CASTELLÓ 2015*

3

Les persones autores dels escrits es fan responsables del seus continguts.

Edició:Junta de Festes Castelló (secretaria@juntafestes.com)

Direcció:Santiago Gil Sánchez

Equip Redactor:Santiago Gil, Matilde Martínez, María Mulet

Portada:Juan Diego Ingelmo Benavente

Fotografia:Rogelio Cruella i Martín Requena

Disseny i maquetació:Edicions MIC Tel. 93 799 07 07 www.revistesamida.cat

Imprimeix:Editorial MIC

Enquadernació:Editorial MIC

I.S.B.N.:978-84-940273-2-1

Dipòsit Legal:CS-77-2012

Des de l'equip redactor volem expressar el nostre agraïment a tots els col·lectius que han participat en

la realització d'aquesta obra ja que sense la seua inestimable ajuda hagués estat impossible la seua

realització.

INDEXEDITORIAL/PRÒLEG. MAGDALENA 2015 ................................. .................4SALUTACIONS D’AUTORITATS ..................................................................5REINES I CORTS D’HONOR MAGDALENA 2015 ........................................9JUNTA CENTRAL FALLERA .......................................................................30 FEDERACIÓ DE FOGUERES DE SANT JOAN ............................................ 32PROGRAMA DE FESTES ............................................................................35

JU NTA DE FESTES Composició de la Junta de Festes ...........................................................................................47 Records de la Magdalena 2014: Lara Sos Boix ..........................................................................................................................48 Beatriz Iturralde Cubertorer ................................................................................................50 Repàs al cicle fester : Any 2014 .................................................................................................................................52 Imposicions de bandes .........................................................................................................57 Any 2015 .................................................................................................................................61

DA NSA I MÚSICA A LES FESTES DE CASTELLÓ DE LA PLANA ..............62 Balls i Danses a Castelló de la Plana. Josep Vidal i Gozalbo .............................................63 Música i Festa. José Vicente Ramón i Segarra ....................................................................66 La Dolçaina al Cicle Fester de Castelló. Joan Josep Trilles i Font .....................................67 Les Cases Regionals de Castelló i el folklore. José Antonio Lázaro i Romero ................69 El Cant d’Estil a Castelló. Mar Alcolado ..............................................................................72 Festival Internacional de Música de Festa. Juan Carlos García i Sánchez .......................74 “Els Llauradors”. Luis Viciano i Llorens ...............................................................................76 Festival de Danses de l’Antiga Corona d’Aragó. Lledó Marzà i Bellido ...........................78 Festa de la Rosa: Fusió d’amor i música per la dona castellonera. Francisco Jáuregui i Acuña, i Chema Prades i Manzano...................................................80

CO L·LECTIUS FESTERS (GAIATES, ENS VINCULATS, COLLES) .................... 82 Gaiates Salutació President de la Federació Gestora de Gaiates. .................................................83 Plànol sectors gaiaters ..........................................................................................................83 Totes les gaiates. ....................................................................................................................84 Ens vinculats ............................................................................................................122 Germandat del Cavallers de la Conquesta ......................................................................123 Na Violant i Dones de Companya .............................................................................125 Colla del Rei Barbut ...........................................................................................................127 Colla Bacalao ......................................................................................................................129 Festes de Carrer Festes de Carrer de Castelló: una forma tradicional, amb valors i

història, d’entendre la Festa en la nostra ciutat ............................................................131 Calendari de Festes de carrer .........................................................................................132 Sant Roc de la Vila ...........................................................................................................133 25 anys d’Història de Sant Roc Cassola Canyaret .......................................................134

Moros d’Alqueria ................................................................................................................136 Colles .......................................................................................................................138

Salutació del President de la Federació de Colles de Castelló ......................................139 Llistat Colles .......................................................................................................................140

Notícies: IV Concurs de Composició per a Dolçaina i Banda ..................................................142 XV Premi de Narrativa Breu Josep Pascual i Tirado ..................................................143 Colla “Amics del Caminàs” ............................................................................................144 Colla “El Farolet” ............................................................................................................146 Colla “L’Olla”....................................................................................................................147 Colla “Poc a poc arribarem” ..........................................................................................148

Descarrega aquí la teva revista

CASTELLÓ 2015*

4

EDITORIAL

El Llibre de la Festa va nàixer amb la idea d’integració de tots els col·lectius festers que participen en aquest món de l’esdeveniment tradicional.

La porta està oberta a tots els col·lec-tius festers que volen donar a conéixer el seu treball al voltant de la festa i si en manca algun, no ha estat l’equip de redacció d’aquest llibre el responsable. Avui en dia queda palés que les festes i tradicions dels pobles són part del Pa-trimoni Cultural Immaterial que tenen els territoris. Es tracta de Patrimoni viu en constant transformació, implemen-tant les tradicions, usos socials i la resta d’arts i espectacles zonals, sempre sotmés a la realitat actual. Aquesta realitat subordinada a continus canvis, que amb la globalització, han arribat a tots els punts del planeta inimagi-nables, suposa diversitat cultural i per tant invita a la creativitat permanent per a adequar les tradicions al cresol que suposa la nostra diversitat cultural.

A més a més, al panorama internacio-nal en les darreres dècades s’ha intro-duït el nou concepte: “La glocalització”. Que suposa barrejar elements locals i particulars amb els internacionals, molt uniformizats. Suposa, que allò global i allò local estan entrellaçats, ja que participen plenament de la vida cultural popular. Tenim que saber viure en un món monitoritzat, que gràcies a les noves tecnologies de la comunica-ció està a l’abast de tothom, i que per aquest motiu ens cal fer esforços per defensar les tradicions d’aquesta globa-lització cultural.

I què millor exemple que les nostres festes i en concret, la nostra estimada Magdalena? En ella s’arrepleguen tots els elements que ens donen la nostra senya d’identitat, com ara la història, la música, el folklore, la indumentària, la gastronomia...

Castelló, com a poble Mediterrani, acu-ll un ric patrimoni cultural. I en aquest context el llibre de la festa vol tractar, senzillament, de ser lleial a aqueixos valors. En aquesta edició s’ha volgut plasmar un aspecte particular d’aquest gran bagatge cultural com és La Dansa i la Música a les festes de Castelló.Hem de pensar que la festa a Castelló

no es desenvolupa únicament en la nostra Setmana Gran, sinó que durant tot el cicle fester, al llarg de tot l’any, hi ha un fum de festejos i celebracions dels col·lectius festers (gaiates, colles, ens vinculats, grups de ball, festes de carrer...) que de vegades no se li donen el rebombori que es mereixen, així: Veurem la tasca d’investigació i de recerca del diversos grups de ball folklòric de Castelló des de la seua creació; el treball de difusió de la Música de la Banda Municipal de Castelló; com la Dolçaina i el Tabal estan presents en tot el cicle fester de la nostra ciutat; la inestimable aportació al folklore de Castelló de les diverses Cases Regionals; coneixerem també com s’està treballant per a que no es perda el Cant d’Estil a Castelló; Veu-rem el vincle d’unió amb les diferents cultures en el Festival Internacional de Música de Festa; Recordarem la figura mítica de “Els Llauradors” que malgrat les darreres absències, conti-nuaran delectant-nos amb les cançons de sempre i les noves d’ara; Farem una ullada al magnífic Festival de danses de l’Antiga Corona d’Aragó, que després de 30 edicions segueix mantenint viu el folklore tant de la nostra ciutat com el de la resta de països que lluiten perquè les tradicions no es perden mai; i no podria faltar tampoc un dels esdeve-niments més característic i especials de Castelló en el que s’homenatja a la dona durant tots els dissabtes de maig, “La Festa de la Rosa”.

Pel que fa als col·lectius festers dir que han fet seua la frase de la cançó de Supertramp “Crisi what crisi” i al llarg d’aquests difícils anys han continuat treballant, amb més dificultats però treballant, per la festa i lluint el seus aconseguiments. La il·lusió, l’enginy i les ganes han guanyat amb diferència als problemes i les adversitats. Els dife-rents ens festius ens contaran també la seua tasca.

Per últim volem donar les gràcies a tots els que han col·laborat amb els articles i totes les altres aportacions.

BONES FESTES !!!

CASTELLÓ 2015*

5

Salutació del President de la

Generalitat Valenciana

Les festes sempre són un gran punt de trobada i una ocasió excepcional per recuperar tradicions del passat, per refermar els lligams que ens unixen i per exterioritzar eixe caràcter tan nostre, amical i acollidor, que ens definix molt bé i que es manifesta de manera plena en estes

jornades tan especials per a tots.Els castellonencs sabem fer festa

i viure la festa intensament. La nostra és una societat

avançada, multicultural i oberta, però també integradora i cohesionada, orgullosa de la seua història i de la seua cultura i capaç de projectar cap al futur tot eixe gran conjunt de costums que vam rebre

dels nostres majors i que volem transmetre als

nostres fills i néts.Les festes

castellonenques guanyen cada any en brillantor i capacitat de convocatòria. Són més populars i participatives i aconseguixen que la ciutat siga més atractiva i humana, que oferisca la seua millor imatge i que done a cada veí l'oportunitat de viure moments únics en companyia dels seus familiars i amics en el seu entorn. La Junta de Festes treballa amb força per impulsar el calendari festiu castellonenc en totes les seues manifestacions. El Llibre de la Festa recull eixa intensa activitat i ens permet conèixer de més a prop un suggestiu univers on confluïx l'esforç, la il·lusió, l'entusiasme i la voluntat de milers de persones que treballen al llarg de tot l'any per impulsar les celebracions de la ciutat.

Des de la tribuna que m'oferix el Llibre de la Festa vull enviar una salutació ben cordial als integrants de la Junta de Festes i a tots els amics de Castelló, junt amb un fort abraç i els meus millors desitjos. *

Alberto Fabra PartPresident de la Generalitat Valenciana

SALUDES

CASTELLÓ 2015*

6

SALUDES

Saluda alcalde de castello

llibre de la festa 2015

Les Festes de la Magdalena són un espill on podem vore la imatge de les tradicions, els costums més arrelats, les creences més venerades a la nostra ciutat. Una oportunitat d’apropar-nos a la nostra història, al més característic de la nostra cultura.

El contigut de les nostres festes, que ens definixen com a poble, tenen un sabor propi i que saben reconéixer els veïns i veïnes de Castelló, malgrat que cada edició de la Magdalena compta amb diferents protagonistes i al·licients.El ‘Món de la Festa’, que treballa de va-lent durant tot l’any, ja té tot preparat

per gaudir al màxim de la nostra Set-mana Gran. La Junta

de Festes, Gaiates, colles i altres ens

vinculats són,

junt als veïns i veïnes de Castelló, els actors principals de les nostres Festes Fundacionals.

Castelló convida a la festa a tot el món, amb unes celebracions que compten amb la declaració com a d’Interès Turístic Internacional. Tots són ben-vinguts a participar d’una Magdalena que té una varietat enorme de propos-tes: música, pirotècnia, gastronomia, fira taurina, cites esportives, revetles i animació a les colles...etc. Tot sense oblidar els actes principals com el Pre-gó, la ‘Romeria de les Canyes’, Desfilada de Gaiates o l’emocionant Ofrena a la Mare de Déu del Lledó.

La Magdalena 2015 oferirà més de 200 actes en les nou jornades de festes. Propostes per a tots el gustos i per

a totes les butxaques, que omplin la agenda festiva de la nostra capital. Unes propostes de qualitat, partici-patives i gratuites, gràcies al treball i l’esforç, de la Junta de Festes, que ha sabut confeccionar un programa a l’altura que mereixen els castellonencs i castellonenques.

La Llum de la Gaiata és ja visible i comença a guiar a la nostra ciutar cap a una setmana on tant de nit com de dia, la festa i ‘l’orgull de genealogia’ ho contagia tot, unint families, amics i forasters amb l’únic objectiu de pas-sar-ho bé.

Este ‘Llibre de la Festa’ serà també testimoni de l’any més especial per a la Reina Dunia Gormaz i la Reina Infantil Cristina Batalla. Perquè la Magdalena 2015 estarà sempre unida als seus noms, la seua simpatia, el seu somriure. I tota la ciutat recordarà el seu pas com a màximes representants a les seues Festes Fundacionals. Uns dies en que recordem eixe 1251 quan els habitants del Castell Vell, van baixar del turó de la Magdalena a la Plana per buscar un millor futur, donant pas al que seria la ciutat de Castelló, gràcies al Privilegi de Trasllat donat pel Rei En Jaume I.

Tots els protagonistes, tots els senti-ments, tots el detalls més importants de les nostres festes apareixen a este ‘Llibre de la Festa’ que, entre les seues pàgines, textos i fotografíes, atresora el més volgut de la nostra ciutat, l’essència mateixa del poble de Castelló. A tots els nostres veïns i veïnes els convide a gaudir, des de l’alegria, la germanor i la convivència, d’estes Festes de la Mag-dalena 2015. Magdalena, Festa Plena!!!*

Alfonso Bataller i Vicent Alcalde de Castelló de la Plana

CASTELLÓ 2015*

7

SALUDES

Saluda del

president de la diputacioJa és Magdalena i, com sempre, els castellonencs de naixement i sentiment eixim al carrer per participar en aquest esclat de llum i color, amb l’orgull de reviure la nostra història i tradicions. Aquestes pàgines són fidel testimoni de la màgia d'una setmana en la qual romers, gegants, guerrers, músics, festers i personatges de fantasia inundaran els carrers de la capital durant nou dies i nou nits. I és que tot és possible a Castelló quan desfilen les gaiates.

A partir d'avui comença una història diària d’aventures, rialles, espectacles, fervor i amor a la terra i al castellonerisme però, sobretot, comença la més bella història de germanor. Xiquets, joves, majors, gent forastera i veïnat de tots els indrets de la província gaudeixen junts d'unes merescudes festes que ens fan oblidar els records per a oblidar, i aconsegueixen contagiar-nos de necessaris somriures.

I tot açò no seria possible sense l’admirable treball i el constant esforç de la Junta de Festes, l'Ajuntament de Castelló i els diversos col·lectius que fan realitat els centenars d'actes que configuren el programa. Entre ells, m'agradaria destacar-ne un: el Pregó. Una cercavila de somni que abraça la bellesa de cadascun dels 135 municipis

que sumen província, representats per la tradició, història i talent de la nostra gent. Al pas del Pregó te n’adones de la riquesa d'aquesta terra, dels seus secrets per descobrir i de la força d'unes persones que creuen en els seus pobles i han treballat de valent, salvant no poques dificultats, per treure'ls endavant.

Gaudiu d'unes merescudes festes de la Magdalena 2015, les festes de la província.*

Javier MolinerPresident Excma. Diputació de Castelló

CASTELLÓ 2015*

8

SALUDES

Saluda de JesUs Lopez Guillen PRESIDENT DE LA JUNTA DE FESTES

Apropant-se el Tercer Diumenge de Quaresma ens preparem per a viure dies de festa amb intensitat i germanor, després de tot un any de treball i esforç.

Les festes de la Magdalena repre-senten el record que Castelló dedica anualment als seus orígens. Una festa amb motivació històrica que actua de catalitzador dels projectes de futur, dels afanys i il·lusions col·lectives de la ciutat. La llum vigorosa del passat il·lu-mina el present amb esperit renovador per a, des de l'experiència viscuda, afrontar amb garantia el repte del futur.

La Junta de Festes, malgrat les circum-stàncies adverses com ara la superació d’una crisi, entrebancs burocràtics i altres elements pertorbadors, ha estat plena d’ànims i de força per tal de desenvolupar la magnífica tasca de preparar unes festes, per als veïns de Castelló i visitants, “dignes de noms i de fets” .

“ ... i desitjant siga plena de goig pur i verdader...” Castelló ja comença a sentir el soroll de dolçaina i tabal, l’olor a pólvora, les campanes al cel, la remor dels magatzems de les gaiates ultimant els detalls dels monuments i dels caus de les colles i la gent preparant la festa... Tot un món de música i color al qual us invite i anime a tots a participar i gaudir d’ell.

Un any més, el llibre de la Festa recull de manera resumida l’esforç de tots els col·lectius i grups que de manera altruista i entregada lluiten dia a dia, per què les nostres festes puguen lluir com cal. Per això, des de les seues pàgines, vull felicitar a tothom per la tasca realitzada i per ser uns excel·lents companys de viatge en aquest tren de la festa, i a tots els veïns de Castelló perquè realment

ells són els verta-ders protagonistes de la nostra set-

mana gran.

Les festes de la Magdalena consti-tueixen un exemple de convivència i dinamisme entre tots els col·lectius festers, veïns i visitants. És per això que tots plegats aconseguim protagonitzar una sèrie d’activitats que tenen com a escenari el carrer, i que compleixen el nostre objectiu de participació col·lec-tiva, fent de la celebració de la fundació de la nostra Ciutat una combinació d’actes tradicionals i esdeveniments lúdics.

En aquesta setmana, que en realitat són nou dies, no cessa l’alegria i no hi ha treva per al descans. Cal gaudir de tots els actes intensament, on el més im-portant de tots no té nom ni ubicació

concreta al programa de festes, perquè és el que es celebra, com he dit abans, al carrer a tothora i on els protagonis-tes som tots els que ens disposem a viure-les.

En definitiva, des d’ací vull felicitar al poble de Castelló que ha fet possible que les festes hagen crescut en parti-cipació i popularitat, i hagen convertit esta magnífica Ciutat en un importan-tíssim focus d`atenció tant nacional com internacional, permetent així un destacat creixement turístic.

Us desitge que passeu molt Bones Festes!!! *

CASTELLÓ 2015*

9

DUNIA GORMAz CAMPOS I CRISTINA BATALLA SERRET

reina i reina infantil

CASTELLÓ 2015*

10

reines i corts d'honor

CASTELLÓ 2015*

11

CASTELLÓ 2015*

12

És molta la gent que em pregunta per què m'agraden tant les nostres festes, la meua resposta sempre és la mateixa perquè el que jo sent per la meua ciutat, les seues tradicions i la seua gent, és una mescla de sentiments que no es poden explicar fins que experimentes cada una de les vivències que et proporciona representar a tot Castelló.

Si bé és cert que no vaig començar a formar part d'una gaiata fins els 14 anys, sempre he sentit curiositat i admiració per les festes de la Magdalena i pels seus representants.

Des de ben xicoteta m'ha agradat posar-me les sinagües, les faldes, els jupetins i les manteletes per à eixir al carrer cada vegada que l'ocasió ho requeria i per suposat en la nostra setmana gran. M'agradava acompanyar a la meua tia Ana quan anava a la gaiata, m'encantava veure com els xiquets gaudien dels actes i també dels menjars i activitats a la carpa.

Va ser en 2008 quan vaig decidir donar el pas i formar part de la comissió de la meua gaiata com a portaestendard. Eixe any ja va estar ple de vivències meravelloses.

Més tard, en el 2009 vaig passar a ser col·laboradora, càrrec que vaig ostentar fins el 2010.

Després d'estar veient durant dos anys el que era viure la festa

des de dins d’una gaiata, vaig tindre l'oportunitat de

ser Madrina d'honor, tot un exercici fester que em prepararia per a ser la màxima representant del meu benvolgut sector.

El 2012, va ser sens dubte un gran any, va arribar el moment de complir un somni, un somni meravellós, que es va convertir en un de eixos moments que s'han quedat gravats en la meua ment i en el meu cor. No mai haguera imaginat la càlida acollida i el suport que vaig rebre per part de la meua comissió. Eixe any és va convertir en el primer que vaig poder experimentar el color, olor i sabor que la festa ens oferix i a més a més amb les persones que m'havien vist créixer com a persona i també com a castellonera.

Després d'aquesta magnífica experiència, vaig tindre l'honor de ser Dama de la Ciutat, un càrrec que vaig afrontar amb il·lusió i amb l'esperança de poder conéixer més facetes de la nostra festa. El 2013 va ser un any que no em va defraudar, i és que tindre l'oportunitat de viure tot tipus d'actes i d'esdeveniments, sempre en primera fila, no pot deixar indiferent a ningú.

Eixe any vaig poder gaudir i conéixer persones meravelloses, que ja formen part de la meua vida i a les que he d'agrair ara i sempre que el 2013 fora un dels millors anys que jo he viscut. Espere i desitge que l'empremta que va deixar eixe any en les seues vides siga als menys la meitat de la que han deixat eixes persones en el meu cor.

Però la vida et sorprén amb regals que no esperes, i enguany he tingut la gran sort de poder representar a Castelló amb

el màxim honor que se li pot donar a una dona castellonera, un orgull per a mi poder portar el nom de la meua benvolguda ciutat per tot arreu, la ciutat que tant m'ha donat i a la que espere representar amb la major dignitat.

Per a mi les Festes de la Magdalena, són unes festes per a fruir, riure i compartir amb tot el mon.

Sempre he dit i diré que l'oportunitat de representar-les no seria completa si no hi haguera persones amb les que poder compartir les nostres festes. Per això tots els actes em pareixen únics, en cada processó, desfilada, o esdeveniment de qualsevol índole t'emportes un record meravellós, que segur que en acabar l'any guardaràs en el teu cor per a tota la vida.

Són moltes les vivències que ja guarde amb especial afecte gràcies a les nostres festes. I estic segura que Castelló encara té molt més que oferir-me.

Espere amb impaciència el moment en què escolte el Pregó, el moment en què el Fadrí s'il·lumine per a mostrar a tota la ciutat el cartell anunciador la nit de l’ “enfarolà”.

El matí de la Romeria agafaré la meua canya i m'uniré a eixa marea verda que cada tercer diumenge de quaresma decidix tornar als seus orígens visitant la Magdalena.

Gaudiré de la tornà, de la desfilada de gaiates i de les visites als sectors. Riuré en el cós multicolor i m'emocionaré a l'entregar el meu ram a la nostra Patrona el dia de l'Ofrena.

REINADunia Gormaz Campos

CASTELLÓ 2015*

14

REINA

Cada dia en la “mascletà” vibraré amb cada explosió i l'olor de la pólvora em recordarà que estem en la nostra setmana gran, igual que ho farà la música de les bandes i el soroll i les rialles de la gent al passejar pels carrers .

Ja l'últim dia, el darrer diumenge, quan arribe ja el Vitol, ja al balcó de l’Ajuntament i mirant a tota la gent que omplirà la plaça Major, serà inevitable un cert sentiment de tristesa però mesclat amb l'alegria i l'orgull d'haver tingut l'oportunitat de viure una sensació única i irrepetible en la meua vida, sentir-me molt afortunada per poder representar a Castelló i a tota la seua gent. Gent que sentirà el mateix que jo sempre he sentit per la meua ciutat, gent que vibrarà, riurà i s'emocionarà cada dia i cada moment durant tota la setmana.

Tots estos moments seran inoblidables perquè els vaig a compartir amb unes

companyes de viatge inigualables.

Cristina, la nostra reina infantil és

una xiqueta

afectuosa, castellonera com no hi ha una altra, un poc tímida però molt espavilada, no se li escapa ni una.

Ella és la part que completa un somni meravellós i acompanyada de les seues dames: Inés, Paula, Ainara, Sara, Lledó i Patricia seran les encarregades de representar l'esperit més innocent de la nostra festa. Xiquets de Castelló, podeu estar orgullosos, perquè teniu una gran representació amb aquestes set xiquetes. Estic segura que totes juntes us van a representar com mereixeu.I com oblidar-me d'elles, els sis pilars que m'han regalat enguany: Ariadna, Alexandra, Carla, Cristina, Lledó i María. Elles són les que m'aguanten, les que em trauen més d'un somriure, les meues conselleres. Amb elles m'he emocionat, m'ho he passat en gran i gràcies a elles el meu regnat ha sigut complet. Gràcies per fer-me gaudir d'aquest any al mil per mil. Per ser incondicionals i sempre estar ací disposades a superar-vos. No puc esperar que arribe la nostra setmana gran i veure quines sorpreses ens oferix, però siga com siga estic segura

que seran encara millors del que ens podríem imaginar.

Però en tota aquesta història hi ha més gent implicada a la que els he d'agrair aquest somni. El sacrifici, la falta de son, les hores de preparatius, tot el que siga necessari per a acompanyar-me i veure'm regnar, emocionar-me o alguna cara de cansament. Però ells són els que ho fan tot per mi i per veure'm feliç. Jo sóc feliç en veure’ls gaudir amb mi, sempre seran un comunicat indispensable en aquest somni. Gràcies.

Per tot açò gràcies, gràcies Castelló, gràcies castelloners i castelloneres per tot el que m'haveu donat i oferit cada dia de tots els anys que porte fruint de la festa i sobretot per haver-me deixat formar part enguany de la història de la meua ciutat. Només espere poder tornar-vos tot el que m'haveu donat. *

Fins sempre MAGDALENA!

CASTELLÓ 2015*

15

i cort d'honor

CASTELLÓ 2015*

16

REINA infantilCristina Batalla Serret EMOCIONS D'UNA REINA INFANTILEm diuen Cristina i des del passat 25 de juliol sóc la Reina Infantil de les festes de la Magdalena. Com és possible que una simple telefonada puga canviar així la teua vida i la de la teua família?

El teló d'aquest meravellós any es va alçar sobre les 6 de la vesprada d'aquell dia, quan el nostre Alcalde, Alfonso, em va cridar per telèfon per a preguntar-me si volia representar a tots els xiquets de Castelló. El primer sentiment és de felicitat, pareix que el cor et vaja a explotar però de sobte eixa felicitat es transforma en un sentiment de responsabilitat, representaràs a Castelló!, eixa ciutat on vaig nàixer fa onze anys i on vull viure la resta de la meua vida.

Diuen que les coses es conquisten però jo pense que des d'eixe moment cal cuidar-les. Com l'amistat que fas amb un muntó de persones que de seguida arriben a ta casa per a felicitar-te i amb les que conviuràs l'any més meravellós de la teua vida i que guardares en el teu record per sempre.

En primer lloc, periodistes i fotògrafs. Ja m'he acostumat a veure en qualsevol cantó allà on vaig i per als que sempre tinc un somriure i una paraula amable, no és fàcil seguir una Reina!

Familiars, amics... i per fi les Autoritats i Junta de festes.La Junta de festes està integrada per 15 membres , els que m'acompanyen a

tots els actes als quals he d'assistir i són l'ànima de

la festa. La seua constància i dedicació per a engrandir les nostres festes fa que tinguen tota la meua consideració i respecte. El seu president és Jesús, una persona pròxima amb la què de seguida t'encarinyes però jo passe la major part de temps amb Santiago, el seu vicepresident i amb Mati, de tracte molt amable i afectuós. Però enguany, a més, amb María, encarregada de protocol, però sobretot la meua cosina, i l'espill on sempre em vull veure reflectida. Des que va ser una magnifica Reina de la Magdalena 2009, la meua germana Rosa María i jo somiàvem d'arribar a ser com ella. Tenim en comú una família, els avantpassats de la qual, d’una o altra manera, han sigut part important de Castelló i les seues festes. Des de la generació dels nostres iaios, un d'ells membre d'una de les primeres Juntes de festes, passant per Reines, Dames de la ciutat, Madrines, Na Violant, fins a arribar a les últimes anelles de la cadena: la meua iaia, Madrina de la gaiata 2 en 1959, després en els 80, ma mare Madrina de la gaiata 10 i Dama de la Ciutat, i finalment la meua germana Rosa María, Madrina infantil de la gaiata 1 i Dama de la Ciutat l'any 2011.

Va ser l'any 2009 quan la meua tia Mayo ens va fer membres de la gaiata 1 " BRANCAL DE LA CIUTAT" on vaig créixer i em vaig fer major com castellonera. En la meua adorada gaiata he ostentat tots els càrrecs possibles dins d'una comissió infantil, des de Dama de sector fins a Madrina d'honor i Madrina l'any passat i on he rebut el "Fadrí" de plata infantil. He tingut

la sort de passar estos anys junt amb una magnifica comissió infantil, on tots som amics des de fa anys i on alguns d'ells seran part important del meu regnat. Però sobretot la immensa dita de conviure any rere any amb un muntó de Reines i Dames de la ciutat del Brancal: la meua cosina María, Andrea, Ana, María (Reina infantil de la meua germana), María i la seua germana Beatriz. De totes elles sempre he admirat el seu port i distinció a l'hora de lluir la banda que els acreditava com a representants dels xiquets de Castelló, a vegades pense que serà quelcom especial del “Brancal de la Ciutat”.

I ara, com deia, la meua cosina María m'acompanya en este bonic camí cap al tercer diumenge de Quaresma. El millor consell que m'ha donat ha sigut que gaudisca i visca intensament tots els actes perquè Reina només s'és una vegada en la vida. Amb ella i la resta de membres de la Junta em sent feliç i segura.

I finalment, arriben les autoritats, encapçalades pel nostre Alcalde, amb el que enguany compartiré la responsabilitat de representar a Castelló dins i fora de la nostra província.

És curiós, però els dos moments més importants d'enguany, els he viscut en la seua companyia: va ser l'encarregat de comunicar-me que havia sigut elegida Reina Infantil i dos mesos després, m'imposava la banda verda en el Teatre Principal de Castelló. El que el passat mes de juliol s'anunciava, ara

CASTELLÓ 2015*

CASTELLÓ 2015*

18

REINA INFANTIL

era una realitat. De nou l'emoció i la felicitat tornaven a omplir el meu cor. Era la xiqueta més feliç del món!La visita més esperada, va arribar al final de la nit: tots els representants dels 19 sectors gaiaters encapçalats pel president de la Gestora, el meu estimat Andrés. Tots i cada un d'ells són el sentit del meu regnat i com ja he dit diverses vegades, espere amb ganes les visites a cada un dels sectors gaiaters, el poder conviure amb els seus veïns encara que només siga per un estoneta. Junts farem d'esta Magdalena, una Magdalena inoblidable.

Però amb qui em vaig sentir més recolzada i feliç aquella nit va ser junt amb els membres de la meua estimada gaiata 1. Andrés, el seu president, ha sigut un altre dels referents festers de la meua vida. Admire la seua gran paciència i comprensió que el fan molt volgut per tots. Jo estic molt orgullosa d'ell i espere tindre’l molts anys al meu costat.

I finalment, vaig conéixer a les sis personetes, l'amistat i afecte de les quals és allò més important per a mi en aquest moment: Paula, Inés, Sara, Ainara, Lledó i Patricia. Heu omplit la meua vida de felicitat i bonics records. Hem aprés a conéixer-nos, voler-nos i fer-nos amigues, però sobretot a representar a Castelló amb la dignitat que es mereix.

La felicitat d'aquella nit va ser completa quan vaig poder conéixer a qui seria la meua companya de viatge en aquest fester. Em van haver de repetir diverses vegades el seu nom perquè em donara compte que era una realitat. Dunia, aquella joveneta de 15 anys que va debutar com a portaestendard el mateix any que jo era Dama d'honor per primera vegada.

Hem viscut moltes Magdalenes juntes en el Brancal de la Ciutat i amb una abraçada o una mirada ens ho diem tot. La vull molt i per a mi serà una germana major per sempre. No em cansaré d'agrair a la seua família el que li hagen permés compartir aquest any amb mi.

També compte amb l'afecte i suport de les Dames de la Ciutat i les seues famílies: Ariadna, María, Lledó, Cristina, Carla, ens haveu demostrat tant a la meua família com a mi quant ens aprecieu i per descomptat Alexandra, la meua Madrina en la passada Magdalena. M'ocorre el mateix que amb Dunia, la nostra complicitat és molt gran. Quants moments meravellosos he passat junt amb ella i la seua família en la nostra volguda gaiata!

Sempre guardaré amb especial afecte la nit de Reis, quan els vam esperar totes juntes en ma casa i els vam rebre cantant-los nadales. Mai oblidaré el moment en què van entrar per la porta, serà irrepetible.

De la meua persona, ja vos he contat que tinc onze anys i estudie 6é de Primària en el Col·legi de Foment Torrenova, en Betxí. Totes les meues professores i companyes estan encantades amb el meu regnat i s'han bolcat completament a ajudar-me. Han omplit la classe amb les meues fotos i no hi ha dilluns en què quan entre a l'aula no hi haja penjada alguna de les fotos de l'acte del cap de setmana.

Em considere molt bona estudiant, molt ordenada i disciplinada i això fa que puga compaginar molt bé els meus estudis amb el meu regnat. Les meues

assignatures favorites són Coneixement

del Medi, Arts i Educació Física.

Gaudisc amb la naturalesa i els

animals, és per això que la meua

estació favorita siga l'estiu i

donar llargs

passejos pel camp. De major somie amb ser veterinària o de tindre una hípica ja que monte a cavall des dels sis anys. Tinc dos gosses, una gata i una tortuga a qui jo mateixa guarde i porte al veterinari. Una altra de les meues aficions és viatjar i visitar museus. Tinc la sort que els meus papàs ens han portat amb ells des de xicotetes encara que des que estem en el món de la festa, la veritat és que he deixat un poc de costat les meues aficions però val la pena, enguany està superant tot el que m'imaginava.

De les festes m'agrada tot, des de la primera “mascletà” fins el Magdalena Vitol, quan s'abaixe el teló d'aquest any màgic, però espere amb ganes la Romeria, l'Ofrena de flors i, sobretot, la desfilada de gaiates, quan puga desfilar darrere dels monuments gaiaters i les seues comissions. En ma casa, el del “matadero” és el meu papi però em conta poc del que fa perquè diu que així la sorpresa serà major encara que enguany espere més que res la Galania, segur que em va a emocionar, sobretot per la il·lusió que la Junta de festes posa en eixe acte.

Tampoc m'oblide de les visites a poblacions pròximes que és on més orgullosa em sent de ser castellonera. És en eixe moment quan més compte et dónes del que representes.

Quan aquest llibre veja la llum, faltarà molt poc perquè encenga la primera mascletá i comence la nostra setmana gran. Llavors afegiré unes altres de noves sensacions en la meua maleta; l'olor de pólvora, les llums en el carrer, el cant del Pregó... però mentre això arriba em conforme d'adormir-me totes les nits mirant l'Ermita il·luminada allà en el turó i somnie amb el dia que arribe a ella entre milers de cintes verdes i canyes al meu voltant i em senta, més si cap, la xiqueta més afortunada del món.

Només em queda desitjar a veïns i visitants unes meravelloses festes de la Magdalena i que gaudiu de cada acte programat. Us puc assegurar que jo així ho faré. Mentrestant, cridem tots junts: MAGDALENA!!*

CASTELLÓ 2015*

19

CASTELLÓ 2015*

i cort d'honor

CASTELLÓ 2015*

2020

DAMES DE LA CIUTAT

ALEXANDRA VICENT SALVADOREstà estudiant el segon curs d'un mòdul superior d'Educació Infantil en el col·legi “San Cristóbal”.Les seues aficions són: llegir, fer esport, ...Està en el món de la festa 13 anys, pertanyent sempre a la gaiata 1 "Brancal de la Ciutat", el mateix que els seus pares i el seu germà, passant per tots els càrrecs de xicoteta i de major. En el 2014 va ser Madrina després de 6 anys, 5 com a Dama d'Honor i un com a Madrina d'Honor, per al 2015 té l’honor de ser Dama de la Ciutat.Per a ella és difícil dir amb quins actes es quedaria, ja que són unes festes úniques, en les quals tot el món s'ho passa d'allò més bé, però més enllà de la diversió, són unes festes amb un sentit molt especial per a tots els castellonencs, ja que rememoren les nostres arrels i tradicions, per això la Romeria i la Processó de les Gaiates són molt especials per a ella, com també ho és l'Ofre-na a la nostra mareta la "Mare de Déu del Lledó". *

SARA MíNGUEz USÓ Sara Mínguez Usó té 10 anys i estudia 5é de primària en el col·legi Lledó International School. La seua assignatura preferi-da és Llengua Castellana.El que més li agrada fer en el temps lliure és llegir i anar als Scouts.Des de xicoteta ha eixit a I'Ofrena de flors amb els seus pares i quan tenia 4 anys va eixir per primera volta amb la gaiata 3. Ara, des de fa 3 anys, està lligada a la gaiata 14 "Castàlia", on I'any passat va ostentar el càrrec de Madrina infantil.Aquest any espera passar-s’ho molt bé i gravar amb els seus ulls tots i cadascun dels actes, perquè espera que siga inoblidable tant per a ella com per a totes les que aquest meravellós any l'acompanyen en aquest somni. *

CASTELLÓ 2015*

21

DAMES DE LA CIUTAT

ARIADNA GARCíA FENOLLOSA té 19 anys. Estudia un cicle superior d’imatge per al diagnòstic en EFA Torrealdea en València.Ha format part de la Gaiata 3 des de 2012 com a Dama d'Honor, el 2013 Madrina d' Honor i el 2014 va ser Madrina. Abans va ser Dama d'Honor de la Gaiata 19 des de 2009.Li agrada molt viatjar.Els actes que més destacaria són la Romeria, l' Ofrena a la Mare de Déu del Lledó i la Desfilada de Gaiates. *

PATRICIA SANTACATALINA POL té 12 anys, estudia 1r. d´ESO al col•legi Liceo. Li agrada molt escoltar música i la natació sincronitzada, esport que practica.Des de ben menuda té dins del seu cor al món de la festa, començà a l’any 2007 en la gaiata 12 “Grau” sent dameta infantil fins al 2011 quan va ser Madrina infantil amb molta il•lusió, a l’any 2013 va ser Madrina d’honor en la gaiata 7 “cor de la ciutat´” i al 2014 Madrina infantil, sent un any molt meravellós, trobant-se en esta gaiata com a casa.Ara en el 2015 s’ha complit el seu somni i espera passar-s’ho molt bé amb tota la cort, a la qual esta molt contenta de pertàn-yer. Per a ella tots els actes son especials, sobretot la Romeria, i pensa gaudir de tots i cadascú d’ells.*

CASTELLÓ 2015*

22

DAMES DE LA CIUTAT

CARLA TIRADO SALVADOR, estudia segon de Finances i Comptabilitat en l’ UJI. Té 19 anys, dels quals 15 els ha passat en gaiates arribant a ostentar tots els càrrecs. En 2005 va ser Madrina Infantil de l'Armelar, en 2006 Madrina In-fantil de la gaiata 12 on l'any passat va poder gaudir altra vegada l'experiència com a Madrina. Les seues aficions són com les de qualsevol jove, escoltar música i sobretot eixir amb els amics.Els actes de la setmana de Magdalena que més li agraden són l'Ofrena per la seua emotivitat i el primer diumenge ja que es rememora el que feren els nostres avantpassats. Està segura que enguany com a Dama de la Ciutat ho viurà amb les mateixes ganes que el 2007 on ja va tindre el privilegi de ser Dama de la Ciutat Infantil. Per a finalitzar, ella vol desitjar que aquest any siga meravellós per a tots els que d'alguna manera representen, treballen i gaudeixen de les festes. *

INéS SANCHO BORDOy té 9 anys i estudia al col·legi de les Carmelites de Castelló. Aquest any ha sigut elegi-da dameta de la ciutat i està gaudint d’un any molt especial. El que més li agrada de les festes de la Magdalena és la Romeria de les Canyes i l’Ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó. Des de ben xicoteta ha participat activament en les festes amb el seus pares en la seua colla, la colla “Bacalao”, i ha aprés a estimar molt tots aquests actes.En la seua vida diària estudia molt, però sempre deixa temps per a poder ballar i tocar la guitarra. Li agrada parlar amb sa mare en anglés i anar de festa amb les amigues.*

CASTELLÓ 2015*

23

DAMES DE LA CIUTAT

CRISTINA SALVADOR MAS té 19 anys, i estudia 2n de batxiller a l'Institut Penyagolosa.Les seues aficiones son la lectura, la música i el món de la festa. Pertany a la gaiata 11 "Forn del Pla" des de l'any 2002 on va començar com a dama d'honor infan-til i l'any 2003 va ser la màxima representat dels xiquets del sector. Va seguir la seua trajectòria festera fins que el seu somni es va complir la passada edició festera, com a Madrina de la seua estimada gaiata, ja que es defineix com a castellonera, gaiatera i fornera.Aquest any com a Dama de la Ciutat, espera amb emoció la nostra setmana gran i en especial El Pregó, la Desfilada de Gaiates i l'Ofrena a la nostra Mareta.*

LLEDÓ CALERO ANDRéSLledó Calero Andrés té nou anys i estudia quart de primària al CEIP Bisbe Climent, les seues assignatures preferides son les Matemàtiques i la Música.Forma part del grup de ball tradicional La Nova escola, balla des de que té tres anys; també li agrada el dibuix, va a classes a “Els Mestrets” per perfeccionar-se; també li agrada la natació sincronitzada i l’escalada que de vegades practica al rocòdrom de son pare.Duu al món de la festa quasi des de que va nàixer , va començar com a Dama de la gaiata 11 amb 16 mesos i allí va continuar fins que va poder ser Madrina del sector en 2014. Aquesta passió li l’han transmesa sa mare i la seua iaia, a la que li encisa cosir i brodar i li fa tota la roba que du.Espera amb molta il·lusió la Romeria i la Desfilada de gaiates, que són molt emotives per a ella, però també el Pregó infantil i el Cos multicolor per veure la cara de la resta de xiquets (com la del seu germà que amb dos anyets fica careta bocabadat) i l’Ofrena per la devoció que la seua família li té a la Verge.*

CASTELLÓ 2015*

24

DAMES DE LA CIUTAT

LLEDÓ MARTíNEz MIRALLES té 19 anys i estudia 2n curs del grau d’Administració d’Empre-ses i Marketing. Pertany al món de la festa des de fa 16 anys, i sempre ha estat en la gaiata 5, “Hort Dels Corders”, on va entrar a formar part en l’any 1999.Entre altres aficions, li agrada escoltar música, anar al cine i viatjar. Dins de la setmana de festes, destaca la Romeria, la Desfilada de Gaiates i l’Ofrena a la Mare de Déu de Lledó com els actes més especials.En l’any 2005 va ser Madrina Infantil, i en 2006 va ser Dama de la Ciutat Infantil. Finalment, en 2013 va ser Madrina de la seua comissió.*

PAULA BURLACU DíAz té 10 anys. Estudia 4t de primària en el col·legi Antonio Armelles; l'assignatura que més li agrada és la de Matemàtiques.En el seu temps lliure li agrada fer gimnàstica rítmica.És una gran amant de les festes de la Magdalena, porta partici-pant des que tenia un any. Les festes les ha viscut sobre tot en la gaiata 9 on ha passat de ser Dama Infantil i Madrina d'honor a Madrina Infantil; actualment pertany a la gaiata 1 “Brancal de la Ciutat”, i enguany està feliç de pertànyer a la cort de la nostra Reina Infantil Cristina.De la nostra setmana gran destaca la Romeria i la Desfilada de gaiates com els actes que més li agraden.*

CASTELLÓ 2015*

25MARíA GARCILÓPEz PALAU:Té 18 anys i estudia 1r de Magisteri a la Universitat CEU-Cardenal Herrera.Les seues aficions són la lectura, la música i les festes de la Magdalena.La seua relació amb el món de la festa començà als 3 anys ballant a l’Escola de Dansa de Castelló. En el 2006 fou Madrina Infantil de la Gaiata 6 i el passat any Madrina d’aquest mateix sector.De les nostres festes li agraden tots els actes, però destacaria la primera “mascletà”, inici de la nostra setmana gran. *

AINARA MORILLA TORRES té 9 anys i estudia 4t de primària al CEIP Juan G. Ripollés. La seua assignatura preferida és la de Matemàtiques.Les seues aficions són la natació, llegir, ballar i la música sobretot la guitarra. Forma part de la Gaiata 8 “Portal de l’Om” des de que va nàixer. Li agrada absolutament tot de les festes de la Magdalena, encara que té preferència per la desfilada de Gaiates.*

DAMES DE LA CIUTAT

CASTELLÓ 2015*

26

CORT

D'HO

NOR

ALEXANDRA VICENT SALVADOR Dama de la Ciutat 2015

ARIADNA GARCíA FENOLLOSA Dama de la Ciutat 2015

CARLA TIRADO SALVADOR Dama de la Ciutat 2015

CRISTINA SALVADOR MAS Dama de la Ciutat 2015

CASTELLÓ 2015*

27

CORT D'HONOR

LLEDÓ MARTíNEz MIRALLES Dama de la Ciutat 2015

MARíA GARCILÓPEz PALAUDama de la Ciutat 2015

ANDREA BARRERA RIBES Na Violant 2015

CASTELLÓ 2015*

28

CORT

D'HO

NOR

infa

ntil

AINARA MORILLA TORRES Dama de la Ciutat Infantil 2015

INéS SANCHO BORDOy Dama de la Ciutat Infantil 2015

LLEDÓ CALERO ANDRéS Dama de la Ciutat Infantil 2015

CASTELLÓ 2015*

29

CORT D'HONOR infantil

PATRICIA SANTACATALINA POL Dama de la Ciutat Infantil 2015

PAULA BURLACU DíAzDama de la Ciutat Infantil 2015

SARA MíNGUEz USÓ Dama de la Ciutat Infantil 2015

CASTELLÓ 2015*

30

Castellón se prepara o viste ya sus mejores galas, para vivir con la intensidad que merece una Fiestas de la Magdalena, que seguro que reunirán a miles de personas que por su condición de habitantes o visitantes transitarán por la capital de la Plana, con la intención divertirse e impregnarse de vuestra rica cultura.

El colectivo fallero y otros colectivos, también aprovechamos estos días para acercarnos a veros para hacer y vivir fiesta. Los nexos de unión entre las tres provincias, es un valor en alza en nuestra querida Comunidad Valenciana. Se dice, y seguro estamos que así es, que somos unos los más destacados impulsores de la vertebración de nuestra cultura en territorios y comarcas.

Los valencianos buscamos en la luz, la música, la pólvora y la riqueza de la

indumentaria, aspectos diferenciadores respecto de otras latitudes, pero que a nosotros nos unen como pueblo y que nos hacen ser referente de una bonita y agradable convivencia. En Valencia salimos en fallas a la calle y te encuentras con muchos y buenos amigos y amigas de Castellón, en Magdalena te escapas unos días hasta vuestra ciudad y es habitual encontrarte con falleros, habidos de vivir fiesta y respetar bonitas tradiciones.

Desde mi máxima responsabilidad de Concejal de Fiestas y Cultura Popular del Ayuntamiento de Valencia y presidente de la Junta Central Fallera, siempre he impulsado y lo haré de por vida el mantener estrechas y cordiales relaciones con quienas saben que el pueblo español es amante de la fiesta tradicional, religiosa y lúdica, y en ese apartado los falleros también estamos con vosotros.

Poner el punto y final deseando que disfrutéis de “festa plena” y esperando poder acompañaros en la mayor cantidad de actos posibles. Y como no mandar un saludo y mi mas cordial felicitación a las Reinas de las Fiestas, la niña ……, y la señorita ……, que junto con la Damas de la Ciudad, vivirán unos grandes días.

Vixca Castelló!Vixca València!Feliçes Festes!

Francisco Lledó AucejoConcejal de Fiestas y Cultura Popular

Ayuntamiento de Valencia Presidente de la Junta Central Fallera

junt

a ce

ntra

l fal

lera

CASTELLÓ 2015*

31

ESTEFANíA LÓPEz MONTESINOS Fallera Major de València

MARíA DONDERIS SANCHIS Fallera Major Infantil de València

CASTELLÓ 2015*

32

Els llums estan encesos, els carrers engarlandats, els festejos preparats, els músics afinant els seus instruments i vosaltres, els veïns de Castelló, espereu l'arribada de les vostres anhelades Fes-tes Fundacionals. Castelló no festeja el seu patró com sol ser freqüent a Espan-ya. Castelló s’estima més commemorar els orígens de la ciutat: el trasllat de la ciutat de la muntanya al pla, i aquest és un fet que atorga un tarannà pràcti-cament únic a les seues festes i que ha de causar orgull a tots i cadascun dels castellonencs.

No obstant això, Castelló és una ciutat llevantina que viu com grecs i romans ens van ensenyar. Quan pense en el Mediterrani m’imagine un plegat de ciutats blanques i esplendoroses on pots arribar amb l’ajut d’Èol amb “Veles e vents” com, el poeta entre poetes, Ausiàs March va trobar. Una cultura comuna ha fet de nosaltres el que som a hores d’ara: pobles joiosos i alegres que rebem qualsevol visitant com si fóra un dels nostres que ha passat un breu període de temps lluny. Per açò, les nostres ciutats, les nostres platges, les nostres muntanyes són destinació

obligada per qui desitgen gaudir d'un clima privilegiat, d'unes aigües lluentes i de la calor del sol sobre els seus ros-tres, juntament amb gent oberta.

És per tot això que mai no ets foras-ter quan visites a Castelló, perquè et sents acollit, i notes que Alacant, les seues festes i els seus representants són volgudes en la capital de la Plana. És llavors quan entens què vol dir “germanor”, és a dir, l’afecte i la unió fraternal. I és que és així com, a poc a poc, t’impliques amb les Festes Funda-cionals de la Ciutat i aprens a estimar la llum de les tradicionals Gaiates. Re-corde, estimat lector que té a les mans aquesta menuda joia que és un llibre de Festes, que a Alacant necessitem crear per Sant Lluís i cremar per Sant Joan. Però, són més coses les quals ens uneixen que les que separen les Festes de la Magdalena i les Fogueres de Sant Joan: un Pregó sempre solemne, la màgia dels focs artificials, el color de les cercaviles, la música i la festa en els carrers, són només alguns dels atrac-tius d'ambdues festes, declarades Festes d'Interés Turístic Internacional. Si més no, el romiatge al turó de la Magdalena sempre és una experiència que resta indeleble per al forà que s’apropa per primera vegada.

Gairebé, l’equinocci de primavera i el solstici d’estiu queden emmarcats per les nostres dues festes, tornant a les arrels grecollatins que l’arc mediterrani ens ha regalat. Així doncs, els convide a viure la llum i l’alegria que Castelló ens ofereix quant a ciutat paradigmàtica de la Mediterrània, perquè la Magdalena és història viva de la ciutat.*

Manuel JiménezPresident de la Federació Gestora de

Fogueres de Sant Joan. Alacant

Salutació del President

de la FEDERACIO GESTORA DE FOGUERES

CASTELLÓ 2015*

33

FOGUERES

Bellesa del Foc 2014. PATRICIA GADEA MARTíNEz

Bellesa del Foc Infantil 2014. NURIA MENARGUES LORENzO

CASTELLÓ 2015*

34

FOGU

ERES

Bellesa del Foc i Dames d´Honor 2014

Bellesa del Foc Infantil i Dames d’Honor Infantils 2014

CASTELLÓ 2015*

35

Cartell 2015AUTOR: MANUEL ESCUDER GUAL “NELO”

CASTELLÓ 2015*

36

programa festes la magdalenaDISSABTE 7 DE MARÇ11:00 Recepció de les delegacions convidades en la sala de l'Excm. Ajuntament i lliurament de distincions.

12:00 ANUNCI OFICIAL DE FESTES, amb el llançament de carcasses commemoratives de la 71ena edició de la nova etapa, focs aeris i GRAN MASCLETÀ a càrrec de PIROTECNIA PEÑARROJA (Guanyadora del XX CONCURS de "Mascletaes" “Ciutat de Castelló” - Magdalena 2014) al carrer Sta. Mª Rosa MolAs (al costat de la Plaça del Primer Molí). Patrocina: GRUPO PARDO CONSTRUCCIONES. Col.labora: AMSTEL.

12:00 XV EDICIÓ DEL MESÓ DE LA TAPA I LA CERVESSA a la Plaça d'Espanya (antiga estació), en horari de 12 a 16'30 hores i de 19 a 24 hores. Col.laboren: Periòdic MEDITERRÁNEO i la Junta de Festes.

12:30 Inauguració de la XLVII EDICIÓ DEL MESÓ DEL VI, ubicat a la Plaça de la Muralla.

12:30 Inauguració del recinte gastronòmic MAGDALENA “BEERFEST”, ubicat a l'antic recinte de Fires i Mercats (junt a l’Avgda. de la Mar).

12:30 Inauguració de la FIRA DEL BOU i EL RACÓ TAURÍ, ubicat davant de la Plaça de Bous.

13:00 Inauguració de l'envelat del Centre Asturià de Castelló, instal.lat a la plaça de Tetuán, amb l'actuació dels alumnes de la Banda de Gaites del Centre Asturià de Castelló. Comença la XXIII Setmana Cultural dedicada al Municipi de Colunga. L'envelat romandrà obert tota la setmana, amb mostres de gastronomia autòctona.

13:00 Inauguració a càrrec de la Reina de les Festes de la XV edició del Mesó

de la "Tapa" i la Cervessa a la Plaça d'Espanya

(antiga estació).

13:30 HOMENATGE AL REI EN JAUME I, al seu monument, organitzat per la Germandat dels Cavallers de la Conquesta.

16:00 CAVALCADA DEL PREGÓ. Manifestació popular i etnològica on es ressalta la Mitologia, Història, Costums i Folklore de Castelló i les seues comarques. Recorrerà el següent itinerari: Sant Roc, Sanahuja, Major, Gasset, Porta del Sol, Ruiz Zorrilla i av. del Rei En Jaume I. Patrocina: EXCMA. DIPUTACIÓ PROVINCIAL. En finalitzar, "ENFAROLÀ DEL CAMPANAR" a la Plaça Major a càrrec de la Pirotècnia Martí de Borriana, amb la participació del Parc Municipal de Bombers. Organitza: Junta de Festes.

20:00 TRADICIONAL VOLTEIG DE LA CAMPANA “MARIA” anunciant la vespra de la FESTA.

20:30 Actuació musical al RACÓ TAURÍ.

23:00 Revetlla popular a la Plaça de les Aules, organitzada per la Colla del Rei Barbut.

23:00 A la plaça de Sta. Clara, actuació de LOS QUILLOS (humor), MARILÓ (cançò espanyola) i LLAVES (mag).

23:00 Revetlla popular al carrer de Lluis Vives. Organitza: Colla Bacalao.

23:00 Magdalena DJ's FESTIVAL al Recinte de Concerts de Castelló . Organitza: Junta de Festes. Col.labora: El Periòdic Mediterráneo i GO.

23:00 Primera jornada del XXI FESTIVAL DE PIROTÈCNIA "CIUTAT DE CASTELLÓ" al recinte de focs del Pau Gumbau-Caminàs, amb el llançament d'un castell a càrrec de PIROTECNIA ALTURA d’Altura. Col.labora: FCCSA-FOBESA.

DIUMENGE 8 DE MARÇ6:30 En eixir el sol, TRADICIONAL VOLTEIG DE LA CAMPANA

“VICENT” que anuncia la solemnitat del dia. GRAN DESPERTÀ al carrer de Sta. Mª Rosa Molas, a càrrec de la Pirotècnia PEÑARROJA i DIANES per la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló a la Plaça Major.

7:00 REPARTIMENT DE CANYES I CINTES als Romers a la Plaça Major.

7:45 Concentració de participants a la Mostra de Vehicles Engarlandats al carrer Governador. Organitzen: Junta de Festes de Castelló i Federació Colles de Castelló.

8:00 MISSA DE ROMERS a la cocatedral de Santa Maria. En finalitzar, ROMERIA DE LES CANYES, que presidida pel Clergat de la Cocatedral de Santa Maria, Reines de les Festes, Dames de la Ciutat, Madrines de les Gaiates, Junta de Festes, Corporació Municipal i Autoritats, es traslladarà a l'ERMITA DE LA MAGDALENA. En arribar la Romeria a l'Ermita, MASCLETÀ AÈRIA a càrrec de PIROTECNIA HERMANOS FERRÁNDEZ. Repartiment del típic rotllo magdalener. A l'ermitori s'oficiarà missa solemne i es cantaran els Antics Gojos.

8:15 Visita de la Reina a la Mostra de Vehicles Engarlandats, al carrer Governador. Organitzen: Junta de Festes i Federació Colles de Castelló.

13:00 Al peu del puig de la Magdalena, DEGUSTACIÓ D'UNA MONUMENTAL PAELLA, patrocinada per ALCAMPO, C.C. SALERA i Periòdic MEDITERRÁNEO, amb la col.laboració d'AMSTEL, COLEBEGA i ARRÒS DACSA, i realitzada per Restaurante Molimar.

15:45 TORNÀ DE LA ROMERIA, que presidida pel Clergat, Junta de Festes, Corporació Municipal i Autoritats, partirà des de l'Ermita de la Magdalena fins la Cocatedral de Sta. Maria.

16:45 A Sant Roc de Canet, recepció per part de l'ermità cap de Colla El

CASTELLÓ 2015*

37

programa festes la magdalenaPixaví d'Autoritats i Romers, amb llançament de coets i traques. Cant dels Gojos i Dansà Popular. Repartiment de rotllets oferits per la Junta de Festes amb la col.laboració de la Colla EL PIXAVÍ.

17:00 JONEGADA amb picadors. Bous de FUENTE YMBRO per a FRANCISCO JOSÉ ESPADA, VICENTE SOLER y VAREA.

17:45 Visita dels Romers al Convent de les Carmelites Descalces de S. Josep i cant dels Gojos.

17:45 A la Pèrgola, Gran Festival Folklòric pel "Grup del Centre Aragonés de Castelló", amb la intervenció dels campions d'Aragó: Roberto Ciria, Sofía Bueno y José Antonio Lázaro. Organitzat i patrocinat pel Centre Aragonés de Castelló.

18:00 Arribada de la "TORNÀ DE LA ROMERIA" a la Basílica de Lledó. Recepció a càrrec del Prior de la Basílica, del President i de la Junta de la Reial Confraria a les Autoritats i Romers, amb llançament de salves i cant dels GOJOS i la SALVE.

19:00 La "TORNÀ" DE LA ROMERIA, precedida pels Vehicles Engarlandats, entra a la ciutat pel "Forn del Plà", on tindrà lloc el tradicional acte de LES TRES CAIGUDES, per a continuar després pel itinerari següent : "Forn del Plà", Sant Roc, Sanahuja, Major, Gasset, Ruiz Zorrilla i av. del Rei En Jaume I. Seguidament, PROCESSÓ DE PENITENTS, que recorrerà el següent itinerari: "Forn del Plà", Sanahuja, Major, Gasset, Enmig i Sant Lluis. A continuació, DESFILADA DE LES GAIATES que, partint del carrer Sant Roc, recorrerà l'itinerari següent: Sant Roc, Sanahuja, Major, Gasset, Ruiz Zorrilla i av. del Rei En Jaume I.

19:30 Actuació musical al Recinte Taurí.

23:00 Gran actuació de LES OQUES GRASSES al Recinte de Concerts de Castelló, organitzat per la Junta

de Festes. Patrocina: Grupo UBE i AMSTEL.

23:00 A la Plaça Major, espectacle de varietats composat per ALBA MARIA (cançó espanyola), TETE LINARES (showman) i ANGEL (mag). Col.labora: AMBULANCIAS CSA.

DILLUNS 9 DE MARÇ10:30 CAVALCADA INFANTIL que, mitjançant la participació dels xiquets, rememora antigues escenes castellonenques, i una mostra d'animació infantil. Itinerari: Sant Roc, Sanahuja, Major, Gasset, Porta del Sol, Ruiz Zorrilla i av. del Rei En Jaume I. A continuació, desfilada de vehicles engarlandats.

14:00 Primera Jornada del XXI CONCURS DE "MASCLETAES" CIUTAT DE CASTELLÓ” al carrer Sta. Mª Rosa Molas (al costat de la Plaça del Primer Molí), amb la participació de PIROTECNIA HERMANOS FERRÁNDEZ de Beniel. Organitza: Junta de Festes. Col.labora: AMSTEL i COLEBEGA.

16:00 XXVI VISITA AL FADRÍ, organitzada per la Colla el Pixaví.

17:00 Correguda de Bous a Cavall. Bous de la ramaderia CASTILLEJO DE HUEBRA y JOSÉ MANUEL SÁNCHEZ per als genets FERMIN BOHÓRQUEZ, RUI FERNANDES, SERGIO GALÁN, LEONARDO HERNANDEZ, MANUEL MANZANARES i LUIS VALDENEBRO.

17:00 Primera Jornada del “MAGDALENA CIRCUS”, XVIII Mostra internacional de nou circ al carrer, a la plaça Hort dels Corders, amb la participació de MARCEL GROS, ALBA BLANCO, LA BELLA TOUR i MAMBO STARS. Organitzat per la Junta de Festes. 18:00 TEATRE, al Teatre del Raval, a càrrec del Grup ENTRE BASTIDORES representarà "T’HE AGAFAT, CAPUTXETA”. Patrocinat per FUNDACIÓ DÁVALOS-FLETCHER.

19:00 Lliurament de Premis dels Concursos de Redacció i Dibuix per al Programa de l'Acte de Galania a la Reina Infantil de les Festes, a la Sala de Plens de l'Ajuntament. Amb la col.laboració de BABEL.

19:00 A la Plaça Major, actuació de la rondalla típica castellonera ELS LLAURADORS. Organitza: Junta de Festes. Col.labora: AMBULANCIAS CSA.

19:00 MOSTRA FOLKLÒRICA a la Plaça de Sta. Clara, a càrrec del grup "NOVA ESCOLA". Organitzada per la Junta de Festes. Patrocina: FUNDACIÓ DÁVALOS-FLETCHER.

20:00 MOSTRA FOLKLÒRICA a la Plaça Major, a càrrec del grup "ELS MILLARS". Organitzada per la Junta de Festes. Patrocina: FUNDACIÓ DÁVALOS-FLETCHER.

20:00 ENCESA DE LES GAIATES a l'Avda. del Rei En Jaume I. Exaltació del monument gaiater, organitzada per la Junta de Festes i la Gestora de Gaiates. Patrocina: IBERDROLA.

20:00 A la plaça de Sta. Clara, "XVI MOSTRA DE MÚSICA I FOLKLORE REGIONAL" amb l'actuació del grup "Aturuxos Na Chaira". Organitza: Centre Gallec de Castelló "O Aturuxo" i Junta de Festes. Col.labora: CAJAMAR-CAIXA RURAL CASTELLÓ.

22:00 SOPAR DE COLLES, al recinte de la Pèrgola, sopar de "pa i porta". Organitzat per la Federació Colles de Castelló, amb el patrocini del P.M.F. - Junta de Festes.

23:00 A la Plaça Major, espectacle de varietats a càrrec de MARIA GRACIA (cançó espanyola), PEPE TRIANA (showman) i DIMAS DE JAÉN (cançó espanyola) Col.labora: MARZÁ.

CASTELLÓ 2015*

38

programa festes la magdalena23:30 Gran actuació d’ALEJO STIVEL (veu de “TEQUILA”) al Recinte de Concerts de Castelló, organitzada per la Junta de Festes. Patrocina: Grupo UBE i AMSTEL.

DIMARTS 10 DE MARÇ11:00 A la Pèrgola, Espectacle d’Animació i actuació de l'organiste SANDOU. Organitza Afanias Castellón. Patrocina: B.P. OIL Refinería de Castellón i Grupo UBE.

11:00 A la Plaça de Sta. Clara, Espectacle Infantil ALEJOB SHOW CAN. Organitza: Junta de Festes. Patrocina: CAJAMAR-CAIXA RURAL CASTELLÓ, C.C. SALERA i ALCAMPO.

11:00 Tallers infantils de MAQUILLATGE I GLOBOFLEXIA a la Plaça Major. Organitza: Junta de Festes. Col.labora: C.C. SALERA i ALCAMPO.

11:30 Inauguració per la Reina Infantil del Recinte d’Animació Infantil “MAGDALENA D’OR”, ubicat a l’antic recinte de Fires i Mercats (junt a l’Avgda. de la Mar), que romandrà obert des de les 11’30 h. fins les 14 hores i des de les 17’30 h. fins les 20 hores.

12:00 XXVI CONCURS DE PAELLES INTERCOLLES al Parc dels Jocs Tradicionals, organitzat per la Colla del Rei Barbut.

12:30 "Encierro" infantil, que partint des de la plaça de Sta. Clara, recorrerà el carrer Major fins la plaça de Mª Agustina. Organitza: Junta de Festes. Col.labora: PERIÓDICO MEDITERRÁNEO.

14:00 Segona Jornada del XXI CONCURS DE "MASCLETAES" CIUTAT DE CASTELLÓ al carrer Sta. Mª Rosa Molas (al costat de la plaça del Primer Molí), amb la participació de PIROTECNIA a TURIS de Turis. Organitza: Junta de Festes. Col.

labora: AMSTEL i COLEBEGA

16:00 HOMENATGE A LA TERCERA EDAT a la Pèrgola, amb l'actuació d' ALFREDO REY (humor i cançons) i el TRÍO TWIN’S. Organitza: Junta de Festes. Col.labora: ALCAMPO i C.C. SALERA.

16:30 Segona Jornada del “MAGDALENA CIRCUS”, XVIII Mostra internacional de nou circ al carrer, a la Plaça Hort dels Corders, amb la participació d’ALBA BLANCO, MARCEL GROS, SUSI SAN, MALAS KOMPAÑIAS i MAMBO STARS. Organitzat per la Junta de Festes.

17:00 Festa Infantil Taurina a la Plaça de Bous.

17:30 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d'Honor a la Gaiata 18 "Crèmor".

18:00 TEATRE, al Teatre del Raval, a càrrec del Grup BRAU BLOCAU que representarà "DOS SOBRE EL SOFÁ". Patrocinat per FUNDACIÓ DÁVALOS-FLETCHER.

18:15 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d'Honor a la Gaiata 6 "Farola-Ravalet".

18:45 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d'Honor a la Gaiata 5 "Hort dels Corders".

19:00 Formació junt al monument del Rei En Jaume I de la comitiva de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, que partirà cap a la plaça de Na Violant d'Hongria, per l'av. del Rei en Jaume I, Ruiz Zorrilla, Porta del Sol, Gasset, Escultor Viciano i Guitarrista Tàrrega.

19:00TEATRE al Centre Cultural La Marina del Grau a càrrec del grup ESPIRAL, que representarà "ELLA, ÉL Y SALOMÓN". Patrocinat per FUNDACIÓ DÁVALOS-FLETCHER.

19:00 A la Plaça de Sta. Clara, espectacle de ball representat pel grup de ball LLUM D’ORIENT.

19:00 MOSTRA FOLKLÒRICA a la Plaça Major, a càrrec del grup "ESCOLA DE DANSA CASTELLÓ". Organitzat per la Junta de Festes. Patrocina: FUNDACIÓ DÁVALOS-FLETCHER.

19:30 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d'Honor a la Gaiata 3 "Porta del Sol".

20.00 HOMENATGE a na Violant d'Hongria, al seu monument, per la Germandat dels Cavallers de la Conquesta.

20:30 A la plaça de Sta. Clara, “XVI MOSTRA DE MÚSICA I FOLKLORE REGIONAL" amb l'actuació del Grup Folklòric aragonés "Ecos de Aragón". Organitza: Junta de Festes. Patrocina: FUNDACIÓ DÁVALOS-FLETCHER.

21:00 A la Plaça Major, LLIURAMENT DE PREMIS de Gaiates i llibrets. El Primer Premi de Gaiates està patrocinat pel President de la Generalitat Valenciana. Els premis de Gaiates són patrocinats per l'Ajuntament de Castelló, els de promoció de l'ús del valencià per la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística.

23:00 Especial "NIT MÀGICA", a càrrec de Xarxa Teatre, que partint de la Plaça de Cardona Vives, recorrerà el següent itinerari: plaça de Cardona Vives, Gobernador, plaça de Mª Agustina, Sanahuja, Sant Fèlix, Clavé i Av. del Rei En Jaume I. Organitza: Junta de Festes.

23:00 A la Plaça Major, actuació de LOS CANASTEROS (rumba), PEPE SAN DIEGO (humor) i SANTIAGO URBAN (cançó moderna). Col.labora: MARZÁ i AMBULANCIAS CSA.

23:30 Gran actuació de CAMELA al Recinte de Concerts de Castelló, organitzada per la Junta de Festes. Patrocina: B.P. OIL Refinería de Castellón i AMSTEL.

CASTELLÓ 2015*

39

programa festes la magdalenaDIMECRES 11 DE MARÇ11:00 DIA POPULAR FIRA, totes les atraccions mecàniques a 1'50 €/viatge, en horari d'11 a 14 hores i de 16 a 01 hores. Associació de Firants de la Província de Castelló en col.laboració amb la Junta de Festes.

11:00 Tallers Infantils de Manualitats a la Plaça Major. Patrocina: C.C. SALERA i ALCAMPO.

11:30 Espectacle d’Animació Infantil “MAGDALENA D’OR”, ubicat a l'antic recinte de Fires i Mercats (junt a l’Avgda. de la Mar), que romandrà obert des de les 11’30 h. fins les 14 hores i des de les 17’30 h. fins les 20 hores.

11:30 Espectacle infantil "TARAMBANA & CIA, CONTACONTES" a la plaça de Sta. Clara. Organitza: Junta de Festes. Patrocina: C.C. SALERA, ALCAMPO i CAJAMAR-CAJA RURAL CASTELLÓN.

12:30 "Encierro" infantil, que partint des de la plaça de Sta. Clara, recorrerà el carrer Major fins la Plaça de Mª Agustina. Organitza: Junta de Festes. Col.labora: PERIÓDICO MEDITERRÁNEO.

13:00 Cercavila a càrrec de xarangues pels principals carrers de la ciutat, organitzada per la Junta de Festes. Patrocina: MARZÁ i COLEBEGA.

14:00 Tercera jornada del XXI CONCURS DE "MASCLETAES" CIUTAT DE CASTELLÓ al carrer Sta. Mª Rosa Molas (al costat de la Plaça del Primer Molí), amb la participació de PIROTECNIA CRESPO d'Alzira. Organitza: Junta de Festes. Col.labora: AMSTEL i COLEBEGA.

14:30 A l'Hotel Intur, homenatge a les Reines de les Festes de Castelló.

16:30 Tercera Jornada i Cloenda del "MAGDALENA CIRCUS", XVIII Mostra internacional de nou circ al carrer, en la Plaza Huerto Sogueros,

con la participación de SUSI SAN, MALAS KOMPAÑIAS, DUO LAOS i QUINTA DOLÇAINERA. Organizado por la Junta de Festes.

17:00 Gran Prix Taurí per a les colles de Castelló a la Plaça de Bous.

17:00 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d'Honor a la Gaiata 7 "Cor de la Ciutat".

17:30 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d'Honor a la Gaiata 9 "L'Espartera".

18:00 TEATRE, al Teatre del Raval, a càrrec del Grup L’ENFILAT que representarà "LA COMÈDIA DE L’OLLA". Patrocinat per FUNDACIÓ DÁVALOS-FLETCHER.

18:15 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d'Honor a la Gaiata 13 "Sensal".

18:30 Concentració a la plaça de Mª Agustina de les agrupacions participants al "XV HOMENATGE DE CASTELLÓ A LA DOLÇAINA I TABAL", des d'on partiran recorrent el següent itinerari: Sant Lluís, Enmig, Porta del Sol, Gasset, Major i plaça de Sta. Clara. Organitza: Federació Colles de Castelló i la Colla "Xaloc", amb la col.laboració de la Junta de Festes.

19:00 TEATRE, al Centre Cultural La Marina del Grau, a càrrec del Grup TRAGAPINYOLS que representarà "LA FLORISTA DEL COVEN GARDEN”. Patrocinat per FUNDACIÓ DÁVALOS-FLETCHER.

19:00 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d'Honor a la Gaiata 2 "Fadrell".

19:00 Actuació a la Plaça Major del grup “ELS DE LA FILETA”.

19:30 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d'Honor a la Gaiata 8 "Portal de l'Om".

20:00 "XV HOMENATGE DE CASTELLÓ A LA DOLÇAINA I TABAL" en la Plaça de Sta. Clara. Organiza: Federació Colles de Castelló i la Colla "Xaloc", amb la col.laboració de la Junta de Festes.

20:00 "TOMBACARRERS", cercavila d'animació que, partint de l'av. del Rei En Jaume I, recorrerà els carrers Colón, Enmig, Porta del Sol, Gasset, Major i Colón, fins l'av. del Rei En Jaume I. Col.labora: C.C. SALERA, MARZÁ i COMAUTO SPORT.

20:30 A la Plaça Major actuació deL Grup de Rumbes “CONTRATIEMPOS”. Patrocina: Ambulancias CSA.

20:45 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d'Honor a la Gaiata 11 "Forn del Plà".

22:30 Segona jornada del XXI FESTIVAL DE PIROTÈCNIA CIUTAT DE CASTELLÓ. NIT DE FOC. Partint de la plaça de Cardona Vives, es dispararà el primer castell a les 23:00 hores a càrrec de PIROTECNIA ALICANTINA DE FOCS I ARTIFICI al recinte de focs del Pau Gumbau-Caminàs, el segon castell a càrrec de PIROTECNIA MARTÍ de Borriana al parc Rafalafena (Pintor Carbó-av. Lledó), i un tercer castell a càrrec de PIROTECNIA GIRONINA al carrer Sta. Mª Rosa Molas (recinte de mascletaes). Patrocina: FCCSA-FOBESA.

23:00 Gran actuació de DAVID DE MARÍA al Recinte de Concerts de Castelló, organitzat per la Junta de Festes. Patrocina: Grupo UBE i AMSTEL.

23:00 A la Plaça Major, actuació de MARILUZ (cançó moderna), MANUEL SEGURA (cançó espanyola) i el ballet SWING DANCE. Organitza: Junta de Festes. Patrocina: AMBULANCIAS CSA.

CASTELLÓ 2015*

40

programa festes la magdalenaDIJOUS 12 DE MARÇ10:30 Lliurament de Premis del Concurs d'Aparadors a l'Excm. Ajuntament. Patrocinat per la Regidoria de Comerç i la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació.

11:00 Homenatge a les empreses col.laboradores amb la Junta de Festes a la Sala de Plens de l'Excm. Ajuntament de Castelló. Organitza: Junta de Festes.

11:00 Espectacle infantil de màgia "STREPITO" i pallassos a la Plaça de Sta. Clara. Col.laboren: C.C. SALERA, ALCAMPO i CAJAMAR-CAIXA RURAL CASTELLÓ.

11:30 Tallers Infantils de Manualitats a la Plaça Major. Patrocina: C.C. SALERA i ALCAMPO.

11:30 Espectacle d’Animació Infantil “MAGDALENA D’OR”, ubicat a l'antic recinte de Fires i Mercats (junt a l’Avgda. de la Mar), que romandrà obert des de les 11’30 h. fins les 14 hores i des de les 17’30 h. fins les 20 hores.

12:00 A la Plaça Hort dels Corders, espectacle d’esport basc, alçament de pedra i tall de fusta. Organitza: Junta de Festes.

12:30 INTERSOLFA. XXVII Festival Internacional de Música de Festa. Animació en el Primer Molí (zona de "mascletaes"), partint de la plaça Borrull, a càrrec de l'agrupació d’EUA. Col.labora: FACSA i MGS SEGUROS.

12:30 "Encierro" infantil, que partint des de la plaça de Sta. Clara, recorrerà el carrer Major fins la plaça de Mª Agustina. Organitza: Junta de Festes. Col.labora: PERIÓDICO MEDITERRÁNEO.

13:00 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d'Honor a la Gaiata 16 "Rafalafena".

13:30 XXIX FIRA ALTERNATIVA al parc de l'Auditori,

organitzada per Amics de la

Natura.

14:00 Quarta jornada del XXI CONCURS DE "MASCLETAES" CIUTAT DE CASTELLÓ al carrer Sta. Mª Rosa Molás (al costat de la plaça del Primer Molí), amb la participació de PIROTECNIA ALTURA d’Altura. Organitza: Junta de Festes. Col.labora: AMSTEL.

17:00 Classe pràctica amb alumnes de les Escoles Taurines de Castelló i Valéncia. Jònecs de DANIEL RAMOS per a SEDANO VÁZQUEZ (de l’E.T. Castelló), JUAN ANTONIO NAVAS (de l’E.T. de Valéncia) i PABLO ROMÁN (de l’E.T. de Castelló).

17:30 COS MULTICOLOR. Desfilada de carrosses amb batalla de confeti pel circuit format a l'Av. del Rei En Jaume I (entre el carrer Saragossa i la plaça Clavé), acte amenitzat amb bandes d'EUA i POLÒNIA, participants en el XXVII Festival Internacional de Música de Festa. Organitza: Junta de Festes.

18:00 TEATRE, al Teatre del Raval, a càrrec del Grup L’ARMELAR que representarà "PER MENJAR CARN DE BURRO". Patrocinat per FUNDACIÓ DÁVALOS-FLETCHER.

19:00 A la Plaça de Sta. Clara, "XVI MOSTRA DE MÚSICA I FOLKLORE REGIONAL" amb l'actuació del Grup Folklòric del Centre Aragonés de Castelló. Organitza: Centre Aragonés de Castelló i Junta de Festes. Col.labora: CAJAMAR-CAIXA RURAL CASTELLÓ.

19:00 MOSTRA FOLKLÒRICA a la Plaça Major, a càrrec del grup "FORCAT". Organitzat per la Junta de Festes. Patrocina: FUNDACIÓN DÁVALOS-FLETCHER.

19:00 TEATRE, al Centre Cultural La Marina del Grau, a càrrec del Grup BALADRE que representarà "UN AMOR AMB INTERÉS". Patrocinat per FUNDACIÓ DÁVALOS-FLETCHER.

19:30 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d'Honor a la Gaiata 4 "L'Armelar".

19:30 A la Plaça Hort dels Corders, espectacle d’esport basc, alçament de pedra, tall de fusta i figures amb motoserra. Organitza: Junta de Festes.

20:00 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d'Honor a la Gaiata 17 "Tir de Colom".

20:00 XXVII FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE FESTA. I Jornada del Festival. Concert a la Plaça Major a càrrec de les agrupacions d'HONGRIA, EUA, POLÒNIA i HOLANDA. Col.laboran: EXCMA. DIPUTACIÓ PROVINCIAL. Organitza: Junta de Festes. (Nota: En el cas de condicions climatològiques adverses, el concert es celebrarà al Palau de la Festa).

20:30 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d'Honor a la Gaiata 19 "La Cultural".

22:00 CONCIERTAZO AMSTEL amb els artistes AURORA BELTRAN (Tahures Zurdos), CARLOS ESCOBEDO (Sober), PAU (Uzzhuaïa), RUTH LORENZO, FORTU (Obús) i RAFA BLAS, al Recinte de Concerts de Castelló. Organitzada per la Junta de Festes. Patrocina: AMSTEL.

23:00 A la Plaça Major, espectacle de varietats amb la participació de LOS TAP MAGYC SHOW (màgia i humor) i “EL CABALLERO DE LA MAGIA” (màgia de gans aparells visuals). Patrocina: AMBULANCIAS CSA i COLEBEGA.

23:00 Tercera jornada del XXI FESTIVAL DE PIROTÈCNIA "CIUTAT DE CASTELLÓ" al recinte de focs del Pau Gumbau-Caminàs, amb el llançament d'un castell a càrrec de PIROTECNIA TURÍS de Turís. Col.labora: FCCSA-FOBESA.

DIVENDRES 13 DE MARÇ11:00 A la Plaça de Sta. Clara Espectacle Infantil “La Várita Mágica” amb teatre de titelles i pallassos. Col.labora: CAJAMAR-CAIXA RURAL CASTELLÓ.

CASTELLÓ 2015*

41

programa festes la magdalena 11:30 Tallers Infantils de Manualitats a la Plaça Major. Col.laboren: C.C. SALERA i ALCAMPO.

11:30 A l’esplanda dels Jutjats, Gran Espectacle Equestre “EL GRAN IMPERIO ROMANO” un gran conjunt d’escenografia de l’Època Romana.

12:00 V Mostra Gastronòmica i Lúdica al Parc dels Jocs Tradicionals (Segon Molí), amb exhibicions de jocs tradicionals. Organitza: Federació Colles de Castelló.

12:15 Visita de la Reina i autoritats a la XXVIII Fira Alternativa.

12:30 INTERSOLFA. XXVII Festival Internacional de Música de Festa. Animació en el Primer Molí (zona de "mascletaes"), partint del carrer de Sant Roc, a càrrec de les agrupacions d’HOLANDA i IRLANDA. Col.labora: FACSA i MGS SEGUROS.

14:00 Cinquena Jornada del XXI CONCURS DE "MASCLETAES" CIUTAT DE CASTELLÓ al carrer Sta. Mª Rosa Molas (al costat de la Plaça del Primer Molí), amb la participació de PIROTECNIA ALICANTINA DE FOCS I ARTIFICI. Organitza: Junta de Festes. Col.labora: AMSTEL.

16:00 Segona jornada de l'Homenatge a la Tercera Edat a la Pèrgola, amb l'actuació de CARLOS LUNA (showman) i el TRIO CALIPSO. Organitza: Junta de Festes. Patrocina: MARZÁ.

17:00 CORREGUDA DE FIRA. Bous de la ramaderia NÚÑEZ DEL CUVILLO per als matadors JUAN JOSÉ PADILLA, MORANTE DE LA PUEBLA i JOSÉ MARÍA MANZANARES.

17:15 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d'Honor a la Gaiata 14 "Castàlia".

18:00 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d'Honor a la Gaiata 10 "El Toll".

18:00 TEATRE, al Teatre del Raval, a càrrec del Grup EL TARONGER que representarà "LOS MISTERIOS DE LA CARNE". Patrocinat per FUNDACIÓ DÁVALOS-FLETCHER.

18:30 XV DESFILADA INTERNACIONAL D'ANIMACIÓ, amb la participació de companyies de teatre de carrer, grups d'animació i bandes de música internacionals. Desfilada on la fantasia i l'espectacle envolten i fan participar el públic. Itinerari: plaça de les Aules, plaça Mª Agustina, Governador, Guitarrista Tárrega, Asensi, plaça de la Pau, Gasset, Ruiz Zorrilla i av. del Rei En Jaume I. Organitza: Junta de Festes. Col.laboren: B.P. OIL Refinería de Castellón, FACSA i AMBULANCIAS CSA.

19:00 TEATRE, al Centre Cultural La Marina del Grau, a càrrec del Grup EL CRÉSOL que representarà “UN CANVI D’HABITACIÓ” i “NELO BACORA”. Patrocinat per FUNDACIÓ DÁVALOS-FLETCHER.

19:00 MOSTRA FOLKLÒRICA a la Plaça Major a càrrec del "GRUP CASTELLÓ". Organitzada per la Junta de Festes. Patrocina: FUNDACIÓ DÁVALOS-FLETCHER.

20:00 Visita de les Reines de les Festes i Corts d'Honor a la Gaiata 15 "Sequiol".

20:00 A la Plaça de Sta. Clara, "XVI MOSTRA DE MÚSICA I FOLKLORE REGIONAL" amb l'actuació del "Coro y cuadro de baile Aires de Andalucía" del Centre Andalús de Castelló. Organitza: Centre Andalús de Castelló i Junta de Festes. Col.labora: CAJAMAR-CAIXA RURAL CASTELLÓ.

20:15 MOSTRA FOLKLÒRICA a la Plaça Major, a càrrec del grup "RAMELL". Organitzada per la Junta de Festes. Patrocina: FUNDACIÓ DÁVALOS-FLETCHER.

20:30 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d'Honor a la Gaiata 1 "Brancal de la Ciutat".

21:00 "BARBACOA" POPULAR. Gran degustació de xoriços i llonganisses gegants a la plaça Hort dels Corders. Patrocinat per ALCAMPO i C.C. SALERA. Col.laboren: AMSTEL, COLEBEGA i Periòdic MEDITERRÁNEO.

22:30 A la Plaça Major, actuació de la banda de Suïssa JASON BOON BIGBAND.

23:00 Quarta jornada del XXI FESTIVAL DE PIROTÈCNIA "CIUTAT DE CASTELLÓ", al recinte de focs del Pau Gumbau-Caminàs, amb el llançament d'un castell a càrrec de PIROTECNIA CRESPO. Col.labora: FCCSA-FOBESA.

23:30 A la Plaça Major, actuació del grup de ball PAPA RUMBA (ball llatí). Organtiza: Junta de Festes. Col.laboren: C.C. SALERA i CAJAMAR-CAIXA RURAL CASTELLÓ.

23:30 Gran actuació de LOS MOJINOS ESCOZíOS al Recinte de Concerts de Castelló. Organitza: Junta de Festes. Patrocina: GRUPO UBE i AMSTEL.

DISSABTES 14 DE MARÇ11:00 XVI TROBADA JUVENIL DE DANSA a la plaça Sta. Clara, organitzada per la Junta de Festes. Patrocina: FUNDACIÓ DÁVALOS-FLETCHER.

11:00 VISITA DE LA REINA DE LES FESTES I LA SEUA CORT D'HONOR, a la Llar d'Ancians Nostra Senyora del Lledó.

11:45 XXVII FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE FESTA. Recepció oficial a les agrupacions participants en les sales de l'Excm. Ajuntament.

12:30 Recepció oficial a les Reines dels pobles de la província a la Sala de Plens de l'Excm. Ajuntament.

CASTELLÓ 2015*

42

programa festes la magdalena12:30 DESFILADA INFANTIL D'ANIMACIÓ, que recorrerà els carrers Colón, Enmig, Porta del Sol, Gasset i Major. Organitza: Junta de Festes. Col.labora: IBERDROLA.

13:00 A la Plaça de Tetuan, actuació de la “Banda de Gaitas y Grupo de Baile de la Escuela Nacional de Asturianía”, dins l’edició de la XVI Edició de Música i Folklore.

13:00 Cercavila a càrrec de xarangues pels principals carrers de la ciutat, organitzada per la Junta de Festes. Col.laboren: MARZÁ i COMAUTO SPORT.

13:00 INTERSOLFA. XXVII Festival Internacional de Música de Festa. Animació al Primer Molí (zona de "mascletaes"), partint de l’ avda. Rei

En Jaume I, Plaça Major, a càrrec de les agrupacions d'HONGRIA i

BÈLGICA. Col.labora: EXCMA. DIPUTACIÓ

PROVINCIAL.

14:00 Sisena jornada del XXI CONCURS DE

"MASCLETAES" CIUTAT DE CASTELLÓ al

carrer Sta. Mª Rosa Molas (al costat de la plaça del Primer Molí), amb la participació de PIROTECNIA MARTÍ de Borriana. Organitza: Junta de Festes. Col.labora: AMSTEL.

15:30 OFRENA DE FLORS A LA MARE DE DÉU DEL LLEDÓ, a la seua Basílica. Exida de la Comitiva des de la Plaça Major, que transcorrerà per Arxiprest Balaguer, Major, Pl. de Mª Agustina i av. del Lledó fins la Basílica. Confecció per tots els participants d'una COMPOSICIÓ FLORAL.

17:00 CORREGUDA DE BOUS “GOYESCA”, en homenatge a Enrique Ponce pel XXV aniversari de la seua alternativa. Bous de la ramaderia d’HERMANDOS GARCÍA JIMÉNEZ i OLGA JIMÉNEZ per als matadors ENRIQUE PONCE, EL FANDI i SEBASTIÁN CASTELLA.

18:00 TEATRE, al Teatre del Raval, a càrrec del Grup AMIGOS DEL TEATRO, que representarà "EDUCANDO A RITA". Patrocinat per la FUNDACIÓ DÁVALOS-FLETCHER.

18:30 Cercavila a càrrec de xarangues pels principals carrers de la ciutat, organitzada per la Junta de Festes. Patrocina: MARZÁ i COMAUTO SPORT.

19:30 SARSUELA. Al Teatre Principal, representació de l'obra "LA GRAN VÍA". Organitza: Orquesta Lírica. Patrocina: CASTELLÓ CULTURAL. Col.labora: Junta de Festes de Castelló.

20:00 XXVII FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE FESTA. II Jornada del Festival. Concert a la Plaça Major a càrrec de les agrupacions d'IRLANDA, BÈLGICA, CROÀCIA i SUÏSSA. Organitza: Junta de Festes. Patrocina: FACSA, MGS SEGUROS i EXCMA. DIPUTACIÓ PROVINCIAL. (Nota: En el cas de condicions climatològiques adverses, el concert es celebrarà al Palau de la Festa)

20:30 Homenatge del Districte Marítim del Grau a les Reines de les Festes. A continuació, MASCLETÀ MULTICOLOR al Port de Castelló a càrrec de PIROTECNIA HERMANOS FERRÁNDEZ de Beniel. Patrocinada per PORT CASTELLÓ.

22:30 SARSUELA. Al Teatre Principal, representació de l'obra "LA GRAN VÍA". Organitza: Orquesta Lírica. Patrocina: CASTELLÓ CULTURAL. Col.labora: Junta de Festes de Castelló.

23:00 A la Plaça Major, actuació d’ “ISIDORO GOLDMAN Y SUS MUÑECOS” (ventríloc), CARMEN BARROSO (cançó moderna) i SANTIAGO URBAN (cançó espanyola). Organitza: Junta de Festes.

23:00 Cinquena jornada del XXI FESTIVAL DE PIROTÈCNIA "CIUTAT DE CASTELLÓ" al recinte de focs del Pau Gumbau-Caminàs, amb el llançament d'un castell a càrrec de PIROTECNIA PEÑARROJA de Vall d’Uxó. Col.labora: FCCSA-FOBESA.

23:00 Revetlla popular al carrer Lluís Vives, organitzada per la Colla Bacalao.

23:00 Revetlla popular a la plaça de les Aules, organitzada per la Colla del Rei Barbut.

23:00 Al Recinte de Concerts de Castelló, actuació de MAGO DE OZ. Organitza: Junta de Festes. Patrocina: BP OIL Refinería de Castellón. Col.labora: AMSTEL.

CASTELLÓ 2015*

43

programa festes la magdalenaDIUMENGE 15 DE MARÇ11:00 XXVII FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE FESTA. Jornada de cloenda. CONCERT EXTRAORDINARI a la Plaça Major amb l'actuació de totes les agrupacions participants al Festival i la BANDA MUNICIPAL DE CASTELLÓ. Patrocinat per FACSA i MGS SEGUROS, amb la col.laboració de l' EXCMA. DIPUTACIÓ PROVINCIAL. (Nota: En el cas de condicions climatològiques adverses, el concert es celebrarà al Palau de la Festa)

12:00 XIX DANSÀ INFANTIL DE MAGDALENA, que es celebrarà a l'av. del Rei En Jaume I. Organitzada per la Junta de Festes. Patrocina: FUNDACIÓ DÁVALOS-FLETCHER.

12:00 Cercavila a càrrec de xarangues pels principals carrers de la ciutat, organitzada per la Junta de Festes. Col.laboren: COLEBEGA i COMAUTO SPORT.

13:00 INTERSOLFA. XXVII Festival Internacional de Música de Festa. Animació al Primer Molí (zona de "mascletaes", partint de la Plaça Major, a càrrec de les agrupacions de CROÀCIA i POLÒNIA. Col.labora: EXCMA. DIPUTACIÓN PROVINCIAL.

13:30 Concurs de paelles a Sant Jaume de Fadrell. Organitzat per la Germandat dels Cavallers de la Conquesta.

14:00 Setena Jornada del XXI CONCURS DE "MASCLETAES" CIUTAT DE CASTELLÓ al carrer Sta. Mª Rosa Molas (al costat de la plaça del Primer Molí), amb la participació de PIROTECNIA GIRONINA. Organitza: Junta de Festes. Patrocina: AMSTEL.

14:30 A l'Hotel Intur Castelló, lliurament de premis del XXI CONCURS DE "MASCLETAES" CIUTAT DE CASTELLÓ. Organitza: Junta de Festes.

17:00 CORREGUDA DE FIRA. Bous de les ramaderia EL PILAR per als matadors PAQUIRRI, MIGUEL ÁNGEL PERERA i ALEJANDRO TALAVANTE.

18:30 Cercavila a càrrec de xarangues pels principals carrers de la ciutat, organitzada per la Junta de Festes. Col.laboren: MARZÁ i COMAUTO SPORT.

19:30 Entrega del "XXV MASCLET D'ARGENT COLLA A MITGES”, al seu local del carrer Pare Vicent, 5.

22:30 DESFILADA FINAL DE FESTES que, formant-se a l'Av. del Rei En Jaume I (cantó amb el carrer Saragossa), recorrerà els carrers: Av. del Rei En Jaume I, Ruiz Zorrilla, Porta del Sol, Gasset, Plaça de la Pau, Major i Arxiprest Balaguer, fins arribar a la Plaça Major, amb la participació de les bandes participants al XXVII Festival Internacional de Música de Festa.

22:45 En finalitzar, GRAN TRACA FINAL, a càrrec de la Pirotècnia MARTÍ de Borriana, que partint de la Plaça Major, recorrerà els carrers Vera, Gasset, Porta del Sol, Ruiz Zorrilla, Av. del Rei En Jaume I, Sant Vicent, Ronda del Millars, Plaça de la Independència, Saragossa, Colón, Enmig, Porta del

Sol, Trinitat, Ximènez, Plaça de la Pau, Major, Plaça Mª Agustina,

Sanahuja, Sant Fèlix, Enmig i Colón. Col.labora: MTC.

23:00 A continuació, el tradicional MAGDALENA

VÍTOL a la Plaça Major. Organitza: Junta de Festes

i col.labora MTC i Periòdic MEDITERRÁNEO.

CASTELLÓ 2015*

44

programa festes la magdalenaESPORTS7/03/2015 – 16:45 Concurs de Coloms Esportius, organitzat pel Club Esportiu de Colombicultura "San Agustín".

7/03/2015 – 17:00 Competició Voleibol femení categoria superliga-2 entre Volei Grau Castelló i Sant Cugat Barcelona al Pavelló Polideportivo Grau-Pablo Herrera.

9/03/2015 – 16:30 Pilota valenciana. Partida joves promeses de la província, amb la participació de Kevin i Javi Font contra David i Martín, al Trinquet Municipal de Castelló (Parc Esportiu del Sindical). Organitza: Patronat d'Esports de Castelló/Club Pilotari Castelló.

9/03/2015 – 18:30 Pilota valenciana. VII Trofeu Magdalena Pilota

Valenciana. Partida professional amb la participació de Pablo

II i Félix contra Puchol II i Héctor en el Trinquet Municipal de Castelló

(Parc Esportiu del Sindical). Organitza: Patronat d'Esports de Castelló/Club Pilotari Castelló.

11/03/2015 – 15:30 Pilota valenciana. Partida d'exhibició "Magdalena 2015" al carrer Gràcia (junt "Casa dels Caragols", carrer Major). Organitza: Club Pilotari Castelló i C.R.I.S. de Creu Roja de Castelló.

11/03/2015 – 16:45 Concurs de Coloms Esportius, organitzat pel Club Esportiu de Colombicultura "San Agustín".

11/03/2015 – 17:30 39ena. Final Trofeu Billar a tres bandes Magdalena 2015 al Casino Antic de Castelló, organitzat pel Club Billar Castelló "Casino Antic".

11/03/2015 – 19:30 I Trofeu de Frontennis “Magdalena siglo XXI”, a les instal.lacions del Club Frontennis Castelló. Final de consolació de 1ª categoria.

11/03/2015 – 20:30 I Trofeu de Frontennis “Magdalena siglo XXI”, a les instal.lacions del Club Frontennis Castelló. Final de consolació de Territorial i Divisió d’Honor.

12/03/2015 – 19:30 I Trofeu de Frontennis “Magdalena siglo XXI”, a les instal.lacions del Club Frontennis Castelló. Final de veterans.

12/03/2015 – 20:30 I Trofeu de Frontennis “Magdalena siglo XXI”, a les instal.lacions del Club Frontennis Castelló. Final de 1ª categoria.

13/03/2015 – 12:00 Hípica. Campionat infantil de Salt al Poni Club Castelló (Camí Caminàs, junt a la Basílica). Organitza: A.C.A.

13/03/2015 – 15:30 Hípica. LI Concurs Nacional de Salt d'Obstàcles Magdalena 2015 al Poni Club Castelló (Camí Caminàs, junt a la Basílica). Organitza: A.C.A.

13/03/2015 – 19:30 I Trofeu de Frontennis “Magdalena siglo XXI”, a les instal.lacions del Club Frontennis Castelló. Final de Territorial i Divisió d’Honor. En finalitzar, lliurament de trofeus.

14/03/2015 – 10:00 XXVI Campionat mundial de "Boli", semifinals a la Plaça del Jocs Tradicionals. Organitzat per la Federació Colles de Castelló i la Colla Xupla Xarcos, amb la col.laboració de la Junta de Festes.

14/03/2015 – 12:00 Hípica. Campionat infantil de Salt al Poni Club Castelló (Camí Caminàs, junt a la Basílica). Organitza: A.C.A.

14/03/2015 – 15:30 Hípica. LI Concurs Nacional de Salt d'Obstàcles Magdalena 2015 al Poni Club Castelló (Camí Caminàs, junt a la Basílica). Organitza: A.C.A.

14/03/2015 – 16:45 Concurs de Coloms Esportius, organitzat pel Club Esportiu de Colombicultura "San Agustín".

15/03/2015 – 08:00 XXXV Gran concurs de pesca marítima amb canya "Magdalena 2015" als acotats del Port de Castelló, fins les 13 h. En finalitzar, lliurament de trofeus. Organitzat per la Societat Esportiva Sport Pescador.

CASTELLÓ 2015*

45

15/03/2015 – 10:00 XXVI Campionat mundial de "Boli", final a la plaça dels Jocs Tradicionals. Organitzat per la Federació Colles de Castelló i la Colla Xupla Xarcos, amb la col.laboració de la Junta de Festes. En finalitzar, lliurament de trofeus.

15/03/2015 – 10:30 Hípica. Gran Premi del LI Concurs Nacional de Salt d'Obstàcles Magdalena 2015 al Poni Club Castelló (Camí Caminàs, junt a la Basílica). Organitza: A.C.A.

15/03/2015 – 12:00 Volta a peu a la ciutat de Castelló, XV Trofeu Luis Adsuara. Distància: 5 km. Eixida des de l’avgda. del Rei En Jaume I. Organitzat per Runner's Home.

15/03/2015 – 16:00 Obert Infantil d’Escacs – Magdalena 2015 en el Patronat d’Esports (carrer Columbretes, 22). Categories sub 8, 10, 12 i 14.•••

programa festes la magdalena

CASTELLÓ 2015*

46

JUNTA DE FESTES

PATRONAT MUNICIPAL DE FESTES JUNTA DE FESTES

CASTELLÓ 2015*

47

President:Jesús López Guillén.

Vicepresident i coordinador de l’equip de gestió:

José R. Garcés Tormo.

Vicepresident segon i coordinador de l’equip de col·laboració:

Santiago Gil Sánchez

Vocals:Rafael Bayo Gómez

Arturo Casanova MartínezJosé Miguel Manjón Montoya

Matilde Martínez Almela María Mulet Ripollés

Martín Requena GarcíaManuel Rodríguez Santana

José Antonio Rubert ManriqueJosé Vicente Sales CatalàMaría Valverde Damià

Estructura Junta de Festes

CASTELLÓ 2015*

48

REINA 2014 | LARA SOS BOIX

Ja fa més d'un any que tot va començar, més d'un any d'aquella telefonada que em va canviar la vida, més d'un any que les vaig conèixer a elles, més d'un any que una nineta em va robar el cor, més d'un any...i encara així em segueix resultant complicat ficar en paraules tot el viscut i sentit.

És molt difícil, quasi impossible redactar en unes quantes línies tot el viscut durant un any, ja que han sigut multitud d'actes els que ens han donat l'oportunitat de representar a Castelló, però encara és més complicat expressar part dels sentiments viscuts, ja que aquests han sigut infinits. Pensava que era complicat sentir tantíssimes coses en tant poc de temps, però avui en dia ja pense que no hi ha cap cosa impossible i mai sabem que aventures ens oferirà aquesta vida.

Aquella vesprada de juliol la vida em va donar un gir de 360º, fins al moment no hi ha cridada més rellevat que la que em va fer el nostre alcalde n'Alfonso Bataller. Quan vius la festa des de dins, quan t'han inculcat les tradicions del nostre poble des que vas nàixer és fàcil somiar, tancar els ulls i veure't saludant amb el mocadoret a la mà. Però quan despenges el telèfon i et diuen que eres la màxima representant del nostre poble i de les nostres festes per al proper cicle magda-

lener és complicat baixar del núvol i ficar els peus a terra. Us puc assegurar que a mi personalment em va costar molt fer-ho, eixa nit era com mirar-ho tot des de fora, com si fos una vegada més de les que tancava els ulls per deixar volar la meua imaginació, la diferencia aquella vegada es que començava a escriure la meua historia, la nostra historia, ja que en cap moment he estat sola.

Ja vaig dir fa un any, que la meua proposta era fer del viatge una aventura inoblidable, i ara quan ja tot ha finalitzat us puc assegurar que així ha sigut. Inclús quan els peus enca-ra no tocaven a terra, quan encara creia que era tot un més dels meus somnis, us puc dir que va ser millor que qualsevol cosa que hages arribat a imaginar abans.

Em sembla estrany i llunyà tot el que us estic contant, i a la vegada molt proper, perquè tanque els ulls i són tantes les emocions que em recorren cada part del cos...l'obertura del nostre any, nervis per tot arreu, mirades curioses, paraules tranqui-l·litzadores i encara em ressonen les nostres veus, donant la benvinguda al nostre cicle, nervioses pel que començàvem a viure i il·lusionades pel nostre camí, temoroses per la responsabilitat que despenyava el nostre càrrec, però per damunt de tot feliços. També senc els nervis el dia de la imposició de bandes, crec que fins que no va acabar no vaig començar a aterrar de nou. Recorde

els clarins al sortir de l'ajuntament per primera vegada, eixa sortida que tant m'ha marcat durant aquest any i que em marcarà per a tota la vida. El meu coixiner, Rafa Alabau, amb eixa delicadesa que tant el caracteritza.

Les mirades de complicitat de les meues dames al pujar a l'escenari i les mirades encara tímides de les 19 madrines de sector. A poc a poc eixes mirades s'han anat transformant durant l'any, cadascuna d'elles ha sigut una peça fonamental del meu puzle, totes i cada una d'elles necessària i impres-cindible. Sempre amb el seu flamant somriure, les

sues ganes de viure cada moment com si fos l'úl-

tim i la seua energia que durant tot l'any

ha ajudat a encendre i donar llum al meu estimat farol.

Això tan sols va ser l'inici del meu estimat 2014 i després....després els dies anaven passant molt ràpid, es cert que el temps vola, però tan sols ho fa quan realment gau-deixes al màxim del que estàs vivint. I així ha sigut cada segon en què he tingut la sort de representar a la meua ciutat. Condensar ací tot el viscut és pràcticament impossible, però m'agradaria poder compartir amb vosaltres moments que m'han deixat sense alè, que per un moment em van paralitzar, deixos que passe el temps que passe se, que sempre que tanque els ulls em faran traure un immens somriure.

El dia de l’homenatge a les comissions estava realment nerviosa, després de tant de temps preparant el discurs, anava a poder dirigir aquelles paraules d'agraïment cap a totes aquelles persones que treballen dia a dia per engrandir la nostra festa, paraules d'una privilegiada orgullosa de la seua ciutat, de les seues tradicions i de la seua gent, paraules sinceres, paraules d'una Reina, però sobretot, paraules de Lara, una xica de gaiata.

Vestit de castelloner es trobava el meu galantejador, Pere Pau Montañes el dia de la galania, on les seues paraules es van convertir en ball i em va fer traure el millor dels somriures, el palau es va convertir en un magnífic Pregó ple de sorpreses inesperades, com la del meu coixiner Victor Marco, que com sempre, va estar pendent de mi en tot moment.

I després de tant esperar va arribar la nostra setmana gran, els nervis em recorrien el cos de cap a peus, però sabia que estava tot a punt. Una vegada vestida només em faltava l'últim complement, el somriure. Va sonar el timbre i allí van aparèixer elles, les meues fidels companyes, Carla, Mónica, Isabel, Eli, Claudia i Beatriz, veure les seues cares d'emoció i d'alegria, per tot el que anàvem a viure, va ser increïble. Com trobe a faltar els desdejunis amb la casa plena, les dames de la ciutat, els nostres acompanyants de la junta de festes, els xofers i els policies.

Eixida de l'ajuntament i arribar a la primera mascletada, amb quines ganes l'esperava. Es difícil d'explicar la sensació que es sent al tindre el privilegi de, junt amb Beatriz, poder encendre aquella metxa i anunciar a

Diuen que hi ha records que son per a tota la vida i us puc assegurar que aixI Es...

CASTELLÓ 2015*

49

REINA 2014 | LARA SOS BOIX

tots els castelloners i castelloneres que un any més, la nostra ciutat estava en festes.

Ens trobàvem en la vesprada del Pregó, pre-parades en la carrossa per a sentir els versos de Bernat Artola en veu del nostre pregoner Pedro Quiralte. Moltíssimes sensacions van ser les que vaig poder sentir, l'estima que la gent de la nostra ciutat em va oferir no mai se m'esborrarà. Va ser difícil contindre les llàgrimes, però la imatge que mai oblidare, és quan vaig arribar a tribuna i la vaig vore a ella, empeu i manant-me un bes, la meua estimada Beatriz, la meua estimada Reina, cap de les dues vam ser capaços de reprimir els nostres sentiments.

No em podia llevar el somriure, quan al desfile de gaiates una xiqueta anònima va eixir corrent, soltant la mà dels seus pares, per vindre a abraçar-me, de sobte em troba-va rodejada de xiquets i xiquetes abraçant-me i dient-me que anava molt guapa. Com ja sabeu, els xiquets són la meua debilitat i això em va arribar molt a dins. I quan ja quasi havíem arribat a correus i pensava que tot havia acabat, el meu gran company de viatge, Jesús, em va fer parar i donar-me la volta, i gràcies a ell i a tota la banda Municipal de Castelló vaig poder escoltar el pas doble que amb tant d'afecte va fer, en el seu dia, el mestre Paco Signes per a mi. És increïble trobar-se vestida de castellonera, amb la banda verda creuant el teu pit, la canya a la mà i escol-tant el pas doble que porta el teu nom.A pesar del fred, l'entrada a la basílica de Lledó el dia de l'Ofrena a la nostra Mareta em marcarà per sempre. Els castelloners ja tenien el panell de flors quasi a punt i ella es trobava esperant-nos al fons. Poder rendir-li homenatge i tindre-la tan a prop és un sentiment inexplicable. Només tenia paraules i pensaments d'agraïment per a ella, gràcies, gràcies i mil gràcies.Si hi ha un moment que haguera pogut fer que no arribés era el vitol. No esperes amb la mateixa il·lusió ser qui anuncia que la nostra setmana gran ha arribat, que ser qui anuncia que ja ha finalitzat. Però tot va canviar quan ens van obrir les portes d'aquell màgic balcó, quan vam eixir i junt amb Beatriz em vaig trobar al mig de la balconada del nostre ajuntament, vaig tindre que apretar-li la mà ben fort per a ser conscient del què estava passant. La plaça major de gom a gom, tots cridant, les llàgrimes no em deixaven vore, llàgrimes plenes de moments, vivències, emocions, sentiments i sobretot persones, persones que m'han acompanyat durant aquest camí, persones, que com aquella nit Beatriz, no m'han soltat la mà en cap moment. Crit de

Magdalena...i va començar l'espectacle, ara si...estava a punt de finalitzar, però en el fons sabia que no s'havia acabat, era un fins sempre i així va ser, ja que el nostre camí va seguir endavant, i encara, que una de les setmanes més esperades de la nostra vida ja havia passat, nosaltres...nosaltres seguíem somiant.

Seguíem somiant perquè hem tingut la sort de traspassar les fronteres de la nostra ciutat i viatjar per tota la Comunitat, fins i tot fóra d'aquesta. En cada lloc vaig poder conèixer les seues festes, les tradicions més arrelades de cada ciutat i poble i sobretot vaig viure moments irrepetibles i inoblidables, i el més important de tot, m'emporte unes magnífiques companyes de viatge, que en tot moment m'han demostrat el seu afecte i estima. D'entre elles destaque dos noms, Carmen Sancho, Fallera Major de València, i Beatriz Botella, Bellea del foc d'Alacant. Dues amigues que han compartit junt amb mi aquest somni, que han representat a la seua ciutat i a les seues gents com es mereixien i que guardaran sempre en un raconet molt especial del seu cor aquest 2014.

De la mateixa manera vull destacar un nom que fa anys que m'acompanya agafant-me la mà ben fort i de ben a prop, un nom d'una gran companya, però sobretot d'una gran amiga. Madrina en 2012, dama de la ciutat en 2013 i Na Violant d'Hongria 2014, Melina Queral Llach. Amb ella he compartit quan-titat de moments no sols aquest any, i cadas-cun d'ells ha aconseguit que fos especial.

Les despedides començaven a arribar, les nostres dames ens van fer immersar-nos en un màgic teatre on nosaltres érem les prota-gonistes, rodejades per part dels nostres pilars fonamentals d'aquest any, elles, les nostres famílies i la junta de festes vam fer el sopar de despe-dida, nit de records i d’anècdotes que ens van fer plorar i riure a la vegada, però sobre tot nit d'amistat, on una vegada més vam poder unir llaços i recordar tots els bons moments que aquest 2014 ens ha regalat..

L'últim acte oficial amb les meues xiques va ser dur, saber que era l'última vegada que anàvem a estar totes juntes vestides de castelloneres ens pareixia estrany, pareixia que no mai havia d'arribar, però aquell dia ens vam unir en una abraçada que pareixia infinita i se que a totes se'ns va quedar marcat. De la mateixa manera va arribar el meu últim dia vestida de castellonera, recorde que com sempre abans d'eixir de casa vaig parar compte de no oblidar-me l'últim complement, el somriure, però aquella vesprada aquest va ser d'un sabor

amarg. Vaig saborejar fins cada instant com si fos l'últim, com havia fet fins al moment, la gran diferencia aquell dia es que si que era lúltim. Va ser impressionant trobar-se a la carrossa i de sobte sentir uns crits que animaven tot el carrer i donar-se conter que aquests són per tu, allí es trobava tota la cort infantil amb les seues famílies fent que fos un dia encara més especial. Les meues petites espurnes màgiques, Lola, Paula, Anna, Andrea, Maria, Carolina i com no, la meua meitat, Beatriz. Al tornar a casa mi-lers de sensacions van començar a recórrer el meu cos, el cor m'anava molt de pressa, i va arribar el moment, llevar-se la banda, la banda que ha viscut junt amb mi cada moment en primera persona, una banda carregada de milers de vivències, emocions i sentiments. De moment era l'última vegada que creuava el meu pit i a pesar de no poder deixar de mirar-la havia arribat el moment. Guardar les peces de roba, i a la banda verda reservar-li un lloc especial, un lloc privilegiat al meu cor.

Avui el temps segueix passant, i com ja he dit, si tanque els ulls sóc capaç de recordar totes aquestes sensacions, xicotets detalls que m'han canviat, però si d'alguna cosa puc estar orgullosa avui en dia és de totes les persones que m'han acompanyat en aquest viatge i sobretot, de tots els que em van ajudar en el seu dia a apagar la llum del nostre estimat farol de la Magdalena 2014. Perquè com ja vaig dir al meu discurs de despedida....em despedisc feliç, feliç d'haver gaudit cada moment que meu concedit, però sobre tot feliç de poder apagar la llum del meu farol tots junts, com la gran família que hem format aquest any, amb cadascuna de les rialles que hem compartit, amb cadascuna de les emocions que hem viscut, amb tots els estimats records que guarde,…amb tot eixe bon grapat de sensacions que ara ens ajuden a apagar aquesta llum però que ja ha encès als nostres cors la flama d’un any inoblidable. Un any que mai seré capaç d'agrair-vos el que per a mi ha significat, mai serè capaç de tornar-vos el privilegi que meu concedit i és que una i mil vegades comença-ria i finalitzaria amb un gràcies amb majúscules per a tots vosaltres, per a tot Castelló.

Fins sempre...Magdalena!

CASTELLÓ 2015*

50

REINA INFANTIL 2014

BEATRIz ITURRALDE CUBERTORER

GRACIES, CASTELLO... GRACIES A TOTS!!!Per a una xiqueta com jo, es fa molt difícil escriure o resumir en unes poques línies allò que s'ha viscut, sentit, aprés, compartit i disfrutat en tot este passat any, crec que per a una xiqueta… i per a un adult… així i tot, atenent la sol·licitud de la Junta de Festes, intentaré, resumir les meues experiències com a Reina Infantil de Castelló durant l'any 2014. I vull començar pel principi, com sempre, i que en este cas, quasi ha sigut, principi i fi… i vull fer-ho donant les gràcies a una de les persones que més ha lluitat, ha disfrutat, i ha treballat perquè jo poguera disfrutar d'un any de regnat com el que he tingut, Pili Murria, esti-gues on estigues… moltíssimes gràcies per tot!!! Et vull!!!

Mai podré oblidar les experiències compartides, les vivències disfrutades,

tot allò que he aprés, tot el que sent i so-

bretot les amistats generades i

guanyades durant este temps i que estic segura que seran per sempre.

No puc ni vull oblidar ni un sol segon d'este meravellós i màgic any, però en cada un d'eixos segons, apareix la persona que acompanyarà cada record del meu regnat per a tota la vida, ella és LARA SOS, la Reina de les Festes 2014, que vaig tindre la sort i el privi-legi que fóra la triada per a representar a Castelló junt amb mi. Lara ha sigut el meu suport, el meu confident, la meua amiga, el meu referent, la que més m'ha exigit quan ha fet falta, i amb qui més he rist en cada minut que teníem juntes, en el cotxe, en una mascletà o en una menjar. GRÀCIES LARA, ET VULL!

Res haguera tingut sentit sense les meues amigues, els meus suports, la meua cort, ANDREA, ANNA, CARO-LINA, LOLA, MARÍA I PAULA, han sigut el vertader motor de l'any, elles han fet que cada acte, cada vivència o cada circumstància fóra especial. Des del primer minut en què ens vam conéixer, les set vam ser una pinya, som un grup molt ben avingut i serem per sempre un bloc sòlid d'amigues que estic segura perdurarà per a tota la vida. M'heu fet riure, plorar, emocio-nar-me… però sobretot m'heu permés gaudir i viure com ningú d'esta increï-ble experiència. He intentat aprendre de cada una de vosaltres tot el que he pogut, però encara em queda molt per aprendre… GRÀCIES AMIGUES!Sempre, hem tingut un recolzament incondicional per part de les nostres “germanes majors”, BEATRIZ, CARLA, CLAUDIA, ELI, ISABEL I MONICA, tot el que puc dir és poc per a descriure el que pense de totes vosaltres… Sou meravelloses i ens heu donat tot el que necessitàvem cada un dels dies que hem viscut juntes. MAI VOS OBLI-DARÉ

Si algú té la culpa que tot isca perfecte, que no ens haja faltat de res, que esti-guérem sempre degudament vestides, puntuals i que el nostre any màgic ana-ra sobre rodes, no són altres que JESÚS

LÓPEZ i la seua Junta de Festes. Sabeu tots que vos estaré eternament agraïda (i emocionada…) per tot el que heu fet per mi, per les meues dames, per la meua família, per les festes de Castelló. Tu, Jesús, saps de sobra l'afecte que et tinc i com sóc de feliç i cada vegada que t'arranque un somriure, més el va-lore… A la resta, res més vos puc dir… MOLTES GRÀCIES.

GRÀCIES de la mateixa manera, a Alfonso, Ximo i resta de la corporació municipal. TOTS m'heu acollit, m'heu mimat, cuidat i sobretot, m'heu ensen-yat que les festes estan per damunt de qualsevol creença siga del tipus que siga, les festes són i deuen ser només això, FESTES! GRÀCIES per confiar en mi. Heu fet que em sentira com una vertadera Reina!!!

GRÀCIES a la meua família, els meus pares i la meua germana en primer lloc, i per extensió als meus iaios, tios i cosins, heu aconseguit que sempre em sentira acompanyada, que res fóra un problema per a mi, que disfrutara de cada segon de l'any, i que no faltara ni sobrara res… VOS VULL MOLT, GRÀCIES!

Indubtablement, les GRÀCIES, més sentides i merescudes, són per a la meua Gaiata, la Gaiata 1 Brancal de la Ciutat, que em va donar l'oportunitat de formar part de la seua comissió, que em va fer la seua Madrina Infantil l'any 2013 i que va confiar amb mi perquè optara a representar a tots els xiquets de Castelló. GRÀCIES ANDRÉS, Grà-cies a TOTS!

Evidentment i per extensió GRÀCIES a cada un dels membres de totes les comissions de sector de cada una de les GAIATES, de la U a la DÈNEU, GRÀCIES!!!

Gràcies a l'Olla de la Plana, Moros d´Alqueria, Colla del Rei Barbut, l´Aljama, Colla Bacalao, Cavallers de la Conquesta i resta d’ens vinculats, colles i la resta de col·lectius festers, MOL-TÍSSIMES GRÀCIES.

CASTELLÓ 2015*

51

REINA INFANTIL 2014 | BEATRIz ITURRALDE CUBERTORER

No puc ni vull oblidar-me de ningú, de cadascun dels amics, perquè així vos consideraré per sempre, que han fet possible este meravellós any, cada un de vosaltres heu aportat un granet d'arena en el camí del meu any de reg-nat magdalener, gràcies a totes aquelles persones que han fet que jo lluïra ben arreglada en cada ocasió, als que m’han portat d’un lloc a un altre, a les que han compartit moments molt especials i emocionants, i entre totes aquestes per-sones permitiu-me tan sols nomenar als meus coixiners i galantejador, Pablo Iturralde, Carlos Feliu i Carlos Vidal. MIL GRÀCIES A TOTS! Seria un error oblidar les meues companyes “autonòmiques” de viatge, CLAUDIA, MARTHA, NURIA i tota la resta de màximes representants dels municipis de la nostra comunitat amb qui he compartit meravellosos mo-ments. GRÀCIES, VOS VULL!I per descomptat a TOT CASTELLÓ!!! Gràcies a cadascú dels que vos heu acostat a mi en algun moment de l'any, a demanar-me que em fera una foto amb vosaltres, a portar-me un poema, a dedicar-me un floreta que vos eixia del cor, d'eixe cor castelloner que tots tenim, moltíssima gent que venia a saludar-me emocionada pel sentir cas-telloner que l’acostava a “la seua Reina Infantil”, no podia imaginar mai que hi havia més gent a més de mi (abans de ser triada Reina Infantil) que s'acostava amb respecte i admiració a cada una de les nostres màximes representants… Ha sigut un vertader plaer, un honor i un orgull poder representar a tots els xiquets de Castelló, i sentir que tots vos veieu ben representats per mi. No dubteu que he fet tot el que he pogut i he donat tot el que tenia per a estar a l'alçada que mereixíeu, espere no ha-ver-vos fallat i si en algun moment així ha sigut, vos demane disculpes, mai ha sigut la meua intenció.

Sense tots vosaltres no haguera sigut possible disfrutar d'esta insuperable experiència que Déu m'ha brindat en la meua vida. Res haguera sigut igual, no m'imagine sense vosaltres la màgi-ca i somiada telefonada de l'alcalde anunciant que seria la pròxima Reina Infantil, ni la imposició de bandes, ni cada una de les presentacions de

gaiates, ni els diferents actes de l'any, no haguera tingut a qui dedicar el meu discurs el dia dels homenatges a les comissions de sector, ni qui em rendira tribut el dia de la Galania, no haguera sigut possible eixa emocionant eixida de l'ajuntament cap a la primera mas-cletà, ni el pregó, l'enfarolà, no haguera plorat d'emoció el dia del Pregó Infan-til, què seria de la desfilada de Gaiates sense vosaltres?, o l'encesa de gaiates, o el magdalena circus, no puc imaginar un cos multicolor sense ningú amb qui “barallar-me” amb confeti, ni una ofre-na a la nostra patrona sense el “calor” de tot Castelló acompanyant la nostra arribada a la basílica, i per descomptat no entenc un Magdalena Vitol sense ningú a qui CRIDAR, eixa espectacular paraula que no vols que arribe mai…

No puc ni imaginar ni un dels actes, dels moments o vivències viscudes sense el vostre suport, sense la vostra ajuda, sense el vostre afecte, sense els vostres aplaudiments, sense les vostres floretes, sense els vostres somriures, SENSE LA VOSTRA PRESÈNCIA!!!!NO VOS ADONEU QUE TOTS VO-

SALTRES, TOTS! SOU ELS VERTA-DERS PROTAGONISTES DEL MEU ANY? NO VEIEU QUE EL MEU CÀRREC NO HAGUERA TINGUT SENTIT SENSE TOTS VOSALTRES??? SENSE EL SUPORT I LA PRESÈNCIA DE TOT CASTELLÓ???

De veritat, de cor, d'eixe cor magdale-ner, que tots tenim i del qual jo disfrute ara més que mai, GRÀCIES, GRÀCIES I MIL GRÀCIES A TOTS!!!

Ací em teniu per Sempre!!!

No sé si he sigut la Reina Infantil que esperàveu des del dia en què vaig ser triada, però puc assegurar-vos que vosaltres SÍ QUE HEU SIGUT EL CASTELLÓ QUE SOMIAVA!!! NO CANVIARIA NI UN DETALL DE CAP DE VOSALTRES!!! SOU I SE-REU SEMPRE AMICS DE LA REINA INFANTIL 2014, ara ja AMICS DE BEATRIZ ITURRALDE.GRÀCIES CASTELLÓ!!! GRÀCIES A TOTS!!!

MAGDALENA!!!!

CASTELLÓ 2015*

52

REPAS AL CICLE FESTER 2014

2014-02- 23 Concert Pasdobles Reines

2014-02-27 Viatge a la Magdalena 2014

2014-02-09 Processó de Sant Blai

2014-02-28 PRESENTACIÓ DE NA VIOLANT Melina Llach

2014-03-08 Homenatge a les Comissions 2

2014-03-08 Equip de col·laboradors

2014-02-27 Presentació pregoners

La Junta de Festes de Castelló coordina les activitats vinculades a les festes radicionals de la ciutat al llarg del cicle fester. Aquesta tasca suposa l’organització dels actes festius en

Nadal, la semana de la Magdalena, les festes de Maig i les de Sant Cristòfol. Però també tutela i recolza la celebració de Sant Pere en el Grau, Carnestoltes, Festa de la Rosa, Festival Antiga Corona

d’Aragó, i totes les festes realitzades en els distints carrers, barris i associacions, així com les diferents activitats que desenvolupen gaiates, colles i altres ens vinculats al món de la festa.

2014-03-08 Homenatge a les Comissions 1

CASTELLÓ 2015*

53

2014-03-09 Homenatge a les Comissions Infantils 1

REPAS AL CICLE FESTER 20142014-03-09 Homenatge a les

Comissions Infantils 2

2014-03-14 GALANIA INFANTIL 2

2014-03-14 GALANIA INFANTIL

2014-03-15 GALANIA 1

2014-03-15 GALANIA 2

2014-03-18 Repartiment de llibrets

2014-03-19 Crema de Falles 1

2014-03-19 Crema de Falles 2

2014-03-22 DESFILADA DE GAIATES

CASTELLÓ 2015*

54

REPA

S AL

CIC

LE FE

STER

201

4

2014-03-22 ENCESA 1

2014-03-22 ENFAROLÀ FADRI

2014-03-22 FOTO EN CORREOS

2014-03-22 HOMENATGE AL REI EN JAUME

2014-03-23 ROMERIA INFANTILS

2014-03-23 ROMERIA LARA

2014-03-23 TORNÀ

2014-03-24 ENCESA 2

2014-03-24 ENCESA

2014-03-27 COS MULTICOLOR

CASTELLÓ 2015*

2014-05-03 PREGONET 2

55

REPAS AL CICLE FESTER 2014

2014-03-29 OFRENA LLEDÓ 2

2014-03-29 OFRENA LLEDÓ

2014-03-30 DESFILADA FINAL

2014-03-30 VITOLET

2014-04-18 DIVENDRES SANT

2014-04-27 PROCESSÓ DE SANT VICENT

2014-05-02 FESTA DE LA ROSA 2

2014-05-02 FESTA DE LA ROSA

2014-05-03 PREGONET 1

CASTELLÓ 2015*

56

REPA

S AL

CIC

LE FE

STER

201

4 2014-05-17 EL BALL PERDUT 2

2014-05-03 PREGONET 3

2014-05-17 EL BALL PERDUT

2014-06-22 OFRENA ALACANT

2014-06-23 DESFILE ALACANT

2014-05-17 EL BALL PERDUT 3

2014-06-22 OFRENA ALACANT 1

2014-06-23 MASCLETÀ ALACANT 2

2014-06-24 CREMÀ FOGUERES ALACANT 3

2014-09-19 IMPOSICIÓ BANDES 1im

posi

cion

s de

ban

des

CASTELLÓ 2015*

57

imposicions de bandes

2014-09-19 IMPOSICIÓ BANDES 2

2014-09-20 IMPOSICIÓ BANDES 3

2014-09-20 IMPOSICIÓ BANDES 4

2014-09-19 IMPOSICIÓ DE BANDES INFANTIL

2014-09-20 IMPOSICIÓ DE BANDES

2014-09-20 IMPOSICIÓ DE BANDES

2014-09-20 IMPOSICIÓ BANDES 5

2014-09-27 PRESENTACIÓ G 5

REPA

S AL

CIC

LE FE

STER

201

5

2014-10-04 HOMENATGE A TOMBATOSSALS

2014-09-19 IMPOSICIÓ DE BANDES INFANTIL

CASTELLÓ 2015*

58

REPA

S AL

CIC

LE FE

STER

201

5

2014-10-05 PRESENTACIÓ G 12

2014-10-11 PRESENTACIÓ G 9

2014-10-12 Sant Félix de Cantalici

2014-10-18 PRESENTACIÓ G 17

2014-10-19 Processó Verge Lledo i Lope de Vega

2014-10-25 PRESENTACIÓ G2

2014-10-26 Sant Roc del Raval

2014-10-31 Inauguració exposició cartells Magdalena 2

2014-10-31 Inauguració exposició cartells Magdalena

2014-11-01 PRESENTACIÓ G 1

CASTELLÓ 2015*

59

REPAS AL CICLE FESTER 2015

2014-11-08 PRESENTACIÓ G 15

2014-11-09 Festes de Sant Roc de la Vila

2014-11-15 Exaltació Fallera Major Borriana 1 2014-11-15 Exaltació Fallera

Major Borriana 2

2014-11-15 PRESENTACIÓ G 18

2014-11-16 Exhaltació Fallera major infantil Borriana

2014-11-21 Il·luminació Nadal Corte Ingles

2014-11-22 PRESENTACIÓ G 10

2014-11-29 PRESENTACIÓ G 14

2014-12-05 Encesa il·luminació Nadal Castello 2

CASTELLÓ 2015*

60

REPA

S AL

CIC

LE FE

STER

201

5

2014-12-05 Encesa il·luminació Nadal Castelló

2014-12-06 PRESENTACIÓ GAIATA 6

2014-12-06 Processó de Sant Nicolau

2014-12-08 Processó Portal de la Puríssima

2014-12-13 PRESENTACIÓ G 16

2014-12-20 FELICITACIÓ DE NADAL

2014-12-20 PRESENTACIÓ G 13

2014-12-21 Prosessó de Cassola i Canyaret

2014-12-28 Sant Roc del pany de Sant Doménech

2014-12-28 Sant Roc del pany de Sant Doménech 1

CASTELLÓ 2015*

61

REPAS AL CICLE FESTER 2015

2015-01-05 Cavalcada reis 1

2015-01-05 Cavalcada reis 2

2015-01-10 PRESENTACIÓ G 19

2015-01-11 Sant Roc de Vora Sequia 1

2015-01-17 PRESENTACIÓ G 11

2015-01-31 PRESENTACIÓ G 3

2015-01-24 PRESENTACIÓ G 4

2015-02-01 Sant Antoni

2015-01-31 Exaltació Fallera Major Infantil València

2015-02-07 PRESENTACIÓ G 8

2015-02-15 Pasobles a Cristina i Dunia

2015-02-14 PRESENTACIÓ G 7

2015-01-11 Sant Roc de Vora Sequia 2

62

dansa i musicaA LES FESTES DE CASTELLÓ

CASTELLÓ 2015*

63

Els balls i les danses a Castello de la Plana.Josep Vidal i Gozalbo.

El cicle festiu anual a Castelló de la Plana actualment està ple de moments per a les danses i per als balls tradicionals. La nostra ciutat ha sigut capaç de mantindre recuperar i afegir nous moments festius a les celebracions basades en la música tradicional i popular. A aquesta bonica feina han contribuït moltes persones que al llarg del temps s’hi han dedicat amb cos i ànima i no menys lloable també ho és la tasca d’entitats culturals i festeres que sense descans s’han esforçat en la continuïtat de la nostra tradició dansística tan estimada pel poble de Castelló.

Les danses són celebracions de clara arrel mediterrània i ancestral que acaben desembocant a Castelló en les ara conegudes danses de la festivitat del Corpus i el Ball de Plaça. Les danses provinents de la tradició més antiga foren adaptades per a una celebració de caràcter religiós, el Corpus. Els seus elements pagans encapçalen la processó representant la manera de ser i la tradició del poble castellonenc. Les segones danses, el Ball Perdut, són el màxim exponent de l’expressió festiva popular de Castelló al llarg dels darrers segles perpetuades en el temps amb una força generacional que les transmet any rere any on s’hi pot trobar una amalgama de balls i de danses.

Comencem l’enumeració per les danses del Corpus quan L’A.F. El Millars les recuperà l’any 1976 i orgullosament l’Associació de Dansants del Corpus de Castelló prengué el testimoni de compromís a partir de l’any 1990; danses dels nans, dels cavallets i dels gegants. A més cal afegir que El Grup El Forcat des de la seua fundació, 1977, ha fet per dinamitzar la dansa dels arets que ara la continuen els xiquets i les xiquetes dels grups que ensenya Alícia Pastor.

Aquest octubre la mateixa Associació de Dansants ha publicat el disc

compacte amb les danses, la seua història i un recull musical amb partitures. L’Associació d’Estudis Tradicionals Grup Castelló fou la primera en enregistrar les músiques de les danses al disc “Bureo i soroll” l’any1988, reeditat al 2003.

A mig camí entre les danses i els balls a Castelló de la Plana com a molts pobles valencians es conserva el Ball de Plaça ací conegut amb el nom de Ball Perdut. Aquesta antiga tradició es ballà per darrera vegada l’any 1924 i es tornà definitivament a recuperar l’any 2004 amb la creació de l’Agrupació d’Entitats del Ball Perdut qui donà l’actual forma i contingut a les danses que s’interpreten en la processó del dia de la patrona, Mare de Déu del Lledó i de forma participativa el tercer dissabte del mes de maig a la plaça Major de la vila.

L’any 2008 s’edità el disc compacte amb les melodies de les diferents parts de la dansa: Avís de ball, anguila, seguidilles, ressalada, arenilla de Castelló, ball pla o taraitaità, dansa, arenilla del Ball Perdut i la bolangera. S’adjunta a l’edició un llibret explicatiu de les danses: història i partitures.

Cavallet del corpus i personatge popular castellonenc. 1983.Foto V. Gamir. Arxiu de l’A.F. El Millars

Portada del disc compacte de l’Agrupació d’Entitats del Ball Perdut. 2006. Arxiu d’Alícia Pastor. Foto de la família Arrufat.

Si les danses són actes festius solemnes, fixes al calendari, d’estructura tancada i acompanyades d’elements i indumentària apropiada, els balls venen marcats per uns trets ben distints: espontaneïtat i divertiment.La tradició del ball a la ciutat no té data de naixença, però sí se sap el que ara queda: seguidilles, marineries, bolero, jota i els quadros. Es desconeixen altres modalitats locals de ball tot i haver algunes versions distintes dels existents que el Grup Ramell ha interpretat alguna vegada. El tram que separa l’època d’esplendor d’aquestes modalitats musicals i de ball allà pel segle divuit / dinou i el moment actual, és llarg i està farcit de grans canvis o de grans aportacions.

Segurament els balls més antics d’aquestes tipologies peninsulars que s’expandiren cap a terres de la Plana són les seguidilles i el bolero, les més populars tal vegada ho són les marineries, la més arranjada i moderna, la jota. A banda, queden el quadres de ball procedents dels rigodons europeus molt de moda

CASTELLÓ 2015*

64

entre la burgesia decimonònica, quedant-ne alguns exemples més a Benicarló i a Les Useres.

Les versions dels balls que coneixem avui en dia foren adaptades i probablement estructurades amb format escènic al darrer terç del s. XIX. No consta clarament l’existència d’una antiga escola de ball a Castelló, però es fa evident la seua existència segons Fermín Pardo. Els balls conservats tenen un format totalment escolaritzat a mode de les altres escoles valencianes de ball del s. XIX. Això vol dir que previ al moment d’escolarització de les seguidilles, de les marineries i de la jota, a la ciutat de Castelló, als seus ravals de gent llauradora i jornalera, el poble gaudia amb el ball popular en les festes com a expressió de l’alegria i de comboi de viure. Els balls i cançons vingueren d’on vingueren, els i les castellonenques els van fer

seus, cisellant-los amb el seu caràcter,

adaptant-los a la seua llengua i

mudant-los amb les pròpies creences i tradicions.

El resultat va ser uns balls propis, estimats i plens de força que ja en un Castelló canviant de finals del segle dènou cada cop més urbà, industrial i modern, eren capaços d’enlluernar els ulls del veïnat en festes davant les interpretacions ja foklòriques que els Quadres de Ball oferien als entaulats. Així ho entén Enric Ribés als “Quadros de costums castellonencs” l’any 1915.Arrancant d’aquesta data, el camí dels balls castellonencs inicien una trajectòria que ens durà al present, passant per les aportacions de les distintes generacions que ara s’expliquen.

La forma més actual dels balls castellonencs naix de la mà dels dos grups d’aquell període de postguerra: Coros y danzas de la Sección Femenia primer, anys 40, i el Grupo de Danzas del Ministerio de Educación y Descanso després, 1953. Els requisits d’aquells organismes estatals porten a

una selecció de balls i de mudances, a una configuració estàndard de l’estructura del ball i a una adaptació escènica rigorosa apta per a concursos molt propis del moment. Els dos grups rivalitzaren i cadascun dels dos féu les seues pròpies adaptacions i creacions probablement a partir de la mateixa font que els arribà d’aquells antics grups de ball. Això ha comportat en l’actualitat a l’existència de dues modalitats d’interpretació dels balls locals, cadascuna hereva de la tradició del grup creador i els successius grups han optat per seguir-ne una o l’altra; dos grups originals, dos estils i dues versions de ball per a una ciutat menuda però rica en patrimoni cultural.

Amelia Ferrer, cap de dansa del grup de la Secció Femenina comentava que hi havia una tercera part del bolero que la van abandonar perquè complet el bolero no s’ajustava al temps de l’actuació. Afegia que la Sinyo Joaquina de la plaça de bous, filla de l’encarregat de l’establiment, els va ensenyar els

ELS BALLS I LES DANSES A CASTELLÓ DE LA PLANA.

Parelles de ball

CASTELLÓ 2015*

65

balls del bolero i de les seguidilles i que les mudances de les marineries les aprengué de la gent major del raval de Sant Fèlix que els van cantar i ballar eixe bonic fandango. Per banda de l’altre grup, Ricardo Rossel veterà del ball a Castelló ens conta com també la Sinyo Joaquina els alliçonava en el ball marcant-los bé un estil i una gràcia postural que féu triomfar el seu grup en nombrosos certàmens nacionals i internacionals de caire competitiu.Acabat el període dictatorial els dos grups mudaren de nom, forma i contingut. El primer es transformà en l’Agrupació Folklòrica El Millars (1977) i el segon canvià de nom a Grup Castelló i posteriorment a Associació d’Estudis Tradicionals, Grup Castelló. El Grup Forcat es crea l’any 1978 a partir del mateix tronc que l’A.F. El Millars. Les tres entitats transformaren la visió que es tenia fins el moment del món del folklore obrint portes cap una visió més àmplia del ball interpretant noves coreografies i balls d’arreu de les terres valencianes. El Millars inicià una recerca i difusió dels balls (cd musical 20 anys El Milllars, 1996) i de la indumentària tradicional des d’una visió enriquidora i diversa apuntant cap a una nova manera de vestir-se més diversa coneguda com a vestit de llauradora que aviat entrà a formar part de la festa oficial bandejat l’inapropiat vestit d’ auela que tant de moda es va posar als anys 80. El Grup Castelló encetà un nou camí de recerca cap a la recuperació dels balls i danses de les comarques castellonenques des d’un punt de vista més etnològic i menys folkloritzat. Fruit d’eixe treball el grup edità els dos discs compactes: “ Bureo i Soroll” 1988 i “ Mel de Romer” l’any 2006.

S’afegien noves formacions a la gran família del folklore: L’Escola de Dansa Castelló, Grup Illes Columbretes del Grau de Castelló i El Grup Ramell. Apareixen altres maneres d’interpretar i viure la música tradicional, cada grup s’afilia a la que més l’interessa aportant a la ciutat una riquesa interpretativa mai vista fins ara. Enregistra l’Escola de Dansa Castelló un disc compacte amb interpretacions musicals i adaptacions amb la Banda Municipal dirigida per Francesc Signes l’any 2010. El Grup

Ramell publica un doble disc compacte l’any 2006 de gran valor documental “ De Rondes i de Bureos” fent palesa així la nova manera de veure i interpretar musicalment uns balls i unes maneres de ballar directament apreses de la gent gran que encara per les terres castellonenques ballaven als bureos allà pels finals dels 90 i principis del segle XXI.

A les places de la ciutat i als locals particulars d’associacions culturals augmenten els bureos, saraus o festes improvisades de caràcter lúdic amb la música i el ball tradicional com a protagonistes on tothom pot participar sense cap condicionant més que les ganes de ballar, cantar o de tocar a la rondalla.

La passió pel ball ja havia arribat a les colles festeres i caus gaiaters, a les associacions de veïns i d’altres ens culturals. No menys valuós ha sigut el treball d’ensenyament del ball tradicional que es desenvolupa als centres educatius com una activitat d’esplai on hi participen centenars de menors. El ball, les danses a Castelló estan vives, només cal veure l’esclafit musical que és el Pregó i Pregó Infantil amb les desenes de grupets que ballen, només cal anar a les mostres de folklore i a les trobades de ball infantils o juvenils, passar pels tallers o escoles de ball que van creixent per la ciutat i escoltar els repics de les castanyetes. Només cal veure com sorgeixen noves formacions com: Els Fadrins del Censal, Saborija, La Nova Escola o el Grup Atzavara.

Cal comptar, això sí, amb l’ajuda dels músics, dels cantadors i en especial dels dolçainers i tabaleters, que acompanyen, que interpreten incansablement les melodies de les danses i dels balls. Sense tots ells i elles no hi hauria ball.

Sempre queden coses pendents, coses per millorar, es podria formalitzar més el nostre ric repertori musical i de ball tradicional, podent-lo reglar formalment al currículum escolar i d’ensenyaments superiors com una eina d’expressió enriquidora i arrelada a l’entorn cultural dels valencians. Sempre queden asprors que llimar però

quan sona la dolçaina i ixen les danses de nans, cavallets, arets i gegants al carrer, quan el Ball Perdut es caragola al voltant de la font de la plaça Major, quan al mes de maig s’obri el festival de Danses de l’Antiga Corona d’Aragó, quan la rondalla tiba les cordes i la veu del cant ompli el carrer i l’escena, els balls i les danses viuen a Castelló. Una tradició que no veurà la seua fi mentre hi haja jovent que s’enorgullesca de saber ballar i d’adults que no es cansen de participar i ensenyar. *

ELS BALLS I LES DANSES A CASTELLÓ DE LA PLANA.

Cartell de festa

CASTELLÓ 2015*

66

MUSICA I FESTAAlgú va dir una vegada que la música és la banda sonora de la nostra vida. A això li podríem afegir que també va ser la dels que ens van precedir i ho serà dels que vindran. El silenci absolut no existix i és la mateixa naturalesa la que proporciona els sons perfectament ordenats i harmònics que acompanyaran la vida de tots els sers del planeta. Des del principi dels temps, els distints grups humans i civilitzacions han anat trobant un mitjà de comunicació que, a més de transcendir fins a allò diví, ha de-finit cultures i identificat pobles i costums, referides a tot allò que una generació hereta de les anteriors, i que per estimar valuós ho heretaran les següents. La música, tradició cultural en què expressem gran part de la nostra naturalesa com a poble, l'heretem de generació en generació i, com tota tradició, no roman immòbil. En el nostre dia a dia, l'enriquim i influïm en ella de tal manera que, alhora que la conservem, la renovem per a futures generacions. El tercer diumenge de quaresma de 1252 els pobladors del Castell Vell, gràcies a la Carta Pobla atorgada en Lleida en 1251 pel rei Jaume I, es van traslladar fins al pla fèrtil donant origen al que hui és la nostra ciutat. Aquest fet ho commemorem cada any amb la Romeria de les Canyes en les Festes de la Magdalena i és ací on comença la nostra història, on arrelen els nostres costums, la nostra tradició i la nostra memòria col·lec-tiva com a poble. Castelló va anar creixent i la nova religió fou donant nom als seus carrers fins a poder passejar hui per Sant

Francesc d’Assis, Santa Bár-bara, Sant Fèlix, Sant

Blai, Sant Vicent Ferrer, Mare de Déu

del Lledó, Sant Roc de la Raval, Sant Roc de la Vila… fins a perdre'ns pel complex entramat urbà de la gran ciutat. Castelló, orgullós del seu origen i respectant la seua memòria, ha convertit en això la seua festa. No hi ha carrer que no honre el seu sant ni qui s'oblide de Perot de Granyana i, no existix tampoc cap que no sàpia com es fa el camí de volta a aquell turó per a poder veure eixe pla que des d'allí es divisava.“Anar a la romeria, no és tan sols anar de festa; és deure que manifesta orgull de genealogia”, resa el pregó que escriguera Bernat Artola i que cada any recita musicat un “pregoner”. Ací està el punt d'inflexió, perquè ara és quan parlarem de la ban-da sonora d'esta història. La Música que Castelló ha incorporat a la seua vida: el cant de “Allibera'm, Domine” que es canta en la porta de l'ermita just abans de “La Tornà” cada diumenge de Magdalena, “Els Gojos en Lloança a la Mare de Déu del Lledó” i la “Salve” que entonem a l'arribar a la Basílica, el “Bolero” i la “Jota de Caste-lló” que elegantment i alegre dansen amb mestria nostres grups folklòrics abillats de castelloners i el nostre “Rotllo i Canya” que tan sols necessitava una banda de música per a cobrar vida després que el compositor José García escriguera les seues notes en el seu pautat paper. Diumenge, 3 de febrer de 1946. En la Plaça de Bous de Castelló esperava la jove Banda Municipal, que a penes comptava amb 21 anys, per a interpretar tots i cada un dels pasdobles que es presentaven al concurs convocat per l'Ajuntament de Castelló per a representar les noves festes nascudes just l'any anterior. El veredicte popular va ser clar. 1262 vots contra 679 que va obtindre el segon classi-ficat, van determinar l'avenir de la nostra història i de la nostra música al triar el pasdoble a què poc més tard Ángel Sánchez subscriuria amb lletra per a afirmar que “Som de Castelló”. Però la Banda Municipal,

junt amb el guanyador es va dur la resta, i pasdobles com “A la Magdalena” d'Eugenio Macián, “Dia de la Magdalena” de Vicente Portolés “Gaiates i Traques” de Joaquín Sanchis, “Aires Llevantins” de Bernabé Sanchis i “Castàlia” dels germans Vicente i Antonio Terol, continuen inundant amb les seues melodies els carrers de Castelló, conformant una base sobre la qual s'assenta un llenguatge característic que identifica la música castellonera: Alberto Marzá, Fran-cisco Signes, Joaquín Ortells, José Gargori, José Pla, Miquel Mulet, Pedro Guzmán, Rafael Roca o Ramón Garcés podrien ser exemples significatius i precursors del nou projecte que ve duent-se a terme des de l'any 2013 i que consistix en l'edició d'un CD que conté cada any els pasdobles que porten per títol els noms de les Reines de les Festes de Castelló i que són encarregats per l'Ajuntament a reconeguts composi-tors amb la il·lusió de regalar a les reines alhora que enriquir el patrimoni cultural, artístic, musical i festiu de la nostra ciutat. Però Castelló és una ciutat oberta al món i alhora que es referma en les seues arrels i creences és capaç d'acollir i enriquir-se amb tot aquell que aporta quelcom bo a la seua terra. Castelló ha sabut traduir també això en festa amb la incorporació a la seua setmana gran del “Festival Internacional de Música de Festa” que des de fa ara 27 anys acosta fins als nostres carrers bandes de música procedents de tots els racons del planeta que amb cada un dels seus ritmes i peculiaritats inunden Castelló amb melo-dies que es projecten a l'infinit convertint a la capital de la Plana en el centre de la música en el món i a les seues festes en les més internacionals.

Algú va dir una vegada que la música és la banda sonora de la nostra vida. A això li podríem afegir també que ho és de qui està al nostre costat, de les persones als que volem, amb les que convivim i compartim vivències, sensacions, sentiments… i que tan sols adquirix verdader significat si la nostra pel·lícula és capaç d'omplir-la de contingut.*

MAGDALENA, FESTA PLENA!

José Vicente Ramón SegarraDIRECTOR DE LA BANDA

MUNICIPAL DE CASTELLÓ

Festival Internacional de Música de Festa

CASTELLÓ 2015*

67

La dolcaina al cicle fester de CastelloJoan Josep Trilles i FontTant la figura del dolçainer com la del tabaleters han estat sempre presents en el cicle fester de la nostra ciutat, en les actuacions al carrer, abans que les agrupacions bandístiques actuals. Els dolçainers i tabaleters seguiren el testimoni dels joglars d’èpoques ante-riors. A les darreries del segle passat, la figura del dolçainer i tabaleter estava molt vigent a les nostres comarques, compartint espai amb les bandes. En l’actualitat, el dolçainer típic ha donat pas a les colles de dolçainers que om-plin de gatzara les nostres places.

A Castelló de la Plana ens seria difícil d’entendre la nostra festa sense la parti-cipació de la música de dolçaina i tabal. De sempre, aquests dos instruments s’han utilitzat arreu de les nostres terres, per a acompanyar tota mena de festes i diades col·lectives, bé siga a través de les dansades, les despertades i les processons, bé siga a través de les cercaviles, la funció més important de les quals era la d’avisar i cridar a la festa, convidant el veïnatge a participar de la gatzara i l’alegria dels festeigs. A casa nostra, la dolçaina i el tabal han estat els instruments protagonistes fonamentals del nostre cicle fester.La dolçaina ha anat sempre de la mà de les diferents manifestacions festívoles a la nostra ciutat. Amb les Festes de Carrer o Populars, les quals són tan anti-gues con la creació i el creixement de la nostra ciutat sempre han anat del bracet.

Les colles de dolçainers i tabaleters són indestriables de les festes pairals. La dolçaina i les festes de carrer fan rebom-bori i xerinola, fent ben present el so de la dolçaina, a tots els àmbits i mantenir i enriquir les festes de carrer -més de 22 manifestacions acastello- treballant per la nostra cultura i les nostres tradicions. Comencen amb Sant Antoni el 10 de gener i finalitzen l’últim diumenge de desembre amb Sant Roc del Pany de Santo Domingo.

El grups i escoles de danses també comparteixen la música de la dolçaina i el tabal. Hi ha grups que tenen dolçainers i tabaleters per a les seues manifestacions portant les danses per tot el món. No cal dir que en festes, concretament al Pregó Infantil, trobem en cada grup o escoleta de danses, com a mínim, un dolçainer i un tabaleter.

Llibret festes Carrer Sant Félix 2009

Pregó Infantil Magdalena 2014

CASTELLÓ 2015*

68

LA DOLÇAINA AL CICLE FESTER DE CASTELLÓ

També a les ambaixades culturals que fan ens vinculats, com els Moros d’Alqueria, la música de la dolçaina i el tabal els acompanya en els seus viatges pel món exportant les nostres tradi-cions. Com no, Xarxa Teatre, també té ben present aquests instruments en els seus espectacles que fan per a festes com La nit màgica així com en els espectacles per tot el món.

i Gegants per tot Castelló i a la plaça major ballaran i tocaran als regidors com cal.

Al mes de maig la dolçaina i el tabal es-taran presents en la Serenata a la Mare de Déu del Lledó en la seua basílica. També acompanyaran a la Lledonera en les seues festes.

Per Sant Joan i Sant Pere torna a estar present aquesta música tradicional tan mediterrània amb els dimonis tocant en-dimoniades a la vora de la mar. Per Sant Joan es fa un magnífic concert al Teatre Principal demostrant la majoria d’edat de la dolçaina amb altres instruments.

Tots els anys, per Sant Francesc, al Molí de la Font, els dolçainers participen en l’homenatge a Tombatossals amb la Germandat dels Cavallers de la Con-questa després de la missa a l’ermita.

També participen els dolçainers en les festes als barris de Castelló així com en les manifestacions folklòriques que or-ganitzen els diferents centres regionals el dia de la seua festa gran.

I no podem oblidar-nos de les pròpies manifestacions. El darrer diumenge de gener participen en la Trobada Veïnal de Dolçaina i Tabal i en el Concurs per Intèrprets Novells en col·laboració amb un sector gaiater. Per festes, cada any organitzen l’Homenatge de Castelló a la Dolçaina i el Tabal homenatjant a una persona o col·lectiu rellevant a la nostra ciutat per la seua tasca envers aquests instruments.

Al mes de juny la Cloenda del Curs de l’Escola Municipal de Dolçaina i Tabal

ompli els carrers de Castelló de música amb totes les agrupacions i escoles de la nostra ciutat.

També participen en festivals i aplecs que durant l’any es fan a Castelló i a les seues comarques rematant al mes de desembre es fa un homenatge davant l’edifici on es van signar a les Normes de Castelló l’any 1932 i per Nadal s’escolten nadales al so de la dolçaina i el tabal.

La nostra ciutat disposa, possiblement, d’una de les millors composicions es-cultòriques al·lusives als dolçainers i als tabaleters, a l’avinguda Rei en Jaume, al costat de l’Olivera. Aquesta obra de l’artista castellonenc, Vicent Varella, amb una dolçainera, un dolçainer i un xiquet tabaleter crida a la festa gran. La dolçaina i el tabal sempre han estat anunciant tot tipus d’esdeveniments on estan representades les colles, les escoles, i com no, la dona.

Per concloure, vull insistir en el fet que fins a les darreries del segle passat, la figura del dolçainer i tabaleter estava força vigent a les nostres comarques, compartint espai amb les bandes. I una cosa més, als nostres dies, el dolçainer ha abandonat la seua solitud, i diguem-ne que s’ha socialitzat, integrant-se dintre de les Colles de Dolçainers i Tabaleters. Sols o en grup, però, la dolçaina no ha canviat gens ni mica la seua funció: om-plir de rebombori i d’alegria les nostres places i carrers. I com deia el professor Tierno Galván: “Un poble sense festa no és poble”. I jo afirmo que sense dolçaina no hi ha festa.

Amunt la dolçaina!

Setmana Santa-04 036

Cloenda Escola 2013-14

Inauguració Escultura 007

Parlem de Sant Antoni i trobem que la música acompanya la processó dels animals per la ciutat. També en les fogueres que es fan al Grau.

Comencen els actes propis de festes amb la Imposició de Bandes i de bell nou els dolçainers comencen el seguici. Rebombori que acompanyarà a les 19 comissions dels diferents sectors gaia-ters en les seues presentacions. Ja en festes, els trobem per tot arreu s’escol-taran les dolçaines i els tabals: Pregons, Romeria, homenatges, danses, festivals, Ofrena...

Fins i tot per Setmana Sant escoltarem amb devoció i solemnitat aquesta mú-sica en les processons que se celebren a la nostra ciutat molt dignament.

A les festes del Corpus acompan-yaran als Nanos

CASTELLÓ 2015*

69

Cada poble, plasma els seus sen-timents, les seues tradicions més emotives i representatives a través de la perspectiva del folklore. En estes mani-festacions s’assenten els nostres orígens més llunyans i en ells trobem tota una sèrie de matisos que ens parlen de la història, de les vivències dels nostres avantpassats, dels seus sentiments i anhels.

En 2.007, es va crear la “Federación de Casas i Centres Regionals d’Espanya” a Castelló, amb l’objectiu de compartir la diversitat cultural de les sis comunitats autònomes que representen, al mateix temps que, la integració en el teixit so-ciocultural de Castelló i la Comunitat Valenciana. La formen: El Centre Ara-gonés, El Centre Galego “O Aturuxo”, El Centre Cultural Andalús, El Centre Asturià, La Casa Regional de Múrcia i La Casa de Castella la Manxa.

Les manifestacions folklòriques més representatives d›Espanya s›han instal·lat a Castelló gràcies a la seua labor, la jota aragonesa, la muiñeira, el flamenc i les sevillanes, la parranda murciana i les seguidilles manxegues compartixen l’escenari de la Plana junt amb el bolero i la jota de Castelló.

Al llarg de l’any, els Grups respec-tius participen en la nostra ciutat, de manera especial, durant les Festes de la Magdalena, en la Mostra de Música i Folklore Regional, Cavalcada del Pre-gó, Cavalcada infantil i en el Festival de la Pèrgola. Però també estan presents al llarg de l’any, en setmanes culturals, bodes, misses, i rondes, sol·licitats per diferents entitats o en actes benèfics.

CENTRE ARAGONéS. FUNDAT EN 1920 Uns dels trets d’identitat més arrelat en els aragonesos dins i fora d’Aragó és el seu folklore, i constituïx un dels valors universals més reconeguts. A Aragó, té el seu màxim referent en la jota. El folklore i la jota constituïxen en el

Centre Aragonés l’activitat més sol·lici-tada i cuidada. El seu Grup Folklòric, creat en 1978, és el representant oficial i té com a objectiu mantindre, rescatar i difondre la tradició musical i folklòri-ca d’Aragó.

Ha recorregut milers de quilòme-tres dins i fora d’Espanya, realitzant centenars d’actuacions a la Comuni-tat Valenciana, Catalunya, La Rioja, País Basc, Madrid, Castella la Manxa, Andalusia, Galícia i Aragó; així com a França, Bèlgica, Àustria, Estats Units, Argentina i Xile. Va actuar en l’Exposi-ció Internacional de Saragossa en 2008. La seua participació en les Festes de la Magdalena és un exemple d’integració, des de 1979 participa en la Cavalcada del Pregó i des de 1986 en la Cavalcada infantil. El dia de la Magdalena oferix un gran Festival Folklòric a Castelló i pro-víncia en el recinte de la Pèrgola, en ell han actuat també, “Nobleza Aragonesa”, “Alma Aragonesa” i “Buluarte Aragonés”, entre altres. Des de la seua creació parti-cipa en la “Mostra de Música i Folklore Regional” en la Plaça Santa Clara.

En estes actuacions, la jota, declarada en 2013 “Bé d’Interés Cultural Imma-terial”, en les seues diferents modalitats cantada o ballada està molt present, en elles s’han pogut veure les de Calanda, Alcañiz, Albalate, Andorra, Saragossa,

Terol, Osca, Aguas, San Lorenzo o Miraflores entre altres. Els Boleros de Luna, Saragossa, Casp, Alcañiz i Sallent de Gállego. Les Seguidilles a Goya i de Leciñena. Les Danses, Mare de Déu de l’Oliva, Sariñena, Andorra, Pañuelos, Alma Aragonesa, Paloteo de Lanuza, La jotica Vieja, Exaltació a la Jota, o Aragón Tierra Bravía, i les jotes teatrals de la Bruja, una Noche en Calatayud, los Sitios de Zaragoza, i la Gran Jota de la Dolores.

La Festivitat de Sant Jordi, Dia d’Aragó i les Festes del Pilar, són altres dates en què es pot presenciar este ric i variat folklore aragonés. Mereixen una menció especial les rondes i misses aragoneses dutes a terme a Castelló i província, així com “albadas”, “ma-yos”, “sagramentos”, “estribillo”, cants de “bodega” i de “trilla”.

Les Festes de la Magdalena, segons els cronistes de la vida social, festiva i cultural de Castelló, no es podrien entendre en la seua estructu-ra actual sense la participació del Centre Aragonés i del seu Grup Folklòric ja que l’ànima aragonesa impregna d’ambient festiu els festejos funda-cionals durant tota les Festes.

LES CASES REGIONALS DE CASTELLo i EL FOLKLORE

CASTELLÓ 2015*

70

LES CASES REGIONALS DE CASTELLÓ I EL FOLKLORE

CENTRE GALLEC DE CASTELLÓ “O ATURUXO”. Fundat en 1937. El Grup del Centre Gallec, denominat “Aturuxos na Chai-ra”, en homenatge a la Plana, es crea en 1993 per a mantindre i difondre el folklore gallec. Participa en les Festes de la Magdalena i en diverses localitats. El seu repertori comprén, pandeirada corta, muiñeira de Froxán, xota del Folgoso, pandeirada nova, xota bella, ¡oito mil!, muiñeira de Covas, muiñei-ra d’Alvite, xota dos, muiñeira do Areal, xota de Visantoña, etc. El ball típic de Galícia és la muiñeira, consti-tuïx una ostentació de ritme, rapidesa i vistositat i la gaita és l’instrument més representatiu de la música popular gallega.

Diverses han sigut les Agrupacions invitades pel Centre Gallec que ens han fet vibrar amb el seu singular folklore, “A Nosa Terra” de Mos (Pontevedra), “A Peneira” Centre Galego de Móstoles (Madrid), “Xuntaza” Alcobendas (Madrid), “Cova da Serpe” (Barcelona), “Saudade” (Barcelona) i “A Gandaina” Santa Uxia de Ribeira (A Corunya). El seu repertori està format per les típiques muiñeiras, xotas, ribeiranas, masurques, pandeiradas, carballesas o peces de culte a la mar i a la Verge, interpretades amb una gran varietat de vestits, des del més simple al més elaborat i espectacular.

CENTRE CULTURAL ANDALÚS. Fundat en 1988 El Centre Cultural Andalús, ha cuidat

amb especial predi-lecció, la música, el cant i el ball

que consti-

tuïxen l’essència d’Andalusia. Posseïx un “Coro Rociero” “Aires d’Andalusia”, Grup de sevillanes i de flamenc.

El “Coro Rociero” té una gran popularitat i és requerit en tota la província, dominen un gran repertori, rumbes, sevillanes, pasdobles, “playe-ras”, soleares, polos, serranes, “carce-leras”, fandangos, rondeñas, malague-nyes, granadines, peteneres, “tientos”, ‘bulerías’, “farrucas”, fandanguillos, alegries, i tangos entre altres.

Les Sevillanes i el Flamenc ocupen un lloc destacat en les seues activitats. La sevillana és la dansa andalusa per excel·lència, este ball bell, alegre i gra-ciós, constituïx una expressió de l’anda-lusisme i es veu realçat amb la col·labo-ració colorista del trage andalús.

Quant al flamenc, tant en cant com en ball, dominen els “palos” més represen-tatius del mateix, alegries, “bulerias”, canya, xacones, fandangos, gamba,

“jaleos”, malaguenyes, olés, “pana-deros”, seguidilles, tiranes, verdiales, vitos, “zarandeo”, alegries de Cadis, peteneres, caragols, ‘soleá’, tarantos, llauradores, farrucas o romeres.

Tots estos balls, danses i cants els po-dem veure i escoltar en les actuacions que realitzen en la seua seu social en dates destacades, així com en diferents llocs que són requerits a Castelló i pro-víncia, de manera especial en les Festes de la Magdalena.

CENTRE ASTURIÀ. Fundat en 1993 En el Centre Asturià, són els socis que pertanyen a “l’Escola d’Asturianía” els encarregats de donar a conéixer la mú-sica i el ball del folklore asturià. En les Festes de la Magdalena, és habitual la presència de l’Escola d’Asturianía, o el Grup de la Casa d’Astúries de València, en la Santina d’enguany, va participar el Grup folklòric “Mare de Déu d’Otero” de Pola de Laviana.

Santina

CASTELLÓ 2015*

71

LES CASES REGIONALS DE CASTELLÓ I EL FOLKLORE

Els balls i danses que interpreten són: la dansa prima, que destaca per la seua antiguitat, el ball del pandeiro, dels Vaqueiros d’Alzada; el pericote, típic de la regió de L1anes, es balla al so de tambor i pandereta; el “corri corri”, de la zona de Cabrales. Altres balls d’esta Comunitat són el ball dels pollastres, el xiringüelu, el perindongo, “la giral-dilla”, danses de rogle, els rams, dansa de Cudillero, dansa de Santa Anna en Llanes, “los sueltos”, “el són d’arriba”, els “arrobaos”, el Ramu, etc.

Durant les Festes de la Magdalena, la Plaça Tetuan, es convertix en un racó asturià, on els balls i danses mencio-nats compartixen protagonisme amb la fabada, el formatge de Cabrales o la “espicha”.

CASA DE LA REGIÓ DE MÚRCIA. Fundada en 1994 La Casa de la Regió de Múrcia, sempre ha sigut defensora del ric folklore murcià, fent un gran esforç perquè en dates assenyalades com el Dia de la Regió, estiga present a través dels Grups més representatius d’eixa Comunitat. El Grup “Aires de Múrcia” de la Peña Hortolana “el Zaragüel”; el Grup de ball “Virgen de los Dolores” de la Peña “El mortero”; el Grup “Raíces Huertanas” de la Peña “El pimiento” i el Grup “Alma Huertana” de la Peña Hortolana “el

Zarangollo”, han acostat a Castelló el ric folklore murcià. Així, hem gaudit veient-los interpretar el més típic de l’horta murciana, les malaguenyes, la jota murciana, “la huertana”, “el zángano”, el ‘fandanguillo’ o “las parrandas”. La parranda és el ball típic de l›horta murciana, elegant, alegre i festiu. També portaven en el seu repertori els balls del nord de la província, pardicas, jotes manxegues, fandangos i jotes yeclanes. A més ens van delectar amb “enreás”,

“alpargateras” i “serranas”. Inclús hem pogut disfrutar amb l’enginy popular del Grup de “Troveros” de “El Patiñero”. De la mateixa manera ens han anat oferint al llarg dels anys la “Misa huertana”, adaptació de cants i melodies de la tradició musical, acomodats a la litúrgia on es plasma el temperament del poble murcià.

CASA DE CASTELLA LA MANXA. Fundada en 1996. La Casa de Castella la Manxa, ens oferix el folklore d’esta Comunitat a través de diferents Grups desplaçats a Castelló en dates assenyalades de l’entitat, o en les Festes de la Magdalena. Els Grups, Cors i Danses “El Bonillo”, “Raíces Manchegas” de “Las Pedroñeras”, “Magisteri d’Albacete” o l’Associació Cultural de “Tamborileros d’Hellín a Moncada, han compartit amb nosaltres el ric i variat folklore castellano-manxec. En el seu repertori destaquen les seguidilles manxegues, emblema identificatiu d’eixa terra, declarades “Bé d’Interés Cultural Immaterial”, la jota castellana amb

Dia de Murcia. Burriana comunión

Tamborileros de Hellín.

CASTELLÓ 2015*

72

EL CANT D'ESTIL A CASTELLo

L’Associació de Cant d’Estil de Castelló porta a terme des de la seua creació a l'any 2011 una sèrie d’activi-tats per difondre i donar a conèixer el cant valencià a la nostra ciutat. Fruit d’aquest objectiu presenten aquesta aproximació al cant d’estil i les albades.

El cant d'estil i les albades afonen les seues arrels en l'encreuament de les tradicions cristiana, musulmana i jueva que conviuen en les nostres terres al final de l'Edat Mitjana. Compartix trets amb el folklore de l'àrea mediterrània tant en la zona nord (Mallorca, Itàlia...) com amb el sud (Magrib, Turquia…) i es pot afirmar que la seua presència s'estén per gran part de la geografia del País Valencià, des de les Planes de Castelló fins als Camps d'Alacant i Elx.

Les albades i el cant d'estil constituïxen el que es coneix com a cants a l'aire, encara que el seu origen siga diferent. El cant d'estil prové de les cançons que acompanyaven les diferents faenes

agrícoles. Estes for-mes tradicionals es

consoliden com a gènere, igual que

va ocórrer amb el flamenc i la jota d'es-til aragonesa, en l'últim terç del segle XIX i principis del XX. Els intèrprets comencen a ser “cantadors d'ofici”, és a dir, són contractats per majo-rals, quintos, clavaris… a canvi d'una compensació econòmica i gaudixen de gran fama. El seu art passa de genera-ció en generació des de la primera de què tenim coneixement cert, generació de Maravilla i Carabina (aprox. 1870-1920) fins a les actuals, generació del Xiquet del Carme i Victorieta. D'altra banda, les albades tenen un origen urbà i es tenen notícies d'este tipus de cançons ja des del segle XI, bé com a forma de seguici o com a homenatge i crítica.

Tant en el cant d'estil com les albades, tres són els elements imprescindibles: cantador, músics i versador.

La labor del versador té gran dificul-tat perquè qui es dedique a ella ha de dominar l'art de “versar”, és a dir, la part tècnica de la composició, i, a més

tindre enginy suficient per a improvi-sar les lletres que tracten sobre temes pròxims als espectadors de la cantada. Per a versar s'ha de tindre en compte “l'estil” i l'accentuació mètrica que facilite la labor del cantador.

El cant improvisat no és exclusiu del País Valencià sinó que apareix per tota la geografia de l'estat espanyol: bert-solarismo en el país basc, el trovo en la regió de Múrcia, glosat en Balears, la regueifa a Galícia… no obstant, això el cant d'estil presenta la caracte-rística que el versador no canta sinó que apunta a cau d'orella la lletra al cantador, que ha de mantindre el final del terç fins que haja comprés l'apunt d’aquest. Esta dicotomia cantador-ver-sador dota al nostre cant d'un punt afegit de dificultat i virtuosisme.

Centrem ara l'atenció en la figura del cantador o cantadora. Per a ser cantador d'estil és necessari tindre unes determinades qualitats vocals que per-meten dur a terme la seua execució i fonamentalment dominar la tècnica de les diferents vares (estructures musicals sobre els quals es practica la variació i la improvisació). Sobre l'esquema de la vara el cantador pot adornar la melodia amb la seua veu segons la seua inspiració o “estil” imprimint així una forma personal d'interpretació. De manera general el cant d'estil es pot interpretar com “cant pla”, la forma an-tiga de cantar, més senzilla i austera o adornar la frase musical amb melismes o requints, “cant requintat”. En la can-

CASTELLÓ 2015*

73

tada és el cantador el que dóna l'orde de començar a la rondalla indicant-li per mitjà de l'expressió “a l'estil de...” la vara triada i que marcarà la introduc-ció musical executada per la rondalla.

En el cant d'estil es diferencien les següents vares (equivalent dels pals en el flamenc): l’u, el més adornat i d'in-fluència islàmica; l'u i dos, de caràcter més dolç; l'u i dotze, també d'influència morisques i que precisa de cantadors amb veu forta i gran expressivitat, i la riberenca.

Per un altre costat trobem les albades que són, tal vegada, el cant més po-pular i conegut, i el que ha mantingut en major grau la seua presència en les nostres comarques. A diferència del cant d'estil, la música que acompanya a les albades està executada per dolçaina i tabal que repeteixen la melodia bàsica a la qual els músics poden dotar de variacions pròpies. Una vegada acaba la introducció musical comença el cant

"a capella" dels cantadors que es van alternant en l'execució dels terços per a acabar amb la melodia final a càrrec del dolçainer i el tabaleter.

No és estrany que els cantadors d'estil també interpreten peces que es poden emmarcar en el cant a l'aire, com els cants de batre, en els que no hi ha acompanyament musical.

Queda finalment referir-nos al tercer element present en el cant d'estil. Ja hem mencionat en els apartats ante-riors el paper de la dolçaina i el tabal en les albades. Les altres vares s'acom-panyaven en els seus començaments amb instruments de corda: guitarra, bandúrria, guitarró, i de castanyoles. Al començament del segle XX es van afegint instruments de vent en la melo-dia introductòria de les diferents vares. Esta presència de vent es pot relacionar amb la creixent presència de bandes en els pobles del nostre territori.

El cant valencià, amb les seues dos mani-festacions, cant d'estil i albades es troba al llarg de gran part de la geografia del País Valencià, des de la part meridional del Maestrat, en les comarques del nord fins als camps d'Alacant i Elx. Cert és que en l'actualitat en la nostra comarca esta forma tradicional d'expressió mu-sical no gaudeix d'una gran presència. Fruit d'esta circumstància naix l'Associa-ció de Cant d'Estil de Castelló.

L'origen de l'associació es remunta a l'any 2008 quan un xicotet grup de persones va començar a assistir a les classes d'albades que per primera vegada s'impartien en l'Associació de Veïns del Primer Molí. Allí el mestre Pep Martí, únic canta-dor d'estil de la nostra ciutat i que ha mantingut viva la tradició, va començar a transmetre el seu saber a la forma tradi-cional, és a dir cara a cara, encara que en l’actualitat l'aprenentatge del cant d'estil ha entrat en els estudis del conservatori.

L’Associació de Cant d’Estil de Castelló amb el suport de l’Ajuntament de la ciutat organitza des de fa tres tempora-des la Mostra de Cant d’Estil de Cas-telló a la Casa de la Cultura. Igualment participen en rondes, festes populars i de carrer, casaments, inauguracions, etc amb el desig que la bellesa i riquesa del cant d’estil valencià i les albades no s’oblide i cada vegada siga més popular i apreciat. *

Les festes de Castellócomencen amb el Pregói per estar acabadescal un Vitol al balcó.

“ALBÀ”

Mar Alcolado

Dolçainer i tabaleter

CASTELLÓ 2015*

74

Festival Internacionalde Musica de Festa.

Ja des dels orígens de les nostres fes-tes fundacionals de la Magdalena, en el seu actual concepte, la reestructuració del qual va tenir lloc al 1945, la música ha estat sempre molt present en tots els actes. De fet, un dels actes que reflec-teix el nostre gust per la música i el ball és el Pregó, ja que és una cavalcada on en la part dedicada a la Província de Castelló, es mostra la gran varietat de músiques i danses que tenim al llarg de les nostres comarques. A més a més, existeix una gran quantitat de cases regionals que tenen representació a Castelló, com per exemple, el Centre Aragonés, el Centre Asturià o el Centre Gallec, entre d’altres. Així, entre els balls comarcals i les diverses cases regionals, tant la música com els balls, són part fonamental de les nostres festes.

Tot i això, no fou fins el 1961 quan vam tenir la presència de la primera banda de música estrangera a les nostres fes-tes: la banda de música de la XVI Força Aèria dels Estats Units. Així, degut al gran èxit aconseguit per la citada ban-da, s’intentà que durant els següents

anys tingués lloc la participació de bandes amb prestigi, al mateix temps que

noves i cridaneres. Per exemple, al 1964 tinguérem l’ actuació de la banda de música de les forces armades ame-ricanes de la Base Aèria de Torrejón de Ardoz; al 1972 actuà el primer grup de majorettes, procedents de Barcelona i al 1973, el primer grup de majorettes estranger: les “Majorettes Setoises et Reveil Perolien”. Totes aquestes actua-cions tenien lloc a l’emblemàtica plaça de bous de Castelló i estaven incloses en el Festival Folklòric, que reunia agrupacions folklòriques de tota Es-panya. Posteriorment, aquest festival va donar lloc al que actualment es coneix com el “Festival de Danses de l´Antiga Corona d´Aragó”, que acabà dividint-se en la part folklòrica internacional i nacional, traslladant-se aquesta última fora de la setmana de festes. Sens dubte, aquestos fets marcaren conside-rablement les festes, assentant les bases del que més endavant seria la idea general del festival.

A l’any 1989, l’Associació Cultural “Moros d’Alqueria”, una de les entitats vinculades a les nostres festes amb més arrelament, es plantejà la possibilitat de realitzar un festival internacional de bandes de música de festa. Els “Moros d’Alqueria” tenen gran experiència

en la participació a esdeveniments internacionals, tal i com ho demostren algunes de les seues darreres participa-cions en esdeveniments internacionals, com en la XVIII edició de la Festa de la Cultura Iberoamericana en Cuba (2010), o en la desfilada internacional en Cartagena de Indias, dintre dels ac-tes del Bicentenari de la Independència de Colòmbia (2011). Així doncs, dona-da la seua experiència als actes festius de la nostra ciutat, es convertiren en els impulsors d’aquest festival. Una dècada més tard, prengué el relleu de l’organit-zació del festival la Junta de Festes de Castelló, que és la fundació municipal encarregada de l’organització de tots els esdeveniments festius de la ciutat de Castelló. Aquest canvi d’organitza-ció no suposà ningun canvi d’esperit, caràcter i objectius amb què es va crear el festival: dotar a les nostres festes d’un acte cosmopolita, atractiu per a totes les edats, amb impacte sonor i visual, amb animació de les danses pròpies de cada país i que, poc a poc, dotés a les nostres festes d’un caràcter internacional.

El festival consta de 3 jornades: dijous i dissabte per la vesprada, i la jornada de cloenda el diumenge pel matí. Al llarg d’aquestos dies, les bandes demostren el seu bon fer durant diversos reco-rreguts pels principals carrers caste-llonencs i actuacions a la Plaça Major. Les actuacions no poden tenir millor ubicació, ja que es realitzen en ple cen-tre de la ciutat i rodejades d’alguns dels símbols més tradicionals de Castelló: l’excel·lentíssim Ajuntament, la

CASTELLÓ 2015*

75

Concatedral i el Mercat Central. Quan les bandes realitzen la seua actuació a l’escenari al capvespre de cada dia, aquestos edificis tan emblemàtics, col·laboren i doten a l’actuació d’un ca-risma sense igual. Les bandes que solen participar al festival, es poden classi-ficar en dos tipus: majorettes i mar-ching band. La majoria dels grups de majorettes solen estar formats per un grup d’unes vint xiques, acompanyades per una banda de música de la seua localitat, arribant a formacions d’unes quaranta persones. D’altra banda, les marching band són grans bandes de més de quaranta-cinc persones, que es caracteritzen per les seues constants i vistoses coreografies, mentre toquen música.

Des dels seus inicis, el festival han comptat amb la presència de bandes de quasi tot el món. Així, a la primera edició del festival (1989), participaren bandes procedents d’Itàlia, França, República Federal d’Alemanya, Suïssa i Txecoslovàquia, junt a la Banda Mu-nicipal de Castelló, la Unió Musical de Picanya, la Filharmònica Borrianenca i la Unió Musical de Santa Cecília de Benicàssim. Després d’aquesta primera edició, el nombre de països que han participat ha estat enorme: Àustria, Bulgària, Corea, EE.UU, Eslovàquia, Holanda, Japó, Letònia, Mèxic, Perú, Suïssa, Ucraïna… No obstant això, i encara que guardem un gran record de totes elles, hi ha bandes que seran recordades més efusivament. Al 2001, vam tenir l’oportunitat d’escoltar la

“Unitat de Música de Guardia Real” (la Banda Real), que és tota una fita donada la importància i prestigi de la citada banda. No obstant això, allò que deixarà marca a la memòria de tots és la “Marxa Commemorativa del 750 aniversari de la fundació de la ciutat de Castelló”, realitzada pel director de la Banda Real, D. Francisco Grau, amb motiu de la participació al nostre festival. Tampoc podem oblidar la par-ticipació al 2000 de la Banda Estatal de Puerto Rico; al 2001, la banda de la VI Flota Americana i la banda de l’OTAN, junt a la seua filial de jazz; o al 2013, el concert especial que ens oferí la Unidad de Música del Cuartel General Terrestre de Alta Disponibilidad de l’OTAN.

La participació de qualsevol banda al nostre Festival Internacional de Festa, ens garanteix notorietat i visibilitat a nivell internacional. Amb cada edició del festival, aconseguim ubicar les nos-tres festes, la nostra cultura, la nostra ciutat... en cadascuna de les ciutats que hi participen. A més, no tan sols acon-seguim generar un interès en aquestes ciutats perquè vinguen a visitar-nos, sinó que es genera turisme i economia a la nostra ciutat. De fet, als darrers anys, la Junta de Festes de Castelló contacta amb consolats i ambaixades situades al nostre país, per buscar recolzaments institucionals. Aquestes accions han aconseguit, no tan sols reduir els costos del festival, sinó que també han aconseguit noves relacions

institucionals entre els diferents països. Per exemple, a la XXVI edició, vam tenir la presència de l’ambaixador de Letònia, l’Excm. Sr. D. Janis Eichmanis, qui es reuní amb l’Il·lustríssim. Sr. D. Alfonso Bataller. Tant de bo aquest tipus d’iniciatives suposen, en un futur no massa llunyà, noves línies de col·la-boració entre ciutats i països.

El Festival Internacional de Música de Festa és tot un espectacle i una part important de les nostres festes, un vincle entre diferents cultures a través de la música, les coreografies i els colo-rits vestits de les bandes. A l’any 2010, les nostres festes fundacionals foren declarades “Festes d’interès turístic in-ternacional”, una distinció de caràcter honorífic que es concedeix a Espanya per la Secretaria General de Turisme del Ministeri de Indústria, Turisme i Comerç del Govern d’Espanya, a les festes o esdeveniments que suposen manifestacions de valors culturals i de tradició popular, amb especial con-sideració a les seues característiques etnològiques i que tenen una especial importància com atractiu turístic. Sens dubte, actes com el Festival Internacio-nal de Música de Festa o la Desfilada Internacional d’Animació, on també participen les bandes del festival, han contribuït de forma clara a la consecu-ció d’aquesta distinció. Aquest guardó premia l’esforç de tots els que partici-pen, d’una manera o d’altra, perquè les nostres festes siguen conegudes més enllà de les nostres fronteres.*

CASTELLÓ 2015*

76

ELS LLAURADORS(A la memòria de Miquel i Jovi)

L’any 2014 ha sigut molt fatídic per a la Rondalla “Els Llauradors”: dos dels nostres més significatius compan-ys, més bé germans, ens han deixat, sumint-nos en la tristor que tots podeu imaginar-vos. Prop hem estat a punt de dir: “Fins ací hem aplegat”.

Però nosaltres mateixos, i molta gent, en record d’ells, ens han animat a seguir avant. Així ho anem a fer, mentre ens queden forces. Al mateix temps, donem la benvinguda als nous companys, que ja eren grans amics, Antonio Pérez i César Agut.

El dia 26 de juliol de 1968, en l’enyorada Pèrgola antiga, un grup de joves músics, acomboiats pel gran castellonenc Paco Vicent (Quiquet de Castàlia), ens vàrem reunir per celebrar la festa del patró Sant Cristòfol. Érem una colla d’amics, que ja formàvem part de distintes agrupacions musicals, especialment orquestres i rondalles.

Quasi tots, el primer dissabte de maig, participàvem en el concurs de la Festa de la Rosa, que cada any es celebra a la plaça Major. En la Pèrgola, entre tota la gent, estava Enrique Bernat que regentava el restaurant del “Torreón”, a la platja de Benicàssim. Enrique va veure que aquell tipus de música agradaria als seus clients. Ens va fer la corresponent proposta. Molts d’aquells xics estaven compromesos en altres grups. Però sis d’aquells amics decidírem anar. El nom que triàrem:”Rondalla Típica Castellonera”.

El problema era la vestimenta, ja que el 26 de juliol tots vestíem de paisà. Finalment ens van deixar una roba que els xics de la Rondalla del Grup de Danses de la Secció Femenina portaven en les seus actuacions: vestits típics de mariner.

All cap d’un temps, també es van interessar per la nostra actuació els dirigents de l’Hotel “Las Fuentes” d’Alcossebre. Allí anàvem cada quinze dies. Les estàncies dels alemanys tenien eixa duració. Una de les primeres vegades, vàrem veure que el relacions públiques de l’hotel portava brusa negra. Aquest fet ens va agradar tant que fins ara la brusa ha format part del nostre “uniforme”, i, al llarg d’alguns anys, el de molta gent de Castelló en les festes de la Magdalena.

Alguns dies, en Alcossebre, ens van dir que volien que portàrem una parella de ball popular castellonenc. Com no, els components de la parella sempre eren Ricardo Rosell i Trini Soler.

Des d’aleshores el nom del Grup ha sigut “Els Llauradors”.

Com a treball més important, sempre ens hem dedicat a portar a terme una

Nicolas i Emilio albalat amb “Els Llauradors” 1975

“Els Llauradors”

CASTELLÓ 2015*

77

Rondalla actual

tasca de recuperació folklòrica de Castelló i les seues comarques. També, la creació pròpia de cançons, amb la col·laboració de poetes i músics de la terra, sense els quals pot ser mai no s’haguera aconseguit la llarga continuïtat de la Rondalla, com tampoc seria possible sense la gent de Castelló, la nostra, la que ompli la Plaça Major cada dilluns de Magdalena.

La producció discogràfica començà el 1971, amb un “vinilo” amb cançons del Dr. Rozalén, llorejat poeta castellonenc. Després del vinilo (s’ha d’anar posant-se al dia) va vindre la cassette i el CD.La cronologia dels discs va ser la seua següent: 1971, “Cançons de la Terra”; 1974,”Gracias”, què és l’únic que té una cara en castellà i una altra en valencià; 1977, “Recordant”; 1980, “Seguint Avant” i “Les Caixes Rurals i Els Llauradors canten al camp”; 1983, “Arruixa que plou”; 1994, “Mediterráneo”; 1995, “Comarques”; 1996, “Baralla Madalenera”; 1997, “Paella Musical”; 1998, “Cançons de festa”; 2006, “Tradició” i “Dolça penyora”; 2007, “Nadal Mediterrani”; 2008. “Estem de festa” i “A ritme d’havanera”.

Aquestes són les setze gravacions en solitari. Hem intervingut també en alguns CDs amb altres rondalles o bandes de música i, fins i tot, en un disc amb la Banda Municipal de València, en la versió televisiva de “La Barraca” de Blasco Ibáñez.

Pel que pertoca a les actuacions a Castelló, les hem tingudes a quasi tots els pobles de les nostres comarques, dels quals, a banda de la capital, especialment volguts són els diversos pobles del voltant.

Fóra de l’àmbit provincial, València i Alacant, així com els pobles propers a dites capitals, Múrcia, Madrid, Teruel,

Barcelona, San Sebastián (amb motiu de la festa del patró, 21 de gener), Stuttgart (Alemanya) en la Fira Mundial de Turisme, etc.

El grup expressa el seu sincer agraïment a la Gestora de Gaiates pel nomenat de “Gaiaters de l’any” en 2013. És un estímul més per a continuar treballant en la difusió de la música de festa, especialment “quan arriba la Magdalena... “, com diu la cançó.

També agraírem, en el seu moment, les distincions atorgades per altres col·lectius festívols: “Volaoret d’Or”, “Cepet d’Argent”, o “Los mejores del Año” en l’aspecte músico cultural del Diari Mediterráneo. Els dos últims guardons han sigut: “Bacalao maravillao 2014”, atorgat per la Colla Bacalao, i, un dels més importants,”Valencians de l’any 2014”, distingit per la Generalitat valenciana.*

Luis Viciano Llorens

CASTELLÓ 2015*

78

Arriba el mes de Maig i la ciutat de Castelló torna a convertir-se en esce-nari de celebracions, de tradició, de devoció, de música, de ball i de color. El segon cap de setmana, i després de les festes en honor a la nostra Patrona la Mare de Déu del Lledó, la ciutat s’omple de tradició per celebrar un dels esdeveniments més importants dins del calendari folklòric castellonenc, el Festival de Danses de l’Antiga Corona d’Aragó. Després de més de trenta edicions, aquesta convocatòria de dan-sa s’ha guanyat un lloc dins dels actes culturals programats, amb la finalitat de seguir mantenint viu el folklore, tant el de la nostra ciutat com el de la resta de països que lluiten dia a dia perquè les tradicions no es perden mai.

Però... serà necessari refrescar la memòria sobre la seua història, no? Si algú no la recorda, jo li ajudaré, i ho faré el millor que sàpiga, reunint tot allò que he après durant els meus anys de col·laboració amb el Festival i més recentment com a part del Comitè Or-ganitzador del mateix, i gràcies també a diferents articles escrits per gent que coneix molt més que jo aquells primers anys de vida del nostre estimat festival.

La ciutat de Castelló celebra, des de 1981, a l’arribada del mes de la cultura per excel·lència, el Festival de Danses

de l’antiga Corona d’Aragó. Un cap de setmana molt intens

en el qual són contínues les

manifestacions folklòriques i culturals de la ciutat i dels grups que representen a aquelles comunitats espanyoles i de països que, des del segle XII al XVII van conviure sota la bandera del regne catalano-aragonés que estava format per la Comunitat Valenciana, Catalunya, Balears, Aragó, el Sud de França, Itàlia i Neopatria (Grècia). Aquesta gran diversitat li confereix al festival les connotacions històriques necessàries per diferenciar-lo de

la resta de festivals internacionals. A més a més, amb la participació d’agrupacions convidades d’Europa, Àfrica, Amèrica i Àsia es porta endavant la difícil tasca d’unir les nostres diferenciades cultures.

Podríem recordar les referències his-tòriques de la Corona d’Aragó, el marc institucional i polític que l’envoltava, parlar del regnat de Jaume I, de la presència de Ferran el Catòlic… Però potser el tema es desviaria massa. Millor centrem-nos en el que de debò ens ocupa i tornem al Festival. Com va sorgir la idea de la seua creació?Eren molts els festivals que s’organit-zaven en diferents parts del món amb la finalitat de donar a conèixer, dins i fora de cada frontera, la cultura pròpia per tal de poder compartir-la amb els altres. Després de la participació dels grups locals en diversos festivals arreu del món, es va pensar... Per què no celebrar també a Castelló un festival internacional i així donar a conèixer a països veïns els nostres balls més tradi-cionals convertint-nos en amfitrions de la resta de grups?

Després del treball de molta gent i per iniciativa del Grup Castelló, Danses i Cançons (actual Grup Castelló) junt a José Vicent i José Luis Serrano, presi-dent i secretari en aquell moment de la Junta Central de Festejos, naixia amb

Festival de Danses de l'Antiga Corona d'Arago

CASTELLÓ 2015*

79

molta il·lusió el Festival de Danses de l’Antiga Corona d’Aragó.

Una vegada presa la decisió i abans que tot l’esforç per impulsar el Festival fos en va, era necessari saber quan cele-brar-ho.

Ja que els actes eren organitzats en gran mesura per la Junta de Festes, es va pensar al principi que la millor opció era celebrar-ho dins de les festes de la Magdalena, junt a la resta d’actes organitzats per ells. Una vegada clara la data encara quedava alguna cosa important per decidir... Quin escenari seria el perfecte per a les actuacions de tots els grups?

Aquesta pregunta va tindre fàcil res-posta, l’escenari triat era La Pèrgola, testimoni d’alguns dels actes festius més importants de les nostres festes, i el Festival bé mereixia un lloc entre ells.

Data escollida, lloc de celebració clar, grups convidats confirmats, organit-zació amb totes les tasques fetes... El Festival de la Corona d’Aragó ja era una realitat!

D’aquesta manera es desenvolupaven les primeres edicions que van acon-seguir una repercussió i un èxit tan gran que va ser necessari realitzar certs canvis organitzatius. El primer d’ells, canviar la data del Festival, ja que l’afluència d’actes en la setmana gran era incompatible amb la celebració simultània d’un acte d’aquesta enver-gadura. Després de diverses proves i diverses opcions es va acordar que la Corona es celebraria el segon cap de setmana de Maig (data que es segueix mantenint actualment). Un altre dels canvis importants va ser en la direcció de l’organització. L’acte va deixar de ser únicament tasca de la Junta de Festes. Va ser decisiu el suport de la Regidoria de Cultura, sent molt important també la col·laboració dels grups de ball que en aquell moment formaven la capital de la Plana i que eren el Grup Castelló, Els Millars i el Forcat. Alguns anys després es tornaria a remodelar i sorgiria la idea de la crea-ció del Comitè Organitzador, un grup

d’homes i dones, membres gairebé tots de les agrupacions folklòriques, que serien els encarregats de dur a terme cada any el Festival. Aquestes són algunes de les modifica-cions més importants que ha hagut de realitzar el Festival, que intenta seguir mantenint any rere any el nostre folklo-re més viu que mai.

Són moltes les activitats que es rea-litzen durant el segon cap de setmana de Maig, tot i que algunes ha estat impossible mantenir-les per manca de temps com les conferències, el Taller d’Oficis Artesans i Gastronòmics, les mascletades i la Dansà Popular entre altres però, son moltes les que con-tinuen portant-se a terme com per exemple, els cercaviles, les Recepcions Oficials, els espectacles musicals i per descomptat, l’Aplec de Dolçaina i Ta-bal, la Fira de Luthiers i la gran mostra folklòrica. Que divertit tot i que bé ens ho passem!

Al costat dels records bonics es barre-gen altres no tan agradables i és que, per ser justos, caldria dir que no tot han estat moments de glòria per al Festival ... Durant uns anys es decideix prescindir d’ell pensant que no tenia el seguiment suficient per mantenir-ho. Això va suposar el desconcert i la desi-l·lusió dels amants de les tradicions, que encara a dia d’avui ho recorden... És el cas de Conso Jóvena, a la qual tantes vegades he sentit explicar que amb moltes ganes de recuperar la Corona d’Aragó, va interrompre una de les actuacions del seu grup, l’Escola de Dansa Castelló, per demanar al que en aquell moment era Regidor de Cultura, Miquel Ángel Mulet, que l’Ajunta-

ment recuperarà una celebració tan important. I la petició va sorgir efecte. La grandíssima ajuda i l’infinit esforç del Regidor junt a la iniciativa del president de la Junta de Festes, Sixto Barberà, van fer que el Festival tornara amb més ganes que mai!

En l’actualitat el Comitè Organitzador està format pel Regidor de Cultura Vicent Sales, per representants de cada un dels grups Federats de la ciutat, Grup Castelló, Millars, Forcat, Rame-ll, Escola de Dansa Castelló i Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló i per persones externes a les danses i als instruments populars als que l’amor a les tradicions els fa treballar amb la mateixa il·lusió per mantenir viva la tasca que, fa més de trenta anys, un grup de valents van decidir posar en marxa. Treball diari, màxim esforç, hores de recerca i contacte amb grups veïns, confirmacions, algun rebuig, “planning” d’activitats i tantes coses més ... I tot això de manera totalment desinteressada, amb l’únic propòsit d’intentar omplir de gom a gom la plaça major de la nostra ciutat amb amants de la cultura i la música i fer així que les nostres tradicions, per les quals tanta gent ha treballat durant anys, no es perguen amb el pas del temps i traspassin fronte-res anys rere any.

Lluitem tots perquè les nostres danses més tradi-cionals continuen ben vives eternament!

Lledó Marzá Bellido

CASTELLÓ 2015*

80

Nomenar “Maig” és evocació d’il·lu-sions, aroma a tarongina i notes musi-cals plenes de romanticisme complint la Tradició.

Encara que la tradició dels “mayos” i les serenates no és exclusiva de la ciu-tat, a la capital de la plana aconsegueix una altra dimensió que la converteix en genuïna manifestació d’un poble apas-sionat i amant de l’art i les seues dones mitjançant les notes musicals que els instruments i veus entonen.

Al llarg de les nits del dissabtes de maig, fins les matinades del diumenges, els carrers de la nostra ciutat s’omplin de romàntiques cançons que encara s’interpreten a peu de balcó.

Aquest costum que esdevé en Tradició al llarg dels anys, rep el nom de Festa de la Rosa, que començant any rere any, després de l’actuació de grups aficionats a la cançó de Serenata a la Plaça Major dóna pas a autèntiques serenates, pels carrers, plenes d’amor per la Música i la dona castellonenca.

Tal com diu, l’il·lustre Josep Pascual i Tirado en el seu article “Dumenge de la Ròsa” de 1921:“Ja han rompút lo ventrell les espigues, ja han estirat al càlit bes del sòl ses encorcovides arestes. El nyespler brinde sos fruits primerencs; a les arruixade-tes de Abril els canemets gallardegen; tota l’horta está cubèrta de verdor, la arbreda de moguda i el temps regala uns díes esplèndits, soletjats que els pardalets celebren en cántics gojosos i rispers. Es Maig aplegat i no cal dir atre.La fadrinalla enamorada també remo usos volers, i Maig, en tot lo seu esplèn-dre de flòrs i de aromes, es lo mes elegit: el de les cançons i serenates, el de les rondalles i obsèquis a les xiques”Recordant les paraules d’un home apassionat per les tradicions, la música i Castelló, Joan Valls,

explicava a tot el que volia atendre:

“Aquesta es una tradició estesa al llarg del temps per pràcticament tota la geografia d’Espanya. Tradició hereva d’antics ritus pagans de fecunditat va arribar fins a èpoques modernes a Castelló, concretant-se en la celebració del Diumenge de la Rosa, que se feia coincidir sempre amb el primer diu-menge de Maig. Entre altres actes, com la benedicció dels camps i horta, en l’aspecte musical, la nit del dia anterior (dissabte) i matinada del diumenge, els joves eixien a rondar a les mosses i les galantejaven amb “enramaes”. Aquesta tradició, que constituïa en la nostra ciutat un esdeveniment popular, fou aprofitada per la Junta de Festes de Maig, depenent del Ajuntament, i en 1928, amb la denominació de Festa del Diumenge de la Rosa, la va incorporar al seu programa, instituint un concurs, per primera vegada en la història, per a premiar a les millors rondalles que participaven a la celebració. L’argumen-tació era molt simple, i consistia en que les rondalles brindaren la primera de les seues serenates, en la nit del dissabte, sota els balcons de l’Ajuntament de la Ciutat, davant de les autoritats i Regines de l’Horta, que es constituïen en mateix jurat”

Llibre d’Actes de la Comissió Perma-nent de l’Ajuntament de l’any 1929

Actualment, es continua celebrant aquesta primera serenata en presència de les autoritats i les Reines de les Fes-

tes de Castelló amb les seues respecti-ves corts, i tots els veïns de Castelló que s’acosten a una plena Plaça Major que arreplega la celebració de l’acte.

Posteriorment, la Regina de les Festes rep la Serenata del grup guanyador de l’edició, i de la mateixa manera Madrines de les Gaiates i centenars de dones de Castelló tenen a bé rebre les melodies dels grups de ronda.

Quants records, emocions, sensacions s’evoquen quan pensem, els que ens sentim de Castelló, al Maig i música de Serenata! .”

LOS ATAPULCOS (15 de Maig de 1976)

Grups de joves, i no tan joves, es van tro-bant, amb la Música com a acompanyant en la nostra ciutat i quasi sempre amb la Festa de la Rosa com a vincle d’expe-riències viscudes, sentides i compartides. Amics i persones que tenen en comú l’afecte per les nostres tradicions, l’Amor a la Música i les dones.

Quina grata sensació evoca en el record quan contemplem passejant pels carrers a xics sota els balcons cantant a la seua enamorada, o quan un amic ha confiat en un grup de ronda per oferir a la seua estimada una cançó d’Amor…

La il·lusió s’asoma al rostre de tota dona, sentint les melodies romànti-ques, qui la rep i qui l’escolta, perquè confessem quants de nosaltres ha deixat oberta la finestra en les nits de maig per escoltar cançons que li brin-daven a alguns veïns nostres.

FESTA DE LA ROSA:FUSIÓ D’AMOR I MÚSICA PER LA DONA CASTELLONENCA

Autors: Francisco Jáuregui i Acuña, membre col·laborador de la Junta de Festes de Castelló i Chema Prades i Manzano, membre del grup Rosa de Maig

CASTELLÓ 2015*

81

La Festa de la Rosa ens ofereix una gran quantitat de meravellosos mo-ments que es viuen tant com músic entregat o sent un simple espectador casual.

Moments que il·lusionen a tot caste-lloner, “per escortar el cant enamorat” com és “torna cançó” com diu la lletra de Nits de Maig de Jaime Palacios, i que va popularitzar el grup dels Llau-radors.

Moments d’amistat, tant dels membres dels diferents grups que, a pesar de la competència sana que produeix el con-curs, comparteixen il·lusions comunes, així com de la gent que es reuneix per a ser rondats junt amb els seus familiars i amics”

Moments emotius recordant a mú-sics que han compartit el seu art amb nosaltres i ens han regalat tant, i inclús amb aquells als què en el seu dia vàrem rondar i són la cadira buida en la ronda d’enguany.

“CUERDAS Y VOCES a les serenates de Maig” (2010)

Moments musicals de distinta índo-le: Rondallers, gent de Serenata, que aprofita el mes de Maig per galantejar

a les dones obsequiant la seua mani-festació artística: cançons melòdiques, romàntiques, boleros, estils sud-ame-ricans, jotes, cançons inèdites i la resta d’exaltacions musicals que tenen com referent l’Amor i la Dona.

Moments de nervi, però nervi del bo. Eixe nervi que se sent tot just escoltar una cançó i pensar “aquesta seria bona per a maig”, veure com va prenent forma en els assajos un nou arregla-ment musical, la primera interpretació per a algú extern al grup a què se li sol demanar opinió, el fet de posar-se en mans d’un jurat perquè avalue el treball de tot un any, i inclús el poder tocar davant d’una plaça Major plena de gent en el concurs que dóna començament a la Festa, i per descomptat les sensa-cions que produeix en el públic eixa nova cançó.”

Moments inoblidables que ni tan sols la pluja s’ha volgut perdre, com en l’edició de l’any 1996 en que estant present, com tantes altres vegades, no va poder tindre lloc la celebració del certamen. A pesar d’això el grup guanyador del concurs, Rosa de Maig, va voler mantindre la tradició e interpretar davall la pluja les seues cançons als congregats, a fi de res-guardar-se, baix els arcs de l’Ajuntament.

És nombrosa la relació de grups de Castelló i província que han passat al llarg dels anys per l›anomenada Festa: Los Atapulcos, Els Llauradors, Grup Maig, L’Albada, Cuerdas y Voces, Unidad Movil (Jacaranda actualment), Azahar, Los Perfidios, Rosa de Maig,

Cuerdas Latinas, Voz y Modos, La Fileta, Rondalla Vora Sèquia, Tradicions, Nostàlgies, Rondalla del Centro Aragonés, Els Trobadors, Veus Torreblanquines, Mel de Romer, Zapucai, Aimia, Rondalla de l’Alcora, Sibanicú, Planakanta, Los Vicenes, Tunas Universitarias, Primer de Maig... i molts altres grups de Castelló que no s’han constituït amb nom que els identifique però que segueixen nit rere nit mantenint la tradició.”

Les seues formacions han nascut vin-culades a la Festa i inclús han arribat a tindre alguns renom nacional i interna-cional per les seues cuidades interpre-tacions. També hem tingut l’oportuni-tat de veure plasmades en gravacions editades les seues interpretacions per a deleite dels sentits durant els mesos d’espera a l’arribada d’un nou Maig....”Castelló és Festa, i així en totes les ocasions es manifesta.

Es veritat, al llarg de tots el dissabtes de maig, es podran veure sempre pels carrers de Castelló autèntiques serenates plenes d’amor per la Dona i la Música: Cançons de Serenata, Festa de la Rosa.*

Cançó guanyadora de la Festa de la Rosa 1996 amb el Fadrí de fons (ROSA DE MAIG)

“Rondalla VORA SÈQUIA” (2014) JACARANDA (Ronda a Dunia Gormaz el año 2012)

CASTELLÓ 2015*

82

col lectiusfestersGAIATES

CASTELLÓ 2015*

83

Les festes son motiu d’alegria i d’amistat. En elles es reforça la unió entre les persones. Per això sempre es bo que cada un participe de manera que contribuixca a crear eixe clima de bon veïnat i companyonia. D’aquesta manera podran ser festes per a tots i donar el sentit autèntic que les nostres festes tenen, perquè estes festes que ens dispo-sem a celebrar no són unes festes més. No poden ser unes festes més perquè el seu sentit, els seus arrels són honrar i venerar la nostra historia. Per això no podem viure la festa en un clima que no siga de fraternitat ni podem viure-la plenament si ho fem d’esquena a allò que dóna el ser i el sentit a la nostra festa.

Ens esperen dies especials i plens d’emoció en que Castelló omplirà els seus carrers de gent, d’alegria, de salutacions amistoses, retrobaments familiars i records entranyables que ressorgeixen en cada any a partir del tercer diumenge de quaresma propor-cionant als carrers un aire mes llumi-nós i ple d’emocions en cada un dels seus racons.

Les gaiates treballem tot l’any per a por-tar eixa alegria i donar una nota d’il·lusió en el futur i en el nostre esforç compartit enfront dels problemes. Treballem en comú en un projecte en que tots som protagonistes compartint els temps difí-cils que estem passant. Actuem des de la prudència i l’austeritat però sabent que només s’avança caminant cap avant.

Som més que un grup d’amics que s’organitzen per a gaudir de la festa. Les gaiates som un fenomen social que engloba gent de qualsevol tipus i con-dició i ens caracteritza el nostre esperit de superació, la unitat indestructible i una envejable capacitat de treball.

Volem fer arribar a la gent les nostres tradicions i el nostre entusiasme en estos dies tan assenyalats.

Desitgem que tots visquen amb intensi-tat gaudint de la festa i vagen des d’ací els nostres millors desitjos que la Magdale-na 2015 siga plena d’alegria i diversió.*

Andrés Bort BortPresident Gestora de Gaiates

Salutació del preSident de la GeStora de GaiateS

PLANOl dels SECTORS gaiaters

CASTELLÓ 2015*

84

Un dels llocs emblemàtics per a la Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat” és la plaça Botànic Calduch, enfront de l’església de Sant Francesc. Aquesta església va ser alçada sobre el solar de l’antic quarter d’infanteria Tetuan 14, i on també va estar emplaçat l’antic convent del sant franciscà.

GAIATA 1Brancal de la ciutat

CASTELLÓ 2015*

85

andreS Bort Bort PRESIDENT

carolina tàrreGa Beltran MADRINA

Javier prada viciano PRESIDENT INFANTIL

ana eScudero MonGe MADRINA INFANTIL

CASTELLÓ 2015*

86

“Fadrell” ens recorda la tradició hortolana d’ aquesta antiga partida.El monument es obra del escultor Jose Luis Alonso Coomonte, representa un home del camp, carregant amb una aixada i una branca de taronger.Testimoni d’ excepció des de 1970 de com es viuen les festes en aquest tradicional sector.

GAIATA 2Fadrell

CASTELLÓ 2015*

87

Manuel lópez SaFontPRESIDENT

paula teruel pardo MADRINA

María villach rodríGuez MADRINA INFANTIL

CASTELLÓ 2015*

88

GAIATA 3porta del Sol

CASTELLÓ 2015*

89

david García vicentPRESIDENT

verónica pradaS Barreda MADRINA

lucía Ferrando parreño MADRINA INFANTIL

CASTELLÓ 2015*

90

GAIATA 4La foto està feta en la plaça de les “Escoles Pies”, plaça en què es troben dos edificis emblemàtics del nostre sector: el col·legi de les Escoles Pies i l'església de la Trinitat.Dos dels edificis mes antics del sector i que junt amb l'hospital provincial són els punts de referència de “l'Armelar”.

l’arMelar

CASTELLÓ 2015*

91

roBerto BlaSco ahíS PRESIDENT

lorena pla Marín MADRINA

SoFía caStelló Montoliu MADRINA INFANTIL

CASTELLÓ 2015*

92

GAIATA 5rei en JauMeL'escultor castellonenc firma esta obra dedicada al monarca el regnat del qual està lligat per sempre a la ciutat de Castelló i les seues festes fundacionals.El rei conqueridor, lligat amb la cimera del drac alat, l'espasa i l'escut, allarga el seu braç per a entregar amb solemnitat el privilegi de trasllat i fundació de la vila.L'imponent pedestal i la planificació del lloc on ubicar l'escultura són obra de l'arquitecte municipal Godofredo Ros d'Ursinos i sufragats per l’arxiprest Juan Cardona Vives. Molt característic d'esta comissió, de gran arrelament gaiater és que caracteritza en la seua insígnia el drac alat que utilitza com a cimera, i li rendeix homenatge el primer dissabte de la nostra setmana gran junt amb la “Germandat dels Cavallers de la conquesta”.

hort delS corderS

CASTELLÓ 2015*

93

arantxa MiralleS BenaGeS PRESIDENTA

anaïS del viGo Ferrer MADRINA

iriS alcántara Moliner MADRINA INFANTIL

CASTELLÓ 2015*

94

GAIATA 6plaça parc del pont de Ferro.El parc consta d’una superfície total de 22.300 metres quadrats. Està compost per diferents espais, molts d’aquests pensats per a xiquets i adolescents (pista de skateboard, canxa de bàsquet, laberint…) per la proximitat del Col·legi Públic Enric Soler i Godes, però també per a la resta del públic. La plaça inaugurada el passat any 2014 es troba als bancals de tarongers que hi havien al costat del avui soterrat Riu Sec. El nom del parc el rep de l’antic pont de ferro que hi havia per tal que la via del ferrocarril passara per damunt de l’esmentat riu.

Farola-ravalet

CASTELLÓ 2015*

95

eSteBan Gual iBáñezPRESIDENT

Marta Balado Ferrer MADRINA

ivan MiralleS aGut PRESIDENT INFANTIL

eva Sánchez caStillo MADRINA INFANTIL

CASTELLÓ 2015*

96

GAIATA 7cor de la ciutat

CASTELLÓ 2015*

97

Manuel J. lópez paloMinoPRESIDENT

tereSa GaS neBot MADRINA

Beatriz alSo GalaSo MADRINA INFANTIL

CASTELLÓ 2015*

98

GAIATA 8Des del carrer Major (fins a Colon), plaça de Santa Clara, passant pel d’Isaac Peral, de la Barraca, de Balbàs, de Campoamor, dels Peixcadors, dels Caçadors, de Gumbau, del Bisbe Climent, de Cardona Vives, del Governador Bermúdez de Castro (primer tram) i el Camí de la Mar (dels Germans Bou) arriba el Sector del Portal de l'Om ja que precisament la porta de la murà que li donava entrada a la ciutat pel Sud, al carrer Major, deuria tenir prop un om plantat i per això se l'anomenava per aquest nom.

portal de l’oM

CASTELLÓ 2015*

99

raúl collazoS MartínPRESIDENT

criStina lopéz lopéz MADRINA

Berta MontañéS SelMaMADRINA INFANTIL

CASTELLÓ 2015*

100

GAIATA 9

Dins de l'entramat urbà de la ciutat de Castelló, un dels carrers amb més gust de nostàlgia i que recorda el passat de la ciutat és, sense cap dubte, el carrer “Tenerías” o carrer Adoberies. Deu el seu nom a l'activitat que s'hi desenvolupava antigament, i a la professió que els que hi vivien realitzaven. Aquesta tasca consistia d'estovar i

preparar les pells dels animals o cuir, perquè agafessin flexibilitat. Després,

mitjançant un elaborat procés, i que desprenia una olor característica de

les persones que treballaven en la

professió, es treballava amb elles. Perquè amb posterioritat, fossin utilitzades per elaborar o fabricar productes. Aquest passat, del que lamentablement avui dia poc record queda, connecta amb un present actiu. Actualment, el carrer Adoberies es presenta com una artèria de vital importància per a la ciutat. Un carrer que neix al carrer Governador Bermúdez de Castro, en ple centre de Castelló "a la Vora de la Sèquia Major" i que connecta amb la ciutat més moderna i vibrant. Arribant fins a l'actual recinte de fires i mercats. D'aquesta manera, enllaça el passat més cèntric amb el present més viu i el futur més esperançador.

l’eSpartera

CASTELLÓ 2015*

101

raFa QuiroGa aleGrePRESIDENT

Maica roBleS Gallén MADRINA

claudia alBert Giner MADRINA INFANTIL

CASTELLÓ 2015*

102

GAIATA 10Avinguda de Lledó, lloc que uneix a Castelló ciutat amb els seus arrels més antics, recorregut constant de pelegrinatge cap a la Basílica per a visitar la nostra patrona durant tot l'any i especialment el segon dissabte de Magdalena i el primer diumenge de maig on tots fem el recorregut per a retre homenatge a la nostra patrona.Eixida als camps pròxims, en direcció a la mar.

el toll

CASTELLÓ 2015*

103

enriQue alonSo torreSPRESIDENT

iMMa adSuara MiralleSMADRINA

iván García padial PRESIDENT INFANTIL

BalMa alonSo Miravet MADRINA INFANTIL

CASTELLÓ 2015*

104

GAIATA 11Un dels moments més solemnes de la Magdalena es viu amb “Les tres caigudes” al Forn del Pla en acabant la Tornà de la Romeria la nit del tercer diumenge Quaresma.Quatre xiquets que representen a Sant Joan, Santa Magdalena, Maria de Cleofàs i la Verge Maria realitzen tres genuflexions consecutives davant el pas del Crist de la Sang mostrant adoració i respecte a Déu.L’acte tradicional, que es desenvolupa al Forn del Pla, al carrer Sant Roc, posa fi a “La Tornà”, i és el principi de la Processó de Penitents, considerada la primera processó de les que es realitzen cada any durant la Setmana Santa espanyola.

Forn del pla

CASTELLÓ 2015*

105

JoSé MiGuel Sidro trilleSPRESIDENT

laia tirado alcàntara MADRINA

carla Serrano tuzón MADRINA INFANTIL

CASTELLÓ 2015*

106

GAIATA 12Els nostres representants estan en un lloc, on l’olor d’arena i mar, fa sentir d’on procedim. La platja tan especial que tenim en la nostra terra, amb quilòmetres d’arena banyada per eixe Mediterrani tan castelloner.

el Grau

CASTELLÓ 2015*

107

Juan antonio tirado SerranoPRESIDENT

nerea piazuelo raFelSMADRINA

iGarki MoraleS torreJón PRESIDENT INFANTIL

paula raFelS García MADRINA INFANTIL

CASTELLÓ 2015*

108

GAIATA 13

La partida de Sensal era i inclús continua sent, encara que en menor quantia, rica en el nostre cítric per excel·lència, la TARONJA. Es comptaven per cents les hectàrees d'este cítric, senyal d'identitat de la nostra província i motor del cultiu dels nostres avantpassats i entre tarongers trobem les

nostres ermites, valor històric de la nostra ciutat, i de les quals Censal posseïx diverses d'elles com ara Sant Isidre i Sant Josep. El pas dels anys han convertit part d'eixes hec-tàrees en un sector de persones treballadores i que dia a dia creix i es desenvolupa cap a un Castelló modern.

SenSal

CASTELLÓ 2015*

109

carloS chippirraz GóMez MillánPRESIDENT

Judith alFonSo calvo MADRINA

eSther renau lleó MADRINA INFANTIL

CASTELLÓ 2015*

110

GAIATA 14caStàlia

CASTELLÓ 2015*

111

eloy Soria izQuierdoPRESIDENT

tatiana caStillo roiGMADRINA

caleB pérez ortiz PRESIDENT INFANTIL

liBni pérez ortiz MADRINA INFANTIL

CASTELLÓ 2015*

112

GAIATA 15Quan a Castelló parlem del Sequiol, ho lliguem directament al futbol, fins als més menuts aficionats a aquest esport, saben que el C.E. Castelló, va tindre una de les seues etapes més importants en el vell camp ubicat en eixe barri i del que va heretar el seu nom, però també associem la nostra entranyable Panderola, no obstant pels seus carrers transitava aquell trenet que "de Castelló a Almassora volava"Per tot, en el nostre emblema queda reflectida la màquina d'aquell entranyable mitjà de locomoció i com a homenatge, en la plaça on està ubicat el Cau de la Gaiata, es va implantar el monument que reflexa una vista de front de la dita màquina, realitzada per Felipe Faubell en diverses planxes d'acer.Un monument que identifica a tot el barri i a la gaiata que la representa, la GAIATA 15 "SEQUIOL"

SeQuiol

CASTELLÓ 2015*

113

eliSaBeth Breva alMerichPRESIDENTA

eSteFanía cliMent MorenoMADRINA

xavier Queral aSencioPRESIDENT INFANTIL

Maria colladoS MarzáMADRINA INFANTIL

CASTELLÓ 2015*

114

GAIATA 16raFalaFena

CASTELLÓ 2015*

115

lidón candel alBiolPRESIDENTA

Silvia Martínez neBotMADRINA

denniS Gutiérrez andreuPRESIDENT INFANTIL

Julieta raBela rivero MADRINA INFANTIL

CASTELLÓ 2015*

116

GAIATA 17L'Antiga fàbrica DIAGO, fundada per Fernando Diago Piñón a finals del segle XIX estava ubicada en la carretera de Castelló a València.D. Fernando Diago Herando va iniciar la primera activitat industrial a Onda i a principis del segle XX, el seu fill D. Fernando Diago Piñón es va traslladar a Castelló amb la intenció d'augmentar les possibilitats d'expansió de l'empresa fundant esta fàbrica als afores de Castelló.En l'actualitat, hi ha una esvelta xemeneia que presideix des de 1995 la nova plaça denominada Antiga Fàbrica de Fernando Diago Piñón, junt amb el carrer Mestre Arrieta, molt prop de l'Avinguda València, on van estar les primitives fàbriques, de tanta importància en el segle XX.Queda, també, l'antiga porta de ceràmica on està representat el déu Hermes, rodejat amb la inscripció "Fàbrica de Taulellets Fernando Diago Piñón S.L."Un segle després, l'antiga Fàbrica de Fernando Diago s'ha convertit amb el pas del temps en un dels referents per als habitants del sector del "Tir de Colom" i en patrimoni social de la nostra ciutat.

tir de coloM

CASTELLÓ 2015*

117

iBan BurGuete BeltranPRESIDENT

alBa cloFent raMoSMADRINA

huGo Sánchez BurGuetePRESIDENT INFANTIL

lucia BurGuete alcaide MADRINA INFANTIL

CASTELLÓ 2015*

118

GAIATA 18

Barri conegut com el de la via per amunt, situat al districte oest de la nostra ciutat limitat per la carretera de ribesalbes, la avinguda de Villarreal,el carrer Gandia, el del Cardenal Costa, i el de la Vall d'Uixó. El nom del Crémor ve a causa de la fàbrica de tàrtar acid (crémor tartàric) que allà es produïa i

s' emprava com a medicina i com a mordent en tintoreria.

En aquest barri es va construir la primera instal·lació tennística amb 3 pistes; en l' actualitat hi ha un gran centre comercial a la plaça d'Espanya, la Universitat Jaume I, els dipòsits d'aigua de foment, i

fins fa poc les instal·lacions esportives del bovalar.

A l'any 2000 conegut va ser el soterrament de la via el qual ha donat al barri una millora urbana. El tram ara creua el sector pel passeig de Morella, on antigament la comissió col·locava el seu monument gaiater.

créMor

CASTELLÓ 2015*

119

JoSé antonio lleó ruBioPRESIDENT

alMudena Saldaña cueStaMADRINA

naiara Soler Fernández MADRINA INFANTIL

CASTELLÓ 2015*

120

GAIATA 19

Ell sector de la Gaiata 19 “La Cultural” és bastant ampli. Acull des de gran part de l’Avinguda de València fins la Gran Via de Tàrrega Monteblanco, on, entre elles es troben carrers com Illa Baleato, Serra Esparreguera, Riu Adra, Larra, Manuel Azaña,

Salvador Guinot, passatge Llevant, Compositor Vicente Asencio...Els barris del Sud de la perifèria, com el Grup Cardona Vives sorgit en la dècada del 50, marquen en Castelló un desenvolupament urbà de places i carrers que

donen lloc al sector de “La Cultural”.Aquesta clàssica gaiata de barri que té com a epicentre la plaça Illa Baleato on resideix el seu envelat en les festes de la Magdalena, és un clar exemple de tradició i festa malgrat ser la benjamina entre totes les Gaiates.

la cultural

CASTELLÓ 2015*

121

luiS Fernández FernándezPRESIDENT

JeSSica paulano delGadoMADRINA

álvaro Suárez MonteSinoSPRESIDENT INFANTIL

lucía Fernández Gaviño MADRINA INFANTIL

122

col lectiusfestersenS vinculatS

CASTELLÓ 2015*

123

GERMANDAT DELS CAVALLERS DE LA CONQUESTA

La Germandat dels Cavallers de la Conquesta va ser fundada en 1951 i els seus emblemes oficials són: L’estendard “El Penó de la Conquesta”, el casc i l’espasa del Rei En Jaume I.

La representació oficial està a càrrec del Prohom i el Capítol Permanent.

Breu reSuM hiStÒricEl 1951 el col·lectiu nascut amb el nom de La Germandat dels Cavallers de la Conquesta de Castelló assumeix la funció de representar la figura del Rei En Jaume I El Conqueridor i els cavallers que el van acompanyar en les seues conquestes per les terres del regne de València, formant el seguici medieval de caràcter històric que encapçala la Cavalcada del Pregó de les nostres tradicionals Festes de La Magdalena.

Des de 1957, La Germandat va instaurar la representació de la Regina Na Violant d’Hongria, segona esposa del Monarca fundador de la nostra Ciutat i primera Regina del poble valencià, d’ençà cada any, una jove de família ben arrelada a la nostra societat, representa la benvolguda i estimada Regina “Ioles”. Serà a partir del 1976 quan una cort de dames completaran el seu seguici amb el nom de “Dones de Companya

de Na Violant” representant aquelles que formaren part de la seua cort i que es dedicaven a acompanyar, atendre i servir personalment a la Regina i a la seua família.

Aquest grup de joves castelloneres prenen el nom d’aquelles antigues dones des del 1985: Na Dolça, N’Ermengarda, Na Eva, Na Margarida, Na Provençala i Na Rama. Elles acompanyaran a Na Violant en totes les representacions i actes als quals se’ls convoca tant a la nostra Ciutat, com a la província, com també altres llocs de la Comunitat Valenciana o arreu d’Espanya.

activitatS prÒpieS de la GerMandat delS cavallerS de la conQueSta.• La Germandat organitza i celebra

el primer dissabte de les festes fundacionals de Castelló, l’acte d’Homenatge al Rei En Jaume I. La desfilada recorre des de la Plaça de Na Violant d’Hongria els principals carrers de Castelló fins el monument al rei En Jaume Ien l’avinguda que porta el seu nom, on es dóna lectura a la carta de poblament atorgada pel Rei Jaume I i s’ofrena una corona de llorer als peus de l’estàtua.

• El Pregó: La Germandat dels Cavallers de la Conquesta és l’encarregada de desfilar en el Pregó desenvolupant la part històrica cristiana de la fundació de la ciutat, la comitiva incorpora la figura del Rei En Jaume I a cavall, enguany el Prohom ha designat estatutàriament a Marco A. Esteve Cano, cavaller Berenguer d’Esplugues (Prohom de 2011 fins 2015). Acompanyat per l’Esquadra Jove, el Consell d’Honor, Capítol Permanent, la secció de Tambors i Bombos de Combat “Desperta, ferro!”, la Milícia Templària, i socis cavallers. A més, dos carrosses, amb una escena històrica i la principal, amb la representació femenina de la Germandat amb la regina Violant i les Dones de Companya. Enguany, com a 60 Na Violant d’Hongria, la Srta. Andrea Barrera Ribés i com a Dones de Companya de la seua Cort: Paula Aso Toledo, Lourdes Barberán Gimeno, Mayra Dávila Rondona, Natalia Palacio Bernad, Marta Tena Soler i Yaiza Viciano Pérez.

• Homenatge a Na Violant: Aquest és l’acte, on tota la ciutat ret homenatge a la primera regina dels Valencians, Na Violant d’Hongria. El recorregut s’inicia a poqueta nit des dels peus de l’estàtua del Rei En Jaume i es dirigeix pels principals carrers de la ciutat fins la plaça dedicada a Violant, on té lloc l’homenatge, i la lectura del Laude Arbitral i dels poemes de Miquel Peris i Rafael Lloret dedicats al rei i a la reina respectivament. Tot seguit El Prohom i Na Violant, acompanyats de la Reina de les Festes i l’Alcalde de la ciutat, ofrenen una corona de llorer als peus de l’estàtua de la Regina. Després, la invocació als Sants Patrons(la mare de Déu del Lledó, Sant Jaume i Sant Cristòfol, tanca aquest acte multitudinari.

CASTELLÓ 2015*

124

GerMandat delS cavallerS de la conQueSta

puBlicacionSTots els anys es publica la revista “Crònica dels Cavallers”. Aquest llibre-revista recull una mostra d’articles i investigacions al voltant de la nostra història, cultura, tradicions i els seus personatges més destacats. Inclou també texts i fotografies d’aquells esdeveniments que es produeixen al si de la Germandat durant el període corresponent de l’any. Aquesta publicació té com a funció principal difondre i informar la societat de les nostres activitats i aportar cultura amb texts de persones amb criteri i formació en temes històrics, alhora que es manté de manera activa un contacte periòdic amb els socis i amics de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. La Crònica dels Cavallers compleix enguany 34 anys de publicació amb el seu número 68.

• El Concurs de Paelles a l’ermita de Sant Jaume de Fadrell. Es premia el gust, la cocció i la imaginació en la presentació, i és un acte obert a tothom, siguen o no membres de la Germandat.

• Presentació de Na Violant i les seues Dones de Companya: El 8 de setembre dia de la Llicència del Trasllat de Castelló es presenten en societat les joves que ostentaran l’any següent el càrrec de Na Violant d’Hongria i les seues Dones de companya.

• La Setmana del Cavaller o Festes d’Octubre es celebra al voltant del 9 d’octubre en la qual es realitzen conferències, exposicions i altres actes culturals destinats a difondre la història de Castelló i la seua vinculació amb la figura de Jaume I i/o la seua esposa.

• A l’ermita de St. Francesc de la Font, restaurada per la Germandat, es celebren les festes en honor al Sant titular i també l’aniversari de la restauració de l’ermita . A l’estiu, es celebra la santa missa tots els dissabtes de juliol i agost. La vespra del dia de l’Assumpció al cel de la Mare de Déu, una solemne festa en honor a la Mare de Déu del Lledó, en la que era la data primicera de les festes en el seu honor.

• Vetla d’Armes: tots els anys es celebra la jura dels nous cavallers, nous membres que, en aquest acte i sota la presidència de Na Violant i les Dones de Companya, són armats cavallers i fan públicament el seu jurament, a l’ermita de Santa Maria Magdalena del Castell Vell. És des d’aleshores que el nou cavaller tindrà dret a utilitzar l’escut amb les armes del cavaller al qual representarà. El ritual s’inicia amb un acte íntim i privat, amb un sopar medieval a l’ermita de Sant Francesc de la Font i un seguici fins a arribar a l’ermitori de la Magdalena on és l’acte públic de jurament.

• També es celebra l’Homenatge

Popular a

Tomba Tossals al Molí de La Font, indret des del qual, segons la llegenda, va partir la flota cap a la conquesta de les illes Columbretes, el gegant i la seua conlloga, personatges mitològics representatius de la nostra tradició als qui el lletraferit Josep Pasqual Tirado va donar vida en el seu relat fantàstic “Tomba Tossals”.

• Proclamació de Na Violant i Dones de Companya. En Febrer (data variable en funció de l’any segons la celebració de les festes de la Magdalena) té lloc al Teatre Principal l’acte de proclamació de les representants femenines de la Germandat del Cavallers de la Conquesta. En aquest acte es on es voran per primera vegada els vestits d’època de Na Violant i les seues Dones de Companya, i serà proclamada solemnement Na Violant amb la imposició de la banda i la insígnia d’or de la Germandat.

• Milícia Templària. Representant els monjos guerrers que van servir també a la cristiandat i a les empreses del Rei Jaume I, aquesta secció participa integrada en la Germandat en tots aquells actes que celebra.

• Nomenament de Guillem de Mont-Rodon La Milícia Templària de la Germandat, nomena cada any una representarà a qui va ser el tutor del nostre Rei Jaume I durant uns anys de la seua infància al Castell Templer de Monzón (Huesca) i Mestre de l’Ordre del Temple a Aragó. Enguany, José Vicente Ramón Segarra.

• Secció de Tambors i Bombos de Combat “Desperta, ferro!” obrin pas amb el seu ressò a totes les desfilades en les que participa la Germandat.

• Visita als llocs Sants on es troben soterrats els els reis Jaume I, al Monestir de Santa Maria de Poblet (Tarragona) i Violant d’Hongria, al de Vallbona de les Monges (Lleida). Cada any, el Capítol Permanent, les representants femenines de l’any, socis cavallers i famílies es desplacen en expedició per visitar els monestirs i retre homenatja als peus dels

sepulcres de Violant i Jaume, ofrenant una corona de llorer.

• Acampada al Castell Vell: La Germandat, interessada per l’educació del més menuts, realitza una acampada a l’ermita de la Magdalena, cap als darrers dies del mes de juliol. Durant l’estada es realitzen, jocs i recorreguts lúdics i educatius pels voltants del turó de la Magdalena. El darrer diumenge es realitza la cloenda amb la celebració d’una missa de campanya.

activitatS aMB altreS col·lectiuS FeSterS provincialS i de la coMunitat.• La Germandat com a entitat que

representa la figura del Rei En Jaume I i la de Na Violant, es convidada a diverses localitats de la comunitat on es realitzen commemoracions històriques d’algun tipus o on es celebra algun acte vinculat amb la figura del Rei En Jaume I i/o Na Violant.

CASTELLÓ 2015*

125

NA VIOLANT I DONES DE COMPANYA

na violant d'honGria 2015,

andrea Barrera riBeS

CASTELLÓ 2015*

126

DONES DE COMPANYA

na dolça, paula aSo

toledo

na MarGarida, natalia palacio

Bernad

n'erMenGarda, lourdeS BarBerán

GiMeno

na provençala, Marta

tena Soler

na eva, Mayra dàvila

rondona

na raMa, yaiza

viciano pérez

CASTELLÓ 2015*

127

COLLA DEL REI BARBUT MeMÒria d'activitatS de la colla del rei BarBut La Colla del Rei Barbut és una associació sense ànim de lucre que es crea en 1977, compleix en 2014 trenta-set anys d'història, i es caracteritza per la seua activitat en les festes de la Magdalena amb un vessant cultural molt important en tot allò que afecta Castelló.

És part imprescindible en molts actes com el Pregó, on representa la part mitològica de la història de Castelló, el concurs de paelles que organitza, que enguany passat celebrava el seu 25 aniversari i on han participat en cada una de les últimes edicions prop de 1500 persones i la majoria de colles de Castelló. En el Pregonet infantil també té presència, donant a conéixer als més joves els personatges mitològics. L'ofrena de flors a la Mare de Déu de Lledó compta amb una representació

de xiquets i majors de la Colla. La seua tasca i les revetlles populars, obertes a tot el públic i costejades per la Colla són una referència obligada en les festes. En el programa festiu-cultural de Magdalena hi ha un espai per a tots i tots són benvinguts.

El guardó que entrega tots els anys, el "Voladoret d´Or", reunix destacats personatges i entitats del món de l'art, la cultura o la societat, la labor de la qual ha sigut destacada com a castellonencs.

Colla Correos Prego

Paellas Reina y Alcalde

CASTELLÓ 2015*

128

Llistat de persones o entitats que han rebut el Voladoret d´Or1986 Matilde Salvador, Miquel Peris y Traver Griñó

1987

1988 Josep Pascual i Tirado

1989 Junta de Festes

1990 Paco Pascual Mas

1991 Universitat Jaume I

1992 José Sánchez Adell

1993 Juan G. Ripollés

1994 Carlos Murria Arnau

1995 Xarxa Teatre

1996 Germá Colom Domènech

1997 Els Llauradors

1998 Fundació Municipal de Festes

1999 Alberto Ramírez Sorribes

2000 José María Arquimbau

2001 Moros d´Alqueria

2002 Ciutat de Castelló

2003 Academia Valenciana de la Llengua

2004 Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló

2005 Conso Jóvena

2006 Salvador Bellés Sabater

2007 Antonio José Gascó Sidro

2008 Diputació de Castelló

2009 Rafael Lloret Teruel

2010 Miguel Ángel Mulet Taló

2011 Josep Miquel Francés

2012 Alberto Fabra Part

2013 Club Atletisme “Playas de Castellón”

2014 Fundación Dávalos Fletcher

La Colla forma part de la Junta de Festes com a ens vinculat.

En el seu local de la plaça de les Aules guarda una excel·lent pinacoteca relativa a Tombatossals obra dels principals pintors castellonencs.

En eixe aspecte cultural va editar

i pensa reeditar l'obra Tombatossals i El Món del Mite.Ha participat en innumerables actes culturals com la promoció d'obres escultòriques a Castelló, o la commemoració en 2012 de la mort de Josep Pascual i Tirado. La Colla manté viva l'obra Tombatossals i els seus personatges per qualsevol mitjà al seu abast.

Fa uns anys va crear el seu grup de Cabuts, que es van unir als gegants (propietat de l'Ajuntament de Castelló però en custòdia de la Colla) i als personatges de la conlloga. En la Magdalena 2013 van ser una part important en la representació de la galania a la reina de les festes. És habitual la participació d'aquests personatges en celebracions d'altres ciutats, donant a conéixer la mitologia de Castelló. En 2013 es va assistir a Benlloch a una desfilada.

El "Llibret de Festes" reuneix tots els anys importants col·laboracions de prestigiosos castellonencs que són llegides pel públic del Pregó, ja que es reparteixen gratuïtament 3000 exem-plars durant el seu desenvolupament.

Els concursos gastronòmics que s'organitzen habitualment permeten donar a conéixer les excel·lències dels restaurants de Castelló, registrant gran participació.

Les relacions amb altres entitats feste-res i culturals permet realitzar activitats conjuntes com a tornejos esportius (pàdel, futbol, etc...) especialment en els últims anys.

Totes aquestes activitats es reparteixen al llarg de l'any, i encara que la Magda-lena és la setmana amb major acumu-lació d'actes, la Colla es manté viva tot l'any, especialment quant a la part cultural.

L'any 2014 hem sigut anomenats clava-ris de Sant Roc, per la qual cosa en el mes d'Octubre també es van realitzar diferents actes amb aquest motiu.

Com a pròxims projectes es desitja reeditar les obres de Tombatossals i El Món del Mite, distribuint-les , com sempre de forma gratuïta, especialment entre els col·legis de Castelló per a que la seua lectura i coneixement estiga a l'abast de tots.*

Castelló 2015

colla del rei BarBut

CASTELLÓ 2015*

129

Aco ERA UNA VEGADA EN 1992...`

Açò era una vegada en 1992… Un grup de joves castellonencs es va dis-posar a muntar una colla. Tenien ganes de viure les festes de la Magdalena a fons, però també d'aportar a la ciutat quelcom nou. Amb tan senzills reptes van crear l'Associació Cultural Colla “Bacalao” que prompte va aglutinar a 60 xics i xiques de la ciutat i es va con-vertir en punt neuràlgic de la setmana gran de Castelló des del seu primer i modest local de la plaça dels Aules, seu que, per cert, van heretar d'un altre col·lectiu amic: la Colla del Rei Barbut.

En poc de temps, Bacalao va doblar el nombre de socis i va tindre que ‘emi-grar' a la recerca d'una seu de majors dimensions. Les reines de les festes de 1994, Lorenza Sánchez i Carla Cerdá

van inaugurar la seu actual al carrer Lluis Vives. El local era major, però en-cara així es va tornar a quedar xicotet davant de les pretensions de la colla que la gastronomia autòctona tinguera presència assegurada entre els seus socis. Van ampliar les dependències al primer pis on prompte es van succeir els sopars col·loqui sobre els diversos

aspectes de la festa a càrrec de reines de les festes, presidents de Junta de Fes-tes, artistes gaiaters, taurins… i fins a algun alcalde com l'ara President de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra.

Amb el pas dels anys, l'activitat de l'Associació Cultural Colla Bacalao ha passat a concretar-se en dos facetes ben clares: rescatar de l'oblit col·lectiu la història dels pirates barbarescos a Castelló i aportar activitat cultural i lúdica a les festes de la Magdalena, des de la seua faceta com a ens vincu-lat a la Junta de Festes i membre actiu de la Federació de Colles. En l'actua-litat està composta per una miqueta més de 50 socis, entre els que hi ha antigues reines de les festes, dames de la ciutat i madrines; ex membres de Junta de Festes; confrares de la Sang i de Lledó…

Des de fa 9 anys edita un conte sobre la presència dels corsaris del nord d'Àfrica en les costes de Castelló. Re-viure qui van ser els barbarescos i quin paper van jugar en les nostres terres és el seu leiv motiv: ixen al Pregó escenifi-cant un assalt a bord del vaixell pirata; visiten i assistixen a museus i xarrades sobre torres sentinelles defensives en el litoral castellonenc... participen en la fira medieval de Mascarell revivint els assalts que van patir els seus habi-tants…

En aquesta edició, 23 que es diu prompte, el nou conte, 'El robatori de la custòdia', està escrit pel psicòleg infantil Carlos Hidalgo i serà il·lustrat per la pin-tora María Griñó. A més, des de fa tres edicions, la colla convoca un concurs de redacció infantil sobre el conte que es publica cada any i que es repartix pels

COLLA BACALAO

CASTELLÓ 2015*

130

col·legis de la capital, les seues bibliote-ques i agències de lectura. Els regals, se-gons el criteri del patrocinador, inclouen la participació dels xiquets guanyadors en el vaixell pirata en la Cavalcada Infantil, els vestits de la qual són aportats per l'associació obrint a molts xiquets de la ciutat la possibilitat de participar en un desfilada a la què d'una altra manera, potser, no tindrien accés.

Al seu torn, l'entitat va a embarcar-se enguany en el VI Bacalao+Músi-ca, edició d'un certamen que pretén divulgar l'activitat musical dels grups i bandes de Castelló, donant-los l'ocasió d'oferir concerts en el carrer, gratuïts, oberts a tots els públics al llarg de la setmana de Magdalena.

Al marge d'ambdós activitats més punteres, Bacalao diversifica la seua presència en la festa, la cultura i les tradicions de Castelló, de manera que col·labora amb la Federació de Colles en tots els esdeveniments que sol·licita la seua aportació. De fet, en la Magda-

lena 2014 es va participar for-mant part del jurat

del I Concurs de Casals Festers.

Agrada als

seus socis col·laborar en la difusió dels trets d'identitat. És per això que durant dos anys han col·laborat en el desenvo-lupament d'Indumentària, la Desfilada d’indumentària Tradicional organitzat en La Pèrgola per a donar a conéixer el treball que en la dita matèria realitzen les botigues de la ciutat.

També és objecte de l'actual junta que presidix Clara Adsuara mantindre una estreta relació amb la gaiata del sector: Portal de l'Om, acudint a la seua pre-sentació oficial, invitant els seus mem-bres als nostres actes i amb el repte de poder organitzar actes conjunts durant les festes fundacionals.

Organitzar un taller de Ball Perdut per a participar en la Dansà Popular en la plaça Major és una altra de les molt variades activitats promogudes per Bacalao que, per a orgull de tota la colla, l'any passat va guanyar el segon premi del Concurs de Paelles Intercolles de Magdalena, certamen a què no ha faltat des de la seua constitució, a l'igual com a la festa de con-vivència que organitza la Junta de Festes amb motiu de Sant Cristòfol. La gastro-nomia autòctona preocupa i ocupa: ‘fideuà', paella, ‘empedrao', ‘tombet'…I també els llaços amb els col·lectius

de les festes que són el símbol per antonomàsia de la Magdalena: les gaiates. De fet, el local està presidit per una gaiata, obra de l'artista Jaime Ortiz, l'encesa de la qual va donar pas l'any passat a l'inici de nou intensos dies de festejos populars, invitant a altres col·lectius com la Vespa Club a su-mar-se a la programació amb una festa de germandat que tindrà continuïtat.

Al seu torn, cada any es reconeix a algun castellonenc per la seua aporta-ció desinteressada a la festa. Els últims han sigut els membres de la rondalla Els Llauradors, als que els ‘bacalaos' agraïxen l'afecte mostrat amb la colla, sense oblidar que dos dels seus membres es van anar per sempre poc després de ser anomenats “Bacalao Maravillao” 2015, Miquel Soler i Jovi Hernández, als que no oblidarem mai.

En definitiva, la colla Bacalao se sent orgullosa de formar part de l'entramat fester de Castelló i d'unir-se a totes les iniciatives es que impulsen en pro de la festa popular, el folklore i les tradi-cions.

Conte contat, conte acabat… Magda-lena!!!

CASTELLÓ 2015*

131

Festes de Carrer de CastellO: una forma tradicional, amb valors i història, d’entendre la Festa en la nostra ciutat.

La història està formada per cultures: modes de viure i de relacionar-se. Les nostres costums, els comportaments específics de cada grup, barri o ciutat són el que defineixen la seva cultura; i aquesta, òbviament varia segons els contextos i les condicions en les que es desenvolupa.

La cultura de la nostra ciutat és centenària però no sols ho és tan sols per la història que d’ella hem esdevingut sinó perquè en l’actualitat seguim mantenint-la viva: desenvolupant subcultures que conformen la nostra identitat com a poble. Som ciutadans que tenim i mantenim hàbits comuns i fomentem la vinculació dels individus afavorint espais de reunió i encontre: on els individus, veïns dels nostres carrers es reuneixen voluntàriament pel plaer de compartir, d’estar junts o per buscar en els ulls del veí al semblant. Perquè? Estic convençuda de que com individus socials necessitem sentir-nos recolzats, protegits i sostinguts per una cultura que ha sigut transmesa, heretada i que busca sobreviure en les generacions següents.

El desenvolupament de la “festa” és un mode d’urbanitzar, de culturitzar i de vehicular una ciutat. L’àmbit cultural està ple de tradicions que es manifesten a través de costums;

celebracions, ritus, festes que tenen els seus propis patrons i simbologia. Per tant, el patrimoni cultural s’ha convertit, en la nostra societat postmoderna, en la busca individual del ser humà, en la capacitat d’aquest per defensar la seva cultura, arrels, valors i

principis a la fi de mantenir el seu estil de vida.

Les Festes de Carrer de Castelló són el conjunt de carrers en les que encara es conserven les característiques pròpies, culturals i costumistes de la ciutat: on el ser humà convertit en ciutadà manté la cooperació veïnal, les bones costums: valors i principis que conformen la nostra cultura. Però a més de tot açò mantenint les festes es realitza un acte de generositat grandíssima en pro de l’educació cultural; influint de manera decisiva a mantenir la idiosincràsia pròpia de l’herència rebuda a nivell cultural. Perquè una ciutat no és sols un espai físic, si no el que és la seva cultura, valors i principis (entre altres coses). Deuríem ser capaços de reconèixer el valor de l’educació no-formal i d’establir nexes de col·laboració entre totes les institucions per a reconèixer el valor de la transmissió cultural; estimulant la creativitat.

En l’actualitat són moltes les associacions culturals de festes de carrer que estan tenint vertaders problemes

per a poder mantenir estes festes centenàries: el centre de la nostra ciutat demogràficament envelleix, es queda vuit i la transmissió cultural; l’encant per les festes desapareix. Sense la pràctica, sense l’any rere any serà molt fàcil que el costum de la processó, el porrat, el sopar de veïns o el berenar desapareixen... inclòs pot fins que les generacions més properes l’obliden amb facilitat per això devem fer per ajudar a la pròpia festa: des de les institucions, des de la responsabilitat individual que com a persones tenim.

La historia és un esdevenir, és dinàmica i s’adapta als estils de vida de cada moment però des de l’Associació de Festes de Carrer estem convençuts que els valors com els que representen les nostres associacions poden i deuen trobar el seu lloc en aquesta societat i en la nostra ciutat. *

Pili Escuder MollónPresidenta de l’Associació de Festes de Carrer de Castelló

Grup Festes de Carrer

Festes de carrer

Grup Proccesó Festes de Carrer

CASTELLÓ 2015*

132

CALENDAR DE LES FESTES DE CARRER Sant Antoni 1a setmana de gener

Sant Roc de Vora Sèquia 2on diumenge de gener

Sant Antoni de Venta Nova 31 de gener

San Blai Setmana del 3 de febrer

Sant Vicent 3er diumenge de Pasqua

Mª de Dèu del Lledó (A.VV) 2a setmana de maig

Sant Cristòfol 2a setmana de juliol

Mª de Déu del Carmen 16a de juliol

Mª de Déu de la Balma 4a setmana de setembre

Sant Francès d’Assis 1a setmana d’octubre

Sant Francès Clara d’Asis 1a setmana d’octubre

Santa Bàrbara 1a setmana d’octubre

Sant Félix de Cantalici 2a setmana d’octubre

Mª de Déu del Lledó 3a setmana d’octubre

Sant Roc del Raval 4a setmana d’octubre

San Roc de la Vila 2a setmana de novembre

Immaculada Concepció del 6 al 8 de desembre

San Nicolau 5 y 6 de desembre

Portal de la Puríssima 7 y 8 de desembre

San Roc de Cassola-Canyaret 3a setmana de desembre

San Roc del Pany de Sto. Domingo Última setmana de desembre

CASTELLÓ 2015*

133

SANT ROC DE LA VILAEn primer lloc m'agradaria centrar l'origen de “les festes de carrer” en la nostra ciutat de Castelló, festes que daten del segle XIX, quan els distints barris i carrers van voler festejar els sants de devoció popular.

Les “Festes en honor a Sant Roc de la Vila” van nàixer com a festes del carrer Cavallers i després de la seua interrupció, motivada per la guerra civil, es van tornar a celebrar fins a l'any 1961 que van deixar de celebrar-se. I és l'Associació de Veïns Zona Centre de Castelló, la que sent el seu president Jesús Medrano Gutiérrez, l'any 2001, les recupera de nou per al centre històric, passant a denominar-se “Festes de Sant Roc de la Vila”.

Els festejos se celebren el segon cap de setmana del mes de novembre amb una diversitat d'actes lúdics-festius entre els que destaquen el concurs de paelles, que se celebra amb un bon nombre de participants, la processó del Sant pels carrers més emblemàtics: carrer Cavallers, carrer Major, carrer Ensenyança…, i la Missa solemne en l'Església de Sant Agustí.La imatge del sant és obra de l'escul-tor Narciso Valmaña Fabra i durant alguns anys, va ser custodiada per la família Bacora Ferrer. Ha sigut restaurat l'any 2012 per la Diputació de Castelló.*

Jorge Batiste Sanz

CASTELLÓ 2015*

134

25 AnOS DE HISTORIA DESANT ROC CASSOLA CANYARET

CASTELLÓ 2015*

135

El pasado año 2014 ha sido muy especial, ya que celebramos nuestras bodas de plata, 25 años de historias anecdotas y experiencias positivas que tuvieron su culminacion el tercer domingo de diciembre, con la procesion en honor a nuestro Sant Roc.

Pero esta celebraciones no hubieran tenido sentido, si un grupo de vecinos no hubieran decidido haya por el año1990, retomar unas fiestas que desde la decada de los sesenta no se celebraban y que los datos nos revelan que se hacian desde principios del siglo XX.

Durante estos 25 años muchos han sido los actos que hemos realizado algunos aun perviven, otros se perdieron en el camino, pero nuestro proposito siempre ha sido exaltar la figura de Nuestro Santo de Montpellier.

Palabras como cordialidad, amistad, union, nostalgia de tiempos pasados y el respeto a las tradiciones de nuestra ciudad han sido nuestros lemas, para conseguir que un pequeño barrio del casco antiguo de Castellon con solera, con historia y con mezcla de culturas haga que cada diciembre

nuestras calles se imprengnen de olores a polvora y cirios fruto del fervor religioso en honor a Sant Roc.

Todos y cada uno de los vecinos exvecinos , amigos y sobretodo los 25 clavarios que han sido junto a sant roc los verdaderos protagonistas, han

hecho posible que las fiestas de Sant Roc cassola canyaret sean todo un éxito.

Esperamos tener como minimo 25 años mas.*

Noelia blanco.

CASTELLÓ 2015*

136

Moros d Alqueria fan un pas mes enlla i es convertiran en FundacioL'activitat de l'Associació Moros d’Alqueria va tornar a ser intensa durant l'exercici 2014 que va començar molt prompte, amb un nou “salt de l'oceà atlàntic” per a tornar a terres americanes que ja comencen a ser familiars per a “els Moros”. En esta ocasió ens acollia la República Dominicana, la seua capital, on s'alça la primera catedral catòlica construïda en el nou continent, d'ací la seua condició de Catedral Primada d'Amèrica.

En Santo Domingo vam ser extraordinàriament ben rebuts i acollits per l'organització de la Desfilada nacional del Carnestoltes que enguany estava dedicat a les províncies De l'Est i del que Espanya, a través de Moros d’Alqueria, era el País Invitat d'Honor, encapçalant la Desfilada, després de les Bandes de música de la Força Aèria Dominicana, els Bombers, l'Armada i les Carrosses dels Reis i Reines del Carnestoltes, en la que s'integrava la Miss Món 2013, la dominicana Joely Bernat.

Un lloc d'honor que vam agrair i unes atencions contínues que van fer de la nostra estada en l'illa amb unes de les millors platges del món, tot un regal.El fet de ser els primers a desfilar, va fer que, després de canviar-nos en l'hotel, poguérem retornar a la tribuna i presenciar en lloc d'honor la resta de la

llarga i colorista desfilada, compartint el mateix amb el ministre de Cultura, José Antonio Rodríguez i els seus més íntims col·laboradors, en un ambient certament distés i cordial.

El mateix que va regnar en l'audiència especial que dies més tard ens va dispensar en el propi Ministeri de Cultura, junt amb el grup representant de Veneçuela, “La Parranda de Liliam” (que per cert ens va traslladar el seu desig de participar en les Festes de la Magdalena en un futur pròxim), en el que les barreres del protocol no van existir pràcticament i en el que el ministre va prometre visitar-nos a Castelló (corrent del seu compte els cigarros purs per a la desfilada, promesa que esperem complisca). I, més enllà de en esta entrevista, alguns vam poder assistir a un concert (José Antonio Rodríguez és un reputat cantautor) en un conegut pub de Santo Domingo, en el que vam poder comprovar la seua qualitat com a cantant i també la seua qualitat humana, més enllà del seu càrrec en l'Administració.

v edició de leS BeQueS MoroS d'alQueríaI a penes sense temps per a desfer les maletes, ens vam ficar de ple en les Festes de la Magdalena 2014.

Ja és sabut que, en l'antesala de les mateixes, el protagonisme és per als Premis que concedim anualment. Abans eren per a Moros de l'Any ara, les beques que concedim comptant amb el patrocini de la Fundació Balaguer Gonel Germans, per a alumnes dels últims cursos de l'Escola d'Hostaleria i del Conservatori Superior de Música “Salvador Seguí”: el premi de Música i el de Gastronomia “Adrián Segura”, així com el Premi Cultura i Festa. La cita, el divendres abans del Pregó en el Teatre Principal.Anem per la sisena edició i si a les proves ens remetem, els resultats dels anteriors no poden ser millors. Anem pel bon camí.

Els protagonistes en esta ocasió. Unes festes que són per a nosaltres el far en què mirar-nos: Moros i Cristians d'Alcoi. El premi de Gastronomia va ser per a un especialista en la pastisseria: el castellonenc, Didac Catalá. El premi de música: per al trompeta de Llíria, José Real.

De nou els amics de Xarxa Teatre van tindre a càrrec seu la direcció escènica de l'espectacle; la Banda Simfònica del Conservatori Superior “Salvador Vaig seguir”, dirigida per Juan Pablo Hellín, es va encarregar de subratllar musicalment els distints moments de l'acte, demostrant una vegada més la qualitat dels estudis que se seguixen en este centre docent entre els millors del país; Raúl Puchol, la seua categoria com a professional de la comunicació com a conductor de l'acte; el ballet de

CASTELLÓ 2015*

137

l'alcoiana/castellonenc Ana Botella (ja després de tants anys de col·laboració continuada, pels que va rebre un merescut reconeixement en este acte), va posar l'espectacular a la vibrant coreografia musical i tot, posat al servici d'un espectacle que va servir per a obrir de bat a bat la porta de la festa.

Una festa que es va viure plenament al llarg de tota la setmana, com ja és habitual i de forma especialment brillant en el Pregó, on es va posar de nou de relleu el protagonisme de Moros d'Alquería que mai deixen indiferents als espectadors.

d'aSSociació a FundacióPerò, sens dubte, l'any 2014 serà recordat pel gran pas qualitatiu que els associats a Moros d'Alqueria van voler donar a la veterana Associació, pensant en el seu futur i a fer possible perpetuar els seus objectius de mantindre viu el caràcter cultural de la mateixa, per damunt de l'evident contingut lúdic que és inherent al propi fet d'haver nascut en un ambient festiu.

L'Assemblea General de Moros d’Alqueria, reunida en el seu local social del carrer Fola, sota la presidència del seu titular, Carlos Ramos Barceló, va donar el seu suport unànime al projecte de nous estatuts de la mateixa, per a la creació de la Fundació Moros d’Alqueria que a partir d'aquest any 2015, serà l'encarregada de totes aquelles qüestions que tinguen a veure amb eixe vessant cultural de l'associació: la participació de l'entitat en el Pregó, l'organització d'activitats culturals, la promoció i difusió de les festes de Castelló a Espanya i a l'estranger, així com la concessió dels Premis Moros d’Alqueria.

Per mitjà de la creació de la Fundació, Moros d’Alqueria volen ratificar el seu compromís amb la societat castellonenca aprofundint en els aspectes culturals que tan important han sigut, des de sempre, en el desenvolupament de les activitats de l'Associació.

I entre estos objectius destaquen la difusió nacional i internacional de les festes i tradicions de Castelló; la

recopilació i exposició de material cultural relacionat amb estes qüestions; la promoció de la música, festes i gastronomia de la Comunitat Valenciana.

D'aquesta manera, la Fundació pren el testimoni per a la concessió anual dels Premis que anualment atorguen les beques de gastronomia i música, així com el Premi Cultura i Festa, que cada any distingeix a una festa de renom internacional. De la seua importància dóna idea la llista de les festes premiades en els sis primers anys d'història d'aquest premi, representades al màxim nivell a Castelló. Vegen.2010. Carnestoltes de Venècia (Itàlia)2011. Carnestoltes de Munic

(Alemanya)2012. Carnestoltes de Barranquilla

(Colòmbia)

2013. Sanfermins de Pamplona2014. Festes de Moros i Cristians

d'Alcoi2015. Carnestoltes de Niça (França)

El Patronat de la Fundació estarà format per 12 persones, de les quals el 60 per cent seran socis de Moros d’Alqueria i la resta persones representants de la societat de Castelló.I tot això, serà realitat en aquest mateix any 2015, si es compleixen els terminis previstos.

Ara doncs, ens convertim en Fundació. Fem un pas avant per a demostrar que Moros d'Alqueria vol seguir en la seua labor en pro de la cultura, de la defensa d’allò que ens és propi; que estem per a quedar-nos i que creiem en el futur, amb altres cares, però amb els mateixos principis.*

CASTELLÓ 2015*

138 col lectiusfesterscolleS

CASTELLÓ 2015*

139

Un any més la ciutat torna a posar-se de gala, Castelló està en festes. El respecte a les tradicions, la participació i el caràcter popular, són alguns dels conceptes que les defineixen. La nostra és una cultura alegre, que viu i gaudix dels actes al carrer.

Participar en les festes, vivint amb plenitud totes les seues dimensions, no sols és útil, sinó que és necessari, Viure les festes suposa donar continuïtat a les nostres tradicions culturals i religioses, un tresor que no podem ni menysprear ni malgastar.

Les Colles com a expressió genuïna del caràcter dels castellonencs, són uns dels elements més actius dinamitza-dors de la festa, donant sentit i color a una llarga setmana de celebracions de tot tipus i, reflectint a la perfecció, la idiosincràsia d'una ciutat que afronta amb optimisme el repte del futur més immediat, constituint un fenomen social que, any rere any, adquirix un auge destacat, altament positiu. Eixides de tots els sectors socials de la ciutat, les Colles contribuïxen a fer més plu-rals i vives les nostres festes. És un fet constatat que Castelló en Magdalena es transforma amb les Colles.

Per aquest motiu és per a mi un orgull aprofitar aquest llibre de la Festa per, des de la presidència de la Federació Colles de Castelló, agrair a tota la ciutat i especialment al nostre col·lectiu, el treball per les festes i l'energia emprada per desenvolupar una tasca de con-servació de les nostres tradicions que supera l'àmbit exclusivament festiu,

sense oblidar que el fonamental és la participació i el compartir, assegurant la supervivència de l'autèntic esperit de Castelló, garantint que el progrés és compatible amb el manteniment de les tradicions i la fidelitat a les nostres arrels.

Confie que aquests dies d'esplai i diversió en què rememorem les nostres tradicions, aprofiten, si més no, per oblidar-nos, durant alguns moments, dels patiments i maldecaps diaris; per recuperar forces i per estimular-nos a reprendre després l'activitat diària, amb millors ànims.

Els meus millors desitjos perquè aquesta setmana de festes siguen dies d’alegria, il·lusió, optimisme i esperança. És temps d'eixir al carrer, gaudint entre amics, de sentir-nos or-gullosos de la nostra ciutat. Us convide a fer-ho, entre d’altres raons perquè ens ho mereixem.*

salutaciO del president de LA FEDERACIO DE collEs DE CASTELLO

CASTELLÓ 2015*

140140

lliStat de colleS

1 18 Y 1/22 A CASA NO3 A LA MARCHA4 A LA SACA5 A TABALADES6 A-MITGES7 AIXÓ ÈS OR...XATA8 ALQUERIA BLAVA9 AMICS DEL CAMINÀS

10 AMUNT I ABALL11 ANEM DE BORRASCA12 ARRANCA PINS13 ARROS CALDOS14 ARTUGA15 AS DE LOS TRES SEGUNDOS16 AUGC17 AU, MONE18 BACALAO19 BARREXA20 BARRIGUERA I CORRETXOT21 BASCOLLÀ22 BENIRABE23 BON BAC I SENSE FIGA24 BOQUERON25 BOTIFARRA26 BRUTA27 BUFA LA GAMBA28 BUFANUVOLS29 BUTXACA BUIDA30 CABASSET31 CAGARROS32 CAGUEME33 CANYA34 CARACOLES DE IRIS35 CARAGOL36 CARRIL I VIA AMPLA37 CASSOLA38 CASTALIA39 CAU40 CAVALLERS TEMPLERS DE CASTELLO41 CEBOLLI42 CHORLICOLLA43 COETS I PETARTS44 COLL@NUTS45 COLLA NOSTRA46 COLLONS COLLONS QUE COLLA47 COMO TU KIERAS48 CONLLOGA MATAPOLL49 CORBELLA50 CORRALET51 DE PERDIDOS AL VINO52 DEU BACCO53 DIMONIS DE LA PLANA54 DOLÇAINA ESTIL55 DOLÇAINERS I TABALETERS DE CASTELLO56 EL BARRAQUERO I UNS QUANTS MES57 EL CARRER58 EL CRESOL VELL59 EL FADRI60 EL FAROLET

61 EL GAIATO62 EL GARATGE63 EL GARITO64 EL MAGRE65 EL MITGET66 EL MONTONET67 EL MOTXILET68 EL PARDAL69 EL RECLAM70 EL VI NEGRE71 EL VI-SI72 EL XIULIT73 ELS ACCELERATS74 ELS APINYAETS75 ELS BORINOTS76 ELS BOTICARIS77 ELS CACAUETS78 ELS CREMAETS79 ELS DE LA TERRETA80 ELS FARTONETS81 ELS FILLS DE LA POLLA ROSSA82 ELS GATO PERIQUITO83 ELS IMPUNTUALS84 ELS MANEGUETES85 ELS MASSOVERS86 ELS PUNTUALS87 ELS SABONERS88 ELS SARAGÜELLS89 ELS TDT90 ELS XOTETS91 EMBOLICATS92 FE-TEL'L I MONE93 FICA´ M CHEL94 FIGA LA MORRA95 FINS ALS OUS96 FUM I FUIG97 GERMANOR98 GLANDE RIOTXA99 GÜEK

100 ICOLLA101 JARRA Y PEDAL102 JO I UNS CUANS MES103 KAYAC104 KHADRELL105 L´ALJAMA106 L´ALQUERIA DE LA BRUNELLA107 L´ASSUT108 L´EMPARRAT109 L´ENGRAVÁ110 L´ESCAQUEIG111 L´ESCLAT112 L´ESPIGOL DE CASTELLO113 L´OLLA114 L´ULLAL DEL TOLL115 LA BOTELLA NO AMOLLA116 LA BUTIFARRA CALENTA117 LA CADIRA118 LA CANALLA119 LA CARABASSA120 LA CARRASCA DE LA PLANA

CASTELLÓ 2015*

141

lliStat de colleS

121 LA CHARUGA122 LA CHOZA123 LA COSA NOSTRA124 LA FARIGOLA125 LA FLAMA126 LA FONT TRENCA127 LA GABIETA128 LA GANISSA129 LA GRANOTA130 LA HOST DEL CASTELL VELL131 LA LLEDONERA132 LA LLUM133 LA MANOLA134 LA MARCHA135 LA MASOVERA136 LA NOVA ESCOLA137 LA PANDEROLETA138 LA PANDI139 LA PANOLLA140 LA PARRANDA141 LA PETACA142 LA PLAGA DELS PARATS143 LA PLANA144 LA ROCALLETA145 LA RODA PUNXA146 LA TAONA147 LA TARONJA PELA148 LA TRACA149 LAS VAQUERIAS150 LES CABUDES151 LES XOXETES152 LLISA FANGUERA153 LLONGANISSA MINIMALISTA154 LLUÇOS155 LO K FAXE FALTA156 LO MAXIM157 LOS CHURRICOS158 LOS CISNES DE CASTELLON159 LOS PIXURRITAS Y LAS CONEJERAS160 LOS PORRONES161 LOS SIN TECHO162 MAKAMEU163 MARGALLÓ164 MAS- CLETA165 MASCLET DE SERRAURA166 ME QUEDE MORT167 MEL I MATO168 MIERDA AL OJO169 MONE I AVANT170 MOTOR VIVET171 NI SE SAP172 NO ENS ACLARIM173 NO ME TOKES LA COLLA174 NO TENEMOS COLLA PERO NOS SUDA LA....175 ORGULLO ALBINEGRO176 P@ KE177 PA, VI EN SUCRE178 PANDEMONIUM179 PANXUTS I ESPERRIXATS180 PASPARIS

181 PASTORET182 PATAPIN183 PEPSI COLLA184 PICA PICA185 PIO PIO186 PIXAVI187 POC A POC ARRIVAREM188 POLSEGUERA189 POLVO-RON190 PORQUE NO TE COLLAS191 PRINGAOS DESDE EL 2004192 QUATRE GATS I LA IAIA193 QUATRE GATS VELLS194 QUE VA DE BITXO195 QUE VOLS?196 QUE?197 QUIMIKOLLA198 RACO DE RACA199 RACONET MAGDALENARO200 REYES201 ROTLLO, CANYA ... I LO QUE FAÇA FALTA202 SAMARUC DE SEQUIA203 SAMBORI I PUNT204 SANT ROC AND ROLL205 SARGANTANA206 SENSE FRENO207 SOMOS LO QUE SOMOS Y PUNTO208 TARAMBANA209 TERRACITA210 TIO MASCLET211 TOMBATOSSALS212 TOT A CRITS213 TOT A ULTIMA HORA214 TOTS A UNA 1º MOLI215 TRAGA-PINYOL DE LA PLANA216 TRAGAPINYOLS217 TRAM-POSOS218 TREMENDA COLLA MONDROÑO219 TREN-TAITANTS220 TRENCA-TECHOS221 TRO DE BAC222 TROMPATOSSALS223 TRONTOLL224 TRULL225 UNI-K226 VAM BEURE I VAM CAURE227 VAQUERIES228 VORA SEQUIA229 X SIFO...DI KE SI.... 230 XAFA-XARCOS231 XALEM232 XALOC233 XAMARRUSQUERS234 XARANÇAINA235 XIM PUM TRACATRÀ236 XINO-XANO237 XORROCOXOC238 XUPLA XARCOS239 Y A MI KE

CASTELLÓ 2015*

142

IV Concurs de Composicio per a Dolcaina i Banda maquetat

El Jurat està format per Francisco Signes Castelló, músic i exdirector de la Banda de Castelló; José Vicente Ramón Segarra, director de la Banda de Castelló; Antonio de la Asunción Andrés, mestre de dolçaina i percussió; Adrià Nebot Sanahuja, mestre dolçainer; i Joan Josep Trilles i Font com a secretari i amb veu, però sense vot.

Decideixen donar els següents premis després d’haver escoltat les dues composicions finalistes triades en la reunió del Jurat del 8 de setembre a Castelló:

• 1er premi dotat amb 1.000 € a la composició, Numen de la qual és autor Rafael Doménech Pérez.

• 2n premi dotat amb 700 € a la composició, Jareñode la qual és autor

Miquel Ferrandís i Gavara.

• 3r premi dotat amb 300 €, malauradament el jurat decideix per unanimitat deixar desert aquest tercer premi.

Les obres guanyadores foren interpretades el divendres 31 d’octubre a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló per la Banda de Castelló i el dolçainer, Iván Martí Vallés.*

CASTELLÓ 2015*

143

Ximo Ramos guanya el XV Premi de Narrativa Breu Josep Pascual TiradoL'escriptor castellonenc, Ximo Ramos Andreu, ha rebut de mans de la reina de les Festes de la Magdalena, Dunia Górmaz Campos, la rosa que l’acredita com a guanyador del XV Premi de Narrativa Breu Josep Pascual Tirado.

Aquest certamen està organitzat per la Llibreria Babel, la Federació Colles de Castelló, Unaria Ediciones i disposa del patrocini de la Diputació de Castelló.

El jurat, format per: María España No-voa, Francesc Navarro del Alar, Amelia Díaz Benlliure i Joan Josep Trilles i Font, va decidir que, entre les sis obres presentades, declarava guanyador el treball de Ximo Ramos amb el títol de Moltes mirades, alguns secrets.

El guardó té una dotació de 3.000 euros i dóna accés a la publicació de l'obra per Unaria Ediciones de Castelló. El premi fou lliurat el passat 19 de no-vembre al Saló de Plens de la Diputació de Castelló pel diputat de Cultura, José Luis Jarque.

Fins ara han obtingut aquest guardó els autors: Reis Lliberós, Nel·lo Navarro, Xavier Mínguez, Pasqual Mas, Vicent Pallarès, Albert Garcia, Joan Andrés Sorribes, Pep Castellano, Jordi Sebas-tià, Joan Baptista Campos, Leandre Iborra, Víctor Garné, Manuel Abad i Nel·lo Navarro.

Ximo Ramos Andreu va nàixer el 22 de maig de 1969, a Castelló de la Plana, ciutat on viu i treballa. A nivell profes-

sional, és funcionari de l'administració de la Generalitat Valenciana. Quant a estudis, va traure la diplomatura en Ciències Empresarials, el mil·lenni passat.

A nivell literari, a pesar que escriu per a ell i el seu cercle més pròxim des de fa temps, només cal recordar una fita que caldria ressenyar: el segon premi, l'any 2013, als Premis Maig de Narrativa de Vila-real, amb el relat “Primavera”.*

CASTELLÓ 2015*

144

LA COLLA AMICS DEL CAMINaSL’Associació Cultural Amics del Caminàs “Colla Caminàs” sorgeix l'any 2001 com a

formalització administrativa del que era un grup d'amics (colla) que havíem mantingut la nostra relació des de l'adolescència, constant en aquest moment de trenta-tres socis/as.

Romeria en los 70

Durant aquests més de 45 anys de relació i amistat, hem tingut diferents implicacions amb la festa atès que alguns dels seus socis han participat en les Juntes de diferents Gaiates com la 1, la 5 o la 7, fins i tot en la Junta Central de Festes o en la pròpia Junta

de Festes, i algunes de les sòcies han

ostentat rangs festius des de

Dama de Gaiata (Yoli i Carmen Rosa) o “Dóna de Companya” (Elisa), fins a Dama de la Ciutat (Mayo), “Violant d'Hongria”(Pili) o Reina de les Festes (Clorinda, Sonia i Maria José) , la qual cosa porta la colla a gala i amb orgull.Nostra Colla va tenir l'honor de constituir-se formalment en el Saló de Plens de l'Ajuntament de Castelló sota l'atenta mirada d'importants personalitats de la nostra cultura local com són Bernat Artola, Adsuara o Tàrrega entre uns altres. La qual cosa marcaria les activitats futures de l'actual “Colla” o “Associació Cultural”

Quatre presidents/as (Pili Pascual, Mayo Ripollés, Pedro Calabuig i Fernando Castelló) han portat el timó de la colla per la vida social, cultural i festiva de la nostra ciutat,

havent participat en tot tipus d'actes festius, “Pregó Infantil”, “Romeria de les Canyes”, “Tornà” (amb gaiata de mà pròpia), “Festes de Carrer, de la Puríssima o Sant Roc de Canyaret”. Així mateix s'han desenvolupat un extens programa d'activitats culturals: conferències, exposicions, cursos de manualitats i artesania, cursos de ball, viatges culturals etc.

I tot açò sempre sobre la base del castellonerisme i l’amistat. Una colla que sorgeix amb l’ànim que amb la força de l’amistat, es puga mantenir la convivència, les festes i el nostre patrimoni històric, dins del qual, cal destacar un dels primers i principals elements del mateix, i que no és un altre que la via prerromana, denominada “CAMINÀS”.*

CASTELLÓ 2015*

145 La Colla en la Magdalena

CASTELLÓ 2015*

146

Tot el que existeix en aquest món té una història particular. La farmàcia de davant de casa, el bar del cantó, el carrer per on passes cada matí per anar a comprar el pa... Tot té una història, un origen. Jo vaig a contar-vos una his-tòria en concret, la història de la colla “El Farolet”.

Esta història comença fa sis anys amb un grup d'amics. Es veien només en les celebracions dels aniversaris i en els pocs caps de setmana que decidien eixir junts a sopar. Aleshores, van decidir llogar un local, fer-se una colla. No puc dir que a tots els entusiasmara la idea des del principi, però finalment tots van estar d'acord i el projecte va seguir endavant. Esta colla va ser batejada amb el nom “El Farolet”, i aquest va ser l'inici de tot. En un prin-cipi només la van fer per poder anar

cada cap de setmana, sopar tots junts i veure's algun dia més que no foren els aniversaris, però a poc a poc les coses van canviar i la colla va cobrar un nou significat.

Entre els integrants d'aquesta nova co-lla hi havia molts matrimonis amb fills. Aquests matrimonis vivien les festes de la Magdalena amb els seus fill intensa-ment i participaven en molts dels actes amb il·lusió. Aquests xiquets, tots amb menys d'11 anys, ja comptaven amb un “currículum fester” notable. Tots ells només nàixer ja participaven en la Romeria i l'Ofrena de flors, i de més majors col·laboraven cada any en el Pregó Infantil ballant danses regionals o simplement vestits amb les robes tradicionals. Molts dels integrants de la colla ja sentien les festes de la Magdalena molt endins, però les vivien cadascun a la seua manera per separat, i hi havia d'altres que mai les havien viscudes. I la colla va suposar un canvi en les vides de tots ells pel que fa a la celebració d'estes festes tan esperades.

En la primera Magdalena aquest canvi no es va notar de la mateixa manera per a tots els de la colla. Uns estaven vivint les festes per primera vegada,

però molts altres estaven fent el mateix que cada any amb la simple diferència que ara pertanyien a una colla. Però a mesura que van anar passant els anys, els canvis s'anaven notant. Van decidir fer un carro engalanat i el van batejar com “La Merche”. A partir d'ací van anar ficant-se més en el món de les festes, es van contagiar tots de la “febre castellonera” i la passió per la tradició. Fins hui, que segueixen participant en les festes amb més il·lusió que mai, col·laborant en tot allò que poden i as-sistint a tots els actes que fan a la ciutat.

Aquesta és la història interminable de la colla “El Farolet”. Com, quan i per què. Aquest és el seu origen, el principi d'aquesta passió per la història de la nostra ciutat i la seua tradició. I us la conte jo, una integrant més (orgullosa de ser-ho) d'aquesta colla que seguirà creixent com cada any en esperit mag-dalener. Una colla que, com totes, ha patit moments dolents, però ha sabut sobreviure a tots ells. Una colla que resisteix a pesar de tot i conviu amb el gust agredolç de la vida. Una colla que més que colla, pareix una família. La família de la colla “El Farolet”.*

Marta Peris Sales

LA COLLA EL farolet

CASTELLÓ 2015*

147

hiStoria de colla l’olla Colla L'Olla començà a manejar el seu culler fester als voltants de l'any 1992, tot i que la seua provinença esdevé d'un grup d'amics de la joventut amants de les festes i de les tradicions, als que la seva estima per la festa espentejà a formar un col·lectiu en pro de les tradicions, que els permetera una vinculació major en el món de les festes fundacionals de Castelló.

Del grup d’amics de la joventut es van anar formant famílies i en l’arribada dels fills al voltant de l'any 1987, quan s’apropava la setmana de magdalena li demanàvem el motoret i el remolc al Sinyor Vicent , i l’adornàvem amb palmes per a pujar a la magdalena i per a eixir al pregó infantil, així va començar el primer moto-carro.

Quan els fills es van anar fent grans, vam haver de construir el nostre segon moto-carro, fet amb canyes i amb el tractoret pascuali que el Sinyor Vicent ens deixava.

Un d'aquells caps de setmana durant la construcció d'aquest moto-carro, vam pensar que havíem de ficar-li un nom a la Colla, i ens vam quedar en “Colla L'Olla” ja que aquest terme culinari té relació amb l'ambient llaurador viscut pels membres de la colla en la nostra infància, a més de per ser una abreviació del nom “olleta de la plana”, plat típic de la ciutat, cuinat, en la seva majoria, anys enrere, a la marjaleria de Castelló.

El tercer moto-carro el vam fer damunt de la plataforma d'una caravana, a aquest ja li vam ficar finestres i portes, el vam engalanar amb utensilis de cultiu del Sinyor Vicent, i altres trets tradicionals. Era l’any 1995 i ens vam presentar de casualitat al concurs de carros engalanats, i la nostra sorpresa va ser que vam guanyar el segon premi.

Els anys van passar, i la decoració del nostre carro anava canviant. Teníem un carro gran, amb comoditats, segur i amb finestres i portes per a no patir les inclemències del temps, però Tino el conductor sí les sofria damunt del tractor pascuali.

Donades les ganes de participar més activament en les festes de la magdalena, l'any 2006 ens vam constituir legalment com a associació cultural, i vam passar a formar part de la Federació de Colles de Castelló.

També durant aquest any 2006 vam decidir vendre el carro, i fer-ne un de nou, per anar tots a cobert. Aquest és el nostre quart carro, i el que tenim actualment. El vam construir damunt el xassis d'una furgoneta seat trans del Sinyor Vicent, en el que recreem una alqueria típica de la marjaleria. Aquest mateix any ens vam presentar al concurs de carros, en el qual vam aconseguir el segon premi. En l'actualitat som una colla menuda perquè els fills fan la festa amb els seus amics. Uns han continuat la

tradició i tenen la seua colla y el seu carro, i els altres, mai no falten a la cita del diumenge de romeria, quan el carro s'ompli d'amics i família. Els fills, encara que sense haver dormit, segueixen amb la tradició de pujar a la magdalena que van aprendre a estimar des de ben menuts, la qual transmetran de ben segur a les següents generacions. Colla l’Olla som una colla participativa, amant de la festa, els costums i les tradicions del nostre benvolgut poble. Amb la nostra participació, pretenem tindre una vinculació major en el món de les festes tradicionals de la ciutat de Castelló, contribuint d'aquesta manera a la conservació dels nostres costums i la seua perduració en el temps.*

Novembre 2014Colla L’Olla.

CASTELLÓ 2015*

148

POC A POC ARRIBAREM (1984)L'origen de la nostra colla es remunta a principis dels anys setanta quan un grup d'alumnes del col·legi Cervantes va forjar una amistat que perdura en l'actualitat.

Posteriorment (al voltant de 1984) es van unir a la colla dos amics més pro-cedents del col·legi Bisbe Climent.

Amb el pas del temps es van anar in-corporant les nostres novies (avui dones)

i recentment els nostres fills, els

quals avui dia ens igualen pràcticament en nombre. Som així, 16 adults i 15 xiquets en l'actualitat.

La idea de crear una colla va sorgir com a tal, a la fi dels noranta després d'un menjar celebrat a una alqueria de la Marjal de Castelló. Va ser l'any 2001 quan vam aconseguir un local, on desen-volupem les nostres activitats lúdiques i a partir de 2008 quan vam decidir integrar-nos a la Federació de Colles.

El nom de "colla poc a poc" va sorgir pel temps que ens ha costat formar

una associació des que vam tindre les primeres intencions fins que ho vam aconseguir. Quan vam anar a registrar el nom com associació cultural, ens van dir que ja estava agafat, pel que vam afegir la segona part "poc a poc arribarem" i així té un doble sentit amb l'abans descrit i amb la poca pressa amb què ens prenem la Romeria de les canyes.

Som tots castelloners de soca i la ma-joria ha participat d’alguna manera en el món de la nostra festa, de fet quasi tots ens agarrem la setmana sencera de festa per poder passar-ho d’allò més bé.

CASTELLÓ 2015*

156

CASTELLÓ 2015*

157

CASTELLÓ 2015*

CASTELLÓ 2015*

159

CASTELLÓ 2015*

160

CASTELLÓ 2015*

161

CASTELLÓ 2015*

162

CASTELLÓ 2015*

163

CASTELLÓ 2015*

164

CASTELLÓ 2015*

165

CASTELLÓ 2015*

167

CASTELLÓ 2015*

169