caracteritzacio del volcà montsacopa

CCAARRAACCTTEERRIITTZZAACCIIÓÓ DDEELL VVOOLLCCÀÀ MMOONNTTSSAACCOOPPAA II DDEELLSS SSEEUUSS EENNTTOORRNNSS::

CCaarrttooggrraaffiiaa ggeeoollòòggiiccaa ddeell VVoollccàà MMoonnttssaaccooppaa aammbb llaa ddeessccrriippcciióó ddee nnoouuss eeddiiffiicciiss vvoollccàànniiccss

Xavier de Bolòs i Granados

2008/2009

Coordinadors: Emili Bassols i Isamat Llorenç Planagumà i Guàrdia

1

ÍÍNNDDEEXX

Pàgines:

1. INTRODUCCIÓ ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... 2

2. OBJECTIUS DEL TREBALL ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... 3

3. SITUACIÓ GEOGRÀFICA I PRINCIPALS TRETS GEOLÒGICS .. 4

4. CONEIXEMENTS ACTUALS ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... 7

4.1 ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS DE L’ÀMBIT D’ESTUDI ... ... ... ... ... 7

4.2 MEMÒRIA D’AFLORAMENTS EFÍMERS DESCRITS I SONDATGES ... ... 9

5. TREBALL DE CAMP ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... 15

5.1 METODOLOGIA DE L’ESTUDI DE CAMP ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... 15

5.1 DESCRIPCIÓ I SITUACIÓ DE NOUS AFLORAMENTS ... ... ... ... ... ... 18 6. RESULTATS ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... 49

6.1 CARTOGRAFIA GEOLÒGICA: Litologia i Geomorfologia ... ... ... ... 49

6.2 INTERPRETACIÓ DEL SOLAPAMENT DELS 3 VOLCANS I LOCALITZACIÓ I DIRECCIÓ DE L’ONADA PIROCLÀSTICA ... ... ... 53

7. CONCLUSIONS ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... 55

8. BIBLIOGRAFIA ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... 59

9. AGRAÏMENTS ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... 61

2

11.. IINNTTRROODDUUCCCCIIÓÓ

Aquesta memòria és la presentació de l’estudi que s’ha realitzat com a tasca

principal durant les pràctiques d’empresa, portades a terme en el Parc

Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Aquest estudi es basa principalment en el reconeixement geològic tant del

con volcànic del volcà Montsacopa com dels seus voltants pròxims. També

tracta d’aportar noves proves i descripcions de possibles edificis volcànics

no descrits fins l’actualitat però que estudis recents d’afloraments efímers

elaborats pel geòleg i assessor geòleg del Parc Natural Llorenç Planagumà,

ha descrit en la Memòria anual del servei d’assessorament a la gestió del

vulcanisme al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Aquesta recerca forma part d’un projecte més ampli que tracta de

caracteritzar els volcans de la zona volcànica de la Garrotxa

L’estudi consta principalment de dues parts:

Una part elaborada al camp on s’estudia la geologia, tot elaborant

descripcions d’afloraments, elaboració de columnes estratigàfiques, presa

de mostres, etc.. Aquesta part també consta d’una cartografia a escala

1:1000 amb els respectius talls geològics que pot ser d’interés també pel

procediment de canvis en el mapa de vulcanisme escala 1:25000.

Per altra banda l’altra part consta principalment d'un estudi de

documentació que es basa en el seguiment dels afloraments efímers i pous

de les zones urbanitzades, aquesta part també inclou anàlisis de sondetjos

d’obres. Per altra banda també s’intenta posar en ordre la informació

elaborada pels diferents autors que han aportat coneixements sobre

aquesta zona.

Així doncs, aquesta memòria recull nous coneixements i intenta recopilar i

posar ordre a la informació dels autors que han estudiat el volcà

Montsacopa, sens dubte un dels volcans més emblemàtics pels olotins.

3

22.. OOBBJJEECCTTIIUUSS

Els objectius d’aquest treball són:

1. Aportar coneixement tot caracteritzant el volcà Montsacopa i la zona

circumdant. Com també contrastar la informació dels diferents autors que

han aportat llum a la recerca sobre el vulcanisme i concretament a la

geologia del volcà Montsacopa.

2. Cartografiar l’àmbit d’estudi, i confirmar l’existència d’una onada

piroclàstica en la vessant Sudoest del volcà Montsacopa

3. Interpretar, recreant talls i models 3D, la història geològica dels diferents

processos que han format aquesta zona. Confirmar així l’existència de

possibles edificis volcànics en la zona d’Olot.

4. Aportar proves a la hipòtesi de les falles conjugades que formen el

graven d’Olot, tot desmentint la fractura d’orientació perpendicular a les

esmentades falles que alinien els volcans: Montolivet, Montsacopa,

Garrinada, Aiguanegra i el Repàs.

4

33.. SSIITTUUAACCIIÓÓ GGEEOOGGRRÀÀFFIICCAA II PPRRIINNCCIIPPAALLSS TTRREETTSS GGEEOOLLÒÒGGIICCSS

Ens trobem a la comunitat autònoma de Catalunya, dins la província de

Girona i concretament a la comarca de la Garrotxa.

Fig.1 Mapa situació de la Garrotxa i emplaçament de les zones volcàniques de

Catalunya amb les respectives edats.

La zona volcànica de la Garrotxa té un alt valor per la seva geologia. Es

tracta del vulcanisme quaternari millor conservat de la península Ibèrica, on

l’últim episodi eruptiu, datat segons proves geocronològiques i publicat en

diversos estudis com (MARTÍ, J, et. al. A El Vulcanisme. Guia de camp de la

zona volcànica de La Garrotxa), s’estima aproximadament d’11.000 anys

d’antiguitat amb un error de ±1.100 anys atribuït al volcà Croscat.

Tan aquestes erupcions com la resta de vulcanisme que podem trobar a

Catalunya durant el neògen i el quaternari s’engloben dins la geodinàmica

d’Europa, concretament parlem del rift europeu. Aquesta estructura forma

unes discontinuïtats dins la litosfera, que es tradueix en superfície amb una

morfologia de Horts i Grabens, l’encreuament de les fractures de les quals

són aprofitades pel magma per ascendir.

5

Exemples d’altres zones volcàniques relacionades amb aquest rift són: Eiffel

a Alemanya i l’Auvergne a França (MARTÍ, et. al, 2001)

Un altre aspecte a resaltar és que els edificis volcànics d’aquesta zona, es

van formar a partir d’una única erupció. Parlem doncs de volcans

monogenètics, és a dir formats per la sortida d’una bossada de magma, que

en esgotar-se marca l’extinció de l’activitat en aquell punt.

El fet que aquests volcans siguin monogenètics, no implica que puguin tenir

diferents fases d’activitat al llarg de tota l’erupció. Aquestes fases estaran

marcades pel canvi d’estil de la sortida de magma a l’exterior. (MARTÍ, J. a

Libro de apuntes Curso de Postgrado: "La física de los volcanes")

La zona estudiada està ubicada en la pròpia ciutat d’Olot, i emmarca

principalment l’àrea del volcà Montsacopa i la seva respectiva colada,

aquesta zona la trobem entre el volcà de la Garrinada d’origen més antic i el

volcà Montolivet més recent.

Aquesta colada de lava està urbanitzada i recoberta per una posterior

colada de lava procedent del volcà Montolivet. Complicant-se així la

cartografia i l‘estudi general d’aquesta.

L’àmbit d’estudi presenta

un relleu suau, on el punt

més alt és el propi volcà

a una cota de 520 metres

per sobre el nivell del

mar, mentre que el punt

més baix el trobaríem als

voltants de la riera de

Riudaura a la cota 420.

Per tant tenim un

desnivell en tota

l’extensió d’uns 100

metres.

Fig. 2. Mapa topogràfic de l’àmbit

d’estudi

6

Aquest volcà és una de les reserves naturals que trobem dins tot el conjunt

del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

També és important esmentar que gran part del nucli antic de la ciutat

d’Olot, està construït amb materials de l’esmentat volcà, ja que aquest es

situa en el nucli antic d’aquesta.

7

44.. CCOONNEEIIXXEEMMEENNTTSS AACCTTUUAALLSS

44..11.. AANNTTEECCEEDDEENNTTSS BBIIBBLLIIOOGGRRÀÀFFIICCSS DDEE LL’’AAMMBBIITT DD’’EESSTTUUDDII__________________

El volcà Montsacopa és un dels quatre volcans descrits, fins l’actualitat, del

nucli urbà d’Olot. Observem que aquest està situat al centre del pla d’Olot,

gairebé contigu al volcà la Garrinada hi ha poca distància del Montolivet.

Aquests estan alineats segons Mallarach damunt una fractura de direcció

NE-SW. (Fig.3.) Encara que hi han indicis que mostren que les principals

falles les trobem en direcció NW-SE, formant un sistema de falles que

formarien la vall d’Olot amb l’actual forma de Graven. Aquest fet

contrastaria amb la idea de la fractura NE-SW.

Fig. 3. Foto aèria dels volcans d’Olot. En primer pla Montolilvet, al mig el Montsacopa i al fons el volcà la

Garrinada. La línia marca l’orientació de la falla que facilita la formació d’aquests volcans segons Mallarach.

Imatge digital del programa volcans en 3D.

Fins l’actualitat no s’ha fet cap datació del Montsacopa però segons

Mallarach, aquest és posterior a la Garrinada (90.000 anys) i anterior al

Montolivet (50.000 anys).

L’edifici volcànic del Montsacopa és de tipus con d’escòries, on a la seva

vessant sud-oest tot formant una base erosiva i localitzem fàcies de dipòsit

d’onada piroclàstica (BOLÒS, 2005).

8

El volcà aparentment té una morfologia més regular en la seva meitat Sud,

que en la meitat Nord, encara que l’orientació i cabussament de les capes

en la part Sud ens indica que no és coherent. Tenint en compte que haurien

de tenir una orientació radial entorn el cràter i no és així.

El barri del Morrot, representa l’inici de l’emissió de lava, que es va dirigir

cap al nord-oest.

El Montsacopa presenta un cràter circular, d’uns 120 metres de diàmetre i

12 metres de profunditat, i un con de flancs inclinats d’uns 94 metres.

(MALLARACH i RIERA, 1981).

L’interpretació actual del Montsacopa, recopilant la bibliografia més recent

que s’ha divulgat en diversos treballs inèdits i publicacions, explica que es

van produir tres fases d’activitat eruptiva: la primera efusiva tot formant la

colada de lava, que arriba fins els peus de la serra de Sant Valentí, la

segona fase més explosiva principalment estromboliana, encara que amb

algunes pulsacions freatomagmàtiques, tot formant l’edifici volcànic i una

tercera fase de caràcter molt més violent que explicaria els dipòsits de fluxe

piroclàstic.

9

44..22.. MMEEMMÒÒRRIIAA DD’’AAFFLLOORRAAMMEENNTTSS EEFFÍÍMMEERRSS DDEESSCCRRIITTSS II SSOONNDDAATTGGEESS __

Aquest apartat tracta de recollir i recopilar en primer lloc les fitxes de

descripció dels afloraments efímers i també dels pous que estan en sòl

urbà, i en segon lloc d’utilitzar la informació dels informes geotècnics, del

nou arxiu municipal, realitzats per CECAM i facilitats per l’Ajuntament

d’Olot.

Els esmentats informes geotècnics tenen una importancia rellevant ja que

estan situats en el què possiblament sigui un volcà mai descrit fins

l’actualitat.

No obstant d’allà on extreurem major informació són del conjunt de fitxes

dels diferents afloraments, realitzades pel geòleg i assessor geòleg del Parc

Llorenç Planagumà, ja que per la localització d’aquests ens aporten una

informació molt valuosa pel coneixement general de la zona i per la

informació existent al subsòl en total l’extenció que cal estudiar.

De tot el conjunt de fitxes que disposem de la “Memòria anual del servei

d’assessorament a la gestió del vulcanisme al Parc Natural de la Zona

Volcànica de la Garrotxa” de Llorenç Planagumà i Guàrdia, només

utilitzarem les que tinguin més proximitat amb l’àmbit d’estudi (veure

Fig.4). Així doncs aquestes seràn: 06/OLO3 (Firalet), 06/OLO4 (Estires),

06/OLO5 (Puig del Roser), 06/OLO7 (Morrot). Pel que fa a pous només s’ha

utilitzat 06/PDALT1 (obres a la variant d’Olot). I finalment l’estudi geotècnic

realitzat per CECAM (simbolitzat amb groc).

Fig. 4. Ortofotomapa. El punts

blaus indiquen on s’ha

realitzat la descripció o

sondeig.

06/PDALT1

06/OLO3

06/OLO4

06/OLO5

06/OLO7

Geotècnic LL.PLANAGUMÀ / 06

Sondatges CECAM

10

A continuació hi ha tot un seguit de fitxes resumides dels esmentats

afloraments efímers i per últim una breu explicació, seguit de la seva

respectiva interpretació, dels estudis geotècnics i dels sondatges de CECAM

en la zona del Puig del Roser.

11

Piroclastos en forma de blocs i bombes de color vermellós.

Formarien part dels materials que ja es van observar en els edificis del jutjat. Continuen portant proves que el Puig del Roser seria un antic con volcànic.

Actualment no es conserva l’aflorament.

Tipus estrombolià.

Blocs escoriacis amb bombes i lapil�li. Amb capes de cendres al sostre i un sòl molt desenvolupat.

Formarien part dels materials que ja es van observar en els edificis del jutjat. Continuen portant proves que el Puig del Roser seria un antic con volcànic.


Tipus estrombolià.

Nom Aflorament: EL FIRALET

Codi Aflorament: 06/OLO3

Descripció:

Interpretació de l’Aflorament:

Observacions:

Coordenades UTM: X: 457692 / Y: 4670446

Autor: LLORENÇ PLANAGUMÀ

Nom Aflorament: ESTIRES


Descripció:


Observacions:

Coordenades UTM: X: 457727 / Y:4570578


Data: 23/10/06

Data: 12/05/06

12

Aflorament interessant de blocs, lapil�lis i bombes vermelles i negres que pertanyen a la part interna d’un con volcànic. Per damunt capes de cendres molt ben estratificades.

Caldria donar importància al fet que ha ajudat a descobrir un volcà nou.


Tipus estrombolià.

Colades de lava superposades amb les seves respectives soles que s’identifiquen per ser les escòries que hi ha sota les colades.

Colades de lava provinents del mateix volcà, no s’identifica un antic paleosól entre les dues. Podrien provenir de la mateixa erupció que la que va formar el cràter del volcà Montsacopa.


Tipus efusiu.

Nom Aflorament: PUIG DEL ROSER


Descripció:


Observacions:



Nom Aflorament: MORROT


Descripció:


Observacions:



Data: 13/04/06

Data: 08/02/06

13

Columna de sondatge que travessa la colada de lava que conforma part del barri Pla de Dalt. Aquest es localitza a uns 5 metres de profunditat. La resta de sondatges estan realitzats a la plana de la Vall d’en Bas i aflora sediment al�luvial i eocènics.

Es comprova que en aquesta zona hi ha localitzada només una colada de lava provinent del volcà de Montolivet que per el seu grau d’erosió ha de ser relativament moderna. Menys de 100.000 anys

Nom del Sondatge: PLA DE DALT - arangada -

Codi Aflorament: 06/PDALT1

Autor: LLORENÇ PLANAGUMÀ Coordenades UTM: X:456100 / Y: 4671177

Descripció:

Interpretació del Sondatge:

14

Conjunt de sondatges que es troben a la mateixa cota aproximadament. En total són sis els sondatges realitzats i dos nous sondatges S-1’ i S-2’ fets per ampliar l’informe geotècnic a petició de l’Ajuntament d’Olot. La profunditat assolida dels sondatges està entra els 12 i els 21,6 metres. En l’informe s’identifiquen dos nivells litològics que els anomenen Nivell R i Nivell A. El nivell R està format per lapil�lis de color marró i marró fosc amb algunes restes de materials de construcció. I el nivell A es descriuen materials de tamany sorra i grava marró granatós, marró i negre. És important destacar que en un sondatge i concretament S-1’ des de 11,40 a 18,20 hi ha interceptats trams de piroclasts cimentats molt vesiculats i de color granatós. Aquest tram s’ha recuperat amb forma de testimoni continu rocallós. En resum els materials descrits en l’informe geotècnic, responen a dipòsits de piroclasts sense granoclassificació, amb blocs i bombes mal seleccionades i amb alguna zona on els materials volcànics s’han soldat donan un aspecte de piroclasts cimentats.

A partir de les descripcions s’interpreta doncs que es tracta de fàcies d’interior volcànic i per tant ens trobem en una zona d’emissió de material. Es comprova doncs que en aquesta zona hi ha localitzat el Volcà Puig del Roser.

Nom dels Sondatges: INFORME GEOTÈCNIC

Codi Aflorament: GEOTÈCNIC

Autor: CECAM

Descripció:

Interpretació:

Localització dels Sondatges: PLAÇA DEL ROSER

* Per veure les columnes estratigràfiques realitzades en els informes geotècnics de CECAM, o qualsevol altre informació, consultar a l’Ajuntament d’Olot.

15

55.. TTRREEBBAALLLL DDEE CCAAMMPP

55..11.. MMEETTOODDOOLLOOGGIIAA DDEE LL’’EESSTTUUDDII DDEE CCAAMMPP ______________

L’estudi del vulcanisme generalment, es basa amb els productes dipositats

per les erupcions. Estudiant tant els propis materials emesos com també la

forma com aquests s’han depositat. Ja que en molts pocs casos els humans

podem contemplar i estudiar episodis eruptius.

La feina prèvia abans d’anar al camp ha consistit en observar l’àmbit

d’estudi per determinar possibles punts d’interés com també accesos a

determinats afloraments. Això s’ha realitzat mitjançant vistes aèries com

també vistes en 3D de la zona amb el sofware volcans en 3D realitzat per

l’àrea de geografia del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

També s’ha utilitzat aquest programa per calcular les distàncies

aproximades dels afloraments, les coordenades UTM i les diferències

d’altitud entre la cota més baixa i la més alta de cada aflorament.

Un cop realitzada aquesta feina, s’ha anat al camp.

Per realitzar un estudi de camp precís a partir de dades extretes de petits

afloraments en punts representatius de tot el terreny, s’ha d’utilitzar una

metodologia de camp que permeti descriure de la forma més acurada

possible, per poder així arribar a uns resultats fiables.

En el cas d’aquest estudi, la metodologia seguida en el camp, s’ha basat en

l’elaboració de descripcions d’afloraments amb les seves respectives

columnes estratigràfiques i posteriors interpretacions, també a la presa de

mostres per estudiar a més detall la textura i principal mineralogia, a més

s’han fet fotografies, etc...

Per altre banda aquest estudi de camp també tracta d’elaborar una

cartografia a escala 1:1000 i talls geològics.

El material que s’ha utilitzat al camp és: bruixola amb clinòmetre i nivell,

martell, càmera de fotos, llibreta de camp i mapes topogràfics de la zona.

16

L’estudi dels afloraments tant dels efímers com dels permanents, s’elaboren

seguin una fitxa (Fig.4) que marca la pauta dels trets més significatius que

s’han de tenir en compte, aquests son:

- Les coordenades UTM on localitzem l’aflorament

- Les descripcions de les principals fàcies que s’observen amb la

respectiva orientació i cabussament de cada una d’elles

- També en alguns casos i sempre que sigui possible s’elaboren talls de

l’aflorament.

- Columnes estratigràfiques, per tal d’observar les principals capes

amb les seves respectives granulometries

- La interpretació que s’extreu en relació a tots els altres paràmetres,

és juntament amb la descripció un dels punts més importants

- Observacions que siguin precises de fer.

A part de la fitxa, per ajudar a comprendre millor l’aflorament, també s’hi

adjunten fotografies. A tall d’exemple s’adjunta una fitxa d’aflorament:

17

MIDA DE LES PULSACIONS (m). GRANULOMETRIES (cm), DESCRIPCIÓ DE LA MORFOLOGIA DELS CLASTS (hàbit fibrós, arrodonit, vesicularitat…), TEXTURA i COLORACIONS D’AQUESTS (estat d’oxidació, alteracions…). DETERMINAR LA PRESÈNCIA DE FRAGMENTS LÍTICS, ETC…

Nom Aflorament:

Codi Aflorament:

Descripció General de l’Aflorament: (tall geològic, descripció…)

Columna Estratigràfica: (Caracterització de Capes o Pulsacions)

Coordenades UTM:

Autor:


Observacions:

18

55..22.. DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ II SSIITTUUAACCIIÓÓ DDEE NNOOUUSS AAFFLLOORRAAMMEENNTTSS __

Aquest seguiment comprèn: els afloraments urbans efímers, els afloraments

a les basants del volcà Montsacopa i també alguns punts d’interés de la

cartografia.

En el seguent ortofotomapa (Fig.5) es mostren els indrets on s’ha pogut fer

una descripció d’aflorament. I trobem tant les descripcions elaborades per

fer aquest projecte (color vermell), com les extretes de les memòries

d’assessorament al parc esmentades a l’apartat 4.2. (color blau)

Fig. 5. Ortofotomapa. Els punts i

els poligons, indiquen on s’ha

realitzat l’estudi de l’aflorament.

08/OLO1

08/OLO2

08/MTC4

08/MTC5

08/MTC1

08/MTC2

08/MTC6

08/MTC7

LL.PLANAGUMÀ / 06

X. BOLÒS / 08

06/OLO3

06/OLO5

06/OLO4

06/OLO7

08/MTC3

Geotècnic

Sondatges CECAM

19

Tot seguit es recullen les fitxes d’estudi dels afloraments, situats en les

pròpies basants del volcà Montsacopa i d’algun punt més allunyat que el

propi con volcànic, però molt relacionat amb aquest i que a més, no es

tracta d’afloraments urbans efímers.

La ubicació exacta es pot veure en la figura 5.

Aquests afloraments seràn respectivament els: 08/MTC1, 08/MTC2,

08/MTC3, 08/MTC4, 08/MTC5, 08/MTC6, 08/MTC7.

20

Aquest és un aflorament important situat just darrere del cementiri d’Olot, comprèn un terreny

gran. Té una distància longitudinal d’uns 95 metres amb una altura aproximada de 70 metres.

L’aflorament presenta uns materials amb una mida de gra més grollera a la base i un altres

materials de tamany cendres que s’hi disposen per sobre, tot formant una base erosiva.

Els dipòsits piroclàstics de la base de l’aflorament, i trobem capes de poca potència (de mm a

pocs cm) formades per pulsacions de diferents intensitats tot intercalant lapil�lis de tamany mig,

fins a molt groller. Aquests són vesículats i negres.

També s’hi poden observar blocs i bombes escoriàcies intercalades en aquests nivells. Són fàcies

de con volcànic i concretament dipòsits de caiguda piroclàstica.

Pel que fa el dipòsit superior format per materials més fins i que produeix una base erosiva, no té

continuitat lateral en la resta del con volcànic del Montsacopa. La seva extensió només abarca la

basant sud. Les cendres que el constitueixen estan consolidades entre elles i tenen un color més

clar. Són fàcies d’onada piroclàstica.

Fig.6 i 7. Fotos X. Bolòs. Fig.6- Dipòsits de caiguda piroclàstica. Fig.7- Dipòsits d’onada piroclàstica

Nom Afl.: MONTSACOPA - Darrere el cementiri -

Codi Aflorament: 08/MTC1


Localització: Vessant Sudoest del volcà Montsacopa

Autor: XAVIER DE BOLÒS

6 7

21



01 2 3 4 5 6 7 8

1- argiles2- llims3- molt fi4- fi5- mig6- groller7- molt groller8- conglomerats / blocs

GRESOSLAPIL�LIS

LUTITES / CENDRES

7

6

5

4

3

2

1

14

13

12

11

10

9

8

17

16

15

18

-Dipòsits de caigudade piroclasts

-Dip òsi ts d'onad apiroclàstica

22

La interpretació que podem donar d’aquest afloraments segons les descripcions realitzades com

també per l’estudi de granulometries d’aquesta zona realitzat el 2005 en “L’Estudi Geològic del

Volcà Montsacopa”. Mostren que els materials de la part inferior són dipòsits de caiguda de

piroclasts provinents del cràter del montsacopa i els de la part superior són dipòsits d’onada

piroclàstica, producte d’una activitat volcànica molt violenta, que generaría aquests anomenats

fluxes piroclàstics, com a última fase de l’erupció del Montsacopa.

Afirmem doncs que tots els materials trobats en aquest aflorament són del Montsacopa, ja que la

direcció de cabussament de les capes mostra que provenen del cràter radial del Montsacopa.

Fig.8 i 9. Fotos X. Bolòs. Fig.8- Vista panoràmica de l’aflorament 08/MTC1. Fig.9- Panoràmica de l’afl. amb vermell dipòsits de caiguda

piroclàstica procedents del volcà Montsacopa i en rosat dipòsits d’onada piroclàstica procedents del volcà Montsacopa.


8

9

23

En aquest aflorament i trobem diferents talls d’alt interés per caracteritzar tot l’àmbit d’estudi.

Aquest abarca una zona considerable de terreny. Té una longitud de 161 metres amb una altura

d’aproximadament 40 metres.

Pel que fa a la base de l’aflorament a mesura que ens dirigim cap a l’Est observem un canvi

lateral de fàcies ja que cada vegada es veuen lapil�lis més vermells i amb un hàbit fibròs, mentre

que uns metres més a l’esquerra la tonalitat és completament negre.

A les parts més altes en canvi s’observen materials més fins.

Per a un millor anàlisi s’ha distribuït l’aflorament amb 5 zones assenyalades a la figura adjunta

(Fig.10):

Fig.10. Fotos X. Bolòs. Panoràmica de l’afl.

160 m.

Zona 1: Aquesta part correspon a materials el cabussament del qual es mostra radial entorn el

cràter del Montsacopa (173/27). Parlem doncs de materials del Montsacopa.

En aquest dipòsit s’observen capes granuloclassificades i de color negre que pertanyen a

pulsacions de diferent intensitat, però intercalades sense un ordre aparent.

Zona 2: Just en aquest punt trobem capes que cabussen direcció Sud i capes que cabussen

direcció Oest (veure tall geològic de la Fig.14).

Per tant s’interpreta que ens trobem amb el solapament del volcà Montsacopa i un edifici volcànic

d’origen més antic.

Nom Afl.: MONTSACOPA -sobre el camí del Montsacopa-


Descripció General de l’Aflorament: (descripció, fotos…)

Localització: Vessant Sud del volcà Montsacopa


1 2 3

4

5

24

Zona 3: En aquesta zona s’observen unes bandes de color

vermell que penetren el negre (veure Fig.11). El cabussament

d’aquesta zona és (265/20). És a dir les capes cabussen just

en la direcció oposada al cràter del Montsacopa. Trobem

dipòsits de pulsacions granuloclassificats, però intercalades

sense ordre. També s’observen blocs i bombes escoriacies i

mal classificades.

Fig. 11. Foto X. Bolòs. Zona 3 de l’aflorament

08/MTC2.

Zona 4: Aquí ens trobem en el mateix tipus de dipòsit que el de la zona 3 i amb el mateix

cabussament, però són fàcies d’interior de con volcànic. S’interpreta que a pocs metres pot haver

el punt emissor d’un volcà diferent al Montsacopa.

Zona 5: Aquesta part a més altura són fàcies de dipòsit d’onada piroclàstica, on s’observa amb

claretat la base erosiva, erosionant la capa inferior que pertany a materials com els descrits en la

zona 1. Aquestes capes de la base cabussen 164/30.

Fig.12. Foto X. Bolòs. Dipòsit de fluxa piroclàstic a les capes del sostre i

dipòsits amb materials del con volcànic del Montsacopa. El fons l’ermita de

Sant Francesc.

25




GRESOSLAPIL�LIS

LUTITES / CENDRES

01 2 3 4 5 6 7 8

14

12

10

8

6

4

2

28

26

24

22

20

18

16

32

30

26

Aquest aflorament aporta un informació molt valuosa per l’estudi ja que permet interpretar que

tenim materials de diferents edificis volcànics. Per una banda els que pertanyen al con volcànic

del Montsacopa, amb un cabussament direcció Sud i per altra banda els materials que pertanyen

a un altre con volcànic, amb un cabussament direcció Oest. Aquests materials del Montsacopa

solapen l’esmentat edifici volcànic, tot indicant que el Montsacopa és posterior a aquest. (Fig.11)

Un altre aspecte a destacar és el fet que no es localitzi un palesòl amb el contacte dels dos

edificis volcànics. Interpretem doncs que aquests dos volcans es van formar amb relativament

poca diferència de temps.

La figura que s’adjunta a sota (Fig.11) és la mateixa panoràmica que la figura 10, però en aquest

cas es mostren els materials que pertanyen al con volcànic del Montsacopa (color vermell) i els

materials que pertanyen a l’altre edifici volcànic (color groc).

La zona marcada correspon a la part on s’ha elaborat un tall geològic (Fig.12) per observar la

disposició de les capes d’aquesta part on trobem el solapament dels dos volcans.

Fig.13. Panoràmica de l’afl. amb vermell el volcà Montsacopa i en groc un altre edifici volcànic.

Fig.14. X. Bolòs. Tall geològic de la zona marcada a la Fig.11.


27

L’aflorament el trobem pujant per la gradera, abans d’arribar a l’hermita de St. Francesc. Està

dividit amb dues parts que pertanyen a antigues extraccions de materials però s’observa que les

capes es correlacionen i presenten les mateixes caraterístiques granulomètriques i texturals.

Els materials no tenen molta continuitat lateral, ja que cap a l’Est apareixen materials de

coloracions molt vermelles poc granuloclassificats amb lapil�lis de tamany més groller amb blocs i

bombes heteromètriques i mal classificades, el cabussament del qual ens indica que aquests

materials provenen del crater del volcà Montsacopa. (veure Fig.16)

Les cendres que constiutueixen la major part de l’aflorament es localitzen en la part oest

d’aquest. Estan consolidades entre elles i tenen un color més rogenc que els afloraments descrits

fins ara.

Fig.15, 16 i 17. Fotos X. Bolòs. Fig.15- Vista general de l’aflorament. Fig. 16- Dipòsits d’onada piroclàstica .Fig.17- Dipòsits de caiguda de piroclasts del cràter del Montsacopa.

Nom Afl.: MONTSACOPA - Part superior -



Localització: Vessant del volcà, sota St. Francesc


15

16 17

28

Per una banda són fàcies d’onada piroclàstica iguals que les trobades a l’aflorament darrere

del cementiri, encara que tenen un color més rogenc, per la proximitat del punt emissor.

Aquests estan dipositats damunt de materials de caiguda de piroclasts provinents del volcà

Montsacopa.

Per altre banda en la part esquerra de l’aflorament es localitzen exclusivament aquests

dipòsits de caiguda de piroclasts provinents del cràter radial.

Cal resaltar la idea que ens aporta aquest aflorament ja que permet veure en la part més distal com la onada piroclàstica erosiona només materials del volcà Montsacopa. També és interessant perquè veiem que el fluxe piroclàstic no té molta continuitat lateral, i perd potència progressivament.


Observacions:

29

L’aflorament d’aquesta parcel�la trobem materials molt similars als descrits a la part dreta de

l’aflorament MTC2 . Té una distància longitudinal d’uns 20 metres amb una altura d’aproximada

de 5 metres.

En l’aflorament veiem tonalitats més vermelles a la part esquerra i un color més fosc en la part

dreta d’aquest.

El cabussament d’aquesta zona és (275/22) és a dir les capes cabussen just en la direcció

oposada al cràter del Montsacopa, concordant així amb les capes de materials localitzades en

l’aflorament MTC2 i que el trobem uns metres per damunt d’aquesta parcel�la.

Pel que fa als materials d’aquest aflorament són dipòsits de pulsacions granuloclassificades, però

intercalades sense ordre aparent. També s’observen blocs i bombes escoriacies i mal classificades

(veure Fig.19)

Un altre aspecte rellevant d’aquest tall és la presència d’una falla normal amb una direcció i

cabussament de 025/49 i un salt de falla mesurat d’uns 60 cm. (veure Fig.18)

Fig.18 i 19. Fotos X. Bolòs. Fig.17- Vista general on es distingeix la falla. Fig.18- Vista a detall de les capes

Nom Afl.: MONTSACOPA - Parcel�la privada 1 -



Localització: vessant Sud del volcà Montsacopa


18 19

30



01 2 3 4 5 6 7 8


GRESOSLAPIL�LIS

LUTITES / CENDRES

5

4

3

2

1

6

31

Les descripcions i mesures de cabussaments dels dipòsits localitzats en aquest aflorament són

molt similars als de l’aflorament 08/MTC2 a causa de la seva proximitat, encara que 08/MTC4 es

troba en un nivell inferior. És per aquest motiu que l’interpretació d’aquest aflorament continúa

aportant proves a l’existència d’un edifici volcànic més antic i solapat pel con volcànic del

Montsacopa.

El fet de poder distingir capes permet arribar a la conclusió que són fàcies distals respecte el punt

emissor.


32

Aquest aflorament pertany a un terreny privat, la major part de l’aflorament està tapat per un

porxo, per aquest motiu l’aflorament és de mides reduïdes.

Trobem materials molt similars als descrits en l’aflorament MTC4 i a la part dreta de l’MTC2 . Té

una altura aproximada d’uns 6 metres.

Un fet destacat d’aquest aflorament és el cabussament (250/30), s’ha fet complicada la seva

mesura ja que la major part de l’aflorament és un tall que mostra un cabussament aparent. S’ha

hagut de trobar un punt on s’observés el cabussament real de les capes. (veure figura 20).

Aquest cabussament va direcció sud-oest i comparat amb les capes mesurades de l’aflorament

MTC4 (275/22) s’observa que aquestes es col�loquen de forma radial entorn un punt emissor que

no és el cràter del volcà Montsacopa. (veure figura 20). Aquest fet és important ja que si es

tracta del mateix dipòsit de materials que el de l’aflorament de la parcel�la 1 (MTC4), significaria

que efectivament hi ha un altre cràter que forma un nou edifici volcànic i que aquest punt

emissor es trobaria a pocs metres entre aquests dos afloraments.

Fig.20. Esquema del cabussament de les capes amb els dos afloraments

Pel que fa als materials d’aquest aflorament

són dipòsits de pulsacions

granuloclassificades, però intercalades

sense ordre. També s’observen blocs i

bombes escoriacies i mal classificades

(veure Fig.21). Les capes no són fàcilment

identificables, a més trobem blocs i bombes

escoriàcies i mal classificades.

Fig.21. Foto X. Bolòs. Dipòsit de caiguda de piroclasts.

Nom Afl.: MONTSACOPA - Parcel�la privada 2 -



Localització: vessant Sudest del volcà Montsacopa


Part urbanitzada

Afl. MTC4 Afl. MTC5

Cabussament aparent

Cabussament real (250/30) Cabussament real (275/30)

33



01 2 3 4 5 6 7 8


GRESOSLAPIL�LIS

LUTITES / CENDRES

5

4

3

2

1

6

34

01 2 3 4 5 6 7 8

5

4

3

2

1

6

01 2 3 4 5 6 7 8

5

4

3

2

1

6

Com ja s’ha comentat en la descripció d’aquesta fitxa, el més destacat d’aquest aflorament és

el cabussament (250/30) que s’orienta, en relació a les capes de l’aflorament MTC4, direcció

Sud. Fet important ja que es troba a la mateixa cota i a pocs metres de l’esmentat aflorament

MTC4.

Per averiguar si els dipòsits descrits en MTC4 i MTC5 són dels mateixos materials, i per tant es

tracta del mateix dipòsit, s’han de correlacionar les columnes estratigràfiques a partir de la

similitud entre les capes de les diferents pulsacions. (veure figura 22).

Fig.22. Correlació estratigràfica columnes MTC4 i MTC5


35

S’observa en les columnes correlacionades de la figura 22 que efectivament hi ha correlació

entre les capes de l’aflorament MTC4 i MTC5, per tant parlem del mateix dipòsit de caiguda de

piroclasts.

Tenint en compte que en aquesta zona els materials pertanyen a les mateixes pulsacions del

volcà i també comparant els cabussaments i observant com aquests es disposen de forma

radial.

Concluïm doncs que aquests materials provenen d’un punt emissor, situat a pocs metres

direcció Nordest.

36

L’aflorament correspon a antigues extraccions de l’anomenada greda, però s’observa que per una

mala gestió de l’extracció de materials en aquesta zona, hi han parts que han patit esllavissades.

Les capes de la vessant de la part dreta de l’aflorament i les de la part esquerra es correlacionen,

per tant és en la part central que trobem aquestes esllavissades.

En aquest aflorament es pot observar els materials forman dipòsits de caiguda de piroclasts, s’hi

poden diferenciar capes de granulometries semblants, que corresponen a dipòsits de pulsacions

de diferent intensitat en l’explosivitat. Les capes del sostre tenen una tonalitat més fosca (veure

figura 23).

La mida de gra predominant són lapil�lis de gra mig, encara que també trobem capes

centimètriques de gra fi. Es pot observar també entre els dipòsits algunes bombes volcàniques de

tamany significatiu.

El color predominant amb els materials recollits en l’aflorament

és vermell. Aquest fet indica proximitat al centre emissor.

Fig.23. Foto X. Bolòs. Dipòsit de lapil�li amb colors rogencs

Fig.24. Foto X. Bolòs. Panoràmica de la part central i part esquerra de l’aflorament 08/MTC6.

Nom Afl.: MONTSACOPA - Aflorament Est -



Localització: Vessant Est del Montsacopa


DESPRENDIMENTS CABUSSAMENT (077/29)

37

Pels cabussaments agafats i per les descripcions generals d’aquest aflorament, com també

per la ubicació d’aquest, es pot arribar a la conclusió que la major part dels materials

volcànics d’aquesta zona pertanyen a dipòsits de caiguda de piroclasts del volcà recentment

trobat, exepte algunes capes del sostre que tenen un color més fosc i es poden interpretar

com materials del Montsacopa solapant aquest esmentat volcà.

És important comentar que la ubicació d’aquest aflorament, juntament amb haver detectat que la

majoria de les capes no pertanyen al volcà Montsacopa. Permet perfilar la cartografia i pertant

marcar d’una forma més precisa els límits entre l’edifici volcànic del Montsacopa i l’altre con

volcànic.


Observacions:

38

Tall d’uns 35 metres de longitud i d’aproximadament 9 metres d’altura.

En aquest tall hi distingim 3 capes:

En la part superior s’observa un basalt massiu, que forma

columnes prismàtiques, verticals i amb una geometria pentagonal i

hexagonal. Aquest procés és típic de colades de lava amb un

refredament sense moviment. (veure Fig.25)

Fig.25. Foto X. Bolòs. Prisma basàltic pentagonal.

A la meitat inferior d’aquesta mateixa capa observem com

les columnes prismàtiques abans esmentades passen a

formar unes llenties mal classificades. Aquest procés és

típic de colades de lava amb un refredament en

moviment. (veure Fig.26)

Fig.26. Foto X. Bolòs. Colada de lava.

A la base de la capa podem observar les rugositats típiques de la

part inferior de les colades de lava. Anomenat també autobretxa

(veure Fig.27)

Fig.27. Foto X. Bolòs. Part inferior de la colada.

La capa que queda just per sota de l’esmentada colada de

lava, són materials més grollers a la base i més fins al

sostre. Aquests materials més fins es disposen formant

capes centimètriques i laminars. Aquests materials no

formen base erosiva, es disposen per sobre adaptant-se al

relleu preexistent, tenen un color vermell. Fig.28. Foto X. Bolòs. Dipòsit de caiguda de lapil�lis.

Nom Afl.: MONTSACOPA - colada de lava -



Localització: Camp de Futbol Escola Pia


39

La capa de la base de l’aflorament, augmenta en potència en

la part dreta de tot el tall. Són materials heteromètrics que es

disposen de forma homogènia formada bàsicament per blocs i

bombes escoriàcies i mal classificades. La capa té una

tonalitat vermella.

Fig.29. Foto X. Bolòs. Blocs i bombes heteromètriques i mal classificades.

En les següents figures podem veure una foto amb el seu respectiu tall geològic que resumeix les descripcions realitzades en aquesta fitxa.

Fig.30. Foto: X. Bolòs. Vista general de l’aflorament.

Fig.31. X. Bolòs. Tall geològic de l’aflorament.

Sòl edàfic Colada basàltica Autobretxa

Dipòsits de caiguda

Fàcies de punt emissor

40



01 2 3 4 5 6 7 8

1- argiles2- llims3- molt fi4- fi5- mig6- groller7- molt groller8- conglomerats / blocs9- massiu

GRESOSLAPIL�LIS

LUTITES / CENDRES

9

1

2

3

5

4

8

7

6

9

41

Amb aquest aflorament interpretem a grans trets tres dipòsits de materials. En la part superior

s’hi observa una colada basàltica que descansa sobre un altre dipòsit que correspon a materials

de caiguda de piroclasts. (Fig.28) No ha sigut possible correlacionar aquests dipòsits de caiguda

ni amb el volcà Montsacopa ni amb els nous volcans que es descriuen amb l’estudi. Seria

necessari un estudi geoquímic de detall o datacions. El què si podem afirmar és que la colada

basaltica és posterior al dipòsit de caiguda.

Per altra banda també s’observa un dipòsit localitzat a la base d’aquest, es tracta de fàcies

d’interior de con volcànic o de punt emissor. És a dir, podem concloure que en aquesta zona

surtia magma acumulant-se en la pròpia bretxa. Aquest fet dona a pensar que ens trobem davant

una fractura direcció Nordoest-Sudest. I que en tota la zona aquest fenomen era habitual, ja que

trobem molts edificis volcànics i punts on s’emetia material sense arribar a construir veritables

edificis volcànics.

És important comentar la visió general que ens dona aquest aflorament ja que ens aporta proves fonamentals sobre la idea d’una zona de fractures vinculades a falles normals produïdes per l’extenció que està forman el rift. Aquest aflorament també ens indica la direcció de la colada.


Observacions:

42

Les fitxes d’estudi següents, són d’afloraments efímers actuals del 2008 i

situats en zones properes al volcà Montsacopa que aporten una informació

molt valuosa de l’àmbit d’estudi.

La ubicació exacta es pot veure en la figura 5.

Aquests afloraments seràn respectivament els: 08/OLO1 i 08/OLO2

43

Tall d’uns 3 metres d’altura en el punt més alt i 40 metres de llarg, el trobem a la cota 455. El tall té una orientació de 129º. Acumulació de blocs i bombes escoriacies i mal classificades, de coloracions vermelloses cap a la base. No s’observa un canvi clar entre les capes de manera que no es poden mesurar cabussaments.

Sòl

a mesura que ens dirigim a la base

tenim coloracions més vermelloses i granulometries més grolleres.

a la base vermell més intens.

Fig.32. Tall de l’aflorament que il�lustra la granulometria i el canvi de color

Fig.33/34/35. Fotos Xavier de Bolòs. Fig.33- Vista general. Fig.34- Bomba piroclàstica. Fig.35- Vista a detall d’una part de l’aflorament.

Nom Afl.: CARRER MACARNAU





Paleocanal

33

Data: 23/07/08

34

35

44



01 2 3 4 5 6 7 8


GRESOSLAPIL�LIS

LUTITES / CENDRES

1

2

3 - Sòl amb vegetació al damunt i alguna llentia de còdolsde gra de fi a mig

- Capa de lapil�li de coloració rogenca on la majoria delsgran s es tan mo lt vesículats i mol t al terats.

- Trobem bombes i blocs de forma heteromètrica i malclassificats.

- No s'observa granuloclassi ficació, encara que elstamanys dels grans són semblants.

- Tamb é s'observa un paleocanal de tamanyconsiderable que erosiona gran part de la fàcia de sota.

- Acumulació de blocs i bombes escoriàcies i malclassificades de coloracions cada cop més vermelles capa la base.

- El tamany dels grans és variable sense cendres.

- Alguns dels grans s'observen piroxèns.

- Blocs escoriàcis, tots de tamany gran, a la base cadacop amb coloracions més vermelles.

45

Parlem de Fàcies d’interior de con volcànic.

Suposem per l’homogeneïtat de les capes, pel color vermellós i per les descripcions precises de la

columna estratigràfica que el punt emissor està a uns pocs metres.

La capa superior de lapillis alterats podria ser del Montsacopa i la capa inferior ser del possible

volcà del Puig del Roser. Teoricament hauriem de trobar una capa de pocs centimetres de

cendres provinents de l’onada piroclàstica del Montsacopa, interpretem doncs que en aquest punt

s’ha erosionat, ja que també trobem indicis de paleocanals.

Aflorament similar al descrit per Llorenç Planagumà en l’aflorament efímer del carrer de les Estires. On es dóna especial émfasi a fàcies que semblen corroborar el nou volcà Puig del Roser.


Observacions:

46

L’aflorament efímer que pertany a una obra té 4 talls amb una forma com la figura adjunta:

Acumulació de blocs i bombes escoriacies i mal classificades en 10m. tot l’aflorament. Coloracions vermelles a les parts del sostre.

També s’observa que els materials estàn més vesiculats en el 5m. sostre i tenen hàbit fibrós mentre que en la base són més Fig.36. esquema de l’afl. massius. Com a les figures següents. Algunes mostres extretes de les parets dels talls presenten feldspats Na.

Fig.37/38/39/40/41. Fotos Xavier de Bolòs. Fig.37-vista general. Fig.38-basalt massiu de la base. Fig.39-vista a detall. Fig.40. mostra amb feldspat Na. Fig.41- mostra amb hàbit fibròs

Cristalls de feldspat Na

Nom Afl.: PLA DE DALT - Ca l’Helena-

Codi Afl.: 08/OLO2




Data: 24/07/06

37

39

38

40 41

47



0

1 2 3 4 5 6 7 8


GRESOSLAPIL�LIS

LUTITES / CENDRES

1

2

3

- En aquesta part inferior a un lateral de l'afloraments'hi localitza una massa de basalt d'un tamany mésmassiu. Lateralment no el localitzem.

4

5

6

7

8

- Acumulació de b locs i bombes escoriàcies ,alterades i mal classificades, de tots els tamanys.Coloracions més vermelles al sostre.

- El tamany dels grans és variable sense cendres.

- Alguns dels materials te Feldspat Na.

- La morfologia del clast és fibrós

48

Teòricament ens hauríem de trobar sobre la colada de lava de Montolivet. Les fàcies observades

semblen ser d’interior de con volcànic.

Aquest aflorament està fora de l’àmbit d’estudi, però ens és útil per distingir fins on arriben els

materials del Montsacopa i el Montolivet, també és important fer-ne referència ja que es tracta

d’un aflorament efímer i amb poc temps desapareixerà.


Observacions:

49

66.. RREESSUULLTTAATTSS

66..11.. CCAARRTTOOGGRRAAFFIIAA GGEEOOLLÒÒGGIICCAA:: LLiittoollooggiiaa ii GGeeoommoorrffoollooggiiaa__________________

Aquesta cartografia geològica és una descripció gràfica de la zona d’estudi

on s’observen el diferents materials que caracteritzen l’àmbit d’estudi. S’ha

realitzat sobre una base topogràfica i ortofotomapa i posteriorment s’ha

digitalitzat amb el programa Miramon i ArcGIS a una escala 1:1000.

Fig.42. Cartografia geològica de l’àmbit d’estudi sobre base topogràfica.

N

1:6000

50

Fig.43. Cartografia geològica de l’àmbit d’estudi sobre una base d’ortofotomapa.

N

1:6000

51

Llegenda de litologies:

Dipòsits de piroclasts heteromètrics de composició

basàltica formant el con volcànic del volcà Montsacopa.

La mida del gra disminueix a mesura que ens allunyem

del centre emissor, també la trobem de color més fosc. Es

troben estratificats en nivells d’ordre mètric a decimètric.

S’interpreten nivells d’activitat estromboliana i nivells

d’activitat freatomagmàtica. S’atribueixen al Plistocè

inferior.

Dipòsits de piroclasts heteromètrics de composició

basàltica forman el con volcànic del volcà recentment

trobat.


del centre emissor. Aquests grans tenen hàbit fibrós i

coloracions rogenques. Es torben estratificats en nivells

d’ordre mètric a decimètric. S’interpreta que son dipòsits

de caiguda de piroclasts d’una activitat estromboliana.

S’atribueix al Plistocè inferior.

Dipòsits de piroclasts heteromètrics i mal classificats de

composició basàltica forman el con volcànic del volcà Puig

del Roser.


del centre emissor. El grans tene coloracions rogenques.

S’interpreta que son dipòsits de caiguda de piroclasts

d’una activitat estromboliana. S’atribueix al Plistocè.

Dipòsits d’onada piroclàstica provinents del volcà

Montsacopa.

Els materials tenen mida de cendres i estàn ben

cimentats. Aquests dipòsits formen una important base

erosiva.

Qvc-mtc

Qvc-?

Qvc-pr

Qvbc-mtc

52

Llegenda de litologies:

Cràter radial del volcà Montsacopa. S’interpreta que

aquest cràter ha estat format per una activitat

freatomagmàtica.

Cràter amb forma de ferradura del volcà recentment

descobert. Està orientat al sud.

Cràter-mtc

Cràter-?

53

66..22.. IINNTTEERRPPRREETTAACCIIÓÓ DDEELL SSOOLLAAPPAAMMEENNTT DDEELLSS TTRREESS VVOOLLCCAANNSS II LLOOCCAALLIITTZZAACCIIÓÓ DDEE LL’’OONNAADDAA PPIIRROOCCLLÀÀSSTTIICCAA

El mapa mostra amb diferents colors, esmentats ja en la llegenda de

l’apartat 6.1, els volcans que s’observen en aquesta zona, interpretant així

un possible model del solapament que aquests han tingut.

Fig.44. Interpretació del solapament dels volcans de la zona.

N

1:6000

54

Aquest altre mapa observem la localització i la direcció de l’onada

piroclàstica com també el mateix model de solapament abans comentat.

Fig.45. Mapa amb la localització del fluxa piroclàsitic.

N

1:6000

55

77.. CCOONNCCLLUUSSIIOONNSS

A partir de la recerca bibliogràfica dels diferents autors que han intentat

aportar llum en el camp del vulcanisme català, i concretament en l’àmbit

d’estudi, com també per la revisió dels sondetjos geotècnics d’obres

públiques que ens ha facilitat l’ajuntament d’Olot. I principalment a partir

de l’estudi de camp realitzat a partir de l’anàlisi de més de deu afloraments,

entre els quals hi destaquen afloraments efímers estudiats pel geòleg

Llorenç Planagumà, s’ha arribat a les següents conclusions:

La zona d’estudi presenta tres edificis volcànics. El Montsacopa amb el

cràter central, un nou edifici volcànic, solapat pel Montsacopa donant un

aspecte d’un únic volcà, amb el cràter de ferradura orientat cap al Sud.

Finalment un altre con volcànic localitzat al Puig del Roser, aquest últim de

tamany menor i recovert en part per un dipòsit de cendres, de poca

potència i que pertany al fluxe piroclàstic del Montsacopa.

Responent a un dels objectius plantejats, a continuació es dóna una

interpretació de la història geològica de l’àmbit d’estudi, amb l’ajut

d’unes imatges en tres dimensions realitzades per Xavier del Ejido amb el

programa “3D Estudio Max”.

La història geològica del vulcanisme de la zona comença durant el

quaternari, a l’igual que el vulcanisme de tota la comarca.

En primer lloc en un temps 1 trobem la formació dels dos volcans

recentment descrits en aquest estudi, el Montsacopa encara no s’ha format

com a tal. (Veure figura 43. Verd volcà Puig del Roser i groc el volcà

recentment descrit).

Aquests dos volcans construïts en diferents erupcions volcàniques formen

dipòsits de caiguda de piroclasts produïts per una activitat estromboliana.

No és possible averiguar quin dels dos és el més antic, només podem

deduïr que els tres volcans que trobem a la zona estàn dins el mateix

periode eruptiu siguent el Montsacopa el més modern. El fet que no hi hagi

cap datació del Montsacopa ni de la zona, dificulta establir una escala de

temps.

56

Fig.46. Visualització 3D del temps 1. Amb un primer plànol i en verd el Puig del Roser

i en un segon plànol i en groc el volcà recentment descrit en aquesta memòria.

Durant l’erupció del volcà simbolitzat amb color groc, com a conseqüència

de la pèrdua d’explosivitat en la última fase de l’erupció, acava la seva

activitat amb una colada de lava en direcció Sud. Aquest fet provoca la

destrucció d’una vessant del seu con donan com a resultat un anomenat

cràter de ferradura (veure figura adjunta).

Fig.47. Visualització 3D desl volcans recentment descrits en aquesta memòria.

57

En una altra fase, trobem la formació de l’edifici volcànic del Montsacopa,

encara que no amb la morfologia que al coneixem actualment.

El Montsacopa, a l’igual que passa amb els altres volcans descrits, és format

en una primera fase per una activitat estromboliana que forma uns dipòsits

de caiguda de piroclasts, tot solapant gran part del volcà il�lustrat amb color

groc. (veure Fig.48) Adquirin així una geomorfologia característica. En

aquest cas però en una fase posterior aquest presenta activitat

hidromagmàtica donant dipòsits de pulsacions freatomagmàtiques i

d’onades piroclàstiques, s’interpreta doncs que la morfologia radial amb el

cràter circular és producte d’una fase final eruptiva freatomagmàtica.

Començant ja a presenta una geomorfologia que resultarà similar a l’actual.

Fig.48. Visualització 3D. Amb vermell el Montsacopa amb la geomorfologia actual, amb groc el nou edifici volcànic

trobat, i amb verd el nou volcà del Puig del Roser. Fig.49. Visualització 3D de la part Est amb una fotografia.

A partir de l’estudi de diversos afloraments com també per l’estudi de

granulometries d’aquesta zona realitzat el 2005 en “L’Estudi Geològic del

Volcà Montsacopa”. Es descriuen dipòsits d’onada piroclàstica, producte

d’una activitat volcànica molt violenta, que generaría aquests anomenats

fluxes piroclàstics de direcció Sudoest.

Per tant en una última fase de l’activitat del Montsacopa, es pot afirmar que

es generen onades piroclàstiques.

58

L’explosivitat volcànica ve donada per diversos factors entre els quals, el

més rellevant, és el gas. Aquest per densitat sempre és el primer en sortir,

i per aquest motiu mai es forma primer una colada de lava i després un

edifici volcànic constituït per dipòsits de caiguda. De la mateixa manera que

un cop alliberat tot el gas i després de formar una colada de lava, no pot

recuperar l’activitat estromboliana.

És per aquest motiu que deduïm que la colada de lava en direcció Nordoest

que es descriu en l’aflorament 08/MTC7 no és producte directa del punt

emissor del volcà Montsacopa ja que no concorda ni amb la geomorfologia

de la zona ni amb els afloraments circumdants. Es tracta doncs d’un altre

punt emissor de menor explosivitat típic de zones de fractura.

En aquest aflorament també s’ha descrit un dipòsit localitzat a la base

d’aquest s’hi descriuen fàcies de punt emissor. És a dir, podem concloure

que en aquesta zona surtia magma acumulant-se en la pròpia bretxa, i

donant en alguns casos petites colades de lava.

El fet de trobar aquestes zones de bretxes i fractures, i lligat als molts

edificis volcànics que hi ha a la zona, ens aporta proves fonamentals sobre

la idea d’una zona de fractures vinculades a falles normals produïdes per la

component d’extenció del rift.

Aquestes falles principals les trobem en direcció NW-SE, efecte de la

tectònica d’extenció que formaria la vall d’Olot amb l’actual forma de

Graven. Aquest fet contrastaria amb la idea de la fractura NE-SW de

J.Mª Mallarach.

En la següent imatge es pot veure sobre un ortofotomapa una possible

interpretació de les falles NW-SE.

Fig.50. Interpretació de les principals fractures sobre un ortofotomapa.

N

59

88.. BBIIBBLLIIOOGGRRAAFFIIAA

MALLARACH, Josep i RIERA, Miquel. El Volcans Olotíns i el seu

paissatge. Editorial Serpa. Barcelona.

MALLARACH, Josep. El Volcanisme Prehistòric de Catalunya. Diputació de

Girona. Alzamora 1998.

MALLARACH, Josep. Els Volcans. Quaderns de la Revista de Girona.

Alzamora 1989.

MALLARACH, Josep. Carta Geològica de la Regió Volcànica d’Olot:

Litologia i Geomorfologia. Realització cartogràfica Maber. Edita l’Ajuntament

d’Olot.

MARTÍ MOLIST, Joan i altres. El vulcanisme: guia de camp de la Zona

Volcànica de la Garrotxa. 2a Edició. Parc Natural de la Zona Volcànica de la

Garrotxa.

MARTÍ MOLIST, Joan. La Física de los Volcanes. Institut de Ciències de la

Terra “Jaume Almera” (CSIC).

MARTÍ MOLIST, Joan. Mètodos de estudio e interpretacion de los

depositos piroclasticos. Institut de Ciències de la Terra “Jaume Almera”

(CSIC). Barcelona: S.n., 1991-1995.

PLANAGUMÀ GUÀRDIA, Llorenç. Coneixem el què trepitgem? El

patrimoni geològic de la Garrotxa. Olot: Museu dels Volcans : Institut de

Cultura de la Ciutat d'Olot, DL. 2005.

PLANAGUMÀ GUÀRDIA, Llorenç. Memòria anual del servei


Volcànica de la Garrotxa. 2004




60




PLANAGUMÀ GUÀRDIA, Llorenç i altres. Carta Vulcanològica de la Zona

Volcànica de la Garrotxa. PNZVG, IGC i ICC. 1a. Edició: juny 2007

PIJUAN, Joan i altres. Volcans en 3D (software DVD). Parc Natural de la

Zona Volcànica de la Garrotxa 2008. DE BOLÒS GRANADOS, Xavier. Estudi Geològic del Volcà Montsacopa. 2005.

61

99.. AAGGRRAAÏÏMMEENNTTSS

En primer lloc dono les gràcies al coordinador d’aquest estudi i biòleg del

Parc Natural Emili Bassols i Isamat, per l’interés i el suport que ha mostrat

per tal que es dues a terme aquest projecte.

No obstant, també m’agradaria agraïr-li; al coordinador i assessor geòleg

del Parc Natural Llorenç Planagumà i Guàrdia, tots els coneixements que

m’ha donat com també l’ajuda rebuda per poder entendre i compendre

millor aquesta zona tan estimada pels olotins i encara desconeguda per la

ciència.

M’agradaria recalcar que sense la col�laboració i la paciència dels

coordinadors aquest projecte no s’hagués pogut portar a terme.

Per altre banda dono les gràcies a tot el personal del Parc Natural de la

Zona Volcànica de la Garrotxa i en especial al geògraf Joan Pijuan per la

seva col�laboració.

També vull donar les gràcies al vulcanòleg i professor d’investigació del

CSIC Dr. Joan Martí i Molist, per l’interés que ha mostrat i també per

realitzar la correcció final d’aquest estudi.

I a un amic Xavier del Ejido Perea que ha col�laborat en el projecte

realitzant imatges i videos 3D de la posició, orientació i solapament dels

volcans que es descriuen en el treball.

Finalment m’agradaria donar les gràcies d’una forma molt especial als meus

pares Josep de Bolòs i Dolors Granados per l’ajuda i el suport que m’han

donat i que em donen sempre.

caracteritzacio del volcà montsacopa

Documents