Campament transsilvaniaTot va començar, fa molt i molt de temps, l’any 1711 a Bucarest.

Era Setmana Santa ; la Patri, la Nit, la Hannah i en Xavi estaven de

campament. Eren una colla de nens de 16 anys.

Quan vam acabar de sopar “un menjar horrible” i anàvem a les

tendes de campanya, vam sentir uns sorolls al bosc i vam decidir

anar a mirar.

De sobte van aparèixer cinc animes, totes tenien una mossegada

al coll, com si fossin de…

-Qui sou vosaltres!?- Va dir una veu darrere nostre –Jo soc en

Sir. Vladimir Cu sange rece, però hem podeu dir Vladi-.

Era un home un tant estrany, pàl·lid i amb els ulls vermells i

feia una olor horrible de sang freda…

El senyor Vladi ens va convidar a casa seva a sopar però quan

vam arribar ens vam adonar que era un castell. Quan vam seure

a taula,la Nit va marxar a investigar les habitacions. De sobte,

va sentir que alguna cosa li tocava l’espatlla, quan va mirar a

dalt, va veure una noia jove i dolça penjada d’una corda. – Hem

de marxar corrents, el senyor Vladi és un vampir sanguinari que

mata la gent xuclant-li’s tota la sang i després els penja al

castell!!-.

Quan van arribar, es van anar a refugiar en una botiga

especialitzada en all. El vampir va entrar a la botiga i no es va

adonar de que era d’alls i es va començar a marejar i va sortir

però just quan va sortir, van aparèixer els primers rajos de sol

de l’alba i el vampir es va cremar i va morir. Els nois van

aconseguir escapar-se cadascun a casa seva.

Tots van sortir corrents com bojos fins a arribar a l’estable dels

cavalls, el vampir els va començar a perseguir, van pujar

cadascun a un cavall i van cavalcar fins a Bucarest.

Fins i tot avui dia es diu que aquelles cinc ànimes i la dolça

noia segueixen voltant pel campament i mai més s’ha sabut

res dels companys que dormien al campament.

Xavi GilHannah PrestePatricia cánovasNit Batlló