cantàbria

Viatges Cum Laude, S. L. Viatge a Cantàbria

CANTÀBRIA

INTRODUCCIÓ L’espectacular massís dels Pics d’Europa s’alça entre la frontera d’Astúries i Cantàbria. En aquestes regions, l’artesania es manté viva a poblets assentats en valls perdudes enmig de muntanyes i turons boscosos. Abunden els pobles i les esglésies antigues, i a les costes no hi falten encantadors pobles de pescadors. També s’hi poden admirar les conegudes pintures rupestres d’Altamira, amb una antiguitat de més de deu mil anys. La vida de Cantàbria gira al voltant de Santander, la capital, ciutat portuària i elegant centre turístic. Aquesta regió compta amb un valuós llegat d’esglésies romàniques escampades pel territori, i amb pobles i llogarets preciosos com Santillana del Mar, Carmona i Bárcena Mayor. Les muntanyes cobreixen més de la meitat de la superfície de la comunitat. Els boscos caducifolis, refugi dels últims ossos bruns d’Espanya, encatifen, encara, àmplies extensions. Al llarg de tota la costa, s’obren ports de pescadors i centres d’estiueig com Castro Urdiales, Ribadesella i Comillas, i cales de sorra i aigua cristal·lina ideals per a un bon bany.


FESTES

LA FOLIA

Aquesta festa se celebra a l’abril a San Vicente de la Barquera. Explica la tradició que la imatge de la Verge de la Barquera va arribar a San Vicente en una nau sense veles, rems ni tripulació.

Una vegada l’any la dipositen en una barca de pescadors

decorada amb flors i banderes que navega al davant d’una processó per beneir el mar.

A la costa, grups de noies, anomenades “picayos”, canten

cançons tradicionals en honor a la Verge. La Folia acostuma a celebrar-se a finals d’abril, tot i que la

data exacta depèn de la marea.

BATALLA DE FLORS

Celebració a finals d’agost a Laredo. Processó de trons embrancats seguida d’una animada batalla de flors.


POBLACIONS AMB ENCANT

POTES

Potes, que està situat al bell mig dels Pics d’Europa, és un poblet amb molts anys d’història. Les cases antigues de la població van ser edificades de cara al riu. Es troba a la vall de Liébana, al fèrtil sòl del qual hi creixen nogueres, cirerers i vinyes. Al poble s’hi elabora, a més a més, un fort orujo.

La torre de l’Infantat, a la plaça major, fou construïda al

segle XV amb finalitat defensiva.


Entre Potes i la costa, passem pel congost de la Hermida. A meitat de camí trobem Santa María de Lebeña, una església mossàrab del segle X amb arcs de ferradura.

A l’oest de Potes hi ha l’església i el monestir de Santo

Toribio de Liébana, un dels llocs més venerats dels Pics d’Europa. Fundat al segle VII, es va fer famós un segle després a tot Espanya perquè va rebre un fragment de la Santa Creu, que es conserva en un reliquiari de plata.


COMILLAS

Aquesta bonica localitat d’estiueig és famosa pel seus

interessants edificis modernistes, obres d’arquitectes catalans com ara Joan Martorell amb el palau de Sobrellano, un enorme edifici neogòtic. El monument més conegut de Comillas és el Caprici, obra d’Antoni Gaudí que avui en dia és un restaurant. Aquest edifici, d’inspiració mudèjar té una torre a manera de minaret coberta per rajoles valencianes verdes i grogues.


Un altre edifici modernista és la Universitat Pontifícia, una obra dissenyada per Joan Martorell segons un projecte de Domènech i Muntaner i que està situada dalt d’un turó des d’on mira la mar.

Molt a prop, trobem el poble pesquer de San Vicente

de la Barquera. Aquesta localitat conserva carrers amb voltes, unes muralles i l’església romanica-gòtica de Nuestra Señora de los Ángeles.


VALL DE CABUÉRNIGA

Dos pintorescos poblets, famosos pels seus magnífics

exemples d’arquitectura rural, atreuen els visitants a la vall de Cabuérniga. A l’antiga població de Bárcena Mayor s’hi arriba per una bona carretera. En aquesta vila, els carrers empedrats i il·luminats per vells fanals són plens de botigues i restaurants on se serveixen plats regionals. Les cases tenen balcons carregats de flors i estables a la planta baixa.


Carmona és un lloc antic però molt ben conservat situat a

uns vint quilòmetres al nord-est de Bárcena Mayor. Les seves espectaculars cases de pedra, amb teulades de rajoles valencianes i balcons de fusta, són típicament càntabres. El treball de la fusta, ofici tradicional de la regió, se segueix practicant en aquesta mateixa població, on es veu als homes a la porta de casa seva donant forma a objectes tan diversos com bols, instruments musicals, esclops i cadires. Al centre de la vila, trobem el confortable hotel i restaurant del palau dels Mier, una mansió del segle XIII.

L’extensa fageda propera a la població de Saja ha estat declarada reserva natural.


ALTO CAMPOO

Regió situada al punt més alt de les muntanyes càntabres. Aquesta estació d’esquí disposa de remuntadors i de deu pistes que sumen un total de disset quilòmetres de recorregut. Està situada al peu del cim dels Tres Mars (2.175 m), anomenat així perquè a prop seu neixen tres rius que van a desembocar al Mediterrani, a l’Atlàntic i al mar Cantàbric, respectivament. L’Ebre neix a prop d’aquí, a Fontibre, un racó de gran bellesa. Al cim dels Tres Mars, des d’on s’observa una vista espectacular dels Pics d’Europa, s’hi accedeix per carretera o per telefèric.


Molt a la vora trobem Reinosa, un poble amb velles cases de pedra i on s’hi celebra un mercat. Cap al sud-est hi ha la vila de Retortillo, on es conserven les restes de Juliobriga, bastió construït pels romans per contenir l’impuls de les tribus càntabres.


La carretera principal que surt de Reinosa cap al sud, porta a Cervatos; a la façana de l’antiga col·legiata de la població s’hi observen curioses escultures eròtiques que adverteixen els habitants del lloc sobre els plaers de la carn.

A Arroyuelo i Cadalso, al sud-est, hi ha dues esglésies

construïdes a la roca durant els segles IX i X.


SANTILLANA DEL MAR

Situada terra endins en contradicció amb el seu nom, aquesta ciutat és una de les més boniques d’Espanya, ja que s’hi conserva un conjunt de cases de pedra del segle XVII pràcticament intacte, tot i acollir innombrables botigues de records per als turistes.


LLOCS D’INTERÈS

1- Museu Regina Coeli

9- Torra de Don Borja

17- Casa de los Cossío

2- Convent de las Dominicas

10- Fundació Santillana

18- Antiga Casa de los Abades

3- Palau de Peredo 11- Torra del Merino 19- Colegiata Santa Juliana

4- Casa de los Villa. 12- Casa de Valdivieso

20- Claustre de la Colegiata

5- Casa del Águila 13- Torra de los Velarde

21- Palau de los Velarde

6- Casa de la Parra 14- Casa de Leonor de la Vega

22- Casa de los Tagle

7- Parador Nacional Gil Blas

15- Casa de los Hombrones

23- Anexe del Parador Gil Blas

8- Ajuntament 16- Casa de los Quevedo

La ciutat va néixer al voltant de la Col·legiata romànica,

monestir que fou un important centre de pelegrinatge. A l’església trobem la tomba de Santa Juliana, màrtir local de començaments de l’Edat Mitjana, un retaule policromat del segle XVII i, al costat


sud, una porta treballada. Els capitells del magnífic claustre representen escenes bíbliques amb un dramatisme impressionant.

Als dos carrers principals, empedrats, se succeeixen les cases

de la noblesa local, amb galeries de fusta o balcons de ferro i escuts d’armes esculpits amb pedra a les façanes. Als portals, de vegades ofereixen llet amb sobaos al visitant.

Un dels edificis del conjunt tan preciós que forma la plaça

major s’ha convertit en parador. El museu Diocesà s’allotja al restaurat convent de Regina Coeli, situat a l’est de la vila, i té una magnífica col·lecció d’obres d’art sacre.


PUENTE VIESGO

Conegut pel seu balneari i per les coves (sobretot la Cueva

del Castillo), que s’obren als turons de pedra calcària que presideixen el poble, van ser decorades pels habitants prehistòrics com a santuaris.


Als voltants, a la bella vall de el Pas, al sud-est, habiten els

pasiegos, que encara conserven hàbits de transhumància. A la Vega de Pas s’hi poden comprar sobaos i quesadas i a Villacarriedo, hi ha una bella mansió del segle XVIII amb dues façanes barroques de pedra treballada.


SAN VICENTE DE LA BARQUERA

Està situat a la costa occidental de Cantàbria. És un municipi de 41km que posseeix un patrimoni monumental, una importància històrica, una reconeguda gastronomia, una tradició popular reflectida en les seves festes i un excepcional medi natural.

El seu port pesquer, és un dels més importants de la regió i ha estat l’impuls per el desenvolupament de la vila. San Vicente de la Barquera es troba en el cor del Parc Natural de Oyambre, un espai natural protegit i de gran valor ecològic integrat per ries, penya-segats, platges i boscos on alberguen una fauna i flora de gran importància.

En la seva historia, San Vicente de la Barquera ha estat un important pas del Camino de Santiago en la ruta costera, és per això, que la vila i els seus pobles tenen un destacat patrimoni monumental declarat com Conjunt Històric Artístic.


SANTANDER

Capital de Cantàbria i port actiu, gaudeix d’un fantàstic

emplaçament a prop de la boca d’una profunda badia. El centre és modern, ja que fou reedificat per complet després d’un greu incendi, que el va arrasar per complet l’any 1941.

La catedral fou reconstruïda a l’estil gòtic després de

l’incendi, però es va conservar la cripta del segle XII. Val la pena visitar el museu de belles arts, que reuneix obres de Goya, Zurbaran i Mengs, així com d’artistes regionals.


El museu de prehistòria i arqueologia exposa objectes

trobats a coves càntabres, com ara caps de falç neolítiques, monedes, objectes de ceràmica i figuretes romanes.

El museu marítim reuneix esquelets de balenes i més de 350

espècies de peixos d’aquestes aigües.


La ciutat s’estén per la costa al voltant de la península de la

Magdalena, un promontori on se situa un parc, un zoològic i el palau de la Magdalena, residència construïda per Alfons XIII al 1912 com a lloc d’estiueig de la família reial i seu dels cursos d’estiu de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo.

El barri del Sardinero, al nord del promontori, és un centre

turístic amb una llarga platja, cafès elegants i un casino majestuós. Al juliol i a l’agost aquí se celebra un festival de teatre i música molt important.


LAREDO

La magnífica platja de sorra d’aquesta localitat, l’ha convertit en un dels pobles d’estiueig més populars de Cantàbria. Pels carrers estrets de la part antiga, plens de balcons, es puja a l’església de l’Assumpció, del segle XIII, amb un altar flamenc de bronze. Hi destaca la vistosa batalla de les flors.


CASTRO URDIALES

Actiu centre pesquer i popular lloc d’estiueig. Port natural on fondeja una gran quantitat de barques de pescadors. Sobre el port, en un alt promontori, s’alça la rosada església gòtica de Santa María, comparable, per les dimensions, a una catedral. Al costat hi ha un castell mig en runes convertit en far.


Al passeig marítim hi ha cases amb unes galeries envidriades

molt boniques. La petita platja del centre acostuma a estar plena, però no les de l’oest, com la d’Ostende.

A prop del poble de Ramales de la Victoria, vint quilòmetres

al sud, hi ha unes coves prehistòriques amb pintures rupestres, a les que s’accedeix pujant per un fort pendent.


ATRACTIUS TURISTICS

COVES D’ALTAMIRÀ

Descobertes l’any 1869, contenen un dels millors conjunts d’art prehistòric del món. Les pintures i els dibuixos més antics es remunten al 18000 a. de C. Els famosos bisons de les coves, datats al voltant de l’any 13000 a. de C., foren pintats amb colors vius utilitzant els contorns de la roca per realçar-los la forma i el moviment. L’entrada està restringida per evitar el deteriorament de les pintures. Per visitar-les s’ha de sol·licitar un permís per escrit amb bastants mesos d’antelació. De tota manera, n’hi ha una rèplica molt exacta a prop, i al museu s’hi explica el significat.


PARC NACIONAL DELS PICS D’EUROPA

La llegenda explica que el nom li van posar els mariners que, tornant de pescar, era el primer que veien del seu país. La serralada, avui el parc nacional més gran d’Europa, abasta tres comunitats autònomes: Astúries, Cantàbria i Castella Lleó, territoris de gran diversitat. Entre les penyes s’obren pas profunds congostos i a les valls de tonalitats verdes hi trobem horts i granges. En aquesta zona és on s’elabora el famós formatge de cabrales.


Els pics ofereixen totes les possibilitats de practicar l’alpinisme i el senderisme, i acullen una fauna i una flora de gran riquesa. El turisme està ben organitzat, amb bones carreteres i molts hotels i refugis.

♦ Llac de Ercina: aquest llac, així com el seu veí llac d’Enol,

s’assenten en un altiplà de pedra calcària més amunt del santuari de Covadonga i als peus del pic de Penya Santa.

♦ Congost dels Beyos: congost gran i profund que s’obre pas

entre les muntanyes al llarg de deu quilòmetres seguint el curs del riu Sella; per aquest sender hi passa la carretera que uneix Cangas de Onís amb Riaño.


♦ Congost del Riu Cares: el riu Cares forma un abrupte

congost al cor dels Pics solcat per un camí que travessa túnels i supera ponts de fins a mil metres d’alçada sobre el riu.


♦ Telefèric de Fuente Dé: des de Fuente Dé, els visitants

pugen 900 m fins a un altiplà foradat per cràters; des d’aquí es divisa un panorama espectacular dels cims i valls dels Pics d’Europa.

♦ El Naranjo de Bulnes: situat al cor dels Pics, és un dels

cims més alts amb 2.519 m d’alçada.


♦ Covadonga: la basílica neoromànica, construïda entre 1886 i 1901, s’alça sobre l’escenari de la històrica victòria de Don Pelayo, noble visigot que arribà a ser rei d’Astúries.


PARC NATURAL DE CABARCENO

Àfrica, Amèrica, Àsia i Austràlia s’estenen fins a Cantàbria. Una selva de roca, metall i fauna per amagar un tresor de la Natura.

El Parc és un espectacular paradís de fauna que acull en semillibertat centenars d’animals representants de totes les comunitats zoològiques de la Terra. En aquesta reserva d’espècies en perill d’extinció es poden contemplar, com a cap altre racó d’Europa, l’espectacle d’una fauna llunyana: tigres, ossos, lleons, jaguars, elefants, rinoceronts, girafes, búfals, ... que viuen i es reprodueixen en un hàbitat mil·lenari, avui recuperat.

cantàbria

Documents