catalunya amunt i avall - el montsià - reserva de la biosfera
DESCRIPTION
ÂTRANSCRIPT
Terres de l’Ebre
Catalunya Amunt i Avall
Reserva de la Biosfera
Ribera d'Ebre, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià
Catalunya Amunt i AvallAgraeix la col·laboració
dels municipis que han cedit algunes de lesfotografíes que il·lustren aquest llibre.
No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre sense autorització de l’autorTerres de l'Ebre
© de les fotografies: Joan OlivaEdita: Catalunya Amunt i [email protected]
Retoc i maquetació: Roberto RodríguezCoordinadora comercial: Raquel Moreno
Direcció: Joan Oliva
Terres de l'EbreRESERVA DE LA BIOSFERA
Índex
Ribera d'Ebre .................................................5 Terra Alta ....................................................193
Terres de l'ebre
Ascó............................................................... 58Benissanet ................................................... 128Editorial............................................................ 7Els Municipis.................................................. 26Flix ................................................................. 27García ............................................................ 86Ginestar ....................................................... 172La Gastronomia ............................................. 24La Palma d’Ebre ............................................ 50La Torre de l’Espanyol ................................... 68Miravet ......................................................... 134Móra d’Ebre ................................................. 112Móra la Nova ................................................. 96Rasquera ..................................................... 182Riba-roja ........................................................ 42Tivissa ......................................................... 152Vinebre .......................................................... 74
Anem amb Bici ............................................ 213Arnes ........................................................... 340Art al Ras ..................................................... 212Batea ........................................................... 238Bot ............................................................... 312Caseres ....................................................... 356Corbera d’Ebre ............................................ 260Editorial........................................................ 195El Paisatge del Vi ........................................ 208Els Municipis.................................................218Festes i Tradicions ........................................216Gandesa ...................................................... 272Gaudiu de la Terra Alta .................................217Horta de Sant Joan ..................................... 322La Fatarella ...................................................219La Gastronomia ............................................214La Pobla de Massaluca ............................... 228La Ruta de l’Oli .............................................210La Via Verda .................................................211Parc Natural dels Ports ................................ 200Pinell de Brai ............................................... 294Prat de Comte ............................................. 304Terra Alta ..................................................... 198Vilalba dels Arcs .......................................... 254
Baix Ebre ....................................................365 El Montsià ...................................................537
Terres de l'ebre
Aldover ........................................................ 404Alfara de Carles ........................................... 430Baix Ebre ..................................................... 370Benifallet ...................................................... 385Bítem ........................................................... 476Camarles ..................................................... 498Campredó .................................................... 485Deltebre ....................................................... 490Editorial........................................................ 367El Perelló ......................................................514El Riu Ebre .................................................. 378Els Municipis................................................ 384Els Ports ...................................................... 424Els Reguers ................................................. 423Jesús ............................................................410La Gastronomia ........................................... 382L’Aldea ........................................................ 486L’Ametlla de Mar .......................................... 520L’Ampolla ..................................................... 500La Via Verda ................................................ 379Mapa............................................................ 368Parc Natural del Delta ................................. 370Parc Natural dels Ports ................................ 372Paüls ............................................................ 400Roquetes ......................................................416Tivenys ........................................................ 478Tortosa ......................................................... 434Vinallop ........................................................ 484Xerta ............................................................ 393
Alcanar .........................................................616Amposta ...................................................... 692Editorial........................................................ 539El Montsià .................................................... 545El Parc Natural del Delta de l’Ebre......... .....547El Parc Natural dels Ports....................... .....550Freginals .......................................................674Godall .......................................................... 666La Comarca ................................................. 558La Galera ..................................................... 658La Gastronomia, Fires i Festes Populars .....557La Sénia ...................................................... 644Les Cases d’Alcanar .................................... 606Mas de Barberans ....................................... 652Masdenverge ............................................... 686On la terra abraça al mar ................................580Santa Bàrbara ............................................. 680Sant Carles de la Ràpita......................... .....581Sant Jaume d’Enveja ................................... 559Ulldecona..................................................... 625
Comarquesde Catalunya
Ribera d'Ebre
EditorialEl recorregut per terres de la comarca de la Ribera d'Ebre, m'ha portat a la ment records de la meva infància, encara que molt difuminats pel pas del temps. Records entranyables i familiars rebuts del meu avi, Joaquín Oliva Pedret i del meu pare, Joan Oliva Camps, oriünds del que ells anomenaven "els Masos" (Móra la Nova), lloc on jo arribava amb el meu pantalons curts i els meus deures per passar unes curtes vacances a casa de la tia Mundeta.Recordo perfectament les hores de viatge en aquells vagons incòmodes de fusta i també la fumera de les locomotores de carbó i record igualment la cisterna interior de la meva tia de la qual pujàvem l'aigua amb el típic cub lligat a una corda, o la carnisseria de " Coco Pere "on compràvem la carn.
El meu avi Joaquim, de la família de "Ca Favero" va vendre el que de valor tenia i se'n va anar a Barcelona per al que en aquells temps es coneixia com "Fer les Amèriques", però mai va creuar el mar, va adquirir un bar a cert carrer del Paral·lel barceloní i va acabar els seus dies a la barriada de Sants.
Els lectors amics em permetran i perdonaran aquesta petita llicència personal, però m'he sentit en la necessitat de recordar uns temps diferents de la realitat del que he pogut trobar en la meva recent estada.
Actualment, la Ribera d'Ebre i tots els seus municipis són un gresol admirable de contrastos i un territori perfectament adaptat a les necessitats de la vida actual, sense oblidar les tradicions que els anys han deixat de la seva vella i entranyable història.
Capvespre al Ebre
Catalunya Amunt i Avall10
Ribera d’Ebre 11
Capvespre al Ebre
Catalunya Amunt i Avall12
Ribera d’EbreA la comarca de la Ribera d'Ebre podem arribar per diferents camins o carreteres. Des del Priorat, des del Baix Ebre, des de la Terra Alta, també per la Comunitat d'Aragó o des de la carretera que prové de Lleida.
Des de qualsevol dels punts de la nostra arribada, podrem comprovar que poques de les comarques de Catalunya són comparables a la diversitat del paisatge i l'orografia d'un terreny tan sorprenent i admirable com el de la Ribera.
Aquesta orografia marcada a través de la història pel riu, converteix la vall interior en receptor dels dos ecosistemes més importants, el fluvial i el de muntanya, el que afavoreix el cultiu d'abundants fruiters i millora la qualitat i quantitat de les seves plantacions de vinya i oliveres.
La comarca, amb prop de 24.000 habitants i 825.000 km2, s'estén per 40 quilòmetres que s'estenen a banda i banda de l'Ebre, prop del qual, es troben la majoria dels seus 14 municipis i tres pobles pertanyents a Tivissa.
Ribera d’Ebre 13
Catalunya Amunt i Avall28
Cigonyes
Ribera d’Ebre 29
Cigonyes
Catalunya Amunt i Avall20
Benissanet. L'Embarcador
Ribera d’Ebre 21
Benissanet. L'Embarcador
Catalunya Amunt i Avall190
Ribera d’Ebre 191
De vegades, he comentat amb els amics que segueixen el meu treball, que em fatiga més posar lletra als llibres que vaig editant, de realitzar les fotografies que els il·lustren. Viatjar, buscar ermites amagades i oblidar-me de l'hora de dinar mentre visito alguns petits pobles perduts per les muntanyes, em produeix un plaer difícil d'explicar per qui no l'hagi experimentat. Tinc una certa edat (no una edat certa), en la qual els ossos reclamen un bon greixatge abans de la marxa, però tot i això, em fatiga més escriure que fotografiar. No obstant això, ja he descobert el perquè.
Les imatges, per si soles, poden mostrar tota la bellesa de l'entorn que capta la càmera, però el més difícil és narrar en unes quantes quartilles, tota la bellesa que la càmera ha gravat i aquest esforç mental és més esgotador, si més no per a mi , que les llargues caminades diàries. La Ribera d'Ebre, en aquest sentit, és una comarca a la qual el riu i les poblacions que hi banyen els seus peus, li confereixen una fotogènia que facilita la tasca del fotògraf. En aquest sentit, doncs, si el llibre, fotogràficament, mereix l'aprovació dels lectors, la meitat de l'èxit és gràcies a la bellesa de la comarca.
Adéu, Ribera d'Ebre.
Comarquesde Catalunya
Terra Alta
Horta de Sant Joan
Horta de Sant Joan
EditorialHavent recorregut com a autor de les fotografies, les tres comarques restants de les Terres de l'Ebre, se’m fa difícil traslladar al lector les contínues sensacions que el meu caminar per la Terra Alta m'ha ofert. Acostumat a la companyia de l'Ebre o del Mediterrani i a perdre’m en la grandiositat del Delta, el contrast amb la tranquil·litat dels pobles i l'agressiva orografia de gairebé tota la comarca, va significar, al principi, una mica difícil d'assimilar.
En un principi, perquè en acabar el meu recorregut fotogràfic, em dono el perfecte compte de lo afortunat que em sento de vegades, de poder combinar la meva tasca professional amb el plaer. Passejar pels centres medievals d'algunes poblacions, xerrar amb la seva gent i detenir-me a reposar forces a qualsevol fogó acollidor del meu recorregut, són plaers que difícilment oblidaré. Si a més, a la taula no falta el famós vi del lloc, s'ha d'entendre perfectament que em senti afortunat. El meu agraïment a les bones persones que m'han ajudat en la localització d'alguns dels difícils paratges que incloc en el llibre. Segur que hi tornaré.
Consell Comarcalde la Terra Alta
Edicions Turístiques
Terra Alta
La comarca de la Terra Alta forma part, juntament amb el Montsià, el Baix Ebre i la Ribera d'Ebre, del quartet de les comarques de l'extrem sud de Catalunya que configuren un territori anomenat "Terres de l'Ebre".
També coneguda com a paradís rural, Terra Alta és una comarca formada per dotze municipis d'una gran varietat paisatgística. A diferència de les seves properes germanes, no presumeix del curs de l'Ebre, ni els seus municipis estan banyats per les aigües del mediterrani, però té un allotjament rural i l'activitat pròpia dels pobles que han sabut mantenir les tradicionals costums agràries, activitat a la que han dedicat el seu esforç la majoria dels seus habitants i que ha permès resguardar el llegat d'un paisatge de gran valor cultural i un notable patrimoni històric.
Art al Ras i les Roques de Benet
Catalunya Amunt i Avall200
Espais com el Parc Natural dels Ports, la Serra de Pàndols i Cavalls o l’amagat paratge de la Fontcalda, entre molts altres significatius, configuren un veritable mosaic de colors, sensacions i ambients on transcorren rutes i itineraris gastronòmics, històrics, religiosos i artístics que, de ben segur, no deixaran indiferents al visitant.
La Ruta de la Pau, que transcorre pels espais de la Batalla de l'Ebre, el Camí de Sant Jaume, l'itinerari escultòric Art al Ras, les rutes del Vi i l'Oli, juntament amb el recorregut de la Via Verda per l'antiga línia ferroviària de la Vall de Zafán i la Xarxa Ciclista per diferents camins de la comarca, són algunes de les atractives apostes a través de les quals podrem descobrir els encants de Terra Alta.
Parc Natural dels Ports
L'esclat de la primavera
Terra Alta 201
L'esclat de la primavera
203
El Toll del Vidre
Els Ports, com habitualment és conegut el Parc Natural, és el massís muntanyós que pertany a les províncies de Tarragona, Terol i Castelló i és el punt de reunió de les comarques catalanes del Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta. Els recursos naturals d'aquests paratges, com la caça, la ramaderia, l'aigua, la fusta i els antics forns de calç i els pous de neu, certifiquen la vella presència humana des de temps prehistòrics.
Els primers pobladors estables del massís van ser els ibers, posteriorment, els àrabs van fer acte de presència, i a aquest assentament àrab pertanyen els primers cultius i aprofitaments de la terra per a tasques agrícoles. Aquesta presència humana va rebre un fort impuls després de la conquesta cristiana del territori, que va seguir ampliant la seva població durant els segles XII i XIII i aquesta tendència s'ha anat mantenint fins a principis del segle actual, quan la completa desaparició de les activitats agrícoles, l'abandonament dels costums ramaders i l'escassetat obligada de l'aprofitament de la fusta, han afavorit el creixement del bosc dels Ports i el retorn al seu aspecte primitiu.
Comarquesde Catalunya
Baix Ebre
El Delta
El Delta
EditorialAl lector
Havent col·laborat en qualitat de fotògraf amb diferents editorials turístiques, la meva marxa professional en aquest camp m'ha dut a recórrer bona part del territori espanyol, oblidant de forma imperdonable els atractius que atresora en aquest sentit el meu estimat país, Catalunya.
Em sento culpable de l'oblit i, conscient d'això, em proposo dedicar bona part del meu temps a recórrer totes i cadascuna de les 41 comarques catalanes per a intentar plasmar en imatges les arrels i la història dels seus pobles, els seus costums i el llegat del conjunt cultural i arquitectònic que la meva benvolguda càmera pugui localitzar. Si ho aconsegueixo i en cadascuna d'elles trobo atractius com els quals tanca el present volum dedicat al Baix Ebre , el meu esforç es veurà completament recompensat.
El contingut d'aquest llibre intenta incloure part dels més importants d'aquesta comarca, encara que difícilment podré aconseguir-ho en tan poc espai. La bellesa de les poblacions properes a l'Ebre, la majestuositat del Delta i l'agressiva geografia dels Ports se’m fa una mica difícil, però vaig a intentar-ho. Si us sembla bé, acompanyeu-me per favor.
L'autor.
Terra alT
a
MonTsià
ribera d'ebre
Mar M
ediTerrània
ribera d'ebre
Catalunya Amunt i Avall370
Els 991,6 km2 que configuren el territori del Baix Ebre inclouen dos dels majors atractius de la comarca, el Parc Natural del Delta de l'Ebre i el dels Ports. El Delta de l'Ebre ocupa 320 km2 de l'espai total de la comarca i és la major superfície humida del territori català i el primer hàbitat aquàtic del mediterrani després de la Camarga en el país veí francès. També és el segon espai natural del sòl espanyol, únicament superat pel parc “Nacional de Doñana” i ha estat distingit per la Comunitat Europea amb la declaració de Zona Especial de Protecció per a les Aus. El Parc té un destacat paper biològic per al refugi d’aproximadament 350 espècies d'aus que gaudeixen de les 8.000 Ha de la seva cuidada ubicació; les restants estan dedicades a l'explotació agrícola, especialment arrossars, un 63%, i una petita zona està reservada als fruiters.
En un primer moment, trobar els llocs més atractius del Delta resultarà una mica difícil sense gaudir de l'ajuda d'alguns dels llocs d'informació del Parc, entre ells l’Ecomuseu, del qual rebrem informació que ens permetrà recórrer-lo amb més facilitat. Especialment les zones del Canal Vell i el Garxal són recomanables per a l'observació de les aus.
Baix Ebre
El Delta de l'Ebre
Baix Ebre 371
El Delta de l'Ebre
Catalunya Amunt i Avall372
El Parc Natural dels Ports és una zona agresta i espectacular d'una mica més de 35.000 Ha repartides per 9 municipis del Baix Ebre, la Terra Alta i el Montsià, amb una espectacular vegetació de flora endèmica que constitueix el perfecte refugi d'una de les més importants reserves de cabra salvatge de tota la Península Ibèrica.
El massís dels Ports s’estén per terres de les comunitats valenciana i aragonesa i comprèn bona part de les altures de la comarca, entre elles el Mont Caro. Altres formacions de menor altitud són conegudes amb el nom de “moletes”, moleta Rodona, moleta d’en Garí, moleta d’Alfara, o la moleta Castellona.
Parc Natural dels Ports
Els Ports. Capra hispanica
Baix Ebre 373
Els Ports. La Caramella
Catalunya Amunt i Avall374
La fauna dels Ports
Baix Ebre 375
La fauna dels Ports
Comarquesde Catalunya
El Montsià
EditorialAl lector
Acostumat a col·laborar amb algunes de les editorials turístiques més importants espanyoles, he arribat a visitar la majoria de les capitals i zones turístiques i culturals d’Espanya, oblidant de forma intolerable els atractius i les arrels que atresora el meu estimat país, Catalunya.
Recórrer llocs oblidats, conèixer les arrels de cada comarca, seure en qualsevol població petita i allunyada a parlar amb gent senzilla o seure davant d’un bon plat de menjar català regat amb el vi de la terra, són sensacions que espero no deixar de sentir durant molts anys.
Només així no deixarà de sorprendre’m trobar llocs tan meravellosos com els localitzats en tota la meva estada al Montsià, la comarca més meridional de Catalunya.
Catalunya Amunt i Avall540
El Montsià 541
La comarca del Montsià comprèn part del Delta de l’Ebre, del Parc Natural dels Ports i les Serres de Godall i el Montsià, en un clar contrast entre el litoral i la zona muntanyosa. Aquesta diversitat geogràfica proporciona a la comarca una gran varietat paisatgística, amb un accentuat contrast entre la zona litoral, abanderada per la majestuositat dels arrossars del Delta i l’abrupte atractiu del Massís dels Ports.
El Montsià
Platges tranquil·les
Racó del Delta
Racó del Delta
Catalunya Amunt i Avall546
El Delta de l'Ebre constitueix l'hàbitat aquàtic més extens de Catalunya i és de vital importància dins de les zones humides de la Mediterrània. Els extensos arrossars proporcionen al Delta un atractiu especial segons l'estació de l'any que el visitem, d’un colorit terrós a l'hivern, s'inunda d'aigua a la primavera i explota d'un verd radiant en ple estiu, abans de la recollida. Els atractius del Parc es complementen amb les llacunes i llocs d'observació de les nombroses aus que fan del Delta el seu estatge preferit, sense oblidar-nos de les extenses i desertes platges amb dunes que semblen dibuixar belles figures en l'aire.
Especialment les aus tenen una important rellevància internacional i al Delta es troben algunes de les colònies de cries d'aus marines més important de la Mediterrània. També és zona de nidificació per a moltes espècies.
El Parc Natural del Delta de l’Ebre
El Delta
El Montsià 547
El Parc Natural del Delta de l’Ebre
El Delta
Catalunya Amunt i Avall548
Durant els freds mesos d’hivern, milers d’aus procedents del nord d’Europa arriben per passar un hivern molt més suau i donen lloc a grans concentracions d’habitants volàtils, entre els quals podem destacar el Flamenc, l’Ànec Blanc, la Perdiu de Mar i la Garsa de Mar, entre les més de 350 espècies que podem observar al Parc, de les 600 que existeixen a Europa.
La gran riquesa biològica contrasta amb la profunda transformació de la major part de la superfície del Delta, amb l’agricultura com la gran base del sosteniment econòmic, especialment el cultiu de l’arròs, encara que també tenen relativa importància les plantacions fruiteres i hortalisses.
El Delta
El Delta de l'Ebre
El Montsià 549
La pesca també és una activitat fonamental, ja que els ports de les poblacions del Parc i el seu entorn es veuen afavorits per l’aportació dels nutrients procedents del riu Ebre .
El Parc Natural del Delta de l’Ebre va ser constituït com a tal l’any 1983 i si ho fem amb la tranquil·litat que mereix, podem visitar la llacuna de les Olles, el Canal Vell, la Tancada (un bon lloc per observar flamencs) i “l‘Encanyissada “. Les puntes del Fangar i de la Banya i la desembocadura del riu Ebre, amb els espais del Garxal, les illes de Sant Antoni i de Buda i els “Ullals de Baltasar”, són llocs que no hem de deixar de visitar. Les platges d’aquesta part del litoral del Delta són tranquil·les i solitàries i especialment indicades per a uns dies de merescut descans.
Platja de Migjorn
Els Eucaliptus
El Delta
Catalunya Amunt i Avall550
Com a contrast a la bellesa del Delta, l’escarpat i abrupte massís calcari dels Ports demana orgullós la nostra atenció. Situat entre Catalunya, València i Aragó, el territori conté els pics més alts de la comarca del Montsià: el Tossal del Rei, el Tossal d’en Cervera i el Negrell, tots propers als 1.350 metres d’altitud.
Els Ports ha estat des de sempre una font inesgotable de recursos naturals. Podem comprovar l’existència de pinzellades històriques
en el paisatge que confirmen aquesta afirmació: velles masies rurals, forns de calç, pous de neu i antics camins de pedra, es barregen amb la humanització del territori, que malgrat tot, se’ns apareix com un bell espai natural feréstec i ple de vida salvatge, el que va motivar la creació del parc natural com a garantia de la seva conservació. Especial interès tenen les “fagedes” o extensions de faigs, les més meridionals de la península ibèrica, que han estat protegides per la Reserva Natural Parcial del massís.
El Parc Natural dels Ports
Cabra
El Montsià 551
Grévol
Els PortsEls Ports
Catalunya Amunt i Avall552
Els Ports
El Montsià 553
La gran diversitat d’hàbitats permet l’establiment d’una rica i variada fauna. L’animal més emblemàtic és la Cabra Salvatge, encara que també podrem trobar abundants famílies de Llúdrigues i Gats Salvatges. Molta varietat d’aus i ocells troben les condicions idònies per subsistir, destacant el Voltor, l’Àguila Daurada, l’Àguila Perdiguera, l’Astor, el Falcó Pelegrí i el Duc. Més escasses però igualment protegides, trobem altres espècies com la Merla Blava, l’Oriol, el Picot Blau i la Merla d’Aigua.
La Tortuga de Riu, el Drac Rosat, la Sargantana, la Serp de Ferradura i l’Escurçó Ibèric, són exponents rellevants de la població de rèptils. També podem trobar als Ports espècies interessants d’amfibis i algunes altres autòctones.
Per la seva situació geogràfica, els Ports presenta una flora i una vegetació que constitueixen un veritable paradís geobotànic. A les zones inferiors abunden el garric i el margalló, a la zona intermèdia, les alzines i a les cotes superiors trobem colònies de pi i pi roig, encara que en totes les latituds abunden tota classe i varietat d’espècies botàniques.
Flora dels Ports
Catalunya Amunt i Avall554
Tan meravellosa orografia no podia ser òrfena de zones d’oci i d’esplai pels amants de la muntanya, que són el punt de partida per a famílies i grups excursionistes. Aquest és el cas de l’àrea recreativa de la Fou, al municipi de la Sénia i des d’aquest punt, a altres tres itineraris, la Cova Roja, Els Hortets i el Racó del Tabac. Un altre itinerari per fer a peu és el del racó de la Cova del Marc, al municipi de Mas de Barberans.
Fins i tot amb menys pretensions i menor territori, la comarca del Montsià pot presumir de dues zones muntanyoses, la Serra de Montsià i la Serra de Godall. A la primera podem visitar l'ermita del Remei i el poblat ibèric de la Moleta i a la Serra de Godall, l'ermita de la Pietat d'Ulldecona i les pintures rupestres dels Abrics de l'ermita d'Ulldecona.
Els Ports
El Montsià 555
Ermita de La Pietat
Ermita del RemeiArboç
Catalunya Amunt i Avall556
La gran varietat del paisatge que ofereix el Delta, la plana de l’Ebre, les llacunes i el mar Mediterrani, proporcionen una matèria primera de primeríssima qualitat que permet elaborar rics i saborosos plats gastronòmics derivats de l’agricultura, la pesca i la caça. Podem degustar innombrables plats cuinats amb arròs: arròs negre, paella d’arròs, fideuàs, “arrossades”, el xapadillo d’anguila, els suquets de peix, les ortigues de mar, els peixos a la brasa, ànecs d’aigua salvatges, patés, “ magrets “i les riques carxofes a la brasa, a més de les nombroses receptes centrades en els rics i frescos fruits del mar acabats de sortir de les subhastes diàries dels ports del seu litoral.
Com a la resta de les comarques de les Terres de l’Ebre, al Montsià proliferen les festes en honor dels patrons de cada municipi, les típiques fires populars i diferents jornades gastronòmiques. Les trobarem en totes les poblacions i durant tot l’any.
Gastronomia
Gastronomia
La Gastronomia, Fires i Festes Populars
El Montsià 557
Gastronomia Gastronomia
Gastronomia
La Gastronomia, Fires i Festes Populars
Catalunya Amunt i Avall558
A la comarca del Montsià podem arribar des de Deltebre, al Baix Ebre, si creuem el pont sobre el riu que suplint les antigues i típiques barcasses ens duu a Sant Jaume d’Enveja.
Sant Jaume d’Enveja és un municipi situat al centre del Delta de l’Ebre. Té aproximadament 3.400 habitants, que es troben dividits entre els nuclis de Sant Jaume, el més important, els Muntells i Balada.
Només fa 150 anys, el municipi era un inhòspit aiguamoll d’activitats puntuals, on la caça, la pesca i la ramaderia eren les ocupacions habituals dels seus escassos habitants, sense oblidar les tasques pròpies del camp i de les salines properes al mar. La construcció del canal del marge de la dreta l’any 1860, va propiciar la introducció del cultiu de l’arròs i el consegüent augment humà per aprofitar les possibilitats que el nou Delta prometia.
La Comarca
Sant Jaume. El Delta
El Montsià 559
Sant Jaume d’Enveja
El Delta prop de Sant Jaume
Sant Jaume.Temps de cullita
Catalunya Amunt i Avall560
El Delta
El Montsià 561
El Delta
Catalunya Amunt i Avall562
Entre la població podem visitar el Centre d’Interpretació de les Barraques i admirar algunes d’aquestes edificacions característiques del Delta, barraques que igualment podem trobar si ens acostem als Muntells.
Sant Jaume d’Enveja ens ofereix la possibilitat de gaudir amb la tranquil·la contemplació d’alguns dels millors paisatges del Delta de l’Ebre, observar part de la seva magnífica varietat de fauna i la tradicional hospitalitat de la seva gent.
Centre d'Interpretació de les Barraques
Sant Jaume. El Pont nou
El Montsià 563
Sant Jaume. Els Eucaliptus
El Delta. Platja de Migjorn
Catalunya Amunt i Avall564
Platja de Migjorn
El Delta de l'Ebre
El Montsià 565
Mirador de l'Alfacada Església
Un d’aquests paratges especials el podem comprovar si ens acostem a l’Illa de Buda, d’origen al·luvial, ja que està formada pels sediments que diposita l’Ebre just abans de la seva desembocadura al proper mar i es troba envoltada per dos braços del riu. Va arribar a comptar amb 200 habitants durant la meitat del segle XX, components d’un grup de 40 famílies arribades per beneficiar-se de les condicions idònies que presentava l’illa pel cultiu de l’arròs. Es van edificar cases, una escola i una petita capella. Actualment, l’Illa de Buda és de propietat particular en un 50% i l'altre 50% de la Generalitat de Catalunya i fa falta una autorització per visitar-la.
El Delta
Catalunya Amunt i Avall566
Des de l’Illa de Buda i recorrent el litoral, sobrepassarem les platges de Migjorn i del Serrallo. Ambdues platges estan pràcticament orfes d’edificacions, llevat del petit complex dels Eucaliptus, una mica allunyada del Serrallo i constitueixen un dels grans atractius per a amants de la tranquil·litat i les activitats nudistes.
Sobrepassant la cruïlla de la carretera que condueix als Muntells es troba l’istme del Trabucador, una llarga barrera de sorra de 4 quilòmetres d’uns 100 o 200 metres d’amplada que arriba fins a la Punta de la Banya i delimita l’espai marítim conegut com la Badia dels Alfacs, que s’estén davant de la costa de Sant Carles de la Ràpita i constitueix el port natural més gran d’Europa. L’espai de la Punta de la Banya ha estat declarat Reserva Natural Parcial i el seu accés està restringit, excepte del 15 de juliol al 15 de setembre, quan sense sortir de la platja es pot accedir sense vehicle.
Des de les torres d’observació del Trabucador es pot contemplar el far, la serra del Montsià, Sant Carles i les properes salines de la Trinitat, on podrem observar tot tipus d’ocells marins, especialment flamencs, durant bona part de l’any.
El Delta
El Montsià 567
El Delta
Catalunya Amunt i Avall568
El Delta prop de l'Encanyissada
El Montsià 569
El Delta prop de l'Encanyissada
Encara que la visita a la capital de la comarca, Amposta, la traslladem expressament a la part final del llibre, un recorregut coherent ens permetrà visitar algunes de les joies del Delta pertanyents a aquest municipi.
En primer lloc hem visitar la llacuna de La Tancada, situada entre el mar, el port dels Alfacs i l’Encanyissada. Envoltada d’arrossars, és un punt recomanat per a l’observació dels ànecs de coll verd, els flamencs, les gavines i els xatracs àrtics. Un altre atractiu afegit és l’abundant pesca en l’època permesa i les típiques barraques del Delta.
Catalunya Amunt i Avall570
El proper nucli habitat en direcció a Sant Carles és el Poblenou del Delta. No obstant això, abans d’arribar a la població no hem d’oblidar la visita a la llacuna de l’Encanyissada, que amb una extensió de 1.192 Ha és la major de tot el Delta. La bellesa del lloc es pot admirar amb deteniment si recorrem tot el perímetre de la llacuna,
amb trams perfectament asfaltats i altres amb certa dificultat, però perfectament transitables.
L’Encanyissada és un dels aiguamolls preferits per la fauna migratòria, entre la hivernal destaquen el Corb Marí Gros, la Garsa Reial, el Xoriguer, l’Ànec Colorit i el Blauet i de la fauna estival,
l’Agró Roig, la Camallonga, l’Ànec Collverd, el Xatrac Comú i la Mallerenga de Bigotis, encara que en ambdues estacions podrem reconèixer altres aus rellevants.
l'Encanyissada
El Montsià 571
Mirador de l'Encanyissada
Catalunya Amunt i Avall572
Oficina de Informació del Delta
El Delta. Casa de la Fusta
El Montsià 573
Típiques barraques del Delta
El Delta
Catalunya Amunt i Avall574
Al costat d’una torre d’observació de la llacuna es troba la “Casa de la Fusta”, construcció emblemàtica del Delta que acull un Centre Informatiu del Parc i un Museu Ornitològic que mostra una complerta selecció de les espècies més importants de la fauna deltaica.
Ara sí, ara, ja sense excusa raonable, visitarem el Poblenou del Delta, pedania d’Amposta fundada l’any 1956 amb el nom de “Villafranco del Delta” i canviada a la denominació actual el 2003, tot i l’oposició d’algunes persones que preferien el nom original. El poble va ser creat com a residència dels agricultors que treballaven als arrossars de la zona. En els temps presents, l’agricultura ha canviat l’economia del poble, que actualment es dedica majoritàriament al turisme natural relacionat amb el Parc, amb bastants allotjaments rurals i restaurants de bona i variada cuina.
Pobla Nou del Delta
El Montsià 575
Les casetes del Delta
Catalunya Amunt i Avall576
Poble Nou del Delta
El Montsià 577
El Delta
El Delta
Catalunya Amunt i Avall578
Poc abans d’arribar a Sant Carles de la Ràpita, la carretera TV 3408 ens pot acostar als Ullals de Baltasar, zona propera ja a Amposta, d’afloraments permanents d’aigua dolça. Entre horts i arrossars i envoltats de canals naturals, podrem observar amb sort, Tortugues, Granotes i aus característiques d’aquest espai com el Tallarol de Casquet i els Abellerols. Tornant a la cruïlla anterior de la carretera, molt pocs quilòmetres ens separen ja d’un dels ports pesquers més importants de la mediterrània i el seu nucli urbà, Sant Carles de la Ràpita.
Ullals de Baltasar
El Montsià 579
Ullals de Baltasar
Catalunya Amunt i Avall580
Sant Carles de la Ràpita es troba a la zona sud del Delta de l’Ebre, a la porta d’entrada a la badia dels Alfacs que ja hem visitat i al centre d’un paratge privilegiat que combina els encants de la Mediterrània, amb la riquesa natural de la desembocadura de l’Ebre i els paisatges de muntanya de la Serra del Montsià. Els seus orígens es remunten a una Ràbita musulmana, però el complet desenvolupament de la ciutat es va produir en ple segle XVIII, quan la monarquia borbònica va posar en marxa diversos projectes, els més rellevants, el canal de navegació i la fortificació del port, vinculats al gran projecte urbanístic de la “Nova Població de Sant Carles”, de la qual únicament es conserven la plaça de Carles III, l’Església Nova i la Glorieta.
On la terra abraça al mar ... Sant Carles de la Ràpita
El Delta des de Sant Carles de la Ràpita
El Montsià 581
On la terra abraça al mar ... Sant Carles de la Ràpita
El Delta des de Sant Carles de la Ràpita
Catalunya Amunt i Avall582
Amb posterioritat a aquesta època musulmana, la ciutat va ser conquerida per Ramon Berenguer III l'any 1097 i més tard es van establir una comunitat de monjos de l'Ordre de l'Hospital.
Les restes més antigues del municipi es trobaven (avui ja desaparegudes), a la Cova del Tendo, a la Serra del Montsià i representava la figura d'un toro de 22.000 anys aC.
El port pesquer de Sant Carles, ja hem comentat que és un dels més importants de Catalunya i del litoral mediterrani, tant en nombre d'embarcacions com en el de captures. Algunes d'aquestes embarcacions, amb independència de la seva dedicació a la pesca professional, comparteixen algunes jornades de pesca "turística" amb els visitants a la ciutat, que veuen satisfetes les seves ànsies marineres com
veritables llops de mar, experts en alleugerir del mar algun menjar delicat amb aletes del qual presumir amb la família.
Preparant la pesca
El Montsià 583
Sant Carles de la Ràpita
Sant Carles de la Ràpita
Catalunya Amunt i Avall584
Llotja del peix
Llotja del peix
El Montsià 585
Port Pesquer
586586
Tot port pesquer de certa categoria ha de presumir de la corresponent llotja on subhastar els fruits diaris recollits del mar. La llotja del port de Sant Carles va ser fundada per la Confraria de Pescadors Verge del Carme a l'any 1919. Fins fa pocs anys, la subhasta del peix s'efectuava per mètodes tradicionals, amb un cercle de compradors al voltant del peix a subhastar i el típic repicar dels preus com cantarella general, només interrompuda pel crit del comprador. Actualment, des de l'any 2003, s'ha modernitzat tot el sistema, amb un servei informatitzat totalment que permet donar sortida diàriament a una quantitat d’unes 25 o 30 tones de peix.
Alba a Sant Carles de la Ràpita
Alba a Sant Carles de la Ràpita
Catalunya Amunt i Avall588
Torre dels Moros
El Montsià 589
Catalunya Amunt i Avall590
A partir de les 3.30 de la tarda té lloc l'arribada de les barques, excepte als mesos de maig i juny, d'obligat atur pesquer, i la moderna i espaiosa nau de la llotja actual, permet l'entrada dels visitants i turistes a una passarel·la superior on poden observar perfectament les operacions de venda. Com agraciada per a una afortunada destinació, Sant Carles gaudeix d'un litoral ple d’acollidores platges i d'un ampli port esportiu.
L'antic Sant Carles de la Ràpita
L'antic Sant Carles de la Ràpita
El Montsià 591
De les platges allunyades de la urbe, les del Delta i la badia dels Alfacs, ja hem comentat la seva especial tranquil·litat, en contrast amb les platges urbanes, dues de les quals, Garbí i les Delícies, han merescut el distintiu de la bandera blava que atorga la Unió Europea per la qualitat de les aigües.
Catalunya Amunt i Avall592
Sant Carles de la Ràpita
El Montsià 593
Sant Carles de la Ràpita
Catalunya Amunt i Avall594
Sant Carles de la Ràpita i el Delta
La Bahía dels Algars
El Montsià 595
El bon clima del que gaudeix Sant Carles durant gairebé tot l'any, permet tot tipus d'activitats i excursions pels espais naturals pròxims a la ciutat, el que incideix favorablement en l'arribada de visitants i turistes durant tot l'any. A tots els atractius innegables de la població hem de sumar els corresponents a la seva famosa gastronomia, amb un reconeixement obligat a l'esforç de la majoria dels seus restaurants de millorar any rere any la qualitat de la seva cuina, rica i variada, que aprofita perfectament els fruits de mar, la caça i els productes autòctons de la seva fèrtil horta.
Catalunya Amunt i Avall596
Santísima Trinitat
El Montsià 597
Interior església
Platges de Sant Carles de la Ràpita
Catalunya Amunt i Avall598
Sant Carles de la Ràpita és una destinació perfectament recomanable per a tot tipus de turisme, sigui quin sigui l’atractiu personal de cadascun dels seus visitants. Ja hem comentat amb detall, els referents al Delta i la badia dels Alfacs, però també són apropiades les visites a la Serra del Montsià, inclosa en el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya. No hem d’oblidar una obligada visita a la Foradada, des d’on podrem observar una de les millors panoràmiques de bona part de la comarca. La Serra del Montsià és un espai protegit de relleu calcari caracteritzat per un singular paisatge abrupte i rocós que li proporciona un singular atractiu. La presència humana està documentada des de l’antiguitat, com ho certifiquen les restes d’alguns poblats ibèrics i el testimoni d’algunes edificacions (fonts, forns de calç, etc), de l’època.
Barquetes al port
El Montsià 599
Barquetes al port
Catalunya Amunt i Avall600
El turisme familiar està plenament representat per activitats pensades per a totes les edats i en elles podem destacar les tranquil·les passejades per qualsevol de les seves platges ben cuidades, les excursions amb bicicleta o les classes de tir amb arc. Naturalment, sent la mar la principal protagonista de la població, la suau brisa i la poca profunditat de la badia
dels Alfacs, ens ajudarà a iniciar-nos en la pràctica dels esports de vela, activitat de la qual podrem informar-nos al club nàutic o a la Marina Sant Carles.
Sant Carles de la Ràpita. Platges
El Montsià 601
Patja del Papri
Platges de Sant Carles de la Ràpita
Catalunya Amunt i Avall602
Sant Carles de la Ràpita
El Montsià 603
Sant Carles de la Ràpita
Catalunya Amunt i Avall604
Platges de aigua clara i sorra fina
Sant Carles de la Ràpita. Platges del litoral
El Montsià 605
Port de Sant Carles de la Ràpita
Sant Carles de la Ràpita
Catalunya Amunt i Avall606
Seguint l’itinerari natural pel litoral de la comarca, el nostre proper destí és Alcanar, la població més meridional de Catalunya i de les Terres de l’Ebre abans d’introduir-se a la Comunitat Valenciana.
El litoral costaner d’aquest municipi, Les Cases d’Alcanar, és una extensió de sorra fina de 12 quilòmetres amb platges i caletes netes i tranquil·les on alleujar els
Moments de relax
rigors del calorós estiu, que reben anualment el Diploma de Qualitat que atorga la Junta de Sanejament, algunes amb la Bandera Blava d’Europa que garanteix la qualitat de les aigües. Les temperatures suaus presents durant gairebé tot l’any i el sol que les acompanya complementen l’atractiu turístic familiar d’aquesta zona costanera del municipi.
Les Cases d’Alcanar
Sant Carles de la Ràpita. Platges del litoral
El Montsià 607
Les Cases d’Alcanar
El Far
Les Cases d'Alcanar
Catalunya Amunt i Avall608
Tranquil racó de les Cases d'Alcanar
El Montsià 609
Tranquil racó de les Cases d'Alcanar
Catalunya Amunt i Avall610
Platges familiars
La costa d'Alcanar
El Montsià 611
Una copa a la fresca de les Cases d'Alcanar
Les Cases d'Alcanar
612
El poble mariner s’aglutina al voltant d’una antiga torre de defensa contra la pirateria. El seu passeig marítim, paral·lel a l’agradable i típic port pesquer i esportiu, és l’espai reservat per a un tranquil passeig al capvespre, quan la brisa tempera els rigors de la calor i les terrasses dels restaurants conviden a delectar-nos amb alguns dels plats de la reconeguda cuina marinera local, molt especialment els seus famosos llagostins.
Les Cases d'Alcanar
Les Cases d'Alcanar
Catalunya Amunt i Avall614
Esglèsia Parroquial
El Montsià 615
La Cuina
La Cuina
Catalunya Amunt i Avall616
La capital del municipi, Alcanar, té com a factor determinant de la seva economia al turisme i a les activitats agrícoles, especialment importants són el cultiu de taronges i clementines, sense oblidar l’auge que les segones residències proporcionen a la població durant els mesos d’estiu.
Alcanar
Alcanar
Alcanar
El Montsià 617
Alcanar
Alcanar
Alcanar
Alcanar
Alcanar
Alcanar. Mercat Ibèric
Catalunya Amunt i Avall618
Campanar de Sant Miquel
El Montsià 619
L’església parroquial d’Alcanar té a Sant Miquel Arcàngel com a protector i és una nau renaixentista amb capelles laterals. L’edifici original tenia un absis semicircular desaparegut en les obres de restauració del segle XIX, moment en què se li va afegir el creuer, el cimbori i el presbiteri actual. La porta d’accés és d’arc de mig punt emmarcat per dues columnes.
Ajuntament
Sant Miquel
Catalunya Amunt i Avall620
El Santuari de la Mare de Déu del Remei es troba una mica apartat de la població. És una construcció gòtica dels segles XVII-XVII, reformada al segle XVIII, durant el qual es va ampliar el seu espai interior i se li va afegir la torre campanar, un creuer i la cúpula que avui podem admirar. Com la majoria dels temples, els retaules i la decoració del Santuari van ser destruïts en els rigors de la contesa civil, tot i que encara conserva la talla d’una imatge del segle XVIII i unes pintures de l’any 1920. Al municipi d’Alcanar podrem trobar sens dubte el millor atractiu per a una estada inoblidable.
Ermita del Remei
El Montsià 621
Ermita del Remei
Catalunya Amunt i Avall622
Ermita del Remei
Ermita del Remei Ermita del Remei
El Montsià 623
Poblat Ibéric. Els Forns de Calç
Ermita del Remei
Catalunya Amunt i Avall624
Ermita de la Pietat
El Montsià 625
Un cop hem visitat amb la tranquil·litat que mereixen, els municipis de la costa, la ruta ens portarà a la resta de poblacions de l’interior, seguint la carretera TP 3313 que ens acostarà en primer lloc a Ulldecona.
Els orígens dels seus primers habitants es remunten a l’antiguitat i el conjunt de les restes d’art rupestre de la Serra de Godall propers a l’Ermita de la Pietat, així ho certifiquen. Les pintures rupestres van ser declarades Patrimoni Mundial per la Unesco l’any 1998 i configuren un dels conjunts més importants del territori espanyol d’Art Rupestre Llevantí. Algunes d’aquestes pintures pertanyen a l’època post paleolítica i es remunten 8.000 anys en el temps.
Ermita de la Pietat
Ulldecona
Catalunya Amunt i Avall626
El Centre d’Interpretació d’Art Rupestre de l’Ermita, forma part de la Ruta d’Art Rupestre creada l’any 2005 pel Museu Arqueològic de Catalunya i en les seves instal·lacions podrem admirar una varietat de recursos i fotografies que mostren la importància del conjunt. Si decidim visitar el total dels 500 metres que ocupen els “Abrics”, observarem més de 400 figures, algunes d’elles de notable importància artística, sobresortint la figura excepcional coneguda com “El Cérvol”.
Ulldecona. Detall de la Creu del Terme
Ermita de Loreto
El Montsià 627
Art Rupestre
Art Rupestre
Catalunya Amunt i Avall628
El Centre i les pintures es troben dins del recinte format per l’Ermita de la Pietat, situada al vessant sud-est de la Serra de Godall, a 4 quilòmetres d’Ulldecona i amb un panorama majestuós sobre la “Foia d’Ulldecona”. L’església del conjunt pertany a la fi del segle XVIII i principis del XIX, té planta rectangular i absis poligonal. No obstant això, les restes més antigues pertanyen a l’antiga capella romànica del segle XIII i una altra impressionant d’estil gòtic dels segles XIV-XV (actualment al servei de la restauració).
L’innegable encert de la ubicació de l’Ermita permet tota mena d’activitats artístiques i lúdiques. Són reconegudes a tota la comarca les Jornades Musicals que tenen lloc tots els diumenges de maig, juny i juliol i són nombroses les famílies que aprofiten la zona de les barbacoes per demostrar la seva habilitat en l’art culinari, cuinant una bona paella o unes però no menys bones costelles de xai.
Ermita de la PietatErmita de la Pietat
El Montsià 629
Castell de Ulldecona
Catalunya Amunt i Avall630
Ulldecona està protegida des de dalt de la població per una imponent i inamovible sentinella. El Castell d’Ulldecona, l’etern vigilant, és el símbol inqüestionable de la població. Al llarg de la seva història, la seva estratègica situació com a punt de control de les rutes interiors i com a límit entre els antics regnes cristians i musulmans, ha deixat restes de les diverses fases d’ocupació humana. Els ibers es van assentar en la població, i encara que no se sap amb certesa, es creu també en la presència romana, però els vestigis més visibles i importants d’establiment humà, pertanyen a l’ocupació àrab del segle VIII que va perdurar fins al segle XII. Destaca les restes d’una antiga muralla d’època militar rematada per dues torres de control perfectament visibles en l’estructura actual.
El Castell
El Montsià 631
El Castell
Catalunya Amunt i Avall632
El Castell
El Montsià 633
L’obligada visita al recinte del bé conservat castell, ens permetrà admirar la impressionant Torre Quadrada o torre de l’homenatge, la Torre Romànica Rodona, l’Església de Santa Maria dels Àngels i les dependències domèstiques que evoquen les seves activitats quotidianes. També observarem les restes de l’antiga fortificació àrab i les dobles muralles defensives.
El Castell
El Castell
Catalunya Amunt i Avall634
Ulldecona. Sant Lluc Interior Sant Lluc
Sant Lluc
El Montsià 635
Al centre de la població es troba l’Església de Sant Lluc, d’estil gòtic, els porxos de la plaça de la pròpia església, la Casa de la Comanda del segle XV, l’antic Convent dels Dominics (seu actual de l’ajuntament), l’antiga Església del Roser (actual Casa de Cultura), l’Ermita del Loreto i alguns edificis modernistes.
Sant Lluc
Ulldecona. Plaça de l'Església
Catalunya Amunt i Avall636 Catalunya Amunt i Avall636
Ulldecona. Creu del Terme Ulldecona. Biblioteca Popular
Ajuntament Ajuntament
El Montsià 637
Ulldecona. Casa Modernista
Catalunya Amunt i Avall638
Ulldecona. Estació de tren
Ulldecona des del Castell
El Montsià 639
Les Ventalles. Sant Joan Baptiste
Catalunya Amunt i Avall640
Velles oliveres
El Montsià 641El Montsià 641
Abans d’absentar-nos de la població, haurem de donar un “Passeig per la Història” pels voltants d’Ulldecona fins a trobar algunes de les Oliveres Mil·lenàries, que des de fa ja més de 2000 anys són el motiu principal per a la producció d’un dels millors olis que s’elaboren a Catalunya.
Seguint la carretera CV-105 i encara que es troba dins de la Comunitat d’Aragó, haurem de visitar el Pantà d’Ulldecona, en una zona d’abrupta bellesa rural.
Els Castells. Església
El Pantà
Prop del Pantà
Catalunya Amunt i Avall642
Pantà d'Ulldecona-La Sénia
El Montsià 643
Pantà d'Ulldecona-La Sénia
Catalunya Amunt i Avall644
Seguint la carretera 3313 per la qual havíem arribat a Ulldecona, ens dirigirem a La Sénia, després de traspassar els nuclis de
Els Rajolars, Sant Joan del Pas, el Barri del Castell i els Valentins.
Sempre vorejant les properes terres del Baix Maestrat arribarem a aquest municipi, també conegut com “el país del moble”
La Sénia bucólica
La Sénia
El Montsià 645
La Sénia bucólica
per l’activitat econòmica centrada en la fabricació de tot tipus de mobles de bona part de les indústries de la població.
Molí de l'Abella
Catalunya Amunt i Avall646
Antiga Casa de la Vila
Antiga Sénia d'aigua
El Montsià 647
La Sénia és una localitat d’aproximadament 6.500 habitants situada a l’extrem sud de la comarca del Montsià, que limita amb el Baix Maestrat, Castelló i la comarca de Matarranya, a la veïna Terol. El municipi, igual que altres comarques de les Terres de l’Ebre, es troba en els límits del Parc Natural dels Ports, que ocupa més de la meitat del seu territori.
Aquest immens paratge natural es caracteritza per la seva riquesa botànica i la varietat faunística, amb la “fageda” més meridional de la península ibèrica i la presència d’una gran varietat d’aus, d’insectes i de la població protegida de cabra salvatge més important dels “Països Catalans “.
La Sénia. Antic safareig
La Sénia. Capilla
Catalunya Amunt i Avall648
Maqueta d'avió republicà
Maqueta d'avió republicà
El Montsià 649
Biblioteca
Les pintures rupestres de la “Cova dels Rosegadors” i de la Tenalla, el reconegut Art Llevantí, donen fe de la presència humana en temps molt remots, encara que la primera carta de població de la nostra època es remunta al 17 d’abril de l’any 1232.
Durant la passada guerra civil espanyola, el govern de la II República va construir un petit aeròdrom per a la defensa dels atacs del cop militar rebel. Encara avui podem visitar les seves restes als afores de la població i un parell de maquetes dels vells aparells de guerra que aterraven de les seves incursions aèries.
Tot el nucli antic està format per casalots d’àmplies portalades i atractius balcons i té en l’església parroquial de Sant Bartomeu i Sant Roc una de les seves principals edificacions. La seva construcció pertany als segles XVII-XVIII i el seu estil és una barreja de detalls barrocs i neoclàssics. Té una nau única i capelles laterals, amb un campanar de planta quadrada. La coberta és de cúpula i en els angles es troben els finestrals del campanar.
Catalunya Amunt i Avall650
A uns sis quilòmetres del centre de la Sénia podrem visitar el Santuari de la Mare de Déu de Pallerols, al cim de la muntanya del mateix nom, edifici senzill que conserva al seu interior la imatge de la patrona de la població, la Mare de Déu de Pallerols. Durant molts anys, la principal ocupació dels habitants era l’agricultura, que es reflectia amb l’abundància dels cultius de secà, en què sobresortien els cultius de cereals, oliveres i la vinya. En l’actualitat, té especial rellevància l’oli de luxe que s’extreu de les seves oliveres mil·lenàries, encara que des de mitjans del segle XX apareixen una sèrie de petits establiments d’artesans fusters que van iniciar la fabricació de mobles. No obstant això, va ser a partir de la crisi del sector dels anys 70 i 80 quan la implantació de la indústria del moble es consolida de forma espectacular, fins a esdevenir l’ocupació de gairebé la totalitat dels habitants de la població.
La Sénia. Sant Bartomeu
Sant Bartomeu
El Montsià 651
La Sénia
La Sénia
Sant Bertomeu
Sant Bertomeu
Sant Bertomeu
Catalunya Amunt i Avall652
Tornant sobre els nostres passos, des de la Sénia podrem prendre la carretera TV-3421 que ens acostarà al nostre proper destí, Mas de Barberans, proper al barranc de La Galera.
La població, també coneguda com el Mirador de les Terres de l’Ebre, és una de les dues portes d’accés al massís dels Ports i apareix citada per primera vegada en un document del 22 de gener de 1155, pel qual, Ramon Berenguer IV cedia aquestes terres al bisbe de Tortosa. La carta de població li va ser concedida l’any 1235, a nom de Barberà de la Torre i Pere de Falset. En aquella època era coneguda com Vila de Santa Maria i des del segle XVII amb el nom actual. L’església parroquial de Sant Marc és un edifici d’escàs interès arquitectònic, tot i que es té com a gesta històrica important, que durant la Primera Guerra Carlista, va ser el fortí de les forces liberals que es van defensar dels atacs carlins de Ramon Cabrera, al que finalment es van rendir.
Mas de Barberans
Mas de Barberans
El Montsià 653
Mas de Barberans
Catalunya Amunt i Avall654
Sant Marc
El Montsià 655
Mas de Barberans es troba enclavat en el relleu de la muntanya, amb un nucli urbà que sembla entestat a seguir paral·lelament el sentit empinat ascendent de la muntanya. Des de la petita població s’observa un magnífic panorama, amb la immensa plana d’oliveres als peus, la sinuosa línia del riu, el perfil de la Serra del Montsià i en dies de clara atmosfera, el Delta de l’Ebre.
Dia de mercatEl bon oli
Mas de Barberans
Catalunya Amunt i Avall656
La Flora del Port
Estepa La Flora dels Ports
La Flora dels Ports
El Montsià 657
Un dels principals atractius turístics de la població, és l’oportunitat de realitzar variades excursions al proper massís del Parc Natural dels Ports, i la possibilitat d’acostar-nos a paratges tan bells com la Cova de Marc, el Pont dels Canals, al Racó d’ els Sacerdots o el Racó de la Taronja, d’un llarg etcètera seleccionat dels camins i senders que podrem recórrer
amb bicicleta, en algun itinerari a peu si ens trobem en bona forma física o a lloms d’alguna cavalcadura. Si tenim sort, podrem topar amb algun exemplar de cabra hispànica, especialment protegides en tot el perímetre del Parc Natural.
Com la majoria de municipis de la comarca, l’activitat principal dels seus habitants és la
derivada del cultiu de l’oliva, font principal d’ingressos de la seva economia, que es complementa amb l’explotació d’algunes terres al cultiu de la vinya, el blat i el pasturatge.
Mas de Barberans
Catalunya Amunt i Avall658
Un cop finalitzada la visita a Mas de Barberans tornarem a la cruïlla de la carretera per dirigir-nos a La Galera, població situada als peus de la Serra de Godall amb uns orígens que es remunten al segle XIV, encara que hi ha qui apunta a possibles poblaments ja en època romana.
La Galera
La Galera
El Montsià 659
La Galera
Catalunya Amunt i Avall660
La seva història ve lligada a dos elements clau: d’una banda el barranc que dóna nom a la població i que va ser la frontera històrica entre la jurisdicció senyorial del Castell d’Ulldecona i Tortosa, i l’altre, la Torre de la Galera, d’origen medieval, element arquitectònic representatiu de l’urbs, convertit des del segle XVII a l’església parroquial.
Aquest monument emblemàtic de la població, es tractava originàriament d’un edifici de planta rectangular, constava de tres nivells i estava rematat
per una terrassa superior amb merlets. En l’actualitat s’han realitzat reformes a la part superior i s’ha rehabilitat la coberta. A conseqüència d’això, la planta superior s’ha habilitat com a sala d’exposicions i s’ha obert la terrassa al públic, amb unes excel·lents vistes panoràmiques sobre la Plana, la comarca, tota la serralada dels Ports i la Serra de Godall.
Fruits del camp
La Torre
Ermtia Povet de Sant Vicent
El Montsià 661
La Galera. Torre medieval
Catalunya Amunt i Avall662
Sent la Torre de la Galera el monument més vistós i rellevant del poble, la Galera compte altres importants atractius entre els seus edificis, alguns dels quals, com l’ajuntament, el pont romà, l’ermita, el pou de Sant Vicent o la Creu del Terme i diferents cases de gran interès arquitectònic, haurem de visitar sense excuses.
L’ajuntament és un edifici de planta quadrada situat en el mateix lloc que fins l’any 1885 ocupava una antiga bassa d’aigua, que es va fer desaparèixer a causa d’una epidèmia de còlera i per tal d’evitar possibles focus d’infecció. La porta d’accés és d’arc de mig punt.
Actualment, la planta baixa de l’edifici està ocupada per l’Oficina de Turisme (des d’on s’organitzen visites guiades als diferents punts d’interès abans esmentats i fins i tot a l’única terrisseria en actiu, en l’actualitat: Terrissa J. Cortiella) i el Museu de Cantereria el Museu de Terrissa de la Galera, dedicat a difondre la història dels seus artesans terrissaires (documentada des del segle XVIII), mostrar el procés artesà per elaborar una peça de terrissa i diferents tipologies que elaboraven i elaboren. El Museu, també disposa d’una sala dedicada a exposicions de caràcter temporal. Unit a aquest passat terrisser va sorgir, molt abans que el Museu, la Fira Internacional de Terrissa i Ceràmica, que se celebra coincidint amb el primer dia de maig, tots els anys. Altres dependències del notable edifici són: al primer pis, l’Ajuntament, al segon pis, l’Escola de Música ,l’Arxiu Municipal i els locals de les entitats. Antigament havia estat seu de la presó, escola i jutjat.
La Galera. Ajuntament
El Montsià 663
La Galera. Ajuntament
Catalunya Amunt i Avall664
La Galera
El Montsià 665
La Galera
El pont d’origen romà és una construcció de blocs de pedra irregulars de mig punt i d’un sol ull i era utilitzat com a pas de l’antiga Via Augusta que comunicava Cadis amb Roma. Sota el pont transcorre el barranc, declarat Espai d’Interès Natural, que neix al massís dels Ports i desemboca en el riu Ebre.
En un extrem del pont trobem la capella de Sant Vicent Ferrer, una construcció de petites dimensions, planta quadrada i amb una única porta d’accés, que conserva al seu interior la imatge del sant valencià sobre un altar de marbre. L’origen de l’edifici és actual, es remunta a l’any 1940 i està dedicat a Sant Vicent, perquè com diu la llegenda que camí del Concili de Casp, es va aturar a la Galera, que en aquell moment estava patint una important sequera, i, sembla ser que va indicar un punt on es podia trobar aigua i la va trobar . La Creu de Terme que es conserva, és del segle XV i és d’estil gòtic florit, tot i que conserva pocs elements originals perquè ha sofert diverses modificacions.
Poble de tradicions agrícoles, la seva major font d’ingressos és la producció d’oli i la constatació de la qualitat d’aquest la podem comprovar visitant la cooperativa agrícola o el Molí de la Creu. Visitar la Galera ens pot oferir un agradable passeig per la història, la cultura i la tradició d’un poble obstinat a adaptar-se als avenços de l’època actual sense perdre la importància de les seves arrels.
A la cruïlla de carreteres de la Galera, podem optar per dirigir-nos a Santa Bàrbara o a Godall. Per la lògica del recorregut ens dirigirem a aquesta darrera població.
Catalunya Amunt i Avall666
Godall s’estén als peus del vessant interior de la Serra de Godall i té molt bones vistes panoràmiques del massís dels Ports i el Delta de l’Ebre.
Ramon Berenguer IV, conqueridor de bona part del territori, va fer donació de la Vila, amb el nom de Godal i tots aquests a Guillem de Copons l’any 1153, que havia estat nomenat alcalde de Tortosa després de la conquesta. El municipi comprenia la masia i l’antic llogaret de Merades, desaparegut el segle XIX.
Godall
Godall
El Montsià 667
Godall
Catalunya Amunt i Avall668
En l’actualitat, Godall és una petita població de tradició agrícola que ha sabut conservar les seves tradicions rurals adaptant-les als canvis i necessitats dels temps actuals. Repartits per tot el terme municipal, podem trobar vestigis d’altres èpoques; velles barraques, pous, forns de calç, com a patrimoni etnològic de gran valor històric. L’Església parroquial de Sant Salvador és d’estil gòtic tardà.
Altres importants atractius de la població són les àrees recreatives repartides pels seus voltants, les àrees de la font de l’Arboç, de la font de Cap d’Asens i la del cementiri vell, són algunes de les més importants.
Un altre dels patrimonis coneguts està relacionat directament amb les festes del Carnestoltes que se celebren des de finals del segle XIX de forma ininterrompuda, fins i tot en els temps de la dictadura posterior a la guerra civil. Són cinc dies de contínua festa popular de tot el poble, amb “furioses” batalles de farina als seus carrers i amb balls de màscares durant el vespre.
Sant Salvador
El Montsià 669
Sant Salvador
Godall. Racó típic
Catalunya Amunt i Avall670
La “guerra de la farina” proporciona al Godal la major popularitat dels carnavals de les Terres de l’Ebre. Consisteix en un bombardeig entre els participants ubicats al carrer, tots ells “armats” de gran quantitat de quilos del blanc material destinats a blanquejar a habitants propis i turistes que s’han atrevit a barrejar-se amb la població. El dissabte i el dimarts de carnaval a la tarda, si ens agrada el blanc, comprovarem que els carrers de Godall s’han pintat d’aquest color.
L’altre aspecte diferencial del carnaval és el tradicional ball de màscares, conegudes com “mascarulles”, disfresses improvisades realitzades amb retalls de roba de procedència diversa que fan irreconeixible a qui la porta. És costum convidar a ballar als no disfressats, amb l’ànim d’armar la major gresca possible.
Com la majoria dels municipis del Montsià, l’excel·lent oli que produeixen els molins de la població és un dels orgulls dels seus habitants. La tradicional “Fira de l’Oli” de tots els anys, és l’escenari perfecte que certifica aquesta realitat.
Carnaval de Godall
Carnaval de Godall
El Montsià 671
Carnaval de Godall
Ball de Màscares
Catalunya Amunt i Avall672
Godall
El Montsià 673
Godall. Antic pou
Catalunya Amunt i Avall674
Sortint de Godall ens dirigirem tranquil·lament a Freginals, petit municipi de menys de 500 habitants proper a la Serra de Montsià. És una de les poblacions que ha mantingut estable els seus habitants i l’essència dels tradicionals nuclis rurals de la comarca. L’any 1844 va aconseguir el seu reconeixement com a població independent d’Ulldecona, a la qual havia estat annexionada anteriorment.
Situat sobre un petit turó, Freginals sembla un fidel sentinella que protegeix tota la vall, la propera Serra de Godall i totes les pintures rupestres repartides entre les restes de la prehistòria existents a la vall.
Freginals
Freginals
El Montsià 675
Freginals
Catalunya Amunt i Avall676
Freginals en el temps
Freginals. Ajuntament
Freginals. Ajuntament
El Montsià 677
La població s’ha dedicat des de sempre a l’explotació dels seus recursos agrícoles, especialment al cultiu fruiter, la vinya i les oliveres,la producció de la qual , la cooperativa agrícola del poble, fundada l’any 1958, elabora un excel·lent oli que podem adquirir directament.
De la seva arquitectura, podem destacar la casa pairal Martí Miralles, seu actual de l’Ajuntament, que a més guarda l’exposició “Freginals en el temps” i l’església parroquial del segle XVIII, que es troba sota la protecció del seu patró, Sant Bartomeu.
La proximitat de la Serra possibilita les excursions i les activitats esportives per tot el seu entorn. A Freginals hi ha el Centre d’Interpretació de la Serra de Montsià, que ens permetrà conèixer el seu ric patrimoni cultural i diversos itineraris per conèixer aquest espai natural.
Freginals. Sant Bartomeu Freginals. Sant Bartomeu
Catalunya Amunt i Avall678
Diferents fullets editats per l’ajuntament, ens podran ajudar en la selecció de les rutes que més convinguin a les nostres possibilitats físiques. La pujada de vianants a la Serra ens permetrà transitar per paratges tan espectaculars com el Corral Nou, el Morro Cremat, el Caragol, la Corralissa del Cingle, la Rabosa, el Racó del Sastre, la Bassa d’Ortiz i, finalment, el Mas de Matarredona.
L’agresta i abundant vegetació d’alzines i carrasca són el perfecte hàbitat per la fauna que nidifica a la Serra; l’àguila, el duc i el falcó, són alguns destacats elements que s’adapten al territori.
Visitar Freginals és una perfecta opció per a uns dies de tranquil·la i agradable estada en el marc d’un paisatge i naturalesa incomparables.
Freginals. La bona cuina
Freginals. La bona cuina
El Montsià 679
Centre d'interpretació
Primavera a Freginals
Catalunya Amunt i Avall680
Avançant ja cap a la capital de la comarca, el nostre pròxim destí serà Santa Bàrbara, població propera als 4.000 habitants situada a la plana del Montsià i envoltada d’oliveres. Encara que s’han descobert restes d’una necròpolis romana del segle VI aC, Santa Bàrbara va rebre els primers pobladors arribats de Tortosa, a finals del segle XVIII, quan es van establir al voltant de l’ermita de la santa per independitzar-se l’any 1828.
D’aquesta època, els seus primers habitants han deixat un llegat històric important en la seva arquitectura, les antigues masies, o “masades”, patrimoni viu que ha arribat als nostres dies i que encara podem admirar. Algunes d’aquestes masades que mantenen el seu antic “sabor” primitiu són la de Martí, l’Alt, Camps o Bretó. Les de Gironet i el Molí de Vallès es troben en procés de rehabilitació. Una d’aquestes masades, la de Martí, va ser reconstruïda recentment, en els anys 2010 i 2011 per donar cabuda al Nou Museu de la Vida a la Plana, amb àrees diferents ben diferenciades.
Santa Bàrbara
Molí Vell
El Montsià 681
Molí Vell
Catalunya Amunt i Avall682
La planta baixa és una sala d’exposicions que es renova temporalment amb mostres de destacats artistes i que ha rebut les ajudes del Museu del Montsià i el “Centre d’Estudis Planers” i la segona, alberga la col·lecció Història Natural Josep Antoni Valls. El fons d’aquesta col·lecció, a partir de la primera donació que va fer a l’Ajuntament, Josep Antoni Valls i Simó l’any 1984 s’ha anat ampliant fins les 3.200 peces procedents de tots els continents i la majoria d’aquestes peces són d’un incalculable valor.
Sent important la creació d’aquest nou museu, Santa Bàrbara sembla entestada a convertir-se en el paladí cultural de la comarca, i en aquest apartat, compta amb un altre museu, que tot i ser privat, és igualment important en la seva vessant etnològica. Es tracta de la Casa Museu del Pagès, Àngel Fibla. El museu és una mostra nombrosa d’estris tradicionals dels antics pagesos que podem admirar a la planta baixa i abasta diferents facetes i tipologies: el transport amb vells carruatges, útils per a la producció d’oli i una rellevant representació de ceràmica, mobiliari i carros de l’època. Al segon pis, l’exposició és perfectament comparable amb la planta baixa, però amb tota la col·lecció dedicada a les activitats dels vells llops de mar.
Museu
El Montsià 683
Carrer Major i esglesia
Catalunya Amunt i Avall684
L’església parroquial es troba sota la protecció de Santa Bàrbara. Està situada al centre de la població, davant de l’edifici de l’ajuntament i encara que l’edifici és una construcció moderna de finals del segle XIX reformat l’any 2003, els murals del seu interior recentment pintats, li donen un caràcter diferencial sobre els altres temples de la comarca.
No hem d’oblidar que la producció de l’oli d’oliva ha estat una part primordial dels habitants del municipi i una principal font d’ingressos de la seva economia. L’anomenat Or Líquid segueix sent el signe d’identitat cultural de tot un poble i la seva qualitat ve avalada per l’acurat tractament de les dues cooperatives que actualment existeixen a Santa Bàrbara. Potser serà per la qualitat d’aquest oli que la gastronomia de la localitat té una excel·lent salut.
Santa Bàrbara
L'encreuament
Pabelló Municipal
El Montsià 685
La tardor al Montsià
Catalunya Amunt i Avall686
Entre Santa Bàrbara i la capital, Amposta, ens queda un municipi per visitar; Masdenverge.
L’origen de la població es remunta al segle XV, per constància de l’existència del veí d’una masada (Mas), Pere Verge, natural d’Ulldecona.
Tres segles més tard, un grup de pagesos de Tortosa es va establir en el lloc per explotar les seves terres, aprofitant les aigües d’un meandre de la rambla de la Galera. Posteriorment es va edificar una petita capella en honor de la Verge del Roser, al voltant de la qual es van edificar masies d’explotació agrícola. Tenia gairebé 1.100 habitants l’any 1857, quan es va segregar de la Galera per constituir-se en municipi independent. Posteriorment i fins al segle XIX, l’èxode dels seus pobladors cap a terres del Delta proper i una epidèmia de còlera va reduir la quantitat d’habitants, tot i que actualment la població ha recuperat la seva activitat i el nombre dels seus habitants s’acosta al cens de temps passats.
Masdenverge
Masdenverge
El Montsià 687
Masdenverge
Catalunya Amunt i Avall688
Masdenverge es troba situada en un meandre del barranc de la Galera proper al riu Ebre, la qual cosa li proporciona marges de terres humides que donen lloc a una riquesa natural afegida, dins d’un paratge natural mediterrani de marcat interès ecològic. Un punt destacat del patrimoni local, al Mas de Santa Pau, va ser construït pels frares de l’ordre del Convent de Benifassà, a la fi del segle XIX.
L'Horta de Masdenverge
Masdenverge. La Foia
Masdenverge. El Roser
Masdenverge
El Montsià 689
El Montsià a la tardor
Primavera al parc
Catalunya Amunt i Avall690
La població es troba estratègicament situada entre els dos parcs naturals de característiques ben diferenciades, d’una banda el Parc Natural del Delta de l’Ebre, en què predominen els aiguamolls propers a la desembocadura de l’Ebre, i d’altra, el Parc Natural dels Ports, amb una flora i fauna salvatge que és el refugi més important de cabra hispànica de Catalunya.
Masdenverge compta amb una notable oferta d’allotjaments rurals i complementa el seu natural atractiu amb la qualitat de la seva rica i variada cuina.
Masdenverge
El Montsià 691
Masdenverge
Catalunya Amunt i Avall692
Fins Masdenverge haurem recorregut de manera força coherent els municipis, poblacions i racons de la comarca del Montsià i per rematar de la millor forma aquest recorregut, hem deixat per al final la trobada amb la capital, Amposta, molt a prop de l’inici de la nostra aventura, Sant Jaume i el proper Delta.
La ciutat té com a principal monument d’enginyeria el Pont Penjant sobre el riu Ebre, construït entre els anys 1915 i 1919. També és l’obra més visible des del pont sobre el riu de la carretera nacional per la qual haurem circulat en ocasions, però difícilment podrem endevinar el conjunt dels llocs d’interès històric de la capital del Montsià, si no li dediquem uns dies d’obligada visita.
Amposta
El pont sobre l'Ebre
El Montsià 693
Amposta en festes
Centre Cultural
Catalunya Amunt i Avall694
És ben coneguda la importància que té a la comarca el Delta, tan pròxim a la ciutat que de vegades ens semblarà respirar la característica olor dels arrossars en l’època de la recollida, però la bellesa de l’aiguamoll i els seus racons més importants ja estan descrits a l’inici d’aquest llibre. Decidits doncs, a conèixer la capital, entrarem pel pont, obra de l’enginyer J. Eugenio Ribera que va ser inaugurat l’any 1915.
La Ribera des del pont
Ajuntament
El Montsià 695
La Tardor al Montsià L'hivern als Ports
La Primavera als PortsL'estiu al Montsià
Catalunya Amunt i Avall696
El primer dels atractius de la ciutat el trobarem tan a prop del pont que sembla formar part d’aquest; les restes del seu castell medieval. El Castell d’Amposta és una antiga fortalesa construïda pels àrabs al segle X edificat sobre un assentament ibèric. Al segle XII va ser conquerit per Ramon Berenguer IV per convertir-lo en la seu de l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem de la Corona de Catalunya i Aragó. Després de patir diversos enfrontaments, guerres i espolis, a finals del segle XIX es va convertir en el primer molí arrosser de les Terres de l’Ebre.
Sempra l'Ebre
El Montsià 697
Sempra l'Ebre
Catalunya Amunt i Avall698
Casa modernista
Casa modernista
El Montsià 699
El Museu
En relació a l’arquitectura de la ciutat, la major part es concentra en l’av. de la Ràpita, en aquest punt podrem admirar les façanes dels edificis modernistes, la Casa Fàbregues, la Casa Morales Talarn, la Casa Macià i la Casa Palau Fàbregas.
Al carrer Victòria, crida l’atenció el vistós colorit de la Casa del notari i en el de Sant Joan trobarem la casa pairal Miralles, edifici d’època medieval reformat recentment. Finalment i davant l’Oficina de Turisme, podem admirar l’estil de la Casa d’Enric Ramón.
Catalunya Amunt i Avall700
Restes del castell i el pont
El Montsià 701
Riu Ebre
L’Ebre, al seu pas per Amposta, ofereix a la ciutat una sèrie de possibilitats esportives en les seves aigües. Actualment i des del port fluvial, es poden realitzar diferents excursions aquàtiques fins a la desembocadura de l’Ebre i, en un altre sentit, fins a les poblacions de Tortosa i Miravet, però si preferim conèixer l’oferta comercial de la ciutat, un passeig per
l’entorn del mercat municipal ens permetrà trobar tot tipus d’establiments comercials.
El mercat municipal d’Amposta és una important obra de l’arquitecte FJ Barba Corsini que ocupa el lloc de l’antiga fàbrica de sabó i un assecador d’arròs. Consta d’una nau rectangular de grans dimensions i belles vidrieres superiors.
Catalunya Amunt i Avall702
Una sèrie de panells informatius permeten recórrer el recinte que encara conserva la base de la Torre de Sant Joan, la fossa i uns esvelts arcs de pedra propers al riu. També es poden visitar unes sitges ibèriques i
restes de l’antic molí. El conjunt actual concentra bona part de l’activitat cultural de la ciutat, l’Escola d’Art, la Biblioteca Sebastià Juan Arbó i l’Institut d’Estudis Comarcal.
Amposta en festes
El Montsià 703
Esglèsia parroquial
Catalunya Amunt i Avall704
La Torre de la Carrova és una antiga torre de vigilància del trànsit pel riu Ebre. És a 4 km aigües amunt de la capital, molt a prop de les restes d’un antic assentament romà i la seva construcció es remunta al segle XII. A la fi del segle XX va passar a propietat de l’Ajuntament de Tortosa, que va procedir a la seva restauració a causa del deteriorat estat original per causa de l’impacte d’un llamp. Té una alçada de 18’5 metres, tres nivells diferents i una terrassa superposada. En la seva estructura, destaquen uns finestrals geminats dividits per unes columnes rematades per capitells. El monument es troba en perfecte estat de conservació i la seva robusta silueta és perfectament visible des de la carretera que es dirigeix a Tortosa.
El Museu del Montsià és al costat del parc municipal, al carrer Gran Capità i ocupa el lloc de les antigues escoles públiques Miquel Granell. És un edifici amb una magnífica façana d’inspiració modernista. La construcció és una obra de l’any 1912 sota la direcció de l’arquitecte Ramon Salas. El centre, creat l’any 1984, ha tornat a obrir les portes després d’una remodelació de les seves
instal·lacions inaugurades recentment pel president de la Generalitat, Artur Mas i conserva una de les col·leccions arqueològiques i
etnològiques més importants de les Terres de l’Ebre, amb un fons que inclou més de 30.000 objectes.
Amposta. Torre de la Carrova
El Montsià 705
El MuseuEl MuseuEl Museu
El Museu
Catalunya Amunt i Avall706
El Montsià 707
Com la visita turística ha d’anar acompanyada amb la satisfacció de l’estómac, Amposta, el Delta i la resta dels municipis, es beneficien de la matèria primera de primeríssima qualitat que ofereixen els productes autòctons de l’horta de la comarca i els frescos fruits del mar mediterrani que diàriament arriben a les llotges properes. Així, la cuina local ens permetrà degustar els millors plats d’arròs: paelles, arròs negre, “arrossejat”, les exquisides fideuàs, el “xapadillo" d’anguila, les fritades i tot tipus de peix fresc, l’ànec salvatge, les ostres i qualsevol dels exquisits plats que amb dedicació i professionalitat dels seus cuiners, ens ofereixen els restaurants de tota la comarca.
Amb el record present de totes les emocions viscudes i la seguretat d’una propera visita, ens haurem d’acomiadar dels amics que, sens dubte, haurem trobat en la nostra estada. Fins aviat.
Reserva de la BiosferaTerres de l’Ebre
TOTS ELS MUNICIPIS I ATRACTIUS - MÉS DE 800 FOTOGRAFIES RECENTS