El Síndic Municipal de Greuges, JosepEscartín, va presentar el passat 1 d'abrilal Ple de l'Ajuntament de Sabadell la xifrad'atencions realitzades, expedients obertsi recomanacions de l'any 2013. Escartínva destacar les 1.129 atencions realitzadesaquest any (un 3% més que al 2012), entrequeixes i consultes. El canal on-lined'entrada de queixes continua, any rereany, la tendència a l'alça, representant jael 21% del total de queixes rebudes. Enquant al perfil de la ciutadania, aquestany cal destacar l'augment de personesmenors de 18 anys que han utilitzat elsserveis de l'Oficina del Síndic.

De les 1.129 atencions s'han obert 183actuacions. La majoria fan referència amultes de trànsit (13%), disciplinaurbanística (11%) i atenció social (8%). Sisectoritzem les 183 actuacions per districtes,observem que el gruix més importantpertany al Districte 1 (el 30% del totald'actuacions), que també és el que méshabitants té.

Pel que fa a les recomanacions fetes al'Ajuntament, el Síndic n'ha realitzat untotal de 67, un 60% més que al 2012. Lamajoria fan referència a aspectesrelacionats amb disciplina urbanística,multes de trànsit i responsabilitatpatrimonial. De les 67 recomanacionsrealitzades, l'Ajuntament n'ha acceptat el44% i un 16% no han estat acceptades.

Cal destacar que encara estan pendentsde resposta per part de l'Ajuntament 27recomanacions, el 40% del total. En aquestsentit, el Síndic va afirmar que "L'Ajunta-ment no accepta les recomanacions que fael Síndic a qüestions concretes que afecten aciutadans concrets, sinó a qüestions genèriquessobre temes obvis, com per exemple, quel'Administració ha de seguir el procedimentlegalment establert". I ha afegit que "calque l'Ajuntament cregui en aquestaInstitució; que no vegi el Síndic com a unenemic a qui cal combatre, sinó com auna institució que té com a únic objectiumillorar les mancances del propi sistema,pensant per damunt de tot en les persones".

"Cal que l'administració sigui valenta i sesituï al costat del que pateix, i no delpoderós"El Síndic va aprofitar la presentació del'informe anual per recordar que, en lasituació de crisi que estem patint, calapostar pels Drets socials. "El gran nombrede queixes rebudes en àmbit assistencialposa de manifest que a Sabadell hi hapersones que es veuen privades de recursospersonals, socials i econòmics necessaris pergaudir d'un nivell i qualitat de vidaacceptables, i aquest fet, no pot passar peralt a aquells qui governen. L'oficina del Síndicha palpat l'alt grau de desesperació de lasocietat i la insuficient resposta del sistemade protecció social", va afirmar el Síndic.En aquest sentit, va demanar quel'administració posi especial atenció enaquells que es troben en una situació demajor vulnerabilitat o risc d'exclusió social.

En opinió del Síndic, el gran problema dela manca d'accés a un habitatge digneassequible segueix sense trobar capsolució. Aquest any, el Síndic ha rebutqueixes relacionades amb problemesd'habitatge, que s'han referit principalmenta la dificultat d'accés a un habitatge acausa dels elevadíssims preus, fora del'abast de la majoria de ciutadans, sobretotdels que tenen rendes més baixes. S'haposat també en evidència la insuficiènciadels habitatges de promoció pública, tantde lloguer com de propietat, amb unallarga llista d'espera, així com la mancad'habitatges d'inclusió social.

El Síndic Municipal de Greuges deSabadell ha presentat les dades del'activitat de l'Oficina de l'any 2013 acada districte de Sabadell.

L'experiència, que es va iniciar l'any passati que va tenir molt bona rebuda, hacomptat ja amb la presentació a 5 delsdistrictes. Durant aquest mes de juliol ésprevist que el Síndic es reuneixi amb els 2restants.

La finalitat és exposar les queixes rebudesen cada zona i explicar les actuacionsrealitzades en tots els barris. El gràfic dela dreta mostra el percentatge de queixesper habitant rebudes al 2013 en els 7districtes de Sabadell.

Fer una difusió dels Drets Humansdescentralitzada i més pròxima, encoratjanti millorant la participació dels ciutadansdels barris de Sabadell ha estat l’objectiudel cicle ‘…i els Drets Humans?’ que elSíndic Municipal de Greuges de Sabadellha desenvolupat durant el mes de maigen diferents espais de la ciutat. La iniciativava començar el passat 6 de maig al CentreCívic de Can Puiggener en un acte presiditper Anna Simó, vicepresidenta primera delParlament de Catalunya.

Els Drets Socials com alternativaa l'actual situació de crisiUna sala plena a vessar de veïns i veïnesde Can Puiggener va ser el marc que vaacollir la inauguració del cicle de xerradesorganitzat pel Síndic. L’acte, que va serpresidit per la vicepresidenta del Parlamentde Catalunya, Anna Simó, va comptartambé amb la presència del Pare Maneli del geògraf, professor d’Universitat ipresident de l’Observatori DESC, JordiBorja.

“Els Drets Socials s’han de reivindicar, també,en moments de crisi com l’actual”, afirmava

Anna Simó, alhora que valorava positi-vament el fet de programar aquest ciclede xerrades en els barris de la ciutat i no,“com sempre”, al centre de Sabadell: “Eltreball comunitari en els barris és fonamentalper reconstruir l ’Estat del Benestar”.

Per la seva banda, Jordi Borja, va realitzarun profund anàlisi de la situació actualque viu la nostra societat i, al seu parer,el retrocés que estem patint en quant alsDrets Socials: “Actualment, els Drets bàsicsque consagra la Constitució no s’estanrespectant”, recordava Borja. “Sembla que,en aquests moments, l’Estat de Dret vagi encontra dels Drets”. El geòleg i president del’Observatori DESC va posar en valor elpaper de les organitzacions socials quelluiten contra el que consideren injust: “Hemde reivindicar el Dret a la il·legalitat; poderlluitar contra les lleis injustes”.

El Pare Manel va explicar la feina que havingut realitzant des de fa dècades laFundació Pare Manel en diferents barrisde la ciutat de Barcelona a favor de lai n t e g ra c i ó , l a c o n v i v è n c i a il’associacionisme. “Quan ens obrim als

demés és quan les diferències enscomplementen”, va afirmar el Pare Manel,en clara al·lusió a la necessitat de possibilitarla convivència entre els veïns i veïnes dequalsevol barri, indepen-dentment de laseva procedència, cultura o religió.

L’acte va ser moderat pel periodista ipromotor social Xavier Bretones.

Renda bàsica. Límits i possibilitatsde la proposta a Catalunya“La renda bàsica és allò que rebria tothomde manera incondicional, pel simple fet deser ciutadà”. D’aquesta manera començavala seva intervenció David Casassas,professor de Sociologia de la UAB, en lasegona conferència del cicle “…I els DretsSocials?” organitzat pel Síndic de Sabadell.

Casassas va defensar la propostad’instaurar la renda bàsica al nostre país,com a instrument per garantir “més seguretat,més poder i més llibertat” a tots els ciutadansi ciutadanes. “La renda bàsica la rebriatothom: rics i pobres. Però la finançarien elsqui més tenen a través d’un sistema impositiumés just que el que tenim en l’actualitat”,explicava el professor Casassas. “I éstraduiria en una millor qualitat de vida, pelfet que garantiria uns recursos mínims a totala població”. I es va defensar de les crítiquesargumentant que, en cap cas, “la rendabàsica s’oposa al treball, al contrari: ésfavorable al treball realment desitjat per cadapersona”.

La Diputació de Barcelona ha donat suportal cicle.

Abans de finalitzar, David Casassas vaexplicar que la proposta que ell defensano substituiria l’Estat del Benestar: “sónopcions complementàries”, va afirmar.

La conferència, que es va celebrar al’auditori de la biblioteca del Sud deSabadell, va comptar també amb lapresència de Salvador Obiols, director deCàritas de Terrassa-Sabadell. Obiols esva mostrar partidari de la proposta de larenda bàsica, si bé va recordar que, abans,cal que els partits polítics incorporin laidea a les seves agendes. “Els governs,siguin del color que siguin, han de posar lespersones al centre de les seves decisions”,afirmava Obiols. “Quan no hi ha feina pera tothom, com ara, cal repartir la riquesaentre tota la població”.

El director de Càritas al noste bisbat vaafirmar que, en els darrers 5 anys de crisi,han atès més de 300.000 persones. “Enaquest context, l’objectiu com a societat nopassa només per donar rendes: es tracta degarantir feina digna amb sous dignes per atothom”, va recordar.

L’acte va ser moderat pel vocal de ServeisSocials de la Federació d’Associacions deVeïns i Veïnes de Sabadell, AntonioCarballo.

Dret a l'habitatge: Més enllà d'unsostre i quatre parets“Tot i estar reconegut a la Constitució, el Dreta l’habitatge no s’està garantint a la societat”.Així de contundent començava la sevaconferència Ada Colau, activista pro DretsHumans i membre de la Plataformad’Afectats per la Hipoteca (PAH), en ladarrera sessió del cicle “…I els DretsSocials?”. Colau va fer un profunddiagnòstic de la situació actual que viuennombroses famílies al nostre país, sensehabitatge digne on poder viure: “Elproblema de l’habitatge s’arrossega des defa temps. Ja amb el Franquisme es va impulsarel parc d’habitatges privat en detriment delpúblic (…) i, amb la democràcia, cap Governha canviat aquesta política, que només haservit per fomentar l’especulació”, afegiaColau.

L’ex-portaveu de la PAH va criticar qui,sota el seu parer, està criminalitzant lesvíctimes d’aquesta situació: “no és cert quela societat civil hagi viscut per sobre de lesseves possibilitats”, deia Colau, per afegirque el nostre és el país europeu que méshabitatges buits acumula (més de 3,5milions) i que, paral·lelament, és on mésdesnonaments s’hi porten a terme.

Per acabar, Ada Colau va demanar uncanvi legislatiu per fomentar el lloguer iper limitar l’endeutament de les famílies.“La bona notícia de la situació actual és quehi ha hagut una reacció ciutadana”,sentenciava Colau, en clara al·lusió a lamobilització social a favor del Dret al’habitatge de moviments com ara la PAH.

La conferència, que es va celebrar al centrecívic de Can Rull de Sabadell, va comptartambé amb la presència de Rosa MariaCalaf, periodista i ex-corresponsal de TVEa l’Àsia, que va moderar la sessió.

El Síndic municipal de Greuges deSabadell, Josep Escartín, juntament ambla Síndica local de Terrassa i el Síndic deSant Cugat, ha signat un conveni decol·laboració amb la Universitat Autònomade Barcelona (UAB), amb la finalitat decoordinar l'actuació en l'assessorament iintercanvi d'informació sobre l'aplicaciódel principi de veracitat dels agents del'autoritat i el deure d'aportar provessempre que sigui possible. L'objectiu ésque la UAB estudiï la situació d'abús enla presumpció de veracitat dels agentsque han denunciat els 3 Síndics locals enreiterades ocasions. La signatura, que vacomptar amb la presència de la Deganade Dret de la UAB, Esther Zapater, va tenirlloc a Bellaterra.

"Moltes de les queixes que rebem els Síndicsestan relacionades amb aquesta temàtica",ha afirmat Josep Escartín, Síndic deSabadell. "Considerem que la previsió legalde la presumpció de veracitat dels agents ésmal utilitzada pels Ajuntaments, ja que se'nfa un ús desproporcionat". Aquest fet haestat denunciat pel Síndic de Sabadell,un cop més, en l'Informe anual de 2013

presentat durant el mes d'abril al Ple del'Ajuntament de Sabadell i en l'InformeExtraordinari, presentat a la Junta dePortaveus durant el darrer trimestre de2013. "Creiem que els Ajuntaments no ensescolten, no tenen en compte les nostresrecomanacions. I, davant el que consideremun abús en la utilització de la presumpció deveracitat per part dels agents de l'autoritat,la víctima és la ciutadania", afirmava Escartín.En aquest sentit, el Síndic de Sabadell haafirmat que, "en molts casos, la pràctica del'abús està en contra de la presumpciód'innocència de les persones". La figurajurídica de la presumpció de veracitat estàregulada en la llei 30/1992, de l'any 1992.El Síndic de Sabadell considera que, desde llavors, la tecnologia ha avançatsuficientment com per permetre provescomplementàries, mitjançant eines comara les PDA, smartphones, tablets, etc.

"No totes les infraccions denunciades podentenir un altre mitjà probatori que no sigui lapròpia denuncia de l'agent de l'autoritat: elsSíndics locals en som conscients". "Si bé éscert que hi ha altres casos on és fàcil quel'Administració aporti altres mitjans de prova,

evitant la simple i automàtica aplicació delprincipi de veracitat", com ara en casosd'estacionament de vehicles en zonesprohibides. "Cal prendre en consideracióles al·legacions exposades pels ciutadans ino donar respostes es tàndards ofonamentades únicament en la presumpcióde veracitat dels agents".

La UAB estudiarà el context legal i l'abúsdenunciat pels Síndics vallesans i emetràun dictamen amb les seves conclusions enbreu.

"En la memòria que han rebut, com hanpogut comprovar, s'han presentat 183queixes. S'han resolt també 183 expedientsi s'han fet 1.129 assessoraments ."

"En primer lloc, en àmbit assistencial heescoltat a molts ciutadans i ciutadanesque m'han posat de manifest situacionspersonals gravíssimes. Persones que esveuen privades de recursos a tots nivell,personals, socials i econòmics necessarisper gaudir d'un nivell i qualitat de vidaacceptables.""Moltes persones desconeixen quins sónels seus drets, estem parlant de personesque desconeixen que tenen dret a rebrealgun tipus de prestació. I això ens ha defer reflexionar, perquè hi ha moltes personesque no accedeixen a les ajudes perdesconeixement, i d'altres que sónincapaces de gestionar la burocràcia quecomporta la sol·licitud dels ajuts." "Pertant, he demanat, que s'editi un documentque unifiqui les ajudes - ja sigui estatals,autonòmiques o locals- i els tràmits arealitzar per sol·licitar les prestacions, laqual cosa contribuiria al dret a una bonaadministració, i ajudaria a saber d'avantmàa quines prestacions es poden accedir."

"En segon lloc, vull parlar del dret al'habitatge. El dret a un habitatge digneés una exigència bàsica de la condiciód'ésser humà. El nombre de persones queavui tenen uns ingressos per sota del mínimsque es demanen per accedir a unhabitatge protegit, està massa lluny del'oferta que hi ha disponible d'habitatgepúblic de la ciutat." "L'Ajuntament deSabadell en el marc de les sevescompetències i amb respecte al'ordenament jurídic pot procedir quan hocregui oportú a protegir l'interès general,lluitant contra l'abús del dret a la propietat,fent complir la funció social de la propietati garantint el dret a l'habitatge i a la ciutatdels ciutadans i ciutadanes.""Encara en l'àmbit de l'habitatge, però enun altre ordre de coses, recordo al'Ajuntament que el manteniment i larehabilitació d'habitatges i edificis estandirectament relacionats amb la salubritati seguretat. El deure de conservació irehabilitació dels immobles correspon alspropietaris, és cert, però si aquests no escompleixen, la llei preveu la intervenciódels ens locals."

"Durant el 2013 destaca per sobre la resta,l'augment que han experimentat les queixesproduïdes per locals de concurrènciapública. Queixes de veïns i veïnes que hande suportar dia rere dia, el soroll i lesconseqüències d'un mal aïllament oinstal · lacions dels establ iments .""Bàsicament, han estat establiments debar, que no complien la normativa de fums,sorolls, horaris, i aforament de les terrasses.

Però el què a mi més em sobta és quel'Ajuntament compta amb els instrumentsnecessaris i suficients per valorar si lesd e n ú n c i e s p l a n t e j a d e s e s t a nfonamentades, i si s'ha produït la infracció, i si això es dóna, simplement ha de posarfi als incompliments amb la resolució. Pertant, des d'aquí torno a insistir en que caluna actuació diligent per part del'Ajuntament per obtenir una resolució, iactuï de forma continuada en els casosde denúncies en què els ciutadans exposenproblemes de sorolls, olors o fums provo-cats per activitats sotmeses a llicènciainstal·lades en la proximitat d'habitatges."

"L'àmbit de la gestió tributària continuaaglutinant diverses queixes en què laciutadania considera que l'AgènciaTributària de Sabadell lesiona els seusdrets com a contribuents. El dret a unabona administració implica el dret a teniruna administració eficaç, equitativa iobjectiva, especialment en matèriasancionadora per la incidència limitadoraque té sobre el ciutadà. L'Ajuntament hade buscar la màxima objectivitat en lesseves resolucions, i per tant ha de valorartota prova possible dels fets, sense fer l'úsabusiu actual de la presumpció de veracitatdels agents."

"Les sancions en matèria de circulació sónun dels principals motius de queixa. Enquan al procediment sancionador enmatèria de trànsit, cal recordar al'Ajuntament que la notificació s'ha de fer,per norma general, en el mateix acte, inomés quan aquesta no sigui possible,per les causes previstes a la normativa,caldrà que en el propi butlletí de denúnciaes consignin de manera específica lescauses impeditives."

"Finalment, en quan a les relacions entreel Síndic i l'Ajuntament, vull destacar quel'acceptació o no de les recomanacions,no ve motivada amb arguments suficientsque fonamentin la negativa. Per tant,insisteixo en que aquesta actitud municipalsuposa un trencament en el reconeixementde les funcions que han estatencomanades per aquets Ple a la instituciódel Síndic." "Alhora, aquesta conductamostra una actitud desconsiderada ambels ciutadans i ciutadanes, que han utilitzatels mecanismes dels que s'ha dotat l'estatde dret per resoldre els problemes, comés a través de la figura del Síndic, s'handirigit a aquesta institució sol·licitantempara, que es reconeguin els seus dretsi es doni compliment a l'ordenament jurídic.En aquest sentit, cada recomanació queno és acceptada suposa un impedimenta la funció de garantia d'aquesta institució,però alhora es persisteix en l'incomplimentde la legalitat o la vulneració dels dretsde la ciutadania."

Un ciutadà va presentar una queixa al Síndic adduint que la Policia Municipal el va aturar, i al comprovar que conduïa amb un permísde conduir del Regne Unit, no vàlid en el territori nacional,li va immobilitzar el vehicle i se'l va endur la grua. El ciutadà es va mostrardisconforme amb el procediment, ja que un altre dels conductors que constaven a l'assegurança s'hauria pogut fer càrrec del vehicle.La llei no obliga a esperar un altre conductor, si bé és cert, com es desprèn de l'esperit de la pròpia normativa, que no és l'objectiuprincipal el trasllat al dipòsit dels vehicles que s'immobilitzen sinó tot el contrari a l'entendre del Síndic, quan la llei estableix " l'autoritatpot procedir a la retirada i dipòsit, si l'obligat no ho fa" per tant, la llei sembla donar prioritat a la ciutadania perquè retirin el vehicle,i en cas que no sigui possible, ho faci l'autoritat. Segons afirma l'Ajuntament, "va passar temps suficient per la presència de qualsevolconductor indicat pel denunciat", no obstant, con afirma el mateix Ajuntament en l'informe, van transcorre només 20 minuts, ja que elconductor va ser interceptat a les 10.38 h del matí, el vehicle retirat a les 10.58. Per tant, no va ser temps suficient perquè un tercer espersonés al lloc dels fets per fer-se càrrec del vehicle. Malgrat que, com informa l'Ajuntament, "en ocasions, aquestes actuacions esresolen amb el canvi d'un conductor, sempre i quan estigui autoritzat, arribant a esperar fins a 30 ó 45 minuts", queda acreditat pelmateix Ajuntament que en aquest cas no es va donar aquesta deferència al ciutadà en qüestió, ja que van transcorre escassos 20minuts, des que es va aturar el vehicle fins que la grua va "enganxar" el vehicle.

Per tot, el síndic va considerar que hi havia greuge ja que no va passar temps suficient perquè es personés un altre conductor que fer-se càrrec del vehicle. El Síndic no qüestiona, igual que el ciutadà, la comissió de la infracció, ja que segons es desprèn dels fets elciutadà conduïa amb un permís no vàlid, no obstant, ha quedat palès que la Policia municipal, no ha actuat moguda per una aplicacióde la norma racional i flexible en funció de les circumstàncies concretes. El Síndic va recomanar la devolució de l'import de la taxa dela grua, i va recordar a l'Ajuntament que ha d'informar de manera clara a les persones dels drets que poden exercir en les sevesrelacions amb l'Administració i també dels requisits previstos per la legislació per a la tramitació de les seves sol·licituds.

En aquesta queixa, una ciutadana, es mostrava disconforme amb la resposta de l'Ajuntament, després de sol·licitar el carnet d'acompanyantde bus. Des de l'Ajuntament de Sabadell, segons afirmava la promotora de la queixa, li van confirmar-li que hi tenia dret però queels tràmits eren lents i que no hi havia una previsió clara de quan estarien en condicions d'emetre aquest tipus de títols.

El Síndic, després d'estudiar el seu cas, va considerar que hi havia greuge ja que l'Ajuntament de Sabadell no té a data d'avui, capregulació relativa als passis d'acompanyants de persones amb discapacitat. Els poders públics han de garantir i fomentar el dret a lamobilitat de les persones amb recursos econòmics escassos, i amb aquest gest, queda demostrat que l'Ajuntament de Sabadell no actuamogut per aquest interès. Es tractaria simplement que regulés l'expedició d'aquest tipus de documents que acredita als seus posseïdorsque poden viatjar acompanyats d'una persona sense que aquest hagi de pagar el seu viatge. El titular del passi és la persona ambdiscapacitat i l'acompanyant pot ser qualsevol persona. En tot cas, l'acompanyant ha de viatjar amb la persona discapacitada. Al'àrea metropolitana és un passi que està garantit per a totes aquelles persones que es desplacin per la zona 1 de la seva influència,de forma que permet que una persona acompanyi a una persona amb discapacitat en un transport públic de l'Entitat Metropolitanade Barcelona. En canvi, a Sabadell, això no és possible perquè l'Ajuntament no ho ha regulat. És per tot que el Síndic va recomanara l'Ajuntament que aprovés la corresponent normativa on quedi regulat l'emissió per part de l'Ajuntament del passi per acompanyantde persones amb discapacitat que no poden fer ús del transport públic de manera autònoma, sense ser vàlida l'excusa que encaraestà en tramitació.

De les resolucions que el Síndic ha emès aquests darrers mesos en destaca una relativa a la problemàtica dels gossos que viu la nostraciutat. Un grup de ciutadans i ciutadanes es van reunir amb el Síndic per exposar-li la seva preocupació per la manca d'espai d'esbarjoa la ciutat pels gossos i per la incertesa que sentien els propietaris dels animals en quan a la documentació que la Policia Municipalels exigia quan aquesta els aturava a la via pública.

El síndic després d'estudiar detalladament la normativa va fer la següents consideracions, i va remetre la seva recomanació a l'Ajuntament.

En primer lloc, va considerar que els animals han de poder tenir un espai on pugui transitar i córrer lliurement, dins de la ciutat deSabadell, sense necessitat que vagin lligats, excepte els potencialment perillosos, que a més haurien d'anar amb morrió. Per contra,en la resta de punts i vies de la ciutat, creu necessària l'obligació de conduir sempre els gossos lligats, a excepció de les esmentadeszones reservades pel lleure dels animals. Els propietaris o persones posseïdores dels animals, en el moment que fan ús d'aquestainstal·lació s'haurien de comprometre a mantenir la zona neta i en bones condicions, recollint els excrements dels gossos i dipositant-los a les papereres prèviament instal·lades. Així mateix s'haurien d'establir, al meu entendre, altres normes de conducta pels propietarisdels animals, com el respecte a altres persones i animals, que no fos recomanable per cadells molt petits, que si el gos està malalt oté malalties parasitàries s'abstingués d'entrar a la zona... així com totes aquelles que es considerin necessàries pel bon ús i funcionamentde la instal·lació.

Els gossos han d'anar degudament identificats amb el micorpxip; han d'estar censats, igualment ha de disposar de targeta sanitàriai haver contractat una pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil. En casos de gossos especialment perillosos cal dur a més la llicenciaadministrativa al damunt la persona propietària o conductora que passegi per la via pública.

Per tot, el Síndic va recomanar, en primer lloc, que es defineixin i es creïn vàries zones de passeig i esbarjo per a gossos amb unagrandària suficient perquè els animals puguin córrer i passejar lliurement, sense necessitat d'anar lligats. Per tant, es destinin zones dela ciutat, degudament delimitades amb el filat corresponent, especialment per aquesta finalitat, on els gossos puguin córrer o jugardeslligats sota la supervisió de les persones propietàries o posseïdores. En conseqüència, va recomanar que es modifiqués l'ordenança,a fi de poder garantir que en aquesta o aquestes zones d'esbarjo que s'habilitin, els gossos puguin anar deslligats, ja que amb l'actualnormativa es considera infracció greu la circulació de gossos pels carrer sense corretja o cadena i collar; i com a infracció greu durl'animal deslligat i sense morrió per la via pública, a les parts comunes dels immobles col·lectius i als espai públics en general.

En segon lloc, va recomanar a l'Ajuntament, que en el moment que fa controls sobre els animals, hauria de disposar de mecanismesper poder detectar en el mateix moment aquells gossos que porten o no el microxip, de forma que en el mateix acte es pogués determinarsi la persona propietària del gos, reuneix els requisits establerts per l'ordenança. en que no sembla lògic, és que en tots els controlss'aixequin actes a fi que amb posterioritat els propietaris hagin d'aportar la documentació que acrediti que els gossos porten el xip.

No sembla lògic tampoc que les persones hagin de sortir a passejar amb el gos amb:la targeta del cens;la documentació del microxip perquè la policia municipal no disposa de la màquina que puguin verificar in situ si l'animal el duu;la targeta sanitària; ila pòlissa de responsabilitat civil; a banda si és gos perillós, han de dur l'oportuna llicència administrativa.

Per tant, que l'Ajuntament es doti dels mitjans tècnics per poder garantir una bona administració als ciutadans i articuli un sistema mésàgil a l'actual per determinar si els propietaris que passegen un gos, compleixen o no la normativa.

En tercer lloc, el síndic també va recomanar que es formi a la Policia Municipal en aquest àmbit a fi que puguin estableix i determinarsi els gossos són o no races perilloses.

I finalment va recomanar a l'Ajuntament, que es reuneixi amb els ciutadans i ciutadanes propietaris de gossos, a fi de facilitar laparticipació ciutadana, i garantir que la solució que s'adopti sigui la millor per ambdues parts.