David Morera RuizDra. Pilar Garcia Almirall

UPC - CPSVBarcelona, 3 de març de 2011

AutorDirectora

CAP A UNA MESURA INTEGRADA DEL POTENCIAL URBÀ EN EL SUC DE CATALUNYA

PROJECTE DE TESI DE MÀSTER

En un servicio básico para el bienestar social como la Sanidad, las des-igualdades intraautonómicas son en la actualidad más preocupantes

que las desigualdades interterritoriales. [...] en España preocupa mucho más la desigualdad entre territorios que entre personas.

España, capital París. Germà Bel. 2010

Avui una estratègia i un projecte de ciutat, territori o pais, demana en-tendre bé qui som, demana tenir una visió clara, definir uns objectius i

sobretot prioritzar el que és rellevant posar en marxa els processos ne-cessaris i començar a obtenir valor públic tan aviat com sigui possible.

La política que ve. Lluís Recorder i Jordi Joly. 2010

RESUM

HIPÒTESIS

OBJECTIUS

ÍNDEX ESQUEMÀTIC

ESTAT DE L’ART

METODOLOGIA

CRONOGRAMA

BIBLIOGRAFIA

RESUM DEL PROJECTE DE TESIS

Determinar el potencial de creixement de sostre urbà consolidat dels municipis amb una trama urbana consolidada,

a partir de l’estudi dels casos paradigmàtics i evaluant les pautes de transformació naturals derivades dels efectes

generats pel planejament i els programes específics.

El sistema de planejament urbà actual, en la majoria dels casos, no contempla en

les seves estratègies polítiques actuacions quotidianes concretes per al manteni-

ment, regeneració i millora de les zones del casc urbà consolidat.

Aquestes accions tenen lloc en casos excepcionals i aleshores necessiten d’una

dotació de recursos que no és assumible a nivell local.

La preguntes d’investigació inicials plantejades són:

• És possible incidir en els processos de degradació del teixit residencial dels

nuclis urbans?

• Quins són els instruments i les actuacions per a la conservació i regeneració

del teixit urbà consolidat dels municipis, per mantenir l’atractiu com a zones

on residir?

• Quin ha de ser el coneixement o la informació de partida per abordar la con-

solidació o creació de nou habitatge en l’àmbit municipal?

• Com s’haurien de documentar les característiques i potencialitats de trans-

formació residencial d’un nucli consolidat amb una metodologia científica

com a base dels PLH que integrin elements de millora urbana?

Què en volem?

CANVI DE PARADIGMA

EINA EXECUTIVA POUM/PERI/PLH...

HIPÒTESIS PLANTEJADA I OBJECTIU GENERALRESUM

HIPÒTESIS

OBJECTIUS

ÍNDEX ESQUEMÀTIC

ESTAT DE L’ART

METODOLOGIA

CRONOGRAMA

BIBLIOGRAFIA

Els resultats de la gestió tradicional de les polítiques de regeneració ha estat questionat en diverses ocasions

POCA PRECISIÓ - RESULTATS POC FIABLES

Paradigma Actual

IDEA + INDICADORS GRLS PROJECTE REHAB.

Què passa a la ciutat?Potenciar polítiques

Consolidar canvis naturalsCreació de nou sostre

TRANSF. EDIFICACIÓTRANSF. DELS TEIXITS

OBJECTIUS ESPECÍFICSRESUM

HIPÒTESIS

OBJECTIUS

ÍNDEX ESQUEMÀTIC

ESTAT DE L’ART

METODOLOGIA

CRONOGRAMA

BIBLIOGRAFIA

Identificar les polítiques de conservació i regeneració urbana

Sintetitzar les tipologies i usos més adequats en funció del barri

Estudiar quins són els desencadenants de les variacions de sostre i les transformacions entre tipologies edificatòries

A)

Estudiar els casos paradigmàticsD.1

E)

B)

C)

D)

Desenvolupar una metodologia capaç d’estimar el càlcul del poten-cial de sostre en el SUC d’un municipi segons les transformacions

D.2Determinar casos on existeix la massa crítica aplicar polítiques de regeneració i manteniment

Avaluar quines polítiques permeten desenvolupar el potencial en funció de les necessitats i la voluntat dels municipis i com el càlcul del poten-cial s’integraria en aquests marc.

ÍNDEX ESQUEMÀTIC RESUM

HIPÒTESIS

OBJECTIUS

ÍNDEX ESQUEMÀTIC

ESTAT DE L’ART

METODOLOGIA

CRONOGRAMA

BIBLIOGRAFIA

PART I. LES POLÍTIQUES DE REGENERACIÓ I CONSERVACIÓ URBANA A NIVELL MUNICIPAL

1. Marc general i polítiques per a la regeneració local 2. La regeneració i conservació urbana en el planejament municipal 3. Anàlisi de les principals polítiques de regeneració local vigent

PART II. EINES PER AL SEGUIMENT DE LES TRANSFORMACIONS EN EL TEIXIT

1. Pautes generals per a l’estudi dels perfils i les pautes 2. Metodologia per l’estudi dels perfils de transformació edificatòria 3. Metodologia per a la classificació de les pautes de transformació urbana

PART III. EINES PER AL SEGUIMENT DEL POTENCIAL EN SÒL URBÀ CONSOLIDAT

1. Tipologies de potencial en funció de les pautes de TU 2. Metodologia per al càlcul aproximat del PUSC existent 3. Delimitació de la massa crítica mínima on calcular el potencial

SÍNTESI PROPOSTIVA. INTEGRACIÓ DE LES METODOLOGIES A LES POLÍTIQUES URBANÍSTIQUES

1. La integració metodològica en les polítiques municipals 2. Aproximació a les necessitats d’usos i tipologies segons les tipologies dels teixits

LES POLÍTIQUES DE REGENERACIÓ URBANARESUM

HIPÒTESIS

OBJECTIUS

ÍNDEX ESQUEMÀTIC

ESTAT DE L’ART

METODOLOGIA

CRONOGRAMA

BIBLIOGRAFIA

El processos de transformació urbana en el model capitalista semblen indicar un aug-

ment progressiu de les desigualtats sociourbanes. Mentre les societats desenvolupa-

des són cada cop més riques, també són més desiguals.

Actualment, l’origen de les desigualtats és més complex i aglutina nous factors tals com

origen ètnic, edat o gènere. Els barris desafavorits esdevenen cada cop més vulnerables.

Per una banda es troben les polítiques de reconstrucció, renovació, revitalització i redesenvolupament

de caràcter més sectorial, tot i tenir un abast més limitat tendeixen a oferir un ús més eficient del pressupost.

Per contra es troben les polítiques de regeneració, plantejades a partir dels anys noranta, caracteritzades

per implicar els diferents agents socials i abordar les problemàtiques des d’un punt de vista holístic.

A nivell català existeix un ampli ventall de polítiques per a la millora urbana a nivell

sectorial, els Plans especials de reforma interior (PERI), els programes d’Àrea de Re-

habilitació Integral (ARI), etc. en són un bon exemple.

Tanmateix, al llarg dels anys s’havia assenyalat diverses vegades la necessitat d’abordar

aquestes problemàtiques des de la proximitat i, com s’ha fet en la Llei de Barris, tot

integrant els valors positius d’aquestes polítiques en noves propostes

DE LA REGENERACIÓ URBANA

DOS MODELS DE CONSERVACIÓ I REGENERACIÓ

REGENERACIÓ URBANA A CATALUNYA

LES POLÍTIQUES DE REGENERACIÓ URBANARESUM

HIPÒTESIS

OBJECTIUS

ÍNDEX ESQUEMÀTIC

ESTAT DE L’ART

METODOLOGIA

CRONOGRAMA

BIBLIOGRAFIA

En la majoria de casos aquestes polítiques han implementat l’ús d’indicadors múltiples a

l’hora de seleccionar les àrees deprimides. Aquests indicadors han donat resultats positius

en la selecció d’àrees, però s’ha qüestionat la seva eficàcia a l’hora d’analitzar les reali-

tats locals de cada zona.

Encara que avui es desconeix com s’ha d’incidir per acabar assolint un augment de la qua-

litat social i ambiental en una zona determinada, tant a curt com a llarg termini.

D’aquesta manera es pot observar que, actualment, tot i tenir una sèrie d’eines amb un abast multinivell

(local, supramunicipal, regional, etc.) hi ha una certa discussió sobre l’efectivitat d’aquestes eines a l’hora

d’actuar sobre les zones concretes.

L’ÚS D’INDICADORS GENERALS EN L’ANÀLISI DE ZONES

DOS MODELS DE CONSERVACIÓ I REGENERACIÓ

Els dubtes sorgeixen no en les polítiques d’actuació que es desenvolupen sinó en el pas prèvi, l’anàlisi.

Cal apropar la gestió a l’acctuació política, en especial coneixer els processos o beneficis que poden

produir les decisions sobre el territori.

METODOLOGIES SEGONS ELS OBJECTIUSRESUM

HIPÒTESIS

OBJECTIUS

ÍNDEX ESQUEMÀTIC

ESTAT DE L’ART

METODOLOGIA

Objectiu A

Objectiu B

Objectiu C

Objectiu D-E

CRONOGRAMA

BIBLIOGRAFIA

Identificar les polítiques de regeneració urbana municipals desenvolupades per les administracions

• Objectius • Càlcul del potencial de sostre • Àmbits abastats

Aproximar l’efecte a llarg termini de les polítiques existents identificades

• Informes d’avaluació i seguiment • Estudis de tercers sobre el tema

DESENVOLUPAMENT OBJECTIU A

ESQUEMA TREBALL OBJECTIU A

URBAN

FEDER

PLH

LLB

ADU

PMU

PERI

etc.

acció

METODOLOGIES SEGONS ELS OBJECTIUSRESUM

HIPÒTESIS

OBJECTIUS

ÍNDEX ESQUEMÀTIC

ESTAT DE L’ART

METODOLOGIA

Objectiu A

Objectiu B

Objectiu C

Objectiu D-E

CRONOGRAMA

BIBLIOGRAFIA

Estudi de casos de municipis de característiques diferents

• Vilafranca del Penedès • Sant Cugat del Vallès • Mataró

Per a determinar perquè, de quina forma i en quin teixit es produeixen les transf. del sostre edificat

• PdT naturals • PdT deguts a accions o plans concrets

DESENVOLUPAMENT OBJECTIU B

ESQUEMA TREBALL OBJECTIU B

BIBLIO.

BIBLIO.

anàlisi de les T.E.

EDF. ORG. EDF. FIN.T IP. TEIXIT

CADASTRECADASTRE

LLB/PERI/...

PLANEJ,

anàlisi prèvia

TIPIFICACIÓ

USOS

PARC EDF. ÀMBITA . CONC. PAUTESACC. CONCRETES

PAUTESNATURALS

TEIXITS

CLASSIFICACIÓ DELS PERFILS TRANSFORMACIONS URBANES

PAUTES DE TRANSF. URBANA

PAUTES GENERALS PER L’ESTUDI

METODOLOGIES SEGONS ELS OBJECTIUSRESUM

HIPÒTESIS

OBJECTIUS

ÍNDEX ESQUEMÀTIC

ESTAT DE L’ART

METODOLOGIA

Objectiu A

Objectiu B

Objectiu C

Objectiu D-E

CRONOGRAMA

BIBLIOGRAFIA

Desenvolupar un mètode el càlcul de potencial en base als indicadors obtinguts en funció de les transfor-macions i els tipus de teixit

• Potencial en funció de l’edifici original • Potencial per barris

Determinar municipis on és factible el càlcul de potencial

• Factors que permeten determinar una TUC • Delmitació de la TUC mínima

DESENVOLUPAMENT OBJECTIU C

ESQUEMA TREBALL OBJECTIU C

PAUTES DE T. URBANA (PTU) CÀLCUL DEL PSUC

TIPOLOGIES DE POTENCIAL PSUC-N

Àmbits / teixits P. Accions Conct.

PSUC-A

POTENCIALNATURAL

POTENCIALACC. CONCRETA

METODOLOGIES SEGONS ELS OBJECTIUSRESUM

HIPÒTESIS

OBJECTIUS

ÍNDEX ESQUEMÀTIC

ESTAT DE L’ART

METODOLOGIA

Objectiu A

Objectiu B

Objectiu C

Objectiu D-E

CRONOGRAMA

BIBLIOGRAFIA

Avaluar les polítiques que poden beneficiar-se del càlcul de potencial per millorar les aproximacions que fan en el seu desenvolupament

• Planjeamnet general • Planjeament sectorial

Sintetitzar quines tipologies i usos són més adequats a les necessitats de cada zona.

DESENVOLUPAMENT OBJECTIU D

DESENVOLUPAMENT OBJECTIU E

CALENDARI I CRONOGRAMA DE DESENVOLUPAMENTRESUM

HIPÒTESIS

OBJECTIUS

ÍNDEX ESQUEMÀTIC

ESTAT DE L’ART

METODOLOGIA

CRONOGRAMA

BIBLIOGRAFIA

MAR ABR MAI JUN JUL

Objectiu ARecerca dels models de regeneració ●Recerca dels models de conservació ●Estudi i comparació dels models ●

Objectiu BCaracterització dels parcs d’habitatge ●Caracterizació dels teixits ●Estudi i tipificació de les transformacions ●Pautes de transformació ●

Objectiu CCaraterització dels tipus de potencial ●Factors que determinen el potencial ●Tipificació i classificació del potencial ●Delimitació d’una TUC ●TUC mínima pel càlcul de potencial ●

Síntesi propositiva

Conclusions

Objectiu D

Objectiu E

Conclusions

POLÍTIQUES DE REGENERACIÓ URBANA A EUROPARESUM

HIPÒTESIS

OBJECTIUS

ÍNDEX ESQUEMÀTIC

ESTAT DE L’ART

METODOLOGIA

CRONOGRAMA

BIBLIOGRAFIA

Agyeman, J. (2005). Sustainable communities and the challenge of environmental. London: NY University Press.

Albors, J. (2008). La millora urbana des dels barris: marc instrumental, intervenció integral i oportunitats. Barcelona: Dipu-tació de Barcelona.

Alegre Valls, L. (2000). Guia per a les actuacions de revitalització en centres històrics i eixos comercials urbans. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Indústria, Comerç i Turisme, Direcció General de Comerç.

Bennet, A. (2004). The role of historic buildings in urban regeneration: Report, together with formal minutes, oral and writ-ten evidence. London: The Stationery Office.

Bramley, G., & Pawson, H. (2002). Low Demand for Housing: Incidence, Causes and UK National Policy Implications. Ur-ban Studies(39), 393-422.

Cameron, S. (1992). Housing, Gentrification and Urban Regeneration Policies. Urban Studies(29), 3-14.

Carmon, N. (1997). Neighborhood Regeneration: The State of the Art. Journal of Planning Education and Research(17), 131-144.

Cheng, V., Steemers, K., Montavon, M., & Compagnon, R. (2006). Urban Form, Density and Solar Potential. The 23rd Con-ference on Passive and Low Energy Architecture. Geneva.

Cigdem, C., Alkan Meshur, H., & Sherhat Yenice, M. (2010). Urban regeneration stratgeies in hitorical city. Istambul: IPHS.

Colantonio, A., & Dixon, T. (2009). Measuring Socially Sustainable Urban Regeneration in Europe. Oxford: Oxford Institute for Sustainable Development.

DPTOP; Generalitat de Catalunya. (sense data). Programa de barris i àrees urbanes d’atenció especial - DPTOP. Consultat el 15 / desembre / 2009, a http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/arees/ciutat/barris/index.jsp

Engels, F. (1993). The condition of the working class in England in 1844. Oxford: Oxford University Press.

European Urban Knowledge Network. (2006). State aid control and regeneration of deprived urban areas - Vademecum. Brusel·les: European Comission - DG Competition.

Evans, J., & Jones, P. (2008). Urban regeneration in the UK. London: SAGE Publications Ltd.Generalitat de Catalunya. (1992). Velles ciutats vives. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Generalitat de Catalunya. (2006). Llei 2/2004 i Reglament de millora de barris, àrees urbanes i viles (Vol. Quaderns de le-gislació 56). Barcelona: Parlament de Catalunya.

Generalitat de Catalunya. (sense data). e-Catalunya > Barris amb projectes. Consultat el 15 / desembre / 2009, a Barris amb projectes: http://ecatalunya.gencat.net/portal/faces/public/barris/inici

Gerig, A., El-Haram, M., & Horner, M. (2010). Using deprivation indices in regeneration: Does the response match the diag-nosis? Cities, 27, 476-482.

Grasiot, M. (2010). La MEMÒRIA SOCIAL del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal: aportacions per una millor implanta-ció e les Polítiques de Sòl i Habitatge. Barcelona.

RESUM

HIPÒTESIS

OBJECTIUS

ÍNDEX ESQUEMÀTIC

ESTAT DE L’ART

METODOLOGIA

CRONOGRAMA

BIBLIOGRAFIA

Hemphill, L., Berry, J., & McGreal, S. (2004). An Indicator-based Approach to Measuring Sustainable Urban Regeneration Performance: Part 1, Conceptual Foundations and Methodological Framework. Urban Studies(41), 725-755.

Holt-Jensen, A. (2000). Evaluating housing and neighbourhood initiatives to improve the quality of life in deprived urban areas. GeoJournal, 51(4), 281-291.

Kintera, K. (2007). Policies and programmes for disadvantaged neighbourhoods: Recent English Experience. Housing Stu-dies(22:2), 261-282.

Lichfield, D. (1992). Urban regeneration for the 1990s. London: LPAC.

Llop, J., Valls, X., Albors, J., & Mongil, D. (2008). Ciutats en (re)construcció. Cap a una cultura urbanística? In G. d. DIBA,

Ciutats en (re)construcció: necessitats socials, transformació i millora de barris. Barcelona: Diputació de Barcelona.

Martí Costa, M., Parés, M., & Pybus, M. (2009). Llei de barris :cap a una política de regeneració urbana participada i inte-gral? Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya.

Meen, D., & Meen, G. (2003). Social Behaviour as a Basis for Modelling the Urban Housing Market: A Review. Urban Stu-dies(40), 917-935.

Muntañola Thornberg, J., Lafont Pomés, J., Linares Soler, A., & Tayà Durà, B. (1995). L’Arquitectura com a patrimoni cultu-ral a Catalunya i a Europa: estratègies d’innovació projectual. Barcelona: Edicions UPC.

Nel·lo,O.(.(2009).LaLleidebarris,unaapostacol•lectivaperlacohesiósocial.GeneralitatdeCatalunya,Departamentde Política Territorial i Obres Públiques. 2009: Generalitat de Catalunya.

Nel·lo, O. (2008). Contra la segregació urbana i per la cohesió social. La Llei de barris de Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona.

Pacione, M. (1997). Britain’s cities: geographies of division in urban Britain. London: Routledge.

Payne, R., & Maxwell, S. (sense data). Deprivation-based risk scores: the re-emergence of postcode proscribing in the UK? Journal of Cardiovascular Medicine.

Pemberton, S. (2006). Skills to deliver regeneration: building and releasing capacity in the context of egan. Planning Practi-ce and Research, 21, 267-279.

Recoder, L., & Joly, J. (2010). La Política que ve : competitivitat pública per afrontar els reptes del segle XXI. Barcelona: Proa.

Robson, B., Parkinson, M., Boddy, M., & Maclennan, D. (2000). The state of the English cities. London: DETR.

Sánchez-Contador, P. (2008). Mobilitat local. Barris amb projectes. Diputació de Barcelona, Àrea d’Infraestructures, Urba-nisme i Habitatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.

Skyes, H., & Robert, P. (2006). Urban regeneration. London: Sage.

Smith, I., Lepine, E., & Taylor, M. (2007). Disadvantaged by where you live? Neighbourhood governance in contemporary

urban policy. Bristol: The Policy Press.

Smith, N. (2002). New Globalism, New Urbanism: Gentrification as Global Urban Strategy. Oxford: Board of Antipode.

Turok, Ivan; Edge, Nicola; Joseph Rowntree Foundation. (1999). The jobs gap in Britain’s cities: employment loss and la-bour market consequences. Bristol: The Policy Press.

CENTRE DE POLÍTICA DEL SÒL I VALORACIONS

David Morera RuizDra. Pilar Garcia Almirall

Barcelona, 3 de març de 2011

AutorDirectora

CAP A UNA MESURA INTEGRADA DEL POTENCIAL URBÀ EN EL SUC DE CATALUNYA

PROJECTE DE TESI DE MÀSTER