catàleg religió 2012-2013

20
ESO I BATXILLERAT 2012-2013 EDICIÓ EN CATALÀ RELIGIÓ CATÒLICA

Upload: editorial-casals

Post on 30-Mar-2016

222 views

Category:

Documents


2 download

DESCRIPTION

Catàleg Religió 2012-2013

TRANSCRIPT

Page 1: Catàleg Religió 2012-2013

ESO I BATXILLERAT 2012-2013

EDICIÓ

EN CATALÀ

RELIGIÓ CATÒLICA

Page 2: Catàleg Religió 2012-2013

202

ÍNDEXESO

Claus del Projecte pàg. 4

Material per a l’alumne pàg. 5

Material per al professor pàg. 6-7Proposta didàcticaDVD del professor

Índex de continguts pàg. 8-11

BATXILLERAT

Nou Projecte pàg. 12-13

Material per a l’alumne pàg. 14

Material per al professor pàg. 15Proposta didàcticaDVD del professor

Índex de continguts pàg. 16

02

Page 3: Catàleg Religió 2012-2013

303

Pedro de la Herrán, Jesús Azcárate, Andrés Rojo

Religió CAtòliCA

NovA evANgelitzACió 2

Rel

igió

CAt

òli

CA

No

va E

vaN

gE

litz

ac

ió 2

Els tEus rEcursos digitals a:

www.ecasals.net

religion 2_CAT.indd 1 13/12/10 10:22:41

Rel

igió

Cat

òli

Ca

No

va E

vaN

gE

litz

ac

ió 4

Els tEus rEcursos digitals a:

www.ecasals.net

Pedro de la Herrán, guillermo Mirecki

Religió CatòliCa

Nova evaNgelitzaCió 4

religion 4 CAT.indd 1 13/12/10 10:37:15

NovETAT pER AL CuRs 2012-2013

Pedro de la Herrán (coord.), Javier Aranguren, José María Pardo

batxillerat

Rel

igió

CAt

òli

CA

No

va E

vaN

gE

litz

ac

Els tEus rEcursos digitals a:

batx

illera

t NovA evANgelitzACiówww.ecasals.net/alumnes/religioba

Religió CAtòliCA

nOU pROJEcTE

www.ecasals.net

Portal de recursos educatius i llibres digitals d’Editorial Casals pàg. 18-19

mATERIAL cOmpLEmEnTARI

La película de la vida pàg. 17

Page 4: Catàleg Religió 2012-2013

0404

CLAus DEL PROjECTE

ofereix una exposició clara dels continguts,

que han estat elaborats tenint en compte el

Compendi de l’Església Catòlica.

Fa possible el diàleg entre la fe i la cultura

amb apartats dedicats específicament a

aquest objectiu.

presenta una metodologia activa a

través de nombroses propostes per al

desenvolupament de la identitat cristiana

de l’alumne.

Facilita la transmissió a l’alumne de la fe

viscuda mitjançant la presentació de

testimonis de persones ja canonitzades

o de reconeguda exemplaritat.

Amb recursos interactius integrats a cada pàgina del llibre, actualitzats permanentment.

Eso04

7

5

4

88

Jesús viu

Hi ha molts casos —més dels que sembla a primer cop d’ull— enquè una trobada amb Jesús ressuscitat ha comportat un gir de180 graus en la vida d’una persona. Un d’aquests casos és el deJoaquín Zuazo.

En Joaquín era un noi de Madrid de 23 anys que es dedicavaprofessionalment a organitzar casaments, i era molt bo enla seva feina: va arribar a organitzar ni més ni menys queel casament d’un príncep! Una nit, en una discoteca, vaconèixer una noia que el va convidar a unes missions depregària de tres dies que s’havien de celebrar en una ciutatdel nord d’Espanya. Finalment en Joaquín, malgrat que niera creient ni tenia gaire interès per la religió, va decidirassistir-hi.

Era el mes de gener i feia un fred terrible, però el que haviade passar va passar: en Joaquín va experimentar una tro-

bada personal amb Jesús durant la pregària i es va confessar. El con-tacte amb el misteri de Déu i de les realitats eternes va produir en ellcanvis concrets i profunds: immediatament va adonar-se que la vidanocturna no l’enriquia i va decidir dedicar-se completament als al-tres.

Actualment en Joaquín és a Burundi, un país molt pobre de l’Àfrica,treballant en una ONG catòlica que atén nens i joves. Quan li pre-gunten què espera de la vida, en Joaquín respon: «Simplement cadadia reso: “Que es compleixi la voluntat del Senyor i que la meva vidasigui una pregària i una acció de gràcies”. Això és el que espero. Noespero res més».

vida cristiana

1. Llegeix aquest text i respon a les preguntes.

«Cal recordar de manera particular la gran parà-bola del Judici Final (Mt 25, 31-46), en la qual l’amor es converteix en el criteri per a la decisió de-finitiva sobre la valoració positiva o negativa d’unavida humana. […] Amor a Déu i amor al proïsme esfonen entre si: en el més humil hi trobem Jesús mateixi en Jesús hi trobem Déu» (Benet XVI, DC, núm. 15).

a) Busca la paràbola del Judici Final que se cita en el texti explica a qui s’anomena «beneïts del meu pare» i aqui «maleïts».

b) Amb qui s’identifica Jesús en la paràbola?c) Creus que en Joaquín va entendre el missatge central

del cristianisme? Justifica la resposta.d) Com pots aplicar aquest missatge a la teva vida?

MILLORA LES COMPETÈNCIES

Com en Joaquín, milers de cristianshan entregat la seva vida per pal·liar elpatiment dels més desfavorits.

Testimoni de Joaquim.

religio?n 07 80-93:Maquetación 1 2/12/10 14:56 Página 88

130

avalua les teves competències

1. Quines dues ciutats apareixen en el relat deJesús? Per què diu que «baixava» d’una a l’al-tra? Consulta el mapa de la pàgina 44 per res-pondre.

2. Identifica els protagonistes: qui eren els sacer-dots d’Israel? Qui eren els levites?

3. Què en saps de la relació entre israelites i sama-ritans en aquella època?

1. En la paràbola del bon samarità trobem unexemple pràctic del sentit i la profunditatde la moral cristiana. Observa la història idesprés fes els exercicis.

a) Analitza les circumstàncies històriques.Llegeix la paràbola del Bon Samarità (Lc 10,25-37) i compara-la amb els dibuixos queobserves en aquesta pàgina i contesta:

1. Quines paraules –literals– utilitza Jesús per referir-se a les ac-tituds dels tres personatges que veuen el ferit?

2. Per què et sembla que Jesús va elegir la persona d’un sa-marità per al paper del que és misericordiós en la paràbola?

3. Resumeix els ensenyaments de Jesús en aquesta paràbola.

b) Analitza els ensenyaments religiosos.

1. Descriu una situació en què algú s’hagi portat com el BonSamarità.

2. Pensa amb altres companys en alguna acció que puguisprotagonitzar tu davant d’alguna persona necessitada.Dueu-la a terme i redacteu un informe conjunt.

c) Aplica la paràbola.

religio?n 10 118-138:Maquetación 1 3/12/10 10:16 Página 130

77

El Sant Grial

Poques llegendes han tingut una influèn-cia tan profunda en la cultura europea com

la del Sant Grial. Aquest objecte, el calze queJesús va utilitzar en l’Últim Sopar, apareix en cen-

tenars de poemes, narracions, cançons i obres d’art alllarg de tota l’Edat Mitjana. Els artistes europeus van continuar fascinatsamb el Grial durant el renaixement, el barroc i, especialment, el romanti-cisme. Actualment, pocs són els anys que no apareix una producció cine-matogràfica o un best seller en què no es mencioni el Sant Grial.

Ara bé, què hi ha del cert en tot això? Tot el que està relacionat amb el SantGrial és producte de la imaginació dels poetes i els novel·listes?

La tradició explica que el calze utilitzat per Jesús en l’Últim Sopar va serportat a Roma per sant Pere i utilitzat per diferents papes. Però en el segleIII, l’emperador Valerià va ordenar matar el papa Sixt II. Aquest, tementque la relíquia fos destruïda pels romans, la va lliurar al diaca Llorenç, quela va enviar als seus familiars en un poble d’Osca (Espanya).

Miniatures d’un romanç artúric medieval.La recerca del Sant Grial és un tema clàssicde la literatura europea. Es relaciona espe-

cialment amb les llegendes del rei Artús iels cavallers de la Taula Rodona.

MILLORA LES COMPETÈNCIES

3. Observeu les dues escenes de La Passió i feu un breucinefòrum. Podeu prendre com a punt de partidaaquestes qüestions:

a) Quines actituds presenten els diferents personatges?Són coherents amb el que has après en les dues últi-mes unitats?

b) Llegiu el salm 22 i relacioneu-lo amb la Passió delSenyor.

4. Justifica la veritat o falsedat d’aquesta afirmació.

Si el Sant Grial de València és veritablement el queJesús va utilitzar en l’Últim Sopar, té un enorme valorhistòric; però com a objecte no és més valuós quequalsevol altre calze, ja que tots dos han estat desti-nats a contenir la sang de Crist. El contingut és el queimporta, no pas el continent.

El Sant Calze és una tassa d'àgata polida, que presenta vetes de colors. Els arqueòlegs consideren que el seu origenés oriental i el daten entre el 100 i el 50 aC.

Durant la invasió musulmana el calze va ser amagat al monestirde Sant Joan de la Penya, on un document del 1071 el menciona.Finalment, després de moltes peripècies i canvis de mans entrereis, bisbes i abats, el calze va anar a parar a la catedral de Valèn-cia el 1437. Des de llavors es venera en aquest lloc. Tant JoanPau II com Benet XVI van celebrar-hi Missa.

A Anglaterra i Alemanya, per exemple, s’hi troben antigues lle-gendes i cants en què es parla del calze que tenen l’origen en lesnarracions dels pelegrins que anaven a Santiago de Compostel·lai que passaven per Sant Joan de la Penya.

fe i cultura

religio?n 06 68-79:Maquetación 1 2/12/10 14:57 Página 77

projecte disponible en llibre digital

Page 5: Catàleg Religió 2012-2013

505

EsO

Descobreix l’ÍnDEX de cOnTInGUTS dels llibres a les pàgines 8-11 del catàleg.

MATERIAL PER A L’ALuMNE

1 ESOLlibre de l’alumneIsBN 978-84-218-4355-0

3 ESOLlibre de l’alumneIsBN 978-84-218-4357-4

2 ESOLlibre de l’alumneIsBN 978-84-218-4396-3

4 ESOLlibre de l’alumneIsBN 978-84-218-4398-7

Pedro de la Herrán, Jesús Azcárate, Andrés Rojo

Religió CAtòliCA

NovA evANgelitzACió 3

Rel

igió

CAt

òli

CA

No

va E

vaN

gE

litz

ac

ió 3

Els tEus rEcursos digitals a:

www.ecasals.net

religion 3_CAT.indd 1 13/12/10 10:26:55

Pedro de la Herrán, Andrés Rojo

Religió CAtòliCA

NovA evANgelitzACió 1

Rel

igió

CAt

òli

CA

No

va E

vaN

gE

litz

ac

ió 1

Els tEus rEcursos digitals a:

www.ecasals.net

Religió CAtòliCA 1

religion 1_CAT.indd 1 13/12/10 10:19:03

Pedro de la Herrán, Jesús Azcárate, Andrés Rojo

Religió CAtòliCA

NovA evANgelitzACió 2

Rel

igió

CAt

òli

CA

No

va E

vaN

gE

litz

ac

ió 2

Els tEus rEcursos digitals a:

www.ecasals.net

religion 2_CAT.indd 1 13/12/10 10:22:41

Rel

igió

Cat

òli

Ca

No

va E

vaN

gE

litz

ac

ió 4

Els tEus rEcursos digitals a:

www.ecasals.net

Pedro de la Herrán, guillermo Mirecki

Religió CatòliCa

Nova evaNgelitzaCió 4

religion 4 CAT.indd 1 13/12/10 10:37:15

NOVETAT CuRs 2012-2013

NOVETAT CuRs 2012-2013

Page 6: Catàleg Religió 2012-2013

606

MATERIAL PER AL PROFEssORpROpOSTA DIDÀcTIcA

1 ESOProposta didàctica IsBN 978-84-218-4872-2

2 ESOProposta didàctica IsBN 978-84-218-4874-6

Religió CatòliCa

Rel

igió

Cat

òli

Ca

No

va E

vaN

gE

litz

ac

ió 2

Els tEus rEcursos digitals a:

iNClOU dvd

d. armendáriz, e. Pérez, M. a. garcía Mercado

Nova EvaNgElització 2proposta didàctica

www.ecasals.net

religion 2_CAT_profe.indd 1 9/12/10 10:50:40

D. Armendáriz E. Pérez M. A. García Mercado

REliGió CAtòliCA

REl

iGió

CAt

òli

CA

No

va E

vaN

gE

litz

ac

ió 1

Els tEus rEcursos digitals a:

iNClOU DvD

Nova EvaNgElització 1proposta didàctica

www.ecasals.net

religion 1_CAT_profe.indd 1 9/12/10 10:51:50

un DVD específic per a cada curs amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les teves classes.

• Programacions.

• Desenvolupament de les unitats didàctiques:

– Orientacions – Programació d’aula – Banc d’activitats: de reforç, d’ampliació i de consolidació – Avaluació – solucionari

• Avaluacions trimestrals i final.

• Recursos digitals del llibre de l’alumne.

Nova EvaNgElització 4Religió CatòliCa

Recursos digitals off line

També els trobaràs a: www.ecasals.net

pRoposta didàCtiCa

Editat per Editorial Casals, S. A.Dipòsit legal: B-XXXXX-2011Fabricat per XXXXXXLes reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual.No s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.

Nova EvaNgElització 3Religió CatòliCa

Recursos digitals off line

També els trobaràs a: www.ecasals.net

pRoposta didàCtiCa

Editat per Editorial Casals, S. A.Dipòsit legal: B-XXXXX-2011Fabricat per XXXXXXLes reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual.No s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.

Nova EvaNgElització 2Religió CatòliCa

Recursos digitals off line

També els trobaràs a: www.ecasals.net

pRoposta didàCtiCa

Editat per Editorial Casals, S. A.Dipòsit legal: B-XXXXX-2011Fabricat per XXXXXXLes reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual.No s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.

Nova EvaNgElització 1Religió CatòliCa

Recursos digitals off line

També els trobaràs a: www.ecasals.net

pRoposta didàCtiCa

Editat per Editorial Casals, S. A.Dipòsit legal: B-XXXXX-2011Fabricat per XXXXXXLes reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual.No s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.

DVD DEL pROFESSOR

NOVETAT CuRs 2012-2013

Page 7: Catàleg Religió 2012-2013

707

3 ESOProposta didàctica IsBN 978-84-218-4876-0

4 ESOProposta didàctica IsBN 978-84-218-4878-4

Rel

igió

Cat

òli

Ca

No

va E

vaN

gE

litz

ac

ió 4

Els tEus rEcursos digitals a: Religió CatòliCa

iNClOU dvd

d. armendáriz, e. Pérez, M. a. garcía Mercado

Nova EvaNgElització 4proposta didàctica

www.ecasals.net

religion 4 CAT_profe.indd 1 9/12/10 10:48:03

Religió CatòliCa

Rel

igió

Cat

òli

Ca

No

va E

vaN

gE

litz

ac

ió 3

Els tEus rEcursos digitals a:

iNClOU dvd

d. armendáriz, e. Pérez, M. a. garcía Mercado

Nova EvaNgElització 3proposta didàctica

www.ecasals.net

religion 3_CAT_profe.indd 1 14/12/10 17:27:56

PER A PIssARRA DIgITAL I ORDINADOR

Accés als recursos digitals delllibre de l’alumne:

a cada unitat del llibre,classificats en vídeos, àudios iclips (animacions multimèdia).

Accés a la proposta didàctica en PDF integrada a cada unitat del llibre.

NOVETAT CuRs 2012-2013

EsO

Recursos també disponibles a www.ecasals.net

Page 8: Catàleg Religió 2012-2013

cOnTInGUTS

1. Les primeres religions

«Qüestió de perspectiva»Les religions prehistòriquesLes primeres civilitzacionsL’hinduisme

2.Déu, Creador i Pare

Déu surt a l’encontre de l’homeDéu és el nostre PareDéu és el CreadorLa dignitat de la persona humana

3. L’origen del mal

«Com pot Déu permetre això?»El pecat originalLes conseqüències del pecatLa Bona NotíciaEl misteri del mal

4. Déu es fa home

Coneixem la vida de jesús?El país de jesúsEl misteri de l’EncarnacióLa Mare de Déu, model del creientDéu veritable i home veritable

5. L’anunci del Regne de Déu

L’inici de la vida pública de jesúsEls que seguien jesúsL’anunci del Regne de DéuEl sermó de la MuntanyaEl Regne de Déu i l’EsglésiaEl seguiment de jesucrist

6. La Passió i la Mort del Senyor

El contextL’Últim soparLa Passió i la MortLa redempció de Crist

7. Jesús ha ressuscitat

El fet de la ResurreccióLes aparicions de jesús ressuscitat«El senyor ha ressuscitat!»L’Ascensió i la vinguda de l’Esperit santjesús va anunciar la seva segona vinguda gloriosaLa Resurrecció i la vida eterna

8. La moral cristiana

I el llibre d’instruccions?L’home és un ésser moralL’ordre moralLa saviesa moral cristiana

9. La sexualitat, do de Déu

El cos i l’ànima són dons de DéuCreats per l’amor i per a l’amorsom temples de l’Esperit sant

10. El matrimoni i la família

El matrimoni en el pla de DéuPropietats essencials del matrimoniEl sagrament del MatrimoniLa moral del matrimoniLa família cristiana, camí de santedat

1 E

SO

08N

ovA

EvA

NG

ELIT

ZAC

IÓ. R

ELIG

IÓ C

ATÒ

LIC

A

Page 9: Catàleg Religió 2012-2013

cOnTInGUTS

1. L’home busca Déu

un fenomen universalLa intuïció de Déu: la Revelació naturalLes religions

2.Déu busca l’home

Déu es dóna a conèixerEl Déu de la BíbliaEls orígens de la Revelació

3. La història d’Israel

Primera etapa: els patriarques (segles xix-xiv aC)segona etapa: l’èxode (segles xiii aC)Tercera etapa: els jutges (segles xiii-xix aC)Quarta etapa: la monarquia (segles xi-vi aC)Cinquena etapa: l’exili a Babilònia (segle vi aC)sisena etapa: el judaisme (segles vi aC – any 1 dC)

4. La plenitud de la Revelació

L’espera del MessiesL’Encarnació del Fill de DéuL’Antiga i la Nova AliançaEls Apòstols, testimonis de la vida de CristL’ensenyament dels ApòstolsLa Tradició Apostòlica

5. La missió de l’Església

El nou Poble de DéuLa fundació de l’EsglésiaLa missió de l’EsglésiaEls camins de l’evangelitzacióL’acció de la gràciaLa crida a la santedat

6. Els sagraments de l’Església

La litúrgia: una trobada de Déu amb els homesEls sagraments de l’EsglésiaLa iniciació cristianaEl sagrament del BaptismeEls sagraments de curació

7. El sagrament de l’Eucaristia

El tresor de l’EsglésiaL’Eucaristia com a sacrificiL’Eucaristia com a sagramentLa celebració de l’EucaristiaEl culte eucarísticEl dia del senyor

8. L’amor a Déu

De la llei natural als deu manamentsDels deu manaments al sermó de la muntanyaEl primer manamentEl segon manamentEl tercer manament

9. L’amor a la justícia i a la veritat

El setè i el desè manamentsLa CreacióEl vuitè manament

10. La civilització de l’amor

L’acció dels cristiansLa Doctrina social de l’Esglésiaun cel nou i una Terra novaMaria en el misteri de Crist

2 E

SO

09

EsO

No

vA E

vAN

GEL

ITZA

CIÓ

. REL

IGIÓ

CAT

ÒLI

CA

novetat curs 2012-2013

Page 10: Catàleg Religió 2012-2013

103

ES

O

cOnTInGUTS

1.Les religions monoteistes

L’ésser humà és capaç de DéuLes grans religions monoteistesLa singularitat del cristianisme

2.El poble d’Israel i la Bíblia

La Revelació de DéuLa transmissió de la RevelacióEls llibres de la BíbliaL’Antic Testament a la Bíblia cristianaÉs difícil llegir l’Antic Testament?L’Antic Testament i el cristianisme

3.El Nou Testament

La sagrada Bíblia i la Tradició ApostòlicaQuè és la Bíblia?El «cànon» de la BíbliaLa inspiració i inerrància bíblicaLa interpretació de la Bíblia

4.La fe en la Santíssima Trinitat

La Revelació de la TrinitatLa Trinitat, misteri de comunióLa Trinitat i la vida cristiana a l’Església

5.La fe en Jesucrist

Fonts sobre la vida de jesús i el seu tempsHistoricitat, autenticitat i veracitat dels evangelisjesucrist, Déu i homeLa fe és seguir jesucrist

6.La fe en l’Església

jesús funda l’EsglésiaEl misteri i la missió de l’EsglésiaEl sagrament de la ConfirmacióEl sagrament de l’Ordre

7.L’Església en els primers segles

Pentecosta: la vinguda de l’Esperit santL’Església en l’època apostòlicaL’expansió de l’Església

8.Fonaments de la moral cristiana

L’alegria dels fills de DéuLa llei i la consciènciaLa nova Llei de CristLa gràcia i les virtuts

9.La moral de la vida humana

La vida humana és sagradaManipulacions genètiquesL’avortament i l’eutanàsiaL’homicidi i la pena de mortLa guerraAtemptats contra la salut

10.L’esperança cristiana

Maria en la història de la salvacióMaria, vida i esperança nostraLa realització de l’esperançaLa segona vinguda de Crist i el judici final

No

vA E

vAN

GEL

ITZA

CIÓ

. REL

IGIÓ

CAT

ÒLI

CA

Page 11: Catàleg Religió 2012-2013

cOnTInGUTS

1.L’Església universal

una realitat visible i espiritualLes notes de l’EsglésiaLa crida universal a la santedatLa Història del cristianisme

2.L’Església primitiva

De religió perseguida a culte oficialLa vida en les comunitats cristianesEls primers concilis ecumènicsEl diàleg entre la fe i la cultura

3.L’evangelització d’Europa

L’evangelització dels regnes bàrbarsCarlemany i el renaixement carolingiEl papat en l’Alta Edat MitjanaL’origen del monacatEl cisma a OrientLa reforma gregorianaEstils visigot i romànic

4.La plenitud de la Cristiandat

La plenitud del poder papalLa reforma del monacatLa Revolució del segle xii

El naixement de les universitatsEl gòtic

5.Època de grans reformes

Avinyó i el Cisma d’OccidentL’Església en els segles xv i xvi

Les Reformes protestantsL’evangelització d’AmèricaEl Renaixement

6.El concili de Trento

El concili de TrentoLes guerres de religióEl regalismeL’expansió missioneraEl Barroc europeu

7.L’Església entre la Il·lustració i la Revolució

El món després del tractat d’utrechtL’Església sota el despotisme il·lustratLa Revolució francesa i Napoleó

8.L’Església en temps revolucionaris

L’Església i les revolucions liberalsEls imperialismes del segle xix

Piu ix. El Concili Vaticà iLleó xiii i Piu xBenet xv. La Primera guerra Mundial

9.L’Església al món contemporani

El període d’entreguerres. Piu xiLa segona guerra Mundial. Piu xiiEl Concili Vaticà iiArt cristià del segle xx

10.La nova evangelització

joan Pau i i joan Pau iiLa crisi del bloc socialistaBenet xvi

4 E

SO

No

vA E

vAN

GEL

ITZA

CIÓ

. REL

IGIÓ

CAT

ÒLI

CA

EsO

11

novetat curs 2012-2013

Page 12: Catàleg Religió 2012-2013

1212

CLAus DEL PROjECTE

ENTENDRE LA CIèNCIA

Comencem amb… cinema

Fitxa tècnica

Director: Marcelo Piñeyro

Protagonistes: Ricardo Darín, Cecilia Roth i Héctor Alterio

Producció: Óscar Kramer, Pablo Bossi i Francisco Ramos

Guió: Marcelo Figueras

Any: 2002

Sinopsi

La dictadura militar que pateix l’Argentina el 1976 fa que Harry, els seus pares i l’Enano —el seu germà petit— abandonin casa seva, l’escola i els amics per ama-gar-se en una casa al camp. En aquestes dramàtiques circumstàncies, tots experi-menten el valor insubstituïble de la família. Els seus pares lluiten fins al final per mantenir la família unida i s’acaben sacrificant per tal que els seus fills visquin.

Sinopsi de l’escena seleccionada

Les circumstàncies desfavorables uneixen tota la família. Fins i tot l’avi i el pare de Harry obliden les tensions que hi havia entre ells; en aquesta escena, tots, avis, pares i néts, gaudeixen al jardí d’una nit estrellada després de molt de temps de desavinences. Hi busquen una estrella fugaç per demanar-li desitjos, enmig del drama que estan vivint.

1. El veritable amor no s’improvisa. Com creus que ho aconsegueixen Harry, els seus pares i l’Enano? Com es reflecteix en l’escena?

2. Com pot sobreviure l’amor en moments difícils? Com ho fan els protagonistes?

3. On rau la importància del matrimoni i la família?

P r e Gu n t e s- Gu i A

Kamchatka

11

2

Reflexió i debat

1. �Què�implica�en�un�festeig�que�un�mateix�no�sigui�«l’última�mesura»?

«Un festeig cristià —comenta l’Anna— no és només la castedat. És un pro-cés per veure si hi ha amor de veritat, o si només hi ha enamorament. És tenir confiança, parlar molt i de tot; també de Déu». «És impressionant —hi afegeix en Dídac— veure que Déu és present enmig del teu festeig, perquè t’ajuda a pensar les coses, a raonar-les, a fer-te preguntes i tenir un punt de vista moral, sense ser tu l’última mesura de tot el que fas. Les decisions so-bre el sexe són molt serioses, però no són les úniques importants» (l’Anna i en Dídac, de 16 i 17 anys, a Alfa y Omega, núm. 724).

Del festeig al matrimoni

L’amor humà necessita madurar des del primer enamora-ment fins a l’amor adult. L’amor entre home i dona comen-ça amb el primer enamorament sobtat, l’atracció física ini-cial. Això sol ser passatger i poc profund (és una cosa que ens passa, una passió; per tant, de la mateixa manera que ve, se’n va).

El festeig creix quan passa a l’amistat, a l’afany de conèixer-se i compartir vivències. En aquest període, els que festegen aprofundeixen en el coneixement mutu i s’obren a la possibi-litat de construir un mateix projecte vital. La vida en comú no es fonamenta només en l’atracció física inicial, sinó en la possibilitat que una vida sigui apassionant, que hi hagi coses per compartir i uns objectius per atènyer.

El festeig és una preparació per al matrimoni, però encara no és el matrimoni. Tot i la intensitat de l’experiència, encara no hi ha un compromís definitiu i públic, de manera que no es pot dur a terme l’entrega plena que es dóna en l’amor humà.

El veritable amor humà ha de suposar entrega del cos, del projecte vital, de la in-timitat, de la vida... en la salut i en la malaltia, en la riquesa i en la pobresa, etc. Si es fa una entrega que no tingui aquest nivell de compromís, aleshores és una falsa entrega i, per tant, una realització falsa de l’amor.

L’espera, la paciència, valorar-se un mateix i la pròpia intimitat, són elements va-luosos units a la castedat. Aquests elements no es poden comprendre des d’una perspectiva banal (merament física, fisiològica o lúdica) de la sexualitat.

En coherència amb tot això, l’Església no pot acceptar les unions a prova. Aquestes consisteixen a mantenir relacions sexuals prematrimonials quan existeix intenció de casar-se. Sigui quina sigui la fermesa del propòsit dels que es comprometen en les relacions sexuals, aquestes «no garanteixen que la sinceritat i la fidelitat de la relació interpersonal entre un home i una dona quedin assegurades i, sobretot, protegides contra els vaivens i les vel·leïtats de les passions» (Congregació per a la Doctrina de la Fe, Persona humana, núm. 7).

«Atès�que�l’amor�és�tan�gran,�tan�sant�i�tan�irrepetible,�l’Església�demana�amb�insistència�que�esperin�a�estar�casats�per�tenir�relacions�sexuals»�(Youcat,�núm.�407).

ofereix una estructura oberta que permet l’adaptació dels continguts i les competències a entorns d’aprenentatge diversos.

presenta els continguts de manera que els joves entenen la seva pròpia fe i en poden donar raó.

nOU pROJEcTE

bATXILLERAT12

projecte disponible en llibre digital com a recurs per al professor.

Page 13: Catàleg Religió 2012-2013

1313

BATxILLERAT

Amb recursos interactius integrats a cada pàgina del llibre, actualitzats permanentment.

7

14

L’Església ha rebut de Crist l’encàrrec de custodiar els sagraments. D’aquí en deriva la greu responsabilitat d’establir l’estructura i els agents adequats per a la preparació del matrimoni.

L’Església també té potestat per determinar la manera i el ritu de la celebració del sagrament. Per últim, té poder per jutjar les causes matrimonials i declarar si un matrimoni ha estat nul, és a dir, inexistent (perquè, per exemple, no hi havia con-sentiment d’una de les parts).

L’Església recorda que no es pot acceptar el denominat incorrectament «matrimo-ni» entre homosexuals, per un motiu principal: per l’enorme estima que sent per l’autèntic amor matrimonial. «Equiparar les unions de dues persones del mateix sexe als veritables matrimonis és introduir un perillós factor de dissolució de la institució matrimonial i, amb aquesta, del just ordre social (Conferència Episcopal Espanyola, En favor del verdadero matrimonio, 15 de juliol de 2004).

3.3. L’aLegria de La fideLitat

Segur que has experimentat en la teva pròpia vida l’alegria que t’ha causat algú que t’ha estat fidel en un moment difícil. La fidelitat és una benedicció que fa que creixi la confiança i la sensació de seguretat. També convida a correspondre, essent fidel a les pròpies promeses, i així ho exigeix la jus-tícia davant dels altres (i el bé dels qui estimes i t’estimen).

Per això resulta tan dolorosa la infidelitat, i encara més en el matrimoni (enganys, divorcis...), perquè són molts els béns que hi estan en joc (l’altra persona, els fills si n’hi ha, la família de la nova relació, etc.). Aquesta infidelitat pot ser externa o del cor. Sempre suposa una ruptura i, si hi ha una paraula que s’ha donat en un compromís, és una

gran injustícia.

1. Extreu del text alguns elements que caracteritzen una família cristiana.

2. Segons el text, què diries que afegeix Crist al matrimoni de l’Ildefons i la Gemma?

«Ensenyem [als nostres fills] la importància de ser cristià amb el nostre testimoni de vida, per tal que vegin que intentem viure el que creiem. Ho compartim tot amb ells, i els parlem de Jesús en les situacions quotidianes de la seva vida; resem amb ells i aprofitem les circumstàncies bones i les do-lentes que vivim en la família per explicar-los que Crist sempre és amb ells, que hi poden acudir perquè els ajudi i també per agrair-li tot el que tenen» (l’Ildefons i la Gemma, a Alfa y Omega, núm. 719).

L’Església pot declarar jurídicament nul·les les unions que no complien en l’origen els requisits indispensables per tal que fossin vàlides. Quan els tribunals eclesiàstics declaren la nul·litat d’un matrimoni, manifesten que, encara que aquesta unió hagués tingut l’aparença de matrimoni, mai ho va ser. Per tant, no anul·len un matrimoni, sinó que en declaren la nul·litat.

Mare i fill davant de la paret oberta, de H. Moore. Segle xx. «La fidelitat absoluta en el matrimoni no és tant un testimoni d’èxit humà com de la fidelitat de Déu, que sempre és present, fins i tot quan el traïm i l’oblidem» (Youcat, núm. 263).

Reflexió i debat

La sexualitat i la família 7

Una bona nova per al món: «Luigi i Maria Beltrame Quattrocchi, un matrimoni italià que ha viscut la fe en la seva vida quotidiana». Han estat els primers es-posos beatificats conjuntament. Això va passar el 21 d’octubre del 2001, però el més extraordinari havia ocorregut abans...

Un dels seus fills recorda l’amor que es professaven: «La seva vida va ser un veritable exemple de respecte, d’entrega, de dependència amorosa i d’obediència recí-proca, en una recerca del que era millor per a l’altre». Aquest mateix amor és el que van transmetre als seus quatre fills i el que va fer de casa seva un lloc d’acollida per als refugiats de la Segona Guerra Mundial.

Mai van amagar les seves creences, però mai les van imposar. Un amic, al funeral de Luigi, va confessar a un dels seus fills: «Saps què? Durant tots aquests anys de treball junts, el teu pare mai m’ha donat la tabarra amb sermons. Tot i així, et puc dir que ha estat a tra-vés de la seva vida com he descobert Déu i he estimat l’evangeli».

El matrimoni Beltrame Quattrocchi també va viure moments dolorosos. En el quart embaràs, Maria va pa-tir una greu malaltia que augurava la mort de la mare i del nen. Un ginecòleg de prestigi els va dir que el més

Luigi i Maria Beltrame Quattrocchi

Testimoni

VIU LE S TEVE S COMPETÈNCIE S

1. Elabora una presentació en PowerPoint en què quedi reflectida la següent informació: a) La biografia essencial de la família Beltrame Quattrocchi. b) Informació addicional de la que apareix al text sobre els valors que va viure aquest matrimoni. c) Una reflexió sobre les conseqüències de la decisió que van prendre en el quart embaràs i la

importància de viure els valors cristians per afrontar les dificultats pròpies de qualsevol vida humana.

2. Reflexiona sobre les qüestions que es plantegen a continuació. En totes les famílies desta-quen uns valors determinats:

a) Quins valors creus que ha de tenir una família cristiana? b) Quins valors destacaries en la teva família? Quins valors pots aportar tu actualment a la teva

família per augmentar-ne la riquesa espiritual i humana?

sensat era l’avortament. Maria, després de consultar-ho amb el seu espòs, va decidir confiar en la protecció divina de Déu. Després d’un difícil embaràs, mare i fill van sobreviure miraculosament.

Luigi i Maria van viure amb autenticitat i intensitat la seva fe. Els seus fills van captar que Déu era el centre de la seva vida conjugal. Tres van decidir consagrar-se a Déu en la vida religiosa. Luigi i Maria, amb un gran esperit de fe i generositat, van posar en mans de Déu els fills que havien rebut de Déu.

La sexualitat i la família

L’estructura del llibre de text respon a l’«estructura interna de l’experiència cristiana».

presenta una metodologia activa a través de nombroses propostes per al desenvolupament de la identitat cristiana de l’alumne.

4

5

Page 14: Catàleg Religió 2012-2013

14

MATERIAL PER A L’ALuMNE

Pedro de la Herrán (coord.), Javier Aranguren, José María Pardo

batxillerat

Rel

igió

CAt

òli

CA

No

va E

vaN

gE

litz

ac

Els tEus rEcursos digitals a:

batx

illera

t NovA evANgelitzACiówww.ecasals.net/alumnes/religioba

Religió CAtòliCA

Llibre de l’alumneIsBN 978-84-218-4951-4

NOVETAT CuRs 2012-2013

Descobreix l’ÍnDEX de cOnTInGUTSdel llibre a la pàgina 16 del catàleg.

14

Page 15: Catàleg Religió 2012-2013

15

MATERIAL PER AL PROFEssORpROpOSTA DIDÀcTIcA

BATxILLERAT

Recursos també disponibles a www.ecasals.net

INCLUYE DVD

batxillerat

els teus recursos digitals a:

batx

illera

t

www.ecasals.net/alumnes/religiobawww.ecasals.net/professors/religioba

Pedro de la Herrán (coord.)

RELIgIó CatòLICa

REL

IgIó

Cat

òLI

Ca

No

va e

vaN

ge

litz

ac

Nova EvaNgElitzacióproposta didàctica

NOVETAT CuRs 2012-2013

PER A PIssARRA DIgITAL I ORDINADOR

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne a cada unitat del llibre.

Religió CatÒliCa

Nova evaNgelitzaCió

proposta didàctica

Editat per Editorial Casals, S. A.Dipòsit legal: B-XXXXX-2011Fabricat per XXXXXXLes reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual.No s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.

També els trobaràs a:

www.ecasals.net/professors/religiobawww.ecasals.net/alumnes/religioba

Recursos digitals off line batxillerat

DVD DEL pROFESSOR

un DVD amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les teves classes.

• Programacions.

• Desenvolupament de les unitats didàctiques:

- Orientacions - Programacions d’aula - Exercicis i propostes d’activitats centrades en el diàleg, la reflexió

i el comentari de textos - Avaluació - solucionari

• Avaluacions trimestrals i final.

• Recursos digitals del llibre de l’alumne.

15

Proposta didàcticaIsBN 978-84-218-4973-6

Page 16: Catàleg Religió 2012-2013

16B

ATX

ILLE

RAT

No

vA E

vAN

GEL

ITZA

CIÓ

cOnTInGUTS

1.La recerca de sentit

La necessitat de sentitLa recerca de la felicitatLa resposta de les religionsLa resposta cristiana

2.La negació i afirmació de la fe

L’ateisme i l’agnosticismeL’ateisme pràcticL’humanisme ateuLes proves racionals de l’existència de DéuL’humanisme cristià

3.La fe i la raó

És raonable creure?Què és la fe?Els límits de la feLa fe ajuda la raóLa fe i la cultura

4.Les relacions entre l’home i Déu

L’existència cristianaDéu surt a l’encontre de l’ésser humàL’home està necessitat de salvacióDéu és fidel a l’home

5.Jesucrist i l’home nou

L’essència del cristianismejesucrist és Déu?jesucrist és home?La Nova Aliança i l’Església

6.La vida cristiana

El manament de l’amorLa resposta a la vocacióL’entrega al pròximCaritat i pobresa

7.La sexualitat i la família

Veritat i significat de la sexualitat humanaLa Revelació il·lumina el sentit de l’amor humàEl nuviatgeLa institució familiarPaternitat responsable i anticoncepcióLa família i la societat

8.L’evangeli de la vida

La vida humana és sagradaEl dret a néixer i a l’avortamentLa fecundació artificialEl final de la vida i l’eutanàsiaEl sentit del dolor

9.Església i societat

L’Evangeli i la Doctrina social de l’EsglésiaL’actitud del cristià davant dels béns materialsEl treball i el descansL’educació en la DsI

10.La civilització de l’amor

Laïcitat i laïcismeTolerància i llibertat religiosaDemocràcia i justíciaL’esperança cristiana

novetat curs 2012-2013

nOU pROJEcTE

Page 17: Catàleg Religió 2012-2013

17

mATERIAL CompLEmENTARI

17

NOVETAT PRIMAVERA 2012

Nova obra de José Ramón Ayllón i Octavio Rico sobre l’origen i alguns trets

essencials de l’univers, de la vida i de l’home, per a lectors no especialistes.

Adopta dos punts de vista complementaris que s’enriqueixen mútuament: el

científic i el filosòfic.

El UniversoLa VidaLa EvoluciónEl Hombre

La peLícuLa de La vida

José Ramón Ayllón da clases de Antropo-logía en la Universidad de navarra. Ha for-mado parte, durante una década, del comité Bioético del Hospital Río carrión. Es autor de ensayos y libros de texto de Filosofía y ética. su web: jrAyllon.es

Octavio Rico, catedrático de Biología y Geo-logía, da clases en el iEs Joan Mercader (igua-lada). Es Profesor asociado de Didáctica de las ciencias en la Universidad internacional de ca-taluña. Autor de artículos y libros de texto de Biología y Geología. su web: www.orico.es.tl

José R. Ayllón y octAvio Rico

José

R. A

yll

ón

y o

ctA

vio

Ric

oLa

peL

ícu

La d

e La

vid

a

La película de la vida

José Ramón Ayllón i Octavio Rico

Cursos recomanats: 4t Eso i batxillerat

En cAstEllà

Page 18: Catàleg Religió 2012-2013

www.ecasals.net

PORTAL DE RECuRsOs EDuCATIus I LLIBREs DIgITALs D’EDITORIAL CAsALs

Tots els recursos associats als teus llibres d’ESO i Batxillerat

en un espai únic.

navegació per carpetes i recursos

AlumneTots els recursos digitals referenciats al llibre accessibles sense registre.

professor• Programacionsdetoteslescomunitats.• Propostadidàcticaorganitzadaperunitats. •Solucionari. •Bancd’activitats.

•Propostesd’avaluació.

OPCIÓ 1

Tria la via que s’adeqüi millor a la realitat del teu centre educatiu:

18

Page 19: Catàleg Religió 2012-2013

Llibre digital

Avantatges bàsics:

• visualització òptima en pissarra Digital Interactiva (pDI),

netbook, ordinador i tablet.

• Àmplia oferta de recursos digitals especialitzats que

s’amplien i actualitzen de manera constant.

• Disponibles al llarg de tot el llibre, contextualitzats a

cada pàgina.

• Amb activitats autoavaluables vinculades a cada apartat.

• Amb les solucions de les activitats dins el context de

cada activitat.

• Amb la proposta didàctica visual integrada.

• Amb accés directe a les programacions de totes les

comunitats.

• Amb la possibilitat d’incorporar els teus recursos dins el

context de cada apartat.

Funcions socials: Tan sols per a alumnes amb llicència de llibre digital

• Organitzacióengrupsd’alumnesquepermetseleccionardiferents activitats i recursos segons les teves necessitats.

• Majorrapidesad’avaluacióiseguimentderesultats.• Majorenriquimentipersonalitzaciódel’ensenyament:

un mur per a cada llibre de text i grup que et permetrà conversar amb els teus alumnes i compartir-hi els recursos.

OPCIÓ 2

19

Page 20: Catàleg Religió 2012-2013

Troba

busquestot el que

www.editorialcasals.comwww.ecasals.net

Atenció al clientTel.: 902 107 [email protected]

Contacta amb el teu delegat comercial per

sol·licitar mostres.

sR

c12

01