisar, als efectes citats, que segons l'article 46 de la LPCV, són “Béns de Rellevància Local” tots aquells béns immobles que, no reunint els valors excepcionals que els identificarien com especialment representatius de la història i la cultura Valenciana, com succeeix amb els denominats “Béns d'Interés Cultural” (Art 2.2 de la Llei), no obstant això tenen significació pròpia, en l'àmbit comarcal o local, com a béns destacats de caràcter històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic o etnològic.

L'article 15 de la LPCV determina que tant els Béns d'Interés Cultural com els Béns de Rellevància Local s'inclouran en el “Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià”, adscrit a la conselleria competent en matèria de cultura.

Queda advertir finalment, per les conseqüències que això té sobre l'aprofitament dels terrenys, que d'acord amb el que es disposa en l'article 20 de la mateixa Llei, els edificis inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià no podran derrocar-se, totalment o parcialment, mentre estiga en vigor la seua inscripció en l'Inventari.

1.3.- CONTINGUT ESTRUCTURAL I DETALLAT DEL CATÀLEG

En la secció de Patrimoni Cultural, formen part de l'ordenació estructural del Pla General, en virtut dels articles 34 i 46 de la LPCV i les lleis posteriors que la modifiquen (Llei 7/2004 i 5/2007), els següents elements del Catàleg:

• la delimitació del Nucli Històric Tradicional amb la categoria de BRL (NHT-BRL),el seu entorn de protecció, la normativa de protecció de l'entorn incloent els béns catalogats en aquest entorn

• els Béns declarats d'Interés Cultural (BIC), els entorns de protecció d'aquests BIC i la normativa de regulació urbanística d'aquests entorns de BIC

• els Béns de Rellevància Local (BRL), els entorns de protecció d'aquests BRL i la normativa de protecció dels anteriors BRL, incloent-se les fitxes dels béns catalogats que es troben dins d'aquest àmbit,

• les Àrees de Vigilància Arqueològica (A V A).

La resta de les determinacions del Catàleg formaran part de l'ordenació detallada.


Memòria| 5


1.4.- COMPOSICIÓ DEL CATÀLEG

El Catàleg de proteccions està integrat pels següents documents:

- Part sense eficàcia normativa:

a) Memòria Informativa descrivint el procés d'informació per a elaborar-ho, i la Memòria Justificativa dels criteris de catalogació seguits.

- Part amb eficàcia normativa:

a) Normativa d'aplicació, diferenciada per a cada grau de protecció, b) Fitxes dels elements catalogats amb indicació del seu nivell de protecció, dades identificatives de l'immoble, descripció de les seues característiques contructivas, estat de conservació i prescripcions per a millorar-ho, ús actual i proposat especificant la seua destinació pública o privada. c) Pla o plans de situació dels immobles catalogats o espais protegits


Memòria| 6


1.5.- RESSENYA HISTÒRICA

El municipi de Tavernes Blanques se situa a la comarca de l'Horta Nord i bufona amb els termes municipals de València a l'oest i sud, Bonrepòs i Mirambell i Almàssera al nord i Alboraia a l'est.

El seu relleu està constituït pel Barranc del Carraixet, el llit del qual discorre pel límit nord del terme municipal, formant un recodo en la part nord-oest. La resta del terme resulta sensiblement pla.

La seua fundació resulta relativament recent encara que no existeix cap dada concreta sobre el seu origen. La seua situació en la Via Heráclea (carretera de València a Barcelona) dóna que pensar en l'existència d'alguna agrupació de cases que pogueren ser l'origen de l'actual població. Sobre el seu nom existeixen diverses teories referents a l'existència d'unes tavernes que venien aguardiente o “beguda blanca”, l'existència en la població de “blanquers” o curtidores de pell i la suposició que el sòl en el qual s'assentaven les primeres construccions locals anara d'un color blanquinoso.

A partir del segle XV, Tavernes Blanques va constituir un senyoriu, concedit en 1445 per Jaume I a Bernardo Peris. Posteriorment, Don Alfons d'Aragó ho va comprar a la família Borja i ho va cedir en el seu testament al Monestir de Sant Jerónimo de Cotalba, a Gandia, que va exercir el senyoriu del lloc durant més de tres segles fins que, en 1835 l'Estat per ordre governativa confiscara les propietats, exclaustrara als monjos i, després de la desamortització, els senyorius s'aboliren en 1837.

La parròquia es va formar per desmembramiento de la de Sant Lorenzo de València en 1631. Els terratrémols de 1768 van causar grans danys que van suposar reconstruccions i ampliacions posteriors.

La seua naturalesa i condicions socioeconòmiques han experimentat considerables canvis en els últims anys. A diferència dels pobles confrontants, caracteritzats per una activitat econòmica lligada a les explotacions agrícoles, Tavernes Blanques es va dedicar a l'explotació de bestiar porcí i boví, amb l'establiment de cebaderos, escorxadors i carnisseries. L'activitat industrial ha cessat quasi per complet en el municipi.

Les seues festes patronals se celebren en honor de la Verge Desemparats i de Sant Roque durant el mes d'agost.

L'escut oficial de Tavernes Blanques, aprovat pel Ministeri de la Governació en 1951, fa referència a les famílies Peris i Fabra, als pares Jerònims Cotalbos i a la Corona d'Aragó.

La denominació de Tavernes Blanques en substitució de Tavernes Blanques va ser establida per decret del Consell de data 25 de Gener de 1982, publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana d'1 de febrer de 1982 i en el Butlletí Oficial de l'Estat de 20 d'abril de 1982.


Memòria| 7


2.- MEMÒRIA JUSTIFICATIVA

Els Catàlegs són documents urbanístics relacionats amb la conservació i protecció del patrimoni cultural i arquitectònic del territori i les ciutats, que estan regulats en l'actualitat en el nostre àmbit territorial per les Lleis de la Generalitat Valenciana, la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge, de la Comunitat Valenciana en avance LOTUP i la llei 4/98, d'11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià (d'ara endavant LPCV), modificada per la Llei 7/2004 de 19 d'octubre, la Llei 5/2007, de 9 de febrer i la LLEI 9/2017, de 7 d'abril, de la Generalitat Valenciana, totes de de Modificació de la llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.

L'article 42 de la LOTUP se cita als Catàlegs de Proteccions com a instrument d'ordenació d'àmbit municipal mitjançant el qual es determinen aquells elements territorials, espais o béns immobles que, en raó dels seus especials valors culturals, naturals, paisatgístics o altres, requereixen d'un règim de conservació específic i, si escau, l'adopció de mesures cautelars de protecció o de foment i posada en valor.

La LOTUP determina en el mateix article que tot pla general estructural haurà de contindre necessàriament un catàleg de proteccions, que abastarà tot el terme municipal, amb independència que el mateix es puga formular, revisar o modificar de manera separada...

Més en concret laL OTUP determina que:

El catàleg de proteccions haurà de contindre tots els elements territorials existents en un municipi sobre els quals recaiga algun tipus de protecció derivada de la legislació del patrimoni cultural, del patrimoni natural i del paisatge, així com dels instruments previstos en aquestes legislacions per a la seua concreció i desenvolupament. A més dels elements citats, el catàleg podrà contindre altres elements que, àdhuc no gaudint de la protecció específica definida per la legislació vigent, s'estima que han de considerar-se al costat dels anteriors, en raó del seu interés local o per la seua incidència territorial i urbanística.

3. Els elements que formen part del catàleg de proteccions podran identificar-se tant individualment, com formant part d'un conjunt.

4. El catàleg de proteccions diferenciarà, almenys, tres seccions: patrimoni cultural, patrimoni natural i paisatge; a aquestes seccions, es podran afegir aquelles altres que s'estimen convenients per la seua presència significativa en el municipi. Cadascuna d'elles tindrà el següent contingut:

a) Inventari d'elements i conjunts potencialment catalogables; situació i descripció general d'aquests.

b) Anàlisi del conjunt, criteris de valoració i selecció, criteris de classificació, criteris de protecció i integració en l'ordenació territorial i urbanística, criteris de foment i possibilitats d'intervenció. Proposta de catalogació.

c) Memòria justificativa de la selecció efectuada, classificació i tipus de protecció, propostes normatives i d'actuació. Quadre resum amb les principals dades de la catalogació.


Memòria| 8


d) Fitxa individualitzada de cada element i conjunt catalogat, que inclourà la seua identificació, emplaçament, descripció, nivells de protecció i ús, actuacions previstes i normativa aplicable; tot això d'acord amb els formats i indicacions continguts en l'annex VI d'aquesta llei.

e) Pla general amb la situació i emplaçament de tots els elements catalogats.

f) Determinacions generals a incorporar en el pla general estructural o en els instruments d'ordenació detallada.

….

A l'efecte de la secció de patrimoni cultural, es considera que conforma l'ordenació estructural els béns integrants de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, que inclou els Béns d'Interés Cultural i els Béns de Rellevància Local.

7. A fi de poder normalitzar el tractament urbanístic i territorial dels elements i conjunts catalogats del patrimoni cultural, i sense que això afecte les categories de protecció establides per la seua legislació corresponent, aquests elements es caracteritzaran segons els nivells de protecció determinats en l'annex VI de la LOTUP.

Així doncs, la conveniència i oportunitat de la redacció del Catàleg de proteccions com a document integrant del Pla General d'Ordenació Urbana, està explícitament determinada directament per legislació urbanística i, evidentment, no requereix major justificació.

2.1.- CRITERIS DE NORMALITZACIÓ DELC ATÁLOGO

Per a l'elaboració del Catàleg de proteccions de Tavernes Blanques, s'ha elaborat una fitxa individualitzada, sent aquesta el seu instrument d'anàlisi fonamental que complementa i matisa les condicions generals imposades per als béns catalogats amb una anàlisi més detallada i concret.

En l'annex V la LOTUP defineix de forma precisa com han de ser les fitxes del catàleg i els seus continguts.

El criteri catalogació dels elements que s'inclouen en les fitxes, pansa pel coneixement de les seues característiques formals, de l'estat de conservació, dels valors culturals (tècnics, antropològics, històrics, etc.) i mediambientals que han de ser considerats per a la seua protecció.

Amb aquest model de treball, a més pretenem aconseguir el coneixement de la relació d'aquests elements amb el seu entorn immediat, i la seua repercussió en una dimensió contextual total.

La relació de dades que s'aporten té com a objectiu específic la descripció dels elements considerats de valor des de quatre enfocaments diferents: identificació, dades, valoració i intervenció sobre l'element.

Lus elements catalogats es divideixen en funció del seu nivell de protecció. Aquesta informació s'aboca sobre la fitxa, la qual, en funció de les categories de catalogació, varia


Memòria| 9


punt en la forma com en el contingut; encara que amb camps comuns com la documentació planimètrica i la fotogràfica. La informació recollida en les fitxes individualitzades s'haurà d'actualitzar i completar en realitzar l'interessat la corresponent consulta prèviament a la sol·licitud de llicència, per la qual cosa el sol·licitant haurà d'aportar tota la informació que complemente el contingut del fitxer individual.

La documentació general inclosa en aquest Catàleg, i la recollida en les fitxes individuals dels béns catalogats, serviran a la comissió de l'entitat municipal, per a respondre a les consultes i avantprojectes presentats per a la intervenció en qualsevol dels elements o espais ací catalogats. En cas de no ratificar aquesta informació, hauran d'exposar i justificar en el dictamen que emeten, les raons que han ocasionat la modificació sobre el contingut en el Pla.

Així mateix, es considera part integrant del present catàleg, adjunt com anejo, el Catàleg de Paisatge del Pla General.

2.2.- JUSTIFICACIÓ DE LA CATALOGACIÓ I NIVELLS DE PROTECCIÓ QUE ES DISPOSEN.

NIVELLS DE PROTECCIÓ

Es consideren els següents nivells de protecció que s'assignen als elements catalogats (Annex VI LOTUP):

• PROTECCIÓ GENERAL INTEGRAL: Es considera quan els valors benvolguts es presenten de manera generalitzada en

l'element o conjunt, la qual cosa suposa que la majoria dels seus components principals tenen interés de cara a la seua conservació i a més, posseeixen un caràcter material.

Podrà haver-hi algun component, a més dels anteriors que presente interés per a la conservació de caràcter ambiental o tipològic. Els components caracteritzats com a irrellevants o impropis deuran per tant ser minoria.

• PROTECCIÓ GENERAL PARCIAL:

Es considera quan els valors benvolguts es presenten només en algunes parts de l'element o conjunt catalogat, la qual cosa suposa també que només alguns dels components principals de caràcter material tindran interés per a la seua conservació.

Altres components poden tindre interés des del punt de vista ambiental o tipològic i la resta, o bé manquen d'interés (són irrellevants) o constitueixen elements impropis.

• PROTECCIÓ GENERAL AMBIENTAL:


Memòria| 10


Es considera quan el que es pretén conservar de l'element o conjunt no és cap component material concret, sinó algunes de les seues característiques morfològiques que formen part de l'escena o ambient rural o urbà, segons es percep des de l'espai públic.

Això suposa que ha de tindre algun component d'interés amb aqueix caràcter i no tindre cap component d'interés de caràcter material, en aquest cas seria protecció general parcial. Un exemple de protecció general ambiental pot ser una forma de composició de les façanes o determinats tractaments cromàtics.

• PROTECCIÓ GENERAL TIPOLÒGICA:

Es considera quan el que es pretén conservar, de manera anàloga a la protecció anterior, són algunes característiques tipològiques de l'element o conjunt, corno pot ser per exemple, un tipus de parcel·lació, la utilització de determinades tècniques constructives, la situació dels celoberts, un programa funcional arquetípico, etc.

En general s'estableixen les següents actuacions segons dos paràmetres: l'estat considerat dels elements, i el tipus de component :

A CONSERVAR IRRELLEVANT+PGI IMPROPI+PGI

BON ESTAT MANTENIMENT CONDICIONAMENT

ACCEPTABLE REHABILITACIÓ CONDICIONAMENT

DEFICIENT RESTAURACIÓ CONDICIONAMENT ELIMINACIÓ

MAL ESTAT RESTAURACIÓ CONDICIONAMENT ELIMINACIÓ

CONSIDERACIÓ COMPONENT

ACTUACIÓ


Memòria| 11


2.3.- SECCIÓ 1R PATRIMONI CULTURAL

2.3.1.- DELIMITACIÓ DEL NUCLI HISTÒRIC TRADICIONAL

En l'article 27. 3 de la LOTUP se cita que “El nucli, o nuclis, històrics es distingiran com a zones diferenciades subjectes a ordenacions tendents a preservar les seues característiques morfològiques tradicionals i les activitats que contribuïsquen a vitalitzar-les.”

S'ha delimitat dues zones de nucli històric tradicional: NH-I-BRL en l'eix que conforma l'antiga N-340 (carretera de Barcelona), que va donar origen al seu carrer Major en la seua zona Nord al costat del barranc i entorn a l'Ermita de la mare de Déu dels Desemparats i la zona de nucli històric tradicional NH-II-BRL, en l'àmbit corresponent a l'assentament original de la població, caracteritzada per pomes de traça rectangular, amb una orientació principal nord-sud.

La finalitat d'aquestas zonas és la conservació de la trama urbana, de la tipologia edificatòria i de l'ambient urbà.

El criteri de delimitació de l'entorn de protecció que s'ha seguit és el que indiquen les lleis que atenen aquests àmbits. Es tracta de definir l'àmbit de protecció en el qual està inclòs el bé a protegir, a més de les parcel·les, façanes, carrers, camins i altres elements que caracteritzen el paisatge urbà o rural en contacte directe amb el bé, o que donen a l'àmbit del mateix i que constitueixen l'entorn o la conca visual si escau.

Analitzant la cartografia històrica existent del nucli urbà de Tavernes Blanques, pot veure's com la seua morfologia s'ha desenvolupat a partir principalment del desenvolupament d'edilici s a banda i banda d'antígua carretra de Barcelona, des de l'entrada pel Barranc del Carraixet cap a València. D'altra banda i al voltant de l'antígua església es puedeobservar un altre creixement en la part central cap a l'est amb en nucli d'habitatges del Carrer San José, que mes tard quedaria unit al nucli urbà.

IMATGE DE LA MTN50 1a EDICIÓ


Memòria| 12


L'anàlisi d'aquesta cartografia històrica, juntament amb l'anàlisi de les edificacions que han arribat fins als nostres dies, permet mitjançant la seua adaptació a la cartografia actual definir el que considerem els nuclis històric de la població.

ORTOFOTO 1945-1946

PLA CADASTRAL ANYS 1930


Memòria| 13


EN GROC HABITATGES ANTERIORS A 1950. EN NARARNJA HABITATGES ANTERIORS A 1940


Memòria| 14


ENTORNS DE PROTECCIÓ DELS NUCLIS HISTÒRICS TRADICIONALS

Zona NHT-I BRL

En aquest cas delimitem l'entorn als habitatges que se situen al costat de l'Ermita dels Desemparats i la carretera N-340 a l'ésser l'agrupació d'habitatges que encara conserva el parcel·lari, tipologia, façanes i alineació de l'assentament original.


Memòria| 15


Zona NHT-I BRL

En aquest cas delimitem l'entorn als habitatges que se situen al costat de l'església que, encara que no és l'original (que va ser cremada en


Memòria| 16


2.3.2.- TIPOLOGIES I ELEMENTOS CARACERÍSTICOS

2.3.2.1.- TIPOLOGIES DE LES CONSTRUCCIONS DEL NUCLI URBÀ

L'edificació del nucli urbà està constituida fonamentalment per viviendas unifamiliars entre medianeras de planta baja más una o dues altures. Encara que també trobem edificacions d'un altre tipus. A continuació analitzarem les tipologies:

Habitatge unifamiliar:

En planta baixa se sol allotjar un portón doble d'accés en el centre pel qual s'efectuava l'entrada de vehicles grans o carros d'ús agrícola, fins al corral posterior i les quadres. A aquest portón se li afig una finestra o una porta en el cas de donar-se la independència de plantes. La primera planta té habitualment un balcó de poc vol acompanyat a vegades d'un mirador, i en el cas d'existir una tercera planta apareixen finestres de xicotetes dimensions i amb escassa o nul·la ornamentació, originalment destinades a la ventilació de les cambras.

Les cobertes inclinades es rematen en façana amb ràfecs de poc vol. Una característica a ressenyar és la ruptura de la uniformitat visual a través de l'ús de diferents colors sobre el revoque de cada habitatge, així com l'ús de diversos materials, com la rajola vista, la ceràmica de vius colors o a vegades la pedra.

Habitatge plurifamiliar:

El creixement de les famílies i la necessitat d'independència dels nuclis familaires, va incitar a l'aparició de la tradicional “escaleta”, que garanteix una comunicació independent del carrer al pis superior. L'ample de façana d'aquesta tipologia depén al seu torn de la disposició a una mà i a dues mans de la façana. La presència o no de la ‘escaleta’ és el que denota la presència d'una o més famílies en l'habitatge.

Fruit de posteriors ensanches, les construccions han tendit a adoptar la tipologia entre medianeras encara amb l'aparició d'alguns habitatges en bloc, com el grup d'habitatges de Sant Rafael.

La façana en la seua majoria recorre a la seua divisió vertical, ja que es realitzen amb un sòcol per a la protecció dels murs, motlures remarcant els forjats i balcons, i les motlures en la cornisa. Les cobertes són a dues aigües sense ràfecs, per la qual cosa, utilitzen un sistema de canaló i cornisa decorada.

Casa senyorial:

Com l'habitatge de la plaça Germanías núm. 5.

Són poques però existeixen edificis d'habitatge unifamiliar, generalment de dues plantes d'altura, destinats a residència de famílies nobles. Les característiques constructives són semblants a les indicades per a altres tipus però apareixen elements de cadirat en sòcols, portades, cantoneres, i destaca una major ornamentació de les façanes.


Memòria| 17


2.3.2.2.- ELEMENTS CARACTERÍSTICS DE LES CONSTRUCCIONS DEL NUCLI URBANO

EIXOS VERTICALS: En general la distribuciuón dels buits de finestra és simètrica. La composició de les façanes es fa sobre la base d'eixos verticals sobre els quals s'alineen els diferents buits oberts en els murs. Això ocorre independentment del nombre d'altures i de la tipologia edificatòria, com veurem a continuació en les diferents imatges analitzades. Aquesta organització, habitual en tota l'arquitectura històrica de la zona, ve condicionada pel caràcter estructural dels murs portants. Es van alternant draps massissos entre els eixos de buits que varien en funció de l'ample de façanes.

JERARQUITZACIÓ DE PLANTES: Una altra invariante en el tractament de les façanes és la jerarquització de les plantes dels edificis. En termes generals la planta baixa té un tractament diferenciat. La planta primera adquireix un caràcter de planta principal, amb buits i balcons de majors dimensions i l'ús d'ornamentació característic. En l'última planta, si n'hi haguera, els buits són de menors dimensions, passen a ser finestres. L'altura de planta baixa és major, i sempre superior a 3,00 m.

ACABATS DE FAÇANES: L'ús de murs portants de maçoneria o rajola massissa són comunes a les diferents tipologies edificatòries. Se solen acabar amb revoque pintat amb variacions de gammes cromàtiques. S'utilitzen elements ornamentals: sòcols, impostes, cornises, recercado de buits, pinacles

S'utilitzen sòcols realitzats amb xapats de pedra així com els de ressalte d'arrebossat o solament esquerdejat. Els sòcols amb un recrecido d'esquerdejat o arrebossat pintado té variacions, des d'un color diferent a la resta de la façana a deixant un guarnit rustico. Tots dos conformen una banda d'aproximadament 1.00 metre.

BUITS, REIXERIA I FUSTERIA: De forma general predominen els buits rectangulars amb proporcions verticals amb llinda recta, encara que també trobem arcs de mig punt rebaixat en algunes façanes. Excepte en les edificacions més austeres, com per exemple el grup d'habitatges tradicionals de planta baixa del carrer Doctor Pesset, els buits compten amb marcs recrecidos de pedra o de rajola, habitualment decorats amb motlures arrebossades en major o menor intensitat. Les portes d'accés solen ser de dos tipus: la principal, en el centre de la façana, de fulla doble i grans dimensions per a permetre l'accés de carros. I un segon tipus que no sempre està present, en el lateral de la façana, que dóna accés a la planta superior en aquelles edificacions on es precisa d'independència entre plantes.

Els brancals dels buits de finestres i balconeras són generalment rectes, encara que trobem a vegades en les construccions més antigues exemples de buits abocinados.

Els buits de finestra en planta baixa tenen ampit d'altura marcada pel sòcol. Els buits de planta primera són normalment balconeras, independentment de si tenen o no balcó volat.

En el cas de les baranes i passamans trobem de tres tipus: El primer d'elements senzills formeuus per una sèrie de barrots verticals subjectes per travesses horitzontals a les quals són pasantes els punts de les quals de pas de les travesses són macollas d'adorn i reforç. El segon tipus més complex, amb elements de forja decorada ja siga amb barres o platines formant


Memòria| 18


dibuixos amb unions de punt de soldadura. I finalment classifiquem un tercer tipus el qual es componen de pilastres de formigó amb formes torneadas sobre el qual es dóna suport a el passamans, també de formigó.

La fusteria utilitzada tradicionalment és de fusta i cristall, amb dues fulles abatibles. Trobem portes de fusta massissa cegues o amb panells acristalados i protegits amb reixes de forja.

COBERTA I ALER: Les cobertes són inclinades, amb acabat de teula àrab. Varia la solució de trobada de façana amb la coberta: el ràfec en vol sobre el carrer amb la recollida d'aigües en un canaló exterior vist, o bé la construcció d'un element de rematada ornamental que s'eleva a manera d'ampit per a amagar el vessant de la coberta inclinada, amb canaló de recollida i mechinales per a evacuar l'aigua.

2.3.2.3.- ELEMENTS IMPROPIS

En la rehabilitació d'edificis hauria de parar-se atenció en la recuperació harmònica dels elements decoratius de les façanes, eliminando per exemple tot element que distorsionen la percepció de l'edifici.

En aquest sentit, els materials emprats en les noves edificacions i les noves instal·lacions haurien d'evitar el seu impacte sobre l'estètica del nucli històric, evitant la instal·lació d'aparells d'aire condicionada i antenes en les façanes i evitant en la mesura que siga possible solucions pràctiques però poc harmonioses amb l'entorn. En aquest sentit, la retolació comercial a vegades s'ha fet sense tindre en compte la qualitat artística de l'edifici. Altres elements impropis com a antenes, caixes elèctriques, cablejats, bústies, senyals de trànsit, haurien de prestar una atenció especial a l'hora de situar-los sobre façanes d'edificis protegits.


Memòria| 19


2.3.3.- BÉNS D'INTERÉS CULTURAL

El Capítol III de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià estableix tant les classes dels Béns d'Interés Cultural com el seu règim.

D'acord amb l'art. 34.5, LPCV, la declaració d'Interés Cultural d'un immoble determinarà per a l'Ajuntament on es trobe el bé, l'obligació d'incloure-ho en el corresponent Catàleg de proteccions amb el grau de protecció adequat al contingut de la citada llei i al Decret de la seua Declaració.

No existeixen actualment béns d'interés cultural catalogats com a tals.

2.3.4.- BÉNS DE RELLEVÀNCIA LOCAL

La condició de Bé de Rellevància Local ve expressada en l'article 46 de la LPCV:

1. Són béns immobles rellevància local tots aquells béns immobles que, no reunint els valors a què es refereix l'article 1 d'aquesta llei en grau tan singular que justifique la seua declaració com a béns d'interés cultural, tenen no obstant això significació pròpia, en l'àmbit comarcal o local, com a béns destacats de caràcter històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic o etnològic.

Aquests béns hauran de ser inclosos en els corresponents catàlegs de béns i espais protegits previstos en la legislació urbanística, amb l'expressada qualificació de béns immobles de rellevància local i s'inscriuran en la secció 2a de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. Tals béns i la seua normativa de protecció formaran part de l'ordenació estructural del planejament municipal, que es desenvoluparà conforme als criteris de planificació establits per a les corresponents categories de béns d'interés cultural.

2. Els Béns Immobles de Rellevància Local seran inscrits en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià ateses les següents categories:

a) Monument d'Interés Local.

b) Nucli Històric Tradicional.

c) Jardí Històric d'Interés Local.

d) Espai Etnològic d'Interés local

e) Lloc Històric d'Interés Local.

f) Espai de Protecció Arqueològica.

g) Espai de Protecció Paleontològica.

Atenent la seua singularitat tipològica, el seu interés arquitectònic i la seua significació històrica es catalogan com a Béns de Rellevància Local (B.R.L.) els següents elements en les siguintes categories:

Amb la categoria de Monument d'Interés Local


Memòria| 20


Nucleo Històric Tradicional

CA-1. Nucli Historico I (NH_BRL)

CA-2. Nucli Històric II (NH_BRL)

Património Cultural Arquitectònic

CA-3. Ermita de la mare de Déu dels Desemparats (BRL)

CA-4. Església parroquial de la Santíssima Trinidad (BRL)

CA-5. Mercat (BRL)

Patriminio Etnològic

CE-1. Llengües d’ Alborada-Almàssera (BRL)

CE-3. Viacrucis (I-XIV) (BRL)

CE-4. Retaule ceràmic Crist ressuscitat (BRL)

CE-5. Retaule ceràmic Cor de Jesús (BRL)

CE-6. Retaule ceràmic San José (BRL)

CE-7. Retaule ceràmic Vírgen dels Desemparats (BRL)

3. El Catàleg de proteccions (art. 50.2 de la LPCV) establiran la protecció integral dels béns qualificats de Rellevància Local, determinant les mesures que, de conformitat amb el que es disposa en la LPCV i en la normativa urbanística, asseguren l'adequada conservació i apreciació d'aquests béns.

4. Els Catàlegs prestaran l'adequada protecció (art. 50.3 de la LPCV), mitjançant la seua qualificació com a Béns de Rellevància Local, a les mostres més representatives i valuoses de l'arquitectura popular i del patrimoni arquitectònic industrial. Inclouran també entre els béns qualificats de rellevància local els jaciments arqueològics i els paleontològics d'espacial valor existents en el seu àmbit territorial, amb la consideració d'espais de protecció arqueològica o paleontològica.

2.3.5.- JUSTIFICACIÓ DE LA DELIMITACIÓ DE L'ENTORN DE PROTECCIÓ DELS BÉNS DE

RELLEVÀNCIA LOCAL.

Els Béns de Rellevància Local (BRL), hauran de comptar amb un entorn de protecció delimitat seguint els criteris de l'art. 39 del llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.


Memòria| 21


Atendeixen a el que s'estableix en l'art.11 del Decret 62/2011, de 20 de Maig del Consell, pel qual es regula el procediment de declaració i el règim de protecció dels béns de rellevància local, on s'estableixen els espais que han d'abastar aquestes delimitacions:

1. Per als monuments d'interés local contemplats en l'apartat 1 de l'article 10, i fins a l'aprovació o modificació del corresponent Catàleg de Béns i Espais Protegits, seran aplicable els següents entorns de protecció:

a) Per als situats en àmbits urbans: l'espai resultant de sumar a la poma on se situa l'immoble, els espais públics confrontants amb el mateix incloent les façanes que entren en contacte amb aquests espais públics.

b) Per als situats en àmbits no urbans: l'espai comprés en una distància 50 metres, a comptar des del contorn extern del ben o dels seus hipotètics vestigis.

Ermita de la mare de Déu dels Desemparats (BRL)

S'ha adoptat l'entorn de protecció delimitat en Catàleg de Béns i Espais Protegits del PAT de l'Horta, que inclou el cementeri dels ajunticiados i jardí de l'altre costat de l'antiga carretera a Barcelona, augmentant-ho a les edificacions de la poma adossada a l'Ermita.

Església parroquial de la Santíssima Trinidad i Mercat

S'ha inclòs dins de l'entorn de protecció del Nucli Històric Tradicional NHT- II que inclou els BRL de l'Església i el Mercat.


Memòria| 22


Llengües d’ Alborada-Almàssera

S'ha adoptat l'entorn de protecció delimitat en Catàleg de Béns i Espais Protegits del PAT de l'Horta, inclou el Vaig moldre de Canyars.

Viacrucis (I-XIV)

S'ha adoptat l'entorn de protecció delimitat en Catàleg de Béns i Espais Protegits del PAT de l'Horta, que inclou l'àmbit del cementeri parroquial.


Memòria| 23


Retaule ceràmic Crist ressuscitat

Tal com estableix l'article 11. Entorns Transitoris de Protecció del Decret 62/2011 de 20 de maig del Consell, es considera l'entorn de protecció dels panells ceràmics exteriors a la façana en la qual se situen, sense que això supose la protecció de la façana, sinó el manteniment d'unes condicions d'ornato i permanència patrimonialment adequades.

Retaule ceràmic Cor de Jesús


Retaule ceràmic San José


Retaule ceràmic Vírgen dels Desemparats



Memòria| 24


2.3.6.- ALTRES CATEGORIES DEL CATÀLEG

La resta d'elements de valoració cultural, botànica i històrica en els quals s'ha reconegut l'interés precís per a ser inclosos en el Catàleg, no ofereixen, no obstant això les condicions més adequades per a qualificar-se amb la condició de rellevància local. Així, queden recollits com a elements a catalogar els edificis i parts d'aquests, d'interés:

Património Cultural Arquitectònic

CA-6. Ajuntament

CA-7. Escoles Nacionals

CA-8. Cooperativa Sant Rafael Arcángel

CA-9. Grup d'habitatges Sant Rafael

CA-10. Façana. Carrer Mar, núm. 21

CA-11. Habitatge. Carrer Mar, núm. 23




CA-15. Habitatge Plaça Germanies, núm. 5

CA-16. Habitatge. Plaça Germanies, núm. 7

CA-17. Habitatge Avinguda Corts Valencianes, núm. 35 i 37

CA-18. Edifici Germans Lladró

CA-19. Habitatge Avinguda Corts Valencianes, núm. 13


CA-21. Habitatge Avinguda Corts Valencianes, núm. 68 i 70

CA-22. Edifici Carrer Poeta Miguel Hernández 1

CA-23. Habitatge carrer del Mar 3

CA-24. Habitatge carrer del Mar 6

CA-25. Habitatge Carrer Castelló 16 i 18

CA-26. Habitatge Carrer Castelló 20

CA-27. Habitatge Carrer Carraixet núm. 2

CA-28. Carrer Gómez Ferrer núm. 6, 8 i 10

CA-29. Conjunt viv. Avinguda Corts Valencianes, 42, 44, 46, 48,50 i 52

CA-30. Habitatges Avinguda Corts Valencianes, núm. 57, 59,61,63, 65, 67, 69, 108 i 109


Memòria| 25


CA-31. Habitatges Cardenal Benlloch núm. núm. 2, 4, 6, 8,10, 12, 14, 16, 18, 20, 22, 24, 26, 9, 11, 15,17,19, 25, 27, 31,33, 35

CA-32. Habitatges Carrer San José 1-22

CA-33. Carrer Pesset 7, 9, 11, 13, 34 i 36


Patrimoni Cultural Etnològic

CE-2. Cementeri Ajusticiados

CE-8. Agrupació artística Musical

CE-9. Alqueria de “Manetes”

CE-10. Escoles

2.4.- SECCIÓ 2A PATRIMONI NATURAL

En la present secció es determinen aquells elements territorials i espais que, en raó dels seus especials valors naturals, requereixen d'un règim de conservació específic i, si escau, l'adopció de mesures cautelars de protecció o de foment i posada en valor.

Patrimoni Natural

N01. HORTA La fitxa es desenvolupa en la fitxa de la secció 3a de Patrimoni de Paisatge P02. UNITAT DE PAISATGE 4. HORTA

2.5.- SECCIÓ 3a PATRIMONI PAISATGE

L'àmbit d'estudi d'aquesta secció correspon amb els límits del terme municipal i s'ha delimitat a partir de la Infraestructura Verda, uns criteris basats en la protecció del territori per la presència d'elements patrimonials, paisatgístics o visuals.

L'objectiu d'aquest document és la identificació, protecció i conservació dels béns que per interés paisatgístic existeixen en el municipi de Tavernes Blanques, i que siguen susceptibles de ser considerats com a béns catalogables.

S'entén que seran catalogables aquells elements la valoració dels quals siga alta o molt alta.

Per tant, els recursos exclusius en aquesta secció de Patrimoni de Paisatge són els següents:


Memòria| 26


Unitats de paisatge

Les unitats de paisatge es delimiten en proporció a l'escala del pla o projecte del que es tracte, ateses les variables definitòries de la seua funció i la seua percepció, punt naturals com per causa de la intervenció humana i han de ser coherents amb les delimitades per plans i projectes aprovats per l'administració competent i amb les unitats ambientals delimitades en els processos d'avaluació ambiental.

Per tot l'anterior, la identificació, descripció i valoració de les unitats de paisatge és la realitzada a partir de les determinacions exposades en el document de referència, i les que tenen un valor molt alt són les següents:

P01. UNITAT DE PAISATGE 2. BARRANC DEL CARRAIXET

P02. UNITAT DE PAISATGE 4. HORTA

P03. UNITAT DE PAISATGE 4.1. SUBUNITAT HORTA DE SANT MIQUEL DELS REIS

P04. UNITAT DE PAISATGE 4.2. SUBUNITAT HORTA D’ALBORAIA-ALMÀSSERA

P05. UNITAT DE PAISATGE 4.3. SUBUNITAT HORTA DE PETRA

P06. UNITAT DE PAISATGE 4.4. SUBUNITAT HORTA DE POBLE NOU

P07. UNITAT DE PAISATGE 4.5. SUBUNITAT ARC DE MONTCADA

Recursos paisatgístics d'interés cultural i patrimonial:

En aquests recursos s'inclouen les àrees o elements amb algun grau de protecció, declarat o en tramitació, i els elements o espais benvolguts per la societat del lloc com a fites en l'evolució històrica i la modificació de la qual de les condicions de percepció fóra valorada com una pèrdua de trets locals d'identitat o patrimonials

P08. RECURS CULTURAL 1. ERMITA DE NOSTRA SENYORA DELS SANTS INNOCENTS I MÀRTIRS DE LA VERGE DELS DESEMPARATS DE CARRAIXET I CEMENTIRI DELS AJUSTICIATS

P09. RECURS CULTURAL 2. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

P10. RECURS CULTURAL 3. VIACRUCIS I CEMENTIRI PARROQUIAL

P11. RECURS CULTURAL 4. LLENGÜES D’ALBORAIA – ALMÀSSERA I CASETA DE COSTERS

P12. RECURS CULTURAL 5. MERCAT

P13. RECURS CULTURAL 11. XARXA DE SÈQUIES

P14. RECURS CULTURAL 13. SANT MIQUEL DELS REIS

Recursos paisatgístics d'interés ambiental:

En aquests recursos s'inclouen la Infraestructura verda del territori i àrees o elements del paisatge objecte d'algun grau de protecció, declarat o en tramitació, qualificats de valor


Memòria| 27


molt alt o alt pels instruments de paisatge, o amb valors acreditats per les declaracions ambientals

P15. RECURS AMBIENTAL 1. BARRANC DEL CARRAIXET

P16. RECURS AMBIENTAL 2. BARRANC DEL PALMARET

P17. RECURS AMBIENTAL 3. HORTA

P18. RECURS AMBIENTAL 4. CARRERASA DEL BARRANC DEL CARRAIXET

P19. RECURS AMBIENTAL 5. ASSAGADOR D’ALBUIXEC

Recursos paisatgístics d'interés visual:

Dins d'aquest tipus de recursos s'inclouen les àrees i elements sensibles a l'anàlisi visual l'alteració de la qual pot fer variar negativament la qualitat de la percepció, tals com: fites topogràfiques, vessants, crestes, línia d'horitzó, rius i similars; perfils d'assentaments històrics, fites urbanes, culturals, religiosos o agrícoles, siluetes i façanes urbanes, i uns altres similars; punts d'observació i recorreguts paisatgístics rellevants; conques visuals que permeten observar els elements identificats amb anterioritat, la imatge exterior de nuclis urbans d'alt valor i la seua inserció en el territori, i/o l'escena urbana interior; i àrees d'afecció visual des de les carreteres.

P20. RECURS VISUAL 1. AVINGUDA DE LA COSNTITUCIÓ-CORTS VALENCIANES-CARDENAL BENLLOCH(ASSAGADOR D’ALBUIXEC – VIA AUGUSTA)

P21. RECURS VISUAL 2. BUGADA DEL BARRANC DEL CARRAIXET

Indice de Fitxes

Patrimoni de Paisatge

P01. UNITAT DE PAISATGE 2. BARRANC DEL CARRAIXET

P02. UNITAT DE PAISATGE 4. HORTA

P03. UNITAT DE PAISATGE 4.1. SUBUNITAT HORTA DE SANT MIQUEL DELS REIS

P04. UNITAT DE PAISATGE 4.2. SUBUNITAT HORTA D’ALBORAIA-ALMÀSSERA

P05. UNITAT DE PAISATGE 4.3. SUBUNITAT HORTA DE PETRA

P06. UNITAT DE PAISATGE 4.4. SUBUNITAT HORTA DE POBLE NOU

P07. UNITAT DE PAISATGE 4.5. SUBUNITAT ARC DE MONTCADA

P08. RECURS CULTURAL 1. ERMITA DE NOSTRA SENYORA DELS SANTS INNOCENTS I MÀRTIRS DE LA VERGE DELS DESEMPARATS DE CARRAIXET I CEMENTIRI DELS AJUSTICIATS

P09. RECURS CULTURAL 2. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT


Memòria| 28


P10. RECURS CULTURAL 3. VIACRUCIS I CEMENTIRI PARROQUIAL

P11. RECURS CULTURAL 4. LLENGÜES D’ALBORAIA – ALMÀSSERA I CASETA DE COSTERS

P12. RECURS CULTURAL 5. MERCAT

P13. RECURS CULTURAL 11. XARXA DE SÈQUIES

P14. RECURS CULTURAL 13. SANT MIQUEL DELS REIS

P15. RECURS AMBIENTAL 1. BARRANC DEL CARRAIXET

P16. RECURS AMBIENTAL 2. BARRANC DEL PALMARET

P17. RECURS AMBIENTAL 3. HORTA

P18. RECURS AMBIENTAL 4. CARRERASSA DEL BARRANC DEL CARRAIXET

P19. RECURS AMBIENTAL 5. ASSAGADOR D’ALBUIXEC

P20. RECURS VISUAL 1. AVINGUDA DE LA COSNTITUCIÓ-CORTS VALENCIANES-CARDENAL BENLLOCH(ASSAGADOR D’ALBUIXEC – VIA AUGUSTA)

P21. RECURS VISUAL 2. BUGADA DEL BARRANC DEL CARRAIXET

Tavernes Blanques , Juliol de 2018

Per l'equip redactor,

Carmen Marco Valero

TAMA_2016_1

Carmen

catÀleg de proteccions document per a la ......• la delimitació del nucli històric tradicional...

Documents