10 anysAssociacide DonesLa Frontissa

Illustraci de portada: Francesca Calaf

El projecte DONART neix lany 2006 i est adreat a totes les dones artistes, residents al pas, amb lobjectiu de premiar trajectries femenines en el mn de les arts plstiques.

Lorganitzaci daquest premi per part de lAssociaci de Dones La Frontissa sorgeix duna idea original de Francesca Calaf, artista plstica, coordinadora del certamen, comissria de lexposici i autora de la illustraci de la portada.

Lobra de lartista guanyadora sexposa cada mes de mar. Aquest 2016, ser La Sala lespai que acollir lexposici antolgica Donart 10 anys. L Ajuntament de Vilanova i la Geltr, a travs del Departament dEquitat, collabora en el certamen i en la impresi daquest catleg.

PREMI DONART

La Frontissa s una associaci de dones feministes de Vilanova i la Geltr que treballa per la promoci de les dones en tots els mbits des de lany 1999. Durant disset anys, lentitat ha treballat per lapoderament de les dones, tasca que desenvolupa realitzant acompanyaments, assessorant sobre recursos i fent tasques formatives i reivindicatives, amb especial atenci al problema de la violncia masclista. A ms del premi Donart, lentitat tamb celebra anualment el concurs descriptura Carta a qui maltracta, destinat a la conscienciaci del jovent als instituts.

Lany 2014, La Frontissa fou una de les entitats impulsores del Casal de Dones de Vilanova i la Geltr, un projecte pioner a la comarca del Garraf. Junt amb vuit collectius locals de dones i dones a ttol individual van fer realitat un espai de relaci demanat des de feia anys a la ciutat. Totes elles han consensuat promoure un espai de trobada, dintercanvi i de reflexi per a dones i grups de dones des duna perspectiva feminista, amb lobjectiu dincidir en un projecte de ciutat sense subordinacions de gnere, partint de la cura de la vida i el desenvolupament equitatiu, sostenible humanament, econmica i ambiental.

Amb aquesta finalitat, les integrants del Casal treballen a lespai, cedit per lAjuntament, al carrer Sant Pau, 13 per tal desdevenir un punt neurlgic social i feminista, a ms dun referent dautogesti a la ciutat.

LA FRONTISSA

Lassociaci de dones la Frontissa, es va fundar fa ms de disset anys a Vilanova i la Geltr. Unes quantes dones que provenem de diferents llocs, diferents situacions, edats i experincies vrem confluir en aquesta ciutat -ja per naixena o per adopci- i decidrem que calia un espai feminista que aglutins les necessitats, anhels i conflictes que tenim les dones al llarg de la vida. I tot, cercant la igualtat doportunitats, el dret a la diferncia i recollint alhora els nostres coneixements i la nostra histria per elaborar i oferir un llegat a la societat: el llegat de les dones.

La petjada de les dones s transversal i abraa tots els camps de la vida i del coneixement de les civilitzacions, encara que no sortim ni en els estudis ni les estadstiques.

Les activitats de la nostra entitat han anat creixent juntament amb el coneixement de diferents dones membres de la Frontissa i daltres que shan acostat a nosaltres per explicar-nos les seves experincies, dificultats i tamb xits.

Fa deu anys, i de la m de la Francesca Calaf, vrem descobrir les dificultats de les dones en el camp de les arts, fortament masculinitzat, i les necessitats de les dones artistes.

Per aix es va decidir centrar el premi en les arts plstiques, ja que a la manca de promoci i patrocini daquesta disciplina, cal afegir-hi la necessitat delements dels quals les dones estan ms mancades: recursos econmics i espacials.

Cal poder invertir en material i en espai adient per desenvolupar les obres. Si desprs samortitza dependr no tant sols de la qualitat del producte acabat, sin de les oportunitats de promoci externes.

Virginia Woolf, ens va parlar de la necessitat duna cambra prpia i en el cas de les artistes plstiques els calen, a ms, estudis grans, magatzems o naus.

Per a La Frontissa, aquests deu anys han estat plens de sorpreses, satisfaccions, feina i experincies.

No cal dir que totes som ara una mica ms svies i sensibles a les formes i als colors; que hem aprs molt, tant de les guanyadores com de les participants, dels diferents jurats i de les persones que han visitat les diverses exposicions i les que han collaborat des de diferents mbits perqu aquests deu anys fossin possibles.

No vull acabar sense agrair personalment i ntima lesfor i lentusiasme de la meva amiga Francesca Calaf, de les companyes de La Frontissa i de les anteriors presidentes: Manoli lvarez i Neus Benavent, que mhan precedit i que grcies al seu suport i complicitat avui puc escriure aquestes ratlles.

M. Pau Munuera PrezPresidenta Associaci de Dones La Frontissa

Hi ha moltes maneres de viure i entendre lart. Donart va nixer amb la voluntat de canviar la tendncia del clar predomini de les figures masculines i una molt escassa presncia pblica femenina que es va arrossegant ja fa massa temps. La tradici patriarcal de la nostra societat ha negat al llarg de la histria el reconeixement a les dones, fins i tot aquelles que han fet grans aportacions artstiques han estat invisibilitzades.

Ja fa deu anys que lAssociaci de dones La Frontissa, de la m de lartista i comissria Francesca Calaf i amb el suport de lajuntament de la ciutat, va encetar aquest projecte amb un desig compartit, el d omplir el buit duna presncia que resta encara massa amagada. Van posar fil a lagulla per anar canviant, pas a pas, la percepci collectiva de la creativitat humana i facilitar laccs a un saber fecund i ric que redescobreix els tresors de la creaci artstica femenina. Era un bon repte per posar en qesti lentrenament quotidi de la transmissi de coneixements que de forma tossuda, inclina la balana en la mostra i circulaci de lideratges creatius a la banda masculina, duna forma imperceptible, per costum, per repetici.

La mirada de Donart vol repensar la relaci entre histria, memria i reconeixement, amb la intenci daconseguir que les obres de les dones formin part de les colleccions permanents, dels arxius, de la informaci fluida i constant, de la narrativa del passat, de levidncia dun present fructfer i dun futur ple de promeses valuoses.

Per el recull que teniu a les mans i del que podran gaudir els vostres ulls, la vostra imaginaci i tot un seguit democions que lart esperona, vol anar ms enll de la igualtat en el patrimoni artstic.

Vol obrir un espai de transmissi cultural que ampli lhoritz de sentit, un sentit nou que abraci tant el reconeixement social com el desenvolupament personal. s per aix que en aquest catleg es respira laroma de la confiana i la conscincia de les artistes creant lliurement des del seu ser dones. Aquest es un llegat imprescindible per un nou discurs de lart en majscules, aquell que partint de la genealogia femenina de creaci es transformi, construint un ordre simblic nou i esdevenint universal.

Vull manifestar el meu agrament sincer a la tasca que de forma incansable es tira endavant des de lAssociaci de dones La Frontissa. Sense la seva dedicaci i illusi no hagus estat possible lxit daquest projecte i de moltes altres iniciatives feministes que contribueixen, sens dubte, a la construcci duna societat ms equitativa i justa.

Teresa LlorensTercera tinenta dalcaldia i regidora de Cultura, Convivncia i Equitat

Com a comissria del premi Donart, durant aquests nou anys, he tingut el plaer de conixer dones amb molta creativitat amb la seva tasca artstica. Tasca molt dura on jo mateixa he sentit aquest pes, derivat de les circumstncies socials de ser dona, que distreu de la creativitat. Malgrat tot, la constncia ajuda a trobar camins, a sentir-se millor, sentir que arribes als altres i tenir un reconeixement pel treball que amb tant desfor va donant els seus fruits.

Per aquestes circumstncies, degut a molts anys de cam i lluita dins dun mbit ocupat per una minoria de dones, vaig proposar a La Associaci de Dones La Frontissa que instaurs aquest premi. Sn deu anys de Donart amb molta participaci de dones creatives tant de Catalunya com daltres llocs. En cada edici, jurats del mn artstic i cultural, escullen una guanyadora tot valorant-ne la seva trajectria, la qualitat de lobra i lestil. Al mes de Mar, coincidint amb els actes dedicats al Dia de les Dones, es lliura el premi i sinaugura lexposici de lobra guanyadora.

Enguany, i amb motiu de la celebraci del des aniversari, sha editat el present catleg amb les guanyadores dels nou anys de Donart, lobra de les quals sexposa a La Sala. Tant les guanyadores com la resta de participants hancollaborat en la projecci del certamen.

Des de Donart les volem felicitar a totes i encoratjar-les per seguir lluitant en aquest mn, quasi sempre oblidat i dur, on la constncia i el treball proporcionen la satisfacci de desenvolupar la passi que es porta a dins.

Francesca Calaf, lartista

La trajectria de Calaf ha esdevingut una recerca constant de temtiques, tcniques i materials, establint un dileg amb els colors i les formes. Compromesa amb lentorn ms proper, sinspira en temes populars: Carnavals i Festes Majors. Deixa la empremta en el vestuari popular, portades, diaris, catlegs....

El procs creatiu lempeny a cercar noves temtiques properes: La Mediterrnia i la vinya, entre daltres. En el camp de la fotografia les dones sn les protagonistes, amb un recull de ms de 300 dones retratades i una reflexi fotogrfica sobre la violncia de gnere, amb imatges de gran format exposat, entre altres llocs, a la Generalitat de Catalunya.

La constant recerca delements expressius lempeny a posar paraules, introduint-se en el mn potic i fusionant-lo amb pintures, fotografia o llibres dartista. Tot aquest treball dna com a resultat cinc llibres editats, entre els que destaquen: Calaceitanes, 31 dones del s.XXI, Arrels i Lesperit de la terra.

Com a comissria, a ms de Donart, ha treballat amb la Bonnemaison de Barcelona en lexposici Revers i Dones artistes del Garraf, Peneds. Tamb ha treballat sobre la cultura popular i ha collaborat en una mostra dart per Bsnia.

Ha collaborat amb denominacions dorigen de vi amb pintures, poemes i llibres dartista per diferents biblioteques i cellers. s professora de pintura creativa a centres cvics i escoles dart.

Francesca CalafComissria del premi Donart

DOnaRT2007

Anna M Almirall-Germain (Vilafranca del Peneds)

Va realitzar estudis de pintura a lEscola dArts i Oficis de Tarragona, a lescola dArts i Oficis de Vilafranca del Peneds i a lescola de Carme

Muset de Barcelona. Ha obtingut diversos premis i distincions a Catalunya, Saragossa, Roma, Florncia, Beziers i Paris. Ha participat en nombroses

exposicions col.lectives a Frana, Itlia, Art Expo de Nova York i una itinerant pels Pasos Baixos. s seleccionada a participar a lSNBA (Socit

Nationale des Beaux- Arts) Salon du Carrousel du Louvre a Pars. Finalista a BCM Art Gallery de Barcelona.

almirall-germain.blogspot.com.es

DOnaRT2008

Sc artista plstica i gravadora i directora de El Taller Espai de creaci situata Sitges, espai dedicat a la docncia de tcniques artstiques,

grfiques i a la difusi de projectes artstics.La meva creaci artstica sarticula entre la pintura, el gravat i ledici de

llibres dartista, poemaris illustrats i diferents projectes autoeditables.He realitzat nombroses exposicions arreu de Catalunya i lEstat espanyol en

mostres individuals i collectives.Durant tres edicions he participat com a expositora a la Fira Internacional

Arts Libris a l Arts Sta. Mnica de Barcelona, fira dedicada a ledici contempornia, a Ex-libros a Sevilla i a la mostra internacional de gravat a

Sobral, Brasil.Collaboro amb la Festa de la Poesia de Sitges

organitzant i coordinant un grup dartistes que decoren els aparadors de botigues de Sitges inspirats en els versos dels poetes convidats, arrel del

qual va nixer el projecte de les pedres viatgeres, pedres que roden pel mn narrant histries potiques.

eltallernuriacorretge.wordpress.com

Nria Corretg Igea(Sitges)

DOnaRT2009

Des que tinc memria, sempre he tingut un llapis a la m. A cada paper que queia a les meves mans hi dibuixava figures, personatges i objectes inexplicables que, sense ni proposar-mho, acabaven omplint-ne tots els racons.

Passar a la pintura va ser un procs natural que desprs compaginaria amb lestampaci txtil.

Treballant en el mn del disseny industrial vaig descobrir les tres dimensions en entorns informtics, un mn increble que em va enganxar completament. Era com tornar al llapis del comenament per canviant-lo per una eina molt ms

potent que em permet convertir el que imagino en dissenys gaireb reals. Quedava el darrer pas que tanca el cercle, fer-los realitat.

Els dissenys de joies en sn el resultat. Magradaria que en gaudssiu tan com ho faig jo creant-les. Des de la frescor de la plata i la calidesa i naturalitat de les pedres; des de la senzillesa de lnies simples i formes orgniques a la

personalitat de cada mineral, els meus dissenys intenten seduir i enamorar des de la comoditat del seu s. Han de ser com aquell guant, aquella pea de roba que, des del primer moment, saps que sereu amigues, que us entendreu.

www.maiteprades.cat

Maite Prades(Vilanova i la Geltr)

DOnaRT2010

Pintora i illustradora,va estudiar a lEscola Massana de Barcelona.Treballa com a dissenyadora destampats per a lempresa The Original Buff.

s professora de cursos de creativitat plstica per a adults i imparteix classes per a mestres.Treballa a lEscola Municipal dArts i Oficis, Gaspar Camps, com a professora de monogrfics i en el projecte

Musicart, en collaboraci amb lEscola de Msica. Fruit daquest treball de fusi, msica i pintura, sha presentat lespectacle Micro macro. Ha dissenyat vestuari i decorats per al teatre i ha participat en Supermercats dArt de

Barcelona, Marburg, Frankfurt i Berln.

Ha estat premiada per diversos cartells, seleccionada per una medalla ADI FAD, classificada en el concurs internacional dex-libris Le XXIme siecle. Ha participat en exposicions collectives i individuals: al Vinnart

dIgualada, a la galeria Esther Monturiol a Barcelona (2011) i al Collegi daparelladors de Vic (2009).

Guanyadora del premi Donart 2010, va exposar La rarssima Eluid Fratz a Vilanova i la Geltr (2010); Les dones del Royal Ascot, als Trinitaris Vilafranca del Peneds (2012). Lltima exposici individual Etctera es va veure a

la sala Municipal dIgualada (2013).

www.arianmorera.cat

ARIAN MORERA(Igualada)

DOnaRT2011

Vaig nixer una nit de revetlla lestiu de 1969 a Barcelona. Des de fa uns anys visc a Vilanova i la Geltr, sempre propera al mar. Desperit autodidacta, vaig iniciar la meva formaci a lEscola dArt Davinci i em vaig

especialitzar en illustraci a lEscola de la Dona Francesca-Bonnemaison.

Al 2001 vaig realitzar la meva primera exposici i al 2010 vaig publicar el meu primer llibre Mujeres. Des daleshores he continuat creant, publicant i participant en diferents projectes.

Una de les meves grans passions, junt amb el dibuix i la dansa, s indagar en les emocions. Em considero exploradora de lhum i buscadora infatigable de tot all que majudi a crixer, a aprendre i a portar una vida ms plena.

Fruit daquesta recerca vital, neix Cuentos de Venus, projecte de llarg recorregut que va creixent amb mi; un espai que es construeix dia a dia, on em permeto sser aqu i ara, sense judicis, sense censura, sense lmits; un espai on em

sento lliure dexplorar sobre creativitat, moviment i sensualitat, a travs de la meva prpia obra i a travs de tallers on acompanyo a dones a desplegar el seu talent i la seva creativitat. Perqu lart s part essencial de les nostres vides, s

font de creativitat i dautoconeixement, de poder, de goig i de felicitat.

www.lolaroig.com / www.cuentosdevenus.com

LOLA ROIG (Barcelona)

DOnaRT2012

Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona en lespecialitat de gravat i estampaci lany 1987. Va ampliar els seus estudis de postgrau de gravat a Alemanya, a Hochschule fr Bildende Knste (1988-1989) amb la

beca Erasmus de la Comunitat Europea, i posteriorment va ampliar estudis als Estats Units, a The School of the Art Institute of Chicago (1991-1992), becada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Estades de

gravat a Wilkeys Moor Workshop, Ivybridge, Anglaterra.

Com artista visual linteressa la hibridaci de diferents tcniques. En la seva trajectria artstica, Fisa ha anat desenvolupant un procs dinvestigaci de constant experimentaci, tant tcnica com conceptual. En els ltims anys

ha introduit en el seu treball la installaci i el vdeo. El conjunt de la seva obra es relaciona amb la idea de descoberta buscant una relaci entre lespai i el temps.

En 1989 va iniciar el seu recorregut expositiu, i fins lactualitat ha presentat el seu treball en ms de 40 exposicions individuals i ms de 70 de collectives dmbit nacional i internacional: Barcelona, Madrid, Saragossa, Valncia, Bilbao, Luxemburg, Pars, Londres, Chicago entre daltres. El 2015 fou seleccionada pel projecte Art Vigent del

Museu Toms Arxiu de Cardedeu i comena el 2016 amb lexposici 1,2,3 comena el joc.

www.lourdesfisa.com

LOURDES FISA(Barcelona)

DOnaRT2013

Viviana Guasch va nixer el 12 de setembre de 1959 a Buenos Aires, filla de pare alemany i mare italo-argentina. Desprs de la seva Abitur alemany 1977, es va mudar a Los Angeles, on va estudiar angls i esports a la Universitat

Estatal de Califrnia a Northridge, entre 1979 i 1982. Va passar un any viatjant per Europa, Mxic i Argentina fins que es va establir lany 1984 a Bonn (Alemanya). Ja mare

de 3 nens, va estudiar art i pintura a la Alanus Hochschule dAlfter, prop de Bonn.

Desprs dobtenir el diploma en les Arts Plstiques (1996), ha participat en diversos simposis i residncies a la Toscana, a Catalunya i a Alemanya, i ha dirigit tallers en diverses institucions alemanyes com ArtefactBonn,

Brotfabrik, KunstForum Palastweiher i Kunststation.

Les seves pintures, collages i escultures de tela com els readymades o assemblages van sorgir des de lobservaci que t lloc en el procs de treball artstic: color, lnia, forma i ornaments relacionats amb la feminitat i labundncia.

Investiga les troballes arqueolgiques de la prehistria tot inspirant-se en la Venus de Willendorf (25.000 a.C) i altres deesses accentuant-ne la fertilitat i el concepte del div i natural. La seva pintura s molt lluminosa.

www.vivianaguasch.com

VIVIANA GUASH(Buenos Aires)

DOnaRT2014

La meva obra abraa la pintura, el collage i lesmalt al foc de metalls. Per tamb exploro camins nous en lestampaci, el feltratge de la llana, el volum, el perforat, el relleu...

Les tcniques adquirides en arts aplicades, em donen mltiples eines dexpressi que combino sense cap pudor ni ortodxia. Utilitzo materials com la llana del Pirineu catal, la fusta, el paper, les fulles, les fibres vegetals, lesmalt al

foc, el coure... Tot plegat, produeix un contrast plstic, mesclant materials nobles i humils.

Vaig exposar per primera vegada el 1989. Des daleshores, he exposat la meva obra en diferents mostres individuals i collectives. Destaquen les de Madrid, Paris, Holanda, Blgica, Barcelona. I com a llocs entranyables, el Museu de

lestampaci de Premi de Mar, la Sala dels Trinitaris de Vilafranca, El Museu de lesmalt de Salou, i com no, La Sala de Vilanova, on em van concedir el Premi Donart 2014, que tanta illusi em va fer.

rosaliapomes.blogspot.com

ROSALIA POMS(Valls)

DOnaRT2015

Artista Visual i Professora dArts Plstiques, va cursar estudis al Centre dArt i Disseny de Barcelona (Escola Massana) i es va graduar en Arts Aplicades a lEscola Llotja, especialitzada en Disseny Grfic i Arts Visuals.

Isabel Pons Tello experimenta amb composicions matriques fetes amb resines minerals i ferro rovellat. Estableix un dileg amb les peces metlliques, amb els objectes de desballestament de la societat industrial.

Desapareguda la funci utilitria daquests objectes en dess i fora del seu context primigeni, les obres de Pons Tello plantegen una resurrecci objectual a la recerca dun nou significat simblic i esttic.

s un art que sinterroga sobre el pas del temps, la fugacitat de linstant i els efectes de la natura en els materials, alhora que analitza els lmits mateixos de la plstica i juga amb les paradoxes sensorials de les formes que emergeixen

dels quadres i escultures.

isabelponstello.wordpress.com

ISABEL PONS TELLO (Barcelona)

Organitza:

Collabora: