C M Y CM MY CY CMY K

DES

DE

LAPÒ

NIA

, AM

B A

MO

R

2

RECURSOSPER AL

PROFESSOR

ARGUMENT

L’Anna, una nena finlandesa, rep una bossa talismà com a regal d’aniversari de laseva tia Aila, que és mig bruixa. Amb aquesta bossa i en companyia del seu germàNiko comença un viatge fantàstic que els portarà a un poblet del Pirineu català, a unamuntanya irlandesa, a la ciutat txeca de Praga, a una platja de Gal·les i a un pobletindi. En el seu periple aviat comptaran amb la companyia del gos Perico i en cada undels indrets visitats coneixeran diversos personatges. Després de viure moltes aventu-res i superar diversos perills, els dos germans aconsegueixen tornar a casa seva, onla tia Aila els està esperant. Les experiències viscudes fan que l’Anna, que era forçaintolerant, desagraïda i materialista, comenci a veure les coses d’una altra manera.

Fitxa tècnica

Lectura adequada per a alumnes de 3r i4t d’educació primàriaL’estructura narrativa és força clara i entenedora.El llenguatge és adequat per a nois i noies a par-tir de nou anys. Els protagonistes de la històriasón una nena i un nen, que fan sentir les aventu-res més pròximes als joves lectors. Els compo-nents de màgia i fantasia que té l’obra es podenrelacionar amb llibres d’aventures que actual-ment tenen molta acceptació entre infants i joves.

Relat d’aventuresTemes que tracta:• La felicitat i la infelicitat• Les relacions dins de la família• L’acolliment

Títol: Des de Lapònia, amb amorAutors: Tapani Bagge, Miquel Desclot, Menna Elfyn,Iva Procházková i Gabriel RosenstockVersió catalana: Miquel DesclotIl·lustrador: Markus Majaluoma

Col·lecció: El Vaixell de VaporSèrie i número: Taronja, 154ISBN: 978-84-661-1736-4Pàgines: 143

117931 Des de Laponia amb amor.qxp 4/12/07 13:19 Página 2

Els autors:

Miquel Desclot, nom de ploma de Miquel Muñozi Creus, és poeta, narrador i traductor. Ha escritmolts llibres per a infants, bàsicament poesies, peròtambé contes i algunes novel·les; entre els moltsreconeixements de la seva obra destaca el PremioNacional de Literatura Infantil y Juvenil per Mésmúsica, mestre. També ha escrit poesia i prosa peradults, diversos articles de llengua i literatura, hacol·laborat en projectes musicals o teatrals i s’hadedicat a la traducció de poesia i teatre, per la qualcosa també ha rebut diversos premis. A EditorialCruïlla ha publicat Menú d’astronauta, Més de setque no dormen a la palla, Nas de barraca i A lapunta de la llengua.

Tapani Bagge, narrador finès, és coautor de lanovel·la i en va redactar la versió finesa. Bagge vaescriure el seu primer conte als set anys i sempre haestat molt afeccionat a l’escriptura. Ha col·laborat enrevistes, guions de televisió i de ràdio, ha traduït lli-bres, però sobretot ha escrit literatura infantil i juve-nil i narracions per a adults. Actualment, la novel·lanegra és el gènere que conrea més habitualment,amb la possibilitat de veure com els seus llibres ins-piren una pel·lícula o una sèrie de televisió.

Menna Elfyn, poetessa, dramaturga i narradoragal·lesa, va redactar dos capítols del llibre i la versióen llengua gal·lesa. Elfyn va créixer en una famíliagal·lesa durant una època en què la llengua angle-sa dominava els àmbits social i educatiu del país,però va optar per expressar-se i escriure en gal·lès.És una de les escriptores gal·leses més llegides dinsi fora del seu país. Va rebre el Premi de Poeta perals Nens del País de Gal·les. Ha publicat poemes, lli-bres per a infants, obres de teatre i llibrets d’òpera.

Iva Procházková, narradora txeca, també és coau-tora de la narració i va escriure la versió txeca de l’o-bra. Procházková, nascuda a la Txecoslovàquia comu-nista, no va poder anar a la universitat per motiuspolítics i va veure prohibida la publicació de les sevesobres al seu país. Va emigrar a Àustria i Alemanya, onva publicar diverses obres i va guanyar guardons comel Premi Alemany de la Literatura Juvenil, fins que vapoder retornar al seu país. Actualment escriu narrati-va, especialment per a infants i joves; també treballaper a la televisió i per a teatres txecs i alemanys.

Gabriel Rosenstock, poeta i narrador irlandès, vaescriure dos capítols del llibre col·lectiu i és responsa-ble de la versió en gaèlic. Rosenstock destaca especial-ment com a poeta. Membre de l’Acadèmia Irlandesad’Arts i Lletres, dedica bona part del seu temps a lacreació i a la traducció de haikus, breus poesies queprovenen de la tradició japonesa, i altres poesies itambé ha ofert lliçons literàries arreu del món.

L’il·lustrador: Markus Majaluoma

Markus Majaluoma és un artista gràfic finlandès queha il·lustrat textos de diversos autors i també ha escritcontes que ell mateix ha il·lustrat. És un il·lustradororiginal que utilitza una gamma de colors lleugera iharmoniosa. Les seves il·lustracions són expressives illeugerament grotesques. Markus Majaluoma varebre del Consell de les Arts de Finlàndia el Premi dela Cultura dels Nens per la seva trajectòria en la pro-moció de la cultura infantil. L’il·lustrador finlandès haparticipat en iniciatives de promoció de la literaturainfantil en diversos països europeus i la seva col·labo-ració en el projecte que va gestar Des de Lapònia,amb amor va ser clau, tant pels seus dibuixos sugge-rents com pel sentit de l’humor que va alegrar l’esta-da a Farrera dels creadors del conte.

Fitxatècnica

DES

DE

LAPÒ

NIA

, AM

B A

MO

R

3

RECURSOSPER AL

PROFESSOR

117931 Des de Laponia amb amor.qxp 4/12/07 13:19 Página 3

DES

DE

LAPÒ

NIA

, AM

B A

MO

R

4

RECURSOSPER AL

PROFESSOR

OBJECTIUS DIDÀCTICS DE LA LECTURA

• Llegir mentalment i expressivament un text narratiu propi de la literatura infantil.

• Aplicar les estratègies i les habilitats necessàries per a una bona comprensió lectora.

• Identificar la significació global d’una obra literària.

• Transmetre a través de la lectura valors d’amistat, acolliment, compromís i recerca de la veritable felicitat.

• Recrear-se en la lectura com a font de plaer.

• Valorar l’experiència de col·laboració dels cinc escriptors que han treballat en equip.

TEMES

Guia didàctica

La felicitat i la infelicitat

L’Anna, protagonista del conte, sesent infeliç el dia del seu aniversa-ri. «Ningú no l’estimava, però aixòja li estava bé. No volia ser esti-mada.» (pàg. 18). Quan es vaveure aixecada en l’aire per efectede la pussukka, (pàg. 22) i quanel vell Herman, vident txec, esmostra feliç i agraït amb els ger-mans perquè li han tornat un talis-mà perdut, l’Anna (pàg. 65)comença a entendre que fer feliçfa feliç. La trobada amb el vellMarçal ajuda els germans a enten-dre-ho millor: «[...] però en realitatsóc un home ric, perquè he estatfeliç. Què més es pot demanar?L’Anna i en Niko van emprendre elcamí de tornada, meravellats queamb tan poca cosa es pogués serfeliç.» (pàg. 101).

Les relacions dins de la família

Els dos germans compartiran unaaventura que els unirà. Al comen-çament, l’Anna no té gaire bonconcepte del seu germà. A mesu-ra que avança la narració els dosgermans estan més units. Final-ment, l’Anna fa un pessic al seu ger-mà i li somriu perquè «Passi el quepassi, sempre es tindran l’un a l’al-tre.» (pàg. 143).

Els dos germans fan algunes refe-rències als seus pares en diversosmoments de la història. En la con-versa amb la Kirsti i la seva mare,l’Anna es mostra molt amoïnada: «Acasa les coses no han rutllat gairebé, aquests últims temps.» Els pareses barallen «per qualsevol ximple-ria.» (pàg. 129). El somni dels ger-mans és que els pares es reconci-liïn. En tornar a casa els dos ger-mans, els seus pares han anat ple-gats un dies a Lapònia «per mirar deretrobar-se». La resposta a la pre-gunta de si s’han retrobat quedaoberta per al lector.

L’acolliment

En Niko i l’Anna, en la seva aven-tura per diversos indrets del món,es troben amb moltes persones iquasi sempre són ben acollits:«Doncs, benvinguts a casa, Anna iNiko.» els diu el vell Marçal abansde preparar-los un bon esmorzar(pàg. 33). Quan l’Anna i en Nikoes troben amb els tres refugiats,comparteixen el poc aliment quetenen. La Kirsti i la seva mare, queacompanyen l’Anna i en Niko finsa Finlàndia i els avancen dinersper al tren i el taxi, són altresexemples de persones acollidoresque troben els nois en la sevaaventura.

117931 Des de Laponia amb amor.qxp 4/12/07 13:19 Página 4

DES

DE

LAPÒ

NIA

, AM

B A

MO

R

5

RECURSOSPER AL

PROFESSOR

CONTEXTUALITZACIÓ

Com que les aventures dels germans protagonistes els porten a diversos països del món caldria situar-los en elmapamundi. La història comença a Hämeenlinna (Finlàndia), amb referències a la llunyana Lapònia, regió delnord del mateix país. A continuació es desplacen a Farrera, poble del Pallars Sobirà (Catalunya) i més endavantarriben al comtat de Mayo, a Irlanda. Després l’Anna i en Niko van a Praga, que és la capital de Txèquia, si bé alllibre es cita la històrica regió de Bohèmia. Els protagonistes visiten Cei Newydd, una platja del País de Gal·les isón enviats a Trivandrum, al sud de l’Índia. Unes dones de Hèlsinki, capital de Finlàndia, els ajudaran a retornara la seva ciutat.

VOCABULARI

Pel caràcter fantàstic de la narració i la importància dels elements màgics en la història, hi ha força paraules quefan referència a aquest camp semàntic. Per bé que es troben explicades al propi llibre, cal destacar la bossa ano-menada pussukka (pàg. 19 i següents), que funciona com a talismà per als dos germans durant tot el viatge;els personatges fantàstics que es diuen menairons i extreuen el ferro de l’interior del Pirineu (pàg. 34); lesgoges, fades de les valls pirinenques o les dones d’aigua (pàg. 89), la paraula vident, aplicada al vell Hermande Praga (pàg. 59) o l’ashram, lloc sagrat de l’Índia (pàg. 79).

De vegades el nivell del vocabulari és alt, a més de la riquesa en topònims, noms de persona i paraules espe-cífiques del país visitat. Amb tot, les explicacions incloses en el propi text i la continuïtat de la narració permetenla comprensió global.

SUGGERIMENTS I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

• Expliqueu la particularitat que el llibre ha estat escrit «a deu mans» per cinc escriptors de llengües diferents, ques’entenien en anglès. Ho trobareu explicat per Miquel Desclot en la introducció al llibre. Proposeu, en grups dequatre, que escriguin i il·lustrin un conte col·lectivament. Entre tot el grup trieu els personatges i el lloc on esdesenvoluparà l’aventura. Un alumne redacta el primer capítol (o fragment) del conte, el segon alumne el lle-geix i el continua i així successivament fins al quart i darrer capítol. Finalment entre tots decidiu quines il·lustra-cions hi haurà i feu-les entre tots.

• Proposeu una temporització de la lectura adequada al nivell dels alumnes: 1r dia: lectura oral i col·lectiva a clas-se de la pàgina 12 a la 38. Lectura silenciosa i individual fins la pàgina 77 durant una setmana. Lectura silen-ciosa i individual fins la pàgina 114 durant una altra setmana. Lectura silenciosa i individual fins la pàgina 143durant una altra setmana.

Guiadidàctica

117931 Des de Laponia amb amor.qxp 4/12/07 13:19 Página 5

DES

DE

LAPÒ

NIA

, AM

B A

MO

R

6

RECURSOSPER AL

PROFESSOR

Classe: Data:

Alumnes Mecànica lectora Comprensió Valoració general(pronúncia, velocitat directa del text

i entonació)

Avaluar de l’1 al 5

Avaluació competència lectora

117931 Des de Laponia amb amor.qxp 4/12/07 13:19 Página 6

Avaluació competència lectora

DES

DE

LAPÒ

NIA

, AM

B A

MO

R

7

Hi havia moltes barques:a) en una gran roca en forma de cadira.b) a la sorra daurada de la bonica platja.c) a l’aigua, a l’altre costat d’una roca enorme.

Qui és en Perico?a) El germà d’en Niko i l’Anna.b) Un gos que coneix en Niko.c) Una gavina mascle.

Per què en Niko no havia despertat l’Anna?a) Tenia por que es llevés de mal humor.b) En Niko estava enfeinat buscant el Perico.c) A l’Anna li feia mal el peu esquerre.

A l’Anna li agrada:a) despertar-se en una casa tranquil·la on no passa mai res.b) dormir fins que en Niko la desperti per dinar.c) despertar-se en una daurada i bonica platja.

Eren a la vora del mar. En una platja en forma de ferradura. Al mig d’un delsbraços de la ferradura hi havia una gran roca en forma de cadira. A l’altrabanda hi havia un embarcador i tot de barques dansant a l’aigua. Allà a lavora, en Niko estava furgant amb el bastó dins un clot a la roca. Després vaveure el Perico, que un tros enllà empaitava un parell de gavines lladrantcom un boig.–Per què no m’has despertat? –demana l’Anna, malhumorada.–Ui! –exclama en Niko–. Qualsevol s’hi arrisca! Sempre et lleves amb el peu

esquerre.Tenia raó, va pensar l’Anna. Però la veritat és que hi ha tot un món de dife-rència entre que et despertin en una casa tranquil·la on no passa mai res oque ho facin en una bonica platja daurada.

(Pàg. 67)

Llegeix amb atenció aquest text, extret del llibre Des de Lapònia, amb amor de MiquelDesclot, i encercla la resposta adequada:

3

2

1

4

117931 Des de Laponia amb amor.qxp 4/12/07 13:19 Página 7

DES

DE

LAPÒ

NIA

, AM

B A

MO

R

8

RECURSOSPER AL

PROFESSOR

OBJECTIUS

• Preparar i exposar als companys una proposta inicial d’itinerari per diversos països del món.• Participar activament en el treball col·lectiu de recerca d’imatges i informació i en la preparació de l’exposició oral.• Expressar-se oralment de forma clara i entenedora, amb un vocabulari adequat.• Mantenir el torn de paraules: escoltar i respectar les opinions dels companys.

MATERIAL

Cada alumne necessita el seu atles per consultar el mapamundi per fer la proposta inicial d’itinerari.

Calen ordinadors amb connexió a Internet per a la recerca d’informació dels grups d’alumnes.

Un mapa mural pot ser útil per a l’exposició oral dels grups.

Si es disposa d’un projector per a les imatges, tot el grup-classe podrà seguir més bé la sessió final.

DESENVOLUPAMENT

Es tracta d’una activitat de recerca, creació i expressió oral a partir de la pregunta: on vols que et porti la pussuk-ka?» Als protagonistes de Des de Lapònia, amb amor una bossa talismà, la pussukka, els porta a diversos indretsper tot el món. Pregunteu als vostres alumnes: si tu tinguessis una pussukka, quins llocs del món t’agradaria visi-tar? Per què?

Individualment, cada alumne tria cinc indrets de continents diferents. Utilitzen el mapamundi de l’atles i cadas-cú organitza un itinerari per visitar els llocs que ha triat.

Com a activitat d’expressió oral, s’organitzen grups de cinc alumnes. A cada grup, simultàniament, els alumnesescolten les propostes dels seus companys de grup i trien l’itinerari que més els agrada.

A partir de l’itinerari triat, busquen imatges i informació a Internet i preparen una exposició oral, amb suport visual,per explicar al conjunt del grup classe on voldrien que els portés la pussukka i per quins motius.

DURADA

A la sessió inicial plantegeu l’activitat, deixeu que els alumnes facin la seva proposta inicial i, per grups de cinc,se les expliquin i triïn l’itinerari que més els agradi.

En una segona sessió, amb suport informàtic, els alumnes fan la recerca d’informació i fotografies sobre els llocstriats i preparen l’exposició.

En la tercera part de l’activitat cada grup explica el seu itinerari, mostra les imatges i explica perquè han triataquells indrets per visitar.

Animació lectora

117931 Des de Laponia amb amor.qxp 4/12/07 13:19 Página 8

C M Y CM MY CY CMY K