FICTICIO

És temps de Galeries Del 29 de Setembre al 29 d’Octubre, 2011

ExposicióComité OrganitzadorAnna Buscató (GGAC)Ana Mas (Abe)Laura Zubiaur (Art Catalunya)Miguel Ángel Sánchez (GIC)Vicky Cortina (GGAC)

Catàleg Text introducció catàleg:© David G. Torres Fotografies:© Dani Rovira© Jordi Balanyà Pooch © Andrés Ferrer© els autors

Disseny i maquetació:Espluga + Associates Correcció i traducció text catàleg: Núria Oncins / Discobole

Impressió:Impremta Orriols

Amb el suport de:

Empreses col·laboradores:

indExdE gAlEriEsi ArtistEs

3 PUNTS GALERIA Erika Babatz 16AB GALERIA D’ART Josep Bofill 18ABSOLUTE ART SPACE Haugr 20ADN GALERIA Ulrich Vogl 22A-FAD Jordi A. Manchado 24 Karol Bergeret 24 Laia Llach Pinsach 24 Eva Ortín 24 Marta S. Blanco 24AGORA 3 GALERIA D’ART Joan Iriarte 26ÀMBIT GALERIA D’ART Ferran Cartes 28ANqUIN’S David Casals 30ART & DESIGN BARCELONA Guillermo Pfaff 32ART GALLERy ONE Roser Noguera 34ART PETRITxOL Manuel S. Almendros 36ART WINDOW Juan Adrio 38ARTLOFT Tom Carr 40ATELIER Jordi Tolosa 42BEASKOA Josep Bofill 44CAL CEGO Ann V. Janssens 46CAL TALAVERó CENTRE D’ART Rosa Siré 48CANALS GALERIA D’ ART Neus Colet 50CARME ESPINET Neus Roig 52

CARME SALLENT Àngels Gonzalez 54CONTRAST Ugo Martínez 56DRAP ART Imanol Ossa Altzibar 58EGO GALLERy Noe Serrano 60ELEPHANT SHOWROOM D’ART Alvaro Soler Arpa 62ESPAI (B) GALERIA Dani Buch 64ESPAI CAVALLERS 31/33 Perico Pastor 66ESPAI G D’ART Jordi Fulla 68ESTHER ARIAS Esther Arias 70ESTUDI 59 yendris Patterson 72FRANCESC MESTRE ART Pablo Serrano 74FUNDACIó SORIGUé Heiko Blankenstein 76FUNDACIó VILA CASAS: MUSEU PALAU SOLTERRA Mayte Vieta 78 MUSEU CAN MARIO Àngels Ribé 80GALERIA CORTINA Trensig 82GALERIA ALONSO VIDAL Mar Arza 84GALERIA ÀNGELS BARCELONA Peter Downsbrough 86GALERIA ANTONI PINyOL Àlvar Calvet 88GALERIA ART CENTRE M. Rivera – R. Casanova 90GALERIA ARTEVISTAS Guim Tió 92GALERIA COMAS M. Duran i quintana 94GALERIA D’ART PATRICIA MUñOZ Jordi Brualla Martí 96

GALERIA D’ART VERNISSAGE Marta Martínez 98GALERIA FERRAN CANO Miguel Ángel Pascual 100GALERIA FIDEL BALAGUER Helena Basagañas 102GALERIA H2O Josep Puig i Cabeza 104GALERIA JOAN GASPAR Etienne Krähenbühl 106GALERIA MARAGALL yolanda Martín 108GALERIA MARGES-U Nobuko Kihira 110GALERIA MARLBOROUGH BCN Pelayo Ortega 112GALERIA MiTO Christian Van Minnen 114GALERIA ORIOL xavier Escribà 116GALERIA PAqUI DELGADO Joanpere Massana 118GALERIA SAFIA Michelle Concepción 120GALERIA TAGOMAGO Manel Armengol 122GALERIA TRAMA Javier Vázquez 124GALERIA VALID FOTO BCN Camino Laguillo 126GALERIA VILAD’ART Ramon Gutiérrez 128GALERIE IAC / BERLIN Johnny Amore 130 Irene Pascual 130GLOGAUAIR / BERLIN Laura D’ors 132 Kuno Ebert 132 Toshifumi Hirose 132HANGAR Rita Rodríguez 134IL MONDO Dídac Cortina 136

IMAGINART GALLERy R. Ferrer i Martorell 138ISMES GALERIA D’ART Artur Duch 140 JOAN PLANELLAS GALERIA Rómulo Royo 142JORDI BARNADAS Vanessa Linares Capel 144KOWASA GALLERy Juan Bufill 146L’ARCADA Kike Suay 148MACBA Àngels Ribé 150masART GALERIA Joana Cera 152N2 GALERIA Rosó Cusó 154NIU ESPAI ARTíSTIC Oriol Jolonch 156PIRAMIDóN Héctor Francesch 158PRINCIPAL ART Eduardo Arranz - Bravo 160RAIñA LUPA Jordi Mitjà 162SALA DALMAU Virginia Lasheras 164SALA PARéS xavier Rodés Torras 166SETBA ZONA D’ART Marta Darder 168SICART Marta Espinach 170SILVIA SENNACHERIBBO Valeria Cavestany 172THE LOFT GALERIA Ramon Guimaraes 174TRAç D’ART Sabrina Sampere 176OFF TARDOR 178

Galeria GaleriaGaleria GaleriaArtista ArtistaArtista ArtistaPag. Pag.Pag. Pag.

És curiós que el moviment cultural que protagonitzà el segle XVIII s’anomeni “la Ilustración” en castellà i “la Il·lustració” en català, mentre que, al context anglosaxó i francòfon, vertaders bressols del moviment, se’l denomini “Enlightenment” (il·luminació) i “Lumières” (llums) respectivament. La il·lustració s’assimila al Segle de les Llums tot provocant també l’assimilació del seu contingut: el fet d’il·luminar l’home, de treure’l de la foscor (l’autèntic projecte del moviment) implica il·lustrar-lo; és a dir, instruir-lo i aclarir la comprensió del món. En ambdues accepcions, bé sigui com a il·luminació o com a il·lustració, sota la seva voluntat emancipadora de l’individu hi rau la intenció de desenvolupar un programa en el qual l’educació i la formació de les persones es posi en primer terme. En efecte, il·lustrar i il·luminar poden tenir significats similars. No obstant, il·lustrar també remet al fet de decorar o exemplificar un relat o una idea, en principi amb imatges. Els dos sentits de la paraula il·lustració estan molt enganxats: una il·lustració que acompanya un text projecta llum sobre allò que està escrit, de la mateix manera que l’escriptura pot aportar llum sobre la imatge. En qualsevol cas, el nus de la qüestió és una de les bases del projecte il·lustrat: el coneixement. Aportar coneixement, il·luminar l’individu per mitjà de la raó, és el projecte del Segle de les Llums. I, malgrat totes les crisis que ha patit (des del ventre mateix del Romanticisme), el projecte sembla una idea potent, que no només argumenta els discursos demagògics de les polítiques culturals, sinó que s’enuncia per tal de glossar les bondats de la pràctica artística. Tot això, malgrat la dificultat de pensar de quina manera l’art contemporani ha il·lustrat o il·luminat res. Al cap i a la fi, més cultura i més art no sembla que hagin aconseguit fer una societat més justa o igualitària, la finalitat de la qual es basi en el coneixement. Per això, el títol de la darrera Biennal de Venècia, ILLUMInations, que fa referència fonamentalment al fet d’entendre l’art com

a il·luminador, semblava una mena de cant de sirena: què pot il·luminar l’art? De fet, al catàleg general de l’exposició hi havia una sèrie de preguntes, dins d’una línia molt il·luminadora, que els artistes participants responien amb escepticisme, com a mínim. No només per l’estranyesa que pot provocar l’aliança entre “nació” i “il·luminació” del títol: sembla contradictori parlar d’un projecte utòpic dins la producció artística com a il·luminadora, associat íntimament a la idea dels individus en convivència o igualtat, més enllà d’orígens, amb el fet que allò que s’ha d’il·luminar sigui precisament la nació, allò que sempre pressuposa un element d’exclusió (o això posava clarament en evidència el projecte de Santiago Sierra pel pavelló espanyol a la Biennal de 2003, quan impedia l’entrada d’aquells que no duguessin documentació espanyola). A no ser que l’esmentada contradicció sigui voluntària. Potser sigui així, i el que s’ha buscat ha estat ressaltar totes les contradiccions de la il·luminació. Al cap i a la fi, una de les apostes fonamentals d’aquesta biennal era l’exposició d’uns quadres de Tintoretto.Tintoretto és el pintor del magnífic El lavatori (Museo del Prado), un quadre on l’espai s’organitza en profunditat per mitja dels cossos i l’arquitectura, de la perspectiva aèria, que fa que l’escena floti com dins d’una nebulosa, i de la llum. Aquesta il·lumina allò que està en primer pla, desapareix en la foscor d’una segona estança oberta però fosca i llueix al fons. Sens dubte, i de manera literal, la recuperació de Tintoretto pel discurs sobre art contemporani que proposava la darrera edició de la Biennal de Venècia respon justament a l’ús que aquest fa de la llum. La llum, com a llum divina, en el sentit heretat de Plotí: Déu és llum.Tintoretto pintà El lavatori entre 1548 i 1549. Tan sols dos anys abans de començar-lo tingué lloc el primer del total de vint-i-cinc encontres que conformaren el Concili de Trento, que es prolongà fins el 1563 i que va suposar, finalment, la separació entre l’Església romana i la reformista. Aquest fet no és aliè a la qüestió

PròlEg. il·luminAr o il·lustrAr

de la llum i la representació, o de la il·luminació i la il·lustració. En realitat, un dels punts teològics nodals de la que seria l’Església reformista tenia relació amb el paper de les imatges dins l’Església i la seva assimilació a l’imaginari i la idolatria religiosos. Davant la idolatria, es proposava l’espiritualitat interior: passar de la idea de Déu com a llum a Déu com a espiritualitat; això eliminava la qualitat de les imatges com a mediadores amb allò diví i el seu caràcter representacional o il·lustratiu. Si bé la Reforma implicà la separació entre Església i Estat (l’una abocada vers l’interior i allò espiritual, l’altre dedicat a l’ordenació d’allò que és mundà), també va fer irreconciliables la il·luminació i la il·lustració. Aquesta fou la lluita del Renaixement i la de Tintoretto: entre il·lustrar i il·luminar.No és estrany que a alguns textos crítics de teòrics contemporanis com Rosalind Krauss, entre d’altres, sobre artistes propers al minimalisme (des de Richard Serra o Dan Flavin a James Turrell, present, justament, a la darrera Biennal de Venècia) s’hi trobin al·lusions a l’espiritualitat o revisions de les obres llegides en clau humanista, com una mena de reinterpretació o actualització de la pintura religiosa del Renaixement. És a dir, gairebé com si les obres de Dan Flavin o Donald Judd fossin una mena de pintura del Renaixement revisada en clau calvinista, sense representació. Semblaria doncs que, precisament, la necessitat de raó, d’humanisme, d’“Enlightenment” o “Lumières” romangués enfrontada a la qüestió de la imatge, la il·lustració, assimilada a la idolatria i a allò que és irracional.No és gens casual la relació que es pot establir entre treballs com els de Dan Flavin o Donald Judd i el calvinisme. L’oposició entre il·luminació i imatges es xifra en una dicotomia entre raó i irracionalitat, en un camí farcit d’iconoclàstia. A partir de la investigació d’episodis iconoclàstics, principalment de la Guerra Civil espanyola (intensament documentats per Pedro G. Romero), Manuel Delgado ha estudiat abastament el camí de la iconoclàstia des de Bizanci i l’Islam (en lluita pels valors espirituals en front del paganisme identificat amb l’adoració de les imatges, d’origen romà), passant per la Reforma (en la separació entre religió i Estat), la Il·lustració (com al projecte de la raó enfrontada a la idolatria), fins a la iconoclàstia contemporània espanyola com un intent de recuperar una modernitat occidental perduda, que reconeix immediatament la seva missió: acabar amb les imatges religioses és establir un ordre basat en la raó. Es tractaria, doncs, d’il·luminar i d’il·lustrar, en el seu sentit més instructiu (les missions pedagògiques de la República).Però llavors el problema rauria no ja en com instruir, una qüestió complexa, sinó en si és possible instruir: què il·luminar? El 1902, Lenin publicava un llibre que anticipava la revolució a Rússia de quinze anys després. El títol enunciava una pregunta paral·lela: “Què fer?”. I cinquanta anys més tard, després d’una primera meitat de segle convulsa, Adorno escrivia la frase cèlebre: “Escriure poesia després d’Auschwitz és un acte de barbàrie”, reconvertida moltes vegades en una altra pregunta: “És possible

escriure poesia després d’Auschwitz?” D’alguna manera, entre una pregunta i l’altra, es revela el substrat ideològic subjacent a l’intent de fer obres il·luminadores: la revisió calvinista de la pintura renaixentista, el propòsit de fer un art il·luminador però no il·lustrador, una pràctica artística carregada d’iconoclàstia. Perquè aquella voluntat il·luminadora, d’un art immanent, vàlid per si mateix, concentrat en la seva pròpia revelació, negava la possibilitat de resposta a les dues preguntes. Des dels seus inicis, el minimalisme, com a conseqüència última de la crítica formalista, de la concentració en la recerca de la puresa i l’essencialitat de la obra, estava carregat de la voluntat d’apartar de l’art, no només els elements narratius i il·lustratius, sinó fonamentalment el seu caràcter compromès ideològicament, el potencial revolucionari i polític que havien anat arreplegant els artistes de les avantguardes europees: il·luminar sí, il·lustrar no.Malgrat això, una de les possibles respostes a la pregunta d’Adorno la donava Jorge Semprún, desaparegut recentment, a La escritura o la vida, on parlava de la impossibilitat literal d’escriure, del bloqueig que l’experiència de la barbàrie provocava en el relat mateix. Com si la pregunta de Lenin s’hagués respost amb una incògnita. De fet, aquest incògnita exemplifica una de las característiques fonamentals de la contemporaneïtat: el bloqueig. Allò que Vila-Matas recorria a Bartleby y compañía a través dels escriptors que optaren per la inacció, per la negativa a seguir produint. Un recorregut del qual, el 1997, Jean-Yves Jouannais en dibuixava el paral·lel artístic, per mitjà d’artistes que havien renunciat a la producció o amb obres inexistents: Artistes sans œuvres. I would prefer not to. Un bloqueig sobre el qual gravita la presumpció de que no és possible il·luminar perquè no hi ha res a il·luminar, perquè no hi ha cap lloc des d’on il·luminar i, l’acció negativa, com a acció de resistència, com a acció política, impedeix de produir. Per altra banda, quina veritat s’hauria d’il·luminar, si resulta impossible aferrar-se a cap, per mínima que sigui? I, a més a més, com ja escrivia Semprún, l’única veritat sobre la qual podia escriure era impossible. Així doncs, no hi a res a il·luminar, ni res a il·lustrar. Tanmateix, potser sí que és possible il·lustrar alguna cosa. No en el sentit d’instruir, sinó en sentit literal, d’acompanyar el text, de ser text, de fer-se relat: Perec a una plaça de París explicant fil per randa tot el que passa, il·luminant, il·lustrant cada mínim detall. Tot, res.

dAvid g. torrEs

No deja de ser curioso que el movimiento cultural que protagonizó el siglo XVIII se denomine “la Ilustración” en castellano y “la Iŀlustració” en catalán, mientras que en el contexto anglosajón y francófono (verdaderas cunas ilustradas) se denomina “Enlightenment” (iluminación) y “Lumières” (luces), respectivamente. La Ilustración se asimila al Siglo de las Luces, provocando también una asimilación de su contenido: iluminar al hombre, sacarlo de la oscuridad (verdadero proyecto del movimiento) implica ilustrarlo, es decir, instruirlo y aclarar la comprensión del mundo. En ambas acepciones, como iluminación y como ilustración, en su voluntad emancipadora del individuo, subyace la intención de desarrollar un programa en el que la educación y la formación de las personas estén en primer plano. Efectivamente, ilustrar e iluminar pueden tener significados semejantes, pero ilustrar también remite al hecho de decorar o ejemplificar un relato o una idea, en principio, con imágenes. Ambos sentidos de la palabra ilustración están muy pegados: una ilustración acompañando un texto aporta luz sobre lo que está escrito, de la misma manera que la escritura puede aportar luces sobre la imagen. El nudo, en cualquier caso, está en una de las bases del proyecto ilustrado: el conocimiento.Aportar conocimiento, iluminar al individuo a través de la razón configura el proyecto del Siglo de las Luces. Y, a pesar de todas las crisis que el proyecto ha padecido (desde su mismo seno en el Romanticismo), parece ser una idea potente. Una idea que no sólo argumenta los discursos demagogos de las políticas culturales, sino que se enuncia para glosar las bondades de la práctica artística. Aun cuando es difícil pensar en qué medida el arte contemporáneo ha ilustrado o iluminado algo. Al fin y al cabo, más cultura y más arte no parecen haber conseguido una sociedad más justa o igualitaria basada en el conocimiento como finalidad. Por ello, el título de la última bienal de Venecia, ILLUMInations (referido fundamentalmente a entender el arte

como iluminador) aparecía como una especie de canto de sirena: ¿qué puede iluminar el arte? De hecho, en el catálogo general de la exposición había una serie de preguntas en una línea muy iluminadora, a las que los artistas participantes respondían con escepticismo, como mínimo. No sólo por la extrañeza que pueda provocar la alianza entre iluminación y nación en el título: parece contradictorio referirse a un proyecto utópico en la producción artística como iluminadora, asociado íntimamente a una idea de los individuos en convivencia o igualdad más allá de orígenes, con el hecho de que aquello que viene a iluminar se precisamente la nación, que siempre presupone un elemento de exclusión (o así lo evidenciaba claramente el proyecto de Santiago Sierra para el pabellón español de la bienal en 2003, al impedir la entrada a todos los que no portasen documentación española). A menos que tal contradicción sea voluntaria. Quizás sea así y se haya buscado resaltar todas las contradicciones de la iluminación. Al fin y al cabo, una de las apuestas fundamentales de esta bienal era la exposición de unos cuadros de Tintoretto.Tintoretto es el pintor del magnífico El Lavatorio del Museo del Prado, en el que el espacio se organiza en profundidad a través de los cuerpos y la arquitectura, de la perspectiva aérea (que hace que la escena flote como envuelta en una nebulosa) y de una luz que ilumina el primer plano, desaparece en la oscuridad de una segunda estancia abierta pero en sombra y resplandece al fondo. Sin duda, de manera literal, si Tintoretto era recuperado para el discurso sobre arte contemporáneo que proponía la última edición de la Bienal de Venecia es justamente por su uso de la luz. La luz como luz divina en el sentido heredado de Plotino: Dios es luz.Tintoretto pintó el El Lavatorio entre 1548 y 1549. Sólo dos años antes de empezar el cuadro tuvo lugar el primer encuentro de los 25 que conformaron el Concilio de Trento, que se desarrolló hasta 1563 y que a la postre significaría la separación entre la Iglesia romana y la reformista. Un hecho del que no es

Prólogo. iluminAr o ilustrAr

para nada ajena la cuestión de la luz y la representación, o de la iluminación y la ilustración. De hecho, uno de los puntos teológicos nodales de lo que sería la Iglesia reformista tendría que ver con el papel asignado a las imágenes en la Iglesia y su asimilación a la imaginería y la idolatría religiosa. Frente a esa idolatría, la propuesta de espiritualidad interior, de llevar más allá la idea de Dios como luz a Dios como espiritualidad, eliminaba la cualidad mediadora de las imágenes con lo divino y su carácter representacional o ilustrativo. Si bien la Reforma implica la separación entre Iglesia y Estado, una volcada al interior y lo espiritual y el otro dedicado a la ordenación de lo mundano, también implica una especie de irreconciliación entre la iluminación y la ilustración. Esa era la batalla del Renacimiento y la de Tintoretto: entre ilustrar e iluminar.En algunos de los textos críticos de teóricos contemporáneos como Rosalind Krauss, entre otros, sobre artistas próximos al minimalismo, desde Richard Serra o Dan Flavin hasta James Turrell (presente justamente en la última Bienal de Venecia), no es extraño encontrar alusiones a la espiritualidad o revisiones de sus obras interpretadas en clave humanista, como una reinterpretación o actualización de la pintura religiosa del Renacimiento. Es decir, casi como si las obras de Dan Flavin o Donald Judd fuesen una especie de pintura del Renacimiento revisada en clave calvinista, sin representación. Pareciera como si justamente la necesidad de razón, de humanismo, de “Enlightenment” o “Lumières” quedase enfrentada a la cuestión de la imagen, la ilustración, asimilada a la idolatría y lo irracional.No es para nada casual la relación que se puede establecer entre trabajos como los de Dan Flavin o Donald Judd y el calvinismo. La oposición entre iluminación e imágenes se cifra en una dicotomía entre razón e irracionalidad en un camino plagado de iconoclastia. Manuel Delgado, a partir de la investigación de los episodios de iconoclastia, principalmente durante la Guerra Civil española (intensamente documentados por Pedro G. Romero), ha estudiado ampliamente el camino de la iconoclastia desde Bizancio y el Islam (en una pugna por los valores espirituales frente al paganismo identificado con la adoración a las imágenes de origen romano), pasando por la Reforma (en la separación entre religión y estado), la Ilustración (como proyecto de la razón opuesto a la idolatría) hasta la iconoclastia contemporánea española, como un intento por recuperar una modernidad occidental perdida y que reconoce inmediatamente su misión: acabar con las imágenes religiosas es establecer un orden basado en la razón. Se trataría así de iluminar e ilustrar en su sentido más instructivo (las misiones pedagógicas de la República).Pero entonces el problema estaría no ya en cómo instruir (una cuestión ya de por sí compleja) sino en si es posible instruir: ¿qué iluminar? En 1902, Lenin publicaba un libro que anticipaba la revolución en Rusia quince años más tarde, cuyo título enunciaba una pregunta paralela: “¿Qué hacer?”. Y cincuenta años más

tarde, después de una primera mitad de siglo convulsa, Adorno escribía la célebre frase “Escribir poesía después de Auschwitz es un acto de barbarie”, reconvertida muchas veces en otra pregunta: “¿Es posible escribir poesía después de Auschwitz?” De alguna manera, entre una y otra pregunta se desvela el sustrato ideológico subyacente en el intento de hacer obras iluminadoras: la revisión calvinista de la pintura renacentista, el intento de hacer un arte iluminador pero no ilustrador, una práctica artística cargada de iconoclastia. Porque esa voluntad iluminadora, de un arte inmanente, válido por sí mismo, concentrado en su propia revelación negaba la posibilidad de respuesta a ambas preguntas. El minimalismo, como consecuencia última de la crítica formalista, de la concentración en la búsqueda de la pureza y esencialidad de la obra, estaba cargado desde sus inicios de una voluntad por apartar del arte, no sólo elementos narrativos e ilustrativos, sino fundamentalmente su carácter comprometido ideológicamente, el potencial revolucionario y político con el que habían venido cargados los artistas de las vanguardias europeas: iluminar sí, ilustrar no.Y, sin embargo, una de las posibles respuestas a la pregunta de Adorno la daba el recientemente fallecido Jorge Semprún en La escritura o la vida, donde habla de la imposibilidad literal de escribir, del bloqueo que la experiencia de la barbarie provocaba en el propio relato. Como si la pregunta de Lenin hubiese sido respuesta con una incógnita. De hecho, esa incógnita ejemplifica una de las características fundamentales de la contemporaneidad: el bloqueo. Ese bloqueo que Vila-Matas recorría en “Bartleby y compañía” a través de los escritores que han optado por la inacción, por la negativa a seguir produciendo. Un recorrido del que en 1997 Jean-Yves Jouannais trazaba su paralelo artístico en artistas que habían renunciado a la producción o con obras inexistentes: Artistes sans œuvres. I would prefer not to. Un bloqueo sobre el que gravita la presunción de que no es posible iluminar porque no hay nada que iluminar, no hay de donde iluminar y la acción negativa, como acción de resistencia, como acción política, impide producir. Por otra parte, ¿qué verdad iluminar si es imposible anclarse a una, por mínima que sea? Y, además, ya lo escribía Semprún: la única verdad sobre la que podía escribir era imposible. Así que, nada que iluminar, nada que ilustrar. Aunque tal vez sí sea posible ilustrar algo. No en el sentido de instruir, sino en el literal, en el de acompañar al texto, de ser texto, de hacerse relato: Perec en una plaza en París explicando pormenorizadamente todo lo que pasa, iluminando, ilustrando cada mínimo detalle. Todo, nada.

dAvid g. torrEs

It is rather odd that the leading cultural movement of the 18th century known as the Age of Enlightenment in English or the Siècle des Lumières in French was called the Ilustración in Spanish or the Iŀlustració in Catalan. The Ilustración was similar to the Age of Enlightenment, as was its content: enlightening humankind – or bringing it out of the darkness – was the true goal of the movement, and as such it implied illustrating or instructing humankind and clarifying its understanding of the world. Having reviewed the terminology used in the respective languages, the terms ‘Age of Enlightenment’ will now be used to refer to the cultural movement as it was known in the English-speaking world, and ‘Illustration’ as it was known in the Spanish-speaking world, as will their respective derivatives. In the aspiration for individual emancipation contained in the meanings of both terms, there was an underlying intention to develop a programme in which people’s education and training took pride of place. Indeed, illustrating and enlightening may have similar meanings, but illustrating also refers to decorating or exemplifying an account or an idea, mainly with images. Both meanings of the word ‘illustration’ are closely linked: an illustration of a text brings light to writings in the same way as writings can bring light to images. In any event, the nexus can be found in one of the cornerstones of an illustrated project: knowledge.Bringing knowledge to or enlightening an individual through reason is what shaped the Age of Enlightenment project. And, in spite of all the crises that the project experienced (caused in part by Romanticism), it appears to be a powerful idea that is asserted in demagogical discourse to defend cultural policies and is enunciated to sum up the goodness of artistic practice. This is so, even when it is hard to conceive of the extent to which contemporary art has illustrated anything. After all, neither more culture nor more art appears to have succeeded in creating a fairer, more egalitarian society based on knowledge

as an objective. It is for this reason that the last Venice Biennale called “ILLUMInations” (basically inferring that art should be understood as enlightening) appeared to be a sort of siren song: What can art enlighten humankind about? Indeed, in the general catalogue of the exhibition, participating artists answered a series of questions (formulated along very enlightening lines) in ways that were sceptical to say the least. Not simply on account of the strangeness of title’s association of the concept of enlightenment (or ‘illumination’ as it appears in the title itself) with the concept of nation: it seems contradictory to refer to a utopian project in artistic production as enlightening, closely linked to the idea of individuals living either side by side or on an equal footing, irrespective of their origins, especially when the object of its enlightenment is the nation, which always presupposes an element of exclusion (which was very clear to see from Santiago Sierra’s project for the Spanish pavilion of the 2003 Biennale, which barred entry to anyone not carrying Spanish ID). Unless, of course, the contradiction was created on purpose. Maybe that is the case, and attempts have been made to highlight the contradictions of enlightenment. After all, one of the main features of this Biennale was the exhibition of several paintings by Tintoretto.Tintoretto is the painter of the magnificent Christ Washing the Disciples’ Feet at the Museo del Prado, in which space is organised in depth through the bodies and the architecture; from an aerial perspective that makes the scene float as if on a cloud; and from the light illuminating the foreground that fades into the darkness of a second open yet dim room, only to become bright once again in the background. Undoubtedly, and in the most literal of senses, Tintoretto was brought back for the discourse on the kind of contemporary art on show at the last edition of the Venice Biennale, precisely on account of his use of light. Light as divine light in the sense inherited from Plotinus: God is light.

ProloguE. EnlightEnmEnt or illustrAtion?

Tintoretto painted Christ Washing the Disciples’ Feet between 1548 and 1549. Just two years before starting the painting, the first of the 25 sessions of the Council of Trent was held; the remainder were held over three periods until 1563. And, on top of that, it would signify the separation of the Roman Catholic Church and the Reformed Churches. A fact that is not at all alien to the issue of light and representation, or of enlightenment and illustration. Indeed, one of the key theological issues of the Reformed Churches was the role given to images in Churches and their assimilation into religious imagery and idolatry. Faced with this idolatry, the inner spirituality proposal of taking the idea of God as light further towards God as spirituality led to the elimination of the divine mediatory and representational or illustrative nature attributed to images. Even though the Reformation implied a separation of Church and State, one given over to the inner-self and spirituality and the other dedicated to organising the mundane world, it also implied a kind of irreconciliation between enlightenment and illustration. That was the struggle of the Renaissance and the struggle of Tintoretto: between illustrating and enlightening.In some critiques by contemporary theorists such as Rosalind Krauss on minimalist artists, from Richard Serra and Dan Flavin to James Turrell (who was actually present at the last Venice Biennale), it is not surprising to find allusions to spirituality, or new takes on their works from a humanist angle, as reinterpretations or updates of Renaissance religious painting. In other words, it is almost as if the works by Dan Flavin or Donald Judd were a kind of Renaissance painting reinterpreted from a Calvinist angle, without representation. It would indeed seem as if the need for reason, humanism or enlightenment were confronted with the matter of image or illustration assimilated into idolatry and irrationality.The relationship that can be established between works such as those by Dan Flavin or Donald Judd and Calvinism is not at all accidental. The antagonism between enlightenment and image is encoded in a dichotomy between reason and irrationality along a path plagued by iconoclasm. Based on research into periods of iconoclasm, especially during the Spanish Civil War (thoroughly documented by Pedro G. Romero), Manuel Delgado has extensively studied the path of iconoclasm in the Byzantine Empire and in Islam (in a struggle for spiritual values over Paganism identified with the worship of Roman-origin images), in the Reformation (with the separation of Church and State, in which illustration was a project of reason opposed to idolatry) and in contemporary Spain (in an attempt to recover a lost Western modernity that immediately recognises its mission: to do away with religious images to establish an order based on reason). It would thus be a matter of enlightening and illustrating, in the most instructive of senses (the pedagogical mission of the Second Spanish Republic).

But then the problem would no longer reside in how to instruct (a complex question in its own right), but rather in if it is possible to instruct: What to enlighten humankind about? In 1902, Lenin published a book that anticipated the revolution 15 years later in Russia, the title of which asked a parallel question: What Is to Be Done? And 50 years later, after a turbulent first half-century, Adorno wrote the famous sentence “Writing poetry after Auschwitz is barbaric”, which is often turned into another question: Is it possible to write poetry after Auschwitz? In some ways, between one question and the other, an underlying ideological substrate is revealed in an attempt to produce enlightening works: the Calvinist review of Renaissance painting, the attempt to make art enlightening but not illustrative, an artistic practice full of iconoclasm. Because the enlightening desire of an immanent art, valid in its own right and focusing on its own revelation, denied the possibility of answering either question. Minimalism as the ultimate consequence of formalist criticism, of concentration in search of the purity and essence of the work, was, right from the start, loaded with a will to divest art not only of its narrative and illustrative elements, but also – and fundamentally – of its ideologically committed nature; the revolutionary and political potential with which artists of the European avant-gardes brimmed – Enlighten? Yes. Illustrate? No. Nevertheless, one of the possible answers to Adorno’s question was given by the recently deceased Jorge Semprún in Literature or Life, where he talks about the literal impossibility of writing, of the writer’s block that the barbaric experience provoked in the account itself. As if Lenin’s question had been answered with an unknown. Indeed, that unknown exemplifies the fundamental nature of contemporaneousness: the block. This was the block that Vila-Matas explored in Bartleby & Co. through writers who had opted for inaction, for a refusal to carry on producing. An exploration from which, in 1997, Jean-Yves Jouannais drew his artistic parallel in artists that had given up producing or whose works were non-existent: Artistes sans œuvres. I would prefer not to. A block around which presumption gravitates, the presumption that it is not possible to enlighten because there is nothing to enlighten anyone about and nothing to draw enlightenment from. And that negative action – as an action of resistance, as a political action – impedes production. And there is another question: What truth to enlighten humankind about, if it is impossible to anchor oneself in any truth, however small it might be? Moreover, Semprún wrote that the only truth he could write about was impossible. So, nothing to enlighten humankind about, nothing to illustrate. Though maybe it is possible to illustrate something. Not in the sense of instructing, but in the literal sense of accompanying a text, of being a text, of becoming an account: Perec in a Parisian square giving a detailed account of everything that is happening, enlightening humankind and illustrating every tiny detail. All, nothing.

dAvid g. torrEs

gAlEriEs i ArtistEs

16

3 PuntsgAlEriA Aribau, 7508036 BarcelonaTelèfon: 934 512 348E-mail: galeria@3punts.comWeb: www.3punts.com

ErikA BABAtz Der Grüne Punkt I2011Fotograma impressió digital a partir de gelatina de plata, pigment sobre paper Hahnemühle Fine Art Baryta 325 (quadríptic)50,8 x 40,6 cm Ed 1/3

18 19

AB gAlEriA d’Art Agustí Vinyamata, 5508402 GranollersTelèfon: 938 707 352 / 669 874 500Fax: 938 707 352E-mail: abgaleriadart@abgaleriadart.com

JosEP Bofill Personatges 2011Escultura mixta/llum 189 x 48 x 48 cm

20 21

ABsolutE Art sPAcEComercial, 308003 Barcelona Telèfon: 932 955 799Fax: 932 683 695E-mail: info@absoluteartspace.comWeb: www.absoluteartspace.com

hAugrVanitas 21st century2011Disseny electrònic en capsa de plàstic20 x 25 x 6,5 cm

22 23

Adn gAlEriAEnric Granados, 4908008 BarcelonaTelèfon: 934 510 064E-mail: info@adngaleria.comWeb: www.adngaleria.com

ulrich voglShe Brings The Rain 2011 Paper d’alumini, corda, filferro, altaveus i reproductor d’MP3190 x 200 x 100 cmEdició de 3

24

A fAdPl. dels Àngels, 5-608001 BarcelonaTelèfon: 93 443 75 20E-mail: info@a-fad.orgWeb: www.a-fad.blogspot.com

Jordi APAricio mAnchAdoA Vida2011Tècniques mixtes amb un acabat superficial de pols de plata 925/000 rovellat5 x 4,5 cm

kArol BErgErEtBLa luz tras la puerta (també coneguda com a La Fisgona) 2011Escultura antropomòrfica realitzada sobre sobre una taula de planxar amb llum190 x 50 x 10 cm

lAiA llAch PinsAchCOFF VS ON2011Tècnica mixta: llenç, acrílic, pintura fosforescent, interruptors varis41 x 41 x 28 cm

EvA ortínD Llum i color2011Tècnica: fosa, pinturaPolsera > 8,5 cm diàmetrePenjoll > 6 cm diàmetre

mArtA s. BlAncoE Eco de Luz2011Construcció de nàcar troquelat15 x 15 x 45 cm

A

C

E D

B

26 27

AgorA 3 gAlEriA d’ArtPg. Ribera, C. Nou08870 SitgesTelèfon: 938 940 338Fax: 938 948 229E-mail: agora@agora.esWeb: www.agora.es

Joan iriArtEMoment màgic 2000Fotografia analògica original76 x 100 cm

28 29

ÀmBit gAlEriA d’ArtConsell de Cent, 28208007 BarcelonaTelèfon: 934 882 243Fax: 934 874 772E-mail: g_ambit@teleline.esWeb: www.ambitgaleriaart.com

fErrAn cArtEsGir cap a la llum2011Escultura, marbre de Carrara172 x 27 x 27 cm

30 31

AnQuin’sDr. Vilaseca, 9-1143202 ReusTelèfon: 977 312 759Fax: 977 312 414E-mail: info@anquins.comWeb: www.anquins.com

david cAsAls La cadència de la llumAcrílic sobre tela 81 x 116 cm

32 33

Art & dEsignBArcElonAAlmogàvers, 14208018 BarcelonaTelèfon: 934 456 303Mòbil: 644 014 908E-mail: artdesign.barcelona@gmail.comWeb: www.adbarcelona.net

guillErmo PfAff Neon Instalation 2010 Oli sobre tela 162 x 146 cm

34 35

Art gAllErY onEBonavista, 3808960 Sant Just Desvern (Barcelona) Telèfon: 933 713 544E-mail: info@rosernoguera.com Web: www.rosernoguera.com

rosEr noguErALlum2011Oli sobre tela 120 x 77 cm

36 37

ArtPEtritXolConsell de Cent, 31508007 BarcelonaTelèfon: 933 174 952E-mail: info@artpetritxol.comWeb: www.artpetritxol.com

mAnuEl sánchEz AlmEndrosNeither more, nor less2011Oli sobre tela114 x 162 cm

38 39

ArtWindoWBalmes, 5208007 BarcelonaTelèfon: 610 22 96 97E-mail: agora@agora.esWeb: www.artwindow.es

JuAn AdrioSense títolFoto positivada en Duratrans digital Lambda i muntada en caixa de llum100 x 70 cmEdició 1/3

40 41

Artloft Campoamor, 243202 Reus (Tarragona)Telèfon: 977 310 863E-mail: artloftcontemporani.blogspot.com

tom cArr Reverberatio 32010 Fusta pintada i LEDs86 x 87 x 4 cm

42 43

AtEliEr Pl. Rovira i Trias, 908024 BarcelonaTelèfon: 932 844 317E-mail: info@galeriatelier.comWeb: www.galeriatelier.com

Jordi tolosA Soledad 2011Ferro, Leds188 x 63 x 51 cm

44 45

BEAskoA Montcada, 1608003 BarcelonaTelèfon: 932 682 790Fax: 932 682 790E-mail: galeriabeaskoa@hotmail.com

JosEP BofillProgressió II1997Resina, ferro i duratrans168 x 113 x 38 cm

46 47

cAl cEgo col·lEcció d’Art contEmPorAniCòrsega 284, Principal 1ª08008 BarcelonaTelèfon: 932179380Fax: 932178770E-mail: info@calcego.comWeb: www.calcego.com

Ann vEronicA JAnssEns AX2006Díode electroluminiscentDiàmetre 50 cm

48

cAl tAlAvErócEntrE d’ArtC. de la Font, 2025340 Verdú (L’Urgell)Telèfon: 973 348 053E-mail: gestio@caltalavero.catWeb: www.caltalavero.cat

rosA siré Peça de llum (Sèrie L’altra llum)1994Metacrilat i llum sobre fusta120 x 90 cm

50 51

cAnAlsgAlEriA d’ArtC. de la Creu, 1608172 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)Telèfon: 936 754 902Fax: 936 754 902E-mail: galeriacanals@canals-art.comWeb: www.canals-art.com

nEuscolEt Ombra2011Aiguafort sobre ferro45 x 94 x 61cm

52 53

cArmE EsPinEt Balmes, 8608008 BarcelonaTelèfon: 932 160 614Fax: 934 870 144E-mail: galeria@carmeespinet.comWeb: www.carmeespinet.com

nEus roig Sense títol (Tríptic)2011Tècnica mixta sobre tela 150 x 416 cm

54 55

cArmE sAllEnt Passatge Arcadia, Balmes, 17908006 BarcelonaTelèfon:: 935 195 599E-mail: galeriacarmensallent@yahoo.esWeb: www.galeriacarmesallent.com

ÀngEls gonzAlEz Ingrávida mañana, filtro de la luz del día. Desplazamiento.Tècnica mixta sobre tela120 x 120 cm

56 57

contrAstConsell de Cent, 28108011 BarcelonaTelèfon: 934 543 393Fax: 934 544 607E-mail: info@galeriacontrast.comWeb: www.galeriacontrast.com

ugo mArtínEzLa dama rosa (Serie de Las tres Gracias) 2009Caixa de llum, collage, acrílic i dibuix a tinta sobre paper 30 x 50 cm

58 59

drAP ArtGroc, 1 baixos08002 BarcelonaTelèfon: 93 268 48 89 E-mail: info@drapart.orgWeb: www.drapart.org

imAnol ossA AltziBArLove2011Escopeta, base de marbre i manguera lluminosa160 x 160 x 35 cm

60 61

EgogAllErYEnric Granados, 908007 BarcelonaTelèfon: 934 517 428E-mail: doctordou@hotmail.comWeb: www.egogallery.es

noE sErrAnoEl Pequeño Dictador2008Resina21,5 x 12,5 x 6,5 cm

62 63

ElEPhAntshoWroomdE ArtEValència 246, 2 Aº 1 Aª08007 BarcelonaTelèfon: 678 772 976E-mail: adan@elephantarte.comWeb: www.elephantarte.com

álvArosolEr ArPALuz original2009Os, pintura acrílica, instal·lació elèctrica150 x 45 x 45 cm

64

EsPAi (B)gAlEriATorrent de l’Olla, 15808012 BarcelonaTelèfon: 932 171 090E-mail: info@espaib.comWeb: www.espaib.com

dani Buch Sense títol 2011Tècnica mixta sobre metacrilat36,50 x 40,50 x 13 cm

66 67

EsPAicAvAllErs 31/33Cavallers, 3125002 Lleida Telèfon: 629 033 150E-mail: ec3133@gmail.comWeb: www.espaicavallers.com

PErico PAstor Todavía no2005Aquarel·la sobre paper65 x 95 cm

68

EsPAi gd’Art La Palla, 1008221 Terrassa (Barcelona)Telèfon: 937 806 228 / 609 955 998Fax: 934 192 726E-mail: susanna@espaigdart.comWeb: www.espaigdart.com

Jordi fullALa pensée innocente V2005Acrílic sobre tela100 x 100 cm

70

EsthErAriAsCotoners, 1408003 BarcelonaTelèfon: 932 682 494E-mail: esthera@arrakis.esWeb: www.estherarias.com

EsthErAriAsLa verdadera luz del ser2011Acrílic sobre tela 110 x 135 cm

72 73

Estudi 59Cardener, 59 08024 Barcelona Telèfon: 661 889 764 E-mail: omtaller46@hotmail.com

YEndris PAttErson Huellas del Poder2011Instal·lació 190 x 50 x 70 cm

74 75

frAncEsc mEstrE ArtEnric Granados, 26-2808008 Barcelona Telèfon: 934 510 466E-mail: fmestre@mestreart.com

PABlo sErrAno Unidad-Yuntac. 1975Escultura en bronze22,3 x 38 x 25,5 cmFirmada “Serrano 1/3”Foto ©Andrés Ferrer

76 77

fundAció soriguéAlcalde Pujol, 425006 Lleida Telèfon: 973 282 080Fax: 973 706 100E-mail: info@fundaciosorigue.comWeb: www.fundacionsorigue.com

hEiko BlAnkEnstEin Junebox 2007Tinta de oli sobre metacrilat, marc de fusta i cables fluorescents92 x 129 cm

78 79

fundAció vilA cAsAs, musEu PAlAu soltErrACarrer de l’Església, 1017257 Torroella de Montgrí (Girona)Telèfon: 972 761 976Fax. 972 760 607E-mail: palausolterra@fundaciovilacasas.com Web:www.fundaciovilacasas.com

mAYtE viEtA Tarde de encuentro 2002Foto color Duratrans, vidre laminat,metacrilat , marc de fusta i ferro i llum halògena 123 x 178 x 10 cm

80 81

fundAció vilA cAsAs, musEu cAn mArioPl. Can Mario, 717200 Palafrugell (Girona)Telèfon: 972 306 246Fax. 972 306 247E-mail: canmario@fundaciovilacasas.com Web:www.fundaciovilacasas.com

ÀngEls riBé Cap al lluny 2002Neó i fusta105 x 98 x 8 cm

82

gAlEriA cortinAValència, 24808007 BarcelonaTelèfon: 934 876 886E-mail: info@galeriacortina.comWeb: www.galeriacortina.com

trEnsig Cristal code reflections of elemental light2011Vidre, instal·lació de llum sobre ferro90 cm diàmetre x 30 altura

84 85

gAlEriA Alonso vidAlFontanella, 13 baixos08010 BarcelonaTelèfon: 933 021 024E-mail: galeria@alonsovidal.comWeb: www.alonsovidal.com

mAr ArzA LECTURA ESTIMADA..........2011Factura de llum amb injerts de poesia mística47,2 x 38,8 x 4 cm

86 87

gAlEriA ÀngEls BArcElonAPintor Fortuny, 2708001 Barcelona Telèfon: 93 412 54 00 E-mail: info@angelsbarcelona.com Web: www.angelsbarcelona.com

PEtEr doWnsBroughSense títol (Barcelona)2009Fotografia B/N – Gelatina de plata30 x 40 cmCortesia Àngels Barcelona

88 89

gAlEriAAntoni PinYolDel Vidre, 1143201 Reus (Tarragona)Telèfon: 977 341 041Fax: 977 382 206E-mail: galeria@antonipinyol.comWeb: www.antonipinyol.com

ÀlvAr cAlvEtShanghai2011Tècnica mixta sobre fusta10 mòduls de 20 x 20 x 20 cm (altura 80 cm - amplada 95 cm)

90 91

gAlEriAArt cEntrEProvença, 25308008 BarcelonaTelèfon: 934 875 154Fax: 934 878 159E-mail: galeria@artcentrebcn.comWeb: www.artcentrebcn.com

mAPi rivErA – rAmón cAsAnovALa semilla de la imagenFotografia analògica i revelat químic120 x 120 cm

92 93

gAlEriAArtEvistAsPassatge del Crèdit, 408002 BarcelonaTelèfon: 935 130 465Fax: 935 130 465E-mail: info@artevistas.comWeb: www.artevistas.com

guim tió Silas2011Cera sobre impressió digital 95 x 95 cm

94 95

gAlEriAcomAsPasseig de Gràcia, 11408008 BarcelonaTelèfon: 934 153 299Fax: 934 152 464E-mail: info@galeriacomas.comWeb: www.galeriacomas.com

mArtA durAn i QuintAnAOpennes2011Oli sobre tela130 x 97 cm

96 97

gAlEriA d’Art PAtriciA muñozLatorre, 122-124, baixos 2º08021 Sabadell (Barcelona)Telèfon: 931 686 300 E-mail: info@galeriadartpatriciamunoz.comWeb: www.galeriadartpatriciamunoz.com

Jordi BruAllA mArtíLaiaXLight2011Peça de fusta d’Iroko485 x 340 x 150 cm

98 99

gAlEriA d’Art vErnissAgEPintor Serrasanta, 15-A, Local08860 CastelldefelsBarcelonaTelèfon: 936 658 618E-mail: montmer@vernissagehabana.com

mArtA mArtínEzON-OFF2011Paper fotogràfic brillant sobre suport dibond70 x 100 cmSèrie: 1 de 5 (més una còpia per a l’artista)

100 101

gAlEriA fErrAn cAnoPl. Duc de Medinaceli, 6 baixos08002 BarcelonaTelèfon: 34 933011548E-mail: galeriabcn@galeriaferrancano.comWeb: www.galeriaferrancano.com

miguEl ángEl PAscuAlFotografies fetes amb dispositiu mòbil2010-2011Lightbox30 x 22 cm (c/u)

102 103

gAlEriA fidEl BAlAguErConsell de Cent 315, entresòl 2a08007 BarcelonaTelèfon: 934 874 199E-mail: galeria@galeriafidelbalaguer.comWeb: www.galeriafidelbalaguer.com

hElEnA BAsAgAñAsEntre las cosas2011Tècnica mixta146 x 114cm

104 105

gAlEriAh2oVerdi, 15208012 BarcelonaTelèfon: 934 151 801E-mail: info@h2o.esWeb: www.h2o.es

JosEP Puig i cABEzALa sopa radiant2011Instal·lació mitjançant tub de vidre de borosilicat 3.3, led de llum blanca, submergit en un plat de vidre texturat Conjunt de plat i canelobre 60 x 45 x 30 cm (amb taula 80 x 60 x 72 cm)

106 107

gAlEriA JoAn gAsPArPl. Doctor Letamendi, 108007 BarcelonaTelèfon: 933 230 848E-mail: galeria@galeriajoangaspar.netWeb: www.agaleriajoangaspar.net

EtiEnnE krähEnBühlLa nuit2011Fer et découpage laser (ferro tallat amb láser)35 x 125 x 22 cmEdició de 3 unitats

108 109

gAlEriAmArAgAllConsell de Cent, 295, 1º 1ª 08007 BarcelonaTelèfon: 932 182 960 / 934 159 726E-mail: art@galeriamaragall.comWeb: www.galeriamaragall.com

YolAndA mArtínEn Penombra2011Tècnica mixta sobre fusta120 x 90 cm

110 111

gAlEriAmArgEs-uUnió, 1217488 Cadaqués (Girona)Telèfon: 972 258 543Fax: 972 258 703E-mail: cadaques@galeriamarges-u.comWeb: www.galeriamarges-u.com

noBuko kihirA Sèrie Llum – Composició Vertical2010Paper japonès, ferro i il·luminació 120 x 20 x 20 cmCol·laboració P. Carbó Berthold

112 113

gAlEriA mArlBoroughBArcElonAValència, 284,1r 2a A08007 BarcelonaTelèfon: 934 674 454E-mail: infobarcelona@galeriamarlborough.comWeb: www.galeriamarlborough.com

PElAYo ortEgAHeraldo negro2009Acrílico y tinta sobre lienzo70 x 70 cm.

114 115

gAlEriAmitoRosselló, 19308036 BarcelonaTelèfon: 932 179 012E-mail: info@mitobcn.comWeb: www.mitobcn.com

christiAn vAn minnEnStill-Life 1.52009Oli sobre tela76 x 101 cm

116 117

gAlEriAoriolProvença, 264 08008 Barcelona Telèfon: 932 152 113Fax: 932 155 465 E-mail: info@galeriaoriol.com Web: www.galeriaoriol.com

XAviEr EscriBÀRainbow2011Acrílic sobre tela80 x 30 x 8 cm

118 119

gAlEriAPAQui dElgAdoSant Antoni, 4308770 Sant Sadurní d’Anoia (Barcelona)Telèfon: 938 184 236E-mail: info@galeriapaquidelgado.comWeb: www.galeriapaquidelgado.com

JoAnPErE mAssAnAEn l’Arc de Sant Martí hi havia una flor negra2011Instal·lació160 x 80 cm

120 121

gAlEriAsAfiABruniquer, 9 baixos08012 BarcelonaTelèfon: 932 138 496E-mail: safia@galeriasafia.comWeb: www.galeriasafia.com

michEllE concEPciónSurface 82010Acrílic sobre fusta30 x 30 cm

122 123

gAlEriAtAgomAgoSanta Teresa, 3 08012 Barcelona Telèfon: 932 922 422E-mail: valerieboned@tagomago.comWeb: www.tagomago.com

mAnEl ArmEngolLUX FLORE2011Gelatina de plata mate, sobre planxa d’alumini100 x 38 cm

124 125

gAlEriA trAmAPetritxol, 5 08002 BarcelonaTelèfon: 933 174 877E-mail: galeriatrama@galeriatrama.comWeb: www.galeriatrama.com

JAviEr vázQuEz Welcome to the good life2010Tècnica mixa sobre tuler i vinil70 x 70 cm

126 127

gAlEriA vAlid foto BcnBuenaventura Muñoz, 6 baixos08018 BarcelonaTelèfon: 934 869 806E-mail: info@validfoto.comWeb: www.validfoto.com

cAmino lAguilloSense títol Serie Inward2010Imprès sobre baryta paper10 x 15 cm

128 129

gAlEriAvilAd’ArtPlaça Major, 1 17406 Viladrau (Girona)Telèfon: 938 849 982E-mail: galeria.viladart@gmail.comWeb: www.viladart.net

rAmon gutiérrEzLlum i figuraOli sobre tela195 x 195 cm

130 131

gAlEriE iAc BErlin intErnAtionAl Art consultBrunnenstr, 2910119 Berlín (Alemanya)Telèfon: +49 163 793 6953 E-mail: info@iac-berlin.deWeb: www.iac-berlin.de

JohnnY AmorEA Spontanperforationen2010CN Print40 x 50 cada fotografia

irEnE PAscuAlBShadow 2010Acrílic sobre tela 165 x 160 cm2011Construcció de nàcar troquelat15 x 15 x 45 cm

B

A

132 133

glogAuAir Artist in rEsidEncE ProgrAm BErlinGlogauerstrasse, 1610999 Berlín (Alemanya) Telèfon: +49 30 612 2275E-mail: info@glogauair.netWeb: www.glogauair.net

lAurA d’ors A The Monochrome Collection/Yelow2011Inkjet print 45 x 30 cm

kuno EBErtB2010Retalls d’ impressió de paper de cotó amb la part posterior de color reflectant 190 x 140 cm

toshifumi hirosE CLight Installation2011Retalls de paper I llum 200 x 200 cm

A

B

C

134 135

hAngArcEntrE dE Producció d’Arts visuAlsPassatge Marquès de Santa Isabel, 4008018 BarcelonaTelèfon: 933 084 041Fax: 933 071 211E-mail: info@hangar.orgWeb: www.hangar.org

ritA rodríguEzLa luz nació en Galicia2011Instalación de audio (No me importa nada)Mides variables

136 137

ilmondoCalabria, 17808015 BarcelonaTelèfon: 931 882 323E-mail: ilmondogaleria@gmail.comWeb: www.ilmondogaleria.coM

dídAccortinA 台東區 1st Floor (TAITOKU 1st FLOOR) 2011Fotografia en Giclée sobre paper estucat75 x 50 cm

138 139

imAginArtgAllErY València 261 - baixos08007 BarcelonaTelèfon: 93 241 22 40Fax. 93 200 79 99E-mail: info@imaginart-gallery.comWeb: www.imaginart-gallery.com

roBErt fErrEr i mArtorEllSèrie La Nit2011PVC patinat 142 x 30 x 30 cm

140 141

ismEs gAlEriA d’ArtSant Pau, 20-2208800 Vilanova i la Geltrú (Barcelona)Telèfon: 938 140 761Fax: 938 140 761E-mail: ismesgaleria@terra.es

Artur duchLa llum que il·lumina la ment del poeta2009Oli sobre paper cotó92 x 65 ,5 cm

142 143

JoAn PlAnEllAsgAlEriASant Pere, 1017320 Tossa de Mar (Girona)Telèfon: 972 342 511E-mail: galeriajoanplanellas@galeriajoanplanellas.comWeb: www.galeriajoanplanellas.com

rómulo roYoDark Gaze 2010Oli, acrílic, tintes i elements elèctrics sobre tela translúcida muntat en alumini165 x165 cm

144 145

JordiBArnAdAsConsell de Cent, 34708007 BarcelonaTelèfon: 932 156 365E-mail: g.barnadas@gmail.comWeb: www.barnadas.com

vAnEssA linArEs cAPElReunión en el bosque mágico2011Oli sobre tela100 x 100 cm

146 147

koWAsAgAllErYMallorca, 235, baixos08008 - BarcelonaTelèfon: 934 873 588E-mail: gallery@kowasa.comWeb: www.kowasa.com

JuAn BufillBuy Me I Eat You (Tokyo Before Fukushima) 2007 + 2011 Còpia cromogènica en paper Fuji semi mate sobre suport d’alumini dibond 66 x 100 cm

148 149

l’ArcAdA Pg. de Dintre, 1117300 BlanesTelèfon: 972 351 535E-mail: art@galerialarcada.comWeb: www.galerialarcada.com

kikE suAYLa Senyal2011Còpia ultrachrome en paper de cotó Hahnemühle 1/580 x 80 cm

150 151

mAcBAmusEu d’Art contEmPorAni dE BArcElonAPl. dels Àngels, 108001 BarcelonaTelèfon: 93 412 08 10Fax: 93 412 46 02E- mail: comunicacio@macba.catWeb: www.macba.cat

ÀngEls riBé3 punts1970-1971/2011Cordill de cotó i focus de llum350 x 350 cmCol·lecció MACBA. Consorci Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Donació de l’artista

152 153

masArtgAlEriASant Eusebi, 4008006 BarcelonaTelèfon: 934 141 597E-mail: info@mas-art.netWeb: www.mas-art.net

Joana cErASense títol (sèrie Llum)1999Impressió fotogràfica 124 x 160 cm

154 155

n2 gAlEriAEnric Granados, 6108008 BarcelonaTelèfon: 934 520 592E- mail: info@n2galeria.comWeb: www.n2galeria.com

rosó cusóBatecs2011Pasta de paper i llum107 x 107 cm

156 157

niuEsPAi ArtísticAlmogàvers, 20808018 BarcelonaTelèfon: 933 568 811E- mail: info@niubcn.comWeb: www.niubcn.com

oriol JolonchLa última exhalación2009Fotografia90 x 67,5 cm

158

PirAmidón cEntrE d’Art contEmPorAniConcili de Trento, 31308020 BarcelonaTelèfon: 932 780 768Fax: 932 780 410E-mail: piramidon@piramidon.comWeb: www.piramidon.com

héctor frAncEschDulces sueños con Belén2011Acrílic sobre tela120 x 200 cm

160

PrinciPAl ArtCòrsega, 288, pral. 1º 08008 BarcelonaTelèfon: 932 384 964Fax: 932 719 141E-mail: info@principalart.com Web: www.principalart.com

EduArdo ArrAnz - BrAvoDia de Llum2004Oli sobre tela200 x 200 cm

162 163

rAiñAluPAConsell de Cent, 278, 1r-2ª08007 BarcelonaTelèfon: 932 726 717Fax: 932 726 717E-mail: info@rainalupa.comWeb: www.rainalupa.com

Jordi mitJÀ Tocinería2007Impressió fotogràfica sobre paper baritat75 x100 cm

164 165

sAlA dAlmAuConsell de Cent, 34908007 BarcelonaTelèfon: 932 154 592Fax: 934 878 503E-mail: saladalmau@saladalmau.comWeb: www.saladalmau.com

virginiA lAshErAsLa continuidad del pensamientoTècnica mixta sobre paper100 x 70 cm

166 167

sAlAPArésPetritxol, 508002 BarcelonaTelèfon: 933 187 020Fax: 933 173 010E-mail: salapares@salapares.comWeb: www.salapares.com

XAviEr rodés torrAsDS Inside2011Oli sobre fusta56 x 72 cm

168 169

sEtBAzonA d’ArtPl. Reial, 10, 1r 2a08002 BarcelonaTelèfon: 934 813 696E-mail: setba@setba.netWeb: www.setba.net

mArtA dArdEr El greal Díptic: DωNα. EGO SVM LVX MVNDI 2011Tècnica mixta sobre llautó40 x 40 x 25 cm

170 171

sicArtDe la Font, 4408720 Vilafranca del Penedès (Barcelona)Telèfon: 938 180 365Fax: 977 678 067E-mail: galeriasicart@galeriasicart.com Web: www.galeriasicart.com

mArtA EsPinAch En la foscor s´albirava una llum2011Dibuix i collage sobre paper 128 x 103 cm

172 173

silviAsEnnAchEriBBoEnric Granados, 10608008 BarcelonaTelèfon: 933 688 778E-mail: arte@sennacheribbo.esWeb: www.sennacheribbo.es

vAlEriA cAvEstAnY Tuko 2011Làmpada sargantana en fulla de ferro30 x 30 x 8 cm

174 175

thE loft gAlEriA / EsPAcE culturAl AmPlEAmple, 508002 Barcelona Telèfon: 93 318 24 77 E-mail: info@espace-ample.com Web: www.espace-ample.com

rAmon guimArAEsBeing Good2009Fotografia performanceTríptic: 210 x 100 cm - 100 x 70 cm c/u

176 177

trAÇd’ArtPg. de la Plaça Major, 2708201 Sabadell (Barcelona)Telèfon: 937 273 794E-mail: info@tracdart.comWeb: www.tracdart.com

sABrinAsAmPErEObjetos de las sombras Tècnica Mixta Alçada 140 cm - Diàmetre 11 cm

178 179

off tArdor 28.10.2011Jornada de debat sobre els paràmetres que han de regir les relacions professionals entre artistes i galeristes.

Amb la col·laboració de:

Adn gAlEriAgAlEriA AlEJAndro sAlEs gAlEriA EstrAnY dE lA motA gAlEriA toni tÀPiEs miguEl mArcos noguErAs BlAnchArdProJEctEsdgAlEriA PAlmA XiigAlEriA sEBAstiÀ PEtit