www.escolanova21.cat

Provença, 324, 08037 Barcelona | T. 934 588 700 | info@escolanova21.cat | @escolanova21

Benvolgudes i benvolguts membres de la comunitat educativa, Abans de les vacances de Nadal, voldríem compartir amb vosaltres el moment en què es troba el programa Escola Nova 21, les pròximes passes, contextualitzar-les en els objectius de la iniciativa, i concretar-les en les accions que es donaran al llarg d’aquests tres anys. Aquesta tardor hem introduït una gran modificació als plans inicials del programa Escola Nova 21, que l’enriqueixen i n’amplien l’abast, però que ens ha portat a haver de reorganitzar-lo. Es tracta de l’acord amb la Diputació de Barcelona, que s’està treballant per fer extensiu a les altres tres diputacions, gràcies al qual ha estat possible la incorporació de 456 centres enlloc de 200, i amb el qual es crearan una cinquantena de xarxes territorials d’aprenentatge per promoure els processos de canvi als centres. Igualment, en el cas de Barcelona s’està treballant una proposta singular que permeti la suma d’esforços amb iniciatives ja existents o que puguin aparèixer en la mateixa direcció, inclosos els recursos existents de l’administració educativa, així com d’institucions que fan formació en aquesta línia. 1. Què pretenem El programa Escola Nova 21 té com a objectiu principal sumar esforços de totes les escoles, institucions i persones que compartim la voluntat de fer del nostre sistema educatiu un instrument perquè tots i cadascun dels infants hi trobin una experiència d’aprenentatge gratificant i empoderadora. Una experiència que millori la seva expectativa vital i reverteixi també en una societat més cohesionada i capaç de donar resposta als reptes globals. Pretenem fer-ho, d’una banda, generant una presa de consciència de la necessitat del canvi; i d’una altra, sistematitzant i creant coneixement i procediments que facin possible el canvi. 2. El marc d’escola avançada com a horitzó Quan parlem de canvi, però, cal concretar-lo. Per això, emprem el marc comú anomenat “marc d’escola avançada”, que és un horitzó amb els elements de consens cap al que tot el sistema educatiu ha de moure’s. Aquest marc és la concreció d’allò pel que molts professionals de l’educació i sectors de la nostra societat fa anys que treballen, i que el nostre marc legal demana: un propòsit educatiu destinat a desenvolupar competències per a una vida plena que possibilitin dignitat, capacitat i benestar. I unes pràctiques d’aprenentatge fonamentades en el coneixement contrastat de com les persones aprenem. Completen aquest marc l’avaluació competencial com a eina formativa i l’organització al servei de l’aprenentatge.

2

Aquests darrers dos mesos alguns de vosaltres heu pogut participar, junt amb 1.300 representants d’equips directius de les escoles del programa, a un dels set workshops que hem organitzat al voltant del documental Most Likely to Succeed, per compartir l’objectiu comú del marc d’escola avançada. D’altra banda, aquest novembre hem organitzat a la UPF, conjuntament amb la UNESCO i l’OCDE, el Simposi sobre Canvi Educatiu al voltant d’aquest marc, on han participat uns 400 representants d’escoles, de grups de recerca universitaris, de l’administració educativa i d’ens locals i de les associacions de mestres i d’AMPES, i que ens ha permès fonamentar més el treball que durem a terme aquests tres anys. Us n’adjuntem el resum de conclusions. 2.1. Propòsit competencial Al simposi es va destacar, primer de tot, que l’objectiu de desenvolupar competències per a la vida, que coincideix amb els plantejaments de la UNESCO, forma part del currículum escolar vigent a Catalunya. Però que tot i així, en molts casos les pràctiques tant d’ensenyament com d’avaluació no es corresponen amb aquest propòsit competencial, el que frena l’assoliment d’aquest objectiu. El programa doncs es vol sumar al treball de diverses iniciatives existents per a contribuir a moure el conjunt del sistema cap a un veritable propòsit competencial. Al simposi també es va fer notar que el desenvolupament de competències es fa adquirint alhora els diversos coneixements –fets, conceptes, habilitats, actituds i valors– de forma que es puguin aplicar a situacions rellevants, el que requereix diverses pràctiques d’aprenentatge. 2.2. Pràctiques fonamentades Les diverses pràctiques d’aprenentatge que han de possibilitar assolir el propòsit competencial esmentat han de fonamentar-se en el coneixement existent de com els humans aprenem. I això comporta avançar cap a estratègies d’aprenentatge competencials, de treball globalitzat, amb avaluacions formatives i des d’una concepció d’escola inclusiva. En això, la integració dels set principis de l’aprenentatge és clau. Però també ho és començar a determinar quins elements s’han de donar per a considerar que un projecte, o espais i racons, o altres estratègies de treball globalitzat, estan ben formulats, ajudant així a fonamentar millor les accions dels centres que ja hi estan treballant, i a donar seguretat als centres i docents que comencen o estan duent a terme un procés de canvi. 2.3. Descriptors per al canvi Per això, estem treballant per a establir descriptors de procediments que el programa i els centres puguin compartir per a avançar consistentment en aquesta direcció. En concret, el treball que estem fent és per a establir dues eines que ajudin al procés de canvi:

3

– Una eina d’autodiagnosi. Tal com ens vam comprometre, estem elaborant una eina d’autodiagnosi. Es tracta d’una eina que tots els docents del centre podran respondre de manera anònima i individual sobre les seves pràctiques d’ensenyament-aprenentatge, i que de manera agregada ha de donar una imatge aproximada de la situació del centre respecte el marc d’escola avançada. Creiem que el procés de canvi ha de partir de la realitat de cada escola, i aquesta eina –el resultat de la qual serà d’ús i coneixement exclusiu de cada centre– haurà d’ajudar a determinar aquest punt de partida.

– Descriptors de canvi. El segon instrument en què estem treballant consisteix en un conjunt de descriptors que permetin avaluar formativament l’evolució del centre, des del punt de partida de l’autodiagnosi, cap al marc d’escola avançada. Treballem perquè aquest instrument sigui compartit pel centre i per la inspecció, de manera que pugui formar part del Pla de Centre i esdevenir una eina útil per a què cada centre plantegi els seus reptes de canvi i els concreti en accions avaluables i generalitzables.

En la comissió de seguiment del programa establerta amb el Departament d’Ensenyament s’han tractat aquestes qüestions perquè siguin complementàries i no contradictòries amb altres procediments i eines d’avaluació i autoavaluació de les que ja disposen els centres. 3. Les xarxes i l’aprenentatge col·laboratiu pel canvi L’acord amb els ens locals que ha possibilitat incorporar la lògica de xarxes territorials ha retardat lleument les primeres accions del programa, però ha suposat un salt en l’impacte pel canvi educatiu. Bàsicament, l’establiment d’una cinquantena de xarxes territorials d’entre 6 i 10 centres cadascuna possibilitarà dues coses. Primera, que el procés de canvi dels centres cap al marc d’escola avançada pugui ser col·laboratiu, aprenent dels processos i encerts i errors dels altres. I segona, que aquesta col·laboració es doni a partir del nivell local, amb el suport dels ens locals corresponents i altres actors del territori. A més, desenvoluparem una plataforma digital i instruments que permetin que els milers de docents de tots els centres puguin compartir coneixements i experiències. Les xarxes comptaran amb un suport tècnic bàsic amb la voluntat que esdevinguin progressivament autogestionades. Per a això, el programa generarà metodologies de treball col·laboratiu per a la xarxa; proposarà una metodologia ja testada per a afrontar de manera progressiva el canvi a cada centre, anomenada espirals de qüestionament; i sistematitzarà i desenvoluparà recursos formatius que puguin ser emprats per a progressar cap al marc d’escola avançada. El canvi que es proposa no és tècnic, sinó que és cultural i profund: escoles que es preguntin pels propòsits competencials i analitzin quines pràctiques d’aprenentatge adoptar en cada cas, des d’una mirada centrada en l’aprenentatge dels infants i joves. Però si bé ha de partir de la realitat de cada centre, els reptes són comuns, i és aquí on hi ha els beneficis d’un aprenentatge

4

compartit. I és també per això que es promourà al màxim la suma d’esforços amb iniciatives ja existents o que puguin aparèixer en la mateixa direcció, inclosos els recursos existents de l’administració educativa així com d’institucions que fan formació o treball de canvi en aquesta línia. 4. El pla pilot amb una mostra representativa Un dels objectius del programa és generar procediments que facin possible el canvi. I per a això, al llarg del mes de gener crearem una mostra representativa de 30 centres que tinguin una forta voluntat d’aprendre amb nosaltres en desenvolupar i testar un procés de canvi sistemàtic cap al marc d’escola avançada. Aquesta mostra es crearà en base als percentatges existents al sistema educatiu de distribució geogràfica, perfil socioeconòmic i alta complexitat, primària/secundària, escola rural/centres grans i titularitat, a més de contrastar un fort compromís del centre i dels seus docents i famílies de dur a terme les passes sistemàtiques que es vagin establint al llarg dels tres anys cap al marc d’escola avançada. En l’elaboració es faran servir metodologies de recerca que permetin avaluar-ne, amb posterioritat, l’impacte en centres de perfils diferents; en cap cas els resultats de l’eina d’autodiagnosi tindran rellevància per a fer aquesta mostra. El nostre objectiu és que el procediment que acabem perfeccionant a través d’aquesta interacció de tres anys pugui servir per a generalitzar accions de canvi de centres per part de les institucions corresponents, un cop el programa finalitzi. 5. Les pròximes passes – En tornant de vacances, tots els centres rebreu l’eina d’autodiagnosi per tal que pugueu dur-la a terme al llarg del gener. – El resultat de l’eina d’autodiagnosi anirà acompanyat dels descriptors de canvi que estem elaborant en converses amb el Departament, per a ajudar a cada centre a enfocar el seu procés des de la seva realitat. – A finals de gener esperem tancar amb els ens locals la configuració de les xarxes territorials. Un cop constituïdes, aportarem la planificació general del programa i la metodologia bàsica de les xarxes. – També el mes de gener crearem la mostra representativa de 30 centres. – En paral·lel, diversos municipis estan organitzant visionats del documental Most Likely to Succeed amb claustres i, en alguns casos, famílies, seguit de debat sobre el canvi educatiu: us animem a fer el mateix. 6. Fer un bon ús del programa Una darrera reflexió. El programa Escola Nova 21 ha nascut per a ajudar a generalitzar el canvi educatiu pel que tantes persones i institucions treballen, a través de la

5

conscienciació de la necessitat i possibilitat del canvi, i de la generació de coneixements i procediments que el facin possible. El marc d’escola avançada és, així, un horitzó compartit que ha de permetre que el canvi tingui una direcció clara. No és, però, ni un punt d’arribada ni una ISO. El programa no generarà cap acreditació final: l’únic que fa és contribuir a que el canvi sigui més sistemàtic per a tots aquells centres que el vulguin aprofitar. Dir que l’escola “forma part del programa Escola Nova 21”, doncs, indica un compromís amb l’horitzó comú del marc d’escola avançada, així com la voluntat de canvi i de realitzar-lo col·laborativament. Us demanem que no empreu el nom del programa com a indicador de res més, i en particular que, cara al període de matriculació, sigueu molt curosos amb no fer-lo servir com si acredités res. Recordeu que tenim per davant tres anys d’aprenentatge col·laboratiu, i que serà la voluntat d’aprenentatge i la generositat el que millor contribuirà a la millora del vostre centre i, per extensió, del conjunt del sistema. Tenim per davant reptes molt importants: alguns hauran de passar dins de cada aula, altres en l’organització i les pràctiques de cada centre, i també en la interacció amb les famílies i entorn. A més, caldrà promoure canvis en la formació de docents, en l’avaluació de l’assoliment d’aprenentatges competencials, en l’organització de centres, etc. Els reptes doncs són molts i rellevants, i tan sols podrem assolir-los si ho fem conjuntament. Però tenim el convenciment que ja estem avançant en aquesta direcció. Gràcies un cop més pel vostre compromís en pro d’un sistema educatiu avançat! Ben cordialment,

Eduard Vallory Director