CASTELL-LLUBInumero 9 Desembre de 1987

vosdesitjabonNadal

»

l

bon anyl988

111

C-fl-*T;E<LSL=L=l2U!9:i

fepfcit Ugil;M-itt/inf

CASTELL LLUBÍ.- Kedacció: Equip"Castell Llubí". Hi han col.la-borat: En M i q u e l Perelló, Na. Ma-ri a Llompart, En M i q u e l . d e SonFrontera, En Joan de Son Xormes.Josep Perelló "Suau".Gràcies.De la fotografia s'encui-da En M i q u e l Castell,kedacció: Carrer de Santa Mar-gal i d a , 4, Tfon. 52 24 99. Pu-blicitat: Carrer Victotia, 8Tfon. 52 2 1 - 78. Impressió: "A-postol y C i v i l i z a d o r " , Convent,7, PETRA.N°9, desembre 1987. 300 exem-plars .Agraïm a tots els que d'una ma-nera o altra han fet possibleaquesta edició.

•S«s* cv

"SA FIRA" enguany ha estat bastantanimada. L'organització, sense vo-ler ésser triunfal istes, ha tengutesment en fer una fira digna. Icreim que, dins les l i m i t a c i o n s delnostre poble, això s'ha aconseguit.

El d i l l u n s a vespre, a la revet-la hi va haver ball de bot amb l'a-grupació local "Taparers en Festa"i el grup de senadors "Baladre".Fou un èxit, creim que no s'hand'esperar fires per organitzar vet-lades com aquella. També els A-mics de la Tercera Edat organitzaren una mostra de ramellers an'el carrer de "sa farinera".A la Casa de C u l t u r a exposicióde ceràmica i fotogarfía i a"sa plaça de sa carretera" ex-posició de cotxes. I els "fire-ros" a "Sa Plaça". A l l ò parei-xia "Es Passeig de's cine" undiumenge horabaixa en el seuDon temps. I un dia esplènditEls déus estaren al nostre fa-vor. Molts d'anys i"fins sa de1ányque vé".

Aquesta fotografia correspon a laplaça de davant l'església, és adir, la que popularment s'anomena"Sa Plaça". I com es veu claramenta l'imatge els arbres estan en u-na situació l l a m e n t a b l e , això pelque fa als que sobreviven, per-quèd'algün només en queda el clot.Malgrat l'indret, aquesta és unaplaça qua pareix deixada de la màde Déu. I una plaça sense arbresés com un ferrer sense encruia,no té raó d'ésser. Es hora de po-sar-hi remei.

c-flsnm=L=m=u:B:i

DIA A DIA^EL CURS ESCOLAR 87-88 COMENÇA AMBELS PROBLEMES DE L'ANY PASSAT.

El nou curs escolar ha començat aL l u b í de forma problemàtica com aconseqüència dels problemes referentsa l'estructura de l'edifici nou,que per altra banda tothom coneixi que s'hananat arrastrant des d'elcurs passat.Pareixia que l'estiu seria un bontemps perquè el Ministeri d'Educa-ció posas fil a l ' a g u l l a per realit-zar els treballs d'acondicionamentde l'edifici afectat, però malhaura-dament no va ésser així, ben al con-trari, es va i n i c i a r el nou curs dela mateixa manera com ha v i a acabatel passat, els al·lots varen tornarésser dispersats ja que la part útilde les escoles no era suficient. Da-vant això l'APA va convocar als paresa una vaga i manifestació devant laDelegació del Ministeri. La vaga esva produir durant una setmana encaraque la manifestació no es va dur aterme.Ara les obres ja s'haniniciat i pareixque aquesta vegada es duran a termede manera definitiva. Els treballsconsistiran en un reforçament de lesestructures afectades. Queda pendentel tema de la calefacció encara quesembla que hi ha un compromís formaldel Ministeri en aquest sentit.

FESTA DELS REIS

van 1987,tornen els'Orient a visitar elI corn cada any tor-de regals pels bon-

Un any més, iReis Màgics dnostre poble,nen carregatsal . lots.La Comissió dels Reis que és quiorganitza aquesta festa ens ha in-format dels actes programats quesón els següents:-Dia 3, a partir de les 16 hores,FESTA INFANTIL a càrrec del grup"Cucorba" i ARRIBADA DELS MISSAT-GERS REIALS.-Dia 5, a les 18 hores, GRAN FES-TA I VINGUDA DELS REIS.Patrocina l'Ajuntament de L l u b í icol·laboren la Parròquia, el C l u bd'Esplai "Es Turó" i el Grup "Vet-la".

ELECCIONS A LARA".

S.A.T "SA LLUBINE-

El passat d.ivçndres, 18 de desem-bre, la Societtat Agraria de Transformació, "SA LLUBINERA" es va reunir per dur a terme la nova JuntaDirectiva. Es varen elegir 12 per-sones del total de socis de lesquals ha de sortir la nova juntaque a hores d'ara encara no conei-xem.

CONCURS DE BETLEMS.

Com l'any passat, l'Associació dePares d'Alumnes del col·legi pu-b l i c DURAN-ESTRANY ha organitzatun concurs de Betlems entre elsal·lots de L l u b í que a ca sevafacin el tradicional betlem. Eljurat del concurs està format perpares de l'associació que durantaquestes festes aniran casa percasa a visitar els betlems inscritsLa revista CASTELL-LLUBI es com-promet a p u b l i c a r una fotografiade.ls m i l l o r s a la propera edició.

y««*«**«**««««1***1***

L'escola de Llubí en obres

4eilKÄR5tMfe=lMMLIÜ}0=

CORAL SANT FELIU DE LLUBÍ.

Amb motiu de les festes de Nadalla Coral Sant Feliu realitza dis-tintes activitats musicals.El passat 20 de desembre a l'Es-glesia de Sant Francesc de Palmava participar a la trobada anual"Mallorca canta a Nadal" organit-zada per la Federació de Coralsde Mallorca, cantant les peces:Aubada i l'Al.leluia de Paxton.Per diumenge dia 27 hi ha progra-mats dos concerts de la nostra ço'ral, un a Büger a les sis del cap'vespre i l'altre a Moscari a lesvuit.

6!¿L9£!i°s.s.j*-Ly¿e.l£-L pa^í-óat 2o de deferable a-i ci.i-

cuLt de LtubL i. oiaanLt^at peí J.e¿ -e¿cudei-ie<i ¿'Aubeig. L Diach. e¿ leaiLt$á J.a p/tova que tancà -La temporada -d 'autoc/iOAA i. que e/ia puntuabÀe pelcam.pj.onat nacLonaJ..

£.¿¿ auanuaçLpiA d'aque^ta piovaf-oien Cu¿.¿¿e.m ^«.le-L-ió a -¿a cateao- •/i-ia de tu.ii.4m.e4 amò un K 5 Copa L$oan Salamanca en -La cateaoïLa de TT. •

MaJ.aiat tôt eJ.4 campLonà de. ßaJ.-•LeaiA d'autocio44 ¿eauei.x.en estent:OnofLie AJ.em.ang. peí tu.ii.4m.e4 L tfaumef\on.4e.iiat peí TT.

ELS PREMIS DE L'OBRA CULTURALBALEAR I L'ASSOCIACIÓ DE PREMSAFORANA DE MALLORCA.

WM PER MALLORCA™ w LLENGUA. PEL PAÍSPREMI "FRANCESC DE BORJA MOLL", conce-dit a l'Associació Premsa Forana de Mallor-ca". Publicacions que participen del Premi:

•FELANITX', Felanitx"FIOR DE CARD", Sant Llorenç"ESSAIG", Algaida•BOJA PAU', Montuïri•ARTÀ', Artà•PORTOLA", Pòrtol"FENTCARRERANY",

Maria de la Salut"COANEGRA", Santa Mana•SA COMUNA", Selva•GALATZO", Puigponyent•MEL I SUCRE", Sant Joan"SANT JOAN\Sont Joan•CASTELL LLUBÍ", Llubí

"BELLPUIG", Artà"ES PI GROS", Lloret"CAP VERMELL", Capdepera"S'ARENAL", S'Arenal"ES CASTELLET", Bunyola"VEÏNATS", Calvià•LLUCMAJOR DE PINTE

EN AMPIE", Llucmajor"CAMPANET", Campane!•SANTA EUGÈNIA,

San ta Eugènia"INCA REVISTA", Inca"SANTA BÀRBARA", Vilafranca"MOLÍ NOU", Vilafranca

PREMI "EMILI DARDER", concedit al"Moviment d'Escoles Mallorquines".Centres que participen del Premi:Col. P. de Banyalbufar, Campos, Deià, Lloret, Esporles, Vall-demossa, Compane!, Conjpll, Porreres, Establiments, Sineu,Puigpunyent, Buger, Alcúdia,. Son Ferriol, Calvià, Son Ximelis,Sant Jordi, S'Arenai, Artà, .Biniamar, L'Horta, Ca's Concos, Vi-lafranca, Sant Joan, Pla dé$4a Tesa. De Palma: G. Alzomora,de Pràctiques, Rafal Vell, Ornat de Màlaga, Marian Aguiló, Mi-quel Porce), Anselm Turmjda, Escola Mata de Jonc, Es Teix,Sant Pere, La PordúnculoBÍtanjon, St. Fre, d'Assis (St. Jordi),Blanquerna (Pont d'Incajffie Manacor: E s" Canya r. Sa Torre,Antoni Mauro. J. Mas i V J& (MontuTri), Mestre Golmés (St. Llo-renç), El Rossinyol (Polfcnça), Ecol. de Lluc, St. V. de Paül(Sóller), St. V. de Paül (St Joan). Liceu Balear (Palma). Inst. JoanAlcover, Guillem Sagrem, Ramon Dull, Antoni Maura, Ma. A.Salvà (Llucmajor). Mn. AJpver (Manacor), Sa Pobla, Inca. Inst.de F. P. de Palma, d'IncaSe Llucmajor.

Precisament dins els actescommemoratius dels vint-i-cincanys de l'OBRA CULTURAL BALEARes lliuraren tota una sèrie depremis a institucions o a per-sones que destacaren al llargde l'any 1987 dins el camp dela defensa de la nostra lien -gua i cultura.

Així el premi FRANCESC DEBORJA MOLL destinat a la personao entitat jurídica que hagi tre-ballat activament dins les IllesBalears en lá tasca de. normalit-zació cultural i social, ha estatconcedit a 1'ASSOCIACIÓ DE PREM-SA FORANA DE MALLORCA dins laqual hi està inclosa la nostrapublicació, CASTELL LLUBÍ, laqual juntament amb altres vint-i-quatre revistes -també escri-tes íntegrament en català- haparticipat del premi.

També volem dir que al grupde redacció del CASTELL LLUBÍens hagués agradat veure "SESESCOLES" de Llubí dins el llistatde centres educatius que han re-but el premi EMILI DARDER ator-gat al "MOVIMENT D'ESCOLES MA-LLORQUINES" carecteritzades perrealitzar l'ensenyament en lanostra llengua. 4

G-flSii:Ëi=i=i=i=im;i

Ü _ ¿ M D _ I C ^ _ C O N T R A _ T O M E U _ P E R E L L OI_MlSH£t_ZiSELLO_I.NTERPO^AT_]PEL_'IATLEJ__GU^LLEM_LLABRES=

A la premsa illenca dels dos da-rresr mesos Llubí ha estat notícia -de primera plana, no sols per la qüe£tió de la deficient infraestructurade "Ses Escoles", sinó també perquès'ha r-ealikzat el judici sobre els -actes ocorreguts el 28-IV-1984 -jafa més de tres anys i mig- entre elbatle, Guillem Llabrés i el regidorpel P.S.M. Tomeu Perelló, quan el -P.S.M: denuncià públicament que el

seu representantseu representant a l'Ajuntament fleLlubí havia estat agredit p e l x b a t l e .Llavors, aquest darrer, acusà a To-meu Perelló de calumniar-lo i inju-riar-lo. Els fets acabaren a la Au-diència, on Tomeu i Miquel Perelló -també regidor del P.S.M., el qual ha_via c'omunicat els fets a la premsa-foren jutjats el passat 22 d'octubre.

Els dos regidors del PSM de L l u b íencausáis, Tomeu Perelló i M i q u e lPerelló flanquejant al diputatdel PSM Sebastià Serra poc abansdel judici.

Els dos acusats, així com Gui'-llem Llabrés es manifestaren a la -secció segona de l"Audiència Provinc i a l - d e Palma uttilitzant el català,havent de disposar ei tribunal d'unatraductora .

El fiscal demanà el "sobreseimi-ento de la causa".

El misser defensor, gabriel Gar-cies, l'absolució per cada un, ja queconsiderava que no havien comès capdels delictes que s'els atribuïen.

i l'acusació particular, enrepre-sentació de Guillem Llabrés -batle?demanava dos anys de presó i 300.000pessetes de multa a cada un dels acusats pel delicte de calumnies; i peldelicte d'injúrries dos mesos d'"a*rresto mayor" o desterro, suspensiódel càrrec públic i 300.000.pessetesper cada un, a la vegada es demanavaquatre milions de pessetes com a in-demnització a Guillem Llabrés.

Després del judici del 22 d'actu-bre, que durà prop de dues hores, lasentència del tribunal es va fer pú-blica el 4 de novembre següent, i enella es declarava l'absolució toXaldels dos processats: Tomeu "Guardiolai Miquel "Barri".

El tribunal bassava la seva resolució amb els següents arguments:

- Manca de proves sobre la intencióde calúmnies.

- El clima d'enfrontament políticexistent entre els dos grups polítics

- El tribunal declara que no està-gens clar el que va passar el 28-IV-1984 a l'Ajuntament de Llubí entre elbatle i Tomeu Perelló, però sí que acímet que "ppor lo menos hubo una fuer-te discusión entre el procesado y elalcalde", cosa que Guillem Llabrés negà rotundament davant el tribunal eldia 22 d'octubre, però que els jutjesho dedueixen a partir dels testimonisdel secretari de l'Ajuntament, Joan

SeguíSeguí, i del funcionari Miquel Ramis,els qual manifestaren que sentiren u -na violenta discussió.

L'altre processat, Miquel PerellósegOTis el tribunal, es limità, com arepresentant del partit, a informardel succeitìii a la premsa.

D'aqdesta manera quedaven tanca-des les especulacions que s'havienanat fent sobre el que va passar el28-IV-1984 entre un batle que mante-nia una actitud obstruccionista i unregidor que sols volia complir amb una de Les seves funcions que li erenpròpies: la consulta dels documentspúblics.

ELECCIONS A L'ASSOCIACIÓ DELA PREMSA FORANA DE MALLORCA

El d i l l u n s passat, dia 21 de de-sembre, ens reunirem al casal de Cu^tura de Sant Joan els representants"de les diferents publicacions asso-ciades a la Premsa Forana convocatspel president de L'Associació amb -l'objectiu de procedir a la renova-ció de la Junta Directiva de l'entj_tat com manen els estatuts.

Es va fer la proclamació de candi-dats presentant-se totes les perso-nes interessades, per després d'ha-ver sopat conjuntament .donar pas al'elecció.

les votacions

Les set persones amb més votscom mana els Estatuts passen a formarla nova junta 1 la més votada automà-ticament es anomenada president. Peròhi hagué un empat a vots entre BielMassot i Maria Mestre que és resolguéamb una nova votació entre els dos.

.D'aquesta segona ronda sortí ele-git el president: BIEL MASSOT amb 18vots.

Biel, una vegada reelegit dónalesgràcies per la confiança en ell dipo-sitada.

LLIURATS ELSPOBLE" DE LA

PREMIS "PERSONATGES DELPREMSA FORANA.

16.

Els resultats deforen els següents:

-BIEL MASSOT de-MARIA MESTRE U'-BERNAT CALAFAT,-DELFI MULET, d'-CARLES COSTA de-MIQUEL MORA de-RAFEL FERRER de15 vots.

-SALUSTIANO VICEDO, d'"Apostol y Cj_v ilizador", 11 vots.

-SANTIAGO CORTES de "N'Ali",-GASPAR SABATER de "Dijous",

'Portula", 21'Ariany", 21.de "Coanegra'Es Saig", 17"Sant Joan",'Galatzó", 15."Perlas y cuevas

El pssat 4 de desembre, a Vilafrancal'Associació de Premsa Forana de Ma-

reunir per realitzarles tres persones méshavien presentat les re

Horca es val'elecci ó depopulars quevistes de l'Associació dins la convo

'°e catòria dels premis "Persones del Po

99

>>-A.JÌ>-:

Correr Copión Caste!I,9Te 1.522038 LLUBÍ

ift'¿ÍÍ'Í^Í'¿i^'^fí^i'^ÍÍ?'^',-''-'íí4^ fr *"* ->»•->» ¿>ì ¿>'> •>>'> •>» ->¿ j& oit ¿

ble". Els elegits foren, en primerlloc, Alna Sòcies M i r a l l e s de Montuiri presentat per la revista "Bona Paudel mateix poble, en segon lloc vaquedar Catalina Sastre de C a l v i à presentat per la revista "Veinats" deC a l v i à , el tercer fou Carles Costapresentat per la revista "Sant Joan"de Sant Joan. Tots tres guanyadorsforen obsequiats amb una esculturade l'escultor Sarasate. Tots els participants obtingueren un diploma conmemoratiu del premi. A més a més hiassistiren el President del ConsellInsular, Joan Verger, i el Delegatde Cultura, Alfons Salgado.

|rteS Í;;iPíití BÍ:ÍaüÍàSÍ:ÍES feÍ:!j :Í13ï|||j|ï|8|||;:¡|J||;Í:||||Í|ÍÍ|PS;A>^PTOW&Mmmï

L:d¿d 4

ültfl

4gm8lfl5ü&=iMMlllJHfc 6®^<V ys 4 ûtrj.

Tots hem sentit parlar alguna ve_gada de l'OBRA CULTURAL BALEAR, peròsi de cas hi ha qualque lector quedesconeixi el que representa l'Obradins la nostra societat, li recordaréque fa vint-i-cinc anys es va crearaquesta institució, que tenia com afunció bàsica i primordial: impulsarla recuperació de la nostra identitatlluitar per les nostres arrels, di -fondre la nostra cultura, i alfabeti_tzar en català la població illenca.Comveis la tasca era àrdua. La iniciati-va de crearaquesta entitat va ésserde 1'il.lustre lingüista Francesc deBorja Iloll.

Crec que vint-i-cinc anys denotenquelcom més que un simple espai de -temps, palesen tenacitat, obstinaciói esperança. L'Obra ha hagut de sobre_viure' durant uns anys obscurs i confusos, no obstant això, el seu esperitde resistència i de supervivència hafet que arribas ferma i decidida finsa avui.

Per commemorar aquest vint-i-cincaniversari els dies cinc. i sis de de-sembre es va celebrar un encontre quetenia com a objectius principals:-Reflexionar sobre l'estat actual

de la cultura a les Illes Balears.-Aconseguir que la no stra cultuCa

assoleixi el protagonisme dins el mónde la informació, car és necessari unvincle sòlid entre la cultura i elsmitjans de comunicació socials.

-Aconseguir que les institucions encarregades d'administrar la culturacontribueixin a fomentar la nostra r£alitat, i es comprometin en la norma-lització social de la nostra culturanacional.

La mecànica de l'encontre va é'sserla següent:Durant cada hora s'exposaven tres po-nències simultànies, per tant els as-sistents podien elegir entre tres op-cions diferents. Dijant la primera mi_tja hora el ponent explicava la sevadissertació, després hi havia un tempsper 'al debat.

1987: XXV ANIVERSARI

DE L'OBRA CULTURAL BALLAR

L'encontre es va carecterit-zar per una massiva participacióde persones amb graus diversosd'influència. Hi havia estudiantsperiodistes, escriptors, profe-ssors,... El rang era distint,però tots i cada un de nosaltresdeixant de banda la representati-vitat i la importància del nostreestatus cultural, érem molt cons-cients de la magnitud de l'acteque es celebrava, i alhora conei-xíem i coneixerem que ens necessi-tam mútuament per vèncer el des-encís que hi ha envers la nostracultura. La nostra aportació permigrada que sia no deixa d'ésservaluosa. ' *

11ARIA LLOHPART VANRELL

A LA SALA

Al llarg d'aquets dos darrers m£ -Sol·licitar la inclusió dins el -sos s'ha celebrat tres plenaris, dospla d'equipaments esportius del C.III.d'extraordinaris i un d'ordinari. del projecte de piscina municipal que

Els principals acords presos han es realitzaria al Camp d'esports l lu-estat: nicipal.

-Sol·licitar la inclusió dins el -pla d'inversions culturals del 1988la 3a fasse local cultural que conssisteix en l'equipament del centre:il·luminació, megafonia, butaques...per valor de 9.342.9000 pessetes.Aquesta sol.lucitud, d'acord amb lesinformacions aparegudes a la premsafou denegada pel C.I.H. per defectesde forma. Per tant aquest any que veno ens podrem beneficiar del Pla d'inversions culturals del C.Im.

-Aprovar un pressupost de 140.000pessetes per Sa Fira.

-Declarar festes locals pel 1988 eldia de Sant Feliu i la Festa de s'Er-mità.

En el plenari ordinari de dia 7de desembre dins l'apartat

de precs i preguntes el grup munici-pal del P.S.M. presentà una gran quantitat de preguntes i propostes, algu-nes de les quals foren aprovads i altres rebutjades, entre aquestes dar-rerez cal destacar la que fa referèn-cia a la catalogació de l'arxiu muni-cipal, la qual la majoria municipal riola trobà convenient.

VOCABULARI RELACIONAT AMBCOTXES

Barbarism«EmbragueFrenoAsientoMaleteroVentanillaSeguroPanelMandoFaroLimplaparabrisos

Embrago***FreSeientMoletorFinestretaAssegurandoPlafó^onionoofMotwFarEixuga-porobfÍM

'**

L CONSELL INSULAR DE MALLORCA *

Pere com ja hem dit, algunes de lespropostes del P.S.II. si que foren a-prrovades, destacam:

LLIBRES PER A LA BIBLIOTECA

Confecció d'un llistat de llibresper incrementar el fons bibliogràficamb l'objectiu de complir amb l'obligació que .té l'Ajuntament d'aportarun O'25 % del seu pressupost a l'ad-quisició de llibres.

N intimo 11

distribuïdors:

-pollastres. -• . „¿ ta.íf-+f,-trosse.tjèt**t*«pì*«MÌfe}< -~tr!&'

de pollastre-gallines-conills•-•• .•*•*! ;•*•**?&?'••'

-OUSTWäH&A,:--

pacpg^aíDBiiLLCDt/[Ceri ' Card " I NCRTIL. 5039Í9 .·,·.>·t-w,·-,,;.,.,,,., ,.,.,*,*

lgÜ38Ul5üab=tUfeUJÜHE

CAMPANYA DE DEFENSA DE CABRERA

A fi iefecte de sensibilitzar al.lubiners en la defensa de Cabrera i.a seva declaració com a parc Nacional/Ajuntament posarà al servei dels -.lubiners unes cartes postals així -¡om el seu franqueig per a que els -[ui vulguin les enviïn al Ministeri

de Defensa amb el següent;exte :

"6x.LaLm La 4U4pe.n4Ló de.jLLnJ.tLvade. quaJ.4e.voJ. tLpu4 de. manLobie.4mLLLtai4 a J. 'Aix.Lpe.Lag. de. Cabie.ia.6x.LaLm J_a decLaiacLó de. Cabie.iaL Le.4 4e.ve.4 aLaüe.4 com a fasicNacLonaL PlaiLtLm.-!e.iie.4tie.'''.

Aquest acord del ple, d'acord ambLa proposta del P.S.I!, s'ha de tran£netre al Govern Central i al Ministreie Defensa.

MIDES DE PROTECCIÓ A LA LEGALITATJRBANISTICA.

Aquestes mides.es posaran en prà£tica mentres s'estan redactant les -\ioermes Subsidiàries, iles'podríem r£sumir així:-tota obra reañitzada fora haver-se

sol·licitat el permís quedarà aturada-si no es cumpleix lo anterior oi'

Dbra no s'ajusta a la legislació l'A-juntament ordenarà l'enderrocament.

Per posar això en pràctica el tè£nie municipal realitzarà un llistat ~on es recolliran totes les infracci-ons fetes al llarg dels darrers qua-tre anys i després s'obligarà als propietaris a normalitzar la seva situa"ció.

Si no es compleix la normativa espreveuen sancions'econòmiques que po-den arribar als 10.000.000 de pesset.

MoyM£flr_u^oçfMr£cNaL~x.e.m.e.n:t_4_

$oan Ce.Labe.it Se.ua, fLLLL de. ÇabiL-e.L L ÏÏaigaLLda. 1 b de. 4e.te.m.biwe..

MaiLa ftaadaLena Ífia4caió KamL4, f-L-LLa d'Aau.4tL L PlaadaLena. 74 de. 4e.te.rnbie..

MaitLna MaiLa NadaL A/i/iom, jLLLLa de.f\aiLa. de. MaiL 19 de. 4e.te.rn.bie..

$o4e.p LLompait Sabatei, {.LLL de. fjo_4e.p L MaiaaLLda. 10 d'oc.tu.bie..

iïla/ita Aiiom ALom.ai, f-LLLa de. rjoanL CataLLna. 19 de. nove.rn.bie..

ftaitL CJ.ade.ia ÇuaidLoLa, f-LLL de.jL/Lance.4c L ÏÏaiLa. 19 de. nove.rn.bie.. '

D£F(¿MC_30H_S_

CataLLna SocLa4 fe.ie.LLó, de. 87 any.añaiLa Te.ie.LLo fe.ie.LLo, de. 80 any.4,MaadaLe.na CLade.ia fi.am.L4, de. 85 any.4ftaiLa ALomai 9e.ie.LLo, de. 80 any.4.ftaiLa VLve.4 ßiune.t ,monj.a f.iancL4ca

na de. 87 any.4.Se.ba4tLà fLane.4 fe.ie.LLo, de. 69

any.4.NLcoLau Moiaau.e.4 Se.ua, de. 50 any.4.l·iance.4ca ÇaivcLa CaLmaiL, de. 13

any.4. . „ßaitome.u Fe.iiaaut ÏÏUnai, de. 86 any.4AntonL ße.iaa4 Ame.ng.aaL, de. 8b any.4.

TOPONÍMIA URBANA

Una vegada conclòs el plenari enTomeu Perelló, regidor pel P.S.M. iJoan Arrom, membre de la candidaturanacionalista exposaren l'estudi quehan anat realitzant al llarg d'aquetsdarrers mesos per normalitzar i modi-ficar els noms dels carrers dels nos-tre poble.

L'estudi, encara no enllestit deïtot, està prou documentat, i el cri-teri bàsic per a la seva confecció haestat: el respecte, per damunt tot,ales denominacions populars que encaraconservam o que s'han pogut trobas documentades.

L'estudi, que pareixia realitzatamb una gran rigorositat històrico-documental i linguistica, no va esser

del gustdel gust de tothom, suposam que d'a-quest tema s'en tornarà parlar, i no-saltres des de les planes del CASTELLLLUBÍ en tornarem fer àmplies referencies. -

=teiaguiakü^4MbUjaHE

.v~u r—-<¿¿'

••^•«•rfi J l~™j**J*M. 'f*m*~ f~~~ —•*=... -^j'rjy^n^X /

¿~- f* /ma - ¿- «A . oit«£>fcg«¿. *./ », .~<~^»„ ¿. ¿~

<w>_«5' /*•«.. «^ *- /<^l»y 4* ¿- ¿»»t,», i» rt* ^*»-f.

^ ¿ .• -^<i«»7r.r » * «¿. í^~^n ,1,11 yM<> ji,«, ^ASC' ¿IM -. «

•/ .W, * /->w~~

* **•*/ A- •"••—*'••«• v/ÍY*-* ·~*4*~w/* •*• "K' ¿/ **•*• * -*W~.. U., ^—^ * AA^y, ^A^y

^ /*í«tl5/ . I«)*'-'«" *¿ *~/¿fciu_ ., ^WZ/ /OÍU f /4~»_'ï.

A /*i y«//; ,»üft.<; /y . A^y ,4. 4, /iA-~/ -:-t.M y it.. /¿¿ff' ^Ui....$rt-

•£ «•*"• f' *fSi' t*^.~( -«> */¿ü^y

/f j. . . í~^« , ¿j» t ..... ~, ^ ¿ ,

*/ * <ry.

«. d>A5 X—i^ ^*«»i ¿^ «...¿v-^ X^y ^j^j.^, . ^

<n~+~¿ &-&• \^3^/¿!

c*^"~3Ez^-à;

10

<r-4U.

3*s

fy~*"-7k/*v>+~- y~+K**-f~cn_

/í*~ . d-í-^jr^ —4/- *-A-/ 7 ,.. /fc^|A , * t -><**-. <u

«__¿. ^/ ~~í,-jt^f „*•**< ¿M. *AJ* ¿t/f-i-Zti * K~¿< * í. a, ¡ ^

J. ^A^ ^Ä fí^, „tw^bf J ^f^, ¿y* ^- /n.«*...,..« ^ . «^¿ .» ,4,

J ¿A*~ ¿~r fUÄ' «Ml ¿Ulfc'J,4U.y,i.'! V<f»¿*^ -*í», A.

¿ #~~' <**•• A**' »y*»i.M, o .ni..,«. .-.»«i?,..!., Xyv, - ***-«1~.

Els protagonistes de Ia históriasón els homes i les seves accions ,per desvetllar-les no hi ha massa me_dis. Els arxius, lloc on es guarda -ordenadament- tota las documentació"produïda" per un grup humà, són es-sencials per a conèixer el nostre —passat.

I avui, precisament des d'aques-tes pian<s del CASTELL LLUBÍ, vull -començar a "recuperar" per la nostrahistòria local les principals fitesdel nostre passat més recent. A par-tir d'ara i en les publicacions suc-cesiCes em dedicaré a recollir les -principals accions realitzades per -la nostra màxima institució local -1Ajuntament- ara fa 50 anys.

Els fons documental que utilitza

¿¿MiA+tvCZ-aA+*f$'

&í*fAíei**r,Des d'aqui també vull denunciar

públicament la situació enquè es troba el nostre arxiu m.'.nici-pal, ja que més que un arxiu pareixun magatzem on es va acumulant d'unamanera espontània i desordenada no -sols documentació oficial sinó tambéllibres, trastos, mobles...Seria bennecessari envestir en la catalogaciódel fons documental, ja que, sibé ésveritat q*£el nostre passat e£ proudesconegut si no guardam acuradamentla poca documentació que tenim enca-ra es tornarà més obscur.

Començam la nostra recopilació al'any 1937, recordem que an'aquestadata l'Estat Espanyol viu un dels edeveniments més negres de la seva hTstoria: la GUERRA CIVIL, això també e's

ré per la recollida seran els Llibres deixa entreveure als Llibres d'actesd'actes, sèrie més o manco completa de Llubí. Recordem que ja des del mai q e abarca des del 1851 fins als -teix juliol del 1936 Mallorca quedà -nostres dies, si bé jo l'he utilitza integrada dins la Zona Nacional reg^da a partir del 1937, ara fa 50 anys. da per Franco, tan sols a finals d'a

:teaKafl5üte=tMfeüJti*fcgost principis de setembre del 1936es dona un enfrontament directe entrel'exercit republicà i el "nacional" arel del desembarcament del capità Ba-yo a les costes de Manacor.

LLUBÍ AL 1937

OBRES APROVADES AL LLARG DEL 1937

-Obertura "calle Iglesia", avui Rec_tor Tomás.-Obertura "Calke Víctimas", avui Doc_

tor Fleming.-Acabar la construcció del camí vei^

nal que duu a Sineu.-Reforma i ampliació del Cementiri:

El 1937 l'Ajuntament de Llubí, ccom els de les altres viles nallorqujines, estava regit per una COMISSIÓ GES construcció d'una ossera, modificacióTORÀ anomenada des de Palma i^que ha- de la porta d'entrada, ampliació i cr^via substituït a la Corporació republi^ ació de noves tombes -de les quals unacana elegida democràticament el 1936. ia regalaran a les Monges-, arreglarComponents de la Comissió: la teulada..).

4- President: Bernat Perelló Amengual. A totes aquestes obres es proposa- Gestor Síndic: Antoni Ferrer Pereló ue hi treballin els aturats, però tin

Vocals- dran prioritat aquells que estiguin -.Joan Picornell Perelló. dins 1'"Organización Nacional Sindica-.Joan Florit Ramis que fou cessat usta" de la Falange Española,pel Governador el 17-1-37 i fousubs tituit per Joan Perelló Pla-nes ..Miquel Llabrés Llompart que dimi-tí i fou substituït per Jaume Llabrés Perelló.. Andreu Castell Perelló que tambédimití i fou substituit per JoanFiguerola Vallespir.

El 1937 l'Ajuntament regula com ajornal basse d'un jornaler dins Llubíel de A pessetes.

DESPESES I PRESSUPOSTOS

-Secretari: el 31-XII-36 prengué pO£sessió del càrrec Onofre Sureda Ci-fre que substituí a Bartomeu VergerSerra de Montulri.

La Comissió Gestora es reunia de

El nou Ajuntament s'oposà a apro_var definitivament les comptes muni~cipals de l'exercici del 1936 ja queells no hi tingueren res a veure.

.El batle cobrava cada trimestre155 pessetes.

La situació econòmica era difíclAJO ^ W I J I - L Ou-I-W VJCDbVJia Cu iCL· l l l -Ld V-lC J _ _ , ,j. » . ja que constanment sels demanava aiumanera ordinària cada quinze dies en- ~,^ , ,.,, J—des pel "Movimiento" : pels orfes detre les 20 i les 22 hores

poca de l'"any.segons 1 e- guerra, per la construcció de monu-

ments, per la compra d'aliments pelFrente, homenatges al Marques de Za-yas i al General Coded, "subsidio cmoatientes...Això queda prou demostratquan a la sessió del 3-VII-37 (fol71)3S diu: "Dada cuenta de la situaciónisconómica del municipio, es decir, de

^ J \ Jfc P %LCr\l%E3Ia reducida existencia en caja, acor—dose por unanimidad activar la recau

SANOTIW dación por todos los medios pasando"los morosos a "via ejecutiva".

El pressupost municipal peí 1938fou aprovat el 17-XII-37 i pujava 'a73.000 pessetes.

i :

ORDRE I SERVEIS PUBLICS SÍMBOLS FEIXISTES

Es fan observacions sobre el comportament dels nins pels carrers "interesando la corrspondiente vigilàn-cia municipal i sanciones para lospadres" (1-II-37; fol 61).

El 15-IX-37 es va acordar que ""todos los domingos el comercio in_eluso las bodegas o cellers donde se.expen¿avino cierren a las trece ho-ras " (fol. 76).

El telèfon a Llubí, el 15-11-37Joan Perelló Planes diu: "propongola municipalización del teléfono einstalar la central en una de las d£pendencias de la Casa Consistorial."Otros creyeron más conveniente la i-instalación en éste del teléfono dela C.T.N.Acordóse llevar a cabo di-cha gestión y estudiar el coste deluno y del otro y ventajas para acor-dar luego según convenga al municip-pio" (fol. 62).

ESCOLA

En Joan Llabrés Ilulet va fer es-cola durant un mes i mig a la seccióde nins de 1'escola "por incorporaci^ón a filas del titular" (foi.7o v.)

L'escola de Sa Serra estava en -funcionament.

Antoni Ferrer Perelló va ésser -anoifaenat com.a representant de l'Ajuntament dins el "Conse.lo local escolarde primera enseñanza".

Per acord de dia l-VI-37 es situadins el Saló de Sessions dos quadresamb "doseles" un de Franco i l'altredel Sagrat Cor de Jesús perquè "sonmutuamente complemento de una misma -finalidad que es la reconquista de Es_paña para reafirmar en ella el reina-do de Cristo, sin el cual no seria pepsible la España Una Grande y Libre.T£dos juntos con el Caudillo anhelamosy además, para que aún presidan los -actos de la Corporación municipal, laque estimulada en ideal del Jefe delEstado y dotada por el Sagrado Cora-zón de Jesús de perfecta clarividen-cia en los problemas a resolver, tenga acierto en sus acuerdos coadyuvando a la obra regeneradora del Generjãlísimo" (Fol. 69).

El dia en què això es va instalares va fer una festa popular.

A partir del desembre del 1937 a-pareix per primera vegada dins els -llibres d'actes quan es posa la datal'expressió "Segundo Año Triunfal",-fent referencia a la data d'inici dela "Cruzada".

En darrer lloc hi ha un fet qu«'nfha sorprès força,dins el llistat dedespeses n'he trobada una que em sembla poc corrent d'acord amb la situació delmoment: "A la redacción y ad -ministración del Diccionari Català-Valencià-Balear por la suscripción -correspondiente al año 1936 y fascí-culos 34,35, 36 y 37 li pesetas".

Reporoc ione -en- generat•Planxcr t pintura •! Servie j ïcaaiíó' r '. grúa '.

ic ^ ;iR tô j i3; H i«í ?;3? :üiuei: :

éMrfrfr»¿U*U,fa/U/t¿#¿>«En Rafel Blanc fa la vida a Son Bessó. De tant entant baixa al poble per comprar lo que li és mésnecessari. Però no falla, si no és per força majora "Ses Beneïdes" per Sant Antoni.En Rafe, ja fa estona, du "sa curolla" de cercaraigua. Es lo que hom anomena un sauri, és a dir,un cercador d'aigua.A Son Bessó hi vàrem tenir la següent conversa.

13

-I això de cercador d'aigo que vos ne va ensenyar qualcú?-No, no, ningú. Es que jo no 'som fu-mador i sempre he estat pagès...!ll a u r a v a i llaurant es parei se can-sava i...ou!, i me'n anava a fer pro-ves damunt un safreig, una cisterna,una aigo que corria però sa vergano es movia i si no es mou, res sa-bem, s'ha de moure.

-Ah !, aixòtemps?

va ésser amb molt de

-Sí, vaig haver de menester molt detemps però al cap i a la fi, com nicom no, va partir i ara amb sos uisclucs.

-Com se fa per cercar aigo amb unaverga?

-Sa verga sempre indica cap a l l à onse'n va s'aigo. L'agafes ara així ambses mans,... que ve d'allà?, tombaràcap a jo, que se'n va per avall?, setombarà per davant; ja pots aguantari deixar d'aguantar, no se girarà saverga, però jo me giraré, e l l a totd'una voltarà, m'entens?... I llavò,poreu sebre a quants de pams està,poreu sebre si n'hi ha molta, sin'hi ha poca, si ve d'aquí o si ved'allà.

En Rafel Blanc-I això com ho pots sebre?-Agaf una llendera i li penj mig q u i l o o tres unses o quatre i agaf sallendera així i sa llendera se comçarà a moure i a voltar i a voltar ianar i venir com un rellotge i cada pic que va i ve és un pam de fonda'ri. Tu comptes ses endanades i sabràs es pams on hi ha s'aigo. I l l a v ò

4giaaflamF4MfcüJiiflEen arribar a baix torna a partir a voltar i si n'hi ha molta te fa unrotlo, quèt'he de dir?, de quatre pams o un metro i si n'hi ha moltafa via i si n'hi ha poca va adormida i l l a v ò com prou ha voltat s'aturai si n'hi ha més endins torna partir.-Ses vergues, que les guardes o les agafes quan les has de menester?.

-No, no importa, qualsevol és bona. Ara dins aquest camí, per allà baixen pegar una uiada, a q u e l l a és bona, le%s conec d'un bocí lluny. A un llocque hi ha mates... homo!, sa m i l l o r és aquella que l'han tallada fa migany o fa un any.

-I quan la cerques damunt un plano, el te deven de pintar ben exacte...

-Ca!, no... asuquí, què t'he de dir?, una retxa amb un bastó, en terra,un ro.tlo com ara un garbell, talment com està, i es portell que entra asa finca... Ara despusahir en va venir un, diu, ara fan un trasforma-dor per aquí baix, anant a Muro, en aquesta comellarada i se'n han dedur s'aigo a Palma, dic, coranta pûtes, d'aquí baix se'n han de dur s'ai-go a Palma?, això és tenir es cap buit. I ara no veus que en no haver-hires hi ha coranta quilómetros, dic, això és tenir mal pes cap. Ara loque passa és que n'hi ha que hi estan enxufats a n'això i n'hi ha un tantper cent que hi tenen una m a m e l l a a l l à , hi tenen un guany. Però això noés això.

El sol se fa a v a l l i En Rafel, assegut damunt la maquina de segar queestira una vaca, no pareix que se cansi de conversar. Noltros li deimque ja l'hem entretengut que basta però ell segueix en la conversa.

-S'aigo des pou d'aquí baix la se'n volen dur pes servici públic. Homo!,un p ú b l i c no pot estar sense aigo, n'han de menester. No és que n ' h a g u i n ide menester mil bogois i només en tenguin setanta, és que n'han de tenircine-cents. Bono, ho trob una pardalada, perquè jo hi aniria i tal vega-da a un quilometro o dos les marcaria un forat i poreu treure nit i diasempre seguit, i això no se paga amb doblers i s'estuvia molt de gastoia la minuta. I aquí baix passa lo mateix. Aquí baix es forat no haviad'estar aquí on esa¡ havia d'estar a cent metros a damunt es turó i elme feren dins es comellar. Més que aquí baix hi ha un redòl, Es Dau i...bono, hi ha un bon redol de terra bona i aquest forat l'hagués pogutregar i el me feren pentura tres quilómetros o quatre per dur-la a SonSitjes...

CflRHISSERIH

^^t^-^^^»^^%^^Íí^Ä&S^ÄÄiiÖ $$3

JOSEP TUGQRESFLORIT5ryr3C5r3C1CIODI3ODImminnrioninnooijonnoi

Taller de ferreteria Ifusteria metálica

Portes basculans ipracticables

HïII

ndfetícrÍnioineci

nociCarrer Cruz. IM (LLUBÍ) |tTel. 520162 (SIHEU)

H

tgagui§üa{ =üdfeüllHE

-Veim que així mateix tens molt de"tango" amb ses vaques, tot això quesegues ho deu ésser per ses vaques...?

-Sí, hi ha molta feina. Però fa unatemporada que no v a i g estar bé 1 noen poria fer de feina... Es metges ies "curanderos" me deien que no mecuraria. Bé, bé, no me varen assustargens a jo.

més, des metges o

un sauri

-I tu que te fiesdes curanderos?

-Des "curanderos".

-I com així?

-I com així?, perquè es "curanderos"te curen amb pardalaries, saps?, ambherbes b u l l i d e s o coses que no perju-diquen i es metge te recepte vereno,homo!, com es solfat-abònic en "es sem-brats, si n'hi tires massa, mal, sin'hi tires massa poc no se coneix, i Ln Karei ö'anc esquè t'he de dir?..., ses medicines de farmàcia o te'n has d'anar a jeure0 a seure, no pots fer res, i ses des curanderos si hi ha un poc de delit1 força, pots fer feina, no te perjudiquen. Quan vaig estar fotut en vaighaver de prendre moltes de medicines però no coneixia res, i vaig dir, neen v u l l pus, no en v u l l pus. I vaig agafar fulles d'anoguer b u l l i d e s , idáquella aigo me'n posava a damunt, amb una tavaiola de llana, i amb unaolleta abocava un.roiet d'aigo calenta com un canó de pipa, i se carn lase beu i amb un quart ja no te fa mal. També vaig prendre té. No sabiaque era jo es té. I me'n dugueren un manadet i jo li manava por i de totasa setmana no en vaig beure, però es divendres a mig dia en vaig b u l l i r ies disabte a mig dia en vaig tornar a beure. Es diumenge quan es sol sor-tia ja era a Sineu, era per aquest temps que fa es dia curt i sa nit llarga, a esperar sa camiona de Maria cap a Palma per anar a ne's metge X per-què per aquí deien que a sa seva senyora li havia llevat es bisbe i n'hihav i a posat un d'una porcella, vatua'l món, dic, si aquest homo ha tengutmedit per llevar-li es seu i posar-n'hi un d'una porcella, coranta pûtes,me fera marxar es meu. I me'n hi vaig anar. Es metge me va fe entrar dinses cuarto i - de què vos queixau?-d1u-, -Pardal!, ja ho sabia jo de quème queixava, però un metge, en posar-li ets uis a damunt ja ha de sebrelo que té, m'entens?. I me d i u, -sabeu què?,tornau demà dematí- i jo vaigquedar asuxí. I vaig tornar cap a Son Bessó, i res, feia tres mesos que nohavia dormit ni en de dia ni en sa nit. Ses oreies me xiulaven, es cap mexiu l a v a , eren es nyirvis. Això se diu una anèmia. Res, vaig arribar, mevaig posar una injecció en es bras i me'n vaig anar a jeure. I vaig dor-mir tota sa nit. No me'n vaig témer ni si era mort ni si era v i u , de resme'n vaig témer. El sen demà dematí me vaig despertar a sortida de sol.Me vaig despertar alegre, trempadet, talent,I me'n vaig donar compte de que era es té quees dissabte, i ja vaig estar bo.

gana me vai g aixecarhavia begut es divendres i

L 5

Ja és ben es sol post i sa conversa segueix a Son Bessó., parlam de lomalament que està se feina de fora v i l a , de lo cas que són es jornals sihas de donar sa feina a altri i de lo barato que paguen es gèneroa ne'spagès... I noltros que mos n'anam. Adéu.

L'ESTANDARÜ CATALÀ.

Maria Llompart Vanrell. Podem dir que l'estàndard és unavarietat dialectal que no se circunse

En primHr lloc intentaré 'definir criu a un grupreduit sinó que és comúl'estàhdard, encara que crec que és u na a oots es parlants. La seva funcióun tema que desperta moltes polèmiques bàsica és la de garantir una intercomno només entre la gent del carrer, si^ nicació ràpida i segurano entre els mateixos lingüistes. Lanostra sicietat és fruit d'una histò-ria molt peculiar, les circunstanciessociolingüístiques de la qual han con lecte de classe, és així com parla lavertit l'estàndard en una paraula quai gent educada. Dues persones cultes ensi tabú. Vivim una situació 1ingüí s t i- par lar estàndard, es diferenciaran enca anormal que ens fa dubtar constant- molt pocs trets. No cal o b l i d a r ^ q u e 1ment i ens fa plantejar uns temes que estàndard va lligat al procés d'asceb e n m i r a t són puerils. sió social.

entre tots el— f- — -^r

parlants.

L'estàndard és en el fons un dial

6¿&-¿*f*'¿

btojU-A¡<U¿~dJL

Des de d'alt de Son Burguetveig el poble l l u b i n e rque s'arramba al bracerperquè enguany és any de fred.

No és un fred de'matraca'ni tampoc per poca roba,enguany la fredor es trobade butxaca en butxaca.

La fredord'anar enmaldament

a totscos deanem a

ens privacarni sa,missa...

%W4Ut¿'ningú ens perdona l'IVA!

El qui passa fred no riui manco si té disgusts,si ens afegeixen tributsmés enfora serà l'estiu!

de d'alt de Son Burguet'vol ésser una talaia (turó) cri-de tot allò que passi a Casa Nostra, sia de caire polític,

però sense voler destrempar a nin-serà fins al proper número. Avuiaquí, desitjar-vos bones festes de

1 Desticacultural, esportiu, etc ...,gú. Tasca d i f í c i l , eh?... Nonomés és per dir-vos que sócNadal, bon Cap

A reveure,d'Any i bones joies pels Reis.

En Joan de Son Xormes. 16

<giì^MStMfe=tMULIlDfr=3. Problemes d'infraestructura.Bà-sics .

_^s pensa que estandarditzar vol d i r " L ' està n d a r d h a u r i a d'ésser a lesaTT^donar, anul.lar unes formes per ad escoles 1 des d a q u i l a la premsa,quirir-ne unes a.ltres de noves i totllradl° n televisió. L escola JU9a unment estranyes. Cal deixar ben r ema rcat P3?6Pc

m°!t Aportant dins la SOC16-que estandarditzar significa completar tat'.P Juntament amb la f a m í l i a laperò mai nio renunciar. De tota manera, i n s t i t u c i ó mes poderosa. Des de 1 esno ens hem d'enganyar és imprecindib 1 e "1a * hauria dl gm f icar 1 a nos-sistematitzar les grafies com també ho tra l l e n g u a , però el criteris maiés normalitzar la morfologia, no obst no so" ""animes. Altra volta hem detant això, l'estàndard afavoreix la di considerar els problemes hlStoriCO-versitat temàtica, i no exigeix una p7 O

S O C i a l S C0m Ufia cr**í <ïue 6S fa massa

núncia determinada. No l'hem de confon~ P6Sada! 6S converteix en una JUStl-dre amb el català central. L'es tàndar d f1 "¡i1? galrjbê IniUpOftabl«.no té cap preferència. Es la varietat EntfJ tot* hauri« d aconseguirmés impersonal. <»ue estàndard no es convertís amb

una llengua artificiosa, tancada iEn el cas de la llengua catalana í?rma: L'estàndard ha d'assolirel

no existeix l'estàndard pròpiament di t, ] ]°$ . 1¡. Correspon, ha de trans-compt'a, amb una llengua codificada en ?end?r d? ] amblt purament escritvies d'estandardització, però també ^ s ha d encaminar cada vegada mestenim molts d'entrebancs per dur-la a CaP & a1^ts de comunicació oral:terme. actes p ú b l i c s , conferencies. En de-

f i n i t i v a sempre que sortim d'un en-,torn familiar i privat hem d'adop-tar 1 "estàndard.

1,- M a n c a ¿__in t££££2u.Ili£££Ì£ •Les~comüñlcacloñ"lóñ~elcas'ses. 4. El pes dels dialectes. Regiona-

Són a més a més, unidireccionals. Cada ISmeS.regió es tanca dins ella,mateixa i crea~ Com he dit abans, l'estàndardel seu propi món, no s'e st ab 1 e ix cap - no pretén anul·lar les varietatslligam entre els par_laq.ts dels dialec- ypainn..1<; i ' i mnnrt a nt ¿ç <;ahpr n fi-tes? Aquesta situació- s^àgreuja quan e g i o n a i s . L important es saoer Ullels mateixos parlants prefereixen ado£ ützar la modalitat apropiada a cadatar l'idioma "superior" no català per cas: 1 estandard no s'ajusta a totsocupar uns àmbits que serien propis de els àmbits COm tampoc no s'hi ajUS-la llengua estàndard. Adopten la postu- t e n els dialectes.ra més còmode: renunciar ai seu dialec- ^O 6S pot adoptar una actitud ne-te, que en segons quines ocasions els gativa i rotunda devant dels dialec-

preix tes. L objectiu d una l l e n g u a és copareix massa vulgar i parlen 1'espayo 1. m u n iCar, fer-se entendre, per 3ÍXÕES tot el que han après i no intenten es i m p r e s c i n d i b l e una llengua comunani volen canviar la situació. codificada, exempta de divagacions.

Aquest objectiu, però, no ha d'ésser2.- Problemes hi s t òrico-socia l s/ a n i q u i l a d o r respecte de les variantsHem rebut massa cops, i com he dit e1s dialectes no son una trava, al

abans es prefereix adoptar el carni més Contran, son una font de riquesafàcil, ens aferram a la nostra d i s t int i. ' ex "• c a ^ expressiva,vitat lingüística, ens emocionam anbles No podem ignorar existència denostres peculiaritats. NO podem sentir 1es varietats regionals com tampocparlar del català i no ens resulta gens"0 P°dem ignorar que el grau de cul-difícil adoptar la llengua espanyola. tura d un p.31 S 6S pot COn St at ar .S6-Ens han bombardejat massa. 9ons ] us <lue fan e1s Parlants de

la seva l l e n g u a : és a dir, hem de sa-ber estar a l'altura de les circuns-tancies. La nostra l l e n g u a és prourica i culta, no tenim necessitatd'adoptar-ne cap .altra. li

4BiaaiStMfe=tMMllllHf

La següent glosada fa referència a una finca que es pot con-siderar la m i l l o r del nostre terme. El seu esplendor quedà reflectitamb la construcció de les cases que són unes de les m i l l o r s de Ma-llorca. Les ponderacions que es feien a les tertúlies pageses ambreferència a n'aquesta finca queden patents a n'aquest glosât.

VINAGRELLA.

1

Jo conec un vel 1 pal auque és l'orgull de tot un termesi el cel està enfosquit o blaula seva hermosura mai minva.

Com una princesa galanadamunt una moleta reposaels canvis del temps li suposal'admiració a tot el qui la contempla

La seva torre a l t i v ales seves soberges arcadesal curiós sempre captival'existència de tan hermoses murades

4

Dins dels seus interiorstot n'és ple de maravellessempre en mans de bons senyorsque l'han conservat lluent com

les estrel1 es

Tu et trobes revoltatd'una possessió inmensacom si fos la recompençaa la teva majestuositat.

I d'on tanta bellesa?I d'on tanta hermosura?la teva imatge dins jo perduracom un m i r a l l de l'antiga noblesa

Ja per acabar la glosadaa tu Vinagrella et diréque ponderar no has mesterperquè de qualsevol manera fas vasa

Miquel de Son Frontera,del "Llibre de les mil gloses".

• fií·nriï'nc i OÏ13

Uenta de flot

Derbi , Puch

<»ïv • ri*»ïiï»>»fl·l ' . • ' . • ' . • ' . • ';.;.;. V; • ; • ; • ; • ; • ; • ; • ; - ; • ; . ;

i ü 1 et i ¿a- : Üe 3 p <J3i b ic ic Iete3 :

Carrer flor i a Pere I I ó -,Te-l .522288 LLUBÍ

S/N

ff+'fffffffïffffjf+fjfjf+ïffffff+ffft'ff+f+fff+f+f+ïfffffi-^

• S"-*--*"-*"-»« •*•-*••*•-*•-*•-*"^^*"-fc»-»•-»•%•-»••>•>••*••*••*••*••*••*••*••*•"*"Ns·s·s·s·s·j··s·s·s·s-s·s·s·s-s·s's·s·s·s·s·s·s·s·s·s·s·s·s·s·ísÍNÍsísísísísísísísísísísVsÍNÍsísís'N'S-sisis'sísísVsVs-s^v

¿•¿•¿* •«'•^•^•^•^·•.V.V.V. •-. •-. •-.•-._-. •ï·i·i.i·i·i·i·JlJi·i·l·ilS·l·S·iiSiSiïM'Siï

;>;jW®.•S'1»

íístGabriel Ramis

+:':

C/. Capitán Castell, 7Tel 522334 LLUBÍ is í

.v-••v

/%>S J j ^c2T'C*ÄV Ä .

Ins agradaria dir quatre mots sobrela ceràmica.

Existeixen moltes dicussions per a-clarir quin és l'origen de la cerà-mica, però és quasi segur que grec.La paraula ceràmica fa referènciatambé al treball amb fang i a r g i l aen general -teules, alfàbies, abeu-radors, cadafos-, que encara quenolts no ho considerin ceràmica, es-tan inclosos dins el grup.Des de fa molt de tempsl'home ha ju-gat amb els elements: aigua, terra,aire i foc, descobrint que amb a-quests pot obtenir coses ú t i l s pelseu ús diari: tassons, plats, escu-delles, etc, també com a element de-coratiu al seu habitatge, plaça o carrer.Durant m i l · l e n i s , i garebé a totesles cultures, el treball del fan.g haestat un escaló essencial dins la/cultura, veim com a través del tempsla gent s'ha expressat mitjançant a -questa matèria, el coneixement delsú t i l s que un poble ha utilitzat a laseva v i d a diària és un document pri-mordial per tal d'aconseguir una a-proximació a l'home que ha formatpart d'aquest poble.La diferència essencial entre el ce-ramista d'abans i el contemporani

només es troba en què té la possi-b i l i t a t de conèixer m i l l o r la q u a l i -tat de la matèria gràcies a la investigació científica, té la p o s s i b i l i -tat d'emprar noves tècniques i aixíaconseguir uns resultats diferents ide més qualitat, però en definiti-va, els element essencials no podencanciar: TERRÀ, AIRE, AIGUA I FOC.Avui en dia, molts dels nostres ce-ramistes i gerrers, que abans forma-ven un gremiamb els seus propis es-tatuts, han deixat de crear i jugaramb el fang ja que la c i v i l i t z a c i óde consum ha posat fronteres a laimaginació humana, reduint la capa-citat d'invenció que sempre ha caracteritzat a l'home, i el plàstic ha'desplaçat al fang, en canvi ha sor-git la ceràmica artística com a pe-ça decorativa i cada dia hi ha mésgent interessada amb el tema, ja siaper guanyar-se les sopes o bé comun passatemps que dóna moltes satis-faccions .Qui de nosaltres de petit no ha ju-gat -o li hagués agradat jugar- a.mbel fang?.

M i q u e l Perelló.

19

Perquè són productes nobles, que trans-meten els sentiments més seculars de lanostra terra i que representen com capaltre la singular herència, deixada per unshomes, els noms dels quals la història

93&Ùmateixa ignora, però que la seva obra, Per tot això, comprar un objecte amb qua- ^Smonumental i inalterable, s'ha projectat litatartesanal.es oferir el nostre suport i elfins al present, i ha quedat fortament im- just reconeixement aun art que per tradì- i -presa -ja per sempre- a l'ànima del nostre ció, hem de valorar i preservar,poble. Regalau Artesania Balear.

>-> ^ ^- / -f;A, *V CL^ v... .

i-=-f~~ "»f¿\

&