camp de treball a pujalt - observatoridepujalt.cat · a la part exterior es donen els conceptes...
TRANSCRIPT
1
Estada de dos dies
a
l’Entorn d’Aprenentatge
de l’Observatori de Pujalt
Curs 2014 – 2015
Ajuntament de
Pujalt
2
Índex:
pàgines
1. Introducció..........................................................3
2. Descripció de les diferents activitats..................4
2.1. Caminada pel Sistema Solar....................4
2.2. Taller de meteorologia.............................6
2.3. Observació astronòmica.........................13
2.4. Taller d’energies renovables..................15
3. Planificació de l’estada. Horaris......................16
4. Preus estada a l’Entorn d’Aprenentatge...............17
3
1. Introducció:
L’estada de dos dies a l’Entorn d’Aprenentatge de l’Observatori de Pujalt està
pensat per viure la meteorologia, l’astronomia, les energies renovables i l’entorn natural
tot fent una mica d’exercici. Es tracta de treballar les diferents àrees tot portant a terme
una sèrie d’activitats a on serà primordial l’aprenentatge de l’observació i a on també es
portarà a terme la realització d’un treball didàctic. L’entorn natural de Pujalt junt amb
l’empenta per viure en el món de les renovables fa d’aquest lloc un punt ideal per poder
interrelacionar tots aquests camps.
L’estada de dos dies és adient pels alumnes de cicle superior de primària i pels
de tota la secundària.
En el treball de la meteorologia i l’astronomia es fa especial èmfasi en
l’observació meteorològica i en l’observació astronòmica tot motivant a que l’alumne es
faci preguntes i extregui les seves hipòtesis. També es treballa l’experimentació al
laboratori tot simulant fenòmens que es produeixen a la natura amb la col·laboració dels
mateixos alumnes, es fa ciència. Aquí es recordarà, també, l’afany de l’home per
conèixer i com aquest afany va fer que l’astronomia fos la primera de totes les ciències,
la mare de la ciència. Les energies renovables es treballen a l’aula amb part teòrica i
part pràctica i també es treballen al camp aprofitant el recorregut que es fa en bicicleta a
on es visita de prop un monstre de les energies renovables, un molí, a on s’aprofita per
explicar les característiques del parc eòlic de Pujalt i dels municipis propers. També
s’observa un abocador de residus situat a Pujalt. Aquí es motiva a la pràctica esportiva
amb l’afegit de motivar a observar el que tenim al voltant, a observar la natura que ens
envolta i sobretot a saber-la valorar.
4
2. Descripció de les diferents activitats a fer: Les activitats que es porten a terme a l’estada de dos dies són:
- 2.1. Caminada pel Sistema Solar.
- 2.2. Taller de meteorologia.
- 2.3. Observació astronòmica.
- 2.4. Taller d’energies renovables.
2.1. Caminada pel Sistema Solar Consisteix en una caminada de 4 km a on s’aniran trobant els diferents planetes
del Sistema Solar a escala amb una petita descripció de cada un. La caminada serveix
per adonar-se de com de buit està l’espai interplanetari del Sistema Solar. També
serveix per tenir el primer contacte amb el municipi i el seu entorn natural i rural.
L’escala d’aquesta maqueta del Sistema Solar és 1:1.125.000.000. Es surt des de
l’Observatori de Pujalt a on tenim una maqueta del Sol que té una mida de 120cm de
diàmetre. A partir d’aquí es seguirà un camí marcat a partir d’un plànol i d’unes
explicacions. Es passarà primer pel nucli de Pujalt, travessant els carrers principals, i
després per camins de l’entorn de Pujalt. En aquest camí s’aniran trobant els diferents
planetes del Sistema Solar. El primer planeta que es troba és Mercuri. Ens el trobem a
50m del Sol amb un diàmetre de 4mm. És el més petit del Sistema Solar. Després ens
trobem Venus a 96m del Sol amb un diàmetre de 1,1cm. La Terra ens la trobem a 134m
del Sol amb una mida de gairebé 1,2cm de diàmetre. Mart està a 204m del Sol amb una
mida d’uns 6mm de diàmetre. Després és el torn de Júpiter a 696m del Sol amb un
diàmetre de 12,6cm. Saturn està a 1280m del Sol amb un diàmetre de 10,6cm. Urà es
situa a 2576m del Sol amb un diàmetre de 4,6cm. Finalment Neptú el trobem a 4000m
del Sol amb un diàmetre de 4,4cm.
Una vegada trobat Neptú ens caldrà caminar una mica per arribar a
l’Observatori. Una vegada arribats a l’Observatori es pregunta a l’alumne quan hauríem
de caminar per trobar l’estrella més propera al Sol seguint les proporcions de la maqueta
del Sistema Solar que s’ha observat. La resposta són 35.512km, pràcticament la volta al
món.
La caminada la poden fer amb el professor de l’escola responsable o amb un
monitor de l’Observatori de Pujalt.
Les distàncies de la maqueta serveixen, pels alumnes de secundària, per fer
càlculs de les distàncies en unitats astronòmiques a les que ens anem trobant els
diferents planetes. Als alumnes se’ls dóna les diferents distàncies dels diferents planetes
de la maqueta i se’ls defineix una unitat astronòmica com la distància entre la Terra i el
Sol. Una vegada fets els càlculs es dóna la distància mitjana de la Terra al Sol en
quilòmetres i els alumnes fan els càlculs pels diferents planetes. Aquí s’introdueix la
notació científica pels alumnes de 2n cicle de secundària per tal que la treballin amb els
valors obtinguts per les distàncies dels planetes. Pels alumnes de 4t de la ESO més
avançats se’ls dóna el valor de la velocitat de la llum i han de calcular les distàncies en
minuts llum dels diferents planetes del Sistema Solar i en anys llum de l’estrella més
propera. Aquí es treballa una part de matemàtiques molt necessària per fer ciència.
5
Recorregut blau: Maqueta del Sistema Solar a l’escala descrita 1:1.125.000.000.
Recorregut de 4kms.
Recorregut vermell té una llargada d’1,6kms i s’utilitzaria en el cas de falta de temps.
Recorregut inicial amb sortida a l’Observatori de Pujalt. Recorregut pel nucli de Pujalt:
Sortida des de
l’Observatori
6
2.2. Taller de meteorologia Avui en dia hi ha centenars d’estacions meteorològiques automàtiques a
Catalunya, amb prop de 200 d’oficials. Tot i aquest elevat nombre d’estacions els
observatoris no han desaparegut, ja que la figura de l’observador meteorològic continua
sent avui molt important. L’observador veu coses que els aparells no detecten com les
boires, gebrades, tipus de precipitació, visibilitat, tipus i cobertura de núvols, etc...
Els objectius del taller són:
- Que els alumnes aprenguin el treball de l’observador meteorològic en el
seu dia a dia tot portant a terme una observació.
- Que els alumnes entenguin millor, a partir de l’observació d’experiments,
el funcionament de la nostra atmosfera.
- Motivar a l’alumne per tal que tingui curiositat en observar la natura que
ens envolta recordant que tots som observadors d’ella.
- Motivar a l’alumne a fer-se preguntes i trobar-ne les respostes tot fent
ciència.
El taller consta de dues parts, una a l’exterior i l’altra a l’interior de
l’Observatori, amb una durada de 3 hores en total.
A la part exterior es donen els conceptes bàsics per tal de portar a terme una
observació meteorològica amb aparells senzills i utilitzant els sentits. Una vegada
donats els conceptes bàsics els alumnes realitzen l’observació.
A la part interior es porten a terme una sèrie d’experiments relacionats amb la
meteorologia i la física. Els alumnes participen en la realització d’alguns d’aquests
experiments, els observen i es fan i es responen preguntes tot prenent nota d’ells i de la
seva relació amb l’atmosfera.
Es fan grups d’aproximadament 25 alumnes, de tal manera que al mateix
moment poden haver 50 alumnes fent el taller.
Els alumnes reben un petit quadern amb diferents explicacions de la part de
l’observació i a on prendran nota de l’observació que facin ells mateixos i també dels
experiments. Cal portar llapis i goma.
7
Primera part del taller de meteorologia a l’exterior:
“ L’observació meteorològica”
En aquesta primera part es comença recordant la importància de l’observador
meteorològic. Després es donen les nocions necessàries per tal de fer l’observació
meteorològica amb i sense aparells, utilitzant els sentits. Finalment es realitza
l’observació meteorològica tot anotant en una taula els diferents valors que caracteritzen
la situació meteorològica del dia. Exemple de taula on s’anoten els diferents valors:
Dia i
hora
d’observació
Precipitació
(l/m2)
(mm)
Meteors Velocitat
del vent
(km/h)
Direcció
del
vent
Temp.
actual
(ºC)
Temp.
humitat
(ºC)
Humitat
(%)
Tipus
de
núvols
Octes
de cel
cobert
Visibilitat
(m)
Estat
del
sòl
Notes
Els conceptes treballats són el següents:
La precipitació: Com es mesura la precipitació. El pluviòmetre i la lectura de la
precipitació amb la proveta.
Meteors: Fer una lectura dels diferents meteors (pluja, vent, rosada,...) i observar si
se’n veu algun. Després de llegir-los són ells que hauran de dir quins s’observen
i els anotaran al quadern de treball.
El vent: Què és el vent? Com determinar la direcció sense aparells? Deduir d’on ve
el vent amb els ulls tancats i després comprovar la direcció amb la bandera de
l’observatori i el penell. Deduir la velocitat del vent utilitzant l’escala de
Beaufort que mesura la intensitat del vent observant els efectes que produeix en
els objectes exteriors.
Orientació sense brúixola: Utilitzar les agulles del rellotge i el Sol per tal de trobar
els punts cardinals i poder així orientar-nos.
Rosa dels vents: Fer una ullada als diferents noms dels vents més populars.
Temperatura i humitat. El psicròmetre:
Explicació de com mesurem la
temperatura i la humitat a partir de
dos termòmetres, el sec i l’humit, i
unes taules. Els alumnes fan la
mesura amb el psicròmetre-fona que
consisteix en un joc de dos
termòmetres iguals que els fem girar
amb un cordill. Un dels termòmetres
està en contacte amb aigua
destil·lada. Després hauran de trobar
quina és la humitat relativa de l’aire
a partir dels valors dels dos termòmetres. S’introdueix el concepte d’humitat i es
recorda que volem mesurar la temperatura de
l’aire.
Els núvols: Aquí es treballa què és un núvol i la
seva classificació. També es treballa les parts
de cel cobert a partir de les octes.
Visibilitat a distància: A partir d’uns punts
geogràfics amb distàncies conegudes es pot
8
saber la visibilitat des del nostre punt d’observació. Els alumnes tindran un
dibuix amb els punts geogràfics i les distàncies i podran determinar la visibilitat
en quilòmetres o metres.
Estat del terreny: El fenòmens de precipitació recents modifiquen el terreny. En
aquest apartat tenen una taula amb diferents símbols (el sec, el moll, l’entollat, el
nevat, etc...) i el que han de fer és observar com es troba el terreny al voltant de
l’observatori i anotar-ho en el quadern de treball.
En finalitzar l’observació s’ensenyen els diferents aparells de mesura que
disposa l’observatori.
Segona part a l’interior:
“Observació d’experiments atmosfèrics”
En aquesta segona part es realitzen experiments senzills amb l’objectiu de fer més
entenedora la física que ens envolta, de fer més entenedora la natura. Molts d’aquests
experiments es poden reproduir després a casa o a l’escola.
En els diferents experiments participen els alumnes per tal de dur-los a terme.
Anoten el nom de l’experiment, fan un petit dibuix de l’experiment i de la seva
representació a la realitat i prenen notes.
A continuació hi ha alguns dels experiments proposats. Els professors, segons els
seus interessos, n’han de triar entre 5 i 6. Es diferencien amb una (P) els exclusius per a
primària, amb una (S) els exclusius per a secundària i amb una (P-S) els que es poden
portar a terme tan a primària com a secundària amb el llenguatge adaptat a cada
nivell.
Experiments proposats:
1. Formació dels núvols (P):
Experiment senzill on es fa bullir aigua per tal d’accelerar l’evaporació i
després la mateixa aigua evaporada es fa condensar de manera similar a la
formació d’un núvol. Aquí es remarca que per la formació d’un núvol
necessitem inicialment aigua líquida, després que s’evapori aquesta aigua i
finalment que es refredi. Al refredar-se es condensarà i es tornarà líquida.
Aquí es treballa el cicle de l’aigua amb els seus canvis d’estat i també el
concepte d’humitat.
2. Formació d’un núvol dins d’una garrafa (P-S):
En aquest experiment obtindrem un núvol real dins d’una garrafa de 2,5
litres de volum tot produint un refredament sobtat i explicant els diferents
elements necessaris per a la formació d’un núvol. El mateix procés es porta a
terme amb i sense fum i es pot observar com el fum facilita la formació del
núvol.
3. Evaporació i ebullició (S):
Aprofitant el mateix
experiment de la formació dels
núvols es treballen aquests dos
conceptes. Pels alumnes d’ESO
es recorda que l’aigua bull a
100ºC a nivell del mar i si la
pressió disminueix el punt
d’ebullició baixa. A través d’una
9
bomba de buit es pot comprovar que podem fer bullir aigua a 50ºC quan
disminuïm la pressió atmosfèrica .
4. Formació de la neu i de la calamarsa(P-S):
Aquí es realitza un petit experiment on s’observa la diferència entre la
formació de la neu i la formació de la calamarsa.
5. Ascens de l’aire per convecció (P-S):
Per tal que es formi
un núvol cal, normalment,
que l’aire ascendeixi
(excepció boires). A
l’ascendir l’aire es refreda i
llavors es pot condensar el
vapor d’aigua que porta.
L’aire pot pujar per vàries
causes:
Ascens per
convecció, ascens orogràfic,
ascens per depressió, ascens per xoc de dues masses d’aire i ascens per aire fred
en alçada.
Aquí es reprodueix un ascens per convecció. El mateix experiment ens
serveix per explicar per que a les parts altes de l’atmosfera fa més fred.
6. Càrregues elèctriques (P):
Aquí s’introdueix el concepte de càrrega elèctrica. S’explica de
l’existència de dos tipus de càrregues presents en la matèria. L’experiment és
molt senzill i es comprova que al fregar cossos aquests es carreguen de diferent
manera. Després de carregar un cos es pot observar com aquest atrau un cos no
carregat inicialment. També s’observa com un cos carregat pot repel·lir un altre
cos carregat amb la mateixa càrrega. Això ho comparem amb el que passa a
l’atmosfera.... hi ha moltes càrregues fins que salta una xispa, la descàrrega
elèctrica. Aquí s’explica també la diferència entre llamp i llampec.
7. El so (P-S): Els so viatja més a poc a poc que la llum i per això veiem primer el llamp
i després escoltem el tro. El so, però, necessita un medi per desplaçar-se, en el
nostre cas és l’aire. Si no hi hagués aire el so no es desplaçaria i no sentiríem res.
En aquest experiment es comprova com al treure una part de l’aire de dins d’un
recipient amb una bomba de buit un despertador fa menys soroll que quan si té
tot l’aire.
Pel alumnes d’ESO es recorda que el so és una ona mecànica (necessita
un medi per desplaçar-se) i que la llum del Sol és una ona electromagnètica (no
necessita cap medi per desplaçar-se). També s’explica que el so viatja més ràpid
a través dels líquids i encara més ràpid en els sòlids.
8. La pressió atmosfèrica (P-S):
L’aire té un pes i exerceix una pressió, la pressió atmosfèrica. Aquesta
pressió no la notem gaire, ja que a dins del nostre cos també tenim aire i quedem
compensats. A la vegada, a més, estem acostumats a la pressió. Aquí es
proposen una sèrie d’experiments per observar la força que exerceix l’aire al
damunt dels cossos:
10
a) Primer experiment: s’observa com l’aire és capaç d’aguantar l’aigua
de dins d’un got amb l’ajuda d’un paper.
b) Segon experiment: amb
l’ajuda d’una bomba de buit es treu
l’aire de dins de dos hemisferis, els
hemisferis de Magdeburg. Una
vegada tret l’aire es comprova que
no els poden separar, els alumnes
proven de separar-ho i no poden.
Una vegada ho han provat s’obra la
vàlvula, entra l’aire i s’observa com
és de fàcil separar-los. Experiment
realitzat a mitjans del S.XVII.
c) Tercer experiment: Amb
l’ajuda de la bomba de buit es treu l’aire de dins d’una campana a on hi ha un
globus una mica inflat. S’observa com el globus augmenta el volum.
Aquí es recorda que la pressió atmosfèrica es mesura amb el baròmetre
de mercuri. També es recorda de la importància de la pressió atmosfèrica en el
moviment de l’atmosfera.
9. Baròmetre d’aigua (S):
L’experiment reprodueix amb aigua, i l’ajuda de la bomba de buit, el
funcionament d’un baròmetre de mercuri.
10. Pluja engelant (P):
Aquest fenomen succeeix quan plou sobre un terra amb una temperatura
inferior als 0ºC, l’aigua al caure es congela de forma instantània sent molt
perillós per conduir. L’experiment consisteix en agafar unes rajoles del
congelador i utilitzar-les com a terra. Es mullen les rajoles, l’aigua queda
instantàniament congelada. Amb un petit cotxet teledirigit es comprova com es
perd el control en la zona gelada.
11. Composició de l’aire (P-S):
Amb una simple espelma, un plat, un got i aigua es treballa la composició
de l’atmosfera. Es recorda que aproximadament una cinquena part de l’aire és
oxigen i quatre cinquenes part nitrogen. Es recorda que l’oxigen es necessari per
la combustió i que sense ell s’acaba.
12. Per què no cauen els satèl·lits?(P-S):
L’experiment pretén fer entendre com es pot aguantar un satèl·lit a
l’alçada que orbita tenint en compte que allà hi ha gravetat. Es relaciona el
moviment dels satèl·lits amb el dels planetes al voltant del Sol. Experiment pel
taller d’astronomia.
13. Forces entre líquids i sòlids (S):
Els líquids i els sòlids s’exerceixen forces entre ells.
L’experiment consisteix en observar com amb un tros de vidre, aigua i un
objecte sòlid podem aconseguir que l’objecte sòlid quedi enganxat al tros de
vidre gràcies a la força entre líquids i sòlids.
Aquesta força és la que fa que l’aigua pugi per les parets en una proveta.
11
14. Tensió superficial (S):
A l’omplir un got fins dalt de tot es comprova la forma arrodonida de la
superfície, forma produïda gràcies a la tensió superficial. També la forma de les
gotes és gràcies a aquesta força.
Aquí es comprova com un clip de metall pot aguantar-se, a la superfície
de l’aigua, gràcies a aquesta força.
15. Tensió superficial i forces entre líquids i sòlids (S):
S’agafa una ampolla plena d’aigua amb un tap enreixat i es comprova
com l’aigua no cau al girar l’ampolla cap per avall. Efecte de la tensió
superficial i la força entre líquids i sòlids.
16. La forma de les gotes de pluja i com s’aguanten (P-S):
Les gotes de pluja tenen una forma esfèrica gràcies a la tensió superficial.
Aquestes gotes es poden aguantar dins d’un núvol gràcies a les fortes corrents
d’aire que es produeixen. En aquest experiment es mostra la forma d’una gota i
com aquesta s’aguanta al damunt d’una cullera molt calenta sense que toqui la
cullera.
17. Pressió de gasos sobre líquids (S):
L’atmosfera exerceix diferents pressions a nivell de superfície i aquesta
pressió es transmet als oceans i als mars. Aquest fet produeix que el nivell del
mar pugui oscil·lar uns centímetres en diferents èpoques de l’any en funció de la
pressió atmosfèrica a la qual es troba.
En aquest experiment s’observa la transmissió de la pressió dels gasos
sobre dels líquids, transmissió que succeeix entre l’atmosfera i l’oceà.
18. Principi d’Arquímedes i el submarí (S):
S’utilitza un recipient que es submergeix sota de l’aigua en el punt
d’equilibri. Canviant la pressió de l’aire sobre el líquid aconseguirem que entri o
surti aigua del recipient submergit sota de l’aigua i per tant variarem el pes que
farà que el recipient s’enfonsi o suri. Aquest experiment cal fer-lo després del
n.17.
19. Compressió i dilatació dels gasos (P-S):
Experiment senzill en que s’observa el canvi de volum d’una ampolla de
plàstic al canviar la temperatura de l’aire que conté.
20. Efectes d’un huracà (P-S):
En aquest experiment farem baixar la pressió atmosfèrica de dins d’una
llauna de refresc buida tot refredant-la en aigua. Al baixar la pressió s’observarà
com ha pujat el nivell de l’aigua a dins de la llauna de la mateixa manera que
succeeix en el centre d’un huracà. El mateix procés es fa de forma sobtada i
s’observa com la llauna queda esclafada per la diferència de pressió atmosfèrica.
21. Per què tenim estacions?(P-S):
Sovint es creu que la distància al Sol és la que produeix les diferències de
temperatura al llarg de l’any. En aquest experiment, gràcies a un calefactor i a un
planeta Terra, es pot comprovar quin hemisferi s’escalfa més en funció de
l’època de l’any. Es mostra que és la inclinació de l’eix de la Terra i la translació
d’aquesta les responsables que al llarg de l’any es produeixin diferents estacions.
Experiment tan pel taller d’astronomia com pel de meteorologia.
12
22. Efecte de la pressió atmosfèrica en gasos dissolts en líquids (S):
Els gasos es dissolen en els líquids. La concentració d’aquesta dissolució
dependrà de la temperatura del líquid i de la pressió a la qual està sotmès. Aquí
es comprova que quan es col·loca una beguda gasosa en una atmosfera amb
poca pressió, dins de la campana de buit, el gas s’allibera.
23. Força de Coriolis (S):
L’aire tendeix a anar d’altes a baixes pressions. Això, però, quan passa a
escala planetària es veu afectat pel moviment de rotació de la Terra tot fent girar
l’aire cap a la dreta a l’hemisferi nord i cap a l’esquerra a l’hemisferi sud. El
responsable és la força de Coriolis, una força fictícia.
A partir d’un disc de vinil s’ensenya com és que l’aire, quan es desplaça
de zones d’altes pressions a zones de baixes pressions, es desvia cap a la dreta a
l’hemisferi nord i cap a l’esquerra a l’hemisferi sud donant un moviment
diferent al voltant dels anticiclons i depressions a cada hemisferi.
24. El tub de Newton (S):
Es comprova com una ploma cau a gran velocitat quan dins d’un tub es
treu part de l’aire. Es recorda que els cossos cauen tots amb la mateixa
acceleració en absència de fregament.
25. El camp magnètic terrestre (P-S):
La Terra és un gran imant i com a tal produeix un camp magnètic que és
el que fa moure l’agulla de la nostra brúixola. Aquí es construeix una brúixola
casolana amb una agulla i un tros de suro i es comprova l’existència del camp
magnètic terrestre. Es recorda que aquest camp magnètic ens protegeix de les
tempestes solars que es produeixen sovint i que afecten més als països situats
més al nord. Les aurores boreals són producte de la interacció de les tempestes
solars amb les partícules de la nostra atmosfera.
26. Refracció atmosfèrica (S):
Aquí s’observa els efectes de la refracció que fa que puguem veure
objectes que sense la refracció no podríem veure’ls com per exemple el Sol quan
està molt a prop de l’horitzó. S’observa també com és desviat un raig de llum
d’un làser al canviar de medi.
Aquí també s’explica el fenomen de l’Arc de Sant Martí i si fa sol es
mostra com un prisma separa en colors un raig de llum.
27. El pes de l’aire (S):
Aquí s’observa com una bola de porexpan situada en una balança
augmenta de pes al fer el buit sobre la balança. Realment el que està succeint és
que l’empenta d’arquímedes sobre la bola de porexpan, que equival al pes de
l’aire que desplaça la bola, desapareix i per tant l’augment de pes fictici que ha
tingut la bola és realment el pes de l’aire desplaçat. Experiment que cal fer
després de l’experiment n. 18.
28. La contaminació atmosfèrica, anticicló i la inversió tèrmica (S):
En cas d’haver un potent anticicló a l’hivern es produeixen fortes
inversions tèrmiques i dificultats per que es dissipin les partícules contaminants
que s’alliberen arran del terra. Aquí s’observa el fenomen dins d’un got i es
recorda que quan les situacions atmosfèriques són de fortes inversions tèrmiques
cal evitar al màxim l’emissió de gasos contaminants a les zones més fondes.
13
2.3. Observació astronòmica L’objectiu és observar a través d’un telescopi i adquirir coneixements bàsics
d’astronomia.
La durada total és de 2 hores que es divideixen en dues parts. Primer es fa, a
l’interior de l’observatori, una explicació introductòria. A continuació es porta a terme,
a l’exterior, l’observació astronòmica.
L’horari, per començar les
sessions, dependrà de l’època de l’any i
es podrà convenir amb l’escola en
funció dels seus interessos.
Cal dir que en l’estada de 3 dies
es proposen fer dues observacions
astronòmiques per tal d’assegurar-ne de
fer una de bona. Si les dues nits són
bones serveix per poder observar les
diferències d’un dia i l’altre i també per
consolidar els coneixements adquirits.
Primera part
Aquesta primera part s’introdueix l’astronomia tenint en compte que és de les
ciències més antigues del planeta. La durada pot estar al voltant de 45 minuts.
Continguts:
- Breu història de
l’astronomia.
- El Sistema Solar. El
moviment dels planetes al
voltant del Sol.
- L’explicació de les estacions.
- Els eclipsis de Sol i de
Lluna.
- Les estrelles, les galàxies,
l’univers...
- Que són les constel·lacions i
les constel·lacions del
Zodíac.
- Mostrar un programa gratuït per veure el cel de nit. S’ensenyen les
constel·lacions que després
s’observaran.
Les explicacions tenen el suport
de maquetes a partir de les quals es fan
més entenedores les explicacions.
Per acabar aquesta part es porten
a terme un parell d’experiments per tal
d’explicar per què els satèl·lits no cauen
i també per observar el fenomen de la
refracció i els seus efectes. En aquests
experiments col·laboren els alumnes.
14
Segona part
Després de l’explicació inicial, a dins de l’observatori, es fa l’observació
astronòmica. S’observa amb el telescopi la Lluna, algun planeta i alguna estrella doble.
Si la nit és bona, és possible veure alguna nebulosa o algun cúmul d’estrelles. També
s’ensenyen algunes constel·lacions i s’explica com trobar l’estrella Polar a partir de
l’Óssa Major. S’acompanya l’observació de les explicacions adients. Aquesta part té
una durada d’una hora i 15 minuts.
L’hora d’inici està en funció de l’època de l’any en que es fa l’observació
astronòmica.
En els grups de 50 persones es divideixen en dos i mentre un fa l’observació
l’altre està fent els conceptes bàsics i a la inversa. Per fer les observacions es compta
amb l’Agrupació Astronòmica de l’Anoia.
15
2.4. Taller d’energies renovables
Els objectius del taller són:
- Aprendre les principals fonts d’energies renovables.
- Conèixer el funcionament de cada una d’aquestes fonts.
- Conscienciar a l’alumne dels residus que generem.
- Observar i aprendre com funciona un abocador de residus.
El taller té una durada de 4 hores en la que hi ha una part a l’aula i una part
exterior en la que els alumnes fan una volta en bicicleta al voltant de Pujalt.
Part a l’aula: S’utilitza de suport un powerpoint, tot
seguint un dossier, en el que es fa un repàs del
que és i no és energia renovable, del concepte
de sostenibilitat i dels residus. S’intercala
alguna petita demostració d’energies
renovables com l’energia hidràulica, l’energia
solar fotovoltaica, l’energia eòlica i l’energia
tèrmica.
Part a l’exterior: Es porta a terme una ruta en bicicleta en la que es complementa el treball fet a
l’aula. Es surt des de Pujalt i es fa una ruta pel parc eòlic aturant-se a un dels molins per
tal de fer l’explicació de les característiques del parc i observar a primera línia la
grandesa d’aquests aerogeneradors que ens envolten (més de 100m d’alçada). En la
mateixa ruta en bicicleta s’anima a observar l’entorn a l’alumne. També s’arriba a un
punt des d’on es pot observar l’abocador de residus de Pujalt i des d’on s’explica el
funcionament. En cas de no llogar les bicicletes amb el mateix autocar es fa una petita
ruta que s’aprofita per parar sota d’un aerogenerador i per anar fins a l’abocador a on la
persona responsable fa explicació del funcionament.
16
3. Planificació de l’estada. Horaris:
Els horaris de l’estada són:
Primer dia 10:00h. Arribada amb autocar de la pròpia escola a la casa de colònies Molí de la Roda
del Casal La Salle a Veciana. Deixar equipatges i esmorzar (l’esmorzar se’l porten els
alumnes).
11:00h. Viatge, en el mateix autocar de l’escola, a l’Observatori de Pujalt.
11:30h. Benvinguda a l’Observatori de Pujalt. Presentació de les diferents activitats que
es faran i repartiment del material didàctic.
12:00h-14:00h. Caminada pel Sistema Solar.
14:00h. Dinar a Pujalt (el dinar se’l porten els alumnes).
14:30-16:00h. Descans.
16:00h. Presentació del taller de meteorologia.
16:15-17:45h. Primera part del taller de meteorologia.
17:50-18:10h. Berenar (se’l porten els alumnes)
18:10h-19:45h. Segona part del taller de meteorologia.
19:45h-20:30h: Desplaçament i organització del sopar.
20:30h. Sopar a Pujalt (el sopar el porta una empresa de càtering).
21:30-21:45h. Desplaçament cap a l’Observatori de Pujalt.
21:45h-23:30. Observació astronòmica.
23:30h: Viatge amb autocar de l’Observatori a la casa de colònies del Molí de la Roda.
24h. Arribada a la casa de colònies Molí de la Roda.
Segon dia 8:00h-9:30h. Llevar-se, esmorzar a la casa de colònies i posar-se a punt.
9:30h. Viatge amb autocar de l’escola de la casa de colònies Molí de la Roda a
l’Observatori de Pujalt.
10:00h. Hora d’arribada a l’Observatori de Pujalt.
10:00-14:00h. Taller d’energies renovables a l’aula i volta amb bicicleta per la zona
amb parada en algun dels molins per acabar de fer les explicacions pertinents. S’arriba a
un mirador des d’on s’observa l’abocador de residus de Pujalt.
14:00-14:30h. Desplaçament amb l’autocar de l’Observatori de Pujalt a la casa de
colònies Molí de la Roda.
14:30h. Dinar a la casa de colònies Molí de la Roda.
16:00h. Fi del camp d’aprenentatge i tornada cap a l’escola. Viatge amb autocar de la
pròpia escola.
17
4. Preu estada a l’Entorn d’Aprenentatge de Pujalt: Cost curs 2014-2015:
Activitats: 20€/alumne (inclou el lloguer de les bicicletes amb cost de 15€/alumne)
Estada a la casa de colònies(dormir, esmorzar i dinar del segon dia): 26€/alumne
Sopar de càtering del primer dia: 10€/alumne
Total = 56€/alumne
Professors: El cost és el de l’estada a la casa i el sopar. En total 36€/professor.