c onfluència de gèneres a el cortesano de l luís del m ilà (v...

331
Confluència de gèneres a El cortesano de Lluís del Milà (València, 1561) Ma Esmeralda Sánchez Palacios ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX ( www.tdx.cat) i a través del Dipòsit Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) y a través del Repositorio Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR o al Repositorio Digital de la UB (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tdx.cat) service and by the UB Digital Repository (diposit.ub.edu) has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized nor its spreading and availability from a site foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository is not authorized (framing). Those rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author.

Upload: others

Post on 27-Feb-2021

3 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:

Confluegravencia de gegraveneres a El cortesano

de Lluiacutes del Milagrave (Valegravencia 1561)

Ma Esmeralda Saacutenchez Palacios

ADVERTIMENT La consulta drsquoaquesta tesi queda condicionada a lrsquoacceptacioacute de les seguumlents condicions duacutes La difusioacute drsquoaquesta tesi per mitjagrave del servei TDX (wwwtdxcat) i a traveacutes del Dipogravesit Digital de la UB (dipositubedu) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intelmiddotlectual uacutenicament per a usos privats emmarcats en activitats drsquoinvestigacioacute i docegravencia No srsquoautoritza la seva reproduccioacute amb finalitats de lucre ni la seva difusioacute i posada a disposicioacute des drsquoun lloc aliegrave al servei TDX ni al Dipogravesit Digital de la UB No srsquoautoritza la presentacioacute del seu contingut en una finestra o marc aliegrave a TDX o al Dipogravesit Digital de la UB (framing) Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentacioacute de la tesi com als seus continguts En la utilitzacioacute o cita de parts de la tesi eacutes obligat indicar el nom de la persona autora ADVERTENCIA La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptacioacuten de las siguientes condiciones de uso La difusioacuten de esta tesis por medio del servicio TDR (wwwtdxcat) y a traveacutes del Repositorio Digital de la UB (dipositubedu) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual uacutenicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigacioacuten y docencia No se autoriza su reproduccioacuten con finalidades de lucro ni su difusioacuten y puesta a disposicioacuten desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB No se autoriza la presentacioacuten de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR o al Repositorio Digital de la UB (framing) Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentacioacuten de la tesis como a sus contenidos En la utilizacioacuten o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora WARNING On having consulted this thesis yoursquore accepting the following use conditions Spreading this thesis by the TDX (wwwtdxcat) service and by the UB Digital Repository (dipositubedu) has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities Reproduction with lucrative aims is not authorized nor its spreading and availability from a site foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository is not authorized (framing) Those rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents In the using or citation of parts of the thesis itrsquos obliged to indicate the name of the author

CONFLUEgraveNCIA DE GEgraveNERES A EL CORTESANO

DE LLUIacuteS DEL MILAgrave (VALEgraveNCIA 1561)

Ma Esmeralda Saacutenchez Palacios

TESI DOCTORAL

Dirigida per Dr Josep Solervicens Bo

ESTUDIS AVANCcedilATS EN LLENGUA I LITERATURA CATALANES

Departament de Filologia Catalana

Universitat de Barcelona

Barcelona octubre de 2015

A la memograveria del meu pare

que em va ensenyar el gust per la conversa lsquoaromatitzadarsquo

amb una enginyosa ironia

IacuteNDEX INTRODUCCIOacute

AGRAIumlMENTS

PRIMERA PART PRESENTACIOacute AUTOR GEgraveNERE I MARC DE FICCIOacute

CAPIacuteTOL 1 AUTOR I OBRA

11 Aproximacioacute a la identitat i biografia de Lluiacutes del Milagrave

12 Marc de ficcioacute drsquoEl cortesano la cort de Germana de Foix i del Duc de

Calagravebriahelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip

13 El cortesano un tipus de diagraveleg renaixentista

14 Referent drsquoEl cortesano Il cortegiano de BCastiglione (1528)helliphelliphelliphelliphellip

15 Virtuts i actituds del bon cortesagravehelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip

16 Entreteniments del cortesagrave

17 Presegravencia de les dones a la corthelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip helliphellip

18 Conversa del cortesagravehelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip

19 Prograveleg de lrsquoobra imatge pictograverica del cortesagrave idealhelliphelliphellip

110 Epiacuteleg de lrsquoobra peticioacute al lector

CAPIacuteTOL 2 PROCEacuteS DE COBLES DE BURLES ENTRE LLUIacuteS DEL MILAgrave I JOAN

FERRANDIS

21 Font inegravedita drsquoEl cortesano el manuscrit 2050 de la Biblioteca de Catalunyahelliphellip

22 Repeticions literals

221 Textos on la introduccioacute del Proceacutes de cobles de burles es modifica i

srsquoamplia a El cortesanog

222 Textos on la introduccioacute del Proceacutes de cobles de burles es transforma en

una facegravecia a El cortesano

23 Repeticions disseminades

231 Afirmacions sobre Joan Fernagravendez drsquoHeregravedia i la seva senyora Jerogravenima

Beneitohelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip

232 Afirmacions sobre Lluiacutes del Milagrave

1

3

4

14

19

23

26

29

31

33

37

39

43

46

46

49

55

56

76

24 Conclusionshelliphelliphellip

helliphelliphellip

CAPIacuteTOL 3 DIAgraveLEG LITERARI I ENSALADA MUSICAL AL RENAIXEMENT VALENCIAgrave

31 Caracteriacutestiques dialogravegiques drsquoEl cortesanohelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip

311 Dramatisme i immediatesa escegravenica tipus drsquoacotacions a El

cortesanohelliphelliphelliphelliphellip

312 Familiaritat i distensioacutehelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip

313 Les circumstagravencies i lrsquoemotivitathelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip

32 El cortesano i el gegravenere musical de lrsquoensalada

SEGONA PART LES NARRACIONS BREUS A LES CONVERSES Drsquo EL CORTESANO

CAPIacuteTOL 4 NARRACIONS BREUS I CARACTERITZACIOacute DE PERSONATGES

41 Evolucioacute i classificacioacute de la narrativa breu de lrsquoEdad mitjana al Renaixement

42 Narracions breus a El cortesano de Lluiacutes del Milagrave facegravecies apotegmes i novella

421 Facegravecies

4211 Facegravecies protagonitzades pels personatges drsquoEl cortesanohelliphellip

4212 Facegravecies protagonitzades pel altres personatges literaris

422 Apotegmes

423 Novella

43 Fonts i tradicioacute de les narracions breus a El cortesano

44 Retograverica de lrsquohumor construint el vir doctus et facetus

45 Personatge de facecia Joan Ferrandis drsquoHeregravediahelliphelliphelliphelliphelliphellip

46Vestuari de Joan Ferrandis

461Primera facegravecia el vestit pel joc de pilota a lrsquoestiuhelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip

462Segona facegravecia un vestit dubtoacutes

463Tercera facegravecia imitant un mallorquiacute

47 Joan Ferrandis-Jerogravenima Beneito matrimoni de facegravecia

48 Ignoragravencia verbal de Joan Ferrandis dHeregravedia

49 Relacions extramatrimonials de Joan Ferrandis dHeregravedia

88

89

90

91

94

95

100

104

106

111

117

125

132

143

146

150

153

153

154

157

165

170

410 Tres facegravecies a manera de conclusioacute

411 Annex document histograveric sobre la parella literaria Joan Ferrandis drsquoHeregravedia-

Francesc Fenollet

TERCERA PART EL GUST PER LrsquoESCENIFICACIOacute A EL CORTESANO

FESTA MUacuteSICA I POESIA

CAPIacuteTOL 5 POESIA I MUacuteSICA A EL CORTESANO AMALGAMA DE METRES I ESTROFES

51 Concepte de festa a El cortesano muacutesica poesia i espectacles

52 Poesia de canccediloner a la primera meitat del segle XVI i a El cortesano

53 Doble uacutes del lema o de la dita o lsquomotersquo emblemes i motejaments

54 Presentacioacute dels personatges drsquoEl cortesano a traveacutes de les seves divises

55 Construccioacute de les divises a traveacutes drsquoelements visuals propis de la tradicioacute de la

liacuterica de canccediloner

551 Els animals o el bestiari

552 Les plantes les flors o els herbaris

553 El nom de la dama i del cortesagrave

554 Alguns dels ogravergans dels cinc sentit

555 La millor empresa el millor cortesagrave Lluiacutes del Milagrave

56 Romanccedilos canccedilons villancets glosses i altres provatures

57 Una carta drsquoamor exemple a El cortesano drsquouna forma estroacutefica lliure

58 Las siete angustias y Los siete gozos de amor de Lluiacutes del Milagrave

59 Un colofoacute dialogravegic amb lleis drsquoamor trobadoresques

510 Un joc infantil transformat en cortesagrave laquoToma vivo te lo doraquo

511 Poesia drsquoorigen italiagrave els sonets

CAPIacuteTOL 6 ESCENIFICACIONS TEATRALS UNA MANERA DE DIVERTIR-SE A LA CORT

61 Representacions teatrals a El cortesano

62 Farsa dels cavallers de Sant Joan (3ordf jornada I4r-M1r)helliphelliphelliphelliphellip

621 Anagravelisi dels elements configuradors de la Farsahelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip

63 Munteria dels cavallers i dames troians (3ordf jornada N3v-4ordf jornada N4v-Q2r)

177

187

190

196

206

210

212

212

217

221

222

225

229

232

233

234

238

239

247

248

252

260

631 Anunci de la Munteria (3ordf jornada N3v-4ordf jornada N4v-N8v)

632 Munteria dels cavallers i dames de troia Estructura i anagravelisi

(4a jornada N8v-Q2r)

64 Festa de maig

641 Cartell i desafiament narracioacute de lrsquoaventura a la muntaya Ida i cartell de

Miraflor del Milagrave (4a jornada N8v-M4r)

642 El torneig La Festa de maig (6a jornada Z6r-a7v)

65 Mascarada de grecs i troians (6a jornada e2r-e6r)

66 Caracteriacutestiques de les narracions drsquoespectacles a El cortesano

QUARTA PART LA LLENGUA CATALANA A EL CORTESANO PRESEgraveNCIA I USOS

CAPIacuteTOL 7 PLURILINGUumlISME A EL CORTESANO

71 Plurilinguumlisme a les obres literagraveries de la primera meitat del segle XVI

72 Plurilinguumlisme a El cortesano de Lluiacutes del Milagrave

73 Caracteriacutestiques dels passatges en catalagrave drsquoEl cortesano

731 Afirmacions metalinguumliacutestiques a El cortesano

732 Passatges drsquoEl cortesano amb intervencions de personatges en catalagrave

74 Plurilinguumlisme a El cortesano un recurs al servei de la ficcioacute literagraveria

ANNEXOS

1 Textos manuscrits agravepoques en catalagrave de lrsquoArxiu de la Batllia General dels anys 1528

1529 i 1530 respectivament

CONCLUSIONS

BIBLIOGRAFIA

CRITERIS DEDICIOacute DE TEXTOS

262

264

268

268

270

274

279

281

283

287

287

290

295

297

302

308

323

1

INTRODUCCIOacute

La tesi doctoral laquoConfluegravencia de gegraveneres a El cortesano de Lluiacutes del Milagrave (Valegravencia

1561)raquo analitza una obra narrativa plurinlinguumle escrita a la Valegravencia de mitjan del

segle XVI perograve ambientada en la cort valenciana de la primera meitat del segle XVI

El diagraveleg ens presenta de manera fictiacutecia els cortesans que pulmiddotlulaven entorn del Duc

de Calagravebria i la reina Germana de Foix al voltant dels anys 1535-36 Tambeacute hi

apareixen alguns dels membres de famiacutelies conegudes a lrsquoegravepoca Diacutedac Lladroacute

Francesc Fenollet Francesca Fenollet Anna Mercader Jeroni de Cabanyelles o Joan

Ferrandis drsquoHeregravedia entre drsquoaltres Eacutes una obra plurilinguumle escrita majoritagraveriament en

castellagrave i catalagrave tot i que tambeacute hi apareixen lrsquoitaliagrave el portuguegraves i el llatiacute Lrsquoobra

doacutena meacutes pes a la ficcioacute que no pas la reflexioacute i construeix un univers cortesagrave

versemblant gragravecies a innombrables estratagemes narratives Hi apareixen un seguit

de converses i burles cortesanes a la Cort dels lloctinents valencians a traveacutes drsquoun

narrador homogravenim al personatge principal Lluiacutes del Milagrave La incorrecta interpretacioacute

drsquoaquest tipus de narrador aixiacute com de lrsquoaparicioacute fictiacutecia de personatges amb noms

coneguts que remeten a possibles personatges histograverics va afavorir que El cortesano

de Lluiacutes del Milagrave fos considerat una crogravenica de la cort dels virreis de Valegravencia dels

anys 30 Lrsquoestudi que Josep Solervicens va realitzar a lrsquoentorn de lrsquoobra en analitzar el

gegravenere del diagraveleg renaixentista a lrsquoagravembit catalagrave es distancia drsquoaquesta visioacute

historiogragravefica i en aquest sentit es pot considerar el punt de partida de la tesi que ara

presento El model genegraveric del diagraveleg afavoreix la comprensioacute del sentit dels

subgegraveneres que srsquohi inclouen en ell mitjanccedilant la trama fictiacutecia narracions breus

(facegravecies apotegmes i novella) obres teatrals representades i llegides en veu alta

poesies (sonets i romanccedilos) entre drsquoaltres

Lrsquoaspecte meacutes significatiu que pretenc explicar en aquesta tesi eacutes la complexa

integracioacute de gegraveneres dins del diagraveleg Es tracta drsquouna quumlestioacute essencial per a la

comprensioacute no solament de lrsquoestructura de lrsquoobra sinoacute tambeacute del seu sentit que fins

ara no havia estat abordats per la criacutetica Drsquoaquest objectiu principal en deriven altres

aspectos no menors com el joc drsquointertextualitats amb el manuscrit 2050 de Joan

Ferrandis drsquoHeregravedia (datat lrsquoany 1555) i la relacioacute amb Il cortegiano de Castiglione

De fet aquests aspectos afavoreixen una percepcioacute meacutes precisa de la literatura a la

2

Valegravencia de meitat del segle XVI on la convivegravencia drsquoestils i de gegraveneres diversos va

ser una constant generalitzada

Amb la intencioacute drsquoassolir els objectius proposats el text literari ha estat la font

fonamental drsquoestudi i drsquoanagravelisi Aixograve ha comportat un treball de seleccioacute enumeracioacute

i classificacioacute de totes les sequumlegravencies del diagraveleg que contenien narrativa breu com la

facegravecia lrsquoapotegma o la novella poesia liacuterica o peces teatrals Sempre he relacionat

lrsquoaparicioacute dels diferents subgegraveneres amb la intencioacute comunicativa dels seus emissors

ficcionals i amb la repercussioacute que tenien en els seus receptors Drsquoaltra banda se

subratlla la repercussioacute de tots els subgegraveneres en la literatura contemporagravenia en

llengua catalana i castellana per tal de plantejar semblances i diferegravencies entre el seu

uacutes a El cortesano i a les literatures coetagravenies Eacutes el cas de les narracions breus que es

recullen a les lsquoFlorestasrsquo com la de Santa Cruz o a drsquoaltres recopilacions com les de

Timoneda o dels poemes que apareixen a les obres musicals dels muacutesics de viola de

magrave com el mateix El maestro del Milagrave o a drsquoaltres obres literagraveries com la Diana

enamorada de Gil Polo

Lrsquoanagravelisis interna es complementa amb la metodologia positivista documental i

arxivista En aquest sentit els resultats de la recerca meacutes analiacutetica es contextualitza

amb lrsquoestudi del context histograveric a partir de recerques de primera magrave a la ciutat de

Valegravencia a lrsquoArxiu del Regne de Valegravencia i a la Biblioteca valenciana del Monestir de

Sant Miquel dels Reis Lrsquoaproximacioacute a la documentacioacute histograverica de la cort

valenciana del segle XVI ajuda a descobrir les ombres i la manca drsquoinformacioacute sobre

la biografia de lrsquoautor i la dificultat drsquoidentificar el personatge tot i els diferents

documents que hi ha a lrsquoArxiu del Regne treballats i interpretats per JVEscartiacute

Lrsquouacutenica troballa amb una cert interegraves histograveric soacuten unes agravepoques exhumades en aquest

treball

3

AGRAIumlMENTS

A Josep Solervicens que em va convidar a endinsar-me en el text i sempre ha estat a

prop en aquests anys de recerca i estudi llegint i rellegint aportant pistes

suggeridores i sagravevies

Al professor Julio Alonso Asenjo que va ser el primer en parlar-me drsquoEl cortesano al

meu primer curs de Filologia Hispagravenica a la Universitat de Valegravencia

A Ana Vian Herrero y Consolacioacuten Baranda del projecte Dialogyca per lrsquooportunitat

de participar en els seus projectes de recerca i per la seva confianccedila

A Maria Toldragrave per la seva saviesa ldquomanuscritardquo

A Ester Goacutemez per revisar el text

A la meva mare i el meu germagrave pel seu amor paciegravencia i suport

Als meus bons amics i als meus estimats alumnes

4

PRIMERA PART PRESENTACIOacute AUTOR GEgraveNERE I MARC DE FICCIOacute

CAPIacuteTOL 1 AUTOR I OBRA

11 APROXIMACIOacute A LA IDENTITAT I BIOGRAFIA DE LLUIacuteS DEL MILAgrave

El cortesano1 (Valegravencia 1561) va ser escrit per Lluiacutes del Milagrave tal i com indica el

prefaci de lrsquoobra2 El propi autor havia elaborat anteriorment un breu manual pragravectic

amb la intencioacute drsquoinstruir sobre lrsquoentreteniment cortesagrave titulat Libro de motes de

damas y caballeros que va ser publicat lrsquoany 1535 a la ciutat de Valegravencia

Ha estat identificat amb el muacutesic homogravenim autor drsquoun tractat sobre viola de magrave

anomenat Libro de muacutesica de vihuela de mano intitulado El Maestro (Valegravencia

Francisco Diacuteaz Romano 1536) Aquest fou el primer llibre impregraves de les set obres

sobre aquest instrument que es van publicar a llarg del segle XVI a la Peniacutensula

Ibegraverica Los seis libros del Delphiacuten de muacutesica de cifras para tantildeer (Valladolid Diego

Fernaacutendez de Coacuterdoba1538) de Luis Narvaacuteez Tres libros de muacutesica en cifras para

vihuela (Sevilla Juan de Leoacuten 1546) de Alonso de Mudarra3 Libro de muacutesica de

vihuela intitulado Silva de Sirenas de Enriacutequez de Valderraacutebano (Valladolid

Francisco Fernaacutendez de Coacuterdoba 1547) Libro de muacutesica de vihuela (Salamanca

Guillermo de Millis 1552) de Diego Pisador Libro de muacutesica para vihuela

intitulado Orpheacutenica Lyra (Sevilla Martiacuten de Motesdoca 1554) i Libro de muacutesica en

cifras para vihuela intitulado El Parnasso de Esteban Daza (Valladolid Diego

Fernaacutendez de Coacuterdoba 1576) A diferegravencia dels seus coetanis que escriuen la muacutesica

en tabulatura italiana Milagrave destaca per utilitzar un sistema de xifra o de tabulatura

diferent al dels altres que consisteix entre drsquoaltres aspectes en lrsquouacutes del zero en lloc

de lrsquou per a les cordes a lrsquoaire4 Aixiacute mateix Lluiacutes del Milagrave es distingeix per un variat

repertori drsquoobres originals i per lrsquoestilitzacioacute drsquouna tradicioacute musical drsquoimprovisacioacute

297

1 A partir drsquoara el citareacute tambeacute amb lrsquoabreviatura EC 2 laquoLibro intitulado el Cortesano dirigido a la Cathoacutelica Real Magestad del Invictiacutessimo don Phelipe por la gracia de Dios Rey de Espantildea nuestro sentildeor ampc Compuesto por Don Luis Milaacutenraquo (A1v) 3 Otaola (1993) 4 Suaacuterez-Pajares (2012 236)

5

que representa el final drsquouna egravepoca de la qual no ens en queda cap testimoni escrit5

En aquest sentit cal tenir en compte les omissions o exclusions de lrsquoexcepcional autor

a dues obres teograverico-musicals contemporagravenies la primera eacutes a la Declaracioacuten de

instrumentos musicales (Osuna Juan de Leoacuten 1555) de Juan Bermudo i la segona al

prograveleg de Los seis libros del Delphiacuten de Luis de Narvaacuteez En tot cas sembla que

Bermudo lrsquoomet per la progravepia excepcionalitat drsquoEl Maestro dins el conjunt de

violistes coetanis No es plantegen les mateixes raons en lrsquoafirmacioacute de Narvaacuteez al

prograveleg de la seva obra on ell mateix es considera el primer artiacutefex en aquest gegravenere

essent la seva obra dos anys posterior pel que fa a la data de publicacioacute a la de Lluiacutes

del Milagrave6

Si deixem a banda la faceta de muacutesic del nostre autor percebrem que soacuten molts els

interrogants que sorgeixen quan ens aproximem al seu retrat biogragravefic Ens falten

fonts documentals que poguessin avalar les seves dades biogragravefiques des dels

diferents agravembits i que poguessin reflectir la idiosincragravesia drsquoaquest personatge gairebeacute

enigmagravetic Fonts vinculades a la histograveria de la muacutesica i a la investigacioacute literagraveria7 Eacutes

per aixograve que com la tesi es focalitza en lrsquoobra literagraveria de Milagrave presento un breu

rastreig de les fonts que tenen una especial relacioacute amb aquest agravembit Totes elles

destaquen aspectes biogragravefics de Lluiacutes del Milagrave aixiacute com caracteriacutestiques rellevants

del proceacutes de recepcioacute de la seva obra

Contemporagraveniament a la publicacioacute drsquoEl cortesano lrsquoany 1564 es publica la Diana

enamorada del poeta valenciagrave Gaspar Gil Polo Al llibre III a partir de la pagraveg 150

trobem el Canto del Turia composicioacute poegravetica en octaves que lloa les virtuts dels

poetes valencians del segle Cal destacar la dedicada a Lluiacutes del Milagrave a la pagravegina 158

A don Luis Milaacuten recelo y temo

que no podreacute alabar como deseo

que en muacutesica estaraacute en tan alto estremo

que el mundo le diraacute segundo Orpheo

tendraacute estado famoso tan supremo

5 Suaacuterez-Pajares (2012 237) 6 Suaacuterez-Pajares (2012244) proposa algunes raons que avalen el possible menyspreu de Narvaacuteez cap al Milagrave en fer aquesta afirmacioacute i lrsquoomissioacute del seu nom 7 Arriaga (2007)

6

en las heroicas rimas que no creo

que han de poder nombraacutersele delante

Cino Pistoya y Guido Cavalvante

Els versos remarquen dues facetes importants de Lluiacutes del Milagrave la musical i la

literagraveria mitjanccedilant el qualificatiu de laquosegundo Orpheoraquo que seragrave repetit per autors

posteriors en referir-se al nostre personatge Cal destacar el significat drsquoaquest

personatge pel que fa a la tradicioacute clagravessica que va arribar a representar concretament

a la concepcioacute grega que entenia poesia i muacutesica com un sol art (gr microουσική) De fet

tambeacute en lrsquoobra del Milagrave apareixen diferents referegravencies a aquest prototip miacutetic de

muacutesic i poeta prodigioacutes8 a la portada del seu tractat per a viola de magrave El Maestro

(Valegravencia 1536) dedicat al rei Joan III de Portugal i tambeacute a El cortesano

identificant Lluiacutes del Milagrave personatge protagonista amb el fill drsquoApolmiddotlo i Calmiddotliacuteope

laquoY en ser todos delante las damas don Diego tomoacute la mano a don Luis Milaacuten

diciendo -Sentildeoras he aquiacute Orfeo que yo le querriacutea maacutes feoraquo (G7v) Cal destacar

com al text de Gil Polo la dimensioacute poegravetica de lrsquoautor queda subratllada per la

comparacioacute amb dos dels poetes meacutes rellevants del Dolce Stil Nuovo C Pistoia i G

Cavalcanti Posteriorment lrsquoany 1573 Joan Timoneda el cita com a muacutesic en un

laquoRomance metafoacutericoraquo publicat en la seva Rosa de amores Tots els personatges

esmentats en aquesta estrofa apareixen al Canto del Turia de Gil Pololaquo

Don Gaspar de Romaniacute

don Manuel Fernando humano

don Alonso Rebolledo

mancebo en saber muy cano

ese don Luis Milaacuten

a la muacutesica cercano

Marco Antonio y Pellicer

Samper discreto y anciano

A finals del segle XVI Pere Agustiacute Morlagrave ens permet connectar amb la tradicioacute

8 Sobre la figura mitologravegia drsquoOrfeu i la concepcioacute musical que simbolitza a lrsquoAntiguitat grecollatina veure Molina Moreno (1998)

7

bibliogragravefica moderna anterior al segle XVIII que havia intentat documentar el

nostre autor Aquest jurista valenciagrave el va citar en el prograveleg al lector de lrsquoEpistula

nuncipatoria suavissino et humanissimo lectori de la seva obra Emporium (Valegravencia

1599) tot destacant el seu enginy i la seva agudesa Lrsquoany 1778 amb motiu de la

reimpressioacute de La Diana enamorada de Gil Polo trobem una referegravencia biogragravefica a

Milagrave en les Notas al Canto del Turia o Noticias histoacutericas de algunos poetas que en eacutel

se celebran de lrsquoerudit valenciagrave Cerdagrave i Rico (1778 265-366)9

Cerdagrave reporta fidelment els prefacis de dues obres del Milagrave la musical El Maestro i

una de les literagraveries El cortesano perograve no de la tercera El libro de motes Tambeacute cal

9 Paacuteg 158 I 9 laquoDLuis Milaacuten natural de la ciudad de Valencia y caballero de esclarecido linaje fue muy diestro en la muacutesica y en la poesiacutea como lo manifestoacute en dos obras que dio a luz y se conservan en la BM La primera con esta portada Libro de muacutesica de vihuela de mano intitulado El Maestro el cual trae el mesmo estilo y orden que un maestro traeriacutea con un disciacutepulo principiante mostraacutendole ordenadamente desde los principios toda cosa que podriacutea ignorar para entender la presente obra Compuesto por DLUIS MILAN Dirigido al muy alto y muy poderoso y invictiacutesimo Priacutencipe DJuan por la gracia de Dios Rey de Portugal y de las Islas Antildeo 1531 en fol A lo uacuteltimo dice ldquoA honor y gloria de Dios todopoderoso y de la sacratiacutesima Virgen Mariacutea madre suya y abogada nuestra Fue impreso el presente Libro de muacutesica de vihuela de mano intitulado El Maestro por Francisco Diacuteaz Romano en la metropolitana y coronada ciudad de Valencia Acabose a 4 diacuteas del mes de diciembre antildeo de nuestra reparacioacuten de 1536 (Habiacutea empezado el antildeo antecedente a imprimirse) La dedicatoria estaacute enderezada al rey DJuan y en ella dice Aunque los padres no tengan esta diligencia en los hijos natura como a madre de todos la tiene pues trae a muchos que se ejerciten en aquello que son naturales Y que esto sea verdad en muchos se ve y en miacute lo he conocido que siempre he sido tan inclinado a la muacutesica que puedo afirmar y decir que nunca tuve otro maestro sino a ella misma la cual ha tenido tanta fuerza conmigo para que fuese suya como yo he tenido grado della para que fuese miacutea Y siguiendo mi inclinacioacuten heme hallado un libro hecho de muchas obras que de la vihuela teniacutea sacadas y escritas La segunda obra es El Cortesano en cuya uacuteltima hoja se lee Fue impresa la presente obra en la insigne ciudad de Valencia en casa de Joan de Arcos Corregida a voluntad y contentamiento del autor Antildeo MDLXI en 8ordm Es libro precioso por representar exactamente las costumbres y modo de vivir del palacio del Duque de Calabria y hay en eacutel mucho que aprender y con queacute divertirse El autor en la dedicatoria al rey Don Phelipe II manifiesta el motivo que tuvo para escribir esta obra y da una idea de ella y asiacute pondremos sus palabras () Entre las Poesiacuteas de Juan Fernaacutendez de Heredia se hallan algunas del Milaacuten desde la p 151 hasta la 170 Pedro Agustiacuten (I) Morlaacute hace un grande elogio de esta obra y de su autor (hellip) Para ilustrar lo que Polo dice de Milaacuten que seriacutea un segundo Orpheo pondremos lo que se lee en la paacuteg 54 de El Cortesanoraquo

8

destacar la referegravencia al Proceacutes de cobles de burles que apareix en el manuscrit 2050

de la Biblioteca de Catalunya (1555) i en les edicions de les Poesias de Joan Ferrandis

drsquoHeregravedia (Valegravencia 1562) ambdues obres mereixeran un capiacutetol exclusiu en aquest

treball per la seva concomitagravencia amb El cortesano

Posteriorment lrsquoany 1624 Tomaacutes Tamayo de Vargas en Junta de libros reiteraragrave

lrsquoomissioacute de la referegravencia al Libro de motes aixiacute com errades en la data dimpressioacute de

lobra i en el nom de lrsquoimpressor drsquoEl maestro que es perpetuaran en repertoris

bibliogragravefics posteriors com el de Nicolaacutes Antonio al segle XVII10 Gregori Mayans i

Siscar tambeacute es va interessar per El cortesano de Lluiacutes del Milagrave i en va oferir una

qualificacioacute lsquola drsquoobra rararsquo que seragrave present en la seva interpretacioacute fins a

lrsquoactualitat11 expressant alhora el seu desig que torneacutes a ser publicada12

Lrsquoany 2001 Josep Vicent Escartiacute va fer una interessant aproximacioacute histograverica a Lluiacutes

del Milagrave en un dels estudis que precedeixen el facsiacutemil i la transcripcioacute de lrsquoobra

Reporta els processos i els codicils que parlen drsquoun personatge anomenat Lluiacutes del

Milagrave Resumeixo breument els documents histograverics de lrsquoArxiu del Regne de Valegravencia

que Escartiacute aporta

bull El Codicil del 22 de marccedil de 1519 (ARV Protocols nuacutem 2090 Protocol

drsquoAusiagraves Sanccedil ff 3r i v) dictat per en Lluiacutes del Milagrave a qui Escartiacute considera pare

de lrsquoescriptor senyor de Massalaveacutes casat amb Violant Eixarch El pare deixa

com a hereus dels seus beacutens Pere Milagrave i Joan Milagrave els seus fills Aixograve fa suposar

a Escartiacute que Lluiacutes del Milagrave encara no havia nascut

bull El Proceacutes del 1542 (ARV Processos de la Reial Audiegravencia part III apegravendix

nuacutem 412 f xxxvi r) on ens parla drsquoun Lluiacutes del Milagrave que ha rebut formacioacute de

clergue tot i que el mateix Escartiacute descarta que hagueacutes rebut ordes majors

perquegrave el troba casat en documents posteriors La vinculacioacute dels Milagrave amb la

10 Arriaga (2007) presenta una interessant documentacioacute de tots els bibliogravegrafs literats i historiadors musicals que mencionen Lluiacutes del Milagrave en les seves obres 11 laquoEl Cortesano de D Luis Milaacuten es libro rariacutesimo y de mucho entretenimiento Le tengo y estimo y tambieacuten el que intituloacute Maestro que tambieacuten es muy raroraquo (G Mayans a M Martiacutenez Pingarroacuten 2 de desembre de 1775) 12 laquoEl Cortesano de Milaacuten con todos sus defetos es digniacutessimo de repetirse en la estamparaquo (Carta 98 G Mayans a FCerdagrave 30 de julio de 1779)

9

famiacutelia Borja eacutes un element justificatiu de la carrera eclesiagravestica drsquoaquest

personatge per a lrsquoinvestigador valenciagrave El document ilmiddotlustra els diferents plets

i processos que Lluiacutes del Milagrave va mantenir per diverses rectories entre elles la

drsquoOnda (Castelloacute pertanyent a la diogravecesi de Tortosa)

bull Els processos de lany 1543 ARV Procesos de la Reial Audiegravencia part III

apegravendix nuacutem412 f2r on apareix com a ldquocambrer de sa sanctedatrdquo i es

perllonguen fins despreacutes de la defuncioacute de la seva muller Anna Mercader La

majoria de plets van estar relacionats amb els enfrontaments que va mantenir

amb el seu germagrave Pere senyor de Massalaveacutes i que continuaren despreacutes de la

mort del mateix Lluiacutes

bull Lluiacutes del Milagrave germagrave del senyor de Massalaveacutes va morir a Alzira al voltant del

mes drsquoagost del 1559 mentre es fugia de la pesta que delmava Valegravencia ARV

Processos de la Reial Audiegravencia part I lletra A nuacutem33

JV Escartiacute formula diferents conclusions sobre la biografia de Lluiacutes del Milagrave posant

en connexioacute aquests documents histograverics amb la informacioacute que tenim a partir dels

progravelegs a les obres impreses del muacutesic i escriptor eacutes a dir dels llocs i dates

drsquoimpressioacute de les tres obres de Lluiacutes del Milagrave Justifica un possible periacuteode de

formacioacute de lrsquoautor a terres italianes o a Roma a partir de la documentacioacute que avala

la formacioacute eclesiagravestica de Milagrave aixiacute com la possible vinculacioacute de la nissaga Milagrave

amb la Borja i ldquolrsquoetiquetardquo drsquoinfluegravencia nord-italiana que els estudiosos musicals han

atorgat a El Maestro Tambeacute assenyala que la data del traspagraves de Lluiacutes del Milagrave fou

lrsquoany 1559 per aquest motiu lrsquoautor no hauria vist impregraves el llibre EC i possiblement

no srsquohauria editat fins que no va desaparegraveixer la pesta a la ciutat de Valegravencia

Les hipogravetesis sobre la seva estada a la cort de Portugal (deduiumlda a partir de la

dedicatograveria drsquoEl Maestro) a terres italianes o a la mateixa cort dels lloctinents de

Valegravencia continuen orfes de documentacioacute adient tal i com ho ha manifestat Arriaga

(2007)13 En les meves recerques a lrsquoarxiu del Regne de Valegravencia tampoc no he trobat

13 Arriaga (200716) laquoEn resumen los datos recientemente exhumados se refieren a un Lluiacutes Milagrave i Eixarch de la rama dels sentildeoriacuteo de Masalveacutes pero no hay ninguna manera de saber de forma cierta que este Lluiacutes Milagrave sea nuestro vihuelista Por lo tanto soacutelo nos queda esperar que pronto aparezcan nuevos documentos que nos lo aclarenraquo

10

cap testimoni que documenteacutes la identitat del nostre autor Certament la

documentacioacute i les hipogravetesis drsquoEscartiacute (2001) ilmiddotluminen una part de la possible

biografia de Lluiacutes del Milagrave perograve no la identificacioacute amb lrsquoautor musical i literari que

ens ocupa

Lrsquoany 2011 Villanueva Serrano va publicar un article14 entorn a la identitat de Lluiacutes

del Milagrave aportant noves dades a partir dalgunes composicions del Proceacutes de cobles

de burles entre lautor dEC i Joan Ferrandis drsquoHeregravedia Estan inserides dins la cogravepia

manuscrita de les Obras de Ferrandis al manuscrit 2050 any 1555 de la Biblioteca de

Catalunya recordem que eacutes anterior a lrsquoedicioacute de 156215 Aquesta va ser preparada i

promocionada pel seu fill natural Llorenccedil Ferrandis drsquoHeregravedia En relacioacute a aquest

manuscrit Villanueva destaca sobretot la importagravencia drsquoaquesta font en relacioacute a la

identificacioacute del veritable autor drsquoEC Considero interessant lrsquoanagravelisi que presenta i

que obre noves vies drsquoidentificacioacute del nostre autor Lluiacutes del Milagrave autor drsquoEC i del

tractat de viola de magrave El maestro ha estat sovint identificat amb Lluiacutes del Milagrave i

Eixarch perograve cal destacar que una gran part de la documentacioacute que tenim actualment

correspon a Lluiacutes del Milagrave i Eixarch i no tant a Lluiacutes del Milagrave escriptor i muacutesic Al

capiacutetol 2 veurem tambeacute la importagravencia drsquoalgunes obres drsquoaquest manuscrit per tal

drsquoexplicar les principals claus de lectura drsquoEC

Seguint les hipogravetesis i la documentacioacute aportada per Escartiacute16 Lluiacutes del Milagrave i Eixarch

seria un dels tres fills (juntament amb Pere i Joan) de Lluiacutes del Milagrave i Llanccedilol senyor

de Massalaveacutes i parent dels Borja i de Violant Eixarch Aquest personatge va patir

una greu malaltia mental i va ser conegut com ldquoel malaltrdquo tal i com reflecteixen

diversos documents de lrsquoegravepoca Sembla que lrsquoorigen de la identificacioacute drsquoambdoacutes

personatges podem trobar-lo en el Marquegraves de Cruiumllles17 i posteriorment en Ruiz de

Lihory i en el baroacute de San Petrillo A partir drsquoaquiacute srsquoha perpetuat fins als nostres dies

especialment amb lrsquoestudi de JV Escartiacute

14 Villanueva Serrano (2011) 15 Fernaacutendez de Heredia Juan Obras de DJuan Fernaacutendez de Heredia poeta valenciano del siglo XVI ed de Francisco Martiacute Grajales Valegravencia Manuel Pau 1913 i Obras ed de Rafael Ferreres Madrid Espasa-Calpe 1955 16 Escartiacute (2001) 17 Belenguer (2007)

11

Els musicogravelegs han estat els estudiosos meacutes primmirats amb aquesta identificacioacute

especialment Arriaga18 En tot cas amb lrsquoestudi de Villanueva srsquoobre una nova via

drsquoidentificacioacute del nostre escriptor a partir del poema nuacutem 22 del PCB i de la ruacutebrica

del poema nuacutem16 on es constata lrsquoexistegravencia de fins a tres Lluiacutes del Milagrave emparentats

entre ells mateixos

Poema nuacutem 22 vv 1-13 f 136r

Sentildeor don Luis Ferrer

quien las coplas me ha traiacutedo

como apenas le he entendido

no puedo bien responder

Pregunteacute iquestPor quieacuten se dan

las coplas no me direacutes

Dijo En ellas lo vereacuteis

por don Luis del Milaacuten

Como hay tres no seacute cuaacutel es

El re mi fa sol declara

cuaacutel de los dos sentildeores

con puntos que son mayores

que si fuesen por la cara

Ruacutebrica al poema nuacutem16 f129r

Respuesta de don Joan Fernaacutendez en la cual nota a don Luis de los malos

consonantes y responde al apodo y juntamente dice que aquellas coplas su tiacuteo

don Luis Milaacuten el loco se las debe ayudar a hacer y por que se entienda de cual

don Luis habla porque hay otro primo suyo declaraacutese

Poema nuacutem16 vv41-48 f 130r

Otro don Luis sentildeor

dicen que es con vos sin duda

si es el padre el que os ayuda

el hijo fuera mejor 18 Arriaga (2007 2008)

12

Esta trinidad juntada

si con tres personas lucho

aunque el uno tengo en mucho

los otros no tengo en nada

Aixiacute doncs sembla que el nostre muacutesic de viola i escriptor tenia un oncle amb el

malnom drsquoel boig (laquoel locoraquo) i un cosiacute homogravenims tots tres Posteriorment al poema

n18 srsquoalmiddotludeix a un nebot perograve sembla una errata que es resolt mitjanccedilant la

interpretacioacute de les ruacutebriques dels poemes 16 i 18 De fet el mateix EC fa referegravencia

en diverses ocasions a Pere Milagrave germagrave de Lluiacutes del Milagrave i Eixarch i que eacutes esmentat

per Germana de Foix com a cosiacute drsquoaquest en adreccedilar-se a Lluiacutes del Milagrave

Dijo la Reina -Yo no me apartareacute de la razoacuten que por mis damas no quiero tener

pasioacuten sino por don Pedro Milaacuten que es mi galaacuten (Kr)

Dijo el Duque -En mi vida oiacute cartel que maacutes placer me diese por haber contado

la maravillosa y estrantildea Aventura de las fuentes del monte Ida Si en libertad

estuviese yo iriacutea a probarme en ella que no es caballero el que no emplea su vida

por alcanzar honra y fama Mayormente donde se alcanzariacutea tan gran provecho

bebiendo del agua destas tres fuentes que dellas se alcanza hermosura que yo la

querriacutea para parecer bien a la Reina mi sentildeora y sabiduriacutea para disimular los

celos que tengo de don Pedro Milaacuten y ventura para que no me fuese maacutes

contraria (Nv)

Dijo la Reina -Don Luis Milaacuten por vida de don Pedro Milaacuten vuestro primo que

leaacuteis que yo os prometo de oiacuter de buena gana por ser obra Milana (N8v)

Aquestes noves dades drsquoidentificacioacute del muacutesic i del poeta Lluiacutes del Milagrave ens

permeten posar en dubte almenys tres quumlestions rellevants de la biografia establerta

per Escartiacute

1 La seva data de defuncioacute lrsquoany 1559

2 La consideracioacute que EC era una edicioacute postmortem (1561)

3 La data de redaccioacute que alguns identificaven contemporagravenia a la cort de

13

Germana de Foix i el Duc de Calagravebria (anys 30)19 Amb aquestes novetats podem

apropar-la a la data drsquoedicioacute

Tot plegat ens deixa una biografia de lrsquoautor oberta a noves investigacions En tot cas

el treball drsquoanagravelisi i drsquointerpretacioacute de les seves obres musicals i literagraveries ens revelen

que El maestro (1536) El libro de motes (1535) i El cortesano (1561) van ser escrites

per un uacutenic autor Lluiacutes del Milagrave La coheregravencia estiliacutestica entre les diferents obres del

Milagrave unes musicals i drsquoaltres literagraveries amb diferents llenguatges perograve amb un mateix

estil esdeveacute un element nuclear per acreditar aquesta identificacioacute

Actualment nomeacutes conservem lrsquoedicioacute publicada a Valegravencia per lrsquoimpressor Juan de

Arcos lrsquoany 1561 amb el tiacutetol Libro intitulado el Cortesano dirigido a la Catoacutelica

Real Majestad del Invictiacutesimo don Felipe por la gracia de Dios Rey de Espantildea

nuestro sentildeor amp Compuesto por Don Luis Milaacuten Donde se veraacute lo que debe tener

por reglas y praacutetica Repartido por jornadas Mostrando su intincioacuten por huir de

prolijidad debajo esta brevedad Sembla que els bibliogravegrafs Salvaacute i Ximeno

registraven una edicioacute posterior de lany 1566 de la qual no en tenim cap exemplar

actualment Modernament el text meacutes consultat dEC ha estat una impressioacute conjunta

amb el Libro de motes de damas y caballeros del mateix autor a la impremta Aribau i

ca (successors de Ribadeneira) de Madrid lrsquoany 1874 Darrerament Escartiacute ha

publicat un facsiacutemil amb la transcripcioacute de lrsquoobra amb un estudi introductori drsquoell

mateix i drsquoAntoni Tordera lrsquoany 2001 i una versioacute de butxaca de la mateixa

transcripcioacute lrsquoany 2010 Tot i que encara en resta pendent una edicioacute criacutetica del text

aquest treball vol aportar elements que afavoreixin lrsquoestudi i la interpretacioacute de lrsquoobra

19 Romeu Figueras (1962) Escartiacute (2001)

14

12 MARC DE FICCIOacute DrsquoEL CORTESANO LA CORT DE GERMANA DE FOIX

I DEL DUC DE CALAgraveBRIA

Lluiacutes del Milagrave situa la ficcioacute del diagraveleg El cortesano a la cort valenciana de Germana

de Foix i del duc de Calagravebria (1526-1536) Ambdoacutes procedien de nissaga reial i

durant aquests anys van poder exercir una influegravencia cultural important De fet eacutes

una de les corts meacutes importants de la Corona drsquoAragoacute al segle XVI20 La segueixen

els cercles cortesans dels comtes drsquoOliva a Valegravencia del duc de Gandia a la capital de

la Safor i del duc de Somma Ferran de Cardona a Barcelona21 En relacioacute a lactivitat

de mecenatge cultural cal destacar tambeacute lexercida per lEsgleacutesia mitjantccedilant

diferents bisbes de la Corona dAragoacute Ferran de Loaces (1497-1568) Antoni Agustiacute

(1517-1586) i Joan de Ribera (1532-1611)22 En tot cas els darrers anys del segle

XVI les petites corts nobiliagraveries catalanes i valencianes van deixar de ser un dels

centres impulsors de la cultura enfront de la Cort reial castellana Soacuten contradictograveries

les notiacutecies sobre lrsquointeregraves cultural i literari dels lloctinents perograve de fet tots dos

tenien motius suficients per apreuar i afavorir lrsquoobra drsquoartistes de diferents arts i

disciplines

Germana de Foix (1488-Lliacuteria Camp de Tuacuteria 1537)23 era filla de Joan de Foix

vescomte de Narbona i de Maria drsquoOrleans germana de Lluiacutes XII de Franccedila Lrsquoany

1492 es va traslladar amb el seu germagrave Gastoacute de Foix al Palau Reial de Pariacutes ja que

srsquohavien quedat orfes Lrsquoany 1506 fou casada amb Ferran II de Catalunya-Aragoacute com

a consequumlegravencia del tractat de Blois (1505) Durant les absegravencies del seu marit fou

lloctinent general de Catalunya Valegravencia i Aragoacute Mort Ferran II lrsquoany 1516 el 1519

es va casar amb Joan de Brandenburg-Ausbach i el 1523 va ser nomenada lloctinent

de Valegravencia Als anys 1535-1536 Germana de Foix estava casada en terceres nuacutepcies

amb Ferran drsquoAragoacute duc de Calagravebria Ha estat descrita com una dona friacutevola i

excessivament lliurada als plaers (eacutes la imatge que tradicionalment van dibuixar els

20 Cruiumllles (1891V19) laquoLa riqueza de estos lugartenientes sus lujosos y recamados trages y el considerable nuacutemero de damas y servidumbre que sosteniacutean como correspondiente a su regia estirpe alhagaban el amor propio de la ciudad y refluiacutea en su bien favorecieacutendola por muchos conceptosraquo 21 Duran (200435-85) 22 Alcina Rovira (2007) Querol (2006) Benito Domeacutenech (1981) 23 Riacuteos (2003)

15

cronistes castellans -com Francesillo de Zuacutentildeiga24- contraris a la segona muller de

Ferran II drsquoAragoacute per la seva procedegravencia francesa que traiumla la idealitzada memograveria de

la primera dona Isabel de Castella) perograve actualment srsquoha reconsiderat aquesta

imatge25

Ferran drsquoAragoacute (Agravendria Pulla 1488 ndash Valegravencia 1550) era el fill hereu del destronat rei

de Nagravepols Frederic II El 1502 va formar part de la cort de Ferran II de Catalunya-

Aragoacute i el 1506 va ser lloctinent del Principat sota la custogravedia del bisbe drsquoUrgell Pere

de Cardona (1506-1507) Va ser retingut per tal drsquoevitar qualsevol possible

reivindicacioacute a la corona napolitana primer al castell drsquoAtienza i despreacutes al de Xagravetiva

(1512-1523) Alliberat per Carles V el 1523 el 13 de maig de 1526 es casagrave amb

Germana de Foix a Sevilla despreacutes dassistir convidats per lEmperador al seu

casament amb Isabel de Portugal el dia 11 de marccedil del mateix any a Los Reales

Alcaacutezares de Sevilla El padriacute drsquoaquest casament va ser el mateix Carles V

Posteriorment Germana de Foix i el Duc de Calagravebria van acompanyar la parella en el

seu viatge de noces a Granada on sels va concedir la lloctinegravencia reial del regne de

Valegravencia lsquosimul et insolidumrsquo amb caragravecter vitalici pel Reial Privilegi signat en

aquesta ciutat el 31 dagost de 1526 durant la darrera etapa de les seves vides

Arciniega26 afirma que aquest fet juntament amb la ascendegravencia reial de cadascun

dels lloctinents va refermar lrsquointeregraves per construir una imatge majestuosa de la cort

virregnal Trobem drsquoaltres manifestacions similars a la resta de corts nobiliagraveries que

tambeacute intentaven imitar lrsquoestil i els gustos de la cort reial amb la intencioacute de presentar

una imatge convincent de poder de prestigi i drsquoautoritat

Lrsquoany 1527 el Duc de Calagravebria va fer que li enviessin des de Ferrara on residien la

seva mare i les seves germanes la biblioteca les joies i els objectes drsquoart de lrsquoheregravencia

drsquoAlfons el Magnagravenim possiblement amb la voluntat drsquoinstalmiddotlar-se definitivament a

Valegravencia i drsquoinstaurar-hi un modus vivendi sofisticat Cal destacar que van establir la

seva residegravencia al gran Palau del Reial que havia estat bastit seguint lrsquoestil italiagrave

(possiblement Ferran drsquoAragoacute nrsquoafavoriacute la remodelacioacute amb criteris renaixentistes) i

tambeacute que van gaudir de la possessioacute i la conservacioacute de lrsquoesplegravendida Biblioteca 24 Zuacutentildeiga Franceacutes de (1529) Croacutenica burlesca del Emperador Carlos V 25 Tant Falomir (1994) com Arcienaga (2001) apunten dades objectives sobre els gustos culturals de Germana de Foix a partir de lrsquoinventari dels seus beacutens 26 Arcienaga (2001 i 2005)

16

drsquoAlfons V el Magnagravenim Els gustos musicals que compartien ambdoacutes es manifesten

en la seva capella de muacutesics i cantors27 i en diferents obres vinculades a la seva

persona com eacutes la missa a cinc veus Ferdinanbus Dux Calabriae de Jacquet de

Magraventua (Venegravecia 1540) i els coneguts Canccediloner del Duc de Calagravebria (Venegravecia

Jerogravenim Scoto 1556) Canccediloner Musical de Gandia 28 i una part del Canccediloner

Musical de Barcelona29 Tambeacute trobem obres que assenyalen una activitat literagraveria

interessant al voltant drsquoaquesta cort virregnal la traduccioacute al castellagrave del De

institutione foeminae christianae (1524) de Joan Lluiacutes Vives realitzada per Giovanni

Giustiniani criat del Duc de Calagravebria30 la traduccioacute al castellagrave de lrsquoObra poegravetica

drsquoAusiagraves March de Baltasar Romaniacute31 publicada el 1539 que Eulagravelia Duran32 ha

interpretat com un revifament i un afany de modernitzacioacute de models literaris

autogravectons i que Albert Lloret33 ha estudiat en relacioacute a lrsquoedicioacute de Barcelona de Carles

Amoroacutes (1543) subratllant com la seleccioacute de poemes de lrsquoedicioacute valenciana srsquoha fet

en clau moralitzant lrsquoobra teatral La vesita de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia que va ser

representada dues vegades a la cort (la primera al Palau Arxiepiscopal de Valegravencia el

1524 o 25 essent-hi presents Germana de Foix i el seu segon marit el Marquegraves de

Brandemburg i la segona el 1541 al Palau Reial de Valegravencia commemorant les

noces del duc de Calagravebria i Mencia de Mendoza) lanomenat Canccediloner de Valegravencia34

cal destacar que gran part de les poesies soacuten de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia 35 la

redaccioacute representacioacute (possiblement la nit de Nadal de 1527 davant el Duc de

Calagravebria) i lrsquoedicioacute de lrsquoEgloga in Nativitate Christi de Joan Baptista Anyegraves36

Dos espais protagonitzen el marc arquitectogravenic on se situa el moacuten majestuoacutes que creen

els lloctinents valencians el Palau del Reial i el Monestir de Sant Miquel dels Reis

Tots dos eren situats fora les muralles de la ciutat a lrsquoaltra banda del riu El Palau es

27 Gregori (1997) Muntildeoz (200245) 28 Manuscrit 1166 conservat a la Biblioteca de Catalunya 29 Manuscrit 454 de la Biblioteca de Catalunya Data devers el 1530 30 Solervicens (1999 57-84) i (2001) 31 Cal tenir en compte les darreres aportacions sobre lrsquoautegraventica identitat drsquoaquest personatge que Parisi (2009 141-162) identifica amb el Comanador Escrivagrave del Cancionero General (1511) a partir de lrsquoestudi de diversos documents histograverico-judicials relatius al personatge 32 Duran (2004 573-591) 33 Lloret (2013) 34 Manuscrit 5593 de la Biblioteca Nacional de Madrid 35 Marino (2014) 36 Alonso (1996)

17

comunicava amb la part emmurallada mitjanccedilant el pont del Reial i correspon al lloc

on actualment trobem els jardins dels Vivers La primera construccioacute era drsquoorigen

musulmagrave i al llarg del temps va ser residegravencia de lloctinents reials Les

transformacions meacutes rellevants realitzades per Germana de Foix i Ferran drsquoAragoacute van

ser la creacioacute de nous estudis i la drsquoun jardiacute suspegraves Possiblement aquestes obres de

millora van respondre a la voluntat drsquoadequar el Palau com a residegravencia dels

lloctinents alberg dels beacutens de la Casa reial Aragonesa salvats de la cort de Ferrara

lrsquoany 1527 (joies tapissos)37 ubicacioacute de la biblioteca del Magnagravenim i espai per

desenvolupar activitats luacutediques literagraveries i musicals relacionades prioritagraveriament

amb el fast de la cort

El segon espai el Monestir de Sant Miquel dels Reis respon a un projecte

relativament nou si el comparem amb lrsquoanterior Estava situat a les afores de la ciutat

aleshores prop del camiacute de sortida cap a la part nord del Regne Ferran drsquoAragoacute el va

fundar sobre una abadia cistercenca lrsquoany 1546 complint aixiacute la voluntat de Germana

de Foix de ser enterrada a lrsquoabadia de Sant Bernat de lrsquoHorta perograve aixograve siacute governada

sota lrsquoorde jerogravenima vinculada en aquells moments amb el poder reial38 Per tant el

testament estableix el lloc drsquoubicacioacute del panteoacute i aporta la primera dotacioacute per a la

realitzacioacute del projecte arquitectogravenic que va ser encomanat a Alonso de Covarrubias

(arquitecte del monestir drsquoEl Escorial39) Tot plegat ens indica lrsquointent drsquoemular lrsquoestil

37 Actualment trobem diferents hipogravetesis sobre la possible existegravencia de determinats objectes al Palau Reial durant el regnat de Germana de Foix i el Duc de Calagravebria Un dels casos meacutes significatius eacutes el dels tapissos o lsquopannosrsquo anomenats Pastorella i Poncella de Franccedila Arciniega (2005 2006) sosteacute la seva arribada i permanegravencia a Valegravencia i en un treball posterior Cornudella (2009-2010 39-62) defensa la hipogravetesi del seu trasllat a la cort dels Este a Ferrara (Itagravelia) 38 Arciniega (200136) laquoPese a su obediencia a la Santa Sede nunca tuvieron residencia en Roma y fueron llamados Religio Sancti Hieronymi Hispaniarum La rama masculina se desarrolloacute en los liacutemites estrictos de la Peniacutensula Ibeacuterica exceptuando una efiacutemera experiencia en las islas Baleares Precisamente el caraacutecter coterraacuteneo de la Orden explica su constante vinculacioacuten a la Monarquiacutea Ademaacutes se mantuvo abierta a los elementos laicos de la nobleza lo que explica su auge Su caraacutecter nacional ha sido uno de los aspectos maacutes destacados por los historiadoresraquo 39 Arciniega (2001116) laquoLa llamada al maestro castellano para juzgar eacutestas y proponer un programa maacutes amplio respondiacutea al deseo de enriquecer una propuesta de grandes connotaciones de representatividad a las que sin duda estaban maacutes familiarizados los arquitectos del aacutembito cortesanoraquo

18

i els gustos de la cort del Principat i de la Corona drsquoAragoacute ja que els jerogravenims estaven

vinculats a la cort reial Si es compara la cort dels ducs de Calagravebria (1526-1540) amb

la de les petites corts nobiliagraveries de la Corona drsquoAragoacute es constata que va gaudir drsquouna

activitat cortesana i artiacutestica important Dues obres literagraveries drsquoaquest nucli cortesagrave

ens donen una imatge fictiacutecia de la Cort valenciana el diagraveleg de Lluiacutes del Milagrave i la

comegravedia ja esmentada La vesita de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia publicades a Valegravencia el

1561 i el 1562 respectivament Les dimensions i els personatges que podien haver

protagonitzat el moviment cultural drsquoaquesta cort i especialment el literari no han

pogut ser explicats encara amb objectivitat i rigor a causa de les constants

interferegravencies entre les informacions que aporten els textos literaris i la minsa

documentacioacute que ofereixen els documents histograverics identificats tal com he presentat

al punt 11 Als estudis que en parlen srsquohi troben frequumlentment afirmacions que

vinculen escriptors a la cort virregnal sense meacutes proves documentals que les seves

ficcions literagraveries 40 Soacuten moltes les referegravencies i afirmacions drsquoaquest tipus

especialment en el cas del diagraveleg del Milagrave i de la comegravedia de Ferrandis drsquoHeregravedia

juntament amb part de la seva obra poegravetica Aquest aspecte eacutes una consequumlegravencia

directa del desig de llegir-hi una crogravenica de la cort sense tenir en compte que soacuten una

creacioacute literagraveria amb uns paragravemetres diferents als dels relats historiogragravefics De fet al

llarg del segle XVI juntament amb EC trobem obres literagraveries que recreen a la ficcioacute

uns referents reals com soacuten Quumlestioacuten de Amor (Valegravencia Diego de Gumiel 1513)

Los diez libros de Fortuna de Amor drsquoAntonio Lofrasso (Barcelona1573)41 entre

drsquoaltres En conclusioacute actualment nomeacutes un estudi rigoroacutes tenint com a punt de

partida el codi literari ens pot ajudar a entendre-les De fet lrsquoanagravelisi drsquoEC com a

gegravenere dialogravegic contenidor de diferents subgegraveneres narratius i poegravetics ens ofereix una

perspectiva concreta per entendre el model de cortesagrave que preteacuten mostrar i defensar a

partir de la ficcioacute literagraveria

40 Cruiumllles (1891capVI) laquoTestigo presencial de sus costumbres saraos y caceriacuteas Don Luis Milaacuten escritor valenciano las dejoacute bosquejadas en su raro libro El cortesano publicado bastante despueacutes de haber dejado de existir los autores e interlocutores de las escenas que describeraquo Castantildeeda (1915272) laquoPara formarse idea del fausto y ostentacioacuten que desplegara en su pequentildea corte de Valencia basta con hojear el interesantiacutesimo libro debido a DLuis Milaacuten titulado El cortesano en el que al detalle se refieren las fiestas y discreteos de aquellos cortesanos que trasladaron a tierras valencianas las costumbres de los Estados italianosraquo 41 Duran (2004 627-649)

19

13 EL CORTESANO UN TIPUS DE DIAgraveLEG RENAIXENTISTA

Tal i com va defensar Solervicens42 EC srsquoadscriu al motlle genegraveric del diagraveleg perograve

cal recordar que una bona part de la bibliografia anterior interpretava aquesta obra

com a una crogravenica de la Cort i laltra com a una obra teatral especialment les

sequumlegravencies en catalagrave43 Lrsquoestudi rigoroacutes del diagraveleg renaixentista que presentava ha

obert la possibilitat drsquoexplicar i interpretar el text des de coordenades estrictament

literagraveries Hi assenyala quins soacuten els elements meacutes significatius que nrsquoexpliquen

lrsquoadscripcioacute genegraverica al diagraveleg renaixentista i per tant el seu caragravecter marcadament

narratiu

1 La construccioacute drsquouna faula de ficcioacute coherent en la qual srsquointegren les

sequumlegravencies en catalagrave

2 La presegravencia de textos dialogats amb verbs introductors configurant diagravelegs

(sense presegravencia drsquoacotacions escegraveniques)

3 La construccioacute dels espais i dels personatges inspirats en el passat histograveric

proper

El joc que srsquoestableix entre realitat i ficcioacute intensifica la versemblanccedila de lrsquoobra A

mesura que avanccedila el diagraveleg amb la presegravencia constant del narrador (el mateix Lluiacutes

del Milagrave alhora autor i personatge) es va configurant un moacuten fictici on el lector

acaba implicant-srsquohi inevitablement i on els personatges es caracteritzen a partir de la

paraula

Tots els estudiosos del diagraveleg renaixentista coincideixen en constatar la seva gran

llibertat compositiva ja que fins a la segona meitat del segle XVI no van aparegraveixer

tractats renaixentistes sobre el gegravenere 44 La seva heterogeneiumltat i permeabilitat

42 Solervicens (1997) 43 Solervicens (1997172-173) indica els autors que han consolidat aquesta liacutenia drsquointerpretacioacute des de 1913 amb lrsquoestudi de Henri Meacuterimeacutee fins a les afirmacions de Jordi Rubioacute lrsquoany 1949 o els articles de Josep Romeu a partir dels anys 50 En relacioacute aquests textos en catalagrave presento una proposta de lectura i interpretacioacute al darrer capiacutetol drsquoaquest treball 44 Els tractats meacutes significatius soacuten De dialogo liber de C Sigonio (1562) Apologia dei dialoghi de S Speroni (1574) Discorso dellrsquoarte del dialogo de T Tasso (1585) i ja al segle XVII Trattato dello stile e del dialogo de S Pallavicino (1644)

20

faciliten que el diagraveleg renaixentista sestructuri a partir de la insercioacute drsquoun gran

nombre de gegraveneres menors o subgegraveneres al seu interior Un drsquoells eacutes la narracioacute breu

(sota la forma de lrsquoapotegma de la novella i especialment de la facegravecia) que esdeveacute

un mecanisme idoni per caracteritzar el personatge que lrsquoexplica (personatge

narrador) i els altres personatges del diagraveleg que arriben a ser protagonistes de les

narracions Tal i com explica Solervicens 45 a EC les converses entre els dos

personatges principals (Lluiacutes del Milagrave i Joan Ferrandis drsquoHeregravedia) amb els seus aliats

(Lluiacutes Diacutedac i Francesc Fenollet) acaben essent lrsquoelement prioritari de la ficcioacute

dialogravegica En aquest quartet tambeacute existeix una certa jerarquia afavorida pel

mecanisme drsquoidentificacioacute homogravenima de Lluiacutes del Milagrave com a autor (nivell real) i

alhora narrador i personatge (nivell diegegravetic) Aquest aspecte contribueix a confirmar

Lluiacutes del Milagrave com a protagonista de lrsquoobra aspecte interessant ensems que una

plasmacioacute literagraveria del tarannagrave antropocegraventric renaixentista 46 Una caracteriacutestica

rellevant de la ficcioacute a EC eacutes la utilitzacioacute drsquoelements com el temps lrsquoespai i els

personatges del seu passat meacutes immediat recreant el moacuten cortesagrave dels lloctinents de

Valegravencia durant els anys 30 i recuperant per a la ficcioacute personatges histograverics com els

quatre protagonistes (Lluiacutes del Milagrave Joan Ferrandis drsquoHeregravedia Francesc Fenollet i

Diacutedac Lladroacute) i drsquoaltres secundaris com Jerogravenim de Cabanyelles Roderic de Borja

Anna Mercader Miquel Fernagravendez o Lluiacutes Vic aixiacute com alguns patges i criats el

canonge Ester i Malfaragraves entre drsquoaltres Lrsquoespai estagrave configurat per la ciutat de

Valegravencia (el Palau Reial47 i els seus jardins48 els palaus dels nobles protagonistes49 45 Solervicens (199715) laquoEl diagraveleg del Renaixement torna a ser un gegravenere narratiu en prosa torna a optar per les ficcions versemblants i finalment torna a voler semblar meacutes una conversa ndasheacutes a dir una exposicioacute pretesament espontagravenia i contrastada plural relacionada amb la realitat del moment i drsquoestil colmiddotloquial- que no pas un florit debat retogravericraquo 46 Prieto (1986 15) laquoSi prevalece en el tiempo renacentista una trayectoria antropoceacutentrica en la que el hombre es eje o centro del universo el autor tambieacuten es el eje de su produccioacuten escrita que conduce libremente y a la que domina como proyeccioacuten del microcosmos Por este valor encontramos tambieacuten que formas literarias como el diaacutelogo y la epiacutestola estaacuten regidos por un yo que frecuentemente se inviste como personaje que libremente puede circular por estas formas ajenas a ataduras preceptivas Asiacute frente al geacutenero como producto literario reglamentado que el preceptista el gramaacutetico o el neoclaacutesico deciochesco examina el renacentista se apega a geacutenero en su eacutetimo de estilo de expresioacuten personal que se fecunda con la libre mezcla de elementos que le permite avanzar con su mirada en la imitacioacuten claacutesicaraquo 47 laquoEl Duque vio venir las damas y envioles el paje y dijo -Su Excelencia ha visto a vuestras mercedes de la ventana de su aposiento y mandome que los guiase allaacute donde los aguarda la

21

els carrers de Valegravencia50 i la finca del Duc a Lliacuteria51)

Cal observar que Milagrave evoca a partir del joc fictici les pragravectiques cortesanes amb la

intencioacute que el mateix lector nrsquoextregui conclusions teograveriques sobre quin ha de ser el

model de comportament drsquoun bon cortesagrave tot ldquoautoritzantrdquo el text en aquest sentit

mitjanccedilant el caragravecter simbogravelic que srsquoassigna als Ducs i la figura drsquoautoritat del

Mestre Sabater EC exemplifica un dels aspectes que constitueixen la doble naturalesa

del diagraveleg el mimegravetic enfront del reflexiu o argumentatiu tot utilitzant mecanismes

que permeten aconseguir la caracteritzacioacute dialogravegica dels interlocutors Un drsquoells eacutes la

introduccioacute de tegravecniques narratives com lrsquoexemplum la novella o la facegravecia52 que en

el diagraveleg del Milagrave tenen una importagravencia significativa i aconsegueixen caracteritzar

els quatre personatges principals de lrsquoobra tal i com veurem al capiacutetol daquest treball

corresponent a la narrativa breu dins lobra Aixiacute la ficcioacute o mimesi conversacional

Reinaraquo (N8r) laquoDijo Joan Fernaacutendez -Porque no muera de vanagloria don Luis Milaacuten quiero rogarle que hagamos una maacutescara para mantildeana a la noche aquiacute en el Real contrahaciendo su monteriacutearaquo (Q2r) laquoAcaba la quinta jornada y comienza la sexta Y hallaacuteronse todos al Real a la hora que teniacutean concertado de irraquo (s8r) laquoEl otro diacutea no vieron el hora como acudir y acudieron muchos caballeros y damas a esta salacorte que tuvo en la Sala Mayor del Real donde el Duque y la Reina se pusieron sobre un teatro de quince gradas en alto y los caballeros en un cadahalso y las damas en otroraquo (Y5r) 48 laquoDijo el Duque -Sentildeores yo les quiero convidar a lo que soy convidado Bajemos a la huerta que mis cantores quieren hacer la fiesta del Mayo que hacen en Italiaraquo (Z5r) laquoEn acabar Mastre Zapater abajaron a la huerta del Real donde hallaron un aparato de la manera que oiraacutenraquo (Z6r) laquoCon este triunfo entraron en la huerta del Realhellipraquo (Z7v) 49 laquoDijo Don Diego -Yo quiero departir estos motes para que mejor acabemos el diacutea Vamos a casa de Joan Fernagravendez que hay una visita de damashelliprdquo (I3r) laquoVa el paje del Duque a casa de Joan Fernaacutendez y llama y respoacutendele una criadaraquo (N4v) laquoDijo don Luis Milaacuten -Don Diego a vuestra casa soy venido para lo que oireacuteishellipraquo (R2v) laquoEl canonge -() Vostra Excelmiddotlegravencia no sia hui contra mi que jo vull pagar-me a mots destos cortesans per les burles que en ses cases me feren lo dia que els allarguiacute la magravescara per a huiraquo (d6r) 50 laquoDijo don Diego - () He aquiacute el Duque que ya sale del Real a buen tiempo allegamosraquo (I7v) 51 laquoTodos allegaron con gran regocijo a la comida que fue en Liriaraquo (C3r) 52 Vian Herrero (1987 i 1988)

22

esdeveacute lrsquoelement genegraveric fonamental perquegrave desplaccedila el caracteriacutestic to discursiu i

didagravectic propi de gran part de la produccioacute dialogravegica del seu moment i aconsegueix la

caracteritzacioacute dels personatges Vian Herrero i Goacutemez53 analitzen i identifiquen un

grup de diagravelegs hispagravenics que participen drsquoaquesta caracteriacutestica anomenada ldquomimesi

conversacionalrdquo el Coloquio del porfiado de P Mexiacutea (1547) el Diaacutelogo de la

lengua de Juan de Valdeacutes (1535) o els Coloquios de Palatino y Pinciano de J Arce de

Otaacutelora (1550) entre drsquoaltres Segons aquests estudiosos algunes caracteriacutestiques

com la insercioacute de narracions breus en els diagravelegs els vinculen a la tradicioacute literagraveria

dels colmiddotloquis de Lluciagrave o drsquoErasme aixiacute com dels ldquonovellierirdquo i del Decameroacute de

Boccaccio

La narracioacute segueix una certa continuiumltat temporal amb algunes omissions en el relat

cronologravegic dels esdeveniments i dels parlament narrats la primera jornada compregraven el

1r dia la segona i la tercera els vespres del 2n i 3r dia respectivament la quarta

recull el 4t i 5egrave dia la cinquena la resta del dia 5egrave en continuiumltat amb la quarta i

finalment la sisena els tres darrers dies posteriors Per tant el temps del discurs eacutes de

8 dies que lrsquoestructura del diagraveleg reparteix en 6 jornades tal i com observem en el

seguumlent gragravefic

53 Goacutemez (2006)

ff Aiv-E8v F1r-H6r H6v-N4r N4r-Q4v Q4v-S7v S8r-g8v

23

14 REFERENT DrsquoEL CORTESANO IL CORTEGIANO54 DE B CASTIGLIONE

(1528)

El tiacutetol del diagraveleg El cortesano i les repetides almiddotlusions expliacutecites que hi trobem fan

referegravencia a una obra cabdal del Renaixement Il cortegiano de B Castiglione que va

ser publicada a Venegravecia lrsquoany 152855 El mateix Milagrave confirma aquest fet quan descriu

al prograveleg la situacioacute que propicia la seva escriptura

Hallaacutendome con ciertas damas de Valencia que teniacutean entre manos El cortesano

del conde Balthasar Castilloacuten dijeron queacute me pareciacutea deacutel

Yo les dije -Mas querriacutea servos conde que no don Luis Milaacuten por estar en esas

manos donde yo querriacutea star Respondieron las damas -Pues haced vos otro para

que allegueacuteis a veros en las manos que tanto os han dado de mano Probeacute a

hacerle y ha llegado a tanto que no le han dado de mano sino la mano para

levantarle (A3r)

Aquest diagraveleg va constituir un veritable model de conducta llegit imitat i traduiumlt a

Europa al llarg del segle XVI El de Lluiacutes del Milagrave eacutes una mostra interessant i peculiar

drsquoaquesta recepcioacute i de la seva imitacioacute a lrsquoagraverea catalana56 ja que exemplifica el tipus

drsquohumor i de bromes que identifiquen o allunyen un cortesagrave de lrsquoideal ldquovir doctus et

facetusrdquo Aixiacute ho indica al prograveleg-carta laquoDa modos y avisos de hablar sin

verbosidad ni afectacioacuten ni cortedad de palabras que sea para esconder la razoacutenraquo

(A3r) En tot cas eacutes un pegravel meacutes agosarat que el model italiagrave perquegrave ultrapassa els

liacutemits que lrsquoobra italiana assenyalava sobre la manera de fer broma i riure a la cort

Segons Solervicens laquoInspira una nova gramagravetica meacutes permissiva i natural perograve no

menys enginyosa i elegantraquo57 Eacutes per aixograve que els liacutemits en aquestes caracteritzacions

adquireixen relleus diferents a la cort valenciana del duc de Calagravebria

54 Utilitzareacute tambeacute lrsquoabreviatura IC 55 El poeta barceloniacute Joan Boscagrave va ser lrsquoencarregat de traduir lrsquoobra a la llengua castellana La 1a edicioacute eacutes de lrsquoany 1539 a Toledo 56 Burke (1998) De fet Despuig a Los colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa demostra haver llegit la traduccioacute castellana de Boscagrave i tenir-la present al seu diagraveleg QuerolampSolervicens (2011109-110 i 134) 57 Solervicens (1997 189-191)

24

Il Cortegiano de Castiglione eacutes deutor del De Oratore de Ciceroacute i de fet les dues

obres intenten mostrar i explicar un model drsquohome el cortesagrave i lrsquoorador

respectivament Godard (2001) estableix un cert paralmiddotlelisme entre tots dos perquegrave

esdevenen models mitjanccedilant les seves paraules i els seus gestos eacutes a dir en lrsquoobra

clagravessica laquoLes orateurs sont eux-mecircmes des modegraveles et des exemples vivants

drsquoeloquence leurs discours persuadent les auditeurs de la validiteacute des regravegles qursquoils

eacutenoncentraquo58 i en el cas renaixentista laquoLes participants seront de bons courtisans si

drsquoabord ils parviennent agrave deacutefinir leur objet crsquoest-agrave-dire agrave se definir eux-mecircmes mais

surtout srsquoils le font en srsquoamusant et srsquoils font aussi oeuvre peacutedagogique en corrigeant

les sots () Les courtisans son eux-mecircmes des discours persuasifs Ils sont reconnus

comme des modegraveles auxquels la court doit se conformerraquo59 Els tres diagravelegs De

Oratore de M T Ciceroacute Il cortegiano de B Castiglione i El cortesano de Lluiacutes del

Milagrave formulen un model drsquohome amb una dimensioacute comuacute la ludens o humoriacutestica

que correspon a lrsquoorador a lrsquoobraordm clagravessica i al cortesagrave a les dues obres cinccentistes

Tant Ciceroacute com Castiglione en el segons llibres de cadascuna de les obres

justifiquen i expliquen lrsquouacutes de lrsquohumor en els seus models De fet Castiglione

segueix fil per randa la teoria presentada per Ciceroacute La definicioacute aristotegravelica de

lrsquohome com ldquoanimal ridensrdquo60 esdeveacute una justificacioacute del riure expressioacute humana

que no sempre havia estat considerada positivament en la tradicioacute filosogravefica i religiosa

antiga i medieval61 Tal i com he indicat anteriorment esdeveacute necessari comparar

alguns aspectes que configuren la imatge del cortesagrave de Castiglione amb els presentats

al diagraveleg del Milagrave En primer lloc cal destacar que el text italiagrave teacute un caragravecter

proposicional ja que presenta la teoria sobre el cortesagrave ideal tal i com indicava una de

les interlocutores Emilia a misser Bernardo laquoiquestPara queacute es hacernos reiacuter con decir

gracias No cureacuteis vos agora de decillas sino de mostrarnos coacutemo se han de decir y

de queacute coyunturas o pasos se suelen levantar y en fin declaacuteranos todo lo que en esta

materia supieacuteredeshellipraquo (II 45)

58 Godard (200152) 59 Godard (2001 60-61) 60 laquohellip es tan natural a nosotros que por describir un hombre se suele decir que es un animal dispuesto a reiacuterse porque el reiacuter solamente se vee en los hombresraquo (ref a De partibus animalium III 10 673ordf drsquoAristogravetil a IC 45) 61 Le Goff revisa les expressions del riure a lrsquoEdat Mitjana i de la teoria de Bakhtin sobre aquest tema en el capiacutetol ldquoLa risa en la Edad Mediardquo Burke (199941-54)

25

Al diagraveleg italiagrave62 els personatges encarregats de descriure el cortesagrave ideal soacuten el

comte Ludovico de Canosa a la primera jornada63 i Misser Frederic Fregoso i Misser

Bibiena a la segona El Comte Ludovico de Canosa ens ofereix els primers subratllats

en la caracteritzacioacute del bon cortesagrave i posteriorment seran Misser Frederic i misser

Bibiena qui desenvoluparan molts drsquoaquests aspectes al llarg de la segona jornada

Tot el contrari que EC on el caragravecter performatiu pren rellevagravencia quan mostra la

teoria mitjanccedilant la seva aplicacioacute pragravectica eacutes a dir a traveacutes de la mimesi

conversacional Aquesta intencioacute es manifesta en el prograveleg de lrsquoobra laquoDando

conversaciones para saber burlar a modo de palaciohellipraquo laquoRepresenta la corte del

Real Duque de Calabria y la Reina Germana con todas aquellas damas y caballeros

de aquel tiempo Habilitando algunos que para dar placer fueron habilitados por el

Duqueraquo (A2v-A3r) Ambdoacutes textos exposen quatre temes relacionats amb la

cortesania tot i que amb matisos com ja he explicat anteriorment les virtuts i

actituds del bon cortesagrave els seus entreteniments la presegravencia de les dones a la cort i

les caracteriacutestiques de la conversa entre els cortesans

62 Les citacions soacuten extretes de la traduccioacute de Joan Boscagrave al castellagrave drsquoIl cortegiano editada per Pozzi (2003) 63 IC (112) [Misser Federico Fregoso] laquoAsiacute que por castigar muchos locos los cuales piensan ser buenos cortesanos si van cargados de presuncioacuten y hacen mil desenvolturas fuera de propoacutesito pareacuteceme que haraacute al caso que agora sea nuestro juego escoger alguno de la compantildeiacutea el cual tome cargo de formar un perfeto cortesano esplicando en particular todas las condiciones y calidades que se requieren para mercer este tiacutetuloraquo IC (113) laquoEmilia entonces riendo dixo al conde Ludovico de Canosa -Pues asiacute es por no perder maacutes tiempo vos sentildeor Conde tomareacuteis agora este cargo en la manera que ha ordenado Misser Federico no porque yo os tenga por tan buen cortesano como conviene para tratar delgadamente esta materia mas porque diciendo vos (seguacuten de vos se espera) muchas cosas y auacuten quizaacute todas al reveacutes de como se han de decir sobre esto pienso que el juego se haraacute mucho mejorhellipraquo

26

15 VIRTUTS I ACTITUDS DEL BON CORTESAgrave

En les primeres descripcions del cortesagrave ideal de les primera i segona jornada de lrsquoIC

els personatges destaquen algunes virtuts i actituds que consideren fonamentals en un

cortesagrave ideal tenir moderacioacute i mansuetud parlar poc i fer molt fugir del vici de

lrsquoafectacioacute laquola mejor y maacutes verdadera arte es la que no parece ser arteraquo (126) de

lrsquoexcessiva diligegravencia i de la vanaglograveria entre drsquoaltres Totes queden

conceptualitzades en el terme llatiacute iocunditas mitjanccedilant el qual srsquoaconsegueix

demostrar la superioritat de lrsquoautornarradorpersonatge sobre la mategraveria tractada el

valor amegrave de la severitat i la sprezzatura que consisteix en laquola simulation de la

faciliteacute et de la spontaneacuteiteraquo i que laquodonne lrsquoapparence drsquoun comportement immeacutediat

et naturel que preacutesuppose quirsquoil nrsquoy a aucune fracture entre lrsquohomme et sa

lsquoprofessionrsquoraquo64 A IC misser Federico inicia la seva descripcioacute amb una imatge

caracteriacutestica del Renaixement la coordinacioacute de les parts en coheregravencia amb el tot

En aquesta liacutenia insisteix que les diferents virtuts del cortesagrave han de relacionar-se i

compensar-se entre elles a traveacutes de les relacions drsquooposicioacute i contrarietat laquoy no

solo ponga cuidado en tener partes y condiciones ecelentes mas ordene el tenor de su

vida con tal orden que el todo responda a estas partes de manera discorde de siacute

mismo sino que de todas sus buenas calidades componga un solo cuerpo de tal arte

que cualquier obra suya salga hecha y compuesta de todas las virtudes juntas

conforme al oficio (seguacuten dicen los estoicos) del hombre sabioraquo (II7) Perquegrave nomeacutes

aixiacute seragrave tingut pel millor segons el comte laquoPor eso quiero que nuestro cortesano se

deacute algunas veces a otras cosas maacutes sosegadas y maacutes mansas Y asiacute deve por no

causar continamente invidia y porque le tengan por hombre de buena conversacioacuten

hacer todo lo que otros hacen con tal que sea lo que hiciere honesto y virtuoso y que

eacutel se rija siempre con tan buen juicio que no haga necedades ni locuras sino que

burle riacutea sepa estar falso dance y se muestre en todo de tan buen arte que parezca

avisado y discreto y en nada le falte buena graciaraquo (I22)

En aquesta mateixa liacutenia i tambeacute prenent com a imatge comparativa les consonagravencies

musicals el Magniacutefic Juliagrave fa una afirmacioacute que beacute podriacuteem confirmar amb el joc que

estableix Milagrave amb els personatges a EC laquoy tambieacuten lo bueno puesto cabe lo malo

64 Ricci (2003246)

27

parece muy mejor y hace estar nuestros oiacutedos maacutes atentos y gustar de lo perfeto con

mayor gana holgaacutendose con aquella disonancia como con cosa descuidadaraquo (I28)

El diagraveleg valenciagrave sembla haver copsat la importagravencia drsquoaquest joc comparatiu i ja

des dels primers folis posa en pragravectica la idea de mostrar un personatge que rebragrave una

bona part de les lloances al llarg del diagraveleg De fet el fil de la narracioacute condueix en

nombroses ocasions algun personatge a acabar apreuant les paraules i les obres de

Lluiacutes del Milagrave A la 1a jornada trobem un dels exemples Jerogravenima Beneito critica

amb gran ironia el seu marit tot comparant-lo per oposicioacute amb Lluiacutes del Milagrave

Aquesta intervencioacute afavoreix lrsquoautoafirmacioacute posterior del mateix Milagrave

Respondioacute la sentildeora dontildea Jeroacutenima y dijo -Predicador es mi marido y yo no lo

sabiacutea Sepamos donde predica y vamos a oiacuterle Yo creo que seraacute a casa de don

Anton Vilaragut que por lo que alliacute hace y dice Donde le hace en ella Adaacuten y a

dontildea Antona Vilaragut y de Heredia Eva Que no se cazariacutea mejor cosa en esta

caza que don Luis Milaacuten la hiciese correr por aquiacute como a liebre a ruegos de

todas las damas que yo creo que lo haraacute si una dama de las que han salido aquiacute

se lo manda Que nadi puede mandar si no es bien mandado

Dijo Joan Fernaacutendez -Sentildeora mujer si tales liebres levantaacuteis contra miacute en esta

caza yo las hareacute correr a mis galgos

Respondioacute don Luis Milaacuten -Sentildeor Joan Fernaacutendez si la dama que la sentildeora dontildea

Jeroacutenima vuestra mujer ha dicho lo manda mis coplas saldraacuten y no seraacuten

vuestros galgos tan corredores que las corran Pues nunca las miacuteas quedaron

corridas de las vuestras (B2r-v)

Tot aprofitant la defensa de Jerogravenima Beneito per part de Lluiacutes del Milagrave cal recordar

que sovint soacuten les dones qui manifesten plaer per lrsquoart i la cortesania del nostre

protagonista Veiem un altre exemple laquoRespondioacute la sentildeora dontildea Luisa -Don Luis

Milaacuten con razoacuten debeacuteis hacer gracias a quien os ha dado parte de fiesta que sereacuteis

el todo dellaraquo (I5r) En aquest sentit a IC Misser Federico teacute molt en compte que les

accions del cortesagrave srsquoesdevinguin davant de personalitats representatives

especialment davant el Rei o el Capitagrave general Hi destaca la insistegravencia que dedica a

aquesta consideracioacute

Yo pienso que la conversacioacuten a que maacutes el cortesano con todas sus fuerzas ha de

tener ojo para hacella dulce y agradable ha de ser la que hubiere de tener con su

28

priacutencipe () Se deacute con todo su corazoacuten y pensamiento a amar y casi adorar sobre

toda humana cosa al priacutencipe a quien sirviere y a su voluntad y a sus costumbres

y sus artes todas las enderece al placer deacutel (II18)

Tambeacute hi descriu el comportament del cortesagrave davant el seu senyor exemplificant quegrave

significa fugir de lrsquoafectacioacute i de la desproporcioacute

Guardarse ha nuestro cortesano de presumir locamente y de traer nuevas

enojosas no seraacute indiscreto en decir palabras que ofendan por decillas que

agraden no seraacute pertinaz ni porfiado como algunos que no huelgan sino de ser

pesados y importunos que han ya tomado por oficio de contradecir groseramente

a toda cosa no seraacute chismero vano ni mentiroso no fanfarroacuten ni lisonjero sino

templado y comedido tiniendo siempre especialmente en puacuteblico el acatamiento

a su priacutencipe que como criado le debe (II18)

Milagrave teacute molt en compte aquesta recomanacioacute tal i com demostren el gran nombre

drsquoocasions en quegrave disposa el seu personatge meacutes ilmiddotlustre el seu homogravenim davant els

lloctinents de Valegravencia Un exemple drsquoaixograve eacutes el moment en quegrave els mateixos ducs

lrsquoapressen a escriure El cortesano que havien demanat les dames

El Duque y la Reina se holgaron mucho destas cortesaniacuteas destos caballeros y

damas y dijo -Bien seriacutea que don Luis Milaacuten pusiese por obra El Cortesano que le

mandaron las damas que hiciese (E4v)

O quan despreacutes de la Farsa de les galeres a lrsquoEC el Duc lloa el talent literari del

Milagrave

Dijo el Duque -Don Luis Milaacuten bien habeacuteis mostrado que no son farsas las que

vos haceacuteis Pues de vuestras burlas se pueden sacer avisadas veras y de las veras

avisadas burlas como mostraron los comendadores ldquopor mi mal os virdquo Que esto

puede cantar Joan Fernaacutendez vuestro competidor pues los vioacute para tener envidia

de vos por haberlos hecho tan cortesanos en las burlas como en las veras (L8v)

Tot plegat ens ilmiddotlustra un personatge que representa les virtuts fonamentals que el

manual italiagrave atorga al bon cortesagrave En el text valenciagrave on predomina la mimesi

conversacional aquesta imatge es construeix als ulls del lector mitjanccedilant el contrast

29

amb les actuacions i les converses dels altres personatges i soacuten ells mateixos qui

formulen en nombroses ocasions lrsquoexcelmiddotlegravencia del nostre personatge

16 ENTRETENIMENTS DEL CORTESAgrave

A la segona jornada drsquoIC misser Federico explica diferents activitats que

construeixen la imatge drsquoun bon cortesagrave tot detallant-ne les actituds i les precaucions

que ha de tenir en realitzar-les En aquest sentit hi parla de la dansa i de les ocasions

que soacuten meacutes adequades aixiacute com de les meacutes inconvenients sempre actuant laquoconforme

a su estadoraquo (II11) Destaca la seva preferegravencia per la laquomagravescararaquo que prefereix en

relacioacute a drsquoaltres festes com les laquomomeriacuteasraquo

Porque el ir maacutescara trae consigo una cierta libertad con la cual demaacutes de otras

muchas cosas puede el hombre tomar la figura de aquello en que se siente maacutes

haacutebil y ser diligente y ataviado para la principal intencioacuten de la cosa que se quiere

mostrar y en cierta manera descuidado para lo que no importahellip (II11)

Un altre aspecte que cal destacar drsquoIC eacutes la predileccioacute que el comte Ludovico

manifesta per la condicioacute de muacutesic que va descrivint

Este nuestro cortesano a vueltas de todo lo que he dicho haraacute al caso que sea

muacutesico y demaacutes de entender el arte y cantar bien por el libro ha de ser diestro en

tantildeer diversos instrumentos Porque (si bien lo consideramos) ninguacuten descanso ni

remedio hay mayor ni maacutes honesto para las fatigas del cuerpo y pasiones del alma

que la muacutesica en especial en las cortes de los priacutencipes adonde no solamente es

buena para desenfadar mas auacuten para que con ella sirvaacuteis y deis placer a las

damashellip (I47)

Tambeacute misser Federico mostra una especial consideracioacute per lrsquoart de cantar i tocar

instruments fent-ho sempre fugint de lrsquoafectacioacute i de lrsquoaparent recerca drsquohonor i

lloances

Tantildea luego y cante el cortesano solamente como por un pasatiempo y aun esto

casi forzado no en presencia de gente baxa ni de mucho pueblo y aunque sepa

bien el arte y entienda perfectamente lo que hace disimule el estudio que hubiere

puesto en ello y la fatiga muestre en siacute casi despreciar en toda cosa para hacerse

30

bien y muestre en siacute casi despreciar aquella gracia con tan buena mantildea que por

una parte sentildeale tenella en poco y por otra procure de hacella tan

maravillosamente que todos se la tengan en mucho (II12)

Destaco la mencioacute especial que misser Federico fa de lrsquoactivitat de cantar amb una

viola perquegrave segons ell afavoreix el ldquorecitarrdquo laquo el cual da tanta gracia y fuerza a

las palabras que es maravillaraquo (II13) Certament aquesta condicioacute eacutes la

representada pel Lluiacutes del Milagrave autor-personatge al llarg de tota lrsquoobra amb ella

aconsegueix mostrar una imatge drsquoequanimitat i superioritat respecte als altres

personatges que en ocasions demostren equivocadament els seus excessos verbals

Al final de la cinquena jornada drsquoEC el personatge Lluiacutes del Milagrave fa una intervencioacute

que recull la importagravencia drsquoaquest darrer aspecte aixiacute com drsquoaltres que hem presentat

anteriorment en relacioacute a la presentacioacute puacuteblica que el cortesagrave ha de cuidar

Dijo don Luis Milaacuten -Deacutenme la vihuela que para luego es tarde para sanar un

envidioso iexclOigamos queacute horas tocan iexclLas doce han dado Mudemos de parecer

que si agora tantildeese y cantase me apodariacutea el sentildeor Joan Fernaacutendez a gallo reloj

que canta a media noche Mejor seraacute dejarlo para mantildeana a la noche delante el

Duque y la Reina que me han mandado les deacute una cena de lengua y manos

tantildeendo y cantando La aventura del monte Parnaso donde me vi (S7v)

31

17 PRESEgraveNCIA DE LES DONES A LA CORT

Durant el segle XVI el tema de la dona eacutes rellevant en tot un seguit drsquoobres com a

consequumlegravencia de la progressioacute dels conceptes de famiacutelia vida privada i domesticitat

que fan descobrir les seves funcions drsquoesposa i mare 65 Maio considera que

representen una conscienciacioacute per part de la dona quan elles mateixes soacuten les

autores del mite cultural de la seva inferioritat contra la veritat de la natura i indica

com a primers textos rellevants dos diagravelegs de comenccedilaments del segle XV66 el

primerenc Citeacute des dames (1404) de Christine de Pizan i el diagraveleg De pari aut impari

Evae atque Adae peccatohellip (1451) de Isotta Nogarola67 El primer representa per a

molts estudiosos la primera pagravegina seriosa sobre la consciegravencia femenina i la

concepcioacute drsquoallograve femeniacute com a projeccioacute masculina 68 Srsquoinscriu dins del gegravenere

literari conegut al llarg del segle XIV com la querella o queixa (laquoquerelle des

femmesraquo) que trobaragrave en aquesta obra un dels seus exemples meacutes destacats El segon

diagraveleg presenta dos interlocutors la progravepia autora Isotta Nogarola i Ludovico

Foscarini que conversen sobre la culpa drsquoAdam i Eva en el pecat original tenint en

compte la tesi de Sant Agustiacute sobre la compartida responsabilitat drsquoambdoacutes en la seva

expulsioacute del Paradiacutes

En aquesta liacutenia Maio defensa que els Colloquia drsquoErasme de Rotterdam representen

un interessant canvi de concepcioacute de la dona en el moacuten modern perograve alguns

investigadors indiquen que aquesta contribucioacute es refereix meacutes als seus papers

especiacutefics drsquoesposa i de mare69 i no tant a una postura precursora del feminisme tal i

com srsquoenteacuten en lrsquoactualitat En aquesta liacutenia cal destacar tambeacute drsquoaltres obres que es

presenten sota el gegravenere de tractats que consideren la nova ldquodignitas mulierisrdquo com

soacuten els de Lluiacutes Vives al De Institutione Feminae Christianae (1523) i fra Luis de

Leoacuten a La perfecta casada (1584) De fet contrasta la progressiva preocupacioacute per la

dona especialment per la seva formacioacute moral com a dona cristiana per part dels

humanistes com Lluiacutes Vives i Erasme de Rotterdam amb les actituds i els interessos

drsquoaquestes en els diagravelegs de Castiglione i de Milagrave Nomeacutes cal tenir en compte com 65 Rivero (201170) 66 Maio (1988 9-40) 67 Bertomeu (2007 17-27) 68 Laurenzi (2009) 69 Azcaacuterate (1985279-293)

32

havia ridiculitzat la conversa vana els jocs sense sentit el gust per veure i ser vistes i

lrsquoabsegravencia de devocioacute vertadera per part de les dones o beacute dels seus projectes

educatius

Tal i com hem vist en capiacutetols anteriors El cortesano de Milagrave justifica la seva

elaboracioacute en relacioacute a Il cortegiano de Castiglione i de fet presenta alguns trets

comuns la intencioacute de manual educatiu adreccedilat a la noblesa el gegravenere dialogravegic i la

presegravencia drsquoamfitrions com la virreina Germana de Foix i el duc de Calagravebria entre

drsquoaltres Perograve segons Riacuteos (2009) hi ha una diferegravencia substancial entre un i lrsquoaltre el

paper de les dones a cadascuna de les obres En el text de Castiglione malgrat la

presegravencia de les amfitriones soacuten els cortesans qui acaparen finalment la conversa al

contrari que en el text de Milagrave on les dones semblen expressar-se amb meacutes llibertat i a

manera de queixa sobre el tracte amoroacutes i sexual dels marits cortesans Riacuteos (2009)

ens presenta una interessant comparacioacute entre la ideologia de Vives i Erasme i la seva

plasmacioacute en el diagraveleg valenciagrave que explica les diferents valoracions sobre la relacioacute

marital dels homes i les dones entre els humanistes i escriptors del segle XVI70

70 Riacuteos (2009 3-4)

33

18 CONVERSA DEL CORTESAgrave

En aquest moacuten cortesagrave ideal per a les activitats culturals i luacutediques misser Frederic

tambeacute teacute en compte la importagravencia de la conversa aixiacute com les caracteriacutestiques que ha

de tenir per no menysprear la bona imatge del cortesagrave De fet torna a argumentar que

cal considerar les seves temagravetiques i circumstagravencies

Pero sea el cortesano cuando hiciere al caso largo y abundoso en su

conversacioacuten y si se ofreciere hablar en cosas graves hable en ellas como

hombre sabio y prudente y tenga juicio para saberse conformar con las

costumbres de las tierras donde se hallare Despueacutes en las otras cosas de menos

sustancia sea dulce y alegre tiniendo siempre por fundamento la virtud no

invidioso ni maldiciente ni cure de ganar amistades o haciendas por ruines

caminos y vergonzosos ni por medios desastrados (II 22)

Meacutes endavant en un intent de siacutentesi de les caracteriacutestiques principals del cortesagrave

ideal drsquoIC insisteix en recordar que aquest model es construeix i triomfa socialment

mitjanccedilant la conversa i lrsquouacutes de la paraula

Asiacute que para lo que deseo en el cortesano bastaraacute decir demaacutes de lo dicho que

procure de ser tal que nunca le falte queacute hablar conforme a las personas que

tratare y sepa con una buena dulzura hacer que huelguen con eacutel los que le

oyeren y levantallos discretamente con motes y gracias y buenas burlas y hacellos

reiacuter de manera que sin jamaacutes ser pesado sea gustoso para los que lo hubiere de

ser (II 41)

La conversa tracta sobre com ser un home gracioacutes al moacuten de la cort Els interlocutors

demanen a misser Federico que els ho expliqui A partir drsquoaquest moment es planteja

una doble quumlestioacute eacutes obra de la natura o de lrsquoart Sembla que el nostre personatge

defensa la primera postura obra de la natura laquoLos motes son maacutes don y gracia de la

natura que del arteraquo (II 42) laquoPor eso pienso que todo esto sea obra del ingenio y

buena naturaraquo (II 43) en oposicioacute a misser Pietro Bembo que sosteacute lrsquoart com a

complementari de la natura laquoPor eso dexando agora lo que pertenece al ingenio

deciacute lo que consiste en el arte declaraacutendonos de las gracias y motes que suelen

mover risa cuaacuteles convengan al cortesano y cuaacuteles no y en queacute tiempo y manera se

34

deban usarraquo 43) Finalment Emilia traspassa aquest encagraverrec a misser Bernardo

Bibiena que desenvoluparagrave els aspectes principals que ha de tenir lrsquoart de la conversa i

de la ldquograziardquo en un bon cortesagrave Cal destacar un cert guioacute en la seva exposicioacute amb

aquests punts meacutes rellevants al llibre II

1 La justificacioacute aristotegravelica de la naturalesa risible de lrsquohome71

2 El fonament i lrsquoorigen de les gragravecies resideix en certa desproporcioacute o

deformitat 72

3 El liacutemit de fer riure consisteix en considerar el temps espai qualitat de la

persona tipus de deformitat principalment73

4 Els tipus de gegraveneres risibles Misser Federico i misser Bernardo Bibiena

coincideixen en dos (la font eacutes De oratore de Ciceroacute) els del parlar llarg de

caragravecter narratiu i els de caragravecter breu

5 La rellevagravencia de la ldquosprezzaturardquo de lrsquoaparent naturalitat i de la necessitat de

lrsquohabilitat la prudegravencia i el respecte en lrsquoart drsquoimitar 74

6 Els aspectes concrets relatius a les dites breus

mdash Els tipus principals que es fonamenten en lrsquoambiguumlitat en la derivacioacute

en dir una raoacute relacionada amb una finalitat diferent a la utilitzada en

la translacioacute de sentits i metagravefores etc

mdash La manera de respondre a les dites breus quan soacuten atacs 75

71 II45 72 II 46 73 IC de Castiglione laquoLa medida tambieacuten y el teacutermino de hacer reiacuter mordiendo cumple que sea diligentemente considerado y se mire la calidad de la persona que mordeacuteisraquo (46) laquoEs necesario en esto ser prudente y tener gran respeto al lugar al tiempo y a las personas que lo veen y no arrojarse a truhaneriacuteas ni eceder los teacuterminos conveniblesraquo (50) laquoConviene considerar el lugar tiempo las personas y todas las otras cosas que ya tantas veces hemos dichoraquo (67) 74 laquoMas las verdadera y perfeta fineza desto es mostrar tan propriamente y tan sin trabajo con ademanes y con palabras lo que el hombre quiere exprimir que a lo que lo oyan les parezca ver hecho y formado delante sus ojos lo que se cuentaraquo (49) 75 laquoDe lo que os dice alguno para morderos tomaacuteis las mismas palabras en el mismo sentido

y sacaacuteis dellas cosa con que le derroqueacuteis hirieacutendole con sus mismas armasrdquo (60) laquoEs asimismo bueno cuando uno queda mordido en lo que el primero mordio al otroraquo (76)

35

7 Les accions que cal evitar ja les havia indicat anteriorment misser Federico

ref (II36) les paraules brutes les accions deshonestes els gestos vergonyants

i encara meacutes si srsquoesdevenen davant de les dones76

Alguns drsquoaquests aspectes que apareixen de forma teograverica a IC soacuten tractats tambeacute amb

aquest mateix to a EC77 adaptant-los al context valenciagrave Existeix certa preocupacioacute

pel tema de les habilitats socials del cortesagrave i especialment per la seva manera

drsquoactuar i de parlar eacutes a dir pel tipus de conversa que ha drsquoestablir en la seva vida

social A la primera jornada drsquoEC srsquoinicia una conversa gragravecies a la peticioacute de Lluiacutes

del Milagrave que demana al Duc quins aspectes ha de contemplar el bon cortesagrave78 i a

partir de la intervencioacute del Duc tots els protagonistes expressen les seves idees al

voltant del tema El Duc insisteix en la necessitat de laquosaber hablar y callar donde es

menester que no en todos tiempos ni en todo lugar ni a toda persona es bien hablar

sino en su caso y lugarraquo tal i com observava misser Bibiena79 Posteriorment als

folis E5rv en Diego Lladroacute aporta una altra consideracioacute tot aconsellant que el

cortesagrave ha de parlar sobre temes o fer coses que domini80 Joan Fernagravendez recomana

que ha de parlar sempre laquoa buen propoacutesitoraquo i Francesc Fenollet que laquosiempre debe

estar en lo que hace y diceraquo Lluiacutes del Milagrave conclou aquesta conversa amb un llarg 76 laquoAconteacuteceles tambieacuten a eacutestos que por mostrarse muy cortesanos y decidores seguacuten ellos

dice en presencia de mujeres de precio y aun a ellas muchas veces se ponen en decir deshonestidades y desverguumlenzas y el que entonces las hace parar maacutes coloradas aqueacutel se tiene por mejor hombre de corteraquo (36)

laquoParecen asimismo muy mal los que son deshonestos y sucios en su hablar y estando con

mujer no les tienen ninguacuten acatamiento en cuanto dicen antes de ninguna cosa muestran gustar tanto como de hacelles para coloradas dicieacutendoles mil deshonestidades Y sobre esto se hacen muy desenvueltos y andan buscando gracias y agudezasraquo (83)

77 En destaco lrsquoepiacutestola proemial (A1v-A2v) la conversa del Duc Lluiacutes del Milagrave Joan Fernagravendez Diacutedac Lladroacute i Francesc Fenollet sobre les caracteriacutestiques del bon cortesagrave (E4v i ss) i el diagraveleg basat en el sistema pregunta-resposta que inicia el Duc sobre el tema de les condicions al final de lrsquoobra (f5r-g5r) entre drsquoaltres 78 laquoYo respondiacute -Si vuestra Excelencia me avisa diciendo las partes que ha de tener el

cortesano yo sabreacute hacer lo que no sabriacutearaquo (E4v)

79 Veure punt 3 de lrsquoexposicioacute de misser Bibiena 80 laquo-Pues vuestra Excelencia lo manda digo que el cortesano no deberiacutea hablar sino de

aquello que eacutel sabe (Pues cualquier que habla lo que no comprende descubre lo que no entiende) Ni menos debe hacer lo que ignora o lo que no puede que muestra saber poco y poder menos quien mal se atreveraquo (E5r)

36

parlament sobre les caracteriacutestiques del cortesagrave amplificant lrsquoafirmacioacute inicial laquoEl

cortesano ha de ser padre de la verdad hijo del modo hermano de la crianza

pariente de la gravedad varoacuten con ley amigo de limpieza y enemigo de

pesadumbreraquo (E5v) En aquest sentit vull destacar una altra intervencioacute del Milagrave en

el text de la sisena jornada on el nostre protagonista recull algunes de les afirmacions

de la conversa de la primera jornada per tal de fugir de la ldquocondicioacuten parlerardquo com

soacuten pensar i preveure sempre lrsquoobjecte de conversa que es vol iniciar considerant-ne

la conveniegravencia i tambeacute conegraveixer quins soacuten els punts forts i febles de cadascun dels

participants de la conversa

Dijo don Luis Milaacuten -Sentildeor la condicioacuten parlera se dice ventera por ser llena de viento que la verbosidad es enemiga del buen hablar Y para ser uno bien hablado si a vuestra Excelencia le parece debe tener estas partes Estar siempre en su pensamiento para pensar antes que hable si es bueno o malo lo que se quiere hablar que despueacutes de mal hablado si se ha de remediar se veraacute ser remendado Y para guardarse de errar solo en lo que sabe debe hablar so pena de ser tenido por necio o loco o atrevido (g3r)

37

19 PROgraveLEG DE LrsquoOBRA IMATGE PICTOgraveRICA DEL CORTESAgrave IDEAL

Lrsquoepiacutestola proemial drsquoEC adreccedilada al rei Felip II comenccedila amb la narracioacute del

sacrifici que el soldat romagrave Marc Curci va realitzar llanccedilant-se per una precipici

obert per alliberar el poble romagrave de les calamitats profetitzades per lrsquoOracle81 Aquest

havia demanat que llencessin laquola mejor cosa que debajo del cielo fuese criada Y

determinaron que era el hombre y de los hombres el caballero armado de todas

armas buenasraquo (A2r) Amb aquesta histograveria Lluiacutes del Milagrave explica lrsquoorigen de la

genealogia del contemporani cortesagrave el bon militar romagrave i la identificacioacute del rei amb

el laquocavallero bien armado cortesanoraquo La histograveria exemplar del sacrifici de Marc

Curci no pertany tan sols al terreny literari tenim constagravencia que

contemporagraveniament era una tema recurrent en la decoracioacute de palaus82

Existeixen dibuixos sobre aquest tema atribuiumlts

a lrsquoartista genovegraves Luca Cambiaso a la Reial

Acadegravemia de Belles Arts de Sant Carles de la

ciutat de Valegravencia aixiacute com drsquoaltres amb la

mateixa temagravetica atribuiumlts al mateix autor o a

seguidors seus a museus com el Museu del

Prado83 i el Museu dels Uffizi Tot plegat es

considera un signe drsquouna extesa moda

cinccentista

Milagrave utilitza el recurs literari drsquouna descripcioacute

de tipus almiddotlegograveric construiumlda a partir de

sintagmes nominals on el nucli eacutes la part de

lrsquoarmadura (imatge real) que apareix acompanyada de diferents complements

nominals a vegades amb la construccioacute de finalitat (lsquopara quersquo lsquoporquersquo) per tal

drsquoatribuir-li la caracteriacutestica moral corresponent a parer de lrsquoautor

81 Plutarc i Titus Livi la narren a la Histograveria natural 82 Serra (200526) 83 Eacutes la pintura que reportem en aquesta pagravegina httpswwwmuseodelpradoescolecciongaleria-on-linegaleria-on-lineobramarco-curcio-a-caballo-saltando-al-abismo agost 2015

38

Las armas deste caballero han de ser Un yelmo de consideracioacuten que sea bien

considerado en dichos y hechos Y una goleta de temperancia que no coma sino

para vivir y no viva para comer Porque el hombre destemplado de comer y beber

quien de si fuere vencido nunca bien podraacute vencer Y un peto animoso que ofrezca

a cualquier contrario para reparo de quien justamente lo habraacute menester Con un

volante diligente porque no se pierda lo bien hecho por negligencia

Y un spaldar de sufrimiento para que traiga a sus espaldas la carga que debe el

caballero Y la doble pieza de sperar para que spere cualquier encuentro que

fuere obligado Y unos brazales de esecuciones para que esecute defendiendo lo

bueno y ofendiendo lo malo en su caso y lugar Y unos guardabrazos defensivos

para defender a los brazos de su Repuacuteblica militar eclesiaacutestico real conforme a

justas leyes Y unas manoplas liberales para que tengan manos abiertas para dar

la vida a quien debe Y un arneacutes de piernas bien andantes para que anden por

pasos mostrando el paso para pasar a eacutel y a otros a la verdadera vida pues el

caballero debe pasearse por este mundo dando ejemplo y leyes de bien vivir

Sabido que vue el mayor presente que a un Priacutencipe se podiacutea hacer seguacuten la

determinacioacuten de los romanos que es un caballero bien armado cortesanohellip

(A2rv)

Aquesta descripcioacute respon a una concepcioacute del cortesagrave ideal segons Lluiacutes del Milagrave84

El terme real utilitzat per descriurersquol eacutes a dir lrsquoarmadura del cavaller i el tipus de

conceptes utilitzats (animoso diligente liberales) ens parlen de valors que tambeacute

comparteix el cavaller medieval tot i que les virtuts associades indiquen un nou ideal

renaixentista que contempla de manera significativa luacutes adequat de la paraula en la

conversa laquoY para tener perfeta mejoriacutea debe ser cortesano que es en toda cosa saber

bien hablar y callar donde es menesterraquo (A2r) De fet quan ens endinsem en lrsquoobra

oblidem aquest llenguatge retograveric propi drsquouna epiacutestola proemial adreccedilada al monarca i

trobem una pragravectica cortesana que es defineix per lrsquoacollida o el rebuig que susciten

en la cort especialment en les dones i en els lloctinents cadascun dels protagonistes

84 Ravasini (201070-72)2 indica el caragravecter poc original del retrat atribuiumlt a Felip II tot i que destaca com el text representa la gradual transformacioacute dels ideals del cavaller militar medieval a una concepcioacute meacutes cortesana

39

110 EPIacuteLEG DE LrsquoOBRA PETICIOacute AL LECTOR

Als darrers folis de la sisena jornada (g5r-g8v) srsquoinicia un passatge interessant arran

de la pregunta que el Duc adreccedila a Lluiacutes del Milagrave Li demana si ha acabat drsquoescriure

El cortesano que les dames li havien solmiddotlicitat85 Amb aquest recurs metaliterari

conclou la ficcioacute del diagraveleg alhora que anuncia que ha finalitzat lrsquoobra que li havien

solmiddotlicitat a la primera jornada Lrsquoexplicacioacute que Milagrave doacutena al Duc sobre les dificultats

que ha trobat constitueix lrsquoepiacuteleg de lrsquoobra El recurs utilitzat eacutes el de la narracioacute

almiddotlegograverica amb els personatges que avalaran la seva defensa (la nimfa de la Veritat i

la seva mare Raoacute) davant els seus adversaris (lrsquoenvejoacutes lrsquoignorant i el boig)

Lrsquoautor eacutes rebut per la Nimfa de la Veritat filla de la Raoacute que el porta davant la seva

mare per tal drsquoexplicar laquola intincioacuten y obra del Cortesanoraquo La Raoacute crida els

acusadors (lrsquoenvejoacutes lrsquoignorant i el boig) a fi que Lluiacutes del Milagrave pugui defensar-se

davant drsquoells En la seva argumentacioacute cal destacar les quatre caracteriacutestiques que

segons el nostre autor tot bon llibre ha de posseir i que adjudica al seu EC el binomi

horaciagrave de la utilitat i delectacioacute la invencioacute i lrsquoart En la presentacioacute de cadascuna

drsquoelles srsquohi destaquen els procediments que les manifesten a lrsquoobra la utilitat es

reflecteix en les sentegravencies filosogravefiques i les narracions risibles aixiacute com en els

diferents registres del diagraveleg i en la predileccioacute per la brevetat en el discurs la

delectacioacute mitjanccedilant la utilitzacioacute de diferents llenguumles i la invencioacute assegurant

loriginalitat de lobra En darrer lloc defensa lart de lobra tot argumentant que ha

contemplat las parts de la retograverica

No sestalvia en aquesta justificacioacute indicar amb quina actitud ha drsquoafrontar el lector el

proceacutes de lectura per tal de copsar tot aixograve adequadament Per aixograve en relacioacute a la

utilitat lrsquoautor recomana al lector una lectura atenta86 Milagrave manifesta que la segona

85 laquoDijo el Duque -Don Luis Milaacuten iquesten queacute punto teneacuteis el Cortesano que las damas os mandaron hacer C ndashSentildeor ya staacute hecho y heme visto en una gran batalla por defenderle de quien vuestra Excelencia oiraacuteraquo (g5r) 86 laquoLa primera que ha de tener ser uacutetil porque todo lo que hay en el libro pueda aprovechar para lo que es hecho como hallaraacuten en este tu envidiado que tiene muchas sentencias de filosofiacutea y muchas jocosidades y cuentos para aprobacioacuten de razones Tiene estilos para saber hablar y escribir a modo de Corte a quien yo he querido tanto imitar Que por la brevedad de las palabras y la verbosidad que no tiene seraacute menester leerle a espacio y con atencioacuten para

40

caracteriacutestica la delectacioacute es pot gaudir a la seva obra mitjanccedilant lrsquoobservacioacute de la

progressioacute positiva dels assumptes tractats fent servir diferents llenguatges Crec que

en aquest cas i tenint en compte la referegravencia que fa a la utilitzacioacute drsquoaquest recurs

per part drsquoaltres autors estrangers ens estagrave parlant de la diversitat linguumliacutestica87 Eacutes

aquiacute on demana al lector disponibilitat per llegir lrsquoobra les vegades que siguin

necessagraveries per tal que li resulti meacutes fagravecil recordar-la88 En relacioacute a la invencioacute

defensa lrsquooriginalitat de lrsquoobra enfront de lrsquoapropiacioacute de les obres drsquoaltri accioacute que

atribueix als lladres89 Possiblement estagrave utilitzant el terme de la inventatio per tal de

defensar lrsquooriginalitat de la seva obra en relacioacute a la italiana de Castiglione obra que

tenien a les mans les dames que li van solmiddotlicitar lrsquoescriptura drsquoun altre Cortesagrave a la

primera jornada En la darrera relativa a lrsquoart manifesta la seva voluntat drsquoobservar

les parts de la retograverica i la seva cura a lrsquohora de posar egravemfasi en les paraules meacutes

atractives per tal drsquoatreure els agravenims del lector90 Finalment conclou declarant que la

intencioacute en escriure lrsquoEC ha estat representar el moacuten de la cort mitjanccedilant lrsquouacutes de dos

elements que ha destacat en parlar de les caracteriacutestiques de lrsquoobra la diversitat de

llenguumles i de estils91 Conclou novament amb una peticioacute al lector relacionada amb el

seu proceacutes de lectura de lrsquoobra tot insistint i apelmiddotlant novament que adopti una

actitud benvolent envers aquesta

mejor gustar lo que se gusta sin pensarraquo (g8r) 87 Tornareacute a insistir en aquest aspecte a la Quarta part drsquoaquesta tesi 88 laquoLa segunda que debe tener ser delectable prosiguiendo de bien en mejor todo lo que tratare porque no enfade y ponga gana de leerle muchas veces para que mejor quede lo bueno deacutel en la memoria del lector Y por esto he tratado con diversos lenguajes que a ti envidioso te han hecho deslenguado no mirando que muchos autores estranjeros lo han hecho que no dices mal sino por decirle de tu naturalrdquoraquo (g8r) 89 laquoLa tercera que ha de tener ser inventivo para que no sea aborrecido por ladroacutenraquo (g8v) 90 laquoLa cuarta que ha de tener es arte servando las partes de la Retoacuterica tratar cada cosa en su lugar principio medio y fin con sus preparaciones y colores retoacutericos para autorizar lo que propone y acaba Poniendo gran fuerza en las palabras atractivas para traer los aacutenimos a lo que el autor quiereraquo (g8r) 91 laquoLa intincioacuten miacutea en este Cortesano ha sido representar todo lo que en Corte de Priacutencipes se trata Diversidad de lenguas por las diversas naciones que suele tener Uso de todos los estilos Usando del altiloco en las cosas altas que son consejos y pareceres para gobernar nuestra vida y estados Sirvieacutendome del mediocre para las conversaciones jocosas de graves cortesanos Ejercitando el iacutenfimo para las plaacuteticas risuentildeas de donosos y truhanes que por secretos y puacuteblicos lugares de senyores alivian de las pesadumbres de los negocios y gravedadesraquo (h1r)

41

Yo pido de merceacute a quien leyere este libro que mire la intincioacuten de cada cosa para

lo que fue hecha Que no hay bajedad mal dicha si staacute como debe o para alegrar

y divertir daquello que turando mucho enfada O para hacer preparaciones que

de las burlas se saquen provechosas veras Y si no saben juzgar pidan lo que

ignoran a quien lo entiende porque les pueda aprovechar para no dejar de leer y

maacutes saber (h1r)

En aquesta peticioacute al lector manifesta impliacutecitament la preocupacioacute de lrsquoautor davant

la possibilitat que lrsquoobra no sigui entesa Segurament un cop finalitzada la redaccioacute

del llibre intueix que la seva lectura pot ser mal interpretada a causa de la diversitat

de llenguatges i drsquoestils utilitzats per aconseguir representar el moacuten de la Cort aspecte

que sens dubte aboca lrsquoobra a una certa complexitat literagraveria Eacutes per aixograve que cal

tenir en compte els subratllats que el mateix autor destaca de lrsquoobra al prefaci i a

lrsquoepiacuteleg

1 La descripcioacute del bon cortesagrave a partir de la narracioacute del sacrifici de Curci el

romagrave

2 La voluntat de presentar diferents maneres de parlar especialment laquodando

conversaciones para saber burlar a modo de palacioraquo

3 El seu interegraves per representar el moacuten de la cort del Duc de Calagravebria i la virreina

Germana de Foix laquocon todas aquellas damas y caballeros de aquel

tiemporaquo(A3r)

Tot plegat es recull en aquest diagraveleg que a manera drsquoensalada literagraveria-musical srsquoha

de llegir amb una actitud de lectors-espectadors perquegrave no nomeacutes el llenguatge

verbal transita per les pagravegines sinoacute tambeacute el musical de la poesia cantada o de la

capella del Duc92 el visual de les representacions teatrals93 i un altre meacutes subtil que eacutes

92 laquoY empezoacute a cantar este SONETO 47raquo (V3v) laquoDijo el Duque Don Luis Milaacuten si os

cansaacuteis de cantar no os canseacuteis de contar maacutes sonetos que no son para cansar los graciosos sonsonetosraquo (X5v)

laquoDijo el Duque -Y comience la muacutesica a daros por principio desta dulce cena el Toma vivo te lo doraquo (b1v) entre drsquoaltres 93 Destaquen una descripcioacute detallada drsquouna escenografia o la descripcioacute de la reaccioacute de les dames davant lrsquoescenificacioacute drsquouna batalla entre drsquoaltres laquoEstaba un cielo de tela pintado tan natural que no pareciacutea artificial Con un sol de vidro como vidriera que los rayos del otro verdadero daban en eacutel y le haciacutea dar luz no faltando

42

el de les relacions (de rivalitat admiracioacute servilisme)94 que srsquoestableixen entre els

diferents personatges del diagraveleg especialment entre els quatre protagonistes Lluiacutes del

Milagrave Joan Ferrandis drsquoHeregravedia Francesc Fenollet i Diacutedac Lladroacute De fet aquestes

indicacions esdevenen el punt de partida a fi drsquoentendre lrsquoanagravelisi dels subgegraveneres que

presenta aquest treball tal i com es presenta als seguumlents capiacutetols

estrellas que por subtil arte replandecieron a la noche Debajo deacutel habiacutea una belliacutesima arboleda con unos paseaderos de obra de cantildeas cubiertas de arrayaacuten y entre ellos unas estancias en cuadro hechas de lo mesmo Y en medio deste edificio staba una plaza redonda arbolada al entorno de cipreses con asentaderos donde estaba una fuente de plata que sobre una columna teniacutea la figura de Cupidoraquo (Z6v) laquoYa que todos fueron entrados estando donde habiacutean de combatir hecha que fue la sentildeal vinieron con muy gran santildea uno para el otro el Rey Priacuteamo y el Rey Agamenoacuten griego Y en haber rompido sus picas pusieron mano a las espadas que gran espanto poniacutean los golpes que se daban Y el Duque mandoacuteo senyalar al trompeta porque las damas habiacutean perdido la color de sus caras de la ferocidad dellos y cesaron de combatirraquo (e4v) 94 Un exemple de les complexes relacions entre els quatre protagonistes laquoDijo don Diego Ladroacuten - Sentildeor don Francisco vos dijistes a don Luis Milaacuten que debiacutea ser jugador de ajedrez y vos lo sois de espada de dos manos Pues con tanto osar acometeacuteix a dos diciendo que don Luis Milaacuten y yo somos pajareros de amores Y nuestros paacutejaros respondiendo por nosotros dicen de vos cantando ldquoEngantildeado andaacuteis sirviendo nuestro amigo que en amor sois papahigordquo Callad y callemos que sendas ne tenemos Y Joan Fernaacutendez pida a don Luis Milaacuten que nos acabe de declarar su sonetoraquo (F2r)

43

CAPIacuteTOL 2 PROCEacuteS DE COBLES DE BURLES ENTRE LLUIacuteS DEL MILAgrave I

JOAN FERRANDIS

21 FONT INEgraveDITA DrsquoEL CORTESANO EL MANUSCRIT 2050 DE LA

BIBLIOTECA DE CATALUNYA

Lrsquoestudi drsquoEl cortesano de Lluiacutes del Milagrave ens obliga a centrar-nos en la biografia i en

lrsquoobra drsquoun autor literari contemporani que apareix com a personatge al diagraveleg Joan

Ferrandis drsquoHeregravedia Especialment per la gran quantitat de facegravecies i converses que

tenen a Milagrave i Ferrandis com a interlocutors i protagonistes Recordem que Ferrandis

drsquoHeregravedia va ser un conegut escriptor valenciagrave de la primera meitat del segle XVI de

nissaga aragonesa Va neacuteixer a la ciutat del Tuacuteria cap el 1480 i va morir el 1549 Com

a membre de lrsquoestament cavalleresc va lluitar contra els agermanats (1519-1522) i va

formar part del cercle literari i cortesagrave de la virreina Germana de Foix95 Va destacar

per la seva produccioacute poegravetica majoritagraveriament en castellagrave tot i que conservem

algunes peces en catalagrave i per la seva aportacioacute com a dramaturg Cal recordar la seva

comegravedia anomenada La vesita (escrita en castellagrave catalagrave i portuguegraves) que va ser

representada almenys dos cops a la cort valenciana la primera essentndashhi presents

Germana de Foix i el marquegraves de Brandemburg lrsquoany 1524 o 25 i la segona

commemorant les noces del duc de Calagravebria (tercer marit de Germana de Foix qui va

morir el 1537) amb Mencia de Mendoza marquesa de Cenete lrsquoany 154196 Bona

part de les obres drsquoaquest escriptor soacuten reportades per un manuscrit datat el 1555 el

2050 de la Biblioteca de Catalunya que eacutes forccedila meacutes complet que lrsquoedicioacute impresa i

que conteacute una de les obres meacutes interessants per aquest estudi el Proceacutes de cobles de

burles97 entre Joan Ferrandis i Lluiacutes del Milagrave98 Aquest text i el segon prograveleg de La

vesita99 que trobem al mateix manuscrit i a lrsquoedicioacute impresa per Joan Mei gragravecies a la

cura del seu fill lrsquoany 1562 a Valegravencia 100 ajuden a explicar els elements meacutes

significatius del diagraveleg valenciagrave tot completant les seves claus de lectura La seva 95 Bou (2000) 96 Solervicens (1999 5784) 97 A partir drsquoaquiacute tambeacute PB 98 Manuscrit 2050 folis 149-174v 99 Solervicens (1999) 100 Amb el tiacutetol Las obras de don Joan Fernaacutendez de Heredia assiacute temporales como espirituales

44

importagravencia rau en dos aspectes drsquouna banda eacutes evident que EC conteacute innombrables

referegravencies literals als versos i temagravetiques que tracten les dues obres de Ferrandis

abans esmentades i drsquoaltra banda tot aquest material literari afavoreix la

caracteritzacioacute progressiva de tres personatges del diagraveleg el mateix Joan Ferrandis

drsquoHeregravedia Lluiacutes del Milagrave i Jerogravenima Beneito

El matrimoni format per D Joan i D Jeroacutenima101 eacutes protagonista del segon prograveleg tal

i com indica al prefaci laquoen el cual son interlocutores el mesmo don Joan y su mujer

dontildea Jeroacutenimaraquo (foli 149r) La parella continua formant part del grup de

protagonistes al text de La vesita102 del manuscrit del 1555 Na Jerogravenima parla en

catalagrave i en castellagrave en ambdoacutes textos perograve en castellagrave nomeacutes davant dels cavallers La

imatge que els textos del prograveleg i de LV ens donen de Joan Fernagravendez drsquoHeregravedia i

Jerogravenima Beneito mitjanccedilant la seva relacioacute matrimonial srsquoamplifica amb la que

doacutena EC El diagraveleg lrsquoexplica al llarg de les diferents jornades perograve les facegravecies

aconsegueixen presentar la seva caracteritzacioacute de manera meacutes plagravestica103 A EC hi

ha almenys cinc narracions risibles que ens dibuixen un personatge forccedila coherent

amb el que protagonitza el prograveleg i el text de LV

El Proceacutes de les cobles de burles estagrave estructurat en una segraverie de composicions

poegravetiques introduiumldes cadascuna drsquoelles per un text breu en prosa o ruacutebrica que

especifica dues quumlestions qui enuncia cada cobla i el motiu que desencadena la

composicioacute Les introduccions dels poemes al PB nomeacutes apareixen en aquest

manuscrit i sovint ens descriuen el context al qual pertanyen i posteriorment

apareixeran ampliades a EC de Lluiacutes del Milagrave Possiblement aquest manuscrit eacutes una

recopilacioacute de les obres de Ferrandis drsquoHeregravedia pensant en la publicacioacute (que

esdevindragrave lrsquoany 1562 despreacutes de la seva mort) ja que la portada imita la de les

edicions Des de la introduccioacute que encapccedilala el PB srsquoesmenten els personatges Cal

assenyalar el substantiu apositiu que srsquoutilitza per a Lluiacutes del Milagrave laquoLuiacutes del Milaacuten el

muacutesicoraquo (foli 119) que contribueix a identificar aquest personatge amb lrsquoautor i

alhora protagonista drsquoEC El PB eacutes un diagraveleg entre els dos personatges que a traveacutes

101 El nom de Jerogravenima apareix al segon prograveleg de LV del manuscrit 2050 de la BC i el de Senyora al prograveleg lrsquoedicioacute de 1562 102 A partir drsquoaquiacute tambeacute LV 103 Analitzo la caracteritzacioacute del personatge de Jerogravenima Beneito al capiacutetol 8 en parlar del seu uacutes de la llengua

45

de les diferents cobles es burlen amb meacutes o menys fortuna de les mancances o dels

vicis de contrari Lrsquoequilibri hi eacutes present quant a la caracteritzacioacute tot i que

lrsquo ldquoegregiordquo don Joan Ferrandis de Heregravedia (prograveleg del manuscrit) eacutes lrsquoamfitrioacute i

gaudeix de la seva condicioacute tal i com mostra la carta final del PB Estem davant un

diagraveleg de rivals i aixograve permet que gran part de les qualitats de Ferrandis siguin

lrsquoindicador de les mancances de Milagrave Cadascun drsquoells teacute cura de defensar i ennoblir

a traveacutes de les seves progravepies paraules una segraverie de virtuts que acusa com a inexistents

en lrsquoaltre personatge Mitjanccedilant aquest doble joc de moviments verbals es van

construint els personatges davant els ulls del lector De fet la introduccioacute del PB104

presenta les caracteriacutestiques fonamentals dels dos personatges que seran tema de les

composicions de Ferrandis al PB i del Milagrave a EC

Aquiacute se contiene un proceso de coplas de burlas que pasaron entre don Luis del

Milaacuten el muacutesico y don Joan Fernaacutendez En el cual se ha de notar dos cosas y son

que como don Joan Fernaacutendez era estremado en todas sus cosas entre las otras lo

era en el vestir y don Luis del Milaacuten siempre se pega en los vestidos y don Joan a

eacutel en sus necesidades y en el ir mal vestido Y siendo buen muacutesico y mal trobador

siempre haciacutea lo que menos se le entendiacutea Y maacutes se ha de notar que en el discurso

deste proceso se tocan muchas cosas que son al estilo y modo de hablar y tratar

valenciano por lo cual se requiere entenderlo para que se goce en especial los

que son mal plaacuteticos en las cosas de Valencia y para que se adviertase se sentildeala

en la margen con este sentildeal sim

Les relacions que srsquoestableixen entre el segon prograveleg LV del manuscrit el PB i el EC

es fonamenten en la repeticioacute drsquoelements en dos o tres dels textos presentats que

classifico en dos tipus la repeticioacute literal on es copien cobles senceres o estrofes de

forma literal o amb petites variants i la que anomenareacute repeticioacute disseminada

fonamentada en les referegravencies expliacutecites mitjanccedilat lrsquoalmiddotlusioacute de motius histograveries la

repeticioacute de noms propis i drsquoadjectius qualificatius atribuiumlts als personatges comuns a

les dues obres perograve sense conservar lrsquoestructura genegraverica original Eacutes un proceacutes de

traspagraves entre els diferents textos de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia copiats a un mateix

manuscrit de 1555 que culmina amb un univers fictici dibuixat de forma estrategravegica

per Lluiacutes del Milagrave i editat lrsquoany 1561 a EC

104 Ms2050 foli 119

46

22 REPETICIONS LITERALS

La repeticioacute literal apareix exclusivament entre els textos del PB i de lrsquoEC De fet hi

ha 6 composicions de les 37 que conteacute el Proceacutes amb elements que soacuten copiats

literalment o amb poques variacions en el diagraveleg del Milagrave El mateix personatge

Lluiacutes del Milagrave les enuncia en el manuscrit i en el diagraveleg cinc drsquoelles fan referegravencia al

vestuari de Joan Ferrandis aquest era un dels atacs principals per part del Milagrave que

trobem al PB i la sisena fa referegravencia a un esdeveniment estrany protagonitzat per

Ferrandis i que havia estat narrat en vers per una de les composicions del manuscrit

Les cinc composicions poegravetiques que parlen del vestuari de Ferrandis i les seves

introduccions experimenten diferents processos drsquoadaptacioacute al diagraveleg del Milagrave Cal

descriure-les a partir del canvi que es produeix en la introduccioacute de les composicions

del manuscrit En tres la temagravetica de la introduccioacute es modifica i srsquoamplia i en la resta

es transforma en una facegravecia Veiem cadascun dels casos en els textos corresponents

per tal de valorar el seu sentit dins de lrsquoobra del Milagrave

221 TEXTOS ON LA INTRODUCCIOacute DEL PROCEacuteS DE COBLES DE BURLES

ES MODIFICA I SrsquoAMPLIA A EL CORTESANO

En els textos drsquoaquest apartat els dos elements meacutes significatius soacuten la introduccioacute i la

composicioacute poegravetica corresponent En els tres casos les introduccions es modifiquen

afavorint lrsquoexercici de lrsquoamplificatio meacutes concretament srsquoafegeixen elements de

tipus temporal qualificatiu o comparatiu que concreten i emfasitzen lrsquoesdeveniment

presentat A EC quan srsquoenuncia el text poegravetic eacutes recurrent la referegravencia al temps

pretegraverit drsquoescriptura del poema Ara que identifiquem la font de la qual provenen bona

part dels arguments ficticis que caracteritzen Joan Ferrandis a EC aquestes

referegravencies al temps passat soacuten versemblants

47

TEXTOS 1

PB (122r)

Scribe don Luis del Milaacuten a don Joan

Fernaacutendez sobre que se habiacutea quitado

una ropa de grana y puesta una azul

Nunca vi mejor empresa

ni azuleja maacutes galana

tan turco sois con la grana

como con el azul turquesa

Azulejo mi sentildeor

turquesa contra caiacuteda

no tengaacuteis ninguacuten temor

que no caereacuteis de amor

en vuestra vida

EC (B8v)

Respondiacuteole don Diego

()

Que don Luis Milaacuten se acordoacute desto en

una copla que os hizo hacieacutendoos

turquesa cuando sacastes una ropa larga

de pantildeo azul como la que traen los

pregonamuertos de la cofradiacutea de

Santiago Que si don Luis Milaacuten la

quiere decir y vos no os correacuteis sereacuteis

mucho de palacio

Dijo Joan Fernaacutendez -Solo por

pareceros cortesano sufrireacute papirotes del

Milaacuten cuanto maacutes coplas

Dijo don Luis Milaacuten

-Bien seraacute decirla y no os corraacuteis que de

color os mudaacuteis

No se vioacute mejor empresa

ni azuleja maacutes galana

tan turco sois con la grana

como con el azul turquesa

Azulejo mi sentildeor

turquesa contra caiacuteda

no tengaos ninguacuten temor

que no caereacuteis de amor

en vuestra vida

48

TEXTOS 2

PB (138v)

Respuesta de don Luis del Milaacuten a don

Joan Fernaacutendez en la cual le nota de una

ropa morada que se habiacutea hecho

Una ropa habeacuteis sacado

de muy diversas colores

Si son de vuestros amores

yo os doy por disculpado

Yo no atino vuestro pelo

si es natural o accidente

Decidme si sois pariente

de aquel arco del cielo

iquestEs morada invencioacuten

o intencioacuten enamorada

o es condicioacuten mudada

vuelta en camaleoacuten

Camaleoacuten sois mi sentildeor

esto cierto debe ser

que en mudar de nuevo amor

os vestistes del color

que se viste la mujer

EC (G2v)

Dijo don Luis Milaacuten

-Sentildeor Joan camaleoacuten me pareceacuteis

en amores que mudaacuteis muchos

festejos y colores Que por esto os

hice esta copla a un vestido morado

que sacastes de la color que iba

vestida la mujer que serviacuteades

entonces Y la copla es esta

iquestEs morada intincioacuten

o intincioacuten enamorada

o es condicioacuten mudada

vuelta en camaleoacuten

Camaleoacuten sois mi sentildeor

esto cierto debe ser

que en mudar de nuevo amor

os vestiacutes de la color

que se viste la mujer

-No maacutes no maacutes Dijeron don

Diego y don Francisco que fueron

jueces dellos

Y dieron el retrato de su dama a

don Luis Milaacuten (Que ganar en el

campo muy gran verdad muestra)

Pues la sentildeal que mostroacute de su

laacutegrima era testigo de la verdad

Rogaron a don Luis Milaacuten que

sacase un otro soneto y fue tan

bueno para desenojar a Joan

Fernaacutendez que no sin razoacuten dijo -

El soneto me cata

49

222 TEXTOS ON LA INTRODUCCIOacute DEL PROCEacuteS DE COBLES DEL

BURLES ES TRANSFORMA EN UNA FACEgraveCIA A EL CORTESANO

Les introduccions drsquoaquests poemes del manuscrit soacuten forccedila diferents de les que

encapccedilalen els textos del diagraveleg El proceacutes drsquoamplificacioacute es basa en lrsquoeliminacioacute

drsquoaspectes que no fan sentit en el nou context fictici (per exemple el personatge

del governador Lluiacutes Ferrer al primer text) i en la incorporacioacute drsquoaspectes

profundament narratius com el temps lrsquoespai i els discursos de fets o paraules (en

estil directe o indirecte)

TEXTOS 3

PB (135rv)

Reacuteplica de don Luis del Milaacuten a don Joan Fernaacutendez y diola al Duque y el Duque

la dio al gobernador don Luis Ferrer para que la diese a don Joan y ansiacute el

gobernador se la envioacute Toacutecale en ella haber dejado la ropa de grana y la azul y

haber tomado lo verde

Sentildeor ut re mi fa sol

Joan Fernaacutendez sin par

ogantildeo os podraacuten pescar

en la mar por verderol

Un tiempo fuiste pajel

de roca cuando la grana

iexclyo no seacute por cual desgana

dejastes la color de eacutel

por una esperanza vana

Suplicoos se os acuerde

sobre tal caso escrebir

sino habremos de decir

iexclAdelante los del verde

Y es refraacuten tan conocido

por quitar inconveniente

dar razoacuten a alguna gente

si lo verde os ha vestido

50

o vos a eacutel de accidente

Por mote no lo tomeacuteis

pues es pregunta que os pido

sino yo sereacute el corrido

si vos de aquesto os correacuteis

Perdone la ocasioacuten

que lo verde me ha dado

que por verderol pescado

entre platos y un limoacuten

al Duque os he presentado

EC (C7v-C8r)

Dijo don Luis Milaacuten

-Pues vuestra Excelencia lo manda y estamos en juicio tengamos los que habemos

de ser juzgados en ser bien sufridos (Que en el lugar de las verdades decir mentiras

son maldades) Y tratando muy gran verdad digo que Joan Fernaacutendez vino al juego

de la pelota muy canicular en los diacuteas caniculares en cuerpo sin capa vestido de

monte o de mote con un sayo y calzas y montera de pantildeo y un juboacuten algodonado

de fustaacuten Todo tan verde que no vino nada maduro con tan grandes calores como

haciacutea que no se podiacutea vivir con tafetanes Y dicieacutendome don Francisco Fenollet

-iquestQueacute risa es esta que se ha levantado tan grande

Yo le dije

-Del cielo viene lo que por castigo se hace

iquestNo veacuteis cuaacutel ha venido nuestro amigo un enero en juliol hecho un verderol

Y por esto le hice estas tres coplas que si comienzan con puntos de muacutesica Fue

por burlar de la suya pues burla de la de todos y reciacutebalo con paciencia (Que poco

enoja la burla que desenoja)

Dijo Joan Fernaacutendez

-iexclDecidlas (Que las burlas sin dantildear nunca obligan a enojar)

Sentildeor ut re mi fa sol

Joan Fernaacutendez sin par

Ogantildeo os podraacuten pescar

en la mar por verderol

Un tiempo fuistes pajel

51

trayendo turca de grana

Yo no seacute por cual desgana

dejastes la color deacutel

por una speranza vana

Suplicoos se os acuerde

sobre tal caso scribir

sino habremos de decir

iexclAdelante los del verde

Y a refraacuten tan conocido

por quitar murmuradores

dad razoacuten a trovadores

si de verde os sois vestido

por ir verde en los amores

Por mote no lo tomeacuteis

pues es pregunta que os pido

Si no yo sereacute el corrido

si vos desto os correacuteis

Y perdone la ocasioacuten

que lo verde me ha dado

que por verderol pescado

entre platos y un limon

al Duque os he presentado

52

TEXTOS 4

PB (133r)

Reacuteplica de don Luis del Milaacuten a don Joan Fernaacutendez sobre una cuera que llevaba

con una escarcela grande

No quiero caer ni cayo

y cayo bien en lo que es

que esa cuera que traes

me parece cuera y sayo

Sentildeor habeacuteis de saber

porque sois de tal manera

que de dentro ni de fuera

no os podemos entender

EC (Dv)

Dijo don Luis Milaacuten

-Sentildeor Duque si stuviese en mi mano llorariacutea por no dar en reiacuter de lo que direacute

Que no seacute coacutemo lo diga que ya me riacuteo del sayete de pantildeo naranjado que sacoacute el

sentildeor Joan Fernaacutendez para ruar o reiacuter a hora de vueltas Y estaba guarnecido con

una trepilla o tripilla cortesana de tercioperro negro que tan negro terciopelo nunca

vi Pues fue tan reiacutedo por la trepilla como trepado de todos por ser tan corto como

vizcaiacuteno y tan estrecho como catalaacuten que don Diego Ladroacuten en una copla que le

hizo le dijo que era sayopaje Y don Francisco Fenollet en otra le apodoacute a

sayomono y yo a cuerasayo como en esta copla vuestra Excelencia veraacute

No caigo bien en la cuenta

y he caiacutedo de quieacuten es

que ese sayo que traes

a los dos os descontenta

Para sayo maacutes es cuera

para cuera meacutes es sayo

librea penseacute que fuera

digaacutemosle sayo cuera

o si quereacuteis cuera sayo

53

TEXTOS 5

PB (138r)

Reacuteplica de don Luis Milaacuten en la cual nota a don Joan Fernaacutendez porque un diacutea en

verano fue sin capa a la iglesia mayor

Dicho me han sentildeor don Joan

que se toma residencia

en la ciudad de Valencia

del oficio de galaacuten

Monsoriu me ha avisado

que en cuerpo y desabrochado

contrahaceacuteis al mallorquiacuten

Decidme queacute es vuestro fin

que de risa me he finado

EC (D3r)

Dijo don Luis Milaacuten

-Iacutetem maacutes salioacute el sentildeor Joan Fernaacutendez por la iglesia mayor sin capa y con el

sayo desabrochado para oiacuter la oncena que es la misa de los perezosos Y fue tan

mortal este pecado que nadie lo quiso absolver sino el obispo de Fez de vuestra

Excelencia que perdona de todos los pecados Y porque supo que no pecoacute en diacutea

de fiesta ni por mostrar su gentil cuerpo sino por remedar a un caballero

mallorquiacuten que quiso poner este mal uso en nuestra Valencia Y fue tan reiacutedo que

el sentildeor Joan no osoacute maacutes volver a pecar en este pecado Y por esto fue de las

damas perdonado Pero no se me fue sin copla y es esta

Dicho me han sentildeor don Joan

que se toma residencia

en la ciudad de Valencia

del oficio de galaacuten

El pueblo estaacute alborotado

que en cuerpo y desabrochado

remedaacuteis al mallorquiacuten

Decidme queacute es vuestro fin

que de risa me he finado

54

TEXTOS 6

PB (139v)

Reacuteplica de don Luis del Milaacuten a don

Joan Fernaacutendez porque habiacutea

danzado con un caballero llamado

don Eneas y habiacutea hecho la dama

Donosa estaacute vuestra fama

iexclbueno vais sentildeor don Joan

Yo os teniacutea por galaacuten

y hanme dicho que sois dama

Bien podeacuteis cantar de hoy maacutes

aquella triste sonada

de Dido la desdichada

Eneas iquestpor queacute te vas

y me dejas tan burlada

EC (D6r-v)

Dijo don Luis Milaacuten

-Sentildeor Joan Fernaacutendez pues quereacuteis

que tenga pico repico Bien se os

acuerda cuando fuistes dama de don

Eneas Ladroacuten que os sacoacute a danzar

en el Real estando en serau la Reina

mi sentildeora y su Excelencia Y vos no

le negastes vuestro cuerpo que

parecistes la reina Dido que iba

danzando con su Eneas troyano

como vos con el vuestro que pareciacutea

Eneas gitano Que por parecernos vos

tan feo para dama como eacutel para

galaacuten le apodamos a Camafeo y a vos

a Dama fea Pues fue el caso tan feo

que no hallamos con queacute salvaros

sino con Lope de Rueda que lo

quesistes contrahacer por dar placer a

costa vuestra como esta copla

muestra

iexclBueno vais sentildeor don Joan

puesto estaacuteis en buena fama

Yo os teniacutea por galaacuten

ya me han dicho que sois dama

Bien podeacuteis cantar de hoy maacutes

aquella triste sonada

de Dido la desdichada

Eneas iquestpues queacute te vas

y me dejas tan burlada

55

23 REPETICIONS DISSEMINADES

Cal tenir en compte que 9 poemes dels 37 del PB presenten una repeticioacute disseminada

drsquoelements a EC Lluiacutes del Milagrave nrsquoenuncia 5 i Joan Ferrandis els 4 restants

Funcionen com elements recreats en la nova ficcioacute dialogravegica amb la finalitat de

caracteritzar cadascun dels personatges citats Malgrat aixograve cal observar que els

elements meacutes rellevants apareixen en les repeticions literals que acabem de presentar

a lrsquoapartat anterior

Els que configuren la repeticioacute disseminada afavoreixen la coheregravencia del personatge

presentat sis anys abans sobretot el de Ferrandis en el nou context fictici del diagraveleg

del Milagrave De fet si comparem la incidegravencia de les acusacions que Milagrave adreccedila a Joan

Ferrandis repetides a EC podem constatar que tenen la finalitat de crear una

caracteritzacioacute negativa i interessada del personatge a EC Lrsquoautor del diagraveleg

intensifica els elements negatius drsquoHeregravedia i nomeacutes li permet expressar una lleu

queixa davant lrsquoactitud del personatge Lluiacutes del Milagrave Al segon prograveleg de LV i al PB

les dues visions srsquohi presenten equilibradament i srsquohi adequumlen al seu context fictici

perograve al diagraveleg EC lrsquoautor aconsegueix organitzar tots els elements per tal drsquoafavorir

una imatge de Joan Ferrandis meacutes caricaturesca i risible La introduccioacute del PB ens

indica que laquocomo don Joan Fernaacutendez era estremado en todas sus cosas entre las

otras lo era en el vestir y don Luis del Milaacuten siempre se pega en los vestidos y don

Joan a eacutel en sus necesidades y el ir mal vestido y siendo buen muacutesico y mal trovador

siempre haciacutea lo que menos se le entendiacutearaquo (119r) i en aquests termes drsquoequilibri se

situen les acusacions que apareixen a cada composicioacute Contragraveriament al que trobem a

EC on la balanccedila srsquoinclina a favor de Lluiacutes del Milagrave La reelaboracioacute que es fa del

material del manuscrit esdeveacute interessant perquegrave vol respondre positivament a aquesta

intencioacute A continuacioacute presento quins elements de les obres del manuscrit es

repeteixen de forma disseminada al diagraveleg del Milagrave i tambeacute el context on

srsquoinsereixen Les diferenciareacute a partir de la identitat del personatge almiddotludit

56

231 AFIRMACIONS SOBRE JOAN FERRANDIS DrsquoHEREgraveDIA I LA SEVA

SENYORA JEROgraveNIMA BENEITO

Lrsquouacutenica repeticioacute que srsquoarticula entre les tres obres LV-PB-EC eacutes de tipus disseminat i

estagrave relacionada amb afirmacions sobre el matrimoni Ferrandis-Beneito En aquest

sentit molts dels poemes atribuiumlts a Lluiacutes del Milagrave i alguns dels seus elements

(expressions mots noms propis) al PB es traspassen de forma disseminada al diagraveleg

i srsquoincorporen als parlaments dels diferents interlocutors Aquesta pluralitat

enunciativa aconsegueix avalar en el text drsquoEC les criacutetiques que Milagrave adreccedila a

Ferrandis al PB La reiteracioacute drsquoaquests versos a lrsquoEC en un nou context fictici meacutes

elaborat i consistent gragravecies al gegravenere dialogravegic suposa un enginyoacutes recurs per tal

drsquoafavorir una interessada caracteritzacioacute de Ferrandis Cal destacar que els diagravelegs

dels personatges estan presidits sempre pel Duc i la Reina i que ben sovint es mostren

les aliances i les rivalitats entre els cortesans participants per exemple lrsquoamistat entre

Joan Ferrandis i Francesc Fenollet Aixograve marca una liacutenia de lectura coherent amb

drsquoaltres assenyalades en aquest estudi literari del diagraveleg de Lluiacutes del Milagrave un intent

constant drsquoennoblir el personatge homogravenim a lrsquoautor en una relacioacute inversament

proporcional a la presentacioacute de Ferrandis drsquoHeregravedia de qui srsquoaconsegueix rebaixar la

seva categoria cortesana i artiacutestica I eacutes que a EC els personatges el Duc o fins i tot

el mateix Heregravedia intervenen sempre de forma favorable al Milagrave

Els atacs a Ferrandis del PB recorren diferents aspectes la criacutetica a la manca de

modernitat del personatge pel que fa al seu art i als seus vestits (textos 1) la manca

drsquoenginy i lrsquoexceacutes de verbositat (textos 2) aixiacute com la manca drsquoadequacioacute a certs

moments i a certes persones (textos 3) i les recurrents infidelitats i variabilitats

amoroses (textos 4 i 5) Algunes de les repeticions disseminades que trobem entre PB

i EC han estat formulades anteriorment al prograveleg de LV Les cito despreacutes dels 5

textos que acabo drsquoindicar tot recollint-ne les diferents temagravetiques

57

TEXTOS 1

PB (120r)

Luis Sentildeor iquestsalioacute de la cueva

de Salamanca vuestro arte

O si sois vos Durandarte

aquel galaacuten de Belerma

no hay quien no se aduerma

o no se trastorne el seso

de ver tal cordura y peso

en un hombre tan humano

Maacutes sois vos que cortesano

pues andaacuteis por otro norte

() Luis Porque veo vuestro conhorte

ser del buen tiempo pasado

por tanto habeacuteis hablado

como galaacuten de su corte

EC (D2r)

Copla de don Diego Ladroacuten a Joan Fernaacutendez

-Ya tengo perdido el norte

no puedo saber quieacuten es

Ese sayo que traes

debe ser de vuestro corte

o de vuestra corte traje

Respuesta de Joan Fernaacutendez a don Diego Ladroacuten

-Pues el norte que perdiste

os hizo perder la gala

don Diego ginagala

a mi sayo parecisteshellip

58

EC (G5v)

Dijo don Luis Milaacuten

-Sentildeor don Diego reiacuter me hecistes cuando os oiacute decir si me acordaba de los amores

de Durandarte y Belerma como si fueacuteramos de aquel tiempo Si Dios os guarde

iquesthabeacuteis tenido mal franceacutes Que de ahiacute os debe venir sacar amores de Franciahellip

OBSERVACIONS ALS TEXTOS 1

En les repeticions disseminades apareixen almiddotlusions la histograveria de Durandarte i

Belerma personatges que srsquoidentifiquen amb el cicle carolingi tot i que Durandarte era

un heroi creat per la tradicioacute de romancer castellana a partir de lrsquoespasa de Rotllan

mitjanccedilant una curiosa personalitzacioacute105 Es concreten en les referegravencies a personatges

que es consideren pertanyents a un cicle poegravetic drsquoorigen francegraves (fent una translacioacute

semagraventica a EC laquoiquesthabeacuteis tenido mal franceacutesraquo) i en les criacutetiques a mirar o valorar

temagravetiques poegravetiques drsquoun temps passat (laquoPorque veo vuestro conhorteraquo PB laquoser del

buen tiempo pasado como si fueacuteramos de aquel tiempohellipraquo EC)

105 Soriano (1990203-304)

59

TEXTOS 2

PB (123v)

Reacuteplica de don Luis del Milaacuten en la cual quiere tocar a don Joan de necesitado

Vuestro aire no me miente

pues mostraacuteis por los donaires

que vais tanto por los aires

que sois levante y poniente

A pelota tan de viento

como sois si yo no yerro

creedme que yo no miento

que si a miacute me dais del cuento

a vos mismo os dais del hierro

EC (C4v)

(Cabanillas de Joan Fernagravendez)

-Que nunca estuvo maacutes donoso en su vida por los donaires que aquel diacutea dijo y fueron

tales que dontildea Elena mi nuera le puso nombre Joan donaire

EC (S3r)

Dijo Don Diego

-()Y porque no es bien disimular lo que no se debe respondereacute a vuestro donaires pues

van por los aires cantando

Mi gavilaacuten sentildeora

por los aires vola

EC (H6v)

Dijo Joan Fernaacutendez (a Lluiacutes del Milagrave)

-() Pues de los donaires que a miacute me sobran se podriacutea hacer un Perico de Ayala que

fue donoso y de los que a vos os faltan se hariacutea un Perico de Hielo pues sois friacuteo

EC (I2r)

Dijo don Luis Milaacuten (a Joan Fernagravendez)

-Departiros quiero con un cuento pues me habeacuteis dado con el hierro

60

EC (I3r)

Dijo don Francisco

-Don Luis Milaacuten jugador de pasa pasa debeacuteis ser Dijistes que pues os habiacuteamos dado

con el hierro nos queriacuteades dar con el cuento Y por sutilmente que habeacuteis pasado las

gallas de vuestra gala habemos sentido el hierro de tal cuento

EC (T7v)

Dijo Don Luis Milaacuten

-Oacuterganos hacen de miacute que mis flautas han tantildeido como les ha parecido No faltoacute buen

manchador que es el Duque mi sentildeor pues ha dado tan buen aire que me tantildeioacute ldquodon

donairerdquo el Fenollet vuestro amigo que ldquodon donairerdquo yo le digo desta vez Que es mal

aire de traveacutes que la mar levanta en puerto pues levanta un desconcierto que jamaacutes sufriacute

en amores disfavores

OBSERVACIONS ALS TEXTOS 2

La composicioacute poegravetica que Lluiacutes del Milagrave adreccedila a Joan Ferrandis al text del PB conteacute

alguns elements legravexics que apareixen disseminats en una conversa a EC entre el mateix

Milagrave Ferrandis Diacutedac Lladroacute i Francesc Fenollet com soacuten laquodonaire aire donosoraquo i les

expressions laquodar del cuentoraquo i laquodar del hierroraquo Tots ells indiquen la nulmiddotla habilitat de

Ferrandis en la seva faceta de gracioacutes construiumlda a partir de les paraules lsquodonairesrsquo i

lsquodonosorsquo i intensificada amb una certa paronomagravesia que es produeix entre lsquodonairersquo i

lsquoairersquo

Les consequumlegravencies drsquoaquesta mancanccedila de Ferrandis se subratllen amb lrsquoexpressioacute lsquodar

del cuentorsquo que els dos personatges utilitzen a cadascun dels textos El resultat eacutes que el

mateix Ferrandis acaba donant-se amb el ferro fent referegravencia a les consequumlegravencies

negatives que aixograve teacute per a la seva imatge puacuteblica tal i com indica Lluiacutes del Milagrave laquoque

si a miacute me dais del cuento a vos mismo os dais del hierroraquo En tot cas a EC

srsquoexpandeix a la resta de personatges tal i com indica el mateix Milagrave laquoDepartiros

quiero con un cuento pues me habeacuteis dado con el hierroraquo i tal i com enuncia de nou

Fenollet adequant-la al nou context comunicatiu quan srsquoadreccedila a Joan Fernagravendez laquoque

pues os habiacuteamos dado con el hierro nos queriacuteades dar con el cuentoraquo

61

TEXTOS 3

PB (126r i ss)

Reacuteplica de don Luis del Milaacuten()

Joan galaacuten y resabido

alabad siempre a Dios

que el vestir burla de vos

o vos burlaacuteis del vestido()

Vuestro salvohonor en metro

a todos parece pulla

si trovaacuteis como en la pulla

diros hemos iexclVade retro

Don Joan de casi modo

galaacuten de buenas raiacuteces

no tengaacuteis pullero modo

y a tal pulla dalde adobo

que no hieda a las narices

Don Joan de casi modo

galaacuten de buenas raiacuteces

no tengaacuteis pullero modo

y a tal pulla dalde adobo

que no hieda a las narices

()

sino diacutegalo Beneito

pues quieacuten es vuestro paacutebilo

si os haceacuteis despabilar

al Martiacuten que vos sabeacuteis

no os ireacuteis a aconsejar

con Beneita en el trovar

pues mejorareacuteis de pies

Hacedlo porque os alumbre

vuestro amigo el conde Claros

Creedme sentildeor creed

por vida de vuestra cara

62

o por la del Fenollet

que pone pies en pared

hecho vuestro garagara

No es malo mi atantildeer

que deciacutes para danzar

pues a vos hace bailar

al son que yo quiero hacer

pues mi muacutesica no es digna

EC (D3V)

Reacuteplica de don Luis Milaacuten

-Yo quiero renunciar

al oficio de galaacuten

mejor seraacute para tal Joan

pues sabe tambieacuten juzgar

De razoacuten me alcanzaacuteis

que mejor que yo juzgaacuteis

el ajeno y vuestro deciacutes

Vos hablaacuteis como vestiacutes

y vestiacutes como hablaacuteis

EC (M3r) Facegravecia de Joan Ferrandis fent el porc espiacute amb la seva dona

Respondioacute don Luis Milaacuten

-() Y ella de muy enojada daacutendoos empujones os trajo hasta la orilla al despentildeadero

Y como vos os vistes tan apretado porque no os derribase de su cama dijiacutestesnos que le

tirastes una pua y ella os dijo -Vade retro Satanaacutes que mi marido no era tan sucio

EC (C4v) Intervencioacute de Joan Ferrandis

Y eacutel vino huyendo a mi casa a hora de comer hediendo a los ajos

EC (D4r) Intervencioacute de Diacutedac Lladroacute referint-se a Lluiacutes del Milagrave

Don Diego Ladroacuten

iexclTened al rey trovadores

Que el rey me ha dado poder

63

que a presos pueda traer

a quien son copleadores

Copleadores pareceacuteis

porque mucho os encendeacuteis

que burlas no se han de alargar

ya os podeacuteis espabilar

que gran paacutebilo teneacuteis

(hellip)

EC (D4v)

Dijo Don Francisco Fenollet

-De ser vos su oidor

aquel ora que os afina

haced Baila Catalina

yo sereacute su tantildeedor

Y deste arte oiacutereacuteis

lo vuestro de mi tantildeer

y podreacuteis me comprehender

hasta donde comprehendeacuteis

A Dios pongo por testigo

si en nada burlaacuteis

que de cuanto haga y digo

vuestra fue la culpa amigo

vuestra fue que miacutea no

-() Que volvieacutendose a encender yo los espabilareacute y departireacute con otra copla como lo

hizo don Diego Ladroacuten

EC (D7r)

Don Francisco los departioacute [a Lluiacutes del Milagrave i Joan Fernagravendez] y dijo

-Tene al rey no maacutes burlar

que ya dais mucha ocasioacuten

como a don Diego Ladroacuten

cuando os quiso spabilar

EC (S6v)

64

Joan Fernaacutendez

O vestiacute como hablaacuteis

o habla como vestiacutes

que daquello que reiacutes

a reiacuter mucho nos dais

Don Diego Ladroacuten

No burlemos del vestir

pues que no temeacuteis vestidos

que merezcan ser reiacutedos

sino para hacer reiacuter

OBSERVACIONS ALS TEXTOS 3

El text 3 ens presenta la manca drsquoadequacioacute de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia a certs

moments i amb certes persones El text poegravetic del PB i els diferents textos de diversos

folis drsquoEC contenen informacions sobre Ferrandis al voltant de

1 Els seus vestits inadequats i la translacioacute per comparacioacute a la manera de parlar

del personatge laquoque el vestir burla de vos o vos burlaacuteis del vestidohellipraquo al PB i

laquoVos hablaacuteis como vestiacutes i vestiacutes como hablaacuteisraquo a EC

2 La seva manera de compondreacute on compara els seus versos amb lsquopullasrsquo en el

sentit castellagrave ldquodites o paraules obscenesrdquo que al PB acaben fent mala olor de

manera metafograverica laquono tengaacuteis pullero modo y a tal pulla dalde adobo que no

hieda a las naricesraquo Aquesta acusacioacute es concreta en dues facegravecies sobre Joan

Ferrandis i la seva muller Jerogravenima Beneito a EC en diferents folis tal i com es

pot veure a M3r i C4v

3 La referegravencia a dos personatges claus per entendre el personatge de Ferrandis

drsquoHeregravedia a EC Jerogravenima Beneito i Francesc Fenollet En relacioacute a aquest amic

srsquoutilitza una expressioacute catalana per definir-lo al PB que contribuiragrave a la seva

caracteritzacioacute a EC laquoCreedme sentildeor creed por vida de vuestra cara o por la

del Fenollet que pone pies en pared hecho vuestro gara-gara106raquo

106 Fer la gara-gara a alguacute consisteix en tractar de plaurersquol drsquoatreurersquos el seu afecte la seva benvolenccedila etc amb afalacs llagots compliments

65

TEXTOS 4

PB (130v-132v)

Reacuteplica de don Luis del Milaacuten en la cual representa el entremeacutes de Adaacuten y Eva que se

hace en Valencia el diacutea del sacramento y va descubriendo un secreto que dice haberlo

sabido del obispo de Sogorbe Y es que un caballero muy viejo y no muy rico teniacutea una

amiga hermosa y era fama que don Joan manteniacutea la casa Y maacutes descubre que la dicha

dama teniacutea sin ellos un otro adaacuten mozo para sus deleites

No os parezca cosa nueva

de vos lo que dicho me han

y es que hogantildeo os daraacuten

el entremeacutes de Adaacuten y Eva

El aacutengel seraacute don Anton

pero no que no es de Dios

que la Eva es de los dos

por carnal disposicioacuten

Por cierto moseacuten Tomaacutes

todo esto va urdiendo

los jurados sonriendo

le otorgaron esto y maacutes

Cierto buena obra es

todos saldraacuten a veros

por calle de Caballeros

don Joan hecho entremeacutes

Perdonadme del consejo

pues es bueno al parecer

A ratos podeacuteis hacer

eacutel y vos el aacutengel bermejo

cuando don Antoacuten seraacute

el aacutengel del entremeacutes

Diros ha que sudareacutes

66

y vos a eacutel que toseraacute

Si eacutel queda y vos os vais

toseraacute en vuestra ausencia

pues sanaacuteis de tal dolencia

por la hambre que mataacuteis

Y quedando vos ya veis

si seraacute todo sudar

pues os hacen bien pagar

un bocado que comeacuteis

Como por una malsana

manzana quiero decir

os quisisteis destruir

vos y vuestra carne humana

El diablo es don Antoacuten

que no es el aacutengel bueno

pues os veis un damaceno

llorando en el valle de Hebroacuten

Dama y cieno sois los dos

y es la dama vuestra Eva

y es el cieno esa cueva

que ella y eacutel habita y vos

Es el Hebroacuten val de sudor

donde estaacuteis por Satanaacutes

y en sudor de vuestra faz

vivireacuteis por ruisentildeor

Veo grande inconveniente

que no seacute coacutemo seraacute

que en los dos no se hallaraacute

aacutengel y percuciente

Percuciente ha de ser

67

con la espada en la mano

y vosotros dais de llano

seguacuten vuestro parecer

Otro inconveniente hay otro

que os daraacute mayor afaacuten

Ya no os quiere por Adaacuten

vuestra Eva sino a otro

Su Adaacuten maacutes mozo es

que apenas tiene bozo

es tan mozo para mozo

como vos para vejez

No seacute coacutemo podraacute ser

moseacuten Tomaacutes se arrepiente

no hay aacutengel percuciente

y el Adaacuten iquestquieacuten lo seraacute

Cosas dice de su boca

que no sabe queacute hacer

yo le he dado un parecer

con que puede ir la roca

Ya me ha dicho que le place

con que el mozo sea Adaacuten

y haga el aacutengel el Joan

pues lo hizo y siempre hace

Don Antonio muy contento

seraacute la sierpe pues lo es

y harase el entremeacutes

el diacutea del sacramento

Que es la muerte deste chiste

la figura de los dos

del Vilaragut y vos

68

que no hay cosa maacutes triste

Miedo he que nos espanteacuteis

el placer y la alegriacutea

de aquel tan alegre diacutea

pues que nunca le teneacuteis

Casos seacute por un obispo

de vos don Joan travieso

que si entran en proceso

no os valdraacute vuestro arzobispo

A Dios siempre rogareacute

pues trovaacuteis para perderos

ldquoDe donairosos senderos

libeacuteranos Dominerdquo

EC (B2R)

Respondioacute la sentildeora dontildea Jeroacutenima y dijo

-Sentildeoras predicador es mi marido y yo no lo sabiacutea Sepamos donde predica la cuaresma

y vamos a oirle Yo creo que seraacute a casa de don Anton Vilaragut que por lo que alliacute hace

y dice le hizo don Luis Milaacuten una obra Donde le hace en ella Adaacuten y a dontildea Antona

Vilaragut y de Heredia Eva Que no se cazariacutea mejor cosa en esta caza que don Luis

Milaacuten la hiciese correr por aquiacute como a liebre a ruegos de todas las damas que yo creo

que lo haraacute si una dama de las que han salido aquiacute se lo manda

EC (T7r)

Don Diego Ladroacuten dijo

-Sentildeor (al Duc) no se podraacute decir eso por Joan Fernaacutendez que por tenerlos lloradores

Alcatar es en amores que se dice en valenciano Alambique que destilla por sus ojos y

nariz laacutegrimas por Beatriz de don Antoacuten Que agua rosada son para ella pues en la

redoma de ella que es su engantildeo caen para su mal antildeo

69

EC (V2r)

Respondioacutele don Luis Milaacuten

-Esas vos las conoceacuteis que desas canuesas comeacuteis cuando con moseacuten Rodela cenaacuteis a

lumbre de vela envelezado pues os tiene encandilado con una cierta Beatriz que postiza

la nariz la tragaacuteis y por coplas alabaacuteis su gesto que es todo risa que tragueacuteis nariz

postiza

OBSERVACIONS ALS TEXTOS 4

El text poegravetic que enuncia Milagrave al PB ilmiddotlumina i completa el sentit de la intervencioacute de

Jerogravenima Beneito a EC que es refereix de manera succinta a la histograveria que explica Lluiacutes

de Milagrave sobre les aventures recurrents i infidelitats amoroses de Joan Ferrandis La

burla de Lluiacutes del Milagrave al PB i la criacutetica de Beneito a EC es basen en la ximpleria o poc

seny de Joan Ferrandis qui eacutes capaccedil de mantenir econogravemicament una dona que alterna a

un tal don Anton Vilaragut i que alhora manteacute relacioacute amb un altre home gairebeacute

adolescent que li proporciona millors plaers que els dos anteriors Sembla que el fet va

provocar lrsquoelaboracioacute drsquouna peccedila cogravemica o entremegraves que podria haver estat representada

pels mateixos protagonistes histograverics a la processoacute del Corpus a Valegravencia El text conteacute

molts elements propis de tal festivitat relatius a diferents aspectes la temagravetica el misteri

drsquoAdam i Eva el lloc on es representaven a la processoacute del Corpus valenciagrave les

anomenades lsquoroquesrsquo els personatges els agravengels la serp etc107 Els seguumlents textos

drsquoEC enunciats per Diacutedac Lladroacute i Lluiacutes del Milagrave semblen confirmar el nom de lrsquoEva

compartida ja que lrsquoanomenen laquoBeatriz de don Antoacutenraquo

107 Alejos Asuncioacuten (2003 886-712)

70

TEXTOS 5

PB (139v-140r)

Reacuteplica de don Luis Milaacuten a don Joan Fernaacutendez a modo de romance y diaacutelogo en la

cual toca a don Joan porque siempre estaba en Liacuteria

Liriano liriano

iquestqueacute es de vuestro laureola

Que sin vos estaacute tan sosa

como vos estaacuteis sin ella

Jo Yo no puedo estar sin verla

pues una vez la mireacute

y ansiacute me salvareacute

aunque motes me deacuteis

Mas iquestquieacuten sois vos que quereacuteis

entrar en tal laberinto

No entreacuteis con solo estinto

do el arte se perderiacutea

ni menos se salvariacutea

aquel gran Dalmau del juego

ni menos Homero el griego

ni la Sevilla cumana

ni menos el abad Pastrana

ni menos Joan de Sevilla

ni cuantos hay en Castilla

pues en miacute todo se prueba

EC (R8r)

Dijo don Diego -Deciacute Joan Fernaacutendez iquestcoacutemo hablaacuteis latiacuten iquestO vos le teneacuteis o no Si vos le

teneacuteis iquestdoacutende le tuvistes tanto tiempo escondido iquestFue en Andilla o en Liria donde vos sois

Leriano o en casa de moseacuten Rodela de quien vos sois rodelero o en casa de don Anton donde

vos sois un Sansoacuten no faltando Dalida que siempre vendido os ha Y si latiacuten no teneacuteis

suplicoos que no le hableacuteis que veo reiacuter al paje del mal recaudo y apodaros ha al papagayo de

papa Paulo veneciano que habloacute en latiacuten muy cortesano

71

EC (R8v)

Dijo el paje del mal recaudo -Sentildeores lsquopax vobis para nobisrsquo Tras la puerta oiacute un latiacuten

que dijo mi sentildeor Joan Fernaacutendez y no esteacute nadi spantado que mucho ha que es latinado

y muy buen griego que su maestro fue Diego y Joan de Sevilla

EC (Y2v)

Dijo Don Diego -Este soneto haraacute saber a quien no sabe unos requiebros lirianos que en

Liacuteria dijo el sentildeor Joan Fernaacutendez y son estos Hallose en una vesita de una partera

liriana que le teniacutea hecho un liriano de amores Y diacutejole este soneto que habiacutea amprado

a don Luis Milaacuten Y en haberlo dicho desampararon las mujeres la vesita pensando que

quisiese luchar con alguna dellas que de todas iba servidor a jornadas Y eacutel fue tras ellas

diciendo -No le huyaacuteis al loco de amor si es buen luchador

OBSERVACIONS ALS TEXTOS 5

Aquests textos completen la imatge de Joan Ferrandis que oferien els anteriors tot

insistint en el seu caragravecter faldiller En aquest cas srsquoindiquen els llocs on tenia les seves

trobades extramatrimonials Andilla Liacuteria la casa de mossegraven Rodela o de don Anton

Com ja he indicat abans algunes de les idees que prenen forma concreta en els atacs a

Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i que es desenvolupen al PB i a EC han estat esmentades en el

segon prograveleg de LV concretament en les del manuscrit 2050108

(1) Les refegraveregravencies al seu art i al seu capteniment 2n prograveleg LV foli 155v 156r

D Hie iquestVos cuidaacuteis que es muy donoso

un donaire a costa ajena

Deja las burlas aparte

deciacute coacutemo no pediacutes

la merced a que veniacutes

iquestPor queacute sois hombre de ese arte

108 Al f149 laquoLa farccedila de don Joan Fernaacutendez de Heredia llamada La vesita porque trata el orden que se tiene en visitar las damas de Valenccedilia y es de notar que la hizo en vida de la reina Germana siendo casada con el Marqueacutes de Brandambug y despueacutes a ruegos del duque de Calabria cuando se caso con la Marquesa de Zenete para representarla antildeadioacute este diaacutelogo primero en el qual son interlocutores el mesmo don Joan y su muger dontildea Hieroacutenimaraquo

72

(2) Les almiddotlusions a Francesc Fenollet amic de Joan Ferrandis 2n prograveleg LV foli 153

rv

D Hie() I aqueix galant tant discret

iquestper quegrave no us dic lo que us dic

don Francisco Fenollet

Guardau que tots vos enganyen

Don Joan Seacute que eacutel no me engantildearaacute

Dontildea Jeroacutenima Perquegrave com jo li ho manen

(3) Les referegravencies a la brutiacutecia del personatge que ens fan recordar les almiddotlusions al

laquoVade retro Satanaacutesraquo del text 3 2n prograveleg LV foli 151r

D Jo Mujer iexclde palacio estaacuteis

D Hie iexclOc voacutes que nunca nrsquoexiu

iexclJo us llave i perd lo llexiu

(4) Les qualificacions de laquoleonaraquo y laquobravaraquo a Jerogravenima Beneito les almiddotlusions al seu

fracagraves matrimonial i a les infidelitats matrimonials de Joan Ferrandis 2n prograveleg LV

foli 154v155r

D Jo No persona maacutes leona

tirana y fuera razoacuten

D Hie Si soacute brava vos ho feu

que [ilmiddotlegiblehellip]109

i folgue que se [ilmiddotlegiblehellip]

ja que vos no us coneixeu

(5) Les referegravencies a la laquofrialdadraquo 2n prograveleg LV foli 156r

D Jo Ya tiemblo de lo que siento

desta frialdad tan friacutea

que si digo que no es miacutea

ella me diraacute que miento

Dios me la guarde de motes

109 A causa de lrsquoestat deteriorat del manuscrit en alguns folis

73

pues seacute que ha de ser juzgada

que no puede valer nada

que es pelota de dos botes

Cal relacionar aquestes intervencions amb determinades facegravecies drsquoEC on els sintagmes

indicats amb color verd tornen a aparegraveixer de manera disseminada Aixograve afavoreix una

elaboracioacute completa i interessada dels personatges de Joan Ferrandis i de la seva

senyora per part de Lluiacutes del Milagrave al seu diagraveleg Veiem els casos concrets

1 En el text 1 cal destacar les referegravencies a LV mitjanccedilant les acusacions que

Jerogravenima fa al seu marit laquofarces feu de la mullerraquo i la referegravencia positiva a lrsquouacutes de

la parla valenciana de Jerogravenima Beneito per part de la reina Germana (cal recordar

que eacutes la llengua que utilitza tambeacute al 2n prograveleg de la LV)

(1) 1a jornada D8r

Dijo dontildea Jeroacutenima mujer de Joan Fernagravendez -Senyores iexclquin predicador de

bulles falses eacutes mon marit Norsquon prengau ninguna que totes les que ell predica

porten a lrsquoinfern

Respondiole su marido -Mujer engantildeada vais que poco ha me aparecioacute una

mujer que murioacute de amores de su marido y diacutejome que era salvada por haber

tomado una bulla que yo preico Y es que ninguna mujer se puede salvar si no

muere de amores de su marido

Dijo dontildea Jeroacutenima su mujer -De tal marit com vos iquestqui pot morir drsquoamors

Que ja us diuen Joan farcer puix farces feu de la muller

La Reina rio mucho y dijo -Dontildea Jeroacutenima siempre querriacutea que hablaacutesedes en

valenciano que en vuestra boca es gracioso Las dos podemos cantar ldquoMal me

quieren mis comadres porque les digo las verdadesrdquo

A continuacioacute en els textos 2-5 cal destacar els sintagmes presents al prograveleg de

Ferrandis drsquoHeregravedia ldquovuestra mujer muy brava y celosardquo ldquobrava mujerrdquo

ldquoendiabladardquo i tambeacute les referegravencies a la brutiacutecia del personatge que confirmen

lrsquoafirmacioacute de Jerogravenima Beneito al text 3 del 2n prograveleg de LV i a la narracioacute de Lluiacutes

del Milagrave als textos 3 drsquoEC

74

(2) 3a jornada M3r-M3v

Dijo Joan Fernaacutendez -Don Luis Milaacuten mucho querriacutea saber coacutemo se ha de reiacuter

para alabar o para reprender Que yo nunca he oiacutedo ni visto risas que hablen

sino agora

Respondioacute don Luis Milaacuten -Sentildeor Joan Fernaacutendez razoacuten seriacutea que me

hubieacutesedes entendido las risas que me habeacuteis hecho hacer muchas veces Que

por responder a lo que me habeacuteis preguntado contareacute lo que a muchos

caballeros y a miacute nos contastes en el Real delante de su Excelencia Y dijistes

que viniendo muy tarde a dormir pasada media noche os desnudastes solo por

no ser sentido Despertoacute vuestra mujer muy brava y celosa rintildeeacutendoos mucho y

como le sobrase la razoacuten a vos os faltaba para responderle y siempre callando

os acostastes Y ella de muy enojada daacutendoos empujones os trajo hasta la orilla

al despentildeadero Y como os vistes tan apretado porque no os derribase de su

cama dijiacutestenos que le tirastes una puacutea y ella os dijo -iexclVade retro Satanaacutes que

mi marido no era tan sucio Y huyendo de la cama y vos tras ella le

respondistes Mujer iexclno soy Satanaacutes sino puerco espiacuten que cuando le aprietan

tira puas

(3) 6a jornada V4r

Joan Fernaacutendez sospiroacute y su mujer le dijo -Vos me par que sou lo que anava

venent sospirs per Valegravencia

Y eacutel respondioacute -Yo no los vendiacute mas ellos me vendieron cuando os vi

Diacutejole ella -iquestI per quegrave os han venut iquestPer quegrave jo us compri mercat per a mal

marit

Dijo eacutel -No por eso sino porque habiacutea de mercar brava mujer para sospirar

Que pensando que fueacuterades una maya sois una desmaya que siempre desmayo

de vuestra mala condicioacuten que hierbas son Que al meacutedico moro fui que me

sanase y para sanar me hizo estar en su casa ocho diacuteas acostado en una cama

llena de hierbas de montantildea y algunas de ellas punchaban que me haciacutean dar

voces

Y el moro deciacutea -Sufriacutes hierbas en vuesta casa para matar iquesty no sufrireacuteis para

sanar

75

Yo diciendo no sufrireacute y eacutel que siacute yo que no saacutelveme de eacutel como de vuestra

merced haciendo el puerco spiacuten

(4) 6a jornada d5r

El canonge -Jo soacute content si vos acabau amb la sentildeora dontildea Jerogravenima vostra

muller que menge de mi Que los cavallers que fan lo donoacutes ab cobles i cuentos

i gistes de tan poca vergonya com vos feu tots paren en ser alcavots de ses

mullers Sino digau lo cuento del porc espiacute i lo de lrsquoarmat que molt a costa

vostra i drsquoella fereu

Joan Fernaacutendez -iexclMira queacute tacha que teniendo bandos mi mujer conmigo me

armase yo Y estando tras una puerta de una caacutemara armado y desnudo entroacute

en busca miacutea diciendo -iquestA doacutende es este traidor de mi marido

Yo le dije -iexclHele aquiacute coacutemo os espera Y ella dio voces diciendo -iexclDones

correu que mon marit eacutes tornat orat Yo diacutejele -Mira cuaacuten endiablada y brava

sois que tengo de ir por casa siempre armado para valerme con vos Y ella

tornose a reiacuter y diacutejome -Axograve us val que jo us haguera mort si us trobara

desarmat Y hecimos paz

El canonge -Lo mal no estagrave en fer-ho sinoacute en dir-ho que beacute seacute jo que les dones

braves lo marit ben armat les amansa i a voltes no hi basta que hi ha menester

algun companyo que si mrsquohi portau a mi jo us posareacute tanta pau en vostra casa

que li podran dir ldquolo templum pacisrdquo com lo dels romans

(5) 3a jornada N2v

Dijo Joan Fernaacutendez -Si mi mujer no quisiese ser el marido terniacutea libertad de

irme a provar en esta aventura Que tan hombre me hallo para pelear con

hombres como mujer para resistir a mi mujer Y si alcanzase la hermosura no la

querriacutea sino para que una dama no dijese una mentira de celos porque se ha

dado a entender que ando tras una camarera suya Y cuando paso por su puerta

a hora de vueltas arremete a su criada y daacutendole pellicos le dice -iexclToma

porque te festeja don feo Y su criada le dice -iexclNo es sino don hermoso iexclNo es

sino don feo Alborotan toda casa hasta que las departen

Y si alcanzase la sabiduriacutea no la empleariacutea sino para saber cuando andan de

veras o de burlas los amores de esta criada de la dama de los pellizcos Diciendo

76

yo por un agujero que le hablo -Decidme por vuestra vida iquestandaacuteis conmigo de

burlas o de veras

Y respoacutendeme -Un diacutea de burlas y otro de veras porque veais quieacuten son las

mujeres

Y si alcanzase la ventura no la querriacutea sino para ganar de venturoso lo que

gano de porfiado Que diez antildeos los mejores de mi vida me ha costado una

moza aragonesa y diacuteceme cuando conmigo se enoja -iexclAndad para porfiado Yo

le digo -No soy sino venturoso en haberos alcanzado Y ella me dice -No sois

sino porfioso que nunca me fuistes agradoso Yo diacutegole -iexclAndad para moza Y

ella me dice -iexclAndad para viejo Yo le digo -Troquemos si pensaacuteis que os he

enojado Y respoacutendeme -Ya he trocado (Que bien troca quien mejora)

232 AFIRMACIONS SOBRE LLUIacuteS DEL MILAgrave

Les composicions enunciades per Joan Ferrandis al PB srsquoadrecen al seu company i rival

Lluiacutes del Milagrave Alguns drsquoaquests textos soacuten reelaborats a EC A diferegravencia dels

anteriors la repeticioacute no va acompanyada drsquouna multiplicitat de veus dialogravegiques

Majoritagraveriament els personatges que recullen les referegravencies del PB a EC soacuten el mateix

Joan Ferrandis i Lluiacutes del Milagrave i de forma significativa Diacutedac Lladroacute i el Duc

Lrsquoaparicioacute drsquoaquests dos darrers personatges no trenca amb la dualitat de veus que hem

indicat en aquest apartat De fet tant Lladroacute com el Duc juguen a favor de Lluiacutes del

Milagrave i aconsegueixen ennoblir el nostre autor

Els atacs de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia a Lluiacutes del Milagrave reben un tractament sorprenent al

diagraveleg perquegrave experimenten un moviment de retorn acusatiu al mateix Ferrandis a EC

Indico alguns dels passatges meacutes significatius on srsquoobserva aquesta caracteriacutestica al

segon text (laquoDijo Don Luis Milaacuten -Sentildeor Fernaacutendez pues quereacuteis que tenga pico

repicoraquo) a la glossa que Lluiacutes del Milagrave fa del poema Durandarte que havia estat adaptat

per Ferrandis com un atac al Milagrave (laquoDuro en el arteraquo) o a la intervencioacute del Duc tot

informant que Joan Ferrandis havia estripat les cobles fetes contra Milagrave quan aquesta

77

era la peticioacute que Heregravedia feia respecte a les del rival en el PB110

TEXTOS 1

PB (125v)

Respuesta de don Joan Fernaacutendez a don Luis del Milaacuten en la cual le tacha que ha

perdido mucho del tantildeer

()

Pues no podeacuteis acertar

en trovar ni componer

danza que vuestro tantildeer

es tantildeer para danzar

Con todo es mala fortuna

que esteacuteis del tantildeer sin duda

como mochacho que muda

que no os queda voz ninguna

Cantar mal y porfiar

Canta que aunque mal canteacuteis

cantaacuteis mejor que tantildeeacuteis

EC (D3v)

Respuesta de Joan Fernaacutendez

-Vos sois muy buen danzador

y danzaacuteis para reiacuter

Del son os veo salir

para ser gran tantildeedor

Harto fue salir del son

sacarnos como a desastre

a mis vestidos y razoacutenhellip

110 Veure els textos 4 drsquoaquest punt del treball

78

OBSERVACIONS

En aquests textos Joan Fernagravendez critica a Lluiacutes del Milagrave perquegrave assegura que no eacutes un

bon trobador o poeta mitjanccedilant els infinitius laquotrovarraquo i laquocomponerraquo al PB i assegura

que eacutes meacutes hagravebil com a muacutesic i que sap sonar lrsquoinstrument per dansar (laquodanza que

vuestro tantildeer es tantildeer para danzarraquo) tot i que al text drsquoEC afirma que la seva dansa eacutes

per fer riure (laquoVos sois muy buen danzadory danzaacuteis para reiacuterraquo) De fet cal recordar

que Lluiacutes del Milagrave destaca per una obra musical El Maestro on algunes de les seves

composicions de caragravecter improvisatori i contrapuntiacutestic soacuten aptes per ser ballades com

les pavanes

TEXTOS 2

PB (129r-v)

Respuesta de don Joan Fernaacutendez en la cual nota a don Luis de los malos consonantes y

responde al apodo y juntamente dice que aquellas coplas su tiacuteo don Luis Milaacuten el loco

se las dese ayudar a hacer y porque se entienda de cual don Luis habla porque hay otro

primo suyo declaacuterase

PB (130r)

()Tiene quebradas las alas

y el pico aquesta dolencia

que enfadaacuteis toda Valencia

de leer coplas tan malas

EC (T8r)

Dijo el Duque -Don Luis Milaacuten alegremente habeacuteis cantado los gozos de amor

Sepamos por quieacuten los cantastes Que si fue por vuestro primo don Pedro Milaacuten habeacuteis

sido muy galaacuten por mostrar que gozos sienten en amar aunque tengan disfavores los que

riacuteen en amores

EC (K1r)

Dijo la Reina -Yo no me apartareacute de la razoacuten que por mis damas no quiero tener pasioacuten

sino por don Pedro Milaacuten que es mi galaacuten

79

EC (D6r)

Dijo Joan Fernaacutendez

-Don Francisco vos no quereacuteis acabar de conocer ese Milaacuten Por eacutel se dijo El mal del

milano las alas quebradas y el pico sano

Dijo Don Luis Milaacuten -Sentildeor Fernaacutendez pues quereacuteis que tenga pico repico

OBSERVACIONS

Els textos 2 presenten dos elements significatius El primer eacutes la referegravencia i posterior

identitat drsquoun cosiacute de Lluiacutes del Milagrave Pedro Milagrave que la virreina Germana de Foix

apreciava molt (K1r) i lrsquoalmiddotlusioacute a un oncle anomenat apelmiddotlat laquoLuis Milaacuten el locoraquo111

El segon element consisteix en la citacioacute que fa Ferrandis drsquoun refrany que srsquoatribueix a

Lluiacutes del Milagrave tot jugant amb el seu cognom laquoEl mal del milano las alas quebradas y

el pico sanoraquo que segons el Diccionario de la lengua castellana (Madrid 1734)

srsquoaplica a aquells que essent covards parlen de valenties i fan ostentacioacute del valor que

no tenen

111 Tal i com he indicat a lrsquoapartat 12 Villanueva (2011) fonamenta les seves hipogravetesis sobre la identitat de lrsquoescriptor drsquoEC a partir drsquoaquestes referegravencies

80

TEXTOS 3

PB (138rv)

Respuesta de don Joan Fernaacutendez a don Luis del Milaacuten en la cual encaja el romance de

Durandarte vuelto a don Luis

()

Romance

iexclDuro en el arte duro en el arte

duro trovador forzado

Acordaacutersete debiacutea

de aquel coloquio pasado

cuando en bajas invenciones

ocupabas tu cuidado

Yo publiqueacute la respuesta

en campo por ti aplazado

cuando yo era tu amigo

de tu tantildeer namorado

El tantildeer desconocido

por mal trovar has trocado

Palabras son lisonjeras

por miacute creiacutedas de grado

de que quedo mal conmigo

de haberlo muy mal pensado

Que si yo mudanza hice

mal consejo lo ha causado

y este mal recaudo ha sido

estando vos desterrado

Mas si desta vez no os creo

que muera desesperado

Villancico y desecha

Mejor que os cuadra el romance

os prometo de glosarle

si no me rogaacuteis que calle

81

Rogar y auacuten prometer

si lo dejo de glosar

que no os habeacuteis de curar

de trovar ni componer

y pues sabeacuteis el tantildeer

mejor que nadie acertarle

tantildeeacute si quereacuteis que calle

EC (Hv-H4v)

Dijo don Luis Milaacuten -Sentildeora dontildea Mariacutea no he visto descuido con tan buen adobo como

este que vuestra merced ha adobado No le ponga tal nombre que no ha sido sino

cuidado para que yo oyendo palabras tan cuerdas lo fuesen las de mi vihuela que

remedando armoniacutea de tan dulce conversacioacuten saqueacute el mal espiacuteritu de la envidia del

cuerpo de Joan Fernaacutendez como haciacutea el arpa de David al rey Saul Y por hacer lo que

me rogoacute don Diego lo primero que cantareacute seraacute la glosa que hice al romance de Belerma

y Durandarte cuando se dejoacute de servirla y es esta

Ya no es eacutel perdido staacute

el que no cura de fama

que el galaacuten sin servir dama

fuera de camino va

iexclVuelve vuelve caballero

no quieras desesperarte

Que en tu amor tan verdadero

siempre seraacutes tuacute el primero

iexclDurandarte Durandarte

iquestCoacutemo staacutes de ti tan fuera

que tan fuera staacutes de miacute

Menos de ti conociacute

que si no te conociera

No te venza la pasioacuten

sino la de enamorado

82

y a mayor satisfaccioacuten

prueba y tente a la razoacuten

buen caballero probado

No steacutes tanto sin acuerdo

pues tan acordado eras

que en las burlas y las veras

nadi se halloacute maacutes cuerdo

Para tu mortal dolor

gran remedio te seriacutea

que de aquel tan gran favor

aceptarte servidor

acordaacutersete debriacutea112

Quien del tiempo se olvida

el tiempo se olvida de eacutel

mucho es para siacute cruel

quien lo fue para su vida

Tanto un tiempo te acordabas

cuanto fuiste envidiado

y pues todo lo alegrabas

muestra ser lo que mostrabas

de aquel buen tiempo pasado

No parece que pasaba

cuando el tiempo entreteniacuteas

las tinieblas despediacuteas

y la noche se aclaraba

Tus mayores devaneos

eran en ti perficiones

pues que fueron tus arreos

cuando en justas y en torneos

cuando en galas y envinciones 112 Mantinc la forma ldquodebriacuteardquo sense regularitzar per tal de mantenir la megravetrica del vers

83

Nunca fue tal amador

en amar como tuacute fuiste

siempre alegre sobre triste

por no descubrir favor

No porque te hice favores

a mi costa y a tu grado

sino alivio de dolores

pues penando sin clamores

publicabas mi cuidado

Tu mirar fue por mirarme

con acatamiento y honra

nuca fuiste a mi deshonra

sino para maacutes honrarme

Durandarte soliacuteas ser

y dudo haberte conocido

porque staacutes sin conocer

sin oiacuter hablar ni ver

agora desconocido

Estos ruegos no lo son

pues que yo doy por testigo

lo pasado y lo que digo

abonando mi intincioacuten

No te ruego yo por miacute

pues lo tienes tan probado

Lo que te ruego es por ti

que no siendo tuacute sin miacute

di iquestpor queacute me has olvidado

Respuesta de Durandarte

Ya sentildeora no soy yo

pues no sois sentildeora vos

La que se sirve de dos

84

nunca amor en ella entroacute

Razoacuten hay de sospechar

que burlaacuteis mucho de veras

pues mudaste en mudar

con las obras el hablar

Palabras son lisonjeras

Si tan grande voluntad

tan abierta nos mostrara

yo no viera cara a cara

tanto vuestra crueldad

Voluntad tan verdadera

nunca tan mal se ha pagado

pues me he visto en vos quieacuten era

por lo que mostraacuteis a fuera

sentildeora de vuestro grado

En mis ojos mostrareacute

siempre seros tan amigos

cuanto vos muy enemigos

los hecistes sin porqueacute

Mientras ojos miraraacuten

bien veraacuten cuanto yo os quise

y por lo que en miacute veraacuten

todos os preguntaraacuten

que si yo mudanza hice

Si alguacuten tiempo os quejaacuteis

no hay razoacuten para quejaros

pues mostraacuteis apiadaros

de quien no os apiadaacuteis

Si se viene a tocar

lo que habeacuteis falsificado

en la piedra de mi amar

85

se veraacute que mi mudar

vos sentildeora lo habeacuteis causado

Yo querriacutea maacutes no puedo

no decir lo que se muestra

que lo que es a culpa vuestra

de verguumlenza tengo miedo

Y aunque en damas no es tan mal

no tener ley en no veros

siendo yo tanto leal

en vos fue maacutes que mortal

pues amastes a Gaiferos

Y si esto a vos infama

sabeos esta razoacuten

que en nosotros es traicioacuten

lo que no es traicioacuten en dama

El quejar solo me queda

a mi triste agraviado

pues fortuna siempre rueda

imposible era star queda

cuando yo fui desterrado

Es la ley en los destierros

sufrir pena por un yerro

mas en mi triste destierro

yo la sufro por dos yerros

El otro fue vos consentir

servidor en mi viaje

que por esto he de morir

por sufrir y maacutes sufrir

y por no sufrir ultraje

86

Como si yo fuera traidor

me habeacuteis dado la sentencia

Haceacuteisme sin competencia

y diacutestesmes competidor

Nunca fue tan mala suerte

ni se vio tal desterrado

ni habraacute quieacuten lo concierte

y pues todo sabe a muerte

morireacute desesperado

Fin

EC (X8v)

Dijo don Diego

-Joan Fernaacutendez este soneto os va cantando

Joan arte Joan arte

buen caballero probado

acordaacutesete debriacutea

daquel buen tiempo pasado

de lo que pasoacute por vos

que diciendo muchas veces iexclSpejo miacuteo spejo miacuteo A una cara de luna de fuego que vos

serviacuteades que pensando que la motejaacutebades se enfadoacute

OBSERVACIONS

El romanccedil de Durandarte eacutes el motiu reiterat en aquests textos on apareix inserit i recreat

originagraveriament en funcioacute de lrsquoargument de cadascuna de les obres Cal distingir que al PB

apareix una adaptacioacute del romanccedil de Durandarte que fa Joan Ferrandis adreccedilant-la a Milagrave

En canvi a EC trobem una glossa del mateix Milagrave al romanccedil i una adaptacioacute burlesca

drsquoalguns versos per part de Diacutedac Lladroacute adreccedilada a Joan Ferrandis Aquesta composicioacute

literagraveria estagrave documentada en diferents canccediloners de lrsquoegravepoca113 i el mateix Lluiacutes del Milagrave

113 Segons Pan-Hispanic Ballad Project

87

va realitzar la versioacute musical del romanccedil a la seva obra per a viola de magrave El Maestro

publicada a Valegravencia lrsquoany 1535114

TEXTOS 4

PB (146v)

Escribe don Joan Fernaacutendez a don Luis del Milaacuten en boca de Martiacuten Ponce

Lo que de vos me lastima

y a todos maacutes importuna

es quebrando tanta prima

no rasgar copla ninguna

EC (D4v) Intervencioacute del Duc

Yo doy por tan buenas vuestras coplas que no seacute a quieacuten dar la mejoriacutea despueacutes que se ha

mejorado Joan Fernaacutendez en rasgar las malas coplas que por mal consejo hizo contra don

Luis Milaacuten

(httpsdeptswashingtoneduhispromoptionalballadactionphpigrh=0604 setembre 2015) Canc de Constantina f63 Canc general ed de 1511 f137 Canc de rom s a f237 Canc de rom 1550 f 251 y Silva de 1550 tI f161 Primavera y Flors de Romances n180 vol II pp307 114 Querol (2005 64-68)

88

24 CONCLUSIONS

Tal i com he explicat als punts anteriors eacutes EC qui presenta una caracteritzacioacute meacutes

completa dels personatges que apareixen a les obres de Joan Ferrandis El gegravenere narratiu

del diagraveleg facilita la incorporacioacute drsquoun nombre important drsquoescenes i drsquoesdeveniments de

situacions i de contrastos a diferegravencia del prograveleg de LV i del conjunt poegravetic PB Per tant

lrsquoelement de la ficcioacute esdeveacute rellevant en el diagraveleg

El cortesano recull una gran part de les informacions aportades per aquestes dues obres en

vers tot presentant una realitat fictiacutecia molt meacutes complexa a causa de la seva estructura

genegraverica (un diagraveleg que inclou diversos gegraveneres poegravetics i narratius) la seva extensioacute aixiacute

com la diversitat drsquoespais i de personatges Reelabora material literari sobre uns

personatges homogravenims a drsquoaltres histograverics que apareixen a les obres anteriors de Ferrandis

drsquoHeregravedia A traveacutes de la diacronia existent entre les tres obres constatem relacions de

tipus temagravetic ja que cadascuna drsquoelles presenta de forma original trets que soacuten recollits

literalment o reelaborats per altres Tal i com he indicat amb anterioritat el text meacutes antic

-el prograveleg de LV- ens aporta dades relatives al matrimoni de Ferrandis i Jerogravenima Beneito

(tot i que estiguin imitant-hi uns coneguts seus) que seran reiterades i ampliades als dos

textos posteriors El PB aporta molts elements sobre la caracteritzacioacute de Ferrandis i del

Milagrave com a personatges i com a rivals literaris i una interessant composicioacute que confirma

la caracteritzacioacute de la muller de Joan Ferrandis presentada al prograveleg de LV amb algunes

referegravencies a Francesc Fenollet Soacuten caracteritzacions que resten adscrites a aspectes molt

concrets gairebeacute caricaturescos de cadascun drsquoells de Jerogravenima Beneito la relacioacute

matrimonial amb Ferrandis drsquoHeregravedia i les infidelitats drsquoaquest darrer de Lluiacutes del Milagrave

la seva condicioacute de muacutesic trobador i amic o rival drsquoHeregravedia de Francesc Fenollet la seva

amistat amb Joan Ferrandis Per tant els dos textos aporten diferents aspectes a la

caracteritzacioacute dels personatges drsquoEl cortesano amb un de comuacute a tots tres Joan Ferrandis

drsquoHeregravedia Aquest treball de recreacioacute de materials literaris del prograveleg de LV i del PB a

partir dels textos del manuscrit datat el 1555 permeten justificar la hipogravetesi drsquouna

redaccioacute forccedila posterior drsquoEC malgrat que srsquoambienti en els anys 30

89

CAPIacuteTOL 3 DIAgraveLEG LITERARI I ENSALADA MUSICAL AL RENAIXEMENT

VALENCIAgrave

31 CARACTERIacuteSTIQUES DIALOgraveGIQUES DrsquoEL CORTESANO

El gegravenere del diagraveleg al Renaixement va gaudir drsquouna gran llibertat compositiva si tenim en

compte la gran produccioacute drsquoobres adscrites a aquest motlle genegraveric al llarg del segle XVI

De fet els tractats o poegravetiques que reflexionen sobre el gegravenere soacuten molt tardanes

apareixeran en plena Contrareforma Destaquen les de Carolo Sigonio (De dialogo liber

1562) Castelvetro (a la seva exposicioacute de la Poegravetica drsquoAristogravetilhellip 1570) Torcuato Tasso

(Dellrsquoarte del dialogo 1585) entre drsquoaltres115 Com a caracteriacutestica comuna comparteixen

la voluntat de reflectir o mimetitzar una conversa en dos o meacutes interlocutors amb una

intencioacute sovint didagravectica perograve sovint trobem una segraverie de diagravelegs que redueixen la

reflexioacute teograverica sobre el tema i ens ofereixen la realitat conversacional en un primer pla

apreuant especialment la ficcioacute Eacutes el cas drsquoEC on la ficcioacute conversacional presenta amb

efectivitat les diversions i les converses de la cort de la virreina Germana de Foix i el Duc

de Calagravebria mitjanccedilant la incorporacioacute de gegraveneres menors com les narracions breus

(facegravecies apotegmeshellip) composicions liacuteriques (romanccedilos glosses i sonets) o la narracioacute

drsquoespectacles escegravenics que tenen lloc als jardins del palau116

El diagraveleg de Milagrave preteacuten representar la cort dels Ducs de Calagravebria aquest verb indica

lrsquoopcioacute preferent de lrsquoautor pel caragravecter mimegravetic del diagraveleg envers el demostratiu on

predomina la dissertacioacute o lrsquoargumentacioacute drsquoidees Per aconseguir la mimesi

conversacional Vian Herrero117 descriu diferents aspectes interessants perquegrave ajuden a

analitzar un gegravenere hiacutebriacuted com el diagraveleg En el cas drsquoEC destaco el dramatisme i

lrsquoimmediatesa escegravenica la familiaritat i la distensioacute les circumstagravencies i lrsquoemotivitat

Segueixo el seu paradigma per a lrsquoanagravelisi i per interpretar la importagravencia de lrsquoelement

mimegravetic al diagraveleg valenciagrave que compta amb la presegravencia drsquoun autor i un lector que no

esdevenen indiferents a allograve que hi succeeix

Para ello conviene tener presente que autor y lector estaacuten siempre presentes en el

diaacutelogo si se entiende este como modelo reducido de comunicacioacuten literaria El

115 Vian Herrero (19927) 116 Solervicens (2005 36-42) 117 Vian Herrero (1998)

90

autor no es un testigo imparcial y establece relaciones de distinta iacutendole con cada

uno de los interlocutores y a traveacutes de ellos con el lector 118

311 DRAMATISME I IMMEDIATESA ESCEgraveNICA TIPUS DrsquoACOTACIONS A EL

CORTESANO

Les acotacions enunciatives indiquen la presegravencia o actuacioacute drsquoun personatge dissociant-

se de lrsquoaccioacute dialogravegica

Dijo la Reina -[hellip] Canoacutenigo direacuteis de mi parte a las damas que mantildeana habiacutean de

venir a la fiesta que el Duque mi sentildeor la manda alargar hasta despueacutes de mantildeana

por estar occupado y que no dejen de acudir por nos hacer placer (Q5r)

Dijo el paje -Sentildeor don Luis Milaacuten mi sentildeora y las sentildeoras que arriba staacuten mueren

de deseo de veros y oiacuteros Y dicen si vuestra merced tiene el mismo deseo podreacuteis

cantar lsquoNunca fuera caballero de damas maacutes bien queridorsquo (G7v)

Les descriptives soacuten les meacutes frequumlents i descriuen lrsquoaspecte els gestos i les actituds dels

personatge o les coordenades de temps i drsquoespai que emmarquen el diagraveleg

Dijo don Diego Ladroacuten -iexclDon Luis Milaacuten vamos vamos Que yo tomo de la mano a

don Luis Milaacuten diciendo iexclSentildeoras iexclHe aquiacute Orpheo que yo le querriacutea maacutes feo (G7v)

Dijo Joan Fernaacutendez -Don Francisco Mastrescuela pareceacuteis pues habeacuteis entrado en

esta disputa como a determinador con decir que don Luis Miaacuten y yo vamos tras lo

imposible dicieacutendonos lo que el refraacuten dice (Tras lo imposible van los locos) (I2r)

Les acotacions impliacutecites expressen les dades de presegravencia o actuacioacute drsquoun personatge i

infereixen informacioacute de les intervencions drsquoalgun dels interlocutors

Dijo don Diego -Yo quiero departir estos motes para que mejor acabemos el diacutea

Vamos a casa de Joan Fernaacutendez que hay una visita de damas y son dontildea Menciacutea y

dontildea Menciacutea y dontildea Luisa y dontildea Violante y dontildea Castellana cuatro strellas Y estaacuten

118 Vian Herrero (1998178)

91

esperando una farsahellip (I4v)

Vino don Luis Milaacuten y dijo -iexclAh sentildeor don Francisco Henos aquiacute ya con nuestras

damas La sentildeora dontildea Menciacutea os estaacute sperando al cabo de la scalera que no se

alcanza esto de damas (N6v)

[Canonge Ster] A Joan Fernagravendez veig a la finestra de sa casa amb sa muller

espantac estic Pau eacutes esta de hostaler catalagrave que mai la fa amb sa muller sinoacute quan

la vol enganyar (Q6r)

I en darrer lloc podem observar les acotacions enllaccedilades amb lrsquoargumentacioacute dialogravegica i

amb els interlocutors que sovint serveix de nexe entre les distintes parts del diagraveleg En el

cas drsquoEC les referegravencies a lrsquoexhortacioacute que les dames fan per tal que Lluiacutes del Milagrave

escrigui lrsquoobra al prograveleg dins la ficcioacute literagraveria esdevenen una mostra drsquoaquest tipus

drsquoacotacioacute

El Duque y la Reina se holgaron muchos destas cortesaniacuteas destos caballeros y damas

y dijo -Bien seriacutea que don Luis Milaacuten pusiese por obra el Cortesano que le mandaron

las damas que hiciese (E4V)

Dijo el Duque -Don Luis Milaacuten iquesten queacute punto teneacuteis el Cortesano que las damas os

mandaron hacer

C Sentildeor ya staacute hecho y heme visto en una gran batalla por defenderle de quien

vuestra Excelencia oiraacuteraquo (g5r)

312 FAMILIARITAT I DISTENSIOacute

Soacuten diferents els recursos que segons Vian Herrero lrsquoautor pot utilitzar per tal

drsquoaconseguir una conversa familiar i fluiumlda EC contempla alguns drsquoells en intentar fer del

cortesagrave un home hagravebil amb la paraula eacutes a dir bon conversador De fet a la 1a jornada

(foli E4v) el Duc respon a la peticioacute de Lluiacutes del Milagrave sobre quines parts hauria de tenir

lrsquoobra i en una nota a marge a tall drsquoescoli trobem el seguumlent sintagma laquoReglas del

Cortesanoraquo i la primera regla que formula eacutes laquosaber hablar y callar donde es menesterraquo

Tot seguit cada personatge afegeix diferents aspectes que valoren del bon cortesagrave i

destaca la importagravencia que atorguen a lrsquouacutes de la paraula en puacuteblic Aixograve ens indica la

importagravencia del domini de lrsquooratograveria a EC perquegrave tal i com he indicat les converses dels

92

personatges seran lrsquoespai ficcional per caracteritzar-los En aquest sentit els recursos que

afavoreixen aquesta sensacioacute de familiaritat i distensioacute soacuten molt presents al diagraveleg de

Milagrave

bull ACUDITS O ldquoCHISTESrdquo I INVECTIVES O ldquoPULLESrdquo

Aquests elements linguumliacutestics que srsquoinclouen en les converses desvetllen un interegraves per

a la discusioacute aixiacute com amenitat en el to i si no ldquosagnenrdquo poden esdevenir un

instrument de seduccioacute afectiva i intelmiddotlectual entre els interlocutors

Dijo don Joan Fernaacutendez -Sentildeor don Luis pues sois colmena de miel acabad de

darmos a comer della sin abejas que hasta agora no la habemos gustado sin ellas

pues nos han picado vuestros motes Que todo lo tenemos por bien empleado

porque acabeacuteis el dulce panal de vuestro soneto

Dijo don Luis Milaacuten -Sentildeor Joan Fernaacutendez yo os agradezco pues no me habeacuteis

dicho colmenero que vuestra lengua lo queriacutea decir y vuestro seso no lo sufrioacute por

ser tan sabido como donoso Pues en vos se ve cuanto bien parece este dicho

Primero debe venir

al seso que no a la boca

la palabra pues nos toca

para dar muerte o vivir (F2v)

Don Francisco -[hellip] Y fuiste os apedreado como el gallo de carnestoliendas (Que

peor es que mochuelo quien sirve la sentildeora y para en ser mocero) El chiste que

hecistes sobre esto quiero decir pues tan bueno es para contar como para hacer

reiacuter y es estehellip (E3r)

Soacuten frequumlents les referegravencies i les criacutetiques als personatges que no utilitzen

adequadament aquests recursos i que per tant queden caracteritzats com a cortesans

de segona drsquoescadussera qualitat pel que fa a lrsquoeloquumlegravencia

Dijo Joan Fernaacutendez -Don Diego maacutes motes teneacuteis en el cuerpo que un mesoacuten

de camino Para general de mesoneros seriacuteades bueno pues no hay mesoacuten que

no steacute don Diego Ladroacuten en este mote

Ladroacuten de nadi

sino de miacute

93

De manera que si os perdemos hallaremos a don Diego Ladroacuten de mesoacuten en

mesoacuten (S4r)

bull ALmiddotLUSIONS A LA CONDICIOacute DE PARLAR

Segons Vian Herrero soacuten recordatoris destinats a implicar el lector i a fer-lo cogravemplice

de les diferents maneres de xerrar en les converses en les quals ldquoparticipardquo

Dijo don Diego Ladroacuten -Sentildeor don Francisco vos dijistes a don Luis Milaacuten que

debiacutea ser jugador de ajedrez y vos lo sois de espada de dos manos Pues con tanto

osar acometeacuteis a dos diciendo que don Luis y yo somos pajareros en amoreshellip

(F2r)

Dijo don Francisco -Bien os habeacuteis pagado don Luis Milaacuten Yo os doy la mejoriacutea

si me deciacutes quieacuten son las damas y porqueacute me dijeron laquodon Francisco pasa pasaraquo

Dijo don Luis Milaacuten -Las damas no direacute la causa porqueacute sacaron el nombre fue

porque pasaacutendovos por alliacute os cantoacute la una dellas este cantar lsquoPassau il tempo

que fuy enamoratorsquo (I4r)

En el cas drsquoEC criden lrsquoatencioacute algunes referegravencies adreccedilades pel mateix narrador al

lectoroiumlent que ultrapassen el propi univers literari i lrsquoimpliquen en el devenir dels

diagravelegs com un personatge meacutes Soacuten frequumlents en els moments en quegrave el narrador

introdueix o explica els espectacles teatrals que tenen un protagonisme significatiu a la

sisena jornada

En acabar Mastre Sapater abajaron a la huerta del Real donde hallaron un

aparato de la manera que oiraacuten (Z6r)

Y en ser delante la fuente para decir sus deseos el uno que en su mote

representaba ser el deseo quiso comenzar a decir lo que deseaba Quiso comenzar

a decir lo que deseaba y el otro que veniacutea armado le dijo razonando a modo de

diaacutelogo lo que oireacuteis en este razonamiento (a5r)

Representaron a Syringa y Apolo muy al natural dos grandes muacutesicos que

cantaron los romances que oireacuteis (e6r)

94

313 LES CIRCUMSTAgraveNCIES I LrsquoEMOTIVITAT

Aquest darrer aspecte que afavoreix lrsquoaspecte mimegravetic en el diagraveleg esdeveacute molt important

en aquelles obres que srsquoobren a tegravecniques narratives com la novella el conte lrsquoanegravecdota o

allograve que en lrsquoobra de Milagrave anomenareacute subgegraveneres de narrativa breu (sobretot la facegravecia i

lrsquoapotegma) Segons Vian Herrero soacuten formes narratives que fan uacutes de la narracioacute en

passat i que alguns cops poden estar en conflicte amb el present del diagraveleg Mitjanccedilant

aquests subgegraveneres un o dos interlocutors es converteixen en lsquonarradors interiorsrsquo que van

viure van escoltar van narrar o van veure algun esdeveniment que presenten a la resta

dels interlocutors Des drsquoaquesta perspectiva cal considerar el treball sobre la narrativa

breu a EC que tractareacute a la segona part drsquoaquest estudi

Fins aquiacute he destacat alguns dels aspectes explicats per Vian Herrero exemplificats a EC

per tal de demostrar com el diagraveleg valenciagrave aconsegueix potenciar lrsquoaspecte mimegravetic per

damunt del demostratiu En el capiacutetol 8egrave i final drsquoaquest treball en veurem alguns meacutes

En aquest sentit tambeacute els diferents subgegraveneres que conflueixen en el diagraveleg tenen un

paper important a lrsquohora de dibuixar i configurar la ficcioacute literagraveria tal i com veurem a

cadascuna de les parts drsquoaquest estudi De fet la intencioacute inicial (expressada al prograveleg) de

representar la cort i els seus protagonistes provoca que tota la obra estigui al servei

drsquoaquesta intencionalitat

95

32 EL CORTESANO I EL GEgraveNERE MUSICAL DE LrsquoENSALADA

La insercioacute de gegraveneres menors dins de lrsquoestructura compositiva del diagraveleg justifica la

connexioacute amb un nou gegravenere musical lrsquoensalada que es va conrear a la Peniacutensula Ibegraverica

i de manera important a les terres de parla catalana al llarg de tot el segle XVI El seu

compositor principal va ser Mateu Fletxa el Vell (Prades 1481-Poblet 1553)

Si tenim en compte la dimensioacute musical de Lluiacutes del Milagrave soacuten notables les semblances

entre el seu diagraveleg i la produccioacute musical valenciana contemporagravenia Cal destacar tres

aspectes a lrsquohora drsquoexplicar la semblanccedila drsquoaquest gegravenere literari-musical amb el diagraveleg

EC lrsquoorigen del terme les seves caracteriacutestiques i el tipus drsquoobres que el representen

Lrsquoestudi i edicioacute de Maricarmen Goacutemez Muntaneacute (2008) Las ensaladas (Praga 1581)

ens aporta informacioacute rellevant sobre aquest original gegravenere El Cancionero de Palacio

de les primeres degravecades del segle XVI esdeveacute el testimoni meacutes representatiu de les

primeres documentacions que es conserven del gegravenere El seu iacutendex ens indica

lrsquoexistegravencia drsquouna composicioacute anomenada ensalada la de Francisco de Pentildealosa amb la

ruacutebrica 438 ldquoTuacute que vienes de caminordquo (1515) Els estudiosos han destacat en el mateix

Canccediloner de Garcimuntildeoacutes ldquoUna montantildea pasandordquo a quatre veus Les definicions sobre el

gegravenere soacuten tardanes cal destacar la que Juan Diacuteaz Rengifo va escriure a la seva Arte

poeacutetica espantildeola publicada a Salamanca el 1592 119 Posteriorment Sebastiaacuten de

Covarrubias ens ofereix la segona definicioacute que conservem publicada al seu Tesoro de la

lengua castellana o espantildeola (Covarrubias 1611354) 120 Rengifo i Covarrubias

coincideixen en destacar la varietat de metres (canvis frequumlents de binari a ternari o a

lrsquoinreveacutes) i de llenguumles com a caracteriacutestiques meacutes significatives del gegravenere

La vida de lrsquoensalada va ser curta ja que va desaparegraveixer al segle XVII Destaca lrsquouacutes 119 laquoEs una composicioacuten de coplas redondillas entre las cuales se mezclan todas las diferencias de metro no soacutelo espantildeoles pero de otras lenguas sin orden de unos a otros al albedriacuteo del poeta y seguacuten la variedad de letras se va mudando la muacutesica Y por eso se llama ensalada por la mezcla de metros y sonadas que llevaraquo 120 laquoENSALADA () Y porque en la ensalada echan muchas hierbas diferentes carnes saladas pescados azeytunas conservas confituras yemas de huevos flor de borraja grageas y de mucha diversidad de cosas se haze un plato llamaron ensaladas un geacutenero de canciones que tienen diversos metros y son como centones recogidos de diversos autores Eacutestas componen los Maestros de Capilla para celebrar las fiestas de la Natividad y tenemos de los autores antiguos muchas y muy buenas como El Molino La Bomba El Fuego La Justa El Chilindroacuten amp c Este modo de miscelaacuteneas compararon los antiguos al plato de ensalada hellipraquo

96

creatiu que fa de cadascun drsquoaquests codis artiacutestics sobretot a traveacutes de diferents recursos

expressius que es concreten en el contrapunt i en lrsquouacutes de lrsquohumor entre drsquoaltres i que

srsquoenriqueix amb la varietat linguumliacutestica de cadascuna de les peces que formen lrsquoensalada

Aixiacute doncs cal considerar tres aspectes fonamentals en la seva caracteritzacioacute

sect Lrsquouacutes del multilinguumlisme per tal de fer un uacutes hagravebil i luacutedic de la contaminacioacute

artificial de llenguumles

sect La utilitzacioacute drsquoelements literaris diversos com romanccedilos o villancets o drsquoaltres

recursos expressius construiumlts a partir de les onomatopeies les interjeccions i les

almiddotliteracions Tot plegat amb la funcioacute de crear una almiddotlegoria del tema central

sect Lrsquoaspecte musical mitjanccedilant la polifonia basada en cors duos i solos amb un uacutes

frequumlent del contrapunt i amb una interessant i sorprenent barreja de ritmes i de

canvis de compagraves

Cal destacar que a lrsquoensalada la muacutesica solia estar al servei del text literari reforccedilant la

seva expressivitat i incluacutes afavorint certs recursos dramagravetics en la seva realitzacioacute davant

el puacuteblic Els diferents estudiosos contemporanis del gegravenere indiquen lrsquoexistegravencia drsquouna

ensalada des drsquouna visioacute estrictament literagraveria121 Sovint la finalitat drsquoaquestes peces que

generalment responen a una temagravetica religiosa i nadalenca eacutes la drsquoilmiddotlustrar el lema llatiacute

laquoCastigat ridendo moresraquo fent uacutes de lrsquohumor per tal drsquoaconseguir la reforma dels mals

costums a traveacutes de la seva ridiculitzacioacute En relacioacute a la temagravetica Goacutemez Muntaneacute ha

destacat el caragravecter religioacutes de gran part de les ensalades de Mateu Fletxa i dels altres

autors que van conrear el gegravenere entre els quals cal destacar Bartolomeacute Caacuterceres Pere

Vila Mateu Fletxa el Jove i Joan Brudieu Destaco una ensalada Las cantildeas per la seva

temagravetica profana que presenta paralmiddotlelismes amb el moacuten fictici drsquoEC Actualment no en

conservem la muacutesica nomeacutes la seva lletra Srsquohi descriu de forma almiddotlegograverica el joc de

canyes entre dos bagravendols lrsquoAmor capitaneja el primer bagravendol que esdevindragrave guanyador

121 Higini Anglegraves (195442) laquoLiterariamente la ensalada es una composicioacuten poeacutetica en que se entremezclan versos de otras poesiacuteas conocidasraquo Preciado (1987459) laquoLa ensalada es un geacutenero literario musical esceacutenico tiacutepicamente espantildeol del siglo XVIraquo Valcaacutercel (1988150) laquoLiterariamente la ensalada se caracteriza por una gran libertad utilizando toda clase de metros espantildeoles y extranjeros textos en latiacuten y catalaacuten y palabras en franceacutes portugueacutes e italianoraquo

97

amb quatre cavallers (Favor Regal Delit i Content) vestits de color blau i morat i la

Majestat el segon protagonitzat per les quatre virtuts cardinals (Prudegravencia Justiacutecia

Fortalesa i Tempranccedila)

Si tenim en compte les caracteriacutestiques drsquoaquest gegravenere i les variacions que possiblement

va protagonitzar al llarg del segle XVI per exemple la possibilitat de fer ensalades amb

una temagravetica profana com hem vist a Las cantildeas observem que el diagraveleg del Milagrave teacute

moltes semblances amb aquest motlle musical Tres dels elements fonamentals de

lrsquoensalada soacuten tractats de forma semblant a EC el linguumliacutestic el literari i el musical Eacutes

significativa la varietat de llenguumles que hi apareixen ja que estagrave escrit majoritagraveriament en

castellagrave perograve alhora fa uacutes de llenguumles com el catalagrave lrsquoitaliagrave el portuguegraves i el llatiacute122 Eacutes

voluntat de lrsquoautor fer uacutes de tot aquest ventall linguumliacutestic i aixiacute ho manifesta a lrsquoinici i al

final de lrsquoobra123 De la mateixa manera que Covarrubias utilitzava la translacioacute del plat

gastronogravemic a la composicioacute literari-musical en descriure les caracteriacutestiques de la seva

estructura podem establir cert paralmiddotlelisme entre lrsquoensalada i lrsquoEC Milagrave crea un diagraveleg

amb un concepte genegraveric similar al drsquoensalada capaccedil drsquoencabir tot tipus de peces literagraveries

menors tant liacuteriques (romanccedilos canccedilons lemes sonets) i narratives (facegravecies

lsquoexemplumrsquo) com textos liacuterics que reflectien una pragravectica escegravenica dins la trama de

ficcioacute del diagraveleg (La Festa de Maig La Farsa dels cavallers de Sant Joan) que

acompanyen la recitacioacute i el cant dels diversos personatges afavorint la seva

caracteritzacioacute dins lrsquoobra Tot plegat amarat drsquoun sentit de lrsquohumor molt proper al de

lrsquoensalada i desenvolupat per Milagrave a traveacutes dels diferents mecanismes que li ofereix el

codi literari

Arribats a aquest punt no podem oblidar que Lluiacutes del Milagrave destaca per la seva faceta de

teograveric i muacutesic contemporani ja que eacutes un reconegut especialista en viola de magrave De fet el

seu personatge en el nivell diegegravetic aixiacute ens ho manifesta quan eacutes lloat per les seves

habilitats vocals i instrumentals tal i com podem comprovar en alguns passatges al llarg

de lrsquoobra 124 Tot i que no tenim coneixement que el nostre muacutesic fos compositor

122 Aquest aspecte eacutes objecte drsquoestudi al capiacutetol 8egrave drsquoaquest treball 123 laquoHaciendo que hablen en nuestra lengua valenciana como ellos hablaban Pues muchos que han escrito usaron scribir en diversas lenguas para bien representar el natural de cada unoraquo (A3r) laquoLa intincioacuten miacutea en este Cortesano ha sido representar todo lo que en Corte de Priacutencipes se trata diversidad de lenguas por las naciones que suele tenerraquo (g8v) 124 laquoDijo don Diego -No respondo a vuestra lengua por maacutes presto oiacuter tantildeer vuestras manosrdquo

98

drsquoensalades no ha drsquoestranyar-nos que la seva obra tingui similituds compositives amb

aquesta composicioacute literagraveria-musical contemporagravenia la qual a meacutes era molt en voga a la

seva egravepoca (destaco en aquest sentit lrsquoensalada La Viuda que ha estat interpretada a

partir de la relacioacute amb els Ducs de Calagravebria i la seva cort De fet Muntildeoz125 identifica

certs paralmiddotlelismes meacutes aviat ressonagravencies entre la lletra de gran part de les ensalades i

alguns textos drsquoEC que possiblement nrsquointensifiquen la vinculacioacute a un mateix ambient

sociocultural entre les quals destaquem

sect Los chistes (15341535) La ressonagravencia estagrave protagonitzada per la referegravencia del

mateix tiacutetol lrsquoautor atorga a Joan Ferrandis drsquoHeregravedia lrsquoadaptacioacute drsquoaquest

subgegravenere literari (chiste) i a EC apareixen moltes referegravencies a lrsquouacutes del subgegravenere a

la pragravectica ficcional

sect La negrina (15351536) Muntildeoz destaca en aquesta ensalada lacuteuacutes del

plurilinguumlisme tal i com srsquoutilitza tambeacute a EC del Milagrave

sect La caccedila (15361537) Tal i com indica el tiacutetol apareix la pragravectica de la cacera tal i

com sersquons narra a la primera jornada drsquoEC

sect El jubilate (1538) Srsquohi identifiquen lrsquouacutes de diferents fonts literagraveries com EC la

repeticioacute dels versos 21-28 en relacioacute al batxiller Molina al diagraveleg i lrsquouacutes de la

muacutesica de la Gallarda n 6 de Lluiacutes del Milagrave als vv17-20

sect La bomba (1541) Aquesta ensalada incorpora versos i expressions portugueses que

EC tambeacute presenta especialment en les facegravecies sobre portuguesos Tambeacute conteacute

referegravencies literagraveries que trobarem a la narracioacute del Milagrave especialment les

(G6v) ldquo[Diu Lluiacutes del Milagrave] Y por hacer lo que me rogoacute don Diego lo primero que cantareacute seraacute la glosa que hice al poema de Belerma y Durandarte cuando se dejoacute de servirlaraquo (G7v) laquoDijo la sentildeora dontildea Mariacutea -Pareacuteceme que convidamos don Luis Milaacuten a una vihuela y daacutemosle a comer palabras Callemos que es gran desacato que su tantildeer calle por nuestro hablar Y este descuido que hemos tenido merece ser perdonado pues oyeacutendole hablar hace olvidar su tantildeer y tantildeendo se olvida su hablarraquo (H1v) laquoDon Diego-Y vos con el romance que habeacuteis cantado de la batalla de Roncesvalles me habeacuteis sanado de mal franceacutes que teniacutea defendiendo la error francesa contra la verdad espantildeolaraquo (H1v) 125 Muntildeoz (2001 2139)

99

referegravencies a ldquola gala ginetardquo en les narracions protagonitzades per Diacutedac Lladroacute

sect Las cantildeas Correspon a una diversioacute cortesana que mostra similituds amb els

torneigs que apareixen a EC Personalment crec que eacutes lrsquoensalada que meacutes

paralmiddotlelismes objectius manteacute amb lrsquoEC possiblement eacutes el fet de ser de temagravetica

de caragravecter profagrave el que afavoreix aquesta apreciacioacute

A banda drsquoaquestes ressonagravencies tal i com he justificat anteriorment cal considerar com

el gegravenere de lrsquoensalada manteacute amb el diagraveleg del Milagrave un gran paralmiddotlelisme La utilitzacioacute

dels mateixos elements que a lrsquoensalada com la barreja de gegraveneres de temagravetiques o de

llenguumles entre drsquoaltres aconsegueix construir un gegravenere superior el diagraveleg que els recrea

i els disposa per a una finalitat artiacutestica suggeridora molt relacionada amb el model de

cortesagrave ldquodoctus et facetusrdquo que es posa de moda en les corts hispagraveniques de la primera

meitat del segle XVI Tots dos responen a una mateixa actitud i a un mateix gust cultural

localitzat a la Valegravencia de la primera meitat del segle XVI que es concreta drsquouna manera

contundent en una clara voluntat de transposicioacute de models Posteriorment durant el segle

XVII lrsquouacutes del terme ldquodiagravelegrdquo srsquoamplificaragrave i arribaragrave a designar obres que integren

diversos motlles formals per exemple els relats de successos

100

SEGONA PART LES NARRACIONS BREUS A LES CONVERSES

DrsquoEL CORTESANO

CAPIacuteTOL 4 NARRACIONS BREUS I CARACTERITZACIOacute DE PERSONATGES

41 EVOLUCIOacute I CLASSIFICACIOacute DE LA NARRATIVA BREU DE LrsquoEDAT

MITJANA AL RENAIXEMENT

Com he justificat a la primera part el diagraveleg de Lluiacutes del Milagrave mostra el seu caragravecter

mimegravetic mitjanccedilant les converses dels diferents personatges de la cort com soacuten els ducs

els cortesans o els patges Tal i com ha indicat en el prograveleg i en lrsquoepiacuteleg del diagraveleg Milagrave

vol aconseguir presentar un model de cortesagrave real a la cort dels Ducs de Calagravebria

mitjanccedilant la ficcioacute En moltes ocasions les converses estan farcides de narracions breus

exemplars o facecioses o de dits breus i punyents adreccedilats a lrsquointerlocutor de poesies que

glosen les histograveries explicades de romanccedilos que amenitzen les vetllades cortesanes tot

plegat en un ambient plenament festiu on es representen espectacles de farses i magravescares

que diverteixen als cortesans En tot cas cal recordar que soacuten ells mateixos els

organitzadors i protagonistes que gaudeixen de la seva representacioacute Tot plegat un

conjunt de gegraveneres menors que srsquoinsereixen en lrsquoensalada dialogravegica

De manera especial les converses drsquoEC de Lluiacutes del Milagrave contenen un conjunt forccedila

important i alhora heterogeni de narracions breus al llarg de les sis jornades Els

personatges del diagraveleg soacuten els narradors que les expliquen en el transcurs de les converses

que hi mantenen amb diferents funcions i intencions Del conjunt de 101 narracions

inserides al diagraveleg el nombre meacutes rellevant de narracions lrsquointegren les facegravecies (67)

seguit dels apotegmes (30) i tambeacute del que podriacuteem anomenar un intent forccedila interessant

de lsquoprotonovellarsquo integrat per quatre narracions

La narrativa breu va ser un dels gegraveneres meacutes innovadors en els inicis del Renaixement

gragravecies a obres com el Liber Facetiarum (ed 1470) de Poggio Bracciolini i Il novellino de

Masuccio Salernitano (ed Nagravepols 1476) La literatura italiana de finals del XV va

conrear un tipus de narrativa breu que va representar una gran novetat tot i que tan sols

era la continuacioacute drsquouna tradicioacute ben arrelada a totes les cultures romagraveniques al llarg de

lrsquoegravepoca medieval La seva presegravencia oral i escrita havia estat constant a la nostra

literatura La brevetat drsquoaquestes narracions va afavorir la seva transmissioacute oral al llarg

101

del temps alhora que es posaven per escrit en diferents recopilacions (lrsquouacutenic testimoni del

qual disposem en lrsquoactualitat) Amb tot no formaven un corpus tancat i homogeni sinoacute

que hi destacaven per les diferents tipologies en raoacute de la finalitat o la temagravetica que sersquols

atorgava Els estudiosos han establert diverses classificacions per tal drsquoafavorir-ne

lrsquoestudi Essencialment nrsquohan assenyalat tres lrsquoexemplum homilegravetic el relat folklograveric i

lrsquoexemple antic 126

Els exemplum homilegravetics van ser introduiumlts a la predicacioacute a partir dels canvis sorgits al

IV Concili de Letran (1215) amb el nou tipus de predicacioacute que van inaugurar els ordes

mendicants La procedegravencia dels exemplum va ser heterogegravenia es van recollir narracions

de tipus religioacutes (dels Sants Pares de les obres hagiogragravefiques) i tambeacute de tipus popular

(plenes de personatges quotidians amb els quals els fidels srsquohi podien identificar) Els

relats folklograverics formaven part de la cultura oral i hi dominaven els aspectes cogravemics

erogravetics i obscens Aquesta tradicioacute oral ens ha arribat mitjanccedilant autors cultes que van

posar-la per escrit El proceacutes va implicar sovint una readaptacioacute dels materials narratius

cosa que ens allunyen actualment de la veritable essegravencia drsquoaquests textos Els exemples

antics tenen les seves arrels en les pragravectiques retograveriques i oratograveries de lrsquoAntiguitat

Constitueixen la pervivegravencia de la tradicioacute clagravessica del gegravenere i van ser difosos

especialment per religiosos al llarg del segle XV Van esdevenir interessants exemples

moralitzadors gragravecies als tractats de conducta com els espills de priacutenceps o els exemplaris

Cal tenir en compte que soacuten essencialment tres les deus que van alimentar aquest

devessall

1 La tradicioacute autogravectona popular o folklograverica

2 La tradicioacute oriental que arriba especialment a traveacutes de les traduccions de dues

colmiddotleccions Calila e Dimna i Sendebar a mitjans del segle XIII

3 La tradicioacute clagravessica a partir de models com lrsquoobra de Valeri Magravexim Facta e dicta

memorabilia (sI) i les faules esogravepiques

Poggio Bracciolini va recollir una part de les narracions populars de transmissioacute oral en

llatiacute Tot aixograve ilmiddotlustra el nou tarannagrave renaixentista que juntament amb lrsquoestudi rigoroacutes

dels clagravessics no va deixar mai de banda el conreu i el rescat drsquoun tipus de literatura que

estava abocada a lrsquoanonimat pel seu caragravecter oral i popular127 Aquests intents juntament 126 Aquesta classificacioacute eacutes la que proposa Lacarra (1999) 127 Tema desenvolupat al capiacutetol laquoEl vir doctus et facetusraquo de Prieto (1986 17-57)

102

amb la recepcioacute que va tenir durant el segle XVI el Decameroacute de Boccaccio (1350-55)

van afavorir el gust pel que comenccedilava a considerar-se el quart gegravenere dins del marc

teograveric general del neoaristotelisme la novella risible A comenccedilaments del segle XVI la

narrativa breu abastava tot un conjunt de gegraveneres afins que recollien lrsquoheregravencia medieval i

la seva evolucioacute i que sovint es diferenciaven per aspectes temagravetics i drsquoextensioacute La

novella de Boccaccio era el gegravenere que posseiumla meacutes identitat i que obria pas a drsquoaltres que

rebien els noms de facegravecies dits apotegmes contes i patranyes Una gran part drsquoaquestes

narracions eren humoriacutestiques tot i que convivien amb drsquoaltres de tipus meacutes serioacutes o

exemplar No eacutes el moment drsquointentar resseguir els debats i controvegraversies a lrsquoentorn de la

terminologia meacutes adient per a cada cas escriptors de lrsquoegravepoca com Joan Timoneda ja van

assenyalar la pluralitat de termes que srsquohi utilitzaven128 i que encara avui ens aboquen a

la confusioacute i a lrsquoambiguumlitat a lrsquohora drsquoestudiar aquest tipus de ficcioacute Em sembla clara la

diferegravencia que estableix Solervicens (2000) en parlar de la narrativa breu al Renaixement

Defineix tres tipus de narracions la novella la facegravecia i lrsquoapotegma Totes tres serien

laquonarracions breus de caragravecter versemblant que expliquen situacions de la vida privada de

personatges directament o analogravegicament identificables en la realitat amb intrigues

divertides i finals sorprenentsraquo Les diferegravencies rauen en lrsquoextensioacute i el to Drsquoaquesta

manera les novelle es distingirien de les facegravecies i dels apotegmes pel fet que laquoencadenen

diverses sequumlegravencies i contenen una tensioacute narrativaraquo mentre que les facegravecies laquose centren

en una uacutenica sequumlegravencia i hi predomina el to humoriacutestic sovint centrat en un joc de

paraulesraquo eacutes a dir laquohi domina la dimensioacute friacutevolaraquo al contrari que als apotegmes on laquohi

domina la funcioacute educativaraquo129

Amb el pas de lrsquoegravepoca medieval a la moderna la nova aparicioacute de gustos drsquoestils i de

necessitats socials va afavorir la readaptacioacute i reformulacioacute drsquoaquest tipus de literatura a

fi drsquoassimilar-los als usos imperants en aquell moment histograveric i social Les corts

dependents dels reis dels papes o de nobles importants van esdevenir grans centres de

poder Drsquoaquiacute que per la important presegravencia de cortesans al costat del seu senyor

aparegui llur desig de prosperar fet que va afavorir lrsquoaparicioacute de gramagravetiques de conducta

que formulaven les caracteriacutestiques habilitats i virtuts que havia de posseir el nou model 128 laquoPorque Patrantildeuelo deriva de patrantildea y patrantildea no es otra cosa sino una fengida traza tan lindamente amplificada y compuesta que parece que trae alguna apariencia de verdad Y asiacute semejantes marantildeas las intitula mi lengua natural valenciana rondalles y la toscana novelashellipraquo Timoneda Joan El Patrantildeuelo (1567) 129 Solervicens (2000)

103

de cortesagrave Castiglione va triar idealitzar la cort del ducat drsquoUrbino abans del 1506 per

mostrar el seu model de cortesia sense deixar de banda el nou corrent ideologravegic i cultural

que es comenccedilava a desenvolupar en aquest periacuteode lrsquoHumanisme130 Com he explicat

anteriorment la definicioacute del model de cortesagrave drsquoIl cortegiano recull des dels termes meacutes

tradicionals fins a les noves expressions que inauguren un nou ideari social termes com

lsquograziarsquo i lsquosprezzaturarsquo dibuixen una manera de ser i drsquoestar drsquoespecial importagravencia en

aquest ideal egravetic i estegravetic131 Els dos srsquoapliquen a lrsquoart de la conversa del cortesagrave qui havia

drsquo intentar ser plaent i divertit tot cercant la lsquoiocunditasrsquo fent uacutes de la lsquograziarsquo i de la

lsquosprezzaturarsquo132 Calia ser facecioacutes i cercar les maneres de demostrar-ho especialment en

les converses entre cortesans i dames de cort o amb els mateixos senyors El gegravenere de la

facegravecia pren un paper important i Castiglione parla dels diferents tipus i mecanismes per

palesar lrsquohumor a les narracions Provocar el riure la diversioacute seragrave un dels aspectes meacutes

importants en tractar les qualitats del bon cortesagrave Els liacutemits drsquoaquesta pragravectica cortesana

variaran segons els gustos i el tarannagrave dels diferents microcosmos cortesans perograve la

revitalitzacioacute del model lsquodrsquohome ridensrsquo drsquoAristogravetil a traveacutes de les facegravecies els lsquomottirsquoo

els donaires forma part drsquoun mateix univers literari renaixentista

130 laquoPara resumir los logros del autor en una sola frase digamos que ayudoacute adaptar el humanismo al mundo de la corte y el mundo de la corte al humanismo () El diaacutelogo fue la respuesta a una eacutepoca de crisis poliacutetica y de cambios sociales cuando las normas que se daban por sentadas tuvieron que adaptarse y hacerse expliacutecitas Se trataba pues de una tentativa por redefinir la identidad de los nobles italianos en un tiempo en que sus papeles tradicionales se veiacutean seriamente amenazadosraquo Burke (199850-51) 131 Burke (199847) 132 laquoPero pensando yo mucho tiempo entre miacute de doacutende pueda proceder la gracia no curando agora de aquella que viene de la influencia de las estrellas hallo una regla generaliacutesma la cual pienso que maacutes que otra ninguna aprovecha acerca desto en todas las cosas humanas que se hagan o se digan y es huir cuanto sea posible el vicio que de los latinos es llamado afectacioacuten nosotros aunque en esto no tenemos vocablo propio podremos llamarle curiosidad o demasiada diligencia y codicia de parecer mejor que todos Esa tacha es aquella que suele ser odiosa a todo el mundo de la cual nos hemos de guardar con todas nuestras fuerzas usando en toda cosa un cierto desprecio o descuido con el cual se encubra el arte y se muestre que todo lo que se hace y dice se viene hecho de suyo sin fatiga y casi sin habello pensadoraquo Il cortegiano I 26)

104

42 NARRACIONS BREUS A EL CORTESANO DE LLUIacuteS DEL MILAgrave FACEgraveCIES

APOTEGMES I NOVELLA

El centenar de narracions que he identificat i catalogat han estat classificades atenent a

dos criteris El primer fa referegravencia al caragravecter formal de les narracions diferenciant-ne els

tres tipus de narrativa breu que he descrit a lrsquoapartat anterior facegravecia apotegma i novella

El segon estableix una classificacioacute sobre el tipus de personatges que protagonitzen

cadascuna de les narracions protagonistes o personatges del diagraveleg (cortesans patges i

bergants) i drsquoaltres personatges propis del context social i literari contemporani La relacioacute

que srsquoestableix entre aquests dos aspectes facilita un apropament inicial al conjunt de

narracions breus drsquoEC El fet que no tinguem una recopilacioacute drsquohistograveries semblant a les

obres que va publicar Joan Timoneda sinoacute narracions inserides en un motlle formal meacutes

ampli i complex com eacutes el diagraveleg ens obliga a tenir en compte els diferents nivells i

recursos narratius que cada narracioacute desenvolupa en la seva insercioacute al diagraveleg

421 FACEgraveCIES

He classificat 64 narracions com a facegravecies Cal tenir en compte que mantenen

caracteriacutestiques significatives que les configuren com un grup meacutes homogeni que el dels

apotegmes Presento la classificacioacute a partir del segon criteri eacutes a dir els tipus de

personatges En podem destacar

sect 32 narracions protagonitzades pels mateixos personatges del diagraveleg els quatre

protagonistes (Lluiacutes del Milagrave Joan Ferrandis drsquoHeregravedia Diacutedac Lladroacute i Francesc

Fenollet) altres cortesans (Jeroni de Cabanyelles Ana Lluiacutes Vich i Violant i el

batxiller Molina) i els patges (canonge Ster i Malfaragraves)

sect 11 narracions per portuguesos

sect 4 narracions per bergants de tot tipus

sect 4 narracions per personatges contemporanis

sect 4 narracions per personatges de la vida quotidiana

sect 4 narracions per filogravesofs

sect 3 narracions per cavallers i dames

sect 2 narracions per Juli Cegravesar

105

Eacutes forccedila significatiu que la meitat de les facegravecies (32) siguin protagonitzades pels

mateixos personatges del diagraveleg Aquest grup ens reporta fets passats que esdevenen

lrsquoelement bagravesic de la caracteritzacioacute dels personatges juntament amb les accions i

paraules que mostren o diuen en el present narratiu Tot aixograve implica una clara aposta de

lrsquoautor per la versemblanccedila aspecte essencial a lrsquohora drsquoafavorir lrsquohumor en fer els

personatges creiumlbles Drsquoaquesta manera aconsegueix provocar certa complicitat entre els

personatges i els lectors que alhora esdeveacute proximitat condicioacute indispensable perquegrave

lrsquohumorisme es descabdelli amb eficagravecia En tot cas srsquoesbrina una certa gradacioacute en les

narracions dels quatre personatges protagonistes relacionada amb el concepte drsquoenginy

que es considera propi del cortesagrave renaixentista Certament que a EC aquesta gramagravetica eacutes

meacutes permissiva que la del seu model italiagrave perograve els liacutemits hi soacuten tot i que es mostren a la

pragravectica fictiacutecia

El nombre de narracions que es conten de cadascun dels personatges pot ser un dels

criteris que tinguin meacutes incidegravencia alhora drsquoestablir aquesta gradacioacute especialment si

tenim en compte que sobre Lluiacutes del Milagrave tan sols sersquon narren 3 facegravecies en canvi 5 sobre

Francesc Fenollet 6 sobre Diacutedac Lladroacute i 18 sobre Joan Ferrandis drsquoHeregravedia (iexcl)133 cal

tenir en compte que en 2 drsquoaquestes facegravecies comparteix el protagonisme amb Diacutedac

Lladroacute i Francesc Fenollet respectivament Les facegravecies sobre patges de la cort

assenyalen expliacutecitament a traveacutes de la ficcioacute el tipus drsquohumor bergant que els cortesans

han drsquoevitar aixiacute com aquelles que parlen de rufians plagues i graciosos (sense mesura i

anogravenims) Una nova versioacute drsquoaquesta intencioacute didagravectica a les facegravecies eacutes representada per

les 11 facegravecies sobre portuguesos (un tipus de narracions frequumlents a la literatura breu de

lrsquoegravepoca) que srsquoexpliquen en relacioacute a les actituds dels diferents personatges del diagraveleg

Les facegravecies sobre Juli Cegravesar els considerats filogravesofs (com Petrarca Aristogravetil) dames i

cavallers personatges contemporanis i drsquoaltres formen part del conjunt de narracions

emeses pels diferents interlocutors en els seus intents de mostrar a la pragravectica fictiacutecia les

idees i opinions sobre el model de vertader cortesagrave i la manera de defensar-se de qui no ho

eacutes Tot aquest ventall de facegravecies inserides en un marc narratiu meacutes ampli que com ja he

indicat anteriorment cal tenir en compte en interpretar-les ilmiddotlustren al lector sobre les

actituds i les virtuts del cortesagrave ideal o les del seu antagonista A fi de justificar aquestes

133 Destaca el nombre de facegravecies que es narren sobre Joan Fernagravendez drsquoHeregravedia Les estudio de manera especial als capiacutetols 45-410

106

afirmacions presento una tria exemplar de facegravecies classificades segons els personatges

del diagraveleg que apareixen com a protagonistes Apunto els trets meacutes essencials per a la

interpretacioacute de cadascuna drsquoelles aixiacute com la concrecioacute dels aspectes meacutes rellevants

4211 FACEgraveCIES PROTAGONITZADES PELS PERSONATGES DrsquoEL

CORTESANO

LLUIacuteS DEL MILAgrave Ja hem assenyalat adeacutes que Lluiacutes del Milagrave autor-narrador-

personatge del diagraveleg protagonitza tres facegravecies (1a jornada E2v-E3r 2a jornada F3r

6a jornada X4r) Joan Ferrandis drsquoHeregravedia narra la segona on es presenta una imatge

forccedila cogravemica que srsquoapropa al to de les facegravecies que protagonitza ell mateix Francesc

Fenollet (E2v-E3r) i el mateix Lluiacutes del Milagrave (6 X4r) narren les altres Hi ha una clara

diferegravencia entre la narracioacute que explica el mateix Lluiacutes del Milagrave i les altres dues La

imatge del Milagrave que sersquons ofereix a la 6a jornada eacutes forccedila diferent de les altres ja que

ens reporta la resposta elegant perograve enginyosa de Lluiacutes del Milagrave a una dona

ldquoburladorardquo Les tres facegravecies acaben representant una tendegravencia que es troba present al

llarg de tot del diagraveleg tal i com indicareacute al llarg drsquoaquest estudi lrsquoalianccedila de Joan

Ferrandis i Francesc Fenollet enfront de la de Lluiacutes del Milagrave i Diacutedac Lladroacute En aquest

cas caldria assenyalar el tipus de cortesagrave galant que ofereixen els uns i els altres sobre

el mateix personatge Els primers ens presenten una imatge forccedila caricaturesca i

cogravemica ja que el personatge eacutes burlat pels altres en tot dos casos a causa de la seva

ignoragravencia Soacuten les uacuteniques facegravecies que parlen en aquests termes de Lluiacutes del Milagrave al

diagraveleg i aixiacute es diferencien de la darrera que em sembla meacutes adequada a la imatge que

sersquons nrsquoofereix al llarg de tota lrsquoobra De fet eacutes molt meacutes assenyada i progravepia del model

cortesagrave que srsquoinfereix al diagraveleg Fins i tot puc afirmar tal i com veurem en altres

capiacutetols que la caracteritzacioacute que Ferrandis i Fenollet ens donen del narrador Lluiacutes

del Milagrave acaba essent la drsquoells mateixos en altres passatges del diagraveleg

Dijo Joan Fernaacutendez -Pues vos habeacuteis dicho un cuento de miacute yo direacute otro de vos y

es este Sepan que don Luis Milaacuten se halloacute en una huerta pasada media noche y

era en una casa fuera de la ciudad doacutende eacutel haciacutea entradas y salidas siguiendo sus

aventuras en amores Y como quisiese salir halloacute la puerta falsa cerrada y el

hortelano tan borracho que nunca le puedo despertar Fuele forzado aguardar

107

hasta la mantildeana y al gran ladrar que un perro de la huerta haciacutea el sentildeor de la

casa con dos criados salioacute a ver porqueacute ladraba el perro Y don Luis Milaacuten que los

vio venir en punto de guerra subiose en una higuera por no ser conocido y con un

arcabuz que traiacutea amenazaacutebales de arriba diciendo -iexclGuarda el arcabuz Y ellos

deciacutean -iquestQuieacuten sois iquestQuieacuten sois Y ellos finados de risa abrieron la puerta y eacutel

salioacute corriendo y ellos daacutendole grita -iexclAl higo al higo Y asiacute se salvoacute por donoso

hacieacutendose higo como yo en el gallinero gallo (F3r-v)

DIacuteDAC LLADROacute De les 6 narracions que tenen com a personatge Diacutedac Lladroacute 5

formen part de la 6a jornada del diagraveleg (V5v Y1r Y1v Y2r-v i Y3r-v) on srsquoesdeveacute

una lluita verbal entre aquest i la parella de personatges formada per Ferrandis

drsquoHeregravedia i Francesc Fenollet Les paraules que encapccedilalen la facegravecia que reportem ens

indiquen el context que acabem drsquoassenyalar laquo-Vengar quiero a Joan Fernaacutendez con

este cuento que direacuteraquo El narrador que meacutes facegravecies ens reporta sobre Diacutedac Lladroacute eacutes

Ferrandis drsquoHeregravedia (amb 3) despreacutes trobem Francesc Fenollet (amb 1) i el mateix

Diacutedac Lladroacute (1) La narracioacute que reportem manteacute la mateixa estructura narrativa que

les treballades anteriorment de Joan Ferrandis sobre Lluiacutes del Milagrave ens explica

lrsquoaventura nocturna de Diacutedac Lladroacute i el seu resultat Les facegravecies narrades per Joan

Ferrandis fan referegravencia a temes inadequats en la caracteritzacioacute de Diacutedac Lladroacute com a

cortesagrave ideal es parla del seu lsquomal francegravesrsquo les dones lrsquoanomenen lsquodon Diego

perramorrsquo o lsquodon Diego mareadorsquo tot cantant-li una canccediloacute laquoMal amar os prueba

mucho caballero debe ser de mal parleroraquo

Dijo don Francisco -Vengar quiero a Joan Fernaacutendez con este cuento que direacute

Una noche staba en una calle escuchando a don Diego que deciacutea los amores de

Audalla a la criada de una dama que serviacutea y diacutejole -Dadme el dedo que no tomareacute

la mano pues no soy villano Y ella fiando de eacutel diole el dedo y eacutel tomole la mano

que fue parte para subir donde staba El sentildeor sintioacute ruido y reconociendo casa

topoacute con don Diego que con una saacutebana se habiacutea envuelto gritando iexclAlma soy que

voy en pena Y el sentildeor le soltoacute un perro de ayuda diciendo iexclCoacutemete esa alma que

un perro comeraacute otro Y vos saltastes por la ventana y el perro tras vos haciendo

tan gran alborote que las damas del vecindado salieron a las ventanas con lumbres

y conociendo os dijeron Sentildeor don Diego ensabanado iquestcoacutemo vais aperreado Y

vos respondistes (Quien tras perras va aperreado seraacute) Y las criadas de ellas en

veros os dicen don Diego ensabanado (V5v)

108

FRANCESC FENOLLET La facegravecia que Lluiacutes del Milagrave narra de Francesc Fenollet ens

parla novament drsquouna malaurada aventura en amors que segellaragrave per sempre el

personatge amb una visible coixesa indicadora drsquoun defecte moral meacutes que no pas

fiacutesic laquoY quedoacute de esta caiacuteda cojo de reputacioacutenraquo Aquesta eacutes una de les cinc facegravecies

que es narren drsquoaquest personatge al diagraveleg (1a jornada E1v-2 v 3a jornada I3v-I4r

4ajornada N7r-N8r 4ajornada Q3r 6a jornada X7rv) Configuren la seva imatge

caracteritzant-lo mitjanccedilant les seves converses i intervencions al diagraveleg Sovint eacutes

associat amb Joan Ferrandis drsquoHeregravedia sobretot en els atacs que rep per part de Lluiacutes

del Milagrave i Diacutedac Lladroacute Una de les facegravecies que meacutes exemplifiquen aquesta filiacioacute eacutes

la de la 6a jornada on apareixen junts com a personatges En tot cas el mateix Francesc

Fenollet reconeix en diferents moments de lrsquoobra que Joan Ferrandis eacutes imprudent i

desmesurat en moltes de les seves paraules o actuacions i en algun moment ho afirma

amb paraules com aquestes laquoY no se fiacutee de eacutel que se le destiene la ballesta y deacute

fianzas que no haraacute el donoso pues no es gracioso sino quien lo esraquo (Q3r)

Dijo la Reina que lo contase Don Luis Milaacuten respondioacute que no conveniacutea decir

cuento tan bajo delante su Alteza

Dijo don Francisco -Si lo deciacutes yo direacute otro de vos mucho peor

Yo le respondiacute-Porque vea su Alteza cual corrioacute lanza maacutes baja de vos o yo

quiero decirle Sepa que el cuento es este

Yo visiteacute a don Francisco que stava mal de unos amores bajos que yo se lo conociacute

por este villancico que me dijo

Herediano es el mi amor

Herediano es

quien me lo hizo aragoneacutes

Y contome que teniacutea amores con una hermosa cortesana aragonesa que se deciacutea

Herediana Y pensando estar solo en esta baja que danzaba supo que un mercader

ginoveacutes nombrado micer Maltevollo teniacutea amores con ella Y don Francisco

quiacutesola dejar y no pudo de muy herediano Quedoacute don Francisco con este

concierto que Herediana no diese maacutes de una hora al diacutea a Maltevollo Y si maacutes se

deteniacutea y no se queriacutea ir de casa saliacutea don Francisco amortajado con una mortaja

de tela negra diciendo iexclGuarda la sombra guarda la sombra

Y Herediana deciacutea iexclIacuteos iacuteos Maltevollo que ya viene la sombra de mi padre del

109

otro mundo que me quiere matar porque sea buena

Y no queriendo irse Maltevollo por comer una buena cena que se habiacutea hecho

traer salioacute otra vez la sombra diciendo iexclVate Maltevollo Y eacutel deciacutea Primero

vollo manjar

Y eacutel que no y el otro que siacute y abrazaacuteronse los dos y rodaron la escalera abajo

Maltevollo huyoacute con la cabeza quebrada y don Francisco cerroacute la puerta y comioacutese

la cena de Maltevollo Y quedoacute de esta caiacuteda cojo de reputacioacuten Y por esto dicen

las damas don Francisco sombra(Que sombra es quien de bajos amores se

asombra) (E2v)

JERONI DE CABANYELLES Aquest personatge pertanyia a una noble famiacutelia

valenciana va ser ambaixador a Franccedila (1509-1512) i posteriorment va succeir el seu

germagrave Lluiacutes en el cagraverrec de governador de Valegravencia (1550) La facegravecia que Joan

Ferrandis drsquoHeregravedia explica drsquoaquest personatge insisteix en la seva imprudegravencia en el

moment de parlar Aquesta caracteritzacioacute sorpregraven si tenim en compte la categoria del

personatge histograveric que protagonitza la facegravecia De fet el personatge amb qui el

compara frai Palomo era conegut per les narracions cogravemiques que srsquoexplicaven drsquoell

A la Floresta Espantildeola de Melchor de Santa Cruz hi ha narracions sobre aquest

personatge anomenat Frai Bernardino Palomo o de Flores 134 No sabem quina

rellevagravencia tenia aquest personatge per als lectors contemporanis del diagraveleg perograve

segurament no srsquoallunyaria del que he assenyalat Per tant la facegravecia esdeveacute un atac

forccedila contundent contra un personatge amb una certa categoria a la realitat histograverica del

moment aixograve siacute en boca de Joan Ferrandis que eacutes el narrador de la facegravecia

Dijo Joan Fernaacutendez -Sentildeor Cabanillas buen sermoacuten habeacuteis estudiado para venir

a decirme Joan donaire Bien seraacute que sepan lo que a vos os siguioacute en otra comida

que don Guerau Bou estuvo en ella y me dijo que don Joan Vilarrasa vuestro

sobrino convidoacute a comer a su huerta a fray Palomo que aquella cuaresma

preicaba en Valencia y convidole para oirle que era muy buen decidor Y a la hora 134 Santa Cruz (198718 nota 5) Fra Bernadino Palomo o de Flores (fines del siglo XV-mediados del siglo XVI) agustino fue predicador de gran eacutexito popular Propagandista de la comunidad sufrioacute encarcelamiento durante varios antildeos Denuncioacute delante el Santo Oficio al secretario epicopal Juan de Vergara (1530) Replicoacute eacuteste tachando a fray Bernardino de ldquopersona infamante e criminiosa del crimen laesae maiestatis perjuro borracho jugador ldquode maacutes de otras cosas que por acatamiento de este lugar se callanrdquo(en 1545 fue acusado fray Bernardino de sodomiacutea) Los dichos de fray Bernardino debieron alcanzar extensa difusioacuten

110

que se asentaban a la mesa vuestra merced entroacute y dijo (Pax vobis) Y sentoacutese a

comer y don Joan Vilarrasa fuese a la cocina por no oiacuter vuestros cuentos catoacutelicos

del tiempo del rey Catoacutelico que fueron tantos que nunca el fraile pudo envidar con

los suyos Y a cada paso Vuestra Merced deciacutea Esto que digo en este cuento don

Joan Vilarrasa lo sabe tan bien como yo

Y eacutel respondioacute de la cocina donde estaba gritando (No hi seacute res de quant diu puix

mal profit mrsquoha fet entrar lo frare que nunca lrsquoha dexat parlar)

Y en irse vuestra merced el fraile os puso nombre el gobernador campanillas

porque cuando ellas tantildeen nadi puede hablar (C4v)

CANONGE ESTER Les facegravecies sobre els patges de la cort ens reporten un moacuten forccedila

meacutes groller que el dels cortesans ja que entre ells hi ha liacutemits i es pot determinar qui

no els respecta i com ho aconsegueix Perograve en aquest cas els liacutemits soacuten llunyans i per

tant els patges esdevenen la imatge antogravenima del cortesagrave Aquestes narracions

constitueixen una peccedila important en la interpretacioacute del conjunt de facegravecies que

caracteritzen cadascun dels tipus de personatges a la cort

Aquesta facegravecia eacutes una mostra del tipus de narracions que srsquoexpliquen sobre els patges

i bufons de la Cort dels ducs de Calagravebria El canonge Ster el narrador de la facegravecia que

reporto eacutes un dels pocs personatges que parla en catalagrave al diagraveleg lrsquoaltre eacutes Jerogravenima

Beneito (la muller de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia)135 El patge Malfaragraves els relaciona en

una facegravecia on ens diu laquocomo el canoacutenigo estaacute con el rabo de su loba delante de la

sentildeora dontildea Jeroacutenimaraquo (d4r)

Senyora dona Ana jo li direacute perquegrave en diu alcavot lo vellaco de Gilot En dies

passats portiacute unes comendacions a la sua Beatriz de part de don Lluiacutes Vich per a

jo tenir entrada en sa casa I Gilot haguent sentiment que stava amagat escoltant-

me I feu-se a la finestra cridant com un orat -iexclVeiumlns veiumlns socorreu-me que un

lladre tinc en casa

I venint tot lo veiumlnat digueren-li -iquestA on eacutes lo lladre

I ell dix- iexclVelvos aquiacute Lo canonge Ster eacutes que em vol robar la honra portant

alcavoteries a la mia Beatriz Que pijor eacutes que lladre un alcavot

Prengueren-se a riure i dexaren-lo tots per a qui eacutes Que tal eacutes com ell qui creu a

lrsquoorat (A5r)

135 Les intervencions en catalagrave drsquoalguns dels personatges del diagraveleg eacutes objecte drsquoestudi a la quarta part drsquoaquest treball

111

4212 FACEgraveCIES PROTAGONITZADES PER ALTRES PERSONATGES

LITERARIS

PORTUGUESOS Les facegravecies que tenen portuguesos com a personatges soacuten forccedila

frequumlents a la literatura de lrsquoegravepoca Sovint hi apareixen al costat de castellans i eacutes una

bona mostra de les rivalitats entre paiumlsos veiumlns Lluiacutes del Milagrave ens en presenta un bon

recull al seu diagraveleg 11 facegravecies (1a jornada C8v i E5v 2a jornada F4v i F6 v-7r 3a

jornada M1r 5a jornada R6r R8v S4r 6a jornada V3v c7r i g6v) Sovint utilitza amb

enginy els jocs linguumliacutestics que permeten la utilitzacioacute de les dues llenguumles el portuguegraves

i el castellagrave

Dijo Joan Fernaacutendez -Con un cuento quiero responder al yerro que sintioacute don Luis

Milaacuten de malas coplas que le hice por contentar a quien contentando descontenta

Que peor no puede ser que a malos apetitos con placer Y siguiose que el Rey de

Portugal hizo hacer un ejercicio para hacer galanes y fue que armoacute un Maestro de

Gala porque amostrase a hacer el galaacuten a quien lo hubiese menester para bien

servir a damas Porque no se daba licencia de servirlas sino a quien fuese

examinado oficial de la gala y si el caballero serviendo a su dama haciacutea alguacuten

necio pecado ella les daba la pena que mereciacutea Y como el mayor de todos los

pecados fuese hacer malas coplas hizo un portugueacutes a un competidor suyo unas que

sabiacutean a pullas por ser mentirosas y de bajo estilo Y la pena que su dama le dio fue

despedirle de servidor y eacutel iba diciendo Por facer malas coplas perdi mintildea amor

doleivos de meu dolor

Yo soy este portugueacutes que por lo mismo fu despedido de una dama que serviacuteamos

don Luis Milaacuten y yo y despidiome con este cantar de muertos No me sirvaacuteis

caballero iros con Dios que quien hace malas coplas necio vos

Yo quedeacute tan arrepentido que luego rasgueacute todas las malas coplas que pude haber

Y de nuevo le respondiacute a todas las suyas con las que agora les respondereacute a cuantas

me diraacute (C8v)

Dijo don Luis Milaacuten [a Joan Fernaacutendez drsquoHeregravedia] -() Que de corrido estoy para

correr a pedir socorro a don Diego Ladroacuten que responda por miacute y me vengue de

vos como hizo un portugueacutes en este cuento que os contareacute

Vino a Castilla un portugueacutes y dijo que era venido para vender donaires a

112

castellanos Y viniendo un castellano a mercarle un donaire el portugueacutes le dijo

Castelau iquestcuaacutento me habeacuteis de dar que heu vos faccedila donoso Y respondioacute el

castellano Pagaros he con un cuento muy bueno de esto que se siguioacute en Lisboa

que oireacuteis

Fue un castellano a Portugal diciendo que los portugueses habiacutean enviado a

Castilla para que viniese alguacuten castellano a mostrarles ser donosos que el Rey de

Portugal lo pagariacutea muy bien y que eacutel veniacutea alliacute para maestro de donaires Y

parando escuela teniacutea muchos criados del Rey que les avezaba a ser donosos de

esta manera haciacuteales desnudar y metiacuteales al sol en el verano cuando maacutes herviacutea y

daacutebales aire con unos fuelles por la boca que abierta con un badajo teniacutean Y en

ver a su diciacutepulo bien hinchado haciacuteale atapar la boca y el aire saliacutea por detraacutes con

muchos truenos Convidaba a los vecinos para que viesen si sabiacutean bien estos

donaires y ellos deciacutean -Castelau facey boca donosa que rabos donosos son

Y en oiacuter esto el portugueacutes que era venido a vender donaires a Castilla fuese de

corrido diciendo -Vo correndo a Portugal a traer socorro de un muito donoso

portugues que nos vengue de un frio castelau (F6v-7r)

BERGANTS I GRACIOSOS Al llarg del diagraveleg apareix en diferents contextos el mot

castellagrave ldquodonosordquo en el sentit de gracioacutes i derivats com ldquodonairerdquo a fi de qualificar

cortesans o patges En determinats moments esdeveacute un adjectiu amb connotacions

positives i en drsquoaltres amb negatives Aquest tipus drsquoambiguumlitat ens estagrave parlant dels

diferents tipus de gracioacutes des del personatge cogravemic per excelmiddotlegravencia fins al cortesagrave

enginyoacutes ideal que teacute en compte quins soacuten els liacutemits que li permeten no caure en la

grolleria dels bergants Les narracions que els tenen com a personatges (2a jornada F5r

F7v8r G3v-4r i 6a jornada d1vr) ens permeten drsquoilmiddotlustrar els excessos drsquoaquells que

no saben ser graciosos per manca de seny i aixiacute excedeixen els liacutemits fet que els

allunya del model drsquohome gracioacutes i encara meacutes del de cortesagrave enginyoacutes Eacutes per aixograve

que els dedico un apartat en aquesta classificacioacute tot recreant el cortesagrave ideal de la cort

dels Ducs de Calagravebria que sovint per ignoragravencia nomeacutes aconsegueix ser un

personatge ridiacutecul als ulls dels seus companys cortesans

Diego vos habeacuteis hallado lo que buscaacutebades (Que buscando lo que no conviene se

halla lo que no cumple) Como halloacute un truaacuten que iba buscando los cinco pies del

carnero y eacutel no tiene sino cuatro Porque un meacutedico le habiacutea dicho que si le

hallaba y comiacutea de eacutel seriacutea muy donoso Y pensando doacutende los podriacutea hallar diacutejole

113

otro truaacuten -Yo he comido de eacutel y por esto soy maacutes donoso de lo que antes era Tuacute le

hallaraacutes en su lugar donde yo le halleacute que fue en una cocina de frailes Y

creyeacutendole entrose por ella vestido como fraile a hora de comer y reconociacutea las

ollas si le hallariacutea Y viniendo los que serviacutean viendo que no era el cocinero del

monesterio llevaacuteronlo delante del superior de ellos y sabido todo el caso porqueacute

era venido mandole desnudar y dar diciplina Y cuando le azotaban deciacuteanle -

iquestQueacute buscaacutebades don ladroacuten Y eacutel gritando deciacutea -iexclEl cinqueacuten pie del carnero Y

respondiacutean daacutendole -iexclYa le teneacuteis ya le teneacuteis id para donoso Fuese desnudo

huyendo y topoacute con el meacutedico que le habiacutea aconsejado y diacutejole riendo

-iexclOhiquestcoacutemo estaacutes donoso Tuacute debes haber comido del pie que te dije Respondiole

el truaacuten -Tal paseacute por ti Y contole todo lo que le siguioacute y el meacutedico le dijo -Agora

ternaacutes que contar para hacer reiacuter con el pie del carnero que te dieron a comer los

frailes Yo creo don Diego que seguacuten sois donoso vos habeacuteis comido de eacutel que

muchas veces le vais a buscar (G3v-4r)

CAVALLERS I DAMES Soacuten tres les narracions que parlen de cavallers i dames (2a

jornada H6r 3a jornada M2v i 5a jornada S4r-5v) Intenten reflectir de forma anogravenima

les qualitats del bon galant que coincideixen amb les del bon cortesagrave El diagraveleg del

Milagrave fa especial insistegravencia en lrsquouacutes mesurat i enginyoacutes de la paraula per part del cortesagrave

i en aquesta narracioacute intenta mostrar lrsquoefecte positiu que aquesta pragravectica pot provocar

en el galanteig amb les dames

Dijo don Luis Milaacuten -() Teniacutea una dama dos servidores el uno muy galaacuten sobre

callado y el otro muy verboso decidor Y el callado no era hermoso y el verboso era

gentil hombre y como algunas veces el verboso fatigase a motes al callado delante

la dama que serviacutean oyeacutendolo un diacutea una muy amiga suya le dijo -Sentildeora iquestha

mucho tiempo que tura sta farsa Y ella respondioacute -Muy poco para lo que yo me

doy cara de esto y mucho para lo que me enfado de ello Mostrando que nadi se

debe catar de lo que es bien disimular y mostrar enojarse de lo que puede

desacatar Y turando mucho este mal palacio diacutejole el servidor callado a la dama

que serviacutean -Sentildeora aunque a miacute me cueste la vida dejar de serviros maacutes quiero

perderla que enojaros

iquestQueacute manda Vuestra Merced que se haga de este mal palacio iquestIrnos hemos o

quedaremos en vuestro servicio Dijo ella -Pues a miacute habeacuteis dejado el cargo oiacuted

lo que direacute a los dos Quedados para feo hermoso y vos iros para hermoso feo

114

Y asiacute se fue el verboso bien pintado pues la locura hace feo al hermoso Y quedoacute

por servidor el callado Pues la cordura hace hermoso al que es feo (S4r-5v)

PERSONATGES CONTEMPORANIS De la mateixa manera que els personatges del diagraveleg

pertanyen a la realitat histograverica valenciana de mitjans del segle XVI nrsquohi ha drsquoaltres

que apareixen a les narracions breus i participen drsquoaquesta caracteriacutestica perograve sense ser

personatges del diagraveleg Eacutes el cas de 4 facegravecies la que reportem (6a jornada d2r-d3v) i

les altres 3 que parlen del virrei Fadrique de Portugal (2ordf jornada G4rv) el cavaller

Diacuteaz (2ordm jornada G6v-7r) i el comendatari Penyarroja (3ordm jornada M1r)

La facegravecia que reportem eacutes narrada per Molina un personatge que teacute forccedila importagravencia

a la 6a jornada on explica preferentment narracions de tipus apotegmagravetic Eacutes homogravenim

a lrsquohistograveric batxiller Joan de Molina que va ser processat per erasmista lrsquoany 1536 i que

en va ser exculpat gragravecies a la intervencioacute personal del duc de Calagravebria La segona

dona del duc de Calagravebria Mencia de Mendoza marquesa de Cenete posseiumla tres

traduccions seves a la seva biblioteca una drsquoelles de lrsquoEnchiridion drsquoErasme de

Rotterdam (impresa el 1528) La queixa final de Molina respecte al poc cas que li fa el

Duc a diferegravencia del patge Gilot al capdavall ens semblaragrave poc important si

comprovem lrsquoatencioacute i lrsquoafavoriment de quegrave va gaudir a la realitat histograverica De fet a la

sisena jornada del diagraveleg apareix com a forccedila mesurat i assenyat junt amb Mestre

Sabater homogravenim a lrsquohistograveric Lluiacutes Sabater mestre en teologia i predicador de la Seu

de Valegravencia

Molina

() Yo quiero responder a este botegazo lo que respondioacute el Duque de Cardona

pasado que entrando por un corro de toros que por eacutel se haciacutea en Valencia vino

un bueacutetago volando de los que suelen volar en tales fiestas valencianas y riole en el

rostro y dijo -Per altri mrsquoha pres lo lleu

Asiacute puedo yo decir -Lo que maacutes de esto siento es que su Excelencia se haya reiacutedo

de lo que habiacutea de castigar por holgarse maacutes con Gilot que conmigo por parecerle

mejor sus letras que las miacuteas (d3v)

115

FILOgraveSOFS El concepte de filogravesofs inclou un conjunt de personatges que destaquen per

les seves lletres i saviesa Sovint soacuten literats com en aquest exemple narrat pel

batxiller Molina on hi ha una certa identificacioacute de Dant com a filogravesof i savi Eacutes un

tipus de narracioacute a cavall entre la facegravecia i lrsquoapotegma perograve he triat situar-la dins de les

facegravecies perquegrave destilmiddotla un humor meacutes mesurat i didagravectic que el de les facegravecies que

protagonitzen alguns personatges del diagraveleg

Aquest tipus de narracions (1a jornada D7v-D8r 2a jornada F5v6r 6a jornada Y5rv i

d3v) soacuten un exemple expliacutecit de les caracteriacutestiques del cortesagrave ideal ja que apunten

directament al model i a les seves virtuts La necessitat drsquointegrar-les en el context

narratiu del diagraveleg eacutes forccedila expliacutecita des del moment en quegrave la narracioacute eacutes el terme de

comparacioacute amb alguns personatges o situacions de lrsquoobra tal i com succeeix en aquest

cas on el narrador compara els bergants del senyor italiagrave amb el patge Gilot

[continuacioacute de lrsquoanterior]

Y a esto respondo con este cuento que direacute

Un sentildeor de Italia de casa de Colonna holgaacutebase mucho de tener truhanes y locos en

su casa y teniacutea uno como Gilot muy desvergonzado y atrevido Y reprendieacutendole un

filoacutesofo por ver que todo era de locos y muy poco de sabios trabajoacute mucho de tener en

su servicio al Dante Y por no ser este Colonnes dantista sino truhanista el truhaacuten era

muy favorecido y el Dante muy olvidado Y estando muy arrinconado y siempre mudo

al rincoacuten de una sala donde aquel diacutea se haciacutea gran fiesta el truhaacuten diciendo y

haciendo muchas locuras para hacer reiacuter Traiacutea una ropa muy rica a cuestas que su

sentildeor le habiacutea dado y pasando por donde estaba el Dante diacutejole burlando de eacutel -Qui

sa far el bufone e rico garccedilone

Respondiacuteole el Dante -Cuando yo trovaro un signore simile a me como tu ay trovato

simile a te seroacute rico (d3v)

PERSONATGES DE LA VIDA QUOTIDIANA Soacuten 4 les facegravecies protagonitzades per aquest

tipus de personatges (1a jornada D7v i D8v 4a jornada Q2v 6a jornada f6r) Eacutes un

grup de facegravecies de caragravecter meacutes heterogeni que els anteriors fan sentit quan soacuten

interpretades en el seu context narratiu la ficcioacute del diagraveleg Podrien ser el tipus de

narracions anogravenimes que trobem als reculls de narracions o lsquoflorestasrsquo perograve que al

diagraveleg i en boca dels diferents narradors-personatges tenen una funcioacute explicativa o

demostrativa drsquoallograve que srsquohi estagrave parlant Eacutes el cas drsquoaquesta facegravecia en catalagrave narrada

116

per Gilot esdeveacute un atac contra el Duc i Ferrandis drsquoHeregravedia amb el suport de les

seves dones Perograve els mateixos acusats saben sortir-sersquon enginyosament jugant

irogravenicament amb les afirmacions de Gilot

La Reina rioacute mucho y dijo -Dontildea Jeroacutenima siempre querriacutea que hablaacutesedes en

valenciano que en vuestra boca es gracioso Las dos podemos cantar laquoMal me

quieren mis comadres porque les digo las verdadesraquo Y diga Gilot quieacuten son las

comadres

Dijo Gilot -Senyora puix Vostra Altesa ho mana jo direacute qui soacuten les comares amb

este cuento

En lo carrer de la Nau dos dones eren grans amigues per ser enemigues de sos

marits barallaven-los cada dia i ells deien Vosaltres no sou dones sinoacute hogravemens I

elles responien Hogravemens som puix vosaltres sou dones no fent-nos parir Y

posaren-los nom laquoLes Comaresraquo

No ho dic perquegrave sa Excellegravencia i Joan Ferragravendiz ho sien encara que mai han fet

parir a ses mullers136 (D8v)

JULI CEgraveSAR Al diagraveleg tenim un total de 4 narracions sobre Juli Cegravesar a la 6a jornada

les dues meacutes properes a les caracteriacutestiques genegraveriques de la facegravecia soacuten dues la que

narra Diacutedac Lladroacute a la 6a jornada (c7v) i la reportada tot seguit En aquest exemple

destaca la ironia enginyosa del batxiller Molina en lloar el seu company Mestre

Sabater Ho aconsegueix mitjanccedilant una narracioacute que juga amb el cognom del

personatge drsquouna forma exquisida

136 laquoDijo Joan Fernaacutendez -iquestGilot tuacute no sabes que a su Excelencia y a miacute nos han parido dos mujeres Que este mal de ser esteacuteriles no staacute en nosotros sino en las rabiosas (Que por maravilla paren las que rabias conciben pues que matan y no viven) seguacuten dice la regla de medicina Dijo dontildea Jeroacutenima su mujer -Senyora iquestquegrave li par a vostra Altesa de mon marit iexclQuin metge i buller que eacutes Amb bulles falses que preiumlca diu que posa dones en paradiacutes i ab regles fingides de medicina nos infama que som rabioses i per ccedilograve no parim No seria mal acusar-lo que lrsquoaltre dia tragueren a la scala un buller falsari i un metge no doctorat Dijo la Reina -Dontildea Jeroacutenima por aduacuteltero mereceriacutea maacutes ser sacado a la verguumlenza pues tiene tan poca que nos dice cara cara que les han parido dos mujeres Dijo el Duque -Vuestra Alteza iquestsabe lo que me ha dicho al oiacutedo Joan Fernaacutendez Diacutejome -Mire queacute primor direacute que diciendo una gran mentira que nos han parido dos mujeres direacute una gran verdad que dos mujeres son nuestras madres nos han parido Dijo la Reina -Eso teneacuteis los hombres engantildeadores que de las verdades haceacuteis mentiras y de las mentiras verdadesraquo (D8v-E1r)

117

Molina

Sentildeor Mastre Sabater ya seacute por quieacuten preguntaacuteis Vos habeacuteis calzado como a buen

zapatero un zapato a un pie que sabeacuteis de queacute coxquea Y oiga un cuento de un

muy notable priacutencipe que jamaacutes se dejoacute mandar de manera que paresciese ser

mandado Julio Ceacutesar como nacioacute para priacutencipe siempre lo fue Y rogaacutendole los

senadores y coacutensules de Roma muy mucho que cobrase a su mujer que eacutel habiacutea

repudiado dicieacutendole que le haciacutea gran sin razoacuten por no parecer en ella causa

alguna para ser repudiada y dejada de eacutel respondioacute Julio Ceacutesar Quieacuten no calza el

zapato no sabe doacutende le duele Yo que le calzo seacute doacutende me toca

(c2r)

422 APOTEGMES

En aquest grup destaco les narracions on predomina el caragravecter serioacutes lrsquohumor eacutes menys

expliacutecit que en les anteriors i eacutes meacutes evident el caragravecter didagravectic formal A diferegravencia del

grup de facegravecies el conjunt de personatges que les protagonitzen eacutes meacutes heterogeni nrsquohi

ha des dels que pertanyen al moacuten antic romagrave (amb noms propis o genegraverics) fins a

personatges coneguts pels interlocutors del diagraveleg i drsquoaltres que srsquoidentifiquen per lrsquoofici o

lrsquoactivitat Els podriacuteem classificar aixiacute

sect 7 apotegmes de cavallers (en destaquen 2 sobre Manuel de Leoacuten)

sect 6 apotegmes de romans (en destaquen 2 que parlen de Juli Cegravesar)

sect 6 apotegmes de reis priacutenceps o nobles

sect 3 de filogravesofs en un sentit genegraveric

sect 2 apotegmes de parelles literagraveries (Samsoacute i Dalida Belerma i Durandarte)

sect 2 apotegmes drsquoeclesiagravestics (Sant Bernat i el Papa)

sect 3 apotegmes de personatges anomenats pels seus oficis o activitats

(caminants llauradors i caccediladors)

La diferegravencia meacutes notable eacutes lrsquoabsegravencia drsquoapotegmes amb personatges que siguin

interlocutors del diagraveleg Aquest tret enforteix la consideracioacute que les afirmacions

didagravectiques finals -la condensacioacute del text- tinguin un caragravecter meacutes universal als

apotegmes que no a les facegravecies on srsquoataca expliacutecitament les actituds dels interlocutors

118

del diagraveleg en la seva construccioacute indirecta de lrsquoideal cortesagrave

Hi ha un altre aspecte forccedila significatiu en aquestes narracions que afecta el tipus de

narrador que les reporta Al corpus de facegravecies els quatre personatges principals en

narraven una gran part hi destacava Joan Ferrandis drsquoHeregravedia amb 18 Lluiacutes del Milagrave amb

13 Diacutedac Lladroacute amb 10 i Francesc Fenollet amb 5 Al corpus drsquoapotegmes eacutes Lluiacutes del

Milagrave qui destaca narrant-ne 10 els altres protagonistes disminueixen la seva presegravencia

com a narradors Diacutedac Lladroacute en relata 3 Francesc Fenollet 2 i Ferrandis drsquoHeregravedia 1

Per tant eacutes siginificativa la presegravencia de Lluiacutes del Milagrave com a narrador i tambeacute la

incorporacioacute del Duc Aixiacute srsquoaconsegueix donar una imatge del Duc i drsquoell mateix en tant

que personatges del diagraveleg com a ldquovir doctusrdquo gragravecies al caragravecter serioacutes i instructiu propi

de lrsquoapotegma Tot aixograve es veu potenciat per la presegravencia de dos narradors que soacuten

veritables autoritats doctrinals en el diagraveleg i en la realitat histograverica del moment el batxiller

Molina i el Mestre Sabater Poden semblar dades estadiacutestiques sense cap importagravencia

perograve crec que assenyalen una clara intencioacute en el conjunt de lrsquoobra i caldria tenir-les en

compte per determinar la importagravencia de dos aspectes en parlar de lrsquouacutes que sersquon fa de les

narracions breus a EC QUI conta i QUEgrave conta

CAVALLERS Soacuten 7 les narracions apotegmagravetiques (1a jornada B4r E6v E6v i E7r-v

2a jornada G6v7r 6a jornada f8r) que parlen de cavallers La majoria drsquoelles relaten

fets de finals del segle XV ambientats en el regnat dels Reis Catogravelics Un dels

personatges meacutes significatiu en aquest grups de narracions eacutes Manuel de Leoacuten que

tambeacute formava part dels poemes del Romancero Soacuten una clara mostra de la continuiumltat

de les virtuts del cavaller medieval en el nou model del cortesagrave renaixentista

ilmiddotluminades per la doctrina de lrsquoitaliagrave Baldassare Castiglione Cal destacar que la veu

de meacutes autoritat en la narracioacute de tres drsquoaquests apotegmes eacutes Lluiacutes del Milagrave les altres

soacuten el batxiller Molina Francesc Fenollet Diacutedac Lladroacute i Baltasar Mercader

Dijo don Luis Milaacuten -El cortesano ha de ser padre de la verdad hijo del modo

hermano de la crianza pariente de la gravedad varoacuten con ley amigo de limpieza y

enemigo de pesadumbre [] Tambieacuten ha de ser varoacuten con ley como dijo un

valeroso cavallero castellano en la guerra de Granada nombrado don Manuel de

Leoacuten que siendo muy amado por su gran valentiacutea de un moro no menos valiente

que eacutel que se deciacutea Muza fue cautivado en una escaramuza y trabajando el rey don

Fernando y la reina dontildea Isabel que se hiciese cristiano vieacutendose muy

119

importunado dijo Yo no hareacute sino lo que me aconsejare don Manuel de Leoacuten mi

gran amigo

Fue a hablarle por mandado de los Reyes y diacutejole Muza si tuacute te pasas a nuestra

ley y de corazoacuten no fueres de ella ni seraacutes de la tuya ni de la nuestra y quedaraacutes

hombre sin ley No dejes de serlo(Que no debe estar sin ley un momento el corazoacuten

para ser todo varoacuten) (E6v7r)

Respondioacute el bachiller Molina [al Duc] -Sentildeor a esa condicioacuten la nombran cuerpo

de buen tiempo Yo puse por nombre a un nuestro caballero castellano don Pedro

Melacha por ser tan descuidado y dulzacho que maacutes cuidado teniacutea de hacer perros

de caza que de sus hijos que por haberlos mal criado todos murieron a mala

muerte Y por la gran culpa que tuvo un diacutea les aparecieron como a galgos en una

caza y a bocados le mataron diciendo que veniacutean por eacutel para llevarle al infierno a

doacutende los habiacutea hecho ir (f8r)

MOacuteN ROMAgrave Estagrave present a les narracions apotegmagravetiques del diagraveleg gran part

parlen dels costums dels romans tot intentant demostrar les qualitats i les virtuts

dels seus ciutadans cavallers o dels seus priacutenceps eacutes el cas de les dues narracions

sobre Juli Cegravesar (1a jornada A7v 6a jornada f8rv Z1r c8rv i g2rv)

Batxiller Molina

Todas las Repuacuteblicas que estaacuten perdidas es por ser perdidos sus cavalleros que

deberiacutean los padres de ellos apartarlos de siacute en la primera edad para que se

hiciesen hombres por casas de reyes y sentildeores Que la propia tierra ni la casa del

padre nunca hacen perfeto hombre al hijoY asiacute porque no desasosegasen a su

tierra ni a los suyos soliacutean los romanos echar fuera de Roma a los mancebos en la

edad desasosegada de quince hasta veinte antildeos o en la guerra o para saber letras

por casas ajenas porque volviesen maacutes hombres para regir y conservar su tierra Y

si por necesidad alguacuten romano pediacutea a los senadores que le dejasen sus hijo habiacutea

de entrar fianza por las inocencias de eacutel para pagar cualquier pena que le fuese

dada por justicia Y si no teniacutea posibilidad el padre a costa del puacuteblico tesoro

criaban a su hijo para que no se perdiese Y asiacute quedaban hombres bien mandados

para saber mandar (f8rv)

120

Silla i Juli Cegravesar

Dijo el Duque-[] Mostrando la severidad que los avisados han de tener para

mostrar que ni en las burlas ni en las veras deben salir de seso sino estar siempre

en consideracioacuten para bien responder y obrar en todo lo que conviene Como

mostroacute Julio Ceacutesar en su primera edad que siendo de la parte de Mario fue preso

de los contrarios y traido delante Silla Y rogaacutendole todos que lo soltase por ser

muy mancebo respondioles- iexclOh caballeros iquestPara queacute rogaacuteis que yo deacute libertad

y vida a quien muestra su presencia que es para dar y quitar libertades y vidasiquestNo

veis vosotros que en eacutel hay muchos Marios Yo hareacute lo que rogaacuteis soacutelo por mostrar

que tengo tan poco miedo de Mario como eacutel muestra tener de Silla iexclVete Julio

Ceacutesar y diraacutes a tu Mario que si te he dado la vida es por tener muy poco miedo a

los que les parecen a eacutel

Palabras fueron como de tal varoacuten mostrando lo que debe hacer el hombre sabio

para mostrar ser fuerte Que en ninguna occasioacuten contraria ni en burlas ni en

veras muestre ser vencido (c8r)

REIS PRIacuteNCEPS I NOBLES Les narracions sobre reis priacutenceps i nobles tenen un

caragravecter exemplar i instructiu ja que reflecteixen les accions i les actituds dels grans

governants i dels caps de govern Els apotegmes que els tenen com a protagonistes soacuten

6 (1a jornada B7v 3a jornada N2rv 5a jornada R7r i R7v 6a jornada Z3r i g 3rv)

Els narradors continuen essent personatges tan significatius com Lluiacutes del Milagrave el Duc

o el Batxiller Molina entre drsquoaltres La presegravencia drsquoaquest tipus de narracions

srsquointensifica en les darreres jornades del diagraveleg on amb lrsquoaparicioacute de nous personatges

srsquoassegura el caragravecter doctrinal de bona part drsquoalguns passatges

Dijo Mastre Zapater -[]Tambieacuten derreputa mucho la traicioacuten pues el cielo y la

tierra no la pueden sufrir no tardando en darle la pena que merece No es de callar el

ladrocinio pues el ladroacuten es tan derreputado y aborrecido que Alexandre priacutencipe

muy bueno tuvo tan gran odio con los ladrones que seguacuten Elio Lampidio escribe de

eacutel en viendo uno de ellos luego iba para sacarle el ojo con su dedo Y tan gran rencor

teniacutea a los infamados de algunos hurtos que si acaso les veiacutea se le alteraba el

corazoacuten que veniacutea a echar coacutelera por la boca Y asiacute se le abrasaba el gesto con la gran

ira que no podiacutea hablar iexclOh noble enojo y de aacutenimo generoso como en este cuento

oireacuteis

121

Un varoacuten de los que falsamente nombran honrados habiendo sido algunas veces

culpado de hurtos quiso presuntuosamente con favor de algunos reyes sus amigos

subir a la orden de caballeriacutea Y como fuese luego tomado por ladroacuten preguntoacute

Alexandre a los Reyes por cuyo favor habiacutea sido caballero aquel varoacuten que le dijesen

queacute pena teniacutean entre ellos los ladrones y respondieron que la horca Y asiacute le mandoacute

luego ahorcar diciendo -No merece honrada muerte quien tuvo deshonrada

caballeriacutea

No es de callar la cobardiacutea cuan vil cosa es pues apoca y derreputa tanto cualquier

hombre que no debriacutea dar honra alguna a quien no tiene ninguna (R7r)

FILOgraveSOFS Els tres apotegmes sobre filogravesofs (3ordf jornada E6r i I2rv 6ordf jornada g7rv) soacuten

narrats per Lluiacutes del Milagrave Nomeacutes en coneixem el nom del filogravesof protagonista en

lrsquoapotegna del foli I2 rv lrsquoescriptor italiagrave Dant

Dijo don Luis Milaacuten -El cortesano ha de ser padre de la verdad hijo del modo

hermano de la crianza pariente de la gravedad varoacuten con ley amigo de limpieza y

enemigo de pesadumbre[] Tambieacuten ha de ser hijo del Modo por lo que direacute

Un philoacutesofo haciendo vida en un desierto vio una muy hermosa ninfa y demandole

quieacuten era Y ella les respondio Soy la Justicia Dijo el filoacutesofo iquestDe doacutende veniste

Respondioacute Vine del cielo Prosiguioacute el filoacutesofo diciendo iquestPor queacute vas por desiertos

Dijo la Justicia -Por donde yo reinaba han muerto mi padre (Que do el Modo se

pierde Justicia no reina) Por donde se ve que el Modo es padre de la Justicia y del

cortesano que para ser justo y llegado a razoacuten ha de ser su hijo y de su condicioacuten

(E6r)

DANT

Dijo don Luis Milaacuten (a Joan Fernaacutendez) -Departiros quiero con un cuento pues

me habeacuteis dado con el hierro El gran poeta Dante Florentino fue tan donoso como

avisado y los florentines le teniacutean en tanto como eacutel los teniacutea en poco por ver la

ciudad de Florencia poblada de hombres que teniacutean de lo mucho poco y de lo poco

mucho Enfadado de esto desaparecioles de manera que iba entre ellos y no le

podiacutean hallar Y no podiendo vivir sin eacutel no sabiacutean que hacerse para hallarlo

Aconsejoles un sabio filoacutesofo y diacutejoles El Dante es tan sabio que no le hallaraacuten

sino para responder y dar cabo a una muy avisada razoacuten que la oyese comenzada y

no acabada porque no ternaacute sufrimiento que steacute sin acabar lo que staacute bien

122

empezado Yo os aconsejariacutea que fueacutesedes diciendo por la ciudad estas palabras

Qui sa lo bene Qui sa lo bene

Y diciendo los florentines esto oyeron al Dante que iba disfrazado entre ellos y

respondioles Qui ha provato lo male qui ha provato lo male Que quiere decir

Aquel que sabe el bien que ha probado el mal

Yo he dicho esto solo para mostrar que pues tanto he probado el mal del amor seacute

queacute cosa es bien aunque nunca he gustado a queacute sabe (I2rv)

PARELLES LITERAgraveRIES Les narracions apotegmagravetiques que tenen com a personatges

parelles literagraveries (2ordf jornada G5rv 3ordf jornada H8v-I1r i I7r) pertanyen a dues obres

literagraveries importants a la nostra cultura occidental la Biacuteblia (Samsoacute i Dalida) i la

poesia popular de lrsquoEdat Mitjana que trobem al Romancero (dos personatges de creacioacute

castellana Belerma i Durandarte)

Dijo don Diego Ladroacuten -Don Luis Milaacuten iquestno os acordaacuteis de los amores de

Belerma y Durandarte Que siendo desterrado por mandado de su Emperador

Carlo y volviendo a la Corte perdonado halloacute a Gaiferos servidor de Belerma sin

haber dado eacutel ocasioacuten Y quejaacutendose de esta traicioacuten dejoacute de servirla diciendo Que

por no sufrir ultraje morireacute desesperado

Mostrando que la dama ha de mostrarse enojada si la sirve otro caballero si ya su

servidor no le ha dado ocasioacuten para despedirle si le ha sido desleal Y si esta culpa

no tiene y su mucho amor le hace volver a servirla ha de ser con gran

arrepentimiento de su dama Y pues ella causoacute la pena debe traer en un letrero este

mote Digo mi culpa Pues ya veis coacutemo por esta ley de agradecimiento que se teniacutea

en aquel tiempo no era bien que el caballero desdentildeado fuese bien sufrido Pues

sabeacuteis que yo os visiteacute estando doliente en la cama de este mal y dijiacutestesme una

glosa vuestra a este villancico que dice

Desdentildeado soy de amor

guardeos Dios de tal dolor (G5rv)

Tal i com he explicat a les observacions de les repeticions disseminades entre el PB i

EC la histograveria de Durandarte com a personatge creat a partir de lrsquoespasa de Roland eacutes

propi de la tradicioacute de romancer que deriva del cicle carolingi137 El mateix Lluiacutes del

137 Veure Dumanoir (2012)

123

Milagrave musicalitza el romanccedil al seu tractat de viola El Maestro (1536) i tambeacute en

trobem referegravencies al villancet laquoDesdentildeado soy de amorguardeos Dios de tal dolorraquo i

a les seves glosses al Cancioner del Duc de Calagravebria ff 9v s (nuacutem16) i a la Diana

enamorada de Jorge de Montemayor libro II foli 129

Dijo don Luis Milaacuten [a Diacutedac Lladroacute] -Yo os lo direacute Ya habreacuteis oiacutedo decir la

fuerza de Sansoacuten cuaacuten grande fue Y la gran amor que a su amiga Dalida tuvo

Pues oiacuted el pago que de ella recibioacute y fue este que direacute Deseando saber los

filisteos sus enemigos en cual parte del cuerpo teniacutea Sansoacuten las fuerzas rogaron a

su amiga Dalida y dieacuteronle mucho tesoro para que lo supiese Y como ella

trabajase saberlo rogaba con gran importunidad a su amigo Sansoacuten se lo dijese Y

eacutel no sospechando que lo quisiese saber por mal suyo mostraacutendole ella tan buena

amor como eacutel le mostraba diacutejole -Dalida tuacute sabraacutes que la gran fuerza que yo

tengo es por gracia que Dios me ha dado Y por ser asiacute seacute que la tengo en unos

cabellos que en medio de mi cabeza staacuten Y si a miacute me los cortasen yo perderiacutea

todas mis fuerzas Y rogaacuteronle ella que se los dejase cortar para ver si era verdad

lo que eacutel deciacutea consintioacute que se los cortase Y vieacutendole sin las fuerzas que primero

teniacutea esecutoacute su traicioacuten y dio entrada a los filisteos sus enemigos y sacaacuteronle los

ojos y dejaacuteronle vivo para hacer burla de eacutel Y por no morir muchas veces con esta

vida-muerte determinoacute de acabar sus tristes diacuteas desta manera que direacute

Sintiendo ya cobradas su fuerzas por haberle crecido los cabellos que Dalida le

habiacutea cortado hiacutezose guiar a un templo donde gran multitud de filisteos estaban y

abrazose con unas columnas que sosteniacutean todo aquel edificio y derribolas donde

murieron sus enemigos y eacutel por vengarse de ellos (H8vIr)

Aquest apotegma sobre Samsoacute teacute com a font el llibre biacuteblic dels Jutges 16 4-31 i hi

reporta gairebeacute literalment el text biacuteblic

ECLESIAgraveSTICS A diferegravencia drsquoaltres obres de lrsquoegravepoca lrsquoaparicioacute de personatges

eclesiagravestics a les narracions breus del diagraveleg eacutes gairebeacute nulmiddotla i de caragravecter apotegmagravetic

nomeacutes en trobem dues una sobre un cavaller que solmiddotlicita als reis drsquoEspanya la Creu

de Santiago (5ordm jornada R7v) i la segona enunciada per mestre Sabater que reporta

una histograveria que teacute el Papa com a protagonista i personatge drsquoautoritat per justificar les

seves idees (6ordm jornada c8v d1r)

124

Mastre Zapater

-[] Y si los que leen y oyen razones avisadas no gustan de lo que Vuestra

Excelencia ha gustado no muestran entender lo que leen y oyen que si lo

entendiesen o trabajasen de entenderlo hariacuteanse avisados Que muchos lo seriacutean si

quisiesen Diacuteranme algunos que no hay quien no quisiese ser avisado mas como

sea don de Dios Eacutel lo da a donde quiere A esto les respondo con lo que dice el

Papa a los judiacuteos que le estaacuten esperando con sus cerimonias cuando vuelve a Roma

de la coronacioacuten que le hacen en San Joan de Letraacuten y son estas palabras Lex

vestra est bona sed est male e intellecta

Dicieacutendoles Vuestra ley es buena mas es mal entendida de vosotros

(c8v d1r)

PERSONATGES IDENTIFICATS PEL SEU OFICI

Les narracions breus que tenen com a personatges a llauradors caccediladors caminants i

drsquoaltres apareixen sovint en els reculls i lsquoflorestasrsquo que recollien lsquochascarrillosrsquo

lsquocuentecillosrsquo lsquodichosrsquo i lsquomotesrsquo En el nostre diagraveleg nomeacutes en tenim el testimoni de

tres (1a jornada E5v i E5v6v 5a jornada S6 v)

Dijo don Luis Milaacuten -El cortesano ha de ser padre de la verdad hijo del modo

hermano de la crianza pariente de la gravedad varoacuten con ley amigo de limpieza y

enemigo de pesadumbre [] Tambieacuten ha de ser hermano de la crianza como en

este cuento mostrareacute

Topaacuteronse dos cazadores muy lindos hombres Dijo el uno al otro -iexclTan bien me

pareces que yo querriacutea saber tu nombre y de queacute vives

Respondiacuteole -A miacute me dicen don Venturoso y vivo de cazar lo que desdichados no

alcanzan Yo tambieacuten querriacutea saber lo mesmo de ti

Dijo el otro -A miacute me nombran don Bien Criado y bivo de cazar lo que mal criados

pierden El cortesano debe ser el uno que es don Bien Criado y cazaraacute siempre lo

que mal criados viene muchas veces a perder que es el cielo y la tierra Y puede ser

el otro que es don Venturoso porque el cielo da la ventura a quien trabaja de

ganarle con bondades y no parenceriacuteas Como debe ser la crianza que no ha de ser

fingida para engantildear sino verdadera para contentar (E5v-r 6v)

125

423 NOVELLA

Els dos conceptes fonamentals de la narrativa breu renaixentista la facegravecia i

lrsquoapotegma es converteixen en petites cagravepsules narratives que afavoreixen la

construccioacute del gegravenere major i meacutes apreuat la lsquonovellarsquo risible Recordem la definicioacute

bagravesica que hem donat drsquoaquesta foacutermula narrativa com lrsquoapotegma i la facegravecia eacutes una

narracioacute breu de caragravecter versemblant que explica situacions de la vida privada de

personatges directament o analogravegicament identificables en la realitat amb intrigues

divertides o finals sorprenents perograve a diferegravencia de les anteriors en ella srsquohi encadenen

diverses sequumlegravencies i a meacutes conteacute una tensioacute narrativa Certament els exemples de

lsquonovellersquo meacutes emblematics soacuten els de G Boccaccio al Decameroacute on a traveacutes de

diferents sequumlegravencies (unitats menors com la facegravecia i lrsquoapotegma) srsquoaconsegueix

obtenir una unitat narrativa de major extensioacute que la de les facegravecies o els apotegmes

De fet absorbeix aquestes unitats menors i aconsegueix conferir-hi tensioacute narrativa

Al diagraveleg de Lluiacutes del Milagrave hi trobem un bon exemple de construccioacute de lsquonovellarsquo a

traveacutes de diferents narracions reportades per diversos personatges de lrsquoobra La

caracteriacutestica que les vincula eacutes que expliquen un mateix fet des de diversos punts de

vista els dels personatges-narradors i amb una certa continuiumltat temporal Podem

parlar drsquouna protonovelmiddotla on sersquons mostra el proceacutes intermedi de construccioacute drsquoaquest

gegravenere narratiu Les sequumlegravencies cridades a la unificacioacute soacuten reportades per cadascun

dels personatges principals drsquoEC De fet aquest element afavoreix drsquoaltra banda el

caragravecter versemblant de la novelmiddotla

Lrsquointent de novelmiddotla estagrave format per sis sequumlegravencies inserides dins la ficcioacute narrativa del

diagraveleg que aconsegueixen reportar una histograveria completa Cinc drsquoelles soacuten narrades a

la 2a jornada i la sisena a la 6a jornada Tal i com observem al grup de facegravecies els

personatges del diagraveleg soacuten narradors i protagonistes alhora Els narradors soacuten els quatre

protagonistes drsquoEC per ordre drsquoaparicioacute com a narradors Diacutedac Lladroacute (que interveacute en

dues ocasions la primera i la cinquena) Francesc Fenollet (tambeacute en dues narracions

la segona i la sisena) Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i Lluiacutes del Milagrave Cal destacar que els

dos personatges que intervenen en meacutes drsquouna ocasioacute com a narradors Diacutedac Lladroacute i

Francesc Fenollet no soacuten els protagonistes de les sequumlegravencies sinoacute els altres dos Lluiacutes

del Milagrave i Joan Ferrandis drsquoHeregravedia El temps de la narracioacute eacutes pretegraverit

126

El motiu desenvolupat en les sis sequumlegravencies eacutes el del contencioacutes provocat per la

possessioacute drsquouna pintura de la dama a qui serveixen els dos protagonistes Les

narracions de cadascun dels personatges expliquen lrsquoorigen de la pintura com ha

passat a ser possessioacute drsquouns o drsquoaltres i en el cas de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia els

conflictes que provoca aquesta afeccioacute en la seva relacioacute matrimonial Drsquouna manera

desordenada cadascun dels personatges aporta dades respecte a la histograveria del retrat i

de la dama pintada La narracioacute eacutes introduiumlda per la intervencioacute de Diacutedac Lladroacute de

forma aparentment ocasional

Dijo don Diego Ladroacuten -No seraacute menester que muy bien he oiacutedo lo que habeacuteis

pasado con Joan Fernaacutendez y no le quedaacuteis deudor que muy bien le habeacuteis

pagado Sino diacutegalo don Francisco que los dos estaacutebamos escuchando de la

cuadra de fuera mirando una pintura que yo saqueacute y en oiacuter la escaramuza de los

dos fue parte para que dejaacutesemos de gozar con los ojos de la buena pintura que

teniacuteamos entre manos para recrearnos con los oiacutedos de oiros a los dos (F7r)

A continuacioacute Francesc Fenollet ens explica que els dos protagonistes soacuten servidors de

la dama retratada

Dijo don Francisco -Sentildeor don Diego vos habeacuteis movido una cuestioacuten diciendo

que no le debe nada don Luis Milaacuten a Joan Fernaacutendez que no la podremos

apaciguar sino con mostrarles vuestra pintura Sacadla que bien menester seraacute

Daacutedmela que yo la quiero amostrar porque si los dos vienen a rentildeir yo me pondreacute

entre ellos y en ver el retrato de su dama todos se convertiraacuten en ojos que no

tendraacuten manos para desacatarse delante de ella haciendo besar como a portapaz a

esta pintura pues es el retrato de la dama que van servidores don Luis Milaacuten y

Joan Fernaacutendez (F7 rv)

Joan Ferrandis drsquoHeregravedia afirma que tenia guardat el retrat en un arca de casa seva ja

que li ocasionava discussions amb la seva muller perograve lrsquohi van robar i es quumlestiona

com ha arribat a mans de Diacutedac Lladroacute

Dijo Joan Fernaacutendez -Yo querriacutea mucho saber coacutemo ha venido en manos de don

Diego este retrato porque a miacute me la hurtaron de una arca donde yo la teniacutea

encerrada por temor de mi mujer que un diacutea rentildeimos por ella sobre esto que oireacuteis

Yo la teniacutea en mis manos solo encerrado en una caacutemara y deciacuteale Maacutes te quiero

127

yo pintada que a mi mujer viva pues tuacute me desenojas en mirarte y mi mujer me

enoja en mirarme Ella de braveza me mata y tuacute de benina me resucitas

Y como ella me viese y oyese por la cerradura de la puerta abrioacute y entroacute diciendo

A mis manos habeacuteis de morir don traidor Yo diacutejele Buena mujer teneos allaacute que

no soy quien vos pensaacuteis Nombraisme don traidor y a miacute me dicen don leal

Respondioacute No sois sino don diablo pues estaacuteis idolatrando en esa diablesa

pintada que maacutes lo va ella de afeites que vos la teneacuteis en esa tablilla Respondiacutele A

lo que me deciacutes que soy diablo agora me habeacuteis acertado el nombre que para ser

uno galaacuten ha de ir tras las almas como eacutel va Aunque yo no lo soy para vos que

nunca ireacute tras vuestra alma siendo tan rabiosa Y a lo que deciacutes que esta dama va

de afeites maacutes pintada que aquiacute estaacute la pintura iquestno os acordareacuteis que un diacutea os

desconociacute en una fiesta muy pintada de afeites Y tomaacutendoos por otra os deciacutea de

amores y vos me respondistes Ciego reacutezame una oracioacuten Y conocieacutendoos en la

habla os dije Mas os querriacutea pintada y muda que despintada hablando (F8rv)

Lluiacutes del Milagrave explicaragrave lrsquoorigen de la pintura va ser ell mateix qui va encarregar el

retrat de la dama perograve posteriorment va ser robat del taller del pintor Assegura que

nacuteeacutes el propietari tot indicant-ne un senyal el forat que hi ha a la magrave de la dama

retratada a causa drsquouna llagravegrima seva Aquest signe estagrave pres drsquouna font literagraveria eacutes a

dir drsquouna canccediloacute coneguda a lrsquoegravepoca i que es glossada per Lluiacutes del Milagrave

Dijo don Luis Milaacuten -Sentildeor Joan Fernaacutendez vos pretendeacuteis que el retrato de

nuestra dama es vuestro yo no otorgareacute jamaacutes sino que es miacuteo Porque yo lo hice

pintar y hurtaacuteronlo de casa del pintor y creo que vos lo habeacuteis hecho pues estaba en

vuestro poder Y porque se vea que es miacuteo he alliacute aquella sentildeal que llorando de

verla tan hermosa pintada como despiadada viva cayoacute una laacutegrima miacutea sobre su

mano y hizo aquel agujero que veis Y de presto demandeacute tinta y papel haciendo

una glosa a este villancico que tan a mi propoacutesito hecho estaacute que en el postrer

verso le hallareacuteis de cada copla de estas que yo os direacute agora

Tengo tanto sentimiento

de lo que me haceacuteis sentir

que siento tanto el morir

cuanto mi vivir no siento

De este mal saco este bien

128

que stoy hecho un Jeremiacuteas

que por vuestro gran desdeacuten

lloran mi Jerusaleacuten

las tristes laacutegrimas miacuteas

Mi Jerusalem en miacute

es la triste de mi vida

que la veo tan caiacuteda

cuanto yo de vos caiacute

No alcanzo un vala os Dios

de caiacuteda tan mortal

que llorando para dos

de no hacer sentildeal en vos

en piedras hacen sentildeal

Son tan grandes mis enojos

que sangre vengo a sudar

y me siento distilar

agua amarga por los ojos

De miacute tiene piadad

cualquier fiero animal

que en tan grande crueldad

en todos hay caridad

y en vos nunca por mi mal (F8rG1v)

De fet els darrers versos de cada cobla reconstrueixen una canccediloacute popular del moment

que trobem glossada a la Diana enamorada de Gaspar Gil Polo publicada a Valegravencia

lrsquoany 1564

Las tristes laacutegrimas miacuteas

en piedras hacen sentildeal

y en vos nunca por mi mal

129

Glosa

Vuestra rara gentileza

no se ofende con serviros

pues mi mal no os da tristeza

ni jamaacutes muestra dureza

dio lugar a mis suspiros

No fueron con mis porfiacuteas

vuestras entrantildeas mudadas

aunque veis noches y diacuteas

con gran dolor derramadas

las tristes laacutegrimas miacuteas

Fuerte es vuestra condicioacuten

que en acabarme porfiacutea

y maacutes fuerte el corazoacuten

que viviendo en tal pasioacuten

no le mata la agoniacutea

Que si un rato afloja un mal

aunque sea de los mayores

no da pena tan mortal

mas los continos dolores

en piedras hacen sentildeal

Amor es un sentimiento

blando dulce y regalado

vos causaacuteis el mal que siento

que Amor solo da tormento

al que vive desamado

Y esta es mi pena mortal

que el Amor despueacutes que os vi

como cosa natural

por mi bien siempre estaacute en miacute

y en vos nunca por mi mal

130

Diacutedac Lladroacute li explica com va arribar el retrat a les seves mans de fet va ser arran

drsquouna peticioacute de Jerogravenima Beneito en un intent drsquoallunyar la dama que representava el

retrat del seu marit Amb aquesta narracioacute Lluiacutes del Milagrave aconsegueix confirmar la

imatge que ens doacutena de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia al llarg del diagraveleg i especialment en

relacioacute amb la seva esposa Cal recordar com aquesta imatge es comenccedila a construir al

PB del manustrit de la BC de les Obres drsquoaquest autor

Dijo don Diego Ladroacuten -Yo quiero responder a lo que el sentildeor Joan Fernaacutendez

dijo cuando vio el retrato de su dama en mi poder que holgariacutea mucho de saber

coacutemo habiacutea venido a mis manos Y ha de saber que visitando un diacutea su mujer con

una dama que a su casa habiacutea traiacutedo nos contoacute la cuestioacuten que tuvo por ella con el

sentildeor Joan Fernaacutendez que aquiacute nos ha contado Y llorando me rogoacute que le sacase

una diablesa que pintada teniacutea en casa Yo diacutejele que la mostrase y sacola y en ver

el retrato conociacute quieacuten era la dama y lleveacutemela Y asiacute ha venido a mi poder que no

querriacutea causase enojo entre sus competidores la que da en mirarla tanto placer a

sus servidores (G1v2r)

Posteriorment a la sisena jornada Francesc Fenollet aprofita un sonet de Lluiacutes del

Milagrave per explicar el motiu que va provocar la intervencioacute de la muller de Ferrandis

drsquoHeregravedia Drsquoaquesta manera lrsquoautor aconsegueix ratificar la caracteritzacioacute gairebeacute

burlesca o progravepia de la farsa del matrimoni Ferrandis-Beneito

Dijo don Luis Milaacuten

-Hagamos honra a este Soneto 47

Yo retrateacute su gesto muy hermoso

y teacutengole perfeto retratado

cuando no staacuteis haciendo el desdentildeado

que feo staacute mirar muy desdentildeoso

Rato me dais que no seacute queacute es reposo

cuando miraacuteis mirar desamorado

tal me paraacuteis de vos muy mal parado

que mueacuterdome las manos de rabioso

Y en veros tal rabiosa por matarme

131

corriendo voy a ver vuestro retrato

por descansar miraacutendoos en pintura

Y el dios de amor por maacutes desengantildearme

hurtaacutemela por darme muy mal rato

que del mortal le huye su natura

Dijo don Francisco

-Sentildeor Duque este soneto recita la farsa que Joan Fernaacutendez haciacutea y era que en su

oratorio teniacutea el retrato que hurtoacute a don Luis Milaacuten de la dama que serviacutean Y en

ella hacerle mala cara luego le deciacutea Yo me voy a ver vuestro buen gesto pues este

que me haceacuteis no es sino el de Marifea vuestra favorecida (Que el compantildeero

sella como sello) Y con gran prisa iba a su casa y algunas veces lo hallaba el

retrato y eacutel deciacutea cantando

iquestDoacutende staacutes que no te veo

iquestQueacute es de ti pintura miacutea

Vuelve que ver te deseo

si staacutes en la moreriacutea

Y esto cantaba porque sospechaba que una mora hechicera de quien eacutel estaba

hechizado de amores se la teniacutea porque le dio a entender que el dios de amor se lo

traiacutea Y era que una criada de su mujer se lo llevaba a la mora para composar138 a

Joan Fernaacutendez cuando se lo volviacutea partieacutendose las dos la composicioacuten (X7rv)

138 Catalanisme En aquest context significa Captenir-se (amb alguacute) fent-lo anar dret imposant-li la nostra voluntat fent-li creure el que volem

132

43 FONTS I TRADICIOacute DE LES NARRACIONS BREUS A EL CORTESANO

La tradicioacute oral conreada des dels segles anteriors la lectura dels clagravessics en prosa o en

teatre el treball literari dels contemporanis o la literatura popular oriental entre drsquoaltres

factors esdevenen diferents vies de transmissioacute i de contaminacioacute que dificulten establir

les fonts precises de qualsevol narracioacute breu A lrsquohora drsquoencetar aquesta recerca srsquoha de

tenir en compte els canvis que es produeixen en les diferents versions de cadascuna de les

narracions Aquests canvis poden referir-se a diferents aspectes lrsquoestructural eacutes a dir el

context genegraveric on apareixen les narracions (en reculls o inserits en el gegravenere del moment

el diagraveleg) el semagraventic com soacuten adaptats a les utilitats que meacutes interessaven en aquell

temps el formal els canvis de nom dels personatges i dels llocs o la seva desaparicioacute en

favor de lrsquoanonimat

Els resultats drsquoaquesta recerca amb el corpus de narracions breus drsquoEC no han estat gaire

positius tot i que aquest resultat tambeacute pot fer pensar en lrsquooriginalitat creativa de les

narracions de Milagrave He buidat diferents obres literagraveries on lrsquoaparicioacute de narracions breus

eacutes forccedila important i que pertanyen a diferents egravepoques Ofereixo les diferents connexions

que he descobert fins ara entre les narracions drsquoEC i el meu buidatge drsquoalgunes obres

significatives de relats breus i de facegravecies de lrsquoEdat Mitjana i del Renaixement A

continuacioacute assenyalo les obres i les edicions que he consultat

EDAT MITJANA

Il Novelino (2000) Introduccioacute traduccioacute notes i iacutendex temagravetic drsquoIsabel de Riquer

Prograveleg de MordfJesuacutes Lacarra Pariacutes-Roma Memini

BOCCACCIOG Decameroacute (6ordfjornada) ed 1984 Barcelona Ed62 MOLU n35

Tambeacute el recull de narracions medievals LACARRA Mordf Jesuacutes (ed) (1999) Cuento y

novela corta en Espantildea I Edad Media Barcelona Criacutetica

BANDELLO M Novelas escogidas Versioacuten castellana de Joseacute Feliu y Codina ed 1884

Barcelona Biblioteca Artes y Letras

133

RENAIXEMENT

BRACCIOLINI G Poggio Liber facetiarum (Llibre de facegravecies) Traduccioacute de Francesc de

BMoll edicioacute de 1978 Palma de Mallorca Editorial Moll

TIMONEDA Joan Sobremesa y alivio de caminantes edicioacute de 1885 Barcelona Edicioacuten

Ciacuterculo de Amigos de la Historia Imp Barcelonesa

MEXIacuteA Pedro (1562) Coloquios o diaacutelogos nueuamente compuestos () en los quales se

dispuntan u tratan varias o diuersas cosas de mucha erudicioacuten y doctrina Zaragoza

(Edicioacute de la Biblioteca Central Universitat de Barcelona)

SANTA CRUZ MELCHOR DE Floresta espantildeola Edicioacuten y estudio preliminar de MordfPilar

Cuartero y Maxime Chevalier 1997 Barcelona Criacutetica

CASTIGLIONE Baldassare Il cortegiano Edicioacute de la traduccioacute castellana de Joan Boscagrave

per Mario Pozzi any 1994 Madrid Caacutetedra

_______(1998) Edicioacute a cura de Walter Barberis Torino Biblioteca Einaudi

_____________________________________________________________________

A continuacioacute presento les narracions drsquoEC que formen part drsquoalgunes de les tradicions

trobades en el buidatge de les obres anteriors Primer reporto la narracioacute del diagraveleg

valenciagrave i despreacutes les narracions a les quals remet

Primera narracioacute

Rieron mucho de la burla de Cabanillas y el Duque le dijo coacutemo las habiacutean aparejado Y

eacutel respondioacute -Ponen dentro de ellas ajiaceite de manera que no pueda salir y al asar

encorpoacuterase todo en la perdiz y queda tan desconocida como conocida de la sentildeora dontildea

Jeroacutenima por ser muy enemiga de los ajos Que su marido no los osa comer en su casa

porque un diacutea le corrioacute con el majadero que los habiacutean hecho y arrojoacuteselo Y eacutel vino

huyendo a mi casa a hora de comer hediendo a los ajos y diacutejome Sentildeor acoacutegeme en

vuestra mesa que huyendo vengo del majadero

Que nunca estuvo maacutes donoso en su vida por los donaires que aquel diacutea dijo Y fueron

tales que dontildea Elena mi nuera le puso nombre don Joan donaire [] Despueacutes de las

perdices dieron pavones de las Iacutendias y de los nuestro y dijo don Diego Ladroacuten

134

Apostareacute que al sentildeor Joan Fernaacutendez mejor le pareceraacuten los pavones indianos que los

de Valencia Aunque para lo que siempre hace en sus amores mejor le deberiacutean parecer

los nuestros pues lo contrahace estando en rueda como estaacuten ellos con sus plumas muy

hermosas que son las que don Luis Milaacuten le pasa por la nariz iexclY son tantas que queda

emplumado Pues digaacutemosle Joan de Rueda y no lo digo porque sea como Lope de

Rueda que no hace farsas como eacutel (C4rv)

He trobat diverses narracions contemporagravenies sobre un aliment que era considerat propi

dels personatges vilans lrsquoall Per aixograve tot personatge que es vulgui considerar de

categoria social superior el rebutja Cal destacar en les narracions seguumlents el canvi en

lrsquoatribucioacute de personatge protagonista a la de Melchor de Santa Cruz el personatge eacutes la

reina Isabel i a la de Timoneda eacutes una dama anogravenima

Floresta Espantildeola Part II cap I 11

A la reina dontildea Isabel en extremo le eran aborrecibles los ajos no solamente en el

gusto mas en el olor Por descuido trajeacuteronle a la mesa perejil que se habiacutea hecho

donde habiacutean puesto ajos Como lo sintioacute sin gustarlo dijo -Disimulado veniacutea el

villano vestido de verde

Sobremesa y alivio de caminantes 1a part Conte xxxiii

A una dama que era una gran decidora no habiacutea persona que le hiciese comer ajo ni

cosa que supiese a eacutel Un galaacuten que la serviacutea hiacutezole un banquete y dijo al cocinero

que de cualquier manera que fuese le hiciese comer ajo El cocinero por maacutes

disfrazar el negocio picoacute algunos ajos en el mortero y quitado de alliacute hizo una salsa

verde en el mesmo mortero y llevaacutendolo delante la dama al primer bocado paroacute y

dijo -iexclOh hideputa el villano cuaacutel viene disfrazado de verde como si no lo

conocieacutesemos acaacute

Segona narracioacute

Dijo Joan Fernaacutendez -Sentildeor Cabanillas buen sermoacuten habeacuteis estudiado para venir a

decirme ldquoJoan donairerdquo Bien seraacute que sepan lo que a vos os siguioacute en otra comida que

don Guerau Bou estuvo en ella y me dijo que don Joan Vilarrasa vuestro sobrino

convidoacute a comer a su huerta a fray Palomo que aquella cuaresma preicaba en Valencia

135

y convidoles para oiacuterle que era muy buen decidor Y al hora que se asentavan a la mesa

vuestra merced entroacute y dijo (Pax vobis)

Y sentoacutese a comer y don Joan Vilarrasa fuese a la cocina por no oiacuter vuestros cuentos

catoacutelicos del tiempo del rey Catoacutelico que fueron tantos que nunca el fraile pudo envidar

con los suyos Y a cada paso Vuestra Merced deciacutea Esto que digo en este cuento don

Joan Vilarrasa lo sabe tan bien como yo

Y eacutel respondio de la cocina donde estaba gritando (No hi seacute res de quant diu puix mal

profit mrsquoha fet entrar lo frare que nunca lrsquoha deixat parlar)

Y en irse vuestra merced el fraile os puso nombre ldquoel governador campanillasrdquo porque

cuando ellas tantildeen nadi puede hablar (C4v)

A la Floresta Espantildeola trobem narracions sobre el personatge fra Palomo que correspon

al personatge histograveric de Fra Bernardino Palomo o de Flores Va esdevenir un dels

personatges cogravemics meacutes coneguts a la literatura breu de lrsquoegravepoca A continuacioacute en reporto

una mostra al respecte

Floresta Espantildeola Parte I capiacutetol iv 3

El obispo don Pedro del Campo envioacute a fray Bernaldino Palomo presentados seis

capones El mozo que los llevaba tomoacute uno de ellos como se los contoacute dijo -Decid a

su sentildeoriacutea que le beso las manos por los cinco y besaacutedselas vos por el uno

Floresta Espantildeola Part VI capiacutetol vi 8

Dicieacutendole a fray Dionisio burlando que habiacutean hecho obispo a fray Bernardino

Palomo respondioacute -Eacutel es donoso y si agora es obispo donoso obispo seraacute

Floresta Espantildeola Part VI capiacutetol vi 14

Convidoacute fray Bernardino Palomo a comer a fray Dionisio y alabole mucho que lo

habiacutea hecho como ilustre y mandoacute salir al mozo fuera de la celda y diacutejole que se

deciacutea de eacutel que era hijo de un caballero y que lo creiacutea asiacute Respondioacute fray Bernardino

Palomo -Si lo dijistes por afrentarme habeislo hecho mal si por honrarme iquestpara

queacute se salioacute mi mozo

136

Tercera narracioacute

Con un cuento quiero responder al yerro que sintioacute don Luis Milaacuten de malas coplas

que le hice por contentar a quien contentando descontenta Que peor no puede ser

que a malos apetitos con placer Y siguiose que el Rey de Portugal hizo hacer un

ejercicio para hacer galanes y fue que armoacute un maestro de Gala porque amostrase a

hacer el galaacuten a quien lo hubiese menester para bien servir a damas Porque no se

daba licencia de servirlas sino a quien fuese examinado oficial de la gala y si el

caballero serviendo a su dama haciacutea algun necio pecado ella le daba la pena que

mereciacutea Y como el mayor de todos los pecados fuese hacer malas coplas hizo un

portugueacutes a un competidor suyo unas que sabiacutean a pullas por ser mentirosas y de bajo

estilo y la pena que su dama le dio fue despedirle de servidor y eacutel iba diciendo-Por

facer malas coplas perdi mintildea amor doleyvos de meu dolor Yo soy este portugueacutes

que por lo mismo fui despedido de una dama que serviacuteamos don Luis Milaacuten y yo y

despediacuteome con este cantar de muertos

No me sirvaacuteis caballero

iros con Dios

que quien hace malas coplas

necio vos

Yo quedeacute tan arrepentido que luego rasgueacute todas las malas coplas que pude haber Y

de nuevo les respondiacute a todas las suyas con las que agora le respondereacute a cuantas

diraacute (C8v)

Lluiacutes del Milagrave ens presenta una bona mostra de les facegravecies sobre portuguesos ben

populars a la literatura del segle XVI Les dues narracions que presento tan sols

mantenen aquests tipus de semblanccedila amb la drsquoEC cal destacar la presegravencia a totes tres

drsquoun personatge comuacute el rei de Portugal Nomeacutes lrsquoexemple de la Floresta espantildeola

ens precisa quin era el seu nom i per tant ens situa en lrsquoegravepoca que ambienta el fet

narrat

Floresta Espantildeola Part II capi 22

El rey don Manuel de Portugal mandoacute a su mayordomo que para otro diacutea

siguiente le aparejasen de comer en una casa de placer en el campo y lo que le

diesen fuese cosa que no tuviese sangre porque teniacutea devocioacuten en tal diacutea comer

137

otros manjares El mayordomo le suplicoacute le avisase su Alteza queacute queriacutea comer

porque eacutel no sabiacutea queacute proveer fuera de aves o pecados Un caballero que cerca del

rey estaba sacando la espada de la vaina de otro caballero dijo Vuestra Alteza

podraacute comer de esta espada pues nunca sacoacute sangre ni de suyo la tiene139

Il Cortegiano II 56

Rieacuteronse entonces todos y Misser Bernardo dijo -Por cierto la que yo quiero

contar no es tan sotil pero todaviacutea es harto buena y es esta Trataacutendose pocos diacuteas

ha de la tierra o mundo nuevamente hallado por los portogheses y contaacutendose

muchas extrantildeezas de diversos animales y de otras cosas que ellos de alliacute traen

cada diacutea a Portogal aquel nuestro amigo que yo os he dicho contoacute por cosa cierta

haber visto una mona de forma en estremo diferente de las que acaacute nosotros

solemos ver la cual (seguacuten eacutel deciacutea) jugaba al axadrez la mona jugoacute algunos

lances sotiliacutesimos de manera que apretoacute tanto a aquel caballero que en fin eacutel dio

mate de lo cual quedando eacutel corrido como lo suelen quedar todos los que pierden

en semejante juego tomoacute el rey del axadrez que era muy grande y arrojaacutendole a la

cabeza de la mona hirioacutela la cual prestamente saltoacute a la otra parte quexaacutendose

con grandes gritos y pareciendo que pediacutea justicia al Rey de la sinrazoacuten que se le

habiacutea hecho El caballero dende a un rato volvioacute a requerilla que jugase ella

rehusaacutendolo primero un poco con sus ademanes y moneriacuteas en fin tornoacute a jugar y

como la otra vez asiacute tambieacuten esotra le truxo a muy mal punto Al cabo viendo al

mona que estaba ya en su mano della mate con una nueva astucia quiso asegurarse

de no ser otra vez herida y asiacute disimuladamente sin que nadie cayese en ello puso

la mano derecha debaxo del codo izquierdo de aquel caballero y quitole una

almohadilla de tafetaacuten que eacutel teniacutea por regalo para arrimar el brazo y hecho esto

luego en un mismo punto con la izquierda le dio mate de peoacuten y con la derecha se

cubrioacute la cabeza con el almohadilla despueacutes dio un gran salto delante del Rey

mostrando alegriacutea y ufaneza de su victoria Ora iquestno veis bien cuaacutel sabia y dicreta

era esta mona

139 Santa Cruz (198739) Manuel I el Grande y el Afortunado (1469-1521) rey de Portugal desde 1495

138

Quarta narracioacute

La narracioacute que explica Lluiacutes del Milagrave teacute com a personatge Manuel de Leoacuten tenim

referegravencies de la seva identitat a traveacutes drsquoalguns romanccedilos Altres narracions del diagraveleg

el presenten com un cavaller contemporani als Reis Catogravelics

Muy bien mostroacute este caballero tener lo que aconsejaba pues hallaacutendose en Roma

asaltado de malhechores una noche hizo tan maravillosas cosas en armas que siendo

los contrarios muchos los hizo pocos venciendo a todos huyendo de su gran corazoacuten

Y viendo esta hazantildea un romano dijo a su mujer lo que don Manuel de Leoacuten habiacutea

hecho Y ella enamorada de su gran valor fuese a eacutel y contole lo que su marido le

habiacutea dicho ofrecieacutendose para cumplir su voluntad si de ella se queriacutea servir A esto

respondio eacutel Iros sentildeora que muy mala obra hariacutea yo a quien me la hizo tan buena

que fue vuestro marido

Que jamaacutes estaacute sin ley el agradecido (E7rv)

Sobremesa y alivio de caminantes II part Conte xvi

Joan Timoneda reporta una histograveria semblant perograve amb un personatge diferent Es parla

de laquoun sentildeor de salva valenciano (que por humildad se calla su nombre)raquo

possiblement srsquoestagrave parlant drsquoun personatge valenciagrave important contemporani als

lectors de Timoneda

Leacuteese de un sentildeor de salva140 valenciano (que por humildad se calla su nombre)

que rogoacute a su camarero que secretamente le trujese alguna sentildeora que durmiese

con eacutel Al fin siendo ya muy tarde le trujo una muy hermosa Diacutejole en verla -

Sentildeora iquestcoacutemo habeacuteis venido tan tarde

Respondioacute ella -Sepa su sentildeoriacutea que la causa ha sido esperar que mi marido se

acostase

Respondiacuteole eacutel -Pues id buena mujer y aguardad que se levante

Y volvieacutendose a su camarero le rintildeoacute porque teniacutea por muy grande pecado echarse

con una mujer ajena

140 Personatge de gran distincioacute o jerarquia

139

Cinquena narracioacute

Trayendo por exemplo lo que le siguioacute al gran Aristoacutetil con la mujer del rey

Alexandre su diciacutepulo que en este cuento oiacuteraacuten

El priacutencipe de los filoacutesofos nombrado Aristoacutetil siendo maestro del Rey Alexandre se

enamoroacute de la mujer de su disciacutepulo y de muy enamorado se desvergonzoacute a pedirle lo

que no debiacutea Y ella burlando de eacutel le otorgoacute lo que no debiera dicieacutendole -Aristoacutetil

yo soy contenta de hacer cuanto me pides si tuacute te dejas enfrenar y ensillar de mi mano

en secreto Soacutelo para que yo tenga contento de miacute que pudo mi hermosura vencer a tu

gran saber

Y tenieacutendole encerrado de la manera que habeacuteis oiacutedo como a bestia hizo venir a su

marido Alexandre para que viese a su maestro Y muy espantado de verle como estaba

le dijo -iexclOh Aristoacutetil tuacute que me avisabas con todo tu saber que me guardase de ser

vencido y sojuzgado de mujer iquestte has dejado vencer

Respondiole como a sabio aunque staba como bestia -iexclOh Alexandre agora te debes

maacutes guardar Viendo que yo no me pude defender iquestqueacute haraacutes tuacute si no te guardas que

a miacute me han traiacutedo en lo que esto (F5vF6r)

Aquesta narracioacute presenta una de les almiddotlusions que es fan al segle XV i XVI drsquoun relat

drsquoorigen oriental que va passar a ser un dels exemplum meacutes coneguts de lrsquoEdat

Mitjana La narracioacute podia assenyalar diferents aspectes segons la intencioacute de lrsquoautor

es podia subratllar lrsquoastuacutecia de les dones o la feblesa del saber davant drsquoelles141 La

versioacute de Lluiacutes del Milagrave forma part de la gran quantitat de versions que es van fer al

segle XVI del Lai drsquoAristoacutete de la 1a meitat del segle XIII Hi ha dues versions

significatives la de JRenart i la drsquoHenri drsquoAndeli la primera representa la perfeccioacute

del gegravenere i la segona incorporar lrsquoelement cogravemic apropant el text als fabliaux142

A causa de lrsquoextensioacute del lai reporto tan sols la narracioacute recollida per MordfJesuacutes Lacarra

a la seva obra esmentada anteriorment El text pertany a lrsquoIndex Exemplorum143

Alexandre veyeacutendose reprehendido de su maestro Aristoacuteteles seyendo manccedilebo

porque se allegaba a mujeres catoacute manera para lo reprehender e tobo manera con

141 Lacarra (1999343) 142 Renart J Veure Carmona (198620-21) 137 Tubach (1969)

140

una su doncella que lo enartase en esta manera Aquesta doncella se allegoacute a eacutel con

tal ingenio que le dio a entender que lo amaba maacutes que a siacute e puacutesolo en tal estado

quersquoeacutel la amoacute desigualmente atanto que le descubrioacute su amor la qual con

diligenccedilia por industria de Alixandre gelo fue dulccedilemente dilatando atanto quersquoeacutel

le dijo que le dariacutea todas las cosas que ella demandase e fariacutea quaacutento ella le

mandase la qual le respondioacute que ella lo deseaba maacutes quersquoeacutel pero que la dexase

facer una poca cosa e despueacutes qursquoeacutel fiziese en ella su voluntad secretamente

porquersquoeacutel era casado e viejo E respondioacutele con maravilloso gozo que pidiese lo

que quisiese Diacutejole -Sentildeor deacutexame que bos enfrente e ensille e cabalgue en vos

con espuelas commo caballero en caballo e vos faga pasar carrera de noche por

que non sea sabido en la grand sala del palaccedilio a lunbre de candelas cuando todos

fueren dormidos

Aristoacuteteles maravillado e pesante drsquoello dijo -iexclO fija sentildeora esto iquestpara queacute lo as

tuacute Ca es dantildeo miacuteo e poco probecho tuyo E dime iquestpor queacute lo quieres esto

-Sentildeor esto quiero yo porque los omes han costumbre de escarneccediler de las mujeres

cuando han complido sus voluntades porque si voacutes quisierdes burlar de miacute despueacutes

que agora conplierdes vuestra voluntad que pueda decir yo coacutemo cabalgueacute en vos

ante commo en caballo

E otorgado por eacutel enfrenoacutelo e ensilloacutelo e caballera en eacutel Lo fizo correr a quatro

pies feriendo drsquoespuelas Commo Alixandre que faziacutea todo esto estobiese alliacute

econdido tras un paramento e saliese a ellos e diacutejole -iquestQueacute es eso maestro

honrado

E como Aristoacuteteles le viese con grand pesar e mucha verguumlentildea le dijo -iexclO fijo

Alixandre tuacute as fecho todo esto Jamaacutes non te reprehendereacute de cosa de mujeres

ca non ay seso de omne del mundo que non sea enartado por amor de mujer

Il Cortegiano Llibre IV (47)

A IC apareix una imatge drsquoAristogravetil i Alexandre forccedila canogravenica que contrasta amb

lrsquoanterior

Y aun pienso que si a Aristoacutetil y a Platoacuten les dieran este nombre de cortesano

perfeto se holgaran mucho con eacutel porque se vee claramente en ellos que hicieron

todo lo que pudiera haber hecho un hombre de corte muy escogido y tuvieron gran

ojo a este fin de que tratamos el uno con el gran Alexandre y el otro con los reyes

141

de Sicilia Y porque el oficio de buen cortesano es conocer la condicioacuten del priacutencipe

y sus inclinaciones y asiacute seguacuten ellas aprovechaacutendose del tiempo y de los casos que

se ofrecen sabelle ganar la boca y llegar a selle muy aceto por medio de aquellas

cosas que hemos tratado y ponelle despueacutes en el camino firme de la virtud

Sisena narracioacute

Un sentildeor de Italia de casa de Colonna holgaacutebase mucho de tener truhanes y locos

en su casa y teniacutea uno como Gilot muy desvergonzado y atrevido Y

reprendieacutendole un filoacutesofo por ver que todo era de locos y muy pocos e sabios

trabajoacute mucho de tener en su servicio al Dante Y por no ser este Colonnes dantista

sino truhanista el truhaacuten era muy favorecido y el Dante muy olvidado Y estando

muy arrinconado y siempre mudo al rincoacuten de una sala donde aquel diacutea se haciacutea

gran fiesta el truhaacuten diciendo y haciendo muchas locuras para hacer reiacuter Traiacutea

una ropa muy rica a cuestas que su sentildeor le habiacutea dado y pasando por donde

estaba el Dante diacutejole burlando de eacutel -Qui sa far el bufone eacute rico garccedilone

Respondiacuteole el Dante -Cuando yo trovaro un signore simile a me como tu ay

trovato simile a te seroacute rico (d3r)

La narracioacute drsquoEC remet a de lrsquoobra Facetiarum Liber de Gian Francesco Poggio

Bracciolini perograve amb forccedila variants relacionades possiblement amb el proceacutes de

transmissioacute o amb lrsquoart creatiu del mateix autor Lluiacutes del Milagrave Crec perograve que eacutes meacutes

probable la primera hipogravetesi Lluiacutes del Milagrave hauria pres o reelaborat la narracioacute

drsquoalguna altra font ja que canvia el nom del senyor italiagrave i a meacutes les intervencions en

estil directe dels personatges soacuten en italiagrave

Facetiarum Liber pagraveg 57 nordf57 Resposta enginyosa de Dante poeta florentiacute

Dante Alighieri el nostre poeta florentiacute visqueacute algun temps a Verona a casa del

vell Cane della Cala priacutencep molt generoacutes Tambeacute hi havia a casa de Cane un altre

florentiacute home de baixa naixenccedila ignorant i imprudent que no servia per a res meacutes

que per a burles i rialles Les seves bestieses meacutes tost que graciositats havien fet

que Cane lrsquoobsequieacutes molt Dante home molt sabut prudent i modest el

menyspreava com era de raoacute I aquell li digueacute -iquestCom eacutes que tu que ets tingut per

142

molt savi i prudent ets pobre i Misserable i jo beneitot i ignorant som ric Dante

li respongueacute -Quan jo trobareacute un senyor semblant a mi i dels mateixos costums que

jo com tu nrsquohas trobat un aleshores tambeacute em donaragrave riqueses

Prudent i sagravevia resposta Perquegrave els senyors sempre es troben beacute amb aquells qui

soacuten de costums semblants als seus

143

44 RETOgraveRICA DE LrsquoHUMOR CONSTRUINT EL VIR DOCTUS ET FACETUS

Una de les funcions meacutes rellevants de les insercions narratives a EC eacutes aquella que tant

Ciceroacute com Castiglione presenten en els seus diagravelegs quan descriuren algunes de les

caracteriacutestiques meacutes valorades en un orador i en un home de la cort el vir doctus et

facetus Castiglione a IC presenta i exemplifica els cinc punts que Ciceroacute havia presentat

al seu diagraveleg De oratore144 en parlar sobre lrsquohumor laquoSobre el riure hi ha cinc punts a

esbrinar lrsquoun quegrave eacutes lrsquoaltre drsquoon ve el tercer si atany a lrsquoorador de voler fer riure el

quarts fins a on el cinquegrave quins soacuten els gegraveneres de plasenteriaraquo (DO 235) En aquest

sentit cal recuperar-ne alguns conceptes que prenen especial importagravencia en la definicioacute

del cortesagrave

sect Lrsquoorigen del ridiacutecul estagrave en la lletjor o deformitat en la turpitudo

sect La conveniegravencia que lrsquoorador o el cortesagrave sagravepiga desvetllar la rialla de manera

enginyosa al seu auditori Eacutes una mostra de la urbanitas de lrsquoorador

sect La necessitat de tenir en compte la qualitat de la persona i el tipus de tares del

cos que soacuten objectes del riure aixiacute com el fet drsquoevitar la imitacioacute excessiva

sect Els gegraveneres de plasenteria que formula Ciceroacute i que comenta i exemplifica

Castiglione es classifiquen en dos tipus El primer consisteix en les

ambiguumlitats en la sorpresa que produeix una resposta no esperada en la

paronomagravesia (la mudanccedila de lletres o de paraules) en la interpretacioacute drsquoun

nom dels malnoms o en lrsquoefecte que produeix lrsquoalteracioacute de lrsquohoritzoacute

drsquoexpectatives entre drsquoaltres El segon relatiu a les plasenteries de coses

respon a les anegravecdotes la comparacioacute o el retrat que fa referegravencia a alguna

deformitat o tara del cos la dissimulacioacute el fet de treure de les paraules drsquoun

altre un sentit diferent drsquoaquell que ell els hi vol donar etc Aquests dos

procediments es materialitzen bagravesicament en dos gegraveneres que IC anomena

laquocuentos largos y dichos brevesraquo (IC 48)

144 A partir drsquoaquiacute tambeacute DO

144

Tot aixograve apareix en boca dels personatges del diagraveleg valenciagrave sense cap tipus de reflexioacute

teograverica tal i com va observar Solervicens laquoEn el plantejament de Lluiacutes del Milagrave la ficcioacute

esdeveacute lrsquoelement fonamental del diagraveleg mentre que lrsquoexposicioacute directa drsquoidees eacutes miacutenima

Els missatges els transmet a traveacutes de la ficcioacute un tret caracteriacutestic del periacuteode de plenitud

del Renaixementraquo145 Tenim un diagraveleg que valora meacutes la ficcioacute que no pas la reflexioacute i que

ens aboca a un univers versemblant gragravecies a innombrables estrategemes narratius En tot

cas la intencioacute de lrsquoautor eacutes provocar la reflexioacute posterior del lector sobre allograve que li ha

ofert aixiacute li ho recorda al final de lrsquoobra Tal i com he citat anteriorment en paraules de

Godard146 ells mateixos soacuten els models i alhora en determinats casos els antimodels El

diagraveleg del Milagrave eacutes una interessant exemplificacioacute de qui eacutes o qui no eacutes un vir facetus Les

afirmacions o valoracions sobre el correcte comportament dels personatges no es

formulen de manera teograverica amb la finalidad de mostrar un model sinoacute mitjanccedilant les

intervencions i les informacions del personatges que comenten la seva pragravectica

conversadora allograve que srsquoinfereix de la seva pragravectica cortesana o els paregraventesis intercalats

en la narracioacute per exemple laquoCada cosa en su lugar imposible es enojarraquo laquoQue ni

sabios verbosos ignorantes graciososraquo laquoQue los cuentos para nunca enojar han de ser

en su lugarraquo laquoQue no son engantildeados sino los que no saben engantildearraquo etc Nomeacutes en una

ocasioacute a la 1a jornada interveacute el Duc amb un to doctrinal i gairebeacute moral i religioacutes fent

referegravencia al valor del silenci en aquests agravembits

Comenzoacute el Duque y dijo -A miacute me parece que el cortesano ha de tener estas reglas

saber hablar y callar donde es menester Que no en todos tiempos ni en todo lugar ni

a toda persona es bien hablar sino en su caso y lugar Que si se habla en tiempos que

pueden causar alguacuten mal mejor es callar Ni menos se ha de hablar en el lugar que se

debe tener silencio que ha de ser en la casa de Dios (E4v)

La intervencioacute apareix despreacutes de formular la seva peticioacute a Lluiacutes del Milagrave per tal que

escrigui El cortesano i amb una anotacioacute impresa al marge que indica laquoReglas del

cortesanoraquo Aquest comentari motiva la resposta i el comentari de cadascun del

protagonistes per exemple Diacutedac Lladroacute comenta laquoPues vuestra Excelencia lo manda

digo que el cortesano no deberiacutea hablar sino de aquello que eacutel sabehellipraquo Joan Ferrandis

laquoYo diriacutea que el cortesano debe hablar siempre a buen propoacutesito que apenas hay cosa

145 Solervicens (1997179) 146 Godard (2001)

145

mal dicha a buen propoacutesito ni bien hablada fuera de eacutel ora sea moviendo conversacioacuten

o respondiendo a quien la muevehellipraquo Francesc Fenollet laquoYo digo que el cortesano

siempre debe estar en lo que hace y dicehellipraquo i Lluiacutes del Milagrave laquoEl cortesano ha de ser

padre de la verdad hijo del modo hermano de la crianza pariente de la gravedad varoacuten

con ley amigo de la limpieza y enemigo de la pesadumbrehellipraquo (E5rv)

146

45 PERSONATGE DE FACEgraveCIA JOAN FERRANDIS DrsquoHEREgraveDIA

Al llarg del diagraveleg EC comptabilitzem almenys 18 facegravecies que parlen de Joan Ferrandis

drsquoHeregravedia enfront les 8 sobre Diacutedac Lladroacute les 6 sobre Francesc Fenollet i les 3 sobre

Lluiacutes del Milagrave Soacuten facegravecies contades per diferents personatges del diagraveleg147 i fins i tot

per ell mateix que van configurant un personatge fictici Al diagraveleg eacutes caracteritzat per les

seves progravepies paraules i accions o per les que els altres conten drsquoell Srsquohi parla de la seva

roba de vestir de les relacions amb la seva muller Jerogravenima Beneito aixiacute com de les

seves aventures extramatrimonialshellip148 Tot aixograve pot justificar lrsquoestudi que mereixen

aquest conjunt de narracions Especialment si tenim en compte que possiblement sersquons

indica mitjanccedilant aquesta segraverie de recursos quina eacutes la intencioacute drsquoescriptura drsquoEC No

hem drsquooblidar un element paratextual com eacutes el mateix tiacutetol del diagraveleg EC que ens

assenyala expliacutecitament lrsquoobra de lrsquoitaliagrave Baldassare Castiglione Eacutes el primer tret que

crida lrsquoatencioacute recordant-nos el moacuten de la cortesia que esdeveacute forccedila important al llarg del

segle XVI en el panorama social i literari europeu I quan ens endinsem en lrsquoobra no

descobrim un tractat sinoacute una narracioacute plena de personatges cortesans colmiddotlocats

literagraveriament en la cort valenciana dels Ducs de Calagravebria als anys 30 Ben segur que la

interpretacioacute de lrsquoobra passa per la correcta consideracioacute del paper que cadascun dels

personatges posseeix Una imatge o caracteritzacioacute que no podriacuteem entendre com a plana

o lineal sinoacute complexa Eacutes a dir el personatge actua parla fa narra gesticula etc Perograve

aquesta ficcioacute eacutes presentada mitjanccedilant el sedagraves de lrsquoautor del narrador dels personatges i

drsquoell mateix Cal tenir en compte quegrave es diu del personatge com es diu i qui ho diu

nomeacutes aixiacute podrem entendre quegrave vol transmetre lrsquoautor Per a esbrinar-ho per a la correcta

interpretacioacute del text literari haurem drsquoentendre el seu sentit literal (els sovintejats jocs de

paraules les metagravefores enginyoses els dobles sentitshellip) perograve tambeacute haurem de precisar-

ne el sentit contextualitzant aquest text amb altres textos literaris (allograve que la criacutetica

contemporagravenia ha anomenat intertextualitat) amb els tractats teograverics sobre lrsquohumor la

facegravecia i la novelmiddotla i amb les dades histograveriques Eacutes per tot aixograve que intentareacute treballar les

facegravecies sobre Joan Ferrandis drsquoHeregravedia sense oblidar aquest aspectes

147 Deixo de banda les narracions que formen part de la histograveria sobre un retrat femeniacute Soacuten contades al llarg del diagraveleg pels personatges principals Veure el capiacutetol anterior 423 148 Tots aquests aspectes srsquoexpliquen al capiacutetol 2 en tractar les imatges literagraveries que el manuscrit 2050 de la Biblioteca de Catalunya ens ofereix de Joan Ferrandis i Lluiacutes del Milagrave

147

1 El subgegravenere narratiu de la novelmiddotla risible la facegravecia formant part drsquoun gegravenere que

eacutes el diagraveleg aixiacute com els recursos retograverics de lrsquohumor als tractats del segle XVI

2 La utilitzacioacute de textos drsquoaltres obres literagraveries especialment de les Obres de Joan

Ferrandis en el manuscrit del 1555 que possibilitaragrave descobrir elements

drsquointertextualitat suggeridors i forccedila novedosos

3 Les dades histograveriques respecte al context social cortesagrave literari aixiacute com les

dades histograveriques respecte els diferents personatges ficticis i el mateix autor que

ens permetren lrsquoaproximacioacute amb meacutes veracitat a la correcta interpretacioacute de

lrsquoobra

Les facegravecies sobre Joan Ferrandis drsquoHeregravedia ens presenten un personatge peculiar amb

forccedila elements cogravemics que provoquen el riure entre els seus companys de ficcioacute La

caracteritzacioacute que es fa drsquoaquest personatge lrsquoapropa a la mena de protagonistes de la

comegravedia i de la novelmiddotla risible de qui parlen les poegravetiques del segle XVI Fixem-nos en

les paraules de lrsquoitaliagrave Francesco Bonciani a la seva Lliccediloacute entorn de la composicioacute de les

novelmiddotles (1573)

Los hombres pues de mediano estado seraacuten nuestro objeto pero no todos ellos

puesto que los que son ingeniosos y de buen juicio se guardan de las burlas ajenas sin

esfuerzo Otros que por siacute mismos no valdriacutean gran cosa rehuyen faacutecilmente tales

errores porque se gobiernan con el consejo de aquellos por tanto como ni unos ni

otros obran neciamente no son adecuados para nuestras novelas Las novelas deben

imitar por tanto a ese tipo de personas que sin caer en la locura tienen un algo de

necias y maacutes todaviacutea cuanto maacutes despropoacutesitos cometan y de mayor inconveniencia

puesto que los que mueven a risa deben poseer una maravillosa simplicidad149

Eacutes un personatge cortesagrave perograve sovint ens crida lrsquoatencioacute per la poca coheregravencia de les

seves afirmacions i de les seves actuacions marcades amb un to diferent a lrsquoutilitzat per la

resta dels seus companys El meu objectiu eacutes demostrar com aquells aspectes assenyalats

pels teograverics als seus estudis sobre la novelmiddotla risible apareixen en la caracteritzacioacute del

nostre personatge Tindreacute en compte especialment els textos i les idees de F Bonciani

149 Vega Ramos (1993138)

148

V Maggi i L Castelvetro traduiumlts i comentats per Vega Ramos (1993) No hem drsquooblidar

que els textos teograverics existeixen gragravecies a la pragravectica literagraveria i per aixograve soacuten posteriors a

aquesta Aixograve ens recorda la importagravencia de les diverses obres literagraveries tot i que no

pertanyin als cagravenons de la histograveria de la literatura

Com he indicat al capiacutetol anterior lrsquoaparicioacute drsquouna obra tan innovadora com el Decameroacute

de GBoccaccio va possibilitar al llarg del segle XV i XVI el conreu drsquoun nou gegravenere

literari que seragrave objecte drsquoestudi per part dels neoaristotegravelics del segle XVI la novelmiddotla

risible La facegravecia forma part drsquoaquesta pragravectica renaixentista i a El cortesano de Lluiacutes del

Milagrave hi eacutes Lrsquoelement imprescindible en aquest tipus de narracions eacutes el tarannagrave ridiacutecul del

personatge principal assolit gragravecies a la ignoragravencia que teacute com a origen el raonament

defectuoacutes del personatge Aixiacute ens ho explica F Bonciani al seu tractat

Y porque las novelas son imitacioacuten no solo de una accioacuten fea sino de una accioacuten tal

seguacuten lo ridiacuteculo no estaacute fuera de lugar mencionar muy brevemente el origen de estas

acciones del cual diremos que reside en la ignorancia que (como quiere Platoacuten en el

Filebo) depende de la estulticia Ahora bien esta ignorancia que se produce en

nosotros por discurrir mal y con malos principios tiene muchas causas y concierne a

causas varias y diversas puesto que nos engantildeamos tanto acerca de los bienes del

aacutenimo como de los del cuerpo o de los de la fortuna y la razoacuten de este engantildeo nuestro

puede ser nuestro mal discurrir de modo que nos engantildeamos a nosotros mismos

daacutendonos a entender una cosa por otra o bien el caso y la fortuna que por azar nos

hacen caer en tal ignorancia o bien los hombres sagaces cuya astucia provee la

ocasioacuten para que nos engantildeemos150

Els tractadistes del segle XVI van intentar establir una classificacioacute dels tipus drsquoaccions

ridiacutecules totes elles ajuden a analitzar els diferents personatges i les seves accions en la

novelmiddotla risible Segons V Madius al seu tractat De ridiculis (1550) hi ha nou tipus de

ridiacutecul segons aquests aspectes on resideix la lletjor o ldquoturpitudordquo (el cos lrsquoagravenima o les

coses externes) el seu caragravecter (vertader fingit o accidental) i les diferents combinacions

drsquoaquests criteris Eacutes una tipologia jerarquitzada on la laquoturpitudo animiraquo eacutes superior a la

laquocorporisraquo i la laquofictaraquo eacutes superior a la vertadera151 Joan Ferrandis drsquoHeregravedia eacutes presentat

a partir drsquoaquest patroacute com un personatge que no sap vestir-se adequadament que imita 150 Vega Ramos (1993127) 151 Vega Ramos (199385)

149

accions drsquoaltri sense criteri que teacute relacions fora del matrimoni - perograve no sempre amb

lrsquoegravexit que intenta fer creure a tothom etc Tot aixograve eacutes el que trobem a les facegravecies que

sersquons en conten al llarg del diagraveleg EC de Lluiacutes del Milagrave

150

46 VESTUARI DE JOAN FERRANDIS DHEREgraveDIA

Un aspecte essencial en la gramagravetica de tot cortesagrave renaixentista era la seva imatge

exterior la forma de vestir Per saber drsquouna manera meacutes correcta quina era la preceptiva

de lrsquoegravepoca cal que ens acostem al manual per antonomagravesia del moment IC de

Castiglione En un primer moment miacutesser Federic parla dels vestits meacutes adients per al

cortesagrave i sembla no tenir cap norma o indicacioacute a lrsquoentorn drsquoaquest tema

laquoYo en verdadraquo dijo Misser Federico laquono sabriacutea dar en eso regla cierta sino que me

parece que debe el hombre en el vestir conformarse con los maacutes y pues (como vos

deciacutes) la costumbre en esto es varia y los italianos son tan amigos de trajes nuevos

pienso que cada uno pueda ya vestirse a su placerraquo (Llibre II 26)

Perograve tot seguit matisa la seva afirmacioacute amb alguns aspectes interessants

Verdad es que yo querriacutea que no siguiesen los estremos echando demasiadamente a la

una parte o a la otra [] y no terniacutea por malo que echasen maacutes hacia lo grave que

hacia lo vano por eso me parece que tiene maacutes gracia y autoridad el vestido negro

que el de otra color y ya que no sea negro sea a lo menos escuro Esto entieacutendese del

vestir ordinario que para sobre armas no hay duda sino que estaacuten mejor las colores

alegres y vistosas y los vestidos lozanos y de fiesta bordados y acuchillados

pomposos y soberbios () pero en lo demaacutes querriacutea que mostrassen el sosiego y la

gravedad de la nacioacuten espantildeola porque lo de fuera muchas veces da sentildeal de lo de

dentro (Llibre II 27)

Crec que esdeveacute forccedila interessant aquest paragravegraf a lrsquohora drsquointentar entendre la mentalitat

cortesana del moment influiumlda necessagraveriament pels preceptes italians El mateix miacutesser

Frederic finalitza fent dues afirmacions que esdevindran interessants a di drsquointerpretar les

facegravecies sobre el vestir de Ferrandis drsquoHeregravedia Indica quegrave es considera desmesurat per

gran part dels cortesans italians drsquoaquell moment

Mas si vieacutesemos agora en esa calle un caballero con una ropa de diversas colores y

con un sayo lleno de cuchilladas y de cintillas y de tiras y de ribetes iquestno le terniacuteanos

por loco o por truaacuten

151

[] quiero que nuestro cortesano sea ataviado y primo en el vestir y tenga una

moderada diligencia en aderezarse de tal manera que no sea mujeril ni vano ni

decline maacutes en una cosa que a otra (Llibre II 27)

A EC hi ha referegravencies als vestits dels personatges especialment a lrsquoinici de la 1a jornada

on sersquons presenta tota una galeria de parelles-personatges a partir dels brodats

(invinciones) de les seves robes Ens trobem en una cacera reial i per tant fa sentit aquest

tipus de vestits152 Sens dubte la majestuositat de la indumentagraveria respon al moment festiu

i luacutedic que sersquons presenta tot just srsquoinicia lrsquoobra Per tant resta justificada la seva

presegravencia enfront drsquoaltres passatges que ens plantegen seriosos dubtes drsquointerpretacioacute Eacutes

el cas drsquoalmenys 3 facegravecies sobre Joan Ferrandis drsquoHeregravedia que trobem a la 1a jornada

drsquoEC

Primera facegravecia 1ordfjornada C7v

Dijo don Luis Milaacuten -Pues Vuestra Excelencia lo manda y estamos en juicio

tengaacutemosle los que habemos de ser juzgados en ser bien sufridos (Que en el lugar de

las verdades decir mentiras son maldades) Y trataacutendose muy gran verdad digo que

Joan Fernaacutendez vino al juego de la pelota muy canicular en los diacuteas caniculares en

cuerpo sin capa vestido de monte o de mote con un sayo y calzas y montera de pantildeo

y un juboacuten algodonado de fustaacuten Todo tan verde que no vino nada maduro con tan

grandes calores como haciacutea que no se podiacutea vivir con tafetanes Y dicieacutendome don

Francisco Fenollet -iquestQueacute risa es esta que se ha levantado tan grande

Yo le dije -(Del cielo viene lo que por castigo se hace) iquestNo veacuteis cuaacutel ha venido

nuestro amigo un enero en juliol hecho un verderol

Segona facegravecia 1ordfjornada D1v

Dijo don Luis Milaacuten -Sentildeor don Duque si stuviese en mi mano llorariacutea por no dar en

reiacuter de lo que direacute Que no seacute coacutemo lo diga que ya me riacuteo del sayete de pantildeo

naranjado que sacoacute el sentildeor Joan Fernaacutendez para ruar o reiacuter a hora de vueltas Y

estava guarnescido con una trepilla o tripilla cortesana de tercioperro negro que tan

negro terciopelo nunca vi Pues fue tan reiacutedo por la trepilla como trepado de todos

por ser tan corto como viscaiacuteno y tan estrecho como catalaacuten que don Diego Ladroacuten

152 Analitzo aquest passatge al punt 54 drsquoaquest treball

152

en una copla que le hizo le dijo que era sayopaje y don Francisco Fenollet en otra le

apodoacute a sayomono y yo a cuerasayo como en esta copla vuestra Excelencia veraacute

Tercera facegravecia 1ordfjornada D3r

Dijo don Luis Milaacuten-Iacutetem mas salioacute el sentildeor Joan Fernaacutendez por la iglesia mayor sin

capa y con el sayo desabrochado para oiacuter la oncena que es la misa de los perezosos

Y fue tan mortal este peccado que nadie lo quiso absolver sino el Obispo de Fez de

Vuestra Excelencia que perdona de todos los peccados Y porque supo que no peccoacute en

diacutea de fiesta ni por mostrar su gentil cuerpo sino por remedar a un cavallero

mallorquiacuten que quiso poner este mal uso en nuestra Valencia Y fue tan reiacutedo que el

sentildeor Joan no osoacute maacutes volver a pecar en este peccado Y por esto fue de las damas

perdonado

Les tres facegravecies contenen aspectes comuns soacuten els seguumlents

1 Parlen de la manera de vestir de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia

2 Pertanyen a la 1a jornada del diagraveleg

3 Soacuten narrades pel protagonista-autor Lluiacutes del Milagrave

4 Soacuten tres facegravecies que hem identificat com a desenvolupament de la introduccioacute del

PB de les Obres de Ferrandis 153

5 Finalitzen amb unes cobles de Lluiacutes del Milagrave relacionades amb el fet narrat que ja

apareixien a PB

6 Soacuten narrades en presegravencia del Duc (nrsquoapareixen referegravencies expliacutecites en el marc

narratiu de cadascuna drsquoelles)

153 Veure lapartat 221 drsquoaquest treball (Textos on la introduccioacute del PB es transforma en una facegravecia a EC)

153

461 PRIMERA FACEgraveCIA EL VESTIT PEL JOC DE PILOTA A LrsquoESTIU

La primera facegravecia ens presenta Joan Ferrandis drsquoHeregravedia vestit drsquouna manera improgravepia

per anar al joc de pilota en ple estiu aixograve provoca el riure de bona part dels seus

companys excepte per part del seu amic Francesc de Fenollet La falta drsquoadequacioacute del

seu vestit a lrsquoestacioacute de lrsquoany i a lrsquoactivitat apareix assenyalada tot just a lrsquoinici de la

narracioacute amb el joc de paraules laquomuy canicular en los diacuteas canicularesraquo que comporta

alhora un joc de paraules Els dies caniculars segons el Diccionario de Autoritades

soacuten els que van des de lrsquoentrada del sol al signe del Lleoacute fins el 24 drsquoagost eacutes a dir els

dies de meacutes calor de lrsquoestiu mediterrani El joc semagraventic es produeix quan srsquohi

identifica la manera de vestir del personatge lsquocanicularrsquo sinogravenim de ldquocaloroacutesrdquo amb el

temps estacional de lrsquoestiu lsquodiacuteas canicularesrsquo Tot seguit es fa un enumeracioacute on

srsquoassenyalen els diferents elements del vestit que en justifiquen aquesta afirmacioacute

inicial A partir drsquoaquiacute incorpora un altre element que subratlla el to burlesc de Lluiacutes

del Milagrave el color del vestit era verd cosa que propicia mitjanccedilant una estructura

comparativa una traslacioacute de sentit que intensifica lrsquoefecte cogravemic del personatge

lsquoTodo tan verde que no vino nada madurorsquo

Lrsquoambiguumlitat aconseguida mitjanccedilant aquests jocs de paraules de significants i de

significats (lsquovestido de monte o de motersquo) aconsegueix caracteritzar subtilment

aspectes menys visibles del personatge que tornaran a aparegraveixer a drsquoaltres facegravecies

posteriors Ens semblaria que srsquohi estagrave confirmant allograve que assenyalaven adeacutes a Il

cortegiano laquopercheacute le cose estrinseche speso fan testimonio delle intrinsecheraquo La

comparacioacute final conteacute un atac contundent al Joan Ferrandis drsquoHeregravedia que eacutes

amplificat per les cobles que Lluiacutes del Milagrave recitaragrave tot seguit al diagraveleg

462 SEGONA FACEgraveCIA UN VESTIT DUBTOacuteS

A la segona facegravecia Lluiacutes del Milagrave ens descriu un nou vestit caricaturesc que Joan

Ferrandis drsquoHeregravedia va utilitzar per passejar i festejar amb les dames La visioacute o el

record del ja vist provoca el riure de tots els cortesans ens ho assenyala el text amb la

reiteracioacute de les diverses formes del verb riure lsquoreiacuter riacuteo reiacutedorsquo Perograve la descripcioacute que

sersquons doacutena eacutes dubtosa a causa de la quantitat drsquoambiguumlitats que srsquohi estableixen El

154

motiu principal eacutes lrsquoaparicioacute de Joan Ferrandis amb un vestit curt i de color taronja

(lsquosayete naranjadorsquo) Lrsquoambiguumlitat ve marcada ja des dels nivells linguumlistiacutecs meacutes

inferiors el morfologravegic fixem-nos en la utilitzacioacute dels sufixos diminutius -ete

(sayete) i -illa (tripilla) que srsquointensifiquen amb les afirmacions laquoser tan corto como

viscaiacuteno y tan estrecho como catalaacutenraquo el fonologravegic la paronomagravesia establerta entre

lsquotrepillarsquo (guarniment que es colmiddotloca als marges dels vestits) i lsquotripillarsquo (el diminutiu

de tripa) i el joc provocat entre lsquotercioperrorsquo i lsquoterciopelorsquo amb la reiteracioacute de

lrsquoadjectiu lsquonegrersquo Tots aquests recursos faciliten lrsquoambiguumlitat de la descripcioacute i fan que

el seu sentit apunti de nou aspectes que sobrepassen la senzilla descripcioacute del fiacutesic Eacutes

un vestit forccedila peculiar qualificat per Lluiacutes del Milagrave com a lsquocuerasayorsquo eacutes a dir vestit

de pell Aquesta descripcioacute eacutes forccedila coherent amb la feta anteriorment on els colors

taronja i negre predominaven a lrsquoigual que en el cos humagrave Potser ens estagrave dient que la

descripcioacute del vestit eacutes senzillament la del mateix cos de Joan Ferrandis En tot cas

podem afirmar que certament la seva manera de vestir cridava forccedila lrsquoatencioacute dels

altres tot provocant el riure Tot aixograve seria possiblement el que li permetria indicar la

niciesa o manca drsquointelmiddotligegravencia del personatge afirmant que eacutes curt i estret (perquegrave de

la lectura del text es despregraven el dubte Ho eacutes el vestit Ho Ferrandis drsquoHeregravedia O beacute

ho soacuten tots dos alhora)

463 TERCERA FACEgraveCIA IMITANT UN MALLORQUIacute

En aquest tercera facegravecia Joan Ferrandis torna a cridar lrsquoatencioacute dels altres ja que un

dia a mig matiacute va assistir a la missa drsquoonze a mig vestir lsquosin capa y con el sayo

desabrochadorsquo la cobla posterior ho diu amb aquesta expressioacute lsquoque en cuerpo y

desabrochadorsquo El fet es justifica i resta perdonat perquegrave pretenia imitar un mallorquiacute

que va intentar imposar aquest mal costum a Valegravencia El comportament de Ferrandis

drsquoHeregravedia provoca novament el riure de tots i el perdoacute de les dames La imatge que

sersquons doacutena del personatge torna a ser molt propera a les anteriors poc intelmiddotligent o

meacutes aviat ignorant poc conscient de les consequumlegravencies que pot provocar el fet de no

tenir la cura requerida a lrsquohora drsquoactuar del lloc del moment i de les persones

presents

155

Tal i com he indicat abans les tres finalitzen amb unes cobles de Lluiacutes del Milagrave

relacionades amb el fet narrat que ja apareixien a PB Cal tenir-ho en compte que a EC

soacuten composicions que remeten al que srsquoha explicat i que lsquopiquenrsquo lrsquointerlocutor En

cadascun dels casos al PB o a lrsquoEC en reben resposta liacuterica o narrativa mitjanccedilant una

cobla o una altra facegravecia per part de Ferrandis drsquoHeregravedia Tot aquest joc eacutes frequumlent a les

pragravectiques cortesanes de lrsquoegravepoca on es valoraven les disputes verbals considerades el

mitjagrave idoni per a demostrar la qualitat de la iocunditas (la capacitat de ser gracioacutes) del

cortesagrave Concretament tal i com he indicat anteriorment un dels apartats del manuscrit

del PB eacutes encapccedilalat amb aquesta frase laquoLas burlas passadas entre don Joan y don Luis

del Milaacutenraquo En tot aquest conjunt hi ha meacutes aspectes temagravetics i argumentals que despreacutes

seran desenvolupats per EC i aixograve fa que el manuscrit pugui esdevenir una peccedila clau per

entendre les veritables intencions del Milagrave al seu diagraveleg El fet que Lluiacutes del Milagrave narri tot

un conjunt de fets i afirmacions que sis anys abans ja estaven escrites perograve utilitzant una

forma literagraveria forccedila diferent permet pensar en lrsquoexistegravencia drsquouna determinada intencioacute

fagravecil de descobrir pels lectors del moment i que esdeveacute una peccedila forccedila important per la

comprensioacute de lrsquoobra i del context literari i social on srsquoinsereixen

Cal tenir en compte alguns aspectes importants per a la comprensioacute de cadascuna de les

composicions En el primer poema el tema eacutes el color del nou vestit de Joan Fernagravendez

drsquoHeregravedia i sersquon fa un joc amb les paraules que indiquen per llur contingut semagraventic o per

llur semblanccedila fogravenica una relacioacute amb dos colors el vermell (lsquopajelrsquo lsquogranarsquo) i el verd

(lsquoesperanza vanarsquo lsquoverdersquo) Sersquons ilmiddotlustra amb un peix de color vermell (lsquopajelrsquo) i una

variant drsquoaquest color (lsquogranarsquo) Al segon cas srsquoestableix un joc meacutes simbogravelic el verd

com a siacutembol de lrsquoesperanccedila i la utilitzacioacute de lsquovanarsquo com a encara no madura eacutes a dir

verda Lrsquoexemple meacutes clar del joc entre significats i significants al poema eacutes el de la

paraula lsquoverderolrsquo (ja utilitzada a la facegravecia corresponent) Per la seva grafia semblaria un

derivat de verd (lsquoverdersquo) perograve el significat ens parla drsquoun tipus de peix semblant al

marisc Aixiacute doncs el color predominant eacutes el vermell Aquesta volguda i confusa almiddotlusioacute

resta indicada al final del poema quan utilitza la paraula lsquopescadorsquo (laquoque por verderol

pescadoraquo) amb el doble sentit que ofereix com a participi passat (rep lrsquoaccioacute de pescar eacutes

atrapat) i com a substantiu en juxtaposicioacute a lsquoverderolrsquo Respecte als canvis que trobem

entre una i altra versioacute del poema assenyalo la del vers 6 on Lluiacutes del Milagrave introdueix una

referegravencia al vestit lsquotrayendo turca de granarsquo i la dels versos 17 i 18 lsquodar razoacuten alguna

gente si lo verde os ha vestido o vos a eacutel de accidentersquo en EC ja no es pregunta si el fet

156

de vestir-se de color verd ha estat accidental (com ho preguntava la composicioacute de 1555)

sinoacute que nrsquoafirma una possible causa (laquodad razoacuten a trovadores si de verde os sois vestido

por ir verde en los amoresraquo) que anuncia un dels futurs atacs que els personatges drsquoEC

adreccedilaran a Ferrandis drsquoHeregravedia i que ell mateix ilmiddotlustraragrave confirmant-los

Les versions que tenim del poema de la segona facegravecia soacuten forccedila diferents tot i que

mantenen trets comuns com soacuten el mot sobre el qual srsquoarticula la composicioacute lsquocuera

sayorsquo la semblanccedila formal drsquoalguns versos 1-3 o la veu liacuterica 1ordfpersona que srsquoadreccedila a

una 2a persona (en aquest cas Lluiacutes del Milagrave a Ferrandis drsquoHeregravedia) Crec interessant

lrsquoafirmacioacute dels dos versos finals del poema de lrsquoany 55 laquoque de dentro ni de fuera no os

podemos entenderraquo que ens recorda algunes de les idees de IC de Castiglione i la manca

drsquoadequacioacute del nostre personatge al codi social

Aquestes darreres idees soacuten reiterades en la tercera composicioacute del manuscrit on sersquons fa

un resum de la imitacioacute drsquoalgun dels usos i dels costums drsquoun mallorquiacute per part de

Ferrandis drsquoHeregravedia La variant meacutes significativa eacutes la del vers 5 si a la primera

composicioacute un personatge Monsoriu era qui informava al jo liacuteric a la segona eacutes tot el

poble qui srsquoha alarmat per aquesta manera drsquoactuar Drsquoaquesta manera les accions de

Ferrandis tenen dimensioacute puacuteblica i social aixograve facilita la intensificacioacute de la imatge

incoherent drsquoaquest cortesagrave

157

47 JOAN FERRANDIS - JEROgraveNIMA BENEITO MATRIMONI DE FACEgraveCIA

Els personatges que conformen el matrimoni Joan Ferrandis i Jerogravenima Beneito sembla

que soacuten homogravenims al mateix escriptor Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i la seva muller Jerogravenima

Beneyto Carroacutes Pardo de la Casta No van tenir fills legiacutetims154 La ficcioacute drsquoEC es nodreix

drsquoaquests fets reals i per tant els presenta com a matrimoni El personatge Ferrandis

drsquoHeregravedia eacutes caracteritzat a traveacutes de la relacioacute que teacute amb la seva esposa el diagraveleg

lrsquoexplica al llarg de les jornades perograve soacuten les facegravecies les que aconsegueixen presentar

drsquouna manera meacutes plagravestica la seva situacioacute A EC hi ha 5 narracions risibles que ens

dibuixen un personatge forccedila coherent amb tot allograve que hem observat tot i que ara el

presenta en un aspecte de la seva vida meacutes personal la relacioacute amb la seva muller

Primera facegravecia 1ordfjornada D8r

Dijo dontildea Jeroacutenima mujer de Joan Fernagravendez -Senyores quin predicador de bulles

falses eacutes mon marit Nomiddotn prengau ninguna que totes les que ell predica porten a

lrsquoinfern

Respondiacuteole su marido -Mujer engantildeada vais que poco ha me aparescioacute una mujer

que murioacute de amores de su marido y diacutejome que era salvada por haber tomado una

bulla que yo preiacuteco Y es que ninguna mujer se puede salvar si no muere de amores

de su marido

Dijo dontildea Jeroacutenima su mujer -De tal marit com vos iquestqui pot morir de amors Que ja

us diuen Joan farcer puix farces feu de la muller

La reina rioacute mucho y dijo -Dontildea Jeroacutenima siempre querriacutea que hablaacutesedes en

valenciano que en vuestra boca es gracioso Las dos podemos cantar Mal me quieren

mis comadres porque les digo las verdades

Segona facegravecia 3ordf jornada M3r-v

Dijo Joan Fernagravendez -Don Luis Milaacuten mucho querriacutea saber coacutemo se ha de reiacuter para

alabar o para reprender Que yo nunca he oiacutedo ni visto risas que hablen sino agora

Respondioacute don Luis Milaacuten -Sentildeor Joan Fernagravendez razoacuten seriacutea que me huvieacutesedes

154 Veure Cerdaacute y Rico (1778) Torralva Joseacute M amp Martiacute Francisco (1883)

158

entendido las risas que me habeacuteis hecho hacer muchas veces Que por responder a lo

que me habeacuteis preguntado contareacute lo que a muchos cavalleros y a miacute nos contastes

en el Real delante de su Excelencia Y dijistes que viniendo muy tarde a dormir

pasada media noche os desnudastes solo por no ser sentido Despertoacute vuestra mujer

muy brava y celosa rintildeeacutendoos mucho y coacutemo le sobrase la razoacuten a vos os faltava

para responderle y siempre callando os acostastes Y ella de muy enojada daacutendoos

empuxones os trajo hasta la orilla al despentildeadero Y como vos os vistes tan apretado

porque no os derribase de su cama dijiacutestesnos que le tirastes una pua y ella os dijo

Vade retro Sathanaacutes que mi marido no era tan sucio

Y huyendo de la cama y vos tras ella le respondistes Mujer no soy Satanaacutes sino

puerco espiacuten que cuando le aprietan tira puacuteas

Y preguntaacutendome el Duque queacute me habiacutea parecido del cuento yo le respondiacute

-Sentildeor preguntadlo a mi risa

Y eacutel me dijo -iquestQueacute las risas hablan

Yo le dije -Cuando el reiacuter es con zuntildeo y gesto de menosprecio entonces es reprender

Y el sonreiacuter con gesto amoroso es alabar(Que harto hablan las risas que descubren a

los aacutenimos lo que sienten) Si Joan Fernaacutendez me cree antes se dejaraacute despentildear de la

cama que hacer maacutes el puerco spiacuten

Dijo Joan Fernagravendez -Bien seraacute mudar de nuevas porque mi mujer se ha parado

colorada y estaacute corrida Yo le he hecho del ojo que dissimule y no seacute si lo haraacute

Respondioacute la sentildeora dontildea Jeroacutenima -No cumple hacerme del ojo ni del dedo que

calle pues no os para disimular lo que es mal disimularlo Que sufrir la mujer al

marido no ha de ser para que la tenga en poco como vos haceacuteis Que a su Excelencia

quiero pedir justicia de vos que os mande no saqueacuteis cuentos sobre miacute

Dijo Joan Fernagravendez -Mujer mirad lo que deciacutes que nunca saque cuentos sobre vos

que siempre quereacuteis que yo steacute debajo y a vuestro mando Que yo no he casado con

mujer sino con hombre Y asiacute cuando las damas me preguntan iquestQueacute hace dontildea

Jeroacutenima vuestra mujer Yo les digo Sentildeoras no se puede vivir con don Jeroacutenimo

mi marido que yo soy la mujer pues ella no lo quiere ser

Respondioacute la sentildeora dontildea Jeroacutenima -Si yo no hiciese el hombre ninguna mujer terniacutea

segura en casa de vos Y a tal marido tal mujer

Dijo la Reina -Dontildea Jeroacutenima reiacuter me habeacuteis hecho de buena gana Amostrarme

coacutemo hareacute el hombre pues vuestro marido ha mostrado al Duque mi sentildeor a ir tras

las de su casa Respondioacute el Duque -Vuestra Alteza es tan celosa que a miacute me ha

159

hecho celoso y por esto voy tanto tras sus damas para guardarlas Dijo Joan

Fernaacutendez -De la boca me lo quitoacute vuestra Excelencia que eso mismo le querriacutea

decir a dontildea Jeroacutenima mi mujer

Tercera facegravecia 3ordf jornada N2v

Dijo Joan Fernaacutendez -Si mi mujer no quisiese ser el marido terniacutea libertad de irme a

probar en esta aventura Que tan hombre me hallo para pelear con hombres como

mujer para resistir a mi mujer Y si alcanzase la hermosura no la querriacutea sino para

que una dama no dijese una mentira de celos porque se ha dado a entender que

ando tras una camarera suya Y cuando paso por su puerta a hora de vueltas

arremete a su criada y daacutendole pelliscos le dice iexclToma porque te festeja don feo Y

su criada le dice iexclNo es sino don hermoso iexclNo es sino feo iexclNo es sino hermosohellip

Alborotan toda casa hasta que las departen

Y si alcanzase la sabiduriacutea no la empleariacutea sino para saber cuando andan de veras

o de burlas los amores de esta criada de la dama de los pelliscos Diciendo yo por un

agujero que le hablo Decidme por vuestra vida iquestandaacuteis conmigo de burlas o de

veras Y respoacutendeme Un diacutea de burlas y otro de veras porque veaacuteis quieacuten son las

mujeres

Y si alcanzase la ventura no la querriacutea sino para ganar de venturoso lo que gano de

porfiado Que diez antildeos los mejores de mi vida me ha costado una moza aragonesa

y diacuteceme cuando conmigo se enoja iexclAndad para porfiado Yo le digo No soy sino

venturoso en haberos alcanzado Y ella me dice No sois sino porfioso que nunca

me fuistes agradoso Yo diacutegole iexclAndad para moza Y ella me diceiexclAndad para

viejo Yo le digo Troquemos si pensaacuteis que os he enojado Y respoacutendeme Ya he

trocado (Que bien troca quien mejora)

Quarta facegravecia 6ordf jornada V4r

Joan Fernaacutendez sospiroacute y su mujer le dijo -Vos me par que sou lo que anava venent

sospirs per Valegravencia Y eacutel respondioacute -Yo no los vendiacute mas ellos me vendieron cuando

os vi Diacutejole ella -iquestI per quegrave os han venut iquestPer quegrave jo us compri mercat per a mal

marit Dijo eacutel -No por eso sino porque haviacutea de mercar brava mujer para sospirar

Que pensando que fueacuterades una maya sois una desmaya que siempre desmayo de

vuestra mala condicioacuten que hierbas son Que al meacutedico moro fui que me sanase y

160

para sanar me hizo estar en su casa ocho diacuteas acostado en una cama llena de

hierbas de montantildea y algunas de ellas punchaban que me haciacutean dar voces Y el

moro deciacutea Sufriacutes hierbas en vuestra casa para matar iquesty no sufrireacuteis para sanar

Yo diciendo no sufrireacute y eacutel que siacute yo que no salveacuteme de eacutel como de vuesa merced

haciendo el puerco spiacuten

Dijo su mujer -Don Loiacutes Milagrave llanccedilau de aciacute aquest porc espiacute o feu-lo callar a mots

que sols vos lo emboccedilau quant los dos vos motejau Y don Luis respondioacute -Para

hacerle yo callar a su fumeto seraacute con este SONETO

laquoPara mi bien y por mi mal os veohellipraquo

Cinquena facegravecia 6ordm jornada d5r

El canonge

-Yo soacute content si vos acabau amb la sentildeora dontildea Jeroacutenima vostra muller que menge

de mi Que los cavallers que fan lo donoacutes amb cobles i cuentos i gistes de tan poca

vergonya com vos feu tots paren en ser alcavots de ses mullers Sino digau lo cuento

del porc espiacute i lo de llsquoarmat que molt a costa vostra i drsquoella fereu

Joan Fernaacutendez

Mira queacute tacha que teniendo bandos mi mujer conmigo me armase yo Y estando

tras una puerta de una caacutemara armado y desnudo entroacute en busca miacutea diciendo iquestA

doacutende es este traidor de mi marido Yo le dije Hele aquiacute coacutemo os espera Y ella dio

voces diciendo iexclDones correu que mon marit es tornat orat Yo diacutejele Mira cuaacuten

endiablada y brava sois que tengo de ir por casa siempre armado para valerme con

vos Y ella tomose a reiacuter y diacutejome Axograve us val que jo us haguera mort si us trobara

desarmat Y hecimos paz

El canonge

Lo mal no estagrave en fer-ho sinoacute en dir-ho que beacute seacute que les dones braves lo marit ben

armat les amansa i a voltes no hi basta que hi ha menester algun companyo que si

mrsquohi portau a mi jo us posareacute tanta pau en vostra casa que li poran dir lo templum

pacis com lo dels romans

He presentat aquestes cinc facegravecies (assenyalades en negreta) acompanyades del seu

context narratiu per tal de facilitar la comprensioacute dels textos i de la seva funcioacute en la

caracteritzacioacute dels dos personatges protagonistes com a matrimoni En totes elles hi ha

una segraverie de mecanismes narratius que faciliten la interpretacioacute de la seva funcioacute a lrsquoobra

161

presentar el cortesagrave ideal a la cort dels ducs de Calagravebria Lluiacutes del Milagrave i el seu antimodel

Joan Ferrandis Gran gran part de les facegravecies soacuten narrades pel mateix protagonista

excepte la 2a que eacutes citada per Lluiacutes del Milagrave que a manera drsquoadvertiment srsquoadreccedila a

Ferrandis per recordar-li que algunes de les histograveries que explica sobre les seves relacions

matrimonials no soacuten adequades per ser relatades en puacuteblic Uns altres personatges lrsquoavisen

sobre aquest defecte la mateixa Jerogravenima Beneyto laquono saqueacuteis cuentos sobre miacuteraquo (M4r)

el canonge Ster (un dels patges de la cort ficticia del diagraveleg) laquoque los cavallers que fan lo

donoacutes amb cobles i cuentos i gistes de tan poca vergonya com vos feu tots paren en ser

alcavots de ses mullersraquo (d5r) i fins i tot el seu amic Francesc Fenollet li retreu la manca

de delicadesa amb la seva muller quan demana al Duc laquoSentildeor Duque si Joan Fernagravendez

nos ha de hacer envidiosos diciendo donaires no consienta que los diga a costa de la

sentildeora dontildea Jeroacutenima su mujerhellipraquo (Q3r)

En tractar el tret narratiu caracteriacutestic drsquoaquest grup de facegravecies no podem deixar de

recordar la preceptiva de lrsquoegravepocaa fi de poder reinterpretar-ne el seu abast Aixiacute doncs

tornem a la Lezione sopra il comporre delle novelle de Francesco Bonciani on srsquointenten

establir les caracteriacutestiques de les novelmiddotles risibles (entre les quals hi podem incloure les

facegravecies) a partir de la poegravetica aristotegravelica sobre la tragegravedia i la comegravedia Cal que tinguem

en compte quegrave es diu sobre el tipus de personatge meacutes adequat per a la novelmiddotla risible

que eacutes idegraventic al de la comegravedia

Dice con entera claridad que la accioacuten ridiacutecula es necesaria en la comedia y al

declarar quieacutenes son los peores ndashpues la comedia es la imitacioacute de los peores- precisa

que no tienen que ser de ese tipo de hombres que pueden llamarse de mala vida y

condicioacuten y nos revela coacutemo deben ser con estas palabras laquoporque parte de lo feo es

lo ridiacuteculoraquo casi como si dijera que han de ser necios y que han de hacer obras de una

fealdad tal que sea motivo de risa 155

Como la accioacuten debe ser burlesca y como no hay burla sin que alguien quede burlado

y sin que este al dejarse engantildear cometa un error risible diremos que la obra de la

persona que nos induce a reiacuter es la que la novela deben imitar 156

155 Vega Ramos (1993 116117) 156 Vega Ramos (1993 118)

162

Eacutes aquell tipus de personatge ni molt superior ni molt inferior que afavoreix el riure dels

altres amb les accions motivades per algun tipus de turpitudo animi (la ignoragravencia la

niciesa) I eacutes aquiacute on cal recordar la definicioacute de novelmiddotla que el mateix Bonciani elabora

La Leccioacuten de Bonciani define la novella como la imitacioacuten de una accioacuten completa

mala seguacuten lo ridiacuteculo de razonable extensioacuten en prosa y que mediante la

narracioacuten produce deleite157

Aquesta definicioacute srsquoadequa perfectament a la mena de narracions que apareixen a EC

perograve hi ha un element important que les revaloritza i eacutes el fet que el protagonista

srsquoidentifiqui en aquestes narracions amb el narrador i alhora formi part del context

literari drsquoaquell moment Aixograve facilita que el personatge arribi a ser forccedila versemblant El

mateix protagonista drsquoaquestes accions negravecies i ridiacutecules narrades a les facegravecies eacutes qui les

conta als altres i soacuten reportades al lector en el present narratiu pel propi protagonista o en

el passat narratiu mitjanccedilant el record drsquoun altre personatge (un exemple eacutes la facegravecia

recordada per Lluiacutes del Milagrave 3a jornada M 3r-v)

Tot aquest conjunt de mecanismes narratius acaben dibuixant un personatge complet allograve

que veiem drsquoell no eacutes tan sols lrsquoopinioacute drsquoun dels personatges del diagraveleg com podiacuteem

sospitar al primer grup de narracions que hem treballat (on Lluiacutes del Milagrave sersquon riu de la

seva manera de vestir) sinoacute que les nostres intuiumlcions i imatges del personatge queden

ratificades per les seves progravepies paraules i per les seves accions Perograve quin objectiu

persegueix aquest joc narratiu

Cal recordar una altra de les definicions sobre la novella que apunta Bonciani

La novela imita principalmente la accioacuten de la persona engantildeada puesto que el que

hace la burla generalmente por medio de la astucia mueve las gentes a risa no de siacute

sino de los burlados 158

Aquestes paraules semblarien fer sentit en el grup de narracions on el personatge Lluiacutes del

Milagrave representaria el personatge enginyoacutes que presenta els comportaments ridiacuteculs de

Ferrandis drsquoHeregravedia tot provocant el riure dels oients de les seves histograveries

157 Vega Ramos (1993 81) 158 Vega Ramos (1993 118)

163

El segon grup narracions ens fa avanccedilar un pas meacutes en el coneixement de Joan Ferrandis

drsquoHeregravedia ja que objectivitza les conclusions que nrsquohavien extret de les facegravecies del

primer grup El mateix Heregravedia es caracteritza presentant-se com a personatge ignorant i

desconeixedor de les veritables consequumlegravencies dels seus actes i de les seves paraules

Aquesta falta (turpitudo animi) eacutes la que provoca el seu propi engany fent drsquoell el

personatge adient per a la novelmiddotla risible

Fins aquiacute hem treballat dos nivells de la narracioacute el del diagraveleg (que anomenarem nivell 2)

on situem el narrador del diagraveleg (Lluiacutes del Milagrave) i els seus personatges i el de la facegravecia

(nivell 3) on trobem els seus narradors i els personatges de la facegravecia (que en aquest cas

coincideix amb els personatges del nivell 2) Perograve ens resta un nivell meacutes que caldria

tenir en compte eacutes el que ens situa fora de la ficcioacute (nivell 1) el de lrsquoautor I en aquest

cas no podem deixar de recordar que lrsquoautor del diagraveleg eacutes un escriptor amb nom homogravenim

al personatge Lluiacutes del Milagrave No sabem si la caracteritzacioacute drsquoaquest personatge respon o

no a la real perograve en tot cas eacutes ell qui presenta Joan Ferrandis drsquoHeregravedia tal i com estem

descobrint al llarg drsquoaquest treball Per tant en darrer terme eacutes ell qui aconsegueix fixar

els ulls dels lectors en un personatge ridiacutecul i ignorant que teacute el nom homogravenim del poeta i

dramaturg Joan Ferrandis drsquoHeregravedia Tot aixograve facilita la confusioacute del lector ja que Lluiacutes

del Milagrave aconsegueix crear una imatge drsquoHeregravedia que amb tota seguretat eacutes falsa i

posseeix un caragravecter intencionat Bonciani ho assenyala al seu tractat

Por otra parte si utilizaran nombres de hombres verdaderos de los que han de

burlarse para suscitar la risa esta composicioacuten no se distinguiriacutea de aquella antigua

que se destinaba a la acusacioacuten y el vituperio 159

Aquests efectes no soacuten expliacutecits a lrsquoobra ja que lrsquoautor aconsegueix amagar-se com a

narrador i intensificar la caracteritzacioacute ridiacutecula de Ferrandis drsquoHeregravedia quan cedeix la

veu narrativa al mateix personatge

En aquest grup de facegravecies resta palesa quina eacutes la causa de lrsquoengany del personatge de la

narracioacute la ignoragravencia de Ferrandis drsquoHeregravedia (aixograve que hem anomenat turpitudo animi)

Perograve ineludiblement hem de tenir en compte el nivell narratiu superior del diagraveleg i el seu

corresponent narrador Lluiacutes del Milagrave Novament ell eacutes el motivador de tot aquest joc

confuacutes i qui aconsegueix lsquomoure la gentrsquo (els personatges i els lectors) a riurersquos de

159 Vega Ramos (1993 125126)

164

Ferrandis drsquoHeregravedia En aquestes sis narracions apareixen diferents imatges de Joan

Ferrandis drsquoHeregravedia que completen la imatge dibuixada anteriorment No hem drsquooblidar

que el nostre personatge eacutes un cortesagrave de la cort dels virreis de Valegravencia als anys 30 per

tant teogravericament la seva imatge no hauria de desdir la corresponent a la classe social a la

qual pertany El tiacutetol de lrsquoobra indica la seva intencioacute de mostrar-nos qui eacutes i com eacutes el

bon cortesagrave Si tenim en compte els errors de Ferrandis drsquoHeregravedia podriacuteem apropar-nos a

aquesta segona formulacioacute en ell descobrim allograve que no ha de fer el bon cortesagrave El

manual de lrsquoegravepoca que ens possibilita la teoria eacutes el diagraveleg de Castiglione Il cortegiano i el

material que ens ilmiddotlustra amb les accions equivocades de lrsquoantimodel cortesagrave soacuten les

facegravecies sobre Joan Ferrandis drsquoHeregravedia a EC de Lluiacutes del Milagrave

165

48 IGNORAgraveNCIA VERBAL DE JOAN FERRANDIS DHEREgraveDIA

Una altra de les caracteriacutestiques que podriacuteem assenyalar com a significativa de les

facegravecies eacutes la imatge de mentider i groller que un bon grup de facegravecies donen del

personatge Soacuten afirmacions que apareixen sota diferents mots i imatges i soacuten

protagonitzades pel matrimoni Ferrandis ndashBeneito En parlarem tot seguit No perdrem de

vista la gramagravetica del bon cortesagrave de Castiglione imatge coneguda pels contemporanis de

lrsquoegravepoca i que Joan Ferrandis drsquoHeregravedia sembla violar insistentment amb la seva conducta

Una de les fites que havia drsquoaconseguir el bon cortesagrave valent-se de la progravepia natura i de

lrsquoart era la drsquoarribar a ser un home facecioacutes en paraules dels personatges drsquoIC

Sepa con buena dulzura hacer que huelguen con eacutel los que le oyeren y levantallos

discretamente con motes y gracias y buenas burlas y hacellos reiacuter de manera que sin

jamaacutes ser pesado sea gustoso para los que lo hubiere de ser (Llibre II 41)

I tot aixograve es podia aconseguir tenint en compte el que calia evitar

Se hallan muchos que por ser demasiadamente grandes habladores pasan el teacutermino

que conviene y quedan groseros y friacuteos porque no tienen respeto a la calidad de aquel

con quien hablan ni al lugar donde se hallan ni al tiempo ni a su propia autoridad

ni a la templanza que ellos mismos debriacutean guardar (Llibre II 42)

Eacutel no ha de hacer reiacuter siempre ni ha de burlar desatentadamente como hacen los

necios y los locos y los truhanes (Llibre II 46)

Debemos guardarnos con todas nuestras fuerzas o contando o remedando algo de

parecer truhanes o chocarreros o hombres de los que hacen reiacuter con sus necedades o

locuras (Llibre II 57)

A partir drsquoaquest marc teograveric ens fixarem en les facegravecies que Joan Ferrandis conta drsquoell

mateix Al llarg de totes les narracions hi ha una segraverie de notes comunes que qualifiquen

la conducta del personatge de mentidera i grollera En aquest cas crec que els dos

aspectes tenen un causa comuna en Joan Ferrandis la seva ignoragravencia verbal

El primer aspecte apareix a les facegravecies assenyalades amb els nuacutemeros 2 i 5 de lrsquoapartat

anterior 47 on Ferrandis explica quegrave li va passar amb la seva muller una nit al llit

166

despreacutes drsquoarribar tard laquopasada la media nocheraquo No puc deixar de recordar un paragravegraf

drsquoIC on miacutesser Federic ens parla del llit com a lloc significatiu per mesurar la qualitat de

la relacioacute en un matrimoni

Acaece que en la cama la cual debriacutea ser lugar de concordia y de amor siembra la

maldita furia infernal del diablo su ponzontildea de la cual despueacutes nacen las rencillas

las sospechas y las espinas del triste aborrecimiento que atormentan aquellas cuitadas

almas atadas cruelmente con la recia cadena que quebrar no se puede hasta la muerte

(Llibre III 56)

Certament no seragrave lloc de unioacute perquegrave el personatge pateix una lsquoincontinegravencia crogravenicarsquo i

la seva dona senfada pel seu retard Ferrandis sersquon surt de la situacioacute tirant-li una pua tal i

com ens diu el text I aquiacute el terme eacutes utilitzat amb diversos significats El meacutes literal

inexistent en aquest context eacutes el de lsquopunxarsquo (hi parla drsquoun metafograveric lsquopuerco espiacutenrsquo)

perograve de nou els jocs entre significants i significats es desencadenen i donen pas a drsquoaltres

almiddotlusions segons el context i les paraules que hi apareixen Aixiacute doncs podem parlar

drsquoaltres significats com a lsquoventositatrsquo (apareix quan la seva dona li diu que el seu marit no

era tan brut) i tenint en compte tota la narracioacute es podria interpretar una imatge sobre quegrave

eacutes la veritable brutiacutecia del personatge la seva manera de parlar En aquest punt caldria

recordar les paraules de miacutesser Bernardo a IC

Parecen asimismo muy mal los deshonestos y sucios en su hablar y estando con

mujeres no les tiene ninguacuten acatamiento en cuanto dicen antes de ninguna cosa

muestran gustar tanto como de hacellas parar coloradas dicieacutendoles mil

deshonestidades Y sobre esto andan muy desenvueltos y andan buscando gracias y

agudezas (Llibre II 68)

Crec que Lluiacutes del Milagrave ens estagrave assenyalant enginyosament com eacutes contravinguda

aquesta teoria per Ferrandis En les poesies atorgades al Milagrave a les Obres de Ferrandis

drsquoHeregravedia de 1555 ja nrsquohi ha de referegravencies a aquesta fretura del nostre personatge en

tots els aspectes explicats tal i com he presentat al capiacutetol 2

En aquest conjunt de facegravecies Jerogravenima Beneyto apareix caracteritzada amb aquestes

paraules (ens fixem en les narracions i en el seu context) lsquobrava mujerrsquo lsquodesmayarsquo

lsquobrava y celosarsquo una dona que sembla lsquoel maridorsquo lsquodesmayarsquo lsquode mala condicioacutenrsquo

167

lsquodones bravesrsquo lsquoendiablada y bravarsquohellip160 Aquestes qualificacions queden justificades

amb el tercer grup de facegravecies que veurem tot seguit La paciegravencia i resignacioacute de

Jerogravenima confirmen la imatge esbojarrada del nostre personatge i el fan encara menys

apte per la denominacioacute de bon cortesagrave El retrat que fa Lluiacutes del Milagrave de la dona de

Ferrandis srsquoassembla al drsquoaquelles fegravemines descrites per miacutesser Federico a Il cortegiano

que en la literatura popular de la Peniacutensula van rebre el nom de lsquomalmaridadesrsquo o

lsquomalcasadasrsquo

Porque muchas dellas se hallan poco amadas y muy maltratadas de sus maridos sin

ninguna causa Y por cierto es muy gran maldad la dellos que ninguacuten empacho tengan

de hacelles a cada paso mil desabrimientos o con andar envueltos con otras mujeres o

con hacelles cuantos pesares en el mundo pueden (Llibre III 56)

Perograve Jerogravenima Beneyto mostra un tarannagrave fort i valent davant un marit forccedila tarambana

De fet quan Ferrandis es queixa del caragravecter homeniacutevol de la seva dona la resposta de

Jerogravenima ens manifesta el tarannagrave faldiller del seu marit a causa de les seves constants

aventures amoroses161

A la facegravecia nuacutemero 6 de lrsquoapartat anterior ens presenta el final feliccedil de les dues facegravecies

esmentades la 2 i la 5 Eacutes una narracioacute certament graciosa i fins i tot podriacuteem dir

divertida ens narra el joc que estableix Ferrandis drsquoHeregravedia amb la seva esposa i que

comporta la reconciliacioacute final amb ella Lrsquoambiguumlitat del fet ve donada per dos termes

que caracteritzen la descripcioacute de Joan Ferrandis en aquesta narracioacute lsquoarmado y desnudorsquo

De nou trobem paraules amb significats que hem drsquoadequar al context Lrsquoaparent

paradoxa drsquoaquests dos termes coordinats restaria dissolta si entenem lrsquoadjectiu lsquoarmadorsquo

amb un sentit erogravetic relacionat amb el significat drsquoanar proveiumlt o equipat drsquoarmes

ofensives o defensives a punt de disparar Jerogravenima Beneyto sembla divertir-se amb els

estirabots del seu marit i srsquohi reconcilia Mitjanccedilant aquesta facegravecia Lluiacutes del Milagrave

aconsegueix allunyar Jerogravenima Beneyto de la nostra compassioacute i situar-la dins el moacuten

cogravemic del seu marit Aixograve possibilitaragrave mantenir els dos personatges dins lrsquoestatus 160 Qualificatius sobe Jerogravenima Beneito que ja apareixien al 2n prograveleg de LV i que he reportat al punt 231 drsquoaquest treball 161 Aquesta afirmacioacute de Jerogravenima Beneito a EC ilmiddotlustra el seu tarannagrave enfront el comportament del seu marit laquoRespondioacute la sentildeora dontildea Jeroacutenima-Si yo no hiciese el hombre ninguna mujer terniacutea segura casa de vos y a tal marido tal mujerraquo (M4r-v)

168

necessari per formar part dels tipus propis de la novelmiddotla risible recordem que els

personatges no havien de ser ni els meacutes virtuosos ni els meacutes depravats sinoacute els semblants

(i en el cas de Jerogravenima Beneyto podriacuteem dir versemblant)162 Tot i que no hem drsquooblidar

que el fet de tenir noms propis allunya els personatges del que seria la novelmiddotla risible (en

el nostre cas facegravecia) tal i com la presenten els tractats teograverics

El personatge canonge Ster suggereix a Joan Ferrandis drsquoHeregravedia alguns aspectes que

hauria de considerar en la seva actuacioacute i especialment en les seves paraules laquoQue los

cavallers que fan lo donoacutes amb cobles i cuentos i gistes de tan poca vergonya com vos

feu tots paren en ser alcavots de ses mullerraquo laquoLo mal no estagrave en fer-ho sinoacute en dir-horaquo

Aquestes indicacions ens recorden de nou la preceptiva formulada a IC perograve la darrera

afirmacioacute ens nrsquoallunya ja que es preocupa nomeacutes de la imatge externa del que es vol

demostrar perograve sense afectar el canvi de costums

Per finalitzar aquest apartat fixem-nos en les facegravecies nuacutemero 1 i 4 Soacuten una mostra duna

nova qualitat del personatge en el seu uacutes de la llengua La primera facegravecia eacutes

extremadament breu Joan Ferrandis conta a Jerogravenima lrsquoaparicioacute postmortem drsquouna dona

que li agraiumla els seus consells en lrsquoamor La resposta de la seva dona eacutes contundent i nega

cap tipus de magisteri en aquests afers alhora ens fa saber drsquoun malnom de Joan

Ferrandis a causa de les farses que fa sobre les dones lsquoJoan farcerrsquo Aquest adjectiu teacute

diferents accepcions de significat la meacutes literal histograveries fingides i mentides (potser les

que ja estagrave contant a EC) i la seguumlent tindria un caragravecter meacutes histograverico-literari ens

recordaria la comegravedia (sinogravenim de farsa) de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia La vesita (152425)

De fet estem veient com al prograveleg a la segona representacioacute drsquoaquesta obra apareixen

elements que podem reconeacuteixer a les facegravecies que estem treballant en relacioacute a les

baralles matrimonials entre Beneito i Ferrandis 163 Tambeacute cal tenir en compte lrsquoargument

de la comegravedia el retrat drsquoun dels vicis caracteriacutestics de les dames valencianes lsquoel negre

visitarrsquo164 Els dos significats apunten al seu caragravecter de contista i mentider en referegravencia

especialment a les dames

Si fins aquiacute eacutes tan sols un retret de la seva dona a la facegravecia 4 trobem un primer exemple

de la veracitat drsquoaquesta afirmacioacute en paraules de Ferrandis drsquoHeregravedia En realitat soacuten

162 Vega Ramos (1993115-116) 163 Solervicens (1997170) 164 Solervicens (1999 67-68)

169

tres histograveries que posseeixen certa unitat tant en el seu significat com en la seva

estructura 165 formada a partir drsquouna enumeracioacute drsquooracions condicionals Cadascuna

drsquoelles eacutes encapaccedilalada mitjanccedilant la tematitzacioacute de la progravetasi diferent en cada cas i que

fa referegravencia a realitats desitjades pel personatge laquoY si alcanccedilasse la hermosuraraquo laquoY si

alcanccedilasse la sabiduriacutearaquo laquoY si alcanccedilasse la venturaraquo A continuacioacute trobem les

apogravedosis on se situen les corresponents facegravecies completant les fogravermules introductograveries

El caragravecter mentider i farcer de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia acaba essent dibuixat en

aquestes narracions en la primera doacutena a entendre que les sospites de la seva dona pel

que fa a la seva infidelitat soacuten errogravenies laquouna dama no dijese una mentira de celos porque

se ha dado a entender que ando tras una camarera suyaraquo perograve sobtadament les dues

narracions posteriors acaben confirmant les sospites de la senyora En el primer cas ens

diu que si aconseguiacutes la saviesa la utilitzaria per saber si veritablement aquesta minyona

lrsquoestima i en el segon ens parla de la seva relacioacute amb una dona aragonesa a la qual

anomena lsquomozarsquo (ccedilo eacutes dona que manteacute tracte ilmiddotlegiacutetim amb algun home)

Aixiacute doncs crec que queda justificat el tiacutetol drsquoaquest apartat Joan Ferrandis no sap fer un

bon uacutes de la paraula Sersquons presenta a semblanccedila dels personatges que soacuten

sistemagraveticament rebutjats als manuals cortesans de lrsquoegravepoca perquegrave sense adonar-se

pensant ser gracioacutes i divertit doacutena la imatge antagogravenica meacutes progravepia dels bufons i dels

bergants

165 Aquest tipus drsquoestructura eacutes utilitzada en aquest mateix context narratiu per Diacutedac Lladroacute abans de la intervencioacute de Ferrandis i despreacutes per Lluiacutes del Milagrave

170

49 RELACIONS EXTRAMATRIMONIALS DE JOAN FERRANDIS DHEREgraveDIA

Aquest conjunt de facegravecies que ilmiddotlustren la vida extramatrimonial de Ferrandis drsquoHeregravedia

a EC complementen el que hem treballat respecte a les relacions amb la seva muller

Jerogravenima Beneito i alhora la caracteritzacioacute que shi estagrave donant drsquoell En tractar aquesta

temagravetica podem tenir en compte 6 facegravecies Els narradors de cadascuna drsquoelles soacuten Diacutedac

Lladroacute (3) Lluiacutes del Milagrave (1) Jerogravenima Beneyto (1) i Joan Ferrandis drsquoHeregravedia (1)

Primera facegravecia 2ordf jornada F2 rv-F3r

Dijo don Luis Milaacuten -Sentildeor Joan Fernaacutendez yo os agradezco pues no me habeacuteis

dicho colmenero que vuestra lengua lo queriacutea decir y vuestro seso no lo sufrioacute por

ser tan sabido como donoso Pues en vos se ve cuanto bien paresce este dicho

Primero debe venir

al seso que no a la boca

la palabra pues nos toca

para dar muerte o vivir

Y pues me hicistes colmena yo os hareacute de ella el colmenero que a la miel me supo el

beso Y acabareacute de dar a comer el panal de mi soneto que por ser a causa vuestra

seraacute de miel Y pues sois tragaversos empezad a comer estos dos que dicen ansiacute

A fin de bien direacute muchas verdades

que muchos van por esto sospirando

Quiero decir que yo direacute las verdades a los penados amadores para que sepan

guardarse de las mentiras que se dan a entender confiaacutendose mucho para seguir lo

que les hace sospirar como a Joan Fernaacutendez cada diacutea le sigue Que se confiacutea

merescer en dejarse engantildear de una tercera que le da a entender ser verdades las

mentiras que le dice para engantildearle y no la quiere creer de las verdades para

desengantildearle como oireacuteis en este cuento que os direacute

Una tercera de don Joan Fernaacutendez emprendioacute de meterle en casa dicieacutendole que

su sentildeora lo sabiacutea y no era verdad Y encerroacutelo en un gallinero daacutendole a entender

que era el maacutes seguro lugar para no ser descubierto Y que cantase alguna vez

haciendo el gallo que su sentildeora subiriacutea a esta sentildeal Y como eacutel un diacutea cantase la

sentildeora dijo iquestDe doacutende nos ha venido este gallo que nos canta en casa Y la criada

le respondioacute No lo seacute suba vuestra merced arriba y vello ha Y como las dos

subiesen y la sentildeora viese a Joan Fernaacutendez en el gallinero diacutejole iquestQuieacuten sois vos

171

que estaacuteis ahiacute Respondiacuteole Sentildeora soy el gallo de la pasioacuten Y la sentildeora se fue

riendo y eacutel se quedoacute hasta la noche que la criada lo echoacute de alliacute lleno de piojos de

gallinas

Segona facegravecia 3ordf jornada M4rv

Dijo la Reina -Dontildea Jeroacutenima reiacuter me habeacuteis hecho de buena gana Amostrarme

coacutemo hareacute el hombre pues vuestro marido ha mostrado al Duque mi sentildeor a ir tras

las de su casa Respondioacute el Duque -Vuestra Alteza es tan celosa que a miacute me ha

hecho celoso y por esto voy tanto tras sus damas para guardallas Dijo Joan

Fernaacutendez -De la boca me lo quitoacute vuestra Excellencia que eso mismo le queriacutea decir

a dontildea Jeroacutenima mi mujer Respondioacute la sentildeora dontildea Jeroacutenima -iquestQueacute le paresce a

Vuestra Alteza iquestQueacute buen meacutedico y apotecario son Mejor visitan las sanas de casa

que las enfermas Que yo stando enferma poco ha halloacute al miacuteo mi hermana vestido

como a meacutedico tentando el pulso a una criada miacutea y diacutejole Hermano iquestqueacute es eso

que haceacuteis Y eacutel respondioacute Sentildeora no soy quien pensaacuteis que el meacutedico de casa soy

Tercera facegravecia 5ordf jornada S3rv

Dijo don Diego -Mucho staacuteis gallardo Joan mucho staacuteis gallardo y no seacute de queacute

pues cuando fuistes a la Corte lo menos que parecistes fue de lo que maacutes os confiaacuteis

(Que la occasioacuten muestra al varoacuten) Como dice este mote

Nadie se confie no

hasta ver donde allego

que no staacute en el parecello

sino en el sello

Y porque no es bien disimular lo que no se debe respondereacute a vuestros donaires pues

van por los aires cantado

Mi gavilaacuten sentildeora

por los aires bola

Y eacutel no vuela de noche como murcieacutelago cazando moscas de ramo que son

rameras Perdonad que romeras quise decir que Joan Fernaacutendez es romero en

172

amores que el otro diacutea le cantaba la cortesana de su corte dontildea Antona de don

Antoacuten de Vilaragud y de Heredia

Romerico tuacute que vienes de donde serrana staacute

di coacutemo de amor te va

Y no os maravilleacuteis si me he destemplado con vos en sacar vuestras romeras pues

tambieacuten os destemplastes con don Luis Milaacuten y conmigo apodaacutendonos a monos que

es un geacutenero de malicias que dan un bofetoacuten con un perdoacuten como en este dicho dice

Al juego del abejoacuten

paresce eacutel muy mal burlar

Perdoacuten piden para dar

un bofetoacuten

Quarta facegravecia 6ordf jornada X8v-Y1r

Dijo don Diego -Joan Fernaacutendez este soneto os va cantando

Joan arte Joan arte

buen cavallero probado

acordaacutersete deberiacutea

de aquel buen tiempo pasado

de lo que pasoacute por vos que diciendo muchas veces laquoiexclSpejo miacuteo spejo miacuteoraquo a una

cara de luna de fuego que vos serviacuteades que pensando que la motejaacutebades se

enfadoacute tanto de esta frialdad que os dijo No me lo digaacuteis maacutes que me enojaacuteis

Y estando un diacutea enrubiaacutendose los cabellos en su terrado y vos escondido en un

gallinero de su casa hicistes el gallo porque se volviese a miraros y en veros le

dijistes Spejo miacuteo Y ella os le tiroacute a la cara diciendo A quien no pensando enoja

volverle la hoja

Cinquena facegravecia 6ordf jornada Y2v- Y3r

Dijo don Luis Milaacuten -Pues Joan Fernaacutendez se ha vengado oigan si querraacuten oiacuter otro

SONETO 56

Quieacuten osariacutea por mucho que osase

tener tal ser de ser atrevido

173

probarle con vos a brazo partido

sino fuese ya que desvariase

Si mi loquear en esto parase

pues fuese por vos su seso perdido

mereceriacutea lo que es merecido

quien hizo al loco que le perdonase

A ley de razoacuten si stoy loqueando

pues vos lo causaacuteis yo soy desculpado

que no tiene ser quieacuten es para poco

Si loco con vos me viese luchando

deberiacutea de ser de vos perdonado

que no es buen amor si no es amor loco

Dijo don Diego -Este soneto haraacute saber a quien no sabe unos requiebros lirianos

que en Liacuteria dijo el sentildeor Joan Fernaacutendez y son estos Hallose en una vesita de una

partera liriana que le teniacutea hecho un liriano de amores y diacutejole este soneto que

haviacutea amprado a don Luis Milaacuten Y en haberlo dicho desampararon las mujeres la

vesita pensando que quisiese luchar con alguna de ellas que de todas iba servidor a

jornadas Y eacutel fue tras ellas diciendo

No le huyaacuteis al loco de amor

si es buen luchador

Sisena facegravecia 6ordf jornada Y4r

Dijo la sentildeora dontildea Leonor Guaacutelvez -Por no haber ya ninguacuten Leandro no se halla

Hero alguna Respondioacute Joan Fernaacutendez -Esta casta de enamorados yo la he

conservado hasta agora que no ha mucho que estava yo hecho un Leandro medio

muerto de amores al pie de una torre y no faltoacute una Hero que pensando que yo

staba muerto se quiso echar si yo no echara de presto un sospiro que la detuvo Que

no se echoacute de la torre abajo por miacute y dijo

174

A no sospirar mi Leandro

yo me desesperanba como Hero

Dijo don Luis Milaacuten -Nunca fuera cavallero de damas tan bien querido como fue

Joan Leandro de una Hero que no ha sido Y no porque no se hallan Heros y

Leandros maacutes no se hallaraacute Leandro en tal Joan Que sus amores flojos van pues que

no osariacutea nadar por aquel brazo de mar que a nado le pasava Leandro cuando nadava

una legua por la mar para su Hero hallegar

Les narracions de Diacutedac Lladroacute i Lluiacutes del Milagrave presenten Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i les

seves dissortades relacions amb les dones Aixiacute ens ho assenyalen les narracions 1 3 4 i

5 Podem destacar diferents caracteriacutestiques en aquest primer grup que pertoquen

especialment al tipus de personatges femenins i a la caracteritzacioacute del personatge

Ferrandis drsquoHeregravedia

Els personatges femenins que apareixen en aquestes facegravecies soacuten lrsquoantiacutetesi de la dama de

cort segons les preceptives del moment pertanyen al moacuten de lalcavoteria i de la

prostitucioacute (es parla de lsquotercerarsquo lsquoramerasrsquo lsquocortesana de su cortersquo lsquoparterarsquo lsquocriadarsquo) o

soacuten personatges poc atractius fiacutesicament (lsquocara de luna de fuegorsquo) La relacioacute amb aquest

tipus de dones no afavoreix una imatge gaire positiva del personatge En totes elles

srsquoinsisteix en una caracteritzacioacute de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia coherent amb el que hem

analitzat en els punts anteriors eacutes un personatge enganyat constantment per la seva progravepia

ignoragravencia la qual no li permet adonar-se de la realitat (facegravecies 4 i 5) o pels altres que

srsquoaprofiten drsquoaquesta manca de clarividegravencia per a riure-sersquon drsquoell (eacutes el cas de les

facegravecies nuacutemeros 1 i 3)

En el primer cas (facegravecies 4 i 5) Joan Ferrandis rep el rebuig de les dones a causa de les

equivocacions que comet quan intenta galantejar amb elles en les dues ocasions

reincideix en lrsquoerror Aquest fet reforccedila la seva incapacitat drsquoadonar-se de lrsquoequivocacioacute

que ha comegraves Srsquoadreccedila a les dones inadequadament sense fer un uacutes racional i coherent de

les seves paraules En tots dos exemples intenta afalagar les dones amb paraules o

poesies perograve ho fa de manera inapropiada i aixograve provoca el rebuig del puacuteblic femeniacute La

causa de lrsquoequivocacioacute la podem trobar en les afirmacions que se li atribueixen a la

facegravecia (1) lsquotragaversorsquo i a la (5) laquodiacutejole este soneto que haviacutea amprado a don Luis

Milaacutenraquo En tot cas les amonestacions per part dels altres personatges soacuten constants al

llarg del diagraveleg una mostra drsquoaixograve eacutes el motiu que a la facegravecia (1) li dedica Lluiacutes del Milagrave

175

laquoPrimero debe venir al seso que no a la bocala palabra Pues nos toca para dar muerte

o vivirraquo

En el segon cas (facegravecies 1 i 3) lrsquoengany eacutes provocat per les mateixes dones per

lrsquoalcavota i per una cortesana que tambeacute manteacute relacions amb un altre personatge conegut

Concretament per lsquodontildea Antona de Vilaragut y de Herediarsquo amb la qual es troba a casa

del mateix don Anton Vilaragut La referegravencia a aquesta relacioacute almiddotludida per Diacutedac

Lladroacute en el text 3 ja havia aparegut en boca de la progravepia Jerogravenima Beneito al mateix EC

(B2rv)166 amb lrsquoalmiddotlusioacute a unes cobles fetes per Milagrave sobre aquest fet que no apareixen

reportades al diagraveleg i que ara ja sabem que soacuten una referegravencia expliacutecita al Proceacutes de burles

(folis 130v-132v) La facegravecia juga amb la imprecisioacute mitjanccedilant el joc fonologravegic establert

entre aquestes dues paraules lsquoramerasrsquo i lsquoromerasrsquo aconsegueix aixiacute presentar-nos els

afers amorosos de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia sota la parogravedia drsquoun romiatge religioacutes El

personatge eacutes dignificat irogravenicament quan eacutes titllat de romeu en amors No eacutes aquesta la

imatge que Joan Ferrandis teacute de si mateix ell nesgrimeix la contragraveria magniacutefic amador

com ja hem vist a les facegravecies que parlaven meacutes expliacutecitament de la relacioacute amb Jerogravenima

Beneyto La imatge de Joan Ferrandis de lrsquoapartat anterior eacutes contrastada i

complementada per la que srsquoofereix a les facegravecies 2 i 6 La primera eacutes reportada per la

seva dona i la segona per ell mateix a la sisena jornada en el marc dun debat sobre el

amor que teacute com a interlocutors les dames i els cortesans de la cort de Germana de Foix i

el duc de Calagravebria

La facegravecia 2 ens confirma els costums del personatge mitjanccedilant el testimoni de la seva

esposa que ja ha insistit en daltres moments sobre la lsquoincontinegravenciarsquo del seu marit La

facegravecia 6 ens ofereix una presentacioacute directa de la imatge que Joan Ferrandis teacute drsquoell

mateix a partir de la parogravedia del mite clagravessic dels enamorats Leandre i Hero167 Podria ser

una broma del mateix personatge i faria sentit dins el to divertit i agosarat del diagraveleg perograve

soacuten tan nombroses les facegravecies que es llancen contra ell configurant un personatge

excessivament groller per ser cortesagrave que dubto drsquoaquesta possible interpretacioacute La

intervencioacute de Lluiacutes del Milagrave en aquesta darrera facegravecia pot confirmar aquesta sospita

166 Veure paacutegines 26 i 68-69 drsquoaquest treball 167 Cal destacar que a la facegravecia nuacutemero 4 es fa una parogravedia dels primers versos del conegut romance de Durandarte laquoJoan arte Joan arte buen cavallero provado acordarse te deuriacutea drsquo aquel buen tiempo passadoraquo

176

En tot cas podem insistir en el seu caragravecter de personatge ridiacutecul a traveacutes drsquoun defecte que

continua present en aquest nou grup de facegravecies sobre ell turpitudo animi la ignoragravencia I

eacutes que el tema ja havia estat tractat per tots dos en les seves disputes poegravetiques al PB

f126 i al f141 respectivament

Foli 126

Reacuteplica de don Luis del Milaacutenhellip

Engantildeamundo sentildeor

de muchos envidiado

mejor sois para engantildeado

que para desengantildeador

Vos de vos mesmo sabeacuteis

un saber para burlar

de muchos que conoceacuteis

y de vos pues componeacuteis

a sabor de paladar

Foli 141

Respuesta de don Joan Fernaacutendez a don Luis del Milaacuten

Muero por desengantildearos

y nunca os desengantildeaacuteis

que tan lejos desto estaacuteis

que nunca podeacuteis trobaros

por maacutes coplas que trobaacuteis

mi vestir

es cosa para reiacuter

maacutes asiacute me ayude Dios

que maacutes se riacuteen de vos

en lo que dais que decir

Podem observar com en les burles i atacs del manuscrit del 55 els dos personatges resten

al mateix nivell En canvi en el diagraveleg de Lluiacutes del Milagrave sospitem un estratagema perquegrave

drsquouna manera subtil Joan Ferrandis drsquoHeregravedia en surti damnat en la seva caracteritzacioacute

Al contrari que el personatge homogravenim a lrsquoautor de lrsquoobra Lluiacutes del Milagrave En certa

177

manera Lluiacutes del Milagrave ja ens ho anticipa en uns versos drsquoaquelles burles al foli 127 laquoNo

es malo mi tantildeer que deciacutes parar danzar pues a vos hace bailar al son que yo quiero

hacerhellipraquo

410 TRES FACEgraveCIES A MANERA DE CONCLUSIOacute

Les tres darreres facegravecies podien haver estat analitzades amb meacutes deteniment en els

apartats anteriors perograve crec que representen de manera significativa aspectes importants

que he intentat assenyalar al llarg drsquoaquest punt 5 En totes tres srsquoinsisteix en el caragravecter

ximple i ignorant de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia a partir de diferents motius i temes

Primera facegravecia 1ordfjornada C4rv

Rieron mucho de la burla de Cabanillas y el Duque le dijo coacutemo las habiacutean

aparejado

Y eacutel respondioacute -Ponen dentro de ellas agiaceite de manera que no pueda salir y al

asar encorpoacuterase todo en la perdiz y queda tan desconocida como conocida de la

sentildeora dontildea Jeroacutenima por ser muy enemiga de los ajos Que su marido no los osa

comer en su casa porque un diacutea le corrioacute con el majadero que los habiacutean hecho y

arrojoacuteselo Y eacutel vino huyendo a mi casa a hora de comer hediendo a los ajos y

diacutejome Sentildeor acoacutejeme en vuestra mesa que huyendo vengo del majadero Que

nunca estuvo maacutes donoso en su vida por los donaires que aquel diacutea dijo Y fueron

tales que dontildea Elena mi nuera le puso nombre don Joan donaire

[] Despueacutes de las perdices dieron pavones de las Iacutendias y de los nuestros y dijo don

Diego Ladroacuten -Apostareacute que al sentildeor Joan Fernaacutendez mejor le paresceraacuten los

pavones indianos que los de Valencia Aunque para lo que siempre hace en sus

amores mejor le deberiacutean parescer los nuestros pues lo contrahace estando en rueda

como estaacuten ellos con sus plumas muy hermosas que son las que don Luis Milaacuten le

pasa por la nariz iexclY son tantas que queda emplumado Pues digaacutemosle Joan de

Rueda y no lo digo porque sea como Lope de Rueda que no haze farsas como eacutel

178

Segona facegravecia 1ordfjornada D6rv

Dijo don Joan Fernaacutendez -Don Francisco vos no quereacuteis acabar de conoscer ese

Milaacuten por eacutel se dijo El mal del milano las alas quebradas y el pico sano

Dijo don Luis Milaacuten -Sentildeor Joan Fernaacutendez pues quereacuteis que tenga pico repico

Bien se os acuerda cuando fuistes dama de don Eneas Ladroacuten que os sacoacute a danzar

en el Real estando en serau la Reina mi sentildeora y su Excelencia y vos no le negastes

vuestro cuerpo Que parecistes la Reina Dido que iba danzando con su Eneas

Troyano como vos con el vuestro que paresciacutea Eneas Gitano Que por parescernos

vos tan feo para dama como eacutel para galaacuten le apodamos a Cama feo y a vos Dama

Fea Pues fue el caso tan feo que no hallamos con que salvaros sino con Lope de

Rueda Que lo quesistes contrahacer por dar placer a costa vuestra como esta copla

muestra

Bueno vais sentildeor don Joan

puesto estaacuteis en buena fama

yo os teniacutea por galaacuten

ya me han dicho que sois dama

Bien podeacuteis cantar de hoy maacutes

aquella triste sonada

de Dido la desdichada

laquoEneas iquestpues queacute te vas

y me dejas tan burladaraquo

Tercera facegravecia 6ordf jornada X6rv

Dijo don Luis Milaacuten -[] Y comiencen a templar que bien hay que discantar en mi

SONETO 47

No porfiar hablando descontentos

dos cosas son que dan bien al oiacutedo

sabido ser y ser muy bien sufrido

que la valor sufrida es en tormentos

179

Dama real vos dais merescimientos

como da el Rey que todo le es debido

mas crueldad y desagradecido

parescen mal en todos los estamentos

Mi Reina sois yo soy vuestro vasallo

mandar podeacuteis a tuerto o a derecho

El tuerto soy pues vos me habeacuteis cegado

Derecho no que cojo y manco me hallo

su crueldad me tiene muy deshecho

por bien mirar me veo mal mirado

Dijo don Diego -Templado o destemplado yo quiero discantar sobre este soneto

que yo seacute una glosa de eacutel y es que don Francisco y Joan Fernaacutendez serviacutean a dos

viudas que en una casa estaban Y burlaban de ellos en secreto y en puacuteblico no

traiacutean cuenta con ellos Soliacutean hablar alguna noche de una ventana y ellos de una

huerta y de muy enamorados algunas veces se desconcertaban y ellas les deciacutean

Don Joan tuerto todo estaacuteis un desconcierto Y eacutel respondiacutea Si he hablado

desconcierto allaacute me teneacuteis un concierto La otra deciacutea Don cojo Francisco iquestquieacuten

os puso en tal arrisco Respondio eacutel Si soy don cojo Francisco allaacute me teneacuteis un

pellisco

Y ellas enojadas de alabarse de lo que no era verdad me contaron que una noche les

dejaron entrar en casa para pagarse de ellos Y encerrolos en una cocina una criada

de ellas diciendo que alliacute estavan maacutes secretos Y las viudas de una ventana

haciacuteanles arrojar un agua almangrentada a sus criadas diciendo todas Don Joan

tuerto deslenguado bien estaacuteis almangrentado Tomad don cojo Francisco pues

mentiacutes con el pellisco Y fueacuteronse como meresciacutean por el terrado de casa que les dio

salida una vecina (Que meresce quien deshonra que no se le haga honra)

En la primera facegravecia cal destacar la imatge que es doacutena del matrimoni Ferrandis -

Beneito el marit ha de sortir a corre-cuita de casa fugint de la magrave de morter que li llanccedila

la seva dona per haver menjat alls En aquell moment i en la literatura de lrsquoegravepoca lrsquoall era

180

considerat un aliment propi dels vilans no pas dels cortesans168 Per aixograve la narracioacute

esdeveacute forccedila significativa quan srsquohi indica el malnom que va rebre Ferrandis despreacutes

drsquoaquesta anegravecdota lsquoJoan donairersquo169 crec que no estem parlant drsquoun cortesagrave gracioacutes o

enginyoacutes sinoacute meacutes aviat drsquoun vilagrave gracioacutes que ratlla la ximpleria De fet hi ha un subtil

joc amb la paraula lsquomajaderorsquo apareix dues vegades a la narracioacute la primera vegada com

a substantiu fent referegravencia a la magrave de morter perograve la segona vegada enunciat per Joan

Ferrandis es podria interpretar com una almiddotlusioacute a ell mateix com a ximple en la doble

accepcioacute del mot en castellagrave

La segona facegravecia esdeveacute una narracioacute parogravedica sobre Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i Diacutedac

Lladroacute El narrador Lluiacutes del Milagrave recorda un ball entre tots dos i lrsquoexplica parodiant

aquell que podria haver esdevingut entre lenamorada reina Dido i Eneas (siacutembol a la

literatura drsquoun amor impossible) durant el banquet que aquesta li ofereix al seu palau

(capiacutetols III i IV de lEneida de Virgili) Les referegravencies soacuten constants Diacutedac eacutes

indentificat amb Enees (el primer nom doacutena pas a drsquoaltres semblants amb diferents

matisos lsquoEneas Ladroacutenrsquo lsquoEneas Troyanorsquo lsquoEneas Gitanorsquo i Joan Ferrandis drsquoHeregravedia

amb la reina Dido (lsquodama de don Eneas Ladroacutenrsquo lsquoDama fearsquo) En aquesta facegravecia la

caracteritzacioacute del personatge assoleix el seu cliacutemax la seva excessiva aficioacute per les

dones permet que el narrador jugui amb ell i lrsquoacabi identificant amb elles drsquouna forma

caricaturesca i agosarada Les referegravencies a fets ja coneguts pels mateixos personatges soacuten

frequumlents a la facegravecia i aixiacute ho veiem en lafirmacioacute de Joan Ferrandis sobre Lluiacutes del

Milagrave Aquiacute tenim el precedent drsquoaquella afirmacioacute (laquoEl mal del milano las alas quebradas

y el pico sanoraquo) eacutes una poesia-resposta del mateix personatge al foli 130 del Proceacutes de

burles 170 Perograve la resposta que rep per part de Lluiacutes del Milagrave avantatja lrsquoatac de

168 Aspecte ja treballat en relacioacute a la 1a narracioacute del punt 43 drsquoaquest treball des de diferents punts de vista 169 Al llarg drsquoaquest treball ha estat treballat aquest substantiu lsquodonairersquo per les seves nombroses reiteracions al llarg dels tres textos LV-PB-EC 170 laquoTiene quebrada las alas y el pico aquesta dolencia que enfadaacuteis toda Valencia de leer coplas tan malas Que si no acabaacuteis con esto creed como creeacuteis en Dios que dareacute queja de vos a la justicia muy prestoraquo

181

Ferrandis Novament la facegravecia teacute com a precedent uns versos del PB que soacuten reportats

amb variants al diagraveleg del 61 la facegravecia del diagraveleg atorga nom al cavaller Eneas (Diacutedac

Lladroacute)171 En el text drsquoEC sembla que Lluiacutes del Milagrave estigui responent als versos-

resposta de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia que trobem al manuscrit del PB foli 139v que

tenien un to meacutes intregravepid a diferegravencia dels del Joan Ferrandis del diagraveleg

Respuesta de don Joan Fernaacutendez a don Luis del Milaacuten

Siempre en achaque de trama

os poneacuteis en tanto afaacuten

que a ser buitrera el milaacuten

estuviera como en cama

Pero con todo os acuerdo

por vuestro bien y reposo

que si os picaacuteis de donoso

tan necio sois para cuerdo

cuaacuten friacuteo para gracioso

Podem observar que la caracteritzacioacute de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia en El cortesano

respondria a aquella que atribueix ell mateix al seu company al PB i que he assenyalat en

negreta

La darrera facegravecia caracteritza Joan Ferrandis i Francesc Fenollet En aquest sentit caldragrave

tenir en compte un possible sistema drsquoaliances i oposicions que srsquoestableix entre els

personatges principals del diagraveleg Els dos meacutes rellevants i en aparent oposicioacute soacuten Lluiacutes

del Milagrave i Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i en segon lloc Diacutedac Lladroacute i Francesc Fenollet que

formarien respectivament duets amb els anteriors En el cas de Diacutedac Lladroacute no estagrave al

mateix nivell que Lluiacutes del Milagrave perograve fa la funcioacute drsquoalter-ego drsquoaquest i aixograve li permet

manifestar una actitud drsquoadmiracioacute envers el Milagrave i de defensa de la seva persona davant

els atacs dels altres Tot plegat permet ennoblir la caracteritzacioacute drsquoaquest personatge-

narrador-autor Al llarg de lrsquoEC es pot verificar aquesta afirmacioacute en moltes de les

situacions narratives on apareixen alguns dels quatre personatges

Dijo don Francisco -Don Diego bien habeacuteis defendido a don Luis Milaacuten vuestro

amigo Perro ropero me habeacuteis parecido de aquellos que les dicen laquoGuarda la ropa

171 Interessant cobla del PB relacionada amb la facegravecia que he reportat a la pagravegina 55

182

guarda la roparaquo(M1v)

Dijo el Duque -[] Y no se olviden a don Diego como a revolvedor ni a don Luis

Milaacuten que es un matalascallando (Q3v)

El cas de Francesc Fenollet eacutes diferent ja que el personatge apareix al mateix nivell que

Joan Ferrandis Allograve que meacutes ens interessa assenyalar drsquoaquesta facegravecia eacutes la imatge que

srsquoofereix dels dos personatges De nou trobem Ferrandis en les seves aventures amoroses

tot i que aquesta vegada acompanyat per Francesc Fenollet En la mateixa liacutenia que a les

facegravecies anteriors els personatges sempre assoleixen burles de les dames que han intentat

festejar Hi ha dos aspectes que possibiliten la imatge ridiacutecula dels personatges el primer

eacutes lrsquoalmiddotlusioacute fingida o real a les seves tares fiacutesiques i el segon el fet de ser mullats des

drsquouna finestra amb aigua de mangra (que eacutes un tipus drsquoogravexid de ferro vermell terroacutes)

Lrsquoaigua bruta que els llencen marca el punt irrisori magravexim de la facegravecia

La caracteritzacioacute ridiacutecula drsquoambdoacutes personatges es construeix especialment amb els

adjectius que sersquols confereixen Joan Ferrandis drsquoHeregravedia en un primer moment eacutes

anomenat lsquotuertorsquo i despreacutes lsquotuerto deslenguadorsquo i Francesc Fenollet lsquocojorsquo Les dues tares

(ser guenyo i ser coix) soacuten mancances fiacutesiques perograve en el cas de Ferrandis srsquohi afegeix un

altra tara que ultrapassa la dimensioacute fiacutesica indicant una mancanccedila de tipus intelmiddotlectual

Fixant-nos en aquests aspectes no fem meacutes que considerar la caracteritzacioacute que els

retograverics (especialment Vincenzo Maggi) van establir per parlar del ridiacutecul i dels seus

personatges a la novelmiddotla risible de la qual ja he parlat anteriorment I eacutes ara quan ens cal

recordar el que Vega Ramos explica sobre aquestes classificacions

La cojera la falsa cojera y la caiacuteda son ejemplos de lsquoturpitudo corporisrsquo verdadera

fingida y accidental respectivamente la necedad la necedad fingida y la ignorancia

ocasional lo son las del alma (hellip) La categoriacutea de la lsquoturpitudo animirsquo eacutes superior a la

de la lsquoturpitudo corporisrsquo y toda lsquoturpitudo fictarsquo eacutes superior a la correspondiente

verdadera172

En tot cas nrsquohi ha de testimonis de finals del segle XVI que intenten explicar lrsquoefecte que

podien provocar aquest tipus de tares i en quines condicions srsquohavien de produir Fixem-

172 Vega Ramos (1993 85)

183

nos en el que assenyala Pinciano a la seva Philosophia Antigua Poeacutetica (Madrid

1596)173

Y ansiacute un cuerpo o un rostro naturalmente feo y co(n)trahecho causa risa lo que no

hace causado por enfermedad porque entra la co(m)pasioacuten del dolor y no consiente

entrada a la risa Esto mismo acontece cuando un hombre da una caiacuteda que siacute se hizo

dantildeo notable a su persona nadie hay tan maligno que se riacutea pero si el caiacutedo se alza

sin dantildeo iquestquieacuten habraacute que se pueda contener la risa

Aixiacute doncs Joan Ferrandis rep dos adjectius lsquotuertorsquo un tipus de turpitudo corporis i el

darrer que apunta a la categoria superior lsquodeslenguadorsquo un tipus de turpitudo animi En

canvi Francesc Fenollet en rep nomeacutes un lsquocojorsquo turpitudo corporis Joan Ferrandis

drsquoHeregravedia eacutes caracteritzat de nou com un personatge meacutes ridiacutecul que els altres En tot

cas sembla que el defecte fiacutesic de Francesc Fenollet eacutes fictici ategraves que el mateix narrador

Diacutedac Lladroacute especifica de quin tipus de coixera srsquoestagrave parlant

Respondioacute don Diego Ladroacuten -Don Francisco mejor puedo yo deciros donoso que

vos a miacute Que de ese pie que deciacutes que voy buscando andaacuteis vos coxqueando [] (Que

harto preso va quien de amores cojo va) Don Francisco teneos por entendido

(G4rv)

Respondioacute la sentildeora dontildea Castellana -[]iquestNo ve vuestra merced que don Francisco

es el gato pajarero de vuestra vecina Que saltando tras las paacutejaras por los tejados

aunque caiga de muy alto siempre cae de pies y queda sano

(N7v)

Aquesta tara passa a ser considerada de la classe ficta i aconsegueix provocar la

intensificacioacute cogravemica en la caracteritzacioacute drsquoaquest personatge-company de Ferrandis

dHeregravedia Els atacs de Diacutedac Lladroacute a la parella Ferrandis i Fenollet shi intensifiquen al

llarg de lobra

Dijo don Diego Ladroacuten -Don Luis Milaacuten tales son vuestras cosas que a Joan

Fernagravendez mataacuteis de envidia mala y a don Francisco dais la vida de envidia buena 173 Epiacutestola nona pagraveg 388 Edicioacuten digitalizada httpalfamasimucmesdioscoridesconsulta_libroaspref=B17859657ampidioma=0 (agost 2015)

184

Porque la mala quiere deshacer lo bueno de todo y la buena no quiere gastar lo que es

de alabar Al uno haceacuteis hacer cara de perro cuando regantildea de envidioso y al otro

cara de papagayo risuentildeo (G3r)

Dijo don Diego -Don Francisco pareceacuteisme sacabuche pues del buche de Joan

Fernaacutendez habeacuteis sacado lo que habeacuteis dicho contra miacute por vuestra boca Y vos Joan

Fernaacutendez me pareceacuteis ventosa que por vos ha salido el humor malencoacutelico de don

Francisco que vuestra malicia le ha engendrado para dantildearme diciendo que yo

estaba un laquoToma muerto te lo doraquo de envidia de don Luis Milaacuten de un laquoToma bivo te

lo doraquo Y deciacutes verdad (Que no puede haber cosa buena que no sea envidiada ni cosa

mala que no sea reprehendida) (c6v)

Soacuten dos exemples perograve podriacuteem assenyalar-ne meacutes on el personatge de Francesc Fenollet

apareix subordinat al de Joan Ferrandis (com el de Diacutedac Lladroacute al de Lluiacutes del Milagrave)

Fixem-nos en els malnoms que rep el nostre personatge en tots dos paragravegrafs lsquopapagayorsquo

i lsquosacabuchersquo En els dos casos els noms fan referegravencia a laccioacute de repetir paraules sense

saber quin sentit o finalitat tenen Aquesta eacutes la repetida acusacioacute que Diacutedac Lladroacute adreccedila

a Francesc Fenollet i que en un altre moment de lobra atorga a Joan Fernagravendez

dHeregravedia responent en nom de Lluiacutes del Milagrave

Dijo don Diego -Joan Fernaacutendez yo quiero responder por don Luis Milaacuten Vos no

dejaacuteis de tener buen palacio mas teneacuteis malas caacutemaras pues huelen a mal decir () Y

vos por mostrar que es mucho del palacio levantar conversacioacuten jugando del vocablo

hablaacuteis como diablo Pues el buen dejo del avisado ha de ser dulce y no como del

truhaacuten que es amargo Que lo mejor del cortesano es que el burlado quede contento

del burlador Y quien esto no sabe hacer deje de burlar si no quiere enojar Que si

malas burlas apenas se pueden sufrir a ley de honra de un truhaacuten no es razoacuten se

sufran a un galaacuten (Que lo que enoja no es cortesaniacutea sino descortesiacutea) (R4r)

Les aliances Ferrandis - Fenollet enfront Milagrave - Lladroacute soacuten ratificades quan Francesc

Fenollet intenta salvar el seu company del perill al qual srsquoaboca per les seves paraules i

accions

Dijo Joan Fernaacutendez -Don Francisco pasado os sois a los franceses contra miacute No se

me da nada Por vos se puede decir laquoO teneacuteis miedo a los moros o en Francia teneacuteis

amigaraquo

185

Respondioacute don Francisco -No tengo miedo a los moros ni en Francia tengo amiga

mas tuacute moro y yo cristiano traemos muy gran porfiacutea con los malos trajes que sacaacuteis

lisiado de mal vestidos Que si don Luis Milaacuten a coplas nos tuviera la rienda fueacuterades

el monstruo de la gala que pudieran ganar con vuestra ropa los truhanes

mostraacutendola diciendo laquoE aquiacute las ropas de Joan de mal trajeraquo

(Q3rv)

Com ja hem vist Francesc Fenollet fa la gara-gara174 a Ferrandis dHeregravedia a una poesia

del PB175 i cal tenir en compte que la mateixa Jerogravenima fa referegravencia a la seva amistat al

segon prograveleg de LV del manuscrit de la BC

D Hie [] I aqueix galant tan discret

per quegrave no us diu lo que us dic

vostre car i bon amic

don Francisco Fenollet

iexclGuardau que tots vos enganyen

D Jo Seacute que eacutel no me engantildearaacute (foli 153 r-v)

Posteriorment a El cortesano el seu alter-ego Diacutedac Lladroacute desenvolupa i amplifica

aquesta imatge evitant aixiacute que el Milagrave sembruti ja que eacutes el personatge envejat del

diagraveleg pel seu art musical i poegravetic En tot cas aquestes imatges queden matisades a la

ficcioacute gragravecies a les caracteriacutestiques del gegravenere dialogravegic on els diferents interlocutors

aporten diferents significats o elements per a la comprensioacute global de lobra Amb tot a El

cortesano la sisena jornada esdeveacute clau per fixar el propogravesit final de lobra Als darrers

folis el Duc comenccedila a demanar parer sobre diferents condicions o aspectes dels cortesans

als interlocutors presents les opinions soacuten comentades per altres personatges sota les

indicacions C de cavaller i D de dama Lluiacutes del Milagrave tambeacute aporta la seva teoria i

podriacuteem pensar que estagrave parlant del seu competidor com se lha anomenat al llarg de

lobra a Joan Ferrandis

Dijo el Duque -[] Decidme iquestqueacute os paresce de la condicioacuten parlera Dijo don Luis

174 Segons Diccionari Alcover-Moll laquoAfalacs o compliments que es fan per guanyar-se la voluntat de qualcuacuteraquo 175 laquoCreedme sentildeor creed por vida de vuestra cara o por la del Fenollet que pone pies en

pared hecho vuestro gara-gararaquo foli 127r

186

Milaacuten -Sentildeor la condicioacuten parlera se dice ventera por ser llena de viento que la

verbosidad es enemiga del buen hablar y para ser bien hablada si a Vuestra

Excelencia le paresce debe tener estas partes

Estar siempre en su pensamiento para pensar antes que hable si es bueno o malo lo

que quiere hablar que despueacutes de mal hablado si se ha de remediar se veraacute ser

remendado y para guardarse de errar solo en lo que sabe debe hablar so pena de ser

tenido por nescio loco o atrevido [] En ninguacuten tiempo ni lugar deben estorbar a la

persona que habla si es para dejarle hablar que es una licencia que descubre muy

licenciado a quien se la toma (g3r)

Finalment la pregunta del Duc a Lluiacutes del Milagrave sobre lrsquoelaboracioacute del llibre que les dames

li van demanar possibilita que lautor-personatge en faci una defensa progravepia enfront les

criacutetiques que ha rebut dalguns Com vam veure a lrsquoanagravelisi del epiacuteleg de lrsquoobra al capiacutetol 1

dins dun marc almiddotlegograveric amb nimfes incloses Lluiacutes del Milagrave parla de les caracteriacutestiques

que ha de posseir un bon llibre se sobreenteacuten que parla del seu Allograve que minteressa

daquest diagraveleg expositiu que manteacute amb la Nimfa de la Veritat eacutes com cataloga els

enemics de lobra del Milagrave envejosos ignorants i bojos Eacutes un recurs togravepic a lrsquoegravepoca perograve

sembla que lrsquoautor piqui lrsquoullet al lector perquegrave sagravepiga desxifrar la seva intencioacute a lrsquoobra

Lenvejoacutes lignorant i el boig soacuten adjectius substantivats que he emprat al llarg daquest

treball per parlar de la caracteritzacioacute de Joan Ferrandis dHeregravedia No podriacuteem pensar

que al final de lobra i de manera teograverica sens estagrave assenyalant un personatge que ha estat

presentat en la pragravectica amb aquests qualitats Crec que siacute tot i que la ficcioacute dialogravegica pot

enterbolir la nostra capacitat de copsar les intencions teograveriques de lautor a causa de

lefecte que cadascun dels personatges aconsegueix crear en lunivers mental dels lectors

soacuten opinions sensacions intuiumlcions difiacutecilment esborrables Eacutes la propaganda

subliminal de legravepoca i Lluiacutes del Milagrave aconsegueix la seva finalitat amb els mitjants meacutes

moderns del moment el gegravenere del diagraveleg i el subgegravenere de la novelmiddotla risible la facegravecia

Aquest ha estat lintent de lautor i les seves darreres paraules aixiacute ho confirmen al foli

g8r laquoEsto es lo que ha de tener un buen libro y un buen orador en el hablar y escribir que

si tuacute lo tuviesses no terniacuteas de queacute tener envidia (Que el envidioso mueacutestrase defectuoso

y a su envidiado hace maacutes aventajado)raquo

187

411 ANNEX DOCUMENT HISTOgraveRIC SOBRE LA PARELLA LITERAgraveRIA JOAN

FERRANDIS DrsquoHEREgraveDIA-FRANCESC FENOLLET

En les meves primeres recerques a lrsquoArxiu del Regne de Valegravencia buscant documentacioacute

histograverica relativa a la identitat i a la biografia de Lluiacutes del Milagrave vaig trobar un document

que aporto a manera drsquoannex en aquest capiacutetol de la tesi per tal de deixar constagravencia de

la seva existegravencia i tambeacute per ilmiddotlustrar amb un document histograveric la parella literagraveria Joan

Ferrandis drsquoHeregravedia i Francesc Fenollet que acabo de presentar en el punt anterior No

pretenc oferir una anagravelisi del document perograve vull destacar-ne alguns aspectes que ens

aporta i que esdevenen significatius per a aquest estudi176

Soacuten tres textos manuscrits en catalagrave de lrsquoArxiu de la Batllia General (Agravepoques) dels anys

1528 1529 i 1530 respectivament

bull La seva tipologia eacutes drsquoagravepoques o rebuts pels quals Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i

Francesc Fenollet cavallers de Valegravencia i cessionaris del difunt Alfons Giron de

Rebolledo reconeixen Lluiacutes Carrograves de Vilaragut conseller del batlle general que

nrsquohan rebut uns sous deguts a Giron

~ La primera agravepoca o rebut correspon al pagament de lrsquoany 1528 per 3000

sous

~ La segona al de lrsquoany 1529 per la mateixa quantitat 3000 sous

~ La tercera al 1530 perograve nomeacutes per una part de la quantitat 305 sous 10

diners que provenien drsquoun violari o pensioacute vitaliacutecia que Ferrandis Fenollet

i Giron pagaven a Maria Carrograves drsquoEslava dona de Lluiacutes Carrograves i que havia

quedat extingit per la mort de lrsquoesmentada senyora Aquest document eacutes de

lrsquoany 1543

bull Giron havia fet cessioacute del seu dret a percebre aquelles quantitats a Ferrandis i a

Fenollet en un document notarial del 27 de maig de 1528

bull La Batllia General pagava anualment 3000 sous a Giron ndashi despreacutes als seus

cessionaris- en compliment drsquoun privilegi concedit a Giron pel rei Ferran II a

176 Agraeixo la imprescindible ajuda i aportacioacute de Maria Toldragrave en lrsquoestudi drsquoaquests documents

188

Castell Nou de Nagravepols el 30 de maig de 1507 i drsquouna provisioacute reial signada a

Brusselmiddotles el 22 de desembre de 1516

Soacuten poques les dades biogragravefiques que trobem drsquoaquests personatges histograverics De fet la

degraveria de considerar EC com a una crogravenica novelmiddotlada de la cort de Germana de Foix i el

Duc de Calagravebria durant els anys 30 fa que molts investigadors acabin el retrat dels

personatges amb els elements que aquest diagraveleg literari ofereix Voldria destacar alguns

aspectes biogragravefics drsquoaquests dos personatges tenint en compte la minsa documentacioacute

que actualment tenim de tots dos

De Joan Fernagravendez drsquoHeregravedia (Valegravencia v1480-1549) Cal tenir en compte que

possiblement tenia parentiu amb el poeta Joan Boscagrave i amb F Carrograves Va ser membre de

lrsquoestament cavalleresc i va lluitar per aquest motiu contra els agermanats durant els anys

1519-1522 El Cancionero General recull 16 poesies seves

De Francesc Fenollet177 (Xagravetiva ndashdespreacutes de 1548) Cal destacar que era fill de Lluiacutes II

de Fenollet i de Catalina de Centelles filla de Bernat de Centelles senyor drsquoOliva Per

tant el nostre poeta Francesc Fenollet era cosiacute de Serafiacute de Centelles comte drsquoOliva El

pare de Francesc Fenollet lrsquoany 1488 va accedir a lrsquoofici de batlle de Xagravetiva fins lrsquoany

1492 que va morir Sembla que va realitzar una interessant activitat de mecenatge cultural

i de gust per la literatura i les arts Lrsquoany 1503 el seu fill Francesc Fenollet va ser nomenat

per Ferran II batlle de Xagravetiva tal i com ho havia estat el seu pare tot i que sembla que el

cagraverrec lrsquoocupava des de dos anys abans Va compaginar aquesta vessant administrativa

amb la literagraveria que es concreta en les seves poesies en catalagrave a lrsquoedicioacute de lrsquoany 1514 al

Cancionero General drsquoHernando del Castillo i en la seva participacioacute com a jutge literari

al Certamen literari celebrat en el convent de Santa Caterina de Sena a Valegravencia on vivia

una de les seves germanes Lionor de Fenollet Drsquoaquest esdeveniment conservem la

resposta drsquouns quatre-cents versos en catalagrave on determinava qui era el guanyador del

concurs

Perea178 al seu estudi vincula als dos personatges juntament amb Joan Ram Escrivagrave

lsquomenorrsquo com a nexe drsquounioacute entre dues egravepoques drsquoesplendor literari i cortesagrave a Valegravencia

la de Ferran el Catogravelic reflectida al Cancionero General i la dels ducs de Calagravebria

177 Veure Perea (2007 215-226) Esquerdo (2001236-237) Ferrando (1983195) 178 Perea (2007225)

189

dibuixada per El cortesano de Milagrave Crec que aquest document pot ajudar a estudiar la

vinculacioacute histograverica dels dos personatges meacutes enllagrave de les seves presegravencies o

caracteritzacions literagraveries

En relacioacute al mencionat difunt Alfons Giron de Rebolledo sembla que no es pot

identificar amb el poeta valenciagrave homogravenim perquegrave no coincideix per dates En aquest

document apareix com a difunt a lrsquoany 1543 i el poeta conegut i elogiat per Gil Polo al

Canto del Turia de la seva Diana enamorada i pel mateix Cervantes al Canto del Caliacuteope

hauria nascut lrsquoany 1530 i moriria el 1606

En conclusioacute aquest document histograveric contribueix a confirmar que la parella literagraveria de

Ferrandis drsquoHeregravedia i Fenollet construiumlda a partir de textos anteriors com el segon prograveleg

de LV de Ferrandis drsquoHeregravedia i drsquoalguns versos de les poesies que enuncia Lluiacutes del Milagrave

al PB tambeacute ho deuria ser en la realitat histograverica de la Valegravencia dels anys 3040 del segle

XVI

190

TERCERA PART EL GUST PER LrsquoESCENIFICACIOacute A EL CORTESANO

FESTA MUacuteSICA I POESIA

CAPIacuteTOL 5 POESIA I MUacuteSICA A EL CORTESANO AMALGAMA DE METRES I

ESTROFES

51 CONCEPTE DE FESTA A EL CORTESANO MUacuteSICA POESIA I ESPECTACLES

Soacuten nombroses les sequumlegravencies a la ficcioacute literagraveria del diagraveleg que reprodueixen la recitacioacute

o el cant de poesies i la posada en escena drsquoobres de teatrals que succeeixen a la cort En

el cas de les corts cinccentistes aquest conjunt drsquoactivitats luacutediques manifestaven el gust

per la festa com a expressioacute drsquouna imatge de la cort o de les classes benestants que

srsquoenmirallaven en el seu propi moacuten de relacions i de diversions Les notes caracteriacutestiques

de la festa a la cort soacuten el seu caragravecter efiacutemer breu visual i auditiu tot plegat perograve

esdeveacute una mostra integral de representacioacute dramagravetica que traspassada al canemagraves

literari aconsegueix el tret de la versemblanccedila i la perpetuiumltat dins la memograveria colmiddotlectiva

De fet nomeacutes des drsquoaquest punt de partida es pot explicar la confusioacute que provoca lrsquoobra

en una part dels estudiosos Solervicens179 va explicar acuradament lrsquoadscripcioacute de lrsquoobra

al gegravenere dialogravegic perograve diferents investigadors en articles posteriors continuen obviant

aquest treball i rescaten textos de lrsquoobra per defensar aspectes que tornen a deixar-la fora

de cap explicacioacute genegraverica coherent Sovint la interpreten com un collage de peces que

pertanyen a diferents gegraveneres literaris (prosa poesia teatre) i que articulen una crogravenica

de la cort dels lloctinents de Valegravencia el Duc de Calagravebria i Germana de Foix

Cal tenir en compte que el modus vivendi de les corts a mitjants del segle XVI estava

fonamentat en la festa com a moment ideal per confondre el joc i la ilmiddotlusioacute amb la

realitat Aixiacute doncs la festa i el joc soacuten dos dels aspectes meacutes rellevants en la pragravectica de

dramatitzar esdeveniments quotidians a les corts del segle XVI180 Cruciani estableix una

179 Solervicens (1997) 180 laquoEl otro foco principal de produccioacuten teatral en el periacuteodo cuatrocentista es la corte los palacios del rey y de la nobleza Hay como es sabido en estas cortes principescas del otontildeo de la Edad Media una fuerte tendencia a la teatralizacioacuten de casi todos los sucesos de la vida diaria Con motivo de los maacutes distintos acontecimientos y ocasiones se organizan desfiles danzas juegos torneos y espectaacuteculos diversos en los que se concede importancia al artificio visual a la muacutesica o al vestuario Incluso parte de la actividad literaria cobra un cierto grado de teatralidad y asiacute

191

iacutentima relacioacute entre aquests aspectes i argumenta que la festa eacutes lrsquoelement estructurant

drsquoalgunes formes drsquoespectacles

Il teatro del Rinascimiento nella sua dimensione colta ha trovato la sua piugrave ampia e

significante unitagrave formalizzante nella festa [] Non si tratta soltanto di prendere atto

del duraturo acostamento di festa e teatro si tratta (nellrsquoambito del Rinascimento ndashe

preciso subito che uso qui il termine Rinascimento in senso riduttivo a indicare quella

cultura di stampo fiorentinoromano che si afferma tra la fine delrsquo400 e i primi decenni

delrsquo500) di riconoscere alla festa una valore concettuale e ideologico di assumerla

como unitagrave strutturante allrsquointerno della quale vengono a porsi in modo privilegiato

certe forme di spettacolo in cui confluiscono in se autonome diverse forme

espressive181

Diferents elements escegravenics heretats de lrsquoEdat Mitjana (desafiaments i torneigs balls

munteries mascaradeshellip) srsquohi combinen per tal drsquooferir un increiumlble fast cortesagrave i

cadascun drsquoells esdeveacute una bona ocasioacute per demostrar el luxe i la seva preeminegravencia

social i poliacutetica

Altro punto che caratterizza il porsi della festa come momento ideale della societagrave (e

in questo caso in modi piugrave evidentemente politici) egrave lo sfarzo il lusso lrsquoesibizione

della ricchezza egrave un dato constante e conscientehellip e che pertanto sembra essere uno

dei dati primari della fruizionehellip182

Gairebeacute tot el diagraveleg de Milagrave ens narra una cort contiacutenuament en festa Els seus

personatges es confonen amb els protagonistes de cadascun dels espectacles que srsquohi

celebren de fet les obres literagraveries que tenen com a epicentre el moacuten de cort plantegen

aquest joc muacuteltiple Aixiacute ens ho indica Battesti-Pelegrin en la introduccioacute a un treball

sobre el Libro de motes de damas y caballeros de Milagrave183

ocurre con la ejecucioacuten de numerosos geacuteneros poeacuteticos como por ejemplo las serranillas las preguntas y respuestas las letras e invenciones y muchos de los poemas dialogados de los cancionerosraquo Peacuterez Priego (1989149) Ferrer Valls (2003) tambeacute insisteix en aquest aspecte 181 Cruciani (19721-2) 182 Cruciani (197214) 183 Battesti Pelegrin (1987 96-97)

192

La Cour est en effet le lieu ougrave de deacuteroule le spectacle un lieu particulier cependant ougrave

la scegravene et le parterre se mecirclent ougrave les coulisses disparaissent pour permettre agrave

chacun tour agrave tour drsquoecirctre acteur et spectateur

Mais la Cour est elle-mecircme spectacle lieu thecirctral par excellence habiteacute en

permanence par ses acteurs en perpeacutetuelle repreacutesentation et en outre ougrave ils jouent

leur propre rocircle

La poesia drsquoEC tambeacute adquireix un lloc preeminent en aquesta escenificacioacute narrativa de

la festa perquegrave apareix associada a la recitacioacute en puacuteblic i en ocasions al cant

acompanyat drsquoun instrument musical com eacutes la viola Vega Ramos184 explica com la

poesia al Cinccents esdeveacute un esdeveniment social unit necessagraveriament a la muacutesica

especialment pel que fa a lrsquoexecucioacute musical del vers liacuteric en vernacle De fet

Castiglione a IC insistia que era una condicioacute indispensable per a un bon cortesagrave tal i com

he tractat al punt 16 drsquoaquest treball Aquesta habilitat que respon a una idea social de la

muacutesica com a marca de classe projecte educatiu i fins i tot element de reflexioacute poliacutetica

tambeacute teacute una consequumlegravencia rellevant pel que fa a la relacioacute amb les dames de la cort

Segons IC eacutes un eficaccedil instrument amoroacutes perquegrave predisposa i anima al desig amoroacutes A

la 2a jornada del diagraveleg apareix molt ben reflectida aquesta visioacute de la muacutesica de fer

sonar un instrument i alhora de recitar en lrsquoagravembit de la cort i davant el puacuteblic femeniacute A

continuacioacute reprodueixo el passatge que serveix de marc o pogravertic per entendre aquesta

valoracioacute al diagraveleg valenciagrave i la del personatge Lluiacutes del Milagrave que srsquoidentifica amb

Orfeu185

Respondioacute don Diego Ladroacuten [a Lluiacutes del Milagrave] -Pareacuteceme tambieacuten como muy mal

de la traicioacuten que Galaloacuten hizo pues por eacutel fueron vendidos y muertos de los moros

los que no bastara matar todo el mundo si apercebidos y no solos tomaran a don

Roldaacuten y a Oliveros y a Durandarte Que bien parece que le sois amigo en la glosa

que hecistes a su romance que dice laquoDurandarte Durandarte buen caballero

probadoraquo Que si gana os toma de tantildeer y cantarle aquiacute tengo una muy buena vihuela

y damas que os escucharaacuten que staacuten en visita con dontildea Mariacutea mi mujer

Respondioacute don Luis Milaacuten -Sentildeor Don Diego soy contento si no os enojaacuteis que

despueacutes deste romance cante otro y podraacute ser que os sane del mal franceacutes que 184 Vega Ramos (2006) 185 De fet Lluiacutes del Milagrave ha estat qualificat com a segon Orfeu al Cant del Turia de Gil Polo Veure apartat 11 drsquoaquest treball

193

mostraacuteis tener en la afeccioacuten francesa que traeacuteis como a gorra en la cabeza

Dijo don Diego -No respondo a vuestra lengua por maacutes presto oiacuter tantildeer vuestras

manos Yo voy a presentarlas a las damas de la vesita de parte vuestra que seacute os

hace gran placer y luego volvereacute con el recaudo (G6v)

Dijo don Diego -Don Luis Milaacuten he aquiacute un paje que os trae un buen recaudo de

parte de las damas [hellip] Paje dile el recaudo que le traes de parte de las damas

iexclQueacute buena pro me haga

Dijo el paje -Sentildeor don Luis Milaacuten mi sentildeora y las sentildeoras que arriba staacuten mueren

de deseo de veros y oiros Y dicen si vuesta merced tiene el mismo deseo podreacuteis

cantar laquoNunca fuera caballero de damas maacutes bien queridoraquo

Respondioacute don Luis Milaacuten -Paje direacuteis a todas esas sentildeoras que os enviacutean que yo les

beso las manos y cumplireacute su deseo pues el miacuteo muere porque me vean y oigan

Respondereacute a su romance con este villancico laquoSi amores me han de matar agora

ternaacuten lugarraquo

Dijo don Diego Ladroacuten -Don Luis Milaacuten iexclvamos vamos que yo temo de cantar

laquoDeste mal morireacute madre deste mal morireacute yoraquo

Y en ser todos delante las damas don Diego tomoacute de la mano a don Luis Milaacuten

diciendo -Sentildeoras he aquiacute Orpheo que yo le querriacutea maacutes feo (G7v-8r)

Dijo la sentildeora dontildea Mariacutea -Pareacuteceme que convidamos don Luis Milaacuten a una vihuela

y daacutemosle a comer palabras Callemos que es gran desacato que su tantildeer calle por

nuestro hablar Y este descuido que habemos tenido merece ser perdonado pues

oyeacutendole hablar hace olvidar su tantildeer y tantildeendo se olvida su hablar Dijo don Luis

Milaacuten -Sentildeora dontildea Mariacutea no he visto descuido con tan buen adobo como este que

vuestra merced ha adobado No le ponga tal nombre que no ha sido sino ciudado para

que yo oyendo palabras tan cuerdas lo fuesen las de mi vihuela que remedando

armoniacutea de tan dulce conversacioacuten saque el mal espiacuteritu de la envidia del cuerpo de

Joan Fernaacutendez como haciacutea el arpa de David al rey Sauacutel Y por hacer lo que me rogoacute

don Diego lo primero que cantareacute seraacute la glosa que hice al romance de Belerma y

Durandarte cuando se dejoacute de servirla y esta (H1v)

A partir drsquoaquest passatge el mateix narrador indica mitjanccedilant el verb cantar la

manera com srsquoenuncien els diferents poemes al diagraveleg especialment la Carta drsquoamor

les Set angoixes i els set goigs drsquoamor la glossa a un villancet i alguns sonets Drsquoaltres

194

composicions soacuten reportades mitjanccedilant verbs de diccioacute (lsquodicersquo) o drsquooiumlda (lsquooireacuteisrsquo) que

no impliquen que no estiguin recitats o cantats amb acompanyament musical perquegrave

tot el diagraveleg srsquoha omplert de sonoritat De fet tambeacute la narracioacute dels espectacles que

srsquoesdevenen a la cort gaudeix drsquoaquest component musical tal i com es veu en els

seguumlents passatges

Dijo el Duque -Sentildeores yo les quiero convidar a lo que soy convidado Bajemos

a la huerta que mis cantores quieren hacer la Fiesta del Mayo que hacen en Italia

Y con razoacuten merece ser tan celebrado este mes (Z5r)

En la mateixa liacutenia soacuten significatives les almiddotlusions a la recitacioacute amb muacutesica del

Toma vivo te lo do

El Duque se rio mucho deste palacio y dijo desta manera -Sentildeores nunca fue

mejor batalla que los muertos son de risa y los vivos de amores quedan cativos

Las mesas estaacuten paradas para cenar vaacuteyanse luego a sentar porque mientras

cenaremos alabanzas oiremos de las damas de Valencia Que seraacuten en un laquoToma

vivo te lo doraquo que cantaraacuten todos mis cantores y diraacute Olivarte solo la copla de

cada dama tantildeendo y cantando [hellip] Y comience la muacutesica a darnos por principio

desta dulce cena el Toma vivo te lo do (b1v)

A la Magravescara de la 6a jornada els diferents personatges apareixeran en escena tocant

alhora instruments i cantant les composicions poegravetiques

Y estando en esto se pararon como encantados porque entroacute Apolo tantildeendo con su

ciacutetara que compuso para representar a la dulce armoniacutea que en los siete cielos de

las planetas hacen [hellip] Entroacute en esta fiesta con la ninfa nombrada Siringa que

tan dulcemente cantaba como eacutel con la ciacutetara tantildeiacutea Fue de tan gran suavidad esta

muacutesica por lo que representaba y los efectos que hace que hizo cesar la gran

batalla de los troyanos y griegos Representaron a Siringa y Apolo muy al natural

dos grandes muacutesicos que cantaron los romances que oireacuteis (e5v-e6r)

Finalment a la 6a jornada a punt de concloure el diagraveleg Lluiacutes del Milagrave torna a tocar la

seva viola de magrave i a cantar els uacutenics tercets de lrsquoobra

195

Don Luis Milaacuten tomoacute una vihuela que esta sentildeora le dio para que cantase este

diaacutelogo de amores que es razonamiento de un galaacuten y una dama en los presentes

tercetos (f8v)

Els capiacutetols seguumlents exploren lrsquouacutes i les formes de les recitacions liacuteriques i dels

espectacles que apareixen a lrsquoobra

196

52 POESIA DE CANCcedilONER A LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XVI I A EL

CORTESANO

El cortesano de Lluiacutes del Milagrave conteacute una mostra dels diferents tipus de poesia que es van

escriure a la Peniacutensula al llarg de tota la primera meitat del segle XVI Les sis jornades

ens presenten un gran ventall de composicions en vers que testimonien els gustos poegravetics

del moment des de les foacutermules meacutes tradicionals (romanccedil villancet) fins a les meacutes

innovadores (sonets tercets encadenats) defensades per autors com Joan Boscagrave i

Garcilaso de la Vega que volgueren instaurar les modes poegravetiques italianes a la

Peniacutensula Certament per aquest motiu eacutes difiacutecil catalogar el conjunt de composicions en

vers que hi ha a EC des de composicions breus com soacuten els lemes o lsquomotesrsquo de les

invencions fins a daltres meacutes extenses i integrades per una llarga tirada de versos186 Soacuten

molts els estudiosos com Pierre Le Gentil Keith Whinnnom Rafael Lapesa i Antonio

Prieto que a partir dels anys 40 del segle XX han intentat defensar la continuiumltat de la

poesia liacuterica i la de canccediloner en la creacioacute poegravetica del Renaixement i de fet EC eacutes una

gran mostra drsquoaquest fet Per aquest motiu en aquesta tercera part presentareacute una

aproximacioacute a les composicions liacuteriques breus drsquoEC tant les tradicionals que recull El

Cancionero General drsquoHernando del Castillo a partir del 1511 com les meacutes innovadores

drsquoorigen italiagrave representades drsquouna manera especial pel sonet

La poesia amorosa de canccediloner va tenir una gran presegravencia en la liacuterica castellana del segle

XV i del comenccedilament del segle XVI Sovint ha estat bandejada de lrsquoestudi per part dels

investigadors que van criticar algunes de les caracteriacutestiques que ara hem de reconegraveixer

com a definidores drsquoaquesta escola poegravetica la brevetat i lrsquoambiguumlitat Lluny de

comprendre aquestes composicions com a mostres drsquoenginy i de concisioacute han estat

interpretades com a peces drsquoescassa qualitat i alhora srsquoha negat qualsevol tipus de

voluntat artiacutestica als seus autors Perograve com ja he dit des de fa algunes degravecades

interessants estudis ens permeten apropar-nos a aquest tipus de poesia amb la mirada i els

criteris adients per tal de copsar-ne el sentit Srsquohan diferenciat diferents etapes o

generacions en la poesia de canccediloner del segle XV Prenc com a classificacioacute la proposada

186 Deixareacute de banda les llargues composicions en vers que narren histograveries o escenificacions drsquohistograveries a la Cort dels Ducs de Calagravebria en les quals els mateixos personatges del diagraveleg en soacuten els protagonistes Aquest conjunt seragrave objecte drsquoestudi del capiacutetol seguumlent a causa de les seves caracteriacutestiques teatrals o escegraveniques

197

per Alvar i Goacutemez Moreno187 tambeacute utilitzada per Dutton188 en la seva antologia

1 La primera generacioacute formada per poetes nascuts entre els anys 1375 i 1385 i

representada pel canccediloner recopilat per Baena que destaca pel seu hibridisme

linguumliacutestic entre el gallec i el castellagrave i per les minses mostres de poesia liacuterica breu

de temagravetica amorosa189

2 La segona que inclou els nascuts entre 1425-1479 eacutes lrsquoanomenat lsquomoment de

plenitudrsquo amb tres autors de qualitat com soacuten el Marquegraves de Santillana Juan de

Mena i Jorge Manrique Al voltant dels anys 50 es retorna a la poesia amorosa

centrada en el subjecte liacuteric amb les estrofes de forma fixa (canccediloacute i villancet) els

gegraveneres drsquoorigen popular com el romanccedil la creacioacute drsquoun nou gegravenere (glossa) i una

major elaboracioacute retograverica i conceptual del poema en tot cas no srsquoabandona la

tradicioacute almiddotlegograverica o narrativa que predominava a lrsquoobra de la primera

generacioacute190

3 La tercera generacioacute inclou tota la produccioacute en temps del regnat dels Reis Catogravelics

i el seu recull al Cancionero General drsquoHernando del Castillo (1511) Es produeix

el triomf definitiu dels gegraveneres liacuterics i breus (esparsa canccediloacute lema o lsquomotersquohellip) i tots

aquells relacionats amb el conreu de la glossa i de la poesia dialogada El

Cancionero General es considera la darrera antologia de la liacuterica cortegraves191

4 La quarta generacioacute situada al segle XVI estagrave formada per les diferents edicions del

Cancionero General des de la primera lrsquoany 1511 fins a la darrera lrsquoany 1573

Les preferegravencies poegravetiques dels autors de la tercera generacioacute la del regnat dels Reis

Catogravelics soacuten les que meacutes influiran en els de la quarta generacioacute pertanyents ja al segle

XVI La caracteriacutestica poegravetica meacutes notable eacutes lrsquoagudesa aconseguida per diferents recursos

retograverics que Casas Rigall (1995) classifica en set agravembits retograverics dels quals en destaco la

brevitas com a condensacioacute verbal que exigeix subtils exercicis drsquointerpretacioacute i estil la 187 AlvarampGoacutemez Moreno (1987) 188 Dutton (2004) 189 Peacuterez Bosch (200169) 190 Peacuterez Bosch (200170) 191 Peacuterez Bosch (200172)

198

disputatio dilalegravectica lrsquouacutes de la citacioacute que consisteix en la insercioacute o manipulacioacute drsquoun

text preexistent en la nova composicioacute liacuterica lrsquoantiacutetesi o paradoxa i la utilitzacioacute de

lrsquoannominatio192 per produir lrsquoambiguumlitat Aquest darrer eacutes un procediment retograveric que

consisteix en la repeticioacute drsquoun cos legravexic amb alguna variacioacute fogravenica que sovint provoca el

canvi de significat de la paraula Aquest recurs i les diferents tegravecniques que el

desenvolupen afavoreix els trets principals drsquoaquesta poesia ccedila eacutes la concisioacute i la

brevetat que provoquen un conceptisme al servei de lrsquoenginy Tot plegat srsquoaconsegueix a

traveacutes de diferents recursos retograverics dels quals en destaco la paronomagravesia (annominatio

no morfologravegica) hi ha una similitud entre els mots perograve alhora una dissimilitud

semagraventica el polyptoton (annominatio morfologravegica per flexioacute) i la derivatio (derivatio a

partir drsquoun lexema determinat) A continuacioacute ofereixo alguns exemples del repertori

drsquoEC

bull Paranomagravesia Es doacutena mitjanccedilant la similitud de lsquoel ojorsquo y lsquoenojorsquo lsquode amorrsquo y

lsquoamadorrsquo y lsquomal ojorsquo y lsquoenojorsquo

De les preguntes i respostes entre Antonio Velasco i Joan de Mendoza que

reporta Frances Fenollet (S1r-3r)

Pre Al cielo siempre miraacuteis

digan os tan blanco el ojo

iquestpara queacute tomaacuteis enojo

de lo que nos enojaacuteis

Re Si estafeta soy de amor

soylo siempre de aventaja

pues a vos os dan la paja

y a miacute el grano de amador

Dels dits punyents entre Joan Ferrandis i Diacutedac Lladroacute (S5r-S6v)

Joan Fernaacutendez

Del ojo staacute lisiado

el tomado de mal ojo

porque da muy gran enojo

192 Casas Rigall (1995 219 i ss)

199

un ojo desamorado

bull Polyptoton Es doacutena entre mots lsquovestirrsquo i lsquovestidosrsquo lsquoreiacutedosrsquo i lsquoreiacuterrsquo lsquopensamientorsquo

i lsquopensarrsquo lsquodolientersquo i lsquodolenciarsquo lsquopresenciarsquo i lsquopresentersquo

Dels dits punyents entre Joan Ferrandis i Diacutedac Lladroacute (S5r-S6v)

Don Diego Ladroacuten

iexclNo burlemos del vestir

pues que no teneacuteis vestidos

que merezcan ser reiacutedos

sino para hacer reiacuter

De la carta drsquoamor de Lluiacutes del Milagrave (S8r-T2V)

Mi pensamiento doliente

de pensar en su dolencia

le pornaacutes en su presencia

si le ternaacute por presente

bull Derivatio En el seguumlent exemple eacutes una derivatio antitegravetica entre els mots

lsquodesacatadarsquo i lsquoacatamientorsquo

De la mateixa carta drsquoamor de Lluiacutes del Milagrave (S8r-T2V)

Y por cuanto has de hacer

no seas desacatada

sino tuacute seraacutes rasgada

y rompido mi placer

Y si vieres sentimiento

de alguna voluntad

di con mucho acatamiento

iexclVed queacute tal es su tormento

que vos le tengaacuteis piedad

200

Abans drsquoanalitzar els diferents exemples drsquoaquest tipus de poesia que el diagraveleg valenciagrave

conteacute presento les principals composicions poegravetiques de canccediloner agrupades per jornades

mitjanccedilant una taula per tal de facilitar-ne la visualitzacioacute

Jornadafolis Composicions poegravetiques

1a jornada

C1r

Cant drsquoOlivarte cantor del Duc drsquoun romanccedil de 16

versos octosiacutelmiddotlabs laquoAquel ciervo cariblancohellipraquo

2ordm jornada

G1r-v

G5v

2a G6r i v

G8r

H1v5r

Lluiacutes del Milagrave fa una glossa al villancet laquoLas tristes

laacutegrimas miacuteas en piedras hacen sentildeal y en vos nunca

por mi malraquo

La glossa estagrave formada per tres estrofes de 9 versos

octosiacutelmiddotlabs amb rima consonant (abba cdccd effe

ghggh ijji klkkl)

Diacutedac Lladroacute recita una glossa feta per Lluiacutes del Milagrave al

villancet laquoDesdentildeado soy de amor guardeos Dios de tal

dolorraquo La glossa estagrave formada per dues estrofes de 9

versos octosiacutelmiddotlabs (abba cdccd effe ghggh)

Lluiacutes del Milagrave i Diacutedac Lladroacute fan referegravencia a dos

coneguts romanccedilos respectivament laquoMala la vistes

franceses la caza de Roncesvallesraquo (G6r) i laquoDurandarte

Durandarte iexclbuen caballero probadohellipraquo (G6v)

Lluiacutes del Milagrave fa una glossa a un mote laquoGuaacuterdeme

Dios de miacuteraquo La glossa estagrave formada per unes estrofes

de 10 versos octosiacutelmiddotlabs amb rima consonant (abbab

cdccd)

Lluiacutes del Milagrave fa una glossa al romanccedil de Durandarte

201

Jornadafolis Composicions poegravetiques

2a H4r

laquoYa no es eacutel perdido staacuteraquo La glossa estagrave formada per

16 estrofes les que corresponen al romanccedil de versos

octosiacutelmiddotlabs amb rima consonant amb el mateix patroacute

abbacdccd etc

Lluiacutes del Milagrave canta una versioacute del romanccedil

anteriorment esmentat laquoMala la vistes franceses la

caza de Roncesvalleshellipraquo

Aquest romanccedil consta de 16 versos octosiacutelmiddotlabs perograve

la seva rima no respecta el patroacute de lrsquoestrofa i barreja

rimes hi predomina la femenina i en algun vers hi

apareix la masculina

3a jornada

H7r

Diacutedac Lladroacute fa referegravencia a una composicioacute tiacutepica de

la liacuterica popular castellana perograve lrsquoanomena romanccedil laquoLa

ginagala la gala ginetaraquo

5a jornada

Q5r

Q5v

El patge respon al Canonge Ster amb el cant drsquouna canccediloacute

catalana laquoBella de voacutes soacute enamoroacutes iexclgibeta mia

tostemps sospir pensant en vos la nit i el diaraquo i respon el

Canonge Ste amb una altra estrofa laquoTot lo moacuten me stagrave

miranthellipraquo

La canccediloacute catalana estagrave formada per una tornada de

4vv els parells soacuten octosiacutelmiddotlabs i els imparells

tetrasiacutelmiddotlabs amb rima consonat abab i una estrofa

de 4vv octosiacutelmiddotlabs amb rima consonant bcbc

El patge canta acompanyat drsquouna guitarra un cant

laquoComed de mi tartugado la de lo verdugadoraquo

Aquest cant pot equivaler a un mote a causa de la

seva estructura Estagrave format dos versos octosiacutelmiddotlabs

202

Jornadafolis Composicions poegravetiques

S1r-S2v

S3 rv i S5v-S6v

amb rima consonant aa

Francesc Fenollet reporta una composicioacute dialogravegica de

Preguntes i respostes dins drsquoun conte sobre la

competicioacute drsquoAntonio de Velasco i Joan Mendoza quan

servien una dama de la reina Isabel la Catogravelica

Lrsquoestructura megravetrica de les 12 preguntes i les 12

respostes eacutes la mateixa per ambdues 4vv octosiacutelmiddotlabs

amb rima consonant abraccedilada (abba etc)

Al primer foli apareixen dites o lsquomotesrsquo solts inserits en

la conversa dels personatges Diacutedac Lladroacute i Ferrandis

drsquoHeregravedia de la mateixa manera que les narracions

breus Tot plegat acaba en un seguit de dites o lsquomotesrsquo

entre els dos personatges anteriors que es configuren en

un atac verbal Soacuten estrofes de 4 versos octasiacutelmiddotlabs

amb rima consonant (abba)

203

Jornadafolis Composicions poegravetiques

6a jornada

S8r-T2g

T3r-T6r

T7v-V1v

Lluiacutes del Milagrave srsquoadreccedila al Duc i a la Virreina i els

anuncia que compliragrave amb el manament de tocar i cantar

una Carta drsquoamor laquoY denme la vihuela que me han

traido y cantareacute con esta primera obra las obras que las

damas suelen hacer Y es una carta que para ganar si a

cartas jugara el resto del amor ganararaquo

La Carta drsquoamor estagrave formada per 14 estrofes de 9vv

octosiacutelmiddotlabs amb rima consonant seguint lrsquoesquema

abba cdccd a totes les estrofes

Lluiacutes del Milagrave canta responent a la peticioacute del Duc Las

siete angustias de amor i posteriorment Los siete gozos

de amor

Cadascuna de les peces teacute 8 estrofes la primera a

manera drsquointroduccioacute i les 7 seguumlents en relacioacute a

cadascun dels goigs o angoixes

Lrsquoestructura estrogravefica dels Goigs consta de 12vv

organitzats en 4 grups de 2vv octosiacutelmiddotlabs meacutes 1v

tetrasiacutelmiddotlab La rima eacutes consonant i presenta aquest

patroacute abcabc cdecde etc

Lrsquoestructura de les Angoixes canvia en relacioacute als

Goigs les estrofes soacuten de 9vv octosiacutelmiddotlabs amb rima

consonant seguint aquest patroacute abbacdcdc etc

Francesc Fenollet canta una canccediloacute i la glossa que Lluiacutes

del Milagrave en va fer La canccediloacute eacutes

laquoDe piedra puedo decir

que son nuestros corazones

El miacuteo en sufrir pasiones

y el vuestro en no las sentir

204

Jornadafolis Composicions poegravetiques

X4r-X5v

Y6r-Z5v

a8r-b1r

Ha causado mi ventura

lo que maacutes tuve temor

he topado con la mor

haciendo mi sepultura

En su piedra vi sculpir

dos contrarios corazones

el miacuteo en sufrir pasiones

y el vuestro en no las sentirraquo

A causa de lrsquoextensioacute de la canccediloacute (12vv) la glossa estagrave

formada per 12 estrofes que tenen 9vv octosiacutelmiddotlabs

seguint un mateix patroacute de rima consonant

abbacdccd etc

Lluiacutes del Milagrave canta a precs de la Virreina las coplas de

Matalinda y Matacruel Pregraveviament mitjanccedilant una

facegravecia explica qui soacuten

Aquesta composicioacute teacute 8 estrofes de 9vv cadascuna

amb rima consonant que srsquoorganitza amb aquest

patroacute abbacdccd etc

El Duc fa 10 lleis sobre lrsquoamor Els diferents

personatges les comenten emprant diferents dites o

motes

Cada llei es formula en una estrofa de 8vv octosiacutelmiddotlabs

i rima consonant seguint el patroacute abbacddc etc

Escaramussa de motes entre els cavallers i les dames

Els 28 motes varien drsquo1 a 3 i fins i tot de 4 o 5 versos

la majoria octosiacutelmiddotlabs i amb rima consonant que

205

Jornadafolis Composicions poegravetiques

b1v-c6r

traspassa els liacutemits del mote aiumlllat i es doacutena al llarg de

tota la sequumlegravencia seguint la rima abraccedilada abba cddc

effe etc

El Duc convida els assistents a la festa en lrsquohorta del

Reial a seurersquos per sopar mentre Olivarte en companyia

dels altres cantants del Duc cantaragrave una lloanccedila a les

dames de Valegravencia en forma drsquoun Toma vivo te lo do

Al final del cant el mateix Duc indica que el cantant era

el mateix Lluiacutes del Milagrave laquoDijo el Duque -No paseacuteis maacutes

adelante pues habeacuteis parado tan bien que hicistes parar

muy colorado al que staba sin color de vuestro Toma

vivo te lo do Que por Joan Fernaacutendez se pudiera decir

Toma muerto te lo do pues lo estaba tanto que si fuera

envidioso como es envidiado creyera que lo staba de

vosraquo

El Toma vivo te lo do eacutes una obra formada per 76

estrofes de 8vv octosiacutelmiddotlabs amb rima consonant

abbacddc etc

206

53 DOBLE UacuteS DEL LEMA O DE LA DITA O lsquoMOTErsquo EMBLEMES I

MOTEJAMENTS

El lema dita o lsquomotersquo eacutes el gegravenere poegravetic meacutes breu que coneixem ategraves que correspon

tradicionalment a un vers octasiacutelmiddotlab Al llarg del segle XVI trobem exemples formats per

quatre versos octasiacutelmiddotlabs com ens mostra el nostre autor al seu Libro de motes publicat

el 1535 Eacutes un dels gegraveneres meacutes coneguts de la poesia de canccediloner que representa un dels

recursos retograverics meacutes preuats la brevitas A EC aconsegueix demostrar lrsquoenginy i

drsquoagudesa per part dels cortesans

En aquest sentit sota aquesta forma megravetrica srsquoamaguen diferents continguts en funcioacute del

context drsquoenunciacioacute i de la seva funcioacute comunicativa podem assenyalar dues foacutermules

literagraveries els lemes dels emblemes a les empreses progravepies de lrsquoheragraveldica medieval i els

diagravelegs de dites o lsquomotesrsquo de la tradicioacute literagraveria cortesana A cadascuna de les foacutermules

el lema i la dita o lsquomotersquo es pot definir com el conjunt de paraules que expressen lrsquoobjecte

drsquouna empresa i les sentegravencies o les dites punyents que srsquoenuncien en contra drsquoalguacute

respectivament

Els diagravelegs o combats de lsquomotesrsquo o invectives molt relacionats amb lrsquoaccioacute que en catalagrave

anomenem amb el terme lsquomotejarrsquo eacutes una altra manifestacioacute de lrsquouacutes drsquoaquest gegravenere en

lrsquoambient cortesagrave de finals del segle XV i drsquoalmenys la primera meitat del XVI Joly193

explica que els mateixos contemporanis van atribuir diferents connotacions a cadascuna

de les foacutermules i van buscar vies de diferenciacioacute entre totes dues mitjanccedilant la recerca

drsquoun element legravexic diferent o una qualificacioacute que no fos equiacutevoca (positiva o negativa)

Laissant de cocircte le sens de ldquodevise embleacutematiquerdquo qui ne relegraveve pas de mon champ

drsquoinvestigation et qui nrsquoest eacutevidemment pas celui qui donne lieu agrave des oscillations entre

un emsemble de connotations positives et neacutegatives je voudrais attirer lrsquoattention sur

le fait que la synapse reacutealiseacutee sous mote entre ldquoformule ingenieuserdquo et ldquoformule

injurieuserdquo nrsquoa pas poseacute des problegravemes qursquoaux seuls lexicographes Les textes

teacutemoignent de recherches dont certaines sont sporadiques pour reacutetablir une

opposition nette suer le plan lexical il nrsquoest pas sans inteacuterecircr de relever que les moyens

mis en oeuvre sont ceus-lagrave mecircme auxquels Nebrija avait eu recours

193 Joly (1982 232-233)

207

1 Recherche drsquoun substitut []

2 Qualification non eacutequivoque (positive ou negative)

En el diagraveleg del Milagrave hi ha nombroses referegravencies a aquesta pragravectica per part dels

personatges per exemple a la 6a jornada folis a8r-b1r

Las damas que teniacutean amenazado a don Miguel Fernagravendez vinieron todas juntas

contra eacutel y dijeacuteronle que se pusiese en punto de guerra que le queriacutean dar la batalla

que teniacutea aplazada Y fue de mujeres a maridos porque fueron valedores de eacutel y ellas

de la sentildeora dontildea Ana su mujer Y por escusar prolijidad en esta escaramuza seraacuten

sentildealados cuando hablaran con una C y las damas con una D y comenzoacute la sentildeora

dontildea Ana Mercader

Dama Sentildeor don Miguel olvido

Caballero Sentildeora dontildea Ana acuerdo

para tener desacuerdo

siempre os vi contra el marido

D Diacutegame sentildeora hermana

iquestno staacute muy bien apodado

D Dic-li paacutejaro pintado

vestit de verd i de grana

C Decid sentildeora mujer

iquestqueacute os ha hecho don Miguel

D Perquegrave vos sou tal com ell

pensiacute dar en lo terrer

C Senyora donya Leonor

iquestcom li va de mal marit

D Mejor era servidor

D Respondre vull a lrsquoenvit

donya Joan Pallagraves soacute

tambeacute cante eixa canccediloacute

D Don Diego mal querer

iquestpor queacute no entraacuteis en batalla

C Don Diego iexclgit i calla

me ha puesto mi mujer

con un mote de Milaacuten

208

Os respondereacute conforme

non despertar el can que dorme

En tots aquests casos es reconeix el sentit de sentegravencia aguda i punyent que ja apareixia

en Berceo i que posteriorment lrsquoany 1611 Sebastiaacuten de Covarrubias recull al seu Tesoro

de la lenguas castellana o espantildeola laquoVale tanto como una sentencia dicha con gracia y

con pocas palabrasraquo194

Les empreses soacuten una harmogravenica combinacioacute drsquoun element visual les divises o

lsquoinvencionesrsquo195 i drsquoun de textual anomenat sentegravencia lema lletra lsquomotersquo o agravenima En

algunes ocasions el lema rep el nom de laquoletra de invencioacutenraquo i sol tenir un o dos

octosiacutelmiddotlabs que poden estar combinats amb un vers tetrasiacutelmiddotlab Lrsquoorigen de les empreses

estagrave en els emblemes i en les antigues imatges heragraveldiques que indicaven lrsquoestatus i

lrsquoorigen de lrsquoaristocragravecia segons un codi universal Durant la segona meitat del segle XVI i

en els contextos cortesans aquesta imatge literagraveria intenta respondre al nou gust del

moment Destaca pel seu tarannagrave profundament individualista i personal De fet la

combinacioacute dels dos elements representava sovint la personalitat del posseiumldor en el teatre

de la cort i tal i com ens indica Gonzaacutelez de Oviedo196 tenia un caragravecter original A la

funcioacute principal de demostrar lrsquoenginy i lrsquoerudicioacute de qui les portava podem afegir la de

provocar el destinatari que havia drsquoextremar la seva atencioacute per tal de descobrir la

misteriosa relacioacute entre els dos elements aixiacute com el seu significat Eacutes aquiacute on apareix un

altre recurs molt utilitzat a la liacuterica de canccediloner el gust per lrsquoobscuritas i per lrsquoenigma

Normalment apareixen en episodis o circumstagravencies biogragravefiques lligades amb els temes

cavallerescos de lrsquoamor o de la guerra

De fet les divises esdevenen una de les diversions cortesanes meacutes conegudes durant els

segles XV i XVI i un important subgegravenere de lrsquoagudesa i de la poesia de canccediloner Sovint

apareixen en els vestits dels cavallers que formaven part de les justes perograve en algunes

obres literagraveries formen part de la carta de presentacioacute dels personatges Certes creacions

del periacuteode presenten aquest tipus drsquousos cortesans per exemple la Caacutercel de amor de

194 Ref DuttonampRoncero (200481) 195 Invencioacuten en castellagrave Aixiacute apareix a El cortesano 196 Carrillo (1998137-154)

209

Nicolaacutes Nuacutentildeez (1496) que eacutes una continuacioacute de la de Diego de San Pedro Aixiacute ens ho

recorda Deyermond197

Como la gran mayoriacutea de las ficciones sentimentales castellanas pero a diferencia de

la Caacutercel de San Pedro la de Nuacutentildeez incluye buen nuacutemero de poesiacuteas [hellip] Lo que es

poco comuacuten es que casi todas son letras (hay 23 letras una cancioacuten y un villancico)

[hellip] Estas letras no tienen nada que ver con los torneos vienen bordadas en los

vestidos de los personajes en las vainas de las espadas etceacutetera (las lleva Leriano en

el cap 8 y Laureola en el cap 10)

Tambeacute apareixen a lrsquoobra citada anteriorment Los diez libros de fortuna drsquoamor

drsquoAntonio Lofrasso (1573) tal i com ens explica Eulagravelia Duran198

Els personatges del nostre fris tenen a meacutes una caracteriacutestica especial formen un

conjunt de figures silencioses ndashnomeacutes lrsquoamiga del protagonista sersquon destacandash que

srsquoexpressen perograve eloquumlentment per mitjagrave del llenguatge dels colors dels vestits

descrits amb gran minuciositat i de les divises i magraveximes que porten que ens informen

sobre lrsquoestat drsquoagravenim dels personatges

En els capiacutetols seguumlents analitzareacute lrsquouacutes drsquoaquesta micropoesia en un dels passatges drsquoEl

cortesano on es presenta a cadascun dels personatges de la cort literagraveria dels ducs de

Calagravebria en els primers folis de lrsquoobra

197 Deyermond (2002407) 198 Duran (2004632)

210

54 PRESENTACIOacute DELS PERSONATGES DrsquoEL CORTESANO A TRAVEacuteS DE LES

SEVES DIVISES

El diagraveleg valenciagrave ens ofereix mostres drsquoaquest uacutes dels lemes o lsquomotesrsquo a les divises dels

personatges a la 1a i a la 6a jornada A la 1a jornada trobem la presentacioacute de les parelles-

matrimonis dins de lrsquoentorn luacutedic de la cort renaixentista dels lloctinents de Valegravencia en

un context amoroacutes En aquest sentit Francisco Rico199 ens explica que

Las invenciones son uno de los maacutes elocuentes lenguajes de la pasioacuten laquoPor las

mujeres se inventan las discretas bordaduras las nuevas invencionesraquo el cortejador

muestra laquoen invenciones quieacuten es y por quieacuten moriacutearaquo laquoen galas y envincionesraquo

publican su laquocuidadoraquo un Durandarte o un Soria

A la 6ordf jornada drsquoEC els guerrers protagonitzaran la Mascarada entre troians i grecs i

per tant el context seragrave el de la guerra Amor i guerra soacuten els dos temes prototiacutepics de

lrsquounivers cortesagrave i al diagraveleg valenciagrave en trobem una mostra interessant

Els primers folis drsquoEl cortesano situen temporalment lrsquoaccioacute del diagraveleg a la 1a jornada

En el tiempo deleitoso de la hermosa primavera Cuando todo el mundo para

conservacioacuten de la vida humana saliendo del estremo invierno entra en estos dos

suaves hermanos abril y mayo enramados con guirnaldas de flores y frutos se hizo

una real caza de monte de las damas y caballeros que aquiacute veraacuten (A4r)

A partir drsquoaquest moment (folis A4r-C3r) EC presenta un interessant exemple de lrsquouacutes del

lema o lsquomotersquo aquell que estagrave relacionat amb les empreses i divises tot i que en els

diagravelegs posteriors a la presentacioacute dels personatges podem trobar una ragravepida aproximacioacute

a la segona foacutermula la de la dita o invectiva que seragrave expliacutecitament recreada al llarg de

tot el diagraveleg Lrsquoobra comenccedila amb lrsquoentrada drsquoalguns dels personatges de lrsquoobra que

configuren la cort dels lloctinents de Valegravencia els mateixos amfitrions el duc de Calagravebria

i la virreina Germana juntament amb el seu patge Gilot Lluiacutes Vic i Mencia Manrique

Lluiacutes Margarit i Violant Pere Mascoacute i Castellana Bellviacutes Joan Ferrandis dHeregravedia200 i

Jerogravenima Beneito Diacutedac Lladroacute i Maria Francesc Fenollet i Francesca Miquel Fernagravendez 199 Rico (1990192) 200 En cap moment del diagraveleg rep el tractament de respecte laquoDonraquo a diferegravencia de la resta de personatges

211

i Anna Baltasar Mercader i Isabel Lluiacutes del Milagrave Berenguer Aguilar i Lionor Gualves

Als primers folis A4r-B8r se segueix una mateixa estructura el cavaller i la dama

apareixen vestits amb robes que porten divises brodades als seus vestits ell enuncia un

lema i ella li contesta Tot seguit srsquoinicia el proceacutes drsquoexplicacioacute de lrsquoempresa per part dels

mateixos protagonistes o drsquoaltres personatges de la ficcioacute Eacutes molt interessant observar

com aquestes empreses de temagravetica amorosa acaben desencadenant disputes verbals

lsquomotejamentsrsquo entre el cavaller i la dama Sovint els altres personatges fan intervencions

de tipus almiddotlusiu a diversos aspectes biogragravefics dels protagonistes Gran part dels cavallers

en resposta a les sospites que les seves mullers expressen sobre la seva fidelitat les acusen

de geloses i en alguns casos de desinteressades en la relacioacute amorosa que haurien de

mantenir amb els seus marits i aquesta eacutes la justificacioacute de la possible infidelitat de molts

drsquoells Aquest fet que marca un canvi significatiu en el tractament de lrsquoamor en relacioacute a

les tradicions anteriors especialment la provenccedilal i la italiana la idealitzacioacute de la dama

eacutes inexistent i el caragravecter burlesc que adopta una bona part dels personatges masculins

configura el to de lrsquoobra

212

55 CONSTRUCCIOacute DE LES DIVISES A TRAVEacuteS DrsquoELEMENTS VISUALS PROPIS

DE LA TRADICIOacute DE LA LIacuteRICA DE CANCcedilONER

Lrsquoescena inicial drsquoEC ens ofereix un material rellevant en relacioacute a la construccioacute de les

divises que caracteritzaran els personatges i que alhora com he dit desencadenaran la

conversa de tots ells en els preliminars de lrsquoobra Per aixograve presento una anagravelisi de les

divises tant de la part textual com de la visual a partir del model i del criteri de

classificacioacute que ens presenta Casas Rigall201

551 ELS ANIMALS O EL BESTIARI

Tot un seguit de personatges com Gilot el matrimoni Joan Ferrandis i Jerogravenima

Beneito Maria (la muller de Diacutedac Lladroacute) el matrimoni Berenguer Aguilar i Elionor

Gualbes destaquen per portar a les divises dels seus vestits els seguumlents animals el

simi el rossinyol la serp el lleoacute i lrsquoagraveliga De fet soacuten animals que tenen una connotacioacute

positiva o negativa segons el simbolisme que han rebut al llarg de la tradicioacute dels

bestiaris medievals plasmats en arts com lrsquoescultura lrsquoarquitectura i la literatura entre

drsquoaltres Els animals que tenen una connotacioacute positiva soacuten el rossinyol preuat pel seu

cant el lleoacute un animal de caragravecter reial per ser lsquoel rei dels animals terrestresrsquo i

lrsquoagraveguila lsquoreina dels animals voladorsrsquo En canvi els altres dos animals el simi i la

serp participen drsquouna connotacioacute negativa el primer perquegrave esdeveacute una caricatura

grotesca de lrsquohome a causa del seu caragravecter imitador i el segon perquegrave eacutes el siacutembol per

antonomagravesia del pecat i del dimoni

Els lemes que acompanyen les divises de cadascun dels personatges indiquen aquestes

connotacions i evidentment contribueixen a una certa presentacioacute i caracteritzacioacute de

tots ells Lrsquoexemple meacutes significatiu eacutes el del patge Gilot que sovint eacutes objectiu de

burla per part dels mateixos cortesans Eacutes identificat amb el simi en versioacute femenina

(lsquomonarsquo) i el lema lsquoPor remedarrsquo nrsquoexplica clarament el sentit cal destacar que el

mateix Duc lrsquoha vestit per a lrsquoocasioacute

201 Casas Rigall (1995)

213

Gilot salioacute que el Duque le habiacutea vestido de terciopelo verde con una mona en la

cabeza encima de la montera Y el lema que sacoacute deciacutea Por remedar (A4r-v)

Gilot demana a la virreina Germana de Foix el significat del vestit que el Duc li ha fet

posar i aleshores rep una forta criacutetica perquegrave lrsquoanomena alcavot

Respondioacute la Reina ndashGilote yo te adevinareacute tu invincioacuten

El Duque mi sentildeor

es lo verde que traes

que staacute en verdor

que se maduraraacute su amor

Y la mona por remedar

que en amor quiere engantildear

como suelen todos los falsos hombres

Y tuacute sales por majadero

que majaraacutes en este banquete

por alcahuete (A4v)

Una de les parelles protagonistes del diagraveleg per les seves contiacutenues baralles

matrimonials Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i Jerogravenima Beneito mostren en les divises uns

rossinyols aixiacute com un lema que completa el seu significat amoroacutes

Salioacute Joan Fernaacutendez de Heredia y la sentildeora dontildea Jeroacutenima su mujer con unas

ropas de terciopelo azul recamadas de hilo de plata y oro broslados unos

ruisentildeores que son paacutejaros que no cantan ni muestran alegrarse sino en la

primavera Y el mote deciacutea

Gozan del que yo quisiera

cantar en la primavera (A4r)

Aquesta presentacioacute contrasta amb les conflictives relacions de la parella al llarg de

lrsquoobra que han estat anticipades per la senyora Violant

Dijo la sentildeora dontildea Violante ndashSentildeor marido pues quereacuteis que hagamos la tortilla

de celos que hacen Joan Fernaacutendez y su mujer seanos juez la sentildeora dontildea Menciacutea

y diga si tengo razoacuten de ser celosa de marido que cada diacutea va de boda en boda

festejando toda Valencia Daacutendome a entender que festeja por competir de burlas

214

con el comendador Montagudo por ver coacutemo se hace celoso Y he caiacutedo en cuenta

que suelen con burlas encobrirse las veras (A7r)

Dontildea Jeroacutenima diose cata que su marido habiacutea sacado la invincioacuten y el mote por

una prima suya y con un zuntildeo dijo ndashSentildeor marido hablemos un poco al oiacutedo

Y eacutel respondioacute ndashSentildeora mujer

guaacuterdeme Dios de tal hacer

Dijo la sentildeora dontildea Jeroacutenima

ndashVos temeacuteis que yo os dijera

quieacuten es vuestra primavera

Que es tan falsa para vos

como sois falsos los dos

Decilde que es por demaacutes

quella me vesite maacutes

Pues que vuestros ruisentildeores

cantan que me sois traidores

Dijo Joan Fernaacutendez

ndashiquestQuieacuten os hizo trovadora mi sentildeora

iquestQuieacuten os hizo trovadora

Dijo la sentildeora dontildea Jeroacutenima su mujer

ndashPor trovar vuestras maldades

digo en versos las verdades

que mereceacuteis que yo diga

que vestiacutes mujer y amiga

Pues dos jaulas parecemos

destas aves que traemos

Ya nos dicen farsa es esta

pajareros son de fiesta

Yo me voy iexclquedad con Dios

que corrida voy con vos

La Reina viendo que se iba le dijo

ndashDontildea Jeroacutenima por me hacer placer y pesar a quien os quiere mal que volvaacuteis

que nunca se debe hacer lo que el enemigo quiere

215

La sentildeora dontildea Jeroacutenima volvioacute a la Reina y dijo

ndashSentildeora con tan gran favor

yo sereacute tan socorrida

que no me vereacute corrida

sino por mi corredor

Dijo Joan Fernaacutendez su marido

ndashiquestQuieacuten os ha mal enojado mi buen amor

que me hecistes corredor

Respondioacutele su mujer

ndashiquestQuieacuten os hizo pajarero caballero

iquestQuieacuten os hizo pajarero

La Reina le dijo

ndashDontildea Jeroacutenima maacutes querriacutea ser vos que yo que muy gran cordura es saber

enojarse y desenojarse cuando es menester (A7r-v)

Aquest paragravegraf eacutes un bon exemple del tipus de disputes que tenien els diferents

personatges tal i com he indicat anteriorment Mentre que les dones sospiten i acusen

els marits drsquoinfidelitats matrimonials ells insisteixen en el caragravecter difiacutecil i poc amoroacutes

de les seves dones a causa de la seva condicioacute gelosa o del seu desinteregraves

respectivament Lrsquoextensa intervencioacute de Jerogravenima Beneito dues respostes de 8 i 10

versos cadascuna organitzades en diacutestics contrasta amb la brevetat de les

intervencions interrogatives de Ferrandis drsquoHeregravedia reduiumldes tambeacute a apariats Tot el

conjunt pot ser considerat una concatenacioacute de lemes que amplien lrsquoexplicacioacute de la

divisa aplicada a la situacioacute real de la parella De fet cal destacar lrsquouacutes de

lrsquoannominatio en forma de paronomagravesia (lsquoruisentildeoresrsquo-lsquotraidoresrsquo lsquomaldadesrsquo-

lsquoverdadesrsquo) o de derivatio (lsquofalsarsquo-lsquofalsosrsquo) per tal drsquointensificar lrsquoacusacioacute de

mentider per part de la muller El diagraveleg posterior entre Jerogravenima i la Virreina eacutes una

bona mostra drsquoaquests jocs de paraules en aquest cas mitjanccedilant la figura etimologravegica

(lsquosocorridarsquo-lsquocorridarsquo-lsquocorredorrsquo) i que ens reflecteix de forma insistent la vergonya

de la senyora de Ferrandis drsquoHeregravedia a causa de la conducta del seu marit Cal

recordar finalment que les intervencions del marit soacuten exclusivament interrogatives i

demostren la falta drsquoatencioacute als arguments o a les acusacions de la seva dona De fet

soacuten plenament coherents amb la negativa a escoltar-la que expressa en la primera

intervencioacute laquoSentildeora mujerguaacuterdeme Dios de tal hacerraquo provocant aixiacute que les

216

darreres paraules de Jerogravenima adreccedilades al seu marit en aquest fragment imitin

lrsquoestructura interrogativa que ell ha utilitzat anteriorment i desmitifiquin la divisa que

porten tot convertint el rossinyol en lsquopajarerordquo laquoiquestQuieacuten os hizo pajarero

caballeroiquestQuieacuten os hizo pajareroraquo

La serp apareix a la divisa de Maria muller de Diacutedac Lladroacute un dels personatges meacutes

importants del diagraveleg eacutes per aixograve que sorpregraven la seva aparicioacute sense vestit de festa La

divisa consisteix en una serp mutilada per la cua i pel cap que destaca sobre el fons

negre i que junt amb el lema ens suggereix un significat moral relacionat

possiblement amb lrsquoexceacutes o la desmesura que mostren alguns cortesans

Vino a esta caza don Diego Ladroacuten y la sentildeora dontildea Mariacutea su mujer y por lo que

le parecioacute eacutel no salioacute vestido de fiesta y ella siacute con una ropa de terciopelo negro

toda broslada de unas sierpes muy al natural Que teniacutean cortado del pescuezo un

tercio y de la cola otro tanto Y en una montera que de lo mismo traiacutea estaba ste

letrero

En el medio staacute lo bueno

que en los estremos

se pierden los que perdemos (A8v-B1r)

Cal fer especial atencioacute al darrer vers del lema especialment als verbs lsquopierdenrsquo i

lsquoperdemosrsquo un poliacuteptoton verbal que aconsegueix intensificar el valor semagraventic del

verb lsquoperderrsquo en aquest context enigmagravetic de lrsquoempresa El mateix Diacutedac Lladroacute ens

doacutena lrsquoexplicacioacute de lrsquoempresa de la seva muller Maria despreacutes drsquouna punyent

interpretacioacute de Jerogravenima Beneito i convida els interlocutors a la moderacioacute com a

signe de virtut i drsquoexcelmiddotlegravencia

Dijo don Diego -Sentildeora dontildea Jeroacutenima yo no penseacute decir tanto ni he dejado de

tocar mucho Mas yo de lo mucho que dije no he querido decir tanto de lo malo

que vuestra Merced ha sacado Y por esto se dice laquoNo hay nada mal dicho si no es

mal tomadoraquo Como ha hecho agora vuestra Merced que ha sospechado que para

decir mal de mujeres hice sacar a mi mujer dontildea Mariacutea las sierpes por invincioacuten Y

no ha sido por la semejanza que tiene la sierpe a lo que dice el mote y es que asiacute

como tiene en el medio gran virtud y en los estremos que son la cabeza y cola

217

ponzontildea asiacute se ve que en el medio estaacute lo bueno donde consiste la virtud para bien

obrar Que en los estremos que hacen perder se pierden los que los siguen Mi

intincioacuten no fue hacer sierpes a las damas mas Vuesa Merced para hacernos

meacutedico y apoticario a vuestro marido y a miacute contra mujeres habeacuteis hecho esta

glosa Y los demaacutes dejo al sentildeor Joan Fernaacutendez su marido que lo diraacute mejor que

yo (B1v)

Finalment els animals-reis de la natura (lleoacute i agraveguila) apareixen vinculats a la parella

formada per Berenguer Aguilar i Elionor Gualbes i relacionats amb el cognom del

marit i el nom de la muller mitjanccedilant una falsa derivatio entre lsquoLeonorrsquo-lsquoleoacutenrsquo i

lsquoaacuteguilasrsquo-lsquoAguilarrsquo Com explicareacute tot seguit era habitual que algun dels elements de

lrsquoempresa estigueacutes relacionat amb el nom de la dama Aquest eacutes un dels exemples meacutes

significatius

Salioacute don Berenguer Aguilar y la sentildeora dontildea Leonor Guaacutelvez su mujer con unos

vestidos de terciopelo leonado Y el marido traiacutea unos ciacuterculos redondos de plata

con un leoacuten de oro dentro dellos que teniacutean este letrero

Leonor de oro es mi invincioacuten

como muestra este leoacuten

Y la mujer sacoacute unas aacuteguilas volando brosladas de hilo de oro y en una montera

traiacutea el mote que deciacutea Tras aacuteguilas fue mi volar (B5r)

552 LES PLANTES LES FLORS O ELS HERBARIS

En aquest apartat apareixen tres elements significatius dins la tradicioacute literagraveria la

ginesta (lsquola retamarsquo) la poma i el gessamiacute Lrsquoempresa dels lloctinents de Valegravencia teacute

com a siacutembol la ginesta aixiacute ho adverteix el mateix lema laquoMi invincioacuten traigo por

lemaraquo Aquesta planta teacute una llarga tradicioacute literagraveria pel seu sabor amarg tret que

simbogravelicament srsquoha aplicat a diferents aspectes de la vida humana lrsquoamor la mort o la

tristesa En aquest cas crec que el narrador mitjanccedilant el lema de la virreina Germana

aconsegueix descobrir-nos el caragravecter infidel del Duc

Salioacute el Real Duque de Calabria y la reina Germana muy ricamente vestidos de

terciopelo carmesiacute broslados de hilo de oro por invincioacuten muchas matas de

218

retama202 que los granos dellas eran muy gruesas y finas perlas orientales de gran

valor Diciendo a todas las damas

ndashMi invincioacuten traigo por mote

A esto respondioacute la Reina con unos celos cortesanos y dijo

ndashLa retama es mi amor

y vos della el amargor

Dijo el Duque sonriendo

ndashMi amor es la retama

por mostrar sobrado amor

que en miacute no staacute el amargor

sino en mi dama

Gilot salioacute que el Duque le habiacutea vestido de terciopelo verde con una mona en la

cabeza encima de la montera Y el lema que sacoacute deciacutea laquoPor remedarraquo Y dijo a la

reina ndashVostra Altesa adevine quegrave vol dir la mona que jo he tret per invincioacute que

la retama parla clar que lo Duch mon senyor diu que no sols lrsquoama mas la reama

(A4v)

En aquest passatge destaca la falsa figura etimologravegica (lsquoretamarsquo-lsquoamorrsquo-lsquoamargorrsquo-

lsquodamarsquo) fonamentada en la semblanccedila fogravenica i gragravefica dels diferents egravetims (lsquoretamarsquo

agraverab ratama amor llatiacute amor-oris amargor llatiacute amarus dama del llatiacute domina a

traveacutes del francegraves dame) que estructura la intervencioacute de la Virreina i del Duc i que

aconsegueix insistir en el valor equiacutevoc de la divisa (lsquoretamarsquo) mostra drsquoun amor que

eacutes realment amarg per a la dama Perograve el patge Gilot despreacutes de rebre per part de la

Virreina una interpretacioacute forccedila agressiva dels vestits que li havia posat el Duc

insisteix en el caragravecter envejoacutes de la dama aconseguint aixiacute un contrapegraves a les

acusacions que ha rebut el seu senyor

Gilote respondioacute ndashSenyora Vostra Altesa eacutes exida hui ab lo peu esquerre I tot lo

dia va coixo qui amb mal pensament ix de casa No em veuragrave meacutes en tota sa vida en

202 Al Cancionero General drsquoHernando del Castillo cal destacar la invencioacute i lletra de justador n486 laquoDel mismo que traiacutea en bordadura una retama que tiene la flor amarilla y la rama verde y dixo Es la rama el middotesperanccedila mas su middotfin es de manera que la middotflor la middotdesesperaraquo

219

jornades de plaer que los celosos soacuten gasta festes si drsquoaciacute avant no acomana los

cels a la cambrera don Ana di Castillo que els hi guarde en la cambra Que estes

navarres son tan guardoses que per ccedilograve he posat nom Navarra a una goccedila mia

perquegrave eacutes bona guardarroba (A4v)

La parella de Pere Mascoacute i Castellana Bellviacutes apareix amb una divisa els pomers

brodats als vestits i amb un lema que indica el seu significat amoroacutes Sovint el motiu

literari dels pomers teacute una doble associacioacute simbogravelica i religiosa la de la temptacioacute

adagravemica i la de lrsquoamor ja que la poma que oferia el cavaller a la dama era considerada

la fruita de lrsquoamor El color verd representat en les fulles incorpora una connotacioacute

positiva a lrsquoempresa ja que aquest color esdeveacute un sinogravenim simbogravelic de lrsquoesperanccedila i

el lema basat en una annominatio del tipus macle i femella auguren una unioacute perfecta

Vino a esta caza don Pedro Mascoacute y la sentildeora dontildea Castellana Bellviacutes su mujer

con unas ropas de terciopelo encarnado Todas brosladas de unos manzanos al

natural Las hojas verdes y la fruta colorada con unos letreros de oro colgados

dellos y teniacutean unas letras que haciendo de cada una dellas siacutelaba dicen

Eacutel es de ella y ella es de eacutel

Como dice este letrero

L S D L A I A I L A S D L (A7r)

Perograve les posteriors intervencions de la senyora Castellana capgiren el significat

amoroacutes de lrsquoempresa i en aquest cas trobem novament la sospita de la condicioacute infidel

del seu marit i la necessitat que teacute la dama de ser gelosa per tal drsquoevitar aquesta

conducta En aquest diagraveleg entre els dos personatges cal fer especial atencioacute a

lrsquoannominatio de tipus derivatiu que srsquoestableix entre els substantius lsquojinetesrsquo-lsquojinetersquo-

lsquojinetasrsquo donant lloc a diferents associacions semagraventiques que aconsegueixen tintar

drsquouna pretesa ambiguumlitat tot el diagraveleg Els aparents canvis morfologravegics de tipus

derivatiu marquen diferents trasllats semagraventics gragravecies a lrsquoalmiddotlusioacute impliacutecita a les

diferents accepcions de cada mot lsquojinetersquo remet tant a persona que cavalca com a

cavall adient per a ser cavalcat i lsquojinetarsquo a una manera de cavalcar a un animal la

guineu o a una prostituta (en castellagrave) Per tant tots els semes es posen en relacioacute i

especialment en joc per tal drsquoaconseguir uns continuats trasllats de significat que

ratllen ambiguament una possible interpretacioacute erogravetica i sexual tal i com assenyala la

darrera intervencioacute de la senyora Castellana

220

Conformando a esta voluntad el manzano y la manzana que el uno procede del

otro fue tan buena sta invincioacuten como la burla que la sentildeora dontildea Castellana pasoacute

diciendo ndashSentildeora dontildea Menciacutea yo recibo la Merced que me hizo cuando dijo a la

sentildeora dontildea Violante mi cuntildeada que me emprestariacutea celos para que un diacutea en la

semana sea celosa Porque le han dicho que por no tener celos don Pedro mi

sentildeor me tiene por desamorada y vase a buscar nuevos amores fuera de casa

Suplico a Vuesa Merced me los empreste que para luego es tarde lo que mucho es

menester

Dijo la sentildeora dontildea Menciacutea ndashSentildeora dontildea Castellana tome Vuesa Merced que

con un abrazo se debe emprestar y volverlo que es para bien hacer

La sentildeora dontildea Castellana dijo ndashAgora que soy celosa veraacute mi marido queacute cosa

son jinetes por maacutes que eacutel sea buen jinete

Respondiole su marido ndashSentildeora mujer si como dijo jinetes dijera jinetas que son

raposas guardara mis pollos que no me los coma

Dijo la sentildeora dontildea Castellana ndashPues por mucho que los guardeacuteis yo comereacute

dellos

Su marido se rioacute y dijo ndashEso seriacutea la comida que hizo una mujer de Jerusaleacuten que

stando cercada por Vespasiano emperador de Roma y su hijo Tito tenieacutendola en

gran aprieto al fin de diez antildeos que turoacute la guerra vinieron los cercados en tan

gran rabia de hambre que una viuda hebrea de las que staban dentro la ciudad dio

la muerte a un solo hijo que teniacutea mochacho hacieacutendolo cuatro cuartos y

comioacuteselo

Dijo la sentildeora dontildea Castellana ndashiquestEsos son los pollos iquestY de queacute gallina los

habeacuteis sacado Que si son vuestros hijos y de buena casta no los comereacute como la

mujer hebrea sino criarlos he para que no se pierdan Que los celos de la mujer no

han de ser para hacer receloso al marido (A7rv)

El darrer element vegetal que apareix en aquesta primera segraverie de lemes i de divises eacutes

la flor de gessamiacute El seu significat eacutes expressat en el lema que acompanya els

personatges i teacute connotacions amoroses

Salioacute a esta caza don Baltasar Mercader y la sentildeora dontildea Isabel Ferrer su mujer

vestidos de terciopelo verde con muchas flores de jazmil brosladas de hilo de plata

y el lema deciacutea

Como flor es de jazmil

221

el amor de poca fe

que entre manos seacutecase (B3v)

Com en els exemples anteriors la senyora desconfia de les afirmacions que fa el seu

marit en el lema

Dijo don Baltasar MercaderndashSentildeora mujer iquestcoacutemo le parece este nuestro letrero

que hice para decir una gran verdad Respondioacute la sentildeora dontildea IsabelndashSentildeor

marido mucho querriacutea saber en quieacuten ha probado Vuesa Merced esta verdad que

por miacute no se puede entender (B4r)

Soacuten recursos essencials per tal drsquoaconseguir una presentacioacute enginyosa dels

personatges a lrsquoinici de lrsquoobra que al seu torn mostren un model drsquoenginy que tot

cortesagrave hauria de saber desplegar

553 EL NOM DE LA DAMA I DEL CORTESAgrave

Un altre dels recursos meacutes utilitzats per construir les empreses cortesanes eacutes la

referegravencia al nom de la dama En aquests folis de la primera jornada drsquoEC en tenim

dos exemples En el primer es juga amb els significants dels noms o cognoms dels

personatges en el lema de Lluiacutes Margarit amb el significat del cognom almiddotludint al

mote que rep aquest nom (lsquomargaritersquo) en el cas de la seva muller es juga amb el

significant del nom (lsquoViolantersquo-lsquoviola antersquo) i srsquoaprofita per establir un poliacuteptoton amb

el verb lsquoveorsquo del segon vers En aquest cas els diferents usos de lrsquoannominatio

afavoreixen el caragravecter luacutedic i enginyoacutes dels lemes El segon exemple eacutes reportat en el

primer punt drsquoaquesta classificacioacute amb motiu dels elements animals del lleoacute i de

lrsquoagraveliga i respon a la parella formada per Berenguer Aguilar i Elionor Gualbes Els

lemes del cavaller i de la dama es posen en relacioacute mitjanccedilant lrsquouacutes de la derivatio el

nom de la dama lsquoLeonorrsquo-lsquoleoacutenrsquo i el cognom del cavaller lsquoAguilarrsquo-lsquoaacuteguilarsquo Els dos

exemples tenen connotacions amoroses positives

Vino a esta caza don Luis Margarite y la sentildeora dontildea Violante su mujer con ropas

muy bien devisadas y ricas de terciopelo aforradas de tela de oro Y entre unos

222

recamos y brosladuras de cantildeutillo estaban unas medallas y en las del marido los

rostros deacutel y su mujer que se miraban el uno al otro y el mote deciacutea

Viola ante mi deseo

que la veo

Y en las medallas que la sentildeora dontildea Violante traiacutea estaban unas manos con el

puntildeo cerrado y el dedo maacutes pequentildeo alto que se nombra el margarite y el mote

deciacutea

Mi mano muestra con razoacuten

quieacuten estaacute en mi corazoacuten (A6r)

Les connotacions positives de la divisa contrasten amb el diagraveleg que es reporta tot

seguit coherent amb la concepcioacute de les relacions matrimonials que marca la liacutenia de

lectura de tot el passatge

Dijo don Luis Margarite ndashSentildeora dontildea Menciacutea beso las manos de Vuesa Merced

de los celos que ha emprestado a mi mujer que yo lo deseaba dicieacutendole cadaldiacutea

Mujer haceos celosa porque no engordeacuteis que si maacutes engordaacuteis yo me buscareacute un

festejo flaco y unos amores eacuteticos

Y desparoacuteme un diacutea con unos celos rabiosos que bien parecen emprestados pues se

lo riacutee en ser yo fuera de casa con una castellana camarera suya que se nombra

Mariseca (A6v)

554 ALGUNS DELS OgraveRGANS DELS CINC SENTITS

En darrer lloc tenim les divises que prenen com a element visual els ogravergans sensitius

del cos especialment els ulls i les orelles Els colors que hi apareixen juguen un paper

simbogravelic complementari el groc eacutes un siacutembol inequiacutevoc del sofriment amoroacutes i el

taronja de la fermesa o de la constagravencia Cal destacar que la figura etimologravegica formada

pels verbs colmiddotlocats en el vegravertex dels dos primers versos (lsquoprendererosrsquo-lsquoaprendaronrsquo)

que almiddotludeixen a un element ornamental del vestit (lsquoprendederos de ororsquo)

intensifiquen el moviment amoroacutes provocat pels ulls

223

Salioacute don Francisco Fenollet a esta caza y la sentildeora dontildea Francica su mujer

vestidos de monte con ropas y monteras de terciopelo amarillo aforradas de tela de

plata con muchas cuchilladas y prendederos de oro y el lema deciacutea

Sus ojos son prendederos

que los miacuteos aprendaron

Amarillo me dejaron

como pude mereceros (B2v)

Lrsquoaparicioacute de Francesc Fenollet amb la seva muller introdueix la presentacioacute dels

personatges principals del diagraveleg Joan Ferrandis drsquoHeregravedia Diacutedac Lladroacute Lluiacutes del

Milagrave i el mateix Fenollet Al contrari de la resta de parelles no hi ha cap almiddotlusioacute a

infidelitats per part de la seva muller Francesca eacutes Francesc Fenollet qui ataca Joan

Ferrandis drsquoHeregravedia afavorint la intervencioacute dels altres dos personatges Es pot

considerar el diagraveleg com una carta de presentacioacute dels quatre personatges que com

srsquoha mostrat anteriorment protagonitzen disputes semblants en cadascuna de les

jornades drsquoEC El narrador del diagraveleg dibuixa els trets meacutes significatius de cadascun

drsquoells que acabaran formant part drsquouna caracteritzacioacute meacutes completa que el lector

aconseguiragrave copsar de forma indirecta a partir dels diferents diagravelegs entre els quatre

personatges En el cas de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia destaca una bona part de les

caracteriacutestiques comentades anteriorment en parlar de les facegravecies els atacs a la seva

dona Jerogravenima Beneito i la seva escassa qualitat com a cortesagrave enginyoacutes enfront la

superioritat de Lluiacutes del Milagrave aixiacute com la meacutes que difiacutecil amistat entre Ferrandis i

Fenollet Veiem-ho al text

Dijo don Francisco ndashBien habeacuteis escaramuzado con la sentildeora vuestra mujer

sentildeor Joan Fernaacutendez Caballero de frontera sois en todo mi sentildeor Siempre

escaramuzador por de dentro y por de fuera

Respondiole Joan Fernaacutendez

ndashDon Francisco ballestero

con virote habeacuteis tirado

que muy mal estaacute encarado

quieacuten hiere su compantildeero

Don Diego Ladroacuten que vioacute escaramuzar a motes a don Francisco y a Joan

Fernaacutendez entroacute en la escaramuza y dijo ndashiquestJugaacuteis a pasa Gonzalo Sentildeores

deciacutednoslo que tambieacuten jugareacute yo si Joan es el Gonzalo Don Luis Milaacuten atravesoacute

224

como a valedor de Joan Fernaacutendez y mostrando defenderle le hirioacute sin sacar

sangre y dijo ndashiexclDejad vos ese mi Joan que no sufre papirote sino a quieacuten le da el

mote maacutes del palo que del pan

Joan Fernaacutendez revolvioacute sobre don Diego y don Luis y con una piedra matoacute estos

dos paacutejaros y descalabroacute a don Francisco diciendo ndashiexclMirad queacute Milaacuten y Diego

para competir conmigo Don Francisco nuestro amigo iexclsedles vos mozo de ciego

(B2v-3r)

Lrsquoaltre ogravergan sensitiu que hi apareix eacutes el de lrsquooiumlda

Vino a esta caza don Miguel Fernaacutendez y la sentildeora dontildea Ana su mujer con ropas

de monte de terciopelo naranjado llenas de muchos oiacutedos broslados que staban

entre unas obras que haciacutean muy buen matiz de condoncillo de hilo de plata y seda

verde y los motes que en sus monteras traiacutean Deciacutea el del marido

Todo estoy hecho oiacutedos

en sentiros por oiros

Y el de la sentildeora dontildea Ana su mujer deciacutea

Toda stoy hecha oiacutedos

del que oigo de maridos (B3r-v)

Lrsquoempresa que acompanya a la parella de Miquel Fernagravendez i Anna conclou amb un

lema que expressa la sospita drsquoinfidelitat del marit per part de la dama intensificada

per lrsquouacutes repetitiu del substantiu lsquooiacutedosrsquo acompanyat per diferents determinants

possessius (lsquovuestrosrsquo lsquomisrsquo) i del poliacuteptoton amb el verb lsquooiacuterrsquo

Dijo don Miguel Fernaacutendez ndashSentildeora mujer vuestros oiacutedos querriacutea ser por oiacuter si os

dice algunas mentiras contra miacute vuestra castellana Marinuevas que por vuestra

autoridad no la deberiacuteades escuchar

Que mujer novicholera

nunca fue buena casera

Dijo la sentildeora dontildea Ana ndashSentildeor marido vos querriacuteades ser mis oiacutedos yo querriacutea

ser los vuestros por saber si es verdad lo que deciacutes en vuestro letrero que os

volveacuteis todo oiacutedos en sentirme por oiacuterme Que yo creo lo debeacuteis decir por huirme

seguacuten huis muchas veces de casa Que el marido mal casero canta en otro

gallinero (B3v)

225

555 LA MILLOR EMPRESA EL MILLOR CORTESAgrave LLUIacuteS DEL MILAgrave

Fins aquiacute he afirmat i he intentat justificar com en aquest passatge del comenccedilament

de la primera jornada es fa una presentacioacute forccedila original dels personatges que formen

part de la cort fictiacutecia dels lloctinents de Valegravencia Les divises que porten als seus

vestits i els lemes o els diagravelegs que desencadenen esdevenen un bon instrument per a

iniciar aquesta presentacioacute als lectors de lrsquoobra He deixat de banda lrsquoaparicioacute del

personatge homogravenim a lrsquoautor Lluiacutes del Milagrave per les caracteriacutestiques singulars que

presenta Analitzo detingudament les estrategravegies drsquoautorepresentacioacute de Milagrave a lrsquoinici

de lrsquoobra Vegem-ne els passatges

Dijo la sentildeora dontildea Isabel su mujer ndashSentildeor diacutechome ha la sentildeora dontildea Ana

Mercader que le ha parecido muy bien todo lo que Vuesa Merced ha dicho sino

tacharnos a las mujeres de poca fe y alabar a los hombres de agradecidos Que no

quedan desculpados los que culpan a mujeres si ellos quedan infamados Y lo maacutes

diraacute la dama que he nombrando pues lo siente mejor que yo

Respondioacute la sentildeora dontildea Ana Mercader ndashSentildeora dontildea Isabel no tengo parecer

sino el de Vuesa Merced Aquiacute staacute don Luis Milaacuten que yo creo seguacuten ha escuchado

a Vuesa Merced que guarda muy bien esta razoacuten que ha dicho y ella es tan avisada

que descubriraacute el parecer de algunos para mostrar lo que sienten Pues hay razones

que no deberiacutean hablar en ellas si no el que puede entederlas Entendamos porqueacute

trae las viacuteboras en el vestido que ha sacado que bien viene invincionado y diacutegalo

por vida de quieacuten las sacoacute

Dijo don Luis Milaacuten

ndashSentildeora dontildea Ana

lo que se debe callar

no es de decir

y lo que se puede decir

no es de callar

Las mejores invinciones son las que ellas mismas hablan sin letrero Y estas apenas

las hallan sino los bien invincionados cortesanos como fue el Almirante de

Castilla que traiacutea un corazoacuten de piedrazufre que nombraacutendole dice la intincioacuten del

que le trae Y don Fernando de Torres baile general de nuestra Valencia que sacoacute

la vela de la nave que nombran contramesana que claro dice laquoContra miacute es Anaraquo

226

Y nuestro caballero valenciano don Baltasar Romaniacute que traiacutea un sino de libra que

es uno de los sinos del cielo que esta invincioacuten quiere decir laquoSi no delibraraquo Como

es verdad que si o no delibra el que spera Y un otro que por Ana traiacutea una

partesana que claro dice laquoParte es Anaraquo queriendo decir que Ana es parte para

matar o dar la vida

Y esta que yo he sacado que son las viacuteboras que ellas mismas son el letrero pues

dicen por el que las trae laquoVivo horasraquo Que bien se puede decir que en esta vida no

se vive sino horas que las horas del pesar maacutes son que las del reposo pues que se

puede mudar lo venturoso Y el que se acordare desto no staraacute sin sentir que las

horas del pesar que es el morir maacutes son que las de placer que es el vivir

(B4v-5r)

Els trets singulars de la presentacioacute de Milagrave soacuten la seva aparicioacute en solitari introduiumlda per

la senyora Anna Mercader que fa una valoracioacute positiva de la divisa que duu el caragravecter

teograveric i exemplar drsquouna part de la seva intervencioacute on parla dels criteris que srsquohan de tenir

en compte alhora de fer una valoracioacute de les divises i lrsquoexplicacioacute de la seva divisa que

ell mateix fa mitjanccedilant una enginyosa paronomagravesia basada en el tipus de serpent que duu

(lsquoviacuteborasrsquo-lsquovivo horasrsquo) En relacioacute a les divises sense lema cal recordar que Gonzalo

Fernagravendez de Oviedo ja indicava en el seu Libro del blasoacuten203

Al propoacutesito de las divisas lo maacutes breve hes lo mejor he si se pudiese en una palabra

demostrar la significacioacuten he misterio muy maacutes linda cosa es he de maacutes yngenio asiacute

como se vido en aquella divisa del Catoacutelico rey Fernando V de tal nombre de gloriosa

memoria que con el yugo he coyundas cortadas deciacutea tanto monta [] he tornando a

nuestro proposito las divisas han de ser lindas ynvenciones he de graves he

autorizadas sentencias o significados he sustanciales letras o notas

A meacutes cal assenyalar que la divisa que presenta Lluiacutes del Milagrave eacutes lrsquouacutenica que repeteix

un siacutembol ja aparegut en el passatge La senyora Maria havia portat el mateix motiu

animal sembla que per indicacioacute del seu marit Diacutedac Lladroacute Pot semblar

intranscendent perograve pren rellevagravencia quan recordem que en determinades ocasions al

llarg del diagraveleg Diacutedac Lladroacute adquireix la funcioacute drsquoalter-ego del personatge principal

Lluiacutes del Milagrave Recordem que Diacutedac Lladroacute havia aparegut sense vestit per a lrsquoocasioacute i

203 Carrillo (1998143) Mantinc la transcripcioacute regularitzada de lrsquoeditor

227

per tant sense divisa mentre que la resta de parelles apareixien conjuntament amb el

mateix tipus de divises als seus vestits Aquest fet posa en connexioacute i pot indicar-nos

un cop meacutes drsquouna manera forccedila subtil la vinculacioacute que hem drsquoestablir entre aquests

dos personatges

Posteriorment hi ha escenes molt semblants amb lrsquouacutes de lsquorequiebrosrsquo breus

composicions de 1 a 4 versos octosillagravebics amb motiu de la presentacioacute dels animals

caccedilats pels marits a les seves dones (C2r-C3r) o de la presentacioacute de les postres (C6r-

C7r) anomenats lsquocopos de amorrsquo en finalitzar el dinar que va tenir lloc a Lliacuteria

despreacutes de la cacera laquoTodos hallegaron con gran regocijo a la comida que fue en Liacuteria

y sentados que fueron a la mesahellipraquo (C3r) A la 4a jornada amb ocasioacute de la

presentacioacute de les dames i els cavallers de Troia es subratlla com els siacutembols dels

vestits configuren de nou veritables emblemes que faciliten la identificacioacute i

caracteritzacioacute dels personatges A la 5a i 6a jornada apareixen amb un altre tipus drsquouacutes

com soacuten les dites o lsquomotesrsquo el diagraveleg o el combat entre personatges ficticis drsquouna

facegravecia Antonio de Velasco i Joan Mendoza i entre personatges de la progravepia ficcioacute

dialogravegica En relacioacute a la composicioacute de Preguntas y respuestas dels cavallers Antonio

Velasco i Juan Mendoza cal observar que del primer es recullen algunas composicions

al Cancionero General i que ambdoacutes eren certament cavallers dels Reis Catogravelics

En tot cas a la 1ordf jornada quan encara no ha finalitzat la cacera ni tampoc el dinar

posterior els quatre personatges principals del diagraveleg de la magrave del personatge Lluiacutes del

Milagrave protagonitzen una conversa que acaba dibuixant el joc drsquoaliances i de rivalitats

que srsquoestableixen entre tots quatre tal i com he analitzat a lrsquoapartat de narrativa breu

Lluiacutes del Milagrave i Diacutedac Lladroacute vers Joan Ferrandis i Francesc Fenollet Cal indicar que

el meacutes rellevant de totes elles eacutes que tambeacute apareixen al PB de manera literal o no tal

i com srsquoha explicat al capiacutetol 2 Tot plegat sembla voler escenificar lrsquoenginy de fer

poemes drsquouna manera aparentment natural i improvisada responent a la intencioacute

drsquoaconseguir la sprezzatura tan valorada per lrsquoIC de Castiglione En tot cas en la ficcioacute

drsquoEC acaben convertint-se en una lluita verbal entre els quatre personatges tal i com

indiquen els mateixos protagonistes abans de comenccedilar

228

Don Berenguer se corrioacute de la risa que ste apodo levantoacute204 y dijo -Sentildeor Joan

Fernaacutendez ese nombre mejor seriacutea para vuestra merced pues un tiempo usoacute la

martingala en las calzas cuando se iba de caacutemaras de bajas coplas que contra don

Luis Milaacuten troboacute que pullas las llamo yo

Respondioacute Joan Fernaacutendez -Si el Milaacuten dice que son pullas yo lo otorgareacute y de

otra manera no

Dijo don Luis Milaacuten -Pues el sentildeor Joan Fernaacutendez se fiacutea de miacute yo no digo que

son pullas sino repullones Y diacutegalo si Excelencia si fueron coplones lo que

respondioacute a mis coplas y seanos juez (1a jornada B5v)

De fet quan el Duc fa una intervencioacute poegravetica improvisada per concloure la cacera

Francesc Fenollet lrsquointerroga sobre les seves habilitats poegravetiques205

Dijo don Francisco Fenollet -iquestTrobador eacutes vostra Excelmiddotlegravencia

Respondioacute el Duque -No soy sino perdedor (1a jornada C3r)

Aquestes composiciones inserides en un veritable debat poegravetic-narratiu tambeacute

recorden la poesia humoriacutestica dels canccediloners del segle XV Un dels subgegraveneres era

lrsquoatac entre els poetes mitjanccedilant els insults que es dedicaven referint-se als seus

oriacutegens o diferents defectes o la desqualificacioacute pel que fa al seu domini de lrsquoart

poegravetica206 No srsquoha drsquooblidar que com ja he argumentat les cobles serveixen per

dibuixar els vicis dels personatges protagonistes especialmente els de Lluiacutes del Milagrave i

Joan Ferrandis a partir del material del PB escrit per Ferrandis lrsquoany 1555 i de

lrsquoaportat pel mateix diagraveleg del Milagrave les composicions poegravetiques les facegravecies i el

complex univers narratiu que configura el diagraveleg amb la insercioacute dels diferents

subgegraveneres que veacutenen de la magrave dels mateixos personatges

204 Martingala 205 Sobre la improvisacioacute poegravetica al segle drsquoOr veure Campo Tejedor (2004) 206 DuttonampRoncero (2004 67 i ss)

229

56 ROMANCcedilOS CANCcedilONS VILLANCETS GLOSSES I ALTRES PROVATURES

Una bona part de les composicions poegravetiques drsquoEC (canccediloacute villancet dits o motes glossa

romanccedil etc) es basen en una dispositio bipartita composicions que contenen una tornada

o lsquorefrainrsquo que determina la seva estructura207 Soacuten diversos els elements que fan evident

la petjada que deixa la poesia de canccediloner i especialment el Cancionero General208 al

diagraveleg de Milagrave En el cas de lrsquoobra drsquoHernando del Castillo cal tenir en compte que dos

dels seus personatges soacuten homogravenims a dos dels escriptors que hi van participar al CG

(Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i Francesc Fenollet) i que EC fa uacutes de gairebeacute tots els tipus

drsquoestrofes i de versos propis drsquoaquesta colossal obra poegravetica de la primera meitat del segle

XVI

La presegravencia de romanccedilos a EC se situa especialment a la 2a jornada De fet soacuten dos

dels meacutes coneguts en els reculls de lrsquoegravepoca El de laquoDurandarteraquo apareix en nombrosos

canccediloners dels segle XVI com el Cancionero de Constantina i el CG de 1511 i de 1514

el Cancionero de romances de 1550 o la Silva de Romances de 1550209 i al mateix llibre

de viola de magrave El Maestro de Lluiacutes del Milagrave (1536)210 El segon romanccedil laquoMala la vistes

franceses la caza de Roncesvalleshellipraquo apareix als canccediloners dels anys 50211 en una versioacute

diferent a la drsquoEC Aquest tipus de composicions van ser motiu de glosses per part de

molts poetes hi ha una glossa del romanccedil de laquoDurandarteraquo al CG i tambeacute a EC per part de

Lluiacutes del Milagrave Cal tenir en compte que tambeacute es troben referegravencies als primers versos

drsquoaltres romanccedilos en boca dels diferents personatges212

En relacioacute als villancets el de laquoLas tristas laacutegrimas miacuteasraquo apareix en diversos canccediloners

del segle XVI com a anogravenim i trobem una altra glossa al libre tercer la Diana enamorada

de Gaspar Gil Polo (Valegravencia 1564) Del laquoDesdentildeado soy de amorraquo sabem que pertany al

207 Rodado (2000) 208 A partir drsquoara utilitzareacute lrsquoabreviatura CG per referir-me al Cancionero General drsquoHernando del Castillo 209 Ver Proyecto sobre el Romancero pan-hispaacutenico httpsdeptswashingtoneduhispromespanolballadsballadactionphp (abril 2015) 210 Veure Dumanoir (2012) on es fa un estudi sobre la rellevagravencia drsquoaquest romanccedil drsquoorigen carolingi 211 httpsdeptswashingtoneduhispromespanolballadsballadactionphp (abril 2015) 212 Becker (200325-31)

230

Canccediloner del Duc de Calagravebria (1556) i que apareix tambeacute una glossa al llibre segon de

La Diana de Jorge Montemayor (Valegravencia 1558 o 1559)

La presegravencia drsquoaquests versos a la univers ficcional drsquoEC reflecteix la pragravectica social i

cultural cortesana contemporagravenia i el seu gust pel cant poegravetic213 El personatge Lluiacutes del

Milagrave canta acompanyat drsquoun instrument moltes de les composicions del diagraveleg

Dijo don Luis Milaacuten -[hellip] Y por hacer lo que me rogoacute don Diego lo primero que

cantareacute seraacute la glosa que hice al romance de Belerma y Durandarte cuando se dejoacute de

servirla y esta (H2r)

Dijo don Diego -Don Luis Milaacuten yo os agradezco lo que vos debeacuteis agradecerme

pues yo sereacute causa que os agradezcan las desagradecidas el servicio que les habeacuteis

hecho en dejarlas encantadas de vuestro cantar y tantildeer Y vos con el romance que

habeacuteis cantado de la batalla de Roncesvalles me habeacuteis sanado del mal franceacutes que

teniacutea defendiendo la error francesa contra la verdad espantildeola (H1v)

De fet el presenten com a un nou Orfeu

Y en ser todos delante las damas don Diego tomoacute de la mano a don Luis Milaacuten

diciendo -Sentildeoras he aquiacute a Orfeo que yo le querriacutea maacutes feo (G7v)

A la 3a i 5a jornada destaco la mencioacute dels primers versos drsquouna composicioacute que Frenk

identifica com a mostra de la liacuterica popular castellana214 (laquoLa ginagala la gala ginetaraquo) i

una composicioacute glossada anomenada pel patge laquocancioacuten catalanaraquo Lrsquoestrofa catalana de

la glossa drsquoEC (laquoBella de voacutes soacute enamoratraquo) apareix recollida al canccediloner bilinguumle Flor

drsquoenamorats (Barcelona 1562) de Joan Timoneda lrsquouacutenic recull rellevant drsquoaquesta

tipologia perquegrave teacute meacutes drsquoun centenar de composicions escrites en catalagrave Cal destacar

que tambeacute apareix al Canccediloner del Duc de Calagravebria i que la muacutesica srsquoatribueix a Mateu

Fletxa el gran compositor drsquoensalades musicals En aquest cas tambeacute drsquoaltres

personatges de menys categoria com el patge o el canonge Ster canten composicions

poegravetiques a EC potser tot imitant al protagonista del diagraveleg

213 Vega Ramos (2004) ha estudiat aquest aspecte entre drsquoaltres en relacioacute als diferents autors que la valoren en la formacioacute del bon cortesagrave 214 Frenk (20031026)

231

Y por seraacute que lo hareacute quiero cantar para daros placer esta cancioacuten catalana

Bella de voacutes soacute enamoroacutes

iexclgibeta mia

tostemps sospir pensant en vos

la nit i el dia

Dijo el canoacutenigo -Puix tu has cantat per a mi jo vull cantar per a tu

Tot lo moacuten me stagrave mirant

com si fos una donzella

Si beacute em veu anar galant

lladre soacute per maravella

El paje le dijo -iquestQueacute es eso canoacutenigo iquestLadroacuten me deciacutes Para esta que yo lo diga a

nuestro obispo de Fes que os escomulgue y no us absuelva hasta que me hayaacuteis

restituido la fama iexclIrregular tartuga de mujeres Que por vuestro vecindado siempre

les andaacuteis entorno de las haldas con un guitarra tantildeendo y cantando este cantar

Comed de mi tartugado

la de lo verdugado (Q5v-6r)

232

57 UNA CARTA DrsquoAMOR EXEMPLE A EL CORTESANO DrsquoUNA FORMA

ESTROgraveFICA LLIURE

La 6a jornada srsquoinicia amb una composicioacute forccedila singular dins el diagraveleg una carta que

Lluiacutes del Milagrave triaragrave cantar acompanyat de la viola (laquoY denme la vihuela que me han

traiacutedo y cantareacute con esta primera obra las obras que las damas suelen hacer Y es una carta

que para ganar si a cartas jugara el resto del amor ganarahellipraquo S8r) per tal de respondre al

manament que li havien fet el Duc i la Virreina

Els estudiosos de la liacuterica de canccediloner parlen de la poesia estrogravefica de forma lliure de las

cantigues i dels lsquodeciresrsquo La carta drsquoamor eacutes un dels subgegraveneres respon a la temagravetica

amorosa i mostra el dolor que el cavaller sent pel rebuig de la dama i la seva suacuteplica per

tal de finalitzar la situacioacute Una visioacute de lrsquoamor tradicional que en aquest cas srsquoestructura

mitjanccedilant lrsquoenumeracioacute de diferents metoniacutemies del jo liacuteric que introdueixen les diferents

estrofes de la carta lsquomi voluntadrsquo lsquomi corazoacutenrsquo lsquomi entendimientorsquo lsquomi memoriarsquo lsquomi

voluntadrsquo lsquomi sentidorsquo lsquomi pensamiento dolientersquo o lsquomi gran sufrirrsquo Les darreres

estrofes anticipen la reaccioacute de lrsquoamada en rebre la carta i la peticioacute utogravepica del jo liacuteric a la

carta en els darrers versos laquoY a quien ya su mal le tiene tal que dice el que no sabe

pues que sabes doacute me viene trabaja que maacutes no pene o que mi pena me acabe Finraquo

(T2v)

233

58 LAS SIETE ANGUSTIAS Y LOS SIETE GOZOS DE AMOR DE LLUIacuteS DEL MILAgrave

Segons Beltraacuten215 aquestes composicions tenen les seves arrels en les parogravedies sacro-

profanes que adaptaven a lrsquoexpressioacute amorosa el llenguatge i la lituacutergia de lrsquoEsgleacutesia Van

ser molt populars durant el segle XV perograve posteriorment es van censurar i finalment

van desaparegraveixer amb lrsquoeramisme i el canvi en la sensibilitat religiosa del Renaixement

Els textos meacutes antics eres aquells que cantaven els goigs i els dolors de la Mare de Deacuteu

en relacioacute al naixement i a la passioacute de Crist Posteriorment es van realitzar parogravedies

drsquoaquests textos religiosos amb adaptacions al tema amoroacutes com es pot observar en els

poemes drsquoEC

En la ficcioacute drsquoEC ambdues composicions soacuten cantades tambeacute pel mateix Lluiacutes del Milagrave

en resposta als precs del Duc la primera laquoDijo el Duque -Muy bien habeacuteis discantado

sobre la carta que ha cantado don Luis Milaacuten pues mejor discantareacuteis si las siete angustias

canta que el amor hace pasar a quien maacutes siente en amor Y por vida de quien maacutes

quereacuteis que la canteacuteis Y don Luis Milaacuten respondioacute -Por vida de quien lo mandare

cantareacute y son estas que direacuteraquo i dels seus companys Fenollet i Lladroacute la segona

composicioacute els goigs En aquest cas trobem que el text de Las siete angustias que el

mateix Milagrave canta eacutes gairebeacute idegraventic nomeacutes he detectat algun vers diferent a un del

manuscrit de les Obres de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia de lrsquoany 1555 Sobta que en cap

moment de la ficcioacute dialogravegica es faci esment a lrsquoautoria de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia En

canvi quan finalitza el del poema el mateix Ferrandis subratlla el caragravecter parogravedic del

Milagrave laquoSentildeor el uno y lo otro creo que son parecen gozos por lo poco que siente

angustias de amor don Luis Milaacuten Y no dejan de parecer por lo mucho que muestra

sentirlas cantando que de amor se va burlandoraquo (T1v) I posteriorment Francesc Fenollet

indica lrsquoautoria de les dues obres laquoDijo don Francisco Fenollet -Para saber desto la

verdad iexclcaacutentenos tras las angustias los gozos de amor que siendo las dos obras suyas en

cantar se veraacute Que si eacutel se alegrara nos diraacute su corazoacuten que sus angustias gozos sonraquo

(T1v) El manuscrit de Ferrandis drsquoHeregravedia no conteacute cap composicioacute de goigs i nomeacutes he

trobat un text adaptat a la temagravetica amorosa en un poeta del segle XV Juan Rodriacuteguez del

Padroacuten titulat tambeacute Los siete gozos de Amor que apareix impregraves al CG de 1511 amb una

estructura estrogravefica forccedila diferent

215 Beltraacuten (2002 274)

234

59 UN COLOFOacute DIALOgraveGIC AMB LLEIS DrsquoAMOR TROBADORESQUES

A la darrera jornada el Duc fa una valoracioacute del bon cavaller equivalent al bon cortesagrave

enamorat que sersquons reporta en estil indirecte tot fent memograveria drsquounes paraules del

protagonista principal laquoDon Luis Milaacuten dijo que el caballero bien aderezado solo de

cuerpo y no de alma le podriacutean decir don Pedro Mula o don Joan Caballo Y tornando a

nuestro propoacutesito para que el amor se cobrase en Valencia seriacutea menester hacer leyes para

algunas damas que no se descuidasen de hacer lo que deben y a los caballeros que

supiesen coacutemo las han de servirraquo (Y5r)

El dia seguumlent es troben dames i cavallers a la Sala Major del Palau del Reial

Lrsquoescenografia de lrsquoesdeveniment teacute un alt component de teatralitat segons ens reporta el

narrador omniscient del diagraveleg laquoEl otro diacutea no vieron el hora como acudir y acudieron

muchos caballeros y damas a esta Salacorte que se tuvo en la Sala mayor del Real donde

el Duque y la Reina se pusieron son un theatro de quince gradas en alto y los caballeros en

un cadahalso y las damas en otro y el Duque proponiendo dijo -Sentildeores Valencia staacute

muy inflamada por todo el mundo de muy desamorada que ninguacuten amor hay en ella Para

que se cobre el amor y la fama dellas fui de parecer que a voluntad de todos lo que aquiacute

staacuten se hagan leyes para que las damas sean bien servidas y los caballeros que lo habraacuten

menester sepan en que las han de servir Y diga cada uno de queacute staacute agraviado del otro y

concertados todos harase ley sobre elloraquo (Y5v-6r)

Eacutes significatiu que al final del dialeg tingui lloc aquesta escenificacioacute drsquoun intent

regulador del concepte de lrsquoamor entre cavallers i dames a Valegravencia De fet al llarg del

diagraveleg mitjanccedilant les converses reportades i meacutes en concret la liacuterica cantada i enunciada

es constata que els cavallers critiquen la manca de correspondegravencia amorosa de les dames

i les dames la infidelitat dels homes Eacutes per aixograve que les lleis drsquoamor srsquoelaboren amb la

participacioacute de tots ells gragravecies a la iniciativa del Duc totes les lleis segueixen la mateixa

estructura narrativa

1r Un dels cavallers enuncia el seu greuge mitjanccedilant alguns versos de vegades amb

un lsquomotersquo conclusiu

2n La dama respon tambeacute amb versos i lsquomotersquo final

3r El Duc conclou el diagraveleg amb lrsquoenunciacioacute drsquouna llei drsquoamor en vuit versos

235

octosiacutelmiddotlabs amb rima consonant (ABBA CDDC) dividits en dues estrofes que recull

la temagravetica del diagraveleg anterior

La temagravetica de les Deu lleis drsquoamor recull els diferents temes i motius tractats a la poesia i

a les converses dels protagonistes al llarg de tota la ficcioacute narrativa

Primera llei El cavaller Roderic de Borja es queixa perquegrave les dames no els creuen la

dama Agravengela drsquoAragoacute i de Milagrave contesta que les floretes216 dels cavallers sense cap

sospir semblen una burla Per tant la primera llei enunciada pel Duc insisteix en la

necessitat que els lsquorequiebrosrsquo amorosos siguin sincers i nomeacutes srsquoadrecin a una uacutenica

dama

Segona llei El cavaller Diacutedac Lladroacute estagrave molest perquegrave les dames sempre el fan

cara217 la dama Mencia Manrique li contesta que ells no tenen mai en compte la

condicioacute de la seva dama El Duc conclouragrave amb la segona llei que exigeix als amadors

conegraveixer la condicioacute de la dama que volen servir

Tercera llei El cavaller Berenguer Aguilar es queixa perquegrave les dames no responen a

allograve que sersquols demana La dama Castellana Bellviacutes respon que la condicioacute descuidada

no eacutes de les dames sinoacute dels cavallers El Duc exhorta en la tercera llei als cavallers a

ser curosos perquegrave lrsquoamor es demostra en les obres

Quarta llei El cavaller Joan Ferrandis indica que les dames soacuten deslleials perquegrave els

treuen el comandament La dama Jerogravenima Beneito critica que la deslleialtat eacutes dels

mateixos cavallers fent mencioacute a Lluiacutes Margarit i aixiacute ho recull el Duc en formular la

seva llei

Cinquena llei El mateix cavaller Lluiacutes Margarit enuncia el contingut de la llei que

dictaragrave el Duc els enamorats mai no han de renyir amb els seus competidors i que eacutes

aprovada per Jerogravenima Beneito En aquest cas el cavaller utilitza el recurs narratiu drsquoun

somni on se li apareix Cupido

Sisena llei El cavaller Francesc Fenollet tambeacute teacute un somni on li parla Venus mare de

Cupido demanant que si srsquoha de mentir en els amors que es faci beacute Amb aquest recurs

216 lsquoRequiebrosrsquo al text 217 lsquoZuntildeosrsquo al text

236

preteacuten atorgar certa autoritat al seu greuge tal i com ha fet Margarit en la llei anterior

El mateix narrador-personatge Lluiacutes del Milagrave interveacute en la conversa amb Francesc

Fenollet i ataca subtilment Joan Ferrandis La dama Violant Mascoacute respon i el Duc

recull la seva intervencioacute en la sisena llei si srsquoha de burlar o mentir que sigui per donar

plaer i que sembli vertader

Setena llei El cavaller Lluiacutes Vic utilitza tambeacute el format narratiu del somni La veu de

la dona que hi apareix eacutes comparada amb la que va sentir Juli Cegravesar en un relat-

apotegma que tot seguit narra En identificar la veu de la dama Vic la veu entrar a la

Sala La dona fa una criacutetica a les dames de qui diu se sent agraviada perquegrave prenen els

serveis dels seus cavallers a burles essent lsquofilles sevesrsquo li fan obres drsquoenemigues

tracten els seus servidors com a criats i finalment li suplica que faci lleis per a les

dames i revela la seva identitat laquoSuplico a vuestra Excelencia pues ha hecho leyes

para los caballeros se haga para las damas Y todos haciendo lo que deben yo sereacute

Valencia que agora no soy sino Desvalenciaraquo (Z1v)

Octava llei El cavaller Joan de Cardona repreacuten lrsquoargument de Joan Ferrandis sobre la

necessitat que les dones manin sobre ells amb el motiu del lsquopalomandorsquo Li respon

Margarida de Peralta amb un joc de conceptes tot exhortant els homes a saber sostenir

els desigs de lrsquoamor i les dones a moderar el mal desig drsquoagravensies desmesurades

drsquoaquells El Duc confirma els raonaments amb la formulacioacute de lrsquooctava llei on

confirma el comandament de les dones perquegrave soacuten capaces de moderar els plaers que

provoca lrsquoamor en els homes Torna a sortir el cavaller Joan de Cardona amb un altre

greuge ja que les dames es deixen servir per molts cavallers La dama Beatriu

drsquoOsorio respon a favor de les dames que estan descontentes dels cavallers per qui soacuten

servides El Duc tot lloant les bones paraules drsquoambdoacutes elabora lrsquooctava llei que

convida les dames que no soacuten ben servides a manifestar-ho

Novena llei El cavaller Almirall drsquoAragoacute surt vestit de dol per la mort de Berenguer

Mercader en un clara manifestacioacute anacrogravenica almiddotludint que va morir a causa del

menyspreu drsquouna dama La dama Maria de Tovar amb certa ironia juga amb paraules

del cavaller per atacar la condicioacute esbojarrada de certs amadors Tot plegat eacutes recollit

pel Duc a la novena llei

237

Desena llei El cavaller Miquel Fernagravendez se sent agreujat perquegrave les dames es riuen

dels servidors que moren de mals drsquoamors i les compara amb una herba de Sardenya

anomenada lsquomatarriendorsquo segurament la sardogravenia218 La dama que li respon eacutes la

mateixa Virreina anomenant-lo com a lsquoMatalascallandorsquo i atacant-lo de desamorat La

Reina acaba demanant que no es dicti desena llei perograve el Duc la instaura es dirigeix a

les dames i les exhorta a no burlar dels cavallers per tal de no ser burlades per ells

Les Deu lleis drsquoamor que el Duc enuncia a EC coincideixen en el tiacutetol amb un text de

mitjans del segle XIV el 1356 escrit per Guillem Molinier i aprovat pel Consistori poegravetic

de Tolosa de Llenguadoc

218 Una herba semblant a lrsquoapi silvestre El seu suc aplicat als muacutesculs de la cara produeix una contraccioacute que imita el riure Els antics deien que aquells que la menjaven morien rient

238

510 UN JOC INFANTIL TRANSFORMAT EN CORTESAgrave laquoTOMA VIVO TE LO

DOraquo

El laquoToma vivo te lo doraquo que conclou la llista drsquoobres poegravetiques de canccediloner a EC pren

el seu nom drsquoun joc que Correas explica al seu Vocabulario de refranes y frases

proverbiales (1627) laquoEs juego en que se dan sentados en corro a la lumbre un palito

encendido en brasa un cabo en que se sopla y llaacutemanle los nintildeos el lsquoSopla vivo te lo doyrsquo

y tiene su pena en cuya mano se apagaraquo Frenk va catalogar fins a tres versions diferents

que apareixen a diverses obres del segle XVI i del XVII des de la Comedia Seraphina

(Valegravencia 1527) el mateix EC de Milaacute fins a drsquoaltres com les Sentencias de Luis Galindo

o els Proverbios glosados de Sebastiaacuten de Horozco219 La composicioacute drsquoEC manteacute la

mateixa estructura i temagravetica que la recollida per Castillo al CG obra drsquoAntonio Velasco

(que ja havia estat protagonista drsquouna composicioacute poegravetica anterior 220 ) Totes dues

traspassen el joc infantil per fer una lloanccedila-joc de les dames de la virreina Germana de

Foix Fa referegravencia a unes dames diferents perograve segurament homogravenimes a dames

valencianes conegudes en cada moment histograveric

219 Pedrosa (2013167-181) 220 A les Preguntas y respuestas dels folis S1r-S2v

239

511 POESIA DrsquoORIGEN ITALIAgrave ELS SONETS

En relacioacute a les estrofes drsquoorigen italiagrave221 que apareixen a El cortesano cal destacar el

gran nombre de sonets que hi trobem un total de 43 sonets 2 sonets a la 2a jornada (F1r

F5v i G3r) 2 a la 3a jornada (H8r i I6r) i 39 a la 6a jornada (una llarga tirada dels folis

V3v fins a X3v una altra de X6r fins a Y3v i el sonet final del diagraveleg a C1r)

Lrsquoestructura externa del sonets eacutes forccedila homogegravenia mantenen la rima consonant el tipus

petrarquista meacutes generalitzat (ABBA ABBA CDE CDE) Els sonets de Milagrave conserven

una estructura externa molt lligada al metre decasiacutelmiddotlab catalagrave amb la pausa interna

ausiasmarquiana despreacutes de la 4a siacutelmiddotlaba accentuada perograve alhora participa de la liacuterica de

canccediloner sobretot per la seva connivegravencia amb el conceptisme i lrsquoagudesa Per tant

srsquoallunya radicalment de lrsquoestil petrarquista que havien volgut introduir els poetes Joan

Boscagrave i Garcilaso de la Vega Eacutes a dir els sonets drsquoEC esdevenen unes peces amb motlle

italianitzant un sonet ldquoa la manera catalanardquo perograve amb una temagravetica que srsquoadscriu a la

poesia de canccediloner tant pel contingut com pels recursos retograverics emprats

Els recursos utilitzats per dotar als sonets de la suficient agudesa en sintonia amb la resta

de lrsquoobra soacuten lrsquoannominatio la repeticioacute drsquoun cos legravexic amb algunes variacions fograveniques

provoca el canvi de significat de les paraules i lrsquoambiguumlitat i agudesa del missatge que es

vol transmetre i lrsquoantiacutetesi (marcats en negreta als sonets) Aquests recursos soacuten elements

importants que aconsegueixen transmetre o intensificar els temes principals drsquoaquestes

composicions amb gust de liacuterica de canccediloner A continuacioacute ofereixo un petit tast

drsquoaquestes estrofes

bull La passioacute amorosa del jo liacuteric

Allaacute me voy a do el amor me guiacutea

soy como aquel que va en su pensamiento

que estaacute muy fuera del conocimiento

sino de aquel que staacute en su fantasiacutea

221 Tambeacute cal destacar la segraverie de tercets entre ldquoun galaacuten y una damardquo als folis g1r-v

240

Pensando en vos iquestquieacuten ha de star en siacute

que por idea en vos no se transforme

Estoy sin vos y en vos tanto conforme

que voy conmigo y nunca voy en miacute

Ni pie ni mano la boca ni el ojo

no mandan ya pues tal Sentildeora reina

reina es en miacute tan absoluta reina

que en miacute es placer aquello que es enojo

O bien o mal avenga como quiera

vos sola sois mi voluntad postrera (V7r)

________________________________

El marear que el mar de amor nos hace

es muy peor que el mar que se navega

El mar de amor muy maacutes veces reniega

y mueve maacutes pues con placer desplace

iexclDesplaacutecenos con lo que maacutes nos place

Con el mirar que nos contenta y ciega

y este placer a mucha gente niega

que en tierra y mar amor hace y deshace

Digaacutemosle del mar suyo almirante

y es el marqueacutes de libertad perdida

duque tambieacuten de voluntad humana

conde de paz si no reina levante

y rey del fin si reina sin medida

que amor es rey do voluntades gana (Y3r)

241

bull El menyspreu o no correspondegravencia de la dama

Espejo sois de amor desamorado

para quien es a vos muy enojoso

Miacuterase en vos y no se vee hermoso

que feo staacute un rostro desdentildeado

Y el que seraacute muy hecho a vuestro grado

pareceraacute Narciso glorioso

que gentil es un feo venturoso

y no es gentil quien es desventurado

Tal os mireacute cual quedoacute por memoria

un Lucifer muy desfavorecido

vos un Luzbel de muy gran hermosura

Yo soy Luzmal caiacutedo de la gloria

pues deseeacute ser yo con vos unido

que pena da lo que desmesura (X8v)

________________________________

A todo el mundo doy de mi descargo

del bien que os quiero y mal que me quereacuteis

Ya veis Sentildeora lo que vos haceacuteis

que de mi muerte tengaacuteis tanto cargo

Diraacuten de vos que fuiste matadora

y vos direacuteis que yo mismo me he muerto

Diraacute el amor en tal caso lo cierto

que en vos estaba ser remediadora

Seacute que direacuteis que no puedo haber medio

entre mi mal y vuestra gran bondad

Todos diraacuten que en vuestra piedad

242

estaba el bien de todo mi remedio

Que siendo siempre tanto valerosa

la piedad en vos no es viciosa (V7v)

bull Els sofriments que provoca aquesta situacioacute en el jo liacuteric

De bien y mal mi vida se sostiene

porque el vivir se vaya conservando

con solo el bien no va el saber reinando

pues no es pesar el mal que de vos viene

iexclAmor amor pues mandas que yo pene

sostieacuteneme que muero deseando

No vea yo que vas de miacute burlando

que en posta voy que vas de miacute burlando

Corro al morir y muerte no me quiere

cansado stoy y siento gran descanso

Quiero llorar y voy de miacute riendo

Seacute que diraacute quien tal por vos se viere

-Fiero leoacuten amor le vuelve manso

que gran amor de sombras va temiendo (V6r)

________________________________

Sintiendo voy de amor gran agoniacutea

la cara traigo de color de tierra

ya viene por llevarme quien entierra

que ya murioacute del todo mi alegriacutea

Maacutetola vuesta grande guerreriacutea

que siempre me habeacuteis hecho cruel guerra

243

vencieacutendole en el llano y en la cierra222

que son mi corazoacuten y fantasiacutea

Vos me habeacuteis hecho el corazoacuten muy llano

que guerra del amor lo allana todo

y allanaraacute la cierra maacutes subida

Ganaacutestesme el castillo y castellano

mi entendimiento con mi leal modo

que muy alto subir da gran caiacuteda (X2r)

Tots els sonets soacuten descrits a traveacutes de togravepics metafograverics (translatio) propis de la poesia

de canccediloner i hereus de la liacuterica trobadoresca lrsquoamor com a malaltia foc drsquoamor la

descripcioacute de la dama mitjanccedilant metagravefores florals o elements aiumlllats del seu fiacutesic entre

drsquoaltres

La insercioacute dels sonets en la ficcioacute dialogravegica es produeix a traveacutes dels mateixos

mecanismes que apareixen en altres subgegraveneres inclosos en el diagraveleg (com la facegravecia) en

aquest cas destaca que el personatge Lluiacutes del Milagrave eacutes qui canta o recita els sonets

aconsegueix aixiacute presentar-se com el poeta-muacutesic meacutes hagravebil i rellevant de la galeria de

cortesans del moacuten fictici drsquoEC En tot cas cal indicar que les indicacions del narrador

sobre la manera com el personatge enuncia els sonets a la ficcioacute dialogravegica soacuten diverses223

222 Apareix escrit com a lsquocierrarsquo Entenc que malgrat la grafia c progravepia potser drsquoun editor catalanoparlant per referir-se a lsquosierrarsquo 223 Colella (2015) sembla quedar atrapat en la progravepia ficcioacute dialogravegica de lrsquoobra quan intenta esbrinar quin tipus de melodia utilitzava el muacutesic mitjanccedilant indicacions o intervencions dels diferents personatges laquoHemos de concluir que las actuaciones de Milaacuten teniacutean carencias no directamente relacionadas con sus habilidades que son indudables maacutes bien con la praacutectica generalizada de aquel tiempo de acompantildear sonetos romances y coplas utilizando esquemas armoacutenicos-meloacutedicos fijos y preconcebidos [hellip] De hecho las melodiacuteas cantadasrecitadas y acompantildeadas de vihuela que se desarrollan en El Cortesano no se sustentan en ninguacuten soporte de notacioacuten escrito y no son parte de un trayectoria compositiva premeditadaraquo Considero perilloacutes prendre de nou el text ficcional com a font histograverica per documentar aspectes de la vida cortesana de lrsquoegravepoca

244

srsquoenuncien o es canten Veiem els verbs introductors a la reproduccioacute dels sonets al diagraveleg

(marcats en negreta al text) que a la 2a i 3a jornada no fan cap referegravencia a lrsquoaccioacute de

cantar les composicions

Dice Joan Fernaacutendez -Don Luis Milaacuten vos deciacutes en el presente soneto vuestro estos

versos que dicen (F1r)

Y con esta seguridad el soneto salioacute diciendo (F5r)

Rogaron a don Luis Milaacuten que sacase otro soneto y fue tan bueno para desenojar a

Joan Fernaacutendez que no sin razoacuten dijo -El soneto me cata (G3r)

Y oigan el soneto (H8r)

Fins a la 6ordmjornada no hi ha cap referegravencia a lrsquoaccioacute de cantar-los tal i com podem veure a

la introduccioacute corresponent aquesta eacutes lrsquouacutenica explicitacioacute de lrsquoaccioacute de cantar

Las damas de la Reina vinieron que la sentildeora dontildea Leonor Guaacutelvez que es guioacuten de

la gala habloacute a voluntad de todas y dijo -Ya que en jubileo de muacutesica nos hallamos

pues por jubileo se deja oiacuter Luis Milaacuten las damas quieren mostrar [hellip] Como

veremos en vos que hoy os dejareacuteis mandar de las damas en darles cuanto os pediraacuten

Ya la primera quiero ser yo que os mando me canteacuteis sonetos vuestros [hellip]

Dijo el Duque -[hellip] Es tan cortesano el corto hablar que (Vorria sense parlar esser

inteso) Y no le estorbemos el buen mandamiento que le han hecho que cante sus

sonetos

Respondioacute don Luis Milaacuten -La mejor respuesta que se puede dar laquoobedecer a buen

mandarraquo

Y empezoacute a cantar este soneto 47 (V2v-V3v)

Dijo don Luis Milaacuten -Burla burlando el Joan dijo verdades que burlas no son

maldades avisando Y pues ya no he de cantar sino contar los sonetos bien podremos

discantar los sonsonetos Y comiencen a templar que bien hay que discantar en mi

soneto 47 (C6r)

245

Nomeacutes hi ha una referegravencia a Petrarca al diagraveleg en aquest cas per part de Francesc

Fenollet que utilitza els primers versos drsquoun sonet de lrsquoitaliagrave transformant-los en una

resposta forccedila picant ben allunyada del sentit petrarquesc del poema laquoDon Francisco le

respondioacute [hellip]-Que yo maacutes le direacute vicio que voluntad verdadera la que tuvo Aniacutebal a la

ramera que le detuvo en Canas cuando no siguioacute la victoria de la batalla que vencioacute a los

romanos Que pudiera entrarse por Roma como por su casa seguacuten dice Petrarca en este

soneto Vince Annibal amp non sepe usar poiraquo (5a jornada R2v)224 Tot plegat potser ens

indica el tipus de lectura antipetrarquesca que feien els nostres personatges del poeta del

Canccediloner al segle XVI

A bell mig de la 6a jornada del diagraveleg entre els dos passatges que presenten la

mostra meacutes extensa de sonets a lrsquoobra trobem un text que preteacuten teoritzar sobre la

manera de compondre sonets

Dijo el Duque -Don Luis Milaacuten si os cansaacuteis de cantar nos os canseacuteis de contar

maacutes sonetos que no son para cansar los graciosos sonsonetos

Dijo don Diego Ladroacuten -Y decidnos la razoacuten como quedaraacute un soneto para que

sea perfecto

Iacutetem don Francisco dijo -Por quitar un dijo dijo de perversos pareceres que

juzgan sus placeres decidnos lo que sabeacuteis de los sonetos que haceacuteis

Joan Fernaacutendez se rioacute y diacutejoles -Aquiacute stoy yo que lo direacute Ellos han de ir muy

derechos que no puedan cojear porque el morisco Alatar no los vea ir

contrechos

Iacutetem mas han de mostrar el sol que steacute nublado que no vayan a buscar lo

presente y lo pasado de la razoacuten que nublados muchos son

Iacutetem mas han de tener que si querraacuten dellos coger frutos para alguna dama que

no sean todo rama que enramadas son de fiestas de verano los que son pajar sin

grano

Item mas no queden friacuteos que si dicen desvariacuteos en los modos del hablar

guaacuterdense de no topar con don Artal

Dijo don Luys Milaacuten -Burla burlando el Joan dijo verdades que burlas no son

maldades avisando Y pues ya no he de cantar sino contar los sonetos bien

224 Destaco el sonet del Marquegraves de Santillana adreccedilat al rei Joan II laquoVencioacute Aniacutebal al conflicto de Canasraquo tal i com indica Peacuterez Priego (2013)

246

podremos discantar los sonsonetos Y comience a templar que bien hay que

discantar en mi SONETO 4middot7raquo (X6r-v)

El text srsquoinsereix en una conversa entre els personatges meacutes importants del diagraveleg srsquoinicia

amb la intervencioacute del Duc adreccedilada a Lluiacutes del Milagrave i en formen part els quatre

protagonistes Diacutedac Lladroacute eacutes qui formula la peticioacute a Lluiacutes del Milagrave confirmada per

Francesc Fenollet perograve li respondragrave Joan Ferrandis drsquoHeregravedia Lluiacutes del Milagrave confirma la

teoria de Ferrandis i continua dient els sonets de la segona tirada per tal que despreacutes

puguin glossar-los (laquobien podremos discantar los sonsonetosraquo)

Quatre aspectes demana Ferrandis a un bon sonet i ho formula mitjanccedilant breus

afirmacions introduiumldes pel llatinisme iacutetem que adquireixen un cert regust de

reglamentacioacute El primer la perfeccioacute megravetrica (laquoEllos han de ir muy derechos que no

puedan cojearraquo) el segon la claredat (laquoHan de mostar el sol que no steacute nublado que no

vayan a buscar lo presente y lo pasado de la razoacuten que nublados muchos sonraquo) el tercer

lrsquoessencialitat del contigut atesa la seva brevetat (laquoQue no sean todo rama que enramadas

son de fiestas de verano los que son pajar sin granoraquo) i la quarta lrsquoagudesa o gragravecia

(laquoMas no queden friacuteosraquo) De fet els sonets de Milagrave responen perfectament a aquests

requeriments i potser tambeacute al gust poegravetic cortesagrave del moment

247

CAPIacuteTOL 6 ESCENIFICACIONS TEATRALS UNA MANERA DE DIVERTIR-SE A

LA CORT

61 REPRESENTACIONS TEATRALS A EL CORTESANO

El diagraveleg valenciagrave incorpora un significatiu nombre de narracions drsquoespectacles que

passen a formar part de la ficcioacute literagraveria i srsquoinsereixen en el context de la festa Soacuten textos

que podem agrupar sota el criteri genegraveric drsquoespectacles perquegrave contenen elements que els

apropen al gegravenere teatral225 perograve sempre es reporten a traveacutes de la veu narrativa del

diagraveleg tot mostrant els veritables protagonistes i espectadors de les representacions

escegraveniques Identifico les seguumlents peces o representacions a EC

1 Farsa dels cavallers de Sant Joan (3a jornada I4r- M1v)

2 Munteria dels cavallers i dames troians

22 Anunci (3a jornada N3v-4a jornada N4v-N8v)

23 Munteria dels cavallers i dames troians (4a jornada N8v-Q2r)

3 La Festa de Maig

32 Cartell i desafiament narracioacute de lrsquoaventura a la muntanya Ida i el cartell de

Miraflor de Milagrave (final 3a jornada M4v-N1v)

33 Anunci de la Festa de Maig (6a jornada Z5r)

34 Torneig Festa de Maig (6a jornada Z6r- a7v)

4 Mascarada de grecs i troians

42 Anunci (4a jornada N8v-Q1r)

43 Mascarada (6a jornada e2r-f5r)

225 Asensio (197433) laquoTales espectaacuteculos conteniacutean en germen una pieza teatral una sucesioacuten de cuadros plaacutesticos con ilustraciones poeacuteticas y musicales o un posible drama con ritmo y movimiento orgaacutenicoraquo

248

62 FARSA DELS CAVALLERS DE SANT JOAN (3a jornada I4r-M1r)

El terme farsa conteacute diferents accepcions en relacioacute a lrsquoegravepoca i al paiacutes tot i que Huerta

Calvo 226 constata que el valor del terme utilitzat a la produccioacute de la Peniacutensula eacutes

sensiblement diferent a la de Franccedila o Itagravelia Sovint la paraula es referia a lrsquoobra dramagravetica

representada al final del sopar davant dels comensals (amb un significat molt semblant al

de lrsquoentremegraves) Disposem de les primeres documentacions literagraveries de lrsquouacutes del terme de

comenccedilaments del segle XVI a traveacutes dels tiacutetols de diferents obres i a partir drsquoaquesta

produccioacute descobrim tambeacute un dels elements que identifiquen la farsa que eacutes la irrupcioacute

de personatges nobiliaris o cortesans Uns altres estudis han fet referegravencia a dues

accepcions una de meacutes genegraverica que es referia a tot tipus de representacioacute 227

especialment relacionada amb la produccioacute literagraveria de Castella i una altra meacutes especiacutefica

que defineix la farsa dins un ampli espai drsquoindefinicioacute entre lsquoautorsquo i comegravedia amb una

importagravencia rellevant dels elements cogravemics i burlescos228 Diacuteez-Borque229 caracteritza una

segraverie de farses que tenen com a nexe drsquounioacute temagravetica la base drsquoun esdeveniment histograveric

poliacutetic-militar i hi destaca la del Milagrave conjuntament amb la drsquoHernaacuten Loacutepez de Yanguas

(1470-1540) anomenada Farsa [hellip] sobre la felice nueva de la concordia y la pazhellip i la

de Francisco de la Cueva i Silva (1550-1621) Farsa del obispo D Gonzalo (1587) De

fet Hart230 es refereix a una caracteriacutestica drsquoaquest text en considerar-lo magravescara com a

una invencioacute construiumlda sobre una frontissa que segons ell podria ser la lloanccedila

enigmagravetica del Duc entre drsquoaltres231 En tot cas cal destacar que els mateixos personatges

del diagraveleg juguen amb les dues accepcions de la paraula farsa la genegraverica en referir-se a

una representacioacute en el marc drsquouna festa

Y estaacuten esperando una farsa que si verdad es lo que me han dicho no puede ser sino

muy ecelente por ser de don Luis Milaacuten [hellip] Vamos que a tal fiesta ya tardamos

porque alleguemos con tiempo para aguardar al Duque y a la Reina (I4v)

226 Huerta Calvo (2003309) 227 Peacuterez Priego (2005137) Garciacutea-Bermejo (2008 53) 228 Diacuteez Borque (198739) 229 Diacuteez-Borque (198743) 230 Hart (1982) 231 Loacutepez Alemany (2002) Tambeacute desenvolupa la idea que Lluiacutes del Milagrave preteacuten en aquest text no tan sols lloar o entretenir al Duc que Loacutepez considera mecenes sinoacute tambeacute posar de manifest la veritable condicioacute reial vinculada al regne de Nagravepols

249

I la de caire meacutes cogravemica quan Francesc Fenollet juga amb lrsquoambiguumlitat del terme fent

referegravencia a la farsa en sentit burlesc

Dijo don Francisco -Yo voy por la farsa para atajar la que hacen don Diego y Joan

Fernaacutendez Y no seraacute menester que ya me parece que entran Todo el mundo steacute atento

y sin mucho reiacuter que Domiramucho que es el Milaacuten si reiacutemos demasiado nos ternaacute

por hombres de farsa y burlaraacute de nuestras risadas con aquello que dice (Un reiacuter

demasiado juzgan por muy alocado) (K2r)

La representacioacute de la Farsa dels cavallers de sant Joan eacutes molt esperada pels

personatges del diagraveleg ja que en diferents moments de la 3a jornada els personatges fan

referegravencia a la seva futura realitzacioacute Cal destacar el primer anunci de Diacutedac Lladroacute a

casa de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia on hi ha una visita de dames esperant la farsa

Dijo don Diego -Yo quiero departir estos motes para que mejor acabemos el diacutea

Vamos a casa de Joan Fernaacutendez que hay una visita de damas y son dontildea Menciacutea y

dontildea Luisa y dontildea Violante y dontildea Castellana cuatro strellas Y estaacuten esperando una

farsa que si verdad es lo que me han dicho no puede ser sino muy ecelente por ser de

don Luis Milaacuten Y entretanto que no viene sacaraacute un soneto quien tan bien nos provee

dellos Vamos que a tal fiesta ya tardamos porque alleguemos con tiempo para

aguardar al Duque y a la Reina que vienen a favorecer la fiesta de la sentildeora dontildea

Jeroacutenima (I4v)

Dijo don Luis -Pues asiacute mandaacuteis que sea yo lo hareacute iexclPaje Ireacuteis a la sentildeora dontildea

Jeroacutenima y decidle que estos caballeros y yo besamos las manos de su merced y de las

otras sentildeoras y les suplicamos nos den licencia para visitarlas que no la haremos

sino de su mano Aunque la dariacutea la fiesta que se haraacuten Joan Fernaacutendez y su merced

Volvioacute el paje con la respuesta y dijo -Sentildeores las damas dicen que agora seraacute fiesta

por venir tales caballeros a ella y que suban de manera que no abajen (I5r)

Posteriorment el mateix Diacutedac Lladroacute proposa un canvi de lloc i drsquoamfitrions al Duc i a la

Virreina Germana

Dijo don Diego -Sentildeoras mudar de bien en mejor es gran cordura si parece a

vuestras mercedes vamos al Real y presentemos al Duque y a la Reina la farsa Y

nosotros haremos otra con sus damas porque sepan nuestro palacio ser tan bueno

250

como el suyo Respondioacute la sentildeora dontildea Menciacutea -Sentildeor don Diego yo soy de su

parecer (Que tan bueno es mudar de bien en mejor como es malo de mal en peor)

(I7r-v)

Lluny de trobar explicacions a la decisioacute fictiacutecia de canviar el lloc de la representacioacute de

la farsa voldria destacar alguns elements que ens fan relacionar aquests textos amb el

segon prograveleg i la representacioacute de La vesita de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia tal i com apareix

al manuscrit 2050 de la BC (1555) Destaquem les referegravencies que els personatges drsquoEC

fan a la representacioacute de la farsa a casa de Joan Fernagravendez i Jerogravenima Beneito i lrsquoalmiddotlusioacute a

una visita de dames que hi hauragrave ens remeten directament al text copiat el 1555 i referida

a les introduccions corresponents

La farsa de don Joan Fernaacutendez de Heredia llamada La vesita porque trata el orden

que se tiene en visitarse las damas de Valencia y es de notar que la hizo en vida de la

reina Germana siendo casada con el Marqueacutes de Brandanburg y despueacutes a ruegos

del duque de Calabria cuando se casoacute con la marquesa Cenete para representarla

antildeadioacute este diaacutelogo primero en el cual son interlocutores el mesmo don Joan y su

mujer dontildea Jeroacutenima (f149)

Comienza la farsa en la cual son interlocutores cinco damas y cinco caballeros un rey

de armas y una duentildea y una moza los nombres de los cuales son estos primeramente

dontildea Jeroacutenima que es la sentildeora de la casa una duentildea suya llamada Guzmana y una

moza [llamada] Catalina un cleacuterigo mosseacuten Joan que viene a decir La vesita dontildea

Mariacutea que es la que lo enviacutea y otras dos damas que vernaacuten con ella y cuatro

caballeros los nombres de los que cuales son don Joan don Francisco don Pedro

don Miquel dontildea Beatriz y dontildea Catalina despueacutes viene un portugueacutes que trae a dontildea

Aacutengela y el postrero es un rey de armas (f156)

Cal considerar que tenim actualment diferents documents que reporten el text de LV i

els seus progravelegs com va descriure Solervicens (1999)

a El manuscrit 2621 de la Biblioteca Nacional de Madrid del segle XVI que

conteacute nomeacutes el prograveleg de 1524-25 de 32 versos

b El manuscrit 2050 de la Biblioteca de Catalunya copiat el 1555 que

srsquoinicia amb el segon prograveleg redactat lrsquoany 1541 amb motiu de les segones

noces del Duc amb Mencia de Mendoza de 271vv

251

c Lrsquoedicioacute priacutenceps Las obras de don Joan Fernaacutendez de Heredia asiacute

temporales como espirituales Joan Mei Valegravencia 1562 on apareix en

primer lloc la introduccioacute de 1524-25 i en apegravendix la segona

En tot cas cal remarcar que existeix una significativa diferegravencia entre el segon prograveleg del

manuscrit catalagrave i el de lrsquoedicioacute priacutenceps el nom de la senyora de la casa Si en el primer

eacutes na Jerogravenima en el segon tan sols eacutes la Senyora Aixograve ens fa pensar que les referegravencies

drsquoEC a la representacioacute de la farsa aprofitant una visita de dames a la casa de Jerogravenima

Beneito tenen com a referegravencia un cop meacutes el manuscrit del 1555 Si considerem que els

noms dels personatges correspondrien als mateixos cortesans que representaven la farsa

podem afirmar que la referegravencia drsquoEC als paragravegrafs indicats seria aquest segon prograveleg de

la representacioacute del 1541 tal i com tambeacute ho ha estat en Proceacutes de burles del manuscrit

de la BC

Francesc Fenollet eacutes el personatge que anuncia la immediata escenificacioacute de la farsa

solmiddotlicitant el silenci dels espectadors

Dijo don Francisco -Yo voy por la farsa para atajar la que hacen don Diego y Joan

Fernaacutendez Y no seraacute menester que ya me parece que entran iexclTodo el mundo steacute

atento y sin mucho reiacuter Que Donmiramucho que es el Milaacuten si reiacutemos demasiado nos

ternaacute por hombres de farsa y burlaraacute de nuestras risadas con aquello que dice (Un

reiacuter demasiado juzgan por muy alocado) Guardemos pues la auctoridad y verguumlenza

que donde se pierde tarde se cobra y callemos que ya comienzan (K2r)

Tot seguit el capitagrave de les galeres de lrsquoorde de Sant Joan arriba al Reial i es presenta

davant el Duc Fa vint dies que ha sortit de Malta Explica al Duc que durant el camiacute la

nau anomenada lsquoLa Capitanarsquo on viatjaven set cavallers i ell mateix ha topat amb una

roca i posteriorment en embarcar-se en un bergantiacute han patit els capricis del canvi de

vents (laquoLa fortuna ya pasada fletamos un bergantiacuten y embarcaacutemosnos a fin para hacer

esta jornada Mediodiacutea no pasoacute que acudioacute griego y levante y en un punto nos echoacute que

suentildeo me parecioacute ser tan presto en Alicanteraquo K2v) El Duc i els set comanadors estan

enamorats drsquounes dames que han drsquoarribar en tres galeres i aixiacute ho expressen en diferents

intervencions individuals (K3r-K4v) com a excelmiddotlents cavallers enamorats Eacutes per aixograve

que el Capitagrave solmiddotlicita permiacutes al Duc per tal drsquoenviar Gilot i Joan de Sevilla als patges i

comprovar aixiacute on es troben El Duc els envia i quan tornen els comuniquen que les naus

252

han estat segrestades pels turcs i que soacuten a Degravenia (K5v) Els cavallers es disposen a lluitar

per alliberar les seves dames dels turcs i aixiacute ho expressen cadascun drsquoells (K5v-K7r)

Posteriorment teacute lloc el combat per rescatar cadascuna de les dames gregues que es

presenta al text amb una doble intervencioacute de cada comanador una adreccedilada al turc tot

representant la lluita i una altra adreccedilant-se a la dama i tot seguit amb una resposta de

cadascuna de les dames (K7r-L2r) Un cop venccediluts els turcs hi ha un diagraveleg entre cada

parella de cavaller i de dama (laquoY requieacutebranse los comendadores con sus damasraquo)

mitjanccedilant intervencions de caire poegravetic (L2r-L4r) i cants (L4r-L8r) Finalitza lrsquoespectacle

amb un ball de turcs i un torneig a peu per tal que aconsegueixin la llibertat i el seu retorn

a Turquia (L8r-L8v) Finalment el Capitagrave demana al Duc permiacutes per tornar a Malta

621 ANAgraveLISI DELS ELEMENTS QUE CONFIGUREN LA FARSA

Es distingeixen diferents nivells narratius en la Farsa que justifiquen no tant el seu

caragravecter de text teatral com de narracioacute de la seva escenificacioacute dins de la ficcioacute

narrativa

El primer eacutes el nivell de lrsquoenunciacioacute dialogravegica que es caracteritza perquegrave manteacute el

temps narratiu principal (present) els verbs introductors en els diagravelegs i alguna breu

narracioacute de les accions meacutes significatives dels personatges Les intervencions drsquoaquest

nivell indiquen els moments significatius de la narracioacute que introdueixen una nova

sequumlegravencia i els resums ragravepids drsquouna accioacute o de les intervencions dels personatges Soacuten

cinc els moments que actuen com a element-frontissa de lrsquoestructura de la farsa El

primer moment coincideix amb el comenccedilament de lrsquoobra laquoEl Capitaacuten de las galeras

de la religioacuten de sanct Joan comienza y diceraquo (K2r) El segon moment eacutes el retorn dels

patges amb la bona nova drsquohaver trobat les naus turques laquoVuelven Joan de Sevilla y

Gilot y dicen que una armada de turcos han tomado las tres galeras y estaacuten en Deacutenia y

dice el Capitaacutenhellipraquo (K5v) El tercer narra lrsquoarribada dels turcs de la magrave del Capitagrave per

tal de representar el combat per conquerir les dames laquoVa el Capitaacuten y viene con los

turcos con quien han de combatir los Comendadores uno a uno para lo que vereacuteis y

diceraquo (K7r) Hi destaca el verb lsquovereacuteisrsquo que sembla indicar un altre nivell narratiu eacutes a

dir aquell que connecta el narrador amb el seu potencial lector El quart moment

anuncia que els turcs han estat venccediluts laquoQuedan vencidos los Turcos y cativos y

253

requieacutebranse los comendadores con sus damasraquo (L2r) El cinquegrave coincideix amb el

moment final laquoAcabado el torneo se acaba la farsa con esta coplaraquo (L8v) En relacioacute

als resums ragravepids de les accions cal destacat que les intervencions de cadascun del

personatges soacuten principalment dels comanadors i de les dames perograve no dels turcs que

esdevenen personatges mut232 Les expressions es repeteixen laquoDijo otro comendadorraquo

laquoDice a su damaraquo laquoPelea otro comendador y diceraquo laquoRespoacutendele su damaraquo laquoVence al

turco y cobra su dama griega y diacuteceleraquo laquoCobra su dama y diacuteceleraquo laquoGana en el

combate a su dama y diacuteceleraquo laquoCanta otro caballeroraquo etc

El segon nivell narratiu eacutes el de la progravepia farsa constituiumlt per les intervencions dels

mateixos personatges on diferenciem entre narracions de fets i diagraveleg totes elles en

vers Eacutes per aixograve que cal tenir en compte tambeacute les estrofes utilitzades en cada cas Les

narracions de fets meacutes significatives o que marquen un canvi drsquoactivitat apareixen

mitjanccedilant la intervencioacute del Capitagrave Per exemple a L4r

El Capitaacuten

iexclEa ya sentildeores ea

iexclVamos vamos a danzar

Porque yo quiero storbar

con danzar esta pelea

Sea trisca233 si querraacuten

y cantemos en la fiesta

y las damas callaraacuten

y callando mostraraacuten

que el callar dan por respuesta

232 Mas (198365) destacava ja el paper mut dels turcs en aquesta farsa laquoLes Turcs ont dans cette farce un rocircle muet Ils sont quelque sort des figurants destineacutes agrave eacutetre vaincus par les vaiumlllants chevaliers de Malte Ils nrsquoappareissent que dans les propos des chreacutetiens et il est difficile drsquoignorer leur preacutesence le mot Turc revient agrave chaque reacutepliqueraquo 233 Al Tesoro de la lengua castellana de Covarrubias (55) laquoTrisca El ruido que hace con los pies quando se pisa alguna cosa que se quebrante como caacutescaras de nuezes avellanas o otras caacutescaras o pedaccedilos de vasos quebrados diacutexose del sonido o del nombre griego τρισmicrooacuteς trismos stridor Ser una cosa tan delicada que facilissimamente se quiebra como es una pieccedila de vidrio dezimos estar en un tris por el sonido que haze quebraacutendoseraquo

254

La farsa articula la seva escenificacioacute en les diferents sequumlegravencies En elles predomina

lrsquouacutes de la paraula en unes intervencions que srsquoadapten a formes megravetriques diferents En

funcioacute drsquoaquest criteri podem diferenciar cinc sequumlegravencies diferents

1 La primera folis K2v-K7r on predomina lrsquouacutes drsquoestrofes de 9 versos octosilmiddotlagravebics

amb rima consonant (abba cdccd) i que presenta lrsquoarribada del Capitagrave amb els set

comanadors la presentacioacute davant el Duc i lrsquoenviament i el retorn dels patges

Cada estrofa eacutes una de les intervencions dels comanadors o del Duc

2 La segona sequumlegravencia K7r-L2r narra el combat verbal de cada comanador amb el

un turc per tal drsquoalliberar la seva dama Srsquohi manteacute lrsquoestrofa de 9 versos

octosilmiddotlagravebics perograve cal tenir en compte algunes observacions Les intervencions

que presenten les paraules dels comanadors lluitant amb el turc (laquoPelea otro

comendadorraquo) mantenen lrsquoestrofa de 9 versos octosilmiddotlagravebics amb la rima consonant

indicada Per exemple a K5v

Dijo otro comendador

Caballeros de sanct Joan

oigan todos este mote

iexclA las armas moriscote

que bien menester seraacuten

Por armas quiero mi dama

del Turco que la tuviere

que ganarla por la fama

es mejor que por la cama

vengame lo que viniere

Posteriorment representen les paraules del comanador adreccedilant-se a cada dama

(laquoDice a su damaraquo) i les de cada dama responent al corresponent cavaller (laquoSu

dama responderaquo) Lrsquoestrofa eacutes de 9 versos 4 versos per a la primera intervencioacute

del comanador i 5 versos per a la segona intervencioacute de la dama A manera

drsquoexemple K8v

255

Dice a su dama

Vuestra es esta mi victoria

vos Sentildeora la vencistes

pues que siempre lo tuvistes

de vencer en mi memoria

Su dama responde

Caballero vuestra es

nunca vos sereacuteis vencido

de valiente y muy corteacutes

porque muy tarde vereacutes

cortesano ser perdido

3 La tercera sequumlegravencia L2r-L4r destaca per les intervencions de cada cavaller i les

de la corresponent dama rescatada De L2r-L3r hi ha quatre intervencions

comanador-dama i es manteacute un esquema estrogravefic similar al punt anterior lrsquoestrofa

de 4 versos per a cada comanador i de 5 versos per a cada dama Posteriorment de

L3r-L4r trobem 6 intervencions dobles cavaller-dama i una darrera capitagrave-dama on

es trenca la regularitat observada fins aquiacute per estrofes de 2 3 4 i 5 versos

octosilmiddotlagravebics i rima consonant tot i que torna a reaparegraveixer lrsquoestructura 4 + 5 en

les dues intervencions cavaller-cavaller o cavaller-dama Cal destacar que aquesta

sequumlegravencia presenta major variabilitat Veiem una mostra drsquoaquestes estrofes L3rv

Caballero

Turcos requiebros diriacutean

turcos tan enamorados

Dama

No merecen ser burlados

pues que tanto nos queriacutean

Caballero

Celos querriacutea tener

si licencia me dais

Dama

Bien los habeacuteis menester

pues mostraacuteis menor querer

de lo que sentildeor mostraacuteis

256

Caballero

Sentildeora iquestqueacute le presentoacute

el Turco su servidor

Dama

Lo que pudo y buen amor

pues con obras lo mostroacute

lrsquoarco234 y flechas que traiacutea

en mis manos todo staba

4 La quarta i darrera sequumlegravencia L3v-L8v presenta les intervencions dels

personatges cantant sota lrsquoesquema Canta el caballero y Respuesta de la dama

amb un total de 8 doblets Per tant lrsquoestrofa utilitzada eacutes la de la canccediloacute una tornada

(en aquest cas estrofes de 2 3 i 4 versos o quarteta) + una segona quarteta + estrofa

similar a la tornada que repeteix les seves mateixes rimes Vegem-ne alguns

exemples del foli L5v

Canta otro caballero

iexclCuaacutento maacutes y maacutes os miro

maacutes sospiro

Tanto tengo que mirar

en su gesto muy hermoso

que me hace sospirar

pues no soy su venturoso

Si me quiero retirar

de miraros como os miro

maacutes sospiro

Respuesta de la dama

Si os creyese cantariacutea

iexclSospirantes Baldoinos

las cosas que yo maacutes querriacutea

No tengo mucha razoacuten

de cantar este cantar

pues que vuestro sospirar

234 No regularitzo la grafia per facilitar-ne el cogravemput silmiddotlagravebic

257

muy falsos sospiros son

Si no os correacuteis cantariacutea

iexclSospirastes Baldoinos

las cosas que yo maacutes querriacutea

Aixiacute doncs cal destacar que les estrofes utilitzades soacuten les caracteriacutestiques de la liacuterica

de canccediloner tal i com ha estat estudiada a partir del Cancionero General drsquoHernado

del Castillo (Valegravencia 1511)235 Es poden identificar els poemes breus drsquouna sola

estrofa o esparses en aquest cas els de 9 versos que permeten el lluiumlment del poeta a

lrsquohora de demostrar la seva agudesa mitjanccedilant la condensacioacute drsquoun pensament

enginyoacutes el qual ha de ser expressat en pocs versos Tambeacute en trobem drsquoaltres de gran

significacioacute com la canccediloacute cortesana poema amb una estructura estrogravefica tripartita que

comenccedila amb una quarteta (en castellagrave redondilla) generalment perograve tambeacute amb una

quinteta o una estrofa de 3 versos i amb una altra quarteta finalitzant amb una estrofa

semblant a la primera i repetint les seves rimes (tornada o vuelta)

Dins de lrsquoestructura de la farsa podem intuir diferents jocs escegravenics propis de les festes

cortesanes de la primera meitat del sXVI com soacuten el torneig i els elements vinculats

amb la tradicioacute escegravenica dels momos236 tal i com han estat explicats per Asensio237 La

lluita (sota la forma de justa torneig etc) i la magravescara pertanyen al ritus cortesagrave aixiacute

com la presegravencia de les dames que han de premiar els justadors dansant finalment amb

els seus cavallers Lrsquoassumpte amoroacutes i cavalleresc es reflecteix en el motiu del

torneig aixiacute com en els rivals drsquoorigen turc ja que al llarg del segle XVI tenim

constagravencia de lrsquoaficioacute cortesana pel moacuten morisc238 Recordem que el terme momo va

235 Rodado (2012) 236 Segons el DCVB amb el mateix sentit que al castellagrave laquoMon o momo m ant Ball entremesclat amb miacutemica especialment executat per una comparsa o conjunt de persones per a diversioacute dels espectadors cast momoraquo 237 Asensio (1974) 238 Ferrer Valls (199143-44) laquoEl tema morisco tan arraigado asimismo en el mundo del fasto y utilizado en una de las invenciones debioacute de gozar de eacutexito teatral a finales de siglo [hellip] De la aficioacuten cortesana por los juegos a la moda morisca da prueba tambieacuten El Prado de Valencia de Taacuterrega en donde el desenlace se produce por una espectacular maacutescara de caballeros cristianos que se disfrazan de moros (de nuevo la ficcioacuten dentro de la ficcioacuten) Recordemos en fin que ya la trama de la Farsa de los caballeros de la Religioacuten de Sanct Juan incluida en El cortesano de Luis Milaacuten recogiacutea el tema los caballeros cristianos se enfrentaban en un torneo con los turcos que habiacutean raptado a sus damasraquo

258

acabar designant lrsquoespectacle i els actors que hi participaven Cal tenir en compte que

feien uacutes de vestits dances i muacutesica per tal drsquoexaltar la ventura i la desventura al servei

del beacute i de lrsquoamor Esdevenen espectacles que reuneixen els elements fonamentals de

tota peccedila teatral perograve que encara apareixen com a un successioacute de quadres plagravestics amb

ilmiddotlustracions poegravetiques i musicals De fet tal i com mostra lrsquoespectacle de la Farsa

dels cavallers de sant Joan El mateix text presenta les referegravencies al moviment i a

lrsquoaccioacute dels personatges (laquoVuelven Joan de Sevilla y Gilothellipraquo laquoPelea otro

comendadorhellipraquo laquoVa el Capitaacuten y viene con los turcoshellipraquo laquoVamos por las armas

vamoshellipraquo laquoAcabado el torneo se acaba la farsahellipraquo etc) i tambeacute les referegravencies als

elements musicals mitjanccedilant el cant i el ball tal i com mostren les reiterades

introduccions (laquoCanta el caballeroraquo i laquoRespuesta de la damaraquo com en les referegravencies

en dansar de la darrera sequumlegravencia (laquoY mandeacutemosles bailarhellipraquo laquoTurcos pues lo

mereceacuteiscobrad vuestra libertady si lo mandaacuteis bailad como en Turquiacutea soleacuteishellipraquo

laquoY vosotros no dejeacuteis de bailar pues dais placer que tan bien parecereacuteis con el baile

que hareacuteis que podreacuteis entretenerraquo)

Finalment cal destacar que la presegravencia muda del Duc i les intervencions verbals dels

dos patges drsquoEC a la farsa intensifiquen la connexioacute entre el nivell narratiu del diagraveleg i

el de la farsa i colmiddotlaboren a difuminar els liacutemits de la realitat i de la ficcioacute en la

pragravectica escegravenica que els personatges estan contemplant Destaca el tractament que rep

el Duc ja que en diferents ocasions el capitagrave li adreccedila la paraula tot reconeixent que

representa la magravexima autoritat de la cort i tambeacute de la festa Un dels moments meacutes

significatius relacionats amb el paper mut del Duc semblant al dels turcs eacutes la

intervencioacute del Capitagrave (possiblement el mateix Lluiacutes del Milagrave) demanant-li que doni

una ordre per tal de poder cercar les galeres turques fet que coincideix amb el moment

que els patges passen a formar part de la ficcioacute de la farsa

Prosigue el Capitaacuten -[hellip]

Suplicamos su Excellencia

por un correo sin tardar

mande luego atalayar

por la costa de Valencia [hellip]

Gilot y Joan de Sevilla

podraacuten ir en tal despacho

que haraacuten muy poco empacho

259

al caballo ni a la silla

Tan ligeros siempre staacuten

de cabezas y de pies

que sin duda volaraacuten

y por donde pasaraacuten

cada cual diraacute quieacuten es (K4v-K5r)

El mateix Capitaacute de la farsa comunica als personatges (als espectadors i als lectors)

lrsquoordre del Duc que inferim srsquoha donat mitjanccedilant un gest mut

Manda el Duque que partaacuteis

para hacer luego un viaje

por correos de aventaje

pues siempre en todo volaacuteis (K5r)

En tot cas quan acaba la Farsa el Duc eacutes el primer personatge que interveacute adreccedilant-se

a Lluiacutes del Milagrave autor de lrsquoobra lloa lrsquoobra que acaben de representar jugant de nou

amb lrsquoaccepcioacute burlesca o cogravemica del terme farsa

Dijo el Duque -Don Luis Milaacuten bien habeacuteis mostrado que no son farsas las que

vos haceacuteis Pues de vuestras burlas se pueden sacar avisadas veras y de las veras

avisadas burlas Pues de vuestras burlas se pueden sacar avisadas veras y de las

veras avisadas burlas Como mostraron los comendadores laquoPor mi mal os vihellipraquo

que esto puede cantar Joan Fernaacutendez vuestro competidor pues los vio para tener

envidia de vos por haberlos hecho tan cortesanos en las burlas como en las veras

(L8v-M1r)

260

63 MUNTERIA DELS CAVALLERS I DAMES TROIANS (3a jornada N3v-4a jornada

N4v-Q2r)

La cacera era una activitat recomanada des dels temps clagravessics per als reis i senyors o

nobles Els estudiosos indiquen que una de les fonts literagraveries meacutes conegudes pels

escriptors renaixentistes sobre les activitats de caccedila va ser el Cinegetic de Xenofont (sIV

aC) Lrsquoautor recomanava incloure lrsquoexercici de la cacera en els ensenyaments dels joves

priacutenceps i nobles a causa dels seus beneficis pel que fa a la preparacioacute corporal i mental

necessaris per a lrsquoexercici de les armes en la guerra

Els tractats cinegegravetics medievals i renaixentistes van tenir en compte aquesta font literagraveria

A tall drsquoexemple indico algunes obres castellanes i catalanes que van tractar els diferents

aspectes drsquoaquesta disciplina239 Libro de la Monteriacutea de Alfonso XI (en tenim una edicioacute

de Gonzalo Argote de Molina lrsquoany 1582) Llibre de nudriment he de cura dels ocels

(manuscrit del segle XV) Llibre de cetreria drsquoAntoni de Vilaragut (finals del segle XIV-

comenccedilaments del SXV) Llibre de cetreria del vescomte de Rocabertiacute (manuscrit de la

segona meitat del segle XV) o Diaacutelogos de la Monteriacutea de Luis Barahona de Soto que va

viure entre el 1547-1595

El mateix Castiglione recupera aquests arguments a la primera jornada drsquoIC per indicar la

la seva predileccioacute per aquestes activitats com a millors passatemps dels senyors i dels

cortesans

Pueacutedense tambieacuten hallar muchos otros exercicios los cuales aunque no procedan

derechamente de las armas tiene con ellas muy gran deudo y traen consigo una

animosa lozaniacutea de hombre Entre estos son los principales la caza y la monteriacutea que

en ciertas cosas se parecen con la guerra y sin duda son los pasatiempos que maacutes

convienen a sentildeores y a hombres de corte y los antiguos los usaban mucho [I22]

La munteria eacutes un tipus de caccedila major sobretot de porcs senglars i ceacutervols que se serveix

de cavalls i gossos Lluiacutes Milagrave reporta una munteria a la tercera jornada que teacute com a

protagonistes els cavallers i les dames de la histograveria troiana Ara beacute no eacutes la primera

munteria que apareix a EC ja que a la primera jornada despreacutes de lrsquoentrada dels

personatges que he analitzat a lrsquoapartat 54 i 55 cadascun dels cavallers presenta lrsquoanimal

239 Fradejas (2003)

261

caccedilat a la seva dama En tots els casos soacuten animals que es caccedilaven a les munteries amb

predomini dels cegravervols i els porcs senglars A continuacioacute en reporto alguns passatges

ilmiddotlustratius

Salioacute un puerco muy bravo que puso espanto a todas las damas porque iba entre las

mulas y matoacute la de la sentildeora dontildea Violante Mascoacute Y don Luis Margarite su marido

saltoacute del caballo y puacutesose a las espaldas su mujer y el puerco vino para ellos Y este

galaacuten le puso la espada por la boca hasta la empuntildeadura y muerto el puerco dijo este

requiebro

Cuando en vos me vi salvar

de la muerte que moriacutea

nunca llegareacute a pagar

con esta muerte la miacutea (B6v)

Don Miquel Fernaacutendez vio un ciervo no muy lejos de donde estaban y dijo a la sentildeora

dontildea Ana su mujer -Yo quiero ir a matarle como a servidor y no como a marido

porque si lo presento a vuestra merced le tomaraacute de mejor gana pues yo le dareacute con

mejor modo Y tomoacute un arcabuz de un montero y matoacute el ciervo y presentoacuteselo con este

requiebro

Tenedme por recebido

ciervo vuestro servidor

y sabraacute os mucho mejor

que de marido (C2r)

La narracioacute srsquoomple drsquoenginy i drsquohumor en diferents sequumlegravencies especialment quan els

quatre personatges principals intervenen en la cacera tal i com demostra aquest

passatge on el porc senglar caccedilat per Diacutedac Lladroacute eacutes personificat fins al punt de parlar

amb el seu caccedilador

No muy lejos deste placer donde staban se levantoacute un puerco muy fiero y don Diego

Ladroacuten tomoacute una lanza y fue para eacutel y diole una lanzada por los costados que le pasoacute

de parte a parte Y el puerco le rompioacute la lanza con los colmillos y le hirioacute el caballo

y dijo estas palabras -Mahoma no me faltes Joan Fernaacutendez se rio diciendo -A no

decirse vuestro caballo Mahoma pensaacuteramos que sois moro Respondiole don Diego

262

-Mas antes yo lo soy despueacutes que moro con vuestra amistad aunque maacutes lo

parecistes vos el tiempo que trujistes la turca de grana que enojastes en traerla a dos

veranos de calientes y a tres inviernos de friacuteo (B8r)

A continuacioacute analitzo la munteria que protagonitzen els herois troians tot recordant

que el mateix Barahona seguint minuciosament Xenofont ens indicava lrsquoorigen de

lrsquoactivitat de la caccedila aquests personatges lrsquohavien rebuda dels mateixos deacuteus240

[Aqueacutel] Dice que la caza fue invencioacuten de los dioses Apolo y Diana y que la ejercitoacute

Chiroacuten el centauro sapientiacutesimo aquel que inventoacute la medicina y este la ensentildeoacute aacute

Ceacutefalo y a Esculapio y a Menalion y a Neacutestor y a Teseo y Hipoacutelito y a Palamedes y

a Ulises y Amnesteo y a Dioacutemedes y a Caacutestor y a Poacutelux y a Macaoacuten y a Podalirio y

Antiloco y a Eneas y a Aquiles que por aquellos tiempos fueron amados de los

dioses

631 ANUNCI DE LA MUNTERIA (3a jornada N3v-4a jornada N4v-N8v)

La 3a jornada finalitza amb una intervencioacute del Duc on acomiada i convida els seus

interlocutors a trobar-se el dia seguumlent a la mateixa hora per tal de parlar sobre la cort

del rei Priacuteam de Troia i comenta la supremacia de Lluiacutes del Milagrave sobre Joan

Ferrandis laquoY sea sin falta porque si Joan Fernaacutendez la hace don Luis Milaacuten le ganaraacute

quince y treinta con la ventaja que mostrariacutea tenerle ganaacutendole a este juegoraquo (N3v-

N4r) Lluiacutes del Milagrave iniciaragrave la 4a jornada amb una intervencioacute adreccedilada a Joan

Ferrandis perograve sembla que eacutes un monogravelegapart o un escrit ja que tot seguit demana

al patge que es dirigeixi a casa de Ferrandis per comunicar-li el missatge (laquoY vos paje

id a casa de don Diego y don Francisco y Joan Fernaacutendez que menester seraacute seguacuten

se ha ido enojado para que no hagan falta sino a todos les ganareacute el juegoraquo N4v)

Milagrave prega a Joan Ferrandis que assisteixi a la representacioacute de la munteria del rei de

Troia les seves dames i els seus cavallers que el Duc ha fet escenificar El motiu eacutes

competir literagraveriament amb Joan Ferrandis i per aixograve necessita que aquest tingui

lrsquooportunitat de veure lrsquoobra de Milagrave laquoPorque no digan que si yo ganeacute en la

conversacioacuten fue por vos no estar en ellaraquo (N4r) Els folis seguumlents narren el

240 Citacioacute reportada per Montoya (2003109)

263

desafortunat recorregut del patge per les cases dels convidats (Joan Ferrandis Diacutedac

Lladroacute i Francesc Fenollet) per manament del Duc i del mateix Lluiacutes del Milagrave En

darrer lloc tambeacute hi apareixen un grup de dames convidades Mencia Violant

Castellana i Lluiumlsa que soacuten rebudes per la Reina La seva intervencioacute en referir-se a

lrsquoespectacle demanat pel Duc al Milagrave revela cert to irogravenic que es fonamenta en el verb

lsquoendecharrsquo241

Dijo la Reina -Bien seaacuteis venidas amigas miacuteas a esos caballeros que os han

traiacutedo no digo nada pues vienen a endechar Que el Duque mi sentildeor quiere

resucitar hoy muertos con una monteriacutea que me han dicho que nos trae de las

damas y caballeros de Troya don Luis Milaacuten (N8rv)

Aquest to contrasta amb el desig que manifesta el Duc per escoltar-la el meacutes aviat

possible Per tant la munteria consistiragrave en una lectura en veu alta del mateix Lluiacutes

del Milagrave tal i com ho expressen molt clarament tant el Duc com la Virreina

Dijo el Duque -[hellip] Y roguemos a don Luis Milaacuten que lea que ya staacute con la obra

en las manos esperando que vuestra Alteza se lo mande

Dijo la Reina -Don Luis Milaacuten por vida de don Pedro Milaacuten vuestro primo que

leaacuteis que yo os prometo de oiacuter de buena gana por ser la obra milana

Respondioacute don Luis Milaacuten -Con el favor de vuestra Alteza seraacute el obra del alteza

que seraacute Por oiacuter quieacuten la oiraacute Y dice asiacute (N8v)

241 Tesoro de la lengua de Covarrubias laquoENDECHAS Canciones tristes y lamentables que se lloran sobre los muertos cuerpo presente o en su sepultura o cenotaphiohellipraquo

264

632 MUNTERIA DELS CAVALLERS I DAMES DE TROIA ESTRUCTURA I

ANAgraveLISI (4a jornada N8v-Q2r)

La Munteria srsquoinicia amb una llarga tirada drsquoestrofes on predominen les cobles amb

combinacioacute de versos amb rima consonant entre els versos 2 i 3 de cadascuna i entre

versos 4 i 1 de la seguumlent Srsquohi diferencien les seguumlents sequumlegravencies

bull La primera (N8v-P7r) on es narra lrsquoentrada de les parelles troianes que

participaran a la cacera Helena i Paris Polixena i Troilos Androgravemaca i

Hegravector Cassandra i Corebo Creuumlsa i Enees Priacuteam i Hegravecuba La majoria de les

entrades finalitzen amb una canccediloacute de les dames de cada parella242 El narrador

els presenta i relata la seva histograveria tot descrivint el tipus drsquoinvencions dels

seus vestits mitjanccedilant llargues tirades drsquoestrofes (de 10 a 41)

Toda va invincionada

de rubiacutes toda salioacute

pues que Paris la roboacute

a su grado

En sus pechos una joya

con un rico diamante

por aquel hermoso amante

amigo della (O1r)

Salido ha

la real reina Heacutecuba

en esta caza y monteriacutea

con la mesma fantasia

que sacoacute

su marido Priacuteamo

toda su ropa broslada

de manos con una spada

en cada mano (P6v-P7r)

242 Veure les canccedilons drsquoHelena (O1v) Policena (O3rv) Androgravemaca (O5v) Casandra (P1r) i Creusa (P4r)

265

bull La 2a sequumlegravencia (P7rQ1v) un cop han aparegut totes les parelles per tal de

caccedilar (laquoY allegando en un gran llano de altos montes rodeado alliacute fue

determinando de montearhellipraquo P7r) teacute lloc una intervencioacute profegravetica de la

mateixa Cassandra alertant del perill drsquoentrar en guerra amb els grecs ja que la

fortuna i els presagis semblen estar a favor seu Perograve tal i com explica la

histograveria els troians no van fer cas drsquoaquest profecia i aixiacute ho indica una estrofa

del text (laquoLa troyana valentiacutea y sus fuertes corazones burlaron de las razones

desta infantaraquo P7v) i tots els cavallers se li adrecen per tranquilmiddotlitzar-la (P7r-

Q1v) Finalment el rei Priacuteam interveacute per tal drsquoanunciar que tindragrave lloc la

guerra (laquoNo hay hablar sino de guerraraquo Q1v)

bull La tercera sequumlegravencia (Q1v-Q2r) eacutes la meacutes breu Srsquohi narra la munteria on

cadascun dels cavallers troians caccedila un animal feregravestec diferent i el presenten a

la seva dama Hegravector un lleoacute Troilos la lleona de lrsquoanterior Paris un oacutes

Corebos un tigre Enees un lleoacute el rei Priacuteam un bou En finalitzar la

munteria marxen cantant i disposats a continuar la festa durant la nit

laquoTeniendo esta monteria por aguumlero de vencer a todo el griego poderraquo (Q2r)

Certament el text narra una cacera perograve no srsquoallunya gaire de lrsquoestructura del torneig

de la Farsa anterior Lrsquouacutenica diferegravencia eacutes que ara la lluita teacute com a adversaris els

animals Cal tenir en compte les referegravencies finals drsquoaquest passatge que indiquen la

continuacioacute de la festa al llarg de la nit (laquoDijo Joan Fernaacutendez -Porque no muera de

vanagloria don Luis Milaacuten quiero rogarle que hagamos una maacutescara para mantildeana a

la noche aquiacute en el Real contrahaciendo la monteriacutearaquo (Q2v) ens recorden les

pragravectiques festives de les corts histogravericament contemporagravenies i vinculen estretament

la munteria amb la mascarada seguumlent243 Aixiacute doncs a diferegravencia de lrsquoobra anterior

la munteria eacutes un text enunciat pel seu autor el personatge Lluiacutes del Milagrave a peticioacute

del Duc En tot cas al llarg de la lectura de lrsquoobra apareixen dos aspectes que ens

obliguen a matisar aquest plantejament inicial sobre la lectura de lrsquoobra en veu alta

bull El primer consisteix en la introduccioacute de cants en boca dels personatges

femenins De fet les indicacions com laquoEntonoacute este cantar y cantoacuteraquo (O1v) o

laquoPolicena se entonoacute muy suave a cantar como aquel ave que la nombran

243 Veure apartat 75 de La Mascarada de grecs i troians

266

ruisentildeorraquo (O3r) i posteriorment el text del cant fan pensar que el mateix

recitador Lluiacutes del Milagrave entonava la canccediloacute Aquesta hipotesi eacutes coherent amb

lrsquoactuacioacute del personatge al llarg de tota lrsquoobra ja que com he indicat

anteriorment en diverses ocasions li demanen que toqui i que canti algunes

composicions poegravetiques

sect El segon estagrave relacionat amb la incorporacioacute drsquoindicacions a manera de

didascagravelies En podem diferenciar els seguumlents tipus

mdash Indicacions de lrsquoentrada de parelles de personatges i que estan

enunciades impersonalment per exemple laquoAquiacute salen Heacutector y

Androacutemacaraquo (O3v) laquoAquiacute salen Corebo y Casandraraquo (O5v)

mdash Indicacions forccedila peculiars drsquoun diagraveleg entre Corebos i Cassandra en

estil directe perograve introduint les abreviatures dels noms dels

personatges Co i Ca Evidentment soacuten per als lectors no per als

oiumlents perograve mitjanccedilant aquests petits connectors es dibuixen diferents

nivells enunciatiusnarratius dins el diagraveleg en reportar la munteria Tal

i com succeeix en una narracioacute el narrador en tercera persona

omniscient introdueix petites pinzellades que mostren les decisions i

sentiments aixiacute com els caragravecters i la psicologia dels personatges Tal

i com srsquoobserva en aquests textos

Invincioacuten de crueldad

pues que le costoacute la vida

deacutel ni della no entendida

mas gustada (O1v)

Un griego le contrahizo

aquel diacutea junto a la tierra

de la gran matanza y guerra

que Heacutector hizo

porque vio

desde el puerto Tenedo

los griegos en perdicioacuten

y salioacute como un leoacuten

267

en solo ver

que Heacutector pudiera vencer

solo a la griega armada (O3v-4r)

El narrador de la Munteria manifesta la seva opinioacute des de la tercera persona (laquoQue si

Heacutector no muriera Troya nunca se perdieraraquo O5r laquoDe Corebbo parecioacute que fue ley

lo que eacutel habloacute y el callar de Eneas quiso mostrar que en su caso el sufrimiento es

gran don de entendimiento y corduraraquo P3r) demostrant el seu coneixement de la

histograveria clagravessica o beacute des de la primera persona sovint amb la utilitzacioacute del pronom

personal participant-hi de manera activa interpretant els esdeveniments ocorreguts

(laquoNo seacute si fue a traicioacuten pues se puede presumirraquo laquoHablar quiero en libertad y a

los aacutenimos mover que digan su parecer sin pasioacuten que verdad estaacute en razoacutenraquo laquoYo

direacute por lo que ya dicho heraquo laquoSin pasioacuten yo culpareacute al ingrato de Heacutercules pues

que tan sabida es su historiaraquo P4r-5v) i que fins i tot srsquoadreccedila al puacuteblic que lrsquoescolta

(laquocomo veacuteis que se perdioacuteraquo O3r) Agravedhuc tenim un cas de metalectura quan en el

diagraveleg en estil directe entre Corebos i Cassandra hi ha una referegravencia a passar el full

per continuar la lectura

Ca Corebbo iexclvuelve la hoja

Co Vuelta staacute sentildeora ya

si en miacute leer querraacute

tu merceacute

Ca iexclQueacute verdades que hallareacute

No quiero decir mentiras

Co Verdad dices que me tiras

verdad es

Ca Corebbo iexclvuelve otra vez

la hoja coacutemo se staba

porque no desvariaba

tanto aquella

Co Pues tu mano scribe en ella

no las aguas de carboacuten

que letras de tu mano son

(O7v

268

64 FESTA DE MAIG

La Festa de maig eacutes una de les peces meacutes interessants i complexes del diagraveleg ja que

representa una versioacute renaixentista de lrsquoevolucioacute del torneig medieval Teresa Ferrer

descriu clarament els elements caracteriacutestics de cada part244 la primera estagrave constituiumlda

pel desafiament o lectura del cartell i la segona pel torneig En aquest cas srsquoabandona el

motiu guerrer o armat en favor drsquouna miacutenima accioacute dramagravetica i srsquoincorporen elements

forccedila innovadors en relacioacute al model medieval

Torneos como el descrito en El Cortesano o como el de Binche de 1549 ofrecido por

la emperatriz Mariacutea a su hermano Carlos V y a su sobrino Felipe II o como el de

Villaviciosa organizado en 1603 en el marco de los festejos por las bodas del duque

de Braganza y de la hija del Condestable de Castilla todos ellos siguen el mismo

esquema de desarrollo el desafiacuteo es elaborado dramaacuteticamente por medio de unos

personajes que plantean un conflicto a resolver y enuncian a traveacutes de un cartel las

condiciones del torneo que habraacute de dirimir el conflicto Con ello se cohesiona el

espectaacuteculo en torno a una miacutenima accioacuten dramaacutetica se dota al torneo de una

especio de leiv-motiv 245

641 CARTELL I DESAFIAMENT NARRACIOacute DE LrsquoAVENTURA A LA

MUNTANYA IDA I CARTELL DE MIRAFLOR DEL MILAgrave (4a jornada N8v-

M4r)

El cartell planteja el desafiament eacutes a dir el conflicte que cal resoldre i les

condicions per aconseguir-ho El nostre diagraveleg srsquoinicia quan un rei drsquoarmes

anomenat Miraflor de Milagrave irromp a la cort mentre els cortesans i els Ducs

mantenen punyents diagravelegs El Duc intueix que lrsquoenviat ve de part de Lluiacutes del Milagrave

(nomeacutes cal observar la similitud amb el nom del personatge) ja que aquest vol

preparar una festa en honor de la seva dama El rei drsquoarmes es presenta amb permiacutes

del Duc i narra lrsquoaventura que el mateix personatge ha viscut al regne de Friacutegia drsquoon

244 Ferrer Valls (1991 i 1993) 245 Ferrer Valls (1993 34)

269

acaba drsquoarribar Explica la seva trobada amb tres parelles mitologravegiques a partir del

seu recorregut per tres fonts del muntanya anomenades per lrsquoapelmiddotlatiu femeniacute de

cadascuna drsquoelles Poliacutexena Cassandra i Helena Hi ha una identificacioacute entre les

fonts i els dons del Judici de Paris la bellesa la ciegravencia o saviesa i lrsquoamor que nomeacutes

podran ser assolits si Miraflor aconsegueix beure lrsquoaigua de les fonts Els tres

personatges masculins de les parelles Aquilmiddotles Corebos i Paris respectivament

apareixen com a protagonistes a la narracioacute i soacuten presentats a partir de les divises de

les seves armes en el cas drsquoAquilmiddotles i de Corebos i de la celada en el cas de Paris

amb tres lemes o paraules de lrsquoemblema en quartetes que acompanyen la descripcioacute

corresponent Tots tres intenten impedir-ho lluitant individualment amb el

protagonista perograve els enfrontaments finalitzen amb la intervencioacute drsquouna veu en estil

directe dos tercets i un diacutestic octosiacutelmiddotlab amb rima consonant respectivament on es

solmiddotlicita a cada heroi que deixi beure de la font a Miraflor

Un cop superades les tres proves Miraflor arriba a una placcedila i a la muntanya on es

troba el palau reial construiumlt pel rei Priacuteam Un bell home el guia fins a la sala de

lrsquoalegria on es troben els beneficiats de Cupido i reconeix que els pertany perquegrave

ara eacutes meacutes bell savi i venturoacutes Quan entra srsquohi troba Cupido i la seva mare Miraflor

srsquoadreccedila amb temor a Cupido i aquest li respon atorgant-li el seu favor Cupido es

dol perquegrave no regna entre els cavallers i les dames de la ciutat de Valegravencia i lrsquoenvia

per tal de convegravencer-los dels seus grans beneficis amb un cartell convidant-los a

pujar a la muntanya Ida i a beure en la font que Miraflor protegiragrave La recompensa

seragrave idegraventica a la viscuda pel mateix rei drsquoarmes aixiacute com el lliurament drsquoun anell

anomenat lsquoEl venturosorsquo Posteriorment a la proclamacioacute del cartell cadascun dels

personatges de la cort manifesten els seus desigs amorosos

270

642 EL TORNEIG LA FESTA DE MAIG (6a jornada Z6r-a7v)

El torneig molt elaborat en aquest cas presenta els cavallers sotmesos a diferents

proves per tal drsquoobtenir la finalitat plantejada al cartell Drsquoaquesta manera a la 6a

jornada el Duc convida els seus cortesans a baixar al jardiacute on soacuten els seus cantaires

per tal de celebrar la Festa de Maig a semblanccedila de les drsquoItagravelia El mestre Sabater

argumenta les virtuts del mes de maig i tot seguit baixen al jardiacute del Real on troben

lrsquoescenografia de la festa (Z6r-Z7v) i lrsquoambientacioacute musical Srsquointueix que lrsquoespai

escenogragravefic combina elements del mateix hort-jardiacute del Reial amb drsquoaltres

artificials tal i com ho indica el text laquoEstaba un cielo de tela pintado tan natural que

no pareciacutea artificial con un sol de vidro como vidirera que los rayos del otro

verdadero daban en eacutel y le haciacutea dar luz no faltando strellas que por subtil arte

resplandecieron a la nocheraquo (Z6r-v) Cal destacar que teacute com a element central una

placcedila i una font drsquoargent amb la figura de Cupido sobre una columna amb un text

escrit

El narrador indica que cadascun dels que volen participar en lrsquoaventura de la

muntanya Ida ha de dir quins soacuten els seus desigs Si la font resta sense aigua quan

srsquoapropin a beure significaragrave que no els hi seran atorgats Durant lrsquoentrada a lrsquohorta

del Reial el cor de muacutesics del duc els acompanyen vestits de nimfes i amenitzen la

festa presidits per un lsquoconfalonerrsquo i cantant laquoBien venga el Magio el Confaloner

selvagioraquo (Z7v)246 Un cop entren teacute lloc la presentacioacute i el parlament del confaloner

i les diferents nimfes la de les muntanyes de les aiguumles i dels floratges Tot seguit

de manera organitzada cadascuna de les parelles srsquoapropa a la font per tal

drsquoaconseguir el compliment dels desigs amorosos que formularan (en dues

intervencions en estil directe consecutives) Joan Ferrandis i Jerogravenima Beneito

Diacutedac Lladroacute i Maria de Robles el Duc i la Virreina Lluiacutes Margarit i Violant

Francesc i Francesca Pere Mascoacute i Castellana Baltasar Mercader i Isabel Lluiacutes Vic

i Mencia Berenguer Aguilar i Elionor Miquel Fernagravendez i Ana Cap drsquoelles no

aconsegueix beure de lrsquoaigua de la font

246 Goacutemez Muntaneacute (2000140) indica que devia ser una de les canccedilons recopilades a Canzon a balli composte dal Magnifico Lorenzo et de M Angelo Poliziano editat a Floregravencia el 1568 ja que els primers versos diuen aixiacute laquoBen venga maggio ersquol gonfalon selvaggioraquo

271

Tot just les parelles veuen frustrats els seus desigs apareixen dos personatges

disfressats amb vestits bells i luxosos Miraflor de Milagrave i el personatge almiddotlegograveric del

Desig que mantenen un diagraveleg sobre la forccedila del desig En la seva descripcioacute

srsquoutilitzen les corresponents lletres (lsquomotersquo) que revelen la seva identitat (laquoMiraflor

del Milaacutenraquo a4v i laquoEl deseo siempre velamira y vuelaraquo a5r) Tots dos es

colmiddotloquen davant la font i formulen els seus desigs Cal indicar que aquesta

formulacioacute es fa mitjanccedilant una cessioacute de la veu narrativa als mateixos personatges

El text que sersquons reporta marca la intervencioacute de cadascun drsquoells indicant el seu nom

(a5r-a6v) Miraflor i Deseo a les primeres i posteriorment lrsquoabreviacioacute Mi i De

respectivament Miraflor alerta de sa forccedila i el Desig ilmiddotlustra els seus arguments

favorables amb diferents parelles literagraveries i histograveriques drsquoenamorats marcades per

una sort tragravegica Leriagrave i Laureola Leandre i Hero Calixte i Melibea Samsoacute i Dalila

Aquilmiddotles i Poliacutexena Tarquiacute i Lucregravecia Lrsquouacuteltima parella inclosa en aquesta

prestigiosa llista sembla estar formada pel mateix Miraflor del Milagrave i la dama que

desitja

Mi Deseo ya podeacuteis ver

lo que nos puede seguir

si vos no os dejaacuteis regir

yo no me podreacute valer

De iquestY queacute seso bastaraacute

quieacuten tal dama miraraacute

que se pueda regir maacutes

Pues que tu mirado la has

quien la vio desearaacute

iexclCalla pues

que amor pasa todo arneacutes

Si con esta dama mata

nombrada Margarimata

que en su nombre staacute quien es (a6v)

272

En aquest moment desapareixen les indicacions Mi i De de les intervencions en

estil directe i es va recuperant progressivament un discurs narratiu on srsquoacaba

identificant la veu del narrador del diagraveleg amb la del personatge Miraflor del Milagrave

mitjanccedilant lrsquoaparicioacute dels pronoms i verbs en primera persona (els indico en negreta

al text)

El Duque y la Reina quisieron saber quieacuten yo era Yo respondiacute -Mi nombre

traigo por mote

Dijeacuteronme -Luego vos debeacuteis ser aquel Miraflor del Milaacuten que nos hizo publicar

con el Rey de armas el cartel de la Aventura del monte Ida doacutende vos os hallastes

muy favorecido de Cupido

Quiteme el disfraz y dije -Yo soy quieacuten siempre fue muy gran servidor de vuestra

Alteza y su Excelencia

Rieron mucho de mi arreboz247 tan disimulado (Que buen engantildear no enoja al

engantildeado)

Mandaron que leyese la carta Yo dije -Quien me la dio debe saber si en puacuteblico

se ha de leer (a7rV1r)

Al llarg drsquoaquest passatge Miraflor de Milagrave manifesta els seus anhels i el do que se li

ha atorgat de beure de la font del desig Drsquoaquesta manera assoleix tot allograve que havia

solmiddotlicitat gragravecies a la intervencioacute de Cupido davant Desig que ha destacat la qualitat

del desig de Miraflor (laquoY que no te niegue cuanto me pediraacutes pues tan bien deseado

hasraquo a7r) Tambeacute li doacutena una carta de part de Cupido i alhora concedeix a la resta

de parelles lrsquoaigua que els havia negat Posteriorment tal i com hem vist al text

reportat gragravecies a la peticioacute del Duc i de la Reina Miraflor descobreix la seva

identitat Ell indica que el seu nom eacutes la lletra que porta i per tant lrsquoidentifiquen

amb el Rei drsquoarmes que havia publicat lrsquoaventura que han viscut Tot seguit es treu

la disfressa mostra el seu respecte com a servidor als lloctinents i llegeix la carta de

Cupido lliurada pel Desig (una estrofa de 10 versos endecasiacutelmiddotlabs amb rima

consonant ABBAABBACC) on li demanava que atureacutes la festa que ell mateix li

havia demanat fer per tal de veure-la ella mateix i la seva mare

247 DRAE Arrebozo rebozo 1 Modo de llevar la capa o manto cuando con eacutel se cubre casi todo el rostro 2 Simulacioacuten

273

Buen amador con quien amor recrea

no lrsquoamador por quien fui ahorcado

deteacuten la fiesta que yo te he mandado

del monte Ida porque yo la vea

Mandamos esta carta que se lea

para mostrar lo que he determinado

que por mi mano seas muy honrado

porque mejor de tus manos lo sea

Yo llevareacute mi madre en compantildeiacutea

y ella daraacute jornada deste diacutea (a7v)

274

65 MASCARADA DE GRECS I TROIANS (6a jornada e2r-e6r)

La Mascarada de grecs i troians manteacute una iacutentima relacioacute amb el segon text la

Munteria dels cavallers i dames troianes Tal i com he indicat anteriorment els darrers

versos de la Munteria ho indiquen fent referegravencia a lrsquoenemic grec que seragrave el

contrincant dels troians a la Mascarada laquoTeniendo esta monteriacutea por aguumlero de vencer

a todo el griego poderraquo (Q2r) Posteriorment el mateix Joan Ferrandis demana a Lluiacutes

del Milagrave de fer-la junts

Dijo Joan Fernaacutendez -Porque no muera de vanagloria don Luis Milaacuten quiero

rogarle que hagamos una maacutescara para mantildeana a la noche aquiacute en el Real

contrahaciendo su monteriacutea (Q2v)

El Duc acull de molt bon grat la proposta i fixa la data de realitzacioacute

Dijo el Duque -Demos parte a la noche y Joan Fernaacutendez y don Francisco hagan

paz que si estaacuten en guerra no ternemos cierta la maacutescara (Q3v)

El dia seguumlent el mateix Duc ajorna el sarau i la magravescara i encarrega avisar els

participants al canonge Ester i al patge que srsquoadreccedilaran a les dames de part de la

Virreina i als cortesans de part del Duc respectivament

Aquiacute acaba la jornada cuarta y comienza la quinta Y dice el Duque -Sentildeora si le

parece enviemos a las damas y caballeros a rogarles que sea el serau y la maacutescara

despueacutes de mantildeana por no poderse hacer maacutes Y vaya el canoacutenigo Ster de parte de

vuestra Alteza y de la miacutea el paje del mal recaudo que no les faltaraacuten motes y

apodos a la giba del uno y al mal nombre del otro Y ternemos parte de las burlas

por relacioacuten de los burladores que yo comenzareacute la plaacutetica para que riamos (Q4v)

Dijo la Reina -[] Canoacutenigo direacuteis de mi parte a las damas que mantildeana habiacutean de

venir a la fiesta que el Duque mi sentildeor la manda alargar hasta despueacutes de mantildeana

por estar ocupado y que no dejen de acudir por nos hacer placer (Q4r-5r)

275

Aquesta continuiumltat cercada entre els esdeveniments respon a lrsquoestructura celebrativa de

les corts des del segles anteriors tal i com ens explica Eugenio Asensio248

Primero durante el diacutea se habiacutean celebrado los torneos y justas y luego por la

noche despueacutes de la cena y en la misma sala del palacio teniacutean lugar los momos

quedaba todo enmarcado en el comuacuten ritual cortesano y se produciacutea una sugerente

asociacioacuten y continuidad entre la justa y el momo la lucha y la mascarada

Drsquoaltra banda el patge aprofita lrsquoavinentesa per proposar a Lluiacutes del Milagrave que la

magravescara sigui feta entre un familiar seu i ell mateix En la seva intervencioacute exposa la

forma de composicioacute de la magravescara aixiacute com la seva estructura

El paje del mal recaudo dijo -Sentildeor don Luis Milaacuten vuestra merced sabraacute que el

canoacutenigo Ster y yo salimos hoy de palacio de parte del Duque y de la Reina para que

la maacutescara se alargase hasta despueacutes de mantildeana Diacutemonos de motes y enojose

conmigo (Porque el hombre que toma las burlas de veras las veras toma de burlas)

Y fuime para entender en lo que a vuestra merced direacute

Yo tengo un amigo que tiene un familiar y habemos concertado eacutel y yo de hacer por

arte maacutegica la maacutescara de la monteriacutea de Troya que vuestras mercedes queriacutean

hacer Y hareacutemosla contrahecha al natural cada uno de los troyanos en su propria

figura como por esta arte se puede hacer Y tras estos entraraacute una contramaacutescara de

los maacutes fuertes y valientes griegos que sobre Troya stuvieron y la tomaron y

combatiraacuten un torneo de pie uno a uno y seraacuten el rey Priacuteamo Trayano con el rey

Agamenoacuten griego y Paris con el rey Menalao porque roboacute a la reina Helena su

mujer y Troilo troyano con el rey Dioacutemedes griego y Heacutector con Aquiles y Eneas

troyano con Ayaz Talomoacuten griego Y acabaraacuten con una folla

Vuestras mercedes no saquen la suya pues maacutes al natural seraacute esta Y diga al

Duque lo que yo le he dicho y cada vez que mandaraacute cesar el combatir haga sentildealar

a un trompeta Y acabado el torneo oiraacuten una muacutesica y cantaraacuten un romance de

cada uno de los troyanos y griegos y acabaraacute la fiesta Yo me voy a ponerlo por

obra (R2v)

Posteriorment seragrave el mateix Duc qui ordeni la realitzacioacute de la Magravescara de Malfaragraves el

dia seguumlent de nit (d5v) Aixiacute doncs tal i com era previst comencen a arribar tots els 248 Asensio (1974151)

276

convidats (Joan Ferrandis Jerogravenima Beneito Diacutedac Lladroacute Lluiacutes del Milagrave Francesc

Fenollet i Mestre Sapater) que juntament amb el Duc acaben tenint converses punyents

i irograveniques amb el canonge Ster (d5v-dc2r) El toc de trompetes i clarins marquen les

diferents transicions entre els diferents moments del torneig tal i com indica el mateix

Gilot a lrsquoinici laquoTrompetes i clarins sent la magravescara deu venirraquo (c2r) El Duc indica els

dos elements essencials laquohellipgocemos de las invinciones y motes y del combatir que seraacute

cosa de verraquo (e2r) Cal distingir-hi quatre sequumlegravencies que articulen la mascarada amb els

diferents nivells narratius que srsquoutilitzen

1 La primera sequumlegravencia (e2r-e4v) Malfaragraves presenta els cinc personatges troians en

una intervencioacute en estil directe adreccedilada al Duc (laquoPorque vuestra Excelencia

mejor goce de ver las invinciones que traen los de la maacutescara staacute ordenado que al

pasar cada un dellos le estaraacute delante hasta que sentildeale que pase Yo voy a

guiarlos que cerca estaacutenraquo e2r) Priacuteam Hegravector Paris Troilos i Enees davant el

Duc i posteriorment dels cinc grecs Agamegravemnon Menelau Aquilmiddotles Agraveiax

Telamoacute i Diomedes

2 La segona sequumlegravencia (e4v-e5v) srsquohi narra el combat entre troians i grecs per

parelles en el mateix ordre que a les llistes anteriors

3 La tercera sequumlegravencia (e5v) sersquons reporta en unes breus liacutenies la lluita final de tots

contra tots lluita qualificada com a lsquofollarsquo

4 La quarta i darrera sequumlegravencia (e5v-f5r) es narra lrsquoentrada progravepia drsquoun encanteri

que fan Apolmiddotlo i Siringa provocant la finalitzacioacute de la batalla i pels 11

romanccedilos de cadascun dels personatges de la mascarada que aquests muacutesics

havien cantat

A la primera sequumlencia tot just quan comenccedila la mascarada Malfaragraves presenta els

personatges al Duc per ordre drsquoentrada primer els cinc troians (Priacuteam Hegravector Paris

Troilos i Enees) i despreacutes els cinc grecs (Agamegravemnon Menelau Aquilmiddotles Agraveiax

Telamoacute i Diomedes) Ho fa indicant una caracteriacutestica fiacutesica (laquoY este postrero del

puesto de los troyanos que aquiacute estaacute es Eneas troyano sobrino del rey Priacuteamo iexclMire

cuaacuten bien proporcionado y grande era y que bien invincionadas armas que traeraquo e3r)

o els esdeveniments histograverics meacutes rellevant que havia protagonitzat (laquoEste es Paris

Alexandre el troyano que juzgoacute las tres deesas y roboacute a la reina Helenaraquo e3r) Tambeacute

descriu les armes progravepies de cadascun drsquoells lrsquoelement visual que les acompanya (la

277

divisa) i lrsquoelement textual que explicita el seu significat el lema o lsquomotersquo (laquoPues mire

vuestra Excelencia este otro que viene que ya delante tiene el muy valeroso y

nombrado Heacutector troyano iexclqueacute lindas armas verdes que trae cubiertas de hiedra de

esmeraldas que es el aacuterbol que maacutes dura y jamaacutes pierde la hoja si no le roe el gusano Y

el mote dice Mi hiedra no moriraacuteque en su muerte viviraacuteraquo)

A les divises hi apareixen els retrats de dames emperadors romans o beacute animals com

ara lrsquoescurccediloacute perograve destaca lrsquouacutes de pedres i materials preciosos (laquodiamantes y rubiacuteesraquo

laquocon muchas manos de oro de martilloraquo laquollenas de medallas de emperadores romanosraquo

laquocon relieves de oro de martilloraquo hellip) que sovint posen en un primer pla el seu

cromatisme alternant entre el verd siacutembol de lrsquoesperanccedila i el vermell siacutembol de la

lluita i de la passioacute (laquoiexclOh cuaacuten espantosas armas trae de color de fuego y sangre sonraquo

laquoiexclQueacute bien invincionadas y ricas armas que trae con relieves de oro de martillo que

hacen unos corazones abrasados sobre brasas de fuego de esmalte de ruchiclerraquo etc)

A la segon sequumlegravencia torna a aparegraveixerndashhi el narrador amb un canvi temporal es passa

del present narratiu al pretegraverit (laquoYa que todos fueron entrados estando donde habiacutean de

combatir hecha que fue la sentildeal Vinieron con muy gran santildea uno para el otrohellipraquo e4v)

Posteriorment el narrador explica el combat de les cinc parelles formades per un troiagrave i

un grec que es desenvolupa sobre una lliccedila (palenque) lrsquoelement escenogragravefic propi

dels torneigs Els combats acaben amb una violenta batalla entre tots plegats narrada

amb gran plasticitat i teatralitat a la tercera sequumlegravencia Cal destacar-ne la descripcioacute de

les actituds dels personatges envers la batalla les almiddotlusions a elements auditius i

visuals la referegravencia repetitiva a les reaccions dels espectadors i lrsquoopinioacute del mateix

narrador en veure la violegravencia de la lluita amb espases i piques A continuacioacute ilmiddotlustro

els diferents aspectes que configuren la narracioacute drsquoaquest espectacle

sect Descripcioacute de les actituds dels personatges envers la batalla a traveacutes de

sintagmes preposicionals i drsquoadjectius superlatius entre drsquoaltres laquoVinieron con

muy gran santildearaquo (e4v) laquoHeacutector troyano con muy gran braveza contra el

ferociacutesimo Aquilesraquo (e4v) laquoVino como un braviacutesimo tororaquo (e5r) laquoVinieron dos

tan furiosos al palenqueraquo (e5r)

sect Elements visuals ndashcromagravetics- auditius i cinegravetics laquoY ponieacutendose a sus espadas

saliacutean grandes centellas de fuego de los espantosos golpes que se dabanhellipraquo

(e4v) laquoLa mayor parte de las lumbres se mataron del aire que moviacutean los

278

grandes golpes que se dabanraquo (e5r) laquoY arremetieron cinco a cinco unos contra

otros al palenque y de la gran furia dieron con eacutel en tierra que temblando

estaban las hojas de los aacuterboles El aire que levantaron del combatir la mayor

parte de las lumbres mataronraquo (e5v) laquoDieacuteronse tan grandes encuentros de picas

que la tierra que pisaban temblabaraquo (e4r) laquoQue de temblar todo aquello algunas

gorras que damas traiacutean en las cabezas cayeronraquo (e5v) laquoEl Real pensaron que

cayera del terremoto que sintieron que parece que el mundo se hundiacutea de la cruel

batalla y grandes golpes que se daban que jamaacutes sintieron el trompeta que

sentildealaba que cesasenraquo (e5v)

sect Reaccions dels espectadors i consideracions del mateix narrador laquoQue gran

espanto poniacutean los golpes que se dabanraquo (e4v) laquoY el Duque mandoacute sentildealar al

trompeta porque las damas habiacutean perdido la color de sus caras de la ferocidad

dellosraquo (e4v) laquoLas damas de temor de ser abrasadas sentildealaron al Duque y el

trompeta sentildealoacute y cesaron de combatirraquo (e5r) laquoQue Gilot de gran miedo se echoacute

a los pies del Duque [hellip] Y el canoacutenigo Ster se puso en las espaldas de la

sentildeora dontildea Jeroacutenimahellipraquo (e5r) laquoLas damas se pusieron detraacutes de sus

caballerosraquo (e5v)

A la quarta sequumlegravencia el torneig finalitza de forma abrupta amb lrsquoentrada inesperada

drsquoApolmiddotlo tocant una ciacutetara i de la nimfa Siringa cantant representats per dos muacutesics

que interpreten un romanccedil dedicat a cadascun dels personatges que han lluitat Com

podem observar la peccedila anomenada ldquomagravescarardquo eacutes molt meacutes que aixograve ja que inclou

diferents tipus de torneig lrsquoindividual i la lluita colmiddotlectiva aixiacute com elements poegravetics i

musicals reflectits en els romanccedilos cantats al final de la festa Aquesta sequumlegravencia

destaca pel canvi de temps narratiu a lrsquohora de reportar el cant de romanccedilos sobre

cadascun dels personatges troians i grecs per part drsquoApolmiddotlo i Siringa Si lrsquoentrada

drsquoApolmiddotlo i Siringa es fa en temps pretegraverit perfecte (laquoEntroacute en esta fiesta con la ninfa

nombrada Siringa que tan dulcemente cantaba como eacutel con la ciacutetara tantildeiacutearaquo e6r) el cant

dels romanccedilos eacutes introduiumlt per un verb en temps futur ldquooireacuteisrdquo que suscita alguns

dubtes laquoRepresentaron a Siringa y Apolo muy al natural dos grandes muacutesicos que

cantaron los romances que oireacuteis Y el primero es del rey Priacuteamo de Troya que es este

presentes romancesraquo (e6r) El caragravecter omniscient del narrador que srsquoha anat revelant al

llarg del relat sembla haver superat fins i tot el mateix narrador qui identifica la seva

279

veu amb la del personatge que possiblement recitaragrave o cantaragrave els romanccedilos dels troians

i dels grecs

66 CARACTERIacuteSTIQUES DE LES NARRACIONS DrsquoESPECTACLES A EL

CORTESANO

Els textos que narren les representacions teatrals a El cortesano soacuten introduiumlts a traveacutes

de diferents mecanismes que afavoreixen la insercioacute drsquoun nou nivell narratiu dins lrsquoobra

A manera de conclusioacute en destaco els meacutes rellevants

amp La intervencioacute de personatges del nivell narratiu del diagraveleg en el de la

representacioacute amb intervencioacute verbal o sense personatge lsquomutrsquo (turcs i Duc) o

amb disfressa (Miraflor de Milagrave) Recordem que en el cas dels personatges muts

que trobem a la Farsa el narrador mai no ens ofereix respostes de cap drsquoells

esdevenen muts gragravecies a les contiacutenues almiddotlusions de la resta de personatges o del

mateix narrador

amp El manteniment del mateix narrador entre el nivell narratiu del diagraveleg i el de la

representacioacute que es manifesta sobretot mitjanccedilant el seu punt de vista

omniscient Sovint observem un narrador que transmet les percepcions i els

sentiments dels diferents personatges que hi apareixen tant si soacuten individuals

com colmiddotlectius Realitza una funcioacute efectiva drsquoimplicar el lector en la

complexitat i en lrsquoescenografia de les representacions o de les festes Tambeacute

aconsegueix transmetrersquon un judici positiu a partir de la disposicioacute favorable dels

diferents personatges aixiacute com presentar els fets i els personatges des de la

perspectiva personal dels seus judicis i de les seves impressions En altres textos

la seva narracioacute destaca per la descripcioacute versemblant de la lluita (la violegravencia

les armes els moviments) i alhora per lrsquoefecte que provoca en els espectadors

eacutes el cas de la magravescara

amp La introduccioacute dels personatges de la representacioacute per part del personatges de la

ficcioacute Els personatges del diagraveleg introdueixen els de la representacioacute eacutes el cas de

Francesc Fenollet a la farsa i al cartell que precedeix a la Festa de maig i fins i

280

tot els presenten per exemple Malfaragraves ho fa a la magravescara Drsquoaltres vegades en

el cas de la Festa amb Miraflor de Milagrave soacuten ells els qui irrompen a la sala

amp Les referegravencies als lectorsoiumlents del diagraveleg des del nivell narratiu de les

representacions Tenen un matiacutes ambigu perquegrave poden referir-se tant als

espectadors com als oiumlents que escolten la narracioacute de les representacions a

manera de diagraveleg teatralitzat o com als lectors o als oients del diagraveleg les dames a

qui srsquoadreccedila lrsquoautor en el prograveleg de lrsquoobra

amp Les indicacions en el text a manera de didagravescalies de les intervencioacute en estil

directe dels personatges de la representacioacute

La narracioacute drsquoespectacles a la cort dels Ducs de Calagravebria molts drsquoells amb personatges

de la histograveria i mitologia clagravessica afavoreix la imatge drsquouna cort que sap divertir-se

drsquouna manera sofisticada elegant i culta De fet els esdeveniments teatrals siguin

torneigs mascarades o festes de maig srsquoesdevenen al llarg de les tres darreres jornades

especialment la tercera la quarta i la sisena i tenen lloc al llarg drsquoamplis periacuteodes de

temps ficcional

281

QUARTA PART LA LLENGUA CATALANA A EL CORTESANO PRESEgraveNCIA I

USOS

CAPIacuteTOL 7 PLURILINGUumlISME A EL CORTESANO

71 PLURILINGUumlISME A LES OBRES LITERAgraveRIES DE LA PRIMERA MEITAT

DEL SEGLE XVI

Durant la primera meitat del segle XVI tenim testimonis literaris de diferent tipologia

que soacuten perfectes exponents de plurilinguumlisme Drsquouna banda destaquen els reculls de

poesies o narracions breus que combinen textos en castellagrave i en catalagrave lrsquoedicioacute de 1514

del Cancionero General drsquoHernando del Castillo el canccediloner Flor drsquoenamorats

(1562)249 i el recull de contes de Timoneda El sobremesa y Alivio de caminantes

(1563) Drsquoaltra banda sorgeixen obres que utilitzen diferents llenguumles per caracteritzar

els personatges que hi intervenen obres teatrals com la Seraphina de Torres Naharro

(1514) La vesita de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia (1524) o el mateix diagraveleg de Lluiacutes del

Milagrave Contemporagraveniament un dels gegraveneres poegravetico-musicals meacutes conreat a lrsquoagraverea

catalana com lrsquoensalada tambeacute utilitzaragrave aquest recurs convertint-se aixiacute un dels seus

elements definitoris meacutes significatius250

La peccedila teatral eacutes el gegravenere que millor exemplifica lacuteuacutes de diferents llenguumles segons la

tipologia dels personatges Els investigadors destaquen dos autors castellans que fan un

uacutes primerenc drsquoaquest recurs El cas meacutes emblemagravetic eacutes el de Juan del Encina (1469-

1529) amb el seu personatge pastoril que esdeveacute cogravemic gragravecies en part a lrsquouacutes drsquoun

parlar propi drsquouna localitat de la proviacutencia de Zamora Sayago que srsquoanomenaragrave

lsquosayaguumleacutesrsquo i que esdevindragrave la marca cogravemica dels ruacutestecs del teatre castellagrave del Segle

drsquoOr251 Posteriorment Gil Vicente (1465-1537) tambeacute faragrave uacutes en la seva proliacutefica

produccioacute teatral del mateix recurs alternant el sayaguumleacutes (heretat de Juan del Encina) el

castellagrave el portuguegraves i fins i tot el francegraves i lrsquoitaliagrave a lrsquoobra Auto da Fama (1510) En

tot cas el personatge meacutes significatiu pel que fa a lrsquouacutes de diferents llenguumles en les seves

249 Fuster (1989 101-142) 250 Aspecte treballat a lrsquoapartat 32 drsquoaquest treball 251 Canonica (1996 111)

282

comegravedies eacutes el mencionat Bartolomeacute Torres Naharro (1485-1540)252 El seu itinerari

biogragravefic per diferens palaus i corts cardenaliacutecies romanes va influir certament en la

configuracioacute de les seves comegravedies Lrsquoany 1517 va publicar la seva obra amb el tiacutetol de

Propaladia En relacioacute a lrsquouacutes del plurilinguumlisme amb una participacioacute important de la

llengua catalana hi destaquen dues comegravedies Tinelaria on es parlen sis llenguumles

(castellagrave italiagrave catalagrave portuguegraves francegraves i llatiacute) i Seraphina on es redueixen a quatre

(castellagrave catalagrave llatiacute i italiagrave) Torres Naharro incorpora diversitat de llenguumles en les

seves comegravedies perograve tambeacute de varietats estiliacutestiques i dialectals sovint aprofitant el

potencial cogravemic que ofereixen tal i com tambeacute fan lrsquoAretino o Maquiavel Atorgaragrave un

paper determinant al llenguatge com a eina indispensable al servei del decorum

Lrsquoautore si pone chiaramente il problema del decoro formale della commedia la

lingua deve essere adeguata al personaggio laquodando a cada uno lo suyo evitar las

cosas impropias usar de todas las legiacutetimas de manera que el siervo no diga ni

haga actos del sentildeor et e conversoraquo 253

Perquegrave de fet segons Teresa Cirillo la veritable funcioacute del plurilinguumlisme en la

comegravedia estagrave subordinat a la mimesi de la realitat que tenia en la fogravermula tripartita de

Ciceroacute un resum clagravessic imitatio vitae speculum consuetudinis imago veritatis 254

Gran part drsquoaquestes comegravedies es van concebre per a un puacuteblic culte i plurilinguumle que

reconeix en la utilitzacioacute de diverses llenguumles en escena un reflex de la situacioacute

linguumliacutestica de la Roma de lrsquoegravepoca 255 Altres autors tambeacute utilitzen aquest recurs

plurilinguumliacutestic a les seves comegravedia Canonica va explicar una gairebeacute segura vinculacioacute

de Ferrandis de Heregravedia amb Naharro en relacioacute al plurilinguumlisme (catalagrave castellagrave i

portuguegraves) present a La vesita i fins i tot va indicar que la rellevagravencia que se li doacutena al

catalagrave en la seva expressioacute oral utilitzat tant per les dames com per les criades podria

ser un indicador del progressiu abandonament de la llengua catalana com a literagraveria256

252 Sobre B Torres Naharro veure veure Cirillo (1988) Canonica (1996) Solervicens (2015) 253 Cirillo (1988182-183) 254 Cirillo (1988 195) 255 Canonica (1993112) Solervicens (2012) 256 Canonica (1993115)

283

72 PLURILINGUumlISME A EL CORTESANO DE LLUIacuteS DEL MILAgrave

El diagraveleg de Lluiacutes del Milagrave destaca per la utilitzacioacute de diferents llenguumles el castellagrave el

catalagrave el llatiacute lrsquoitaliagrave i el portuguegraves Tal i com he indicat abans el castellagrave eacutes la llengua

que hi predomina en segon lloc tenim la llengua catalana que esdeveacute gairebeacute lrsquouacutenic

instrument comunicatiu drsquoalguns personatges del diagraveleg especialment de Gilot i el

canonge Ester i de la muller de Joan Ferrandis Jerogravenima Benito (tot i que aquest

personatge hi parla indistintament catalagrave i castellagrave) La resta de llenguumles (llatiacute portuguegraves

i italiagrave) soacuten utilitzades de manera breu i ocasional en refranys o sentegravencies per tal de

caracteritzar els personatges de les narracions breus que soacuten explicades pels mateixos

personatges del diagraveleg Els seguumlents textos nrsquoilmiddotlustren aquest uacutes

El portuguegraves Dijo don Luis Milaacuten -[hellip] Y por esto no es bien hablar por otri

sino en absencia de vuestro amigo si le perjudican como en este cuento direacute

Un caballero castellano dijo una malicia con palabras cubiertas a un portugueacutes

competidor suyo Y no respondieacutendole quiso otro castellano responder por el

portugueacutes declarando la burla encubierta que su competidor le habiacutea dicho Y

enojado desto el portugueacutes dijo al castellano que por eacutel habiacutea respondido

-Castelau vos falais con tres bocas con la vostra e con la mintildea e con vostro

rabo (Que en Portugal rabo e quien fala mal) (R6r)

Lrsquoitaliagrave Y ella le respondioacute [Jerogravenima Beneito a Joan Ferrandis] -Yo os

respondo con lo que dijo el Duque de Ferrara en un socorro que hizo a los

franceses contra los espantildeoles en la batalla de Raacutevena que viendo los dos

campos muy trabados y perdidos para acabarlos del todo mandoacute desperar su

artilleriacutea a todos y dijo -Tutti son inimici (B7r)

Dijo don Diego -Sentildeora dontildea Leonor mucho me tira vuestra merced hoy con

flecha y si fuese la de la bella Laura por quien Petrarca deciacutea Amor mrsquoagrave posto

come segno a astrale257 yo quedariacutea tan bien asaeteado de vuestra mano como

veriacutean en este letro (Leonor piugrave que la vista) (H5v)

257 Sonet CXXXIII del Canzoniere de Petrarca

284

El catalagrave i el llatiacute Dijo Joan Fernaacutendez -Sentildeor Cabanillas buen sermoacuten

habeacuteis estudiado para venir a decirme Joan donaire Bien seraacute que sepan lo que

a vos os siguioacute en otra comida que don Guerau Bou estuvo en ella y me dijo que

don Joan Vilarrasa vuestro sobrino convidoacute a comer a su huerta a fray

Palomo que aquella cuaresma predicaba en Valencia Y convidole para oirle

que era muy buen decidor Y a la hora que se asentaban a la mesa vuestra

merced entroacute y dijo (Pax vobis) Y sentose a comer y don Joan Vilarrasa fuese a

la cocina por no oiacuter vuestros cuentos catoacutelicos del tiempo del rey Catoacutelico Que

fueron tantos que nunca el fraile pudo envidar con los suyos y a cada paso

vuestra merced deciacutea -Esto digo en este cuento don Joan Vilarrasa lo sabe

tambieacuten como yo

Y eacutel respondioacute de la cocina donde estaba gritando (No hi seacute res de quant diu

puix mal profit mrsquoha fet entrar lo frare que nunca lrsquoha deixat parlar) Y en irse

vuestra merced el fraile os puso nombre el gobernador Campanillas porque

cuando ellas tantildeen nadi puede hablar (C5r)

Respondioacute el canoacutenigo -Cercau qui us perdone per a una sou los dos que jo

mersquon vaig dient Quos diabolus conjungit homo non separet (Q7r)

Romeu i Figueres258 va explicar els passatges en catalagrave com a farses en prosa inserides a

lrsquoobra i en va editar alguns resumint els textos en castellagrave que els envoltaven Tot plegat

era un intent de justificar tres obres teatrals dins drsquouna suposada crogravenica de la cort

virregnal De fet per tal de visualitzar aquesta opinioacute les va editar com a tals i els va

afegir un tiacutetol adient Finalment Solervicens259va donar les coordenades adequades per

tal drsquoafrontar el seu estudi i les situava dins el gegravenere dialogravegic on adquireixen el seu

sentit

Aquestes preteses farses no estaven laquointercaladesraquo com diu Romeu [1951 332

335] soacuten part essencial drsquoaquest text multilinguumle on optar per una llengua i

rebutjar-ne una altra vol dir ldquomutilarrdquo i condemnar-se a no entendre res Val a

recordar que EC estagrave dividit en ldquojornadasrdquo com la majoria dels diagravelegs i que

aquestes jornades que pretesament soacuten sis perograve en realitat soacuten vuit formen tota

258 Romeu i Figueres (1951 i 1962) 259 Solervicens (1997173)

285

una trama de ficcioacute Aixiacute les coses les farces que Josep Romeu crea en sentit

escricte i intitula soacuten en realitat part integrant drsquouna uacutenica trama de ficcioacute i no

tenen sentit autogravenomament

De fet les anomenades farses per Romeu soacuten textos dialogats on cadascun del

personatges parla en la seva progravepia llengua Per tant alguns ho faran en catalagrave (Gilot

canonge Ester Jerogravenima Beneito etc) i drsquoaltres mantindran el castellagrave (Duc Ferrandis

drsquoHeregravedia etc) Hi destaquen els passatges amb intervencions en catalagrave a la 1a jornada

on predominen les intervencions de Gilot el patge del Duc i Jerogravenima Beneito a la 3a

jornada amb les intervencions de la mateixa dama i el canonge Ester a la 5a jornada

amb el canonge Ester i a la 6a jornada on tornen a aparegraveixer intervencions dels tres

personages anteriors i drsquoaltres meacutes breus de les dames Isabet i Joana Pallagraves

Abans drsquoemprendre lrsquoestudi dels passatges meacutes rellevants per mostrar lrsquouacutes del catalagrave al

diagraveleg del Milagrave crec que cal considerar les afirmacions que lrsquoautor fa sobre lrsquouacutes del

plurilinguumlisme al prograveleg i a lrsquoepiacuteleg drsquoEC

bull PROgraveLEG DE LrsquoEC A la primera jornada posteriorment a la descripcioacute de les armes i

qualitats drsquoun bon cavaller cortesagrave a partir de la histograveria de Marc Curci per tal de

justificar la redaccioacute del llibre solmiddotlicitat per algunes dames de Valegravencia lrsquoautor-

narrador hi explica les parts del seu llibre

Tiene stas partes que direacute

Da modos y avisos de hablar sin verbosidad ni afectacioacuten ni cortedad de

palabras que sea para esconder la razoacuten dando conversaciones para saber

burlar a modo de palacio

Representa la corte del Real Duque de Calabria y la Reina Germana con todas

aquellas damas y caballeros de aquel tiempo Haciendo que hablen en nuestra

lengua valenciana como ellos hablaban pues muchos que han scrito usaron

scrivir en diversas lenguas para bien representar el natural de cada uno (A3r)

bull EPIacuteLEG DE LrsquoEC Als darrers folis drsquoEC Lluiacutes del Milagrave apareix com a autor drsquoEl

cortesano responent a la Raoacute sobre la intencioacute i realitzacioacute de lrsquoobra i defensant-la

dels atacs dels seus contraris els personatges almiddotlegograverics de lrsquoenvejoacutes lrsquoignorant i el

boig De fet el mateix Milagrave pregunta a lrsquoenvejoacutes sobre les qualitats drsquoun llibre per

arribar a ser bo i davant la seva lacogravenica resposta laquoRespondiome -Ser buenoraquo (g6v)

286

Milagrave enumera i explica quatre arguments o principis retograverics imprescindibles la

utilitat la delectacioacute la inventiva i lrsquoart Tot seguit desvetlla la intencioacute de la seva

obra

La intincioacuten miacutea en este Cortesano ha sido representar todo lo que en corte de

priacutencipes se trata Diversidad de lenguas por las diversas naciones que suele

tener Uso de todos los estilos usando el altiloco en las cosas altas que son

consejos y pareceres para gobernar nuestra vida y estados sirvieacutendome del

mediocre para las conversaciones jocosas de graves cortesanos ejercitando el

iacutenfimo para las plaacuteticas risuentildeas de donosos y truhanes que por secretos y

puacuteblico lugares de sentildeores alivian de las pesadumbres de los negocios y

gravedades (g7v-h1r)

Si comparem el prograveleg i lrsquoepiacuteleg hi destaca la repeticioacute del verb lsquorepresentarrsquo

acompanyat del complement directe lsquocortersquo que mostra una voluntat de posar davant

dels ulls del lector una imatge literagraveria de la cort valenciana del Duc de Calagravebria i

Germana de Foix Aquesta intencioacute subratlla el caragravecter mimegravetic del diagraveleg de Milagrave aixiacute

com lrsquoinstrument que utilitza per aconseguir-ho laquoDando conversaciones para saber

burlar a modo de palacioraquo Lrsquoautor teacute clar que un dels instruments meacutes eficaccedilos seragrave lrsquouacutes

de diversitat de llenguumles de fet aixiacute apareix reflectit als dos textos laquoDiversidad de

lenguasraquo En tot cas el primer text remarca especialment la utilitat del catalagrave en el seu

dialecte valenciagrave per caracteritzar els personatges mentre que el segon text argumenta

la voluntat de reflectir ficcionalment les diferents nacionalitats que hi ha a les corts En

tot cas posa en relleu lrsquointeregraves de mostrar diferents estils o registres linguumliacutestics en la

caracteritzacioacute dels personatges (laquograves cortesanosraquo laquodonosos y truhanesraquo) Tambeacute

cal tenir en compte que lrsquoautor justifica lrsquouacutes del plurilinguumlisme en la pragravectica drsquoaltres

escriptors que aconsegueixen aixiacute el mateix resultat la caracteritzacioacute dels personatges

Drsquoaquesta afirmacioacute no podem extreurersquon meacutes conclusions perquegrave malauradament

Milagrave no ens va deixar cap mostra de quines havien estat les seves lectures o quins

nrsquoeren els autors

287

73 CARACTERIacuteSTIQUES DELS PASSATGES EN CATALAgrave DrsquoEL CORTESANO

En aquest apartat abordareacute lrsquoestudi dels textos en catalagrave del diagraveleg EC de Lluiacutes del Milagrave

tenint en compte que soacuten converses entre diferents personatges dialogravegics drsquoestaments

molts diferents Nrsquohi ha que sempre intervenen en catalagrave com el canonge Ester el patge

Gilot la minyona Martineta o les dames Isabet o Joana Pallagraves Drsquoaltres utilitzen les dues

llenguumles castellagrave i catalagrave com Jerogravenima Beneito i algun personatge que ho fa de manera

esporagravedica La llengua de la veu narrativa eacutes el castellagrave i la majoria dels personatges

srsquoexpressen en castellagrave Crec que aquest uacutes evidencia la voluntat manifestada per

lrsquoautor al prograveleg i a lrsquoepiacuteleg drsquoutilitzar aquest recurs del plurilinguumlisme en el cas del

catalagrave per caracteritzar alguns dels personatges de la cort

731 AFIRMACIONS METALINGUumlIacuteSTIQUES A EL CORTESANO

Abans de presentar els passatges cal tenir en compte tres intervencions breus de

personatges que comenten algun aspecte de la llengua catalana o del seu uacutes Dels

tres textos dos drsquoells mostren intervencions de la virreina Germana de Foix

adreccedilant-se a Jerogravenima Beneito

La intervencioacute de Germana de Foix teacute lloc despreacutes de la narracioacute drsquouna facegravecia per

part de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia tot responent a una afirmacioacute de la seva muller

que lrsquohavia anomenat laquopredicador de bulles falsesraquo

La Reina rio mucho y dijo -Dontildea Jeroacutenima siempre querriacutea que hablaacutesedes en

valenciano que en vuestra boca es gracioso Las dos podemos cantar laquoMal me

quieren mis comadres porque les digo las verdadesraquo260 (D8r)

Despreacutes que Joan Ferrandis hagi fet una broma verbal la Reina srsquoadreccedila a Jerogravenima

Beneito demanant-li ajuda per respondre amb un refrany valenciagrave

260 Refrany castellagrave que apareix a Refranes que dizen las viejas tras el fuego del Marqueacutes de Santillana Va ser editat 5 vegades des de 1508 a 1542 Tambeacute apareix a la Philosophia vulgar de Juan Mal Lara (Sevilla 1568)

288

Dijo la Reina -Por mi fe yo no me fiariacutea de vos por un refraacuten que dicen en

valenciano Dontildea Jeroacutenima iexcladevinadlo Y responded a vuestro marido que no

acertareacute

Respondioacute la sentildeora dontildea Jeroacutenima -Meacutes val ase quemiddotm porte que cavall quemiddotm

derroque261 No seacute si acertiacute a dir lo que vostra Altesa volia (I8r)

A la 6a jornada la senyora Violant que parla en castellagrave guarneix la seva

intervencioacute amb un refrany en catalagrave laquoI no fuig qui a casa tornaraquo262 Tot seguit

Joana Pallagraves adverteix dels perills drsquoutilitzar la llengua catalana davant dels

castellans

Su mujer se le rio cara a cara y dijo -iexclCuaacuten cierto staacute laquoQue no engantildea la

venturaraquo Queriendo darme a entender desear no ser mirado por no idolatrar en

miacute y todo vais falsificado pues huiacutes siempre de miacute laquoI no fuig qui a casa tornaraquo

Dijo la sentildeora dontildea Joana Pallagraves -Senyora donya Violant amagau lo

valenciagrave que castellans van per terra que per burlar de nostra llengua nos

furten les paraule si porten-les a Castella per a farses amb ella Que mones

soacuten de Valegravencia parlant amb reveregravencia (a2r)

Considero que els tres textos subratllen una mateixa idea sobre la llengua catalana

en el dialecte valenciagrave que adquireix diferents connotacions segons parli la

Virreina Germana drsquoorigen estranger o la dama valenciana Joana Pallagraves En el

primer text Germana de Foix subratlla el caragravecter gracioacutes de la llengua valenciana

en boca de Jerogravenima Beneito (laquoen vuestra boca es graciosoraquo) i en el segon text la

muller de Ferrandis ajuda a la reina a expressar un comentari mitjanccedilant un refrany 261 DCVB recull aquest refrany en les seguumlents versions laquoMeacutes mestimo ase que em port que no cavall que menderrocraquo (Barc Manresa) laquoMeacutes mestime un ase que marrastre que no un cavall que em tireraquo (Val) laquoAse qui em duga i no cavall que mendugaraquo (Mall) La versioacute drsquoEC srsquoassembla meacutes a la versioacute manresana que no pas a la valenciana per la utilitzacioacute dels verbs lsquoportarrsquo i lsquoderrocarrsquo que no apareixen a la valenciana Tambeacute podem identificar el refrany en castellagrave a la pagraveg I 31 de Coloquios de palatino y Pinciano de Juan de Arce de Otaacuterola (1550) laquoPINCIANO Vuestra fue la culpa en caminar a caballo sin haberlo en vuestra vida pues sin embargo de la premaacutetica antigua pudieacuterades venir en una mula de silla o de albarda pues para lo uno bastaban vuestros beneficios y para lo otro vuestra natural inclinacioacuten iquestNo habeacuteis oiacutedo el refraacuten lsquoMaacutes vale asno que me lleve que caballo que me derruequersquoraquo 262 DCVB recull aquest refrany en aquesta versioacute laquoQui de casa fuig a casa tornaraquo i indica que eacutes utilitzat a la Ribera drsquoEbre (Tarragona) i al dialecte valenciagrave

289

valenciagrave molt meacutes adequat que segurament resultava expressiu per a una persona

estrangera com Germana de Foix Crec que puc afimar que lrsquouacutes del catalagrave hi apareix

vinculat als conceptes de lsquogracioacutesrsquo i lsquopopularrsquo De fet el text 3 presenta la queixa de

la senyora Joana Pallagraves per lrsquoexcessiva burla que rep la llengua catalana per part

dels castellans Fuster (198557) indica que pot considerar-se una lsquodesconfianccedila

linguumliacutesticarsquo que srsquoanagrave imposant a lrsquoegravepoca a causa de la progressiva valoracioacute del

castellagrave a la cort en detriment del catalagrave En aquest sentit diferents testimonis

indiquen opinions semblants de Joana Pallagraves tot i que no aparegui expliacutecitament el

conflicte diglogravessic En destaco alguns

~ Les tibantors que sorgien entre les dames valencianes quan les dames

castellanes casades amb valencians srsquoenvoltaven de castellanes es pot

observar en la carta que Jaume Serra escriu a Alexandre XI datada a

Valegravencia el 7 drsquooctubre de 1494 Es queixa que aquells que estan al seu

servei volen cita en castellagrave en una carta en catalagrave laquoQue todas las cosas de

la sentildeora duquesa vayan encimaraquo i que passeja pel carrer acompanyada de

molts escuders laquoqui pot soferir aquesta pompa castellana a ses despesesraquo

Finalment identifica les dames al seu servei i explica laquoTeacute meacutes avant en sa

companyia una muller de Pero Gago la qual ha nom Juana Vaca e per

conseguumlent son marit ha drsquohaver nom Pero Buey Voll ella regir

semblantment Sols en suma teacute castellanes Una sola donzella teacute germana

de don Guillem Remon de Borja Era beacute tingueacutes almenys tres donzelles

valencianes e una matrona valencianaraquo263

~ El personatge valenciagrave Don Pedro drsquoEls colmiddotloquis de la insigne ciutat de

Tortosa de Cristogravefor Despuig (escrit lrsquoany 1557) comenta amb Fagravebio com

estagrave afectant a la llengua catalana el contacte amb el castellagrave a les terres

valencianes laquoFagravebio iquestCom ha de la vostra pagravetria antiga Don Pedro Siacute que

los valencians drsquoaciacute de Catalunya soacuten eixits i los llinatges que drsquoaciacute no tenen

lo principi no els tenim per tan bons i la llengua de Catalunya la tenim

encara que per lo veiumlnat de Castella srsquoeacutes molt trastornadaraquo264

263 Batllori (1998163) 264 Ed de QuerolampSolervicens (201141)

290

732 PASSATGES DrsquoEL CORTESANO AMB INTERVENCIONS DE

PERSONATGES EN CATALAgrave

Els passatges amb intervencions de personatges dialogravegics en catalagrave apareixen com ja

he indicat anteriorment nomeacutes en algunes jornades Exposo a continuacioacute la jornada

els folis i els personatges que hi intervenen amb la llengua utilitzada si eacutes el catalagrave

apareixen marcats en verd i si eacutes el castellagrave en blau

TEXT JORNADAFOLIS PERSONATGES I LLENGUA CASTELLAgrave CATALAgrave

1a jornada

1 A4r-A5r Gilot canonge Ester Virreina i camarera de la

Virreina

2 A5v Mencia muller drsquoen Lluiacutes Vich i canonge Ester

3 C1v-2r Francesc Fenollet la seva muller Francisca i Gilot

4 C3r-C3v Gilot canonge Ester patge i Duc

5 D8r-E1r Jerogravenima Beneito Joan Ferrandis Gilot Virreina i

Duc

6 E8r-v Duc canonge Ester Lluiacutes del Milagrave Joan Ferrandis i

els patges

3a jornada

7 I7v-I8v Diacutedac Duc Joan Ferrandis Virreina i Jerogravenima

Beneito

5a jornada

8 Q4v-R2r

Duc Virreina canonge Ester patge del Duc Joan

Ferrandis Jerogravenima Beneito les minyones

Marimancha i Martineta Malfaragraves i F Fenollet

291

6a jornada

9 Y7r-v Joan Ferrandis Jerogravenima Beneito i Duc

10 Z8v Jerogravenima Beneito i Joan Ferrandis

11 a2r Lluiacutes Margarit i la seva muller Violant i Joana Pallagraves

12 a8r-v Dames i cavallers Assenyalats C i D

Ana Mercader Miguel Hernagravendez Jerogravenima Beneito

Lionor Joana Pallagraves Diacutedac Lladroacutehellip nomeacutes un

cavaller teacute una intervencioacute en catalagrave

13 c8v Mestre Sabater (esmenta un refrany valenciagrave)

14 d1r-d8r Gilot canonge Ester Molina Duque Malfaragraves Joan

Ferrandis Isabet Gragravecia Jerogravenima Diacutedac Lladroacute

15 e2r Gilot i Duc

16 e5r Canonge Ester i Jerogravenima Beneito

17

18

19

20

Sequumlegravencies

f5r-v

f6r-v

f8r-v

g2v

Dins un diagraveleg que enceta el Duc sobre les diferents

condicions que srsquohan de tenir per deixar-se ben

entendre parlen diferents dames (indicat amb D) i

cavallers (C) Una D eacutes suposadament Jerogravenima

Beneito pel contingut de la intervencioacute i perquegrave parla

en catalagrave Tambeacute intervenen en catalagrave Gilot i el

canonge Ester

292

Els personatges que utilitzen la llengua catalana soacuten les dames Jerogravenima Beneito

amb nombroses intervencions Joana Pallagraves i Isabet (cunyada de Jerogravenima Beneito)

molt puntualment (en dues ocasions la primera i en una la segona) i tambeacute els patges

Gilot i Ballester anomenat canonge Ester aixiacute com la minyona Martineta (en una

sola intervencioacute) De fet com ja he indicat lrsquouacutenic personatge que srsquoexpressa en els

dos idiomes (catalagrave i castellagrave) tot i que progressivament es decantaragrave per lrsquouacutes del

catalagrave eacutes Jerogravenima Beneito

A continuacioacute presento els elements meacutes caracteriacutestics dels textos presentats a

cadascuna de les jornades

~ 1a jornada Els textos 1-3 soacuten intervencions dels personatges que participen a la

Munteria de lrsquoinici de lrsquoobra El text 4 destaca perquegrave narra una de les baralles

meacutes sagnants entre els patges del Duc i de la Reina265 El text 5 correspon a una

facegravecia de Gilot sobre unes comares del carrer de la Nau de Valegravencia que

desencadena un diagraveleg punyent266 tot jugant amb lrsquoequiacutevoc de les diferents

accepcions del terme sobre lrsquoesterilitat entre les parelles de Joan Ferrandis-

265 laquo[] Y Gilot y el paje teniacuteanle [a canonge Ester] porque los halcones estuviesen como en barra asidos con las untildeas de eacutel y quedoacute tan ensangrentado que si el Duque no le socorriera muerto fuera Y el paje le apodoacute y diacutejole -Sentildeor moseacuten Agron iquestcoacutemo os fue con mi halcoacuten Y eacutel respondioacute -iquestI a vos patge del ganxet com vos amb lo meu bufet A ruegos de las damas el Duque les perdonoacute y mandoacute que no se desmandasen maacutes de manosraquo (C3v) 266 laquoDijo Gilot -[] Y posare-los nom les Comares No ho dic perquegrave sa Excelmiddotlegravencia y Joan Ferrandis ho sien encara que mai han fet parir a ses mullers Dijo Joan Fernagravendez -Gilot iquesttuacute no sabes que a su Excelencia y a miacute nos han parido dos mujeres Queste mal de ser esteacuteriles no estaacute en nosotros sino en las rabiosas (Que por maravilla paren las que rabias conciben pues que matan y no viven) Seguacuten dice la regla de medicina Dijo dontildea Jeroacutenima su mujer -Senyora iquestquegrave li par a vostra Altesa de mon marit iquestQuin metge i butller que eacutes Ab butlles falses que preiumlca diu que posa dones en paradiacutes i ab regles fingides de medicina nos infama que som rabioses i per ccedilograve no parim No seria mal acusar-lo que lrsquoaltre dia tragueren a la scala un butller falsari i un metge no doctorat Dijo la Reina -Dontildea Jeroacutenima por aduacuteltero mereceriacutea maacutes ser sacado a la verguumlenza Pues tiene tan poca que nos dice cara cara que les han parido dos mujeres Dijo el Duque -Vuestra alteza iquestsabe lo que me ha dicho al oiacutedo Joan Fernaacutendez Diacutejome -Mire queacute primor direacute que diciendo una gran mentira que nos han parido dos mujeres direacute una gran verdad que dos mujeres que son nuestras madres nos han parido Dijo la Reina -Eso teneacuteis los hombres engantildeadores que de las verdades haceacuteis mentiras y de las mentiras verdadesraquo (D8v-D9r)

293

Jerogravenima Beneito i Duc-Virreina Al text 6 el Duc Milagrave i Ferrandis i alguns

patges es burlen de la gepa del canonge Ester amb la qual conclou la jornada

Aquesta turtipudo corporis acompanyaragrave el personatge al llarg de tota lrsquoobra tal i

com veurem a dos textos significatius en catalagrave perquegrave recordem que el

personatge nomeacutes srsquoexpressa en aquesta llengua en les jornades 5a i 6a

~ 3a jornada El text 7 que ja he reportat on la Virreina demana ajuda a Jerogravenima

Beneito per recordar un refrany valenciagrave laquoMeacutes val ase que em porte que cavall

que em derroqueraquo

~ A la 5a jornada destaca un dels passatges (text 9) meacutes extensos amb un gran

nombre drsquointervencions de personatges cortesans o patges que srsquoexpressen en

catalagrave Coincideix amb lrsquoinici de la jornada i amb la peticioacute del Duc i de la

Virreina al canonge Ester i al patge del Duc que comuniquin a totes les dames i

cavallers lrsquoajornament del sarau i de la magravescara per al proper dia El

protagonisme del passatge eacutes del canonge Ester Despreacutes drsquouna conversa plena

drsquoatacs amb el patge del Duc amb canccedilons en catalagrave incloses (una versioacute

particular del Bella de voacutes soacute enamoroacutes aplicada a la gepa del canonge267)

marxa en solitari a complir lrsquoencagraverrec de la Virreina Tres aspectes esdevenen

cohesionadors de la trama fictiacutecia drsquoaquest passatge afavorint la unitat de tot un

seguit de converses que funcionen per associacioacute lrsquoencagraverrec de comunicar

lrsquoajornament de les festes lrsquoalmiddotlusioacute constant a la gepa del personatge per part

dels personatges que visita (que srsquohavia iniciat a la primera jornada al text 6) i la

constatacioacute del desgrat de Gilot per realitzar aquest encagraverrec (tal i com li havia 267 laquoEl paje le respondioacute -iexclVamos sentildeor canoacutenigo Y aunque me ha dicho que soy taacutebano de su giba yo le prometo de no picar esta jornada en ella sino cuanto podreacute para defenderla Y por sentildeal que lo hareacute quiero cantar para daros placer esta cancioacuten catalana Bella de voacutes soacute enamoroacutes iexclgibeta mia Tostemps sospir pensant en vos iexclla nit i el dia Dijo el canoacutenigo -Puis tu has cantat per a mi jo vull cantar per a tu Tot lo moacuten me staacute mirant com si fos una donzella si be em veu anar galant lladre soacute per maravella [Q5v]

294

anunciat la Virreina al Duc) a causa de les bromes i burles que rep per cortesans

i criats El canonge Ester visitaragrave les cases de Joan Ferrandis i Jerogravenima Beneito

de Diacutedac Lladroacute i de Francesc Fenollet En totes elles es troba amb les

corresponents minyones (una falsa serventa la gossa Maricorta les criades

Marimancha i Martineta i el patge anomenat Malfaragraves) que tambeacute ataquen el

canonge amb atacs verbals punyents i fins i tot amb algun altre a la lsquoclotxarsquo del

personatge No cal dir que el personatge retorna davant del Duc i de la Virreina

amb lrsquoencagraverrec realizat i alhora es mostra enfadat pel tractament rebut

laquoSenyor jo em vinc a despedir de vostra Excelmiddotlegravencia si no em llevau lo cagraverrec

de lsquoconvida festesrsquo I lo demeacutes que em resta a dir sobre accedilograve seragrave contar les burles

que mrsquohan fet los criats destos cortesans davant ells despuacutes demagrave Que si tant de

cort fossen com ells se pinten no serien tan descortesos sos criats (Que en los

servidors se veu lo senyor qual eacutes)raquo (R1r)

mdash A la 6a jornada apareix el major nombre de converses amb intervencions en

catalagrave i en castellagrave segons els personatges interlocutors Les jornades anteriors

srsquohan caracteritzat meacutes per diagravelegs entre els quatre personatges principals (Milagrave

Ferrandis Fenollet i Lladroacute) amb la narracioacute de facegravecies o apotegmes inserides

en les intervencions per les narracions de festes o espectacles o per la recitacioacute

de composicions poegravetiques En aquesta jornada el ventall de personatges eacutes meacutes

nombroacutes (cortesans dames i patges) i diferents jocs o activitats presidits pel Duc

propicien la colmiddotlaboracioacute de les dames i cavallers presents a la cort (eacutes el cas

dels textos 12 i 17-20)

Destaco els vuit folis que configuren el text 14 amb un grup nombroacutes de

personatges del moacuten dels criats (Gilot canonge Ester Molina) amb la presegravencia

del Duc de dos cortesans (Joan Ferrandis i Diacutedac Lladroacute) i drsquoalgunes dames

(Jerogravenima Beneito Isabet i Gragravecia)

295

74 PLURILINGUISME A EL CORTESANO UN RECURS AL SERVEI DE LA

FICCIOacute LITERAgraveRIA

En conclusioacute gran part dels textos en catalagrave que apareixen a EC especialment als

passatges meacutes extensos soacuten intervencions dels diferents personatges que hi dialoguen a

diferegravencia de les altres llenguumles que apareixen sovint en boca dels personatges de les

narracions breus drsquoEC Lrsquoestudi drsquoaquests textos ofereix tres aspectes remarcables en

relacioacute a la possible funcioacute del plurilinguumlisme a EC de Milagrave

El primer aspecte a destacar eacutes el fet no habitual drsquoutilitzar el plurilinguumlisme en un

gegravenere narratiu com el diagraveleg ja que els altres textos que en fan uacutes drsquoaquest recurs soacuten

comegravedies teatrals Sembla que lacuteuacutes del plurilinguumlisme a les comegravedies teatrals

especialment a les de Torres Naharro repon a lrsquointent drsquoafalagar i acontentar un puacuteblic

determinat a qui srsquoadreccedilava268 En el cas del comediogravegraf extremeny cal tenir en

compte que possiblement va escriure tota la seva obra a Roma on va arribar cap a lrsquoany

1508 i va estar molt vinculat a la cort dels cardenals Juli de Medici i Bernardino

Carvajal En el cas del valenciagrave Joan Ferrandis drsquoHeregravedia la seva comegravedia La vesita

tambeacute teacute un puacuteblic cortesagrave concret tal i com ens indiquen els dos progravelegs elaborats per a

les dues ocasions en quegrave srsquohi va representar Solervicens la identifica com a comegravedia de

situacioacute que a diferegravencia de la de repertori compta amb la connivegravencia drsquouns

espectadors concrets i acaba enfortint el seu poder ja que els aristogravecrates o cortesans hi

adquireixen tot el protagonisme269 Segons Cirillo i Solervicens en ambdoacutes autors

Torres Naharro i Ferrandis les comegravedies de situacioacute esdevenen essencialment verbals

perquegrave segons Solervicens laquocompensa les escasses sorpreses que forneix lrsquoaccioacute amb un

conjunt drsquoenginyosos i sorprenents recursos linguumliacutesticsraquo270 Crec que aquest eacutes el punt

de contacte amb el diagraveleg narratiu del Milagrave on la paraula en boca del personatge esdeveacute

un instrument indispensable per construir lrsquounivers ficcional Per tant la tria drsquouna

determinada llengua (dialecte registre to ) constitueix una peccedila clau per aconseguir la

versemblanccedila en definitiva la mimesi conversacional En tot cas respon clarament a la

voluntat de representar el moacuten de la cort ( o la seva visioacute del moacuten de la cort) tal i com

expressava al prograveleg drsquoEC

268 Veure Cirillo (1998) i Solervicens (2015) 269 Solervicens (199961-62) 270 Cirillo (198822) i Solervicens (199962)

296

El segon aspecte eacutes que els uacutenics personatges que parlen catalagrave en EC soacuten tres dones

destaca Jerogravenima Beneito i els patges Canonge Ester i Gilot271 El personatge de

Jerogravenima Beneito apareix a dues obres diferents al segon prograveleg de LV de Ferrandis en

la versioacute del manuscrit de lrsquoany 1555 i al diagraveleg del Milagrave del 1561 En les dues utilitza

el catalagrave i en castellagrave de manera arbitragraveria El manuscrit del prograveleg de la comegravedia indica

el nom del personatge amb les sigles D Hie en el cas de Jerogravenima Beneito i D Jo en el

de Joan Ferrandis en les intervencions de cada personatge a diferegravencia del segon prograveleg

publicat a les Obras de Ferrandis drsquoHeregravedia lrsquoany 1562 la introduccioacute eacutes diferent i el

nom propi de la muller de lrsquoautor no hi apareix272 ni a la introduccioacute ni al mateix

prograveleg Aixograve reforccedila la hipogravetesi que Milagrave teacute molt en compte lrsquoedicioacute manuscrita de les

Obres de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia per elaborar EC i en aquest cas pren material literari

del segon prograveleg de LV tal i com fa amb els personatges de Lluiacutes del Milagrave i Joan

Ferrandis drsquoHeregravedia al PB del manuscrit del 55 El segon prograveleg de LV del 1555

permetria a Luiacutes del Milagrave partir dels aspectes bagravesics de caracteritzacioacute de Jerogravenima

Beneito de 6 folis273 i construir un personatge que es va consolidant al llarg del diagraveleg

EC en un text molt meacutes extens274 Cal recordar que en els dos textos apareix com a

personatge bilinguumle En tot cas al prograveleg de LV utilitza la llengua catalana per adreccedilar-

se al seu marit i a la criada que parlen en castellagrave i quan ha drsquoadreccedilar-se als ducs ho fa

en castellagrave En canvi a EC alterna les dues llenguumles castellagrave i catalagrave indistintament tot

i que srsquohi pot identificar un progressiu abandonament de la primera a favor de la segona

al llarg de la narracioacute dialogravegica

271 Nomeacutes tenim una breu intervencioacute en catalagrave drsquoun cavaller anogravenim en un diagraveleg entre cavallers indicats amb lrsquoabreviatura C i dames D laquoD Senyora donya Leonor iquestcom li va de mal maritraquo (a8v) 272 Nomeacutes srsquohi parla de Ferrandis i de la seva muller a la introduccioacute laquoLa Duquesa de Calabria quiso ver representar este coloquio y hubo de hacer otro principio en el cual don Joan Fer y su mujer van al Duque de Calabria a pedirle la casa prestada para representar La Visitaraquo (folis 135v-136r) Les abreviatures que srsquoutilitzen per a Joan Fernagravendez i la seva muller soacuten Fer y Se respectivament 273 El prograveleg reproduiumlt al manuscrit 2050 de la BC comenccedila al foli 149 i acaba al foli 150 274 Els folis drsquoEC tenen aquesta extensioacute A-Z⁵ a-g⁵

297

ANNEXOS

1 Textos manuscrits agravepoques en catalagrave de lrsquoArxiu de la Batllia General dels anys

1528 1529 i 1530 respectivament

298

299

300

301

302

CONCLUSIONS

Lrsquo ilmiddotlustrat valenciagrave Gregori Maians va interessar-se per El cortesano de Lluiacutes del Milagrave

tal i com es pot comprovar al seu epistolari275 Va referir-shi a El Cortesano i al tractat

de viola de magrave El maestro amb una nota comuna lsquoobres raresrsquo (laquoEl cortesano de D Luis

Milaacuten es libro rariacutesimo y de mucho entretenimiento Le tengo y estimo y tambieacuten el que

intituloacute Maestro que tambieacuten es muy raroraquo276) Aleshores ja va expressar el desig que

lrsquoobra fos novament editada (laquoEl cortesano con todos sus defectos es digniacutesimo de

repetirse en la estamparaquo277) De fet lrsquoobra lsquorararsquo de quegrave parla Maians ha estat el motiu

drsquoestudi drsquoaquesta tesi doctoral una aproximacioacute literagraveria a un diagraveleg renaixentista que

sovint desconcerta perquegrave srsquohi insereixen tot un seguit de gegraveneres estils i llenguumles

diverses

En aquest sentit crec que hi ha tres elements que faciliten lrsquoaproximacioacute objectiva a El

cortesano com a obra literagraveria eacutes a dir com a producte fictici un que nrsquoexplica la seva

estructuracioacute peculiar la relacioacute entre el diagraveleg renaixentista i lrsquoensalada musical un

altre que explica el seu sentit profund la imatge del possible cortesagrave ideal a la cort dels

ducs de Calagravebria i el darrer que explica la seva gegravenesi el manuscrit 2050 de la

Biblioteca de Catalunya Tots tres interaccionen a El Cortesano de Milagrave afavorint un

producte literari peculiar perograve atractiu per la seva capacitat de representar el moacuten drsquouna

cort valenciana de la primera meitat del segle XVI allunyada de qualsevol tipus de

preocupacioacute normativa o moral i lliurada a la conversa enginyosa a lrsquohumor i a la festa

Tot aixograve sota la responsabilitat drsquoun autor Lluiacutes del Milagrave que els investigadors de tots

els temps identifiquen amb lrsquohomogravenim muacutesic renaixentista especialista en viola de magrave

1 Peculiar estructuracioacute un diagraveleg-ensalada renaixentista

El diagraveleg del Milagrave apareix sota els ulls del lector com a un univers fictici sense cap tipus

destructura com una obra rara (tal i com indicava Maians) i allunyada de qualsevol

classificacioacute genegraverica a causa del variat to de les converses de laparicioacute de personatges

pertanyents a diverses classes socials com els cavallers i dames valencians els criats i

275 Destaquen les referegravencies a El cortesano i a Lluiacutes del Milagrave al seu Epistolari de les cartes n561 i n523 del volum IX les n97 n98 n109 n164 del volum XVII 276 Carta n562 De G Maians a M Martiacutenez Pingarroacuten 2 de desembre de 1775 277 Carta n98 De G Maians a F Cerdagrave 30 de juliol de 1779

303

les criades la Reina i el Duc de les sequumlegravencies on es canten els sonets o de les

narracions i escenificacions dobres teatrals al Palau Reial del plurilinguumlisme de lobra

entre daltres Lanagravelisi de lobra nindica clarament el caragravecter narratiu mitjanccedilant el

guiatge del narrador-personatge Lluiacutes del Milagrave i lrsquoallunya del tipus de diagravelegs

renaixentistes meacutes coneguts on predomina el contingut reflexiu en les converses dels

personatges Nomeacutes la similitud estructural amb un gegravenere musical com lensalada de

breu recorregut dins la histograveria de la muacutesica a Valegravencia i a Catalunya permet entendre

el concepte de mescla a causa de lamalgama de tons llenguumles veus versos i metres

diferents un element que ambdoacutes motlles genegraverics lensalada musical conreada per

Mateu Fletxa i el diagraveleg literari dEl cortesano del Milagrave comparteixen i que lautor

valenciagrave traspassa a un gegravenere literari que en aquests moments encara no ha estat

teoritzat i que sempre sha definit com a una forma literagraveria flexible i oberta 278

Recordem que els primers tractats sobre el diagraveleg apareixen a la segona meitat del segle

XVI amb el De dialogo liber (1562) de Sigonio i lApologia dei dialoghi (1574) de

Speroni Situar en paralmiddotlel dos motlles genegraverics contemporanis lensalada i el diagraveleg

afavoreix una anagravelisi meacutes profunda i enriquidora de la pragravectica literagraveria dun autor que eacutes

capaccedil de recollir tradicions literagraveries anteriors (narracions breus romanccedilos canccedilons

sonets o emblemes i invencions) i que teacute una formacioacute musical sogravelida La seva obra

musical juntament amb la dAlonso Mudarra ha estat considerada anogravemala dins una

lectura tradicional del desenvolupament de la muacutesica occidental La improvisacioacute

instrumental esdeveacute un dels elements meacutes originals que els musicogravelegs en valoren279 i

278 Burke (199836) 279 Griffiths (20038) laquoDentro de una lectura tradicional del desarrollo de la muacutesica en Occidente las canciones de Milaacuten y Mudarra se presentan como una anomaliacutearaquo (20039) laquoLas canciones y obras solistas editadas en la primera coleccioacuten que se conserva para vihuela El Maestro (Valencia 1536) de Luis Milaacuten ponen de manifiesto la madurez y alta calidad ya lograda por tantildeedores activos en la eacutepoca que coincide con un sistema de escritura para instrumentos solistas y su divulgacioacuten en libros impresos Tambieacuten ofrece abundante evidencia de lazos con una tradicioacuten de muacutesica improvisada Maacutes allaacute de su virtuosismo Milaacuten muestra un dominio total de su medio musical y crea obras potentes y elocuentes a base de una teacutecnica intuitiva y hasta cruda comparada con la refinada teacutecnica de los polifonistas contemporaacuteneos Pero esta rudeza es relativa comparada con el contrapunto vocal el suyo carece de finura pero cualquier deficiencia teacutecnica estaacute compensada por la sotisficacioacuten y refinamiento de su lenguaje idiomaacutetico instrumentalraquo

304

per aixograve el qualifiquen de pont entre dues tradicions perquegrave les seves canccedilons parlen

lidioma del barroc amb un dialecte renaixentista280

En conclusioacute lheterogeneiumltat de materials i laparent caragravecter improvisat de lentramat

de converses del diagraveleg soacuten dos dels aspectes estructurals del text que en la tesi srsquohan

interpretat a la llum dun gegravenere musical amb una estructura molt semblant

lensalada281

2 Sentit de lobra la imatge del possible cortesagrave ideal a la cort del Duc de

Calagravebria

La presentacioacute i defensa drsquoun model de cortesagrave ideal per a una cort com la del Duc de

Calagravebria eacutes el motiu de composicioacute de lobra que Lluiacutes del Milagrave explicita per diverses

vies

1) La referegravencia expliacutecita en diferents moments de lobra a la peticioacute de les dames

de la cort que escrigui un Cortesano semblant al del comte Castiglione desig

que tambeacute formula el Duc

2) La caracteritzacioacute dun model de cortesagrave excessiu i poc adequat a la cort

lantimodel Joan Ferrandis dHeregravedia

3) La imatge del cortesagrave ideal que representa el personatge homogravenim a lautor-

narrador del diagraveleg Lluiacutes del Milagrave als ulls de les dames i del Duc de Calagravebria

El primer aspecte eacutes un motiu reiterat a la bibliografia sobre El cortesano del Milagrave

perquegrave eacutes luacutenic punt de connexioacute amb el conegut manual italiagrave sobre el cortesagrave ideal de

Baldassare Castiglione publicat a Venegravecia lany 1528 i traduiumlt per Joan Boscagrave al castellagrave

280 Ref a Ward dins Griffiths (20039) laquoLa descripcioacuten de John Ward de la obra de Milaacuten como el puente entre el estilo improvisado de los laudistas editados por Petrucci i Attaingnant y el estilo teacutecnicamente maacutes maduro de la generacioacuten de Francesco da Milanoraquo le situacutea histoacutericamente y en cuanto a las cuestiones de estilo y procedencia Ward le identifica con los improvvisatori italianos cuyo arte depende maacutes de la manera de interpretacioacuten que la materia interpretada En este sentido Ward define a Milaacuten como el puente entre dos tradiciones al mismo tiempo que nota las cualidades excepcionales de sus canciones que que hablan el idioma del barroco con un dialecto renacentistaraquo 281 Ocantildea (2004411) laquoComo se puede apreciar esta obra es un corolario de tradiciones noveliacutesticas y poeacuteticas tardomedievales de tipo cortesano Es de intereacutes para nosotros el hecho de que haya numerosas referencias a maacutescaras farsas y representaciones (torneos follas etc) de tipo cortesano a lo largo de la obra que pueden servir de referente a la costumbre que parecen haber desarrollado de modo organizado las comedias burlescas en la eacutepoca de Felipe IVraquo

305

lany 1534 De fet amb lobra italiana comparteix el tiacutetol el gegravenere dialogravegic i la

pretensioacute de forjar un model ideal de cortesagrave (que de fet no eacutes poca cosa) Segons

Burke282 locasioacute que va motivar lescriptura dIl cortegiano va ser la peticioacute personal de

Vittoria de Colonna marquesa de Pescara i neboda del comte Guidobaldo dUrbino a

Castiglione tal i com indica el mateix autor en una carta datada lany 1525 Tot i que els

estudiosos argumenten daltres motius de caire poliacutetic o personal283 aquesta referegravencia a

una peticioacute femenina posa en connexioacute el text valenciagrave amb el seu precedent i model

italiagrave tot i que no sabem si Milagrave podia tenir present la carta o eacutes un simple togravepic

Els personatges que protagonitzen els quatre llibres dIl cortegiano discuteixen mostren

i problematitzen el perfecte cortesagrave Al primer llibre els personatges discuteixen sobre la

naturalesa o el megraverit de la noblesa sobre la virtut de les armes enfront dels megraverits de les

lletres o sobre el coneixement de les arts visuals al segon llibre sobre lart de la

conversa i els tipus de bromes meacutes adients que es poden fer eacutes a dir amb qui com i

sobre quegrave pot bromejar un cortesagrave al tercer llibre sobre les qualitats de la donna di

palazzo i al quart llibre sobre la relacioacute entre el cortesagrave i el priacutencep284 Quan es

comparen les temagravetiques i lestructura del diagraveleg de Castiglione amb les del Milagrave la

paraula que millor defineix limpacte del text en el lector que cerca alguna relacioacute

expliacutecita amb el diagraveleg italiagrave eacutes la de sorpresa i desconcert El ventall de personatges

que pulmiddotlulen per la ficcioacute literagraveria del diagraveleg valenciagrave explicant histograveries gracioses

ilmiddotlustrant els seus motes amb narracions apotegmagravetiques de caire popular i dorigen

medieval eacutes certament molt diferent

Cal tenir en compte que el model de cortesagrave de Joan Ferrandis apareix explicitat a traveacutes

de la mimesi conversacional en la seva capacitat de mostrar una determinada actitud

meacutes que no en les reflexions expliacutecites sobre un model Les facegravecies que es narren

sobre ell i les que ell mateix explica soacuten un marc ideal per descobrir un personatge

facecioacutes que traspassa els liacutemits del cortesagrave ideal Provoca el riure dels altres

personatges que lacompanyen perograve tambeacute la recomanacioacute dels seus companys i fins i

tot dels criats sobre la necessagraveria continegravencia en relacioacute als seus excessos verbals i

conductuals Alhora el seu company de ficcioacute Lluiacutes del Milagrave es va configurant com un

cortesagrave ideal que no necessita explicitar-se ni explicar-se com a tal perquegrave el lector nrsquo 282 Burke (199849) 283 Burke (199850) 284 Burke (1998 44-45)

306

infereix tambeacute el model a partir de la mimesi conversacional de la seva manera dactuar

i dels afalacs i lloances que li dediquen els diferents personatges dialogravegics

Aixiacute doncs lautor valenciagrave aconsegueix crear un personatge homogravenim que tot i que no

ho sembli mostra algunes de les caracteriacutestiques meacutes rellevants del cortesagrave dibuixat pels

interlocutors dIl cortegiano El personatge del Milagrave eacutes afable i agradable discret sap

utilitzar per aixograve duna certa avvertita dissimulazione modest amb encant i

sostinguda grazia i sprezzatura la mateixa que valoren els estudiosos de la seva obra

musical

3 Gegravenesi drsquoEl cortesano de Lluiacutes del Milagrave

El manuscrit 2050 de les Obras de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia de la Biblioteca de

Catalunya eacutes la clau de volta per a la lectura dEl cortesano del Milagrave El fet que estigui

datat lany 1555 justifica el caragravecter de font literagraveria per al diagraveleg publicat lany 1561 ja

que la data de ledicioacute impresa de les Obras de Joan Ferrandis dHeregravedia eacutes posterior a la

publicacioacute drsquoEl cortesano lany 1562 Els textos meacutes rellevants del manuscrit soacuten el

Proceacutes de cobles de burles entre Lluiacutes del Milagrave i Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i el segon

prograveleg de La vesita Els encapccedilalaments narratius de les composicions poegravetiques del

Proceacutes de cobles de burles les composicions enunciades per cada personatge (Lluiacutes del

Milagrave o Joan Ferrandis) en atac del respectiu rival i els personatges que protagonitzen el

segon prograveleg de La vesita (el matrimoni Ferrandis-Beneito) es converteixen en un

material fonamental per a la construccioacute de les narracions breus de caragravecter apotegmagravetic

i sobretot faceciograves que formen part de la trama drsquoEl cortesano Aquesta connexioacute

permet descartar tambeacute una suposicioacute reiterada per bona part de la bibliografia val a dir

que El cortesano fos una obra coetagravenia al marc de ficcioacute que construeix datable al

voltant de 1535

Milagrave exemplifica de manera forccedila original la teoria sobre com havia de ser la conversa

del cortesagrave ideal i sobre quins eren els liacutemits a lrsquohora de fer bromes un aspecte tractat al

llibre II drsquoIl cortegiano de Castiglione tot seguint el llibre II del De oratore de Ciceroacute

Les dues obres oferien diferents estrategravegies per aconseguir fer una conversa

agradable285 tant a partir del parlar llarg com del parlar breu286 Lluiacutes del Milagrave les

285 laquoAsiacute que para lo que deseo en el cortesano bastaraacute decir demaacutes de lo dicho que procure de ser tal que nunca le falte queacute hablar conforme a las personas que tratare y sepa con una buena dulzura hacer que

307

recull al diagraveleg sota la forma de narracions breus (facegravecies apotegmes o un exemple de

protonovella) i de dits breus (al final duna narracioacute en les intervencions dels

personatges o en els diagravelegs de motes) Aquesta pragravectica connecta amb el gust

cinccentista per la narrativa breu tal i com manifesta la publicacioacute drsquo obres com les

Novelle de Mateo Bandello la publicacioacute dels tres primers volums eacutes de lany 1554 El

Patrantildeuelo de Joan Timoneda (Valegravencia 1564) o la Floresta espantildeola de Melchor de

Santa Cruz (Toledo 1574) entre daltres

El cas de Lluiacutes del Milagrave eacutes peculiar perquegrave les narracions breus tenen una funcioacute cabdal

en larticulacioacute de la trama fictiacutecia i en la caracteritzacioacute dels personatges La majoria de

les facegravecies i de les composicions poegravetiques referides a Ferrandis drsquoHeregravedia nrsquoaccentuen

als seus defectes risibles (el mal gust per triar els vestits adequats per cada ocasioacute les

desencertades relacions extramatrimonials la tegraverbola relacioacute matrimonial amb Jerogravenima

Beneito) En explicar- Joan Ferrandis eacutes mossegat per Lluiacutes del Milagrave perograve sense fer

sang perquegrave han estat extrets de lobra literagraveria del primer287 eacutes a dir del material

contingut al manuscrit de les seves Obres Gran part de les facegravecies que Milagrave explica de

Joan Ferrandis tenen el seu origen en els encapccedilalaments de les poesies del manuscrit

Es repeteixen dins lentramat fictici a partir del material del manuscrit i que ilmiddotlustra el

context denunciacioacute de la poesia Perograve en la ficcioacute narrativa creada per Lluiacutes del Milagrave

desapareix lrsquohoritzontalitat que caracteritzava la relacioacute conversacional drsquointercanvi

poegravetic entre iguals Milagrave i Ferrandis dHeregravedia del Proceacutes de cobles de burles per

articular un discurs on els dos personatges acaben essent caracteritzats segons un model

o antimodel de cortesagrave sota la batuta aparentment improvisada i desorganitzada de

Lluiacutes del Milagrave el model de cortesagrave a emular

huelguen con eacutel los que le oyeren y levantallos discretamente con motes y gracias y buenas burlas y hacellos reiacuter de manera que sin jamaacutes ser pesado sea gustoso para los que lo hubiere de serraquo [IC II 41] 286 laquoDicho pues que en la primera suerte que hemos dicho poderse llamar urbanidad la cual consiste en aquella propria y sabrosa manera de contar alguna cosa no hay necesidad de arte porque la natura misma hace y forma los hombres haacutebiles a saber decir un cuento graciosos y acompantildearle con un no seacute queacute que le da maacutes gracia concertando el gesto y los ademanes con la voz y palabras y aplicaacutendolo todo como conviene para esplicar propriamente y representar lo que quieren Pues en la otra de los dichos prestos y vivos iquestqueacute puede aprovechar el arte Viendo por esperiencia que el donaire para ser gracioso ha de ser tan presto que os deacute en el alma antes que quien le dice parezca que le pueda haber pensado de otra manera seraacute siempre friacuteo Por eso pienso que todo esto sea obra del ingenio y buena naturaraquo [IC II43] 287 laquoMucho sirven tambieacuten asiacute a los dichos graciosos para picar com o a los graves para alabar las metaacuteforas o translacioness conformes en especial si son respuestas y si el que responde se tiene todaviacutea en la misma translacioacuten dicha por el otro que le hablaraquo [IC II 64]

308

BIBLIOGRAFIA ABAD ZARDOYA Carmen (2011) laquoEntre ascesis y gula imaginario de la gastronomiacutea monaacutestica y conventualraquo Argensola 121 313-344 AGOSTINO Maria drsquo(2010) laquoLengua lenguaje y linaje nella poesia di J Fernaacutendez de Herediaraquo en De Benedetto Nacncy deampRavasini Ines (ed) Da Papa Borgia a Borgia Papa Letteratura lingua e traduzione a Valencia Pensa MultiMedia Lecce 171-184 _______(2013) laquoldquoAtieacuterrame el porvenirrdquo la Confesioacuten de Juan Fernaacutendez de Herediaraquo Revista de Cancioneros Impresos y Manuscritos n2 1-30 ALCINA ROVIRA Juan Francisco (2007) laquoLiteratura neolatina y cultura espantildeola en el siglo de Oro un balanceraquo Iacutensula revista de letras y ciencias humanas n 725 10-12 ALEJOS Asuncioacuten (2003) laquoFiguras siacutembolos alegoriacuteas y monstruos en el Corpus Valencianoraquo en Religiosidad y ceremonias en torno a la eucaristiacutea Actas del simposium 14-IX-2003 coord por Francisco Javier Campos y Fernaacutendez de Sevilla vol 2 (Devocioacuten y culto general) 886-712 ALONSO ASENJO Julio (1996) laquoOptimitates laetificare la Eacutegloga in Nativitate Christi de Joan Baptista Anyeacutes o Agnesioraquo en Criticoacuten n66-67 307-368 ALVAR CarlosampGOacuteMEZ MORENO Aacutengel (1987) La poesiacutea liacuterica medieval Madrid Taurus ANGLEacuteS Higini (1954) Las ensaladas Barcelona Diputacioacuten Provincial de Barcelona ALCINA ROVIRA Juan F amp SALVADOacute RECASENS J (2007) La biblioteca de Antonio Agustiacuten los impresos de un humanista de la contrarreforma Instituto de Estudios Humaniacutesticos ARCINIEGA Luis (2001) San Miguel de los Reyes Arquitectura y construccioacuten en el aacutembito valenciano de la edad moderna 2 vol Valegravencia Biblioteca Valenciana

__________ (2005-2006) laquoConstrucciones usos y visiones del Palacios del Real de Valencia bajo los Austriasraquo Ars Longa n 14-15 129-164

ARRIAGA Gerardo (2007) laquoReflexiones en torno a Luis Milaacuten vida obra historiografiacutearaquo Roseta Revista de la Sociedad Espantildeola de la Guitarra n0 6-35

__________ (2008) laquoLa obra vocal de Luis Milaacutenraquo Roseta Revista de la Sociedad Espantildeola de la Guitarra n1 6-43

309

ARRONIS Carme (2013) laquoJuan de Molina autor ndashy no traductor- del Vergel de Nuestra Sentildeoraraquo en Studia Aurea 7 389-416 ASENSIO Eugenio (1974) laquoDe los momos cortesanos a los autos caballerescos de Gil Vicenteraquo Estudios portugueses vol2 Paris Fundaccedilao Calouste GulbenkianampCentro Cultural Portugecircs 25-36 AZCAacuteRATE ISABEL DE (1985) laquoLa mujer en los Coloquios de Erasmo de Rotterdamraquo Anales de la Universidad de Caacutediz n 2 279-294 BADIA Antonio M (1994) laquoLa impronta renacentista en las letras catalanas latiacuten y romance en los siglos xv y xviraquo en Revista de Lengua y Literatura Catalana Gallega y Vasca (4) 165-180 BATTESTI-PELEGRIN Jeanne (2001) laquoLe Libro de motes de damas y caballeros de Luis Milaacuten le jeu rheacutetoriqueraquo en La fecircte et lrsquoeacutecriture Theacuteacirctre de Cour Cour-Theacuteacirctre en Espagne et en Italie 1450-1530 Colloque International France-Espagne-Italie Aix-en-Provence Universiteacute drsquoAix 95-118 BELENGUER Ernest (2007) Germana de Foix uacuteltima reina de Aragoacuten Valegravencia Universitat de Valegravencia BENITO DOMEacuteNECH Fernando (1981) La arquitectura del Colegio del Patriarca y sus artifiacuteces Valegravencia Federico Domeacutenech BECKER Daniegravele (2003) laquoFormes et usages en socieacuteteacute des piegraveces chanteacutees chez les vihueacutelistes du XVI siegravecleraquo en Dumanoir Virginie (coord) Muacutesica y literatura en la Espantildea de la Edad Media y del Renacimiento Madrid Casa de Velaacutezquez 21-53 BELTRAacuteN Vicenccedil (2002) Poesiacutea espantildeola 2 Edad Media liacuterica y cancioneros Barcelona Criacutetica BERTOMEU M Joseacute (2007) laquoTransgredir aquellas reglas de silencio impuestas a las mujeres Isotta Nogarola e Isabella di Morraraquo en Lectora 13 BOU Enric dir (2000) Nou diccionari de la literatura catalana Barcelona Ed62 BURKE Peter (1998) Los avatares de El cortesano Lecturas y lectores de un texto clave del espiacuteritu renacentista Barcelona Gedisa

BURKE Peter ampGUREVICH Aaron ampLE GOFF Jacques coord (1999) Una historia cultural del humor Madrid Sequitur

310

CALLADO Emilio (2013) laquoJustas votos y fundaciones Valencia y la Inmaculada en la primera eacutepoca modernaraquo en eHumanistaIVITRA 3 86-103 CAMPO TEJEDOR Alberto (2004) laquoTrovadores de repente la improvisacioacuten poeacutetica en el siglo de ororaquo en eHumanista Journal of Iberian Studies vol 4 119-157 CANONICA Elvezio (1996) laquoLenguas en la escena el plurilinguumlismo en el teatro prelopescoraquo en Arellano IgnacioampPinillos CarmenampVitse MarcampSerralta Freacutedeacuteric (coord) Studia aurea actas del III Congreso de la AISO (Toulouse 1993) 109-117 CARRILLO Jesuacutes (1988) laquoCultura cortesana e imperio el Libro del Blasoacuten de Gonzalo Fernaacutendez de Oviedoraquo Locus amoenus 4 137-154 CASAS RIGALL Juan (1995) Agudeza y retoacuterica en la poesiacutea amorosa de cancionero Santiago de Compostela Universidade de Santiago de Compostela CASTANtildeEDA Vicente (1915) Noticia de algunos libros que integraron la Bilioteca de D Gregorio Mayans Valegravencia CASTIGLIONE Baltasar de (1994) El cortesano Pozzi Mario (ed) a partir de la traduccioacute al castellagrave de Juan Boscaacuten Madrid Caacutetedra CERDAacute Y RICO Francisco (1778) laquoNotas al canto del Turiaraquo en La Diana enamorada de Gaspar GIL POLO Madrid Imprenta de Don Antonio de Sancha (httpwwwcervantesvirtualcomobra-visorla-diana-enamorada-cinco-libros-que-prosiguen-los-vii-de-jorge-montemayor--0html agost 2015) CIRILLO Teresa (1988) laquoPlurilinguumlismo nelle commedie di Torres Naharroraquo en Istituto Universitario Orientale Sezione Romanza Annali 30 Separata 174-231 COLELLA Alfonso (2015) laquoJuegos de palabras y muacutesica en El cortesano de Luis Milaacutenraquo Scripta Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna nuacutem 5 229-252 COLOacuteN Germagrave (2002) laquoLa decadegravencia de la llengua i la castellanitzacioacute al segle XVIraquo en Miscelmiddotlagravenia homenatge a Rafael Martiacute de Viciana en el V centenari del seu naixement 1502-2002 Valencia Biblioteca ValencianaampMagniacutefic Ajuntament de Burriana 37-47 CORNUDELLA Rafael (2009-2010 laquoAlfonso el Magnaacutenimo y Jan van Eyck Pintura y tapices flamencos en la corte del rey de Aragoacutenraquo Locus Amoenus n10 39-62

311

CORTIJO OCANtildeA Adelaida CORTIJO OCANtildeA Antonio (2004) laquoCarnaval y teatro en los siglos SXVI y XVII El cortesano de Luis Milaacuten y la comedia burlesca barrocaraquo Revista de Filologiacutea Espantildeola LXXXIV 399-412 COacuteZAR Mariacutea (2001) laquoPico le courtisan valencien un manifeste (du) burlesque dans El cortesano de Luis Milaacutenraquo en Civil Pierre (coord) Eacutecriture pouvoir et socieacuteteacute en Espagne aux XVIe siegravecles Hommage du cres agrave Augustin Redondo Paris Publications de la Sorbonne-Presses de la Sorbonne nouvelle CRUCIANI Fabrizio (1972) laquoPer lo studio del teatro rinascimentale la festaraquo Biblioteca Teatrale V 1-16 CRUIumlLLES Marquegraves de (1891) Noticias y documentos relativos a Dontildea Germana de Foix uacuteltima reina de Aragoacuten Manuscrit de la Biblioteca Valenciana (httpbivaldigvaesesconsultaregistrocmdid=5305 agost 2015) CHEVALIER Maxime (1980) laquoEntre folklore y literatura el cuentecillo tradicional (y la novela corta)raquo en Rico FranciscoampEstrada Francisco (coord) Historia y criacutetica de la literatura espantildeola vol2 tomo 1 Siglos de Oro-Renacimiento Madrid Criacutetica 333-339 ______(1990)laquoSur le lsquocuentecillorsquo traditionnel du Siegravecle drsquoorraquo Melanges de la Casa de Velaacutezquez n26 2 Ejemplar dedicado a Eacutepoque moderne 171-179 ______(1995) laquoCuento tradicional y literatura del Siglo de Ororaquo en Diacuteez Borque Joseacute M (coord) Culturas en la edad de oro Madrid Universidad Complutense 113-122 ______(1999) Cuento tradicional cultura literatura (siglos XVI-XIX) Salamanca Universidad de Salamanca CUARTERO MARIacuteA PILAR (1993) laquoLas colecciones de relatos breves en la literatura latina del Renacimientoraquo en Maestre Maestro Joseacute MariacuteaampBarea JoaquiacutenampBrea Charlo (eds) Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico Actas del I Simposio sobre humanismo y pervivencia del mundo claacutesico Alcantildeiz 811 de mayo de 1990 I Caacutediz Instituto de Estudios TurolensesampUniversidad de Caacutediz 69-91 DEYERMOND Alan (2004) laquoLa micropoeacutetica de las invencionesraquo en Iberia cantat Estudios sobre poesiacutea hispaacutenica medieval Casas Rigall JuanampDiacuteaz Mariacutea (ed) Santiago de Compostela Universidades de Santiago de Compostela 403-424 DIacuteAZ GARRETAS MARIacuteA JESUacuteS (1999) laquoFiestas y juegos cortesanos en el Reinado de los Reyes Catoacutelicos Divisas motes y momosraquo Revista de historia Jeroacutenimo Zurita n74 163-174

312

DIacuteEZ BORQUE JOSEacute MARIacuteA (1987) Los geacuteneros dramaacuteticos en el siglo XVI El teatro hasta Lope de Vega Madrid Taurus ______ (1989) laquoTeatralidad y denominacioacuten geneacuterica en el siglo XVI propuestas de investigacioacuten en Ruano de la Haza Joseacute M (coord) El mundo del teatro espantildeol en su siglo de oro ensayos dedicados a John E Varey 101-118 DUMANOIR Virginie (2012) laquoEl problemaacutetico estudio de los romances viejos castellanos lsquoDurandarte Durandartersquoraquo en Fernagravendez Rodriacuteguez NataliaampFernaacutendez Ferreiro Mariacutea (coord) Literatura medieval y renacentista en Espantildea liacuteneas y pautas Oviedo Sociedad de Estudios Medievales y Renacentistas 517-526 DURAN Eulagravelia (2004) Estudis sobre cultura catalana al Renaixement edicioacute a cura de Maria Toldragrave Valegravencia Edicions 3i4 DUTTON Brian amp RONCERO Victoriano (2004) La poesiacutea cancioneril del siglo XV antologiacutea y estudio Madrid- Iberoamericana Vervuert Frankfurt am Main ESCARTIacute Josep Vicent i TORDERA Antoni (2001) laquoEstudis introductorisraquo en El cortesano de Lluiacutes Milagrave edicioacute facsiacutemil Valegravencia Universitat de Valegravencia FALOMIR Miguel (1994) laquoEl Duque de Calabria Menciacutea de Mendoza y los inicios del coleccionismo pictoacuterico en la Valencia del Renacimientoraquo Ars Longa cuadernos de arte n5 121-124 FERNAacuteNDEZ DE HEREDIA Joan ______(1555) Las obras del egregio cavallero y excellente poeta Don Joan Fernaacutendez drsquoEredia sentildeor de la baroniacutea de Andilla com suma diligencia copiladas corregidas y puestas en horden Manuscrit 2050 Biblioteca de Catalunya ______(1562) Las obras de don Ioan Fernaacutendez de Heredia assi temporales como espirituales Valegravencia impressor Joan Mei ______(1955) Obras Rafael Ferreres (ed) Madrid Espasa-Calpe FERRANDO Antoni (2002) laquoDe la tardor medieval al Renaixement aspectes drsquouna gran mutacioacute sociolinguumliacutestica i cultural a traveacutes del Viciana lletraferitsraquo en Miscelmiddotlagravenia Homenatge a Rafael Martiacute de Viciana en el V centenari del seu naixement 1502-2002 Valegravencia Biblioteca ValencianaampMagniacutefic Ajuntament de Burriana 21-35 FERRER VALLS Teresa (1991) Oriacutegenes y desarrollo de la praacutectica esceacutenica cortesana del fasto medieval al teatro aacuteulico en el reinado de Felipe III Valegravencia Universitat de Valegravencia

313

______ (1993) Nobleza y espectaacuteculo teatral (1525-1622) estudios y documentos Valegravencia UNED _______ (2003) ldquoLa fiesta en el Siglo de Oro en los maacutergenes de la ilusioacuten teatralrdquo dins Teatro y fiesta del Siglo de Oro en tierras europeas de los Austrias Madrid SEACEX 2003 paacutegs 27-37 FELIPO ORTS Amparo (1989) laquoEl rectorado de la Universidad de Valencia durante el siglo XVIraquo en Estudis Revista de historia moderna 15 1989 67-92 FRADEJAS LEBRERO JOSEacute (1988) laquoLas lsquoFaceciasrsquo de Poggio Bracciolini en Espantildea Primer centenarioraquo Varia bibliographica homenaje a Joseacute Simoacuten Diacuteaz 273-282 FRENK ALATORRE Margit (2003) Nuevo corpus de la antigua liacuterica popular hispaacutenica (siglos XV a XVII) Meacutexico UNAM Colegio de Meacutexico Fondo de Cultura Econoacutemica 2 vol FUSTER Joan (1985) La Decadegravencia al Paiacutes Valenciagrave Barcelona Curial ______(1989) Llibres i problemes del Renaixement Barcelona Institut de Filologia ValencianaampPAM GARCIacuteA-BERMEJO Miguel M (2008) laquoEn torno al teacutermino farsa en Lucas Fernaacutendezraquo Haacutepax Revista de la sociedad de Estudios de Lengua y Literatura n1 45-56 GARCIacuteA Sebastiagrave (1986) laquoEl erasmismo en la Corona de Aragoacutenraquo en Ijsewijn J amp Losada A (eds) Erasmus in hispania Vives in Belgio Acta Colloqui brugensis 2326 IX 1985 Lovaina Peters 246-264 GAacuteSSER Luis (1996) Luis Milaacuten on sixteenth-century perfomance practice BloomingtonampIndianapolis Indiana University Press GODARD Anne (2001) Le dialogue agrave la Renaissance Paris Presses universitaires de France GOacuteMEZ Maricarmen (ed) (2000) laquoPuntos de encuentro musicales a las orillas del Mediterraacuteneo Naacutepoles-Valencia (ca 1450-1550)raquo Saitabi 50 (2000 139-150) _______(2012) Historia de la muacutesica en Espantildea e Hispanoamericana 2 De los Reyes Catoacutelicos a Felipe II Madrid Fondo de Cultura Econoacutemica GOacuteMEZ Jesuacutes (2006) laquoLa caracterizacioacuten del personaje dialoacutegico desde la ficcioacuten conversacionalraquo en El personaje literario y su lengua en el siglo XVI coordinado por

314

Ana Vian Herrero y Consolacioacuten Baranda Madrid Universidad Complutense de Madrid 212-242 GRANJA Agustiacuten de la (1988) laquoEl entremeacutes y la fiesta del lsquoCorpusrsquoraquo Criticoacuten n37 117-168 GREGORI Josep M (1997) laquoLa muacutesica del Renaixement 1450-1590raquo en Histograveria de la Cultura Catalana Renaixement i Barroc segles XVI-XVII Barcelona Edicions 62 239-256 GRIFFITHS John (1988) laquoThe Printing of Instrumental Music in SixteenthndashCentury Spainraquo Revista de Musicologiacutea vol16 n6 3309-3321 ______(2003) laquoLuis Milaacuten Alonso Mudarra y la cancioacuten acompantildeadaraquo Edad de oro vol22 7-28 ______(2005) laquoLos dos renacimientos de la vihuelaraquo Goldberg Early music magazine n33 34-43 ______(2009) laquoLuis Milaacuten (14901510-despueacutes de 1559)raquo Revista de la Fundacioacuten Juan March n386 2-7 ______(2010) laquoLa produccion de libros de cifra musical en Espantildea durante el siglo XVIraquo Hispanica Lyra revista de la Sociedad de la Vihuela n12 10-27 HART Thomas R (1972) laquoThe Early Court Theater in Portugal and Valencia Gil Vicente Luis Milaacuten Juan Fernaacutendez de Herediaraquo en Modern Language Notes vol87 n2 307-315 _______(1982) laquoTeatro vicentino y teatro valencianoraquo en Bustos Tovar Eugenio de (dir) Actas del IV Congreso de la AIH Salamanca 1971 Salamanca Asociacioacuten Internacional de HispanistasampConsejo General de Castilla y LeoacutenampUniversidad de Salamanca 751-756 HUERTA CALVO Javier (dir) (2003) Historia del teatro espantildeol I De la edad media a los siglos de oro Madrid Gredos JOLY Monique (1982) La bourleampson interpreacutetation Espagne 16e17e siegravecles Atelier National de Reproduction des theacuteses diffusion Universiteacute de Lille III France-Ibeacuterie Recherce Universiteacute de Toulouse-Le Mirail Toulouse LACARRA Mordf Jesuacutes (1999) Cuento y novela corta en Espantildea 1 Edad Media Barcelona Criacutetica

315

LAURENZI Elena (2009) laquoChristine de Pizan iquestuna feminista ante litteramraquo Lectora 15 301-314 LOacutePEZ ALEMANY Ignacio (2002) laquoDignidad real y accioacuten mayestaacutetica en La farsa de las galeras de Luis Milaacutenraquo eHumanista2 (httpwwwehumanistaucsbeduvolumesvolume_02Lopez031303Lopezpdf agost 2015) ______(2009) laquolsquoLengua spadarsquo y lsquobuen palaciorsquo en los motes eroacuteticos y burlescos del lsquoEl cortesanorsquo de Luis Milaacutenraquo La coroacutenica A Journal of Medieval Hispanic Languages LiteraturesampCultures vol38 n1 315-331 LLEAL Coloma (2001) laquoHistoria de la lengua e historia de la lengua literaria a la luz del catalaacuten de los siglos XVI y XVIIraquo Epos XVII 89-106 LLORET Albert (2013) Printing Ausiagraves March Material culture and renaissance poetics Madrid Centro para la edicioacuten de los claacutesicos espantildeoles MAIO Romeo de (1988) Mujer y Renacimiento Madrid Mondadori MALAXECHEVERRIacuteA Ignacio (2002) Bestiario medieval Madrid Ediciones Siruela

MARINO Nancy

______(1992) ldquoThe literary court in Valencia 1522-1536rdquo Hispanofila 104 (1-15) University of North Carolina

______(2014) El Cancionero de Valencia Mss 5593 de la Biblitoeca Nacional ed i estudi preliminar Arxius i Documents 56 Valegravencia Institucioacute Alfons el Magnagravenim

MAS Albert (1983) Les turcs dans la litteacuterature espagnole du siegravecle drsquoor Paris Centre de Recherches Hispaniques MARTIacuteNEZ ROMERO Tomagraves (2013) laquoManuals de confessioacute i impremta en el segle XVI el baculus clericalis de Bartomeu Cucala (Valegravencia 1524)raquo en RCatT 382 de la Facultat de Teologia de Catalunya MATEU IBARS Josefina (1963) Los virreyes de Valencia Fuentes para su estudio Valegravencia Publicacions del Archivo Municipal de Valencia MAYANS Gregori (1767-1777) Obras completas Epistolario Mayans y Martiacutenez Pingarroacuten 3 Real biblioteca y poliacutetica cultural vol IX Publicacions de lrsquoAjuntament drsquoOliva Valegravencia edicioacute any 2000 Disponible a la web de la Biblioteca valenciana digital

316

httpbivaldigvaesi18ncorpusunidadcmdidCorpus=20000ampidUnidad=51177ampposicion=1 (agost 2015) __________(1779) Obras completas Epistolario Cartas literarias Correspondencia de los hermanos Andreacutes F Cerdaacute y Rico Juan Bta Muntildeoz y Joseacute Vega Sentmenat vol XVII Publicacions de lrsquoAjuntament drsquoOliva Valegravencia edicioacute any 2000 Disponible a la web de la Biblioteca valenciana digital httpbivaldigvaesi18ncorpusunidadcmdidCorpus=20000ampidUnidad=56120ampposicion=1 (agost 2015) MEacuteRIMEacuteE Henri (1985) Lrsquoart dramatique agrave Valencia depuis les origines jusqursquoau commencement du XVIIegrave siegravecle Valegravencia Llibreries lsquoPariacutes-Valegravenciarsquo-Servei de Reproduccioacute de Llibres MILAacuteN Luis (1561) Libro intitulado el Cortesano dirigido a don Phelipe Valegravencia impressor Joan Arcos MOLAS Joaquim (1963) laquoTeatre catalagrave del segle XVIraquo Serra drsquoOr any V segona egravepoca n2 (febrer 1963) MOLINA MORENO Francisco (1998) Orfeo y la mitologiacutea de la muacutesica Tesi doctoral Madrid Universidad Complutense de Madrid MUNtildeOZ Ferran (2001) Menciacutea de Mendoza y la viuda de Mateo Flecha Las ensaladas de Flecha ldquoEl Viejordquo su relacioacuten con la Corte de Calabria y el erasmismo Valegravencia Institucioacute Alfons el Magnagravenim NELSON Bernadette (2004) laquoThe court of don Fernando de Aragon Duke of Calabria in Valencia c1526-1550 music letters and the meeting of culturesraquo Early Music vol32 n2 195-222 OTAOLA Paloma (1993) laquoPervivencia del mundo claacutesico en los libros de muacutesica para vihuela y tecla del siglo XVIraquo dins Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico actas del I Simposio sobre Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico (Alcantildeiz 8 al 11 de mayo de 1990) Joseacute Maestre Maestre Joaquiacuten Pascual Borea (coord) vol 2 707-718 ______(2004) laquoLos romances para vihuela del siglo XVIraquo en Lemer IsaiacutesampNiacuteval RobertoampAlonso Alejandro (coord) Actas del XIV Congreso de la Asociacioacuten Internacional de Hispanistas New Yorl 16-21 julio de 2001 vol2 (Literatura espantildeola siglo XVI y XVII) 435-446 __________ (2004) laquoLos romances para vihuela del siglo XVIraquo Actas del XIV Congreso de la Asociacioacuten Internacional de Hispanistas New York 16-21 de julio de 2001 en Isaiacuteas Lerner Roberto Nival Alejandro Alonso (coord) Vol 2 435-446

317

PARISI Ivaacuten (2009) laquoLa verdadera identidad del comendador Escrivagrave poeta valenciano de la primera mitad del siglo XVIraquo Estudis Romagravenics n 31 141-162 PEDROSA JOSEacute MANUEL (2013) laquoToma vivo te lo doraquo avatares y reescrituras viejas y modernas de un juego infantilraquo en Cerrillo Pedro CampSaacutenchez Ceacutesar (coord) Presencia del cancionero popular infantil en la liacuterica hispaacutenica Homenaje a Margit Frenk Coleccioacuten Estudios n137 Universidad de Castilla la Mancha PENtildeA DIacuteAZ Manuel (1997) laquoEl castellano en la Cataluntildea de los siglos XVI y XVIIraquo Manuscrits revista drsquohistograveria moderna n15 Catalunya i Espanya a lrsquoegravepoca moderna Homenatge a John H Elliot 149-155 PEREA Oacutescar (2007) Estudio biograacutefico sobre los poetas del Cancionero General Madrid CSICampInstituto de la Lengua EspantildeolaampAnejos de la Revista de Filologiacutea Espantildeola PEacuteREZ BOSCH Estela (2001) laquoAlgunos poetas vinculados con Valencia durante la segunda mitad del siglo XV el Cancionero General (Valencia 1511)raquo Lemir (revista electroacutenica) 5 (httpparnaseouvesLemirRevistaRevista5Revista5htm agost 2015) PEacuteREZ PRIEGO Miguel Aacutengel (1981) laquoLa obra del bachiller Juan de Molina una praacutectica del traducir en el renacimiento espantildeolraquo en 1616 Anuario de la Sociedad Espantildeola de Literatura general y comparada n 4 35-43 ______ (1989) laquoEspectaacuteculos y textos teatrales en Castilla a fines de la Edad Mediaraquo Epos 5 141-163 ______ (2005) laquoGeacuteneros y temas del teatro religioso en el siglo XVIraquo Criticoacuten n 94-95 (Ejemplar dedicado a Teatro religioso en la Espantildea del siglo XVI) 137-146 ______ (2013) Estudios sobre la poesiacutea del siglo XV Madrid UNED PEacuteREZ SAMPER M de los Aacutengeles (2012) laquoEntre la intimidad y la sociabilidad la alimentacioacuten seguacuten Fray Antonio de Guevararaquo en Revista de histroia moderna Anales de la Universidad de Alicante n30 Ejemplar dedicado a Intimidad y sociabilidad en la Espantildea Moderna 101-122

POPE Isabel (1961) laquoLa vihuela y su muacutesica en el ambiente humaniacutesticoraquo Nueva revista de Filologiacutea Hispaacutenica 15 395-402 PRECIADO Dionisio (1987) laquoLa cancioacuten tradicional espantildeola en las Ensaladas de Mateo Flecha el Viejoraquo Revista de Musicologiacutea volX n2 459-488

318

PRIETO Antonio (1984) La poesiacutea espantildeola del siglo XVI Andaacuteis tras mis escritos vol 1 Madrid Caacutetedra ______(1986) La prosa espantildeola del siglo XVI vol 1 Madrid Caacutetedra QUEROL Enric (2006) Estudis sobre cultura literagraveria a Tortosa a lrsquoedat moderna Barcelona Publicacions Abadia de Montserrat QUEROL Enric i SOLERVICENS Josep ed (2011) Los colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristogravefol Despuig Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat QUEROL Miquel (1980) laquo lsquoLas ensaladasrsquo de Mateo Flecha el Viejo ca 1481-1553raquo Discurs llegit en catalagrave a la sala drsquoactes de la Delegacioacute del CSIC Barcelona CSIC ______(1989) laquoContribucioacute drsquoHigini Anglegraves al coneixement de la polifonia profana espanyolaraquo Recerca musicologravegica n-9-10 121-133 ______(2005) La muacutesica en la obra de Cervantes Alcalagrave de Henares Centro de Estudios Cervantinos RAUSELL Helena (1999) laquoUna aproximacioacuten al erasmismo valenciano Cosme Damiaacuten Ccedilavall y Pedro Antonio Beuter catedraacuteticos sacerdotes y erasmistasraquo en Estudis Revista de historia moderna n25 Valegravencia Universitat de Valegravencia RAVASINI Ines (2010)1 laquoPolifonia ad eclettismo ne El Cortesano di Luiacutes Milaacutenraquo en Da Papa Borgia a Borgia Papa Letteratura lingua e traduzione a Valencia a cura di Nancy De BenedettoampInes Ravasini Lecce Pensa MultiMedia 185-200 _______(2010)2 laquoCroacutenica social y proyecto poliacutetico en El cortesano de Luis Milaacutenraquo en Studia Aurea Revista de Literatura Espantildeola y Teoriacutea Literaria del Renacimiento y Siglo de Oro n 4 69-92 RODADO Ana M (2012) laquoLa meacutetrica cancioneril en la eacutepoca de los Reyes Catoacutelicos la poesiacutea de Pedro de Cartagenardquo Ars metrica 20125 (httpars-metricagerm-linguni-bambergdewp-contentuploads201212Rodado-Ruiz_2012_La-meacutetrica-cancioneril-en-la-eacutepoca-de-los-Reyes-Catoacutelicospdf consultat agost 2015) RENART J (1986) El lai de la sombra El lai de Aristoacuteteles La castellana de Vergi Carmona Fernando (ed) Barcelona Promociones y Publicaciones Universitarias RICO Francisco (1990) laquoUn penacho de penas De algunas invenciones y letras de caballerosraquo en Texto y contextos Estudios sobre la poesiacutea espantildeola del siglo XV Barcelona Criacutetica 189-230

319

RICCI Teresa (2003) laquoLa gracircce et la sprezzatura chez Baldassar Castiglioneraquo en Bibliotheque drsquohumanisme et renaissance travaux et documents vol 65 n2 233-248 RIacuteOS LLORET Rosa (2003) Germana de Foix una mujer una reina una corte Valegravencia Biblioteca Valenciana

__________(2009) laquoAmor deseo y matrimonio en El cortesano de Lluiacutes del Milagraveraquo enTiempos modernos Revista electroacutenica de Historia Moderna vol 6 n18 1-17 RIVERO Olga (2011) laquoJuan Luis Vives y Erasmo de Rotterdamraquo en Cincinnati Romance Review 32 70-85 RIVERS Elias (2010) Boscaacuten y Garcilaso su amistad y el Renacimiento Sevilla Sibilina RODADO Ana Mariacutea (2000) laquoAgudeza y retoacuterica en la poesiacutea de Pedro de Cartagenaraquo Revista de poeacutetica medieval n4 99-152 ROSSICH Albert (1986) laquoLa introduccioacute de la megravetrica italiana en la poesia catalanaraquo Els Marges 35 3-20 _______(2010) laquoPanoragravemica de la literatura catalana modernaraquo en Del Cinccents al Setcents Tres-cents anys de literatura catalana Miralles Eulagravelia (ed) Bellcaire drsquoEmpordagrave Edicions Vitelmiddotla 15-110 ROMEU FIGUERAS Josep (1951) laquoLiteratura valenciana en El Cortesano de Luis Milaacutenraquo Revista Valenciana de Filologiacutea 1 Valegravencia 313339

_______(1962)laquoIntroduccioacuteraquo en Teatre profagrave Barcelona Barcino-ldquoEls nostres clagravessicsrdquo 88 RUIZ DE LIHORY Joseacute (1903) La muacutesica en Valencia Diccionario biograacutefico y criacutetico Valegravencia Establ Tip Domenech SABOR DE CORTAacuteZAR Celina (1961) laquoA cuatro siglos de la publicacioacuten de El cortesano de Luis Milaacutenraquo Revista Universidad n47 Santa Fe Universidad Nacional Litoral SAacuteNCHEZ PALACIOS Esmeralda (2000) laquoLrsquoideal cortesagrave les facegravecies de Lluiacutes del Milagrave a la cort dels ducs de Calagravebriaraquo en Actes del I II i III Colmiddotloquis sobre art i cultura a lrsquoegravepoca del Renaixement a la Corona drsquoAragoacute Tortosa 1996-1999 Ajuntament de TortosaampArxiu Histograveric Comarcal de les Terres de lrsquoEbre (Generalitat de Catalunya) 345-354

320

_______(2003) laquoLluiacutes del Milagrave i Joan Ferrandis drsquoHeregravedia a la cort dels ducs de Calagravebria (Valegravencia 1526-1550)raquo en Miscelmiddotlagravenia Homenatge al Vegrave Centenari de Rafel Martiacute de Viciana Burriana Magniacutefic Ajuntament de Borriana 433-458

_______(2007) laquoRetograverica i subgegraveneres de la poesia de canccediloner lemes divises i empreses a El cortesano de Lluiacutes del Milagrave (1561)raquo en Miralles EulagraveliaampSolervicens Josep (ed) El (re)descobriment de lrsquoedat moderna Estudis en homenantge a Eulagravelia Duran Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de MontserratampUniversitat de Barcelona 209-429

_______(2012) laquoLa prosa a la cort dels ducs de Calagravebria Valegravencia 1526-1550raquo en Duran Eulagravelia i Toldragrave Maria (ed) Nou estudis sobre cultura al Renaixement Ed 3 i 4 Institut drsquoEstudis Catalans Segraverie ldquola unitatrdquo 201 227-265

SAacuteNCHEZ ROMERALO Antonio (1967) laquoSobre el estilo de la liacuterica tradicional espantildeola en los siglos XV y XVIraquo en Polussen NorbertampSaacutenchez Romeralo Jaime (coord) Actas del Segundo Congreso Internacional de Hispanistas Instituto Espantildeol de la Universidad de Nimega Nimega SANTA CRUZ Melchor de (1997) Floresta espantildeola ed proacutelogo y notas de Mariacutea Pilar Cuartero y Maxime Chevalier Barcelona Criacutetica SERRA Amadeo i drsquoaltres (2005) Del Tirant al Quijote la imagen del caballero Valegravencia Universitat de Valegravencia SIRERA Josep Lluiacutes (1984) laquoEl teatro en la corte de los duques de Calabriaraquo en Oleza Joan (dir) teatro y praacutecticas esceacutenicas I el Quinientos valenciano Valegravencia Institucioacute Alfons el Magnagravenim 259-281 ______(2000) laquoJouer agrave lrsquoamour fecircte e litteacuterature dans la Valence du XVIe siegravecleraquo en Jimeacutenez DoloresampAbramovici JC (ed) Eacuteros volubile Les Meacutetamorphoses de lrsquoamour du Moyen Acircge aux Lumiegraveres Pariacutes Desjonquegraveres 70-80 SOLERVICENS Josep (1997) El diagraveleg renaixentista Joan Lluiacutes Vives Cristogravefor Despuig Lluiacutes del Milagrave Antoni Agustiacute Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat

__________ (1999) laquoCivilitats tanmateix La vesita (1524-25) de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i la comegravedia renaixentistaraquo en Estudis de llengua i literatura catalanes XXXVIII Homenatge a Artur Therry Barcelona PAM 57-84 __________ (2001) laquoCriats i senyors a la comegravedia del Renaixement La Vesita de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i En Corneyraquo a A Rossich A Serra i P Valsalobre (eds) El teatre catalagrave dels oriacutegens al segle XVIII Kassel Edition Reichenberger 261-271

321

__________ (2000) Literatura Catalana Moderna el Renaixement Barcelona Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya __________ (2005) laquoFiccioacuten y argumentacioacuten en los diaacutelogos renacentistas de Vives Despuig y Milaacutenraquo en Friedlein R El diaacutelogo renacentista en la Peniacutesula Ibeacuterica Franz Steiner Verlag Stuttgart __________ (2011) (ed) Los colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristogravefol Despuig Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona __________(2015) laquoldquoFer carta amuntrdquo Torres Naharro i la connexioacute romana del teatre renaixentista en catalagraveraquo Actes dentilde setzegrave colmiddotloqui internacional de llengua i literatura catalanes Universitat de Salamanca 1-6 de juliol de 2012 a cura drsquoAgravelex Martiacuten Escribagrave Adolf Piquer Vidal i Fernando Saacutenchez Miret vol III Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona SORIANO Catherine (1990) laquolsquoDurandarte y Belermarsquo en el manuscrito II-2803 de la Biblioteca de Palaciosraquo Filologiacutea Romaacutenica 7 97-218 Madrid Editorial Universidad Complutense SUAacuteREZ-PAJARES Javier (2012) laquoLa muacutesica instrumental vihuela arpa y teclaraquo en Historia de la muacutesica en Espantildea e Hispanoameacuterica 2 De los Reyes Catoacutelicos a Felipe II ed Maricarmen Goacutemez Madrid Fondo de Cultura Econoacutemica de Espantildea 215-290 TIMONEDA Joan (1567) El patrantildeuelo Valegravencia Joan Mey Ed Biblitoteca Virtual Miguel de Cervantes 2004 (httpwwwcervantesvirtualcomobra-visorel-patranuelo--0html agost 2015) TORRALVA Joseacute MampMARTIacute Francisco (1883) Estudio histoacuterico-criacutetico de los poetas valencianos de los siglos XVI XVII y XVIII Valegravencia Cogravepies facsiacutemils del Servei de reproduccioacute de llibres de Llibreries Pariacutes-Valegravencia

TUBACH FC (1969) Iacutendex exemplorum a handbook of medieval religious tales Helsinki Suomalainen Tiedeakatemia VAacuteLCARCEL Carmen (1988) laquoLa realizacioacuten musical de la poesiacutea renacentistaraquo Edad de Oro vol7 143-160 ______(1993) laquolsquoSalgan los muacutesicos y cante una mujerrsquo Influencia de la muacutesica en la dinaacutemica textual de la poesiacutea renacentistaraquo Edad de oro vol12 333-356

322

______(2003) laquoMuacutesica y seduccioacuten el tratamiento del amor corteacutes en la poesiacutea musicada espantildeola de los siglos XV y XVIraquo en Dumanoir Virginie (coord) Muacutesica y literatura en la Espantildea de la Edad Media y del Renacimiento 93-106 VEGA RAMOS M Joseacute (1993) La teoriacutea de la novella en el siglo XVI La poeacutetica en el siglo XVI La poeacutetica neoaristoteacutelica en el Decameron Salamanca Cromberger ______(2006) laquoPoesiacutea y muacutesica en el Quinientos la fantasiacutea aristocraacuteticaraquo Res Publica Litterarum Documentos de trabajo del Grupo de Investigacioacuten ldquoNomosrdquo nuacutemero 3 VEGA VAacuteZQUEZ Isabel (ed) (2006) lsquoEl libro de motes de damas y caballerosrsquo de Luis Milaacuten Santiago de Compostela Universidad de Santiago de Compostela VIAN HERREO Ana (1987) laquoEl mimesis conversacional en el lsquoDiaacutelogo de la lenguarsquo de Juan de Valdeacutesraquo Criticoacuten n 40 45-79 _______(1988) laquoLa ficcioacuten conversacional en el diaacutelogo renacentistaraquo en Edad de oro vol 7 ejemplar dedicado a La literatura oral 173-188 _______(1992) laquoEl diaacutelogo como geacutenero literario argumentativo imitacioacuten poeacutetica e imitacioacuten dialoacutegicaraquo en El diaacutelogo en la cultura aacuteurea de los textos al geacutenero Iacutensula 542 7-10 _______(1998) laquoFaacutebula y diaacutelogo en el Renacimiento confluencia de geacuteneros en el Coloquio de la moxca y la hormiga de Juan de Jaravaraquo Arcadia Estudios y textos dedicados a Francisco Loacutepez Estrada Dicenda Cuadernos de filologiacutea hispaacutenica n 7 449-494 VILLANUEVA SERRANO Francesc (2009) laquoMateo Flecha el Viejo en la Catedral de Valencia Sus dos periacuteodos de magisterio de capilla (1526-1531 y 1539-1541) y su entorno musicalraquo Anuario musical Revista de musicologiacutea del CSIC n64 57-108 ______(2011) laquoPoemas ineacuteditos del vihuelista y escritor Luis Milaacuten y nuevas consideraciones sobre su identidad el ms 2050 de la Biblioteca de Catalunyaraquo Anuario musical n66 61-118 WHINNOM Keith (1981) La poesiacutea amatoria de los Reyes Catoacutelicos Durham University of Durham ZUacuteNtildeIGA Franceacutes de (1529) Croacutenica burlesca del Emperador Carlos V Saacutenchez Paso JA (ed) antildeo 1989 Salamanca Universidad de Salamanca

323

CRITERIS DEDICIOacute DELS TEXTOS Es modernitzen les grafies que no tenen valor fonegravetic per exemple

1 Fricativa velar sorda dixorarrdijo mugerrarrmujer axedrezrarrajedrez 2 Fricativa interdental sorda plazerrarrplacer cabeccedilararrcabeza 3 Alternanccedila gragravefica sss passarrarrpasar tuviesserarrtuviese 4 Alternanccedila ii amb valors vocagravelics i semivocagravelics reynarrarrreinar oyararroiga 5 Alternanccedila uv amb valors consonagraventics i vocagravelics uvariorarrvario 6 Alternanccedila vb bozrarrvoz 7 Alternanccedila qucu quandorarrcuando 8 h etimologravegica ombrerarrhombre 9 Grups consonagraventics o vocagravelics cultes ph th ch ee ll ff cc (abans de les vocals

a o i) tt pp philosophorarrfiloacutesofo thesororarrtesoro excellenciararrexcelencia mostrallerarrmostrarle

10 Grafia llatinitzant ti+vocal justitiararrjusticia 11 Grafia italianitzant sc en paraules com nascerrarrnacer conoscerrarrconocer 12 Contraccions amb que quesrarrque es quelrarrque eletc 13 Uacutes de n m davant de p b canbiarrarrcambiar canporarrcampo 14 Desenvolupament de totes les abreviatures quandorarrcuando qrarrque 15 La separacioacute de paraules la puntuacioacute lrsquoaccentuacioacute i les diegraveresis es

normalitzaran segons lrsquouacutes modern 16 Lrsquouacutes de les majuacutescules es normalitzaragrave segons lrsquouacutes modern Els tiacutetols nobiliaris srsquoescriuen amb majuacutescula nomeacutes quan substitueixen un nom propi si el tiacutetol va seguit del nom o drsquoun complement srsquoescriu en minuacutescula Tambeacute srsquoescriuen amb minuacutescula els tiacutetols usats en sentit genegraveric 17 Els noms propis (antropogravenims i topogravenims) es modernitzen segons les normes

anteriors Les variants gragravefiques i fonegravetiques dels noms propis seran senyalades en una nota a peu de pagravegina

Es conserven les grafies que reflecteixen una variacioacute fonegravetica tot i que sigui miacutenima

1 Les oscilmiddotlacions en els grups consonagraventics cultes tct ccc (abans de la i e) ngn st sbs nnn mnmmm es deixaran sense modernitzar efetoefecto dinodigno oscuroobscuro

2 Les oscilmiddotlacions vocagraveliques escrebir inivincioacuten 3 Lrsquouacutes de la s liacutequida screbir scena 4 Les contraccions amb de+pronom o adjectiu demostratiu della desto deste deacutel

dellas 5 Aqueste aquesta aquese 6 La ldquoardquo absorbida en frases com laquovoy hablarlaraquo es deixa sense modernitzar

Page 2: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:

CONFLUEgraveNCIA DE GEgraveNERES A EL CORTESANO

DE LLUIacuteS DEL MILAgrave (VALEgraveNCIA 1561)

Ma Esmeralda Saacutenchez Palacios

TESI DOCTORAL

Dirigida per Dr Josep Solervicens Bo

ESTUDIS AVANCcedilATS EN LLENGUA I LITERATURA CATALANES

Departament de Filologia Catalana

Universitat de Barcelona

Barcelona octubre de 2015

A la memograveria del meu pare

que em va ensenyar el gust per la conversa lsquoaromatitzadarsquo

amb una enginyosa ironia

IacuteNDEX INTRODUCCIOacute

AGRAIumlMENTS

PRIMERA PART PRESENTACIOacute AUTOR GEgraveNERE I MARC DE FICCIOacute

CAPIacuteTOL 1 AUTOR I OBRA

11 Aproximacioacute a la identitat i biografia de Lluiacutes del Milagrave

12 Marc de ficcioacute drsquoEl cortesano la cort de Germana de Foix i del Duc de

Calagravebriahelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip

13 El cortesano un tipus de diagraveleg renaixentista

14 Referent drsquoEl cortesano Il cortegiano de BCastiglione (1528)helliphelliphelliphelliphellip

15 Virtuts i actituds del bon cortesagravehelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip

16 Entreteniments del cortesagrave

17 Presegravencia de les dones a la corthelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip helliphellip

18 Conversa del cortesagravehelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip

19 Prograveleg de lrsquoobra imatge pictograverica del cortesagrave idealhelliphelliphellip

110 Epiacuteleg de lrsquoobra peticioacute al lector

CAPIacuteTOL 2 PROCEacuteS DE COBLES DE BURLES ENTRE LLUIacuteS DEL MILAgrave I JOAN

FERRANDIS

21 Font inegravedita drsquoEl cortesano el manuscrit 2050 de la Biblioteca de Catalunyahelliphellip

22 Repeticions literals

221 Textos on la introduccioacute del Proceacutes de cobles de burles es modifica i

srsquoamplia a El cortesanog

222 Textos on la introduccioacute del Proceacutes de cobles de burles es transforma en

una facegravecia a El cortesano

23 Repeticions disseminades

231 Afirmacions sobre Joan Fernagravendez drsquoHeregravedia i la seva senyora Jerogravenima

Beneitohelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip

232 Afirmacions sobre Lluiacutes del Milagrave

1

3

4

14

19

23

26

29

31

33

37

39

43

46

46

49

55

56

76

24 Conclusionshelliphelliphellip

helliphelliphellip

CAPIacuteTOL 3 DIAgraveLEG LITERARI I ENSALADA MUSICAL AL RENAIXEMENT VALENCIAgrave

31 Caracteriacutestiques dialogravegiques drsquoEl cortesanohelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip

311 Dramatisme i immediatesa escegravenica tipus drsquoacotacions a El

cortesanohelliphelliphelliphelliphellip

312 Familiaritat i distensioacutehelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip

313 Les circumstagravencies i lrsquoemotivitathelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip

32 El cortesano i el gegravenere musical de lrsquoensalada

SEGONA PART LES NARRACIONS BREUS A LES CONVERSES Drsquo EL CORTESANO

CAPIacuteTOL 4 NARRACIONS BREUS I CARACTERITZACIOacute DE PERSONATGES

41 Evolucioacute i classificacioacute de la narrativa breu de lrsquoEdad mitjana al Renaixement

42 Narracions breus a El cortesano de Lluiacutes del Milagrave facegravecies apotegmes i novella

421 Facegravecies

4211 Facegravecies protagonitzades pels personatges drsquoEl cortesanohelliphellip

4212 Facegravecies protagonitzades pel altres personatges literaris

422 Apotegmes

423 Novella

43 Fonts i tradicioacute de les narracions breus a El cortesano

44 Retograverica de lrsquohumor construint el vir doctus et facetus

45 Personatge de facecia Joan Ferrandis drsquoHeregravediahelliphelliphelliphelliphelliphellip

46Vestuari de Joan Ferrandis

461Primera facegravecia el vestit pel joc de pilota a lrsquoestiuhelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip

462Segona facegravecia un vestit dubtoacutes

463Tercera facegravecia imitant un mallorquiacute

47 Joan Ferrandis-Jerogravenima Beneito matrimoni de facegravecia

48 Ignoragravencia verbal de Joan Ferrandis dHeregravedia

49 Relacions extramatrimonials de Joan Ferrandis dHeregravedia

88

89

90

91

94

95

100

104

106

111

117

125

132

143

146

150

153

153

154

157

165

170

410 Tres facegravecies a manera de conclusioacute

411 Annex document histograveric sobre la parella literaria Joan Ferrandis drsquoHeregravedia-

Francesc Fenollet

TERCERA PART EL GUST PER LrsquoESCENIFICACIOacute A EL CORTESANO

FESTA MUacuteSICA I POESIA

CAPIacuteTOL 5 POESIA I MUacuteSICA A EL CORTESANO AMALGAMA DE METRES I ESTROFES

51 Concepte de festa a El cortesano muacutesica poesia i espectacles

52 Poesia de canccediloner a la primera meitat del segle XVI i a El cortesano

53 Doble uacutes del lema o de la dita o lsquomotersquo emblemes i motejaments

54 Presentacioacute dels personatges drsquoEl cortesano a traveacutes de les seves divises

55 Construccioacute de les divises a traveacutes drsquoelements visuals propis de la tradicioacute de la

liacuterica de canccediloner

551 Els animals o el bestiari

552 Les plantes les flors o els herbaris

553 El nom de la dama i del cortesagrave

554 Alguns dels ogravergans dels cinc sentit

555 La millor empresa el millor cortesagrave Lluiacutes del Milagrave

56 Romanccedilos canccedilons villancets glosses i altres provatures

57 Una carta drsquoamor exemple a El cortesano drsquouna forma estroacutefica lliure

58 Las siete angustias y Los siete gozos de amor de Lluiacutes del Milagrave

59 Un colofoacute dialogravegic amb lleis drsquoamor trobadoresques

510 Un joc infantil transformat en cortesagrave laquoToma vivo te lo doraquo

511 Poesia drsquoorigen italiagrave els sonets

CAPIacuteTOL 6 ESCENIFICACIONS TEATRALS UNA MANERA DE DIVERTIR-SE A LA CORT

61 Representacions teatrals a El cortesano

62 Farsa dels cavallers de Sant Joan (3ordf jornada I4r-M1r)helliphelliphelliphelliphellip

621 Anagravelisi dels elements configuradors de la Farsahelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip

63 Munteria dels cavallers i dames troians (3ordf jornada N3v-4ordf jornada N4v-Q2r)

177

187

190

196

206

210

212

212

217

221

222

225

229

232

233

234

238

239

247

248

252

260

631 Anunci de la Munteria (3ordf jornada N3v-4ordf jornada N4v-N8v)

632 Munteria dels cavallers i dames de troia Estructura i anagravelisi

(4a jornada N8v-Q2r)

64 Festa de maig

641 Cartell i desafiament narracioacute de lrsquoaventura a la muntaya Ida i cartell de

Miraflor del Milagrave (4a jornada N8v-M4r)

642 El torneig La Festa de maig (6a jornada Z6r-a7v)

65 Mascarada de grecs i troians (6a jornada e2r-e6r)

66 Caracteriacutestiques de les narracions drsquoespectacles a El cortesano

QUARTA PART LA LLENGUA CATALANA A EL CORTESANO PRESEgraveNCIA I USOS

CAPIacuteTOL 7 PLURILINGUumlISME A EL CORTESANO

71 Plurilinguumlisme a les obres literagraveries de la primera meitat del segle XVI

72 Plurilinguumlisme a El cortesano de Lluiacutes del Milagrave

73 Caracteriacutestiques dels passatges en catalagrave drsquoEl cortesano

731 Afirmacions metalinguumliacutestiques a El cortesano

732 Passatges drsquoEl cortesano amb intervencions de personatges en catalagrave

74 Plurilinguumlisme a El cortesano un recurs al servei de la ficcioacute literagraveria

ANNEXOS

1 Textos manuscrits agravepoques en catalagrave de lrsquoArxiu de la Batllia General dels anys 1528

1529 i 1530 respectivament

CONCLUSIONS

BIBLIOGRAFIA

CRITERIS DEDICIOacute DE TEXTOS

262

264

268

268

270

274

279

281

283

287

287

290

295

297

302

308

323

1

INTRODUCCIOacute

La tesi doctoral laquoConfluegravencia de gegraveneres a El cortesano de Lluiacutes del Milagrave (Valegravencia

1561)raquo analitza una obra narrativa plurinlinguumle escrita a la Valegravencia de mitjan del

segle XVI perograve ambientada en la cort valenciana de la primera meitat del segle XVI

El diagraveleg ens presenta de manera fictiacutecia els cortesans que pulmiddotlulaven entorn del Duc

de Calagravebria i la reina Germana de Foix al voltant dels anys 1535-36 Tambeacute hi

apareixen alguns dels membres de famiacutelies conegudes a lrsquoegravepoca Diacutedac Lladroacute

Francesc Fenollet Francesca Fenollet Anna Mercader Jeroni de Cabanyelles o Joan

Ferrandis drsquoHeregravedia entre drsquoaltres Eacutes una obra plurilinguumle escrita majoritagraveriament en

castellagrave i catalagrave tot i que tambeacute hi apareixen lrsquoitaliagrave el portuguegraves i el llatiacute Lrsquoobra

doacutena meacutes pes a la ficcioacute que no pas la reflexioacute i construeix un univers cortesagrave

versemblant gragravecies a innombrables estratagemes narratives Hi apareixen un seguit

de converses i burles cortesanes a la Cort dels lloctinents valencians a traveacutes drsquoun

narrador homogravenim al personatge principal Lluiacutes del Milagrave La incorrecta interpretacioacute

drsquoaquest tipus de narrador aixiacute com de lrsquoaparicioacute fictiacutecia de personatges amb noms

coneguts que remeten a possibles personatges histograverics va afavorir que El cortesano

de Lluiacutes del Milagrave fos considerat una crogravenica de la cort dels virreis de Valegravencia dels

anys 30 Lrsquoestudi que Josep Solervicens va realitzar a lrsquoentorn de lrsquoobra en analitzar el

gegravenere del diagraveleg renaixentista a lrsquoagravembit catalagrave es distancia drsquoaquesta visioacute

historiogragravefica i en aquest sentit es pot considerar el punt de partida de la tesi que ara

presento El model genegraveric del diagraveleg afavoreix la comprensioacute del sentit dels

subgegraveneres que srsquohi inclouen en ell mitjanccedilant la trama fictiacutecia narracions breus

(facegravecies apotegmes i novella) obres teatrals representades i llegides en veu alta

poesies (sonets i romanccedilos) entre drsquoaltres

Lrsquoaspecte meacutes significatiu que pretenc explicar en aquesta tesi eacutes la complexa

integracioacute de gegraveneres dins del diagraveleg Es tracta drsquouna quumlestioacute essencial per a la

comprensioacute no solament de lrsquoestructura de lrsquoobra sinoacute tambeacute del seu sentit que fins

ara no havia estat abordats per la criacutetica Drsquoaquest objectiu principal en deriven altres

aspectos no menors com el joc drsquointertextualitats amb el manuscrit 2050 de Joan

Ferrandis drsquoHeregravedia (datat lrsquoany 1555) i la relacioacute amb Il cortegiano de Castiglione

De fet aquests aspectos afavoreixen una percepcioacute meacutes precisa de la literatura a la

2

Valegravencia de meitat del segle XVI on la convivegravencia drsquoestils i de gegraveneres diversos va

ser una constant generalitzada

Amb la intencioacute drsquoassolir els objectius proposats el text literari ha estat la font

fonamental drsquoestudi i drsquoanagravelisi Aixograve ha comportat un treball de seleccioacute enumeracioacute

i classificacioacute de totes les sequumlegravencies del diagraveleg que contenien narrativa breu com la

facegravecia lrsquoapotegma o la novella poesia liacuterica o peces teatrals Sempre he relacionat

lrsquoaparicioacute dels diferents subgegraveneres amb la intencioacute comunicativa dels seus emissors

ficcionals i amb la repercussioacute que tenien en els seus receptors Drsquoaltra banda se

subratlla la repercussioacute de tots els subgegraveneres en la literatura contemporagravenia en

llengua catalana i castellana per tal de plantejar semblances i diferegravencies entre el seu

uacutes a El cortesano i a les literatures coetagravenies Eacutes el cas de les narracions breus que es

recullen a les lsquoFlorestasrsquo com la de Santa Cruz o a drsquoaltres recopilacions com les de

Timoneda o dels poemes que apareixen a les obres musicals dels muacutesics de viola de

magrave com el mateix El maestro del Milagrave o a drsquoaltres obres literagraveries com la Diana

enamorada de Gil Polo

Lrsquoanagravelisis interna es complementa amb la metodologia positivista documental i

arxivista En aquest sentit els resultats de la recerca meacutes analiacutetica es contextualitza

amb lrsquoestudi del context histograveric a partir de recerques de primera magrave a la ciutat de

Valegravencia a lrsquoArxiu del Regne de Valegravencia i a la Biblioteca valenciana del Monestir de

Sant Miquel dels Reis Lrsquoaproximacioacute a la documentacioacute histograverica de la cort

valenciana del segle XVI ajuda a descobrir les ombres i la manca drsquoinformacioacute sobre

la biografia de lrsquoautor i la dificultat drsquoidentificar el personatge tot i els diferents

documents que hi ha a lrsquoArxiu del Regne treballats i interpretats per JVEscartiacute

Lrsquouacutenica troballa amb una cert interegraves histograveric soacuten unes agravepoques exhumades en aquest

treball

3

AGRAIumlMENTS

A Josep Solervicens que em va convidar a endinsar-me en el text i sempre ha estat a

prop en aquests anys de recerca i estudi llegint i rellegint aportant pistes

suggeridores i sagravevies

Al professor Julio Alonso Asenjo que va ser el primer en parlar-me drsquoEl cortesano al

meu primer curs de Filologia Hispagravenica a la Universitat de Valegravencia

A Ana Vian Herrero y Consolacioacuten Baranda del projecte Dialogyca per lrsquooportunitat

de participar en els seus projectes de recerca i per la seva confianccedila

A Maria Toldragrave per la seva saviesa ldquomanuscritardquo

A Ester Goacutemez per revisar el text

A la meva mare i el meu germagrave pel seu amor paciegravencia i suport

Als meus bons amics i als meus estimats alumnes

4

PRIMERA PART PRESENTACIOacute AUTOR GEgraveNERE I MARC DE FICCIOacute

CAPIacuteTOL 1 AUTOR I OBRA

11 APROXIMACIOacute A LA IDENTITAT I BIOGRAFIA DE LLUIacuteS DEL MILAgrave

El cortesano1 (Valegravencia 1561) va ser escrit per Lluiacutes del Milagrave tal i com indica el

prefaci de lrsquoobra2 El propi autor havia elaborat anteriorment un breu manual pragravectic

amb la intencioacute drsquoinstruir sobre lrsquoentreteniment cortesagrave titulat Libro de motes de

damas y caballeros que va ser publicat lrsquoany 1535 a la ciutat de Valegravencia

Ha estat identificat amb el muacutesic homogravenim autor drsquoun tractat sobre viola de magrave

anomenat Libro de muacutesica de vihuela de mano intitulado El Maestro (Valegravencia

Francisco Diacuteaz Romano 1536) Aquest fou el primer llibre impregraves de les set obres

sobre aquest instrument que es van publicar a llarg del segle XVI a la Peniacutensula

Ibegraverica Los seis libros del Delphiacuten de muacutesica de cifras para tantildeer (Valladolid Diego

Fernaacutendez de Coacuterdoba1538) de Luis Narvaacuteez Tres libros de muacutesica en cifras para

vihuela (Sevilla Juan de Leoacuten 1546) de Alonso de Mudarra3 Libro de muacutesica de

vihuela intitulado Silva de Sirenas de Enriacutequez de Valderraacutebano (Valladolid

Francisco Fernaacutendez de Coacuterdoba 1547) Libro de muacutesica de vihuela (Salamanca

Guillermo de Millis 1552) de Diego Pisador Libro de muacutesica para vihuela

intitulado Orpheacutenica Lyra (Sevilla Martiacuten de Motesdoca 1554) i Libro de muacutesica en

cifras para vihuela intitulado El Parnasso de Esteban Daza (Valladolid Diego

Fernaacutendez de Coacuterdoba 1576) A diferegravencia dels seus coetanis que escriuen la muacutesica

en tabulatura italiana Milagrave destaca per utilitzar un sistema de xifra o de tabulatura

diferent al dels altres que consisteix entre drsquoaltres aspectes en lrsquouacutes del zero en lloc

de lrsquou per a les cordes a lrsquoaire4 Aixiacute mateix Lluiacutes del Milagrave es distingeix per un variat

repertori drsquoobres originals i per lrsquoestilitzacioacute drsquouna tradicioacute musical drsquoimprovisacioacute

297

1 A partir drsquoara el citareacute tambeacute amb lrsquoabreviatura EC 2 laquoLibro intitulado el Cortesano dirigido a la Cathoacutelica Real Magestad del Invictiacutessimo don Phelipe por la gracia de Dios Rey de Espantildea nuestro sentildeor ampc Compuesto por Don Luis Milaacutenraquo (A1v) 3 Otaola (1993) 4 Suaacuterez-Pajares (2012 236)

5

que representa el final drsquouna egravepoca de la qual no ens en queda cap testimoni escrit5

En aquest sentit cal tenir en compte les omissions o exclusions de lrsquoexcepcional autor

a dues obres teograverico-musicals contemporagravenies la primera eacutes a la Declaracioacuten de

instrumentos musicales (Osuna Juan de Leoacuten 1555) de Juan Bermudo i la segona al

prograveleg de Los seis libros del Delphiacuten de Luis de Narvaacuteez En tot cas sembla que

Bermudo lrsquoomet per la progravepia excepcionalitat drsquoEl Maestro dins el conjunt de

violistes coetanis No es plantegen les mateixes raons en lrsquoafirmacioacute de Narvaacuteez al

prograveleg de la seva obra on ell mateix es considera el primer artiacutefex en aquest gegravenere

essent la seva obra dos anys posterior pel que fa a la data de publicacioacute a la de Lluiacutes

del Milagrave6

Si deixem a banda la faceta de muacutesic del nostre autor percebrem que soacuten molts els

interrogants que sorgeixen quan ens aproximem al seu retrat biogragravefic Ens falten

fonts documentals que poguessin avalar les seves dades biogragravefiques des dels

diferents agravembits i que poguessin reflectir la idiosincragravesia drsquoaquest personatge gairebeacute

enigmagravetic Fonts vinculades a la histograveria de la muacutesica i a la investigacioacute literagraveria7 Eacutes

per aixograve que com la tesi es focalitza en lrsquoobra literagraveria de Milagrave presento un breu

rastreig de les fonts que tenen una especial relacioacute amb aquest agravembit Totes elles

destaquen aspectes biogragravefics de Lluiacutes del Milagrave aixiacute com caracteriacutestiques rellevants

del proceacutes de recepcioacute de la seva obra

Contemporagraveniament a la publicacioacute drsquoEl cortesano lrsquoany 1564 es publica la Diana

enamorada del poeta valenciagrave Gaspar Gil Polo Al llibre III a partir de la pagraveg 150

trobem el Canto del Turia composicioacute poegravetica en octaves que lloa les virtuts dels

poetes valencians del segle Cal destacar la dedicada a Lluiacutes del Milagrave a la pagravegina 158

A don Luis Milaacuten recelo y temo

que no podreacute alabar como deseo

que en muacutesica estaraacute en tan alto estremo

que el mundo le diraacute segundo Orpheo

tendraacute estado famoso tan supremo

5 Suaacuterez-Pajares (2012 237) 6 Suaacuterez-Pajares (2012244) proposa algunes raons que avalen el possible menyspreu de Narvaacuteez cap al Milagrave en fer aquesta afirmacioacute i lrsquoomissioacute del seu nom 7 Arriaga (2007)

6

en las heroicas rimas que no creo

que han de poder nombraacutersele delante

Cino Pistoya y Guido Cavalvante

Els versos remarquen dues facetes importants de Lluiacutes del Milagrave la musical i la

literagraveria mitjanccedilant el qualificatiu de laquosegundo Orpheoraquo que seragrave repetit per autors

posteriors en referir-se al nostre personatge Cal destacar el significat drsquoaquest

personatge pel que fa a la tradicioacute clagravessica que va arribar a representar concretament

a la concepcioacute grega que entenia poesia i muacutesica com un sol art (gr microουσική) De fet

tambeacute en lrsquoobra del Milagrave apareixen diferents referegravencies a aquest prototip miacutetic de

muacutesic i poeta prodigioacutes8 a la portada del seu tractat per a viola de magrave El Maestro

(Valegravencia 1536) dedicat al rei Joan III de Portugal i tambeacute a El cortesano

identificant Lluiacutes del Milagrave personatge protagonista amb el fill drsquoApolmiddotlo i Calmiddotliacuteope

laquoY en ser todos delante las damas don Diego tomoacute la mano a don Luis Milaacuten

diciendo -Sentildeoras he aquiacute Orfeo que yo le querriacutea maacutes feoraquo (G7v) Cal destacar

com al text de Gil Polo la dimensioacute poegravetica de lrsquoautor queda subratllada per la

comparacioacute amb dos dels poetes meacutes rellevants del Dolce Stil Nuovo C Pistoia i G

Cavalcanti Posteriorment lrsquoany 1573 Joan Timoneda el cita com a muacutesic en un

laquoRomance metafoacutericoraquo publicat en la seva Rosa de amores Tots els personatges

esmentats en aquesta estrofa apareixen al Canto del Turia de Gil Pololaquo

Don Gaspar de Romaniacute

don Manuel Fernando humano

don Alonso Rebolledo

mancebo en saber muy cano

ese don Luis Milaacuten

a la muacutesica cercano

Marco Antonio y Pellicer

Samper discreto y anciano

A finals del segle XVI Pere Agustiacute Morlagrave ens permet connectar amb la tradicioacute

8 Sobre la figura mitologravegia drsquoOrfeu i la concepcioacute musical que simbolitza a lrsquoAntiguitat grecollatina veure Molina Moreno (1998)

7

bibliogragravefica moderna anterior al segle XVIII que havia intentat documentar el

nostre autor Aquest jurista valenciagrave el va citar en el prograveleg al lector de lrsquoEpistula

nuncipatoria suavissino et humanissimo lectori de la seva obra Emporium (Valegravencia

1599) tot destacant el seu enginy i la seva agudesa Lrsquoany 1778 amb motiu de la

reimpressioacute de La Diana enamorada de Gil Polo trobem una referegravencia biogragravefica a

Milagrave en les Notas al Canto del Turia o Noticias histoacutericas de algunos poetas que en eacutel

se celebran de lrsquoerudit valenciagrave Cerdagrave i Rico (1778 265-366)9

Cerdagrave reporta fidelment els prefacis de dues obres del Milagrave la musical El Maestro i

una de les literagraveries El cortesano perograve no de la tercera El libro de motes Tambeacute cal

9 Paacuteg 158 I 9 laquoDLuis Milaacuten natural de la ciudad de Valencia y caballero de esclarecido linaje fue muy diestro en la muacutesica y en la poesiacutea como lo manifestoacute en dos obras que dio a luz y se conservan en la BM La primera con esta portada Libro de muacutesica de vihuela de mano intitulado El Maestro el cual trae el mesmo estilo y orden que un maestro traeriacutea con un disciacutepulo principiante mostraacutendole ordenadamente desde los principios toda cosa que podriacutea ignorar para entender la presente obra Compuesto por DLUIS MILAN Dirigido al muy alto y muy poderoso y invictiacutesimo Priacutencipe DJuan por la gracia de Dios Rey de Portugal y de las Islas Antildeo 1531 en fol A lo uacuteltimo dice ldquoA honor y gloria de Dios todopoderoso y de la sacratiacutesima Virgen Mariacutea madre suya y abogada nuestra Fue impreso el presente Libro de muacutesica de vihuela de mano intitulado El Maestro por Francisco Diacuteaz Romano en la metropolitana y coronada ciudad de Valencia Acabose a 4 diacuteas del mes de diciembre antildeo de nuestra reparacioacuten de 1536 (Habiacutea empezado el antildeo antecedente a imprimirse) La dedicatoria estaacute enderezada al rey DJuan y en ella dice Aunque los padres no tengan esta diligencia en los hijos natura como a madre de todos la tiene pues trae a muchos que se ejerciten en aquello que son naturales Y que esto sea verdad en muchos se ve y en miacute lo he conocido que siempre he sido tan inclinado a la muacutesica que puedo afirmar y decir que nunca tuve otro maestro sino a ella misma la cual ha tenido tanta fuerza conmigo para que fuese suya como yo he tenido grado della para que fuese miacutea Y siguiendo mi inclinacioacuten heme hallado un libro hecho de muchas obras que de la vihuela teniacutea sacadas y escritas La segunda obra es El Cortesano en cuya uacuteltima hoja se lee Fue impresa la presente obra en la insigne ciudad de Valencia en casa de Joan de Arcos Corregida a voluntad y contentamiento del autor Antildeo MDLXI en 8ordm Es libro precioso por representar exactamente las costumbres y modo de vivir del palacio del Duque de Calabria y hay en eacutel mucho que aprender y con queacute divertirse El autor en la dedicatoria al rey Don Phelipe II manifiesta el motivo que tuvo para escribir esta obra y da una idea de ella y asiacute pondremos sus palabras () Entre las Poesiacuteas de Juan Fernaacutendez de Heredia se hallan algunas del Milaacuten desde la p 151 hasta la 170 Pedro Agustiacuten (I) Morlaacute hace un grande elogio de esta obra y de su autor (hellip) Para ilustrar lo que Polo dice de Milaacuten que seriacutea un segundo Orpheo pondremos lo que se lee en la paacuteg 54 de El Cortesanoraquo

8

destacar la referegravencia al Proceacutes de cobles de burles que apareix en el manuscrit 2050

de la Biblioteca de Catalunya (1555) i en les edicions de les Poesias de Joan Ferrandis

drsquoHeregravedia (Valegravencia 1562) ambdues obres mereixeran un capiacutetol exclusiu en aquest

treball per la seva concomitagravencia amb El cortesano

Posteriorment lrsquoany 1624 Tomaacutes Tamayo de Vargas en Junta de libros reiteraragrave

lrsquoomissioacute de la referegravencia al Libro de motes aixiacute com errades en la data dimpressioacute de

lobra i en el nom de lrsquoimpressor drsquoEl maestro que es perpetuaran en repertoris

bibliogragravefics posteriors com el de Nicolaacutes Antonio al segle XVII10 Gregori Mayans i

Siscar tambeacute es va interessar per El cortesano de Lluiacutes del Milagrave i en va oferir una

qualificacioacute lsquola drsquoobra rararsquo que seragrave present en la seva interpretacioacute fins a

lrsquoactualitat11 expressant alhora el seu desig que torneacutes a ser publicada12

Lrsquoany 2001 Josep Vicent Escartiacute va fer una interessant aproximacioacute histograverica a Lluiacutes

del Milagrave en un dels estudis que precedeixen el facsiacutemil i la transcripcioacute de lrsquoobra

Reporta els processos i els codicils que parlen drsquoun personatge anomenat Lluiacutes del

Milagrave Resumeixo breument els documents histograverics de lrsquoArxiu del Regne de Valegravencia

que Escartiacute aporta

bull El Codicil del 22 de marccedil de 1519 (ARV Protocols nuacutem 2090 Protocol

drsquoAusiagraves Sanccedil ff 3r i v) dictat per en Lluiacutes del Milagrave a qui Escartiacute considera pare

de lrsquoescriptor senyor de Massalaveacutes casat amb Violant Eixarch El pare deixa

com a hereus dels seus beacutens Pere Milagrave i Joan Milagrave els seus fills Aixograve fa suposar

a Escartiacute que Lluiacutes del Milagrave encara no havia nascut

bull El Proceacutes del 1542 (ARV Processos de la Reial Audiegravencia part III apegravendix

nuacutem 412 f xxxvi r) on ens parla drsquoun Lluiacutes del Milagrave que ha rebut formacioacute de

clergue tot i que el mateix Escartiacute descarta que hagueacutes rebut ordes majors

perquegrave el troba casat en documents posteriors La vinculacioacute dels Milagrave amb la

10 Arriaga (2007) presenta una interessant documentacioacute de tots els bibliogravegrafs literats i historiadors musicals que mencionen Lluiacutes del Milagrave en les seves obres 11 laquoEl Cortesano de D Luis Milaacuten es libro rariacutesimo y de mucho entretenimiento Le tengo y estimo y tambieacuten el que intituloacute Maestro que tambieacuten es muy raroraquo (G Mayans a M Martiacutenez Pingarroacuten 2 de desembre de 1775) 12 laquoEl Cortesano de Milaacuten con todos sus defetos es digniacutessimo de repetirse en la estamparaquo (Carta 98 G Mayans a FCerdagrave 30 de julio de 1779)

9

famiacutelia Borja eacutes un element justificatiu de la carrera eclesiagravestica drsquoaquest

personatge per a lrsquoinvestigador valenciagrave El document ilmiddotlustra els diferents plets

i processos que Lluiacutes del Milagrave va mantenir per diverses rectories entre elles la

drsquoOnda (Castelloacute pertanyent a la diogravecesi de Tortosa)

bull Els processos de lany 1543 ARV Procesos de la Reial Audiegravencia part III

apegravendix nuacutem412 f2r on apareix com a ldquocambrer de sa sanctedatrdquo i es

perllonguen fins despreacutes de la defuncioacute de la seva muller Anna Mercader La

majoria de plets van estar relacionats amb els enfrontaments que va mantenir

amb el seu germagrave Pere senyor de Massalaveacutes i que continuaren despreacutes de la

mort del mateix Lluiacutes

bull Lluiacutes del Milagrave germagrave del senyor de Massalaveacutes va morir a Alzira al voltant del

mes drsquoagost del 1559 mentre es fugia de la pesta que delmava Valegravencia ARV

Processos de la Reial Audiegravencia part I lletra A nuacutem33

JV Escartiacute formula diferents conclusions sobre la biografia de Lluiacutes del Milagrave posant

en connexioacute aquests documents histograverics amb la informacioacute que tenim a partir dels

progravelegs a les obres impreses del muacutesic i escriptor eacutes a dir dels llocs i dates

drsquoimpressioacute de les tres obres de Lluiacutes del Milagrave Justifica un possible periacuteode de

formacioacute de lrsquoautor a terres italianes o a Roma a partir de la documentacioacute que avala

la formacioacute eclesiagravestica de Milagrave aixiacute com la possible vinculacioacute de la nissaga Milagrave

amb la Borja i ldquolrsquoetiquetardquo drsquoinfluegravencia nord-italiana que els estudiosos musicals han

atorgat a El Maestro Tambeacute assenyala que la data del traspagraves de Lluiacutes del Milagrave fou

lrsquoany 1559 per aquest motiu lrsquoautor no hauria vist impregraves el llibre EC i possiblement

no srsquohauria editat fins que no va desaparegraveixer la pesta a la ciutat de Valegravencia

Les hipogravetesis sobre la seva estada a la cort de Portugal (deduiumlda a partir de la

dedicatograveria drsquoEl Maestro) a terres italianes o a la mateixa cort dels lloctinents de

Valegravencia continuen orfes de documentacioacute adient tal i com ho ha manifestat Arriaga

(2007)13 En les meves recerques a lrsquoarxiu del Regne de Valegravencia tampoc no he trobat

13 Arriaga (200716) laquoEn resumen los datos recientemente exhumados se refieren a un Lluiacutes Milagrave i Eixarch de la rama dels sentildeoriacuteo de Masalveacutes pero no hay ninguna manera de saber de forma cierta que este Lluiacutes Milagrave sea nuestro vihuelista Por lo tanto soacutelo nos queda esperar que pronto aparezcan nuevos documentos que nos lo aclarenraquo

10

cap testimoni que documenteacutes la identitat del nostre autor Certament la

documentacioacute i les hipogravetesis drsquoEscartiacute (2001) ilmiddotluminen una part de la possible

biografia de Lluiacutes del Milagrave perograve no la identificacioacute amb lrsquoautor musical i literari que

ens ocupa

Lrsquoany 2011 Villanueva Serrano va publicar un article14 entorn a la identitat de Lluiacutes

del Milagrave aportant noves dades a partir dalgunes composicions del Proceacutes de cobles

de burles entre lautor dEC i Joan Ferrandis drsquoHeregravedia Estan inserides dins la cogravepia

manuscrita de les Obras de Ferrandis al manuscrit 2050 any 1555 de la Biblioteca de

Catalunya recordem que eacutes anterior a lrsquoedicioacute de 156215 Aquesta va ser preparada i

promocionada pel seu fill natural Llorenccedil Ferrandis drsquoHeregravedia En relacioacute a aquest

manuscrit Villanueva destaca sobretot la importagravencia drsquoaquesta font en relacioacute a la

identificacioacute del veritable autor drsquoEC Considero interessant lrsquoanagravelisi que presenta i

que obre noves vies drsquoidentificacioacute del nostre autor Lluiacutes del Milagrave autor drsquoEC i del

tractat de viola de magrave El maestro ha estat sovint identificat amb Lluiacutes del Milagrave i

Eixarch perograve cal destacar que una gran part de la documentacioacute que tenim actualment

correspon a Lluiacutes del Milagrave i Eixarch i no tant a Lluiacutes del Milagrave escriptor i muacutesic Al

capiacutetol 2 veurem tambeacute la importagravencia drsquoalgunes obres drsquoaquest manuscrit per tal

drsquoexplicar les principals claus de lectura drsquoEC

Seguint les hipogravetesis i la documentacioacute aportada per Escartiacute16 Lluiacutes del Milagrave i Eixarch

seria un dels tres fills (juntament amb Pere i Joan) de Lluiacutes del Milagrave i Llanccedilol senyor

de Massalaveacutes i parent dels Borja i de Violant Eixarch Aquest personatge va patir

una greu malaltia mental i va ser conegut com ldquoel malaltrdquo tal i com reflecteixen

diversos documents de lrsquoegravepoca Sembla que lrsquoorigen de la identificacioacute drsquoambdoacutes

personatges podem trobar-lo en el Marquegraves de Cruiumllles17 i posteriorment en Ruiz de

Lihory i en el baroacute de San Petrillo A partir drsquoaquiacute srsquoha perpetuat fins als nostres dies

especialment amb lrsquoestudi de JV Escartiacute

14 Villanueva Serrano (2011) 15 Fernaacutendez de Heredia Juan Obras de DJuan Fernaacutendez de Heredia poeta valenciano del siglo XVI ed de Francisco Martiacute Grajales Valegravencia Manuel Pau 1913 i Obras ed de Rafael Ferreres Madrid Espasa-Calpe 1955 16 Escartiacute (2001) 17 Belenguer (2007)

11

Els musicogravelegs han estat els estudiosos meacutes primmirats amb aquesta identificacioacute

especialment Arriaga18 En tot cas amb lrsquoestudi de Villanueva srsquoobre una nova via

drsquoidentificacioacute del nostre escriptor a partir del poema nuacutem 22 del PCB i de la ruacutebrica

del poema nuacutem16 on es constata lrsquoexistegravencia de fins a tres Lluiacutes del Milagrave emparentats

entre ells mateixos

Poema nuacutem 22 vv 1-13 f 136r

Sentildeor don Luis Ferrer

quien las coplas me ha traiacutedo

como apenas le he entendido

no puedo bien responder

Pregunteacute iquestPor quieacuten se dan

las coplas no me direacutes

Dijo En ellas lo vereacuteis

por don Luis del Milaacuten

Como hay tres no seacute cuaacutel es

El re mi fa sol declara

cuaacutel de los dos sentildeores

con puntos que son mayores

que si fuesen por la cara

Ruacutebrica al poema nuacutem16 f129r

Respuesta de don Joan Fernaacutendez en la cual nota a don Luis de los malos

consonantes y responde al apodo y juntamente dice que aquellas coplas su tiacuteo

don Luis Milaacuten el loco se las debe ayudar a hacer y por que se entienda de cual

don Luis habla porque hay otro primo suyo declaraacutese

Poema nuacutem16 vv41-48 f 130r

Otro don Luis sentildeor

dicen que es con vos sin duda

si es el padre el que os ayuda

el hijo fuera mejor 18 Arriaga (2007 2008)

12

Esta trinidad juntada

si con tres personas lucho

aunque el uno tengo en mucho

los otros no tengo en nada

Aixiacute doncs sembla que el nostre muacutesic de viola i escriptor tenia un oncle amb el

malnom drsquoel boig (laquoel locoraquo) i un cosiacute homogravenims tots tres Posteriorment al poema

n18 srsquoalmiddotludeix a un nebot perograve sembla una errata que es resolt mitjanccedilant la

interpretacioacute de les ruacutebriques dels poemes 16 i 18 De fet el mateix EC fa referegravencia

en diverses ocasions a Pere Milagrave germagrave de Lluiacutes del Milagrave i Eixarch i que eacutes esmentat

per Germana de Foix com a cosiacute drsquoaquest en adreccedilar-se a Lluiacutes del Milagrave

Dijo la Reina -Yo no me apartareacute de la razoacuten que por mis damas no quiero tener

pasioacuten sino por don Pedro Milaacuten que es mi galaacuten (Kr)

Dijo el Duque -En mi vida oiacute cartel que maacutes placer me diese por haber contado

la maravillosa y estrantildea Aventura de las fuentes del monte Ida Si en libertad

estuviese yo iriacutea a probarme en ella que no es caballero el que no emplea su vida

por alcanzar honra y fama Mayormente donde se alcanzariacutea tan gran provecho

bebiendo del agua destas tres fuentes que dellas se alcanza hermosura que yo la

querriacutea para parecer bien a la Reina mi sentildeora y sabiduriacutea para disimular los

celos que tengo de don Pedro Milaacuten y ventura para que no me fuese maacutes

contraria (Nv)

Dijo la Reina -Don Luis Milaacuten por vida de don Pedro Milaacuten vuestro primo que

leaacuteis que yo os prometo de oiacuter de buena gana por ser obra Milana (N8v)

Aquestes noves dades drsquoidentificacioacute del muacutesic i del poeta Lluiacutes del Milagrave ens

permeten posar en dubte almenys tres quumlestions rellevants de la biografia establerta

per Escartiacute

1 La seva data de defuncioacute lrsquoany 1559

2 La consideracioacute que EC era una edicioacute postmortem (1561)

3 La data de redaccioacute que alguns identificaven contemporagravenia a la cort de

13

Germana de Foix i el Duc de Calagravebria (anys 30)19 Amb aquestes novetats podem

apropar-la a la data drsquoedicioacute

Tot plegat ens deixa una biografia de lrsquoautor oberta a noves investigacions En tot cas

el treball drsquoanagravelisi i drsquointerpretacioacute de les seves obres musicals i literagraveries ens revelen

que El maestro (1536) El libro de motes (1535) i El cortesano (1561) van ser escrites

per un uacutenic autor Lluiacutes del Milagrave La coheregravencia estiliacutestica entre les diferents obres del

Milagrave unes musicals i drsquoaltres literagraveries amb diferents llenguatges perograve amb un mateix

estil esdeveacute un element nuclear per acreditar aquesta identificacioacute

Actualment nomeacutes conservem lrsquoedicioacute publicada a Valegravencia per lrsquoimpressor Juan de

Arcos lrsquoany 1561 amb el tiacutetol Libro intitulado el Cortesano dirigido a la Catoacutelica

Real Majestad del Invictiacutesimo don Felipe por la gracia de Dios Rey de Espantildea

nuestro sentildeor amp Compuesto por Don Luis Milaacuten Donde se veraacute lo que debe tener

por reglas y praacutetica Repartido por jornadas Mostrando su intincioacuten por huir de

prolijidad debajo esta brevedad Sembla que els bibliogravegrafs Salvaacute i Ximeno

registraven una edicioacute posterior de lany 1566 de la qual no en tenim cap exemplar

actualment Modernament el text meacutes consultat dEC ha estat una impressioacute conjunta

amb el Libro de motes de damas y caballeros del mateix autor a la impremta Aribau i

ca (successors de Ribadeneira) de Madrid lrsquoany 1874 Darrerament Escartiacute ha

publicat un facsiacutemil amb la transcripcioacute de lrsquoobra amb un estudi introductori drsquoell

mateix i drsquoAntoni Tordera lrsquoany 2001 i una versioacute de butxaca de la mateixa

transcripcioacute lrsquoany 2010 Tot i que encara en resta pendent una edicioacute criacutetica del text

aquest treball vol aportar elements que afavoreixin lrsquoestudi i la interpretacioacute de lrsquoobra

19 Romeu Figueras (1962) Escartiacute (2001)

14

12 MARC DE FICCIOacute DrsquoEL CORTESANO LA CORT DE GERMANA DE FOIX

I DEL DUC DE CALAgraveBRIA

Lluiacutes del Milagrave situa la ficcioacute del diagraveleg El cortesano a la cort valenciana de Germana

de Foix i del duc de Calagravebria (1526-1536) Ambdoacutes procedien de nissaga reial i

durant aquests anys van poder exercir una influegravencia cultural important De fet eacutes

una de les corts meacutes importants de la Corona drsquoAragoacute al segle XVI20 La segueixen

els cercles cortesans dels comtes drsquoOliva a Valegravencia del duc de Gandia a la capital de

la Safor i del duc de Somma Ferran de Cardona a Barcelona21 En relacioacute a lactivitat

de mecenatge cultural cal destacar tambeacute lexercida per lEsgleacutesia mitjantccedilant

diferents bisbes de la Corona dAragoacute Ferran de Loaces (1497-1568) Antoni Agustiacute

(1517-1586) i Joan de Ribera (1532-1611)22 En tot cas els darrers anys del segle

XVI les petites corts nobiliagraveries catalanes i valencianes van deixar de ser un dels

centres impulsors de la cultura enfront de la Cort reial castellana Soacuten contradictograveries

les notiacutecies sobre lrsquointeregraves cultural i literari dels lloctinents perograve de fet tots dos

tenien motius suficients per apreuar i afavorir lrsquoobra drsquoartistes de diferents arts i

disciplines

Germana de Foix (1488-Lliacuteria Camp de Tuacuteria 1537)23 era filla de Joan de Foix

vescomte de Narbona i de Maria drsquoOrleans germana de Lluiacutes XII de Franccedila Lrsquoany

1492 es va traslladar amb el seu germagrave Gastoacute de Foix al Palau Reial de Pariacutes ja que

srsquohavien quedat orfes Lrsquoany 1506 fou casada amb Ferran II de Catalunya-Aragoacute com

a consequumlegravencia del tractat de Blois (1505) Durant les absegravencies del seu marit fou

lloctinent general de Catalunya Valegravencia i Aragoacute Mort Ferran II lrsquoany 1516 el 1519

es va casar amb Joan de Brandenburg-Ausbach i el 1523 va ser nomenada lloctinent

de Valegravencia Als anys 1535-1536 Germana de Foix estava casada en terceres nuacutepcies

amb Ferran drsquoAragoacute duc de Calagravebria Ha estat descrita com una dona friacutevola i

excessivament lliurada als plaers (eacutes la imatge que tradicionalment van dibuixar els

20 Cruiumllles (1891V19) laquoLa riqueza de estos lugartenientes sus lujosos y recamados trages y el considerable nuacutemero de damas y servidumbre que sosteniacutean como correspondiente a su regia estirpe alhagaban el amor propio de la ciudad y refluiacutea en su bien favorecieacutendola por muchos conceptosraquo 21 Duran (200435-85) 22 Alcina Rovira (2007) Querol (2006) Benito Domeacutenech (1981) 23 Riacuteos (2003)

15

cronistes castellans -com Francesillo de Zuacutentildeiga24- contraris a la segona muller de

Ferran II drsquoAragoacute per la seva procedegravencia francesa que traiumla la idealitzada memograveria de

la primera dona Isabel de Castella) perograve actualment srsquoha reconsiderat aquesta

imatge25

Ferran drsquoAragoacute (Agravendria Pulla 1488 ndash Valegravencia 1550) era el fill hereu del destronat rei

de Nagravepols Frederic II El 1502 va formar part de la cort de Ferran II de Catalunya-

Aragoacute i el 1506 va ser lloctinent del Principat sota la custogravedia del bisbe drsquoUrgell Pere

de Cardona (1506-1507) Va ser retingut per tal drsquoevitar qualsevol possible

reivindicacioacute a la corona napolitana primer al castell drsquoAtienza i despreacutes al de Xagravetiva

(1512-1523) Alliberat per Carles V el 1523 el 13 de maig de 1526 es casagrave amb

Germana de Foix a Sevilla despreacutes dassistir convidats per lEmperador al seu

casament amb Isabel de Portugal el dia 11 de marccedil del mateix any a Los Reales

Alcaacutezares de Sevilla El padriacute drsquoaquest casament va ser el mateix Carles V

Posteriorment Germana de Foix i el Duc de Calagravebria van acompanyar la parella en el

seu viatge de noces a Granada on sels va concedir la lloctinegravencia reial del regne de

Valegravencia lsquosimul et insolidumrsquo amb caragravecter vitalici pel Reial Privilegi signat en

aquesta ciutat el 31 dagost de 1526 durant la darrera etapa de les seves vides

Arciniega26 afirma que aquest fet juntament amb la ascendegravencia reial de cadascun

dels lloctinents va refermar lrsquointeregraves per construir una imatge majestuosa de la cort

virregnal Trobem drsquoaltres manifestacions similars a la resta de corts nobiliagraveries que

tambeacute intentaven imitar lrsquoestil i els gustos de la cort reial amb la intencioacute de presentar

una imatge convincent de poder de prestigi i drsquoautoritat

Lrsquoany 1527 el Duc de Calagravebria va fer que li enviessin des de Ferrara on residien la

seva mare i les seves germanes la biblioteca les joies i els objectes drsquoart de lrsquoheregravencia

drsquoAlfons el Magnagravenim possiblement amb la voluntat drsquoinstalmiddotlar-se definitivament a

Valegravencia i drsquoinstaurar-hi un modus vivendi sofisticat Cal destacar que van establir la

seva residegravencia al gran Palau del Reial que havia estat bastit seguint lrsquoestil italiagrave

(possiblement Ferran drsquoAragoacute nrsquoafavoriacute la remodelacioacute amb criteris renaixentistes) i

tambeacute que van gaudir de la possessioacute i la conservacioacute de lrsquoesplegravendida Biblioteca 24 Zuacutentildeiga Franceacutes de (1529) Croacutenica burlesca del Emperador Carlos V 25 Tant Falomir (1994) com Arcienaga (2001) apunten dades objectives sobre els gustos culturals de Germana de Foix a partir de lrsquoinventari dels seus beacutens 26 Arcienaga (2001 i 2005)

16

drsquoAlfons V el Magnagravenim Els gustos musicals que compartien ambdoacutes es manifesten

en la seva capella de muacutesics i cantors27 i en diferents obres vinculades a la seva

persona com eacutes la missa a cinc veus Ferdinanbus Dux Calabriae de Jacquet de

Magraventua (Venegravecia 1540) i els coneguts Canccediloner del Duc de Calagravebria (Venegravecia

Jerogravenim Scoto 1556) Canccediloner Musical de Gandia 28 i una part del Canccediloner

Musical de Barcelona29 Tambeacute trobem obres que assenyalen una activitat literagraveria

interessant al voltant drsquoaquesta cort virregnal la traduccioacute al castellagrave del De

institutione foeminae christianae (1524) de Joan Lluiacutes Vives realitzada per Giovanni

Giustiniani criat del Duc de Calagravebria30 la traduccioacute al castellagrave de lrsquoObra poegravetica

drsquoAusiagraves March de Baltasar Romaniacute31 publicada el 1539 que Eulagravelia Duran32 ha

interpretat com un revifament i un afany de modernitzacioacute de models literaris

autogravectons i que Albert Lloret33 ha estudiat en relacioacute a lrsquoedicioacute de Barcelona de Carles

Amoroacutes (1543) subratllant com la seleccioacute de poemes de lrsquoedicioacute valenciana srsquoha fet

en clau moralitzant lrsquoobra teatral La vesita de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia que va ser

representada dues vegades a la cort (la primera al Palau Arxiepiscopal de Valegravencia el

1524 o 25 essent-hi presents Germana de Foix i el seu segon marit el Marquegraves de

Brandemburg i la segona el 1541 al Palau Reial de Valegravencia commemorant les

noces del duc de Calagravebria i Mencia de Mendoza) lanomenat Canccediloner de Valegravencia34

cal destacar que gran part de les poesies soacuten de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia 35 la

redaccioacute representacioacute (possiblement la nit de Nadal de 1527 davant el Duc de

Calagravebria) i lrsquoedicioacute de lrsquoEgloga in Nativitate Christi de Joan Baptista Anyegraves36

Dos espais protagonitzen el marc arquitectogravenic on se situa el moacuten majestuoacutes que creen

els lloctinents valencians el Palau del Reial i el Monestir de Sant Miquel dels Reis

Tots dos eren situats fora les muralles de la ciutat a lrsquoaltra banda del riu El Palau es

27 Gregori (1997) Muntildeoz (200245) 28 Manuscrit 1166 conservat a la Biblioteca de Catalunya 29 Manuscrit 454 de la Biblioteca de Catalunya Data devers el 1530 30 Solervicens (1999 57-84) i (2001) 31 Cal tenir en compte les darreres aportacions sobre lrsquoautegraventica identitat drsquoaquest personatge que Parisi (2009 141-162) identifica amb el Comanador Escrivagrave del Cancionero General (1511) a partir de lrsquoestudi de diversos documents histograverico-judicials relatius al personatge 32 Duran (2004 573-591) 33 Lloret (2013) 34 Manuscrit 5593 de la Biblioteca Nacional de Madrid 35 Marino (2014) 36 Alonso (1996)

17

comunicava amb la part emmurallada mitjanccedilant el pont del Reial i correspon al lloc

on actualment trobem els jardins dels Vivers La primera construccioacute era drsquoorigen

musulmagrave i al llarg del temps va ser residegravencia de lloctinents reials Les

transformacions meacutes rellevants realitzades per Germana de Foix i Ferran drsquoAragoacute van

ser la creacioacute de nous estudis i la drsquoun jardiacute suspegraves Possiblement aquestes obres de

millora van respondre a la voluntat drsquoadequar el Palau com a residegravencia dels

lloctinents alberg dels beacutens de la Casa reial Aragonesa salvats de la cort de Ferrara

lrsquoany 1527 (joies tapissos)37 ubicacioacute de la biblioteca del Magnagravenim i espai per

desenvolupar activitats luacutediques literagraveries i musicals relacionades prioritagraveriament

amb el fast de la cort

El segon espai el Monestir de Sant Miquel dels Reis respon a un projecte

relativament nou si el comparem amb lrsquoanterior Estava situat a les afores de la ciutat

aleshores prop del camiacute de sortida cap a la part nord del Regne Ferran drsquoAragoacute el va

fundar sobre una abadia cistercenca lrsquoany 1546 complint aixiacute la voluntat de Germana

de Foix de ser enterrada a lrsquoabadia de Sant Bernat de lrsquoHorta perograve aixograve siacute governada

sota lrsquoorde jerogravenima vinculada en aquells moments amb el poder reial38 Per tant el

testament estableix el lloc drsquoubicacioacute del panteoacute i aporta la primera dotacioacute per a la

realitzacioacute del projecte arquitectogravenic que va ser encomanat a Alonso de Covarrubias

(arquitecte del monestir drsquoEl Escorial39) Tot plegat ens indica lrsquointent drsquoemular lrsquoestil

37 Actualment trobem diferents hipogravetesis sobre la possible existegravencia de determinats objectes al Palau Reial durant el regnat de Germana de Foix i el Duc de Calagravebria Un dels casos meacutes significatius eacutes el dels tapissos o lsquopannosrsquo anomenats Pastorella i Poncella de Franccedila Arciniega (2005 2006) sosteacute la seva arribada i permanegravencia a Valegravencia i en un treball posterior Cornudella (2009-2010 39-62) defensa la hipogravetesi del seu trasllat a la cort dels Este a Ferrara (Itagravelia) 38 Arciniega (200136) laquoPese a su obediencia a la Santa Sede nunca tuvieron residencia en Roma y fueron llamados Religio Sancti Hieronymi Hispaniarum La rama masculina se desarrolloacute en los liacutemites estrictos de la Peniacutensula Ibeacuterica exceptuando una efiacutemera experiencia en las islas Baleares Precisamente el caraacutecter coterraacuteneo de la Orden explica su constante vinculacioacuten a la Monarquiacutea Ademaacutes se mantuvo abierta a los elementos laicos de la nobleza lo que explica su auge Su caraacutecter nacional ha sido uno de los aspectos maacutes destacados por los historiadoresraquo 39 Arciniega (2001116) laquoLa llamada al maestro castellano para juzgar eacutestas y proponer un programa maacutes amplio respondiacutea al deseo de enriquecer una propuesta de grandes connotaciones de representatividad a las que sin duda estaban maacutes familiarizados los arquitectos del aacutembito cortesanoraquo

18

i els gustos de la cort del Principat i de la Corona drsquoAragoacute ja que els jerogravenims estaven

vinculats a la cort reial Si es compara la cort dels ducs de Calagravebria (1526-1540) amb

la de les petites corts nobiliagraveries de la Corona drsquoAragoacute es constata que va gaudir drsquouna

activitat cortesana i artiacutestica important Dues obres literagraveries drsquoaquest nucli cortesagrave

ens donen una imatge fictiacutecia de la Cort valenciana el diagraveleg de Lluiacutes del Milagrave i la

comegravedia ja esmentada La vesita de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia publicades a Valegravencia el

1561 i el 1562 respectivament Les dimensions i els personatges que podien haver

protagonitzat el moviment cultural drsquoaquesta cort i especialment el literari no han

pogut ser explicats encara amb objectivitat i rigor a causa de les constants

interferegravencies entre les informacions que aporten els textos literaris i la minsa

documentacioacute que ofereixen els documents histograverics identificats tal com he presentat

al punt 11 Als estudis que en parlen srsquohi troben frequumlentment afirmacions que

vinculen escriptors a la cort virregnal sense meacutes proves documentals que les seves

ficcions literagraveries 40 Soacuten moltes les referegravencies i afirmacions drsquoaquest tipus

especialment en el cas del diagraveleg del Milagrave i de la comegravedia de Ferrandis drsquoHeregravedia

juntament amb part de la seva obra poegravetica Aquest aspecte eacutes una consequumlegravencia

directa del desig de llegir-hi una crogravenica de la cort sense tenir en compte que soacuten una

creacioacute literagraveria amb uns paragravemetres diferents als dels relats historiogragravefics De fet al

llarg del segle XVI juntament amb EC trobem obres literagraveries que recreen a la ficcioacute

uns referents reals com soacuten Quumlestioacuten de Amor (Valegravencia Diego de Gumiel 1513)

Los diez libros de Fortuna de Amor drsquoAntonio Lofrasso (Barcelona1573)41 entre

drsquoaltres En conclusioacute actualment nomeacutes un estudi rigoroacutes tenint com a punt de

partida el codi literari ens pot ajudar a entendre-les De fet lrsquoanagravelisi drsquoEC com a

gegravenere dialogravegic contenidor de diferents subgegraveneres narratius i poegravetics ens ofereix una

perspectiva concreta per entendre el model de cortesagrave que preteacuten mostrar i defensar a

partir de la ficcioacute literagraveria

40 Cruiumllles (1891capVI) laquoTestigo presencial de sus costumbres saraos y caceriacuteas Don Luis Milaacuten escritor valenciano las dejoacute bosquejadas en su raro libro El cortesano publicado bastante despueacutes de haber dejado de existir los autores e interlocutores de las escenas que describeraquo Castantildeeda (1915272) laquoPara formarse idea del fausto y ostentacioacuten que desplegara en su pequentildea corte de Valencia basta con hojear el interesantiacutesimo libro debido a DLuis Milaacuten titulado El cortesano en el que al detalle se refieren las fiestas y discreteos de aquellos cortesanos que trasladaron a tierras valencianas las costumbres de los Estados italianosraquo 41 Duran (2004 627-649)

19

13 EL CORTESANO UN TIPUS DE DIAgraveLEG RENAIXENTISTA

Tal i com va defensar Solervicens42 EC srsquoadscriu al motlle genegraveric del diagraveleg perograve

cal recordar que una bona part de la bibliografia anterior interpretava aquesta obra

com a una crogravenica de la Cort i laltra com a una obra teatral especialment les

sequumlegravencies en catalagrave43 Lrsquoestudi rigoroacutes del diagraveleg renaixentista que presentava ha

obert la possibilitat drsquoexplicar i interpretar el text des de coordenades estrictament

literagraveries Hi assenyala quins soacuten els elements meacutes significatius que nrsquoexpliquen

lrsquoadscripcioacute genegraverica al diagraveleg renaixentista i per tant el seu caragravecter marcadament

narratiu

1 La construccioacute drsquouna faula de ficcioacute coherent en la qual srsquointegren les

sequumlegravencies en catalagrave

2 La presegravencia de textos dialogats amb verbs introductors configurant diagravelegs

(sense presegravencia drsquoacotacions escegraveniques)

3 La construccioacute dels espais i dels personatges inspirats en el passat histograveric

proper

El joc que srsquoestableix entre realitat i ficcioacute intensifica la versemblanccedila de lrsquoobra A

mesura que avanccedila el diagraveleg amb la presegravencia constant del narrador (el mateix Lluiacutes

del Milagrave alhora autor i personatge) es va configurant un moacuten fictici on el lector

acaba implicant-srsquohi inevitablement i on els personatges es caracteritzen a partir de la

paraula

Tots els estudiosos del diagraveleg renaixentista coincideixen en constatar la seva gran

llibertat compositiva ja que fins a la segona meitat del segle XVI no van aparegraveixer

tractats renaixentistes sobre el gegravenere 44 La seva heterogeneiumltat i permeabilitat

42 Solervicens (1997) 43 Solervicens (1997172-173) indica els autors que han consolidat aquesta liacutenia drsquointerpretacioacute des de 1913 amb lrsquoestudi de Henri Meacuterimeacutee fins a les afirmacions de Jordi Rubioacute lrsquoany 1949 o els articles de Josep Romeu a partir dels anys 50 En relacioacute aquests textos en catalagrave presento una proposta de lectura i interpretacioacute al darrer capiacutetol drsquoaquest treball 44 Els tractats meacutes significatius soacuten De dialogo liber de C Sigonio (1562) Apologia dei dialoghi de S Speroni (1574) Discorso dellrsquoarte del dialogo de T Tasso (1585) i ja al segle XVII Trattato dello stile e del dialogo de S Pallavicino (1644)

20

faciliten que el diagraveleg renaixentista sestructuri a partir de la insercioacute drsquoun gran

nombre de gegraveneres menors o subgegraveneres al seu interior Un drsquoells eacutes la narracioacute breu

(sota la forma de lrsquoapotegma de la novella i especialment de la facegravecia) que esdeveacute

un mecanisme idoni per caracteritzar el personatge que lrsquoexplica (personatge

narrador) i els altres personatges del diagraveleg que arriben a ser protagonistes de les

narracions Tal i com explica Solervicens 45 a EC les converses entre els dos

personatges principals (Lluiacutes del Milagrave i Joan Ferrandis drsquoHeregravedia) amb els seus aliats

(Lluiacutes Diacutedac i Francesc Fenollet) acaben essent lrsquoelement prioritari de la ficcioacute

dialogravegica En aquest quartet tambeacute existeix una certa jerarquia afavorida pel

mecanisme drsquoidentificacioacute homogravenima de Lluiacutes del Milagrave com a autor (nivell real) i

alhora narrador i personatge (nivell diegegravetic) Aquest aspecte contribueix a confirmar

Lluiacutes del Milagrave com a protagonista de lrsquoobra aspecte interessant ensems que una

plasmacioacute literagraveria del tarannagrave antropocegraventric renaixentista 46 Una caracteriacutestica

rellevant de la ficcioacute a EC eacutes la utilitzacioacute drsquoelements com el temps lrsquoespai i els

personatges del seu passat meacutes immediat recreant el moacuten cortesagrave dels lloctinents de

Valegravencia durant els anys 30 i recuperant per a la ficcioacute personatges histograverics com els

quatre protagonistes (Lluiacutes del Milagrave Joan Ferrandis drsquoHeregravedia Francesc Fenollet i

Diacutedac Lladroacute) i drsquoaltres secundaris com Jerogravenim de Cabanyelles Roderic de Borja

Anna Mercader Miquel Fernagravendez o Lluiacutes Vic aixiacute com alguns patges i criats el

canonge Ester i Malfaragraves entre drsquoaltres Lrsquoespai estagrave configurat per la ciutat de

Valegravencia (el Palau Reial47 i els seus jardins48 els palaus dels nobles protagonistes49 45 Solervicens (199715) laquoEl diagraveleg del Renaixement torna a ser un gegravenere narratiu en prosa torna a optar per les ficcions versemblants i finalment torna a voler semblar meacutes una conversa ndasheacutes a dir una exposicioacute pretesament espontagravenia i contrastada plural relacionada amb la realitat del moment i drsquoestil colmiddotloquial- que no pas un florit debat retogravericraquo 46 Prieto (1986 15) laquoSi prevalece en el tiempo renacentista una trayectoria antropoceacutentrica en la que el hombre es eje o centro del universo el autor tambieacuten es el eje de su produccioacuten escrita que conduce libremente y a la que domina como proyeccioacuten del microcosmos Por este valor encontramos tambieacuten que formas literarias como el diaacutelogo y la epiacutestola estaacuten regidos por un yo que frecuentemente se inviste como personaje que libremente puede circular por estas formas ajenas a ataduras preceptivas Asiacute frente al geacutenero como producto literario reglamentado que el preceptista el gramaacutetico o el neoclaacutesico deciochesco examina el renacentista se apega a geacutenero en su eacutetimo de estilo de expresioacuten personal que se fecunda con la libre mezcla de elementos que le permite avanzar con su mirada en la imitacioacuten claacutesicaraquo 47 laquoEl Duque vio venir las damas y envioles el paje y dijo -Su Excelencia ha visto a vuestras mercedes de la ventana de su aposiento y mandome que los guiase allaacute donde los aguarda la

21

els carrers de Valegravencia50 i la finca del Duc a Lliacuteria51)

Cal observar que Milagrave evoca a partir del joc fictici les pragravectiques cortesanes amb la

intencioacute que el mateix lector nrsquoextregui conclusions teograveriques sobre quin ha de ser el

model de comportament drsquoun bon cortesagrave tot ldquoautoritzantrdquo el text en aquest sentit

mitjanccedilant el caragravecter simbogravelic que srsquoassigna als Ducs i la figura drsquoautoritat del

Mestre Sabater EC exemplifica un dels aspectes que constitueixen la doble naturalesa

del diagraveleg el mimegravetic enfront del reflexiu o argumentatiu tot utilitzant mecanismes

que permeten aconseguir la caracteritzacioacute dialogravegica dels interlocutors Un drsquoells eacutes la

introduccioacute de tegravecniques narratives com lrsquoexemplum la novella o la facegravecia52 que en

el diagraveleg del Milagrave tenen una importagravencia significativa i aconsegueixen caracteritzar

els quatre personatges principals de lrsquoobra tal i com veurem al capiacutetol daquest treball

corresponent a la narrativa breu dins lobra Aixiacute la ficcioacute o mimesi conversacional

Reinaraquo (N8r) laquoDijo Joan Fernaacutendez -Porque no muera de vanagloria don Luis Milaacuten quiero rogarle que hagamos una maacutescara para mantildeana a la noche aquiacute en el Real contrahaciendo su monteriacutearaquo (Q2r) laquoAcaba la quinta jornada y comienza la sexta Y hallaacuteronse todos al Real a la hora que teniacutean concertado de irraquo (s8r) laquoEl otro diacutea no vieron el hora como acudir y acudieron muchos caballeros y damas a esta salacorte que tuvo en la Sala Mayor del Real donde el Duque y la Reina se pusieron sobre un teatro de quince gradas en alto y los caballeros en un cadahalso y las damas en otroraquo (Y5r) 48 laquoDijo el Duque -Sentildeores yo les quiero convidar a lo que soy convidado Bajemos a la huerta que mis cantores quieren hacer la fiesta del Mayo que hacen en Italiaraquo (Z5r) laquoEn acabar Mastre Zapater abajaron a la huerta del Real donde hallaron un aparato de la manera que oiraacutenraquo (Z6r) laquoCon este triunfo entraron en la huerta del Realhellipraquo (Z7v) 49 laquoDijo Don Diego -Yo quiero departir estos motes para que mejor acabemos el diacutea Vamos a casa de Joan Fernagravendez que hay una visita de damashelliprdquo (I3r) laquoVa el paje del Duque a casa de Joan Fernaacutendez y llama y respoacutendele una criadaraquo (N4v) laquoDijo don Luis Milaacuten -Don Diego a vuestra casa soy venido para lo que oireacuteishellipraquo (R2v) laquoEl canonge -() Vostra Excelmiddotlegravencia no sia hui contra mi que jo vull pagar-me a mots destos cortesans per les burles que en ses cases me feren lo dia que els allarguiacute la magravescara per a huiraquo (d6r) 50 laquoDijo don Diego - () He aquiacute el Duque que ya sale del Real a buen tiempo allegamosraquo (I7v) 51 laquoTodos allegaron con gran regocijo a la comida que fue en Liriaraquo (C3r) 52 Vian Herrero (1987 i 1988)

22

esdeveacute lrsquoelement genegraveric fonamental perquegrave desplaccedila el caracteriacutestic to discursiu i

didagravectic propi de gran part de la produccioacute dialogravegica del seu moment i aconsegueix la

caracteritzacioacute dels personatges Vian Herrero i Goacutemez53 analitzen i identifiquen un

grup de diagravelegs hispagravenics que participen drsquoaquesta caracteriacutestica anomenada ldquomimesi

conversacionalrdquo el Coloquio del porfiado de P Mexiacutea (1547) el Diaacutelogo de la

lengua de Juan de Valdeacutes (1535) o els Coloquios de Palatino y Pinciano de J Arce de

Otaacutelora (1550) entre drsquoaltres Segons aquests estudiosos algunes caracteriacutestiques

com la insercioacute de narracions breus en els diagravelegs els vinculen a la tradicioacute literagraveria

dels colmiddotloquis de Lluciagrave o drsquoErasme aixiacute com dels ldquonovellierirdquo i del Decameroacute de

Boccaccio

La narracioacute segueix una certa continuiumltat temporal amb algunes omissions en el relat

cronologravegic dels esdeveniments i dels parlament narrats la primera jornada compregraven el

1r dia la segona i la tercera els vespres del 2n i 3r dia respectivament la quarta

recull el 4t i 5egrave dia la cinquena la resta del dia 5egrave en continuiumltat amb la quarta i

finalment la sisena els tres darrers dies posteriors Per tant el temps del discurs eacutes de

8 dies que lrsquoestructura del diagraveleg reparteix en 6 jornades tal i com observem en el

seguumlent gragravefic

53 Goacutemez (2006)

ff Aiv-E8v F1r-H6r H6v-N4r N4r-Q4v Q4v-S7v S8r-g8v

23

14 REFERENT DrsquoEL CORTESANO IL CORTEGIANO54 DE B CASTIGLIONE

(1528)

El tiacutetol del diagraveleg El cortesano i les repetides almiddotlusions expliacutecites que hi trobem fan

referegravencia a una obra cabdal del Renaixement Il cortegiano de B Castiglione que va

ser publicada a Venegravecia lrsquoany 152855 El mateix Milagrave confirma aquest fet quan descriu

al prograveleg la situacioacute que propicia la seva escriptura

Hallaacutendome con ciertas damas de Valencia que teniacutean entre manos El cortesano

del conde Balthasar Castilloacuten dijeron queacute me pareciacutea deacutel

Yo les dije -Mas querriacutea servos conde que no don Luis Milaacuten por estar en esas

manos donde yo querriacutea star Respondieron las damas -Pues haced vos otro para

que allegueacuteis a veros en las manos que tanto os han dado de mano Probeacute a

hacerle y ha llegado a tanto que no le han dado de mano sino la mano para

levantarle (A3r)

Aquest diagraveleg va constituir un veritable model de conducta llegit imitat i traduiumlt a

Europa al llarg del segle XVI El de Lluiacutes del Milagrave eacutes una mostra interessant i peculiar

drsquoaquesta recepcioacute i de la seva imitacioacute a lrsquoagraverea catalana56 ja que exemplifica el tipus

drsquohumor i de bromes que identifiquen o allunyen un cortesagrave de lrsquoideal ldquovir doctus et

facetusrdquo Aixiacute ho indica al prograveleg-carta laquoDa modos y avisos de hablar sin

verbosidad ni afectacioacuten ni cortedad de palabras que sea para esconder la razoacutenraquo

(A3r) En tot cas eacutes un pegravel meacutes agosarat que el model italiagrave perquegrave ultrapassa els

liacutemits que lrsquoobra italiana assenyalava sobre la manera de fer broma i riure a la cort

Segons Solervicens laquoInspira una nova gramagravetica meacutes permissiva i natural perograve no

menys enginyosa i elegantraquo57 Eacutes per aixograve que els liacutemits en aquestes caracteritzacions

adquireixen relleus diferents a la cort valenciana del duc de Calagravebria

54 Utilitzareacute tambeacute lrsquoabreviatura IC 55 El poeta barceloniacute Joan Boscagrave va ser lrsquoencarregat de traduir lrsquoobra a la llengua castellana La 1a edicioacute eacutes de lrsquoany 1539 a Toledo 56 Burke (1998) De fet Despuig a Los colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa demostra haver llegit la traduccioacute castellana de Boscagrave i tenir-la present al seu diagraveleg QuerolampSolervicens (2011109-110 i 134) 57 Solervicens (1997 189-191)

24

Il Cortegiano de Castiglione eacutes deutor del De Oratore de Ciceroacute i de fet les dues

obres intenten mostrar i explicar un model drsquohome el cortesagrave i lrsquoorador

respectivament Godard (2001) estableix un cert paralmiddotlelisme entre tots dos perquegrave

esdevenen models mitjanccedilant les seves paraules i els seus gestos eacutes a dir en lrsquoobra

clagravessica laquoLes orateurs sont eux-mecircmes des modegraveles et des exemples vivants

drsquoeloquence leurs discours persuadent les auditeurs de la validiteacute des regravegles qursquoils

eacutenoncentraquo58 i en el cas renaixentista laquoLes participants seront de bons courtisans si

drsquoabord ils parviennent agrave deacutefinir leur objet crsquoest-agrave-dire agrave se definir eux-mecircmes mais

surtout srsquoils le font en srsquoamusant et srsquoils font aussi oeuvre peacutedagogique en corrigeant

les sots () Les courtisans son eux-mecircmes des discours persuasifs Ils sont reconnus

comme des modegraveles auxquels la court doit se conformerraquo59 Els tres diagravelegs De

Oratore de M T Ciceroacute Il cortegiano de B Castiglione i El cortesano de Lluiacutes del

Milagrave formulen un model drsquohome amb una dimensioacute comuacute la ludens o humoriacutestica

que correspon a lrsquoorador a lrsquoobraordm clagravessica i al cortesagrave a les dues obres cinccentistes

Tant Ciceroacute com Castiglione en el segons llibres de cadascuna de les obres

justifiquen i expliquen lrsquouacutes de lrsquohumor en els seus models De fet Castiglione

segueix fil per randa la teoria presentada per Ciceroacute La definicioacute aristotegravelica de

lrsquohome com ldquoanimal ridensrdquo60 esdeveacute una justificacioacute del riure expressioacute humana

que no sempre havia estat considerada positivament en la tradicioacute filosogravefica i religiosa

antiga i medieval61 Tal i com he indicat anteriorment esdeveacute necessari comparar

alguns aspectes que configuren la imatge del cortesagrave de Castiglione amb els presentats

al diagraveleg del Milagrave En primer lloc cal destacar que el text italiagrave teacute un caragravecter

proposicional ja que presenta la teoria sobre el cortesagrave ideal tal i com indicava una de

les interlocutores Emilia a misser Bernardo laquoiquestPara queacute es hacernos reiacuter con decir

gracias No cureacuteis vos agora de decillas sino de mostrarnos coacutemo se han de decir y

de queacute coyunturas o pasos se suelen levantar y en fin declaacuteranos todo lo que en esta

materia supieacuteredeshellipraquo (II 45)

58 Godard (200152) 59 Godard (2001 60-61) 60 laquohellip es tan natural a nosotros que por describir un hombre se suele decir que es un animal dispuesto a reiacuterse porque el reiacuter solamente se vee en los hombresraquo (ref a De partibus animalium III 10 673ordf drsquoAristogravetil a IC 45) 61 Le Goff revisa les expressions del riure a lrsquoEdat Mitjana i de la teoria de Bakhtin sobre aquest tema en el capiacutetol ldquoLa risa en la Edad Mediardquo Burke (199941-54)

25

Al diagraveleg italiagrave62 els personatges encarregats de descriure el cortesagrave ideal soacuten el

comte Ludovico de Canosa a la primera jornada63 i Misser Frederic Fregoso i Misser

Bibiena a la segona El Comte Ludovico de Canosa ens ofereix els primers subratllats

en la caracteritzacioacute del bon cortesagrave i posteriorment seran Misser Frederic i misser

Bibiena qui desenvoluparan molts drsquoaquests aspectes al llarg de la segona jornada

Tot el contrari que EC on el caragravecter performatiu pren rellevagravencia quan mostra la

teoria mitjanccedilant la seva aplicacioacute pragravectica eacutes a dir a traveacutes de la mimesi

conversacional Aquesta intencioacute es manifesta en el prograveleg de lrsquoobra laquoDando

conversaciones para saber burlar a modo de palaciohellipraquo laquoRepresenta la corte del

Real Duque de Calabria y la Reina Germana con todas aquellas damas y caballeros

de aquel tiempo Habilitando algunos que para dar placer fueron habilitados por el

Duqueraquo (A2v-A3r) Ambdoacutes textos exposen quatre temes relacionats amb la

cortesania tot i que amb matisos com ja he explicat anteriorment les virtuts i

actituds del bon cortesagrave els seus entreteniments la presegravencia de les dones a la cort i

les caracteriacutestiques de la conversa entre els cortesans

62 Les citacions soacuten extretes de la traduccioacute de Joan Boscagrave al castellagrave drsquoIl cortegiano editada per Pozzi (2003) 63 IC (112) [Misser Federico Fregoso] laquoAsiacute que por castigar muchos locos los cuales piensan ser buenos cortesanos si van cargados de presuncioacuten y hacen mil desenvolturas fuera de propoacutesito pareacuteceme que haraacute al caso que agora sea nuestro juego escoger alguno de la compantildeiacutea el cual tome cargo de formar un perfeto cortesano esplicando en particular todas las condiciones y calidades que se requieren para mercer este tiacutetuloraquo IC (113) laquoEmilia entonces riendo dixo al conde Ludovico de Canosa -Pues asiacute es por no perder maacutes tiempo vos sentildeor Conde tomareacuteis agora este cargo en la manera que ha ordenado Misser Federico no porque yo os tenga por tan buen cortesano como conviene para tratar delgadamente esta materia mas porque diciendo vos (seguacuten de vos se espera) muchas cosas y auacuten quizaacute todas al reveacutes de como se han de decir sobre esto pienso que el juego se haraacute mucho mejorhellipraquo

26

15 VIRTUTS I ACTITUDS DEL BON CORTESAgrave

En les primeres descripcions del cortesagrave ideal de les primera i segona jornada de lrsquoIC

els personatges destaquen algunes virtuts i actituds que consideren fonamentals en un

cortesagrave ideal tenir moderacioacute i mansuetud parlar poc i fer molt fugir del vici de

lrsquoafectacioacute laquola mejor y maacutes verdadera arte es la que no parece ser arteraquo (126) de

lrsquoexcessiva diligegravencia i de la vanaglograveria entre drsquoaltres Totes queden

conceptualitzades en el terme llatiacute iocunditas mitjanccedilant el qual srsquoaconsegueix

demostrar la superioritat de lrsquoautornarradorpersonatge sobre la mategraveria tractada el

valor amegrave de la severitat i la sprezzatura que consisteix en laquola simulation de la

faciliteacute et de la spontaneacuteiteraquo i que laquodonne lrsquoapparence drsquoun comportement immeacutediat

et naturel que preacutesuppose quirsquoil nrsquoy a aucune fracture entre lrsquohomme et sa

lsquoprofessionrsquoraquo64 A IC misser Federico inicia la seva descripcioacute amb una imatge

caracteriacutestica del Renaixement la coordinacioacute de les parts en coheregravencia amb el tot

En aquesta liacutenia insisteix que les diferents virtuts del cortesagrave han de relacionar-se i

compensar-se entre elles a traveacutes de les relacions drsquooposicioacute i contrarietat laquoy no

solo ponga cuidado en tener partes y condiciones ecelentes mas ordene el tenor de su

vida con tal orden que el todo responda a estas partes de manera discorde de siacute

mismo sino que de todas sus buenas calidades componga un solo cuerpo de tal arte

que cualquier obra suya salga hecha y compuesta de todas las virtudes juntas

conforme al oficio (seguacuten dicen los estoicos) del hombre sabioraquo (II7) Perquegrave nomeacutes

aixiacute seragrave tingut pel millor segons el comte laquoPor eso quiero que nuestro cortesano se

deacute algunas veces a otras cosas maacutes sosegadas y maacutes mansas Y asiacute deve por no

causar continamente invidia y porque le tengan por hombre de buena conversacioacuten

hacer todo lo que otros hacen con tal que sea lo que hiciere honesto y virtuoso y que

eacutel se rija siempre con tan buen juicio que no haga necedades ni locuras sino que

burle riacutea sepa estar falso dance y se muestre en todo de tan buen arte que parezca

avisado y discreto y en nada le falte buena graciaraquo (I22)

En aquesta mateixa liacutenia i tambeacute prenent com a imatge comparativa les consonagravencies

musicals el Magniacutefic Juliagrave fa una afirmacioacute que beacute podriacuteem confirmar amb el joc que

estableix Milagrave amb els personatges a EC laquoy tambieacuten lo bueno puesto cabe lo malo

64 Ricci (2003246)

27

parece muy mejor y hace estar nuestros oiacutedos maacutes atentos y gustar de lo perfeto con

mayor gana holgaacutendose con aquella disonancia como con cosa descuidadaraquo (I28)

El diagraveleg valenciagrave sembla haver copsat la importagravencia drsquoaquest joc comparatiu i ja

des dels primers folis posa en pragravectica la idea de mostrar un personatge que rebragrave una

bona part de les lloances al llarg del diagraveleg De fet el fil de la narracioacute condueix en

nombroses ocasions algun personatge a acabar apreuant les paraules i les obres de

Lluiacutes del Milagrave A la 1a jornada trobem un dels exemples Jerogravenima Beneito critica

amb gran ironia el seu marit tot comparant-lo per oposicioacute amb Lluiacutes del Milagrave

Aquesta intervencioacute afavoreix lrsquoautoafirmacioacute posterior del mateix Milagrave

Respondioacute la sentildeora dontildea Jeroacutenima y dijo -Predicador es mi marido y yo no lo

sabiacutea Sepamos donde predica y vamos a oiacuterle Yo creo que seraacute a casa de don

Anton Vilaragut que por lo que alliacute hace y dice Donde le hace en ella Adaacuten y a

dontildea Antona Vilaragut y de Heredia Eva Que no se cazariacutea mejor cosa en esta

caza que don Luis Milaacuten la hiciese correr por aquiacute como a liebre a ruegos de

todas las damas que yo creo que lo haraacute si una dama de las que han salido aquiacute

se lo manda Que nadi puede mandar si no es bien mandado

Dijo Joan Fernaacutendez -Sentildeora mujer si tales liebres levantaacuteis contra miacute en esta

caza yo las hareacute correr a mis galgos

Respondioacute don Luis Milaacuten -Sentildeor Joan Fernaacutendez si la dama que la sentildeora dontildea

Jeroacutenima vuestra mujer ha dicho lo manda mis coplas saldraacuten y no seraacuten

vuestros galgos tan corredores que las corran Pues nunca las miacuteas quedaron

corridas de las vuestras (B2r-v)

Tot aprofitant la defensa de Jerogravenima Beneito per part de Lluiacutes del Milagrave cal recordar

que sovint soacuten les dones qui manifesten plaer per lrsquoart i la cortesania del nostre

protagonista Veiem un altre exemple laquoRespondioacute la sentildeora dontildea Luisa -Don Luis

Milaacuten con razoacuten debeacuteis hacer gracias a quien os ha dado parte de fiesta que sereacuteis

el todo dellaraquo (I5r) En aquest sentit a IC Misser Federico teacute molt en compte que les

accions del cortesagrave srsquoesdevinguin davant de personalitats representatives

especialment davant el Rei o el Capitagrave general Hi destaca la insistegravencia que dedica a

aquesta consideracioacute

Yo pienso que la conversacioacuten a que maacutes el cortesano con todas sus fuerzas ha de

tener ojo para hacella dulce y agradable ha de ser la que hubiere de tener con su

28

priacutencipe () Se deacute con todo su corazoacuten y pensamiento a amar y casi adorar sobre

toda humana cosa al priacutencipe a quien sirviere y a su voluntad y a sus costumbres

y sus artes todas las enderece al placer deacutel (II18)

Tambeacute hi descriu el comportament del cortesagrave davant el seu senyor exemplificant quegrave

significa fugir de lrsquoafectacioacute i de la desproporcioacute

Guardarse ha nuestro cortesano de presumir locamente y de traer nuevas

enojosas no seraacute indiscreto en decir palabras que ofendan por decillas que

agraden no seraacute pertinaz ni porfiado como algunos que no huelgan sino de ser

pesados y importunos que han ya tomado por oficio de contradecir groseramente

a toda cosa no seraacute chismero vano ni mentiroso no fanfarroacuten ni lisonjero sino

templado y comedido tiniendo siempre especialmente en puacuteblico el acatamiento

a su priacutencipe que como criado le debe (II18)

Milagrave teacute molt en compte aquesta recomanacioacute tal i com demostren el gran nombre

drsquoocasions en quegrave disposa el seu personatge meacutes ilmiddotlustre el seu homogravenim davant els

lloctinents de Valegravencia Un exemple drsquoaixograve eacutes el moment en quegrave els mateixos ducs

lrsquoapressen a escriure El cortesano que havien demanat les dames

El Duque y la Reina se holgaron mucho destas cortesaniacuteas destos caballeros y

damas y dijo -Bien seriacutea que don Luis Milaacuten pusiese por obra El Cortesano que le

mandaron las damas que hiciese (E4v)

O quan despreacutes de la Farsa de les galeres a lrsquoEC el Duc lloa el talent literari del

Milagrave

Dijo el Duque -Don Luis Milaacuten bien habeacuteis mostrado que no son farsas las que

vos haceacuteis Pues de vuestras burlas se pueden sacer avisadas veras y de las veras

avisadas burlas como mostraron los comendadores ldquopor mi mal os virdquo Que esto

puede cantar Joan Fernaacutendez vuestro competidor pues los vioacute para tener envidia

de vos por haberlos hecho tan cortesanos en las burlas como en las veras (L8v)

Tot plegat ens ilmiddotlustra un personatge que representa les virtuts fonamentals que el

manual italiagrave atorga al bon cortesagrave En el text valenciagrave on predomina la mimesi

conversacional aquesta imatge es construeix als ulls del lector mitjanccedilant el contrast

29

amb les actuacions i les converses dels altres personatges i soacuten ells mateixos qui

formulen en nombroses ocasions lrsquoexcelmiddotlegravencia del nostre personatge

16 ENTRETENIMENTS DEL CORTESAgrave

A la segona jornada drsquoIC misser Federico explica diferents activitats que

construeixen la imatge drsquoun bon cortesagrave tot detallant-ne les actituds i les precaucions

que ha de tenir en realitzar-les En aquest sentit hi parla de la dansa i de les ocasions

que soacuten meacutes adequades aixiacute com de les meacutes inconvenients sempre actuant laquoconforme

a su estadoraquo (II11) Destaca la seva preferegravencia per la laquomagravescararaquo que prefereix en

relacioacute a drsquoaltres festes com les laquomomeriacuteasraquo

Porque el ir maacutescara trae consigo una cierta libertad con la cual demaacutes de otras

muchas cosas puede el hombre tomar la figura de aquello en que se siente maacutes

haacutebil y ser diligente y ataviado para la principal intencioacuten de la cosa que se quiere

mostrar y en cierta manera descuidado para lo que no importahellip (II11)

Un altre aspecte que cal destacar drsquoIC eacutes la predileccioacute que el comte Ludovico

manifesta per la condicioacute de muacutesic que va descrivint

Este nuestro cortesano a vueltas de todo lo que he dicho haraacute al caso que sea

muacutesico y demaacutes de entender el arte y cantar bien por el libro ha de ser diestro en

tantildeer diversos instrumentos Porque (si bien lo consideramos) ninguacuten descanso ni

remedio hay mayor ni maacutes honesto para las fatigas del cuerpo y pasiones del alma

que la muacutesica en especial en las cortes de los priacutencipes adonde no solamente es

buena para desenfadar mas auacuten para que con ella sirvaacuteis y deis placer a las

damashellip (I47)

Tambeacute misser Federico mostra una especial consideracioacute per lrsquoart de cantar i tocar

instruments fent-ho sempre fugint de lrsquoafectacioacute i de lrsquoaparent recerca drsquohonor i

lloances

Tantildea luego y cante el cortesano solamente como por un pasatiempo y aun esto

casi forzado no en presencia de gente baxa ni de mucho pueblo y aunque sepa

bien el arte y entienda perfectamente lo que hace disimule el estudio que hubiere

puesto en ello y la fatiga muestre en siacute casi despreciar en toda cosa para hacerse

30

bien y muestre en siacute casi despreciar aquella gracia con tan buena mantildea que por

una parte sentildeale tenella en poco y por otra procure de hacella tan

maravillosamente que todos se la tengan en mucho (II12)

Destaco la mencioacute especial que misser Federico fa de lrsquoactivitat de cantar amb una

viola perquegrave segons ell afavoreix el ldquorecitarrdquo laquo el cual da tanta gracia y fuerza a

las palabras que es maravillaraquo (II13) Certament aquesta condicioacute eacutes la

representada pel Lluiacutes del Milagrave autor-personatge al llarg de tota lrsquoobra amb ella

aconsegueix mostrar una imatge drsquoequanimitat i superioritat respecte als altres

personatges que en ocasions demostren equivocadament els seus excessos verbals

Al final de la cinquena jornada drsquoEC el personatge Lluiacutes del Milagrave fa una intervencioacute

que recull la importagravencia drsquoaquest darrer aspecte aixiacute com drsquoaltres que hem presentat

anteriorment en relacioacute a la presentacioacute puacuteblica que el cortesagrave ha de cuidar

Dijo don Luis Milaacuten -Deacutenme la vihuela que para luego es tarde para sanar un

envidioso iexclOigamos queacute horas tocan iexclLas doce han dado Mudemos de parecer

que si agora tantildeese y cantase me apodariacutea el sentildeor Joan Fernaacutendez a gallo reloj

que canta a media noche Mejor seraacute dejarlo para mantildeana a la noche delante el

Duque y la Reina que me han mandado les deacute una cena de lengua y manos

tantildeendo y cantando La aventura del monte Parnaso donde me vi (S7v)

31

17 PRESEgraveNCIA DE LES DONES A LA CORT

Durant el segle XVI el tema de la dona eacutes rellevant en tot un seguit drsquoobres com a

consequumlegravencia de la progressioacute dels conceptes de famiacutelia vida privada i domesticitat

que fan descobrir les seves funcions drsquoesposa i mare 65 Maio considera que

representen una conscienciacioacute per part de la dona quan elles mateixes soacuten les

autores del mite cultural de la seva inferioritat contra la veritat de la natura i indica

com a primers textos rellevants dos diagravelegs de comenccedilaments del segle XV66 el

primerenc Citeacute des dames (1404) de Christine de Pizan i el diagraveleg De pari aut impari

Evae atque Adae peccatohellip (1451) de Isotta Nogarola67 El primer representa per a

molts estudiosos la primera pagravegina seriosa sobre la consciegravencia femenina i la

concepcioacute drsquoallograve femeniacute com a projeccioacute masculina 68 Srsquoinscriu dins del gegravenere

literari conegut al llarg del segle XIV com la querella o queixa (laquoquerelle des

femmesraquo) que trobaragrave en aquesta obra un dels seus exemples meacutes destacats El segon

diagraveleg presenta dos interlocutors la progravepia autora Isotta Nogarola i Ludovico

Foscarini que conversen sobre la culpa drsquoAdam i Eva en el pecat original tenint en

compte la tesi de Sant Agustiacute sobre la compartida responsabilitat drsquoambdoacutes en la seva

expulsioacute del Paradiacutes

En aquesta liacutenia Maio defensa que els Colloquia drsquoErasme de Rotterdam representen

un interessant canvi de concepcioacute de la dona en el moacuten modern perograve alguns

investigadors indiquen que aquesta contribucioacute es refereix meacutes als seus papers

especiacutefics drsquoesposa i de mare69 i no tant a una postura precursora del feminisme tal i

com srsquoenteacuten en lrsquoactualitat En aquesta liacutenia cal destacar tambeacute drsquoaltres obres que es

presenten sota el gegravenere de tractats que consideren la nova ldquodignitas mulierisrdquo com

soacuten els de Lluiacutes Vives al De Institutione Feminae Christianae (1523) i fra Luis de

Leoacuten a La perfecta casada (1584) De fet contrasta la progressiva preocupacioacute per la

dona especialment per la seva formacioacute moral com a dona cristiana per part dels

humanistes com Lluiacutes Vives i Erasme de Rotterdam amb les actituds i els interessos

drsquoaquestes en els diagravelegs de Castiglione i de Milagrave Nomeacutes cal tenir en compte com 65 Rivero (201170) 66 Maio (1988 9-40) 67 Bertomeu (2007 17-27) 68 Laurenzi (2009) 69 Azcaacuterate (1985279-293)

32

havia ridiculitzat la conversa vana els jocs sense sentit el gust per veure i ser vistes i

lrsquoabsegravencia de devocioacute vertadera per part de les dones o beacute dels seus projectes

educatius

Tal i com hem vist en capiacutetols anteriors El cortesano de Milagrave justifica la seva

elaboracioacute en relacioacute a Il cortegiano de Castiglione i de fet presenta alguns trets

comuns la intencioacute de manual educatiu adreccedilat a la noblesa el gegravenere dialogravegic i la

presegravencia drsquoamfitrions com la virreina Germana de Foix i el duc de Calagravebria entre

drsquoaltres Perograve segons Riacuteos (2009) hi ha una diferegravencia substancial entre un i lrsquoaltre el

paper de les dones a cadascuna de les obres En el text de Castiglione malgrat la

presegravencia de les amfitriones soacuten els cortesans qui acaparen finalment la conversa al

contrari que en el text de Milagrave on les dones semblen expressar-se amb meacutes llibertat i a

manera de queixa sobre el tracte amoroacutes i sexual dels marits cortesans Riacuteos (2009)

ens presenta una interessant comparacioacute entre la ideologia de Vives i Erasme i la seva

plasmacioacute en el diagraveleg valenciagrave que explica les diferents valoracions sobre la relacioacute

marital dels homes i les dones entre els humanistes i escriptors del segle XVI70

70 Riacuteos (2009 3-4)

33

18 CONVERSA DEL CORTESAgrave

En aquest moacuten cortesagrave ideal per a les activitats culturals i luacutediques misser Frederic

tambeacute teacute en compte la importagravencia de la conversa aixiacute com les caracteriacutestiques que ha

de tenir per no menysprear la bona imatge del cortesagrave De fet torna a argumentar que

cal considerar les seves temagravetiques i circumstagravencies

Pero sea el cortesano cuando hiciere al caso largo y abundoso en su

conversacioacuten y si se ofreciere hablar en cosas graves hable en ellas como

hombre sabio y prudente y tenga juicio para saberse conformar con las

costumbres de las tierras donde se hallare Despueacutes en las otras cosas de menos

sustancia sea dulce y alegre tiniendo siempre por fundamento la virtud no

invidioso ni maldiciente ni cure de ganar amistades o haciendas por ruines

caminos y vergonzosos ni por medios desastrados (II 22)

Meacutes endavant en un intent de siacutentesi de les caracteriacutestiques principals del cortesagrave

ideal drsquoIC insisteix en recordar que aquest model es construeix i triomfa socialment

mitjanccedilant la conversa i lrsquouacutes de la paraula

Asiacute que para lo que deseo en el cortesano bastaraacute decir demaacutes de lo dicho que

procure de ser tal que nunca le falte queacute hablar conforme a las personas que

tratare y sepa con una buena dulzura hacer que huelguen con eacutel los que le

oyeren y levantallos discretamente con motes y gracias y buenas burlas y hacellos

reiacuter de manera que sin jamaacutes ser pesado sea gustoso para los que lo hubiere de

ser (II 41)

La conversa tracta sobre com ser un home gracioacutes al moacuten de la cort Els interlocutors

demanen a misser Federico que els ho expliqui A partir drsquoaquest moment es planteja

una doble quumlestioacute eacutes obra de la natura o de lrsquoart Sembla que el nostre personatge

defensa la primera postura obra de la natura laquoLos motes son maacutes don y gracia de la

natura que del arteraquo (II 42) laquoPor eso pienso que todo esto sea obra del ingenio y

buena naturaraquo (II 43) en oposicioacute a misser Pietro Bembo que sosteacute lrsquoart com a

complementari de la natura laquoPor eso dexando agora lo que pertenece al ingenio

deciacute lo que consiste en el arte declaraacutendonos de las gracias y motes que suelen

mover risa cuaacuteles convengan al cortesano y cuaacuteles no y en queacute tiempo y manera se

34

deban usarraquo 43) Finalment Emilia traspassa aquest encagraverrec a misser Bernardo

Bibiena que desenvoluparagrave els aspectes principals que ha de tenir lrsquoart de la conversa i

de la ldquograziardquo en un bon cortesagrave Cal destacar un cert guioacute en la seva exposicioacute amb

aquests punts meacutes rellevants al llibre II

1 La justificacioacute aristotegravelica de la naturalesa risible de lrsquohome71

2 El fonament i lrsquoorigen de les gragravecies resideix en certa desproporcioacute o

deformitat 72

3 El liacutemit de fer riure consisteix en considerar el temps espai qualitat de la

persona tipus de deformitat principalment73

4 Els tipus de gegraveneres risibles Misser Federico i misser Bernardo Bibiena

coincideixen en dos (la font eacutes De oratore de Ciceroacute) els del parlar llarg de

caragravecter narratiu i els de caragravecter breu

5 La rellevagravencia de la ldquosprezzaturardquo de lrsquoaparent naturalitat i de la necessitat de

lrsquohabilitat la prudegravencia i el respecte en lrsquoart drsquoimitar 74

6 Els aspectes concrets relatius a les dites breus

mdash Els tipus principals que es fonamenten en lrsquoambiguumlitat en la derivacioacute

en dir una raoacute relacionada amb una finalitat diferent a la utilitzada en

la translacioacute de sentits i metagravefores etc

mdash La manera de respondre a les dites breus quan soacuten atacs 75

71 II45 72 II 46 73 IC de Castiglione laquoLa medida tambieacuten y el teacutermino de hacer reiacuter mordiendo cumple que sea diligentemente considerado y se mire la calidad de la persona que mordeacuteisraquo (46) laquoEs necesario en esto ser prudente y tener gran respeto al lugar al tiempo y a las personas que lo veen y no arrojarse a truhaneriacuteas ni eceder los teacuterminos conveniblesraquo (50) laquoConviene considerar el lugar tiempo las personas y todas las otras cosas que ya tantas veces hemos dichoraquo (67) 74 laquoMas las verdadera y perfeta fineza desto es mostrar tan propriamente y tan sin trabajo con ademanes y con palabras lo que el hombre quiere exprimir que a lo que lo oyan les parezca ver hecho y formado delante sus ojos lo que se cuentaraquo (49) 75 laquoDe lo que os dice alguno para morderos tomaacuteis las mismas palabras en el mismo sentido

y sacaacuteis dellas cosa con que le derroqueacuteis hirieacutendole con sus mismas armasrdquo (60) laquoEs asimismo bueno cuando uno queda mordido en lo que el primero mordio al otroraquo (76)

35

7 Les accions que cal evitar ja les havia indicat anteriorment misser Federico

ref (II36) les paraules brutes les accions deshonestes els gestos vergonyants

i encara meacutes si srsquoesdevenen davant de les dones76

Alguns drsquoaquests aspectes que apareixen de forma teograverica a IC soacuten tractats tambeacute amb

aquest mateix to a EC77 adaptant-los al context valenciagrave Existeix certa preocupacioacute

pel tema de les habilitats socials del cortesagrave i especialment per la seva manera

drsquoactuar i de parlar eacutes a dir pel tipus de conversa que ha drsquoestablir en la seva vida

social A la primera jornada drsquoEC srsquoinicia una conversa gragravecies a la peticioacute de Lluiacutes

del Milagrave que demana al Duc quins aspectes ha de contemplar el bon cortesagrave78 i a

partir de la intervencioacute del Duc tots els protagonistes expressen les seves idees al

voltant del tema El Duc insisteix en la necessitat de laquosaber hablar y callar donde es

menester que no en todos tiempos ni en todo lugar ni a toda persona es bien hablar

sino en su caso y lugarraquo tal i com observava misser Bibiena79 Posteriorment als

folis E5rv en Diego Lladroacute aporta una altra consideracioacute tot aconsellant que el

cortesagrave ha de parlar sobre temes o fer coses que domini80 Joan Fernagravendez recomana

que ha de parlar sempre laquoa buen propoacutesitoraquo i Francesc Fenollet que laquosiempre debe

estar en lo que hace y diceraquo Lluiacutes del Milagrave conclou aquesta conversa amb un llarg 76 laquoAconteacuteceles tambieacuten a eacutestos que por mostrarse muy cortesanos y decidores seguacuten ellos

dice en presencia de mujeres de precio y aun a ellas muchas veces se ponen en decir deshonestidades y desverguumlenzas y el que entonces las hace parar maacutes coloradas aqueacutel se tiene por mejor hombre de corteraquo (36)

laquoParecen asimismo muy mal los que son deshonestos y sucios en su hablar y estando con

mujer no les tienen ninguacuten acatamiento en cuanto dicen antes de ninguna cosa muestran gustar tanto como de hacelles para coloradas dicieacutendoles mil deshonestidades Y sobre esto se hacen muy desenvueltos y andan buscando gracias y agudezasraquo (83)

77 En destaco lrsquoepiacutestola proemial (A1v-A2v) la conversa del Duc Lluiacutes del Milagrave Joan Fernagravendez Diacutedac Lladroacute i Francesc Fenollet sobre les caracteriacutestiques del bon cortesagrave (E4v i ss) i el diagraveleg basat en el sistema pregunta-resposta que inicia el Duc sobre el tema de les condicions al final de lrsquoobra (f5r-g5r) entre drsquoaltres 78 laquoYo respondiacute -Si vuestra Excelencia me avisa diciendo las partes que ha de tener el

cortesano yo sabreacute hacer lo que no sabriacutearaquo (E4v)

79 Veure punt 3 de lrsquoexposicioacute de misser Bibiena 80 laquo-Pues vuestra Excelencia lo manda digo que el cortesano no deberiacutea hablar sino de

aquello que eacutel sabe (Pues cualquier que habla lo que no comprende descubre lo que no entiende) Ni menos debe hacer lo que ignora o lo que no puede que muestra saber poco y poder menos quien mal se atreveraquo (E5r)

36

parlament sobre les caracteriacutestiques del cortesagrave amplificant lrsquoafirmacioacute inicial laquoEl

cortesano ha de ser padre de la verdad hijo del modo hermano de la crianza

pariente de la gravedad varoacuten con ley amigo de limpieza y enemigo de

pesadumbreraquo (E5v) En aquest sentit vull destacar una altra intervencioacute del Milagrave en

el text de la sisena jornada on el nostre protagonista recull algunes de les afirmacions

de la conversa de la primera jornada per tal de fugir de la ldquocondicioacuten parlerardquo com

soacuten pensar i preveure sempre lrsquoobjecte de conversa que es vol iniciar considerant-ne

la conveniegravencia i tambeacute conegraveixer quins soacuten els punts forts i febles de cadascun dels

participants de la conversa

Dijo don Luis Milaacuten -Sentildeor la condicioacuten parlera se dice ventera por ser llena de viento que la verbosidad es enemiga del buen hablar Y para ser uno bien hablado si a vuestra Excelencia le parece debe tener estas partes Estar siempre en su pensamiento para pensar antes que hable si es bueno o malo lo que se quiere hablar que despueacutes de mal hablado si se ha de remediar se veraacute ser remendado Y para guardarse de errar solo en lo que sabe debe hablar so pena de ser tenido por necio o loco o atrevido (g3r)

37

19 PROgraveLEG DE LrsquoOBRA IMATGE PICTOgraveRICA DEL CORTESAgrave IDEAL

Lrsquoepiacutestola proemial drsquoEC adreccedilada al rei Felip II comenccedila amb la narracioacute del

sacrifici que el soldat romagrave Marc Curci va realitzar llanccedilant-se per una precipici

obert per alliberar el poble romagrave de les calamitats profetitzades per lrsquoOracle81 Aquest

havia demanat que llencessin laquola mejor cosa que debajo del cielo fuese criada Y

determinaron que era el hombre y de los hombres el caballero armado de todas

armas buenasraquo (A2r) Amb aquesta histograveria Lluiacutes del Milagrave explica lrsquoorigen de la

genealogia del contemporani cortesagrave el bon militar romagrave i la identificacioacute del rei amb

el laquocavallero bien armado cortesanoraquo La histograveria exemplar del sacrifici de Marc

Curci no pertany tan sols al terreny literari tenim constagravencia que

contemporagraveniament era una tema recurrent en la decoracioacute de palaus82

Existeixen dibuixos sobre aquest tema atribuiumlts

a lrsquoartista genovegraves Luca Cambiaso a la Reial

Acadegravemia de Belles Arts de Sant Carles de la

ciutat de Valegravencia aixiacute com drsquoaltres amb la

mateixa temagravetica atribuiumlts al mateix autor o a

seguidors seus a museus com el Museu del

Prado83 i el Museu dels Uffizi Tot plegat es

considera un signe drsquouna extesa moda

cinccentista

Milagrave utilitza el recurs literari drsquouna descripcioacute

de tipus almiddotlegograveric construiumlda a partir de

sintagmes nominals on el nucli eacutes la part de

lrsquoarmadura (imatge real) que apareix acompanyada de diferents complements

nominals a vegades amb la construccioacute de finalitat (lsquopara quersquo lsquoporquersquo) per tal

drsquoatribuir-li la caracteriacutestica moral corresponent a parer de lrsquoautor

81 Plutarc i Titus Livi la narren a la Histograveria natural 82 Serra (200526) 83 Eacutes la pintura que reportem en aquesta pagravegina httpswwwmuseodelpradoescolecciongaleria-on-linegaleria-on-lineobramarco-curcio-a-caballo-saltando-al-abismo agost 2015

38

Las armas deste caballero han de ser Un yelmo de consideracioacuten que sea bien

considerado en dichos y hechos Y una goleta de temperancia que no coma sino

para vivir y no viva para comer Porque el hombre destemplado de comer y beber

quien de si fuere vencido nunca bien podraacute vencer Y un peto animoso que ofrezca

a cualquier contrario para reparo de quien justamente lo habraacute menester Con un

volante diligente porque no se pierda lo bien hecho por negligencia

Y un spaldar de sufrimiento para que traiga a sus espaldas la carga que debe el

caballero Y la doble pieza de sperar para que spere cualquier encuentro que

fuere obligado Y unos brazales de esecuciones para que esecute defendiendo lo

bueno y ofendiendo lo malo en su caso y lugar Y unos guardabrazos defensivos

para defender a los brazos de su Repuacuteblica militar eclesiaacutestico real conforme a

justas leyes Y unas manoplas liberales para que tengan manos abiertas para dar

la vida a quien debe Y un arneacutes de piernas bien andantes para que anden por

pasos mostrando el paso para pasar a eacutel y a otros a la verdadera vida pues el

caballero debe pasearse por este mundo dando ejemplo y leyes de bien vivir

Sabido que vue el mayor presente que a un Priacutencipe se podiacutea hacer seguacuten la

determinacioacuten de los romanos que es un caballero bien armado cortesanohellip

(A2rv)

Aquesta descripcioacute respon a una concepcioacute del cortesagrave ideal segons Lluiacutes del Milagrave84

El terme real utilitzat per descriurersquol eacutes a dir lrsquoarmadura del cavaller i el tipus de

conceptes utilitzats (animoso diligente liberales) ens parlen de valors que tambeacute

comparteix el cavaller medieval tot i que les virtuts associades indiquen un nou ideal

renaixentista que contempla de manera significativa luacutes adequat de la paraula en la

conversa laquoY para tener perfeta mejoriacutea debe ser cortesano que es en toda cosa saber

bien hablar y callar donde es menesterraquo (A2r) De fet quan ens endinsem en lrsquoobra

oblidem aquest llenguatge retograveric propi drsquouna epiacutestola proemial adreccedilada al monarca i

trobem una pragravectica cortesana que es defineix per lrsquoacollida o el rebuig que susciten

en la cort especialment en les dones i en els lloctinents cadascun dels protagonistes

84 Ravasini (201070-72)2 indica el caragravecter poc original del retrat atribuiumlt a Felip II tot i que destaca com el text representa la gradual transformacioacute dels ideals del cavaller militar medieval a una concepcioacute meacutes cortesana

39

110 EPIacuteLEG DE LrsquoOBRA PETICIOacute AL LECTOR

Als darrers folis de la sisena jornada (g5r-g8v) srsquoinicia un passatge interessant arran

de la pregunta que el Duc adreccedila a Lluiacutes del Milagrave Li demana si ha acabat drsquoescriure

El cortesano que les dames li havien solmiddotlicitat85 Amb aquest recurs metaliterari

conclou la ficcioacute del diagraveleg alhora que anuncia que ha finalitzat lrsquoobra que li havien

solmiddotlicitat a la primera jornada Lrsquoexplicacioacute que Milagrave doacutena al Duc sobre les dificultats

que ha trobat constitueix lrsquoepiacuteleg de lrsquoobra El recurs utilitzat eacutes el de la narracioacute

almiddotlegograverica amb els personatges que avalaran la seva defensa (la nimfa de la Veritat i

la seva mare Raoacute) davant els seus adversaris (lrsquoenvejoacutes lrsquoignorant i el boig)

Lrsquoautor eacutes rebut per la Nimfa de la Veritat filla de la Raoacute que el porta davant la seva

mare per tal drsquoexplicar laquola intincioacuten y obra del Cortesanoraquo La Raoacute crida els

acusadors (lrsquoenvejoacutes lrsquoignorant i el boig) a fi que Lluiacutes del Milagrave pugui defensar-se

davant drsquoells En la seva argumentacioacute cal destacar les quatre caracteriacutestiques que

segons el nostre autor tot bon llibre ha de posseir i que adjudica al seu EC el binomi

horaciagrave de la utilitat i delectacioacute la invencioacute i lrsquoart En la presentacioacute de cadascuna

drsquoelles srsquohi destaquen els procediments que les manifesten a lrsquoobra la utilitat es

reflecteix en les sentegravencies filosogravefiques i les narracions risibles aixiacute com en els

diferents registres del diagraveleg i en la predileccioacute per la brevetat en el discurs la

delectacioacute mitjanccedilant la utilitzacioacute de diferents llenguumles i la invencioacute assegurant

loriginalitat de lobra En darrer lloc defensa lart de lobra tot argumentant que ha

contemplat las parts de la retograverica

No sestalvia en aquesta justificacioacute indicar amb quina actitud ha drsquoafrontar el lector el

proceacutes de lectura per tal de copsar tot aixograve adequadament Per aixograve en relacioacute a la

utilitat lrsquoautor recomana al lector una lectura atenta86 Milagrave manifesta que la segona

85 laquoDijo el Duque -Don Luis Milaacuten iquesten queacute punto teneacuteis el Cortesano que las damas os mandaron hacer C ndashSentildeor ya staacute hecho y heme visto en una gran batalla por defenderle de quien vuestra Excelencia oiraacuteraquo (g5r) 86 laquoLa primera que ha de tener ser uacutetil porque todo lo que hay en el libro pueda aprovechar para lo que es hecho como hallaraacuten en este tu envidiado que tiene muchas sentencias de filosofiacutea y muchas jocosidades y cuentos para aprobacioacuten de razones Tiene estilos para saber hablar y escribir a modo de Corte a quien yo he querido tanto imitar Que por la brevedad de las palabras y la verbosidad que no tiene seraacute menester leerle a espacio y con atencioacuten para

40

caracteriacutestica la delectacioacute es pot gaudir a la seva obra mitjanccedilant lrsquoobservacioacute de la

progressioacute positiva dels assumptes tractats fent servir diferents llenguatges Crec que

en aquest cas i tenint en compte la referegravencia que fa a la utilitzacioacute drsquoaquest recurs

per part drsquoaltres autors estrangers ens estagrave parlant de la diversitat linguumliacutestica87 Eacutes

aquiacute on demana al lector disponibilitat per llegir lrsquoobra les vegades que siguin

necessagraveries per tal que li resulti meacutes fagravecil recordar-la88 En relacioacute a la invencioacute

defensa lrsquooriginalitat de lrsquoobra enfront de lrsquoapropiacioacute de les obres drsquoaltri accioacute que

atribueix als lladres89 Possiblement estagrave utilitzant el terme de la inventatio per tal de

defensar lrsquooriginalitat de la seva obra en relacioacute a la italiana de Castiglione obra que

tenien a les mans les dames que li van solmiddotlicitar lrsquoescriptura drsquoun altre Cortesagrave a la

primera jornada En la darrera relativa a lrsquoart manifesta la seva voluntat drsquoobservar

les parts de la retograverica i la seva cura a lrsquohora de posar egravemfasi en les paraules meacutes

atractives per tal drsquoatreure els agravenims del lector90 Finalment conclou declarant que la

intencioacute en escriure lrsquoEC ha estat representar el moacuten de la cort mitjanccedilant lrsquouacutes de dos

elements que ha destacat en parlar de les caracteriacutestiques de lrsquoobra la diversitat de

llenguumles i de estils91 Conclou novament amb una peticioacute al lector relacionada amb el

seu proceacutes de lectura de lrsquoobra tot insistint i apelmiddotlant novament que adopti una

actitud benvolent envers aquesta

mejor gustar lo que se gusta sin pensarraquo (g8r) 87 Tornareacute a insistir en aquest aspecte a la Quarta part drsquoaquesta tesi 88 laquoLa segunda que debe tener ser delectable prosiguiendo de bien en mejor todo lo que tratare porque no enfade y ponga gana de leerle muchas veces para que mejor quede lo bueno deacutel en la memoria del lector Y por esto he tratado con diversos lenguajes que a ti envidioso te han hecho deslenguado no mirando que muchos autores estranjeros lo han hecho que no dices mal sino por decirle de tu naturalrdquoraquo (g8r) 89 laquoLa tercera que ha de tener ser inventivo para que no sea aborrecido por ladroacutenraquo (g8v) 90 laquoLa cuarta que ha de tener es arte servando las partes de la Retoacuterica tratar cada cosa en su lugar principio medio y fin con sus preparaciones y colores retoacutericos para autorizar lo que propone y acaba Poniendo gran fuerza en las palabras atractivas para traer los aacutenimos a lo que el autor quiereraquo (g8r) 91 laquoLa intincioacuten miacutea en este Cortesano ha sido representar todo lo que en Corte de Priacutencipes se trata Diversidad de lenguas por las diversas naciones que suele tener Uso de todos los estilos Usando del altiloco en las cosas altas que son consejos y pareceres para gobernar nuestra vida y estados Sirvieacutendome del mediocre para las conversaciones jocosas de graves cortesanos Ejercitando el iacutenfimo para las plaacuteticas risuentildeas de donosos y truhanes que por secretos y puacuteblicos lugares de senyores alivian de las pesadumbres de los negocios y gravedadesraquo (h1r)

41

Yo pido de merceacute a quien leyere este libro que mire la intincioacuten de cada cosa para

lo que fue hecha Que no hay bajedad mal dicha si staacute como debe o para alegrar

y divertir daquello que turando mucho enfada O para hacer preparaciones que

de las burlas se saquen provechosas veras Y si no saben juzgar pidan lo que

ignoran a quien lo entiende porque les pueda aprovechar para no dejar de leer y

maacutes saber (h1r)

En aquesta peticioacute al lector manifesta impliacutecitament la preocupacioacute de lrsquoautor davant

la possibilitat que lrsquoobra no sigui entesa Segurament un cop finalitzada la redaccioacute

del llibre intueix que la seva lectura pot ser mal interpretada a causa de la diversitat

de llenguatges i drsquoestils utilitzats per aconseguir representar el moacuten de la Cort aspecte

que sens dubte aboca lrsquoobra a una certa complexitat literagraveria Eacutes per aixograve que cal

tenir en compte els subratllats que el mateix autor destaca de lrsquoobra al prefaci i a

lrsquoepiacuteleg

1 La descripcioacute del bon cortesagrave a partir de la narracioacute del sacrifici de Curci el

romagrave

2 La voluntat de presentar diferents maneres de parlar especialment laquodando

conversaciones para saber burlar a modo de palacioraquo

3 El seu interegraves per representar el moacuten de la cort del Duc de Calagravebria i la virreina

Germana de Foix laquocon todas aquellas damas y caballeros de aquel

tiemporaquo(A3r)

Tot plegat es recull en aquest diagraveleg que a manera drsquoensalada literagraveria-musical srsquoha

de llegir amb una actitud de lectors-espectadors perquegrave no nomeacutes el llenguatge

verbal transita per les pagravegines sinoacute tambeacute el musical de la poesia cantada o de la

capella del Duc92 el visual de les representacions teatrals93 i un altre meacutes subtil que eacutes

92 laquoY empezoacute a cantar este SONETO 47raquo (V3v) laquoDijo el Duque Don Luis Milaacuten si os

cansaacuteis de cantar no os canseacuteis de contar maacutes sonetos que no son para cansar los graciosos sonsonetosraquo (X5v)

laquoDijo el Duque -Y comience la muacutesica a daros por principio desta dulce cena el Toma vivo te lo doraquo (b1v) entre drsquoaltres 93 Destaquen una descripcioacute detallada drsquouna escenografia o la descripcioacute de la reaccioacute de les dames davant lrsquoescenificacioacute drsquouna batalla entre drsquoaltres laquoEstaba un cielo de tela pintado tan natural que no pareciacutea artificial Con un sol de vidro como vidriera que los rayos del otro verdadero daban en eacutel y le haciacutea dar luz no faltando

42

el de les relacions (de rivalitat admiracioacute servilisme)94 que srsquoestableixen entre els

diferents personatges del diagraveleg especialment entre els quatre protagonistes Lluiacutes del

Milagrave Joan Ferrandis drsquoHeregravedia Francesc Fenollet i Diacutedac Lladroacute De fet aquestes

indicacions esdevenen el punt de partida a fi drsquoentendre lrsquoanagravelisi dels subgegraveneres que

presenta aquest treball tal i com es presenta als seguumlents capiacutetols

estrellas que por subtil arte replandecieron a la noche Debajo deacutel habiacutea una belliacutesima arboleda con unos paseaderos de obra de cantildeas cubiertas de arrayaacuten y entre ellos unas estancias en cuadro hechas de lo mesmo Y en medio deste edificio staba una plaza redonda arbolada al entorno de cipreses con asentaderos donde estaba una fuente de plata que sobre una columna teniacutea la figura de Cupidoraquo (Z6v) laquoYa que todos fueron entrados estando donde habiacutean de combatir hecha que fue la sentildeal vinieron con muy gran santildea uno para el otro el Rey Priacuteamo y el Rey Agamenoacuten griego Y en haber rompido sus picas pusieron mano a las espadas que gran espanto poniacutean los golpes que se daban Y el Duque mandoacuteo senyalar al trompeta porque las damas habiacutean perdido la color de sus caras de la ferocidad dellos y cesaron de combatirraquo (e4v) 94 Un exemple de les complexes relacions entre els quatre protagonistes laquoDijo don Diego Ladroacuten - Sentildeor don Francisco vos dijistes a don Luis Milaacuten que debiacutea ser jugador de ajedrez y vos lo sois de espada de dos manos Pues con tanto osar acometeacuteix a dos diciendo que don Luis Milaacuten y yo somos pajareros de amores Y nuestros paacutejaros respondiendo por nosotros dicen de vos cantando ldquoEngantildeado andaacuteis sirviendo nuestro amigo que en amor sois papahigordquo Callad y callemos que sendas ne tenemos Y Joan Fernaacutendez pida a don Luis Milaacuten que nos acabe de declarar su sonetoraquo (F2r)

43

CAPIacuteTOL 2 PROCEacuteS DE COBLES DE BURLES ENTRE LLUIacuteS DEL MILAgrave I

JOAN FERRANDIS

21 FONT INEgraveDITA DrsquoEL CORTESANO EL MANUSCRIT 2050 DE LA

BIBLIOTECA DE CATALUNYA

Lrsquoestudi drsquoEl cortesano de Lluiacutes del Milagrave ens obliga a centrar-nos en la biografia i en

lrsquoobra drsquoun autor literari contemporani que apareix com a personatge al diagraveleg Joan

Ferrandis drsquoHeregravedia Especialment per la gran quantitat de facegravecies i converses que

tenen a Milagrave i Ferrandis com a interlocutors i protagonistes Recordem que Ferrandis

drsquoHeregravedia va ser un conegut escriptor valenciagrave de la primera meitat del segle XVI de

nissaga aragonesa Va neacuteixer a la ciutat del Tuacuteria cap el 1480 i va morir el 1549 Com

a membre de lrsquoestament cavalleresc va lluitar contra els agermanats (1519-1522) i va

formar part del cercle literari i cortesagrave de la virreina Germana de Foix95 Va destacar

per la seva produccioacute poegravetica majoritagraveriament en castellagrave tot i que conservem

algunes peces en catalagrave i per la seva aportacioacute com a dramaturg Cal recordar la seva

comegravedia anomenada La vesita (escrita en castellagrave catalagrave i portuguegraves) que va ser

representada almenys dos cops a la cort valenciana la primera essentndashhi presents

Germana de Foix i el marquegraves de Brandemburg lrsquoany 1524 o 25 i la segona

commemorant les noces del duc de Calagravebria (tercer marit de Germana de Foix qui va

morir el 1537) amb Mencia de Mendoza marquesa de Cenete lrsquoany 154196 Bona

part de les obres drsquoaquest escriptor soacuten reportades per un manuscrit datat el 1555 el

2050 de la Biblioteca de Catalunya que eacutes forccedila meacutes complet que lrsquoedicioacute impresa i

que conteacute una de les obres meacutes interessants per aquest estudi el Proceacutes de cobles de

burles97 entre Joan Ferrandis i Lluiacutes del Milagrave98 Aquest text i el segon prograveleg de La

vesita99 que trobem al mateix manuscrit i a lrsquoedicioacute impresa per Joan Mei gragravecies a la

cura del seu fill lrsquoany 1562 a Valegravencia 100 ajuden a explicar els elements meacutes

significatius del diagraveleg valenciagrave tot completant les seves claus de lectura La seva 95 Bou (2000) 96 Solervicens (1999 5784) 97 A partir drsquoaquiacute tambeacute PB 98 Manuscrit 2050 folis 149-174v 99 Solervicens (1999) 100 Amb el tiacutetol Las obras de don Joan Fernaacutendez de Heredia assiacute temporales como espirituales

44

importagravencia rau en dos aspectes drsquouna banda eacutes evident que EC conteacute innombrables

referegravencies literals als versos i temagravetiques que tracten les dues obres de Ferrandis

abans esmentades i drsquoaltra banda tot aquest material literari afavoreix la

caracteritzacioacute progressiva de tres personatges del diagraveleg el mateix Joan Ferrandis

drsquoHeregravedia Lluiacutes del Milagrave i Jerogravenima Beneito

El matrimoni format per D Joan i D Jeroacutenima101 eacutes protagonista del segon prograveleg tal

i com indica al prefaci laquoen el cual son interlocutores el mesmo don Joan y su mujer

dontildea Jeroacutenimaraquo (foli 149r) La parella continua formant part del grup de

protagonistes al text de La vesita102 del manuscrit del 1555 Na Jerogravenima parla en

catalagrave i en castellagrave en ambdoacutes textos perograve en castellagrave nomeacutes davant dels cavallers La

imatge que els textos del prograveleg i de LV ens donen de Joan Fernagravendez drsquoHeregravedia i

Jerogravenima Beneito mitjanccedilant la seva relacioacute matrimonial srsquoamplifica amb la que

doacutena EC El diagraveleg lrsquoexplica al llarg de les diferents jornades perograve les facegravecies

aconsegueixen presentar la seva caracteritzacioacute de manera meacutes plagravestica103 A EC hi

ha almenys cinc narracions risibles que ens dibuixen un personatge forccedila coherent

amb el que protagonitza el prograveleg i el text de LV

El Proceacutes de les cobles de burles estagrave estructurat en una segraverie de composicions

poegravetiques introduiumldes cadascuna drsquoelles per un text breu en prosa o ruacutebrica que

especifica dues quumlestions qui enuncia cada cobla i el motiu que desencadena la

composicioacute Les introduccions dels poemes al PB nomeacutes apareixen en aquest

manuscrit i sovint ens descriuen el context al qual pertanyen i posteriorment

apareixeran ampliades a EC de Lluiacutes del Milagrave Possiblement aquest manuscrit eacutes una

recopilacioacute de les obres de Ferrandis drsquoHeregravedia pensant en la publicacioacute (que

esdevindragrave lrsquoany 1562 despreacutes de la seva mort) ja que la portada imita la de les

edicions Des de la introduccioacute que encapccedilala el PB srsquoesmenten els personatges Cal

assenyalar el substantiu apositiu que srsquoutilitza per a Lluiacutes del Milagrave laquoLuiacutes del Milaacuten el

muacutesicoraquo (foli 119) que contribueix a identificar aquest personatge amb lrsquoautor i

alhora protagonista drsquoEC El PB eacutes un diagraveleg entre els dos personatges que a traveacutes

101 El nom de Jerogravenima apareix al segon prograveleg de LV del manuscrit 2050 de la BC i el de Senyora al prograveleg lrsquoedicioacute de 1562 102 A partir drsquoaquiacute tambeacute LV 103 Analitzo la caracteritzacioacute del personatge de Jerogravenima Beneito al capiacutetol 8 en parlar del seu uacutes de la llengua

45

de les diferents cobles es burlen amb meacutes o menys fortuna de les mancances o dels

vicis de contrari Lrsquoequilibri hi eacutes present quant a la caracteritzacioacute tot i que

lrsquo ldquoegregiordquo don Joan Ferrandis de Heregravedia (prograveleg del manuscrit) eacutes lrsquoamfitrioacute i

gaudeix de la seva condicioacute tal i com mostra la carta final del PB Estem davant un

diagraveleg de rivals i aixograve permet que gran part de les qualitats de Ferrandis siguin

lrsquoindicador de les mancances de Milagrave Cadascun drsquoells teacute cura de defensar i ennoblir

a traveacutes de les seves progravepies paraules una segraverie de virtuts que acusa com a inexistents

en lrsquoaltre personatge Mitjanccedilant aquest doble joc de moviments verbals es van

construint els personatges davant els ulls del lector De fet la introduccioacute del PB104

presenta les caracteriacutestiques fonamentals dels dos personatges que seran tema de les

composicions de Ferrandis al PB i del Milagrave a EC

Aquiacute se contiene un proceso de coplas de burlas que pasaron entre don Luis del

Milaacuten el muacutesico y don Joan Fernaacutendez En el cual se ha de notar dos cosas y son

que como don Joan Fernaacutendez era estremado en todas sus cosas entre las otras lo

era en el vestir y don Luis del Milaacuten siempre se pega en los vestidos y don Joan a

eacutel en sus necesidades y en el ir mal vestido Y siendo buen muacutesico y mal trobador

siempre haciacutea lo que menos se le entendiacutea Y maacutes se ha de notar que en el discurso

deste proceso se tocan muchas cosas que son al estilo y modo de hablar y tratar

valenciano por lo cual se requiere entenderlo para que se goce en especial los

que son mal plaacuteticos en las cosas de Valencia y para que se adviertase se sentildeala

en la margen con este sentildeal sim

Les relacions que srsquoestableixen entre el segon prograveleg LV del manuscrit el PB i el EC

es fonamenten en la repeticioacute drsquoelements en dos o tres dels textos presentats que

classifico en dos tipus la repeticioacute literal on es copien cobles senceres o estrofes de

forma literal o amb petites variants i la que anomenareacute repeticioacute disseminada

fonamentada en les referegravencies expliacutecites mitjanccedilat lrsquoalmiddotlusioacute de motius histograveries la

repeticioacute de noms propis i drsquoadjectius qualificatius atribuiumlts als personatges comuns a

les dues obres perograve sense conservar lrsquoestructura genegraverica original Eacutes un proceacutes de

traspagraves entre els diferents textos de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia copiats a un mateix

manuscrit de 1555 que culmina amb un univers fictici dibuixat de forma estrategravegica

per Lluiacutes del Milagrave i editat lrsquoany 1561 a EC

104 Ms2050 foli 119

46

22 REPETICIONS LITERALS

La repeticioacute literal apareix exclusivament entre els textos del PB i de lrsquoEC De fet hi

ha 6 composicions de les 37 que conteacute el Proceacutes amb elements que soacuten copiats

literalment o amb poques variacions en el diagraveleg del Milagrave El mateix personatge

Lluiacutes del Milagrave les enuncia en el manuscrit i en el diagraveleg cinc drsquoelles fan referegravencia al

vestuari de Joan Ferrandis aquest era un dels atacs principals per part del Milagrave que

trobem al PB i la sisena fa referegravencia a un esdeveniment estrany protagonitzat per

Ferrandis i que havia estat narrat en vers per una de les composicions del manuscrit

Les cinc composicions poegravetiques que parlen del vestuari de Ferrandis i les seves

introduccions experimenten diferents processos drsquoadaptacioacute al diagraveleg del Milagrave Cal

descriure-les a partir del canvi que es produeix en la introduccioacute de les composicions

del manuscrit En tres la temagravetica de la introduccioacute es modifica i srsquoamplia i en la resta

es transforma en una facegravecia Veiem cadascun dels casos en els textos corresponents

per tal de valorar el seu sentit dins de lrsquoobra del Milagrave

221 TEXTOS ON LA INTRODUCCIOacute DEL PROCEacuteS DE COBLES DE BURLES

ES MODIFICA I SrsquoAMPLIA A EL CORTESANO

En els textos drsquoaquest apartat els dos elements meacutes significatius soacuten la introduccioacute i la

composicioacute poegravetica corresponent En els tres casos les introduccions es modifiquen

afavorint lrsquoexercici de lrsquoamplificatio meacutes concretament srsquoafegeixen elements de

tipus temporal qualificatiu o comparatiu que concreten i emfasitzen lrsquoesdeveniment

presentat A EC quan srsquoenuncia el text poegravetic eacutes recurrent la referegravencia al temps

pretegraverit drsquoescriptura del poema Ara que identifiquem la font de la qual provenen bona

part dels arguments ficticis que caracteritzen Joan Ferrandis a EC aquestes

referegravencies al temps passat soacuten versemblants

47

TEXTOS 1

PB (122r)

Scribe don Luis del Milaacuten a don Joan

Fernaacutendez sobre que se habiacutea quitado

una ropa de grana y puesta una azul

Nunca vi mejor empresa

ni azuleja maacutes galana

tan turco sois con la grana

como con el azul turquesa

Azulejo mi sentildeor

turquesa contra caiacuteda

no tengaacuteis ninguacuten temor

que no caereacuteis de amor

en vuestra vida

EC (B8v)

Respondiacuteole don Diego

()

Que don Luis Milaacuten se acordoacute desto en

una copla que os hizo hacieacutendoos

turquesa cuando sacastes una ropa larga

de pantildeo azul como la que traen los

pregonamuertos de la cofradiacutea de

Santiago Que si don Luis Milaacuten la

quiere decir y vos no os correacuteis sereacuteis

mucho de palacio

Dijo Joan Fernaacutendez -Solo por

pareceros cortesano sufrireacute papirotes del

Milaacuten cuanto maacutes coplas

Dijo don Luis Milaacuten

-Bien seraacute decirla y no os corraacuteis que de

color os mudaacuteis

No se vioacute mejor empresa

ni azuleja maacutes galana

tan turco sois con la grana

como con el azul turquesa

Azulejo mi sentildeor

turquesa contra caiacuteda

no tengaos ninguacuten temor

que no caereacuteis de amor

en vuestra vida

48

TEXTOS 2

PB (138v)

Respuesta de don Luis del Milaacuten a don

Joan Fernaacutendez en la cual le nota de una

ropa morada que se habiacutea hecho

Una ropa habeacuteis sacado

de muy diversas colores

Si son de vuestros amores

yo os doy por disculpado

Yo no atino vuestro pelo

si es natural o accidente

Decidme si sois pariente

de aquel arco del cielo

iquestEs morada invencioacuten

o intencioacuten enamorada

o es condicioacuten mudada

vuelta en camaleoacuten

Camaleoacuten sois mi sentildeor

esto cierto debe ser

que en mudar de nuevo amor

os vestistes del color

que se viste la mujer

EC (G2v)

Dijo don Luis Milaacuten

-Sentildeor Joan camaleoacuten me pareceacuteis

en amores que mudaacuteis muchos

festejos y colores Que por esto os

hice esta copla a un vestido morado

que sacastes de la color que iba

vestida la mujer que serviacuteades

entonces Y la copla es esta

iquestEs morada intincioacuten

o intincioacuten enamorada

o es condicioacuten mudada

vuelta en camaleoacuten

Camaleoacuten sois mi sentildeor

esto cierto debe ser

que en mudar de nuevo amor

os vestiacutes de la color

que se viste la mujer

-No maacutes no maacutes Dijeron don

Diego y don Francisco que fueron

jueces dellos

Y dieron el retrato de su dama a

don Luis Milaacuten (Que ganar en el

campo muy gran verdad muestra)

Pues la sentildeal que mostroacute de su

laacutegrima era testigo de la verdad

Rogaron a don Luis Milaacuten que

sacase un otro soneto y fue tan

bueno para desenojar a Joan

Fernaacutendez que no sin razoacuten dijo -

El soneto me cata

49

222 TEXTOS ON LA INTRODUCCIOacute DEL PROCEacuteS DE COBLES DEL

BURLES ES TRANSFORMA EN UNA FACEgraveCIA A EL CORTESANO

Les introduccions drsquoaquests poemes del manuscrit soacuten forccedila diferents de les que

encapccedilalen els textos del diagraveleg El proceacutes drsquoamplificacioacute es basa en lrsquoeliminacioacute

drsquoaspectes que no fan sentit en el nou context fictici (per exemple el personatge

del governador Lluiacutes Ferrer al primer text) i en la incorporacioacute drsquoaspectes

profundament narratius com el temps lrsquoespai i els discursos de fets o paraules (en

estil directe o indirecte)

TEXTOS 3

PB (135rv)

Reacuteplica de don Luis del Milaacuten a don Joan Fernaacutendez y diola al Duque y el Duque

la dio al gobernador don Luis Ferrer para que la diese a don Joan y ansiacute el

gobernador se la envioacute Toacutecale en ella haber dejado la ropa de grana y la azul y

haber tomado lo verde

Sentildeor ut re mi fa sol

Joan Fernaacutendez sin par

ogantildeo os podraacuten pescar

en la mar por verderol

Un tiempo fuiste pajel

de roca cuando la grana

iexclyo no seacute por cual desgana

dejastes la color de eacutel

por una esperanza vana

Suplicoos se os acuerde

sobre tal caso escrebir

sino habremos de decir

iexclAdelante los del verde

Y es refraacuten tan conocido

por quitar inconveniente

dar razoacuten a alguna gente

si lo verde os ha vestido

50

o vos a eacutel de accidente

Por mote no lo tomeacuteis

pues es pregunta que os pido

sino yo sereacute el corrido

si vos de aquesto os correacuteis

Perdone la ocasioacuten

que lo verde me ha dado

que por verderol pescado

entre platos y un limoacuten

al Duque os he presentado

EC (C7v-C8r)

Dijo don Luis Milaacuten

-Pues vuestra Excelencia lo manda y estamos en juicio tengamos los que habemos

de ser juzgados en ser bien sufridos (Que en el lugar de las verdades decir mentiras

son maldades) Y tratando muy gran verdad digo que Joan Fernaacutendez vino al juego

de la pelota muy canicular en los diacuteas caniculares en cuerpo sin capa vestido de

monte o de mote con un sayo y calzas y montera de pantildeo y un juboacuten algodonado

de fustaacuten Todo tan verde que no vino nada maduro con tan grandes calores como

haciacutea que no se podiacutea vivir con tafetanes Y dicieacutendome don Francisco Fenollet

-iquestQueacute risa es esta que se ha levantado tan grande

Yo le dije

-Del cielo viene lo que por castigo se hace

iquestNo veacuteis cuaacutel ha venido nuestro amigo un enero en juliol hecho un verderol

Y por esto le hice estas tres coplas que si comienzan con puntos de muacutesica Fue

por burlar de la suya pues burla de la de todos y reciacutebalo con paciencia (Que poco

enoja la burla que desenoja)

Dijo Joan Fernaacutendez

-iexclDecidlas (Que las burlas sin dantildear nunca obligan a enojar)

Sentildeor ut re mi fa sol

Joan Fernaacutendez sin par

Ogantildeo os podraacuten pescar

en la mar por verderol

Un tiempo fuistes pajel

51

trayendo turca de grana

Yo no seacute por cual desgana

dejastes la color deacutel

por una speranza vana

Suplicoos se os acuerde

sobre tal caso scribir

sino habremos de decir

iexclAdelante los del verde

Y a refraacuten tan conocido

por quitar murmuradores

dad razoacuten a trovadores

si de verde os sois vestido

por ir verde en los amores

Por mote no lo tomeacuteis

pues es pregunta que os pido

Si no yo sereacute el corrido

si vos desto os correacuteis

Y perdone la ocasioacuten

que lo verde me ha dado

que por verderol pescado

entre platos y un limon

al Duque os he presentado

52

TEXTOS 4

PB (133r)

Reacuteplica de don Luis del Milaacuten a don Joan Fernaacutendez sobre una cuera que llevaba

con una escarcela grande

No quiero caer ni cayo

y cayo bien en lo que es

que esa cuera que traes

me parece cuera y sayo

Sentildeor habeacuteis de saber

porque sois de tal manera

que de dentro ni de fuera

no os podemos entender

EC (Dv)

Dijo don Luis Milaacuten

-Sentildeor Duque si stuviese en mi mano llorariacutea por no dar en reiacuter de lo que direacute

Que no seacute coacutemo lo diga que ya me riacuteo del sayete de pantildeo naranjado que sacoacute el

sentildeor Joan Fernaacutendez para ruar o reiacuter a hora de vueltas Y estaba guarnecido con

una trepilla o tripilla cortesana de tercioperro negro que tan negro terciopelo nunca

vi Pues fue tan reiacutedo por la trepilla como trepado de todos por ser tan corto como

vizcaiacuteno y tan estrecho como catalaacuten que don Diego Ladroacuten en una copla que le

hizo le dijo que era sayopaje Y don Francisco Fenollet en otra le apodoacute a

sayomono y yo a cuerasayo como en esta copla vuestra Excelencia veraacute

No caigo bien en la cuenta

y he caiacutedo de quieacuten es

que ese sayo que traes

a los dos os descontenta

Para sayo maacutes es cuera

para cuera meacutes es sayo

librea penseacute que fuera

digaacutemosle sayo cuera

o si quereacuteis cuera sayo

53

TEXTOS 5

PB (138r)

Reacuteplica de don Luis Milaacuten en la cual nota a don Joan Fernaacutendez porque un diacutea en

verano fue sin capa a la iglesia mayor

Dicho me han sentildeor don Joan

que se toma residencia

en la ciudad de Valencia

del oficio de galaacuten

Monsoriu me ha avisado

que en cuerpo y desabrochado

contrahaceacuteis al mallorquiacuten

Decidme queacute es vuestro fin

que de risa me he finado

EC (D3r)

Dijo don Luis Milaacuten

-Iacutetem maacutes salioacute el sentildeor Joan Fernaacutendez por la iglesia mayor sin capa y con el

sayo desabrochado para oiacuter la oncena que es la misa de los perezosos Y fue tan

mortal este pecado que nadie lo quiso absolver sino el obispo de Fez de vuestra

Excelencia que perdona de todos los pecados Y porque supo que no pecoacute en diacutea

de fiesta ni por mostrar su gentil cuerpo sino por remedar a un caballero

mallorquiacuten que quiso poner este mal uso en nuestra Valencia Y fue tan reiacutedo que

el sentildeor Joan no osoacute maacutes volver a pecar en este pecado Y por esto fue de las

damas perdonado Pero no se me fue sin copla y es esta

Dicho me han sentildeor don Joan

que se toma residencia

en la ciudad de Valencia

del oficio de galaacuten

El pueblo estaacute alborotado

que en cuerpo y desabrochado

remedaacuteis al mallorquiacuten

Decidme queacute es vuestro fin

que de risa me he finado

54

TEXTOS 6

PB (139v)

Reacuteplica de don Luis del Milaacuten a don

Joan Fernaacutendez porque habiacutea

danzado con un caballero llamado

don Eneas y habiacutea hecho la dama

Donosa estaacute vuestra fama

iexclbueno vais sentildeor don Joan

Yo os teniacutea por galaacuten

y hanme dicho que sois dama

Bien podeacuteis cantar de hoy maacutes

aquella triste sonada

de Dido la desdichada

Eneas iquestpor queacute te vas

y me dejas tan burlada

EC (D6r-v)

Dijo don Luis Milaacuten

-Sentildeor Joan Fernaacutendez pues quereacuteis

que tenga pico repico Bien se os

acuerda cuando fuistes dama de don

Eneas Ladroacuten que os sacoacute a danzar

en el Real estando en serau la Reina

mi sentildeora y su Excelencia Y vos no

le negastes vuestro cuerpo que

parecistes la reina Dido que iba

danzando con su Eneas troyano

como vos con el vuestro que pareciacutea

Eneas gitano Que por parecernos vos

tan feo para dama como eacutel para

galaacuten le apodamos a Camafeo y a vos

a Dama fea Pues fue el caso tan feo

que no hallamos con queacute salvaros

sino con Lope de Rueda que lo

quesistes contrahacer por dar placer a

costa vuestra como esta copla

muestra

iexclBueno vais sentildeor don Joan

puesto estaacuteis en buena fama

Yo os teniacutea por galaacuten

ya me han dicho que sois dama

Bien podeacuteis cantar de hoy maacutes

aquella triste sonada

de Dido la desdichada

Eneas iquestpues queacute te vas

y me dejas tan burlada

55

23 REPETICIONS DISSEMINADES

Cal tenir en compte que 9 poemes dels 37 del PB presenten una repeticioacute disseminada

drsquoelements a EC Lluiacutes del Milagrave nrsquoenuncia 5 i Joan Ferrandis els 4 restants

Funcionen com elements recreats en la nova ficcioacute dialogravegica amb la finalitat de

caracteritzar cadascun dels personatges citats Malgrat aixograve cal observar que els

elements meacutes rellevants apareixen en les repeticions literals que acabem de presentar

a lrsquoapartat anterior

Els que configuren la repeticioacute disseminada afavoreixen la coheregravencia del personatge

presentat sis anys abans sobretot el de Ferrandis en el nou context fictici del diagraveleg

del Milagrave De fet si comparem la incidegravencia de les acusacions que Milagrave adreccedila a Joan

Ferrandis repetides a EC podem constatar que tenen la finalitat de crear una

caracteritzacioacute negativa i interessada del personatge a EC Lrsquoautor del diagraveleg

intensifica els elements negatius drsquoHeregravedia i nomeacutes li permet expressar una lleu

queixa davant lrsquoactitud del personatge Lluiacutes del Milagrave Al segon prograveleg de LV i al PB

les dues visions srsquohi presenten equilibradament i srsquohi adequumlen al seu context fictici

perograve al diagraveleg EC lrsquoautor aconsegueix organitzar tots els elements per tal drsquoafavorir

una imatge de Joan Ferrandis meacutes caricaturesca i risible La introduccioacute del PB ens

indica que laquocomo don Joan Fernaacutendez era estremado en todas sus cosas entre las

otras lo era en el vestir y don Luis del Milaacuten siempre se pega en los vestidos y don

Joan a eacutel en sus necesidades y el ir mal vestido y siendo buen muacutesico y mal trovador

siempre haciacutea lo que menos se le entendiacutearaquo (119r) i en aquests termes drsquoequilibri se

situen les acusacions que apareixen a cada composicioacute Contragraveriament al que trobem a

EC on la balanccedila srsquoinclina a favor de Lluiacutes del Milagrave La reelaboracioacute que es fa del

material del manuscrit esdeveacute interessant perquegrave vol respondre positivament a aquesta

intencioacute A continuacioacute presento quins elements de les obres del manuscrit es

repeteixen de forma disseminada al diagraveleg del Milagrave i tambeacute el context on

srsquoinsereixen Les diferenciareacute a partir de la identitat del personatge almiddotludit

56

231 AFIRMACIONS SOBRE JOAN FERRANDIS DrsquoHEREgraveDIA I LA SEVA

SENYORA JEROgraveNIMA BENEITO

Lrsquouacutenica repeticioacute que srsquoarticula entre les tres obres LV-PB-EC eacutes de tipus disseminat i

estagrave relacionada amb afirmacions sobre el matrimoni Ferrandis-Beneito En aquest

sentit molts dels poemes atribuiumlts a Lluiacutes del Milagrave i alguns dels seus elements

(expressions mots noms propis) al PB es traspassen de forma disseminada al diagraveleg

i srsquoincorporen als parlaments dels diferents interlocutors Aquesta pluralitat

enunciativa aconsegueix avalar en el text drsquoEC les criacutetiques que Milagrave adreccedila a

Ferrandis al PB La reiteracioacute drsquoaquests versos a lrsquoEC en un nou context fictici meacutes

elaborat i consistent gragravecies al gegravenere dialogravegic suposa un enginyoacutes recurs per tal

drsquoafavorir una interessada caracteritzacioacute de Ferrandis Cal destacar que els diagravelegs

dels personatges estan presidits sempre pel Duc i la Reina i que ben sovint es mostren

les aliances i les rivalitats entre els cortesans participants per exemple lrsquoamistat entre

Joan Ferrandis i Francesc Fenollet Aixograve marca una liacutenia de lectura coherent amb

drsquoaltres assenyalades en aquest estudi literari del diagraveleg de Lluiacutes del Milagrave un intent

constant drsquoennoblir el personatge homogravenim a lrsquoautor en una relacioacute inversament

proporcional a la presentacioacute de Ferrandis drsquoHeregravedia de qui srsquoaconsegueix rebaixar la

seva categoria cortesana i artiacutestica I eacutes que a EC els personatges el Duc o fins i tot

el mateix Heregravedia intervenen sempre de forma favorable al Milagrave

Els atacs a Ferrandis del PB recorren diferents aspectes la criacutetica a la manca de

modernitat del personatge pel que fa al seu art i als seus vestits (textos 1) la manca

drsquoenginy i lrsquoexceacutes de verbositat (textos 2) aixiacute com la manca drsquoadequacioacute a certs

moments i a certes persones (textos 3) i les recurrents infidelitats i variabilitats

amoroses (textos 4 i 5) Algunes de les repeticions disseminades que trobem entre PB

i EC han estat formulades anteriorment al prograveleg de LV Les cito despreacutes dels 5

textos que acabo drsquoindicar tot recollint-ne les diferents temagravetiques

57

TEXTOS 1

PB (120r)

Luis Sentildeor iquestsalioacute de la cueva

de Salamanca vuestro arte

O si sois vos Durandarte

aquel galaacuten de Belerma

no hay quien no se aduerma

o no se trastorne el seso

de ver tal cordura y peso

en un hombre tan humano

Maacutes sois vos que cortesano

pues andaacuteis por otro norte

() Luis Porque veo vuestro conhorte

ser del buen tiempo pasado

por tanto habeacuteis hablado

como galaacuten de su corte

EC (D2r)

Copla de don Diego Ladroacuten a Joan Fernaacutendez

-Ya tengo perdido el norte

no puedo saber quieacuten es

Ese sayo que traes

debe ser de vuestro corte

o de vuestra corte traje

Respuesta de Joan Fernaacutendez a don Diego Ladroacuten

-Pues el norte que perdiste

os hizo perder la gala

don Diego ginagala

a mi sayo parecisteshellip

58

EC (G5v)

Dijo don Luis Milaacuten

-Sentildeor don Diego reiacuter me hecistes cuando os oiacute decir si me acordaba de los amores

de Durandarte y Belerma como si fueacuteramos de aquel tiempo Si Dios os guarde

iquesthabeacuteis tenido mal franceacutes Que de ahiacute os debe venir sacar amores de Franciahellip

OBSERVACIONS ALS TEXTOS 1

En les repeticions disseminades apareixen almiddotlusions la histograveria de Durandarte i

Belerma personatges que srsquoidentifiquen amb el cicle carolingi tot i que Durandarte era

un heroi creat per la tradicioacute de romancer castellana a partir de lrsquoespasa de Rotllan

mitjanccedilant una curiosa personalitzacioacute105 Es concreten en les referegravencies a personatges

que es consideren pertanyents a un cicle poegravetic drsquoorigen francegraves (fent una translacioacute

semagraventica a EC laquoiquesthabeacuteis tenido mal franceacutesraquo) i en les criacutetiques a mirar o valorar

temagravetiques poegravetiques drsquoun temps passat (laquoPorque veo vuestro conhorteraquo PB laquoser del

buen tiempo pasado como si fueacuteramos de aquel tiempohellipraquo EC)

105 Soriano (1990203-304)

59

TEXTOS 2

PB (123v)

Reacuteplica de don Luis del Milaacuten en la cual quiere tocar a don Joan de necesitado

Vuestro aire no me miente

pues mostraacuteis por los donaires

que vais tanto por los aires

que sois levante y poniente

A pelota tan de viento

como sois si yo no yerro

creedme que yo no miento

que si a miacute me dais del cuento

a vos mismo os dais del hierro

EC (C4v)

(Cabanillas de Joan Fernagravendez)

-Que nunca estuvo maacutes donoso en su vida por los donaires que aquel diacutea dijo y fueron

tales que dontildea Elena mi nuera le puso nombre Joan donaire

EC (S3r)

Dijo Don Diego

-()Y porque no es bien disimular lo que no se debe respondereacute a vuestro donaires pues

van por los aires cantando

Mi gavilaacuten sentildeora

por los aires vola

EC (H6v)

Dijo Joan Fernaacutendez (a Lluiacutes del Milagrave)

-() Pues de los donaires que a miacute me sobran se podriacutea hacer un Perico de Ayala que

fue donoso y de los que a vos os faltan se hariacutea un Perico de Hielo pues sois friacuteo

EC (I2r)

Dijo don Luis Milaacuten (a Joan Fernagravendez)

-Departiros quiero con un cuento pues me habeacuteis dado con el hierro

60

EC (I3r)

Dijo don Francisco

-Don Luis Milaacuten jugador de pasa pasa debeacuteis ser Dijistes que pues os habiacuteamos dado

con el hierro nos queriacuteades dar con el cuento Y por sutilmente que habeacuteis pasado las

gallas de vuestra gala habemos sentido el hierro de tal cuento

EC (T7v)

Dijo Don Luis Milaacuten

-Oacuterganos hacen de miacute que mis flautas han tantildeido como les ha parecido No faltoacute buen

manchador que es el Duque mi sentildeor pues ha dado tan buen aire que me tantildeioacute ldquodon

donairerdquo el Fenollet vuestro amigo que ldquodon donairerdquo yo le digo desta vez Que es mal

aire de traveacutes que la mar levanta en puerto pues levanta un desconcierto que jamaacutes sufriacute

en amores disfavores

OBSERVACIONS ALS TEXTOS 2

La composicioacute poegravetica que Lluiacutes del Milagrave adreccedila a Joan Ferrandis al text del PB conteacute

alguns elements legravexics que apareixen disseminats en una conversa a EC entre el mateix

Milagrave Ferrandis Diacutedac Lladroacute i Francesc Fenollet com soacuten laquodonaire aire donosoraquo i les

expressions laquodar del cuentoraquo i laquodar del hierroraquo Tots ells indiquen la nulmiddotla habilitat de

Ferrandis en la seva faceta de gracioacutes construiumlda a partir de les paraules lsquodonairesrsquo i

lsquodonosorsquo i intensificada amb una certa paronomagravesia que es produeix entre lsquodonairersquo i

lsquoairersquo

Les consequumlegravencies drsquoaquesta mancanccedila de Ferrandis se subratllen amb lrsquoexpressioacute lsquodar

del cuentorsquo que els dos personatges utilitzen a cadascun dels textos El resultat eacutes que el

mateix Ferrandis acaba donant-se amb el ferro fent referegravencia a les consequumlegravencies

negatives que aixograve teacute per a la seva imatge puacuteblica tal i com indica Lluiacutes del Milagrave laquoque

si a miacute me dais del cuento a vos mismo os dais del hierroraquo En tot cas a EC

srsquoexpandeix a la resta de personatges tal i com indica el mateix Milagrave laquoDepartiros

quiero con un cuento pues me habeacuteis dado con el hierroraquo i tal i com enuncia de nou

Fenollet adequant-la al nou context comunicatiu quan srsquoadreccedila a Joan Fernagravendez laquoque

pues os habiacuteamos dado con el hierro nos queriacuteades dar con el cuentoraquo

61

TEXTOS 3

PB (126r i ss)

Reacuteplica de don Luis del Milaacuten()

Joan galaacuten y resabido

alabad siempre a Dios

que el vestir burla de vos

o vos burlaacuteis del vestido()

Vuestro salvohonor en metro

a todos parece pulla

si trovaacuteis como en la pulla

diros hemos iexclVade retro

Don Joan de casi modo

galaacuten de buenas raiacuteces

no tengaacuteis pullero modo

y a tal pulla dalde adobo

que no hieda a las narices

Don Joan de casi modo

galaacuten de buenas raiacuteces

no tengaacuteis pullero modo

y a tal pulla dalde adobo

que no hieda a las narices

()

sino diacutegalo Beneito

pues quieacuten es vuestro paacutebilo

si os haceacuteis despabilar

al Martiacuten que vos sabeacuteis

no os ireacuteis a aconsejar

con Beneita en el trovar

pues mejorareacuteis de pies

Hacedlo porque os alumbre

vuestro amigo el conde Claros

Creedme sentildeor creed

por vida de vuestra cara

62

o por la del Fenollet

que pone pies en pared

hecho vuestro garagara

No es malo mi atantildeer

que deciacutes para danzar

pues a vos hace bailar

al son que yo quiero hacer

pues mi muacutesica no es digna

EC (D3V)

Reacuteplica de don Luis Milaacuten

-Yo quiero renunciar

al oficio de galaacuten

mejor seraacute para tal Joan

pues sabe tambieacuten juzgar

De razoacuten me alcanzaacuteis

que mejor que yo juzgaacuteis

el ajeno y vuestro deciacutes

Vos hablaacuteis como vestiacutes

y vestiacutes como hablaacuteis

EC (M3r) Facegravecia de Joan Ferrandis fent el porc espiacute amb la seva dona

Respondioacute don Luis Milaacuten

-() Y ella de muy enojada daacutendoos empujones os trajo hasta la orilla al despentildeadero

Y como vos os vistes tan apretado porque no os derribase de su cama dijiacutestesnos que le

tirastes una pua y ella os dijo -Vade retro Satanaacutes que mi marido no era tan sucio

EC (C4v) Intervencioacute de Joan Ferrandis

Y eacutel vino huyendo a mi casa a hora de comer hediendo a los ajos

EC (D4r) Intervencioacute de Diacutedac Lladroacute referint-se a Lluiacutes del Milagrave

Don Diego Ladroacuten

iexclTened al rey trovadores

Que el rey me ha dado poder

63

que a presos pueda traer

a quien son copleadores

Copleadores pareceacuteis

porque mucho os encendeacuteis

que burlas no se han de alargar

ya os podeacuteis espabilar

que gran paacutebilo teneacuteis

(hellip)

EC (D4v)

Dijo Don Francisco Fenollet

-De ser vos su oidor

aquel ora que os afina

haced Baila Catalina

yo sereacute su tantildeedor

Y deste arte oiacutereacuteis

lo vuestro de mi tantildeer

y podreacuteis me comprehender

hasta donde comprehendeacuteis

A Dios pongo por testigo

si en nada burlaacuteis

que de cuanto haga y digo

vuestra fue la culpa amigo

vuestra fue que miacutea no

-() Que volvieacutendose a encender yo los espabilareacute y departireacute con otra copla como lo

hizo don Diego Ladroacuten

EC (D7r)

Don Francisco los departioacute [a Lluiacutes del Milagrave i Joan Fernagravendez] y dijo

-Tene al rey no maacutes burlar

que ya dais mucha ocasioacuten

como a don Diego Ladroacuten

cuando os quiso spabilar

EC (S6v)

64

Joan Fernaacutendez

O vestiacute como hablaacuteis

o habla como vestiacutes

que daquello que reiacutes

a reiacuter mucho nos dais

Don Diego Ladroacuten

No burlemos del vestir

pues que no temeacuteis vestidos

que merezcan ser reiacutedos

sino para hacer reiacuter

OBSERVACIONS ALS TEXTOS 3

El text 3 ens presenta la manca drsquoadequacioacute de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia a certs

moments i amb certes persones El text poegravetic del PB i els diferents textos de diversos

folis drsquoEC contenen informacions sobre Ferrandis al voltant de

1 Els seus vestits inadequats i la translacioacute per comparacioacute a la manera de parlar

del personatge laquoque el vestir burla de vos o vos burlaacuteis del vestidohellipraquo al PB i

laquoVos hablaacuteis como vestiacutes i vestiacutes como hablaacuteisraquo a EC

2 La seva manera de compondreacute on compara els seus versos amb lsquopullasrsquo en el

sentit castellagrave ldquodites o paraules obscenesrdquo que al PB acaben fent mala olor de

manera metafograverica laquono tengaacuteis pullero modo y a tal pulla dalde adobo que no

hieda a las naricesraquo Aquesta acusacioacute es concreta en dues facegravecies sobre Joan

Ferrandis i la seva muller Jerogravenima Beneito a EC en diferents folis tal i com es

pot veure a M3r i C4v

3 La referegravencia a dos personatges claus per entendre el personatge de Ferrandis

drsquoHeregravedia a EC Jerogravenima Beneito i Francesc Fenollet En relacioacute a aquest amic

srsquoutilitza una expressioacute catalana per definir-lo al PB que contribuiragrave a la seva

caracteritzacioacute a EC laquoCreedme sentildeor creed por vida de vuestra cara o por la

del Fenollet que pone pies en pared hecho vuestro gara-gara106raquo

106 Fer la gara-gara a alguacute consisteix en tractar de plaurersquol drsquoatreurersquos el seu afecte la seva benvolenccedila etc amb afalacs llagots compliments

65

TEXTOS 4

PB (130v-132v)

Reacuteplica de don Luis del Milaacuten en la cual representa el entremeacutes de Adaacuten y Eva que se

hace en Valencia el diacutea del sacramento y va descubriendo un secreto que dice haberlo

sabido del obispo de Sogorbe Y es que un caballero muy viejo y no muy rico teniacutea una

amiga hermosa y era fama que don Joan manteniacutea la casa Y maacutes descubre que la dicha

dama teniacutea sin ellos un otro adaacuten mozo para sus deleites

No os parezca cosa nueva

de vos lo que dicho me han

y es que hogantildeo os daraacuten

el entremeacutes de Adaacuten y Eva

El aacutengel seraacute don Anton

pero no que no es de Dios

que la Eva es de los dos

por carnal disposicioacuten

Por cierto moseacuten Tomaacutes

todo esto va urdiendo

los jurados sonriendo

le otorgaron esto y maacutes

Cierto buena obra es

todos saldraacuten a veros

por calle de Caballeros

don Joan hecho entremeacutes

Perdonadme del consejo

pues es bueno al parecer

A ratos podeacuteis hacer

eacutel y vos el aacutengel bermejo

cuando don Antoacuten seraacute

el aacutengel del entremeacutes

Diros ha que sudareacutes

66

y vos a eacutel que toseraacute

Si eacutel queda y vos os vais

toseraacute en vuestra ausencia

pues sanaacuteis de tal dolencia

por la hambre que mataacuteis

Y quedando vos ya veis

si seraacute todo sudar

pues os hacen bien pagar

un bocado que comeacuteis

Como por una malsana

manzana quiero decir

os quisisteis destruir

vos y vuestra carne humana

El diablo es don Antoacuten

que no es el aacutengel bueno

pues os veis un damaceno

llorando en el valle de Hebroacuten

Dama y cieno sois los dos

y es la dama vuestra Eva

y es el cieno esa cueva

que ella y eacutel habita y vos

Es el Hebroacuten val de sudor

donde estaacuteis por Satanaacutes

y en sudor de vuestra faz

vivireacuteis por ruisentildeor

Veo grande inconveniente

que no seacute coacutemo seraacute

que en los dos no se hallaraacute

aacutengel y percuciente

Percuciente ha de ser

67

con la espada en la mano

y vosotros dais de llano

seguacuten vuestro parecer

Otro inconveniente hay otro

que os daraacute mayor afaacuten

Ya no os quiere por Adaacuten

vuestra Eva sino a otro

Su Adaacuten maacutes mozo es

que apenas tiene bozo

es tan mozo para mozo

como vos para vejez

No seacute coacutemo podraacute ser

moseacuten Tomaacutes se arrepiente

no hay aacutengel percuciente

y el Adaacuten iquestquieacuten lo seraacute

Cosas dice de su boca

que no sabe queacute hacer

yo le he dado un parecer

con que puede ir la roca

Ya me ha dicho que le place

con que el mozo sea Adaacuten

y haga el aacutengel el Joan

pues lo hizo y siempre hace

Don Antonio muy contento

seraacute la sierpe pues lo es

y harase el entremeacutes

el diacutea del sacramento

Que es la muerte deste chiste

la figura de los dos

del Vilaragut y vos

68

que no hay cosa maacutes triste

Miedo he que nos espanteacuteis

el placer y la alegriacutea

de aquel tan alegre diacutea

pues que nunca le teneacuteis

Casos seacute por un obispo

de vos don Joan travieso

que si entran en proceso

no os valdraacute vuestro arzobispo

A Dios siempre rogareacute

pues trovaacuteis para perderos

ldquoDe donairosos senderos

libeacuteranos Dominerdquo

EC (B2R)

Respondioacute la sentildeora dontildea Jeroacutenima y dijo

-Sentildeoras predicador es mi marido y yo no lo sabiacutea Sepamos donde predica la cuaresma

y vamos a oirle Yo creo que seraacute a casa de don Anton Vilaragut que por lo que alliacute hace

y dice le hizo don Luis Milaacuten una obra Donde le hace en ella Adaacuten y a dontildea Antona

Vilaragut y de Heredia Eva Que no se cazariacutea mejor cosa en esta caza que don Luis

Milaacuten la hiciese correr por aquiacute como a liebre a ruegos de todas las damas que yo creo

que lo haraacute si una dama de las que han salido aquiacute se lo manda

EC (T7r)

Don Diego Ladroacuten dijo

-Sentildeor (al Duc) no se podraacute decir eso por Joan Fernaacutendez que por tenerlos lloradores

Alcatar es en amores que se dice en valenciano Alambique que destilla por sus ojos y

nariz laacutegrimas por Beatriz de don Antoacuten Que agua rosada son para ella pues en la

redoma de ella que es su engantildeo caen para su mal antildeo

69

EC (V2r)

Respondioacutele don Luis Milaacuten

-Esas vos las conoceacuteis que desas canuesas comeacuteis cuando con moseacuten Rodela cenaacuteis a

lumbre de vela envelezado pues os tiene encandilado con una cierta Beatriz que postiza

la nariz la tragaacuteis y por coplas alabaacuteis su gesto que es todo risa que tragueacuteis nariz

postiza

OBSERVACIONS ALS TEXTOS 4

El text poegravetic que enuncia Milagrave al PB ilmiddotlumina i completa el sentit de la intervencioacute de

Jerogravenima Beneito a EC que es refereix de manera succinta a la histograveria que explica Lluiacutes

de Milagrave sobre les aventures recurrents i infidelitats amoroses de Joan Ferrandis La

burla de Lluiacutes del Milagrave al PB i la criacutetica de Beneito a EC es basen en la ximpleria o poc

seny de Joan Ferrandis qui eacutes capaccedil de mantenir econogravemicament una dona que alterna a

un tal don Anton Vilaragut i que alhora manteacute relacioacute amb un altre home gairebeacute

adolescent que li proporciona millors plaers que els dos anteriors Sembla que el fet va

provocar lrsquoelaboracioacute drsquouna peccedila cogravemica o entremegraves que podria haver estat representada

pels mateixos protagonistes histograverics a la processoacute del Corpus a Valegravencia El text conteacute

molts elements propis de tal festivitat relatius a diferents aspectes la temagravetica el misteri

drsquoAdam i Eva el lloc on es representaven a la processoacute del Corpus valenciagrave les

anomenades lsquoroquesrsquo els personatges els agravengels la serp etc107 Els seguumlents textos

drsquoEC enunciats per Diacutedac Lladroacute i Lluiacutes del Milagrave semblen confirmar el nom de lrsquoEva

compartida ja que lrsquoanomenen laquoBeatriz de don Antoacutenraquo

107 Alejos Asuncioacuten (2003 886-712)

70

TEXTOS 5

PB (139v-140r)

Reacuteplica de don Luis Milaacuten a don Joan Fernaacutendez a modo de romance y diaacutelogo en la

cual toca a don Joan porque siempre estaba en Liacuteria

Liriano liriano

iquestqueacute es de vuestro laureola

Que sin vos estaacute tan sosa

como vos estaacuteis sin ella

Jo Yo no puedo estar sin verla

pues una vez la mireacute

y ansiacute me salvareacute

aunque motes me deacuteis

Mas iquestquieacuten sois vos que quereacuteis

entrar en tal laberinto

No entreacuteis con solo estinto

do el arte se perderiacutea

ni menos se salvariacutea

aquel gran Dalmau del juego

ni menos Homero el griego

ni la Sevilla cumana

ni menos el abad Pastrana

ni menos Joan de Sevilla

ni cuantos hay en Castilla

pues en miacute todo se prueba

EC (R8r)

Dijo don Diego -Deciacute Joan Fernaacutendez iquestcoacutemo hablaacuteis latiacuten iquestO vos le teneacuteis o no Si vos le

teneacuteis iquestdoacutende le tuvistes tanto tiempo escondido iquestFue en Andilla o en Liria donde vos sois

Leriano o en casa de moseacuten Rodela de quien vos sois rodelero o en casa de don Anton donde

vos sois un Sansoacuten no faltando Dalida que siempre vendido os ha Y si latiacuten no teneacuteis

suplicoos que no le hableacuteis que veo reiacuter al paje del mal recaudo y apodaros ha al papagayo de

papa Paulo veneciano que habloacute en latiacuten muy cortesano

71

EC (R8v)

Dijo el paje del mal recaudo -Sentildeores lsquopax vobis para nobisrsquo Tras la puerta oiacute un latiacuten

que dijo mi sentildeor Joan Fernaacutendez y no esteacute nadi spantado que mucho ha que es latinado

y muy buen griego que su maestro fue Diego y Joan de Sevilla

EC (Y2v)

Dijo Don Diego -Este soneto haraacute saber a quien no sabe unos requiebros lirianos que en

Liacuteria dijo el sentildeor Joan Fernaacutendez y son estos Hallose en una vesita de una partera

liriana que le teniacutea hecho un liriano de amores Y diacutejole este soneto que habiacutea amprado

a don Luis Milaacuten Y en haberlo dicho desampararon las mujeres la vesita pensando que

quisiese luchar con alguna dellas que de todas iba servidor a jornadas Y eacutel fue tras ellas

diciendo -No le huyaacuteis al loco de amor si es buen luchador

OBSERVACIONS ALS TEXTOS 5

Aquests textos completen la imatge de Joan Ferrandis que oferien els anteriors tot

insistint en el seu caragravecter faldiller En aquest cas srsquoindiquen els llocs on tenia les seves

trobades extramatrimonials Andilla Liacuteria la casa de mossegraven Rodela o de don Anton

Com ja he indicat abans algunes de les idees que prenen forma concreta en els atacs a

Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i que es desenvolupen al PB i a EC han estat esmentades en el

segon prograveleg de LV concretament en les del manuscrit 2050108

(1) Les refegraveregravencies al seu art i al seu capteniment 2n prograveleg LV foli 155v 156r

D Hie iquestVos cuidaacuteis que es muy donoso

un donaire a costa ajena

Deja las burlas aparte

deciacute coacutemo no pediacutes

la merced a que veniacutes

iquestPor queacute sois hombre de ese arte

108 Al f149 laquoLa farccedila de don Joan Fernaacutendez de Heredia llamada La vesita porque trata el orden que se tiene en visitar las damas de Valenccedilia y es de notar que la hizo en vida de la reina Germana siendo casada con el Marqueacutes de Brandambug y despueacutes a ruegos del duque de Calabria cuando se caso con la Marquesa de Zenete para representarla antildeadioacute este diaacutelogo primero en el qual son interlocutores el mesmo don Joan y su muger dontildea Hieroacutenimaraquo

72

(2) Les almiddotlusions a Francesc Fenollet amic de Joan Ferrandis 2n prograveleg LV foli 153

rv

D Hie() I aqueix galant tant discret

iquestper quegrave no us dic lo que us dic

don Francisco Fenollet

Guardau que tots vos enganyen

Don Joan Seacute que eacutel no me engantildearaacute

Dontildea Jeroacutenima Perquegrave com jo li ho manen

(3) Les referegravencies a la brutiacutecia del personatge que ens fan recordar les almiddotlusions al

laquoVade retro Satanaacutesraquo del text 3 2n prograveleg LV foli 151r

D Jo Mujer iexclde palacio estaacuteis

D Hie iexclOc voacutes que nunca nrsquoexiu

iexclJo us llave i perd lo llexiu

(4) Les qualificacions de laquoleonaraquo y laquobravaraquo a Jerogravenima Beneito les almiddotlusions al seu

fracagraves matrimonial i a les infidelitats matrimonials de Joan Ferrandis 2n prograveleg LV

foli 154v155r

D Jo No persona maacutes leona

tirana y fuera razoacuten

D Hie Si soacute brava vos ho feu

que [ilmiddotlegiblehellip]109

i folgue que se [ilmiddotlegiblehellip]

ja que vos no us coneixeu

(5) Les referegravencies a la laquofrialdadraquo 2n prograveleg LV foli 156r

D Jo Ya tiemblo de lo que siento

desta frialdad tan friacutea

que si digo que no es miacutea

ella me diraacute que miento

Dios me la guarde de motes

109 A causa de lrsquoestat deteriorat del manuscrit en alguns folis

73

pues seacute que ha de ser juzgada

que no puede valer nada

que es pelota de dos botes

Cal relacionar aquestes intervencions amb determinades facegravecies drsquoEC on els sintagmes

indicats amb color verd tornen a aparegraveixer de manera disseminada Aixograve afavoreix una

elaboracioacute completa i interessada dels personatges de Joan Ferrandis i de la seva

senyora per part de Lluiacutes del Milagrave al seu diagraveleg Veiem els casos concrets

1 En el text 1 cal destacar les referegravencies a LV mitjanccedilant les acusacions que

Jerogravenima fa al seu marit laquofarces feu de la mullerraquo i la referegravencia positiva a lrsquouacutes de

la parla valenciana de Jerogravenima Beneito per part de la reina Germana (cal recordar

que eacutes la llengua que utilitza tambeacute al 2n prograveleg de la LV)

(1) 1a jornada D8r

Dijo dontildea Jeroacutenima mujer de Joan Fernagravendez -Senyores iexclquin predicador de

bulles falses eacutes mon marit Norsquon prengau ninguna que totes les que ell predica

porten a lrsquoinfern

Respondiole su marido -Mujer engantildeada vais que poco ha me aparecioacute una

mujer que murioacute de amores de su marido y diacutejome que era salvada por haber

tomado una bulla que yo preico Y es que ninguna mujer se puede salvar si no

muere de amores de su marido

Dijo dontildea Jeroacutenima su mujer -De tal marit com vos iquestqui pot morir drsquoamors

Que ja us diuen Joan farcer puix farces feu de la muller

La Reina rio mucho y dijo -Dontildea Jeroacutenima siempre querriacutea que hablaacutesedes en

valenciano que en vuestra boca es gracioso Las dos podemos cantar ldquoMal me

quieren mis comadres porque les digo las verdadesrdquo

A continuacioacute en els textos 2-5 cal destacar els sintagmes presents al prograveleg de

Ferrandis drsquoHeregravedia ldquovuestra mujer muy brava y celosardquo ldquobrava mujerrdquo

ldquoendiabladardquo i tambeacute les referegravencies a la brutiacutecia del personatge que confirmen

lrsquoafirmacioacute de Jerogravenima Beneito al text 3 del 2n prograveleg de LV i a la narracioacute de Lluiacutes

del Milagrave als textos 3 drsquoEC

74

(2) 3a jornada M3r-M3v

Dijo Joan Fernaacutendez -Don Luis Milaacuten mucho querriacutea saber coacutemo se ha de reiacuter

para alabar o para reprender Que yo nunca he oiacutedo ni visto risas que hablen

sino agora

Respondioacute don Luis Milaacuten -Sentildeor Joan Fernaacutendez razoacuten seriacutea que me

hubieacutesedes entendido las risas que me habeacuteis hecho hacer muchas veces Que

por responder a lo que me habeacuteis preguntado contareacute lo que a muchos

caballeros y a miacute nos contastes en el Real delante de su Excelencia Y dijistes

que viniendo muy tarde a dormir pasada media noche os desnudastes solo por

no ser sentido Despertoacute vuestra mujer muy brava y celosa rintildeeacutendoos mucho y

como le sobrase la razoacuten a vos os faltaba para responderle y siempre callando

os acostastes Y ella de muy enojada daacutendoos empujones os trajo hasta la orilla

al despentildeadero Y como os vistes tan apretado porque no os derribase de su

cama dijiacutestenos que le tirastes una puacutea y ella os dijo -iexclVade retro Satanaacutes que

mi marido no era tan sucio Y huyendo de la cama y vos tras ella le

respondistes Mujer iexclno soy Satanaacutes sino puerco espiacuten que cuando le aprietan

tira puas

(3) 6a jornada V4r

Joan Fernaacutendez sospiroacute y su mujer le dijo -Vos me par que sou lo que anava

venent sospirs per Valegravencia

Y eacutel respondioacute -Yo no los vendiacute mas ellos me vendieron cuando os vi

Diacutejole ella -iquestI per quegrave os han venut iquestPer quegrave jo us compri mercat per a mal

marit

Dijo eacutel -No por eso sino porque habiacutea de mercar brava mujer para sospirar

Que pensando que fueacuterades una maya sois una desmaya que siempre desmayo

de vuestra mala condicioacuten que hierbas son Que al meacutedico moro fui que me

sanase y para sanar me hizo estar en su casa ocho diacuteas acostado en una cama

llena de hierbas de montantildea y algunas de ellas punchaban que me haciacutean dar

voces

Y el moro deciacutea -Sufriacutes hierbas en vuesta casa para matar iquesty no sufrireacuteis para

sanar

75

Yo diciendo no sufrireacute y eacutel que siacute yo que no saacutelveme de eacutel como de vuestra

merced haciendo el puerco spiacuten

(4) 6a jornada d5r

El canonge -Jo soacute content si vos acabau amb la sentildeora dontildea Jerogravenima vostra

muller que menge de mi Que los cavallers que fan lo donoacutes ab cobles i cuentos

i gistes de tan poca vergonya com vos feu tots paren en ser alcavots de ses

mullers Sino digau lo cuento del porc espiacute i lo de lrsquoarmat que molt a costa

vostra i drsquoella fereu

Joan Fernaacutendez -iexclMira queacute tacha que teniendo bandos mi mujer conmigo me

armase yo Y estando tras una puerta de una caacutemara armado y desnudo entroacute

en busca miacutea diciendo -iquestA doacutende es este traidor de mi marido

Yo le dije -iexclHele aquiacute coacutemo os espera Y ella dio voces diciendo -iexclDones

correu que mon marit eacutes tornat orat Yo diacutejele -Mira cuaacuten endiablada y brava

sois que tengo de ir por casa siempre armado para valerme con vos Y ella

tornose a reiacuter y diacutejome -Axograve us val que jo us haguera mort si us trobara

desarmat Y hecimos paz

El canonge -Lo mal no estagrave en fer-ho sinoacute en dir-ho que beacute seacute jo que les dones

braves lo marit ben armat les amansa i a voltes no hi basta que hi ha menester

algun companyo que si mrsquohi portau a mi jo us posareacute tanta pau en vostra casa

que li podran dir ldquolo templum pacisrdquo com lo dels romans

(5) 3a jornada N2v

Dijo Joan Fernaacutendez -Si mi mujer no quisiese ser el marido terniacutea libertad de

irme a provar en esta aventura Que tan hombre me hallo para pelear con

hombres como mujer para resistir a mi mujer Y si alcanzase la hermosura no la

querriacutea sino para que una dama no dijese una mentira de celos porque se ha

dado a entender que ando tras una camarera suya Y cuando paso por su puerta

a hora de vueltas arremete a su criada y daacutendole pellicos le dice -iexclToma

porque te festeja don feo Y su criada le dice -iexclNo es sino don hermoso iexclNo es

sino don feo Alborotan toda casa hasta que las departen

Y si alcanzase la sabiduriacutea no la empleariacutea sino para saber cuando andan de

veras o de burlas los amores de esta criada de la dama de los pellizcos Diciendo

76

yo por un agujero que le hablo -Decidme por vuestra vida iquestandaacuteis conmigo de

burlas o de veras

Y respoacutendeme -Un diacutea de burlas y otro de veras porque veais quieacuten son las

mujeres

Y si alcanzase la ventura no la querriacutea sino para ganar de venturoso lo que

gano de porfiado Que diez antildeos los mejores de mi vida me ha costado una

moza aragonesa y diacuteceme cuando conmigo se enoja -iexclAndad para porfiado Yo

le digo -No soy sino venturoso en haberos alcanzado Y ella me dice -No sois

sino porfioso que nunca me fuistes agradoso Yo diacutegole -iexclAndad para moza Y

ella me dice -iexclAndad para viejo Yo le digo -Troquemos si pensaacuteis que os he

enojado Y respoacutendeme -Ya he trocado (Que bien troca quien mejora)

232 AFIRMACIONS SOBRE LLUIacuteS DEL MILAgrave

Les composicions enunciades per Joan Ferrandis al PB srsquoadrecen al seu company i rival

Lluiacutes del Milagrave Alguns drsquoaquests textos soacuten reelaborats a EC A diferegravencia dels

anteriors la repeticioacute no va acompanyada drsquouna multiplicitat de veus dialogravegiques

Majoritagraveriament els personatges que recullen les referegravencies del PB a EC soacuten el mateix

Joan Ferrandis i Lluiacutes del Milagrave i de forma significativa Diacutedac Lladroacute i el Duc

Lrsquoaparicioacute drsquoaquests dos darrers personatges no trenca amb la dualitat de veus que hem

indicat en aquest apartat De fet tant Lladroacute com el Duc juguen a favor de Lluiacutes del

Milagrave i aconsegueixen ennoblir el nostre autor

Els atacs de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia a Lluiacutes del Milagrave reben un tractament sorprenent al

diagraveleg perquegrave experimenten un moviment de retorn acusatiu al mateix Ferrandis a EC

Indico alguns dels passatges meacutes significatius on srsquoobserva aquesta caracteriacutestica al

segon text (laquoDijo Don Luis Milaacuten -Sentildeor Fernaacutendez pues quereacuteis que tenga pico

repicoraquo) a la glossa que Lluiacutes del Milagrave fa del poema Durandarte que havia estat adaptat

per Ferrandis com un atac al Milagrave (laquoDuro en el arteraquo) o a la intervencioacute del Duc tot

informant que Joan Ferrandis havia estripat les cobles fetes contra Milagrave quan aquesta

77

era la peticioacute que Heregravedia feia respecte a les del rival en el PB110

TEXTOS 1

PB (125v)

Respuesta de don Joan Fernaacutendez a don Luis del Milaacuten en la cual le tacha que ha

perdido mucho del tantildeer

()

Pues no podeacuteis acertar

en trovar ni componer

danza que vuestro tantildeer

es tantildeer para danzar

Con todo es mala fortuna

que esteacuteis del tantildeer sin duda

como mochacho que muda

que no os queda voz ninguna

Cantar mal y porfiar

Canta que aunque mal canteacuteis

cantaacuteis mejor que tantildeeacuteis

EC (D3v)

Respuesta de Joan Fernaacutendez

-Vos sois muy buen danzador

y danzaacuteis para reiacuter

Del son os veo salir

para ser gran tantildeedor

Harto fue salir del son

sacarnos como a desastre

a mis vestidos y razoacutenhellip

110 Veure els textos 4 drsquoaquest punt del treball

78

OBSERVACIONS

En aquests textos Joan Fernagravendez critica a Lluiacutes del Milagrave perquegrave assegura que no eacutes un

bon trobador o poeta mitjanccedilant els infinitius laquotrovarraquo i laquocomponerraquo al PB i assegura

que eacutes meacutes hagravebil com a muacutesic i que sap sonar lrsquoinstrument per dansar (laquodanza que

vuestro tantildeer es tantildeer para danzarraquo) tot i que al text drsquoEC afirma que la seva dansa eacutes

per fer riure (laquoVos sois muy buen danzadory danzaacuteis para reiacuterraquo) De fet cal recordar

que Lluiacutes del Milagrave destaca per una obra musical El Maestro on algunes de les seves

composicions de caragravecter improvisatori i contrapuntiacutestic soacuten aptes per ser ballades com

les pavanes

TEXTOS 2

PB (129r-v)

Respuesta de don Joan Fernaacutendez en la cual nota a don Luis de los malos consonantes y

responde al apodo y juntamente dice que aquellas coplas su tiacuteo don Luis Milaacuten el loco

se las dese ayudar a hacer y porque se entienda de cual don Luis habla porque hay otro

primo suyo declaacuterase

PB (130r)

()Tiene quebradas las alas

y el pico aquesta dolencia

que enfadaacuteis toda Valencia

de leer coplas tan malas

EC (T8r)

Dijo el Duque -Don Luis Milaacuten alegremente habeacuteis cantado los gozos de amor

Sepamos por quieacuten los cantastes Que si fue por vuestro primo don Pedro Milaacuten habeacuteis

sido muy galaacuten por mostrar que gozos sienten en amar aunque tengan disfavores los que

riacuteen en amores

EC (K1r)

Dijo la Reina -Yo no me apartareacute de la razoacuten que por mis damas no quiero tener pasioacuten

sino por don Pedro Milaacuten que es mi galaacuten

79

EC (D6r)

Dijo Joan Fernaacutendez

-Don Francisco vos no quereacuteis acabar de conocer ese Milaacuten Por eacutel se dijo El mal del

milano las alas quebradas y el pico sano

Dijo Don Luis Milaacuten -Sentildeor Fernaacutendez pues quereacuteis que tenga pico repico

OBSERVACIONS

Els textos 2 presenten dos elements significatius El primer eacutes la referegravencia i posterior

identitat drsquoun cosiacute de Lluiacutes del Milagrave Pedro Milagrave que la virreina Germana de Foix

apreciava molt (K1r) i lrsquoalmiddotlusioacute a un oncle anomenat apelmiddotlat laquoLuis Milaacuten el locoraquo111

El segon element consisteix en la citacioacute que fa Ferrandis drsquoun refrany que srsquoatribueix a

Lluiacutes del Milagrave tot jugant amb el seu cognom laquoEl mal del milano las alas quebradas y

el pico sanoraquo que segons el Diccionario de la lengua castellana (Madrid 1734)

srsquoaplica a aquells que essent covards parlen de valenties i fan ostentacioacute del valor que

no tenen

111 Tal i com he indicat a lrsquoapartat 12 Villanueva (2011) fonamenta les seves hipogravetesis sobre la identitat de lrsquoescriptor drsquoEC a partir drsquoaquestes referegravencies

80

TEXTOS 3

PB (138rv)

Respuesta de don Joan Fernaacutendez a don Luis del Milaacuten en la cual encaja el romance de

Durandarte vuelto a don Luis

()

Romance

iexclDuro en el arte duro en el arte

duro trovador forzado

Acordaacutersete debiacutea

de aquel coloquio pasado

cuando en bajas invenciones

ocupabas tu cuidado

Yo publiqueacute la respuesta

en campo por ti aplazado

cuando yo era tu amigo

de tu tantildeer namorado

El tantildeer desconocido

por mal trovar has trocado

Palabras son lisonjeras

por miacute creiacutedas de grado

de que quedo mal conmigo

de haberlo muy mal pensado

Que si yo mudanza hice

mal consejo lo ha causado

y este mal recaudo ha sido

estando vos desterrado

Mas si desta vez no os creo

que muera desesperado

Villancico y desecha

Mejor que os cuadra el romance

os prometo de glosarle

si no me rogaacuteis que calle

81

Rogar y auacuten prometer

si lo dejo de glosar

que no os habeacuteis de curar

de trovar ni componer

y pues sabeacuteis el tantildeer

mejor que nadie acertarle

tantildeeacute si quereacuteis que calle

EC (Hv-H4v)

Dijo don Luis Milaacuten -Sentildeora dontildea Mariacutea no he visto descuido con tan buen adobo como

este que vuestra merced ha adobado No le ponga tal nombre que no ha sido sino

cuidado para que yo oyendo palabras tan cuerdas lo fuesen las de mi vihuela que

remedando armoniacutea de tan dulce conversacioacuten saqueacute el mal espiacuteritu de la envidia del

cuerpo de Joan Fernaacutendez como haciacutea el arpa de David al rey Saul Y por hacer lo que

me rogoacute don Diego lo primero que cantareacute seraacute la glosa que hice al romance de Belerma

y Durandarte cuando se dejoacute de servirla y es esta

Ya no es eacutel perdido staacute

el que no cura de fama

que el galaacuten sin servir dama

fuera de camino va

iexclVuelve vuelve caballero

no quieras desesperarte

Que en tu amor tan verdadero

siempre seraacutes tuacute el primero

iexclDurandarte Durandarte

iquestCoacutemo staacutes de ti tan fuera

que tan fuera staacutes de miacute

Menos de ti conociacute

que si no te conociera

No te venza la pasioacuten

sino la de enamorado

82

y a mayor satisfaccioacuten

prueba y tente a la razoacuten

buen caballero probado

No steacutes tanto sin acuerdo

pues tan acordado eras

que en las burlas y las veras

nadi se halloacute maacutes cuerdo

Para tu mortal dolor

gran remedio te seriacutea

que de aquel tan gran favor

aceptarte servidor

acordaacutersete debriacutea112

Quien del tiempo se olvida

el tiempo se olvida de eacutel

mucho es para siacute cruel

quien lo fue para su vida

Tanto un tiempo te acordabas

cuanto fuiste envidiado

y pues todo lo alegrabas

muestra ser lo que mostrabas

de aquel buen tiempo pasado

No parece que pasaba

cuando el tiempo entreteniacuteas

las tinieblas despediacuteas

y la noche se aclaraba

Tus mayores devaneos

eran en ti perficiones

pues que fueron tus arreos

cuando en justas y en torneos

cuando en galas y envinciones 112 Mantinc la forma ldquodebriacuteardquo sense regularitzar per tal de mantenir la megravetrica del vers

83

Nunca fue tal amador

en amar como tuacute fuiste

siempre alegre sobre triste

por no descubrir favor

No porque te hice favores

a mi costa y a tu grado

sino alivio de dolores

pues penando sin clamores

publicabas mi cuidado

Tu mirar fue por mirarme

con acatamiento y honra

nuca fuiste a mi deshonra

sino para maacutes honrarme

Durandarte soliacuteas ser

y dudo haberte conocido

porque staacutes sin conocer

sin oiacuter hablar ni ver

agora desconocido

Estos ruegos no lo son

pues que yo doy por testigo

lo pasado y lo que digo

abonando mi intincioacuten

No te ruego yo por miacute

pues lo tienes tan probado

Lo que te ruego es por ti

que no siendo tuacute sin miacute

di iquestpor queacute me has olvidado

Respuesta de Durandarte

Ya sentildeora no soy yo

pues no sois sentildeora vos

La que se sirve de dos

84

nunca amor en ella entroacute

Razoacuten hay de sospechar

que burlaacuteis mucho de veras

pues mudaste en mudar

con las obras el hablar

Palabras son lisonjeras

Si tan grande voluntad

tan abierta nos mostrara

yo no viera cara a cara

tanto vuestra crueldad

Voluntad tan verdadera

nunca tan mal se ha pagado

pues me he visto en vos quieacuten era

por lo que mostraacuteis a fuera

sentildeora de vuestro grado

En mis ojos mostrareacute

siempre seros tan amigos

cuanto vos muy enemigos

los hecistes sin porqueacute

Mientras ojos miraraacuten

bien veraacuten cuanto yo os quise

y por lo que en miacute veraacuten

todos os preguntaraacuten

que si yo mudanza hice

Si alguacuten tiempo os quejaacuteis

no hay razoacuten para quejaros

pues mostraacuteis apiadaros

de quien no os apiadaacuteis

Si se viene a tocar

lo que habeacuteis falsificado

en la piedra de mi amar

85

se veraacute que mi mudar

vos sentildeora lo habeacuteis causado

Yo querriacutea maacutes no puedo

no decir lo que se muestra

que lo que es a culpa vuestra

de verguumlenza tengo miedo

Y aunque en damas no es tan mal

no tener ley en no veros

siendo yo tanto leal

en vos fue maacutes que mortal

pues amastes a Gaiferos

Y si esto a vos infama

sabeos esta razoacuten

que en nosotros es traicioacuten

lo que no es traicioacuten en dama

El quejar solo me queda

a mi triste agraviado

pues fortuna siempre rueda

imposible era star queda

cuando yo fui desterrado

Es la ley en los destierros

sufrir pena por un yerro

mas en mi triste destierro

yo la sufro por dos yerros

El otro fue vos consentir

servidor en mi viaje

que por esto he de morir

por sufrir y maacutes sufrir

y por no sufrir ultraje

86

Como si yo fuera traidor

me habeacuteis dado la sentencia

Haceacuteisme sin competencia

y diacutestesmes competidor

Nunca fue tan mala suerte

ni se vio tal desterrado

ni habraacute quieacuten lo concierte

y pues todo sabe a muerte

morireacute desesperado

Fin

EC (X8v)

Dijo don Diego

-Joan Fernaacutendez este soneto os va cantando

Joan arte Joan arte

buen caballero probado

acordaacutesete debriacutea

daquel buen tiempo pasado

de lo que pasoacute por vos

que diciendo muchas veces iexclSpejo miacuteo spejo miacuteo A una cara de luna de fuego que vos

serviacuteades que pensando que la motejaacutebades se enfadoacute

OBSERVACIONS

El romanccedil de Durandarte eacutes el motiu reiterat en aquests textos on apareix inserit i recreat

originagraveriament en funcioacute de lrsquoargument de cadascuna de les obres Cal distingir que al PB

apareix una adaptacioacute del romanccedil de Durandarte que fa Joan Ferrandis adreccedilant-la a Milagrave

En canvi a EC trobem una glossa del mateix Milagrave al romanccedil i una adaptacioacute burlesca

drsquoalguns versos per part de Diacutedac Lladroacute adreccedilada a Joan Ferrandis Aquesta composicioacute

literagraveria estagrave documentada en diferents canccediloners de lrsquoegravepoca113 i el mateix Lluiacutes del Milagrave

113 Segons Pan-Hispanic Ballad Project

87

va realitzar la versioacute musical del romanccedil a la seva obra per a viola de magrave El Maestro

publicada a Valegravencia lrsquoany 1535114

TEXTOS 4

PB (146v)

Escribe don Joan Fernaacutendez a don Luis del Milaacuten en boca de Martiacuten Ponce

Lo que de vos me lastima

y a todos maacutes importuna

es quebrando tanta prima

no rasgar copla ninguna

EC (D4v) Intervencioacute del Duc

Yo doy por tan buenas vuestras coplas que no seacute a quieacuten dar la mejoriacutea despueacutes que se ha

mejorado Joan Fernaacutendez en rasgar las malas coplas que por mal consejo hizo contra don

Luis Milaacuten

(httpsdeptswashingtoneduhispromoptionalballadactionphpigrh=0604 setembre 2015) Canc de Constantina f63 Canc general ed de 1511 f137 Canc de rom s a f237 Canc de rom 1550 f 251 y Silva de 1550 tI f161 Primavera y Flors de Romances n180 vol II pp307 114 Querol (2005 64-68)

88

24 CONCLUSIONS

Tal i com he explicat als punts anteriors eacutes EC qui presenta una caracteritzacioacute meacutes

completa dels personatges que apareixen a les obres de Joan Ferrandis El gegravenere narratiu

del diagraveleg facilita la incorporacioacute drsquoun nombre important drsquoescenes i drsquoesdeveniments de

situacions i de contrastos a diferegravencia del prograveleg de LV i del conjunt poegravetic PB Per tant

lrsquoelement de la ficcioacute esdeveacute rellevant en el diagraveleg

El cortesano recull una gran part de les informacions aportades per aquestes dues obres en

vers tot presentant una realitat fictiacutecia molt meacutes complexa a causa de la seva estructura

genegraverica (un diagraveleg que inclou diversos gegraveneres poegravetics i narratius) la seva extensioacute aixiacute

com la diversitat drsquoespais i de personatges Reelabora material literari sobre uns

personatges homogravenims a drsquoaltres histograverics que apareixen a les obres anteriors de Ferrandis

drsquoHeregravedia A traveacutes de la diacronia existent entre les tres obres constatem relacions de

tipus temagravetic ja que cadascuna drsquoelles presenta de forma original trets que soacuten recollits

literalment o reelaborats per altres Tal i com he indicat amb anterioritat el text meacutes antic

-el prograveleg de LV- ens aporta dades relatives al matrimoni de Ferrandis i Jerogravenima Beneito

(tot i que estiguin imitant-hi uns coneguts seus) que seran reiterades i ampliades als dos

textos posteriors El PB aporta molts elements sobre la caracteritzacioacute de Ferrandis i del

Milagrave com a personatges i com a rivals literaris i una interessant composicioacute que confirma

la caracteritzacioacute de la muller de Joan Ferrandis presentada al prograveleg de LV amb algunes

referegravencies a Francesc Fenollet Soacuten caracteritzacions que resten adscrites a aspectes molt

concrets gairebeacute caricaturescos de cadascun drsquoells de Jerogravenima Beneito la relacioacute

matrimonial amb Ferrandis drsquoHeregravedia i les infidelitats drsquoaquest darrer de Lluiacutes del Milagrave

la seva condicioacute de muacutesic trobador i amic o rival drsquoHeregravedia de Francesc Fenollet la seva

amistat amb Joan Ferrandis Per tant els dos textos aporten diferents aspectes a la

caracteritzacioacute dels personatges drsquoEl cortesano amb un de comuacute a tots tres Joan Ferrandis

drsquoHeregravedia Aquest treball de recreacioacute de materials literaris del prograveleg de LV i del PB a

partir dels textos del manuscrit datat el 1555 permeten justificar la hipogravetesi drsquouna

redaccioacute forccedila posterior drsquoEC malgrat que srsquoambienti en els anys 30

89

CAPIacuteTOL 3 DIAgraveLEG LITERARI I ENSALADA MUSICAL AL RENAIXEMENT

VALENCIAgrave

31 CARACTERIacuteSTIQUES DIALOgraveGIQUES DrsquoEL CORTESANO

El gegravenere del diagraveleg al Renaixement va gaudir drsquouna gran llibertat compositiva si tenim en

compte la gran produccioacute drsquoobres adscrites a aquest motlle genegraveric al llarg del segle XVI

De fet els tractats o poegravetiques que reflexionen sobre el gegravenere soacuten molt tardanes

apareixeran en plena Contrareforma Destaquen les de Carolo Sigonio (De dialogo liber

1562) Castelvetro (a la seva exposicioacute de la Poegravetica drsquoAristogravetilhellip 1570) Torcuato Tasso

(Dellrsquoarte del dialogo 1585) entre drsquoaltres115 Com a caracteriacutestica comuna comparteixen

la voluntat de reflectir o mimetitzar una conversa en dos o meacutes interlocutors amb una

intencioacute sovint didagravectica perograve sovint trobem una segraverie de diagravelegs que redueixen la

reflexioacute teograverica sobre el tema i ens ofereixen la realitat conversacional en un primer pla

apreuant especialment la ficcioacute Eacutes el cas drsquoEC on la ficcioacute conversacional presenta amb

efectivitat les diversions i les converses de la cort de la virreina Germana de Foix i el Duc

de Calagravebria mitjanccedilant la incorporacioacute de gegraveneres menors com les narracions breus

(facegravecies apotegmeshellip) composicions liacuteriques (romanccedilos glosses i sonets) o la narracioacute

drsquoespectacles escegravenics que tenen lloc als jardins del palau116

El diagraveleg de Milagrave preteacuten representar la cort dels Ducs de Calagravebria aquest verb indica

lrsquoopcioacute preferent de lrsquoautor pel caragravecter mimegravetic del diagraveleg envers el demostratiu on

predomina la dissertacioacute o lrsquoargumentacioacute drsquoidees Per aconseguir la mimesi

conversacional Vian Herrero117 descriu diferents aspectes interessants perquegrave ajuden a

analitzar un gegravenere hiacutebriacuted com el diagraveleg En el cas drsquoEC destaco el dramatisme i

lrsquoimmediatesa escegravenica la familiaritat i la distensioacute les circumstagravencies i lrsquoemotivitat

Segueixo el seu paradigma per a lrsquoanagravelisi i per interpretar la importagravencia de lrsquoelement

mimegravetic al diagraveleg valenciagrave que compta amb la presegravencia drsquoun autor i un lector que no

esdevenen indiferents a allograve que hi succeeix

Para ello conviene tener presente que autor y lector estaacuten siempre presentes en el

diaacutelogo si se entiende este como modelo reducido de comunicacioacuten literaria El

115 Vian Herrero (19927) 116 Solervicens (2005 36-42) 117 Vian Herrero (1998)

90

autor no es un testigo imparcial y establece relaciones de distinta iacutendole con cada

uno de los interlocutores y a traveacutes de ellos con el lector 118

311 DRAMATISME I IMMEDIATESA ESCEgraveNICA TIPUS DrsquoACOTACIONS A EL

CORTESANO

Les acotacions enunciatives indiquen la presegravencia o actuacioacute drsquoun personatge dissociant-

se de lrsquoaccioacute dialogravegica

Dijo la Reina -[hellip] Canoacutenigo direacuteis de mi parte a las damas que mantildeana habiacutean de

venir a la fiesta que el Duque mi sentildeor la manda alargar hasta despueacutes de mantildeana

por estar occupado y que no dejen de acudir por nos hacer placer (Q5r)

Dijo el paje -Sentildeor don Luis Milaacuten mi sentildeora y las sentildeoras que arriba staacuten mueren

de deseo de veros y oiacuteros Y dicen si vuestra merced tiene el mismo deseo podreacuteis

cantar lsquoNunca fuera caballero de damas maacutes bien queridorsquo (G7v)

Les descriptives soacuten les meacutes frequumlents i descriuen lrsquoaspecte els gestos i les actituds dels

personatge o les coordenades de temps i drsquoespai que emmarquen el diagraveleg

Dijo don Diego Ladroacuten -iexclDon Luis Milaacuten vamos vamos Que yo tomo de la mano a

don Luis Milaacuten diciendo iexclSentildeoras iexclHe aquiacute Orpheo que yo le querriacutea maacutes feo (G7v)

Dijo Joan Fernaacutendez -Don Francisco Mastrescuela pareceacuteis pues habeacuteis entrado en

esta disputa como a determinador con decir que don Luis Miaacuten y yo vamos tras lo

imposible dicieacutendonos lo que el refraacuten dice (Tras lo imposible van los locos) (I2r)

Les acotacions impliacutecites expressen les dades de presegravencia o actuacioacute drsquoun personatge i

infereixen informacioacute de les intervencions drsquoalgun dels interlocutors

Dijo don Diego -Yo quiero departir estos motes para que mejor acabemos el diacutea

Vamos a casa de Joan Fernaacutendez que hay una visita de damas y son dontildea Menciacutea y

dontildea Menciacutea y dontildea Luisa y dontildea Violante y dontildea Castellana cuatro strellas Y estaacuten

118 Vian Herrero (1998178)

91

esperando una farsahellip (I4v)

Vino don Luis Milaacuten y dijo -iexclAh sentildeor don Francisco Henos aquiacute ya con nuestras

damas La sentildeora dontildea Menciacutea os estaacute sperando al cabo de la scalera que no se

alcanza esto de damas (N6v)

[Canonge Ster] A Joan Fernagravendez veig a la finestra de sa casa amb sa muller

espantac estic Pau eacutes esta de hostaler catalagrave que mai la fa amb sa muller sinoacute quan

la vol enganyar (Q6r)

I en darrer lloc podem observar les acotacions enllaccedilades amb lrsquoargumentacioacute dialogravegica i

amb els interlocutors que sovint serveix de nexe entre les distintes parts del diagraveleg En el

cas drsquoEC les referegravencies a lrsquoexhortacioacute que les dames fan per tal que Lluiacutes del Milagrave

escrigui lrsquoobra al prograveleg dins la ficcioacute literagraveria esdevenen una mostra drsquoaquest tipus

drsquoacotacioacute

El Duque y la Reina se holgaron muchos destas cortesaniacuteas destos caballeros y damas

y dijo -Bien seriacutea que don Luis Milaacuten pusiese por obra el Cortesano que le mandaron

las damas que hiciese (E4V)

Dijo el Duque -Don Luis Milaacuten iquesten queacute punto teneacuteis el Cortesano que las damas os

mandaron hacer

C Sentildeor ya staacute hecho y heme visto en una gran batalla por defenderle de quien

vuestra Excelencia oiraacuteraquo (g5r)

312 FAMILIARITAT I DISTENSIOacute

Soacuten diferents els recursos que segons Vian Herrero lrsquoautor pot utilitzar per tal

drsquoaconseguir una conversa familiar i fluiumlda EC contempla alguns drsquoells en intentar fer del

cortesagrave un home hagravebil amb la paraula eacutes a dir bon conversador De fet a la 1a jornada

(foli E4v) el Duc respon a la peticioacute de Lluiacutes del Milagrave sobre quines parts hauria de tenir

lrsquoobra i en una nota a marge a tall drsquoescoli trobem el seguumlent sintagma laquoReglas del

Cortesanoraquo i la primera regla que formula eacutes laquosaber hablar y callar donde es menesterraquo

Tot seguit cada personatge afegeix diferents aspectes que valoren del bon cortesagrave i

destaca la importagravencia que atorguen a lrsquouacutes de la paraula en puacuteblic Aixograve ens indica la

importagravencia del domini de lrsquooratograveria a EC perquegrave tal i com he indicat les converses dels

92

personatges seran lrsquoespai ficcional per caracteritzar-los En aquest sentit els recursos que

afavoreixen aquesta sensacioacute de familiaritat i distensioacute soacuten molt presents al diagraveleg de

Milagrave

bull ACUDITS O ldquoCHISTESrdquo I INVECTIVES O ldquoPULLESrdquo

Aquests elements linguumliacutestics que srsquoinclouen en les converses desvetllen un interegraves per

a la discusioacute aixiacute com amenitat en el to i si no ldquosagnenrdquo poden esdevenir un

instrument de seduccioacute afectiva i intelmiddotlectual entre els interlocutors

Dijo don Joan Fernaacutendez -Sentildeor don Luis pues sois colmena de miel acabad de

darmos a comer della sin abejas que hasta agora no la habemos gustado sin ellas

pues nos han picado vuestros motes Que todo lo tenemos por bien empleado

porque acabeacuteis el dulce panal de vuestro soneto

Dijo don Luis Milaacuten -Sentildeor Joan Fernaacutendez yo os agradezco pues no me habeacuteis

dicho colmenero que vuestra lengua lo queriacutea decir y vuestro seso no lo sufrioacute por

ser tan sabido como donoso Pues en vos se ve cuanto bien parece este dicho

Primero debe venir

al seso que no a la boca

la palabra pues nos toca

para dar muerte o vivir (F2v)

Don Francisco -[hellip] Y fuiste os apedreado como el gallo de carnestoliendas (Que

peor es que mochuelo quien sirve la sentildeora y para en ser mocero) El chiste que

hecistes sobre esto quiero decir pues tan bueno es para contar como para hacer

reiacuter y es estehellip (E3r)

Soacuten frequumlents les referegravencies i les criacutetiques als personatges que no utilitzen

adequadament aquests recursos i que per tant queden caracteritzats com a cortesans

de segona drsquoescadussera qualitat pel que fa a lrsquoeloquumlegravencia

Dijo Joan Fernaacutendez -Don Diego maacutes motes teneacuteis en el cuerpo que un mesoacuten

de camino Para general de mesoneros seriacuteades bueno pues no hay mesoacuten que

no steacute don Diego Ladroacuten en este mote

Ladroacuten de nadi

sino de miacute

93

De manera que si os perdemos hallaremos a don Diego Ladroacuten de mesoacuten en

mesoacuten (S4r)

bull ALmiddotLUSIONS A LA CONDICIOacute DE PARLAR

Segons Vian Herrero soacuten recordatoris destinats a implicar el lector i a fer-lo cogravemplice

de les diferents maneres de xerrar en les converses en les quals ldquoparticipardquo

Dijo don Diego Ladroacuten -Sentildeor don Francisco vos dijistes a don Luis Milaacuten que

debiacutea ser jugador de ajedrez y vos lo sois de espada de dos manos Pues con tanto

osar acometeacuteis a dos diciendo que don Luis y yo somos pajareros en amoreshellip

(F2r)

Dijo don Francisco -Bien os habeacuteis pagado don Luis Milaacuten Yo os doy la mejoriacutea

si me deciacutes quieacuten son las damas y porqueacute me dijeron laquodon Francisco pasa pasaraquo

Dijo don Luis Milaacuten -Las damas no direacute la causa porqueacute sacaron el nombre fue

porque pasaacutendovos por alliacute os cantoacute la una dellas este cantar lsquoPassau il tempo

que fuy enamoratorsquo (I4r)

En el cas drsquoEC criden lrsquoatencioacute algunes referegravencies adreccedilades pel mateix narrador al

lectoroiumlent que ultrapassen el propi univers literari i lrsquoimpliquen en el devenir dels

diagravelegs com un personatge meacutes Soacuten frequumlents en els moments en quegrave el narrador

introdueix o explica els espectacles teatrals que tenen un protagonisme significatiu a la

sisena jornada

En acabar Mastre Sapater abajaron a la huerta del Real donde hallaron un

aparato de la manera que oiraacuten (Z6r)

Y en ser delante la fuente para decir sus deseos el uno que en su mote

representaba ser el deseo quiso comenzar a decir lo que deseaba Quiso comenzar

a decir lo que deseaba y el otro que veniacutea armado le dijo razonando a modo de

diaacutelogo lo que oireacuteis en este razonamiento (a5r)

Representaron a Syringa y Apolo muy al natural dos grandes muacutesicos que

cantaron los romances que oireacuteis (e6r)

94

313 LES CIRCUMSTAgraveNCIES I LrsquoEMOTIVITAT

Aquest darrer aspecte que afavoreix lrsquoaspecte mimegravetic en el diagraveleg esdeveacute molt important

en aquelles obres que srsquoobren a tegravecniques narratives com la novella el conte lrsquoanegravecdota o

allograve que en lrsquoobra de Milagrave anomenareacute subgegraveneres de narrativa breu (sobretot la facegravecia i

lrsquoapotegma) Segons Vian Herrero soacuten formes narratives que fan uacutes de la narracioacute en

passat i que alguns cops poden estar en conflicte amb el present del diagraveleg Mitjanccedilant

aquests subgegraveneres un o dos interlocutors es converteixen en lsquonarradors interiorsrsquo que van

viure van escoltar van narrar o van veure algun esdeveniment que presenten a la resta

dels interlocutors Des drsquoaquesta perspectiva cal considerar el treball sobre la narrativa

breu a EC que tractareacute a la segona part drsquoaquest estudi

Fins aquiacute he destacat alguns dels aspectes explicats per Vian Herrero exemplificats a EC

per tal de demostrar com el diagraveleg valenciagrave aconsegueix potenciar lrsquoaspecte mimegravetic per

damunt del demostratiu En el capiacutetol 8egrave i final drsquoaquest treball en veurem alguns meacutes

En aquest sentit tambeacute els diferents subgegraveneres que conflueixen en el diagraveleg tenen un

paper important a lrsquohora de dibuixar i configurar la ficcioacute literagraveria tal i com veurem a

cadascuna de les parts drsquoaquest estudi De fet la intencioacute inicial (expressada al prograveleg) de

representar la cort i els seus protagonistes provoca que tota la obra estigui al servei

drsquoaquesta intencionalitat

95

32 EL CORTESANO I EL GEgraveNERE MUSICAL DE LrsquoENSALADA

La insercioacute de gegraveneres menors dins de lrsquoestructura compositiva del diagraveleg justifica la

connexioacute amb un nou gegravenere musical lrsquoensalada que es va conrear a la Peniacutensula Ibegraverica

i de manera important a les terres de parla catalana al llarg de tot el segle XVI El seu

compositor principal va ser Mateu Fletxa el Vell (Prades 1481-Poblet 1553)

Si tenim en compte la dimensioacute musical de Lluiacutes del Milagrave soacuten notables les semblances

entre el seu diagraveleg i la produccioacute musical valenciana contemporagravenia Cal destacar tres

aspectes a lrsquohora drsquoexplicar la semblanccedila drsquoaquest gegravenere literari-musical amb el diagraveleg

EC lrsquoorigen del terme les seves caracteriacutestiques i el tipus drsquoobres que el representen

Lrsquoestudi i edicioacute de Maricarmen Goacutemez Muntaneacute (2008) Las ensaladas (Praga 1581)

ens aporta informacioacute rellevant sobre aquest original gegravenere El Cancionero de Palacio

de les primeres degravecades del segle XVI esdeveacute el testimoni meacutes representatiu de les

primeres documentacions que es conserven del gegravenere El seu iacutendex ens indica

lrsquoexistegravencia drsquouna composicioacute anomenada ensalada la de Francisco de Pentildealosa amb la

ruacutebrica 438 ldquoTuacute que vienes de caminordquo (1515) Els estudiosos han destacat en el mateix

Canccediloner de Garcimuntildeoacutes ldquoUna montantildea pasandordquo a quatre veus Les definicions sobre el

gegravenere soacuten tardanes cal destacar la que Juan Diacuteaz Rengifo va escriure a la seva Arte

poeacutetica espantildeola publicada a Salamanca el 1592 119 Posteriorment Sebastiaacuten de

Covarrubias ens ofereix la segona definicioacute que conservem publicada al seu Tesoro de la

lengua castellana o espantildeola (Covarrubias 1611354) 120 Rengifo i Covarrubias

coincideixen en destacar la varietat de metres (canvis frequumlents de binari a ternari o a

lrsquoinreveacutes) i de llenguumles com a caracteriacutestiques meacutes significatives del gegravenere

La vida de lrsquoensalada va ser curta ja que va desaparegraveixer al segle XVII Destaca lrsquouacutes 119 laquoEs una composicioacuten de coplas redondillas entre las cuales se mezclan todas las diferencias de metro no soacutelo espantildeoles pero de otras lenguas sin orden de unos a otros al albedriacuteo del poeta y seguacuten la variedad de letras se va mudando la muacutesica Y por eso se llama ensalada por la mezcla de metros y sonadas que llevaraquo 120 laquoENSALADA () Y porque en la ensalada echan muchas hierbas diferentes carnes saladas pescados azeytunas conservas confituras yemas de huevos flor de borraja grageas y de mucha diversidad de cosas se haze un plato llamaron ensaladas un geacutenero de canciones que tienen diversos metros y son como centones recogidos de diversos autores Eacutestas componen los Maestros de Capilla para celebrar las fiestas de la Natividad y tenemos de los autores antiguos muchas y muy buenas como El Molino La Bomba El Fuego La Justa El Chilindroacuten amp c Este modo de miscelaacuteneas compararon los antiguos al plato de ensalada hellipraquo

96

creatiu que fa de cadascun drsquoaquests codis artiacutestics sobretot a traveacutes de diferents recursos

expressius que es concreten en el contrapunt i en lrsquouacutes de lrsquohumor entre drsquoaltres i que

srsquoenriqueix amb la varietat linguumliacutestica de cadascuna de les peces que formen lrsquoensalada

Aixiacute doncs cal considerar tres aspectes fonamentals en la seva caracteritzacioacute

sect Lrsquouacutes del multilinguumlisme per tal de fer un uacutes hagravebil i luacutedic de la contaminacioacute

artificial de llenguumles

sect La utilitzacioacute drsquoelements literaris diversos com romanccedilos o villancets o drsquoaltres

recursos expressius construiumlts a partir de les onomatopeies les interjeccions i les

almiddotliteracions Tot plegat amb la funcioacute de crear una almiddotlegoria del tema central

sect Lrsquoaspecte musical mitjanccedilant la polifonia basada en cors duos i solos amb un uacutes

frequumlent del contrapunt i amb una interessant i sorprenent barreja de ritmes i de

canvis de compagraves

Cal destacar que a lrsquoensalada la muacutesica solia estar al servei del text literari reforccedilant la

seva expressivitat i incluacutes afavorint certs recursos dramagravetics en la seva realitzacioacute davant

el puacuteblic Els diferents estudiosos contemporanis del gegravenere indiquen lrsquoexistegravencia drsquouna

ensalada des drsquouna visioacute estrictament literagraveria121 Sovint la finalitat drsquoaquestes peces que

generalment responen a una temagravetica religiosa i nadalenca eacutes la drsquoilmiddotlustrar el lema llatiacute

laquoCastigat ridendo moresraquo fent uacutes de lrsquohumor per tal drsquoaconseguir la reforma dels mals

costums a traveacutes de la seva ridiculitzacioacute En relacioacute a la temagravetica Goacutemez Muntaneacute ha

destacat el caragravecter religioacutes de gran part de les ensalades de Mateu Fletxa i dels altres

autors que van conrear el gegravenere entre els quals cal destacar Bartolomeacute Caacuterceres Pere

Vila Mateu Fletxa el Jove i Joan Brudieu Destaco una ensalada Las cantildeas per la seva

temagravetica profana que presenta paralmiddotlelismes amb el moacuten fictici drsquoEC Actualment no en

conservem la muacutesica nomeacutes la seva lletra Srsquohi descriu de forma almiddotlegograverica el joc de

canyes entre dos bagravendols lrsquoAmor capitaneja el primer bagravendol que esdevindragrave guanyador

121 Higini Anglegraves (195442) laquoLiterariamente la ensalada es una composicioacuten poeacutetica en que se entremezclan versos de otras poesiacuteas conocidasraquo Preciado (1987459) laquoLa ensalada es un geacutenero literario musical esceacutenico tiacutepicamente espantildeol del siglo XVIraquo Valcaacutercel (1988150) laquoLiterariamente la ensalada se caracteriza por una gran libertad utilizando toda clase de metros espantildeoles y extranjeros textos en latiacuten y catalaacuten y palabras en franceacutes portugueacutes e italianoraquo

97

amb quatre cavallers (Favor Regal Delit i Content) vestits de color blau i morat i la

Majestat el segon protagonitzat per les quatre virtuts cardinals (Prudegravencia Justiacutecia

Fortalesa i Tempranccedila)

Si tenim en compte les caracteriacutestiques drsquoaquest gegravenere i les variacions que possiblement

va protagonitzar al llarg del segle XVI per exemple la possibilitat de fer ensalades amb

una temagravetica profana com hem vist a Las cantildeas observem que el diagraveleg del Milagrave teacute

moltes semblances amb aquest motlle musical Tres dels elements fonamentals de

lrsquoensalada soacuten tractats de forma semblant a EC el linguumliacutestic el literari i el musical Eacutes

significativa la varietat de llenguumles que hi apareixen ja que estagrave escrit majoritagraveriament en

castellagrave perograve alhora fa uacutes de llenguumles com el catalagrave lrsquoitaliagrave el portuguegraves i el llatiacute122 Eacutes

voluntat de lrsquoautor fer uacutes de tot aquest ventall linguumliacutestic i aixiacute ho manifesta a lrsquoinici i al

final de lrsquoobra123 De la mateixa manera que Covarrubias utilitzava la translacioacute del plat

gastronogravemic a la composicioacute literari-musical en descriure les caracteriacutestiques de la seva

estructura podem establir cert paralmiddotlelisme entre lrsquoensalada i lrsquoEC Milagrave crea un diagraveleg

amb un concepte genegraveric similar al drsquoensalada capaccedil drsquoencabir tot tipus de peces literagraveries

menors tant liacuteriques (romanccedilos canccedilons lemes sonets) i narratives (facegravecies

lsquoexemplumrsquo) com textos liacuterics que reflectien una pragravectica escegravenica dins la trama de

ficcioacute del diagraveleg (La Festa de Maig La Farsa dels cavallers de Sant Joan) que

acompanyen la recitacioacute i el cant dels diversos personatges afavorint la seva

caracteritzacioacute dins lrsquoobra Tot plegat amarat drsquoun sentit de lrsquohumor molt proper al de

lrsquoensalada i desenvolupat per Milagrave a traveacutes dels diferents mecanismes que li ofereix el

codi literari

Arribats a aquest punt no podem oblidar que Lluiacutes del Milagrave destaca per la seva faceta de

teograveric i muacutesic contemporani ja que eacutes un reconegut especialista en viola de magrave De fet el

seu personatge en el nivell diegegravetic aixiacute ens ho manifesta quan eacutes lloat per les seves

habilitats vocals i instrumentals tal i com podem comprovar en alguns passatges al llarg

de lrsquoobra 124 Tot i que no tenim coneixement que el nostre muacutesic fos compositor

122 Aquest aspecte eacutes objecte drsquoestudi al capiacutetol 8egrave drsquoaquest treball 123 laquoHaciendo que hablen en nuestra lengua valenciana como ellos hablaban Pues muchos que han escrito usaron scribir en diversas lenguas para bien representar el natural de cada unoraquo (A3r) laquoLa intincioacuten miacutea en este Cortesano ha sido representar todo lo que en Corte de Priacutencipes se trata diversidad de lenguas por las naciones que suele tenerraquo (g8v) 124 laquoDijo don Diego -No respondo a vuestra lengua por maacutes presto oiacuter tantildeer vuestras manosrdquo

98

drsquoensalades no ha drsquoestranyar-nos que la seva obra tingui similituds compositives amb

aquesta composicioacute literagraveria-musical contemporagravenia la qual a meacutes era molt en voga a la

seva egravepoca (destaco en aquest sentit lrsquoensalada La Viuda que ha estat interpretada a

partir de la relacioacute amb els Ducs de Calagravebria i la seva cort De fet Muntildeoz125 identifica

certs paralmiddotlelismes meacutes aviat ressonagravencies entre la lletra de gran part de les ensalades i

alguns textos drsquoEC que possiblement nrsquointensifiquen la vinculacioacute a un mateix ambient

sociocultural entre les quals destaquem

sect Los chistes (15341535) La ressonagravencia estagrave protagonitzada per la referegravencia del

mateix tiacutetol lrsquoautor atorga a Joan Ferrandis drsquoHeregravedia lrsquoadaptacioacute drsquoaquest

subgegravenere literari (chiste) i a EC apareixen moltes referegravencies a lrsquouacutes del subgegravenere a

la pragravectica ficcional

sect La negrina (15351536) Muntildeoz destaca en aquesta ensalada lacuteuacutes del

plurilinguumlisme tal i com srsquoutilitza tambeacute a EC del Milagrave

sect La caccedila (15361537) Tal i com indica el tiacutetol apareix la pragravectica de la cacera tal i

com sersquons narra a la primera jornada drsquoEC

sect El jubilate (1538) Srsquohi identifiquen lrsquouacutes de diferents fonts literagraveries com EC la

repeticioacute dels versos 21-28 en relacioacute al batxiller Molina al diagraveleg i lrsquouacutes de la

muacutesica de la Gallarda n 6 de Lluiacutes del Milagrave als vv17-20

sect La bomba (1541) Aquesta ensalada incorpora versos i expressions portugueses que

EC tambeacute presenta especialment en les facegravecies sobre portuguesos Tambeacute conteacute

referegravencies literagraveries que trobarem a la narracioacute del Milagrave especialment les

(G6v) ldquo[Diu Lluiacutes del Milagrave] Y por hacer lo que me rogoacute don Diego lo primero que cantareacute seraacute la glosa que hice al poema de Belerma y Durandarte cuando se dejoacute de servirlaraquo (G7v) laquoDijo la sentildeora dontildea Mariacutea -Pareacuteceme que convidamos don Luis Milaacuten a una vihuela y daacutemosle a comer palabras Callemos que es gran desacato que su tantildeer calle por nuestro hablar Y este descuido que hemos tenido merece ser perdonado pues oyeacutendole hablar hace olvidar su tantildeer y tantildeendo se olvida su hablarraquo (H1v) laquoDon Diego-Y vos con el romance que habeacuteis cantado de la batalla de Roncesvalles me habeacuteis sanado de mal franceacutes que teniacutea defendiendo la error francesa contra la verdad espantildeolaraquo (H1v) 125 Muntildeoz (2001 2139)

99

referegravencies a ldquola gala ginetardquo en les narracions protagonitzades per Diacutedac Lladroacute

sect Las cantildeas Correspon a una diversioacute cortesana que mostra similituds amb els

torneigs que apareixen a EC Personalment crec que eacutes lrsquoensalada que meacutes

paralmiddotlelismes objectius manteacute amb lrsquoEC possiblement eacutes el fet de ser de temagravetica

de caragravecter profagrave el que afavoreix aquesta apreciacioacute

A banda drsquoaquestes ressonagravencies tal i com he justificat anteriorment cal considerar com

el gegravenere de lrsquoensalada manteacute amb el diagraveleg del Milagrave un gran paralmiddotlelisme La utilitzacioacute

dels mateixos elements que a lrsquoensalada com la barreja de gegraveneres de temagravetiques o de

llenguumles entre drsquoaltres aconsegueix construir un gegravenere superior el diagraveleg que els recrea

i els disposa per a una finalitat artiacutestica suggeridora molt relacionada amb el model de

cortesagrave ldquodoctus et facetusrdquo que es posa de moda en les corts hispagraveniques de la primera

meitat del segle XVI Tots dos responen a una mateixa actitud i a un mateix gust cultural

localitzat a la Valegravencia de la primera meitat del segle XVI que es concreta drsquouna manera

contundent en una clara voluntat de transposicioacute de models Posteriorment durant el segle

XVII lrsquouacutes del terme ldquodiagravelegrdquo srsquoamplificaragrave i arribaragrave a designar obres que integren

diversos motlles formals per exemple els relats de successos

100

SEGONA PART LES NARRACIONS BREUS A LES CONVERSES

DrsquoEL CORTESANO

CAPIacuteTOL 4 NARRACIONS BREUS I CARACTERITZACIOacute DE PERSONATGES

41 EVOLUCIOacute I CLASSIFICACIOacute DE LA NARRATIVA BREU DE LrsquoEDAT

MITJANA AL RENAIXEMENT

Com he justificat a la primera part el diagraveleg de Lluiacutes del Milagrave mostra el seu caragravecter

mimegravetic mitjanccedilant les converses dels diferents personatges de la cort com soacuten els ducs

els cortesans o els patges Tal i com ha indicat en el prograveleg i en lrsquoepiacuteleg del diagraveleg Milagrave

vol aconseguir presentar un model de cortesagrave real a la cort dels Ducs de Calagravebria

mitjanccedilant la ficcioacute En moltes ocasions les converses estan farcides de narracions breus

exemplars o facecioses o de dits breus i punyents adreccedilats a lrsquointerlocutor de poesies que

glosen les histograveries explicades de romanccedilos que amenitzen les vetllades cortesanes tot

plegat en un ambient plenament festiu on es representen espectacles de farses i magravescares

que diverteixen als cortesans En tot cas cal recordar que soacuten ells mateixos els

organitzadors i protagonistes que gaudeixen de la seva representacioacute Tot plegat un

conjunt de gegraveneres menors que srsquoinsereixen en lrsquoensalada dialogravegica

De manera especial les converses drsquoEC de Lluiacutes del Milagrave contenen un conjunt forccedila

important i alhora heterogeni de narracions breus al llarg de les sis jornades Els

personatges del diagraveleg soacuten els narradors que les expliquen en el transcurs de les converses

que hi mantenen amb diferents funcions i intencions Del conjunt de 101 narracions

inserides al diagraveleg el nombre meacutes rellevant de narracions lrsquointegren les facegravecies (67)

seguit dels apotegmes (30) i tambeacute del que podriacuteem anomenar un intent forccedila interessant

de lsquoprotonovellarsquo integrat per quatre narracions

La narrativa breu va ser un dels gegraveneres meacutes innovadors en els inicis del Renaixement

gragravecies a obres com el Liber Facetiarum (ed 1470) de Poggio Bracciolini i Il novellino de

Masuccio Salernitano (ed Nagravepols 1476) La literatura italiana de finals del XV va

conrear un tipus de narrativa breu que va representar una gran novetat tot i que tan sols

era la continuacioacute drsquouna tradicioacute ben arrelada a totes les cultures romagraveniques al llarg de

lrsquoegravepoca medieval La seva presegravencia oral i escrita havia estat constant a la nostra

literatura La brevetat drsquoaquestes narracions va afavorir la seva transmissioacute oral al llarg

101

del temps alhora que es posaven per escrit en diferents recopilacions (lrsquouacutenic testimoni del

qual disposem en lrsquoactualitat) Amb tot no formaven un corpus tancat i homogeni sinoacute

que hi destacaven per les diferents tipologies en raoacute de la finalitat o la temagravetica que sersquols

atorgava Els estudiosos han establert diverses classificacions per tal drsquoafavorir-ne

lrsquoestudi Essencialment nrsquohan assenyalat tres lrsquoexemplum homilegravetic el relat folklograveric i

lrsquoexemple antic 126

Els exemplum homilegravetics van ser introduiumlts a la predicacioacute a partir dels canvis sorgits al

IV Concili de Letran (1215) amb el nou tipus de predicacioacute que van inaugurar els ordes

mendicants La procedegravencia dels exemplum va ser heterogegravenia es van recollir narracions

de tipus religioacutes (dels Sants Pares de les obres hagiogragravefiques) i tambeacute de tipus popular

(plenes de personatges quotidians amb els quals els fidels srsquohi podien identificar) Els

relats folklograverics formaven part de la cultura oral i hi dominaven els aspectes cogravemics

erogravetics i obscens Aquesta tradicioacute oral ens ha arribat mitjanccedilant autors cultes que van

posar-la per escrit El proceacutes va implicar sovint una readaptacioacute dels materials narratius

cosa que ens allunyen actualment de la veritable essegravencia drsquoaquests textos Els exemples

antics tenen les seves arrels en les pragravectiques retograveriques i oratograveries de lrsquoAntiguitat

Constitueixen la pervivegravencia de la tradicioacute clagravessica del gegravenere i van ser difosos

especialment per religiosos al llarg del segle XV Van esdevenir interessants exemples

moralitzadors gragravecies als tractats de conducta com els espills de priacutenceps o els exemplaris

Cal tenir en compte que soacuten essencialment tres les deus que van alimentar aquest

devessall

1 La tradicioacute autogravectona popular o folklograverica

2 La tradicioacute oriental que arriba especialment a traveacutes de les traduccions de dues

colmiddotleccions Calila e Dimna i Sendebar a mitjans del segle XIII

3 La tradicioacute clagravessica a partir de models com lrsquoobra de Valeri Magravexim Facta e dicta

memorabilia (sI) i les faules esogravepiques

Poggio Bracciolini va recollir una part de les narracions populars de transmissioacute oral en

llatiacute Tot aixograve ilmiddotlustra el nou tarannagrave renaixentista que juntament amb lrsquoestudi rigoroacutes

dels clagravessics no va deixar mai de banda el conreu i el rescat drsquoun tipus de literatura que

estava abocada a lrsquoanonimat pel seu caragravecter oral i popular127 Aquests intents juntament 126 Aquesta classificacioacute eacutes la que proposa Lacarra (1999) 127 Tema desenvolupat al capiacutetol laquoEl vir doctus et facetusraquo de Prieto (1986 17-57)

102

amb la recepcioacute que va tenir durant el segle XVI el Decameroacute de Boccaccio (1350-55)

van afavorir el gust pel que comenccedilava a considerar-se el quart gegravenere dins del marc

teograveric general del neoaristotelisme la novella risible A comenccedilaments del segle XVI la

narrativa breu abastava tot un conjunt de gegraveneres afins que recollien lrsquoheregravencia medieval i

la seva evolucioacute i que sovint es diferenciaven per aspectes temagravetics i drsquoextensioacute La

novella de Boccaccio era el gegravenere que posseiumla meacutes identitat i que obria pas a drsquoaltres que

rebien els noms de facegravecies dits apotegmes contes i patranyes Una gran part drsquoaquestes

narracions eren humoriacutestiques tot i que convivien amb drsquoaltres de tipus meacutes serioacutes o

exemplar No eacutes el moment drsquointentar resseguir els debats i controvegraversies a lrsquoentorn de la

terminologia meacutes adient per a cada cas escriptors de lrsquoegravepoca com Joan Timoneda ja van

assenyalar la pluralitat de termes que srsquohi utilitzaven128 i que encara avui ens aboquen a

la confusioacute i a lrsquoambiguumlitat a lrsquohora drsquoestudiar aquest tipus de ficcioacute Em sembla clara la

diferegravencia que estableix Solervicens (2000) en parlar de la narrativa breu al Renaixement

Defineix tres tipus de narracions la novella la facegravecia i lrsquoapotegma Totes tres serien

laquonarracions breus de caragravecter versemblant que expliquen situacions de la vida privada de

personatges directament o analogravegicament identificables en la realitat amb intrigues

divertides i finals sorprenentsraquo Les diferegravencies rauen en lrsquoextensioacute i el to Drsquoaquesta

manera les novelle es distingirien de les facegravecies i dels apotegmes pel fet que laquoencadenen

diverses sequumlegravencies i contenen una tensioacute narrativaraquo mentre que les facegravecies laquose centren

en una uacutenica sequumlegravencia i hi predomina el to humoriacutestic sovint centrat en un joc de

paraulesraquo eacutes a dir laquohi domina la dimensioacute friacutevolaraquo al contrari que als apotegmes on laquohi

domina la funcioacute educativaraquo129

Amb el pas de lrsquoegravepoca medieval a la moderna la nova aparicioacute de gustos drsquoestils i de

necessitats socials va afavorir la readaptacioacute i reformulacioacute drsquoaquest tipus de literatura a

fi drsquoassimilar-los als usos imperants en aquell moment histograveric i social Les corts

dependents dels reis dels papes o de nobles importants van esdevenir grans centres de

poder Drsquoaquiacute que per la important presegravencia de cortesans al costat del seu senyor

aparegui llur desig de prosperar fet que va afavorir lrsquoaparicioacute de gramagravetiques de conducta

que formulaven les caracteriacutestiques habilitats i virtuts que havia de posseir el nou model 128 laquoPorque Patrantildeuelo deriva de patrantildea y patrantildea no es otra cosa sino una fengida traza tan lindamente amplificada y compuesta que parece que trae alguna apariencia de verdad Y asiacute semejantes marantildeas las intitula mi lengua natural valenciana rondalles y la toscana novelashellipraquo Timoneda Joan El Patrantildeuelo (1567) 129 Solervicens (2000)

103

de cortesagrave Castiglione va triar idealitzar la cort del ducat drsquoUrbino abans del 1506 per

mostrar el seu model de cortesia sense deixar de banda el nou corrent ideologravegic i cultural

que es comenccedilava a desenvolupar en aquest periacuteode lrsquoHumanisme130 Com he explicat

anteriorment la definicioacute del model de cortesagrave drsquoIl cortegiano recull des dels termes meacutes

tradicionals fins a les noves expressions que inauguren un nou ideari social termes com

lsquograziarsquo i lsquosprezzaturarsquo dibuixen una manera de ser i drsquoestar drsquoespecial importagravencia en

aquest ideal egravetic i estegravetic131 Els dos srsquoapliquen a lrsquoart de la conversa del cortesagrave qui havia

drsquo intentar ser plaent i divertit tot cercant la lsquoiocunditasrsquo fent uacutes de la lsquograziarsquo i de la

lsquosprezzaturarsquo132 Calia ser facecioacutes i cercar les maneres de demostrar-ho especialment en

les converses entre cortesans i dames de cort o amb els mateixos senyors El gegravenere de la

facegravecia pren un paper important i Castiglione parla dels diferents tipus i mecanismes per

palesar lrsquohumor a les narracions Provocar el riure la diversioacute seragrave un dels aspectes meacutes

importants en tractar les qualitats del bon cortesagrave Els liacutemits drsquoaquesta pragravectica cortesana

variaran segons els gustos i el tarannagrave dels diferents microcosmos cortesans perograve la

revitalitzacioacute del model lsquodrsquohome ridensrsquo drsquoAristogravetil a traveacutes de les facegravecies els lsquomottirsquoo

els donaires forma part drsquoun mateix univers literari renaixentista

130 laquoPara resumir los logros del autor en una sola frase digamos que ayudoacute adaptar el humanismo al mundo de la corte y el mundo de la corte al humanismo () El diaacutelogo fue la respuesta a una eacutepoca de crisis poliacutetica y de cambios sociales cuando las normas que se daban por sentadas tuvieron que adaptarse y hacerse expliacutecitas Se trataba pues de una tentativa por redefinir la identidad de los nobles italianos en un tiempo en que sus papeles tradicionales se veiacutean seriamente amenazadosraquo Burke (199850-51) 131 Burke (199847) 132 laquoPero pensando yo mucho tiempo entre miacute de doacutende pueda proceder la gracia no curando agora de aquella que viene de la influencia de las estrellas hallo una regla generaliacutesma la cual pienso que maacutes que otra ninguna aprovecha acerca desto en todas las cosas humanas que se hagan o se digan y es huir cuanto sea posible el vicio que de los latinos es llamado afectacioacuten nosotros aunque en esto no tenemos vocablo propio podremos llamarle curiosidad o demasiada diligencia y codicia de parecer mejor que todos Esa tacha es aquella que suele ser odiosa a todo el mundo de la cual nos hemos de guardar con todas nuestras fuerzas usando en toda cosa un cierto desprecio o descuido con el cual se encubra el arte y se muestre que todo lo que se hace y dice se viene hecho de suyo sin fatiga y casi sin habello pensadoraquo Il cortegiano I 26)

104

42 NARRACIONS BREUS A EL CORTESANO DE LLUIacuteS DEL MILAgrave FACEgraveCIES

APOTEGMES I NOVELLA

El centenar de narracions que he identificat i catalogat han estat classificades atenent a

dos criteris El primer fa referegravencia al caragravecter formal de les narracions diferenciant-ne els

tres tipus de narrativa breu que he descrit a lrsquoapartat anterior facegravecia apotegma i novella

El segon estableix una classificacioacute sobre el tipus de personatges que protagonitzen

cadascuna de les narracions protagonistes o personatges del diagraveleg (cortesans patges i

bergants) i drsquoaltres personatges propis del context social i literari contemporani La relacioacute

que srsquoestableix entre aquests dos aspectes facilita un apropament inicial al conjunt de

narracions breus drsquoEC El fet que no tinguem una recopilacioacute drsquohistograveries semblant a les

obres que va publicar Joan Timoneda sinoacute narracions inserides en un motlle formal meacutes

ampli i complex com eacutes el diagraveleg ens obliga a tenir en compte els diferents nivells i

recursos narratius que cada narracioacute desenvolupa en la seva insercioacute al diagraveleg

421 FACEgraveCIES

He classificat 64 narracions com a facegravecies Cal tenir en compte que mantenen

caracteriacutestiques significatives que les configuren com un grup meacutes homogeni que el dels

apotegmes Presento la classificacioacute a partir del segon criteri eacutes a dir els tipus de

personatges En podem destacar

sect 32 narracions protagonitzades pels mateixos personatges del diagraveleg els quatre

protagonistes (Lluiacutes del Milagrave Joan Ferrandis drsquoHeregravedia Diacutedac Lladroacute i Francesc

Fenollet) altres cortesans (Jeroni de Cabanyelles Ana Lluiacutes Vich i Violant i el

batxiller Molina) i els patges (canonge Ster i Malfaragraves)

sect 11 narracions per portuguesos

sect 4 narracions per bergants de tot tipus

sect 4 narracions per personatges contemporanis

sect 4 narracions per personatges de la vida quotidiana

sect 4 narracions per filogravesofs

sect 3 narracions per cavallers i dames

sect 2 narracions per Juli Cegravesar

105

Eacutes forccedila significatiu que la meitat de les facegravecies (32) siguin protagonitzades pels

mateixos personatges del diagraveleg Aquest grup ens reporta fets passats que esdevenen

lrsquoelement bagravesic de la caracteritzacioacute dels personatges juntament amb les accions i

paraules que mostren o diuen en el present narratiu Tot aixograve implica una clara aposta de

lrsquoautor per la versemblanccedila aspecte essencial a lrsquohora drsquoafavorir lrsquohumor en fer els

personatges creiumlbles Drsquoaquesta manera aconsegueix provocar certa complicitat entre els

personatges i els lectors que alhora esdeveacute proximitat condicioacute indispensable perquegrave

lrsquohumorisme es descabdelli amb eficagravecia En tot cas srsquoesbrina una certa gradacioacute en les

narracions dels quatre personatges protagonistes relacionada amb el concepte drsquoenginy

que es considera propi del cortesagrave renaixentista Certament que a EC aquesta gramagravetica eacutes

meacutes permissiva que la del seu model italiagrave perograve els liacutemits hi soacuten tot i que es mostren a la

pragravectica fictiacutecia

El nombre de narracions que es conten de cadascun dels personatges pot ser un dels

criteris que tinguin meacutes incidegravencia alhora drsquoestablir aquesta gradacioacute especialment si

tenim en compte que sobre Lluiacutes del Milagrave tan sols sersquon narren 3 facegravecies en canvi 5 sobre

Francesc Fenollet 6 sobre Diacutedac Lladroacute i 18 sobre Joan Ferrandis drsquoHeregravedia (iexcl)133 cal

tenir en compte que en 2 drsquoaquestes facegravecies comparteix el protagonisme amb Diacutedac

Lladroacute i Francesc Fenollet respectivament Les facegravecies sobre patges de la cort

assenyalen expliacutecitament a traveacutes de la ficcioacute el tipus drsquohumor bergant que els cortesans

han drsquoevitar aixiacute com aquelles que parlen de rufians plagues i graciosos (sense mesura i

anogravenims) Una nova versioacute drsquoaquesta intencioacute didagravectica a les facegravecies eacutes representada per

les 11 facegravecies sobre portuguesos (un tipus de narracions frequumlents a la literatura breu de

lrsquoegravepoca) que srsquoexpliquen en relacioacute a les actituds dels diferents personatges del diagraveleg

Les facegravecies sobre Juli Cegravesar els considerats filogravesofs (com Petrarca Aristogravetil) dames i

cavallers personatges contemporanis i drsquoaltres formen part del conjunt de narracions

emeses pels diferents interlocutors en els seus intents de mostrar a la pragravectica fictiacutecia les

idees i opinions sobre el model de vertader cortesagrave i la manera de defensar-se de qui no ho

eacutes Tot aquest ventall de facegravecies inserides en un marc narratiu meacutes ampli que com ja he

indicat anteriorment cal tenir en compte en interpretar-les ilmiddotlustren al lector sobre les

actituds i les virtuts del cortesagrave ideal o les del seu antagonista A fi de justificar aquestes

133 Destaca el nombre de facegravecies que es narren sobre Joan Fernagravendez drsquoHeregravedia Les estudio de manera especial als capiacutetols 45-410

106

afirmacions presento una tria exemplar de facegravecies classificades segons els personatges

del diagraveleg que apareixen com a protagonistes Apunto els trets meacutes essencials per a la

interpretacioacute de cadascuna drsquoelles aixiacute com la concrecioacute dels aspectes meacutes rellevants

4211 FACEgraveCIES PROTAGONITZADES PELS PERSONATGES DrsquoEL

CORTESANO

LLUIacuteS DEL MILAgrave Ja hem assenyalat adeacutes que Lluiacutes del Milagrave autor-narrador-

personatge del diagraveleg protagonitza tres facegravecies (1a jornada E2v-E3r 2a jornada F3r

6a jornada X4r) Joan Ferrandis drsquoHeregravedia narra la segona on es presenta una imatge

forccedila cogravemica que srsquoapropa al to de les facegravecies que protagonitza ell mateix Francesc

Fenollet (E2v-E3r) i el mateix Lluiacutes del Milagrave (6 X4r) narren les altres Hi ha una clara

diferegravencia entre la narracioacute que explica el mateix Lluiacutes del Milagrave i les altres dues La

imatge del Milagrave que sersquons ofereix a la 6a jornada eacutes forccedila diferent de les altres ja que

ens reporta la resposta elegant perograve enginyosa de Lluiacutes del Milagrave a una dona

ldquoburladorardquo Les tres facegravecies acaben representant una tendegravencia que es troba present al

llarg de tot del diagraveleg tal i com indicareacute al llarg drsquoaquest estudi lrsquoalianccedila de Joan

Ferrandis i Francesc Fenollet enfront de la de Lluiacutes del Milagrave i Diacutedac Lladroacute En aquest

cas caldria assenyalar el tipus de cortesagrave galant que ofereixen els uns i els altres sobre

el mateix personatge Els primers ens presenten una imatge forccedila caricaturesca i

cogravemica ja que el personatge eacutes burlat pels altres en tot dos casos a causa de la seva

ignoragravencia Soacuten les uacuteniques facegravecies que parlen en aquests termes de Lluiacutes del Milagrave al

diagraveleg i aixiacute es diferencien de la darrera que em sembla meacutes adequada a la imatge que

sersquons nrsquoofereix al llarg de tota lrsquoobra De fet eacutes molt meacutes assenyada i progravepia del model

cortesagrave que srsquoinfereix al diagraveleg Fins i tot puc afirmar tal i com veurem en altres

capiacutetols que la caracteritzacioacute que Ferrandis i Fenollet ens donen del narrador Lluiacutes

del Milagrave acaba essent la drsquoells mateixos en altres passatges del diagraveleg

Dijo Joan Fernaacutendez -Pues vos habeacuteis dicho un cuento de miacute yo direacute otro de vos y

es este Sepan que don Luis Milaacuten se halloacute en una huerta pasada media noche y

era en una casa fuera de la ciudad doacutende eacutel haciacutea entradas y salidas siguiendo sus

aventuras en amores Y como quisiese salir halloacute la puerta falsa cerrada y el

hortelano tan borracho que nunca le puedo despertar Fuele forzado aguardar

107

hasta la mantildeana y al gran ladrar que un perro de la huerta haciacutea el sentildeor de la

casa con dos criados salioacute a ver porqueacute ladraba el perro Y don Luis Milaacuten que los

vio venir en punto de guerra subiose en una higuera por no ser conocido y con un

arcabuz que traiacutea amenazaacutebales de arriba diciendo -iexclGuarda el arcabuz Y ellos

deciacutean -iquestQuieacuten sois iquestQuieacuten sois Y ellos finados de risa abrieron la puerta y eacutel

salioacute corriendo y ellos daacutendole grita -iexclAl higo al higo Y asiacute se salvoacute por donoso

hacieacutendose higo como yo en el gallinero gallo (F3r-v)

DIacuteDAC LLADROacute De les 6 narracions que tenen com a personatge Diacutedac Lladroacute 5

formen part de la 6a jornada del diagraveleg (V5v Y1r Y1v Y2r-v i Y3r-v) on srsquoesdeveacute

una lluita verbal entre aquest i la parella de personatges formada per Ferrandis

drsquoHeregravedia i Francesc Fenollet Les paraules que encapccedilalen la facegravecia que reportem ens

indiquen el context que acabem drsquoassenyalar laquo-Vengar quiero a Joan Fernaacutendez con

este cuento que direacuteraquo El narrador que meacutes facegravecies ens reporta sobre Diacutedac Lladroacute eacutes

Ferrandis drsquoHeregravedia (amb 3) despreacutes trobem Francesc Fenollet (amb 1) i el mateix

Diacutedac Lladroacute (1) La narracioacute que reportem manteacute la mateixa estructura narrativa que

les treballades anteriorment de Joan Ferrandis sobre Lluiacutes del Milagrave ens explica

lrsquoaventura nocturna de Diacutedac Lladroacute i el seu resultat Les facegravecies narrades per Joan

Ferrandis fan referegravencia a temes inadequats en la caracteritzacioacute de Diacutedac Lladroacute com a

cortesagrave ideal es parla del seu lsquomal francegravesrsquo les dones lrsquoanomenen lsquodon Diego

perramorrsquo o lsquodon Diego mareadorsquo tot cantant-li una canccediloacute laquoMal amar os prueba

mucho caballero debe ser de mal parleroraquo

Dijo don Francisco -Vengar quiero a Joan Fernaacutendez con este cuento que direacute

Una noche staba en una calle escuchando a don Diego que deciacutea los amores de

Audalla a la criada de una dama que serviacutea y diacutejole -Dadme el dedo que no tomareacute

la mano pues no soy villano Y ella fiando de eacutel diole el dedo y eacutel tomole la mano

que fue parte para subir donde staba El sentildeor sintioacute ruido y reconociendo casa

topoacute con don Diego que con una saacutebana se habiacutea envuelto gritando iexclAlma soy que

voy en pena Y el sentildeor le soltoacute un perro de ayuda diciendo iexclCoacutemete esa alma que

un perro comeraacute otro Y vos saltastes por la ventana y el perro tras vos haciendo

tan gran alborote que las damas del vecindado salieron a las ventanas con lumbres

y conociendo os dijeron Sentildeor don Diego ensabanado iquestcoacutemo vais aperreado Y

vos respondistes (Quien tras perras va aperreado seraacute) Y las criadas de ellas en

veros os dicen don Diego ensabanado (V5v)

108

FRANCESC FENOLLET La facegravecia que Lluiacutes del Milagrave narra de Francesc Fenollet ens

parla novament drsquouna malaurada aventura en amors que segellaragrave per sempre el

personatge amb una visible coixesa indicadora drsquoun defecte moral meacutes que no pas

fiacutesic laquoY quedoacute de esta caiacuteda cojo de reputacioacutenraquo Aquesta eacutes una de les cinc facegravecies

que es narren drsquoaquest personatge al diagraveleg (1a jornada E1v-2 v 3a jornada I3v-I4r

4ajornada N7r-N8r 4ajornada Q3r 6a jornada X7rv) Configuren la seva imatge

caracteritzant-lo mitjanccedilant les seves converses i intervencions al diagraveleg Sovint eacutes

associat amb Joan Ferrandis drsquoHeregravedia sobretot en els atacs que rep per part de Lluiacutes

del Milagrave i Diacutedac Lladroacute Una de les facegravecies que meacutes exemplifiquen aquesta filiacioacute eacutes

la de la 6a jornada on apareixen junts com a personatges En tot cas el mateix Francesc

Fenollet reconeix en diferents moments de lrsquoobra que Joan Ferrandis eacutes imprudent i

desmesurat en moltes de les seves paraules o actuacions i en algun moment ho afirma

amb paraules com aquestes laquoY no se fiacutee de eacutel que se le destiene la ballesta y deacute

fianzas que no haraacute el donoso pues no es gracioso sino quien lo esraquo (Q3r)

Dijo la Reina que lo contase Don Luis Milaacuten respondioacute que no conveniacutea decir

cuento tan bajo delante su Alteza

Dijo don Francisco -Si lo deciacutes yo direacute otro de vos mucho peor

Yo le respondiacute-Porque vea su Alteza cual corrioacute lanza maacutes baja de vos o yo

quiero decirle Sepa que el cuento es este

Yo visiteacute a don Francisco que stava mal de unos amores bajos que yo se lo conociacute

por este villancico que me dijo

Herediano es el mi amor

Herediano es

quien me lo hizo aragoneacutes

Y contome que teniacutea amores con una hermosa cortesana aragonesa que se deciacutea

Herediana Y pensando estar solo en esta baja que danzaba supo que un mercader

ginoveacutes nombrado micer Maltevollo teniacutea amores con ella Y don Francisco

quiacutesola dejar y no pudo de muy herediano Quedoacute don Francisco con este

concierto que Herediana no diese maacutes de una hora al diacutea a Maltevollo Y si maacutes se

deteniacutea y no se queriacutea ir de casa saliacutea don Francisco amortajado con una mortaja

de tela negra diciendo iexclGuarda la sombra guarda la sombra

Y Herediana deciacutea iexclIacuteos iacuteos Maltevollo que ya viene la sombra de mi padre del

109

otro mundo que me quiere matar porque sea buena

Y no queriendo irse Maltevollo por comer una buena cena que se habiacutea hecho

traer salioacute otra vez la sombra diciendo iexclVate Maltevollo Y eacutel deciacutea Primero

vollo manjar

Y eacutel que no y el otro que siacute y abrazaacuteronse los dos y rodaron la escalera abajo

Maltevollo huyoacute con la cabeza quebrada y don Francisco cerroacute la puerta y comioacutese

la cena de Maltevollo Y quedoacute de esta caiacuteda cojo de reputacioacuten Y por esto dicen

las damas don Francisco sombra(Que sombra es quien de bajos amores se

asombra) (E2v)

JERONI DE CABANYELLES Aquest personatge pertanyia a una noble famiacutelia

valenciana va ser ambaixador a Franccedila (1509-1512) i posteriorment va succeir el seu

germagrave Lluiacutes en el cagraverrec de governador de Valegravencia (1550) La facegravecia que Joan

Ferrandis drsquoHeregravedia explica drsquoaquest personatge insisteix en la seva imprudegravencia en el

moment de parlar Aquesta caracteritzacioacute sorpregraven si tenim en compte la categoria del

personatge histograveric que protagonitza la facegravecia De fet el personatge amb qui el

compara frai Palomo era conegut per les narracions cogravemiques que srsquoexplicaven drsquoell

A la Floresta Espantildeola de Melchor de Santa Cruz hi ha narracions sobre aquest

personatge anomenat Frai Bernardino Palomo o de Flores 134 No sabem quina

rellevagravencia tenia aquest personatge per als lectors contemporanis del diagraveleg perograve

segurament no srsquoallunyaria del que he assenyalat Per tant la facegravecia esdeveacute un atac

forccedila contundent contra un personatge amb una certa categoria a la realitat histograverica del

moment aixograve siacute en boca de Joan Ferrandis que eacutes el narrador de la facegravecia

Dijo Joan Fernaacutendez -Sentildeor Cabanillas buen sermoacuten habeacuteis estudiado para venir

a decirme Joan donaire Bien seraacute que sepan lo que a vos os siguioacute en otra comida

que don Guerau Bou estuvo en ella y me dijo que don Joan Vilarrasa vuestro

sobrino convidoacute a comer a su huerta a fray Palomo que aquella cuaresma

preicaba en Valencia y convidole para oirle que era muy buen decidor Y a la hora 134 Santa Cruz (198718 nota 5) Fra Bernadino Palomo o de Flores (fines del siglo XV-mediados del siglo XVI) agustino fue predicador de gran eacutexito popular Propagandista de la comunidad sufrioacute encarcelamiento durante varios antildeos Denuncioacute delante el Santo Oficio al secretario epicopal Juan de Vergara (1530) Replicoacute eacuteste tachando a fray Bernardino de ldquopersona infamante e criminiosa del crimen laesae maiestatis perjuro borracho jugador ldquode maacutes de otras cosas que por acatamiento de este lugar se callanrdquo(en 1545 fue acusado fray Bernardino de sodomiacutea) Los dichos de fray Bernardino debieron alcanzar extensa difusioacuten

110

que se asentaban a la mesa vuestra merced entroacute y dijo (Pax vobis) Y sentoacutese a

comer y don Joan Vilarrasa fuese a la cocina por no oiacuter vuestros cuentos catoacutelicos

del tiempo del rey Catoacutelico que fueron tantos que nunca el fraile pudo envidar con

los suyos Y a cada paso Vuestra Merced deciacutea Esto que digo en este cuento don

Joan Vilarrasa lo sabe tan bien como yo

Y eacutel respondioacute de la cocina donde estaba gritando (No hi seacute res de quant diu puix

mal profit mrsquoha fet entrar lo frare que nunca lrsquoha dexat parlar)

Y en irse vuestra merced el fraile os puso nombre el gobernador campanillas

porque cuando ellas tantildeen nadi puede hablar (C4v)

CANONGE ESTER Les facegravecies sobre els patges de la cort ens reporten un moacuten forccedila

meacutes groller que el dels cortesans ja que entre ells hi ha liacutemits i es pot determinar qui

no els respecta i com ho aconsegueix Perograve en aquest cas els liacutemits soacuten llunyans i per

tant els patges esdevenen la imatge antogravenima del cortesagrave Aquestes narracions

constitueixen una peccedila important en la interpretacioacute del conjunt de facegravecies que

caracteritzen cadascun dels tipus de personatges a la cort

Aquesta facegravecia eacutes una mostra del tipus de narracions que srsquoexpliquen sobre els patges

i bufons de la Cort dels ducs de Calagravebria El canonge Ster el narrador de la facegravecia que

reporto eacutes un dels pocs personatges que parla en catalagrave al diagraveleg lrsquoaltre eacutes Jerogravenima

Beneito (la muller de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia)135 El patge Malfaragraves els relaciona en

una facegravecia on ens diu laquocomo el canoacutenigo estaacute con el rabo de su loba delante de la

sentildeora dontildea Jeroacutenimaraquo (d4r)

Senyora dona Ana jo li direacute perquegrave en diu alcavot lo vellaco de Gilot En dies

passats portiacute unes comendacions a la sua Beatriz de part de don Lluiacutes Vich per a

jo tenir entrada en sa casa I Gilot haguent sentiment que stava amagat escoltant-

me I feu-se a la finestra cridant com un orat -iexclVeiumlns veiumlns socorreu-me que un

lladre tinc en casa

I venint tot lo veiumlnat digueren-li -iquestA on eacutes lo lladre

I ell dix- iexclVelvos aquiacute Lo canonge Ster eacutes que em vol robar la honra portant

alcavoteries a la mia Beatriz Que pijor eacutes que lladre un alcavot

Prengueren-se a riure i dexaren-lo tots per a qui eacutes Que tal eacutes com ell qui creu a

lrsquoorat (A5r)

135 Les intervencions en catalagrave drsquoalguns dels personatges del diagraveleg eacutes objecte drsquoestudi a la quarta part drsquoaquest treball

111

4212 FACEgraveCIES PROTAGONITZADES PER ALTRES PERSONATGES

LITERARIS

PORTUGUESOS Les facegravecies que tenen portuguesos com a personatges soacuten forccedila

frequumlents a la literatura de lrsquoegravepoca Sovint hi apareixen al costat de castellans i eacutes una

bona mostra de les rivalitats entre paiumlsos veiumlns Lluiacutes del Milagrave ens en presenta un bon

recull al seu diagraveleg 11 facegravecies (1a jornada C8v i E5v 2a jornada F4v i F6 v-7r 3a

jornada M1r 5a jornada R6r R8v S4r 6a jornada V3v c7r i g6v) Sovint utilitza amb

enginy els jocs linguumliacutestics que permeten la utilitzacioacute de les dues llenguumles el portuguegraves

i el castellagrave

Dijo Joan Fernaacutendez -Con un cuento quiero responder al yerro que sintioacute don Luis

Milaacuten de malas coplas que le hice por contentar a quien contentando descontenta

Que peor no puede ser que a malos apetitos con placer Y siguiose que el Rey de

Portugal hizo hacer un ejercicio para hacer galanes y fue que armoacute un Maestro de

Gala porque amostrase a hacer el galaacuten a quien lo hubiese menester para bien

servir a damas Porque no se daba licencia de servirlas sino a quien fuese

examinado oficial de la gala y si el caballero serviendo a su dama haciacutea alguacuten

necio pecado ella les daba la pena que mereciacutea Y como el mayor de todos los

pecados fuese hacer malas coplas hizo un portugueacutes a un competidor suyo unas que

sabiacutean a pullas por ser mentirosas y de bajo estilo Y la pena que su dama le dio fue

despedirle de servidor y eacutel iba diciendo Por facer malas coplas perdi mintildea amor

doleivos de meu dolor

Yo soy este portugueacutes que por lo mismo fu despedido de una dama que serviacuteamos

don Luis Milaacuten y yo y despidiome con este cantar de muertos No me sirvaacuteis

caballero iros con Dios que quien hace malas coplas necio vos

Yo quedeacute tan arrepentido que luego rasgueacute todas las malas coplas que pude haber

Y de nuevo le respondiacute a todas las suyas con las que agora les respondereacute a cuantas

me diraacute (C8v)

Dijo don Luis Milaacuten [a Joan Fernaacutendez drsquoHeregravedia] -() Que de corrido estoy para

correr a pedir socorro a don Diego Ladroacuten que responda por miacute y me vengue de

vos como hizo un portugueacutes en este cuento que os contareacute

Vino a Castilla un portugueacutes y dijo que era venido para vender donaires a

112

castellanos Y viniendo un castellano a mercarle un donaire el portugueacutes le dijo

Castelau iquestcuaacutento me habeacuteis de dar que heu vos faccedila donoso Y respondioacute el

castellano Pagaros he con un cuento muy bueno de esto que se siguioacute en Lisboa

que oireacuteis

Fue un castellano a Portugal diciendo que los portugueses habiacutean enviado a

Castilla para que viniese alguacuten castellano a mostrarles ser donosos que el Rey de

Portugal lo pagariacutea muy bien y que eacutel veniacutea alliacute para maestro de donaires Y

parando escuela teniacutea muchos criados del Rey que les avezaba a ser donosos de

esta manera haciacuteales desnudar y metiacuteales al sol en el verano cuando maacutes herviacutea y

daacutebales aire con unos fuelles por la boca que abierta con un badajo teniacutean Y en

ver a su diciacutepulo bien hinchado haciacuteale atapar la boca y el aire saliacutea por detraacutes con

muchos truenos Convidaba a los vecinos para que viesen si sabiacutean bien estos

donaires y ellos deciacutean -Castelau facey boca donosa que rabos donosos son

Y en oiacuter esto el portugueacutes que era venido a vender donaires a Castilla fuese de

corrido diciendo -Vo correndo a Portugal a traer socorro de un muito donoso

portugues que nos vengue de un frio castelau (F6v-7r)

BERGANTS I GRACIOSOS Al llarg del diagraveleg apareix en diferents contextos el mot

castellagrave ldquodonosordquo en el sentit de gracioacutes i derivats com ldquodonairerdquo a fi de qualificar

cortesans o patges En determinats moments esdeveacute un adjectiu amb connotacions

positives i en drsquoaltres amb negatives Aquest tipus drsquoambiguumlitat ens estagrave parlant dels

diferents tipus de gracioacutes des del personatge cogravemic per excelmiddotlegravencia fins al cortesagrave

enginyoacutes ideal que teacute en compte quins soacuten els liacutemits que li permeten no caure en la

grolleria dels bergants Les narracions que els tenen com a personatges (2a jornada F5r

F7v8r G3v-4r i 6a jornada d1vr) ens permeten drsquoilmiddotlustrar els excessos drsquoaquells que

no saben ser graciosos per manca de seny i aixiacute excedeixen els liacutemits fet que els

allunya del model drsquohome gracioacutes i encara meacutes del de cortesagrave enginyoacutes Eacutes per aixograve

que els dedico un apartat en aquesta classificacioacute tot recreant el cortesagrave ideal de la cort

dels Ducs de Calagravebria que sovint per ignoragravencia nomeacutes aconsegueix ser un

personatge ridiacutecul als ulls dels seus companys cortesans

Diego vos habeacuteis hallado lo que buscaacutebades (Que buscando lo que no conviene se

halla lo que no cumple) Como halloacute un truaacuten que iba buscando los cinco pies del

carnero y eacutel no tiene sino cuatro Porque un meacutedico le habiacutea dicho que si le

hallaba y comiacutea de eacutel seriacutea muy donoso Y pensando doacutende los podriacutea hallar diacutejole

113

otro truaacuten -Yo he comido de eacutel y por esto soy maacutes donoso de lo que antes era Tuacute le

hallaraacutes en su lugar donde yo le halleacute que fue en una cocina de frailes Y

creyeacutendole entrose por ella vestido como fraile a hora de comer y reconociacutea las

ollas si le hallariacutea Y viniendo los que serviacutean viendo que no era el cocinero del

monesterio llevaacuteronlo delante del superior de ellos y sabido todo el caso porqueacute

era venido mandole desnudar y dar diciplina Y cuando le azotaban deciacuteanle -

iquestQueacute buscaacutebades don ladroacuten Y eacutel gritando deciacutea -iexclEl cinqueacuten pie del carnero Y

respondiacutean daacutendole -iexclYa le teneacuteis ya le teneacuteis id para donoso Fuese desnudo

huyendo y topoacute con el meacutedico que le habiacutea aconsejado y diacutejole riendo

-iexclOhiquestcoacutemo estaacutes donoso Tuacute debes haber comido del pie que te dije Respondiole

el truaacuten -Tal paseacute por ti Y contole todo lo que le siguioacute y el meacutedico le dijo -Agora

ternaacutes que contar para hacer reiacuter con el pie del carnero que te dieron a comer los

frailes Yo creo don Diego que seguacuten sois donoso vos habeacuteis comido de eacutel que

muchas veces le vais a buscar (G3v-4r)

CAVALLERS I DAMES Soacuten tres les narracions que parlen de cavallers i dames (2a

jornada H6r 3a jornada M2v i 5a jornada S4r-5v) Intenten reflectir de forma anogravenima

les qualitats del bon galant que coincideixen amb les del bon cortesagrave El diagraveleg del

Milagrave fa especial insistegravencia en lrsquouacutes mesurat i enginyoacutes de la paraula per part del cortesagrave

i en aquesta narracioacute intenta mostrar lrsquoefecte positiu que aquesta pragravectica pot provocar

en el galanteig amb les dames

Dijo don Luis Milaacuten -() Teniacutea una dama dos servidores el uno muy galaacuten sobre

callado y el otro muy verboso decidor Y el callado no era hermoso y el verboso era

gentil hombre y como algunas veces el verboso fatigase a motes al callado delante

la dama que serviacutean oyeacutendolo un diacutea una muy amiga suya le dijo -Sentildeora iquestha

mucho tiempo que tura sta farsa Y ella respondioacute -Muy poco para lo que yo me

doy cara de esto y mucho para lo que me enfado de ello Mostrando que nadi se

debe catar de lo que es bien disimular y mostrar enojarse de lo que puede

desacatar Y turando mucho este mal palacio diacutejole el servidor callado a la dama

que serviacutean -Sentildeora aunque a miacute me cueste la vida dejar de serviros maacutes quiero

perderla que enojaros

iquestQueacute manda Vuestra Merced que se haga de este mal palacio iquestIrnos hemos o

quedaremos en vuestro servicio Dijo ella -Pues a miacute habeacuteis dejado el cargo oiacuted

lo que direacute a los dos Quedados para feo hermoso y vos iros para hermoso feo

114

Y asiacute se fue el verboso bien pintado pues la locura hace feo al hermoso Y quedoacute

por servidor el callado Pues la cordura hace hermoso al que es feo (S4r-5v)

PERSONATGES CONTEMPORANIS De la mateixa manera que els personatges del diagraveleg

pertanyen a la realitat histograverica valenciana de mitjans del segle XVI nrsquohi ha drsquoaltres

que apareixen a les narracions breus i participen drsquoaquesta caracteriacutestica perograve sense ser

personatges del diagraveleg Eacutes el cas de 4 facegravecies la que reportem (6a jornada d2r-d3v) i

les altres 3 que parlen del virrei Fadrique de Portugal (2ordf jornada G4rv) el cavaller

Diacuteaz (2ordm jornada G6v-7r) i el comendatari Penyarroja (3ordm jornada M1r)

La facegravecia que reportem eacutes narrada per Molina un personatge que teacute forccedila importagravencia

a la 6a jornada on explica preferentment narracions de tipus apotegmagravetic Eacutes homogravenim

a lrsquohistograveric batxiller Joan de Molina que va ser processat per erasmista lrsquoany 1536 i que

en va ser exculpat gragravecies a la intervencioacute personal del duc de Calagravebria La segona

dona del duc de Calagravebria Mencia de Mendoza marquesa de Cenete posseiumla tres

traduccions seves a la seva biblioteca una drsquoelles de lrsquoEnchiridion drsquoErasme de

Rotterdam (impresa el 1528) La queixa final de Molina respecte al poc cas que li fa el

Duc a diferegravencia del patge Gilot al capdavall ens semblaragrave poc important si

comprovem lrsquoatencioacute i lrsquoafavoriment de quegrave va gaudir a la realitat histograverica De fet a la

sisena jornada del diagraveleg apareix com a forccedila mesurat i assenyat junt amb Mestre

Sabater homogravenim a lrsquohistograveric Lluiacutes Sabater mestre en teologia i predicador de la Seu

de Valegravencia

Molina

() Yo quiero responder a este botegazo lo que respondioacute el Duque de Cardona

pasado que entrando por un corro de toros que por eacutel se haciacutea en Valencia vino

un bueacutetago volando de los que suelen volar en tales fiestas valencianas y riole en el

rostro y dijo -Per altri mrsquoha pres lo lleu

Asiacute puedo yo decir -Lo que maacutes de esto siento es que su Excelencia se haya reiacutedo

de lo que habiacutea de castigar por holgarse maacutes con Gilot que conmigo por parecerle

mejor sus letras que las miacuteas (d3v)

115

FILOgraveSOFS El concepte de filogravesofs inclou un conjunt de personatges que destaquen per

les seves lletres i saviesa Sovint soacuten literats com en aquest exemple narrat pel

batxiller Molina on hi ha una certa identificacioacute de Dant com a filogravesof i savi Eacutes un

tipus de narracioacute a cavall entre la facegravecia i lrsquoapotegma perograve he triat situar-la dins de les

facegravecies perquegrave destilmiddotla un humor meacutes mesurat i didagravectic que el de les facegravecies que

protagonitzen alguns personatges del diagraveleg

Aquest tipus de narracions (1a jornada D7v-D8r 2a jornada F5v6r 6a jornada Y5rv i

d3v) soacuten un exemple expliacutecit de les caracteriacutestiques del cortesagrave ideal ja que apunten

directament al model i a les seves virtuts La necessitat drsquointegrar-les en el context

narratiu del diagraveleg eacutes forccedila expliacutecita des del moment en quegrave la narracioacute eacutes el terme de

comparacioacute amb alguns personatges o situacions de lrsquoobra tal i com succeeix en aquest

cas on el narrador compara els bergants del senyor italiagrave amb el patge Gilot

[continuacioacute de lrsquoanterior]

Y a esto respondo con este cuento que direacute

Un sentildeor de Italia de casa de Colonna holgaacutebase mucho de tener truhanes y locos en

su casa y teniacutea uno como Gilot muy desvergonzado y atrevido Y reprendieacutendole un

filoacutesofo por ver que todo era de locos y muy poco de sabios trabajoacute mucho de tener en

su servicio al Dante Y por no ser este Colonnes dantista sino truhanista el truhaacuten era

muy favorecido y el Dante muy olvidado Y estando muy arrinconado y siempre mudo

al rincoacuten de una sala donde aquel diacutea se haciacutea gran fiesta el truhaacuten diciendo y

haciendo muchas locuras para hacer reiacuter Traiacutea una ropa muy rica a cuestas que su

sentildeor le habiacutea dado y pasando por donde estaba el Dante diacutejole burlando de eacutel -Qui

sa far el bufone e rico garccedilone

Respondiacuteole el Dante -Cuando yo trovaro un signore simile a me como tu ay trovato

simile a te seroacute rico (d3v)

PERSONATGES DE LA VIDA QUOTIDIANA Soacuten 4 les facegravecies protagonitzades per aquest

tipus de personatges (1a jornada D7v i D8v 4a jornada Q2v 6a jornada f6r) Eacutes un

grup de facegravecies de caragravecter meacutes heterogeni que els anteriors fan sentit quan soacuten

interpretades en el seu context narratiu la ficcioacute del diagraveleg Podrien ser el tipus de

narracions anogravenimes que trobem als reculls de narracions o lsquoflorestasrsquo perograve que al

diagraveleg i en boca dels diferents narradors-personatges tenen una funcioacute explicativa o

demostrativa drsquoallograve que srsquohi estagrave parlant Eacutes el cas drsquoaquesta facegravecia en catalagrave narrada

116

per Gilot esdeveacute un atac contra el Duc i Ferrandis drsquoHeregravedia amb el suport de les

seves dones Perograve els mateixos acusats saben sortir-sersquon enginyosament jugant

irogravenicament amb les afirmacions de Gilot

La Reina rioacute mucho y dijo -Dontildea Jeroacutenima siempre querriacutea que hablaacutesedes en

valenciano que en vuestra boca es gracioso Las dos podemos cantar laquoMal me

quieren mis comadres porque les digo las verdadesraquo Y diga Gilot quieacuten son las

comadres

Dijo Gilot -Senyora puix Vostra Altesa ho mana jo direacute qui soacuten les comares amb

este cuento

En lo carrer de la Nau dos dones eren grans amigues per ser enemigues de sos

marits barallaven-los cada dia i ells deien Vosaltres no sou dones sinoacute hogravemens I

elles responien Hogravemens som puix vosaltres sou dones no fent-nos parir Y

posaren-los nom laquoLes Comaresraquo

No ho dic perquegrave sa Excellegravencia i Joan Ferragravendiz ho sien encara que mai han fet

parir a ses mullers136 (D8v)

JULI CEgraveSAR Al diagraveleg tenim un total de 4 narracions sobre Juli Cegravesar a la 6a jornada

les dues meacutes properes a les caracteriacutestiques genegraveriques de la facegravecia soacuten dues la que

narra Diacutedac Lladroacute a la 6a jornada (c7v) i la reportada tot seguit En aquest exemple

destaca la ironia enginyosa del batxiller Molina en lloar el seu company Mestre

Sabater Ho aconsegueix mitjanccedilant una narracioacute que juga amb el cognom del

personatge drsquouna forma exquisida

136 laquoDijo Joan Fernaacutendez -iquestGilot tuacute no sabes que a su Excelencia y a miacute nos han parido dos mujeres Que este mal de ser esteacuteriles no staacute en nosotros sino en las rabiosas (Que por maravilla paren las que rabias conciben pues que matan y no viven) seguacuten dice la regla de medicina Dijo dontildea Jeroacutenima su mujer -Senyora iquestquegrave li par a vostra Altesa de mon marit iexclQuin metge i buller que eacutes Amb bulles falses que preiumlca diu que posa dones en paradiacutes i ab regles fingides de medicina nos infama que som rabioses i per ccedilograve no parim No seria mal acusar-lo que lrsquoaltre dia tragueren a la scala un buller falsari i un metge no doctorat Dijo la Reina -Dontildea Jeroacutenima por aduacuteltero mereceriacutea maacutes ser sacado a la verguumlenza pues tiene tan poca que nos dice cara cara que les han parido dos mujeres Dijo el Duque -Vuestra Alteza iquestsabe lo que me ha dicho al oiacutedo Joan Fernaacutendez Diacutejome -Mire queacute primor direacute que diciendo una gran mentira que nos han parido dos mujeres direacute una gran verdad que dos mujeres son nuestras madres nos han parido Dijo la Reina -Eso teneacuteis los hombres engantildeadores que de las verdades haceacuteis mentiras y de las mentiras verdadesraquo (D8v-E1r)

117

Molina

Sentildeor Mastre Sabater ya seacute por quieacuten preguntaacuteis Vos habeacuteis calzado como a buen

zapatero un zapato a un pie que sabeacuteis de queacute coxquea Y oiga un cuento de un

muy notable priacutencipe que jamaacutes se dejoacute mandar de manera que paresciese ser

mandado Julio Ceacutesar como nacioacute para priacutencipe siempre lo fue Y rogaacutendole los

senadores y coacutensules de Roma muy mucho que cobrase a su mujer que eacutel habiacutea

repudiado dicieacutendole que le haciacutea gran sin razoacuten por no parecer en ella causa

alguna para ser repudiada y dejada de eacutel respondioacute Julio Ceacutesar Quieacuten no calza el

zapato no sabe doacutende le duele Yo que le calzo seacute doacutende me toca

(c2r)

422 APOTEGMES

En aquest grup destaco les narracions on predomina el caragravecter serioacutes lrsquohumor eacutes menys

expliacutecit que en les anteriors i eacutes meacutes evident el caragravecter didagravectic formal A diferegravencia del

grup de facegravecies el conjunt de personatges que les protagonitzen eacutes meacutes heterogeni nrsquohi

ha des dels que pertanyen al moacuten antic romagrave (amb noms propis o genegraverics) fins a

personatges coneguts pels interlocutors del diagraveleg i drsquoaltres que srsquoidentifiquen per lrsquoofici o

lrsquoactivitat Els podriacuteem classificar aixiacute

sect 7 apotegmes de cavallers (en destaquen 2 sobre Manuel de Leoacuten)

sect 6 apotegmes de romans (en destaquen 2 que parlen de Juli Cegravesar)

sect 6 apotegmes de reis priacutenceps o nobles

sect 3 de filogravesofs en un sentit genegraveric

sect 2 apotegmes de parelles literagraveries (Samsoacute i Dalida Belerma i Durandarte)

sect 2 apotegmes drsquoeclesiagravestics (Sant Bernat i el Papa)

sect 3 apotegmes de personatges anomenats pels seus oficis o activitats

(caminants llauradors i caccediladors)

La diferegravencia meacutes notable eacutes lrsquoabsegravencia drsquoapotegmes amb personatges que siguin

interlocutors del diagraveleg Aquest tret enforteix la consideracioacute que les afirmacions

didagravectiques finals -la condensacioacute del text- tinguin un caragravecter meacutes universal als

apotegmes que no a les facegravecies on srsquoataca expliacutecitament les actituds dels interlocutors

118

del diagraveleg en la seva construccioacute indirecta de lrsquoideal cortesagrave

Hi ha un altre aspecte forccedila significatiu en aquestes narracions que afecta el tipus de

narrador que les reporta Al corpus de facegravecies els quatre personatges principals en

narraven una gran part hi destacava Joan Ferrandis drsquoHeregravedia amb 18 Lluiacutes del Milagrave amb

13 Diacutedac Lladroacute amb 10 i Francesc Fenollet amb 5 Al corpus drsquoapotegmes eacutes Lluiacutes del

Milagrave qui destaca narrant-ne 10 els altres protagonistes disminueixen la seva presegravencia

com a narradors Diacutedac Lladroacute en relata 3 Francesc Fenollet 2 i Ferrandis drsquoHeregravedia 1

Per tant eacutes siginificativa la presegravencia de Lluiacutes del Milagrave com a narrador i tambeacute la

incorporacioacute del Duc Aixiacute srsquoaconsegueix donar una imatge del Duc i drsquoell mateix en tant

que personatges del diagraveleg com a ldquovir doctusrdquo gragravecies al caragravecter serioacutes i instructiu propi

de lrsquoapotegma Tot aixograve es veu potenciat per la presegravencia de dos narradors que soacuten

veritables autoritats doctrinals en el diagraveleg i en la realitat histograverica del moment el batxiller

Molina i el Mestre Sabater Poden semblar dades estadiacutestiques sense cap importagravencia

perograve crec que assenyalen una clara intencioacute en el conjunt de lrsquoobra i caldria tenir-les en

compte per determinar la importagravencia de dos aspectes en parlar de lrsquouacutes que sersquon fa de les

narracions breus a EC QUI conta i QUEgrave conta

CAVALLERS Soacuten 7 les narracions apotegmagravetiques (1a jornada B4r E6v E6v i E7r-v

2a jornada G6v7r 6a jornada f8r) que parlen de cavallers La majoria drsquoelles relaten

fets de finals del segle XV ambientats en el regnat dels Reis Catogravelics Un dels

personatges meacutes significatiu en aquest grups de narracions eacutes Manuel de Leoacuten que

tambeacute formava part dels poemes del Romancero Soacuten una clara mostra de la continuiumltat

de les virtuts del cavaller medieval en el nou model del cortesagrave renaixentista

ilmiddotluminades per la doctrina de lrsquoitaliagrave Baldassare Castiglione Cal destacar que la veu

de meacutes autoritat en la narracioacute de tres drsquoaquests apotegmes eacutes Lluiacutes del Milagrave les altres

soacuten el batxiller Molina Francesc Fenollet Diacutedac Lladroacute i Baltasar Mercader

Dijo don Luis Milaacuten -El cortesano ha de ser padre de la verdad hijo del modo

hermano de la crianza pariente de la gravedad varoacuten con ley amigo de limpieza y

enemigo de pesadumbre [] Tambieacuten ha de ser varoacuten con ley como dijo un

valeroso cavallero castellano en la guerra de Granada nombrado don Manuel de

Leoacuten que siendo muy amado por su gran valentiacutea de un moro no menos valiente

que eacutel que se deciacutea Muza fue cautivado en una escaramuza y trabajando el rey don

Fernando y la reina dontildea Isabel que se hiciese cristiano vieacutendose muy

119

importunado dijo Yo no hareacute sino lo que me aconsejare don Manuel de Leoacuten mi

gran amigo

Fue a hablarle por mandado de los Reyes y diacutejole Muza si tuacute te pasas a nuestra

ley y de corazoacuten no fueres de ella ni seraacutes de la tuya ni de la nuestra y quedaraacutes

hombre sin ley No dejes de serlo(Que no debe estar sin ley un momento el corazoacuten

para ser todo varoacuten) (E6v7r)

Respondioacute el bachiller Molina [al Duc] -Sentildeor a esa condicioacuten la nombran cuerpo

de buen tiempo Yo puse por nombre a un nuestro caballero castellano don Pedro

Melacha por ser tan descuidado y dulzacho que maacutes cuidado teniacutea de hacer perros

de caza que de sus hijos que por haberlos mal criado todos murieron a mala

muerte Y por la gran culpa que tuvo un diacutea les aparecieron como a galgos en una

caza y a bocados le mataron diciendo que veniacutean por eacutel para llevarle al infierno a

doacutende los habiacutea hecho ir (f8r)

MOacuteN ROMAgrave Estagrave present a les narracions apotegmagravetiques del diagraveleg gran part

parlen dels costums dels romans tot intentant demostrar les qualitats i les virtuts

dels seus ciutadans cavallers o dels seus priacutenceps eacutes el cas de les dues narracions

sobre Juli Cegravesar (1a jornada A7v 6a jornada f8rv Z1r c8rv i g2rv)

Batxiller Molina

Todas las Repuacuteblicas que estaacuten perdidas es por ser perdidos sus cavalleros que

deberiacutean los padres de ellos apartarlos de siacute en la primera edad para que se

hiciesen hombres por casas de reyes y sentildeores Que la propia tierra ni la casa del

padre nunca hacen perfeto hombre al hijoY asiacute porque no desasosegasen a su

tierra ni a los suyos soliacutean los romanos echar fuera de Roma a los mancebos en la

edad desasosegada de quince hasta veinte antildeos o en la guerra o para saber letras

por casas ajenas porque volviesen maacutes hombres para regir y conservar su tierra Y

si por necesidad alguacuten romano pediacutea a los senadores que le dejasen sus hijo habiacutea

de entrar fianza por las inocencias de eacutel para pagar cualquier pena que le fuese

dada por justicia Y si no teniacutea posibilidad el padre a costa del puacuteblico tesoro

criaban a su hijo para que no se perdiese Y asiacute quedaban hombres bien mandados

para saber mandar (f8rv)

120

Silla i Juli Cegravesar

Dijo el Duque-[] Mostrando la severidad que los avisados han de tener para

mostrar que ni en las burlas ni en las veras deben salir de seso sino estar siempre

en consideracioacuten para bien responder y obrar en todo lo que conviene Como

mostroacute Julio Ceacutesar en su primera edad que siendo de la parte de Mario fue preso

de los contrarios y traido delante Silla Y rogaacutendole todos que lo soltase por ser

muy mancebo respondioles- iexclOh caballeros iquestPara queacute rogaacuteis que yo deacute libertad

y vida a quien muestra su presencia que es para dar y quitar libertades y vidasiquestNo

veis vosotros que en eacutel hay muchos Marios Yo hareacute lo que rogaacuteis soacutelo por mostrar

que tengo tan poco miedo de Mario como eacutel muestra tener de Silla iexclVete Julio

Ceacutesar y diraacutes a tu Mario que si te he dado la vida es por tener muy poco miedo a

los que les parecen a eacutel

Palabras fueron como de tal varoacuten mostrando lo que debe hacer el hombre sabio

para mostrar ser fuerte Que en ninguna occasioacuten contraria ni en burlas ni en

veras muestre ser vencido (c8r)

REIS PRIacuteNCEPS I NOBLES Les narracions sobre reis priacutenceps i nobles tenen un

caragravecter exemplar i instructiu ja que reflecteixen les accions i les actituds dels grans

governants i dels caps de govern Els apotegmes que els tenen com a protagonistes soacuten

6 (1a jornada B7v 3a jornada N2rv 5a jornada R7r i R7v 6a jornada Z3r i g 3rv)

Els narradors continuen essent personatges tan significatius com Lluiacutes del Milagrave el Duc

o el Batxiller Molina entre drsquoaltres La presegravencia drsquoaquest tipus de narracions

srsquointensifica en les darreres jornades del diagraveleg on amb lrsquoaparicioacute de nous personatges

srsquoassegura el caragravecter doctrinal de bona part drsquoalguns passatges

Dijo Mastre Zapater -[]Tambieacuten derreputa mucho la traicioacuten pues el cielo y la

tierra no la pueden sufrir no tardando en darle la pena que merece No es de callar el

ladrocinio pues el ladroacuten es tan derreputado y aborrecido que Alexandre priacutencipe

muy bueno tuvo tan gran odio con los ladrones que seguacuten Elio Lampidio escribe de

eacutel en viendo uno de ellos luego iba para sacarle el ojo con su dedo Y tan gran rencor

teniacutea a los infamados de algunos hurtos que si acaso les veiacutea se le alteraba el

corazoacuten que veniacutea a echar coacutelera por la boca Y asiacute se le abrasaba el gesto con la gran

ira que no podiacutea hablar iexclOh noble enojo y de aacutenimo generoso como en este cuento

oireacuteis

121

Un varoacuten de los que falsamente nombran honrados habiendo sido algunas veces

culpado de hurtos quiso presuntuosamente con favor de algunos reyes sus amigos

subir a la orden de caballeriacutea Y como fuese luego tomado por ladroacuten preguntoacute

Alexandre a los Reyes por cuyo favor habiacutea sido caballero aquel varoacuten que le dijesen

queacute pena teniacutean entre ellos los ladrones y respondieron que la horca Y asiacute le mandoacute

luego ahorcar diciendo -No merece honrada muerte quien tuvo deshonrada

caballeriacutea

No es de callar la cobardiacutea cuan vil cosa es pues apoca y derreputa tanto cualquier

hombre que no debriacutea dar honra alguna a quien no tiene ninguna (R7r)

FILOgraveSOFS Els tres apotegmes sobre filogravesofs (3ordf jornada E6r i I2rv 6ordf jornada g7rv) soacuten

narrats per Lluiacutes del Milagrave Nomeacutes en coneixem el nom del filogravesof protagonista en

lrsquoapotegna del foli I2 rv lrsquoescriptor italiagrave Dant

Dijo don Luis Milaacuten -El cortesano ha de ser padre de la verdad hijo del modo

hermano de la crianza pariente de la gravedad varoacuten con ley amigo de limpieza y

enemigo de pesadumbre[] Tambieacuten ha de ser hijo del Modo por lo que direacute

Un philoacutesofo haciendo vida en un desierto vio una muy hermosa ninfa y demandole

quieacuten era Y ella les respondio Soy la Justicia Dijo el filoacutesofo iquestDe doacutende veniste

Respondioacute Vine del cielo Prosiguioacute el filoacutesofo diciendo iquestPor queacute vas por desiertos

Dijo la Justicia -Por donde yo reinaba han muerto mi padre (Que do el Modo se

pierde Justicia no reina) Por donde se ve que el Modo es padre de la Justicia y del

cortesano que para ser justo y llegado a razoacuten ha de ser su hijo y de su condicioacuten

(E6r)

DANT

Dijo don Luis Milaacuten (a Joan Fernaacutendez) -Departiros quiero con un cuento pues

me habeacuteis dado con el hierro El gran poeta Dante Florentino fue tan donoso como

avisado y los florentines le teniacutean en tanto como eacutel los teniacutea en poco por ver la

ciudad de Florencia poblada de hombres que teniacutean de lo mucho poco y de lo poco

mucho Enfadado de esto desaparecioles de manera que iba entre ellos y no le

podiacutean hallar Y no podiendo vivir sin eacutel no sabiacutean que hacerse para hallarlo

Aconsejoles un sabio filoacutesofo y diacutejoles El Dante es tan sabio que no le hallaraacuten

sino para responder y dar cabo a una muy avisada razoacuten que la oyese comenzada y

no acabada porque no ternaacute sufrimiento que steacute sin acabar lo que staacute bien

122

empezado Yo os aconsejariacutea que fueacutesedes diciendo por la ciudad estas palabras

Qui sa lo bene Qui sa lo bene

Y diciendo los florentines esto oyeron al Dante que iba disfrazado entre ellos y

respondioles Qui ha provato lo male qui ha provato lo male Que quiere decir

Aquel que sabe el bien que ha probado el mal

Yo he dicho esto solo para mostrar que pues tanto he probado el mal del amor seacute

queacute cosa es bien aunque nunca he gustado a queacute sabe (I2rv)

PARELLES LITERAgraveRIES Les narracions apotegmagravetiques que tenen com a personatges

parelles literagraveries (2ordf jornada G5rv 3ordf jornada H8v-I1r i I7r) pertanyen a dues obres

literagraveries importants a la nostra cultura occidental la Biacuteblia (Samsoacute i Dalida) i la

poesia popular de lrsquoEdat Mitjana que trobem al Romancero (dos personatges de creacioacute

castellana Belerma i Durandarte)

Dijo don Diego Ladroacuten -Don Luis Milaacuten iquestno os acordaacuteis de los amores de

Belerma y Durandarte Que siendo desterrado por mandado de su Emperador

Carlo y volviendo a la Corte perdonado halloacute a Gaiferos servidor de Belerma sin

haber dado eacutel ocasioacuten Y quejaacutendose de esta traicioacuten dejoacute de servirla diciendo Que

por no sufrir ultraje morireacute desesperado

Mostrando que la dama ha de mostrarse enojada si la sirve otro caballero si ya su

servidor no le ha dado ocasioacuten para despedirle si le ha sido desleal Y si esta culpa

no tiene y su mucho amor le hace volver a servirla ha de ser con gran

arrepentimiento de su dama Y pues ella causoacute la pena debe traer en un letrero este

mote Digo mi culpa Pues ya veis coacutemo por esta ley de agradecimiento que se teniacutea

en aquel tiempo no era bien que el caballero desdentildeado fuese bien sufrido Pues

sabeacuteis que yo os visiteacute estando doliente en la cama de este mal y dijiacutestesme una

glosa vuestra a este villancico que dice

Desdentildeado soy de amor

guardeos Dios de tal dolor (G5rv)

Tal i com he explicat a les observacions de les repeticions disseminades entre el PB i

EC la histograveria de Durandarte com a personatge creat a partir de lrsquoespasa de Roland eacutes

propi de la tradicioacute de romancer que deriva del cicle carolingi137 El mateix Lluiacutes del

137 Veure Dumanoir (2012)

123

Milagrave musicalitza el romanccedil al seu tractat de viola El Maestro (1536) i tambeacute en

trobem referegravencies al villancet laquoDesdentildeado soy de amorguardeos Dios de tal dolorraquo i

a les seves glosses al Cancioner del Duc de Calagravebria ff 9v s (nuacutem16) i a la Diana

enamorada de Jorge de Montemayor libro II foli 129

Dijo don Luis Milaacuten [a Diacutedac Lladroacute] -Yo os lo direacute Ya habreacuteis oiacutedo decir la

fuerza de Sansoacuten cuaacuten grande fue Y la gran amor que a su amiga Dalida tuvo

Pues oiacuted el pago que de ella recibioacute y fue este que direacute Deseando saber los

filisteos sus enemigos en cual parte del cuerpo teniacutea Sansoacuten las fuerzas rogaron a

su amiga Dalida y dieacuteronle mucho tesoro para que lo supiese Y como ella

trabajase saberlo rogaba con gran importunidad a su amigo Sansoacuten se lo dijese Y

eacutel no sospechando que lo quisiese saber por mal suyo mostraacutendole ella tan buena

amor como eacutel le mostraba diacutejole -Dalida tuacute sabraacutes que la gran fuerza que yo

tengo es por gracia que Dios me ha dado Y por ser asiacute seacute que la tengo en unos

cabellos que en medio de mi cabeza staacuten Y si a miacute me los cortasen yo perderiacutea

todas mis fuerzas Y rogaacuteronle ella que se los dejase cortar para ver si era verdad

lo que eacutel deciacutea consintioacute que se los cortase Y vieacutendole sin las fuerzas que primero

teniacutea esecutoacute su traicioacuten y dio entrada a los filisteos sus enemigos y sacaacuteronle los

ojos y dejaacuteronle vivo para hacer burla de eacutel Y por no morir muchas veces con esta

vida-muerte determinoacute de acabar sus tristes diacuteas desta manera que direacute

Sintiendo ya cobradas su fuerzas por haberle crecido los cabellos que Dalida le

habiacutea cortado hiacutezose guiar a un templo donde gran multitud de filisteos estaban y

abrazose con unas columnas que sosteniacutean todo aquel edificio y derribolas donde

murieron sus enemigos y eacutel por vengarse de ellos (H8vIr)

Aquest apotegma sobre Samsoacute teacute com a font el llibre biacuteblic dels Jutges 16 4-31 i hi

reporta gairebeacute literalment el text biacuteblic

ECLESIAgraveSTICS A diferegravencia drsquoaltres obres de lrsquoegravepoca lrsquoaparicioacute de personatges

eclesiagravestics a les narracions breus del diagraveleg eacutes gairebeacute nulmiddotla i de caragravecter apotegmagravetic

nomeacutes en trobem dues una sobre un cavaller que solmiddotlicita als reis drsquoEspanya la Creu

de Santiago (5ordm jornada R7v) i la segona enunciada per mestre Sabater que reporta

una histograveria que teacute el Papa com a protagonista i personatge drsquoautoritat per justificar les

seves idees (6ordm jornada c8v d1r)

124

Mastre Zapater

-[] Y si los que leen y oyen razones avisadas no gustan de lo que Vuestra

Excelencia ha gustado no muestran entender lo que leen y oyen que si lo

entendiesen o trabajasen de entenderlo hariacuteanse avisados Que muchos lo seriacutean si

quisiesen Diacuteranme algunos que no hay quien no quisiese ser avisado mas como

sea don de Dios Eacutel lo da a donde quiere A esto les respondo con lo que dice el

Papa a los judiacuteos que le estaacuten esperando con sus cerimonias cuando vuelve a Roma

de la coronacioacuten que le hacen en San Joan de Letraacuten y son estas palabras Lex

vestra est bona sed est male e intellecta

Dicieacutendoles Vuestra ley es buena mas es mal entendida de vosotros

(c8v d1r)

PERSONATGES IDENTIFICATS PEL SEU OFICI

Les narracions breus que tenen com a personatges a llauradors caccediladors caminants i

drsquoaltres apareixen sovint en els reculls i lsquoflorestasrsquo que recollien lsquochascarrillosrsquo

lsquocuentecillosrsquo lsquodichosrsquo i lsquomotesrsquo En el nostre diagraveleg nomeacutes en tenim el testimoni de

tres (1a jornada E5v i E5v6v 5a jornada S6 v)

Dijo don Luis Milaacuten -El cortesano ha de ser padre de la verdad hijo del modo

hermano de la crianza pariente de la gravedad varoacuten con ley amigo de limpieza y

enemigo de pesadumbre [] Tambieacuten ha de ser hermano de la crianza como en

este cuento mostrareacute

Topaacuteronse dos cazadores muy lindos hombres Dijo el uno al otro -iexclTan bien me

pareces que yo querriacutea saber tu nombre y de queacute vives

Respondiacuteole -A miacute me dicen don Venturoso y vivo de cazar lo que desdichados no

alcanzan Yo tambieacuten querriacutea saber lo mesmo de ti

Dijo el otro -A miacute me nombran don Bien Criado y bivo de cazar lo que mal criados

pierden El cortesano debe ser el uno que es don Bien Criado y cazaraacute siempre lo

que mal criados viene muchas veces a perder que es el cielo y la tierra Y puede ser

el otro que es don Venturoso porque el cielo da la ventura a quien trabaja de

ganarle con bondades y no parenceriacuteas Como debe ser la crianza que no ha de ser

fingida para engantildear sino verdadera para contentar (E5v-r 6v)

125

423 NOVELLA

Els dos conceptes fonamentals de la narrativa breu renaixentista la facegravecia i

lrsquoapotegma es converteixen en petites cagravepsules narratives que afavoreixen la

construccioacute del gegravenere major i meacutes apreuat la lsquonovellarsquo risible Recordem la definicioacute

bagravesica que hem donat drsquoaquesta foacutermula narrativa com lrsquoapotegma i la facegravecia eacutes una

narracioacute breu de caragravecter versemblant que explica situacions de la vida privada de

personatges directament o analogravegicament identificables en la realitat amb intrigues

divertides o finals sorprenents perograve a diferegravencia de les anteriors en ella srsquohi encadenen

diverses sequumlegravencies i a meacutes conteacute una tensioacute narrativa Certament els exemples de

lsquonovellersquo meacutes emblematics soacuten els de G Boccaccio al Decameroacute on a traveacutes de

diferents sequumlegravencies (unitats menors com la facegravecia i lrsquoapotegma) srsquoaconsegueix

obtenir una unitat narrativa de major extensioacute que la de les facegravecies o els apotegmes

De fet absorbeix aquestes unitats menors i aconsegueix conferir-hi tensioacute narrativa

Al diagraveleg de Lluiacutes del Milagrave hi trobem un bon exemple de construccioacute de lsquonovellarsquo a

traveacutes de diferents narracions reportades per diversos personatges de lrsquoobra La

caracteriacutestica que les vincula eacutes que expliquen un mateix fet des de diversos punts de

vista els dels personatges-narradors i amb una certa continuiumltat temporal Podem

parlar drsquouna protonovelmiddotla on sersquons mostra el proceacutes intermedi de construccioacute drsquoaquest

gegravenere narratiu Les sequumlegravencies cridades a la unificacioacute soacuten reportades per cadascun

dels personatges principals drsquoEC De fet aquest element afavoreix drsquoaltra banda el

caragravecter versemblant de la novelmiddotla

Lrsquointent de novelmiddotla estagrave format per sis sequumlegravencies inserides dins la ficcioacute narrativa del

diagraveleg que aconsegueixen reportar una histograveria completa Cinc drsquoelles soacuten narrades a

la 2a jornada i la sisena a la 6a jornada Tal i com observem al grup de facegravecies els

personatges del diagraveleg soacuten narradors i protagonistes alhora Els narradors soacuten els quatre

protagonistes drsquoEC per ordre drsquoaparicioacute com a narradors Diacutedac Lladroacute (que interveacute en

dues ocasions la primera i la cinquena) Francesc Fenollet (tambeacute en dues narracions

la segona i la sisena) Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i Lluiacutes del Milagrave Cal destacar que els

dos personatges que intervenen en meacutes drsquouna ocasioacute com a narradors Diacutedac Lladroacute i

Francesc Fenollet no soacuten els protagonistes de les sequumlegravencies sinoacute els altres dos Lluiacutes

del Milagrave i Joan Ferrandis drsquoHeregravedia El temps de la narracioacute eacutes pretegraverit

126

El motiu desenvolupat en les sis sequumlegravencies eacutes el del contencioacutes provocat per la

possessioacute drsquouna pintura de la dama a qui serveixen els dos protagonistes Les

narracions de cadascun dels personatges expliquen lrsquoorigen de la pintura com ha

passat a ser possessioacute drsquouns o drsquoaltres i en el cas de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia els

conflictes que provoca aquesta afeccioacute en la seva relacioacute matrimonial Drsquouna manera

desordenada cadascun dels personatges aporta dades respecte a la histograveria del retrat i

de la dama pintada La narracioacute eacutes introduiumlda per la intervencioacute de Diacutedac Lladroacute de

forma aparentment ocasional

Dijo don Diego Ladroacuten -No seraacute menester que muy bien he oiacutedo lo que habeacuteis

pasado con Joan Fernaacutendez y no le quedaacuteis deudor que muy bien le habeacuteis

pagado Sino diacutegalo don Francisco que los dos estaacutebamos escuchando de la

cuadra de fuera mirando una pintura que yo saqueacute y en oiacuter la escaramuza de los

dos fue parte para que dejaacutesemos de gozar con los ojos de la buena pintura que

teniacuteamos entre manos para recrearnos con los oiacutedos de oiros a los dos (F7r)

A continuacioacute Francesc Fenollet ens explica que els dos protagonistes soacuten servidors de

la dama retratada

Dijo don Francisco -Sentildeor don Diego vos habeacuteis movido una cuestioacuten diciendo

que no le debe nada don Luis Milaacuten a Joan Fernaacutendez que no la podremos

apaciguar sino con mostrarles vuestra pintura Sacadla que bien menester seraacute

Daacutedmela que yo la quiero amostrar porque si los dos vienen a rentildeir yo me pondreacute

entre ellos y en ver el retrato de su dama todos se convertiraacuten en ojos que no

tendraacuten manos para desacatarse delante de ella haciendo besar como a portapaz a

esta pintura pues es el retrato de la dama que van servidores don Luis Milaacuten y

Joan Fernaacutendez (F7 rv)

Joan Ferrandis drsquoHeregravedia afirma que tenia guardat el retrat en un arca de casa seva ja

que li ocasionava discussions amb la seva muller perograve lrsquohi van robar i es quumlestiona

com ha arribat a mans de Diacutedac Lladroacute

Dijo Joan Fernaacutendez -Yo querriacutea mucho saber coacutemo ha venido en manos de don

Diego este retrato porque a miacute me la hurtaron de una arca donde yo la teniacutea

encerrada por temor de mi mujer que un diacutea rentildeimos por ella sobre esto que oireacuteis

Yo la teniacutea en mis manos solo encerrado en una caacutemara y deciacuteale Maacutes te quiero

127

yo pintada que a mi mujer viva pues tuacute me desenojas en mirarte y mi mujer me

enoja en mirarme Ella de braveza me mata y tuacute de benina me resucitas

Y como ella me viese y oyese por la cerradura de la puerta abrioacute y entroacute diciendo

A mis manos habeacuteis de morir don traidor Yo diacutejele Buena mujer teneos allaacute que

no soy quien vos pensaacuteis Nombraisme don traidor y a miacute me dicen don leal

Respondioacute No sois sino don diablo pues estaacuteis idolatrando en esa diablesa

pintada que maacutes lo va ella de afeites que vos la teneacuteis en esa tablilla Respondiacutele A

lo que me deciacutes que soy diablo agora me habeacuteis acertado el nombre que para ser

uno galaacuten ha de ir tras las almas como eacutel va Aunque yo no lo soy para vos que

nunca ireacute tras vuestra alma siendo tan rabiosa Y a lo que deciacutes que esta dama va

de afeites maacutes pintada que aquiacute estaacute la pintura iquestno os acordareacuteis que un diacutea os

desconociacute en una fiesta muy pintada de afeites Y tomaacutendoos por otra os deciacutea de

amores y vos me respondistes Ciego reacutezame una oracioacuten Y conocieacutendoos en la

habla os dije Mas os querriacutea pintada y muda que despintada hablando (F8rv)

Lluiacutes del Milagrave explicaragrave lrsquoorigen de la pintura va ser ell mateix qui va encarregar el

retrat de la dama perograve posteriorment va ser robat del taller del pintor Assegura que

nacuteeacutes el propietari tot indicant-ne un senyal el forat que hi ha a la magrave de la dama

retratada a causa drsquouna llagravegrima seva Aquest signe estagrave pres drsquouna font literagraveria eacutes a

dir drsquouna canccediloacute coneguda a lrsquoegravepoca i que es glossada per Lluiacutes del Milagrave

Dijo don Luis Milaacuten -Sentildeor Joan Fernaacutendez vos pretendeacuteis que el retrato de

nuestra dama es vuestro yo no otorgareacute jamaacutes sino que es miacuteo Porque yo lo hice

pintar y hurtaacuteronlo de casa del pintor y creo que vos lo habeacuteis hecho pues estaba en

vuestro poder Y porque se vea que es miacuteo he alliacute aquella sentildeal que llorando de

verla tan hermosa pintada como despiadada viva cayoacute una laacutegrima miacutea sobre su

mano y hizo aquel agujero que veis Y de presto demandeacute tinta y papel haciendo

una glosa a este villancico que tan a mi propoacutesito hecho estaacute que en el postrer

verso le hallareacuteis de cada copla de estas que yo os direacute agora

Tengo tanto sentimiento

de lo que me haceacuteis sentir

que siento tanto el morir

cuanto mi vivir no siento

De este mal saco este bien

128

que stoy hecho un Jeremiacuteas

que por vuestro gran desdeacuten

lloran mi Jerusaleacuten

las tristes laacutegrimas miacuteas

Mi Jerusalem en miacute

es la triste de mi vida

que la veo tan caiacuteda

cuanto yo de vos caiacute

No alcanzo un vala os Dios

de caiacuteda tan mortal

que llorando para dos

de no hacer sentildeal en vos

en piedras hacen sentildeal

Son tan grandes mis enojos

que sangre vengo a sudar

y me siento distilar

agua amarga por los ojos

De miacute tiene piadad

cualquier fiero animal

que en tan grande crueldad

en todos hay caridad

y en vos nunca por mi mal (F8rG1v)

De fet els darrers versos de cada cobla reconstrueixen una canccediloacute popular del moment

que trobem glossada a la Diana enamorada de Gaspar Gil Polo publicada a Valegravencia

lrsquoany 1564

Las tristes laacutegrimas miacuteas

en piedras hacen sentildeal

y en vos nunca por mi mal

129

Glosa

Vuestra rara gentileza

no se ofende con serviros

pues mi mal no os da tristeza

ni jamaacutes muestra dureza

dio lugar a mis suspiros

No fueron con mis porfiacuteas

vuestras entrantildeas mudadas

aunque veis noches y diacuteas

con gran dolor derramadas

las tristes laacutegrimas miacuteas

Fuerte es vuestra condicioacuten

que en acabarme porfiacutea

y maacutes fuerte el corazoacuten

que viviendo en tal pasioacuten

no le mata la agoniacutea

Que si un rato afloja un mal

aunque sea de los mayores

no da pena tan mortal

mas los continos dolores

en piedras hacen sentildeal

Amor es un sentimiento

blando dulce y regalado

vos causaacuteis el mal que siento

que Amor solo da tormento

al que vive desamado

Y esta es mi pena mortal

que el Amor despueacutes que os vi

como cosa natural

por mi bien siempre estaacute en miacute

y en vos nunca por mi mal

130

Diacutedac Lladroacute li explica com va arribar el retrat a les seves mans de fet va ser arran

drsquouna peticioacute de Jerogravenima Beneito en un intent drsquoallunyar la dama que representava el

retrat del seu marit Amb aquesta narracioacute Lluiacutes del Milagrave aconsegueix confirmar la

imatge que ens doacutena de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia al llarg del diagraveleg i especialment en

relacioacute amb la seva esposa Cal recordar com aquesta imatge es comenccedila a construir al

PB del manustrit de la BC de les Obres drsquoaquest autor

Dijo don Diego Ladroacuten -Yo quiero responder a lo que el sentildeor Joan Fernaacutendez

dijo cuando vio el retrato de su dama en mi poder que holgariacutea mucho de saber

coacutemo habiacutea venido a mis manos Y ha de saber que visitando un diacutea su mujer con

una dama que a su casa habiacutea traiacutedo nos contoacute la cuestioacuten que tuvo por ella con el

sentildeor Joan Fernaacutendez que aquiacute nos ha contado Y llorando me rogoacute que le sacase

una diablesa que pintada teniacutea en casa Yo diacutejele que la mostrase y sacola y en ver

el retrato conociacute quieacuten era la dama y lleveacutemela Y asiacute ha venido a mi poder que no

querriacutea causase enojo entre sus competidores la que da en mirarla tanto placer a

sus servidores (G1v2r)

Posteriorment a la sisena jornada Francesc Fenollet aprofita un sonet de Lluiacutes del

Milagrave per explicar el motiu que va provocar la intervencioacute de la muller de Ferrandis

drsquoHeregravedia Drsquoaquesta manera lrsquoautor aconsegueix ratificar la caracteritzacioacute gairebeacute

burlesca o progravepia de la farsa del matrimoni Ferrandis-Beneito

Dijo don Luis Milaacuten

-Hagamos honra a este Soneto 47

Yo retrateacute su gesto muy hermoso

y teacutengole perfeto retratado

cuando no staacuteis haciendo el desdentildeado

que feo staacute mirar muy desdentildeoso

Rato me dais que no seacute queacute es reposo

cuando miraacuteis mirar desamorado

tal me paraacuteis de vos muy mal parado

que mueacuterdome las manos de rabioso

Y en veros tal rabiosa por matarme

131

corriendo voy a ver vuestro retrato

por descansar miraacutendoos en pintura

Y el dios de amor por maacutes desengantildearme

hurtaacutemela por darme muy mal rato

que del mortal le huye su natura

Dijo don Francisco

-Sentildeor Duque este soneto recita la farsa que Joan Fernaacutendez haciacutea y era que en su

oratorio teniacutea el retrato que hurtoacute a don Luis Milaacuten de la dama que serviacutean Y en

ella hacerle mala cara luego le deciacutea Yo me voy a ver vuestro buen gesto pues este

que me haceacuteis no es sino el de Marifea vuestra favorecida (Que el compantildeero

sella como sello) Y con gran prisa iba a su casa y algunas veces lo hallaba el

retrato y eacutel deciacutea cantando

iquestDoacutende staacutes que no te veo

iquestQueacute es de ti pintura miacutea

Vuelve que ver te deseo

si staacutes en la moreriacutea

Y esto cantaba porque sospechaba que una mora hechicera de quien eacutel estaba

hechizado de amores se la teniacutea porque le dio a entender que el dios de amor se lo

traiacutea Y era que una criada de su mujer se lo llevaba a la mora para composar138 a

Joan Fernaacutendez cuando se lo volviacutea partieacutendose las dos la composicioacuten (X7rv)

138 Catalanisme En aquest context significa Captenir-se (amb alguacute) fent-lo anar dret imposant-li la nostra voluntat fent-li creure el que volem

132

43 FONTS I TRADICIOacute DE LES NARRACIONS BREUS A EL CORTESANO

La tradicioacute oral conreada des dels segles anteriors la lectura dels clagravessics en prosa o en

teatre el treball literari dels contemporanis o la literatura popular oriental entre drsquoaltres

factors esdevenen diferents vies de transmissioacute i de contaminacioacute que dificulten establir

les fonts precises de qualsevol narracioacute breu A lrsquohora drsquoencetar aquesta recerca srsquoha de

tenir en compte els canvis que es produeixen en les diferents versions de cadascuna de les

narracions Aquests canvis poden referir-se a diferents aspectes lrsquoestructural eacutes a dir el

context genegraveric on apareixen les narracions (en reculls o inserits en el gegravenere del moment

el diagraveleg) el semagraventic com soacuten adaptats a les utilitats que meacutes interessaven en aquell

temps el formal els canvis de nom dels personatges i dels llocs o la seva desaparicioacute en

favor de lrsquoanonimat

Els resultats drsquoaquesta recerca amb el corpus de narracions breus drsquoEC no han estat gaire

positius tot i que aquest resultat tambeacute pot fer pensar en lrsquooriginalitat creativa de les

narracions de Milagrave He buidat diferents obres literagraveries on lrsquoaparicioacute de narracions breus

eacutes forccedila important i que pertanyen a diferents egravepoques Ofereixo les diferents connexions

que he descobert fins ara entre les narracions drsquoEC i el meu buidatge drsquoalgunes obres

significatives de relats breus i de facegravecies de lrsquoEdat Mitjana i del Renaixement A

continuacioacute assenyalo les obres i les edicions que he consultat

EDAT MITJANA

Il Novelino (2000) Introduccioacute traduccioacute notes i iacutendex temagravetic drsquoIsabel de Riquer

Prograveleg de MordfJesuacutes Lacarra Pariacutes-Roma Memini

BOCCACCIOG Decameroacute (6ordfjornada) ed 1984 Barcelona Ed62 MOLU n35

Tambeacute el recull de narracions medievals LACARRA Mordf Jesuacutes (ed) (1999) Cuento y

novela corta en Espantildea I Edad Media Barcelona Criacutetica

BANDELLO M Novelas escogidas Versioacuten castellana de Joseacute Feliu y Codina ed 1884

Barcelona Biblioteca Artes y Letras

133

RENAIXEMENT

BRACCIOLINI G Poggio Liber facetiarum (Llibre de facegravecies) Traduccioacute de Francesc de

BMoll edicioacute de 1978 Palma de Mallorca Editorial Moll

TIMONEDA Joan Sobremesa y alivio de caminantes edicioacute de 1885 Barcelona Edicioacuten

Ciacuterculo de Amigos de la Historia Imp Barcelonesa

MEXIacuteA Pedro (1562) Coloquios o diaacutelogos nueuamente compuestos () en los quales se

dispuntan u tratan varias o diuersas cosas de mucha erudicioacuten y doctrina Zaragoza

(Edicioacute de la Biblioteca Central Universitat de Barcelona)

SANTA CRUZ MELCHOR DE Floresta espantildeola Edicioacuten y estudio preliminar de MordfPilar

Cuartero y Maxime Chevalier 1997 Barcelona Criacutetica

CASTIGLIONE Baldassare Il cortegiano Edicioacute de la traduccioacute castellana de Joan Boscagrave

per Mario Pozzi any 1994 Madrid Caacutetedra

_______(1998) Edicioacute a cura de Walter Barberis Torino Biblioteca Einaudi

_____________________________________________________________________

A continuacioacute presento les narracions drsquoEC que formen part drsquoalgunes de les tradicions

trobades en el buidatge de les obres anteriors Primer reporto la narracioacute del diagraveleg

valenciagrave i despreacutes les narracions a les quals remet

Primera narracioacute

Rieron mucho de la burla de Cabanillas y el Duque le dijo coacutemo las habiacutean aparejado Y

eacutel respondioacute -Ponen dentro de ellas ajiaceite de manera que no pueda salir y al asar

encorpoacuterase todo en la perdiz y queda tan desconocida como conocida de la sentildeora dontildea

Jeroacutenima por ser muy enemiga de los ajos Que su marido no los osa comer en su casa

porque un diacutea le corrioacute con el majadero que los habiacutean hecho y arrojoacuteselo Y eacutel vino

huyendo a mi casa a hora de comer hediendo a los ajos y diacutejome Sentildeor acoacutegeme en

vuestra mesa que huyendo vengo del majadero

Que nunca estuvo maacutes donoso en su vida por los donaires que aquel diacutea dijo Y fueron

tales que dontildea Elena mi nuera le puso nombre don Joan donaire [] Despueacutes de las

perdices dieron pavones de las Iacutendias y de los nuestro y dijo don Diego Ladroacuten

134

Apostareacute que al sentildeor Joan Fernaacutendez mejor le pareceraacuten los pavones indianos que los

de Valencia Aunque para lo que siempre hace en sus amores mejor le deberiacutean parecer

los nuestros pues lo contrahace estando en rueda como estaacuten ellos con sus plumas muy

hermosas que son las que don Luis Milaacuten le pasa por la nariz iexclY son tantas que queda

emplumado Pues digaacutemosle Joan de Rueda y no lo digo porque sea como Lope de

Rueda que no hace farsas como eacutel (C4rv)

He trobat diverses narracions contemporagravenies sobre un aliment que era considerat propi

dels personatges vilans lrsquoall Per aixograve tot personatge que es vulgui considerar de

categoria social superior el rebutja Cal destacar en les narracions seguumlents el canvi en

lrsquoatribucioacute de personatge protagonista a la de Melchor de Santa Cruz el personatge eacutes la

reina Isabel i a la de Timoneda eacutes una dama anogravenima

Floresta Espantildeola Part II cap I 11

A la reina dontildea Isabel en extremo le eran aborrecibles los ajos no solamente en el

gusto mas en el olor Por descuido trajeacuteronle a la mesa perejil que se habiacutea hecho

donde habiacutean puesto ajos Como lo sintioacute sin gustarlo dijo -Disimulado veniacutea el

villano vestido de verde

Sobremesa y alivio de caminantes 1a part Conte xxxiii

A una dama que era una gran decidora no habiacutea persona que le hiciese comer ajo ni

cosa que supiese a eacutel Un galaacuten que la serviacutea hiacutezole un banquete y dijo al cocinero

que de cualquier manera que fuese le hiciese comer ajo El cocinero por maacutes

disfrazar el negocio picoacute algunos ajos en el mortero y quitado de alliacute hizo una salsa

verde en el mesmo mortero y llevaacutendolo delante la dama al primer bocado paroacute y

dijo -iexclOh hideputa el villano cuaacutel viene disfrazado de verde como si no lo

conocieacutesemos acaacute

Segona narracioacute

Dijo Joan Fernaacutendez -Sentildeor Cabanillas buen sermoacuten habeacuteis estudiado para venir a

decirme ldquoJoan donairerdquo Bien seraacute que sepan lo que a vos os siguioacute en otra comida que

don Guerau Bou estuvo en ella y me dijo que don Joan Vilarrasa vuestro sobrino

convidoacute a comer a su huerta a fray Palomo que aquella cuaresma preicaba en Valencia

135

y convidoles para oiacuterle que era muy buen decidor Y al hora que se asentavan a la mesa

vuestra merced entroacute y dijo (Pax vobis)

Y sentoacutese a comer y don Joan Vilarrasa fuese a la cocina por no oiacuter vuestros cuentos

catoacutelicos del tiempo del rey Catoacutelico que fueron tantos que nunca el fraile pudo envidar

con los suyos Y a cada paso Vuestra Merced deciacutea Esto que digo en este cuento don

Joan Vilarrasa lo sabe tan bien como yo

Y eacutel respondio de la cocina donde estaba gritando (No hi seacute res de quant diu puix mal

profit mrsquoha fet entrar lo frare que nunca lrsquoha deixat parlar)

Y en irse vuestra merced el fraile os puso nombre ldquoel governador campanillasrdquo porque

cuando ellas tantildeen nadi puede hablar (C4v)

A la Floresta Espantildeola trobem narracions sobre el personatge fra Palomo que correspon

al personatge histograveric de Fra Bernardino Palomo o de Flores Va esdevenir un dels

personatges cogravemics meacutes coneguts a la literatura breu de lrsquoegravepoca A continuacioacute en reporto

una mostra al respecte

Floresta Espantildeola Parte I capiacutetol iv 3

El obispo don Pedro del Campo envioacute a fray Bernaldino Palomo presentados seis

capones El mozo que los llevaba tomoacute uno de ellos como se los contoacute dijo -Decid a

su sentildeoriacutea que le beso las manos por los cinco y besaacutedselas vos por el uno

Floresta Espantildeola Part VI capiacutetol vi 8

Dicieacutendole a fray Dionisio burlando que habiacutean hecho obispo a fray Bernardino

Palomo respondioacute -Eacutel es donoso y si agora es obispo donoso obispo seraacute

Floresta Espantildeola Part VI capiacutetol vi 14

Convidoacute fray Bernardino Palomo a comer a fray Dionisio y alabole mucho que lo

habiacutea hecho como ilustre y mandoacute salir al mozo fuera de la celda y diacutejole que se

deciacutea de eacutel que era hijo de un caballero y que lo creiacutea asiacute Respondioacute fray Bernardino

Palomo -Si lo dijistes por afrentarme habeislo hecho mal si por honrarme iquestpara

queacute se salioacute mi mozo

136

Tercera narracioacute

Con un cuento quiero responder al yerro que sintioacute don Luis Milaacuten de malas coplas

que le hice por contentar a quien contentando descontenta Que peor no puede ser

que a malos apetitos con placer Y siguiose que el Rey de Portugal hizo hacer un

ejercicio para hacer galanes y fue que armoacute un maestro de Gala porque amostrase a

hacer el galaacuten a quien lo hubiese menester para bien servir a damas Porque no se

daba licencia de servirlas sino a quien fuese examinado oficial de la gala y si el

caballero serviendo a su dama haciacutea algun necio pecado ella le daba la pena que

mereciacutea Y como el mayor de todos los pecados fuese hacer malas coplas hizo un

portugueacutes a un competidor suyo unas que sabiacutean a pullas por ser mentirosas y de bajo

estilo y la pena que su dama le dio fue despedirle de servidor y eacutel iba diciendo-Por

facer malas coplas perdi mintildea amor doleyvos de meu dolor Yo soy este portugueacutes

que por lo mismo fui despedido de una dama que serviacuteamos don Luis Milaacuten y yo y

despediacuteome con este cantar de muertos

No me sirvaacuteis caballero

iros con Dios

que quien hace malas coplas

necio vos

Yo quedeacute tan arrepentido que luego rasgueacute todas las malas coplas que pude haber Y

de nuevo les respondiacute a todas las suyas con las que agora le respondereacute a cuantas

diraacute (C8v)

Lluiacutes del Milagrave ens presenta una bona mostra de les facegravecies sobre portuguesos ben

populars a la literatura del segle XVI Les dues narracions que presento tan sols

mantenen aquests tipus de semblanccedila amb la drsquoEC cal destacar la presegravencia a totes tres

drsquoun personatge comuacute el rei de Portugal Nomeacutes lrsquoexemple de la Floresta espantildeola

ens precisa quin era el seu nom i per tant ens situa en lrsquoegravepoca que ambienta el fet

narrat

Floresta Espantildeola Part II capi 22

El rey don Manuel de Portugal mandoacute a su mayordomo que para otro diacutea

siguiente le aparejasen de comer en una casa de placer en el campo y lo que le

diesen fuese cosa que no tuviese sangre porque teniacutea devocioacuten en tal diacutea comer

137

otros manjares El mayordomo le suplicoacute le avisase su Alteza queacute queriacutea comer

porque eacutel no sabiacutea queacute proveer fuera de aves o pecados Un caballero que cerca del

rey estaba sacando la espada de la vaina de otro caballero dijo Vuestra Alteza

podraacute comer de esta espada pues nunca sacoacute sangre ni de suyo la tiene139

Il Cortegiano II 56

Rieacuteronse entonces todos y Misser Bernardo dijo -Por cierto la que yo quiero

contar no es tan sotil pero todaviacutea es harto buena y es esta Trataacutendose pocos diacuteas

ha de la tierra o mundo nuevamente hallado por los portogheses y contaacutendose

muchas extrantildeezas de diversos animales y de otras cosas que ellos de alliacute traen

cada diacutea a Portogal aquel nuestro amigo que yo os he dicho contoacute por cosa cierta

haber visto una mona de forma en estremo diferente de las que acaacute nosotros

solemos ver la cual (seguacuten eacutel deciacutea) jugaba al axadrez la mona jugoacute algunos

lances sotiliacutesimos de manera que apretoacute tanto a aquel caballero que en fin eacutel dio

mate de lo cual quedando eacutel corrido como lo suelen quedar todos los que pierden

en semejante juego tomoacute el rey del axadrez que era muy grande y arrojaacutendole a la

cabeza de la mona hirioacutela la cual prestamente saltoacute a la otra parte quexaacutendose

con grandes gritos y pareciendo que pediacutea justicia al Rey de la sinrazoacuten que se le

habiacutea hecho El caballero dende a un rato volvioacute a requerilla que jugase ella

rehusaacutendolo primero un poco con sus ademanes y moneriacuteas en fin tornoacute a jugar y

como la otra vez asiacute tambieacuten esotra le truxo a muy mal punto Al cabo viendo al

mona que estaba ya en su mano della mate con una nueva astucia quiso asegurarse

de no ser otra vez herida y asiacute disimuladamente sin que nadie cayese en ello puso

la mano derecha debaxo del codo izquierdo de aquel caballero y quitole una

almohadilla de tafetaacuten que eacutel teniacutea por regalo para arrimar el brazo y hecho esto

luego en un mismo punto con la izquierda le dio mate de peoacuten y con la derecha se

cubrioacute la cabeza con el almohadilla despueacutes dio un gran salto delante del Rey

mostrando alegriacutea y ufaneza de su victoria Ora iquestno veis bien cuaacutel sabia y dicreta

era esta mona

139 Santa Cruz (198739) Manuel I el Grande y el Afortunado (1469-1521) rey de Portugal desde 1495

138

Quarta narracioacute

La narracioacute que explica Lluiacutes del Milagrave teacute com a personatge Manuel de Leoacuten tenim

referegravencies de la seva identitat a traveacutes drsquoalguns romanccedilos Altres narracions del diagraveleg

el presenten com un cavaller contemporani als Reis Catogravelics

Muy bien mostroacute este caballero tener lo que aconsejaba pues hallaacutendose en Roma

asaltado de malhechores una noche hizo tan maravillosas cosas en armas que siendo

los contrarios muchos los hizo pocos venciendo a todos huyendo de su gran corazoacuten

Y viendo esta hazantildea un romano dijo a su mujer lo que don Manuel de Leoacuten habiacutea

hecho Y ella enamorada de su gran valor fuese a eacutel y contole lo que su marido le

habiacutea dicho ofrecieacutendose para cumplir su voluntad si de ella se queriacutea servir A esto

respondio eacutel Iros sentildeora que muy mala obra hariacutea yo a quien me la hizo tan buena

que fue vuestro marido

Que jamaacutes estaacute sin ley el agradecido (E7rv)

Sobremesa y alivio de caminantes II part Conte xvi

Joan Timoneda reporta una histograveria semblant perograve amb un personatge diferent Es parla

de laquoun sentildeor de salva valenciano (que por humildad se calla su nombre)raquo

possiblement srsquoestagrave parlant drsquoun personatge valenciagrave important contemporani als

lectors de Timoneda

Leacuteese de un sentildeor de salva140 valenciano (que por humildad se calla su nombre)

que rogoacute a su camarero que secretamente le trujese alguna sentildeora que durmiese

con eacutel Al fin siendo ya muy tarde le trujo una muy hermosa Diacutejole en verla -

Sentildeora iquestcoacutemo habeacuteis venido tan tarde

Respondioacute ella -Sepa su sentildeoriacutea que la causa ha sido esperar que mi marido se

acostase

Respondiacuteole eacutel -Pues id buena mujer y aguardad que se levante

Y volvieacutendose a su camarero le rintildeoacute porque teniacutea por muy grande pecado echarse

con una mujer ajena

140 Personatge de gran distincioacute o jerarquia

139

Cinquena narracioacute

Trayendo por exemplo lo que le siguioacute al gran Aristoacutetil con la mujer del rey

Alexandre su diciacutepulo que en este cuento oiacuteraacuten

El priacutencipe de los filoacutesofos nombrado Aristoacutetil siendo maestro del Rey Alexandre se

enamoroacute de la mujer de su disciacutepulo y de muy enamorado se desvergonzoacute a pedirle lo

que no debiacutea Y ella burlando de eacutel le otorgoacute lo que no debiera dicieacutendole -Aristoacutetil

yo soy contenta de hacer cuanto me pides si tuacute te dejas enfrenar y ensillar de mi mano

en secreto Soacutelo para que yo tenga contento de miacute que pudo mi hermosura vencer a tu

gran saber

Y tenieacutendole encerrado de la manera que habeacuteis oiacutedo como a bestia hizo venir a su

marido Alexandre para que viese a su maestro Y muy espantado de verle como estaba

le dijo -iexclOh Aristoacutetil tuacute que me avisabas con todo tu saber que me guardase de ser

vencido y sojuzgado de mujer iquestte has dejado vencer

Respondiole como a sabio aunque staba como bestia -iexclOh Alexandre agora te debes

maacutes guardar Viendo que yo no me pude defender iquestqueacute haraacutes tuacute si no te guardas que

a miacute me han traiacutedo en lo que esto (F5vF6r)

Aquesta narracioacute presenta una de les almiddotlusions que es fan al segle XV i XVI drsquoun relat

drsquoorigen oriental que va passar a ser un dels exemplum meacutes coneguts de lrsquoEdat

Mitjana La narracioacute podia assenyalar diferents aspectes segons la intencioacute de lrsquoautor

es podia subratllar lrsquoastuacutecia de les dones o la feblesa del saber davant drsquoelles141 La

versioacute de Lluiacutes del Milagrave forma part de la gran quantitat de versions que es van fer al

segle XVI del Lai drsquoAristoacutete de la 1a meitat del segle XIII Hi ha dues versions

significatives la de JRenart i la drsquoHenri drsquoAndeli la primera representa la perfeccioacute

del gegravenere i la segona incorporar lrsquoelement cogravemic apropant el text als fabliaux142

A causa de lrsquoextensioacute del lai reporto tan sols la narracioacute recollida per MordfJesuacutes Lacarra

a la seva obra esmentada anteriorment El text pertany a lrsquoIndex Exemplorum143

Alexandre veyeacutendose reprehendido de su maestro Aristoacuteteles seyendo manccedilebo

porque se allegaba a mujeres catoacute manera para lo reprehender e tobo manera con

141 Lacarra (1999343) 142 Renart J Veure Carmona (198620-21) 137 Tubach (1969)

140

una su doncella que lo enartase en esta manera Aquesta doncella se allegoacute a eacutel con

tal ingenio que le dio a entender que lo amaba maacutes que a siacute e puacutesolo en tal estado

quersquoeacutel la amoacute desigualmente atanto que le descubrioacute su amor la qual con

diligenccedilia por industria de Alixandre gelo fue dulccedilemente dilatando atanto quersquoeacutel

le dijo que le dariacutea todas las cosas que ella demandase e fariacutea quaacutento ella le

mandase la qual le respondioacute que ella lo deseaba maacutes quersquoeacutel pero que la dexase

facer una poca cosa e despueacutes qursquoeacutel fiziese en ella su voluntad secretamente

porquersquoeacutel era casado e viejo E respondioacutele con maravilloso gozo que pidiese lo

que quisiese Diacutejole -Sentildeor deacutexame que bos enfrente e ensille e cabalgue en vos

con espuelas commo caballero en caballo e vos faga pasar carrera de noche por

que non sea sabido en la grand sala del palaccedilio a lunbre de candelas cuando todos

fueren dormidos

Aristoacuteteles maravillado e pesante drsquoello dijo -iexclO fija sentildeora esto iquestpara queacute lo as

tuacute Ca es dantildeo miacuteo e poco probecho tuyo E dime iquestpor queacute lo quieres esto

-Sentildeor esto quiero yo porque los omes han costumbre de escarneccediler de las mujeres

cuando han complido sus voluntades porque si voacutes quisierdes burlar de miacute despueacutes

que agora conplierdes vuestra voluntad que pueda decir yo coacutemo cabalgueacute en vos

ante commo en caballo

E otorgado por eacutel enfrenoacutelo e ensilloacutelo e caballera en eacutel Lo fizo correr a quatro

pies feriendo drsquoespuelas Commo Alixandre que faziacutea todo esto estobiese alliacute

econdido tras un paramento e saliese a ellos e diacutejole -iquestQueacute es eso maestro

honrado

E como Aristoacuteteles le viese con grand pesar e mucha verguumlentildea le dijo -iexclO fijo

Alixandre tuacute as fecho todo esto Jamaacutes non te reprehendereacute de cosa de mujeres

ca non ay seso de omne del mundo que non sea enartado por amor de mujer

Il Cortegiano Llibre IV (47)

A IC apareix una imatge drsquoAristogravetil i Alexandre forccedila canogravenica que contrasta amb

lrsquoanterior

Y aun pienso que si a Aristoacutetil y a Platoacuten les dieran este nombre de cortesano

perfeto se holgaran mucho con eacutel porque se vee claramente en ellos que hicieron

todo lo que pudiera haber hecho un hombre de corte muy escogido y tuvieron gran

ojo a este fin de que tratamos el uno con el gran Alexandre y el otro con los reyes

141

de Sicilia Y porque el oficio de buen cortesano es conocer la condicioacuten del priacutencipe

y sus inclinaciones y asiacute seguacuten ellas aprovechaacutendose del tiempo y de los casos que

se ofrecen sabelle ganar la boca y llegar a selle muy aceto por medio de aquellas

cosas que hemos tratado y ponelle despueacutes en el camino firme de la virtud

Sisena narracioacute

Un sentildeor de Italia de casa de Colonna holgaacutebase mucho de tener truhanes y locos

en su casa y teniacutea uno como Gilot muy desvergonzado y atrevido Y

reprendieacutendole un filoacutesofo por ver que todo era de locos y muy pocos e sabios

trabajoacute mucho de tener en su servicio al Dante Y por no ser este Colonnes dantista

sino truhanista el truhaacuten era muy favorecido y el Dante muy olvidado Y estando

muy arrinconado y siempre mudo al rincoacuten de una sala donde aquel diacutea se haciacutea

gran fiesta el truhaacuten diciendo y haciendo muchas locuras para hacer reiacuter Traiacutea

una ropa muy rica a cuestas que su sentildeor le habiacutea dado y pasando por donde

estaba el Dante diacutejole burlando de eacutel -Qui sa far el bufone eacute rico garccedilone

Respondiacuteole el Dante -Cuando yo trovaro un signore simile a me como tu ay

trovato simile a te seroacute rico (d3r)

La narracioacute drsquoEC remet a de lrsquoobra Facetiarum Liber de Gian Francesco Poggio

Bracciolini perograve amb forccedila variants relacionades possiblement amb el proceacutes de

transmissioacute o amb lrsquoart creatiu del mateix autor Lluiacutes del Milagrave Crec perograve que eacutes meacutes

probable la primera hipogravetesi Lluiacutes del Milagrave hauria pres o reelaborat la narracioacute

drsquoalguna altra font ja que canvia el nom del senyor italiagrave i a meacutes les intervencions en

estil directe dels personatges soacuten en italiagrave

Facetiarum Liber pagraveg 57 nordf57 Resposta enginyosa de Dante poeta florentiacute

Dante Alighieri el nostre poeta florentiacute visqueacute algun temps a Verona a casa del

vell Cane della Cala priacutencep molt generoacutes Tambeacute hi havia a casa de Cane un altre

florentiacute home de baixa naixenccedila ignorant i imprudent que no servia per a res meacutes

que per a burles i rialles Les seves bestieses meacutes tost que graciositats havien fet

que Cane lrsquoobsequieacutes molt Dante home molt sabut prudent i modest el

menyspreava com era de raoacute I aquell li digueacute -iquestCom eacutes que tu que ets tingut per

142

molt savi i prudent ets pobre i Misserable i jo beneitot i ignorant som ric Dante

li respongueacute -Quan jo trobareacute un senyor semblant a mi i dels mateixos costums que

jo com tu nrsquohas trobat un aleshores tambeacute em donaragrave riqueses

Prudent i sagravevia resposta Perquegrave els senyors sempre es troben beacute amb aquells qui

soacuten de costums semblants als seus

143

44 RETOgraveRICA DE LrsquoHUMOR CONSTRUINT EL VIR DOCTUS ET FACETUS

Una de les funcions meacutes rellevants de les insercions narratives a EC eacutes aquella que tant

Ciceroacute com Castiglione presenten en els seus diagravelegs quan descriuren algunes de les

caracteriacutestiques meacutes valorades en un orador i en un home de la cort el vir doctus et

facetus Castiglione a IC presenta i exemplifica els cinc punts que Ciceroacute havia presentat

al seu diagraveleg De oratore144 en parlar sobre lrsquohumor laquoSobre el riure hi ha cinc punts a

esbrinar lrsquoun quegrave eacutes lrsquoaltre drsquoon ve el tercer si atany a lrsquoorador de voler fer riure el

quarts fins a on el cinquegrave quins soacuten els gegraveneres de plasenteriaraquo (DO 235) En aquest

sentit cal recuperar-ne alguns conceptes que prenen especial importagravencia en la definicioacute

del cortesagrave

sect Lrsquoorigen del ridiacutecul estagrave en la lletjor o deformitat en la turpitudo

sect La conveniegravencia que lrsquoorador o el cortesagrave sagravepiga desvetllar la rialla de manera

enginyosa al seu auditori Eacutes una mostra de la urbanitas de lrsquoorador

sect La necessitat de tenir en compte la qualitat de la persona i el tipus de tares del

cos que soacuten objectes del riure aixiacute com el fet drsquoevitar la imitacioacute excessiva

sect Els gegraveneres de plasenteria que formula Ciceroacute i que comenta i exemplifica

Castiglione es classifiquen en dos tipus El primer consisteix en les

ambiguumlitats en la sorpresa que produeix una resposta no esperada en la

paronomagravesia (la mudanccedila de lletres o de paraules) en la interpretacioacute drsquoun

nom dels malnoms o en lrsquoefecte que produeix lrsquoalteracioacute de lrsquohoritzoacute

drsquoexpectatives entre drsquoaltres El segon relatiu a les plasenteries de coses

respon a les anegravecdotes la comparacioacute o el retrat que fa referegravencia a alguna

deformitat o tara del cos la dissimulacioacute el fet de treure de les paraules drsquoun

altre un sentit diferent drsquoaquell que ell els hi vol donar etc Aquests dos

procediments es materialitzen bagravesicament en dos gegraveneres que IC anomena

laquocuentos largos y dichos brevesraquo (IC 48)

144 A partir drsquoaquiacute tambeacute DO

144

Tot aixograve apareix en boca dels personatges del diagraveleg valenciagrave sense cap tipus de reflexioacute

teograverica tal i com va observar Solervicens laquoEn el plantejament de Lluiacutes del Milagrave la ficcioacute

esdeveacute lrsquoelement fonamental del diagraveleg mentre que lrsquoexposicioacute directa drsquoidees eacutes miacutenima

Els missatges els transmet a traveacutes de la ficcioacute un tret caracteriacutestic del periacuteode de plenitud

del Renaixementraquo145 Tenim un diagraveleg que valora meacutes la ficcioacute que no pas la reflexioacute i que

ens aboca a un univers versemblant gragravecies a innombrables estrategemes narratius En tot

cas la intencioacute de lrsquoautor eacutes provocar la reflexioacute posterior del lector sobre allograve que li ha

ofert aixiacute li ho recorda al final de lrsquoobra Tal i com he citat anteriorment en paraules de

Godard146 ells mateixos soacuten els models i alhora en determinats casos els antimodels El

diagraveleg del Milagrave eacutes una interessant exemplificacioacute de qui eacutes o qui no eacutes un vir facetus Les

afirmacions o valoracions sobre el correcte comportament dels personatges no es

formulen de manera teograverica amb la finalidad de mostrar un model sinoacute mitjanccedilant les

intervencions i les informacions del personatges que comenten la seva pragravectica

conversadora allograve que srsquoinfereix de la seva pragravectica cortesana o els paregraventesis intercalats

en la narracioacute per exemple laquoCada cosa en su lugar imposible es enojarraquo laquoQue ni

sabios verbosos ignorantes graciososraquo laquoQue los cuentos para nunca enojar han de ser

en su lugarraquo laquoQue no son engantildeados sino los que no saben engantildearraquo etc Nomeacutes en una

ocasioacute a la 1a jornada interveacute el Duc amb un to doctrinal i gairebeacute moral i religioacutes fent

referegravencia al valor del silenci en aquests agravembits

Comenzoacute el Duque y dijo -A miacute me parece que el cortesano ha de tener estas reglas

saber hablar y callar donde es menester Que no en todos tiempos ni en todo lugar ni

a toda persona es bien hablar sino en su caso y lugar Que si se habla en tiempos que

pueden causar alguacuten mal mejor es callar Ni menos se ha de hablar en el lugar que se

debe tener silencio que ha de ser en la casa de Dios (E4v)

La intervencioacute apareix despreacutes de formular la seva peticioacute a Lluiacutes del Milagrave per tal que

escrigui El cortesano i amb una anotacioacute impresa al marge que indica laquoReglas del

cortesanoraquo Aquest comentari motiva la resposta i el comentari de cadascun del

protagonistes per exemple Diacutedac Lladroacute comenta laquoPues vuestra Excelencia lo manda

digo que el cortesano no deberiacutea hablar sino de aquello que eacutel sabehellipraquo Joan Ferrandis

laquoYo diriacutea que el cortesano debe hablar siempre a buen propoacutesito que apenas hay cosa

145 Solervicens (1997179) 146 Godard (2001)

145

mal dicha a buen propoacutesito ni bien hablada fuera de eacutel ora sea moviendo conversacioacuten

o respondiendo a quien la muevehellipraquo Francesc Fenollet laquoYo digo que el cortesano

siempre debe estar en lo que hace y dicehellipraquo i Lluiacutes del Milagrave laquoEl cortesano ha de ser

padre de la verdad hijo del modo hermano de la crianza pariente de la gravedad varoacuten

con ley amigo de la limpieza y enemigo de la pesadumbrehellipraquo (E5rv)

146

45 PERSONATGE DE FACEgraveCIA JOAN FERRANDIS DrsquoHEREgraveDIA

Al llarg del diagraveleg EC comptabilitzem almenys 18 facegravecies que parlen de Joan Ferrandis

drsquoHeregravedia enfront les 8 sobre Diacutedac Lladroacute les 6 sobre Francesc Fenollet i les 3 sobre

Lluiacutes del Milagrave Soacuten facegravecies contades per diferents personatges del diagraveleg147 i fins i tot

per ell mateix que van configurant un personatge fictici Al diagraveleg eacutes caracteritzat per les

seves progravepies paraules i accions o per les que els altres conten drsquoell Srsquohi parla de la seva

roba de vestir de les relacions amb la seva muller Jerogravenima Beneito aixiacute com de les

seves aventures extramatrimonialshellip148 Tot aixograve pot justificar lrsquoestudi que mereixen

aquest conjunt de narracions Especialment si tenim en compte que possiblement sersquons

indica mitjanccedilant aquesta segraverie de recursos quina eacutes la intencioacute drsquoescriptura drsquoEC No

hem drsquooblidar un element paratextual com eacutes el mateix tiacutetol del diagraveleg EC que ens

assenyala expliacutecitament lrsquoobra de lrsquoitaliagrave Baldassare Castiglione Eacutes el primer tret que

crida lrsquoatencioacute recordant-nos el moacuten de la cortesia que esdeveacute forccedila important al llarg del

segle XVI en el panorama social i literari europeu I quan ens endinsem en lrsquoobra no

descobrim un tractat sinoacute una narracioacute plena de personatges cortesans colmiddotlocats

literagraveriament en la cort valenciana dels Ducs de Calagravebria als anys 30 Ben segur que la

interpretacioacute de lrsquoobra passa per la correcta consideracioacute del paper que cadascun dels

personatges posseeix Una imatge o caracteritzacioacute que no podriacuteem entendre com a plana

o lineal sinoacute complexa Eacutes a dir el personatge actua parla fa narra gesticula etc Perograve

aquesta ficcioacute eacutes presentada mitjanccedilant el sedagraves de lrsquoautor del narrador dels personatges i

drsquoell mateix Cal tenir en compte quegrave es diu del personatge com es diu i qui ho diu

nomeacutes aixiacute podrem entendre quegrave vol transmetre lrsquoautor Per a esbrinar-ho per a la correcta

interpretacioacute del text literari haurem drsquoentendre el seu sentit literal (els sovintejats jocs de

paraules les metagravefores enginyoses els dobles sentitshellip) perograve tambeacute haurem de precisar-

ne el sentit contextualitzant aquest text amb altres textos literaris (allograve que la criacutetica

contemporagravenia ha anomenat intertextualitat) amb els tractats teograverics sobre lrsquohumor la

facegravecia i la novelmiddotla i amb les dades histograveriques Eacutes per tot aixograve que intentareacute treballar les

facegravecies sobre Joan Ferrandis drsquoHeregravedia sense oblidar aquest aspectes

147 Deixo de banda les narracions que formen part de la histograveria sobre un retrat femeniacute Soacuten contades al llarg del diagraveleg pels personatges principals Veure el capiacutetol anterior 423 148 Tots aquests aspectes srsquoexpliquen al capiacutetol 2 en tractar les imatges literagraveries que el manuscrit 2050 de la Biblioteca de Catalunya ens ofereix de Joan Ferrandis i Lluiacutes del Milagrave

147

1 El subgegravenere narratiu de la novelmiddotla risible la facegravecia formant part drsquoun gegravenere que

eacutes el diagraveleg aixiacute com els recursos retograverics de lrsquohumor als tractats del segle XVI

2 La utilitzacioacute de textos drsquoaltres obres literagraveries especialment de les Obres de Joan

Ferrandis en el manuscrit del 1555 que possibilitaragrave descobrir elements

drsquointertextualitat suggeridors i forccedila novedosos

3 Les dades histograveriques respecte al context social cortesagrave literari aixiacute com les

dades histograveriques respecte els diferents personatges ficticis i el mateix autor que

ens permetren lrsquoaproximacioacute amb meacutes veracitat a la correcta interpretacioacute de

lrsquoobra

Les facegravecies sobre Joan Ferrandis drsquoHeregravedia ens presenten un personatge peculiar amb

forccedila elements cogravemics que provoquen el riure entre els seus companys de ficcioacute La

caracteritzacioacute que es fa drsquoaquest personatge lrsquoapropa a la mena de protagonistes de la

comegravedia i de la novelmiddotla risible de qui parlen les poegravetiques del segle XVI Fixem-nos en

les paraules de lrsquoitaliagrave Francesco Bonciani a la seva Lliccediloacute entorn de la composicioacute de les

novelmiddotles (1573)

Los hombres pues de mediano estado seraacuten nuestro objeto pero no todos ellos

puesto que los que son ingeniosos y de buen juicio se guardan de las burlas ajenas sin

esfuerzo Otros que por siacute mismos no valdriacutean gran cosa rehuyen faacutecilmente tales

errores porque se gobiernan con el consejo de aquellos por tanto como ni unos ni

otros obran neciamente no son adecuados para nuestras novelas Las novelas deben

imitar por tanto a ese tipo de personas que sin caer en la locura tienen un algo de

necias y maacutes todaviacutea cuanto maacutes despropoacutesitos cometan y de mayor inconveniencia

puesto que los que mueven a risa deben poseer una maravillosa simplicidad149

Eacutes un personatge cortesagrave perograve sovint ens crida lrsquoatencioacute per la poca coheregravencia de les

seves afirmacions i de les seves actuacions marcades amb un to diferent a lrsquoutilitzat per la

resta dels seus companys El meu objectiu eacutes demostrar com aquells aspectes assenyalats

pels teograverics als seus estudis sobre la novelmiddotla risible apareixen en la caracteritzacioacute del

nostre personatge Tindreacute en compte especialment els textos i les idees de F Bonciani

149 Vega Ramos (1993138)

148

V Maggi i L Castelvetro traduiumlts i comentats per Vega Ramos (1993) No hem drsquooblidar

que els textos teograverics existeixen gragravecies a la pragravectica literagraveria i per aixograve soacuten posteriors a

aquesta Aixograve ens recorda la importagravencia de les diverses obres literagraveries tot i que no

pertanyin als cagravenons de la histograveria de la literatura

Com he indicat al capiacutetol anterior lrsquoaparicioacute drsquouna obra tan innovadora com el Decameroacute

de GBoccaccio va possibilitar al llarg del segle XV i XVI el conreu drsquoun nou gegravenere

literari que seragrave objecte drsquoestudi per part dels neoaristotegravelics del segle XVI la novelmiddotla

risible La facegravecia forma part drsquoaquesta pragravectica renaixentista i a El cortesano de Lluiacutes del

Milagrave hi eacutes Lrsquoelement imprescindible en aquest tipus de narracions eacutes el tarannagrave ridiacutecul del

personatge principal assolit gragravecies a la ignoragravencia que teacute com a origen el raonament

defectuoacutes del personatge Aixiacute ens ho explica F Bonciani al seu tractat

Y porque las novelas son imitacioacuten no solo de una accioacuten fea sino de una accioacuten tal

seguacuten lo ridiacuteculo no estaacute fuera de lugar mencionar muy brevemente el origen de estas

acciones del cual diremos que reside en la ignorancia que (como quiere Platoacuten en el

Filebo) depende de la estulticia Ahora bien esta ignorancia que se produce en

nosotros por discurrir mal y con malos principios tiene muchas causas y concierne a

causas varias y diversas puesto que nos engantildeamos tanto acerca de los bienes del

aacutenimo como de los del cuerpo o de los de la fortuna y la razoacuten de este engantildeo nuestro

puede ser nuestro mal discurrir de modo que nos engantildeamos a nosotros mismos

daacutendonos a entender una cosa por otra o bien el caso y la fortuna que por azar nos

hacen caer en tal ignorancia o bien los hombres sagaces cuya astucia provee la

ocasioacuten para que nos engantildeemos150

Els tractadistes del segle XVI van intentar establir una classificacioacute dels tipus drsquoaccions

ridiacutecules totes elles ajuden a analitzar els diferents personatges i les seves accions en la

novelmiddotla risible Segons V Madius al seu tractat De ridiculis (1550) hi ha nou tipus de

ridiacutecul segons aquests aspectes on resideix la lletjor o ldquoturpitudordquo (el cos lrsquoagravenima o les

coses externes) el seu caragravecter (vertader fingit o accidental) i les diferents combinacions

drsquoaquests criteris Eacutes una tipologia jerarquitzada on la laquoturpitudo animiraquo eacutes superior a la

laquocorporisraquo i la laquofictaraquo eacutes superior a la vertadera151 Joan Ferrandis drsquoHeregravedia eacutes presentat

a partir drsquoaquest patroacute com un personatge que no sap vestir-se adequadament que imita 150 Vega Ramos (1993127) 151 Vega Ramos (199385)

149

accions drsquoaltri sense criteri que teacute relacions fora del matrimoni - perograve no sempre amb

lrsquoegravexit que intenta fer creure a tothom etc Tot aixograve eacutes el que trobem a les facegravecies que

sersquons en conten al llarg del diagraveleg EC de Lluiacutes del Milagrave

150

46 VESTUARI DE JOAN FERRANDIS DHEREgraveDIA

Un aspecte essencial en la gramagravetica de tot cortesagrave renaixentista era la seva imatge

exterior la forma de vestir Per saber drsquouna manera meacutes correcta quina era la preceptiva

de lrsquoegravepoca cal que ens acostem al manual per antonomagravesia del moment IC de

Castiglione En un primer moment miacutesser Federic parla dels vestits meacutes adients per al

cortesagrave i sembla no tenir cap norma o indicacioacute a lrsquoentorn drsquoaquest tema

laquoYo en verdadraquo dijo Misser Federico laquono sabriacutea dar en eso regla cierta sino que me

parece que debe el hombre en el vestir conformarse con los maacutes y pues (como vos

deciacutes) la costumbre en esto es varia y los italianos son tan amigos de trajes nuevos

pienso que cada uno pueda ya vestirse a su placerraquo (Llibre II 26)

Perograve tot seguit matisa la seva afirmacioacute amb alguns aspectes interessants

Verdad es que yo querriacutea que no siguiesen los estremos echando demasiadamente a la

una parte o a la otra [] y no terniacutea por malo que echasen maacutes hacia lo grave que

hacia lo vano por eso me parece que tiene maacutes gracia y autoridad el vestido negro

que el de otra color y ya que no sea negro sea a lo menos escuro Esto entieacutendese del

vestir ordinario que para sobre armas no hay duda sino que estaacuten mejor las colores

alegres y vistosas y los vestidos lozanos y de fiesta bordados y acuchillados

pomposos y soberbios () pero en lo demaacutes querriacutea que mostrassen el sosiego y la

gravedad de la nacioacuten espantildeola porque lo de fuera muchas veces da sentildeal de lo de

dentro (Llibre II 27)

Crec que esdeveacute forccedila interessant aquest paragravegraf a lrsquohora drsquointentar entendre la mentalitat

cortesana del moment influiumlda necessagraveriament pels preceptes italians El mateix miacutesser

Frederic finalitza fent dues afirmacions que esdevindran interessants a di drsquointerpretar les

facegravecies sobre el vestir de Ferrandis drsquoHeregravedia Indica quegrave es considera desmesurat per

gran part dels cortesans italians drsquoaquell moment

Mas si vieacutesemos agora en esa calle un caballero con una ropa de diversas colores y

con un sayo lleno de cuchilladas y de cintillas y de tiras y de ribetes iquestno le terniacuteanos

por loco o por truaacuten

151

[] quiero que nuestro cortesano sea ataviado y primo en el vestir y tenga una

moderada diligencia en aderezarse de tal manera que no sea mujeril ni vano ni

decline maacutes en una cosa que a otra (Llibre II 27)

A EC hi ha referegravencies als vestits dels personatges especialment a lrsquoinici de la 1a jornada

on sersquons presenta tota una galeria de parelles-personatges a partir dels brodats

(invinciones) de les seves robes Ens trobem en una cacera reial i per tant fa sentit aquest

tipus de vestits152 Sens dubte la majestuositat de la indumentagraveria respon al moment festiu

i luacutedic que sersquons presenta tot just srsquoinicia lrsquoobra Per tant resta justificada la seva

presegravencia enfront drsquoaltres passatges que ens plantegen seriosos dubtes drsquointerpretacioacute Eacutes

el cas drsquoalmenys 3 facegravecies sobre Joan Ferrandis drsquoHeregravedia que trobem a la 1a jornada

drsquoEC

Primera facegravecia 1ordfjornada C7v

Dijo don Luis Milaacuten -Pues Vuestra Excelencia lo manda y estamos en juicio

tengaacutemosle los que habemos de ser juzgados en ser bien sufridos (Que en el lugar de

las verdades decir mentiras son maldades) Y trataacutendose muy gran verdad digo que

Joan Fernaacutendez vino al juego de la pelota muy canicular en los diacuteas caniculares en

cuerpo sin capa vestido de monte o de mote con un sayo y calzas y montera de pantildeo

y un juboacuten algodonado de fustaacuten Todo tan verde que no vino nada maduro con tan

grandes calores como haciacutea que no se podiacutea vivir con tafetanes Y dicieacutendome don

Francisco Fenollet -iquestQueacute risa es esta que se ha levantado tan grande

Yo le dije -(Del cielo viene lo que por castigo se hace) iquestNo veacuteis cuaacutel ha venido

nuestro amigo un enero en juliol hecho un verderol

Segona facegravecia 1ordfjornada D1v

Dijo don Luis Milaacuten -Sentildeor don Duque si stuviese en mi mano llorariacutea por no dar en

reiacuter de lo que direacute Que no seacute coacutemo lo diga que ya me riacuteo del sayete de pantildeo

naranjado que sacoacute el sentildeor Joan Fernaacutendez para ruar o reiacuter a hora de vueltas Y

estava guarnescido con una trepilla o tripilla cortesana de tercioperro negro que tan

negro terciopelo nunca vi Pues fue tan reiacutedo por la trepilla como trepado de todos

por ser tan corto como viscaiacuteno y tan estrecho como catalaacuten que don Diego Ladroacuten

152 Analitzo aquest passatge al punt 54 drsquoaquest treball

152

en una copla que le hizo le dijo que era sayopaje y don Francisco Fenollet en otra le

apodoacute a sayomono y yo a cuerasayo como en esta copla vuestra Excelencia veraacute

Tercera facegravecia 1ordfjornada D3r

Dijo don Luis Milaacuten-Iacutetem mas salioacute el sentildeor Joan Fernaacutendez por la iglesia mayor sin

capa y con el sayo desabrochado para oiacuter la oncena que es la misa de los perezosos

Y fue tan mortal este peccado que nadie lo quiso absolver sino el Obispo de Fez de

Vuestra Excelencia que perdona de todos los peccados Y porque supo que no peccoacute en

diacutea de fiesta ni por mostrar su gentil cuerpo sino por remedar a un cavallero

mallorquiacuten que quiso poner este mal uso en nuestra Valencia Y fue tan reiacutedo que el

sentildeor Joan no osoacute maacutes volver a pecar en este peccado Y por esto fue de las damas

perdonado

Les tres facegravecies contenen aspectes comuns soacuten els seguumlents

1 Parlen de la manera de vestir de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia

2 Pertanyen a la 1a jornada del diagraveleg

3 Soacuten narrades pel protagonista-autor Lluiacutes del Milagrave

4 Soacuten tres facegravecies que hem identificat com a desenvolupament de la introduccioacute del

PB de les Obres de Ferrandis 153

5 Finalitzen amb unes cobles de Lluiacutes del Milagrave relacionades amb el fet narrat que ja

apareixien a PB

6 Soacuten narrades en presegravencia del Duc (nrsquoapareixen referegravencies expliacutecites en el marc

narratiu de cadascuna drsquoelles)

153 Veure lapartat 221 drsquoaquest treball (Textos on la introduccioacute del PB es transforma en una facegravecia a EC)

153

461 PRIMERA FACEgraveCIA EL VESTIT PEL JOC DE PILOTA A LrsquoESTIU

La primera facegravecia ens presenta Joan Ferrandis drsquoHeregravedia vestit drsquouna manera improgravepia

per anar al joc de pilota en ple estiu aixograve provoca el riure de bona part dels seus

companys excepte per part del seu amic Francesc de Fenollet La falta drsquoadequacioacute del

seu vestit a lrsquoestacioacute de lrsquoany i a lrsquoactivitat apareix assenyalada tot just a lrsquoinici de la

narracioacute amb el joc de paraules laquomuy canicular en los diacuteas canicularesraquo que comporta

alhora un joc de paraules Els dies caniculars segons el Diccionario de Autoritades

soacuten els que van des de lrsquoentrada del sol al signe del Lleoacute fins el 24 drsquoagost eacutes a dir els

dies de meacutes calor de lrsquoestiu mediterrani El joc semagraventic es produeix quan srsquohi

identifica la manera de vestir del personatge lsquocanicularrsquo sinogravenim de ldquocaloroacutesrdquo amb el

temps estacional de lrsquoestiu lsquodiacuteas canicularesrsquo Tot seguit es fa un enumeracioacute on

srsquoassenyalen els diferents elements del vestit que en justifiquen aquesta afirmacioacute

inicial A partir drsquoaquiacute incorpora un altre element que subratlla el to burlesc de Lluiacutes

del Milagrave el color del vestit era verd cosa que propicia mitjanccedilant una estructura

comparativa una traslacioacute de sentit que intensifica lrsquoefecte cogravemic del personatge

lsquoTodo tan verde que no vino nada madurorsquo

Lrsquoambiguumlitat aconseguida mitjanccedilant aquests jocs de paraules de significants i de

significats (lsquovestido de monte o de motersquo) aconsegueix caracteritzar subtilment

aspectes menys visibles del personatge que tornaran a aparegraveixer a drsquoaltres facegravecies

posteriors Ens semblaria que srsquohi estagrave confirmant allograve que assenyalaven adeacutes a Il

cortegiano laquopercheacute le cose estrinseche speso fan testimonio delle intrinsecheraquo La

comparacioacute final conteacute un atac contundent al Joan Ferrandis drsquoHeregravedia que eacutes

amplificat per les cobles que Lluiacutes del Milagrave recitaragrave tot seguit al diagraveleg

462 SEGONA FACEgraveCIA UN VESTIT DUBTOacuteS

A la segona facegravecia Lluiacutes del Milagrave ens descriu un nou vestit caricaturesc que Joan

Ferrandis drsquoHeregravedia va utilitzar per passejar i festejar amb les dames La visioacute o el

record del ja vist provoca el riure de tots els cortesans ens ho assenyala el text amb la

reiteracioacute de les diverses formes del verb riure lsquoreiacuter riacuteo reiacutedorsquo Perograve la descripcioacute que

sersquons doacutena eacutes dubtosa a causa de la quantitat drsquoambiguumlitats que srsquohi estableixen El

154

motiu principal eacutes lrsquoaparicioacute de Joan Ferrandis amb un vestit curt i de color taronja

(lsquosayete naranjadorsquo) Lrsquoambiguumlitat ve marcada ja des dels nivells linguumlistiacutecs meacutes

inferiors el morfologravegic fixem-nos en la utilitzacioacute dels sufixos diminutius -ete

(sayete) i -illa (tripilla) que srsquointensifiquen amb les afirmacions laquoser tan corto como

viscaiacuteno y tan estrecho como catalaacutenraquo el fonologravegic la paronomagravesia establerta entre

lsquotrepillarsquo (guarniment que es colmiddotloca als marges dels vestits) i lsquotripillarsquo (el diminutiu

de tripa) i el joc provocat entre lsquotercioperrorsquo i lsquoterciopelorsquo amb la reiteracioacute de

lrsquoadjectiu lsquonegrersquo Tots aquests recursos faciliten lrsquoambiguumlitat de la descripcioacute i fan que

el seu sentit apunti de nou aspectes que sobrepassen la senzilla descripcioacute del fiacutesic Eacutes

un vestit forccedila peculiar qualificat per Lluiacutes del Milagrave com a lsquocuerasayorsquo eacutes a dir vestit

de pell Aquesta descripcioacute eacutes forccedila coherent amb la feta anteriorment on els colors

taronja i negre predominaven a lrsquoigual que en el cos humagrave Potser ens estagrave dient que la

descripcioacute del vestit eacutes senzillament la del mateix cos de Joan Ferrandis En tot cas

podem afirmar que certament la seva manera de vestir cridava forccedila lrsquoatencioacute dels

altres tot provocant el riure Tot aixograve seria possiblement el que li permetria indicar la

niciesa o manca drsquointelmiddotligegravencia del personatge afirmant que eacutes curt i estret (perquegrave de

la lectura del text es despregraven el dubte Ho eacutes el vestit Ho Ferrandis drsquoHeregravedia O beacute

ho soacuten tots dos alhora)

463 TERCERA FACEgraveCIA IMITANT UN MALLORQUIacute

En aquest tercera facegravecia Joan Ferrandis torna a cridar lrsquoatencioacute dels altres ja que un

dia a mig matiacute va assistir a la missa drsquoonze a mig vestir lsquosin capa y con el sayo

desabrochadorsquo la cobla posterior ho diu amb aquesta expressioacute lsquoque en cuerpo y

desabrochadorsquo El fet es justifica i resta perdonat perquegrave pretenia imitar un mallorquiacute

que va intentar imposar aquest mal costum a Valegravencia El comportament de Ferrandis

drsquoHeregravedia provoca novament el riure de tots i el perdoacute de les dames La imatge que

sersquons doacutena del personatge torna a ser molt propera a les anteriors poc intelmiddotligent o

meacutes aviat ignorant poc conscient de les consequumlegravencies que pot provocar el fet de no

tenir la cura requerida a lrsquohora drsquoactuar del lloc del moment i de les persones

presents

155

Tal i com he indicat abans les tres finalitzen amb unes cobles de Lluiacutes del Milagrave

relacionades amb el fet narrat que ja apareixien a PB Cal tenir-ho en compte que a EC

soacuten composicions que remeten al que srsquoha explicat i que lsquopiquenrsquo lrsquointerlocutor En

cadascun dels casos al PB o a lrsquoEC en reben resposta liacuterica o narrativa mitjanccedilant una

cobla o una altra facegravecia per part de Ferrandis drsquoHeregravedia Tot aquest joc eacutes frequumlent a les

pragravectiques cortesanes de lrsquoegravepoca on es valoraven les disputes verbals considerades el

mitjagrave idoni per a demostrar la qualitat de la iocunditas (la capacitat de ser gracioacutes) del

cortesagrave Concretament tal i com he indicat anteriorment un dels apartats del manuscrit

del PB eacutes encapccedilalat amb aquesta frase laquoLas burlas passadas entre don Joan y don Luis

del Milaacutenraquo En tot aquest conjunt hi ha meacutes aspectes temagravetics i argumentals que despreacutes

seran desenvolupats per EC i aixograve fa que el manuscrit pugui esdevenir una peccedila clau per

entendre les veritables intencions del Milagrave al seu diagraveleg El fet que Lluiacutes del Milagrave narri tot

un conjunt de fets i afirmacions que sis anys abans ja estaven escrites perograve utilitzant una

forma literagraveria forccedila diferent permet pensar en lrsquoexistegravencia drsquouna determinada intencioacute

fagravecil de descobrir pels lectors del moment i que esdeveacute una peccedila forccedila important per la

comprensioacute de lrsquoobra i del context literari i social on srsquoinsereixen

Cal tenir en compte alguns aspectes importants per a la comprensioacute de cadascuna de les

composicions En el primer poema el tema eacutes el color del nou vestit de Joan Fernagravendez

drsquoHeregravedia i sersquon fa un joc amb les paraules que indiquen per llur contingut semagraventic o per

llur semblanccedila fogravenica una relacioacute amb dos colors el vermell (lsquopajelrsquo lsquogranarsquo) i el verd

(lsquoesperanza vanarsquo lsquoverdersquo) Sersquons ilmiddotlustra amb un peix de color vermell (lsquopajelrsquo) i una

variant drsquoaquest color (lsquogranarsquo) Al segon cas srsquoestableix un joc meacutes simbogravelic el verd

com a siacutembol de lrsquoesperanccedila i la utilitzacioacute de lsquovanarsquo com a encara no madura eacutes a dir

verda Lrsquoexemple meacutes clar del joc entre significats i significants al poema eacutes el de la

paraula lsquoverderolrsquo (ja utilitzada a la facegravecia corresponent) Per la seva grafia semblaria un

derivat de verd (lsquoverdersquo) perograve el significat ens parla drsquoun tipus de peix semblant al

marisc Aixiacute doncs el color predominant eacutes el vermell Aquesta volguda i confusa almiddotlusioacute

resta indicada al final del poema quan utilitza la paraula lsquopescadorsquo (laquoque por verderol

pescadoraquo) amb el doble sentit que ofereix com a participi passat (rep lrsquoaccioacute de pescar eacutes

atrapat) i com a substantiu en juxtaposicioacute a lsquoverderolrsquo Respecte als canvis que trobem

entre una i altra versioacute del poema assenyalo la del vers 6 on Lluiacutes del Milagrave introdueix una

referegravencia al vestit lsquotrayendo turca de granarsquo i la dels versos 17 i 18 lsquodar razoacuten alguna

gente si lo verde os ha vestido o vos a eacutel de accidentersquo en EC ja no es pregunta si el fet

156

de vestir-se de color verd ha estat accidental (com ho preguntava la composicioacute de 1555)

sinoacute que nrsquoafirma una possible causa (laquodad razoacuten a trovadores si de verde os sois vestido

por ir verde en los amoresraquo) que anuncia un dels futurs atacs que els personatges drsquoEC

adreccedilaran a Ferrandis drsquoHeregravedia i que ell mateix ilmiddotlustraragrave confirmant-los

Les versions que tenim del poema de la segona facegravecia soacuten forccedila diferents tot i que

mantenen trets comuns com soacuten el mot sobre el qual srsquoarticula la composicioacute lsquocuera

sayorsquo la semblanccedila formal drsquoalguns versos 1-3 o la veu liacuterica 1ordfpersona que srsquoadreccedila a

una 2a persona (en aquest cas Lluiacutes del Milagrave a Ferrandis drsquoHeregravedia) Crec interessant

lrsquoafirmacioacute dels dos versos finals del poema de lrsquoany 55 laquoque de dentro ni de fuera no os

podemos entenderraquo que ens recorda algunes de les idees de IC de Castiglione i la manca

drsquoadequacioacute del nostre personatge al codi social

Aquestes darreres idees soacuten reiterades en la tercera composicioacute del manuscrit on sersquons fa

un resum de la imitacioacute drsquoalgun dels usos i dels costums drsquoun mallorquiacute per part de

Ferrandis drsquoHeregravedia La variant meacutes significativa eacutes la del vers 5 si a la primera

composicioacute un personatge Monsoriu era qui informava al jo liacuteric a la segona eacutes tot el

poble qui srsquoha alarmat per aquesta manera drsquoactuar Drsquoaquesta manera les accions de

Ferrandis tenen dimensioacute puacuteblica i social aixograve facilita la intensificacioacute de la imatge

incoherent drsquoaquest cortesagrave

157

47 JOAN FERRANDIS - JEROgraveNIMA BENEITO MATRIMONI DE FACEgraveCIA

Els personatges que conformen el matrimoni Joan Ferrandis i Jerogravenima Beneito sembla

que soacuten homogravenims al mateix escriptor Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i la seva muller Jerogravenima

Beneyto Carroacutes Pardo de la Casta No van tenir fills legiacutetims154 La ficcioacute drsquoEC es nodreix

drsquoaquests fets reals i per tant els presenta com a matrimoni El personatge Ferrandis

drsquoHeregravedia eacutes caracteritzat a traveacutes de la relacioacute que teacute amb la seva esposa el diagraveleg

lrsquoexplica al llarg de les jornades perograve soacuten les facegravecies les que aconsegueixen presentar

drsquouna manera meacutes plagravestica la seva situacioacute A EC hi ha 5 narracions risibles que ens

dibuixen un personatge forccedila coherent amb tot allograve que hem observat tot i que ara el

presenta en un aspecte de la seva vida meacutes personal la relacioacute amb la seva muller

Primera facegravecia 1ordfjornada D8r

Dijo dontildea Jeroacutenima mujer de Joan Fernagravendez -Senyores quin predicador de bulles

falses eacutes mon marit Nomiddotn prengau ninguna que totes les que ell predica porten a

lrsquoinfern

Respondiacuteole su marido -Mujer engantildeada vais que poco ha me aparescioacute una mujer

que murioacute de amores de su marido y diacutejome que era salvada por haber tomado una

bulla que yo preiacuteco Y es que ninguna mujer se puede salvar si no muere de amores

de su marido

Dijo dontildea Jeroacutenima su mujer -De tal marit com vos iquestqui pot morir de amors Que ja

us diuen Joan farcer puix farces feu de la muller

La reina rioacute mucho y dijo -Dontildea Jeroacutenima siempre querriacutea que hablaacutesedes en

valenciano que en vuestra boca es gracioso Las dos podemos cantar Mal me quieren

mis comadres porque les digo las verdades

Segona facegravecia 3ordf jornada M3r-v

Dijo Joan Fernagravendez -Don Luis Milaacuten mucho querriacutea saber coacutemo se ha de reiacuter para

alabar o para reprender Que yo nunca he oiacutedo ni visto risas que hablen sino agora

Respondioacute don Luis Milaacuten -Sentildeor Joan Fernagravendez razoacuten seriacutea que me huvieacutesedes

154 Veure Cerdaacute y Rico (1778) Torralva Joseacute M amp Martiacute Francisco (1883)

158

entendido las risas que me habeacuteis hecho hacer muchas veces Que por responder a lo

que me habeacuteis preguntado contareacute lo que a muchos cavalleros y a miacute nos contastes

en el Real delante de su Excelencia Y dijistes que viniendo muy tarde a dormir

pasada media noche os desnudastes solo por no ser sentido Despertoacute vuestra mujer

muy brava y celosa rintildeeacutendoos mucho y coacutemo le sobrase la razoacuten a vos os faltava

para responderle y siempre callando os acostastes Y ella de muy enojada daacutendoos

empuxones os trajo hasta la orilla al despentildeadero Y como vos os vistes tan apretado

porque no os derribase de su cama dijiacutestesnos que le tirastes una pua y ella os dijo

Vade retro Sathanaacutes que mi marido no era tan sucio

Y huyendo de la cama y vos tras ella le respondistes Mujer no soy Satanaacutes sino

puerco espiacuten que cuando le aprietan tira puacuteas

Y preguntaacutendome el Duque queacute me habiacutea parecido del cuento yo le respondiacute

-Sentildeor preguntadlo a mi risa

Y eacutel me dijo -iquestQueacute las risas hablan

Yo le dije -Cuando el reiacuter es con zuntildeo y gesto de menosprecio entonces es reprender

Y el sonreiacuter con gesto amoroso es alabar(Que harto hablan las risas que descubren a

los aacutenimos lo que sienten) Si Joan Fernaacutendez me cree antes se dejaraacute despentildear de la

cama que hacer maacutes el puerco spiacuten

Dijo Joan Fernagravendez -Bien seraacute mudar de nuevas porque mi mujer se ha parado

colorada y estaacute corrida Yo le he hecho del ojo que dissimule y no seacute si lo haraacute

Respondioacute la sentildeora dontildea Jeroacutenima -No cumple hacerme del ojo ni del dedo que

calle pues no os para disimular lo que es mal disimularlo Que sufrir la mujer al

marido no ha de ser para que la tenga en poco como vos haceacuteis Que a su Excelencia

quiero pedir justicia de vos que os mande no saqueacuteis cuentos sobre miacute

Dijo Joan Fernagravendez -Mujer mirad lo que deciacutes que nunca saque cuentos sobre vos

que siempre quereacuteis que yo steacute debajo y a vuestro mando Que yo no he casado con

mujer sino con hombre Y asiacute cuando las damas me preguntan iquestQueacute hace dontildea

Jeroacutenima vuestra mujer Yo les digo Sentildeoras no se puede vivir con don Jeroacutenimo

mi marido que yo soy la mujer pues ella no lo quiere ser

Respondioacute la sentildeora dontildea Jeroacutenima -Si yo no hiciese el hombre ninguna mujer terniacutea

segura en casa de vos Y a tal marido tal mujer

Dijo la Reina -Dontildea Jeroacutenima reiacuter me habeacuteis hecho de buena gana Amostrarme

coacutemo hareacute el hombre pues vuestro marido ha mostrado al Duque mi sentildeor a ir tras

las de su casa Respondioacute el Duque -Vuestra Alteza es tan celosa que a miacute me ha

159

hecho celoso y por esto voy tanto tras sus damas para guardarlas Dijo Joan

Fernaacutendez -De la boca me lo quitoacute vuestra Excelencia que eso mismo le querriacutea

decir a dontildea Jeroacutenima mi mujer

Tercera facegravecia 3ordf jornada N2v

Dijo Joan Fernaacutendez -Si mi mujer no quisiese ser el marido terniacutea libertad de irme a

probar en esta aventura Que tan hombre me hallo para pelear con hombres como

mujer para resistir a mi mujer Y si alcanzase la hermosura no la querriacutea sino para

que una dama no dijese una mentira de celos porque se ha dado a entender que

ando tras una camarera suya Y cuando paso por su puerta a hora de vueltas

arremete a su criada y daacutendole pelliscos le dice iexclToma porque te festeja don feo Y

su criada le dice iexclNo es sino don hermoso iexclNo es sino feo iexclNo es sino hermosohellip

Alborotan toda casa hasta que las departen

Y si alcanzase la sabiduriacutea no la empleariacutea sino para saber cuando andan de veras

o de burlas los amores de esta criada de la dama de los pelliscos Diciendo yo por un

agujero que le hablo Decidme por vuestra vida iquestandaacuteis conmigo de burlas o de

veras Y respoacutendeme Un diacutea de burlas y otro de veras porque veaacuteis quieacuten son las

mujeres

Y si alcanzase la ventura no la querriacutea sino para ganar de venturoso lo que gano de

porfiado Que diez antildeos los mejores de mi vida me ha costado una moza aragonesa

y diacuteceme cuando conmigo se enoja iexclAndad para porfiado Yo le digo No soy sino

venturoso en haberos alcanzado Y ella me dice No sois sino porfioso que nunca

me fuistes agradoso Yo diacutegole iexclAndad para moza Y ella me diceiexclAndad para

viejo Yo le digo Troquemos si pensaacuteis que os he enojado Y respoacutendeme Ya he

trocado (Que bien troca quien mejora)

Quarta facegravecia 6ordf jornada V4r

Joan Fernaacutendez sospiroacute y su mujer le dijo -Vos me par que sou lo que anava venent

sospirs per Valegravencia Y eacutel respondioacute -Yo no los vendiacute mas ellos me vendieron cuando

os vi Diacutejole ella -iquestI per quegrave os han venut iquestPer quegrave jo us compri mercat per a mal

marit Dijo eacutel -No por eso sino porque haviacutea de mercar brava mujer para sospirar

Que pensando que fueacuterades una maya sois una desmaya que siempre desmayo de

vuestra mala condicioacuten que hierbas son Que al meacutedico moro fui que me sanase y

160

para sanar me hizo estar en su casa ocho diacuteas acostado en una cama llena de

hierbas de montantildea y algunas de ellas punchaban que me haciacutean dar voces Y el

moro deciacutea Sufriacutes hierbas en vuestra casa para matar iquesty no sufrireacuteis para sanar

Yo diciendo no sufrireacute y eacutel que siacute yo que no salveacuteme de eacutel como de vuesa merced

haciendo el puerco spiacuten

Dijo su mujer -Don Loiacutes Milagrave llanccedilau de aciacute aquest porc espiacute o feu-lo callar a mots

que sols vos lo emboccedilau quant los dos vos motejau Y don Luis respondioacute -Para

hacerle yo callar a su fumeto seraacute con este SONETO

laquoPara mi bien y por mi mal os veohellipraquo

Cinquena facegravecia 6ordm jornada d5r

El canonge

-Yo soacute content si vos acabau amb la sentildeora dontildea Jeroacutenima vostra muller que menge

de mi Que los cavallers que fan lo donoacutes amb cobles i cuentos i gistes de tan poca

vergonya com vos feu tots paren en ser alcavots de ses mullers Sino digau lo cuento

del porc espiacute i lo de llsquoarmat que molt a costa vostra i drsquoella fereu

Joan Fernaacutendez

Mira queacute tacha que teniendo bandos mi mujer conmigo me armase yo Y estando

tras una puerta de una caacutemara armado y desnudo entroacute en busca miacutea diciendo iquestA

doacutende es este traidor de mi marido Yo le dije Hele aquiacute coacutemo os espera Y ella dio

voces diciendo iexclDones correu que mon marit es tornat orat Yo diacutejele Mira cuaacuten

endiablada y brava sois que tengo de ir por casa siempre armado para valerme con

vos Y ella tomose a reiacuter y diacutejome Axograve us val que jo us haguera mort si us trobara

desarmat Y hecimos paz

El canonge

Lo mal no estagrave en fer-ho sinoacute en dir-ho que beacute seacute que les dones braves lo marit ben

armat les amansa i a voltes no hi basta que hi ha menester algun companyo que si

mrsquohi portau a mi jo us posareacute tanta pau en vostra casa que li poran dir lo templum

pacis com lo dels romans

He presentat aquestes cinc facegravecies (assenyalades en negreta) acompanyades del seu

context narratiu per tal de facilitar la comprensioacute dels textos i de la seva funcioacute en la

caracteritzacioacute dels dos personatges protagonistes com a matrimoni En totes elles hi ha

una segraverie de mecanismes narratius que faciliten la interpretacioacute de la seva funcioacute a lrsquoobra

161

presentar el cortesagrave ideal a la cort dels ducs de Calagravebria Lluiacutes del Milagrave i el seu antimodel

Joan Ferrandis Gran gran part de les facegravecies soacuten narrades pel mateix protagonista

excepte la 2a que eacutes citada per Lluiacutes del Milagrave que a manera drsquoadvertiment srsquoadreccedila a

Ferrandis per recordar-li que algunes de les histograveries que explica sobre les seves relacions

matrimonials no soacuten adequades per ser relatades en puacuteblic Uns altres personatges lrsquoavisen

sobre aquest defecte la mateixa Jerogravenima Beneyto laquono saqueacuteis cuentos sobre miacuteraquo (M4r)

el canonge Ster (un dels patges de la cort ficticia del diagraveleg) laquoque los cavallers que fan lo

donoacutes amb cobles i cuentos i gistes de tan poca vergonya com vos feu tots paren en ser

alcavots de ses mullersraquo (d5r) i fins i tot el seu amic Francesc Fenollet li retreu la manca

de delicadesa amb la seva muller quan demana al Duc laquoSentildeor Duque si Joan Fernagravendez

nos ha de hacer envidiosos diciendo donaires no consienta que los diga a costa de la

sentildeora dontildea Jeroacutenima su mujerhellipraquo (Q3r)

En tractar el tret narratiu caracteriacutestic drsquoaquest grup de facegravecies no podem deixar de

recordar la preceptiva de lrsquoegravepocaa fi de poder reinterpretar-ne el seu abast Aixiacute doncs

tornem a la Lezione sopra il comporre delle novelle de Francesco Bonciani on srsquointenten

establir les caracteriacutestiques de les novelmiddotles risibles (entre les quals hi podem incloure les

facegravecies) a partir de la poegravetica aristotegravelica sobre la tragegravedia i la comegravedia Cal que tinguem

en compte quegrave es diu sobre el tipus de personatge meacutes adequat per a la novelmiddotla risible

que eacutes idegraventic al de la comegravedia

Dice con entera claridad que la accioacuten ridiacutecula es necesaria en la comedia y al

declarar quieacutenes son los peores ndashpues la comedia es la imitacioacute de los peores- precisa

que no tienen que ser de ese tipo de hombres que pueden llamarse de mala vida y

condicioacuten y nos revela coacutemo deben ser con estas palabras laquoporque parte de lo feo es

lo ridiacuteculoraquo casi como si dijera que han de ser necios y que han de hacer obras de una

fealdad tal que sea motivo de risa 155

Como la accioacuten debe ser burlesca y como no hay burla sin que alguien quede burlado

y sin que este al dejarse engantildear cometa un error risible diremos que la obra de la

persona que nos induce a reiacuter es la que la novela deben imitar 156

155 Vega Ramos (1993 116117) 156 Vega Ramos (1993 118)

162

Eacutes aquell tipus de personatge ni molt superior ni molt inferior que afavoreix el riure dels

altres amb les accions motivades per algun tipus de turpitudo animi (la ignoragravencia la

niciesa) I eacutes aquiacute on cal recordar la definicioacute de novelmiddotla que el mateix Bonciani elabora

La Leccioacuten de Bonciani define la novella como la imitacioacuten de una accioacuten completa

mala seguacuten lo ridiacuteculo de razonable extensioacuten en prosa y que mediante la

narracioacuten produce deleite157

Aquesta definicioacute srsquoadequa perfectament a la mena de narracions que apareixen a EC

perograve hi ha un element important que les revaloritza i eacutes el fet que el protagonista

srsquoidentifiqui en aquestes narracions amb el narrador i alhora formi part del context

literari drsquoaquell moment Aixograve facilita que el personatge arribi a ser forccedila versemblant El

mateix protagonista drsquoaquestes accions negravecies i ridiacutecules narrades a les facegravecies eacutes qui les

conta als altres i soacuten reportades al lector en el present narratiu pel propi protagonista o en

el passat narratiu mitjanccedilant el record drsquoun altre personatge (un exemple eacutes la facegravecia

recordada per Lluiacutes del Milagrave 3a jornada M 3r-v)

Tot aquest conjunt de mecanismes narratius acaben dibuixant un personatge complet allograve

que veiem drsquoell no eacutes tan sols lrsquoopinioacute drsquoun dels personatges del diagraveleg com podiacuteem

sospitar al primer grup de narracions que hem treballat (on Lluiacutes del Milagrave sersquon riu de la

seva manera de vestir) sinoacute que les nostres intuiumlcions i imatges del personatge queden

ratificades per les seves progravepies paraules i per les seves accions Perograve quin objectiu

persegueix aquest joc narratiu

Cal recordar una altra de les definicions sobre la novella que apunta Bonciani

La novela imita principalmente la accioacuten de la persona engantildeada puesto que el que

hace la burla generalmente por medio de la astucia mueve las gentes a risa no de siacute

sino de los burlados 158

Aquestes paraules semblarien fer sentit en el grup de narracions on el personatge Lluiacutes del

Milagrave representaria el personatge enginyoacutes que presenta els comportaments ridiacuteculs de

Ferrandis drsquoHeregravedia tot provocant el riure dels oients de les seves histograveries

157 Vega Ramos (1993 81) 158 Vega Ramos (1993 118)

163

El segon grup narracions ens fa avanccedilar un pas meacutes en el coneixement de Joan Ferrandis

drsquoHeregravedia ja que objectivitza les conclusions que nrsquohavien extret de les facegravecies del

primer grup El mateix Heregravedia es caracteritza presentant-se com a personatge ignorant i

desconeixedor de les veritables consequumlegravencies dels seus actes i de les seves paraules

Aquesta falta (turpitudo animi) eacutes la que provoca el seu propi engany fent drsquoell el

personatge adient per a la novelmiddotla risible

Fins aquiacute hem treballat dos nivells de la narracioacute el del diagraveleg (que anomenarem nivell 2)

on situem el narrador del diagraveleg (Lluiacutes del Milagrave) i els seus personatges i el de la facegravecia

(nivell 3) on trobem els seus narradors i els personatges de la facegravecia (que en aquest cas

coincideix amb els personatges del nivell 2) Perograve ens resta un nivell meacutes que caldria

tenir en compte eacutes el que ens situa fora de la ficcioacute (nivell 1) el de lrsquoautor I en aquest

cas no podem deixar de recordar que lrsquoautor del diagraveleg eacutes un escriptor amb nom homogravenim

al personatge Lluiacutes del Milagrave No sabem si la caracteritzacioacute drsquoaquest personatge respon o

no a la real perograve en tot cas eacutes ell qui presenta Joan Ferrandis drsquoHeregravedia tal i com estem

descobrint al llarg drsquoaquest treball Per tant en darrer terme eacutes ell qui aconsegueix fixar

els ulls dels lectors en un personatge ridiacutecul i ignorant que teacute el nom homogravenim del poeta i

dramaturg Joan Ferrandis drsquoHeregravedia Tot aixograve facilita la confusioacute del lector ja que Lluiacutes

del Milagrave aconsegueix crear una imatge drsquoHeregravedia que amb tota seguretat eacutes falsa i

posseeix un caragravecter intencionat Bonciani ho assenyala al seu tractat

Por otra parte si utilizaran nombres de hombres verdaderos de los que han de

burlarse para suscitar la risa esta composicioacuten no se distinguiriacutea de aquella antigua

que se destinaba a la acusacioacuten y el vituperio 159

Aquests efectes no soacuten expliacutecits a lrsquoobra ja que lrsquoautor aconsegueix amagar-se com a

narrador i intensificar la caracteritzacioacute ridiacutecula de Ferrandis drsquoHeregravedia quan cedeix la

veu narrativa al mateix personatge

En aquest grup de facegravecies resta palesa quina eacutes la causa de lrsquoengany del personatge de la

narracioacute la ignoragravencia de Ferrandis drsquoHeregravedia (aixograve que hem anomenat turpitudo animi)

Perograve ineludiblement hem de tenir en compte el nivell narratiu superior del diagraveleg i el seu

corresponent narrador Lluiacutes del Milagrave Novament ell eacutes el motivador de tot aquest joc

confuacutes i qui aconsegueix lsquomoure la gentrsquo (els personatges i els lectors) a riurersquos de

159 Vega Ramos (1993 125126)

164

Ferrandis drsquoHeregravedia En aquestes sis narracions apareixen diferents imatges de Joan

Ferrandis drsquoHeregravedia que completen la imatge dibuixada anteriorment No hem drsquooblidar

que el nostre personatge eacutes un cortesagrave de la cort dels virreis de Valegravencia als anys 30 per

tant teogravericament la seva imatge no hauria de desdir la corresponent a la classe social a la

qual pertany El tiacutetol de lrsquoobra indica la seva intencioacute de mostrar-nos qui eacutes i com eacutes el

bon cortesagrave Si tenim en compte els errors de Ferrandis drsquoHeregravedia podriacuteem apropar-nos a

aquesta segona formulacioacute en ell descobrim allograve que no ha de fer el bon cortesagrave El

manual de lrsquoegravepoca que ens possibilita la teoria eacutes el diagraveleg de Castiglione Il cortegiano i el

material que ens ilmiddotlustra amb les accions equivocades de lrsquoantimodel cortesagrave soacuten les

facegravecies sobre Joan Ferrandis drsquoHeregravedia a EC de Lluiacutes del Milagrave

165

48 IGNORAgraveNCIA VERBAL DE JOAN FERRANDIS DHEREgraveDIA

Una altra de les caracteriacutestiques que podriacuteem assenyalar com a significativa de les

facegravecies eacutes la imatge de mentider i groller que un bon grup de facegravecies donen del

personatge Soacuten afirmacions que apareixen sota diferents mots i imatges i soacuten

protagonitzades pel matrimoni Ferrandis ndashBeneito En parlarem tot seguit No perdrem de

vista la gramagravetica del bon cortesagrave de Castiglione imatge coneguda pels contemporanis de

lrsquoegravepoca i que Joan Ferrandis drsquoHeregravedia sembla violar insistentment amb la seva conducta

Una de les fites que havia drsquoaconseguir el bon cortesagrave valent-se de la progravepia natura i de

lrsquoart era la drsquoarribar a ser un home facecioacutes en paraules dels personatges drsquoIC

Sepa con buena dulzura hacer que huelguen con eacutel los que le oyeren y levantallos

discretamente con motes y gracias y buenas burlas y hacellos reiacuter de manera que sin

jamaacutes ser pesado sea gustoso para los que lo hubiere de ser (Llibre II 41)

I tot aixograve es podia aconseguir tenint en compte el que calia evitar

Se hallan muchos que por ser demasiadamente grandes habladores pasan el teacutermino

que conviene y quedan groseros y friacuteos porque no tienen respeto a la calidad de aquel

con quien hablan ni al lugar donde se hallan ni al tiempo ni a su propia autoridad

ni a la templanza que ellos mismos debriacutean guardar (Llibre II 42)

Eacutel no ha de hacer reiacuter siempre ni ha de burlar desatentadamente como hacen los

necios y los locos y los truhanes (Llibre II 46)

Debemos guardarnos con todas nuestras fuerzas o contando o remedando algo de

parecer truhanes o chocarreros o hombres de los que hacen reiacuter con sus necedades o

locuras (Llibre II 57)

A partir drsquoaquest marc teograveric ens fixarem en les facegravecies que Joan Ferrandis conta drsquoell

mateix Al llarg de totes les narracions hi ha una segraverie de notes comunes que qualifiquen

la conducta del personatge de mentidera i grollera En aquest cas crec que els dos

aspectes tenen un causa comuna en Joan Ferrandis la seva ignoragravencia verbal

El primer aspecte apareix a les facegravecies assenyalades amb els nuacutemeros 2 i 5 de lrsquoapartat

anterior 47 on Ferrandis explica quegrave li va passar amb la seva muller una nit al llit

166

despreacutes drsquoarribar tard laquopasada la media nocheraquo No puc deixar de recordar un paragravegraf

drsquoIC on miacutesser Federic ens parla del llit com a lloc significatiu per mesurar la qualitat de

la relacioacute en un matrimoni

Acaece que en la cama la cual debriacutea ser lugar de concordia y de amor siembra la

maldita furia infernal del diablo su ponzontildea de la cual despueacutes nacen las rencillas

las sospechas y las espinas del triste aborrecimiento que atormentan aquellas cuitadas

almas atadas cruelmente con la recia cadena que quebrar no se puede hasta la muerte

(Llibre III 56)

Certament no seragrave lloc de unioacute perquegrave el personatge pateix una lsquoincontinegravencia crogravenicarsquo i

la seva dona senfada pel seu retard Ferrandis sersquon surt de la situacioacute tirant-li una pua tal i

com ens diu el text I aquiacute el terme eacutes utilitzat amb diversos significats El meacutes literal

inexistent en aquest context eacutes el de lsquopunxarsquo (hi parla drsquoun metafograveric lsquopuerco espiacutenrsquo)

perograve de nou els jocs entre significants i significats es desencadenen i donen pas a drsquoaltres

almiddotlusions segons el context i les paraules que hi apareixen Aixiacute doncs podem parlar

drsquoaltres significats com a lsquoventositatrsquo (apareix quan la seva dona li diu que el seu marit no

era tan brut) i tenint en compte tota la narracioacute es podria interpretar una imatge sobre quegrave

eacutes la veritable brutiacutecia del personatge la seva manera de parlar En aquest punt caldria

recordar les paraules de miacutesser Bernardo a IC

Parecen asimismo muy mal los deshonestos y sucios en su hablar y estando con

mujeres no les tiene ninguacuten acatamiento en cuanto dicen antes de ninguna cosa

muestran gustar tanto como de hacellas parar coloradas dicieacutendoles mil

deshonestidades Y sobre esto andan muy desenvueltos y andan buscando gracias y

agudezas (Llibre II 68)

Crec que Lluiacutes del Milagrave ens estagrave assenyalant enginyosament com eacutes contravinguda

aquesta teoria per Ferrandis En les poesies atorgades al Milagrave a les Obres de Ferrandis

drsquoHeregravedia de 1555 ja nrsquohi ha de referegravencies a aquesta fretura del nostre personatge en

tots els aspectes explicats tal i com he presentat al capiacutetol 2

En aquest conjunt de facegravecies Jerogravenima Beneyto apareix caracteritzada amb aquestes

paraules (ens fixem en les narracions i en el seu context) lsquobrava mujerrsquo lsquodesmayarsquo

lsquobrava y celosarsquo una dona que sembla lsquoel maridorsquo lsquodesmayarsquo lsquode mala condicioacutenrsquo

167

lsquodones bravesrsquo lsquoendiablada y bravarsquohellip160 Aquestes qualificacions queden justificades

amb el tercer grup de facegravecies que veurem tot seguit La paciegravencia i resignacioacute de

Jerogravenima confirmen la imatge esbojarrada del nostre personatge i el fan encara menys

apte per la denominacioacute de bon cortesagrave El retrat que fa Lluiacutes del Milagrave de la dona de

Ferrandis srsquoassembla al drsquoaquelles fegravemines descrites per miacutesser Federico a Il cortegiano

que en la literatura popular de la Peniacutensula van rebre el nom de lsquomalmaridadesrsquo o

lsquomalcasadasrsquo

Porque muchas dellas se hallan poco amadas y muy maltratadas de sus maridos sin

ninguna causa Y por cierto es muy gran maldad la dellos que ninguacuten empacho tengan

de hacelles a cada paso mil desabrimientos o con andar envueltos con otras mujeres o

con hacelles cuantos pesares en el mundo pueden (Llibre III 56)

Perograve Jerogravenima Beneyto mostra un tarannagrave fort i valent davant un marit forccedila tarambana

De fet quan Ferrandis es queixa del caragravecter homeniacutevol de la seva dona la resposta de

Jerogravenima ens manifesta el tarannagrave faldiller del seu marit a causa de les seves constants

aventures amoroses161

A la facegravecia nuacutemero 6 de lrsquoapartat anterior ens presenta el final feliccedil de les dues facegravecies

esmentades la 2 i la 5 Eacutes una narracioacute certament graciosa i fins i tot podriacuteem dir

divertida ens narra el joc que estableix Ferrandis drsquoHeregravedia amb la seva esposa i que

comporta la reconciliacioacute final amb ella Lrsquoambiguumlitat del fet ve donada per dos termes

que caracteritzen la descripcioacute de Joan Ferrandis en aquesta narracioacute lsquoarmado y desnudorsquo

De nou trobem paraules amb significats que hem drsquoadequar al context Lrsquoaparent

paradoxa drsquoaquests dos termes coordinats restaria dissolta si entenem lrsquoadjectiu lsquoarmadorsquo

amb un sentit erogravetic relacionat amb el significat drsquoanar proveiumlt o equipat drsquoarmes

ofensives o defensives a punt de disparar Jerogravenima Beneyto sembla divertir-se amb els

estirabots del seu marit i srsquohi reconcilia Mitjanccedilant aquesta facegravecia Lluiacutes del Milagrave

aconsegueix allunyar Jerogravenima Beneyto de la nostra compassioacute i situar-la dins el moacuten

cogravemic del seu marit Aixograve possibilitaragrave mantenir els dos personatges dins lrsquoestatus 160 Qualificatius sobe Jerogravenima Beneito que ja apareixien al 2n prograveleg de LV i que he reportat al punt 231 drsquoaquest treball 161 Aquesta afirmacioacute de Jerogravenima Beneito a EC ilmiddotlustra el seu tarannagrave enfront el comportament del seu marit laquoRespondioacute la sentildeora dontildea Jeroacutenima-Si yo no hiciese el hombre ninguna mujer terniacutea segura casa de vos y a tal marido tal mujerraquo (M4r-v)

168

necessari per formar part dels tipus propis de la novelmiddotla risible recordem que els

personatges no havien de ser ni els meacutes virtuosos ni els meacutes depravats sinoacute els semblants

(i en el cas de Jerogravenima Beneyto podriacuteem dir versemblant)162 Tot i que no hem drsquooblidar

que el fet de tenir noms propis allunya els personatges del que seria la novelmiddotla risible (en

el nostre cas facegravecia) tal i com la presenten els tractats teograverics

El personatge canonge Ster suggereix a Joan Ferrandis drsquoHeregravedia alguns aspectes que

hauria de considerar en la seva actuacioacute i especialment en les seves paraules laquoQue los

cavallers que fan lo donoacutes amb cobles i cuentos i gistes de tan poca vergonya com vos

feu tots paren en ser alcavots de ses mullerraquo laquoLo mal no estagrave en fer-ho sinoacute en dir-horaquo

Aquestes indicacions ens recorden de nou la preceptiva formulada a IC perograve la darrera

afirmacioacute ens nrsquoallunya ja que es preocupa nomeacutes de la imatge externa del que es vol

demostrar perograve sense afectar el canvi de costums

Per finalitzar aquest apartat fixem-nos en les facegravecies nuacutemero 1 i 4 Soacuten una mostra duna

nova qualitat del personatge en el seu uacutes de la llengua La primera facegravecia eacutes

extremadament breu Joan Ferrandis conta a Jerogravenima lrsquoaparicioacute postmortem drsquouna dona

que li agraiumla els seus consells en lrsquoamor La resposta de la seva dona eacutes contundent i nega

cap tipus de magisteri en aquests afers alhora ens fa saber drsquoun malnom de Joan

Ferrandis a causa de les farses que fa sobre les dones lsquoJoan farcerrsquo Aquest adjectiu teacute

diferents accepcions de significat la meacutes literal histograveries fingides i mentides (potser les

que ja estagrave contant a EC) i la seguumlent tindria un caragravecter meacutes histograverico-literari ens

recordaria la comegravedia (sinogravenim de farsa) de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia La vesita (152425)

De fet estem veient com al prograveleg a la segona representacioacute drsquoaquesta obra apareixen

elements que podem reconeacuteixer a les facegravecies que estem treballant en relacioacute a les

baralles matrimonials entre Beneito i Ferrandis 163 Tambeacute cal tenir en compte lrsquoargument

de la comegravedia el retrat drsquoun dels vicis caracteriacutestics de les dames valencianes lsquoel negre

visitarrsquo164 Els dos significats apunten al seu caragravecter de contista i mentider en referegravencia

especialment a les dames

Si fins aquiacute eacutes tan sols un retret de la seva dona a la facegravecia 4 trobem un primer exemple

de la veracitat drsquoaquesta afirmacioacute en paraules de Ferrandis drsquoHeregravedia En realitat soacuten

162 Vega Ramos (1993115-116) 163 Solervicens (1997170) 164 Solervicens (1999 67-68)

169

tres histograveries que posseeixen certa unitat tant en el seu significat com en la seva

estructura 165 formada a partir drsquouna enumeracioacute drsquooracions condicionals Cadascuna

drsquoelles eacutes encapaccedilalada mitjanccedilant la tematitzacioacute de la progravetasi diferent en cada cas i que

fa referegravencia a realitats desitjades pel personatge laquoY si alcanccedilasse la hermosuraraquo laquoY si

alcanccedilasse la sabiduriacutearaquo laquoY si alcanccedilasse la venturaraquo A continuacioacute trobem les

apogravedosis on se situen les corresponents facegravecies completant les fogravermules introductograveries

El caragravecter mentider i farcer de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia acaba essent dibuixat en

aquestes narracions en la primera doacutena a entendre que les sospites de la seva dona pel

que fa a la seva infidelitat soacuten errogravenies laquouna dama no dijese una mentira de celos porque

se ha dado a entender que ando tras una camarera suyaraquo perograve sobtadament les dues

narracions posteriors acaben confirmant les sospites de la senyora En el primer cas ens

diu que si aconseguiacutes la saviesa la utilitzaria per saber si veritablement aquesta minyona

lrsquoestima i en el segon ens parla de la seva relacioacute amb una dona aragonesa a la qual

anomena lsquomozarsquo (ccedilo eacutes dona que manteacute tracte ilmiddotlegiacutetim amb algun home)

Aixiacute doncs crec que queda justificat el tiacutetol drsquoaquest apartat Joan Ferrandis no sap fer un

bon uacutes de la paraula Sersquons presenta a semblanccedila dels personatges que soacuten

sistemagraveticament rebutjats als manuals cortesans de lrsquoegravepoca perquegrave sense adonar-se

pensant ser gracioacutes i divertit doacutena la imatge antagogravenica meacutes progravepia dels bufons i dels

bergants

165 Aquest tipus drsquoestructura eacutes utilitzada en aquest mateix context narratiu per Diacutedac Lladroacute abans de la intervencioacute de Ferrandis i despreacutes per Lluiacutes del Milagrave

170

49 RELACIONS EXTRAMATRIMONIALS DE JOAN FERRANDIS DHEREgraveDIA

Aquest conjunt de facegravecies que ilmiddotlustren la vida extramatrimonial de Ferrandis drsquoHeregravedia

a EC complementen el que hem treballat respecte a les relacions amb la seva muller

Jerogravenima Beneito i alhora la caracteritzacioacute que shi estagrave donant drsquoell En tractar aquesta

temagravetica podem tenir en compte 6 facegravecies Els narradors de cadascuna drsquoelles soacuten Diacutedac

Lladroacute (3) Lluiacutes del Milagrave (1) Jerogravenima Beneyto (1) i Joan Ferrandis drsquoHeregravedia (1)

Primera facegravecia 2ordf jornada F2 rv-F3r

Dijo don Luis Milaacuten -Sentildeor Joan Fernaacutendez yo os agradezco pues no me habeacuteis

dicho colmenero que vuestra lengua lo queriacutea decir y vuestro seso no lo sufrioacute por

ser tan sabido como donoso Pues en vos se ve cuanto bien paresce este dicho

Primero debe venir

al seso que no a la boca

la palabra pues nos toca

para dar muerte o vivir

Y pues me hicistes colmena yo os hareacute de ella el colmenero que a la miel me supo el

beso Y acabareacute de dar a comer el panal de mi soneto que por ser a causa vuestra

seraacute de miel Y pues sois tragaversos empezad a comer estos dos que dicen ansiacute

A fin de bien direacute muchas verdades

que muchos van por esto sospirando

Quiero decir que yo direacute las verdades a los penados amadores para que sepan

guardarse de las mentiras que se dan a entender confiaacutendose mucho para seguir lo

que les hace sospirar como a Joan Fernaacutendez cada diacutea le sigue Que se confiacutea

merescer en dejarse engantildear de una tercera que le da a entender ser verdades las

mentiras que le dice para engantildearle y no la quiere creer de las verdades para

desengantildearle como oireacuteis en este cuento que os direacute

Una tercera de don Joan Fernaacutendez emprendioacute de meterle en casa dicieacutendole que

su sentildeora lo sabiacutea y no era verdad Y encerroacutelo en un gallinero daacutendole a entender

que era el maacutes seguro lugar para no ser descubierto Y que cantase alguna vez

haciendo el gallo que su sentildeora subiriacutea a esta sentildeal Y como eacutel un diacutea cantase la

sentildeora dijo iquestDe doacutende nos ha venido este gallo que nos canta en casa Y la criada

le respondioacute No lo seacute suba vuestra merced arriba y vello ha Y como las dos

subiesen y la sentildeora viese a Joan Fernaacutendez en el gallinero diacutejole iquestQuieacuten sois vos

171

que estaacuteis ahiacute Respondiacuteole Sentildeora soy el gallo de la pasioacuten Y la sentildeora se fue

riendo y eacutel se quedoacute hasta la noche que la criada lo echoacute de alliacute lleno de piojos de

gallinas

Segona facegravecia 3ordf jornada M4rv

Dijo la Reina -Dontildea Jeroacutenima reiacuter me habeacuteis hecho de buena gana Amostrarme

coacutemo hareacute el hombre pues vuestro marido ha mostrado al Duque mi sentildeor a ir tras

las de su casa Respondioacute el Duque -Vuestra Alteza es tan celosa que a miacute me ha

hecho celoso y por esto voy tanto tras sus damas para guardallas Dijo Joan

Fernaacutendez -De la boca me lo quitoacute vuestra Excellencia que eso mismo le queriacutea decir

a dontildea Jeroacutenima mi mujer Respondioacute la sentildeora dontildea Jeroacutenima -iquestQueacute le paresce a

Vuestra Alteza iquestQueacute buen meacutedico y apotecario son Mejor visitan las sanas de casa

que las enfermas Que yo stando enferma poco ha halloacute al miacuteo mi hermana vestido

como a meacutedico tentando el pulso a una criada miacutea y diacutejole Hermano iquestqueacute es eso

que haceacuteis Y eacutel respondioacute Sentildeora no soy quien pensaacuteis que el meacutedico de casa soy

Tercera facegravecia 5ordf jornada S3rv

Dijo don Diego -Mucho staacuteis gallardo Joan mucho staacuteis gallardo y no seacute de queacute

pues cuando fuistes a la Corte lo menos que parecistes fue de lo que maacutes os confiaacuteis

(Que la occasioacuten muestra al varoacuten) Como dice este mote

Nadie se confie no

hasta ver donde allego

que no staacute en el parecello

sino en el sello

Y porque no es bien disimular lo que no se debe respondereacute a vuestros donaires pues

van por los aires cantado

Mi gavilaacuten sentildeora

por los aires bola

Y eacutel no vuela de noche como murcieacutelago cazando moscas de ramo que son

rameras Perdonad que romeras quise decir que Joan Fernaacutendez es romero en

172

amores que el otro diacutea le cantaba la cortesana de su corte dontildea Antona de don

Antoacuten de Vilaragud y de Heredia

Romerico tuacute que vienes de donde serrana staacute

di coacutemo de amor te va

Y no os maravilleacuteis si me he destemplado con vos en sacar vuestras romeras pues

tambieacuten os destemplastes con don Luis Milaacuten y conmigo apodaacutendonos a monos que

es un geacutenero de malicias que dan un bofetoacuten con un perdoacuten como en este dicho dice

Al juego del abejoacuten

paresce eacutel muy mal burlar

Perdoacuten piden para dar

un bofetoacuten

Quarta facegravecia 6ordf jornada X8v-Y1r

Dijo don Diego -Joan Fernaacutendez este soneto os va cantando

Joan arte Joan arte

buen cavallero probado

acordaacutersete deberiacutea

de aquel buen tiempo pasado

de lo que pasoacute por vos que diciendo muchas veces laquoiexclSpejo miacuteo spejo miacuteoraquo a una

cara de luna de fuego que vos serviacuteades que pensando que la motejaacutebades se

enfadoacute tanto de esta frialdad que os dijo No me lo digaacuteis maacutes que me enojaacuteis

Y estando un diacutea enrubiaacutendose los cabellos en su terrado y vos escondido en un

gallinero de su casa hicistes el gallo porque se volviese a miraros y en veros le

dijistes Spejo miacuteo Y ella os le tiroacute a la cara diciendo A quien no pensando enoja

volverle la hoja

Cinquena facegravecia 6ordf jornada Y2v- Y3r

Dijo don Luis Milaacuten -Pues Joan Fernaacutendez se ha vengado oigan si querraacuten oiacuter otro

SONETO 56

Quieacuten osariacutea por mucho que osase

tener tal ser de ser atrevido

173

probarle con vos a brazo partido

sino fuese ya que desvariase

Si mi loquear en esto parase

pues fuese por vos su seso perdido

mereceriacutea lo que es merecido

quien hizo al loco que le perdonase

A ley de razoacuten si stoy loqueando

pues vos lo causaacuteis yo soy desculpado

que no tiene ser quieacuten es para poco

Si loco con vos me viese luchando

deberiacutea de ser de vos perdonado

que no es buen amor si no es amor loco

Dijo don Diego -Este soneto haraacute saber a quien no sabe unos requiebros lirianos

que en Liacuteria dijo el sentildeor Joan Fernaacutendez y son estos Hallose en una vesita de una

partera liriana que le teniacutea hecho un liriano de amores y diacutejole este soneto que

haviacutea amprado a don Luis Milaacuten Y en haberlo dicho desampararon las mujeres la

vesita pensando que quisiese luchar con alguna de ellas que de todas iba servidor a

jornadas Y eacutel fue tras ellas diciendo

No le huyaacuteis al loco de amor

si es buen luchador

Sisena facegravecia 6ordf jornada Y4r

Dijo la sentildeora dontildea Leonor Guaacutelvez -Por no haber ya ninguacuten Leandro no se halla

Hero alguna Respondioacute Joan Fernaacutendez -Esta casta de enamorados yo la he

conservado hasta agora que no ha mucho que estava yo hecho un Leandro medio

muerto de amores al pie de una torre y no faltoacute una Hero que pensando que yo

staba muerto se quiso echar si yo no echara de presto un sospiro que la detuvo Que

no se echoacute de la torre abajo por miacute y dijo

174

A no sospirar mi Leandro

yo me desesperanba como Hero

Dijo don Luis Milaacuten -Nunca fuera cavallero de damas tan bien querido como fue

Joan Leandro de una Hero que no ha sido Y no porque no se hallan Heros y

Leandros maacutes no se hallaraacute Leandro en tal Joan Que sus amores flojos van pues que

no osariacutea nadar por aquel brazo de mar que a nado le pasava Leandro cuando nadava

una legua por la mar para su Hero hallegar

Les narracions de Diacutedac Lladroacute i Lluiacutes del Milagrave presenten Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i les

seves dissortades relacions amb les dones Aixiacute ens ho assenyalen les narracions 1 3 4 i

5 Podem destacar diferents caracteriacutestiques en aquest primer grup que pertoquen

especialment al tipus de personatges femenins i a la caracteritzacioacute del personatge

Ferrandis drsquoHeregravedia

Els personatges femenins que apareixen en aquestes facegravecies soacuten lrsquoantiacutetesi de la dama de

cort segons les preceptives del moment pertanyen al moacuten de lalcavoteria i de la

prostitucioacute (es parla de lsquotercerarsquo lsquoramerasrsquo lsquocortesana de su cortersquo lsquoparterarsquo lsquocriadarsquo) o

soacuten personatges poc atractius fiacutesicament (lsquocara de luna de fuegorsquo) La relacioacute amb aquest

tipus de dones no afavoreix una imatge gaire positiva del personatge En totes elles

srsquoinsisteix en una caracteritzacioacute de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia coherent amb el que hem

analitzat en els punts anteriors eacutes un personatge enganyat constantment per la seva progravepia

ignoragravencia la qual no li permet adonar-se de la realitat (facegravecies 4 i 5) o pels altres que

srsquoaprofiten drsquoaquesta manca de clarividegravencia per a riure-sersquon drsquoell (eacutes el cas de les

facegravecies nuacutemeros 1 i 3)

En el primer cas (facegravecies 4 i 5) Joan Ferrandis rep el rebuig de les dones a causa de les

equivocacions que comet quan intenta galantejar amb elles en les dues ocasions

reincideix en lrsquoerror Aquest fet reforccedila la seva incapacitat drsquoadonar-se de lrsquoequivocacioacute

que ha comegraves Srsquoadreccedila a les dones inadequadament sense fer un uacutes racional i coherent de

les seves paraules En tots dos exemples intenta afalagar les dones amb paraules o

poesies perograve ho fa de manera inapropiada i aixograve provoca el rebuig del puacuteblic femeniacute La

causa de lrsquoequivocacioacute la podem trobar en les afirmacions que se li atribueixen a la

facegravecia (1) lsquotragaversorsquo i a la (5) laquodiacutejole este soneto que haviacutea amprado a don Luis

Milaacutenraquo En tot cas les amonestacions per part dels altres personatges soacuten constants al

llarg del diagraveleg una mostra drsquoaixograve eacutes el motiu que a la facegravecia (1) li dedica Lluiacutes del Milagrave

175

laquoPrimero debe venir al seso que no a la bocala palabra Pues nos toca para dar muerte

o vivirraquo

En el segon cas (facegravecies 1 i 3) lrsquoengany eacutes provocat per les mateixes dones per

lrsquoalcavota i per una cortesana que tambeacute manteacute relacions amb un altre personatge conegut

Concretament per lsquodontildea Antona de Vilaragut y de Herediarsquo amb la qual es troba a casa

del mateix don Anton Vilaragut La referegravencia a aquesta relacioacute almiddotludida per Diacutedac

Lladroacute en el text 3 ja havia aparegut en boca de la progravepia Jerogravenima Beneito al mateix EC

(B2rv)166 amb lrsquoalmiddotlusioacute a unes cobles fetes per Milagrave sobre aquest fet que no apareixen

reportades al diagraveleg i que ara ja sabem que soacuten una referegravencia expliacutecita al Proceacutes de burles

(folis 130v-132v) La facegravecia juga amb la imprecisioacute mitjanccedilant el joc fonologravegic establert

entre aquestes dues paraules lsquoramerasrsquo i lsquoromerasrsquo aconsegueix aixiacute presentar-nos els

afers amorosos de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia sota la parogravedia drsquoun romiatge religioacutes El

personatge eacutes dignificat irogravenicament quan eacutes titllat de romeu en amors No eacutes aquesta la

imatge que Joan Ferrandis teacute de si mateix ell nesgrimeix la contragraveria magniacutefic amador

com ja hem vist a les facegravecies que parlaven meacutes expliacutecitament de la relacioacute amb Jerogravenima

Beneyto La imatge de Joan Ferrandis de lrsquoapartat anterior eacutes contrastada i

complementada per la que srsquoofereix a les facegravecies 2 i 6 La primera eacutes reportada per la

seva dona i la segona per ell mateix a la sisena jornada en el marc dun debat sobre el

amor que teacute com a interlocutors les dames i els cortesans de la cort de Germana de Foix i

el duc de Calagravebria

La facegravecia 2 ens confirma els costums del personatge mitjanccedilant el testimoni de la seva

esposa que ja ha insistit en daltres moments sobre la lsquoincontinegravenciarsquo del seu marit La

facegravecia 6 ens ofereix una presentacioacute directa de la imatge que Joan Ferrandis teacute drsquoell

mateix a partir de la parogravedia del mite clagravessic dels enamorats Leandre i Hero167 Podria ser

una broma del mateix personatge i faria sentit dins el to divertit i agosarat del diagraveleg perograve

soacuten tan nombroses les facegravecies que es llancen contra ell configurant un personatge

excessivament groller per ser cortesagrave que dubto drsquoaquesta possible interpretacioacute La

intervencioacute de Lluiacutes del Milagrave en aquesta darrera facegravecia pot confirmar aquesta sospita

166 Veure paacutegines 26 i 68-69 drsquoaquest treball 167 Cal destacar que a la facegravecia nuacutemero 4 es fa una parogravedia dels primers versos del conegut romance de Durandarte laquoJoan arte Joan arte buen cavallero provado acordarse te deuriacutea drsquo aquel buen tiempo passadoraquo

176

En tot cas podem insistir en el seu caragravecter de personatge ridiacutecul a traveacutes drsquoun defecte que

continua present en aquest nou grup de facegravecies sobre ell turpitudo animi la ignoragravencia I

eacutes que el tema ja havia estat tractat per tots dos en les seves disputes poegravetiques al PB

f126 i al f141 respectivament

Foli 126

Reacuteplica de don Luis del Milaacutenhellip

Engantildeamundo sentildeor

de muchos envidiado

mejor sois para engantildeado

que para desengantildeador

Vos de vos mesmo sabeacuteis

un saber para burlar

de muchos que conoceacuteis

y de vos pues componeacuteis

a sabor de paladar

Foli 141

Respuesta de don Joan Fernaacutendez a don Luis del Milaacuten

Muero por desengantildearos

y nunca os desengantildeaacuteis

que tan lejos desto estaacuteis

que nunca podeacuteis trobaros

por maacutes coplas que trobaacuteis

mi vestir

es cosa para reiacuter

maacutes asiacute me ayude Dios

que maacutes se riacuteen de vos

en lo que dais que decir

Podem observar com en les burles i atacs del manuscrit del 55 els dos personatges resten

al mateix nivell En canvi en el diagraveleg de Lluiacutes del Milagrave sospitem un estratagema perquegrave

drsquouna manera subtil Joan Ferrandis drsquoHeregravedia en surti damnat en la seva caracteritzacioacute

Al contrari que el personatge homogravenim a lrsquoautor de lrsquoobra Lluiacutes del Milagrave En certa

177

manera Lluiacutes del Milagrave ja ens ho anticipa en uns versos drsquoaquelles burles al foli 127 laquoNo

es malo mi tantildeer que deciacutes parar danzar pues a vos hace bailar al son que yo quiero

hacerhellipraquo

410 TRES FACEgraveCIES A MANERA DE CONCLUSIOacute

Les tres darreres facegravecies podien haver estat analitzades amb meacutes deteniment en els

apartats anteriors perograve crec que representen de manera significativa aspectes importants

que he intentat assenyalar al llarg drsquoaquest punt 5 En totes tres srsquoinsisteix en el caragravecter

ximple i ignorant de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia a partir de diferents motius i temes

Primera facegravecia 1ordfjornada C4rv

Rieron mucho de la burla de Cabanillas y el Duque le dijo coacutemo las habiacutean

aparejado

Y eacutel respondioacute -Ponen dentro de ellas agiaceite de manera que no pueda salir y al

asar encorpoacuterase todo en la perdiz y queda tan desconocida como conocida de la

sentildeora dontildea Jeroacutenima por ser muy enemiga de los ajos Que su marido no los osa

comer en su casa porque un diacutea le corrioacute con el majadero que los habiacutean hecho y

arrojoacuteselo Y eacutel vino huyendo a mi casa a hora de comer hediendo a los ajos y

diacutejome Sentildeor acoacutejeme en vuestra mesa que huyendo vengo del majadero Que

nunca estuvo maacutes donoso en su vida por los donaires que aquel diacutea dijo Y fueron

tales que dontildea Elena mi nuera le puso nombre don Joan donaire

[] Despueacutes de las perdices dieron pavones de las Iacutendias y de los nuestros y dijo don

Diego Ladroacuten -Apostareacute que al sentildeor Joan Fernaacutendez mejor le paresceraacuten los

pavones indianos que los de Valencia Aunque para lo que siempre hace en sus

amores mejor le deberiacutean parescer los nuestros pues lo contrahace estando en rueda

como estaacuten ellos con sus plumas muy hermosas que son las que don Luis Milaacuten le

pasa por la nariz iexclY son tantas que queda emplumado Pues digaacutemosle Joan de

Rueda y no lo digo porque sea como Lope de Rueda que no haze farsas como eacutel

178

Segona facegravecia 1ordfjornada D6rv

Dijo don Joan Fernaacutendez -Don Francisco vos no quereacuteis acabar de conoscer ese

Milaacuten por eacutel se dijo El mal del milano las alas quebradas y el pico sano

Dijo don Luis Milaacuten -Sentildeor Joan Fernaacutendez pues quereacuteis que tenga pico repico

Bien se os acuerda cuando fuistes dama de don Eneas Ladroacuten que os sacoacute a danzar

en el Real estando en serau la Reina mi sentildeora y su Excelencia y vos no le negastes

vuestro cuerpo Que parecistes la Reina Dido que iba danzando con su Eneas

Troyano como vos con el vuestro que paresciacutea Eneas Gitano Que por parescernos

vos tan feo para dama como eacutel para galaacuten le apodamos a Cama feo y a vos Dama

Fea Pues fue el caso tan feo que no hallamos con que salvaros sino con Lope de

Rueda Que lo quesistes contrahacer por dar placer a costa vuestra como esta copla

muestra

Bueno vais sentildeor don Joan

puesto estaacuteis en buena fama

yo os teniacutea por galaacuten

ya me han dicho que sois dama

Bien podeacuteis cantar de hoy maacutes

aquella triste sonada

de Dido la desdichada

laquoEneas iquestpues queacute te vas

y me dejas tan burladaraquo

Tercera facegravecia 6ordf jornada X6rv

Dijo don Luis Milaacuten -[] Y comiencen a templar que bien hay que discantar en mi

SONETO 47

No porfiar hablando descontentos

dos cosas son que dan bien al oiacutedo

sabido ser y ser muy bien sufrido

que la valor sufrida es en tormentos

179

Dama real vos dais merescimientos

como da el Rey que todo le es debido

mas crueldad y desagradecido

parescen mal en todos los estamentos

Mi Reina sois yo soy vuestro vasallo

mandar podeacuteis a tuerto o a derecho

El tuerto soy pues vos me habeacuteis cegado

Derecho no que cojo y manco me hallo

su crueldad me tiene muy deshecho

por bien mirar me veo mal mirado

Dijo don Diego -Templado o destemplado yo quiero discantar sobre este soneto

que yo seacute una glosa de eacutel y es que don Francisco y Joan Fernaacutendez serviacutean a dos

viudas que en una casa estaban Y burlaban de ellos en secreto y en puacuteblico no

traiacutean cuenta con ellos Soliacutean hablar alguna noche de una ventana y ellos de una

huerta y de muy enamorados algunas veces se desconcertaban y ellas les deciacutean

Don Joan tuerto todo estaacuteis un desconcierto Y eacutel respondiacutea Si he hablado

desconcierto allaacute me teneacuteis un concierto La otra deciacutea Don cojo Francisco iquestquieacuten

os puso en tal arrisco Respondio eacutel Si soy don cojo Francisco allaacute me teneacuteis un

pellisco

Y ellas enojadas de alabarse de lo que no era verdad me contaron que una noche les

dejaron entrar en casa para pagarse de ellos Y encerrolos en una cocina una criada

de ellas diciendo que alliacute estavan maacutes secretos Y las viudas de una ventana

haciacuteanles arrojar un agua almangrentada a sus criadas diciendo todas Don Joan

tuerto deslenguado bien estaacuteis almangrentado Tomad don cojo Francisco pues

mentiacutes con el pellisco Y fueacuteronse como meresciacutean por el terrado de casa que les dio

salida una vecina (Que meresce quien deshonra que no se le haga honra)

En la primera facegravecia cal destacar la imatge que es doacutena del matrimoni Ferrandis -

Beneito el marit ha de sortir a corre-cuita de casa fugint de la magrave de morter que li llanccedila

la seva dona per haver menjat alls En aquell moment i en la literatura de lrsquoegravepoca lrsquoall era

180

considerat un aliment propi dels vilans no pas dels cortesans168 Per aixograve la narracioacute

esdeveacute forccedila significativa quan srsquohi indica el malnom que va rebre Ferrandis despreacutes

drsquoaquesta anegravecdota lsquoJoan donairersquo169 crec que no estem parlant drsquoun cortesagrave gracioacutes o

enginyoacutes sinoacute meacutes aviat drsquoun vilagrave gracioacutes que ratlla la ximpleria De fet hi ha un subtil

joc amb la paraula lsquomajaderorsquo apareix dues vegades a la narracioacute la primera vegada com

a substantiu fent referegravencia a la magrave de morter perograve la segona vegada enunciat per Joan

Ferrandis es podria interpretar com una almiddotlusioacute a ell mateix com a ximple en la doble

accepcioacute del mot en castellagrave

La segona facegravecia esdeveacute una narracioacute parogravedica sobre Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i Diacutedac

Lladroacute El narrador Lluiacutes del Milagrave recorda un ball entre tots dos i lrsquoexplica parodiant

aquell que podria haver esdevingut entre lenamorada reina Dido i Eneas (siacutembol a la

literatura drsquoun amor impossible) durant el banquet que aquesta li ofereix al seu palau

(capiacutetols III i IV de lEneida de Virgili) Les referegravencies soacuten constants Diacutedac eacutes

indentificat amb Enees (el primer nom doacutena pas a drsquoaltres semblants amb diferents

matisos lsquoEneas Ladroacutenrsquo lsquoEneas Troyanorsquo lsquoEneas Gitanorsquo i Joan Ferrandis drsquoHeregravedia

amb la reina Dido (lsquodama de don Eneas Ladroacutenrsquo lsquoDama fearsquo) En aquesta facegravecia la

caracteritzacioacute del personatge assoleix el seu cliacutemax la seva excessiva aficioacute per les

dones permet que el narrador jugui amb ell i lrsquoacabi identificant amb elles drsquouna forma

caricaturesca i agosarada Les referegravencies a fets ja coneguts pels mateixos personatges soacuten

frequumlents a la facegravecia i aixiacute ho veiem en lafirmacioacute de Joan Ferrandis sobre Lluiacutes del

Milagrave Aquiacute tenim el precedent drsquoaquella afirmacioacute (laquoEl mal del milano las alas quebradas

y el pico sanoraquo) eacutes una poesia-resposta del mateix personatge al foli 130 del Proceacutes de

burles 170 Perograve la resposta que rep per part de Lluiacutes del Milagrave avantatja lrsquoatac de

168 Aspecte ja treballat en relacioacute a la 1a narracioacute del punt 43 drsquoaquest treball des de diferents punts de vista 169 Al llarg drsquoaquest treball ha estat treballat aquest substantiu lsquodonairersquo per les seves nombroses reiteracions al llarg dels tres textos LV-PB-EC 170 laquoTiene quebrada las alas y el pico aquesta dolencia que enfadaacuteis toda Valencia de leer coplas tan malas Que si no acabaacuteis con esto creed como creeacuteis en Dios que dareacute queja de vos a la justicia muy prestoraquo

181

Ferrandis Novament la facegravecia teacute com a precedent uns versos del PB que soacuten reportats

amb variants al diagraveleg del 61 la facegravecia del diagraveleg atorga nom al cavaller Eneas (Diacutedac

Lladroacute)171 En el text drsquoEC sembla que Lluiacutes del Milagrave estigui responent als versos-

resposta de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia que trobem al manuscrit del PB foli 139v que

tenien un to meacutes intregravepid a diferegravencia dels del Joan Ferrandis del diagraveleg

Respuesta de don Joan Fernaacutendez a don Luis del Milaacuten

Siempre en achaque de trama

os poneacuteis en tanto afaacuten

que a ser buitrera el milaacuten

estuviera como en cama

Pero con todo os acuerdo

por vuestro bien y reposo

que si os picaacuteis de donoso

tan necio sois para cuerdo

cuaacuten friacuteo para gracioso

Podem observar que la caracteritzacioacute de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia en El cortesano

respondria a aquella que atribueix ell mateix al seu company al PB i que he assenyalat en

negreta

La darrera facegravecia caracteritza Joan Ferrandis i Francesc Fenollet En aquest sentit caldragrave

tenir en compte un possible sistema drsquoaliances i oposicions que srsquoestableix entre els

personatges principals del diagraveleg Els dos meacutes rellevants i en aparent oposicioacute soacuten Lluiacutes

del Milagrave i Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i en segon lloc Diacutedac Lladroacute i Francesc Fenollet que

formarien respectivament duets amb els anteriors En el cas de Diacutedac Lladroacute no estagrave al

mateix nivell que Lluiacutes del Milagrave perograve fa la funcioacute drsquoalter-ego drsquoaquest i aixograve li permet

manifestar una actitud drsquoadmiracioacute envers el Milagrave i de defensa de la seva persona davant

els atacs dels altres Tot plegat permet ennoblir la caracteritzacioacute drsquoaquest personatge-

narrador-autor Al llarg de lrsquoEC es pot verificar aquesta afirmacioacute en moltes de les

situacions narratives on apareixen alguns dels quatre personatges

Dijo don Francisco -Don Diego bien habeacuteis defendido a don Luis Milaacuten vuestro

amigo Perro ropero me habeacuteis parecido de aquellos que les dicen laquoGuarda la ropa

171 Interessant cobla del PB relacionada amb la facegravecia que he reportat a la pagravegina 55

182

guarda la roparaquo(M1v)

Dijo el Duque -[] Y no se olviden a don Diego como a revolvedor ni a don Luis

Milaacuten que es un matalascallando (Q3v)

El cas de Francesc Fenollet eacutes diferent ja que el personatge apareix al mateix nivell que

Joan Ferrandis Allograve que meacutes ens interessa assenyalar drsquoaquesta facegravecia eacutes la imatge que

srsquoofereix dels dos personatges De nou trobem Ferrandis en les seves aventures amoroses

tot i que aquesta vegada acompanyat per Francesc Fenollet En la mateixa liacutenia que a les

facegravecies anteriors els personatges sempre assoleixen burles de les dames que han intentat

festejar Hi ha dos aspectes que possibiliten la imatge ridiacutecula dels personatges el primer

eacutes lrsquoalmiddotlusioacute fingida o real a les seves tares fiacutesiques i el segon el fet de ser mullats des

drsquouna finestra amb aigua de mangra (que eacutes un tipus drsquoogravexid de ferro vermell terroacutes)

Lrsquoaigua bruta que els llencen marca el punt irrisori magravexim de la facegravecia

La caracteritzacioacute ridiacutecula drsquoambdoacutes personatges es construeix especialment amb els

adjectius que sersquols confereixen Joan Ferrandis drsquoHeregravedia en un primer moment eacutes

anomenat lsquotuertorsquo i despreacutes lsquotuerto deslenguadorsquo i Francesc Fenollet lsquocojorsquo Les dues tares

(ser guenyo i ser coix) soacuten mancances fiacutesiques perograve en el cas de Ferrandis srsquohi afegeix un

altra tara que ultrapassa la dimensioacute fiacutesica indicant una mancanccedila de tipus intelmiddotlectual

Fixant-nos en aquests aspectes no fem meacutes que considerar la caracteritzacioacute que els

retograverics (especialment Vincenzo Maggi) van establir per parlar del ridiacutecul i dels seus

personatges a la novelmiddotla risible de la qual ja he parlat anteriorment I eacutes ara quan ens cal

recordar el que Vega Ramos explica sobre aquestes classificacions

La cojera la falsa cojera y la caiacuteda son ejemplos de lsquoturpitudo corporisrsquo verdadera

fingida y accidental respectivamente la necedad la necedad fingida y la ignorancia

ocasional lo son las del alma (hellip) La categoriacutea de la lsquoturpitudo animirsquo eacutes superior a la

de la lsquoturpitudo corporisrsquo y toda lsquoturpitudo fictarsquo eacutes superior a la correspondiente

verdadera172

En tot cas nrsquohi ha de testimonis de finals del segle XVI que intenten explicar lrsquoefecte que

podien provocar aquest tipus de tares i en quines condicions srsquohavien de produir Fixem-

172 Vega Ramos (1993 85)

183

nos en el que assenyala Pinciano a la seva Philosophia Antigua Poeacutetica (Madrid

1596)173

Y ansiacute un cuerpo o un rostro naturalmente feo y co(n)trahecho causa risa lo que no

hace causado por enfermedad porque entra la co(m)pasioacuten del dolor y no consiente

entrada a la risa Esto mismo acontece cuando un hombre da una caiacuteda que siacute se hizo

dantildeo notable a su persona nadie hay tan maligno que se riacutea pero si el caiacutedo se alza

sin dantildeo iquestquieacuten habraacute que se pueda contener la risa

Aixiacute doncs Joan Ferrandis rep dos adjectius lsquotuertorsquo un tipus de turpitudo corporis i el

darrer que apunta a la categoria superior lsquodeslenguadorsquo un tipus de turpitudo animi En

canvi Francesc Fenollet en rep nomeacutes un lsquocojorsquo turpitudo corporis Joan Ferrandis

drsquoHeregravedia eacutes caracteritzat de nou com un personatge meacutes ridiacutecul que els altres En tot

cas sembla que el defecte fiacutesic de Francesc Fenollet eacutes fictici ategraves que el mateix narrador

Diacutedac Lladroacute especifica de quin tipus de coixera srsquoestagrave parlant

Respondioacute don Diego Ladroacuten -Don Francisco mejor puedo yo deciros donoso que

vos a miacute Que de ese pie que deciacutes que voy buscando andaacuteis vos coxqueando [] (Que

harto preso va quien de amores cojo va) Don Francisco teneos por entendido

(G4rv)

Respondioacute la sentildeora dontildea Castellana -[]iquestNo ve vuestra merced que don Francisco

es el gato pajarero de vuestra vecina Que saltando tras las paacutejaras por los tejados

aunque caiga de muy alto siempre cae de pies y queda sano

(N7v)

Aquesta tara passa a ser considerada de la classe ficta i aconsegueix provocar la

intensificacioacute cogravemica en la caracteritzacioacute drsquoaquest personatge-company de Ferrandis

dHeregravedia Els atacs de Diacutedac Lladroacute a la parella Ferrandis i Fenollet shi intensifiquen al

llarg de lobra

Dijo don Diego Ladroacuten -Don Luis Milaacuten tales son vuestras cosas que a Joan

Fernagravendez mataacuteis de envidia mala y a don Francisco dais la vida de envidia buena 173 Epiacutestola nona pagraveg 388 Edicioacuten digitalizada httpalfamasimucmesdioscoridesconsulta_libroaspref=B17859657ampidioma=0 (agost 2015)

184

Porque la mala quiere deshacer lo bueno de todo y la buena no quiere gastar lo que es

de alabar Al uno haceacuteis hacer cara de perro cuando regantildea de envidioso y al otro

cara de papagayo risuentildeo (G3r)

Dijo don Diego -Don Francisco pareceacuteisme sacabuche pues del buche de Joan

Fernaacutendez habeacuteis sacado lo que habeacuteis dicho contra miacute por vuestra boca Y vos Joan

Fernaacutendez me pareceacuteis ventosa que por vos ha salido el humor malencoacutelico de don

Francisco que vuestra malicia le ha engendrado para dantildearme diciendo que yo

estaba un laquoToma muerto te lo doraquo de envidia de don Luis Milaacuten de un laquoToma bivo te

lo doraquo Y deciacutes verdad (Que no puede haber cosa buena que no sea envidiada ni cosa

mala que no sea reprehendida) (c6v)

Soacuten dos exemples perograve podriacuteem assenyalar-ne meacutes on el personatge de Francesc Fenollet

apareix subordinat al de Joan Ferrandis (com el de Diacutedac Lladroacute al de Lluiacutes del Milagrave)

Fixem-nos en els malnoms que rep el nostre personatge en tots dos paragravegrafs lsquopapagayorsquo

i lsquosacabuchersquo En els dos casos els noms fan referegravencia a laccioacute de repetir paraules sense

saber quin sentit o finalitat tenen Aquesta eacutes la repetida acusacioacute que Diacutedac Lladroacute adreccedila

a Francesc Fenollet i que en un altre moment de lobra atorga a Joan Fernagravendez

dHeregravedia responent en nom de Lluiacutes del Milagrave

Dijo don Diego -Joan Fernaacutendez yo quiero responder por don Luis Milaacuten Vos no

dejaacuteis de tener buen palacio mas teneacuteis malas caacutemaras pues huelen a mal decir () Y

vos por mostrar que es mucho del palacio levantar conversacioacuten jugando del vocablo

hablaacuteis como diablo Pues el buen dejo del avisado ha de ser dulce y no como del

truhaacuten que es amargo Que lo mejor del cortesano es que el burlado quede contento

del burlador Y quien esto no sabe hacer deje de burlar si no quiere enojar Que si

malas burlas apenas se pueden sufrir a ley de honra de un truhaacuten no es razoacuten se

sufran a un galaacuten (Que lo que enoja no es cortesaniacutea sino descortesiacutea) (R4r)

Les aliances Ferrandis - Fenollet enfront Milagrave - Lladroacute soacuten ratificades quan Francesc

Fenollet intenta salvar el seu company del perill al qual srsquoaboca per les seves paraules i

accions

Dijo Joan Fernaacutendez -Don Francisco pasado os sois a los franceses contra miacute No se

me da nada Por vos se puede decir laquoO teneacuteis miedo a los moros o en Francia teneacuteis

amigaraquo

185

Respondioacute don Francisco -No tengo miedo a los moros ni en Francia tengo amiga

mas tuacute moro y yo cristiano traemos muy gran porfiacutea con los malos trajes que sacaacuteis

lisiado de mal vestidos Que si don Luis Milaacuten a coplas nos tuviera la rienda fueacuterades

el monstruo de la gala que pudieran ganar con vuestra ropa los truhanes

mostraacutendola diciendo laquoE aquiacute las ropas de Joan de mal trajeraquo

(Q3rv)

Com ja hem vist Francesc Fenollet fa la gara-gara174 a Ferrandis dHeregravedia a una poesia

del PB175 i cal tenir en compte que la mateixa Jerogravenima fa referegravencia a la seva amistat al

segon prograveleg de LV del manuscrit de la BC

D Hie [] I aqueix galant tan discret

per quegrave no us diu lo que us dic

vostre car i bon amic

don Francisco Fenollet

iexclGuardau que tots vos enganyen

D Jo Seacute que eacutel no me engantildearaacute (foli 153 r-v)

Posteriorment a El cortesano el seu alter-ego Diacutedac Lladroacute desenvolupa i amplifica

aquesta imatge evitant aixiacute que el Milagrave sembruti ja que eacutes el personatge envejat del

diagraveleg pel seu art musical i poegravetic En tot cas aquestes imatges queden matisades a la

ficcioacute gragravecies a les caracteriacutestiques del gegravenere dialogravegic on els diferents interlocutors

aporten diferents significats o elements per a la comprensioacute global de lobra Amb tot a El

cortesano la sisena jornada esdeveacute clau per fixar el propogravesit final de lobra Als darrers

folis el Duc comenccedila a demanar parer sobre diferents condicions o aspectes dels cortesans

als interlocutors presents les opinions soacuten comentades per altres personatges sota les

indicacions C de cavaller i D de dama Lluiacutes del Milagrave tambeacute aporta la seva teoria i

podriacuteem pensar que estagrave parlant del seu competidor com se lha anomenat al llarg de

lobra a Joan Ferrandis

Dijo el Duque -[] Decidme iquestqueacute os paresce de la condicioacuten parlera Dijo don Luis

174 Segons Diccionari Alcover-Moll laquoAfalacs o compliments que es fan per guanyar-se la voluntat de qualcuacuteraquo 175 laquoCreedme sentildeor creed por vida de vuestra cara o por la del Fenollet que pone pies en

pared hecho vuestro gara-gararaquo foli 127r

186

Milaacuten -Sentildeor la condicioacuten parlera se dice ventera por ser llena de viento que la

verbosidad es enemiga del buen hablar y para ser bien hablada si a Vuestra

Excelencia le paresce debe tener estas partes

Estar siempre en su pensamiento para pensar antes que hable si es bueno o malo lo

que quiere hablar que despueacutes de mal hablado si se ha de remediar se veraacute ser

remendado y para guardarse de errar solo en lo que sabe debe hablar so pena de ser

tenido por nescio loco o atrevido [] En ninguacuten tiempo ni lugar deben estorbar a la

persona que habla si es para dejarle hablar que es una licencia que descubre muy

licenciado a quien se la toma (g3r)

Finalment la pregunta del Duc a Lluiacutes del Milagrave sobre lrsquoelaboracioacute del llibre que les dames

li van demanar possibilita que lautor-personatge en faci una defensa progravepia enfront les

criacutetiques que ha rebut dalguns Com vam veure a lrsquoanagravelisi del epiacuteleg de lrsquoobra al capiacutetol 1

dins dun marc almiddotlegograveric amb nimfes incloses Lluiacutes del Milagrave parla de les caracteriacutestiques

que ha de posseir un bon llibre se sobreenteacuten que parla del seu Allograve que minteressa

daquest diagraveleg expositiu que manteacute amb la Nimfa de la Veritat eacutes com cataloga els

enemics de lobra del Milagrave envejosos ignorants i bojos Eacutes un recurs togravepic a lrsquoegravepoca perograve

sembla que lrsquoautor piqui lrsquoullet al lector perquegrave sagravepiga desxifrar la seva intencioacute a lrsquoobra

Lenvejoacutes lignorant i el boig soacuten adjectius substantivats que he emprat al llarg daquest

treball per parlar de la caracteritzacioacute de Joan Ferrandis dHeregravedia No podriacuteem pensar

que al final de lobra i de manera teograverica sens estagrave assenyalant un personatge que ha estat

presentat en la pragravectica amb aquests qualitats Crec que siacute tot i que la ficcioacute dialogravegica pot

enterbolir la nostra capacitat de copsar les intencions teograveriques de lautor a causa de

lefecte que cadascun dels personatges aconsegueix crear en lunivers mental dels lectors

soacuten opinions sensacions intuiumlcions difiacutecilment esborrables Eacutes la propaganda

subliminal de legravepoca i Lluiacutes del Milagrave aconsegueix la seva finalitat amb els mitjants meacutes

moderns del moment el gegravenere del diagraveleg i el subgegravenere de la novelmiddotla risible la facegravecia

Aquest ha estat lintent de lautor i les seves darreres paraules aixiacute ho confirmen al foli

g8r laquoEsto es lo que ha de tener un buen libro y un buen orador en el hablar y escribir que

si tuacute lo tuviesses no terniacuteas de queacute tener envidia (Que el envidioso mueacutestrase defectuoso

y a su envidiado hace maacutes aventajado)raquo

187

411 ANNEX DOCUMENT HISTOgraveRIC SOBRE LA PARELLA LITERAgraveRIA JOAN

FERRANDIS DrsquoHEREgraveDIA-FRANCESC FENOLLET

En les meves primeres recerques a lrsquoArxiu del Regne de Valegravencia buscant documentacioacute

histograverica relativa a la identitat i a la biografia de Lluiacutes del Milagrave vaig trobar un document

que aporto a manera drsquoannex en aquest capiacutetol de la tesi per tal de deixar constagravencia de

la seva existegravencia i tambeacute per ilmiddotlustrar amb un document histograveric la parella literagraveria Joan

Ferrandis drsquoHeregravedia i Francesc Fenollet que acabo de presentar en el punt anterior No

pretenc oferir una anagravelisi del document perograve vull destacar-ne alguns aspectes que ens

aporta i que esdevenen significatius per a aquest estudi176

Soacuten tres textos manuscrits en catalagrave de lrsquoArxiu de la Batllia General (Agravepoques) dels anys

1528 1529 i 1530 respectivament

bull La seva tipologia eacutes drsquoagravepoques o rebuts pels quals Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i

Francesc Fenollet cavallers de Valegravencia i cessionaris del difunt Alfons Giron de

Rebolledo reconeixen Lluiacutes Carrograves de Vilaragut conseller del batlle general que

nrsquohan rebut uns sous deguts a Giron

~ La primera agravepoca o rebut correspon al pagament de lrsquoany 1528 per 3000

sous

~ La segona al de lrsquoany 1529 per la mateixa quantitat 3000 sous

~ La tercera al 1530 perograve nomeacutes per una part de la quantitat 305 sous 10

diners que provenien drsquoun violari o pensioacute vitaliacutecia que Ferrandis Fenollet

i Giron pagaven a Maria Carrograves drsquoEslava dona de Lluiacutes Carrograves i que havia

quedat extingit per la mort de lrsquoesmentada senyora Aquest document eacutes de

lrsquoany 1543

bull Giron havia fet cessioacute del seu dret a percebre aquelles quantitats a Ferrandis i a

Fenollet en un document notarial del 27 de maig de 1528

bull La Batllia General pagava anualment 3000 sous a Giron ndashi despreacutes als seus

cessionaris- en compliment drsquoun privilegi concedit a Giron pel rei Ferran II a

176 Agraeixo la imprescindible ajuda i aportacioacute de Maria Toldragrave en lrsquoestudi drsquoaquests documents

188

Castell Nou de Nagravepols el 30 de maig de 1507 i drsquouna provisioacute reial signada a

Brusselmiddotles el 22 de desembre de 1516

Soacuten poques les dades biogragravefiques que trobem drsquoaquests personatges histograverics De fet la

degraveria de considerar EC com a una crogravenica novelmiddotlada de la cort de Germana de Foix i el

Duc de Calagravebria durant els anys 30 fa que molts investigadors acabin el retrat dels

personatges amb els elements que aquest diagraveleg literari ofereix Voldria destacar alguns

aspectes biogragravefics drsquoaquests dos personatges tenint en compte la minsa documentacioacute

que actualment tenim de tots dos

De Joan Fernagravendez drsquoHeregravedia (Valegravencia v1480-1549) Cal tenir en compte que

possiblement tenia parentiu amb el poeta Joan Boscagrave i amb F Carrograves Va ser membre de

lrsquoestament cavalleresc i va lluitar per aquest motiu contra els agermanats durant els anys

1519-1522 El Cancionero General recull 16 poesies seves

De Francesc Fenollet177 (Xagravetiva ndashdespreacutes de 1548) Cal destacar que era fill de Lluiacutes II

de Fenollet i de Catalina de Centelles filla de Bernat de Centelles senyor drsquoOliva Per

tant el nostre poeta Francesc Fenollet era cosiacute de Serafiacute de Centelles comte drsquoOliva El

pare de Francesc Fenollet lrsquoany 1488 va accedir a lrsquoofici de batlle de Xagravetiva fins lrsquoany

1492 que va morir Sembla que va realitzar una interessant activitat de mecenatge cultural

i de gust per la literatura i les arts Lrsquoany 1503 el seu fill Francesc Fenollet va ser nomenat

per Ferran II batlle de Xagravetiva tal i com ho havia estat el seu pare tot i que sembla que el

cagraverrec lrsquoocupava des de dos anys abans Va compaginar aquesta vessant administrativa

amb la literagraveria que es concreta en les seves poesies en catalagrave a lrsquoedicioacute de lrsquoany 1514 al

Cancionero General drsquoHernando del Castillo i en la seva participacioacute com a jutge literari

al Certamen literari celebrat en el convent de Santa Caterina de Sena a Valegravencia on vivia

una de les seves germanes Lionor de Fenollet Drsquoaquest esdeveniment conservem la

resposta drsquouns quatre-cents versos en catalagrave on determinava qui era el guanyador del

concurs

Perea178 al seu estudi vincula als dos personatges juntament amb Joan Ram Escrivagrave

lsquomenorrsquo com a nexe drsquounioacute entre dues egravepoques drsquoesplendor literari i cortesagrave a Valegravencia

la de Ferran el Catogravelic reflectida al Cancionero General i la dels ducs de Calagravebria

177 Veure Perea (2007 215-226) Esquerdo (2001236-237) Ferrando (1983195) 178 Perea (2007225)

189

dibuixada per El cortesano de Milagrave Crec que aquest document pot ajudar a estudiar la

vinculacioacute histograverica dels dos personatges meacutes enllagrave de les seves presegravencies o

caracteritzacions literagraveries

En relacioacute al mencionat difunt Alfons Giron de Rebolledo sembla que no es pot

identificar amb el poeta valenciagrave homogravenim perquegrave no coincideix per dates En aquest

document apareix com a difunt a lrsquoany 1543 i el poeta conegut i elogiat per Gil Polo al

Canto del Turia de la seva Diana enamorada i pel mateix Cervantes al Canto del Caliacuteope

hauria nascut lrsquoany 1530 i moriria el 1606

En conclusioacute aquest document histograveric contribueix a confirmar que la parella literagraveria de

Ferrandis drsquoHeregravedia i Fenollet construiumlda a partir de textos anteriors com el segon prograveleg

de LV de Ferrandis drsquoHeregravedia i drsquoalguns versos de les poesies que enuncia Lluiacutes del Milagrave

al PB tambeacute ho deuria ser en la realitat histograverica de la Valegravencia dels anys 3040 del segle

XVI

190

TERCERA PART EL GUST PER LrsquoESCENIFICACIOacute A EL CORTESANO

FESTA MUacuteSICA I POESIA

CAPIacuteTOL 5 POESIA I MUacuteSICA A EL CORTESANO AMALGAMA DE METRES I

ESTROFES

51 CONCEPTE DE FESTA A EL CORTESANO MUacuteSICA POESIA I ESPECTACLES

Soacuten nombroses les sequumlegravencies a la ficcioacute literagraveria del diagraveleg que reprodueixen la recitacioacute

o el cant de poesies i la posada en escena drsquoobres de teatrals que succeeixen a la cort En

el cas de les corts cinccentistes aquest conjunt drsquoactivitats luacutediques manifestaven el gust

per la festa com a expressioacute drsquouna imatge de la cort o de les classes benestants que

srsquoenmirallaven en el seu propi moacuten de relacions i de diversions Les notes caracteriacutestiques

de la festa a la cort soacuten el seu caragravecter efiacutemer breu visual i auditiu tot plegat perograve

esdeveacute una mostra integral de representacioacute dramagravetica que traspassada al canemagraves

literari aconsegueix el tret de la versemblanccedila i la perpetuiumltat dins la memograveria colmiddotlectiva

De fet nomeacutes des drsquoaquest punt de partida es pot explicar la confusioacute que provoca lrsquoobra

en una part dels estudiosos Solervicens179 va explicar acuradament lrsquoadscripcioacute de lrsquoobra

al gegravenere dialogravegic perograve diferents investigadors en articles posteriors continuen obviant

aquest treball i rescaten textos de lrsquoobra per defensar aspectes que tornen a deixar-la fora

de cap explicacioacute genegraverica coherent Sovint la interpreten com un collage de peces que

pertanyen a diferents gegraveneres literaris (prosa poesia teatre) i que articulen una crogravenica

de la cort dels lloctinents de Valegravencia el Duc de Calagravebria i Germana de Foix

Cal tenir en compte que el modus vivendi de les corts a mitjants del segle XVI estava

fonamentat en la festa com a moment ideal per confondre el joc i la ilmiddotlusioacute amb la

realitat Aixiacute doncs la festa i el joc soacuten dos dels aspectes meacutes rellevants en la pragravectica de

dramatitzar esdeveniments quotidians a les corts del segle XVI180 Cruciani estableix una

179 Solervicens (1997) 180 laquoEl otro foco principal de produccioacuten teatral en el periacuteodo cuatrocentista es la corte los palacios del rey y de la nobleza Hay como es sabido en estas cortes principescas del otontildeo de la Edad Media una fuerte tendencia a la teatralizacioacuten de casi todos los sucesos de la vida diaria Con motivo de los maacutes distintos acontecimientos y ocasiones se organizan desfiles danzas juegos torneos y espectaacuteculos diversos en los que se concede importancia al artificio visual a la muacutesica o al vestuario Incluso parte de la actividad literaria cobra un cierto grado de teatralidad y asiacute

191

iacutentima relacioacute entre aquests aspectes i argumenta que la festa eacutes lrsquoelement estructurant

drsquoalgunes formes drsquoespectacles

Il teatro del Rinascimiento nella sua dimensione colta ha trovato la sua piugrave ampia e

significante unitagrave formalizzante nella festa [] Non si tratta soltanto di prendere atto

del duraturo acostamento di festa e teatro si tratta (nellrsquoambito del Rinascimento ndashe

preciso subito che uso qui il termine Rinascimento in senso riduttivo a indicare quella

cultura di stampo fiorentinoromano che si afferma tra la fine delrsquo400 e i primi decenni

delrsquo500) di riconoscere alla festa una valore concettuale e ideologico di assumerla

como unitagrave strutturante allrsquointerno della quale vengono a porsi in modo privilegiato

certe forme di spettacolo in cui confluiscono in se autonome diverse forme

espressive181

Diferents elements escegravenics heretats de lrsquoEdat Mitjana (desafiaments i torneigs balls

munteries mascaradeshellip) srsquohi combinen per tal drsquooferir un increiumlble fast cortesagrave i

cadascun drsquoells esdeveacute una bona ocasioacute per demostrar el luxe i la seva preeminegravencia

social i poliacutetica

Altro punto che caratterizza il porsi della festa come momento ideale della societagrave (e

in questo caso in modi piugrave evidentemente politici) egrave lo sfarzo il lusso lrsquoesibizione

della ricchezza egrave un dato constante e conscientehellip e che pertanto sembra essere uno

dei dati primari della fruizionehellip182

Gairebeacute tot el diagraveleg de Milagrave ens narra una cort contiacutenuament en festa Els seus

personatges es confonen amb els protagonistes de cadascun dels espectacles que srsquohi

celebren de fet les obres literagraveries que tenen com a epicentre el moacuten de cort plantegen

aquest joc muacuteltiple Aixiacute ens ho indica Battesti-Pelegrin en la introduccioacute a un treball

sobre el Libro de motes de damas y caballeros de Milagrave183

ocurre con la ejecucioacuten de numerosos geacuteneros poeacuteticos como por ejemplo las serranillas las preguntas y respuestas las letras e invenciones y muchos de los poemas dialogados de los cancionerosraquo Peacuterez Priego (1989149) Ferrer Valls (2003) tambeacute insisteix en aquest aspecte 181 Cruciani (19721-2) 182 Cruciani (197214) 183 Battesti Pelegrin (1987 96-97)

192

La Cour est en effet le lieu ougrave de deacuteroule le spectacle un lieu particulier cependant ougrave

la scegravene et le parterre se mecirclent ougrave les coulisses disparaissent pour permettre agrave

chacun tour agrave tour drsquoecirctre acteur et spectateur

Mais la Cour est elle-mecircme spectacle lieu thecirctral par excellence habiteacute en

permanence par ses acteurs en perpeacutetuelle repreacutesentation et en outre ougrave ils jouent

leur propre rocircle

La poesia drsquoEC tambeacute adquireix un lloc preeminent en aquesta escenificacioacute narrativa de

la festa perquegrave apareix associada a la recitacioacute en puacuteblic i en ocasions al cant

acompanyat drsquoun instrument musical com eacutes la viola Vega Ramos184 explica com la

poesia al Cinccents esdeveacute un esdeveniment social unit necessagraveriament a la muacutesica

especialment pel que fa a lrsquoexecucioacute musical del vers liacuteric en vernacle De fet

Castiglione a IC insistia que era una condicioacute indispensable per a un bon cortesagrave tal i com

he tractat al punt 16 drsquoaquest treball Aquesta habilitat que respon a una idea social de la

muacutesica com a marca de classe projecte educatiu i fins i tot element de reflexioacute poliacutetica

tambeacute teacute una consequumlegravencia rellevant pel que fa a la relacioacute amb les dames de la cort

Segons IC eacutes un eficaccedil instrument amoroacutes perquegrave predisposa i anima al desig amoroacutes A

la 2a jornada del diagraveleg apareix molt ben reflectida aquesta visioacute de la muacutesica de fer

sonar un instrument i alhora de recitar en lrsquoagravembit de la cort i davant el puacuteblic femeniacute A

continuacioacute reprodueixo el passatge que serveix de marc o pogravertic per entendre aquesta

valoracioacute al diagraveleg valenciagrave i la del personatge Lluiacutes del Milagrave que srsquoidentifica amb

Orfeu185

Respondioacute don Diego Ladroacuten [a Lluiacutes del Milagrave] -Pareacuteceme tambieacuten como muy mal

de la traicioacuten que Galaloacuten hizo pues por eacutel fueron vendidos y muertos de los moros

los que no bastara matar todo el mundo si apercebidos y no solos tomaran a don

Roldaacuten y a Oliveros y a Durandarte Que bien parece que le sois amigo en la glosa

que hecistes a su romance que dice laquoDurandarte Durandarte buen caballero

probadoraquo Que si gana os toma de tantildeer y cantarle aquiacute tengo una muy buena vihuela

y damas que os escucharaacuten que staacuten en visita con dontildea Mariacutea mi mujer

Respondioacute don Luis Milaacuten -Sentildeor Don Diego soy contento si no os enojaacuteis que

despueacutes deste romance cante otro y podraacute ser que os sane del mal franceacutes que 184 Vega Ramos (2006) 185 De fet Lluiacutes del Milagrave ha estat qualificat com a segon Orfeu al Cant del Turia de Gil Polo Veure apartat 11 drsquoaquest treball

193

mostraacuteis tener en la afeccioacuten francesa que traeacuteis como a gorra en la cabeza

Dijo don Diego -No respondo a vuestra lengua por maacutes presto oiacuter tantildeer vuestras

manos Yo voy a presentarlas a las damas de la vesita de parte vuestra que seacute os

hace gran placer y luego volvereacute con el recaudo (G6v)

Dijo don Diego -Don Luis Milaacuten he aquiacute un paje que os trae un buen recaudo de

parte de las damas [hellip] Paje dile el recaudo que le traes de parte de las damas

iexclQueacute buena pro me haga

Dijo el paje -Sentildeor don Luis Milaacuten mi sentildeora y las sentildeoras que arriba staacuten mueren

de deseo de veros y oiros Y dicen si vuesta merced tiene el mismo deseo podreacuteis

cantar laquoNunca fuera caballero de damas maacutes bien queridoraquo

Respondioacute don Luis Milaacuten -Paje direacuteis a todas esas sentildeoras que os enviacutean que yo les

beso las manos y cumplireacute su deseo pues el miacuteo muere porque me vean y oigan

Respondereacute a su romance con este villancico laquoSi amores me han de matar agora

ternaacuten lugarraquo

Dijo don Diego Ladroacuten -Don Luis Milaacuten iexclvamos vamos que yo temo de cantar

laquoDeste mal morireacute madre deste mal morireacute yoraquo

Y en ser todos delante las damas don Diego tomoacute de la mano a don Luis Milaacuten

diciendo -Sentildeoras he aquiacute Orpheo que yo le querriacutea maacutes feo (G7v-8r)

Dijo la sentildeora dontildea Mariacutea -Pareacuteceme que convidamos don Luis Milaacuten a una vihuela

y daacutemosle a comer palabras Callemos que es gran desacato que su tantildeer calle por

nuestro hablar Y este descuido que habemos tenido merece ser perdonado pues

oyeacutendole hablar hace olvidar su tantildeer y tantildeendo se olvida su hablar Dijo don Luis

Milaacuten -Sentildeora dontildea Mariacutea no he visto descuido con tan buen adobo como este que

vuestra merced ha adobado No le ponga tal nombre que no ha sido sino ciudado para

que yo oyendo palabras tan cuerdas lo fuesen las de mi vihuela que remedando

armoniacutea de tan dulce conversacioacuten saque el mal espiacuteritu de la envidia del cuerpo de

Joan Fernaacutendez como haciacutea el arpa de David al rey Sauacutel Y por hacer lo que me rogoacute

don Diego lo primero que cantareacute seraacute la glosa que hice al romance de Belerma y

Durandarte cuando se dejoacute de servirla y esta (H1v)

A partir drsquoaquest passatge el mateix narrador indica mitjanccedilant el verb cantar la

manera com srsquoenuncien els diferents poemes al diagraveleg especialment la Carta drsquoamor

les Set angoixes i els set goigs drsquoamor la glossa a un villancet i alguns sonets Drsquoaltres

194

composicions soacuten reportades mitjanccedilant verbs de diccioacute (lsquodicersquo) o drsquooiumlda (lsquooireacuteisrsquo) que

no impliquen que no estiguin recitats o cantats amb acompanyament musical perquegrave

tot el diagraveleg srsquoha omplert de sonoritat De fet tambeacute la narracioacute dels espectacles que

srsquoesdevenen a la cort gaudeix drsquoaquest component musical tal i com es veu en els

seguumlents passatges

Dijo el Duque -Sentildeores yo les quiero convidar a lo que soy convidado Bajemos

a la huerta que mis cantores quieren hacer la Fiesta del Mayo que hacen en Italia

Y con razoacuten merece ser tan celebrado este mes (Z5r)

En la mateixa liacutenia soacuten significatives les almiddotlusions a la recitacioacute amb muacutesica del

Toma vivo te lo do

El Duque se rio mucho deste palacio y dijo desta manera -Sentildeores nunca fue

mejor batalla que los muertos son de risa y los vivos de amores quedan cativos

Las mesas estaacuten paradas para cenar vaacuteyanse luego a sentar porque mientras

cenaremos alabanzas oiremos de las damas de Valencia Que seraacuten en un laquoToma

vivo te lo doraquo que cantaraacuten todos mis cantores y diraacute Olivarte solo la copla de

cada dama tantildeendo y cantando [hellip] Y comience la muacutesica a darnos por principio

desta dulce cena el Toma vivo te lo do (b1v)

A la Magravescara de la 6a jornada els diferents personatges apareixeran en escena tocant

alhora instruments i cantant les composicions poegravetiques

Y estando en esto se pararon como encantados porque entroacute Apolo tantildeendo con su

ciacutetara que compuso para representar a la dulce armoniacutea que en los siete cielos de

las planetas hacen [hellip] Entroacute en esta fiesta con la ninfa nombrada Siringa que

tan dulcemente cantaba como eacutel con la ciacutetara tantildeiacutea Fue de tan gran suavidad esta

muacutesica por lo que representaba y los efectos que hace que hizo cesar la gran

batalla de los troyanos y griegos Representaron a Siringa y Apolo muy al natural

dos grandes muacutesicos que cantaron los romances que oireacuteis (e5v-e6r)

Finalment a la 6a jornada a punt de concloure el diagraveleg Lluiacutes del Milagrave torna a tocar la

seva viola de magrave i a cantar els uacutenics tercets de lrsquoobra

195

Don Luis Milaacuten tomoacute una vihuela que esta sentildeora le dio para que cantase este

diaacutelogo de amores que es razonamiento de un galaacuten y una dama en los presentes

tercetos (f8v)

Els capiacutetols seguumlents exploren lrsquouacutes i les formes de les recitacions liacuteriques i dels

espectacles que apareixen a lrsquoobra

196

52 POESIA DE CANCcedilONER A LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XVI I A EL

CORTESANO

El cortesano de Lluiacutes del Milagrave conteacute una mostra dels diferents tipus de poesia que es van

escriure a la Peniacutensula al llarg de tota la primera meitat del segle XVI Les sis jornades

ens presenten un gran ventall de composicions en vers que testimonien els gustos poegravetics

del moment des de les foacutermules meacutes tradicionals (romanccedil villancet) fins a les meacutes

innovadores (sonets tercets encadenats) defensades per autors com Joan Boscagrave i

Garcilaso de la Vega que volgueren instaurar les modes poegravetiques italianes a la

Peniacutensula Certament per aquest motiu eacutes difiacutecil catalogar el conjunt de composicions en

vers que hi ha a EC des de composicions breus com soacuten els lemes o lsquomotesrsquo de les

invencions fins a daltres meacutes extenses i integrades per una llarga tirada de versos186 Soacuten

molts els estudiosos com Pierre Le Gentil Keith Whinnnom Rafael Lapesa i Antonio

Prieto que a partir dels anys 40 del segle XX han intentat defensar la continuiumltat de la

poesia liacuterica i la de canccediloner en la creacioacute poegravetica del Renaixement i de fet EC eacutes una

gran mostra drsquoaquest fet Per aquest motiu en aquesta tercera part presentareacute una

aproximacioacute a les composicions liacuteriques breus drsquoEC tant les tradicionals que recull El

Cancionero General drsquoHernando del Castillo a partir del 1511 com les meacutes innovadores

drsquoorigen italiagrave representades drsquouna manera especial pel sonet

La poesia amorosa de canccediloner va tenir una gran presegravencia en la liacuterica castellana del segle

XV i del comenccedilament del segle XVI Sovint ha estat bandejada de lrsquoestudi per part dels

investigadors que van criticar algunes de les caracteriacutestiques que ara hem de reconegraveixer

com a definidores drsquoaquesta escola poegravetica la brevetat i lrsquoambiguumlitat Lluny de

comprendre aquestes composicions com a mostres drsquoenginy i de concisioacute han estat

interpretades com a peces drsquoescassa qualitat i alhora srsquoha negat qualsevol tipus de

voluntat artiacutestica als seus autors Perograve com ja he dit des de fa algunes degravecades

interessants estudis ens permeten apropar-nos a aquest tipus de poesia amb la mirada i els

criteris adients per tal de copsar-ne el sentit Srsquohan diferenciat diferents etapes o

generacions en la poesia de canccediloner del segle XV Prenc com a classificacioacute la proposada

186 Deixareacute de banda les llargues composicions en vers que narren histograveries o escenificacions drsquohistograveries a la Cort dels Ducs de Calagravebria en les quals els mateixos personatges del diagraveleg en soacuten els protagonistes Aquest conjunt seragrave objecte drsquoestudi del capiacutetol seguumlent a causa de les seves caracteriacutestiques teatrals o escegraveniques

197

per Alvar i Goacutemez Moreno187 tambeacute utilitzada per Dutton188 en la seva antologia

1 La primera generacioacute formada per poetes nascuts entre els anys 1375 i 1385 i

representada pel canccediloner recopilat per Baena que destaca pel seu hibridisme

linguumliacutestic entre el gallec i el castellagrave i per les minses mostres de poesia liacuterica breu

de temagravetica amorosa189

2 La segona que inclou els nascuts entre 1425-1479 eacutes lrsquoanomenat lsquomoment de

plenitudrsquo amb tres autors de qualitat com soacuten el Marquegraves de Santillana Juan de

Mena i Jorge Manrique Al voltant dels anys 50 es retorna a la poesia amorosa

centrada en el subjecte liacuteric amb les estrofes de forma fixa (canccediloacute i villancet) els

gegraveneres drsquoorigen popular com el romanccedil la creacioacute drsquoun nou gegravenere (glossa) i una

major elaboracioacute retograverica i conceptual del poema en tot cas no srsquoabandona la

tradicioacute almiddotlegograverica o narrativa que predominava a lrsquoobra de la primera

generacioacute190

3 La tercera generacioacute inclou tota la produccioacute en temps del regnat dels Reis Catogravelics

i el seu recull al Cancionero General drsquoHernando del Castillo (1511) Es produeix

el triomf definitiu dels gegraveneres liacuterics i breus (esparsa canccediloacute lema o lsquomotersquohellip) i tots

aquells relacionats amb el conreu de la glossa i de la poesia dialogada El

Cancionero General es considera la darrera antologia de la liacuterica cortegraves191

4 La quarta generacioacute situada al segle XVI estagrave formada per les diferents edicions del

Cancionero General des de la primera lrsquoany 1511 fins a la darrera lrsquoany 1573

Les preferegravencies poegravetiques dels autors de la tercera generacioacute la del regnat dels Reis

Catogravelics soacuten les que meacutes influiran en els de la quarta generacioacute pertanyents ja al segle

XVI La caracteriacutestica poegravetica meacutes notable eacutes lrsquoagudesa aconseguida per diferents recursos

retograverics que Casas Rigall (1995) classifica en set agravembits retograverics dels quals en destaco la

brevitas com a condensacioacute verbal que exigeix subtils exercicis drsquointerpretacioacute i estil la 187 AlvarampGoacutemez Moreno (1987) 188 Dutton (2004) 189 Peacuterez Bosch (200169) 190 Peacuterez Bosch (200170) 191 Peacuterez Bosch (200172)

198

disputatio dilalegravectica lrsquouacutes de la citacioacute que consisteix en la insercioacute o manipulacioacute drsquoun

text preexistent en la nova composicioacute liacuterica lrsquoantiacutetesi o paradoxa i la utilitzacioacute de

lrsquoannominatio192 per produir lrsquoambiguumlitat Aquest darrer eacutes un procediment retograveric que

consisteix en la repeticioacute drsquoun cos legravexic amb alguna variacioacute fogravenica que sovint provoca el

canvi de significat de la paraula Aquest recurs i les diferents tegravecniques que el

desenvolupen afavoreix els trets principals drsquoaquesta poesia ccedila eacutes la concisioacute i la

brevetat que provoquen un conceptisme al servei de lrsquoenginy Tot plegat srsquoaconsegueix a

traveacutes de diferents recursos retograverics dels quals en destaco la paronomagravesia (annominatio

no morfologravegica) hi ha una similitud entre els mots perograve alhora una dissimilitud

semagraventica el polyptoton (annominatio morfologravegica per flexioacute) i la derivatio (derivatio a

partir drsquoun lexema determinat) A continuacioacute ofereixo alguns exemples del repertori

drsquoEC

bull Paranomagravesia Es doacutena mitjanccedilant la similitud de lsquoel ojorsquo y lsquoenojorsquo lsquode amorrsquo y

lsquoamadorrsquo y lsquomal ojorsquo y lsquoenojorsquo

De les preguntes i respostes entre Antonio Velasco i Joan de Mendoza que

reporta Frances Fenollet (S1r-3r)

Pre Al cielo siempre miraacuteis

digan os tan blanco el ojo

iquestpara queacute tomaacuteis enojo

de lo que nos enojaacuteis

Re Si estafeta soy de amor

soylo siempre de aventaja

pues a vos os dan la paja

y a miacute el grano de amador

Dels dits punyents entre Joan Ferrandis i Diacutedac Lladroacute (S5r-S6v)

Joan Fernaacutendez

Del ojo staacute lisiado

el tomado de mal ojo

porque da muy gran enojo

192 Casas Rigall (1995 219 i ss)

199

un ojo desamorado

bull Polyptoton Es doacutena entre mots lsquovestirrsquo i lsquovestidosrsquo lsquoreiacutedosrsquo i lsquoreiacuterrsquo lsquopensamientorsquo

i lsquopensarrsquo lsquodolientersquo i lsquodolenciarsquo lsquopresenciarsquo i lsquopresentersquo

Dels dits punyents entre Joan Ferrandis i Diacutedac Lladroacute (S5r-S6v)

Don Diego Ladroacuten

iexclNo burlemos del vestir

pues que no teneacuteis vestidos

que merezcan ser reiacutedos

sino para hacer reiacuter

De la carta drsquoamor de Lluiacutes del Milagrave (S8r-T2V)

Mi pensamiento doliente

de pensar en su dolencia

le pornaacutes en su presencia

si le ternaacute por presente

bull Derivatio En el seguumlent exemple eacutes una derivatio antitegravetica entre els mots

lsquodesacatadarsquo i lsquoacatamientorsquo

De la mateixa carta drsquoamor de Lluiacutes del Milagrave (S8r-T2V)

Y por cuanto has de hacer

no seas desacatada

sino tuacute seraacutes rasgada

y rompido mi placer

Y si vieres sentimiento

de alguna voluntad

di con mucho acatamiento

iexclVed queacute tal es su tormento

que vos le tengaacuteis piedad

200

Abans drsquoanalitzar els diferents exemples drsquoaquest tipus de poesia que el diagraveleg valenciagrave

conteacute presento les principals composicions poegravetiques de canccediloner agrupades per jornades

mitjanccedilant una taula per tal de facilitar-ne la visualitzacioacute

Jornadafolis Composicions poegravetiques

1a jornada

C1r

Cant drsquoOlivarte cantor del Duc drsquoun romanccedil de 16

versos octosiacutelmiddotlabs laquoAquel ciervo cariblancohellipraquo

2ordm jornada

G1r-v

G5v

2a G6r i v

G8r

H1v5r

Lluiacutes del Milagrave fa una glossa al villancet laquoLas tristes

laacutegrimas miacuteas en piedras hacen sentildeal y en vos nunca

por mi malraquo

La glossa estagrave formada per tres estrofes de 9 versos

octosiacutelmiddotlabs amb rima consonant (abba cdccd effe

ghggh ijji klkkl)

Diacutedac Lladroacute recita una glossa feta per Lluiacutes del Milagrave al

villancet laquoDesdentildeado soy de amor guardeos Dios de tal

dolorraquo La glossa estagrave formada per dues estrofes de 9

versos octosiacutelmiddotlabs (abba cdccd effe ghggh)

Lluiacutes del Milagrave i Diacutedac Lladroacute fan referegravencia a dos

coneguts romanccedilos respectivament laquoMala la vistes

franceses la caza de Roncesvallesraquo (G6r) i laquoDurandarte

Durandarte iexclbuen caballero probadohellipraquo (G6v)

Lluiacutes del Milagrave fa una glossa a un mote laquoGuaacuterdeme

Dios de miacuteraquo La glossa estagrave formada per unes estrofes

de 10 versos octosiacutelmiddotlabs amb rima consonant (abbab

cdccd)

Lluiacutes del Milagrave fa una glossa al romanccedil de Durandarte

201

Jornadafolis Composicions poegravetiques

2a H4r

laquoYa no es eacutel perdido staacuteraquo La glossa estagrave formada per

16 estrofes les que corresponen al romanccedil de versos

octosiacutelmiddotlabs amb rima consonant amb el mateix patroacute

abbacdccd etc

Lluiacutes del Milagrave canta una versioacute del romanccedil

anteriorment esmentat laquoMala la vistes franceses la

caza de Roncesvalleshellipraquo

Aquest romanccedil consta de 16 versos octosiacutelmiddotlabs perograve

la seva rima no respecta el patroacute de lrsquoestrofa i barreja

rimes hi predomina la femenina i en algun vers hi

apareix la masculina

3a jornada

H7r

Diacutedac Lladroacute fa referegravencia a una composicioacute tiacutepica de

la liacuterica popular castellana perograve lrsquoanomena romanccedil laquoLa

ginagala la gala ginetaraquo

5a jornada

Q5r

Q5v

El patge respon al Canonge Ster amb el cant drsquouna canccediloacute

catalana laquoBella de voacutes soacute enamoroacutes iexclgibeta mia

tostemps sospir pensant en vos la nit i el diaraquo i respon el

Canonge Ste amb una altra estrofa laquoTot lo moacuten me stagrave

miranthellipraquo

La canccediloacute catalana estagrave formada per una tornada de

4vv els parells soacuten octosiacutelmiddotlabs i els imparells

tetrasiacutelmiddotlabs amb rima consonat abab i una estrofa

de 4vv octosiacutelmiddotlabs amb rima consonant bcbc

El patge canta acompanyat drsquouna guitarra un cant

laquoComed de mi tartugado la de lo verdugadoraquo

Aquest cant pot equivaler a un mote a causa de la

seva estructura Estagrave format dos versos octosiacutelmiddotlabs

202

Jornadafolis Composicions poegravetiques

S1r-S2v

S3 rv i S5v-S6v

amb rima consonant aa

Francesc Fenollet reporta una composicioacute dialogravegica de

Preguntes i respostes dins drsquoun conte sobre la

competicioacute drsquoAntonio de Velasco i Joan Mendoza quan

servien una dama de la reina Isabel la Catogravelica

Lrsquoestructura megravetrica de les 12 preguntes i les 12

respostes eacutes la mateixa per ambdues 4vv octosiacutelmiddotlabs

amb rima consonant abraccedilada (abba etc)

Al primer foli apareixen dites o lsquomotesrsquo solts inserits en

la conversa dels personatges Diacutedac Lladroacute i Ferrandis

drsquoHeregravedia de la mateixa manera que les narracions

breus Tot plegat acaba en un seguit de dites o lsquomotesrsquo

entre els dos personatges anteriors que es configuren en

un atac verbal Soacuten estrofes de 4 versos octasiacutelmiddotlabs

amb rima consonant (abba)

203

Jornadafolis Composicions poegravetiques

6a jornada

S8r-T2g

T3r-T6r

T7v-V1v

Lluiacutes del Milagrave srsquoadreccedila al Duc i a la Virreina i els

anuncia que compliragrave amb el manament de tocar i cantar

una Carta drsquoamor laquoY denme la vihuela que me han

traido y cantareacute con esta primera obra las obras que las

damas suelen hacer Y es una carta que para ganar si a

cartas jugara el resto del amor ganararaquo

La Carta drsquoamor estagrave formada per 14 estrofes de 9vv

octosiacutelmiddotlabs amb rima consonant seguint lrsquoesquema

abba cdccd a totes les estrofes

Lluiacutes del Milagrave canta responent a la peticioacute del Duc Las

siete angustias de amor i posteriorment Los siete gozos

de amor

Cadascuna de les peces teacute 8 estrofes la primera a

manera drsquointroduccioacute i les 7 seguumlents en relacioacute a

cadascun dels goigs o angoixes

Lrsquoestructura estrogravefica dels Goigs consta de 12vv

organitzats en 4 grups de 2vv octosiacutelmiddotlabs meacutes 1v

tetrasiacutelmiddotlab La rima eacutes consonant i presenta aquest

patroacute abcabc cdecde etc

Lrsquoestructura de les Angoixes canvia en relacioacute als

Goigs les estrofes soacuten de 9vv octosiacutelmiddotlabs amb rima

consonant seguint aquest patroacute abbacdcdc etc

Francesc Fenollet canta una canccediloacute i la glossa que Lluiacutes

del Milagrave en va fer La canccediloacute eacutes

laquoDe piedra puedo decir

que son nuestros corazones

El miacuteo en sufrir pasiones

y el vuestro en no las sentir

204

Jornadafolis Composicions poegravetiques

X4r-X5v

Y6r-Z5v

a8r-b1r

Ha causado mi ventura

lo que maacutes tuve temor

he topado con la mor

haciendo mi sepultura

En su piedra vi sculpir

dos contrarios corazones

el miacuteo en sufrir pasiones

y el vuestro en no las sentirraquo

A causa de lrsquoextensioacute de la canccediloacute (12vv) la glossa estagrave

formada per 12 estrofes que tenen 9vv octosiacutelmiddotlabs

seguint un mateix patroacute de rima consonant

abbacdccd etc

Lluiacutes del Milagrave canta a precs de la Virreina las coplas de

Matalinda y Matacruel Pregraveviament mitjanccedilant una

facegravecia explica qui soacuten

Aquesta composicioacute teacute 8 estrofes de 9vv cadascuna

amb rima consonant que srsquoorganitza amb aquest

patroacute abbacdccd etc

El Duc fa 10 lleis sobre lrsquoamor Els diferents

personatges les comenten emprant diferents dites o

motes

Cada llei es formula en una estrofa de 8vv octosiacutelmiddotlabs

i rima consonant seguint el patroacute abbacddc etc

Escaramussa de motes entre els cavallers i les dames

Els 28 motes varien drsquo1 a 3 i fins i tot de 4 o 5 versos

la majoria octosiacutelmiddotlabs i amb rima consonant que

205

Jornadafolis Composicions poegravetiques

b1v-c6r

traspassa els liacutemits del mote aiumlllat i es doacutena al llarg de

tota la sequumlegravencia seguint la rima abraccedilada abba cddc

effe etc

El Duc convida els assistents a la festa en lrsquohorta del

Reial a seurersquos per sopar mentre Olivarte en companyia

dels altres cantants del Duc cantaragrave una lloanccedila a les

dames de Valegravencia en forma drsquoun Toma vivo te lo do

Al final del cant el mateix Duc indica que el cantant era

el mateix Lluiacutes del Milagrave laquoDijo el Duque -No paseacuteis maacutes

adelante pues habeacuteis parado tan bien que hicistes parar

muy colorado al que staba sin color de vuestro Toma

vivo te lo do Que por Joan Fernaacutendez se pudiera decir

Toma muerto te lo do pues lo estaba tanto que si fuera

envidioso como es envidiado creyera que lo staba de

vosraquo

El Toma vivo te lo do eacutes una obra formada per 76

estrofes de 8vv octosiacutelmiddotlabs amb rima consonant

abbacddc etc

206

53 DOBLE UacuteS DEL LEMA O DE LA DITA O lsquoMOTErsquo EMBLEMES I

MOTEJAMENTS

El lema dita o lsquomotersquo eacutes el gegravenere poegravetic meacutes breu que coneixem ategraves que correspon

tradicionalment a un vers octasiacutelmiddotlab Al llarg del segle XVI trobem exemples formats per

quatre versos octasiacutelmiddotlabs com ens mostra el nostre autor al seu Libro de motes publicat

el 1535 Eacutes un dels gegraveneres meacutes coneguts de la poesia de canccediloner que representa un dels

recursos retograverics meacutes preuats la brevitas A EC aconsegueix demostrar lrsquoenginy i

drsquoagudesa per part dels cortesans

En aquest sentit sota aquesta forma megravetrica srsquoamaguen diferents continguts en funcioacute del

context drsquoenunciacioacute i de la seva funcioacute comunicativa podem assenyalar dues foacutermules

literagraveries els lemes dels emblemes a les empreses progravepies de lrsquoheragraveldica medieval i els

diagravelegs de dites o lsquomotesrsquo de la tradicioacute literagraveria cortesana A cadascuna de les foacutermules

el lema i la dita o lsquomotersquo es pot definir com el conjunt de paraules que expressen lrsquoobjecte

drsquouna empresa i les sentegravencies o les dites punyents que srsquoenuncien en contra drsquoalguacute

respectivament

Els diagravelegs o combats de lsquomotesrsquo o invectives molt relacionats amb lrsquoaccioacute que en catalagrave

anomenem amb el terme lsquomotejarrsquo eacutes una altra manifestacioacute de lrsquouacutes drsquoaquest gegravenere en

lrsquoambient cortesagrave de finals del segle XV i drsquoalmenys la primera meitat del XVI Joly193

explica que els mateixos contemporanis van atribuir diferents connotacions a cadascuna

de les foacutermules i van buscar vies de diferenciacioacute entre totes dues mitjanccedilant la recerca

drsquoun element legravexic diferent o una qualificacioacute que no fos equiacutevoca (positiva o negativa)

Laissant de cocircte le sens de ldquodevise embleacutematiquerdquo qui ne relegraveve pas de mon champ

drsquoinvestigation et qui nrsquoest eacutevidemment pas celui qui donne lieu agrave des oscillations entre

un emsemble de connotations positives et neacutegatives je voudrais attirer lrsquoattention sur

le fait que la synapse reacutealiseacutee sous mote entre ldquoformule ingenieuserdquo et ldquoformule

injurieuserdquo nrsquoa pas poseacute des problegravemes qursquoaux seuls lexicographes Les textes

teacutemoignent de recherches dont certaines sont sporadiques pour reacutetablir une

opposition nette suer le plan lexical il nrsquoest pas sans inteacuterecircr de relever que les moyens

mis en oeuvre sont ceus-lagrave mecircme auxquels Nebrija avait eu recours

193 Joly (1982 232-233)

207

1 Recherche drsquoun substitut []

2 Qualification non eacutequivoque (positive ou negative)

En el diagraveleg del Milagrave hi ha nombroses referegravencies a aquesta pragravectica per part dels

personatges per exemple a la 6a jornada folis a8r-b1r

Las damas que teniacutean amenazado a don Miguel Fernagravendez vinieron todas juntas

contra eacutel y dijeacuteronle que se pusiese en punto de guerra que le queriacutean dar la batalla

que teniacutea aplazada Y fue de mujeres a maridos porque fueron valedores de eacutel y ellas

de la sentildeora dontildea Ana su mujer Y por escusar prolijidad en esta escaramuza seraacuten

sentildealados cuando hablaran con una C y las damas con una D y comenzoacute la sentildeora

dontildea Ana Mercader

Dama Sentildeor don Miguel olvido

Caballero Sentildeora dontildea Ana acuerdo

para tener desacuerdo

siempre os vi contra el marido

D Diacutegame sentildeora hermana

iquestno staacute muy bien apodado

D Dic-li paacutejaro pintado

vestit de verd i de grana

C Decid sentildeora mujer

iquestqueacute os ha hecho don Miguel

D Perquegrave vos sou tal com ell

pensiacute dar en lo terrer

C Senyora donya Leonor

iquestcom li va de mal marit

D Mejor era servidor

D Respondre vull a lrsquoenvit

donya Joan Pallagraves soacute

tambeacute cante eixa canccediloacute

D Don Diego mal querer

iquestpor queacute no entraacuteis en batalla

C Don Diego iexclgit i calla

me ha puesto mi mujer

con un mote de Milaacuten

208

Os respondereacute conforme

non despertar el can que dorme

En tots aquests casos es reconeix el sentit de sentegravencia aguda i punyent que ja apareixia

en Berceo i que posteriorment lrsquoany 1611 Sebastiaacuten de Covarrubias recull al seu Tesoro

de la lenguas castellana o espantildeola laquoVale tanto como una sentencia dicha con gracia y

con pocas palabrasraquo194

Les empreses soacuten una harmogravenica combinacioacute drsquoun element visual les divises o

lsquoinvencionesrsquo195 i drsquoun de textual anomenat sentegravencia lema lletra lsquomotersquo o agravenima En

algunes ocasions el lema rep el nom de laquoletra de invencioacutenraquo i sol tenir un o dos

octosiacutelmiddotlabs que poden estar combinats amb un vers tetrasiacutelmiddotlab Lrsquoorigen de les empreses

estagrave en els emblemes i en les antigues imatges heragraveldiques que indicaven lrsquoestatus i

lrsquoorigen de lrsquoaristocragravecia segons un codi universal Durant la segona meitat del segle XVI i

en els contextos cortesans aquesta imatge literagraveria intenta respondre al nou gust del

moment Destaca pel seu tarannagrave profundament individualista i personal De fet la

combinacioacute dels dos elements representava sovint la personalitat del posseiumldor en el teatre

de la cort i tal i com ens indica Gonzaacutelez de Oviedo196 tenia un caragravecter original A la

funcioacute principal de demostrar lrsquoenginy i lrsquoerudicioacute de qui les portava podem afegir la de

provocar el destinatari que havia drsquoextremar la seva atencioacute per tal de descobrir la

misteriosa relacioacute entre els dos elements aixiacute com el seu significat Eacutes aquiacute on apareix un

altre recurs molt utilitzat a la liacuterica de canccediloner el gust per lrsquoobscuritas i per lrsquoenigma

Normalment apareixen en episodis o circumstagravencies biogragravefiques lligades amb els temes

cavallerescos de lrsquoamor o de la guerra

De fet les divises esdevenen una de les diversions cortesanes meacutes conegudes durant els

segles XV i XVI i un important subgegravenere de lrsquoagudesa i de la poesia de canccediloner Sovint

apareixen en els vestits dels cavallers que formaven part de les justes perograve en algunes

obres literagraveries formen part de la carta de presentacioacute dels personatges Certes creacions

del periacuteode presenten aquest tipus drsquousos cortesans per exemple la Caacutercel de amor de

194 Ref DuttonampRoncero (200481) 195 Invencioacuten en castellagrave Aixiacute apareix a El cortesano 196 Carrillo (1998137-154)

209

Nicolaacutes Nuacutentildeez (1496) que eacutes una continuacioacute de la de Diego de San Pedro Aixiacute ens ho

recorda Deyermond197

Como la gran mayoriacutea de las ficciones sentimentales castellanas pero a diferencia de

la Caacutercel de San Pedro la de Nuacutentildeez incluye buen nuacutemero de poesiacuteas [hellip] Lo que es

poco comuacuten es que casi todas son letras (hay 23 letras una cancioacuten y un villancico)

[hellip] Estas letras no tienen nada que ver con los torneos vienen bordadas en los

vestidos de los personajes en las vainas de las espadas etceacutetera (las lleva Leriano en

el cap 8 y Laureola en el cap 10)

Tambeacute apareixen a lrsquoobra citada anteriorment Los diez libros de fortuna drsquoamor

drsquoAntonio Lofrasso (1573) tal i com ens explica Eulagravelia Duran198

Els personatges del nostre fris tenen a meacutes una caracteriacutestica especial formen un

conjunt de figures silencioses ndashnomeacutes lrsquoamiga del protagonista sersquon destacandash que

srsquoexpressen perograve eloquumlentment per mitjagrave del llenguatge dels colors dels vestits

descrits amb gran minuciositat i de les divises i magraveximes que porten que ens informen

sobre lrsquoestat drsquoagravenim dels personatges

En els capiacutetols seguumlents analitzareacute lrsquouacutes drsquoaquesta micropoesia en un dels passatges drsquoEl

cortesano on es presenta a cadascun dels personatges de la cort literagraveria dels ducs de

Calagravebria en els primers folis de lrsquoobra

197 Deyermond (2002407) 198 Duran (2004632)

210

54 PRESENTACIOacute DELS PERSONATGES DrsquoEL CORTESANO A TRAVEacuteS DE LES

SEVES DIVISES

El diagraveleg valenciagrave ens ofereix mostres drsquoaquest uacutes dels lemes o lsquomotesrsquo a les divises dels

personatges a la 1a i a la 6a jornada A la 1a jornada trobem la presentacioacute de les parelles-

matrimonis dins de lrsquoentorn luacutedic de la cort renaixentista dels lloctinents de Valegravencia en

un context amoroacutes En aquest sentit Francisco Rico199 ens explica que

Las invenciones son uno de los maacutes elocuentes lenguajes de la pasioacuten laquoPor las

mujeres se inventan las discretas bordaduras las nuevas invencionesraquo el cortejador

muestra laquoen invenciones quieacuten es y por quieacuten moriacutearaquo laquoen galas y envincionesraquo

publican su laquocuidadoraquo un Durandarte o un Soria

A la 6ordf jornada drsquoEC els guerrers protagonitzaran la Mascarada entre troians i grecs i

per tant el context seragrave el de la guerra Amor i guerra soacuten els dos temes prototiacutepics de

lrsquounivers cortesagrave i al diagraveleg valenciagrave en trobem una mostra interessant

Els primers folis drsquoEl cortesano situen temporalment lrsquoaccioacute del diagraveleg a la 1a jornada

En el tiempo deleitoso de la hermosa primavera Cuando todo el mundo para

conservacioacuten de la vida humana saliendo del estremo invierno entra en estos dos

suaves hermanos abril y mayo enramados con guirnaldas de flores y frutos se hizo

una real caza de monte de las damas y caballeros que aquiacute veraacuten (A4r)

A partir drsquoaquest moment (folis A4r-C3r) EC presenta un interessant exemple de lrsquouacutes del

lema o lsquomotersquo aquell que estagrave relacionat amb les empreses i divises tot i que en els

diagravelegs posteriors a la presentacioacute dels personatges podem trobar una ragravepida aproximacioacute

a la segona foacutermula la de la dita o invectiva que seragrave expliacutecitament recreada al llarg de

tot el diagraveleg Lrsquoobra comenccedila amb lrsquoentrada drsquoalguns dels personatges de lrsquoobra que

configuren la cort dels lloctinents de Valegravencia els mateixos amfitrions el duc de Calagravebria

i la virreina Germana juntament amb el seu patge Gilot Lluiacutes Vic i Mencia Manrique

Lluiacutes Margarit i Violant Pere Mascoacute i Castellana Bellviacutes Joan Ferrandis dHeregravedia200 i

Jerogravenima Beneito Diacutedac Lladroacute i Maria Francesc Fenollet i Francesca Miquel Fernagravendez 199 Rico (1990192) 200 En cap moment del diagraveleg rep el tractament de respecte laquoDonraquo a diferegravencia de la resta de personatges

211

i Anna Baltasar Mercader i Isabel Lluiacutes del Milagrave Berenguer Aguilar i Lionor Gualves

Als primers folis A4r-B8r se segueix una mateixa estructura el cavaller i la dama

apareixen vestits amb robes que porten divises brodades als seus vestits ell enuncia un

lema i ella li contesta Tot seguit srsquoinicia el proceacutes drsquoexplicacioacute de lrsquoempresa per part dels

mateixos protagonistes o drsquoaltres personatges de la ficcioacute Eacutes molt interessant observar

com aquestes empreses de temagravetica amorosa acaben desencadenant disputes verbals

lsquomotejamentsrsquo entre el cavaller i la dama Sovint els altres personatges fan intervencions

de tipus almiddotlusiu a diversos aspectes biogragravefics dels protagonistes Gran part dels cavallers

en resposta a les sospites que les seves mullers expressen sobre la seva fidelitat les acusen

de geloses i en alguns casos de desinteressades en la relacioacute amorosa que haurien de

mantenir amb els seus marits i aquesta eacutes la justificacioacute de la possible infidelitat de molts

drsquoells Aquest fet que marca un canvi significatiu en el tractament de lrsquoamor en relacioacute a

les tradicions anteriors especialment la provenccedilal i la italiana la idealitzacioacute de la dama

eacutes inexistent i el caragravecter burlesc que adopta una bona part dels personatges masculins

configura el to de lrsquoobra

212

55 CONSTRUCCIOacute DE LES DIVISES A TRAVEacuteS DrsquoELEMENTS VISUALS PROPIS

DE LA TRADICIOacute DE LA LIacuteRICA DE CANCcedilONER

Lrsquoescena inicial drsquoEC ens ofereix un material rellevant en relacioacute a la construccioacute de les

divises que caracteritzaran els personatges i que alhora com he dit desencadenaran la

conversa de tots ells en els preliminars de lrsquoobra Per aixograve presento una anagravelisi de les

divises tant de la part textual com de la visual a partir del model i del criteri de

classificacioacute que ens presenta Casas Rigall201

551 ELS ANIMALS O EL BESTIARI

Tot un seguit de personatges com Gilot el matrimoni Joan Ferrandis i Jerogravenima

Beneito Maria (la muller de Diacutedac Lladroacute) el matrimoni Berenguer Aguilar i Elionor

Gualbes destaquen per portar a les divises dels seus vestits els seguumlents animals el

simi el rossinyol la serp el lleoacute i lrsquoagraveliga De fet soacuten animals que tenen una connotacioacute

positiva o negativa segons el simbolisme que han rebut al llarg de la tradicioacute dels

bestiaris medievals plasmats en arts com lrsquoescultura lrsquoarquitectura i la literatura entre

drsquoaltres Els animals que tenen una connotacioacute positiva soacuten el rossinyol preuat pel seu

cant el lleoacute un animal de caragravecter reial per ser lsquoel rei dels animals terrestresrsquo i

lrsquoagraveguila lsquoreina dels animals voladorsrsquo En canvi els altres dos animals el simi i la

serp participen drsquouna connotacioacute negativa el primer perquegrave esdeveacute una caricatura

grotesca de lrsquohome a causa del seu caragravecter imitador i el segon perquegrave eacutes el siacutembol per

antonomagravesia del pecat i del dimoni

Els lemes que acompanyen les divises de cadascun dels personatges indiquen aquestes

connotacions i evidentment contribueixen a una certa presentacioacute i caracteritzacioacute de

tots ells Lrsquoexemple meacutes significatiu eacutes el del patge Gilot que sovint eacutes objectiu de

burla per part dels mateixos cortesans Eacutes identificat amb el simi en versioacute femenina

(lsquomonarsquo) i el lema lsquoPor remedarrsquo nrsquoexplica clarament el sentit cal destacar que el

mateix Duc lrsquoha vestit per a lrsquoocasioacute

201 Casas Rigall (1995)

213

Gilot salioacute que el Duque le habiacutea vestido de terciopelo verde con una mona en la

cabeza encima de la montera Y el lema que sacoacute deciacutea Por remedar (A4r-v)

Gilot demana a la virreina Germana de Foix el significat del vestit que el Duc li ha fet

posar i aleshores rep una forta criacutetica perquegrave lrsquoanomena alcavot

Respondioacute la Reina ndashGilote yo te adevinareacute tu invincioacuten

El Duque mi sentildeor

es lo verde que traes

que staacute en verdor

que se maduraraacute su amor

Y la mona por remedar

que en amor quiere engantildear

como suelen todos los falsos hombres

Y tuacute sales por majadero

que majaraacutes en este banquete

por alcahuete (A4v)

Una de les parelles protagonistes del diagraveleg per les seves contiacutenues baralles

matrimonials Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i Jerogravenima Beneito mostren en les divises uns

rossinyols aixiacute com un lema que completa el seu significat amoroacutes

Salioacute Joan Fernaacutendez de Heredia y la sentildeora dontildea Jeroacutenima su mujer con unas

ropas de terciopelo azul recamadas de hilo de plata y oro broslados unos

ruisentildeores que son paacutejaros que no cantan ni muestran alegrarse sino en la

primavera Y el mote deciacutea

Gozan del que yo quisiera

cantar en la primavera (A4r)

Aquesta presentacioacute contrasta amb les conflictives relacions de la parella al llarg de

lrsquoobra que han estat anticipades per la senyora Violant

Dijo la sentildeora dontildea Violante ndashSentildeor marido pues quereacuteis que hagamos la tortilla

de celos que hacen Joan Fernaacutendez y su mujer seanos juez la sentildeora dontildea Menciacutea

y diga si tengo razoacuten de ser celosa de marido que cada diacutea va de boda en boda

festejando toda Valencia Daacutendome a entender que festeja por competir de burlas

214

con el comendador Montagudo por ver coacutemo se hace celoso Y he caiacutedo en cuenta

que suelen con burlas encobrirse las veras (A7r)

Dontildea Jeroacutenima diose cata que su marido habiacutea sacado la invincioacuten y el mote por

una prima suya y con un zuntildeo dijo ndashSentildeor marido hablemos un poco al oiacutedo

Y eacutel respondioacute ndashSentildeora mujer

guaacuterdeme Dios de tal hacer

Dijo la sentildeora dontildea Jeroacutenima

ndashVos temeacuteis que yo os dijera

quieacuten es vuestra primavera

Que es tan falsa para vos

como sois falsos los dos

Decilde que es por demaacutes

quella me vesite maacutes

Pues que vuestros ruisentildeores

cantan que me sois traidores

Dijo Joan Fernaacutendez

ndashiquestQuieacuten os hizo trovadora mi sentildeora

iquestQuieacuten os hizo trovadora

Dijo la sentildeora dontildea Jeroacutenima su mujer

ndashPor trovar vuestras maldades

digo en versos las verdades

que mereceacuteis que yo diga

que vestiacutes mujer y amiga

Pues dos jaulas parecemos

destas aves que traemos

Ya nos dicen farsa es esta

pajareros son de fiesta

Yo me voy iexclquedad con Dios

que corrida voy con vos

La Reina viendo que se iba le dijo

ndashDontildea Jeroacutenima por me hacer placer y pesar a quien os quiere mal que volvaacuteis

que nunca se debe hacer lo que el enemigo quiere

215

La sentildeora dontildea Jeroacutenima volvioacute a la Reina y dijo

ndashSentildeora con tan gran favor

yo sereacute tan socorrida

que no me vereacute corrida

sino por mi corredor

Dijo Joan Fernaacutendez su marido

ndashiquestQuieacuten os ha mal enojado mi buen amor

que me hecistes corredor

Respondioacutele su mujer

ndashiquestQuieacuten os hizo pajarero caballero

iquestQuieacuten os hizo pajarero

La Reina le dijo

ndashDontildea Jeroacutenima maacutes querriacutea ser vos que yo que muy gran cordura es saber

enojarse y desenojarse cuando es menester (A7r-v)

Aquest paragravegraf eacutes un bon exemple del tipus de disputes que tenien els diferents

personatges tal i com he indicat anteriorment Mentre que les dones sospiten i acusen

els marits drsquoinfidelitats matrimonials ells insisteixen en el caragravecter difiacutecil i poc amoroacutes

de les seves dones a causa de la seva condicioacute gelosa o del seu desinteregraves

respectivament Lrsquoextensa intervencioacute de Jerogravenima Beneito dues respostes de 8 i 10

versos cadascuna organitzades en diacutestics contrasta amb la brevetat de les

intervencions interrogatives de Ferrandis drsquoHeregravedia reduiumldes tambeacute a apariats Tot el

conjunt pot ser considerat una concatenacioacute de lemes que amplien lrsquoexplicacioacute de la

divisa aplicada a la situacioacute real de la parella De fet cal destacar lrsquouacutes de

lrsquoannominatio en forma de paronomagravesia (lsquoruisentildeoresrsquo-lsquotraidoresrsquo lsquomaldadesrsquo-

lsquoverdadesrsquo) o de derivatio (lsquofalsarsquo-lsquofalsosrsquo) per tal drsquointensificar lrsquoacusacioacute de

mentider per part de la muller El diagraveleg posterior entre Jerogravenima i la Virreina eacutes una

bona mostra drsquoaquests jocs de paraules en aquest cas mitjanccedilant la figura etimologravegica

(lsquosocorridarsquo-lsquocorridarsquo-lsquocorredorrsquo) i que ens reflecteix de forma insistent la vergonya

de la senyora de Ferrandis drsquoHeregravedia a causa de la conducta del seu marit Cal

recordar finalment que les intervencions del marit soacuten exclusivament interrogatives i

demostren la falta drsquoatencioacute als arguments o a les acusacions de la seva dona De fet

soacuten plenament coherents amb la negativa a escoltar-la que expressa en la primera

intervencioacute laquoSentildeora mujerguaacuterdeme Dios de tal hacerraquo provocant aixiacute que les

216

darreres paraules de Jerogravenima adreccedilades al seu marit en aquest fragment imitin

lrsquoestructura interrogativa que ell ha utilitzat anteriorment i desmitifiquin la divisa que

porten tot convertint el rossinyol en lsquopajarerordquo laquoiquestQuieacuten os hizo pajarero

caballeroiquestQuieacuten os hizo pajareroraquo

La serp apareix a la divisa de Maria muller de Diacutedac Lladroacute un dels personatges meacutes

importants del diagraveleg eacutes per aixograve que sorpregraven la seva aparicioacute sense vestit de festa La

divisa consisteix en una serp mutilada per la cua i pel cap que destaca sobre el fons

negre i que junt amb el lema ens suggereix un significat moral relacionat

possiblement amb lrsquoexceacutes o la desmesura que mostren alguns cortesans

Vino a esta caza don Diego Ladroacuten y la sentildeora dontildea Mariacutea su mujer y por lo que

le parecioacute eacutel no salioacute vestido de fiesta y ella siacute con una ropa de terciopelo negro

toda broslada de unas sierpes muy al natural Que teniacutean cortado del pescuezo un

tercio y de la cola otro tanto Y en una montera que de lo mismo traiacutea estaba ste

letrero

En el medio staacute lo bueno

que en los estremos

se pierden los que perdemos (A8v-B1r)

Cal fer especial atencioacute al darrer vers del lema especialment als verbs lsquopierdenrsquo i

lsquoperdemosrsquo un poliacuteptoton verbal que aconsegueix intensificar el valor semagraventic del

verb lsquoperderrsquo en aquest context enigmagravetic de lrsquoempresa El mateix Diacutedac Lladroacute ens

doacutena lrsquoexplicacioacute de lrsquoempresa de la seva muller Maria despreacutes drsquouna punyent

interpretacioacute de Jerogravenima Beneito i convida els interlocutors a la moderacioacute com a

signe de virtut i drsquoexcelmiddotlegravencia

Dijo don Diego -Sentildeora dontildea Jeroacutenima yo no penseacute decir tanto ni he dejado de

tocar mucho Mas yo de lo mucho que dije no he querido decir tanto de lo malo

que vuestra Merced ha sacado Y por esto se dice laquoNo hay nada mal dicho si no es

mal tomadoraquo Como ha hecho agora vuestra Merced que ha sospechado que para

decir mal de mujeres hice sacar a mi mujer dontildea Mariacutea las sierpes por invincioacuten Y

no ha sido por la semejanza que tiene la sierpe a lo que dice el mote y es que asiacute

como tiene en el medio gran virtud y en los estremos que son la cabeza y cola

217

ponzontildea asiacute se ve que en el medio estaacute lo bueno donde consiste la virtud para bien

obrar Que en los estremos que hacen perder se pierden los que los siguen Mi

intincioacuten no fue hacer sierpes a las damas mas Vuesa Merced para hacernos

meacutedico y apoticario a vuestro marido y a miacute contra mujeres habeacuteis hecho esta

glosa Y los demaacutes dejo al sentildeor Joan Fernaacutendez su marido que lo diraacute mejor que

yo (B1v)

Finalment els animals-reis de la natura (lleoacute i agraveguila) apareixen vinculats a la parella

formada per Berenguer Aguilar i Elionor Gualbes i relacionats amb el cognom del

marit i el nom de la muller mitjanccedilant una falsa derivatio entre lsquoLeonorrsquo-lsquoleoacutenrsquo i

lsquoaacuteguilasrsquo-lsquoAguilarrsquo Com explicareacute tot seguit era habitual que algun dels elements de

lrsquoempresa estigueacutes relacionat amb el nom de la dama Aquest eacutes un dels exemples meacutes

significatius

Salioacute don Berenguer Aguilar y la sentildeora dontildea Leonor Guaacutelvez su mujer con unos

vestidos de terciopelo leonado Y el marido traiacutea unos ciacuterculos redondos de plata

con un leoacuten de oro dentro dellos que teniacutean este letrero

Leonor de oro es mi invincioacuten

como muestra este leoacuten

Y la mujer sacoacute unas aacuteguilas volando brosladas de hilo de oro y en una montera

traiacutea el mote que deciacutea Tras aacuteguilas fue mi volar (B5r)

552 LES PLANTES LES FLORS O ELS HERBARIS

En aquest apartat apareixen tres elements significatius dins la tradicioacute literagraveria la

ginesta (lsquola retamarsquo) la poma i el gessamiacute Lrsquoempresa dels lloctinents de Valegravencia teacute

com a siacutembol la ginesta aixiacute ho adverteix el mateix lema laquoMi invincioacuten traigo por

lemaraquo Aquesta planta teacute una llarga tradicioacute literagraveria pel seu sabor amarg tret que

simbogravelicament srsquoha aplicat a diferents aspectes de la vida humana lrsquoamor la mort o la

tristesa En aquest cas crec que el narrador mitjanccedilant el lema de la virreina Germana

aconsegueix descobrir-nos el caragravecter infidel del Duc

Salioacute el Real Duque de Calabria y la reina Germana muy ricamente vestidos de

terciopelo carmesiacute broslados de hilo de oro por invincioacuten muchas matas de

218

retama202 que los granos dellas eran muy gruesas y finas perlas orientales de gran

valor Diciendo a todas las damas

ndashMi invincioacuten traigo por mote

A esto respondioacute la Reina con unos celos cortesanos y dijo

ndashLa retama es mi amor

y vos della el amargor

Dijo el Duque sonriendo

ndashMi amor es la retama

por mostrar sobrado amor

que en miacute no staacute el amargor

sino en mi dama

Gilot salioacute que el Duque le habiacutea vestido de terciopelo verde con una mona en la

cabeza encima de la montera Y el lema que sacoacute deciacutea laquoPor remedarraquo Y dijo a la

reina ndashVostra Altesa adevine quegrave vol dir la mona que jo he tret per invincioacute que

la retama parla clar que lo Duch mon senyor diu que no sols lrsquoama mas la reama

(A4v)

En aquest passatge destaca la falsa figura etimologravegica (lsquoretamarsquo-lsquoamorrsquo-lsquoamargorrsquo-

lsquodamarsquo) fonamentada en la semblanccedila fogravenica i gragravefica dels diferents egravetims (lsquoretamarsquo

agraverab ratama amor llatiacute amor-oris amargor llatiacute amarus dama del llatiacute domina a

traveacutes del francegraves dame) que estructura la intervencioacute de la Virreina i del Duc i que

aconsegueix insistir en el valor equiacutevoc de la divisa (lsquoretamarsquo) mostra drsquoun amor que

eacutes realment amarg per a la dama Perograve el patge Gilot despreacutes de rebre per part de la

Virreina una interpretacioacute forccedila agressiva dels vestits que li havia posat el Duc

insisteix en el caragravecter envejoacutes de la dama aconseguint aixiacute un contrapegraves a les

acusacions que ha rebut el seu senyor

Gilote respondioacute ndashSenyora Vostra Altesa eacutes exida hui ab lo peu esquerre I tot lo

dia va coixo qui amb mal pensament ix de casa No em veuragrave meacutes en tota sa vida en

202 Al Cancionero General drsquoHernando del Castillo cal destacar la invencioacute i lletra de justador n486 laquoDel mismo que traiacutea en bordadura una retama que tiene la flor amarilla y la rama verde y dixo Es la rama el middotesperanccedila mas su middotfin es de manera que la middotflor la middotdesesperaraquo

219

jornades de plaer que los celosos soacuten gasta festes si drsquoaciacute avant no acomana los

cels a la cambrera don Ana di Castillo que els hi guarde en la cambra Que estes

navarres son tan guardoses que per ccedilograve he posat nom Navarra a una goccedila mia

perquegrave eacutes bona guardarroba (A4v)

La parella de Pere Mascoacute i Castellana Bellviacutes apareix amb una divisa els pomers

brodats als vestits i amb un lema que indica el seu significat amoroacutes Sovint el motiu

literari dels pomers teacute una doble associacioacute simbogravelica i religiosa la de la temptacioacute

adagravemica i la de lrsquoamor ja que la poma que oferia el cavaller a la dama era considerada

la fruita de lrsquoamor El color verd representat en les fulles incorpora una connotacioacute

positiva a lrsquoempresa ja que aquest color esdeveacute un sinogravenim simbogravelic de lrsquoesperanccedila i

el lema basat en una annominatio del tipus macle i femella auguren una unioacute perfecta

Vino a esta caza don Pedro Mascoacute y la sentildeora dontildea Castellana Bellviacutes su mujer

con unas ropas de terciopelo encarnado Todas brosladas de unos manzanos al

natural Las hojas verdes y la fruta colorada con unos letreros de oro colgados

dellos y teniacutean unas letras que haciendo de cada una dellas siacutelaba dicen

Eacutel es de ella y ella es de eacutel

Como dice este letrero

L S D L A I A I L A S D L (A7r)

Perograve les posteriors intervencions de la senyora Castellana capgiren el significat

amoroacutes de lrsquoempresa i en aquest cas trobem novament la sospita de la condicioacute infidel

del seu marit i la necessitat que teacute la dama de ser gelosa per tal drsquoevitar aquesta

conducta En aquest diagraveleg entre els dos personatges cal fer especial atencioacute a

lrsquoannominatio de tipus derivatiu que srsquoestableix entre els substantius lsquojinetesrsquo-lsquojinetersquo-

lsquojinetasrsquo donant lloc a diferents associacions semagraventiques que aconsegueixen tintar

drsquouna pretesa ambiguumlitat tot el diagraveleg Els aparents canvis morfologravegics de tipus

derivatiu marquen diferents trasllats semagraventics gragravecies a lrsquoalmiddotlusioacute impliacutecita a les

diferents accepcions de cada mot lsquojinetersquo remet tant a persona que cavalca com a

cavall adient per a ser cavalcat i lsquojinetarsquo a una manera de cavalcar a un animal la

guineu o a una prostituta (en castellagrave) Per tant tots els semes es posen en relacioacute i

especialment en joc per tal drsquoaconseguir uns continuats trasllats de significat que

ratllen ambiguament una possible interpretacioacute erogravetica i sexual tal i com assenyala la

darrera intervencioacute de la senyora Castellana

220

Conformando a esta voluntad el manzano y la manzana que el uno procede del

otro fue tan buena sta invincioacuten como la burla que la sentildeora dontildea Castellana pasoacute

diciendo ndashSentildeora dontildea Menciacutea yo recibo la Merced que me hizo cuando dijo a la

sentildeora dontildea Violante mi cuntildeada que me emprestariacutea celos para que un diacutea en la

semana sea celosa Porque le han dicho que por no tener celos don Pedro mi

sentildeor me tiene por desamorada y vase a buscar nuevos amores fuera de casa

Suplico a Vuesa Merced me los empreste que para luego es tarde lo que mucho es

menester

Dijo la sentildeora dontildea Menciacutea ndashSentildeora dontildea Castellana tome Vuesa Merced que

con un abrazo se debe emprestar y volverlo que es para bien hacer

La sentildeora dontildea Castellana dijo ndashAgora que soy celosa veraacute mi marido queacute cosa

son jinetes por maacutes que eacutel sea buen jinete

Respondiole su marido ndashSentildeora mujer si como dijo jinetes dijera jinetas que son

raposas guardara mis pollos que no me los coma

Dijo la sentildeora dontildea Castellana ndashPues por mucho que los guardeacuteis yo comereacute

dellos

Su marido se rioacute y dijo ndashEso seriacutea la comida que hizo una mujer de Jerusaleacuten que

stando cercada por Vespasiano emperador de Roma y su hijo Tito tenieacutendola en

gran aprieto al fin de diez antildeos que turoacute la guerra vinieron los cercados en tan

gran rabia de hambre que una viuda hebrea de las que staban dentro la ciudad dio

la muerte a un solo hijo que teniacutea mochacho hacieacutendolo cuatro cuartos y

comioacuteselo

Dijo la sentildeora dontildea Castellana ndashiquestEsos son los pollos iquestY de queacute gallina los

habeacuteis sacado Que si son vuestros hijos y de buena casta no los comereacute como la

mujer hebrea sino criarlos he para que no se pierdan Que los celos de la mujer no

han de ser para hacer receloso al marido (A7rv)

El darrer element vegetal que apareix en aquesta primera segraverie de lemes i de divises eacutes

la flor de gessamiacute El seu significat eacutes expressat en el lema que acompanya els

personatges i teacute connotacions amoroses

Salioacute a esta caza don Baltasar Mercader y la sentildeora dontildea Isabel Ferrer su mujer

vestidos de terciopelo verde con muchas flores de jazmil brosladas de hilo de plata

y el lema deciacutea

Como flor es de jazmil

221

el amor de poca fe

que entre manos seacutecase (B3v)

Com en els exemples anteriors la senyora desconfia de les afirmacions que fa el seu

marit en el lema

Dijo don Baltasar MercaderndashSentildeora mujer iquestcoacutemo le parece este nuestro letrero

que hice para decir una gran verdad Respondioacute la sentildeora dontildea IsabelndashSentildeor

marido mucho querriacutea saber en quieacuten ha probado Vuesa Merced esta verdad que

por miacute no se puede entender (B4r)

Soacuten recursos essencials per tal drsquoaconseguir una presentacioacute enginyosa dels

personatges a lrsquoinici de lrsquoobra que al seu torn mostren un model drsquoenginy que tot

cortesagrave hauria de saber desplegar

553 EL NOM DE LA DAMA I DEL CORTESAgrave

Un altre dels recursos meacutes utilitzats per construir les empreses cortesanes eacutes la

referegravencia al nom de la dama En aquests folis de la primera jornada drsquoEC en tenim

dos exemples En el primer es juga amb els significants dels noms o cognoms dels

personatges en el lema de Lluiacutes Margarit amb el significat del cognom almiddotludint al

mote que rep aquest nom (lsquomargaritersquo) en el cas de la seva muller es juga amb el

significant del nom (lsquoViolantersquo-lsquoviola antersquo) i srsquoaprofita per establir un poliacuteptoton amb

el verb lsquoveorsquo del segon vers En aquest cas els diferents usos de lrsquoannominatio

afavoreixen el caragravecter luacutedic i enginyoacutes dels lemes El segon exemple eacutes reportat en el

primer punt drsquoaquesta classificacioacute amb motiu dels elements animals del lleoacute i de

lrsquoagraveliga i respon a la parella formada per Berenguer Aguilar i Elionor Gualbes Els

lemes del cavaller i de la dama es posen en relacioacute mitjanccedilant lrsquouacutes de la derivatio el

nom de la dama lsquoLeonorrsquo-lsquoleoacutenrsquo i el cognom del cavaller lsquoAguilarrsquo-lsquoaacuteguilarsquo Els dos

exemples tenen connotacions amoroses positives

Vino a esta caza don Luis Margarite y la sentildeora dontildea Violante su mujer con ropas

muy bien devisadas y ricas de terciopelo aforradas de tela de oro Y entre unos

222

recamos y brosladuras de cantildeutillo estaban unas medallas y en las del marido los

rostros deacutel y su mujer que se miraban el uno al otro y el mote deciacutea

Viola ante mi deseo

que la veo

Y en las medallas que la sentildeora dontildea Violante traiacutea estaban unas manos con el

puntildeo cerrado y el dedo maacutes pequentildeo alto que se nombra el margarite y el mote

deciacutea

Mi mano muestra con razoacuten

quieacuten estaacute en mi corazoacuten (A6r)

Les connotacions positives de la divisa contrasten amb el diagraveleg que es reporta tot

seguit coherent amb la concepcioacute de les relacions matrimonials que marca la liacutenia de

lectura de tot el passatge

Dijo don Luis Margarite ndashSentildeora dontildea Menciacutea beso las manos de Vuesa Merced

de los celos que ha emprestado a mi mujer que yo lo deseaba dicieacutendole cadaldiacutea

Mujer haceos celosa porque no engordeacuteis que si maacutes engordaacuteis yo me buscareacute un

festejo flaco y unos amores eacuteticos

Y desparoacuteme un diacutea con unos celos rabiosos que bien parecen emprestados pues se

lo riacutee en ser yo fuera de casa con una castellana camarera suya que se nombra

Mariseca (A6v)

554 ALGUNS DELS OgraveRGANS DELS CINC SENTITS

En darrer lloc tenim les divises que prenen com a element visual els ogravergans sensitius

del cos especialment els ulls i les orelles Els colors que hi apareixen juguen un paper

simbogravelic complementari el groc eacutes un siacutembol inequiacutevoc del sofriment amoroacutes i el

taronja de la fermesa o de la constagravencia Cal destacar que la figura etimologravegica formada

pels verbs colmiddotlocats en el vegravertex dels dos primers versos (lsquoprendererosrsquo-lsquoaprendaronrsquo)

que almiddotludeixen a un element ornamental del vestit (lsquoprendederos de ororsquo)

intensifiquen el moviment amoroacutes provocat pels ulls

223

Salioacute don Francisco Fenollet a esta caza y la sentildeora dontildea Francica su mujer

vestidos de monte con ropas y monteras de terciopelo amarillo aforradas de tela de

plata con muchas cuchilladas y prendederos de oro y el lema deciacutea

Sus ojos son prendederos

que los miacuteos aprendaron

Amarillo me dejaron

como pude mereceros (B2v)

Lrsquoaparicioacute de Francesc Fenollet amb la seva muller introdueix la presentacioacute dels

personatges principals del diagraveleg Joan Ferrandis drsquoHeregravedia Diacutedac Lladroacute Lluiacutes del

Milagrave i el mateix Fenollet Al contrari de la resta de parelles no hi ha cap almiddotlusioacute a

infidelitats per part de la seva muller Francesca eacutes Francesc Fenollet qui ataca Joan

Ferrandis drsquoHeregravedia afavorint la intervencioacute dels altres dos personatges Es pot

considerar el diagraveleg com una carta de presentacioacute dels quatre personatges que com

srsquoha mostrat anteriorment protagonitzen disputes semblants en cadascuna de les

jornades drsquoEC El narrador del diagraveleg dibuixa els trets meacutes significatius de cadascun

drsquoells que acabaran formant part drsquouna caracteritzacioacute meacutes completa que el lector

aconseguiragrave copsar de forma indirecta a partir dels diferents diagravelegs entre els quatre

personatges En el cas de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia destaca una bona part de les

caracteriacutestiques comentades anteriorment en parlar de les facegravecies els atacs a la seva

dona Jerogravenima Beneito i la seva escassa qualitat com a cortesagrave enginyoacutes enfront la

superioritat de Lluiacutes del Milagrave aixiacute com la meacutes que difiacutecil amistat entre Ferrandis i

Fenollet Veiem-ho al text

Dijo don Francisco ndashBien habeacuteis escaramuzado con la sentildeora vuestra mujer

sentildeor Joan Fernaacutendez Caballero de frontera sois en todo mi sentildeor Siempre

escaramuzador por de dentro y por de fuera

Respondiole Joan Fernaacutendez

ndashDon Francisco ballestero

con virote habeacuteis tirado

que muy mal estaacute encarado

quieacuten hiere su compantildeero

Don Diego Ladroacuten que vioacute escaramuzar a motes a don Francisco y a Joan

Fernaacutendez entroacute en la escaramuza y dijo ndashiquestJugaacuteis a pasa Gonzalo Sentildeores

deciacutednoslo que tambieacuten jugareacute yo si Joan es el Gonzalo Don Luis Milaacuten atravesoacute

224

como a valedor de Joan Fernaacutendez y mostrando defenderle le hirioacute sin sacar

sangre y dijo ndashiexclDejad vos ese mi Joan que no sufre papirote sino a quieacuten le da el

mote maacutes del palo que del pan

Joan Fernaacutendez revolvioacute sobre don Diego y don Luis y con una piedra matoacute estos

dos paacutejaros y descalabroacute a don Francisco diciendo ndashiexclMirad queacute Milaacuten y Diego

para competir conmigo Don Francisco nuestro amigo iexclsedles vos mozo de ciego

(B2v-3r)

Lrsquoaltre ogravergan sensitiu que hi apareix eacutes el de lrsquooiumlda

Vino a esta caza don Miguel Fernaacutendez y la sentildeora dontildea Ana su mujer con ropas

de monte de terciopelo naranjado llenas de muchos oiacutedos broslados que staban

entre unas obras que haciacutean muy buen matiz de condoncillo de hilo de plata y seda

verde y los motes que en sus monteras traiacutean Deciacutea el del marido

Todo estoy hecho oiacutedos

en sentiros por oiros

Y el de la sentildeora dontildea Ana su mujer deciacutea

Toda stoy hecha oiacutedos

del que oigo de maridos (B3r-v)

Lrsquoempresa que acompanya a la parella de Miquel Fernagravendez i Anna conclou amb un

lema que expressa la sospita drsquoinfidelitat del marit per part de la dama intensificada

per lrsquouacutes repetitiu del substantiu lsquooiacutedosrsquo acompanyat per diferents determinants

possessius (lsquovuestrosrsquo lsquomisrsquo) i del poliacuteptoton amb el verb lsquooiacuterrsquo

Dijo don Miguel Fernaacutendez ndashSentildeora mujer vuestros oiacutedos querriacutea ser por oiacuter si os

dice algunas mentiras contra miacute vuestra castellana Marinuevas que por vuestra

autoridad no la deberiacuteades escuchar

Que mujer novicholera

nunca fue buena casera

Dijo la sentildeora dontildea Ana ndashSentildeor marido vos querriacuteades ser mis oiacutedos yo querriacutea

ser los vuestros por saber si es verdad lo que deciacutes en vuestro letrero que os

volveacuteis todo oiacutedos en sentirme por oiacuterme Que yo creo lo debeacuteis decir por huirme

seguacuten huis muchas veces de casa Que el marido mal casero canta en otro

gallinero (B3v)

225

555 LA MILLOR EMPRESA EL MILLOR CORTESAgrave LLUIacuteS DEL MILAgrave

Fins aquiacute he afirmat i he intentat justificar com en aquest passatge del comenccedilament

de la primera jornada es fa una presentacioacute forccedila original dels personatges que formen

part de la cort fictiacutecia dels lloctinents de Valegravencia Les divises que porten als seus

vestits i els lemes o els diagravelegs que desencadenen esdevenen un bon instrument per a

iniciar aquesta presentacioacute als lectors de lrsquoobra He deixat de banda lrsquoaparicioacute del

personatge homogravenim a lrsquoautor Lluiacutes del Milagrave per les caracteriacutestiques singulars que

presenta Analitzo detingudament les estrategravegies drsquoautorepresentacioacute de Milagrave a lrsquoinici

de lrsquoobra Vegem-ne els passatges

Dijo la sentildeora dontildea Isabel su mujer ndashSentildeor diacutechome ha la sentildeora dontildea Ana

Mercader que le ha parecido muy bien todo lo que Vuesa Merced ha dicho sino

tacharnos a las mujeres de poca fe y alabar a los hombres de agradecidos Que no

quedan desculpados los que culpan a mujeres si ellos quedan infamados Y lo maacutes

diraacute la dama que he nombrando pues lo siente mejor que yo

Respondioacute la sentildeora dontildea Ana Mercader ndashSentildeora dontildea Isabel no tengo parecer

sino el de Vuesa Merced Aquiacute staacute don Luis Milaacuten que yo creo seguacuten ha escuchado

a Vuesa Merced que guarda muy bien esta razoacuten que ha dicho y ella es tan avisada

que descubriraacute el parecer de algunos para mostrar lo que sienten Pues hay razones

que no deberiacutean hablar en ellas si no el que puede entederlas Entendamos porqueacute

trae las viacuteboras en el vestido que ha sacado que bien viene invincionado y diacutegalo

por vida de quieacuten las sacoacute

Dijo don Luis Milaacuten

ndashSentildeora dontildea Ana

lo que se debe callar

no es de decir

y lo que se puede decir

no es de callar

Las mejores invinciones son las que ellas mismas hablan sin letrero Y estas apenas

las hallan sino los bien invincionados cortesanos como fue el Almirante de

Castilla que traiacutea un corazoacuten de piedrazufre que nombraacutendole dice la intincioacuten del

que le trae Y don Fernando de Torres baile general de nuestra Valencia que sacoacute

la vela de la nave que nombran contramesana que claro dice laquoContra miacute es Anaraquo

226

Y nuestro caballero valenciano don Baltasar Romaniacute que traiacutea un sino de libra que

es uno de los sinos del cielo que esta invincioacuten quiere decir laquoSi no delibraraquo Como

es verdad que si o no delibra el que spera Y un otro que por Ana traiacutea una

partesana que claro dice laquoParte es Anaraquo queriendo decir que Ana es parte para

matar o dar la vida

Y esta que yo he sacado que son las viacuteboras que ellas mismas son el letrero pues

dicen por el que las trae laquoVivo horasraquo Que bien se puede decir que en esta vida no

se vive sino horas que las horas del pesar maacutes son que las del reposo pues que se

puede mudar lo venturoso Y el que se acordare desto no staraacute sin sentir que las

horas del pesar que es el morir maacutes son que las de placer que es el vivir

(B4v-5r)

Els trets singulars de la presentacioacute de Milagrave soacuten la seva aparicioacute en solitari introduiumlda per

la senyora Anna Mercader que fa una valoracioacute positiva de la divisa que duu el caragravecter

teograveric i exemplar drsquouna part de la seva intervencioacute on parla dels criteris que srsquohan de tenir

en compte alhora de fer una valoracioacute de les divises i lrsquoexplicacioacute de la seva divisa que

ell mateix fa mitjanccedilant una enginyosa paronomagravesia basada en el tipus de serpent que duu

(lsquoviacuteborasrsquo-lsquovivo horasrsquo) En relacioacute a les divises sense lema cal recordar que Gonzalo

Fernagravendez de Oviedo ja indicava en el seu Libro del blasoacuten203

Al propoacutesito de las divisas lo maacutes breve hes lo mejor he si se pudiese en una palabra

demostrar la significacioacuten he misterio muy maacutes linda cosa es he de maacutes yngenio asiacute

como se vido en aquella divisa del Catoacutelico rey Fernando V de tal nombre de gloriosa

memoria que con el yugo he coyundas cortadas deciacutea tanto monta [] he tornando a

nuestro proposito las divisas han de ser lindas ynvenciones he de graves he

autorizadas sentencias o significados he sustanciales letras o notas

A meacutes cal assenyalar que la divisa que presenta Lluiacutes del Milagrave eacutes lrsquouacutenica que repeteix

un siacutembol ja aparegut en el passatge La senyora Maria havia portat el mateix motiu

animal sembla que per indicacioacute del seu marit Diacutedac Lladroacute Pot semblar

intranscendent perograve pren rellevagravencia quan recordem que en determinades ocasions al

llarg del diagraveleg Diacutedac Lladroacute adquireix la funcioacute drsquoalter-ego del personatge principal

Lluiacutes del Milagrave Recordem que Diacutedac Lladroacute havia aparegut sense vestit per a lrsquoocasioacute i

203 Carrillo (1998143) Mantinc la transcripcioacute regularitzada de lrsquoeditor

227

per tant sense divisa mentre que la resta de parelles apareixien conjuntament amb el

mateix tipus de divises als seus vestits Aquest fet posa en connexioacute i pot indicar-nos

un cop meacutes drsquouna manera forccedila subtil la vinculacioacute que hem drsquoestablir entre aquests

dos personatges

Posteriorment hi ha escenes molt semblants amb lrsquouacutes de lsquorequiebrosrsquo breus

composicions de 1 a 4 versos octosillagravebics amb motiu de la presentacioacute dels animals

caccedilats pels marits a les seves dones (C2r-C3r) o de la presentacioacute de les postres (C6r-

C7r) anomenats lsquocopos de amorrsquo en finalitzar el dinar que va tenir lloc a Lliacuteria

despreacutes de la cacera laquoTodos hallegaron con gran regocijo a la comida que fue en Liacuteria

y sentados que fueron a la mesahellipraquo (C3r) A la 4a jornada amb ocasioacute de la

presentacioacute de les dames i els cavallers de Troia es subratlla com els siacutembols dels

vestits configuren de nou veritables emblemes que faciliten la identificacioacute i

caracteritzacioacute dels personatges A la 5a i 6a jornada apareixen amb un altre tipus drsquouacutes

com soacuten les dites o lsquomotesrsquo el diagraveleg o el combat entre personatges ficticis drsquouna

facegravecia Antonio de Velasco i Joan Mendoza i entre personatges de la progravepia ficcioacute

dialogravegica En relacioacute a la composicioacute de Preguntas y respuestas dels cavallers Antonio

Velasco i Juan Mendoza cal observar que del primer es recullen algunas composicions

al Cancionero General i que ambdoacutes eren certament cavallers dels Reis Catogravelics

En tot cas a la 1ordf jornada quan encara no ha finalitzat la cacera ni tampoc el dinar

posterior els quatre personatges principals del diagraveleg de la magrave del personatge Lluiacutes del

Milagrave protagonitzen una conversa que acaba dibuixant el joc drsquoaliances i de rivalitats

que srsquoestableixen entre tots quatre tal i com he analitzat a lrsquoapartat de narrativa breu

Lluiacutes del Milagrave i Diacutedac Lladroacute vers Joan Ferrandis i Francesc Fenollet Cal indicar que

el meacutes rellevant de totes elles eacutes que tambeacute apareixen al PB de manera literal o no tal

i com srsquoha explicat al capiacutetol 2 Tot plegat sembla voler escenificar lrsquoenginy de fer

poemes drsquouna manera aparentment natural i improvisada responent a la intencioacute

drsquoaconseguir la sprezzatura tan valorada per lrsquoIC de Castiglione En tot cas en la ficcioacute

drsquoEC acaben convertint-se en una lluita verbal entre els quatre personatges tal i com

indiquen els mateixos protagonistes abans de comenccedilar

228

Don Berenguer se corrioacute de la risa que ste apodo levantoacute204 y dijo -Sentildeor Joan

Fernaacutendez ese nombre mejor seriacutea para vuestra merced pues un tiempo usoacute la

martingala en las calzas cuando se iba de caacutemaras de bajas coplas que contra don

Luis Milaacuten troboacute que pullas las llamo yo

Respondioacute Joan Fernaacutendez -Si el Milaacuten dice que son pullas yo lo otorgareacute y de

otra manera no

Dijo don Luis Milaacuten -Pues el sentildeor Joan Fernaacutendez se fiacutea de miacute yo no digo que

son pullas sino repullones Y diacutegalo si Excelencia si fueron coplones lo que

respondioacute a mis coplas y seanos juez (1a jornada B5v)

De fet quan el Duc fa una intervencioacute poegravetica improvisada per concloure la cacera

Francesc Fenollet lrsquointerroga sobre les seves habilitats poegravetiques205

Dijo don Francisco Fenollet -iquestTrobador eacutes vostra Excelmiddotlegravencia

Respondioacute el Duque -No soy sino perdedor (1a jornada C3r)

Aquestes composiciones inserides en un veritable debat poegravetic-narratiu tambeacute

recorden la poesia humoriacutestica dels canccediloners del segle XV Un dels subgegraveneres era

lrsquoatac entre els poetes mitjanccedilant els insults que es dedicaven referint-se als seus

oriacutegens o diferents defectes o la desqualificacioacute pel que fa al seu domini de lrsquoart

poegravetica206 No srsquoha drsquooblidar que com ja he argumentat les cobles serveixen per

dibuixar els vicis dels personatges protagonistes especialmente els de Lluiacutes del Milagrave i

Joan Ferrandis a partir del material del PB escrit per Ferrandis lrsquoany 1555 i de

lrsquoaportat pel mateix diagraveleg del Milagrave les composicions poegravetiques les facegravecies i el

complex univers narratiu que configura el diagraveleg amb la insercioacute dels diferents

subgegraveneres que veacutenen de la magrave dels mateixos personatges

204 Martingala 205 Sobre la improvisacioacute poegravetica al segle drsquoOr veure Campo Tejedor (2004) 206 DuttonampRoncero (2004 67 i ss)

229

56 ROMANCcedilOS CANCcedilONS VILLANCETS GLOSSES I ALTRES PROVATURES

Una bona part de les composicions poegravetiques drsquoEC (canccediloacute villancet dits o motes glossa

romanccedil etc) es basen en una dispositio bipartita composicions que contenen una tornada

o lsquorefrainrsquo que determina la seva estructura207 Soacuten diversos els elements que fan evident

la petjada que deixa la poesia de canccediloner i especialment el Cancionero General208 al

diagraveleg de Milagrave En el cas de lrsquoobra drsquoHernando del Castillo cal tenir en compte que dos

dels seus personatges soacuten homogravenims a dos dels escriptors que hi van participar al CG

(Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i Francesc Fenollet) i que EC fa uacutes de gairebeacute tots els tipus

drsquoestrofes i de versos propis drsquoaquesta colossal obra poegravetica de la primera meitat del segle

XVI

La presegravencia de romanccedilos a EC se situa especialment a la 2a jornada De fet soacuten dos

dels meacutes coneguts en els reculls de lrsquoegravepoca El de laquoDurandarteraquo apareix en nombrosos

canccediloners dels segle XVI com el Cancionero de Constantina i el CG de 1511 i de 1514

el Cancionero de romances de 1550 o la Silva de Romances de 1550209 i al mateix llibre

de viola de magrave El Maestro de Lluiacutes del Milagrave (1536)210 El segon romanccedil laquoMala la vistes

franceses la caza de Roncesvalleshellipraquo apareix als canccediloners dels anys 50211 en una versioacute

diferent a la drsquoEC Aquest tipus de composicions van ser motiu de glosses per part de

molts poetes hi ha una glossa del romanccedil de laquoDurandarteraquo al CG i tambeacute a EC per part de

Lluiacutes del Milagrave Cal tenir en compte que tambeacute es troben referegravencies als primers versos

drsquoaltres romanccedilos en boca dels diferents personatges212

En relacioacute als villancets el de laquoLas tristas laacutegrimas miacuteasraquo apareix en diversos canccediloners

del segle XVI com a anogravenim i trobem una altra glossa al libre tercer la Diana enamorada

de Gaspar Gil Polo (Valegravencia 1564) Del laquoDesdentildeado soy de amorraquo sabem que pertany al

207 Rodado (2000) 208 A partir drsquoara utilitzareacute lrsquoabreviatura CG per referir-me al Cancionero General drsquoHernando del Castillo 209 Ver Proyecto sobre el Romancero pan-hispaacutenico httpsdeptswashingtoneduhispromespanolballadsballadactionphp (abril 2015) 210 Veure Dumanoir (2012) on es fa un estudi sobre la rellevagravencia drsquoaquest romanccedil drsquoorigen carolingi 211 httpsdeptswashingtoneduhispromespanolballadsballadactionphp (abril 2015) 212 Becker (200325-31)

230

Canccediloner del Duc de Calagravebria (1556) i que apareix tambeacute una glossa al llibre segon de

La Diana de Jorge Montemayor (Valegravencia 1558 o 1559)

La presegravencia drsquoaquests versos a la univers ficcional drsquoEC reflecteix la pragravectica social i

cultural cortesana contemporagravenia i el seu gust pel cant poegravetic213 El personatge Lluiacutes del

Milagrave canta acompanyat drsquoun instrument moltes de les composicions del diagraveleg

Dijo don Luis Milaacuten -[hellip] Y por hacer lo que me rogoacute don Diego lo primero que

cantareacute seraacute la glosa que hice al romance de Belerma y Durandarte cuando se dejoacute de

servirla y esta (H2r)

Dijo don Diego -Don Luis Milaacuten yo os agradezco lo que vos debeacuteis agradecerme

pues yo sereacute causa que os agradezcan las desagradecidas el servicio que les habeacuteis

hecho en dejarlas encantadas de vuestro cantar y tantildeer Y vos con el romance que

habeacuteis cantado de la batalla de Roncesvalles me habeacuteis sanado del mal franceacutes que

teniacutea defendiendo la error francesa contra la verdad espantildeola (H1v)

De fet el presenten com a un nou Orfeu

Y en ser todos delante las damas don Diego tomoacute de la mano a don Luis Milaacuten

diciendo -Sentildeoras he aquiacute a Orfeo que yo le querriacutea maacutes feo (G7v)

A la 3a i 5a jornada destaco la mencioacute dels primers versos drsquouna composicioacute que Frenk

identifica com a mostra de la liacuterica popular castellana214 (laquoLa ginagala la gala ginetaraquo) i

una composicioacute glossada anomenada pel patge laquocancioacuten catalanaraquo Lrsquoestrofa catalana de

la glossa drsquoEC (laquoBella de voacutes soacute enamoratraquo) apareix recollida al canccediloner bilinguumle Flor

drsquoenamorats (Barcelona 1562) de Joan Timoneda lrsquouacutenic recull rellevant drsquoaquesta

tipologia perquegrave teacute meacutes drsquoun centenar de composicions escrites en catalagrave Cal destacar

que tambeacute apareix al Canccediloner del Duc de Calagravebria i que la muacutesica srsquoatribueix a Mateu

Fletxa el gran compositor drsquoensalades musicals En aquest cas tambeacute drsquoaltres

personatges de menys categoria com el patge o el canonge Ster canten composicions

poegravetiques a EC potser tot imitant al protagonista del diagraveleg

213 Vega Ramos (2004) ha estudiat aquest aspecte entre drsquoaltres en relacioacute als diferents autors que la valoren en la formacioacute del bon cortesagrave 214 Frenk (20031026)

231

Y por seraacute que lo hareacute quiero cantar para daros placer esta cancioacuten catalana

Bella de voacutes soacute enamoroacutes

iexclgibeta mia

tostemps sospir pensant en vos

la nit i el dia

Dijo el canoacutenigo -Puix tu has cantat per a mi jo vull cantar per a tu

Tot lo moacuten me stagrave mirant

com si fos una donzella

Si beacute em veu anar galant

lladre soacute per maravella

El paje le dijo -iquestQueacute es eso canoacutenigo iquestLadroacuten me deciacutes Para esta que yo lo diga a

nuestro obispo de Fes que os escomulgue y no us absuelva hasta que me hayaacuteis

restituido la fama iexclIrregular tartuga de mujeres Que por vuestro vecindado siempre

les andaacuteis entorno de las haldas con un guitarra tantildeendo y cantando este cantar

Comed de mi tartugado

la de lo verdugado (Q5v-6r)

232

57 UNA CARTA DrsquoAMOR EXEMPLE A EL CORTESANO DrsquoUNA FORMA

ESTROgraveFICA LLIURE

La 6a jornada srsquoinicia amb una composicioacute forccedila singular dins el diagraveleg una carta que

Lluiacutes del Milagrave triaragrave cantar acompanyat de la viola (laquoY denme la vihuela que me han

traiacutedo y cantareacute con esta primera obra las obras que las damas suelen hacer Y es una carta

que para ganar si a cartas jugara el resto del amor ganarahellipraquo S8r) per tal de respondre al

manament que li havien fet el Duc i la Virreina

Els estudiosos de la liacuterica de canccediloner parlen de la poesia estrogravefica de forma lliure de las

cantigues i dels lsquodeciresrsquo La carta drsquoamor eacutes un dels subgegraveneres respon a la temagravetica

amorosa i mostra el dolor que el cavaller sent pel rebuig de la dama i la seva suacuteplica per

tal de finalitzar la situacioacute Una visioacute de lrsquoamor tradicional que en aquest cas srsquoestructura

mitjanccedilant lrsquoenumeracioacute de diferents metoniacutemies del jo liacuteric que introdueixen les diferents

estrofes de la carta lsquomi voluntadrsquo lsquomi corazoacutenrsquo lsquomi entendimientorsquo lsquomi memoriarsquo lsquomi

voluntadrsquo lsquomi sentidorsquo lsquomi pensamiento dolientersquo o lsquomi gran sufrirrsquo Les darreres

estrofes anticipen la reaccioacute de lrsquoamada en rebre la carta i la peticioacute utogravepica del jo liacuteric a la

carta en els darrers versos laquoY a quien ya su mal le tiene tal que dice el que no sabe

pues que sabes doacute me viene trabaja que maacutes no pene o que mi pena me acabe Finraquo

(T2v)

233

58 LAS SIETE ANGUSTIAS Y LOS SIETE GOZOS DE AMOR DE LLUIacuteS DEL MILAgrave

Segons Beltraacuten215 aquestes composicions tenen les seves arrels en les parogravedies sacro-

profanes que adaptaven a lrsquoexpressioacute amorosa el llenguatge i la lituacutergia de lrsquoEsgleacutesia Van

ser molt populars durant el segle XV perograve posteriorment es van censurar i finalment

van desaparegraveixer amb lrsquoeramisme i el canvi en la sensibilitat religiosa del Renaixement

Els textos meacutes antics eres aquells que cantaven els goigs i els dolors de la Mare de Deacuteu

en relacioacute al naixement i a la passioacute de Crist Posteriorment es van realitzar parogravedies

drsquoaquests textos religiosos amb adaptacions al tema amoroacutes com es pot observar en els

poemes drsquoEC

En la ficcioacute drsquoEC ambdues composicions soacuten cantades tambeacute pel mateix Lluiacutes del Milagrave

en resposta als precs del Duc la primera laquoDijo el Duque -Muy bien habeacuteis discantado

sobre la carta que ha cantado don Luis Milaacuten pues mejor discantareacuteis si las siete angustias

canta que el amor hace pasar a quien maacutes siente en amor Y por vida de quien maacutes

quereacuteis que la canteacuteis Y don Luis Milaacuten respondioacute -Por vida de quien lo mandare

cantareacute y son estas que direacuteraquo i dels seus companys Fenollet i Lladroacute la segona

composicioacute els goigs En aquest cas trobem que el text de Las siete angustias que el

mateix Milagrave canta eacutes gairebeacute idegraventic nomeacutes he detectat algun vers diferent a un del

manuscrit de les Obres de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia de lrsquoany 1555 Sobta que en cap

moment de la ficcioacute dialogravegica es faci esment a lrsquoautoria de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia En

canvi quan finalitza el del poema el mateix Ferrandis subratlla el caragravecter parogravedic del

Milagrave laquoSentildeor el uno y lo otro creo que son parecen gozos por lo poco que siente

angustias de amor don Luis Milaacuten Y no dejan de parecer por lo mucho que muestra

sentirlas cantando que de amor se va burlandoraquo (T1v) I posteriorment Francesc Fenollet

indica lrsquoautoria de les dues obres laquoDijo don Francisco Fenollet -Para saber desto la

verdad iexclcaacutentenos tras las angustias los gozos de amor que siendo las dos obras suyas en

cantar se veraacute Que si eacutel se alegrara nos diraacute su corazoacuten que sus angustias gozos sonraquo

(T1v) El manuscrit de Ferrandis drsquoHeregravedia no conteacute cap composicioacute de goigs i nomeacutes he

trobat un text adaptat a la temagravetica amorosa en un poeta del segle XV Juan Rodriacuteguez del

Padroacuten titulat tambeacute Los siete gozos de Amor que apareix impregraves al CG de 1511 amb una

estructura estrogravefica forccedila diferent

215 Beltraacuten (2002 274)

234

59 UN COLOFOacute DIALOgraveGIC AMB LLEIS DrsquoAMOR TROBADORESQUES

A la darrera jornada el Duc fa una valoracioacute del bon cavaller equivalent al bon cortesagrave

enamorat que sersquons reporta en estil indirecte tot fent memograveria drsquounes paraules del

protagonista principal laquoDon Luis Milaacuten dijo que el caballero bien aderezado solo de

cuerpo y no de alma le podriacutean decir don Pedro Mula o don Joan Caballo Y tornando a

nuestro propoacutesito para que el amor se cobrase en Valencia seriacutea menester hacer leyes para

algunas damas que no se descuidasen de hacer lo que deben y a los caballeros que

supiesen coacutemo las han de servirraquo (Y5r)

El dia seguumlent es troben dames i cavallers a la Sala Major del Palau del Reial

Lrsquoescenografia de lrsquoesdeveniment teacute un alt component de teatralitat segons ens reporta el

narrador omniscient del diagraveleg laquoEl otro diacutea no vieron el hora como acudir y acudieron

muchos caballeros y damas a esta Salacorte que se tuvo en la Sala mayor del Real donde

el Duque y la Reina se pusieron son un theatro de quince gradas en alto y los caballeros en

un cadahalso y las damas en otro y el Duque proponiendo dijo -Sentildeores Valencia staacute

muy inflamada por todo el mundo de muy desamorada que ninguacuten amor hay en ella Para

que se cobre el amor y la fama dellas fui de parecer que a voluntad de todos lo que aquiacute

staacuten se hagan leyes para que las damas sean bien servidas y los caballeros que lo habraacuten

menester sepan en que las han de servir Y diga cada uno de queacute staacute agraviado del otro y

concertados todos harase ley sobre elloraquo (Y5v-6r)

Eacutes significatiu que al final del dialeg tingui lloc aquesta escenificacioacute drsquoun intent

regulador del concepte de lrsquoamor entre cavallers i dames a Valegravencia De fet al llarg del

diagraveleg mitjanccedilant les converses reportades i meacutes en concret la liacuterica cantada i enunciada

es constata que els cavallers critiquen la manca de correspondegravencia amorosa de les dames

i les dames la infidelitat dels homes Eacutes per aixograve que les lleis drsquoamor srsquoelaboren amb la

participacioacute de tots ells gragravecies a la iniciativa del Duc totes les lleis segueixen la mateixa

estructura narrativa

1r Un dels cavallers enuncia el seu greuge mitjanccedilant alguns versos de vegades amb

un lsquomotersquo conclusiu

2n La dama respon tambeacute amb versos i lsquomotersquo final

3r El Duc conclou el diagraveleg amb lrsquoenunciacioacute drsquouna llei drsquoamor en vuit versos

235

octosiacutelmiddotlabs amb rima consonant (ABBA CDDC) dividits en dues estrofes que recull

la temagravetica del diagraveleg anterior

La temagravetica de les Deu lleis drsquoamor recull els diferents temes i motius tractats a la poesia i

a les converses dels protagonistes al llarg de tota la ficcioacute narrativa

Primera llei El cavaller Roderic de Borja es queixa perquegrave les dames no els creuen la

dama Agravengela drsquoAragoacute i de Milagrave contesta que les floretes216 dels cavallers sense cap

sospir semblen una burla Per tant la primera llei enunciada pel Duc insisteix en la

necessitat que els lsquorequiebrosrsquo amorosos siguin sincers i nomeacutes srsquoadrecin a una uacutenica

dama

Segona llei El cavaller Diacutedac Lladroacute estagrave molest perquegrave les dames sempre el fan

cara217 la dama Mencia Manrique li contesta que ells no tenen mai en compte la

condicioacute de la seva dama El Duc conclouragrave amb la segona llei que exigeix als amadors

conegraveixer la condicioacute de la dama que volen servir

Tercera llei El cavaller Berenguer Aguilar es queixa perquegrave les dames no responen a

allograve que sersquols demana La dama Castellana Bellviacutes respon que la condicioacute descuidada

no eacutes de les dames sinoacute dels cavallers El Duc exhorta en la tercera llei als cavallers a

ser curosos perquegrave lrsquoamor es demostra en les obres

Quarta llei El cavaller Joan Ferrandis indica que les dames soacuten deslleials perquegrave els

treuen el comandament La dama Jerogravenima Beneito critica que la deslleialtat eacutes dels

mateixos cavallers fent mencioacute a Lluiacutes Margarit i aixiacute ho recull el Duc en formular la

seva llei

Cinquena llei El mateix cavaller Lluiacutes Margarit enuncia el contingut de la llei que

dictaragrave el Duc els enamorats mai no han de renyir amb els seus competidors i que eacutes

aprovada per Jerogravenima Beneito En aquest cas el cavaller utilitza el recurs narratiu drsquoun

somni on se li apareix Cupido

Sisena llei El cavaller Francesc Fenollet tambeacute teacute un somni on li parla Venus mare de

Cupido demanant que si srsquoha de mentir en els amors que es faci beacute Amb aquest recurs

216 lsquoRequiebrosrsquo al text 217 lsquoZuntildeosrsquo al text

236

preteacuten atorgar certa autoritat al seu greuge tal i com ha fet Margarit en la llei anterior

El mateix narrador-personatge Lluiacutes del Milagrave interveacute en la conversa amb Francesc

Fenollet i ataca subtilment Joan Ferrandis La dama Violant Mascoacute respon i el Duc

recull la seva intervencioacute en la sisena llei si srsquoha de burlar o mentir que sigui per donar

plaer i que sembli vertader

Setena llei El cavaller Lluiacutes Vic utilitza tambeacute el format narratiu del somni La veu de

la dona que hi apareix eacutes comparada amb la que va sentir Juli Cegravesar en un relat-

apotegma que tot seguit narra En identificar la veu de la dama Vic la veu entrar a la

Sala La dona fa una criacutetica a les dames de qui diu se sent agraviada perquegrave prenen els

serveis dels seus cavallers a burles essent lsquofilles sevesrsquo li fan obres drsquoenemigues

tracten els seus servidors com a criats i finalment li suplica que faci lleis per a les

dames i revela la seva identitat laquoSuplico a vuestra Excelencia pues ha hecho leyes

para los caballeros se haga para las damas Y todos haciendo lo que deben yo sereacute

Valencia que agora no soy sino Desvalenciaraquo (Z1v)

Octava llei El cavaller Joan de Cardona repreacuten lrsquoargument de Joan Ferrandis sobre la

necessitat que les dones manin sobre ells amb el motiu del lsquopalomandorsquo Li respon

Margarida de Peralta amb un joc de conceptes tot exhortant els homes a saber sostenir

els desigs de lrsquoamor i les dones a moderar el mal desig drsquoagravensies desmesurades

drsquoaquells El Duc confirma els raonaments amb la formulacioacute de lrsquooctava llei on

confirma el comandament de les dones perquegrave soacuten capaces de moderar els plaers que

provoca lrsquoamor en els homes Torna a sortir el cavaller Joan de Cardona amb un altre

greuge ja que les dames es deixen servir per molts cavallers La dama Beatriu

drsquoOsorio respon a favor de les dames que estan descontentes dels cavallers per qui soacuten

servides El Duc tot lloant les bones paraules drsquoambdoacutes elabora lrsquooctava llei que

convida les dames que no soacuten ben servides a manifestar-ho

Novena llei El cavaller Almirall drsquoAragoacute surt vestit de dol per la mort de Berenguer

Mercader en un clara manifestacioacute anacrogravenica almiddotludint que va morir a causa del

menyspreu drsquouna dama La dama Maria de Tovar amb certa ironia juga amb paraules

del cavaller per atacar la condicioacute esbojarrada de certs amadors Tot plegat eacutes recollit

pel Duc a la novena llei

237

Desena llei El cavaller Miquel Fernagravendez se sent agreujat perquegrave les dames es riuen

dels servidors que moren de mals drsquoamors i les compara amb una herba de Sardenya

anomenada lsquomatarriendorsquo segurament la sardogravenia218 La dama que li respon eacutes la

mateixa Virreina anomenant-lo com a lsquoMatalascallandorsquo i atacant-lo de desamorat La

Reina acaba demanant que no es dicti desena llei perograve el Duc la instaura es dirigeix a

les dames i les exhorta a no burlar dels cavallers per tal de no ser burlades per ells

Les Deu lleis drsquoamor que el Duc enuncia a EC coincideixen en el tiacutetol amb un text de

mitjans del segle XIV el 1356 escrit per Guillem Molinier i aprovat pel Consistori poegravetic

de Tolosa de Llenguadoc

218 Una herba semblant a lrsquoapi silvestre El seu suc aplicat als muacutesculs de la cara produeix una contraccioacute que imita el riure Els antics deien que aquells que la menjaven morien rient

238

510 UN JOC INFANTIL TRANSFORMAT EN CORTESAgrave laquoTOMA VIVO TE LO

DOraquo

El laquoToma vivo te lo doraquo que conclou la llista drsquoobres poegravetiques de canccediloner a EC pren

el seu nom drsquoun joc que Correas explica al seu Vocabulario de refranes y frases

proverbiales (1627) laquoEs juego en que se dan sentados en corro a la lumbre un palito

encendido en brasa un cabo en que se sopla y llaacutemanle los nintildeos el lsquoSopla vivo te lo doyrsquo

y tiene su pena en cuya mano se apagaraquo Frenk va catalogar fins a tres versions diferents

que apareixen a diverses obres del segle XVI i del XVII des de la Comedia Seraphina

(Valegravencia 1527) el mateix EC de Milaacute fins a drsquoaltres com les Sentencias de Luis Galindo

o els Proverbios glosados de Sebastiaacuten de Horozco219 La composicioacute drsquoEC manteacute la

mateixa estructura i temagravetica que la recollida per Castillo al CG obra drsquoAntonio Velasco

(que ja havia estat protagonista drsquouna composicioacute poegravetica anterior 220 ) Totes dues

traspassen el joc infantil per fer una lloanccedila-joc de les dames de la virreina Germana de

Foix Fa referegravencia a unes dames diferents perograve segurament homogravenimes a dames

valencianes conegudes en cada moment histograveric

219 Pedrosa (2013167-181) 220 A les Preguntas y respuestas dels folis S1r-S2v

239

511 POESIA DrsquoORIGEN ITALIAgrave ELS SONETS

En relacioacute a les estrofes drsquoorigen italiagrave221 que apareixen a El cortesano cal destacar el

gran nombre de sonets que hi trobem un total de 43 sonets 2 sonets a la 2a jornada (F1r

F5v i G3r) 2 a la 3a jornada (H8r i I6r) i 39 a la 6a jornada (una llarga tirada dels folis

V3v fins a X3v una altra de X6r fins a Y3v i el sonet final del diagraveleg a C1r)

Lrsquoestructura externa del sonets eacutes forccedila homogegravenia mantenen la rima consonant el tipus

petrarquista meacutes generalitzat (ABBA ABBA CDE CDE) Els sonets de Milagrave conserven

una estructura externa molt lligada al metre decasiacutelmiddotlab catalagrave amb la pausa interna

ausiasmarquiana despreacutes de la 4a siacutelmiddotlaba accentuada perograve alhora participa de la liacuterica de

canccediloner sobretot per la seva connivegravencia amb el conceptisme i lrsquoagudesa Per tant

srsquoallunya radicalment de lrsquoestil petrarquista que havien volgut introduir els poetes Joan

Boscagrave i Garcilaso de la Vega Eacutes a dir els sonets drsquoEC esdevenen unes peces amb motlle

italianitzant un sonet ldquoa la manera catalanardquo perograve amb una temagravetica que srsquoadscriu a la

poesia de canccediloner tant pel contingut com pels recursos retograverics emprats

Els recursos utilitzats per dotar als sonets de la suficient agudesa en sintonia amb la resta

de lrsquoobra soacuten lrsquoannominatio la repeticioacute drsquoun cos legravexic amb algunes variacions fograveniques

provoca el canvi de significat de les paraules i lrsquoambiguumlitat i agudesa del missatge que es

vol transmetre i lrsquoantiacutetesi (marcats en negreta als sonets) Aquests recursos soacuten elements

importants que aconsegueixen transmetre o intensificar els temes principals drsquoaquestes

composicions amb gust de liacuterica de canccediloner A continuacioacute ofereixo un petit tast

drsquoaquestes estrofes

bull La passioacute amorosa del jo liacuteric

Allaacute me voy a do el amor me guiacutea

soy como aquel que va en su pensamiento

que estaacute muy fuera del conocimiento

sino de aquel que staacute en su fantasiacutea

221 Tambeacute cal destacar la segraverie de tercets entre ldquoun galaacuten y una damardquo als folis g1r-v

240

Pensando en vos iquestquieacuten ha de star en siacute

que por idea en vos no se transforme

Estoy sin vos y en vos tanto conforme

que voy conmigo y nunca voy en miacute

Ni pie ni mano la boca ni el ojo

no mandan ya pues tal Sentildeora reina

reina es en miacute tan absoluta reina

que en miacute es placer aquello que es enojo

O bien o mal avenga como quiera

vos sola sois mi voluntad postrera (V7r)

________________________________

El marear que el mar de amor nos hace

es muy peor que el mar que se navega

El mar de amor muy maacutes veces reniega

y mueve maacutes pues con placer desplace

iexclDesplaacutecenos con lo que maacutes nos place

Con el mirar que nos contenta y ciega

y este placer a mucha gente niega

que en tierra y mar amor hace y deshace

Digaacutemosle del mar suyo almirante

y es el marqueacutes de libertad perdida

duque tambieacuten de voluntad humana

conde de paz si no reina levante

y rey del fin si reina sin medida

que amor es rey do voluntades gana (Y3r)

241

bull El menyspreu o no correspondegravencia de la dama

Espejo sois de amor desamorado

para quien es a vos muy enojoso

Miacuterase en vos y no se vee hermoso

que feo staacute un rostro desdentildeado

Y el que seraacute muy hecho a vuestro grado

pareceraacute Narciso glorioso

que gentil es un feo venturoso

y no es gentil quien es desventurado

Tal os mireacute cual quedoacute por memoria

un Lucifer muy desfavorecido

vos un Luzbel de muy gran hermosura

Yo soy Luzmal caiacutedo de la gloria

pues deseeacute ser yo con vos unido

que pena da lo que desmesura (X8v)

________________________________

A todo el mundo doy de mi descargo

del bien que os quiero y mal que me quereacuteis

Ya veis Sentildeora lo que vos haceacuteis

que de mi muerte tengaacuteis tanto cargo

Diraacuten de vos que fuiste matadora

y vos direacuteis que yo mismo me he muerto

Diraacute el amor en tal caso lo cierto

que en vos estaba ser remediadora

Seacute que direacuteis que no puedo haber medio

entre mi mal y vuestra gran bondad

Todos diraacuten que en vuestra piedad

242

estaba el bien de todo mi remedio

Que siendo siempre tanto valerosa

la piedad en vos no es viciosa (V7v)

bull Els sofriments que provoca aquesta situacioacute en el jo liacuteric

De bien y mal mi vida se sostiene

porque el vivir se vaya conservando

con solo el bien no va el saber reinando

pues no es pesar el mal que de vos viene

iexclAmor amor pues mandas que yo pene

sostieacuteneme que muero deseando

No vea yo que vas de miacute burlando

que en posta voy que vas de miacute burlando

Corro al morir y muerte no me quiere

cansado stoy y siento gran descanso

Quiero llorar y voy de miacute riendo

Seacute que diraacute quien tal por vos se viere

-Fiero leoacuten amor le vuelve manso

que gran amor de sombras va temiendo (V6r)

________________________________

Sintiendo voy de amor gran agoniacutea

la cara traigo de color de tierra

ya viene por llevarme quien entierra

que ya murioacute del todo mi alegriacutea

Maacutetola vuesta grande guerreriacutea

que siempre me habeacuteis hecho cruel guerra

243

vencieacutendole en el llano y en la cierra222

que son mi corazoacuten y fantasiacutea

Vos me habeacuteis hecho el corazoacuten muy llano

que guerra del amor lo allana todo

y allanaraacute la cierra maacutes subida

Ganaacutestesme el castillo y castellano

mi entendimiento con mi leal modo

que muy alto subir da gran caiacuteda (X2r)

Tots els sonets soacuten descrits a traveacutes de togravepics metafograverics (translatio) propis de la poesia

de canccediloner i hereus de la liacuterica trobadoresca lrsquoamor com a malaltia foc drsquoamor la

descripcioacute de la dama mitjanccedilant metagravefores florals o elements aiumlllats del seu fiacutesic entre

drsquoaltres

La insercioacute dels sonets en la ficcioacute dialogravegica es produeix a traveacutes dels mateixos

mecanismes que apareixen en altres subgegraveneres inclosos en el diagraveleg (com la facegravecia) en

aquest cas destaca que el personatge Lluiacutes del Milagrave eacutes qui canta o recita els sonets

aconsegueix aixiacute presentar-se com el poeta-muacutesic meacutes hagravebil i rellevant de la galeria de

cortesans del moacuten fictici drsquoEC En tot cas cal indicar que les indicacions del narrador

sobre la manera com el personatge enuncia els sonets a la ficcioacute dialogravegica soacuten diverses223

222 Apareix escrit com a lsquocierrarsquo Entenc que malgrat la grafia c progravepia potser drsquoun editor catalanoparlant per referir-se a lsquosierrarsquo 223 Colella (2015) sembla quedar atrapat en la progravepia ficcioacute dialogravegica de lrsquoobra quan intenta esbrinar quin tipus de melodia utilitzava el muacutesic mitjanccedilant indicacions o intervencions dels diferents personatges laquoHemos de concluir que las actuaciones de Milaacuten teniacutean carencias no directamente relacionadas con sus habilidades que son indudables maacutes bien con la praacutectica generalizada de aquel tiempo de acompantildear sonetos romances y coplas utilizando esquemas armoacutenicos-meloacutedicos fijos y preconcebidos [hellip] De hecho las melodiacuteas cantadasrecitadas y acompantildeadas de vihuela que se desarrollan en El Cortesano no se sustentan en ninguacuten soporte de notacioacuten escrito y no son parte de un trayectoria compositiva premeditadaraquo Considero perilloacutes prendre de nou el text ficcional com a font histograverica per documentar aspectes de la vida cortesana de lrsquoegravepoca

244

srsquoenuncien o es canten Veiem els verbs introductors a la reproduccioacute dels sonets al diagraveleg

(marcats en negreta al text) que a la 2a i 3a jornada no fan cap referegravencia a lrsquoaccioacute de

cantar les composicions

Dice Joan Fernaacutendez -Don Luis Milaacuten vos deciacutes en el presente soneto vuestro estos

versos que dicen (F1r)

Y con esta seguridad el soneto salioacute diciendo (F5r)

Rogaron a don Luis Milaacuten que sacase otro soneto y fue tan bueno para desenojar a

Joan Fernaacutendez que no sin razoacuten dijo -El soneto me cata (G3r)

Y oigan el soneto (H8r)

Fins a la 6ordmjornada no hi ha cap referegravencia a lrsquoaccioacute de cantar-los tal i com podem veure a

la introduccioacute corresponent aquesta eacutes lrsquouacutenica explicitacioacute de lrsquoaccioacute de cantar

Las damas de la Reina vinieron que la sentildeora dontildea Leonor Guaacutelvez que es guioacuten de

la gala habloacute a voluntad de todas y dijo -Ya que en jubileo de muacutesica nos hallamos

pues por jubileo se deja oiacuter Luis Milaacuten las damas quieren mostrar [hellip] Como

veremos en vos que hoy os dejareacuteis mandar de las damas en darles cuanto os pediraacuten

Ya la primera quiero ser yo que os mando me canteacuteis sonetos vuestros [hellip]

Dijo el Duque -[hellip] Es tan cortesano el corto hablar que (Vorria sense parlar esser

inteso) Y no le estorbemos el buen mandamiento que le han hecho que cante sus

sonetos

Respondioacute don Luis Milaacuten -La mejor respuesta que se puede dar laquoobedecer a buen

mandarraquo

Y empezoacute a cantar este soneto 47 (V2v-V3v)

Dijo don Luis Milaacuten -Burla burlando el Joan dijo verdades que burlas no son

maldades avisando Y pues ya no he de cantar sino contar los sonetos bien podremos

discantar los sonsonetos Y comiencen a templar que bien hay que discantar en mi

soneto 47 (C6r)

245

Nomeacutes hi ha una referegravencia a Petrarca al diagraveleg en aquest cas per part de Francesc

Fenollet que utilitza els primers versos drsquoun sonet de lrsquoitaliagrave transformant-los en una

resposta forccedila picant ben allunyada del sentit petrarquesc del poema laquoDon Francisco le

respondioacute [hellip]-Que yo maacutes le direacute vicio que voluntad verdadera la que tuvo Aniacutebal a la

ramera que le detuvo en Canas cuando no siguioacute la victoria de la batalla que vencioacute a los

romanos Que pudiera entrarse por Roma como por su casa seguacuten dice Petrarca en este

soneto Vince Annibal amp non sepe usar poiraquo (5a jornada R2v)224 Tot plegat potser ens

indica el tipus de lectura antipetrarquesca que feien els nostres personatges del poeta del

Canccediloner al segle XVI

A bell mig de la 6a jornada del diagraveleg entre els dos passatges que presenten la

mostra meacutes extensa de sonets a lrsquoobra trobem un text que preteacuten teoritzar sobre la

manera de compondre sonets

Dijo el Duque -Don Luis Milaacuten si os cansaacuteis de cantar nos os canseacuteis de contar

maacutes sonetos que no son para cansar los graciosos sonsonetos

Dijo don Diego Ladroacuten -Y decidnos la razoacuten como quedaraacute un soneto para que

sea perfecto

Iacutetem don Francisco dijo -Por quitar un dijo dijo de perversos pareceres que

juzgan sus placeres decidnos lo que sabeacuteis de los sonetos que haceacuteis

Joan Fernaacutendez se rioacute y diacutejoles -Aquiacute stoy yo que lo direacute Ellos han de ir muy

derechos que no puedan cojear porque el morisco Alatar no los vea ir

contrechos

Iacutetem mas han de mostrar el sol que steacute nublado que no vayan a buscar lo

presente y lo pasado de la razoacuten que nublados muchos son

Iacutetem mas han de tener que si querraacuten dellos coger frutos para alguna dama que

no sean todo rama que enramadas son de fiestas de verano los que son pajar sin

grano

Item mas no queden friacuteos que si dicen desvariacuteos en los modos del hablar

guaacuterdense de no topar con don Artal

Dijo don Luys Milaacuten -Burla burlando el Joan dijo verdades que burlas no son

maldades avisando Y pues ya no he de cantar sino contar los sonetos bien

224 Destaco el sonet del Marquegraves de Santillana adreccedilat al rei Joan II laquoVencioacute Aniacutebal al conflicto de Canasraquo tal i com indica Peacuterez Priego (2013)

246

podremos discantar los sonsonetos Y comience a templar que bien hay que

discantar en mi SONETO 4middot7raquo (X6r-v)

El text srsquoinsereix en una conversa entre els personatges meacutes importants del diagraveleg srsquoinicia

amb la intervencioacute del Duc adreccedilada a Lluiacutes del Milagrave i en formen part els quatre

protagonistes Diacutedac Lladroacute eacutes qui formula la peticioacute a Lluiacutes del Milagrave confirmada per

Francesc Fenollet perograve li respondragrave Joan Ferrandis drsquoHeregravedia Lluiacutes del Milagrave confirma la

teoria de Ferrandis i continua dient els sonets de la segona tirada per tal que despreacutes

puguin glossar-los (laquobien podremos discantar los sonsonetosraquo)

Quatre aspectes demana Ferrandis a un bon sonet i ho formula mitjanccedilant breus

afirmacions introduiumldes pel llatinisme iacutetem que adquireixen un cert regust de

reglamentacioacute El primer la perfeccioacute megravetrica (laquoEllos han de ir muy derechos que no

puedan cojearraquo) el segon la claredat (laquoHan de mostar el sol que no steacute nublado que no

vayan a buscar lo presente y lo pasado de la razoacuten que nublados muchos sonraquo) el tercer

lrsquoessencialitat del contigut atesa la seva brevetat (laquoQue no sean todo rama que enramadas

son de fiestas de verano los que son pajar sin granoraquo) i la quarta lrsquoagudesa o gragravecia

(laquoMas no queden friacuteosraquo) De fet els sonets de Milagrave responen perfectament a aquests

requeriments i potser tambeacute al gust poegravetic cortesagrave del moment

247

CAPIacuteTOL 6 ESCENIFICACIONS TEATRALS UNA MANERA DE DIVERTIR-SE A

LA CORT

61 REPRESENTACIONS TEATRALS A EL CORTESANO

El diagraveleg valenciagrave incorpora un significatiu nombre de narracions drsquoespectacles que

passen a formar part de la ficcioacute literagraveria i srsquoinsereixen en el context de la festa Soacuten textos

que podem agrupar sota el criteri genegraveric drsquoespectacles perquegrave contenen elements que els

apropen al gegravenere teatral225 perograve sempre es reporten a traveacutes de la veu narrativa del

diagraveleg tot mostrant els veritables protagonistes i espectadors de les representacions

escegraveniques Identifico les seguumlents peces o representacions a EC

1 Farsa dels cavallers de Sant Joan (3a jornada I4r- M1v)

2 Munteria dels cavallers i dames troians

22 Anunci (3a jornada N3v-4a jornada N4v-N8v)

23 Munteria dels cavallers i dames troians (4a jornada N8v-Q2r)

3 La Festa de Maig

32 Cartell i desafiament narracioacute de lrsquoaventura a la muntanya Ida i el cartell de

Miraflor de Milagrave (final 3a jornada M4v-N1v)

33 Anunci de la Festa de Maig (6a jornada Z5r)

34 Torneig Festa de Maig (6a jornada Z6r- a7v)

4 Mascarada de grecs i troians

42 Anunci (4a jornada N8v-Q1r)

43 Mascarada (6a jornada e2r-f5r)

225 Asensio (197433) laquoTales espectaacuteculos conteniacutean en germen una pieza teatral una sucesioacuten de cuadros plaacutesticos con ilustraciones poeacuteticas y musicales o un posible drama con ritmo y movimiento orgaacutenicoraquo

248

62 FARSA DELS CAVALLERS DE SANT JOAN (3a jornada I4r-M1r)

El terme farsa conteacute diferents accepcions en relacioacute a lrsquoegravepoca i al paiacutes tot i que Huerta

Calvo 226 constata que el valor del terme utilitzat a la produccioacute de la Peniacutensula eacutes

sensiblement diferent a la de Franccedila o Itagravelia Sovint la paraula es referia a lrsquoobra dramagravetica

representada al final del sopar davant dels comensals (amb un significat molt semblant al

de lrsquoentremegraves) Disposem de les primeres documentacions literagraveries de lrsquouacutes del terme de

comenccedilaments del segle XVI a traveacutes dels tiacutetols de diferents obres i a partir drsquoaquesta

produccioacute descobrim tambeacute un dels elements que identifiquen la farsa que eacutes la irrupcioacute

de personatges nobiliaris o cortesans Uns altres estudis han fet referegravencia a dues

accepcions una de meacutes genegraverica que es referia a tot tipus de representacioacute 227

especialment relacionada amb la produccioacute literagraveria de Castella i una altra meacutes especiacutefica

que defineix la farsa dins un ampli espai drsquoindefinicioacute entre lsquoautorsquo i comegravedia amb una

importagravencia rellevant dels elements cogravemics i burlescos228 Diacuteez-Borque229 caracteritza una

segraverie de farses que tenen com a nexe drsquounioacute temagravetica la base drsquoun esdeveniment histograveric

poliacutetic-militar i hi destaca la del Milagrave conjuntament amb la drsquoHernaacuten Loacutepez de Yanguas

(1470-1540) anomenada Farsa [hellip] sobre la felice nueva de la concordia y la pazhellip i la

de Francisco de la Cueva i Silva (1550-1621) Farsa del obispo D Gonzalo (1587) De

fet Hart230 es refereix a una caracteriacutestica drsquoaquest text en considerar-lo magravescara com a

una invencioacute construiumlda sobre una frontissa que segons ell podria ser la lloanccedila

enigmagravetica del Duc entre drsquoaltres231 En tot cas cal destacar que els mateixos personatges

del diagraveleg juguen amb les dues accepcions de la paraula farsa la genegraverica en referir-se a

una representacioacute en el marc drsquouna festa

Y estaacuten esperando una farsa que si verdad es lo que me han dicho no puede ser sino

muy ecelente por ser de don Luis Milaacuten [hellip] Vamos que a tal fiesta ya tardamos

porque alleguemos con tiempo para aguardar al Duque y a la Reina (I4v)

226 Huerta Calvo (2003309) 227 Peacuterez Priego (2005137) Garciacutea-Bermejo (2008 53) 228 Diacuteez Borque (198739) 229 Diacuteez-Borque (198743) 230 Hart (1982) 231 Loacutepez Alemany (2002) Tambeacute desenvolupa la idea que Lluiacutes del Milagrave preteacuten en aquest text no tan sols lloar o entretenir al Duc que Loacutepez considera mecenes sinoacute tambeacute posar de manifest la veritable condicioacute reial vinculada al regne de Nagravepols

249

I la de caire meacutes cogravemica quan Francesc Fenollet juga amb lrsquoambiguumlitat del terme fent

referegravencia a la farsa en sentit burlesc

Dijo don Francisco -Yo voy por la farsa para atajar la que hacen don Diego y Joan

Fernaacutendez Y no seraacute menester que ya me parece que entran Todo el mundo steacute atento

y sin mucho reiacuter que Domiramucho que es el Milaacuten si reiacutemos demasiado nos ternaacute

por hombres de farsa y burlaraacute de nuestras risadas con aquello que dice (Un reiacuter

demasiado juzgan por muy alocado) (K2r)

La representacioacute de la Farsa dels cavallers de sant Joan eacutes molt esperada pels

personatges del diagraveleg ja que en diferents moments de la 3a jornada els personatges fan

referegravencia a la seva futura realitzacioacute Cal destacar el primer anunci de Diacutedac Lladroacute a

casa de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia on hi ha una visita de dames esperant la farsa

Dijo don Diego -Yo quiero departir estos motes para que mejor acabemos el diacutea

Vamos a casa de Joan Fernaacutendez que hay una visita de damas y son dontildea Menciacutea y

dontildea Luisa y dontildea Violante y dontildea Castellana cuatro strellas Y estaacuten esperando una

farsa que si verdad es lo que me han dicho no puede ser sino muy ecelente por ser de

don Luis Milaacuten Y entretanto que no viene sacaraacute un soneto quien tan bien nos provee

dellos Vamos que a tal fiesta ya tardamos porque alleguemos con tiempo para

aguardar al Duque y a la Reina que vienen a favorecer la fiesta de la sentildeora dontildea

Jeroacutenima (I4v)

Dijo don Luis -Pues asiacute mandaacuteis que sea yo lo hareacute iexclPaje Ireacuteis a la sentildeora dontildea

Jeroacutenima y decidle que estos caballeros y yo besamos las manos de su merced y de las

otras sentildeoras y les suplicamos nos den licencia para visitarlas que no la haremos

sino de su mano Aunque la dariacutea la fiesta que se haraacuten Joan Fernaacutendez y su merced

Volvioacute el paje con la respuesta y dijo -Sentildeores las damas dicen que agora seraacute fiesta

por venir tales caballeros a ella y que suban de manera que no abajen (I5r)

Posteriorment el mateix Diacutedac Lladroacute proposa un canvi de lloc i drsquoamfitrions al Duc i a la

Virreina Germana

Dijo don Diego -Sentildeoras mudar de bien en mejor es gran cordura si parece a

vuestras mercedes vamos al Real y presentemos al Duque y a la Reina la farsa Y

nosotros haremos otra con sus damas porque sepan nuestro palacio ser tan bueno

250

como el suyo Respondioacute la sentildeora dontildea Menciacutea -Sentildeor don Diego yo soy de su

parecer (Que tan bueno es mudar de bien en mejor como es malo de mal en peor)

(I7r-v)

Lluny de trobar explicacions a la decisioacute fictiacutecia de canviar el lloc de la representacioacute de

la farsa voldria destacar alguns elements que ens fan relacionar aquests textos amb el

segon prograveleg i la representacioacute de La vesita de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia tal i com apareix

al manuscrit 2050 de la BC (1555) Destaquem les referegravencies que els personatges drsquoEC

fan a la representacioacute de la farsa a casa de Joan Fernagravendez i Jerogravenima Beneito i lrsquoalmiddotlusioacute a

una visita de dames que hi hauragrave ens remeten directament al text copiat el 1555 i referida

a les introduccions corresponents

La farsa de don Joan Fernaacutendez de Heredia llamada La vesita porque trata el orden

que se tiene en visitarse las damas de Valencia y es de notar que la hizo en vida de la

reina Germana siendo casada con el Marqueacutes de Brandanburg y despueacutes a ruegos

del duque de Calabria cuando se casoacute con la marquesa Cenete para representarla

antildeadioacute este diaacutelogo primero en el cual son interlocutores el mesmo don Joan y su

mujer dontildea Jeroacutenima (f149)

Comienza la farsa en la cual son interlocutores cinco damas y cinco caballeros un rey

de armas y una duentildea y una moza los nombres de los cuales son estos primeramente

dontildea Jeroacutenima que es la sentildeora de la casa una duentildea suya llamada Guzmana y una

moza [llamada] Catalina un cleacuterigo mosseacuten Joan que viene a decir La vesita dontildea

Mariacutea que es la que lo enviacutea y otras dos damas que vernaacuten con ella y cuatro

caballeros los nombres de los que cuales son don Joan don Francisco don Pedro

don Miquel dontildea Beatriz y dontildea Catalina despueacutes viene un portugueacutes que trae a dontildea

Aacutengela y el postrero es un rey de armas (f156)

Cal considerar que tenim actualment diferents documents que reporten el text de LV i

els seus progravelegs com va descriure Solervicens (1999)

a El manuscrit 2621 de la Biblioteca Nacional de Madrid del segle XVI que

conteacute nomeacutes el prograveleg de 1524-25 de 32 versos

b El manuscrit 2050 de la Biblioteca de Catalunya copiat el 1555 que

srsquoinicia amb el segon prograveleg redactat lrsquoany 1541 amb motiu de les segones

noces del Duc amb Mencia de Mendoza de 271vv

251

c Lrsquoedicioacute priacutenceps Las obras de don Joan Fernaacutendez de Heredia asiacute

temporales como espirituales Joan Mei Valegravencia 1562 on apareix en

primer lloc la introduccioacute de 1524-25 i en apegravendix la segona

En tot cas cal remarcar que existeix una significativa diferegravencia entre el segon prograveleg del

manuscrit catalagrave i el de lrsquoedicioacute priacutenceps el nom de la senyora de la casa Si en el primer

eacutes na Jerogravenima en el segon tan sols eacutes la Senyora Aixograve ens fa pensar que les referegravencies

drsquoEC a la representacioacute de la farsa aprofitant una visita de dames a la casa de Jerogravenima

Beneito tenen com a referegravencia un cop meacutes el manuscrit del 1555 Si considerem que els

noms dels personatges correspondrien als mateixos cortesans que representaven la farsa

podem afirmar que la referegravencia drsquoEC als paragravegrafs indicats seria aquest segon prograveleg de

la representacioacute del 1541 tal i com tambeacute ho ha estat en Proceacutes de burles del manuscrit

de la BC

Francesc Fenollet eacutes el personatge que anuncia la immediata escenificacioacute de la farsa

solmiddotlicitant el silenci dels espectadors

Dijo don Francisco -Yo voy por la farsa para atajar la que hacen don Diego y Joan

Fernaacutendez Y no seraacute menester que ya me parece que entran iexclTodo el mundo steacute

atento y sin mucho reiacuter Que Donmiramucho que es el Milaacuten si reiacutemos demasiado nos

ternaacute por hombres de farsa y burlaraacute de nuestras risadas con aquello que dice (Un

reiacuter demasiado juzgan por muy alocado) Guardemos pues la auctoridad y verguumlenza

que donde se pierde tarde se cobra y callemos que ya comienzan (K2r)

Tot seguit el capitagrave de les galeres de lrsquoorde de Sant Joan arriba al Reial i es presenta

davant el Duc Fa vint dies que ha sortit de Malta Explica al Duc que durant el camiacute la

nau anomenada lsquoLa Capitanarsquo on viatjaven set cavallers i ell mateix ha topat amb una

roca i posteriorment en embarcar-se en un bergantiacute han patit els capricis del canvi de

vents (laquoLa fortuna ya pasada fletamos un bergantiacuten y embarcaacutemosnos a fin para hacer

esta jornada Mediodiacutea no pasoacute que acudioacute griego y levante y en un punto nos echoacute que

suentildeo me parecioacute ser tan presto en Alicanteraquo K2v) El Duc i els set comanadors estan

enamorats drsquounes dames que han drsquoarribar en tres galeres i aixiacute ho expressen en diferents

intervencions individuals (K3r-K4v) com a excelmiddotlents cavallers enamorats Eacutes per aixograve

que el Capitagrave solmiddotlicita permiacutes al Duc per tal drsquoenviar Gilot i Joan de Sevilla als patges i

comprovar aixiacute on es troben El Duc els envia i quan tornen els comuniquen que les naus

252

han estat segrestades pels turcs i que soacuten a Degravenia (K5v) Els cavallers es disposen a lluitar

per alliberar les seves dames dels turcs i aixiacute ho expressen cadascun drsquoells (K5v-K7r)

Posteriorment teacute lloc el combat per rescatar cadascuna de les dames gregues que es

presenta al text amb una doble intervencioacute de cada comanador una adreccedilada al turc tot

representant la lluita i una altra adreccedilant-se a la dama i tot seguit amb una resposta de

cadascuna de les dames (K7r-L2r) Un cop venccediluts els turcs hi ha un diagraveleg entre cada

parella de cavaller i de dama (laquoY requieacutebranse los comendadores con sus damasraquo)

mitjanccedilant intervencions de caire poegravetic (L2r-L4r) i cants (L4r-L8r) Finalitza lrsquoespectacle

amb un ball de turcs i un torneig a peu per tal que aconsegueixin la llibertat i el seu retorn

a Turquia (L8r-L8v) Finalment el Capitagrave demana al Duc permiacutes per tornar a Malta

621 ANAgraveLISI DELS ELEMENTS QUE CONFIGUREN LA FARSA

Es distingeixen diferents nivells narratius en la Farsa que justifiquen no tant el seu

caragravecter de text teatral com de narracioacute de la seva escenificacioacute dins de la ficcioacute

narrativa

El primer eacutes el nivell de lrsquoenunciacioacute dialogravegica que es caracteritza perquegrave manteacute el

temps narratiu principal (present) els verbs introductors en els diagravelegs i alguna breu

narracioacute de les accions meacutes significatives dels personatges Les intervencions drsquoaquest

nivell indiquen els moments significatius de la narracioacute que introdueixen una nova

sequumlegravencia i els resums ragravepids drsquouna accioacute o de les intervencions dels personatges Soacuten

cinc els moments que actuen com a element-frontissa de lrsquoestructura de la farsa El

primer moment coincideix amb el comenccedilament de lrsquoobra laquoEl Capitaacuten de las galeras

de la religioacuten de sanct Joan comienza y diceraquo (K2r) El segon moment eacutes el retorn dels

patges amb la bona nova drsquohaver trobat les naus turques laquoVuelven Joan de Sevilla y

Gilot y dicen que una armada de turcos han tomado las tres galeras y estaacuten en Deacutenia y

dice el Capitaacutenhellipraquo (K5v) El tercer narra lrsquoarribada dels turcs de la magrave del Capitagrave per

tal de representar el combat per conquerir les dames laquoVa el Capitaacuten y viene con los

turcos con quien han de combatir los Comendadores uno a uno para lo que vereacuteis y

diceraquo (K7r) Hi destaca el verb lsquovereacuteisrsquo que sembla indicar un altre nivell narratiu eacutes a

dir aquell que connecta el narrador amb el seu potencial lector El quart moment

anuncia que els turcs han estat venccediluts laquoQuedan vencidos los Turcos y cativos y

253

requieacutebranse los comendadores con sus damasraquo (L2r) El cinquegrave coincideix amb el

moment final laquoAcabado el torneo se acaba la farsa con esta coplaraquo (L8v) En relacioacute

als resums ragravepids de les accions cal destacat que les intervencions de cadascun del

personatges soacuten principalment dels comanadors i de les dames perograve no dels turcs que

esdevenen personatges mut232 Les expressions es repeteixen laquoDijo otro comendadorraquo

laquoDice a su damaraquo laquoPelea otro comendador y diceraquo laquoRespoacutendele su damaraquo laquoVence al

turco y cobra su dama griega y diacuteceleraquo laquoCobra su dama y diacuteceleraquo laquoGana en el

combate a su dama y diacuteceleraquo laquoCanta otro caballeroraquo etc

El segon nivell narratiu eacutes el de la progravepia farsa constituiumlt per les intervencions dels

mateixos personatges on diferenciem entre narracions de fets i diagraveleg totes elles en

vers Eacutes per aixograve que cal tenir en compte tambeacute les estrofes utilitzades en cada cas Les

narracions de fets meacutes significatives o que marquen un canvi drsquoactivitat apareixen

mitjanccedilant la intervencioacute del Capitagrave Per exemple a L4r

El Capitaacuten

iexclEa ya sentildeores ea

iexclVamos vamos a danzar

Porque yo quiero storbar

con danzar esta pelea

Sea trisca233 si querraacuten

y cantemos en la fiesta

y las damas callaraacuten

y callando mostraraacuten

que el callar dan por respuesta

232 Mas (198365) destacava ja el paper mut dels turcs en aquesta farsa laquoLes Turcs ont dans cette farce un rocircle muet Ils sont quelque sort des figurants destineacutes agrave eacutetre vaincus par les vaiumlllants chevaliers de Malte Ils nrsquoappareissent que dans les propos des chreacutetiens et il est difficile drsquoignorer leur preacutesence le mot Turc revient agrave chaque reacutepliqueraquo 233 Al Tesoro de la lengua castellana de Covarrubias (55) laquoTrisca El ruido que hace con los pies quando se pisa alguna cosa que se quebrante como caacutescaras de nuezes avellanas o otras caacutescaras o pedaccedilos de vasos quebrados diacutexose del sonido o del nombre griego τρισmicrooacuteς trismos stridor Ser una cosa tan delicada que facilissimamente se quiebra como es una pieccedila de vidrio dezimos estar en un tris por el sonido que haze quebraacutendoseraquo

254

La farsa articula la seva escenificacioacute en les diferents sequumlegravencies En elles predomina

lrsquouacutes de la paraula en unes intervencions que srsquoadapten a formes megravetriques diferents En

funcioacute drsquoaquest criteri podem diferenciar cinc sequumlegravencies diferents

1 La primera folis K2v-K7r on predomina lrsquouacutes drsquoestrofes de 9 versos octosilmiddotlagravebics

amb rima consonant (abba cdccd) i que presenta lrsquoarribada del Capitagrave amb els set

comanadors la presentacioacute davant el Duc i lrsquoenviament i el retorn dels patges

Cada estrofa eacutes una de les intervencions dels comanadors o del Duc

2 La segona sequumlegravencia K7r-L2r narra el combat verbal de cada comanador amb el

un turc per tal drsquoalliberar la seva dama Srsquohi manteacute lrsquoestrofa de 9 versos

octosilmiddotlagravebics perograve cal tenir en compte algunes observacions Les intervencions

que presenten les paraules dels comanadors lluitant amb el turc (laquoPelea otro

comendadorraquo) mantenen lrsquoestrofa de 9 versos octosilmiddotlagravebics amb la rima consonant

indicada Per exemple a K5v

Dijo otro comendador

Caballeros de sanct Joan

oigan todos este mote

iexclA las armas moriscote

que bien menester seraacuten

Por armas quiero mi dama

del Turco que la tuviere

que ganarla por la fama

es mejor que por la cama

vengame lo que viniere

Posteriorment representen les paraules del comanador adreccedilant-se a cada dama

(laquoDice a su damaraquo) i les de cada dama responent al corresponent cavaller (laquoSu

dama responderaquo) Lrsquoestrofa eacutes de 9 versos 4 versos per a la primera intervencioacute

del comanador i 5 versos per a la segona intervencioacute de la dama A manera

drsquoexemple K8v

255

Dice a su dama

Vuestra es esta mi victoria

vos Sentildeora la vencistes

pues que siempre lo tuvistes

de vencer en mi memoria

Su dama responde

Caballero vuestra es

nunca vos sereacuteis vencido

de valiente y muy corteacutes

porque muy tarde vereacutes

cortesano ser perdido

3 La tercera sequumlegravencia L2r-L4r destaca per les intervencions de cada cavaller i les

de la corresponent dama rescatada De L2r-L3r hi ha quatre intervencions

comanador-dama i es manteacute un esquema estrogravefic similar al punt anterior lrsquoestrofa

de 4 versos per a cada comanador i de 5 versos per a cada dama Posteriorment de

L3r-L4r trobem 6 intervencions dobles cavaller-dama i una darrera capitagrave-dama on

es trenca la regularitat observada fins aquiacute per estrofes de 2 3 4 i 5 versos

octosilmiddotlagravebics i rima consonant tot i que torna a reaparegraveixer lrsquoestructura 4 + 5 en

les dues intervencions cavaller-cavaller o cavaller-dama Cal destacar que aquesta

sequumlegravencia presenta major variabilitat Veiem una mostra drsquoaquestes estrofes L3rv

Caballero

Turcos requiebros diriacutean

turcos tan enamorados

Dama

No merecen ser burlados

pues que tanto nos queriacutean

Caballero

Celos querriacutea tener

si licencia me dais

Dama

Bien los habeacuteis menester

pues mostraacuteis menor querer

de lo que sentildeor mostraacuteis

256

Caballero

Sentildeora iquestqueacute le presentoacute

el Turco su servidor

Dama

Lo que pudo y buen amor

pues con obras lo mostroacute

lrsquoarco234 y flechas que traiacutea

en mis manos todo staba

4 La quarta i darrera sequumlegravencia L3v-L8v presenta les intervencions dels

personatges cantant sota lrsquoesquema Canta el caballero y Respuesta de la dama

amb un total de 8 doblets Per tant lrsquoestrofa utilitzada eacutes la de la canccediloacute una tornada

(en aquest cas estrofes de 2 3 i 4 versos o quarteta) + una segona quarteta + estrofa

similar a la tornada que repeteix les seves mateixes rimes Vegem-ne alguns

exemples del foli L5v

Canta otro caballero

iexclCuaacutento maacutes y maacutes os miro

maacutes sospiro

Tanto tengo que mirar

en su gesto muy hermoso

que me hace sospirar

pues no soy su venturoso

Si me quiero retirar

de miraros como os miro

maacutes sospiro

Respuesta de la dama

Si os creyese cantariacutea

iexclSospirantes Baldoinos

las cosas que yo maacutes querriacutea

No tengo mucha razoacuten

de cantar este cantar

pues que vuestro sospirar

234 No regularitzo la grafia per facilitar-ne el cogravemput silmiddotlagravebic

257

muy falsos sospiros son

Si no os correacuteis cantariacutea

iexclSospirastes Baldoinos

las cosas que yo maacutes querriacutea

Aixiacute doncs cal destacar que les estrofes utilitzades soacuten les caracteriacutestiques de la liacuterica

de canccediloner tal i com ha estat estudiada a partir del Cancionero General drsquoHernado

del Castillo (Valegravencia 1511)235 Es poden identificar els poemes breus drsquouna sola

estrofa o esparses en aquest cas els de 9 versos que permeten el lluiumlment del poeta a

lrsquohora de demostrar la seva agudesa mitjanccedilant la condensacioacute drsquoun pensament

enginyoacutes el qual ha de ser expressat en pocs versos Tambeacute en trobem drsquoaltres de gran

significacioacute com la canccediloacute cortesana poema amb una estructura estrogravefica tripartita que

comenccedila amb una quarteta (en castellagrave redondilla) generalment perograve tambeacute amb una

quinteta o una estrofa de 3 versos i amb una altra quarteta finalitzant amb una estrofa

semblant a la primera i repetint les seves rimes (tornada o vuelta)

Dins de lrsquoestructura de la farsa podem intuir diferents jocs escegravenics propis de les festes

cortesanes de la primera meitat del sXVI com soacuten el torneig i els elements vinculats

amb la tradicioacute escegravenica dels momos236 tal i com han estat explicats per Asensio237 La

lluita (sota la forma de justa torneig etc) i la magravescara pertanyen al ritus cortesagrave aixiacute

com la presegravencia de les dames que han de premiar els justadors dansant finalment amb

els seus cavallers Lrsquoassumpte amoroacutes i cavalleresc es reflecteix en el motiu del

torneig aixiacute com en els rivals drsquoorigen turc ja que al llarg del segle XVI tenim

constagravencia de lrsquoaficioacute cortesana pel moacuten morisc238 Recordem que el terme momo va

235 Rodado (2012) 236 Segons el DCVB amb el mateix sentit que al castellagrave laquoMon o momo m ant Ball entremesclat amb miacutemica especialment executat per una comparsa o conjunt de persones per a diversioacute dels espectadors cast momoraquo 237 Asensio (1974) 238 Ferrer Valls (199143-44) laquoEl tema morisco tan arraigado asimismo en el mundo del fasto y utilizado en una de las invenciones debioacute de gozar de eacutexito teatral a finales de siglo [hellip] De la aficioacuten cortesana por los juegos a la moda morisca da prueba tambieacuten El Prado de Valencia de Taacuterrega en donde el desenlace se produce por una espectacular maacutescara de caballeros cristianos que se disfrazan de moros (de nuevo la ficcioacuten dentro de la ficcioacuten) Recordemos en fin que ya la trama de la Farsa de los caballeros de la Religioacuten de Sanct Juan incluida en El cortesano de Luis Milaacuten recogiacutea el tema los caballeros cristianos se enfrentaban en un torneo con los turcos que habiacutean raptado a sus damasraquo

258

acabar designant lrsquoespectacle i els actors que hi participaven Cal tenir en compte que

feien uacutes de vestits dances i muacutesica per tal drsquoexaltar la ventura i la desventura al servei

del beacute i de lrsquoamor Esdevenen espectacles que reuneixen els elements fonamentals de

tota peccedila teatral perograve que encara apareixen com a un successioacute de quadres plagravestics amb

ilmiddotlustracions poegravetiques i musicals De fet tal i com mostra lrsquoespectacle de la Farsa

dels cavallers de sant Joan El mateix text presenta les referegravencies al moviment i a

lrsquoaccioacute dels personatges (laquoVuelven Joan de Sevilla y Gilothellipraquo laquoPelea otro

comendadorhellipraquo laquoVa el Capitaacuten y viene con los turcoshellipraquo laquoVamos por las armas

vamoshellipraquo laquoAcabado el torneo se acaba la farsahellipraquo etc) i tambeacute les referegravencies als

elements musicals mitjanccedilant el cant i el ball tal i com mostren les reiterades

introduccions (laquoCanta el caballeroraquo i laquoRespuesta de la damaraquo com en les referegravencies

en dansar de la darrera sequumlegravencia (laquoY mandeacutemosles bailarhellipraquo laquoTurcos pues lo

mereceacuteiscobrad vuestra libertady si lo mandaacuteis bailad como en Turquiacutea soleacuteishellipraquo

laquoY vosotros no dejeacuteis de bailar pues dais placer que tan bien parecereacuteis con el baile

que hareacuteis que podreacuteis entretenerraquo)

Finalment cal destacar que la presegravencia muda del Duc i les intervencions verbals dels

dos patges drsquoEC a la farsa intensifiquen la connexioacute entre el nivell narratiu del diagraveleg i

el de la farsa i colmiddotlaboren a difuminar els liacutemits de la realitat i de la ficcioacute en la

pragravectica escegravenica que els personatges estan contemplant Destaca el tractament que rep

el Duc ja que en diferents ocasions el capitagrave li adreccedila la paraula tot reconeixent que

representa la magravexima autoritat de la cort i tambeacute de la festa Un dels moments meacutes

significatius relacionats amb el paper mut del Duc semblant al dels turcs eacutes la

intervencioacute del Capitagrave (possiblement el mateix Lluiacutes del Milagrave) demanant-li que doni

una ordre per tal de poder cercar les galeres turques fet que coincideix amb el moment

que els patges passen a formar part de la ficcioacute de la farsa

Prosigue el Capitaacuten -[hellip]

Suplicamos su Excellencia

por un correo sin tardar

mande luego atalayar

por la costa de Valencia [hellip]

Gilot y Joan de Sevilla

podraacuten ir en tal despacho

que haraacuten muy poco empacho

259

al caballo ni a la silla

Tan ligeros siempre staacuten

de cabezas y de pies

que sin duda volaraacuten

y por donde pasaraacuten

cada cual diraacute quieacuten es (K4v-K5r)

El mateix Capitaacute de la farsa comunica als personatges (als espectadors i als lectors)

lrsquoordre del Duc que inferim srsquoha donat mitjanccedilant un gest mut

Manda el Duque que partaacuteis

para hacer luego un viaje

por correos de aventaje

pues siempre en todo volaacuteis (K5r)

En tot cas quan acaba la Farsa el Duc eacutes el primer personatge que interveacute adreccedilant-se

a Lluiacutes del Milagrave autor de lrsquoobra lloa lrsquoobra que acaben de representar jugant de nou

amb lrsquoaccepcioacute burlesca o cogravemica del terme farsa

Dijo el Duque -Don Luis Milaacuten bien habeacuteis mostrado que no son farsas las que

vos haceacuteis Pues de vuestras burlas se pueden sacar avisadas veras y de las veras

avisadas burlas Pues de vuestras burlas se pueden sacar avisadas veras y de las

veras avisadas burlas Como mostraron los comendadores laquoPor mi mal os vihellipraquo

que esto puede cantar Joan Fernaacutendez vuestro competidor pues los vio para tener

envidia de vos por haberlos hecho tan cortesanos en las burlas como en las veras

(L8v-M1r)

260

63 MUNTERIA DELS CAVALLERS I DAMES TROIANS (3a jornada N3v-4a jornada

N4v-Q2r)

La cacera era una activitat recomanada des dels temps clagravessics per als reis i senyors o

nobles Els estudiosos indiquen que una de les fonts literagraveries meacutes conegudes pels

escriptors renaixentistes sobre les activitats de caccedila va ser el Cinegetic de Xenofont (sIV

aC) Lrsquoautor recomanava incloure lrsquoexercici de la cacera en els ensenyaments dels joves

priacutenceps i nobles a causa dels seus beneficis pel que fa a la preparacioacute corporal i mental

necessaris per a lrsquoexercici de les armes en la guerra

Els tractats cinegegravetics medievals i renaixentistes van tenir en compte aquesta font literagraveria

A tall drsquoexemple indico algunes obres castellanes i catalanes que van tractar els diferents

aspectes drsquoaquesta disciplina239 Libro de la Monteriacutea de Alfonso XI (en tenim una edicioacute

de Gonzalo Argote de Molina lrsquoany 1582) Llibre de nudriment he de cura dels ocels

(manuscrit del segle XV) Llibre de cetreria drsquoAntoni de Vilaragut (finals del segle XIV-

comenccedilaments del SXV) Llibre de cetreria del vescomte de Rocabertiacute (manuscrit de la

segona meitat del segle XV) o Diaacutelogos de la Monteriacutea de Luis Barahona de Soto que va

viure entre el 1547-1595

El mateix Castiglione recupera aquests arguments a la primera jornada drsquoIC per indicar la

la seva predileccioacute per aquestes activitats com a millors passatemps dels senyors i dels

cortesans

Pueacutedense tambieacuten hallar muchos otros exercicios los cuales aunque no procedan

derechamente de las armas tiene con ellas muy gran deudo y traen consigo una

animosa lozaniacutea de hombre Entre estos son los principales la caza y la monteriacutea que

en ciertas cosas se parecen con la guerra y sin duda son los pasatiempos que maacutes

convienen a sentildeores y a hombres de corte y los antiguos los usaban mucho [I22]

La munteria eacutes un tipus de caccedila major sobretot de porcs senglars i ceacutervols que se serveix

de cavalls i gossos Lluiacutes Milagrave reporta una munteria a la tercera jornada que teacute com a

protagonistes els cavallers i les dames de la histograveria troiana Ara beacute no eacutes la primera

munteria que apareix a EC ja que a la primera jornada despreacutes de lrsquoentrada dels

personatges que he analitzat a lrsquoapartat 54 i 55 cadascun dels cavallers presenta lrsquoanimal

239 Fradejas (2003)

261

caccedilat a la seva dama En tots els casos soacuten animals que es caccedilaven a les munteries amb

predomini dels cegravervols i els porcs senglars A continuacioacute en reporto alguns passatges

ilmiddotlustratius

Salioacute un puerco muy bravo que puso espanto a todas las damas porque iba entre las

mulas y matoacute la de la sentildeora dontildea Violante Mascoacute Y don Luis Margarite su marido

saltoacute del caballo y puacutesose a las espaldas su mujer y el puerco vino para ellos Y este

galaacuten le puso la espada por la boca hasta la empuntildeadura y muerto el puerco dijo este

requiebro

Cuando en vos me vi salvar

de la muerte que moriacutea

nunca llegareacute a pagar

con esta muerte la miacutea (B6v)

Don Miquel Fernaacutendez vio un ciervo no muy lejos de donde estaban y dijo a la sentildeora

dontildea Ana su mujer -Yo quiero ir a matarle como a servidor y no como a marido

porque si lo presento a vuestra merced le tomaraacute de mejor gana pues yo le dareacute con

mejor modo Y tomoacute un arcabuz de un montero y matoacute el ciervo y presentoacuteselo con este

requiebro

Tenedme por recebido

ciervo vuestro servidor

y sabraacute os mucho mejor

que de marido (C2r)

La narracioacute srsquoomple drsquoenginy i drsquohumor en diferents sequumlegravencies especialment quan els

quatre personatges principals intervenen en la cacera tal i com demostra aquest

passatge on el porc senglar caccedilat per Diacutedac Lladroacute eacutes personificat fins al punt de parlar

amb el seu caccedilador

No muy lejos deste placer donde staban se levantoacute un puerco muy fiero y don Diego

Ladroacuten tomoacute una lanza y fue para eacutel y diole una lanzada por los costados que le pasoacute

de parte a parte Y el puerco le rompioacute la lanza con los colmillos y le hirioacute el caballo

y dijo estas palabras -Mahoma no me faltes Joan Fernaacutendez se rio diciendo -A no

decirse vuestro caballo Mahoma pensaacuteramos que sois moro Respondiole don Diego

262

-Mas antes yo lo soy despueacutes que moro con vuestra amistad aunque maacutes lo

parecistes vos el tiempo que trujistes la turca de grana que enojastes en traerla a dos

veranos de calientes y a tres inviernos de friacuteo (B8r)

A continuacioacute analitzo la munteria que protagonitzen els herois troians tot recordant

que el mateix Barahona seguint minuciosament Xenofont ens indicava lrsquoorigen de

lrsquoactivitat de la caccedila aquests personatges lrsquohavien rebuda dels mateixos deacuteus240

[Aqueacutel] Dice que la caza fue invencioacuten de los dioses Apolo y Diana y que la ejercitoacute

Chiroacuten el centauro sapientiacutesimo aquel que inventoacute la medicina y este la ensentildeoacute aacute

Ceacutefalo y a Esculapio y a Menalion y a Neacutestor y a Teseo y Hipoacutelito y a Palamedes y

a Ulises y Amnesteo y a Dioacutemedes y a Caacutestor y a Poacutelux y a Macaoacuten y a Podalirio y

Antiloco y a Eneas y a Aquiles que por aquellos tiempos fueron amados de los

dioses

631 ANUNCI DE LA MUNTERIA (3a jornada N3v-4a jornada N4v-N8v)

La 3a jornada finalitza amb una intervencioacute del Duc on acomiada i convida els seus

interlocutors a trobar-se el dia seguumlent a la mateixa hora per tal de parlar sobre la cort

del rei Priacuteam de Troia i comenta la supremacia de Lluiacutes del Milagrave sobre Joan

Ferrandis laquoY sea sin falta porque si Joan Fernaacutendez la hace don Luis Milaacuten le ganaraacute

quince y treinta con la ventaja que mostrariacutea tenerle ganaacutendole a este juegoraquo (N3v-

N4r) Lluiacutes del Milagrave iniciaragrave la 4a jornada amb una intervencioacute adreccedilada a Joan

Ferrandis perograve sembla que eacutes un monogravelegapart o un escrit ja que tot seguit demana

al patge que es dirigeixi a casa de Ferrandis per comunicar-li el missatge (laquoY vos paje

id a casa de don Diego y don Francisco y Joan Fernaacutendez que menester seraacute seguacuten

se ha ido enojado para que no hagan falta sino a todos les ganareacute el juegoraquo N4v)

Milagrave prega a Joan Ferrandis que assisteixi a la representacioacute de la munteria del rei de

Troia les seves dames i els seus cavallers que el Duc ha fet escenificar El motiu eacutes

competir literagraveriament amb Joan Ferrandis i per aixograve necessita que aquest tingui

lrsquooportunitat de veure lrsquoobra de Milagrave laquoPorque no digan que si yo ganeacute en la

conversacioacuten fue por vos no estar en ellaraquo (N4r) Els folis seguumlents narren el

240 Citacioacute reportada per Montoya (2003109)

263

desafortunat recorregut del patge per les cases dels convidats (Joan Ferrandis Diacutedac

Lladroacute i Francesc Fenollet) per manament del Duc i del mateix Lluiacutes del Milagrave En

darrer lloc tambeacute hi apareixen un grup de dames convidades Mencia Violant

Castellana i Lluiumlsa que soacuten rebudes per la Reina La seva intervencioacute en referir-se a

lrsquoespectacle demanat pel Duc al Milagrave revela cert to irogravenic que es fonamenta en el verb

lsquoendecharrsquo241

Dijo la Reina -Bien seaacuteis venidas amigas miacuteas a esos caballeros que os han

traiacutedo no digo nada pues vienen a endechar Que el Duque mi sentildeor quiere

resucitar hoy muertos con una monteriacutea que me han dicho que nos trae de las

damas y caballeros de Troya don Luis Milaacuten (N8rv)

Aquest to contrasta amb el desig que manifesta el Duc per escoltar-la el meacutes aviat

possible Per tant la munteria consistiragrave en una lectura en veu alta del mateix Lluiacutes

del Milagrave tal i com ho expressen molt clarament tant el Duc com la Virreina

Dijo el Duque -[hellip] Y roguemos a don Luis Milaacuten que lea que ya staacute con la obra

en las manos esperando que vuestra Alteza se lo mande

Dijo la Reina -Don Luis Milaacuten por vida de don Pedro Milaacuten vuestro primo que

leaacuteis que yo os prometo de oiacuter de buena gana por ser la obra milana

Respondioacute don Luis Milaacuten -Con el favor de vuestra Alteza seraacute el obra del alteza

que seraacute Por oiacuter quieacuten la oiraacute Y dice asiacute (N8v)

241 Tesoro de la lengua de Covarrubias laquoENDECHAS Canciones tristes y lamentables que se lloran sobre los muertos cuerpo presente o en su sepultura o cenotaphiohellipraquo

264

632 MUNTERIA DELS CAVALLERS I DAMES DE TROIA ESTRUCTURA I

ANAgraveLISI (4a jornada N8v-Q2r)

La Munteria srsquoinicia amb una llarga tirada drsquoestrofes on predominen les cobles amb

combinacioacute de versos amb rima consonant entre els versos 2 i 3 de cadascuna i entre

versos 4 i 1 de la seguumlent Srsquohi diferencien les seguumlents sequumlegravencies

bull La primera (N8v-P7r) on es narra lrsquoentrada de les parelles troianes que

participaran a la cacera Helena i Paris Polixena i Troilos Androgravemaca i

Hegravector Cassandra i Corebo Creuumlsa i Enees Priacuteam i Hegravecuba La majoria de les

entrades finalitzen amb una canccediloacute de les dames de cada parella242 El narrador

els presenta i relata la seva histograveria tot descrivint el tipus drsquoinvencions dels

seus vestits mitjanccedilant llargues tirades drsquoestrofes (de 10 a 41)

Toda va invincionada

de rubiacutes toda salioacute

pues que Paris la roboacute

a su grado

En sus pechos una joya

con un rico diamante

por aquel hermoso amante

amigo della (O1r)

Salido ha

la real reina Heacutecuba

en esta caza y monteriacutea

con la mesma fantasia

que sacoacute

su marido Priacuteamo

toda su ropa broslada

de manos con una spada

en cada mano (P6v-P7r)

242 Veure les canccedilons drsquoHelena (O1v) Policena (O3rv) Androgravemaca (O5v) Casandra (P1r) i Creusa (P4r)

265

bull La 2a sequumlegravencia (P7rQ1v) un cop han aparegut totes les parelles per tal de

caccedilar (laquoY allegando en un gran llano de altos montes rodeado alliacute fue

determinando de montearhellipraquo P7r) teacute lloc una intervencioacute profegravetica de la

mateixa Cassandra alertant del perill drsquoentrar en guerra amb els grecs ja que la

fortuna i els presagis semblen estar a favor seu Perograve tal i com explica la

histograveria els troians no van fer cas drsquoaquest profecia i aixiacute ho indica una estrofa

del text (laquoLa troyana valentiacutea y sus fuertes corazones burlaron de las razones

desta infantaraquo P7v) i tots els cavallers se li adrecen per tranquilmiddotlitzar-la (P7r-

Q1v) Finalment el rei Priacuteam interveacute per tal drsquoanunciar que tindragrave lloc la

guerra (laquoNo hay hablar sino de guerraraquo Q1v)

bull La tercera sequumlegravencia (Q1v-Q2r) eacutes la meacutes breu Srsquohi narra la munteria on

cadascun dels cavallers troians caccedila un animal feregravestec diferent i el presenten a

la seva dama Hegravector un lleoacute Troilos la lleona de lrsquoanterior Paris un oacutes

Corebos un tigre Enees un lleoacute el rei Priacuteam un bou En finalitzar la

munteria marxen cantant i disposats a continuar la festa durant la nit

laquoTeniendo esta monteria por aguumlero de vencer a todo el griego poderraquo (Q2r)

Certament el text narra una cacera perograve no srsquoallunya gaire de lrsquoestructura del torneig

de la Farsa anterior Lrsquouacutenica diferegravencia eacutes que ara la lluita teacute com a adversaris els

animals Cal tenir en compte les referegravencies finals drsquoaquest passatge que indiquen la

continuacioacute de la festa al llarg de la nit (laquoDijo Joan Fernaacutendez -Porque no muera de

vanagloria don Luis Milaacuten quiero rogarle que hagamos una maacutescara para mantildeana a

la noche aquiacute en el Real contrahaciendo la monteriacutearaquo (Q2v) ens recorden les

pragravectiques festives de les corts histogravericament contemporagravenies i vinculen estretament

la munteria amb la mascarada seguumlent243 Aixiacute doncs a diferegravencia de lrsquoobra anterior

la munteria eacutes un text enunciat pel seu autor el personatge Lluiacutes del Milagrave a peticioacute

del Duc En tot cas al llarg de la lectura de lrsquoobra apareixen dos aspectes que ens

obliguen a matisar aquest plantejament inicial sobre la lectura de lrsquoobra en veu alta

bull El primer consisteix en la introduccioacute de cants en boca dels personatges

femenins De fet les indicacions com laquoEntonoacute este cantar y cantoacuteraquo (O1v) o

laquoPolicena se entonoacute muy suave a cantar como aquel ave que la nombran

243 Veure apartat 75 de La Mascarada de grecs i troians

266

ruisentildeorraquo (O3r) i posteriorment el text del cant fan pensar que el mateix

recitador Lluiacutes del Milagrave entonava la canccediloacute Aquesta hipotesi eacutes coherent amb

lrsquoactuacioacute del personatge al llarg de tota lrsquoobra ja que com he indicat

anteriorment en diverses ocasions li demanen que toqui i que canti algunes

composicions poegravetiques

sect El segon estagrave relacionat amb la incorporacioacute drsquoindicacions a manera de

didascagravelies En podem diferenciar els seguumlents tipus

mdash Indicacions de lrsquoentrada de parelles de personatges i que estan

enunciades impersonalment per exemple laquoAquiacute salen Heacutector y

Androacutemacaraquo (O3v) laquoAquiacute salen Corebo y Casandraraquo (O5v)

mdash Indicacions forccedila peculiars drsquoun diagraveleg entre Corebos i Cassandra en

estil directe perograve introduint les abreviatures dels noms dels

personatges Co i Ca Evidentment soacuten per als lectors no per als

oiumlents perograve mitjanccedilant aquests petits connectors es dibuixen diferents

nivells enunciatiusnarratius dins el diagraveleg en reportar la munteria Tal

i com succeeix en una narracioacute el narrador en tercera persona

omniscient introdueix petites pinzellades que mostren les decisions i

sentiments aixiacute com els caragravecters i la psicologia dels personatges Tal

i com srsquoobserva en aquests textos

Invincioacuten de crueldad

pues que le costoacute la vida

deacutel ni della no entendida

mas gustada (O1v)

Un griego le contrahizo

aquel diacutea junto a la tierra

de la gran matanza y guerra

que Heacutector hizo

porque vio

desde el puerto Tenedo

los griegos en perdicioacuten

y salioacute como un leoacuten

267

en solo ver

que Heacutector pudiera vencer

solo a la griega armada (O3v-4r)

El narrador de la Munteria manifesta la seva opinioacute des de la tercera persona (laquoQue si

Heacutector no muriera Troya nunca se perdieraraquo O5r laquoDe Corebbo parecioacute que fue ley

lo que eacutel habloacute y el callar de Eneas quiso mostrar que en su caso el sufrimiento es

gran don de entendimiento y corduraraquo P3r) demostrant el seu coneixement de la

histograveria clagravessica o beacute des de la primera persona sovint amb la utilitzacioacute del pronom

personal participant-hi de manera activa interpretant els esdeveniments ocorreguts

(laquoNo seacute si fue a traicioacuten pues se puede presumirraquo laquoHablar quiero en libertad y a

los aacutenimos mover que digan su parecer sin pasioacuten que verdad estaacute en razoacutenraquo laquoYo

direacute por lo que ya dicho heraquo laquoSin pasioacuten yo culpareacute al ingrato de Heacutercules pues

que tan sabida es su historiaraquo P4r-5v) i que fins i tot srsquoadreccedila al puacuteblic que lrsquoescolta

(laquocomo veacuteis que se perdioacuteraquo O3r) Agravedhuc tenim un cas de metalectura quan en el

diagraveleg en estil directe entre Corebos i Cassandra hi ha una referegravencia a passar el full

per continuar la lectura

Ca Corebbo iexclvuelve la hoja

Co Vuelta staacute sentildeora ya

si en miacute leer querraacute

tu merceacute

Ca iexclQueacute verdades que hallareacute

No quiero decir mentiras

Co Verdad dices que me tiras

verdad es

Ca Corebbo iexclvuelve otra vez

la hoja coacutemo se staba

porque no desvariaba

tanto aquella

Co Pues tu mano scribe en ella

no las aguas de carboacuten

que letras de tu mano son

(O7v

268

64 FESTA DE MAIG

La Festa de maig eacutes una de les peces meacutes interessants i complexes del diagraveleg ja que

representa una versioacute renaixentista de lrsquoevolucioacute del torneig medieval Teresa Ferrer

descriu clarament els elements caracteriacutestics de cada part244 la primera estagrave constituiumlda

pel desafiament o lectura del cartell i la segona pel torneig En aquest cas srsquoabandona el

motiu guerrer o armat en favor drsquouna miacutenima accioacute dramagravetica i srsquoincorporen elements

forccedila innovadors en relacioacute al model medieval

Torneos como el descrito en El Cortesano o como el de Binche de 1549 ofrecido por

la emperatriz Mariacutea a su hermano Carlos V y a su sobrino Felipe II o como el de

Villaviciosa organizado en 1603 en el marco de los festejos por las bodas del duque

de Braganza y de la hija del Condestable de Castilla todos ellos siguen el mismo

esquema de desarrollo el desafiacuteo es elaborado dramaacuteticamente por medio de unos

personajes que plantean un conflicto a resolver y enuncian a traveacutes de un cartel las

condiciones del torneo que habraacute de dirimir el conflicto Con ello se cohesiona el

espectaacuteculo en torno a una miacutenima accioacuten dramaacutetica se dota al torneo de una

especio de leiv-motiv 245

641 CARTELL I DESAFIAMENT NARRACIOacute DE LrsquoAVENTURA A LA

MUNTANYA IDA I CARTELL DE MIRAFLOR DEL MILAgrave (4a jornada N8v-

M4r)

El cartell planteja el desafiament eacutes a dir el conflicte que cal resoldre i les

condicions per aconseguir-ho El nostre diagraveleg srsquoinicia quan un rei drsquoarmes

anomenat Miraflor de Milagrave irromp a la cort mentre els cortesans i els Ducs

mantenen punyents diagravelegs El Duc intueix que lrsquoenviat ve de part de Lluiacutes del Milagrave

(nomeacutes cal observar la similitud amb el nom del personatge) ja que aquest vol

preparar una festa en honor de la seva dama El rei drsquoarmes es presenta amb permiacutes

del Duc i narra lrsquoaventura que el mateix personatge ha viscut al regne de Friacutegia drsquoon

244 Ferrer Valls (1991 i 1993) 245 Ferrer Valls (1993 34)

269

acaba drsquoarribar Explica la seva trobada amb tres parelles mitologravegiques a partir del

seu recorregut per tres fonts del muntanya anomenades per lrsquoapelmiddotlatiu femeniacute de

cadascuna drsquoelles Poliacutexena Cassandra i Helena Hi ha una identificacioacute entre les

fonts i els dons del Judici de Paris la bellesa la ciegravencia o saviesa i lrsquoamor que nomeacutes

podran ser assolits si Miraflor aconsegueix beure lrsquoaigua de les fonts Els tres

personatges masculins de les parelles Aquilmiddotles Corebos i Paris respectivament

apareixen com a protagonistes a la narracioacute i soacuten presentats a partir de les divises de

les seves armes en el cas drsquoAquilmiddotles i de Corebos i de la celada en el cas de Paris

amb tres lemes o paraules de lrsquoemblema en quartetes que acompanyen la descripcioacute

corresponent Tots tres intenten impedir-ho lluitant individualment amb el

protagonista perograve els enfrontaments finalitzen amb la intervencioacute drsquouna veu en estil

directe dos tercets i un diacutestic octosiacutelmiddotlab amb rima consonant respectivament on es

solmiddotlicita a cada heroi que deixi beure de la font a Miraflor

Un cop superades les tres proves Miraflor arriba a una placcedila i a la muntanya on es

troba el palau reial construiumlt pel rei Priacuteam Un bell home el guia fins a la sala de

lrsquoalegria on es troben els beneficiats de Cupido i reconeix que els pertany perquegrave

ara eacutes meacutes bell savi i venturoacutes Quan entra srsquohi troba Cupido i la seva mare Miraflor

srsquoadreccedila amb temor a Cupido i aquest li respon atorgant-li el seu favor Cupido es

dol perquegrave no regna entre els cavallers i les dames de la ciutat de Valegravencia i lrsquoenvia

per tal de convegravencer-los dels seus grans beneficis amb un cartell convidant-los a

pujar a la muntanya Ida i a beure en la font que Miraflor protegiragrave La recompensa

seragrave idegraventica a la viscuda pel mateix rei drsquoarmes aixiacute com el lliurament drsquoun anell

anomenat lsquoEl venturosorsquo Posteriorment a la proclamacioacute del cartell cadascun dels

personatges de la cort manifesten els seus desigs amorosos

270

642 EL TORNEIG LA FESTA DE MAIG (6a jornada Z6r-a7v)

El torneig molt elaborat en aquest cas presenta els cavallers sotmesos a diferents

proves per tal drsquoobtenir la finalitat plantejada al cartell Drsquoaquesta manera a la 6a

jornada el Duc convida els seus cortesans a baixar al jardiacute on soacuten els seus cantaires

per tal de celebrar la Festa de Maig a semblanccedila de les drsquoItagravelia El mestre Sabater

argumenta les virtuts del mes de maig i tot seguit baixen al jardiacute del Real on troben

lrsquoescenografia de la festa (Z6r-Z7v) i lrsquoambientacioacute musical Srsquointueix que lrsquoespai

escenogragravefic combina elements del mateix hort-jardiacute del Reial amb drsquoaltres

artificials tal i com ho indica el text laquoEstaba un cielo de tela pintado tan natural que

no pareciacutea artificial con un sol de vidro como vidirera que los rayos del otro

verdadero daban en eacutel y le haciacutea dar luz no faltando strellas que por subtil arte

resplandecieron a la nocheraquo (Z6r-v) Cal destacar que teacute com a element central una

placcedila i una font drsquoargent amb la figura de Cupido sobre una columna amb un text

escrit

El narrador indica que cadascun dels que volen participar en lrsquoaventura de la

muntanya Ida ha de dir quins soacuten els seus desigs Si la font resta sense aigua quan

srsquoapropin a beure significaragrave que no els hi seran atorgats Durant lrsquoentrada a lrsquohorta

del Reial el cor de muacutesics del duc els acompanyen vestits de nimfes i amenitzen la

festa presidits per un lsquoconfalonerrsquo i cantant laquoBien venga el Magio el Confaloner

selvagioraquo (Z7v)246 Un cop entren teacute lloc la presentacioacute i el parlament del confaloner

i les diferents nimfes la de les muntanyes de les aiguumles i dels floratges Tot seguit

de manera organitzada cadascuna de les parelles srsquoapropa a la font per tal

drsquoaconseguir el compliment dels desigs amorosos que formularan (en dues

intervencions en estil directe consecutives) Joan Ferrandis i Jerogravenima Beneito

Diacutedac Lladroacute i Maria de Robles el Duc i la Virreina Lluiacutes Margarit i Violant

Francesc i Francesca Pere Mascoacute i Castellana Baltasar Mercader i Isabel Lluiacutes Vic

i Mencia Berenguer Aguilar i Elionor Miquel Fernagravendez i Ana Cap drsquoelles no

aconsegueix beure de lrsquoaigua de la font

246 Goacutemez Muntaneacute (2000140) indica que devia ser una de les canccedilons recopilades a Canzon a balli composte dal Magnifico Lorenzo et de M Angelo Poliziano editat a Floregravencia el 1568 ja que els primers versos diuen aixiacute laquoBen venga maggio ersquol gonfalon selvaggioraquo

271

Tot just les parelles veuen frustrats els seus desigs apareixen dos personatges

disfressats amb vestits bells i luxosos Miraflor de Milagrave i el personatge almiddotlegograveric del

Desig que mantenen un diagraveleg sobre la forccedila del desig En la seva descripcioacute

srsquoutilitzen les corresponents lletres (lsquomotersquo) que revelen la seva identitat (laquoMiraflor

del Milaacutenraquo a4v i laquoEl deseo siempre velamira y vuelaraquo a5r) Tots dos es

colmiddotloquen davant la font i formulen els seus desigs Cal indicar que aquesta

formulacioacute es fa mitjanccedilant una cessioacute de la veu narrativa als mateixos personatges

El text que sersquons reporta marca la intervencioacute de cadascun drsquoells indicant el seu nom

(a5r-a6v) Miraflor i Deseo a les primeres i posteriorment lrsquoabreviacioacute Mi i De

respectivament Miraflor alerta de sa forccedila i el Desig ilmiddotlustra els seus arguments

favorables amb diferents parelles literagraveries i histograveriques drsquoenamorats marcades per

una sort tragravegica Leriagrave i Laureola Leandre i Hero Calixte i Melibea Samsoacute i Dalila

Aquilmiddotles i Poliacutexena Tarquiacute i Lucregravecia Lrsquouacuteltima parella inclosa en aquesta

prestigiosa llista sembla estar formada pel mateix Miraflor del Milagrave i la dama que

desitja

Mi Deseo ya podeacuteis ver

lo que nos puede seguir

si vos no os dejaacuteis regir

yo no me podreacute valer

De iquestY queacute seso bastaraacute

quieacuten tal dama miraraacute

que se pueda regir maacutes

Pues que tu mirado la has

quien la vio desearaacute

iexclCalla pues

que amor pasa todo arneacutes

Si con esta dama mata

nombrada Margarimata

que en su nombre staacute quien es (a6v)

272

En aquest moment desapareixen les indicacions Mi i De de les intervencions en

estil directe i es va recuperant progressivament un discurs narratiu on srsquoacaba

identificant la veu del narrador del diagraveleg amb la del personatge Miraflor del Milagrave

mitjanccedilant lrsquoaparicioacute dels pronoms i verbs en primera persona (els indico en negreta

al text)

El Duque y la Reina quisieron saber quieacuten yo era Yo respondiacute -Mi nombre

traigo por mote

Dijeacuteronme -Luego vos debeacuteis ser aquel Miraflor del Milaacuten que nos hizo publicar

con el Rey de armas el cartel de la Aventura del monte Ida doacutende vos os hallastes

muy favorecido de Cupido

Quiteme el disfraz y dije -Yo soy quieacuten siempre fue muy gran servidor de vuestra

Alteza y su Excelencia

Rieron mucho de mi arreboz247 tan disimulado (Que buen engantildear no enoja al

engantildeado)

Mandaron que leyese la carta Yo dije -Quien me la dio debe saber si en puacuteblico

se ha de leer (a7rV1r)

Al llarg drsquoaquest passatge Miraflor de Milagrave manifesta els seus anhels i el do que se li

ha atorgat de beure de la font del desig Drsquoaquesta manera assoleix tot allograve que havia

solmiddotlicitat gragravecies a la intervencioacute de Cupido davant Desig que ha destacat la qualitat

del desig de Miraflor (laquoY que no te niegue cuanto me pediraacutes pues tan bien deseado

hasraquo a7r) Tambeacute li doacutena una carta de part de Cupido i alhora concedeix a la resta

de parelles lrsquoaigua que els havia negat Posteriorment tal i com hem vist al text

reportat gragravecies a la peticioacute del Duc i de la Reina Miraflor descobreix la seva

identitat Ell indica que el seu nom eacutes la lletra que porta i per tant lrsquoidentifiquen

amb el Rei drsquoarmes que havia publicat lrsquoaventura que han viscut Tot seguit es treu

la disfressa mostra el seu respecte com a servidor als lloctinents i llegeix la carta de

Cupido lliurada pel Desig (una estrofa de 10 versos endecasiacutelmiddotlabs amb rima

consonant ABBAABBACC) on li demanava que atureacutes la festa que ell mateix li

havia demanat fer per tal de veure-la ella mateix i la seva mare

247 DRAE Arrebozo rebozo 1 Modo de llevar la capa o manto cuando con eacutel se cubre casi todo el rostro 2 Simulacioacuten

273

Buen amador con quien amor recrea

no lrsquoamador por quien fui ahorcado

deteacuten la fiesta que yo te he mandado

del monte Ida porque yo la vea

Mandamos esta carta que se lea

para mostrar lo que he determinado

que por mi mano seas muy honrado

porque mejor de tus manos lo sea

Yo llevareacute mi madre en compantildeiacutea

y ella daraacute jornada deste diacutea (a7v)

274

65 MASCARADA DE GRECS I TROIANS (6a jornada e2r-e6r)

La Mascarada de grecs i troians manteacute una iacutentima relacioacute amb el segon text la

Munteria dels cavallers i dames troianes Tal i com he indicat anteriorment els darrers

versos de la Munteria ho indiquen fent referegravencia a lrsquoenemic grec que seragrave el

contrincant dels troians a la Mascarada laquoTeniendo esta monteriacutea por aguumlero de vencer

a todo el griego poderraquo (Q2r) Posteriorment el mateix Joan Ferrandis demana a Lluiacutes

del Milagrave de fer-la junts

Dijo Joan Fernaacutendez -Porque no muera de vanagloria don Luis Milaacuten quiero

rogarle que hagamos una maacutescara para mantildeana a la noche aquiacute en el Real

contrahaciendo su monteriacutea (Q2v)

El Duc acull de molt bon grat la proposta i fixa la data de realitzacioacute

Dijo el Duque -Demos parte a la noche y Joan Fernaacutendez y don Francisco hagan

paz que si estaacuten en guerra no ternemos cierta la maacutescara (Q3v)

El dia seguumlent el mateix Duc ajorna el sarau i la magravescara i encarrega avisar els

participants al canonge Ester i al patge que srsquoadreccedilaran a les dames de part de la

Virreina i als cortesans de part del Duc respectivament

Aquiacute acaba la jornada cuarta y comienza la quinta Y dice el Duque -Sentildeora si le

parece enviemos a las damas y caballeros a rogarles que sea el serau y la maacutescara

despueacutes de mantildeana por no poderse hacer maacutes Y vaya el canoacutenigo Ster de parte de

vuestra Alteza y de la miacutea el paje del mal recaudo que no les faltaraacuten motes y

apodos a la giba del uno y al mal nombre del otro Y ternemos parte de las burlas

por relacioacuten de los burladores que yo comenzareacute la plaacutetica para que riamos (Q4v)

Dijo la Reina -[] Canoacutenigo direacuteis de mi parte a las damas que mantildeana habiacutean de

venir a la fiesta que el Duque mi sentildeor la manda alargar hasta despueacutes de mantildeana

por estar ocupado y que no dejen de acudir por nos hacer placer (Q4r-5r)

275

Aquesta continuiumltat cercada entre els esdeveniments respon a lrsquoestructura celebrativa de

les corts des del segles anteriors tal i com ens explica Eugenio Asensio248

Primero durante el diacutea se habiacutean celebrado los torneos y justas y luego por la

noche despueacutes de la cena y en la misma sala del palacio teniacutean lugar los momos

quedaba todo enmarcado en el comuacuten ritual cortesano y se produciacutea una sugerente

asociacioacuten y continuidad entre la justa y el momo la lucha y la mascarada

Drsquoaltra banda el patge aprofita lrsquoavinentesa per proposar a Lluiacutes del Milagrave que la

magravescara sigui feta entre un familiar seu i ell mateix En la seva intervencioacute exposa la

forma de composicioacute de la magravescara aixiacute com la seva estructura

El paje del mal recaudo dijo -Sentildeor don Luis Milaacuten vuestra merced sabraacute que el

canoacutenigo Ster y yo salimos hoy de palacio de parte del Duque y de la Reina para que

la maacutescara se alargase hasta despueacutes de mantildeana Diacutemonos de motes y enojose

conmigo (Porque el hombre que toma las burlas de veras las veras toma de burlas)

Y fuime para entender en lo que a vuestra merced direacute

Yo tengo un amigo que tiene un familiar y habemos concertado eacutel y yo de hacer por

arte maacutegica la maacutescara de la monteriacutea de Troya que vuestras mercedes queriacutean

hacer Y hareacutemosla contrahecha al natural cada uno de los troyanos en su propria

figura como por esta arte se puede hacer Y tras estos entraraacute una contramaacutescara de

los maacutes fuertes y valientes griegos que sobre Troya stuvieron y la tomaron y

combatiraacuten un torneo de pie uno a uno y seraacuten el rey Priacuteamo Trayano con el rey

Agamenoacuten griego y Paris con el rey Menalao porque roboacute a la reina Helena su

mujer y Troilo troyano con el rey Dioacutemedes griego y Heacutector con Aquiles y Eneas

troyano con Ayaz Talomoacuten griego Y acabaraacuten con una folla

Vuestras mercedes no saquen la suya pues maacutes al natural seraacute esta Y diga al

Duque lo que yo le he dicho y cada vez que mandaraacute cesar el combatir haga sentildealar

a un trompeta Y acabado el torneo oiraacuten una muacutesica y cantaraacuten un romance de

cada uno de los troyanos y griegos y acabaraacute la fiesta Yo me voy a ponerlo por

obra (R2v)

Posteriorment seragrave el mateix Duc qui ordeni la realitzacioacute de la Magravescara de Malfaragraves el

dia seguumlent de nit (d5v) Aixiacute doncs tal i com era previst comencen a arribar tots els 248 Asensio (1974151)

276

convidats (Joan Ferrandis Jerogravenima Beneito Diacutedac Lladroacute Lluiacutes del Milagrave Francesc

Fenollet i Mestre Sapater) que juntament amb el Duc acaben tenint converses punyents

i irograveniques amb el canonge Ster (d5v-dc2r) El toc de trompetes i clarins marquen les

diferents transicions entre els diferents moments del torneig tal i com indica el mateix

Gilot a lrsquoinici laquoTrompetes i clarins sent la magravescara deu venirraquo (c2r) El Duc indica els

dos elements essencials laquohellipgocemos de las invinciones y motes y del combatir que seraacute

cosa de verraquo (e2r) Cal distingir-hi quatre sequumlegravencies que articulen la mascarada amb els

diferents nivells narratius que srsquoutilitzen

1 La primera sequumlegravencia (e2r-e4v) Malfaragraves presenta els cinc personatges troians en

una intervencioacute en estil directe adreccedilada al Duc (laquoPorque vuestra Excelencia

mejor goce de ver las invinciones que traen los de la maacutescara staacute ordenado que al

pasar cada un dellos le estaraacute delante hasta que sentildeale que pase Yo voy a

guiarlos que cerca estaacutenraquo e2r) Priacuteam Hegravector Paris Troilos i Enees davant el

Duc i posteriorment dels cinc grecs Agamegravemnon Menelau Aquilmiddotles Agraveiax

Telamoacute i Diomedes

2 La segona sequumlegravencia (e4v-e5v) srsquohi narra el combat entre troians i grecs per

parelles en el mateix ordre que a les llistes anteriors

3 La tercera sequumlegravencia (e5v) sersquons reporta en unes breus liacutenies la lluita final de tots

contra tots lluita qualificada com a lsquofollarsquo

4 La quarta i darrera sequumlegravencia (e5v-f5r) es narra lrsquoentrada progravepia drsquoun encanteri

que fan Apolmiddotlo i Siringa provocant la finalitzacioacute de la batalla i pels 11

romanccedilos de cadascun dels personatges de la mascarada que aquests muacutesics

havien cantat

A la primera sequumlencia tot just quan comenccedila la mascarada Malfaragraves presenta els

personatges al Duc per ordre drsquoentrada primer els cinc troians (Priacuteam Hegravector Paris

Troilos i Enees) i despreacutes els cinc grecs (Agamegravemnon Menelau Aquilmiddotles Agraveiax

Telamoacute i Diomedes) Ho fa indicant una caracteriacutestica fiacutesica (laquoY este postrero del

puesto de los troyanos que aquiacute estaacute es Eneas troyano sobrino del rey Priacuteamo iexclMire

cuaacuten bien proporcionado y grande era y que bien invincionadas armas que traeraquo e3r)

o els esdeveniments histograverics meacutes rellevant que havia protagonitzat (laquoEste es Paris

Alexandre el troyano que juzgoacute las tres deesas y roboacute a la reina Helenaraquo e3r) Tambeacute

descriu les armes progravepies de cadascun drsquoells lrsquoelement visual que les acompanya (la

277

divisa) i lrsquoelement textual que explicita el seu significat el lema o lsquomotersquo (laquoPues mire

vuestra Excelencia este otro que viene que ya delante tiene el muy valeroso y

nombrado Heacutector troyano iexclqueacute lindas armas verdes que trae cubiertas de hiedra de

esmeraldas que es el aacuterbol que maacutes dura y jamaacutes pierde la hoja si no le roe el gusano Y

el mote dice Mi hiedra no moriraacuteque en su muerte viviraacuteraquo)

A les divises hi apareixen els retrats de dames emperadors romans o beacute animals com

ara lrsquoescurccediloacute perograve destaca lrsquouacutes de pedres i materials preciosos (laquodiamantes y rubiacuteesraquo

laquocon muchas manos de oro de martilloraquo laquollenas de medallas de emperadores romanosraquo

laquocon relieves de oro de martilloraquo hellip) que sovint posen en un primer pla el seu

cromatisme alternant entre el verd siacutembol de lrsquoesperanccedila i el vermell siacutembol de la

lluita i de la passioacute (laquoiexclOh cuaacuten espantosas armas trae de color de fuego y sangre sonraquo

laquoiexclQueacute bien invincionadas y ricas armas que trae con relieves de oro de martillo que

hacen unos corazones abrasados sobre brasas de fuego de esmalte de ruchiclerraquo etc)

A la segon sequumlegravencia torna a aparegraveixerndashhi el narrador amb un canvi temporal es passa

del present narratiu al pretegraverit (laquoYa que todos fueron entrados estando donde habiacutean de

combatir hecha que fue la sentildeal Vinieron con muy gran santildea uno para el otrohellipraquo e4v)

Posteriorment el narrador explica el combat de les cinc parelles formades per un troiagrave i

un grec que es desenvolupa sobre una lliccedila (palenque) lrsquoelement escenogragravefic propi

dels torneigs Els combats acaben amb una violenta batalla entre tots plegats narrada

amb gran plasticitat i teatralitat a la tercera sequumlegravencia Cal destacar-ne la descripcioacute de

les actituds dels personatges envers la batalla les almiddotlusions a elements auditius i

visuals la referegravencia repetitiva a les reaccions dels espectadors i lrsquoopinioacute del mateix

narrador en veure la violegravencia de la lluita amb espases i piques A continuacioacute ilmiddotlustro

els diferents aspectes que configuren la narracioacute drsquoaquest espectacle

sect Descripcioacute de les actituds dels personatges envers la batalla a traveacutes de

sintagmes preposicionals i drsquoadjectius superlatius entre drsquoaltres laquoVinieron con

muy gran santildearaquo (e4v) laquoHeacutector troyano con muy gran braveza contra el

ferociacutesimo Aquilesraquo (e4v) laquoVino como un braviacutesimo tororaquo (e5r) laquoVinieron dos

tan furiosos al palenqueraquo (e5r)

sect Elements visuals ndashcromagravetics- auditius i cinegravetics laquoY ponieacutendose a sus espadas

saliacutean grandes centellas de fuego de los espantosos golpes que se dabanhellipraquo

(e4v) laquoLa mayor parte de las lumbres se mataron del aire que moviacutean los

278

grandes golpes que se dabanraquo (e5r) laquoY arremetieron cinco a cinco unos contra

otros al palenque y de la gran furia dieron con eacutel en tierra que temblando

estaban las hojas de los aacuterboles El aire que levantaron del combatir la mayor

parte de las lumbres mataronraquo (e5v) laquoDieacuteronse tan grandes encuentros de picas

que la tierra que pisaban temblabaraquo (e4r) laquoQue de temblar todo aquello algunas

gorras que damas traiacutean en las cabezas cayeronraquo (e5v) laquoEl Real pensaron que

cayera del terremoto que sintieron que parece que el mundo se hundiacutea de la cruel

batalla y grandes golpes que se daban que jamaacutes sintieron el trompeta que

sentildealaba que cesasenraquo (e5v)

sect Reaccions dels espectadors i consideracions del mateix narrador laquoQue gran

espanto poniacutean los golpes que se dabanraquo (e4v) laquoY el Duque mandoacute sentildealar al

trompeta porque las damas habiacutean perdido la color de sus caras de la ferocidad

dellosraquo (e4v) laquoLas damas de temor de ser abrasadas sentildealaron al Duque y el

trompeta sentildealoacute y cesaron de combatirraquo (e5r) laquoQue Gilot de gran miedo se echoacute

a los pies del Duque [hellip] Y el canoacutenigo Ster se puso en las espaldas de la

sentildeora dontildea Jeroacutenimahellipraquo (e5r) laquoLas damas se pusieron detraacutes de sus

caballerosraquo (e5v)

A la quarta sequumlegravencia el torneig finalitza de forma abrupta amb lrsquoentrada inesperada

drsquoApolmiddotlo tocant una ciacutetara i de la nimfa Siringa cantant representats per dos muacutesics

que interpreten un romanccedil dedicat a cadascun dels personatges que han lluitat Com

podem observar la peccedila anomenada ldquomagravescarardquo eacutes molt meacutes que aixograve ja que inclou

diferents tipus de torneig lrsquoindividual i la lluita colmiddotlectiva aixiacute com elements poegravetics i

musicals reflectits en els romanccedilos cantats al final de la festa Aquesta sequumlegravencia

destaca pel canvi de temps narratiu a lrsquohora de reportar el cant de romanccedilos sobre

cadascun dels personatges troians i grecs per part drsquoApolmiddotlo i Siringa Si lrsquoentrada

drsquoApolmiddotlo i Siringa es fa en temps pretegraverit perfecte (laquoEntroacute en esta fiesta con la ninfa

nombrada Siringa que tan dulcemente cantaba como eacutel con la ciacutetara tantildeiacutearaquo e6r) el cant

dels romanccedilos eacutes introduiumlt per un verb en temps futur ldquooireacuteisrdquo que suscita alguns

dubtes laquoRepresentaron a Siringa y Apolo muy al natural dos grandes muacutesicos que

cantaron los romances que oireacuteis Y el primero es del rey Priacuteamo de Troya que es este

presentes romancesraquo (e6r) El caragravecter omniscient del narrador que srsquoha anat revelant al

llarg del relat sembla haver superat fins i tot el mateix narrador qui identifica la seva

279

veu amb la del personatge que possiblement recitaragrave o cantaragrave els romanccedilos dels troians

i dels grecs

66 CARACTERIacuteSTIQUES DE LES NARRACIONS DrsquoESPECTACLES A EL

CORTESANO

Els textos que narren les representacions teatrals a El cortesano soacuten introduiumlts a traveacutes

de diferents mecanismes que afavoreixen la insercioacute drsquoun nou nivell narratiu dins lrsquoobra

A manera de conclusioacute en destaco els meacutes rellevants

amp La intervencioacute de personatges del nivell narratiu del diagraveleg en el de la

representacioacute amb intervencioacute verbal o sense personatge lsquomutrsquo (turcs i Duc) o

amb disfressa (Miraflor de Milagrave) Recordem que en el cas dels personatges muts

que trobem a la Farsa el narrador mai no ens ofereix respostes de cap drsquoells

esdevenen muts gragravecies a les contiacutenues almiddotlusions de la resta de personatges o del

mateix narrador

amp El manteniment del mateix narrador entre el nivell narratiu del diagraveleg i el de la

representacioacute que es manifesta sobretot mitjanccedilant el seu punt de vista

omniscient Sovint observem un narrador que transmet les percepcions i els

sentiments dels diferents personatges que hi apareixen tant si soacuten individuals

com colmiddotlectius Realitza una funcioacute efectiva drsquoimplicar el lector en la

complexitat i en lrsquoescenografia de les representacions o de les festes Tambeacute

aconsegueix transmetrersquon un judici positiu a partir de la disposicioacute favorable dels

diferents personatges aixiacute com presentar els fets i els personatges des de la

perspectiva personal dels seus judicis i de les seves impressions En altres textos

la seva narracioacute destaca per la descripcioacute versemblant de la lluita (la violegravencia

les armes els moviments) i alhora per lrsquoefecte que provoca en els espectadors

eacutes el cas de la magravescara

amp La introduccioacute dels personatges de la representacioacute per part del personatges de la

ficcioacute Els personatges del diagraveleg introdueixen els de la representacioacute eacutes el cas de

Francesc Fenollet a la farsa i al cartell que precedeix a la Festa de maig i fins i

280

tot els presenten per exemple Malfaragraves ho fa a la magravescara Drsquoaltres vegades en

el cas de la Festa amb Miraflor de Milagrave soacuten ells els qui irrompen a la sala

amp Les referegravencies als lectorsoiumlents del diagraveleg des del nivell narratiu de les

representacions Tenen un matiacutes ambigu perquegrave poden referir-se tant als

espectadors com als oiumlents que escolten la narracioacute de les representacions a

manera de diagraveleg teatralitzat o com als lectors o als oients del diagraveleg les dames a

qui srsquoadreccedila lrsquoautor en el prograveleg de lrsquoobra

amp Les indicacions en el text a manera de didagravescalies de les intervencioacute en estil

directe dels personatges de la representacioacute

La narracioacute drsquoespectacles a la cort dels Ducs de Calagravebria molts drsquoells amb personatges

de la histograveria i mitologia clagravessica afavoreix la imatge drsquouna cort que sap divertir-se

drsquouna manera sofisticada elegant i culta De fet els esdeveniments teatrals siguin

torneigs mascarades o festes de maig srsquoesdevenen al llarg de les tres darreres jornades

especialment la tercera la quarta i la sisena i tenen lloc al llarg drsquoamplis periacuteodes de

temps ficcional

281

QUARTA PART LA LLENGUA CATALANA A EL CORTESANO PRESEgraveNCIA I

USOS

CAPIacuteTOL 7 PLURILINGUumlISME A EL CORTESANO

71 PLURILINGUumlISME A LES OBRES LITERAgraveRIES DE LA PRIMERA MEITAT

DEL SEGLE XVI

Durant la primera meitat del segle XVI tenim testimonis literaris de diferent tipologia

que soacuten perfectes exponents de plurilinguumlisme Drsquouna banda destaquen els reculls de

poesies o narracions breus que combinen textos en castellagrave i en catalagrave lrsquoedicioacute de 1514

del Cancionero General drsquoHernando del Castillo el canccediloner Flor drsquoenamorats

(1562)249 i el recull de contes de Timoneda El sobremesa y Alivio de caminantes

(1563) Drsquoaltra banda sorgeixen obres que utilitzen diferents llenguumles per caracteritzar

els personatges que hi intervenen obres teatrals com la Seraphina de Torres Naharro

(1514) La vesita de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia (1524) o el mateix diagraveleg de Lluiacutes del

Milagrave Contemporagraveniament un dels gegraveneres poegravetico-musicals meacutes conreat a lrsquoagraverea

catalana com lrsquoensalada tambeacute utilitzaragrave aquest recurs convertint-se aixiacute un dels seus

elements definitoris meacutes significatius250

La peccedila teatral eacutes el gegravenere que millor exemplifica lacuteuacutes de diferents llenguumles segons la

tipologia dels personatges Els investigadors destaquen dos autors castellans que fan un

uacutes primerenc drsquoaquest recurs El cas meacutes emblemagravetic eacutes el de Juan del Encina (1469-

1529) amb el seu personatge pastoril que esdeveacute cogravemic gragravecies en part a lrsquouacutes drsquoun

parlar propi drsquouna localitat de la proviacutencia de Zamora Sayago que srsquoanomenaragrave

lsquosayaguumleacutesrsquo i que esdevindragrave la marca cogravemica dels ruacutestecs del teatre castellagrave del Segle

drsquoOr251 Posteriorment Gil Vicente (1465-1537) tambeacute faragrave uacutes en la seva proliacutefica

produccioacute teatral del mateix recurs alternant el sayaguumleacutes (heretat de Juan del Encina) el

castellagrave el portuguegraves i fins i tot el francegraves i lrsquoitaliagrave a lrsquoobra Auto da Fama (1510) En

tot cas el personatge meacutes significatiu pel que fa a lrsquouacutes de diferents llenguumles en les seves

249 Fuster (1989 101-142) 250 Aspecte treballat a lrsquoapartat 32 drsquoaquest treball 251 Canonica (1996 111)

282

comegravedies eacutes el mencionat Bartolomeacute Torres Naharro (1485-1540)252 El seu itinerari

biogragravefic per diferens palaus i corts cardenaliacutecies romanes va influir certament en la

configuracioacute de les seves comegravedies Lrsquoany 1517 va publicar la seva obra amb el tiacutetol de

Propaladia En relacioacute a lrsquouacutes del plurilinguumlisme amb una participacioacute important de la

llengua catalana hi destaquen dues comegravedies Tinelaria on es parlen sis llenguumles

(castellagrave italiagrave catalagrave portuguegraves francegraves i llatiacute) i Seraphina on es redueixen a quatre

(castellagrave catalagrave llatiacute i italiagrave) Torres Naharro incorpora diversitat de llenguumles en les

seves comegravedies perograve tambeacute de varietats estiliacutestiques i dialectals sovint aprofitant el

potencial cogravemic que ofereixen tal i com tambeacute fan lrsquoAretino o Maquiavel Atorgaragrave un

paper determinant al llenguatge com a eina indispensable al servei del decorum

Lrsquoautore si pone chiaramente il problema del decoro formale della commedia la

lingua deve essere adeguata al personaggio laquodando a cada uno lo suyo evitar las

cosas impropias usar de todas las legiacutetimas de manera que el siervo no diga ni

haga actos del sentildeor et e conversoraquo 253

Perquegrave de fet segons Teresa Cirillo la veritable funcioacute del plurilinguumlisme en la

comegravedia estagrave subordinat a la mimesi de la realitat que tenia en la fogravermula tripartita de

Ciceroacute un resum clagravessic imitatio vitae speculum consuetudinis imago veritatis 254

Gran part drsquoaquestes comegravedies es van concebre per a un puacuteblic culte i plurilinguumle que

reconeix en la utilitzacioacute de diverses llenguumles en escena un reflex de la situacioacute

linguumliacutestica de la Roma de lrsquoegravepoca 255 Altres autors tambeacute utilitzen aquest recurs

plurilinguumliacutestic a les seves comegravedia Canonica va explicar una gairebeacute segura vinculacioacute

de Ferrandis de Heregravedia amb Naharro en relacioacute al plurilinguumlisme (catalagrave castellagrave i

portuguegraves) present a La vesita i fins i tot va indicar que la rellevagravencia que se li doacutena al

catalagrave en la seva expressioacute oral utilitzat tant per les dames com per les criades podria

ser un indicador del progressiu abandonament de la llengua catalana com a literagraveria256

252 Sobre B Torres Naharro veure veure Cirillo (1988) Canonica (1996) Solervicens (2015) 253 Cirillo (1988182-183) 254 Cirillo (1988 195) 255 Canonica (1993112) Solervicens (2012) 256 Canonica (1993115)

283

72 PLURILINGUumlISME A EL CORTESANO DE LLUIacuteS DEL MILAgrave

El diagraveleg de Lluiacutes del Milagrave destaca per la utilitzacioacute de diferents llenguumles el castellagrave el

catalagrave el llatiacute lrsquoitaliagrave i el portuguegraves Tal i com he indicat abans el castellagrave eacutes la llengua

que hi predomina en segon lloc tenim la llengua catalana que esdeveacute gairebeacute lrsquouacutenic

instrument comunicatiu drsquoalguns personatges del diagraveleg especialment de Gilot i el

canonge Ester i de la muller de Joan Ferrandis Jerogravenima Benito (tot i que aquest

personatge hi parla indistintament catalagrave i castellagrave) La resta de llenguumles (llatiacute portuguegraves

i italiagrave) soacuten utilitzades de manera breu i ocasional en refranys o sentegravencies per tal de

caracteritzar els personatges de les narracions breus que soacuten explicades pels mateixos

personatges del diagraveleg Els seguumlents textos nrsquoilmiddotlustren aquest uacutes

El portuguegraves Dijo don Luis Milaacuten -[hellip] Y por esto no es bien hablar por otri

sino en absencia de vuestro amigo si le perjudican como en este cuento direacute

Un caballero castellano dijo una malicia con palabras cubiertas a un portugueacutes

competidor suyo Y no respondieacutendole quiso otro castellano responder por el

portugueacutes declarando la burla encubierta que su competidor le habiacutea dicho Y

enojado desto el portugueacutes dijo al castellano que por eacutel habiacutea respondido

-Castelau vos falais con tres bocas con la vostra e con la mintildea e con vostro

rabo (Que en Portugal rabo e quien fala mal) (R6r)

Lrsquoitaliagrave Y ella le respondioacute [Jerogravenima Beneito a Joan Ferrandis] -Yo os

respondo con lo que dijo el Duque de Ferrara en un socorro que hizo a los

franceses contra los espantildeoles en la batalla de Raacutevena que viendo los dos

campos muy trabados y perdidos para acabarlos del todo mandoacute desperar su

artilleriacutea a todos y dijo -Tutti son inimici (B7r)

Dijo don Diego -Sentildeora dontildea Leonor mucho me tira vuestra merced hoy con

flecha y si fuese la de la bella Laura por quien Petrarca deciacutea Amor mrsquoagrave posto

come segno a astrale257 yo quedariacutea tan bien asaeteado de vuestra mano como

veriacutean en este letro (Leonor piugrave que la vista) (H5v)

257 Sonet CXXXIII del Canzoniere de Petrarca

284

El catalagrave i el llatiacute Dijo Joan Fernaacutendez -Sentildeor Cabanillas buen sermoacuten

habeacuteis estudiado para venir a decirme Joan donaire Bien seraacute que sepan lo que

a vos os siguioacute en otra comida que don Guerau Bou estuvo en ella y me dijo que

don Joan Vilarrasa vuestro sobrino convidoacute a comer a su huerta a fray

Palomo que aquella cuaresma predicaba en Valencia Y convidole para oirle

que era muy buen decidor Y a la hora que se asentaban a la mesa vuestra

merced entroacute y dijo (Pax vobis) Y sentose a comer y don Joan Vilarrasa fuese a

la cocina por no oiacuter vuestros cuentos catoacutelicos del tiempo del rey Catoacutelico Que

fueron tantos que nunca el fraile pudo envidar con los suyos y a cada paso

vuestra merced deciacutea -Esto digo en este cuento don Joan Vilarrasa lo sabe

tambieacuten como yo

Y eacutel respondioacute de la cocina donde estaba gritando (No hi seacute res de quant diu

puix mal profit mrsquoha fet entrar lo frare que nunca lrsquoha deixat parlar) Y en irse

vuestra merced el fraile os puso nombre el gobernador Campanillas porque

cuando ellas tantildeen nadi puede hablar (C5r)

Respondioacute el canoacutenigo -Cercau qui us perdone per a una sou los dos que jo

mersquon vaig dient Quos diabolus conjungit homo non separet (Q7r)

Romeu i Figueres258 va explicar els passatges en catalagrave com a farses en prosa inserides a

lrsquoobra i en va editar alguns resumint els textos en castellagrave que els envoltaven Tot plegat

era un intent de justificar tres obres teatrals dins drsquouna suposada crogravenica de la cort

virregnal De fet per tal de visualitzar aquesta opinioacute les va editar com a tals i els va

afegir un tiacutetol adient Finalment Solervicens259va donar les coordenades adequades per

tal drsquoafrontar el seu estudi i les situava dins el gegravenere dialogravegic on adquireixen el seu

sentit

Aquestes preteses farses no estaven laquointercaladesraquo com diu Romeu [1951 332

335] soacuten part essencial drsquoaquest text multilinguumle on optar per una llengua i

rebutjar-ne una altra vol dir ldquomutilarrdquo i condemnar-se a no entendre res Val a

recordar que EC estagrave dividit en ldquojornadasrdquo com la majoria dels diagravelegs i que

aquestes jornades que pretesament soacuten sis perograve en realitat soacuten vuit formen tota

258 Romeu i Figueres (1951 i 1962) 259 Solervicens (1997173)

285

una trama de ficcioacute Aixiacute les coses les farces que Josep Romeu crea en sentit

escricte i intitula soacuten en realitat part integrant drsquouna uacutenica trama de ficcioacute i no

tenen sentit autogravenomament

De fet les anomenades farses per Romeu soacuten textos dialogats on cadascun del

personatges parla en la seva progravepia llengua Per tant alguns ho faran en catalagrave (Gilot

canonge Ester Jerogravenima Beneito etc) i drsquoaltres mantindran el castellagrave (Duc Ferrandis

drsquoHeregravedia etc) Hi destaquen els passatges amb intervencions en catalagrave a la 1a jornada

on predominen les intervencions de Gilot el patge del Duc i Jerogravenima Beneito a la 3a

jornada amb les intervencions de la mateixa dama i el canonge Ester a la 5a jornada

amb el canonge Ester i a la 6a jornada on tornen a aparegraveixer intervencions dels tres

personages anteriors i drsquoaltres meacutes breus de les dames Isabet i Joana Pallagraves

Abans drsquoemprendre lrsquoestudi dels passatges meacutes rellevants per mostrar lrsquouacutes del catalagrave al

diagraveleg del Milagrave crec que cal considerar les afirmacions que lrsquoautor fa sobre lrsquouacutes del

plurilinguumlisme al prograveleg i a lrsquoepiacuteleg drsquoEC

bull PROgraveLEG DE LrsquoEC A la primera jornada posteriorment a la descripcioacute de les armes i

qualitats drsquoun bon cavaller cortesagrave a partir de la histograveria de Marc Curci per tal de

justificar la redaccioacute del llibre solmiddotlicitat per algunes dames de Valegravencia lrsquoautor-

narrador hi explica les parts del seu llibre

Tiene stas partes que direacute

Da modos y avisos de hablar sin verbosidad ni afectacioacuten ni cortedad de

palabras que sea para esconder la razoacuten dando conversaciones para saber

burlar a modo de palacio

Representa la corte del Real Duque de Calabria y la Reina Germana con todas

aquellas damas y caballeros de aquel tiempo Haciendo que hablen en nuestra

lengua valenciana como ellos hablaban pues muchos que han scrito usaron

scrivir en diversas lenguas para bien representar el natural de cada uno (A3r)

bull EPIacuteLEG DE LrsquoEC Als darrers folis drsquoEC Lluiacutes del Milagrave apareix com a autor drsquoEl

cortesano responent a la Raoacute sobre la intencioacute i realitzacioacute de lrsquoobra i defensant-la

dels atacs dels seus contraris els personatges almiddotlegograverics de lrsquoenvejoacutes lrsquoignorant i el

boig De fet el mateix Milagrave pregunta a lrsquoenvejoacutes sobre les qualitats drsquoun llibre per

arribar a ser bo i davant la seva lacogravenica resposta laquoRespondiome -Ser buenoraquo (g6v)

286

Milagrave enumera i explica quatre arguments o principis retograverics imprescindibles la

utilitat la delectacioacute la inventiva i lrsquoart Tot seguit desvetlla la intencioacute de la seva

obra

La intincioacuten miacutea en este Cortesano ha sido representar todo lo que en corte de

priacutencipes se trata Diversidad de lenguas por las diversas naciones que suele

tener Uso de todos los estilos usando el altiloco en las cosas altas que son

consejos y pareceres para gobernar nuestra vida y estados sirvieacutendome del

mediocre para las conversaciones jocosas de graves cortesanos ejercitando el

iacutenfimo para las plaacuteticas risuentildeas de donosos y truhanes que por secretos y

puacuteblico lugares de sentildeores alivian de las pesadumbres de los negocios y

gravedades (g7v-h1r)

Si comparem el prograveleg i lrsquoepiacuteleg hi destaca la repeticioacute del verb lsquorepresentarrsquo

acompanyat del complement directe lsquocortersquo que mostra una voluntat de posar davant

dels ulls del lector una imatge literagraveria de la cort valenciana del Duc de Calagravebria i

Germana de Foix Aquesta intencioacute subratlla el caragravecter mimegravetic del diagraveleg de Milagrave aixiacute

com lrsquoinstrument que utilitza per aconseguir-ho laquoDando conversaciones para saber

burlar a modo de palacioraquo Lrsquoautor teacute clar que un dels instruments meacutes eficaccedilos seragrave lrsquouacutes

de diversitat de llenguumles de fet aixiacute apareix reflectit als dos textos laquoDiversidad de

lenguasraquo En tot cas el primer text remarca especialment la utilitat del catalagrave en el seu

dialecte valenciagrave per caracteritzar els personatges mentre que el segon text argumenta

la voluntat de reflectir ficcionalment les diferents nacionalitats que hi ha a les corts En

tot cas posa en relleu lrsquointeregraves de mostrar diferents estils o registres linguumliacutestics en la

caracteritzacioacute dels personatges (laquograves cortesanosraquo laquodonosos y truhanesraquo) Tambeacute

cal tenir en compte que lrsquoautor justifica lrsquouacutes del plurilinguumlisme en la pragravectica drsquoaltres

escriptors que aconsegueixen aixiacute el mateix resultat la caracteritzacioacute dels personatges

Drsquoaquesta afirmacioacute no podem extreurersquon meacutes conclusions perquegrave malauradament

Milagrave no ens va deixar cap mostra de quines havien estat les seves lectures o quins

nrsquoeren els autors

287

73 CARACTERIacuteSTIQUES DELS PASSATGES EN CATALAgrave DrsquoEL CORTESANO

En aquest apartat abordareacute lrsquoestudi dels textos en catalagrave del diagraveleg EC de Lluiacutes del Milagrave

tenint en compte que soacuten converses entre diferents personatges dialogravegics drsquoestaments

molts diferents Nrsquohi ha que sempre intervenen en catalagrave com el canonge Ester el patge

Gilot la minyona Martineta o les dames Isabet o Joana Pallagraves Drsquoaltres utilitzen les dues

llenguumles castellagrave i catalagrave com Jerogravenima Beneito i algun personatge que ho fa de manera

esporagravedica La llengua de la veu narrativa eacutes el castellagrave i la majoria dels personatges

srsquoexpressen en castellagrave Crec que aquest uacutes evidencia la voluntat manifestada per

lrsquoautor al prograveleg i a lrsquoepiacuteleg drsquoutilitzar aquest recurs del plurilinguumlisme en el cas del

catalagrave per caracteritzar alguns dels personatges de la cort

731 AFIRMACIONS METALINGUumlIacuteSTIQUES A EL CORTESANO

Abans de presentar els passatges cal tenir en compte tres intervencions breus de

personatges que comenten algun aspecte de la llengua catalana o del seu uacutes Dels

tres textos dos drsquoells mostren intervencions de la virreina Germana de Foix

adreccedilant-se a Jerogravenima Beneito

La intervencioacute de Germana de Foix teacute lloc despreacutes de la narracioacute drsquouna facegravecia per

part de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia tot responent a una afirmacioacute de la seva muller

que lrsquohavia anomenat laquopredicador de bulles falsesraquo

La Reina rio mucho y dijo -Dontildea Jeroacutenima siempre querriacutea que hablaacutesedes en

valenciano que en vuestra boca es gracioso Las dos podemos cantar laquoMal me

quieren mis comadres porque les digo las verdadesraquo260 (D8r)

Despreacutes que Joan Ferrandis hagi fet una broma verbal la Reina srsquoadreccedila a Jerogravenima

Beneito demanant-li ajuda per respondre amb un refrany valenciagrave

260 Refrany castellagrave que apareix a Refranes que dizen las viejas tras el fuego del Marqueacutes de Santillana Va ser editat 5 vegades des de 1508 a 1542 Tambeacute apareix a la Philosophia vulgar de Juan Mal Lara (Sevilla 1568)

288

Dijo la Reina -Por mi fe yo no me fiariacutea de vos por un refraacuten que dicen en

valenciano Dontildea Jeroacutenima iexcladevinadlo Y responded a vuestro marido que no

acertareacute

Respondioacute la sentildeora dontildea Jeroacutenima -Meacutes val ase quemiddotm porte que cavall quemiddotm

derroque261 No seacute si acertiacute a dir lo que vostra Altesa volia (I8r)

A la 6a jornada la senyora Violant que parla en castellagrave guarneix la seva

intervencioacute amb un refrany en catalagrave laquoI no fuig qui a casa tornaraquo262 Tot seguit

Joana Pallagraves adverteix dels perills drsquoutilitzar la llengua catalana davant dels

castellans

Su mujer se le rio cara a cara y dijo -iexclCuaacuten cierto staacute laquoQue no engantildea la

venturaraquo Queriendo darme a entender desear no ser mirado por no idolatrar en

miacute y todo vais falsificado pues huiacutes siempre de miacute laquoI no fuig qui a casa tornaraquo

Dijo la sentildeora dontildea Joana Pallagraves -Senyora donya Violant amagau lo

valenciagrave que castellans van per terra que per burlar de nostra llengua nos

furten les paraule si porten-les a Castella per a farses amb ella Que mones

soacuten de Valegravencia parlant amb reveregravencia (a2r)

Considero que els tres textos subratllen una mateixa idea sobre la llengua catalana

en el dialecte valenciagrave que adquireix diferents connotacions segons parli la

Virreina Germana drsquoorigen estranger o la dama valenciana Joana Pallagraves En el

primer text Germana de Foix subratlla el caragravecter gracioacutes de la llengua valenciana

en boca de Jerogravenima Beneito (laquoen vuestra boca es graciosoraquo) i en el segon text la

muller de Ferrandis ajuda a la reina a expressar un comentari mitjanccedilant un refrany 261 DCVB recull aquest refrany en les seguumlents versions laquoMeacutes mestimo ase que em port que no cavall que menderrocraquo (Barc Manresa) laquoMeacutes mestime un ase que marrastre que no un cavall que em tireraquo (Val) laquoAse qui em duga i no cavall que mendugaraquo (Mall) La versioacute drsquoEC srsquoassembla meacutes a la versioacute manresana que no pas a la valenciana per la utilitzacioacute dels verbs lsquoportarrsquo i lsquoderrocarrsquo que no apareixen a la valenciana Tambeacute podem identificar el refrany en castellagrave a la pagraveg I 31 de Coloquios de palatino y Pinciano de Juan de Arce de Otaacuterola (1550) laquoPINCIANO Vuestra fue la culpa en caminar a caballo sin haberlo en vuestra vida pues sin embargo de la premaacutetica antigua pudieacuterades venir en una mula de silla o de albarda pues para lo uno bastaban vuestros beneficios y para lo otro vuestra natural inclinacioacuten iquestNo habeacuteis oiacutedo el refraacuten lsquoMaacutes vale asno que me lleve que caballo que me derruequersquoraquo 262 DCVB recull aquest refrany en aquesta versioacute laquoQui de casa fuig a casa tornaraquo i indica que eacutes utilitzat a la Ribera drsquoEbre (Tarragona) i al dialecte valenciagrave

289

valenciagrave molt meacutes adequat que segurament resultava expressiu per a una persona

estrangera com Germana de Foix Crec que puc afimar que lrsquouacutes del catalagrave hi apareix

vinculat als conceptes de lsquogracioacutesrsquo i lsquopopularrsquo De fet el text 3 presenta la queixa de

la senyora Joana Pallagraves per lrsquoexcessiva burla que rep la llengua catalana per part

dels castellans Fuster (198557) indica que pot considerar-se una lsquodesconfianccedila

linguumliacutesticarsquo que srsquoanagrave imposant a lrsquoegravepoca a causa de la progressiva valoracioacute del

castellagrave a la cort en detriment del catalagrave En aquest sentit diferents testimonis

indiquen opinions semblants de Joana Pallagraves tot i que no aparegui expliacutecitament el

conflicte diglogravessic En destaco alguns

~ Les tibantors que sorgien entre les dames valencianes quan les dames

castellanes casades amb valencians srsquoenvoltaven de castellanes es pot

observar en la carta que Jaume Serra escriu a Alexandre XI datada a

Valegravencia el 7 drsquooctubre de 1494 Es queixa que aquells que estan al seu

servei volen cita en castellagrave en una carta en catalagrave laquoQue todas las cosas de

la sentildeora duquesa vayan encimaraquo i que passeja pel carrer acompanyada de

molts escuders laquoqui pot soferir aquesta pompa castellana a ses despesesraquo

Finalment identifica les dames al seu servei i explica laquoTeacute meacutes avant en sa

companyia una muller de Pero Gago la qual ha nom Juana Vaca e per

conseguumlent son marit ha drsquohaver nom Pero Buey Voll ella regir

semblantment Sols en suma teacute castellanes Una sola donzella teacute germana

de don Guillem Remon de Borja Era beacute tingueacutes almenys tres donzelles

valencianes e una matrona valencianaraquo263

~ El personatge valenciagrave Don Pedro drsquoEls colmiddotloquis de la insigne ciutat de

Tortosa de Cristogravefor Despuig (escrit lrsquoany 1557) comenta amb Fagravebio com

estagrave afectant a la llengua catalana el contacte amb el castellagrave a les terres

valencianes laquoFagravebio iquestCom ha de la vostra pagravetria antiga Don Pedro Siacute que

los valencians drsquoaciacute de Catalunya soacuten eixits i los llinatges que drsquoaciacute no tenen

lo principi no els tenim per tan bons i la llengua de Catalunya la tenim

encara que per lo veiumlnat de Castella srsquoeacutes molt trastornadaraquo264

263 Batllori (1998163) 264 Ed de QuerolampSolervicens (201141)

290

732 PASSATGES DrsquoEL CORTESANO AMB INTERVENCIONS DE

PERSONATGES EN CATALAgrave

Els passatges amb intervencions de personatges dialogravegics en catalagrave apareixen com ja

he indicat anteriorment nomeacutes en algunes jornades Exposo a continuacioacute la jornada

els folis i els personatges que hi intervenen amb la llengua utilitzada si eacutes el catalagrave

apareixen marcats en verd i si eacutes el castellagrave en blau

TEXT JORNADAFOLIS PERSONATGES I LLENGUA CASTELLAgrave CATALAgrave

1a jornada

1 A4r-A5r Gilot canonge Ester Virreina i camarera de la

Virreina

2 A5v Mencia muller drsquoen Lluiacutes Vich i canonge Ester

3 C1v-2r Francesc Fenollet la seva muller Francisca i Gilot

4 C3r-C3v Gilot canonge Ester patge i Duc

5 D8r-E1r Jerogravenima Beneito Joan Ferrandis Gilot Virreina i

Duc

6 E8r-v Duc canonge Ester Lluiacutes del Milagrave Joan Ferrandis i

els patges

3a jornada

7 I7v-I8v Diacutedac Duc Joan Ferrandis Virreina i Jerogravenima

Beneito

5a jornada

8 Q4v-R2r

Duc Virreina canonge Ester patge del Duc Joan

Ferrandis Jerogravenima Beneito les minyones

Marimancha i Martineta Malfaragraves i F Fenollet

291

6a jornada

9 Y7r-v Joan Ferrandis Jerogravenima Beneito i Duc

10 Z8v Jerogravenima Beneito i Joan Ferrandis

11 a2r Lluiacutes Margarit i la seva muller Violant i Joana Pallagraves

12 a8r-v Dames i cavallers Assenyalats C i D

Ana Mercader Miguel Hernagravendez Jerogravenima Beneito

Lionor Joana Pallagraves Diacutedac Lladroacutehellip nomeacutes un

cavaller teacute una intervencioacute en catalagrave

13 c8v Mestre Sabater (esmenta un refrany valenciagrave)

14 d1r-d8r Gilot canonge Ester Molina Duque Malfaragraves Joan

Ferrandis Isabet Gragravecia Jerogravenima Diacutedac Lladroacute

15 e2r Gilot i Duc

16 e5r Canonge Ester i Jerogravenima Beneito

17

18

19

20

Sequumlegravencies

f5r-v

f6r-v

f8r-v

g2v

Dins un diagraveleg que enceta el Duc sobre les diferents

condicions que srsquohan de tenir per deixar-se ben

entendre parlen diferents dames (indicat amb D) i

cavallers (C) Una D eacutes suposadament Jerogravenima

Beneito pel contingut de la intervencioacute i perquegrave parla

en catalagrave Tambeacute intervenen en catalagrave Gilot i el

canonge Ester

292

Els personatges que utilitzen la llengua catalana soacuten les dames Jerogravenima Beneito

amb nombroses intervencions Joana Pallagraves i Isabet (cunyada de Jerogravenima Beneito)

molt puntualment (en dues ocasions la primera i en una la segona) i tambeacute els patges

Gilot i Ballester anomenat canonge Ester aixiacute com la minyona Martineta (en una

sola intervencioacute) De fet com ja he indicat lrsquouacutenic personatge que srsquoexpressa en els

dos idiomes (catalagrave i castellagrave) tot i que progressivament es decantaragrave per lrsquouacutes del

catalagrave eacutes Jerogravenima Beneito

A continuacioacute presento els elements meacutes caracteriacutestics dels textos presentats a

cadascuna de les jornades

~ 1a jornada Els textos 1-3 soacuten intervencions dels personatges que participen a la

Munteria de lrsquoinici de lrsquoobra El text 4 destaca perquegrave narra una de les baralles

meacutes sagnants entre els patges del Duc i de la Reina265 El text 5 correspon a una

facegravecia de Gilot sobre unes comares del carrer de la Nau de Valegravencia que

desencadena un diagraveleg punyent266 tot jugant amb lrsquoequiacutevoc de les diferents

accepcions del terme sobre lrsquoesterilitat entre les parelles de Joan Ferrandis-

265 laquo[] Y Gilot y el paje teniacuteanle [a canonge Ester] porque los halcones estuviesen como en barra asidos con las untildeas de eacutel y quedoacute tan ensangrentado que si el Duque no le socorriera muerto fuera Y el paje le apodoacute y diacutejole -Sentildeor moseacuten Agron iquestcoacutemo os fue con mi halcoacuten Y eacutel respondioacute -iquestI a vos patge del ganxet com vos amb lo meu bufet A ruegos de las damas el Duque les perdonoacute y mandoacute que no se desmandasen maacutes de manosraquo (C3v) 266 laquoDijo Gilot -[] Y posare-los nom les Comares No ho dic perquegrave sa Excelmiddotlegravencia y Joan Ferrandis ho sien encara que mai han fet parir a ses mullers Dijo Joan Fernagravendez -Gilot iquesttuacute no sabes que a su Excelencia y a miacute nos han parido dos mujeres Queste mal de ser esteacuteriles no estaacute en nosotros sino en las rabiosas (Que por maravilla paren las que rabias conciben pues que matan y no viven) Seguacuten dice la regla de medicina Dijo dontildea Jeroacutenima su mujer -Senyora iquestquegrave li par a vostra Altesa de mon marit iquestQuin metge i butller que eacutes Ab butlles falses que preiumlca diu que posa dones en paradiacutes i ab regles fingides de medicina nos infama que som rabioses i per ccedilograve no parim No seria mal acusar-lo que lrsquoaltre dia tragueren a la scala un butller falsari i un metge no doctorat Dijo la Reina -Dontildea Jeroacutenima por aduacuteltero mereceriacutea maacutes ser sacado a la verguumlenza Pues tiene tan poca que nos dice cara cara que les han parido dos mujeres Dijo el Duque -Vuestra alteza iquestsabe lo que me ha dicho al oiacutedo Joan Fernaacutendez Diacutejome -Mire queacute primor direacute que diciendo una gran mentira que nos han parido dos mujeres direacute una gran verdad que dos mujeres que son nuestras madres nos han parido Dijo la Reina -Eso teneacuteis los hombres engantildeadores que de las verdades haceacuteis mentiras y de las mentiras verdadesraquo (D8v-D9r)

293

Jerogravenima Beneito i Duc-Virreina Al text 6 el Duc Milagrave i Ferrandis i alguns

patges es burlen de la gepa del canonge Ester amb la qual conclou la jornada

Aquesta turtipudo corporis acompanyaragrave el personatge al llarg de tota lrsquoobra tal i

com veurem a dos textos significatius en catalagrave perquegrave recordem que el

personatge nomeacutes srsquoexpressa en aquesta llengua en les jornades 5a i 6a

~ 3a jornada El text 7 que ja he reportat on la Virreina demana ajuda a Jerogravenima

Beneito per recordar un refrany valenciagrave laquoMeacutes val ase que em porte que cavall

que em derroqueraquo

~ A la 5a jornada destaca un dels passatges (text 9) meacutes extensos amb un gran

nombre drsquointervencions de personatges cortesans o patges que srsquoexpressen en

catalagrave Coincideix amb lrsquoinici de la jornada i amb la peticioacute del Duc i de la

Virreina al canonge Ester i al patge del Duc que comuniquin a totes les dames i

cavallers lrsquoajornament del sarau i de la magravescara per al proper dia El

protagonisme del passatge eacutes del canonge Ester Despreacutes drsquouna conversa plena

drsquoatacs amb el patge del Duc amb canccedilons en catalagrave incloses (una versioacute

particular del Bella de voacutes soacute enamoroacutes aplicada a la gepa del canonge267)

marxa en solitari a complir lrsquoencagraverrec de la Virreina Tres aspectes esdevenen

cohesionadors de la trama fictiacutecia drsquoaquest passatge afavorint la unitat de tot un

seguit de converses que funcionen per associacioacute lrsquoencagraverrec de comunicar

lrsquoajornament de les festes lrsquoalmiddotlusioacute constant a la gepa del personatge per part

dels personatges que visita (que srsquohavia iniciat a la primera jornada al text 6) i la

constatacioacute del desgrat de Gilot per realitzar aquest encagraverrec (tal i com li havia 267 laquoEl paje le respondioacute -iexclVamos sentildeor canoacutenigo Y aunque me ha dicho que soy taacutebano de su giba yo le prometo de no picar esta jornada en ella sino cuanto podreacute para defenderla Y por sentildeal que lo hareacute quiero cantar para daros placer esta cancioacuten catalana Bella de voacutes soacute enamoroacutes iexclgibeta mia Tostemps sospir pensant en vos iexclla nit i el dia Dijo el canoacutenigo -Puis tu has cantat per a mi jo vull cantar per a tu Tot lo moacuten me staacute mirant com si fos una donzella si be em veu anar galant lladre soacute per maravella [Q5v]

294

anunciat la Virreina al Duc) a causa de les bromes i burles que rep per cortesans

i criats El canonge Ester visitaragrave les cases de Joan Ferrandis i Jerogravenima Beneito

de Diacutedac Lladroacute i de Francesc Fenollet En totes elles es troba amb les

corresponents minyones (una falsa serventa la gossa Maricorta les criades

Marimancha i Martineta i el patge anomenat Malfaragraves) que tambeacute ataquen el

canonge amb atacs verbals punyents i fins i tot amb algun altre a la lsquoclotxarsquo del

personatge No cal dir que el personatge retorna davant del Duc i de la Virreina

amb lrsquoencagraverrec realizat i alhora es mostra enfadat pel tractament rebut

laquoSenyor jo em vinc a despedir de vostra Excelmiddotlegravencia si no em llevau lo cagraverrec

de lsquoconvida festesrsquo I lo demeacutes que em resta a dir sobre accedilograve seragrave contar les burles

que mrsquohan fet los criats destos cortesans davant ells despuacutes demagrave Que si tant de

cort fossen com ells se pinten no serien tan descortesos sos criats (Que en los

servidors se veu lo senyor qual eacutes)raquo (R1r)

mdash A la 6a jornada apareix el major nombre de converses amb intervencions en

catalagrave i en castellagrave segons els personatges interlocutors Les jornades anteriors

srsquohan caracteritzat meacutes per diagravelegs entre els quatre personatges principals (Milagrave

Ferrandis Fenollet i Lladroacute) amb la narracioacute de facegravecies o apotegmes inserides

en les intervencions per les narracions de festes o espectacles o per la recitacioacute

de composicions poegravetiques En aquesta jornada el ventall de personatges eacutes meacutes

nombroacutes (cortesans dames i patges) i diferents jocs o activitats presidits pel Duc

propicien la colmiddotlaboracioacute de les dames i cavallers presents a la cort (eacutes el cas

dels textos 12 i 17-20)

Destaco els vuit folis que configuren el text 14 amb un grup nombroacutes de

personatges del moacuten dels criats (Gilot canonge Ester Molina) amb la presegravencia

del Duc de dos cortesans (Joan Ferrandis i Diacutedac Lladroacute) i drsquoalgunes dames

(Jerogravenima Beneito Isabet i Gragravecia)

295

74 PLURILINGUISME A EL CORTESANO UN RECURS AL SERVEI DE LA

FICCIOacute LITERAgraveRIA

En conclusioacute gran part dels textos en catalagrave que apareixen a EC especialment als

passatges meacutes extensos soacuten intervencions dels diferents personatges que hi dialoguen a

diferegravencia de les altres llenguumles que apareixen sovint en boca dels personatges de les

narracions breus drsquoEC Lrsquoestudi drsquoaquests textos ofereix tres aspectes remarcables en

relacioacute a la possible funcioacute del plurilinguumlisme a EC de Milagrave

El primer aspecte a destacar eacutes el fet no habitual drsquoutilitzar el plurilinguumlisme en un

gegravenere narratiu com el diagraveleg ja que els altres textos que en fan uacutes drsquoaquest recurs soacuten

comegravedies teatrals Sembla que lacuteuacutes del plurilinguumlisme a les comegravedies teatrals

especialment a les de Torres Naharro repon a lrsquointent drsquoafalagar i acontentar un puacuteblic

determinat a qui srsquoadreccedilava268 En el cas del comediogravegraf extremeny cal tenir en

compte que possiblement va escriure tota la seva obra a Roma on va arribar cap a lrsquoany

1508 i va estar molt vinculat a la cort dels cardenals Juli de Medici i Bernardino

Carvajal En el cas del valenciagrave Joan Ferrandis drsquoHeregravedia la seva comegravedia La vesita

tambeacute teacute un puacuteblic cortesagrave concret tal i com ens indiquen els dos progravelegs elaborats per a

les dues ocasions en quegrave srsquohi va representar Solervicens la identifica com a comegravedia de

situacioacute que a diferegravencia de la de repertori compta amb la connivegravencia drsquouns

espectadors concrets i acaba enfortint el seu poder ja que els aristogravecrates o cortesans hi

adquireixen tot el protagonisme269 Segons Cirillo i Solervicens en ambdoacutes autors

Torres Naharro i Ferrandis les comegravedies de situacioacute esdevenen essencialment verbals

perquegrave segons Solervicens laquocompensa les escasses sorpreses que forneix lrsquoaccioacute amb un

conjunt drsquoenginyosos i sorprenents recursos linguumliacutesticsraquo270 Crec que aquest eacutes el punt

de contacte amb el diagraveleg narratiu del Milagrave on la paraula en boca del personatge esdeveacute

un instrument indispensable per construir lrsquounivers ficcional Per tant la tria drsquouna

determinada llengua (dialecte registre to ) constitueix una peccedila clau per aconseguir la

versemblanccedila en definitiva la mimesi conversacional En tot cas respon clarament a la

voluntat de representar el moacuten de la cort ( o la seva visioacute del moacuten de la cort) tal i com

expressava al prograveleg drsquoEC

268 Veure Cirillo (1998) i Solervicens (2015) 269 Solervicens (199961-62) 270 Cirillo (198822) i Solervicens (199962)

296

El segon aspecte eacutes que els uacutenics personatges que parlen catalagrave en EC soacuten tres dones

destaca Jerogravenima Beneito i els patges Canonge Ester i Gilot271 El personatge de

Jerogravenima Beneito apareix a dues obres diferents al segon prograveleg de LV de Ferrandis en

la versioacute del manuscrit de lrsquoany 1555 i al diagraveleg del Milagrave del 1561 En les dues utilitza

el catalagrave i en castellagrave de manera arbitragraveria El manuscrit del prograveleg de la comegravedia indica

el nom del personatge amb les sigles D Hie en el cas de Jerogravenima Beneito i D Jo en el

de Joan Ferrandis en les intervencions de cada personatge a diferegravencia del segon prograveleg

publicat a les Obras de Ferrandis drsquoHeregravedia lrsquoany 1562 la introduccioacute eacutes diferent i el

nom propi de la muller de lrsquoautor no hi apareix272 ni a la introduccioacute ni al mateix

prograveleg Aixograve reforccedila la hipogravetesi que Milagrave teacute molt en compte lrsquoedicioacute manuscrita de les

Obres de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia per elaborar EC i en aquest cas pren material literari

del segon prograveleg de LV tal i com fa amb els personatges de Lluiacutes del Milagrave i Joan

Ferrandis drsquoHeregravedia al PB del manuscrit del 55 El segon prograveleg de LV del 1555

permetria a Luiacutes del Milagrave partir dels aspectes bagravesics de caracteritzacioacute de Jerogravenima

Beneito de 6 folis273 i construir un personatge que es va consolidant al llarg del diagraveleg

EC en un text molt meacutes extens274 Cal recordar que en els dos textos apareix com a

personatge bilinguumle En tot cas al prograveleg de LV utilitza la llengua catalana per adreccedilar-

se al seu marit i a la criada que parlen en castellagrave i quan ha drsquoadreccedilar-se als ducs ho fa

en castellagrave En canvi a EC alterna les dues llenguumles castellagrave i catalagrave indistintament tot

i que srsquohi pot identificar un progressiu abandonament de la primera a favor de la segona

al llarg de la narracioacute dialogravegica

271 Nomeacutes tenim una breu intervencioacute en catalagrave drsquoun cavaller anogravenim en un diagraveleg entre cavallers indicats amb lrsquoabreviatura C i dames D laquoD Senyora donya Leonor iquestcom li va de mal maritraquo (a8v) 272 Nomeacutes srsquohi parla de Ferrandis i de la seva muller a la introduccioacute laquoLa Duquesa de Calabria quiso ver representar este coloquio y hubo de hacer otro principio en el cual don Joan Fer y su mujer van al Duque de Calabria a pedirle la casa prestada para representar La Visitaraquo (folis 135v-136r) Les abreviatures que srsquoutilitzen per a Joan Fernagravendez i la seva muller soacuten Fer y Se respectivament 273 El prograveleg reproduiumlt al manuscrit 2050 de la BC comenccedila al foli 149 i acaba al foli 150 274 Els folis drsquoEC tenen aquesta extensioacute A-Z⁵ a-g⁵

297

ANNEXOS

1 Textos manuscrits agravepoques en catalagrave de lrsquoArxiu de la Batllia General dels anys

1528 1529 i 1530 respectivament

298

299

300

301

302

CONCLUSIONS

Lrsquo ilmiddotlustrat valenciagrave Gregori Maians va interessar-se per El cortesano de Lluiacutes del Milagrave

tal i com es pot comprovar al seu epistolari275 Va referir-shi a El Cortesano i al tractat

de viola de magrave El maestro amb una nota comuna lsquoobres raresrsquo (laquoEl cortesano de D Luis

Milaacuten es libro rariacutesimo y de mucho entretenimiento Le tengo y estimo y tambieacuten el que

intituloacute Maestro que tambieacuten es muy raroraquo276) Aleshores ja va expressar el desig que

lrsquoobra fos novament editada (laquoEl cortesano con todos sus defectos es digniacutesimo de

repetirse en la estamparaquo277) De fet lrsquoobra lsquorararsquo de quegrave parla Maians ha estat el motiu

drsquoestudi drsquoaquesta tesi doctoral una aproximacioacute literagraveria a un diagraveleg renaixentista que

sovint desconcerta perquegrave srsquohi insereixen tot un seguit de gegraveneres estils i llenguumles

diverses

En aquest sentit crec que hi ha tres elements que faciliten lrsquoaproximacioacute objectiva a El

cortesano com a obra literagraveria eacutes a dir com a producte fictici un que nrsquoexplica la seva

estructuracioacute peculiar la relacioacute entre el diagraveleg renaixentista i lrsquoensalada musical un

altre que explica el seu sentit profund la imatge del possible cortesagrave ideal a la cort dels

ducs de Calagravebria i el darrer que explica la seva gegravenesi el manuscrit 2050 de la

Biblioteca de Catalunya Tots tres interaccionen a El Cortesano de Milagrave afavorint un

producte literari peculiar perograve atractiu per la seva capacitat de representar el moacuten drsquouna

cort valenciana de la primera meitat del segle XVI allunyada de qualsevol tipus de

preocupacioacute normativa o moral i lliurada a la conversa enginyosa a lrsquohumor i a la festa

Tot aixograve sota la responsabilitat drsquoun autor Lluiacutes del Milagrave que els investigadors de tots

els temps identifiquen amb lrsquohomogravenim muacutesic renaixentista especialista en viola de magrave

1 Peculiar estructuracioacute un diagraveleg-ensalada renaixentista

El diagraveleg del Milagrave apareix sota els ulls del lector com a un univers fictici sense cap tipus

destructura com una obra rara (tal i com indicava Maians) i allunyada de qualsevol

classificacioacute genegraverica a causa del variat to de les converses de laparicioacute de personatges

pertanyents a diverses classes socials com els cavallers i dames valencians els criats i

275 Destaquen les referegravencies a El cortesano i a Lluiacutes del Milagrave al seu Epistolari de les cartes n561 i n523 del volum IX les n97 n98 n109 n164 del volum XVII 276 Carta n562 De G Maians a M Martiacutenez Pingarroacuten 2 de desembre de 1775 277 Carta n98 De G Maians a F Cerdagrave 30 de juliol de 1779

303

les criades la Reina i el Duc de les sequumlegravencies on es canten els sonets o de les

narracions i escenificacions dobres teatrals al Palau Reial del plurilinguumlisme de lobra

entre daltres Lanagravelisi de lobra nindica clarament el caragravecter narratiu mitjanccedilant el

guiatge del narrador-personatge Lluiacutes del Milagrave i lrsquoallunya del tipus de diagravelegs

renaixentistes meacutes coneguts on predomina el contingut reflexiu en les converses dels

personatges Nomeacutes la similitud estructural amb un gegravenere musical com lensalada de

breu recorregut dins la histograveria de la muacutesica a Valegravencia i a Catalunya permet entendre

el concepte de mescla a causa de lamalgama de tons llenguumles veus versos i metres

diferents un element que ambdoacutes motlles genegraverics lensalada musical conreada per

Mateu Fletxa i el diagraveleg literari dEl cortesano del Milagrave comparteixen i que lautor

valenciagrave traspassa a un gegravenere literari que en aquests moments encara no ha estat

teoritzat i que sempre sha definit com a una forma literagraveria flexible i oberta 278

Recordem que els primers tractats sobre el diagraveleg apareixen a la segona meitat del segle

XVI amb el De dialogo liber (1562) de Sigonio i lApologia dei dialoghi (1574) de

Speroni Situar en paralmiddotlel dos motlles genegraverics contemporanis lensalada i el diagraveleg

afavoreix una anagravelisi meacutes profunda i enriquidora de la pragravectica literagraveria dun autor que eacutes

capaccedil de recollir tradicions literagraveries anteriors (narracions breus romanccedilos canccedilons

sonets o emblemes i invencions) i que teacute una formacioacute musical sogravelida La seva obra

musical juntament amb la dAlonso Mudarra ha estat considerada anogravemala dins una

lectura tradicional del desenvolupament de la muacutesica occidental La improvisacioacute

instrumental esdeveacute un dels elements meacutes originals que els musicogravelegs en valoren279 i

278 Burke (199836) 279 Griffiths (20038) laquoDentro de una lectura tradicional del desarrollo de la muacutesica en Occidente las canciones de Milaacuten y Mudarra se presentan como una anomaliacutearaquo (20039) laquoLas canciones y obras solistas editadas en la primera coleccioacuten que se conserva para vihuela El Maestro (Valencia 1536) de Luis Milaacuten ponen de manifiesto la madurez y alta calidad ya lograda por tantildeedores activos en la eacutepoca que coincide con un sistema de escritura para instrumentos solistas y su divulgacioacuten en libros impresos Tambieacuten ofrece abundante evidencia de lazos con una tradicioacuten de muacutesica improvisada Maacutes allaacute de su virtuosismo Milaacuten muestra un dominio total de su medio musical y crea obras potentes y elocuentes a base de una teacutecnica intuitiva y hasta cruda comparada con la refinada teacutecnica de los polifonistas contemporaacuteneos Pero esta rudeza es relativa comparada con el contrapunto vocal el suyo carece de finura pero cualquier deficiencia teacutecnica estaacute compensada por la sotisficacioacuten y refinamiento de su lenguaje idiomaacutetico instrumentalraquo

304

per aixograve el qualifiquen de pont entre dues tradicions perquegrave les seves canccedilons parlen

lidioma del barroc amb un dialecte renaixentista280

En conclusioacute lheterogeneiumltat de materials i laparent caragravecter improvisat de lentramat

de converses del diagraveleg soacuten dos dels aspectes estructurals del text que en la tesi srsquohan

interpretat a la llum dun gegravenere musical amb una estructura molt semblant

lensalada281

2 Sentit de lobra la imatge del possible cortesagrave ideal a la cort del Duc de

Calagravebria

La presentacioacute i defensa drsquoun model de cortesagrave ideal per a una cort com la del Duc de

Calagravebria eacutes el motiu de composicioacute de lobra que Lluiacutes del Milagrave explicita per diverses

vies

1) La referegravencia expliacutecita en diferents moments de lobra a la peticioacute de les dames

de la cort que escrigui un Cortesano semblant al del comte Castiglione desig

que tambeacute formula el Duc

2) La caracteritzacioacute dun model de cortesagrave excessiu i poc adequat a la cort

lantimodel Joan Ferrandis dHeregravedia

3) La imatge del cortesagrave ideal que representa el personatge homogravenim a lautor-

narrador del diagraveleg Lluiacutes del Milagrave als ulls de les dames i del Duc de Calagravebria

El primer aspecte eacutes un motiu reiterat a la bibliografia sobre El cortesano del Milagrave

perquegrave eacutes luacutenic punt de connexioacute amb el conegut manual italiagrave sobre el cortesagrave ideal de

Baldassare Castiglione publicat a Venegravecia lany 1528 i traduiumlt per Joan Boscagrave al castellagrave

280 Ref a Ward dins Griffiths (20039) laquoLa descripcioacuten de John Ward de la obra de Milaacuten como el puente entre el estilo improvisado de los laudistas editados por Petrucci i Attaingnant y el estilo teacutecnicamente maacutes maduro de la generacioacuten de Francesco da Milanoraquo le situacutea histoacutericamente y en cuanto a las cuestiones de estilo y procedencia Ward le identifica con los improvvisatori italianos cuyo arte depende maacutes de la manera de interpretacioacuten que la materia interpretada En este sentido Ward define a Milaacuten como el puente entre dos tradiciones al mismo tiempo que nota las cualidades excepcionales de sus canciones que que hablan el idioma del barroco con un dialecto renacentistaraquo 281 Ocantildea (2004411) laquoComo se puede apreciar esta obra es un corolario de tradiciones noveliacutesticas y poeacuteticas tardomedievales de tipo cortesano Es de intereacutes para nosotros el hecho de que haya numerosas referencias a maacutescaras farsas y representaciones (torneos follas etc) de tipo cortesano a lo largo de la obra que pueden servir de referente a la costumbre que parecen haber desarrollado de modo organizado las comedias burlescas en la eacutepoca de Felipe IVraquo

305

lany 1534 De fet amb lobra italiana comparteix el tiacutetol el gegravenere dialogravegic i la

pretensioacute de forjar un model ideal de cortesagrave (que de fet no eacutes poca cosa) Segons

Burke282 locasioacute que va motivar lescriptura dIl cortegiano va ser la peticioacute personal de

Vittoria de Colonna marquesa de Pescara i neboda del comte Guidobaldo dUrbino a

Castiglione tal i com indica el mateix autor en una carta datada lany 1525 Tot i que els

estudiosos argumenten daltres motius de caire poliacutetic o personal283 aquesta referegravencia a

una peticioacute femenina posa en connexioacute el text valenciagrave amb el seu precedent i model

italiagrave tot i que no sabem si Milagrave podia tenir present la carta o eacutes un simple togravepic

Els personatges que protagonitzen els quatre llibres dIl cortegiano discuteixen mostren

i problematitzen el perfecte cortesagrave Al primer llibre els personatges discuteixen sobre la

naturalesa o el megraverit de la noblesa sobre la virtut de les armes enfront dels megraverits de les

lletres o sobre el coneixement de les arts visuals al segon llibre sobre lart de la

conversa i els tipus de bromes meacutes adients que es poden fer eacutes a dir amb qui com i

sobre quegrave pot bromejar un cortesagrave al tercer llibre sobre les qualitats de la donna di

palazzo i al quart llibre sobre la relacioacute entre el cortesagrave i el priacutencep284 Quan es

comparen les temagravetiques i lestructura del diagraveleg de Castiglione amb les del Milagrave la

paraula que millor defineix limpacte del text en el lector que cerca alguna relacioacute

expliacutecita amb el diagraveleg italiagrave eacutes la de sorpresa i desconcert El ventall de personatges

que pulmiddotlulen per la ficcioacute literagraveria del diagraveleg valenciagrave explicant histograveries gracioses

ilmiddotlustrant els seus motes amb narracions apotegmagravetiques de caire popular i dorigen

medieval eacutes certament molt diferent

Cal tenir en compte que el model de cortesagrave de Joan Ferrandis apareix explicitat a traveacutes

de la mimesi conversacional en la seva capacitat de mostrar una determinada actitud

meacutes que no en les reflexions expliacutecites sobre un model Les facegravecies que es narren

sobre ell i les que ell mateix explica soacuten un marc ideal per descobrir un personatge

facecioacutes que traspassa els liacutemits del cortesagrave ideal Provoca el riure dels altres

personatges que lacompanyen perograve tambeacute la recomanacioacute dels seus companys i fins i

tot dels criats sobre la necessagraveria continegravencia en relacioacute als seus excessos verbals i

conductuals Alhora el seu company de ficcioacute Lluiacutes del Milagrave es va configurant com un

cortesagrave ideal que no necessita explicitar-se ni explicar-se com a tal perquegrave el lector nrsquo 282 Burke (199849) 283 Burke (199850) 284 Burke (1998 44-45)

306

infereix tambeacute el model a partir de la mimesi conversacional de la seva manera dactuar

i dels afalacs i lloances que li dediquen els diferents personatges dialogravegics

Aixiacute doncs lautor valenciagrave aconsegueix crear un personatge homogravenim que tot i que no

ho sembli mostra algunes de les caracteriacutestiques meacutes rellevants del cortesagrave dibuixat pels

interlocutors dIl cortegiano El personatge del Milagrave eacutes afable i agradable discret sap

utilitzar per aixograve duna certa avvertita dissimulazione modest amb encant i

sostinguda grazia i sprezzatura la mateixa que valoren els estudiosos de la seva obra

musical

3 Gegravenesi drsquoEl cortesano de Lluiacutes del Milagrave

El manuscrit 2050 de les Obras de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia de la Biblioteca de

Catalunya eacutes la clau de volta per a la lectura dEl cortesano del Milagrave El fet que estigui

datat lany 1555 justifica el caragravecter de font literagraveria per al diagraveleg publicat lany 1561 ja

que la data de ledicioacute impresa de les Obras de Joan Ferrandis dHeregravedia eacutes posterior a la

publicacioacute drsquoEl cortesano lany 1562 Els textos meacutes rellevants del manuscrit soacuten el

Proceacutes de cobles de burles entre Lluiacutes del Milagrave i Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i el segon

prograveleg de La vesita Els encapccedilalaments narratius de les composicions poegravetiques del

Proceacutes de cobles de burles les composicions enunciades per cada personatge (Lluiacutes del

Milagrave o Joan Ferrandis) en atac del respectiu rival i els personatges que protagonitzen el

segon prograveleg de La vesita (el matrimoni Ferrandis-Beneito) es converteixen en un

material fonamental per a la construccioacute de les narracions breus de caragravecter apotegmagravetic

i sobretot faceciograves que formen part de la trama drsquoEl cortesano Aquesta connexioacute

permet descartar tambeacute una suposicioacute reiterada per bona part de la bibliografia val a dir

que El cortesano fos una obra coetagravenia al marc de ficcioacute que construeix datable al

voltant de 1535

Milagrave exemplifica de manera forccedila original la teoria sobre com havia de ser la conversa

del cortesagrave ideal i sobre quins eren els liacutemits a lrsquohora de fer bromes un aspecte tractat al

llibre II drsquoIl cortegiano de Castiglione tot seguint el llibre II del De oratore de Ciceroacute

Les dues obres oferien diferents estrategravegies per aconseguir fer una conversa

agradable285 tant a partir del parlar llarg com del parlar breu286 Lluiacutes del Milagrave les

285 laquoAsiacute que para lo que deseo en el cortesano bastaraacute decir demaacutes de lo dicho que procure de ser tal que nunca le falte queacute hablar conforme a las personas que tratare y sepa con una buena dulzura hacer que

307

recull al diagraveleg sota la forma de narracions breus (facegravecies apotegmes o un exemple de

protonovella) i de dits breus (al final duna narracioacute en les intervencions dels

personatges o en els diagravelegs de motes) Aquesta pragravectica connecta amb el gust

cinccentista per la narrativa breu tal i com manifesta la publicacioacute drsquo obres com les

Novelle de Mateo Bandello la publicacioacute dels tres primers volums eacutes de lany 1554 El

Patrantildeuelo de Joan Timoneda (Valegravencia 1564) o la Floresta espantildeola de Melchor de

Santa Cruz (Toledo 1574) entre daltres

El cas de Lluiacutes del Milagrave eacutes peculiar perquegrave les narracions breus tenen una funcioacute cabdal

en larticulacioacute de la trama fictiacutecia i en la caracteritzacioacute dels personatges La majoria de

les facegravecies i de les composicions poegravetiques referides a Ferrandis drsquoHeregravedia nrsquoaccentuen

als seus defectes risibles (el mal gust per triar els vestits adequats per cada ocasioacute les

desencertades relacions extramatrimonials la tegraverbola relacioacute matrimonial amb Jerogravenima

Beneito) En explicar- Joan Ferrandis eacutes mossegat per Lluiacutes del Milagrave perograve sense fer

sang perquegrave han estat extrets de lobra literagraveria del primer287 eacutes a dir del material

contingut al manuscrit de les seves Obres Gran part de les facegravecies que Milagrave explica de

Joan Ferrandis tenen el seu origen en els encapccedilalaments de les poesies del manuscrit

Es repeteixen dins lentramat fictici a partir del material del manuscrit i que ilmiddotlustra el

context denunciacioacute de la poesia Perograve en la ficcioacute narrativa creada per Lluiacutes del Milagrave

desapareix lrsquohoritzontalitat que caracteritzava la relacioacute conversacional drsquointercanvi

poegravetic entre iguals Milagrave i Ferrandis dHeregravedia del Proceacutes de cobles de burles per

articular un discurs on els dos personatges acaben essent caracteritzats segons un model

o antimodel de cortesagrave sota la batuta aparentment improvisada i desorganitzada de

Lluiacutes del Milagrave el model de cortesagrave a emular

huelguen con eacutel los que le oyeren y levantallos discretamente con motes y gracias y buenas burlas y hacellos reiacuter de manera que sin jamaacutes ser pesado sea gustoso para los que lo hubiere de serraquo [IC II 41] 286 laquoDicho pues que en la primera suerte que hemos dicho poderse llamar urbanidad la cual consiste en aquella propria y sabrosa manera de contar alguna cosa no hay necesidad de arte porque la natura misma hace y forma los hombres haacutebiles a saber decir un cuento graciosos y acompantildearle con un no seacute queacute que le da maacutes gracia concertando el gesto y los ademanes con la voz y palabras y aplicaacutendolo todo como conviene para esplicar propriamente y representar lo que quieren Pues en la otra de los dichos prestos y vivos iquestqueacute puede aprovechar el arte Viendo por esperiencia que el donaire para ser gracioso ha de ser tan presto que os deacute en el alma antes que quien le dice parezca que le pueda haber pensado de otra manera seraacute siempre friacuteo Por eso pienso que todo esto sea obra del ingenio y buena naturaraquo [IC II43] 287 laquoMucho sirven tambieacuten asiacute a los dichos graciosos para picar com o a los graves para alabar las metaacuteforas o translacioness conformes en especial si son respuestas y si el que responde se tiene todaviacutea en la misma translacioacuten dicha por el otro que le hablaraquo [IC II 64]

308

BIBLIOGRAFIA ABAD ZARDOYA Carmen (2011) laquoEntre ascesis y gula imaginario de la gastronomiacutea monaacutestica y conventualraquo Argensola 121 313-344 AGOSTINO Maria drsquo(2010) laquoLengua lenguaje y linaje nella poesia di J Fernaacutendez de Herediaraquo en De Benedetto Nacncy deampRavasini Ines (ed) Da Papa Borgia a Borgia Papa Letteratura lingua e traduzione a Valencia Pensa MultiMedia Lecce 171-184 _______(2013) laquoldquoAtieacuterrame el porvenirrdquo la Confesioacuten de Juan Fernaacutendez de Herediaraquo Revista de Cancioneros Impresos y Manuscritos n2 1-30 ALCINA ROVIRA Juan Francisco (2007) laquoLiteratura neolatina y cultura espantildeola en el siglo de Oro un balanceraquo Iacutensula revista de letras y ciencias humanas n 725 10-12 ALEJOS Asuncioacuten (2003) laquoFiguras siacutembolos alegoriacuteas y monstruos en el Corpus Valencianoraquo en Religiosidad y ceremonias en torno a la eucaristiacutea Actas del simposium 14-IX-2003 coord por Francisco Javier Campos y Fernaacutendez de Sevilla vol 2 (Devocioacuten y culto general) 886-712 ALONSO ASENJO Julio (1996) laquoOptimitates laetificare la Eacutegloga in Nativitate Christi de Joan Baptista Anyeacutes o Agnesioraquo en Criticoacuten n66-67 307-368 ALVAR CarlosampGOacuteMEZ MORENO Aacutengel (1987) La poesiacutea liacuterica medieval Madrid Taurus ANGLEacuteS Higini (1954) Las ensaladas Barcelona Diputacioacuten Provincial de Barcelona ALCINA ROVIRA Juan F amp SALVADOacute RECASENS J (2007) La biblioteca de Antonio Agustiacuten los impresos de un humanista de la contrarreforma Instituto de Estudios Humaniacutesticos ARCINIEGA Luis (2001) San Miguel de los Reyes Arquitectura y construccioacuten en el aacutembito valenciano de la edad moderna 2 vol Valegravencia Biblioteca Valenciana

__________ (2005-2006) laquoConstrucciones usos y visiones del Palacios del Real de Valencia bajo los Austriasraquo Ars Longa n 14-15 129-164

ARRIAGA Gerardo (2007) laquoReflexiones en torno a Luis Milaacuten vida obra historiografiacutearaquo Roseta Revista de la Sociedad Espantildeola de la Guitarra n0 6-35

__________ (2008) laquoLa obra vocal de Luis Milaacutenraquo Roseta Revista de la Sociedad Espantildeola de la Guitarra n1 6-43

309

ARRONIS Carme (2013) laquoJuan de Molina autor ndashy no traductor- del Vergel de Nuestra Sentildeoraraquo en Studia Aurea 7 389-416 ASENSIO Eugenio (1974) laquoDe los momos cortesanos a los autos caballerescos de Gil Vicenteraquo Estudios portugueses vol2 Paris Fundaccedilao Calouste GulbenkianampCentro Cultural Portugecircs 25-36 AZCAacuteRATE ISABEL DE (1985) laquoLa mujer en los Coloquios de Erasmo de Rotterdamraquo Anales de la Universidad de Caacutediz n 2 279-294 BADIA Antonio M (1994) laquoLa impronta renacentista en las letras catalanas latiacuten y romance en los siglos xv y xviraquo en Revista de Lengua y Literatura Catalana Gallega y Vasca (4) 165-180 BATTESTI-PELEGRIN Jeanne (2001) laquoLe Libro de motes de damas y caballeros de Luis Milaacuten le jeu rheacutetoriqueraquo en La fecircte et lrsquoeacutecriture Theacuteacirctre de Cour Cour-Theacuteacirctre en Espagne et en Italie 1450-1530 Colloque International France-Espagne-Italie Aix-en-Provence Universiteacute drsquoAix 95-118 BELENGUER Ernest (2007) Germana de Foix uacuteltima reina de Aragoacuten Valegravencia Universitat de Valegravencia BENITO DOMEacuteNECH Fernando (1981) La arquitectura del Colegio del Patriarca y sus artifiacuteces Valegravencia Federico Domeacutenech BECKER Daniegravele (2003) laquoFormes et usages en socieacuteteacute des piegraveces chanteacutees chez les vihueacutelistes du XVI siegravecleraquo en Dumanoir Virginie (coord) Muacutesica y literatura en la Espantildea de la Edad Media y del Renacimiento Madrid Casa de Velaacutezquez 21-53 BELTRAacuteN Vicenccedil (2002) Poesiacutea espantildeola 2 Edad Media liacuterica y cancioneros Barcelona Criacutetica BERTOMEU M Joseacute (2007) laquoTransgredir aquellas reglas de silencio impuestas a las mujeres Isotta Nogarola e Isabella di Morraraquo en Lectora 13 BOU Enric dir (2000) Nou diccionari de la literatura catalana Barcelona Ed62 BURKE Peter (1998) Los avatares de El cortesano Lecturas y lectores de un texto clave del espiacuteritu renacentista Barcelona Gedisa

BURKE Peter ampGUREVICH Aaron ampLE GOFF Jacques coord (1999) Una historia cultural del humor Madrid Sequitur

310

CALLADO Emilio (2013) laquoJustas votos y fundaciones Valencia y la Inmaculada en la primera eacutepoca modernaraquo en eHumanistaIVITRA 3 86-103 CAMPO TEJEDOR Alberto (2004) laquoTrovadores de repente la improvisacioacuten poeacutetica en el siglo de ororaquo en eHumanista Journal of Iberian Studies vol 4 119-157 CANONICA Elvezio (1996) laquoLenguas en la escena el plurilinguumlismo en el teatro prelopescoraquo en Arellano IgnacioampPinillos CarmenampVitse MarcampSerralta Freacutedeacuteric (coord) Studia aurea actas del III Congreso de la AISO (Toulouse 1993) 109-117 CARRILLO Jesuacutes (1988) laquoCultura cortesana e imperio el Libro del Blasoacuten de Gonzalo Fernaacutendez de Oviedoraquo Locus amoenus 4 137-154 CASAS RIGALL Juan (1995) Agudeza y retoacuterica en la poesiacutea amorosa de cancionero Santiago de Compostela Universidade de Santiago de Compostela CASTANtildeEDA Vicente (1915) Noticia de algunos libros que integraron la Bilioteca de D Gregorio Mayans Valegravencia CASTIGLIONE Baltasar de (1994) El cortesano Pozzi Mario (ed) a partir de la traduccioacute al castellagrave de Juan Boscaacuten Madrid Caacutetedra CERDAacute Y RICO Francisco (1778) laquoNotas al canto del Turiaraquo en La Diana enamorada de Gaspar GIL POLO Madrid Imprenta de Don Antonio de Sancha (httpwwwcervantesvirtualcomobra-visorla-diana-enamorada-cinco-libros-que-prosiguen-los-vii-de-jorge-montemayor--0html agost 2015) CIRILLO Teresa (1988) laquoPlurilinguumlismo nelle commedie di Torres Naharroraquo en Istituto Universitario Orientale Sezione Romanza Annali 30 Separata 174-231 COLELLA Alfonso (2015) laquoJuegos de palabras y muacutesica en El cortesano de Luis Milaacutenraquo Scripta Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna nuacutem 5 229-252 COLOacuteN Germagrave (2002) laquoLa decadegravencia de la llengua i la castellanitzacioacute al segle XVIraquo en Miscelmiddotlagravenia homenatge a Rafael Martiacute de Viciana en el V centenari del seu naixement 1502-2002 Valencia Biblioteca ValencianaampMagniacutefic Ajuntament de Burriana 37-47 CORNUDELLA Rafael (2009-2010 laquoAlfonso el Magnaacutenimo y Jan van Eyck Pintura y tapices flamencos en la corte del rey de Aragoacutenraquo Locus Amoenus n10 39-62

311

CORTIJO OCANtildeA Adelaida CORTIJO OCANtildeA Antonio (2004) laquoCarnaval y teatro en los siglos SXVI y XVII El cortesano de Luis Milaacuten y la comedia burlesca barrocaraquo Revista de Filologiacutea Espantildeola LXXXIV 399-412 COacuteZAR Mariacutea (2001) laquoPico le courtisan valencien un manifeste (du) burlesque dans El cortesano de Luis Milaacutenraquo en Civil Pierre (coord) Eacutecriture pouvoir et socieacuteteacute en Espagne aux XVIe siegravecles Hommage du cres agrave Augustin Redondo Paris Publications de la Sorbonne-Presses de la Sorbonne nouvelle CRUCIANI Fabrizio (1972) laquoPer lo studio del teatro rinascimentale la festaraquo Biblioteca Teatrale V 1-16 CRUIumlLLES Marquegraves de (1891) Noticias y documentos relativos a Dontildea Germana de Foix uacuteltima reina de Aragoacuten Manuscrit de la Biblioteca Valenciana (httpbivaldigvaesesconsultaregistrocmdid=5305 agost 2015) CHEVALIER Maxime (1980) laquoEntre folklore y literatura el cuentecillo tradicional (y la novela corta)raquo en Rico FranciscoampEstrada Francisco (coord) Historia y criacutetica de la literatura espantildeola vol2 tomo 1 Siglos de Oro-Renacimiento Madrid Criacutetica 333-339 ______(1990)laquoSur le lsquocuentecillorsquo traditionnel du Siegravecle drsquoorraquo Melanges de la Casa de Velaacutezquez n26 2 Ejemplar dedicado a Eacutepoque moderne 171-179 ______(1995) laquoCuento tradicional y literatura del Siglo de Ororaquo en Diacuteez Borque Joseacute M (coord) Culturas en la edad de oro Madrid Universidad Complutense 113-122 ______(1999) Cuento tradicional cultura literatura (siglos XVI-XIX) Salamanca Universidad de Salamanca CUARTERO MARIacuteA PILAR (1993) laquoLas colecciones de relatos breves en la literatura latina del Renacimientoraquo en Maestre Maestro Joseacute MariacuteaampBarea JoaquiacutenampBrea Charlo (eds) Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico Actas del I Simposio sobre humanismo y pervivencia del mundo claacutesico Alcantildeiz 811 de mayo de 1990 I Caacutediz Instituto de Estudios TurolensesampUniversidad de Caacutediz 69-91 DEYERMOND Alan (2004) laquoLa micropoeacutetica de las invencionesraquo en Iberia cantat Estudios sobre poesiacutea hispaacutenica medieval Casas Rigall JuanampDiacuteaz Mariacutea (ed) Santiago de Compostela Universidades de Santiago de Compostela 403-424 DIacuteAZ GARRETAS MARIacuteA JESUacuteS (1999) laquoFiestas y juegos cortesanos en el Reinado de los Reyes Catoacutelicos Divisas motes y momosraquo Revista de historia Jeroacutenimo Zurita n74 163-174

312

DIacuteEZ BORQUE JOSEacute MARIacuteA (1987) Los geacuteneros dramaacuteticos en el siglo XVI El teatro hasta Lope de Vega Madrid Taurus ______ (1989) laquoTeatralidad y denominacioacuten geneacuterica en el siglo XVI propuestas de investigacioacuten en Ruano de la Haza Joseacute M (coord) El mundo del teatro espantildeol en su siglo de oro ensayos dedicados a John E Varey 101-118 DUMANOIR Virginie (2012) laquoEl problemaacutetico estudio de los romances viejos castellanos lsquoDurandarte Durandartersquoraquo en Fernagravendez Rodriacuteguez NataliaampFernaacutendez Ferreiro Mariacutea (coord) Literatura medieval y renacentista en Espantildea liacuteneas y pautas Oviedo Sociedad de Estudios Medievales y Renacentistas 517-526 DURAN Eulagravelia (2004) Estudis sobre cultura catalana al Renaixement edicioacute a cura de Maria Toldragrave Valegravencia Edicions 3i4 DUTTON Brian amp RONCERO Victoriano (2004) La poesiacutea cancioneril del siglo XV antologiacutea y estudio Madrid- Iberoamericana Vervuert Frankfurt am Main ESCARTIacute Josep Vicent i TORDERA Antoni (2001) laquoEstudis introductorisraquo en El cortesano de Lluiacutes Milagrave edicioacute facsiacutemil Valegravencia Universitat de Valegravencia FALOMIR Miguel (1994) laquoEl Duque de Calabria Menciacutea de Mendoza y los inicios del coleccionismo pictoacuterico en la Valencia del Renacimientoraquo Ars Longa cuadernos de arte n5 121-124 FERNAacuteNDEZ DE HEREDIA Joan ______(1555) Las obras del egregio cavallero y excellente poeta Don Joan Fernaacutendez drsquoEredia sentildeor de la baroniacutea de Andilla com suma diligencia copiladas corregidas y puestas en horden Manuscrit 2050 Biblioteca de Catalunya ______(1562) Las obras de don Ioan Fernaacutendez de Heredia assi temporales como espirituales Valegravencia impressor Joan Mei ______(1955) Obras Rafael Ferreres (ed) Madrid Espasa-Calpe FERRANDO Antoni (2002) laquoDe la tardor medieval al Renaixement aspectes drsquouna gran mutacioacute sociolinguumliacutestica i cultural a traveacutes del Viciana lletraferitsraquo en Miscelmiddotlagravenia Homenatge a Rafael Martiacute de Viciana en el V centenari del seu naixement 1502-2002 Valegravencia Biblioteca ValencianaampMagniacutefic Ajuntament de Burriana 21-35 FERRER VALLS Teresa (1991) Oriacutegenes y desarrollo de la praacutectica esceacutenica cortesana del fasto medieval al teatro aacuteulico en el reinado de Felipe III Valegravencia Universitat de Valegravencia

313

______ (1993) Nobleza y espectaacuteculo teatral (1525-1622) estudios y documentos Valegravencia UNED _______ (2003) ldquoLa fiesta en el Siglo de Oro en los maacutergenes de la ilusioacuten teatralrdquo dins Teatro y fiesta del Siglo de Oro en tierras europeas de los Austrias Madrid SEACEX 2003 paacutegs 27-37 FELIPO ORTS Amparo (1989) laquoEl rectorado de la Universidad de Valencia durante el siglo XVIraquo en Estudis Revista de historia moderna 15 1989 67-92 FRADEJAS LEBRERO JOSEacute (1988) laquoLas lsquoFaceciasrsquo de Poggio Bracciolini en Espantildea Primer centenarioraquo Varia bibliographica homenaje a Joseacute Simoacuten Diacuteaz 273-282 FRENK ALATORRE Margit (2003) Nuevo corpus de la antigua liacuterica popular hispaacutenica (siglos XV a XVII) Meacutexico UNAM Colegio de Meacutexico Fondo de Cultura Econoacutemica 2 vol FUSTER Joan (1985) La Decadegravencia al Paiacutes Valenciagrave Barcelona Curial ______(1989) Llibres i problemes del Renaixement Barcelona Institut de Filologia ValencianaampPAM GARCIacuteA-BERMEJO Miguel M (2008) laquoEn torno al teacutermino farsa en Lucas Fernaacutendezraquo Haacutepax Revista de la sociedad de Estudios de Lengua y Literatura n1 45-56 GARCIacuteA Sebastiagrave (1986) laquoEl erasmismo en la Corona de Aragoacutenraquo en Ijsewijn J amp Losada A (eds) Erasmus in hispania Vives in Belgio Acta Colloqui brugensis 2326 IX 1985 Lovaina Peters 246-264 GAacuteSSER Luis (1996) Luis Milaacuten on sixteenth-century perfomance practice BloomingtonampIndianapolis Indiana University Press GODARD Anne (2001) Le dialogue agrave la Renaissance Paris Presses universitaires de France GOacuteMEZ Maricarmen (ed) (2000) laquoPuntos de encuentro musicales a las orillas del Mediterraacuteneo Naacutepoles-Valencia (ca 1450-1550)raquo Saitabi 50 (2000 139-150) _______(2012) Historia de la muacutesica en Espantildea e Hispanoamericana 2 De los Reyes Catoacutelicos a Felipe II Madrid Fondo de Cultura Econoacutemica GOacuteMEZ Jesuacutes (2006) laquoLa caracterizacioacuten del personaje dialoacutegico desde la ficcioacuten conversacionalraquo en El personaje literario y su lengua en el siglo XVI coordinado por

314

Ana Vian Herrero y Consolacioacuten Baranda Madrid Universidad Complutense de Madrid 212-242 GRANJA Agustiacuten de la (1988) laquoEl entremeacutes y la fiesta del lsquoCorpusrsquoraquo Criticoacuten n37 117-168 GREGORI Josep M (1997) laquoLa muacutesica del Renaixement 1450-1590raquo en Histograveria de la Cultura Catalana Renaixement i Barroc segles XVI-XVII Barcelona Edicions 62 239-256 GRIFFITHS John (1988) laquoThe Printing of Instrumental Music in SixteenthndashCentury Spainraquo Revista de Musicologiacutea vol16 n6 3309-3321 ______(2003) laquoLuis Milaacuten Alonso Mudarra y la cancioacuten acompantildeadaraquo Edad de oro vol22 7-28 ______(2005) laquoLos dos renacimientos de la vihuelaraquo Goldberg Early music magazine n33 34-43 ______(2009) laquoLuis Milaacuten (14901510-despueacutes de 1559)raquo Revista de la Fundacioacuten Juan March n386 2-7 ______(2010) laquoLa produccion de libros de cifra musical en Espantildea durante el siglo XVIraquo Hispanica Lyra revista de la Sociedad de la Vihuela n12 10-27 HART Thomas R (1972) laquoThe Early Court Theater in Portugal and Valencia Gil Vicente Luis Milaacuten Juan Fernaacutendez de Herediaraquo en Modern Language Notes vol87 n2 307-315 _______(1982) laquoTeatro vicentino y teatro valencianoraquo en Bustos Tovar Eugenio de (dir) Actas del IV Congreso de la AIH Salamanca 1971 Salamanca Asociacioacuten Internacional de HispanistasampConsejo General de Castilla y LeoacutenampUniversidad de Salamanca 751-756 HUERTA CALVO Javier (dir) (2003) Historia del teatro espantildeol I De la edad media a los siglos de oro Madrid Gredos JOLY Monique (1982) La bourleampson interpreacutetation Espagne 16e17e siegravecles Atelier National de Reproduction des theacuteses diffusion Universiteacute de Lille III France-Ibeacuterie Recherce Universiteacute de Toulouse-Le Mirail Toulouse LACARRA Mordf Jesuacutes (1999) Cuento y novela corta en Espantildea 1 Edad Media Barcelona Criacutetica

315

LAURENZI Elena (2009) laquoChristine de Pizan iquestuna feminista ante litteramraquo Lectora 15 301-314 LOacutePEZ ALEMANY Ignacio (2002) laquoDignidad real y accioacuten mayestaacutetica en La farsa de las galeras de Luis Milaacutenraquo eHumanista2 (httpwwwehumanistaucsbeduvolumesvolume_02Lopez031303Lopezpdf agost 2015) ______(2009) laquolsquoLengua spadarsquo y lsquobuen palaciorsquo en los motes eroacuteticos y burlescos del lsquoEl cortesanorsquo de Luis Milaacutenraquo La coroacutenica A Journal of Medieval Hispanic Languages LiteraturesampCultures vol38 n1 315-331 LLEAL Coloma (2001) laquoHistoria de la lengua e historia de la lengua literaria a la luz del catalaacuten de los siglos XVI y XVIIraquo Epos XVII 89-106 LLORET Albert (2013) Printing Ausiagraves March Material culture and renaissance poetics Madrid Centro para la edicioacuten de los claacutesicos espantildeoles MAIO Romeo de (1988) Mujer y Renacimiento Madrid Mondadori MALAXECHEVERRIacuteA Ignacio (2002) Bestiario medieval Madrid Ediciones Siruela

MARINO Nancy

______(1992) ldquoThe literary court in Valencia 1522-1536rdquo Hispanofila 104 (1-15) University of North Carolina

______(2014) El Cancionero de Valencia Mss 5593 de la Biblitoeca Nacional ed i estudi preliminar Arxius i Documents 56 Valegravencia Institucioacute Alfons el Magnagravenim

MAS Albert (1983) Les turcs dans la litteacuterature espagnole du siegravecle drsquoor Paris Centre de Recherches Hispaniques MARTIacuteNEZ ROMERO Tomagraves (2013) laquoManuals de confessioacute i impremta en el segle XVI el baculus clericalis de Bartomeu Cucala (Valegravencia 1524)raquo en RCatT 382 de la Facultat de Teologia de Catalunya MATEU IBARS Josefina (1963) Los virreyes de Valencia Fuentes para su estudio Valegravencia Publicacions del Archivo Municipal de Valencia MAYANS Gregori (1767-1777) Obras completas Epistolario Mayans y Martiacutenez Pingarroacuten 3 Real biblioteca y poliacutetica cultural vol IX Publicacions de lrsquoAjuntament drsquoOliva Valegravencia edicioacute any 2000 Disponible a la web de la Biblioteca valenciana digital

316

httpbivaldigvaesi18ncorpusunidadcmdidCorpus=20000ampidUnidad=51177ampposicion=1 (agost 2015) __________(1779) Obras completas Epistolario Cartas literarias Correspondencia de los hermanos Andreacutes F Cerdaacute y Rico Juan Bta Muntildeoz y Joseacute Vega Sentmenat vol XVII Publicacions de lrsquoAjuntament drsquoOliva Valegravencia edicioacute any 2000 Disponible a la web de la Biblioteca valenciana digital httpbivaldigvaesi18ncorpusunidadcmdidCorpus=20000ampidUnidad=56120ampposicion=1 (agost 2015) MEacuteRIMEacuteE Henri (1985) Lrsquoart dramatique agrave Valencia depuis les origines jusqursquoau commencement du XVIIegrave siegravecle Valegravencia Llibreries lsquoPariacutes-Valegravenciarsquo-Servei de Reproduccioacute de Llibres MILAacuteN Luis (1561) Libro intitulado el Cortesano dirigido a don Phelipe Valegravencia impressor Joan Arcos MOLAS Joaquim (1963) laquoTeatre catalagrave del segle XVIraquo Serra drsquoOr any V segona egravepoca n2 (febrer 1963) MOLINA MORENO Francisco (1998) Orfeo y la mitologiacutea de la muacutesica Tesi doctoral Madrid Universidad Complutense de Madrid MUNtildeOZ Ferran (2001) Menciacutea de Mendoza y la viuda de Mateo Flecha Las ensaladas de Flecha ldquoEl Viejordquo su relacioacuten con la Corte de Calabria y el erasmismo Valegravencia Institucioacute Alfons el Magnagravenim NELSON Bernadette (2004) laquoThe court of don Fernando de Aragon Duke of Calabria in Valencia c1526-1550 music letters and the meeting of culturesraquo Early Music vol32 n2 195-222 OTAOLA Paloma (1993) laquoPervivencia del mundo claacutesico en los libros de muacutesica para vihuela y tecla del siglo XVIraquo dins Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico actas del I Simposio sobre Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico (Alcantildeiz 8 al 11 de mayo de 1990) Joseacute Maestre Maestre Joaquiacuten Pascual Borea (coord) vol 2 707-718 ______(2004) laquoLos romances para vihuela del siglo XVIraquo en Lemer IsaiacutesampNiacuteval RobertoampAlonso Alejandro (coord) Actas del XIV Congreso de la Asociacioacuten Internacional de Hispanistas New Yorl 16-21 julio de 2001 vol2 (Literatura espantildeola siglo XVI y XVII) 435-446 __________ (2004) laquoLos romances para vihuela del siglo XVIraquo Actas del XIV Congreso de la Asociacioacuten Internacional de Hispanistas New York 16-21 de julio de 2001 en Isaiacuteas Lerner Roberto Nival Alejandro Alonso (coord) Vol 2 435-446

317

PARISI Ivaacuten (2009) laquoLa verdadera identidad del comendador Escrivagrave poeta valenciano de la primera mitad del siglo XVIraquo Estudis Romagravenics n 31 141-162 PEDROSA JOSEacute MANUEL (2013) laquoToma vivo te lo doraquo avatares y reescrituras viejas y modernas de un juego infantilraquo en Cerrillo Pedro CampSaacutenchez Ceacutesar (coord) Presencia del cancionero popular infantil en la liacuterica hispaacutenica Homenaje a Margit Frenk Coleccioacuten Estudios n137 Universidad de Castilla la Mancha PENtildeA DIacuteAZ Manuel (1997) laquoEl castellano en la Cataluntildea de los siglos XVI y XVIIraquo Manuscrits revista drsquohistograveria moderna n15 Catalunya i Espanya a lrsquoegravepoca moderna Homenatge a John H Elliot 149-155 PEREA Oacutescar (2007) Estudio biograacutefico sobre los poetas del Cancionero General Madrid CSICampInstituto de la Lengua EspantildeolaampAnejos de la Revista de Filologiacutea Espantildeola PEacuteREZ BOSCH Estela (2001) laquoAlgunos poetas vinculados con Valencia durante la segunda mitad del siglo XV el Cancionero General (Valencia 1511)raquo Lemir (revista electroacutenica) 5 (httpparnaseouvesLemirRevistaRevista5Revista5htm agost 2015) PEacuteREZ PRIEGO Miguel Aacutengel (1981) laquoLa obra del bachiller Juan de Molina una praacutectica del traducir en el renacimiento espantildeolraquo en 1616 Anuario de la Sociedad Espantildeola de Literatura general y comparada n 4 35-43 ______ (1989) laquoEspectaacuteculos y textos teatrales en Castilla a fines de la Edad Mediaraquo Epos 5 141-163 ______ (2005) laquoGeacuteneros y temas del teatro religioso en el siglo XVIraquo Criticoacuten n 94-95 (Ejemplar dedicado a Teatro religioso en la Espantildea del siglo XVI) 137-146 ______ (2013) Estudios sobre la poesiacutea del siglo XV Madrid UNED PEacuteREZ SAMPER M de los Aacutengeles (2012) laquoEntre la intimidad y la sociabilidad la alimentacioacuten seguacuten Fray Antonio de Guevararaquo en Revista de histroia moderna Anales de la Universidad de Alicante n30 Ejemplar dedicado a Intimidad y sociabilidad en la Espantildea Moderna 101-122

POPE Isabel (1961) laquoLa vihuela y su muacutesica en el ambiente humaniacutesticoraquo Nueva revista de Filologiacutea Hispaacutenica 15 395-402 PRECIADO Dionisio (1987) laquoLa cancioacuten tradicional espantildeola en las Ensaladas de Mateo Flecha el Viejoraquo Revista de Musicologiacutea volX n2 459-488

318

PRIETO Antonio (1984) La poesiacutea espantildeola del siglo XVI Andaacuteis tras mis escritos vol 1 Madrid Caacutetedra ______(1986) La prosa espantildeola del siglo XVI vol 1 Madrid Caacutetedra QUEROL Enric (2006) Estudis sobre cultura literagraveria a Tortosa a lrsquoedat moderna Barcelona Publicacions Abadia de Montserrat QUEROL Enric i SOLERVICENS Josep ed (2011) Los colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristogravefol Despuig Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat QUEROL Miquel (1980) laquo lsquoLas ensaladasrsquo de Mateo Flecha el Viejo ca 1481-1553raquo Discurs llegit en catalagrave a la sala drsquoactes de la Delegacioacute del CSIC Barcelona CSIC ______(1989) laquoContribucioacute drsquoHigini Anglegraves al coneixement de la polifonia profana espanyolaraquo Recerca musicologravegica n-9-10 121-133 ______(2005) La muacutesica en la obra de Cervantes Alcalagrave de Henares Centro de Estudios Cervantinos RAUSELL Helena (1999) laquoUna aproximacioacuten al erasmismo valenciano Cosme Damiaacuten Ccedilavall y Pedro Antonio Beuter catedraacuteticos sacerdotes y erasmistasraquo en Estudis Revista de historia moderna n25 Valegravencia Universitat de Valegravencia RAVASINI Ines (2010)1 laquoPolifonia ad eclettismo ne El Cortesano di Luiacutes Milaacutenraquo en Da Papa Borgia a Borgia Papa Letteratura lingua e traduzione a Valencia a cura di Nancy De BenedettoampInes Ravasini Lecce Pensa MultiMedia 185-200 _______(2010)2 laquoCroacutenica social y proyecto poliacutetico en El cortesano de Luis Milaacutenraquo en Studia Aurea Revista de Literatura Espantildeola y Teoriacutea Literaria del Renacimiento y Siglo de Oro n 4 69-92 RODADO Ana M (2012) laquoLa meacutetrica cancioneril en la eacutepoca de los Reyes Catoacutelicos la poesiacutea de Pedro de Cartagenardquo Ars metrica 20125 (httpars-metricagerm-linguni-bambergdewp-contentuploads201212Rodado-Ruiz_2012_La-meacutetrica-cancioneril-en-la-eacutepoca-de-los-Reyes-Catoacutelicospdf consultat agost 2015) RENART J (1986) El lai de la sombra El lai de Aristoacuteteles La castellana de Vergi Carmona Fernando (ed) Barcelona Promociones y Publicaciones Universitarias RICO Francisco (1990) laquoUn penacho de penas De algunas invenciones y letras de caballerosraquo en Texto y contextos Estudios sobre la poesiacutea espantildeola del siglo XV Barcelona Criacutetica 189-230

319

RICCI Teresa (2003) laquoLa gracircce et la sprezzatura chez Baldassar Castiglioneraquo en Bibliotheque drsquohumanisme et renaissance travaux et documents vol 65 n2 233-248 RIacuteOS LLORET Rosa (2003) Germana de Foix una mujer una reina una corte Valegravencia Biblioteca Valenciana

__________(2009) laquoAmor deseo y matrimonio en El cortesano de Lluiacutes del Milagraveraquo enTiempos modernos Revista electroacutenica de Historia Moderna vol 6 n18 1-17 RIVERO Olga (2011) laquoJuan Luis Vives y Erasmo de Rotterdamraquo en Cincinnati Romance Review 32 70-85 RIVERS Elias (2010) Boscaacuten y Garcilaso su amistad y el Renacimiento Sevilla Sibilina RODADO Ana Mariacutea (2000) laquoAgudeza y retoacuterica en la poesiacutea de Pedro de Cartagenaraquo Revista de poeacutetica medieval n4 99-152 ROSSICH Albert (1986) laquoLa introduccioacute de la megravetrica italiana en la poesia catalanaraquo Els Marges 35 3-20 _______(2010) laquoPanoragravemica de la literatura catalana modernaraquo en Del Cinccents al Setcents Tres-cents anys de literatura catalana Miralles Eulagravelia (ed) Bellcaire drsquoEmpordagrave Edicions Vitelmiddotla 15-110 ROMEU FIGUERAS Josep (1951) laquoLiteratura valenciana en El Cortesano de Luis Milaacutenraquo Revista Valenciana de Filologiacutea 1 Valegravencia 313339

_______(1962)laquoIntroduccioacuteraquo en Teatre profagrave Barcelona Barcino-ldquoEls nostres clagravessicsrdquo 88 RUIZ DE LIHORY Joseacute (1903) La muacutesica en Valencia Diccionario biograacutefico y criacutetico Valegravencia Establ Tip Domenech SABOR DE CORTAacuteZAR Celina (1961) laquoA cuatro siglos de la publicacioacuten de El cortesano de Luis Milaacutenraquo Revista Universidad n47 Santa Fe Universidad Nacional Litoral SAacuteNCHEZ PALACIOS Esmeralda (2000) laquoLrsquoideal cortesagrave les facegravecies de Lluiacutes del Milagrave a la cort dels ducs de Calagravebriaraquo en Actes del I II i III Colmiddotloquis sobre art i cultura a lrsquoegravepoca del Renaixement a la Corona drsquoAragoacute Tortosa 1996-1999 Ajuntament de TortosaampArxiu Histograveric Comarcal de les Terres de lrsquoEbre (Generalitat de Catalunya) 345-354

320

_______(2003) laquoLluiacutes del Milagrave i Joan Ferrandis drsquoHeregravedia a la cort dels ducs de Calagravebria (Valegravencia 1526-1550)raquo en Miscelmiddotlagravenia Homenatge al Vegrave Centenari de Rafel Martiacute de Viciana Burriana Magniacutefic Ajuntament de Borriana 433-458

_______(2007) laquoRetograverica i subgegraveneres de la poesia de canccediloner lemes divises i empreses a El cortesano de Lluiacutes del Milagrave (1561)raquo en Miralles EulagraveliaampSolervicens Josep (ed) El (re)descobriment de lrsquoedat moderna Estudis en homenantge a Eulagravelia Duran Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de MontserratampUniversitat de Barcelona 209-429

_______(2012) laquoLa prosa a la cort dels ducs de Calagravebria Valegravencia 1526-1550raquo en Duran Eulagravelia i Toldragrave Maria (ed) Nou estudis sobre cultura al Renaixement Ed 3 i 4 Institut drsquoEstudis Catalans Segraverie ldquola unitatrdquo 201 227-265

SAacuteNCHEZ ROMERALO Antonio (1967) laquoSobre el estilo de la liacuterica tradicional espantildeola en los siglos XV y XVIraquo en Polussen NorbertampSaacutenchez Romeralo Jaime (coord) Actas del Segundo Congreso Internacional de Hispanistas Instituto Espantildeol de la Universidad de Nimega Nimega SANTA CRUZ Melchor de (1997) Floresta espantildeola ed proacutelogo y notas de Mariacutea Pilar Cuartero y Maxime Chevalier Barcelona Criacutetica SERRA Amadeo i drsquoaltres (2005) Del Tirant al Quijote la imagen del caballero Valegravencia Universitat de Valegravencia SIRERA Josep Lluiacutes (1984) laquoEl teatro en la corte de los duques de Calabriaraquo en Oleza Joan (dir) teatro y praacutecticas esceacutenicas I el Quinientos valenciano Valegravencia Institucioacute Alfons el Magnagravenim 259-281 ______(2000) laquoJouer agrave lrsquoamour fecircte e litteacuterature dans la Valence du XVIe siegravecleraquo en Jimeacutenez DoloresampAbramovici JC (ed) Eacuteros volubile Les Meacutetamorphoses de lrsquoamour du Moyen Acircge aux Lumiegraveres Pariacutes Desjonquegraveres 70-80 SOLERVICENS Josep (1997) El diagraveleg renaixentista Joan Lluiacutes Vives Cristogravefor Despuig Lluiacutes del Milagrave Antoni Agustiacute Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat

__________ (1999) laquoCivilitats tanmateix La vesita (1524-25) de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i la comegravedia renaixentistaraquo en Estudis de llengua i literatura catalanes XXXVIII Homenatge a Artur Therry Barcelona PAM 57-84 __________ (2001) laquoCriats i senyors a la comegravedia del Renaixement La Vesita de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i En Corneyraquo a A Rossich A Serra i P Valsalobre (eds) El teatre catalagrave dels oriacutegens al segle XVIII Kassel Edition Reichenberger 261-271

321

__________ (2000) Literatura Catalana Moderna el Renaixement Barcelona Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya __________ (2005) laquoFiccioacuten y argumentacioacuten en los diaacutelogos renacentistas de Vives Despuig y Milaacutenraquo en Friedlein R El diaacutelogo renacentista en la Peniacutesula Ibeacuterica Franz Steiner Verlag Stuttgart __________ (2011) (ed) Los colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristogravefol Despuig Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona __________(2015) laquoldquoFer carta amuntrdquo Torres Naharro i la connexioacute romana del teatre renaixentista en catalagraveraquo Actes dentilde setzegrave colmiddotloqui internacional de llengua i literatura catalanes Universitat de Salamanca 1-6 de juliol de 2012 a cura drsquoAgravelex Martiacuten Escribagrave Adolf Piquer Vidal i Fernando Saacutenchez Miret vol III Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona SORIANO Catherine (1990) laquolsquoDurandarte y Belermarsquo en el manuscrito II-2803 de la Biblioteca de Palaciosraquo Filologiacutea Romaacutenica 7 97-218 Madrid Editorial Universidad Complutense SUAacuteREZ-PAJARES Javier (2012) laquoLa muacutesica instrumental vihuela arpa y teclaraquo en Historia de la muacutesica en Espantildea e Hispanoameacuterica 2 De los Reyes Catoacutelicos a Felipe II ed Maricarmen Goacutemez Madrid Fondo de Cultura Econoacutemica de Espantildea 215-290 TIMONEDA Joan (1567) El patrantildeuelo Valegravencia Joan Mey Ed Biblitoteca Virtual Miguel de Cervantes 2004 (httpwwwcervantesvirtualcomobra-visorel-patranuelo--0html agost 2015) TORRALVA Joseacute MampMARTIacute Francisco (1883) Estudio histoacuterico-criacutetico de los poetas valencianos de los siglos XVI XVII y XVIII Valegravencia Cogravepies facsiacutemils del Servei de reproduccioacute de llibres de Llibreries Pariacutes-Valegravencia

TUBACH FC (1969) Iacutendex exemplorum a handbook of medieval religious tales Helsinki Suomalainen Tiedeakatemia VAacuteLCARCEL Carmen (1988) laquoLa realizacioacuten musical de la poesiacutea renacentistaraquo Edad de Oro vol7 143-160 ______(1993) laquolsquoSalgan los muacutesicos y cante una mujerrsquo Influencia de la muacutesica en la dinaacutemica textual de la poesiacutea renacentistaraquo Edad de oro vol12 333-356

322

______(2003) laquoMuacutesica y seduccioacuten el tratamiento del amor corteacutes en la poesiacutea musicada espantildeola de los siglos XV y XVIraquo en Dumanoir Virginie (coord) Muacutesica y literatura en la Espantildea de la Edad Media y del Renacimiento 93-106 VEGA RAMOS M Joseacute (1993) La teoriacutea de la novella en el siglo XVI La poeacutetica en el siglo XVI La poeacutetica neoaristoteacutelica en el Decameron Salamanca Cromberger ______(2006) laquoPoesiacutea y muacutesica en el Quinientos la fantasiacutea aristocraacuteticaraquo Res Publica Litterarum Documentos de trabajo del Grupo de Investigacioacuten ldquoNomosrdquo nuacutemero 3 VEGA VAacuteZQUEZ Isabel (ed) (2006) lsquoEl libro de motes de damas y caballerosrsquo de Luis Milaacuten Santiago de Compostela Universidad de Santiago de Compostela VIAN HERREO Ana (1987) laquoEl mimesis conversacional en el lsquoDiaacutelogo de la lenguarsquo de Juan de Valdeacutesraquo Criticoacuten n 40 45-79 _______(1988) laquoLa ficcioacuten conversacional en el diaacutelogo renacentistaraquo en Edad de oro vol 7 ejemplar dedicado a La literatura oral 173-188 _______(1992) laquoEl diaacutelogo como geacutenero literario argumentativo imitacioacuten poeacutetica e imitacioacuten dialoacutegicaraquo en El diaacutelogo en la cultura aacuteurea de los textos al geacutenero Iacutensula 542 7-10 _______(1998) laquoFaacutebula y diaacutelogo en el Renacimiento confluencia de geacuteneros en el Coloquio de la moxca y la hormiga de Juan de Jaravaraquo Arcadia Estudios y textos dedicados a Francisco Loacutepez Estrada Dicenda Cuadernos de filologiacutea hispaacutenica n 7 449-494 VILLANUEVA SERRANO Francesc (2009) laquoMateo Flecha el Viejo en la Catedral de Valencia Sus dos periacuteodos de magisterio de capilla (1526-1531 y 1539-1541) y su entorno musicalraquo Anuario musical Revista de musicologiacutea del CSIC n64 57-108 ______(2011) laquoPoemas ineacuteditos del vihuelista y escritor Luis Milaacuten y nuevas consideraciones sobre su identidad el ms 2050 de la Biblioteca de Catalunyaraquo Anuario musical n66 61-118 WHINNOM Keith (1981) La poesiacutea amatoria de los Reyes Catoacutelicos Durham University of Durham ZUacuteNtildeIGA Franceacutes de (1529) Croacutenica burlesca del Emperador Carlos V Saacutenchez Paso JA (ed) antildeo 1989 Salamanca Universidad de Salamanca

323

CRITERIS DEDICIOacute DELS TEXTOS Es modernitzen les grafies que no tenen valor fonegravetic per exemple

1 Fricativa velar sorda dixorarrdijo mugerrarrmujer axedrezrarrajedrez 2 Fricativa interdental sorda plazerrarrplacer cabeccedilararrcabeza 3 Alternanccedila gragravefica sss passarrarrpasar tuviesserarrtuviese 4 Alternanccedila ii amb valors vocagravelics i semivocagravelics reynarrarrreinar oyararroiga 5 Alternanccedila uv amb valors consonagraventics i vocagravelics uvariorarrvario 6 Alternanccedila vb bozrarrvoz 7 Alternanccedila qucu quandorarrcuando 8 h etimologravegica ombrerarrhombre 9 Grups consonagraventics o vocagravelics cultes ph th ch ee ll ff cc (abans de les vocals

a o i) tt pp philosophorarrfiloacutesofo thesororarrtesoro excellenciararrexcelencia mostrallerarrmostrarle

10 Grafia llatinitzant ti+vocal justitiararrjusticia 11 Grafia italianitzant sc en paraules com nascerrarrnacer conoscerrarrconocer 12 Contraccions amb que quesrarrque es quelrarrque eletc 13 Uacutes de n m davant de p b canbiarrarrcambiar canporarrcampo 14 Desenvolupament de totes les abreviatures quandorarrcuando qrarrque 15 La separacioacute de paraules la puntuacioacute lrsquoaccentuacioacute i les diegraveresis es

normalitzaran segons lrsquouacutes modern 16 Lrsquouacutes de les majuacutescules es normalitzaragrave segons lrsquouacutes modern Els tiacutetols nobiliaris srsquoescriuen amb majuacutescula nomeacutes quan substitueixen un nom propi si el tiacutetol va seguit del nom o drsquoun complement srsquoescriu en minuacutescula Tambeacute srsquoescriuen amb minuacutescula els tiacutetols usats en sentit genegraveric 17 Els noms propis (antropogravenims i topogravenims) es modernitzen segons les normes

anteriors Les variants gragravefiques i fonegravetiques dels noms propis seran senyalades en una nota a peu de pagravegina

Es conserven les grafies que reflecteixen una variacioacute fonegravetica tot i que sigui miacutenima

1 Les oscilmiddotlacions en els grups consonagraventics cultes tct ccc (abans de la i e) ngn st sbs nnn mnmmm es deixaran sense modernitzar efetoefecto dinodigno oscuroobscuro

2 Les oscilmiddotlacions vocagraveliques escrebir inivincioacuten 3 Lrsquouacutes de la s liacutequida screbir scena 4 Les contraccions amb de+pronom o adjectiu demostratiu della desto deste deacutel

dellas 5 Aqueste aquesta aquese 6 La ldquoardquo absorbida en frases com laquovoy hablarlaraquo es deixa sense modernitzar

Page 3: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:

A la memograveria del meu pare

que em va ensenyar el gust per la conversa lsquoaromatitzadarsquo

amb una enginyosa ironia

IacuteNDEX INTRODUCCIOacute

AGRAIumlMENTS

PRIMERA PART PRESENTACIOacute AUTOR GEgraveNERE I MARC DE FICCIOacute

CAPIacuteTOL 1 AUTOR I OBRA

11 Aproximacioacute a la identitat i biografia de Lluiacutes del Milagrave

12 Marc de ficcioacute drsquoEl cortesano la cort de Germana de Foix i del Duc de

Calagravebriahelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip

13 El cortesano un tipus de diagraveleg renaixentista

14 Referent drsquoEl cortesano Il cortegiano de BCastiglione (1528)helliphelliphelliphelliphellip

15 Virtuts i actituds del bon cortesagravehelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip

16 Entreteniments del cortesagrave

17 Presegravencia de les dones a la corthelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip helliphellip

18 Conversa del cortesagravehelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip

19 Prograveleg de lrsquoobra imatge pictograverica del cortesagrave idealhelliphelliphellip

110 Epiacuteleg de lrsquoobra peticioacute al lector

CAPIacuteTOL 2 PROCEacuteS DE COBLES DE BURLES ENTRE LLUIacuteS DEL MILAgrave I JOAN

FERRANDIS

21 Font inegravedita drsquoEl cortesano el manuscrit 2050 de la Biblioteca de Catalunyahelliphellip

22 Repeticions literals

221 Textos on la introduccioacute del Proceacutes de cobles de burles es modifica i

srsquoamplia a El cortesanog

222 Textos on la introduccioacute del Proceacutes de cobles de burles es transforma en

una facegravecia a El cortesano

23 Repeticions disseminades

231 Afirmacions sobre Joan Fernagravendez drsquoHeregravedia i la seva senyora Jerogravenima

Beneitohelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip

232 Afirmacions sobre Lluiacutes del Milagrave

1

3

4

14

19

23

26

29

31

33

37

39

43

46

46

49

55

56

76

24 Conclusionshelliphelliphellip

helliphelliphellip

CAPIacuteTOL 3 DIAgraveLEG LITERARI I ENSALADA MUSICAL AL RENAIXEMENT VALENCIAgrave

31 Caracteriacutestiques dialogravegiques drsquoEl cortesanohelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip

311 Dramatisme i immediatesa escegravenica tipus drsquoacotacions a El

cortesanohelliphelliphelliphelliphellip

312 Familiaritat i distensioacutehelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip

313 Les circumstagravencies i lrsquoemotivitathelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip

32 El cortesano i el gegravenere musical de lrsquoensalada

SEGONA PART LES NARRACIONS BREUS A LES CONVERSES Drsquo EL CORTESANO

CAPIacuteTOL 4 NARRACIONS BREUS I CARACTERITZACIOacute DE PERSONATGES

41 Evolucioacute i classificacioacute de la narrativa breu de lrsquoEdad mitjana al Renaixement

42 Narracions breus a El cortesano de Lluiacutes del Milagrave facegravecies apotegmes i novella

421 Facegravecies

4211 Facegravecies protagonitzades pels personatges drsquoEl cortesanohelliphellip

4212 Facegravecies protagonitzades pel altres personatges literaris

422 Apotegmes

423 Novella

43 Fonts i tradicioacute de les narracions breus a El cortesano

44 Retograverica de lrsquohumor construint el vir doctus et facetus

45 Personatge de facecia Joan Ferrandis drsquoHeregravediahelliphelliphelliphelliphelliphellip

46Vestuari de Joan Ferrandis

461Primera facegravecia el vestit pel joc de pilota a lrsquoestiuhelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip

462Segona facegravecia un vestit dubtoacutes

463Tercera facegravecia imitant un mallorquiacute

47 Joan Ferrandis-Jerogravenima Beneito matrimoni de facegravecia

48 Ignoragravencia verbal de Joan Ferrandis dHeregravedia

49 Relacions extramatrimonials de Joan Ferrandis dHeregravedia

88

89

90

91

94

95

100

104

106

111

117

125

132

143

146

150

153

153

154

157

165

170

410 Tres facegravecies a manera de conclusioacute

411 Annex document histograveric sobre la parella literaria Joan Ferrandis drsquoHeregravedia-

Francesc Fenollet

TERCERA PART EL GUST PER LrsquoESCENIFICACIOacute A EL CORTESANO

FESTA MUacuteSICA I POESIA

CAPIacuteTOL 5 POESIA I MUacuteSICA A EL CORTESANO AMALGAMA DE METRES I ESTROFES

51 Concepte de festa a El cortesano muacutesica poesia i espectacles

52 Poesia de canccediloner a la primera meitat del segle XVI i a El cortesano

53 Doble uacutes del lema o de la dita o lsquomotersquo emblemes i motejaments

54 Presentacioacute dels personatges drsquoEl cortesano a traveacutes de les seves divises

55 Construccioacute de les divises a traveacutes drsquoelements visuals propis de la tradicioacute de la

liacuterica de canccediloner

551 Els animals o el bestiari

552 Les plantes les flors o els herbaris

553 El nom de la dama i del cortesagrave

554 Alguns dels ogravergans dels cinc sentit

555 La millor empresa el millor cortesagrave Lluiacutes del Milagrave

56 Romanccedilos canccedilons villancets glosses i altres provatures

57 Una carta drsquoamor exemple a El cortesano drsquouna forma estroacutefica lliure

58 Las siete angustias y Los siete gozos de amor de Lluiacutes del Milagrave

59 Un colofoacute dialogravegic amb lleis drsquoamor trobadoresques

510 Un joc infantil transformat en cortesagrave laquoToma vivo te lo doraquo

511 Poesia drsquoorigen italiagrave els sonets

CAPIacuteTOL 6 ESCENIFICACIONS TEATRALS UNA MANERA DE DIVERTIR-SE A LA CORT

61 Representacions teatrals a El cortesano

62 Farsa dels cavallers de Sant Joan (3ordf jornada I4r-M1r)helliphelliphelliphelliphellip

621 Anagravelisi dels elements configuradors de la Farsahelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip

63 Munteria dels cavallers i dames troians (3ordf jornada N3v-4ordf jornada N4v-Q2r)

177

187

190

196

206

210

212

212

217

221

222

225

229

232

233

234

238

239

247

248

252

260

631 Anunci de la Munteria (3ordf jornada N3v-4ordf jornada N4v-N8v)

632 Munteria dels cavallers i dames de troia Estructura i anagravelisi

(4a jornada N8v-Q2r)

64 Festa de maig

641 Cartell i desafiament narracioacute de lrsquoaventura a la muntaya Ida i cartell de

Miraflor del Milagrave (4a jornada N8v-M4r)

642 El torneig La Festa de maig (6a jornada Z6r-a7v)

65 Mascarada de grecs i troians (6a jornada e2r-e6r)

66 Caracteriacutestiques de les narracions drsquoespectacles a El cortesano

QUARTA PART LA LLENGUA CATALANA A EL CORTESANO PRESEgraveNCIA I USOS

CAPIacuteTOL 7 PLURILINGUumlISME A EL CORTESANO

71 Plurilinguumlisme a les obres literagraveries de la primera meitat del segle XVI

72 Plurilinguumlisme a El cortesano de Lluiacutes del Milagrave

73 Caracteriacutestiques dels passatges en catalagrave drsquoEl cortesano

731 Afirmacions metalinguumliacutestiques a El cortesano

732 Passatges drsquoEl cortesano amb intervencions de personatges en catalagrave

74 Plurilinguumlisme a El cortesano un recurs al servei de la ficcioacute literagraveria

ANNEXOS

1 Textos manuscrits agravepoques en catalagrave de lrsquoArxiu de la Batllia General dels anys 1528

1529 i 1530 respectivament

CONCLUSIONS

BIBLIOGRAFIA

CRITERIS DEDICIOacute DE TEXTOS

262

264

268

268

270

274

279

281

283

287

287

290

295

297

302

308

323

1

INTRODUCCIOacute

La tesi doctoral laquoConfluegravencia de gegraveneres a El cortesano de Lluiacutes del Milagrave (Valegravencia

1561)raquo analitza una obra narrativa plurinlinguumle escrita a la Valegravencia de mitjan del

segle XVI perograve ambientada en la cort valenciana de la primera meitat del segle XVI

El diagraveleg ens presenta de manera fictiacutecia els cortesans que pulmiddotlulaven entorn del Duc

de Calagravebria i la reina Germana de Foix al voltant dels anys 1535-36 Tambeacute hi

apareixen alguns dels membres de famiacutelies conegudes a lrsquoegravepoca Diacutedac Lladroacute

Francesc Fenollet Francesca Fenollet Anna Mercader Jeroni de Cabanyelles o Joan

Ferrandis drsquoHeregravedia entre drsquoaltres Eacutes una obra plurilinguumle escrita majoritagraveriament en

castellagrave i catalagrave tot i que tambeacute hi apareixen lrsquoitaliagrave el portuguegraves i el llatiacute Lrsquoobra

doacutena meacutes pes a la ficcioacute que no pas la reflexioacute i construeix un univers cortesagrave

versemblant gragravecies a innombrables estratagemes narratives Hi apareixen un seguit

de converses i burles cortesanes a la Cort dels lloctinents valencians a traveacutes drsquoun

narrador homogravenim al personatge principal Lluiacutes del Milagrave La incorrecta interpretacioacute

drsquoaquest tipus de narrador aixiacute com de lrsquoaparicioacute fictiacutecia de personatges amb noms

coneguts que remeten a possibles personatges histograverics va afavorir que El cortesano

de Lluiacutes del Milagrave fos considerat una crogravenica de la cort dels virreis de Valegravencia dels

anys 30 Lrsquoestudi que Josep Solervicens va realitzar a lrsquoentorn de lrsquoobra en analitzar el

gegravenere del diagraveleg renaixentista a lrsquoagravembit catalagrave es distancia drsquoaquesta visioacute

historiogragravefica i en aquest sentit es pot considerar el punt de partida de la tesi que ara

presento El model genegraveric del diagraveleg afavoreix la comprensioacute del sentit dels

subgegraveneres que srsquohi inclouen en ell mitjanccedilant la trama fictiacutecia narracions breus

(facegravecies apotegmes i novella) obres teatrals representades i llegides en veu alta

poesies (sonets i romanccedilos) entre drsquoaltres

Lrsquoaspecte meacutes significatiu que pretenc explicar en aquesta tesi eacutes la complexa

integracioacute de gegraveneres dins del diagraveleg Es tracta drsquouna quumlestioacute essencial per a la

comprensioacute no solament de lrsquoestructura de lrsquoobra sinoacute tambeacute del seu sentit que fins

ara no havia estat abordats per la criacutetica Drsquoaquest objectiu principal en deriven altres

aspectos no menors com el joc drsquointertextualitats amb el manuscrit 2050 de Joan

Ferrandis drsquoHeregravedia (datat lrsquoany 1555) i la relacioacute amb Il cortegiano de Castiglione

De fet aquests aspectos afavoreixen una percepcioacute meacutes precisa de la literatura a la

2

Valegravencia de meitat del segle XVI on la convivegravencia drsquoestils i de gegraveneres diversos va

ser una constant generalitzada

Amb la intencioacute drsquoassolir els objectius proposats el text literari ha estat la font

fonamental drsquoestudi i drsquoanagravelisi Aixograve ha comportat un treball de seleccioacute enumeracioacute

i classificacioacute de totes les sequumlegravencies del diagraveleg que contenien narrativa breu com la

facegravecia lrsquoapotegma o la novella poesia liacuterica o peces teatrals Sempre he relacionat

lrsquoaparicioacute dels diferents subgegraveneres amb la intencioacute comunicativa dels seus emissors

ficcionals i amb la repercussioacute que tenien en els seus receptors Drsquoaltra banda se

subratlla la repercussioacute de tots els subgegraveneres en la literatura contemporagravenia en

llengua catalana i castellana per tal de plantejar semblances i diferegravencies entre el seu

uacutes a El cortesano i a les literatures coetagravenies Eacutes el cas de les narracions breus que es

recullen a les lsquoFlorestasrsquo com la de Santa Cruz o a drsquoaltres recopilacions com les de

Timoneda o dels poemes que apareixen a les obres musicals dels muacutesics de viola de

magrave com el mateix El maestro del Milagrave o a drsquoaltres obres literagraveries com la Diana

enamorada de Gil Polo

Lrsquoanagravelisis interna es complementa amb la metodologia positivista documental i

arxivista En aquest sentit els resultats de la recerca meacutes analiacutetica es contextualitza

amb lrsquoestudi del context histograveric a partir de recerques de primera magrave a la ciutat de

Valegravencia a lrsquoArxiu del Regne de Valegravencia i a la Biblioteca valenciana del Monestir de

Sant Miquel dels Reis Lrsquoaproximacioacute a la documentacioacute histograverica de la cort

valenciana del segle XVI ajuda a descobrir les ombres i la manca drsquoinformacioacute sobre

la biografia de lrsquoautor i la dificultat drsquoidentificar el personatge tot i els diferents

documents que hi ha a lrsquoArxiu del Regne treballats i interpretats per JVEscartiacute

Lrsquouacutenica troballa amb una cert interegraves histograveric soacuten unes agravepoques exhumades en aquest

treball

3

AGRAIumlMENTS

A Josep Solervicens que em va convidar a endinsar-me en el text i sempre ha estat a

prop en aquests anys de recerca i estudi llegint i rellegint aportant pistes

suggeridores i sagravevies

Al professor Julio Alonso Asenjo que va ser el primer en parlar-me drsquoEl cortesano al

meu primer curs de Filologia Hispagravenica a la Universitat de Valegravencia

A Ana Vian Herrero y Consolacioacuten Baranda del projecte Dialogyca per lrsquooportunitat

de participar en els seus projectes de recerca i per la seva confianccedila

A Maria Toldragrave per la seva saviesa ldquomanuscritardquo

A Ester Goacutemez per revisar el text

A la meva mare i el meu germagrave pel seu amor paciegravencia i suport

Als meus bons amics i als meus estimats alumnes

4

PRIMERA PART PRESENTACIOacute AUTOR GEgraveNERE I MARC DE FICCIOacute

CAPIacuteTOL 1 AUTOR I OBRA

11 APROXIMACIOacute A LA IDENTITAT I BIOGRAFIA DE LLUIacuteS DEL MILAgrave

El cortesano1 (Valegravencia 1561) va ser escrit per Lluiacutes del Milagrave tal i com indica el

prefaci de lrsquoobra2 El propi autor havia elaborat anteriorment un breu manual pragravectic

amb la intencioacute drsquoinstruir sobre lrsquoentreteniment cortesagrave titulat Libro de motes de

damas y caballeros que va ser publicat lrsquoany 1535 a la ciutat de Valegravencia

Ha estat identificat amb el muacutesic homogravenim autor drsquoun tractat sobre viola de magrave

anomenat Libro de muacutesica de vihuela de mano intitulado El Maestro (Valegravencia

Francisco Diacuteaz Romano 1536) Aquest fou el primer llibre impregraves de les set obres

sobre aquest instrument que es van publicar a llarg del segle XVI a la Peniacutensula

Ibegraverica Los seis libros del Delphiacuten de muacutesica de cifras para tantildeer (Valladolid Diego

Fernaacutendez de Coacuterdoba1538) de Luis Narvaacuteez Tres libros de muacutesica en cifras para

vihuela (Sevilla Juan de Leoacuten 1546) de Alonso de Mudarra3 Libro de muacutesica de

vihuela intitulado Silva de Sirenas de Enriacutequez de Valderraacutebano (Valladolid

Francisco Fernaacutendez de Coacuterdoba 1547) Libro de muacutesica de vihuela (Salamanca

Guillermo de Millis 1552) de Diego Pisador Libro de muacutesica para vihuela

intitulado Orpheacutenica Lyra (Sevilla Martiacuten de Motesdoca 1554) i Libro de muacutesica en

cifras para vihuela intitulado El Parnasso de Esteban Daza (Valladolid Diego

Fernaacutendez de Coacuterdoba 1576) A diferegravencia dels seus coetanis que escriuen la muacutesica

en tabulatura italiana Milagrave destaca per utilitzar un sistema de xifra o de tabulatura

diferent al dels altres que consisteix entre drsquoaltres aspectes en lrsquouacutes del zero en lloc

de lrsquou per a les cordes a lrsquoaire4 Aixiacute mateix Lluiacutes del Milagrave es distingeix per un variat

repertori drsquoobres originals i per lrsquoestilitzacioacute drsquouna tradicioacute musical drsquoimprovisacioacute

297

1 A partir drsquoara el citareacute tambeacute amb lrsquoabreviatura EC 2 laquoLibro intitulado el Cortesano dirigido a la Cathoacutelica Real Magestad del Invictiacutessimo don Phelipe por la gracia de Dios Rey de Espantildea nuestro sentildeor ampc Compuesto por Don Luis Milaacutenraquo (A1v) 3 Otaola (1993) 4 Suaacuterez-Pajares (2012 236)

5

que representa el final drsquouna egravepoca de la qual no ens en queda cap testimoni escrit5

En aquest sentit cal tenir en compte les omissions o exclusions de lrsquoexcepcional autor

a dues obres teograverico-musicals contemporagravenies la primera eacutes a la Declaracioacuten de

instrumentos musicales (Osuna Juan de Leoacuten 1555) de Juan Bermudo i la segona al

prograveleg de Los seis libros del Delphiacuten de Luis de Narvaacuteez En tot cas sembla que

Bermudo lrsquoomet per la progravepia excepcionalitat drsquoEl Maestro dins el conjunt de

violistes coetanis No es plantegen les mateixes raons en lrsquoafirmacioacute de Narvaacuteez al

prograveleg de la seva obra on ell mateix es considera el primer artiacutefex en aquest gegravenere

essent la seva obra dos anys posterior pel que fa a la data de publicacioacute a la de Lluiacutes

del Milagrave6

Si deixem a banda la faceta de muacutesic del nostre autor percebrem que soacuten molts els

interrogants que sorgeixen quan ens aproximem al seu retrat biogragravefic Ens falten

fonts documentals que poguessin avalar les seves dades biogragravefiques des dels

diferents agravembits i que poguessin reflectir la idiosincragravesia drsquoaquest personatge gairebeacute

enigmagravetic Fonts vinculades a la histograveria de la muacutesica i a la investigacioacute literagraveria7 Eacutes

per aixograve que com la tesi es focalitza en lrsquoobra literagraveria de Milagrave presento un breu

rastreig de les fonts que tenen una especial relacioacute amb aquest agravembit Totes elles

destaquen aspectes biogragravefics de Lluiacutes del Milagrave aixiacute com caracteriacutestiques rellevants

del proceacutes de recepcioacute de la seva obra

Contemporagraveniament a la publicacioacute drsquoEl cortesano lrsquoany 1564 es publica la Diana

enamorada del poeta valenciagrave Gaspar Gil Polo Al llibre III a partir de la pagraveg 150

trobem el Canto del Turia composicioacute poegravetica en octaves que lloa les virtuts dels

poetes valencians del segle Cal destacar la dedicada a Lluiacutes del Milagrave a la pagravegina 158

A don Luis Milaacuten recelo y temo

que no podreacute alabar como deseo

que en muacutesica estaraacute en tan alto estremo

que el mundo le diraacute segundo Orpheo

tendraacute estado famoso tan supremo

5 Suaacuterez-Pajares (2012 237) 6 Suaacuterez-Pajares (2012244) proposa algunes raons que avalen el possible menyspreu de Narvaacuteez cap al Milagrave en fer aquesta afirmacioacute i lrsquoomissioacute del seu nom 7 Arriaga (2007)

6

en las heroicas rimas que no creo

que han de poder nombraacutersele delante

Cino Pistoya y Guido Cavalvante

Els versos remarquen dues facetes importants de Lluiacutes del Milagrave la musical i la

literagraveria mitjanccedilant el qualificatiu de laquosegundo Orpheoraquo que seragrave repetit per autors

posteriors en referir-se al nostre personatge Cal destacar el significat drsquoaquest

personatge pel que fa a la tradicioacute clagravessica que va arribar a representar concretament

a la concepcioacute grega que entenia poesia i muacutesica com un sol art (gr microουσική) De fet

tambeacute en lrsquoobra del Milagrave apareixen diferents referegravencies a aquest prototip miacutetic de

muacutesic i poeta prodigioacutes8 a la portada del seu tractat per a viola de magrave El Maestro

(Valegravencia 1536) dedicat al rei Joan III de Portugal i tambeacute a El cortesano

identificant Lluiacutes del Milagrave personatge protagonista amb el fill drsquoApolmiddotlo i Calmiddotliacuteope

laquoY en ser todos delante las damas don Diego tomoacute la mano a don Luis Milaacuten

diciendo -Sentildeoras he aquiacute Orfeo que yo le querriacutea maacutes feoraquo (G7v) Cal destacar

com al text de Gil Polo la dimensioacute poegravetica de lrsquoautor queda subratllada per la

comparacioacute amb dos dels poetes meacutes rellevants del Dolce Stil Nuovo C Pistoia i G

Cavalcanti Posteriorment lrsquoany 1573 Joan Timoneda el cita com a muacutesic en un

laquoRomance metafoacutericoraquo publicat en la seva Rosa de amores Tots els personatges

esmentats en aquesta estrofa apareixen al Canto del Turia de Gil Pololaquo

Don Gaspar de Romaniacute

don Manuel Fernando humano

don Alonso Rebolledo

mancebo en saber muy cano

ese don Luis Milaacuten

a la muacutesica cercano

Marco Antonio y Pellicer

Samper discreto y anciano

A finals del segle XVI Pere Agustiacute Morlagrave ens permet connectar amb la tradicioacute

8 Sobre la figura mitologravegia drsquoOrfeu i la concepcioacute musical que simbolitza a lrsquoAntiguitat grecollatina veure Molina Moreno (1998)

7

bibliogragravefica moderna anterior al segle XVIII que havia intentat documentar el

nostre autor Aquest jurista valenciagrave el va citar en el prograveleg al lector de lrsquoEpistula

nuncipatoria suavissino et humanissimo lectori de la seva obra Emporium (Valegravencia

1599) tot destacant el seu enginy i la seva agudesa Lrsquoany 1778 amb motiu de la

reimpressioacute de La Diana enamorada de Gil Polo trobem una referegravencia biogragravefica a

Milagrave en les Notas al Canto del Turia o Noticias histoacutericas de algunos poetas que en eacutel

se celebran de lrsquoerudit valenciagrave Cerdagrave i Rico (1778 265-366)9

Cerdagrave reporta fidelment els prefacis de dues obres del Milagrave la musical El Maestro i

una de les literagraveries El cortesano perograve no de la tercera El libro de motes Tambeacute cal

9 Paacuteg 158 I 9 laquoDLuis Milaacuten natural de la ciudad de Valencia y caballero de esclarecido linaje fue muy diestro en la muacutesica y en la poesiacutea como lo manifestoacute en dos obras que dio a luz y se conservan en la BM La primera con esta portada Libro de muacutesica de vihuela de mano intitulado El Maestro el cual trae el mesmo estilo y orden que un maestro traeriacutea con un disciacutepulo principiante mostraacutendole ordenadamente desde los principios toda cosa que podriacutea ignorar para entender la presente obra Compuesto por DLUIS MILAN Dirigido al muy alto y muy poderoso y invictiacutesimo Priacutencipe DJuan por la gracia de Dios Rey de Portugal y de las Islas Antildeo 1531 en fol A lo uacuteltimo dice ldquoA honor y gloria de Dios todopoderoso y de la sacratiacutesima Virgen Mariacutea madre suya y abogada nuestra Fue impreso el presente Libro de muacutesica de vihuela de mano intitulado El Maestro por Francisco Diacuteaz Romano en la metropolitana y coronada ciudad de Valencia Acabose a 4 diacuteas del mes de diciembre antildeo de nuestra reparacioacuten de 1536 (Habiacutea empezado el antildeo antecedente a imprimirse) La dedicatoria estaacute enderezada al rey DJuan y en ella dice Aunque los padres no tengan esta diligencia en los hijos natura como a madre de todos la tiene pues trae a muchos que se ejerciten en aquello que son naturales Y que esto sea verdad en muchos se ve y en miacute lo he conocido que siempre he sido tan inclinado a la muacutesica que puedo afirmar y decir que nunca tuve otro maestro sino a ella misma la cual ha tenido tanta fuerza conmigo para que fuese suya como yo he tenido grado della para que fuese miacutea Y siguiendo mi inclinacioacuten heme hallado un libro hecho de muchas obras que de la vihuela teniacutea sacadas y escritas La segunda obra es El Cortesano en cuya uacuteltima hoja se lee Fue impresa la presente obra en la insigne ciudad de Valencia en casa de Joan de Arcos Corregida a voluntad y contentamiento del autor Antildeo MDLXI en 8ordm Es libro precioso por representar exactamente las costumbres y modo de vivir del palacio del Duque de Calabria y hay en eacutel mucho que aprender y con queacute divertirse El autor en la dedicatoria al rey Don Phelipe II manifiesta el motivo que tuvo para escribir esta obra y da una idea de ella y asiacute pondremos sus palabras () Entre las Poesiacuteas de Juan Fernaacutendez de Heredia se hallan algunas del Milaacuten desde la p 151 hasta la 170 Pedro Agustiacuten (I) Morlaacute hace un grande elogio de esta obra y de su autor (hellip) Para ilustrar lo que Polo dice de Milaacuten que seriacutea un segundo Orpheo pondremos lo que se lee en la paacuteg 54 de El Cortesanoraquo

8

destacar la referegravencia al Proceacutes de cobles de burles que apareix en el manuscrit 2050

de la Biblioteca de Catalunya (1555) i en les edicions de les Poesias de Joan Ferrandis

drsquoHeregravedia (Valegravencia 1562) ambdues obres mereixeran un capiacutetol exclusiu en aquest

treball per la seva concomitagravencia amb El cortesano

Posteriorment lrsquoany 1624 Tomaacutes Tamayo de Vargas en Junta de libros reiteraragrave

lrsquoomissioacute de la referegravencia al Libro de motes aixiacute com errades en la data dimpressioacute de

lobra i en el nom de lrsquoimpressor drsquoEl maestro que es perpetuaran en repertoris

bibliogragravefics posteriors com el de Nicolaacutes Antonio al segle XVII10 Gregori Mayans i

Siscar tambeacute es va interessar per El cortesano de Lluiacutes del Milagrave i en va oferir una

qualificacioacute lsquola drsquoobra rararsquo que seragrave present en la seva interpretacioacute fins a

lrsquoactualitat11 expressant alhora el seu desig que torneacutes a ser publicada12

Lrsquoany 2001 Josep Vicent Escartiacute va fer una interessant aproximacioacute histograverica a Lluiacutes

del Milagrave en un dels estudis que precedeixen el facsiacutemil i la transcripcioacute de lrsquoobra

Reporta els processos i els codicils que parlen drsquoun personatge anomenat Lluiacutes del

Milagrave Resumeixo breument els documents histograverics de lrsquoArxiu del Regne de Valegravencia

que Escartiacute aporta

bull El Codicil del 22 de marccedil de 1519 (ARV Protocols nuacutem 2090 Protocol

drsquoAusiagraves Sanccedil ff 3r i v) dictat per en Lluiacutes del Milagrave a qui Escartiacute considera pare

de lrsquoescriptor senyor de Massalaveacutes casat amb Violant Eixarch El pare deixa

com a hereus dels seus beacutens Pere Milagrave i Joan Milagrave els seus fills Aixograve fa suposar

a Escartiacute que Lluiacutes del Milagrave encara no havia nascut

bull El Proceacutes del 1542 (ARV Processos de la Reial Audiegravencia part III apegravendix

nuacutem 412 f xxxvi r) on ens parla drsquoun Lluiacutes del Milagrave que ha rebut formacioacute de

clergue tot i que el mateix Escartiacute descarta que hagueacutes rebut ordes majors

perquegrave el troba casat en documents posteriors La vinculacioacute dels Milagrave amb la

10 Arriaga (2007) presenta una interessant documentacioacute de tots els bibliogravegrafs literats i historiadors musicals que mencionen Lluiacutes del Milagrave en les seves obres 11 laquoEl Cortesano de D Luis Milaacuten es libro rariacutesimo y de mucho entretenimiento Le tengo y estimo y tambieacuten el que intituloacute Maestro que tambieacuten es muy raroraquo (G Mayans a M Martiacutenez Pingarroacuten 2 de desembre de 1775) 12 laquoEl Cortesano de Milaacuten con todos sus defetos es digniacutessimo de repetirse en la estamparaquo (Carta 98 G Mayans a FCerdagrave 30 de julio de 1779)

9

famiacutelia Borja eacutes un element justificatiu de la carrera eclesiagravestica drsquoaquest

personatge per a lrsquoinvestigador valenciagrave El document ilmiddotlustra els diferents plets

i processos que Lluiacutes del Milagrave va mantenir per diverses rectories entre elles la

drsquoOnda (Castelloacute pertanyent a la diogravecesi de Tortosa)

bull Els processos de lany 1543 ARV Procesos de la Reial Audiegravencia part III

apegravendix nuacutem412 f2r on apareix com a ldquocambrer de sa sanctedatrdquo i es

perllonguen fins despreacutes de la defuncioacute de la seva muller Anna Mercader La

majoria de plets van estar relacionats amb els enfrontaments que va mantenir

amb el seu germagrave Pere senyor de Massalaveacutes i que continuaren despreacutes de la

mort del mateix Lluiacutes

bull Lluiacutes del Milagrave germagrave del senyor de Massalaveacutes va morir a Alzira al voltant del

mes drsquoagost del 1559 mentre es fugia de la pesta que delmava Valegravencia ARV

Processos de la Reial Audiegravencia part I lletra A nuacutem33

JV Escartiacute formula diferents conclusions sobre la biografia de Lluiacutes del Milagrave posant

en connexioacute aquests documents histograverics amb la informacioacute que tenim a partir dels

progravelegs a les obres impreses del muacutesic i escriptor eacutes a dir dels llocs i dates

drsquoimpressioacute de les tres obres de Lluiacutes del Milagrave Justifica un possible periacuteode de

formacioacute de lrsquoautor a terres italianes o a Roma a partir de la documentacioacute que avala

la formacioacute eclesiagravestica de Milagrave aixiacute com la possible vinculacioacute de la nissaga Milagrave

amb la Borja i ldquolrsquoetiquetardquo drsquoinfluegravencia nord-italiana que els estudiosos musicals han

atorgat a El Maestro Tambeacute assenyala que la data del traspagraves de Lluiacutes del Milagrave fou

lrsquoany 1559 per aquest motiu lrsquoautor no hauria vist impregraves el llibre EC i possiblement

no srsquohauria editat fins que no va desaparegraveixer la pesta a la ciutat de Valegravencia

Les hipogravetesis sobre la seva estada a la cort de Portugal (deduiumlda a partir de la

dedicatograveria drsquoEl Maestro) a terres italianes o a la mateixa cort dels lloctinents de

Valegravencia continuen orfes de documentacioacute adient tal i com ho ha manifestat Arriaga

(2007)13 En les meves recerques a lrsquoarxiu del Regne de Valegravencia tampoc no he trobat

13 Arriaga (200716) laquoEn resumen los datos recientemente exhumados se refieren a un Lluiacutes Milagrave i Eixarch de la rama dels sentildeoriacuteo de Masalveacutes pero no hay ninguna manera de saber de forma cierta que este Lluiacutes Milagrave sea nuestro vihuelista Por lo tanto soacutelo nos queda esperar que pronto aparezcan nuevos documentos que nos lo aclarenraquo

10

cap testimoni que documenteacutes la identitat del nostre autor Certament la

documentacioacute i les hipogravetesis drsquoEscartiacute (2001) ilmiddotluminen una part de la possible

biografia de Lluiacutes del Milagrave perograve no la identificacioacute amb lrsquoautor musical i literari que

ens ocupa

Lrsquoany 2011 Villanueva Serrano va publicar un article14 entorn a la identitat de Lluiacutes

del Milagrave aportant noves dades a partir dalgunes composicions del Proceacutes de cobles

de burles entre lautor dEC i Joan Ferrandis drsquoHeregravedia Estan inserides dins la cogravepia

manuscrita de les Obras de Ferrandis al manuscrit 2050 any 1555 de la Biblioteca de

Catalunya recordem que eacutes anterior a lrsquoedicioacute de 156215 Aquesta va ser preparada i

promocionada pel seu fill natural Llorenccedil Ferrandis drsquoHeregravedia En relacioacute a aquest

manuscrit Villanueva destaca sobretot la importagravencia drsquoaquesta font en relacioacute a la

identificacioacute del veritable autor drsquoEC Considero interessant lrsquoanagravelisi que presenta i

que obre noves vies drsquoidentificacioacute del nostre autor Lluiacutes del Milagrave autor drsquoEC i del

tractat de viola de magrave El maestro ha estat sovint identificat amb Lluiacutes del Milagrave i

Eixarch perograve cal destacar que una gran part de la documentacioacute que tenim actualment

correspon a Lluiacutes del Milagrave i Eixarch i no tant a Lluiacutes del Milagrave escriptor i muacutesic Al

capiacutetol 2 veurem tambeacute la importagravencia drsquoalgunes obres drsquoaquest manuscrit per tal

drsquoexplicar les principals claus de lectura drsquoEC

Seguint les hipogravetesis i la documentacioacute aportada per Escartiacute16 Lluiacutes del Milagrave i Eixarch

seria un dels tres fills (juntament amb Pere i Joan) de Lluiacutes del Milagrave i Llanccedilol senyor

de Massalaveacutes i parent dels Borja i de Violant Eixarch Aquest personatge va patir

una greu malaltia mental i va ser conegut com ldquoel malaltrdquo tal i com reflecteixen

diversos documents de lrsquoegravepoca Sembla que lrsquoorigen de la identificacioacute drsquoambdoacutes

personatges podem trobar-lo en el Marquegraves de Cruiumllles17 i posteriorment en Ruiz de

Lihory i en el baroacute de San Petrillo A partir drsquoaquiacute srsquoha perpetuat fins als nostres dies

especialment amb lrsquoestudi de JV Escartiacute

14 Villanueva Serrano (2011) 15 Fernaacutendez de Heredia Juan Obras de DJuan Fernaacutendez de Heredia poeta valenciano del siglo XVI ed de Francisco Martiacute Grajales Valegravencia Manuel Pau 1913 i Obras ed de Rafael Ferreres Madrid Espasa-Calpe 1955 16 Escartiacute (2001) 17 Belenguer (2007)

11

Els musicogravelegs han estat els estudiosos meacutes primmirats amb aquesta identificacioacute

especialment Arriaga18 En tot cas amb lrsquoestudi de Villanueva srsquoobre una nova via

drsquoidentificacioacute del nostre escriptor a partir del poema nuacutem 22 del PCB i de la ruacutebrica

del poema nuacutem16 on es constata lrsquoexistegravencia de fins a tres Lluiacutes del Milagrave emparentats

entre ells mateixos

Poema nuacutem 22 vv 1-13 f 136r

Sentildeor don Luis Ferrer

quien las coplas me ha traiacutedo

como apenas le he entendido

no puedo bien responder

Pregunteacute iquestPor quieacuten se dan

las coplas no me direacutes

Dijo En ellas lo vereacuteis

por don Luis del Milaacuten

Como hay tres no seacute cuaacutel es

El re mi fa sol declara

cuaacutel de los dos sentildeores

con puntos que son mayores

que si fuesen por la cara

Ruacutebrica al poema nuacutem16 f129r

Respuesta de don Joan Fernaacutendez en la cual nota a don Luis de los malos

consonantes y responde al apodo y juntamente dice que aquellas coplas su tiacuteo

don Luis Milaacuten el loco se las debe ayudar a hacer y por que se entienda de cual

don Luis habla porque hay otro primo suyo declaraacutese

Poema nuacutem16 vv41-48 f 130r

Otro don Luis sentildeor

dicen que es con vos sin duda

si es el padre el que os ayuda

el hijo fuera mejor 18 Arriaga (2007 2008)

12

Esta trinidad juntada

si con tres personas lucho

aunque el uno tengo en mucho

los otros no tengo en nada

Aixiacute doncs sembla que el nostre muacutesic de viola i escriptor tenia un oncle amb el

malnom drsquoel boig (laquoel locoraquo) i un cosiacute homogravenims tots tres Posteriorment al poema

n18 srsquoalmiddotludeix a un nebot perograve sembla una errata que es resolt mitjanccedilant la

interpretacioacute de les ruacutebriques dels poemes 16 i 18 De fet el mateix EC fa referegravencia

en diverses ocasions a Pere Milagrave germagrave de Lluiacutes del Milagrave i Eixarch i que eacutes esmentat

per Germana de Foix com a cosiacute drsquoaquest en adreccedilar-se a Lluiacutes del Milagrave

Dijo la Reina -Yo no me apartareacute de la razoacuten que por mis damas no quiero tener

pasioacuten sino por don Pedro Milaacuten que es mi galaacuten (Kr)

Dijo el Duque -En mi vida oiacute cartel que maacutes placer me diese por haber contado

la maravillosa y estrantildea Aventura de las fuentes del monte Ida Si en libertad

estuviese yo iriacutea a probarme en ella que no es caballero el que no emplea su vida

por alcanzar honra y fama Mayormente donde se alcanzariacutea tan gran provecho

bebiendo del agua destas tres fuentes que dellas se alcanza hermosura que yo la

querriacutea para parecer bien a la Reina mi sentildeora y sabiduriacutea para disimular los

celos que tengo de don Pedro Milaacuten y ventura para que no me fuese maacutes

contraria (Nv)

Dijo la Reina -Don Luis Milaacuten por vida de don Pedro Milaacuten vuestro primo que

leaacuteis que yo os prometo de oiacuter de buena gana por ser obra Milana (N8v)

Aquestes noves dades drsquoidentificacioacute del muacutesic i del poeta Lluiacutes del Milagrave ens

permeten posar en dubte almenys tres quumlestions rellevants de la biografia establerta

per Escartiacute

1 La seva data de defuncioacute lrsquoany 1559

2 La consideracioacute que EC era una edicioacute postmortem (1561)

3 La data de redaccioacute que alguns identificaven contemporagravenia a la cort de

13

Germana de Foix i el Duc de Calagravebria (anys 30)19 Amb aquestes novetats podem

apropar-la a la data drsquoedicioacute

Tot plegat ens deixa una biografia de lrsquoautor oberta a noves investigacions En tot cas

el treball drsquoanagravelisi i drsquointerpretacioacute de les seves obres musicals i literagraveries ens revelen

que El maestro (1536) El libro de motes (1535) i El cortesano (1561) van ser escrites

per un uacutenic autor Lluiacutes del Milagrave La coheregravencia estiliacutestica entre les diferents obres del

Milagrave unes musicals i drsquoaltres literagraveries amb diferents llenguatges perograve amb un mateix

estil esdeveacute un element nuclear per acreditar aquesta identificacioacute

Actualment nomeacutes conservem lrsquoedicioacute publicada a Valegravencia per lrsquoimpressor Juan de

Arcos lrsquoany 1561 amb el tiacutetol Libro intitulado el Cortesano dirigido a la Catoacutelica

Real Majestad del Invictiacutesimo don Felipe por la gracia de Dios Rey de Espantildea

nuestro sentildeor amp Compuesto por Don Luis Milaacuten Donde se veraacute lo que debe tener

por reglas y praacutetica Repartido por jornadas Mostrando su intincioacuten por huir de

prolijidad debajo esta brevedad Sembla que els bibliogravegrafs Salvaacute i Ximeno

registraven una edicioacute posterior de lany 1566 de la qual no en tenim cap exemplar

actualment Modernament el text meacutes consultat dEC ha estat una impressioacute conjunta

amb el Libro de motes de damas y caballeros del mateix autor a la impremta Aribau i

ca (successors de Ribadeneira) de Madrid lrsquoany 1874 Darrerament Escartiacute ha

publicat un facsiacutemil amb la transcripcioacute de lrsquoobra amb un estudi introductori drsquoell

mateix i drsquoAntoni Tordera lrsquoany 2001 i una versioacute de butxaca de la mateixa

transcripcioacute lrsquoany 2010 Tot i que encara en resta pendent una edicioacute criacutetica del text

aquest treball vol aportar elements que afavoreixin lrsquoestudi i la interpretacioacute de lrsquoobra

19 Romeu Figueras (1962) Escartiacute (2001)

14

12 MARC DE FICCIOacute DrsquoEL CORTESANO LA CORT DE GERMANA DE FOIX

I DEL DUC DE CALAgraveBRIA

Lluiacutes del Milagrave situa la ficcioacute del diagraveleg El cortesano a la cort valenciana de Germana

de Foix i del duc de Calagravebria (1526-1536) Ambdoacutes procedien de nissaga reial i

durant aquests anys van poder exercir una influegravencia cultural important De fet eacutes

una de les corts meacutes importants de la Corona drsquoAragoacute al segle XVI20 La segueixen

els cercles cortesans dels comtes drsquoOliva a Valegravencia del duc de Gandia a la capital de

la Safor i del duc de Somma Ferran de Cardona a Barcelona21 En relacioacute a lactivitat

de mecenatge cultural cal destacar tambeacute lexercida per lEsgleacutesia mitjantccedilant

diferents bisbes de la Corona dAragoacute Ferran de Loaces (1497-1568) Antoni Agustiacute

(1517-1586) i Joan de Ribera (1532-1611)22 En tot cas els darrers anys del segle

XVI les petites corts nobiliagraveries catalanes i valencianes van deixar de ser un dels

centres impulsors de la cultura enfront de la Cort reial castellana Soacuten contradictograveries

les notiacutecies sobre lrsquointeregraves cultural i literari dels lloctinents perograve de fet tots dos

tenien motius suficients per apreuar i afavorir lrsquoobra drsquoartistes de diferents arts i

disciplines

Germana de Foix (1488-Lliacuteria Camp de Tuacuteria 1537)23 era filla de Joan de Foix

vescomte de Narbona i de Maria drsquoOrleans germana de Lluiacutes XII de Franccedila Lrsquoany

1492 es va traslladar amb el seu germagrave Gastoacute de Foix al Palau Reial de Pariacutes ja que

srsquohavien quedat orfes Lrsquoany 1506 fou casada amb Ferran II de Catalunya-Aragoacute com

a consequumlegravencia del tractat de Blois (1505) Durant les absegravencies del seu marit fou

lloctinent general de Catalunya Valegravencia i Aragoacute Mort Ferran II lrsquoany 1516 el 1519

es va casar amb Joan de Brandenburg-Ausbach i el 1523 va ser nomenada lloctinent

de Valegravencia Als anys 1535-1536 Germana de Foix estava casada en terceres nuacutepcies

amb Ferran drsquoAragoacute duc de Calagravebria Ha estat descrita com una dona friacutevola i

excessivament lliurada als plaers (eacutes la imatge que tradicionalment van dibuixar els

20 Cruiumllles (1891V19) laquoLa riqueza de estos lugartenientes sus lujosos y recamados trages y el considerable nuacutemero de damas y servidumbre que sosteniacutean como correspondiente a su regia estirpe alhagaban el amor propio de la ciudad y refluiacutea en su bien favorecieacutendola por muchos conceptosraquo 21 Duran (200435-85) 22 Alcina Rovira (2007) Querol (2006) Benito Domeacutenech (1981) 23 Riacuteos (2003)

15

cronistes castellans -com Francesillo de Zuacutentildeiga24- contraris a la segona muller de

Ferran II drsquoAragoacute per la seva procedegravencia francesa que traiumla la idealitzada memograveria de

la primera dona Isabel de Castella) perograve actualment srsquoha reconsiderat aquesta

imatge25

Ferran drsquoAragoacute (Agravendria Pulla 1488 ndash Valegravencia 1550) era el fill hereu del destronat rei

de Nagravepols Frederic II El 1502 va formar part de la cort de Ferran II de Catalunya-

Aragoacute i el 1506 va ser lloctinent del Principat sota la custogravedia del bisbe drsquoUrgell Pere

de Cardona (1506-1507) Va ser retingut per tal drsquoevitar qualsevol possible

reivindicacioacute a la corona napolitana primer al castell drsquoAtienza i despreacutes al de Xagravetiva

(1512-1523) Alliberat per Carles V el 1523 el 13 de maig de 1526 es casagrave amb

Germana de Foix a Sevilla despreacutes dassistir convidats per lEmperador al seu

casament amb Isabel de Portugal el dia 11 de marccedil del mateix any a Los Reales

Alcaacutezares de Sevilla El padriacute drsquoaquest casament va ser el mateix Carles V

Posteriorment Germana de Foix i el Duc de Calagravebria van acompanyar la parella en el

seu viatge de noces a Granada on sels va concedir la lloctinegravencia reial del regne de

Valegravencia lsquosimul et insolidumrsquo amb caragravecter vitalici pel Reial Privilegi signat en

aquesta ciutat el 31 dagost de 1526 durant la darrera etapa de les seves vides

Arciniega26 afirma que aquest fet juntament amb la ascendegravencia reial de cadascun

dels lloctinents va refermar lrsquointeregraves per construir una imatge majestuosa de la cort

virregnal Trobem drsquoaltres manifestacions similars a la resta de corts nobiliagraveries que

tambeacute intentaven imitar lrsquoestil i els gustos de la cort reial amb la intencioacute de presentar

una imatge convincent de poder de prestigi i drsquoautoritat

Lrsquoany 1527 el Duc de Calagravebria va fer que li enviessin des de Ferrara on residien la

seva mare i les seves germanes la biblioteca les joies i els objectes drsquoart de lrsquoheregravencia

drsquoAlfons el Magnagravenim possiblement amb la voluntat drsquoinstalmiddotlar-se definitivament a

Valegravencia i drsquoinstaurar-hi un modus vivendi sofisticat Cal destacar que van establir la

seva residegravencia al gran Palau del Reial que havia estat bastit seguint lrsquoestil italiagrave

(possiblement Ferran drsquoAragoacute nrsquoafavoriacute la remodelacioacute amb criteris renaixentistes) i

tambeacute que van gaudir de la possessioacute i la conservacioacute de lrsquoesplegravendida Biblioteca 24 Zuacutentildeiga Franceacutes de (1529) Croacutenica burlesca del Emperador Carlos V 25 Tant Falomir (1994) com Arcienaga (2001) apunten dades objectives sobre els gustos culturals de Germana de Foix a partir de lrsquoinventari dels seus beacutens 26 Arcienaga (2001 i 2005)

16

drsquoAlfons V el Magnagravenim Els gustos musicals que compartien ambdoacutes es manifesten

en la seva capella de muacutesics i cantors27 i en diferents obres vinculades a la seva

persona com eacutes la missa a cinc veus Ferdinanbus Dux Calabriae de Jacquet de

Magraventua (Venegravecia 1540) i els coneguts Canccediloner del Duc de Calagravebria (Venegravecia

Jerogravenim Scoto 1556) Canccediloner Musical de Gandia 28 i una part del Canccediloner

Musical de Barcelona29 Tambeacute trobem obres que assenyalen una activitat literagraveria

interessant al voltant drsquoaquesta cort virregnal la traduccioacute al castellagrave del De

institutione foeminae christianae (1524) de Joan Lluiacutes Vives realitzada per Giovanni

Giustiniani criat del Duc de Calagravebria30 la traduccioacute al castellagrave de lrsquoObra poegravetica

drsquoAusiagraves March de Baltasar Romaniacute31 publicada el 1539 que Eulagravelia Duran32 ha

interpretat com un revifament i un afany de modernitzacioacute de models literaris

autogravectons i que Albert Lloret33 ha estudiat en relacioacute a lrsquoedicioacute de Barcelona de Carles

Amoroacutes (1543) subratllant com la seleccioacute de poemes de lrsquoedicioacute valenciana srsquoha fet

en clau moralitzant lrsquoobra teatral La vesita de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia que va ser

representada dues vegades a la cort (la primera al Palau Arxiepiscopal de Valegravencia el

1524 o 25 essent-hi presents Germana de Foix i el seu segon marit el Marquegraves de

Brandemburg i la segona el 1541 al Palau Reial de Valegravencia commemorant les

noces del duc de Calagravebria i Mencia de Mendoza) lanomenat Canccediloner de Valegravencia34

cal destacar que gran part de les poesies soacuten de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia 35 la

redaccioacute representacioacute (possiblement la nit de Nadal de 1527 davant el Duc de

Calagravebria) i lrsquoedicioacute de lrsquoEgloga in Nativitate Christi de Joan Baptista Anyegraves36

Dos espais protagonitzen el marc arquitectogravenic on se situa el moacuten majestuoacutes que creen

els lloctinents valencians el Palau del Reial i el Monestir de Sant Miquel dels Reis

Tots dos eren situats fora les muralles de la ciutat a lrsquoaltra banda del riu El Palau es

27 Gregori (1997) Muntildeoz (200245) 28 Manuscrit 1166 conservat a la Biblioteca de Catalunya 29 Manuscrit 454 de la Biblioteca de Catalunya Data devers el 1530 30 Solervicens (1999 57-84) i (2001) 31 Cal tenir en compte les darreres aportacions sobre lrsquoautegraventica identitat drsquoaquest personatge que Parisi (2009 141-162) identifica amb el Comanador Escrivagrave del Cancionero General (1511) a partir de lrsquoestudi de diversos documents histograverico-judicials relatius al personatge 32 Duran (2004 573-591) 33 Lloret (2013) 34 Manuscrit 5593 de la Biblioteca Nacional de Madrid 35 Marino (2014) 36 Alonso (1996)

17

comunicava amb la part emmurallada mitjanccedilant el pont del Reial i correspon al lloc

on actualment trobem els jardins dels Vivers La primera construccioacute era drsquoorigen

musulmagrave i al llarg del temps va ser residegravencia de lloctinents reials Les

transformacions meacutes rellevants realitzades per Germana de Foix i Ferran drsquoAragoacute van

ser la creacioacute de nous estudis i la drsquoun jardiacute suspegraves Possiblement aquestes obres de

millora van respondre a la voluntat drsquoadequar el Palau com a residegravencia dels

lloctinents alberg dels beacutens de la Casa reial Aragonesa salvats de la cort de Ferrara

lrsquoany 1527 (joies tapissos)37 ubicacioacute de la biblioteca del Magnagravenim i espai per

desenvolupar activitats luacutediques literagraveries i musicals relacionades prioritagraveriament

amb el fast de la cort

El segon espai el Monestir de Sant Miquel dels Reis respon a un projecte

relativament nou si el comparem amb lrsquoanterior Estava situat a les afores de la ciutat

aleshores prop del camiacute de sortida cap a la part nord del Regne Ferran drsquoAragoacute el va

fundar sobre una abadia cistercenca lrsquoany 1546 complint aixiacute la voluntat de Germana

de Foix de ser enterrada a lrsquoabadia de Sant Bernat de lrsquoHorta perograve aixograve siacute governada

sota lrsquoorde jerogravenima vinculada en aquells moments amb el poder reial38 Per tant el

testament estableix el lloc drsquoubicacioacute del panteoacute i aporta la primera dotacioacute per a la

realitzacioacute del projecte arquitectogravenic que va ser encomanat a Alonso de Covarrubias

(arquitecte del monestir drsquoEl Escorial39) Tot plegat ens indica lrsquointent drsquoemular lrsquoestil

37 Actualment trobem diferents hipogravetesis sobre la possible existegravencia de determinats objectes al Palau Reial durant el regnat de Germana de Foix i el Duc de Calagravebria Un dels casos meacutes significatius eacutes el dels tapissos o lsquopannosrsquo anomenats Pastorella i Poncella de Franccedila Arciniega (2005 2006) sosteacute la seva arribada i permanegravencia a Valegravencia i en un treball posterior Cornudella (2009-2010 39-62) defensa la hipogravetesi del seu trasllat a la cort dels Este a Ferrara (Itagravelia) 38 Arciniega (200136) laquoPese a su obediencia a la Santa Sede nunca tuvieron residencia en Roma y fueron llamados Religio Sancti Hieronymi Hispaniarum La rama masculina se desarrolloacute en los liacutemites estrictos de la Peniacutensula Ibeacuterica exceptuando una efiacutemera experiencia en las islas Baleares Precisamente el caraacutecter coterraacuteneo de la Orden explica su constante vinculacioacuten a la Monarquiacutea Ademaacutes se mantuvo abierta a los elementos laicos de la nobleza lo que explica su auge Su caraacutecter nacional ha sido uno de los aspectos maacutes destacados por los historiadoresraquo 39 Arciniega (2001116) laquoLa llamada al maestro castellano para juzgar eacutestas y proponer un programa maacutes amplio respondiacutea al deseo de enriquecer una propuesta de grandes connotaciones de representatividad a las que sin duda estaban maacutes familiarizados los arquitectos del aacutembito cortesanoraquo

18

i els gustos de la cort del Principat i de la Corona drsquoAragoacute ja que els jerogravenims estaven

vinculats a la cort reial Si es compara la cort dels ducs de Calagravebria (1526-1540) amb

la de les petites corts nobiliagraveries de la Corona drsquoAragoacute es constata que va gaudir drsquouna

activitat cortesana i artiacutestica important Dues obres literagraveries drsquoaquest nucli cortesagrave

ens donen una imatge fictiacutecia de la Cort valenciana el diagraveleg de Lluiacutes del Milagrave i la

comegravedia ja esmentada La vesita de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia publicades a Valegravencia el

1561 i el 1562 respectivament Les dimensions i els personatges que podien haver

protagonitzat el moviment cultural drsquoaquesta cort i especialment el literari no han

pogut ser explicats encara amb objectivitat i rigor a causa de les constants

interferegravencies entre les informacions que aporten els textos literaris i la minsa

documentacioacute que ofereixen els documents histograverics identificats tal com he presentat

al punt 11 Als estudis que en parlen srsquohi troben frequumlentment afirmacions que

vinculen escriptors a la cort virregnal sense meacutes proves documentals que les seves

ficcions literagraveries 40 Soacuten moltes les referegravencies i afirmacions drsquoaquest tipus

especialment en el cas del diagraveleg del Milagrave i de la comegravedia de Ferrandis drsquoHeregravedia

juntament amb part de la seva obra poegravetica Aquest aspecte eacutes una consequumlegravencia

directa del desig de llegir-hi una crogravenica de la cort sense tenir en compte que soacuten una

creacioacute literagraveria amb uns paragravemetres diferents als dels relats historiogragravefics De fet al

llarg del segle XVI juntament amb EC trobem obres literagraveries que recreen a la ficcioacute

uns referents reals com soacuten Quumlestioacuten de Amor (Valegravencia Diego de Gumiel 1513)

Los diez libros de Fortuna de Amor drsquoAntonio Lofrasso (Barcelona1573)41 entre

drsquoaltres En conclusioacute actualment nomeacutes un estudi rigoroacutes tenint com a punt de

partida el codi literari ens pot ajudar a entendre-les De fet lrsquoanagravelisi drsquoEC com a

gegravenere dialogravegic contenidor de diferents subgegraveneres narratius i poegravetics ens ofereix una

perspectiva concreta per entendre el model de cortesagrave que preteacuten mostrar i defensar a

partir de la ficcioacute literagraveria

40 Cruiumllles (1891capVI) laquoTestigo presencial de sus costumbres saraos y caceriacuteas Don Luis Milaacuten escritor valenciano las dejoacute bosquejadas en su raro libro El cortesano publicado bastante despueacutes de haber dejado de existir los autores e interlocutores de las escenas que describeraquo Castantildeeda (1915272) laquoPara formarse idea del fausto y ostentacioacuten que desplegara en su pequentildea corte de Valencia basta con hojear el interesantiacutesimo libro debido a DLuis Milaacuten titulado El cortesano en el que al detalle se refieren las fiestas y discreteos de aquellos cortesanos que trasladaron a tierras valencianas las costumbres de los Estados italianosraquo 41 Duran (2004 627-649)

19

13 EL CORTESANO UN TIPUS DE DIAgraveLEG RENAIXENTISTA

Tal i com va defensar Solervicens42 EC srsquoadscriu al motlle genegraveric del diagraveleg perograve

cal recordar que una bona part de la bibliografia anterior interpretava aquesta obra

com a una crogravenica de la Cort i laltra com a una obra teatral especialment les

sequumlegravencies en catalagrave43 Lrsquoestudi rigoroacutes del diagraveleg renaixentista que presentava ha

obert la possibilitat drsquoexplicar i interpretar el text des de coordenades estrictament

literagraveries Hi assenyala quins soacuten els elements meacutes significatius que nrsquoexpliquen

lrsquoadscripcioacute genegraverica al diagraveleg renaixentista i per tant el seu caragravecter marcadament

narratiu

1 La construccioacute drsquouna faula de ficcioacute coherent en la qual srsquointegren les

sequumlegravencies en catalagrave

2 La presegravencia de textos dialogats amb verbs introductors configurant diagravelegs

(sense presegravencia drsquoacotacions escegraveniques)

3 La construccioacute dels espais i dels personatges inspirats en el passat histograveric

proper

El joc que srsquoestableix entre realitat i ficcioacute intensifica la versemblanccedila de lrsquoobra A

mesura que avanccedila el diagraveleg amb la presegravencia constant del narrador (el mateix Lluiacutes

del Milagrave alhora autor i personatge) es va configurant un moacuten fictici on el lector

acaba implicant-srsquohi inevitablement i on els personatges es caracteritzen a partir de la

paraula

Tots els estudiosos del diagraveleg renaixentista coincideixen en constatar la seva gran

llibertat compositiva ja que fins a la segona meitat del segle XVI no van aparegraveixer

tractats renaixentistes sobre el gegravenere 44 La seva heterogeneiumltat i permeabilitat

42 Solervicens (1997) 43 Solervicens (1997172-173) indica els autors que han consolidat aquesta liacutenia drsquointerpretacioacute des de 1913 amb lrsquoestudi de Henri Meacuterimeacutee fins a les afirmacions de Jordi Rubioacute lrsquoany 1949 o els articles de Josep Romeu a partir dels anys 50 En relacioacute aquests textos en catalagrave presento una proposta de lectura i interpretacioacute al darrer capiacutetol drsquoaquest treball 44 Els tractats meacutes significatius soacuten De dialogo liber de C Sigonio (1562) Apologia dei dialoghi de S Speroni (1574) Discorso dellrsquoarte del dialogo de T Tasso (1585) i ja al segle XVII Trattato dello stile e del dialogo de S Pallavicino (1644)

20

faciliten que el diagraveleg renaixentista sestructuri a partir de la insercioacute drsquoun gran

nombre de gegraveneres menors o subgegraveneres al seu interior Un drsquoells eacutes la narracioacute breu

(sota la forma de lrsquoapotegma de la novella i especialment de la facegravecia) que esdeveacute

un mecanisme idoni per caracteritzar el personatge que lrsquoexplica (personatge

narrador) i els altres personatges del diagraveleg que arriben a ser protagonistes de les

narracions Tal i com explica Solervicens 45 a EC les converses entre els dos

personatges principals (Lluiacutes del Milagrave i Joan Ferrandis drsquoHeregravedia) amb els seus aliats

(Lluiacutes Diacutedac i Francesc Fenollet) acaben essent lrsquoelement prioritari de la ficcioacute

dialogravegica En aquest quartet tambeacute existeix una certa jerarquia afavorida pel

mecanisme drsquoidentificacioacute homogravenima de Lluiacutes del Milagrave com a autor (nivell real) i

alhora narrador i personatge (nivell diegegravetic) Aquest aspecte contribueix a confirmar

Lluiacutes del Milagrave com a protagonista de lrsquoobra aspecte interessant ensems que una

plasmacioacute literagraveria del tarannagrave antropocegraventric renaixentista 46 Una caracteriacutestica

rellevant de la ficcioacute a EC eacutes la utilitzacioacute drsquoelements com el temps lrsquoespai i els

personatges del seu passat meacutes immediat recreant el moacuten cortesagrave dels lloctinents de

Valegravencia durant els anys 30 i recuperant per a la ficcioacute personatges histograverics com els

quatre protagonistes (Lluiacutes del Milagrave Joan Ferrandis drsquoHeregravedia Francesc Fenollet i

Diacutedac Lladroacute) i drsquoaltres secundaris com Jerogravenim de Cabanyelles Roderic de Borja

Anna Mercader Miquel Fernagravendez o Lluiacutes Vic aixiacute com alguns patges i criats el

canonge Ester i Malfaragraves entre drsquoaltres Lrsquoespai estagrave configurat per la ciutat de

Valegravencia (el Palau Reial47 i els seus jardins48 els palaus dels nobles protagonistes49 45 Solervicens (199715) laquoEl diagraveleg del Renaixement torna a ser un gegravenere narratiu en prosa torna a optar per les ficcions versemblants i finalment torna a voler semblar meacutes una conversa ndasheacutes a dir una exposicioacute pretesament espontagravenia i contrastada plural relacionada amb la realitat del moment i drsquoestil colmiddotloquial- que no pas un florit debat retogravericraquo 46 Prieto (1986 15) laquoSi prevalece en el tiempo renacentista una trayectoria antropoceacutentrica en la que el hombre es eje o centro del universo el autor tambieacuten es el eje de su produccioacuten escrita que conduce libremente y a la que domina como proyeccioacuten del microcosmos Por este valor encontramos tambieacuten que formas literarias como el diaacutelogo y la epiacutestola estaacuten regidos por un yo que frecuentemente se inviste como personaje que libremente puede circular por estas formas ajenas a ataduras preceptivas Asiacute frente al geacutenero como producto literario reglamentado que el preceptista el gramaacutetico o el neoclaacutesico deciochesco examina el renacentista se apega a geacutenero en su eacutetimo de estilo de expresioacuten personal que se fecunda con la libre mezcla de elementos que le permite avanzar con su mirada en la imitacioacuten claacutesicaraquo 47 laquoEl Duque vio venir las damas y envioles el paje y dijo -Su Excelencia ha visto a vuestras mercedes de la ventana de su aposiento y mandome que los guiase allaacute donde los aguarda la

21

els carrers de Valegravencia50 i la finca del Duc a Lliacuteria51)

Cal observar que Milagrave evoca a partir del joc fictici les pragravectiques cortesanes amb la

intencioacute que el mateix lector nrsquoextregui conclusions teograveriques sobre quin ha de ser el

model de comportament drsquoun bon cortesagrave tot ldquoautoritzantrdquo el text en aquest sentit

mitjanccedilant el caragravecter simbogravelic que srsquoassigna als Ducs i la figura drsquoautoritat del

Mestre Sabater EC exemplifica un dels aspectes que constitueixen la doble naturalesa

del diagraveleg el mimegravetic enfront del reflexiu o argumentatiu tot utilitzant mecanismes

que permeten aconseguir la caracteritzacioacute dialogravegica dels interlocutors Un drsquoells eacutes la

introduccioacute de tegravecniques narratives com lrsquoexemplum la novella o la facegravecia52 que en

el diagraveleg del Milagrave tenen una importagravencia significativa i aconsegueixen caracteritzar

els quatre personatges principals de lrsquoobra tal i com veurem al capiacutetol daquest treball

corresponent a la narrativa breu dins lobra Aixiacute la ficcioacute o mimesi conversacional

Reinaraquo (N8r) laquoDijo Joan Fernaacutendez -Porque no muera de vanagloria don Luis Milaacuten quiero rogarle que hagamos una maacutescara para mantildeana a la noche aquiacute en el Real contrahaciendo su monteriacutearaquo (Q2r) laquoAcaba la quinta jornada y comienza la sexta Y hallaacuteronse todos al Real a la hora que teniacutean concertado de irraquo (s8r) laquoEl otro diacutea no vieron el hora como acudir y acudieron muchos caballeros y damas a esta salacorte que tuvo en la Sala Mayor del Real donde el Duque y la Reina se pusieron sobre un teatro de quince gradas en alto y los caballeros en un cadahalso y las damas en otroraquo (Y5r) 48 laquoDijo el Duque -Sentildeores yo les quiero convidar a lo que soy convidado Bajemos a la huerta que mis cantores quieren hacer la fiesta del Mayo que hacen en Italiaraquo (Z5r) laquoEn acabar Mastre Zapater abajaron a la huerta del Real donde hallaron un aparato de la manera que oiraacutenraquo (Z6r) laquoCon este triunfo entraron en la huerta del Realhellipraquo (Z7v) 49 laquoDijo Don Diego -Yo quiero departir estos motes para que mejor acabemos el diacutea Vamos a casa de Joan Fernagravendez que hay una visita de damashelliprdquo (I3r) laquoVa el paje del Duque a casa de Joan Fernaacutendez y llama y respoacutendele una criadaraquo (N4v) laquoDijo don Luis Milaacuten -Don Diego a vuestra casa soy venido para lo que oireacuteishellipraquo (R2v) laquoEl canonge -() Vostra Excelmiddotlegravencia no sia hui contra mi que jo vull pagar-me a mots destos cortesans per les burles que en ses cases me feren lo dia que els allarguiacute la magravescara per a huiraquo (d6r) 50 laquoDijo don Diego - () He aquiacute el Duque que ya sale del Real a buen tiempo allegamosraquo (I7v) 51 laquoTodos allegaron con gran regocijo a la comida que fue en Liriaraquo (C3r) 52 Vian Herrero (1987 i 1988)

22

esdeveacute lrsquoelement genegraveric fonamental perquegrave desplaccedila el caracteriacutestic to discursiu i

didagravectic propi de gran part de la produccioacute dialogravegica del seu moment i aconsegueix la

caracteritzacioacute dels personatges Vian Herrero i Goacutemez53 analitzen i identifiquen un

grup de diagravelegs hispagravenics que participen drsquoaquesta caracteriacutestica anomenada ldquomimesi

conversacionalrdquo el Coloquio del porfiado de P Mexiacutea (1547) el Diaacutelogo de la

lengua de Juan de Valdeacutes (1535) o els Coloquios de Palatino y Pinciano de J Arce de

Otaacutelora (1550) entre drsquoaltres Segons aquests estudiosos algunes caracteriacutestiques

com la insercioacute de narracions breus en els diagravelegs els vinculen a la tradicioacute literagraveria

dels colmiddotloquis de Lluciagrave o drsquoErasme aixiacute com dels ldquonovellierirdquo i del Decameroacute de

Boccaccio

La narracioacute segueix una certa continuiumltat temporal amb algunes omissions en el relat

cronologravegic dels esdeveniments i dels parlament narrats la primera jornada compregraven el

1r dia la segona i la tercera els vespres del 2n i 3r dia respectivament la quarta

recull el 4t i 5egrave dia la cinquena la resta del dia 5egrave en continuiumltat amb la quarta i

finalment la sisena els tres darrers dies posteriors Per tant el temps del discurs eacutes de

8 dies que lrsquoestructura del diagraveleg reparteix en 6 jornades tal i com observem en el

seguumlent gragravefic

53 Goacutemez (2006)

ff Aiv-E8v F1r-H6r H6v-N4r N4r-Q4v Q4v-S7v S8r-g8v

23

14 REFERENT DrsquoEL CORTESANO IL CORTEGIANO54 DE B CASTIGLIONE

(1528)

El tiacutetol del diagraveleg El cortesano i les repetides almiddotlusions expliacutecites que hi trobem fan

referegravencia a una obra cabdal del Renaixement Il cortegiano de B Castiglione que va

ser publicada a Venegravecia lrsquoany 152855 El mateix Milagrave confirma aquest fet quan descriu

al prograveleg la situacioacute que propicia la seva escriptura

Hallaacutendome con ciertas damas de Valencia que teniacutean entre manos El cortesano

del conde Balthasar Castilloacuten dijeron queacute me pareciacutea deacutel

Yo les dije -Mas querriacutea servos conde que no don Luis Milaacuten por estar en esas

manos donde yo querriacutea star Respondieron las damas -Pues haced vos otro para

que allegueacuteis a veros en las manos que tanto os han dado de mano Probeacute a

hacerle y ha llegado a tanto que no le han dado de mano sino la mano para

levantarle (A3r)

Aquest diagraveleg va constituir un veritable model de conducta llegit imitat i traduiumlt a

Europa al llarg del segle XVI El de Lluiacutes del Milagrave eacutes una mostra interessant i peculiar

drsquoaquesta recepcioacute i de la seva imitacioacute a lrsquoagraverea catalana56 ja que exemplifica el tipus

drsquohumor i de bromes que identifiquen o allunyen un cortesagrave de lrsquoideal ldquovir doctus et

facetusrdquo Aixiacute ho indica al prograveleg-carta laquoDa modos y avisos de hablar sin

verbosidad ni afectacioacuten ni cortedad de palabras que sea para esconder la razoacutenraquo

(A3r) En tot cas eacutes un pegravel meacutes agosarat que el model italiagrave perquegrave ultrapassa els

liacutemits que lrsquoobra italiana assenyalava sobre la manera de fer broma i riure a la cort

Segons Solervicens laquoInspira una nova gramagravetica meacutes permissiva i natural perograve no

menys enginyosa i elegantraquo57 Eacutes per aixograve que els liacutemits en aquestes caracteritzacions

adquireixen relleus diferents a la cort valenciana del duc de Calagravebria

54 Utilitzareacute tambeacute lrsquoabreviatura IC 55 El poeta barceloniacute Joan Boscagrave va ser lrsquoencarregat de traduir lrsquoobra a la llengua castellana La 1a edicioacute eacutes de lrsquoany 1539 a Toledo 56 Burke (1998) De fet Despuig a Los colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa demostra haver llegit la traduccioacute castellana de Boscagrave i tenir-la present al seu diagraveleg QuerolampSolervicens (2011109-110 i 134) 57 Solervicens (1997 189-191)

24

Il Cortegiano de Castiglione eacutes deutor del De Oratore de Ciceroacute i de fet les dues

obres intenten mostrar i explicar un model drsquohome el cortesagrave i lrsquoorador

respectivament Godard (2001) estableix un cert paralmiddotlelisme entre tots dos perquegrave

esdevenen models mitjanccedilant les seves paraules i els seus gestos eacutes a dir en lrsquoobra

clagravessica laquoLes orateurs sont eux-mecircmes des modegraveles et des exemples vivants

drsquoeloquence leurs discours persuadent les auditeurs de la validiteacute des regravegles qursquoils

eacutenoncentraquo58 i en el cas renaixentista laquoLes participants seront de bons courtisans si

drsquoabord ils parviennent agrave deacutefinir leur objet crsquoest-agrave-dire agrave se definir eux-mecircmes mais

surtout srsquoils le font en srsquoamusant et srsquoils font aussi oeuvre peacutedagogique en corrigeant

les sots () Les courtisans son eux-mecircmes des discours persuasifs Ils sont reconnus

comme des modegraveles auxquels la court doit se conformerraquo59 Els tres diagravelegs De

Oratore de M T Ciceroacute Il cortegiano de B Castiglione i El cortesano de Lluiacutes del

Milagrave formulen un model drsquohome amb una dimensioacute comuacute la ludens o humoriacutestica

que correspon a lrsquoorador a lrsquoobraordm clagravessica i al cortesagrave a les dues obres cinccentistes

Tant Ciceroacute com Castiglione en el segons llibres de cadascuna de les obres

justifiquen i expliquen lrsquouacutes de lrsquohumor en els seus models De fet Castiglione

segueix fil per randa la teoria presentada per Ciceroacute La definicioacute aristotegravelica de

lrsquohome com ldquoanimal ridensrdquo60 esdeveacute una justificacioacute del riure expressioacute humana

que no sempre havia estat considerada positivament en la tradicioacute filosogravefica i religiosa

antiga i medieval61 Tal i com he indicat anteriorment esdeveacute necessari comparar

alguns aspectes que configuren la imatge del cortesagrave de Castiglione amb els presentats

al diagraveleg del Milagrave En primer lloc cal destacar que el text italiagrave teacute un caragravecter

proposicional ja que presenta la teoria sobre el cortesagrave ideal tal i com indicava una de

les interlocutores Emilia a misser Bernardo laquoiquestPara queacute es hacernos reiacuter con decir

gracias No cureacuteis vos agora de decillas sino de mostrarnos coacutemo se han de decir y

de queacute coyunturas o pasos se suelen levantar y en fin declaacuteranos todo lo que en esta

materia supieacuteredeshellipraquo (II 45)

58 Godard (200152) 59 Godard (2001 60-61) 60 laquohellip es tan natural a nosotros que por describir un hombre se suele decir que es un animal dispuesto a reiacuterse porque el reiacuter solamente se vee en los hombresraquo (ref a De partibus animalium III 10 673ordf drsquoAristogravetil a IC 45) 61 Le Goff revisa les expressions del riure a lrsquoEdat Mitjana i de la teoria de Bakhtin sobre aquest tema en el capiacutetol ldquoLa risa en la Edad Mediardquo Burke (199941-54)

25

Al diagraveleg italiagrave62 els personatges encarregats de descriure el cortesagrave ideal soacuten el

comte Ludovico de Canosa a la primera jornada63 i Misser Frederic Fregoso i Misser

Bibiena a la segona El Comte Ludovico de Canosa ens ofereix els primers subratllats

en la caracteritzacioacute del bon cortesagrave i posteriorment seran Misser Frederic i misser

Bibiena qui desenvoluparan molts drsquoaquests aspectes al llarg de la segona jornada

Tot el contrari que EC on el caragravecter performatiu pren rellevagravencia quan mostra la

teoria mitjanccedilant la seva aplicacioacute pragravectica eacutes a dir a traveacutes de la mimesi

conversacional Aquesta intencioacute es manifesta en el prograveleg de lrsquoobra laquoDando

conversaciones para saber burlar a modo de palaciohellipraquo laquoRepresenta la corte del

Real Duque de Calabria y la Reina Germana con todas aquellas damas y caballeros

de aquel tiempo Habilitando algunos que para dar placer fueron habilitados por el

Duqueraquo (A2v-A3r) Ambdoacutes textos exposen quatre temes relacionats amb la

cortesania tot i que amb matisos com ja he explicat anteriorment les virtuts i

actituds del bon cortesagrave els seus entreteniments la presegravencia de les dones a la cort i

les caracteriacutestiques de la conversa entre els cortesans

62 Les citacions soacuten extretes de la traduccioacute de Joan Boscagrave al castellagrave drsquoIl cortegiano editada per Pozzi (2003) 63 IC (112) [Misser Federico Fregoso] laquoAsiacute que por castigar muchos locos los cuales piensan ser buenos cortesanos si van cargados de presuncioacuten y hacen mil desenvolturas fuera de propoacutesito pareacuteceme que haraacute al caso que agora sea nuestro juego escoger alguno de la compantildeiacutea el cual tome cargo de formar un perfeto cortesano esplicando en particular todas las condiciones y calidades que se requieren para mercer este tiacutetuloraquo IC (113) laquoEmilia entonces riendo dixo al conde Ludovico de Canosa -Pues asiacute es por no perder maacutes tiempo vos sentildeor Conde tomareacuteis agora este cargo en la manera que ha ordenado Misser Federico no porque yo os tenga por tan buen cortesano como conviene para tratar delgadamente esta materia mas porque diciendo vos (seguacuten de vos se espera) muchas cosas y auacuten quizaacute todas al reveacutes de como se han de decir sobre esto pienso que el juego se haraacute mucho mejorhellipraquo

26

15 VIRTUTS I ACTITUDS DEL BON CORTESAgrave

En les primeres descripcions del cortesagrave ideal de les primera i segona jornada de lrsquoIC

els personatges destaquen algunes virtuts i actituds que consideren fonamentals en un

cortesagrave ideal tenir moderacioacute i mansuetud parlar poc i fer molt fugir del vici de

lrsquoafectacioacute laquola mejor y maacutes verdadera arte es la que no parece ser arteraquo (126) de

lrsquoexcessiva diligegravencia i de la vanaglograveria entre drsquoaltres Totes queden

conceptualitzades en el terme llatiacute iocunditas mitjanccedilant el qual srsquoaconsegueix

demostrar la superioritat de lrsquoautornarradorpersonatge sobre la mategraveria tractada el

valor amegrave de la severitat i la sprezzatura que consisteix en laquola simulation de la

faciliteacute et de la spontaneacuteiteraquo i que laquodonne lrsquoapparence drsquoun comportement immeacutediat

et naturel que preacutesuppose quirsquoil nrsquoy a aucune fracture entre lrsquohomme et sa

lsquoprofessionrsquoraquo64 A IC misser Federico inicia la seva descripcioacute amb una imatge

caracteriacutestica del Renaixement la coordinacioacute de les parts en coheregravencia amb el tot

En aquesta liacutenia insisteix que les diferents virtuts del cortesagrave han de relacionar-se i

compensar-se entre elles a traveacutes de les relacions drsquooposicioacute i contrarietat laquoy no

solo ponga cuidado en tener partes y condiciones ecelentes mas ordene el tenor de su

vida con tal orden que el todo responda a estas partes de manera discorde de siacute

mismo sino que de todas sus buenas calidades componga un solo cuerpo de tal arte

que cualquier obra suya salga hecha y compuesta de todas las virtudes juntas

conforme al oficio (seguacuten dicen los estoicos) del hombre sabioraquo (II7) Perquegrave nomeacutes

aixiacute seragrave tingut pel millor segons el comte laquoPor eso quiero que nuestro cortesano se

deacute algunas veces a otras cosas maacutes sosegadas y maacutes mansas Y asiacute deve por no

causar continamente invidia y porque le tengan por hombre de buena conversacioacuten

hacer todo lo que otros hacen con tal que sea lo que hiciere honesto y virtuoso y que

eacutel se rija siempre con tan buen juicio que no haga necedades ni locuras sino que

burle riacutea sepa estar falso dance y se muestre en todo de tan buen arte que parezca

avisado y discreto y en nada le falte buena graciaraquo (I22)

En aquesta mateixa liacutenia i tambeacute prenent com a imatge comparativa les consonagravencies

musicals el Magniacutefic Juliagrave fa una afirmacioacute que beacute podriacuteem confirmar amb el joc que

estableix Milagrave amb els personatges a EC laquoy tambieacuten lo bueno puesto cabe lo malo

64 Ricci (2003246)

27

parece muy mejor y hace estar nuestros oiacutedos maacutes atentos y gustar de lo perfeto con

mayor gana holgaacutendose con aquella disonancia como con cosa descuidadaraquo (I28)

El diagraveleg valenciagrave sembla haver copsat la importagravencia drsquoaquest joc comparatiu i ja

des dels primers folis posa en pragravectica la idea de mostrar un personatge que rebragrave una

bona part de les lloances al llarg del diagraveleg De fet el fil de la narracioacute condueix en

nombroses ocasions algun personatge a acabar apreuant les paraules i les obres de

Lluiacutes del Milagrave A la 1a jornada trobem un dels exemples Jerogravenima Beneito critica

amb gran ironia el seu marit tot comparant-lo per oposicioacute amb Lluiacutes del Milagrave

Aquesta intervencioacute afavoreix lrsquoautoafirmacioacute posterior del mateix Milagrave

Respondioacute la sentildeora dontildea Jeroacutenima y dijo -Predicador es mi marido y yo no lo

sabiacutea Sepamos donde predica y vamos a oiacuterle Yo creo que seraacute a casa de don

Anton Vilaragut que por lo que alliacute hace y dice Donde le hace en ella Adaacuten y a

dontildea Antona Vilaragut y de Heredia Eva Que no se cazariacutea mejor cosa en esta

caza que don Luis Milaacuten la hiciese correr por aquiacute como a liebre a ruegos de

todas las damas que yo creo que lo haraacute si una dama de las que han salido aquiacute

se lo manda Que nadi puede mandar si no es bien mandado

Dijo Joan Fernaacutendez -Sentildeora mujer si tales liebres levantaacuteis contra miacute en esta

caza yo las hareacute correr a mis galgos

Respondioacute don Luis Milaacuten -Sentildeor Joan Fernaacutendez si la dama que la sentildeora dontildea

Jeroacutenima vuestra mujer ha dicho lo manda mis coplas saldraacuten y no seraacuten

vuestros galgos tan corredores que las corran Pues nunca las miacuteas quedaron

corridas de las vuestras (B2r-v)

Tot aprofitant la defensa de Jerogravenima Beneito per part de Lluiacutes del Milagrave cal recordar

que sovint soacuten les dones qui manifesten plaer per lrsquoart i la cortesania del nostre

protagonista Veiem un altre exemple laquoRespondioacute la sentildeora dontildea Luisa -Don Luis

Milaacuten con razoacuten debeacuteis hacer gracias a quien os ha dado parte de fiesta que sereacuteis

el todo dellaraquo (I5r) En aquest sentit a IC Misser Federico teacute molt en compte que les

accions del cortesagrave srsquoesdevinguin davant de personalitats representatives

especialment davant el Rei o el Capitagrave general Hi destaca la insistegravencia que dedica a

aquesta consideracioacute

Yo pienso que la conversacioacuten a que maacutes el cortesano con todas sus fuerzas ha de

tener ojo para hacella dulce y agradable ha de ser la que hubiere de tener con su

28

priacutencipe () Se deacute con todo su corazoacuten y pensamiento a amar y casi adorar sobre

toda humana cosa al priacutencipe a quien sirviere y a su voluntad y a sus costumbres

y sus artes todas las enderece al placer deacutel (II18)

Tambeacute hi descriu el comportament del cortesagrave davant el seu senyor exemplificant quegrave

significa fugir de lrsquoafectacioacute i de la desproporcioacute

Guardarse ha nuestro cortesano de presumir locamente y de traer nuevas

enojosas no seraacute indiscreto en decir palabras que ofendan por decillas que

agraden no seraacute pertinaz ni porfiado como algunos que no huelgan sino de ser

pesados y importunos que han ya tomado por oficio de contradecir groseramente

a toda cosa no seraacute chismero vano ni mentiroso no fanfarroacuten ni lisonjero sino

templado y comedido tiniendo siempre especialmente en puacuteblico el acatamiento

a su priacutencipe que como criado le debe (II18)

Milagrave teacute molt en compte aquesta recomanacioacute tal i com demostren el gran nombre

drsquoocasions en quegrave disposa el seu personatge meacutes ilmiddotlustre el seu homogravenim davant els

lloctinents de Valegravencia Un exemple drsquoaixograve eacutes el moment en quegrave els mateixos ducs

lrsquoapressen a escriure El cortesano que havien demanat les dames

El Duque y la Reina se holgaron mucho destas cortesaniacuteas destos caballeros y

damas y dijo -Bien seriacutea que don Luis Milaacuten pusiese por obra El Cortesano que le

mandaron las damas que hiciese (E4v)

O quan despreacutes de la Farsa de les galeres a lrsquoEC el Duc lloa el talent literari del

Milagrave

Dijo el Duque -Don Luis Milaacuten bien habeacuteis mostrado que no son farsas las que

vos haceacuteis Pues de vuestras burlas se pueden sacer avisadas veras y de las veras

avisadas burlas como mostraron los comendadores ldquopor mi mal os virdquo Que esto

puede cantar Joan Fernaacutendez vuestro competidor pues los vioacute para tener envidia

de vos por haberlos hecho tan cortesanos en las burlas como en las veras (L8v)

Tot plegat ens ilmiddotlustra un personatge que representa les virtuts fonamentals que el

manual italiagrave atorga al bon cortesagrave En el text valenciagrave on predomina la mimesi

conversacional aquesta imatge es construeix als ulls del lector mitjanccedilant el contrast

29

amb les actuacions i les converses dels altres personatges i soacuten ells mateixos qui

formulen en nombroses ocasions lrsquoexcelmiddotlegravencia del nostre personatge

16 ENTRETENIMENTS DEL CORTESAgrave

A la segona jornada drsquoIC misser Federico explica diferents activitats que

construeixen la imatge drsquoun bon cortesagrave tot detallant-ne les actituds i les precaucions

que ha de tenir en realitzar-les En aquest sentit hi parla de la dansa i de les ocasions

que soacuten meacutes adequades aixiacute com de les meacutes inconvenients sempre actuant laquoconforme

a su estadoraquo (II11) Destaca la seva preferegravencia per la laquomagravescararaquo que prefereix en

relacioacute a drsquoaltres festes com les laquomomeriacuteasraquo

Porque el ir maacutescara trae consigo una cierta libertad con la cual demaacutes de otras

muchas cosas puede el hombre tomar la figura de aquello en que se siente maacutes

haacutebil y ser diligente y ataviado para la principal intencioacuten de la cosa que se quiere

mostrar y en cierta manera descuidado para lo que no importahellip (II11)

Un altre aspecte que cal destacar drsquoIC eacutes la predileccioacute que el comte Ludovico

manifesta per la condicioacute de muacutesic que va descrivint

Este nuestro cortesano a vueltas de todo lo que he dicho haraacute al caso que sea

muacutesico y demaacutes de entender el arte y cantar bien por el libro ha de ser diestro en

tantildeer diversos instrumentos Porque (si bien lo consideramos) ninguacuten descanso ni

remedio hay mayor ni maacutes honesto para las fatigas del cuerpo y pasiones del alma

que la muacutesica en especial en las cortes de los priacutencipes adonde no solamente es

buena para desenfadar mas auacuten para que con ella sirvaacuteis y deis placer a las

damashellip (I47)

Tambeacute misser Federico mostra una especial consideracioacute per lrsquoart de cantar i tocar

instruments fent-ho sempre fugint de lrsquoafectacioacute i de lrsquoaparent recerca drsquohonor i

lloances

Tantildea luego y cante el cortesano solamente como por un pasatiempo y aun esto

casi forzado no en presencia de gente baxa ni de mucho pueblo y aunque sepa

bien el arte y entienda perfectamente lo que hace disimule el estudio que hubiere

puesto en ello y la fatiga muestre en siacute casi despreciar en toda cosa para hacerse

30

bien y muestre en siacute casi despreciar aquella gracia con tan buena mantildea que por

una parte sentildeale tenella en poco y por otra procure de hacella tan

maravillosamente que todos se la tengan en mucho (II12)

Destaco la mencioacute especial que misser Federico fa de lrsquoactivitat de cantar amb una

viola perquegrave segons ell afavoreix el ldquorecitarrdquo laquo el cual da tanta gracia y fuerza a

las palabras que es maravillaraquo (II13) Certament aquesta condicioacute eacutes la

representada pel Lluiacutes del Milagrave autor-personatge al llarg de tota lrsquoobra amb ella

aconsegueix mostrar una imatge drsquoequanimitat i superioritat respecte als altres

personatges que en ocasions demostren equivocadament els seus excessos verbals

Al final de la cinquena jornada drsquoEC el personatge Lluiacutes del Milagrave fa una intervencioacute

que recull la importagravencia drsquoaquest darrer aspecte aixiacute com drsquoaltres que hem presentat

anteriorment en relacioacute a la presentacioacute puacuteblica que el cortesagrave ha de cuidar

Dijo don Luis Milaacuten -Deacutenme la vihuela que para luego es tarde para sanar un

envidioso iexclOigamos queacute horas tocan iexclLas doce han dado Mudemos de parecer

que si agora tantildeese y cantase me apodariacutea el sentildeor Joan Fernaacutendez a gallo reloj

que canta a media noche Mejor seraacute dejarlo para mantildeana a la noche delante el

Duque y la Reina que me han mandado les deacute una cena de lengua y manos

tantildeendo y cantando La aventura del monte Parnaso donde me vi (S7v)

31

17 PRESEgraveNCIA DE LES DONES A LA CORT

Durant el segle XVI el tema de la dona eacutes rellevant en tot un seguit drsquoobres com a

consequumlegravencia de la progressioacute dels conceptes de famiacutelia vida privada i domesticitat

que fan descobrir les seves funcions drsquoesposa i mare 65 Maio considera que

representen una conscienciacioacute per part de la dona quan elles mateixes soacuten les

autores del mite cultural de la seva inferioritat contra la veritat de la natura i indica

com a primers textos rellevants dos diagravelegs de comenccedilaments del segle XV66 el

primerenc Citeacute des dames (1404) de Christine de Pizan i el diagraveleg De pari aut impari

Evae atque Adae peccatohellip (1451) de Isotta Nogarola67 El primer representa per a

molts estudiosos la primera pagravegina seriosa sobre la consciegravencia femenina i la

concepcioacute drsquoallograve femeniacute com a projeccioacute masculina 68 Srsquoinscriu dins del gegravenere

literari conegut al llarg del segle XIV com la querella o queixa (laquoquerelle des

femmesraquo) que trobaragrave en aquesta obra un dels seus exemples meacutes destacats El segon

diagraveleg presenta dos interlocutors la progravepia autora Isotta Nogarola i Ludovico

Foscarini que conversen sobre la culpa drsquoAdam i Eva en el pecat original tenint en

compte la tesi de Sant Agustiacute sobre la compartida responsabilitat drsquoambdoacutes en la seva

expulsioacute del Paradiacutes

En aquesta liacutenia Maio defensa que els Colloquia drsquoErasme de Rotterdam representen

un interessant canvi de concepcioacute de la dona en el moacuten modern perograve alguns

investigadors indiquen que aquesta contribucioacute es refereix meacutes als seus papers

especiacutefics drsquoesposa i de mare69 i no tant a una postura precursora del feminisme tal i

com srsquoenteacuten en lrsquoactualitat En aquesta liacutenia cal destacar tambeacute drsquoaltres obres que es

presenten sota el gegravenere de tractats que consideren la nova ldquodignitas mulierisrdquo com

soacuten els de Lluiacutes Vives al De Institutione Feminae Christianae (1523) i fra Luis de

Leoacuten a La perfecta casada (1584) De fet contrasta la progressiva preocupacioacute per la

dona especialment per la seva formacioacute moral com a dona cristiana per part dels

humanistes com Lluiacutes Vives i Erasme de Rotterdam amb les actituds i els interessos

drsquoaquestes en els diagravelegs de Castiglione i de Milagrave Nomeacutes cal tenir en compte com 65 Rivero (201170) 66 Maio (1988 9-40) 67 Bertomeu (2007 17-27) 68 Laurenzi (2009) 69 Azcaacuterate (1985279-293)

32

havia ridiculitzat la conversa vana els jocs sense sentit el gust per veure i ser vistes i

lrsquoabsegravencia de devocioacute vertadera per part de les dones o beacute dels seus projectes

educatius

Tal i com hem vist en capiacutetols anteriors El cortesano de Milagrave justifica la seva

elaboracioacute en relacioacute a Il cortegiano de Castiglione i de fet presenta alguns trets

comuns la intencioacute de manual educatiu adreccedilat a la noblesa el gegravenere dialogravegic i la

presegravencia drsquoamfitrions com la virreina Germana de Foix i el duc de Calagravebria entre

drsquoaltres Perograve segons Riacuteos (2009) hi ha una diferegravencia substancial entre un i lrsquoaltre el

paper de les dones a cadascuna de les obres En el text de Castiglione malgrat la

presegravencia de les amfitriones soacuten els cortesans qui acaparen finalment la conversa al

contrari que en el text de Milagrave on les dones semblen expressar-se amb meacutes llibertat i a

manera de queixa sobre el tracte amoroacutes i sexual dels marits cortesans Riacuteos (2009)

ens presenta una interessant comparacioacute entre la ideologia de Vives i Erasme i la seva

plasmacioacute en el diagraveleg valenciagrave que explica les diferents valoracions sobre la relacioacute

marital dels homes i les dones entre els humanistes i escriptors del segle XVI70

70 Riacuteos (2009 3-4)

33

18 CONVERSA DEL CORTESAgrave

En aquest moacuten cortesagrave ideal per a les activitats culturals i luacutediques misser Frederic

tambeacute teacute en compte la importagravencia de la conversa aixiacute com les caracteriacutestiques que ha

de tenir per no menysprear la bona imatge del cortesagrave De fet torna a argumentar que

cal considerar les seves temagravetiques i circumstagravencies

Pero sea el cortesano cuando hiciere al caso largo y abundoso en su

conversacioacuten y si se ofreciere hablar en cosas graves hable en ellas como

hombre sabio y prudente y tenga juicio para saberse conformar con las

costumbres de las tierras donde se hallare Despueacutes en las otras cosas de menos

sustancia sea dulce y alegre tiniendo siempre por fundamento la virtud no

invidioso ni maldiciente ni cure de ganar amistades o haciendas por ruines

caminos y vergonzosos ni por medios desastrados (II 22)

Meacutes endavant en un intent de siacutentesi de les caracteriacutestiques principals del cortesagrave

ideal drsquoIC insisteix en recordar que aquest model es construeix i triomfa socialment

mitjanccedilant la conversa i lrsquouacutes de la paraula

Asiacute que para lo que deseo en el cortesano bastaraacute decir demaacutes de lo dicho que

procure de ser tal que nunca le falte queacute hablar conforme a las personas que

tratare y sepa con una buena dulzura hacer que huelguen con eacutel los que le

oyeren y levantallos discretamente con motes y gracias y buenas burlas y hacellos

reiacuter de manera que sin jamaacutes ser pesado sea gustoso para los que lo hubiere de

ser (II 41)

La conversa tracta sobre com ser un home gracioacutes al moacuten de la cort Els interlocutors

demanen a misser Federico que els ho expliqui A partir drsquoaquest moment es planteja

una doble quumlestioacute eacutes obra de la natura o de lrsquoart Sembla que el nostre personatge

defensa la primera postura obra de la natura laquoLos motes son maacutes don y gracia de la

natura que del arteraquo (II 42) laquoPor eso pienso que todo esto sea obra del ingenio y

buena naturaraquo (II 43) en oposicioacute a misser Pietro Bembo que sosteacute lrsquoart com a

complementari de la natura laquoPor eso dexando agora lo que pertenece al ingenio

deciacute lo que consiste en el arte declaraacutendonos de las gracias y motes que suelen

mover risa cuaacuteles convengan al cortesano y cuaacuteles no y en queacute tiempo y manera se

34

deban usarraquo 43) Finalment Emilia traspassa aquest encagraverrec a misser Bernardo

Bibiena que desenvoluparagrave els aspectes principals que ha de tenir lrsquoart de la conversa i

de la ldquograziardquo en un bon cortesagrave Cal destacar un cert guioacute en la seva exposicioacute amb

aquests punts meacutes rellevants al llibre II

1 La justificacioacute aristotegravelica de la naturalesa risible de lrsquohome71

2 El fonament i lrsquoorigen de les gragravecies resideix en certa desproporcioacute o

deformitat 72

3 El liacutemit de fer riure consisteix en considerar el temps espai qualitat de la

persona tipus de deformitat principalment73

4 Els tipus de gegraveneres risibles Misser Federico i misser Bernardo Bibiena

coincideixen en dos (la font eacutes De oratore de Ciceroacute) els del parlar llarg de

caragravecter narratiu i els de caragravecter breu

5 La rellevagravencia de la ldquosprezzaturardquo de lrsquoaparent naturalitat i de la necessitat de

lrsquohabilitat la prudegravencia i el respecte en lrsquoart drsquoimitar 74

6 Els aspectes concrets relatius a les dites breus

mdash Els tipus principals que es fonamenten en lrsquoambiguumlitat en la derivacioacute

en dir una raoacute relacionada amb una finalitat diferent a la utilitzada en

la translacioacute de sentits i metagravefores etc

mdash La manera de respondre a les dites breus quan soacuten atacs 75

71 II45 72 II 46 73 IC de Castiglione laquoLa medida tambieacuten y el teacutermino de hacer reiacuter mordiendo cumple que sea diligentemente considerado y se mire la calidad de la persona que mordeacuteisraquo (46) laquoEs necesario en esto ser prudente y tener gran respeto al lugar al tiempo y a las personas que lo veen y no arrojarse a truhaneriacuteas ni eceder los teacuterminos conveniblesraquo (50) laquoConviene considerar el lugar tiempo las personas y todas las otras cosas que ya tantas veces hemos dichoraquo (67) 74 laquoMas las verdadera y perfeta fineza desto es mostrar tan propriamente y tan sin trabajo con ademanes y con palabras lo que el hombre quiere exprimir que a lo que lo oyan les parezca ver hecho y formado delante sus ojos lo que se cuentaraquo (49) 75 laquoDe lo que os dice alguno para morderos tomaacuteis las mismas palabras en el mismo sentido

y sacaacuteis dellas cosa con que le derroqueacuteis hirieacutendole con sus mismas armasrdquo (60) laquoEs asimismo bueno cuando uno queda mordido en lo que el primero mordio al otroraquo (76)

35

7 Les accions que cal evitar ja les havia indicat anteriorment misser Federico

ref (II36) les paraules brutes les accions deshonestes els gestos vergonyants

i encara meacutes si srsquoesdevenen davant de les dones76

Alguns drsquoaquests aspectes que apareixen de forma teograverica a IC soacuten tractats tambeacute amb

aquest mateix to a EC77 adaptant-los al context valenciagrave Existeix certa preocupacioacute

pel tema de les habilitats socials del cortesagrave i especialment per la seva manera

drsquoactuar i de parlar eacutes a dir pel tipus de conversa que ha drsquoestablir en la seva vida

social A la primera jornada drsquoEC srsquoinicia una conversa gragravecies a la peticioacute de Lluiacutes

del Milagrave que demana al Duc quins aspectes ha de contemplar el bon cortesagrave78 i a

partir de la intervencioacute del Duc tots els protagonistes expressen les seves idees al

voltant del tema El Duc insisteix en la necessitat de laquosaber hablar y callar donde es

menester que no en todos tiempos ni en todo lugar ni a toda persona es bien hablar

sino en su caso y lugarraquo tal i com observava misser Bibiena79 Posteriorment als

folis E5rv en Diego Lladroacute aporta una altra consideracioacute tot aconsellant que el

cortesagrave ha de parlar sobre temes o fer coses que domini80 Joan Fernagravendez recomana

que ha de parlar sempre laquoa buen propoacutesitoraquo i Francesc Fenollet que laquosiempre debe

estar en lo que hace y diceraquo Lluiacutes del Milagrave conclou aquesta conversa amb un llarg 76 laquoAconteacuteceles tambieacuten a eacutestos que por mostrarse muy cortesanos y decidores seguacuten ellos

dice en presencia de mujeres de precio y aun a ellas muchas veces se ponen en decir deshonestidades y desverguumlenzas y el que entonces las hace parar maacutes coloradas aqueacutel se tiene por mejor hombre de corteraquo (36)

laquoParecen asimismo muy mal los que son deshonestos y sucios en su hablar y estando con

mujer no les tienen ninguacuten acatamiento en cuanto dicen antes de ninguna cosa muestran gustar tanto como de hacelles para coloradas dicieacutendoles mil deshonestidades Y sobre esto se hacen muy desenvueltos y andan buscando gracias y agudezasraquo (83)

77 En destaco lrsquoepiacutestola proemial (A1v-A2v) la conversa del Duc Lluiacutes del Milagrave Joan Fernagravendez Diacutedac Lladroacute i Francesc Fenollet sobre les caracteriacutestiques del bon cortesagrave (E4v i ss) i el diagraveleg basat en el sistema pregunta-resposta que inicia el Duc sobre el tema de les condicions al final de lrsquoobra (f5r-g5r) entre drsquoaltres 78 laquoYo respondiacute -Si vuestra Excelencia me avisa diciendo las partes que ha de tener el

cortesano yo sabreacute hacer lo que no sabriacutearaquo (E4v)

79 Veure punt 3 de lrsquoexposicioacute de misser Bibiena 80 laquo-Pues vuestra Excelencia lo manda digo que el cortesano no deberiacutea hablar sino de

aquello que eacutel sabe (Pues cualquier que habla lo que no comprende descubre lo que no entiende) Ni menos debe hacer lo que ignora o lo que no puede que muestra saber poco y poder menos quien mal se atreveraquo (E5r)

36

parlament sobre les caracteriacutestiques del cortesagrave amplificant lrsquoafirmacioacute inicial laquoEl

cortesano ha de ser padre de la verdad hijo del modo hermano de la crianza

pariente de la gravedad varoacuten con ley amigo de limpieza y enemigo de

pesadumbreraquo (E5v) En aquest sentit vull destacar una altra intervencioacute del Milagrave en

el text de la sisena jornada on el nostre protagonista recull algunes de les afirmacions

de la conversa de la primera jornada per tal de fugir de la ldquocondicioacuten parlerardquo com

soacuten pensar i preveure sempre lrsquoobjecte de conversa que es vol iniciar considerant-ne

la conveniegravencia i tambeacute conegraveixer quins soacuten els punts forts i febles de cadascun dels

participants de la conversa

Dijo don Luis Milaacuten -Sentildeor la condicioacuten parlera se dice ventera por ser llena de viento que la verbosidad es enemiga del buen hablar Y para ser uno bien hablado si a vuestra Excelencia le parece debe tener estas partes Estar siempre en su pensamiento para pensar antes que hable si es bueno o malo lo que se quiere hablar que despueacutes de mal hablado si se ha de remediar se veraacute ser remendado Y para guardarse de errar solo en lo que sabe debe hablar so pena de ser tenido por necio o loco o atrevido (g3r)

37

19 PROgraveLEG DE LrsquoOBRA IMATGE PICTOgraveRICA DEL CORTESAgrave IDEAL

Lrsquoepiacutestola proemial drsquoEC adreccedilada al rei Felip II comenccedila amb la narracioacute del

sacrifici que el soldat romagrave Marc Curci va realitzar llanccedilant-se per una precipici

obert per alliberar el poble romagrave de les calamitats profetitzades per lrsquoOracle81 Aquest

havia demanat que llencessin laquola mejor cosa que debajo del cielo fuese criada Y

determinaron que era el hombre y de los hombres el caballero armado de todas

armas buenasraquo (A2r) Amb aquesta histograveria Lluiacutes del Milagrave explica lrsquoorigen de la

genealogia del contemporani cortesagrave el bon militar romagrave i la identificacioacute del rei amb

el laquocavallero bien armado cortesanoraquo La histograveria exemplar del sacrifici de Marc

Curci no pertany tan sols al terreny literari tenim constagravencia que

contemporagraveniament era una tema recurrent en la decoracioacute de palaus82

Existeixen dibuixos sobre aquest tema atribuiumlts

a lrsquoartista genovegraves Luca Cambiaso a la Reial

Acadegravemia de Belles Arts de Sant Carles de la

ciutat de Valegravencia aixiacute com drsquoaltres amb la

mateixa temagravetica atribuiumlts al mateix autor o a

seguidors seus a museus com el Museu del

Prado83 i el Museu dels Uffizi Tot plegat es

considera un signe drsquouna extesa moda

cinccentista

Milagrave utilitza el recurs literari drsquouna descripcioacute

de tipus almiddotlegograveric construiumlda a partir de

sintagmes nominals on el nucli eacutes la part de

lrsquoarmadura (imatge real) que apareix acompanyada de diferents complements

nominals a vegades amb la construccioacute de finalitat (lsquopara quersquo lsquoporquersquo) per tal

drsquoatribuir-li la caracteriacutestica moral corresponent a parer de lrsquoautor

81 Plutarc i Titus Livi la narren a la Histograveria natural 82 Serra (200526) 83 Eacutes la pintura que reportem en aquesta pagravegina httpswwwmuseodelpradoescolecciongaleria-on-linegaleria-on-lineobramarco-curcio-a-caballo-saltando-al-abismo agost 2015

38

Las armas deste caballero han de ser Un yelmo de consideracioacuten que sea bien

considerado en dichos y hechos Y una goleta de temperancia que no coma sino

para vivir y no viva para comer Porque el hombre destemplado de comer y beber

quien de si fuere vencido nunca bien podraacute vencer Y un peto animoso que ofrezca

a cualquier contrario para reparo de quien justamente lo habraacute menester Con un

volante diligente porque no se pierda lo bien hecho por negligencia

Y un spaldar de sufrimiento para que traiga a sus espaldas la carga que debe el

caballero Y la doble pieza de sperar para que spere cualquier encuentro que

fuere obligado Y unos brazales de esecuciones para que esecute defendiendo lo

bueno y ofendiendo lo malo en su caso y lugar Y unos guardabrazos defensivos

para defender a los brazos de su Repuacuteblica militar eclesiaacutestico real conforme a

justas leyes Y unas manoplas liberales para que tengan manos abiertas para dar

la vida a quien debe Y un arneacutes de piernas bien andantes para que anden por

pasos mostrando el paso para pasar a eacutel y a otros a la verdadera vida pues el

caballero debe pasearse por este mundo dando ejemplo y leyes de bien vivir

Sabido que vue el mayor presente que a un Priacutencipe se podiacutea hacer seguacuten la

determinacioacuten de los romanos que es un caballero bien armado cortesanohellip

(A2rv)

Aquesta descripcioacute respon a una concepcioacute del cortesagrave ideal segons Lluiacutes del Milagrave84

El terme real utilitzat per descriurersquol eacutes a dir lrsquoarmadura del cavaller i el tipus de

conceptes utilitzats (animoso diligente liberales) ens parlen de valors que tambeacute

comparteix el cavaller medieval tot i que les virtuts associades indiquen un nou ideal

renaixentista que contempla de manera significativa luacutes adequat de la paraula en la

conversa laquoY para tener perfeta mejoriacutea debe ser cortesano que es en toda cosa saber

bien hablar y callar donde es menesterraquo (A2r) De fet quan ens endinsem en lrsquoobra

oblidem aquest llenguatge retograveric propi drsquouna epiacutestola proemial adreccedilada al monarca i

trobem una pragravectica cortesana que es defineix per lrsquoacollida o el rebuig que susciten

en la cort especialment en les dones i en els lloctinents cadascun dels protagonistes

84 Ravasini (201070-72)2 indica el caragravecter poc original del retrat atribuiumlt a Felip II tot i que destaca com el text representa la gradual transformacioacute dels ideals del cavaller militar medieval a una concepcioacute meacutes cortesana

39

110 EPIacuteLEG DE LrsquoOBRA PETICIOacute AL LECTOR

Als darrers folis de la sisena jornada (g5r-g8v) srsquoinicia un passatge interessant arran

de la pregunta que el Duc adreccedila a Lluiacutes del Milagrave Li demana si ha acabat drsquoescriure

El cortesano que les dames li havien solmiddotlicitat85 Amb aquest recurs metaliterari

conclou la ficcioacute del diagraveleg alhora que anuncia que ha finalitzat lrsquoobra que li havien

solmiddotlicitat a la primera jornada Lrsquoexplicacioacute que Milagrave doacutena al Duc sobre les dificultats

que ha trobat constitueix lrsquoepiacuteleg de lrsquoobra El recurs utilitzat eacutes el de la narracioacute

almiddotlegograverica amb els personatges que avalaran la seva defensa (la nimfa de la Veritat i

la seva mare Raoacute) davant els seus adversaris (lrsquoenvejoacutes lrsquoignorant i el boig)

Lrsquoautor eacutes rebut per la Nimfa de la Veritat filla de la Raoacute que el porta davant la seva

mare per tal drsquoexplicar laquola intincioacuten y obra del Cortesanoraquo La Raoacute crida els

acusadors (lrsquoenvejoacutes lrsquoignorant i el boig) a fi que Lluiacutes del Milagrave pugui defensar-se

davant drsquoells En la seva argumentacioacute cal destacar les quatre caracteriacutestiques que

segons el nostre autor tot bon llibre ha de posseir i que adjudica al seu EC el binomi

horaciagrave de la utilitat i delectacioacute la invencioacute i lrsquoart En la presentacioacute de cadascuna

drsquoelles srsquohi destaquen els procediments que les manifesten a lrsquoobra la utilitat es

reflecteix en les sentegravencies filosogravefiques i les narracions risibles aixiacute com en els

diferents registres del diagraveleg i en la predileccioacute per la brevetat en el discurs la

delectacioacute mitjanccedilant la utilitzacioacute de diferents llenguumles i la invencioacute assegurant

loriginalitat de lobra En darrer lloc defensa lart de lobra tot argumentant que ha

contemplat las parts de la retograverica

No sestalvia en aquesta justificacioacute indicar amb quina actitud ha drsquoafrontar el lector el

proceacutes de lectura per tal de copsar tot aixograve adequadament Per aixograve en relacioacute a la

utilitat lrsquoautor recomana al lector una lectura atenta86 Milagrave manifesta que la segona

85 laquoDijo el Duque -Don Luis Milaacuten iquesten queacute punto teneacuteis el Cortesano que las damas os mandaron hacer C ndashSentildeor ya staacute hecho y heme visto en una gran batalla por defenderle de quien vuestra Excelencia oiraacuteraquo (g5r) 86 laquoLa primera que ha de tener ser uacutetil porque todo lo que hay en el libro pueda aprovechar para lo que es hecho como hallaraacuten en este tu envidiado que tiene muchas sentencias de filosofiacutea y muchas jocosidades y cuentos para aprobacioacuten de razones Tiene estilos para saber hablar y escribir a modo de Corte a quien yo he querido tanto imitar Que por la brevedad de las palabras y la verbosidad que no tiene seraacute menester leerle a espacio y con atencioacuten para

40

caracteriacutestica la delectacioacute es pot gaudir a la seva obra mitjanccedilant lrsquoobservacioacute de la

progressioacute positiva dels assumptes tractats fent servir diferents llenguatges Crec que

en aquest cas i tenint en compte la referegravencia que fa a la utilitzacioacute drsquoaquest recurs

per part drsquoaltres autors estrangers ens estagrave parlant de la diversitat linguumliacutestica87 Eacutes

aquiacute on demana al lector disponibilitat per llegir lrsquoobra les vegades que siguin

necessagraveries per tal que li resulti meacutes fagravecil recordar-la88 En relacioacute a la invencioacute

defensa lrsquooriginalitat de lrsquoobra enfront de lrsquoapropiacioacute de les obres drsquoaltri accioacute que

atribueix als lladres89 Possiblement estagrave utilitzant el terme de la inventatio per tal de

defensar lrsquooriginalitat de la seva obra en relacioacute a la italiana de Castiglione obra que

tenien a les mans les dames que li van solmiddotlicitar lrsquoescriptura drsquoun altre Cortesagrave a la

primera jornada En la darrera relativa a lrsquoart manifesta la seva voluntat drsquoobservar

les parts de la retograverica i la seva cura a lrsquohora de posar egravemfasi en les paraules meacutes

atractives per tal drsquoatreure els agravenims del lector90 Finalment conclou declarant que la

intencioacute en escriure lrsquoEC ha estat representar el moacuten de la cort mitjanccedilant lrsquouacutes de dos

elements que ha destacat en parlar de les caracteriacutestiques de lrsquoobra la diversitat de

llenguumles i de estils91 Conclou novament amb una peticioacute al lector relacionada amb el

seu proceacutes de lectura de lrsquoobra tot insistint i apelmiddotlant novament que adopti una

actitud benvolent envers aquesta

mejor gustar lo que se gusta sin pensarraquo (g8r) 87 Tornareacute a insistir en aquest aspecte a la Quarta part drsquoaquesta tesi 88 laquoLa segunda que debe tener ser delectable prosiguiendo de bien en mejor todo lo que tratare porque no enfade y ponga gana de leerle muchas veces para que mejor quede lo bueno deacutel en la memoria del lector Y por esto he tratado con diversos lenguajes que a ti envidioso te han hecho deslenguado no mirando que muchos autores estranjeros lo han hecho que no dices mal sino por decirle de tu naturalrdquoraquo (g8r) 89 laquoLa tercera que ha de tener ser inventivo para que no sea aborrecido por ladroacutenraquo (g8v) 90 laquoLa cuarta que ha de tener es arte servando las partes de la Retoacuterica tratar cada cosa en su lugar principio medio y fin con sus preparaciones y colores retoacutericos para autorizar lo que propone y acaba Poniendo gran fuerza en las palabras atractivas para traer los aacutenimos a lo que el autor quiereraquo (g8r) 91 laquoLa intincioacuten miacutea en este Cortesano ha sido representar todo lo que en Corte de Priacutencipes se trata Diversidad de lenguas por las diversas naciones que suele tener Uso de todos los estilos Usando del altiloco en las cosas altas que son consejos y pareceres para gobernar nuestra vida y estados Sirvieacutendome del mediocre para las conversaciones jocosas de graves cortesanos Ejercitando el iacutenfimo para las plaacuteticas risuentildeas de donosos y truhanes que por secretos y puacuteblicos lugares de senyores alivian de las pesadumbres de los negocios y gravedadesraquo (h1r)

41

Yo pido de merceacute a quien leyere este libro que mire la intincioacuten de cada cosa para

lo que fue hecha Que no hay bajedad mal dicha si staacute como debe o para alegrar

y divertir daquello que turando mucho enfada O para hacer preparaciones que

de las burlas se saquen provechosas veras Y si no saben juzgar pidan lo que

ignoran a quien lo entiende porque les pueda aprovechar para no dejar de leer y

maacutes saber (h1r)

En aquesta peticioacute al lector manifesta impliacutecitament la preocupacioacute de lrsquoautor davant

la possibilitat que lrsquoobra no sigui entesa Segurament un cop finalitzada la redaccioacute

del llibre intueix que la seva lectura pot ser mal interpretada a causa de la diversitat

de llenguatges i drsquoestils utilitzats per aconseguir representar el moacuten de la Cort aspecte

que sens dubte aboca lrsquoobra a una certa complexitat literagraveria Eacutes per aixograve que cal

tenir en compte els subratllats que el mateix autor destaca de lrsquoobra al prefaci i a

lrsquoepiacuteleg

1 La descripcioacute del bon cortesagrave a partir de la narracioacute del sacrifici de Curci el

romagrave

2 La voluntat de presentar diferents maneres de parlar especialment laquodando

conversaciones para saber burlar a modo de palacioraquo

3 El seu interegraves per representar el moacuten de la cort del Duc de Calagravebria i la virreina

Germana de Foix laquocon todas aquellas damas y caballeros de aquel

tiemporaquo(A3r)

Tot plegat es recull en aquest diagraveleg que a manera drsquoensalada literagraveria-musical srsquoha

de llegir amb una actitud de lectors-espectadors perquegrave no nomeacutes el llenguatge

verbal transita per les pagravegines sinoacute tambeacute el musical de la poesia cantada o de la

capella del Duc92 el visual de les representacions teatrals93 i un altre meacutes subtil que eacutes

92 laquoY empezoacute a cantar este SONETO 47raquo (V3v) laquoDijo el Duque Don Luis Milaacuten si os

cansaacuteis de cantar no os canseacuteis de contar maacutes sonetos que no son para cansar los graciosos sonsonetosraquo (X5v)

laquoDijo el Duque -Y comience la muacutesica a daros por principio desta dulce cena el Toma vivo te lo doraquo (b1v) entre drsquoaltres 93 Destaquen una descripcioacute detallada drsquouna escenografia o la descripcioacute de la reaccioacute de les dames davant lrsquoescenificacioacute drsquouna batalla entre drsquoaltres laquoEstaba un cielo de tela pintado tan natural que no pareciacutea artificial Con un sol de vidro como vidriera que los rayos del otro verdadero daban en eacutel y le haciacutea dar luz no faltando

42

el de les relacions (de rivalitat admiracioacute servilisme)94 que srsquoestableixen entre els

diferents personatges del diagraveleg especialment entre els quatre protagonistes Lluiacutes del

Milagrave Joan Ferrandis drsquoHeregravedia Francesc Fenollet i Diacutedac Lladroacute De fet aquestes

indicacions esdevenen el punt de partida a fi drsquoentendre lrsquoanagravelisi dels subgegraveneres que

presenta aquest treball tal i com es presenta als seguumlents capiacutetols

estrellas que por subtil arte replandecieron a la noche Debajo deacutel habiacutea una belliacutesima arboleda con unos paseaderos de obra de cantildeas cubiertas de arrayaacuten y entre ellos unas estancias en cuadro hechas de lo mesmo Y en medio deste edificio staba una plaza redonda arbolada al entorno de cipreses con asentaderos donde estaba una fuente de plata que sobre una columna teniacutea la figura de Cupidoraquo (Z6v) laquoYa que todos fueron entrados estando donde habiacutean de combatir hecha que fue la sentildeal vinieron con muy gran santildea uno para el otro el Rey Priacuteamo y el Rey Agamenoacuten griego Y en haber rompido sus picas pusieron mano a las espadas que gran espanto poniacutean los golpes que se daban Y el Duque mandoacuteo senyalar al trompeta porque las damas habiacutean perdido la color de sus caras de la ferocidad dellos y cesaron de combatirraquo (e4v) 94 Un exemple de les complexes relacions entre els quatre protagonistes laquoDijo don Diego Ladroacuten - Sentildeor don Francisco vos dijistes a don Luis Milaacuten que debiacutea ser jugador de ajedrez y vos lo sois de espada de dos manos Pues con tanto osar acometeacuteix a dos diciendo que don Luis Milaacuten y yo somos pajareros de amores Y nuestros paacutejaros respondiendo por nosotros dicen de vos cantando ldquoEngantildeado andaacuteis sirviendo nuestro amigo que en amor sois papahigordquo Callad y callemos que sendas ne tenemos Y Joan Fernaacutendez pida a don Luis Milaacuten que nos acabe de declarar su sonetoraquo (F2r)

43

CAPIacuteTOL 2 PROCEacuteS DE COBLES DE BURLES ENTRE LLUIacuteS DEL MILAgrave I

JOAN FERRANDIS

21 FONT INEgraveDITA DrsquoEL CORTESANO EL MANUSCRIT 2050 DE LA

BIBLIOTECA DE CATALUNYA

Lrsquoestudi drsquoEl cortesano de Lluiacutes del Milagrave ens obliga a centrar-nos en la biografia i en

lrsquoobra drsquoun autor literari contemporani que apareix com a personatge al diagraveleg Joan

Ferrandis drsquoHeregravedia Especialment per la gran quantitat de facegravecies i converses que

tenen a Milagrave i Ferrandis com a interlocutors i protagonistes Recordem que Ferrandis

drsquoHeregravedia va ser un conegut escriptor valenciagrave de la primera meitat del segle XVI de

nissaga aragonesa Va neacuteixer a la ciutat del Tuacuteria cap el 1480 i va morir el 1549 Com

a membre de lrsquoestament cavalleresc va lluitar contra els agermanats (1519-1522) i va

formar part del cercle literari i cortesagrave de la virreina Germana de Foix95 Va destacar

per la seva produccioacute poegravetica majoritagraveriament en castellagrave tot i que conservem

algunes peces en catalagrave i per la seva aportacioacute com a dramaturg Cal recordar la seva

comegravedia anomenada La vesita (escrita en castellagrave catalagrave i portuguegraves) que va ser

representada almenys dos cops a la cort valenciana la primera essentndashhi presents

Germana de Foix i el marquegraves de Brandemburg lrsquoany 1524 o 25 i la segona

commemorant les noces del duc de Calagravebria (tercer marit de Germana de Foix qui va

morir el 1537) amb Mencia de Mendoza marquesa de Cenete lrsquoany 154196 Bona

part de les obres drsquoaquest escriptor soacuten reportades per un manuscrit datat el 1555 el

2050 de la Biblioteca de Catalunya que eacutes forccedila meacutes complet que lrsquoedicioacute impresa i

que conteacute una de les obres meacutes interessants per aquest estudi el Proceacutes de cobles de

burles97 entre Joan Ferrandis i Lluiacutes del Milagrave98 Aquest text i el segon prograveleg de La

vesita99 que trobem al mateix manuscrit i a lrsquoedicioacute impresa per Joan Mei gragravecies a la

cura del seu fill lrsquoany 1562 a Valegravencia 100 ajuden a explicar els elements meacutes

significatius del diagraveleg valenciagrave tot completant les seves claus de lectura La seva 95 Bou (2000) 96 Solervicens (1999 5784) 97 A partir drsquoaquiacute tambeacute PB 98 Manuscrit 2050 folis 149-174v 99 Solervicens (1999) 100 Amb el tiacutetol Las obras de don Joan Fernaacutendez de Heredia assiacute temporales como espirituales

44

importagravencia rau en dos aspectes drsquouna banda eacutes evident que EC conteacute innombrables

referegravencies literals als versos i temagravetiques que tracten les dues obres de Ferrandis

abans esmentades i drsquoaltra banda tot aquest material literari afavoreix la

caracteritzacioacute progressiva de tres personatges del diagraveleg el mateix Joan Ferrandis

drsquoHeregravedia Lluiacutes del Milagrave i Jerogravenima Beneito

El matrimoni format per D Joan i D Jeroacutenima101 eacutes protagonista del segon prograveleg tal

i com indica al prefaci laquoen el cual son interlocutores el mesmo don Joan y su mujer

dontildea Jeroacutenimaraquo (foli 149r) La parella continua formant part del grup de

protagonistes al text de La vesita102 del manuscrit del 1555 Na Jerogravenima parla en

catalagrave i en castellagrave en ambdoacutes textos perograve en castellagrave nomeacutes davant dels cavallers La

imatge que els textos del prograveleg i de LV ens donen de Joan Fernagravendez drsquoHeregravedia i

Jerogravenima Beneito mitjanccedilant la seva relacioacute matrimonial srsquoamplifica amb la que

doacutena EC El diagraveleg lrsquoexplica al llarg de les diferents jornades perograve les facegravecies

aconsegueixen presentar la seva caracteritzacioacute de manera meacutes plagravestica103 A EC hi

ha almenys cinc narracions risibles que ens dibuixen un personatge forccedila coherent

amb el que protagonitza el prograveleg i el text de LV

El Proceacutes de les cobles de burles estagrave estructurat en una segraverie de composicions

poegravetiques introduiumldes cadascuna drsquoelles per un text breu en prosa o ruacutebrica que

especifica dues quumlestions qui enuncia cada cobla i el motiu que desencadena la

composicioacute Les introduccions dels poemes al PB nomeacutes apareixen en aquest

manuscrit i sovint ens descriuen el context al qual pertanyen i posteriorment

apareixeran ampliades a EC de Lluiacutes del Milagrave Possiblement aquest manuscrit eacutes una

recopilacioacute de les obres de Ferrandis drsquoHeregravedia pensant en la publicacioacute (que

esdevindragrave lrsquoany 1562 despreacutes de la seva mort) ja que la portada imita la de les

edicions Des de la introduccioacute que encapccedilala el PB srsquoesmenten els personatges Cal

assenyalar el substantiu apositiu que srsquoutilitza per a Lluiacutes del Milagrave laquoLuiacutes del Milaacuten el

muacutesicoraquo (foli 119) que contribueix a identificar aquest personatge amb lrsquoautor i

alhora protagonista drsquoEC El PB eacutes un diagraveleg entre els dos personatges que a traveacutes

101 El nom de Jerogravenima apareix al segon prograveleg de LV del manuscrit 2050 de la BC i el de Senyora al prograveleg lrsquoedicioacute de 1562 102 A partir drsquoaquiacute tambeacute LV 103 Analitzo la caracteritzacioacute del personatge de Jerogravenima Beneito al capiacutetol 8 en parlar del seu uacutes de la llengua

45

de les diferents cobles es burlen amb meacutes o menys fortuna de les mancances o dels

vicis de contrari Lrsquoequilibri hi eacutes present quant a la caracteritzacioacute tot i que

lrsquo ldquoegregiordquo don Joan Ferrandis de Heregravedia (prograveleg del manuscrit) eacutes lrsquoamfitrioacute i

gaudeix de la seva condicioacute tal i com mostra la carta final del PB Estem davant un

diagraveleg de rivals i aixograve permet que gran part de les qualitats de Ferrandis siguin

lrsquoindicador de les mancances de Milagrave Cadascun drsquoells teacute cura de defensar i ennoblir

a traveacutes de les seves progravepies paraules una segraverie de virtuts que acusa com a inexistents

en lrsquoaltre personatge Mitjanccedilant aquest doble joc de moviments verbals es van

construint els personatges davant els ulls del lector De fet la introduccioacute del PB104

presenta les caracteriacutestiques fonamentals dels dos personatges que seran tema de les

composicions de Ferrandis al PB i del Milagrave a EC

Aquiacute se contiene un proceso de coplas de burlas que pasaron entre don Luis del

Milaacuten el muacutesico y don Joan Fernaacutendez En el cual se ha de notar dos cosas y son

que como don Joan Fernaacutendez era estremado en todas sus cosas entre las otras lo

era en el vestir y don Luis del Milaacuten siempre se pega en los vestidos y don Joan a

eacutel en sus necesidades y en el ir mal vestido Y siendo buen muacutesico y mal trobador

siempre haciacutea lo que menos se le entendiacutea Y maacutes se ha de notar que en el discurso

deste proceso se tocan muchas cosas que son al estilo y modo de hablar y tratar

valenciano por lo cual se requiere entenderlo para que se goce en especial los

que son mal plaacuteticos en las cosas de Valencia y para que se adviertase se sentildeala

en la margen con este sentildeal sim

Les relacions que srsquoestableixen entre el segon prograveleg LV del manuscrit el PB i el EC

es fonamenten en la repeticioacute drsquoelements en dos o tres dels textos presentats que

classifico en dos tipus la repeticioacute literal on es copien cobles senceres o estrofes de

forma literal o amb petites variants i la que anomenareacute repeticioacute disseminada

fonamentada en les referegravencies expliacutecites mitjanccedilat lrsquoalmiddotlusioacute de motius histograveries la

repeticioacute de noms propis i drsquoadjectius qualificatius atribuiumlts als personatges comuns a

les dues obres perograve sense conservar lrsquoestructura genegraverica original Eacutes un proceacutes de

traspagraves entre els diferents textos de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia copiats a un mateix

manuscrit de 1555 que culmina amb un univers fictici dibuixat de forma estrategravegica

per Lluiacutes del Milagrave i editat lrsquoany 1561 a EC

104 Ms2050 foli 119

46

22 REPETICIONS LITERALS

La repeticioacute literal apareix exclusivament entre els textos del PB i de lrsquoEC De fet hi

ha 6 composicions de les 37 que conteacute el Proceacutes amb elements que soacuten copiats

literalment o amb poques variacions en el diagraveleg del Milagrave El mateix personatge

Lluiacutes del Milagrave les enuncia en el manuscrit i en el diagraveleg cinc drsquoelles fan referegravencia al

vestuari de Joan Ferrandis aquest era un dels atacs principals per part del Milagrave que

trobem al PB i la sisena fa referegravencia a un esdeveniment estrany protagonitzat per

Ferrandis i que havia estat narrat en vers per una de les composicions del manuscrit

Les cinc composicions poegravetiques que parlen del vestuari de Ferrandis i les seves

introduccions experimenten diferents processos drsquoadaptacioacute al diagraveleg del Milagrave Cal

descriure-les a partir del canvi que es produeix en la introduccioacute de les composicions

del manuscrit En tres la temagravetica de la introduccioacute es modifica i srsquoamplia i en la resta

es transforma en una facegravecia Veiem cadascun dels casos en els textos corresponents

per tal de valorar el seu sentit dins de lrsquoobra del Milagrave

221 TEXTOS ON LA INTRODUCCIOacute DEL PROCEacuteS DE COBLES DE BURLES

ES MODIFICA I SrsquoAMPLIA A EL CORTESANO

En els textos drsquoaquest apartat els dos elements meacutes significatius soacuten la introduccioacute i la

composicioacute poegravetica corresponent En els tres casos les introduccions es modifiquen

afavorint lrsquoexercici de lrsquoamplificatio meacutes concretament srsquoafegeixen elements de

tipus temporal qualificatiu o comparatiu que concreten i emfasitzen lrsquoesdeveniment

presentat A EC quan srsquoenuncia el text poegravetic eacutes recurrent la referegravencia al temps

pretegraverit drsquoescriptura del poema Ara que identifiquem la font de la qual provenen bona

part dels arguments ficticis que caracteritzen Joan Ferrandis a EC aquestes

referegravencies al temps passat soacuten versemblants

47

TEXTOS 1

PB (122r)

Scribe don Luis del Milaacuten a don Joan

Fernaacutendez sobre que se habiacutea quitado

una ropa de grana y puesta una azul

Nunca vi mejor empresa

ni azuleja maacutes galana

tan turco sois con la grana

como con el azul turquesa

Azulejo mi sentildeor

turquesa contra caiacuteda

no tengaacuteis ninguacuten temor

que no caereacuteis de amor

en vuestra vida

EC (B8v)

Respondiacuteole don Diego

()

Que don Luis Milaacuten se acordoacute desto en

una copla que os hizo hacieacutendoos

turquesa cuando sacastes una ropa larga

de pantildeo azul como la que traen los

pregonamuertos de la cofradiacutea de

Santiago Que si don Luis Milaacuten la

quiere decir y vos no os correacuteis sereacuteis

mucho de palacio

Dijo Joan Fernaacutendez -Solo por

pareceros cortesano sufrireacute papirotes del

Milaacuten cuanto maacutes coplas

Dijo don Luis Milaacuten

-Bien seraacute decirla y no os corraacuteis que de

color os mudaacuteis

No se vioacute mejor empresa

ni azuleja maacutes galana

tan turco sois con la grana

como con el azul turquesa

Azulejo mi sentildeor

turquesa contra caiacuteda

no tengaos ninguacuten temor

que no caereacuteis de amor

en vuestra vida

48

TEXTOS 2

PB (138v)

Respuesta de don Luis del Milaacuten a don

Joan Fernaacutendez en la cual le nota de una

ropa morada que se habiacutea hecho

Una ropa habeacuteis sacado

de muy diversas colores

Si son de vuestros amores

yo os doy por disculpado

Yo no atino vuestro pelo

si es natural o accidente

Decidme si sois pariente

de aquel arco del cielo

iquestEs morada invencioacuten

o intencioacuten enamorada

o es condicioacuten mudada

vuelta en camaleoacuten

Camaleoacuten sois mi sentildeor

esto cierto debe ser

que en mudar de nuevo amor

os vestistes del color

que se viste la mujer

EC (G2v)

Dijo don Luis Milaacuten

-Sentildeor Joan camaleoacuten me pareceacuteis

en amores que mudaacuteis muchos

festejos y colores Que por esto os

hice esta copla a un vestido morado

que sacastes de la color que iba

vestida la mujer que serviacuteades

entonces Y la copla es esta

iquestEs morada intincioacuten

o intincioacuten enamorada

o es condicioacuten mudada

vuelta en camaleoacuten

Camaleoacuten sois mi sentildeor

esto cierto debe ser

que en mudar de nuevo amor

os vestiacutes de la color

que se viste la mujer

-No maacutes no maacutes Dijeron don

Diego y don Francisco que fueron

jueces dellos

Y dieron el retrato de su dama a

don Luis Milaacuten (Que ganar en el

campo muy gran verdad muestra)

Pues la sentildeal que mostroacute de su

laacutegrima era testigo de la verdad

Rogaron a don Luis Milaacuten que

sacase un otro soneto y fue tan

bueno para desenojar a Joan

Fernaacutendez que no sin razoacuten dijo -

El soneto me cata

49

222 TEXTOS ON LA INTRODUCCIOacute DEL PROCEacuteS DE COBLES DEL

BURLES ES TRANSFORMA EN UNA FACEgraveCIA A EL CORTESANO

Les introduccions drsquoaquests poemes del manuscrit soacuten forccedila diferents de les que

encapccedilalen els textos del diagraveleg El proceacutes drsquoamplificacioacute es basa en lrsquoeliminacioacute

drsquoaspectes que no fan sentit en el nou context fictici (per exemple el personatge

del governador Lluiacutes Ferrer al primer text) i en la incorporacioacute drsquoaspectes

profundament narratius com el temps lrsquoespai i els discursos de fets o paraules (en

estil directe o indirecte)

TEXTOS 3

PB (135rv)

Reacuteplica de don Luis del Milaacuten a don Joan Fernaacutendez y diola al Duque y el Duque

la dio al gobernador don Luis Ferrer para que la diese a don Joan y ansiacute el

gobernador se la envioacute Toacutecale en ella haber dejado la ropa de grana y la azul y

haber tomado lo verde

Sentildeor ut re mi fa sol

Joan Fernaacutendez sin par

ogantildeo os podraacuten pescar

en la mar por verderol

Un tiempo fuiste pajel

de roca cuando la grana

iexclyo no seacute por cual desgana

dejastes la color de eacutel

por una esperanza vana

Suplicoos se os acuerde

sobre tal caso escrebir

sino habremos de decir

iexclAdelante los del verde

Y es refraacuten tan conocido

por quitar inconveniente

dar razoacuten a alguna gente

si lo verde os ha vestido

50

o vos a eacutel de accidente

Por mote no lo tomeacuteis

pues es pregunta que os pido

sino yo sereacute el corrido

si vos de aquesto os correacuteis

Perdone la ocasioacuten

que lo verde me ha dado

que por verderol pescado

entre platos y un limoacuten

al Duque os he presentado

EC (C7v-C8r)

Dijo don Luis Milaacuten

-Pues vuestra Excelencia lo manda y estamos en juicio tengamos los que habemos

de ser juzgados en ser bien sufridos (Que en el lugar de las verdades decir mentiras

son maldades) Y tratando muy gran verdad digo que Joan Fernaacutendez vino al juego

de la pelota muy canicular en los diacuteas caniculares en cuerpo sin capa vestido de

monte o de mote con un sayo y calzas y montera de pantildeo y un juboacuten algodonado

de fustaacuten Todo tan verde que no vino nada maduro con tan grandes calores como

haciacutea que no se podiacutea vivir con tafetanes Y dicieacutendome don Francisco Fenollet

-iquestQueacute risa es esta que se ha levantado tan grande

Yo le dije

-Del cielo viene lo que por castigo se hace

iquestNo veacuteis cuaacutel ha venido nuestro amigo un enero en juliol hecho un verderol

Y por esto le hice estas tres coplas que si comienzan con puntos de muacutesica Fue

por burlar de la suya pues burla de la de todos y reciacutebalo con paciencia (Que poco

enoja la burla que desenoja)

Dijo Joan Fernaacutendez

-iexclDecidlas (Que las burlas sin dantildear nunca obligan a enojar)

Sentildeor ut re mi fa sol

Joan Fernaacutendez sin par

Ogantildeo os podraacuten pescar

en la mar por verderol

Un tiempo fuistes pajel

51

trayendo turca de grana

Yo no seacute por cual desgana

dejastes la color deacutel

por una speranza vana

Suplicoos se os acuerde

sobre tal caso scribir

sino habremos de decir

iexclAdelante los del verde

Y a refraacuten tan conocido

por quitar murmuradores

dad razoacuten a trovadores

si de verde os sois vestido

por ir verde en los amores

Por mote no lo tomeacuteis

pues es pregunta que os pido

Si no yo sereacute el corrido

si vos desto os correacuteis

Y perdone la ocasioacuten

que lo verde me ha dado

que por verderol pescado

entre platos y un limon

al Duque os he presentado

52

TEXTOS 4

PB (133r)

Reacuteplica de don Luis del Milaacuten a don Joan Fernaacutendez sobre una cuera que llevaba

con una escarcela grande

No quiero caer ni cayo

y cayo bien en lo que es

que esa cuera que traes

me parece cuera y sayo

Sentildeor habeacuteis de saber

porque sois de tal manera

que de dentro ni de fuera

no os podemos entender

EC (Dv)

Dijo don Luis Milaacuten

-Sentildeor Duque si stuviese en mi mano llorariacutea por no dar en reiacuter de lo que direacute

Que no seacute coacutemo lo diga que ya me riacuteo del sayete de pantildeo naranjado que sacoacute el

sentildeor Joan Fernaacutendez para ruar o reiacuter a hora de vueltas Y estaba guarnecido con

una trepilla o tripilla cortesana de tercioperro negro que tan negro terciopelo nunca

vi Pues fue tan reiacutedo por la trepilla como trepado de todos por ser tan corto como

vizcaiacuteno y tan estrecho como catalaacuten que don Diego Ladroacuten en una copla que le

hizo le dijo que era sayopaje Y don Francisco Fenollet en otra le apodoacute a

sayomono y yo a cuerasayo como en esta copla vuestra Excelencia veraacute

No caigo bien en la cuenta

y he caiacutedo de quieacuten es

que ese sayo que traes

a los dos os descontenta

Para sayo maacutes es cuera

para cuera meacutes es sayo

librea penseacute que fuera

digaacutemosle sayo cuera

o si quereacuteis cuera sayo

53

TEXTOS 5

PB (138r)

Reacuteplica de don Luis Milaacuten en la cual nota a don Joan Fernaacutendez porque un diacutea en

verano fue sin capa a la iglesia mayor

Dicho me han sentildeor don Joan

que se toma residencia

en la ciudad de Valencia

del oficio de galaacuten

Monsoriu me ha avisado

que en cuerpo y desabrochado

contrahaceacuteis al mallorquiacuten

Decidme queacute es vuestro fin

que de risa me he finado

EC (D3r)

Dijo don Luis Milaacuten

-Iacutetem maacutes salioacute el sentildeor Joan Fernaacutendez por la iglesia mayor sin capa y con el

sayo desabrochado para oiacuter la oncena que es la misa de los perezosos Y fue tan

mortal este pecado que nadie lo quiso absolver sino el obispo de Fez de vuestra

Excelencia que perdona de todos los pecados Y porque supo que no pecoacute en diacutea

de fiesta ni por mostrar su gentil cuerpo sino por remedar a un caballero

mallorquiacuten que quiso poner este mal uso en nuestra Valencia Y fue tan reiacutedo que

el sentildeor Joan no osoacute maacutes volver a pecar en este pecado Y por esto fue de las

damas perdonado Pero no se me fue sin copla y es esta

Dicho me han sentildeor don Joan

que se toma residencia

en la ciudad de Valencia

del oficio de galaacuten

El pueblo estaacute alborotado

que en cuerpo y desabrochado

remedaacuteis al mallorquiacuten

Decidme queacute es vuestro fin

que de risa me he finado

54

TEXTOS 6

PB (139v)

Reacuteplica de don Luis del Milaacuten a don

Joan Fernaacutendez porque habiacutea

danzado con un caballero llamado

don Eneas y habiacutea hecho la dama

Donosa estaacute vuestra fama

iexclbueno vais sentildeor don Joan

Yo os teniacutea por galaacuten

y hanme dicho que sois dama

Bien podeacuteis cantar de hoy maacutes

aquella triste sonada

de Dido la desdichada

Eneas iquestpor queacute te vas

y me dejas tan burlada

EC (D6r-v)

Dijo don Luis Milaacuten

-Sentildeor Joan Fernaacutendez pues quereacuteis

que tenga pico repico Bien se os

acuerda cuando fuistes dama de don

Eneas Ladroacuten que os sacoacute a danzar

en el Real estando en serau la Reina

mi sentildeora y su Excelencia Y vos no

le negastes vuestro cuerpo que

parecistes la reina Dido que iba

danzando con su Eneas troyano

como vos con el vuestro que pareciacutea

Eneas gitano Que por parecernos vos

tan feo para dama como eacutel para

galaacuten le apodamos a Camafeo y a vos

a Dama fea Pues fue el caso tan feo

que no hallamos con queacute salvaros

sino con Lope de Rueda que lo

quesistes contrahacer por dar placer a

costa vuestra como esta copla

muestra

iexclBueno vais sentildeor don Joan

puesto estaacuteis en buena fama

Yo os teniacutea por galaacuten

ya me han dicho que sois dama

Bien podeacuteis cantar de hoy maacutes

aquella triste sonada

de Dido la desdichada

Eneas iquestpues queacute te vas

y me dejas tan burlada

55

23 REPETICIONS DISSEMINADES

Cal tenir en compte que 9 poemes dels 37 del PB presenten una repeticioacute disseminada

drsquoelements a EC Lluiacutes del Milagrave nrsquoenuncia 5 i Joan Ferrandis els 4 restants

Funcionen com elements recreats en la nova ficcioacute dialogravegica amb la finalitat de

caracteritzar cadascun dels personatges citats Malgrat aixograve cal observar que els

elements meacutes rellevants apareixen en les repeticions literals que acabem de presentar

a lrsquoapartat anterior

Els que configuren la repeticioacute disseminada afavoreixen la coheregravencia del personatge

presentat sis anys abans sobretot el de Ferrandis en el nou context fictici del diagraveleg

del Milagrave De fet si comparem la incidegravencia de les acusacions que Milagrave adreccedila a Joan

Ferrandis repetides a EC podem constatar que tenen la finalitat de crear una

caracteritzacioacute negativa i interessada del personatge a EC Lrsquoautor del diagraveleg

intensifica els elements negatius drsquoHeregravedia i nomeacutes li permet expressar una lleu

queixa davant lrsquoactitud del personatge Lluiacutes del Milagrave Al segon prograveleg de LV i al PB

les dues visions srsquohi presenten equilibradament i srsquohi adequumlen al seu context fictici

perograve al diagraveleg EC lrsquoautor aconsegueix organitzar tots els elements per tal drsquoafavorir

una imatge de Joan Ferrandis meacutes caricaturesca i risible La introduccioacute del PB ens

indica que laquocomo don Joan Fernaacutendez era estremado en todas sus cosas entre las

otras lo era en el vestir y don Luis del Milaacuten siempre se pega en los vestidos y don

Joan a eacutel en sus necesidades y el ir mal vestido y siendo buen muacutesico y mal trovador

siempre haciacutea lo que menos se le entendiacutearaquo (119r) i en aquests termes drsquoequilibri se

situen les acusacions que apareixen a cada composicioacute Contragraveriament al que trobem a

EC on la balanccedila srsquoinclina a favor de Lluiacutes del Milagrave La reelaboracioacute que es fa del

material del manuscrit esdeveacute interessant perquegrave vol respondre positivament a aquesta

intencioacute A continuacioacute presento quins elements de les obres del manuscrit es

repeteixen de forma disseminada al diagraveleg del Milagrave i tambeacute el context on

srsquoinsereixen Les diferenciareacute a partir de la identitat del personatge almiddotludit

56

231 AFIRMACIONS SOBRE JOAN FERRANDIS DrsquoHEREgraveDIA I LA SEVA

SENYORA JEROgraveNIMA BENEITO

Lrsquouacutenica repeticioacute que srsquoarticula entre les tres obres LV-PB-EC eacutes de tipus disseminat i

estagrave relacionada amb afirmacions sobre el matrimoni Ferrandis-Beneito En aquest

sentit molts dels poemes atribuiumlts a Lluiacutes del Milagrave i alguns dels seus elements

(expressions mots noms propis) al PB es traspassen de forma disseminada al diagraveleg

i srsquoincorporen als parlaments dels diferents interlocutors Aquesta pluralitat

enunciativa aconsegueix avalar en el text drsquoEC les criacutetiques que Milagrave adreccedila a

Ferrandis al PB La reiteracioacute drsquoaquests versos a lrsquoEC en un nou context fictici meacutes

elaborat i consistent gragravecies al gegravenere dialogravegic suposa un enginyoacutes recurs per tal

drsquoafavorir una interessada caracteritzacioacute de Ferrandis Cal destacar que els diagravelegs

dels personatges estan presidits sempre pel Duc i la Reina i que ben sovint es mostren

les aliances i les rivalitats entre els cortesans participants per exemple lrsquoamistat entre

Joan Ferrandis i Francesc Fenollet Aixograve marca una liacutenia de lectura coherent amb

drsquoaltres assenyalades en aquest estudi literari del diagraveleg de Lluiacutes del Milagrave un intent

constant drsquoennoblir el personatge homogravenim a lrsquoautor en una relacioacute inversament

proporcional a la presentacioacute de Ferrandis drsquoHeregravedia de qui srsquoaconsegueix rebaixar la

seva categoria cortesana i artiacutestica I eacutes que a EC els personatges el Duc o fins i tot

el mateix Heregravedia intervenen sempre de forma favorable al Milagrave

Els atacs a Ferrandis del PB recorren diferents aspectes la criacutetica a la manca de

modernitat del personatge pel que fa al seu art i als seus vestits (textos 1) la manca

drsquoenginy i lrsquoexceacutes de verbositat (textos 2) aixiacute com la manca drsquoadequacioacute a certs

moments i a certes persones (textos 3) i les recurrents infidelitats i variabilitats

amoroses (textos 4 i 5) Algunes de les repeticions disseminades que trobem entre PB

i EC han estat formulades anteriorment al prograveleg de LV Les cito despreacutes dels 5

textos que acabo drsquoindicar tot recollint-ne les diferents temagravetiques

57

TEXTOS 1

PB (120r)

Luis Sentildeor iquestsalioacute de la cueva

de Salamanca vuestro arte

O si sois vos Durandarte

aquel galaacuten de Belerma

no hay quien no se aduerma

o no se trastorne el seso

de ver tal cordura y peso

en un hombre tan humano

Maacutes sois vos que cortesano

pues andaacuteis por otro norte

() Luis Porque veo vuestro conhorte

ser del buen tiempo pasado

por tanto habeacuteis hablado

como galaacuten de su corte

EC (D2r)

Copla de don Diego Ladroacuten a Joan Fernaacutendez

-Ya tengo perdido el norte

no puedo saber quieacuten es

Ese sayo que traes

debe ser de vuestro corte

o de vuestra corte traje

Respuesta de Joan Fernaacutendez a don Diego Ladroacuten

-Pues el norte que perdiste

os hizo perder la gala

don Diego ginagala

a mi sayo parecisteshellip

58

EC (G5v)

Dijo don Luis Milaacuten

-Sentildeor don Diego reiacuter me hecistes cuando os oiacute decir si me acordaba de los amores

de Durandarte y Belerma como si fueacuteramos de aquel tiempo Si Dios os guarde

iquesthabeacuteis tenido mal franceacutes Que de ahiacute os debe venir sacar amores de Franciahellip

OBSERVACIONS ALS TEXTOS 1

En les repeticions disseminades apareixen almiddotlusions la histograveria de Durandarte i

Belerma personatges que srsquoidentifiquen amb el cicle carolingi tot i que Durandarte era

un heroi creat per la tradicioacute de romancer castellana a partir de lrsquoespasa de Rotllan

mitjanccedilant una curiosa personalitzacioacute105 Es concreten en les referegravencies a personatges

que es consideren pertanyents a un cicle poegravetic drsquoorigen francegraves (fent una translacioacute

semagraventica a EC laquoiquesthabeacuteis tenido mal franceacutesraquo) i en les criacutetiques a mirar o valorar

temagravetiques poegravetiques drsquoun temps passat (laquoPorque veo vuestro conhorteraquo PB laquoser del

buen tiempo pasado como si fueacuteramos de aquel tiempohellipraquo EC)

105 Soriano (1990203-304)

59

TEXTOS 2

PB (123v)

Reacuteplica de don Luis del Milaacuten en la cual quiere tocar a don Joan de necesitado

Vuestro aire no me miente

pues mostraacuteis por los donaires

que vais tanto por los aires

que sois levante y poniente

A pelota tan de viento

como sois si yo no yerro

creedme que yo no miento

que si a miacute me dais del cuento

a vos mismo os dais del hierro

EC (C4v)

(Cabanillas de Joan Fernagravendez)

-Que nunca estuvo maacutes donoso en su vida por los donaires que aquel diacutea dijo y fueron

tales que dontildea Elena mi nuera le puso nombre Joan donaire

EC (S3r)

Dijo Don Diego

-()Y porque no es bien disimular lo que no se debe respondereacute a vuestro donaires pues

van por los aires cantando

Mi gavilaacuten sentildeora

por los aires vola

EC (H6v)

Dijo Joan Fernaacutendez (a Lluiacutes del Milagrave)

-() Pues de los donaires que a miacute me sobran se podriacutea hacer un Perico de Ayala que

fue donoso y de los que a vos os faltan se hariacutea un Perico de Hielo pues sois friacuteo

EC (I2r)

Dijo don Luis Milaacuten (a Joan Fernagravendez)

-Departiros quiero con un cuento pues me habeacuteis dado con el hierro

60

EC (I3r)

Dijo don Francisco

-Don Luis Milaacuten jugador de pasa pasa debeacuteis ser Dijistes que pues os habiacuteamos dado

con el hierro nos queriacuteades dar con el cuento Y por sutilmente que habeacuteis pasado las

gallas de vuestra gala habemos sentido el hierro de tal cuento

EC (T7v)

Dijo Don Luis Milaacuten

-Oacuterganos hacen de miacute que mis flautas han tantildeido como les ha parecido No faltoacute buen

manchador que es el Duque mi sentildeor pues ha dado tan buen aire que me tantildeioacute ldquodon

donairerdquo el Fenollet vuestro amigo que ldquodon donairerdquo yo le digo desta vez Que es mal

aire de traveacutes que la mar levanta en puerto pues levanta un desconcierto que jamaacutes sufriacute

en amores disfavores

OBSERVACIONS ALS TEXTOS 2

La composicioacute poegravetica que Lluiacutes del Milagrave adreccedila a Joan Ferrandis al text del PB conteacute

alguns elements legravexics que apareixen disseminats en una conversa a EC entre el mateix

Milagrave Ferrandis Diacutedac Lladroacute i Francesc Fenollet com soacuten laquodonaire aire donosoraquo i les

expressions laquodar del cuentoraquo i laquodar del hierroraquo Tots ells indiquen la nulmiddotla habilitat de

Ferrandis en la seva faceta de gracioacutes construiumlda a partir de les paraules lsquodonairesrsquo i

lsquodonosorsquo i intensificada amb una certa paronomagravesia que es produeix entre lsquodonairersquo i

lsquoairersquo

Les consequumlegravencies drsquoaquesta mancanccedila de Ferrandis se subratllen amb lrsquoexpressioacute lsquodar

del cuentorsquo que els dos personatges utilitzen a cadascun dels textos El resultat eacutes que el

mateix Ferrandis acaba donant-se amb el ferro fent referegravencia a les consequumlegravencies

negatives que aixograve teacute per a la seva imatge puacuteblica tal i com indica Lluiacutes del Milagrave laquoque

si a miacute me dais del cuento a vos mismo os dais del hierroraquo En tot cas a EC

srsquoexpandeix a la resta de personatges tal i com indica el mateix Milagrave laquoDepartiros

quiero con un cuento pues me habeacuteis dado con el hierroraquo i tal i com enuncia de nou

Fenollet adequant-la al nou context comunicatiu quan srsquoadreccedila a Joan Fernagravendez laquoque

pues os habiacuteamos dado con el hierro nos queriacuteades dar con el cuentoraquo

61

TEXTOS 3

PB (126r i ss)

Reacuteplica de don Luis del Milaacuten()

Joan galaacuten y resabido

alabad siempre a Dios

que el vestir burla de vos

o vos burlaacuteis del vestido()

Vuestro salvohonor en metro

a todos parece pulla

si trovaacuteis como en la pulla

diros hemos iexclVade retro

Don Joan de casi modo

galaacuten de buenas raiacuteces

no tengaacuteis pullero modo

y a tal pulla dalde adobo

que no hieda a las narices

Don Joan de casi modo

galaacuten de buenas raiacuteces

no tengaacuteis pullero modo

y a tal pulla dalde adobo

que no hieda a las narices

()

sino diacutegalo Beneito

pues quieacuten es vuestro paacutebilo

si os haceacuteis despabilar

al Martiacuten que vos sabeacuteis

no os ireacuteis a aconsejar

con Beneita en el trovar

pues mejorareacuteis de pies

Hacedlo porque os alumbre

vuestro amigo el conde Claros

Creedme sentildeor creed

por vida de vuestra cara

62

o por la del Fenollet

que pone pies en pared

hecho vuestro garagara

No es malo mi atantildeer

que deciacutes para danzar

pues a vos hace bailar

al son que yo quiero hacer

pues mi muacutesica no es digna

EC (D3V)

Reacuteplica de don Luis Milaacuten

-Yo quiero renunciar

al oficio de galaacuten

mejor seraacute para tal Joan

pues sabe tambieacuten juzgar

De razoacuten me alcanzaacuteis

que mejor que yo juzgaacuteis

el ajeno y vuestro deciacutes

Vos hablaacuteis como vestiacutes

y vestiacutes como hablaacuteis

EC (M3r) Facegravecia de Joan Ferrandis fent el porc espiacute amb la seva dona

Respondioacute don Luis Milaacuten

-() Y ella de muy enojada daacutendoos empujones os trajo hasta la orilla al despentildeadero

Y como vos os vistes tan apretado porque no os derribase de su cama dijiacutestesnos que le

tirastes una pua y ella os dijo -Vade retro Satanaacutes que mi marido no era tan sucio

EC (C4v) Intervencioacute de Joan Ferrandis

Y eacutel vino huyendo a mi casa a hora de comer hediendo a los ajos

EC (D4r) Intervencioacute de Diacutedac Lladroacute referint-se a Lluiacutes del Milagrave

Don Diego Ladroacuten

iexclTened al rey trovadores

Que el rey me ha dado poder

63

que a presos pueda traer

a quien son copleadores

Copleadores pareceacuteis

porque mucho os encendeacuteis

que burlas no se han de alargar

ya os podeacuteis espabilar

que gran paacutebilo teneacuteis

(hellip)

EC (D4v)

Dijo Don Francisco Fenollet

-De ser vos su oidor

aquel ora que os afina

haced Baila Catalina

yo sereacute su tantildeedor

Y deste arte oiacutereacuteis

lo vuestro de mi tantildeer

y podreacuteis me comprehender

hasta donde comprehendeacuteis

A Dios pongo por testigo

si en nada burlaacuteis

que de cuanto haga y digo

vuestra fue la culpa amigo

vuestra fue que miacutea no

-() Que volvieacutendose a encender yo los espabilareacute y departireacute con otra copla como lo

hizo don Diego Ladroacuten

EC (D7r)

Don Francisco los departioacute [a Lluiacutes del Milagrave i Joan Fernagravendez] y dijo

-Tene al rey no maacutes burlar

que ya dais mucha ocasioacuten

como a don Diego Ladroacuten

cuando os quiso spabilar

EC (S6v)

64

Joan Fernaacutendez

O vestiacute como hablaacuteis

o habla como vestiacutes

que daquello que reiacutes

a reiacuter mucho nos dais

Don Diego Ladroacuten

No burlemos del vestir

pues que no temeacuteis vestidos

que merezcan ser reiacutedos

sino para hacer reiacuter

OBSERVACIONS ALS TEXTOS 3

El text 3 ens presenta la manca drsquoadequacioacute de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia a certs

moments i amb certes persones El text poegravetic del PB i els diferents textos de diversos

folis drsquoEC contenen informacions sobre Ferrandis al voltant de

1 Els seus vestits inadequats i la translacioacute per comparacioacute a la manera de parlar

del personatge laquoque el vestir burla de vos o vos burlaacuteis del vestidohellipraquo al PB i

laquoVos hablaacuteis como vestiacutes i vestiacutes como hablaacuteisraquo a EC

2 La seva manera de compondreacute on compara els seus versos amb lsquopullasrsquo en el

sentit castellagrave ldquodites o paraules obscenesrdquo que al PB acaben fent mala olor de

manera metafograverica laquono tengaacuteis pullero modo y a tal pulla dalde adobo que no

hieda a las naricesraquo Aquesta acusacioacute es concreta en dues facegravecies sobre Joan

Ferrandis i la seva muller Jerogravenima Beneito a EC en diferents folis tal i com es

pot veure a M3r i C4v

3 La referegravencia a dos personatges claus per entendre el personatge de Ferrandis

drsquoHeregravedia a EC Jerogravenima Beneito i Francesc Fenollet En relacioacute a aquest amic

srsquoutilitza una expressioacute catalana per definir-lo al PB que contribuiragrave a la seva

caracteritzacioacute a EC laquoCreedme sentildeor creed por vida de vuestra cara o por la

del Fenollet que pone pies en pared hecho vuestro gara-gara106raquo

106 Fer la gara-gara a alguacute consisteix en tractar de plaurersquol drsquoatreurersquos el seu afecte la seva benvolenccedila etc amb afalacs llagots compliments

65

TEXTOS 4

PB (130v-132v)

Reacuteplica de don Luis del Milaacuten en la cual representa el entremeacutes de Adaacuten y Eva que se

hace en Valencia el diacutea del sacramento y va descubriendo un secreto que dice haberlo

sabido del obispo de Sogorbe Y es que un caballero muy viejo y no muy rico teniacutea una

amiga hermosa y era fama que don Joan manteniacutea la casa Y maacutes descubre que la dicha

dama teniacutea sin ellos un otro adaacuten mozo para sus deleites

No os parezca cosa nueva

de vos lo que dicho me han

y es que hogantildeo os daraacuten

el entremeacutes de Adaacuten y Eva

El aacutengel seraacute don Anton

pero no que no es de Dios

que la Eva es de los dos

por carnal disposicioacuten

Por cierto moseacuten Tomaacutes

todo esto va urdiendo

los jurados sonriendo

le otorgaron esto y maacutes

Cierto buena obra es

todos saldraacuten a veros

por calle de Caballeros

don Joan hecho entremeacutes

Perdonadme del consejo

pues es bueno al parecer

A ratos podeacuteis hacer

eacutel y vos el aacutengel bermejo

cuando don Antoacuten seraacute

el aacutengel del entremeacutes

Diros ha que sudareacutes

66

y vos a eacutel que toseraacute

Si eacutel queda y vos os vais

toseraacute en vuestra ausencia

pues sanaacuteis de tal dolencia

por la hambre que mataacuteis

Y quedando vos ya veis

si seraacute todo sudar

pues os hacen bien pagar

un bocado que comeacuteis

Como por una malsana

manzana quiero decir

os quisisteis destruir

vos y vuestra carne humana

El diablo es don Antoacuten

que no es el aacutengel bueno

pues os veis un damaceno

llorando en el valle de Hebroacuten

Dama y cieno sois los dos

y es la dama vuestra Eva

y es el cieno esa cueva

que ella y eacutel habita y vos

Es el Hebroacuten val de sudor

donde estaacuteis por Satanaacutes

y en sudor de vuestra faz

vivireacuteis por ruisentildeor

Veo grande inconveniente

que no seacute coacutemo seraacute

que en los dos no se hallaraacute

aacutengel y percuciente

Percuciente ha de ser

67

con la espada en la mano

y vosotros dais de llano

seguacuten vuestro parecer

Otro inconveniente hay otro

que os daraacute mayor afaacuten

Ya no os quiere por Adaacuten

vuestra Eva sino a otro

Su Adaacuten maacutes mozo es

que apenas tiene bozo

es tan mozo para mozo

como vos para vejez

No seacute coacutemo podraacute ser

moseacuten Tomaacutes se arrepiente

no hay aacutengel percuciente

y el Adaacuten iquestquieacuten lo seraacute

Cosas dice de su boca

que no sabe queacute hacer

yo le he dado un parecer

con que puede ir la roca

Ya me ha dicho que le place

con que el mozo sea Adaacuten

y haga el aacutengel el Joan

pues lo hizo y siempre hace

Don Antonio muy contento

seraacute la sierpe pues lo es

y harase el entremeacutes

el diacutea del sacramento

Que es la muerte deste chiste

la figura de los dos

del Vilaragut y vos

68

que no hay cosa maacutes triste

Miedo he que nos espanteacuteis

el placer y la alegriacutea

de aquel tan alegre diacutea

pues que nunca le teneacuteis

Casos seacute por un obispo

de vos don Joan travieso

que si entran en proceso

no os valdraacute vuestro arzobispo

A Dios siempre rogareacute

pues trovaacuteis para perderos

ldquoDe donairosos senderos

libeacuteranos Dominerdquo

EC (B2R)

Respondioacute la sentildeora dontildea Jeroacutenima y dijo

-Sentildeoras predicador es mi marido y yo no lo sabiacutea Sepamos donde predica la cuaresma

y vamos a oirle Yo creo que seraacute a casa de don Anton Vilaragut que por lo que alliacute hace

y dice le hizo don Luis Milaacuten una obra Donde le hace en ella Adaacuten y a dontildea Antona

Vilaragut y de Heredia Eva Que no se cazariacutea mejor cosa en esta caza que don Luis

Milaacuten la hiciese correr por aquiacute como a liebre a ruegos de todas las damas que yo creo

que lo haraacute si una dama de las que han salido aquiacute se lo manda

EC (T7r)

Don Diego Ladroacuten dijo

-Sentildeor (al Duc) no se podraacute decir eso por Joan Fernaacutendez que por tenerlos lloradores

Alcatar es en amores que se dice en valenciano Alambique que destilla por sus ojos y

nariz laacutegrimas por Beatriz de don Antoacuten Que agua rosada son para ella pues en la

redoma de ella que es su engantildeo caen para su mal antildeo

69

EC (V2r)

Respondioacutele don Luis Milaacuten

-Esas vos las conoceacuteis que desas canuesas comeacuteis cuando con moseacuten Rodela cenaacuteis a

lumbre de vela envelezado pues os tiene encandilado con una cierta Beatriz que postiza

la nariz la tragaacuteis y por coplas alabaacuteis su gesto que es todo risa que tragueacuteis nariz

postiza

OBSERVACIONS ALS TEXTOS 4

El text poegravetic que enuncia Milagrave al PB ilmiddotlumina i completa el sentit de la intervencioacute de

Jerogravenima Beneito a EC que es refereix de manera succinta a la histograveria que explica Lluiacutes

de Milagrave sobre les aventures recurrents i infidelitats amoroses de Joan Ferrandis La

burla de Lluiacutes del Milagrave al PB i la criacutetica de Beneito a EC es basen en la ximpleria o poc

seny de Joan Ferrandis qui eacutes capaccedil de mantenir econogravemicament una dona que alterna a

un tal don Anton Vilaragut i que alhora manteacute relacioacute amb un altre home gairebeacute

adolescent que li proporciona millors plaers que els dos anteriors Sembla que el fet va

provocar lrsquoelaboracioacute drsquouna peccedila cogravemica o entremegraves que podria haver estat representada

pels mateixos protagonistes histograverics a la processoacute del Corpus a Valegravencia El text conteacute

molts elements propis de tal festivitat relatius a diferents aspectes la temagravetica el misteri

drsquoAdam i Eva el lloc on es representaven a la processoacute del Corpus valenciagrave les

anomenades lsquoroquesrsquo els personatges els agravengels la serp etc107 Els seguumlents textos

drsquoEC enunciats per Diacutedac Lladroacute i Lluiacutes del Milagrave semblen confirmar el nom de lrsquoEva

compartida ja que lrsquoanomenen laquoBeatriz de don Antoacutenraquo

107 Alejos Asuncioacuten (2003 886-712)

70

TEXTOS 5

PB (139v-140r)

Reacuteplica de don Luis Milaacuten a don Joan Fernaacutendez a modo de romance y diaacutelogo en la

cual toca a don Joan porque siempre estaba en Liacuteria

Liriano liriano

iquestqueacute es de vuestro laureola

Que sin vos estaacute tan sosa

como vos estaacuteis sin ella

Jo Yo no puedo estar sin verla

pues una vez la mireacute

y ansiacute me salvareacute

aunque motes me deacuteis

Mas iquestquieacuten sois vos que quereacuteis

entrar en tal laberinto

No entreacuteis con solo estinto

do el arte se perderiacutea

ni menos se salvariacutea

aquel gran Dalmau del juego

ni menos Homero el griego

ni la Sevilla cumana

ni menos el abad Pastrana

ni menos Joan de Sevilla

ni cuantos hay en Castilla

pues en miacute todo se prueba

EC (R8r)

Dijo don Diego -Deciacute Joan Fernaacutendez iquestcoacutemo hablaacuteis latiacuten iquestO vos le teneacuteis o no Si vos le

teneacuteis iquestdoacutende le tuvistes tanto tiempo escondido iquestFue en Andilla o en Liria donde vos sois

Leriano o en casa de moseacuten Rodela de quien vos sois rodelero o en casa de don Anton donde

vos sois un Sansoacuten no faltando Dalida que siempre vendido os ha Y si latiacuten no teneacuteis

suplicoos que no le hableacuteis que veo reiacuter al paje del mal recaudo y apodaros ha al papagayo de

papa Paulo veneciano que habloacute en latiacuten muy cortesano

71

EC (R8v)

Dijo el paje del mal recaudo -Sentildeores lsquopax vobis para nobisrsquo Tras la puerta oiacute un latiacuten

que dijo mi sentildeor Joan Fernaacutendez y no esteacute nadi spantado que mucho ha que es latinado

y muy buen griego que su maestro fue Diego y Joan de Sevilla

EC (Y2v)

Dijo Don Diego -Este soneto haraacute saber a quien no sabe unos requiebros lirianos que en

Liacuteria dijo el sentildeor Joan Fernaacutendez y son estos Hallose en una vesita de una partera

liriana que le teniacutea hecho un liriano de amores Y diacutejole este soneto que habiacutea amprado

a don Luis Milaacuten Y en haberlo dicho desampararon las mujeres la vesita pensando que

quisiese luchar con alguna dellas que de todas iba servidor a jornadas Y eacutel fue tras ellas

diciendo -No le huyaacuteis al loco de amor si es buen luchador

OBSERVACIONS ALS TEXTOS 5

Aquests textos completen la imatge de Joan Ferrandis que oferien els anteriors tot

insistint en el seu caragravecter faldiller En aquest cas srsquoindiquen els llocs on tenia les seves

trobades extramatrimonials Andilla Liacuteria la casa de mossegraven Rodela o de don Anton

Com ja he indicat abans algunes de les idees que prenen forma concreta en els atacs a

Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i que es desenvolupen al PB i a EC han estat esmentades en el

segon prograveleg de LV concretament en les del manuscrit 2050108

(1) Les refegraveregravencies al seu art i al seu capteniment 2n prograveleg LV foli 155v 156r

D Hie iquestVos cuidaacuteis que es muy donoso

un donaire a costa ajena

Deja las burlas aparte

deciacute coacutemo no pediacutes

la merced a que veniacutes

iquestPor queacute sois hombre de ese arte

108 Al f149 laquoLa farccedila de don Joan Fernaacutendez de Heredia llamada La vesita porque trata el orden que se tiene en visitar las damas de Valenccedilia y es de notar que la hizo en vida de la reina Germana siendo casada con el Marqueacutes de Brandambug y despueacutes a ruegos del duque de Calabria cuando se caso con la Marquesa de Zenete para representarla antildeadioacute este diaacutelogo primero en el qual son interlocutores el mesmo don Joan y su muger dontildea Hieroacutenimaraquo

72

(2) Les almiddotlusions a Francesc Fenollet amic de Joan Ferrandis 2n prograveleg LV foli 153

rv

D Hie() I aqueix galant tant discret

iquestper quegrave no us dic lo que us dic

don Francisco Fenollet

Guardau que tots vos enganyen

Don Joan Seacute que eacutel no me engantildearaacute

Dontildea Jeroacutenima Perquegrave com jo li ho manen

(3) Les referegravencies a la brutiacutecia del personatge que ens fan recordar les almiddotlusions al

laquoVade retro Satanaacutesraquo del text 3 2n prograveleg LV foli 151r

D Jo Mujer iexclde palacio estaacuteis

D Hie iexclOc voacutes que nunca nrsquoexiu

iexclJo us llave i perd lo llexiu

(4) Les qualificacions de laquoleonaraquo y laquobravaraquo a Jerogravenima Beneito les almiddotlusions al seu

fracagraves matrimonial i a les infidelitats matrimonials de Joan Ferrandis 2n prograveleg LV

foli 154v155r

D Jo No persona maacutes leona

tirana y fuera razoacuten

D Hie Si soacute brava vos ho feu

que [ilmiddotlegiblehellip]109

i folgue que se [ilmiddotlegiblehellip]

ja que vos no us coneixeu

(5) Les referegravencies a la laquofrialdadraquo 2n prograveleg LV foli 156r

D Jo Ya tiemblo de lo que siento

desta frialdad tan friacutea

que si digo que no es miacutea

ella me diraacute que miento

Dios me la guarde de motes

109 A causa de lrsquoestat deteriorat del manuscrit en alguns folis

73

pues seacute que ha de ser juzgada

que no puede valer nada

que es pelota de dos botes

Cal relacionar aquestes intervencions amb determinades facegravecies drsquoEC on els sintagmes

indicats amb color verd tornen a aparegraveixer de manera disseminada Aixograve afavoreix una

elaboracioacute completa i interessada dels personatges de Joan Ferrandis i de la seva

senyora per part de Lluiacutes del Milagrave al seu diagraveleg Veiem els casos concrets

1 En el text 1 cal destacar les referegravencies a LV mitjanccedilant les acusacions que

Jerogravenima fa al seu marit laquofarces feu de la mullerraquo i la referegravencia positiva a lrsquouacutes de

la parla valenciana de Jerogravenima Beneito per part de la reina Germana (cal recordar

que eacutes la llengua que utilitza tambeacute al 2n prograveleg de la LV)

(1) 1a jornada D8r

Dijo dontildea Jeroacutenima mujer de Joan Fernagravendez -Senyores iexclquin predicador de

bulles falses eacutes mon marit Norsquon prengau ninguna que totes les que ell predica

porten a lrsquoinfern

Respondiole su marido -Mujer engantildeada vais que poco ha me aparecioacute una

mujer que murioacute de amores de su marido y diacutejome que era salvada por haber

tomado una bulla que yo preico Y es que ninguna mujer se puede salvar si no

muere de amores de su marido

Dijo dontildea Jeroacutenima su mujer -De tal marit com vos iquestqui pot morir drsquoamors

Que ja us diuen Joan farcer puix farces feu de la muller

La Reina rio mucho y dijo -Dontildea Jeroacutenima siempre querriacutea que hablaacutesedes en

valenciano que en vuestra boca es gracioso Las dos podemos cantar ldquoMal me

quieren mis comadres porque les digo las verdadesrdquo

A continuacioacute en els textos 2-5 cal destacar els sintagmes presents al prograveleg de

Ferrandis drsquoHeregravedia ldquovuestra mujer muy brava y celosardquo ldquobrava mujerrdquo

ldquoendiabladardquo i tambeacute les referegravencies a la brutiacutecia del personatge que confirmen

lrsquoafirmacioacute de Jerogravenima Beneito al text 3 del 2n prograveleg de LV i a la narracioacute de Lluiacutes

del Milagrave als textos 3 drsquoEC

74

(2) 3a jornada M3r-M3v

Dijo Joan Fernaacutendez -Don Luis Milaacuten mucho querriacutea saber coacutemo se ha de reiacuter

para alabar o para reprender Que yo nunca he oiacutedo ni visto risas que hablen

sino agora

Respondioacute don Luis Milaacuten -Sentildeor Joan Fernaacutendez razoacuten seriacutea que me

hubieacutesedes entendido las risas que me habeacuteis hecho hacer muchas veces Que

por responder a lo que me habeacuteis preguntado contareacute lo que a muchos

caballeros y a miacute nos contastes en el Real delante de su Excelencia Y dijistes

que viniendo muy tarde a dormir pasada media noche os desnudastes solo por

no ser sentido Despertoacute vuestra mujer muy brava y celosa rintildeeacutendoos mucho y

como le sobrase la razoacuten a vos os faltaba para responderle y siempre callando

os acostastes Y ella de muy enojada daacutendoos empujones os trajo hasta la orilla

al despentildeadero Y como os vistes tan apretado porque no os derribase de su

cama dijiacutestenos que le tirastes una puacutea y ella os dijo -iexclVade retro Satanaacutes que

mi marido no era tan sucio Y huyendo de la cama y vos tras ella le

respondistes Mujer iexclno soy Satanaacutes sino puerco espiacuten que cuando le aprietan

tira puas

(3) 6a jornada V4r

Joan Fernaacutendez sospiroacute y su mujer le dijo -Vos me par que sou lo que anava

venent sospirs per Valegravencia

Y eacutel respondioacute -Yo no los vendiacute mas ellos me vendieron cuando os vi

Diacutejole ella -iquestI per quegrave os han venut iquestPer quegrave jo us compri mercat per a mal

marit

Dijo eacutel -No por eso sino porque habiacutea de mercar brava mujer para sospirar

Que pensando que fueacuterades una maya sois una desmaya que siempre desmayo

de vuestra mala condicioacuten que hierbas son Que al meacutedico moro fui que me

sanase y para sanar me hizo estar en su casa ocho diacuteas acostado en una cama

llena de hierbas de montantildea y algunas de ellas punchaban que me haciacutean dar

voces

Y el moro deciacutea -Sufriacutes hierbas en vuesta casa para matar iquesty no sufrireacuteis para

sanar

75

Yo diciendo no sufrireacute y eacutel que siacute yo que no saacutelveme de eacutel como de vuestra

merced haciendo el puerco spiacuten

(4) 6a jornada d5r

El canonge -Jo soacute content si vos acabau amb la sentildeora dontildea Jerogravenima vostra

muller que menge de mi Que los cavallers que fan lo donoacutes ab cobles i cuentos

i gistes de tan poca vergonya com vos feu tots paren en ser alcavots de ses

mullers Sino digau lo cuento del porc espiacute i lo de lrsquoarmat que molt a costa

vostra i drsquoella fereu

Joan Fernaacutendez -iexclMira queacute tacha que teniendo bandos mi mujer conmigo me

armase yo Y estando tras una puerta de una caacutemara armado y desnudo entroacute

en busca miacutea diciendo -iquestA doacutende es este traidor de mi marido

Yo le dije -iexclHele aquiacute coacutemo os espera Y ella dio voces diciendo -iexclDones

correu que mon marit eacutes tornat orat Yo diacutejele -Mira cuaacuten endiablada y brava

sois que tengo de ir por casa siempre armado para valerme con vos Y ella

tornose a reiacuter y diacutejome -Axograve us val que jo us haguera mort si us trobara

desarmat Y hecimos paz

El canonge -Lo mal no estagrave en fer-ho sinoacute en dir-ho que beacute seacute jo que les dones

braves lo marit ben armat les amansa i a voltes no hi basta que hi ha menester

algun companyo que si mrsquohi portau a mi jo us posareacute tanta pau en vostra casa

que li podran dir ldquolo templum pacisrdquo com lo dels romans

(5) 3a jornada N2v

Dijo Joan Fernaacutendez -Si mi mujer no quisiese ser el marido terniacutea libertad de

irme a provar en esta aventura Que tan hombre me hallo para pelear con

hombres como mujer para resistir a mi mujer Y si alcanzase la hermosura no la

querriacutea sino para que una dama no dijese una mentira de celos porque se ha

dado a entender que ando tras una camarera suya Y cuando paso por su puerta

a hora de vueltas arremete a su criada y daacutendole pellicos le dice -iexclToma

porque te festeja don feo Y su criada le dice -iexclNo es sino don hermoso iexclNo es

sino don feo Alborotan toda casa hasta que las departen

Y si alcanzase la sabiduriacutea no la empleariacutea sino para saber cuando andan de

veras o de burlas los amores de esta criada de la dama de los pellizcos Diciendo

76

yo por un agujero que le hablo -Decidme por vuestra vida iquestandaacuteis conmigo de

burlas o de veras

Y respoacutendeme -Un diacutea de burlas y otro de veras porque veais quieacuten son las

mujeres

Y si alcanzase la ventura no la querriacutea sino para ganar de venturoso lo que

gano de porfiado Que diez antildeos los mejores de mi vida me ha costado una

moza aragonesa y diacuteceme cuando conmigo se enoja -iexclAndad para porfiado Yo

le digo -No soy sino venturoso en haberos alcanzado Y ella me dice -No sois

sino porfioso que nunca me fuistes agradoso Yo diacutegole -iexclAndad para moza Y

ella me dice -iexclAndad para viejo Yo le digo -Troquemos si pensaacuteis que os he

enojado Y respoacutendeme -Ya he trocado (Que bien troca quien mejora)

232 AFIRMACIONS SOBRE LLUIacuteS DEL MILAgrave

Les composicions enunciades per Joan Ferrandis al PB srsquoadrecen al seu company i rival

Lluiacutes del Milagrave Alguns drsquoaquests textos soacuten reelaborats a EC A diferegravencia dels

anteriors la repeticioacute no va acompanyada drsquouna multiplicitat de veus dialogravegiques

Majoritagraveriament els personatges que recullen les referegravencies del PB a EC soacuten el mateix

Joan Ferrandis i Lluiacutes del Milagrave i de forma significativa Diacutedac Lladroacute i el Duc

Lrsquoaparicioacute drsquoaquests dos darrers personatges no trenca amb la dualitat de veus que hem

indicat en aquest apartat De fet tant Lladroacute com el Duc juguen a favor de Lluiacutes del

Milagrave i aconsegueixen ennoblir el nostre autor

Els atacs de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia a Lluiacutes del Milagrave reben un tractament sorprenent al

diagraveleg perquegrave experimenten un moviment de retorn acusatiu al mateix Ferrandis a EC

Indico alguns dels passatges meacutes significatius on srsquoobserva aquesta caracteriacutestica al

segon text (laquoDijo Don Luis Milaacuten -Sentildeor Fernaacutendez pues quereacuteis que tenga pico

repicoraquo) a la glossa que Lluiacutes del Milagrave fa del poema Durandarte que havia estat adaptat

per Ferrandis com un atac al Milagrave (laquoDuro en el arteraquo) o a la intervencioacute del Duc tot

informant que Joan Ferrandis havia estripat les cobles fetes contra Milagrave quan aquesta

77

era la peticioacute que Heregravedia feia respecte a les del rival en el PB110

TEXTOS 1

PB (125v)

Respuesta de don Joan Fernaacutendez a don Luis del Milaacuten en la cual le tacha que ha

perdido mucho del tantildeer

()

Pues no podeacuteis acertar

en trovar ni componer

danza que vuestro tantildeer

es tantildeer para danzar

Con todo es mala fortuna

que esteacuteis del tantildeer sin duda

como mochacho que muda

que no os queda voz ninguna

Cantar mal y porfiar

Canta que aunque mal canteacuteis

cantaacuteis mejor que tantildeeacuteis

EC (D3v)

Respuesta de Joan Fernaacutendez

-Vos sois muy buen danzador

y danzaacuteis para reiacuter

Del son os veo salir

para ser gran tantildeedor

Harto fue salir del son

sacarnos como a desastre

a mis vestidos y razoacutenhellip

110 Veure els textos 4 drsquoaquest punt del treball

78

OBSERVACIONS

En aquests textos Joan Fernagravendez critica a Lluiacutes del Milagrave perquegrave assegura que no eacutes un

bon trobador o poeta mitjanccedilant els infinitius laquotrovarraquo i laquocomponerraquo al PB i assegura

que eacutes meacutes hagravebil com a muacutesic i que sap sonar lrsquoinstrument per dansar (laquodanza que

vuestro tantildeer es tantildeer para danzarraquo) tot i que al text drsquoEC afirma que la seva dansa eacutes

per fer riure (laquoVos sois muy buen danzadory danzaacuteis para reiacuterraquo) De fet cal recordar

que Lluiacutes del Milagrave destaca per una obra musical El Maestro on algunes de les seves

composicions de caragravecter improvisatori i contrapuntiacutestic soacuten aptes per ser ballades com

les pavanes

TEXTOS 2

PB (129r-v)

Respuesta de don Joan Fernaacutendez en la cual nota a don Luis de los malos consonantes y

responde al apodo y juntamente dice que aquellas coplas su tiacuteo don Luis Milaacuten el loco

se las dese ayudar a hacer y porque se entienda de cual don Luis habla porque hay otro

primo suyo declaacuterase

PB (130r)

()Tiene quebradas las alas

y el pico aquesta dolencia

que enfadaacuteis toda Valencia

de leer coplas tan malas

EC (T8r)

Dijo el Duque -Don Luis Milaacuten alegremente habeacuteis cantado los gozos de amor

Sepamos por quieacuten los cantastes Que si fue por vuestro primo don Pedro Milaacuten habeacuteis

sido muy galaacuten por mostrar que gozos sienten en amar aunque tengan disfavores los que

riacuteen en amores

EC (K1r)

Dijo la Reina -Yo no me apartareacute de la razoacuten que por mis damas no quiero tener pasioacuten

sino por don Pedro Milaacuten que es mi galaacuten

79

EC (D6r)

Dijo Joan Fernaacutendez

-Don Francisco vos no quereacuteis acabar de conocer ese Milaacuten Por eacutel se dijo El mal del

milano las alas quebradas y el pico sano

Dijo Don Luis Milaacuten -Sentildeor Fernaacutendez pues quereacuteis que tenga pico repico

OBSERVACIONS

Els textos 2 presenten dos elements significatius El primer eacutes la referegravencia i posterior

identitat drsquoun cosiacute de Lluiacutes del Milagrave Pedro Milagrave que la virreina Germana de Foix

apreciava molt (K1r) i lrsquoalmiddotlusioacute a un oncle anomenat apelmiddotlat laquoLuis Milaacuten el locoraquo111

El segon element consisteix en la citacioacute que fa Ferrandis drsquoun refrany que srsquoatribueix a

Lluiacutes del Milagrave tot jugant amb el seu cognom laquoEl mal del milano las alas quebradas y

el pico sanoraquo que segons el Diccionario de la lengua castellana (Madrid 1734)

srsquoaplica a aquells que essent covards parlen de valenties i fan ostentacioacute del valor que

no tenen

111 Tal i com he indicat a lrsquoapartat 12 Villanueva (2011) fonamenta les seves hipogravetesis sobre la identitat de lrsquoescriptor drsquoEC a partir drsquoaquestes referegravencies

80

TEXTOS 3

PB (138rv)

Respuesta de don Joan Fernaacutendez a don Luis del Milaacuten en la cual encaja el romance de

Durandarte vuelto a don Luis

()

Romance

iexclDuro en el arte duro en el arte

duro trovador forzado

Acordaacutersete debiacutea

de aquel coloquio pasado

cuando en bajas invenciones

ocupabas tu cuidado

Yo publiqueacute la respuesta

en campo por ti aplazado

cuando yo era tu amigo

de tu tantildeer namorado

El tantildeer desconocido

por mal trovar has trocado

Palabras son lisonjeras

por miacute creiacutedas de grado

de que quedo mal conmigo

de haberlo muy mal pensado

Que si yo mudanza hice

mal consejo lo ha causado

y este mal recaudo ha sido

estando vos desterrado

Mas si desta vez no os creo

que muera desesperado

Villancico y desecha

Mejor que os cuadra el romance

os prometo de glosarle

si no me rogaacuteis que calle

81

Rogar y auacuten prometer

si lo dejo de glosar

que no os habeacuteis de curar

de trovar ni componer

y pues sabeacuteis el tantildeer

mejor que nadie acertarle

tantildeeacute si quereacuteis que calle

EC (Hv-H4v)

Dijo don Luis Milaacuten -Sentildeora dontildea Mariacutea no he visto descuido con tan buen adobo como

este que vuestra merced ha adobado No le ponga tal nombre que no ha sido sino

cuidado para que yo oyendo palabras tan cuerdas lo fuesen las de mi vihuela que

remedando armoniacutea de tan dulce conversacioacuten saqueacute el mal espiacuteritu de la envidia del

cuerpo de Joan Fernaacutendez como haciacutea el arpa de David al rey Saul Y por hacer lo que

me rogoacute don Diego lo primero que cantareacute seraacute la glosa que hice al romance de Belerma

y Durandarte cuando se dejoacute de servirla y es esta

Ya no es eacutel perdido staacute

el que no cura de fama

que el galaacuten sin servir dama

fuera de camino va

iexclVuelve vuelve caballero

no quieras desesperarte

Que en tu amor tan verdadero

siempre seraacutes tuacute el primero

iexclDurandarte Durandarte

iquestCoacutemo staacutes de ti tan fuera

que tan fuera staacutes de miacute

Menos de ti conociacute

que si no te conociera

No te venza la pasioacuten

sino la de enamorado

82

y a mayor satisfaccioacuten

prueba y tente a la razoacuten

buen caballero probado

No steacutes tanto sin acuerdo

pues tan acordado eras

que en las burlas y las veras

nadi se halloacute maacutes cuerdo

Para tu mortal dolor

gran remedio te seriacutea

que de aquel tan gran favor

aceptarte servidor

acordaacutersete debriacutea112

Quien del tiempo se olvida

el tiempo se olvida de eacutel

mucho es para siacute cruel

quien lo fue para su vida

Tanto un tiempo te acordabas

cuanto fuiste envidiado

y pues todo lo alegrabas

muestra ser lo que mostrabas

de aquel buen tiempo pasado

No parece que pasaba

cuando el tiempo entreteniacuteas

las tinieblas despediacuteas

y la noche se aclaraba

Tus mayores devaneos

eran en ti perficiones

pues que fueron tus arreos

cuando en justas y en torneos

cuando en galas y envinciones 112 Mantinc la forma ldquodebriacuteardquo sense regularitzar per tal de mantenir la megravetrica del vers

83

Nunca fue tal amador

en amar como tuacute fuiste

siempre alegre sobre triste

por no descubrir favor

No porque te hice favores

a mi costa y a tu grado

sino alivio de dolores

pues penando sin clamores

publicabas mi cuidado

Tu mirar fue por mirarme

con acatamiento y honra

nuca fuiste a mi deshonra

sino para maacutes honrarme

Durandarte soliacuteas ser

y dudo haberte conocido

porque staacutes sin conocer

sin oiacuter hablar ni ver

agora desconocido

Estos ruegos no lo son

pues que yo doy por testigo

lo pasado y lo que digo

abonando mi intincioacuten

No te ruego yo por miacute

pues lo tienes tan probado

Lo que te ruego es por ti

que no siendo tuacute sin miacute

di iquestpor queacute me has olvidado

Respuesta de Durandarte

Ya sentildeora no soy yo

pues no sois sentildeora vos

La que se sirve de dos

84

nunca amor en ella entroacute

Razoacuten hay de sospechar

que burlaacuteis mucho de veras

pues mudaste en mudar

con las obras el hablar

Palabras son lisonjeras

Si tan grande voluntad

tan abierta nos mostrara

yo no viera cara a cara

tanto vuestra crueldad

Voluntad tan verdadera

nunca tan mal se ha pagado

pues me he visto en vos quieacuten era

por lo que mostraacuteis a fuera

sentildeora de vuestro grado

En mis ojos mostrareacute

siempre seros tan amigos

cuanto vos muy enemigos

los hecistes sin porqueacute

Mientras ojos miraraacuten

bien veraacuten cuanto yo os quise

y por lo que en miacute veraacuten

todos os preguntaraacuten

que si yo mudanza hice

Si alguacuten tiempo os quejaacuteis

no hay razoacuten para quejaros

pues mostraacuteis apiadaros

de quien no os apiadaacuteis

Si se viene a tocar

lo que habeacuteis falsificado

en la piedra de mi amar

85

se veraacute que mi mudar

vos sentildeora lo habeacuteis causado

Yo querriacutea maacutes no puedo

no decir lo que se muestra

que lo que es a culpa vuestra

de verguumlenza tengo miedo

Y aunque en damas no es tan mal

no tener ley en no veros

siendo yo tanto leal

en vos fue maacutes que mortal

pues amastes a Gaiferos

Y si esto a vos infama

sabeos esta razoacuten

que en nosotros es traicioacuten

lo que no es traicioacuten en dama

El quejar solo me queda

a mi triste agraviado

pues fortuna siempre rueda

imposible era star queda

cuando yo fui desterrado

Es la ley en los destierros

sufrir pena por un yerro

mas en mi triste destierro

yo la sufro por dos yerros

El otro fue vos consentir

servidor en mi viaje

que por esto he de morir

por sufrir y maacutes sufrir

y por no sufrir ultraje

86

Como si yo fuera traidor

me habeacuteis dado la sentencia

Haceacuteisme sin competencia

y diacutestesmes competidor

Nunca fue tan mala suerte

ni se vio tal desterrado

ni habraacute quieacuten lo concierte

y pues todo sabe a muerte

morireacute desesperado

Fin

EC (X8v)

Dijo don Diego

-Joan Fernaacutendez este soneto os va cantando

Joan arte Joan arte

buen caballero probado

acordaacutesete debriacutea

daquel buen tiempo pasado

de lo que pasoacute por vos

que diciendo muchas veces iexclSpejo miacuteo spejo miacuteo A una cara de luna de fuego que vos

serviacuteades que pensando que la motejaacutebades se enfadoacute

OBSERVACIONS

El romanccedil de Durandarte eacutes el motiu reiterat en aquests textos on apareix inserit i recreat

originagraveriament en funcioacute de lrsquoargument de cadascuna de les obres Cal distingir que al PB

apareix una adaptacioacute del romanccedil de Durandarte que fa Joan Ferrandis adreccedilant-la a Milagrave

En canvi a EC trobem una glossa del mateix Milagrave al romanccedil i una adaptacioacute burlesca

drsquoalguns versos per part de Diacutedac Lladroacute adreccedilada a Joan Ferrandis Aquesta composicioacute

literagraveria estagrave documentada en diferents canccediloners de lrsquoegravepoca113 i el mateix Lluiacutes del Milagrave

113 Segons Pan-Hispanic Ballad Project

87

va realitzar la versioacute musical del romanccedil a la seva obra per a viola de magrave El Maestro

publicada a Valegravencia lrsquoany 1535114

TEXTOS 4

PB (146v)

Escribe don Joan Fernaacutendez a don Luis del Milaacuten en boca de Martiacuten Ponce

Lo que de vos me lastima

y a todos maacutes importuna

es quebrando tanta prima

no rasgar copla ninguna

EC (D4v) Intervencioacute del Duc

Yo doy por tan buenas vuestras coplas que no seacute a quieacuten dar la mejoriacutea despueacutes que se ha

mejorado Joan Fernaacutendez en rasgar las malas coplas que por mal consejo hizo contra don

Luis Milaacuten

(httpsdeptswashingtoneduhispromoptionalballadactionphpigrh=0604 setembre 2015) Canc de Constantina f63 Canc general ed de 1511 f137 Canc de rom s a f237 Canc de rom 1550 f 251 y Silva de 1550 tI f161 Primavera y Flors de Romances n180 vol II pp307 114 Querol (2005 64-68)

88

24 CONCLUSIONS

Tal i com he explicat als punts anteriors eacutes EC qui presenta una caracteritzacioacute meacutes

completa dels personatges que apareixen a les obres de Joan Ferrandis El gegravenere narratiu

del diagraveleg facilita la incorporacioacute drsquoun nombre important drsquoescenes i drsquoesdeveniments de

situacions i de contrastos a diferegravencia del prograveleg de LV i del conjunt poegravetic PB Per tant

lrsquoelement de la ficcioacute esdeveacute rellevant en el diagraveleg

El cortesano recull una gran part de les informacions aportades per aquestes dues obres en

vers tot presentant una realitat fictiacutecia molt meacutes complexa a causa de la seva estructura

genegraverica (un diagraveleg que inclou diversos gegraveneres poegravetics i narratius) la seva extensioacute aixiacute

com la diversitat drsquoespais i de personatges Reelabora material literari sobre uns

personatges homogravenims a drsquoaltres histograverics que apareixen a les obres anteriors de Ferrandis

drsquoHeregravedia A traveacutes de la diacronia existent entre les tres obres constatem relacions de

tipus temagravetic ja que cadascuna drsquoelles presenta de forma original trets que soacuten recollits

literalment o reelaborats per altres Tal i com he indicat amb anterioritat el text meacutes antic

-el prograveleg de LV- ens aporta dades relatives al matrimoni de Ferrandis i Jerogravenima Beneito

(tot i que estiguin imitant-hi uns coneguts seus) que seran reiterades i ampliades als dos

textos posteriors El PB aporta molts elements sobre la caracteritzacioacute de Ferrandis i del

Milagrave com a personatges i com a rivals literaris i una interessant composicioacute que confirma

la caracteritzacioacute de la muller de Joan Ferrandis presentada al prograveleg de LV amb algunes

referegravencies a Francesc Fenollet Soacuten caracteritzacions que resten adscrites a aspectes molt

concrets gairebeacute caricaturescos de cadascun drsquoells de Jerogravenima Beneito la relacioacute

matrimonial amb Ferrandis drsquoHeregravedia i les infidelitats drsquoaquest darrer de Lluiacutes del Milagrave

la seva condicioacute de muacutesic trobador i amic o rival drsquoHeregravedia de Francesc Fenollet la seva

amistat amb Joan Ferrandis Per tant els dos textos aporten diferents aspectes a la

caracteritzacioacute dels personatges drsquoEl cortesano amb un de comuacute a tots tres Joan Ferrandis

drsquoHeregravedia Aquest treball de recreacioacute de materials literaris del prograveleg de LV i del PB a

partir dels textos del manuscrit datat el 1555 permeten justificar la hipogravetesi drsquouna

redaccioacute forccedila posterior drsquoEC malgrat que srsquoambienti en els anys 30

89

CAPIacuteTOL 3 DIAgraveLEG LITERARI I ENSALADA MUSICAL AL RENAIXEMENT

VALENCIAgrave

31 CARACTERIacuteSTIQUES DIALOgraveGIQUES DrsquoEL CORTESANO

El gegravenere del diagraveleg al Renaixement va gaudir drsquouna gran llibertat compositiva si tenim en

compte la gran produccioacute drsquoobres adscrites a aquest motlle genegraveric al llarg del segle XVI

De fet els tractats o poegravetiques que reflexionen sobre el gegravenere soacuten molt tardanes

apareixeran en plena Contrareforma Destaquen les de Carolo Sigonio (De dialogo liber

1562) Castelvetro (a la seva exposicioacute de la Poegravetica drsquoAristogravetilhellip 1570) Torcuato Tasso

(Dellrsquoarte del dialogo 1585) entre drsquoaltres115 Com a caracteriacutestica comuna comparteixen

la voluntat de reflectir o mimetitzar una conversa en dos o meacutes interlocutors amb una

intencioacute sovint didagravectica perograve sovint trobem una segraverie de diagravelegs que redueixen la

reflexioacute teograverica sobre el tema i ens ofereixen la realitat conversacional en un primer pla

apreuant especialment la ficcioacute Eacutes el cas drsquoEC on la ficcioacute conversacional presenta amb

efectivitat les diversions i les converses de la cort de la virreina Germana de Foix i el Duc

de Calagravebria mitjanccedilant la incorporacioacute de gegraveneres menors com les narracions breus

(facegravecies apotegmeshellip) composicions liacuteriques (romanccedilos glosses i sonets) o la narracioacute

drsquoespectacles escegravenics que tenen lloc als jardins del palau116

El diagraveleg de Milagrave preteacuten representar la cort dels Ducs de Calagravebria aquest verb indica

lrsquoopcioacute preferent de lrsquoautor pel caragravecter mimegravetic del diagraveleg envers el demostratiu on

predomina la dissertacioacute o lrsquoargumentacioacute drsquoidees Per aconseguir la mimesi

conversacional Vian Herrero117 descriu diferents aspectes interessants perquegrave ajuden a

analitzar un gegravenere hiacutebriacuted com el diagraveleg En el cas drsquoEC destaco el dramatisme i

lrsquoimmediatesa escegravenica la familiaritat i la distensioacute les circumstagravencies i lrsquoemotivitat

Segueixo el seu paradigma per a lrsquoanagravelisi i per interpretar la importagravencia de lrsquoelement

mimegravetic al diagraveleg valenciagrave que compta amb la presegravencia drsquoun autor i un lector que no

esdevenen indiferents a allograve que hi succeeix

Para ello conviene tener presente que autor y lector estaacuten siempre presentes en el

diaacutelogo si se entiende este como modelo reducido de comunicacioacuten literaria El

115 Vian Herrero (19927) 116 Solervicens (2005 36-42) 117 Vian Herrero (1998)

90

autor no es un testigo imparcial y establece relaciones de distinta iacutendole con cada

uno de los interlocutores y a traveacutes de ellos con el lector 118

311 DRAMATISME I IMMEDIATESA ESCEgraveNICA TIPUS DrsquoACOTACIONS A EL

CORTESANO

Les acotacions enunciatives indiquen la presegravencia o actuacioacute drsquoun personatge dissociant-

se de lrsquoaccioacute dialogravegica

Dijo la Reina -[hellip] Canoacutenigo direacuteis de mi parte a las damas que mantildeana habiacutean de

venir a la fiesta que el Duque mi sentildeor la manda alargar hasta despueacutes de mantildeana

por estar occupado y que no dejen de acudir por nos hacer placer (Q5r)

Dijo el paje -Sentildeor don Luis Milaacuten mi sentildeora y las sentildeoras que arriba staacuten mueren

de deseo de veros y oiacuteros Y dicen si vuestra merced tiene el mismo deseo podreacuteis

cantar lsquoNunca fuera caballero de damas maacutes bien queridorsquo (G7v)

Les descriptives soacuten les meacutes frequumlents i descriuen lrsquoaspecte els gestos i les actituds dels

personatge o les coordenades de temps i drsquoespai que emmarquen el diagraveleg

Dijo don Diego Ladroacuten -iexclDon Luis Milaacuten vamos vamos Que yo tomo de la mano a

don Luis Milaacuten diciendo iexclSentildeoras iexclHe aquiacute Orpheo que yo le querriacutea maacutes feo (G7v)

Dijo Joan Fernaacutendez -Don Francisco Mastrescuela pareceacuteis pues habeacuteis entrado en

esta disputa como a determinador con decir que don Luis Miaacuten y yo vamos tras lo

imposible dicieacutendonos lo que el refraacuten dice (Tras lo imposible van los locos) (I2r)

Les acotacions impliacutecites expressen les dades de presegravencia o actuacioacute drsquoun personatge i

infereixen informacioacute de les intervencions drsquoalgun dels interlocutors

Dijo don Diego -Yo quiero departir estos motes para que mejor acabemos el diacutea

Vamos a casa de Joan Fernaacutendez que hay una visita de damas y son dontildea Menciacutea y

dontildea Menciacutea y dontildea Luisa y dontildea Violante y dontildea Castellana cuatro strellas Y estaacuten

118 Vian Herrero (1998178)

91

esperando una farsahellip (I4v)

Vino don Luis Milaacuten y dijo -iexclAh sentildeor don Francisco Henos aquiacute ya con nuestras

damas La sentildeora dontildea Menciacutea os estaacute sperando al cabo de la scalera que no se

alcanza esto de damas (N6v)

[Canonge Ster] A Joan Fernagravendez veig a la finestra de sa casa amb sa muller

espantac estic Pau eacutes esta de hostaler catalagrave que mai la fa amb sa muller sinoacute quan

la vol enganyar (Q6r)

I en darrer lloc podem observar les acotacions enllaccedilades amb lrsquoargumentacioacute dialogravegica i

amb els interlocutors que sovint serveix de nexe entre les distintes parts del diagraveleg En el

cas drsquoEC les referegravencies a lrsquoexhortacioacute que les dames fan per tal que Lluiacutes del Milagrave

escrigui lrsquoobra al prograveleg dins la ficcioacute literagraveria esdevenen una mostra drsquoaquest tipus

drsquoacotacioacute

El Duque y la Reina se holgaron muchos destas cortesaniacuteas destos caballeros y damas

y dijo -Bien seriacutea que don Luis Milaacuten pusiese por obra el Cortesano que le mandaron

las damas que hiciese (E4V)

Dijo el Duque -Don Luis Milaacuten iquesten queacute punto teneacuteis el Cortesano que las damas os

mandaron hacer

C Sentildeor ya staacute hecho y heme visto en una gran batalla por defenderle de quien

vuestra Excelencia oiraacuteraquo (g5r)

312 FAMILIARITAT I DISTENSIOacute

Soacuten diferents els recursos que segons Vian Herrero lrsquoautor pot utilitzar per tal

drsquoaconseguir una conversa familiar i fluiumlda EC contempla alguns drsquoells en intentar fer del

cortesagrave un home hagravebil amb la paraula eacutes a dir bon conversador De fet a la 1a jornada

(foli E4v) el Duc respon a la peticioacute de Lluiacutes del Milagrave sobre quines parts hauria de tenir

lrsquoobra i en una nota a marge a tall drsquoescoli trobem el seguumlent sintagma laquoReglas del

Cortesanoraquo i la primera regla que formula eacutes laquosaber hablar y callar donde es menesterraquo

Tot seguit cada personatge afegeix diferents aspectes que valoren del bon cortesagrave i

destaca la importagravencia que atorguen a lrsquouacutes de la paraula en puacuteblic Aixograve ens indica la

importagravencia del domini de lrsquooratograveria a EC perquegrave tal i com he indicat les converses dels

92

personatges seran lrsquoespai ficcional per caracteritzar-los En aquest sentit els recursos que

afavoreixen aquesta sensacioacute de familiaritat i distensioacute soacuten molt presents al diagraveleg de

Milagrave

bull ACUDITS O ldquoCHISTESrdquo I INVECTIVES O ldquoPULLESrdquo

Aquests elements linguumliacutestics que srsquoinclouen en les converses desvetllen un interegraves per

a la discusioacute aixiacute com amenitat en el to i si no ldquosagnenrdquo poden esdevenir un

instrument de seduccioacute afectiva i intelmiddotlectual entre els interlocutors

Dijo don Joan Fernaacutendez -Sentildeor don Luis pues sois colmena de miel acabad de

darmos a comer della sin abejas que hasta agora no la habemos gustado sin ellas

pues nos han picado vuestros motes Que todo lo tenemos por bien empleado

porque acabeacuteis el dulce panal de vuestro soneto

Dijo don Luis Milaacuten -Sentildeor Joan Fernaacutendez yo os agradezco pues no me habeacuteis

dicho colmenero que vuestra lengua lo queriacutea decir y vuestro seso no lo sufrioacute por

ser tan sabido como donoso Pues en vos se ve cuanto bien parece este dicho

Primero debe venir

al seso que no a la boca

la palabra pues nos toca

para dar muerte o vivir (F2v)

Don Francisco -[hellip] Y fuiste os apedreado como el gallo de carnestoliendas (Que

peor es que mochuelo quien sirve la sentildeora y para en ser mocero) El chiste que

hecistes sobre esto quiero decir pues tan bueno es para contar como para hacer

reiacuter y es estehellip (E3r)

Soacuten frequumlents les referegravencies i les criacutetiques als personatges que no utilitzen

adequadament aquests recursos i que per tant queden caracteritzats com a cortesans

de segona drsquoescadussera qualitat pel que fa a lrsquoeloquumlegravencia

Dijo Joan Fernaacutendez -Don Diego maacutes motes teneacuteis en el cuerpo que un mesoacuten

de camino Para general de mesoneros seriacuteades bueno pues no hay mesoacuten que

no steacute don Diego Ladroacuten en este mote

Ladroacuten de nadi

sino de miacute

93

De manera que si os perdemos hallaremos a don Diego Ladroacuten de mesoacuten en

mesoacuten (S4r)

bull ALmiddotLUSIONS A LA CONDICIOacute DE PARLAR

Segons Vian Herrero soacuten recordatoris destinats a implicar el lector i a fer-lo cogravemplice

de les diferents maneres de xerrar en les converses en les quals ldquoparticipardquo

Dijo don Diego Ladroacuten -Sentildeor don Francisco vos dijistes a don Luis Milaacuten que

debiacutea ser jugador de ajedrez y vos lo sois de espada de dos manos Pues con tanto

osar acometeacuteis a dos diciendo que don Luis y yo somos pajareros en amoreshellip

(F2r)

Dijo don Francisco -Bien os habeacuteis pagado don Luis Milaacuten Yo os doy la mejoriacutea

si me deciacutes quieacuten son las damas y porqueacute me dijeron laquodon Francisco pasa pasaraquo

Dijo don Luis Milaacuten -Las damas no direacute la causa porqueacute sacaron el nombre fue

porque pasaacutendovos por alliacute os cantoacute la una dellas este cantar lsquoPassau il tempo

que fuy enamoratorsquo (I4r)

En el cas drsquoEC criden lrsquoatencioacute algunes referegravencies adreccedilades pel mateix narrador al

lectoroiumlent que ultrapassen el propi univers literari i lrsquoimpliquen en el devenir dels

diagravelegs com un personatge meacutes Soacuten frequumlents en els moments en quegrave el narrador

introdueix o explica els espectacles teatrals que tenen un protagonisme significatiu a la

sisena jornada

En acabar Mastre Sapater abajaron a la huerta del Real donde hallaron un

aparato de la manera que oiraacuten (Z6r)

Y en ser delante la fuente para decir sus deseos el uno que en su mote

representaba ser el deseo quiso comenzar a decir lo que deseaba Quiso comenzar

a decir lo que deseaba y el otro que veniacutea armado le dijo razonando a modo de

diaacutelogo lo que oireacuteis en este razonamiento (a5r)

Representaron a Syringa y Apolo muy al natural dos grandes muacutesicos que

cantaron los romances que oireacuteis (e6r)

94

313 LES CIRCUMSTAgraveNCIES I LrsquoEMOTIVITAT

Aquest darrer aspecte que afavoreix lrsquoaspecte mimegravetic en el diagraveleg esdeveacute molt important

en aquelles obres que srsquoobren a tegravecniques narratives com la novella el conte lrsquoanegravecdota o

allograve que en lrsquoobra de Milagrave anomenareacute subgegraveneres de narrativa breu (sobretot la facegravecia i

lrsquoapotegma) Segons Vian Herrero soacuten formes narratives que fan uacutes de la narracioacute en

passat i que alguns cops poden estar en conflicte amb el present del diagraveleg Mitjanccedilant

aquests subgegraveneres un o dos interlocutors es converteixen en lsquonarradors interiorsrsquo que van

viure van escoltar van narrar o van veure algun esdeveniment que presenten a la resta

dels interlocutors Des drsquoaquesta perspectiva cal considerar el treball sobre la narrativa

breu a EC que tractareacute a la segona part drsquoaquest estudi

Fins aquiacute he destacat alguns dels aspectes explicats per Vian Herrero exemplificats a EC

per tal de demostrar com el diagraveleg valenciagrave aconsegueix potenciar lrsquoaspecte mimegravetic per

damunt del demostratiu En el capiacutetol 8egrave i final drsquoaquest treball en veurem alguns meacutes

En aquest sentit tambeacute els diferents subgegraveneres que conflueixen en el diagraveleg tenen un

paper important a lrsquohora de dibuixar i configurar la ficcioacute literagraveria tal i com veurem a

cadascuna de les parts drsquoaquest estudi De fet la intencioacute inicial (expressada al prograveleg) de

representar la cort i els seus protagonistes provoca que tota la obra estigui al servei

drsquoaquesta intencionalitat

95

32 EL CORTESANO I EL GEgraveNERE MUSICAL DE LrsquoENSALADA

La insercioacute de gegraveneres menors dins de lrsquoestructura compositiva del diagraveleg justifica la

connexioacute amb un nou gegravenere musical lrsquoensalada que es va conrear a la Peniacutensula Ibegraverica

i de manera important a les terres de parla catalana al llarg de tot el segle XVI El seu

compositor principal va ser Mateu Fletxa el Vell (Prades 1481-Poblet 1553)

Si tenim en compte la dimensioacute musical de Lluiacutes del Milagrave soacuten notables les semblances

entre el seu diagraveleg i la produccioacute musical valenciana contemporagravenia Cal destacar tres

aspectes a lrsquohora drsquoexplicar la semblanccedila drsquoaquest gegravenere literari-musical amb el diagraveleg

EC lrsquoorigen del terme les seves caracteriacutestiques i el tipus drsquoobres que el representen

Lrsquoestudi i edicioacute de Maricarmen Goacutemez Muntaneacute (2008) Las ensaladas (Praga 1581)

ens aporta informacioacute rellevant sobre aquest original gegravenere El Cancionero de Palacio

de les primeres degravecades del segle XVI esdeveacute el testimoni meacutes representatiu de les

primeres documentacions que es conserven del gegravenere El seu iacutendex ens indica

lrsquoexistegravencia drsquouna composicioacute anomenada ensalada la de Francisco de Pentildealosa amb la

ruacutebrica 438 ldquoTuacute que vienes de caminordquo (1515) Els estudiosos han destacat en el mateix

Canccediloner de Garcimuntildeoacutes ldquoUna montantildea pasandordquo a quatre veus Les definicions sobre el

gegravenere soacuten tardanes cal destacar la que Juan Diacuteaz Rengifo va escriure a la seva Arte

poeacutetica espantildeola publicada a Salamanca el 1592 119 Posteriorment Sebastiaacuten de

Covarrubias ens ofereix la segona definicioacute que conservem publicada al seu Tesoro de la

lengua castellana o espantildeola (Covarrubias 1611354) 120 Rengifo i Covarrubias

coincideixen en destacar la varietat de metres (canvis frequumlents de binari a ternari o a

lrsquoinreveacutes) i de llenguumles com a caracteriacutestiques meacutes significatives del gegravenere

La vida de lrsquoensalada va ser curta ja que va desaparegraveixer al segle XVII Destaca lrsquouacutes 119 laquoEs una composicioacuten de coplas redondillas entre las cuales se mezclan todas las diferencias de metro no soacutelo espantildeoles pero de otras lenguas sin orden de unos a otros al albedriacuteo del poeta y seguacuten la variedad de letras se va mudando la muacutesica Y por eso se llama ensalada por la mezcla de metros y sonadas que llevaraquo 120 laquoENSALADA () Y porque en la ensalada echan muchas hierbas diferentes carnes saladas pescados azeytunas conservas confituras yemas de huevos flor de borraja grageas y de mucha diversidad de cosas se haze un plato llamaron ensaladas un geacutenero de canciones que tienen diversos metros y son como centones recogidos de diversos autores Eacutestas componen los Maestros de Capilla para celebrar las fiestas de la Natividad y tenemos de los autores antiguos muchas y muy buenas como El Molino La Bomba El Fuego La Justa El Chilindroacuten amp c Este modo de miscelaacuteneas compararon los antiguos al plato de ensalada hellipraquo

96

creatiu que fa de cadascun drsquoaquests codis artiacutestics sobretot a traveacutes de diferents recursos

expressius que es concreten en el contrapunt i en lrsquouacutes de lrsquohumor entre drsquoaltres i que

srsquoenriqueix amb la varietat linguumliacutestica de cadascuna de les peces que formen lrsquoensalada

Aixiacute doncs cal considerar tres aspectes fonamentals en la seva caracteritzacioacute

sect Lrsquouacutes del multilinguumlisme per tal de fer un uacutes hagravebil i luacutedic de la contaminacioacute

artificial de llenguumles

sect La utilitzacioacute drsquoelements literaris diversos com romanccedilos o villancets o drsquoaltres

recursos expressius construiumlts a partir de les onomatopeies les interjeccions i les

almiddotliteracions Tot plegat amb la funcioacute de crear una almiddotlegoria del tema central

sect Lrsquoaspecte musical mitjanccedilant la polifonia basada en cors duos i solos amb un uacutes

frequumlent del contrapunt i amb una interessant i sorprenent barreja de ritmes i de

canvis de compagraves

Cal destacar que a lrsquoensalada la muacutesica solia estar al servei del text literari reforccedilant la

seva expressivitat i incluacutes afavorint certs recursos dramagravetics en la seva realitzacioacute davant

el puacuteblic Els diferents estudiosos contemporanis del gegravenere indiquen lrsquoexistegravencia drsquouna

ensalada des drsquouna visioacute estrictament literagraveria121 Sovint la finalitat drsquoaquestes peces que

generalment responen a una temagravetica religiosa i nadalenca eacutes la drsquoilmiddotlustrar el lema llatiacute

laquoCastigat ridendo moresraquo fent uacutes de lrsquohumor per tal drsquoaconseguir la reforma dels mals

costums a traveacutes de la seva ridiculitzacioacute En relacioacute a la temagravetica Goacutemez Muntaneacute ha

destacat el caragravecter religioacutes de gran part de les ensalades de Mateu Fletxa i dels altres

autors que van conrear el gegravenere entre els quals cal destacar Bartolomeacute Caacuterceres Pere

Vila Mateu Fletxa el Jove i Joan Brudieu Destaco una ensalada Las cantildeas per la seva

temagravetica profana que presenta paralmiddotlelismes amb el moacuten fictici drsquoEC Actualment no en

conservem la muacutesica nomeacutes la seva lletra Srsquohi descriu de forma almiddotlegograverica el joc de

canyes entre dos bagravendols lrsquoAmor capitaneja el primer bagravendol que esdevindragrave guanyador

121 Higini Anglegraves (195442) laquoLiterariamente la ensalada es una composicioacuten poeacutetica en que se entremezclan versos de otras poesiacuteas conocidasraquo Preciado (1987459) laquoLa ensalada es un geacutenero literario musical esceacutenico tiacutepicamente espantildeol del siglo XVIraquo Valcaacutercel (1988150) laquoLiterariamente la ensalada se caracteriza por una gran libertad utilizando toda clase de metros espantildeoles y extranjeros textos en latiacuten y catalaacuten y palabras en franceacutes portugueacutes e italianoraquo

97

amb quatre cavallers (Favor Regal Delit i Content) vestits de color blau i morat i la

Majestat el segon protagonitzat per les quatre virtuts cardinals (Prudegravencia Justiacutecia

Fortalesa i Tempranccedila)

Si tenim en compte les caracteriacutestiques drsquoaquest gegravenere i les variacions que possiblement

va protagonitzar al llarg del segle XVI per exemple la possibilitat de fer ensalades amb

una temagravetica profana com hem vist a Las cantildeas observem que el diagraveleg del Milagrave teacute

moltes semblances amb aquest motlle musical Tres dels elements fonamentals de

lrsquoensalada soacuten tractats de forma semblant a EC el linguumliacutestic el literari i el musical Eacutes

significativa la varietat de llenguumles que hi apareixen ja que estagrave escrit majoritagraveriament en

castellagrave perograve alhora fa uacutes de llenguumles com el catalagrave lrsquoitaliagrave el portuguegraves i el llatiacute122 Eacutes

voluntat de lrsquoautor fer uacutes de tot aquest ventall linguumliacutestic i aixiacute ho manifesta a lrsquoinici i al

final de lrsquoobra123 De la mateixa manera que Covarrubias utilitzava la translacioacute del plat

gastronogravemic a la composicioacute literari-musical en descriure les caracteriacutestiques de la seva

estructura podem establir cert paralmiddotlelisme entre lrsquoensalada i lrsquoEC Milagrave crea un diagraveleg

amb un concepte genegraveric similar al drsquoensalada capaccedil drsquoencabir tot tipus de peces literagraveries

menors tant liacuteriques (romanccedilos canccedilons lemes sonets) i narratives (facegravecies

lsquoexemplumrsquo) com textos liacuterics que reflectien una pragravectica escegravenica dins la trama de

ficcioacute del diagraveleg (La Festa de Maig La Farsa dels cavallers de Sant Joan) que

acompanyen la recitacioacute i el cant dels diversos personatges afavorint la seva

caracteritzacioacute dins lrsquoobra Tot plegat amarat drsquoun sentit de lrsquohumor molt proper al de

lrsquoensalada i desenvolupat per Milagrave a traveacutes dels diferents mecanismes que li ofereix el

codi literari

Arribats a aquest punt no podem oblidar que Lluiacutes del Milagrave destaca per la seva faceta de

teograveric i muacutesic contemporani ja que eacutes un reconegut especialista en viola de magrave De fet el

seu personatge en el nivell diegegravetic aixiacute ens ho manifesta quan eacutes lloat per les seves

habilitats vocals i instrumentals tal i com podem comprovar en alguns passatges al llarg

de lrsquoobra 124 Tot i que no tenim coneixement que el nostre muacutesic fos compositor

122 Aquest aspecte eacutes objecte drsquoestudi al capiacutetol 8egrave drsquoaquest treball 123 laquoHaciendo que hablen en nuestra lengua valenciana como ellos hablaban Pues muchos que han escrito usaron scribir en diversas lenguas para bien representar el natural de cada unoraquo (A3r) laquoLa intincioacuten miacutea en este Cortesano ha sido representar todo lo que en Corte de Priacutencipes se trata diversidad de lenguas por las naciones que suele tenerraquo (g8v) 124 laquoDijo don Diego -No respondo a vuestra lengua por maacutes presto oiacuter tantildeer vuestras manosrdquo

98

drsquoensalades no ha drsquoestranyar-nos que la seva obra tingui similituds compositives amb

aquesta composicioacute literagraveria-musical contemporagravenia la qual a meacutes era molt en voga a la

seva egravepoca (destaco en aquest sentit lrsquoensalada La Viuda que ha estat interpretada a

partir de la relacioacute amb els Ducs de Calagravebria i la seva cort De fet Muntildeoz125 identifica

certs paralmiddotlelismes meacutes aviat ressonagravencies entre la lletra de gran part de les ensalades i

alguns textos drsquoEC que possiblement nrsquointensifiquen la vinculacioacute a un mateix ambient

sociocultural entre les quals destaquem

sect Los chistes (15341535) La ressonagravencia estagrave protagonitzada per la referegravencia del

mateix tiacutetol lrsquoautor atorga a Joan Ferrandis drsquoHeregravedia lrsquoadaptacioacute drsquoaquest

subgegravenere literari (chiste) i a EC apareixen moltes referegravencies a lrsquouacutes del subgegravenere a

la pragravectica ficcional

sect La negrina (15351536) Muntildeoz destaca en aquesta ensalada lacuteuacutes del

plurilinguumlisme tal i com srsquoutilitza tambeacute a EC del Milagrave

sect La caccedila (15361537) Tal i com indica el tiacutetol apareix la pragravectica de la cacera tal i

com sersquons narra a la primera jornada drsquoEC

sect El jubilate (1538) Srsquohi identifiquen lrsquouacutes de diferents fonts literagraveries com EC la

repeticioacute dels versos 21-28 en relacioacute al batxiller Molina al diagraveleg i lrsquouacutes de la

muacutesica de la Gallarda n 6 de Lluiacutes del Milagrave als vv17-20

sect La bomba (1541) Aquesta ensalada incorpora versos i expressions portugueses que

EC tambeacute presenta especialment en les facegravecies sobre portuguesos Tambeacute conteacute

referegravencies literagraveries que trobarem a la narracioacute del Milagrave especialment les

(G6v) ldquo[Diu Lluiacutes del Milagrave] Y por hacer lo que me rogoacute don Diego lo primero que cantareacute seraacute la glosa que hice al poema de Belerma y Durandarte cuando se dejoacute de servirlaraquo (G7v) laquoDijo la sentildeora dontildea Mariacutea -Pareacuteceme que convidamos don Luis Milaacuten a una vihuela y daacutemosle a comer palabras Callemos que es gran desacato que su tantildeer calle por nuestro hablar Y este descuido que hemos tenido merece ser perdonado pues oyeacutendole hablar hace olvidar su tantildeer y tantildeendo se olvida su hablarraquo (H1v) laquoDon Diego-Y vos con el romance que habeacuteis cantado de la batalla de Roncesvalles me habeacuteis sanado de mal franceacutes que teniacutea defendiendo la error francesa contra la verdad espantildeolaraquo (H1v) 125 Muntildeoz (2001 2139)

99

referegravencies a ldquola gala ginetardquo en les narracions protagonitzades per Diacutedac Lladroacute

sect Las cantildeas Correspon a una diversioacute cortesana que mostra similituds amb els

torneigs que apareixen a EC Personalment crec que eacutes lrsquoensalada que meacutes

paralmiddotlelismes objectius manteacute amb lrsquoEC possiblement eacutes el fet de ser de temagravetica

de caragravecter profagrave el que afavoreix aquesta apreciacioacute

A banda drsquoaquestes ressonagravencies tal i com he justificat anteriorment cal considerar com

el gegravenere de lrsquoensalada manteacute amb el diagraveleg del Milagrave un gran paralmiddotlelisme La utilitzacioacute

dels mateixos elements que a lrsquoensalada com la barreja de gegraveneres de temagravetiques o de

llenguumles entre drsquoaltres aconsegueix construir un gegravenere superior el diagraveleg que els recrea

i els disposa per a una finalitat artiacutestica suggeridora molt relacionada amb el model de

cortesagrave ldquodoctus et facetusrdquo que es posa de moda en les corts hispagraveniques de la primera

meitat del segle XVI Tots dos responen a una mateixa actitud i a un mateix gust cultural

localitzat a la Valegravencia de la primera meitat del segle XVI que es concreta drsquouna manera

contundent en una clara voluntat de transposicioacute de models Posteriorment durant el segle

XVII lrsquouacutes del terme ldquodiagravelegrdquo srsquoamplificaragrave i arribaragrave a designar obres que integren

diversos motlles formals per exemple els relats de successos

100

SEGONA PART LES NARRACIONS BREUS A LES CONVERSES

DrsquoEL CORTESANO

CAPIacuteTOL 4 NARRACIONS BREUS I CARACTERITZACIOacute DE PERSONATGES

41 EVOLUCIOacute I CLASSIFICACIOacute DE LA NARRATIVA BREU DE LrsquoEDAT

MITJANA AL RENAIXEMENT

Com he justificat a la primera part el diagraveleg de Lluiacutes del Milagrave mostra el seu caragravecter

mimegravetic mitjanccedilant les converses dels diferents personatges de la cort com soacuten els ducs

els cortesans o els patges Tal i com ha indicat en el prograveleg i en lrsquoepiacuteleg del diagraveleg Milagrave

vol aconseguir presentar un model de cortesagrave real a la cort dels Ducs de Calagravebria

mitjanccedilant la ficcioacute En moltes ocasions les converses estan farcides de narracions breus

exemplars o facecioses o de dits breus i punyents adreccedilats a lrsquointerlocutor de poesies que

glosen les histograveries explicades de romanccedilos que amenitzen les vetllades cortesanes tot

plegat en un ambient plenament festiu on es representen espectacles de farses i magravescares

que diverteixen als cortesans En tot cas cal recordar que soacuten ells mateixos els

organitzadors i protagonistes que gaudeixen de la seva representacioacute Tot plegat un

conjunt de gegraveneres menors que srsquoinsereixen en lrsquoensalada dialogravegica

De manera especial les converses drsquoEC de Lluiacutes del Milagrave contenen un conjunt forccedila

important i alhora heterogeni de narracions breus al llarg de les sis jornades Els

personatges del diagraveleg soacuten els narradors que les expliquen en el transcurs de les converses

que hi mantenen amb diferents funcions i intencions Del conjunt de 101 narracions

inserides al diagraveleg el nombre meacutes rellevant de narracions lrsquointegren les facegravecies (67)

seguit dels apotegmes (30) i tambeacute del que podriacuteem anomenar un intent forccedila interessant

de lsquoprotonovellarsquo integrat per quatre narracions

La narrativa breu va ser un dels gegraveneres meacutes innovadors en els inicis del Renaixement

gragravecies a obres com el Liber Facetiarum (ed 1470) de Poggio Bracciolini i Il novellino de

Masuccio Salernitano (ed Nagravepols 1476) La literatura italiana de finals del XV va

conrear un tipus de narrativa breu que va representar una gran novetat tot i que tan sols

era la continuacioacute drsquouna tradicioacute ben arrelada a totes les cultures romagraveniques al llarg de

lrsquoegravepoca medieval La seva presegravencia oral i escrita havia estat constant a la nostra

literatura La brevetat drsquoaquestes narracions va afavorir la seva transmissioacute oral al llarg

101

del temps alhora que es posaven per escrit en diferents recopilacions (lrsquouacutenic testimoni del

qual disposem en lrsquoactualitat) Amb tot no formaven un corpus tancat i homogeni sinoacute

que hi destacaven per les diferents tipologies en raoacute de la finalitat o la temagravetica que sersquols

atorgava Els estudiosos han establert diverses classificacions per tal drsquoafavorir-ne

lrsquoestudi Essencialment nrsquohan assenyalat tres lrsquoexemplum homilegravetic el relat folklograveric i

lrsquoexemple antic 126

Els exemplum homilegravetics van ser introduiumlts a la predicacioacute a partir dels canvis sorgits al

IV Concili de Letran (1215) amb el nou tipus de predicacioacute que van inaugurar els ordes

mendicants La procedegravencia dels exemplum va ser heterogegravenia es van recollir narracions

de tipus religioacutes (dels Sants Pares de les obres hagiogragravefiques) i tambeacute de tipus popular

(plenes de personatges quotidians amb els quals els fidels srsquohi podien identificar) Els

relats folklograverics formaven part de la cultura oral i hi dominaven els aspectes cogravemics

erogravetics i obscens Aquesta tradicioacute oral ens ha arribat mitjanccedilant autors cultes que van

posar-la per escrit El proceacutes va implicar sovint una readaptacioacute dels materials narratius

cosa que ens allunyen actualment de la veritable essegravencia drsquoaquests textos Els exemples

antics tenen les seves arrels en les pragravectiques retograveriques i oratograveries de lrsquoAntiguitat

Constitueixen la pervivegravencia de la tradicioacute clagravessica del gegravenere i van ser difosos

especialment per religiosos al llarg del segle XV Van esdevenir interessants exemples

moralitzadors gragravecies als tractats de conducta com els espills de priacutenceps o els exemplaris

Cal tenir en compte que soacuten essencialment tres les deus que van alimentar aquest

devessall

1 La tradicioacute autogravectona popular o folklograverica

2 La tradicioacute oriental que arriba especialment a traveacutes de les traduccions de dues

colmiddotleccions Calila e Dimna i Sendebar a mitjans del segle XIII

3 La tradicioacute clagravessica a partir de models com lrsquoobra de Valeri Magravexim Facta e dicta

memorabilia (sI) i les faules esogravepiques

Poggio Bracciolini va recollir una part de les narracions populars de transmissioacute oral en

llatiacute Tot aixograve ilmiddotlustra el nou tarannagrave renaixentista que juntament amb lrsquoestudi rigoroacutes

dels clagravessics no va deixar mai de banda el conreu i el rescat drsquoun tipus de literatura que

estava abocada a lrsquoanonimat pel seu caragravecter oral i popular127 Aquests intents juntament 126 Aquesta classificacioacute eacutes la que proposa Lacarra (1999) 127 Tema desenvolupat al capiacutetol laquoEl vir doctus et facetusraquo de Prieto (1986 17-57)

102

amb la recepcioacute que va tenir durant el segle XVI el Decameroacute de Boccaccio (1350-55)

van afavorir el gust pel que comenccedilava a considerar-se el quart gegravenere dins del marc

teograveric general del neoaristotelisme la novella risible A comenccedilaments del segle XVI la

narrativa breu abastava tot un conjunt de gegraveneres afins que recollien lrsquoheregravencia medieval i

la seva evolucioacute i que sovint es diferenciaven per aspectes temagravetics i drsquoextensioacute La

novella de Boccaccio era el gegravenere que posseiumla meacutes identitat i que obria pas a drsquoaltres que

rebien els noms de facegravecies dits apotegmes contes i patranyes Una gran part drsquoaquestes

narracions eren humoriacutestiques tot i que convivien amb drsquoaltres de tipus meacutes serioacutes o

exemplar No eacutes el moment drsquointentar resseguir els debats i controvegraversies a lrsquoentorn de la

terminologia meacutes adient per a cada cas escriptors de lrsquoegravepoca com Joan Timoneda ja van

assenyalar la pluralitat de termes que srsquohi utilitzaven128 i que encara avui ens aboquen a

la confusioacute i a lrsquoambiguumlitat a lrsquohora drsquoestudiar aquest tipus de ficcioacute Em sembla clara la

diferegravencia que estableix Solervicens (2000) en parlar de la narrativa breu al Renaixement

Defineix tres tipus de narracions la novella la facegravecia i lrsquoapotegma Totes tres serien

laquonarracions breus de caragravecter versemblant que expliquen situacions de la vida privada de

personatges directament o analogravegicament identificables en la realitat amb intrigues

divertides i finals sorprenentsraquo Les diferegravencies rauen en lrsquoextensioacute i el to Drsquoaquesta

manera les novelle es distingirien de les facegravecies i dels apotegmes pel fet que laquoencadenen

diverses sequumlegravencies i contenen una tensioacute narrativaraquo mentre que les facegravecies laquose centren

en una uacutenica sequumlegravencia i hi predomina el to humoriacutestic sovint centrat en un joc de

paraulesraquo eacutes a dir laquohi domina la dimensioacute friacutevolaraquo al contrari que als apotegmes on laquohi

domina la funcioacute educativaraquo129

Amb el pas de lrsquoegravepoca medieval a la moderna la nova aparicioacute de gustos drsquoestils i de

necessitats socials va afavorir la readaptacioacute i reformulacioacute drsquoaquest tipus de literatura a

fi drsquoassimilar-los als usos imperants en aquell moment histograveric i social Les corts

dependents dels reis dels papes o de nobles importants van esdevenir grans centres de

poder Drsquoaquiacute que per la important presegravencia de cortesans al costat del seu senyor

aparegui llur desig de prosperar fet que va afavorir lrsquoaparicioacute de gramagravetiques de conducta

que formulaven les caracteriacutestiques habilitats i virtuts que havia de posseir el nou model 128 laquoPorque Patrantildeuelo deriva de patrantildea y patrantildea no es otra cosa sino una fengida traza tan lindamente amplificada y compuesta que parece que trae alguna apariencia de verdad Y asiacute semejantes marantildeas las intitula mi lengua natural valenciana rondalles y la toscana novelashellipraquo Timoneda Joan El Patrantildeuelo (1567) 129 Solervicens (2000)

103

de cortesagrave Castiglione va triar idealitzar la cort del ducat drsquoUrbino abans del 1506 per

mostrar el seu model de cortesia sense deixar de banda el nou corrent ideologravegic i cultural

que es comenccedilava a desenvolupar en aquest periacuteode lrsquoHumanisme130 Com he explicat

anteriorment la definicioacute del model de cortesagrave drsquoIl cortegiano recull des dels termes meacutes

tradicionals fins a les noves expressions que inauguren un nou ideari social termes com

lsquograziarsquo i lsquosprezzaturarsquo dibuixen una manera de ser i drsquoestar drsquoespecial importagravencia en

aquest ideal egravetic i estegravetic131 Els dos srsquoapliquen a lrsquoart de la conversa del cortesagrave qui havia

drsquo intentar ser plaent i divertit tot cercant la lsquoiocunditasrsquo fent uacutes de la lsquograziarsquo i de la

lsquosprezzaturarsquo132 Calia ser facecioacutes i cercar les maneres de demostrar-ho especialment en

les converses entre cortesans i dames de cort o amb els mateixos senyors El gegravenere de la

facegravecia pren un paper important i Castiglione parla dels diferents tipus i mecanismes per

palesar lrsquohumor a les narracions Provocar el riure la diversioacute seragrave un dels aspectes meacutes

importants en tractar les qualitats del bon cortesagrave Els liacutemits drsquoaquesta pragravectica cortesana

variaran segons els gustos i el tarannagrave dels diferents microcosmos cortesans perograve la

revitalitzacioacute del model lsquodrsquohome ridensrsquo drsquoAristogravetil a traveacutes de les facegravecies els lsquomottirsquoo

els donaires forma part drsquoun mateix univers literari renaixentista

130 laquoPara resumir los logros del autor en una sola frase digamos que ayudoacute adaptar el humanismo al mundo de la corte y el mundo de la corte al humanismo () El diaacutelogo fue la respuesta a una eacutepoca de crisis poliacutetica y de cambios sociales cuando las normas que se daban por sentadas tuvieron que adaptarse y hacerse expliacutecitas Se trataba pues de una tentativa por redefinir la identidad de los nobles italianos en un tiempo en que sus papeles tradicionales se veiacutean seriamente amenazadosraquo Burke (199850-51) 131 Burke (199847) 132 laquoPero pensando yo mucho tiempo entre miacute de doacutende pueda proceder la gracia no curando agora de aquella que viene de la influencia de las estrellas hallo una regla generaliacutesma la cual pienso que maacutes que otra ninguna aprovecha acerca desto en todas las cosas humanas que se hagan o se digan y es huir cuanto sea posible el vicio que de los latinos es llamado afectacioacuten nosotros aunque en esto no tenemos vocablo propio podremos llamarle curiosidad o demasiada diligencia y codicia de parecer mejor que todos Esa tacha es aquella que suele ser odiosa a todo el mundo de la cual nos hemos de guardar con todas nuestras fuerzas usando en toda cosa un cierto desprecio o descuido con el cual se encubra el arte y se muestre que todo lo que se hace y dice se viene hecho de suyo sin fatiga y casi sin habello pensadoraquo Il cortegiano I 26)

104

42 NARRACIONS BREUS A EL CORTESANO DE LLUIacuteS DEL MILAgrave FACEgraveCIES

APOTEGMES I NOVELLA

El centenar de narracions que he identificat i catalogat han estat classificades atenent a

dos criteris El primer fa referegravencia al caragravecter formal de les narracions diferenciant-ne els

tres tipus de narrativa breu que he descrit a lrsquoapartat anterior facegravecia apotegma i novella

El segon estableix una classificacioacute sobre el tipus de personatges que protagonitzen

cadascuna de les narracions protagonistes o personatges del diagraveleg (cortesans patges i

bergants) i drsquoaltres personatges propis del context social i literari contemporani La relacioacute

que srsquoestableix entre aquests dos aspectes facilita un apropament inicial al conjunt de

narracions breus drsquoEC El fet que no tinguem una recopilacioacute drsquohistograveries semblant a les

obres que va publicar Joan Timoneda sinoacute narracions inserides en un motlle formal meacutes

ampli i complex com eacutes el diagraveleg ens obliga a tenir en compte els diferents nivells i

recursos narratius que cada narracioacute desenvolupa en la seva insercioacute al diagraveleg

421 FACEgraveCIES

He classificat 64 narracions com a facegravecies Cal tenir en compte que mantenen

caracteriacutestiques significatives que les configuren com un grup meacutes homogeni que el dels

apotegmes Presento la classificacioacute a partir del segon criteri eacutes a dir els tipus de

personatges En podem destacar

sect 32 narracions protagonitzades pels mateixos personatges del diagraveleg els quatre

protagonistes (Lluiacutes del Milagrave Joan Ferrandis drsquoHeregravedia Diacutedac Lladroacute i Francesc

Fenollet) altres cortesans (Jeroni de Cabanyelles Ana Lluiacutes Vich i Violant i el

batxiller Molina) i els patges (canonge Ster i Malfaragraves)

sect 11 narracions per portuguesos

sect 4 narracions per bergants de tot tipus

sect 4 narracions per personatges contemporanis

sect 4 narracions per personatges de la vida quotidiana

sect 4 narracions per filogravesofs

sect 3 narracions per cavallers i dames

sect 2 narracions per Juli Cegravesar

105

Eacutes forccedila significatiu que la meitat de les facegravecies (32) siguin protagonitzades pels

mateixos personatges del diagraveleg Aquest grup ens reporta fets passats que esdevenen

lrsquoelement bagravesic de la caracteritzacioacute dels personatges juntament amb les accions i

paraules que mostren o diuen en el present narratiu Tot aixograve implica una clara aposta de

lrsquoautor per la versemblanccedila aspecte essencial a lrsquohora drsquoafavorir lrsquohumor en fer els

personatges creiumlbles Drsquoaquesta manera aconsegueix provocar certa complicitat entre els

personatges i els lectors que alhora esdeveacute proximitat condicioacute indispensable perquegrave

lrsquohumorisme es descabdelli amb eficagravecia En tot cas srsquoesbrina una certa gradacioacute en les

narracions dels quatre personatges protagonistes relacionada amb el concepte drsquoenginy

que es considera propi del cortesagrave renaixentista Certament que a EC aquesta gramagravetica eacutes

meacutes permissiva que la del seu model italiagrave perograve els liacutemits hi soacuten tot i que es mostren a la

pragravectica fictiacutecia

El nombre de narracions que es conten de cadascun dels personatges pot ser un dels

criteris que tinguin meacutes incidegravencia alhora drsquoestablir aquesta gradacioacute especialment si

tenim en compte que sobre Lluiacutes del Milagrave tan sols sersquon narren 3 facegravecies en canvi 5 sobre

Francesc Fenollet 6 sobre Diacutedac Lladroacute i 18 sobre Joan Ferrandis drsquoHeregravedia (iexcl)133 cal

tenir en compte que en 2 drsquoaquestes facegravecies comparteix el protagonisme amb Diacutedac

Lladroacute i Francesc Fenollet respectivament Les facegravecies sobre patges de la cort

assenyalen expliacutecitament a traveacutes de la ficcioacute el tipus drsquohumor bergant que els cortesans

han drsquoevitar aixiacute com aquelles que parlen de rufians plagues i graciosos (sense mesura i

anogravenims) Una nova versioacute drsquoaquesta intencioacute didagravectica a les facegravecies eacutes representada per

les 11 facegravecies sobre portuguesos (un tipus de narracions frequumlents a la literatura breu de

lrsquoegravepoca) que srsquoexpliquen en relacioacute a les actituds dels diferents personatges del diagraveleg

Les facegravecies sobre Juli Cegravesar els considerats filogravesofs (com Petrarca Aristogravetil) dames i

cavallers personatges contemporanis i drsquoaltres formen part del conjunt de narracions

emeses pels diferents interlocutors en els seus intents de mostrar a la pragravectica fictiacutecia les

idees i opinions sobre el model de vertader cortesagrave i la manera de defensar-se de qui no ho

eacutes Tot aquest ventall de facegravecies inserides en un marc narratiu meacutes ampli que com ja he

indicat anteriorment cal tenir en compte en interpretar-les ilmiddotlustren al lector sobre les

actituds i les virtuts del cortesagrave ideal o les del seu antagonista A fi de justificar aquestes

133 Destaca el nombre de facegravecies que es narren sobre Joan Fernagravendez drsquoHeregravedia Les estudio de manera especial als capiacutetols 45-410

106

afirmacions presento una tria exemplar de facegravecies classificades segons els personatges

del diagraveleg que apareixen com a protagonistes Apunto els trets meacutes essencials per a la

interpretacioacute de cadascuna drsquoelles aixiacute com la concrecioacute dels aspectes meacutes rellevants

4211 FACEgraveCIES PROTAGONITZADES PELS PERSONATGES DrsquoEL

CORTESANO

LLUIacuteS DEL MILAgrave Ja hem assenyalat adeacutes que Lluiacutes del Milagrave autor-narrador-

personatge del diagraveleg protagonitza tres facegravecies (1a jornada E2v-E3r 2a jornada F3r

6a jornada X4r) Joan Ferrandis drsquoHeregravedia narra la segona on es presenta una imatge

forccedila cogravemica que srsquoapropa al to de les facegravecies que protagonitza ell mateix Francesc

Fenollet (E2v-E3r) i el mateix Lluiacutes del Milagrave (6 X4r) narren les altres Hi ha una clara

diferegravencia entre la narracioacute que explica el mateix Lluiacutes del Milagrave i les altres dues La

imatge del Milagrave que sersquons ofereix a la 6a jornada eacutes forccedila diferent de les altres ja que

ens reporta la resposta elegant perograve enginyosa de Lluiacutes del Milagrave a una dona

ldquoburladorardquo Les tres facegravecies acaben representant una tendegravencia que es troba present al

llarg de tot del diagraveleg tal i com indicareacute al llarg drsquoaquest estudi lrsquoalianccedila de Joan

Ferrandis i Francesc Fenollet enfront de la de Lluiacutes del Milagrave i Diacutedac Lladroacute En aquest

cas caldria assenyalar el tipus de cortesagrave galant que ofereixen els uns i els altres sobre

el mateix personatge Els primers ens presenten una imatge forccedila caricaturesca i

cogravemica ja que el personatge eacutes burlat pels altres en tot dos casos a causa de la seva

ignoragravencia Soacuten les uacuteniques facegravecies que parlen en aquests termes de Lluiacutes del Milagrave al

diagraveleg i aixiacute es diferencien de la darrera que em sembla meacutes adequada a la imatge que

sersquons nrsquoofereix al llarg de tota lrsquoobra De fet eacutes molt meacutes assenyada i progravepia del model

cortesagrave que srsquoinfereix al diagraveleg Fins i tot puc afirmar tal i com veurem en altres

capiacutetols que la caracteritzacioacute que Ferrandis i Fenollet ens donen del narrador Lluiacutes

del Milagrave acaba essent la drsquoells mateixos en altres passatges del diagraveleg

Dijo Joan Fernaacutendez -Pues vos habeacuteis dicho un cuento de miacute yo direacute otro de vos y

es este Sepan que don Luis Milaacuten se halloacute en una huerta pasada media noche y

era en una casa fuera de la ciudad doacutende eacutel haciacutea entradas y salidas siguiendo sus

aventuras en amores Y como quisiese salir halloacute la puerta falsa cerrada y el

hortelano tan borracho que nunca le puedo despertar Fuele forzado aguardar

107

hasta la mantildeana y al gran ladrar que un perro de la huerta haciacutea el sentildeor de la

casa con dos criados salioacute a ver porqueacute ladraba el perro Y don Luis Milaacuten que los

vio venir en punto de guerra subiose en una higuera por no ser conocido y con un

arcabuz que traiacutea amenazaacutebales de arriba diciendo -iexclGuarda el arcabuz Y ellos

deciacutean -iquestQuieacuten sois iquestQuieacuten sois Y ellos finados de risa abrieron la puerta y eacutel

salioacute corriendo y ellos daacutendole grita -iexclAl higo al higo Y asiacute se salvoacute por donoso

hacieacutendose higo como yo en el gallinero gallo (F3r-v)

DIacuteDAC LLADROacute De les 6 narracions que tenen com a personatge Diacutedac Lladroacute 5

formen part de la 6a jornada del diagraveleg (V5v Y1r Y1v Y2r-v i Y3r-v) on srsquoesdeveacute

una lluita verbal entre aquest i la parella de personatges formada per Ferrandis

drsquoHeregravedia i Francesc Fenollet Les paraules que encapccedilalen la facegravecia que reportem ens

indiquen el context que acabem drsquoassenyalar laquo-Vengar quiero a Joan Fernaacutendez con

este cuento que direacuteraquo El narrador que meacutes facegravecies ens reporta sobre Diacutedac Lladroacute eacutes

Ferrandis drsquoHeregravedia (amb 3) despreacutes trobem Francesc Fenollet (amb 1) i el mateix

Diacutedac Lladroacute (1) La narracioacute que reportem manteacute la mateixa estructura narrativa que

les treballades anteriorment de Joan Ferrandis sobre Lluiacutes del Milagrave ens explica

lrsquoaventura nocturna de Diacutedac Lladroacute i el seu resultat Les facegravecies narrades per Joan

Ferrandis fan referegravencia a temes inadequats en la caracteritzacioacute de Diacutedac Lladroacute com a

cortesagrave ideal es parla del seu lsquomal francegravesrsquo les dones lrsquoanomenen lsquodon Diego

perramorrsquo o lsquodon Diego mareadorsquo tot cantant-li una canccediloacute laquoMal amar os prueba

mucho caballero debe ser de mal parleroraquo

Dijo don Francisco -Vengar quiero a Joan Fernaacutendez con este cuento que direacute

Una noche staba en una calle escuchando a don Diego que deciacutea los amores de

Audalla a la criada de una dama que serviacutea y diacutejole -Dadme el dedo que no tomareacute

la mano pues no soy villano Y ella fiando de eacutel diole el dedo y eacutel tomole la mano

que fue parte para subir donde staba El sentildeor sintioacute ruido y reconociendo casa

topoacute con don Diego que con una saacutebana se habiacutea envuelto gritando iexclAlma soy que

voy en pena Y el sentildeor le soltoacute un perro de ayuda diciendo iexclCoacutemete esa alma que

un perro comeraacute otro Y vos saltastes por la ventana y el perro tras vos haciendo

tan gran alborote que las damas del vecindado salieron a las ventanas con lumbres

y conociendo os dijeron Sentildeor don Diego ensabanado iquestcoacutemo vais aperreado Y

vos respondistes (Quien tras perras va aperreado seraacute) Y las criadas de ellas en

veros os dicen don Diego ensabanado (V5v)

108

FRANCESC FENOLLET La facegravecia que Lluiacutes del Milagrave narra de Francesc Fenollet ens

parla novament drsquouna malaurada aventura en amors que segellaragrave per sempre el

personatge amb una visible coixesa indicadora drsquoun defecte moral meacutes que no pas

fiacutesic laquoY quedoacute de esta caiacuteda cojo de reputacioacutenraquo Aquesta eacutes una de les cinc facegravecies

que es narren drsquoaquest personatge al diagraveleg (1a jornada E1v-2 v 3a jornada I3v-I4r

4ajornada N7r-N8r 4ajornada Q3r 6a jornada X7rv) Configuren la seva imatge

caracteritzant-lo mitjanccedilant les seves converses i intervencions al diagraveleg Sovint eacutes

associat amb Joan Ferrandis drsquoHeregravedia sobretot en els atacs que rep per part de Lluiacutes

del Milagrave i Diacutedac Lladroacute Una de les facegravecies que meacutes exemplifiquen aquesta filiacioacute eacutes

la de la 6a jornada on apareixen junts com a personatges En tot cas el mateix Francesc

Fenollet reconeix en diferents moments de lrsquoobra que Joan Ferrandis eacutes imprudent i

desmesurat en moltes de les seves paraules o actuacions i en algun moment ho afirma

amb paraules com aquestes laquoY no se fiacutee de eacutel que se le destiene la ballesta y deacute

fianzas que no haraacute el donoso pues no es gracioso sino quien lo esraquo (Q3r)

Dijo la Reina que lo contase Don Luis Milaacuten respondioacute que no conveniacutea decir

cuento tan bajo delante su Alteza

Dijo don Francisco -Si lo deciacutes yo direacute otro de vos mucho peor

Yo le respondiacute-Porque vea su Alteza cual corrioacute lanza maacutes baja de vos o yo

quiero decirle Sepa que el cuento es este

Yo visiteacute a don Francisco que stava mal de unos amores bajos que yo se lo conociacute

por este villancico que me dijo

Herediano es el mi amor

Herediano es

quien me lo hizo aragoneacutes

Y contome que teniacutea amores con una hermosa cortesana aragonesa que se deciacutea

Herediana Y pensando estar solo en esta baja que danzaba supo que un mercader

ginoveacutes nombrado micer Maltevollo teniacutea amores con ella Y don Francisco

quiacutesola dejar y no pudo de muy herediano Quedoacute don Francisco con este

concierto que Herediana no diese maacutes de una hora al diacutea a Maltevollo Y si maacutes se

deteniacutea y no se queriacutea ir de casa saliacutea don Francisco amortajado con una mortaja

de tela negra diciendo iexclGuarda la sombra guarda la sombra

Y Herediana deciacutea iexclIacuteos iacuteos Maltevollo que ya viene la sombra de mi padre del

109

otro mundo que me quiere matar porque sea buena

Y no queriendo irse Maltevollo por comer una buena cena que se habiacutea hecho

traer salioacute otra vez la sombra diciendo iexclVate Maltevollo Y eacutel deciacutea Primero

vollo manjar

Y eacutel que no y el otro que siacute y abrazaacuteronse los dos y rodaron la escalera abajo

Maltevollo huyoacute con la cabeza quebrada y don Francisco cerroacute la puerta y comioacutese

la cena de Maltevollo Y quedoacute de esta caiacuteda cojo de reputacioacuten Y por esto dicen

las damas don Francisco sombra(Que sombra es quien de bajos amores se

asombra) (E2v)

JERONI DE CABANYELLES Aquest personatge pertanyia a una noble famiacutelia

valenciana va ser ambaixador a Franccedila (1509-1512) i posteriorment va succeir el seu

germagrave Lluiacutes en el cagraverrec de governador de Valegravencia (1550) La facegravecia que Joan

Ferrandis drsquoHeregravedia explica drsquoaquest personatge insisteix en la seva imprudegravencia en el

moment de parlar Aquesta caracteritzacioacute sorpregraven si tenim en compte la categoria del

personatge histograveric que protagonitza la facegravecia De fet el personatge amb qui el

compara frai Palomo era conegut per les narracions cogravemiques que srsquoexplicaven drsquoell

A la Floresta Espantildeola de Melchor de Santa Cruz hi ha narracions sobre aquest

personatge anomenat Frai Bernardino Palomo o de Flores 134 No sabem quina

rellevagravencia tenia aquest personatge per als lectors contemporanis del diagraveleg perograve

segurament no srsquoallunyaria del que he assenyalat Per tant la facegravecia esdeveacute un atac

forccedila contundent contra un personatge amb una certa categoria a la realitat histograverica del

moment aixograve siacute en boca de Joan Ferrandis que eacutes el narrador de la facegravecia

Dijo Joan Fernaacutendez -Sentildeor Cabanillas buen sermoacuten habeacuteis estudiado para venir

a decirme Joan donaire Bien seraacute que sepan lo que a vos os siguioacute en otra comida

que don Guerau Bou estuvo en ella y me dijo que don Joan Vilarrasa vuestro

sobrino convidoacute a comer a su huerta a fray Palomo que aquella cuaresma

preicaba en Valencia y convidole para oirle que era muy buen decidor Y a la hora 134 Santa Cruz (198718 nota 5) Fra Bernadino Palomo o de Flores (fines del siglo XV-mediados del siglo XVI) agustino fue predicador de gran eacutexito popular Propagandista de la comunidad sufrioacute encarcelamiento durante varios antildeos Denuncioacute delante el Santo Oficio al secretario epicopal Juan de Vergara (1530) Replicoacute eacuteste tachando a fray Bernardino de ldquopersona infamante e criminiosa del crimen laesae maiestatis perjuro borracho jugador ldquode maacutes de otras cosas que por acatamiento de este lugar se callanrdquo(en 1545 fue acusado fray Bernardino de sodomiacutea) Los dichos de fray Bernardino debieron alcanzar extensa difusioacuten

110

que se asentaban a la mesa vuestra merced entroacute y dijo (Pax vobis) Y sentoacutese a

comer y don Joan Vilarrasa fuese a la cocina por no oiacuter vuestros cuentos catoacutelicos

del tiempo del rey Catoacutelico que fueron tantos que nunca el fraile pudo envidar con

los suyos Y a cada paso Vuestra Merced deciacutea Esto que digo en este cuento don

Joan Vilarrasa lo sabe tan bien como yo

Y eacutel respondioacute de la cocina donde estaba gritando (No hi seacute res de quant diu puix

mal profit mrsquoha fet entrar lo frare que nunca lrsquoha dexat parlar)

Y en irse vuestra merced el fraile os puso nombre el gobernador campanillas

porque cuando ellas tantildeen nadi puede hablar (C4v)

CANONGE ESTER Les facegravecies sobre els patges de la cort ens reporten un moacuten forccedila

meacutes groller que el dels cortesans ja que entre ells hi ha liacutemits i es pot determinar qui

no els respecta i com ho aconsegueix Perograve en aquest cas els liacutemits soacuten llunyans i per

tant els patges esdevenen la imatge antogravenima del cortesagrave Aquestes narracions

constitueixen una peccedila important en la interpretacioacute del conjunt de facegravecies que

caracteritzen cadascun dels tipus de personatges a la cort

Aquesta facegravecia eacutes una mostra del tipus de narracions que srsquoexpliquen sobre els patges

i bufons de la Cort dels ducs de Calagravebria El canonge Ster el narrador de la facegravecia que

reporto eacutes un dels pocs personatges que parla en catalagrave al diagraveleg lrsquoaltre eacutes Jerogravenima

Beneito (la muller de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia)135 El patge Malfaragraves els relaciona en

una facegravecia on ens diu laquocomo el canoacutenigo estaacute con el rabo de su loba delante de la

sentildeora dontildea Jeroacutenimaraquo (d4r)

Senyora dona Ana jo li direacute perquegrave en diu alcavot lo vellaco de Gilot En dies

passats portiacute unes comendacions a la sua Beatriz de part de don Lluiacutes Vich per a

jo tenir entrada en sa casa I Gilot haguent sentiment que stava amagat escoltant-

me I feu-se a la finestra cridant com un orat -iexclVeiumlns veiumlns socorreu-me que un

lladre tinc en casa

I venint tot lo veiumlnat digueren-li -iquestA on eacutes lo lladre

I ell dix- iexclVelvos aquiacute Lo canonge Ster eacutes que em vol robar la honra portant

alcavoteries a la mia Beatriz Que pijor eacutes que lladre un alcavot

Prengueren-se a riure i dexaren-lo tots per a qui eacutes Que tal eacutes com ell qui creu a

lrsquoorat (A5r)

135 Les intervencions en catalagrave drsquoalguns dels personatges del diagraveleg eacutes objecte drsquoestudi a la quarta part drsquoaquest treball

111

4212 FACEgraveCIES PROTAGONITZADES PER ALTRES PERSONATGES

LITERARIS

PORTUGUESOS Les facegravecies que tenen portuguesos com a personatges soacuten forccedila

frequumlents a la literatura de lrsquoegravepoca Sovint hi apareixen al costat de castellans i eacutes una

bona mostra de les rivalitats entre paiumlsos veiumlns Lluiacutes del Milagrave ens en presenta un bon

recull al seu diagraveleg 11 facegravecies (1a jornada C8v i E5v 2a jornada F4v i F6 v-7r 3a

jornada M1r 5a jornada R6r R8v S4r 6a jornada V3v c7r i g6v) Sovint utilitza amb

enginy els jocs linguumliacutestics que permeten la utilitzacioacute de les dues llenguumles el portuguegraves

i el castellagrave

Dijo Joan Fernaacutendez -Con un cuento quiero responder al yerro que sintioacute don Luis

Milaacuten de malas coplas que le hice por contentar a quien contentando descontenta

Que peor no puede ser que a malos apetitos con placer Y siguiose que el Rey de

Portugal hizo hacer un ejercicio para hacer galanes y fue que armoacute un Maestro de

Gala porque amostrase a hacer el galaacuten a quien lo hubiese menester para bien

servir a damas Porque no se daba licencia de servirlas sino a quien fuese

examinado oficial de la gala y si el caballero serviendo a su dama haciacutea alguacuten

necio pecado ella les daba la pena que mereciacutea Y como el mayor de todos los

pecados fuese hacer malas coplas hizo un portugueacutes a un competidor suyo unas que

sabiacutean a pullas por ser mentirosas y de bajo estilo Y la pena que su dama le dio fue

despedirle de servidor y eacutel iba diciendo Por facer malas coplas perdi mintildea amor

doleivos de meu dolor

Yo soy este portugueacutes que por lo mismo fu despedido de una dama que serviacuteamos

don Luis Milaacuten y yo y despidiome con este cantar de muertos No me sirvaacuteis

caballero iros con Dios que quien hace malas coplas necio vos

Yo quedeacute tan arrepentido que luego rasgueacute todas las malas coplas que pude haber

Y de nuevo le respondiacute a todas las suyas con las que agora les respondereacute a cuantas

me diraacute (C8v)

Dijo don Luis Milaacuten [a Joan Fernaacutendez drsquoHeregravedia] -() Que de corrido estoy para

correr a pedir socorro a don Diego Ladroacuten que responda por miacute y me vengue de

vos como hizo un portugueacutes en este cuento que os contareacute

Vino a Castilla un portugueacutes y dijo que era venido para vender donaires a

112

castellanos Y viniendo un castellano a mercarle un donaire el portugueacutes le dijo

Castelau iquestcuaacutento me habeacuteis de dar que heu vos faccedila donoso Y respondioacute el

castellano Pagaros he con un cuento muy bueno de esto que se siguioacute en Lisboa

que oireacuteis

Fue un castellano a Portugal diciendo que los portugueses habiacutean enviado a

Castilla para que viniese alguacuten castellano a mostrarles ser donosos que el Rey de

Portugal lo pagariacutea muy bien y que eacutel veniacutea alliacute para maestro de donaires Y

parando escuela teniacutea muchos criados del Rey que les avezaba a ser donosos de

esta manera haciacuteales desnudar y metiacuteales al sol en el verano cuando maacutes herviacutea y

daacutebales aire con unos fuelles por la boca que abierta con un badajo teniacutean Y en

ver a su diciacutepulo bien hinchado haciacuteale atapar la boca y el aire saliacutea por detraacutes con

muchos truenos Convidaba a los vecinos para que viesen si sabiacutean bien estos

donaires y ellos deciacutean -Castelau facey boca donosa que rabos donosos son

Y en oiacuter esto el portugueacutes que era venido a vender donaires a Castilla fuese de

corrido diciendo -Vo correndo a Portugal a traer socorro de un muito donoso

portugues que nos vengue de un frio castelau (F6v-7r)

BERGANTS I GRACIOSOS Al llarg del diagraveleg apareix en diferents contextos el mot

castellagrave ldquodonosordquo en el sentit de gracioacutes i derivats com ldquodonairerdquo a fi de qualificar

cortesans o patges En determinats moments esdeveacute un adjectiu amb connotacions

positives i en drsquoaltres amb negatives Aquest tipus drsquoambiguumlitat ens estagrave parlant dels

diferents tipus de gracioacutes des del personatge cogravemic per excelmiddotlegravencia fins al cortesagrave

enginyoacutes ideal que teacute en compte quins soacuten els liacutemits que li permeten no caure en la

grolleria dels bergants Les narracions que els tenen com a personatges (2a jornada F5r

F7v8r G3v-4r i 6a jornada d1vr) ens permeten drsquoilmiddotlustrar els excessos drsquoaquells que

no saben ser graciosos per manca de seny i aixiacute excedeixen els liacutemits fet que els

allunya del model drsquohome gracioacutes i encara meacutes del de cortesagrave enginyoacutes Eacutes per aixograve

que els dedico un apartat en aquesta classificacioacute tot recreant el cortesagrave ideal de la cort

dels Ducs de Calagravebria que sovint per ignoragravencia nomeacutes aconsegueix ser un

personatge ridiacutecul als ulls dels seus companys cortesans

Diego vos habeacuteis hallado lo que buscaacutebades (Que buscando lo que no conviene se

halla lo que no cumple) Como halloacute un truaacuten que iba buscando los cinco pies del

carnero y eacutel no tiene sino cuatro Porque un meacutedico le habiacutea dicho que si le

hallaba y comiacutea de eacutel seriacutea muy donoso Y pensando doacutende los podriacutea hallar diacutejole

113

otro truaacuten -Yo he comido de eacutel y por esto soy maacutes donoso de lo que antes era Tuacute le

hallaraacutes en su lugar donde yo le halleacute que fue en una cocina de frailes Y

creyeacutendole entrose por ella vestido como fraile a hora de comer y reconociacutea las

ollas si le hallariacutea Y viniendo los que serviacutean viendo que no era el cocinero del

monesterio llevaacuteronlo delante del superior de ellos y sabido todo el caso porqueacute

era venido mandole desnudar y dar diciplina Y cuando le azotaban deciacuteanle -

iquestQueacute buscaacutebades don ladroacuten Y eacutel gritando deciacutea -iexclEl cinqueacuten pie del carnero Y

respondiacutean daacutendole -iexclYa le teneacuteis ya le teneacuteis id para donoso Fuese desnudo

huyendo y topoacute con el meacutedico que le habiacutea aconsejado y diacutejole riendo

-iexclOhiquestcoacutemo estaacutes donoso Tuacute debes haber comido del pie que te dije Respondiole

el truaacuten -Tal paseacute por ti Y contole todo lo que le siguioacute y el meacutedico le dijo -Agora

ternaacutes que contar para hacer reiacuter con el pie del carnero que te dieron a comer los

frailes Yo creo don Diego que seguacuten sois donoso vos habeacuteis comido de eacutel que

muchas veces le vais a buscar (G3v-4r)

CAVALLERS I DAMES Soacuten tres les narracions que parlen de cavallers i dames (2a

jornada H6r 3a jornada M2v i 5a jornada S4r-5v) Intenten reflectir de forma anogravenima

les qualitats del bon galant que coincideixen amb les del bon cortesagrave El diagraveleg del

Milagrave fa especial insistegravencia en lrsquouacutes mesurat i enginyoacutes de la paraula per part del cortesagrave

i en aquesta narracioacute intenta mostrar lrsquoefecte positiu que aquesta pragravectica pot provocar

en el galanteig amb les dames

Dijo don Luis Milaacuten -() Teniacutea una dama dos servidores el uno muy galaacuten sobre

callado y el otro muy verboso decidor Y el callado no era hermoso y el verboso era

gentil hombre y como algunas veces el verboso fatigase a motes al callado delante

la dama que serviacutean oyeacutendolo un diacutea una muy amiga suya le dijo -Sentildeora iquestha

mucho tiempo que tura sta farsa Y ella respondioacute -Muy poco para lo que yo me

doy cara de esto y mucho para lo que me enfado de ello Mostrando que nadi se

debe catar de lo que es bien disimular y mostrar enojarse de lo que puede

desacatar Y turando mucho este mal palacio diacutejole el servidor callado a la dama

que serviacutean -Sentildeora aunque a miacute me cueste la vida dejar de serviros maacutes quiero

perderla que enojaros

iquestQueacute manda Vuestra Merced que se haga de este mal palacio iquestIrnos hemos o

quedaremos en vuestro servicio Dijo ella -Pues a miacute habeacuteis dejado el cargo oiacuted

lo que direacute a los dos Quedados para feo hermoso y vos iros para hermoso feo

114

Y asiacute se fue el verboso bien pintado pues la locura hace feo al hermoso Y quedoacute

por servidor el callado Pues la cordura hace hermoso al que es feo (S4r-5v)

PERSONATGES CONTEMPORANIS De la mateixa manera que els personatges del diagraveleg

pertanyen a la realitat histograverica valenciana de mitjans del segle XVI nrsquohi ha drsquoaltres

que apareixen a les narracions breus i participen drsquoaquesta caracteriacutestica perograve sense ser

personatges del diagraveleg Eacutes el cas de 4 facegravecies la que reportem (6a jornada d2r-d3v) i

les altres 3 que parlen del virrei Fadrique de Portugal (2ordf jornada G4rv) el cavaller

Diacuteaz (2ordm jornada G6v-7r) i el comendatari Penyarroja (3ordm jornada M1r)

La facegravecia que reportem eacutes narrada per Molina un personatge que teacute forccedila importagravencia

a la 6a jornada on explica preferentment narracions de tipus apotegmagravetic Eacutes homogravenim

a lrsquohistograveric batxiller Joan de Molina que va ser processat per erasmista lrsquoany 1536 i que

en va ser exculpat gragravecies a la intervencioacute personal del duc de Calagravebria La segona

dona del duc de Calagravebria Mencia de Mendoza marquesa de Cenete posseiumla tres

traduccions seves a la seva biblioteca una drsquoelles de lrsquoEnchiridion drsquoErasme de

Rotterdam (impresa el 1528) La queixa final de Molina respecte al poc cas que li fa el

Duc a diferegravencia del patge Gilot al capdavall ens semblaragrave poc important si

comprovem lrsquoatencioacute i lrsquoafavoriment de quegrave va gaudir a la realitat histograverica De fet a la

sisena jornada del diagraveleg apareix com a forccedila mesurat i assenyat junt amb Mestre

Sabater homogravenim a lrsquohistograveric Lluiacutes Sabater mestre en teologia i predicador de la Seu

de Valegravencia

Molina

() Yo quiero responder a este botegazo lo que respondioacute el Duque de Cardona

pasado que entrando por un corro de toros que por eacutel se haciacutea en Valencia vino

un bueacutetago volando de los que suelen volar en tales fiestas valencianas y riole en el

rostro y dijo -Per altri mrsquoha pres lo lleu

Asiacute puedo yo decir -Lo que maacutes de esto siento es que su Excelencia se haya reiacutedo

de lo que habiacutea de castigar por holgarse maacutes con Gilot que conmigo por parecerle

mejor sus letras que las miacuteas (d3v)

115

FILOgraveSOFS El concepte de filogravesofs inclou un conjunt de personatges que destaquen per

les seves lletres i saviesa Sovint soacuten literats com en aquest exemple narrat pel

batxiller Molina on hi ha una certa identificacioacute de Dant com a filogravesof i savi Eacutes un

tipus de narracioacute a cavall entre la facegravecia i lrsquoapotegma perograve he triat situar-la dins de les

facegravecies perquegrave destilmiddotla un humor meacutes mesurat i didagravectic que el de les facegravecies que

protagonitzen alguns personatges del diagraveleg

Aquest tipus de narracions (1a jornada D7v-D8r 2a jornada F5v6r 6a jornada Y5rv i

d3v) soacuten un exemple expliacutecit de les caracteriacutestiques del cortesagrave ideal ja que apunten

directament al model i a les seves virtuts La necessitat drsquointegrar-les en el context

narratiu del diagraveleg eacutes forccedila expliacutecita des del moment en quegrave la narracioacute eacutes el terme de

comparacioacute amb alguns personatges o situacions de lrsquoobra tal i com succeeix en aquest

cas on el narrador compara els bergants del senyor italiagrave amb el patge Gilot

[continuacioacute de lrsquoanterior]

Y a esto respondo con este cuento que direacute

Un sentildeor de Italia de casa de Colonna holgaacutebase mucho de tener truhanes y locos en

su casa y teniacutea uno como Gilot muy desvergonzado y atrevido Y reprendieacutendole un

filoacutesofo por ver que todo era de locos y muy poco de sabios trabajoacute mucho de tener en

su servicio al Dante Y por no ser este Colonnes dantista sino truhanista el truhaacuten era

muy favorecido y el Dante muy olvidado Y estando muy arrinconado y siempre mudo

al rincoacuten de una sala donde aquel diacutea se haciacutea gran fiesta el truhaacuten diciendo y

haciendo muchas locuras para hacer reiacuter Traiacutea una ropa muy rica a cuestas que su

sentildeor le habiacutea dado y pasando por donde estaba el Dante diacutejole burlando de eacutel -Qui

sa far el bufone e rico garccedilone

Respondiacuteole el Dante -Cuando yo trovaro un signore simile a me como tu ay trovato

simile a te seroacute rico (d3v)

PERSONATGES DE LA VIDA QUOTIDIANA Soacuten 4 les facegravecies protagonitzades per aquest

tipus de personatges (1a jornada D7v i D8v 4a jornada Q2v 6a jornada f6r) Eacutes un

grup de facegravecies de caragravecter meacutes heterogeni que els anteriors fan sentit quan soacuten

interpretades en el seu context narratiu la ficcioacute del diagraveleg Podrien ser el tipus de

narracions anogravenimes que trobem als reculls de narracions o lsquoflorestasrsquo perograve que al

diagraveleg i en boca dels diferents narradors-personatges tenen una funcioacute explicativa o

demostrativa drsquoallograve que srsquohi estagrave parlant Eacutes el cas drsquoaquesta facegravecia en catalagrave narrada

116

per Gilot esdeveacute un atac contra el Duc i Ferrandis drsquoHeregravedia amb el suport de les

seves dones Perograve els mateixos acusats saben sortir-sersquon enginyosament jugant

irogravenicament amb les afirmacions de Gilot

La Reina rioacute mucho y dijo -Dontildea Jeroacutenima siempre querriacutea que hablaacutesedes en

valenciano que en vuestra boca es gracioso Las dos podemos cantar laquoMal me

quieren mis comadres porque les digo las verdadesraquo Y diga Gilot quieacuten son las

comadres

Dijo Gilot -Senyora puix Vostra Altesa ho mana jo direacute qui soacuten les comares amb

este cuento

En lo carrer de la Nau dos dones eren grans amigues per ser enemigues de sos

marits barallaven-los cada dia i ells deien Vosaltres no sou dones sinoacute hogravemens I

elles responien Hogravemens som puix vosaltres sou dones no fent-nos parir Y

posaren-los nom laquoLes Comaresraquo

No ho dic perquegrave sa Excellegravencia i Joan Ferragravendiz ho sien encara que mai han fet

parir a ses mullers136 (D8v)

JULI CEgraveSAR Al diagraveleg tenim un total de 4 narracions sobre Juli Cegravesar a la 6a jornada

les dues meacutes properes a les caracteriacutestiques genegraveriques de la facegravecia soacuten dues la que

narra Diacutedac Lladroacute a la 6a jornada (c7v) i la reportada tot seguit En aquest exemple

destaca la ironia enginyosa del batxiller Molina en lloar el seu company Mestre

Sabater Ho aconsegueix mitjanccedilant una narracioacute que juga amb el cognom del

personatge drsquouna forma exquisida

136 laquoDijo Joan Fernaacutendez -iquestGilot tuacute no sabes que a su Excelencia y a miacute nos han parido dos mujeres Que este mal de ser esteacuteriles no staacute en nosotros sino en las rabiosas (Que por maravilla paren las que rabias conciben pues que matan y no viven) seguacuten dice la regla de medicina Dijo dontildea Jeroacutenima su mujer -Senyora iquestquegrave li par a vostra Altesa de mon marit iexclQuin metge i buller que eacutes Amb bulles falses que preiumlca diu que posa dones en paradiacutes i ab regles fingides de medicina nos infama que som rabioses i per ccedilograve no parim No seria mal acusar-lo que lrsquoaltre dia tragueren a la scala un buller falsari i un metge no doctorat Dijo la Reina -Dontildea Jeroacutenima por aduacuteltero mereceriacutea maacutes ser sacado a la verguumlenza pues tiene tan poca que nos dice cara cara que les han parido dos mujeres Dijo el Duque -Vuestra Alteza iquestsabe lo que me ha dicho al oiacutedo Joan Fernaacutendez Diacutejome -Mire queacute primor direacute que diciendo una gran mentira que nos han parido dos mujeres direacute una gran verdad que dos mujeres son nuestras madres nos han parido Dijo la Reina -Eso teneacuteis los hombres engantildeadores que de las verdades haceacuteis mentiras y de las mentiras verdadesraquo (D8v-E1r)

117

Molina

Sentildeor Mastre Sabater ya seacute por quieacuten preguntaacuteis Vos habeacuteis calzado como a buen

zapatero un zapato a un pie que sabeacuteis de queacute coxquea Y oiga un cuento de un

muy notable priacutencipe que jamaacutes se dejoacute mandar de manera que paresciese ser

mandado Julio Ceacutesar como nacioacute para priacutencipe siempre lo fue Y rogaacutendole los

senadores y coacutensules de Roma muy mucho que cobrase a su mujer que eacutel habiacutea

repudiado dicieacutendole que le haciacutea gran sin razoacuten por no parecer en ella causa

alguna para ser repudiada y dejada de eacutel respondioacute Julio Ceacutesar Quieacuten no calza el

zapato no sabe doacutende le duele Yo que le calzo seacute doacutende me toca

(c2r)

422 APOTEGMES

En aquest grup destaco les narracions on predomina el caragravecter serioacutes lrsquohumor eacutes menys

expliacutecit que en les anteriors i eacutes meacutes evident el caragravecter didagravectic formal A diferegravencia del

grup de facegravecies el conjunt de personatges que les protagonitzen eacutes meacutes heterogeni nrsquohi

ha des dels que pertanyen al moacuten antic romagrave (amb noms propis o genegraverics) fins a

personatges coneguts pels interlocutors del diagraveleg i drsquoaltres que srsquoidentifiquen per lrsquoofici o

lrsquoactivitat Els podriacuteem classificar aixiacute

sect 7 apotegmes de cavallers (en destaquen 2 sobre Manuel de Leoacuten)

sect 6 apotegmes de romans (en destaquen 2 que parlen de Juli Cegravesar)

sect 6 apotegmes de reis priacutenceps o nobles

sect 3 de filogravesofs en un sentit genegraveric

sect 2 apotegmes de parelles literagraveries (Samsoacute i Dalida Belerma i Durandarte)

sect 2 apotegmes drsquoeclesiagravestics (Sant Bernat i el Papa)

sect 3 apotegmes de personatges anomenats pels seus oficis o activitats

(caminants llauradors i caccediladors)

La diferegravencia meacutes notable eacutes lrsquoabsegravencia drsquoapotegmes amb personatges que siguin

interlocutors del diagraveleg Aquest tret enforteix la consideracioacute que les afirmacions

didagravectiques finals -la condensacioacute del text- tinguin un caragravecter meacutes universal als

apotegmes que no a les facegravecies on srsquoataca expliacutecitament les actituds dels interlocutors

118

del diagraveleg en la seva construccioacute indirecta de lrsquoideal cortesagrave

Hi ha un altre aspecte forccedila significatiu en aquestes narracions que afecta el tipus de

narrador que les reporta Al corpus de facegravecies els quatre personatges principals en

narraven una gran part hi destacava Joan Ferrandis drsquoHeregravedia amb 18 Lluiacutes del Milagrave amb

13 Diacutedac Lladroacute amb 10 i Francesc Fenollet amb 5 Al corpus drsquoapotegmes eacutes Lluiacutes del

Milagrave qui destaca narrant-ne 10 els altres protagonistes disminueixen la seva presegravencia

com a narradors Diacutedac Lladroacute en relata 3 Francesc Fenollet 2 i Ferrandis drsquoHeregravedia 1

Per tant eacutes siginificativa la presegravencia de Lluiacutes del Milagrave com a narrador i tambeacute la

incorporacioacute del Duc Aixiacute srsquoaconsegueix donar una imatge del Duc i drsquoell mateix en tant

que personatges del diagraveleg com a ldquovir doctusrdquo gragravecies al caragravecter serioacutes i instructiu propi

de lrsquoapotegma Tot aixograve es veu potenciat per la presegravencia de dos narradors que soacuten

veritables autoritats doctrinals en el diagraveleg i en la realitat histograverica del moment el batxiller

Molina i el Mestre Sabater Poden semblar dades estadiacutestiques sense cap importagravencia

perograve crec que assenyalen una clara intencioacute en el conjunt de lrsquoobra i caldria tenir-les en

compte per determinar la importagravencia de dos aspectes en parlar de lrsquouacutes que sersquon fa de les

narracions breus a EC QUI conta i QUEgrave conta

CAVALLERS Soacuten 7 les narracions apotegmagravetiques (1a jornada B4r E6v E6v i E7r-v

2a jornada G6v7r 6a jornada f8r) que parlen de cavallers La majoria drsquoelles relaten

fets de finals del segle XV ambientats en el regnat dels Reis Catogravelics Un dels

personatges meacutes significatiu en aquest grups de narracions eacutes Manuel de Leoacuten que

tambeacute formava part dels poemes del Romancero Soacuten una clara mostra de la continuiumltat

de les virtuts del cavaller medieval en el nou model del cortesagrave renaixentista

ilmiddotluminades per la doctrina de lrsquoitaliagrave Baldassare Castiglione Cal destacar que la veu

de meacutes autoritat en la narracioacute de tres drsquoaquests apotegmes eacutes Lluiacutes del Milagrave les altres

soacuten el batxiller Molina Francesc Fenollet Diacutedac Lladroacute i Baltasar Mercader

Dijo don Luis Milaacuten -El cortesano ha de ser padre de la verdad hijo del modo

hermano de la crianza pariente de la gravedad varoacuten con ley amigo de limpieza y

enemigo de pesadumbre [] Tambieacuten ha de ser varoacuten con ley como dijo un

valeroso cavallero castellano en la guerra de Granada nombrado don Manuel de

Leoacuten que siendo muy amado por su gran valentiacutea de un moro no menos valiente

que eacutel que se deciacutea Muza fue cautivado en una escaramuza y trabajando el rey don

Fernando y la reina dontildea Isabel que se hiciese cristiano vieacutendose muy

119

importunado dijo Yo no hareacute sino lo que me aconsejare don Manuel de Leoacuten mi

gran amigo

Fue a hablarle por mandado de los Reyes y diacutejole Muza si tuacute te pasas a nuestra

ley y de corazoacuten no fueres de ella ni seraacutes de la tuya ni de la nuestra y quedaraacutes

hombre sin ley No dejes de serlo(Que no debe estar sin ley un momento el corazoacuten

para ser todo varoacuten) (E6v7r)

Respondioacute el bachiller Molina [al Duc] -Sentildeor a esa condicioacuten la nombran cuerpo

de buen tiempo Yo puse por nombre a un nuestro caballero castellano don Pedro

Melacha por ser tan descuidado y dulzacho que maacutes cuidado teniacutea de hacer perros

de caza que de sus hijos que por haberlos mal criado todos murieron a mala

muerte Y por la gran culpa que tuvo un diacutea les aparecieron como a galgos en una

caza y a bocados le mataron diciendo que veniacutean por eacutel para llevarle al infierno a

doacutende los habiacutea hecho ir (f8r)

MOacuteN ROMAgrave Estagrave present a les narracions apotegmagravetiques del diagraveleg gran part

parlen dels costums dels romans tot intentant demostrar les qualitats i les virtuts

dels seus ciutadans cavallers o dels seus priacutenceps eacutes el cas de les dues narracions

sobre Juli Cegravesar (1a jornada A7v 6a jornada f8rv Z1r c8rv i g2rv)

Batxiller Molina

Todas las Repuacuteblicas que estaacuten perdidas es por ser perdidos sus cavalleros que

deberiacutean los padres de ellos apartarlos de siacute en la primera edad para que se

hiciesen hombres por casas de reyes y sentildeores Que la propia tierra ni la casa del

padre nunca hacen perfeto hombre al hijoY asiacute porque no desasosegasen a su

tierra ni a los suyos soliacutean los romanos echar fuera de Roma a los mancebos en la

edad desasosegada de quince hasta veinte antildeos o en la guerra o para saber letras

por casas ajenas porque volviesen maacutes hombres para regir y conservar su tierra Y

si por necesidad alguacuten romano pediacutea a los senadores que le dejasen sus hijo habiacutea

de entrar fianza por las inocencias de eacutel para pagar cualquier pena que le fuese

dada por justicia Y si no teniacutea posibilidad el padre a costa del puacuteblico tesoro

criaban a su hijo para que no se perdiese Y asiacute quedaban hombres bien mandados

para saber mandar (f8rv)

120

Silla i Juli Cegravesar

Dijo el Duque-[] Mostrando la severidad que los avisados han de tener para

mostrar que ni en las burlas ni en las veras deben salir de seso sino estar siempre

en consideracioacuten para bien responder y obrar en todo lo que conviene Como

mostroacute Julio Ceacutesar en su primera edad que siendo de la parte de Mario fue preso

de los contrarios y traido delante Silla Y rogaacutendole todos que lo soltase por ser

muy mancebo respondioles- iexclOh caballeros iquestPara queacute rogaacuteis que yo deacute libertad

y vida a quien muestra su presencia que es para dar y quitar libertades y vidasiquestNo

veis vosotros que en eacutel hay muchos Marios Yo hareacute lo que rogaacuteis soacutelo por mostrar

que tengo tan poco miedo de Mario como eacutel muestra tener de Silla iexclVete Julio

Ceacutesar y diraacutes a tu Mario que si te he dado la vida es por tener muy poco miedo a

los que les parecen a eacutel

Palabras fueron como de tal varoacuten mostrando lo que debe hacer el hombre sabio

para mostrar ser fuerte Que en ninguna occasioacuten contraria ni en burlas ni en

veras muestre ser vencido (c8r)

REIS PRIacuteNCEPS I NOBLES Les narracions sobre reis priacutenceps i nobles tenen un

caragravecter exemplar i instructiu ja que reflecteixen les accions i les actituds dels grans

governants i dels caps de govern Els apotegmes que els tenen com a protagonistes soacuten

6 (1a jornada B7v 3a jornada N2rv 5a jornada R7r i R7v 6a jornada Z3r i g 3rv)

Els narradors continuen essent personatges tan significatius com Lluiacutes del Milagrave el Duc

o el Batxiller Molina entre drsquoaltres La presegravencia drsquoaquest tipus de narracions

srsquointensifica en les darreres jornades del diagraveleg on amb lrsquoaparicioacute de nous personatges

srsquoassegura el caragravecter doctrinal de bona part drsquoalguns passatges

Dijo Mastre Zapater -[]Tambieacuten derreputa mucho la traicioacuten pues el cielo y la

tierra no la pueden sufrir no tardando en darle la pena que merece No es de callar el

ladrocinio pues el ladroacuten es tan derreputado y aborrecido que Alexandre priacutencipe

muy bueno tuvo tan gran odio con los ladrones que seguacuten Elio Lampidio escribe de

eacutel en viendo uno de ellos luego iba para sacarle el ojo con su dedo Y tan gran rencor

teniacutea a los infamados de algunos hurtos que si acaso les veiacutea se le alteraba el

corazoacuten que veniacutea a echar coacutelera por la boca Y asiacute se le abrasaba el gesto con la gran

ira que no podiacutea hablar iexclOh noble enojo y de aacutenimo generoso como en este cuento

oireacuteis

121

Un varoacuten de los que falsamente nombran honrados habiendo sido algunas veces

culpado de hurtos quiso presuntuosamente con favor de algunos reyes sus amigos

subir a la orden de caballeriacutea Y como fuese luego tomado por ladroacuten preguntoacute

Alexandre a los Reyes por cuyo favor habiacutea sido caballero aquel varoacuten que le dijesen

queacute pena teniacutean entre ellos los ladrones y respondieron que la horca Y asiacute le mandoacute

luego ahorcar diciendo -No merece honrada muerte quien tuvo deshonrada

caballeriacutea

No es de callar la cobardiacutea cuan vil cosa es pues apoca y derreputa tanto cualquier

hombre que no debriacutea dar honra alguna a quien no tiene ninguna (R7r)

FILOgraveSOFS Els tres apotegmes sobre filogravesofs (3ordf jornada E6r i I2rv 6ordf jornada g7rv) soacuten

narrats per Lluiacutes del Milagrave Nomeacutes en coneixem el nom del filogravesof protagonista en

lrsquoapotegna del foli I2 rv lrsquoescriptor italiagrave Dant

Dijo don Luis Milaacuten -El cortesano ha de ser padre de la verdad hijo del modo

hermano de la crianza pariente de la gravedad varoacuten con ley amigo de limpieza y

enemigo de pesadumbre[] Tambieacuten ha de ser hijo del Modo por lo que direacute

Un philoacutesofo haciendo vida en un desierto vio una muy hermosa ninfa y demandole

quieacuten era Y ella les respondio Soy la Justicia Dijo el filoacutesofo iquestDe doacutende veniste

Respondioacute Vine del cielo Prosiguioacute el filoacutesofo diciendo iquestPor queacute vas por desiertos

Dijo la Justicia -Por donde yo reinaba han muerto mi padre (Que do el Modo se

pierde Justicia no reina) Por donde se ve que el Modo es padre de la Justicia y del

cortesano que para ser justo y llegado a razoacuten ha de ser su hijo y de su condicioacuten

(E6r)

DANT

Dijo don Luis Milaacuten (a Joan Fernaacutendez) -Departiros quiero con un cuento pues

me habeacuteis dado con el hierro El gran poeta Dante Florentino fue tan donoso como

avisado y los florentines le teniacutean en tanto como eacutel los teniacutea en poco por ver la

ciudad de Florencia poblada de hombres que teniacutean de lo mucho poco y de lo poco

mucho Enfadado de esto desaparecioles de manera que iba entre ellos y no le

podiacutean hallar Y no podiendo vivir sin eacutel no sabiacutean que hacerse para hallarlo

Aconsejoles un sabio filoacutesofo y diacutejoles El Dante es tan sabio que no le hallaraacuten

sino para responder y dar cabo a una muy avisada razoacuten que la oyese comenzada y

no acabada porque no ternaacute sufrimiento que steacute sin acabar lo que staacute bien

122

empezado Yo os aconsejariacutea que fueacutesedes diciendo por la ciudad estas palabras

Qui sa lo bene Qui sa lo bene

Y diciendo los florentines esto oyeron al Dante que iba disfrazado entre ellos y

respondioles Qui ha provato lo male qui ha provato lo male Que quiere decir

Aquel que sabe el bien que ha probado el mal

Yo he dicho esto solo para mostrar que pues tanto he probado el mal del amor seacute

queacute cosa es bien aunque nunca he gustado a queacute sabe (I2rv)

PARELLES LITERAgraveRIES Les narracions apotegmagravetiques que tenen com a personatges

parelles literagraveries (2ordf jornada G5rv 3ordf jornada H8v-I1r i I7r) pertanyen a dues obres

literagraveries importants a la nostra cultura occidental la Biacuteblia (Samsoacute i Dalida) i la

poesia popular de lrsquoEdat Mitjana que trobem al Romancero (dos personatges de creacioacute

castellana Belerma i Durandarte)

Dijo don Diego Ladroacuten -Don Luis Milaacuten iquestno os acordaacuteis de los amores de

Belerma y Durandarte Que siendo desterrado por mandado de su Emperador

Carlo y volviendo a la Corte perdonado halloacute a Gaiferos servidor de Belerma sin

haber dado eacutel ocasioacuten Y quejaacutendose de esta traicioacuten dejoacute de servirla diciendo Que

por no sufrir ultraje morireacute desesperado

Mostrando que la dama ha de mostrarse enojada si la sirve otro caballero si ya su

servidor no le ha dado ocasioacuten para despedirle si le ha sido desleal Y si esta culpa

no tiene y su mucho amor le hace volver a servirla ha de ser con gran

arrepentimiento de su dama Y pues ella causoacute la pena debe traer en un letrero este

mote Digo mi culpa Pues ya veis coacutemo por esta ley de agradecimiento que se teniacutea

en aquel tiempo no era bien que el caballero desdentildeado fuese bien sufrido Pues

sabeacuteis que yo os visiteacute estando doliente en la cama de este mal y dijiacutestesme una

glosa vuestra a este villancico que dice

Desdentildeado soy de amor

guardeos Dios de tal dolor (G5rv)

Tal i com he explicat a les observacions de les repeticions disseminades entre el PB i

EC la histograveria de Durandarte com a personatge creat a partir de lrsquoespasa de Roland eacutes

propi de la tradicioacute de romancer que deriva del cicle carolingi137 El mateix Lluiacutes del

137 Veure Dumanoir (2012)

123

Milagrave musicalitza el romanccedil al seu tractat de viola El Maestro (1536) i tambeacute en

trobem referegravencies al villancet laquoDesdentildeado soy de amorguardeos Dios de tal dolorraquo i

a les seves glosses al Cancioner del Duc de Calagravebria ff 9v s (nuacutem16) i a la Diana

enamorada de Jorge de Montemayor libro II foli 129

Dijo don Luis Milaacuten [a Diacutedac Lladroacute] -Yo os lo direacute Ya habreacuteis oiacutedo decir la

fuerza de Sansoacuten cuaacuten grande fue Y la gran amor que a su amiga Dalida tuvo

Pues oiacuted el pago que de ella recibioacute y fue este que direacute Deseando saber los

filisteos sus enemigos en cual parte del cuerpo teniacutea Sansoacuten las fuerzas rogaron a

su amiga Dalida y dieacuteronle mucho tesoro para que lo supiese Y como ella

trabajase saberlo rogaba con gran importunidad a su amigo Sansoacuten se lo dijese Y

eacutel no sospechando que lo quisiese saber por mal suyo mostraacutendole ella tan buena

amor como eacutel le mostraba diacutejole -Dalida tuacute sabraacutes que la gran fuerza que yo

tengo es por gracia que Dios me ha dado Y por ser asiacute seacute que la tengo en unos

cabellos que en medio de mi cabeza staacuten Y si a miacute me los cortasen yo perderiacutea

todas mis fuerzas Y rogaacuteronle ella que se los dejase cortar para ver si era verdad

lo que eacutel deciacutea consintioacute que se los cortase Y vieacutendole sin las fuerzas que primero

teniacutea esecutoacute su traicioacuten y dio entrada a los filisteos sus enemigos y sacaacuteronle los

ojos y dejaacuteronle vivo para hacer burla de eacutel Y por no morir muchas veces con esta

vida-muerte determinoacute de acabar sus tristes diacuteas desta manera que direacute

Sintiendo ya cobradas su fuerzas por haberle crecido los cabellos que Dalida le

habiacutea cortado hiacutezose guiar a un templo donde gran multitud de filisteos estaban y

abrazose con unas columnas que sosteniacutean todo aquel edificio y derribolas donde

murieron sus enemigos y eacutel por vengarse de ellos (H8vIr)

Aquest apotegma sobre Samsoacute teacute com a font el llibre biacuteblic dels Jutges 16 4-31 i hi

reporta gairebeacute literalment el text biacuteblic

ECLESIAgraveSTICS A diferegravencia drsquoaltres obres de lrsquoegravepoca lrsquoaparicioacute de personatges

eclesiagravestics a les narracions breus del diagraveleg eacutes gairebeacute nulmiddotla i de caragravecter apotegmagravetic

nomeacutes en trobem dues una sobre un cavaller que solmiddotlicita als reis drsquoEspanya la Creu

de Santiago (5ordm jornada R7v) i la segona enunciada per mestre Sabater que reporta

una histograveria que teacute el Papa com a protagonista i personatge drsquoautoritat per justificar les

seves idees (6ordm jornada c8v d1r)

124

Mastre Zapater

-[] Y si los que leen y oyen razones avisadas no gustan de lo que Vuestra

Excelencia ha gustado no muestran entender lo que leen y oyen que si lo

entendiesen o trabajasen de entenderlo hariacuteanse avisados Que muchos lo seriacutean si

quisiesen Diacuteranme algunos que no hay quien no quisiese ser avisado mas como

sea don de Dios Eacutel lo da a donde quiere A esto les respondo con lo que dice el

Papa a los judiacuteos que le estaacuten esperando con sus cerimonias cuando vuelve a Roma

de la coronacioacuten que le hacen en San Joan de Letraacuten y son estas palabras Lex

vestra est bona sed est male e intellecta

Dicieacutendoles Vuestra ley es buena mas es mal entendida de vosotros

(c8v d1r)

PERSONATGES IDENTIFICATS PEL SEU OFICI

Les narracions breus que tenen com a personatges a llauradors caccediladors caminants i

drsquoaltres apareixen sovint en els reculls i lsquoflorestasrsquo que recollien lsquochascarrillosrsquo

lsquocuentecillosrsquo lsquodichosrsquo i lsquomotesrsquo En el nostre diagraveleg nomeacutes en tenim el testimoni de

tres (1a jornada E5v i E5v6v 5a jornada S6 v)

Dijo don Luis Milaacuten -El cortesano ha de ser padre de la verdad hijo del modo

hermano de la crianza pariente de la gravedad varoacuten con ley amigo de limpieza y

enemigo de pesadumbre [] Tambieacuten ha de ser hermano de la crianza como en

este cuento mostrareacute

Topaacuteronse dos cazadores muy lindos hombres Dijo el uno al otro -iexclTan bien me

pareces que yo querriacutea saber tu nombre y de queacute vives

Respondiacuteole -A miacute me dicen don Venturoso y vivo de cazar lo que desdichados no

alcanzan Yo tambieacuten querriacutea saber lo mesmo de ti

Dijo el otro -A miacute me nombran don Bien Criado y bivo de cazar lo que mal criados

pierden El cortesano debe ser el uno que es don Bien Criado y cazaraacute siempre lo

que mal criados viene muchas veces a perder que es el cielo y la tierra Y puede ser

el otro que es don Venturoso porque el cielo da la ventura a quien trabaja de

ganarle con bondades y no parenceriacuteas Como debe ser la crianza que no ha de ser

fingida para engantildear sino verdadera para contentar (E5v-r 6v)

125

423 NOVELLA

Els dos conceptes fonamentals de la narrativa breu renaixentista la facegravecia i

lrsquoapotegma es converteixen en petites cagravepsules narratives que afavoreixen la

construccioacute del gegravenere major i meacutes apreuat la lsquonovellarsquo risible Recordem la definicioacute

bagravesica que hem donat drsquoaquesta foacutermula narrativa com lrsquoapotegma i la facegravecia eacutes una

narracioacute breu de caragravecter versemblant que explica situacions de la vida privada de

personatges directament o analogravegicament identificables en la realitat amb intrigues

divertides o finals sorprenents perograve a diferegravencia de les anteriors en ella srsquohi encadenen

diverses sequumlegravencies i a meacutes conteacute una tensioacute narrativa Certament els exemples de

lsquonovellersquo meacutes emblematics soacuten els de G Boccaccio al Decameroacute on a traveacutes de

diferents sequumlegravencies (unitats menors com la facegravecia i lrsquoapotegma) srsquoaconsegueix

obtenir una unitat narrativa de major extensioacute que la de les facegravecies o els apotegmes

De fet absorbeix aquestes unitats menors i aconsegueix conferir-hi tensioacute narrativa

Al diagraveleg de Lluiacutes del Milagrave hi trobem un bon exemple de construccioacute de lsquonovellarsquo a

traveacutes de diferents narracions reportades per diversos personatges de lrsquoobra La

caracteriacutestica que les vincula eacutes que expliquen un mateix fet des de diversos punts de

vista els dels personatges-narradors i amb una certa continuiumltat temporal Podem

parlar drsquouna protonovelmiddotla on sersquons mostra el proceacutes intermedi de construccioacute drsquoaquest

gegravenere narratiu Les sequumlegravencies cridades a la unificacioacute soacuten reportades per cadascun

dels personatges principals drsquoEC De fet aquest element afavoreix drsquoaltra banda el

caragravecter versemblant de la novelmiddotla

Lrsquointent de novelmiddotla estagrave format per sis sequumlegravencies inserides dins la ficcioacute narrativa del

diagraveleg que aconsegueixen reportar una histograveria completa Cinc drsquoelles soacuten narrades a

la 2a jornada i la sisena a la 6a jornada Tal i com observem al grup de facegravecies els

personatges del diagraveleg soacuten narradors i protagonistes alhora Els narradors soacuten els quatre

protagonistes drsquoEC per ordre drsquoaparicioacute com a narradors Diacutedac Lladroacute (que interveacute en

dues ocasions la primera i la cinquena) Francesc Fenollet (tambeacute en dues narracions

la segona i la sisena) Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i Lluiacutes del Milagrave Cal destacar que els

dos personatges que intervenen en meacutes drsquouna ocasioacute com a narradors Diacutedac Lladroacute i

Francesc Fenollet no soacuten els protagonistes de les sequumlegravencies sinoacute els altres dos Lluiacutes

del Milagrave i Joan Ferrandis drsquoHeregravedia El temps de la narracioacute eacutes pretegraverit

126

El motiu desenvolupat en les sis sequumlegravencies eacutes el del contencioacutes provocat per la

possessioacute drsquouna pintura de la dama a qui serveixen els dos protagonistes Les

narracions de cadascun dels personatges expliquen lrsquoorigen de la pintura com ha

passat a ser possessioacute drsquouns o drsquoaltres i en el cas de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia els

conflictes que provoca aquesta afeccioacute en la seva relacioacute matrimonial Drsquouna manera

desordenada cadascun dels personatges aporta dades respecte a la histograveria del retrat i

de la dama pintada La narracioacute eacutes introduiumlda per la intervencioacute de Diacutedac Lladroacute de

forma aparentment ocasional

Dijo don Diego Ladroacuten -No seraacute menester que muy bien he oiacutedo lo que habeacuteis

pasado con Joan Fernaacutendez y no le quedaacuteis deudor que muy bien le habeacuteis

pagado Sino diacutegalo don Francisco que los dos estaacutebamos escuchando de la

cuadra de fuera mirando una pintura que yo saqueacute y en oiacuter la escaramuza de los

dos fue parte para que dejaacutesemos de gozar con los ojos de la buena pintura que

teniacuteamos entre manos para recrearnos con los oiacutedos de oiros a los dos (F7r)

A continuacioacute Francesc Fenollet ens explica que els dos protagonistes soacuten servidors de

la dama retratada

Dijo don Francisco -Sentildeor don Diego vos habeacuteis movido una cuestioacuten diciendo

que no le debe nada don Luis Milaacuten a Joan Fernaacutendez que no la podremos

apaciguar sino con mostrarles vuestra pintura Sacadla que bien menester seraacute

Daacutedmela que yo la quiero amostrar porque si los dos vienen a rentildeir yo me pondreacute

entre ellos y en ver el retrato de su dama todos se convertiraacuten en ojos que no

tendraacuten manos para desacatarse delante de ella haciendo besar como a portapaz a

esta pintura pues es el retrato de la dama que van servidores don Luis Milaacuten y

Joan Fernaacutendez (F7 rv)

Joan Ferrandis drsquoHeregravedia afirma que tenia guardat el retrat en un arca de casa seva ja

que li ocasionava discussions amb la seva muller perograve lrsquohi van robar i es quumlestiona

com ha arribat a mans de Diacutedac Lladroacute

Dijo Joan Fernaacutendez -Yo querriacutea mucho saber coacutemo ha venido en manos de don

Diego este retrato porque a miacute me la hurtaron de una arca donde yo la teniacutea

encerrada por temor de mi mujer que un diacutea rentildeimos por ella sobre esto que oireacuteis

Yo la teniacutea en mis manos solo encerrado en una caacutemara y deciacuteale Maacutes te quiero

127

yo pintada que a mi mujer viva pues tuacute me desenojas en mirarte y mi mujer me

enoja en mirarme Ella de braveza me mata y tuacute de benina me resucitas

Y como ella me viese y oyese por la cerradura de la puerta abrioacute y entroacute diciendo

A mis manos habeacuteis de morir don traidor Yo diacutejele Buena mujer teneos allaacute que

no soy quien vos pensaacuteis Nombraisme don traidor y a miacute me dicen don leal

Respondioacute No sois sino don diablo pues estaacuteis idolatrando en esa diablesa

pintada que maacutes lo va ella de afeites que vos la teneacuteis en esa tablilla Respondiacutele A

lo que me deciacutes que soy diablo agora me habeacuteis acertado el nombre que para ser

uno galaacuten ha de ir tras las almas como eacutel va Aunque yo no lo soy para vos que

nunca ireacute tras vuestra alma siendo tan rabiosa Y a lo que deciacutes que esta dama va

de afeites maacutes pintada que aquiacute estaacute la pintura iquestno os acordareacuteis que un diacutea os

desconociacute en una fiesta muy pintada de afeites Y tomaacutendoos por otra os deciacutea de

amores y vos me respondistes Ciego reacutezame una oracioacuten Y conocieacutendoos en la

habla os dije Mas os querriacutea pintada y muda que despintada hablando (F8rv)

Lluiacutes del Milagrave explicaragrave lrsquoorigen de la pintura va ser ell mateix qui va encarregar el

retrat de la dama perograve posteriorment va ser robat del taller del pintor Assegura que

nacuteeacutes el propietari tot indicant-ne un senyal el forat que hi ha a la magrave de la dama

retratada a causa drsquouna llagravegrima seva Aquest signe estagrave pres drsquouna font literagraveria eacutes a

dir drsquouna canccediloacute coneguda a lrsquoegravepoca i que es glossada per Lluiacutes del Milagrave

Dijo don Luis Milaacuten -Sentildeor Joan Fernaacutendez vos pretendeacuteis que el retrato de

nuestra dama es vuestro yo no otorgareacute jamaacutes sino que es miacuteo Porque yo lo hice

pintar y hurtaacuteronlo de casa del pintor y creo que vos lo habeacuteis hecho pues estaba en

vuestro poder Y porque se vea que es miacuteo he alliacute aquella sentildeal que llorando de

verla tan hermosa pintada como despiadada viva cayoacute una laacutegrima miacutea sobre su

mano y hizo aquel agujero que veis Y de presto demandeacute tinta y papel haciendo

una glosa a este villancico que tan a mi propoacutesito hecho estaacute que en el postrer

verso le hallareacuteis de cada copla de estas que yo os direacute agora

Tengo tanto sentimiento

de lo que me haceacuteis sentir

que siento tanto el morir

cuanto mi vivir no siento

De este mal saco este bien

128

que stoy hecho un Jeremiacuteas

que por vuestro gran desdeacuten

lloran mi Jerusaleacuten

las tristes laacutegrimas miacuteas

Mi Jerusalem en miacute

es la triste de mi vida

que la veo tan caiacuteda

cuanto yo de vos caiacute

No alcanzo un vala os Dios

de caiacuteda tan mortal

que llorando para dos

de no hacer sentildeal en vos

en piedras hacen sentildeal

Son tan grandes mis enojos

que sangre vengo a sudar

y me siento distilar

agua amarga por los ojos

De miacute tiene piadad

cualquier fiero animal

que en tan grande crueldad

en todos hay caridad

y en vos nunca por mi mal (F8rG1v)

De fet els darrers versos de cada cobla reconstrueixen una canccediloacute popular del moment

que trobem glossada a la Diana enamorada de Gaspar Gil Polo publicada a Valegravencia

lrsquoany 1564

Las tristes laacutegrimas miacuteas

en piedras hacen sentildeal

y en vos nunca por mi mal

129

Glosa

Vuestra rara gentileza

no se ofende con serviros

pues mi mal no os da tristeza

ni jamaacutes muestra dureza

dio lugar a mis suspiros

No fueron con mis porfiacuteas

vuestras entrantildeas mudadas

aunque veis noches y diacuteas

con gran dolor derramadas

las tristes laacutegrimas miacuteas

Fuerte es vuestra condicioacuten

que en acabarme porfiacutea

y maacutes fuerte el corazoacuten

que viviendo en tal pasioacuten

no le mata la agoniacutea

Que si un rato afloja un mal

aunque sea de los mayores

no da pena tan mortal

mas los continos dolores

en piedras hacen sentildeal

Amor es un sentimiento

blando dulce y regalado

vos causaacuteis el mal que siento

que Amor solo da tormento

al que vive desamado

Y esta es mi pena mortal

que el Amor despueacutes que os vi

como cosa natural

por mi bien siempre estaacute en miacute

y en vos nunca por mi mal

130

Diacutedac Lladroacute li explica com va arribar el retrat a les seves mans de fet va ser arran

drsquouna peticioacute de Jerogravenima Beneito en un intent drsquoallunyar la dama que representava el

retrat del seu marit Amb aquesta narracioacute Lluiacutes del Milagrave aconsegueix confirmar la

imatge que ens doacutena de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia al llarg del diagraveleg i especialment en

relacioacute amb la seva esposa Cal recordar com aquesta imatge es comenccedila a construir al

PB del manustrit de la BC de les Obres drsquoaquest autor

Dijo don Diego Ladroacuten -Yo quiero responder a lo que el sentildeor Joan Fernaacutendez

dijo cuando vio el retrato de su dama en mi poder que holgariacutea mucho de saber

coacutemo habiacutea venido a mis manos Y ha de saber que visitando un diacutea su mujer con

una dama que a su casa habiacutea traiacutedo nos contoacute la cuestioacuten que tuvo por ella con el

sentildeor Joan Fernaacutendez que aquiacute nos ha contado Y llorando me rogoacute que le sacase

una diablesa que pintada teniacutea en casa Yo diacutejele que la mostrase y sacola y en ver

el retrato conociacute quieacuten era la dama y lleveacutemela Y asiacute ha venido a mi poder que no

querriacutea causase enojo entre sus competidores la que da en mirarla tanto placer a

sus servidores (G1v2r)

Posteriorment a la sisena jornada Francesc Fenollet aprofita un sonet de Lluiacutes del

Milagrave per explicar el motiu que va provocar la intervencioacute de la muller de Ferrandis

drsquoHeregravedia Drsquoaquesta manera lrsquoautor aconsegueix ratificar la caracteritzacioacute gairebeacute

burlesca o progravepia de la farsa del matrimoni Ferrandis-Beneito

Dijo don Luis Milaacuten

-Hagamos honra a este Soneto 47

Yo retrateacute su gesto muy hermoso

y teacutengole perfeto retratado

cuando no staacuteis haciendo el desdentildeado

que feo staacute mirar muy desdentildeoso

Rato me dais que no seacute queacute es reposo

cuando miraacuteis mirar desamorado

tal me paraacuteis de vos muy mal parado

que mueacuterdome las manos de rabioso

Y en veros tal rabiosa por matarme

131

corriendo voy a ver vuestro retrato

por descansar miraacutendoos en pintura

Y el dios de amor por maacutes desengantildearme

hurtaacutemela por darme muy mal rato

que del mortal le huye su natura

Dijo don Francisco

-Sentildeor Duque este soneto recita la farsa que Joan Fernaacutendez haciacutea y era que en su

oratorio teniacutea el retrato que hurtoacute a don Luis Milaacuten de la dama que serviacutean Y en

ella hacerle mala cara luego le deciacutea Yo me voy a ver vuestro buen gesto pues este

que me haceacuteis no es sino el de Marifea vuestra favorecida (Que el compantildeero

sella como sello) Y con gran prisa iba a su casa y algunas veces lo hallaba el

retrato y eacutel deciacutea cantando

iquestDoacutende staacutes que no te veo

iquestQueacute es de ti pintura miacutea

Vuelve que ver te deseo

si staacutes en la moreriacutea

Y esto cantaba porque sospechaba que una mora hechicera de quien eacutel estaba

hechizado de amores se la teniacutea porque le dio a entender que el dios de amor se lo

traiacutea Y era que una criada de su mujer se lo llevaba a la mora para composar138 a

Joan Fernaacutendez cuando se lo volviacutea partieacutendose las dos la composicioacuten (X7rv)

138 Catalanisme En aquest context significa Captenir-se (amb alguacute) fent-lo anar dret imposant-li la nostra voluntat fent-li creure el que volem

132

43 FONTS I TRADICIOacute DE LES NARRACIONS BREUS A EL CORTESANO

La tradicioacute oral conreada des dels segles anteriors la lectura dels clagravessics en prosa o en

teatre el treball literari dels contemporanis o la literatura popular oriental entre drsquoaltres

factors esdevenen diferents vies de transmissioacute i de contaminacioacute que dificulten establir

les fonts precises de qualsevol narracioacute breu A lrsquohora drsquoencetar aquesta recerca srsquoha de

tenir en compte els canvis que es produeixen en les diferents versions de cadascuna de les

narracions Aquests canvis poden referir-se a diferents aspectes lrsquoestructural eacutes a dir el

context genegraveric on apareixen les narracions (en reculls o inserits en el gegravenere del moment

el diagraveleg) el semagraventic com soacuten adaptats a les utilitats que meacutes interessaven en aquell

temps el formal els canvis de nom dels personatges i dels llocs o la seva desaparicioacute en

favor de lrsquoanonimat

Els resultats drsquoaquesta recerca amb el corpus de narracions breus drsquoEC no han estat gaire

positius tot i que aquest resultat tambeacute pot fer pensar en lrsquooriginalitat creativa de les

narracions de Milagrave He buidat diferents obres literagraveries on lrsquoaparicioacute de narracions breus

eacutes forccedila important i que pertanyen a diferents egravepoques Ofereixo les diferents connexions

que he descobert fins ara entre les narracions drsquoEC i el meu buidatge drsquoalgunes obres

significatives de relats breus i de facegravecies de lrsquoEdat Mitjana i del Renaixement A

continuacioacute assenyalo les obres i les edicions que he consultat

EDAT MITJANA

Il Novelino (2000) Introduccioacute traduccioacute notes i iacutendex temagravetic drsquoIsabel de Riquer

Prograveleg de MordfJesuacutes Lacarra Pariacutes-Roma Memini

BOCCACCIOG Decameroacute (6ordfjornada) ed 1984 Barcelona Ed62 MOLU n35

Tambeacute el recull de narracions medievals LACARRA Mordf Jesuacutes (ed) (1999) Cuento y

novela corta en Espantildea I Edad Media Barcelona Criacutetica

BANDELLO M Novelas escogidas Versioacuten castellana de Joseacute Feliu y Codina ed 1884

Barcelona Biblioteca Artes y Letras

133

RENAIXEMENT

BRACCIOLINI G Poggio Liber facetiarum (Llibre de facegravecies) Traduccioacute de Francesc de

BMoll edicioacute de 1978 Palma de Mallorca Editorial Moll

TIMONEDA Joan Sobremesa y alivio de caminantes edicioacute de 1885 Barcelona Edicioacuten

Ciacuterculo de Amigos de la Historia Imp Barcelonesa

MEXIacuteA Pedro (1562) Coloquios o diaacutelogos nueuamente compuestos () en los quales se

dispuntan u tratan varias o diuersas cosas de mucha erudicioacuten y doctrina Zaragoza

(Edicioacute de la Biblioteca Central Universitat de Barcelona)

SANTA CRUZ MELCHOR DE Floresta espantildeola Edicioacuten y estudio preliminar de MordfPilar

Cuartero y Maxime Chevalier 1997 Barcelona Criacutetica

CASTIGLIONE Baldassare Il cortegiano Edicioacute de la traduccioacute castellana de Joan Boscagrave

per Mario Pozzi any 1994 Madrid Caacutetedra

_______(1998) Edicioacute a cura de Walter Barberis Torino Biblioteca Einaudi

_____________________________________________________________________

A continuacioacute presento les narracions drsquoEC que formen part drsquoalgunes de les tradicions

trobades en el buidatge de les obres anteriors Primer reporto la narracioacute del diagraveleg

valenciagrave i despreacutes les narracions a les quals remet

Primera narracioacute

Rieron mucho de la burla de Cabanillas y el Duque le dijo coacutemo las habiacutean aparejado Y

eacutel respondioacute -Ponen dentro de ellas ajiaceite de manera que no pueda salir y al asar

encorpoacuterase todo en la perdiz y queda tan desconocida como conocida de la sentildeora dontildea

Jeroacutenima por ser muy enemiga de los ajos Que su marido no los osa comer en su casa

porque un diacutea le corrioacute con el majadero que los habiacutean hecho y arrojoacuteselo Y eacutel vino

huyendo a mi casa a hora de comer hediendo a los ajos y diacutejome Sentildeor acoacutegeme en

vuestra mesa que huyendo vengo del majadero

Que nunca estuvo maacutes donoso en su vida por los donaires que aquel diacutea dijo Y fueron

tales que dontildea Elena mi nuera le puso nombre don Joan donaire [] Despueacutes de las

perdices dieron pavones de las Iacutendias y de los nuestro y dijo don Diego Ladroacuten

134

Apostareacute que al sentildeor Joan Fernaacutendez mejor le pareceraacuten los pavones indianos que los

de Valencia Aunque para lo que siempre hace en sus amores mejor le deberiacutean parecer

los nuestros pues lo contrahace estando en rueda como estaacuten ellos con sus plumas muy

hermosas que son las que don Luis Milaacuten le pasa por la nariz iexclY son tantas que queda

emplumado Pues digaacutemosle Joan de Rueda y no lo digo porque sea como Lope de

Rueda que no hace farsas como eacutel (C4rv)

He trobat diverses narracions contemporagravenies sobre un aliment que era considerat propi

dels personatges vilans lrsquoall Per aixograve tot personatge que es vulgui considerar de

categoria social superior el rebutja Cal destacar en les narracions seguumlents el canvi en

lrsquoatribucioacute de personatge protagonista a la de Melchor de Santa Cruz el personatge eacutes la

reina Isabel i a la de Timoneda eacutes una dama anogravenima

Floresta Espantildeola Part II cap I 11

A la reina dontildea Isabel en extremo le eran aborrecibles los ajos no solamente en el

gusto mas en el olor Por descuido trajeacuteronle a la mesa perejil que se habiacutea hecho

donde habiacutean puesto ajos Como lo sintioacute sin gustarlo dijo -Disimulado veniacutea el

villano vestido de verde

Sobremesa y alivio de caminantes 1a part Conte xxxiii

A una dama que era una gran decidora no habiacutea persona que le hiciese comer ajo ni

cosa que supiese a eacutel Un galaacuten que la serviacutea hiacutezole un banquete y dijo al cocinero

que de cualquier manera que fuese le hiciese comer ajo El cocinero por maacutes

disfrazar el negocio picoacute algunos ajos en el mortero y quitado de alliacute hizo una salsa

verde en el mesmo mortero y llevaacutendolo delante la dama al primer bocado paroacute y

dijo -iexclOh hideputa el villano cuaacutel viene disfrazado de verde como si no lo

conocieacutesemos acaacute

Segona narracioacute

Dijo Joan Fernaacutendez -Sentildeor Cabanillas buen sermoacuten habeacuteis estudiado para venir a

decirme ldquoJoan donairerdquo Bien seraacute que sepan lo que a vos os siguioacute en otra comida que

don Guerau Bou estuvo en ella y me dijo que don Joan Vilarrasa vuestro sobrino

convidoacute a comer a su huerta a fray Palomo que aquella cuaresma preicaba en Valencia

135

y convidoles para oiacuterle que era muy buen decidor Y al hora que se asentavan a la mesa

vuestra merced entroacute y dijo (Pax vobis)

Y sentoacutese a comer y don Joan Vilarrasa fuese a la cocina por no oiacuter vuestros cuentos

catoacutelicos del tiempo del rey Catoacutelico que fueron tantos que nunca el fraile pudo envidar

con los suyos Y a cada paso Vuestra Merced deciacutea Esto que digo en este cuento don

Joan Vilarrasa lo sabe tan bien como yo

Y eacutel respondio de la cocina donde estaba gritando (No hi seacute res de quant diu puix mal

profit mrsquoha fet entrar lo frare que nunca lrsquoha deixat parlar)

Y en irse vuestra merced el fraile os puso nombre ldquoel governador campanillasrdquo porque

cuando ellas tantildeen nadi puede hablar (C4v)

A la Floresta Espantildeola trobem narracions sobre el personatge fra Palomo que correspon

al personatge histograveric de Fra Bernardino Palomo o de Flores Va esdevenir un dels

personatges cogravemics meacutes coneguts a la literatura breu de lrsquoegravepoca A continuacioacute en reporto

una mostra al respecte

Floresta Espantildeola Parte I capiacutetol iv 3

El obispo don Pedro del Campo envioacute a fray Bernaldino Palomo presentados seis

capones El mozo que los llevaba tomoacute uno de ellos como se los contoacute dijo -Decid a

su sentildeoriacutea que le beso las manos por los cinco y besaacutedselas vos por el uno

Floresta Espantildeola Part VI capiacutetol vi 8

Dicieacutendole a fray Dionisio burlando que habiacutean hecho obispo a fray Bernardino

Palomo respondioacute -Eacutel es donoso y si agora es obispo donoso obispo seraacute

Floresta Espantildeola Part VI capiacutetol vi 14

Convidoacute fray Bernardino Palomo a comer a fray Dionisio y alabole mucho que lo

habiacutea hecho como ilustre y mandoacute salir al mozo fuera de la celda y diacutejole que se

deciacutea de eacutel que era hijo de un caballero y que lo creiacutea asiacute Respondioacute fray Bernardino

Palomo -Si lo dijistes por afrentarme habeislo hecho mal si por honrarme iquestpara

queacute se salioacute mi mozo

136

Tercera narracioacute

Con un cuento quiero responder al yerro que sintioacute don Luis Milaacuten de malas coplas

que le hice por contentar a quien contentando descontenta Que peor no puede ser

que a malos apetitos con placer Y siguiose que el Rey de Portugal hizo hacer un

ejercicio para hacer galanes y fue que armoacute un maestro de Gala porque amostrase a

hacer el galaacuten a quien lo hubiese menester para bien servir a damas Porque no se

daba licencia de servirlas sino a quien fuese examinado oficial de la gala y si el

caballero serviendo a su dama haciacutea algun necio pecado ella le daba la pena que

mereciacutea Y como el mayor de todos los pecados fuese hacer malas coplas hizo un

portugueacutes a un competidor suyo unas que sabiacutean a pullas por ser mentirosas y de bajo

estilo y la pena que su dama le dio fue despedirle de servidor y eacutel iba diciendo-Por

facer malas coplas perdi mintildea amor doleyvos de meu dolor Yo soy este portugueacutes

que por lo mismo fui despedido de una dama que serviacuteamos don Luis Milaacuten y yo y

despediacuteome con este cantar de muertos

No me sirvaacuteis caballero

iros con Dios

que quien hace malas coplas

necio vos

Yo quedeacute tan arrepentido que luego rasgueacute todas las malas coplas que pude haber Y

de nuevo les respondiacute a todas las suyas con las que agora le respondereacute a cuantas

diraacute (C8v)

Lluiacutes del Milagrave ens presenta una bona mostra de les facegravecies sobre portuguesos ben

populars a la literatura del segle XVI Les dues narracions que presento tan sols

mantenen aquests tipus de semblanccedila amb la drsquoEC cal destacar la presegravencia a totes tres

drsquoun personatge comuacute el rei de Portugal Nomeacutes lrsquoexemple de la Floresta espantildeola

ens precisa quin era el seu nom i per tant ens situa en lrsquoegravepoca que ambienta el fet

narrat

Floresta Espantildeola Part II capi 22

El rey don Manuel de Portugal mandoacute a su mayordomo que para otro diacutea

siguiente le aparejasen de comer en una casa de placer en el campo y lo que le

diesen fuese cosa que no tuviese sangre porque teniacutea devocioacuten en tal diacutea comer

137

otros manjares El mayordomo le suplicoacute le avisase su Alteza queacute queriacutea comer

porque eacutel no sabiacutea queacute proveer fuera de aves o pecados Un caballero que cerca del

rey estaba sacando la espada de la vaina de otro caballero dijo Vuestra Alteza

podraacute comer de esta espada pues nunca sacoacute sangre ni de suyo la tiene139

Il Cortegiano II 56

Rieacuteronse entonces todos y Misser Bernardo dijo -Por cierto la que yo quiero

contar no es tan sotil pero todaviacutea es harto buena y es esta Trataacutendose pocos diacuteas

ha de la tierra o mundo nuevamente hallado por los portogheses y contaacutendose

muchas extrantildeezas de diversos animales y de otras cosas que ellos de alliacute traen

cada diacutea a Portogal aquel nuestro amigo que yo os he dicho contoacute por cosa cierta

haber visto una mona de forma en estremo diferente de las que acaacute nosotros

solemos ver la cual (seguacuten eacutel deciacutea) jugaba al axadrez la mona jugoacute algunos

lances sotiliacutesimos de manera que apretoacute tanto a aquel caballero que en fin eacutel dio

mate de lo cual quedando eacutel corrido como lo suelen quedar todos los que pierden

en semejante juego tomoacute el rey del axadrez que era muy grande y arrojaacutendole a la

cabeza de la mona hirioacutela la cual prestamente saltoacute a la otra parte quexaacutendose

con grandes gritos y pareciendo que pediacutea justicia al Rey de la sinrazoacuten que se le

habiacutea hecho El caballero dende a un rato volvioacute a requerilla que jugase ella

rehusaacutendolo primero un poco con sus ademanes y moneriacuteas en fin tornoacute a jugar y

como la otra vez asiacute tambieacuten esotra le truxo a muy mal punto Al cabo viendo al

mona que estaba ya en su mano della mate con una nueva astucia quiso asegurarse

de no ser otra vez herida y asiacute disimuladamente sin que nadie cayese en ello puso

la mano derecha debaxo del codo izquierdo de aquel caballero y quitole una

almohadilla de tafetaacuten que eacutel teniacutea por regalo para arrimar el brazo y hecho esto

luego en un mismo punto con la izquierda le dio mate de peoacuten y con la derecha se

cubrioacute la cabeza con el almohadilla despueacutes dio un gran salto delante del Rey

mostrando alegriacutea y ufaneza de su victoria Ora iquestno veis bien cuaacutel sabia y dicreta

era esta mona

139 Santa Cruz (198739) Manuel I el Grande y el Afortunado (1469-1521) rey de Portugal desde 1495

138

Quarta narracioacute

La narracioacute que explica Lluiacutes del Milagrave teacute com a personatge Manuel de Leoacuten tenim

referegravencies de la seva identitat a traveacutes drsquoalguns romanccedilos Altres narracions del diagraveleg

el presenten com un cavaller contemporani als Reis Catogravelics

Muy bien mostroacute este caballero tener lo que aconsejaba pues hallaacutendose en Roma

asaltado de malhechores una noche hizo tan maravillosas cosas en armas que siendo

los contrarios muchos los hizo pocos venciendo a todos huyendo de su gran corazoacuten

Y viendo esta hazantildea un romano dijo a su mujer lo que don Manuel de Leoacuten habiacutea

hecho Y ella enamorada de su gran valor fuese a eacutel y contole lo que su marido le

habiacutea dicho ofrecieacutendose para cumplir su voluntad si de ella se queriacutea servir A esto

respondio eacutel Iros sentildeora que muy mala obra hariacutea yo a quien me la hizo tan buena

que fue vuestro marido

Que jamaacutes estaacute sin ley el agradecido (E7rv)

Sobremesa y alivio de caminantes II part Conte xvi

Joan Timoneda reporta una histograveria semblant perograve amb un personatge diferent Es parla

de laquoun sentildeor de salva valenciano (que por humildad se calla su nombre)raquo

possiblement srsquoestagrave parlant drsquoun personatge valenciagrave important contemporani als

lectors de Timoneda

Leacuteese de un sentildeor de salva140 valenciano (que por humildad se calla su nombre)

que rogoacute a su camarero que secretamente le trujese alguna sentildeora que durmiese

con eacutel Al fin siendo ya muy tarde le trujo una muy hermosa Diacutejole en verla -

Sentildeora iquestcoacutemo habeacuteis venido tan tarde

Respondioacute ella -Sepa su sentildeoriacutea que la causa ha sido esperar que mi marido se

acostase

Respondiacuteole eacutel -Pues id buena mujer y aguardad que se levante

Y volvieacutendose a su camarero le rintildeoacute porque teniacutea por muy grande pecado echarse

con una mujer ajena

140 Personatge de gran distincioacute o jerarquia

139

Cinquena narracioacute

Trayendo por exemplo lo que le siguioacute al gran Aristoacutetil con la mujer del rey

Alexandre su diciacutepulo que en este cuento oiacuteraacuten

El priacutencipe de los filoacutesofos nombrado Aristoacutetil siendo maestro del Rey Alexandre se

enamoroacute de la mujer de su disciacutepulo y de muy enamorado se desvergonzoacute a pedirle lo

que no debiacutea Y ella burlando de eacutel le otorgoacute lo que no debiera dicieacutendole -Aristoacutetil

yo soy contenta de hacer cuanto me pides si tuacute te dejas enfrenar y ensillar de mi mano

en secreto Soacutelo para que yo tenga contento de miacute que pudo mi hermosura vencer a tu

gran saber

Y tenieacutendole encerrado de la manera que habeacuteis oiacutedo como a bestia hizo venir a su

marido Alexandre para que viese a su maestro Y muy espantado de verle como estaba

le dijo -iexclOh Aristoacutetil tuacute que me avisabas con todo tu saber que me guardase de ser

vencido y sojuzgado de mujer iquestte has dejado vencer

Respondiole como a sabio aunque staba como bestia -iexclOh Alexandre agora te debes

maacutes guardar Viendo que yo no me pude defender iquestqueacute haraacutes tuacute si no te guardas que

a miacute me han traiacutedo en lo que esto (F5vF6r)

Aquesta narracioacute presenta una de les almiddotlusions que es fan al segle XV i XVI drsquoun relat

drsquoorigen oriental que va passar a ser un dels exemplum meacutes coneguts de lrsquoEdat

Mitjana La narracioacute podia assenyalar diferents aspectes segons la intencioacute de lrsquoautor

es podia subratllar lrsquoastuacutecia de les dones o la feblesa del saber davant drsquoelles141 La

versioacute de Lluiacutes del Milagrave forma part de la gran quantitat de versions que es van fer al

segle XVI del Lai drsquoAristoacutete de la 1a meitat del segle XIII Hi ha dues versions

significatives la de JRenart i la drsquoHenri drsquoAndeli la primera representa la perfeccioacute

del gegravenere i la segona incorporar lrsquoelement cogravemic apropant el text als fabliaux142

A causa de lrsquoextensioacute del lai reporto tan sols la narracioacute recollida per MordfJesuacutes Lacarra

a la seva obra esmentada anteriorment El text pertany a lrsquoIndex Exemplorum143

Alexandre veyeacutendose reprehendido de su maestro Aristoacuteteles seyendo manccedilebo

porque se allegaba a mujeres catoacute manera para lo reprehender e tobo manera con

141 Lacarra (1999343) 142 Renart J Veure Carmona (198620-21) 137 Tubach (1969)

140

una su doncella que lo enartase en esta manera Aquesta doncella se allegoacute a eacutel con

tal ingenio que le dio a entender que lo amaba maacutes que a siacute e puacutesolo en tal estado

quersquoeacutel la amoacute desigualmente atanto que le descubrioacute su amor la qual con

diligenccedilia por industria de Alixandre gelo fue dulccedilemente dilatando atanto quersquoeacutel

le dijo que le dariacutea todas las cosas que ella demandase e fariacutea quaacutento ella le

mandase la qual le respondioacute que ella lo deseaba maacutes quersquoeacutel pero que la dexase

facer una poca cosa e despueacutes qursquoeacutel fiziese en ella su voluntad secretamente

porquersquoeacutel era casado e viejo E respondioacutele con maravilloso gozo que pidiese lo

que quisiese Diacutejole -Sentildeor deacutexame que bos enfrente e ensille e cabalgue en vos

con espuelas commo caballero en caballo e vos faga pasar carrera de noche por

que non sea sabido en la grand sala del palaccedilio a lunbre de candelas cuando todos

fueren dormidos

Aristoacuteteles maravillado e pesante drsquoello dijo -iexclO fija sentildeora esto iquestpara queacute lo as

tuacute Ca es dantildeo miacuteo e poco probecho tuyo E dime iquestpor queacute lo quieres esto

-Sentildeor esto quiero yo porque los omes han costumbre de escarneccediler de las mujeres

cuando han complido sus voluntades porque si voacutes quisierdes burlar de miacute despueacutes

que agora conplierdes vuestra voluntad que pueda decir yo coacutemo cabalgueacute en vos

ante commo en caballo

E otorgado por eacutel enfrenoacutelo e ensilloacutelo e caballera en eacutel Lo fizo correr a quatro

pies feriendo drsquoespuelas Commo Alixandre que faziacutea todo esto estobiese alliacute

econdido tras un paramento e saliese a ellos e diacutejole -iquestQueacute es eso maestro

honrado

E como Aristoacuteteles le viese con grand pesar e mucha verguumlentildea le dijo -iexclO fijo

Alixandre tuacute as fecho todo esto Jamaacutes non te reprehendereacute de cosa de mujeres

ca non ay seso de omne del mundo que non sea enartado por amor de mujer

Il Cortegiano Llibre IV (47)

A IC apareix una imatge drsquoAristogravetil i Alexandre forccedila canogravenica que contrasta amb

lrsquoanterior

Y aun pienso que si a Aristoacutetil y a Platoacuten les dieran este nombre de cortesano

perfeto se holgaran mucho con eacutel porque se vee claramente en ellos que hicieron

todo lo que pudiera haber hecho un hombre de corte muy escogido y tuvieron gran

ojo a este fin de que tratamos el uno con el gran Alexandre y el otro con los reyes

141

de Sicilia Y porque el oficio de buen cortesano es conocer la condicioacuten del priacutencipe

y sus inclinaciones y asiacute seguacuten ellas aprovechaacutendose del tiempo y de los casos que

se ofrecen sabelle ganar la boca y llegar a selle muy aceto por medio de aquellas

cosas que hemos tratado y ponelle despueacutes en el camino firme de la virtud

Sisena narracioacute

Un sentildeor de Italia de casa de Colonna holgaacutebase mucho de tener truhanes y locos

en su casa y teniacutea uno como Gilot muy desvergonzado y atrevido Y

reprendieacutendole un filoacutesofo por ver que todo era de locos y muy pocos e sabios

trabajoacute mucho de tener en su servicio al Dante Y por no ser este Colonnes dantista

sino truhanista el truhaacuten era muy favorecido y el Dante muy olvidado Y estando

muy arrinconado y siempre mudo al rincoacuten de una sala donde aquel diacutea se haciacutea

gran fiesta el truhaacuten diciendo y haciendo muchas locuras para hacer reiacuter Traiacutea

una ropa muy rica a cuestas que su sentildeor le habiacutea dado y pasando por donde

estaba el Dante diacutejole burlando de eacutel -Qui sa far el bufone eacute rico garccedilone

Respondiacuteole el Dante -Cuando yo trovaro un signore simile a me como tu ay

trovato simile a te seroacute rico (d3r)

La narracioacute drsquoEC remet a de lrsquoobra Facetiarum Liber de Gian Francesco Poggio

Bracciolini perograve amb forccedila variants relacionades possiblement amb el proceacutes de

transmissioacute o amb lrsquoart creatiu del mateix autor Lluiacutes del Milagrave Crec perograve que eacutes meacutes

probable la primera hipogravetesi Lluiacutes del Milagrave hauria pres o reelaborat la narracioacute

drsquoalguna altra font ja que canvia el nom del senyor italiagrave i a meacutes les intervencions en

estil directe dels personatges soacuten en italiagrave

Facetiarum Liber pagraveg 57 nordf57 Resposta enginyosa de Dante poeta florentiacute

Dante Alighieri el nostre poeta florentiacute visqueacute algun temps a Verona a casa del

vell Cane della Cala priacutencep molt generoacutes Tambeacute hi havia a casa de Cane un altre

florentiacute home de baixa naixenccedila ignorant i imprudent que no servia per a res meacutes

que per a burles i rialles Les seves bestieses meacutes tost que graciositats havien fet

que Cane lrsquoobsequieacutes molt Dante home molt sabut prudent i modest el

menyspreava com era de raoacute I aquell li digueacute -iquestCom eacutes que tu que ets tingut per

142

molt savi i prudent ets pobre i Misserable i jo beneitot i ignorant som ric Dante

li respongueacute -Quan jo trobareacute un senyor semblant a mi i dels mateixos costums que

jo com tu nrsquohas trobat un aleshores tambeacute em donaragrave riqueses

Prudent i sagravevia resposta Perquegrave els senyors sempre es troben beacute amb aquells qui

soacuten de costums semblants als seus

143

44 RETOgraveRICA DE LrsquoHUMOR CONSTRUINT EL VIR DOCTUS ET FACETUS

Una de les funcions meacutes rellevants de les insercions narratives a EC eacutes aquella que tant

Ciceroacute com Castiglione presenten en els seus diagravelegs quan descriuren algunes de les

caracteriacutestiques meacutes valorades en un orador i en un home de la cort el vir doctus et

facetus Castiglione a IC presenta i exemplifica els cinc punts que Ciceroacute havia presentat

al seu diagraveleg De oratore144 en parlar sobre lrsquohumor laquoSobre el riure hi ha cinc punts a

esbrinar lrsquoun quegrave eacutes lrsquoaltre drsquoon ve el tercer si atany a lrsquoorador de voler fer riure el

quarts fins a on el cinquegrave quins soacuten els gegraveneres de plasenteriaraquo (DO 235) En aquest

sentit cal recuperar-ne alguns conceptes que prenen especial importagravencia en la definicioacute

del cortesagrave

sect Lrsquoorigen del ridiacutecul estagrave en la lletjor o deformitat en la turpitudo

sect La conveniegravencia que lrsquoorador o el cortesagrave sagravepiga desvetllar la rialla de manera

enginyosa al seu auditori Eacutes una mostra de la urbanitas de lrsquoorador

sect La necessitat de tenir en compte la qualitat de la persona i el tipus de tares del

cos que soacuten objectes del riure aixiacute com el fet drsquoevitar la imitacioacute excessiva

sect Els gegraveneres de plasenteria que formula Ciceroacute i que comenta i exemplifica

Castiglione es classifiquen en dos tipus El primer consisteix en les

ambiguumlitats en la sorpresa que produeix una resposta no esperada en la

paronomagravesia (la mudanccedila de lletres o de paraules) en la interpretacioacute drsquoun

nom dels malnoms o en lrsquoefecte que produeix lrsquoalteracioacute de lrsquohoritzoacute

drsquoexpectatives entre drsquoaltres El segon relatiu a les plasenteries de coses

respon a les anegravecdotes la comparacioacute o el retrat que fa referegravencia a alguna

deformitat o tara del cos la dissimulacioacute el fet de treure de les paraules drsquoun

altre un sentit diferent drsquoaquell que ell els hi vol donar etc Aquests dos

procediments es materialitzen bagravesicament en dos gegraveneres que IC anomena

laquocuentos largos y dichos brevesraquo (IC 48)

144 A partir drsquoaquiacute tambeacute DO

144

Tot aixograve apareix en boca dels personatges del diagraveleg valenciagrave sense cap tipus de reflexioacute

teograverica tal i com va observar Solervicens laquoEn el plantejament de Lluiacutes del Milagrave la ficcioacute

esdeveacute lrsquoelement fonamental del diagraveleg mentre que lrsquoexposicioacute directa drsquoidees eacutes miacutenima

Els missatges els transmet a traveacutes de la ficcioacute un tret caracteriacutestic del periacuteode de plenitud

del Renaixementraquo145 Tenim un diagraveleg que valora meacutes la ficcioacute que no pas la reflexioacute i que

ens aboca a un univers versemblant gragravecies a innombrables estrategemes narratius En tot

cas la intencioacute de lrsquoautor eacutes provocar la reflexioacute posterior del lector sobre allograve que li ha

ofert aixiacute li ho recorda al final de lrsquoobra Tal i com he citat anteriorment en paraules de

Godard146 ells mateixos soacuten els models i alhora en determinats casos els antimodels El

diagraveleg del Milagrave eacutes una interessant exemplificacioacute de qui eacutes o qui no eacutes un vir facetus Les

afirmacions o valoracions sobre el correcte comportament dels personatges no es

formulen de manera teograverica amb la finalidad de mostrar un model sinoacute mitjanccedilant les

intervencions i les informacions del personatges que comenten la seva pragravectica

conversadora allograve que srsquoinfereix de la seva pragravectica cortesana o els paregraventesis intercalats

en la narracioacute per exemple laquoCada cosa en su lugar imposible es enojarraquo laquoQue ni

sabios verbosos ignorantes graciososraquo laquoQue los cuentos para nunca enojar han de ser

en su lugarraquo laquoQue no son engantildeados sino los que no saben engantildearraquo etc Nomeacutes en una

ocasioacute a la 1a jornada interveacute el Duc amb un to doctrinal i gairebeacute moral i religioacutes fent

referegravencia al valor del silenci en aquests agravembits

Comenzoacute el Duque y dijo -A miacute me parece que el cortesano ha de tener estas reglas

saber hablar y callar donde es menester Que no en todos tiempos ni en todo lugar ni

a toda persona es bien hablar sino en su caso y lugar Que si se habla en tiempos que

pueden causar alguacuten mal mejor es callar Ni menos se ha de hablar en el lugar que se

debe tener silencio que ha de ser en la casa de Dios (E4v)

La intervencioacute apareix despreacutes de formular la seva peticioacute a Lluiacutes del Milagrave per tal que

escrigui El cortesano i amb una anotacioacute impresa al marge que indica laquoReglas del

cortesanoraquo Aquest comentari motiva la resposta i el comentari de cadascun del

protagonistes per exemple Diacutedac Lladroacute comenta laquoPues vuestra Excelencia lo manda

digo que el cortesano no deberiacutea hablar sino de aquello que eacutel sabehellipraquo Joan Ferrandis

laquoYo diriacutea que el cortesano debe hablar siempre a buen propoacutesito que apenas hay cosa

145 Solervicens (1997179) 146 Godard (2001)

145

mal dicha a buen propoacutesito ni bien hablada fuera de eacutel ora sea moviendo conversacioacuten

o respondiendo a quien la muevehellipraquo Francesc Fenollet laquoYo digo que el cortesano

siempre debe estar en lo que hace y dicehellipraquo i Lluiacutes del Milagrave laquoEl cortesano ha de ser

padre de la verdad hijo del modo hermano de la crianza pariente de la gravedad varoacuten

con ley amigo de la limpieza y enemigo de la pesadumbrehellipraquo (E5rv)

146

45 PERSONATGE DE FACEgraveCIA JOAN FERRANDIS DrsquoHEREgraveDIA

Al llarg del diagraveleg EC comptabilitzem almenys 18 facegravecies que parlen de Joan Ferrandis

drsquoHeregravedia enfront les 8 sobre Diacutedac Lladroacute les 6 sobre Francesc Fenollet i les 3 sobre

Lluiacutes del Milagrave Soacuten facegravecies contades per diferents personatges del diagraveleg147 i fins i tot

per ell mateix que van configurant un personatge fictici Al diagraveleg eacutes caracteritzat per les

seves progravepies paraules i accions o per les que els altres conten drsquoell Srsquohi parla de la seva

roba de vestir de les relacions amb la seva muller Jerogravenima Beneito aixiacute com de les

seves aventures extramatrimonialshellip148 Tot aixograve pot justificar lrsquoestudi que mereixen

aquest conjunt de narracions Especialment si tenim en compte que possiblement sersquons

indica mitjanccedilant aquesta segraverie de recursos quina eacutes la intencioacute drsquoescriptura drsquoEC No

hem drsquooblidar un element paratextual com eacutes el mateix tiacutetol del diagraveleg EC que ens

assenyala expliacutecitament lrsquoobra de lrsquoitaliagrave Baldassare Castiglione Eacutes el primer tret que

crida lrsquoatencioacute recordant-nos el moacuten de la cortesia que esdeveacute forccedila important al llarg del

segle XVI en el panorama social i literari europeu I quan ens endinsem en lrsquoobra no

descobrim un tractat sinoacute una narracioacute plena de personatges cortesans colmiddotlocats

literagraveriament en la cort valenciana dels Ducs de Calagravebria als anys 30 Ben segur que la

interpretacioacute de lrsquoobra passa per la correcta consideracioacute del paper que cadascun dels

personatges posseeix Una imatge o caracteritzacioacute que no podriacuteem entendre com a plana

o lineal sinoacute complexa Eacutes a dir el personatge actua parla fa narra gesticula etc Perograve

aquesta ficcioacute eacutes presentada mitjanccedilant el sedagraves de lrsquoautor del narrador dels personatges i

drsquoell mateix Cal tenir en compte quegrave es diu del personatge com es diu i qui ho diu

nomeacutes aixiacute podrem entendre quegrave vol transmetre lrsquoautor Per a esbrinar-ho per a la correcta

interpretacioacute del text literari haurem drsquoentendre el seu sentit literal (els sovintejats jocs de

paraules les metagravefores enginyoses els dobles sentitshellip) perograve tambeacute haurem de precisar-

ne el sentit contextualitzant aquest text amb altres textos literaris (allograve que la criacutetica

contemporagravenia ha anomenat intertextualitat) amb els tractats teograverics sobre lrsquohumor la

facegravecia i la novelmiddotla i amb les dades histograveriques Eacutes per tot aixograve que intentareacute treballar les

facegravecies sobre Joan Ferrandis drsquoHeregravedia sense oblidar aquest aspectes

147 Deixo de banda les narracions que formen part de la histograveria sobre un retrat femeniacute Soacuten contades al llarg del diagraveleg pels personatges principals Veure el capiacutetol anterior 423 148 Tots aquests aspectes srsquoexpliquen al capiacutetol 2 en tractar les imatges literagraveries que el manuscrit 2050 de la Biblioteca de Catalunya ens ofereix de Joan Ferrandis i Lluiacutes del Milagrave

147

1 El subgegravenere narratiu de la novelmiddotla risible la facegravecia formant part drsquoun gegravenere que

eacutes el diagraveleg aixiacute com els recursos retograverics de lrsquohumor als tractats del segle XVI

2 La utilitzacioacute de textos drsquoaltres obres literagraveries especialment de les Obres de Joan

Ferrandis en el manuscrit del 1555 que possibilitaragrave descobrir elements

drsquointertextualitat suggeridors i forccedila novedosos

3 Les dades histograveriques respecte al context social cortesagrave literari aixiacute com les

dades histograveriques respecte els diferents personatges ficticis i el mateix autor que

ens permetren lrsquoaproximacioacute amb meacutes veracitat a la correcta interpretacioacute de

lrsquoobra

Les facegravecies sobre Joan Ferrandis drsquoHeregravedia ens presenten un personatge peculiar amb

forccedila elements cogravemics que provoquen el riure entre els seus companys de ficcioacute La

caracteritzacioacute que es fa drsquoaquest personatge lrsquoapropa a la mena de protagonistes de la

comegravedia i de la novelmiddotla risible de qui parlen les poegravetiques del segle XVI Fixem-nos en

les paraules de lrsquoitaliagrave Francesco Bonciani a la seva Lliccediloacute entorn de la composicioacute de les

novelmiddotles (1573)

Los hombres pues de mediano estado seraacuten nuestro objeto pero no todos ellos

puesto que los que son ingeniosos y de buen juicio se guardan de las burlas ajenas sin

esfuerzo Otros que por siacute mismos no valdriacutean gran cosa rehuyen faacutecilmente tales

errores porque se gobiernan con el consejo de aquellos por tanto como ni unos ni

otros obran neciamente no son adecuados para nuestras novelas Las novelas deben

imitar por tanto a ese tipo de personas que sin caer en la locura tienen un algo de

necias y maacutes todaviacutea cuanto maacutes despropoacutesitos cometan y de mayor inconveniencia

puesto que los que mueven a risa deben poseer una maravillosa simplicidad149

Eacutes un personatge cortesagrave perograve sovint ens crida lrsquoatencioacute per la poca coheregravencia de les

seves afirmacions i de les seves actuacions marcades amb un to diferent a lrsquoutilitzat per la

resta dels seus companys El meu objectiu eacutes demostrar com aquells aspectes assenyalats

pels teograverics als seus estudis sobre la novelmiddotla risible apareixen en la caracteritzacioacute del

nostre personatge Tindreacute en compte especialment els textos i les idees de F Bonciani

149 Vega Ramos (1993138)

148

V Maggi i L Castelvetro traduiumlts i comentats per Vega Ramos (1993) No hem drsquooblidar

que els textos teograverics existeixen gragravecies a la pragravectica literagraveria i per aixograve soacuten posteriors a

aquesta Aixograve ens recorda la importagravencia de les diverses obres literagraveries tot i que no

pertanyin als cagravenons de la histograveria de la literatura

Com he indicat al capiacutetol anterior lrsquoaparicioacute drsquouna obra tan innovadora com el Decameroacute

de GBoccaccio va possibilitar al llarg del segle XV i XVI el conreu drsquoun nou gegravenere

literari que seragrave objecte drsquoestudi per part dels neoaristotegravelics del segle XVI la novelmiddotla

risible La facegravecia forma part drsquoaquesta pragravectica renaixentista i a El cortesano de Lluiacutes del

Milagrave hi eacutes Lrsquoelement imprescindible en aquest tipus de narracions eacutes el tarannagrave ridiacutecul del

personatge principal assolit gragravecies a la ignoragravencia que teacute com a origen el raonament

defectuoacutes del personatge Aixiacute ens ho explica F Bonciani al seu tractat

Y porque las novelas son imitacioacuten no solo de una accioacuten fea sino de una accioacuten tal

seguacuten lo ridiacuteculo no estaacute fuera de lugar mencionar muy brevemente el origen de estas

acciones del cual diremos que reside en la ignorancia que (como quiere Platoacuten en el

Filebo) depende de la estulticia Ahora bien esta ignorancia que se produce en

nosotros por discurrir mal y con malos principios tiene muchas causas y concierne a

causas varias y diversas puesto que nos engantildeamos tanto acerca de los bienes del

aacutenimo como de los del cuerpo o de los de la fortuna y la razoacuten de este engantildeo nuestro

puede ser nuestro mal discurrir de modo que nos engantildeamos a nosotros mismos

daacutendonos a entender una cosa por otra o bien el caso y la fortuna que por azar nos

hacen caer en tal ignorancia o bien los hombres sagaces cuya astucia provee la

ocasioacuten para que nos engantildeemos150

Els tractadistes del segle XVI van intentar establir una classificacioacute dels tipus drsquoaccions

ridiacutecules totes elles ajuden a analitzar els diferents personatges i les seves accions en la

novelmiddotla risible Segons V Madius al seu tractat De ridiculis (1550) hi ha nou tipus de

ridiacutecul segons aquests aspectes on resideix la lletjor o ldquoturpitudordquo (el cos lrsquoagravenima o les

coses externes) el seu caragravecter (vertader fingit o accidental) i les diferents combinacions

drsquoaquests criteris Eacutes una tipologia jerarquitzada on la laquoturpitudo animiraquo eacutes superior a la

laquocorporisraquo i la laquofictaraquo eacutes superior a la vertadera151 Joan Ferrandis drsquoHeregravedia eacutes presentat

a partir drsquoaquest patroacute com un personatge que no sap vestir-se adequadament que imita 150 Vega Ramos (1993127) 151 Vega Ramos (199385)

149

accions drsquoaltri sense criteri que teacute relacions fora del matrimoni - perograve no sempre amb

lrsquoegravexit que intenta fer creure a tothom etc Tot aixograve eacutes el que trobem a les facegravecies que

sersquons en conten al llarg del diagraveleg EC de Lluiacutes del Milagrave

150

46 VESTUARI DE JOAN FERRANDIS DHEREgraveDIA

Un aspecte essencial en la gramagravetica de tot cortesagrave renaixentista era la seva imatge

exterior la forma de vestir Per saber drsquouna manera meacutes correcta quina era la preceptiva

de lrsquoegravepoca cal que ens acostem al manual per antonomagravesia del moment IC de

Castiglione En un primer moment miacutesser Federic parla dels vestits meacutes adients per al

cortesagrave i sembla no tenir cap norma o indicacioacute a lrsquoentorn drsquoaquest tema

laquoYo en verdadraquo dijo Misser Federico laquono sabriacutea dar en eso regla cierta sino que me

parece que debe el hombre en el vestir conformarse con los maacutes y pues (como vos

deciacutes) la costumbre en esto es varia y los italianos son tan amigos de trajes nuevos

pienso que cada uno pueda ya vestirse a su placerraquo (Llibre II 26)

Perograve tot seguit matisa la seva afirmacioacute amb alguns aspectes interessants

Verdad es que yo querriacutea que no siguiesen los estremos echando demasiadamente a la

una parte o a la otra [] y no terniacutea por malo que echasen maacutes hacia lo grave que

hacia lo vano por eso me parece que tiene maacutes gracia y autoridad el vestido negro

que el de otra color y ya que no sea negro sea a lo menos escuro Esto entieacutendese del

vestir ordinario que para sobre armas no hay duda sino que estaacuten mejor las colores

alegres y vistosas y los vestidos lozanos y de fiesta bordados y acuchillados

pomposos y soberbios () pero en lo demaacutes querriacutea que mostrassen el sosiego y la

gravedad de la nacioacuten espantildeola porque lo de fuera muchas veces da sentildeal de lo de

dentro (Llibre II 27)

Crec que esdeveacute forccedila interessant aquest paragravegraf a lrsquohora drsquointentar entendre la mentalitat

cortesana del moment influiumlda necessagraveriament pels preceptes italians El mateix miacutesser

Frederic finalitza fent dues afirmacions que esdevindran interessants a di drsquointerpretar les

facegravecies sobre el vestir de Ferrandis drsquoHeregravedia Indica quegrave es considera desmesurat per

gran part dels cortesans italians drsquoaquell moment

Mas si vieacutesemos agora en esa calle un caballero con una ropa de diversas colores y

con un sayo lleno de cuchilladas y de cintillas y de tiras y de ribetes iquestno le terniacuteanos

por loco o por truaacuten

151

[] quiero que nuestro cortesano sea ataviado y primo en el vestir y tenga una

moderada diligencia en aderezarse de tal manera que no sea mujeril ni vano ni

decline maacutes en una cosa que a otra (Llibre II 27)

A EC hi ha referegravencies als vestits dels personatges especialment a lrsquoinici de la 1a jornada

on sersquons presenta tota una galeria de parelles-personatges a partir dels brodats

(invinciones) de les seves robes Ens trobem en una cacera reial i per tant fa sentit aquest

tipus de vestits152 Sens dubte la majestuositat de la indumentagraveria respon al moment festiu

i luacutedic que sersquons presenta tot just srsquoinicia lrsquoobra Per tant resta justificada la seva

presegravencia enfront drsquoaltres passatges que ens plantegen seriosos dubtes drsquointerpretacioacute Eacutes

el cas drsquoalmenys 3 facegravecies sobre Joan Ferrandis drsquoHeregravedia que trobem a la 1a jornada

drsquoEC

Primera facegravecia 1ordfjornada C7v

Dijo don Luis Milaacuten -Pues Vuestra Excelencia lo manda y estamos en juicio

tengaacutemosle los que habemos de ser juzgados en ser bien sufridos (Que en el lugar de

las verdades decir mentiras son maldades) Y trataacutendose muy gran verdad digo que

Joan Fernaacutendez vino al juego de la pelota muy canicular en los diacuteas caniculares en

cuerpo sin capa vestido de monte o de mote con un sayo y calzas y montera de pantildeo

y un juboacuten algodonado de fustaacuten Todo tan verde que no vino nada maduro con tan

grandes calores como haciacutea que no se podiacutea vivir con tafetanes Y dicieacutendome don

Francisco Fenollet -iquestQueacute risa es esta que se ha levantado tan grande

Yo le dije -(Del cielo viene lo que por castigo se hace) iquestNo veacuteis cuaacutel ha venido

nuestro amigo un enero en juliol hecho un verderol

Segona facegravecia 1ordfjornada D1v

Dijo don Luis Milaacuten -Sentildeor don Duque si stuviese en mi mano llorariacutea por no dar en

reiacuter de lo que direacute Que no seacute coacutemo lo diga que ya me riacuteo del sayete de pantildeo

naranjado que sacoacute el sentildeor Joan Fernaacutendez para ruar o reiacuter a hora de vueltas Y

estava guarnescido con una trepilla o tripilla cortesana de tercioperro negro que tan

negro terciopelo nunca vi Pues fue tan reiacutedo por la trepilla como trepado de todos

por ser tan corto como viscaiacuteno y tan estrecho como catalaacuten que don Diego Ladroacuten

152 Analitzo aquest passatge al punt 54 drsquoaquest treball

152

en una copla que le hizo le dijo que era sayopaje y don Francisco Fenollet en otra le

apodoacute a sayomono y yo a cuerasayo como en esta copla vuestra Excelencia veraacute

Tercera facegravecia 1ordfjornada D3r

Dijo don Luis Milaacuten-Iacutetem mas salioacute el sentildeor Joan Fernaacutendez por la iglesia mayor sin

capa y con el sayo desabrochado para oiacuter la oncena que es la misa de los perezosos

Y fue tan mortal este peccado que nadie lo quiso absolver sino el Obispo de Fez de

Vuestra Excelencia que perdona de todos los peccados Y porque supo que no peccoacute en

diacutea de fiesta ni por mostrar su gentil cuerpo sino por remedar a un cavallero

mallorquiacuten que quiso poner este mal uso en nuestra Valencia Y fue tan reiacutedo que el

sentildeor Joan no osoacute maacutes volver a pecar en este peccado Y por esto fue de las damas

perdonado

Les tres facegravecies contenen aspectes comuns soacuten els seguumlents

1 Parlen de la manera de vestir de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia

2 Pertanyen a la 1a jornada del diagraveleg

3 Soacuten narrades pel protagonista-autor Lluiacutes del Milagrave

4 Soacuten tres facegravecies que hem identificat com a desenvolupament de la introduccioacute del

PB de les Obres de Ferrandis 153

5 Finalitzen amb unes cobles de Lluiacutes del Milagrave relacionades amb el fet narrat que ja

apareixien a PB

6 Soacuten narrades en presegravencia del Duc (nrsquoapareixen referegravencies expliacutecites en el marc

narratiu de cadascuna drsquoelles)

153 Veure lapartat 221 drsquoaquest treball (Textos on la introduccioacute del PB es transforma en una facegravecia a EC)

153

461 PRIMERA FACEgraveCIA EL VESTIT PEL JOC DE PILOTA A LrsquoESTIU

La primera facegravecia ens presenta Joan Ferrandis drsquoHeregravedia vestit drsquouna manera improgravepia

per anar al joc de pilota en ple estiu aixograve provoca el riure de bona part dels seus

companys excepte per part del seu amic Francesc de Fenollet La falta drsquoadequacioacute del

seu vestit a lrsquoestacioacute de lrsquoany i a lrsquoactivitat apareix assenyalada tot just a lrsquoinici de la

narracioacute amb el joc de paraules laquomuy canicular en los diacuteas canicularesraquo que comporta

alhora un joc de paraules Els dies caniculars segons el Diccionario de Autoritades

soacuten els que van des de lrsquoentrada del sol al signe del Lleoacute fins el 24 drsquoagost eacutes a dir els

dies de meacutes calor de lrsquoestiu mediterrani El joc semagraventic es produeix quan srsquohi

identifica la manera de vestir del personatge lsquocanicularrsquo sinogravenim de ldquocaloroacutesrdquo amb el

temps estacional de lrsquoestiu lsquodiacuteas canicularesrsquo Tot seguit es fa un enumeracioacute on

srsquoassenyalen els diferents elements del vestit que en justifiquen aquesta afirmacioacute

inicial A partir drsquoaquiacute incorpora un altre element que subratlla el to burlesc de Lluiacutes

del Milagrave el color del vestit era verd cosa que propicia mitjanccedilant una estructura

comparativa una traslacioacute de sentit que intensifica lrsquoefecte cogravemic del personatge

lsquoTodo tan verde que no vino nada madurorsquo

Lrsquoambiguumlitat aconseguida mitjanccedilant aquests jocs de paraules de significants i de

significats (lsquovestido de monte o de motersquo) aconsegueix caracteritzar subtilment

aspectes menys visibles del personatge que tornaran a aparegraveixer a drsquoaltres facegravecies

posteriors Ens semblaria que srsquohi estagrave confirmant allograve que assenyalaven adeacutes a Il

cortegiano laquopercheacute le cose estrinseche speso fan testimonio delle intrinsecheraquo La

comparacioacute final conteacute un atac contundent al Joan Ferrandis drsquoHeregravedia que eacutes

amplificat per les cobles que Lluiacutes del Milagrave recitaragrave tot seguit al diagraveleg

462 SEGONA FACEgraveCIA UN VESTIT DUBTOacuteS

A la segona facegravecia Lluiacutes del Milagrave ens descriu un nou vestit caricaturesc que Joan

Ferrandis drsquoHeregravedia va utilitzar per passejar i festejar amb les dames La visioacute o el

record del ja vist provoca el riure de tots els cortesans ens ho assenyala el text amb la

reiteracioacute de les diverses formes del verb riure lsquoreiacuter riacuteo reiacutedorsquo Perograve la descripcioacute que

sersquons doacutena eacutes dubtosa a causa de la quantitat drsquoambiguumlitats que srsquohi estableixen El

154

motiu principal eacutes lrsquoaparicioacute de Joan Ferrandis amb un vestit curt i de color taronja

(lsquosayete naranjadorsquo) Lrsquoambiguumlitat ve marcada ja des dels nivells linguumlistiacutecs meacutes

inferiors el morfologravegic fixem-nos en la utilitzacioacute dels sufixos diminutius -ete

(sayete) i -illa (tripilla) que srsquointensifiquen amb les afirmacions laquoser tan corto como

viscaiacuteno y tan estrecho como catalaacutenraquo el fonologravegic la paronomagravesia establerta entre

lsquotrepillarsquo (guarniment que es colmiddotloca als marges dels vestits) i lsquotripillarsquo (el diminutiu

de tripa) i el joc provocat entre lsquotercioperrorsquo i lsquoterciopelorsquo amb la reiteracioacute de

lrsquoadjectiu lsquonegrersquo Tots aquests recursos faciliten lrsquoambiguumlitat de la descripcioacute i fan que

el seu sentit apunti de nou aspectes que sobrepassen la senzilla descripcioacute del fiacutesic Eacutes

un vestit forccedila peculiar qualificat per Lluiacutes del Milagrave com a lsquocuerasayorsquo eacutes a dir vestit

de pell Aquesta descripcioacute eacutes forccedila coherent amb la feta anteriorment on els colors

taronja i negre predominaven a lrsquoigual que en el cos humagrave Potser ens estagrave dient que la

descripcioacute del vestit eacutes senzillament la del mateix cos de Joan Ferrandis En tot cas

podem afirmar que certament la seva manera de vestir cridava forccedila lrsquoatencioacute dels

altres tot provocant el riure Tot aixograve seria possiblement el que li permetria indicar la

niciesa o manca drsquointelmiddotligegravencia del personatge afirmant que eacutes curt i estret (perquegrave de

la lectura del text es despregraven el dubte Ho eacutes el vestit Ho Ferrandis drsquoHeregravedia O beacute

ho soacuten tots dos alhora)

463 TERCERA FACEgraveCIA IMITANT UN MALLORQUIacute

En aquest tercera facegravecia Joan Ferrandis torna a cridar lrsquoatencioacute dels altres ja que un

dia a mig matiacute va assistir a la missa drsquoonze a mig vestir lsquosin capa y con el sayo

desabrochadorsquo la cobla posterior ho diu amb aquesta expressioacute lsquoque en cuerpo y

desabrochadorsquo El fet es justifica i resta perdonat perquegrave pretenia imitar un mallorquiacute

que va intentar imposar aquest mal costum a Valegravencia El comportament de Ferrandis

drsquoHeregravedia provoca novament el riure de tots i el perdoacute de les dames La imatge que

sersquons doacutena del personatge torna a ser molt propera a les anteriors poc intelmiddotligent o

meacutes aviat ignorant poc conscient de les consequumlegravencies que pot provocar el fet de no

tenir la cura requerida a lrsquohora drsquoactuar del lloc del moment i de les persones

presents

155

Tal i com he indicat abans les tres finalitzen amb unes cobles de Lluiacutes del Milagrave

relacionades amb el fet narrat que ja apareixien a PB Cal tenir-ho en compte que a EC

soacuten composicions que remeten al que srsquoha explicat i que lsquopiquenrsquo lrsquointerlocutor En

cadascun dels casos al PB o a lrsquoEC en reben resposta liacuterica o narrativa mitjanccedilant una

cobla o una altra facegravecia per part de Ferrandis drsquoHeregravedia Tot aquest joc eacutes frequumlent a les

pragravectiques cortesanes de lrsquoegravepoca on es valoraven les disputes verbals considerades el

mitjagrave idoni per a demostrar la qualitat de la iocunditas (la capacitat de ser gracioacutes) del

cortesagrave Concretament tal i com he indicat anteriorment un dels apartats del manuscrit

del PB eacutes encapccedilalat amb aquesta frase laquoLas burlas passadas entre don Joan y don Luis

del Milaacutenraquo En tot aquest conjunt hi ha meacutes aspectes temagravetics i argumentals que despreacutes

seran desenvolupats per EC i aixograve fa que el manuscrit pugui esdevenir una peccedila clau per

entendre les veritables intencions del Milagrave al seu diagraveleg El fet que Lluiacutes del Milagrave narri tot

un conjunt de fets i afirmacions que sis anys abans ja estaven escrites perograve utilitzant una

forma literagraveria forccedila diferent permet pensar en lrsquoexistegravencia drsquouna determinada intencioacute

fagravecil de descobrir pels lectors del moment i que esdeveacute una peccedila forccedila important per la

comprensioacute de lrsquoobra i del context literari i social on srsquoinsereixen

Cal tenir en compte alguns aspectes importants per a la comprensioacute de cadascuna de les

composicions En el primer poema el tema eacutes el color del nou vestit de Joan Fernagravendez

drsquoHeregravedia i sersquon fa un joc amb les paraules que indiquen per llur contingut semagraventic o per

llur semblanccedila fogravenica una relacioacute amb dos colors el vermell (lsquopajelrsquo lsquogranarsquo) i el verd

(lsquoesperanza vanarsquo lsquoverdersquo) Sersquons ilmiddotlustra amb un peix de color vermell (lsquopajelrsquo) i una

variant drsquoaquest color (lsquogranarsquo) Al segon cas srsquoestableix un joc meacutes simbogravelic el verd

com a siacutembol de lrsquoesperanccedila i la utilitzacioacute de lsquovanarsquo com a encara no madura eacutes a dir

verda Lrsquoexemple meacutes clar del joc entre significats i significants al poema eacutes el de la

paraula lsquoverderolrsquo (ja utilitzada a la facegravecia corresponent) Per la seva grafia semblaria un

derivat de verd (lsquoverdersquo) perograve el significat ens parla drsquoun tipus de peix semblant al

marisc Aixiacute doncs el color predominant eacutes el vermell Aquesta volguda i confusa almiddotlusioacute

resta indicada al final del poema quan utilitza la paraula lsquopescadorsquo (laquoque por verderol

pescadoraquo) amb el doble sentit que ofereix com a participi passat (rep lrsquoaccioacute de pescar eacutes

atrapat) i com a substantiu en juxtaposicioacute a lsquoverderolrsquo Respecte als canvis que trobem

entre una i altra versioacute del poema assenyalo la del vers 6 on Lluiacutes del Milagrave introdueix una

referegravencia al vestit lsquotrayendo turca de granarsquo i la dels versos 17 i 18 lsquodar razoacuten alguna

gente si lo verde os ha vestido o vos a eacutel de accidentersquo en EC ja no es pregunta si el fet

156

de vestir-se de color verd ha estat accidental (com ho preguntava la composicioacute de 1555)

sinoacute que nrsquoafirma una possible causa (laquodad razoacuten a trovadores si de verde os sois vestido

por ir verde en los amoresraquo) que anuncia un dels futurs atacs que els personatges drsquoEC

adreccedilaran a Ferrandis drsquoHeregravedia i que ell mateix ilmiddotlustraragrave confirmant-los

Les versions que tenim del poema de la segona facegravecia soacuten forccedila diferents tot i que

mantenen trets comuns com soacuten el mot sobre el qual srsquoarticula la composicioacute lsquocuera

sayorsquo la semblanccedila formal drsquoalguns versos 1-3 o la veu liacuterica 1ordfpersona que srsquoadreccedila a

una 2a persona (en aquest cas Lluiacutes del Milagrave a Ferrandis drsquoHeregravedia) Crec interessant

lrsquoafirmacioacute dels dos versos finals del poema de lrsquoany 55 laquoque de dentro ni de fuera no os

podemos entenderraquo que ens recorda algunes de les idees de IC de Castiglione i la manca

drsquoadequacioacute del nostre personatge al codi social

Aquestes darreres idees soacuten reiterades en la tercera composicioacute del manuscrit on sersquons fa

un resum de la imitacioacute drsquoalgun dels usos i dels costums drsquoun mallorquiacute per part de

Ferrandis drsquoHeregravedia La variant meacutes significativa eacutes la del vers 5 si a la primera

composicioacute un personatge Monsoriu era qui informava al jo liacuteric a la segona eacutes tot el

poble qui srsquoha alarmat per aquesta manera drsquoactuar Drsquoaquesta manera les accions de

Ferrandis tenen dimensioacute puacuteblica i social aixograve facilita la intensificacioacute de la imatge

incoherent drsquoaquest cortesagrave

157

47 JOAN FERRANDIS - JEROgraveNIMA BENEITO MATRIMONI DE FACEgraveCIA

Els personatges que conformen el matrimoni Joan Ferrandis i Jerogravenima Beneito sembla

que soacuten homogravenims al mateix escriptor Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i la seva muller Jerogravenima

Beneyto Carroacutes Pardo de la Casta No van tenir fills legiacutetims154 La ficcioacute drsquoEC es nodreix

drsquoaquests fets reals i per tant els presenta com a matrimoni El personatge Ferrandis

drsquoHeregravedia eacutes caracteritzat a traveacutes de la relacioacute que teacute amb la seva esposa el diagraveleg

lrsquoexplica al llarg de les jornades perograve soacuten les facegravecies les que aconsegueixen presentar

drsquouna manera meacutes plagravestica la seva situacioacute A EC hi ha 5 narracions risibles que ens

dibuixen un personatge forccedila coherent amb tot allograve que hem observat tot i que ara el

presenta en un aspecte de la seva vida meacutes personal la relacioacute amb la seva muller

Primera facegravecia 1ordfjornada D8r

Dijo dontildea Jeroacutenima mujer de Joan Fernagravendez -Senyores quin predicador de bulles

falses eacutes mon marit Nomiddotn prengau ninguna que totes les que ell predica porten a

lrsquoinfern

Respondiacuteole su marido -Mujer engantildeada vais que poco ha me aparescioacute una mujer

que murioacute de amores de su marido y diacutejome que era salvada por haber tomado una

bulla que yo preiacuteco Y es que ninguna mujer se puede salvar si no muere de amores

de su marido

Dijo dontildea Jeroacutenima su mujer -De tal marit com vos iquestqui pot morir de amors Que ja

us diuen Joan farcer puix farces feu de la muller

La reina rioacute mucho y dijo -Dontildea Jeroacutenima siempre querriacutea que hablaacutesedes en

valenciano que en vuestra boca es gracioso Las dos podemos cantar Mal me quieren

mis comadres porque les digo las verdades

Segona facegravecia 3ordf jornada M3r-v

Dijo Joan Fernagravendez -Don Luis Milaacuten mucho querriacutea saber coacutemo se ha de reiacuter para

alabar o para reprender Que yo nunca he oiacutedo ni visto risas que hablen sino agora

Respondioacute don Luis Milaacuten -Sentildeor Joan Fernagravendez razoacuten seriacutea que me huvieacutesedes

154 Veure Cerdaacute y Rico (1778) Torralva Joseacute M amp Martiacute Francisco (1883)

158

entendido las risas que me habeacuteis hecho hacer muchas veces Que por responder a lo

que me habeacuteis preguntado contareacute lo que a muchos cavalleros y a miacute nos contastes

en el Real delante de su Excelencia Y dijistes que viniendo muy tarde a dormir

pasada media noche os desnudastes solo por no ser sentido Despertoacute vuestra mujer

muy brava y celosa rintildeeacutendoos mucho y coacutemo le sobrase la razoacuten a vos os faltava

para responderle y siempre callando os acostastes Y ella de muy enojada daacutendoos

empuxones os trajo hasta la orilla al despentildeadero Y como vos os vistes tan apretado

porque no os derribase de su cama dijiacutestesnos que le tirastes una pua y ella os dijo

Vade retro Sathanaacutes que mi marido no era tan sucio

Y huyendo de la cama y vos tras ella le respondistes Mujer no soy Satanaacutes sino

puerco espiacuten que cuando le aprietan tira puacuteas

Y preguntaacutendome el Duque queacute me habiacutea parecido del cuento yo le respondiacute

-Sentildeor preguntadlo a mi risa

Y eacutel me dijo -iquestQueacute las risas hablan

Yo le dije -Cuando el reiacuter es con zuntildeo y gesto de menosprecio entonces es reprender

Y el sonreiacuter con gesto amoroso es alabar(Que harto hablan las risas que descubren a

los aacutenimos lo que sienten) Si Joan Fernaacutendez me cree antes se dejaraacute despentildear de la

cama que hacer maacutes el puerco spiacuten

Dijo Joan Fernagravendez -Bien seraacute mudar de nuevas porque mi mujer se ha parado

colorada y estaacute corrida Yo le he hecho del ojo que dissimule y no seacute si lo haraacute

Respondioacute la sentildeora dontildea Jeroacutenima -No cumple hacerme del ojo ni del dedo que

calle pues no os para disimular lo que es mal disimularlo Que sufrir la mujer al

marido no ha de ser para que la tenga en poco como vos haceacuteis Que a su Excelencia

quiero pedir justicia de vos que os mande no saqueacuteis cuentos sobre miacute

Dijo Joan Fernagravendez -Mujer mirad lo que deciacutes que nunca saque cuentos sobre vos

que siempre quereacuteis que yo steacute debajo y a vuestro mando Que yo no he casado con

mujer sino con hombre Y asiacute cuando las damas me preguntan iquestQueacute hace dontildea

Jeroacutenima vuestra mujer Yo les digo Sentildeoras no se puede vivir con don Jeroacutenimo

mi marido que yo soy la mujer pues ella no lo quiere ser

Respondioacute la sentildeora dontildea Jeroacutenima -Si yo no hiciese el hombre ninguna mujer terniacutea

segura en casa de vos Y a tal marido tal mujer

Dijo la Reina -Dontildea Jeroacutenima reiacuter me habeacuteis hecho de buena gana Amostrarme

coacutemo hareacute el hombre pues vuestro marido ha mostrado al Duque mi sentildeor a ir tras

las de su casa Respondioacute el Duque -Vuestra Alteza es tan celosa que a miacute me ha

159

hecho celoso y por esto voy tanto tras sus damas para guardarlas Dijo Joan

Fernaacutendez -De la boca me lo quitoacute vuestra Excelencia que eso mismo le querriacutea

decir a dontildea Jeroacutenima mi mujer

Tercera facegravecia 3ordf jornada N2v

Dijo Joan Fernaacutendez -Si mi mujer no quisiese ser el marido terniacutea libertad de irme a

probar en esta aventura Que tan hombre me hallo para pelear con hombres como

mujer para resistir a mi mujer Y si alcanzase la hermosura no la querriacutea sino para

que una dama no dijese una mentira de celos porque se ha dado a entender que

ando tras una camarera suya Y cuando paso por su puerta a hora de vueltas

arremete a su criada y daacutendole pelliscos le dice iexclToma porque te festeja don feo Y

su criada le dice iexclNo es sino don hermoso iexclNo es sino feo iexclNo es sino hermosohellip

Alborotan toda casa hasta que las departen

Y si alcanzase la sabiduriacutea no la empleariacutea sino para saber cuando andan de veras

o de burlas los amores de esta criada de la dama de los pelliscos Diciendo yo por un

agujero que le hablo Decidme por vuestra vida iquestandaacuteis conmigo de burlas o de

veras Y respoacutendeme Un diacutea de burlas y otro de veras porque veaacuteis quieacuten son las

mujeres

Y si alcanzase la ventura no la querriacutea sino para ganar de venturoso lo que gano de

porfiado Que diez antildeos los mejores de mi vida me ha costado una moza aragonesa

y diacuteceme cuando conmigo se enoja iexclAndad para porfiado Yo le digo No soy sino

venturoso en haberos alcanzado Y ella me dice No sois sino porfioso que nunca

me fuistes agradoso Yo diacutegole iexclAndad para moza Y ella me diceiexclAndad para

viejo Yo le digo Troquemos si pensaacuteis que os he enojado Y respoacutendeme Ya he

trocado (Que bien troca quien mejora)

Quarta facegravecia 6ordf jornada V4r

Joan Fernaacutendez sospiroacute y su mujer le dijo -Vos me par que sou lo que anava venent

sospirs per Valegravencia Y eacutel respondioacute -Yo no los vendiacute mas ellos me vendieron cuando

os vi Diacutejole ella -iquestI per quegrave os han venut iquestPer quegrave jo us compri mercat per a mal

marit Dijo eacutel -No por eso sino porque haviacutea de mercar brava mujer para sospirar

Que pensando que fueacuterades una maya sois una desmaya que siempre desmayo de

vuestra mala condicioacuten que hierbas son Que al meacutedico moro fui que me sanase y

160

para sanar me hizo estar en su casa ocho diacuteas acostado en una cama llena de

hierbas de montantildea y algunas de ellas punchaban que me haciacutean dar voces Y el

moro deciacutea Sufriacutes hierbas en vuestra casa para matar iquesty no sufrireacuteis para sanar

Yo diciendo no sufrireacute y eacutel que siacute yo que no salveacuteme de eacutel como de vuesa merced

haciendo el puerco spiacuten

Dijo su mujer -Don Loiacutes Milagrave llanccedilau de aciacute aquest porc espiacute o feu-lo callar a mots

que sols vos lo emboccedilau quant los dos vos motejau Y don Luis respondioacute -Para

hacerle yo callar a su fumeto seraacute con este SONETO

laquoPara mi bien y por mi mal os veohellipraquo

Cinquena facegravecia 6ordm jornada d5r

El canonge

-Yo soacute content si vos acabau amb la sentildeora dontildea Jeroacutenima vostra muller que menge

de mi Que los cavallers que fan lo donoacutes amb cobles i cuentos i gistes de tan poca

vergonya com vos feu tots paren en ser alcavots de ses mullers Sino digau lo cuento

del porc espiacute i lo de llsquoarmat que molt a costa vostra i drsquoella fereu

Joan Fernaacutendez

Mira queacute tacha que teniendo bandos mi mujer conmigo me armase yo Y estando

tras una puerta de una caacutemara armado y desnudo entroacute en busca miacutea diciendo iquestA

doacutende es este traidor de mi marido Yo le dije Hele aquiacute coacutemo os espera Y ella dio

voces diciendo iexclDones correu que mon marit es tornat orat Yo diacutejele Mira cuaacuten

endiablada y brava sois que tengo de ir por casa siempre armado para valerme con

vos Y ella tomose a reiacuter y diacutejome Axograve us val que jo us haguera mort si us trobara

desarmat Y hecimos paz

El canonge

Lo mal no estagrave en fer-ho sinoacute en dir-ho que beacute seacute que les dones braves lo marit ben

armat les amansa i a voltes no hi basta que hi ha menester algun companyo que si

mrsquohi portau a mi jo us posareacute tanta pau en vostra casa que li poran dir lo templum

pacis com lo dels romans

He presentat aquestes cinc facegravecies (assenyalades en negreta) acompanyades del seu

context narratiu per tal de facilitar la comprensioacute dels textos i de la seva funcioacute en la

caracteritzacioacute dels dos personatges protagonistes com a matrimoni En totes elles hi ha

una segraverie de mecanismes narratius que faciliten la interpretacioacute de la seva funcioacute a lrsquoobra

161

presentar el cortesagrave ideal a la cort dels ducs de Calagravebria Lluiacutes del Milagrave i el seu antimodel

Joan Ferrandis Gran gran part de les facegravecies soacuten narrades pel mateix protagonista

excepte la 2a que eacutes citada per Lluiacutes del Milagrave que a manera drsquoadvertiment srsquoadreccedila a

Ferrandis per recordar-li que algunes de les histograveries que explica sobre les seves relacions

matrimonials no soacuten adequades per ser relatades en puacuteblic Uns altres personatges lrsquoavisen

sobre aquest defecte la mateixa Jerogravenima Beneyto laquono saqueacuteis cuentos sobre miacuteraquo (M4r)

el canonge Ster (un dels patges de la cort ficticia del diagraveleg) laquoque los cavallers que fan lo

donoacutes amb cobles i cuentos i gistes de tan poca vergonya com vos feu tots paren en ser

alcavots de ses mullersraquo (d5r) i fins i tot el seu amic Francesc Fenollet li retreu la manca

de delicadesa amb la seva muller quan demana al Duc laquoSentildeor Duque si Joan Fernagravendez

nos ha de hacer envidiosos diciendo donaires no consienta que los diga a costa de la

sentildeora dontildea Jeroacutenima su mujerhellipraquo (Q3r)

En tractar el tret narratiu caracteriacutestic drsquoaquest grup de facegravecies no podem deixar de

recordar la preceptiva de lrsquoegravepocaa fi de poder reinterpretar-ne el seu abast Aixiacute doncs

tornem a la Lezione sopra il comporre delle novelle de Francesco Bonciani on srsquointenten

establir les caracteriacutestiques de les novelmiddotles risibles (entre les quals hi podem incloure les

facegravecies) a partir de la poegravetica aristotegravelica sobre la tragegravedia i la comegravedia Cal que tinguem

en compte quegrave es diu sobre el tipus de personatge meacutes adequat per a la novelmiddotla risible

que eacutes idegraventic al de la comegravedia

Dice con entera claridad que la accioacuten ridiacutecula es necesaria en la comedia y al

declarar quieacutenes son los peores ndashpues la comedia es la imitacioacute de los peores- precisa

que no tienen que ser de ese tipo de hombres que pueden llamarse de mala vida y

condicioacuten y nos revela coacutemo deben ser con estas palabras laquoporque parte de lo feo es

lo ridiacuteculoraquo casi como si dijera que han de ser necios y que han de hacer obras de una

fealdad tal que sea motivo de risa 155

Como la accioacuten debe ser burlesca y como no hay burla sin que alguien quede burlado

y sin que este al dejarse engantildear cometa un error risible diremos que la obra de la

persona que nos induce a reiacuter es la que la novela deben imitar 156

155 Vega Ramos (1993 116117) 156 Vega Ramos (1993 118)

162

Eacutes aquell tipus de personatge ni molt superior ni molt inferior que afavoreix el riure dels

altres amb les accions motivades per algun tipus de turpitudo animi (la ignoragravencia la

niciesa) I eacutes aquiacute on cal recordar la definicioacute de novelmiddotla que el mateix Bonciani elabora

La Leccioacuten de Bonciani define la novella como la imitacioacuten de una accioacuten completa

mala seguacuten lo ridiacuteculo de razonable extensioacuten en prosa y que mediante la

narracioacuten produce deleite157

Aquesta definicioacute srsquoadequa perfectament a la mena de narracions que apareixen a EC

perograve hi ha un element important que les revaloritza i eacutes el fet que el protagonista

srsquoidentifiqui en aquestes narracions amb el narrador i alhora formi part del context

literari drsquoaquell moment Aixograve facilita que el personatge arribi a ser forccedila versemblant El

mateix protagonista drsquoaquestes accions negravecies i ridiacutecules narrades a les facegravecies eacutes qui les

conta als altres i soacuten reportades al lector en el present narratiu pel propi protagonista o en

el passat narratiu mitjanccedilant el record drsquoun altre personatge (un exemple eacutes la facegravecia

recordada per Lluiacutes del Milagrave 3a jornada M 3r-v)

Tot aquest conjunt de mecanismes narratius acaben dibuixant un personatge complet allograve

que veiem drsquoell no eacutes tan sols lrsquoopinioacute drsquoun dels personatges del diagraveleg com podiacuteem

sospitar al primer grup de narracions que hem treballat (on Lluiacutes del Milagrave sersquon riu de la

seva manera de vestir) sinoacute que les nostres intuiumlcions i imatges del personatge queden

ratificades per les seves progravepies paraules i per les seves accions Perograve quin objectiu

persegueix aquest joc narratiu

Cal recordar una altra de les definicions sobre la novella que apunta Bonciani

La novela imita principalmente la accioacuten de la persona engantildeada puesto que el que

hace la burla generalmente por medio de la astucia mueve las gentes a risa no de siacute

sino de los burlados 158

Aquestes paraules semblarien fer sentit en el grup de narracions on el personatge Lluiacutes del

Milagrave representaria el personatge enginyoacutes que presenta els comportaments ridiacuteculs de

Ferrandis drsquoHeregravedia tot provocant el riure dels oients de les seves histograveries

157 Vega Ramos (1993 81) 158 Vega Ramos (1993 118)

163

El segon grup narracions ens fa avanccedilar un pas meacutes en el coneixement de Joan Ferrandis

drsquoHeregravedia ja que objectivitza les conclusions que nrsquohavien extret de les facegravecies del

primer grup El mateix Heregravedia es caracteritza presentant-se com a personatge ignorant i

desconeixedor de les veritables consequumlegravencies dels seus actes i de les seves paraules

Aquesta falta (turpitudo animi) eacutes la que provoca el seu propi engany fent drsquoell el

personatge adient per a la novelmiddotla risible

Fins aquiacute hem treballat dos nivells de la narracioacute el del diagraveleg (que anomenarem nivell 2)

on situem el narrador del diagraveleg (Lluiacutes del Milagrave) i els seus personatges i el de la facegravecia

(nivell 3) on trobem els seus narradors i els personatges de la facegravecia (que en aquest cas

coincideix amb els personatges del nivell 2) Perograve ens resta un nivell meacutes que caldria

tenir en compte eacutes el que ens situa fora de la ficcioacute (nivell 1) el de lrsquoautor I en aquest

cas no podem deixar de recordar que lrsquoautor del diagraveleg eacutes un escriptor amb nom homogravenim

al personatge Lluiacutes del Milagrave No sabem si la caracteritzacioacute drsquoaquest personatge respon o

no a la real perograve en tot cas eacutes ell qui presenta Joan Ferrandis drsquoHeregravedia tal i com estem

descobrint al llarg drsquoaquest treball Per tant en darrer terme eacutes ell qui aconsegueix fixar

els ulls dels lectors en un personatge ridiacutecul i ignorant que teacute el nom homogravenim del poeta i

dramaturg Joan Ferrandis drsquoHeregravedia Tot aixograve facilita la confusioacute del lector ja que Lluiacutes

del Milagrave aconsegueix crear una imatge drsquoHeregravedia que amb tota seguretat eacutes falsa i

posseeix un caragravecter intencionat Bonciani ho assenyala al seu tractat

Por otra parte si utilizaran nombres de hombres verdaderos de los que han de

burlarse para suscitar la risa esta composicioacuten no se distinguiriacutea de aquella antigua

que se destinaba a la acusacioacuten y el vituperio 159

Aquests efectes no soacuten expliacutecits a lrsquoobra ja que lrsquoautor aconsegueix amagar-se com a

narrador i intensificar la caracteritzacioacute ridiacutecula de Ferrandis drsquoHeregravedia quan cedeix la

veu narrativa al mateix personatge

En aquest grup de facegravecies resta palesa quina eacutes la causa de lrsquoengany del personatge de la

narracioacute la ignoragravencia de Ferrandis drsquoHeregravedia (aixograve que hem anomenat turpitudo animi)

Perograve ineludiblement hem de tenir en compte el nivell narratiu superior del diagraveleg i el seu

corresponent narrador Lluiacutes del Milagrave Novament ell eacutes el motivador de tot aquest joc

confuacutes i qui aconsegueix lsquomoure la gentrsquo (els personatges i els lectors) a riurersquos de

159 Vega Ramos (1993 125126)

164

Ferrandis drsquoHeregravedia En aquestes sis narracions apareixen diferents imatges de Joan

Ferrandis drsquoHeregravedia que completen la imatge dibuixada anteriorment No hem drsquooblidar

que el nostre personatge eacutes un cortesagrave de la cort dels virreis de Valegravencia als anys 30 per

tant teogravericament la seva imatge no hauria de desdir la corresponent a la classe social a la

qual pertany El tiacutetol de lrsquoobra indica la seva intencioacute de mostrar-nos qui eacutes i com eacutes el

bon cortesagrave Si tenim en compte els errors de Ferrandis drsquoHeregravedia podriacuteem apropar-nos a

aquesta segona formulacioacute en ell descobrim allograve que no ha de fer el bon cortesagrave El

manual de lrsquoegravepoca que ens possibilita la teoria eacutes el diagraveleg de Castiglione Il cortegiano i el

material que ens ilmiddotlustra amb les accions equivocades de lrsquoantimodel cortesagrave soacuten les

facegravecies sobre Joan Ferrandis drsquoHeregravedia a EC de Lluiacutes del Milagrave

165

48 IGNORAgraveNCIA VERBAL DE JOAN FERRANDIS DHEREgraveDIA

Una altra de les caracteriacutestiques que podriacuteem assenyalar com a significativa de les

facegravecies eacutes la imatge de mentider i groller que un bon grup de facegravecies donen del

personatge Soacuten afirmacions que apareixen sota diferents mots i imatges i soacuten

protagonitzades pel matrimoni Ferrandis ndashBeneito En parlarem tot seguit No perdrem de

vista la gramagravetica del bon cortesagrave de Castiglione imatge coneguda pels contemporanis de

lrsquoegravepoca i que Joan Ferrandis drsquoHeregravedia sembla violar insistentment amb la seva conducta

Una de les fites que havia drsquoaconseguir el bon cortesagrave valent-se de la progravepia natura i de

lrsquoart era la drsquoarribar a ser un home facecioacutes en paraules dels personatges drsquoIC

Sepa con buena dulzura hacer que huelguen con eacutel los que le oyeren y levantallos

discretamente con motes y gracias y buenas burlas y hacellos reiacuter de manera que sin

jamaacutes ser pesado sea gustoso para los que lo hubiere de ser (Llibre II 41)

I tot aixograve es podia aconseguir tenint en compte el que calia evitar

Se hallan muchos que por ser demasiadamente grandes habladores pasan el teacutermino

que conviene y quedan groseros y friacuteos porque no tienen respeto a la calidad de aquel

con quien hablan ni al lugar donde se hallan ni al tiempo ni a su propia autoridad

ni a la templanza que ellos mismos debriacutean guardar (Llibre II 42)

Eacutel no ha de hacer reiacuter siempre ni ha de burlar desatentadamente como hacen los

necios y los locos y los truhanes (Llibre II 46)

Debemos guardarnos con todas nuestras fuerzas o contando o remedando algo de

parecer truhanes o chocarreros o hombres de los que hacen reiacuter con sus necedades o

locuras (Llibre II 57)

A partir drsquoaquest marc teograveric ens fixarem en les facegravecies que Joan Ferrandis conta drsquoell

mateix Al llarg de totes les narracions hi ha una segraverie de notes comunes que qualifiquen

la conducta del personatge de mentidera i grollera En aquest cas crec que els dos

aspectes tenen un causa comuna en Joan Ferrandis la seva ignoragravencia verbal

El primer aspecte apareix a les facegravecies assenyalades amb els nuacutemeros 2 i 5 de lrsquoapartat

anterior 47 on Ferrandis explica quegrave li va passar amb la seva muller una nit al llit

166

despreacutes drsquoarribar tard laquopasada la media nocheraquo No puc deixar de recordar un paragravegraf

drsquoIC on miacutesser Federic ens parla del llit com a lloc significatiu per mesurar la qualitat de

la relacioacute en un matrimoni

Acaece que en la cama la cual debriacutea ser lugar de concordia y de amor siembra la

maldita furia infernal del diablo su ponzontildea de la cual despueacutes nacen las rencillas

las sospechas y las espinas del triste aborrecimiento que atormentan aquellas cuitadas

almas atadas cruelmente con la recia cadena que quebrar no se puede hasta la muerte

(Llibre III 56)

Certament no seragrave lloc de unioacute perquegrave el personatge pateix una lsquoincontinegravencia crogravenicarsquo i

la seva dona senfada pel seu retard Ferrandis sersquon surt de la situacioacute tirant-li una pua tal i

com ens diu el text I aquiacute el terme eacutes utilitzat amb diversos significats El meacutes literal

inexistent en aquest context eacutes el de lsquopunxarsquo (hi parla drsquoun metafograveric lsquopuerco espiacutenrsquo)

perograve de nou els jocs entre significants i significats es desencadenen i donen pas a drsquoaltres

almiddotlusions segons el context i les paraules que hi apareixen Aixiacute doncs podem parlar

drsquoaltres significats com a lsquoventositatrsquo (apareix quan la seva dona li diu que el seu marit no

era tan brut) i tenint en compte tota la narracioacute es podria interpretar una imatge sobre quegrave

eacutes la veritable brutiacutecia del personatge la seva manera de parlar En aquest punt caldria

recordar les paraules de miacutesser Bernardo a IC

Parecen asimismo muy mal los deshonestos y sucios en su hablar y estando con

mujeres no les tiene ninguacuten acatamiento en cuanto dicen antes de ninguna cosa

muestran gustar tanto como de hacellas parar coloradas dicieacutendoles mil

deshonestidades Y sobre esto andan muy desenvueltos y andan buscando gracias y

agudezas (Llibre II 68)

Crec que Lluiacutes del Milagrave ens estagrave assenyalant enginyosament com eacutes contravinguda

aquesta teoria per Ferrandis En les poesies atorgades al Milagrave a les Obres de Ferrandis

drsquoHeregravedia de 1555 ja nrsquohi ha de referegravencies a aquesta fretura del nostre personatge en

tots els aspectes explicats tal i com he presentat al capiacutetol 2

En aquest conjunt de facegravecies Jerogravenima Beneyto apareix caracteritzada amb aquestes

paraules (ens fixem en les narracions i en el seu context) lsquobrava mujerrsquo lsquodesmayarsquo

lsquobrava y celosarsquo una dona que sembla lsquoel maridorsquo lsquodesmayarsquo lsquode mala condicioacutenrsquo

167

lsquodones bravesrsquo lsquoendiablada y bravarsquohellip160 Aquestes qualificacions queden justificades

amb el tercer grup de facegravecies que veurem tot seguit La paciegravencia i resignacioacute de

Jerogravenima confirmen la imatge esbojarrada del nostre personatge i el fan encara menys

apte per la denominacioacute de bon cortesagrave El retrat que fa Lluiacutes del Milagrave de la dona de

Ferrandis srsquoassembla al drsquoaquelles fegravemines descrites per miacutesser Federico a Il cortegiano

que en la literatura popular de la Peniacutensula van rebre el nom de lsquomalmaridadesrsquo o

lsquomalcasadasrsquo

Porque muchas dellas se hallan poco amadas y muy maltratadas de sus maridos sin

ninguna causa Y por cierto es muy gran maldad la dellos que ninguacuten empacho tengan

de hacelles a cada paso mil desabrimientos o con andar envueltos con otras mujeres o

con hacelles cuantos pesares en el mundo pueden (Llibre III 56)

Perograve Jerogravenima Beneyto mostra un tarannagrave fort i valent davant un marit forccedila tarambana

De fet quan Ferrandis es queixa del caragravecter homeniacutevol de la seva dona la resposta de

Jerogravenima ens manifesta el tarannagrave faldiller del seu marit a causa de les seves constants

aventures amoroses161

A la facegravecia nuacutemero 6 de lrsquoapartat anterior ens presenta el final feliccedil de les dues facegravecies

esmentades la 2 i la 5 Eacutes una narracioacute certament graciosa i fins i tot podriacuteem dir

divertida ens narra el joc que estableix Ferrandis drsquoHeregravedia amb la seva esposa i que

comporta la reconciliacioacute final amb ella Lrsquoambiguumlitat del fet ve donada per dos termes

que caracteritzen la descripcioacute de Joan Ferrandis en aquesta narracioacute lsquoarmado y desnudorsquo

De nou trobem paraules amb significats que hem drsquoadequar al context Lrsquoaparent

paradoxa drsquoaquests dos termes coordinats restaria dissolta si entenem lrsquoadjectiu lsquoarmadorsquo

amb un sentit erogravetic relacionat amb el significat drsquoanar proveiumlt o equipat drsquoarmes

ofensives o defensives a punt de disparar Jerogravenima Beneyto sembla divertir-se amb els

estirabots del seu marit i srsquohi reconcilia Mitjanccedilant aquesta facegravecia Lluiacutes del Milagrave

aconsegueix allunyar Jerogravenima Beneyto de la nostra compassioacute i situar-la dins el moacuten

cogravemic del seu marit Aixograve possibilitaragrave mantenir els dos personatges dins lrsquoestatus 160 Qualificatius sobe Jerogravenima Beneito que ja apareixien al 2n prograveleg de LV i que he reportat al punt 231 drsquoaquest treball 161 Aquesta afirmacioacute de Jerogravenima Beneito a EC ilmiddotlustra el seu tarannagrave enfront el comportament del seu marit laquoRespondioacute la sentildeora dontildea Jeroacutenima-Si yo no hiciese el hombre ninguna mujer terniacutea segura casa de vos y a tal marido tal mujerraquo (M4r-v)

168

necessari per formar part dels tipus propis de la novelmiddotla risible recordem que els

personatges no havien de ser ni els meacutes virtuosos ni els meacutes depravats sinoacute els semblants

(i en el cas de Jerogravenima Beneyto podriacuteem dir versemblant)162 Tot i que no hem drsquooblidar

que el fet de tenir noms propis allunya els personatges del que seria la novelmiddotla risible (en

el nostre cas facegravecia) tal i com la presenten els tractats teograverics

El personatge canonge Ster suggereix a Joan Ferrandis drsquoHeregravedia alguns aspectes que

hauria de considerar en la seva actuacioacute i especialment en les seves paraules laquoQue los

cavallers que fan lo donoacutes amb cobles i cuentos i gistes de tan poca vergonya com vos

feu tots paren en ser alcavots de ses mullerraquo laquoLo mal no estagrave en fer-ho sinoacute en dir-horaquo

Aquestes indicacions ens recorden de nou la preceptiva formulada a IC perograve la darrera

afirmacioacute ens nrsquoallunya ja que es preocupa nomeacutes de la imatge externa del que es vol

demostrar perograve sense afectar el canvi de costums

Per finalitzar aquest apartat fixem-nos en les facegravecies nuacutemero 1 i 4 Soacuten una mostra duna

nova qualitat del personatge en el seu uacutes de la llengua La primera facegravecia eacutes

extremadament breu Joan Ferrandis conta a Jerogravenima lrsquoaparicioacute postmortem drsquouna dona

que li agraiumla els seus consells en lrsquoamor La resposta de la seva dona eacutes contundent i nega

cap tipus de magisteri en aquests afers alhora ens fa saber drsquoun malnom de Joan

Ferrandis a causa de les farses que fa sobre les dones lsquoJoan farcerrsquo Aquest adjectiu teacute

diferents accepcions de significat la meacutes literal histograveries fingides i mentides (potser les

que ja estagrave contant a EC) i la seguumlent tindria un caragravecter meacutes histograverico-literari ens

recordaria la comegravedia (sinogravenim de farsa) de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia La vesita (152425)

De fet estem veient com al prograveleg a la segona representacioacute drsquoaquesta obra apareixen

elements que podem reconeacuteixer a les facegravecies que estem treballant en relacioacute a les

baralles matrimonials entre Beneito i Ferrandis 163 Tambeacute cal tenir en compte lrsquoargument

de la comegravedia el retrat drsquoun dels vicis caracteriacutestics de les dames valencianes lsquoel negre

visitarrsquo164 Els dos significats apunten al seu caragravecter de contista i mentider en referegravencia

especialment a les dames

Si fins aquiacute eacutes tan sols un retret de la seva dona a la facegravecia 4 trobem un primer exemple

de la veracitat drsquoaquesta afirmacioacute en paraules de Ferrandis drsquoHeregravedia En realitat soacuten

162 Vega Ramos (1993115-116) 163 Solervicens (1997170) 164 Solervicens (1999 67-68)

169

tres histograveries que posseeixen certa unitat tant en el seu significat com en la seva

estructura 165 formada a partir drsquouna enumeracioacute drsquooracions condicionals Cadascuna

drsquoelles eacutes encapaccedilalada mitjanccedilant la tematitzacioacute de la progravetasi diferent en cada cas i que

fa referegravencia a realitats desitjades pel personatge laquoY si alcanccedilasse la hermosuraraquo laquoY si

alcanccedilasse la sabiduriacutearaquo laquoY si alcanccedilasse la venturaraquo A continuacioacute trobem les

apogravedosis on se situen les corresponents facegravecies completant les fogravermules introductograveries

El caragravecter mentider i farcer de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia acaba essent dibuixat en

aquestes narracions en la primera doacutena a entendre que les sospites de la seva dona pel

que fa a la seva infidelitat soacuten errogravenies laquouna dama no dijese una mentira de celos porque

se ha dado a entender que ando tras una camarera suyaraquo perograve sobtadament les dues

narracions posteriors acaben confirmant les sospites de la senyora En el primer cas ens

diu que si aconseguiacutes la saviesa la utilitzaria per saber si veritablement aquesta minyona

lrsquoestima i en el segon ens parla de la seva relacioacute amb una dona aragonesa a la qual

anomena lsquomozarsquo (ccedilo eacutes dona que manteacute tracte ilmiddotlegiacutetim amb algun home)

Aixiacute doncs crec que queda justificat el tiacutetol drsquoaquest apartat Joan Ferrandis no sap fer un

bon uacutes de la paraula Sersquons presenta a semblanccedila dels personatges que soacuten

sistemagraveticament rebutjats als manuals cortesans de lrsquoegravepoca perquegrave sense adonar-se

pensant ser gracioacutes i divertit doacutena la imatge antagogravenica meacutes progravepia dels bufons i dels

bergants

165 Aquest tipus drsquoestructura eacutes utilitzada en aquest mateix context narratiu per Diacutedac Lladroacute abans de la intervencioacute de Ferrandis i despreacutes per Lluiacutes del Milagrave

170

49 RELACIONS EXTRAMATRIMONIALS DE JOAN FERRANDIS DHEREgraveDIA

Aquest conjunt de facegravecies que ilmiddotlustren la vida extramatrimonial de Ferrandis drsquoHeregravedia

a EC complementen el que hem treballat respecte a les relacions amb la seva muller

Jerogravenima Beneito i alhora la caracteritzacioacute que shi estagrave donant drsquoell En tractar aquesta

temagravetica podem tenir en compte 6 facegravecies Els narradors de cadascuna drsquoelles soacuten Diacutedac

Lladroacute (3) Lluiacutes del Milagrave (1) Jerogravenima Beneyto (1) i Joan Ferrandis drsquoHeregravedia (1)

Primera facegravecia 2ordf jornada F2 rv-F3r

Dijo don Luis Milaacuten -Sentildeor Joan Fernaacutendez yo os agradezco pues no me habeacuteis

dicho colmenero que vuestra lengua lo queriacutea decir y vuestro seso no lo sufrioacute por

ser tan sabido como donoso Pues en vos se ve cuanto bien paresce este dicho

Primero debe venir

al seso que no a la boca

la palabra pues nos toca

para dar muerte o vivir

Y pues me hicistes colmena yo os hareacute de ella el colmenero que a la miel me supo el

beso Y acabareacute de dar a comer el panal de mi soneto que por ser a causa vuestra

seraacute de miel Y pues sois tragaversos empezad a comer estos dos que dicen ansiacute

A fin de bien direacute muchas verdades

que muchos van por esto sospirando

Quiero decir que yo direacute las verdades a los penados amadores para que sepan

guardarse de las mentiras que se dan a entender confiaacutendose mucho para seguir lo

que les hace sospirar como a Joan Fernaacutendez cada diacutea le sigue Que se confiacutea

merescer en dejarse engantildear de una tercera que le da a entender ser verdades las

mentiras que le dice para engantildearle y no la quiere creer de las verdades para

desengantildearle como oireacuteis en este cuento que os direacute

Una tercera de don Joan Fernaacutendez emprendioacute de meterle en casa dicieacutendole que

su sentildeora lo sabiacutea y no era verdad Y encerroacutelo en un gallinero daacutendole a entender

que era el maacutes seguro lugar para no ser descubierto Y que cantase alguna vez

haciendo el gallo que su sentildeora subiriacutea a esta sentildeal Y como eacutel un diacutea cantase la

sentildeora dijo iquestDe doacutende nos ha venido este gallo que nos canta en casa Y la criada

le respondioacute No lo seacute suba vuestra merced arriba y vello ha Y como las dos

subiesen y la sentildeora viese a Joan Fernaacutendez en el gallinero diacutejole iquestQuieacuten sois vos

171

que estaacuteis ahiacute Respondiacuteole Sentildeora soy el gallo de la pasioacuten Y la sentildeora se fue

riendo y eacutel se quedoacute hasta la noche que la criada lo echoacute de alliacute lleno de piojos de

gallinas

Segona facegravecia 3ordf jornada M4rv

Dijo la Reina -Dontildea Jeroacutenima reiacuter me habeacuteis hecho de buena gana Amostrarme

coacutemo hareacute el hombre pues vuestro marido ha mostrado al Duque mi sentildeor a ir tras

las de su casa Respondioacute el Duque -Vuestra Alteza es tan celosa que a miacute me ha

hecho celoso y por esto voy tanto tras sus damas para guardallas Dijo Joan

Fernaacutendez -De la boca me lo quitoacute vuestra Excellencia que eso mismo le queriacutea decir

a dontildea Jeroacutenima mi mujer Respondioacute la sentildeora dontildea Jeroacutenima -iquestQueacute le paresce a

Vuestra Alteza iquestQueacute buen meacutedico y apotecario son Mejor visitan las sanas de casa

que las enfermas Que yo stando enferma poco ha halloacute al miacuteo mi hermana vestido

como a meacutedico tentando el pulso a una criada miacutea y diacutejole Hermano iquestqueacute es eso

que haceacuteis Y eacutel respondioacute Sentildeora no soy quien pensaacuteis que el meacutedico de casa soy

Tercera facegravecia 5ordf jornada S3rv

Dijo don Diego -Mucho staacuteis gallardo Joan mucho staacuteis gallardo y no seacute de queacute

pues cuando fuistes a la Corte lo menos que parecistes fue de lo que maacutes os confiaacuteis

(Que la occasioacuten muestra al varoacuten) Como dice este mote

Nadie se confie no

hasta ver donde allego

que no staacute en el parecello

sino en el sello

Y porque no es bien disimular lo que no se debe respondereacute a vuestros donaires pues

van por los aires cantado

Mi gavilaacuten sentildeora

por los aires bola

Y eacutel no vuela de noche como murcieacutelago cazando moscas de ramo que son

rameras Perdonad que romeras quise decir que Joan Fernaacutendez es romero en

172

amores que el otro diacutea le cantaba la cortesana de su corte dontildea Antona de don

Antoacuten de Vilaragud y de Heredia

Romerico tuacute que vienes de donde serrana staacute

di coacutemo de amor te va

Y no os maravilleacuteis si me he destemplado con vos en sacar vuestras romeras pues

tambieacuten os destemplastes con don Luis Milaacuten y conmigo apodaacutendonos a monos que

es un geacutenero de malicias que dan un bofetoacuten con un perdoacuten como en este dicho dice

Al juego del abejoacuten

paresce eacutel muy mal burlar

Perdoacuten piden para dar

un bofetoacuten

Quarta facegravecia 6ordf jornada X8v-Y1r

Dijo don Diego -Joan Fernaacutendez este soneto os va cantando

Joan arte Joan arte

buen cavallero probado

acordaacutersete deberiacutea

de aquel buen tiempo pasado

de lo que pasoacute por vos que diciendo muchas veces laquoiexclSpejo miacuteo spejo miacuteoraquo a una

cara de luna de fuego que vos serviacuteades que pensando que la motejaacutebades se

enfadoacute tanto de esta frialdad que os dijo No me lo digaacuteis maacutes que me enojaacuteis

Y estando un diacutea enrubiaacutendose los cabellos en su terrado y vos escondido en un

gallinero de su casa hicistes el gallo porque se volviese a miraros y en veros le

dijistes Spejo miacuteo Y ella os le tiroacute a la cara diciendo A quien no pensando enoja

volverle la hoja

Cinquena facegravecia 6ordf jornada Y2v- Y3r

Dijo don Luis Milaacuten -Pues Joan Fernaacutendez se ha vengado oigan si querraacuten oiacuter otro

SONETO 56

Quieacuten osariacutea por mucho que osase

tener tal ser de ser atrevido

173

probarle con vos a brazo partido

sino fuese ya que desvariase

Si mi loquear en esto parase

pues fuese por vos su seso perdido

mereceriacutea lo que es merecido

quien hizo al loco que le perdonase

A ley de razoacuten si stoy loqueando

pues vos lo causaacuteis yo soy desculpado

que no tiene ser quieacuten es para poco

Si loco con vos me viese luchando

deberiacutea de ser de vos perdonado

que no es buen amor si no es amor loco

Dijo don Diego -Este soneto haraacute saber a quien no sabe unos requiebros lirianos

que en Liacuteria dijo el sentildeor Joan Fernaacutendez y son estos Hallose en una vesita de una

partera liriana que le teniacutea hecho un liriano de amores y diacutejole este soneto que

haviacutea amprado a don Luis Milaacuten Y en haberlo dicho desampararon las mujeres la

vesita pensando que quisiese luchar con alguna de ellas que de todas iba servidor a

jornadas Y eacutel fue tras ellas diciendo

No le huyaacuteis al loco de amor

si es buen luchador

Sisena facegravecia 6ordf jornada Y4r

Dijo la sentildeora dontildea Leonor Guaacutelvez -Por no haber ya ninguacuten Leandro no se halla

Hero alguna Respondioacute Joan Fernaacutendez -Esta casta de enamorados yo la he

conservado hasta agora que no ha mucho que estava yo hecho un Leandro medio

muerto de amores al pie de una torre y no faltoacute una Hero que pensando que yo

staba muerto se quiso echar si yo no echara de presto un sospiro que la detuvo Que

no se echoacute de la torre abajo por miacute y dijo

174

A no sospirar mi Leandro

yo me desesperanba como Hero

Dijo don Luis Milaacuten -Nunca fuera cavallero de damas tan bien querido como fue

Joan Leandro de una Hero que no ha sido Y no porque no se hallan Heros y

Leandros maacutes no se hallaraacute Leandro en tal Joan Que sus amores flojos van pues que

no osariacutea nadar por aquel brazo de mar que a nado le pasava Leandro cuando nadava

una legua por la mar para su Hero hallegar

Les narracions de Diacutedac Lladroacute i Lluiacutes del Milagrave presenten Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i les

seves dissortades relacions amb les dones Aixiacute ens ho assenyalen les narracions 1 3 4 i

5 Podem destacar diferents caracteriacutestiques en aquest primer grup que pertoquen

especialment al tipus de personatges femenins i a la caracteritzacioacute del personatge

Ferrandis drsquoHeregravedia

Els personatges femenins que apareixen en aquestes facegravecies soacuten lrsquoantiacutetesi de la dama de

cort segons les preceptives del moment pertanyen al moacuten de lalcavoteria i de la

prostitucioacute (es parla de lsquotercerarsquo lsquoramerasrsquo lsquocortesana de su cortersquo lsquoparterarsquo lsquocriadarsquo) o

soacuten personatges poc atractius fiacutesicament (lsquocara de luna de fuegorsquo) La relacioacute amb aquest

tipus de dones no afavoreix una imatge gaire positiva del personatge En totes elles

srsquoinsisteix en una caracteritzacioacute de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia coherent amb el que hem

analitzat en els punts anteriors eacutes un personatge enganyat constantment per la seva progravepia

ignoragravencia la qual no li permet adonar-se de la realitat (facegravecies 4 i 5) o pels altres que

srsquoaprofiten drsquoaquesta manca de clarividegravencia per a riure-sersquon drsquoell (eacutes el cas de les

facegravecies nuacutemeros 1 i 3)

En el primer cas (facegravecies 4 i 5) Joan Ferrandis rep el rebuig de les dones a causa de les

equivocacions que comet quan intenta galantejar amb elles en les dues ocasions

reincideix en lrsquoerror Aquest fet reforccedila la seva incapacitat drsquoadonar-se de lrsquoequivocacioacute

que ha comegraves Srsquoadreccedila a les dones inadequadament sense fer un uacutes racional i coherent de

les seves paraules En tots dos exemples intenta afalagar les dones amb paraules o

poesies perograve ho fa de manera inapropiada i aixograve provoca el rebuig del puacuteblic femeniacute La

causa de lrsquoequivocacioacute la podem trobar en les afirmacions que se li atribueixen a la

facegravecia (1) lsquotragaversorsquo i a la (5) laquodiacutejole este soneto que haviacutea amprado a don Luis

Milaacutenraquo En tot cas les amonestacions per part dels altres personatges soacuten constants al

llarg del diagraveleg una mostra drsquoaixograve eacutes el motiu que a la facegravecia (1) li dedica Lluiacutes del Milagrave

175

laquoPrimero debe venir al seso que no a la bocala palabra Pues nos toca para dar muerte

o vivirraquo

En el segon cas (facegravecies 1 i 3) lrsquoengany eacutes provocat per les mateixes dones per

lrsquoalcavota i per una cortesana que tambeacute manteacute relacions amb un altre personatge conegut

Concretament per lsquodontildea Antona de Vilaragut y de Herediarsquo amb la qual es troba a casa

del mateix don Anton Vilaragut La referegravencia a aquesta relacioacute almiddotludida per Diacutedac

Lladroacute en el text 3 ja havia aparegut en boca de la progravepia Jerogravenima Beneito al mateix EC

(B2rv)166 amb lrsquoalmiddotlusioacute a unes cobles fetes per Milagrave sobre aquest fet que no apareixen

reportades al diagraveleg i que ara ja sabem que soacuten una referegravencia expliacutecita al Proceacutes de burles

(folis 130v-132v) La facegravecia juga amb la imprecisioacute mitjanccedilant el joc fonologravegic establert

entre aquestes dues paraules lsquoramerasrsquo i lsquoromerasrsquo aconsegueix aixiacute presentar-nos els

afers amorosos de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia sota la parogravedia drsquoun romiatge religioacutes El

personatge eacutes dignificat irogravenicament quan eacutes titllat de romeu en amors No eacutes aquesta la

imatge que Joan Ferrandis teacute de si mateix ell nesgrimeix la contragraveria magniacutefic amador

com ja hem vist a les facegravecies que parlaven meacutes expliacutecitament de la relacioacute amb Jerogravenima

Beneyto La imatge de Joan Ferrandis de lrsquoapartat anterior eacutes contrastada i

complementada per la que srsquoofereix a les facegravecies 2 i 6 La primera eacutes reportada per la

seva dona i la segona per ell mateix a la sisena jornada en el marc dun debat sobre el

amor que teacute com a interlocutors les dames i els cortesans de la cort de Germana de Foix i

el duc de Calagravebria

La facegravecia 2 ens confirma els costums del personatge mitjanccedilant el testimoni de la seva

esposa que ja ha insistit en daltres moments sobre la lsquoincontinegravenciarsquo del seu marit La

facegravecia 6 ens ofereix una presentacioacute directa de la imatge que Joan Ferrandis teacute drsquoell

mateix a partir de la parogravedia del mite clagravessic dels enamorats Leandre i Hero167 Podria ser

una broma del mateix personatge i faria sentit dins el to divertit i agosarat del diagraveleg perograve

soacuten tan nombroses les facegravecies que es llancen contra ell configurant un personatge

excessivament groller per ser cortesagrave que dubto drsquoaquesta possible interpretacioacute La

intervencioacute de Lluiacutes del Milagrave en aquesta darrera facegravecia pot confirmar aquesta sospita

166 Veure paacutegines 26 i 68-69 drsquoaquest treball 167 Cal destacar que a la facegravecia nuacutemero 4 es fa una parogravedia dels primers versos del conegut romance de Durandarte laquoJoan arte Joan arte buen cavallero provado acordarse te deuriacutea drsquo aquel buen tiempo passadoraquo

176

En tot cas podem insistir en el seu caragravecter de personatge ridiacutecul a traveacutes drsquoun defecte que

continua present en aquest nou grup de facegravecies sobre ell turpitudo animi la ignoragravencia I

eacutes que el tema ja havia estat tractat per tots dos en les seves disputes poegravetiques al PB

f126 i al f141 respectivament

Foli 126

Reacuteplica de don Luis del Milaacutenhellip

Engantildeamundo sentildeor

de muchos envidiado

mejor sois para engantildeado

que para desengantildeador

Vos de vos mesmo sabeacuteis

un saber para burlar

de muchos que conoceacuteis

y de vos pues componeacuteis

a sabor de paladar

Foli 141

Respuesta de don Joan Fernaacutendez a don Luis del Milaacuten

Muero por desengantildearos

y nunca os desengantildeaacuteis

que tan lejos desto estaacuteis

que nunca podeacuteis trobaros

por maacutes coplas que trobaacuteis

mi vestir

es cosa para reiacuter

maacutes asiacute me ayude Dios

que maacutes se riacuteen de vos

en lo que dais que decir

Podem observar com en les burles i atacs del manuscrit del 55 els dos personatges resten

al mateix nivell En canvi en el diagraveleg de Lluiacutes del Milagrave sospitem un estratagema perquegrave

drsquouna manera subtil Joan Ferrandis drsquoHeregravedia en surti damnat en la seva caracteritzacioacute

Al contrari que el personatge homogravenim a lrsquoautor de lrsquoobra Lluiacutes del Milagrave En certa

177

manera Lluiacutes del Milagrave ja ens ho anticipa en uns versos drsquoaquelles burles al foli 127 laquoNo

es malo mi tantildeer que deciacutes parar danzar pues a vos hace bailar al son que yo quiero

hacerhellipraquo

410 TRES FACEgraveCIES A MANERA DE CONCLUSIOacute

Les tres darreres facegravecies podien haver estat analitzades amb meacutes deteniment en els

apartats anteriors perograve crec que representen de manera significativa aspectes importants

que he intentat assenyalar al llarg drsquoaquest punt 5 En totes tres srsquoinsisteix en el caragravecter

ximple i ignorant de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia a partir de diferents motius i temes

Primera facegravecia 1ordfjornada C4rv

Rieron mucho de la burla de Cabanillas y el Duque le dijo coacutemo las habiacutean

aparejado

Y eacutel respondioacute -Ponen dentro de ellas agiaceite de manera que no pueda salir y al

asar encorpoacuterase todo en la perdiz y queda tan desconocida como conocida de la

sentildeora dontildea Jeroacutenima por ser muy enemiga de los ajos Que su marido no los osa

comer en su casa porque un diacutea le corrioacute con el majadero que los habiacutean hecho y

arrojoacuteselo Y eacutel vino huyendo a mi casa a hora de comer hediendo a los ajos y

diacutejome Sentildeor acoacutejeme en vuestra mesa que huyendo vengo del majadero Que

nunca estuvo maacutes donoso en su vida por los donaires que aquel diacutea dijo Y fueron

tales que dontildea Elena mi nuera le puso nombre don Joan donaire

[] Despueacutes de las perdices dieron pavones de las Iacutendias y de los nuestros y dijo don

Diego Ladroacuten -Apostareacute que al sentildeor Joan Fernaacutendez mejor le paresceraacuten los

pavones indianos que los de Valencia Aunque para lo que siempre hace en sus

amores mejor le deberiacutean parescer los nuestros pues lo contrahace estando en rueda

como estaacuten ellos con sus plumas muy hermosas que son las que don Luis Milaacuten le

pasa por la nariz iexclY son tantas que queda emplumado Pues digaacutemosle Joan de

Rueda y no lo digo porque sea como Lope de Rueda que no haze farsas como eacutel

178

Segona facegravecia 1ordfjornada D6rv

Dijo don Joan Fernaacutendez -Don Francisco vos no quereacuteis acabar de conoscer ese

Milaacuten por eacutel se dijo El mal del milano las alas quebradas y el pico sano

Dijo don Luis Milaacuten -Sentildeor Joan Fernaacutendez pues quereacuteis que tenga pico repico

Bien se os acuerda cuando fuistes dama de don Eneas Ladroacuten que os sacoacute a danzar

en el Real estando en serau la Reina mi sentildeora y su Excelencia y vos no le negastes

vuestro cuerpo Que parecistes la Reina Dido que iba danzando con su Eneas

Troyano como vos con el vuestro que paresciacutea Eneas Gitano Que por parescernos

vos tan feo para dama como eacutel para galaacuten le apodamos a Cama feo y a vos Dama

Fea Pues fue el caso tan feo que no hallamos con que salvaros sino con Lope de

Rueda Que lo quesistes contrahacer por dar placer a costa vuestra como esta copla

muestra

Bueno vais sentildeor don Joan

puesto estaacuteis en buena fama

yo os teniacutea por galaacuten

ya me han dicho que sois dama

Bien podeacuteis cantar de hoy maacutes

aquella triste sonada

de Dido la desdichada

laquoEneas iquestpues queacute te vas

y me dejas tan burladaraquo

Tercera facegravecia 6ordf jornada X6rv

Dijo don Luis Milaacuten -[] Y comiencen a templar que bien hay que discantar en mi

SONETO 47

No porfiar hablando descontentos

dos cosas son que dan bien al oiacutedo

sabido ser y ser muy bien sufrido

que la valor sufrida es en tormentos

179

Dama real vos dais merescimientos

como da el Rey que todo le es debido

mas crueldad y desagradecido

parescen mal en todos los estamentos

Mi Reina sois yo soy vuestro vasallo

mandar podeacuteis a tuerto o a derecho

El tuerto soy pues vos me habeacuteis cegado

Derecho no que cojo y manco me hallo

su crueldad me tiene muy deshecho

por bien mirar me veo mal mirado

Dijo don Diego -Templado o destemplado yo quiero discantar sobre este soneto

que yo seacute una glosa de eacutel y es que don Francisco y Joan Fernaacutendez serviacutean a dos

viudas que en una casa estaban Y burlaban de ellos en secreto y en puacuteblico no

traiacutean cuenta con ellos Soliacutean hablar alguna noche de una ventana y ellos de una

huerta y de muy enamorados algunas veces se desconcertaban y ellas les deciacutean

Don Joan tuerto todo estaacuteis un desconcierto Y eacutel respondiacutea Si he hablado

desconcierto allaacute me teneacuteis un concierto La otra deciacutea Don cojo Francisco iquestquieacuten

os puso en tal arrisco Respondio eacutel Si soy don cojo Francisco allaacute me teneacuteis un

pellisco

Y ellas enojadas de alabarse de lo que no era verdad me contaron que una noche les

dejaron entrar en casa para pagarse de ellos Y encerrolos en una cocina una criada

de ellas diciendo que alliacute estavan maacutes secretos Y las viudas de una ventana

haciacuteanles arrojar un agua almangrentada a sus criadas diciendo todas Don Joan

tuerto deslenguado bien estaacuteis almangrentado Tomad don cojo Francisco pues

mentiacutes con el pellisco Y fueacuteronse como meresciacutean por el terrado de casa que les dio

salida una vecina (Que meresce quien deshonra que no se le haga honra)

En la primera facegravecia cal destacar la imatge que es doacutena del matrimoni Ferrandis -

Beneito el marit ha de sortir a corre-cuita de casa fugint de la magrave de morter que li llanccedila

la seva dona per haver menjat alls En aquell moment i en la literatura de lrsquoegravepoca lrsquoall era

180

considerat un aliment propi dels vilans no pas dels cortesans168 Per aixograve la narracioacute

esdeveacute forccedila significativa quan srsquohi indica el malnom que va rebre Ferrandis despreacutes

drsquoaquesta anegravecdota lsquoJoan donairersquo169 crec que no estem parlant drsquoun cortesagrave gracioacutes o

enginyoacutes sinoacute meacutes aviat drsquoun vilagrave gracioacutes que ratlla la ximpleria De fet hi ha un subtil

joc amb la paraula lsquomajaderorsquo apareix dues vegades a la narracioacute la primera vegada com

a substantiu fent referegravencia a la magrave de morter perograve la segona vegada enunciat per Joan

Ferrandis es podria interpretar com una almiddotlusioacute a ell mateix com a ximple en la doble

accepcioacute del mot en castellagrave

La segona facegravecia esdeveacute una narracioacute parogravedica sobre Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i Diacutedac

Lladroacute El narrador Lluiacutes del Milagrave recorda un ball entre tots dos i lrsquoexplica parodiant

aquell que podria haver esdevingut entre lenamorada reina Dido i Eneas (siacutembol a la

literatura drsquoun amor impossible) durant el banquet que aquesta li ofereix al seu palau

(capiacutetols III i IV de lEneida de Virgili) Les referegravencies soacuten constants Diacutedac eacutes

indentificat amb Enees (el primer nom doacutena pas a drsquoaltres semblants amb diferents

matisos lsquoEneas Ladroacutenrsquo lsquoEneas Troyanorsquo lsquoEneas Gitanorsquo i Joan Ferrandis drsquoHeregravedia

amb la reina Dido (lsquodama de don Eneas Ladroacutenrsquo lsquoDama fearsquo) En aquesta facegravecia la

caracteritzacioacute del personatge assoleix el seu cliacutemax la seva excessiva aficioacute per les

dones permet que el narrador jugui amb ell i lrsquoacabi identificant amb elles drsquouna forma

caricaturesca i agosarada Les referegravencies a fets ja coneguts pels mateixos personatges soacuten

frequumlents a la facegravecia i aixiacute ho veiem en lafirmacioacute de Joan Ferrandis sobre Lluiacutes del

Milagrave Aquiacute tenim el precedent drsquoaquella afirmacioacute (laquoEl mal del milano las alas quebradas

y el pico sanoraquo) eacutes una poesia-resposta del mateix personatge al foli 130 del Proceacutes de

burles 170 Perograve la resposta que rep per part de Lluiacutes del Milagrave avantatja lrsquoatac de

168 Aspecte ja treballat en relacioacute a la 1a narracioacute del punt 43 drsquoaquest treball des de diferents punts de vista 169 Al llarg drsquoaquest treball ha estat treballat aquest substantiu lsquodonairersquo per les seves nombroses reiteracions al llarg dels tres textos LV-PB-EC 170 laquoTiene quebrada las alas y el pico aquesta dolencia que enfadaacuteis toda Valencia de leer coplas tan malas Que si no acabaacuteis con esto creed como creeacuteis en Dios que dareacute queja de vos a la justicia muy prestoraquo

181

Ferrandis Novament la facegravecia teacute com a precedent uns versos del PB que soacuten reportats

amb variants al diagraveleg del 61 la facegravecia del diagraveleg atorga nom al cavaller Eneas (Diacutedac

Lladroacute)171 En el text drsquoEC sembla que Lluiacutes del Milagrave estigui responent als versos-

resposta de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia que trobem al manuscrit del PB foli 139v que

tenien un to meacutes intregravepid a diferegravencia dels del Joan Ferrandis del diagraveleg

Respuesta de don Joan Fernaacutendez a don Luis del Milaacuten

Siempre en achaque de trama

os poneacuteis en tanto afaacuten

que a ser buitrera el milaacuten

estuviera como en cama

Pero con todo os acuerdo

por vuestro bien y reposo

que si os picaacuteis de donoso

tan necio sois para cuerdo

cuaacuten friacuteo para gracioso

Podem observar que la caracteritzacioacute de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia en El cortesano

respondria a aquella que atribueix ell mateix al seu company al PB i que he assenyalat en

negreta

La darrera facegravecia caracteritza Joan Ferrandis i Francesc Fenollet En aquest sentit caldragrave

tenir en compte un possible sistema drsquoaliances i oposicions que srsquoestableix entre els

personatges principals del diagraveleg Els dos meacutes rellevants i en aparent oposicioacute soacuten Lluiacutes

del Milagrave i Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i en segon lloc Diacutedac Lladroacute i Francesc Fenollet que

formarien respectivament duets amb els anteriors En el cas de Diacutedac Lladroacute no estagrave al

mateix nivell que Lluiacutes del Milagrave perograve fa la funcioacute drsquoalter-ego drsquoaquest i aixograve li permet

manifestar una actitud drsquoadmiracioacute envers el Milagrave i de defensa de la seva persona davant

els atacs dels altres Tot plegat permet ennoblir la caracteritzacioacute drsquoaquest personatge-

narrador-autor Al llarg de lrsquoEC es pot verificar aquesta afirmacioacute en moltes de les

situacions narratives on apareixen alguns dels quatre personatges

Dijo don Francisco -Don Diego bien habeacuteis defendido a don Luis Milaacuten vuestro

amigo Perro ropero me habeacuteis parecido de aquellos que les dicen laquoGuarda la ropa

171 Interessant cobla del PB relacionada amb la facegravecia que he reportat a la pagravegina 55

182

guarda la roparaquo(M1v)

Dijo el Duque -[] Y no se olviden a don Diego como a revolvedor ni a don Luis

Milaacuten que es un matalascallando (Q3v)

El cas de Francesc Fenollet eacutes diferent ja que el personatge apareix al mateix nivell que

Joan Ferrandis Allograve que meacutes ens interessa assenyalar drsquoaquesta facegravecia eacutes la imatge que

srsquoofereix dels dos personatges De nou trobem Ferrandis en les seves aventures amoroses

tot i que aquesta vegada acompanyat per Francesc Fenollet En la mateixa liacutenia que a les

facegravecies anteriors els personatges sempre assoleixen burles de les dames que han intentat

festejar Hi ha dos aspectes que possibiliten la imatge ridiacutecula dels personatges el primer

eacutes lrsquoalmiddotlusioacute fingida o real a les seves tares fiacutesiques i el segon el fet de ser mullats des

drsquouna finestra amb aigua de mangra (que eacutes un tipus drsquoogravexid de ferro vermell terroacutes)

Lrsquoaigua bruta que els llencen marca el punt irrisori magravexim de la facegravecia

La caracteritzacioacute ridiacutecula drsquoambdoacutes personatges es construeix especialment amb els

adjectius que sersquols confereixen Joan Ferrandis drsquoHeregravedia en un primer moment eacutes

anomenat lsquotuertorsquo i despreacutes lsquotuerto deslenguadorsquo i Francesc Fenollet lsquocojorsquo Les dues tares

(ser guenyo i ser coix) soacuten mancances fiacutesiques perograve en el cas de Ferrandis srsquohi afegeix un

altra tara que ultrapassa la dimensioacute fiacutesica indicant una mancanccedila de tipus intelmiddotlectual

Fixant-nos en aquests aspectes no fem meacutes que considerar la caracteritzacioacute que els

retograverics (especialment Vincenzo Maggi) van establir per parlar del ridiacutecul i dels seus

personatges a la novelmiddotla risible de la qual ja he parlat anteriorment I eacutes ara quan ens cal

recordar el que Vega Ramos explica sobre aquestes classificacions

La cojera la falsa cojera y la caiacuteda son ejemplos de lsquoturpitudo corporisrsquo verdadera

fingida y accidental respectivamente la necedad la necedad fingida y la ignorancia

ocasional lo son las del alma (hellip) La categoriacutea de la lsquoturpitudo animirsquo eacutes superior a la

de la lsquoturpitudo corporisrsquo y toda lsquoturpitudo fictarsquo eacutes superior a la correspondiente

verdadera172

En tot cas nrsquohi ha de testimonis de finals del segle XVI que intenten explicar lrsquoefecte que

podien provocar aquest tipus de tares i en quines condicions srsquohavien de produir Fixem-

172 Vega Ramos (1993 85)

183

nos en el que assenyala Pinciano a la seva Philosophia Antigua Poeacutetica (Madrid

1596)173

Y ansiacute un cuerpo o un rostro naturalmente feo y co(n)trahecho causa risa lo que no

hace causado por enfermedad porque entra la co(m)pasioacuten del dolor y no consiente

entrada a la risa Esto mismo acontece cuando un hombre da una caiacuteda que siacute se hizo

dantildeo notable a su persona nadie hay tan maligno que se riacutea pero si el caiacutedo se alza

sin dantildeo iquestquieacuten habraacute que se pueda contener la risa

Aixiacute doncs Joan Ferrandis rep dos adjectius lsquotuertorsquo un tipus de turpitudo corporis i el

darrer que apunta a la categoria superior lsquodeslenguadorsquo un tipus de turpitudo animi En

canvi Francesc Fenollet en rep nomeacutes un lsquocojorsquo turpitudo corporis Joan Ferrandis

drsquoHeregravedia eacutes caracteritzat de nou com un personatge meacutes ridiacutecul que els altres En tot

cas sembla que el defecte fiacutesic de Francesc Fenollet eacutes fictici ategraves que el mateix narrador

Diacutedac Lladroacute especifica de quin tipus de coixera srsquoestagrave parlant

Respondioacute don Diego Ladroacuten -Don Francisco mejor puedo yo deciros donoso que

vos a miacute Que de ese pie que deciacutes que voy buscando andaacuteis vos coxqueando [] (Que

harto preso va quien de amores cojo va) Don Francisco teneos por entendido

(G4rv)

Respondioacute la sentildeora dontildea Castellana -[]iquestNo ve vuestra merced que don Francisco

es el gato pajarero de vuestra vecina Que saltando tras las paacutejaras por los tejados

aunque caiga de muy alto siempre cae de pies y queda sano

(N7v)

Aquesta tara passa a ser considerada de la classe ficta i aconsegueix provocar la

intensificacioacute cogravemica en la caracteritzacioacute drsquoaquest personatge-company de Ferrandis

dHeregravedia Els atacs de Diacutedac Lladroacute a la parella Ferrandis i Fenollet shi intensifiquen al

llarg de lobra

Dijo don Diego Ladroacuten -Don Luis Milaacuten tales son vuestras cosas que a Joan

Fernagravendez mataacuteis de envidia mala y a don Francisco dais la vida de envidia buena 173 Epiacutestola nona pagraveg 388 Edicioacuten digitalizada httpalfamasimucmesdioscoridesconsulta_libroaspref=B17859657ampidioma=0 (agost 2015)

184

Porque la mala quiere deshacer lo bueno de todo y la buena no quiere gastar lo que es

de alabar Al uno haceacuteis hacer cara de perro cuando regantildea de envidioso y al otro

cara de papagayo risuentildeo (G3r)

Dijo don Diego -Don Francisco pareceacuteisme sacabuche pues del buche de Joan

Fernaacutendez habeacuteis sacado lo que habeacuteis dicho contra miacute por vuestra boca Y vos Joan

Fernaacutendez me pareceacuteis ventosa que por vos ha salido el humor malencoacutelico de don

Francisco que vuestra malicia le ha engendrado para dantildearme diciendo que yo

estaba un laquoToma muerto te lo doraquo de envidia de don Luis Milaacuten de un laquoToma bivo te

lo doraquo Y deciacutes verdad (Que no puede haber cosa buena que no sea envidiada ni cosa

mala que no sea reprehendida) (c6v)

Soacuten dos exemples perograve podriacuteem assenyalar-ne meacutes on el personatge de Francesc Fenollet

apareix subordinat al de Joan Ferrandis (com el de Diacutedac Lladroacute al de Lluiacutes del Milagrave)

Fixem-nos en els malnoms que rep el nostre personatge en tots dos paragravegrafs lsquopapagayorsquo

i lsquosacabuchersquo En els dos casos els noms fan referegravencia a laccioacute de repetir paraules sense

saber quin sentit o finalitat tenen Aquesta eacutes la repetida acusacioacute que Diacutedac Lladroacute adreccedila

a Francesc Fenollet i que en un altre moment de lobra atorga a Joan Fernagravendez

dHeregravedia responent en nom de Lluiacutes del Milagrave

Dijo don Diego -Joan Fernaacutendez yo quiero responder por don Luis Milaacuten Vos no

dejaacuteis de tener buen palacio mas teneacuteis malas caacutemaras pues huelen a mal decir () Y

vos por mostrar que es mucho del palacio levantar conversacioacuten jugando del vocablo

hablaacuteis como diablo Pues el buen dejo del avisado ha de ser dulce y no como del

truhaacuten que es amargo Que lo mejor del cortesano es que el burlado quede contento

del burlador Y quien esto no sabe hacer deje de burlar si no quiere enojar Que si

malas burlas apenas se pueden sufrir a ley de honra de un truhaacuten no es razoacuten se

sufran a un galaacuten (Que lo que enoja no es cortesaniacutea sino descortesiacutea) (R4r)

Les aliances Ferrandis - Fenollet enfront Milagrave - Lladroacute soacuten ratificades quan Francesc

Fenollet intenta salvar el seu company del perill al qual srsquoaboca per les seves paraules i

accions

Dijo Joan Fernaacutendez -Don Francisco pasado os sois a los franceses contra miacute No se

me da nada Por vos se puede decir laquoO teneacuteis miedo a los moros o en Francia teneacuteis

amigaraquo

185

Respondioacute don Francisco -No tengo miedo a los moros ni en Francia tengo amiga

mas tuacute moro y yo cristiano traemos muy gran porfiacutea con los malos trajes que sacaacuteis

lisiado de mal vestidos Que si don Luis Milaacuten a coplas nos tuviera la rienda fueacuterades

el monstruo de la gala que pudieran ganar con vuestra ropa los truhanes

mostraacutendola diciendo laquoE aquiacute las ropas de Joan de mal trajeraquo

(Q3rv)

Com ja hem vist Francesc Fenollet fa la gara-gara174 a Ferrandis dHeregravedia a una poesia

del PB175 i cal tenir en compte que la mateixa Jerogravenima fa referegravencia a la seva amistat al

segon prograveleg de LV del manuscrit de la BC

D Hie [] I aqueix galant tan discret

per quegrave no us diu lo que us dic

vostre car i bon amic

don Francisco Fenollet

iexclGuardau que tots vos enganyen

D Jo Seacute que eacutel no me engantildearaacute (foli 153 r-v)

Posteriorment a El cortesano el seu alter-ego Diacutedac Lladroacute desenvolupa i amplifica

aquesta imatge evitant aixiacute que el Milagrave sembruti ja que eacutes el personatge envejat del

diagraveleg pel seu art musical i poegravetic En tot cas aquestes imatges queden matisades a la

ficcioacute gragravecies a les caracteriacutestiques del gegravenere dialogravegic on els diferents interlocutors

aporten diferents significats o elements per a la comprensioacute global de lobra Amb tot a El

cortesano la sisena jornada esdeveacute clau per fixar el propogravesit final de lobra Als darrers

folis el Duc comenccedila a demanar parer sobre diferents condicions o aspectes dels cortesans

als interlocutors presents les opinions soacuten comentades per altres personatges sota les

indicacions C de cavaller i D de dama Lluiacutes del Milagrave tambeacute aporta la seva teoria i

podriacuteem pensar que estagrave parlant del seu competidor com se lha anomenat al llarg de

lobra a Joan Ferrandis

Dijo el Duque -[] Decidme iquestqueacute os paresce de la condicioacuten parlera Dijo don Luis

174 Segons Diccionari Alcover-Moll laquoAfalacs o compliments que es fan per guanyar-se la voluntat de qualcuacuteraquo 175 laquoCreedme sentildeor creed por vida de vuestra cara o por la del Fenollet que pone pies en

pared hecho vuestro gara-gararaquo foli 127r

186

Milaacuten -Sentildeor la condicioacuten parlera se dice ventera por ser llena de viento que la

verbosidad es enemiga del buen hablar y para ser bien hablada si a Vuestra

Excelencia le paresce debe tener estas partes

Estar siempre en su pensamiento para pensar antes que hable si es bueno o malo lo

que quiere hablar que despueacutes de mal hablado si se ha de remediar se veraacute ser

remendado y para guardarse de errar solo en lo que sabe debe hablar so pena de ser

tenido por nescio loco o atrevido [] En ninguacuten tiempo ni lugar deben estorbar a la

persona que habla si es para dejarle hablar que es una licencia que descubre muy

licenciado a quien se la toma (g3r)

Finalment la pregunta del Duc a Lluiacutes del Milagrave sobre lrsquoelaboracioacute del llibre que les dames

li van demanar possibilita que lautor-personatge en faci una defensa progravepia enfront les

criacutetiques que ha rebut dalguns Com vam veure a lrsquoanagravelisi del epiacuteleg de lrsquoobra al capiacutetol 1

dins dun marc almiddotlegograveric amb nimfes incloses Lluiacutes del Milagrave parla de les caracteriacutestiques

que ha de posseir un bon llibre se sobreenteacuten que parla del seu Allograve que minteressa

daquest diagraveleg expositiu que manteacute amb la Nimfa de la Veritat eacutes com cataloga els

enemics de lobra del Milagrave envejosos ignorants i bojos Eacutes un recurs togravepic a lrsquoegravepoca perograve

sembla que lrsquoautor piqui lrsquoullet al lector perquegrave sagravepiga desxifrar la seva intencioacute a lrsquoobra

Lenvejoacutes lignorant i el boig soacuten adjectius substantivats que he emprat al llarg daquest

treball per parlar de la caracteritzacioacute de Joan Ferrandis dHeregravedia No podriacuteem pensar

que al final de lobra i de manera teograverica sens estagrave assenyalant un personatge que ha estat

presentat en la pragravectica amb aquests qualitats Crec que siacute tot i que la ficcioacute dialogravegica pot

enterbolir la nostra capacitat de copsar les intencions teograveriques de lautor a causa de

lefecte que cadascun dels personatges aconsegueix crear en lunivers mental dels lectors

soacuten opinions sensacions intuiumlcions difiacutecilment esborrables Eacutes la propaganda

subliminal de legravepoca i Lluiacutes del Milagrave aconsegueix la seva finalitat amb els mitjants meacutes

moderns del moment el gegravenere del diagraveleg i el subgegravenere de la novelmiddotla risible la facegravecia

Aquest ha estat lintent de lautor i les seves darreres paraules aixiacute ho confirmen al foli

g8r laquoEsto es lo que ha de tener un buen libro y un buen orador en el hablar y escribir que

si tuacute lo tuviesses no terniacuteas de queacute tener envidia (Que el envidioso mueacutestrase defectuoso

y a su envidiado hace maacutes aventajado)raquo

187

411 ANNEX DOCUMENT HISTOgraveRIC SOBRE LA PARELLA LITERAgraveRIA JOAN

FERRANDIS DrsquoHEREgraveDIA-FRANCESC FENOLLET

En les meves primeres recerques a lrsquoArxiu del Regne de Valegravencia buscant documentacioacute

histograverica relativa a la identitat i a la biografia de Lluiacutes del Milagrave vaig trobar un document

que aporto a manera drsquoannex en aquest capiacutetol de la tesi per tal de deixar constagravencia de

la seva existegravencia i tambeacute per ilmiddotlustrar amb un document histograveric la parella literagraveria Joan

Ferrandis drsquoHeregravedia i Francesc Fenollet que acabo de presentar en el punt anterior No

pretenc oferir una anagravelisi del document perograve vull destacar-ne alguns aspectes que ens

aporta i que esdevenen significatius per a aquest estudi176

Soacuten tres textos manuscrits en catalagrave de lrsquoArxiu de la Batllia General (Agravepoques) dels anys

1528 1529 i 1530 respectivament

bull La seva tipologia eacutes drsquoagravepoques o rebuts pels quals Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i

Francesc Fenollet cavallers de Valegravencia i cessionaris del difunt Alfons Giron de

Rebolledo reconeixen Lluiacutes Carrograves de Vilaragut conseller del batlle general que

nrsquohan rebut uns sous deguts a Giron

~ La primera agravepoca o rebut correspon al pagament de lrsquoany 1528 per 3000

sous

~ La segona al de lrsquoany 1529 per la mateixa quantitat 3000 sous

~ La tercera al 1530 perograve nomeacutes per una part de la quantitat 305 sous 10

diners que provenien drsquoun violari o pensioacute vitaliacutecia que Ferrandis Fenollet

i Giron pagaven a Maria Carrograves drsquoEslava dona de Lluiacutes Carrograves i que havia

quedat extingit per la mort de lrsquoesmentada senyora Aquest document eacutes de

lrsquoany 1543

bull Giron havia fet cessioacute del seu dret a percebre aquelles quantitats a Ferrandis i a

Fenollet en un document notarial del 27 de maig de 1528

bull La Batllia General pagava anualment 3000 sous a Giron ndashi despreacutes als seus

cessionaris- en compliment drsquoun privilegi concedit a Giron pel rei Ferran II a

176 Agraeixo la imprescindible ajuda i aportacioacute de Maria Toldragrave en lrsquoestudi drsquoaquests documents

188

Castell Nou de Nagravepols el 30 de maig de 1507 i drsquouna provisioacute reial signada a

Brusselmiddotles el 22 de desembre de 1516

Soacuten poques les dades biogragravefiques que trobem drsquoaquests personatges histograverics De fet la

degraveria de considerar EC com a una crogravenica novelmiddotlada de la cort de Germana de Foix i el

Duc de Calagravebria durant els anys 30 fa que molts investigadors acabin el retrat dels

personatges amb els elements que aquest diagraveleg literari ofereix Voldria destacar alguns

aspectes biogragravefics drsquoaquests dos personatges tenint en compte la minsa documentacioacute

que actualment tenim de tots dos

De Joan Fernagravendez drsquoHeregravedia (Valegravencia v1480-1549) Cal tenir en compte que

possiblement tenia parentiu amb el poeta Joan Boscagrave i amb F Carrograves Va ser membre de

lrsquoestament cavalleresc i va lluitar per aquest motiu contra els agermanats durant els anys

1519-1522 El Cancionero General recull 16 poesies seves

De Francesc Fenollet177 (Xagravetiva ndashdespreacutes de 1548) Cal destacar que era fill de Lluiacutes II

de Fenollet i de Catalina de Centelles filla de Bernat de Centelles senyor drsquoOliva Per

tant el nostre poeta Francesc Fenollet era cosiacute de Serafiacute de Centelles comte drsquoOliva El

pare de Francesc Fenollet lrsquoany 1488 va accedir a lrsquoofici de batlle de Xagravetiva fins lrsquoany

1492 que va morir Sembla que va realitzar una interessant activitat de mecenatge cultural

i de gust per la literatura i les arts Lrsquoany 1503 el seu fill Francesc Fenollet va ser nomenat

per Ferran II batlle de Xagravetiva tal i com ho havia estat el seu pare tot i que sembla que el

cagraverrec lrsquoocupava des de dos anys abans Va compaginar aquesta vessant administrativa

amb la literagraveria que es concreta en les seves poesies en catalagrave a lrsquoedicioacute de lrsquoany 1514 al

Cancionero General drsquoHernando del Castillo i en la seva participacioacute com a jutge literari

al Certamen literari celebrat en el convent de Santa Caterina de Sena a Valegravencia on vivia

una de les seves germanes Lionor de Fenollet Drsquoaquest esdeveniment conservem la

resposta drsquouns quatre-cents versos en catalagrave on determinava qui era el guanyador del

concurs

Perea178 al seu estudi vincula als dos personatges juntament amb Joan Ram Escrivagrave

lsquomenorrsquo com a nexe drsquounioacute entre dues egravepoques drsquoesplendor literari i cortesagrave a Valegravencia

la de Ferran el Catogravelic reflectida al Cancionero General i la dels ducs de Calagravebria

177 Veure Perea (2007 215-226) Esquerdo (2001236-237) Ferrando (1983195) 178 Perea (2007225)

189

dibuixada per El cortesano de Milagrave Crec que aquest document pot ajudar a estudiar la

vinculacioacute histograverica dels dos personatges meacutes enllagrave de les seves presegravencies o

caracteritzacions literagraveries

En relacioacute al mencionat difunt Alfons Giron de Rebolledo sembla que no es pot

identificar amb el poeta valenciagrave homogravenim perquegrave no coincideix per dates En aquest

document apareix com a difunt a lrsquoany 1543 i el poeta conegut i elogiat per Gil Polo al

Canto del Turia de la seva Diana enamorada i pel mateix Cervantes al Canto del Caliacuteope

hauria nascut lrsquoany 1530 i moriria el 1606

En conclusioacute aquest document histograveric contribueix a confirmar que la parella literagraveria de

Ferrandis drsquoHeregravedia i Fenollet construiumlda a partir de textos anteriors com el segon prograveleg

de LV de Ferrandis drsquoHeregravedia i drsquoalguns versos de les poesies que enuncia Lluiacutes del Milagrave

al PB tambeacute ho deuria ser en la realitat histograverica de la Valegravencia dels anys 3040 del segle

XVI

190

TERCERA PART EL GUST PER LrsquoESCENIFICACIOacute A EL CORTESANO

FESTA MUacuteSICA I POESIA

CAPIacuteTOL 5 POESIA I MUacuteSICA A EL CORTESANO AMALGAMA DE METRES I

ESTROFES

51 CONCEPTE DE FESTA A EL CORTESANO MUacuteSICA POESIA I ESPECTACLES

Soacuten nombroses les sequumlegravencies a la ficcioacute literagraveria del diagraveleg que reprodueixen la recitacioacute

o el cant de poesies i la posada en escena drsquoobres de teatrals que succeeixen a la cort En

el cas de les corts cinccentistes aquest conjunt drsquoactivitats luacutediques manifestaven el gust

per la festa com a expressioacute drsquouna imatge de la cort o de les classes benestants que

srsquoenmirallaven en el seu propi moacuten de relacions i de diversions Les notes caracteriacutestiques

de la festa a la cort soacuten el seu caragravecter efiacutemer breu visual i auditiu tot plegat perograve

esdeveacute una mostra integral de representacioacute dramagravetica que traspassada al canemagraves

literari aconsegueix el tret de la versemblanccedila i la perpetuiumltat dins la memograveria colmiddotlectiva

De fet nomeacutes des drsquoaquest punt de partida es pot explicar la confusioacute que provoca lrsquoobra

en una part dels estudiosos Solervicens179 va explicar acuradament lrsquoadscripcioacute de lrsquoobra

al gegravenere dialogravegic perograve diferents investigadors en articles posteriors continuen obviant

aquest treball i rescaten textos de lrsquoobra per defensar aspectes que tornen a deixar-la fora

de cap explicacioacute genegraverica coherent Sovint la interpreten com un collage de peces que

pertanyen a diferents gegraveneres literaris (prosa poesia teatre) i que articulen una crogravenica

de la cort dels lloctinents de Valegravencia el Duc de Calagravebria i Germana de Foix

Cal tenir en compte que el modus vivendi de les corts a mitjants del segle XVI estava

fonamentat en la festa com a moment ideal per confondre el joc i la ilmiddotlusioacute amb la

realitat Aixiacute doncs la festa i el joc soacuten dos dels aspectes meacutes rellevants en la pragravectica de

dramatitzar esdeveniments quotidians a les corts del segle XVI180 Cruciani estableix una

179 Solervicens (1997) 180 laquoEl otro foco principal de produccioacuten teatral en el periacuteodo cuatrocentista es la corte los palacios del rey y de la nobleza Hay como es sabido en estas cortes principescas del otontildeo de la Edad Media una fuerte tendencia a la teatralizacioacuten de casi todos los sucesos de la vida diaria Con motivo de los maacutes distintos acontecimientos y ocasiones se organizan desfiles danzas juegos torneos y espectaacuteculos diversos en los que se concede importancia al artificio visual a la muacutesica o al vestuario Incluso parte de la actividad literaria cobra un cierto grado de teatralidad y asiacute

191

iacutentima relacioacute entre aquests aspectes i argumenta que la festa eacutes lrsquoelement estructurant

drsquoalgunes formes drsquoespectacles

Il teatro del Rinascimiento nella sua dimensione colta ha trovato la sua piugrave ampia e

significante unitagrave formalizzante nella festa [] Non si tratta soltanto di prendere atto

del duraturo acostamento di festa e teatro si tratta (nellrsquoambito del Rinascimento ndashe

preciso subito che uso qui il termine Rinascimento in senso riduttivo a indicare quella

cultura di stampo fiorentinoromano che si afferma tra la fine delrsquo400 e i primi decenni

delrsquo500) di riconoscere alla festa una valore concettuale e ideologico di assumerla

como unitagrave strutturante allrsquointerno della quale vengono a porsi in modo privilegiato

certe forme di spettacolo in cui confluiscono in se autonome diverse forme

espressive181

Diferents elements escegravenics heretats de lrsquoEdat Mitjana (desafiaments i torneigs balls

munteries mascaradeshellip) srsquohi combinen per tal drsquooferir un increiumlble fast cortesagrave i

cadascun drsquoells esdeveacute una bona ocasioacute per demostrar el luxe i la seva preeminegravencia

social i poliacutetica

Altro punto che caratterizza il porsi della festa come momento ideale della societagrave (e

in questo caso in modi piugrave evidentemente politici) egrave lo sfarzo il lusso lrsquoesibizione

della ricchezza egrave un dato constante e conscientehellip e che pertanto sembra essere uno

dei dati primari della fruizionehellip182

Gairebeacute tot el diagraveleg de Milagrave ens narra una cort contiacutenuament en festa Els seus

personatges es confonen amb els protagonistes de cadascun dels espectacles que srsquohi

celebren de fet les obres literagraveries que tenen com a epicentre el moacuten de cort plantegen

aquest joc muacuteltiple Aixiacute ens ho indica Battesti-Pelegrin en la introduccioacute a un treball

sobre el Libro de motes de damas y caballeros de Milagrave183

ocurre con la ejecucioacuten de numerosos geacuteneros poeacuteticos como por ejemplo las serranillas las preguntas y respuestas las letras e invenciones y muchos de los poemas dialogados de los cancionerosraquo Peacuterez Priego (1989149) Ferrer Valls (2003) tambeacute insisteix en aquest aspecte 181 Cruciani (19721-2) 182 Cruciani (197214) 183 Battesti Pelegrin (1987 96-97)

192

La Cour est en effet le lieu ougrave de deacuteroule le spectacle un lieu particulier cependant ougrave

la scegravene et le parterre se mecirclent ougrave les coulisses disparaissent pour permettre agrave

chacun tour agrave tour drsquoecirctre acteur et spectateur

Mais la Cour est elle-mecircme spectacle lieu thecirctral par excellence habiteacute en

permanence par ses acteurs en perpeacutetuelle repreacutesentation et en outre ougrave ils jouent

leur propre rocircle

La poesia drsquoEC tambeacute adquireix un lloc preeminent en aquesta escenificacioacute narrativa de

la festa perquegrave apareix associada a la recitacioacute en puacuteblic i en ocasions al cant

acompanyat drsquoun instrument musical com eacutes la viola Vega Ramos184 explica com la

poesia al Cinccents esdeveacute un esdeveniment social unit necessagraveriament a la muacutesica

especialment pel que fa a lrsquoexecucioacute musical del vers liacuteric en vernacle De fet

Castiglione a IC insistia que era una condicioacute indispensable per a un bon cortesagrave tal i com

he tractat al punt 16 drsquoaquest treball Aquesta habilitat que respon a una idea social de la

muacutesica com a marca de classe projecte educatiu i fins i tot element de reflexioacute poliacutetica

tambeacute teacute una consequumlegravencia rellevant pel que fa a la relacioacute amb les dames de la cort

Segons IC eacutes un eficaccedil instrument amoroacutes perquegrave predisposa i anima al desig amoroacutes A

la 2a jornada del diagraveleg apareix molt ben reflectida aquesta visioacute de la muacutesica de fer

sonar un instrument i alhora de recitar en lrsquoagravembit de la cort i davant el puacuteblic femeniacute A

continuacioacute reprodueixo el passatge que serveix de marc o pogravertic per entendre aquesta

valoracioacute al diagraveleg valenciagrave i la del personatge Lluiacutes del Milagrave que srsquoidentifica amb

Orfeu185

Respondioacute don Diego Ladroacuten [a Lluiacutes del Milagrave] -Pareacuteceme tambieacuten como muy mal

de la traicioacuten que Galaloacuten hizo pues por eacutel fueron vendidos y muertos de los moros

los que no bastara matar todo el mundo si apercebidos y no solos tomaran a don

Roldaacuten y a Oliveros y a Durandarte Que bien parece que le sois amigo en la glosa

que hecistes a su romance que dice laquoDurandarte Durandarte buen caballero

probadoraquo Que si gana os toma de tantildeer y cantarle aquiacute tengo una muy buena vihuela

y damas que os escucharaacuten que staacuten en visita con dontildea Mariacutea mi mujer

Respondioacute don Luis Milaacuten -Sentildeor Don Diego soy contento si no os enojaacuteis que

despueacutes deste romance cante otro y podraacute ser que os sane del mal franceacutes que 184 Vega Ramos (2006) 185 De fet Lluiacutes del Milagrave ha estat qualificat com a segon Orfeu al Cant del Turia de Gil Polo Veure apartat 11 drsquoaquest treball

193

mostraacuteis tener en la afeccioacuten francesa que traeacuteis como a gorra en la cabeza

Dijo don Diego -No respondo a vuestra lengua por maacutes presto oiacuter tantildeer vuestras

manos Yo voy a presentarlas a las damas de la vesita de parte vuestra que seacute os

hace gran placer y luego volvereacute con el recaudo (G6v)

Dijo don Diego -Don Luis Milaacuten he aquiacute un paje que os trae un buen recaudo de

parte de las damas [hellip] Paje dile el recaudo que le traes de parte de las damas

iexclQueacute buena pro me haga

Dijo el paje -Sentildeor don Luis Milaacuten mi sentildeora y las sentildeoras que arriba staacuten mueren

de deseo de veros y oiros Y dicen si vuesta merced tiene el mismo deseo podreacuteis

cantar laquoNunca fuera caballero de damas maacutes bien queridoraquo

Respondioacute don Luis Milaacuten -Paje direacuteis a todas esas sentildeoras que os enviacutean que yo les

beso las manos y cumplireacute su deseo pues el miacuteo muere porque me vean y oigan

Respondereacute a su romance con este villancico laquoSi amores me han de matar agora

ternaacuten lugarraquo

Dijo don Diego Ladroacuten -Don Luis Milaacuten iexclvamos vamos que yo temo de cantar

laquoDeste mal morireacute madre deste mal morireacute yoraquo

Y en ser todos delante las damas don Diego tomoacute de la mano a don Luis Milaacuten

diciendo -Sentildeoras he aquiacute Orpheo que yo le querriacutea maacutes feo (G7v-8r)

Dijo la sentildeora dontildea Mariacutea -Pareacuteceme que convidamos don Luis Milaacuten a una vihuela

y daacutemosle a comer palabras Callemos que es gran desacato que su tantildeer calle por

nuestro hablar Y este descuido que habemos tenido merece ser perdonado pues

oyeacutendole hablar hace olvidar su tantildeer y tantildeendo se olvida su hablar Dijo don Luis

Milaacuten -Sentildeora dontildea Mariacutea no he visto descuido con tan buen adobo como este que

vuestra merced ha adobado No le ponga tal nombre que no ha sido sino ciudado para

que yo oyendo palabras tan cuerdas lo fuesen las de mi vihuela que remedando

armoniacutea de tan dulce conversacioacuten saque el mal espiacuteritu de la envidia del cuerpo de

Joan Fernaacutendez como haciacutea el arpa de David al rey Sauacutel Y por hacer lo que me rogoacute

don Diego lo primero que cantareacute seraacute la glosa que hice al romance de Belerma y

Durandarte cuando se dejoacute de servirla y esta (H1v)

A partir drsquoaquest passatge el mateix narrador indica mitjanccedilant el verb cantar la

manera com srsquoenuncien els diferents poemes al diagraveleg especialment la Carta drsquoamor

les Set angoixes i els set goigs drsquoamor la glossa a un villancet i alguns sonets Drsquoaltres

194

composicions soacuten reportades mitjanccedilant verbs de diccioacute (lsquodicersquo) o drsquooiumlda (lsquooireacuteisrsquo) que

no impliquen que no estiguin recitats o cantats amb acompanyament musical perquegrave

tot el diagraveleg srsquoha omplert de sonoritat De fet tambeacute la narracioacute dels espectacles que

srsquoesdevenen a la cort gaudeix drsquoaquest component musical tal i com es veu en els

seguumlents passatges

Dijo el Duque -Sentildeores yo les quiero convidar a lo que soy convidado Bajemos

a la huerta que mis cantores quieren hacer la Fiesta del Mayo que hacen en Italia

Y con razoacuten merece ser tan celebrado este mes (Z5r)

En la mateixa liacutenia soacuten significatives les almiddotlusions a la recitacioacute amb muacutesica del

Toma vivo te lo do

El Duque se rio mucho deste palacio y dijo desta manera -Sentildeores nunca fue

mejor batalla que los muertos son de risa y los vivos de amores quedan cativos

Las mesas estaacuten paradas para cenar vaacuteyanse luego a sentar porque mientras

cenaremos alabanzas oiremos de las damas de Valencia Que seraacuten en un laquoToma

vivo te lo doraquo que cantaraacuten todos mis cantores y diraacute Olivarte solo la copla de

cada dama tantildeendo y cantando [hellip] Y comience la muacutesica a darnos por principio

desta dulce cena el Toma vivo te lo do (b1v)

A la Magravescara de la 6a jornada els diferents personatges apareixeran en escena tocant

alhora instruments i cantant les composicions poegravetiques

Y estando en esto se pararon como encantados porque entroacute Apolo tantildeendo con su

ciacutetara que compuso para representar a la dulce armoniacutea que en los siete cielos de

las planetas hacen [hellip] Entroacute en esta fiesta con la ninfa nombrada Siringa que

tan dulcemente cantaba como eacutel con la ciacutetara tantildeiacutea Fue de tan gran suavidad esta

muacutesica por lo que representaba y los efectos que hace que hizo cesar la gran

batalla de los troyanos y griegos Representaron a Siringa y Apolo muy al natural

dos grandes muacutesicos que cantaron los romances que oireacuteis (e5v-e6r)

Finalment a la 6a jornada a punt de concloure el diagraveleg Lluiacutes del Milagrave torna a tocar la

seva viola de magrave i a cantar els uacutenics tercets de lrsquoobra

195

Don Luis Milaacuten tomoacute una vihuela que esta sentildeora le dio para que cantase este

diaacutelogo de amores que es razonamiento de un galaacuten y una dama en los presentes

tercetos (f8v)

Els capiacutetols seguumlents exploren lrsquouacutes i les formes de les recitacions liacuteriques i dels

espectacles que apareixen a lrsquoobra

196

52 POESIA DE CANCcedilONER A LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XVI I A EL

CORTESANO

El cortesano de Lluiacutes del Milagrave conteacute una mostra dels diferents tipus de poesia que es van

escriure a la Peniacutensula al llarg de tota la primera meitat del segle XVI Les sis jornades

ens presenten un gran ventall de composicions en vers que testimonien els gustos poegravetics

del moment des de les foacutermules meacutes tradicionals (romanccedil villancet) fins a les meacutes

innovadores (sonets tercets encadenats) defensades per autors com Joan Boscagrave i

Garcilaso de la Vega que volgueren instaurar les modes poegravetiques italianes a la

Peniacutensula Certament per aquest motiu eacutes difiacutecil catalogar el conjunt de composicions en

vers que hi ha a EC des de composicions breus com soacuten els lemes o lsquomotesrsquo de les

invencions fins a daltres meacutes extenses i integrades per una llarga tirada de versos186 Soacuten

molts els estudiosos com Pierre Le Gentil Keith Whinnnom Rafael Lapesa i Antonio

Prieto que a partir dels anys 40 del segle XX han intentat defensar la continuiumltat de la

poesia liacuterica i la de canccediloner en la creacioacute poegravetica del Renaixement i de fet EC eacutes una

gran mostra drsquoaquest fet Per aquest motiu en aquesta tercera part presentareacute una

aproximacioacute a les composicions liacuteriques breus drsquoEC tant les tradicionals que recull El

Cancionero General drsquoHernando del Castillo a partir del 1511 com les meacutes innovadores

drsquoorigen italiagrave representades drsquouna manera especial pel sonet

La poesia amorosa de canccediloner va tenir una gran presegravencia en la liacuterica castellana del segle

XV i del comenccedilament del segle XVI Sovint ha estat bandejada de lrsquoestudi per part dels

investigadors que van criticar algunes de les caracteriacutestiques que ara hem de reconegraveixer

com a definidores drsquoaquesta escola poegravetica la brevetat i lrsquoambiguumlitat Lluny de

comprendre aquestes composicions com a mostres drsquoenginy i de concisioacute han estat

interpretades com a peces drsquoescassa qualitat i alhora srsquoha negat qualsevol tipus de

voluntat artiacutestica als seus autors Perograve com ja he dit des de fa algunes degravecades

interessants estudis ens permeten apropar-nos a aquest tipus de poesia amb la mirada i els

criteris adients per tal de copsar-ne el sentit Srsquohan diferenciat diferents etapes o

generacions en la poesia de canccediloner del segle XV Prenc com a classificacioacute la proposada

186 Deixareacute de banda les llargues composicions en vers que narren histograveries o escenificacions drsquohistograveries a la Cort dels Ducs de Calagravebria en les quals els mateixos personatges del diagraveleg en soacuten els protagonistes Aquest conjunt seragrave objecte drsquoestudi del capiacutetol seguumlent a causa de les seves caracteriacutestiques teatrals o escegraveniques

197

per Alvar i Goacutemez Moreno187 tambeacute utilitzada per Dutton188 en la seva antologia

1 La primera generacioacute formada per poetes nascuts entre els anys 1375 i 1385 i

representada pel canccediloner recopilat per Baena que destaca pel seu hibridisme

linguumliacutestic entre el gallec i el castellagrave i per les minses mostres de poesia liacuterica breu

de temagravetica amorosa189

2 La segona que inclou els nascuts entre 1425-1479 eacutes lrsquoanomenat lsquomoment de

plenitudrsquo amb tres autors de qualitat com soacuten el Marquegraves de Santillana Juan de

Mena i Jorge Manrique Al voltant dels anys 50 es retorna a la poesia amorosa

centrada en el subjecte liacuteric amb les estrofes de forma fixa (canccediloacute i villancet) els

gegraveneres drsquoorigen popular com el romanccedil la creacioacute drsquoun nou gegravenere (glossa) i una

major elaboracioacute retograverica i conceptual del poema en tot cas no srsquoabandona la

tradicioacute almiddotlegograverica o narrativa que predominava a lrsquoobra de la primera

generacioacute190

3 La tercera generacioacute inclou tota la produccioacute en temps del regnat dels Reis Catogravelics

i el seu recull al Cancionero General drsquoHernando del Castillo (1511) Es produeix

el triomf definitiu dels gegraveneres liacuterics i breus (esparsa canccediloacute lema o lsquomotersquohellip) i tots

aquells relacionats amb el conreu de la glossa i de la poesia dialogada El

Cancionero General es considera la darrera antologia de la liacuterica cortegraves191

4 La quarta generacioacute situada al segle XVI estagrave formada per les diferents edicions del

Cancionero General des de la primera lrsquoany 1511 fins a la darrera lrsquoany 1573

Les preferegravencies poegravetiques dels autors de la tercera generacioacute la del regnat dels Reis

Catogravelics soacuten les que meacutes influiran en els de la quarta generacioacute pertanyents ja al segle

XVI La caracteriacutestica poegravetica meacutes notable eacutes lrsquoagudesa aconseguida per diferents recursos

retograverics que Casas Rigall (1995) classifica en set agravembits retograverics dels quals en destaco la

brevitas com a condensacioacute verbal que exigeix subtils exercicis drsquointerpretacioacute i estil la 187 AlvarampGoacutemez Moreno (1987) 188 Dutton (2004) 189 Peacuterez Bosch (200169) 190 Peacuterez Bosch (200170) 191 Peacuterez Bosch (200172)

198

disputatio dilalegravectica lrsquouacutes de la citacioacute que consisteix en la insercioacute o manipulacioacute drsquoun

text preexistent en la nova composicioacute liacuterica lrsquoantiacutetesi o paradoxa i la utilitzacioacute de

lrsquoannominatio192 per produir lrsquoambiguumlitat Aquest darrer eacutes un procediment retograveric que

consisteix en la repeticioacute drsquoun cos legravexic amb alguna variacioacute fogravenica que sovint provoca el

canvi de significat de la paraula Aquest recurs i les diferents tegravecniques que el

desenvolupen afavoreix els trets principals drsquoaquesta poesia ccedila eacutes la concisioacute i la

brevetat que provoquen un conceptisme al servei de lrsquoenginy Tot plegat srsquoaconsegueix a

traveacutes de diferents recursos retograverics dels quals en destaco la paronomagravesia (annominatio

no morfologravegica) hi ha una similitud entre els mots perograve alhora una dissimilitud

semagraventica el polyptoton (annominatio morfologravegica per flexioacute) i la derivatio (derivatio a

partir drsquoun lexema determinat) A continuacioacute ofereixo alguns exemples del repertori

drsquoEC

bull Paranomagravesia Es doacutena mitjanccedilant la similitud de lsquoel ojorsquo y lsquoenojorsquo lsquode amorrsquo y

lsquoamadorrsquo y lsquomal ojorsquo y lsquoenojorsquo

De les preguntes i respostes entre Antonio Velasco i Joan de Mendoza que

reporta Frances Fenollet (S1r-3r)

Pre Al cielo siempre miraacuteis

digan os tan blanco el ojo

iquestpara queacute tomaacuteis enojo

de lo que nos enojaacuteis

Re Si estafeta soy de amor

soylo siempre de aventaja

pues a vos os dan la paja

y a miacute el grano de amador

Dels dits punyents entre Joan Ferrandis i Diacutedac Lladroacute (S5r-S6v)

Joan Fernaacutendez

Del ojo staacute lisiado

el tomado de mal ojo

porque da muy gran enojo

192 Casas Rigall (1995 219 i ss)

199

un ojo desamorado

bull Polyptoton Es doacutena entre mots lsquovestirrsquo i lsquovestidosrsquo lsquoreiacutedosrsquo i lsquoreiacuterrsquo lsquopensamientorsquo

i lsquopensarrsquo lsquodolientersquo i lsquodolenciarsquo lsquopresenciarsquo i lsquopresentersquo

Dels dits punyents entre Joan Ferrandis i Diacutedac Lladroacute (S5r-S6v)

Don Diego Ladroacuten

iexclNo burlemos del vestir

pues que no teneacuteis vestidos

que merezcan ser reiacutedos

sino para hacer reiacuter

De la carta drsquoamor de Lluiacutes del Milagrave (S8r-T2V)

Mi pensamiento doliente

de pensar en su dolencia

le pornaacutes en su presencia

si le ternaacute por presente

bull Derivatio En el seguumlent exemple eacutes una derivatio antitegravetica entre els mots

lsquodesacatadarsquo i lsquoacatamientorsquo

De la mateixa carta drsquoamor de Lluiacutes del Milagrave (S8r-T2V)

Y por cuanto has de hacer

no seas desacatada

sino tuacute seraacutes rasgada

y rompido mi placer

Y si vieres sentimiento

de alguna voluntad

di con mucho acatamiento

iexclVed queacute tal es su tormento

que vos le tengaacuteis piedad

200

Abans drsquoanalitzar els diferents exemples drsquoaquest tipus de poesia que el diagraveleg valenciagrave

conteacute presento les principals composicions poegravetiques de canccediloner agrupades per jornades

mitjanccedilant una taula per tal de facilitar-ne la visualitzacioacute

Jornadafolis Composicions poegravetiques

1a jornada

C1r

Cant drsquoOlivarte cantor del Duc drsquoun romanccedil de 16

versos octosiacutelmiddotlabs laquoAquel ciervo cariblancohellipraquo

2ordm jornada

G1r-v

G5v

2a G6r i v

G8r

H1v5r

Lluiacutes del Milagrave fa una glossa al villancet laquoLas tristes

laacutegrimas miacuteas en piedras hacen sentildeal y en vos nunca

por mi malraquo

La glossa estagrave formada per tres estrofes de 9 versos

octosiacutelmiddotlabs amb rima consonant (abba cdccd effe

ghggh ijji klkkl)

Diacutedac Lladroacute recita una glossa feta per Lluiacutes del Milagrave al

villancet laquoDesdentildeado soy de amor guardeos Dios de tal

dolorraquo La glossa estagrave formada per dues estrofes de 9

versos octosiacutelmiddotlabs (abba cdccd effe ghggh)

Lluiacutes del Milagrave i Diacutedac Lladroacute fan referegravencia a dos

coneguts romanccedilos respectivament laquoMala la vistes

franceses la caza de Roncesvallesraquo (G6r) i laquoDurandarte

Durandarte iexclbuen caballero probadohellipraquo (G6v)

Lluiacutes del Milagrave fa una glossa a un mote laquoGuaacuterdeme

Dios de miacuteraquo La glossa estagrave formada per unes estrofes

de 10 versos octosiacutelmiddotlabs amb rima consonant (abbab

cdccd)

Lluiacutes del Milagrave fa una glossa al romanccedil de Durandarte

201

Jornadafolis Composicions poegravetiques

2a H4r

laquoYa no es eacutel perdido staacuteraquo La glossa estagrave formada per

16 estrofes les que corresponen al romanccedil de versos

octosiacutelmiddotlabs amb rima consonant amb el mateix patroacute

abbacdccd etc

Lluiacutes del Milagrave canta una versioacute del romanccedil

anteriorment esmentat laquoMala la vistes franceses la

caza de Roncesvalleshellipraquo

Aquest romanccedil consta de 16 versos octosiacutelmiddotlabs perograve

la seva rima no respecta el patroacute de lrsquoestrofa i barreja

rimes hi predomina la femenina i en algun vers hi

apareix la masculina

3a jornada

H7r

Diacutedac Lladroacute fa referegravencia a una composicioacute tiacutepica de

la liacuterica popular castellana perograve lrsquoanomena romanccedil laquoLa

ginagala la gala ginetaraquo

5a jornada

Q5r

Q5v

El patge respon al Canonge Ster amb el cant drsquouna canccediloacute

catalana laquoBella de voacutes soacute enamoroacutes iexclgibeta mia

tostemps sospir pensant en vos la nit i el diaraquo i respon el

Canonge Ste amb una altra estrofa laquoTot lo moacuten me stagrave

miranthellipraquo

La canccediloacute catalana estagrave formada per una tornada de

4vv els parells soacuten octosiacutelmiddotlabs i els imparells

tetrasiacutelmiddotlabs amb rima consonat abab i una estrofa

de 4vv octosiacutelmiddotlabs amb rima consonant bcbc

El patge canta acompanyat drsquouna guitarra un cant

laquoComed de mi tartugado la de lo verdugadoraquo

Aquest cant pot equivaler a un mote a causa de la

seva estructura Estagrave format dos versos octosiacutelmiddotlabs

202

Jornadafolis Composicions poegravetiques

S1r-S2v

S3 rv i S5v-S6v

amb rima consonant aa

Francesc Fenollet reporta una composicioacute dialogravegica de

Preguntes i respostes dins drsquoun conte sobre la

competicioacute drsquoAntonio de Velasco i Joan Mendoza quan

servien una dama de la reina Isabel la Catogravelica

Lrsquoestructura megravetrica de les 12 preguntes i les 12

respostes eacutes la mateixa per ambdues 4vv octosiacutelmiddotlabs

amb rima consonant abraccedilada (abba etc)

Al primer foli apareixen dites o lsquomotesrsquo solts inserits en

la conversa dels personatges Diacutedac Lladroacute i Ferrandis

drsquoHeregravedia de la mateixa manera que les narracions

breus Tot plegat acaba en un seguit de dites o lsquomotesrsquo

entre els dos personatges anteriors que es configuren en

un atac verbal Soacuten estrofes de 4 versos octasiacutelmiddotlabs

amb rima consonant (abba)

203

Jornadafolis Composicions poegravetiques

6a jornada

S8r-T2g

T3r-T6r

T7v-V1v

Lluiacutes del Milagrave srsquoadreccedila al Duc i a la Virreina i els

anuncia que compliragrave amb el manament de tocar i cantar

una Carta drsquoamor laquoY denme la vihuela que me han

traido y cantareacute con esta primera obra las obras que las

damas suelen hacer Y es una carta que para ganar si a

cartas jugara el resto del amor ganararaquo

La Carta drsquoamor estagrave formada per 14 estrofes de 9vv

octosiacutelmiddotlabs amb rima consonant seguint lrsquoesquema

abba cdccd a totes les estrofes

Lluiacutes del Milagrave canta responent a la peticioacute del Duc Las

siete angustias de amor i posteriorment Los siete gozos

de amor

Cadascuna de les peces teacute 8 estrofes la primera a

manera drsquointroduccioacute i les 7 seguumlents en relacioacute a

cadascun dels goigs o angoixes

Lrsquoestructura estrogravefica dels Goigs consta de 12vv

organitzats en 4 grups de 2vv octosiacutelmiddotlabs meacutes 1v

tetrasiacutelmiddotlab La rima eacutes consonant i presenta aquest

patroacute abcabc cdecde etc

Lrsquoestructura de les Angoixes canvia en relacioacute als

Goigs les estrofes soacuten de 9vv octosiacutelmiddotlabs amb rima

consonant seguint aquest patroacute abbacdcdc etc

Francesc Fenollet canta una canccediloacute i la glossa que Lluiacutes

del Milagrave en va fer La canccediloacute eacutes

laquoDe piedra puedo decir

que son nuestros corazones

El miacuteo en sufrir pasiones

y el vuestro en no las sentir

204

Jornadafolis Composicions poegravetiques

X4r-X5v

Y6r-Z5v

a8r-b1r

Ha causado mi ventura

lo que maacutes tuve temor

he topado con la mor

haciendo mi sepultura

En su piedra vi sculpir

dos contrarios corazones

el miacuteo en sufrir pasiones

y el vuestro en no las sentirraquo

A causa de lrsquoextensioacute de la canccediloacute (12vv) la glossa estagrave

formada per 12 estrofes que tenen 9vv octosiacutelmiddotlabs

seguint un mateix patroacute de rima consonant

abbacdccd etc

Lluiacutes del Milagrave canta a precs de la Virreina las coplas de

Matalinda y Matacruel Pregraveviament mitjanccedilant una

facegravecia explica qui soacuten

Aquesta composicioacute teacute 8 estrofes de 9vv cadascuna

amb rima consonant que srsquoorganitza amb aquest

patroacute abbacdccd etc

El Duc fa 10 lleis sobre lrsquoamor Els diferents

personatges les comenten emprant diferents dites o

motes

Cada llei es formula en una estrofa de 8vv octosiacutelmiddotlabs

i rima consonant seguint el patroacute abbacddc etc

Escaramussa de motes entre els cavallers i les dames

Els 28 motes varien drsquo1 a 3 i fins i tot de 4 o 5 versos

la majoria octosiacutelmiddotlabs i amb rima consonant que

205

Jornadafolis Composicions poegravetiques

b1v-c6r

traspassa els liacutemits del mote aiumlllat i es doacutena al llarg de

tota la sequumlegravencia seguint la rima abraccedilada abba cddc

effe etc

El Duc convida els assistents a la festa en lrsquohorta del

Reial a seurersquos per sopar mentre Olivarte en companyia

dels altres cantants del Duc cantaragrave una lloanccedila a les

dames de Valegravencia en forma drsquoun Toma vivo te lo do

Al final del cant el mateix Duc indica que el cantant era

el mateix Lluiacutes del Milagrave laquoDijo el Duque -No paseacuteis maacutes

adelante pues habeacuteis parado tan bien que hicistes parar

muy colorado al que staba sin color de vuestro Toma

vivo te lo do Que por Joan Fernaacutendez se pudiera decir

Toma muerto te lo do pues lo estaba tanto que si fuera

envidioso como es envidiado creyera que lo staba de

vosraquo

El Toma vivo te lo do eacutes una obra formada per 76

estrofes de 8vv octosiacutelmiddotlabs amb rima consonant

abbacddc etc

206

53 DOBLE UacuteS DEL LEMA O DE LA DITA O lsquoMOTErsquo EMBLEMES I

MOTEJAMENTS

El lema dita o lsquomotersquo eacutes el gegravenere poegravetic meacutes breu que coneixem ategraves que correspon

tradicionalment a un vers octasiacutelmiddotlab Al llarg del segle XVI trobem exemples formats per

quatre versos octasiacutelmiddotlabs com ens mostra el nostre autor al seu Libro de motes publicat

el 1535 Eacutes un dels gegraveneres meacutes coneguts de la poesia de canccediloner que representa un dels

recursos retograverics meacutes preuats la brevitas A EC aconsegueix demostrar lrsquoenginy i

drsquoagudesa per part dels cortesans

En aquest sentit sota aquesta forma megravetrica srsquoamaguen diferents continguts en funcioacute del

context drsquoenunciacioacute i de la seva funcioacute comunicativa podem assenyalar dues foacutermules

literagraveries els lemes dels emblemes a les empreses progravepies de lrsquoheragraveldica medieval i els

diagravelegs de dites o lsquomotesrsquo de la tradicioacute literagraveria cortesana A cadascuna de les foacutermules

el lema i la dita o lsquomotersquo es pot definir com el conjunt de paraules que expressen lrsquoobjecte

drsquouna empresa i les sentegravencies o les dites punyents que srsquoenuncien en contra drsquoalguacute

respectivament

Els diagravelegs o combats de lsquomotesrsquo o invectives molt relacionats amb lrsquoaccioacute que en catalagrave

anomenem amb el terme lsquomotejarrsquo eacutes una altra manifestacioacute de lrsquouacutes drsquoaquest gegravenere en

lrsquoambient cortesagrave de finals del segle XV i drsquoalmenys la primera meitat del XVI Joly193

explica que els mateixos contemporanis van atribuir diferents connotacions a cadascuna

de les foacutermules i van buscar vies de diferenciacioacute entre totes dues mitjanccedilant la recerca

drsquoun element legravexic diferent o una qualificacioacute que no fos equiacutevoca (positiva o negativa)

Laissant de cocircte le sens de ldquodevise embleacutematiquerdquo qui ne relegraveve pas de mon champ

drsquoinvestigation et qui nrsquoest eacutevidemment pas celui qui donne lieu agrave des oscillations entre

un emsemble de connotations positives et neacutegatives je voudrais attirer lrsquoattention sur

le fait que la synapse reacutealiseacutee sous mote entre ldquoformule ingenieuserdquo et ldquoformule

injurieuserdquo nrsquoa pas poseacute des problegravemes qursquoaux seuls lexicographes Les textes

teacutemoignent de recherches dont certaines sont sporadiques pour reacutetablir une

opposition nette suer le plan lexical il nrsquoest pas sans inteacuterecircr de relever que les moyens

mis en oeuvre sont ceus-lagrave mecircme auxquels Nebrija avait eu recours

193 Joly (1982 232-233)

207

1 Recherche drsquoun substitut []

2 Qualification non eacutequivoque (positive ou negative)

En el diagraveleg del Milagrave hi ha nombroses referegravencies a aquesta pragravectica per part dels

personatges per exemple a la 6a jornada folis a8r-b1r

Las damas que teniacutean amenazado a don Miguel Fernagravendez vinieron todas juntas

contra eacutel y dijeacuteronle que se pusiese en punto de guerra que le queriacutean dar la batalla

que teniacutea aplazada Y fue de mujeres a maridos porque fueron valedores de eacutel y ellas

de la sentildeora dontildea Ana su mujer Y por escusar prolijidad en esta escaramuza seraacuten

sentildealados cuando hablaran con una C y las damas con una D y comenzoacute la sentildeora

dontildea Ana Mercader

Dama Sentildeor don Miguel olvido

Caballero Sentildeora dontildea Ana acuerdo

para tener desacuerdo

siempre os vi contra el marido

D Diacutegame sentildeora hermana

iquestno staacute muy bien apodado

D Dic-li paacutejaro pintado

vestit de verd i de grana

C Decid sentildeora mujer

iquestqueacute os ha hecho don Miguel

D Perquegrave vos sou tal com ell

pensiacute dar en lo terrer

C Senyora donya Leonor

iquestcom li va de mal marit

D Mejor era servidor

D Respondre vull a lrsquoenvit

donya Joan Pallagraves soacute

tambeacute cante eixa canccediloacute

D Don Diego mal querer

iquestpor queacute no entraacuteis en batalla

C Don Diego iexclgit i calla

me ha puesto mi mujer

con un mote de Milaacuten

208

Os respondereacute conforme

non despertar el can que dorme

En tots aquests casos es reconeix el sentit de sentegravencia aguda i punyent que ja apareixia

en Berceo i que posteriorment lrsquoany 1611 Sebastiaacuten de Covarrubias recull al seu Tesoro

de la lenguas castellana o espantildeola laquoVale tanto como una sentencia dicha con gracia y

con pocas palabrasraquo194

Les empreses soacuten una harmogravenica combinacioacute drsquoun element visual les divises o

lsquoinvencionesrsquo195 i drsquoun de textual anomenat sentegravencia lema lletra lsquomotersquo o agravenima En

algunes ocasions el lema rep el nom de laquoletra de invencioacutenraquo i sol tenir un o dos

octosiacutelmiddotlabs que poden estar combinats amb un vers tetrasiacutelmiddotlab Lrsquoorigen de les empreses

estagrave en els emblemes i en les antigues imatges heragraveldiques que indicaven lrsquoestatus i

lrsquoorigen de lrsquoaristocragravecia segons un codi universal Durant la segona meitat del segle XVI i

en els contextos cortesans aquesta imatge literagraveria intenta respondre al nou gust del

moment Destaca pel seu tarannagrave profundament individualista i personal De fet la

combinacioacute dels dos elements representava sovint la personalitat del posseiumldor en el teatre

de la cort i tal i com ens indica Gonzaacutelez de Oviedo196 tenia un caragravecter original A la

funcioacute principal de demostrar lrsquoenginy i lrsquoerudicioacute de qui les portava podem afegir la de

provocar el destinatari que havia drsquoextremar la seva atencioacute per tal de descobrir la

misteriosa relacioacute entre els dos elements aixiacute com el seu significat Eacutes aquiacute on apareix un

altre recurs molt utilitzat a la liacuterica de canccediloner el gust per lrsquoobscuritas i per lrsquoenigma

Normalment apareixen en episodis o circumstagravencies biogragravefiques lligades amb els temes

cavallerescos de lrsquoamor o de la guerra

De fet les divises esdevenen una de les diversions cortesanes meacutes conegudes durant els

segles XV i XVI i un important subgegravenere de lrsquoagudesa i de la poesia de canccediloner Sovint

apareixen en els vestits dels cavallers que formaven part de les justes perograve en algunes

obres literagraveries formen part de la carta de presentacioacute dels personatges Certes creacions

del periacuteode presenten aquest tipus drsquousos cortesans per exemple la Caacutercel de amor de

194 Ref DuttonampRoncero (200481) 195 Invencioacuten en castellagrave Aixiacute apareix a El cortesano 196 Carrillo (1998137-154)

209

Nicolaacutes Nuacutentildeez (1496) que eacutes una continuacioacute de la de Diego de San Pedro Aixiacute ens ho

recorda Deyermond197

Como la gran mayoriacutea de las ficciones sentimentales castellanas pero a diferencia de

la Caacutercel de San Pedro la de Nuacutentildeez incluye buen nuacutemero de poesiacuteas [hellip] Lo que es

poco comuacuten es que casi todas son letras (hay 23 letras una cancioacuten y un villancico)

[hellip] Estas letras no tienen nada que ver con los torneos vienen bordadas en los

vestidos de los personajes en las vainas de las espadas etceacutetera (las lleva Leriano en

el cap 8 y Laureola en el cap 10)

Tambeacute apareixen a lrsquoobra citada anteriorment Los diez libros de fortuna drsquoamor

drsquoAntonio Lofrasso (1573) tal i com ens explica Eulagravelia Duran198

Els personatges del nostre fris tenen a meacutes una caracteriacutestica especial formen un

conjunt de figures silencioses ndashnomeacutes lrsquoamiga del protagonista sersquon destacandash que

srsquoexpressen perograve eloquumlentment per mitjagrave del llenguatge dels colors dels vestits

descrits amb gran minuciositat i de les divises i magraveximes que porten que ens informen

sobre lrsquoestat drsquoagravenim dels personatges

En els capiacutetols seguumlents analitzareacute lrsquouacutes drsquoaquesta micropoesia en un dels passatges drsquoEl

cortesano on es presenta a cadascun dels personatges de la cort literagraveria dels ducs de

Calagravebria en els primers folis de lrsquoobra

197 Deyermond (2002407) 198 Duran (2004632)

210

54 PRESENTACIOacute DELS PERSONATGES DrsquoEL CORTESANO A TRAVEacuteS DE LES

SEVES DIVISES

El diagraveleg valenciagrave ens ofereix mostres drsquoaquest uacutes dels lemes o lsquomotesrsquo a les divises dels

personatges a la 1a i a la 6a jornada A la 1a jornada trobem la presentacioacute de les parelles-

matrimonis dins de lrsquoentorn luacutedic de la cort renaixentista dels lloctinents de Valegravencia en

un context amoroacutes En aquest sentit Francisco Rico199 ens explica que

Las invenciones son uno de los maacutes elocuentes lenguajes de la pasioacuten laquoPor las

mujeres se inventan las discretas bordaduras las nuevas invencionesraquo el cortejador

muestra laquoen invenciones quieacuten es y por quieacuten moriacutearaquo laquoen galas y envincionesraquo

publican su laquocuidadoraquo un Durandarte o un Soria

A la 6ordf jornada drsquoEC els guerrers protagonitzaran la Mascarada entre troians i grecs i

per tant el context seragrave el de la guerra Amor i guerra soacuten els dos temes prototiacutepics de

lrsquounivers cortesagrave i al diagraveleg valenciagrave en trobem una mostra interessant

Els primers folis drsquoEl cortesano situen temporalment lrsquoaccioacute del diagraveleg a la 1a jornada

En el tiempo deleitoso de la hermosa primavera Cuando todo el mundo para

conservacioacuten de la vida humana saliendo del estremo invierno entra en estos dos

suaves hermanos abril y mayo enramados con guirnaldas de flores y frutos se hizo

una real caza de monte de las damas y caballeros que aquiacute veraacuten (A4r)

A partir drsquoaquest moment (folis A4r-C3r) EC presenta un interessant exemple de lrsquouacutes del

lema o lsquomotersquo aquell que estagrave relacionat amb les empreses i divises tot i que en els

diagravelegs posteriors a la presentacioacute dels personatges podem trobar una ragravepida aproximacioacute

a la segona foacutermula la de la dita o invectiva que seragrave expliacutecitament recreada al llarg de

tot el diagraveleg Lrsquoobra comenccedila amb lrsquoentrada drsquoalguns dels personatges de lrsquoobra que

configuren la cort dels lloctinents de Valegravencia els mateixos amfitrions el duc de Calagravebria

i la virreina Germana juntament amb el seu patge Gilot Lluiacutes Vic i Mencia Manrique

Lluiacutes Margarit i Violant Pere Mascoacute i Castellana Bellviacutes Joan Ferrandis dHeregravedia200 i

Jerogravenima Beneito Diacutedac Lladroacute i Maria Francesc Fenollet i Francesca Miquel Fernagravendez 199 Rico (1990192) 200 En cap moment del diagraveleg rep el tractament de respecte laquoDonraquo a diferegravencia de la resta de personatges

211

i Anna Baltasar Mercader i Isabel Lluiacutes del Milagrave Berenguer Aguilar i Lionor Gualves

Als primers folis A4r-B8r se segueix una mateixa estructura el cavaller i la dama

apareixen vestits amb robes que porten divises brodades als seus vestits ell enuncia un

lema i ella li contesta Tot seguit srsquoinicia el proceacutes drsquoexplicacioacute de lrsquoempresa per part dels

mateixos protagonistes o drsquoaltres personatges de la ficcioacute Eacutes molt interessant observar

com aquestes empreses de temagravetica amorosa acaben desencadenant disputes verbals

lsquomotejamentsrsquo entre el cavaller i la dama Sovint els altres personatges fan intervencions

de tipus almiddotlusiu a diversos aspectes biogragravefics dels protagonistes Gran part dels cavallers

en resposta a les sospites que les seves mullers expressen sobre la seva fidelitat les acusen

de geloses i en alguns casos de desinteressades en la relacioacute amorosa que haurien de

mantenir amb els seus marits i aquesta eacutes la justificacioacute de la possible infidelitat de molts

drsquoells Aquest fet que marca un canvi significatiu en el tractament de lrsquoamor en relacioacute a

les tradicions anteriors especialment la provenccedilal i la italiana la idealitzacioacute de la dama

eacutes inexistent i el caragravecter burlesc que adopta una bona part dels personatges masculins

configura el to de lrsquoobra

212

55 CONSTRUCCIOacute DE LES DIVISES A TRAVEacuteS DrsquoELEMENTS VISUALS PROPIS

DE LA TRADICIOacute DE LA LIacuteRICA DE CANCcedilONER

Lrsquoescena inicial drsquoEC ens ofereix un material rellevant en relacioacute a la construccioacute de les

divises que caracteritzaran els personatges i que alhora com he dit desencadenaran la

conversa de tots ells en els preliminars de lrsquoobra Per aixograve presento una anagravelisi de les

divises tant de la part textual com de la visual a partir del model i del criteri de

classificacioacute que ens presenta Casas Rigall201

551 ELS ANIMALS O EL BESTIARI

Tot un seguit de personatges com Gilot el matrimoni Joan Ferrandis i Jerogravenima

Beneito Maria (la muller de Diacutedac Lladroacute) el matrimoni Berenguer Aguilar i Elionor

Gualbes destaquen per portar a les divises dels seus vestits els seguumlents animals el

simi el rossinyol la serp el lleoacute i lrsquoagraveliga De fet soacuten animals que tenen una connotacioacute

positiva o negativa segons el simbolisme que han rebut al llarg de la tradicioacute dels

bestiaris medievals plasmats en arts com lrsquoescultura lrsquoarquitectura i la literatura entre

drsquoaltres Els animals que tenen una connotacioacute positiva soacuten el rossinyol preuat pel seu

cant el lleoacute un animal de caragravecter reial per ser lsquoel rei dels animals terrestresrsquo i

lrsquoagraveguila lsquoreina dels animals voladorsrsquo En canvi els altres dos animals el simi i la

serp participen drsquouna connotacioacute negativa el primer perquegrave esdeveacute una caricatura

grotesca de lrsquohome a causa del seu caragravecter imitador i el segon perquegrave eacutes el siacutembol per

antonomagravesia del pecat i del dimoni

Els lemes que acompanyen les divises de cadascun dels personatges indiquen aquestes

connotacions i evidentment contribueixen a una certa presentacioacute i caracteritzacioacute de

tots ells Lrsquoexemple meacutes significatiu eacutes el del patge Gilot que sovint eacutes objectiu de

burla per part dels mateixos cortesans Eacutes identificat amb el simi en versioacute femenina

(lsquomonarsquo) i el lema lsquoPor remedarrsquo nrsquoexplica clarament el sentit cal destacar que el

mateix Duc lrsquoha vestit per a lrsquoocasioacute

201 Casas Rigall (1995)

213

Gilot salioacute que el Duque le habiacutea vestido de terciopelo verde con una mona en la

cabeza encima de la montera Y el lema que sacoacute deciacutea Por remedar (A4r-v)

Gilot demana a la virreina Germana de Foix el significat del vestit que el Duc li ha fet

posar i aleshores rep una forta criacutetica perquegrave lrsquoanomena alcavot

Respondioacute la Reina ndashGilote yo te adevinareacute tu invincioacuten

El Duque mi sentildeor

es lo verde que traes

que staacute en verdor

que se maduraraacute su amor

Y la mona por remedar

que en amor quiere engantildear

como suelen todos los falsos hombres

Y tuacute sales por majadero

que majaraacutes en este banquete

por alcahuete (A4v)

Una de les parelles protagonistes del diagraveleg per les seves contiacutenues baralles

matrimonials Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i Jerogravenima Beneito mostren en les divises uns

rossinyols aixiacute com un lema que completa el seu significat amoroacutes

Salioacute Joan Fernaacutendez de Heredia y la sentildeora dontildea Jeroacutenima su mujer con unas

ropas de terciopelo azul recamadas de hilo de plata y oro broslados unos

ruisentildeores que son paacutejaros que no cantan ni muestran alegrarse sino en la

primavera Y el mote deciacutea

Gozan del que yo quisiera

cantar en la primavera (A4r)

Aquesta presentacioacute contrasta amb les conflictives relacions de la parella al llarg de

lrsquoobra que han estat anticipades per la senyora Violant

Dijo la sentildeora dontildea Violante ndashSentildeor marido pues quereacuteis que hagamos la tortilla

de celos que hacen Joan Fernaacutendez y su mujer seanos juez la sentildeora dontildea Menciacutea

y diga si tengo razoacuten de ser celosa de marido que cada diacutea va de boda en boda

festejando toda Valencia Daacutendome a entender que festeja por competir de burlas

214

con el comendador Montagudo por ver coacutemo se hace celoso Y he caiacutedo en cuenta

que suelen con burlas encobrirse las veras (A7r)

Dontildea Jeroacutenima diose cata que su marido habiacutea sacado la invincioacuten y el mote por

una prima suya y con un zuntildeo dijo ndashSentildeor marido hablemos un poco al oiacutedo

Y eacutel respondioacute ndashSentildeora mujer

guaacuterdeme Dios de tal hacer

Dijo la sentildeora dontildea Jeroacutenima

ndashVos temeacuteis que yo os dijera

quieacuten es vuestra primavera

Que es tan falsa para vos

como sois falsos los dos

Decilde que es por demaacutes

quella me vesite maacutes

Pues que vuestros ruisentildeores

cantan que me sois traidores

Dijo Joan Fernaacutendez

ndashiquestQuieacuten os hizo trovadora mi sentildeora

iquestQuieacuten os hizo trovadora

Dijo la sentildeora dontildea Jeroacutenima su mujer

ndashPor trovar vuestras maldades

digo en versos las verdades

que mereceacuteis que yo diga

que vestiacutes mujer y amiga

Pues dos jaulas parecemos

destas aves que traemos

Ya nos dicen farsa es esta

pajareros son de fiesta

Yo me voy iexclquedad con Dios

que corrida voy con vos

La Reina viendo que se iba le dijo

ndashDontildea Jeroacutenima por me hacer placer y pesar a quien os quiere mal que volvaacuteis

que nunca se debe hacer lo que el enemigo quiere

215

La sentildeora dontildea Jeroacutenima volvioacute a la Reina y dijo

ndashSentildeora con tan gran favor

yo sereacute tan socorrida

que no me vereacute corrida

sino por mi corredor

Dijo Joan Fernaacutendez su marido

ndashiquestQuieacuten os ha mal enojado mi buen amor

que me hecistes corredor

Respondioacutele su mujer

ndashiquestQuieacuten os hizo pajarero caballero

iquestQuieacuten os hizo pajarero

La Reina le dijo

ndashDontildea Jeroacutenima maacutes querriacutea ser vos que yo que muy gran cordura es saber

enojarse y desenojarse cuando es menester (A7r-v)

Aquest paragravegraf eacutes un bon exemple del tipus de disputes que tenien els diferents

personatges tal i com he indicat anteriorment Mentre que les dones sospiten i acusen

els marits drsquoinfidelitats matrimonials ells insisteixen en el caragravecter difiacutecil i poc amoroacutes

de les seves dones a causa de la seva condicioacute gelosa o del seu desinteregraves

respectivament Lrsquoextensa intervencioacute de Jerogravenima Beneito dues respostes de 8 i 10

versos cadascuna organitzades en diacutestics contrasta amb la brevetat de les

intervencions interrogatives de Ferrandis drsquoHeregravedia reduiumldes tambeacute a apariats Tot el

conjunt pot ser considerat una concatenacioacute de lemes que amplien lrsquoexplicacioacute de la

divisa aplicada a la situacioacute real de la parella De fet cal destacar lrsquouacutes de

lrsquoannominatio en forma de paronomagravesia (lsquoruisentildeoresrsquo-lsquotraidoresrsquo lsquomaldadesrsquo-

lsquoverdadesrsquo) o de derivatio (lsquofalsarsquo-lsquofalsosrsquo) per tal drsquointensificar lrsquoacusacioacute de

mentider per part de la muller El diagraveleg posterior entre Jerogravenima i la Virreina eacutes una

bona mostra drsquoaquests jocs de paraules en aquest cas mitjanccedilant la figura etimologravegica

(lsquosocorridarsquo-lsquocorridarsquo-lsquocorredorrsquo) i que ens reflecteix de forma insistent la vergonya

de la senyora de Ferrandis drsquoHeregravedia a causa de la conducta del seu marit Cal

recordar finalment que les intervencions del marit soacuten exclusivament interrogatives i

demostren la falta drsquoatencioacute als arguments o a les acusacions de la seva dona De fet

soacuten plenament coherents amb la negativa a escoltar-la que expressa en la primera

intervencioacute laquoSentildeora mujerguaacuterdeme Dios de tal hacerraquo provocant aixiacute que les

216

darreres paraules de Jerogravenima adreccedilades al seu marit en aquest fragment imitin

lrsquoestructura interrogativa que ell ha utilitzat anteriorment i desmitifiquin la divisa que

porten tot convertint el rossinyol en lsquopajarerordquo laquoiquestQuieacuten os hizo pajarero

caballeroiquestQuieacuten os hizo pajareroraquo

La serp apareix a la divisa de Maria muller de Diacutedac Lladroacute un dels personatges meacutes

importants del diagraveleg eacutes per aixograve que sorpregraven la seva aparicioacute sense vestit de festa La

divisa consisteix en una serp mutilada per la cua i pel cap que destaca sobre el fons

negre i que junt amb el lema ens suggereix un significat moral relacionat

possiblement amb lrsquoexceacutes o la desmesura que mostren alguns cortesans

Vino a esta caza don Diego Ladroacuten y la sentildeora dontildea Mariacutea su mujer y por lo que

le parecioacute eacutel no salioacute vestido de fiesta y ella siacute con una ropa de terciopelo negro

toda broslada de unas sierpes muy al natural Que teniacutean cortado del pescuezo un

tercio y de la cola otro tanto Y en una montera que de lo mismo traiacutea estaba ste

letrero

En el medio staacute lo bueno

que en los estremos

se pierden los que perdemos (A8v-B1r)

Cal fer especial atencioacute al darrer vers del lema especialment als verbs lsquopierdenrsquo i

lsquoperdemosrsquo un poliacuteptoton verbal que aconsegueix intensificar el valor semagraventic del

verb lsquoperderrsquo en aquest context enigmagravetic de lrsquoempresa El mateix Diacutedac Lladroacute ens

doacutena lrsquoexplicacioacute de lrsquoempresa de la seva muller Maria despreacutes drsquouna punyent

interpretacioacute de Jerogravenima Beneito i convida els interlocutors a la moderacioacute com a

signe de virtut i drsquoexcelmiddotlegravencia

Dijo don Diego -Sentildeora dontildea Jeroacutenima yo no penseacute decir tanto ni he dejado de

tocar mucho Mas yo de lo mucho que dije no he querido decir tanto de lo malo

que vuestra Merced ha sacado Y por esto se dice laquoNo hay nada mal dicho si no es

mal tomadoraquo Como ha hecho agora vuestra Merced que ha sospechado que para

decir mal de mujeres hice sacar a mi mujer dontildea Mariacutea las sierpes por invincioacuten Y

no ha sido por la semejanza que tiene la sierpe a lo que dice el mote y es que asiacute

como tiene en el medio gran virtud y en los estremos que son la cabeza y cola

217

ponzontildea asiacute se ve que en el medio estaacute lo bueno donde consiste la virtud para bien

obrar Que en los estremos que hacen perder se pierden los que los siguen Mi

intincioacuten no fue hacer sierpes a las damas mas Vuesa Merced para hacernos

meacutedico y apoticario a vuestro marido y a miacute contra mujeres habeacuteis hecho esta

glosa Y los demaacutes dejo al sentildeor Joan Fernaacutendez su marido que lo diraacute mejor que

yo (B1v)

Finalment els animals-reis de la natura (lleoacute i agraveguila) apareixen vinculats a la parella

formada per Berenguer Aguilar i Elionor Gualbes i relacionats amb el cognom del

marit i el nom de la muller mitjanccedilant una falsa derivatio entre lsquoLeonorrsquo-lsquoleoacutenrsquo i

lsquoaacuteguilasrsquo-lsquoAguilarrsquo Com explicareacute tot seguit era habitual que algun dels elements de

lrsquoempresa estigueacutes relacionat amb el nom de la dama Aquest eacutes un dels exemples meacutes

significatius

Salioacute don Berenguer Aguilar y la sentildeora dontildea Leonor Guaacutelvez su mujer con unos

vestidos de terciopelo leonado Y el marido traiacutea unos ciacuterculos redondos de plata

con un leoacuten de oro dentro dellos que teniacutean este letrero

Leonor de oro es mi invincioacuten

como muestra este leoacuten

Y la mujer sacoacute unas aacuteguilas volando brosladas de hilo de oro y en una montera

traiacutea el mote que deciacutea Tras aacuteguilas fue mi volar (B5r)

552 LES PLANTES LES FLORS O ELS HERBARIS

En aquest apartat apareixen tres elements significatius dins la tradicioacute literagraveria la

ginesta (lsquola retamarsquo) la poma i el gessamiacute Lrsquoempresa dels lloctinents de Valegravencia teacute

com a siacutembol la ginesta aixiacute ho adverteix el mateix lema laquoMi invincioacuten traigo por

lemaraquo Aquesta planta teacute una llarga tradicioacute literagraveria pel seu sabor amarg tret que

simbogravelicament srsquoha aplicat a diferents aspectes de la vida humana lrsquoamor la mort o la

tristesa En aquest cas crec que el narrador mitjanccedilant el lema de la virreina Germana

aconsegueix descobrir-nos el caragravecter infidel del Duc

Salioacute el Real Duque de Calabria y la reina Germana muy ricamente vestidos de

terciopelo carmesiacute broslados de hilo de oro por invincioacuten muchas matas de

218

retama202 que los granos dellas eran muy gruesas y finas perlas orientales de gran

valor Diciendo a todas las damas

ndashMi invincioacuten traigo por mote

A esto respondioacute la Reina con unos celos cortesanos y dijo

ndashLa retama es mi amor

y vos della el amargor

Dijo el Duque sonriendo

ndashMi amor es la retama

por mostrar sobrado amor

que en miacute no staacute el amargor

sino en mi dama

Gilot salioacute que el Duque le habiacutea vestido de terciopelo verde con una mona en la

cabeza encima de la montera Y el lema que sacoacute deciacutea laquoPor remedarraquo Y dijo a la

reina ndashVostra Altesa adevine quegrave vol dir la mona que jo he tret per invincioacute que

la retama parla clar que lo Duch mon senyor diu que no sols lrsquoama mas la reama

(A4v)

En aquest passatge destaca la falsa figura etimologravegica (lsquoretamarsquo-lsquoamorrsquo-lsquoamargorrsquo-

lsquodamarsquo) fonamentada en la semblanccedila fogravenica i gragravefica dels diferents egravetims (lsquoretamarsquo

agraverab ratama amor llatiacute amor-oris amargor llatiacute amarus dama del llatiacute domina a

traveacutes del francegraves dame) que estructura la intervencioacute de la Virreina i del Duc i que

aconsegueix insistir en el valor equiacutevoc de la divisa (lsquoretamarsquo) mostra drsquoun amor que

eacutes realment amarg per a la dama Perograve el patge Gilot despreacutes de rebre per part de la

Virreina una interpretacioacute forccedila agressiva dels vestits que li havia posat el Duc

insisteix en el caragravecter envejoacutes de la dama aconseguint aixiacute un contrapegraves a les

acusacions que ha rebut el seu senyor

Gilote respondioacute ndashSenyora Vostra Altesa eacutes exida hui ab lo peu esquerre I tot lo

dia va coixo qui amb mal pensament ix de casa No em veuragrave meacutes en tota sa vida en

202 Al Cancionero General drsquoHernando del Castillo cal destacar la invencioacute i lletra de justador n486 laquoDel mismo que traiacutea en bordadura una retama que tiene la flor amarilla y la rama verde y dixo Es la rama el middotesperanccedila mas su middotfin es de manera que la middotflor la middotdesesperaraquo

219

jornades de plaer que los celosos soacuten gasta festes si drsquoaciacute avant no acomana los

cels a la cambrera don Ana di Castillo que els hi guarde en la cambra Que estes

navarres son tan guardoses que per ccedilograve he posat nom Navarra a una goccedila mia

perquegrave eacutes bona guardarroba (A4v)

La parella de Pere Mascoacute i Castellana Bellviacutes apareix amb una divisa els pomers

brodats als vestits i amb un lema que indica el seu significat amoroacutes Sovint el motiu

literari dels pomers teacute una doble associacioacute simbogravelica i religiosa la de la temptacioacute

adagravemica i la de lrsquoamor ja que la poma que oferia el cavaller a la dama era considerada

la fruita de lrsquoamor El color verd representat en les fulles incorpora una connotacioacute

positiva a lrsquoempresa ja que aquest color esdeveacute un sinogravenim simbogravelic de lrsquoesperanccedila i

el lema basat en una annominatio del tipus macle i femella auguren una unioacute perfecta

Vino a esta caza don Pedro Mascoacute y la sentildeora dontildea Castellana Bellviacutes su mujer

con unas ropas de terciopelo encarnado Todas brosladas de unos manzanos al

natural Las hojas verdes y la fruta colorada con unos letreros de oro colgados

dellos y teniacutean unas letras que haciendo de cada una dellas siacutelaba dicen

Eacutel es de ella y ella es de eacutel

Como dice este letrero

L S D L A I A I L A S D L (A7r)

Perograve les posteriors intervencions de la senyora Castellana capgiren el significat

amoroacutes de lrsquoempresa i en aquest cas trobem novament la sospita de la condicioacute infidel

del seu marit i la necessitat que teacute la dama de ser gelosa per tal drsquoevitar aquesta

conducta En aquest diagraveleg entre els dos personatges cal fer especial atencioacute a

lrsquoannominatio de tipus derivatiu que srsquoestableix entre els substantius lsquojinetesrsquo-lsquojinetersquo-

lsquojinetasrsquo donant lloc a diferents associacions semagraventiques que aconsegueixen tintar

drsquouna pretesa ambiguumlitat tot el diagraveleg Els aparents canvis morfologravegics de tipus

derivatiu marquen diferents trasllats semagraventics gragravecies a lrsquoalmiddotlusioacute impliacutecita a les

diferents accepcions de cada mot lsquojinetersquo remet tant a persona que cavalca com a

cavall adient per a ser cavalcat i lsquojinetarsquo a una manera de cavalcar a un animal la

guineu o a una prostituta (en castellagrave) Per tant tots els semes es posen en relacioacute i

especialment en joc per tal drsquoaconseguir uns continuats trasllats de significat que

ratllen ambiguament una possible interpretacioacute erogravetica i sexual tal i com assenyala la

darrera intervencioacute de la senyora Castellana

220

Conformando a esta voluntad el manzano y la manzana que el uno procede del

otro fue tan buena sta invincioacuten como la burla que la sentildeora dontildea Castellana pasoacute

diciendo ndashSentildeora dontildea Menciacutea yo recibo la Merced que me hizo cuando dijo a la

sentildeora dontildea Violante mi cuntildeada que me emprestariacutea celos para que un diacutea en la

semana sea celosa Porque le han dicho que por no tener celos don Pedro mi

sentildeor me tiene por desamorada y vase a buscar nuevos amores fuera de casa

Suplico a Vuesa Merced me los empreste que para luego es tarde lo que mucho es

menester

Dijo la sentildeora dontildea Menciacutea ndashSentildeora dontildea Castellana tome Vuesa Merced que

con un abrazo se debe emprestar y volverlo que es para bien hacer

La sentildeora dontildea Castellana dijo ndashAgora que soy celosa veraacute mi marido queacute cosa

son jinetes por maacutes que eacutel sea buen jinete

Respondiole su marido ndashSentildeora mujer si como dijo jinetes dijera jinetas que son

raposas guardara mis pollos que no me los coma

Dijo la sentildeora dontildea Castellana ndashPues por mucho que los guardeacuteis yo comereacute

dellos

Su marido se rioacute y dijo ndashEso seriacutea la comida que hizo una mujer de Jerusaleacuten que

stando cercada por Vespasiano emperador de Roma y su hijo Tito tenieacutendola en

gran aprieto al fin de diez antildeos que turoacute la guerra vinieron los cercados en tan

gran rabia de hambre que una viuda hebrea de las que staban dentro la ciudad dio

la muerte a un solo hijo que teniacutea mochacho hacieacutendolo cuatro cuartos y

comioacuteselo

Dijo la sentildeora dontildea Castellana ndashiquestEsos son los pollos iquestY de queacute gallina los

habeacuteis sacado Que si son vuestros hijos y de buena casta no los comereacute como la

mujer hebrea sino criarlos he para que no se pierdan Que los celos de la mujer no

han de ser para hacer receloso al marido (A7rv)

El darrer element vegetal que apareix en aquesta primera segraverie de lemes i de divises eacutes

la flor de gessamiacute El seu significat eacutes expressat en el lema que acompanya els

personatges i teacute connotacions amoroses

Salioacute a esta caza don Baltasar Mercader y la sentildeora dontildea Isabel Ferrer su mujer

vestidos de terciopelo verde con muchas flores de jazmil brosladas de hilo de plata

y el lema deciacutea

Como flor es de jazmil

221

el amor de poca fe

que entre manos seacutecase (B3v)

Com en els exemples anteriors la senyora desconfia de les afirmacions que fa el seu

marit en el lema

Dijo don Baltasar MercaderndashSentildeora mujer iquestcoacutemo le parece este nuestro letrero

que hice para decir una gran verdad Respondioacute la sentildeora dontildea IsabelndashSentildeor

marido mucho querriacutea saber en quieacuten ha probado Vuesa Merced esta verdad que

por miacute no se puede entender (B4r)

Soacuten recursos essencials per tal drsquoaconseguir una presentacioacute enginyosa dels

personatges a lrsquoinici de lrsquoobra que al seu torn mostren un model drsquoenginy que tot

cortesagrave hauria de saber desplegar

553 EL NOM DE LA DAMA I DEL CORTESAgrave

Un altre dels recursos meacutes utilitzats per construir les empreses cortesanes eacutes la

referegravencia al nom de la dama En aquests folis de la primera jornada drsquoEC en tenim

dos exemples En el primer es juga amb els significants dels noms o cognoms dels

personatges en el lema de Lluiacutes Margarit amb el significat del cognom almiddotludint al

mote que rep aquest nom (lsquomargaritersquo) en el cas de la seva muller es juga amb el

significant del nom (lsquoViolantersquo-lsquoviola antersquo) i srsquoaprofita per establir un poliacuteptoton amb

el verb lsquoveorsquo del segon vers En aquest cas els diferents usos de lrsquoannominatio

afavoreixen el caragravecter luacutedic i enginyoacutes dels lemes El segon exemple eacutes reportat en el

primer punt drsquoaquesta classificacioacute amb motiu dels elements animals del lleoacute i de

lrsquoagraveliga i respon a la parella formada per Berenguer Aguilar i Elionor Gualbes Els

lemes del cavaller i de la dama es posen en relacioacute mitjanccedilant lrsquouacutes de la derivatio el

nom de la dama lsquoLeonorrsquo-lsquoleoacutenrsquo i el cognom del cavaller lsquoAguilarrsquo-lsquoaacuteguilarsquo Els dos

exemples tenen connotacions amoroses positives

Vino a esta caza don Luis Margarite y la sentildeora dontildea Violante su mujer con ropas

muy bien devisadas y ricas de terciopelo aforradas de tela de oro Y entre unos

222

recamos y brosladuras de cantildeutillo estaban unas medallas y en las del marido los

rostros deacutel y su mujer que se miraban el uno al otro y el mote deciacutea

Viola ante mi deseo

que la veo

Y en las medallas que la sentildeora dontildea Violante traiacutea estaban unas manos con el

puntildeo cerrado y el dedo maacutes pequentildeo alto que se nombra el margarite y el mote

deciacutea

Mi mano muestra con razoacuten

quieacuten estaacute en mi corazoacuten (A6r)

Les connotacions positives de la divisa contrasten amb el diagraveleg que es reporta tot

seguit coherent amb la concepcioacute de les relacions matrimonials que marca la liacutenia de

lectura de tot el passatge

Dijo don Luis Margarite ndashSentildeora dontildea Menciacutea beso las manos de Vuesa Merced

de los celos que ha emprestado a mi mujer que yo lo deseaba dicieacutendole cadaldiacutea

Mujer haceos celosa porque no engordeacuteis que si maacutes engordaacuteis yo me buscareacute un

festejo flaco y unos amores eacuteticos

Y desparoacuteme un diacutea con unos celos rabiosos que bien parecen emprestados pues se

lo riacutee en ser yo fuera de casa con una castellana camarera suya que se nombra

Mariseca (A6v)

554 ALGUNS DELS OgraveRGANS DELS CINC SENTITS

En darrer lloc tenim les divises que prenen com a element visual els ogravergans sensitius

del cos especialment els ulls i les orelles Els colors que hi apareixen juguen un paper

simbogravelic complementari el groc eacutes un siacutembol inequiacutevoc del sofriment amoroacutes i el

taronja de la fermesa o de la constagravencia Cal destacar que la figura etimologravegica formada

pels verbs colmiddotlocats en el vegravertex dels dos primers versos (lsquoprendererosrsquo-lsquoaprendaronrsquo)

que almiddotludeixen a un element ornamental del vestit (lsquoprendederos de ororsquo)

intensifiquen el moviment amoroacutes provocat pels ulls

223

Salioacute don Francisco Fenollet a esta caza y la sentildeora dontildea Francica su mujer

vestidos de monte con ropas y monteras de terciopelo amarillo aforradas de tela de

plata con muchas cuchilladas y prendederos de oro y el lema deciacutea

Sus ojos son prendederos

que los miacuteos aprendaron

Amarillo me dejaron

como pude mereceros (B2v)

Lrsquoaparicioacute de Francesc Fenollet amb la seva muller introdueix la presentacioacute dels

personatges principals del diagraveleg Joan Ferrandis drsquoHeregravedia Diacutedac Lladroacute Lluiacutes del

Milagrave i el mateix Fenollet Al contrari de la resta de parelles no hi ha cap almiddotlusioacute a

infidelitats per part de la seva muller Francesca eacutes Francesc Fenollet qui ataca Joan

Ferrandis drsquoHeregravedia afavorint la intervencioacute dels altres dos personatges Es pot

considerar el diagraveleg com una carta de presentacioacute dels quatre personatges que com

srsquoha mostrat anteriorment protagonitzen disputes semblants en cadascuna de les

jornades drsquoEC El narrador del diagraveleg dibuixa els trets meacutes significatius de cadascun

drsquoells que acabaran formant part drsquouna caracteritzacioacute meacutes completa que el lector

aconseguiragrave copsar de forma indirecta a partir dels diferents diagravelegs entre els quatre

personatges En el cas de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia destaca una bona part de les

caracteriacutestiques comentades anteriorment en parlar de les facegravecies els atacs a la seva

dona Jerogravenima Beneito i la seva escassa qualitat com a cortesagrave enginyoacutes enfront la

superioritat de Lluiacutes del Milagrave aixiacute com la meacutes que difiacutecil amistat entre Ferrandis i

Fenollet Veiem-ho al text

Dijo don Francisco ndashBien habeacuteis escaramuzado con la sentildeora vuestra mujer

sentildeor Joan Fernaacutendez Caballero de frontera sois en todo mi sentildeor Siempre

escaramuzador por de dentro y por de fuera

Respondiole Joan Fernaacutendez

ndashDon Francisco ballestero

con virote habeacuteis tirado

que muy mal estaacute encarado

quieacuten hiere su compantildeero

Don Diego Ladroacuten que vioacute escaramuzar a motes a don Francisco y a Joan

Fernaacutendez entroacute en la escaramuza y dijo ndashiquestJugaacuteis a pasa Gonzalo Sentildeores

deciacutednoslo que tambieacuten jugareacute yo si Joan es el Gonzalo Don Luis Milaacuten atravesoacute

224

como a valedor de Joan Fernaacutendez y mostrando defenderle le hirioacute sin sacar

sangre y dijo ndashiexclDejad vos ese mi Joan que no sufre papirote sino a quieacuten le da el

mote maacutes del palo que del pan

Joan Fernaacutendez revolvioacute sobre don Diego y don Luis y con una piedra matoacute estos

dos paacutejaros y descalabroacute a don Francisco diciendo ndashiexclMirad queacute Milaacuten y Diego

para competir conmigo Don Francisco nuestro amigo iexclsedles vos mozo de ciego

(B2v-3r)

Lrsquoaltre ogravergan sensitiu que hi apareix eacutes el de lrsquooiumlda

Vino a esta caza don Miguel Fernaacutendez y la sentildeora dontildea Ana su mujer con ropas

de monte de terciopelo naranjado llenas de muchos oiacutedos broslados que staban

entre unas obras que haciacutean muy buen matiz de condoncillo de hilo de plata y seda

verde y los motes que en sus monteras traiacutean Deciacutea el del marido

Todo estoy hecho oiacutedos

en sentiros por oiros

Y el de la sentildeora dontildea Ana su mujer deciacutea

Toda stoy hecha oiacutedos

del que oigo de maridos (B3r-v)

Lrsquoempresa que acompanya a la parella de Miquel Fernagravendez i Anna conclou amb un

lema que expressa la sospita drsquoinfidelitat del marit per part de la dama intensificada

per lrsquouacutes repetitiu del substantiu lsquooiacutedosrsquo acompanyat per diferents determinants

possessius (lsquovuestrosrsquo lsquomisrsquo) i del poliacuteptoton amb el verb lsquooiacuterrsquo

Dijo don Miguel Fernaacutendez ndashSentildeora mujer vuestros oiacutedos querriacutea ser por oiacuter si os

dice algunas mentiras contra miacute vuestra castellana Marinuevas que por vuestra

autoridad no la deberiacuteades escuchar

Que mujer novicholera

nunca fue buena casera

Dijo la sentildeora dontildea Ana ndashSentildeor marido vos querriacuteades ser mis oiacutedos yo querriacutea

ser los vuestros por saber si es verdad lo que deciacutes en vuestro letrero que os

volveacuteis todo oiacutedos en sentirme por oiacuterme Que yo creo lo debeacuteis decir por huirme

seguacuten huis muchas veces de casa Que el marido mal casero canta en otro

gallinero (B3v)

225

555 LA MILLOR EMPRESA EL MILLOR CORTESAgrave LLUIacuteS DEL MILAgrave

Fins aquiacute he afirmat i he intentat justificar com en aquest passatge del comenccedilament

de la primera jornada es fa una presentacioacute forccedila original dels personatges que formen

part de la cort fictiacutecia dels lloctinents de Valegravencia Les divises que porten als seus

vestits i els lemes o els diagravelegs que desencadenen esdevenen un bon instrument per a

iniciar aquesta presentacioacute als lectors de lrsquoobra He deixat de banda lrsquoaparicioacute del

personatge homogravenim a lrsquoautor Lluiacutes del Milagrave per les caracteriacutestiques singulars que

presenta Analitzo detingudament les estrategravegies drsquoautorepresentacioacute de Milagrave a lrsquoinici

de lrsquoobra Vegem-ne els passatges

Dijo la sentildeora dontildea Isabel su mujer ndashSentildeor diacutechome ha la sentildeora dontildea Ana

Mercader que le ha parecido muy bien todo lo que Vuesa Merced ha dicho sino

tacharnos a las mujeres de poca fe y alabar a los hombres de agradecidos Que no

quedan desculpados los que culpan a mujeres si ellos quedan infamados Y lo maacutes

diraacute la dama que he nombrando pues lo siente mejor que yo

Respondioacute la sentildeora dontildea Ana Mercader ndashSentildeora dontildea Isabel no tengo parecer

sino el de Vuesa Merced Aquiacute staacute don Luis Milaacuten que yo creo seguacuten ha escuchado

a Vuesa Merced que guarda muy bien esta razoacuten que ha dicho y ella es tan avisada

que descubriraacute el parecer de algunos para mostrar lo que sienten Pues hay razones

que no deberiacutean hablar en ellas si no el que puede entederlas Entendamos porqueacute

trae las viacuteboras en el vestido que ha sacado que bien viene invincionado y diacutegalo

por vida de quieacuten las sacoacute

Dijo don Luis Milaacuten

ndashSentildeora dontildea Ana

lo que se debe callar

no es de decir

y lo que se puede decir

no es de callar

Las mejores invinciones son las que ellas mismas hablan sin letrero Y estas apenas

las hallan sino los bien invincionados cortesanos como fue el Almirante de

Castilla que traiacutea un corazoacuten de piedrazufre que nombraacutendole dice la intincioacuten del

que le trae Y don Fernando de Torres baile general de nuestra Valencia que sacoacute

la vela de la nave que nombran contramesana que claro dice laquoContra miacute es Anaraquo

226

Y nuestro caballero valenciano don Baltasar Romaniacute que traiacutea un sino de libra que

es uno de los sinos del cielo que esta invincioacuten quiere decir laquoSi no delibraraquo Como

es verdad que si o no delibra el que spera Y un otro que por Ana traiacutea una

partesana que claro dice laquoParte es Anaraquo queriendo decir que Ana es parte para

matar o dar la vida

Y esta que yo he sacado que son las viacuteboras que ellas mismas son el letrero pues

dicen por el que las trae laquoVivo horasraquo Que bien se puede decir que en esta vida no

se vive sino horas que las horas del pesar maacutes son que las del reposo pues que se

puede mudar lo venturoso Y el que se acordare desto no staraacute sin sentir que las

horas del pesar que es el morir maacutes son que las de placer que es el vivir

(B4v-5r)

Els trets singulars de la presentacioacute de Milagrave soacuten la seva aparicioacute en solitari introduiumlda per

la senyora Anna Mercader que fa una valoracioacute positiva de la divisa que duu el caragravecter

teograveric i exemplar drsquouna part de la seva intervencioacute on parla dels criteris que srsquohan de tenir

en compte alhora de fer una valoracioacute de les divises i lrsquoexplicacioacute de la seva divisa que

ell mateix fa mitjanccedilant una enginyosa paronomagravesia basada en el tipus de serpent que duu

(lsquoviacuteborasrsquo-lsquovivo horasrsquo) En relacioacute a les divises sense lema cal recordar que Gonzalo

Fernagravendez de Oviedo ja indicava en el seu Libro del blasoacuten203

Al propoacutesito de las divisas lo maacutes breve hes lo mejor he si se pudiese en una palabra

demostrar la significacioacuten he misterio muy maacutes linda cosa es he de maacutes yngenio asiacute

como se vido en aquella divisa del Catoacutelico rey Fernando V de tal nombre de gloriosa

memoria que con el yugo he coyundas cortadas deciacutea tanto monta [] he tornando a

nuestro proposito las divisas han de ser lindas ynvenciones he de graves he

autorizadas sentencias o significados he sustanciales letras o notas

A meacutes cal assenyalar que la divisa que presenta Lluiacutes del Milagrave eacutes lrsquouacutenica que repeteix

un siacutembol ja aparegut en el passatge La senyora Maria havia portat el mateix motiu

animal sembla que per indicacioacute del seu marit Diacutedac Lladroacute Pot semblar

intranscendent perograve pren rellevagravencia quan recordem que en determinades ocasions al

llarg del diagraveleg Diacutedac Lladroacute adquireix la funcioacute drsquoalter-ego del personatge principal

Lluiacutes del Milagrave Recordem que Diacutedac Lladroacute havia aparegut sense vestit per a lrsquoocasioacute i

203 Carrillo (1998143) Mantinc la transcripcioacute regularitzada de lrsquoeditor

227

per tant sense divisa mentre que la resta de parelles apareixien conjuntament amb el

mateix tipus de divises als seus vestits Aquest fet posa en connexioacute i pot indicar-nos

un cop meacutes drsquouna manera forccedila subtil la vinculacioacute que hem drsquoestablir entre aquests

dos personatges

Posteriorment hi ha escenes molt semblants amb lrsquouacutes de lsquorequiebrosrsquo breus

composicions de 1 a 4 versos octosillagravebics amb motiu de la presentacioacute dels animals

caccedilats pels marits a les seves dones (C2r-C3r) o de la presentacioacute de les postres (C6r-

C7r) anomenats lsquocopos de amorrsquo en finalitzar el dinar que va tenir lloc a Lliacuteria

despreacutes de la cacera laquoTodos hallegaron con gran regocijo a la comida que fue en Liacuteria

y sentados que fueron a la mesahellipraquo (C3r) A la 4a jornada amb ocasioacute de la

presentacioacute de les dames i els cavallers de Troia es subratlla com els siacutembols dels

vestits configuren de nou veritables emblemes que faciliten la identificacioacute i

caracteritzacioacute dels personatges A la 5a i 6a jornada apareixen amb un altre tipus drsquouacutes

com soacuten les dites o lsquomotesrsquo el diagraveleg o el combat entre personatges ficticis drsquouna

facegravecia Antonio de Velasco i Joan Mendoza i entre personatges de la progravepia ficcioacute

dialogravegica En relacioacute a la composicioacute de Preguntas y respuestas dels cavallers Antonio

Velasco i Juan Mendoza cal observar que del primer es recullen algunas composicions

al Cancionero General i que ambdoacutes eren certament cavallers dels Reis Catogravelics

En tot cas a la 1ordf jornada quan encara no ha finalitzat la cacera ni tampoc el dinar

posterior els quatre personatges principals del diagraveleg de la magrave del personatge Lluiacutes del

Milagrave protagonitzen una conversa que acaba dibuixant el joc drsquoaliances i de rivalitats

que srsquoestableixen entre tots quatre tal i com he analitzat a lrsquoapartat de narrativa breu

Lluiacutes del Milagrave i Diacutedac Lladroacute vers Joan Ferrandis i Francesc Fenollet Cal indicar que

el meacutes rellevant de totes elles eacutes que tambeacute apareixen al PB de manera literal o no tal

i com srsquoha explicat al capiacutetol 2 Tot plegat sembla voler escenificar lrsquoenginy de fer

poemes drsquouna manera aparentment natural i improvisada responent a la intencioacute

drsquoaconseguir la sprezzatura tan valorada per lrsquoIC de Castiglione En tot cas en la ficcioacute

drsquoEC acaben convertint-se en una lluita verbal entre els quatre personatges tal i com

indiquen els mateixos protagonistes abans de comenccedilar

228

Don Berenguer se corrioacute de la risa que ste apodo levantoacute204 y dijo -Sentildeor Joan

Fernaacutendez ese nombre mejor seriacutea para vuestra merced pues un tiempo usoacute la

martingala en las calzas cuando se iba de caacutemaras de bajas coplas que contra don

Luis Milaacuten troboacute que pullas las llamo yo

Respondioacute Joan Fernaacutendez -Si el Milaacuten dice que son pullas yo lo otorgareacute y de

otra manera no

Dijo don Luis Milaacuten -Pues el sentildeor Joan Fernaacutendez se fiacutea de miacute yo no digo que

son pullas sino repullones Y diacutegalo si Excelencia si fueron coplones lo que

respondioacute a mis coplas y seanos juez (1a jornada B5v)

De fet quan el Duc fa una intervencioacute poegravetica improvisada per concloure la cacera

Francesc Fenollet lrsquointerroga sobre les seves habilitats poegravetiques205

Dijo don Francisco Fenollet -iquestTrobador eacutes vostra Excelmiddotlegravencia

Respondioacute el Duque -No soy sino perdedor (1a jornada C3r)

Aquestes composiciones inserides en un veritable debat poegravetic-narratiu tambeacute

recorden la poesia humoriacutestica dels canccediloners del segle XV Un dels subgegraveneres era

lrsquoatac entre els poetes mitjanccedilant els insults que es dedicaven referint-se als seus

oriacutegens o diferents defectes o la desqualificacioacute pel que fa al seu domini de lrsquoart

poegravetica206 No srsquoha drsquooblidar que com ja he argumentat les cobles serveixen per

dibuixar els vicis dels personatges protagonistes especialmente els de Lluiacutes del Milagrave i

Joan Ferrandis a partir del material del PB escrit per Ferrandis lrsquoany 1555 i de

lrsquoaportat pel mateix diagraveleg del Milagrave les composicions poegravetiques les facegravecies i el

complex univers narratiu que configura el diagraveleg amb la insercioacute dels diferents

subgegraveneres que veacutenen de la magrave dels mateixos personatges

204 Martingala 205 Sobre la improvisacioacute poegravetica al segle drsquoOr veure Campo Tejedor (2004) 206 DuttonampRoncero (2004 67 i ss)

229

56 ROMANCcedilOS CANCcedilONS VILLANCETS GLOSSES I ALTRES PROVATURES

Una bona part de les composicions poegravetiques drsquoEC (canccediloacute villancet dits o motes glossa

romanccedil etc) es basen en una dispositio bipartita composicions que contenen una tornada

o lsquorefrainrsquo que determina la seva estructura207 Soacuten diversos els elements que fan evident

la petjada que deixa la poesia de canccediloner i especialment el Cancionero General208 al

diagraveleg de Milagrave En el cas de lrsquoobra drsquoHernando del Castillo cal tenir en compte que dos

dels seus personatges soacuten homogravenims a dos dels escriptors que hi van participar al CG

(Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i Francesc Fenollet) i que EC fa uacutes de gairebeacute tots els tipus

drsquoestrofes i de versos propis drsquoaquesta colossal obra poegravetica de la primera meitat del segle

XVI

La presegravencia de romanccedilos a EC se situa especialment a la 2a jornada De fet soacuten dos

dels meacutes coneguts en els reculls de lrsquoegravepoca El de laquoDurandarteraquo apareix en nombrosos

canccediloners dels segle XVI com el Cancionero de Constantina i el CG de 1511 i de 1514

el Cancionero de romances de 1550 o la Silva de Romances de 1550209 i al mateix llibre

de viola de magrave El Maestro de Lluiacutes del Milagrave (1536)210 El segon romanccedil laquoMala la vistes

franceses la caza de Roncesvalleshellipraquo apareix als canccediloners dels anys 50211 en una versioacute

diferent a la drsquoEC Aquest tipus de composicions van ser motiu de glosses per part de

molts poetes hi ha una glossa del romanccedil de laquoDurandarteraquo al CG i tambeacute a EC per part de

Lluiacutes del Milagrave Cal tenir en compte que tambeacute es troben referegravencies als primers versos

drsquoaltres romanccedilos en boca dels diferents personatges212

En relacioacute als villancets el de laquoLas tristas laacutegrimas miacuteasraquo apareix en diversos canccediloners

del segle XVI com a anogravenim i trobem una altra glossa al libre tercer la Diana enamorada

de Gaspar Gil Polo (Valegravencia 1564) Del laquoDesdentildeado soy de amorraquo sabem que pertany al

207 Rodado (2000) 208 A partir drsquoara utilitzareacute lrsquoabreviatura CG per referir-me al Cancionero General drsquoHernando del Castillo 209 Ver Proyecto sobre el Romancero pan-hispaacutenico httpsdeptswashingtoneduhispromespanolballadsballadactionphp (abril 2015) 210 Veure Dumanoir (2012) on es fa un estudi sobre la rellevagravencia drsquoaquest romanccedil drsquoorigen carolingi 211 httpsdeptswashingtoneduhispromespanolballadsballadactionphp (abril 2015) 212 Becker (200325-31)

230

Canccediloner del Duc de Calagravebria (1556) i que apareix tambeacute una glossa al llibre segon de

La Diana de Jorge Montemayor (Valegravencia 1558 o 1559)

La presegravencia drsquoaquests versos a la univers ficcional drsquoEC reflecteix la pragravectica social i

cultural cortesana contemporagravenia i el seu gust pel cant poegravetic213 El personatge Lluiacutes del

Milagrave canta acompanyat drsquoun instrument moltes de les composicions del diagraveleg

Dijo don Luis Milaacuten -[hellip] Y por hacer lo que me rogoacute don Diego lo primero que

cantareacute seraacute la glosa que hice al romance de Belerma y Durandarte cuando se dejoacute de

servirla y esta (H2r)

Dijo don Diego -Don Luis Milaacuten yo os agradezco lo que vos debeacuteis agradecerme

pues yo sereacute causa que os agradezcan las desagradecidas el servicio que les habeacuteis

hecho en dejarlas encantadas de vuestro cantar y tantildeer Y vos con el romance que

habeacuteis cantado de la batalla de Roncesvalles me habeacuteis sanado del mal franceacutes que

teniacutea defendiendo la error francesa contra la verdad espantildeola (H1v)

De fet el presenten com a un nou Orfeu

Y en ser todos delante las damas don Diego tomoacute de la mano a don Luis Milaacuten

diciendo -Sentildeoras he aquiacute a Orfeo que yo le querriacutea maacutes feo (G7v)

A la 3a i 5a jornada destaco la mencioacute dels primers versos drsquouna composicioacute que Frenk

identifica com a mostra de la liacuterica popular castellana214 (laquoLa ginagala la gala ginetaraquo) i

una composicioacute glossada anomenada pel patge laquocancioacuten catalanaraquo Lrsquoestrofa catalana de

la glossa drsquoEC (laquoBella de voacutes soacute enamoratraquo) apareix recollida al canccediloner bilinguumle Flor

drsquoenamorats (Barcelona 1562) de Joan Timoneda lrsquouacutenic recull rellevant drsquoaquesta

tipologia perquegrave teacute meacutes drsquoun centenar de composicions escrites en catalagrave Cal destacar

que tambeacute apareix al Canccediloner del Duc de Calagravebria i que la muacutesica srsquoatribueix a Mateu

Fletxa el gran compositor drsquoensalades musicals En aquest cas tambeacute drsquoaltres

personatges de menys categoria com el patge o el canonge Ster canten composicions

poegravetiques a EC potser tot imitant al protagonista del diagraveleg

213 Vega Ramos (2004) ha estudiat aquest aspecte entre drsquoaltres en relacioacute als diferents autors que la valoren en la formacioacute del bon cortesagrave 214 Frenk (20031026)

231

Y por seraacute que lo hareacute quiero cantar para daros placer esta cancioacuten catalana

Bella de voacutes soacute enamoroacutes

iexclgibeta mia

tostemps sospir pensant en vos

la nit i el dia

Dijo el canoacutenigo -Puix tu has cantat per a mi jo vull cantar per a tu

Tot lo moacuten me stagrave mirant

com si fos una donzella

Si beacute em veu anar galant

lladre soacute per maravella

El paje le dijo -iquestQueacute es eso canoacutenigo iquestLadroacuten me deciacutes Para esta que yo lo diga a

nuestro obispo de Fes que os escomulgue y no us absuelva hasta que me hayaacuteis

restituido la fama iexclIrregular tartuga de mujeres Que por vuestro vecindado siempre

les andaacuteis entorno de las haldas con un guitarra tantildeendo y cantando este cantar

Comed de mi tartugado

la de lo verdugado (Q5v-6r)

232

57 UNA CARTA DrsquoAMOR EXEMPLE A EL CORTESANO DrsquoUNA FORMA

ESTROgraveFICA LLIURE

La 6a jornada srsquoinicia amb una composicioacute forccedila singular dins el diagraveleg una carta que

Lluiacutes del Milagrave triaragrave cantar acompanyat de la viola (laquoY denme la vihuela que me han

traiacutedo y cantareacute con esta primera obra las obras que las damas suelen hacer Y es una carta

que para ganar si a cartas jugara el resto del amor ganarahellipraquo S8r) per tal de respondre al

manament que li havien fet el Duc i la Virreina

Els estudiosos de la liacuterica de canccediloner parlen de la poesia estrogravefica de forma lliure de las

cantigues i dels lsquodeciresrsquo La carta drsquoamor eacutes un dels subgegraveneres respon a la temagravetica

amorosa i mostra el dolor que el cavaller sent pel rebuig de la dama i la seva suacuteplica per

tal de finalitzar la situacioacute Una visioacute de lrsquoamor tradicional que en aquest cas srsquoestructura

mitjanccedilant lrsquoenumeracioacute de diferents metoniacutemies del jo liacuteric que introdueixen les diferents

estrofes de la carta lsquomi voluntadrsquo lsquomi corazoacutenrsquo lsquomi entendimientorsquo lsquomi memoriarsquo lsquomi

voluntadrsquo lsquomi sentidorsquo lsquomi pensamiento dolientersquo o lsquomi gran sufrirrsquo Les darreres

estrofes anticipen la reaccioacute de lrsquoamada en rebre la carta i la peticioacute utogravepica del jo liacuteric a la

carta en els darrers versos laquoY a quien ya su mal le tiene tal que dice el que no sabe

pues que sabes doacute me viene trabaja que maacutes no pene o que mi pena me acabe Finraquo

(T2v)

233

58 LAS SIETE ANGUSTIAS Y LOS SIETE GOZOS DE AMOR DE LLUIacuteS DEL MILAgrave

Segons Beltraacuten215 aquestes composicions tenen les seves arrels en les parogravedies sacro-

profanes que adaptaven a lrsquoexpressioacute amorosa el llenguatge i la lituacutergia de lrsquoEsgleacutesia Van

ser molt populars durant el segle XV perograve posteriorment es van censurar i finalment

van desaparegraveixer amb lrsquoeramisme i el canvi en la sensibilitat religiosa del Renaixement

Els textos meacutes antics eres aquells que cantaven els goigs i els dolors de la Mare de Deacuteu

en relacioacute al naixement i a la passioacute de Crist Posteriorment es van realitzar parogravedies

drsquoaquests textos religiosos amb adaptacions al tema amoroacutes com es pot observar en els

poemes drsquoEC

En la ficcioacute drsquoEC ambdues composicions soacuten cantades tambeacute pel mateix Lluiacutes del Milagrave

en resposta als precs del Duc la primera laquoDijo el Duque -Muy bien habeacuteis discantado

sobre la carta que ha cantado don Luis Milaacuten pues mejor discantareacuteis si las siete angustias

canta que el amor hace pasar a quien maacutes siente en amor Y por vida de quien maacutes

quereacuteis que la canteacuteis Y don Luis Milaacuten respondioacute -Por vida de quien lo mandare

cantareacute y son estas que direacuteraquo i dels seus companys Fenollet i Lladroacute la segona

composicioacute els goigs En aquest cas trobem que el text de Las siete angustias que el

mateix Milagrave canta eacutes gairebeacute idegraventic nomeacutes he detectat algun vers diferent a un del

manuscrit de les Obres de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia de lrsquoany 1555 Sobta que en cap

moment de la ficcioacute dialogravegica es faci esment a lrsquoautoria de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia En

canvi quan finalitza el del poema el mateix Ferrandis subratlla el caragravecter parogravedic del

Milagrave laquoSentildeor el uno y lo otro creo que son parecen gozos por lo poco que siente

angustias de amor don Luis Milaacuten Y no dejan de parecer por lo mucho que muestra

sentirlas cantando que de amor se va burlandoraquo (T1v) I posteriorment Francesc Fenollet

indica lrsquoautoria de les dues obres laquoDijo don Francisco Fenollet -Para saber desto la

verdad iexclcaacutentenos tras las angustias los gozos de amor que siendo las dos obras suyas en

cantar se veraacute Que si eacutel se alegrara nos diraacute su corazoacuten que sus angustias gozos sonraquo

(T1v) El manuscrit de Ferrandis drsquoHeregravedia no conteacute cap composicioacute de goigs i nomeacutes he

trobat un text adaptat a la temagravetica amorosa en un poeta del segle XV Juan Rodriacuteguez del

Padroacuten titulat tambeacute Los siete gozos de Amor que apareix impregraves al CG de 1511 amb una

estructura estrogravefica forccedila diferent

215 Beltraacuten (2002 274)

234

59 UN COLOFOacute DIALOgraveGIC AMB LLEIS DrsquoAMOR TROBADORESQUES

A la darrera jornada el Duc fa una valoracioacute del bon cavaller equivalent al bon cortesagrave

enamorat que sersquons reporta en estil indirecte tot fent memograveria drsquounes paraules del

protagonista principal laquoDon Luis Milaacuten dijo que el caballero bien aderezado solo de

cuerpo y no de alma le podriacutean decir don Pedro Mula o don Joan Caballo Y tornando a

nuestro propoacutesito para que el amor se cobrase en Valencia seriacutea menester hacer leyes para

algunas damas que no se descuidasen de hacer lo que deben y a los caballeros que

supiesen coacutemo las han de servirraquo (Y5r)

El dia seguumlent es troben dames i cavallers a la Sala Major del Palau del Reial

Lrsquoescenografia de lrsquoesdeveniment teacute un alt component de teatralitat segons ens reporta el

narrador omniscient del diagraveleg laquoEl otro diacutea no vieron el hora como acudir y acudieron

muchos caballeros y damas a esta Salacorte que se tuvo en la Sala mayor del Real donde

el Duque y la Reina se pusieron son un theatro de quince gradas en alto y los caballeros en

un cadahalso y las damas en otro y el Duque proponiendo dijo -Sentildeores Valencia staacute

muy inflamada por todo el mundo de muy desamorada que ninguacuten amor hay en ella Para

que se cobre el amor y la fama dellas fui de parecer que a voluntad de todos lo que aquiacute

staacuten se hagan leyes para que las damas sean bien servidas y los caballeros que lo habraacuten

menester sepan en que las han de servir Y diga cada uno de queacute staacute agraviado del otro y

concertados todos harase ley sobre elloraquo (Y5v-6r)

Eacutes significatiu que al final del dialeg tingui lloc aquesta escenificacioacute drsquoun intent

regulador del concepte de lrsquoamor entre cavallers i dames a Valegravencia De fet al llarg del

diagraveleg mitjanccedilant les converses reportades i meacutes en concret la liacuterica cantada i enunciada

es constata que els cavallers critiquen la manca de correspondegravencia amorosa de les dames

i les dames la infidelitat dels homes Eacutes per aixograve que les lleis drsquoamor srsquoelaboren amb la

participacioacute de tots ells gragravecies a la iniciativa del Duc totes les lleis segueixen la mateixa

estructura narrativa

1r Un dels cavallers enuncia el seu greuge mitjanccedilant alguns versos de vegades amb

un lsquomotersquo conclusiu

2n La dama respon tambeacute amb versos i lsquomotersquo final

3r El Duc conclou el diagraveleg amb lrsquoenunciacioacute drsquouna llei drsquoamor en vuit versos

235

octosiacutelmiddotlabs amb rima consonant (ABBA CDDC) dividits en dues estrofes que recull

la temagravetica del diagraveleg anterior

La temagravetica de les Deu lleis drsquoamor recull els diferents temes i motius tractats a la poesia i

a les converses dels protagonistes al llarg de tota la ficcioacute narrativa

Primera llei El cavaller Roderic de Borja es queixa perquegrave les dames no els creuen la

dama Agravengela drsquoAragoacute i de Milagrave contesta que les floretes216 dels cavallers sense cap

sospir semblen una burla Per tant la primera llei enunciada pel Duc insisteix en la

necessitat que els lsquorequiebrosrsquo amorosos siguin sincers i nomeacutes srsquoadrecin a una uacutenica

dama

Segona llei El cavaller Diacutedac Lladroacute estagrave molest perquegrave les dames sempre el fan

cara217 la dama Mencia Manrique li contesta que ells no tenen mai en compte la

condicioacute de la seva dama El Duc conclouragrave amb la segona llei que exigeix als amadors

conegraveixer la condicioacute de la dama que volen servir

Tercera llei El cavaller Berenguer Aguilar es queixa perquegrave les dames no responen a

allograve que sersquols demana La dama Castellana Bellviacutes respon que la condicioacute descuidada

no eacutes de les dames sinoacute dels cavallers El Duc exhorta en la tercera llei als cavallers a

ser curosos perquegrave lrsquoamor es demostra en les obres

Quarta llei El cavaller Joan Ferrandis indica que les dames soacuten deslleials perquegrave els

treuen el comandament La dama Jerogravenima Beneito critica que la deslleialtat eacutes dels

mateixos cavallers fent mencioacute a Lluiacutes Margarit i aixiacute ho recull el Duc en formular la

seva llei

Cinquena llei El mateix cavaller Lluiacutes Margarit enuncia el contingut de la llei que

dictaragrave el Duc els enamorats mai no han de renyir amb els seus competidors i que eacutes

aprovada per Jerogravenima Beneito En aquest cas el cavaller utilitza el recurs narratiu drsquoun

somni on se li apareix Cupido

Sisena llei El cavaller Francesc Fenollet tambeacute teacute un somni on li parla Venus mare de

Cupido demanant que si srsquoha de mentir en els amors que es faci beacute Amb aquest recurs

216 lsquoRequiebrosrsquo al text 217 lsquoZuntildeosrsquo al text

236

preteacuten atorgar certa autoritat al seu greuge tal i com ha fet Margarit en la llei anterior

El mateix narrador-personatge Lluiacutes del Milagrave interveacute en la conversa amb Francesc

Fenollet i ataca subtilment Joan Ferrandis La dama Violant Mascoacute respon i el Duc

recull la seva intervencioacute en la sisena llei si srsquoha de burlar o mentir que sigui per donar

plaer i que sembli vertader

Setena llei El cavaller Lluiacutes Vic utilitza tambeacute el format narratiu del somni La veu de

la dona que hi apareix eacutes comparada amb la que va sentir Juli Cegravesar en un relat-

apotegma que tot seguit narra En identificar la veu de la dama Vic la veu entrar a la

Sala La dona fa una criacutetica a les dames de qui diu se sent agraviada perquegrave prenen els

serveis dels seus cavallers a burles essent lsquofilles sevesrsquo li fan obres drsquoenemigues

tracten els seus servidors com a criats i finalment li suplica que faci lleis per a les

dames i revela la seva identitat laquoSuplico a vuestra Excelencia pues ha hecho leyes

para los caballeros se haga para las damas Y todos haciendo lo que deben yo sereacute

Valencia que agora no soy sino Desvalenciaraquo (Z1v)

Octava llei El cavaller Joan de Cardona repreacuten lrsquoargument de Joan Ferrandis sobre la

necessitat que les dones manin sobre ells amb el motiu del lsquopalomandorsquo Li respon

Margarida de Peralta amb un joc de conceptes tot exhortant els homes a saber sostenir

els desigs de lrsquoamor i les dones a moderar el mal desig drsquoagravensies desmesurades

drsquoaquells El Duc confirma els raonaments amb la formulacioacute de lrsquooctava llei on

confirma el comandament de les dones perquegrave soacuten capaces de moderar els plaers que

provoca lrsquoamor en els homes Torna a sortir el cavaller Joan de Cardona amb un altre

greuge ja que les dames es deixen servir per molts cavallers La dama Beatriu

drsquoOsorio respon a favor de les dames que estan descontentes dels cavallers per qui soacuten

servides El Duc tot lloant les bones paraules drsquoambdoacutes elabora lrsquooctava llei que

convida les dames que no soacuten ben servides a manifestar-ho

Novena llei El cavaller Almirall drsquoAragoacute surt vestit de dol per la mort de Berenguer

Mercader en un clara manifestacioacute anacrogravenica almiddotludint que va morir a causa del

menyspreu drsquouna dama La dama Maria de Tovar amb certa ironia juga amb paraules

del cavaller per atacar la condicioacute esbojarrada de certs amadors Tot plegat eacutes recollit

pel Duc a la novena llei

237

Desena llei El cavaller Miquel Fernagravendez se sent agreujat perquegrave les dames es riuen

dels servidors que moren de mals drsquoamors i les compara amb una herba de Sardenya

anomenada lsquomatarriendorsquo segurament la sardogravenia218 La dama que li respon eacutes la

mateixa Virreina anomenant-lo com a lsquoMatalascallandorsquo i atacant-lo de desamorat La

Reina acaba demanant que no es dicti desena llei perograve el Duc la instaura es dirigeix a

les dames i les exhorta a no burlar dels cavallers per tal de no ser burlades per ells

Les Deu lleis drsquoamor que el Duc enuncia a EC coincideixen en el tiacutetol amb un text de

mitjans del segle XIV el 1356 escrit per Guillem Molinier i aprovat pel Consistori poegravetic

de Tolosa de Llenguadoc

218 Una herba semblant a lrsquoapi silvestre El seu suc aplicat als muacutesculs de la cara produeix una contraccioacute que imita el riure Els antics deien que aquells que la menjaven morien rient

238

510 UN JOC INFANTIL TRANSFORMAT EN CORTESAgrave laquoTOMA VIVO TE LO

DOraquo

El laquoToma vivo te lo doraquo que conclou la llista drsquoobres poegravetiques de canccediloner a EC pren

el seu nom drsquoun joc que Correas explica al seu Vocabulario de refranes y frases

proverbiales (1627) laquoEs juego en que se dan sentados en corro a la lumbre un palito

encendido en brasa un cabo en que se sopla y llaacutemanle los nintildeos el lsquoSopla vivo te lo doyrsquo

y tiene su pena en cuya mano se apagaraquo Frenk va catalogar fins a tres versions diferents

que apareixen a diverses obres del segle XVI i del XVII des de la Comedia Seraphina

(Valegravencia 1527) el mateix EC de Milaacute fins a drsquoaltres com les Sentencias de Luis Galindo

o els Proverbios glosados de Sebastiaacuten de Horozco219 La composicioacute drsquoEC manteacute la

mateixa estructura i temagravetica que la recollida per Castillo al CG obra drsquoAntonio Velasco

(que ja havia estat protagonista drsquouna composicioacute poegravetica anterior 220 ) Totes dues

traspassen el joc infantil per fer una lloanccedila-joc de les dames de la virreina Germana de

Foix Fa referegravencia a unes dames diferents perograve segurament homogravenimes a dames

valencianes conegudes en cada moment histograveric

219 Pedrosa (2013167-181) 220 A les Preguntas y respuestas dels folis S1r-S2v

239

511 POESIA DrsquoORIGEN ITALIAgrave ELS SONETS

En relacioacute a les estrofes drsquoorigen italiagrave221 que apareixen a El cortesano cal destacar el

gran nombre de sonets que hi trobem un total de 43 sonets 2 sonets a la 2a jornada (F1r

F5v i G3r) 2 a la 3a jornada (H8r i I6r) i 39 a la 6a jornada (una llarga tirada dels folis

V3v fins a X3v una altra de X6r fins a Y3v i el sonet final del diagraveleg a C1r)

Lrsquoestructura externa del sonets eacutes forccedila homogegravenia mantenen la rima consonant el tipus

petrarquista meacutes generalitzat (ABBA ABBA CDE CDE) Els sonets de Milagrave conserven

una estructura externa molt lligada al metre decasiacutelmiddotlab catalagrave amb la pausa interna

ausiasmarquiana despreacutes de la 4a siacutelmiddotlaba accentuada perograve alhora participa de la liacuterica de

canccediloner sobretot per la seva connivegravencia amb el conceptisme i lrsquoagudesa Per tant

srsquoallunya radicalment de lrsquoestil petrarquista que havien volgut introduir els poetes Joan

Boscagrave i Garcilaso de la Vega Eacutes a dir els sonets drsquoEC esdevenen unes peces amb motlle

italianitzant un sonet ldquoa la manera catalanardquo perograve amb una temagravetica que srsquoadscriu a la

poesia de canccediloner tant pel contingut com pels recursos retograverics emprats

Els recursos utilitzats per dotar als sonets de la suficient agudesa en sintonia amb la resta

de lrsquoobra soacuten lrsquoannominatio la repeticioacute drsquoun cos legravexic amb algunes variacions fograveniques

provoca el canvi de significat de les paraules i lrsquoambiguumlitat i agudesa del missatge que es

vol transmetre i lrsquoantiacutetesi (marcats en negreta als sonets) Aquests recursos soacuten elements

importants que aconsegueixen transmetre o intensificar els temes principals drsquoaquestes

composicions amb gust de liacuterica de canccediloner A continuacioacute ofereixo un petit tast

drsquoaquestes estrofes

bull La passioacute amorosa del jo liacuteric

Allaacute me voy a do el amor me guiacutea

soy como aquel que va en su pensamiento

que estaacute muy fuera del conocimiento

sino de aquel que staacute en su fantasiacutea

221 Tambeacute cal destacar la segraverie de tercets entre ldquoun galaacuten y una damardquo als folis g1r-v

240

Pensando en vos iquestquieacuten ha de star en siacute

que por idea en vos no se transforme

Estoy sin vos y en vos tanto conforme

que voy conmigo y nunca voy en miacute

Ni pie ni mano la boca ni el ojo

no mandan ya pues tal Sentildeora reina

reina es en miacute tan absoluta reina

que en miacute es placer aquello que es enojo

O bien o mal avenga como quiera

vos sola sois mi voluntad postrera (V7r)

________________________________

El marear que el mar de amor nos hace

es muy peor que el mar que se navega

El mar de amor muy maacutes veces reniega

y mueve maacutes pues con placer desplace

iexclDesplaacutecenos con lo que maacutes nos place

Con el mirar que nos contenta y ciega

y este placer a mucha gente niega

que en tierra y mar amor hace y deshace

Digaacutemosle del mar suyo almirante

y es el marqueacutes de libertad perdida

duque tambieacuten de voluntad humana

conde de paz si no reina levante

y rey del fin si reina sin medida

que amor es rey do voluntades gana (Y3r)

241

bull El menyspreu o no correspondegravencia de la dama

Espejo sois de amor desamorado

para quien es a vos muy enojoso

Miacuterase en vos y no se vee hermoso

que feo staacute un rostro desdentildeado

Y el que seraacute muy hecho a vuestro grado

pareceraacute Narciso glorioso

que gentil es un feo venturoso

y no es gentil quien es desventurado

Tal os mireacute cual quedoacute por memoria

un Lucifer muy desfavorecido

vos un Luzbel de muy gran hermosura

Yo soy Luzmal caiacutedo de la gloria

pues deseeacute ser yo con vos unido

que pena da lo que desmesura (X8v)

________________________________

A todo el mundo doy de mi descargo

del bien que os quiero y mal que me quereacuteis

Ya veis Sentildeora lo que vos haceacuteis

que de mi muerte tengaacuteis tanto cargo

Diraacuten de vos que fuiste matadora

y vos direacuteis que yo mismo me he muerto

Diraacute el amor en tal caso lo cierto

que en vos estaba ser remediadora

Seacute que direacuteis que no puedo haber medio

entre mi mal y vuestra gran bondad

Todos diraacuten que en vuestra piedad

242

estaba el bien de todo mi remedio

Que siendo siempre tanto valerosa

la piedad en vos no es viciosa (V7v)

bull Els sofriments que provoca aquesta situacioacute en el jo liacuteric

De bien y mal mi vida se sostiene

porque el vivir se vaya conservando

con solo el bien no va el saber reinando

pues no es pesar el mal que de vos viene

iexclAmor amor pues mandas que yo pene

sostieacuteneme que muero deseando

No vea yo que vas de miacute burlando

que en posta voy que vas de miacute burlando

Corro al morir y muerte no me quiere

cansado stoy y siento gran descanso

Quiero llorar y voy de miacute riendo

Seacute que diraacute quien tal por vos se viere

-Fiero leoacuten amor le vuelve manso

que gran amor de sombras va temiendo (V6r)

________________________________

Sintiendo voy de amor gran agoniacutea

la cara traigo de color de tierra

ya viene por llevarme quien entierra

que ya murioacute del todo mi alegriacutea

Maacutetola vuesta grande guerreriacutea

que siempre me habeacuteis hecho cruel guerra

243

vencieacutendole en el llano y en la cierra222

que son mi corazoacuten y fantasiacutea

Vos me habeacuteis hecho el corazoacuten muy llano

que guerra del amor lo allana todo

y allanaraacute la cierra maacutes subida

Ganaacutestesme el castillo y castellano

mi entendimiento con mi leal modo

que muy alto subir da gran caiacuteda (X2r)

Tots els sonets soacuten descrits a traveacutes de togravepics metafograverics (translatio) propis de la poesia

de canccediloner i hereus de la liacuterica trobadoresca lrsquoamor com a malaltia foc drsquoamor la

descripcioacute de la dama mitjanccedilant metagravefores florals o elements aiumlllats del seu fiacutesic entre

drsquoaltres

La insercioacute dels sonets en la ficcioacute dialogravegica es produeix a traveacutes dels mateixos

mecanismes que apareixen en altres subgegraveneres inclosos en el diagraveleg (com la facegravecia) en

aquest cas destaca que el personatge Lluiacutes del Milagrave eacutes qui canta o recita els sonets

aconsegueix aixiacute presentar-se com el poeta-muacutesic meacutes hagravebil i rellevant de la galeria de

cortesans del moacuten fictici drsquoEC En tot cas cal indicar que les indicacions del narrador

sobre la manera com el personatge enuncia els sonets a la ficcioacute dialogravegica soacuten diverses223

222 Apareix escrit com a lsquocierrarsquo Entenc que malgrat la grafia c progravepia potser drsquoun editor catalanoparlant per referir-se a lsquosierrarsquo 223 Colella (2015) sembla quedar atrapat en la progravepia ficcioacute dialogravegica de lrsquoobra quan intenta esbrinar quin tipus de melodia utilitzava el muacutesic mitjanccedilant indicacions o intervencions dels diferents personatges laquoHemos de concluir que las actuaciones de Milaacuten teniacutean carencias no directamente relacionadas con sus habilidades que son indudables maacutes bien con la praacutectica generalizada de aquel tiempo de acompantildear sonetos romances y coplas utilizando esquemas armoacutenicos-meloacutedicos fijos y preconcebidos [hellip] De hecho las melodiacuteas cantadasrecitadas y acompantildeadas de vihuela que se desarrollan en El Cortesano no se sustentan en ninguacuten soporte de notacioacuten escrito y no son parte de un trayectoria compositiva premeditadaraquo Considero perilloacutes prendre de nou el text ficcional com a font histograverica per documentar aspectes de la vida cortesana de lrsquoegravepoca

244

srsquoenuncien o es canten Veiem els verbs introductors a la reproduccioacute dels sonets al diagraveleg

(marcats en negreta al text) que a la 2a i 3a jornada no fan cap referegravencia a lrsquoaccioacute de

cantar les composicions

Dice Joan Fernaacutendez -Don Luis Milaacuten vos deciacutes en el presente soneto vuestro estos

versos que dicen (F1r)

Y con esta seguridad el soneto salioacute diciendo (F5r)

Rogaron a don Luis Milaacuten que sacase otro soneto y fue tan bueno para desenojar a

Joan Fernaacutendez que no sin razoacuten dijo -El soneto me cata (G3r)

Y oigan el soneto (H8r)

Fins a la 6ordmjornada no hi ha cap referegravencia a lrsquoaccioacute de cantar-los tal i com podem veure a

la introduccioacute corresponent aquesta eacutes lrsquouacutenica explicitacioacute de lrsquoaccioacute de cantar

Las damas de la Reina vinieron que la sentildeora dontildea Leonor Guaacutelvez que es guioacuten de

la gala habloacute a voluntad de todas y dijo -Ya que en jubileo de muacutesica nos hallamos

pues por jubileo se deja oiacuter Luis Milaacuten las damas quieren mostrar [hellip] Como

veremos en vos que hoy os dejareacuteis mandar de las damas en darles cuanto os pediraacuten

Ya la primera quiero ser yo que os mando me canteacuteis sonetos vuestros [hellip]

Dijo el Duque -[hellip] Es tan cortesano el corto hablar que (Vorria sense parlar esser

inteso) Y no le estorbemos el buen mandamiento que le han hecho que cante sus

sonetos

Respondioacute don Luis Milaacuten -La mejor respuesta que se puede dar laquoobedecer a buen

mandarraquo

Y empezoacute a cantar este soneto 47 (V2v-V3v)

Dijo don Luis Milaacuten -Burla burlando el Joan dijo verdades que burlas no son

maldades avisando Y pues ya no he de cantar sino contar los sonetos bien podremos

discantar los sonsonetos Y comiencen a templar que bien hay que discantar en mi

soneto 47 (C6r)

245

Nomeacutes hi ha una referegravencia a Petrarca al diagraveleg en aquest cas per part de Francesc

Fenollet que utilitza els primers versos drsquoun sonet de lrsquoitaliagrave transformant-los en una

resposta forccedila picant ben allunyada del sentit petrarquesc del poema laquoDon Francisco le

respondioacute [hellip]-Que yo maacutes le direacute vicio que voluntad verdadera la que tuvo Aniacutebal a la

ramera que le detuvo en Canas cuando no siguioacute la victoria de la batalla que vencioacute a los

romanos Que pudiera entrarse por Roma como por su casa seguacuten dice Petrarca en este

soneto Vince Annibal amp non sepe usar poiraquo (5a jornada R2v)224 Tot plegat potser ens

indica el tipus de lectura antipetrarquesca que feien els nostres personatges del poeta del

Canccediloner al segle XVI

A bell mig de la 6a jornada del diagraveleg entre els dos passatges que presenten la

mostra meacutes extensa de sonets a lrsquoobra trobem un text que preteacuten teoritzar sobre la

manera de compondre sonets

Dijo el Duque -Don Luis Milaacuten si os cansaacuteis de cantar nos os canseacuteis de contar

maacutes sonetos que no son para cansar los graciosos sonsonetos

Dijo don Diego Ladroacuten -Y decidnos la razoacuten como quedaraacute un soneto para que

sea perfecto

Iacutetem don Francisco dijo -Por quitar un dijo dijo de perversos pareceres que

juzgan sus placeres decidnos lo que sabeacuteis de los sonetos que haceacuteis

Joan Fernaacutendez se rioacute y diacutejoles -Aquiacute stoy yo que lo direacute Ellos han de ir muy

derechos que no puedan cojear porque el morisco Alatar no los vea ir

contrechos

Iacutetem mas han de mostrar el sol que steacute nublado que no vayan a buscar lo

presente y lo pasado de la razoacuten que nublados muchos son

Iacutetem mas han de tener que si querraacuten dellos coger frutos para alguna dama que

no sean todo rama que enramadas son de fiestas de verano los que son pajar sin

grano

Item mas no queden friacuteos que si dicen desvariacuteos en los modos del hablar

guaacuterdense de no topar con don Artal

Dijo don Luys Milaacuten -Burla burlando el Joan dijo verdades que burlas no son

maldades avisando Y pues ya no he de cantar sino contar los sonetos bien

224 Destaco el sonet del Marquegraves de Santillana adreccedilat al rei Joan II laquoVencioacute Aniacutebal al conflicto de Canasraquo tal i com indica Peacuterez Priego (2013)

246

podremos discantar los sonsonetos Y comience a templar que bien hay que

discantar en mi SONETO 4middot7raquo (X6r-v)

El text srsquoinsereix en una conversa entre els personatges meacutes importants del diagraveleg srsquoinicia

amb la intervencioacute del Duc adreccedilada a Lluiacutes del Milagrave i en formen part els quatre

protagonistes Diacutedac Lladroacute eacutes qui formula la peticioacute a Lluiacutes del Milagrave confirmada per

Francesc Fenollet perograve li respondragrave Joan Ferrandis drsquoHeregravedia Lluiacutes del Milagrave confirma la

teoria de Ferrandis i continua dient els sonets de la segona tirada per tal que despreacutes

puguin glossar-los (laquobien podremos discantar los sonsonetosraquo)

Quatre aspectes demana Ferrandis a un bon sonet i ho formula mitjanccedilant breus

afirmacions introduiumldes pel llatinisme iacutetem que adquireixen un cert regust de

reglamentacioacute El primer la perfeccioacute megravetrica (laquoEllos han de ir muy derechos que no

puedan cojearraquo) el segon la claredat (laquoHan de mostar el sol que no steacute nublado que no

vayan a buscar lo presente y lo pasado de la razoacuten que nublados muchos sonraquo) el tercer

lrsquoessencialitat del contigut atesa la seva brevetat (laquoQue no sean todo rama que enramadas

son de fiestas de verano los que son pajar sin granoraquo) i la quarta lrsquoagudesa o gragravecia

(laquoMas no queden friacuteosraquo) De fet els sonets de Milagrave responen perfectament a aquests

requeriments i potser tambeacute al gust poegravetic cortesagrave del moment

247

CAPIacuteTOL 6 ESCENIFICACIONS TEATRALS UNA MANERA DE DIVERTIR-SE A

LA CORT

61 REPRESENTACIONS TEATRALS A EL CORTESANO

El diagraveleg valenciagrave incorpora un significatiu nombre de narracions drsquoespectacles que

passen a formar part de la ficcioacute literagraveria i srsquoinsereixen en el context de la festa Soacuten textos

que podem agrupar sota el criteri genegraveric drsquoespectacles perquegrave contenen elements que els

apropen al gegravenere teatral225 perograve sempre es reporten a traveacutes de la veu narrativa del

diagraveleg tot mostrant els veritables protagonistes i espectadors de les representacions

escegraveniques Identifico les seguumlents peces o representacions a EC

1 Farsa dels cavallers de Sant Joan (3a jornada I4r- M1v)

2 Munteria dels cavallers i dames troians

22 Anunci (3a jornada N3v-4a jornada N4v-N8v)

23 Munteria dels cavallers i dames troians (4a jornada N8v-Q2r)

3 La Festa de Maig

32 Cartell i desafiament narracioacute de lrsquoaventura a la muntanya Ida i el cartell de

Miraflor de Milagrave (final 3a jornada M4v-N1v)

33 Anunci de la Festa de Maig (6a jornada Z5r)

34 Torneig Festa de Maig (6a jornada Z6r- a7v)

4 Mascarada de grecs i troians

42 Anunci (4a jornada N8v-Q1r)

43 Mascarada (6a jornada e2r-f5r)

225 Asensio (197433) laquoTales espectaacuteculos conteniacutean en germen una pieza teatral una sucesioacuten de cuadros plaacutesticos con ilustraciones poeacuteticas y musicales o un posible drama con ritmo y movimiento orgaacutenicoraquo

248

62 FARSA DELS CAVALLERS DE SANT JOAN (3a jornada I4r-M1r)

El terme farsa conteacute diferents accepcions en relacioacute a lrsquoegravepoca i al paiacutes tot i que Huerta

Calvo 226 constata que el valor del terme utilitzat a la produccioacute de la Peniacutensula eacutes

sensiblement diferent a la de Franccedila o Itagravelia Sovint la paraula es referia a lrsquoobra dramagravetica

representada al final del sopar davant dels comensals (amb un significat molt semblant al

de lrsquoentremegraves) Disposem de les primeres documentacions literagraveries de lrsquouacutes del terme de

comenccedilaments del segle XVI a traveacutes dels tiacutetols de diferents obres i a partir drsquoaquesta

produccioacute descobrim tambeacute un dels elements que identifiquen la farsa que eacutes la irrupcioacute

de personatges nobiliaris o cortesans Uns altres estudis han fet referegravencia a dues

accepcions una de meacutes genegraverica que es referia a tot tipus de representacioacute 227

especialment relacionada amb la produccioacute literagraveria de Castella i una altra meacutes especiacutefica

que defineix la farsa dins un ampli espai drsquoindefinicioacute entre lsquoautorsquo i comegravedia amb una

importagravencia rellevant dels elements cogravemics i burlescos228 Diacuteez-Borque229 caracteritza una

segraverie de farses que tenen com a nexe drsquounioacute temagravetica la base drsquoun esdeveniment histograveric

poliacutetic-militar i hi destaca la del Milagrave conjuntament amb la drsquoHernaacuten Loacutepez de Yanguas

(1470-1540) anomenada Farsa [hellip] sobre la felice nueva de la concordia y la pazhellip i la

de Francisco de la Cueva i Silva (1550-1621) Farsa del obispo D Gonzalo (1587) De

fet Hart230 es refereix a una caracteriacutestica drsquoaquest text en considerar-lo magravescara com a

una invencioacute construiumlda sobre una frontissa que segons ell podria ser la lloanccedila

enigmagravetica del Duc entre drsquoaltres231 En tot cas cal destacar que els mateixos personatges

del diagraveleg juguen amb les dues accepcions de la paraula farsa la genegraverica en referir-se a

una representacioacute en el marc drsquouna festa

Y estaacuten esperando una farsa que si verdad es lo que me han dicho no puede ser sino

muy ecelente por ser de don Luis Milaacuten [hellip] Vamos que a tal fiesta ya tardamos

porque alleguemos con tiempo para aguardar al Duque y a la Reina (I4v)

226 Huerta Calvo (2003309) 227 Peacuterez Priego (2005137) Garciacutea-Bermejo (2008 53) 228 Diacuteez Borque (198739) 229 Diacuteez-Borque (198743) 230 Hart (1982) 231 Loacutepez Alemany (2002) Tambeacute desenvolupa la idea que Lluiacutes del Milagrave preteacuten en aquest text no tan sols lloar o entretenir al Duc que Loacutepez considera mecenes sinoacute tambeacute posar de manifest la veritable condicioacute reial vinculada al regne de Nagravepols

249

I la de caire meacutes cogravemica quan Francesc Fenollet juga amb lrsquoambiguumlitat del terme fent

referegravencia a la farsa en sentit burlesc

Dijo don Francisco -Yo voy por la farsa para atajar la que hacen don Diego y Joan

Fernaacutendez Y no seraacute menester que ya me parece que entran Todo el mundo steacute atento

y sin mucho reiacuter que Domiramucho que es el Milaacuten si reiacutemos demasiado nos ternaacute

por hombres de farsa y burlaraacute de nuestras risadas con aquello que dice (Un reiacuter

demasiado juzgan por muy alocado) (K2r)

La representacioacute de la Farsa dels cavallers de sant Joan eacutes molt esperada pels

personatges del diagraveleg ja que en diferents moments de la 3a jornada els personatges fan

referegravencia a la seva futura realitzacioacute Cal destacar el primer anunci de Diacutedac Lladroacute a

casa de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia on hi ha una visita de dames esperant la farsa

Dijo don Diego -Yo quiero departir estos motes para que mejor acabemos el diacutea

Vamos a casa de Joan Fernaacutendez que hay una visita de damas y son dontildea Menciacutea y

dontildea Luisa y dontildea Violante y dontildea Castellana cuatro strellas Y estaacuten esperando una

farsa que si verdad es lo que me han dicho no puede ser sino muy ecelente por ser de

don Luis Milaacuten Y entretanto que no viene sacaraacute un soneto quien tan bien nos provee

dellos Vamos que a tal fiesta ya tardamos porque alleguemos con tiempo para

aguardar al Duque y a la Reina que vienen a favorecer la fiesta de la sentildeora dontildea

Jeroacutenima (I4v)

Dijo don Luis -Pues asiacute mandaacuteis que sea yo lo hareacute iexclPaje Ireacuteis a la sentildeora dontildea

Jeroacutenima y decidle que estos caballeros y yo besamos las manos de su merced y de las

otras sentildeoras y les suplicamos nos den licencia para visitarlas que no la haremos

sino de su mano Aunque la dariacutea la fiesta que se haraacuten Joan Fernaacutendez y su merced

Volvioacute el paje con la respuesta y dijo -Sentildeores las damas dicen que agora seraacute fiesta

por venir tales caballeros a ella y que suban de manera que no abajen (I5r)

Posteriorment el mateix Diacutedac Lladroacute proposa un canvi de lloc i drsquoamfitrions al Duc i a la

Virreina Germana

Dijo don Diego -Sentildeoras mudar de bien en mejor es gran cordura si parece a

vuestras mercedes vamos al Real y presentemos al Duque y a la Reina la farsa Y

nosotros haremos otra con sus damas porque sepan nuestro palacio ser tan bueno

250

como el suyo Respondioacute la sentildeora dontildea Menciacutea -Sentildeor don Diego yo soy de su

parecer (Que tan bueno es mudar de bien en mejor como es malo de mal en peor)

(I7r-v)

Lluny de trobar explicacions a la decisioacute fictiacutecia de canviar el lloc de la representacioacute de

la farsa voldria destacar alguns elements que ens fan relacionar aquests textos amb el

segon prograveleg i la representacioacute de La vesita de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia tal i com apareix

al manuscrit 2050 de la BC (1555) Destaquem les referegravencies que els personatges drsquoEC

fan a la representacioacute de la farsa a casa de Joan Fernagravendez i Jerogravenima Beneito i lrsquoalmiddotlusioacute a

una visita de dames que hi hauragrave ens remeten directament al text copiat el 1555 i referida

a les introduccions corresponents

La farsa de don Joan Fernaacutendez de Heredia llamada La vesita porque trata el orden

que se tiene en visitarse las damas de Valencia y es de notar que la hizo en vida de la

reina Germana siendo casada con el Marqueacutes de Brandanburg y despueacutes a ruegos

del duque de Calabria cuando se casoacute con la marquesa Cenete para representarla

antildeadioacute este diaacutelogo primero en el cual son interlocutores el mesmo don Joan y su

mujer dontildea Jeroacutenima (f149)

Comienza la farsa en la cual son interlocutores cinco damas y cinco caballeros un rey

de armas y una duentildea y una moza los nombres de los cuales son estos primeramente

dontildea Jeroacutenima que es la sentildeora de la casa una duentildea suya llamada Guzmana y una

moza [llamada] Catalina un cleacuterigo mosseacuten Joan que viene a decir La vesita dontildea

Mariacutea que es la que lo enviacutea y otras dos damas que vernaacuten con ella y cuatro

caballeros los nombres de los que cuales son don Joan don Francisco don Pedro

don Miquel dontildea Beatriz y dontildea Catalina despueacutes viene un portugueacutes que trae a dontildea

Aacutengela y el postrero es un rey de armas (f156)

Cal considerar que tenim actualment diferents documents que reporten el text de LV i

els seus progravelegs com va descriure Solervicens (1999)

a El manuscrit 2621 de la Biblioteca Nacional de Madrid del segle XVI que

conteacute nomeacutes el prograveleg de 1524-25 de 32 versos

b El manuscrit 2050 de la Biblioteca de Catalunya copiat el 1555 que

srsquoinicia amb el segon prograveleg redactat lrsquoany 1541 amb motiu de les segones

noces del Duc amb Mencia de Mendoza de 271vv

251

c Lrsquoedicioacute priacutenceps Las obras de don Joan Fernaacutendez de Heredia asiacute

temporales como espirituales Joan Mei Valegravencia 1562 on apareix en

primer lloc la introduccioacute de 1524-25 i en apegravendix la segona

En tot cas cal remarcar que existeix una significativa diferegravencia entre el segon prograveleg del

manuscrit catalagrave i el de lrsquoedicioacute priacutenceps el nom de la senyora de la casa Si en el primer

eacutes na Jerogravenima en el segon tan sols eacutes la Senyora Aixograve ens fa pensar que les referegravencies

drsquoEC a la representacioacute de la farsa aprofitant una visita de dames a la casa de Jerogravenima

Beneito tenen com a referegravencia un cop meacutes el manuscrit del 1555 Si considerem que els

noms dels personatges correspondrien als mateixos cortesans que representaven la farsa

podem afirmar que la referegravencia drsquoEC als paragravegrafs indicats seria aquest segon prograveleg de

la representacioacute del 1541 tal i com tambeacute ho ha estat en Proceacutes de burles del manuscrit

de la BC

Francesc Fenollet eacutes el personatge que anuncia la immediata escenificacioacute de la farsa

solmiddotlicitant el silenci dels espectadors

Dijo don Francisco -Yo voy por la farsa para atajar la que hacen don Diego y Joan

Fernaacutendez Y no seraacute menester que ya me parece que entran iexclTodo el mundo steacute

atento y sin mucho reiacuter Que Donmiramucho que es el Milaacuten si reiacutemos demasiado nos

ternaacute por hombres de farsa y burlaraacute de nuestras risadas con aquello que dice (Un

reiacuter demasiado juzgan por muy alocado) Guardemos pues la auctoridad y verguumlenza

que donde se pierde tarde se cobra y callemos que ya comienzan (K2r)

Tot seguit el capitagrave de les galeres de lrsquoorde de Sant Joan arriba al Reial i es presenta

davant el Duc Fa vint dies que ha sortit de Malta Explica al Duc que durant el camiacute la

nau anomenada lsquoLa Capitanarsquo on viatjaven set cavallers i ell mateix ha topat amb una

roca i posteriorment en embarcar-se en un bergantiacute han patit els capricis del canvi de

vents (laquoLa fortuna ya pasada fletamos un bergantiacuten y embarcaacutemosnos a fin para hacer

esta jornada Mediodiacutea no pasoacute que acudioacute griego y levante y en un punto nos echoacute que

suentildeo me parecioacute ser tan presto en Alicanteraquo K2v) El Duc i els set comanadors estan

enamorats drsquounes dames que han drsquoarribar en tres galeres i aixiacute ho expressen en diferents

intervencions individuals (K3r-K4v) com a excelmiddotlents cavallers enamorats Eacutes per aixograve

que el Capitagrave solmiddotlicita permiacutes al Duc per tal drsquoenviar Gilot i Joan de Sevilla als patges i

comprovar aixiacute on es troben El Duc els envia i quan tornen els comuniquen que les naus

252

han estat segrestades pels turcs i que soacuten a Degravenia (K5v) Els cavallers es disposen a lluitar

per alliberar les seves dames dels turcs i aixiacute ho expressen cadascun drsquoells (K5v-K7r)

Posteriorment teacute lloc el combat per rescatar cadascuna de les dames gregues que es

presenta al text amb una doble intervencioacute de cada comanador una adreccedilada al turc tot

representant la lluita i una altra adreccedilant-se a la dama i tot seguit amb una resposta de

cadascuna de les dames (K7r-L2r) Un cop venccediluts els turcs hi ha un diagraveleg entre cada

parella de cavaller i de dama (laquoY requieacutebranse los comendadores con sus damasraquo)

mitjanccedilant intervencions de caire poegravetic (L2r-L4r) i cants (L4r-L8r) Finalitza lrsquoespectacle

amb un ball de turcs i un torneig a peu per tal que aconsegueixin la llibertat i el seu retorn

a Turquia (L8r-L8v) Finalment el Capitagrave demana al Duc permiacutes per tornar a Malta

621 ANAgraveLISI DELS ELEMENTS QUE CONFIGUREN LA FARSA

Es distingeixen diferents nivells narratius en la Farsa que justifiquen no tant el seu

caragravecter de text teatral com de narracioacute de la seva escenificacioacute dins de la ficcioacute

narrativa

El primer eacutes el nivell de lrsquoenunciacioacute dialogravegica que es caracteritza perquegrave manteacute el

temps narratiu principal (present) els verbs introductors en els diagravelegs i alguna breu

narracioacute de les accions meacutes significatives dels personatges Les intervencions drsquoaquest

nivell indiquen els moments significatius de la narracioacute que introdueixen una nova

sequumlegravencia i els resums ragravepids drsquouna accioacute o de les intervencions dels personatges Soacuten

cinc els moments que actuen com a element-frontissa de lrsquoestructura de la farsa El

primer moment coincideix amb el comenccedilament de lrsquoobra laquoEl Capitaacuten de las galeras

de la religioacuten de sanct Joan comienza y diceraquo (K2r) El segon moment eacutes el retorn dels

patges amb la bona nova drsquohaver trobat les naus turques laquoVuelven Joan de Sevilla y

Gilot y dicen que una armada de turcos han tomado las tres galeras y estaacuten en Deacutenia y

dice el Capitaacutenhellipraquo (K5v) El tercer narra lrsquoarribada dels turcs de la magrave del Capitagrave per

tal de representar el combat per conquerir les dames laquoVa el Capitaacuten y viene con los

turcos con quien han de combatir los Comendadores uno a uno para lo que vereacuteis y

diceraquo (K7r) Hi destaca el verb lsquovereacuteisrsquo que sembla indicar un altre nivell narratiu eacutes a

dir aquell que connecta el narrador amb el seu potencial lector El quart moment

anuncia que els turcs han estat venccediluts laquoQuedan vencidos los Turcos y cativos y

253

requieacutebranse los comendadores con sus damasraquo (L2r) El cinquegrave coincideix amb el

moment final laquoAcabado el torneo se acaba la farsa con esta coplaraquo (L8v) En relacioacute

als resums ragravepids de les accions cal destacat que les intervencions de cadascun del

personatges soacuten principalment dels comanadors i de les dames perograve no dels turcs que

esdevenen personatges mut232 Les expressions es repeteixen laquoDijo otro comendadorraquo

laquoDice a su damaraquo laquoPelea otro comendador y diceraquo laquoRespoacutendele su damaraquo laquoVence al

turco y cobra su dama griega y diacuteceleraquo laquoCobra su dama y diacuteceleraquo laquoGana en el

combate a su dama y diacuteceleraquo laquoCanta otro caballeroraquo etc

El segon nivell narratiu eacutes el de la progravepia farsa constituiumlt per les intervencions dels

mateixos personatges on diferenciem entre narracions de fets i diagraveleg totes elles en

vers Eacutes per aixograve que cal tenir en compte tambeacute les estrofes utilitzades en cada cas Les

narracions de fets meacutes significatives o que marquen un canvi drsquoactivitat apareixen

mitjanccedilant la intervencioacute del Capitagrave Per exemple a L4r

El Capitaacuten

iexclEa ya sentildeores ea

iexclVamos vamos a danzar

Porque yo quiero storbar

con danzar esta pelea

Sea trisca233 si querraacuten

y cantemos en la fiesta

y las damas callaraacuten

y callando mostraraacuten

que el callar dan por respuesta

232 Mas (198365) destacava ja el paper mut dels turcs en aquesta farsa laquoLes Turcs ont dans cette farce un rocircle muet Ils sont quelque sort des figurants destineacutes agrave eacutetre vaincus par les vaiumlllants chevaliers de Malte Ils nrsquoappareissent que dans les propos des chreacutetiens et il est difficile drsquoignorer leur preacutesence le mot Turc revient agrave chaque reacutepliqueraquo 233 Al Tesoro de la lengua castellana de Covarrubias (55) laquoTrisca El ruido que hace con los pies quando se pisa alguna cosa que se quebrante como caacutescaras de nuezes avellanas o otras caacutescaras o pedaccedilos de vasos quebrados diacutexose del sonido o del nombre griego τρισmicrooacuteς trismos stridor Ser una cosa tan delicada que facilissimamente se quiebra como es una pieccedila de vidrio dezimos estar en un tris por el sonido que haze quebraacutendoseraquo

254

La farsa articula la seva escenificacioacute en les diferents sequumlegravencies En elles predomina

lrsquouacutes de la paraula en unes intervencions que srsquoadapten a formes megravetriques diferents En

funcioacute drsquoaquest criteri podem diferenciar cinc sequumlegravencies diferents

1 La primera folis K2v-K7r on predomina lrsquouacutes drsquoestrofes de 9 versos octosilmiddotlagravebics

amb rima consonant (abba cdccd) i que presenta lrsquoarribada del Capitagrave amb els set

comanadors la presentacioacute davant el Duc i lrsquoenviament i el retorn dels patges

Cada estrofa eacutes una de les intervencions dels comanadors o del Duc

2 La segona sequumlegravencia K7r-L2r narra el combat verbal de cada comanador amb el

un turc per tal drsquoalliberar la seva dama Srsquohi manteacute lrsquoestrofa de 9 versos

octosilmiddotlagravebics perograve cal tenir en compte algunes observacions Les intervencions

que presenten les paraules dels comanadors lluitant amb el turc (laquoPelea otro

comendadorraquo) mantenen lrsquoestrofa de 9 versos octosilmiddotlagravebics amb la rima consonant

indicada Per exemple a K5v

Dijo otro comendador

Caballeros de sanct Joan

oigan todos este mote

iexclA las armas moriscote

que bien menester seraacuten

Por armas quiero mi dama

del Turco que la tuviere

que ganarla por la fama

es mejor que por la cama

vengame lo que viniere

Posteriorment representen les paraules del comanador adreccedilant-se a cada dama

(laquoDice a su damaraquo) i les de cada dama responent al corresponent cavaller (laquoSu

dama responderaquo) Lrsquoestrofa eacutes de 9 versos 4 versos per a la primera intervencioacute

del comanador i 5 versos per a la segona intervencioacute de la dama A manera

drsquoexemple K8v

255

Dice a su dama

Vuestra es esta mi victoria

vos Sentildeora la vencistes

pues que siempre lo tuvistes

de vencer en mi memoria

Su dama responde

Caballero vuestra es

nunca vos sereacuteis vencido

de valiente y muy corteacutes

porque muy tarde vereacutes

cortesano ser perdido

3 La tercera sequumlegravencia L2r-L4r destaca per les intervencions de cada cavaller i les

de la corresponent dama rescatada De L2r-L3r hi ha quatre intervencions

comanador-dama i es manteacute un esquema estrogravefic similar al punt anterior lrsquoestrofa

de 4 versos per a cada comanador i de 5 versos per a cada dama Posteriorment de

L3r-L4r trobem 6 intervencions dobles cavaller-dama i una darrera capitagrave-dama on

es trenca la regularitat observada fins aquiacute per estrofes de 2 3 4 i 5 versos

octosilmiddotlagravebics i rima consonant tot i que torna a reaparegraveixer lrsquoestructura 4 + 5 en

les dues intervencions cavaller-cavaller o cavaller-dama Cal destacar que aquesta

sequumlegravencia presenta major variabilitat Veiem una mostra drsquoaquestes estrofes L3rv

Caballero

Turcos requiebros diriacutean

turcos tan enamorados

Dama

No merecen ser burlados

pues que tanto nos queriacutean

Caballero

Celos querriacutea tener

si licencia me dais

Dama

Bien los habeacuteis menester

pues mostraacuteis menor querer

de lo que sentildeor mostraacuteis

256

Caballero

Sentildeora iquestqueacute le presentoacute

el Turco su servidor

Dama

Lo que pudo y buen amor

pues con obras lo mostroacute

lrsquoarco234 y flechas que traiacutea

en mis manos todo staba

4 La quarta i darrera sequumlegravencia L3v-L8v presenta les intervencions dels

personatges cantant sota lrsquoesquema Canta el caballero y Respuesta de la dama

amb un total de 8 doblets Per tant lrsquoestrofa utilitzada eacutes la de la canccediloacute una tornada

(en aquest cas estrofes de 2 3 i 4 versos o quarteta) + una segona quarteta + estrofa

similar a la tornada que repeteix les seves mateixes rimes Vegem-ne alguns

exemples del foli L5v

Canta otro caballero

iexclCuaacutento maacutes y maacutes os miro

maacutes sospiro

Tanto tengo que mirar

en su gesto muy hermoso

que me hace sospirar

pues no soy su venturoso

Si me quiero retirar

de miraros como os miro

maacutes sospiro

Respuesta de la dama

Si os creyese cantariacutea

iexclSospirantes Baldoinos

las cosas que yo maacutes querriacutea

No tengo mucha razoacuten

de cantar este cantar

pues que vuestro sospirar

234 No regularitzo la grafia per facilitar-ne el cogravemput silmiddotlagravebic

257

muy falsos sospiros son

Si no os correacuteis cantariacutea

iexclSospirastes Baldoinos

las cosas que yo maacutes querriacutea

Aixiacute doncs cal destacar que les estrofes utilitzades soacuten les caracteriacutestiques de la liacuterica

de canccediloner tal i com ha estat estudiada a partir del Cancionero General drsquoHernado

del Castillo (Valegravencia 1511)235 Es poden identificar els poemes breus drsquouna sola

estrofa o esparses en aquest cas els de 9 versos que permeten el lluiumlment del poeta a

lrsquohora de demostrar la seva agudesa mitjanccedilant la condensacioacute drsquoun pensament

enginyoacutes el qual ha de ser expressat en pocs versos Tambeacute en trobem drsquoaltres de gran

significacioacute com la canccediloacute cortesana poema amb una estructura estrogravefica tripartita que

comenccedila amb una quarteta (en castellagrave redondilla) generalment perograve tambeacute amb una

quinteta o una estrofa de 3 versos i amb una altra quarteta finalitzant amb una estrofa

semblant a la primera i repetint les seves rimes (tornada o vuelta)

Dins de lrsquoestructura de la farsa podem intuir diferents jocs escegravenics propis de les festes

cortesanes de la primera meitat del sXVI com soacuten el torneig i els elements vinculats

amb la tradicioacute escegravenica dels momos236 tal i com han estat explicats per Asensio237 La

lluita (sota la forma de justa torneig etc) i la magravescara pertanyen al ritus cortesagrave aixiacute

com la presegravencia de les dames que han de premiar els justadors dansant finalment amb

els seus cavallers Lrsquoassumpte amoroacutes i cavalleresc es reflecteix en el motiu del

torneig aixiacute com en els rivals drsquoorigen turc ja que al llarg del segle XVI tenim

constagravencia de lrsquoaficioacute cortesana pel moacuten morisc238 Recordem que el terme momo va

235 Rodado (2012) 236 Segons el DCVB amb el mateix sentit que al castellagrave laquoMon o momo m ant Ball entremesclat amb miacutemica especialment executat per una comparsa o conjunt de persones per a diversioacute dels espectadors cast momoraquo 237 Asensio (1974) 238 Ferrer Valls (199143-44) laquoEl tema morisco tan arraigado asimismo en el mundo del fasto y utilizado en una de las invenciones debioacute de gozar de eacutexito teatral a finales de siglo [hellip] De la aficioacuten cortesana por los juegos a la moda morisca da prueba tambieacuten El Prado de Valencia de Taacuterrega en donde el desenlace se produce por una espectacular maacutescara de caballeros cristianos que se disfrazan de moros (de nuevo la ficcioacuten dentro de la ficcioacuten) Recordemos en fin que ya la trama de la Farsa de los caballeros de la Religioacuten de Sanct Juan incluida en El cortesano de Luis Milaacuten recogiacutea el tema los caballeros cristianos se enfrentaban en un torneo con los turcos que habiacutean raptado a sus damasraquo

258

acabar designant lrsquoespectacle i els actors que hi participaven Cal tenir en compte que

feien uacutes de vestits dances i muacutesica per tal drsquoexaltar la ventura i la desventura al servei

del beacute i de lrsquoamor Esdevenen espectacles que reuneixen els elements fonamentals de

tota peccedila teatral perograve que encara apareixen com a un successioacute de quadres plagravestics amb

ilmiddotlustracions poegravetiques i musicals De fet tal i com mostra lrsquoespectacle de la Farsa

dels cavallers de sant Joan El mateix text presenta les referegravencies al moviment i a

lrsquoaccioacute dels personatges (laquoVuelven Joan de Sevilla y Gilothellipraquo laquoPelea otro

comendadorhellipraquo laquoVa el Capitaacuten y viene con los turcoshellipraquo laquoVamos por las armas

vamoshellipraquo laquoAcabado el torneo se acaba la farsahellipraquo etc) i tambeacute les referegravencies als

elements musicals mitjanccedilant el cant i el ball tal i com mostren les reiterades

introduccions (laquoCanta el caballeroraquo i laquoRespuesta de la damaraquo com en les referegravencies

en dansar de la darrera sequumlegravencia (laquoY mandeacutemosles bailarhellipraquo laquoTurcos pues lo

mereceacuteiscobrad vuestra libertady si lo mandaacuteis bailad como en Turquiacutea soleacuteishellipraquo

laquoY vosotros no dejeacuteis de bailar pues dais placer que tan bien parecereacuteis con el baile

que hareacuteis que podreacuteis entretenerraquo)

Finalment cal destacar que la presegravencia muda del Duc i les intervencions verbals dels

dos patges drsquoEC a la farsa intensifiquen la connexioacute entre el nivell narratiu del diagraveleg i

el de la farsa i colmiddotlaboren a difuminar els liacutemits de la realitat i de la ficcioacute en la

pragravectica escegravenica que els personatges estan contemplant Destaca el tractament que rep

el Duc ja que en diferents ocasions el capitagrave li adreccedila la paraula tot reconeixent que

representa la magravexima autoritat de la cort i tambeacute de la festa Un dels moments meacutes

significatius relacionats amb el paper mut del Duc semblant al dels turcs eacutes la

intervencioacute del Capitagrave (possiblement el mateix Lluiacutes del Milagrave) demanant-li que doni

una ordre per tal de poder cercar les galeres turques fet que coincideix amb el moment

que els patges passen a formar part de la ficcioacute de la farsa

Prosigue el Capitaacuten -[hellip]

Suplicamos su Excellencia

por un correo sin tardar

mande luego atalayar

por la costa de Valencia [hellip]

Gilot y Joan de Sevilla

podraacuten ir en tal despacho

que haraacuten muy poco empacho

259

al caballo ni a la silla

Tan ligeros siempre staacuten

de cabezas y de pies

que sin duda volaraacuten

y por donde pasaraacuten

cada cual diraacute quieacuten es (K4v-K5r)

El mateix Capitaacute de la farsa comunica als personatges (als espectadors i als lectors)

lrsquoordre del Duc que inferim srsquoha donat mitjanccedilant un gest mut

Manda el Duque que partaacuteis

para hacer luego un viaje

por correos de aventaje

pues siempre en todo volaacuteis (K5r)

En tot cas quan acaba la Farsa el Duc eacutes el primer personatge que interveacute adreccedilant-se

a Lluiacutes del Milagrave autor de lrsquoobra lloa lrsquoobra que acaben de representar jugant de nou

amb lrsquoaccepcioacute burlesca o cogravemica del terme farsa

Dijo el Duque -Don Luis Milaacuten bien habeacuteis mostrado que no son farsas las que

vos haceacuteis Pues de vuestras burlas se pueden sacar avisadas veras y de las veras

avisadas burlas Pues de vuestras burlas se pueden sacar avisadas veras y de las

veras avisadas burlas Como mostraron los comendadores laquoPor mi mal os vihellipraquo

que esto puede cantar Joan Fernaacutendez vuestro competidor pues los vio para tener

envidia de vos por haberlos hecho tan cortesanos en las burlas como en las veras

(L8v-M1r)

260

63 MUNTERIA DELS CAVALLERS I DAMES TROIANS (3a jornada N3v-4a jornada

N4v-Q2r)

La cacera era una activitat recomanada des dels temps clagravessics per als reis i senyors o

nobles Els estudiosos indiquen que una de les fonts literagraveries meacutes conegudes pels

escriptors renaixentistes sobre les activitats de caccedila va ser el Cinegetic de Xenofont (sIV

aC) Lrsquoautor recomanava incloure lrsquoexercici de la cacera en els ensenyaments dels joves

priacutenceps i nobles a causa dels seus beneficis pel que fa a la preparacioacute corporal i mental

necessaris per a lrsquoexercici de les armes en la guerra

Els tractats cinegegravetics medievals i renaixentistes van tenir en compte aquesta font literagraveria

A tall drsquoexemple indico algunes obres castellanes i catalanes que van tractar els diferents

aspectes drsquoaquesta disciplina239 Libro de la Monteriacutea de Alfonso XI (en tenim una edicioacute

de Gonzalo Argote de Molina lrsquoany 1582) Llibre de nudriment he de cura dels ocels

(manuscrit del segle XV) Llibre de cetreria drsquoAntoni de Vilaragut (finals del segle XIV-

comenccedilaments del SXV) Llibre de cetreria del vescomte de Rocabertiacute (manuscrit de la

segona meitat del segle XV) o Diaacutelogos de la Monteriacutea de Luis Barahona de Soto que va

viure entre el 1547-1595

El mateix Castiglione recupera aquests arguments a la primera jornada drsquoIC per indicar la

la seva predileccioacute per aquestes activitats com a millors passatemps dels senyors i dels

cortesans

Pueacutedense tambieacuten hallar muchos otros exercicios los cuales aunque no procedan

derechamente de las armas tiene con ellas muy gran deudo y traen consigo una

animosa lozaniacutea de hombre Entre estos son los principales la caza y la monteriacutea que

en ciertas cosas se parecen con la guerra y sin duda son los pasatiempos que maacutes

convienen a sentildeores y a hombres de corte y los antiguos los usaban mucho [I22]

La munteria eacutes un tipus de caccedila major sobretot de porcs senglars i ceacutervols que se serveix

de cavalls i gossos Lluiacutes Milagrave reporta una munteria a la tercera jornada que teacute com a

protagonistes els cavallers i les dames de la histograveria troiana Ara beacute no eacutes la primera

munteria que apareix a EC ja que a la primera jornada despreacutes de lrsquoentrada dels

personatges que he analitzat a lrsquoapartat 54 i 55 cadascun dels cavallers presenta lrsquoanimal

239 Fradejas (2003)

261

caccedilat a la seva dama En tots els casos soacuten animals que es caccedilaven a les munteries amb

predomini dels cegravervols i els porcs senglars A continuacioacute en reporto alguns passatges

ilmiddotlustratius

Salioacute un puerco muy bravo que puso espanto a todas las damas porque iba entre las

mulas y matoacute la de la sentildeora dontildea Violante Mascoacute Y don Luis Margarite su marido

saltoacute del caballo y puacutesose a las espaldas su mujer y el puerco vino para ellos Y este

galaacuten le puso la espada por la boca hasta la empuntildeadura y muerto el puerco dijo este

requiebro

Cuando en vos me vi salvar

de la muerte que moriacutea

nunca llegareacute a pagar

con esta muerte la miacutea (B6v)

Don Miquel Fernaacutendez vio un ciervo no muy lejos de donde estaban y dijo a la sentildeora

dontildea Ana su mujer -Yo quiero ir a matarle como a servidor y no como a marido

porque si lo presento a vuestra merced le tomaraacute de mejor gana pues yo le dareacute con

mejor modo Y tomoacute un arcabuz de un montero y matoacute el ciervo y presentoacuteselo con este

requiebro

Tenedme por recebido

ciervo vuestro servidor

y sabraacute os mucho mejor

que de marido (C2r)

La narracioacute srsquoomple drsquoenginy i drsquohumor en diferents sequumlegravencies especialment quan els

quatre personatges principals intervenen en la cacera tal i com demostra aquest

passatge on el porc senglar caccedilat per Diacutedac Lladroacute eacutes personificat fins al punt de parlar

amb el seu caccedilador

No muy lejos deste placer donde staban se levantoacute un puerco muy fiero y don Diego

Ladroacuten tomoacute una lanza y fue para eacutel y diole una lanzada por los costados que le pasoacute

de parte a parte Y el puerco le rompioacute la lanza con los colmillos y le hirioacute el caballo

y dijo estas palabras -Mahoma no me faltes Joan Fernaacutendez se rio diciendo -A no

decirse vuestro caballo Mahoma pensaacuteramos que sois moro Respondiole don Diego

262

-Mas antes yo lo soy despueacutes que moro con vuestra amistad aunque maacutes lo

parecistes vos el tiempo que trujistes la turca de grana que enojastes en traerla a dos

veranos de calientes y a tres inviernos de friacuteo (B8r)

A continuacioacute analitzo la munteria que protagonitzen els herois troians tot recordant

que el mateix Barahona seguint minuciosament Xenofont ens indicava lrsquoorigen de

lrsquoactivitat de la caccedila aquests personatges lrsquohavien rebuda dels mateixos deacuteus240

[Aqueacutel] Dice que la caza fue invencioacuten de los dioses Apolo y Diana y que la ejercitoacute

Chiroacuten el centauro sapientiacutesimo aquel que inventoacute la medicina y este la ensentildeoacute aacute

Ceacutefalo y a Esculapio y a Menalion y a Neacutestor y a Teseo y Hipoacutelito y a Palamedes y

a Ulises y Amnesteo y a Dioacutemedes y a Caacutestor y a Poacutelux y a Macaoacuten y a Podalirio y

Antiloco y a Eneas y a Aquiles que por aquellos tiempos fueron amados de los

dioses

631 ANUNCI DE LA MUNTERIA (3a jornada N3v-4a jornada N4v-N8v)

La 3a jornada finalitza amb una intervencioacute del Duc on acomiada i convida els seus

interlocutors a trobar-se el dia seguumlent a la mateixa hora per tal de parlar sobre la cort

del rei Priacuteam de Troia i comenta la supremacia de Lluiacutes del Milagrave sobre Joan

Ferrandis laquoY sea sin falta porque si Joan Fernaacutendez la hace don Luis Milaacuten le ganaraacute

quince y treinta con la ventaja que mostrariacutea tenerle ganaacutendole a este juegoraquo (N3v-

N4r) Lluiacutes del Milagrave iniciaragrave la 4a jornada amb una intervencioacute adreccedilada a Joan

Ferrandis perograve sembla que eacutes un monogravelegapart o un escrit ja que tot seguit demana

al patge que es dirigeixi a casa de Ferrandis per comunicar-li el missatge (laquoY vos paje

id a casa de don Diego y don Francisco y Joan Fernaacutendez que menester seraacute seguacuten

se ha ido enojado para que no hagan falta sino a todos les ganareacute el juegoraquo N4v)

Milagrave prega a Joan Ferrandis que assisteixi a la representacioacute de la munteria del rei de

Troia les seves dames i els seus cavallers que el Duc ha fet escenificar El motiu eacutes

competir literagraveriament amb Joan Ferrandis i per aixograve necessita que aquest tingui

lrsquooportunitat de veure lrsquoobra de Milagrave laquoPorque no digan que si yo ganeacute en la

conversacioacuten fue por vos no estar en ellaraquo (N4r) Els folis seguumlents narren el

240 Citacioacute reportada per Montoya (2003109)

263

desafortunat recorregut del patge per les cases dels convidats (Joan Ferrandis Diacutedac

Lladroacute i Francesc Fenollet) per manament del Duc i del mateix Lluiacutes del Milagrave En

darrer lloc tambeacute hi apareixen un grup de dames convidades Mencia Violant

Castellana i Lluiumlsa que soacuten rebudes per la Reina La seva intervencioacute en referir-se a

lrsquoespectacle demanat pel Duc al Milagrave revela cert to irogravenic que es fonamenta en el verb

lsquoendecharrsquo241

Dijo la Reina -Bien seaacuteis venidas amigas miacuteas a esos caballeros que os han

traiacutedo no digo nada pues vienen a endechar Que el Duque mi sentildeor quiere

resucitar hoy muertos con una monteriacutea que me han dicho que nos trae de las

damas y caballeros de Troya don Luis Milaacuten (N8rv)

Aquest to contrasta amb el desig que manifesta el Duc per escoltar-la el meacutes aviat

possible Per tant la munteria consistiragrave en una lectura en veu alta del mateix Lluiacutes

del Milagrave tal i com ho expressen molt clarament tant el Duc com la Virreina

Dijo el Duque -[hellip] Y roguemos a don Luis Milaacuten que lea que ya staacute con la obra

en las manos esperando que vuestra Alteza se lo mande

Dijo la Reina -Don Luis Milaacuten por vida de don Pedro Milaacuten vuestro primo que

leaacuteis que yo os prometo de oiacuter de buena gana por ser la obra milana

Respondioacute don Luis Milaacuten -Con el favor de vuestra Alteza seraacute el obra del alteza

que seraacute Por oiacuter quieacuten la oiraacute Y dice asiacute (N8v)

241 Tesoro de la lengua de Covarrubias laquoENDECHAS Canciones tristes y lamentables que se lloran sobre los muertos cuerpo presente o en su sepultura o cenotaphiohellipraquo

264

632 MUNTERIA DELS CAVALLERS I DAMES DE TROIA ESTRUCTURA I

ANAgraveLISI (4a jornada N8v-Q2r)

La Munteria srsquoinicia amb una llarga tirada drsquoestrofes on predominen les cobles amb

combinacioacute de versos amb rima consonant entre els versos 2 i 3 de cadascuna i entre

versos 4 i 1 de la seguumlent Srsquohi diferencien les seguumlents sequumlegravencies

bull La primera (N8v-P7r) on es narra lrsquoentrada de les parelles troianes que

participaran a la cacera Helena i Paris Polixena i Troilos Androgravemaca i

Hegravector Cassandra i Corebo Creuumlsa i Enees Priacuteam i Hegravecuba La majoria de les

entrades finalitzen amb una canccediloacute de les dames de cada parella242 El narrador

els presenta i relata la seva histograveria tot descrivint el tipus drsquoinvencions dels

seus vestits mitjanccedilant llargues tirades drsquoestrofes (de 10 a 41)

Toda va invincionada

de rubiacutes toda salioacute

pues que Paris la roboacute

a su grado

En sus pechos una joya

con un rico diamante

por aquel hermoso amante

amigo della (O1r)

Salido ha

la real reina Heacutecuba

en esta caza y monteriacutea

con la mesma fantasia

que sacoacute

su marido Priacuteamo

toda su ropa broslada

de manos con una spada

en cada mano (P6v-P7r)

242 Veure les canccedilons drsquoHelena (O1v) Policena (O3rv) Androgravemaca (O5v) Casandra (P1r) i Creusa (P4r)

265

bull La 2a sequumlegravencia (P7rQ1v) un cop han aparegut totes les parelles per tal de

caccedilar (laquoY allegando en un gran llano de altos montes rodeado alliacute fue

determinando de montearhellipraquo P7r) teacute lloc una intervencioacute profegravetica de la

mateixa Cassandra alertant del perill drsquoentrar en guerra amb els grecs ja que la

fortuna i els presagis semblen estar a favor seu Perograve tal i com explica la

histograveria els troians no van fer cas drsquoaquest profecia i aixiacute ho indica una estrofa

del text (laquoLa troyana valentiacutea y sus fuertes corazones burlaron de las razones

desta infantaraquo P7v) i tots els cavallers se li adrecen per tranquilmiddotlitzar-la (P7r-

Q1v) Finalment el rei Priacuteam interveacute per tal drsquoanunciar que tindragrave lloc la

guerra (laquoNo hay hablar sino de guerraraquo Q1v)

bull La tercera sequumlegravencia (Q1v-Q2r) eacutes la meacutes breu Srsquohi narra la munteria on

cadascun dels cavallers troians caccedila un animal feregravestec diferent i el presenten a

la seva dama Hegravector un lleoacute Troilos la lleona de lrsquoanterior Paris un oacutes

Corebos un tigre Enees un lleoacute el rei Priacuteam un bou En finalitzar la

munteria marxen cantant i disposats a continuar la festa durant la nit

laquoTeniendo esta monteria por aguumlero de vencer a todo el griego poderraquo (Q2r)

Certament el text narra una cacera perograve no srsquoallunya gaire de lrsquoestructura del torneig

de la Farsa anterior Lrsquouacutenica diferegravencia eacutes que ara la lluita teacute com a adversaris els

animals Cal tenir en compte les referegravencies finals drsquoaquest passatge que indiquen la

continuacioacute de la festa al llarg de la nit (laquoDijo Joan Fernaacutendez -Porque no muera de

vanagloria don Luis Milaacuten quiero rogarle que hagamos una maacutescara para mantildeana a

la noche aquiacute en el Real contrahaciendo la monteriacutearaquo (Q2v) ens recorden les

pragravectiques festives de les corts histogravericament contemporagravenies i vinculen estretament

la munteria amb la mascarada seguumlent243 Aixiacute doncs a diferegravencia de lrsquoobra anterior

la munteria eacutes un text enunciat pel seu autor el personatge Lluiacutes del Milagrave a peticioacute

del Duc En tot cas al llarg de la lectura de lrsquoobra apareixen dos aspectes que ens

obliguen a matisar aquest plantejament inicial sobre la lectura de lrsquoobra en veu alta

bull El primer consisteix en la introduccioacute de cants en boca dels personatges

femenins De fet les indicacions com laquoEntonoacute este cantar y cantoacuteraquo (O1v) o

laquoPolicena se entonoacute muy suave a cantar como aquel ave que la nombran

243 Veure apartat 75 de La Mascarada de grecs i troians

266

ruisentildeorraquo (O3r) i posteriorment el text del cant fan pensar que el mateix

recitador Lluiacutes del Milagrave entonava la canccediloacute Aquesta hipotesi eacutes coherent amb

lrsquoactuacioacute del personatge al llarg de tota lrsquoobra ja que com he indicat

anteriorment en diverses ocasions li demanen que toqui i que canti algunes

composicions poegravetiques

sect El segon estagrave relacionat amb la incorporacioacute drsquoindicacions a manera de

didascagravelies En podem diferenciar els seguumlents tipus

mdash Indicacions de lrsquoentrada de parelles de personatges i que estan

enunciades impersonalment per exemple laquoAquiacute salen Heacutector y

Androacutemacaraquo (O3v) laquoAquiacute salen Corebo y Casandraraquo (O5v)

mdash Indicacions forccedila peculiars drsquoun diagraveleg entre Corebos i Cassandra en

estil directe perograve introduint les abreviatures dels noms dels

personatges Co i Ca Evidentment soacuten per als lectors no per als

oiumlents perograve mitjanccedilant aquests petits connectors es dibuixen diferents

nivells enunciatiusnarratius dins el diagraveleg en reportar la munteria Tal

i com succeeix en una narracioacute el narrador en tercera persona

omniscient introdueix petites pinzellades que mostren les decisions i

sentiments aixiacute com els caragravecters i la psicologia dels personatges Tal

i com srsquoobserva en aquests textos

Invincioacuten de crueldad

pues que le costoacute la vida

deacutel ni della no entendida

mas gustada (O1v)

Un griego le contrahizo

aquel diacutea junto a la tierra

de la gran matanza y guerra

que Heacutector hizo

porque vio

desde el puerto Tenedo

los griegos en perdicioacuten

y salioacute como un leoacuten

267

en solo ver

que Heacutector pudiera vencer

solo a la griega armada (O3v-4r)

El narrador de la Munteria manifesta la seva opinioacute des de la tercera persona (laquoQue si

Heacutector no muriera Troya nunca se perdieraraquo O5r laquoDe Corebbo parecioacute que fue ley

lo que eacutel habloacute y el callar de Eneas quiso mostrar que en su caso el sufrimiento es

gran don de entendimiento y corduraraquo P3r) demostrant el seu coneixement de la

histograveria clagravessica o beacute des de la primera persona sovint amb la utilitzacioacute del pronom

personal participant-hi de manera activa interpretant els esdeveniments ocorreguts

(laquoNo seacute si fue a traicioacuten pues se puede presumirraquo laquoHablar quiero en libertad y a

los aacutenimos mover que digan su parecer sin pasioacuten que verdad estaacute en razoacutenraquo laquoYo

direacute por lo que ya dicho heraquo laquoSin pasioacuten yo culpareacute al ingrato de Heacutercules pues

que tan sabida es su historiaraquo P4r-5v) i que fins i tot srsquoadreccedila al puacuteblic que lrsquoescolta

(laquocomo veacuteis que se perdioacuteraquo O3r) Agravedhuc tenim un cas de metalectura quan en el

diagraveleg en estil directe entre Corebos i Cassandra hi ha una referegravencia a passar el full

per continuar la lectura

Ca Corebbo iexclvuelve la hoja

Co Vuelta staacute sentildeora ya

si en miacute leer querraacute

tu merceacute

Ca iexclQueacute verdades que hallareacute

No quiero decir mentiras

Co Verdad dices que me tiras

verdad es

Ca Corebbo iexclvuelve otra vez

la hoja coacutemo se staba

porque no desvariaba

tanto aquella

Co Pues tu mano scribe en ella

no las aguas de carboacuten

que letras de tu mano son

(O7v

268

64 FESTA DE MAIG

La Festa de maig eacutes una de les peces meacutes interessants i complexes del diagraveleg ja que

representa una versioacute renaixentista de lrsquoevolucioacute del torneig medieval Teresa Ferrer

descriu clarament els elements caracteriacutestics de cada part244 la primera estagrave constituiumlda

pel desafiament o lectura del cartell i la segona pel torneig En aquest cas srsquoabandona el

motiu guerrer o armat en favor drsquouna miacutenima accioacute dramagravetica i srsquoincorporen elements

forccedila innovadors en relacioacute al model medieval

Torneos como el descrito en El Cortesano o como el de Binche de 1549 ofrecido por

la emperatriz Mariacutea a su hermano Carlos V y a su sobrino Felipe II o como el de

Villaviciosa organizado en 1603 en el marco de los festejos por las bodas del duque

de Braganza y de la hija del Condestable de Castilla todos ellos siguen el mismo

esquema de desarrollo el desafiacuteo es elaborado dramaacuteticamente por medio de unos

personajes que plantean un conflicto a resolver y enuncian a traveacutes de un cartel las

condiciones del torneo que habraacute de dirimir el conflicto Con ello se cohesiona el

espectaacuteculo en torno a una miacutenima accioacuten dramaacutetica se dota al torneo de una

especio de leiv-motiv 245

641 CARTELL I DESAFIAMENT NARRACIOacute DE LrsquoAVENTURA A LA

MUNTANYA IDA I CARTELL DE MIRAFLOR DEL MILAgrave (4a jornada N8v-

M4r)

El cartell planteja el desafiament eacutes a dir el conflicte que cal resoldre i les

condicions per aconseguir-ho El nostre diagraveleg srsquoinicia quan un rei drsquoarmes

anomenat Miraflor de Milagrave irromp a la cort mentre els cortesans i els Ducs

mantenen punyents diagravelegs El Duc intueix que lrsquoenviat ve de part de Lluiacutes del Milagrave

(nomeacutes cal observar la similitud amb el nom del personatge) ja que aquest vol

preparar una festa en honor de la seva dama El rei drsquoarmes es presenta amb permiacutes

del Duc i narra lrsquoaventura que el mateix personatge ha viscut al regne de Friacutegia drsquoon

244 Ferrer Valls (1991 i 1993) 245 Ferrer Valls (1993 34)

269

acaba drsquoarribar Explica la seva trobada amb tres parelles mitologravegiques a partir del

seu recorregut per tres fonts del muntanya anomenades per lrsquoapelmiddotlatiu femeniacute de

cadascuna drsquoelles Poliacutexena Cassandra i Helena Hi ha una identificacioacute entre les

fonts i els dons del Judici de Paris la bellesa la ciegravencia o saviesa i lrsquoamor que nomeacutes

podran ser assolits si Miraflor aconsegueix beure lrsquoaigua de les fonts Els tres

personatges masculins de les parelles Aquilmiddotles Corebos i Paris respectivament

apareixen com a protagonistes a la narracioacute i soacuten presentats a partir de les divises de

les seves armes en el cas drsquoAquilmiddotles i de Corebos i de la celada en el cas de Paris

amb tres lemes o paraules de lrsquoemblema en quartetes que acompanyen la descripcioacute

corresponent Tots tres intenten impedir-ho lluitant individualment amb el

protagonista perograve els enfrontaments finalitzen amb la intervencioacute drsquouna veu en estil

directe dos tercets i un diacutestic octosiacutelmiddotlab amb rima consonant respectivament on es

solmiddotlicita a cada heroi que deixi beure de la font a Miraflor

Un cop superades les tres proves Miraflor arriba a una placcedila i a la muntanya on es

troba el palau reial construiumlt pel rei Priacuteam Un bell home el guia fins a la sala de

lrsquoalegria on es troben els beneficiats de Cupido i reconeix que els pertany perquegrave

ara eacutes meacutes bell savi i venturoacutes Quan entra srsquohi troba Cupido i la seva mare Miraflor

srsquoadreccedila amb temor a Cupido i aquest li respon atorgant-li el seu favor Cupido es

dol perquegrave no regna entre els cavallers i les dames de la ciutat de Valegravencia i lrsquoenvia

per tal de convegravencer-los dels seus grans beneficis amb un cartell convidant-los a

pujar a la muntanya Ida i a beure en la font que Miraflor protegiragrave La recompensa

seragrave idegraventica a la viscuda pel mateix rei drsquoarmes aixiacute com el lliurament drsquoun anell

anomenat lsquoEl venturosorsquo Posteriorment a la proclamacioacute del cartell cadascun dels

personatges de la cort manifesten els seus desigs amorosos

270

642 EL TORNEIG LA FESTA DE MAIG (6a jornada Z6r-a7v)

El torneig molt elaborat en aquest cas presenta els cavallers sotmesos a diferents

proves per tal drsquoobtenir la finalitat plantejada al cartell Drsquoaquesta manera a la 6a

jornada el Duc convida els seus cortesans a baixar al jardiacute on soacuten els seus cantaires

per tal de celebrar la Festa de Maig a semblanccedila de les drsquoItagravelia El mestre Sabater

argumenta les virtuts del mes de maig i tot seguit baixen al jardiacute del Real on troben

lrsquoescenografia de la festa (Z6r-Z7v) i lrsquoambientacioacute musical Srsquointueix que lrsquoespai

escenogragravefic combina elements del mateix hort-jardiacute del Reial amb drsquoaltres

artificials tal i com ho indica el text laquoEstaba un cielo de tela pintado tan natural que

no pareciacutea artificial con un sol de vidro como vidirera que los rayos del otro

verdadero daban en eacutel y le haciacutea dar luz no faltando strellas que por subtil arte

resplandecieron a la nocheraquo (Z6r-v) Cal destacar que teacute com a element central una

placcedila i una font drsquoargent amb la figura de Cupido sobre una columna amb un text

escrit

El narrador indica que cadascun dels que volen participar en lrsquoaventura de la

muntanya Ida ha de dir quins soacuten els seus desigs Si la font resta sense aigua quan

srsquoapropin a beure significaragrave que no els hi seran atorgats Durant lrsquoentrada a lrsquohorta

del Reial el cor de muacutesics del duc els acompanyen vestits de nimfes i amenitzen la

festa presidits per un lsquoconfalonerrsquo i cantant laquoBien venga el Magio el Confaloner

selvagioraquo (Z7v)246 Un cop entren teacute lloc la presentacioacute i el parlament del confaloner

i les diferents nimfes la de les muntanyes de les aiguumles i dels floratges Tot seguit

de manera organitzada cadascuna de les parelles srsquoapropa a la font per tal

drsquoaconseguir el compliment dels desigs amorosos que formularan (en dues

intervencions en estil directe consecutives) Joan Ferrandis i Jerogravenima Beneito

Diacutedac Lladroacute i Maria de Robles el Duc i la Virreina Lluiacutes Margarit i Violant

Francesc i Francesca Pere Mascoacute i Castellana Baltasar Mercader i Isabel Lluiacutes Vic

i Mencia Berenguer Aguilar i Elionor Miquel Fernagravendez i Ana Cap drsquoelles no

aconsegueix beure de lrsquoaigua de la font

246 Goacutemez Muntaneacute (2000140) indica que devia ser una de les canccedilons recopilades a Canzon a balli composte dal Magnifico Lorenzo et de M Angelo Poliziano editat a Floregravencia el 1568 ja que els primers versos diuen aixiacute laquoBen venga maggio ersquol gonfalon selvaggioraquo

271

Tot just les parelles veuen frustrats els seus desigs apareixen dos personatges

disfressats amb vestits bells i luxosos Miraflor de Milagrave i el personatge almiddotlegograveric del

Desig que mantenen un diagraveleg sobre la forccedila del desig En la seva descripcioacute

srsquoutilitzen les corresponents lletres (lsquomotersquo) que revelen la seva identitat (laquoMiraflor

del Milaacutenraquo a4v i laquoEl deseo siempre velamira y vuelaraquo a5r) Tots dos es

colmiddotloquen davant la font i formulen els seus desigs Cal indicar que aquesta

formulacioacute es fa mitjanccedilant una cessioacute de la veu narrativa als mateixos personatges

El text que sersquons reporta marca la intervencioacute de cadascun drsquoells indicant el seu nom

(a5r-a6v) Miraflor i Deseo a les primeres i posteriorment lrsquoabreviacioacute Mi i De

respectivament Miraflor alerta de sa forccedila i el Desig ilmiddotlustra els seus arguments

favorables amb diferents parelles literagraveries i histograveriques drsquoenamorats marcades per

una sort tragravegica Leriagrave i Laureola Leandre i Hero Calixte i Melibea Samsoacute i Dalila

Aquilmiddotles i Poliacutexena Tarquiacute i Lucregravecia Lrsquouacuteltima parella inclosa en aquesta

prestigiosa llista sembla estar formada pel mateix Miraflor del Milagrave i la dama que

desitja

Mi Deseo ya podeacuteis ver

lo que nos puede seguir

si vos no os dejaacuteis regir

yo no me podreacute valer

De iquestY queacute seso bastaraacute

quieacuten tal dama miraraacute

que se pueda regir maacutes

Pues que tu mirado la has

quien la vio desearaacute

iexclCalla pues

que amor pasa todo arneacutes

Si con esta dama mata

nombrada Margarimata

que en su nombre staacute quien es (a6v)

272

En aquest moment desapareixen les indicacions Mi i De de les intervencions en

estil directe i es va recuperant progressivament un discurs narratiu on srsquoacaba

identificant la veu del narrador del diagraveleg amb la del personatge Miraflor del Milagrave

mitjanccedilant lrsquoaparicioacute dels pronoms i verbs en primera persona (els indico en negreta

al text)

El Duque y la Reina quisieron saber quieacuten yo era Yo respondiacute -Mi nombre

traigo por mote

Dijeacuteronme -Luego vos debeacuteis ser aquel Miraflor del Milaacuten que nos hizo publicar

con el Rey de armas el cartel de la Aventura del monte Ida doacutende vos os hallastes

muy favorecido de Cupido

Quiteme el disfraz y dije -Yo soy quieacuten siempre fue muy gran servidor de vuestra

Alteza y su Excelencia

Rieron mucho de mi arreboz247 tan disimulado (Que buen engantildear no enoja al

engantildeado)

Mandaron que leyese la carta Yo dije -Quien me la dio debe saber si en puacuteblico

se ha de leer (a7rV1r)

Al llarg drsquoaquest passatge Miraflor de Milagrave manifesta els seus anhels i el do que se li

ha atorgat de beure de la font del desig Drsquoaquesta manera assoleix tot allograve que havia

solmiddotlicitat gragravecies a la intervencioacute de Cupido davant Desig que ha destacat la qualitat

del desig de Miraflor (laquoY que no te niegue cuanto me pediraacutes pues tan bien deseado

hasraquo a7r) Tambeacute li doacutena una carta de part de Cupido i alhora concedeix a la resta

de parelles lrsquoaigua que els havia negat Posteriorment tal i com hem vist al text

reportat gragravecies a la peticioacute del Duc i de la Reina Miraflor descobreix la seva

identitat Ell indica que el seu nom eacutes la lletra que porta i per tant lrsquoidentifiquen

amb el Rei drsquoarmes que havia publicat lrsquoaventura que han viscut Tot seguit es treu

la disfressa mostra el seu respecte com a servidor als lloctinents i llegeix la carta de

Cupido lliurada pel Desig (una estrofa de 10 versos endecasiacutelmiddotlabs amb rima

consonant ABBAABBACC) on li demanava que atureacutes la festa que ell mateix li

havia demanat fer per tal de veure-la ella mateix i la seva mare

247 DRAE Arrebozo rebozo 1 Modo de llevar la capa o manto cuando con eacutel se cubre casi todo el rostro 2 Simulacioacuten

273

Buen amador con quien amor recrea

no lrsquoamador por quien fui ahorcado

deteacuten la fiesta que yo te he mandado

del monte Ida porque yo la vea

Mandamos esta carta que se lea

para mostrar lo que he determinado

que por mi mano seas muy honrado

porque mejor de tus manos lo sea

Yo llevareacute mi madre en compantildeiacutea

y ella daraacute jornada deste diacutea (a7v)

274

65 MASCARADA DE GRECS I TROIANS (6a jornada e2r-e6r)

La Mascarada de grecs i troians manteacute una iacutentima relacioacute amb el segon text la

Munteria dels cavallers i dames troianes Tal i com he indicat anteriorment els darrers

versos de la Munteria ho indiquen fent referegravencia a lrsquoenemic grec que seragrave el

contrincant dels troians a la Mascarada laquoTeniendo esta monteriacutea por aguumlero de vencer

a todo el griego poderraquo (Q2r) Posteriorment el mateix Joan Ferrandis demana a Lluiacutes

del Milagrave de fer-la junts

Dijo Joan Fernaacutendez -Porque no muera de vanagloria don Luis Milaacuten quiero

rogarle que hagamos una maacutescara para mantildeana a la noche aquiacute en el Real

contrahaciendo su monteriacutea (Q2v)

El Duc acull de molt bon grat la proposta i fixa la data de realitzacioacute

Dijo el Duque -Demos parte a la noche y Joan Fernaacutendez y don Francisco hagan

paz que si estaacuten en guerra no ternemos cierta la maacutescara (Q3v)

El dia seguumlent el mateix Duc ajorna el sarau i la magravescara i encarrega avisar els

participants al canonge Ester i al patge que srsquoadreccedilaran a les dames de part de la

Virreina i als cortesans de part del Duc respectivament

Aquiacute acaba la jornada cuarta y comienza la quinta Y dice el Duque -Sentildeora si le

parece enviemos a las damas y caballeros a rogarles que sea el serau y la maacutescara

despueacutes de mantildeana por no poderse hacer maacutes Y vaya el canoacutenigo Ster de parte de

vuestra Alteza y de la miacutea el paje del mal recaudo que no les faltaraacuten motes y

apodos a la giba del uno y al mal nombre del otro Y ternemos parte de las burlas

por relacioacuten de los burladores que yo comenzareacute la plaacutetica para que riamos (Q4v)

Dijo la Reina -[] Canoacutenigo direacuteis de mi parte a las damas que mantildeana habiacutean de

venir a la fiesta que el Duque mi sentildeor la manda alargar hasta despueacutes de mantildeana

por estar ocupado y que no dejen de acudir por nos hacer placer (Q4r-5r)

275

Aquesta continuiumltat cercada entre els esdeveniments respon a lrsquoestructura celebrativa de

les corts des del segles anteriors tal i com ens explica Eugenio Asensio248

Primero durante el diacutea se habiacutean celebrado los torneos y justas y luego por la

noche despueacutes de la cena y en la misma sala del palacio teniacutean lugar los momos

quedaba todo enmarcado en el comuacuten ritual cortesano y se produciacutea una sugerente

asociacioacuten y continuidad entre la justa y el momo la lucha y la mascarada

Drsquoaltra banda el patge aprofita lrsquoavinentesa per proposar a Lluiacutes del Milagrave que la

magravescara sigui feta entre un familiar seu i ell mateix En la seva intervencioacute exposa la

forma de composicioacute de la magravescara aixiacute com la seva estructura

El paje del mal recaudo dijo -Sentildeor don Luis Milaacuten vuestra merced sabraacute que el

canoacutenigo Ster y yo salimos hoy de palacio de parte del Duque y de la Reina para que

la maacutescara se alargase hasta despueacutes de mantildeana Diacutemonos de motes y enojose

conmigo (Porque el hombre que toma las burlas de veras las veras toma de burlas)

Y fuime para entender en lo que a vuestra merced direacute

Yo tengo un amigo que tiene un familiar y habemos concertado eacutel y yo de hacer por

arte maacutegica la maacutescara de la monteriacutea de Troya que vuestras mercedes queriacutean

hacer Y hareacutemosla contrahecha al natural cada uno de los troyanos en su propria

figura como por esta arte se puede hacer Y tras estos entraraacute una contramaacutescara de

los maacutes fuertes y valientes griegos que sobre Troya stuvieron y la tomaron y

combatiraacuten un torneo de pie uno a uno y seraacuten el rey Priacuteamo Trayano con el rey

Agamenoacuten griego y Paris con el rey Menalao porque roboacute a la reina Helena su

mujer y Troilo troyano con el rey Dioacutemedes griego y Heacutector con Aquiles y Eneas

troyano con Ayaz Talomoacuten griego Y acabaraacuten con una folla

Vuestras mercedes no saquen la suya pues maacutes al natural seraacute esta Y diga al

Duque lo que yo le he dicho y cada vez que mandaraacute cesar el combatir haga sentildealar

a un trompeta Y acabado el torneo oiraacuten una muacutesica y cantaraacuten un romance de

cada uno de los troyanos y griegos y acabaraacute la fiesta Yo me voy a ponerlo por

obra (R2v)

Posteriorment seragrave el mateix Duc qui ordeni la realitzacioacute de la Magravescara de Malfaragraves el

dia seguumlent de nit (d5v) Aixiacute doncs tal i com era previst comencen a arribar tots els 248 Asensio (1974151)

276

convidats (Joan Ferrandis Jerogravenima Beneito Diacutedac Lladroacute Lluiacutes del Milagrave Francesc

Fenollet i Mestre Sapater) que juntament amb el Duc acaben tenint converses punyents

i irograveniques amb el canonge Ster (d5v-dc2r) El toc de trompetes i clarins marquen les

diferents transicions entre els diferents moments del torneig tal i com indica el mateix

Gilot a lrsquoinici laquoTrompetes i clarins sent la magravescara deu venirraquo (c2r) El Duc indica els

dos elements essencials laquohellipgocemos de las invinciones y motes y del combatir que seraacute

cosa de verraquo (e2r) Cal distingir-hi quatre sequumlegravencies que articulen la mascarada amb els

diferents nivells narratius que srsquoutilitzen

1 La primera sequumlegravencia (e2r-e4v) Malfaragraves presenta els cinc personatges troians en

una intervencioacute en estil directe adreccedilada al Duc (laquoPorque vuestra Excelencia

mejor goce de ver las invinciones que traen los de la maacutescara staacute ordenado que al

pasar cada un dellos le estaraacute delante hasta que sentildeale que pase Yo voy a

guiarlos que cerca estaacutenraquo e2r) Priacuteam Hegravector Paris Troilos i Enees davant el

Duc i posteriorment dels cinc grecs Agamegravemnon Menelau Aquilmiddotles Agraveiax

Telamoacute i Diomedes

2 La segona sequumlegravencia (e4v-e5v) srsquohi narra el combat entre troians i grecs per

parelles en el mateix ordre que a les llistes anteriors

3 La tercera sequumlegravencia (e5v) sersquons reporta en unes breus liacutenies la lluita final de tots

contra tots lluita qualificada com a lsquofollarsquo

4 La quarta i darrera sequumlegravencia (e5v-f5r) es narra lrsquoentrada progravepia drsquoun encanteri

que fan Apolmiddotlo i Siringa provocant la finalitzacioacute de la batalla i pels 11

romanccedilos de cadascun dels personatges de la mascarada que aquests muacutesics

havien cantat

A la primera sequumlencia tot just quan comenccedila la mascarada Malfaragraves presenta els

personatges al Duc per ordre drsquoentrada primer els cinc troians (Priacuteam Hegravector Paris

Troilos i Enees) i despreacutes els cinc grecs (Agamegravemnon Menelau Aquilmiddotles Agraveiax

Telamoacute i Diomedes) Ho fa indicant una caracteriacutestica fiacutesica (laquoY este postrero del

puesto de los troyanos que aquiacute estaacute es Eneas troyano sobrino del rey Priacuteamo iexclMire

cuaacuten bien proporcionado y grande era y que bien invincionadas armas que traeraquo e3r)

o els esdeveniments histograverics meacutes rellevant que havia protagonitzat (laquoEste es Paris

Alexandre el troyano que juzgoacute las tres deesas y roboacute a la reina Helenaraquo e3r) Tambeacute

descriu les armes progravepies de cadascun drsquoells lrsquoelement visual que les acompanya (la

277

divisa) i lrsquoelement textual que explicita el seu significat el lema o lsquomotersquo (laquoPues mire

vuestra Excelencia este otro que viene que ya delante tiene el muy valeroso y

nombrado Heacutector troyano iexclqueacute lindas armas verdes que trae cubiertas de hiedra de

esmeraldas que es el aacuterbol que maacutes dura y jamaacutes pierde la hoja si no le roe el gusano Y

el mote dice Mi hiedra no moriraacuteque en su muerte viviraacuteraquo)

A les divises hi apareixen els retrats de dames emperadors romans o beacute animals com

ara lrsquoescurccediloacute perograve destaca lrsquouacutes de pedres i materials preciosos (laquodiamantes y rubiacuteesraquo

laquocon muchas manos de oro de martilloraquo laquollenas de medallas de emperadores romanosraquo

laquocon relieves de oro de martilloraquo hellip) que sovint posen en un primer pla el seu

cromatisme alternant entre el verd siacutembol de lrsquoesperanccedila i el vermell siacutembol de la

lluita i de la passioacute (laquoiexclOh cuaacuten espantosas armas trae de color de fuego y sangre sonraquo

laquoiexclQueacute bien invincionadas y ricas armas que trae con relieves de oro de martillo que

hacen unos corazones abrasados sobre brasas de fuego de esmalte de ruchiclerraquo etc)

A la segon sequumlegravencia torna a aparegraveixerndashhi el narrador amb un canvi temporal es passa

del present narratiu al pretegraverit (laquoYa que todos fueron entrados estando donde habiacutean de

combatir hecha que fue la sentildeal Vinieron con muy gran santildea uno para el otrohellipraquo e4v)

Posteriorment el narrador explica el combat de les cinc parelles formades per un troiagrave i

un grec que es desenvolupa sobre una lliccedila (palenque) lrsquoelement escenogragravefic propi

dels torneigs Els combats acaben amb una violenta batalla entre tots plegats narrada

amb gran plasticitat i teatralitat a la tercera sequumlegravencia Cal destacar-ne la descripcioacute de

les actituds dels personatges envers la batalla les almiddotlusions a elements auditius i

visuals la referegravencia repetitiva a les reaccions dels espectadors i lrsquoopinioacute del mateix

narrador en veure la violegravencia de la lluita amb espases i piques A continuacioacute ilmiddotlustro

els diferents aspectes que configuren la narracioacute drsquoaquest espectacle

sect Descripcioacute de les actituds dels personatges envers la batalla a traveacutes de

sintagmes preposicionals i drsquoadjectius superlatius entre drsquoaltres laquoVinieron con

muy gran santildearaquo (e4v) laquoHeacutector troyano con muy gran braveza contra el

ferociacutesimo Aquilesraquo (e4v) laquoVino como un braviacutesimo tororaquo (e5r) laquoVinieron dos

tan furiosos al palenqueraquo (e5r)

sect Elements visuals ndashcromagravetics- auditius i cinegravetics laquoY ponieacutendose a sus espadas

saliacutean grandes centellas de fuego de los espantosos golpes que se dabanhellipraquo

(e4v) laquoLa mayor parte de las lumbres se mataron del aire que moviacutean los

278

grandes golpes que se dabanraquo (e5r) laquoY arremetieron cinco a cinco unos contra

otros al palenque y de la gran furia dieron con eacutel en tierra que temblando

estaban las hojas de los aacuterboles El aire que levantaron del combatir la mayor

parte de las lumbres mataronraquo (e5v) laquoDieacuteronse tan grandes encuentros de picas

que la tierra que pisaban temblabaraquo (e4r) laquoQue de temblar todo aquello algunas

gorras que damas traiacutean en las cabezas cayeronraquo (e5v) laquoEl Real pensaron que

cayera del terremoto que sintieron que parece que el mundo se hundiacutea de la cruel

batalla y grandes golpes que se daban que jamaacutes sintieron el trompeta que

sentildealaba que cesasenraquo (e5v)

sect Reaccions dels espectadors i consideracions del mateix narrador laquoQue gran

espanto poniacutean los golpes que se dabanraquo (e4v) laquoY el Duque mandoacute sentildealar al

trompeta porque las damas habiacutean perdido la color de sus caras de la ferocidad

dellosraquo (e4v) laquoLas damas de temor de ser abrasadas sentildealaron al Duque y el

trompeta sentildealoacute y cesaron de combatirraquo (e5r) laquoQue Gilot de gran miedo se echoacute

a los pies del Duque [hellip] Y el canoacutenigo Ster se puso en las espaldas de la

sentildeora dontildea Jeroacutenimahellipraquo (e5r) laquoLas damas se pusieron detraacutes de sus

caballerosraquo (e5v)

A la quarta sequumlegravencia el torneig finalitza de forma abrupta amb lrsquoentrada inesperada

drsquoApolmiddotlo tocant una ciacutetara i de la nimfa Siringa cantant representats per dos muacutesics

que interpreten un romanccedil dedicat a cadascun dels personatges que han lluitat Com

podem observar la peccedila anomenada ldquomagravescarardquo eacutes molt meacutes que aixograve ja que inclou

diferents tipus de torneig lrsquoindividual i la lluita colmiddotlectiva aixiacute com elements poegravetics i

musicals reflectits en els romanccedilos cantats al final de la festa Aquesta sequumlegravencia

destaca pel canvi de temps narratiu a lrsquohora de reportar el cant de romanccedilos sobre

cadascun dels personatges troians i grecs per part drsquoApolmiddotlo i Siringa Si lrsquoentrada

drsquoApolmiddotlo i Siringa es fa en temps pretegraverit perfecte (laquoEntroacute en esta fiesta con la ninfa

nombrada Siringa que tan dulcemente cantaba como eacutel con la ciacutetara tantildeiacutearaquo e6r) el cant

dels romanccedilos eacutes introduiumlt per un verb en temps futur ldquooireacuteisrdquo que suscita alguns

dubtes laquoRepresentaron a Siringa y Apolo muy al natural dos grandes muacutesicos que

cantaron los romances que oireacuteis Y el primero es del rey Priacuteamo de Troya que es este

presentes romancesraquo (e6r) El caragravecter omniscient del narrador que srsquoha anat revelant al

llarg del relat sembla haver superat fins i tot el mateix narrador qui identifica la seva

279

veu amb la del personatge que possiblement recitaragrave o cantaragrave els romanccedilos dels troians

i dels grecs

66 CARACTERIacuteSTIQUES DE LES NARRACIONS DrsquoESPECTACLES A EL

CORTESANO

Els textos que narren les representacions teatrals a El cortesano soacuten introduiumlts a traveacutes

de diferents mecanismes que afavoreixen la insercioacute drsquoun nou nivell narratiu dins lrsquoobra

A manera de conclusioacute en destaco els meacutes rellevants

amp La intervencioacute de personatges del nivell narratiu del diagraveleg en el de la

representacioacute amb intervencioacute verbal o sense personatge lsquomutrsquo (turcs i Duc) o

amb disfressa (Miraflor de Milagrave) Recordem que en el cas dels personatges muts

que trobem a la Farsa el narrador mai no ens ofereix respostes de cap drsquoells

esdevenen muts gragravecies a les contiacutenues almiddotlusions de la resta de personatges o del

mateix narrador

amp El manteniment del mateix narrador entre el nivell narratiu del diagraveleg i el de la

representacioacute que es manifesta sobretot mitjanccedilant el seu punt de vista

omniscient Sovint observem un narrador que transmet les percepcions i els

sentiments dels diferents personatges que hi apareixen tant si soacuten individuals

com colmiddotlectius Realitza una funcioacute efectiva drsquoimplicar el lector en la

complexitat i en lrsquoescenografia de les representacions o de les festes Tambeacute

aconsegueix transmetrersquon un judici positiu a partir de la disposicioacute favorable dels

diferents personatges aixiacute com presentar els fets i els personatges des de la

perspectiva personal dels seus judicis i de les seves impressions En altres textos

la seva narracioacute destaca per la descripcioacute versemblant de la lluita (la violegravencia

les armes els moviments) i alhora per lrsquoefecte que provoca en els espectadors

eacutes el cas de la magravescara

amp La introduccioacute dels personatges de la representacioacute per part del personatges de la

ficcioacute Els personatges del diagraveleg introdueixen els de la representacioacute eacutes el cas de

Francesc Fenollet a la farsa i al cartell que precedeix a la Festa de maig i fins i

280

tot els presenten per exemple Malfaragraves ho fa a la magravescara Drsquoaltres vegades en

el cas de la Festa amb Miraflor de Milagrave soacuten ells els qui irrompen a la sala

amp Les referegravencies als lectorsoiumlents del diagraveleg des del nivell narratiu de les

representacions Tenen un matiacutes ambigu perquegrave poden referir-se tant als

espectadors com als oiumlents que escolten la narracioacute de les representacions a

manera de diagraveleg teatralitzat o com als lectors o als oients del diagraveleg les dames a

qui srsquoadreccedila lrsquoautor en el prograveleg de lrsquoobra

amp Les indicacions en el text a manera de didagravescalies de les intervencioacute en estil

directe dels personatges de la representacioacute

La narracioacute drsquoespectacles a la cort dels Ducs de Calagravebria molts drsquoells amb personatges

de la histograveria i mitologia clagravessica afavoreix la imatge drsquouna cort que sap divertir-se

drsquouna manera sofisticada elegant i culta De fet els esdeveniments teatrals siguin

torneigs mascarades o festes de maig srsquoesdevenen al llarg de les tres darreres jornades

especialment la tercera la quarta i la sisena i tenen lloc al llarg drsquoamplis periacuteodes de

temps ficcional

281

QUARTA PART LA LLENGUA CATALANA A EL CORTESANO PRESEgraveNCIA I

USOS

CAPIacuteTOL 7 PLURILINGUumlISME A EL CORTESANO

71 PLURILINGUumlISME A LES OBRES LITERAgraveRIES DE LA PRIMERA MEITAT

DEL SEGLE XVI

Durant la primera meitat del segle XVI tenim testimonis literaris de diferent tipologia

que soacuten perfectes exponents de plurilinguumlisme Drsquouna banda destaquen els reculls de

poesies o narracions breus que combinen textos en castellagrave i en catalagrave lrsquoedicioacute de 1514

del Cancionero General drsquoHernando del Castillo el canccediloner Flor drsquoenamorats

(1562)249 i el recull de contes de Timoneda El sobremesa y Alivio de caminantes

(1563) Drsquoaltra banda sorgeixen obres que utilitzen diferents llenguumles per caracteritzar

els personatges que hi intervenen obres teatrals com la Seraphina de Torres Naharro

(1514) La vesita de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia (1524) o el mateix diagraveleg de Lluiacutes del

Milagrave Contemporagraveniament un dels gegraveneres poegravetico-musicals meacutes conreat a lrsquoagraverea

catalana com lrsquoensalada tambeacute utilitzaragrave aquest recurs convertint-se aixiacute un dels seus

elements definitoris meacutes significatius250

La peccedila teatral eacutes el gegravenere que millor exemplifica lacuteuacutes de diferents llenguumles segons la

tipologia dels personatges Els investigadors destaquen dos autors castellans que fan un

uacutes primerenc drsquoaquest recurs El cas meacutes emblemagravetic eacutes el de Juan del Encina (1469-

1529) amb el seu personatge pastoril que esdeveacute cogravemic gragravecies en part a lrsquouacutes drsquoun

parlar propi drsquouna localitat de la proviacutencia de Zamora Sayago que srsquoanomenaragrave

lsquosayaguumleacutesrsquo i que esdevindragrave la marca cogravemica dels ruacutestecs del teatre castellagrave del Segle

drsquoOr251 Posteriorment Gil Vicente (1465-1537) tambeacute faragrave uacutes en la seva proliacutefica

produccioacute teatral del mateix recurs alternant el sayaguumleacutes (heretat de Juan del Encina) el

castellagrave el portuguegraves i fins i tot el francegraves i lrsquoitaliagrave a lrsquoobra Auto da Fama (1510) En

tot cas el personatge meacutes significatiu pel que fa a lrsquouacutes de diferents llenguumles en les seves

249 Fuster (1989 101-142) 250 Aspecte treballat a lrsquoapartat 32 drsquoaquest treball 251 Canonica (1996 111)

282

comegravedies eacutes el mencionat Bartolomeacute Torres Naharro (1485-1540)252 El seu itinerari

biogragravefic per diferens palaus i corts cardenaliacutecies romanes va influir certament en la

configuracioacute de les seves comegravedies Lrsquoany 1517 va publicar la seva obra amb el tiacutetol de

Propaladia En relacioacute a lrsquouacutes del plurilinguumlisme amb una participacioacute important de la

llengua catalana hi destaquen dues comegravedies Tinelaria on es parlen sis llenguumles

(castellagrave italiagrave catalagrave portuguegraves francegraves i llatiacute) i Seraphina on es redueixen a quatre

(castellagrave catalagrave llatiacute i italiagrave) Torres Naharro incorpora diversitat de llenguumles en les

seves comegravedies perograve tambeacute de varietats estiliacutestiques i dialectals sovint aprofitant el

potencial cogravemic que ofereixen tal i com tambeacute fan lrsquoAretino o Maquiavel Atorgaragrave un

paper determinant al llenguatge com a eina indispensable al servei del decorum

Lrsquoautore si pone chiaramente il problema del decoro formale della commedia la

lingua deve essere adeguata al personaggio laquodando a cada uno lo suyo evitar las

cosas impropias usar de todas las legiacutetimas de manera que el siervo no diga ni

haga actos del sentildeor et e conversoraquo 253

Perquegrave de fet segons Teresa Cirillo la veritable funcioacute del plurilinguumlisme en la

comegravedia estagrave subordinat a la mimesi de la realitat que tenia en la fogravermula tripartita de

Ciceroacute un resum clagravessic imitatio vitae speculum consuetudinis imago veritatis 254

Gran part drsquoaquestes comegravedies es van concebre per a un puacuteblic culte i plurilinguumle que

reconeix en la utilitzacioacute de diverses llenguumles en escena un reflex de la situacioacute

linguumliacutestica de la Roma de lrsquoegravepoca 255 Altres autors tambeacute utilitzen aquest recurs

plurilinguumliacutestic a les seves comegravedia Canonica va explicar una gairebeacute segura vinculacioacute

de Ferrandis de Heregravedia amb Naharro en relacioacute al plurilinguumlisme (catalagrave castellagrave i

portuguegraves) present a La vesita i fins i tot va indicar que la rellevagravencia que se li doacutena al

catalagrave en la seva expressioacute oral utilitzat tant per les dames com per les criades podria

ser un indicador del progressiu abandonament de la llengua catalana com a literagraveria256

252 Sobre B Torres Naharro veure veure Cirillo (1988) Canonica (1996) Solervicens (2015) 253 Cirillo (1988182-183) 254 Cirillo (1988 195) 255 Canonica (1993112) Solervicens (2012) 256 Canonica (1993115)

283

72 PLURILINGUumlISME A EL CORTESANO DE LLUIacuteS DEL MILAgrave

El diagraveleg de Lluiacutes del Milagrave destaca per la utilitzacioacute de diferents llenguumles el castellagrave el

catalagrave el llatiacute lrsquoitaliagrave i el portuguegraves Tal i com he indicat abans el castellagrave eacutes la llengua

que hi predomina en segon lloc tenim la llengua catalana que esdeveacute gairebeacute lrsquouacutenic

instrument comunicatiu drsquoalguns personatges del diagraveleg especialment de Gilot i el

canonge Ester i de la muller de Joan Ferrandis Jerogravenima Benito (tot i que aquest

personatge hi parla indistintament catalagrave i castellagrave) La resta de llenguumles (llatiacute portuguegraves

i italiagrave) soacuten utilitzades de manera breu i ocasional en refranys o sentegravencies per tal de

caracteritzar els personatges de les narracions breus que soacuten explicades pels mateixos

personatges del diagraveleg Els seguumlents textos nrsquoilmiddotlustren aquest uacutes

El portuguegraves Dijo don Luis Milaacuten -[hellip] Y por esto no es bien hablar por otri

sino en absencia de vuestro amigo si le perjudican como en este cuento direacute

Un caballero castellano dijo una malicia con palabras cubiertas a un portugueacutes

competidor suyo Y no respondieacutendole quiso otro castellano responder por el

portugueacutes declarando la burla encubierta que su competidor le habiacutea dicho Y

enojado desto el portugueacutes dijo al castellano que por eacutel habiacutea respondido

-Castelau vos falais con tres bocas con la vostra e con la mintildea e con vostro

rabo (Que en Portugal rabo e quien fala mal) (R6r)

Lrsquoitaliagrave Y ella le respondioacute [Jerogravenima Beneito a Joan Ferrandis] -Yo os

respondo con lo que dijo el Duque de Ferrara en un socorro que hizo a los

franceses contra los espantildeoles en la batalla de Raacutevena que viendo los dos

campos muy trabados y perdidos para acabarlos del todo mandoacute desperar su

artilleriacutea a todos y dijo -Tutti son inimici (B7r)

Dijo don Diego -Sentildeora dontildea Leonor mucho me tira vuestra merced hoy con

flecha y si fuese la de la bella Laura por quien Petrarca deciacutea Amor mrsquoagrave posto

come segno a astrale257 yo quedariacutea tan bien asaeteado de vuestra mano como

veriacutean en este letro (Leonor piugrave que la vista) (H5v)

257 Sonet CXXXIII del Canzoniere de Petrarca

284

El catalagrave i el llatiacute Dijo Joan Fernaacutendez -Sentildeor Cabanillas buen sermoacuten

habeacuteis estudiado para venir a decirme Joan donaire Bien seraacute que sepan lo que

a vos os siguioacute en otra comida que don Guerau Bou estuvo en ella y me dijo que

don Joan Vilarrasa vuestro sobrino convidoacute a comer a su huerta a fray

Palomo que aquella cuaresma predicaba en Valencia Y convidole para oirle

que era muy buen decidor Y a la hora que se asentaban a la mesa vuestra

merced entroacute y dijo (Pax vobis) Y sentose a comer y don Joan Vilarrasa fuese a

la cocina por no oiacuter vuestros cuentos catoacutelicos del tiempo del rey Catoacutelico Que

fueron tantos que nunca el fraile pudo envidar con los suyos y a cada paso

vuestra merced deciacutea -Esto digo en este cuento don Joan Vilarrasa lo sabe

tambieacuten como yo

Y eacutel respondioacute de la cocina donde estaba gritando (No hi seacute res de quant diu

puix mal profit mrsquoha fet entrar lo frare que nunca lrsquoha deixat parlar) Y en irse

vuestra merced el fraile os puso nombre el gobernador Campanillas porque

cuando ellas tantildeen nadi puede hablar (C5r)

Respondioacute el canoacutenigo -Cercau qui us perdone per a una sou los dos que jo

mersquon vaig dient Quos diabolus conjungit homo non separet (Q7r)

Romeu i Figueres258 va explicar els passatges en catalagrave com a farses en prosa inserides a

lrsquoobra i en va editar alguns resumint els textos en castellagrave que els envoltaven Tot plegat

era un intent de justificar tres obres teatrals dins drsquouna suposada crogravenica de la cort

virregnal De fet per tal de visualitzar aquesta opinioacute les va editar com a tals i els va

afegir un tiacutetol adient Finalment Solervicens259va donar les coordenades adequades per

tal drsquoafrontar el seu estudi i les situava dins el gegravenere dialogravegic on adquireixen el seu

sentit

Aquestes preteses farses no estaven laquointercaladesraquo com diu Romeu [1951 332

335] soacuten part essencial drsquoaquest text multilinguumle on optar per una llengua i

rebutjar-ne una altra vol dir ldquomutilarrdquo i condemnar-se a no entendre res Val a

recordar que EC estagrave dividit en ldquojornadasrdquo com la majoria dels diagravelegs i que

aquestes jornades que pretesament soacuten sis perograve en realitat soacuten vuit formen tota

258 Romeu i Figueres (1951 i 1962) 259 Solervicens (1997173)

285

una trama de ficcioacute Aixiacute les coses les farces que Josep Romeu crea en sentit

escricte i intitula soacuten en realitat part integrant drsquouna uacutenica trama de ficcioacute i no

tenen sentit autogravenomament

De fet les anomenades farses per Romeu soacuten textos dialogats on cadascun del

personatges parla en la seva progravepia llengua Per tant alguns ho faran en catalagrave (Gilot

canonge Ester Jerogravenima Beneito etc) i drsquoaltres mantindran el castellagrave (Duc Ferrandis

drsquoHeregravedia etc) Hi destaquen els passatges amb intervencions en catalagrave a la 1a jornada

on predominen les intervencions de Gilot el patge del Duc i Jerogravenima Beneito a la 3a

jornada amb les intervencions de la mateixa dama i el canonge Ester a la 5a jornada

amb el canonge Ester i a la 6a jornada on tornen a aparegraveixer intervencions dels tres

personages anteriors i drsquoaltres meacutes breus de les dames Isabet i Joana Pallagraves

Abans drsquoemprendre lrsquoestudi dels passatges meacutes rellevants per mostrar lrsquouacutes del catalagrave al

diagraveleg del Milagrave crec que cal considerar les afirmacions que lrsquoautor fa sobre lrsquouacutes del

plurilinguumlisme al prograveleg i a lrsquoepiacuteleg drsquoEC

bull PROgraveLEG DE LrsquoEC A la primera jornada posteriorment a la descripcioacute de les armes i

qualitats drsquoun bon cavaller cortesagrave a partir de la histograveria de Marc Curci per tal de

justificar la redaccioacute del llibre solmiddotlicitat per algunes dames de Valegravencia lrsquoautor-

narrador hi explica les parts del seu llibre

Tiene stas partes que direacute

Da modos y avisos de hablar sin verbosidad ni afectacioacuten ni cortedad de

palabras que sea para esconder la razoacuten dando conversaciones para saber

burlar a modo de palacio

Representa la corte del Real Duque de Calabria y la Reina Germana con todas

aquellas damas y caballeros de aquel tiempo Haciendo que hablen en nuestra

lengua valenciana como ellos hablaban pues muchos que han scrito usaron

scrivir en diversas lenguas para bien representar el natural de cada uno (A3r)

bull EPIacuteLEG DE LrsquoEC Als darrers folis drsquoEC Lluiacutes del Milagrave apareix com a autor drsquoEl

cortesano responent a la Raoacute sobre la intencioacute i realitzacioacute de lrsquoobra i defensant-la

dels atacs dels seus contraris els personatges almiddotlegograverics de lrsquoenvejoacutes lrsquoignorant i el

boig De fet el mateix Milagrave pregunta a lrsquoenvejoacutes sobre les qualitats drsquoun llibre per

arribar a ser bo i davant la seva lacogravenica resposta laquoRespondiome -Ser buenoraquo (g6v)

286

Milagrave enumera i explica quatre arguments o principis retograverics imprescindibles la

utilitat la delectacioacute la inventiva i lrsquoart Tot seguit desvetlla la intencioacute de la seva

obra

La intincioacuten miacutea en este Cortesano ha sido representar todo lo que en corte de

priacutencipes se trata Diversidad de lenguas por las diversas naciones que suele

tener Uso de todos los estilos usando el altiloco en las cosas altas que son

consejos y pareceres para gobernar nuestra vida y estados sirvieacutendome del

mediocre para las conversaciones jocosas de graves cortesanos ejercitando el

iacutenfimo para las plaacuteticas risuentildeas de donosos y truhanes que por secretos y

puacuteblico lugares de sentildeores alivian de las pesadumbres de los negocios y

gravedades (g7v-h1r)

Si comparem el prograveleg i lrsquoepiacuteleg hi destaca la repeticioacute del verb lsquorepresentarrsquo

acompanyat del complement directe lsquocortersquo que mostra una voluntat de posar davant

dels ulls del lector una imatge literagraveria de la cort valenciana del Duc de Calagravebria i

Germana de Foix Aquesta intencioacute subratlla el caragravecter mimegravetic del diagraveleg de Milagrave aixiacute

com lrsquoinstrument que utilitza per aconseguir-ho laquoDando conversaciones para saber

burlar a modo de palacioraquo Lrsquoautor teacute clar que un dels instruments meacutes eficaccedilos seragrave lrsquouacutes

de diversitat de llenguumles de fet aixiacute apareix reflectit als dos textos laquoDiversidad de

lenguasraquo En tot cas el primer text remarca especialment la utilitat del catalagrave en el seu

dialecte valenciagrave per caracteritzar els personatges mentre que el segon text argumenta

la voluntat de reflectir ficcionalment les diferents nacionalitats que hi ha a les corts En

tot cas posa en relleu lrsquointeregraves de mostrar diferents estils o registres linguumliacutestics en la

caracteritzacioacute dels personatges (laquograves cortesanosraquo laquodonosos y truhanesraquo) Tambeacute

cal tenir en compte que lrsquoautor justifica lrsquouacutes del plurilinguumlisme en la pragravectica drsquoaltres

escriptors que aconsegueixen aixiacute el mateix resultat la caracteritzacioacute dels personatges

Drsquoaquesta afirmacioacute no podem extreurersquon meacutes conclusions perquegrave malauradament

Milagrave no ens va deixar cap mostra de quines havien estat les seves lectures o quins

nrsquoeren els autors

287

73 CARACTERIacuteSTIQUES DELS PASSATGES EN CATALAgrave DrsquoEL CORTESANO

En aquest apartat abordareacute lrsquoestudi dels textos en catalagrave del diagraveleg EC de Lluiacutes del Milagrave

tenint en compte que soacuten converses entre diferents personatges dialogravegics drsquoestaments

molts diferents Nrsquohi ha que sempre intervenen en catalagrave com el canonge Ester el patge

Gilot la minyona Martineta o les dames Isabet o Joana Pallagraves Drsquoaltres utilitzen les dues

llenguumles castellagrave i catalagrave com Jerogravenima Beneito i algun personatge que ho fa de manera

esporagravedica La llengua de la veu narrativa eacutes el castellagrave i la majoria dels personatges

srsquoexpressen en castellagrave Crec que aquest uacutes evidencia la voluntat manifestada per

lrsquoautor al prograveleg i a lrsquoepiacuteleg drsquoutilitzar aquest recurs del plurilinguumlisme en el cas del

catalagrave per caracteritzar alguns dels personatges de la cort

731 AFIRMACIONS METALINGUumlIacuteSTIQUES A EL CORTESANO

Abans de presentar els passatges cal tenir en compte tres intervencions breus de

personatges que comenten algun aspecte de la llengua catalana o del seu uacutes Dels

tres textos dos drsquoells mostren intervencions de la virreina Germana de Foix

adreccedilant-se a Jerogravenima Beneito

La intervencioacute de Germana de Foix teacute lloc despreacutes de la narracioacute drsquouna facegravecia per

part de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia tot responent a una afirmacioacute de la seva muller

que lrsquohavia anomenat laquopredicador de bulles falsesraquo

La Reina rio mucho y dijo -Dontildea Jeroacutenima siempre querriacutea que hablaacutesedes en

valenciano que en vuestra boca es gracioso Las dos podemos cantar laquoMal me

quieren mis comadres porque les digo las verdadesraquo260 (D8r)

Despreacutes que Joan Ferrandis hagi fet una broma verbal la Reina srsquoadreccedila a Jerogravenima

Beneito demanant-li ajuda per respondre amb un refrany valenciagrave

260 Refrany castellagrave que apareix a Refranes que dizen las viejas tras el fuego del Marqueacutes de Santillana Va ser editat 5 vegades des de 1508 a 1542 Tambeacute apareix a la Philosophia vulgar de Juan Mal Lara (Sevilla 1568)

288

Dijo la Reina -Por mi fe yo no me fiariacutea de vos por un refraacuten que dicen en

valenciano Dontildea Jeroacutenima iexcladevinadlo Y responded a vuestro marido que no

acertareacute

Respondioacute la sentildeora dontildea Jeroacutenima -Meacutes val ase quemiddotm porte que cavall quemiddotm

derroque261 No seacute si acertiacute a dir lo que vostra Altesa volia (I8r)

A la 6a jornada la senyora Violant que parla en castellagrave guarneix la seva

intervencioacute amb un refrany en catalagrave laquoI no fuig qui a casa tornaraquo262 Tot seguit

Joana Pallagraves adverteix dels perills drsquoutilitzar la llengua catalana davant dels

castellans

Su mujer se le rio cara a cara y dijo -iexclCuaacuten cierto staacute laquoQue no engantildea la

venturaraquo Queriendo darme a entender desear no ser mirado por no idolatrar en

miacute y todo vais falsificado pues huiacutes siempre de miacute laquoI no fuig qui a casa tornaraquo

Dijo la sentildeora dontildea Joana Pallagraves -Senyora donya Violant amagau lo

valenciagrave que castellans van per terra que per burlar de nostra llengua nos

furten les paraule si porten-les a Castella per a farses amb ella Que mones

soacuten de Valegravencia parlant amb reveregravencia (a2r)

Considero que els tres textos subratllen una mateixa idea sobre la llengua catalana

en el dialecte valenciagrave que adquireix diferents connotacions segons parli la

Virreina Germana drsquoorigen estranger o la dama valenciana Joana Pallagraves En el

primer text Germana de Foix subratlla el caragravecter gracioacutes de la llengua valenciana

en boca de Jerogravenima Beneito (laquoen vuestra boca es graciosoraquo) i en el segon text la

muller de Ferrandis ajuda a la reina a expressar un comentari mitjanccedilant un refrany 261 DCVB recull aquest refrany en les seguumlents versions laquoMeacutes mestimo ase que em port que no cavall que menderrocraquo (Barc Manresa) laquoMeacutes mestime un ase que marrastre que no un cavall que em tireraquo (Val) laquoAse qui em duga i no cavall que mendugaraquo (Mall) La versioacute drsquoEC srsquoassembla meacutes a la versioacute manresana que no pas a la valenciana per la utilitzacioacute dels verbs lsquoportarrsquo i lsquoderrocarrsquo que no apareixen a la valenciana Tambeacute podem identificar el refrany en castellagrave a la pagraveg I 31 de Coloquios de palatino y Pinciano de Juan de Arce de Otaacuterola (1550) laquoPINCIANO Vuestra fue la culpa en caminar a caballo sin haberlo en vuestra vida pues sin embargo de la premaacutetica antigua pudieacuterades venir en una mula de silla o de albarda pues para lo uno bastaban vuestros beneficios y para lo otro vuestra natural inclinacioacuten iquestNo habeacuteis oiacutedo el refraacuten lsquoMaacutes vale asno que me lleve que caballo que me derruequersquoraquo 262 DCVB recull aquest refrany en aquesta versioacute laquoQui de casa fuig a casa tornaraquo i indica que eacutes utilitzat a la Ribera drsquoEbre (Tarragona) i al dialecte valenciagrave

289

valenciagrave molt meacutes adequat que segurament resultava expressiu per a una persona

estrangera com Germana de Foix Crec que puc afimar que lrsquouacutes del catalagrave hi apareix

vinculat als conceptes de lsquogracioacutesrsquo i lsquopopularrsquo De fet el text 3 presenta la queixa de

la senyora Joana Pallagraves per lrsquoexcessiva burla que rep la llengua catalana per part

dels castellans Fuster (198557) indica que pot considerar-se una lsquodesconfianccedila

linguumliacutesticarsquo que srsquoanagrave imposant a lrsquoegravepoca a causa de la progressiva valoracioacute del

castellagrave a la cort en detriment del catalagrave En aquest sentit diferents testimonis

indiquen opinions semblants de Joana Pallagraves tot i que no aparegui expliacutecitament el

conflicte diglogravessic En destaco alguns

~ Les tibantors que sorgien entre les dames valencianes quan les dames

castellanes casades amb valencians srsquoenvoltaven de castellanes es pot

observar en la carta que Jaume Serra escriu a Alexandre XI datada a

Valegravencia el 7 drsquooctubre de 1494 Es queixa que aquells que estan al seu

servei volen cita en castellagrave en una carta en catalagrave laquoQue todas las cosas de

la sentildeora duquesa vayan encimaraquo i que passeja pel carrer acompanyada de

molts escuders laquoqui pot soferir aquesta pompa castellana a ses despesesraquo

Finalment identifica les dames al seu servei i explica laquoTeacute meacutes avant en sa

companyia una muller de Pero Gago la qual ha nom Juana Vaca e per

conseguumlent son marit ha drsquohaver nom Pero Buey Voll ella regir

semblantment Sols en suma teacute castellanes Una sola donzella teacute germana

de don Guillem Remon de Borja Era beacute tingueacutes almenys tres donzelles

valencianes e una matrona valencianaraquo263

~ El personatge valenciagrave Don Pedro drsquoEls colmiddotloquis de la insigne ciutat de

Tortosa de Cristogravefor Despuig (escrit lrsquoany 1557) comenta amb Fagravebio com

estagrave afectant a la llengua catalana el contacte amb el castellagrave a les terres

valencianes laquoFagravebio iquestCom ha de la vostra pagravetria antiga Don Pedro Siacute que

los valencians drsquoaciacute de Catalunya soacuten eixits i los llinatges que drsquoaciacute no tenen

lo principi no els tenim per tan bons i la llengua de Catalunya la tenim

encara que per lo veiumlnat de Castella srsquoeacutes molt trastornadaraquo264

263 Batllori (1998163) 264 Ed de QuerolampSolervicens (201141)

290

732 PASSATGES DrsquoEL CORTESANO AMB INTERVENCIONS DE

PERSONATGES EN CATALAgrave

Els passatges amb intervencions de personatges dialogravegics en catalagrave apareixen com ja

he indicat anteriorment nomeacutes en algunes jornades Exposo a continuacioacute la jornada

els folis i els personatges que hi intervenen amb la llengua utilitzada si eacutes el catalagrave

apareixen marcats en verd i si eacutes el castellagrave en blau

TEXT JORNADAFOLIS PERSONATGES I LLENGUA CASTELLAgrave CATALAgrave

1a jornada

1 A4r-A5r Gilot canonge Ester Virreina i camarera de la

Virreina

2 A5v Mencia muller drsquoen Lluiacutes Vich i canonge Ester

3 C1v-2r Francesc Fenollet la seva muller Francisca i Gilot

4 C3r-C3v Gilot canonge Ester patge i Duc

5 D8r-E1r Jerogravenima Beneito Joan Ferrandis Gilot Virreina i

Duc

6 E8r-v Duc canonge Ester Lluiacutes del Milagrave Joan Ferrandis i

els patges

3a jornada

7 I7v-I8v Diacutedac Duc Joan Ferrandis Virreina i Jerogravenima

Beneito

5a jornada

8 Q4v-R2r

Duc Virreina canonge Ester patge del Duc Joan

Ferrandis Jerogravenima Beneito les minyones

Marimancha i Martineta Malfaragraves i F Fenollet

291

6a jornada

9 Y7r-v Joan Ferrandis Jerogravenima Beneito i Duc

10 Z8v Jerogravenima Beneito i Joan Ferrandis

11 a2r Lluiacutes Margarit i la seva muller Violant i Joana Pallagraves

12 a8r-v Dames i cavallers Assenyalats C i D

Ana Mercader Miguel Hernagravendez Jerogravenima Beneito

Lionor Joana Pallagraves Diacutedac Lladroacutehellip nomeacutes un

cavaller teacute una intervencioacute en catalagrave

13 c8v Mestre Sabater (esmenta un refrany valenciagrave)

14 d1r-d8r Gilot canonge Ester Molina Duque Malfaragraves Joan

Ferrandis Isabet Gragravecia Jerogravenima Diacutedac Lladroacute

15 e2r Gilot i Duc

16 e5r Canonge Ester i Jerogravenima Beneito

17

18

19

20

Sequumlegravencies

f5r-v

f6r-v

f8r-v

g2v

Dins un diagraveleg que enceta el Duc sobre les diferents

condicions que srsquohan de tenir per deixar-se ben

entendre parlen diferents dames (indicat amb D) i

cavallers (C) Una D eacutes suposadament Jerogravenima

Beneito pel contingut de la intervencioacute i perquegrave parla

en catalagrave Tambeacute intervenen en catalagrave Gilot i el

canonge Ester

292

Els personatges que utilitzen la llengua catalana soacuten les dames Jerogravenima Beneito

amb nombroses intervencions Joana Pallagraves i Isabet (cunyada de Jerogravenima Beneito)

molt puntualment (en dues ocasions la primera i en una la segona) i tambeacute els patges

Gilot i Ballester anomenat canonge Ester aixiacute com la minyona Martineta (en una

sola intervencioacute) De fet com ja he indicat lrsquouacutenic personatge que srsquoexpressa en els

dos idiomes (catalagrave i castellagrave) tot i que progressivament es decantaragrave per lrsquouacutes del

catalagrave eacutes Jerogravenima Beneito

A continuacioacute presento els elements meacutes caracteriacutestics dels textos presentats a

cadascuna de les jornades

~ 1a jornada Els textos 1-3 soacuten intervencions dels personatges que participen a la

Munteria de lrsquoinici de lrsquoobra El text 4 destaca perquegrave narra una de les baralles

meacutes sagnants entre els patges del Duc i de la Reina265 El text 5 correspon a una

facegravecia de Gilot sobre unes comares del carrer de la Nau de Valegravencia que

desencadena un diagraveleg punyent266 tot jugant amb lrsquoequiacutevoc de les diferents

accepcions del terme sobre lrsquoesterilitat entre les parelles de Joan Ferrandis-

265 laquo[] Y Gilot y el paje teniacuteanle [a canonge Ester] porque los halcones estuviesen como en barra asidos con las untildeas de eacutel y quedoacute tan ensangrentado que si el Duque no le socorriera muerto fuera Y el paje le apodoacute y diacutejole -Sentildeor moseacuten Agron iquestcoacutemo os fue con mi halcoacuten Y eacutel respondioacute -iquestI a vos patge del ganxet com vos amb lo meu bufet A ruegos de las damas el Duque les perdonoacute y mandoacute que no se desmandasen maacutes de manosraquo (C3v) 266 laquoDijo Gilot -[] Y posare-los nom les Comares No ho dic perquegrave sa Excelmiddotlegravencia y Joan Ferrandis ho sien encara que mai han fet parir a ses mullers Dijo Joan Fernagravendez -Gilot iquesttuacute no sabes que a su Excelencia y a miacute nos han parido dos mujeres Queste mal de ser esteacuteriles no estaacute en nosotros sino en las rabiosas (Que por maravilla paren las que rabias conciben pues que matan y no viven) Seguacuten dice la regla de medicina Dijo dontildea Jeroacutenima su mujer -Senyora iquestquegrave li par a vostra Altesa de mon marit iquestQuin metge i butller que eacutes Ab butlles falses que preiumlca diu que posa dones en paradiacutes i ab regles fingides de medicina nos infama que som rabioses i per ccedilograve no parim No seria mal acusar-lo que lrsquoaltre dia tragueren a la scala un butller falsari i un metge no doctorat Dijo la Reina -Dontildea Jeroacutenima por aduacuteltero mereceriacutea maacutes ser sacado a la verguumlenza Pues tiene tan poca que nos dice cara cara que les han parido dos mujeres Dijo el Duque -Vuestra alteza iquestsabe lo que me ha dicho al oiacutedo Joan Fernaacutendez Diacutejome -Mire queacute primor direacute que diciendo una gran mentira que nos han parido dos mujeres direacute una gran verdad que dos mujeres que son nuestras madres nos han parido Dijo la Reina -Eso teneacuteis los hombres engantildeadores que de las verdades haceacuteis mentiras y de las mentiras verdadesraquo (D8v-D9r)

293

Jerogravenima Beneito i Duc-Virreina Al text 6 el Duc Milagrave i Ferrandis i alguns

patges es burlen de la gepa del canonge Ester amb la qual conclou la jornada

Aquesta turtipudo corporis acompanyaragrave el personatge al llarg de tota lrsquoobra tal i

com veurem a dos textos significatius en catalagrave perquegrave recordem que el

personatge nomeacutes srsquoexpressa en aquesta llengua en les jornades 5a i 6a

~ 3a jornada El text 7 que ja he reportat on la Virreina demana ajuda a Jerogravenima

Beneito per recordar un refrany valenciagrave laquoMeacutes val ase que em porte que cavall

que em derroqueraquo

~ A la 5a jornada destaca un dels passatges (text 9) meacutes extensos amb un gran

nombre drsquointervencions de personatges cortesans o patges que srsquoexpressen en

catalagrave Coincideix amb lrsquoinici de la jornada i amb la peticioacute del Duc i de la

Virreina al canonge Ester i al patge del Duc que comuniquin a totes les dames i

cavallers lrsquoajornament del sarau i de la magravescara per al proper dia El

protagonisme del passatge eacutes del canonge Ester Despreacutes drsquouna conversa plena

drsquoatacs amb el patge del Duc amb canccedilons en catalagrave incloses (una versioacute

particular del Bella de voacutes soacute enamoroacutes aplicada a la gepa del canonge267)

marxa en solitari a complir lrsquoencagraverrec de la Virreina Tres aspectes esdevenen

cohesionadors de la trama fictiacutecia drsquoaquest passatge afavorint la unitat de tot un

seguit de converses que funcionen per associacioacute lrsquoencagraverrec de comunicar

lrsquoajornament de les festes lrsquoalmiddotlusioacute constant a la gepa del personatge per part

dels personatges que visita (que srsquohavia iniciat a la primera jornada al text 6) i la

constatacioacute del desgrat de Gilot per realitzar aquest encagraverrec (tal i com li havia 267 laquoEl paje le respondioacute -iexclVamos sentildeor canoacutenigo Y aunque me ha dicho que soy taacutebano de su giba yo le prometo de no picar esta jornada en ella sino cuanto podreacute para defenderla Y por sentildeal que lo hareacute quiero cantar para daros placer esta cancioacuten catalana Bella de voacutes soacute enamoroacutes iexclgibeta mia Tostemps sospir pensant en vos iexclla nit i el dia Dijo el canoacutenigo -Puis tu has cantat per a mi jo vull cantar per a tu Tot lo moacuten me staacute mirant com si fos una donzella si be em veu anar galant lladre soacute per maravella [Q5v]

294

anunciat la Virreina al Duc) a causa de les bromes i burles que rep per cortesans

i criats El canonge Ester visitaragrave les cases de Joan Ferrandis i Jerogravenima Beneito

de Diacutedac Lladroacute i de Francesc Fenollet En totes elles es troba amb les

corresponents minyones (una falsa serventa la gossa Maricorta les criades

Marimancha i Martineta i el patge anomenat Malfaragraves) que tambeacute ataquen el

canonge amb atacs verbals punyents i fins i tot amb algun altre a la lsquoclotxarsquo del

personatge No cal dir que el personatge retorna davant del Duc i de la Virreina

amb lrsquoencagraverrec realizat i alhora es mostra enfadat pel tractament rebut

laquoSenyor jo em vinc a despedir de vostra Excelmiddotlegravencia si no em llevau lo cagraverrec

de lsquoconvida festesrsquo I lo demeacutes que em resta a dir sobre accedilograve seragrave contar les burles

que mrsquohan fet los criats destos cortesans davant ells despuacutes demagrave Que si tant de

cort fossen com ells se pinten no serien tan descortesos sos criats (Que en los

servidors se veu lo senyor qual eacutes)raquo (R1r)

mdash A la 6a jornada apareix el major nombre de converses amb intervencions en

catalagrave i en castellagrave segons els personatges interlocutors Les jornades anteriors

srsquohan caracteritzat meacutes per diagravelegs entre els quatre personatges principals (Milagrave

Ferrandis Fenollet i Lladroacute) amb la narracioacute de facegravecies o apotegmes inserides

en les intervencions per les narracions de festes o espectacles o per la recitacioacute

de composicions poegravetiques En aquesta jornada el ventall de personatges eacutes meacutes

nombroacutes (cortesans dames i patges) i diferents jocs o activitats presidits pel Duc

propicien la colmiddotlaboracioacute de les dames i cavallers presents a la cort (eacutes el cas

dels textos 12 i 17-20)

Destaco els vuit folis que configuren el text 14 amb un grup nombroacutes de

personatges del moacuten dels criats (Gilot canonge Ester Molina) amb la presegravencia

del Duc de dos cortesans (Joan Ferrandis i Diacutedac Lladroacute) i drsquoalgunes dames

(Jerogravenima Beneito Isabet i Gragravecia)

295

74 PLURILINGUISME A EL CORTESANO UN RECURS AL SERVEI DE LA

FICCIOacute LITERAgraveRIA

En conclusioacute gran part dels textos en catalagrave que apareixen a EC especialment als

passatges meacutes extensos soacuten intervencions dels diferents personatges que hi dialoguen a

diferegravencia de les altres llenguumles que apareixen sovint en boca dels personatges de les

narracions breus drsquoEC Lrsquoestudi drsquoaquests textos ofereix tres aspectes remarcables en

relacioacute a la possible funcioacute del plurilinguumlisme a EC de Milagrave

El primer aspecte a destacar eacutes el fet no habitual drsquoutilitzar el plurilinguumlisme en un

gegravenere narratiu com el diagraveleg ja que els altres textos que en fan uacutes drsquoaquest recurs soacuten

comegravedies teatrals Sembla que lacuteuacutes del plurilinguumlisme a les comegravedies teatrals

especialment a les de Torres Naharro repon a lrsquointent drsquoafalagar i acontentar un puacuteblic

determinat a qui srsquoadreccedilava268 En el cas del comediogravegraf extremeny cal tenir en

compte que possiblement va escriure tota la seva obra a Roma on va arribar cap a lrsquoany

1508 i va estar molt vinculat a la cort dels cardenals Juli de Medici i Bernardino

Carvajal En el cas del valenciagrave Joan Ferrandis drsquoHeregravedia la seva comegravedia La vesita

tambeacute teacute un puacuteblic cortesagrave concret tal i com ens indiquen els dos progravelegs elaborats per a

les dues ocasions en quegrave srsquohi va representar Solervicens la identifica com a comegravedia de

situacioacute que a diferegravencia de la de repertori compta amb la connivegravencia drsquouns

espectadors concrets i acaba enfortint el seu poder ja que els aristogravecrates o cortesans hi

adquireixen tot el protagonisme269 Segons Cirillo i Solervicens en ambdoacutes autors

Torres Naharro i Ferrandis les comegravedies de situacioacute esdevenen essencialment verbals

perquegrave segons Solervicens laquocompensa les escasses sorpreses que forneix lrsquoaccioacute amb un

conjunt drsquoenginyosos i sorprenents recursos linguumliacutesticsraquo270 Crec que aquest eacutes el punt

de contacte amb el diagraveleg narratiu del Milagrave on la paraula en boca del personatge esdeveacute

un instrument indispensable per construir lrsquounivers ficcional Per tant la tria drsquouna

determinada llengua (dialecte registre to ) constitueix una peccedila clau per aconseguir la

versemblanccedila en definitiva la mimesi conversacional En tot cas respon clarament a la

voluntat de representar el moacuten de la cort ( o la seva visioacute del moacuten de la cort) tal i com

expressava al prograveleg drsquoEC

268 Veure Cirillo (1998) i Solervicens (2015) 269 Solervicens (199961-62) 270 Cirillo (198822) i Solervicens (199962)

296

El segon aspecte eacutes que els uacutenics personatges que parlen catalagrave en EC soacuten tres dones

destaca Jerogravenima Beneito i els patges Canonge Ester i Gilot271 El personatge de

Jerogravenima Beneito apareix a dues obres diferents al segon prograveleg de LV de Ferrandis en

la versioacute del manuscrit de lrsquoany 1555 i al diagraveleg del Milagrave del 1561 En les dues utilitza

el catalagrave i en castellagrave de manera arbitragraveria El manuscrit del prograveleg de la comegravedia indica

el nom del personatge amb les sigles D Hie en el cas de Jerogravenima Beneito i D Jo en el

de Joan Ferrandis en les intervencions de cada personatge a diferegravencia del segon prograveleg

publicat a les Obras de Ferrandis drsquoHeregravedia lrsquoany 1562 la introduccioacute eacutes diferent i el

nom propi de la muller de lrsquoautor no hi apareix272 ni a la introduccioacute ni al mateix

prograveleg Aixograve reforccedila la hipogravetesi que Milagrave teacute molt en compte lrsquoedicioacute manuscrita de les

Obres de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia per elaborar EC i en aquest cas pren material literari

del segon prograveleg de LV tal i com fa amb els personatges de Lluiacutes del Milagrave i Joan

Ferrandis drsquoHeregravedia al PB del manuscrit del 55 El segon prograveleg de LV del 1555

permetria a Luiacutes del Milagrave partir dels aspectes bagravesics de caracteritzacioacute de Jerogravenima

Beneito de 6 folis273 i construir un personatge que es va consolidant al llarg del diagraveleg

EC en un text molt meacutes extens274 Cal recordar que en els dos textos apareix com a

personatge bilinguumle En tot cas al prograveleg de LV utilitza la llengua catalana per adreccedilar-

se al seu marit i a la criada que parlen en castellagrave i quan ha drsquoadreccedilar-se als ducs ho fa

en castellagrave En canvi a EC alterna les dues llenguumles castellagrave i catalagrave indistintament tot

i que srsquohi pot identificar un progressiu abandonament de la primera a favor de la segona

al llarg de la narracioacute dialogravegica

271 Nomeacutes tenim una breu intervencioacute en catalagrave drsquoun cavaller anogravenim en un diagraveleg entre cavallers indicats amb lrsquoabreviatura C i dames D laquoD Senyora donya Leonor iquestcom li va de mal maritraquo (a8v) 272 Nomeacutes srsquohi parla de Ferrandis i de la seva muller a la introduccioacute laquoLa Duquesa de Calabria quiso ver representar este coloquio y hubo de hacer otro principio en el cual don Joan Fer y su mujer van al Duque de Calabria a pedirle la casa prestada para representar La Visitaraquo (folis 135v-136r) Les abreviatures que srsquoutilitzen per a Joan Fernagravendez i la seva muller soacuten Fer y Se respectivament 273 El prograveleg reproduiumlt al manuscrit 2050 de la BC comenccedila al foli 149 i acaba al foli 150 274 Els folis drsquoEC tenen aquesta extensioacute A-Z⁵ a-g⁵

297

ANNEXOS

1 Textos manuscrits agravepoques en catalagrave de lrsquoArxiu de la Batllia General dels anys

1528 1529 i 1530 respectivament

298

299

300

301

302

CONCLUSIONS

Lrsquo ilmiddotlustrat valenciagrave Gregori Maians va interessar-se per El cortesano de Lluiacutes del Milagrave

tal i com es pot comprovar al seu epistolari275 Va referir-shi a El Cortesano i al tractat

de viola de magrave El maestro amb una nota comuna lsquoobres raresrsquo (laquoEl cortesano de D Luis

Milaacuten es libro rariacutesimo y de mucho entretenimiento Le tengo y estimo y tambieacuten el que

intituloacute Maestro que tambieacuten es muy raroraquo276) Aleshores ja va expressar el desig que

lrsquoobra fos novament editada (laquoEl cortesano con todos sus defectos es digniacutesimo de

repetirse en la estamparaquo277) De fet lrsquoobra lsquorararsquo de quegrave parla Maians ha estat el motiu

drsquoestudi drsquoaquesta tesi doctoral una aproximacioacute literagraveria a un diagraveleg renaixentista que

sovint desconcerta perquegrave srsquohi insereixen tot un seguit de gegraveneres estils i llenguumles

diverses

En aquest sentit crec que hi ha tres elements que faciliten lrsquoaproximacioacute objectiva a El

cortesano com a obra literagraveria eacutes a dir com a producte fictici un que nrsquoexplica la seva

estructuracioacute peculiar la relacioacute entre el diagraveleg renaixentista i lrsquoensalada musical un

altre que explica el seu sentit profund la imatge del possible cortesagrave ideal a la cort dels

ducs de Calagravebria i el darrer que explica la seva gegravenesi el manuscrit 2050 de la

Biblioteca de Catalunya Tots tres interaccionen a El Cortesano de Milagrave afavorint un

producte literari peculiar perograve atractiu per la seva capacitat de representar el moacuten drsquouna

cort valenciana de la primera meitat del segle XVI allunyada de qualsevol tipus de

preocupacioacute normativa o moral i lliurada a la conversa enginyosa a lrsquohumor i a la festa

Tot aixograve sota la responsabilitat drsquoun autor Lluiacutes del Milagrave que els investigadors de tots

els temps identifiquen amb lrsquohomogravenim muacutesic renaixentista especialista en viola de magrave

1 Peculiar estructuracioacute un diagraveleg-ensalada renaixentista

El diagraveleg del Milagrave apareix sota els ulls del lector com a un univers fictici sense cap tipus

destructura com una obra rara (tal i com indicava Maians) i allunyada de qualsevol

classificacioacute genegraverica a causa del variat to de les converses de laparicioacute de personatges

pertanyents a diverses classes socials com els cavallers i dames valencians els criats i

275 Destaquen les referegravencies a El cortesano i a Lluiacutes del Milagrave al seu Epistolari de les cartes n561 i n523 del volum IX les n97 n98 n109 n164 del volum XVII 276 Carta n562 De G Maians a M Martiacutenez Pingarroacuten 2 de desembre de 1775 277 Carta n98 De G Maians a F Cerdagrave 30 de juliol de 1779

303

les criades la Reina i el Duc de les sequumlegravencies on es canten els sonets o de les

narracions i escenificacions dobres teatrals al Palau Reial del plurilinguumlisme de lobra

entre daltres Lanagravelisi de lobra nindica clarament el caragravecter narratiu mitjanccedilant el

guiatge del narrador-personatge Lluiacutes del Milagrave i lrsquoallunya del tipus de diagravelegs

renaixentistes meacutes coneguts on predomina el contingut reflexiu en les converses dels

personatges Nomeacutes la similitud estructural amb un gegravenere musical com lensalada de

breu recorregut dins la histograveria de la muacutesica a Valegravencia i a Catalunya permet entendre

el concepte de mescla a causa de lamalgama de tons llenguumles veus versos i metres

diferents un element que ambdoacutes motlles genegraverics lensalada musical conreada per

Mateu Fletxa i el diagraveleg literari dEl cortesano del Milagrave comparteixen i que lautor

valenciagrave traspassa a un gegravenere literari que en aquests moments encara no ha estat

teoritzat i que sempre sha definit com a una forma literagraveria flexible i oberta 278

Recordem que els primers tractats sobre el diagraveleg apareixen a la segona meitat del segle

XVI amb el De dialogo liber (1562) de Sigonio i lApologia dei dialoghi (1574) de

Speroni Situar en paralmiddotlel dos motlles genegraverics contemporanis lensalada i el diagraveleg

afavoreix una anagravelisi meacutes profunda i enriquidora de la pragravectica literagraveria dun autor que eacutes

capaccedil de recollir tradicions literagraveries anteriors (narracions breus romanccedilos canccedilons

sonets o emblemes i invencions) i que teacute una formacioacute musical sogravelida La seva obra

musical juntament amb la dAlonso Mudarra ha estat considerada anogravemala dins una

lectura tradicional del desenvolupament de la muacutesica occidental La improvisacioacute

instrumental esdeveacute un dels elements meacutes originals que els musicogravelegs en valoren279 i

278 Burke (199836) 279 Griffiths (20038) laquoDentro de una lectura tradicional del desarrollo de la muacutesica en Occidente las canciones de Milaacuten y Mudarra se presentan como una anomaliacutearaquo (20039) laquoLas canciones y obras solistas editadas en la primera coleccioacuten que se conserva para vihuela El Maestro (Valencia 1536) de Luis Milaacuten ponen de manifiesto la madurez y alta calidad ya lograda por tantildeedores activos en la eacutepoca que coincide con un sistema de escritura para instrumentos solistas y su divulgacioacuten en libros impresos Tambieacuten ofrece abundante evidencia de lazos con una tradicioacuten de muacutesica improvisada Maacutes allaacute de su virtuosismo Milaacuten muestra un dominio total de su medio musical y crea obras potentes y elocuentes a base de una teacutecnica intuitiva y hasta cruda comparada con la refinada teacutecnica de los polifonistas contemporaacuteneos Pero esta rudeza es relativa comparada con el contrapunto vocal el suyo carece de finura pero cualquier deficiencia teacutecnica estaacute compensada por la sotisficacioacuten y refinamiento de su lenguaje idiomaacutetico instrumentalraquo

304

per aixograve el qualifiquen de pont entre dues tradicions perquegrave les seves canccedilons parlen

lidioma del barroc amb un dialecte renaixentista280

En conclusioacute lheterogeneiumltat de materials i laparent caragravecter improvisat de lentramat

de converses del diagraveleg soacuten dos dels aspectes estructurals del text que en la tesi srsquohan

interpretat a la llum dun gegravenere musical amb una estructura molt semblant

lensalada281

2 Sentit de lobra la imatge del possible cortesagrave ideal a la cort del Duc de

Calagravebria

La presentacioacute i defensa drsquoun model de cortesagrave ideal per a una cort com la del Duc de

Calagravebria eacutes el motiu de composicioacute de lobra que Lluiacutes del Milagrave explicita per diverses

vies

1) La referegravencia expliacutecita en diferents moments de lobra a la peticioacute de les dames

de la cort que escrigui un Cortesano semblant al del comte Castiglione desig

que tambeacute formula el Duc

2) La caracteritzacioacute dun model de cortesagrave excessiu i poc adequat a la cort

lantimodel Joan Ferrandis dHeregravedia

3) La imatge del cortesagrave ideal que representa el personatge homogravenim a lautor-

narrador del diagraveleg Lluiacutes del Milagrave als ulls de les dames i del Duc de Calagravebria

El primer aspecte eacutes un motiu reiterat a la bibliografia sobre El cortesano del Milagrave

perquegrave eacutes luacutenic punt de connexioacute amb el conegut manual italiagrave sobre el cortesagrave ideal de

Baldassare Castiglione publicat a Venegravecia lany 1528 i traduiumlt per Joan Boscagrave al castellagrave

280 Ref a Ward dins Griffiths (20039) laquoLa descripcioacuten de John Ward de la obra de Milaacuten como el puente entre el estilo improvisado de los laudistas editados por Petrucci i Attaingnant y el estilo teacutecnicamente maacutes maduro de la generacioacuten de Francesco da Milanoraquo le situacutea histoacutericamente y en cuanto a las cuestiones de estilo y procedencia Ward le identifica con los improvvisatori italianos cuyo arte depende maacutes de la manera de interpretacioacuten que la materia interpretada En este sentido Ward define a Milaacuten como el puente entre dos tradiciones al mismo tiempo que nota las cualidades excepcionales de sus canciones que que hablan el idioma del barroco con un dialecto renacentistaraquo 281 Ocantildea (2004411) laquoComo se puede apreciar esta obra es un corolario de tradiciones noveliacutesticas y poeacuteticas tardomedievales de tipo cortesano Es de intereacutes para nosotros el hecho de que haya numerosas referencias a maacutescaras farsas y representaciones (torneos follas etc) de tipo cortesano a lo largo de la obra que pueden servir de referente a la costumbre que parecen haber desarrollado de modo organizado las comedias burlescas en la eacutepoca de Felipe IVraquo

305

lany 1534 De fet amb lobra italiana comparteix el tiacutetol el gegravenere dialogravegic i la

pretensioacute de forjar un model ideal de cortesagrave (que de fet no eacutes poca cosa) Segons

Burke282 locasioacute que va motivar lescriptura dIl cortegiano va ser la peticioacute personal de

Vittoria de Colonna marquesa de Pescara i neboda del comte Guidobaldo dUrbino a

Castiglione tal i com indica el mateix autor en una carta datada lany 1525 Tot i que els

estudiosos argumenten daltres motius de caire poliacutetic o personal283 aquesta referegravencia a

una peticioacute femenina posa en connexioacute el text valenciagrave amb el seu precedent i model

italiagrave tot i que no sabem si Milagrave podia tenir present la carta o eacutes un simple togravepic

Els personatges que protagonitzen els quatre llibres dIl cortegiano discuteixen mostren

i problematitzen el perfecte cortesagrave Al primer llibre els personatges discuteixen sobre la

naturalesa o el megraverit de la noblesa sobre la virtut de les armes enfront dels megraverits de les

lletres o sobre el coneixement de les arts visuals al segon llibre sobre lart de la

conversa i els tipus de bromes meacutes adients que es poden fer eacutes a dir amb qui com i

sobre quegrave pot bromejar un cortesagrave al tercer llibre sobre les qualitats de la donna di

palazzo i al quart llibre sobre la relacioacute entre el cortesagrave i el priacutencep284 Quan es

comparen les temagravetiques i lestructura del diagraveleg de Castiglione amb les del Milagrave la

paraula que millor defineix limpacte del text en el lector que cerca alguna relacioacute

expliacutecita amb el diagraveleg italiagrave eacutes la de sorpresa i desconcert El ventall de personatges

que pulmiddotlulen per la ficcioacute literagraveria del diagraveleg valenciagrave explicant histograveries gracioses

ilmiddotlustrant els seus motes amb narracions apotegmagravetiques de caire popular i dorigen

medieval eacutes certament molt diferent

Cal tenir en compte que el model de cortesagrave de Joan Ferrandis apareix explicitat a traveacutes

de la mimesi conversacional en la seva capacitat de mostrar una determinada actitud

meacutes que no en les reflexions expliacutecites sobre un model Les facegravecies que es narren

sobre ell i les que ell mateix explica soacuten un marc ideal per descobrir un personatge

facecioacutes que traspassa els liacutemits del cortesagrave ideal Provoca el riure dels altres

personatges que lacompanyen perograve tambeacute la recomanacioacute dels seus companys i fins i

tot dels criats sobre la necessagraveria continegravencia en relacioacute als seus excessos verbals i

conductuals Alhora el seu company de ficcioacute Lluiacutes del Milagrave es va configurant com un

cortesagrave ideal que no necessita explicitar-se ni explicar-se com a tal perquegrave el lector nrsquo 282 Burke (199849) 283 Burke (199850) 284 Burke (1998 44-45)

306

infereix tambeacute el model a partir de la mimesi conversacional de la seva manera dactuar

i dels afalacs i lloances que li dediquen els diferents personatges dialogravegics

Aixiacute doncs lautor valenciagrave aconsegueix crear un personatge homogravenim que tot i que no

ho sembli mostra algunes de les caracteriacutestiques meacutes rellevants del cortesagrave dibuixat pels

interlocutors dIl cortegiano El personatge del Milagrave eacutes afable i agradable discret sap

utilitzar per aixograve duna certa avvertita dissimulazione modest amb encant i

sostinguda grazia i sprezzatura la mateixa que valoren els estudiosos de la seva obra

musical

3 Gegravenesi drsquoEl cortesano de Lluiacutes del Milagrave

El manuscrit 2050 de les Obras de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia de la Biblioteca de

Catalunya eacutes la clau de volta per a la lectura dEl cortesano del Milagrave El fet que estigui

datat lany 1555 justifica el caragravecter de font literagraveria per al diagraveleg publicat lany 1561 ja

que la data de ledicioacute impresa de les Obras de Joan Ferrandis dHeregravedia eacutes posterior a la

publicacioacute drsquoEl cortesano lany 1562 Els textos meacutes rellevants del manuscrit soacuten el

Proceacutes de cobles de burles entre Lluiacutes del Milagrave i Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i el segon

prograveleg de La vesita Els encapccedilalaments narratius de les composicions poegravetiques del

Proceacutes de cobles de burles les composicions enunciades per cada personatge (Lluiacutes del

Milagrave o Joan Ferrandis) en atac del respectiu rival i els personatges que protagonitzen el

segon prograveleg de La vesita (el matrimoni Ferrandis-Beneito) es converteixen en un

material fonamental per a la construccioacute de les narracions breus de caragravecter apotegmagravetic

i sobretot faceciograves que formen part de la trama drsquoEl cortesano Aquesta connexioacute

permet descartar tambeacute una suposicioacute reiterada per bona part de la bibliografia val a dir

que El cortesano fos una obra coetagravenia al marc de ficcioacute que construeix datable al

voltant de 1535

Milagrave exemplifica de manera forccedila original la teoria sobre com havia de ser la conversa

del cortesagrave ideal i sobre quins eren els liacutemits a lrsquohora de fer bromes un aspecte tractat al

llibre II drsquoIl cortegiano de Castiglione tot seguint el llibre II del De oratore de Ciceroacute

Les dues obres oferien diferents estrategravegies per aconseguir fer una conversa

agradable285 tant a partir del parlar llarg com del parlar breu286 Lluiacutes del Milagrave les

285 laquoAsiacute que para lo que deseo en el cortesano bastaraacute decir demaacutes de lo dicho que procure de ser tal que nunca le falte queacute hablar conforme a las personas que tratare y sepa con una buena dulzura hacer que

307

recull al diagraveleg sota la forma de narracions breus (facegravecies apotegmes o un exemple de

protonovella) i de dits breus (al final duna narracioacute en les intervencions dels

personatges o en els diagravelegs de motes) Aquesta pragravectica connecta amb el gust

cinccentista per la narrativa breu tal i com manifesta la publicacioacute drsquo obres com les

Novelle de Mateo Bandello la publicacioacute dels tres primers volums eacutes de lany 1554 El

Patrantildeuelo de Joan Timoneda (Valegravencia 1564) o la Floresta espantildeola de Melchor de

Santa Cruz (Toledo 1574) entre daltres

El cas de Lluiacutes del Milagrave eacutes peculiar perquegrave les narracions breus tenen una funcioacute cabdal

en larticulacioacute de la trama fictiacutecia i en la caracteritzacioacute dels personatges La majoria de

les facegravecies i de les composicions poegravetiques referides a Ferrandis drsquoHeregravedia nrsquoaccentuen

als seus defectes risibles (el mal gust per triar els vestits adequats per cada ocasioacute les

desencertades relacions extramatrimonials la tegraverbola relacioacute matrimonial amb Jerogravenima

Beneito) En explicar- Joan Ferrandis eacutes mossegat per Lluiacutes del Milagrave perograve sense fer

sang perquegrave han estat extrets de lobra literagraveria del primer287 eacutes a dir del material

contingut al manuscrit de les seves Obres Gran part de les facegravecies que Milagrave explica de

Joan Ferrandis tenen el seu origen en els encapccedilalaments de les poesies del manuscrit

Es repeteixen dins lentramat fictici a partir del material del manuscrit i que ilmiddotlustra el

context denunciacioacute de la poesia Perograve en la ficcioacute narrativa creada per Lluiacutes del Milagrave

desapareix lrsquohoritzontalitat que caracteritzava la relacioacute conversacional drsquointercanvi

poegravetic entre iguals Milagrave i Ferrandis dHeregravedia del Proceacutes de cobles de burles per

articular un discurs on els dos personatges acaben essent caracteritzats segons un model

o antimodel de cortesagrave sota la batuta aparentment improvisada i desorganitzada de

Lluiacutes del Milagrave el model de cortesagrave a emular

huelguen con eacutel los que le oyeren y levantallos discretamente con motes y gracias y buenas burlas y hacellos reiacuter de manera que sin jamaacutes ser pesado sea gustoso para los que lo hubiere de serraquo [IC II 41] 286 laquoDicho pues que en la primera suerte que hemos dicho poderse llamar urbanidad la cual consiste en aquella propria y sabrosa manera de contar alguna cosa no hay necesidad de arte porque la natura misma hace y forma los hombres haacutebiles a saber decir un cuento graciosos y acompantildearle con un no seacute queacute que le da maacutes gracia concertando el gesto y los ademanes con la voz y palabras y aplicaacutendolo todo como conviene para esplicar propriamente y representar lo que quieren Pues en la otra de los dichos prestos y vivos iquestqueacute puede aprovechar el arte Viendo por esperiencia que el donaire para ser gracioso ha de ser tan presto que os deacute en el alma antes que quien le dice parezca que le pueda haber pensado de otra manera seraacute siempre friacuteo Por eso pienso que todo esto sea obra del ingenio y buena naturaraquo [IC II43] 287 laquoMucho sirven tambieacuten asiacute a los dichos graciosos para picar com o a los graves para alabar las metaacuteforas o translacioness conformes en especial si son respuestas y si el que responde se tiene todaviacutea en la misma translacioacuten dicha por el otro que le hablaraquo [IC II 64]

308

BIBLIOGRAFIA ABAD ZARDOYA Carmen (2011) laquoEntre ascesis y gula imaginario de la gastronomiacutea monaacutestica y conventualraquo Argensola 121 313-344 AGOSTINO Maria drsquo(2010) laquoLengua lenguaje y linaje nella poesia di J Fernaacutendez de Herediaraquo en De Benedetto Nacncy deampRavasini Ines (ed) Da Papa Borgia a Borgia Papa Letteratura lingua e traduzione a Valencia Pensa MultiMedia Lecce 171-184 _______(2013) laquoldquoAtieacuterrame el porvenirrdquo la Confesioacuten de Juan Fernaacutendez de Herediaraquo Revista de Cancioneros Impresos y Manuscritos n2 1-30 ALCINA ROVIRA Juan Francisco (2007) laquoLiteratura neolatina y cultura espantildeola en el siglo de Oro un balanceraquo Iacutensula revista de letras y ciencias humanas n 725 10-12 ALEJOS Asuncioacuten (2003) laquoFiguras siacutembolos alegoriacuteas y monstruos en el Corpus Valencianoraquo en Religiosidad y ceremonias en torno a la eucaristiacutea Actas del simposium 14-IX-2003 coord por Francisco Javier Campos y Fernaacutendez de Sevilla vol 2 (Devocioacuten y culto general) 886-712 ALONSO ASENJO Julio (1996) laquoOptimitates laetificare la Eacutegloga in Nativitate Christi de Joan Baptista Anyeacutes o Agnesioraquo en Criticoacuten n66-67 307-368 ALVAR CarlosampGOacuteMEZ MORENO Aacutengel (1987) La poesiacutea liacuterica medieval Madrid Taurus ANGLEacuteS Higini (1954) Las ensaladas Barcelona Diputacioacuten Provincial de Barcelona ALCINA ROVIRA Juan F amp SALVADOacute RECASENS J (2007) La biblioteca de Antonio Agustiacuten los impresos de un humanista de la contrarreforma Instituto de Estudios Humaniacutesticos ARCINIEGA Luis (2001) San Miguel de los Reyes Arquitectura y construccioacuten en el aacutembito valenciano de la edad moderna 2 vol Valegravencia Biblioteca Valenciana

__________ (2005-2006) laquoConstrucciones usos y visiones del Palacios del Real de Valencia bajo los Austriasraquo Ars Longa n 14-15 129-164

ARRIAGA Gerardo (2007) laquoReflexiones en torno a Luis Milaacuten vida obra historiografiacutearaquo Roseta Revista de la Sociedad Espantildeola de la Guitarra n0 6-35

__________ (2008) laquoLa obra vocal de Luis Milaacutenraquo Roseta Revista de la Sociedad Espantildeola de la Guitarra n1 6-43

309

ARRONIS Carme (2013) laquoJuan de Molina autor ndashy no traductor- del Vergel de Nuestra Sentildeoraraquo en Studia Aurea 7 389-416 ASENSIO Eugenio (1974) laquoDe los momos cortesanos a los autos caballerescos de Gil Vicenteraquo Estudios portugueses vol2 Paris Fundaccedilao Calouste GulbenkianampCentro Cultural Portugecircs 25-36 AZCAacuteRATE ISABEL DE (1985) laquoLa mujer en los Coloquios de Erasmo de Rotterdamraquo Anales de la Universidad de Caacutediz n 2 279-294 BADIA Antonio M (1994) laquoLa impronta renacentista en las letras catalanas latiacuten y romance en los siglos xv y xviraquo en Revista de Lengua y Literatura Catalana Gallega y Vasca (4) 165-180 BATTESTI-PELEGRIN Jeanne (2001) laquoLe Libro de motes de damas y caballeros de Luis Milaacuten le jeu rheacutetoriqueraquo en La fecircte et lrsquoeacutecriture Theacuteacirctre de Cour Cour-Theacuteacirctre en Espagne et en Italie 1450-1530 Colloque International France-Espagne-Italie Aix-en-Provence Universiteacute drsquoAix 95-118 BELENGUER Ernest (2007) Germana de Foix uacuteltima reina de Aragoacuten Valegravencia Universitat de Valegravencia BENITO DOMEacuteNECH Fernando (1981) La arquitectura del Colegio del Patriarca y sus artifiacuteces Valegravencia Federico Domeacutenech BECKER Daniegravele (2003) laquoFormes et usages en socieacuteteacute des piegraveces chanteacutees chez les vihueacutelistes du XVI siegravecleraquo en Dumanoir Virginie (coord) Muacutesica y literatura en la Espantildea de la Edad Media y del Renacimiento Madrid Casa de Velaacutezquez 21-53 BELTRAacuteN Vicenccedil (2002) Poesiacutea espantildeola 2 Edad Media liacuterica y cancioneros Barcelona Criacutetica BERTOMEU M Joseacute (2007) laquoTransgredir aquellas reglas de silencio impuestas a las mujeres Isotta Nogarola e Isabella di Morraraquo en Lectora 13 BOU Enric dir (2000) Nou diccionari de la literatura catalana Barcelona Ed62 BURKE Peter (1998) Los avatares de El cortesano Lecturas y lectores de un texto clave del espiacuteritu renacentista Barcelona Gedisa

BURKE Peter ampGUREVICH Aaron ampLE GOFF Jacques coord (1999) Una historia cultural del humor Madrid Sequitur

310

CALLADO Emilio (2013) laquoJustas votos y fundaciones Valencia y la Inmaculada en la primera eacutepoca modernaraquo en eHumanistaIVITRA 3 86-103 CAMPO TEJEDOR Alberto (2004) laquoTrovadores de repente la improvisacioacuten poeacutetica en el siglo de ororaquo en eHumanista Journal of Iberian Studies vol 4 119-157 CANONICA Elvezio (1996) laquoLenguas en la escena el plurilinguumlismo en el teatro prelopescoraquo en Arellano IgnacioampPinillos CarmenampVitse MarcampSerralta Freacutedeacuteric (coord) Studia aurea actas del III Congreso de la AISO (Toulouse 1993) 109-117 CARRILLO Jesuacutes (1988) laquoCultura cortesana e imperio el Libro del Blasoacuten de Gonzalo Fernaacutendez de Oviedoraquo Locus amoenus 4 137-154 CASAS RIGALL Juan (1995) Agudeza y retoacuterica en la poesiacutea amorosa de cancionero Santiago de Compostela Universidade de Santiago de Compostela CASTANtildeEDA Vicente (1915) Noticia de algunos libros que integraron la Bilioteca de D Gregorio Mayans Valegravencia CASTIGLIONE Baltasar de (1994) El cortesano Pozzi Mario (ed) a partir de la traduccioacute al castellagrave de Juan Boscaacuten Madrid Caacutetedra CERDAacute Y RICO Francisco (1778) laquoNotas al canto del Turiaraquo en La Diana enamorada de Gaspar GIL POLO Madrid Imprenta de Don Antonio de Sancha (httpwwwcervantesvirtualcomobra-visorla-diana-enamorada-cinco-libros-que-prosiguen-los-vii-de-jorge-montemayor--0html agost 2015) CIRILLO Teresa (1988) laquoPlurilinguumlismo nelle commedie di Torres Naharroraquo en Istituto Universitario Orientale Sezione Romanza Annali 30 Separata 174-231 COLELLA Alfonso (2015) laquoJuegos de palabras y muacutesica en El cortesano de Luis Milaacutenraquo Scripta Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna nuacutem 5 229-252 COLOacuteN Germagrave (2002) laquoLa decadegravencia de la llengua i la castellanitzacioacute al segle XVIraquo en Miscelmiddotlagravenia homenatge a Rafael Martiacute de Viciana en el V centenari del seu naixement 1502-2002 Valencia Biblioteca ValencianaampMagniacutefic Ajuntament de Burriana 37-47 CORNUDELLA Rafael (2009-2010 laquoAlfonso el Magnaacutenimo y Jan van Eyck Pintura y tapices flamencos en la corte del rey de Aragoacutenraquo Locus Amoenus n10 39-62

311

CORTIJO OCANtildeA Adelaida CORTIJO OCANtildeA Antonio (2004) laquoCarnaval y teatro en los siglos SXVI y XVII El cortesano de Luis Milaacuten y la comedia burlesca barrocaraquo Revista de Filologiacutea Espantildeola LXXXIV 399-412 COacuteZAR Mariacutea (2001) laquoPico le courtisan valencien un manifeste (du) burlesque dans El cortesano de Luis Milaacutenraquo en Civil Pierre (coord) Eacutecriture pouvoir et socieacuteteacute en Espagne aux XVIe siegravecles Hommage du cres agrave Augustin Redondo Paris Publications de la Sorbonne-Presses de la Sorbonne nouvelle CRUCIANI Fabrizio (1972) laquoPer lo studio del teatro rinascimentale la festaraquo Biblioteca Teatrale V 1-16 CRUIumlLLES Marquegraves de (1891) Noticias y documentos relativos a Dontildea Germana de Foix uacuteltima reina de Aragoacuten Manuscrit de la Biblioteca Valenciana (httpbivaldigvaesesconsultaregistrocmdid=5305 agost 2015) CHEVALIER Maxime (1980) laquoEntre folklore y literatura el cuentecillo tradicional (y la novela corta)raquo en Rico FranciscoampEstrada Francisco (coord) Historia y criacutetica de la literatura espantildeola vol2 tomo 1 Siglos de Oro-Renacimiento Madrid Criacutetica 333-339 ______(1990)laquoSur le lsquocuentecillorsquo traditionnel du Siegravecle drsquoorraquo Melanges de la Casa de Velaacutezquez n26 2 Ejemplar dedicado a Eacutepoque moderne 171-179 ______(1995) laquoCuento tradicional y literatura del Siglo de Ororaquo en Diacuteez Borque Joseacute M (coord) Culturas en la edad de oro Madrid Universidad Complutense 113-122 ______(1999) Cuento tradicional cultura literatura (siglos XVI-XIX) Salamanca Universidad de Salamanca CUARTERO MARIacuteA PILAR (1993) laquoLas colecciones de relatos breves en la literatura latina del Renacimientoraquo en Maestre Maestro Joseacute MariacuteaampBarea JoaquiacutenampBrea Charlo (eds) Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico Actas del I Simposio sobre humanismo y pervivencia del mundo claacutesico Alcantildeiz 811 de mayo de 1990 I Caacutediz Instituto de Estudios TurolensesampUniversidad de Caacutediz 69-91 DEYERMOND Alan (2004) laquoLa micropoeacutetica de las invencionesraquo en Iberia cantat Estudios sobre poesiacutea hispaacutenica medieval Casas Rigall JuanampDiacuteaz Mariacutea (ed) Santiago de Compostela Universidades de Santiago de Compostela 403-424 DIacuteAZ GARRETAS MARIacuteA JESUacuteS (1999) laquoFiestas y juegos cortesanos en el Reinado de los Reyes Catoacutelicos Divisas motes y momosraquo Revista de historia Jeroacutenimo Zurita n74 163-174

312

DIacuteEZ BORQUE JOSEacute MARIacuteA (1987) Los geacuteneros dramaacuteticos en el siglo XVI El teatro hasta Lope de Vega Madrid Taurus ______ (1989) laquoTeatralidad y denominacioacuten geneacuterica en el siglo XVI propuestas de investigacioacuten en Ruano de la Haza Joseacute M (coord) El mundo del teatro espantildeol en su siglo de oro ensayos dedicados a John E Varey 101-118 DUMANOIR Virginie (2012) laquoEl problemaacutetico estudio de los romances viejos castellanos lsquoDurandarte Durandartersquoraquo en Fernagravendez Rodriacuteguez NataliaampFernaacutendez Ferreiro Mariacutea (coord) Literatura medieval y renacentista en Espantildea liacuteneas y pautas Oviedo Sociedad de Estudios Medievales y Renacentistas 517-526 DURAN Eulagravelia (2004) Estudis sobre cultura catalana al Renaixement edicioacute a cura de Maria Toldragrave Valegravencia Edicions 3i4 DUTTON Brian amp RONCERO Victoriano (2004) La poesiacutea cancioneril del siglo XV antologiacutea y estudio Madrid- Iberoamericana Vervuert Frankfurt am Main ESCARTIacute Josep Vicent i TORDERA Antoni (2001) laquoEstudis introductorisraquo en El cortesano de Lluiacutes Milagrave edicioacute facsiacutemil Valegravencia Universitat de Valegravencia FALOMIR Miguel (1994) laquoEl Duque de Calabria Menciacutea de Mendoza y los inicios del coleccionismo pictoacuterico en la Valencia del Renacimientoraquo Ars Longa cuadernos de arte n5 121-124 FERNAacuteNDEZ DE HEREDIA Joan ______(1555) Las obras del egregio cavallero y excellente poeta Don Joan Fernaacutendez drsquoEredia sentildeor de la baroniacutea de Andilla com suma diligencia copiladas corregidas y puestas en horden Manuscrit 2050 Biblioteca de Catalunya ______(1562) Las obras de don Ioan Fernaacutendez de Heredia assi temporales como espirituales Valegravencia impressor Joan Mei ______(1955) Obras Rafael Ferreres (ed) Madrid Espasa-Calpe FERRANDO Antoni (2002) laquoDe la tardor medieval al Renaixement aspectes drsquouna gran mutacioacute sociolinguumliacutestica i cultural a traveacutes del Viciana lletraferitsraquo en Miscelmiddotlagravenia Homenatge a Rafael Martiacute de Viciana en el V centenari del seu naixement 1502-2002 Valegravencia Biblioteca ValencianaampMagniacutefic Ajuntament de Burriana 21-35 FERRER VALLS Teresa (1991) Oriacutegenes y desarrollo de la praacutectica esceacutenica cortesana del fasto medieval al teatro aacuteulico en el reinado de Felipe III Valegravencia Universitat de Valegravencia

313

______ (1993) Nobleza y espectaacuteculo teatral (1525-1622) estudios y documentos Valegravencia UNED _______ (2003) ldquoLa fiesta en el Siglo de Oro en los maacutergenes de la ilusioacuten teatralrdquo dins Teatro y fiesta del Siglo de Oro en tierras europeas de los Austrias Madrid SEACEX 2003 paacutegs 27-37 FELIPO ORTS Amparo (1989) laquoEl rectorado de la Universidad de Valencia durante el siglo XVIraquo en Estudis Revista de historia moderna 15 1989 67-92 FRADEJAS LEBRERO JOSEacute (1988) laquoLas lsquoFaceciasrsquo de Poggio Bracciolini en Espantildea Primer centenarioraquo Varia bibliographica homenaje a Joseacute Simoacuten Diacuteaz 273-282 FRENK ALATORRE Margit (2003) Nuevo corpus de la antigua liacuterica popular hispaacutenica (siglos XV a XVII) Meacutexico UNAM Colegio de Meacutexico Fondo de Cultura Econoacutemica 2 vol FUSTER Joan (1985) La Decadegravencia al Paiacutes Valenciagrave Barcelona Curial ______(1989) Llibres i problemes del Renaixement Barcelona Institut de Filologia ValencianaampPAM GARCIacuteA-BERMEJO Miguel M (2008) laquoEn torno al teacutermino farsa en Lucas Fernaacutendezraquo Haacutepax Revista de la sociedad de Estudios de Lengua y Literatura n1 45-56 GARCIacuteA Sebastiagrave (1986) laquoEl erasmismo en la Corona de Aragoacutenraquo en Ijsewijn J amp Losada A (eds) Erasmus in hispania Vives in Belgio Acta Colloqui brugensis 2326 IX 1985 Lovaina Peters 246-264 GAacuteSSER Luis (1996) Luis Milaacuten on sixteenth-century perfomance practice BloomingtonampIndianapolis Indiana University Press GODARD Anne (2001) Le dialogue agrave la Renaissance Paris Presses universitaires de France GOacuteMEZ Maricarmen (ed) (2000) laquoPuntos de encuentro musicales a las orillas del Mediterraacuteneo Naacutepoles-Valencia (ca 1450-1550)raquo Saitabi 50 (2000 139-150) _______(2012) Historia de la muacutesica en Espantildea e Hispanoamericana 2 De los Reyes Catoacutelicos a Felipe II Madrid Fondo de Cultura Econoacutemica GOacuteMEZ Jesuacutes (2006) laquoLa caracterizacioacuten del personaje dialoacutegico desde la ficcioacuten conversacionalraquo en El personaje literario y su lengua en el siglo XVI coordinado por

314

Ana Vian Herrero y Consolacioacuten Baranda Madrid Universidad Complutense de Madrid 212-242 GRANJA Agustiacuten de la (1988) laquoEl entremeacutes y la fiesta del lsquoCorpusrsquoraquo Criticoacuten n37 117-168 GREGORI Josep M (1997) laquoLa muacutesica del Renaixement 1450-1590raquo en Histograveria de la Cultura Catalana Renaixement i Barroc segles XVI-XVII Barcelona Edicions 62 239-256 GRIFFITHS John (1988) laquoThe Printing of Instrumental Music in SixteenthndashCentury Spainraquo Revista de Musicologiacutea vol16 n6 3309-3321 ______(2003) laquoLuis Milaacuten Alonso Mudarra y la cancioacuten acompantildeadaraquo Edad de oro vol22 7-28 ______(2005) laquoLos dos renacimientos de la vihuelaraquo Goldberg Early music magazine n33 34-43 ______(2009) laquoLuis Milaacuten (14901510-despueacutes de 1559)raquo Revista de la Fundacioacuten Juan March n386 2-7 ______(2010) laquoLa produccion de libros de cifra musical en Espantildea durante el siglo XVIraquo Hispanica Lyra revista de la Sociedad de la Vihuela n12 10-27 HART Thomas R (1972) laquoThe Early Court Theater in Portugal and Valencia Gil Vicente Luis Milaacuten Juan Fernaacutendez de Herediaraquo en Modern Language Notes vol87 n2 307-315 _______(1982) laquoTeatro vicentino y teatro valencianoraquo en Bustos Tovar Eugenio de (dir) Actas del IV Congreso de la AIH Salamanca 1971 Salamanca Asociacioacuten Internacional de HispanistasampConsejo General de Castilla y LeoacutenampUniversidad de Salamanca 751-756 HUERTA CALVO Javier (dir) (2003) Historia del teatro espantildeol I De la edad media a los siglos de oro Madrid Gredos JOLY Monique (1982) La bourleampson interpreacutetation Espagne 16e17e siegravecles Atelier National de Reproduction des theacuteses diffusion Universiteacute de Lille III France-Ibeacuterie Recherce Universiteacute de Toulouse-Le Mirail Toulouse LACARRA Mordf Jesuacutes (1999) Cuento y novela corta en Espantildea 1 Edad Media Barcelona Criacutetica

315

LAURENZI Elena (2009) laquoChristine de Pizan iquestuna feminista ante litteramraquo Lectora 15 301-314 LOacutePEZ ALEMANY Ignacio (2002) laquoDignidad real y accioacuten mayestaacutetica en La farsa de las galeras de Luis Milaacutenraquo eHumanista2 (httpwwwehumanistaucsbeduvolumesvolume_02Lopez031303Lopezpdf agost 2015) ______(2009) laquolsquoLengua spadarsquo y lsquobuen palaciorsquo en los motes eroacuteticos y burlescos del lsquoEl cortesanorsquo de Luis Milaacutenraquo La coroacutenica A Journal of Medieval Hispanic Languages LiteraturesampCultures vol38 n1 315-331 LLEAL Coloma (2001) laquoHistoria de la lengua e historia de la lengua literaria a la luz del catalaacuten de los siglos XVI y XVIIraquo Epos XVII 89-106 LLORET Albert (2013) Printing Ausiagraves March Material culture and renaissance poetics Madrid Centro para la edicioacuten de los claacutesicos espantildeoles MAIO Romeo de (1988) Mujer y Renacimiento Madrid Mondadori MALAXECHEVERRIacuteA Ignacio (2002) Bestiario medieval Madrid Ediciones Siruela

MARINO Nancy

______(1992) ldquoThe literary court in Valencia 1522-1536rdquo Hispanofila 104 (1-15) University of North Carolina

______(2014) El Cancionero de Valencia Mss 5593 de la Biblitoeca Nacional ed i estudi preliminar Arxius i Documents 56 Valegravencia Institucioacute Alfons el Magnagravenim

MAS Albert (1983) Les turcs dans la litteacuterature espagnole du siegravecle drsquoor Paris Centre de Recherches Hispaniques MARTIacuteNEZ ROMERO Tomagraves (2013) laquoManuals de confessioacute i impremta en el segle XVI el baculus clericalis de Bartomeu Cucala (Valegravencia 1524)raquo en RCatT 382 de la Facultat de Teologia de Catalunya MATEU IBARS Josefina (1963) Los virreyes de Valencia Fuentes para su estudio Valegravencia Publicacions del Archivo Municipal de Valencia MAYANS Gregori (1767-1777) Obras completas Epistolario Mayans y Martiacutenez Pingarroacuten 3 Real biblioteca y poliacutetica cultural vol IX Publicacions de lrsquoAjuntament drsquoOliva Valegravencia edicioacute any 2000 Disponible a la web de la Biblioteca valenciana digital

316

httpbivaldigvaesi18ncorpusunidadcmdidCorpus=20000ampidUnidad=51177ampposicion=1 (agost 2015) __________(1779) Obras completas Epistolario Cartas literarias Correspondencia de los hermanos Andreacutes F Cerdaacute y Rico Juan Bta Muntildeoz y Joseacute Vega Sentmenat vol XVII Publicacions de lrsquoAjuntament drsquoOliva Valegravencia edicioacute any 2000 Disponible a la web de la Biblioteca valenciana digital httpbivaldigvaesi18ncorpusunidadcmdidCorpus=20000ampidUnidad=56120ampposicion=1 (agost 2015) MEacuteRIMEacuteE Henri (1985) Lrsquoart dramatique agrave Valencia depuis les origines jusqursquoau commencement du XVIIegrave siegravecle Valegravencia Llibreries lsquoPariacutes-Valegravenciarsquo-Servei de Reproduccioacute de Llibres MILAacuteN Luis (1561) Libro intitulado el Cortesano dirigido a don Phelipe Valegravencia impressor Joan Arcos MOLAS Joaquim (1963) laquoTeatre catalagrave del segle XVIraquo Serra drsquoOr any V segona egravepoca n2 (febrer 1963) MOLINA MORENO Francisco (1998) Orfeo y la mitologiacutea de la muacutesica Tesi doctoral Madrid Universidad Complutense de Madrid MUNtildeOZ Ferran (2001) Menciacutea de Mendoza y la viuda de Mateo Flecha Las ensaladas de Flecha ldquoEl Viejordquo su relacioacuten con la Corte de Calabria y el erasmismo Valegravencia Institucioacute Alfons el Magnagravenim NELSON Bernadette (2004) laquoThe court of don Fernando de Aragon Duke of Calabria in Valencia c1526-1550 music letters and the meeting of culturesraquo Early Music vol32 n2 195-222 OTAOLA Paloma (1993) laquoPervivencia del mundo claacutesico en los libros de muacutesica para vihuela y tecla del siglo XVIraquo dins Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico actas del I Simposio sobre Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico (Alcantildeiz 8 al 11 de mayo de 1990) Joseacute Maestre Maestre Joaquiacuten Pascual Borea (coord) vol 2 707-718 ______(2004) laquoLos romances para vihuela del siglo XVIraquo en Lemer IsaiacutesampNiacuteval RobertoampAlonso Alejandro (coord) Actas del XIV Congreso de la Asociacioacuten Internacional de Hispanistas New Yorl 16-21 julio de 2001 vol2 (Literatura espantildeola siglo XVI y XVII) 435-446 __________ (2004) laquoLos romances para vihuela del siglo XVIraquo Actas del XIV Congreso de la Asociacioacuten Internacional de Hispanistas New York 16-21 de julio de 2001 en Isaiacuteas Lerner Roberto Nival Alejandro Alonso (coord) Vol 2 435-446

317

PARISI Ivaacuten (2009) laquoLa verdadera identidad del comendador Escrivagrave poeta valenciano de la primera mitad del siglo XVIraquo Estudis Romagravenics n 31 141-162 PEDROSA JOSEacute MANUEL (2013) laquoToma vivo te lo doraquo avatares y reescrituras viejas y modernas de un juego infantilraquo en Cerrillo Pedro CampSaacutenchez Ceacutesar (coord) Presencia del cancionero popular infantil en la liacuterica hispaacutenica Homenaje a Margit Frenk Coleccioacuten Estudios n137 Universidad de Castilla la Mancha PENtildeA DIacuteAZ Manuel (1997) laquoEl castellano en la Cataluntildea de los siglos XVI y XVIIraquo Manuscrits revista drsquohistograveria moderna n15 Catalunya i Espanya a lrsquoegravepoca moderna Homenatge a John H Elliot 149-155 PEREA Oacutescar (2007) Estudio biograacutefico sobre los poetas del Cancionero General Madrid CSICampInstituto de la Lengua EspantildeolaampAnejos de la Revista de Filologiacutea Espantildeola PEacuteREZ BOSCH Estela (2001) laquoAlgunos poetas vinculados con Valencia durante la segunda mitad del siglo XV el Cancionero General (Valencia 1511)raquo Lemir (revista electroacutenica) 5 (httpparnaseouvesLemirRevistaRevista5Revista5htm agost 2015) PEacuteREZ PRIEGO Miguel Aacutengel (1981) laquoLa obra del bachiller Juan de Molina una praacutectica del traducir en el renacimiento espantildeolraquo en 1616 Anuario de la Sociedad Espantildeola de Literatura general y comparada n 4 35-43 ______ (1989) laquoEspectaacuteculos y textos teatrales en Castilla a fines de la Edad Mediaraquo Epos 5 141-163 ______ (2005) laquoGeacuteneros y temas del teatro religioso en el siglo XVIraquo Criticoacuten n 94-95 (Ejemplar dedicado a Teatro religioso en la Espantildea del siglo XVI) 137-146 ______ (2013) Estudios sobre la poesiacutea del siglo XV Madrid UNED PEacuteREZ SAMPER M de los Aacutengeles (2012) laquoEntre la intimidad y la sociabilidad la alimentacioacuten seguacuten Fray Antonio de Guevararaquo en Revista de histroia moderna Anales de la Universidad de Alicante n30 Ejemplar dedicado a Intimidad y sociabilidad en la Espantildea Moderna 101-122

POPE Isabel (1961) laquoLa vihuela y su muacutesica en el ambiente humaniacutesticoraquo Nueva revista de Filologiacutea Hispaacutenica 15 395-402 PRECIADO Dionisio (1987) laquoLa cancioacuten tradicional espantildeola en las Ensaladas de Mateo Flecha el Viejoraquo Revista de Musicologiacutea volX n2 459-488

318

PRIETO Antonio (1984) La poesiacutea espantildeola del siglo XVI Andaacuteis tras mis escritos vol 1 Madrid Caacutetedra ______(1986) La prosa espantildeola del siglo XVI vol 1 Madrid Caacutetedra QUEROL Enric (2006) Estudis sobre cultura literagraveria a Tortosa a lrsquoedat moderna Barcelona Publicacions Abadia de Montserrat QUEROL Enric i SOLERVICENS Josep ed (2011) Los colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristogravefol Despuig Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat QUEROL Miquel (1980) laquo lsquoLas ensaladasrsquo de Mateo Flecha el Viejo ca 1481-1553raquo Discurs llegit en catalagrave a la sala drsquoactes de la Delegacioacute del CSIC Barcelona CSIC ______(1989) laquoContribucioacute drsquoHigini Anglegraves al coneixement de la polifonia profana espanyolaraquo Recerca musicologravegica n-9-10 121-133 ______(2005) La muacutesica en la obra de Cervantes Alcalagrave de Henares Centro de Estudios Cervantinos RAUSELL Helena (1999) laquoUna aproximacioacuten al erasmismo valenciano Cosme Damiaacuten Ccedilavall y Pedro Antonio Beuter catedraacuteticos sacerdotes y erasmistasraquo en Estudis Revista de historia moderna n25 Valegravencia Universitat de Valegravencia RAVASINI Ines (2010)1 laquoPolifonia ad eclettismo ne El Cortesano di Luiacutes Milaacutenraquo en Da Papa Borgia a Borgia Papa Letteratura lingua e traduzione a Valencia a cura di Nancy De BenedettoampInes Ravasini Lecce Pensa MultiMedia 185-200 _______(2010)2 laquoCroacutenica social y proyecto poliacutetico en El cortesano de Luis Milaacutenraquo en Studia Aurea Revista de Literatura Espantildeola y Teoriacutea Literaria del Renacimiento y Siglo de Oro n 4 69-92 RODADO Ana M (2012) laquoLa meacutetrica cancioneril en la eacutepoca de los Reyes Catoacutelicos la poesiacutea de Pedro de Cartagenardquo Ars metrica 20125 (httpars-metricagerm-linguni-bambergdewp-contentuploads201212Rodado-Ruiz_2012_La-meacutetrica-cancioneril-en-la-eacutepoca-de-los-Reyes-Catoacutelicospdf consultat agost 2015) RENART J (1986) El lai de la sombra El lai de Aristoacuteteles La castellana de Vergi Carmona Fernando (ed) Barcelona Promociones y Publicaciones Universitarias RICO Francisco (1990) laquoUn penacho de penas De algunas invenciones y letras de caballerosraquo en Texto y contextos Estudios sobre la poesiacutea espantildeola del siglo XV Barcelona Criacutetica 189-230

319

RICCI Teresa (2003) laquoLa gracircce et la sprezzatura chez Baldassar Castiglioneraquo en Bibliotheque drsquohumanisme et renaissance travaux et documents vol 65 n2 233-248 RIacuteOS LLORET Rosa (2003) Germana de Foix una mujer una reina una corte Valegravencia Biblioteca Valenciana

__________(2009) laquoAmor deseo y matrimonio en El cortesano de Lluiacutes del Milagraveraquo enTiempos modernos Revista electroacutenica de Historia Moderna vol 6 n18 1-17 RIVERO Olga (2011) laquoJuan Luis Vives y Erasmo de Rotterdamraquo en Cincinnati Romance Review 32 70-85 RIVERS Elias (2010) Boscaacuten y Garcilaso su amistad y el Renacimiento Sevilla Sibilina RODADO Ana Mariacutea (2000) laquoAgudeza y retoacuterica en la poesiacutea de Pedro de Cartagenaraquo Revista de poeacutetica medieval n4 99-152 ROSSICH Albert (1986) laquoLa introduccioacute de la megravetrica italiana en la poesia catalanaraquo Els Marges 35 3-20 _______(2010) laquoPanoragravemica de la literatura catalana modernaraquo en Del Cinccents al Setcents Tres-cents anys de literatura catalana Miralles Eulagravelia (ed) Bellcaire drsquoEmpordagrave Edicions Vitelmiddotla 15-110 ROMEU FIGUERAS Josep (1951) laquoLiteratura valenciana en El Cortesano de Luis Milaacutenraquo Revista Valenciana de Filologiacutea 1 Valegravencia 313339

_______(1962)laquoIntroduccioacuteraquo en Teatre profagrave Barcelona Barcino-ldquoEls nostres clagravessicsrdquo 88 RUIZ DE LIHORY Joseacute (1903) La muacutesica en Valencia Diccionario biograacutefico y criacutetico Valegravencia Establ Tip Domenech SABOR DE CORTAacuteZAR Celina (1961) laquoA cuatro siglos de la publicacioacuten de El cortesano de Luis Milaacutenraquo Revista Universidad n47 Santa Fe Universidad Nacional Litoral SAacuteNCHEZ PALACIOS Esmeralda (2000) laquoLrsquoideal cortesagrave les facegravecies de Lluiacutes del Milagrave a la cort dels ducs de Calagravebriaraquo en Actes del I II i III Colmiddotloquis sobre art i cultura a lrsquoegravepoca del Renaixement a la Corona drsquoAragoacute Tortosa 1996-1999 Ajuntament de TortosaampArxiu Histograveric Comarcal de les Terres de lrsquoEbre (Generalitat de Catalunya) 345-354

320

_______(2003) laquoLluiacutes del Milagrave i Joan Ferrandis drsquoHeregravedia a la cort dels ducs de Calagravebria (Valegravencia 1526-1550)raquo en Miscelmiddotlagravenia Homenatge al Vegrave Centenari de Rafel Martiacute de Viciana Burriana Magniacutefic Ajuntament de Borriana 433-458

_______(2007) laquoRetograverica i subgegraveneres de la poesia de canccediloner lemes divises i empreses a El cortesano de Lluiacutes del Milagrave (1561)raquo en Miralles EulagraveliaampSolervicens Josep (ed) El (re)descobriment de lrsquoedat moderna Estudis en homenantge a Eulagravelia Duran Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de MontserratampUniversitat de Barcelona 209-429

_______(2012) laquoLa prosa a la cort dels ducs de Calagravebria Valegravencia 1526-1550raquo en Duran Eulagravelia i Toldragrave Maria (ed) Nou estudis sobre cultura al Renaixement Ed 3 i 4 Institut drsquoEstudis Catalans Segraverie ldquola unitatrdquo 201 227-265

SAacuteNCHEZ ROMERALO Antonio (1967) laquoSobre el estilo de la liacuterica tradicional espantildeola en los siglos XV y XVIraquo en Polussen NorbertampSaacutenchez Romeralo Jaime (coord) Actas del Segundo Congreso Internacional de Hispanistas Instituto Espantildeol de la Universidad de Nimega Nimega SANTA CRUZ Melchor de (1997) Floresta espantildeola ed proacutelogo y notas de Mariacutea Pilar Cuartero y Maxime Chevalier Barcelona Criacutetica SERRA Amadeo i drsquoaltres (2005) Del Tirant al Quijote la imagen del caballero Valegravencia Universitat de Valegravencia SIRERA Josep Lluiacutes (1984) laquoEl teatro en la corte de los duques de Calabriaraquo en Oleza Joan (dir) teatro y praacutecticas esceacutenicas I el Quinientos valenciano Valegravencia Institucioacute Alfons el Magnagravenim 259-281 ______(2000) laquoJouer agrave lrsquoamour fecircte e litteacuterature dans la Valence du XVIe siegravecleraquo en Jimeacutenez DoloresampAbramovici JC (ed) Eacuteros volubile Les Meacutetamorphoses de lrsquoamour du Moyen Acircge aux Lumiegraveres Pariacutes Desjonquegraveres 70-80 SOLERVICENS Josep (1997) El diagraveleg renaixentista Joan Lluiacutes Vives Cristogravefor Despuig Lluiacutes del Milagrave Antoni Agustiacute Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat

__________ (1999) laquoCivilitats tanmateix La vesita (1524-25) de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i la comegravedia renaixentistaraquo en Estudis de llengua i literatura catalanes XXXVIII Homenatge a Artur Therry Barcelona PAM 57-84 __________ (2001) laquoCriats i senyors a la comegravedia del Renaixement La Vesita de Joan Ferrandis drsquoHeregravedia i En Corneyraquo a A Rossich A Serra i P Valsalobre (eds) El teatre catalagrave dels oriacutegens al segle XVIII Kassel Edition Reichenberger 261-271

321

__________ (2000) Literatura Catalana Moderna el Renaixement Barcelona Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya __________ (2005) laquoFiccioacuten y argumentacioacuten en los diaacutelogos renacentistas de Vives Despuig y Milaacutenraquo en Friedlein R El diaacutelogo renacentista en la Peniacutesula Ibeacuterica Franz Steiner Verlag Stuttgart __________ (2011) (ed) Los colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristogravefol Despuig Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona __________(2015) laquoldquoFer carta amuntrdquo Torres Naharro i la connexioacute romana del teatre renaixentista en catalagraveraquo Actes dentilde setzegrave colmiddotloqui internacional de llengua i literatura catalanes Universitat de Salamanca 1-6 de juliol de 2012 a cura drsquoAgravelex Martiacuten Escribagrave Adolf Piquer Vidal i Fernando Saacutenchez Miret vol III Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat Barcelona SORIANO Catherine (1990) laquolsquoDurandarte y Belermarsquo en el manuscrito II-2803 de la Biblioteca de Palaciosraquo Filologiacutea Romaacutenica 7 97-218 Madrid Editorial Universidad Complutense SUAacuteREZ-PAJARES Javier (2012) laquoLa muacutesica instrumental vihuela arpa y teclaraquo en Historia de la muacutesica en Espantildea e Hispanoameacuterica 2 De los Reyes Catoacutelicos a Felipe II ed Maricarmen Goacutemez Madrid Fondo de Cultura Econoacutemica de Espantildea 215-290 TIMONEDA Joan (1567) El patrantildeuelo Valegravencia Joan Mey Ed Biblitoteca Virtual Miguel de Cervantes 2004 (httpwwwcervantesvirtualcomobra-visorel-patranuelo--0html agost 2015) TORRALVA Joseacute MampMARTIacute Francisco (1883) Estudio histoacuterico-criacutetico de los poetas valencianos de los siglos XVI XVII y XVIII Valegravencia Cogravepies facsiacutemils del Servei de reproduccioacute de llibres de Llibreries Pariacutes-Valegravencia

TUBACH FC (1969) Iacutendex exemplorum a handbook of medieval religious tales Helsinki Suomalainen Tiedeakatemia VAacuteLCARCEL Carmen (1988) laquoLa realizacioacuten musical de la poesiacutea renacentistaraquo Edad de Oro vol7 143-160 ______(1993) laquolsquoSalgan los muacutesicos y cante una mujerrsquo Influencia de la muacutesica en la dinaacutemica textual de la poesiacutea renacentistaraquo Edad de oro vol12 333-356

322

______(2003) laquoMuacutesica y seduccioacuten el tratamiento del amor corteacutes en la poesiacutea musicada espantildeola de los siglos XV y XVIraquo en Dumanoir Virginie (coord) Muacutesica y literatura en la Espantildea de la Edad Media y del Renacimiento 93-106 VEGA RAMOS M Joseacute (1993) La teoriacutea de la novella en el siglo XVI La poeacutetica en el siglo XVI La poeacutetica neoaristoteacutelica en el Decameron Salamanca Cromberger ______(2006) laquoPoesiacutea y muacutesica en el Quinientos la fantasiacutea aristocraacuteticaraquo Res Publica Litterarum Documentos de trabajo del Grupo de Investigacioacuten ldquoNomosrdquo nuacutemero 3 VEGA VAacuteZQUEZ Isabel (ed) (2006) lsquoEl libro de motes de damas y caballerosrsquo de Luis Milaacuten Santiago de Compostela Universidad de Santiago de Compostela VIAN HERREO Ana (1987) laquoEl mimesis conversacional en el lsquoDiaacutelogo de la lenguarsquo de Juan de Valdeacutesraquo Criticoacuten n 40 45-79 _______(1988) laquoLa ficcioacuten conversacional en el diaacutelogo renacentistaraquo en Edad de oro vol 7 ejemplar dedicado a La literatura oral 173-188 _______(1992) laquoEl diaacutelogo como geacutenero literario argumentativo imitacioacuten poeacutetica e imitacioacuten dialoacutegicaraquo en El diaacutelogo en la cultura aacuteurea de los textos al geacutenero Iacutensula 542 7-10 _______(1998) laquoFaacutebula y diaacutelogo en el Renacimiento confluencia de geacuteneros en el Coloquio de la moxca y la hormiga de Juan de Jaravaraquo Arcadia Estudios y textos dedicados a Francisco Loacutepez Estrada Dicenda Cuadernos de filologiacutea hispaacutenica n 7 449-494 VILLANUEVA SERRANO Francesc (2009) laquoMateo Flecha el Viejo en la Catedral de Valencia Sus dos periacuteodos de magisterio de capilla (1526-1531 y 1539-1541) y su entorno musicalraquo Anuario musical Revista de musicologiacutea del CSIC n64 57-108 ______(2011) laquoPoemas ineacuteditos del vihuelista y escritor Luis Milaacuten y nuevas consideraciones sobre su identidad el ms 2050 de la Biblioteca de Catalunyaraquo Anuario musical n66 61-118 WHINNOM Keith (1981) La poesiacutea amatoria de los Reyes Catoacutelicos Durham University of Durham ZUacuteNtildeIGA Franceacutes de (1529) Croacutenica burlesca del Emperador Carlos V Saacutenchez Paso JA (ed) antildeo 1989 Salamanca Universidad de Salamanca

323

CRITERIS DEDICIOacute DELS TEXTOS Es modernitzen les grafies que no tenen valor fonegravetic per exemple

1 Fricativa velar sorda dixorarrdijo mugerrarrmujer axedrezrarrajedrez 2 Fricativa interdental sorda plazerrarrplacer cabeccedilararrcabeza 3 Alternanccedila gragravefica sss passarrarrpasar tuviesserarrtuviese 4 Alternanccedila ii amb valors vocagravelics i semivocagravelics reynarrarrreinar oyararroiga 5 Alternanccedila uv amb valors consonagraventics i vocagravelics uvariorarrvario 6 Alternanccedila vb bozrarrvoz 7 Alternanccedila qucu quandorarrcuando 8 h etimologravegica ombrerarrhombre 9 Grups consonagraventics o vocagravelics cultes ph th ch ee ll ff cc (abans de les vocals

a o i) tt pp philosophorarrfiloacutesofo thesororarrtesoro excellenciararrexcelencia mostrallerarrmostrarle

10 Grafia llatinitzant ti+vocal justitiararrjusticia 11 Grafia italianitzant sc en paraules com nascerrarrnacer conoscerrarrconocer 12 Contraccions amb que quesrarrque es quelrarrque eletc 13 Uacutes de n m davant de p b canbiarrarrcambiar canporarrcampo 14 Desenvolupament de totes les abreviatures quandorarrcuando qrarrque 15 La separacioacute de paraules la puntuacioacute lrsquoaccentuacioacute i les diegraveresis es

normalitzaran segons lrsquouacutes modern 16 Lrsquouacutes de les majuacutescules es normalitzaragrave segons lrsquouacutes modern Els tiacutetols nobiliaris srsquoescriuen amb majuacutescula nomeacutes quan substitueixen un nom propi si el tiacutetol va seguit del nom o drsquoun complement srsquoescriu en minuacutescula Tambeacute srsquoescriuen amb minuacutescula els tiacutetols usats en sentit genegraveric 17 Els noms propis (antropogravenims i topogravenims) es modernitzen segons les normes

anteriors Les variants gragravefiques i fonegravetiques dels noms propis seran senyalades en una nota a peu de pagravegina

Es conserven les grafies que reflecteixen una variacioacute fonegravetica tot i que sigui miacutenima

1 Les oscilmiddotlacions en els grups consonagraventics cultes tct ccc (abans de la i e) ngn st sbs nnn mnmmm es deixaran sense modernitzar efetoefecto dinodigno oscuroobscuro

2 Les oscilmiddotlacions vocagraveliques escrebir inivincioacuten 3 Lrsquouacutes de la s liacutequida screbir scena 4 Les contraccions amb de+pronom o adjectiu demostratiu della desto deste deacutel

dellas 5 Aqueste aquesta aquese 6 La ldquoardquo absorbida en frases com laquovoy hablarlaraquo es deixa sense modernitzar

Page 4: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 5: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 6: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 7: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 8: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 9: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 10: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 11: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 12: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 13: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 14: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 15: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 16: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 17: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 18: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 19: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 20: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 21: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 22: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 23: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 24: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 25: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 26: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 27: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 28: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 29: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 30: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 31: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 32: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 33: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 34: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 35: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 36: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 37: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 38: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 39: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 40: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 41: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 42: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 43: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 44: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 45: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 46: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 47: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 48: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 49: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 50: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 51: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 52: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 53: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 54: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 55: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 56: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 57: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 58: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 59: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 60: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 61: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 62: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 63: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 64: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 65: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 66: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 67: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 68: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 69: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 70: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 71: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 72: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 73: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 74: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 75: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 76: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 77: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 78: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 79: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 80: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 81: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 82: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 83: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 84: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 85: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 86: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 87: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 88: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 89: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 90: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 91: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 92: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 93: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 94: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 95: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 96: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 97: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 98: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 99: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 100: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 101: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 102: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 103: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 104: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 105: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 106: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 107: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 108: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 109: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 110: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 111: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 112: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 113: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 114: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 115: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 116: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 117: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 118: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 119: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 120: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 121: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 122: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 123: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 124: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 125: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 126: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 127: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 128: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 129: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 130: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 131: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 132: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 133: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 134: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 135: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 136: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 137: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 138: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 139: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 140: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 141: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 142: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 143: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 144: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 145: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 146: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 147: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 148: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 149: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 150: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 151: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 152: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 153: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 154: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 155: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 156: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 157: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 158: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 159: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 160: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 161: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 162: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 163: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 164: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 165: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 166: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 167: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 168: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 169: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 170: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 171: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 172: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 173: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 174: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 175: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 176: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 177: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 178: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 179: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 180: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 181: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 182: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 183: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 184: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 185: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 186: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 187: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 188: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 189: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 190: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 191: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 192: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 193: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 194: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 195: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 196: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 197: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 198: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 199: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 200: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 201: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 202: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 203: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 204: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 205: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 206: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 207: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 208: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 209: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 210: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 211: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 212: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 213: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 214: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 215: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 216: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 217: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 218: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 219: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 220: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 221: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 222: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 223: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 224: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 225: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 226: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 227: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 228: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 229: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 230: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 231: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 232: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 233: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 234: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 235: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 236: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 237: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 238: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 239: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 240: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 241: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 242: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 243: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 244: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 245: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 246: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 247: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 248: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 249: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 250: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 251: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 252: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 253: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 254: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 255: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 256: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 257: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 258: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 259: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 260: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 261: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 262: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 263: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 264: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 265: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 266: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 267: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 268: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 269: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 270: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 271: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 272: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 273: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 274: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 275: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 276: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 277: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 278: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 279: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 280: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 281: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 282: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 283: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 284: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 285: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 286: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 287: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 288: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 289: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 290: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 291: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 292: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 293: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 294: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 295: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 296: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 297: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 298: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 299: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 300: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 301: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 302: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 303: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 304: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 305: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 306: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 307: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 308: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 309: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 310: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 311: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 312: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 313: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 314: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 315: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 316: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 317: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 318: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 319: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 320: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 321: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 322: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 323: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 324: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 325: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 326: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 327: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 328: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 329: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano:
Page 330: C onfluència de gèneres a El cortesano de L luís del M ilà (V …diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/101931/1/MESP_TESI.pdf · 2016. 9. 20. · 5.1. Concepte de festa a El cortesano: