NÚMERO 1804

1,50 EUROS

DIVENDRES 20 DE NOVEMBRE DEL 2015

AMB ULLS D’INFANT

EL DRAMA DELS REFUGIATS

NÚMERO 1804

1,50 EUROS

DIVENDRES 20 DE NOVEMBRE DEL 2015

TONI, 10 ANYS

DIARI EUROPEU DE L’ANY

Dia Internacional

de la Infància

02

les claus del dia DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara

ELS DRETS DELS INFANTS estan raonablement pensats i admirable-ment escrits. Convé commemorar-ho, i celebrar que hi hagi tanta gent que treballa per ells. Però fins aquí les celebracions. Perquè toca recor-dar que són drets que s’incomplei-xen de forma flagrant cada minut a tot el món. La nostra portada d’avui n’és una prova. Però no són només casos evidents i tràgics com els refu-giats, els morts de fam o els nens es-clavitzats. Hi ha molts drets, el de la igualtat d’oportunitats, per exem-ple, que no es compleixen perquè els adults no fem els deures. O el dret de la canalla a jugar en llibertat.

Per això em ve de gust, en aques-ta edició especial, donar les gràcies a tanta gent que fa deures extres, que no els toquen. Que es deixa la pell per fer deures pendents dels al-tres. Tapant forats com poden, fent tasques de substitució allà on el sis-tema no arriba, o hi arriba en direc-ció contrària, fabricant desigualtat.

Penso en una amiga, mestra arte-sana excepcional, que no es confor-ma a garantir un àpat als nens a l’es-cola i als vespres busca feina per als pares. No li toca formalment, però si no ho fes no dormiria bé.

Penso en un conegut que acull in-fants a casa, des de fa anys, i em va explicar que un dels que va passar un temps amb ells ara és a la presó. I ell, esclar, el va a veure, l’ajuda. I la-menta que va arribar tard, ja estava massa torçat el destí, i això el con-venç de la importància d’acollir més nanos i reconduir trajectòries.

Penso en totes les entitats que es rebel·len contra una societat que oblida que sota el concepte refugi-ats el que hi ha són nens sense ca-sa. I fins i tot en els jocs, fins que no pots dir “casa” no et sents protegit. Fins llavors no hi ha dret.

Llàstima que s’incompleixin

cada dia

IAQUÍ

Pep Maria Vila (@pepmariavila) Professor de ciències socials

“Arriba el fred i desenes de milers de persones, molts són nens, atrapats al sud-est

del continent. Ens podrem mirar als ulls els ciutadans de la UE?”

Tony Fiz (@quinino68) Tuitaire

“No podem ni hem de mirar cap a una altra banda. La meitat dels refugiats

al món són nens”

Mar (@unareckoner) Tuitaire

“Ahir vaig veure un grup de refugiats sirians a l’estació de Leipzig. Homes, dones, avis i nens.

Aquests últims caminaven descalços...”

Antonio Manfredi (@antoniomanfredi) Degà del Col·legi de Periodistes d’Andalusia

“Demà [avui per al lector] és el Dia Mundial de la Infància. Aquí hi ha la garantia

del nostre futur. No hi haurà un món millor sense una infància millor”

Carl Bildt (@carlbildt) Ministre d’Afers Estrangers de Suècia

“Els Estats Units prometen ara que acolliran anualment tants refugiats de Síria com Suècia en un parell de setmanes. Lideratge mundial?”

Xavier García Albiol (@Albiol_XG) President del PP català

“Una setmana després de l’atemptat de París, aquesta és la meva opinió: un dels grans

problemes de la UE és el multiculturalisme. Principal causa la no integració”

David Fernàndez (@HiginiaRoig) Exdiputat al Parlament (CUP)

“@Albiol_XG assassinar 654.000 persones a l’Iraq, amb el vostre suport, no et deu semblar

cap problema. Malgrat que sigui un crim. #guerraalaguerra”

Cristina Pardo (@cristina_pardo) Periodista

“Polítics que fan campanya electoral amb la intervenció a Síria: sisplau, no ens castiguin

amb el seu desvergonyiment”

Juli Tello (@Juli_Tello) Politòleg

“Mentre Albiol parla de manca d’integració, nosaltres parlem d’igualtat de drets.

Sense igualtat no hi ha cohesió”

Sílvia Casola (@silviacasola) Sociòloga i militant d’ERC

“Fa 82 anys les dones vam poder votar per pri-mer cop a l’estat espanyol gràcies a la lluita de

Clara Campoamor i milers de dones anònimes”

Trina Houlihan (@threetxe43) Tuitaire

“De la meva infància trobo a faltar que les meves úniques preocupacions eren

caminar sense trepitjar les línies i pintar sense sortir de la ratlla”

vist altwitter

CARLES CAPDEVILA

DIRECTOR

menge Franco serà enterrat al Valle de los Caídos, molt a prop de les restes de José Antonio. Avui fa 39 anys que van matar el fundador de la Falange, a la presó d’Alacant, i avui ha mort Fran-co. En sinistra coherència amb el que ha estat la seva dictadura, la malaltia li va començar un 12 d’octubre, el Día de la Raza, i ha arribat a la seva fi un 20 de novembre, el Día de los Caídos.

Es decreta un mes de dol nacional. No hi haurà classes fins d’aquí una setmana. No hi ha cines, teatres ni cap espectacle fins diumenge a les tres de la tarda. Se suspèn el Día de

la Banderita de la Creu Roja. Si corre el xampany, que es veu que sí, és en pri-vat i els diaris no ho expli-quen. La gent encara no sap què passarà i, potser per això, intenta trobar missatges ocults per tot arreu. Com en aquest anunci de Banca Catalana, que publica La Vanguar-dia: “Cuando no sepas qué hacer, no hagas nada”.

Qui està enfadat és el corresponsal de France

Inter, que porta un mes fent guàrdia a La Paz i avui, que té notícia, la se-va emissora ha començat una vaga de 24 hores. I qui ha tingut una sor-presa és el president del govern, Car-los Arias Navarro. Fins avui no ha sa-but que Franco havia redactat el seu propi testament polític i que ell és l’encarregat de llegir-lo. Això l’obli-garà a rectificar el discurs que ja te-nia preparat. Arias, però, no vol can-viar l’inici. Són les 10 del matí del 20 de novembre de 1975: “Españoles, Franco ha muerto”.

pareumàquinesÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM)

L’Albert Om examina aquest novembre les polsegoses pàgines de la prem-sa de fa quaranta anys per veure com van narrar la mort del dictador. D’aquí quaranta anys, temo, continuarà sent pertinent repassar els diaris d’aquests dies per veure com de llarg està sent el reguerol de bava que dei-xa el persistent cargol del franquisme sociològic. Amic periodista del 2055, et facilito aquí una mica la feina. N’hi ha que recepten oblit, com Javier Vi-llán a El Mundo: “Un problema gros de la democràcia espanyola és que segueixi dividida entre franquistes i antifranquistes”. N’hi ha que són uns rampants relativistes, com Jesús Laínz, a Libertad Digital: “Qualsevol po-lític, de qualsevol nacionalitat i època, desperta necessàriament massa pas-sions tant a favor com en contra. [...] L’ésser humà és un animal passi-onal”. D’altres s’amaguen en els tecnicismes gremials, com Amando de Mi-guel, també a Libertad Digital: “El fenomen del franquisme ha sigut vist més aviat amb l’òptica de la comparació amb els règims totalitaris feixis-tes. Així ho han tractat els hispanistes estrangers, i molts nacionals han se-guit els seus passos. Copiar és més fàcil que pensar”. I, com que n’hi ha més, demà –si l’actualitat ho permet– els deixarem aquí, assecant-se al sol.

El franquisme relativitzat

viatgealnovembrede1975 (20)

20 DE NOVEMBRE DE 1975. És dels matins que val la pena pagar 8 pesse-tes per comprar La Vanguardia. En portada, tema únic i a tota pàgina, ti-tula: “Hagamos que el sol salga para todos”, el lema del Día de la Banderi-ta que avui celebra la Creu Roja a Bar-celona. I certament li ha anat de poc, però no, finalment Franco no ha po-gut veure com sortia el sol. S’ha mort a les 4.40 h, quan encara era fosc a Ma-drid i les primeres edicions dels diaris no eren a temps de recollir la notícia.

És el gendre de Franco, el marquès de Villaverde, qui ho comunica per-

sonalment a la vídua, al Palau del Par-do. Llegim a El Noticiero Universal que “Doña Carmen se encontraba en sus habitaciones” (no precisa quan-tes) “y recibió la noticia con gran do-lor, pero al mismo tiempo con resigna-ción y entereza”. Els ciutadans ho sa-bran a les 6.12 h del matí, quan totes les emissores de ràdio interrompen la seva programació per transmetre el missatge de León Herrera, ministre d’Informació i Turisme. Després, l’himne espanyol i música clàssica de manera ininterrompuda. Televisió Espanyola també canvia la seva grae-lla. Com a primera decisió, suprimeix la pel·lícula que havia programat per a aquesta nit: Satán nunca duerme.

L’encarregat de preparar el cos de Franco per a la capella ardent, que s’obre demà al Palacio de Oriente, és el forense Don Bonifacio Piga. És dijous, dissabte el príncep Joan Carles jurarà el càrrec de rei davant les Corts i diu-

“Españoles”, avui sí, “Franco ha muerto”

ALBERT OM

PAU, 10 ANYS

TEO,

6 A

NYS

RITA, 6 ANYS

El diari

dels infants

Per commemorar el Dia Internacional de la

Infància l’ARA d’avui està totalment il·lus-

trat amb dibuixos de nens

IDAI

RA, 9

ANY

S

03

les claus del diaara DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015

DE FIT A FIT

Un dia, en un col·loqui, una noia va preguntar-me que com era viure so-ta la dictadura. Vaig contestar-li que el pitjor és que podies arribar a no adonar-te que vivies sota una dicta-dura. Que un nen, en una casa on no es respirés política, ni es planteja-va que fos anormal que ni la mestra ni la ràdio li parlessin en la llengua que parlava a casa. Les eleccions eren una cosa que el Telediario en-senyava que passava en altres paï-sos. Ni la més remota idea de l’exis-tència d’un senyor anomenat Tar-radellas. El país era així i punt. I al cap i la fi hi havia autopistes, molta gent ja tenia cotxe i feia vacances, el Barça jugava cada diumenge, el metge del seguro feia receptes quan queies malalt i a les botigues no hi faltava de res. Quanta dignitat que incorpora la paraula democràcia.

20-N, jo també vaig fer vuit dies de festa

BONDIA

ANTONI BASSAS

DIRECTOR AUDIOVISUAL

dietarivvVICENÇ VILLATORO

És una discrepància política seriosa, no frívola ni personalista. Un debat de fons. Junts pel Sí vol la independència. La CUP vol el que podríem anomenar eufe-místicament el canvi social. Objectius contradictoris? No necessàriament. Di-ferents. La CUP també vol la independència, sempre que la dirigeixin i tinguin l’hegemonia en el procés el que ells anomenarien les classes populars, perquè llavors és dins del camí cap al canvi social, que és el seu objectiu. Junts pel Sí sap que, a hores d’ara, la independència només és possible si hi tenen un pes decisiu les capes mitjanes. Per això el debat sobre Mas: és necessari per a la in-dependència, és una nosa per al canvi social. Els dos objectius, no contradic-toris, però tan diferents, poden tenir un espai d’intersecció, i és el que van inten-tar explorar en la declaració inicial de la legislatura, que van aprovar tots dos, amb grans sacrificis a banda i banda. Costa fer camí més enllà. No està clar que es pugui. No passa res. Són dos projectes. L’únic problema és que alguns van creure que la CUP tenia uns objectius diferents als que té (i té dret a tenir), tot i que els havia fet explícits. I que alguns la van votar precisament per això.

20 DE NOVEMBRE Junts pel Sí i la CUP no s’entenen perquè no volen el mateix

La pregunta del títol, feta amb la lògica ingènua i lliure de prejudicis d’una nena de 10 anys –la Clara, de l’Escola Els Pins de Cornellà de Llo-bregat–, té una resposta implacable: no. No hi ha pau i treva ni un sol dia per a conflictes que,

com el de Síria, han provocat des de fa quatre anys que actualment hi hagi al món més refugiats que mai des de la Segona Guerra Mundial: 9,5 milions de persones. I més de la meitat són nens i nenes. És un drama que ca-da cop ens toca de més a prop: l’arribada mas-siva a Europa de milers de famílies ha causat una crisi política al Vell Continent, a la qual ara s’hi ha afegit un clima de psicosi pels brutals atemptats de París. Però ni en el cas dels refugiats ni en el del terrorisme és Europa la que pateix els grans im-pactes de les guerres. El pes de l’acollida dels que en fu-gen és concentra als països veïns de les zones de conflic-te. En el cas sirià són Jordània i el Líban els que assumei-xen el gruix de la població desplaçada. Pel que fa al ter-rorisme, segons l’Índex del terrorisme global, la gran majoria de les víctimes de la seva violència no es pro-

dueixen a Occident. El 2014, un grup de cinc països for-mat per l’Afganistan, l’Iraq, Nigèria, el Pakistan i Síria van concentrar el 57% dels atemptats i el 78% de les morts. I si s’exclou l’11-S del 2001, Occident només ha sofert el 0,5% de les morts provocades per terrorisme entre els anys 2000 i 2014.

Així doncs, en termes geopolítics, Europa, i Occident en el seu conjunt, malgrat els impactes recents, no tenen arguments per tancar fronteres. I si ho mirem amb ulls

de nen –com avui in-tentem fer al diari en ocasió del Dia Interna-cional de la Infància– encara en tenen menys quan les xifres mostren com més de la meitat de la població refugia-

da són menors d’edat. Ells són les víctimes més vulnera-bles de les guerres. ¿Moralment podem negar menjar, casa i educació als milers de nens que truquen a les por-tes d’Europa? L’any passat 24.000 menors que viatjaven sense pares van demanar asil a la UE, i aquest any se-ran molts més. El més mínim sentit humanitari hauria de servir per donar una resposta digna a aquesta tràgi-ca realitat.

¿El Dia Internacional de la Infància s’atura la guerra?

L’EDITORIAL

Europa no pot seguir sense donar solucions reals als refugiats, més

de la meitat dels quals són menors

TEO,

6 A

NYS

NORA, 10 ANYS

ÒSCAR, 10 ANYS

SIBIL·LA, 7 ANYS

BROOKLYN, 10 ANYS

BERNAT, 10 ANYS

SARA, 5 ANYS

PAU, 4 ANYS

VINYET, 8 ANYS

EMMA, 6 ANYS LAURA, 10 ANYS

MARC, 9 ANYS

LUCÍA, 10 ANYS

MARINA, 10 ANYS

JOEL, 9 ANYS

06 DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara

FUGINT DE LA GUERRA

Dossier

DIA INTERNACIONAL DE LA INFÀNCIAEl dia mundial dels infants coincideix aquest 2015 amb la pitjor crisi de refugiats des de la Segona Guerra Mundial. Per això avui dediquem el diari als nens refugiats del món

La família vivia a Homs, una ciu-tat a l’oest de Síria, a tocar de la fron-tera amb el Líban, i que encara es disputen el règim i l’oposició. Allà els va enganxar l’inici de la guerra. “Un dia un terrorista ens va dema-nar que apuntéssim uns policies amb una pistola de joguina per en-tretenir-los i així ell els podria ma-tar, però la meva mare li va dir que no”, relata l’Ahmed. La desimboltu-ra i naturalitat amb què explica el que passa al seu país no el fa estar d’admetre que aquells dies a Síria va passar por. Però ell va fugir molt avi-at, una sort que no van tenir altres nens sirians, que han viscut anys de conflicte. “Tinc un cosí [a Barcelo-na] que no vol sortir de casa”, diu l’Ahmed, i explica d’amics seus si-rians que “veuen la policia i s’espan-ten, i els policies d’aquí no ho ente-nen”. Els recorda la policia siriana, tant o més temible que “els terroris-tes”: “La policia et mata i diu que han sigut els terroristes i els terro-ristes et maten i diuen que és la po-licia, tu sempre estàs al mig”.

El record de casa La seva cosina Nasra, que té 11 anys, sembla que ha superat els recels i diu que de gran vol ser policia. Ella va arribar a Barcelona el 2012, des-prés de passar gairebé un any sencer tancada dins de casa, a Homs, per evitar les bales i les bombes. Tot i la seva extrema timidesa, es nota que recorda amb afecte aquella casa de dos pisos, que compartia amb sis germanes, tiets, tietes, cosins i avis. Una casa plena que es va anar que-dant buida a poc a poc. Primer va marxar el pare de la Nasra a Damasc i d’allà al Líban, on se li van unir poc després la Nasra, la mare i les ger-manes. A la Nasra aquell pis al Líban no li agradava gens. Però aviat van agafar un avió cap a Barcelona, una ciutat on diu que se sent bé, tot i que aquí no viu pas en una casa de dos pisos plena de gent.

La Nasra no vol tornar a Síria, perquè allà “totes les cases han cai-gut” i no hi queda res. Però l’Ahmed sí que hi vol tornar. Li agrada viure a Barcelona i anar a l’escola –“Aquí els professors no et peguen”–, però no perd l’esperança de tornar algun dia al seu país. Malgrat tot, encara té al record una Síria on era feliç. En canvi, molts nens com l’Ahmed dels que veiem aquests dies rere les tan-ques busquen més aviat un lloc on començar a oblidar.e

“Que els deixin entrar i quan acabi

la guerra els tornin”El drama dels refugiats sirians té rostre de nen i amb la lògica infantil és molt fàcil de resoldre

Una de les espurnes que va fer esclatar la guerra a Síria va ser la mort d’un nen. Hamza al-Khatib tenia 13 anys i

havia anat a una manifestació con-tra el règim de Baixar al-Assad a Ji-za, prop de Daraa, quan el van dete-nir, el 29 d’abril del 2011. No se’n va saber res fins al cap d’un mes, quan la policia siriana va entregar el cos sense vida del Hamza als seus pares. Havia sigut torturat i mutilat amb una crueltat sense límits. Les imat-ges d’aquell nen desfigurat a cops, amb cremades i ferides de bala, van revifar les protestes d’aquella Pri-mavera Àrab a Síria i el van conver-tir en símbol de la revolució siriana.

L’Ahmed ara té només un any més dels que llavors tenia el Hamza i no en sap gaire de la guerra que dessagna el seu país i que ha obligat a fugir tota la seva família. A casa se-va no se’n parla. Però sap que tot va començar amb “un nen que va in-sultar el president” i per això “el van matar”. “Alguns diuen que l’havien matat amb una pistola i altres diuen que l’havien tallat a bocinets”, deta-lla, creant la seva pròpia llegenda.

Del Hamza a l’Ailan Avui, el drama de la guerra siriana segueix tenint rostre de nen. El de l’Ailan, el nen kurd sirià ofegat en una platja turca quan intentava ar-ribar a Grècia fugint de la guerra. I el dels milers de nens que, com ell, emprenen un viatge incert i perillós per fugir de l’horror. Els hem vist a les notícies, en llanxes precàries al mig del mar o atrapats rere les tan-ques que Europa els aixeca.

“Podrien deixar-los passar i quan acabi la guerra els tornen a enviar a Síria”, proposa l’Ahmed, aplicant la lògica a una crisi dels refugiats que preocupa els líders europeus. Pot-ser s’ho haurien de mirar amb ulls de nen. “Tenen por que alguns d’ells [els refugiats] portin pistoles ama-gades”, els justifica l’Ahmed.

Ell ja no és legalment un refugiat, perquè això vol dir “que no tens pa-pers i et donen un carnet vermell”. L’Ahmed té papers i viu a Barcelona des de fa temps. El seu pare havia vingut a treballar, de fet, ja el 2008, però va tornar a Síria perquè l’avi es-tava molt malalt.

BARCELONA

SÒNIA SÁNCHEZ

RUTH, 9 ANYS

Un diari dibuixat per nens del Casal dels Infants i de l’Escola Els Pins de Cornellà

Hem demanat a dos nens que ens dibuixin els quatre refugiats sirians entrevistats per aquest diari especial pel Dia Internacional de la Infància. La Ruth, de 9 anys, ha retratat l’Ahmed i la Nasra, i el Roc, de la mateixa edat, ha dibuixat els germans Sulaiman i Bashar. La resta de dibuixos que il·lustren aquest diari especial són obra d’un grup de nens del Casal dels Infants, que va passar la tarda d’ahir a la redacció de l’ARA posant color a les notícies. Els alumnes de cinquè de primària de l’Escola Els Pins de Cornellà de Llobregat també han col·laborat en l’especial, plasmant sobre paper la seva particular visió de la crisi de refugiats.

Nens i nenes plasmen sobre el paper les seves impressions de la crisi de refugiats

07ara DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015

700 nens arriben cada dia a Europa en busca de refugi, segons l’Unicef. Entre gener i setembre, n’han arribat 214.000. Si al juny 1 de cada 10 immigrants que passaven de Grècia a Macedònia eren nens, ara en són 1 de cada 3.

Síria des del Raval: paraules d’infant

per explicar la guerra

El seu germà gran, el Sulaiman, ara té 14 anys i un caràcter molt més reservat. Quan parla de la guerra es noten els dos anys d’avantatge so-bre el petit perquè el seu posat s’afli-geix. Recorda els detalls amb mol-ta més exactitud. “Eren les dotze de la nit i la meva família estava dor-mint quan van venir i ens van dir que havíem de sortir a les sis del ma-tí «o si no morireu tots»”. També ex-plica que van sortir abans, que a les cinc ja eren al carrer preparats per

deixar casa seva. Completa el re-lat difús del Bashar sobre el vi-atge amb precisió: “Al Líban ens hi vam quedar dos mesos. Després vam anar fins a Tur-quia. Vam trigar dos dies a ar-

ribar-hi. I de Turquia a Barce-lona hi vam anar en avió.

Me’n recordo que vam volar durant quatre

hores”.

Tornar a casa Potser l’edat dels infants també és el motiu que els fa tenir imatges tan diferents de casa seva. Al Bas-har, per exemple,

Barcelona li agra-da una “mica” però

l’espanten els gos-sos. “A Síria no hi ha-

via gossos”. Ho diu amb una mirada trape-lla, com si sabés del cert que el que diu no és veritat, però afegeix que voldria tornar, que allà hi està millor. De Homs explica que “juga-va al carrer, a futbol” i que li agradava anar a l’escola, però “va arribar

la guerra i ja no podia anar-hi”. Amb els dits, dibuixa sobre la taula un mapa: casa seva, l’escola i, al centre, batalles entre la policia i la gent. El Bashar va estudiar a casa durant un mes, mentre el règim d’Al-Assad combatia els rebels davant de la se-va escola. El seu tiet i altres famili-ars l’ajudaven a fer els deures. Però després els van fer fora de casa i van haver d’emprendre el viatge que fi-nalment els ha portat al Raval.

Al contrari que el seu germà pe-tit, el Sulaiman sí que vol quedar-se a Barcelona. “Ara no podem tornar a Síria. Ens quedem aquí, jo no vull tornar-hi, m’agrada ser aquí”. De fet, de Homs, on va viure fins als 12 anys, no en vol parlar. Ho ha oblidat tot perquè “era massa petit”, s’excu-sa. Encara no ho ha acabat de dir i el Bashar l’interromp, rialler: “És que té mala memòria”. El que no re-corda el Sulaiman és que quan va co-mençar la guerra van estar una set-mana sense sortir de casa i que no podien sortir a comprar menjar per-què el carrer era intransitable, peri-llós. El Bashar és qui ho explica. I diu que la seva mare, per sort, guar-dava algunes provisions que van servir per alimentar la família.

La vida a Barcelona Els germans Al Mustafa fa menys d’un any que van dues o tres tardes per setmana al Casal dels Infants del Raval. Hi han arrossegat els seus cosins, també refugiats. Una educa-dora del centre explica que al casal els nens s’ho passen bé i que molts s’hi apunten perquè coneixen altres nens que hi van. És una manera més d’integrar-se.

“Els nens sirians que vénen al casal són tots els meus cosins”, diu el Bashar. El cert és que una tren-tena de familiars seus viuen avui a Barcelona. Quan van arribar a la ciutat, vivien tots en una sola casa, que era del seu oncle. Els germans recorden aquell pis ple de gent. Després van començar a anar a l’escola, al Raval. El Bashar diu que anar a classe li agrada, sobretot “l’educació física, les mates una mica, plàstica i música”. I conclou: “Bé, m’agrada tot”. S’ho pensa una estona i decideix que quan sigui gran vol ser taxista. El Sulaiman ho té més clar: ell voldria ser mecànic, a Barcelona. El seu pare a Síria era venedor de cotxes, però aquí no troba feina.e

Els germans Bashar i Sulaiman Al Mustafa recorden una llar ben diferent

Mentre l’entrevistem, el Bashar Al Musta-fa no perd el som-riure desvergonyit. No el perd, tot i que

el que explica és la fugida de la se-va família de la ciutat siriana de Homs, enmig de la guerra. La seva història és la del drama dels refu-giats. Però explicada des de Barce-lona i amb veu d’infant pren un co-lor diferent. El Bashar té 12 anys i en fa dos que va arribar al Raval. So-ta l’empara dels educadors del Ca-sal dels Infants del Raval, s’avé a dir tot el que li passa pel cap. Sense gai-rebé haver-l’hi de preguntar, co-mença a explicar la gènesi del pe-riple familiar: “Un dia van venir de nit i ens van dir: «Heu de sortir de-mà o si no us matem»”.

És un nen despert però el seu re-cord d’aquella època, del viatge, és una mica confús. “Vam sortir, pe-rò no hi havia cotxes, vam cami-nar una mica i al final vam veu-re un cotxe i vam anar a una ciutat. I després a una al-tra i una altra, a tot ar-reu on anàvem també hi havia guerra”. No és capaç de dir com van fer el viatge, ni exacta-ment per quantes ciu-tats van arribar a pas-sar. “Al final vam anar al Líban. Érem allà i ens va trucar el meu pare [que ja era a Bar-celona] i va dir «Crec que podeu venir aquí», i no sé com, vam venir aquí”.

La seva mare, la seva germana, el seu tiet, la seva àvia i el seu germà gran el van acompanyar durant la travessia. El Bas-har explica que quan van marxar es pensaven que era només per deu dies. “«Deu dies i tornem». Pe-rò van passar deu dies i no podíem tornar. La guerra no es va acabar: ja fa qua-tre anys que dura”, expli-ca alçant les celles, com si volgués remarcar que quatre anys és molt de temps. I ho és, esclar.

BARCELONA

ANNA MOYÀ

ROC, 9 ANYS

51% La meitat dels refugiats que hi ha avui al món (9,5 milions de persones que han hagut de travessar una frontera fugint de la guerra i la violència) són menors de 18 anys.

“Avui és un bon dia per alçar la veu i denunciar que no pot ser que el codi postal condicioni ne-gativament la vida de molts in-fants. Si volem que el seu benes-tar i els seus drets no siguin no-més privilegi d’alguns, hem de se-guir sumant esforços i fer que cada dia sigui 20 de novembre”. Amb aquesta declaració de prin-

cipis es presenta el Casal dels In-fants del Raval, que des del 1982 treballa per ajudar els infants amb menys oportunitats a casa nostra. Una tasca que va arrencar al barri del Raval però que avui ja s’estén molt més enllà, en diversos barris en situació d’exclusió: el Raval i el Besòs a Barcelona, la Mina a Sant Adrià de Besòs, Sant Roc i Llefià a

sal, fent activitats de lleure i de re-forç educatiu amb desenes d’al-tres nens. Fa poc fins i tot hi van veure un vídeo que relatava el con-flicte a Síria i que, segons l’educa-dora del Casal Laia Ribas, va do-nar peu a un debat molt interes-sant on van sorgir preguntes com: “Per què els musulmans sempre són els dolents a les pel·lícules?”

Badalona, Fondo, Raval i Santa Rosa a Santa Coloma de Gramenet i la localitat de Salt al Gironès. En total, acompanyen més de 6.000 infants amb un equip de més de mil voluntaris. Les escoles del barri i els ser-veis socials hi deriven la majoria dels casos, en una tasca comuna que implica també les famílies “per trencar el cercle de la pobresa” i “ser motor de trans-formació social”, diu la directora, Rosa Balaguer.

Els quatre nens sirians que expliquen la seva his-tòria en aquestes pàgines passen moltes tardes al Ca-

Més de trenta anys defensant els infants amb menys oportunitats, al Raval i més enllà

08

dossier DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara

Crònica

“E l Dia Internaci-onal de la In-fància s’atura la guerra?” La Clara té 10 anys

i estudia cinquè de primària a l’Escola Els Pins de Cornellà de Llobregat. La seva pregunta és in-gènua i alhora lúcida. Igual que ho són les reflexions dels seus companys de classe, que aquesta tardor han treballat a l’aula la cri-si dels refugiats a Europa i al món. “Un refugiat és una persona que té la mala sort d’haver de fugir del seu país, ja sigui perquè hi ha una guerra o perquè està perseguida políticament, entre d’altres”, ex-plica el Brooklyn, que farà 11 anys al desembre.

A l’aula de la classe hi tenen penjat un reportatge de l’Isaac Lluch titulat “La fugida de l’Ab-dulkader”, on s’explica el viatge precari d’uns joves sirians que van voler deixar enrere la guerra i refugiar-se a Alemanya. “Nosal-tres també podríem ser refugi-ats”, diu un altre cartell sobre la paret. A sota, els alumnes hi han escrit com se sentirien si hagues-sin de fugir del seu país. “Si no-més pogués emportar-me tres co-ses agafaria la Play 4, la tele i l’or-dinador”, diu un d’ells. “Jo m’en-duria un peluix que em va regalar la meva àvia i que tinc des que era petita. També fotos dels meus amics, per recordar-los cada dia”, afegeix la Lucía, que reflexiona: “Segurament em sentiria trista. No crec que ser refugiat sigui una sensació gaire bona. I m’agrada-ria que no em tractessin mala-ment per ser d’un altre país, que m’ajudessin a situar-me i que m’ensenyessin la ciutat”. “Ningú es mereix haver de marxar de ca-sa”, afegeix la Clara, de 10 anys.

Refugiats de carn i ossos Fa unes setmanes, tota la classe va anar a una exposició sobre els refugiats organitzada per l’AC-NUR, l’agèn-cia de les Na-cions Unides (ONU) que aborda aques-ta problemàti-ca. Al Toni li va impressionar una fotografia d’un nen que plorava davant d’una casa feta d’excrements de camell, i a l’Aaron que els nens juguessin a sobre dels tancs. A l’Elena li va sobtar que hi hagués persones que havien de viure en un centre comercial perquè els

BARCELONA

SELENA SORO

havien enderrocat la casa, i al To-ni que els nens haguessin de ca-minar desenes de quilòmetres per anar a l’escola. “Abans de ser nens refugiats eren com nosal-tres. I ara també”, reflexiona la Lucía.

Marina Bastardi, professora de 5è, corrobora que el que més ha impactat els alumnes és que els refugiats puguin ser nens com ells, que un dia es veuen obligats a marxar del seu país perquè escla-

ta una guerra. J u n t a m e n t amb la seva companya, la Montse, van decidir apro-fundir en la crisi dels re-fugiats per complemen-tar el que els nens sentien a casa o ve-

ien a les notícies. “Part de la feina que hem de fer a l’escola és acostar a les aules la seva realitat, ja sigui propera o llunyana, per-què així la puguin entendre mi-llor”, argumenta la Marina.

A banda de l’exposició de l’AC-NUR i de les notícies dels diaris, els alumnes de cinquè van veure un reportatge de l’Info K i van te-nir la possibilitat d’entrevistar una refugiada en carn i ossos. Amb ella van aprendre que un re-fugiat pot fugir de moltes coses. La Kate, a qui perseguia la màfia colombiana, els va portar una mostra dels a l i m e n t s que reben tots els refu-giats quan són acollits en un nou país. “No ens va agradar gaire, tenia una mica de gust de tor-ró”, recorda l’Ainhoa.

El Carlos, que també té 10 anys, opina que els governs hau-rien d’ajudar més els refugiats, construir més cases per a ells i do-nar-los espai a les seves ciutats. “A ningú li agradaria passar el que ells estan passant”, reflexiona. L’Elies afegeix que hi ha molta

gent que es beneficia de les guer-res. “Hi ha gent a qui no li interes-sa que la guerra s’acabi perquè guanyen molts diners venent ar-mes. Si hi hagués pau es quedari-en sense negoci”, sentencia.

El que tots tenim en comú Abans de marxar, el cap de foto-grafia de l’ARA, el Xavier Bertral,

explica als alumnes de cinquè la fei-nada que su-posa triar una fotografia per a la portada. I els revela un detall interes-sant: “Cada dia rebem moltes imat-ges de refugi-

ats. ¿Sabeu què és el primer que fan, tots, quan arriben al seu nou país?”, els demana. Ningú ho sap, i ell els hi descobreix: “Miren el mòbil, i s’asseguren que no s’ha-gi mullat. Què vol dir això?”, pre-gunta als nens. Un alumne aixe-ca la mà i respon: “Que són com nosaltres”.e

Els refugiats, nens com nosaltresUn grup de 5è de primària reflexiona sobre la guerra de Síria i les condicions dels refugiats

DIA INTERNACIONAL DE LA INFÀNCIA

Els alumnes de cinquè de l’Escola Els Pins de Cornellà van fer servir els llapis de colors per reflectir la crisi dels refugiats. L’Iker, per exemple, va inspirar-se en una fotografia de Samuel Aranda, portada de l’ARA del 20 d’octubre.

Arguments “Abans de ser refugiats eren nens i nenes com nosaltres”, diu la Lucía

MARTA, 10 ANYS

MARIONA, 10 ANYS

Vegeu el vídeo

IKER, 10 ANYS

09ara DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 PUBLICITAT

10 DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara dossier

cràtica del Congo ha afectat 2,8 mi-lions de criatures, segons dades de l’Unicef. S’enfronten a la violència sexual, el reclutament de nens sol-dat, la separació de les famílies i tots els traumes d’una guerra sense cap llei. Al Sudan del Sud, el país més jo-ve del món, hi ha 3,4 milions d’in-fants afectats pel conflicte, dels quals més de 800.000 han hagut de marxar de casa. El conflicte al nord de Mali se suma a l’epidèmia de la fam: 181.000 nens hauran patit aquest any desnutrició aguda. Nigè-ria i la República Centreafricana són els altres escenaris del drama africà.

A Europa, entre els refugiats que arriben a Grècia i enfilen la ruta dels Balcans, els més petits són els més vulnerables als perills del viatge. Des que la fotografia del petit Ailan Kurdi ofegat en una platja de Tur-quia va sacsejar la mala conscièn-

Les criatures, els refugiats

més vulnerablesMés de la meitat de les persones que fugen de la guerra

i la persecució són menors

cia d’Europa, més de 150 criatures han mort a les pasteres de l’Egeu. Però aquest no és l’únic problema. L’any passat 24.000 menors que vi-atjaven sense els pares van demanar asil a la UE i tot apunta que enguany en seran molts més. Un diari ale-many recollia aquesta setmana un cas típic: l’Ali Hassan, un noi de 14 anys de la ciutat siriana d’Idlib que està acollit en un centre de menors de Munic. “Els meus pares volien que vingués primer per poder anar a l’escola. A Síria no hi ha classe: la meva escola va ser bombardejada. Si tot va bé, la resta de la meva família podrà venir l’any que ve”. Algunes famílies alemanyes estan disposa-des a adoptar nens refugiats sirians, però el que ells i els seus pares volen és poder tornar a viure junts.

Perduts i separats dels pares També hi ha menors que es perden pel camí o que queden separats de les seves famílies en els molts mo-ments caòtics del viatge. “Aquestes criatures són particularment vulne-rables a l’abús i l’explotació, i neces-siten protecció addicional”, reclama la portaveu de Save the Children. I encara que puguin estar al costat dels seus pares, no els poden prote-gir de les terribles condicions del seu periple: “Aquí, al camp de Mo-ria, que està del tot desbordat, la gent ha d’esperar setmanes per po-der continuar el viatge i viuen sota els arbres només amb una lona al damunt”, descriu McDonald. “Han perdut la roba i les mantes en el vi-atge –alguns m’han explicat que van haver de llençar les seves pertinen-

DIA INTERNACIONAL DE LA INFÀNCIA

Les crisis de refugiats que es viuen avui al planeta tenen cara de criatu-ra. El 51% dels 9,5 milions de per-sones que han hagut d’abandonar casa seva fugint de la guerra i la per-secució són menors, segons les da-des de l’agència de l’ONU per als re-fugiats. Avui al món hi ha més refu-giats que mai des de la II Guerra Mundial i el percentatge de criatu-res entre ells també és el més elevat des d’aleshores.

Per què hi ha tants nens? Perquè la majoria de refugiats provenen de Síria, l’Afganistan i Somàlia i són fa-mílies senceres que han pogut sal-var la pell i s’han endut els fills en el seu èxode. Ho explica a l’ARA Alun McDonald, portaveu de Save the Children al Pròxim Orient, des de l’illa grega de Lesbos: “He parlat aquest matí amb una família de Sí-ria que amb la guerra ha perdut tot el que tenien: casa seva ha sigut bombardejada, la majoria dels seus veïns han mort, l’escola dels seus fills ha quedat destruïda... Voldrien poder-se quedar al seu país, però no han tingut cap més remei que fugir amb els seus fills per arribar a un lloc segur”.

Els més petits estan al centre d’unes guerres que es lliuren sense treva ni cap mena de protecció per a la població civil. I el pes de l’acollida no el carrega l’Europa desenvolupa-da, sinó els països veïns, molt sovint enfonsats en les seves pròpies misè-ries. La guerra a la República Demo-

BARCELONA

CRISTINA MAS

ÀLEX, 11 ANYS

11ara DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 dossier

ces per la borda per evitar que la pastera en què anaven a Grècia s’en-fonsés–. A la nit fa molt de fred, ar-riba l’hivern i serà encara pitjor. Fa unes setmanes hi va haver fortes pluges i tot va quedar negat. Hi ha un risc real que els nanos no puguin suportar-ho”, alerta.

Les ONG que treballen en el camí dels refugiats també alerten de l’im-pacte psicològic de les experiènci-es traumàtiques que han viscut els més petits. “Vénen de zones que pa-teixen conflictes terribles i han ha-gut de fer un camí molt perillós pel mar. Molts encara estan espantats per l’experiència i han viscut coses que cap criatura hauria de patir”.

Fa tres setmanes el Dignity I, un dels vaixells que Metges Sense Fronteres ha desplegat al Mediter-rani per rescatar del naufragi els que viatgen en la ruta entre Líbia i Itàlia, va trobar-se en alta mar una dona camerunesa de 25 anys, la Collins, que estava a punt de parir. El seu fill, el Divan, va néixer a bord. Tot un símbol de capacitat de supervivència. La mare, infermera, havia estat treballant al seu poble fins que els jihadistes de Boko Ha-ram el van ocupar i va ser segresta-da. Es van poder escapar i va em-prendre un penós viatge de sis me-sos fins a Líbia, on va arribar emba-rassada. La poeta somali Warsan Shire, exiliada a la Gran Bretanya, resumeix el que va empènyer la Collins, com milions de pares, a ju-gar-se la vida al Mediterrani: “Nin-gú posa el seu fill en un vaixell si no és que l’aigua és més segura que la terra”.e

“Entre els sirians veiem créixer el treball i el matrimoni infantils”

Les autoritats no hi poden fer res? Les autoritats treballen per aturar l’arribada d’homes no sirians, siguin jordans o estrangers, que vénen als camps de refugiats buscant nenes per casar-s’hi. Han sigut estrictes en això, però els acords entre la pobla-ció siriana són difícils de controlar.

I l’Unicef què fa? El març d’enguany vam començar a do-nar ajuts econò-mics als refugiats més vulnerables que viuen fora dels camps i hem vist que això ajudava a mantenir molts in-fants a l’escola.

¿Tots els nens refugiats a Jordània reben educació? És el gran repte. Fora dels camps les escoles jordanes acullen 135.000 si-rians, però n’hi ha 90.000 que no hi van perquè el govern jordà va dir que ja no en podia assumir més. Dins els camps, l’Unicef té escoles que se-gueixen el currículum jordà, però també molts altres programes. El que passa és que molts tenen neces-sitats psicosocials especials fruit del

trauma i els costa adaptar-s’hi. Ho demostren amb conductes agressi-ves o incapacitat de parar atenció.

Com els atenen? Proveïm suport psicosocial en diver-sos nivells, des d’un espai bàsic per

jugar, fins a psicòlegs o interven-ció mèdica si cal. Hi ha

molts nens que han ex-perimentat la guerra

directament, però per a d’altres la mera experiència d’haver de fugir, deixant casa, amics i familiars enrere, o d’haver

perdut algun fami-liar els genera aquest

trauma.

També hi ha nens que ja han nascut com a refugiats. Sí, al camp de Zaatari neix un nadó cada 3 hores. El govern jordà els dó-na un certificat de naixement i els registra com a sirians. I és molt, per-què en camps com els d’Uganda les famílies han d’anar fins a la capital per registrar-los. Moltes no ho fan i els nens no queden registrats enlloc. A efectes legals, no existeixen.e

Jordània és el tercer país que més re-fugiats sirians acull: 654.000, el 56% dels quals són nens. La frontera sud de Síria, que toca a Jordània, és una altra via de sortida per als que fugen de la guerra sagnant que assola el pa-ís. Entre el 2012 i el 2014 fins a 4.000 persones travessaven diàriament aquesta frontera. Tot i que la majoria s’instal·len pel seu compte, en cases d’amics o familiars, fins a 105.000 si-rians viuen als cinc camps de refugi-ats que l’ACNUR té a Jordània. Avui dia les restriccions d’entrada aplica-des pel govern d’aquest país d’acolli-da han reduït l’afluència de refugiats a 60 al dia. De fet, ja són més els que marxen de Jordània que els que arri-ben. Però si uns 100 refugiats enfilen cada setmana el camí cap a Europa des d’aquí, són més (100 al dia) els que decideixen tornar al seu país malgrat la guerra. “Diuen que prefe-reixen viure els seus últims dies a Sí-ria que continuar sent refugiats”, ex-plica Stephen Allen, el coordinador d’Unicef als camps de Jordània.

Molts dels refugiats de Jordània ho són des de fa temps. Al camp més gran, el de Zaatari, que acull 80.000 persones, la majoria fa entre dos i quatre anys que hi són. Ja no hi acceptem nous refugiats per-què no hi ha espai i els que vénen ara van al camp d’Al-Azraq. Però el més preocupant és que com més temps passa més vulnerables són. Molta gent va fugir de Síria amb recursos, diners o contactes que els podien ajudar. Han passat quatre anys i molts han esgotat els seus fons i els contactes ja no hi són. La vulnerabi-litat va en augment al mateix temps que l’ajuda humanitària es redueix.

Com afecta això els nens? Molt. En esgotar els seus diners, ca-da cop més famílies miren de sobre-viure per altres vies i una manera fà-cil de fer-ho és traient els nens de l’escola i posant-los a treballar. Hem vist créixer molt el treball in-fantil entre els refugiats sirians, dins i fora dels camps. Alguns venen productes, cobren per traslladar co-ses d’un lloc a un altre del camp, i al-tres van a treballar en l’agricultura. Això afecta cada cop més nens. En-tre les nenes el que hem detectat és un increment del matrimoni infan-til en els últims tres anys. Hi ha una part cultural, però si el 2012 el 16% dels matrimonis entre refugiats si-rians implicaven una menor d’edat, avui és el 33%: s’han duplicat. Els pares ja no poden fer-se’n càrrec i troben algú que sí que pot.

BARCELONA

SÒNIA SÁNCHEZ

Stephen AllenCOORDINADOR D’UNICEF ALS CAMPS DE REFUGIATS DE JORDÀNIA

BELÉN, 10 ANYS

Perills Els més petits poden perdre els pares i alguns adolescents van sols

Trauma “Han viscut coses que cap criatura hauria de patir”, diu Save the Children

VINYET, 8 ANYSEMMA, 6

ANYS

12

dossier DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara

ofereix un paquet de xiclets. El Ma-lek té 11 anys i prové de Rif Halab, al nord d’Alep. El seu pare va morir lluitant contra el règim. Ell, les se-ves tres germanes petites i la seva mare van fugir de Síria fa dos anys. Primer van ser refugiats a Jordània. “Estàvem en un camp de refugiats, però allà no hi havia feina i per això vam venir a viure a Beirut”, explica amb desimboltura. El Malek no es planteja tornar a l’escola. “Anava a quart i m’agradava estudiar. Ara he de treballar”, diu. El nen treballa de les 8 del matí a les 4 de la tarda ve-nent paquets de xiclets i mocadors. Acostuma a guanyar al voltant de 5 dòlars al dia i una part d’aquests di-ners els ha de donar a les màfies que li van aconseguir la feina. A la nit el

Malek descarrega caixes en un su-permercat. La seva mare no treba-lla, ja que ha de fer-se càrrec de les filles petites. Amb els diners que guanya el Malek amb prou feines poden pagar el lloguer, de 150 dòlars per una habitació en un suburbi de prop de l’aeroport de Beirut.

Els nens són les principals vícti-mes de la crisi de refugiats sirians, amb desenes de milers obligats a dormir a la intempèrie, i milers més presos de l’explotació infantil i fins i tot de l’abús sexual. Hi ha més d’un milió i mig de refugiats sirians al Lí-ban, la meitat dels quals són menors d’edat.

Segons un informe de l’Unicef i Save the Children, més de 1.500 nens sirians treballen als carrers a

Beirut, venent flors, xiclets i moca-dors o netejant sabates. Molts siri-ans envien els seus fills a treballar de jornalers als camps per guanyar poc més de 8 dòlars al dia en lloc d’anar a l’escola. Altres menors tre-ballen a la construcció.

El perill de les xarxes de nens La majoria de nens que treballen als carrers són “extremadament vul-nerables a la violència, el robatori, l’abús i l’explotació sexual, però a més corren el risc de ser captats per les xarxes de tràfic de nens”, denun-cia a l’ARA un responsable de l’Uni-cef a Beirut.

El Líban s’ha compromès a eradi-car el treball infantil per a l’any que ve. Però amb el seu govern paralitzat per la crisi regional i l’aplicació de lleis històricament limitades contra l’explotació laboral, aquest objectiu ara per ara sembla fora del seu abast.

El cas de les nenes encara pot ser més dramàtic. Alguns pares creuen que el matrimoni protegirà les seves filles de l’abús físic o sexual, o que el matrimoni servirà per garantir la seguretat econòmica de les nenes i disminuir les despeses de la família. Però en molts casos nenes d’entre 14 i 16 anys són obligades a casar-se amb homes de negocis del Golf que n’abusen sexualment durant unes setmanes i després les tornen als seus pares.e

Guanyar el jornal per a tota la família

amb només cinc anysDemanar almoina, vendre xiclets o netejar sabates,

la nova vida dels nens sirians refugiats al Líban

Precarietat “A Síria anava a quart i m’agradava estudiar; ara he de treballar”, diu el Malek

DIA INTERNACIONAL DE LA INFÀNCIA

La Zora tot just s’aixeca mig metre de terra. Té els cabells enredats i la cara plena de mocs. Als 5 anys, la ne-na és el principal suport per a la se-va família. La Zora s’enganxa al pan-taló d’un vianant i amb veu planyí-vola li demana una almoina. La seva mare, la Sana, de 20 anys, està asse-guda en una cantonada, amb el cap cobert amb un mocador negre i una túnica del mateix color. Als braços hi té un nadó d’un any, i al seu cos-tat una altra nena de dos anys inten-ta posar-se dreta, recolzant-se a la paret. Fa uns set mesos van arribar a Beirut. Vivien al districte de Jisr al-Xugur (a la província siriana d’Idlib) fins que el seu marit, que donava suport al règim sirià, va ser executat per milicians del Front al-Nusra, filial d’Al-Qaida a Síria, que ha aconseguit el control total de la província d’Idlib.

“Uns homes armats van entrar a casa, es van emportar el meu marit i li van disparar al carrer”, recorda la Zora, amb l’expressió afligida. “Tenia por pels nens, i per això vam fugir”, explica, i afegeix: “Mai vaig pensar que acabaria demanant al-moina al carrer”.

Uns metres més enllà un nen pi-gat i pèl-roig s’acosta a una dona i li

BEIRUT

ETHEL BONET

ELIES, 10 ANYS

13ara DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 PUBLICITATPÀGINES ESPECIALS

14 DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara PUBLICITAT PÀGINES ESPECIALS

PUBLICITAT

15ara DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 PÀGINES ESPECIALSPÀGINES ESPECIALS

16 DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara PUBLICITAT PÀGINES ESPECIALS

PUBLICITAT

17ara DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 PÀGINES ESPECIALS

18 DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara PUBLICITATPÀGINES ESPECIALS

19

dossierara DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015

BRUNO, 9 ANYS

Arriba el 20-N i aquest any la vulneració dels drets dels infants es fa visible, de manera significativa, en la inhumana realitat

dels fugitius de les guerres. Però, mentre miro d’acabar aquest text sonen trets a París. No apareixen rostres d’infants però puc imaginar el desconcert dels infants i adoles-cents quan senten la informació. Sento al tren un escolar que es pre-gunta si ara vindran aquí a matar-nos. He de canviar el text que tenia escrit i parlar de 2 tipus de drets vul-nerats: dels somnis infantils impos-sibles i del mirall de la humanitat que es fa miques davant seu.

El drama icònic de l’Ailan ofegat a la platja reflecteix molt bé les nos-tres permanents contradiccions. No suportem descobrir que matem in-fants i, alhora, no ens preguntem per les vides que han de viure, pels oce-ans de maltractament que han hagut de travessar fins a arribar a l’horitzó de la nostra platja. Quan els recullen morts a la sorra vivint un drama, pe-rò a poc a poc les nostres emocions tornen a la tranquil·litat de l’oblit.

Entre els que fugen hi ha molts infants, però sempre podem fer veure que no els veiem, queden di-fuminats entre el paisatge adult. Tanmateix hi són i estem obligats a pensar de manera específica en ells i elles per acomplir la llei. Com que vam signar la Convenció de Drets dels Infants, la resposta no pot que-dar inclosa en la no-resposta que donem als adults. Si hem posat a les lleis que cap persona entre 0 i 18 anys pot ser privada del dret a so-breviure, del dret a anar a escola, del dret a no posar en perill la seva sa-lut, del dret a tenir infància, a viure

Opinió

PSICÒLEG, EDUCADOR I PERIODISTA

JAUME FUNES

Resposta Vam signar la Convenció dels Infants; ¿cometrem el delicte de no ajudar-los?

Delictes de lesa infància

com a infants i no patir per culpa dels adults... ¿podem cometre el de-licte de parar-los entre fang i filfer-ro? No hi donem voltes. Aquesta il·legalitat és un delicte de lesa in-fància, anterior al de lesa humanitat que cometem amb els seus pares. La Convenció, 26 anys després de ser aprovada, torna a tenir un paper se-cundari. Totes les lleis de control i ordre adult li passen per sobre i l’ar-raconen. Per què –ara que està tant de moda el verb– no acordem que quan la infància busca refugi no va-len aquestes lleis i s’han de desobe-ir? Primer els infants. Primer les lleis que afecten els infants (de pas-sada també aquí, a casa nostra).

Si, al final, els deixem arribar a al-gun refugi res s’ha acabat. Queda la gestió del que han viscut. Fer pos-sible el seu dret que les ferides no deixin cicatrius permanents. Co-mença la cura perquè tinguin prou dosi de felicitat infantil compensa-dora. Comença la construcció de vi-des d’infància amb unes mínimes dosis de normalitat vital. Queda que algú els ajudi a posar sentit a la ir-racionalitat de tot allò que han vis-cut. Queda posar-se en els seus ulls i descobrir com ajudar-los a tornar a somniar.

En algun moment apareixerà el futur i el seu dret a imaginar-lo. És quan no podem acceptar que el re-

fugi hagi estat un aparcament obli-dat per anar creixent. Poca gent es pregunta avui, per exemple, com han estat, com són les infàncies en els campaments de refugiats del Sà-hara, però fa quaranta anys que te-nen infàncies sense esperança, ni carnet d’identitat. Acollir-los vol dir pensar activament, des del pri-mer dia, com podran recuperar la seva autonomia, el seu dret al re-torn. Si més no perquè els hem re-conegut el seu dret a pertànyer a al-guna terra, a ser infants d’algun lloc.

El mirall dels adults Si he fet sentir al lector que aquesta infància queda lluny (tot i que en un món de virtualitat digital com el nos-tre no hi ha temps ni espai), sempre ens queda París. Descobrir com les infàncies pròximes s’han endinsat en la deshumanització d’aquests di-es. Els seus adults han pensat majo-ritàriament en la protecció i, alguns, a evitar que el drama alterés les se-ves vides. Però, des de la Convenció, he de dir que ha estat un dur exem-ple de com vulnerem el seu dret al mirall dels adults.

Els infants tenen dret que els adults els escoltin i els retornin ex-plicacions coherents del món que descobreixen (equilibrant l’educa-ció en la pròpia cultura amb la cons-trucció i l’expressió lliure de les se-ves idees). ¿Hem pogut explicar la irracionalitat?

Ara és quan necessiten descobrir que també en dubtem, que no vivim en un món en què tot està bé. Ara era el moment per ajudar-los a pen-sar i a descobrir que no existeix cap idea, cap déu, que justifiqui ser vi-olent. Ha estat una ocasió per mirar rere el mirall i descobrir els altres infants, els que pateixen vides que condueixen a matar.

Recordem. Tenen dret a tenir infància, a imaginar futurs, a tro-bar sentits a la vida que han de compartir.e

DIA INTERNACIONAL DE LA INFÀNCIA

20 DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara política

PolíticaNOVA ETAPA

Gir en el discurs de la CUP, que evita vetar Mas per primer cop

una proposta d’acord “global” que podria incloure fins i tot Mas com a president, sempre que hi hagi un canvi substancial en el què, el com i el quan. Així ho van afirmar els di-putats i alguns membres del secre-tariat nacional en una roda de premsa al Parlament que va atreure una gran expectació mediàtica.

Amb aquest moviment, la CUP trasllada la pressió a Junts pel Sí, a qui ahir van demanar una “nova proposta” que no necessàriament ha de portar al capdavant un nou candidat. Com que tant Junts pel Sí com la CUP busquen un acord de conjunt, les negociacions en les tau-les sectorials –pla de xoc social, rup-tura democràtica i procés constitu-ent– s’intensificaran, buscant el desllorigador i les contrapartides (socials) que permetin arribar a l’entesa. Quan s’assoleixi el pacte –sobre el què, el com, el quan i tam-bé el qui–, la CUP ho traslladarà a la militància en una assemblea na-

cional extraordinària. De moment, hi ha prevista una jornada de debat nacional el diumenge 29 per “no-més debatre” l’estat de les conver-ses. Ara bé, si durant la setmana que ve hi hagués fumata blanca i s’anun-ciés un acord, aquest macrodebat es reformularia per convertir-se en l’assemblea extraordinària per rati-ficar-lo. Per això el secretariat ja ha posat en marxa l’engranatge assem-bleari i entre dimarts i dijous de la setmana que ve s’impulsarà un pro-cés intern de debat pel territori.

Marge per a l’acord A la CUP es mostren esperançats a arribar a un acord amb Junts pel Sí. I això que ahir no van estalviar crí-tiques a Convergència per les decla-racions de l’exconseller Francesc Homs i el conseller Andreu Mas-Colell, que en un article a l’ARA va afirmar que CDC “no pot acceptar les condicions” dels cupaires. El president del grup parlamentari de

El partit avisa que no cedirà als “xantatges” i deixa la decisió sobre la investidura a les assemblees

la CUP, Antonio Baños, va atribuir-ho a un “escenari neoautonomista” que vol tornar a situar el marc polí-tic català en la negociació amb Ma-drid. “Ni peix al cove ni puta i Ramo-neta”, va etzibar Baños, que va de-nunciar el “dilacionsime” d’alguns sectors de CDC per alentir el procés al mateix temps que va reivindicar que la CUP és la “garantia” per blin-dar el procés en contra de “marxes enrere i traïcions”.

A tot això, els cupaires van la-mentar la “campanya mediàtica” orquestrada, diuen, per CDC per “pressionar-los”. La diputada Eulà-lia Reguant va negar que ells facin “xantatge” a Junts pel Sí i va afirmar que l’esquerra independentista es-tà cedint en les negociacions, per-què no està “imposant” el seu pro-grama electoral sinó reclamant “unes condicions de mínims”.

Amb el macrodebat del diumen-ge 29 a l’horitzó, la negociació entra, ara sí, en una fase decisiva.e

Per primera vegada des del juliol, quan la CUP va refusar sumar-se a la llista unitària de CDC i ERC, el partit de l’esquerra independentis-ta va evitar vetar Artur Mas com a president. Un canvi de posició que dóna oxigen a les converses amb Junts pel Sí i, en concret, amb Con-vergència, amb qui la relació s’havia tensat els últims dies arran de les dues negatives a la investidura, en què la CUP va oficialitzar el seu no a reelegir Mas.

Ahir, però, l’esquerra indepen-dentista va obrir una nova pantalla. Encara que ja havien dit que la deci-sió final sobre la investidura se sot-metria a votació de la militància, el gir en el procés de negociació és que van evitar demanar un nom alterna-tiu al del líder de CDC i van mostrar-se disposats a portar a l’assemblea

BARCELONA

LAIA VICENS Negociació La CUP reclama una “nova proposta” per assolir un acord “global”

Advertència Baños avisa CDC que no torni al “peix al cove” ni a fer “la puta i la Ramoneta”

21ara DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 política

El cap de llista d’Unió el 20-D, Josep Antoni Duran i Lleida, es reunirà avui amb la socialista presidenta de la Junta d’Andalusia, Susana Díaz, al Palau de San Telmo de Sevilla.

DURAN ES REUNEIX AMB SUSANA DÍAZ

L’empresari de Sabadell Jordi Cuixart assumirà la presidència d’Òmnium Cultural a la junta directiva del 19 de desembre. Ell és l’únic candidat per substituir Quim Torra, president des que va plegar Muriel Casals.

JORDI CUIXART PRESIDIRÀ ÒMNIUM

CDC encara amb optimisme la recta final

L’alt voltatge de principis d’aquesta setmana –amb l’article d’Andreu Mas-Colell a l’ARA i un to inusualment dur de Francesc Homs en successives entrevis-tes– ha donat pas a un missatge conciliador. “Ens estem adonant que el preu del no-acord cada ve-gada és més alt. Això s’ha de solu-cionar, com a molt tard, la setma-na vinent”, assenyala a l’ARA una font coneixedora de les conver-ses. “La roda de premsa de la CUP va ser positiva per dues raons: van allunyar-se del to anticapita-lista i no van carregar contra Mas”, afegeix un altre dirigent.

Canvis en la negociació Des dels passadissos del Parla-ment, i abans de la roda de premsa de l’esquerra alternati-va, Raül Romeva també es con-fessava “optimista de mena”. El cap de llista de Junts pel Sí el 27-S és un dels que se senten més pròxims a les propostes de la CUP, i ahir va admetre en una entrevista a Catalunya Ràdio que hi havia hagut un “canvi” en la forma de negociar per supe-rar el bloqueig. “Estem fent una cosa que no havíem fet mai, i ai-xò exigeix molt diàleg”, va insis-tir Romeva.

Un altre factor que CDC ha re-but amb especial optimisme és que Oriol Junqueras, president d’ERC, sortís ahir en públic a dei-xar clar que tancava files amb Mas. “No negarem que en algun moment de les últimes setmanes havíem trobat a faltar un cop de mà”, admeten en privat els diri-gents nacionalistes, que conside-ren bàsic un acord abans de la campanya per afrontar amb mi-llors perspectives el 20-D.e

Dirigents del partit avisen del cost que suposaria per al sobiranisme el no-acord

L’horitzó de les noves eleccions semblava més pròxim que mai entre la segona negativa de la CUP a la candidatura d’Artur Mas a la presi-dència de la Generalitat i principis d’aquesta setmana. Els missatges durs de Convergència contra l’es-querra alternativa feien sonar la sintonia d’un nou avançament elec-toral, però el discurs s’ha anat mo-dulant al llarg dels últims dies. Hi han influït especialment dos fac-tors, des de l’òptica nacionalista: el missatge privat de Mas als negoci-adors, a qui ha demanat explícita-ment seguir les converses, i el con-venciment que encara hi ha “mar-ge” per esgotar la negociació. “Per nosaltres no serà”, assenyalava ahir un dirigent de CDC consultat. L’op-timisme, almenys discursiu, ha tor-nat abruptament a primera fila.

“Això anirà bé, i la setmana que ve es pot començar a veure”, asse-nyala un membre de la direcció del partit que lidera Mas. Els naciona-listes consideren que encara hi ha camp per córrer en el pla de xoc so-cial –la vicepresidenta Neus Mun-té és una de les implicades en aquesta taula de negociació–, a pe-sar que hi ha discrepàncies evi-dents. Un dels casos més espino-sos, segons fonts consultades, és el de les privatitzacions. La CUP vol que hi hagi catorze actuacions per revertir aquestes operacions, i cer-cles governamentals en recelen. “Algú els hauria de dir que el seu programa no es pot aplicar”, de-fensen veus convergents contràri-es a l’entesa.

Aquests dirigents més crítics, pe-rò, han passat ara a segon terme.

BARCELONA

ORIOL MARCH

Fem una mirada llarga: no hi ha res tancat però

tampoc res trencat

Anàlisi

Aquesta ha sigut una setmana de mis-satges contradictoris. En aparença, com a mínim. En pocs dies hem passat d’assumir com a escenari real la pos-sibilitat d’unes eleccions anticipades

al març a sentir paraules d’optimisme sobre un acord entre Junts pel Sí i la CUP. Què està pas-sant que expliqui els últims vaivens? En síntesi: que no hi ha cap pacte tancat però que tampoc s’ha trencat el diàleg.

Més enllà dels missatges d’uns i altres –que ac-tuen com a eines de pressió mútua, com en qual-sevol negociació– cal no perdre de vista els fets. I els fets són que, malgrat la doble negativa de l’esquerra alternativa a investir Artur Mas, les taules en què es debat el què continuen operati-ves. Per què? U: perquè ningú vol ser el primer a trencar les cartes en cas que tot acabi en fracàs. Dos: perquè només amb un paquet de polítiques ambicioses –i un acord global dels 72 diputats– la CUP podria arribar a plantejar a les seves bases l’opció de fer Mas president. Com ells mateixos afirmen, el qui va estretament lligat a què farà.

Les oscil·lacions també tenen un rerefons electoral. CDC i ERC necessiten començar a mar-car un legítim perfil propi: els uns per no perdre els votants més moderats, els altres per atreure els que van votar Antonio Baños el 27-S. I al con-junt del sobiranisme li interessa evitar un triomf de Ciutadans a Catalunya a les eleccions estatals.

En conclusió, el gest dels anticapitalistes ahir els serveix per treure’s pressió de sobre i tornar la pilota al terrat de JxSí. El que és rellevant, pe-rò, és que la partida continua activa. Cal mirar-s’ho amb perspectiva, fent una mirada llarga.e

CAP DE POLÍTICA

JOAN RUSIÑOL

LUMINITA, 10 ANYS

DUNIA, 10 ANYS

Un ‘no’ reiterat a la investiduraDavid Fernàndez EXDIPUTAT DE LA CUP 16/10/2015 / ACTE DE CAMPANYA A GRÀCIA

“No farem descarrilar el procés, però no investirem Mas. No és l’únic candidat que hi ha”

Les frases

Gabriela Serra DIPUTADA DE LA CUP 17/09/2015 / ACTE A VILAFRANCA DEL PENEDÈS

“La CUP no farà Mas president. No tindrem res a veure amb aquesta investidura”

Antonio Baños DIPUTAT DE LA CUP 20/09/2015 / RODA DE PREMSA A EFE

“Farem tot el possible perquè Mas no sigui president. És un llast per al procés”

Anna Gabriel DIPUTADA DE LA CUP 6/11/2015 / ENTREVISTA A L’ARA

“Si a la tercera votació JxSí proposa Mas, votarem que no”

22

política DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara

Victoria Álvarez vol portar Camacho als

jutjats per La Camarga

prendrà accions judicials si no l’in-demnitza per haver-la gravat “il·le-galment” en una conversa. A la mis-siva s’especifica que es té “constàn-cia” que la conversa a La Camarga es va enregistrar de manera “il·legíti-ma” a instàncies de la popular i que, per tant, es va produir una “vulne-ració dels drets a l’honor, intimitat i pròpia imatge” de l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola. Segons fonts coneixedores del cas, el burofax és un gest per aconseguir la indemnit-zació sense arribar a la via judicial, ja que, si Camacho paga el que li de-mana Álvarez, l’exparella del Júni-or no presentarà la demanda. Quina és la xifra que vol reclamar a la líder del PP? Una indemnització de 150.000 euros. A més, Método 3 també ha de pagar a Álvarez 50.000 euros pel mateix concepte.

Víctima o autora? A hores d’ara l’entorn de la deman-dant assegura que la popular no ha donat cap resposta oficial a la missi-va. Què en diu Camacho, de tot això? El Partit Popular no ha volgut fer declaracions a aquest diari.

La presidenta del PP català s’ha presentat com a víctima en tot aquest vodevil però Victoria Álva-rez manté que Camacho va enga-

nyar-la perquè considera que esta-va al corrent de la gravació. “Hi ha material probatori que demostra que [Sánchez-Camacho] sabia que s’estava gravant la conversa”, asse-guren fonts pròximes a la deman-dant. També apunten que el llibre del detectiu Francisco Marco, el di-rector de Método 3, explicita que la trobada va ser esperonada pel cap de gabinet de Mariano Rajoy, Jorge Moragas, que va de número dos del PP a la demarcació de Barcelona el 20-D, i que Camacho sabia “perfec-tament” que s’estava enregistrant la conversa. De fet, en la seva com-pareixença al Parlament, Victoria Álvarez ja va acusar Camacho de ser autora intel·lectual de la grava-ció, juntament amb l’exsecretari

d’organització del PSC José Zara-goza –a qui no sembla que vulgui demandar, com tampoc a Moragas.

Un cas tancat en fals Quan Sánchez-Camacho va compa-rèixer al Parlament per donar comptes d’aquest cas, en el marc de la comissió d’investigació dels Pu-jol, els diputats li van fer notar que no es podia presentar com a “vícti-ma” d’una trama que no havia vol-gut desemmascarar en una investi-gació judicial. La popular, que havia interposat una demanda civil i pe-nal contra Método 3, va arribar a un acord amb l’agència de detectius a canvi de 80.000 euros, alhora que va renunciar a tirar endavant la querella penal.e

L’exparella del Júnior li envia un burofax per avisar-la que la demandarà si no la indemnitza

CAS MÉTODO 3

7 de juliol del 2010, Restaurant La Camarga. Victoria Álvarez i Alícia Sánchez-Camacho comparteixen un dinar de més de tres hores amb un gerro de flors al centre de la tau-la. S’enregistra la conversa per part d’un tercer, l’agència de detectius de Método 3. Tres anys després en surt a la llum el contingut i esdevé la gènesi del cas Pujol. Qui va encarre-gar la conversa? Aquesta és una pre-gunta que continua en l’aire perquè fins ara cap investigació judicial ha arribat fins al final. Ara bé, si per a Camacho el cas Método 3 va quedar enterrat la primavera passada en ar-ribar a un pacte amb l’agència de de-tectius –amb 80.000 euros d’in-demnització–, hi ha qui vol revifar aquesta rocambolesca història en plena campanya electoral. L’expa-rella de Jordi Pujol Ferrusola vol portar als tribunals la líder popular, que va de número 3 a la llista del PP a Barcelona, per una “intromissió il·legítima” a la seva intimitat. En un burofax, al qual ha tingut accés l’ARA, Álvarez es posa en contacte a través del seu advocat amb Sán-chez-Camacho anticipant-li que

BARCELONA

NÚRIA ORRIOLS

La guerra de Síria entra a l’agenda de la precampanya per al 20-DHernando va dir que “ningú està

parlant d’enviar allà les tropes” –“posar les botes al camp de batalla”, segons va reiterar a La Sexta–. Per a ell, donar suport a França “en la se-va defensa”, tal com recullen els tractats europeus i atlàntics, no sig-nifica en cap cas “anar a la guerra” a Síria. Aquestes declaracions con-trastaven amb les de la secretària d’estudis i número dos de la llista del PSOE per Madrid, la catalana Merit-xell Batet. Ella sí que va admetre va-lorar la intervenció militar, tot i que hi continuava posant la condició del consens, en la línia del PP.

Els populars són més prudents que Ciutadans, que sí que estarien disposats a avalar accions unilate-rals, un fet que ahir els va costar les crítiques del líder de Podem, Pablo Iglesias, que va comparar Albert Rivera amb el José María Aznar més atlantista. Per al PSOE és “im-prescindible” que si hi ha interven-ció militar sigui amb una resolució de l’ONU “que doni cobertura le-gal”. La decisió definitiva de l’envi-ament de tropes hauria de ser ra-

tificada pel Congrés, tal com obliga la legislació espanyola.

El PP va intentar no alimentar el debat. Rajoy va afirmar que ningú “està fora de perill d’atemptats”, pe-rò que cal “estar tranquils” perquè els serveis secrets i la policia tenen prou experiència en la lluita contra el ter-rorisme islamista després de l’11-M. Per a ell, ara cal “fer molt i parlar poc”. Ahir es reunien les policies estatals i l’Ertzaintza i els Mossos per coordi-nar-se, sobretot de cara als controls fronterers, però el cap de l’executiu espanyol continuava sense trucar a Mas, com sí que ha fet amb el lehen-dakari Urkullu i els líders polítics. A la Moncloa li treien importància per-què, deien, el diàleg important és “l’operatiu entre policies”.

I si Rajoy era prudent, a l’altre ex-trem se situava el seu cap de cartell a Catalunya, Xavier García Albiol, que, tirant del discurs amb ribets xe-nòfobs que el va fer cèlebre a Badalo-na, atribuïa “al problema del multi-culturalisme” els atemptats de París, que ja contaminen la precampanya per al 20-D.e

LLUITA CONTRA EL JIHADISME

La determinació de François Ho-llande, el principal referent socialis-ta a nivell continental, d’apujar la in-tensitat de la guerra contra l’Estat Islàmic a Síria després dels atemp-tats de divendres passat a París es-tà creant contradiccions al PSOE. Fins ara els socialistes havien defen-sat Hollande afegint-hi el matís que per enviar-hi tropes calia l’acord a les Nacions Unides i a l’OTAN. A di-ferència del que va passar amb la Guerra de l’Iraq, el PP de Mariano Rajoy també comparteix aquesta opinió de “guerra legal” per allunyar d’Espanya el risc d’atemptats.

Ahir, però, el portaveu socialista al Congrés, Antonio Hernando, de-ia que en cap cas Espanya no havia d’enviar tropes a combatre els isla-mistes radicals a aquell país. Per a ell, fer-ho “seria un greu error, com ja va ser fer-ho a l’Iraq”. Es desmar-cava, per tant, del camí marcat per Hollande, el seu soci polític.

MADRID

FERRAN CASAS

Demanda Álvarez acusa Camacho d’estar al corrent de la gravació

ERICA, 10 ANYS

OUAL

ID, 1

1 AN

YS

23

políticaara DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015

Els estats petits lideren el rànquing de benestar

global per a la Fundació Josep Irla al qual ha tingut accés l’ARA con-clou que dels 10 països de l’OCDE que tenen millor benestar econò-mic amb criteris de prosperitat –PIB per càpita tenint en compte les diferències de preus als diferents països a l’hora de calcular el poder adquisitiu– i igualtat, nou (tots eu-ropeus) tenen menys de 20 milions d’habitants. Alemanya, amb 82 mi-lions d’habitants, és l’excepció. Da-des que porten els autors de l’estu-di a concloure que els estats petits no només no estan condemnats a la irrellevància econòmica, sinó que “es pot afirmar que alguns d’aquests estats petits són els que millor ges-tionen la seva economia i ofereixen millors resultats als seus ciutadans en termes de benestar econòmic”.

En l’estudi, els autors han analit-zat els 22 països més rics de l’OCDE, amb més de 30.000 dòlars de PIB per càpita. I es fixen també en l’índex Gi-ni, que avalua els nivells de desigual-tat d’un territori a partir de mesurar les diferències entre els nivells de renda dels ciutadans un cop des-

comptats els impostos directes. Amb aquests criteris, i amb dades del 2012, el país més pròsper i igualitari de l’OCDE és Noruega, seguit de Su-ïssa, els Països Baixos, Àustria, Suè-cia, Dinamarca, Alemanya, Islàndia, Bèlgica i Finlàndia. Una clara “refu-tació del principi polític que diu que els països petits estan irremissible-ment condemnats a la irrellevància dins de l’economia global”. Així com l’estudi no conclou que pel fet de ser petits els estats siguin més pròspers econòmicament, sí que en centrar-se

en l’anàlisi dels 22 països més rics de l’OCDE detecten que “hi ha una re-lació negativa entre la dimensió de l’economia i el nivell de riquesa”.

El cas de Catalunya i el País Basc Fent cas de les dades de l’OCDE del 2011 sobre nacions sense estat euro-pees, els autors de l’estudi arriben a la conclusió que el País Basc “for-maria part dels països econòmica-ment més reeixits de l’OCDE si fos un país independent”. I Catalunya? “S’hi acosta molt: supera amb es-creix el nivell de renda dels 30.000 dòlars”, si bé quedaria a la cua dels 10 països seleccionats pel que fa al nivell de PIB per càpita, 37.555 dò-lars, i d’igualtat. Així, el País Basc quedaria en cinquena posició, no-més per darrere de Noruega, Suïs-sa, els Països Baixos i Àustria, i Ca-talunya, amb índexs elevats d’atur, quedaria a la dotzena posició, per davant del Regne Unit i Espanya. També és cert, i així ho alerta l’es-tudi de Guinjoan, Puig i Cuadras, que cal tenir en compte que els úl-tims anys de crisi han fet créixer les desigualtats també en aquests països, que estan en el pitjor mo-ment, en aquest sentit, dels últims 30 anys.

En resum, “no és veritat que els països petits estiguin condemnats a la segona divisió de la lliga del benestar econòmic. Més aviat tot el contrari: quasi tots els líders d’aquest campionat tenen dimen-sions modestes”.e

Un estudi de la Fundació Irla conclou que Catalunya seria dels més pròspers de l’OCDE

ESTUDI

“Per tenir força a Europa s’ha de ser gran, els països petits no compten per a res”. Aquest argument l’esgri-mia el 2013 el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per negar la viabilitat econòmica i possibili-tats de futur de Catalunya en termes de benestar en cas que s’indepen-ditzés. De fet, la relació entre la di-mensió dels estats i la seva prospe-ritat ha sigut un argument recur-rent dels grans estats nació per im-pedir la creació de nous països. Però una anàlisi empírica de la realitat econòmica i dels nivells de benestar i igualtat dels països integrants de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) permet concloure que aquest és un argument com a mínim dubtós, per no dir sense fonament.

Un estudi dels economistes Mo-dest Guinjoan, Miquel Puig i Xavier Cuadras titulat Dimensió, eficiència i igualtat. Casos d’èxit a l’economia

BARCELONA

MARC COLOMER

Contrast Els països petits no estan condemnats a la irrellevància, diu un estudi

ERIKA, 10 ANYS

24

política DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara

nya. “Tota la ràbia que tenia a dins per la situació que vivíem, la llança-va contra el tauler; era una sortida d’impuls juvenil”, explica la Toñi, que considera que els escacs li van ensenyar a respectar el rival i mai no va menystenir ningú: “És que si et despistes un moment se te’n va la partida en un tres i no res”. Els que aconsegueixen lliurar-se de la clandestinitat són els milers de famílies republicanes exiliades des-prés de la Guerra Civil, que partici-pen en la lluita antifranquista des

de la distància. Amb un cas-tellà afrancesat i algun et

alors que s’infiltra en el discurs, la Rosario ex-plica que els records de la seva infància es-tan fidelment projec-tats en escenes del

film Españolas en Pa-rís: a les golfes d’un pis

del riquíssim Boulevard Saint-Germain parisenc,

on la seva mare feia feines de neteja a canvi que els propietaris li cedissin un sostre. Allà rebia les vi-sites de López Raimundo; Josep Serradell, Román, o Julián Grimau, principals dirigents del PSUC i el PCE. Amb 18 anys, la jove Rosario va començar a manifestar-se i a parti-cipar en conferències i xerrades per divulgar el pensament marxista le-ninista. “El mateix que faig ara, pe-rò cinquanta anys enrere”, afirma

amb un somriure. El vincle entre la dissidència espanyola i la francesa era freqüent: la Rosario feia viatges a Espanya amb maletes de doble fons per portar publicacions de premsa perquè es distribuïssin ar-reu del territori. A l’altra banda, la Toñi participa en l’estafeta que te-nia el seu pare: rebien el material, l’empaquetaven durant la nit i ben d’hora al matí sortien a deixar-lo als punts de distribució.

Una segona lluita: el feminisme Més enllà de la persecució a rojos, republicanos y masones, la dona va ser la gran ignorada i menystinguda pel règim. De ben jove, la Mireia Bo-fill s’adona que la seva condició de dona no se circumscriu dins dels lí-mits que se li suposaven durant l’època franquista. Ho fa seguint els passos de la seva mare, Montserrat Abelló, poeta mereixedora del Pre-mi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 2008, que va entendre que la vida era preguntar-se el perquè de les coses. “La meva mare i les seves amigues eren dones amb inquietuds que parlaven de llibres, de pel·lícu-les, de política, del món”, recorda. Quan algunes amigues seves li ex-plicaven que no podien sortir al car-rer a fer la revolució perquè no tro-baven cangur per als fills, la Mireia pren consciència del reduït i opri-mit paper de la dona. Influenciada per Simone de Beauvoir i Maria Au-

La lluita antifranquista s’escriu en femeníDones que van plantar cara a la dictadura treballen ara per preservar la memòria històrica

Compromís “Viure és participar, ser plenament conscient al món”, diu Mireia Bofill

40 ANYS DE LA MORT DE FRANCO

“Hauria d’haver nascut a la pre-só”, etziba An-tonia Jover del Olmo, Toñi (Al-

calá de Henares, 1939). Hi va ingres-sar amb dos mesos i mig de vida amb la seva mare, condemnada per par-ticipar en les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) i al Socorro Rojo. Amb tres anys va sortir-ne, a dife-rència de les trenta-set mil criatu-res que el règim franquista va apar-tar de les seves mares per pertànyer a una família opositora a la dictadu-ra. Amb motiu del 40è aniversari de la mort de Franco, la Toñi, com mol-tes altres persones que lluiten per la recuperació de la memòria històri-ca, participarà aquesta tarda en l’ac-te unitari que Òmnium Cultural ha convocat davant la presó Model de Barcelona per demanar justícia pels crims del franquisme.

Els demòcrates no només van acabar a la presó, molts van haver d’exiliar-se. És el cas de la Rosario Cunillera (Blois, 1945), filla d’una de les més de 400.000 persones que van fugir a França després de la Guerra Civil. Altres van marxar cap a l’Àme-rica Llatina, com el pare de la Mire-ia Bofill (Santiago de Xile, 1944), que va viatjar en el Winnipeg de Pablo Neruda cap a Xile. Totes tres com-parteixen un denominador comú es-sencial: ser dona i lluitadora. I d’això n’han fet la seva raó de viure.

En clandestinitat La impossibilitat de mostrar ober-tament el rebuig al règim va fer que la dissidència s’hagués de cultivar d’amagat, cosa que, segons explica la Rosario, va fer que hagués de créi-xer amb moltes mesures d’autore-pressió: “Ens tallaven les ales”, diu. Malgrat les dificultats, la militàn-cia opositora va tirar enda-vant. La Toñi va haver de tenir una doble vida a Barcelona fins que no va morir el dictador. Es va integrar fàcil-ment a l’escola en català en un institut del Poblenou, però no va estalviar-se el patiment permanent que li va suposar amagar a casa el dirigent comunista Gregorio López Raimundo durant dotze anys. “El meu pare no s’havia de cobrir gaire perquè tenia un ne-goci de gelats i la gent es pensava que érem feixistes. Mentrestant, jo protegia el Gregorio a casa. És molt dur pensar una cosa i dir la contrà-ria, i més per a una jove”, confessa. Aquesta autocontenció va fer que es bolqués als escacs, fins al punt de proclamar-se subcampiona d’Espa-

rèlia Capmany, comença a projectar les seves reflexions en uns articles que publica a la revista Siglo XXI de Manuel Vázquez Montalbán i al lli-bre Las mujeres en España (1967). Arran de la presentació de la seva obra en barris i parròquies, més i més dones s’atreveixen a exteriorit-zar els seus problemes. Un d’ells, re-lacionat amb els anticonceptius: “¿Fins a quin punt el fet que tot ha de tenir control et deixa sense con-trol de la teva pròpia vida? Les do-nes no tenien control sobre la seva vida. No podien controlar quantes criatures tindrien. Quina opressió hi ha més gran que aquesta?”, es pregunta. Amb un català que con-serva l’accent sud-americà, explica que, d’alguna manera, la llavor del moviment feminista comença a ges-tar-se a Catalunya en petits grups de debat, en col·loquis on les fronteres entre el que és públic i el que és pri-vat es desdibuixen i on les dones ex-posen els seus problemes personals i els fan col·lectius. “Potser en aquell moment l’activitat reivindicativa no era més que aquesta, però això que sembla poc acaba sent molt. Me n’he adonat després que allò era una lluita”, confessa.

La Mireia Bofill té clar que la llui-ta és indissociable del dia a dia: “Viu-re és participar, estar plenament conscient en el món, observar-lo i actuar en conseqüència”. Contra la desmemòria, lluita. Lluites.es

Reportatge

BARCELONA

OT SERRA

Quan va

morir Franco? A la pàgina 42, l’histo-riador Xavier Casals es

pregunta per què si Franco va morir el dia

19 a la nit no es va anunciar fins

l’endemà

KHADIJA, 10 ANYS

25ara DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 PUBLICITAT

26

internacional DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara

DOL A EUROPA

InternacionalFrança confirma

la mort del cervell dels atemptats

El president Hollande ordena la intensificació dels bombardejos contra l’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq

“Gràcies a l’operació antiterrorista de la RAID i la BRI, avui sabem que Adelhamid Abaaoud, un dels cer-vells dels atemptats de divendres passat, és mort”. Així ho va anunci-ar ahir el primer ministre francès, Manuel Valls, davant l’Assemblea Nacional, després que la Fiscalia de la República confirmés que un dels dos terroristes morts durant l’assalt a Saint-Denis és aquest jihadista belga d’origen marroquí, nascut al suburbi Molenbeek-Saint-Jean, a Brussel·les.

“Abdelhamid Abaaoud ha tingut un rol determinant en aquests atacs”, va dir el ministre de l’Inte-rior, Bernard Cazeneuve. Però tam-bé el podria haver tingut en d’altres. Des de la primavera la policia ha evi-tat sis atemptats terroristes dins el territori francès, dels quals “Abaa-oud estaria implicat en quatre”, va detallar Cazeneuve. I sempre amb el mateix modus operandi: els atacs s’ideaven des de l’estranger, els jiha-distes –de nacionalitat europea– s’entrenaven a Síria i després se’ls retornava a Europa per executar els atemptats.

Entre els quatre atacs en els quals Abaaoud estaria implicat, sense sa-ber encara en quin grau, hi ha l’atemptat fallit contra l’església de Sainte-Thérèse de Villejuif, l’abril passat, i l’atac amb Kalàixnikov en un tren TGV que anava d’Amster-dam a París aquest agost.

“Europa s’ha d’organitzar per de-fensar-se de l’amenaça terrorista”, va proclamar Cazeneuve, que avui assisteix a un consell extraordina-ri de ministres de l’Interior i de Jus-tícia de tots els països de la Unió Eu-ropea. A la reunió de ben segur s’hi abordarà la facilitat d’Abdelhamid Abaaoud –amb una ordre de deten-ció europea i internacional emesa per Bèlgica– per circular dins Euro-pa, un fet que ha posat en evidència els serveis d’intel·ligència belgues.

“Cap país europeu, per on Abaa-oud hauria pogut arribar a França, ens va comunicar la seva presència”, es va lamentar el ministre de l’In-terior francès. De fet, Cazeneuve va explicar que no va ser fins dilluns que els van informar que el jihadis-ta era a Europa i ho va fer un servei d’intel·ligència no europeu. Un dia més tard, la policia francesa va rebre la trucada d’un home que assegura-va que havia vist Abaaoud. Va ser llavors quan es va decidir intervenir el telèfon de la cosina del terrorista. Les escoltes van guiar la policia fins a Saint-Denis, on el jihadista s’allot-java al número 8 del carrer Corbi-llon des de dimarts, 17 de novembre.

PARÍS

ALÍCIA SANS

Ahir al vespre, l’alcalde de Saint-Denis, Didier Paillard, va rebre una autorització excepcional –l’estat d’emergència prohibeix les reuni-ons multitudinàries– per organitzar una concentració a l’Estadi de Fran-ça en homenatge a les 129 víctimes dels atemptats d’ara fa sis dies. “La vida ha de continuar”, va dir Pai-llard, però, malgrat la mort d’Ab-delhamid Abaaoud, l’amenaça és la-tent i real tant a París com als seus extraradis: “L’amenaça encara és present i ho serà per una llarga tem-porada”, va afirmar Manuel Valls, en una entrevista a la cadena de te-levisió France 2. “La voluntat del president és anar fins al final d’aquesta guerra per destruir Da-eix”, va dir Valls.

Més atacs sobre el terreny “Ens enfrontem a una guerra nova, no convencional. Hi ha individus aï-llats que poden atacar amb un gani-vet, però sabem també que l’Estat Islàmic ha fet servir armes bacteri-ològiques a Síria”, va assegurar Valls, que va matisar que no hi ha cap “indici particular” sobre el risc de patir aquests atacs a França.

Així, el president francès, Fran-çois Hollande, va ordenar en un nou consell restringit de Defensa inten-sificar les operacions militars ja ini-ciades contra l’Estat Islàmic sobre el terreny, a Síria i a l’Iraq.

Segons l’Observatori Sirià dels Drets Humans, en els últims bom-bardejos d’avions francesos a la ciu-tat de Raqqa han mort almenys 33 combatents de l’organització terro-rista. Amb la reunió d’ahir, l’execu-tiu pretenia fer balanç d’aquestes operacions i, en un comunicat, va fer saber que havia examinat “totes les mesures destinades a reforçar la protecció” dels francesos, així com les “modalitats del tractament di-plomàtic” de la situació a Síria.e

Desconeixement Cap govern europeu va avisar França abans de l’atac que el terrorista havia entrat al país

Abdelhamid Abaaoud, un belga lliurat a la causa de la jihad

Belga d’origen marroquí, nascut a Molenbeek-Saint-Jean, un subur-bi de Brussel·les, Abdelhamid Abaaoud es va allistar a l’EI a prin-cipis del 2013. La seva aparició en vídeos i entrevistes publicats a la revista de l’organització jihadista el va convertir en una icona del mal a tot el planeta. Va ser en una d’aquestes intervencions on es va vantar d’anar i venir d’Europa a Síria sense problemes: “Puc anar als seus països, planejar operaci-ons contra ells i marxar sense cór-rer riscos”. Repudiat pel seu pare, va segrestar el seu germà Younes i el va portar a Síria a combatre amb només 13 anys. Poc després dels atemptats del gener a París, se’l va considerar el cervell d’una cèl·lula jihadista desarticulada a Verviers (Bèlgica) a punt per atemptar a Europa.

OMALID, 11 ANYS

27

internacionalara DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015

94% Més de 9 de cada 10 francesos aproven les mesures excepcionals de seguretat que ha posat en marxa el govern arran dels atemptats. Però el 54% no li fa confiança per liderar aquesta lluita.

“El 16 de novembre quedarà com el dia en què Fran-çois Hollande es va transformar en un falcó”, senten-ciava un periodista de Le Monde després del discurs del president francès davant l’Assemblea Nacional. “Els últims tres anys hem assistit a la transforma-ció d’un polític de carrera que no tenia cap coneixe-ment de política internacional –especialment del Pròxim Orient– en un comandant en cap que no dub-ta a enviar míssils guiats o forces especials a elimi-nar objectius en països llunyans”, resumeix l’expert del Cidob Francis Ghilès.

Hollande era el president dels sobrenoms més hu-miliants –alguns adjudicats des del seu propi partit–, “l’amic del sí-sí”, el “Senyor Bricolatge”, “el líder de l’esquerra tova”. El seu fill el definia en una entrevis-ta com un polític a qui no li agrada el conflicte. Pe-rò, avui, Hollande és el cap d’un estat que es decla-ra “en guerra”. La metamorfosi a la retòrica i l’acció militar ha sigut gradual. Des de la guerra que Fran-ça va acabar emprenent en solitari a Mali el gener del 2013 –quan la UE va deixar Hollande sol en la seva intervenció contra el jihadisme que avançava cap a Bamako– fins a la decisió d’intervenir militarment contra l’Estat Islàmic a Síria, que l’ha convertit en el principal aliat de Barack Obama en la lluita aèria contra l’EI.

La fragilitat de la política exterior francesa ha si-gut colpejada al cor de París. França ha sigut el país de la Unió Europea més bel·ligerant contra el jiha-disme. El país que, des d’un primer moment, es va posicionar més clarament a favor de l’opositora Co-

alició Nacional Siri-ana, que es va alçar contra Baixar al-As-sad. París va dema-nar, de seguida, la caiguda del presi-dent sirià, acusant-lo de “crims contra la humanitat”. El 13

d’agost del 2013, Hollande es va tornar a quedar sol, disposat a castigar militarment Al-Assad per haver atacat la seva població amb armes químiques. Ni el president Obama ni el primer ministre britànic, Da-vid Cameron, van aconseguir el suport del seu Par-lament per a aquesta intervenció. Hollande, no l’ha-via demanat.

Dilluns la retòrica del president francès recorda-va la d’un George W. Bush anunciant que els Estats Units havien sigut atacats i que el seu govern es dis-posava a obrir una guerra contra el terror que ens ha portat fins aquí, després dels atemptats contra les Torres Bessones, l’11 de setembre del 2001. Aquest cop és Hollande qui demana “una gran coalició inter-nacional” per lluitar contra el terrorisme. Però Rús-sia, França i els Estats Units tenen interessos i objec-tius diferents a Síria. Encara cal veure quina reso-lució pot sortir del Consell de Seguretat de l’ONU, i la solidaritat de mitjans que ha reclamat als seus so-cis de la Unió Europea dependrà de com París ne-gociï amb cadascuna de les capitals.

Cada vegada hi ha més veus a França que qüesti-onen la política exterior del govern. Després de la re-tòrica de la fermesa, arriba l’hora de l’estratègia, de calcular molt bé el cost i les conseqüències d’una in-tensificació dels bombardejos.e

Hollande, president en guerra

OBSERVATORI D’EUROPA

CARME COLOMINA PERIODISTA

Paral·lelismes Dilluns la retòrica d’Hollande recordava la de Bush anunciant que el seu país estava en guerra

Tres mesos sota l’estat d’emergència

motiu, justificat al decret, és la segu-retat. “És una decisió difícil que de-cebrà sens dubte alguns dels que pensaven participar-hi, però, en el context actual, l’exigència de la se-guretat s’imposa”, va dir llavors el ministre francès d’Exteriors, Lau-rent Fabius.

A Lió, la Festa de les Llums, un esdeveniment festiu que havia d’aplegar fins a quatre milions de persones durant quatre dies, ha quedat reduïda a una sola jornada el 8 de desembre que servirà d’home-natge a les víctimes. Els espectacles en recintes amb capacitat de més de 1.000 persones no estan prohibits d’entrada, però l’organitzador està obligat a proporcionar un “disposi-tiu de seguretat reforçada”.

És en aquests punts on els ciuta-dans percebran més l’impacte del decret en la seva vida diària.e

Els agents de policia podran anar armats fora de servei

L’estat d’emergència a França s’allargarà tres mesos més. Ho va aprovar ahir l’Assemblea Nacional francesa de manera gairebé unàni-me. Dels 577 membres que formen la cambra, només sis van votar-hi en contra i un es va abstenir. El projec-te de llei, que a més reforça el règim d’excepció, va ser rebutjat per tres diputats ecologistes i tres socialde-mòcrates, el partit de govern, al qual també pertanyia l’abstenció. Les dues esmenes presentades, una dels Verds que pretenia escurçar el temps d’aplicació de la llei a només dos mesos i una altra del polític de centredreta Éric Ciotti que pretenia ampliar-lo fins als sis mesos, van ser totes dues rebutjades.

El decret vigent A partir del 26 de novembre, quan expiri el decret subscrit dissabte passat a les dotze de la nit just des-prés dels atemptats a París, entra-rà en vigor la nova llei i l’estat d’emergència s’allargarà tal com s’ha estat aplicant fins ara.

Només durant aquests dies, sota aquest règim, les forces de l’ordre han dut a terme més de 400 escor-colls administratius sense ordre ju-dicial, han requisat 87 armes i han dictat 118 arrestos domiciliaris.

La mesura d’excepció, segons la legislació vigent, del 1955, permet a la policia portar arma reglamentària fora de servei; prohibir l’accés a de-terminades regions; dictar arrestos domiciliaris; escorcollar domicilis de dia o de nit sense ordre judicial; ordenar el tancament provisional de determinats punts de reunió; orde-nar el lliurament d’armes als seus propietaris; restringir la circulació de persones o de vehicles, i prendre mesures de control de la premsa.

Com afectarà els ciutadans? Una de les primeres conseqüències que tindrà l’allargament de l’estat d’emergència per als ciutadans va arribar ahir mateix, quan la policia de París va anunciar la prohibició de manifestacions a la via pública a la regió d’Île-de-France, com a mínim, fins aquest diumenge. Les trobades al lloc dels atemptats es permeten només “amb fins com-memoratius”.

En aquesta línia, el govern ja ha-via anunciat dimecres la prohibició de les mobilitzacions paral·leles previstes durant la cimera del canvi climàtic que se celebrarà a la capital francesa a partir de finals de mes. El

BARCELONA

GERARD DE JOSEP

Nou detinguts més a Brussel·lesNou persones van ser detingudes ahir a Brussel·les en el marc de la investigació sobre els atemptats de París, va informar la fiscalia fede-ral belga. L’operació va centrar-se sobretot en l’entorn de Bilal Hadfi, un dels terroristes que es van fer explotar davant l’Estadi de França. Set dels nou detinguts apareixien en un dossier sobre Hadfi elaborat a principis d’aquest any. Aquestes detencions es van dur a terme al barri de Molenbeek, considerat el centre neuràlgic del jihadisme eu-ropeu. Les altres dues persones ar-restades són sospitoses d’estar vinculades als atemptats o, com a mínim, de tenir-ne informació.

MINAKHACMICH, 11 ANYS

L’escriptor francès Michel Houllebecq va titllar ahir Manuel Valls de “retardat congènit” i François Hollande d’“oportunista insignificant” i assenyalava les “responsabilitats polítiques” darrere dels atacs de París.

NOVA POLÈMICA AMB HOULLEBECQ

28

internacional DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara

Desapareguts 100 soldats en una batalla

amb Boko Haram

NIGÈRIA

Nigèria busca almenys 105 dels seus soldats, que van desaparèixer dimarts en un enfrontament amb els milicians de Boko Haram. Segons publi-cava ahir en exclusiva el diari local Premium Ti-mes, els militars pertanyen al batalló 157 i se’ls va perdre la pista després d’un intercanvi de trets amb milicians del grup jihadista a Gudunbali, a l’estat de Borno, al nord-est de Nigèria. En aquest combat, els insurgents també es podrien haver emportat un tanc i armes.

En els últims mesos, coincidint amb l’arrenca-da al juny del nou govern del president Muham-madu Buhari, l’exèrcit nigerià ha aconseguit algun gran èxit militar contra Boko Haram, que poc abans de les eleccions va jurar lleialtat a l’Estat Is-làmic i ha adoptat l’estratègia i maneres dels jiha-distes del Pròxim Orient. Amb tot, els atemptats de la secta nigeriana no paren i aquesta setmana han provocat desenes de víctimes mortals i ferits en atacs a mercats dels estats de Borno i Adamawa que han protagonitzat nenes menors d’edat en fer esclatar explosius que duien adherits al cos. Se-gons l’ONU, el grup ha arribat a obligar a actuar com a suïcides nens de set anys. En 24 hores, di-marts i dimecres, quatre noies bomba van provo-car en dues accions a les localitats de Kano i Yola 20 i 32 morts, respectivament.

De fet, encara que als mitjans occidentals tin-gui poca atenció i presència, Boko Haram és, ara per ara, el grup terrorista més letal del món, lleu-gerament per davant de l’Estat Islàmic. Les últi-mes dades referents al 2014 fetes públiques aquesta setmana per l’Institute for Economics and Peace assenyalen que els jihadistes nigerians van deixar l’any passat 6.644 morts, el triple que l’any anterior. Les accions les fan majoritària-ment al nord-est de Nigèria, però també actuen contra població civil al Txad, el Níger i el Came-run, països on han fugit desenes de milers de per-sones. La presència de desplaçats i refugiats al voltant del gran llac del Txad està provocant una greu crisi humanitària. Gairebé la meitat dels dos milions de desplaçats són menors d’edat. El grup terrorista té 2.000 menors segrestats, una pràc-tica que va iniciar l’any passat.e

BARCELONA

ARA

Desmuntant l’Estat Islàmic

vant dels ulls”. Entre altres activi-tats, també difonen vídeos que ridi-culitzen l’EI, “per destruir la imat-ge de terror que imposa a les ments”, explica Ramadan. Tenen constància de persones que a última hora han rebutjar allistar-se a l’EI, i això els satisfà.

Amb gairebé 160.000 seguidors a Facebook i 30.000 a Twitter, la in-formació des de dins de Raqqa que publiquen constantment a les xar-xes socials, en àrab i anglès, és segui-da atentament per mitjans de co-municació de tot el món, donada la dificultat de trobar-ne més enllà de la propaganda de l’EI. Per a qualse-vol persona, sigui local o estrangera, intentar informar des de la regió su-posa exposar-se a la possibilitat de ser executat.

A més de denunciar les atrocitats jihadistes, els activistes informen dels bombardejos de Baixar al-As-sad, així com de les víctimes d’altres grups armats. Amb tot, des de l’RBSS són conscients que les morts de civils que han provocat els atacs d’Al-Assad són moltes més que les de l’EI, en bona part per l’ús de bar-rils bomba en zones on es concentra més població. “Per a nosaltres la part psicològica de la manera de matar de l’EI és pitjor, perquè ho pengen a internet i pot ser que hi ve-gis un familiar. Per la banda d’Al-

Assad, només saps que aquella persona ha mort, no és tan fort”.

Una de les qüestions que pre-ocupa més els membres d’aques-ta organització és el futur dels nens que viuen al califat, ja que els consideren més vulnerables a quedar impregnats d’aquest pen-sament. “Un dia l’EI va portar un grup de nens a presenciar una execució. Després els van donar el cap de la persona executada i els van dir: jugueu a futbol amb això”, explica Ramadan. Consci-ents de l’interès del grup terro-rista en els més petits, “els pares no deixen anar als fills a l’escola per si l’EI els recluta o els incul-ca les seves idees”. A part de la manera de vestir i la segregació radical per sexes, Ramadan apunta que també s’han canviat alguns noms de nens, que ara es diuen Ossama bin Laden.

Una organització global Com si es tractés d’un exèrcit sense armes, des de l’RBSS asse-guren que continuaran treba-llant per intentar trencar la pro-paganda del califat. Després de guanyar el Premi Internacional a la Llibertat de Premsa, conce-dit pel Committee to Protect Journalists, ara estan preparant un documental enregistrat des de l’interior de Raqqa i tenen previst difondre’l aviat. “No te-nim exèrcit ni armes, només vo-lem que gent de tot el món en-tengui què està passant”, con-clou. Un ordinador portàtil i un telèfon mòbil són la seva princi-pal munició.e

Uns joves es llancen a combatre la propaganda jihadista

GUERRA DE SÍRIA

El president nord-americà, Barack Obama, reconeixia a finals de se-tembre a l’ONU que cal alguna co-sa més que tots els diners i soldats del món per derrotar l’Estat Islàmic (EI). L’estratègia de Tim Ramadan –nom fictici– i els altres membres de la iniciativa Raqqa is Being Slaughtered Silently (RBSS) [Raqqa està sent sacrificada en silenci] va en aquesta línia: “No volem lluitar només contra l’EI, volem lluitar contra les seves idees, perquè si se-gueix arribant a les ments de les persones, especialment dels nens, l’EI potser se n’anirà, però seguirem tenint gent que pensa com ells”.

Ramadan, originari de Deir al-Zor, una ciutat a 140 quilòmetres de Raqqa també sota el control de l’EI, parla des d’un dels molts restau-rants sirians de Gaziantep, una ciu-tat turca a 60 quilòmetres de la frontera amb Síria. Tot i haver rebut amenaces directes de l’EI, la seva determinació a continuar docu-mentant la barbàrie dels jihadistes és clara i no pensa retrocedir.

Els riscos són altíssims, però la vocació de la vintena de joves que formen l’RBSS és ferma. L’aparell de propaganda de l’EI al qual planten cara és enorme, i això els empeny a organitzar múltiples activitats –tant a dins com a fora de Raqqa– per con-traposar i desmuntar les argumen-tacions de l’EI.

Per això, l’RBSS aposta per arri-bar a les persones que volen entrar al califat per posar-los “la veritat da-

GAZIANTEP (TURQUIA)

NÚRIA VILÀ

DUNIA, 10 ANYS

Futur Als activistes els preocupa especialment l’adoctrinament dels nens que viuen al ‘califat’

29

internacionalara DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015

Cruïlla Al lloc d’un dels atemptats molts colons hi solen fer autoestop

Comparació Netanyahu va vincular les morts dels israelians amb els atacs a París

Quatre israelians i un palestí moren en dos atacsdel poble de Dura, que és a l’àrea d’Hebron, i des de fa un mes dispo-sava d’un permís per treballar a l’in-terior d’Israel.

Després dels apunyalaments, quan fugia, un vianant va aconse-guir detenir-lo. Aleshores, immedi-atament, la policia va retenir-lo al magatzem d’una sabateria fins que van arribar reforços.

La família de l’atacant va dir poc després que l’exèrcit havia anat a ca-sa seva al poble de Dura i els havia demanat que abandonessin l’edifici perquè s’havia pres la decisió d’en-derrocar-lo. Segons els familiars,

l’atacant s’havia trastornat veient imatges de violència a la televisió.

El primer ministre israelià, Ben-jamin Netanyahu, va comparar aquests atacs amb els atemptats de París i va dir que Israel actuarà amb resolució davant del terrorisme. Tot i que Hamàs i altres grups palestins van felicitar-se per l’atac, ahir a la nit l’exèrcit encara no havia esta-blert un vincle directe entre els ata-cants i organitzacions terroristes. Pràcticament cap dels atacs que s’han produït des de fa set setmanes no ha sigut reivindicat per cap grup palestí.e

Cisjordània i Tel Aviv viuen una de les jornades més violentes des de l’octubre

PRÒXIM ORIENT

Quatre israelians van morir ahir a la tarda al sud de Tel Aviv i al sud de la Cisjordània ocupada en dos atacs que també van causar la mort d’un palestí i ferides a cinc israelians. Tot plegat en una de les jornades més vi-olentes des de l’inici de l’aixeca-ment palestí, que va tenir lloc l’1 d’octubre.

Atac a Cisjordània El segon incident va passar a la tar-da al sud de Cisjordània, a pocs qui-lòmetres de Jerusalem. L’atacant va aprofitar el col·lapse de la carrete-ra a causa d’un trànsit intens per baixar del seu vehicle i obrir foc amb un subfusell Uzi contra una furgo-neta en què viatjava un grup de tu-ristes jueus.

La primera víctima va ser un ciu-tadà israelià de 25 anys, d’origen nord-americà i estudiant d’una es-cola rabínica de l’interior d’Israel. Una segona persona israeliana, d’aproximadament 50 anys, que vi-via en una colònia jueva de la zona va resultar ferida de gravetat. Després que la traslladessin a l’hospital Ha-dasa Ein Karem, de Jerusalem, va morir sense que els metges pogues-sin fer res per salvar-li la vida.

Un palestí de 24 anys, que casual-ment era a la zona, va morir pels trets dels soldats, mentre que qua-tre israelians van resultar ferits lleus i dos més van ser atesos per cri-sis nervioses. L’atac es va produir molt a prop de la cruïlla de Gush Et-zion, un bloc de colònies que és al camí d’Hebron, a prop de Betlem.

En aquest punt acostumen a con-centrar-se habitualment molts co-lons que fan autoestop o esperen els autobusos en direcció a Jerusalem, i s’hi ha vist un gran nombre d’atemptats des del mes d’octubre, quasi tots per atropellament. Tam-bé la presència policial acostuma a ser significativa. Justament, la se-va missió és vigilar la cruïlla.

Uns moments després del tiro-teig, els soldats van arrestar l’ata-cant. El vehicle que conduïa s’havia estavellat contra un altre i els mili-tars no van tardar a detenir-lo. De-senes de soldats van escorcollar lla-vors la zona a la recerca d’un com-pany del detingut que, segons al-guns testimonis, hauria aconseguit fugir cap a les muntanyes. L’atacant era de la ciutat d’Hebron.

L’exèrcit, que té jurisdicció a Cis-jordània, no va confirmar ahir el ba-lanç de víctimes, però sí l’atac i la captura de l’agressor.

Assassinats a Tel Aviv Unes dues hores abans, al sud de Tel Aviv, un palestí va entrar en un local on hi havia un grup de jueus pregant i en va apunyalar tres. Dues de les víctimes, dos homes de 32 i 51 anys, van morir i el tercer va resultar mo-deradament ferit. L’atacant, de 36 anys, casat i pare de cinc fills, era veí

JERUSALEM

EUGENI GARCÍA GASCÓN

ALI, 11 ANYS

30

societat DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara

Societat

els termòmetres es començaran a recuperar però ja no tornarem a un escenari de migdies càlids, sinó a un ambient clarament de tardor. Fins on cauran els termòmetres? Quines poden ser algunes de les mínimes de l’episodi? A les cotes altes del Piri-neu cal esperar mínimes d’entre -15 ºC i -20 ºC i a les valls valors prò-xims als -10º. En capitals de la Cata-lunya Central com Vic, Manresa i Berga durant l’inici de la setmana que ve el termòmetre s’acostarà als -5º. Lleida, Girona i àmbits del pre-litoral com el Vallès també veuran com el termòmetre cau puntual-ment sota zero els pròxims dies, i a la costa les mínimes més baixes ron-daran entre els 2 i els 5 graus.

Vent i neu Si més no per ser esperat, el fred se-rà el gran cap de cartell d’aquest canvi de temps, però hi haurà més ingredients que ens remetran a l’ambient d’hivern aquest cap de setmana, sobretot el vent i la neu. Avui el vent d’entre mestral i po-nent ja començarà a bufar amb cops puntualment forts a la meitat sud de Catalunya, però serà sobretot demà quan hi haurà les ratxes més fortes. A les Terres de l’Ebre, al Camp de Tarragona, al Pirineu i en punts de l’Empordà els cops de vent podran

superar els 70 o 80 km/h, tant al ma-tí com a la tarda, i en moltes altres comarques el vent també s’hi deixa-rà sentir amb ganes. Diumenge ani-rà de baixa però encara hi haurà cops puntualment forts a l’Empor-dà i a l’Ebre.

La neu serà l’altre gran actor del cap de setmana: demà una nevada extensa i abundant afectarà molts sectors del Pirineu, especialment el vessant nord de la serralada. És pro-bable que a les cotes altes d’aquest àmbit les precipitacions arribin a

De l’estiuet, directament a l’hivern Ventades, nevades i una baixada de temperatures d’entre 7 i 15 graus marcaran el cap de setmana

CANVI DE TEMPS

No es pot dir que no hagi fet fred fins ara, el cert és que l’anticicló dels últims dies ha provocat que les temperatures s’anessin fent molt contrastades entre el dia i la nit, i els últims matins ja ha calgut sor-tir de casa abrigat a primera hora. Sense fer titulars, el fred s’ha anat fent present, però només ben d’ho-ra, els migdies han continuat sent molt càlids, si deixem de banda la pàtria de la boira.

Aquest cap de setmana entrarem en una fase molt diferent, una mas-sa d’aire fred provinent de l’Atlàntic Nord farà caure en picat les tempe-ratures, també les de primera hora però especialment les del migdia. El fred ja no serà una anècdota en el moment de sortir de casa, sinó la tò-nica de tot el dia. No només fred tí-pic de novembre, sinó temperatures de ple hivern que obligaran a abri-gar-se de debò. El canvi serà extra-ordinari a les cotes altes del Pirineu, on la baixada fregarà els 20 graus.

Demà el començarem a notar, i diumenge ja serà evident com mos-tra el mapa que acompanya aquesta peça. Diumenge, dilluns i dimarts seran els dies de més fred, després

BARCELONA

MIQUEL BERNIS

acumular més de 50 centímetres de neu entre demà i demà passat, pe-rò la nevada no es limitarà a cotes al-tes sinó que afectarà també el fons de les valls. A la Vall d’Aran i al nord del Pallars els gruixos també seran considerables a cotes baixes, i és probable que en àmbits com Andor-ra, la Ribagorça, la Cerdanya i el nord del Ripollès la neu també hi ar-ribi de manera més moderada però igualment a tots els nivells.

Neu fora del Pirineu? A part de la neu al Pirineu, demà també cal esperar xàfecs curts pe-rò intensos en àmbits com la Selva, el Maresme i el Gironès, però les possibilitats que aquest cap de set-mana hi hagi emblanquinades fora del Pirineu són baixes. Els últims mapes del temps, però, fan pensar en una nova borrasca al voltant de dimecres de la setmana que ve. La cota de neu en aquest moment en-cara rondaria per sota dels 1.000 metres, fet que fa pensar, llavors sí, en la possibilitat que la neu pugui fer acte de presència en punts de la Catalunya Central i del Prepirineu. Aquest ara mateix és encara un pro-nòstic amb poca fiabilitat, però sens dubte caldrà seguir de prop aquesta possibilitat de cara al centre de la setmana que ve.e

Serralada Una nevada abundant afectarà molts sectors del Pirineu

-15-13

-13

-11

-11

-9-7

-17

-7-7

-11 -9

-7

-5

-7

-7

Diferència de temperatura prevista entre avui i diumengeEn graus centígrads

Font

: Mod

el d

e pr

evis

ió G

FS 0

.25

/ Grà

fic: E

. Utr

illa

RAZZA, 11 ANYS

31

societatara DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015

Un terratrèmol de 2,7 graus amb epicentre al golf de Roses es va tornar a sentir ahir a Roses, Cadaqués i el Port de la Selva. El sisme es va produir poc després de tres quarts de sis del matí i no va provocar danys.

NOU TERRATRÈMOL A L’EMPORDÀ

El submarí científic Ictineu 3, dissenyat i construït a Catalunya, ha fet la seva primera immersió a mil metres de profunditat. L’Ictineu 3 es converteix en el setè submarí construït a la UE que ho aconsegueix.

PRIMERA GRAN IMMERSIÓ DE L’‘ICTINEU 3’

PUBLICITATA L´Horari comercial:

podeu telefonar de9 h a 19 h al

93 202 95 95

Fora d´aquest horari iels caps de setmana,

envieu uncorreu electrònic a:

paper@ara.cat

Desarticulen una xarxa internacional de tràfic d’heroïna

SUCCESSOS

Els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional, amb la col·laboració de la Guàrdia Civil i el Servei de Se-guretat d’Ucraïna, han desarticulat una organit-zació internacional dedicada al tràfic de drogues, sobretot d’heroïna especialment pura, que tenia un punt de venda al Vendrell però distribuïa a pa-ïsos com Portugal, França, Itàlia, Luxemburg, No-ruega, Suècia, Finlàndia, Suïssa i Ucraïna. L’ope-ració, que segons els Mossos és “la més important de la dècada a l’estat espanyol”, ha permès dete-nir 35 integrants d’una banda de narcotraficants, 25 dels quals ja han ingressat a la presó. Tot i que l’operació va tenir lloc entre el juliol i l’octubre, es va comunicar ahir. Durant la intervenció policial, denominada Enxaneta, es van confiscar 83 quilos d’heroïna especialment pura, un de cocaïna i 360 grams de marihuana, i també es van bloquejar comptes bancaris i actius patrimonials que ascen-deixen a la quantitat d’un milió d’euros. La dro-ga decomissada, de gran puresa, hauria arribat als sis milions d’euros al mercat negre.

Vinculació amb altres grups criminals L’organització la liderava un ciutadà –anomenat el Turc– que tenia relacions amb grups criminals romanesos, búlgars i guineans, que serien els que aconseguien les drogues. Tenien distribuïdors a Madrid i a Barcelona, que eren dues organitza-cions diferents però que estaven en contacte, i el punt de confluència va ser el Vendrell. L’opera-ció no està finalitzada perquè encara queden de-tencions pendents.e

BARCELONA

ARA

El Parlament aprova el seu propi registre de parelles de fet

anys que ara impulsa el TC. S’intro-dueix, a més, l’obligació d’estar ins-crit en un registre des de fa dos anys, a més de demostrar la convivència. Ara la Generalitat mirarà de preser-var el cobrament de la pensió de viu-detat per a les parelles de fet amb dos anys de convivència. A més, im-pulsarà un accés més ràpid a la tar-geta de familiar comunitari. És a dir, quan la unió de fet es produeix en-tre una persona autòctona i una d’origen estranger. Segons apunta Cabré, no s’està driblant el TC, si-nó que s’està seguint una via perquè no es perdi cap dret. “No estem ni obeint ni desobeint”, insisteix. ¿Les parelles havien perdut algun dret? Sense el registre corren el risc de ser discutits Segons apunta Cabré, “no perdien cap dret, però sí que corrien el risc que fossin discutits”. “Hem decidit muntar el registre perquè ningú pu-gui discutir-ho”, argumenta, i reco-mana que “és millor curar-se en sa-lut i registrar-se”. “Podria passar que una parella que no estigués ins-crita i morís un dels seus membres, a l’hora de discutir els drets de viu-detat, algú apel·lés al TC”, explica. En aquest sentit, apunta que amb el

registre tots aquests problemes es poden estalviar. La llei catala-na era pionera a tot Europa i om-plia el buit legal existent en aquest àmbit. “Es tractava d’un reconeixement a les parelles de fet i s’equiparaven els seus drets amb els dels matrimonis pel que fa a família i drets successoris”, explica Cabré.

Què implica el registre? S’acredita la convivència amb la parella “Es tracta d’acreditar la convi-vència. D’aquesta manera et ga-ranteixes cobrar la pensió de viu-detat sense que l’administració et posi obstacles”, explica la pre-sidenta de la secció de dret matri-monial i de família del Col·legi d’Advocats, Immaculada Ruz. Cal recordar que no es tracta d’afegir cap dret, sinó que es mantenen els que ja existien.

“Ara ningú podrà discutir el dret a viudetat o a la ciutadania. Per exemple, si un immigrant es casa amb algú amb nacionalitat espanyola podrà seguir tenint aquests drets”, puntualitza Ca-bré. Així, exp que “no és que can-viïn els drets, sinó la forma de pu-blicitar-los”.e

El TC va modificar fa més d’un any l’accés a la pensió de viudetat

DRET CIVIL

Una altra resposta a l’enèsima re-centralització de competències im-pulsada pel Tribunal Constitucio-nal (TC). Aquest cop la batalla judi-cial tenia a veure amb el Codi Civil català i una decisió del Tribunal Constitucional que feia que les pa-relles de fet tinguessin dificultats per cobrar les pensions de viudetat. Per evitar-ho, el Parlament va aprovar ahir, amb 131 vots a favor, cap en contra i cap abstenció la cre-ació d’un registre propi de parelles de fet.

Tot plegat arriba després que l’alt tribunal decidís el març del 2014 que eliminava l’article 174.3 de la llei de Seguretat Social, un punt que permetia que hi hagués diferències segons la comunitat autònoma en el cobrament de les pensions de viu-detat. El TC va defensar que d’aquesta manera es fomentava el “dret a la igualtat” dels ciutadans, però a la pràctica la mesura va limi-tar les competències de Catalunya, les Illes Balears, l’Aragó, Navarra, el País Basc i Galícia, els territoris amb un Codi Civil propi.

Com em puc registrar? A partir del 2016 es podrà fer al departament de Justícia El registre estarà operatiu a partir del gener de l’any vinent i, en un principi, caldrà inscriure’s presenci-alment a les oficines del departa-ment de Justícia a Barcelona, tot i que la intenció és que de mica en mi-ca s’estengui a tot el territori. De fet, aquesta inscripció és voluntària, perquè, a la pràctica, el registre com a parella de fet es pot continuar fent a través de notari o als ajuntaments que tenen registre propi. Tal com ex-plica el director general de Dret i En-titats Jurídiques, Jordi Cabré, molts d’aquests registres municipals han hagut de tancar per la crisi i a causa de la falta d’efectivitat. Per aquest motiu creu que el nou registre tam-bé pot ser una ajuda. La inscripció serà gratuïta si es fa al departament de Justícia i als ajuntaments.

Què representava la sentència del TC? L’ampliació del temps necessari de convivència per accedir a drets Bàsicament, l’ampliació del temps necessari de convivència per acce-dir a drets que s’adquireixen a tra-vés de la parella de fet, un termini que passa dels dos anys que es de-manaven en el cas català als cinc

BARCELONA

NÚRIA MARTÍNEZ BERNAT, 9 ANYS

ALI, 11 ANYS

Mirades L’empatia dels nens

Fotografia: Marc Rovira Els alumnes de cinquè de primària de l’Escola Els Pins de Cornellà de Llo-bregat han immortalitzat en dibuixos la seva particular mirada sobre la cri-si dels refugiats. Tenen 9 i 10 anys i demanen pau per als països en guerra i rebre amb els braços oberts totes aquelles persones que en fugen.

ara.cat20-11-2015

El millor fotoperiodisme al teu iPad. Descarrega’t l’aplicació gratuïta de l‘aramirades

Amb el patrocini de

34

societat DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara

Clam unitari contra els impagaments

que estan fent un esforç addicional per continuar prestant serveis sani-taris a la ciutadania, per pagar als seus treballadors i als proveïdors i que, en alguns casos, ho estan fent amb retard. En el cas de les farmàci-es, el president del Consell de Col·le-gis Farmacèutics, Jordi de Dalma-ses, alerta que s’està reduint “l’estoc de medicaments”. “Ens hem d’en-deutar, assumir els interessos i, en definitiva, s’està deixant en mans de la nostra capacitat d’endeutament l’accés a la medicació dels ciuta-dans”, denuncia De Dalmases. Els farmacèutics no descarten tornar a sortir al carrer per protestar contra els impagaments.

A les reivindicacions de les pa-tronals s’ha sumat també la Pimec. Segons el seu president, Josep Gon-

zález, cal trobar una “solució ur-gent”, ja que els impagaments po-sen “en perill milers de llocs de tre-ball” així com el “dret a la salut dels ciutadans”. La situació no és nova. Fa gairebé quatre anys que les far-màcies i el sector sociosanitari con-viuen amb la incertesa de no saber si cobraran ni quan.

Nòmines del novembre, en risc Segons les patronals, la partida ex-traordinària del FLA (fons de liqui-ditat autonòmic) al qual la Genera-litat supedita el pagament a hospi-tals, residències i farmàcies no arri-barà fins al desembre, de manera que tampoc podran pagar la factu-ra del mes de novembre. Si la situ-ació s’encalla, les patronals denun-cien que no podran pagar les nòmi-nes del novembre. “És molt greu. No es pot donar per fet que es poden deixar de pagar les factures dels concerts”, denuncia Lluís Monset, director d’ACES, patronal de la sa-nitat privada. Monset reconeix que la situació és “crítica” perquè els centres ja no donen per més”.e

El deute amb hospitals, residències i farmàcies és de 2.000 milions d’euros

SANITAT

La unió fa la força. Sota aquesta pre-missa, fins a vuit patronals del sec-tor sociosanitari, farmacèutic i de la dependència s’han unit per denun-ciar la “situació límit” que travessen derivada dels impagaments de la Generalitat i de l’Estat. Hospitals, farmàcies, residències i el sector de l’ortopèdia calculen que el deute po-dria ascendir a “més de 2.000 mili-ons d’euros” en total. Només a la sa-nitat concertada, l’administració deu uns 1.500 milions d’euros cor-responents a les factures del juny al setembre, mentre que el deute amb les farmàcies és d’aproximadament 340 milions. Les entitats denuncien

BARCELONA

LARA BONILLA

Es busquen 25.000 voluntaris per al Gran Recaptevoluntaris més. Per això, la Funda-ció Banc dels Aliments va fer ahir una crida a través d’un vídeo amb càmera oculta que anima els cata-lans a fer-se voluntaris. “Durant tot l’any repartim 22 milions de quilos de menjar entre 260.000 persones a Catalunya. Això significa que estem donant 80 quilos per persona i any. No n’hi ha prou”, va afirmar el presi-dent del Banc dels Ali-ments de Barcelona, Edu-ard Arruga, que tot i així va voler agrair l’esforç de donants i voluntaris. L’es-cenari ideal per al Gran Recapte del 2015, va sub-ratllar Arruga, és que cada persona que vagi a com-prar al supermercat pugui

donar, de mitjana, cinc quilos d’ali-ments. Els més necessaris són la llet, l’oli, els llegums cuits i les conserves de carn i peix, però també són útils la pasta, les galetes, l’arròs i el sucre o els aliments infantils.

La segona tinent d’alcalde i regi-dora de Drets Socials de l’Ajunta-ment de Barcelona, Laia Ortiz, va re-cordar ahir que el 20% de la població

catalana està en situació vulnerable. “No podem perdre de vista que la po-bresa, a Catalunya, té ori-gen en les profundes des-igualtats socials. No és una qüestió d’escassetat de re-cursos, sinó de com de ma-lament estan repartits”, va dir.e

SOLIDARITAT

Cinc milions de quilos d’aliments. Aquest és l’objectiu que s’ha marcat la 7a edició del Gran Recapte del Banc dels Aliments, que se celebra-rà a tot Catalunya els dies 27 i 28 de novembre. Enguany, els punts de recollida –mercats i supermercats– han augmentat considerablement i han passat dels 2.000 als 2.500.

En l’edició passada es van recollir quatre tones d’aliments, i va ser pos-sible gràcies a la col·laboració de 20.000 voluntaris, que van coordi-nar i atendre les donacions. Amb l’increment d’establiments, aquest any es necessiten urgentment 5.000

BARCELONA

SELENA SORO

Vegeu el vídeo

“Des que sóc a la fundació tinc més responsabilitats”

INTEGRACIÓ

Marissin Fibla treballa al servei de neteja de la Fundació Mercè Pla, un organisme que vet-lla per l’atenció social, en l’àmbit de les Ter-res de l’Ebre, de les persones amb discapaci-tat o en situació de dependència. Té 38 anys i en fa 19 que en forma part. Té claríssim que la seva vida ha canviat des que és a la funda-ció: “Des que sóc aquí tinc més responsabili-tats. Abans no feia res, ara em sento millor perquè el fet de guanyar diners a final de mes em dóna independència”.

Cada dia es lleva a les 8 del matí i va a tre-ballar fins a les 16 hores. Així, passa la jorna-da netejant tot tipus d’espais interiors. En aca-bat, va cap a casa a descansar una mica o bé queda amb els amics. Abans de dedicar-se a ai-xò havia fet de recepcionista, però està més contenta fent el que fa ara. “M’agrada la me-va feina”, explica. La Marissin es considera una persona oberta i mai ningú l’ha fet sentir exclosa. Es porta molt bé amb els companys del servei de neteja: “Tenim una relació d’amistat fora de l’àmbit laboral”, apunta, i diu que treballar li aporta felicitat. Viu amb la se-va mare, i els diners que aconsegueix netejant els destina a pagar el lloguer del pis, tot i que de tant en tant es permet algun caprici.

Una mica de suport Des de la fundació expliquen que és molt autònoma i que pot fer-ho tot per ella mateixa. Ells tan sols li donen suport quan ho ne-cessita i l’ajuden a gestionar els conflictes que hi pugui haver en el seu dia a dia perquè sigui capaç d’afrontar-los sense problemes. Un exemple seria el monitor que l’acompanya a ella i els seus companys men-tre treballen. La comesa d’aquesta persona és fer un seguiment de la feina que fan per com-provar que tot va correctament.

Any de fundació: 1999 Persones ateses: 808 Voluntaris: 5 Treballadors: 140 Pàgina web: WWW.FMP.CAT

BARCELONA

ELISABET GONZALEZ PELLICER

El conte ‘Els

arrugats’, amb l’ARA

A partir d’avui i fins diu-menge podràs comprar la història d’aquest dolç

de l’Associació Alba, escrita per Carles

Capdevila

KHAD

IJA, 1

0 AN

YS

KANEEZA, 11 ANYS

Moren tres nadons per tos ferinaTres nadons han mort a l’Estat per tos ferina. L’últim, un nadó de dos mesos i mig de Conca, on també està hospitalitzat un al-tre nadó de 40 dies. A Andalusia també van morir entre el setem-bre i l’octubre dos nadons més per aquesta malaltia infecciosa de les vies respiratòries. Un dels casos serà investigat perquè la mare no va rebre la vacuna tot i sol·licitar-la. El ministeri de Sa-nitat ha adquirit 60.000 noves dosis de la vacuna per garantir que arriba a tothom. La tos feri-na és una malaltia que té més in-cidència en els nadons menors de sis mesos i per això se’ls va-cuna als 2, 4 i 6 mesos d’edat. A Catalunya també es vacuna les dones embarassades en el tercer trimestre de gestació.

35

societatara DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015

El misteri de la pudor a l’àrea de Barcelona encara cueja

ment ja havia posat en dubte aquest origen dimecres mateix.

La tesi de l’adob, de fet, van ne-gar-la des d’un primer moment tant el gerent del Parc Agrari, Raimon Roga, com la directora general de Qualitat Ambiental del Govern, As-sumpta Farran. Tots dos van mani-festar les seva desconfiança en la idea que una pudor tan potent vin-gués dels camps. Era, però, una hi-pòtesi que en el primer moment va resultar difícil de descartar. Alguns veïns de la zona del voltant del cen-tre comercial Splau, a Cornellà, as-seguraven ahir que la pudor és un fenomen que detecten tres o quatre cops cada any. Aquest era el gran te-ma a les converses de cafè de la zo-

na, plenes de broma pel fet que la pudor es converteixi en gran notícia només quan arriba a la capital.

De moment, no s’ha assenyalat cap altre possible focus de pudor. Des del departament de Territori i Sostenibilitat van assegurar que s’havien revisat 300 punts d’activi-tat –indústries i depuradores, per exemple– i 140 gestores de residus, i que no s’hi havia detectat cap ano-malia. Remarcaven, a més, que, amb la major part de l’onada esvaïda, se-ria més complicat saber-ne l’origen. L’Àrea Metropolitana va tornar a revisar ahir les seves instal·lacions de tractament de residus i de depu-ració d’aigües. Cap pista nova per a un misteri que continua obert.e

Agricultura descarta que la ferum tingui l’origen al Parc Agrari

MEDI AMBIENT

El serial continua obert i, a mesura que passen les hores, es fa més evi-dent que resoldre’l serà, si més no, complicat. Les pilotes continuaven ahir anant d’un cantó a l’altre, men-tre que a la tarda la pudor havia tor-nat en zones d’Esplugues, l’Hospi-talet, Cornellà i part de Barcelona.

Per què molts municipis de l’àrea metropolitana feien pudor de fems, especialment dimecres? El misteri va semblar que es resolia quan, des de l’Ajuntament del Prat, van anun-ciar que s’havien adobat camps del Parc Agrari del Baix Llobregat i que el vent s’havia encarregat de portar la pudor en direcció Barcelona. Des-prés de moltes inspeccions en ins-tal·lacions com el clavegueram i el port de Barcelona, al compte de Twitter d’Emergències es donava per bona aquesta hipòtesi. També l’Ajuntament de Barcelona, després d’haver fet una sèrie de comprova-cions en punts com les plantes de tractament de residus, se sumava a la resposta llançada des del Prat: la pudor provenia dels camps del Baix Llobregat. Ahir, però, les inspecci-ons van restar credibilitat a aquesta via, i tot va tornar al punt de partida.

Sense resposta Segons va informar ahir el departa-ment d’Agricultura, els tècnics que van visitar els camps van comprovar que els fertilitzants orgànics apli-cats s’havien administrat “de mane-ra correcta” en una superfície apro-ximada de tres hectàrees. La inspec-ció va concloure que els fertilitzants no podien ser l’origen de la pudor que se sentia a més de deu quilòme-tres de distància. El mateix departa-

BARCELONA

M. ORTEGA / M. MARTÍN MATAS

■ Arxivada la causa sobre la fundació privada de l’Hospital de Sant Pau

El jutge ha arxivat la investigació sobre la suposada gestió irregular dels comptes de la Fundació de l’Hospital de Sant Pau. Després de tres anys d’instrucció, el magistrat admet que no es pot determinar amb exactitud l’origen i el destí de tots els fons. Tot i que assegura que no s’ha pogut aclarir el “dubte inicial”, al·lega que no s’han trobat indicis de desviaments fraudulents. La denúncia feta el 2012 lamentava que, tot i que la fundació privada presentava beneficis per la gestió del seu patrimoni immobiliari, aquests beneficis no es reinvertien en l’activitat sanitària del centre, com estableixen els estatuts. El 2013 ja es va arxivar una segona peça de la macrocausa pel sobrecost de les obres del nou recinte.

enbreu

Els Mossos d’Esquadra van desallotjar ahir el Casal Popular Tres Lliris, a la travessera de Gràcia de Barcelona. Quan va començar el desallotjament, a primera hora del matí, no hi havia ningú al local. El compte de Twitter del Casal Popular va convocar una manifestació ahir al vespre a la plaça Joanic. El grup municipal de la CUP, a través del seu compte de Twitter, va lamentar el desallotjament i va piular: “Podeu tapiar portes, però no els somnis”. El casal tenia una ordre de desallotjament pendent des del setembre, i Gràcia en Comú havia fet un comunicat en què valorava “positivament” la tasca de l’entitat, cosa que els membres del Tres Lliris, que reclamaven suport a la formació de Colau, van trobar insuficient.

■ Els Mossos desallotgen el Casal Tres Lliris del barri de Gràcia

Calella (Maresme) posa fi a la capitalitat de la sardana amb l’entrega de premis anuals a les colles, representants, mitjans i entitats que més han treballat i donat suport al món de la sardana. A l’acte, que se celebra aquest vespre a la Sala Mozart de Calella, es durà a terme la presentació de Mollerussa com a Capital de la Sardana 2016 i es farà el nomenament de la capital del 2017. Es reparteixen premis a la dedicació, a la continuïtat, als mitjans audiovisuals, a les iniciatives renovadores, al mèrit sardanista, al musical i al de la dansa catalana, i a la promoció i difusió. El col·laborador del diari ARA, Josep M. Casasús i Guri, ha sigut guardonat en aquesta última categoria.

■ Calella lliura els premis Capital de la Sardana i Mollerussa agafa el relleu

PAU, 6 ANYS

36

societat DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara

R A D PLANI ICACIÓ RRI ORIALDIC

Es fa públic que el Ple municipal en la sessió ordinària realit ada el dia 2 d’octubre de 2015, va adoptar, entre d’altres, l’acord següentPR ER.- APRO AR C A E la modificació puntual del Pla General etropolità en l’àmbit del Polígon ndustrial Centre. iladecans amb el ben entès que el document que es presenti per l’aprovació provisional en els seu cas, aurà d’incorporar les prescripcions que resultin dels informes de les administracions sectorials, de les al.legacions que es puguin presentar en el període d’informació pública i de les errades materials que es puguin detectar, d’acord amb l’informe emès pels serveis tècnics del Departament de Planificació de l’ rea de Planificació erritorial en data 15-10-2015.

EGO .- PE DRE A RA AC DE C C E de parcel lació de terrenys, d’edificació o enderrocament de construccions, a l’àmbit total de la present modificació puntual de PG , així com específicament d’instal.lació o ampliació d’activitats o usos concrets en els àmbits definits de plans de millora urbana , , 10, 1 , 1 i 1 necessaris per a l’obertura de l’Avingua egle i la transformació del front de l’Avinguda Generalitat, -àmbits que es grafien al plànol de suspensió de llicències que com annex s’adjunta al present expedient-, pel termini d’ A , a computar des de la data de la darrera publicació de l’acord d’aprovació inicial de la figura de planejament que es tramita, de conformitat amb el que disposen l’article del Decret egislatiu 1 2010, de 3 d’agost pel qual s’aprova el ext refós de la lei d’urbanisme, modificat per la lei 3 2012, de 22 de febrer i l’article 103 del Decret 305 200 , de 1 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la lei d’urbanisme, amb la finalitat d’assolir els objectius fixats a la modificació de planejament que s’aprova.

ERCER.- O E RE A OR AC P B CA pel termini d’ E el document aprovat inicialment, mitjançant la publicació dels presents acords al Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de m s tiratge de la província i a la pàgina eb de l’Ajuntament de iladecans.

AR .- O C AR d’acord amb el que disposa l’article 5.5 del Decret legislatiu 1 2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el ext refós de la lei d’urbanisme, modificat per la lei 3 2012, de 22 de febrer, als organismes afectats per llurs competències sectorials l’informe corresponent. Els organismes sectorials afectats per la present modificació de

PG són els següents Oficina erritorial d’Acció i Avaluació Ambiental del Departament de erritori i ostenibilitat.

erveis erritorials d’ rbanisme de l’ rea etropolitana de Barcelona, en la seva competència en matèria d’ abitatgeAutoritat del ransport etropolità de l’ rea de Barcelona. ecretaria per a la obilitat rea etropolitana de Barcelona. Direcció de erveis Ambientals Direcció General de Comerç del Departament d’Empresa i Ocupació. Direcció General d’Arxius, Biblioteques, useus i Patrimoni del Departament de Cultura. Direcció General d’ nfraestructures de obilitat errestre. ubdirecció General de Planificació i Projectes Adif, Dirección de rbanismo e nventario. Delegación de Catalu a y Aragón inisterio de omento. ecretaria de Estado de nfraestructuras, ransporte y ivienda

C .- DE G AR A A OC E A PR ADA C PA ADECA ED ERR A, . . AD RAC AC A de l’àmbit de planejament urbanístic correspo-nent a la modificació puntual del Pla General etropolità en l’àmbit del Polígon ndustrial Centre. iladecans.

.- E AB R que la P ADECA ED ERR A, . . en aquest àmbit de planejament urbanístic en què a estat designada en virtut de l’apartat cinquè del present acord com Administració actuant rebrà i obtindrà el sòl de cessió obligatòria i gratu ta corresponent al percentatge aplicable sobre l’aprofitament urbanístic del referit àmbit de conformitat amb allò establert als articles 23. del ext Refós de la lei d’ rbanisme i 13.2 c del Reglament de la lei d’ rbanisme.

E .- E AB R que les competències de la P ADECA ED ERR A, . . com Administració actuant en el referit àmbit seran les esblertes per la normativa urbanística vigent, i en concret ormular qualsevol figura de planejament urbanístic. ormular, tramitar i aprovar definitivament els instruments de gestió corresponents amb les limitacions pel que fa a l’aprovació d’instruments de gestió per part de les societats

de capital íntegrament públic local establertes l’article 23.3 del ext Refós de la lei d’ rbanisme i l’article 13. del Reglament de la lei d’ rbanisme que determinen que el nomenament de les societats de capital íntegrament públic local com a administració actuant no comporta la cessió de la titularitat de la competència ni dels elements substantius del seu exercici i s responsabilitat de l’òrgan competent de l’ens local dictar els actes o les resolucions de caràcter juridico administratiu que donin suport a l’activitat material i tècnica objecte de l’encomanda o en els quals s’integri la dita activitat. sser receptora del sòl amb aprofitament de cessió obligatòria i gratu ta.

.- O CAR l’acord adoptat al r. erafín Premanes Rivas, en nom i representació de la mercantil P ADECA , ED ERR A, . ., a l’ rea d’Alcaldia Direcció d’ rea i Participació Ciutadana , a l’ rea de edi Ambient i Ciutat ostenible Direcció d’ rea , a l’ rea d’Espai Públic Direcció d’ rea , i a erveis d’Acció Comunitària Direcció d’ rea .El document restarà exposat al públic pel termini d’un mes, en el Departament de Planificació de l’ rea de Planificació erritorial Edifici orre-Roja - c Pompeu abra, 3, planta primera, de dilluns a divendres de 10 a 1 Dins el termini esmentat, que començarà a comptar a partir de l’última de les publicacions obligatòries, podeu examinar-lo i formular les al.legacions o suggeriments que consi-dereu pertinents.Per tal de donar compliment a l’article 23.2 del Reglament de la lei d’ rbanisme, i als efectes de garantir l’acc s per mitjans telemàtics, el document podrà consultar-se en el lloc

eb .viladecans.cat Ciutat rbanisme i abitatge Gestió del territori Planejament en tramitació .l tinent d’alcalde de l’ rea delani caci erritorial, per dele aciere ti rre Alemanyiladecans, 10 de novembre de 2015

ANUNCI D’APROVACIÓ INICIAL (DOGC i DIARI)El Ple de l’Ajuntament d’Olost en sessió ordinària celebrada el dia 3 de novembre de 2015, acordà l’aprovació inicial del Reglament d’ús i funcionament del Centre Cívic d’Olost. Acomplint la normativa aplicable, se sotmet l’expedient a informació pública pel termini de trenta dies, a comptar des del dia següent de la seva pu-blicació mitjançant anunci en el Butlletí Oficial de la Província, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en un dels mitjans de comunicació escrita diària i en el taulell d’anuncis de la Corporació, perquè els interessats puguin exami-nar l’expedient i formular les reclamacions i suggeriments que estimin pertinents. En el supòsit de que no es presentin reclamacions o suggeriments el Reglament, s’entendrà aprovat definitivament.Olost, 10 de novembre de 2015L’Alcalde,Josep Mª Freixanet i Mayans

“O em diuen que el meu fill se salva o no seré feliç”va arribar a repetir en alguna ocasió. Va perdent les habilitats per parlar, per sentir, per veure i per controlar de manera autònoma el seu cos. Per ara, pot continuar xutant la pilota però arribarà un moment en què haurà d’anar en cadira de rodes. Ca-da tarda mira una pel·lícula i baixa a jugar amb la seva mare a la cistella, ja que no té amics. “Els altres pares haurien de ser-ne conscients. El Pol també té dret a tenir amics. Entenc que no el convidin però un cop de

tant en tant no fa mal. I jo seria allà”, lamenta la Belén.

L’autoestima dels nens afectats és bàsica.

És el que li asseguren tots els experts que la Belén coneix als con-gressos on va, al cap-

davant de la seva fun-dació, Sanfilippo Barce-

lona. “Si arriben a l’ado-lescència conscients de la

seva malaltia i amb una baixa autoestima, es podrien suïcidar”, relata. Però per a la Belén, l’àmbit personal tampoc no ha sigut fàcil. Després de separar-se del seu home, ha de fer front sola a la malaltia del seu fill i a tot el que comporta. “El suport familiar ha sigut clau. Tu et quedes molt sola. Vas desapareixent

del mapa, no tens amics...”, explica amb els ulls humits. L’ajuda psico-lògica poc hi pot fer: “O em diuen que el meu fill se salva o no seré fe-liç”, sentencia.

La germana petita fa de gran La Carla és la germana del Pol, té 9 anys, està sana i fa de germana gran. Segons la seva mare, sembla que si-gui molt més madura del que li toca-ria. També pateix, però és molt for-ta. Sap què li convé al seu germà gran, sap que el sucre és com verí i té el radar encès tot el dia per si hi ha alguna complicació. Però, sobretot, té molta paciència. Una paciència que la Belén també ha guanyat amb el pas del temps. Sap que el seu fill és hiperactiu, que no se sap controlar i que la gent, malauradament, el mi-rarà amb raresa pel carrer.

El repte actual és aconseguir 2.700.000 euros per poder seguir una teràpia que no saben com fun-cionarà. Tot i que compta amb l’aju-da de l’Obra Social La Caixa i del que aconsegueix amb els esdeveni-ments que organitza amb la funda-ció, té poc temps per assolir-ho. “Si en dos anys no aconsegueixo els di-ners, el Pol no hi arribarà a temps”, adverteix la Belén, que no pot deixar de pensar en el futur.e

La Belén Zafra lluita contra la síndrome de Sanfilippo, la malaltia que pateix el seu fill Pol

MALALTIES RARES

El Pol es desperta, es vesteix, es-morza, es renta les dents, es posa go-mina als cabells i marxa a l’escola. Té 12 anys, viu a Terrassa i l’acom-panya en la seva rutina una malaltia rara: la síndrome de Sanfilippo. N’hi ha quatre variants, cada una molt diferent de l’altra. El Pol té la C i al món només hi ha 200 nens més com ell. El dia que li van diagnosticar aquesta malaltia degenera-tiva, sense cura ni tracta-ment pal·liatiu, la seva mare, la Belén Zafra, diu que se’ls va acabar viure a tots dos. L’es-perança de vida és curta, entre els 15 i els 20 anys. I el més difícil és assimilar les males no-tícies i lluitar contra la sole-dat del nen.

Al Pol li agrada jugar a pilota i, de fet, quan era petit era molt bo jugant a l’hoquei. També li encanta la mú-sica i imita els guitarristes més fa-mosos amb molta energia. Amb els anys, però, a causa de la malaltia, va perdent tot el que havia après. I n’ha sigut conscient: “Mamà, sóc tonto”,

TERRASSA

MARTÍ GELABERT

Vermut solidari

Demà a les 12 h, al Privé Jordi del Toro,

es recaptaran fons per a la

malaltia

ÉRIC, 10 ANYS

37ara DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 PUBLICITAT

38

economia DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara

Economia

que havien crescut al segon, mentre que a Catalunya es van situar en 18.979 milions, amb un creixement del 5,4% en relació amb el mateix període de l’any passat.

“Efectivament, hi ha una certa desacceleració de les exportacions al setembre”, va admetre ahir el se-cretari d’estat de Comerç, Jaime García-Legaz, en una roda de prem-sa per valorar les dades a Madrid. Tot i així, va considerar que es pot seguir tenint un “optimisme raona-ble”, perquè les exportacions a la Unió Europea se segueixen com-portant bé.

Els cotxes tiren del carro Entre els sectors que millor es van comportar hi ha els béns d’equipa-ment, que suposen un 20% de les exportacions totals i van créixer un 3,5% interanual, però sobretot el sector de l’automòbil, que va seguir impulsant les dades globals amb un creixement interanual del 19,7%. Això, però, encara no inclou el pos-sible impacte de l’escàndol del tru-catge dels motors de Volkswagen, que va esclatar justament a les aca-balles del setembre, l’últim mes in-clòs en aquestes estadístiques, i que

El rècord exportador no frena l’augment del dèficit comercial

La crisi dels emergents comença a alentir el creixement de les vendes espanyoles a l’exterior

COMERÇ EXTERIOR

Les exportacions segueixen avan-çant tant a Catalunya com a Espa-nya. L’augment de les vendes a l’ex-terior, que s’ha consolidat com una de les poques bones notícies durant la crisi, es resisteix a abandonar el terreny positiu, tot i la desaccelera-ció de l’economia mundial per cul-pa de les tensions als mercats emer-gents. Però aquest nou context mundial comença a notar-se en les vendes a l’exterior.

Segons les estadístiques oficials, publicades ahir pel ministeri d’Eco-nomia, les exportacions espanyoles van marcar un nou rècord històric entre el gener i el setembre, amb un creixement del 4,4% respecte a l’any anterior, i un total de 186.000 milions d’euros. Però aquest creixe-ment és gràcies a les bones dades dels primers mesos de l’any, fins al juliol, perquè a l’agost i al setembre, amb la crisi a la Xina ja en plena efervescència, les exportacions van desaccelerar el creixement. En con-cret, van escalar un 1,1% interanu-al si es té en compte només el volum del setembre (i no l’acumulat), i van caure un 0,8% a l’agost, segons les mateixes estadístiques.

A Catalunya la tendència va ser similar, però al setembre va haver-hi un repunt sensiblement superior al de l’Estat, amb un creixement del 6,5%. Pel que fa a les dades acumu-lades del trimestre, entre el juliol i el setembre, les vendes a l’exterior van arribar als 15.667 milions d’eu-ros, un 4,57% més que en el mateix període de l’any passat, també rè-cord històric. En els primers nou mesos de l’any, el volum d’exporta-cions es va situar en 47.567 milions d’euros, un 6,30% més que l’any passat i també un nou màxim histò-ric per a les exportacions catalanes.

On es van separar les dues esta-dístiques va ser en el saldo. Tot i que a Catalunya hi va haver un augment més gran de les exportacions, les importacions també van créixer més que a Espanya, i això va fer que al conjunt de l’Estat es reduís el dè-ficit exterior (la resta d’importaci-ons i exportacions) en un 1,1%, fins als 18.600 milions d’euros, mentre que a Catalunya va augmentar en l’acumulat anual un 2,7%, fins als 9.227,3 milions d’euros. Les impor-tacions, doncs, es van desaccelerar a tot l’Estat, i van créixer al tercer trimestre un 3,3%, per sota del 5,8%

MADRID

DANI SÁNCHEZ UGART

podria afectar les vendes de la plan-ta catalana del grup a Martorell. L’alimentació (+9,4%) i els produc-tes químics (+7,4%) també van de-mostrar molt dinamisme.

Per contra, els productes energè-tics van ser els que van tenir un comportament pitjor, amb descen-sos per sobre del 20% interanual, seguits de les matèries primeres, que van caure un 1,9%. Aquests dos productes estan sent especialment castigats per la crisi dels mercats emergents, que està provocant una caiguda brutal tant del preu del pe-troli com de determinades matèri-es primeres, com els metalls.

Pel que fa als territoris, la zona euro va seguir sent la principal des-tinatària de les exportacions espa-nyoles i més del 50% de les vendes a l’exterior són a aquesta àrea, que creix un 5,4% i guanya pes sobre el total. Si s’amplia el focus, la UE dels 28 va copar el 64,7% del total de les exportacions, amb un creixement del 6,2% internanual. Els països on més van baixar les vendes van ser Rússia –per la caiguda de les vendes de fruites, hortalisses, llegums, me-dicaments i cotxes–, Algèria –per la caiguda dels metalls– i el Brasil.e

99.227 M€ El dèficit comercial català va créixer un 2,7% interanual en els nou primers mesos de l’any, fins als més de 9.200 milions.

19,7% Les exportacions d’automòbils van créixer gairebé un 20% a tot l’Estat, abans de l’esclat de l’escàndol de Volkswagen.

50,5% Més de la meitat de les vendes a l’exterior van ser a la zona euro. A tota la UE, van ser de gairebé un 65%.

Valoració El govern espanyol admet la frenada però es manté optimista

YASMIN, 10 ANYS

39

economiaara DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015

1.675

FINANCES

El BCE estudia cobrar més als bancs que es ‘guardin’ els diners

famílies i empreses. Poc després va anar més enllà i va incrementar el tipus negatiu fins al -0,2%. I ara el BCE encara estudia aprofundir la penalització, segons revelen les ac-tes. El consell de govern va discutir-ho i es planteja implantar-ho en la pròxima reunió, prevista per al 3 de desembre.

De tota manera, el BCE té dubtes. Alguns dels membres del consell de govern (que a les actes no surten identificats) van afirmar que incre-

mentar les penalitzacions als bancs “suposaria entrar encara més en territori desconegut i que podria tenir repercussions en el funcionament dels mercats i en el comportament dels bancs i dels clients”. En resum, que el BCE tem no controlar les reper-cussions de la mesura, principal-ment pels efectes que pugui tenir “en els marges dels bancs i en la capacitat de donar crèdits”. És per això que la institució va de-cidir fer estudis tècnics per en-tendre millor els beneficis i els costos de cobrar més als bancs que guarden els diners al BCE.

La inflació no repunta El consell de govern del BCE també va reconèixer que el seu mandat principal (i, de fet, únic), que és el control de la inflació, se li està descontrolant. Tot i haver destinat milers de milions a la compra de deute públic per ele-var-la, “encara no hi ha proves que s’estigui produint una pujada sostinguda de la inflació subja-cent [que és la que exclou els ele-ments més volàtils, com l’ener-gia]”, admet el BCE. Això fa que al desembre hi hagi una alta proba-bilitat que les compres de deute s’incrementin. El dubte, però, és si servirà d’alguna cosa.e

Analitza les repercussions d’entrar “en terreny desconegut”

Mario Draghi ja ho va avisar: “Es-tem oberts a valorar tots els instru-ments que tenim”, va proclamar el mes passat, quan el Banc Central Europeu ja començava a tenir prou indicis que les seves mesures no es-tan resultant suficients per estimu-lar l’economia i fer pujar la inflació. Tan aviat com van sentir Draghi, els mercats van donar per fet que això implicaria un augment de les com-pres de deute públic que el BCE va iniciar aquest mateix any. Però ca-da cop sembla més clar que amb ai-xò no en té prou. Draghi estudia també incrementar la penalització per a les entitats financeres que guarden els seus diners a la seu del Banc Central, a Frankfurt. És a dir, per a les entitats que no facin circu-lar els diners. Així ho revelen les ac-tes de l’última reunió del BCE, cele-brada a Malta fa quatre setmanes i que es van publicar ahir.

Ja fa més d’un any (juny del 2014) que Draghi va decidir que els bancs que dipositen els seus diners al BCE fossin penalitzats amb un interès del -0,1%, en una decisió sense precedents per intentar evi-tar que les entitats reservin els seus diners en comptes de prestar-los a

BARCELONA

ÀLEX FONT MANTÉ

BANCA

La Caixa haurà de crear un fons de reserva per evitar futures

crisis de CaixaBank

El Banc d’Espanya ja ha aprovat el reglament per regular les fundacions bancàries que tenen participacions en entitats de crèdit, com passa amb la majoria d’antigues caixes d’estalvis que han aconseguit sobreviure fins a convertir-se en un banc. La nova normativa obliga les fundaci-ons bancàries que tenen més d’un 50% de les ac-cions de l’entitat de crèdit a constituir un fons de reserva.

Aquest és el cas de La Caixa, la participació de la qual en CaixaBank supera aquest llindar. L’objectiu del fons de reserva és que, si el banc entra en dificultats i necessita una injecció de capital, la fundació bancària tingui els diners preparats per fer front a aquesta recapitalitza-ció. Si les fundacions bancàries no volen crear aquest fons de reserva tenen una alternativa: presentar un pla de desinversió per reduir la participació en el banc per sota del 50%. L’im-port del fons es decidirà a través de les normes establertes en un reial decret del mes passat.

Per a aquelles fundacions bancàries que tin-guin una participació superior al 30% en un banc (però inferior al 50%), el Banc d’Espanya les obligarà a elaborar un protocol de gestió i un pla financer anual. El protocol de gestió serà un document en el qual es defineixin els criteris estratègics que regiran la gestió del banc. A més, s’haurà d’explicar quina finalitat té la par-ticipació de la fundació bancària en una enti-tat de crèdit, els acords existents amb altres ac-cionistes del banc i les relacions que hi ha entre els òrgans de govern del banc i de la fundació.

D’altra banda, el pla financer analitzarà les possibles necessitats de capital que, davant di-ferents escenaris, pugui necessitar el banc par-ticipat.e

BARCELONA

ARA

ERIKA, 10 ANYS

Els EUA, preparats per apujar tipus Les actes de la Reserva Fede-ral (el banc central dels Estats Units), publicades dimecres, també van aportar informa-ció interessant. Segons s’hi demostra, la majoria de mem-bres de la Fed estan a favor d’apujar els tipus d’interès per primer cop en quasi una dècada. La pujada previsible-ment serà petita, però la Fed vol que vagi seguida d’altres increments petits però inin-terromputs, s’explica a les ac-tes. La decisió es prendrà a mitjans de desembre.

FURTS A LA GRAN DISTRIBUCIÓ Les empreses de distribució calculen que van perdre 1.675 milions d’euros el 2014 pels furts, una xifra que equival al 0,82% de les seves vendes, segons un estudi d’Aecoc i EY.

TREBALLADORS D’INDOX SALVATS El jutge va adjudicar a l’empresa Spain Energy part dels actius d’Incryen –antiga Indox–. La decisió salva una quinzena de llocs de treball i recupera part de l’activitat industrial.

milions15

empleats

40

economia DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara

ARCELORMITTAL +2,72 4,949 CAIXABANK +2,60 3,551 BANC SABADELL +2,53 1,784

EUROS % VAR.OHL -4,75 6,597 ABENGOA -4,08 0,916 INDRA -2,75 9,949

LA BORSA ÍBEX-35 ELS QUE PUGEN MÉS ELS QUE BAIXEN MÉS

Sessió de dijous, 19 de novembre del 2015

10.354,70 PUNTS

+0,91% VARIACIÓ

RADAR EMPRESARIAL

El president del lobi hoteler s’endú la seu de Derby Hotels a Madrid

Poques persones acumulen més càrrecs en el sector turístic barceloní que Jordi Clos. El president de Derby Hotels és també president del Gremi d’Hotels de Barcelona, a més de vicepresident de Tu-risme de Barcelona i membre del consell d’administració de Fira de Barcelona. Tot i aquests càrrecs institucionals, Clos ha decidit traslladar la seu de la seva empre-sa de Barcelona a Madrid, segons va con-firmar un portaveu de la companyia des-prés que ho avancés Economía Digital. A més de tenir la Creu de Sant Jordi des del 2003, l’any passat l’Ajuntament de Bar-celona el va premiar amb la Medalla d’Or de la ciutat.

El motiu oficial pel qual Jordi Clos ha canviat de seu és que Derby Hotels vol créixer a Espanya i Europa i que, per complir aquest objectiu, prefereixen “te-nir la seu a Madrid”, segons el portaveu de la companyia. Ara mateix, Derby té nou hotels a Barcelona i dos a Madrid, a més d’un a Londres i un altre a París. El portaveu de l’empresa també va adduir el “tractament diferent” que ofereixen Bar-celona i Madrid en impostos com el de pa-trimoni o el de successions i va recordar que –des de fa tres anys– el fill de Jordi

Clos és el director general de la compa-nyia fundada pel seu pare. En canvi, Clos ha decidit mantenir la seu de Barcelona Apartment, la seva divisió especialitzada en apartaments turístics, que només n’ofereix a la capital catalana.

L’empresa que ha marxat a Madrid, Derby Hotels, va facturar 69,5 milions l’any passat i té 700 treballadors, 400 dels quals a Barcelona.

Clos nega que sigui per la política Jordi Clos, que com a líder del lobi hote-ler ha sigut una de les persones més bel·li-gerants contra les plataformes de lloguer alternatives (com Airbnb), nega que el motiu del trasllat sigui polític. Tot i això, el canvi de seu –que s’ha sabut ara– en re-alitat es va fer al setembre, just el mateix mes en què es van celebrar les últimes eleccions a la Generalitat. Aquell mateix mes també va traslladar la seu a Madrid la matriu d’Agbar.

La tradició de Jordi Clos, a més, és la de no ignorar el context polític. “No pots quedar-te impassible davant de la soci-etat: has d’implicar-te i estar actiu”, va explicar en una entrevista amb l’ARA fa un any.e

ARA

El fons CVC es ven el gruix de la participació a Abertis per 873 M€

Infraestructures

El fons de capital de risc CVC sor-tirà d’Abertis pròximament venent-se el gruix de la seva participació. El fins ara tercer accionista del grup d’infraestructures posarà a la venda el seu 6,33%, un paquet d’accions que està valorat en 873 milions d’euros. CVC té prevista una col·lo-cació accelerada entre inversors qualificats i ha fet l’encàrrec a Mer-rill Lynch per dur-la a terme, segons va comunicar ahir a la Comissió Na-cional del Mercat de Valors (CNMV).

El fons de capital de risc té dos llocs al consell d’Abertis, que a partir d’ara es quedarà amb dos únics socis de referència, Criteria CaixaHolding (del grup La Caixa) i el grup Villar Mir, amb una participació de 24,1% i del 16%, respectivament. La venda de CVC suposa la fase final d’una desinversió que ja va començar al mes de març, quan el fons va vendre’s títols representatius del 7% d’Aber-tis, gairebé la meitat de la seva par-ticipació. Només una setmana més tard va vendre un 1% més dins l’ofer-ta pública d’adquisició (OPA) que va llançar la mateixa Abertis per com-pletar la retribució al seu accionista.

Sortida després de cinc anys Amb aquests dos moviments se-guits, el fons de capital de risc va quedar-se amb el 7% d’Abertis que ara ha decidit vendre’s pràctica-ment sencer fins a quedar-se amb una representació testimonial infe-rior a l’1%. CVC va entrar en el grup d’autopistes fa cinc anys, quan va quedar-se amb el 15,6% de partici-pació que llavors tenia el grup cons-tructor de Florentino Pérez, ACS.

La sortida de CVC arriba quan Abertis encara una etapa de creixe-ment basat en el pla estratègia que posa tot l’èmfasi en l’expansió inter-nacional en l’àmbit de les autopistes. Fa només dos mesos el grup Villar Mir va vendre’s un 3% de l’empresa d’infraestrucutres per injectar fons a OHL. En aquest cas, però, va dir que tornarà a elevar la participació a l’empresa quan li sigui possible. ARA

Volkswagen ja va admetre a l’agost davant els EUA haver manipulat els motors

Automoció

L’acusació de les autoritats medi-ambientals de Califòrnia contra el grup Volkswagen per trucatge en les emissions contaminants de cot-xes dièsel va sortir a la llum al se-tembre, però el consorci alemany ja havia reconegut el mes abans aquesta manipulació a les autori-tats. Segons una investigació de la segona cadena pública de televisió alemanya ZDF i del diari Handels-blatt, el fabricant automobilístic va admetre el 19 d’agost als EUA al-guns problemes detectats i ja apun-tava al programari instal·lat en els cotxes, que, com després va desco-brir-se, amagava les emissions con-taminants reals d’aquests cotxes quan se’ls sotmetia als tests d’ho-mologació. Els mitjans asseguren que han obtingut aquesta informa-ció confidencial de mans d’un em-pleat del president del govern de la Baixa Saxònia, que és accionista de Volkswagen i té una participació del 20% al grup. El president d’aquest estat federat alemany, Stephan Weil, és membre del con-sell de vigilància de la companyia i havia criticat diverses vegades el grup per no tenir-lo prou informat de l’escàndol dels motors dièsel, ni a ell ni a la resta d’accionistes.

Xecs regal a 120.000 clients El fabricant es gastarà 120 milions de dòlars (113 milions d’euros) per abonar targetes de regal i manteni-ment a 120.000 propietaris de vehi-cles dièsel trucats als Estats Units. L’empresa pagarà uns 1.000 dòlars a cada conductor que es va inscriu-re en el procés de compensació obert per la filial del grup. Se’ls ofe-riran targetes Visa de regal de pre-pagament de 500 dòlars i targetes pel mateix import per gastar-se en serveis de manteniment en la seva xarxa de concessionaris, així com assistència a la carretera durant tres anys. Volkswagen ha provisionat 6.500 milions per fer front als cos-tos del trucatge que afecta 11 mili-ons de cotxes a tot el món. ARA

AMAN, 10 ANYS

41ara DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 PUBLICITAT

42 DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara

DIRECTOR

CARLES CAPDEVILA

DIRECTOR ADJUNT

IGNASI ARAGAY

SUBDIRECTORS

DAVID MIRÓ, CATALINA SERRA,

JORDI CORTADA, SÍLVIA BARROSO

DIRECTORA D’ART

CRISTINA CÓRDOBA

EDICIÓ PAPER

ROSA RODON

EDICIÓ DIGITAL ISAAC SALVATIERRA

POLÍTICA JOAN RUSIÑOL

INTERNACIONAL MARC VIDAL

ECONOMIA ÀLEX FONT

SOCIETAT ALBERT SOLÉ

CULTURA LAURA SERRA

COMUNICACIÓ ÀLEX GUTIÉRREZ

ESPORTS TONI PADILLA

DELEGACIÓ A MADRID

FERRAN CASAS

DELEGACIÓ A BRUSSEL·LES

LAIA FORÈS

LLENGUA ALBERT PLA

FOTOGRAFIA XAVIER BERTRAL

EDICIÓ DE PREMSA

PERIÒDICA ARA, SL

PRESIDENT

FERRAN RODÉS

CONSELLER DELEGAT

SALVADOR GARCIA RUIZ

DIRECTOR AUDIOVISUAL

ANTONI BASSAS

DIRECTORA FINANCERA

FOIX VALDÉ

DIRECTOR DE MÀRQUETING

ORIOL LLEVAT

DIRECTOR COMERCIAL

SERGI GERMÁN

DIRECTOR DE NEGOCI

ORIOL CANALS

DIRECTOR DE TECNOLOGIA

MARC CAMPRODON

C/ DIPUTACIÓ, 119

08015 BARCELONA.

TELÈFON: 93 202 95 95.

ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR: 902 281 110

subscripcions@ara.cat

TEXT LEGAL Edició de premsa periòdica ARA es reserva

tots els drets sobre el contingut del diari ARA, els suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que es puguin repro-

duir ni transmetre a altres mitjans de comu-nicació, totalment o parcialment, sense prè-

via autorització escrita.

Difusió controlada per l’OJD

debat

EL DIARI D’AHIRFe d’errades: L’ARA agraeix als lectors que ens facin arribar els errors que de-tectin en el contingut dels articles. Un cop confirmat l’error, l’ARA publica la fe d’errades en aquesta mateixa columna. Podeu fer-nos arribar les vostres esme-nes a opinio@ara.cat.

La mort de Franco: els enigmes

XAVIER CASALS

HISTORIADOR

Franco no va morir a les 5.20 hores del 20 de no-vembre, sinó possible-ment la nit del 19. Ho cer-tifiquen el periodista Joa-

quín Bardavío, que situa la mort “las últimas horas del día 19 o [...] los pri-meros minutos del día 20”, i l’histori-ador Ricardo de la Cierva, que afirma que a les 19.30 de la tarda del dia 19 l’electroencefalograma del dictador era pla i es podia notificar la seva mort “en cualquier momento”. Aleshores, per què es va anunciar el dia 20?

Una data esotèrica: 19-N. Hom pot triar dues explicacions, la simbòlica i la pragmàtica. La primera atribueix l’ajornament a l’afany que la data de la mort coincidís amb la de José An-tonio Primo de Rivera (el fundador de la Falange afusellat el 20 de novem-bre de 1936). L’explicació no es pot descartar pel clima d’histèria existent en mitjans madrilenys. De la Cierva assenyala que setmanes abans de l’òbit s’havia difós aquesta predicció sobre la mort de Franco: “La suma [...] de las fechas inicial y final de la guer-ra civil, 18-7-36 y 1-4-1939, resultaba 19-11-75”. “Aquellos días yo palpaba el ambiente esotérico a alturas poco cre-íbles”, destaca. Per tant, hi hauria sec-tors del règim per als quals el 19-N i el 20-N tenien dimensió mística.

La raó pràctica d’ajornar la data de la mort va ser que durant el govern de Carlos Arias, el SECED (el servei d’in-tel·ligència dependent de presidència) va elaborar l’operación Lucero, apro-vada el juliol de 1975 i que preveia tots els passos a fer en morir el dictador. El primer era precisament ajornar l’anunci de la defunció per ultimar el dispositiu previst i copsar possibles reaccions de l’oposició i la ultradreta.

El pla preveia també l’homenatge a Franco, les honres fúnebres i l’enter-rament. En aquest sentit, va ser el SE-CED qui va proposar sepultar-lo al Va-lle de los Caídos, com va explicar un exmembre de l’ens, Juan Peñaranda: “Fue una decisión de Presidencia, a su-gerencia nuestra. Pero, claro, ¿dónde ibas a enterrarle una vez que se decide que iba a ser aquí, en Madrid? La ven-taja del Valle de los Caídos es que lo sa-cas de la ciudad, pues no había un sitio permanente en Madrid donde poder enterrarle. [...] ¿Se consultó con la fa-milia? [...] quizá Arias se lo dice a la fa-milia… Y Doña Carmen debió decirle: «Haced lo que os parezca más oportu-no». Pero no era un tema de consulta, sino tener la cortesía de anunciarles lo que íbamos a hacer”.

Una data decisiva: el 26-N. La llar-ga agonia de Franco també ha ofert lectures polítiques. L’escriptor José Luis de Vilallonga va apuntar que obeïa a l’intent desesperat del mar-quès de Villaverde, gendre del dicta-dor, de mantenir-lo viu per tal d’aconseguir reemplaçar com a fu-tur rei el príncep Joan Carles pel seu cosí germà Alfons de Borbó Dampi-erre, casat amb una néta de Franco. Això era viable perquè la llei de suc-cessió del règim permetia al dicta-dor revocar el seu successor quan volgués. Però aquesta possibilitat sembla infundada, ja que Franco –en estat terminal– va deixar clar a

cuerdo de Franco, nueva era. ¡Viva el rey!” Però a la cerimònia va dir: “Des-de la emoción del recuerdo de Franco, ¡viva el rey!”, tot vinculant dictadura i monarquia. El discurs va ser seguit d’una ovació i per darrer cop es va sentir a l’hemicicle el crit “Franco, Franco, Franco”, que d’aleshores en-çà només se sentiria en aplecs de nos-tàlgics del dictador.

Tot era possible. ¿Van succeir les in-trigues esmentades? No ho podem confirmar, però no serien improba-bles atès que els darrers temps de Franco van ser una lluita de “tots con-tra tots” amb aire de novel·la gòtica. Així, l’anomenat “clan Girón” (el re-ducte de fidels al dictador del Pardo) va carregar contra Arias per traïdor, van registrar les seves converses i van fer escoltar a l’autòcrata frases com “Franco es un viejo y aquí no hay más cojones que los míos”. Alhora, Arias va fer gravar les converses de Joan Car-les. L’espionatge va assolir tal grau que Franco va començar a dictar les memòries a instàncies del seu metge Vicente Pozuelo i només es va fiar de la dona d’aquest per transcriure-les.

Mort el dictador, el seu fantasma va cuejar en la difícil relació entre Arias i el monarca, ja que el primer era un franquista impenitent que menyspreava el segon: “Yo con un ni-ño no sé hablar más allá de diez minu-tos. [...] Algo así me pasa con el rey”, va comentar. Per què Joan Carles I no es va desempallegar de l’incòmode president fins al juliol de 1976? Hom ha apuntat que Arias li feia xantatge perquè tenia cintes de converses po-lítiques compromeses del rei d’abans i després de la mort de Franco. Si fos cert, l’ombra de l’autòcrata hauria es-tat present a la cúpula de l’Estat mig any després del 20-N.

Això sí, Arias no va aconseguir res-suscitar el règim. Un cop dimitit, va fer visites al Valle de los Caídos en què es va adreçar al dictador en aquests termes: “Mira, ya ves cómo estamos. ¡Cómo no vengas tú con un milagro des-de arriba... esto no lo arregla nadie!” Com sabem, Franco no el va escoltar.

la seva filla Carmen que Joan Carles era el successor inequívoc.

Tanmateix, es pot formular una al-tra fita d’aquesta agonia prolongada: prorrogar el mandat del president de les Corts franquistes, Alejandro Ro-dríguez de Valcárcel, que expirava el 26 de novembre. Si aquest hagués continuat al capdavant de la institu-ció fins al novembre de 1981 i Arias hagués romàs al timó del govern fins al gener de 1979 (com era previst), el rei hauria quedat lligat i sense els seus homes de confiança: Suárez en lloc d’Arias i Torcuato Fernández-Miran-da en lloc de Valcárcel. Tanmateix, Carmen Franco, la filla del dictador, ha negat tals propòsits: “Eso es pura fantasía. [...] Fueron una serie de cir-cunstancias las que hicieron que la agonía de mi padre fuera así de larga, pero no fue una cosa premeditada por una cuestión política ni por preparar de alguna forma algo”.

No obstant això, s’ha assenyalat que Rodríguez de Valcárcel, sabedor que el nou monarca no volia que con-tinués en el càrrec, l’hauria desobeït el dia de proclamar-lo rei a les Corts (el 22-N) i va canviar el discurs pre-vist. Així, hauria acordat amb Joan Carles I dir: “Desde la emoción del re-

Els darrers temps del dictador van ser una lluita de “tots

contra tots” amb aire de novel·la gòtica

GINEBRA, 8 ANYS

DUNI

A, 1

0 AN

YS

43ara DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 debat

Una setmana de trencadisses

La setmana passada, la del 9 al 15 de novembre, no ha estat pas una setmana qualsevol. S’han produït a Barcelona, a Madrid, a

Londres, a La Valletta i a París esde-veniments que són importants un per un, però la seva coincidència, vista en perspectiva, permet intuir tendències de futur per a la nostra societat. Quan dic “nostra”, estic pensant tant en Catalunya i Espanya com en Europa. Permeteu-me que enumeri els fets, i que intenti expli-car el que tot plegat em suggereix.

1. Catalunya-Espanya. El Parla-ment català, majoritàriament, ha declarat que inicia el procés de cre-ació d’un nou estat català, i ha anun-ciat la no supeditació a les lleis i a les institucions de l’estat espanyol, en particular a les decisions del TC. L’actual govern espanyol, i el mateix TC, han amenaçat amb represàlies financeres i amb derivacions penals per a les autoritats catalanes. Tant un acte com l’altre creen tensions i moltes incerteses, permeten pre-veure algunes inestabilitats políti-ques i econòmiques, i allunyen l’es-perança d’una sortida negociada a l’actual conflicte territorial. La de-claració suposa posar en qüestió el respecte a dues columnes bàsiques de tota democràcia: el valor dels vots i el compliment de les lleis. 2. Regne Unit - Unió Europea. El primer ministre Cameron ha deixat ben clar que una de les condicions indispensables perquè es pugui guanyar el referèndum de continu-

ïtat del Regne Unit com a membre de la UE és la supressió, en l’article 1 del Tractat, de la frase: “Una unió cada cop més estreta entre els pobles d’Europa [...] com a ob-jectiu comú del procés de construcció de la Unió”. Ras i curt, dema-na oblidar la unió políti-ca, i retornar als estats part de la sobirania ja cedida. La crisi dels darrers anys ha posat en evidència que la situació intermèdia en què estem ara té molts inconvenients, i si no fem passos endavant s’hauran de fer en-rere. La bomba amagada ha explo-tat finalment. En el millor dels ca-sos la UE seguirà endavant, però amb molt menys pes polític mundi-al, ja que el Regne Unit i altres pa-ïsos segurament no hi seguiran. 3. Mediterrani, nord i sud. A la ca-pital de Malta, els estats de la UE i

nes a Nova York i les seves rèpliques a Londres i a Madrid. Aquests atacs van ser una derivació, en territori americà i europeu, de la Guerra de l’Iraq. Els atemptats de París i la destrucció del Boeing rus són atacs derivats de la guerra de Síria. Com ha proclamat el seu president, França està en guerra. Crec que ai-xò vol dir que ho està Europa i ho es-tà l’OTAN. És difícil preveure què farà la Rússia de Putin... Hem d’ac-ceptar que no s’han acabat les guer-res, tal com havíem imaginat i so-bretot desitjat. Seran guerres molt diferents de les anteriors, però més properes i menys previsibles. 5. Reestructuració. Estem entrant en una època d’inestabilitat dels es-tats, i s’ha encetat un procés de de-finició d’un nou mapa mundial. Haurem de deixar de viure en la tranquil·litat dels nostres països, tant Catalunya com Espanya, per adaptar-nos a les noves realitats que ens ha portat la globalització. Al llarg dels segles XIX i XX els nostres estats es van consolidar, i van créi-xer a base de crear societats més pròsperes i més igualitàries. Ara ne-cessitem trobar la manera de repe-tir aquest mateix procés a una di-mensió més gran, perquè l’aïlla-ment, la ignorància o la impotència en què vivia fins ara més de la mei-tat de la humanitat s’ha acabat.

Totes aquestes trencadisses, molt més relacionades entre elles del que sembla, fan evident la neces-sitat i la urgència d’aquesta tasca, i alhora ens en permeten veure les di-ficultats i les resistències.

els del sud de la Medi-terrània, una vegada més, no han aconseguit conclusions viables i operatives per resoldre les tensions que creen les grans diferències econòmiques i políti-ques entre les dues àre-es. Això fa pensar en un creixement continuat dels corrents migratoris cap a Europa, tant per

raons demogràfiques i econòmi-ques com per recerca d’asil davant dels conflictes. Aquest fenomen, convertit en permanent, pot obli-gar a repensar elements bàsics de la construcció de la UE, en relació a la llibertat de moviments de perso-nes, tant en la seva dimensió exter-na com interior. 4. Europa - Estat Islàmic. Els actes terroristes a París representen un salt qualitatiu similar al que va su-posar l’atac contra les Torres Besso-

ENGINYER I EXMINISTRE

JOAN MAJÓ

Un conte sirià✒ L’any 2005 hi va haver un nen mig mallorquí mig català de tren-ta-tres anys, l’edat de Jesucrist i d’Alexandre, que va tenir el privi-legi de visitar, com a turista, el pa-ís de Síria.

✒ En Sebastià va tenir ocasió de posar els peus al Crac dels Cava-llers, va veure pondre’s el sol da-munt les ruïnes de Palmira (avui arrasades), va contemplar els mo-lins de la ciutat de Homs, i es va atipar de mezze, keshek, amanides i fruita fresca mentre abominava del cafè turc, no apte per a tots els estómacs.

✒ A Damasc es va aixecar ben d’hora ben d’hora i es va descalçar per conèixer la mesquita dels Omeies i la tomba de Saladí, i al gran basar de la ciutat un comerci-ant armeni el va prendre per un ciutadà italià, perquè en devia te-

nir l’aspecte. A Alep, so-ta la ciutadella, al nen Sebastià l’esperava una sessió de massatge als banys turcs que no ha-via d’oblidar mai més, ni que fos perquè el massatgista el va reduir a un tros de carn perfec-tament perfumat però inoperatiu.

✒ El nen Sebastià, en el seu periple amunt i avall per les terres sirianes, va conèixer un al-tre nen que es deia Ibrahim i que feia de cambrer en un restaurant de carretera en algun punt a prop del desert.

✒ L’Ibrahim devia tenir xerrera, i va obrir conversa amb el guiri de torn, que era el nen Sebastià. Li va preguntar si era espanyol, i el nen Sebastià devia fer una cara rara,

Sebastià la va entendre: “Aquí l’únic que volem tots plegats és viure en pau”.

✒ El tal Sebastià va sortir del lo-cal, va arrossegar els peus damunt la sorra i va observar amb cert de-teniment uns escarabatons de co-lor blau que semblava que li do-nessin el bon dia. Es va adonar que tenia molt a prop la frontera amb l’Iraq, on la guerra ja feia dies que estava desfermada. Va notar que encara es deia Sebastià, i que, tot i que seguia sense entendre gaires coses, ja no es podia veure a si ma-teix com un nen.

✒ Va recordar la dita segons la qual tot home culte té dues pàtri-es: el país on va néixer i Síria. Va mirar els escarabatons blaus, va saludar l’Ibrahim, que de sobte ja no era cap nen, va pujar al cotxe i va arrencar el motor.

perquè a continuació el nen Ibrahim ja no va preguntar si el seu in-terlocutor per ventura era italià, sinó que va formular una altra pre-gunta molt més concre-ta, i ho va fer en anglès: “Catalan or normal?”

✒ Una vegada el nen Ibrahim va tenir clar que el seu interlocutor

no era normal sinó català, el nen Sebastià es va veure d’alguna ma-nera autoritzat a contrapreguntar al nen Ibrahim quina era la seva opinió sobre el seu país, tota vega-da que acabava d’ingressar, segons paraules del president George Bush Jr. corroborades per un tal José María Aznar, dins el que ales-hores es va anomenar “l’Eix del Mal”. La resposta de l’Ibrahim va ser tan clara que fins i tot el nen

El nen Sebastià, en el seu periple,

va conèixer un nen que

es deia Ibrahim

ESCRIPTOR

SEBASTIÀ ALZAMORA

Els últims esdeveniments a Barcelona, Madrid,

Londres, La Valletta i París indiquen tendències de

futur de la nostra societat

Al llarg dels segles XIX i XX els nostres estats es van consolidar. Ara hem

de repetir el mateix procés a una dimensió més gran

CONSULTEU

MÉS ARTICLES A

www.ara.cat

EMMA, 6 ANYS

TEO,

6 A

NYS

ENDE

R

44

debatDIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara

@diariARA facebook.com/diariARA @ cartes@ara.cat Carrer Diputació,119, 08015, Barcelona Fe d’errades: opinio@ara.cat Podeu expressar-vos al diari a través de la web www.ara.cat, i per les següents vies:

Acollida sense concessions

Els atemptats de París han afegit soroll al de-bat sobre l’acollida de refugiats. Sobre la im-migració en general. De

fet, ja estàvem davant una discussió que convindria fer entenedora i tractar de forma més objectiva. Lle-gim notícies que unes poques dot-zenes de refugiats han estat enviats aquí o allí... O veiem com es cobrei-xen absurdes informacions televi-sades del senyor Tsipras acomia-dant a l’aeroport trenta refugiats que han estat reubicats. Una mica de rigor no aniria malament. Si la Unió Europea acollís un milió de refugiats a l’any, significaria que Sant Joan de les Abadesses hauria d’acollir anualment set persones. I Lleida 280. ¿Algú creu que aques-tes xifres són motiu d’espant? ¿No creuen que aquest tema hauria de ser tractat amb l’objectivitat i el respecte que mereix?

Aquesta por a la integració dels nouvinguts –i de no tan nous, com ara els fills dels que van venir– ha tornat a despertar-se arran dels atemptats de París. La resposta és complicada, i qualsevol simplifica-ció és pur populisme. Per això con-vé analitzar un per un els aspectes que afecten la integració i acollida d’immigrants, sense fer-ne un to-tum revolutum. Val la pena aturar-se, per exemple, en un aspecte: els procediments quotidians, l’estil de vida diari, amb què es troba un nouvingut.

Ha sorprès la voluntat massiva dels refugiats sirians de voler anar a Alemanya, o a països nòrdics. O les aglomeracions al pas de Calais, per anar al Regne Unit. Al país es-tem convençuts que la vida és més agradable en latituds meridionals.

Al sud la gent és més xerraire, menys estricta i exigent, el clima més suportable... I posats a aprendre un idioma nou, l’alemany no sem-bla pas dels fàcils. Tot hauria d’apuntar que els refugiats triessin un in-dret del sud. Potser a Es-panya hi ha massa atur, però no pas a Itàlia o a França... La realitat ens indica que ens equivoquem. Sem-pre he pensat que el bon emigrant –permetin-me la lleugeresa en el qualificatiu– no busca la indolèn-cia, sinó l’exigència.

Sens dubte, el país amb més ex-periència en immigració és els Es-tats Units. Ho té marcat en els seus orígens. Perquè se’n facin una idea, l’any 1991 van regularitzar 1.800.000 persones, l’any 2008 1.300.000, etc. També deuen estar

es. Una quarta part de tots els nous negocis que es creen allí els empre-nen gent que no hi va néixer. I el 50% dels que es creen a Silicon Va-lley. Ara girin la mirada cap aquí. La comparació resulta grotesca.

Conec menys Alemanya. I les se-ves oportunitats de treball. Però, pel que he vist i viscut, l’escassa permissivitat per a determinats comportaments que nosaltres con-siderem acceptables és evident. I aquí convé aturar-se a reflexionar. El bon immigrant agraeix les regles diàfanes, perquè tot ja és prou com-plicat per a ell. La discrecionalitat afegeix incertesa. Pretén arribar a un país amb unes normes i procedi-ments clars i definits. Sense com-portaments erràtics, laxos o indo-lents. A canvi d’aquesta, diguem-ne, rigidesa, la societat d’acollida no ha de discriminar l’immigrant per a res. El principi d’igualtat d’oportu-nitats ha de ser estricte al mateix nivell. No val a parlar dels nostres i dels altres.

No sembla, doncs, que la nostra aparent facilitat inicial oferta als immigrants (aparent facilitat en forma d’informalitat i tolerància, que acaba derivant en permissivi-tat) sigui eficaç a llarg termini –amb la mateixa aparent alegria amb què se’ls acull, després se’ls discrimina–. Però, esclar, aquestes societats, com la nostra, que no te-nen procediments de comporta-ment social estrictes per a l’acolli-da, tampoc no en tenen per a la con-ducta diària dels seus habitants tra-dicionals. Aleshores, com se li pot demanar al nouvingut allò que no se li exigeix al que ja hi era? Vet aquí una possible resposta a la paradoxa dels refugiats que prefereixen el made in Germany.

d’acord que les regles que fan funcionar el seu sistema són especial-ment estrictes. Qualse-vol que hagi viatjat als Estats Units sap la in-tensitat de l’interroga-tori de l’oficial d’immi-gració que revisa el pas-saport. Però no és no-més rigor oficial. És rigor i exigència quoti-diana. No se li tolera a

l’immigrant res que no sigui rebut-jat als connacionals que hi porten tota la vida. No valen les excepcions pel fet d’acabar d’arribar. És dur? Sí. És útil a l’hora d’integrar? Tam-bé. Es barreja l’exigibilitat i la man-ca de concessions amb un ventall ampli de possibilitats per millorar. Sens dubte hi ha guetos als Estats Units, però menys determinats per la immigració que per altres fac-tors. I no estem parlant de fal·làci-

XAVIER ROIG

ENGINYER I ESCRIPTOR

Com se li pot demanar al nouvingut allò que no se li exigeix

al que ja hi era?

CARTES I MISSATGES

Les cartes enviades pels lectors han de tenir un màxim de 1.000 caràcters. El diari es reserva el

dret de resumir-les. Els seus autors hi han de fer constar nom i cognoms, adreça postal i electrònica,

número de carnet d’identitat i un telèfon de contacte.

Les cartes no es respondran.

Avui i sempre, feliç Dia de la Infància

Sempre s’ha vinculat el periodisme a fets dramàtics o negatius, i crec que omplir el diari amb tot de dibuixos de nens pe-tits pel Dia Internacional de la Infància és una manera molt bonica de comme-morar un dia tan especial com aquest. Gràcies.

I sobretot ara, que estem passant per aquests moments tan complicats, és molt important recordar-se dels nens i de com pateixen, sobretot els refugiats. Sense paraules.

PAULA SERRA LLORENS BARCELONA

Millorem la mobilitat? Amb l’anunci que el nou sistema de transport públic, la T-Mobilitat, entrarà en funcionament d’aquí un any, als usu-aris ens sorgeixen moltes preguntes i preocupacions. Uns usuaris que des de fa anys reclamem un servei de transport públic de qualitat i puntual, sobretot puntual.

Segons s’explica, en aquest sistema el preu del transport serà totalment perso-nalitzat per a cada usuari, de manera que s’adaptarà a les seves necessitats i ofe-rirà descomptes.

Haurem de veure, però, si realment això serà un benefici o un inconvenient. Però el que sí que tinc clar, com a usu-ària diària del nostre transport públic, és que abans d’això el que cal és una millo-ra en les infraestructures.

ANNA ORTEGA MARTÍNEZ TERRASSA

La casa i el solar Una petita faula: hi havia una vegada un home (o dona) que volia tenir la millor casa del món. Com que era molt mane-tes, la casa se la faria ell(a) mateix(a), i amb aquesta intenció va comprar tots els materials: fusta, pedra, ciment, teules, rajoles, canonades, etc., tot de la millor qualitat que trobava. Quan ja ho va tenir tot es va adonar d’un descuit que li es-guerrava tots els plans, i que no era cap altre que el fet que no tenia cap terreny, cap solar, vaja, damunt del qual plantar

la casa; com és natural, tot el projecte se’n va anar en orris.

Doncs això és el que fan diferents par-tits polítics a Catalunya: donen prioritat als materials (grans declaracions sobre polítiques socials, energètiques, sanità-ries, d’ensenyament, europees, etc.), tots molt bons i necessaris, els millors, però es descuiden del país, del solar on plantar la casa, per entendre’ns. Si no tenim país, si no tenim independència, no ens servi-ran de res les declaracions que fem ni po-drem fer cap política, per bona que sigui.

AGUSTÍ VILELLA I GUASCH CAMBRILS

Passejar a Nou Barris El barri de la Prosperitat de Nou Barris (Barcelona) no és un bon lloc per passe-jar: a les voreres estretes s’hi afegeix un arsenal d’excrements de gos que impe-deixen passar-hi. Això em feia enrabiar-me amb els seus habitants fins que m’he adonat que la raó és la clara falta de pa-pereres al carrer. Si aquesta situació es donés a l’Eixample, estic segura que ja hi haurien posat remei. L’Ajuntament hau-

ria de cuidar tots els barris, encara que no siguin els més turístics.

HELENA SOLSONA CARULLA BARCELONA

Qatar A hores d’ara, i més encara després de l’es-garrifós atemptat de París, és insostenible que la samarreta del Barça s’embruti amb el nom d’un país que finança l’Estat Islà-mic, tant a Líbia com a l’Iraq i Síria, com va afirmar el ministre alemany de Desen-volupament, Gerd Müller, i com saben tots els serveis secrets occidentals. Una dicta-dura wahabbita on els opositors són engar-jolats i els treballadors immigrants viuen com a esclaus moderns. Fins quan mira-rem cap a una altra banda, Sr. Bartomeu?

MANEL MAS CANUT BARCELONA

SIBIL·LA, 7 ANYS

TEO,

6 A

NYS

45

l’entrevista ara DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015

“Els nens han de poder veure el món des dels ulls dels perdedors de la història”

Enric Canet ha vist créixer davant dels seus ulls gairebé dues generaci-ons de nens. Escolapi, biòleg i cape-llà sense sotana ni alçacoll, fa 23 anys que treballa al Casal dels Infants per-què la pobresa a Barcelona i l’àrea metropolitana deixi de ser heredità-ria. Ara n’és el director de relacions ciutadanes, i una setmana a l’any se’n va de colònies amb els nens per no perdre el contacte amb la realitat del seu dia a dia. Són els mateixos infants que il·lustren amb els seus dibuixos aquestes pàgines. Com veu l’estat d’ànim dels nens en una societat tan convulsa? Tot depèn de l’entorn on viuen. Hi ha barris de Barcelona que ignoren to-talment el que està passant als altres barris: hi ha gent a la ciutat per a qui la crisi no ha existit. Per això, quan parlem dels drets dels infants és im-portant anar més enllà dels drets in-dividuals. Dret a viure en família, sí, però amb una família que pugui viu-re amb dignitat. Dret a l’escola, sí, pe-rò una escola en condicions. Dret a l’espai lliure, també, però un espai amb dignitat. No podem pensar no-més en drets individuals, sinó col·lec-tius. O tirem endavant des del teixit pròxim del nen o no tirarem enda-vant de cap manera.

Al Casal els nens han de conviure, sí o sí, amb persones molt diverses. És molt important, no només al Ca-sal, que els nens i nenes coneguin les històries dels altres nens, perquè si-guin més empàtics i també per com-provar que se’n poden sortir tot i la motxilla –en alguns casos molt pesa-da– que porten a l’esquena. I que han de tractar-se d’igual a igual. Hi ha jo-ves que en poden saber molt de ma-temàtiques, però els falten les expe-riències vitals que aquests altres han tingut, i que també els han ajudat a construir la seva història personal. El seu dolor els ha ajudat a construir-se a ells mateixos.

Com expliquem als nens el dolor del món? El terrorisme, la crisi dels re-fugiats, les guerres, la fam... Cada vegada més hem de fugir del blanc i el negre. Els nens han de poder veure el món des de moltes perspec-tives. És important que captin la re-alitat des dels ulls dels perdedors de la història. A la història sempre hi ha algú que acaba perdent i algú que fa perdre. De vegades amaguem el dolor i el mal als nens, però és una realitat amb la qual hauran de viure. I en molts països, el mal és una realitat que adults i infants viuen cada dia. No els hem d’amagar el dolor i, alhora, els hem de fer saber que hi ha gent que es dedica a ajudar els altres perquè no si-guin els perdedors de la història.

La religió ens separa més que no ens uneix, avui dia?

Una de les etimologies de la paraula religió, precisament, és religare, que significa “reunir el que estava sepa-rat”. Hi ha elements culturals a les re-ligions, com el Ramadà o Nadal, que uneixen la gent. Agafen la religió com una cosa que els dóna seguretat da-vant les incerteses amb què es mo-uen. Però alhora les religions són ex-cuses. A l’Iraq, i també a Síria, la reli-gió és l’excusa d’altres problemes més fonamentals. I, en aquest sentit, si perdéssim la por no ens hauríem de lligar a tradicions del passat.

Què ens fa més por? Abans era la por a perdre la feina, l’ha-bitatge. Ara és també la por a la bomba, al que vingui de fora, al que és descone-gut. Això ho hem de tallar. Ens volen imposar que visquem amb por. I així és com ens arrelem a tradicions com can-tar l’himne de La marsellesa quan hi ha un atemptat: ens sembla que això ens donarà seguretat, però les seguretats provenen d’eliminar les pors.

Com ho podem fer, això? L’important és saber que la persona que tinc al costat, que és desconegu-da, pot ser pròxima a mi. Jo crec molt en l’escola. I tot i que té moltes limi-tacions, ara mateix el seu paper és precisament la possibilitat de diàleg entre la diversitat dels nens. Tots són molt diversos i, malgrat ser-ho, po-den fer projectes en comú. Si tota una colla de nens diversos poden fer projectes en comú, els nens se sen-tiran acollits. I, a partir d’aquí, el fet de tenir una fisonomia diferent dei-xa d’importar.

Molts nens se senten d’aquí, però són percebuts com a immigrants. És un drama. No hem sigut capaços d’acollir bé molts grups que han arri-bat d’altres països al llarg de la his-tòria: l’Amèrica Llatina, el Marroc, el Pakistan, etcètera. Mentre són nens tiren endavant, però quan creixen els costa trobar feina, habitatge, i veuen reduïdes les seves possibilitats de ti-rar endavant. Això vol dir que no els hem acollit prou bé en la nostra soci-etat. Molts no tenen consciència de ser d’aquí, tot i haver viscut aquí la major part de la seva vida o fins i tot haver-hi nascut. No acaben de saber d’on són, i es lliguen a allò que els dó-na seguretat: el record de l’àvia, del pare, de les tradicions que tenien al seu país...

¿Al Casal estan més acostumats a la diversitat, o també entren en joc els prejudicis? En moments determinats, sí que és cert que van a jugar per grups, igual que a l’adolescència els nens i les ne-nes se separen, i després es tornen a unificar. Per això és tan important que els nens vagin entenent que la di-versitat els enriqueix molt. Necessi-tem una situació d’acceptació social perquè els infants puguin viure amb aquesta diversitat que, al cap i a la fi, és la realitat.e

Savi natural La Khadija, de 10 anys, ha dibuixat l’Enric Canet amb un somriure, que du sempre. Ell és així, un savi del segle XXI que transmet el seu saber amb l’amabilitat d’una persona acostumada a trac-tar amb la naturalitat i l’espontaneïtat dels nensDirector de relacions ciutadanes del Casal dels Infants

Enric Canet és escolapi, biòleg i capellà, tot i que mai ha dut sotana ni alçacoll, i fa 23 anys que treballa al Casal dels Infants. KHADIJA, 10 ANYS

ENRIC CANET

BLAU MARÍ

‘LA VIDA DE BRIAN’, DELS MONTY PYTHON

un color

Una pel·lícula

BARCELONA

una ciutat

SELENA SORO

46 DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara

Barcelona, a la Business of Design Week de Hong KongBarcelona s’ha convertit en la primera ciutat convidada a la Business of Design Week (BODW) de Hong Kong, l’esdeveni-ment mundial del disseny que fins ara convidava països i que reuneix cada any més de 100.000 participants i 70 ponents internacionals. La capital catalana desple-

garà el seu talent en disseny del 27 de no-vembre al 6 de desembre. Per al tinent d’alcalde de l’Ajuntament Gerardo Pisa-rello, “és una gran oportunitat per projec-tar al món una imatge del disseny barce-loní vinculada a una ciutat innovadora al servei de les persones”.ESTILS

els nazis van instaurar a Noruega du-rant la Segona Guerra Mundial van promoure com a emblemes del seu credo racista.

En lloc d’aquests continguts, al nou curs sobre els vikings –impartit en un centre d’educació per a adults– s’instrueix els estudiants sobre el gust d’aquest poble per les obres d’art intricades i els objectes bonics. Els alumnes es cusen les seves prò-pies peces de vestir d’estil viking i es fan les seves pròpies botes de cuir. Pel que fa a la parafernàlia militar, s’estudia pel seu interès artístic, no pel seu ús violent. “Fixa’t quina fei-na més fina”, diu Garly mentre pas-sa el dit per les anelles metàl·liques que s’entrecreuen en una cota de malla, un tipus d’armadura.

Ressorgiment de l’interès En un país que concedeix anual-ment el premi Nobel de la pau i s’en-orgulleix de la seva fama de tolerant, el canvi d’imatge dels vikings (de males bèsties violentes a artesans pacífics) forma part d’un ressorgi-ment més ampli de l’interès per un període històric que abans només reivindicaven els nacionalistes d’extrema dreta. Així, l’orgull per l’època vikinga ha esdevingut res-pectable en un moment en què els noruecs, com molts altres europeus, miren al passat per apuntalar iden-titats que l’alarma per la immigra-ció i els efectes de la globalització han fet trontollar. Una editorial no-ruega ha llançat una nova revista electrònica anomenada The Happy Viking; un director de cine noruec tot just ha acabat una pel·lícula que està previst que s’estreni a principis de l’any que ve i que, segons diuen, està cridada a ser un gran èxit de ta-quilla, i l’assistència als museus d’Oslo i Lofoten on s’exposen vai-xells vikings s’ha disparat. Tot i ai-xò, Noruega, que continua tenint re-ticències a reivindicar una part de la

seva història segrestada pels nazis, veu com els estrangers l’avantatgen a l’hora de pouar inspiració i diners del passat viking. La sèrie televisi-va Vikings és una producció irlande-sa i canadenca i la sèrie de ficció Joc de trons va ser rodada per la HBO.

Lars Ueland Kobro, assessor d’inversions en el sector del turis-me, va assenyalar a la corporació pública de mitjans de comunicació de Noruega, la NRK, que el país ha-via de superar les seves inhibicions persistents i aprofitar les oportu-nitats de fer negoci que ofereixen els vikings. Diu que és el moment “d’invertir en grans centres d’ex-periències dedicats als vikings”.

Això no obstant, d’altres, com Anders Kvale Rue –un aficionat que encapçala un grup d’entusiastes amateurs dels vikings dels voltants de Seljord anomenat Els Homes de l’Olaf–, adverteixen que els vikings, en particular els seus símbols i el seu gust per la violència, encara són un tema sensible per algunes perso-nes. “Abans de la Segona Guerra Mundial el país sencer s’enorgullia del nostre patrimoni viking, però

després de la guerra va quedar pros-crit dels espais públics durant més de 50 anys”, explica. “Les repercus-sions negatives d’això encara són perceptibles avui dia. Hi ha perso-nes que senten repulsió per l’època dels vikings i es pensen que està vin-culada amb el racisme”.

Eren racistes? Rue i la resta d’integrants del seu grup són cristians, una fe contra la qual, en un principi, els vikings pa-gans adreçaven freqüentment la se-va violència entusiasta, però a la qual molts es van acabar conver-tint, seguint el camí d’Olaf Haralds-son, un rei noruec del segle XI. Mentre visitem una església de fus-ta del segle XIII situada a Heddal, Rue, equipat amb un casc, una des-tral i una espasa, comenta com es va alegrar que un jove nascut a Somà-lia s’apuntés a un grup d’escoltes d’inspiració vikinga de la zona. Els vikings, afegeix, eren “grans trafi-cants d’esclaus”, però “no eren ra-cistes”. Els seus esclaus eren altres blancs capturats en ràtzies en llocs com ara Anglaterra. De tota mane-

L’orgull viking

ressorgeix Noruega recupera part de la seva història

i la desvincula de la violència extrema i les connexions amb el nazisme

Feia molts anys que Jeppe Normand Garly era vi-king recreatiu, és a dir, so-ci entusiasta d’una frater-nitat marginal d’admira-

dors d’aquests antics guerrers noru-ecs. Els seus membres es vesteixen com al segle X, assisteixen a fires d’artesania els caps de setmana i in-tercanvien consells per internet so-bre on es pot trobar un casc o una es-pasa autèntics. Ara, però, ha passat a ser viking a jornada completa. El mes passat Garly, que abans es dedi-cava a la docència i l’orfebreria a Di-namarca, va passar a ser director del primer curs de formació sobre com viure com un viking finançat amb fons públics d’Escandinàvia. El curs s’imparteix en un campus situat a la falda d’una zona muntanyosa del centre de Noruega.

Val a dir, però, que es tracta d’un curs políticament correcte del qual s’ha esporgat l’agressivitat sanguinà-ria que va convertir l’època dels vi-kings en sinònim de violència mas-clista. “Sóc un home d’allò més pací-fic. No he saquejat mai res”, aclareix Garly, un danès de 36 anys, estatura modesta, maneres jocoses i figura ra-bassuda, uns trets que sembla que contradiuen el seu entusiasme pels guerrers de temps pretèrits. Això sí: almenys porta barba. “Les violacions i el pillatge no formen part del pla d’estudis”, adverteix. També s’han desterrat del campus de Seljord –una bonica localitat situada a uns 240 km a l’oest d’Oslo, a la vora d’un llac– al-guns símbols dels vikings com ara l’esvàstica, que l’Alemanya nazi i el govern titella d’ideologia feixista que

SELJORD

ANDREW HIGGINSTHE NEW YORK TIMES

Formació Hi ha un curs sobre com viure com un viking finançat amb fons públics

ISSAM, 10 ANYS

47ara DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 estils

Les primeres ampolles de sake català, al marçLes primeres ampolles de sake que l’empresa Seda Líquida (Kinu No Shizuku) produirà a Tuixén (Alt Urgell) sortiran del celler el març del 2016. La bodega elaborarà tres tipus de sa-ke anomenats Kru, Núvol i Kristall i es con-vertirà així en la primera productora d’aquest licor japonès a Europa.

Degustació de tapes a Girona fins diumenge21 restaurants de Girona participen, fins aquest diumenge, al Tapa’t Girona, una ini-ciativa gastronòmica que ofereix degustaci-ons de tapes. Els 21 locals participants han elaborat 21 menús diferents dels quals es pot triar una tapa, que se serveix acompanyada per una cervesa Estrella.

ALEX, 9 ANYS

ra, això no ha impedit que suprema-cistes blancs declarats reivindiquin el passat viking com a aval de les se-ves creences. El primer ministre noruec durant la guerra, el col·labo-racionista Vidkun Quisling, i An-ders Behring Breivik, el terrorista noruec d’extrema dreta que actual-ment compleix una condemna de 21 anys de presó per l’assassinat de 77 persones el 2011, enaltien els vi-

kings com a herois de la raça ària. A Stormfront, un fòrum d’internet d’ideologia neonazi, es poden llegir comentaris en què s’elogien els vi-kings. A més, la plataforma té per logotip una creu vikinga.

Arve Husby, director del centre de Seljord, explica que, al principi, el personal va expressar dubtes so-bre la conveniència d’impartir el nou curs: “Tothom era molt escèp-

tic”. Tanmateix, el foment d’un in-terès seriós per aquest poble contri-buiria a empènyer els extremistes “als marges” , comenta, i a recupe-rar una part important del passat de Noruega que no comprèn només les matances, sinó també grans gestes com arribar a Amèrica del Nord per mar 500 anys abans que Colom.

Husby explica que el centre ha establert normes estrictes perquè

els estudiants no prenguin part en activitats “inapropiades”. Puntua-litza que de vegades els vikings eren violents, però que també eren “un poble valent i curiós” la història del qual no s’hauria de deixar en mans dels radicals d’extrema dreta.

Estètica ‘heavy metal’ Un altre vincle que Garly, el profes-sor, voldria afeblir és el que associa els vikings amb els grups de heavy metal, que n’han segrestat la imat-ge salpebrant les seves actuacions sorolloses amb elements propis dels vikings. “Els vikings tenen ma-la fama i tothom es pensa que es vestien com el bateria substitut de Kiss”, diu Garly. El curs de nou me-sos que dirigeix a Seljord resta pro-tagonisme als elements de sang i fetge per centrar-se en la seva gran destresa tècnica i en l’habilitat com a artesans. Inclou una visita a la ciutat anglesa de York, rebatejada com a Jorvik després que el 866 caigués sota domini viking. La ma-trícula del curs costa unes 18.000 corones noruegues (uns 1.950 eu-ros). Els 14 estudiants diuen que el que els va atreure és l’oportunitat de treballar amb les mans i recon-nectar amb una part de la història del seu país que, un cop esporgada d’associacions horripilants, els fa sentir orgullosos. Alexander Fre-driksen, un alumne, assenyala que els vikings tenien molts talents. “Eren grans guerrers i molt bons a l’hora de matar, però això només és una petita part”, diu. Els vikings només escrivien missatges curts en alfabet rúnic i no van deixar cap testimoni escrit detallat de les se-ves gestes, de manera que gran part de la seva història (i la seva fama terrible) va ser modelada pels mon-jos cristians i altres víctimes de les seves activitats. Tot i això, en les úl-times dècades aquesta imatge lúgu-bre ha començat a millorar, al-menys en els cercles acadèmics, amb el sorgiment d’una visió revi-sionista que ha convençut alguns historiadors que s’havia difamat injustament aquest poble.e0

Positiu Noruega bandeja el passat viking més agressiu i se centra en les gestes

KANEEZA, 11 ANYSRAZZA, 11 ANYS

48 DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara cultura

El Museu Picasso rep el fons documental de Brigitte BaerEl Museu Picasso s’ha convertit en un dels principals centres d’investigació de l’obra gràfica de Pablo Picasso al món després de rebre el fons documental de la historiado-ra francesa Brigette Baer, experta picassi-ana, comissària i autora del catàleg raonat de l’obra gràfica del pintor. Aquest fons i

el rebut el 2014 de l’Editorial Gustavo Gi-li permetran “conèixer amb detall els pro-cessos de creació i producció artística del pintor”, segons el director del museu. El nebot i hereu de Baer, David Leclerc, ha entregat manuscrits del 1975 al 2005 i 12.000 fotos de l’obra gravada del pintor.CULTURA

‘Ocho apellidos catalanes’, una

seqüela obligada a triomfar

dits que es podria treure del prota-gonisme de Catalunya en l’actuali-tat informativa. El guió de Cobeaga i San José, finalment, es va constru-ir al voltant dels esforços del Rafa (Dani Rovira) per recuperar l’amor de l’Amaia (Clara Lago), a punt de casar-se amb un hipster català (Ber-to Romero). Un argument amb po-tencial, sí, però que neix marcat per la imposició d’uns executius.

Contra rellotge Les presses i la pressió per repetir l’èxit han marcat la producció Com les grans produccions de Ho-llywood, Ocho apellidos catalanes te-nia una data d’estrena fixada abans de tenir el guió acabat. Cobeaga i San José van tenir 10 mesos per escriure el guió, però poc més marge. Ells bromegen i asseguren que “si trigues més de 10 mesos a escriure una pel·lícula així és per matar-te”, pe-rò admeten que els va faltar l’oxigen en l’última fase. Amb dubtes sobre el final i sense temps per resoldre’ls, Martínez-Lázaro es va curar en sa-lut rodant més d’una versió per prendre la decisió final durant el muntatge. S’ha arribat a la data d’es-trena a temps, però, inevitablement, el tercer acte acusa la precipitació de la producció.

La realitat supera la ficció L’acceleració del procés ha deixat obsoletes algunes idees del film Per ràpid que s’hagi escrit, filmat i estrenat Ocho apellidos catalanes, l’actualitat política encara s’ha mo-gut amb més velocitat en els últims mesos. El gag del poble que celebra l’arribada de la República Catalana hauria sigut rebut amb sorpresa fa un any, però després de la consul-ta, les eleccions en clau plebiscità-ria i la declaració de ruptura del Par-lament, veure quatre estelades en un ajuntament sembla que no hau-

ria de causar tanta impressió. “Hem tingut mala sort que la pel·lícula ar-ribi en un moment tan crispat –opi-na Martínez-Lázaro–. És més difícil exercir la sàtira en aquestes condi-cions, funciona millor quan els es-pectadors tenen distància amb la realitat que retrates”.

El ‘hipster’ català Berto Romero encarna la versió més extrema del modern rabiós Tot i haver parodiat amb crueltat l’estètica hipster a Ocho apellidos ca-talanes, Berto Romero no pensa evi-tar passar pel carrer Parlament. “Si he de morir d’alguna manera, linxat per una colla de hipsters almenys donaria per a un bon epitafi. Home, no vull que em passi, però imagina’t el titular”, bromeja l’actor. El seu personatge, Pau Serra, artista con-ceptual i modernet sense remei, és la versió extrema d’una tipologia que per a Romero revela, més que com som, com ens veuen. “No sé si el personatge és representatiu de la catalanitat, però mostra que fora de Catalunya se’ns veu com els mo-derns de la península Ibèrica. Això té un punt de ràbia, però ens ho hem

Les claus d’una pel·lícula produïda a corre-cuita per aprofitar l’èxit estratosfèric de la primera entrega

Després del seu primer cap de set-mana als cinemes, quan Ocho apelli-dos vascos ja era un èxit però enca-ra no un fenomen sociològic que marcaria una fita en la història del cinema espanyol, un usuari de Twit-ter apuntava: “Si Ocho apellidos vas-cos fos una pel·lícula americana, ja estarien preparant Nueve apellidos vascos”. I si alguna lliçó es pot treu-re del fet que demà s’estreni Ocho apellidos catalanes, una seqüela pensada, escrita, rodada i promoci-onada en temps rècord, és que els productors de la pel·lícula –liderats per Paolo Vasile, conseller delegat de Mediaset– han pres bona nota de les estratègies de Hollywood per dissenyar una seqüela obligada a tri-omfar. Aquestes són les claus d’una pel·lícula en què de vegades les deci-sions empresarials han acabat te-nint tant de pes com les creatives.

Catalunya o el País Basc El director volia ambientar la seqüela altre cop a Euskadi Abans d’escriure el guió d’Ocho ape-llidos catalanes, Borja Cobeaga i Diego San José, els guionistes de la primera entrega, en van presentar dues sinopsis de mitja pàgina: l’una ambientada a Catalunya i l’altra al País Basc. Cobeaga i Emilio Martí-nez-Lázaro, el director dels dos films, haurien preferit quedar-se a Euskadi. “Sabia que la seqüela era inevitable perquè els productors vo-lien recollir la pasta –explica el di-rector–. Però a mi m’agradava més la idea del País Basc, on el Rafa s’en-amorava d’una altra noia encara més basca que l’Amaia i que resulta-va ser la filla del lehendakari”. Els productors, en canvi, van optar per l’opció catalana, apostant pels rè-

BARCELONA

XAVI SERRA

de prendre com un elogi. I alhora com un toc d’atenció, perquè quan vols ser el més modern acabes sent el més superficial, i en el caràcter català hi ha alguna cosa d’això”.

La Sardà, garantia d’ofici Una iaia manaire i recargolada que sembla escrita per a l’actriu Ocho apellidos catalanes recupera per a la pantalla la gran presència còmica de Rosa Maria Sardà. Ella és la Roser, una iaia burgesa d’idees fi-xes que vol les coses a la seva mane-ra. “La Sardà és la meva primera raó per fer aquesta pel·lícula –assegu-ra Berto Romero–. És un animal es-cènic, una actriu tan gran que incor-pora la seva personalitat als perso-natges, sempre porten la Sardà dins. És al·lucinant treballar amb ella i n’aprens sempre, fins i tot dinant”. L’actor reconeix en el personatge de la Sardà una certa idea de catalani-tat. “En aquesta dona gran, a qui tot-hom creu que enganya però que ma-nipula a tothom a favor del seu inte-rès, hi veig un cert dibuix d’una tipo-logia catalana, i m’agrada molt que sigui ella qui l’encarni, aportant un cinisme i una autocrítica que, si el

Oportunista El productor va imposar la trama catalana per explotar l’actualitat

Baixa El director rebutja de ple participar en una tercera part de la saga

JOAQ

UIN

49ara DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 cultura

Concert al carrer en honor de les víctimes de París El violinista Gerard Claret oferirà avui un re-cital en honor de les víctimes dels atemptats de París al carrer de la Ribera, al barri del Born. L’acció, que durarà de les 20.20 fins a les 20.53 h, els minuts que va durar l’atac fa una setmana, s’inspira en l’actuació del pianista que va tocar Imagine davant la sala Bataclan.

Lleida exposa una nova adquisició: l’arqueta del s. XV L’arqueta amatòria de pastillatge del mones-tir de Bellpuig de les Avellanes –que va ser ad-quirida en subhasta pel departament de Cul-tura i que ja s’ha restaurat– s’exposa des d’ahir al Museu de Lleida. L’arqueta, de fus-ta policromada i del segle XV, havia embol-callat la relíquia de la Santa Sandàlia.

Fama “És com si la gent tingués dret a ficar-te el dit al cul perquè ets feliç”

“Ningú s’ha preguntat mai si ‘Ocho apellidos vascos’ ofèn els andalusos”

ma, per a mi la cosa queda en empat. Ens acusen d’haver-nos convertit en divos... Potser pequem d’imbè-cils, perquè mira que posar-nos sin-cers a El hormiguero, en prime ti-me... Però és injust que es posi en dubte l’educació, la bondat i la pro-fessionalitat d’algú perquè ha dit que caminar pel carrer és un conyàs. Per a nosaltres ho és! A mi m’encan-taria que un d’aquests fans que s’han sentit ofesos passés un dia sencer amb mi i es fes totes les fo-tos que em demanen. Si no digués mai que no, la meva vida seria no-més fer-me fotos. Quan es parla del preu de la fama, em pregunto, qui el posa? No és el minut que trigues a fer-te la foto, són els 40 milions d’espanyols amb càmera al mòbil. N’hi ha que diuen que si això no m’agrada que em dediqui a una altra cosa o que marxi del país. Però és que jo sóc feliç vivint-hi. No tinc ga-nes de marxar.

Per cert, que el film s’estreni en un moment en què els ànims polítics estan tan escalfats ¿creus que pot fer emprenyar algú? No, de cap manera. La pel·lícula no vol ofendre ningú. Però és preocu-

pant que hi hagi tanta gent amo-ïnada per si els catalans s’ofenen. També va passar amb els bascos en la pel·lícula anterior. Però mi-ra, ningú, absolutament ningú, s’ha preguntat mai si la pel·lícu-la ofèn els andalusos. A Ocho ape-llidos catalanes fins i tot hem fet caure una verge durant la proces-só de Setmana Santa. I potser per a una persona amb fe això és més important que la independència per a un català. I no ho dic com una queixa, però ¿per què unes coses molesten i unes altres no? ¿És que alguns són més impor-tants que altres o és que algunes coses fan més mal?

¿S’hauria de fer una tercera part d’Ocho apellidos vascos? Doncs... no ho sé. Això és com si una dona està parint el segon fill i el marit li diu: “Escolta, quin nom li posarem al tercer?” Pri-mer disfrutem d’aquesta criatu-ra que està començant a treure el cap i ja veurem què passa més endavant. Sempre que hi hagi una bona història a explicar i no caiguem en la trampa d’estirar el xiclet.e

Fa un any i mig, Ocho apellidos vas-cos va convertir Dani Rovira en una de les persones més populars d’Es-panya. En aquest temps el còmic malagueny també ha descobert el costat fosc de l’èxit i la fama. Men-tre encara busca la manera d’encai-xar-ho, s’ha trobat enmig de la pro-moció d’Ocho apellidos catalanes.

La pressió s’ha multiplicat respec-te a la primera entrega. Com t’ha afectat això en la teva feina? Sóc conscient que si alguna cosa vaig fer bé en el primer film va ser perquè vaig ser una mica inconsci-ent i em vaig dedicar a jugar. Repe-tir-ho ara era difícil. Quan rodàvem exteriors, darrere la càmera sempre hi havia un munt de gent que no pa-rava de cridar. Però suposo que la feina de l’actor també és això, no in-toxicar-se per la pressió externa i fer-ho tan bé com pot quan criden “acció!” De la resta intentes no fer-ne cas, perquè si no et tornes boig.

Alguns companys m’avisen que has perdut l’espontaneïtat que tenies abans a les entrevistes, que ets més prudent. Però potser seria estrany que no haguessis canviat gens. És que he rebut moltes hòsties. I no sé si me’n mereixia cap, però quan em fan una entrevista m’agrada ser sincer i no limitar-me a dir el que la gent vol sentir, amb un punt d’hipo-cresia, com fan alguns artistes. Pot-ser he pecat d’innocent i no m’he adonat que les meves paraules podi-en ferir la gent. Jo l’únic que volia era fer la meva feina, que adoro, pe-rò de vegades és com moure’s en un camp de mines. Tant de bo pogués ser com el Subcomandante Marcos, sempre amb la caputxa.

Ara t’estan criticant molt per ha-ver-te queixat d’alguns inconveni-ents de la fama per televisió. Sí, és com si la gent tingués dret a fi-car-te el dit al cul només perquè ets feliç. Ara hi ha una campanya de lin-xament contra la meva companya Clara i contra mi. I no hem matat a ningú ni li devem res a ningú. Si al-gú paga la seva entrada i riu al cine-

BARCELONA

X.S.

Dani RoviraACTOR, PROTAGONITZA ‘OCHO APELLIDOS CATALANES’

JULIANNA, 8 ANYS

HELENA, 8 ANYS

caràcter català no els té, li convin-dria tenir”, diu l’actor.

Vuit cognoms amb futur? Escepticisme entre guionistes i actors de cara a una tercera part Si les coses van mal dades i Ocho ape-llidos catalanes recapta la meitat que la primera entrega, és a dir, 28 mili-ons d’euros, encara se situaria com la quarta pel·lícula espanyola més taquillera de la història, per davant d’El orfanato i la saga Torrente. És indubtable que els productors vol-dran seguir esprement la mamella dels vuit cognoms, però ¿i els seus creadors? Karra Elejalde ja ha ma-nifestat que no vol repetir, però la saga podria continuar sense ell. No-ho podria fer sense Dani Rovira, que ha deixat la porta oberta a una terce-ra part. Tant ell com Borja Cobeaga supediten un possible retorn a una bona història. Però què diu el direc-tor, Emilio Martínez-Lázaro? “No em ve de gust continuar –afirma ro-tund–. Per què? ¿Per anar ara a Sala-manca? A les deveses amb els toros? No té sentit. Prefereixo provar sort en una altra cosa, en una pel·lícula que no hi tingui res a veure”.e

ALEX

, 11

ANYS

MOU

NA, 1

0 AN

YS

50

cultura DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara

Valero Sanmartí, Ievgueni Zamia-tin i Antoni Munné-Jordà. “És una novel·la àcida i estripada, plena de personatges perdedors, i amb un vo-cabulari que no trobes a TV3”, asse-gura Ricard Planas, un dels dos edi-tors de Males Herbes. Ramon Mas, l’altra meitat del tàndem, afegeix: “Va com va! és una novel·la escrita amb un ofici que costa de trobar. Els lectors hi veuran una voluntat d’es-til molt heavy, en què el llenguatge flueix a través de llargs paràgrafs, amb moltes digressions i personat-ges que apareixen i desapareixen”.

El desastre del món actual Carbó posa sobre la taula un extre-ballador d’un banc que, en plena cri-si, intenta trampejar la seva pro-gressiva precarietat econòmica ocu-pant-se de petits encàrrecs que li fan els veïns i d’investigacions –sovint delirants– que emparenten la no-vel·la amb una de les seves creacions més simpàtiques i memorables, el detectiu Felip Marlot. “La vida és un desastre i el món, tal com l’estem fa-bricant, és terrible –diu l’escriptor–. Ara bé, cada època té els seus pro-blemes: si a mi m’haguessin dit quan

tenia 14 anys que quan en tingués 70 tindria una casa, una segona resi-dència i un cotxe hauria pensat que m’estaven prenent el pèl”. Carbó, que en els seus llibres per a adults fa emergir el costat més negre i des-esperançat, aquí combina la mirada crítica del present amb un sentit de l’humor sovint esperpèntic. “El per-sonatge de Va com va! viu sol, i un dia troba un pòtol i decideix empor-tar-se’l a casa –comença–. El pro-blema és que el pòtol va acompanyat d’un gos. Després d’atipar-se, l’ani-mal deixa el passadís ple de cagara-des, i el protagonista les trepitja, re-llisca i va rebotant per les parets”.

Aquests últims anys l’escriptor ha vist “casos dramàtics de gent que les passa magres”, però intenta explicar el dramàtic context actual “amb una certa conya”.

Carbó ja treballa en la segona no-vel·la per a Males Herbes i li agrada-ria que Els orangutans, la seva pri-mera novel·la per a adults (de 1967) sigui reeditada quan faci mig segle de la seva aparició. Aquest novem-bre veuran la llum dos llibres més, Paraules de menjar i beure (Barca-nova) i Ha passat el circ (Baula). I l’any que ve sortirà una nova entre-ga del detectiu Felip Marlot, en què baixa a les clavegueres.e

‘Va com va!’, el retorn de Joaquim Carbó al realisme

L’escriptor, de 83 anys, ‘debuta’ a Males Herbes

LITERATURA

Entre les virtuts de Joaquim Carbó hi ha la seva gran curiositat. Seguir-li l’atapeït calendari cultural costa: aquesta tardor assegura que ha anat 15 vegades al cinema, ha vist 14 obres de teatre i dues òperes. Tam-bé ha llegit, evidentment, uns quants llibres, i durant la presenta-ció de Va com va! a la Llibreria Cal-ders –una de les seves novel·les més ambicioses, que s’afegeix als gaire-bé 130 títols que la precedeixen– compra Diari nocturn, d’Ennio Fla-iano, que molts anys enrere, quan era guionista de Fellini, l’havia “im-pressionat molt”. Flaiano ha sigut recuperat per la minúscula Días Contados. Carbó coneix l’editorial, i també LaBreu, Libros del Asteroi-de i Impedimenta, entre d’altres, i és per aquest motiu que li va sem-blar pertinent enviar la seva última novel·la a Males Herbes.

Des d’aquesta setmana, l’autor del clàssic infantil La casa sota la sorra (1966) comparteix catàleg amb Max Besora, Kurt Vonnegut,

BARCELONA

JORDI NOPCA Derrota La novel·la és àcida i estripada, plena de personatges perdedors

Humor Al llibre, Carbó exposa “casos dramàtics” actuals amb “certa conya”

SARA, 5 ANYS

51

culturaara DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015

“Volem tornar al local d’assaig i jugar

amb la música”

no havien previst és que el Festival de Jazz de Barcelona els contactaria per incloure el concert en la seva programació i que els proposaria la col·laboració d’algun artista que aquell dies passés pel festival. “Al cap de quatre dies ens van proposar Chucho Valdés. No ens ho crèiem!”, exclama el cantant dels Txarango.

“És un grup jove que m’agrada molt. En el concert els aportaré la meva experiència sobre la música rítmica, i penso que serà espectacu-lar”, diu el pianista cubà, que fa uns mesos va convidar els Txarango a veure un concert seu a França. Val-dés “s’incorporarà en algunes can-çons de l’espectacle” al Sant Jordi Club. “Per a mi és increïble –diu Carbonell–. Vaig estudiar a Cuba, i el primer dia de ser allà gairebé per art de màgia em va caure a les mans una entrada per al Festival de Jazz de l’Havana, que inaugurava el Chucho. És tot un luxe, un privile-gi i un repte compartir escenari amb ell, i que a més toqui línies de piano que he compost jo”.

L’aturada del grup servirà, a més de per preparar nou material musi-cal i “veure quina serà la veu del grup que anirà sortint”, per treba-llar en altres projectes, com ara un centre cultural a Caparan, al Sene-

gal, que han contribuït a impulsar i que inauguraran al març. “És un espai pensat perquè doni sortida a projectes d’allà”, diu Miquel. Tam-bé continuaran organitzant el fes-tival Clownia a Sant Joan de les Abadesses, tot i que aquest cop no hi actuaran.

Tanmateix, un dels propòsits més importants de l’any sense con-certs serà, com diu Canals, “reflexi-onar” sobre tot el que els ha passat i digerir experiències com l’estada que van fer al setembre a Palestina. “Ha sigut una sacsejada impor-tant”, reconeix Carbonell. “Que la gent hi vagi, miri i en tregui conclu-sions. És insultant que es plantegi que hi ha dos bàndols a Palestina. Hi ha un estat genocida i una pobla-

ció que viu emmurallada i envolta-da de soldats que juguen a disparar-los. Hi ha una gent que està sota dels altres”, diu Miquel.

Chucho Valdés per triplicat La col·laboració amb els Txarango és una de les tres cites que Chucho Valdés té aquest cap de setmana al Festival de Jazz, del qual és el padrí. Divendres actua al Teatre-Audito-ri de Sant Cugat amb dos dels seus fills, la pianista Leyanis i el bateria Jessie, i combinant diferents sensi-bilitats. “Tocarem la meva música i la d’ells, i també recordarem algu-na peça del meu pare [Bebo Val-dés]”, diu el Chucho, que diumenge oferirà un concert tot sol al Teatre Joventut de l’Hospitalet.e

Txarango tanquen una etapa al Sant Jordi Club amb Chucho Valdés com a convidat

MÚSICA

4.600 persones acompanyaran els Txarango aquest dissabte al Sant Jordi Club a partir de les 21 h. Serà l’últim concert del grup abans d’un any sabàtic, o si més no allunyat dels escenaris. “Fa cinc anys que no parem, empalmant una cosa darre-re l’altra. Volem descansar, tornar al local d’assaig, jugar i experimen-tar amb la música”, explica Sergi Carbonell, teclista dels Txarango. “Ja ens trobem a faltar abans de plegar”, diu fent broma el bateria Joaquim Canals. El cantant Alguer Miquel completa l’explicació amb una dimensió més personal: “Vo-lem recuperar el nostre entorn més pròxim, perquè portem cinc anys sense caps de setmana i viatjant, i ens veiem molt poc”.

El tancament d’aquesta etapa han volgut que sigui especial. Així ho van pensar fa uns mesos, quan van decidir tirar endavant “una co-sa diferent”. “Havíem pensat en una big band i vestir el directe amb més instruments de vent i fer-lo créixer amb més veus i percussions. I ho vam muntar amb la Barcelona Big Latin Band”, recorda Miquel. El que

BARCELONA

XAVIER CERVANTES

Catedral, l’aposta per a adults d’Enciclopèdia Catalana

Jonas Jonasson, L’assassí que va so-miar amb un lloc al cel. Jonasson va ser l’autor més venut de Sant Jordi el 2012 amb L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra, i va repe-tir la fita el 2014 amb L’analfabeta que va salvar un país. Totes dues no-vel·les van ser publicades per La Campana.

Un mes després de Jonasson, Rata publicarà Haru,

“l’obra més perso-nal” de Flavia Com-pany, i Perímetre, de Jair Domínguez, “la seva novel·la més exigent, ambiciosa i visceral”. Batallé, que compta amb as-sessors com Ricard Ruiz Garzón, Josep Lluís Badal, Milo Krmpotic i Francesc Orteu, es planteja pu-blicar “els llança-ments en català i cas-tellà d’autors d’aquí sempre que pugui”. Tant els segells Cate-

dral com Rata combinaran ficció i no-ficció. I Rata també publicarà poesia esporàdicament.e

SECTOR EDITORIAL

El Grup Enciclopèdia Catalana està a punt de viure una transformació important. A partir d’ara a les llibre-ries es passarà a dir Grup Catedral. L’editora de la casa Iolanda Batallé, fins ara al capdavant de La Galera i Bridge, n’explica els canvis: “Fa nou mesos vaig rebre l’encàrrec d’enge-gar una editorial destinada als lec-tors adults –comença–. Em vaig es-tar preguntant durant setmanes què volia comunicar, i en comptes de mirar cap enfora vaig acabar fi-xant-me en què m’agrada llegir ara”. Batallé diu que els seus gustos lec-tors passen, sobretot, per “editori-als petites com Asteroide, Impedi-menta, Adesiara o Males Herbes, entre d’altres”. “Totes ho estan fent molt bé, i el camí que han obert no és anecdòtic, s’ha de tenir en comp-te”, afegeix.

BARCELONA

JORDI NOPCA

Espectacle Compartir escenari amb Chucho Valdés és “un privilegi” per als Txarango

EMMA, 6 ANYS

Després d’aquest procés de refle-xió, Batallé va posar la primera pe-dra de Rata, editorial de la qual veu-ran la llum els pri-mers títols la tardor del 2016. “El perfil de Rata són llibres honestos que l’es-criptor necessita fer, tot això combi-nat amb recupera-cions de clàssics, tant internacio-nals com d’aquí”, diu.

Uns mesos abans de Rata ar-ribarà el primer títol de l’altra editorial que Ba-tallé ha posat en marxa, Catedral. “Vull fer-hi llibres de qualitat per a adults, amb apostes més comerci-als”, diu. La primera serà sonada, el llançament de la nova novel·la de

Ra

sevqsRLKOrblimetelsem

or ils-

a --

al.

PAU, 4 ANYS

52 DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara esports

Esports

MARTA DOMÍNGUEZ, SANCIONADA PER DOPATGE Finalment l’atleta Marta Domínguez no anirà a les llistes del PP perquè el TAS ha confirmat la seva sentència per tres anys per dopatge i “anomalies en el seu passaport biològic”. A més, perd la medalla d’or dels 3.000 metres obstacles del Mundial del 2009.

SERGIO RAMOS S’ENTRENA AMB MOLÈSTIESEl madridista Sergio Ramos continua entrenant-se amb forts dolors a l’espatlla esquerra. El defensa sevillà es va lesionar contra el Xakhtar després de caure malament i, en l’últim partit, contra el Sevilla, va patir una recaiguda just quan va marcar un gol. Ramos va patir un altre ensurt aquesta setmana entrenant-se, però jugarà contra el Barça. L’internacional valora operar-se després del clàssic.

li va bé ser així”, comenta Xesco Espar, exentrenador del Barça d’handbol i ex-pert en alt rendiment. “Hi ha persones que se senten més fortes i compactes quan hi ha sarau. No només al Barça, és una situació general en l’esport d’elit”, afegeix Montserrat Ferraro, expresi-denta de l’Associa-ció Catalana de Psi-cologia de l’Esport i actual directora de Ferraro Consulting. “En un equip no hi poden haver onze Iniestas ni onze Pi-qués. Cadascú té el seu rol i Piqué ha agafat el del provoca-dor”, remata Lluís Pastor, professor de comunicació de la UOC.

Un caràcter genuí Piqué va deixar les categories inferiors del Barça amb 17 anys per anar-se’n al Manchester United. Va tornar l’estiu del 2008, el primer any de Guardiola com a entrenador. Aleshores tenia 21 anys i destacava perquè estava sempre de broma, fins al punt que pesos pesants com Carles Puyol o Xavi Hernández li

havien hagut de cridar algun cop l’aten-ció. “És bo passar-s’ho bé, però tot té un límit”, deia el de Terrassa. Amb els anys Piqué va agafar més confiança i va mos-trar el seu caràcter extravertit. Un exemple són els gestos desacomplexats al camp, com quan va celebrar el seu gol

al Bernabéu (el dia del 2-6) estirant-se la samarreta, o quan va celebrar el 5-0 contra el Reial Ma-drid aixecant la mà amb els cinc dits es-tesos. I també sense que la pilota esti-

gués en joc, com el dia que va dir que els xiulets del Bernabéu eren “música ce-lestial”, quan va fer befa de la festa dels jugadors del Madrid amb el cantant Ke-vin Roldan (“Kevin, amb tu va comen-çar tot”) en la celebració del triplet o, més recentment, quan va respondre amb un missatge a Twitter a les acusa-cions d’un programa de televisió sobre l’estat en què havien deixat els vestidors de Getafe després de la celebració de Halloween. Per si no fos poc, el seu po-sicionament polític a favor del dret a de-cidir de Catalunya –molt pocs futbolis-tes professionals ho han fet– va desen-cadenar un reguitzell de crítiques des d’arreu de l’estat espanyol.

“Una ganga per a la premsa” “Piqué no és un hipòcrita, és algú que diu el que pensa. I això crec que és bo. Però quan ets provocador acabes gene-rant tot aquest soroll”, opina el perio-dista Siro López, excap d’esports de Te-lemadrid i tertulià habitual en progra-mes esportius. “Ha anat de menys a més –afegeix Vicente Azpitarte, cap de con-tinguts del grup Libertad Digital i ex-presentador del programa Tiempo extra a esRadio–. Penso que és algú que es creu intel·ligent, que li agrada sortir als titulars i que tant se li’n dóna què es di-gui d’ell. Me l’imagino a casa, llegint l’As o el Marca l’endemà de fer una decla-ració de les seves i fent-se un panxó de riure amb el que han publicat”.

Gerard Piqué s’ha convertit en el centre de les crítiques dels aficionats i dels mitjans afins al Reial Madrid

Ja fa temps que Gerard Piqué ha deixat de ser un jugador més. Molts anys. I no perquè sigui titular al Barça, sinó per la seva actitud tant a dins com a fora del terreny de joc. És un dels líders del ves-tidor i candidat a convertir-se aviat en un dels capitans del primer equip. Pe-rò també és una persona polèmica, de les que no es mosseguen la llengua, de les que diuen què pensen encara que no sigui políticament correcte. “De tant en tant ens hem de treure la corbata”, re-coneix ell mateix. Piqué té una persona-litat genuïna. Si hi ha sarau té tots els números per estar-hi implicat. Ho sa-ben els aficionats i també els mitjans de Madrid. Però, per què? ¿És una manera de motivar-se o simplement ell és així? ¿Li agrada generar polèmica o és a tra-vés dels mitjans de comunicació que s’amplifiquen i es distorsionen les seves paraules?

“La personalitat de Piqué és un dels seus actius, i és bona en un jugador del Barça. En el seu cas ha demostrat que

BARCELONA

MARTÍ MOLINA

La diana perfecta per al madridisme

Una comissió per a Gerard Piqué Determinada premsa de Madrid funciona més des de la tensió que des de la informació. Si aquesta és la teva premissa, construir mediàticament el teu enemic és obligat i això inclou parlar-ne tothora, subratllant-ne les tares, fal-tes i defectes. Si són reals o imaginats (o exagerats fins a la distorsió) ja és un altre problema. Els diaris esportius i les tertúlies televisives del ram no s’es-capen d’aquesta lògica. Evidentment, també hi ha hooligans mediàtics del barcelonisme, però no tenen els recursos de mitjans de què disposa el madri-disme més frontista. I, en aquest tauler de joc, Piqué –com a bon defensa– és una torre cobejada. És una peça feta de la millor fusta amb què es pot fabri-car els enemics: segur d’ell mateix, explícit en les seves idees polítiques, atractiu i casat amb una sex symbol global, còmode en l’esbroncada i que, per a més inri, pertany a un equip guanyador. Si fossin justos, li pagarien comis-sió. A compte dels diaris venuts.

ÀLEX GUTIÉRREZ

CAP DE MÈDIA

EL BITLLET

Xesco Espar EXPERT EN ALT RENDIMENT “Ha demostrat que li va bé ser així. La personalitat és un dels seus actius”

NÚRIA, 11 ANYS

53ara DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 esports

J. CRUYFF: “TINC CÀNCER, PERÒ TINC LA CONFIANÇA QUE TOT SORTIRÀ BÉ”La UAB i el Johan Cruyff Institute van presentar un acord que permetrà impartir conjuntament un màster en gestió esportiva, crear una càtedra de recerca per tractar la integració laboral dels esportistes un cop finalitzada la seva etapa esportiva i cooperar en l’ajuda a les persones discapacitades en l’àmbit de l’esport. El rector de la UAB, Ferran Sancho; Cruyff, i el president del Consell

Opinió

No tinc cap problema a admetre que el futbol, en el meu cas, no és no-més una manera de passar el temps. Ho

considero un acte de comunitat, un element d’identitat, un motiu que uneix la meva família. Per tant, va-loro trobar un equilibri entre els va-lors positius i el sentiment més pas-sional. Un punt mitjà entre donar exemple i viure amb el cor els par-tits del teu equip. M’horroritza la violència al futbol, però m’esgarri-fa quan s’intenta buscar ser tan po-líticament correcte que l’afició en un estadi sembla el públic d’un con-cert de música clàssica. La música cal escoltar-la i viure-la. Al futbol, cal cridar i cantar.

Piqué no és políticament correc-te, i ja m’agrada. Piqué estirant-se la samarreta per celebrar el sisè gol al Bernabéu, per a mi, és tornar el cop de Raúl marcant al Camp Nou i fent callar els espectadors. Raúl, malgrat que va jugar de menut a l’Atlètic, era un jugador de caràcter que s’identi-ficava amb la graderia pel seu com-promís, gols i per ser més que un ju-gador: era un aficionat més. Piqué també. A mi, aquests jugadors m’agraden. Ja m’agrada que Piqué sigui així. Que sigui sincer. Quan Pi-qué celebra un gol contra l’Espa-nyol i diu que li agrada derrotar l’equip blanc-i-blau, no deixa de do-nar vida al derbi que ha jugat tants cops a La Masia. Fa el que feia Ta-mudo quan feia dos gols al Camp Nou: jugar com un professional i viure el derbi com un aficionat.

Diferencio entre els jugadors que m’agraden i els que m’estimo. A ve-gades, són els mateixos; a vegades, no. I, malgrat que no el posaria en-tre els 10 millors del món, un dels jugadors que més m’estimo és Tot-ti: mai ha volgut deixar el club del qual és aficionat. I, això, val molt. El futbol necessita gent com Piqué, Tamudo, Totti o Raúl.e

BARCELONA

TONI PADILLA

El futbol necessita gent

com Gerard Piqué

Piqué no és l’estrella de l’equip, pe-rò Messi gairebé no fa declaracions pú-bliques, i les poques que fa són poc po-lèmiques. Tot el contrari que el central barceloní. “No ens enganyem, Piqué és una ganga per als programes esportius. Les tertúlies i els diaris necessiten això: titulars. I ell en dóna, igual que al seu dia ho feien Guardiola, Mourinho o Cle-mente”, apunta Siro López. “No és que se’l burxi des de Madrid –matisa Azpi-tarte–. Simplement, dóna joc. I com que quan parla diu coses, aquests titulars acaben generant polèmica”. “Piqué ha optat pel rol de provocador. I esclar, si fas el paper de provocador, és lògic que la gent s’acabi sentint provocada”, diu Pastor.

Un altre tema és el dels xiulets amb la selecció espanyola. “Hi ha gent que els relaciona amb el comentari de Kevin Roldan, però no hi estic d’acord. No veig els aficionats de Logronyo o d’Alacant escridassant-lo per això, perquè la ma-joria ni tan sols són del Madrid. El que passa és que la gent no entén que algú que se sent independentista vesteixi la samarreta de la selecció espanyola”, diu Azpitarte, taxatiu. En canvi, Montser-rat Ferraro té un punt de vista diferent. “És la situació política actual. Estem en un moment molt especial, una olla can-dent, i qualsevol declaració, qualsevol comentari, és una espurna que genera un incendi”. La psicòloga té clar que el seu cas és especial i que “s’ha arribat a un punt en què qualsevol paraula seva es converteix en carnassa”, i que quan es demana que no se’l xiuli “s’acaba pro-duint l’efecte contrari”.

En tot aquest enrenou el gran dubte és saber com afecta en el rendiment del mateix jugador. “Només hi ha un incon-venient, la preatenció. És a dir, la prepa-ració prèvia al partit. Cal que sigui la justa per arribar-hi concentrat, però si et passes pots produir l’efecte contrari –destaca Xesco Espar–. Piqué fa 10 anys que juga a l’elit, ha acumulat veterania i experiència i ja ha demostrat que a ell no l’afecta. Però això no vol dir que sigui una cosa a imitar, sobretot pels joves”.

Demà Piqué serà titular al clàssic i re-brà una sonora xiulada del Santiago Bernabéu. “El Madrid va tenir Hugo Sánchez o Hierro, i el Barça va tenir Stòitxkov o Joan Gaspart”, recorda Llu-ís Pastor. Gerard Piqué és el següent. “I si ell no hi fos, ens l’hauríem d’inven-tar”, conclou.e

Montserrat Ferraro PSICÒLOGA “Alguns esportistes, com Piqué, se senten més forts i compactes si hi ha sarau”

ISMAEL, 10 ANYS

MOUNA, 10 ANYS

Social de la UAB, Gabriel Masfurroll, van presentar l’acord a la UAB Casa Convalescència de Barcelona. “Hem treballat des de fa molts mesos en aquest projecte, que pot tenir un recorregut molt llarg”, va dir Masfurroll. Un animat Johan Cruyff va aprofitar l’acte per parlar de la seva malaltia: “Tinc càncer, però tinc la confiança que tot sortirà bé. He començat el tractament. Hi

ha coses que em sorprenen molt. Hi ha molta gent que m’envia forces positives. Amb tantes mostres de suport d’arreu del món sembla que el meu cos sigui doblement fort”. “Quan et diuen que tens càncer, no hi ha escapatòria i l’únic que pots fer és afrontar-ho. És una batalla que guanyaré. Em trobo bé i l’equip que m’ajuda és extraordinari”, va afegir.

54

esports DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara

Els catalans del Madrid de Bernabéu

omfador. En aquesta època molts dels jugadors reclutats van ser catalans. Amb el suport del règim i el seu caràc-ter, el Madrid va passar de patir a ser el millor club d’Eu-ropa i a fitxar jugadors per tot arreu. També a Catalunya.

Al Madrid hi van arribar a jugar dos germans catalans plegats, els Navarro, del 1950 al 1954. Fills d’immigrants murcians arribats a Gavà, Joaquín i Alfonso Navarro te-nien un tercer germà, Alejandro, que també va ser ju-gador. Joaquín va arribar al primer equip d’aquell Bar-ça que lluitava per no baixar el 1941, però hi va durar poc, ja que va marxar al Sabadell, on va triomfar amb un as-cens a Primera. Ho va fer tan bé que el 1949 va ser fit-xat pel Madrid, on jugaria vuit temporades i amb el qual guanyaria tres Lligues i dues Copes d’Europa. Era tan bon jugador que va ser internacional i el 1953 va ser el primer espanyol a ser cridat per jugar amb un combinat d’estrelles de la FIFA, una pràcti-ca que llavors era habitual. En aquella època formar part d’aques-ta selecció era tot un honor, i Joa-quín va ser batejat com a Fifo. I com a Fifo es va quedar. El seu germà Al-fonso va jugar al Barça del 1946 al 1950, però del 1950 al 1954 ho va fer pel Madrid. Du-rant uns quants anys, doncs, els Navarro s’enfrontaven cara a cara durant els Barça-Madrid, ja que el 1954 Al-fonso va tornar a Barcelona per ser blaugrana de nou.

Els nois de Gràcia Menys sort havien tingut abans el granollerí Isidre Ro-vira (1942-43) i Pitus Prats (1940). Abans de retirar-se Prats va jugar cinc partits amb el Madrid, sense marcar. Prats, del barri de Gràcia, era recordat per haver marcat, el 1929, el primer gol de la història de la Lliga, en un Espa-nyol - Reial Unió d’Irun. Prats va tenir un pas efímer pel Madrid i va tornar a Catalunya, on després d’anys entre-nant-se es va jubilar treballant al Mercat de la Llibertat del seu barri, Gràcia. Un altre fill de la Vila de Gràcia va fer

LA HISTÒRIA CATALANA DEL MADRID (4)

El futbol no sempre ha regnat sol, a Barcelo-na. Durant moltes dècades la pilota basca va ser un esport tan popular que un dels grans temples de l’esport barceloní era el Frontó Condal, inaugurat el dia de la Mercè del 1896

a la cantonada dels carrers Rosselló i Balmes, on ara s’hi aixeca la Universitat Pompeu Fabra. Aquest esport te-nia tant èxit que molts pilotaris bascos vivien a Barce-lona contractats pel Frontó, que els garantia un bon sou i un pis a la rodalia de la instal·lació. Al número 219 del carrer Rosselló hi vivia Luis Gardoy, conegut com a Ma-kala, un llegendari pilotari de Bilbao que es va fer d’or a Cuba, on aquest esport també atreia els millors juga-dors del món. A Barcelona va conèixer una catalana i va néixer el seu fill, que, símbol dels temps, va decidir ju-gar a futbol. Català de naixement, Cándido Gardoy va

ser un dels nom-brosos catalans que van defensar la samarreta del Madrid després de la Guerra Ci-vil. I en honor al

seu pare va ser conegut com a Macala. Amb c, per fu-gir de la semblança basca. Format a l’Athletic –ja que la família havia tornat a Bilbao–, del 1947 al 1951 Macala va guanyar títols en un club que ja estava presidit per Santiago Bernabéu. I abans de retirar-se va tornar a Barcelona per jugar amb l’Espanyol.

El Reial Madrid mai ha tingut tants catalans com du-rant els primers anys de Santiago Bernabéu a la llotja, aquell home que un cop va dir que estimava Catalunya “malgrat els catalans”. Bernabéu va construir un Ma-drid victoriós, ja que durant la postguerra el club blanc també havia patit. Un cop va arribar a la presidència del club, el 1943, va donar-ho tot per convertir-lo en un re-ferent. Inicialment el Madrid no va rebre ajudes del rè-gim, i justament el primer any de Bernabéu com a pre-sident, el 1943, va lluitar per no baixar a Segona, i fi-nalment va quedar a un punt de la promoció de descens.

Bernabéu, nascut a Almansa però criat a Madrid en una família de bona casa amb arrels a Ontinyent, era ma-dridista de primera època, i com a directiu ja havia fit-xat alguns dels millors jugadors bascos i catalans als anys 30. Als anys 40, doncs, va reprendre aquesta línia d’acció utilitzant els contactes al règim. Va aconseguir sumar gent de diners a la seva causa i fer del Madrid un club tri-

BARCELONA

TONI PADILLA

Un pilotari, dos germans de Gavà i alguns nois del barri de Gràcia van jugar al Madrid dels anys 50 i 60

més fortuna. Vicente Traín va ser descartat de jove pel Barça i va acabar fent de porter a l’Espanyol. Després de cinc anys, el Madrid el va fitxar i es convertiria en un dels millors porters del moment: guanyaria tres premis Za-mora i quatre Lligues. El madridisme el va batejar com el Grapas, ja que destacava per agafar la pilota amb se-guretat en una època en què molts porters es limitaven a rebutjar amb el puny. Traín es va quedar a Madrid i va formar part de la selecció campiona de l’Eurocopa el 1964.

La nòmina de catalans en aquells anys gloriosos del madridisme és llarga. Fill del Poblenou, José Mariscal Montoliu va arribar de l’Espanyol i va jugar al Madrid del 1948 al 1950. El Maestro Francisco Javier Marcet, terras-senc, va excel·lir en molts clubs, com l’Espanyol i el Ma-drid (1948-1950). Llicenciat en econòmiques i entrena-dor, va crear la seva fundació, que avui en dia encara tre-

balla en la formació de jugadors. Juntament amb Traín, el català

que més èxits va recollir aquells anys al Madrid va ser el barceloní Justo Tejada. Va poder dir que ha-via jugat tant amb Kubala com amb Di Stéfano. Si el barcelonisme no

els va veure mai plegats, Tejada va compartir equip amb tots dos, ja que del 1952 al 1962 va guanyar dues Lligues i dues Copes al Barça, i del 1961 al 1953 –després que el Barça li donés la baixa– va guanyar dues Lligues més amb el Madrid. Tejada va aconseguir un palmarès mag-nífic en una època en què el Madrid va crear el seu im-peri europeu i va guanyar les sis primeres edicions de la Copa d’Europa. Ell, però, no en va guanyar cap, ja que va perdre, com a titular, la final del 1962 contra el Ben-fica. “El Camp Nou em va rebre amb hostilitat quan vaig tornar de blanc”, admetia Tejada, que se n’havia anat perquè el Barça ja no el volia.

Tejada no va poder guanyar la Copa d’Europa. Joa-quín Navarro, Fifo, sí, però sense jugar de titulars a les finals.e

ÉRIC, 10ANYS

Navarro era conegut com a Fifo perquè havia jugat amb un combinat de la FIFA

Macala, nascut a Barcelona i fill d’un pilotari, va ser blanc

55

esportsara DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015

El clàssic més segur de tots els temps

sempre és un partit de risc, per la quan-titat de gent que mobilitza i per la inten-sitat amb la qual es viu el futbol”, va dir Cosidó. En la reunió d’ahir per definir el dispositiu final hi van ser presents la de-legació del govern espanyol a Madrid, l’Ajuntament, la Policia Nacional i el Reial Madrid. No hi havia presència dels Mossos d’Esquadra ni representants del Barça, ja que les autoritats de Ma-drid van considerar que no tenien auto-ritat per ser-hi. Al club català es defen-sa la confiança total en el desplegament de seguretat, malgrat que hi ha cert ne-guit per un altre cas: la possibilitat que els serveis de seguretat no deixin entrar estelades als aficionats del Barça.

Espanya està en un nivell d’alerta 4 antiterrorista, fet que ha provocat “un dispositiu reforçat respecte al que es fa tradicionalment” per al partit, ja que un dels objectius dels atemptats de diven-

dres passat era l’estadi de Saint-Denis, quan es jugava el partit França-Alema-nya. El maig del 2002, ETA va fer escla-tar dos cotxes bomba, sense provocar morts, a pocs metres del Bernabéu abans d’un clàssic corresponent a les se-mifinals de la Champions. El partit es va jugar. Dos anys més tard, el 2004, el Bernabéu va ser desallotjat durant un partit Madrid - Reial Societat per un avís de bomba que va resultar fals.

Durant els últims dies, dos partits de seleccions, un entre Bèlgica i Espanya, i un altre entre Alemanya i Holanda, es

van suspendre per por a atemptats. I aquest cap de setmana, quan torna la lli-ga francesa de futbol, s’ha prohibit el desplaçament d’aficionats dels equips visitants per coordinar millor la segure-tat als estadis. Cusidó, que va comen-tar ahir que ell mateix serà a la llotja del Bernabéu, va admetre: “No podem ga-rantir una seguretat absoluta perquè l’amenaça és molt real, però no podem deixar que els terroristes se surtin amb la seva. Intentarem garantir la segure-tat en una situació de normalitat, pre-nent totes les mesures necessàries per-què l’amenaça és molt real, però garan-tint que els ciutadans puguin desenvo-lupar la seva vida amb normalitat en un ambient de la màxima seguretat”.

Preparant el Barça-Roma El Barça, per la seva banda, ja prepara el primer partit al Camp Nou, aquest dimarts, contra el Roma a la Lliga de Campions. Així, segons va avançar la Cadena SER i ha confirmat l’ARA, el club ja ha parlat amb representants dels Mossos d’Esquadra per analitzar com incrementar la seguretat a l’esta-di. A la reunió hi van assistir el comis-sari de l’àrea de Barcelona dels Mossos d’Esquadra, Joan Carles Molinero, i responsables de l’àrea de seguretat del club. Una de les opcions que valoren els Mossos és no permetre l’entrada de motxilles o bosses molt grosses a l’es-tadi, com se sol fer en partits d’alt risc a nivell internacional.e

Dos cotxes bomba van esclatar al costat de l’estadi l’any 2002 abans d’un Madrid-Barça

BARÇA

El clàssic entre el Reial Madrid i el Bar-ça serà el partit de futbol amb més segu-retat des dels Jocs Olímpics de Barcelo-na, el 1992. El director general de la Po-licia Nacional, Ignacio Cosidó, va asse-gurar que s’ha dissenyat un “dispositiu reforçat” per al partit, que comptarà amb més de 2.800 efectius, dels quals mil seran policies nacionals, per garan-tir la seguretat i la normalitat. El dispo-sitiu també estarà format per membres dels serveis d’emergència, la policia municipal i la seguretat privada. Al vol-tant de l’estadi s’instal·laran tres cin-turons de seguretat i es recomana als es-pectadors arribar tres hores abans per poder entrar a temps, ja que s’escorco-llarà cada persona. “Un Madrid-Barça

BARCELONA

T.P.

ÀLEX, 10 ANYS

El desplegament de seguretat estarà format per gairebé 3.000 persones

Èxit de Laporta en l’acció de

responsabilitat

L’Audiència Provincial ha denegat per segona vegada la prova documental so-bre Sogecable que havia demanat el Barça en l’acció de responsabilitat con-tra Joan Laporta i 16 directius més. Es tracta d’un dels quatre punts que va tombar Martínez Borrego i que repre-senta 37,7 milions. El jutge ho ha dene-gat perquè el Barça va presentar la de-manda fora de termini, quan comença-va la vista oral i no durant l’audiència prèvia, el moment en què s’han de pre-sentar totes les proves documentals que hi ha sobre el cas. Per això el magistrat ho ha considerat extemporani.

Ara, segons l’escrit al qual ha tingut accés l’ARA, l’Audiència Provincial tomba la petició del club i li dóna 5 di-es hàbils per recórrer la decisió. En l’es-crit, amb data del 18 de novembre, l’Au-diència nega la celebració d’una nova vista perquè considera que no hi ha res nou a declarar, ni cap prova addicional. Laporta i els altres 16 directius van gua-nyar el judici de l’acció de responsabili-tat, ja que el jutge va determinar que el seu mandat va acabar amb beneficis de 4 milions i no amb les pèrdues que els havia imputat la junta de Sandro Rosell. El Barça hi va decidir recórrer i de mo-ment s’ha endut un primer revés, a l’es-pera de la celebració del judici.

Precisament, Laporta va parlar ahir durant un torneig de pàdel, i sobre el clàssic va dir que no creia “que atempti contra la seguretat portar una estelada”. A més, es va mostrar convençut que els agents que vigilaran el clàssic de demà no retiraran les banderes que puguin portar els aficionats blaugranes. “És sa-but que la nostra afició va amb la senye-ra, la bandera del Barça i l’estelada. Ai-xò és un sentiment que tenim a Catalu-nya, i a Madrid ho respectaran perquè sempre ho han fet. No crec que atemp-ti contra la seguretat portar una estela-da, i per això no crec que les retirin”.e

BARCELONA

A.L.

56

esports DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara

Classificació

EQUIP J G P

1 Barça Lassa 6 5 1 2 Lokomotiv Kuban 5 4 1 3 Zalgiris Kaunas 6 3 3 4 Panathinaikòs 5 2 3 5 Pinar Karsiyaka 6 2 4 6 Stelmet Zielona Góra 6 1 5

Resultats

Grup C - 6a jornada

Zalgiris Kaunas - Stelmet Zielona Gora 67 - 56 Barça Lassa - Pinar Karsiyaka 107 - 79 Panathinaikòs - Lokomotiv Kuban 20.45

Un Barça Lassa de rècord es treu l’espina del Pinar Karsiyaka

tims partits. El Pinar Karsiyaka, un dels equips més físics de l’Eurolliga, va com-petir bé, però no va poder seguir el seu ritme anotador. Acostumat a jugar con-tra adversaris que especulen més, el conjunt blaugrana es va trobar més cò-mode que de costum contra un rival que va intentar canviar el ritme de joc amb una pressió defensiva més evident en la segona meitat. L’esforç visitant, però, va quedar desdibuixat per l’encert d’un

conjunt local que va començar els úl-tims deu minuts amb un avantatge de 22 punts (79-57).

Acostumats a badallar més que a aplaudir, els aficionats del Barça Lassa s’ho van passar molt bé ahir amb el seu equip, que va castigar la defensa turca amb constants esmaixades i triples. La renda local va arribar a ser de 30 punts (98-68) a quatre minuts del final d’un partit que va acabar amb un marcador històric (107-79).

Homenatge a Navarro Joan Carles Navarro va arribar diumen-ge als 1.000 partits com a jugador del Barça. L’efemèride va agafar per sorpre-sa el club, que ahir va reaccionar i va ho-menatjar el seu capità. Abans de co-mençar l’enfrontament contra el Pinar Karsiyaka, l’escorta va rebre un quadre commemoratiu. David Barrufet, màna-ger de la secció d’handbol, va ser l’en-carregat de lliurar-li la distinció.

Jordi Bertomeu, CEO de l’Eurolliga, va presidir la llotja del Palau Blaugrana, des d’on va veure alguns incidents amb els aficionats turcs.e

L’efectivitat impulsa l’equip blaugrana a la seva màxima anotació (107-79)

BÀSQUET - EUROLLIGA

El Barça Lassa de bàsquet es va treure ahir l’espina de la seva única derrota eu-ropea de la temporada i va superar amb una exhibició el Pinar Karsiyaka (107-79). Impulsat per uns percentatges de tir brillants (un 76% en tirs de dos i un 46% en triples), l’equip blaugrana va su-mar el seu desè triomf consecutiu. La victòria va arribar acompanyada del seu rècord anotador a l’Eurolliga (107 punts). La ratxa culer, a més, contras-ta amb el delicat moment que viu un Re-ial Madrid que acumula quatre derrotes en sis partits a la màxima competició europea.

Amb la lliçó apresa del partit de la primera volta, l’única derrota blaugra-na en aquest inici de temporada, el Bar-ça Lassa va atacar amb velocitat i encert en el tir exterior. Tot i la sorollosa pre-sència d’uns 500 aficionats turcs, el conjunt de Xavi Pascual va exhibir la serva versió més sòlida i concentrada.

L’equip local va anotar 48 punts du-rant una primera meitat en què es va mostrar molt encertat des de la línia de 6,75 metres. El Barça Lassa va enciste-llar 8 dels 16 triples que va intentar du-rant els primers 20 minuts. Carlos Ar-royo, que va convertir els quatre que va intentar, va exhibir punteria contra un rival que va patir per no quedar despen-jat del marcador. El base va acabar el partit amb un espectacular nivell d’efectivitat (6/7).

Tot i jugar amb molta velocitat, el Barça Lassa va cometre poques errades i va perdre menys pilotes que en els úl-

BARCELONA

ÀLEX GOZALBO

Barça Lassa 107

Pinar Karsiyaka 79 Barça Lassa: Satoransky (7), Navarro (10), Perperoglou (6), Doellman (14), Tomic (16) –cinc inicial–; Ribas (4), Lawal (19), Abrines (3), Vezenkov, Samuels (7), Oleson (3) i Arroyo (18). Entrenador: Xavi Pascual. Pinar Karsiyaka: Ragland (26), Altintig (2), Josh Carter (3), Ga-briel (10), Iverson (9) –cinc inicial–; Baygül (6), Güven (4), Koc, Gönlüm (6) i Sipahi (13). Entrenador: Ufuk Sarica.

Resultats parcials: 26-16 / 22-21 / 31-20 / 28-22. Àrbitres: Christos Christodoulou, Damir Javori i Petar Obrado-vic. Eliminats: Cap. Pavelló: Palau Blaugrana. 4.771 espectadors.

ISSAM, 10 ANYS

Fer-se gran és estrany. Tot i la mirada escèptica del perruquer quan insistei-xes a tallar-te els cabells que ja no tens, la nostra

percepció del jo sovint queda estan-cada en una ja llunyana joventut. Només alguns estímuls externs ens fan tornar a la trista realitat: noies que et tracten de vostè o una tarda nostàlgica mirant fotografies fami-liars. Al camp de l’Espanyol ho vaig sentir el dia que van deixar d’escor-collar-me. Va ser de cop: vaig deixar de ser un jove perillós per passar a ser un inofensiu pare de família. Tot i el guany en comoditat, ho vaig viu-re com una expressió de menyspreu. Demà em tornaran a escorcollar. Pe-rò ja serà tard: no em sentiré jove.

Sé que la policia és necessària. Sé que sense seguretat no hi ha demo-cràcia. Però veure policies armats em segueix generant més por que tranquil·litat. Demà n’hi haurà més del que és habitual. Els meus fills i jo intentarem tenir-los lluny: aquells cascos, aquelles armes, aquella mi-rada amenaçadora. Sé que vetllen per la meva seguretat, sé que són servidors públics. Tanmateix.

Hauria d’escriure sobre el partit. O sobre els tres anys de presidència de Collet. Però aquests dies s’ha par-lat més de nivells d’alerta que de tàc-tiques i ens avisen que hem d’anar al camp amb més antelació. A sobre, fa 40 anys que va morir aquell perso-natge grotesc que va amargar la vida a la generació dels meus pares. I per completar-ho he descobert que no només l’Alberto: Jorge Fernández Díaz també és perico. Desolador.

El partit serà estrany. D’un club esperançat amb un xinès ric contra un desenganyat per un xeic. Ple de policia però amb pocs espectadors. Sense que ningú ens faci gaire cas perquè tots els mitjans estaran do-nant-li voltes a un partit acabat. De-priment. Només ho podríem arreglar si tot el camp cantéssim La marselle-sa. I si, per fi, l’equip ens alegra.e

Policia, 20-N i un ministre

perico

ESPÈCIE PROTEGIDA

XAVIER FINA FILÒSOF

57ara DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 PUBLICITAT

58

mèdia DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara

06.00 Notícies 3/24.08.00 Els matins (Magazín).

Presentadores: Lídia Heredia, Núria Solé. Avui s’entrevista Xavier Domènech, candidat d’En Comú Podem a les eleccions generals. A la tertúlia participen Josep Maria Reniu, Fidel Masreal, Astrid Alemany, Ismael Peña-López i el ninotaire Fer. A partir de les 11, es parla del 40è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco, Ricard Ruiz Garzón comenta llibres sobre el franquisme i Marina Rossell canta a plató un dels temes del seu nou disc, Cançons de resistència. També s’analitza la pel·lícula 8 apellidos catalanes amb el seu director, Emilio Martínez, i Berto Romero (foto).

13.25 Espai Terra

(Divulgatiu). L’Escola de Capacitació Agrària Forestal de Santa Coloma de Farners, Girona, és una de les 15 que hi ha a Catalunya, i s’hi formen futurs professionals de la

TV3

seu nét Diego. El Víctor ha de convèncer la Feng que no té res amb la Patri. Mentrestant, l’Arturo continua cons-pirant per inhabilitar el seu propi pare.

20.15 El gran dictat (Concurs).

21.00 Telenotícies vespre.21.55 Zona zàping (Zàping).

Avui el programa se centra en el clàssic que disputen dissabte el Reial Madrid i el Barça, i es demana la col-laboració dels espec-tadors perquè mostrin com viuen aquesta trobada.

22.30 La gran pel·lícula: Ressaca 3. EUA, 2013. Dir.: Todd Phillips. Int.: Bradley Cooper i Ed Helms.

00.20 Pel·lícula: Els perde-dors. EUA, 2010. Dir.: Sylvain White. Int.: Jeffrey Dean Morgan i Churs Evans. Història centrada en els membres d’una unitat d’elit de les Forces Especials enviats a Bolívia per a una missió de recerca i destrucció.

01.55 Diaris de vampirs.02.35 Ritmes a l’estudi.

jardineria, el medi ambient i l’àmbit forestal.

14.00 Telenotícies comar-ques.

14.30 Telenotícies migdia. 15.40 Cuines (Gastronòmic).

Arròs cremós de bolets.15.50 La Riera (Telenovel·la).

El Sergi va rebre una sorprenent i inespe-rada notícia que podria canviar moltes vides. Cadascun reacciona de manera diferent davant d’aquest esdeveni-ment.

16.40 Divendres (Magazín). Presentadors: Helena Garcia Melero, Espartac Peran. Amb motiu del dia que UNICEF ha decidit dedicar a tots els nens i nenes del món, el programa surt al carrer per preguntar a la gent si tenen fills, per què van decidir tenir-ne o, en cas contrari, per què no en volen tenir. A més, es comenta tot el que ha passat durant la setmana a La Riera i es parla de l’última hora del clàssic que disputen dissabte el Reial Madrid i el Barça.

19.15 El Faro, cruïlla de camins (Sèrie). La Carmen acaba de descobrir que la Lucía s’ha fugat. Aquesta informació és clau per demanar la custòdia del

06.35 Lazy Town.07.25 Doraemon.08.38 Quin crac, l’Angelo!09.05 Mic.10.25 Geronimo Stilton. Les

regles del joc.10.50 Marsupilami. Imatges

robades.11.15 Monster allergy. La

venjança d’en Moog.11.40 Iron Man: les aven-

tures de l’Home de Ferro. El dia del judici final.

12.05 Una mà de contes.12.23 Els pingüins de

Madagascar.13.10 Bugs Bunny i els seus

amics.13.45 Shin Chan.15.00 Sailormoon.15.46 La casa d’Anubis.16.22 L’hora del Timmy.

17.03 Ella Bella Bingo.17.37 El Mic i els seus amics.18.04 Una mà de contes.

Martenès, el monstre de la por.

18.15 Zoom, el dofí blanc.18.55 Els germans Kratt.19.43 La família del Super3.

Divendres.20.05 Tom & Jerry.20.55 Bola de drac Z. El

misteri de les altures de la fi del món. La recerca de la nau espacial del Totpoderós.

21.20 La Riera.22.00 Tria 33. La selecció

personal d’avui és a càrrec de la periodista i col·laboradora Júlia Bertran.

22.10 Riu avall. Inclou Anoia i Tordera.

23.05 Tria 33. Laura Sangrà entrevista el pintor Santi Moix.

23.20 Avi, et trauré d’aquí! El 1959 s’inaugura el Valle de los Caídos, un monu-ment que pretenia honrar els morts de la guerra civil espanyola. Milers de cossos van ser portats a aquest immens mausoleu sense el coneixement ni el consentiment dels seus familiars. Joan Pinyol i molts altres lluiten perquè els seus éssers estimats no reposin més al costat de Franco, el seu botxí.

00.35 Franco, el sentinella d’Occident.

01.40 Catmúsica.

SUPER 3/ 33

elprogramarecomanatANTENA 3 22.10

‘Tu cara me suena’ El programa, presentat per Manel Fuentes, acollirà al seu plató una gran varietat de gèneres musicals. Falete es posarà a la pell d’Isabel Pantoja, Sílvia Abril encarnarà Celia Cruz i Ana Morgade s’aliarà amb Anna Simon per interpretar el duet Azúcar Moreno. Enrique Iglesias, Ketama i Andrea Bocelli seran alguns dels altres artistes que els concur-sants hauran d’interpretar. El can-tant convidat d’aquesta nit serà Mario Jefferson, que encarnarà Amaia Montero, exvocalista del grup La oreja de Van Gogh.

elradar

El TecnoCampus celebra el Dia Mundial de la Televisió amb Albert Om

mon Llull Carme Basté, i membres de dife-rents partits polítics. El periodista Albert Om s’encarregarà de cloure la jornada a dos quarts de dues del migdia. A més, durant tot el matí es projectarà una selecció dels millors programes emesos a Catalunya.

Aquesta jornada dedicada a la televisió està organitzada pel Clúster Audiovisual de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació, l’Ajuntament de Mataró i el TecnoCampus. També hi col·la-bora l’ARA, el Consell Audiovisual de Catalu-nya, el Col·legi Professional de l’Audiovisu-al, la Corporació Catalana de Mitjans Audio-visuals, la Xarxa de Televisions Locals, M1TV, Lavinia i Clack. Amb aquestes taules rodones, es pretén abordar el mitjà a partir de la visió de diversos actors i reflexionar sobre el seu futur. Núria Juanico

La televisió protagonitza avui un conjunt de conferències i debats amb motiu del dia mundial dedicat a aquest mitjà de comuni-cació. La jornada inclou tres taules rodones en què s’abordarà el futur de la televisió, la formació universitària relacionada amb el sector de l’audiovisual i la percepció d’aquest mitjà de comunicació des del punt de vista dels polítics.

Periodistes, productors, tècnics, gestors de mitjans de comunicació i professors de di-verses universitats participaran en les xerra-des que, per segon any consecutiu, tindran lloc al TecnoCampus de la Universitat Pom-peu Fabra (UPF), ubicat a Mataró. Entre els ponents que formaran part de les conferènci-es hi ha el director de BTV, Sergi Vicente; el director de la productora El Terrat, Ruben Mayoral; la professora de la Universitat Ra-

El Festival de Sèries de Movistar+ aterra a Barcelona La 6a edició del Festival de Sèries de Movis-tar+ arriba als Aribau Multicines de Barcelo-na. Entre avui i demà aquests cinemes acolli-ran projeccions exclusives d’episodis de fic-cions com Sin límites, The player, Mom, Mo-

tive, Into the Badlands i Brooklyn Nine-Nine. A més, el festival oferirà demà la preestrena de la superproducció europea Deutschland

83. Alguns capítols de les sèries Heroes re-

born, The walking dead, Catastrophe, Joc de

trons, Versailles, American horror story: Ho-

tel i Arrow, entre d’altres, també es podran veure durant el festival, que inclou sessions golfes. En paral·lel, tindrà lloc un col·loqui so-bre CSI i es portaran a terme diversos tallers de guió, animació i direcció de fotografia amb experts. Abans d’aterrar a Barcelona, el fes-tival de sèries havia fet parada a Madrid i la setmana vinent arribarà a Màlaga.

TV3 flexibilitza els blocs electorals per a les eleccions del 20-D El consell de govern de la CCMA va donar ahir el vistiplau a la cobertura informativa per a les eleccions del 20 de desembre, que man-té els blocs electorals, però amb diverses me-sures per fer-los menys rígids. Així, el pla es-tableix que s’aplicaran “criteris professionals” i que la proporcionalitat a què obliga la llei s’aplicarà de manera ponderada, que queda restringida només als informatius i no s’apli-carà ni a les entrevistes ni als debats. L’ordre de les notícies no dependrà dels resultats electorals, sinó que podrà modificar-se en funció de l’actualitat. A més, la durada total diària dels espais informatius serà variable en funció de l’interès i es posen mesures per-què els partits no puguin imposar el senyal ja realitzat dels mítings. El pla s’aplicarà durant la campanya a tots els espais informatius de TV3, Catalunya Ràdio i els mitjans digitals.

BERNAT, 9 ANYS

OUALID, 11 ANYS MINA, 11 ANYS

CARLOS FREDDY, 10 ANYS

59

mèdiaara DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015

lespel·lículesrecomanades

TELE 5 LA SEXTACUATRO

08.30 Los desayunos de TVE. Convidat: Toni Cantó, candidat nº2 de Ciudadanos per València a les eleccions.

10.05 La mañana.13.20 Torres en la cocina.14.00 L’informatiu.14.30 Corazón. 15.00 Telediario 1.16.00 L’informatiu.16.15 El tiempo.16.25 Acacias 38. L’assaig del

sainet és interromput per la notícia que la guàrdia podria evitar la representació.

17.25 Seis hermanas. L’estat del Germán és crític i el Cristóbal tem per la seva vida.

18.20 Centro médico.18.50 Esto es vida. 19.35 España directo.20.30 Aquí la tierra.21.00 Telediario 2. 22.05 Pel·lícula: Legión.

EUA, 2010. Dir.: Scott Charles Stewart. Int.: Paul Bettany. Déu ha perdut la fe en l’ésser humà, així que ha decidit enviar la seva legió d’àngels a la Terra per exterminar la raça humana.

23.35 Pel·lícula: Getaway. EUA, 2013. Dir.: Courtney Solomon. Int.: Ethan Hawke.

00.55 Pel·lícula: Online: mi hija en peligro. Alemanya, 2012. Dir.: Oliver Dommenget. Int.: Annette Frier.

BTV

TVE-1 ANTENA 3

LA 2 IB3 BARÇA TV8 TV

09.00 Espejo público.12.20 Karlos Arguiñano en

tu cocina.12.45 La ruleta de la suerte.14.00 Los Simpson (Sèrie). 15.45 Deportes.16.00 El tiempo.16.30 Amar es para siempre.

El Marcelino segueix molest amb la Manolita pel seu retard del dia de la festa cinematogrà-fica.

17.30 El secreto de Puente Viejo. La Sol ha de marxar amb l’Eliseo per llei, és la seva dona i li pertany el seu destí.

18.45 Ahora caigo.20.00 ¡Boom!21.00 Antena 3 Noticias 2.21.40 Deportes.21.55 El tiempo.22.10 Tu cara me suena.

Avui, Falete es fica a la pell d’Isabel Pantoja, Silvia Abril s’atreveix amb Celia Cruz, Ana Morgade comparteix escenari amb Ana Simón per interpretar Azúcar Moreno, Adrián Rodríguez canta i balla al so d’Enrique Iglesias, Pablo Puyol és Andrea Bocelli, Edu Soto imita el grup de flamenc Ketama, Ruth Lorenzo és Jessica Rabbit, el Sevilla es transforma en Lordi i Vicky Larraz torna a imitar un grup: Spandau ballet.

02.30 Comprando en casa.03.00 Minutos musicales.

06.30 Malas pulgas.07.00 El zapping de

surferos.08.35 Ciudades bajo tierra.

Roma, el auge.09.30 El último poli duro. El

que busca, muere.10.30 Alerta Cobra (Sèrie).

Emissió de dos episodis: Cuenta atrás (T7) i Apagón (T18).

12.20 Las mañanas de Cuatro.

14.15 Noticias Cuatro.14.45 El tiempo. 15.10 Deportes Cuatro.16.00 Hawai 5.0 (Sèrie).

Emissió de tres episodis: Desde dentro (T5), Apuesta arries-gada (T5) i Sueños rotos (T5).

18.30 Las reglas del juego (Sèrie). Emissió de dos episodis: El golpe de los tres strikes i El golpe del halcón maltés (T2).

20.05 Noticias Cuatro.21.00 El tiempo.21.05 Deportes Cuatro.21.30 Hermano mayor. Jero García s’enfronta

al Sergio, un jove amb la síndrome del fill tirà. Perquè canviï la seva actitud despòtica, el Jero disposa de l’ajuda del coreògraf Sergio Alcover, del boxejador Erik Pambani i de la psicòloga Bárbara Tovar. A continuació, reposició de tres capí-tols anteriors.

02.10 Ciudades del pecado.

06.00 Minutos musicales.07.15 ¿Quién vive ahí? 09.05 Crímenes imper-

fectos.10.30 Las primeras 48

horas.11.30 Informe criminal.12.20 Al rojo vivo. 14.00 La Sexta noticias 1ª

edición.14.55 Jugones.15.30 La Sexta meteo. Espai

dedicat a la informació meteorològica.

15.45 Zapeando. 17.15 Más vale tarde. 20.00 La Sexta noticias 2ª

edición.20.45 La Sexta meteo. 21.00 La Sexta deportes.21.30 #La Sexta Columna. Avui es compleixen

40 anys de la mort de Franco. El seu enterra-ment va durar quatre dies, però als espanyols els està costant enter-rar-lo quatre dècades. La transició de la dicta-dura a la democràcia va ser un èxit, però potser no del tot justa. El programa mira de front al passat d’Espanya i es pregunta si no ha arribat el moment de deixar enrere el model nascut en la transició.

22.30 Equipo de investiga-ción. Inclou Tráfico de setas, El patrimonio de los Franco, El enemigo en casa i El secuestro de un niño.

02.30 Juega con el 8.

06.30 Informativos Telecinco.

08.55 El programa de Ana Rosa.

12.45 Mujeres y hombres y viceversa.

14.15 Cámbiame. Canviar per fora per començar a transformar-se per dins. Aquest programa té un objectiu doble: potenciar al màxim la imatge dels aspirants i donar-los l’oportunitat d’esdevenir la persona que volen.

15.00 Informativos Telecinco.

15.35 Deportes.15.45 El tiempo.16.00 Sálvame limón. 17.00 Sálvame naranja.

Espai de debat. 20.10 Pasapalabra.21.05 Informativos

Telecinco.21.35 Deportes.21.45 El tiempo.22.00 Sálvame deluxe.

Presentador: Jorge Javier Vázquez. Programa que recull els esdeveniments amb més interès de la crònica social i dels seus protagonistes. Inclou, a més, una entrevista a un perso-natge conegut i un espai de debat entorn de temes concrets sobre l’entrevistat.

02.30 World Series of Poker.03.20 Premier Casino: la

Ruleta VIP.

07.05 8 de 8. 08.10 Rumbo al inglés. 09.05 Culture vultures. 09.30 Televenda. 12.40 Just for laughs. 13.30 Arucitys. Presentador: Alfons Arús. 16.30 Trencadís. Programa que, a través de historias in-sólitas, divertidas y emocio-nantes, pretende ofrecer un retrato de la sociedad catala-na. 19.30 8 al dia. Magazine de actualidad que incluye entre-vistas, reportajes y debates, entre otras secciones más lúdi-cas. 22.30 Comisario Brunetti. La investigació de l’homicidi d’un influent advocat condueix el Brunetti fins al sòrdid ambi-ent dels bordells de Venècia i als platós clandestins on es filmen les escenes de violació i assassinat més escabroses. 00.15 Trencadís. 02.00 Clips.

11.45 250 victòries a la Eurolliga. 12.00 La jornada.12.30 I el Bernabéu va aplau-dir Ronaldinho. 12.45 Roda de premsa. 13.30 Porta 104: Bernabéu les victòries més ce-lebrades (versió 13/14). 14.00 Barça Notícies Migdia. 14.20 Roda de premsa. (R.) 14.48600’’. 15.00 El Clàssic: Històriad’una rivalitat (1899-2004). 16.00 Barça Notícies Migdia.(R.) 16.20 Roda de premsa. (R.)16.48 Porta 104: Bernabéules victòries més celebrades.17.18 El Clàssic. 19.30 Roda de premsa. (R.) 20.00 Barça notícies nit. 20.20 La jornada.20.50 I el Bernabéu va aplau-dir Ronaldinho. 21.00 El partit de futbol sala. 22.40 El Clàssic: Reial Madrid CF-FC Barcelona(2008/09).

09.30 Cada dia. 10.55 Mossèn Capellà. 12.05 Rex, un poli-cía diferente. 12.45 La mi-rada. 13.20 Tira tira. 14.00 IB3 Notícies migdia. 15.20 El temps migdia. 15.25 Mira per on! 15.55 Cinema de l’Oest: Las aventuras de Buffalo Bill. EUA, 1944. Dir.: William A. Wellman. Int.: Joel McCrea. 17.35 Cada dia. 19.55 Una micona més. 20.30 IB3 Notícies vespre. 21.40 El temps vespre. 21.45 Cinema sense interrupcions: Harry Potter y las Reliquias de la Muerte I. EUA, 2010. Dir.: David Yates. Int.: Daniel Radcliffe. Els cavallers de la mort del Voldemort han agafat el control de Hogwarts. 23.55 Pel·lícula: Constantine. EUA, 2005. Dir.: Francis Lawrence. Int.: Keanu Reaves.

08.05 Champions Magazín.08.30 Cuiners pel món.08.55 Rutes mítiques. 09.45 Els 60 animals més

perillosos del món. Inclou La Colúmbia britànica i Costa Rica.

10.45 GR Pirineus. Inclou El pla del monstre i Somnis de volcans.

11.40 Les muntanyes del món. La Xina. Yunnan.

12.25 Els Estats Units des de l’aire. Arizona.

13.15 A taula. A Dalarna.13.45 Assaboreix el món

amb en Pascal.14.05 Forquilla i motxilla.

Inclou Destinació: Nova York (III) i Destinació: El Líban (I).

15.00 Viatge per l’Àrtic amb Bruce Parry. El nord d’Europa.

15.50 GR Pirineus. Inclou Maridant la història i L’última ruta del vent.

16.45 Thalassa. 17.05 Les muntanyes del

món. Bolívia. El Sajama.17.50 A taula. A Finisterre.18.15 Cuiners pel món. Xina.18.40 Forquilla i motxilla.

Inclou Destinació: Roma (II) i Destinació: Sud-àfrica (I).

19.30 Roda de premsa.20.00 Esport club.20.55 Lliga Nacional de

Futbol Sala. FC Barcelona Lassa-UMA Antequera. En directe.

22.40 Roda de premsa.23.00 Efectivament.00.05 324 Esports.

06.00 TVE es música. 06.30 That’s english. 07.00 Wild Menu. 08.00 TVE English. 08.30 La mitad invisible. (R.) 09.00 Página 2. (R.) 09.30 Aquí hay trabajo. 10.00 UNED. 11.00 Paraísos cercanos. 12.00 Mañanas de cine: Sugar Colt. 13.50 50 años de... 14.50 España a ras de cielo. 15.45 Saber y ganar. 16.25 Grandes documentales. 18.05 Jara y se-dal. 18.35 El escarabajo verde. 19.00 Vespre a La 2. 20.30 50 años de... 21.00 El documen-tal de La 2. 22.00 La suerte en tus manos. 22.20 Historia de nuestro cine: El último vi-aje de Robert Rylands. 00.40 Festival de Cine de Huelva. 01.40 Documenta2. 03.55 Documentos TV. 05.00 TVE es música.

CANAL+

07.05 Informe Robinson. 07.35 Las claves de Jane The Virgin. 08.00 Perdidos. 08.42 Perdidos. 11.00 Pel·lícula: Entre el día y la noche. França, 2014. Dir.: Reza Amirriahi. 11.10 Canal+ en Hollywood. 11.30 Generación NBA+. 12.30 Gillette World Sport. 13.00 Golfing World. 13.55 Footbrazil. 14.30 Mucho más deporte. 15.00 Citizenfour. 16.55 Taller Canal+. 17.55 Estreno en salas. 18.10 BBC Earth. 19.10 Iñaki. 20.10 Perdidos. 21.00 Mucho más deporte. 21.30 Ilustres ig-norantes. 22.00 Pel·lícula: Sin ley (Lawless). EUA, 2012. Dir.: John Hillcoat. Int.: Shia LaBeouf i Tom Hardy. 00.00 Adele. Live in London. 00.50 Estreno en salas. 01.10 Eurofighters. 02.00 NBA+.

ESPORT3

07.00 Trànsit en directe. 08.00 BTV Notícies matí. 10.00 BTV +. 11.00 Àrtic. (R.) 12.00 #Selfiematon. (R.) 13.00 BTV Directe. 13.30 Cròniques de Barcelona. 14.00 BTV Notícies migdia. 14.50 Slow TV. 15.30 Va passar aquí. (R.) 16.00 La galeria dels oficis. (R.) 16.30 Cròniques de Barcelona. 17.00 Monty Python’s Flying Circus. 17.35 Tot art. (R.) 18.05 Slow TV. 19.00 BTV Directe. 19.30 #Selfie best. (R.) 20.00 BTV Notícies vespre. 20.45 BTV Notícies 73. 20.55 La carte-llera. 21.55 Feeel. 22.30 BTV Notícies nit. 22.55 El temps. 23.05 Punt de mira: La huella del doctor Ernesto Guevara. Mèxic, 2013. Dir.: Jorge Denti. 01.10 Feeel. (R.) 01.40 Monty Python’S Flying Circus. (R.)

INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA

LA 2 22.20

‘El último viaje de Robert Rylands’

✰✰ Director: Gracia Querejeta Actors: Ben Cross, William Franklin, Gary Piquer Espanya, 1996. El professor Robert Rylands reapareix després d’haver estat desa-paregut durant deu anys. El seu retorn provoca un ter-rabastall a casa d’Alfred Cromer. Rylands, Cromer i la seva germana amaguen una història sobre la qual ningú vol parlar.

TV3 22.30

‘Ressaca 3’ ✰✰ Director: Todd Phillips Actors: Bradley Cooper, Ed Helms, Ken Jeong, Zach Galifianakis EUA, 2013. L’Alan, l’ovella negra del seu grup d’amics, continua sense tenir propòsits personals. La mort sobtada del seu pare el portarà a demanar ajuda als seus amics. La història es capgira quan el grup decideix emprendre un viatge.

LA 1 22.05

‘Legión’ ✰ Director: Scott Stewart Actors: Paul Bettany, Dennis Quaid, Lucas Black, Tyrese Gibson, Jon Tenney EUA, 2010. Després que Déu perdi la fe en l’ésser humà, decideix enviar una legió d’àngels perquè extermini la humanitat. L’única esperan-ça per aconseguir sobreviure a aquest atac són un grup d’homes que estan en una cafeteria ubicada al mig del desert.

✰✰✰✰✰ Excel·lent ✰✰✰✰ Molt bona ✰✰✰ Bona ✰✰ Regular ✰ Dolenta

PARAMOUNT CHANNEL 22.35

‘El detonador’ ✰ Director: Po-Chih Leong Actors: Wesley Snipes, Silvia Colloca, Michael Brandon, Gabi Burlacu EUA, 2006. Sonni Griffith, un agent de la CIA, té la mis-sió de desmantellar una xarxa de traficants d’armes. Per aconseguir-ho, l’agent s’inventarà una nova identi-tat, però algú el descobrirà. Griffith està convençut que la persona que l’ha destapat treballa a la CIA.KHADIJA, 10 ANYS

60

mèdia DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara

Mediaset emetrà la Copa Mundial de Clubs de la FIFAMediaset Sport, el grup format per Tele-cinco, Cuatro i Energy, ha adquirit els drets d’emissió de la Copa Mundial de Clubs de la FIFA entre els dies 16 i 20 de desembre. La competició es disputarà al Japó i reunirà els millors equips dels dife-rents continents, entre els quals hi ha el

Barça, que hi participarà com a guanyador de la Champions. Energy oferirà el dia 16 la primera semifinal. Els blaugranes debu-taran a la competició el 17 de desembre, un partit que emetrà Cuatro. Per la seva ban-da, Telecinco retransmetrà el següent partit del Barça el dia 20 de desembre.MÈDIA

per La 1, en què el franquisme és re-cordat des de la nostàlgia. I també parla de 20-N: los últimos días de Franco, de la qual pensa que va ser creada amb el propòsit d’humanit-zar el dictador.

És per això que Coronado recal-ca la necessitat d’explicar l’etapa de la dictadura espanyola a través d’una ficció que ensenyi la faceta més despietada de Franco. “A Espa-nya no hi ha hagut una responsabi-litat moral. No s’ha dit que el fran-quisme ha sigut el causant de mol-tes morts. Però és important tenir una visió crítica del passat per poder evolucionar”. En la mateixa línia, Jordi Balló, director del màster en documental de creació de la Univer-sitat Pompeu Fabra, assegura que és imprescindible tractar el feixisme espanyol. “L’única manera de par-lar sobre el dictador és tractant-lo de demoníac. Si Espanya no ha fet l’esforç de situar Franco a l’armari dels monstres és perquè s’ha impo-sat un model estatal de continuïtat”.

Països com Alemanya o Itàlia, on també es van imposar punyents dic-tadures, han tancat les ferides del passat a través de peces audiovisu-

als de renom internacional. En el camp televisiu destaquen obres com Hijos del Tercer Reich o Musso-lini y yo, en les quals es parla sobre les conseqüències de les dictadures de Hitler i Mussolini, respectiva-ment. Actualment, per a la graella televisiva espanyola, Mediaset pre-para una sèrie titulada Lo que escon-dían sus ojos, que narrarà la història clandestina entre Ramón Serrano, cunyat de Franco i ministre d’Afers Estrangers, i Sonsoles de Ica-za, casada amb el marquès de Llanzol. El que enca-ra falta per veure és si la nova ficció posarà el focus en la dicta-dura espanyola o si, contràriament, cen-trarà la seva trama en la història d’amor entre Serrano i Sonso-les de Icaza.

La perspectiva humorística Un dels pocs recursos que la televi-sió sí que ha aplicat per parlar crí-ticament de Franco ha sigut l’hu-mor. N’és un exemple el programa satíric Polònia, emès per TV3. Ma-

Franco s’escapa del judici de les sèriesLa televisió ha tendit a mostrar-ne el perfil més humà i obviar la part cruenta de la seva dictadura

Prudència Les sèries històriques espanyoles són cada vegada més clàssiques

Models A Alemanya o Itàlia la cruesa dels seus dictadors es denuncia en la ficció

27 de setembre del 1975. Dos mem-bres d’ETA i tres del FRAP són afu-sellats per ordre del general Franco. Aquest és l’inici de la primera i úni-ca sèrie televisiva espanyola en la qual Franco ha aparegut com a pro-tagonista. Sota el títol 20-N: los últi-mos días de Franco, la ficció, emesa per Antena 3 l’any 2008, centrava la trama en els últims mesos de vida del dictador. Dirigida per Roberto Bodegas, aquesta biografia ficciona-litzada descobria l’agonia del dicta-dor mesos abans de la seva mort, una situació que s’havia intentat amagar a través d’un pacte de silen-ci establert entre el seu cercle més proper. Un dels dos guionistes de la sèrie, Lorenzo Silva, explica al dia-ri ARA l’estímul especial que va sen-tir en narrar l’última etapa de la vi-da de Franco. “En els seus últims di-es s’hi van ajuntar moltes trames. D’una banda, hi havia l’emotivitat del final de la vida d’algú i, de l’altra, l’enderrocament d’un imperi”.

El guionista es mostra sorprès pel fet que calgués esperar 30 anys a poder veure una sèrie sobre Franco. “No sé si hi havia un tabú o si més aviat era mandra, perquè nosaltres no vam tenir cap problema per ti-rar-la endavant”. El rodatge de la minisèrie, formada per dues pel·lí-cules amb una durada d’una hora i quart cadascuna, es va fer al Palau Reial del Pardo, residència oficial del dictador. L’única cosa que no van poder aturar durant la gravació van ser les visites al Palau, i aquest fet va portar les principals anècdo-tes del rodatge. “Quan els turistes entraven a visitar l’habitació de Franco, Manuel Alexandre, actor que encarnava el dictador, els salu-dava des del llit i tots al·lucinaven”, recorda Silva.

Amb tot, segons Carlota Corona-do, doctora en periodisme a la Uni-versitat Complutense de Madrid, aquest títol tendia a mostrar un Franco “humanitzat”. I a les sèries en què el general apareix com a se-cundari tampoc se li ha aplicat un judici sever.

Per a Coronado, aquest fenomen s’explica pel caràcter prudent de la televisió. “Les sèries històriques de la televisió pública són cada vegada més conservadores. Volen mostrar una Espanya unida i gran”. Com a exemple, Coronado parla sobre la sèrie Cuéntame cómo pasó, emesa

BARCELONA

MARTA ROCA

nel Lucas, l’actor que ha encarnat el personatge des que va néixer fa deu anys al programa Minoria ab-soluta de RAC1, confessa que l’apa-rició del general va ser casual. “Quan era petit imitava Franco per casa. Per tant, no hi ha hagut una preparació dramàtica, va ser una aparició del tot espontània”. Mal-grat la improvisada creació del per-sonatge, Lucas defensa que “és un vehicle per criticar aquella filoso-

fia política, és un personatge de denúncia des de l’hu-

mor”. Una crítica ex-pressada a través de

la normalitat amb què el Franco imi-tat parla d’afusella-ments i del con-trast entre la seva

veu aflautada i la cruesa del que diu.

No és la primera ve-gada que la imatge de

Franco es tracta amb acide-sa satírica. L’any 1988 la pel·lícu-la Espérame en el cielo va ser pio-nera a l’hora de recuperar la imat-ge del dictador des de l’angle de la comèdia.e

OMAMA, 11 ANYS

Dissabte a l’ARA

Dossier especial de 6 pàgines sobre

l’empremta sociològica del

franquisme

LUMINITA, 10 ANYS

61

mèdiaara DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015

Jennifer Lawrence es va emborratxar per besar Chris Pratt a ‘Passengers’L’actriu Jennifer Lawrence, de 25 anys, ha explicat en una entrevista a The Hollywood Reporter que es va emborratxar per besar l’actor Chris Pratt, considerat un dels més sexis del cinema actual, en una escena de Passengers, un film en què fan de parella protagonista i que s’estrenarà el 2016. “Em

vaig emborratxar molt. I quan vaig arribar a casa em preguntava què havia fet i no ho sabia”, explica l’actriu. “I ell està casat. Era la meva primera vegada besant un home casat i la culpa és el pitjor sentiment per a l’estómac. Al final, vaig trucar a la meva mare”, afegeix l’artista.GENT MOUNA, 10 ANYS

Sheen, arruïnat pels xantatgesHerrera, premi National Portrait

tar en la galeria que recull retrats de persones destacades pels seus mè-rits en el camp de l’art, dels nego-cis, de l’entreteniment, del servei militar i dels esports.

El retrat de la dissenyadora que forma part de la col·lecció perma-nent del museu va ser fet pel fotò-graf Robert Mapplethorpe el 1979. El fotògraf –destacat per la seva obra com a retratista– presenta Herrera amb les seves identificati-ves perles i de rigorós negre, marca clara de les obres de Mapplethorpe.

Amb aquest reconeixement, el museu destaca el paper de la disse-nyadora “com a musa de grans artis-tes americans i la seva dedicació a les institucions culturals i a la cre-ativitat en l’art, el disseny i la mo-da”. Tot i que sempre ha estat rela-cionada amb la moda, Herrera va fer el salt al negoci als 42 anys, quan les seves filles ja eren grans.e

És una de les veus llatines més pres-tigioses del món de la moda i, després de trenta anys demostrant una mà-xima fidelitat al seu estil, ha aconse-guit els reconeixements més impor-tants del sector. La dissenyadora ve-neçolana Carolina Herrera ha acon-seguit emportar-se el Portrait of a Nation Prize, que se li va entregar diumenge durant la gala benèfica American Portrait de la National Portrait Gallery, que pretén aconse-guir fins a un milió de dòlars perquè els joves del futur puguin investigar la identitat americana a través de l’estudi del retrat.

Després de tres dècades definint el seu estil a través de la seva firma homònima, la imatge de la disse-nyadora –de 76 anys– no podia fal-

BARCELONA

JOAN CALLARISSA L’actor Charlie Sheen ha posat a la venda du-es de les seves mansions de Beverly Hills per-què els xantatgistes que l’amenaçaven de fer públic que té el VIH si no els pagava l’han dei-xat escurat. Segons la revista Variety, l’extor-sió li ha costat 10 milions de dòlars i, per aquest motiu, ha decidit obtenir liquiditat desfent-se de la part més important del seu patrimoni. Així, ha posat a la venda la casa que va comprar el 2012 per 4,8 milions de dò-

lars –després que el fessin fora de la CBS pel seu mal comporta-

ment– i la que s’havia com-prat un any abans, per gai-

rebé 7 milions. En una encara hi viu la seva últi-ma ex, amb la bessonada que van tenir. Tot i això, sembla que pel fet d’ubi-

car-se a la luxosa urbanit-zació Mulholland Estates

no li serà gens complicat de vendre-se-les.e J.C.

IDAIRA, 9 ANYS

KANE

EZA,

11 A

NYS

62

passi-hobéDIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara

PASSATEMPS

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

1 3 4 5 6 7 8 9 10 11 122 13 14

Horitzontals 1. Donaran allò que es deu. Regalar, segons com, ens fa estar contents. 2. Són del centre d’Ullastret. Tenir-ne, fa cosa. Amb aquest interruptor relegarà mitja paraula. 3. L’essència del mite. Emporta. Freqüents. 4. Condemni a penes eternes. S’equivoquen i van sense rumb. El final de l’heroi. 5. No en tens prou acabant una carrera: has d’afrontar 9 disciplines més. Grinyols bestials. 6. Pren matrimoni només per aconseguir un pis. Oliveres d’un municipi del Solsonès. Poc brillant. 7. Il·lustre, gloriós, cèlebre. Relatiu a les natges. Principi d’igualtat. 8. Portes endins. Posa pels núvols qui remena l’olla. Fer més agut. 9. Eufemisme de carall. Trobades en què la meitat dels participants no ho expliquen. Dina a mitges. 10. Sempre la trobem enmig d’una batussa. Comprimir. Surtin per Castelló. 11. Faig el primer pas per preparar un bon pa amb tomàquet. L’esquelet d’un Jaguar, d’un Panda o d’un Mustang. 12. Daina sense cap ni peus. Féu una afirmació. La famosa enclusa d’argenter. 13. Consciència tranquil·la. Comences a reduir l’atur. Conductes urinaris. 14. Tus sen-se obrir la boca. Renunciat. Sempre van juntes a missa.

Verticals 1. Incursió ràpida en el terreny enemic. Con-junt de moneda que circula en un país. 2. Llogatera. Les mentides que ens expliquen els americans. 3. Tota sense vocals. Substància olorosa secretada pels testicles d’un mesquer. Residint en un antre infest. 4. Típica de finals de tardor. No van endavant ni enrere. Van per dins del Cadí. 5. Renilla, el cavall. Aquesta pertany a l’ili. Al cel i a la terra. 6. Són fàcils de trobar enmig de les pinedes. Posava els italians de bon humor. Fustes de planxar. 7. Peduncle d’un fruit, especialment de l’oliva. Les pàgines centrals del quadern. S’hi escarrassi de valent. 8. S’ajunten per plaer. Acabada la Guerra Civil, ho va tenir negre. Porters de palau. 9. Sempre parla de les seves coses. Nafrar. Sor-tint del metro anirà peix. 10. Una habitual del gènere. Eròtic. És primat. 11. Encara protesta, el molt porc. Tu-berculosis. Elevà la tècnica d’anar en bicicleta a cotes fantàstiques. 12. Acusada. Reietó àrab. Feia la mona en moltes pel·lícules d’aventures. 13. Es torna lloca. Licor amb essència d’anís. 14. Aguantaran fins a les últimes conseqüències. Les corbes de molts cossos.

5 4 8 3 6 2 7 1 93 2 1 5 7 9 8 6 49 7 6 4 1 8 5 3 24 6 3 2 5 7 1 9 88 1 9 6 4 3 2 7 57 5 2 9 8 1 3 4 66 3 5 1 2 4 9 8 72 9 7 8 3 6 4 5 11 8 4 7 9 5 6 2 3

O B S T A C L E X I U L AM B U V A L I D O S A PB I M E E X A L C I OR E I N T U I L O N E SA B O N I R A R A L B A

E S V A I M A T Z A RA N S A B U S T A D I RE S O P U N T A I R E ER S A G N I A L A S E MO R A T A R R E L A T IF A E L L A N E G R E RO D E N A N U O S A R AB T U C S E L E V A N TA D R I A T I C S A G A S

fàcil5 3 6 4 2 8 1 7 91 4 8 6 9 7 3 5 29 2 7 5 3 1 4 8 64 6 5 9 7 3 2 1 83 8 2 1 6 5 9 4 77 1 9 2 8 4 5 6 32 9 4 8 5 6 7 3 18 5 3 7 1 2 6 9 46 7 1 3 4 9 8 2 5

difícil

9 7 6 2 7 4 3 5 1 4 51 9 82 7 8 2 5 7 9 2 6 4 1

fàcil

6 8 3 6 8 9 2 7 3 6 7 5 1 2 6 4 2 7 1 2 9 7 5 1 8 3 7

difícil

motsencreuats

sudoku solucionsd’ahir

elaborat per Senyor Ventura

Gaudeix ‘online’ dels mots encreuats de l’ARA a http://passatemps.ara.cat

AlbertMèdia Grup de cadenes televisives

que promocionen el líder de Ciutadans.

@frandomenech Treballar aCUPlats Tasca final per aconseguir

un nou estat. @jrmoleroyll

InCUPadora

Aparell per aturar un procés premArtur.

@Tuitnpics

Opticmisme Necessitar ulleres per a veure

la vida amb alegria. @jpinart

Quim MonZoo

Escriptor que demana als meteoròlegs

una previsió de les olors d’origen animal. @carles_recasens

Envieu la vostra paraula al Twitter @diccionara (hashtag #diccionara),

a facebook.com/diccionara o per e-mail a diccionara@ara.cat

diccionaraCOORDINA: FRAN DOMÈNECH

[...] Una trentena de persones es posà a punt de marxa i a les deu del matí espe-raven a l’aire lliure, sota un bell sol, vi-gilant llurs paquets i maletes, parlant amb l’excitació del comiat amb els qui restaven. Hom els havia promès un bon esmorzar, que havia resultat ésser una tassa d’aigua calenta lleugerament qua-lificada amb un rajolí de llet condensa-da. L’hora de marxar cap a la frontera havia arribat a la fi. Les dones, les cri-atures més delicades i els ancians puja-ren en un autocar. Els bagatges anaven en un camió cobert, on s’encabiren els homes i els nois que sobraven. Pere anava amb el seu pare, assegut sobre un maleta, flanquejat de maletes, que feien tot un compartiment, més o menys segur, per a ell sol. Mentre el seu pa-re conversava amb els altres homes del ca-mió, Pere mirava la ruta per la part posteri-or del vehicle, tot pensant quan es menjaria el trosset de formatge que els havien donat per reforçar l’esmorzar. Gairebé no es va ado-

nar que se’l ficava a la boca i l’engolia. [...] El noi mirà enfora. Per entre els arbres nus ca-minaven lassament famílies carregades de farcells, algunes voltant un carret amb mo-bles, tots estranyament muts, amb una ma-gror ansiosa als rostres que fatigava l’esguard i l’esperit. [...] Pere girà el cap, tancà els ulls i es decantà en el seu recer sota el pes del seu cansament augmentat amb el dels altres. Era gana? Era son? [...] S’enfonsà en el son pro-

fundament; [...] Somiava. Llonguet, sandvitx, panellets, lionesa, tortell, feien una escala d’innombrables graons on la boca de Pere no podia pujar. [...] En el somni, va dir-se enèrgicament: “Somio”. Però això no minvava pas el seu turment. [...] Realitat o somni? El camió era atu-rat. Dreta a la carretera la seva mare se’l mirava i li allargava una llesca de pa. Era una llesca gruixuda de pa tou, de pa blanc. [...] Sacsejà el cap per fer caure possibles teranyines dels ulls. Però al costat de la seva mare hi havia el seu pa-

re i tot d’altres companys que mossegaven alegrement. –Mira, Pere, pa francès! –deia la seva mare. [...] Pere allargà el braç amb calma, palpà un instant el pa i es va posar a mastegar lentament, fent un cara extremament seri-osa, mentre la seva contenció es resolia en dues inevitables grosses llàgrimes que se li escorrien cara avall.

Cèsar August Jordana 1939

ABANSD’ARA

Pa francès

De C.A. Jordana (Barcelona, 1893 - Santiago de Xile, 1958) a Catalunya (Buenos Aires, VII-1939). Relat sobre un nen que entrava a França des de la Catalunya ocupada pels franquistes.

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS CATEDRÀTIC EMÈRIT DE LA UPF I MEMBRE DE L’IEC

[ ]

AMAN, 10 ANYS

63

passi-hobéara DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015

El consell

Que no us sorprengui

L’estiuet s’acomiada avui amb un migdia encara més càlid que els anteriors al sud del país. A la tarda començaran les ventades que obriran la porta al fred de ple hivern: acabarem el cap de setmana amb unes temperatures entre 7 i 15 graus més baixes.

dilluns dimarts

MIQUEL BERNIS

La setmana

diumenge dimecres

Divendres, 20

Si demà us heu de desplaçar en cot-xe pel Pirineu, informeu-vos bé de la situació i tingueu a mà les cade-nes: s’hi entreveu una nevada bas-tant extensa i a cotes molt baixes.

Demà el vent es deixarà sentir amb cops de més de 50 km/h en moltes comarques, i les ratxes seran fortes als indrets on aquest fenomen és més habitual. Vent molt sec.

ELTEMPS

Dissabte, 21

AVUI DEMÀ

15 h 21 h 08 h 15 h Barcelona 19° 16° 16° 17° Lleida 19° 16° 14° 15° Girona 19° 11° 11° 12° Tarragona 22° 19° 17° 16° València 25° 20° 19° 19° Palma 21° 17° 17° 16° Fraga 19° 17° 15° 14° Figueres 19° 11° 13° 11° Cervera 17° 13° 10° 14° Banyoles 19° 10° 11° 11° Sabadell 19° 12° 13° 15° Blanes 19° 14° 13° 14°

Europa

MÀX. MÍN. Madrid sol Londres vent fort París pluja i vent Berlín molts núvols Roma mig tapat Brussel·les pluja Estocolm tapat Amsterdam xàfecs Praga pluja abundant Lisboa pocs núvols

21º 10º 9º 4º 15º 7º 9º 4º 19º 13º 9º 5º 2º 0º 12º 9º 13º 8º 21º 15º

El sol La lluna

SORTIDA POSTAALBA SORTIDA

07.15 hores 07.45 hores 17.28 hores 17.58 hores 14.13 hores 01.01 horesPOSTA NIT FOSCA

‘Merlí’, per al·lusions

Dilluns a Merlí el Pol li deia al Bruno: “Què passa? Si ara em lio amb una senyora de quaranta anys, què? Ai-

xò vol dir que només m’agraden les ve-lles?” Com a espectadora vella de quaran-ta anys, vaig somriure. Perquè la frase, di-ta per un nano de divuit, fa riure. Perquè hi va haver un temps que jo també vaig pen-sar que els de quaranta eren uns vells. I per veure tan ben retratada la inge-nuïtat d’un de divuit que es pensa que a les senyores de quaranta els ve molt de gust allitar-se amb un jovenet d’aquesta edat.

Merlí és una bona sèrie, que ha evolucionat trobant una química en-tre els personatges molt precisa i ben definida. El guionista Héctor Lozano ha anat coneixent els registres dels actors, i els actors han fet seus els rols. Francesc Orella, amb aquest persu-asiu Merlí, és el pal de paller en una història en què els actors veterans de les diferents subtrames aporten consis-tència. L’experiència i la solidesa d’Orella, Victòria Pagès, Marta Marco, Pau Durà, Jordi Martínez... s’han potenciat amb l’energia, l’humor i la prudència interpre-tativa dels actors més joves. S’ha establert

críticatvMÒNICA PLANAS - PERIODISTA

xen uns nanos que han de fer l’esforç per evolucionar cap al món adult.

Alguns espectadors s’han sorprès amb l’ús de les paraules grolleres dels personat-ges: “Si cal ensenyo la polla”, “El meu cosí m’ha dit que si li llepes l’orella a una tia, te la folles!”, “Què li ha picat al teu pare? La polla li ha picat!” Però m’interessa més una

sèrie que intenta dignificar l’adoles-cència des de la realitat lingüística que una sèrie que pretén camuflar la rea-litat adolescent per no pertorbar l’es-pectador. I m’agrada una sèrie en què els pares són tan imperfectes com els seus fills. L’adolescència a nivell tele-visiu ha sigut sempre, per tradició, tan maltractada, estereotipada i menys-tinguda que a Merlí s’ha fet un pas en-davant. Éssers que pateixen, que es-timen, que dubten, que s’equivo-quen... i que diuen paraulotes. I, amb més distància, satisfà veure com la in-dústria audiovisual proporciona a uns

actors tan joves plataformes professionals tan bones i de qualitat com Merlí. L’encert de TV3 amb aquesta sèrie és absolut. Per-què Merlí no ens l’hem de mirar com si fós-sim uns vells escandalitzats (de l’edat que sigui). Només hem de fer servir el criteri.

Paraulotes ‘Merlí’ intenta

dignificar l’adolescència des de la realitat lingüística

una relació simbiòtica que ha beneficiat les dues generacions. I el guionista tam-bé ho està aprofitant, exposant uns con-flictes en què adults i adolescents mante-nen una relació d’intercanvi. El Merlí aprèn dels seus alumnes, els pares reben lliçons dels seus fills, són els adolescents qui no comprenen els progenitors i dibui- ESPECTADORS ‘SHARE’

01 Telenotícies vespre TV3+3/24 21.00 602.000 20,5% 02 Telenotícies migdia TV3+3/24 14.30 547.000 29,7% 03 El hormiguero 3.0. ANTENA 3 21.46 418.000 13,2% 04 APM? TV3 22.00 397.000 12,5% 05 El intermedio LA SEXTA 21.30 379.000 12,1%

Programes més vistos dimecres

Canals més vistos dimecres

LES AUDIÈNCIES

14,9%

12,1%

11,2%

7,2%

6,5%

ÁNGELA, 9 ANYS

LAIA, 3 ANYS

BIEL, 8 ANYS

20.11.2015

“Mama, saps què? Saps una co-sa?”, m’has dit avui. I era una cosa molt ale-

gre i molt important i, esclar, sense cap importància. Una d’aquestes coses que haurien de poder dir tots els nens del món però, sobretot, que haurien de po-der escoltar tots els pares del món. M’has dit: “Saps què, mama? Jo, si fos el Nobita, tractaria molt bé el Doraemon”. I jo he rigut i t’he donat la raó. És veritat. En Nobita és un pesat. No estudia, no s’esforça, sempre espera que en Dora-emon li tregui les castanyes del foc i el tracta malament. Segur que tu li esta-ries més agraïda, perquè ets una bona nena. Sí, segur que el tractaries millor. Li donaries les gràcies pels invents.

I m’has parlat d’això perquè tu ets una nena d’Occident, del nostre cantó, d’aquest tràgic cantó on vivim, on els nens teniu escola i joguines, i tele per criticar i imatges terribles d’altres nens (que no us ensenyem) i dels seus pares. Pares sense cap esperança, que farien el que fos pels fills: prostituir-se, arrosse-gar-se, matar i deixar-se matar. En ai-xò tots som iguals. Qui no faria el que fos pels seus nens?

Avui, a la classe, us mirareu l’ARA, i en parlareu, d’aquest dia: el Dia Inter-nacional de la Infància. Esperem a les nou, a la porta de l’escola. El teu com-pany et diu: “Avui m’han obligat a po-sar-me laca...” I tu rius, perquè el com-prens, com quan a tu t’obliguen a posar-te els pantalons que no t’agraden. I en-treu a classe, agafats, parlant de les vostres coses. De si en Nobita no es me-reix en Doraemon i de si al Lidl, per una compra superior a 15 euros, et regalen un ninot que es diu Stiquis. I jo us mi-ro. Com pot ser que hi hagi nens que es perdin això, perquè, simplement, s’es-tan morint de gana? Com pot ser que hi hagi pares que no puguin dir “prou de tele”, que no puguin dir “avui prou gale-tes” perquè els seus fills, simplement, s’estan morint de gana? Què vol dir “Dia Internacional de la Infància”?

TOVALLONS NEGRES

El dia dels nens

EMPAR MOLINER

El nen de la foto

“Hi ha cues al CCCB per veure l’exposició del World Press Photo”, em va dir el Toni So-ler, amb un punt d’or-

gull grupal per l’interès de la gent pel foto-periodisme. Deu ser, vaig pensar, la neces-sitat de contemplar el món que ens envol-ta. Veure i entendre, diu l’encertat títol de la mostra d’enguany. Hi vaig en una hora amb poca gent. Em fixo en les cares dels que ob-serven les 134 fotografies premiades. Veig, en els seus ulls, un punt de mirada compas-siva del Primer Món. I, també, una certa atracció per l’estètica de l’horror, el debat íntim entre la denúncia i la poesia. La ma-joria són fotografies –l’èxode de Síria, els afectats de l’Ebola, nens a la guerra– que ens neguitejaria trobar en un diari i potser passaríem la pàgina més ràpid i tot. El nos-tre cervell actua com una arma de defen-sa per no veure la tossuda insistència de la realitat que tenim al davant. Hi ha un risc:

LA BORSA O LA VIDA

DEMÀ Albert Om

que sovint ens quedem amb l’impacte del document més que en la gravetat del mis-satge. L’exposició també l’haurien pogut titular Veure per tranquil·litzar-nos la consciència, però seria llarg, injust i poc co-mercial. La fotografia, testimoni insubor-nable encara al segle XXI, continua sent la millor manera de mirar les tragèdies que ens costa acceptar. Al CCCB hi ha, emmar-cades i exposades, famílies senceres que s’escapen de la guerra de Síria, assetjades per l’exèrcit de Baixar al-Assad, pels rebels al règim o per l’Estat Islàmic. Ningú no els pregunta de qui fugen perquè tots miren de sobreviure a l’horror, sense cognoms. Entre les famílies de les fotos hi ha nens. Algú els ha fet pensar que Europa era un paradís on se’ls acabaria el malson i, a la primera pastera, la realitat els torna a re-bolcar. Els que arriben a l’altra banda, co-mencen aleshores un periple indigne i do-lorós. Buscaven refugi i han trobat les ar-gelagues de la incomprensió.

Mapa sentimental d’Europa

Cada minut, un sirià fuig pel Lí-ban. Des que va començar la guerra, quatre milions i mig d’habitants han marxat del seu país. Només en l’últim

any, tres mil persones han mort al Medi-terrani intentant entrar a Europa. L’èxo-de, per als que hi han arribat per Grècia o per Turquia, continua a peu nord enllà durant milers de quilòmetres. Macedò-nia, Sèrbia, Hongria, Eslovàquia, Àustria, Alemanya, Suècia... A tot arreu topen amb la política, amb les barreres mentals en nom de la llei. També troben, tot s’ha de dir, la solidaritat de la bona gent anò-nima que no acostuma a ser notícia i que acull, dóna entrepans i abraçades. Men-trestant, l’Europa oficial, lenta, superada i heterogènia, no se’n surt. Quan decidei-xen que acolliran 160.000 refugiats po-lítics, no troben la data per començar. A Hongria, Txèquia i Eslovàquia no en vo-len. Al Regne Unit, Irlanda i Dinamarca

no els en toquen perquè van pactar un es-tatus jurídic diferent amb la UE. I així anem, tants caps tants barrets, tothom mira per ell i la solidaritat és una parau-la en les seves hores més baixes. En l’úl-tim any, Europa ha construït set tanques perquè els que busquen asil polític no les poguessin saltar. A Hongria els van fer pujar a un tren que no portava enlloc. Al sud d’Eslovàquia van fer un referèndum per si havien d’acollir refugiats sirians. Un 97% va votar que no perquè aquella guerra no era problema seu. A Espanya, el ministre de l’Interior fa una al·legoria miserable: si una casa té goteres en un la-vabo, en comptes de repartir les goteres per tota la casa, el que ha de fer és tapar el forat. Quan li diuen que a Espanya li to-quen 14.931 refugiats, ni més ni menys, aleshores diu que sí de seguida, potser perquè es pensava que n’hi vindrien més. Europa fa plorar. Fa massa temps que va de cimera en cimera fins al ridícul final.

Xavier Bosch

El World Press Photo ens commou. ANDREA, 10 ANYS

La bona gent que acull refugiats. EMMA, 6 ANYS

ÀLEX

, 10

ANYS

CARL

A, 1

1 AN

YS