cartera de serveis hospital general de … · oftalmologia nefrologia pneumologia neurofisiologia...
TRANSCRIPT
Capio Hospital General de Catalunya
gMa AZINEnº 13 Julio 2010www.capiosanidad.es
Especialitats Mèdiques
Serveis Centrals
Especialitats Quirúrgiques
Acupuntura
Anatomia patològica
Cirurgia Cardíaca
Al·lergologia
Anestèsia i reanimació
Cirurgia General i Digestiva
Aparell digestiu/Endoscòpia
Diagnòstic per la Imatge
Cirurgia Maxil·lofacial
Cardiologia
Farmàcia
Cirurgia Ortopèdica iTraumatològica
Clínica del Dolor
Laboratorid'Anàlisis Clíniques
Dermatologia
Endocrinologia
Hematologia
Logopèdia i Foniatria
Medicina Nuclear
Cirurgia Pediàtrica
Medicina esportiva
Oncologia Radioteràpica
Cirurgia Plàstica i Estètica
Medicina interna
Radiologia vascularintervencionista neurològica
Cirurgia Toràcica Odontoestomatologia
Medicina Preventiva
Radiologia vascularintervencionista perifèrica
Cirurgia VascularAngiologia
Oftalmologia
Nefrologia
Pneumologia
Neurofisiologia
Neurologia
Oncologia mèdica
Ginecologia i Obstetrícia
Pediatria i Neonatologia
Rehabilitació
Unitat de Cures Intensives
Neurocirurgia
Pediatria especialitats:
Unitat de CuresIntensives Neonatologia
Unitat de CuresIntensives Pediàtrica
Psicologia clínica
Psicologia clínica
Urgències
Otorinolaringologia
Psiquiatria
Urgències AnestesiologiaUrgències Digestiu /EndoscòpiaUrgències GeneralsUrgències LlevadoresUrgències Medicina InternaUrgències NeonatologiaUrgències NeurocirurgiaUrgències Obstetrícia iGinecologiaUrgències PediàtriquesUrgències RadiologiaIntervencionista VascularNeurològicUrgències TraumatologiaUrgències Urologia
Unitat del peu
Reumatologia
Urologia
Unitat de Patologia del SonCardiologiaEndocrinologiaGastroenterologiaNefrologiaPneumologiaNeuropediatriaPatologia del creixementVacunacions del nen
CARTERA DE SERVEIS HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYACAPIO
Depart
am
ento
Mark
eting
Capio
Sanid
ad,Julio
2010
Rodolfo Sanchoprotagonista de “ a Antena 3 TelevisiónGavilanes”
“El cinema espanyol està molt malament de salut perquè
no existeix en si mateix, no és una indústria independent”
ANIVERSARI
Mirant al futur
Coordinación: Francisco Marín, J. Mª. Martín,
Redacción: Esther Galdamez , Berta Alegre -
Diseño, Maquetación y Fotografía: Javier Abellán, Silvia Fernández -
Comité de Redacción: Xavier Mate, Julio Fernández Llamazares
Francisco Marín,
Director Márketing. Director de Arte - Departamento Márketing Capio Sanidad. e-mail: [email protected]
Departamento de Comunicación Capio Hospital General de Catalunya.
e-mail: [email protected] / [email protected]
Departamento Márketing Capio Sanidad.
Director General de Capio Hospital General de Catalunya. Director de Comunicación
Capio Sanidad. Director de Márketing Capio Sanidad.
Embaràs i estiu: elements compatibles?.
Alimentos de verano.
Unitat 2800, nova àrea d'hospitalització.
Protecció de la pell del nen a l'estiu.
Rodolfo Sancho.
“Cada actor tiene que encontrar su forma de
hacer y al final eso es lo único que importa.”
Radioterapia oncológica.
Tac intraoperatorio en neurocirugía.
La Unitat del Son. Capio Hospital General de
Catalunya.
Breves:
Exposició solidària amb la Fundación Recover.
Un pòster realitzat pel Servei d'Infermeria guanya
un premi.
Capio Hospital General de Catalunya entrega els
seus Premis Científics.
Exposición y mesa redonda sobre montañismo.
Estudiantes alemanes de Enfermería visitaron
Capio Hospital General de Catalunya.
Capio Hospital General de Catalunya estrena web.
La sèrie es torna a rodar a Capio Hospital
General de Catalunya.
UCA: Unidad de Conductas Adictivas en Capio HGC.
Pasión y riesgo. Los retos de la montaña.
Gavilanes
01
02
03-04
05-06
07-08
09-10
14-16
11-12
13
SUMARIO02
01
03
04
10
813
Dr. Xavier Mate,
Director General de
Capio Hospital General de Catalunya
Editorial
Quan els paradigmes canvien, és important tenir clar el que és important.
Realment, no sembla que tinguem dubtes que el nostre món ha canviat. Travessem
una situació econòmica global inquietant que evidencia, segons diuen els
especialistes, la necessitat d'un canvi de paradigma sense retorn.
Després de l'impacte o commoció inicial, sembla que estem passant per una fase de
negació/ràbia o recerca de culpables, per passar després a una tercera fase de lluita o
de necessitat de plantejar un futur nou aprofitant les noves oportunitats que es
presentin. Sens dubte, aquestes fases humanes són semblants a les que tots patim
davant d'una mala notícia mèdica, però és innegable que tots pensem que és bàsic un
plantejament de lluita, imaginació, coneixement, positivisme i tecnologia.
Davant de situacions com les que estem vivint, alguna cosa es remou en el nostre
interior fent-nos veure el que és realment important.
Nosaltres som un grup sòlid i gran, amb capacitat d'imaginar, amb un projecte sanitari
i empresarial ambiciós de llarg recorregut que prima la voluntat d'oferir un hospital
integral i accessible, per prestar la millor atenció possible fent-nos veure el que és
realment important: el pacient.
Una mostra de la nostra voluntat i la nostra visió és que apostem pel que interessa
realment: el valor afegit i el futur. Exemple d'això és l'autorització que acabem
d'obtenir del Ministeri de Sanitat per formar residents de pediatria, la qual cosa posa
en evidència la confiança del Ministeri en la nostra experiència i nivell acadèmic i
professional en l'àmbit de la pediatria, que se suma a les especialitats d'anestèsia,
farmàcia i radioteràpia.
Així mateix, ens complau presentar una idea imaginativa que ens permetrà oferir
serveis mèdics de màxima qualitat, així com una millor adequació dels recursos a les
necessitats de cada moment en un dels serveis més complexos i cars d'un hospital.
Hem arribat a un acord amb el Consorci Sanitari Parc Taulí per treballar conjuntament
i sota una visió única en els serveis de crítics d'ambdós centres. Com a fruit d'aquest
acord, podrem oferir més llits d'UCI a les necessitats la zona, podrem realitzar
intervencions de més complexitat, sabent que disposarem de més llits de crítics per a
això, podrem adaptar-nos a moments d'una major demanda, utilitzarem criteris
assistencials conjunts i, per tant, una visió única davant d'una demanda d'atenció per
part del transport sanitari.
A partir de la reorganització dels serveis per afavorir la seva accessibilitat, estem
donant entrada a una major quantitat de nous pacients -l'increment de la qual
apreciem en uns 4.000-, que han acudit per a una primera visita en el que portem
d'any.
Sens dubte, el paradigma ha canviat i nosaltres ens adaptem i concentrem en el que és
important: el valor afegit, la qualitat assistencial, la tecnologia i un hospital integral
que els pugui acompanyar i cuidar durant tota la seva vida. La resta pot canviar.
14
Embaràs :i estiuelements compatibles?
L'embaràs és un estat natural en la vida
d'una dona, per tant, podríem pensar
que la calor, el viatjar o la platja tenen la
mateixa repercussió que en qualsevol
altra persona, però això no és ben bé
sempre així.
En general, la calor afectarà més una
embarassada que estigui més avançada
que si només ho està de pocs mesos.
Amb això no volem dir que s'hagin
d'estar tot l'estiu tancades, al contrari!
La platja o la piscina amb moderació i a
les hores que no siguin de ple migdia,
els anirà molt bé.
Per a les embarassades, la natació és
l'exercici més complet, doncs permet
relaxar les parts del cos més
sobrecarregades i corregir les postures
incorrectes. Tot aquest exercici, sumat
a l'efecte massatge de l'aigua sobre les
cames, ajuda a activar la circulació.
Però cal advertir que en l'últim mes
d'embaràs es recomana no estar
moltes hores dins de l'aigua, perquè si
es produís un trencament de la bossa
d'aigües, podria passar desapercebut.
El pes i l'augment de l'úter fan que el
funcionament d'alguns sistemes es
modifiqui. Per exemple, el sistema
circulatori pateix certes alteracions, la
quantitat de sang augmenta i
s'acumula en els membres inferiors,
fent que les venes s'inflin i puguin fer
mal.
Hi ha una sèrie de recomanacions que
cal tenir en compte:
També es produeixen alteracions en la
digestió degut al canvi hormonal i al
desplaçament de l'estómac per la
crescuda de la matriu. Això fa que les
digestions siguin més lentes. Les
normes bàsiques d'alimentació que ha
de seguir una embarassada són,
sobretot, tenir una cura especial en la
qualitat dels aliments (més que en la
quantitat) i no fer àpats molt
abundants, i evitar menjar fregits,
guisats i espècies. La dieta ha de ser
variada i suficient, i ha d'incloure fruita,
verdura, carn, peix, ous i llegums. S'ha
d'ingerir una quantitat normal de
líquids, sobretot aigua si fa molta calor.
Evitar la calor directa, perquè no es
dilatin més les venes.
Evitar estar molta estona dreta i
estàtica, i, sempre que es pugui,
descansar amb les cames alçades.
Evitar talons molt alts i fer servir
roba còmoda.
Si es va a la platja, és molt
recomanable fer passejades per la vora
de l'aigua.
Dutxes d'aigua freda dels turmells
cap amunt.
Evitar el restrenyiment.
L'estiu també és l'època de l'any que
ens desplacem o anem de viatge amb
més freqüència; estant embarassades
es pot seguir fent, però tenint en
compte alguns punts:
E l m i t j à d e t ra n s p o r t m é s
aconsellable i còmode és el cotxe o el
tren. L'avió es pot utilitzar fins a les 36
setmanes (sempre depenent de la
normativa de la companyia).
Si es va en cotxe, s'haurà de poder
fer parades cada dues hores
aproximadament, per tal de caminar
una mica i anar al lavabo.
Portar el cinturó de seguretat ben
lligat. La manera de col·locar-lo és
posar una de les cintes en forma de
banda i l'altre en situació horitzontal
en el baix ventre.
Si es tenen problemes de varius, és
c o n v e n i e n t p o s a r - s e m i t g e s
compressives.
Cal tenir en compte les condicions
ambientals i sanitàries del país de
destinació.
És recomanable que, si se surt de
viatge en l'últim trimestre de
l'embaràs, es porti un petit informe de
com està anant la gestació i de les
proves realitzades.
Carme Oller i Àngels Vinyals. Responsables de l’Institut de la Dona deCapio Hospital General de Catalunya
1 nº 13 - Julio 2010 2nº 13 - Julio 2010
Alimentos de verano
El verano es la estación del año que
proporciona más productos agrícolas.
La abundancia de estos productos
favorece el consumo de alimentos
frescos. Las frutas, las verduras, los
productos de la huerta y los de la viña
están en su esplendor. Algunos
pescados, especialmente los azules,
también están a su mejor época, por
eso hay que disfrutarlos y aprovechar
todos los nutrientes que nos aportan. Si
además consideramos que son ricos en
agua, vitaminas y grasas no saturadas,
tenemos la dieta perfecta para seguir
durante los meses de verano y mejorar
nuestra salud.
El verano es el momento ideal para
potenciar el consumo de verduras,
hortalizas y frutas, ya que, debido al
calor, apetecen alimentos refrescantes
y ricos en agua. Al mismo tiempo, éstos
aportan un elevado contenido en fibra
que proporciona una mayor sensación
de saciedad y aumenta el aporte de
vitaminas y antioxidantes.
El verano es también la época del calor.
Por lo tanto, necesitamos menos
calorías para mantener la temperatura
corporal. Por otra parte, en la época de
verano aumentamos la actividad al aire
libre, tal vez hacemos más ejercicio y,
evidentemente, sudamos más. Hay
que reponer la pérdida de agua y
podemos hacerlo con las bebidas o con
los alimentos.
Las verduras de esta época del año
(pimientos, berenjenas, tomates,
pepinos, calabacines, cebollas,
lechugas y zanahorias) son un buen
recurso para preparar una gran
variedad de platos. El consumo de
verduras crudas con una gran variedad
de colores comporta una mayor
aportación de vitaminas.
Para los que no son muy amantes de la
fruta, el verano es un buen momento
para descubrirla, pues tenemos una
gran variedad de frutas de temporada
( m e l o c o t o n e s , n e c t a r i n a s ,
albaricoques, melones, sandías, uvas,
higos) que son hidratantes. Las
personas con obesidad, sobrepeso o
diabetes no deben hacer un consumo
excesivo, dado su alto contenido en
azúcares de absorción rápida y calorías.
Cuando las temperaturas son altas,
sudamos más para eliminar el exceso
de calor. Por ello, en verano se insiste
todavía más en el consumo de agua. El
agua no contiene calorías; es decir, no
aporta energía y, por lo tanto, no tiene
ningún poder para hacernos engordar
ni adelgazar. Es necesario hidratarse
bien, especialmente con una buena
aportación de agua. Las bebidas
refrescantes, las horchatas y los
granizados deberemos dejarlos para
ocasiones especiales, ya que contienen
cantidades elevadas de azúcares.
El pescado azul también está en su
mejor momento durante esta estación
del año: atún, bonito, sardina,
boquerón o caballa. Su ingesta nos
aporta ácidos grasos poliinsaturados de
la familia omega 3 y vitamina D.
Todos estos
alimentos se
pueden consumir
en forma de platos va-
riados y poco calóricos:
Ensaladas: lentejas con trinxat de
tomate, cebolla y aceitunas; patata,
tomate y atún; empedrada; ensalada
de arroz; ensalada de pasta, etcétera.
Cremas frías: gazpacho, crema de
calabacín, puerro, melón, tomate,
etcétera.
Pescados: sardinas o atún en
escabeche, carpaccio de bacalao,
esqueixada o boquerón con vinagre.
Durante los meses de calor, nuestra
alimentación debe ser más ligera y rica
en verduras y frutas de temporada. En
definitiva, no se trata de comer menos
en verano, sino de seguir una dieta
diferente, ya que la cantidad de calorías
que necesitamos es menor y mayor la
hidratación.
Elena Guedea, Pia Güell , Marta Jansana y Paqui Fernández.
Hospital General de Catalunya.Servicio de Dietetica y nutrición de Capio
Aprovechando la gran variedad
de frutas, verduras y pescados,
es fácil confeccionar menús
refrescantes, poco elabo-
rados y muy saludables.
El 22 de febrer d'enguany es va inaugurar a Capio Hospital General de Catalunya una
nova unitat d'hospitalització, la 2800, situada a la segona planta, on comparteix nucli
amb els gabinets de Consultes Externes.
El tret diferenciador d'aquesta unitat respecte a les altres és sens dubte la
lluminositat. La unitat està pintada de blanc trencat per colors vius -groc, blau i verd-
que, així mateix, identifiquen les habitacions (n'hi ha 28), de les quals 26 són d'ús
individual i dues d'ús compartit. Les habitacions tenen la particularitat que, en cas de
necessitat, es poden doblar, és a dir, totes poden ser d'ús compartit. Els banys de les
habitacions estan adaptats per a persones amb minusvalidesa.
Els espais del personal de la unitat
e s t a n d i s t r i b u ï t s e n c o n t r o l
d'infermeria, office i zona bruta. En tots
ells s'ha prioritzat l'entrada de llum
n a t u r a l , u t i l i t z a n t v i d r i e r e s
semitransparents.
La dotació de material ha representat
una inversió important. Per una banda,
tot el material clínic necessari,
matalassos antiescares, carro de
reanimació cardiopulmonar (RCP) amb
desfibrilador, carros de cures, etcètera,
i per altra banda, la dotació informàtica
de la unitat. Aquest últim aspecte té
una gran importància per a la
introducció del registre d'infermeria
amb totes les seves prestacions
informatitzades.
Des de la Direcció d'Infermeria es va
veure la necessitat d'avançar quant al
registre informàtic, amb valoracions,
plans de cures i validació electrònica de
la medicació, és a dir, la utilització del
sistema informàtic al màxim de les
seves prestacions.
3 nº 13 - Julio 2010
Unitat 2800,nova àrea d'hospitalització
El tret diferenciador
és sens dubte
d'aquesta unitat respecte a les
altres
la lluminositat
Joana Blázquez,
Màrius Trémols,
cap de l'Àrea d'Hospitalitzaciócoordinador assistencial de la Unitat 2800
Capio Hospital General de Catalunya
4nº 13 - Julio 2010
Desprès de quatre mesos de
funcionament, la unitat 2800 ha estat
valorada molt positivament tant pel
personal de la unitat com pels usuaris
que utilitzen les instal·lacions.
Amb la col·laboració de la infermera
clínica Caty López, es va dur a terme,
com a experiència pilot, la implantació
i n fo r m a t i t zad a d e l s re g i s t res
d'infermeria. Es va impartir la formació
necessària al personal de la unitat i,
malgrat que els inicis van ser difícils,
actualment, després d'uns mesos, se'n
fa una valoració molt positiva.
Pel que fa al personal d'infermeria, la
dotació és la següent: torn de mati i
tarda amb dues infermeres i dos
auxiliars, i torns de nit amb dues
infermeres i un auxiliar.
La unitat acull pacients de medicina
interna, tots ells derivats de l'SCS. La
ocupació ha estat d'un 95 % de mitjana.
Pel que fa al la dotació és la següent:
amb
torn
de mati i tarda
torns de nit
personal d'infermeria
dues infermeres i dos auxiliars i
amb dues infermeres i un auxiliar.”
Encara està molt estesa la idea que una
pell bronzejada és signe de salut i
d'estatus social. D'aquesta creença no
se n'escapen ni els infants. Des de fa
més de 10 anys es fan campanyes per a
advertir la població sobre els riscos de
l'excés d'exposició al sol, però la
conscienciació i la posada en pràctica
de les precaucions són encara
insuficients.
Hem de tenir en compte que una
exposició excessiva al sol en l'edat
infantil és la causa principal de les
lesions canceroses de la pell i dels
melanomes que apareixeran en l'edat
adulta. També és la causa de
l'envelliment cutani prematur que es
manifesta en forma de taques fosques i
arrugues excessives per a l'edat de la
persona.
Desprès d'aquesta introducció que algú
pot considerar alarmista, encara que és
absolutament real, es poden donar una
sèrie de pautes per a gaudir de l'aire
lliure i de l'exposició al sol sense patir
tots aquests riscos.
En primer lloc, tindrem en compte
l'edat de l'infant:
La pell encara és massa vulnerable i és
fàcil que pugui patir cremades. Els ulls
també es poden veure afectats. Si
portem el bebè a passejar, haurem
d'evitar les hores de forta insolació (de
fins l'any de vida no
es recomana l'exposició directa al sol.
5
les 11 del matí a les 4 de la tarda). En lloc
d'utilitzar un producte fotoprotector, és
millor
A les òptiques
trobareu ulleres de sol adients.
A partir de l'any de vida, el nen es pot
exposar al sol, però
Utilitzarem tots els mitjans perquè
l'infant no pateixi cremades. Si la pell es
posa vermella, això indica que ha rebut
massa sol.
Triarem la potència del protector solar
en funció del tipus de pell del nen.
Actualment, el protector mínim és el
15, recomanable per a nens de pell
fosca que no es cremen fàcilment. Per a
la resta d'infants s'utilitzarà un
protector més alt. Si tenim dubtes, és
recomanable emprar els de més
potència: 50+. És millor triar-los en
crema o loció.
El protector s'ha d'aplicar mitja hora
abans d'exposar-se al sol i repetir
l'aplicació cada dues hores, o abans si
l'infant es mulla o s'embruta amb sorra
o terra.
Cal insistir en la conveniència d'utilitzar
ulleres de sol. Un mètode molt eficaç de
fotoprotecció, vàlid per a qualsevol
vestir el nen amb roba de cotó
blanca o de colors clars i, sobretot,
posar-li una gorra amb visera. Penseu
en la protecció dels ulls.
cal evitar l'horari
de risc de cremades solars: de les 12
del matí a les 4 de la tarda.
Dr. Félix Muñiz Llama.Cap de Pediatria de Capio Hospital General de Catalunya
nº 13 - Julio 2010
Protecció de la pelldel nen a l'estiu
edat, és la utilització de roba blanca o
clara de cotó. Malgrat la utilització de
mesures de protecció solar, veurem
que l'infant es va bronzejant sense patir
cremades.
Sempre que el nen faci una activitat
diürna, caldria aplicar-li
L'aparició de taques blanques a la cara a
partir de les últimes setmanes de
primavera és conseqüència d'un excés
de sol, no d'infecció per fongs. A partir
de la primera quinzena del mes d'abril,
caldria utilitzar fotoprotector per a la
cara si el nen fa una activitat a l'aire
lliure en hores de sol per evitar, tant
com es pugui, l'aparició d'aquestes
taques.
protector solar
a la cara, als pavellons de les orelles i,
sobretot, a la seva part posterior i al
clatell.
En la majoria d'infants, l'aparició de
taques blanques que afecten sobre-
tot a la cara, és més freqüent a finals
d'estiu i denoten un excés de sol.
Cal hidratar molt, tenir paciència i
aplicar fotoprotecció a la cara abans
de l'estiu. Si la protecció solar és
efectiva, la pell no es posa vermella
i no és necessari utilitzar crema
postsolar. Tant sols dutxarem el
nen amb
sobretot si
ha anat a la piscina. Posteriorment,
podem aplicar una crema hidratant.
aigua i sabó per al cos
i xampú per al cabell,
Si va a la piscina, és prioritària la
utilització de xancletes o, millor encara,
de mitjons de goma que s'adapten
totalment al peu i eviten els contagis,
els fongs i les berrugues. Si l'infant sua
molt, convindria dutxar-lo una o fins i
tot dues vegades al dia, sempre amb
aigua i una mica de sabó, aplicant
posteriorment una loció corporal
hidratant, i millor si aquesta conté talc.
Els protectors impermeables dels
matalassos fan suar molt i poden
produir petits granets vermells,
sobretot pel tronc, es tracta de la
SUDAMINA. De vegades s'infecten i es
transformen en fol·liculitis, amb el típic
granet vermell centrat per un punt
blanc-groc.
Cal evitar la utilització de colònies
abans d'exposar-se al sol: poden
produir al·lèrgies i taques a la pell.
És molt important evitar fer esport
durant les hores de màxima insolació.
Cal pensar en beure líquid suficient per
evitar la deshidratació. Si l'infant és
petit, li oferirem aigua cada hora.
La millor manera d'hidratar-se és beure
aigua. Molt sovint es cau en el parany
de substituir-la per sucs de fruita
envasats que aporten un excés de
sucres i poden contribuir a l'obesitat.
6nº 13 - Julio 2010
8
evolucionar, es que se enamora y abre
más sus sentimientos, su corazón. Es un
personaje muy cerrado, que nunca
muestra sus sentimientos y sigue siendo
un poco siempre así.
Era seguidor de y ahora quiero
empezar con .
No tengo mucho tiempo y la verdad es
que cuando trabajas en esto, te apetece
llegar a casa y leer un libro; no ver
planos, planos y más planos...
El panorama está complicado en todos
los sentidos. Por suerte hay productos
de todo tipo: comedias de situación,
productos juveniles... Y se están
empezando a hacer también otro tipo
de cosas como o .
Creo que la intención va para arriba, va a
mejorar.
El cine español está muy mal de salud,
porque el cine español no existe en sí
mismo; no es una industria, sino que
depende de las cadenas de televisión.
Existe una ley del cine por la que las
películas las producen las cadenas de
televisión. Yo no confío mucho en este
sistema porque de esta manera no se
puede crear una industria del cine
independiente. En otros países tú haces
una película y con lo que recaudas haces
otra película, y así...
A mí me encantan los tres medios; me
quedo con los personajes. Personajes a
los que yo consiga aportarles algo y que
ellos me aporten algo a mí, que sean
personajes interesantes. Me da igual
que sean de cine, teatro o televisión.
Lost
A dos metros bajo tierra
La Señora Águila Roja
Como espectador, ¿qué series te gusta
ver en televisión? ¿Eres seguidor de
alguna?
¿Qué te parece el panorama televisivo
actual?
¿El cine español está tan mal de salud
como nos lo pintan?
¿Con qué te quedas: cine, teatro o
televisión?
nº 13 - Julio 2010
“Me sentí bien interpretando al .
Fue instrumental,
desde un
un reto aprender todo el lenguaje y a manejar todo el
médico de MIR
fonendoscopio hasta un desfibrilador.”
7
Rodolfo Sancho
“No hay ningún personaje en concreto
un reto para mí”
que megustaría interpretar; me gustan los personajes
que suponen
Cuando uno tiene un padre que es un
icono en la memoria televisiva de
varias generaciones, el listón está muy
alto, ¿no?
¿Cuándo decidiste que querías ser
actor?
Con tanto rodaje y estar fuera de casa,
¿cómo te cuidas?
Sí, aunque yo nunca he pensado mucho
en ello. Sé que las comparaciones
e x i s t e n , p e r o y o i n t e n t o n o
compararme. Creo que cada actor
tiene que encontrar su forma de hacer
y eso lo único que al final importa.
Siempre lo tuve en mente y, cuando
acabé COU, ya empecé en la escuela de
interpretación.
La verdad es que cuando ruedo tengo
poco tiempo para cuidarme.
Pero intento hacer un poquito de
deporte y comer bien. Y aprovecho
todos los ratos que tengo para dormir,
porque si no duermo...
Nunca nada grave. Lo que sí me ha
pasado es que, rodando alguna
secuencia de acción, me he hecho
daño, me he torcido un tobillo... Una
vez me corté el labio y alguna vez sí que
ha tenido que venir el Samur para
ponerme un par de puntos.
Me sentí muy bien. Fue con el mismo
director de , Jesús Font. Lo
pasamos muy bien, aprendí mucho,
aunque ahora ya se me ha olvidado
todo. Además, tenía el reto de aprender
todo este lenguaje, que no es fácil, y
m e n o s c u a n d o n o s e e s t á
acostumbrado a manejarlo todos los
días. El reto era aprender el lenguaje y a
manejar todo el instrumental, desde un
fonendoscopio hasta un desfibrilador.
Me sabía bastantes enfermedades,
pero ya se me han olvidado muchas de
ellas, ¡gracias a dios!
Gavilanes
¿Alguna vez, en algún rodaje, has
sufrido algún percance “sanitario”?
En la serie MIR interpretabas a un
médico, ¿cómo te sentiste en ese
papel?
De todos los personajes que has
interpretado, ¿con cuál te quedas?
¿Cuál ha sido el más complicado o el
que más te ha marcado?
¿ Q u é p e r s o n a j e t e g u s t a r í a
interpretar?
¿Cómo ha evolucionado tu personaje
en la serie?
Cada personaje te va marcando en su
momento. He hecho varios personajes
que me han dado muchas alegrías,
... No me defino con uno en
concreto; con todos he disfrutado
cuando los interpretaba. es
un trabajo con el que me siento muy
satisfecho y que me encantaba hacer,
pero la verdad es que hacia el final ya
no podía más.
No lo sé, no hay ningún personaje
concreto. Ni siquiera uno del teatro
clásico; te podría decir Hamlet, pero
no. No hay ninguno en concreto. Yo
sólo espero que me vayan saliendo
personajes que sean un reto para mí,
no repetir lo que ya he hecho.
Mi personaje es bastante hermético,
no es un personaje que cambie mucho;
es un personaje muy de una pieza. Lo
que le va haciendo abrirse un poco,
Amar en tiempos revueltos, La Señora,
MIR
La Señora
nº 13 - Julio 2010
“Cada tiene que encontrar su forma de
hacer y al final ”
actor
eso es lo único que importa
9 nº 13 - Julio 2010
R A D I OT E R A P I A C O N F O R M A D A
TRIDIMENSIONAL (3D-CRT)
Un avance tecnológico importantísimo
es la radioterapia en 3D basada en
imágenes volumétricas de tomografía
computerizada (TAC), una técnica que
ya es una realidad diaria.
Se realiza una adquisición de datos
anatómicos del paciente en el propio
servicio mediante un estudio de la TAC
realizada en la posición de tratamiento
y, en ocasiones, administrando un
contraste endovenoso.
Adicionalmente, se realiza una fusión
con otras modalidades de imagen,
como pueden ser la resonancia
magnética (RM) o la tomografía por
emisión de positrones (PET).
Con esta información se genera una
representación en 3D de los tumores, de
forma individualizada para cada
paciente, y se realiza una planificación
del tratamiento adaptado a cada caso,
seleccionando diferentes parámetros
como el número de haces, su ángulo de
incidencia, su apertura, energía,
etcétera.
La radioterapia 3D-CRT se ha
convertido en el estándar del
tratamiento radioterápico en nuestro
El objetivo de la radioterapia es irradiar
con dosis suficientemente altas el
volumen tumoral para conseguir su
control, manteniendo en niveles
aceptables las dosis a los tejidos sanos
que inevitablemente se irradian, tanto
alrededor del tumor como a la entrada y
salida de los haces de tratamiento.
La introducción de cualquier avance
tecnológico supone un nuevo paso para
la radioterapia administrada en el
Servicio de Oncología Radioterápica.
En la actualidad, los aceleradores
lineales (AL) de electrones constituyen
el equipamiento básico de la mayoría de
los centros de radioterapia. Son
u n i d a d e s d e t r a t a m i e n t o
tecnológicamente muy sofisticadas,
controladas por ordenador, que
proporcionan haces de electrones y de
RX de alta energía. El Servicio de
Oncología Radioterápica de Capio HGC
dispone de dos AL de altas prestaciones:
el AL Synergy, de Elekta, y el AL Primus,
de Siemens.
Radioterapiaoncológica
Dr. Josep Mª Solé Munné,jefe del Servicio de Oncología Radioterápica
10nº 13 - Julio 2010
s e r v i c i o . A d e m á s , s e e s t á n
introduciendo técnicas más complejas
que permiten alcanzar distribuciones de
dosis adaptadas al tumor con un mayor
c o n t r o l y p r e c i s i ó n e n e l
posicionamiento del paciente y en la
administración de las dosis. Estas
nuevas técnicas son la radioterapia con
intensidad modulada y la radioterapia
guiada por la imagen.
La IMRT permite generar distribuciones
de dosis ajustadas a la forma
tridimensional del tumor mediante la
modulación o el control de la intensidad
de los haces de radiación.
Al mismo tiempo, se logra disminuir la
exposición a dosis altas de los órganos
críticos cercanos, consiguiendo una
menor toxicidad en el tratamiento, lo
que en ocasiones puede permitir un
incremento de las dosis aplicadas al
volumen blanco para conseguir una
mayor probabilidad de control tumoral,
lo que se conoce como escalada de
dosis.
En general se requieren tiempos de
radiación más largos que en la
radioterapia 3D-CRT, por lo que el
paciente debe permanecer más tiempo
en la posición de tratamiento.
En nuestro servicio, el paso siguiente a
la IMRT será realizar tratamientos
r o t a c i o n a l e s , m o d i f i c a n d o
continuamente tanto la apertura del
haz como la velocidad de giro y la tasa
de dosis. Se consiguen distribuciones de
dosis conformadas en tiempos de
RADIOTERAPIA CON MODULACIÓN DE
INTENSIDAD (IMRT)
I N T E N S I D A D M O D U L A D A
VOLUMÉTRICA EN ARCOTERAPIA
(VMAT)
La radioterapia 3D-CRT estándar
del tratamiento radioterápico
se ha convertido en el
en nuestro servicio.
tratamientos inferiores a los de otras
técnicas de IMRT. Con esta técnica, en
u n a s o l a r o t a c i ó n s e t r a t a
completamente el volumen blanco y,
además, se pueden utilizar arcos
coplanares y no coplanares.
La IGRT, ya utilizada en el servicio,
ofrece la posibilidad de reducir los
márgenes de configuración y de realizar
un manejo más preciso de los
movimientos internos del tumor. La
IGRT asociada con la IMRT puede
posibilitar un incremento de las dosis
que consiga mejorar los objetivos
clínicos de la radioterapia y, por otra
parte, junto con elementos de
inmovilización adecuados, se puede
facilitar el paso de la radiocirugía craneal
a la radiocirugía extracraneal. Esta
última modalidad ya se aplica en
tumores de pulmón, reduciendo el
número de sesiones que recibe el
paciente y consiguiendo los mismos
resultados oncológicos.
RADIOTERAPIA GUIADA POR LA
IMAGEN (IGRT)
EQUIPOS CON IMAGEN INTEGRADA DE
LA IGRT
El desarrollo de equipos de tratamiento
con imagen integrada, o bien en el
mismo brazo del acelerador o en la sala
de tratamiento, y de equipos como el AL
Synergy, que dispone de la posibilidad
de imagen volumétrica tridimensional
de tejido blando, incluido el tumoral, ya
ha permitido aplicar esta nueva técnica
en los pacientes.
El AL Synergy (Elekta), que integra
imagen tomográfica de kilovoltaje
mediante la técnica de reconstrucción
llamada (CBCT), monta
un tubo de rayos X y un detector digital
en brazos replegables en el mismo
acelerador que se utiliza para el
tratamiento y, de este modo, permite
realizar una adquisición de imágenes
tomográficas para verificar el perfecto
posicionamiento del paciente y del
tumor justo antes de recibir la
radiación.
cone beam CT
Los futuros avances van a permitir a
muy corto plazo su aplicación en cirugía
h e p á t i c a , c i r u g í a v a s c u l a r,
traumatología (desde fracturas
complejas de la pelvis a lesiones de la
mano) y otorrinolaringología.
En el momento actual es impensable
r e a l i z a r u n p r o c e d i m i e n t o
neuroquirúrgico de cierta complejidad
sin, por lo menos, la asistencia de un
sistema de neuronavegación. El uso del
TAC aporta dos ventajas adicionales, la
primera es una mejoría extraordinaria
en la calidad de las imágenes
r a d i o l ó g i c a s - i n c l u y e n d o
reconstrucciones en 3D de la zona a
tratar- que son el “mapa” que nos guía
durante la intervención.
Es evidente que a mayor calidad de
imagen, mayor precisión, lo que
redunda en unos mejores resultados y
una menor tasa de complicaciones.
12
prolongadas y de alto riesgo, con la
consiguiente reducción de la estancia y
las complicaciones, y un retorno más
rápido a la vida normal.
Así, por ejemplo, podemos mejorar el
grado de resección de los tumores
cerebrales, colocar los tornillos de
artrodesis con mayor precisión y evitar
zo n as c e re b ra l es o es p i n a l es
potencialmente peligrosas cuya
manipulación podría comportar
secuelas postoperatorias para el
paciente.
Por otra parte, al finalizar la cirugía y
antes de despertar al paciente,
podemos realizar un segundo TAC a
modo de control que nos permite
comprobar si se ha cumplido el
objetivo de la cirugía; por ejemplo, la
extirpación completa de un tumor.
11
Desde julio de 2009, en Capio Hospital
General de Catalunya disponemos del
TAC intraoperatorio (O-arm), con lo que
nos hemos convertido en el primer
c e n t r o q u e d i s p o n e d e e s t e
equipamiento en España.
El TAC intraoperatorio es la evolución
n a t u r a l d e l o s s i s t e m a s d e
neuronavegación que actualmente ya
forman parte de la rutina operatoria de
nuestra especialidad, y es la punta de
lanza en el desarrollo tecnológico de la
neurocirugía mínimamente invasiva
actual.
Este equipamiento nos permite
disponer, en quirófano, no sólo de un
sistema de navegación intraoperatorio
que nos indica en qué punto preciso del
cerebro o la columna actuamos, sino
que además podemos obtener
imágenes en tiempo real con las que
mejoramos la calidad de la cirugía.
El TAC intraoperatorio se desarrolló
inicialmente para la cirugía de columna,
pero los nuevos programas han
posibilitado su incorporación a la
cirugía cerebral, la traumatología, la
c i r u g í a m a x i l o f a c i a l y l a
otorrinolaringología, con lo que se ha
extendido el concepto de cirugía
mínimamente invasiva a otros campos
además de la neurocirugía.
El procedimiento de adquisición de las
imágenes consiste en practicar, ya en el
q u i r ó f a n o y c o n e l p a c i e n t e
anestesiado, un TAC cuyas imágenes se
introducen en un equipo de navegación
intraoperatorio (neuronavegador) y
éste, a su vez, establece la correlación
entre las imágenes obtenidas y la
anatomía del paciente mediante un
sistema de “antenas” que se fijan en el
propio paciente.
El procesado de las imágenes nos
permite conocer, a lo largo de toda la
intervención, en qué zona exacta del
cerebro o la columna estamos actuando
y ajustar con la máxima precisión el
procedimiento quirúrgico a la
radiología del paciente.
De este modo, al mejorar las imágenes
podemos elegir mejor el abordaje
quirúrgico, reducir el traumatismo
propio de la cirugía, así como las
grandes incisiones y manipulaciones
intraoperatorias, lo que redunda en una
intervención y un postoperatorio más
cortos, y una mejor tolerancia del
paciente a cirugías que antes eran
El
nos indica en qué
punto preciso
TAC intraoperatorio
del cerebro
o la columna actuamos.
Tac intraoperatorioen neurocirugía.
Josep Cabiol y Bartolomé Fiol, Servicio de NeurocirugíaCapio Hospital General De Catalunya
nº 13 - Julio 2010 nº 13 - Julio 2010
Antes de despertar al paciente,
que nos
permite comprobar si se ha cumplido el
objetivo de la cirugía.
podemos
realizar un segundo TAC
En el momento actual ya disponemos
de la tecnología precisa para poderla
aplicar en la cirugía de lesiones
vasculares cerebrales, en la cirugía de la
enfermedad de Parkinson y en otros
procedimientos de estimulación
cerebral profunda.
La Unitat del Son de Capio Hospital
General de Catalunya neix l'any 1998
responent a una demanda creixent dels
nostres pacients amb dificultats per
dormir. Aquestes tenen diferents
manifestacions (insomni, dificultats
r e s p i r a t ò r i e s n o c t u r n e s ,
. La Unitat del Son està dirigida pel
Dr. Eduard Estivill i coordinada per
Francesc Segarra. A més, la Unitat la
integren els «professionals nocturns»
encarregats de dur a terme, a la nit, els
estudis del son.
L'activitat de la Unitat del Son es
fonamenta bàsicament en la realització
d e p r o v e s c o m p l e m e n t à r i e s
(polisomnografies nocturnes i diürnes),
consulta externa, projectes de recerca
conjunts amb altres serveis de l'hospital
i docència.
somnambulisme, hipersòmnia diürna,
síndrome de cames neguitoses,
etcètera) tant en els adults com en els
nens
Actualment es fan dues o tres
polisomnografies cada nit (excepte els
dissabtes a la nit); és a dir, una mitjana
de 12-18 polisomnografies a la
setmana. Aquests estudis nocturns
(polisomnografies) són demanats per
diferents especialitats mèdiques i es
poden realitzar amb ingrés a la Unitat
del Son, en pacients ingressats a planta
o de manera domiciliaria a casa del
pacient.
Actualment, la polisomnografia
nocturna és la més completa i fiable a
l'hora de diagnosticar les diferents
patologies del son.
Aquesta activitat es complementa amb
les visites de consultes externes i
interconsultes hospitalàries, atès que
els trastorns del son s'han de
diagnosticar i tractar des d'un punt de
vista multidisciplinari i, alhora, poden
Influir i es veuen afectades per altres
patologies mediques.
A més, l'activitat assistencial es
combina amb la invest igac ió,
conjuntament amb altres serveis de
l'HGC, especialment amb el servei
d'OTL, tot i que la relació en aquest
camp s'estén a altres serveis (digestiu,
psicologia, maxil·lofacial, etcètera). Els
últims projectes de recerca duts a
terme posen de manifest les diferents
disciplines mèdiques implicades en el
coneixement de la patologia del son.
Entre aquests treballs de recerca fets
conjuntament amb altres serveis de
l'HGC, destaquen els que hem realitzat
en relació amb la interacció entre el
reflux gastroesofàgic i la síndrome de
apnea del son (SAHOS), les alteracions
neurocognitives i conductuals en nens
amb roncs i parades respiratòries
m e n t r e d o r m e n , o e l s n o u s
tractaments de la SAHOS amb
dispositius intraorals (DAM).
Aquesta activitat comporta una tasca
docent (conferències, art ic les,
presentacions en congressos, llibres de
divulgació, cursos universitaris,
etcètera) que dóna a conèixer als
professionals de la salut i al públic en
general la nostra disciplina i, sobretot,
la tasca assistencial i de recerca de la
Unitat del Son de l'Hospital General de
Catalunya.
13
La Unitat del SonCapio Hospital General de Catalunya
Francesc Segarra Isern, coordinador de la Unitat del Son deCapio Hospital General de Catalunya
nº 13 - Julio 2010 14nº 11 - Diciembre 2009
BREVES
Exposició solidària amb la Fundación
Recover
Capio Hospital General de Catalunya,
sempre obert a iniciatives solidàries, no
va dubtar a cedir el vestíbul del centre
per tal que la Fundación Recover hi
pogués instal·lar una exposició.
L'objectiu era sensibilitzar sobre la
realitat africana on aquesta fundació
treballa per millorar les condicions
sanitàries de la població.
L'exposició es va inaugurar el dia 15 de
juny i romandrà a les instal·lacions de
Capio HGC durant un mes. Es tracta
d'una exposició de 12 plafons amb
fotografies i missatges que reflecteixen
la feina d'aquesta fundació en el
continent africà.
Un pòster realitzat pel Servei
d'Infermeria guanya un premi.
El Servei d'Infermeria de Capio Hospital
General de Catalunya ha guanyat un
premi. Es tracta d'un guardó atorgat en
les “X Jornadas de Gestión y Evaluación
de costes sanitarios” organitzades per
la Fundació Signo. Aquestes jornades es
van dur a terme a Palma de Mallorca els
dies 2, 3 i 4 de juny.
El premi va ser pel pòster “Repercusión
de los cuidados de Enfermería sobre los
costes”, realitzat per Anna Cruz, Joana
Blázquez, Carme Oller, Engràcia Puig,
Rosa Ubach i Iñaki García.
14nº 13 - Julio 2010
www.fundacionrecover.org
“Actualmente 72 voluntariosen proyectos de África,
18 acompañando a pacientesafricanos, 10 apoyando la
gestión en España”
Fundación RecoverHospitales para África
Afortunadamente mucha gente se ofrece a trabajar de voluntario
allí donde más se les necesita
Voluntarioste necesitan
Agradecemos a los voluntarios la cesión de las fotos que han
permitido montar esta exposiciónwww.fundacionrecover.org
feste’n soci
115
BREVES
Pasión y riesgo. Los retos de la
montaña. Exposición y mesa redonda
sobre montañismo.
El pasado día 10 de junio se celebró en
la Sala de Actos de Capio Hospital
General de Catalunya la presentación
de la exposición
. Además, también
se celebró una mesa redonda con la
participación de miembros de los
cuerpos de élite de rescate de las
diferentes fuerzas de seguridad y
deportistas de la FEDME.
La exposición cuenta con 25 fotografías
de gran formato y plafones descriptivos
sobre el mundo del deporte de
montaña, desde la escalada y el
alpinismo hasta el esquí y el
senderismo. La exposición será
itinerante y, tras su paso por Capio HGC,
recorrerá algunos de los centros
médicos gestionados por el grupo.
Pasión y riesgo. Los
retos de la montaña
Estudiantes alemanes de Enfermería
visitaron Capio Hospital General de
Catalunya.
El día 12 de mayo, Capio Hospital
General de Catalunya recibió la visita
de 45 estudiantes alemanes de
Enfermería. Provinentes del Hospital
de Herford, los jóvenes pudieron visitar
las instalaciones del hospital, se les
proporcionó información sobre
nuestro centro y pudieron constatar
cómo funciona el Área de Enfermería.
Joana Blázquez (jefa del Área de
Hospitalización) y Montse Garriga
(enfermera de quirófano) actuaron
como cicerones del grupo en este
recorrido.
Capio Hospital General de Catalunya
entrega els seus Premis Científics.
Capio Hospital General de Catalunya ha
entregat els seus Premis Científics.
Aquests premis tenen com a objectiu
motivar la investigació i la innovació en
l'àmbit sanitari. La temàtica dels
treballs presentats podia tractar de
qualsevol aspecte relacionat amb la
investigació clínica i la innovació,
l'eficàcia i/o l'eficiència en els àmbits
laborals d'un hospital.
Les quatre categories dels premis van
ser: Premi Assistencial, obert a tots els
professionals sanitaris dels hospitals
del Vallès Occidental; Premi per a
Metges en Formació, també obert als
professionals del Vallès Occidental;
Premi Projecte de Recerca, en el qual
podien participar tots els professionals
de qualsevol àmbit laboral hospitalari; i
el Premi a la Innovació, també obert a
qualsevol professional relacionat amb
la sanitat hospitalària.
nº 13 - Julio 2010 16
Capio Hospital General de Catalunya
estrena web.
La web de Capio Hospital General de
Catalunya ha cambiado de diseño: se ha
redistribuido la información y se ha
incluido una sección multimedia donde
se pueden ver vídeos con colaboraciones
de nuestros profesionales en distintos
medios de comunicación.
Siempre mirando al futuro y con la
conciencia de que las nuevas
tecnologías desempeñan un papel cada
vez más importante, la voluntad de
Capio HGC es la de estar presente en el
mapa virtual. Prueba de ello es que en
estos primeros seis meses de 2010
nuestra web ha recibido 36.803 visitas,
lo que pone de manifiesto la
importancia de la web para los
usuar ios , los pac ientes y los
profesionales sanitarios. Visítela en
http://www.capiosanidad.es/hgc/cat/
UCA: Unidad de Conductas Adictivas
en Capio HGC.
Capio Hospital General de Catalunya
dispone de una Unidad de Conductas
Adictivas. Esta unidad está ubicada en
el Servicio de Psiquiatría y está formada
por un equipo de profesionales con un
amplio conocimiento sobre el
tratamiento integral de las conductas
adictivas y de salud mental.
La unidad está dirigida por la Dra. Silvia
Dieguez, psiquiatra, y tiene como
objetivo que los pacientes consigan
desintoxicarse de lo que les provoca la
adicción. Los tratamientos son
hosp i ta lar ios o ambulator ios ,
dependiendo del grado de adicción del
paciente.
nº 13 - Julio 2010
La sèrie es torna a rodar a
Capio Hospital General de Catalunya.
Gavilanes
L'equip de la sèrie d'èxit que
Antena 3 emet els dilluns al vespre ha
tornat a visitar Capio Hospital General
de Cata lunya per rodar unes
seqüències.
Rodolfo Sancho (Juan Reyes), Roger
Berrueza (Óscar Reyes), Alejandro
Albarracín (Frank Reyes), Claudia
Bassols (Norma Elizondo) i la resta
d'actors han rodat a les instal·lacions de
l'hospital algunes de les escenes finals
de la producció de Gestmusic.
s'ha convertit en la sèrie
revelació d'Antena 3. Es tracta d'una
adaptació espanyola de la popular
producció que
també va emetre la cadena estatal.
D'aquesta manera, Capio Hospital
General de Catalunya s'ha convertit en
escenari habitual d'algunes de les
produccions televisives de més èxit.
Gavilanes
Gavilanes
Pasión de Gavilanes
ANIVERSARI
Mirant al futur