Capçalera. Març 199220

MITJANS

Manuel Sansa, director de laradiotelevisió andorrana, a

la festa inaugural de Ràdio

Andorra, I'l de gener de1991, a les 0 hores.

Un any funcionant a

empentes i rodolons

La premsa i la ràdio encatalà bullen a AndorraDes de fa uns mesos s'ha despertat alpaís Tinterès pels mitjans de comunicació

—Joana Viusà—

Andorra, que havia estat sempre

bàsicament depenent dels mitjans de

comunicació estrangers, ha anat

despertant a poc a poc a la creació d'una

xarxa periodística pròpia, lògicament en

català, que és la llengua oficial del país.

Però en els últims mesos, aquesta marxa

progressiva cap a la infrastructura

comunicacional autòctona s'ha accelerat

vertiginosament: ràdio i televisió pública,

tres setmanaris, dos diaris en marxa i un

tercer en preparació cobreixen un mercat

insignificant en el qual també tenen una

presència important els mitjans de

Barcelona i Lleida. La presència creixent

de periodistes catalans a Andorra crea, a

més, tota una problemàtica laboral i

professional nova.

Els habitants d'Andorra tornen a tenir televisiópública (en període de proves) i una emissora,Ràdio Andorra, que sortí a l'aire ara faexactament un any. Tot plegat se n'havia anaten orris per falta de pressupost general i percausa d'una batalla política i institucional. El 31

de gener passat, el Govern en funcions varestablir la línia de crèdit bancari.Tota la vida política i administrativa estàtrasbalsada pel fet que el Principat d'Andorraestà en un procés constitucional, el qual, si tot vabé, donarà al país, d'aquí al final d'any, carta desobirania d'Estat. Així ho ha decidit el copríncepMitterrand, que ja n'està fart que França s'hagide veure cada dos per tres arrossegada alTribunal dels Drets Humans d'Estrasburg perquèés corresponsable de la justícia d'Andorra.

Ràdio Andorra

Una decisió parlamentària de mitjan gener de1992 de tancament de la radioteledifusió va ser

revisada l'endemà de la dissolució de l'assemblea,en la sessió en què es fixà la data de les noveseleccions (el 5 d'abril vinent). De fet, tant RàdioAndorra com la TVA es van posar en marxa

El tiratge de cada diari ésinsignificant (sobre el milerd'exemplars) i semblant al nombred'exemplars que venen algunsdiaris de Barcelona

Capçalera. Març 199221

MITJANS

sense cap projecte previ. Ràdio Andorrafuncionava, a empentes i rodolons, sensepressupost i xuclant dels bancs a través d'un avaldel Govern; quant a la televisió, havia realitzatalguna prova, la primavera passada, cobrint elsJocs dels Petits Estats. Darrerament es limitava a

retransmetre el senyal del Canal 33 i només laseva programació esportiva, la qual podria serque es restablís.El Govern anterior havia encarregat cincprojectes de televisió pública a empreses d'estudifranceses i catalanes, entre elles la d'EnricCanals, actual director del diari El Observador iantic director de TV3. A través d'aquestscontactes privilegiats amb la CorporacióCatalana de Radiotelevisió, Ramon Fusté,productor de "La vida en un xip", ha, esdevingutun home molt escoltat pel govern d'Oscar RibasReig, essent-ne el conseller en matèria àudio-visual, fins al punt que ara té residència alPrincipat d'Andorra i hi viu amb la seva família.

Poble Andorrà

També ha quedat desfet el projecte que es vadissenyar la tardor passada de fusionar elsetmanari Poble Andorrà amb el Diarid'Andorra. La revista que fa divuit anys vanéixer com el primer diari en català a lesacaballes del franquisme és propietat d'HiginiCierco, amo d'una de les fàbriques de tabacandorranes i cosí del diputat socialista català a lesCorts espanyoles Salvador Clotas i Cierco. Lesfinances del setmanari de més qualitat delPrincipat fan aigües, però l'exigència delsgerents del Diari d'Andorra d'absorbir PobleAndorrà com una capçalera interior a canvi dequedar-se la cartera d'anunciants va fer trencarles negociacions. Poble Andorrà ha servit, finsara, la política del grup afí a Paquito Cerqueda,que va presidir com a síndic, durant vuit anys,l'assemblea parlamentària andorrana (ConsellGeneral) en el temps en què Josep Pintat era cap

de govern. Per entendre'ns: com que Andorrano coneix els partits polítics, Poble Andorràsintonitzava, fins ara, amb el grup parlamentarique actualment s'autoanomena "la Majoria", partdel qual s'ha passat al grup de "la Minoria"governant. Tira 1.600 exemplars i en ven cadadivendres uns 1.100, entre quioscos iabonaments.Poble Andorrà pertanyia fa tres anys alcomerciant Antoni Cornellà, que es va vendre lacapçalera a Higini Cierco, a condició que notragués cap més altre periòdic, pacte oral queCornellà va trencar, pocs mesos després,demanant permís, en nom de la seva dona, per aun nou setmanari: Correu Andorrà."L'enfant terrible" de la premsa andorrana haviaarribat a posar els pèls de punta a tots elsprohoms amb els seus editorials jupiterianscontra la classe política andorrana. (El ConsellGeneral i el Govern el van portar davant deltribunal, on va ser condemnat per injúria al'autoritat). Correu Andorrà, que viu més de lapublicitat que de la venda, si més no, mossegapoc.

Informacions

Dels tres setmanaris que surten cada divendres,el que té un tiratge i una venda més alts, a sobrede ser el més veterà, és Informacions, amb uns5.000 exemplars setmanals venuts. Es unarevista de butxaca, molt gruixuda, en la qual vainserida una altra revista que porta tots elsprogrames de televisió (les set cadenes que ara escapten a Andorra).Informacions, que té 20 anys d'edat, escaracteritza per la profusió d'entrevistes i articlesd'opinió sobre temes generals diversos. Laredacten fonamentalment dues persones: la capde redacció, Rosa Maria Sorribes, i unfotoinformador d'esports, Antoni Iscla. Es unarevista molt popular que fins i tot els

A dalt, els dos diarisexistents i l'empresari queuol treure el tercer, AntoniCornelia. A sota, elsetmanari Poble Andorrà, queua néixer com a diari aviat

farà vint anys.

Un testimoni de la

diversitat d'interessos

a les Valls

Es prepara l'aparició d'untercer diari en català i d'una

revista del cor que s'afegirà alstres setmanaris que ara es

publiquen

Diari dAndorrapiiárTi».t»iALmwo«o«id-HiSiSoiit-ii<Mtc>«»i«irwi#i«m»'muinma

-riv-'ssael vostre servei i alservei del país

La policia va detectar quasi sis-centstreballadors clandestins l'any 1991

Pere Roquet varepresentar clPrincipal a ladia de Davos

L'aparcament de Sant Joan deCaselles respectarà l'entorn

■ El nombre d'assalariats sancionats per no tenirel permis de treballi en regla va ser de 572■ La xílra global d'infraccions va disminuir on unvull per cení respecte a la registrada durant 1990

informacions

Óscar Ribas creu que la Fira ha ■j'hhu·guanyat amb els "stands" coberts

Un arquitecte urbanistaconvertirà el recinte firal enun parc artístic

Capçalera. Març 199222

MITJANS

portuguesos, que són un col·lectiu immigratnombrós a les Valls, compren cada setmanaperquè porta la secció d'anuncis laborals mésimportant de tota la premsa. Tanmateix, elsquioscos d'Andorra han registrat un descens d'un25% de la venda d'Informacions setmanal,produïda per la sortida d'Informacions-Diari.Ambdós mitjans són del mateix propietari,Francesc Ruiz, que publica exactament elsmateixos anuncis cada dia.

Ràdio Valira

L'emissora Ràdio Valira, fundada el 1986 percobrir el buit radiofònic deixat per l'emmudimentde les dues emissores concessionàries, és, de fet,de titularitat espanyola, amb seu a la Seu d'Urgell.L'absència de marc legal en matèria deradiodifusió va abocar els seus promotors atrampejar amb aquesta fórmula híbrida. De fet,emet vers i per les Valls andorranes,essencialment. Es privada i propietat del periodistaGualberto Osorio i del tècnic Josep Rabadà, ambuna participació de l'organisme públic de seguretatsocial (CASS) d'un 38%. La seva audiència sumaentre 60.000 i 65.000 oients, i la fan cada dia 14professionals fixos i col·laboradors.A les Valls andorranes, també s'hi poden captarsis cadenes de televisió: les dues estatalsespanyoles, la catalana i les tres franceses, a mésd'una colla d'emissores de freqüència modulada,de banda i banda del Pirineu.

La novetat de la premsa diària

Durant l'any 1991 van crear-se dos diaris: Diarid'Andorra i Informacions-Diari, que va sorgircom un tigre de paper, amb ànsies "d'enfonsar" elprimer contrincant.La saludable competència ha obligat el Diarid'Andorra a contractar directius professionals,com ho és el gironí Pius Pujades, antic redactor encap de l'Auui i ex-director i ex-gerent de PuntDiari, el qual ha reorganitzat un equip de 15redactors, dins d'un conjunt d'una trentenad'empleats, i ha aconseguit una milloraconsiderable del producte.Tanmateix, és superat en la venda quotidiana pelseu directe rival Informacions-Diari, que surt setdies per setmana. El Diari d'Andorra, si béreconeix una xifra de vendes situada entre 600 i800 exemplars sis dies per setmana, té un coixí de500 abonats.

Un tercer diari i una revista del cor

Posats a fer, la notícia que Antoni Cornellà estavamuntant un tercer diari no va sorprendre ningú,entre altres raons perquè ja no s'entén que puguinsobreviure'n dos. No sols deia que estavapreparant la sortida d'un diari que es podria dirAndorra Exprés, i que comptaria, segons ell,amb la col·laboració del Diari de Barcelona,

sinó que va anunciar que el 5 de març el seusetmanari, Correu Andorrà, es transformaria enuna revista setmanal a tot color i bilingüe, a l'estilde Panorama, amb el nu de la Kim Bassinger ala portada. El capital que s'ha desembossat per laimpremta i l'equipament, segons Cornellà, nosupera els 60 milions de pessetes.

Una trentena de periodistes catalans

La creació de dos diaris un mateix any hamodificat l'escenari de la professió, ambl'arribada de saba nova i jove, tota provinent delplanter de Catalunya. Els quatre periodistesveterans s'han vist, de sobte, desbordats per unatrentena de nous professionals, que han anat"pujant i baixant" entre Barcelona i Andorra laVella; una nova realitat que ha fet millorar un xicmés el tracte de l'administració envers elsinformadors, els quals, ara com ara, sónacceptats en el "sanctus sanctorum"parlamentari andorrà, on ja poden seure en unabanqueta de la sala del Consell General. Fanomés deu anys, els soferts informadorsesgarrapaven frases del debat parlamentariescoltant d'amagatotis darrera la porta, esquivantcom podien el "nunci".

Els precedents

Fa deu anys, val a dir-ho també, el panoramainformatiu de les Valls era ben diferent. Noméshi existien tres setmanaris, cadascun d'un clandiferent: Poble Andorrà, Andorra-7 i ElNoticiari de les Valls. Posteriorment, aquestsdos últims van desaparèixer. Cal fer esmentd'una publicació mensual creada perprofessionals d'aquests mitjans, la revista Línia,que va constituir una experiència única i limitadaen el temps. L'efervescència de mitjans decomunicació actual es podria equiparar una micaa la que va caracteritzar els últims anys delfranquisme, que tan enriquidors van ser per alpanorama intel·lectual andorrà gràcies al suportd'escriptors i catalans. En efecte, cap allà elsanys setanta van sorgir diverses iniciatives, comla revista Claror, Posobra, Tribuna i Andorra-Magazine. En aquella època radiaven, en onamitjana i amb tota la potència que tenienconcedida pels coprínceps i els dos Estats veïns,Ràdio Andorra i Sud-Ràdio, que, dirigides perfrancesos vers el mercat francès (que patiaaleshores monopoli radiotelevisiu), atreien defora de les Valls molts professionals de lainformació i de l'animació, tal com està passantara, però amb la diferència que aleshores novenien de Barcelona, sinó de París i de Tolosa.

L'obertura a l'exterior

La cancel·lació de les concessions va acabar ambel "colonialisme" en les ones andorranes i vaobrir les Valls a les freqüències modulades

S'ha desfet a última hora elprojecte de fusió entre El PobleAndorrà i el Diari d'Andorra, quees donava per fet abans del'hivern

Capçalera. Març 199223

MITJANS

«atUt

catalanes. Primer s'hi va sentir Ràdio Manresa,amb la qual molt ràpidament uns quantsinformadors van establir connexió diària per ferun petit informatiu andorrà, que va anar creixentfins a ocupar diverses hores de la programaciód'aquesta emissora, amb magazines i moltapublicitat. D'aleshores ençà, s'hi capten totes lesemissores barcelonines i una de Lleida.

El Periódico ven tant com el diari local

La premsa escrita que arriba a les Valls presentala mateixa doble vessant —franco-espanyola—,molt pròpia del país, però destaca la venda dediaris de Pirineu en avall. El diari que més vendahi té és El Periódico de Catalunya, entre 600 i700 exemplars. És seguit per El País (500), LaVanguardia (450), l'Avui (200) i el Diari deBarcelona (de 70 a 80). Aquestes xifres són d'undia determinat de mitja setmana, i cal tenir encompte que a les Valls hi ha molt el costumd'abonar-se als diaris; per tant, convé afegir-hiun nombre equivalent d'abonats per cada títol, amés de tenir present que es ven el doble elsdiumenges i els dies d'allau turística. Les revistesdel cor tenen molt de lectorat a Andorra, i

n'encapçalen la llista les revistes Pronto iLecturas, amb unes vendes que van dels 800 als1.500 exemplars, segons la portada queofereixen.*

El quiosc de la plaça delpoble, a Andorra la Vella, ésun dels que uen més premsa.A sota, redacció del Poble

Andorrà, amb la seua

directora Maria Carme Grau

Un lent camí cap a la

normalització

Ramon Fusté, productor de"La vida en un xip", viu a

Andorra i ha esdevingut consellerdel govern d'Óscar Ribas enmatèries àudio-visuals