Amanda Martínez

Beatriz Mínguez

Andrea Zarcero

Laura González

Marina Mora

2n BAXT. A

1. INTRODUCCIÓ

2. ECONOMIA ESPANYOLA S. XIX-XX

3. ECONOMIA AGRÀRIA S.XIX

4. EL PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ

5. EL COMERÇ

6. TRANSFORMACIONS DEMOGRÀFIQUES

7. EL MOVIMENT OBRER

8. SISTEMA EDUCATIU S.XIX

oEn el començament del segle XIX,tot apuntava que Espanya podiarecuperar el lloc que li corresponiadins d'Europa.

oPerò, realment, el segle XIX va seruna etapa pobre en resultatseconòmics, encara que, fonamentalper a:

•Desmantellar pesades herències del passat

•Iniciar el desenvolupament econòmic posterior

•La major part de la població era rural.

•Agricultura

oBase de l'economia espanyola

oVa patir profundes reformes

- La van liberalitzar

Es va desenvolupar una

agricultura capitalista.

oProcés de desamortització:

- Iniciat per Mendizábal en 1835

-Objectius econòmics, socials i

polítics.

-Resultats negatius

No va solucionar el deute

ni la desigualtat social.

-Desamortització de Madoz (1855)

Liquidació definitiva de la propietat amortitzada d'Espanya.

Resultats negatius

•Revolució retardada, per culpa de:

Escassetat de carbó i matèries

primeres.

Dependència del capital exterior.

Falta d'articulació d'un mercat

interior.

Factors polítics.

•Expansió de la xarxa ferroviària va ser

un factor clau.

Política comercial

•Proteccionista

Afavoria la indústria tèxtil catalana i els terratinents castellans.

•Durant el Sexenni Democràtic es va intentar dur a terme una política liberal.

•En la Restauració es tornà al

proteccionisme.

Terreny financer

•Deute públic

•Etapa de creixement econòmic

Política fortament proteccionista

•Producció agrícola

Va créixer encara que la productivitat estava per baix de la mitjana dels països europeus més

avançats.

El blat ocupava la major part de la

superfície cultivada.

•Indústria

La siderúrgia va ser la més

protegida.

•Durant la Guerra:

Creixement de l'economia

espanyola

Encara que tingué lloc un procés

inflacionista

•Final de la Guerra:

Disminució de la demanda

exterior

Efectes depressius.

Es caracteritza per:

-Diversitat d'accions i la seua amplitud.

Subvencions a indústriesEstabliment de monopolis en sectors clau.

- Pretenia afavorir un capitalisme

nacional.

Supremacia de l'agricultura entre les

activitats econòmiques.

Efectes de les desamortitzacions:

oExtensió total de les terres desamortitzades: la mitat de la terra

cultivable.

oDesamortització eclesiàstica de

Mendizábal (1937-1944)

oDesamortització general de Madoz

(1855-1867)

oTot tipus de terres amortitzades

oCompradors eren persones adinerades

oAugment de la superfície cultivada

AGRICULTURA DE BAIXOS RENDIMENTS

Basada en una

trilogia mediterrànea

Cereals

Vid

Oliva

Aument

produccióMolt escàs Relativa freqüència de

crisi de subsistència

Rendiments de l’agricultura Molt baixos

AGRICULTURA PROTEGIDA I ESTANCADA

Conseqüència de la protecció arancelaria

Es van infrautilitzar les terres i la mà d’obra

ESTANCAMENT AGRARI I ATRÀS INDUSTRIAL

Revolució

agricola no

produïda per

Els excedents de l’agricultura

eren insuficients

La demanda campesina de bens

industrials va ser molt reduïda

La transferència de població de

l’agricultura a la industria va ser

insignificant

Es tract{ d’impulsar el procés de revolució industrial

Per a basar-se en Indústria i comerç

Lent

• Escassa capacitat productiva de les manufactures

tradicionals.

• Inexistència de mercat nacional que facilitara els

intercanvis comercials.

• Escassesa de capitals espanyols.

La industria es limità a 2 focus

Indústria tèxtil catalana

Indústria siderúrgica basca

No competitives a l’exterior

-- Originada per capitals autòctons.- Sector més dinàmic: COTONER

·Posició d’avantatge.

·Iniciativa empresarial

de la burgesia catalana.

·Protecció aranzelària

que va permetre

orientar la producció al

mercat nacional.

Siderúrgica espanyola

Inexistència de demanda i carbó coqueficable.

Mal desenvolupament

Per tant-Explotació de ferro de

la zona.

-Inconvenient: falta

de carbó mineral.

-Esplendor: donat per

les guerres carlistes.

Carbó de mala qualitat

-Creixement a partir de la

Restauració.

-Èxit per l'eix comercial

Bilbao-Cardiff

Esplendor Últim quart de segle.Espanya rica en ferro, plom, coure, mercuri, zinc.

Inactivitat minera

Durant gran part del segle.

1.) Falta de capitals i de

coneixements tècnics per a

explotar jaciments.

2.) Inexistència d’una demanda

dels materials.

3.)Legislació que

Posava obstacles per a la

iniciativa empresarial privada

Declarava les mines propietat

de la Corona.

Aquestes circumstàncies canviaren a partir de la Revolució de 1868

La llei de bases sobre mines simplificava l’adjectivació de concessions i oferia moltes seguretats als concessionaris

Augmentà la demanda internacional dels productes miners.

Arran d’açò, Espanya es va convertir

en exportadora de matèries primes

-Plom

-Mercuri.

-Ferro.

-Coure.

Espanya desavantatjada Geografia desfavorable

Transport terrestre FERROCARRIL

Avantatges

-Capacitat de carga.

-Velocitat.

-Seguretat.

-Disminució de temps i

costos.

Esplendor a partir de la Llei General de

Ferrocarrils de 1855

Governs de la Restauració

Sanejament de les finances públiques

-Reducció dels interessos del

deute.

-Control de les despeses del

l’Estat.

-Augment dels impostos. 9 anys de pressupostos amb superàvit.

BAND D’ESPANYA

Es fundaren Bancs

Controlà

l’emissió dels

bitllets

Permeté limitar la inflació.

Estabilització de la pesseta.

-Bilbao.

-Biscaia.

-Mercantil de Santander.

Hispanoamericà.

-L’Espanyol de Crèdit.

EL COMERÇ INTERIORMITAD DE SEGLE

Aïllament dels

mercatsCAUSATS PER

Traves legals de

l’Antic Règim

Sistema gremial

Portazgos

Pontazgos

Barcazgos

Peajes

Abolició o reducció de les

traves

Millora en la red de camins

i mitjans de trasnport

Facilitaren l’unificació del

mercat nacional

EL COMERÇ EXTERIORPaíses

Europeus

Imposaren arancels

sobre la importació de

productes

PROTECCIONISME

(Defensat per grups

socioeconòmics)

L’Estat no devia

intervindre en l’economia

LLIURECANVISME

(Defensat per comerciants i c.

ferroviaries)

Unificació de les colonies

Unificació de les colonies

Fins aleshores Espanya

exportava a Amèrica

productes Europeus

Espanya deixa

de reexportar

entre Europa i

Amèrica

Balança comercial

deficitària

Gran Bretanya i

França principals

clients i abastidors

EL

CO

ME

RÇ

EX

TE

RI

OR

ARANCEL FIGUEROLA

DIVERSES ETAPES

Acusat proteccionisme inicial

Reducció paulatina del

proteccionisme

Política relativament

lliurecanvista

Retorn al proteccionisme

VA PARTIR DEL PROTECCIONISME

CALIFICAT DE LLIURECANVISTA

Sols pot considerar-se així en relació

als anteriors i posteriors

Raons per les

que es

considerà així

No prohibia cap

importació

Les tarifes s’havien

d’haver reduït

En l’evolució de la població espanyola al llarg del S.XIX s’aprecia un ritme lent de creixement

Passa de 10,5 milions en 1797 a 18,6 milions en 1900

Mentre que els països de major creixement econòmic duplicaren, almenys, la seua

població, Espanya sols augmentà un 77%

TAXA DE NATALITAT

ELEVADA MORTALITAT

De les més altes

d’Europa

No obstant

ESPERANÇA MITJA DE VIDA INFERIOR ALS 35 ANYS

a) Les crisis de subsistències

b) Les epidèmies

c) Les malalties endèmiques

Es devien a dos tipus de causes:

Han hagut 12 grans crisis de subsistències al llarg del S.XIX

Causes conjunturals , com les males condicions climàtiques (pluges excessives, sequera…)

Causes estructurals o permanents, com el retard tècnic de l’agricultura, que repercutia en baixos rendiments, i un sistema de transports i comunicacions deficient, que no permetia distribuir els aliments sobrants de les zones excedentàries a les zones deficitàries.

Les que més afectaren a Espanya foren:

1. La febre groga

2. El còlera

Les epidèmies periòdiques foren la segona gran causa de mortalitat, com el còlera, el tifus o la febra groga

Una part important de la mortalitat del S. XIX ha d'atribuir-se a malalties com

la tuberculosi, la pigota, la pallola, l'escarlatina o la diftèria.

Les malalties endèmiques no apareixen en brots aïllats, sinó que estan presents permanentment

No hi ha que oblidar que tant les epidèmies com les malalties endèmiques van incidir amb major

virulència en poblacions prèviament debilitades per l'escassa alimentació i afectades per condicions de

vida pròpies del subdesenvolupament

Desigual distribució de la població

La població espanyola durant

tot el S. XIX continua les dues tendències que

s’havien iniciat a finals de l’Edat

Mitjana

Desplaçament des del nord cap al sud

Abandó de la Meseta Central per a concentrar-se en la costa mediterrània

i atlàntica meridional

Avantatges que ofereixen les regions costaneres

Terres són molt més fèrtils

Transports i comunicacions per mar són més ràpids, barats i segurs

La població levantinia i meridional es va duplicar entre 1787 i 1900. En canvi, tant la població del nord com la del centre, van descendir

El moviment migratori del camp a la ciutat va revestir especial importància per anar associat a la revolució agrícola i industrial. La mà d'obra que sobrava en el camp, era absorbida per les indústries urbanes, en plena expansió degut a la revolució industrial.

No obstant això, Espanya, a penes va modernitzar la seua agricultura i va iniciar una industrialització lenta, escassa i tardana, per la qual cosa l'èxode rural es va ajornar fins a finals del segle. De fet, només Madrid i Barcelona estaven entorn del mig milió d'habitants.

La població catalana inicià la seua pròpia transició al règim demogràfic modern, en un procés similar al que s’havia donat en els països europeus més avançats

El pas d'un règim demogràfic antic a un altre modern es va produir en quasi tota Europa durant el segle XIX

La transició al règim demogràfic modern no es va produir fins al segle XX, de manera que es va donar un

evident retard respecte a Europa

A excepció de Catalunya, que havia iniciat la transició a un règim demogràfic modern en el segle XIX, en la resta d'Espanya eixa transició es va realitzar en el

primer terç del segle XX

Les millores en alimentació, vestit i vivenda, així com les actuacions

sanitàries

Gràcies a:

DISMINUCIÓ DE LA MORTALITAT

Esperança de vida passa de 35 a 50 anys en el primer terç de segle

Junt a l’alta burgesia social i financera trobem:

Una heterogènia classe mitjana entre la qual, junt amb els principals defensors de les postures democràtiques i republicanes, trobem una àmplia massa apolítica, aferrada als hàbits tradicionals, amb un gran temor de qualsevol tipus de canvi i fortament influenciada per l'Església.

Entre les classes treballadores hem de distingir una massa privilegiada d’artesans, lligats a ocupacions tradicionals, i un creixent nombre d’obrers que poc a poc, començaren a organitzar-se políticament i sindicalment.

Existint una marcada diferència entre sexes tant en l'àmbit legal com educatiu, quedant ella en un paper secundari en la societat, la funció de

la qual era merament mantindre l'equilibri de la família i el llar

La majoria dels moviments que s’alçaren en eixa època es centraren en la recerca de drets polítics i laborals per als homes, deixant a un costat a les dones

• L'educació que rebia estava només dedicada a la seua alfabetització, a ensenyar-li els valors cristians i que aprenguera les labors domèstiques i de costura.

• S’identificava a la dona sols amb alguns treballs, sobretot com obrera en el sector tèxtil.

• La dona cobrava la meitat que un home realitzant el mateix treball.

Primer terç segle XIX

CLASSES MITJANES CLASSES POPULARS

Dificultats econòmiques. Vananar posicionant-se cap apostures polítiques d’oposicióa la Restauració, lligant-se alsrepublicans i nacionalistes delPaís Basc i Catalunya.

Situació de desesperació. Esvan inclinar cap a posturespolítiques cada vegada mésradicals.

CNT PSOE

Tendència anarquista

CatalunyaAragó

ValènciaAndalusia

Socialistes (Partidaris del

marxisme)

AstúriesPaís BascMadrid

camp andalús

1921Partit Comunista d'Espanya (PCE)

1927Federació Anarquista

Ibèrica (FAI)

Rígida censura contra qualsevol manifestaciócontra la monarquia i el catolicisme, i vapropiciar el analfabetisme.

Al marge d’aquesta situació van sorgir noves iniciatives:

INSTITUCIÓ DE LLIURE

ENSENYANÇAESCOLES DEL “AVE MARÍA”

ESCOLA MODERNA

INSTITUCIÓ DE LLIURE

ENSENYANÇA

Va ser fundada per Francesc Giner de los Ríos en 1876

Objectiu: Aplicar la filosofia del KRAUSISME.

Propugnava una educació integral i activa en un àmbit de toler{ncia i llibertat d’opinió.

Filosofia idealista. Proposava la llibertat i l’harmonia del ser humà amb el univers i amb deu. Creia en la capacitat de perfecció de l’home a través del coneixement racional i d’una adequada llavor educativa.

ESCOLES DEL “AVE MARÍA”

Creades a partir de 1888 a Granada pel Pare Majón

Ensenyança similar a la de la Institució de Lliure Ensenyança

Caràcter religiós i orientació cap als sectors més marginats de la província.

ESCOLA MODERNA

Fundada a Barcelona en 1901 per Francesc Ferrer Guardia

Defenia l’educació sense coaccions i el racionalisme moral

Pretenia inculcar valorsllibertaris d’igualtat isolidaritat, inspirats enl’anarquisme

MÈTODE PREDOMINANT

ENSENYANÇA TRADICIONAL

Mètodes antics i vigilància de l’Església Catòlica

Ensenyança secundària sols per a fills de famílies riques.

Aquesta situació va provocar un gran retard en el desenvolupament científic i la investigació.