cam e imaea -...

12
1VILAFRANCA DIP. LEG. 26 - 1980 NUM 66 ABRIL 1986t1+ AMMEMMEMMIM. 11111Mk full parroquiV4 DE BONANY u < s ul SANTA BARBARA O CAM DE PRIMAVERA DE QU1SVULLA PART DEL MON•••

Upload: truongnga

Post on 28-Apr-2018

222 views

Category:

Documents


4 download

TRANSCRIPT

1VILAFRANCA

DIP. LEG. 26 - 1980 NUM 66 ABRIL 1986t1+

AMMEMMEMMIM. 11111Mk

full parroquiV4DE BONANY

u<sul SANTA BARBARA

O CAM DE PRIMAVERA

DE QU1SVULLA PART DEL MON•••

- 2 -DESPRES DE LA TEMPESTAT

VE LA CALMAUna vegada descarregades les bateries

que amb tanta precisió havien preparaten la campanya electoral del referèndumque definitivament ha suposat la perma-nència d'Espanya en l'Aliança AtlAntica,promptament la població ha entrat debell nou a la vida normal, ha deixatde mirar-se com els fesols i en aquestaspecte ja no es coneixen els partidarisdel sí o del no.

Si serenament analitzam la conductaobservada pels espanyols en el referèndumdel passat 12 de marc demanant al ciutaddsi creia convenient el sortir o no sortirde la OTAN deixant de banda els excesosi les beneitures propis de tota campanyaelectoral, serà motiu de satisfaccióobservar que la consolidació de la demo-crAcia és un fet al llarg i ample detot l'Estat Espanyol. Amb el seu compor-Lament ha fet possible que en tot momentregnAs per tot arreu la més absolutatranquil.litat.

Sens dubte encerta el qui pensa que-en tan transcendental questid com ésla pau entre els pobles, tant els parti-daris del sí com els del no som presade les mateixes inquietuds. No crecque ningó dubti que la gran majoriadels qui s'han pronunciat, no ho hagin

. fet de bona fe, amb el desig de detenirla brutal carrera de missils, convengutsque els elevats pressupots de guerrasón la causa dels sofriments i misèriesde la humanitat.

D'altra part hem de ser conscients queno basta dir no estic a favor o en contrade ninel. En aquest cas pareix que laneutralitat per sser vAlida hauria'de ser rigorosament acceptada no solamentpels russos sind també pels americans.

Es opinid generalitzada que per asso-lir el privilegiós objectiu d'acabaramb les guerres, és menester sensibi-litzar la joventut de tots els paIsosde la terra que són els qui vertaderamentla pateixen -que amb valentia i decisiódonin un no rotund al maneig de lesarmes, baixant els fusells a l'ordrede disparar per matar-se els uns ambels altres.

D'altra banda pot ser bona la políticade seguretat duita pel govern socialistade fer causa cowl amb el conjunt depaIsos europeus que constitueixenl'Aliança AtlAntica formada per nacionslliures i democrAtiques que són la prime-ra comunitat comercial i cultural delmón. La capacitat influient d'aquesgran organisme pot servir de mediadorper persuadir a les dues potències méspoderoses de la terra que és més urgenti necessari enviar tractors als paisospobres, per cultivar la terra, que tannecessitats estan dels seus alimentsque seguir gastant doblers en la alocadacarrera de les armes.

El construir en lloc de destruirseria entrar dins una nova vida esperan-çadora per a la joventut, futurs homesdel demA.

Bartomeu Estrany

"Un món sense armes és el somni detots els demdcrates del món". D'acordamb tan noble ideal convendrem perd,que la pau no s'aconsegueix solamentamb pancartes ni amb forta cridadissapel carrer. En el meu modest punt devista tampoc són del tot valides lesgeneroses postures dels qui es diuenpacifistas en donar l'altra galta iquedar mans plegades, que el foc nos'apaga si sols el miren.

Es creença de molts,que en les actualscircumstAncies és més o manco fantasiósel parlar de neutralitat. Per desgrAciano sempre les coses són així com voldríemque fossin, i encara que ens sapigagreu hem de comprendre que són poquesles possibilitats que tenim de salvacióen cas de conflagració mundial, tenintles bases americanes dins ca nostra

- 3 -PROGRAMA IÝ EDUCACIO PER A LA SALUDJa es va anunciar anteriorment que elprograma de salut dirigit als paresi a la comunitat en general es desenrot-llaria a través d'una série de xerrades,relacinades totes elles amb el temade l'educació sanitéria.Aquest cicle de conferéncies s'iniciéel 28 de febrer amb una xerrada, a cérrecdel metge-odontdleg, Rafel Calmés, damuntla Higiene Dental: Prevenció de la Cériesa la que hi assistiren unes vint per-sones. Dia 18 de marc va tenir llocla segona xerrada d'aquest cicle i tractésobre alimentació i nutrició. Ens vaparlar del tema el metge Pep Homar,membre del Servei d'Educació Sanitériadel Consell Insular de Mallorca, hiassistiren, entre pares i alumnes, unes35 persones.L'objectiu d'aquestes xerrades és que,pares i educadors, treballin conjuntamenten millorar els hébits de salut delsnostres nins i nines. De poca cosa ser-viria tota la feina que es fa a l'escola,com per exemple aprendre i agafar elcostum de rentar-se les dents, si llavorsa ca seva els pares no ho recorden oells mateixos nom se les renten... Aques-ta va esser una de les idees principalsque se'n tragueren de les xerrades:Els nins aprenen imitant, i la millormanera' d'ensenyar uns hébits higiènicsés a través de l'exemple.

M Lluisa FusterPedagoga responsable técnicadel Servei d'Orientació Educ.

DEU CONSELLS PER PREVENIR LA CARIES1.- Durant l'embarag la dona ha de feruna alimentació completa, sobretot ricaen calci (llet i derivats) i vitam. D.2.- Fer una alimentació completa i vari-ada (carn, ous, peix, vegetals) ricaen llet i derivats (formatge, iogurt,etc)3.- Acostumar els infants, en tenirles primeres dents a roegar, evitantl'alimentaci6 fluixa.4.- Procurar que els al.lots roeguin,menjant aliments durs i frescs.5.- Crear l'hébit de menjar a hores,evitant tenir contínuament alimentsdins la boca.6.- No acostumar a consumir coses dolcesinótilment: caramel.lo com a premi,regal per dormir-se, ni ensucrar begudes.7.- Suprimir completament els dol gosfora de les hores de menjada: no menjarmai pastelets per berenar ni "porqueries"

dolces: caramel .los, xiclets, etc...8.- Evitar un excessiu consum de begudesrefrescants dolces.9.- Menjar la fruita després del platdolç i una fruita dura (poma) si sen'ha consumit. El dolç mai no pot esserun substitut de la fruita.10.- Fer una correcta higiene dentaldesprés de cada menjada principal. Nodeixar passar més de deu minuts si s'hamenjat dolç.Tots aquests consells estan recollitsen el fulletó editat per la Comissióde Sanitat del Consell Insular de Mallor-ca: Cènes i Alimentació.

DOSESAGRAYMENT

Jo crec que Déu existeixi que teniu el cel guanyat,perquê de lo que heu donatsé cert que Ell ho beneeix.

En nom del qui reben aquest doses grêcies vos volem donar,perquè crec que no haureu de demanara cap de nosaltres es perd).

N'hi haurê que criticaran sasa vostra bona acció,pera davan Déu nostro senyormolts per voltros pregaran.

De per vida voltros donauun poquet de sa vostra existênciai davant sa seva presênciaEll vos concedirà sa pau

Vaig tenir sa dona malamenti sang vostra li varen posar,no sé com vosa ho he de pagaraqui vos deix un poc d'agraYment.

D'homo i dona jo venccom tots els d'aquest món,jo també ara vos donde lo únic bo que tenc.

Jaume NigorraGloses que l'autor féu amb motiude la trobada de Donants de Sang.

PETIT R AC ti ******************'CJERCANT 00 MA LNOMS

DE VILAFRANCAA reveure, vida meva.Autor: Francesc Aguiló i TarongíCol.lecció Bon AmicEditorial Promocions

Vet aquí una novel.la argumentadadamunt una bella composició de personat-ges,teixida de tal manera que avui,som capaços amb una mica d'agosarament,de posar-los noms i llinatges.

La trama és d'una realitat fora mida.L'autor amb aixd ha estat molt valent.Ha fet cas omis de tota série de condi-cionaments, que malgrat trobar-nos alfinal del segon miler, encara esclavitzencerts indrets de la nostra pusid3nimesocietat illenca, que s'aferra a unscostums totalment superats per l'inevita-ble córrer del temps, car la histdriano consiteix amb l'estudi del passat,sinó que l'anam fent a diari.

Avui a la nostra contrada és possibletrobar una al.lota vidua,encara jove,eixorca, que se'n fa trons del "quédiran", i se'n va a estudiar a la univer-sitat, a la peninsula, perqué no volentrar dins la llarga ni3mina de víduesjoves, compatides, vigilades i murmura-des. Anirá a aidar a un vellet repartidorde diaris que viu a la vora d'una riera,dins una caseta abandonada del seu amo,iper tota companyia un canet. Passenels dies i Maria dels Dolors se n'adonaque no és eixorca. Amb goig acceptal'infant que porta dintre les sevesentranyes,malgrat les fortes pressionsdel seu germa', perqué, ja se sap aixdno esta' ben vist.

L'estil emprat per l'autor és planerfa servir termes per tots coneguts.Aquesta és una de les raons que fa l'obrabona de llegir i fAcil de comprensió.Així mateix queden ganes d'encetar qual-cuna de les restants obres del mateixautor, i que s'anuncien a la solapade la contraportada del llibre.

Gabriel Alzanillas

Uns d'ets hortolans més finsque hi havia dins Son Poueren En Tià Cocou,En Beia i En Mendins.

Jo vaig anar a LLucAmb s'ase d'En Beia,tpthom qui em veia

deia: arranca, pelut!

Es el mateix que abella, en castellAabeja. Llinatge existent a BarcelonaMalnom existent a Binissalem, Bunyola,Pollença, Vilafranca, Sineu, etc.Made) Francina-Aina Beia, era germanade l'amo En Jordi Baleto.Li posaren aquest malnom, perquè sempretenia moltes "caeras" eixams d'abellesper fer mel.Una vegada madò Francina-Aina va regalarunes quantes bresques de mel a uns al-lots,que ben contents se n'anaren.Un altre astol d'al.lots que no arribarena les bresques, en to despectiu, comenga-ren a cridar Made) Beia! Mad6 Beia! iEn Beia es va quedar ella i els seusdescendents.Aquesta anècdota me la va contar unadescendent de la primera dona que duguéaquest malnom Beia.Rafel Jaume Gari, va ser ferit el frontde Manacor, en el Puig de Son Corp,dins el terme de Son Servera, dia 3d'Agost de 1936, morint el mateix diaa l'Hospital Militar de Ciutat.Tenia 26 anys i va deixar vidua i uninfant de 3 anys.L'Ajuntament donA el seu nom al carrerque abans era conegut per carrer deles Parres, per les nombroses parresque creixien enfilades per les façanesde les cases, fins a meitat del sigleXX.

Miguel Florit

Anualment distrIbuels al canon. crenorgia antra els ajuntaments aleotiMsper la produool0 Ile tranisformacIO emir-gibtioa.

Promou la cisiebrsold Os contain.oleo, tires I curial* qui activIn la Indt1s.trl• I al corns/9.

Subvenclona I Imputas I'd, Warier-glom alternatives.

Wonodi 4,1444414

de .ikadoicaci. Palau Rolal. 1

- 5 -PARTICIPACIÓ DELS NINS A L' EUCARISTIA

Una de les tasques que la nostra Església d'avuiha de revisar i reemprendre amb nou estil i renovatcoratge és la d'iniciar l'home, cridat a la fe,en la vida cristiana. En temps passats, aquestainiciaci6 es deixava gairebé als ressorts de lamateixa societat que es deia cristiana. Avui endia, quan abraçar la fe i viure-la en el món serécada vegada més una opci6 personal i 11iure, finsi tot difícil sovint, la comunitat cristiana s'had'esforçar perquè la catequesi i la celebraci6dels tres sagraments d'Iniciaci6 cristiana aconse-guesquin de veres els seus objectius de trametre,educar i començar a celebrar la fe en Jesucrist,el Senyor, dins l'Església dels creients.

Sentit de la primera comuni6.El nin batiat és adés a participar de l'Euca-

ristia per la Comuni6 del Cos i la Sang del Senyor,en arribar a l'ás de ra6 (cap als 7-8 anys) idesprés d'una adequada preparaci6. La primeracomuni6 reclama, per tant, una preparaci6 delnin, que en aquesta edat esta ben vinculat alspares, una sensibilitzaci6 envers la comunitatcristiana i una continuaci6 en lp participaci6a l'Eucaristia, a qué és convocat en el dia delSenyor.

Hem de lamentar que molts convencionalismessocials i pressions de tipus familiar, sociológici fins i tot económic, hagin desdibuixat aquestavera imatge de la primera comuni6. Per aixió calun esforç de les nostres comunitats cristianesperquè la primera participaci6 dels nins a l'Euca-ristia recuperi el sentit auténtic que hem descrit.

Preparaci6.Els pares són els primers educadors dels seus

fills en la fe. En aquesta tasca han de ser ajudatsper la comunitat cristiana, que té com a responsa-bilitat primera i intransferible a altres institu-cions, la de trametre la fe i educar en ella elsbat iats.

Aquesta tasca, la comunitat cristiana l'acom-pleix d'una forma especial en la catequesi delsnins batiats. Aquesta ha d'estar respatllada palspares i n'exigeix la col.laboraci6. La catequesia nivell familiar i a nivell eclesial, encaraque diverses en els seus objectius i procediments,s'han de completar mátuament.

Dins aquesta continuada educaci6 de la fe,el nin s'ha de preparar per rebre la primera cornu-

La catequesi és per a tota la vida, no acabani es refereix exclusivament als . nins i al.lots.Es un compromis continuat del cristiA progressaren l'educaci6 de la própia fe.

Dins la catequesi familiar i de la comunitatcristiana, el nin, quan sigui l'hora, seré preparatper captar el sentit de la celebració eucaristicaper tal que hi pugui participar. Pixí el nin apren-dré a escoltar la Paraula de Déu, a celebrar amb

acci6 de grécies la Cena del Senyor descobrintper la fe en el pa i el vi el Cos i la Sang deCrist, sacrificat a la creu per la salvaci6 delshomes. Aquesta iniciacid en l'Eucaristia es faréno sols d'una forma teórica, sinó préctica,i estaréassegurada quan el nin participi amb els seuspares i la comunitat cristiana a la missa domini-cal.

D'acord amb aim!) que hem dit, la parróquiao un altre tipus de comunitat cristiana s'encarre-garé de la preparaci6 dels nins a la primera comu-nié. Els col.legis, d'acord amb les parróquies,podran prestar la seva col.laboraci6.

Als pares que no solen participar en l'Euca-ristia, se'ls ha de fer veure el contrasentitde demanar la primera comuni6 per als seus fills,sobretot si ho fan per pressions socials i fami-liars i quan es pot preveure que aquests ninsno continuaran participant el l'Eucaristia domi-nical. Peró especialment se'ls ha d'oferir l'avi-nentesa de revisar el seu comportament i les sevesactituds com a cristians.

Celebració.La primera participació del nin a l'Eucaristia

ha de tenir un vertader sentit de celebraci6 comu-nitéria i d'Iniciaci6 en la vida cristiana. S'had'evitar, per tant, que la comunitat cristianaquedi reduida a la família, es triará normalmentuna Eucaristia dominical.

S'ha de procurar sempre que el nin no trobires d'estrany en la celebr ació eucarística dela seva primera comunió, ans hi vegi un comeng;de participació sacramental de cada diumenge,!juntament amb la comunitat cristiana.

Consell de Pastoral de MallorcaResum elaborat per Mossén Calmés

eiS. ll Insularen Turisme, Indústria i Comex

El pilar mis important de la nostraaconomia, rep suport del Conseil Insular4e Mallorca a travis d'estudi. I endues•tail d'aquast marcat.

El Conseil insular de Mallorca Mudsan general totes les activitats peornoolo-nais a nlvelinacional corn "Un hiverna Mallorca", com a nivell internacional—"Congresos anuals d'Agents de VIC-gas de diverses naclonatitats" "CongrisMundial do Is Tamara Eclat (FIAPAr-

Edits gulls, mapes, cartells I &treepublicacions destinacie• a tacilltar el co.neixement de Ills.

Tambi mereix destacaras la cam-panya de neteja de pulgas I &Ares llocs'd'interes turistic.

Manta oberts una ofICins d'Informa-cIO turlstica • Alismanya I hl ha previ.&on* d'obrir-rie una altra al Rogne Unit.

Col.labora iambi arni• les oficinesde turisme cue hl ha *n its munlcipis tu.Mums.

Mß...CONVERSSi fessin una enquesta a novell localper veure quin és el personatge méspopular de la vila, és ben segur queun dels més votats, i quasi amb totaseguretat el qui més, seria En Perede Sa Plaga, el municipal.A més d'empleat de l'Ajuntament En Pereés com una mena de consultori popularallà on tots els vilafranquers trobenuna resposta als seus dubtes, i quasisempre una sol.lució al problema quese'ls pugui presentar.Per xerrar amb ell, no hem hagut decercar gaire, anam un horabaixa a l'ajun-tament i allA el trobam...- I així mateix deu fer molts d'anysque fas feina a l'Ajuntament?- Dia 2 de maig en farà 20, vaig entrar-hi el 1966.- I abans, on en feies?- Al que ara se'n diu Cambra Agrària,i que aleshores es deia "Hermandad deLabradores". Hi vaig estar dels quinzeanys fins que me'n vaig anar al ServiciMilitar.- 0 sigui que, practicament, semprehas fet feina de cara al públic vila-franquer?- Si, pot dir-se que sempre n'hi hefeta.Des d'on et sembla que es pot esserméJ ótil al poble, des de la CambraAgrAria o des de l'Ajuntament?- En allô que pertany als agricultors,sens dubte, des de la Cambra AgrAria,ja que entre d'altres se'n cuida deltema de la seva Seguretat Social.Ara diuen que aquestes Cambres han dedesaparèixer, per() l'Insa/lud està fentgestions prop dels Ajuntaments perquèsiguin les Corporacions locals les quese'n cuidin de la Seguretat Social AgrA-ria, evitant així els desplaçamentsa les ciutats on dit organisme tenguioficina.Des de l'Ajuntament pots ajudar a lagent a resoldre petits problemes quoti-dians, que, encara que siguin intrans-cendents, a vegades han de menesteruna solució fAcil pere , ,aviat, immediata,ja que dels problemes més seriosos sen'ha de donar part al batle.

- Com a municipal, has hagut d'intervenir ,-en questions d'ordre public?-Generalment, en qüestió d'ordre públic,és la GuArdia Civil qui se'n cuida,nosaltres sols ens ocupam dels qui hanempinat un poc massa el colze i molestenla gent, i el que feim en aquests casos,si són vilafranquers, dur-los a ca seva,i, si són externs, al calabós.- I així mateix, qu a. n'hi has hagutde dur molts a ca seva?No, llevat d'un o dos, els altres nohan de menester ningú per trobar elseu portal.- Ah! idd són bons al.lots els vilafran-quers!, i quant a la circulació, tambécreuen o no?- A finals de l'any passat es posarendiscs de circulació, de totd'una n'hihavia que no estaven molt conformes,però poc a poc han vist que era unacosa necessària i, qui més qui manco,ara els respecta. Encara, emperò hiha qualque mobilette que pareix queté vessa d'anar a voltar i tira totdret, sense pensar que pot ocasionarun accident, ...i tampoc no és tan malde fer anar a voltar!, els carrers dela vila són curtets...- Amb aquests vint anys deus haver cone-guts molts de baties?- No, ide) just n'he coneguts quatre,comptant l'actual; quan vaig començarho era D. Miguel Jaume, llavors ho vaesser D. Joan Arbona, En Joan Nicolau,

actualment En Bernat Gari.- Parlant d'una altra cosa, recorda'nsun poc la histdria del tela,fon a Vila-franca, els primers que va haver-hi,les dificultats que hi havia,etc...

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

-7-

PERE ROSSELLO- L'any 1953 es va traspassar la centralde Ca D. Pep d'es Banc a ca meva, ales-hores no hi havia més telèfon en iotla vila que a ca meva i a l'Ajuntament;al cap d'un parell d'anys se'n varenposar devers deu més. En aquest tempsque et dic qualsevol cridada, tant adins el poble com a fora poble, haviende passar per la central, i allô quemés me'n record, i crec que me'n recor-daré sempre, és que per telefonar aPorreres (que esta a 7 kms. de distAn-cia) havien de passar per les centralstelefòniques de Manacor, Felanitx,Campos,Llucmajor i, finalment, Porreres, normal-ment es tardaven de quatre a cinc hores(feies molta més via si agafaves labicicleta i te n'hi anaves).- En vista que totes les cridades haviende passar per la centraleta, i essenttan poc conegut l'ús de l'apareill,és ben segur que hi deu haver més d'unaanécdota per contar...- El dia d'ets Innocents era el mésanimat pel qui estava a la centraleta,ja que havent-hi tants pocs telèfons,n'hi havia molts que tenien familiarsa fora poble i la broma més usual eradir-los que els seus familiars havientelefonat i que passassin per la central;i et dic que se'n donaven molts de moltsd'anys!.A vegades quan venien per telefonar,i no havien vist cap telèfon mai, n'hihavia que quan entraven dins el locutories pensaven que ja es podien posar axerrar, sense agafar l'apareill, finsque nosaltres ens adonAvem i hi anàvema dir-los que si no es posaven allòque hi havia penjat allà, ni sentirienres ni els sentirien a ells. N'hi vahaver una, la dona de l'Amo En Martide Son Pou, que en lloc de xerrar altelèfon xerrava al comptador de l'elec-tricitat, es va arribar a empipar itot perquè no sentia res.- Aquestes coses ara fan rialles, perdés ben segur que us hi devíeu trobarmolts de dies amb aquests casos?, ixerrant de fer rialles, i de bulla.¿qua me'n dius de l'éxit aconseguitper "S'enterro de sa sardina"?.I Sa Rua?- No m'ho esperava mai, Sa Rua en tres

anys que fa, de cada any hi ha hagutmés participació, i "S'Enterro de Sa

Sardina", com a primer any, no es potdemanar res més i esper que l'any queve n'hi hagi molta més.- Com va néixer la idea de fer "S'enterrode Sa Sardina"?.- El dia de Sa Rua En Llorenç de Boscanava venir a l'Ajuntament i ens diguéa En Sebastià Nicolau i a mi: Per quèno feis enguany"S'enterro de sa sardina"?I en TiA, com a regidor de cultura,li va contestar que es podia fer.En TiA ens va dir a n'Estve Molondroi a jo a veure si voldriem cuidar-nos-en, nosaltres acceptarem i començaremla tasca; el primer que férem, fou anará xerrar amb l'amo Antoni Duro, perquèens explicAs com ho havíem de fer, elpas seguent va esser cercar qui pagAsles despeses de la festa, els trobArem:Bar Sa Plaça, Patatilla 007, Sa NostraI La Caixa. A partir d'aqui solamentrestava fer propaganda, i en férem tantacom poguérem.- Saps, més o manco, quanta gent hiva prendre part?- Jo crec que hi havia més de set-centespersones, vestides de negre, et pucdir que duguérem 450 Ciris de Manacor,pensant que en sobrarien molts, i nobastaren per res, n'haguérem d'anara cercar una cinquantena més, i n'hihagué molts que es quedaren sense. Quanla processó passava per la carretera,n'hi hagués més d'un (dels qui s'havienhagut d'aturar perquè passAs la comitiva)que va demanar a veure qui era el mort.- Bé, per acabar Pere, qué tal la cia -tica?- No me'n parlis!. El primer especia-lista que em va veure em digué que m'hau-rien d'operar, ja que va resultar seruna hèrnia discal, però ara he anata un altre especialista i m'ha dit quede moment no era necessaria la interven-ció i que abans miraria de posar-hiremei sense haver de tallar.Idd esperem, Pere, que aquest bon hometrobi el remei que necessites, i qued'aqui una temporadeta, no molt llarga,aquest mal que ara et dóna mal viure,sols sigui un record, un mal record,en la teva vida.

Antoni Amengual

- 8 -ELS ESTUDIS SOBRE LA NOSTRA

LLENGUA A L'ESTRANGERCada vegada són més els mallorquinsconscients del fet que la nostra llenguaté una história que no podem oblidari ha estat i és vehicle d'una literaturaimportant,ja des de l'edat mitjana.Illevat dels ignorants i dels obstinats,tothom sap que es tracta d'una llenguaromânica-derivada, per tant, del llatí-que en diverses varietats dialectalses parla no solament a les nostres illesBalears i Pitiüses,sinó també al Princi-pat de Catalunya, al departament francè s.anomenat dels "Pirineus orientals"-a l'antic regne de Mallorca-, al PaísValencia, a una extensa franja d'Aragói a la ciutat italiana de l'Alguer,a Sardenya.Probablement no són tants, pen!), elsqui saben que el catalã -en la sevaforma literAria i en les seves variantsdialectals- és objecte d'estudi a moltésuniversitats d'arreu del món. Ja des

' de molt antic, hi ha hagut una tradicióconsiderable d'estudis lul.listics.RamonLlull, una de les figures més suggestivesque ha donat Mallorca en totes lesépoques,va viure a França i hi va deixaruna bona colla d'amics, i les sevesobres i el seu pensament foren vindicatso atacats a tot Europa, no solamenta França, a Italia o a Alemanya, sinófins i tot a Rússia, on es conservenmanuscrits que mereixen que qualqú s'hidediqui a fons, segons l'opinió d'ElenaWolff,de l'acadèmia de les ciènciesde Moscou, bona coneixedora de les llen-gües romAniques, que parla i escriuamb relativa correcció el català. Ellul.lisme modern, d'altra banda, hatengut grans representants estrengers,alguns molt relacionats amb Mallorca,com R. Pring-Mill, autor d' El microcos-mos lul.liA (publicat per l'editorialMoll), que visqué de petit a la nostrailla, o Anthony Bonner, que hi viu habi-tualment i és conegut sobretot per laseva dedicació al GOB,e1 qual col.laborasovint a la revista "Estudios Lulianos"-órgan de l'Escola Lul.listica Mallorqui-na, molts "mestres" de la qual són estrangers- que acaba de publicar als EstatsUnits dos enormes volums que tradueixena l'anglès una amplia relació de lesobres de Ramon Llull.

La Gran Bretanya • Irlanda han tengutdes de fa molts anys a les seves univer-sitats la llengua i la literatura catala-nes com una assignatura d'un cert relleu.IConseqüentment, són molts els anglesostque saben llegir i parlar la nostra'llengua, que han assistit -juntamentamb estudiants de molts altres paYsos-'als cursos per a estrangers que organitza,des de fa molts anys l'Institut d'Estudis■Catalans a Barcelona,i que es dediquen'd'una manera o altra a l'estudi de lallengua, la literatura o la cultura'dels PaIsos Catalans. N'és una bonamostra l'existència de l'Anglo-CatalanSociety, associació que cada any celebra,unes quantes sessions i que ha publicato ha estimulat llibres i articles de'revista ben interessants.A França s'ha mantengut sempre el caliu,dels estudis catalans, en part diuts'a terme per intel.lectuals procedentsdel Rosselló, com Josep-Sebastià Ponsio Joan Amade. Fou precisament el fillde Joan Amade que,com a prefecte deParis, permeté l'obertura d'un CentrelCentre d'Estudis Catalans a la Soborna i

i parla en cataia als sorpresos barcelonins que l'anaven a veure juntamentamb autoritats académiques franceses.'De fa temps, hi ha el projecte que elsfrancesos que treballen sobre temescatalans s'agrupin en una associaciósemblant a la britânica.Aquestes associacions són ja un fetals paIsos germAnics (Alemanya,SuIssai Austria), on fa uns quants anys va'esser fundada l'anomenada Deutsch-Katala-nische Gesellschaft- impulsada per TilStegmann, entusiasta divulgador de la lnostra cultura a Alemanya-, i a ItAlia,,on existeix des d'abans una AssociazioneItaliana di Studi Catalani.Aquestesassociacions agrupen historiadors,güistes i historiadors de literaturalque en molts casos han fet i fan contri-bucions molt notables en el seu campi formen, a les universitats respectives,noves generacions d'estudiants. Vullsubratllar el nom de la universitatde Basilea, a Suïssa, on Germà Colonha creat una auténtica escola,d'on hasortit treballs dignes d'esser destacatssobre Ramon Llull i sobre el Llibre del Consolat del Mar, entre molts altres.

També als Estats Units i al Canada abun-den els estudiosos de la nostre llengua,catalans "trasplantats" o americanso canadencs ,els quals s'han agrupatigualment en la North American CatalanSociety. Aquesta associació celebracol.loquis multitudinaris cada dos anysles actes dels quals han estat publicadesamb regularitat(n'acaba de sortir elquart volum, a les Publicacions de l'Aba-dia de Montserrat).Molts d'aquests i molts d'altres "catala-nófils" estan en contacte a través del'Associació Internacional de Llenguai Literatura Catalanes, amb seu teórica Amsterdam,de la qual parlarem un altredia.Tot plegat és un panorama engrescadori digne d'esser més conegut. No ésorprenent que molts estudis sobre, ecatalà hagin estat duits a terme a 1 estranger mentre la nostra llengua erprohibida a les nostres universitats?.

INTERNACIONAL DELLENGUA CATALAN

La presentació pública del II CongrésInternacional de la Llengua Catalanai la constitució del Consell d'EntitatsPromotores de les Illes Balears celebra-des a Manacor el passat dia 2 de febrer,han encetat les activitats que tot alllarg de 1986 es realitzaran a Mallorcaentorn de la llengua catalana.

A 80 anys del I Congrés promogutI inspirat per Mn. Antoni Ma Alcovercom inici de la tasca fixadora de lanormativa gramatical, el present IICongrés té per objecte centrar-se enl'estudi de l'us social de la nostrallengua. Es, per tant, un Congrés desociolingüistica. Un total de set àreescientífiques en centraran el debat alllarg de tots els PaIsos Catalans:Plantejaments i processos de normalitza-ció lingüística (Lleida), Lingüísticasocial (Palma), Mitjans de comunicaciói noves tecnologies (Perpinyà), Llenguai Dret (Andorra-Barcelona), Ensenyament(Tarragona) i História de la Llengua(Valência).

Al costat d'aquestes sessions deconvocatória especialitzada i més aviatrestringida, una munió d'actes de cairemés popular i divulgatiu són a puntde celebrar-se per totes les terres

de parla catalana. Tant en un cas com• en l'altre del que es tracta en defini-tiva és de reivindicar -com resumeixel lema del Congrés- el dret de "viureen catalã, oberts al món".

Dins una societat tan mancada d'espe-rit combatiu per aconseguir que la nostrallengua esdevengui l'idioma d'ús normali generalitzat per a qualsevol ambitI funció, la celebració d'aquest IICongrés Internacional i totes les activi-paral.leles que poden envoltar-lo, enssembla una ocasió propícia per a enfortirla feble i malmenada consciência lingüís-tica dels mallorquins.

Des del nostre caracter de publica-cions acostades al poble, i d'acordamb les resolucions del nostre I Congrésque proclamen que:

la.-La premsa Forana de Mallorcaassumeix la funció que li corresponen l'empresa de normalització lingüísticadel nostre poble. Les publicacions quela integren s'esforçaran, en la mesurade les possibilitats de cadascuna, aaconseguir en un futur com més pròximmillor l'ús de la llengua catalanacom a vehicle normal i habitual d'ex-

ipressió, i al mateix temps mantendranuna línia de contingut encaminada aorientar la conciência dels lectorscap a un més gran respecte envers dela llengua pròpia, evif.ant tot allóque puga mantenir els prejudicis que'li són contraris i la desinformaciórespecte del seu origen i identitat.

2a.-La Premsa Forana és conscientdel paper que pot representar en l'esta-bliment d'una tradició de bon llenguatgeperiodistic, que només un llarg tempsde normalitat pot consolidar. En conse--quencia, procurarà usar un llenguatgecorrecte, senzill i natural que tengaun maxim de possibilitats d'anar impo-sant-se com a model a seguir.

3 4 .-Les ajudes de carActer econòmicdestinades a afavorir la normalitzaciólingüística que les publicacions puguenrebre a través de l'Associació seranrepartides de manera proporcionadaaa la presència efectiva del català ales pàgines d'aquelles, d'acord ambuns criteris de computació que s'establi-ran a tal fi.

La Premsa Forana fa pública la sevaadhesió al II Congrés Internacionalde la Llengua Catalana i es reafirmaen la voluntat de treballar, enmig d'unpanorama profundament castellanitzadorde molts de mitjans de comunicacióillencs, per ús normal i correcte delcatalà a Mallorca. A.P.F.M.

- lo -COSTUMS PEPDUTS DE

EL FAS- SESEL SALPAS

- Owe', eau ci 74S?. Ei dimecae's, dijou'sdivendizeis de ia Setmana Santa ei 1-1,h de I7atine4 L Luade's (que el") cieitgue ae-

eistan ogiigat's a aecitaa cada dia en nom de i'egliisia) e's /eia hoaa-gaixet ei temple's tot's piegat's, en-lice de /ea-ho paaticuiaament a ca oevacom d'oadinaiti anomentant-ise 0/1ci de7enegae.En ei paeisgiteizi a pop de i'aitait majanhi paepaaaven un candeiea taianguiaa amgquinze ciai's de cena gaoga o venge (queencana no ha e'stat gianquejada). Quanacata ven de aeaa cada un dei's(9 de matine i 5 de foade6), apagavai'e"scold ana de Le -i quinze candeteA,començant pea la paat .6ctixa dei candzieitquedant ia de dali encea que 4e isoliagaixaa ai aéA dei "mieazaem, tenint-la amagada daaaeau i'aitaa /in's ei /inaldei eL i.LLavoit ei aimitent a i'o/ici comen-çaven a /ea una eAtoneta de itenou pegantclamant ei6 ganc4 amg ie's man-s o iiigaeA,o en teaaa amg taanque's de paimeita;evecialment pea ia paat gauixada, omovent aoncadoae.4quet itenou e's deia ci 74S. Tiguitau-v(ml'alegaia de tota l'ai.loteu que cilia hicompuizeixia...1- Qui (512 SES 04ÇOLES?. Ei dijotmdi'matie isantA, quan cantaven ei gidaiade ia miima que 4oi's deia al mati,ite-picaven t oie- -o campune, quedant pao-higit tocan -Le-o, ni en ca-s de moat, enhoae's inteamitge's d'aqueti, do's gidaie.Pea avian ei pzaiic i'hoaa de començaale /uncion's tittlagique4 o pizoceimo -t,empauven un intaument anomenat LES 04-ÇOLES, /et de /tt'ste ualicuiade6 que, mo-gude ¡iodant, /eien molt de itenou L 'seentien d'en/oaa. S&L com une-o aoncado-

uqueAte tenen una aoda dentada queen voitaa,topu amg una altaa peça po

-due-el an aenou e4peciai eAtaident.Com que maço/e-s eizen gaoisise's i pew-de-4 le-i poisa ven clamant ei campanaa elA'sews eiscia/it's 'se 'sentien de /Juny,gaetot ai veispe.Din's Le-o eisgiéie's, pea 4atiiunle's campanete, 4'empaaven une's maçoiepetite-i, /ete6 amg tae's /uteA, quedantgaideae Le's dae's /oaune4 /eamade's umgLa d'enmi que eau fixa.

SETMANAINJ A SANTAMACOLES

Ei S4LP4S. Ei diAisatte (pana l'o/ici Lene-Len L'aigua pea gativa,agan's de meisciaa-ki oli6 conisagaat6pe/ Sa. BiAe el dijou ae6eavavenun poai o una geaaa d'aquella aigua peapowa-ia a ie's pique de l'entizada dei'e6giéia i pea geneia caise's deifsvein caiistianis./cagat l'o/ici pou iiaag i de pocaa4isiistincia ptalica, cape/Jan's (aec-toa,vicaaiA t capeiianA convidatA) dtaigaint-4e CCIA/IXA/o pea afieugeaaaLa /eina méA peisada de -Pang, començavenel4naven aeve'stit6 de aoquel amg 'Landa genvi6toa L ilaaga, e'stola gianca defenia, gonet c.tipa's4ea. Eié's un ogjecte de metaii amg una goila de /oaadin's, pea entaaa 6oatia l'aiguu,a un cap. 7Um1/ e's /a d'aIL-te-o mateitiai4vegetais acondicionat's pea e'squitxaao eispaagia l'aigua genelda.Cada 6aceadot aria va acompungat pea do o¿te ecoianet tamgé aevetit's, duentun (ei meng's tauiid4) ei pouiei de i'aigua,un aitize una paneita pen poisait-hi

ulmaoine's d'ou, doglea6, etc...,'• aitae una agulla enfilada que -'Le-coi/la

elo gitiletA que e donuven alo feel's enei con/eimionaiti Tian comp/len l'ogiiga-ció de con/e44aa comgaegua pea Pa'squa.Un dei's Lae's eiscolanA anava davant-da-vuni pen avi'suit a cada caw amg eicaii:"Ei -oa/pc)A" que encengueAisin ei1/um t e'staimin paepuitat4 pea ne/ne eicape/Id ceacain que avegadv_A no taogaven o no tenien.4ixi feia, a ie's 4oadv_A, un aecompieo dei /eligaemm i ai mateixtemi -o ei izectott isaludava de paop uLa gent, conoixia eveA nece44itat'se'spiaituai mateaiai, eL dona vagoneA /ete's t ecoltava queixe quepogueimin tenia coaaegia-e mútuament.L'oaució que aeisava ei cape/id, agan'sd'e'squitxua ia ca-su umg aigua genelda,aecoaduva ia isoatida dei hegaeu's d'E-gipte (Paqua ve a .-igni/icaa ei pa's de i'eciavitud a ia iiigeatat,é6 u dia,del pecat a ia gadcia), pae"seavat'spen l'ange/ exteaminodoa de ia moat deipaimogènit6, no entaant a Le's cae -s gagtenien poule--o untude's umg ia 'sung del'anyeii, /iguaa de Je4uciti4i,cut en aquelia pitimeira Pa'squa; demanavatamgé que Déu envid un angel peatua, ajadua iL de/enua moitudoa.

CULTURA POPULAREls darrers anys estam assistint a larecuperació d'una de les festes profanesmés bulloses del calendari: El Carnaval.Potser cal, en aquests moments, miraruna mica enrera i recordar com es vivienaquestes festes en temps dels nostrospadrins, abans de que l'arribada dela dictadura comportAs la seva desapari-ció mitjançats els anys trenta.Tot just en començar la festa una cridarecordava al poble la prohibició dedonar broma carregada, així com la sancióeconômica a que es farien acreedorsels infractors de les normes; dit aixòes poble esclatava en alegria mentreque anaven passant els dies més assenya-lats: dijous llarder, i els tres darrersdies abans del dimecres de cendra.Els nins eren els més agosarats a lahora de tocar baules,tirar tests dinsles cases(olles plenes de terra) i partircorrenços;també feien uns esquitxadorsde canya que omplien d'aigua i utilitza-ven per banyar a la gent. Els més gransafegien una mica d'erotisme als seusjocs: alçaven les faldes a les al.lotesi les fregaven un manat d'ortigues perles cames.Les ximbombades eren típiques d'aquestsdarrers dies: es convidava als veInatsi amics a sonar la ximbombada davorael foc, i entre canco i canco era fre-quent que anAs pujant el to de les bro-mes. Pel carrer, mentrestant,circulavencomparses de disfressats que aiximateixdonaven broma per les cases; quan demana-ven per entrar les responien:

Entrau si voleu entrarque de defora em dau penaperque sa meva carrerano és feta per escoltar.

I eren ses normes que tots podien anarcara tapada menys un: el més coneguten aquella casa. Les bromes començavenlleugeres però, de vegades, s'enfilavenfins arribar a provocar discussionsen les quals els propietaris engegavenals altres de la casa. Els motius solientenir relació amb temes amorosos:... a na Margalida li agradava en Tomeu,

però no se n'ha temuda que quan ellsen va de sa finestra ja té una altraben oberta, on si vol pot passar elvespre..."AnAven passant els vespres fins arribara Sa Rua, que tenia lloc els tres .darrersdies. Començava devers les vuit i acabava

passades les deu. El recorregut erade sa plaça de l'Esglèsia fins en eldescomparegut molí d'en Boira. Hi parti-cipaven carroses, cotxes i gent a peu.Es tiraven serpentines, farina, confetti,una polç negre -que es deia fum d'estam-pa-, i qualque poalada d'aigua.Sa banda de música sempre acompanyavaa ses fresses, i no era estrany que

els instruments de vent, com els trombonsi tubes, a lo darrer acabassin embussatsde confetti.Sa festa acabava amb "L'enterro de sasardina", que tenia com a lloc els di-marts de cendra. Un carro enganxat auna mula duia un baül on es col.locavaun homo amortallat que, cada tant s'aixe-cava de mig cos, mostrant sa cara enfa-rinada.Amb ell començava la freda illarga corema.Potser,com deia abans, es temps avuide recuperar aquestes festes que, pelcamí, han perdut bona part de la sevafrescura i picardia. La gent es disfressadels seus herois televisius, però finsi tot per això primer passa per la botigaNi tan sols un dia d'imaginació enspermet fugir de la societat consumistaque, així, reconverteix, integrantlesa les seves normes, les festes menysconvencionals de tot el calendari.

Ve de i.ct Medina 10ama haDiU acagat, fewoianet iaeia de ia paneaaun iaocet de citzi boo& caemat en ei 7AS, pea-ovel i'e2cengue46in ea ca's de tempe4tat. Antirjumentiame,i &Yuma una cog:Leta de ceaa cow una pew dequatae, oaeA,sea de coioa, matteA uer.plemeii L duia gaaLucleh una .in/J49n4a de ia Pcw-iZ:coaona cirito, ia caeu, male&&stem/leis; iWeatiavendaaaeaaia poatadentaadapew424ei giaAddis doLotrad.rientae eis /eia ei fiaipdA, VaLiotea citidam:"cu,queteh 4oatii2 quoei Bon „kill's jaa dim ie4 caivA pegaten pea ie4 cadtheo, &m

eL mateix ciul. Si no ,e0ALU a di46ag.te conti-nuum ei diumenge, dia de Pavia.

Matey Bauzd, Paelyze,

Catalina Morey Bauzàals 79 anys. Al celsia.

Joan Morey BauzA,als 76 anys, al celsia.

Magdalena BarcelóGay, dia 1 de marçals 41 anys. Al celsia.

Joan Mayol Garcias,als 86 anys, al celsia

- 12-

noticies fresgivesa■NAIXEMENTSAndreu Boyer Company, dia 4 de gener,fill d'Andreu i Maria.Jaume Mestre Genovart, dia 23 de gener,fill de Simó i MariaAntoni Miguel Ferrer, dia 2 de febrer,fill de Gabriel i Maria Jesús.Joana Maria Gari Mairata, dia 15 defebrer, filla de Santiago i CatalinaMateu Barceló Riutort, dia 24 de febrer,fill de Guillem i MariaBartomeu Barceló Sansó, dia 5 de març,fill de Bartomeu i Maria de GràciaMagdalena Andreu Capell, dia 6 de març,filla de Joan i MagdalenaMaria Magdalena Pinterlo Estrany, dia 14de març, filla de José Antg i MagdalenaCatalina Maria Febrer Barceló, dia 15de març, filla de Josep i Montserrat.Guillem Antoni Gomis Torres, dia 19 demarç, fill de Antoni i Mercè.Enhorabona a tots ells.

-+-+-+-+-+-HAN PASSAT les festes de Pasqua, quan unels espera, pareix que no han d'arribarmai, i en haver passat, si ses panadesno mos han fet mal, resulta que els hemtrobat de lo més curtet.

EXCURSIODia 20 d'abril, si Déu ho vol, aniremd'excursió a "SA CANALETA" de Mancor.Partirem a les 8 hores de la plaga des'estanyEls interessats podeu apuntar-vos abansdel dia 15 al Cafè Amengual.DiOsit: 500 pessetes.

-+-+-+-+-+-ATENCIO! els propers mesos d'abril,maig es torna fer el Padró Municipald'habitants de Vilafranca de Bonany,així com el de tot Espanya.Es demanen més dades que en el darrerque es va fer, com per expemple si tenenconeixement de la llengua vernacle,ah! i no interessa la professió, sinósolament si treballa, estudia, etc...

-+-+-+-+-+-1

COM poguéreu veure damunt els diaris,i escoltar per la rAdio, Vilafrancava esser uns del pobles de Mallorcaque a les votacions del passat dia 12de març, Referèndum OTAN, va guanyar

el NO.

ELS DIFUNTS DE LA VILA