C3et&fot&c a& ^/¿aMi&JaM, dt£j neêm. 75

-.

Mb

OCTUBRE 1988

2-166Excursions aturada. En tornar reprendre Ia marxa ihaver caminat un bon tros avalltrobarem un rotlo de sitja i a propd'ell veurem un caminoi a Ia dreta i una l'esquerra. Seguirem pel del'esquerra i tornarem trobar un miradormolt ben conservat. Des d'aquí fins alcamí de s'Estaca el caminoi és un poc

d i f i c u l t ó s , però si ens fixam béveurem caramullets de pedres pels qualsens guiarem, sempre en direcció OS. Enarribar al camf seguirem a Ia dretafins arribar a un creuer. El camí del'esquerra ens durà a s'Estaca, quetemps abans era un portet de pescadorsi avui ho és d'estiuejants, perd tanben conservat que dóna Ia impressió quetornam 100 anys enrera. En haver v i s taixò • tan meravellós tornarem arrerefins arribar al creuer; en esser-hiagafarem el camí esquerre en direcció ana Foradada.

S'ESTACA I NA FORADADA

Aques ta1 'es t i u , jafeim per vorerabanyar sempre que

excursió és bona perque tot el seu recorregut el

i ensperò no

de mar i ens podemvolguem, però no només

és això sinó que també passarem molt degust de fer-la ja que veurem una de lescoses guapes que va fer s'Arxiduc, perexemple miradors, torres, camins vorerade mar i a l t r e s coses que veureu els qu"ifaceu aquesta excursió.

Començarem aquesta excursió a CaMadò P i l l a , a Ia vorera de l'aparcamentveurem una escalonada que ens durà a unmirador. Uns pocs metres abansd'arribar al mirador, a Ia dreta,veurem un caminet un poc empinat, elcomençament del qual és un pocdificul'tos, però després es conservabastant bé.

En haver caminat uns 300 m.trobarem Ia primera obra de s'Arxiduc,un mirador, un pont i una torre migesbucada, però val Ia pena fer una

Aquest camí és unfins en haver passatgarriguer que trobaremesquerra; al finaltrobarem una escaleta,aquf trobarem el camí estretben conservat fins arribar a

camí de carroIa casa dela Ia nostra

d 'aques t' camíhi passarem i

però moltvorera de

mar on trobarem una espècie de paradorcompost d'una taula i dos pedrissosenmig de dues roques on descansavas'Arxiduc. Nosaltres també descansarem,ja que és un lloc molt bo per fer-hiuna berenada. D'aquí a na Foradada hiha un camí molt espanyat, pareix que Iamar el s'ha menjat, per tant un bontros anirem vorera de mar, de roca enroca, fins que tornarem trobar el camíque ens durà a na Foradada. En haveranat a na Foradada tornarem arrere i

camí amunt fins arribar a SonEn esser-hi agafarem carretera

a ca Madò Pilla que éspart i t.

aga faremMa r r o i g.f i ns arr i bard'a 1 1 ã on hem

I t i n e r a r i : Ca Madò P i l l a , elmirador de s'Estaca, es parador des'Arxiduc, na Foradada, Son Marroig, CaMadò Pi l l a .

Horari aproximat: 5 h.

CADCADEBALEARS

SA NOSTRA PAGA DOBLE

A Ia delegació de Sa Cabaneta vatreure Ia paga doble Caterina JuanBennassar, de 76 anys, de Ca saCampanetera. Ja repeteix premi. Fa cincanys que ja va treure. Explica que noté sort a Ia l o t e r i a , però aquí sí.

Es vídua amb tres f i l l e s , un f i l l iset néts. Enhorabona !

3(167)

Durant el Mes Passat

DURANT EL MES PASSAT.. .

- Accidents d'aviacio a Europa.Es va estrenar Ia nova

il.luminacio de laSeu.Van continuar les obres dela Via

de Cintura de Ciutat.Vaig poder veure un senyal de

transit que deia "Centre Ciu'dad".EIs prînceps de Gal.les van

prendre el sol a Mallorca.En Josep Carreras va haver de

suspendre un récital.El doctor Puigvert, greument

ma 1 a 11.L'IPC es va posar ja al maxim

previ st pel govern.- Festes a molts pobles de Mallorca.

El batle de Calvlà fent anuncisper Ia tele amb el més pur e s t i l"Manuel Luque" perquè els calvianersvagin a pagar els imposts.

Canvi de números telefònics avaries localitats mallorquines.

- Les Olimpiades de Seül.

EIs polTticstornaren als llocsde feina.

- Comença Ia l l i g a de futbol.- Més urbanitzacions...

Grans incendis forestals fancremar uri bon bocf dels boscs de lesBa 1 e a r s.

- Tornada a l'escola.El Govern obligat a emetre deute

per així poder tenir diners per l'anyque ve.

Vaixells amb armes nuclears alport de Palma.

-Es va anunciar Ia pròxima caigudad'un satel.lit soviètic amb granquantitat de material radiactiu a dins.

- Canal 33, el segon canal de TV3en marxa! Quin temps estarem nosaltresa poder-lo veure?.

ST, en canvi, ja es por sentir al106.8 FM Catalunya Müsica. I és que...Quín gust que és poder escoltar músicaclass ica en Català ! ! !.

G . A . V . I . M .

Una_ vegada mes (i ja en fa...) hemde disculpar-nos per l'endarrerimentsofert. Causes tècniques, provocadesper l'afany de millorar les condicionsde muntatge, ens han impedit treured'hora els nomeros de setembre id'octubre. Ara, . sembla que ja s'hauràestabilitzat i vos podrem oferir Iarevista puntualment. Sabem que soumolts els qui estau pendents de lesplanes que, com millor podem I sabem,vos oferim cada mes.

Gràcies, com sempre, per Ia vostracomprensi6 i el vostre suport.

LA REDACCIO

& ¿? O^ ^ S S ' sffl s •^SM^0t*naJttt fy u66**<*( -»fe ^SJfa**atx*.

IMLJ. ! . , • • - : . . , . - , • >>>-;•;-.• :i*A: • ; • I

«¿ ^WattorSjr*. 4&n **tn-. '' 3#m

ACiosT i9aa

4(168)

ARRENCADAD1ASE ?

DE CAVALL I ARRIBADA

t i t u l a r se podria posarIa 11iga per partdel terme el

que durantamb uns reforços

havia aconseguit

aldelC.D.

Iaqueuns

Aques tcomençament deprimer equipMa r r a t x Î, j apre-temporada itots coneixem,bons'resultats.

I quan comença Ia l l i g a , ho va feramb força i guanyant els dos primerspartits, però a partir d'aquí ha perdutforça i de ser un dels equips quesemblava que l l u i t a r i e n per pujar decategoria, actualment després de Iajornada 6 es t r o b a - a l lIoc novè amb sispunts, a cinc i quatre punts del primeri segon c 1ass i f icat.

TAMBE MALSEQUIPS DEL TERME

AIRES PELS ALTRES DOS

Pero si al C.D. Marratxí no I iroden bé les coses en aquestcomençament de l l i g a , pitjor va alsa 1 tres dos equi ps.

Així tenim que Ia U.D. PIa de NaTesa després d'haver jugat cinc partitses troba amb 3 punts i classificat eneI lloc 14 només a dos punts de Ia coade Ia segona regional on m i l i t a el clubdel PIa.

I ¿ què direm deMarçal que mi 1 i ta alTercera Regional, quejugat tres partits esd'aquest grup sense

1'Sport ing Santgrup A de Ia

després d'havertroba a Ia coa

haver aconseguitfer un sol gol, que tradul"t en minutssón 270 minuts sense marcar?

Esperem que el mes que ve lesnotfcies dels nostres equips de futbolsiguin un poc més alegres.

CLASSES DE MUSICA

Organitzat per l'Ajuntament esdonaran classes de música i solfeig comja hem informat en altres revistes.

El preu de m a t r í c u l a per aquestesclasses serà de 500 ptes anuals perm a t r í c u l a mentres les classes desolfeig costaran 1000 Ptes mensuals.

MARRATXI A BALEART/88

En mot iu de Ial'Ajuntament va mantenirels ollers del terme queIa FIRA DE FANG DEtractar de Ia seva presència a un Standde 16 m2 a Ia Baleart 88.

Baleart 88,una reunió ambpar t iciparen aMARRATXI, per

MES CONTROL PER LES. ALTESVELOCITATS DELS VEHICLES.

S'han pres mesures ' per tal decontrolar les altes velocitats tantdiürnes com nocturnes que hi ha dinsels pobles del nostre terme; així peruna part s'ha demanat a Ia GuardiaProvincial de Tràfic el control ambradar dels carrers Oleza de SaCabaneta, Major de Pòrtol, GeneralWeyler del PIa de Na Tesa i GeneralFranco i Cabana del Pont d'Inca.

Per altra part Ia PoliciaMunicipal durant el vespre estarà al'aguait de les competicions nocturnesentre vehicles.

COMENÇAMENT DE CURS

Aquestcomençar elpúblics delarribades acomençamentqueda capcorresponent

passat mes de Setembre vacurs escolar als centresterme, segons les notíciesIa nostra redacció fou un

tranquil de tot, ja que noalumne sense Ia seva

plaça escolar.

ESTADÍSTICAMARRATXI.

DE LA POBLACIO DE

EL Govern Balear a través de IaConselleria de Ia Funció Pública haeditat un l l i b r e amb col·laboració deSa Nostra, sobre el Moviment Natural deIa població 1'any 1987.

Les dades pel que fa a MarratxT sónles següents:NASCUTS VIUS PER RESIDÈNCIA MATERNA 112MORTS PER RESIDÈNCIA DEL FINAT 66CREIXEMENT VEGETATIU 46MATRIMONIS PER FUTURA RESIDÈNCIADELS CONTRAENTS 66

A una altra taula d'aquest l l i b r ehi figuren els 66 morts per „grupsd'edats que foren l'any 87 els següents:

Menors d'un anyEntre 5 i 14 anysde 15 a 24 anysde 35a 44de 45 a 54de 55 a 64de 65 a 74de 75 a 84de 85 endavant

13213

1114247

La malaltia que causà més mortsl'any 87 fou Ia de l'aparellcirculatori amb 29 morts, seguida delstumors amb 16 morts.

MIQUEL BOSCH.

5(169)

HaCa t e r i n a

Corone 1 1.Caterina de Ca'seves vacances

Tries, de_ Ca'ss u b s t i t u ï t n a

n Vent durant lesen les funcions

de car ter iaCabaneta.

de Portol i Sa

Amèlia Cabellos, de Palma iMateu Vich, de Santa Maria delCamí. EIs podreu veure durantsis mesos actualitzant el bancde dades dels padronsd'exaccions municipals deMarratxT, a través de l'Empresainformàtica professional deBa lears.

Teresa Matas i Xisco Tomàs,dos artistes locals que sepromocionen de dia en dia. Hanaconseguit el primer i segonpremi, respectivament, delsPremis de dibuix V i l a deSantanyí. Enhorabona, al.lots!

Raphel Pherrer va opherir Ia2 reuni6 de germanor, cosinor igermanor a Sa Cabaneta. Això fouel passat 31 d'agost. Phabulós!

Mn Josep ^arau i Tries,entre noltros "més conegut comPepín de Ca'n Poloni, el passatdia 15 de setembre va p a r t i r capal Perü. A l l à s'integrarà al'equip que t r e b a l l a a Cascas iContumazà, de Ia diòcesi deCajamarca. Sort i benaurança,Pep!

6(170)

Es PIa de Na Tesa

EL BASQUET VA A TCXTA MARXA.

El passat mes de setembre es vafer Ia presentació dels nous equips debàsquet. El club de bàsquet d'es PIa deNa Tesa té els problemes que solentenir aquests tipus d'assòciacionsdedicades a l'esport o a l'oci:problemes econòmics, d'instal.lacions ide m a t e r i a l , f a l t a gent que s'aferriamb les mans a Ia feina, etc. Però aixfi tot, un any rera altre ens demostraque l ' a f i c i o creix i l'esperit esportiues manté ben vi u.

EIs equips d'enguany demostren queaquest esport cobra força i que en elpoble té molts de seguidors.

*ftflttfÏsÇ

EIs nous equips s6n aquests:- .Mini-basquet femenT. Nines de 10

a 12 anys. Equip de competici6 lesentrena en Tomeu Munar.

Mini-bàsquet masculi. Escola debàsquet, nins de 6 a 12 anys. S'hahagut de fer aquest grup d'escola,perquè Ia diferència d'edat no permetiaformar un equip per competir. El mestreés en Tomeu Munar.

Cadets masculí, 14 anys. Equiptambé de competició l'entrenador és enGu i 1 1 em Ma s s o t.

Cadets femení. Competici6entrenador Eduardo de Ia Rosa.

Juvenils masculí. Estanfederats. De 16 i 17 anys els entrenaen Tota Guasp. Renunciaren a pujar decategoria l'any passat perquè no estroben en condicions d'enfrontar-se ambjugadors de més a l t a categoria.

Seniors. EIs més veterans, decategoria provincial l'entrenador és enPep Gispert. L'any passat forenfinalistes en el torneig Jorge Juan. •

En aquests equips hi ha jugadorsde tot Marratxí i alguns de Palma. Lamajoria d ' e l l s s'han format com ajugadors en el mateix club d'es PIa.

El club de bàsquet té algunssocis. Per s o r t i r - dels problemeseconòmics, els jugadors han de pagaruna quota i poder tenir un fonsmonetari de què disposar davant IaFederació i les despeses de material ovestuari.L'Ajuntament els ajuda amb unasubvenció, els deixa les i n s t a l . l a c i o n sde l'Escola Pública i el llum. Lesinstal.lacions són petites, no tenendutxes ni vestidors. Algunes casescomercials col.laboren a m b v e s t u a r i . Amés, han fet algunes rifes.

L'anima del club és en TomeuMunar, ell du tot el pès del'organització, Ia paperassa, el maneigde tot a l l ò que faci falta per fer únp a r t i t o entrenar-se. Fins i tot diuque sovint ha de r e c o l l i r els bancs iel marcador perquè no quedin al camptota Ia n i t . Es veu que els jugadors,en, acabar el p a r t i t , s'obliden que hiha altres coses necessaries, a part dejugar.

Esperem que guanyin tots elsp a r t i t s que juguin, ja ens cuidaremd'animar-vos amb molt de renou i dev i sques !.

JOANA MARIA MATAS

7(171)

SmQw&^*» i

lMPRES DE DOMICILlAClO BANCARIA

Carta d'ordre al BANC o CAIXA

Agència n" CarrerLocalitat

Distingits senyors:Vos agraire que, fins a nova ordre, vuleueu atendre amb càrrec al meu compte corrent,

els rebuts que vos siguin presentats per Ia revista PbRTULA, corresponents a Ia meva quota.

, de de

(signatura)

'Enviau-ho, omplert, a l'adreça indicada en el marge superior )

Nom del Subscriptor

Sr.

C/

Localitat

Titular del Compte Corrent

Sr.

C/ •

Localitat

C/C. n«

r*Sf>

L1AMON1ANTONI JORDA, "ES CARTER": L<amo n'Antoni Jorda, personatge del poble / 1988TOTA UNA VlDA REPARTlNT CARTES I AJLDA.

L'amo n'Antoni és ben conegut enaquests pobles del PIa de Marratxí. EnEs Pont d'Inca i en Es PIa de Na Tesal'hem pogut veure durant moIts d'anysdamuntamb e 1personaf i ns acom as imp 1 epodr femtotes lesv i r t u t s.Av u isuper-ocupac i6,passats no 1 iperquè el soude comparançacomençarem pers i no qu i nesn'Antoni era

Ia seva bicicleta anant i venintcorreu de cada dia. Es unas e n z i l l a , amable i bondadósl'a r r e l . Tothom l'identificava

carter, pero no va ser només uncarter rural, veiam com elanomenar en haver escorcollat

seves ocupacions iseria un cas de

però en els tempsquedà cap altre remei

practicant, elc omp t a b 1 e...d 'exp1icar-ho.

de carter no té ni puntamb l'actual. Però noaclarir aquesta qüestió,

ocupacions tenia: l'amoel carter, l'organista, el

recaptadorPoc a

de 1 spoc

metges,m i r a r em

N'Antoni Jordà nasqué I'any 1905,i ell diu sobre aix6:" Estic més propdels 84 que dels 83". Quan era petit,son pare feia de sabater, feia sabatesa mà i ell les duia aPalma a vendre auna casa ons les d i s t r i b u i e n o lesvenien a fora. Hi anava a peu des delPIa de Na Tesa:murada, Ies duia aCa latrava, en so 1 i apenjats pels cordonsquan lespasssejar

Ent rava per 1 auna casa de Iadur dos pare 1 1 sa 1'espat11 a i

havia entregades me n'anava aper Palma, però tornava pel

mateix carrer perquè no sabia bé sestresques". A més d'això, començà aaprendre de tocar Ia trompeta, son paretocava el baix a una banda que hi haviaaleshores. Tocaven marxes fúnebres alsfunerals. AIs 16 anys anà a escola alst e a t i n s perquè son pare hi tenia ungermà. A l l à aprengué de tocar el pianoi perfeccionà Ia solfa. Hi estigué finsque va fer el servici m i l i t a r . E l va fera Africa i a l l à estigué a Ia infermeriai aprengué de posar injeccions. Diu que

el posaren tot sol al càrrec de Iainfermeria durant 8 mesos i ell hav'iade posar les injeccions. Quan va acabarel servei m i l i t a r entrà a fer feina aCorreus, era l'any 30. Es casà i visquéun p a r e l l d'anys en es PIa de Na Tesa.Era el carter rural d'aquest poble id'es Pont d'Inca, "me n'anava a Correusa les 8 a entregar,a les 9 a rebre al'estació, una altre vegada a les 2 i ales tres". També repartia els diaris.Durant Ia guerra i quan va acabar elferen corresponsal del Sindicat Agrarii s'havia de cuidar del subministramentde grans.

Tocava l'orgue als funerals i ales festes d'Es PIa de Na Tesa, al Pontd'Inca, a s'Indioteria, els darrersanys al Vivero i a Son Cladera. A mésde tot això feia de practicant,arreglava els papers dels v e l l s quansejubilaven, els pagava, etc.. Una bonatemporada també va fer feina a Iafàbrica de sucs d'En Gaspar Moyà d'esPont d'Inca, duia els comptes i feiales factures. També feia de cobradordels metges, de les iguales de DonBernat R i p o l l , de Don Gerardo Bernabeui a 1 tres.

Es ben evident que es tracta d'unhome polifacètic 1 molt enfeinat. EIfet que es dedicàs a tantes ocupacionsté Ia seva explicaci6. Per una part hemde comprendre que fer de carter ena q u e l l a època és molt diferent d'ara"no me donaven ni bicicleta niuniforme. Me pagaven per hores, cobrava7 hores de feina i hi havia dies queeren les dotze de Ia nit i encarapreparava papers o cartes per l'endemà.Cobrava 1500 pessetes al mes. El darrersou que vaig cobrar, l'any 70, va serde 3500 pessetes. Una vegadaque vaigestar ma l a l t una f i l l a meva va fer Iavolta, .li va faltar un sobre ambdoblers i jo el vaig haver de pagar. No

Es Pont d'Inca JALME SERVERAANIMADOR DEL MIJAC.

9'173)

ACAMPADA DEL MIJAC 88

Decidírem- anar a Ia Colònia de SantJordi vuit dies, del 15 al 23 deJ u l i o l , però el que mancava eren dinersper poder dur a terme aquesta a c t i v i t a t .

Per aixo decidirem muntar un"tenderete" per les ' festes de SantMarçal, amb Ia col.laboraci6 de lesmares (des d'aqui aprofit per donar lesgràcies a tota Ia gent que hacol.Iaborat). En aquella paradadespatxarem principalment coques dolcesi salades, entrepans, begudes i fins itot bunyols.

El tenguérem muntat durant totesles festes i els diners que traguéremvaren rebaixar el preu de l'acampada,de les 15.000 pessetes que ens havia decostar a les 6.000 pessetes i si erendos o més germans 4.000.

Aixf que el dia 15 de j u l i o lpartírem 35 joves (entre a l . l o t s ian imadors)Sant Jordi

Allà,pr i n c i p a 1hi havia

en direcció a Ia Colònia de

Ia platja va ésser Ia nostraatenció, però a part d'aixòcertes. a c t i v i t a t s com per

exemple t a l l e r s , jocs,etc...

El nostre horari era el següent:Ens despertàvem a les 9 del matí.

Entre que ens rentàvem Ia cara iberenàvem es feien les 10. Després de10 a 11 hi havia tallers que despréscontaré quins eren.

De les 11 a Ia 1 anàvem aa on quasi sempre solíemdamunt l'arena. De 1 a 1'30temps per dutxar-nos. De'sprésdinàvem i en"descans" fins3'30 a les 5

haver dinata les 3'30.

ho dedicàvem

1 a plat jafer jocshi hav i aa Ia 1'30

teníem unDe les

a cantar

Pasta a Ia P^-V>

V« Ae La rv &

tenia mai vacances. Feia feina elsdiumenges, el dia de Nadal i el de3asqua. EIs darrers anys em llevarenalgunes zones perquè eren d'extrarradi.Deixava les cartes a l'estafeta de Ca'syliot per totes les cases d'aquellredol. He hagut de fer altres cosesoerquè amb el sou que cobrava nobastava per mantenir una família. Apesar de tot,' la'feina de carter emdeixava temps per fer altres coses.".

Per una a l t r a part, hem dereconèixer que és un home valent,d e c i d i t i manyós per a tot, és moltfeiner i un poc artista." No m'ha fetpor mai de fer res, sempre m'he atrevita fer qualsevol cosaper d i f í c i lfos. No he estat mia empeguei't per

queres ".

1'amo n'AntonAra,per tants d'anys que vatrot. El1 diu que no s'Ia seva dona, quan 1 ifaríem unes preguntes

que es va assustarvi s t Ia màquina decara semblant a Ia

acostava per

diuhaunaeI 1 s'hii n j e c c i ó.

i pot descansarhaver d'anar de

empegueïa, peròdigué que 1 i

per a Pòrtula,un poc, i quan

retratar ha fetde 1 s n i ns quanposar-los una

La gent d'Es Pont d'Inca i d'EsPIa de Na Tesa devem un gran agraïment

un-homenatge sincer a l'amo n'AntoniJordà per tanta dedicació i paciènciacom demostrà durant tot el temps que ho

• vàrem menes ter.*

Enhorabona i que* molts d'anyspogueu recordar aquells temps passats,perquè això serà molt bon senyal!

JOANA MARIA MATAS.

10"74'¿B fizLrz3 ¿e 7*orto(.Encara perdura en el record de

molts aqu e l l temps en qué, anant pelscarrers de Portol, es v e i e n m u l t i t u d decases les façanes de les quals erentotes emmarcades pel roig color delpebre madur. Aquestmés evident d'un pobcos tums.

roigerã ie que

ésno

e 1 s i gneperd e 1 s

Abans hi havia també varies casesque es dedicaven, durant els mesosd'Agost i Setembre, a Ia fabricaciód'aquelles espècies tan indispensablesper a l'elaboració de l.langonisses isobrassades, com són el pebre bord icoent. La p_roducci6 d'aquest condiment,ha disminui't molt durant els quarantaanys, ja que coincidia amb Ia c o l l i t ad' ametles i garroves, i Ia feinas'acaramullava durant aquests mesos. Iper aquesta i altres raons particulars,avui en dia en el nostre poble ja enfan només a Ca'n Pinso, que és d'onprové tota Ia producció que d'aquestesespècies hi ha a hores d'ara al nostrepoble.

El procés d'elaboració, encara quesegueix el sistemaavençat molt ja quefeines que abans esrudimentària, ara esque donen moltsusuar i s.

tradic iona1, haalgunes de les

feien de manerafan amb màquinesd'avantatges a 1 s

11(175)

Lessegüent s :

passes segu i r s6n les

Després d'haver-se c o l l i t i assecatels pebres un pareil de dies, s'hand'enfilar. Consisteix, aquesta feina enpassar els capolls dels pebres per unsf i l s d'una llargada aproximada de tresmetres, després es junten els caps delsf i l s de manera que queda com un collar.

Fet aixo es pengen al sol durantqui nze o vi nt dies.

En lloc de fer el que hem dit finsara també es poden xapar els pebres iestendre'ls al sol damunt uns canyissosdurant el mateix espai de temps queabans, amb Io que un es lleva Ia feinad'enfilar-los. IncIüs hi ha llocs queperquè el pebre no surti de Ia fabrica,tenen unes maquines que trituren elpebre, el posen al sol, i vadirectament al forn.

Com molts sabreu, el pas següent éstorrar-lo. La durada de l'estancia delpebre al forn era abansperò ara, amb uns forn»només hi han de romandre

de s i s di es ,més moderns,dos dies. Per

Ia tècnica haprimer cop veim cómavençat aquest procés.

Desprès els treuen del forn i elspiquen. S'han de picar amb una maça defusta amb un mànec l l a r g amb Ia qual eIpremen, a Ia vegada que el preparen perIa següent passa: treure'ls Ia pols.

12(175)'

El modernisme també ha arribat alsistema que s'emprava per llevar-los Iapols. Si abans era amb un rudimentarig a r b e l l , avui és amb una maquinaespecialitzada. Amb aquest procéss'elimina Ia pols i el capoll, perquèaquestes parts donen amargor alproducte f i na 1 .

Després d'això només mancapassar-ho pel molT. Aquest molí té alseu interior una pedra rodona que molel pebre. Quan esta fet això ja tenimel producte que després de quasi un mesde feina s'ha elaborat.

Al cap i a Ia fi, és di f i c i 1enfrontar-se a Ia r e a l i t a t que dins elpoble només hi resta un sol fabricantde pebre, però si tots col.laboremjunts, aquesta tradició no es perdràper sempre. Intentem que Ia que aratenim no es quedi només en un I l e urecord.

I si res no f a l I a i tot va bé,aquest any tendrem bon pebreI, si no mos surt tot com volem,ho provarem l'any que ve.

BARTCMEU MOLL

Cab13(177)

enL

1ines.

LLUNA BLANCA

Lluna blanca, blanca llunaque en el mirall, serena, et miresde les aigües d'Anciola pures i c r i s t a l

Lluna blanca,plores encara Ia solitud i l'enyorançadels presoners, homes de França,que, des d'aquesta i l l a ,de Ia mar gelosa fi l l a ,a tu encomanare*i d 'amor penes i d ' e s p e r a n ç a .

Lluna blanca,et meravelles dels formidables espadats,dels déus del vent i de Ia mar t a l l a t s ,com guarden l ' i l l a verge i aspriva,que s'obre acollidora en un recer p r i v i g e l i a tque vetla un castell encantatd'alt d'un penyalentre Ia mar i el celIa mar blava i el cel bl au.

Blanca lluna, lluna blanca,què hi verem tu i jo una nit de primavera?Estels del firmament arrecerar-s'hii, tremolosos, cobriramb besades de platades de 1 ' i n f i n i tles plàcides aigües del port de Cabrera.

Pere J. Amengual i BestardCabrera, estiu de 1.988

A Ia bona memòria dels Gorans i Grumets delFora Mando, Susana II i Gitana II.

14(178) oesoeLacasaENTREGA DE SUBVENCIONS

Dins el passat tnes de J u l i o l esferen entrega de les subvencionsatorgades per aquest Ajuntament.

SUBTITUCIO DE PERSONAL.

Per haver-hi dues funcionaries enestat de bona esperança s'hancontractat per un periode de sis mesosdues subtitutes.

NOU TELEFON PER LA POLICIA MUNICIPAL

Darrerament s'ha dotat a Ia PoliciaMunicipal d'un "Walker-Talki", el qualduu incorporat un telèfon, Io que faque en cas necessari i quan Ia patrullaestà de ronda tant els horabaixes comeI vespre, es pugui agafar el t e l e f o n a'quasevol lloc de Marratxí. PEL SEUINTERES AQUEST NUMERO DE TELEFON ES EL

60-22-00.V« J«? La p 1

fer jocs i riure , amb unaA les 5 el qui tenia ganaí a les 5'30 de nou a Ia

fins a les 7'30, després ensa dutxar i sopàvem a les 8'30.

tot seguit hi havia Iacada dia estava organitzada

cançons,parau1 a.berenavap 1 a t j a,tornàvem

Després,vetlada queper un grup diferent (es representavenprogrames de Ia televisió com perexemple: 3 x 4; Un, Dos, Tres; Elpreciojusto, etc...

En acabar Ia vetlada ens anàvem adormir i quasi sempre solien ésser les12 de Ia nit.

To t s e 1 s d i e siguals a excepciód'excursió a una"Platja d'es Carbó".

foren més o mancod'un dia que anàrem

platja anomenada:

EIs tallerssegüent s :

Tallersc am i s e t e s , f 1 a u t a,pinces (d'estendre(omp1int-los de sa 1de colorins) i perferen les ninesv e s t i t s per a pepes.

I ja per acabarescriure f o l i s i folis)menjar va esser molt bovui t dies, perd perquègrapat de cuineres

que hi havia eren -e l s

d'es te 1 s, pintarfer figures amb

roba), pintar potspintada amb guixosúltim un que només

que va ésser fer

(perquè podriavos diré que eldurant aquests

el feren un(mares dels

al.lots). Aquestes dones es turnarendurant aquests vuit dies i aixf tot var e s u 11 a r mé s e c o n Om i c.

La gent va quedar molt satisfeta imolt contenta i amb aquestd a c t i v i t a tacabàrem eI curs 88. Ara pel mésd'octubre començarem a preparar Iapròxima. Així és que fins una altra.

oe ia vitaCCMPRA D'UN CAMIO I UN TRACTOR.

Per part d'aquest A'juntament s'haadquirit un tractor i un camió per a Iabrigada d'obres.

UTILITZACIÓ DE LA CASA DE CULTURA.

S'estan preparant les normes per Iasol.licitud i ús de Ia Casade Culturade • Sa Cabaneta, propietat del'Ajuntament de MarratxT. De moments'han enviat unes circulars a lesentitats i organitzacions del terme quediuen:

"La utilització decultura serà Ia següent:

Ia casa de

1.- Despatx de Ia professora desolfeig

2.- Escola de Música3.- Salód'exposicions (de qualsevol

tema)4.- Saló de conferències i xarles

cultura 1 s5.- Altres p o s s i b i l i t a t s a estudiar

La u t i l i t z a c i ó de Ia casa decultura està oberta a totes lesentitats i particulars prèvia petició isempre que es complesquin lescondicions que per a cada cas assenyali1 'Ajuntament ".

===CONSULTES=====

Pendent des del mes de maig:

-Quin és el pressupost desglossatdels quatre milions de Ia darrera Firadel Fang?

Pendents des del mes d'agost:

-En. què es basa el suposat "interèssociai" per a Marratxí que l'Ajuntamentatribueix al projecte de cementeri deSon Alegre?

-Per què enguany n o h i ha hagut"Trobada de glosadors" ni en les festesde Sant Marçal ni en les de Pòrtol?

-Per què es va denegar una subvencióal Col.legi Costa i Llobera de Pòrtolper al seu viatge d'estudis a Eivissa,essent que cada any I i concedien?

Ac t u a 1 :

Per què no s'han contestat encarales anteriors qüestions?

Per què dia 12 d'octubre Ia gentque va anar al cementeri municipal esva trobar amb tombes obertes, enalgunes de les quals es veien baüls?

[O)Jo3ft

15(179)

UNS ALTRES CATALANS.

Quan parlam de les terres de parlacatalana, probablement per Iainfluència que exerceixen lesa r t i f i c i a l s fronteres de les provínciesadministratives i les delsestats-naci6, sols solem recordar-nosdel Pafs Valencià, Catalunya i lesi l l e s Balears i Pitiüses. El cas ésque, a banda de les estrictes vuitprovíncies de l'Estat espanyol on esparla Ia llengua catalana, hi ha altresindrets geogràfics on Ia nostra llenguatambé és parlada tot i les divisionsadministratives que han provocat el seu^esqueixament del cos únic.

Aquest és el cas d'Andorra, unestat independent on Ia llenguacatalana és oficial, tot i que devegades aquest petit pafs se'ns passiper alt, enlluernats.pel caràcter depafs-botiga que ha assolit entrenosaltres. També és el cas de Ia ciutatde l'Alguer, a l ' i l l a de Sardenya, sotasobirania i t a l i a n a , on una bona partdels seus habitants conservamiraculosament Ia nostra llengua, pelfet de ser descendents d'una fortacolonització catalana quan les nostresterres tenien una important presència aIa Mediterrània i comptaven amb un pesespecífic en política ieconomia.

Esque ixatsalguns poblesprovínciesés el casPonent, uncatalanaprovínciesValencià,administratius, tambépobles ara mateix

de Catalunya es trobenara incorporats a altres

de l'Estat espanyol; aquestde l'anomenada Franja deconjunt de pobles de parla

ara pertanyents a lesd'Osca i Saragossa. Al Pafsfora dels seus límits

es troben algunsintegrats a Ia

provfncia de Múrcia. Són aquest unspobles on el català és viu encara, perdon Ia llengua ha sofert una certaregressió per motius més que obvis,especialment per aquells que vanl l i g a t s a Ia identitat administrativa -p o l í t i c a - c u l t u r a l de Ia provfnciarespect iva. "

Encaraesqueixatmoltes deEs tractaTractatsobiraniaque avui1'altreConflent,Va 1 1 e s p i r

ens queda un ade les nostresvegades passa

del conjunt dedels Pirineusfrancesa en elanomenam Catacostat dels

Cerdanya,Ia s i t u a c i ó

ltre territoriterres i quedesapercebut.

comtats que eldeixà sota

segle XVII ilunya-Nord, a

Pi r i neus. ARossel16 í

de Ia nostra

llengua és bastant compromesa, bastantd i f i c i l . El centralisme i l'uniformismefrancesos, Ia persecució lingüística ijna important emigració, han provocatjn fortíssim retrocés del català eniquelles comarques. En els ültims anysii ha hagut un cert reviscolamentpopular en defensa de Ia llengua 1 Ia:ultura catalanes, i això ha afavoritl'existència de dues escoles de:aracter privat -Bressol i Arrels- quesubsisteixen amb greus d i f i c u l t a t síconômiques, i on s'ensenya el català i-,n català; també s'edita un setmanari,il Punt Diari-Catalunya Nord; però Ia;ituacio actual és d i f í c i l , agreujada*el fet que l'Estat francès no reconeix:n el seu territor cap altra llengua|ue no sigui Ia francesa.

Les d i f i c u l t a t s que tenen elscatalano-parlants de Catalunya-Nord s6nbastant paregudes a les que tenim/patimnosaltres: tenen una forta diglossia(usen el francès en determinats àmbitsi restringeixen l'ús del català aàmbits més'familiars), experimenten Iai n v a s i ó de g a l . l i c i s m e s en Ia llenguaparlada, no tenen massa clara Ia sevaiden t i t a t nacional,....

Hem comentat avui el cas d'unsaltres catalans, uns catalans queadministrativament pertanyen aprovíncies de l'Estat espanyol on elcatalà no és llengua o f i c i a l , o queviuen dins les fronteres d'altresestats europeus. Son els catalans-murcians, els catalans- aragonesos,catalans-italians,els catalans-francesos, sense oblidar-nos delscatalans-independents d'Andorra. No enshem d'oblidar d'ells perquè e l l s tambéformen part del nostre cos lingüístic,també formen part de les terres deparla catalana, i si bé Ia nostracomunitat lingüística no arriba ni moltmenys als "300 millones", els pocs quesom, aproximadament uns set milions,hem d'estar ben avinguts i solidaris,•per- tal de conservar i fer anarendavant Ia nostra principal senyad' ident i tat.

RAMOV TURMiDA.

13(180)

S A L V E M (D

EL CATALA.

El passat dia 6 d'agost el Diariode Mallorca publicava a primera plana,a Ia tres i a Ia quatre Ia que penturaha estat Ia pitjor de totes lesnoticies de l'estiu. Resulta que elquaranta per cent dels jovesmallorquins que resideixen a Ciutat noparla MAI en cátala. Aquesta x i f r a ésenormement preocupant. F i n s i tot seriapèssima si entre el quaranta per centhi hagués forasters. En el m6n del'ensenyament, quan . una classed'alumnes suspèn un quaranta per cent o

que qui s'equivoca és.no eIs alumnes. Laés de clar suspens i

compte que talés de joves

més es considerael professor is i tuac ió actua 1molt més si tenim enquaranta per centmallorquins, perquè si miram el totalpodem preparar Ia tomba pel Català alnostre pafs ja que si no hi posam remeino estarà molt a morir... ¿Què enpensarien El Rei En Jaume I, En RamonL l u l l , En Miquel Costa i LLobera,Mossèn Alcover... i tants altres que1 lui taren pe 1 CataIa a Ma 1lorca?. Quèpensaran de nosaltres, assassins d'unallengua i d'una cultura?.

Les dades les donà l ' I n s t i t u tBalear d'Estadística. APalma el 42,51%dels menors de 15 anys i nascuts aMallorca no parla mai en Català. Siredui'm encara més l'edat, ens trobamque entre eIs nins menors d ' l l anys el50,79% no el parla mai. On arribarem?Què serà de Ia nostra llengua, de Ianostra cultura, deI nostre p r i n c i p a l

! element diferenciador dels a l t r e sI pobles d'Europa? Què n'és d'un poble

elcotalo,cosadetotssense una llengua i una cultura, quel ' i d e n t i f i q u i n com a tal? Si totsegueix així en vint anys (2008) elcinquanta per cent de Ia poblacióillenca no sabrà parlar Català i,lògicament, ni l l e g i r - l o ni escriure'l.L'única esperança que ens queda ésMenorca. Perd és petita. Allà el Catalàés- encara majoritari. Però recordem quefins fa uns anys Menorca no coneixiaencara el que ja sí era present per totarreu a Ies seves germanes: Iabalearització, i com hem pogut veure enpoc temps i per desgràcia ha acabatigualment destruïda. Tot fa pensar quepassarà el mateix amb el català.

El temps de Ia repressió del Catalàforma ja part de Ia història. En canvi,eIs temps han fet que a Balears elCatalà no hagui evolucionat gens enaquest aspecte. El Català avui només ésfort a Catalunya i a Andorra i gràciesa què també existeixen càtedres a lesmés importants Universitats del món.Ara caI cercar quins són els motius quemouen als mateixos mallorquins ( i alsestrangers) a no parlar Català. Qui sónels culpables? EIs polítics? elsmestres? els mitjans de comunicació?els empresaris? nosaltres tots?.

In f i n i t s són e 1 sdemostren que el Catalàestimat pel nostre govern,vergonya d'esser l'únic

exemples queno és ga i reLa possible

terr i tor i deparla catalana que no tenia aprovadauna l l e i de normalització del Català,mogué depressa un govern que l'aprovàmolts pocs dies abans de Ia solemneinaguració del II CONGRES INTERNACIONALDE LA LLENGUA CATALANA, que tingué lloca l'Auditòrium de Palma. A Ia vegada elnostre govern fa poc per ade Ia nostra llengua, finsmai predica amb l'exemple. Anuncis depremsa del govern són Ia majoria encastellà, quan no és una estranyamanera de combinar les dues llengües.

Ia promociói tot quasi

17(131)

quetal

S'obliden pareix esser que el castellàno necessita promoció alguna i que • elCatalà està greument malalt. Llibres,publicacions., etc. molts són encastellà. La part corresponent algovern de l'exposició d'ecologia fetaal Born estava redactada en espanyol. Ino oblidem que el funcionament interndel mateix govern és.en castellà. I del'aplicació de Ia mateixa l l e i denormalització... ¿Què podem pensar d'ungovern que no defensa ni promou Iallengua i cultura d'un poble, entre elseu mateix poble, i els estrangers queconviuen amb e l l ? ¿Què en pensariad'aquesta actitud un observadorobjectiu que vés com es deixa morir Iamateixa base del poble que'el votà, queés Ia llengua i cultural'identiquen i que fan que siguipoble?

Si entram en el món empresarial ide mitjans de comunicació ens trobarem,amb una panorama igualment t r i s r idepriment. Les organitzacionsempresarials no donen gensd'importància a Ia nostra llengua. NoIa fan present a les seves actuacions,ni Ia promouen entre els seus socis isimpatitzants. No volen que el Catalàformi part de Ia seva imatge ni de Iaimatge . de l'empresari mallorquí.Pentura per peresa d'estudiar-lo, jaque crec no equivocar-me a l'afirmarque el coneixement del Català entre elsnostres empresaris no va mé enllà de Iaparla mallorquina. En el món de Iapublicitat els anuncis en Català espoden comptar amb els d i t s de Ia mà..Basta mirar qualsevol diari o Iamateixa TVE Balears. A vegades topamamb qualque bona intenció, perddesgraciada: exemple "LAS rebaixes deGalerias: cosa mai vista".

Un cas especial és el de Iatelevisió, juntament amb Ia premsa. Esmés que evident Ia minúscula qualitatda Ia televisió espanyola a Balears. Sibé és cert que amb el pressupost quetenen assignat poques coses es podenfer. Peró el mfnirn que podrien ferseria triar uns presentadors quedominassin una mica m i l l o r l'estàndard.Ara, durant les vacances d'estiu l'hepogut veure una mica. Més valdria queno ho hagués fet. I és que un mitjà com

ex.igeix que els seusde pantalla dominin a Iallengua que han de parlar.

A l'espectador I i lleva Ia paciènciahaver de aguantar una cara parlant quemescla articles salats amb literaris ique de cada tres paraules que diu adues s'equivoca.

Ia televisióprofessionalsperfecció Ia

hagut elsdel segonconnexiód 'octubre.

haPer cert, especial polèmica hidarrers mesosamb Ia connexiócanal a Catalunya. Aquestaes perdrà a pr i n c i p i s

Tot gràcies a quatre

renouers que hanrecolzament de Ia premsacom no, del governajuntaments. Es cert quede les nostres i l l e s (com

queTV3,quan faestrangeres,amagada una1 ' interessaperó Ianecessàr iespentura el

obtingut elciutadana i,

i diversosIa presènciaen el cas de

només se'n recorda que existimprogrames en llengüesja que sap que aquT tégran massa turfstica que

captar) és més bé mfnima,situació del Català fatals actuacions. El consoltendrem quan al gener es

posi en marxa el tercer canal regionalde TVE per a Catalunya i el segon canalde Ia TV3. El drama el tornarem a tenirquan vegem que cap dels projectes 'quepentura obtindran el dret d'explotacióde canals de televisió privats nocontempla ni tan sols Ia p o s s i b i l i t a tde fer emissions en llengua catalana.

VISCA LA CAUSA

L'editorial del mateix Diario deMallorca mostrava Ia seva preocupaciópel p e r i l l ó s estat del Català a Iesnostrespo1Tt icaexi s tentpo1ít icsdiu, elmica e 1

Illes. Parla del fracàs de Iade normalització, de l'abismeentre el que parlen elsi el que després fan. Quan no,

que han fet ha estat frenar unaprocés de retrocés , encara que

és inadmissible. Però, afegesc jo, elmateix abisme existent entre paraules ifet's en el govern és igualment existental seu diari. La intenció i elsraonaments de l'editorial són bons,peroper desgràcia, el diari no fa massa perpromocionar el català* No hi ha capracó fixe i estable que estigui escriten llengua catalana. Tan sols qualqueanunci de' TV3 i alguna esquelamortuòria. Fins i tot podríem dir queha fet mal a Ia nostra culturapublicant una serie de cartes aldirector. Si bé un d i a r i ha de donar

18(182)

cabuda a l'opini6 dels lectors nos'hande publicar aquelles que puguii,insultar ni a persones ni a pa'i'sos ni aterr i tor i s.l'insult itenen moltrect i ficara t emp s.

Hi ha molt de l'opinió apareix esser que aixd no hoclar . Pero no oblidem que

és de savis i encara hi som

La de "El Dia 16" anava més enllàfins al punt de criticar les accions deIa televisió balear, del govern i del'Obra Cultural Balear. Crec que no hemd'oblidarveim TV3pròxim elte levi s ióCatalunyac làss ica-.

que gràcies ai s i Déu vo1,segonde

mus ica

1'OCB a Balearsen un futur

canal de TV3 i IaValència, així com-emissora de müsica

També ha fet possible que aalgunes cabines p u b l i q u e s es puguil l e g i r "Telèfon", malgrat que Iatelefònica encara ed1ti les sevesguies, ademés de en castellà, en uncatalà ple de faltes ortogràfiques • iamb Ia majoria dels noms i localitatsequivocats o mal escrits.

Les emissores de ràdio tampoc sónexcepció. Si bé tenim RCE i RNE aixícom Ràdio Mediterrània que emeten enCatalà parcialment i totalment aquestadarrera, les demés emeten sempre enespanyol i poques vegades se sentparlar en català a les seves ones. Laseva passivitat i indiferència enversel tema o Ia por de perdre oients lesfa no estimar gens ni mica Ia llenguade Ia terra a Ia qual envien les sevesones radiofòniques.

Record, anys enrera, com a l'escolam'ensenyaren tot a l l ò de Ia decadènciai de Ia Renaixença, com es va prohibirel Català i com i gràcies a qui elCatalà tornà al seu ús normal, irecupera el lloc que I i corresponiaentre el seu poble. Les conseqüènciesd'aquella decadència encara les vivimuvui...tambe em recordaren que en tempsd'en Franco el Català tornà a recaureen una altr a decadència amb totalpersecució i prohibició, i que ar.a ambIa democràcia tornaria a renàixer i aesser normal. Tot just després de

en català a tot arreuCrida a Ia Solidaritaten defensa de Ia llengua. Ia cultura i Ia nació catalanes

sentir aquestes paraules em vaigsentir afortunat d'esser testimonipresent de com el Català es recuperariad'una passada i greu maIatia i tornariaa esser normal e n t r e e l s seus parlants.Somniava ja en el dia en que es veuriaa cop d ' u l l que aquesta era terra dellengua catalana i que seria dominada iu t i l i t z a d a per tot, per tots i amb Iamàxima perfecció. I jo n'hauria pogutesser testimoni viu i participatiu delfet! Com qui veu començar a caminar uninfant, jo hauria v i s t el Catalàrenàixer de nou com ho va fer en aquelltemps ja llunyà que havia hagutd'estudiar. Ara en canvi, Ia situacióactual em fa preveure que el que emtocarà viure és just el contrari delque somiava amb alegria. Hauré de veurecom Ia meva, Ia nostra llengua agonitzasense que ningú no faci res perevi tar-ho.

Però més que donar culpes el quehem de fer és estudiar què podem ferper evitar aquesta matàstasi cancerosaque afecta Ia nostra major essència isense perdre temps, posar-hi remei.

iJrndítmatttt <c>u>clSutat 0& ^tffa**at4x*,

Precisament Aquest MesFa 150 anys (octubre del

1838)

Envien a di r a 1super i or po1ít ico"aquest poble noresideix cap estranger

"Jefeque er

En fa1888}

100 (octubre del

En vista què elspropietaris dels d i p ò s i t sde lfquids e s p i r i t u o s o sque hi ha a Marratxf sórtots vei'nats de Ciutat, itenint en compte elprecari estat dels fonsmunicipals 1' Ajuntamentacorda imposar el graumfx"im de 10 ptes perhectoli tre de 1 íquidd'alcoho1 i demésespirituosos amb a p l i c a c i óa les despeses municipals.

En fa1913)

75 (octubre . de 1

Acorden sol.licitar unasubvenció de Ia DiputacióProvincial per atendre lesdespeses de Ia construcciódel pont sobre el torrentde Coanegra.

El proper 31 de desembrehi ha d'haver Ia renovacióbiennal -de regidors. EIsqui cessen són: Pere J.Jaume Castell6, RafelJaume J u l i à , Pere J.Canellas Serra, MatiesMesquida Nadal, VicençCanellas Matas i MiquelSerra Ramis.

En fa 50 (octubre del1938)

El pres i dent - de IaComissió local de subsidial combatent envia unescrit dient que lesoficines d'aquell subsidifuncionaran a l'escolanacional de nines deP<3rtol. L'Ajuntamentacorda comunicar a IaJunta Provincial que noconsideren procedentaquest t r a s l l a t ja que peraquest fi han arreglat unlocal adequat en elsbaixos de Ia Casa de Ia

V i 1 a i , a mé s, Po r t o 1 e s t ãen un extrem del terme iaixò ha d'ocasionarmolèsties als veVnats quehaguin d'anar a lesoficines. Demanen que esdonin les ordres oportunesper seguir a Ia Casacons i s tor i a 1.

La mestressa auxiliarAntònia CoIl, franciscana,ha de passar a exercir elsseus serveis a l'escolanacional de nins de Portolja que hi ha localsuficient i adequat per atots els nins. Deixarà defuncionar com aux i l i a r enel convent.

S ' ha f d'arreglar Iateulada 'de les escolesd'Es Pont d'Inca.

Acorden demanar elsserveis d'un tècnic de IaDiputació Provincial perefectuar un projecte deconstrucció del camíanomenat "Sa Fita" que dual nucli de Son Nebot.

Permissos concedits: ASebastià Salom Cabot perconstruir una voraviadavant el seu domicili delC/ T r i n i t a t ; a Joan Serra,del C/ del SoI, per alma t e i x mo t i u.

Hom nomena Antoni VidalJuan com empleat temporerde les o f ic inesmunicipals, amb un soumensual de 125 ptes, perno ser .suficient elpersonal que hi ha persupli r els o f i c i a l s queactualment estan en files.

S'ha d'estudiar \tconveniència d'efectuaruna transferència decrèdit per ' atendre lesdespeses que ocasionen lesobres que es fan a Ca'sCoronell per dur l'aigusdel torrent de Coanegra alPont d'Inca i al PIa de naTesfi, i per pagar el sousd'enguany -assignats a1 ' o f i c i a l inter ina i al'empleat temporer.

Es nomenen els vocalsnats de les comissionsd'avaluació per al properexercici de 1939. Son:

-Part real delr e p a r t i me n t :

19(183)

Jaume Bestard Barrera,major contribuent derústica.

Director de La Salle,idem d'urbana.Alfons Bar.celó Barceló,

rúst ica.Joan Moyà Serra,

industrial-Part personal:--Parròquia de Sant

Marça1 :Bernat Sureda Amengual,

per rústica.Pere Canellas Rigo, per

urbana.--Parr.de Sant Alonso R.:Vicenç Capó Colom, per

rust ica.Gaspar Jaume J u l i à , per

urbana.Salvador Rius Auleda,

per i ndus t r ia1.

Es declara clausurat iinhàbil per als sepelisl'antic cementeri de SantMarçal.

Acordengràcies alpropietar ide te ixi tspergratuVtamentdes t inadaves t i t de 1 sfront.

donar lesSr. Llaneras,d'una fabricaen Es Vivero,haver fi 1 at

1 a 11anaa peces de

solda.ts del

En fa 25 (octubre del1963)Llicències municipals

concedides: a Antoni Homar,Capellà per dedicar-se amestre picapedrer; a JoanHomar Pastor per construirun forn gi r a t o r i a l'av.daAntoni Maura; a MargalidaMulet Canellas per obriruna carnisseria en el c/Jaume I; a Francesca FiolVich per instal.lar unacarnisseria en el c/Trinitat; a Pere Trias Mirper insta 1. lar unainsdüstria de fabricaciód'embotits amb escorxadorindustrial a Ia PçaEstació; a SebastiàZanoguera* Vidal, pelmateix motiu, al c/ AntoniMaura; a Antoni HomarR i p o l l per i n s t a l . l a r unai n d ú s t r i a de fabriació debovedi 1 les, biguetes,rajoles i a l t r e s derivatsdel ciment en el c/ Gra.MoIa.

' B i e 1

C 0 ICanye11 esMas su t í, An ton iV i 1 1 a 1 o n g a, Ma rFerrando, RosaBa r t ome u Mo11 iRoca i Jerez,Cristòfor TriesVich i Martorel 1.

PORTADA,DISSENY I CCKFECCIO GRAFICA:CONSELL DE REDACCIO: Pere Amengual

Bosch i Auba, Biel Massot i Muntaner,Alomar, Bernat Palou i Creus.

Imprès als t a l l e r s "Ap6stol y

. L A B O R A DOl i ver, Jordi

Pere Fonti ta L 1 ¡nioMiró iMa s , MeGabr ie 1i Serra

Busquets, AntoniPere Es te 1 r i ch i

Mi que 1 A. Font iJ'ume Mi ra 1 les iMolada i Pradas,

i Canye1 les, Anton iRotger i B i b i l o n i , Jaume Servera,Antoni Vaquer i Ramis, Gabriel A.

0 R S: X"scoCloquel1,

i Mu n a r ,1 Ribes,

J u 1 i ã, Bon i fac icion Puigserver

Miquel Mut i Suredai Bestard, Miquel

Joana Maria Matas i

C i v i 1 i zador" (Petra)D.L.: PM 529/81

20(104)

V^&nfítmttáft**ijßtdeettac

S'Escola Vella s/n07U1 Pòrtol

Número 75, octubre del 1988

Grup de nines de Ca ses Monges de Pòrtol. Era devers l'any 1960 o 1961. Enfa, per tant, cas i 28.

D'esquerra a dreta i de da l t a baix. Primera f i l e r a : Maria Canyelles"Torretes", Caterina Amengual "Quelet", Caterina Amengual de Ca'n Vent, AntòniaMulet "Rabass6", Caterina Verdera, Sor Joana, Sor ??, Antònia Oliver de Son Pi,Maria Serra "Tiet", Caterina Creus d'Es Forn, Caterina CrespT "Roqueta"(+),Esoerança Serra de Ca'n Veiet.

Segona f i l e r a : Margalida CoIl de Sa Penya, Caterina Canyelles "Santa",Maria Rigo, ??, Rosa Serra, Francesca Vidal "Rumbet",Maria Comas de Ca'nMarret, Maria des Molí, Concepció Martínez "Socies", Isabel Juan, FrancescaMu n a r .

Tercera f i l e r a : ??, Angela Pou de Ca's Ferrer, Caterina Barrera de Cas'Algaidí, Caterina Frau, Maria Mas, Antònia Serra "Mosso", Francesca Serra"Mosso", Caterina Comas "Neo".

F ' a u.Focografia gentilment cedida per Caterina Amengual de Ca'n Vent i Sor Joana