1:21É-.0 SALVE

EL NIC) FIZE

P ! !

ANY XVII. NÚMERO 395 15 DE SETEMBRE DE 1998

LA NOSTRA WEB: www.arrakis.es/—estel/

A.P.P.E.0ASSOCIACICDE PUBLICACIONSPERIbDIQUESEN CATALÁeiNIONNMEI:

PREU: 200 PTS

El mal humor és contagiós.L'alegria també.

Els prejuicis tanquen portes.Benvinguda la comprensió.

La indiferència contamina.Preocupau-vos del medi ambient.

Són els alumnes de Esc aleta d'infants de Calvià que dirigeix na Gabriela Quetgles. Quarenta quatre infants fins a tres anysque durant l'estiu viuen al Paradís Terrenal sense un fil de roba al damunt, sense vergonya, sense complexos, sense dolen-

però creixeran_ i amb el temps tornaran dolentots, superbs, avariciosos_ els rossos són fills d'estrangers, els morens sónfills de mallorquins i d'espanyols.

Baixa assistència a la "Feria de Abril"a la festa de SOS racisme

contra la Llei del Català... Ola que-dat amb les ganes. No podria ser aquestun dels motius que ha fet baixar l'as-sisténcia? S'hauran sentit, molis immi-grants bordament manipulats i no hau-ran volgut seguir el joc?

Pel que fa a la Feria de SOS Raci s--me va ser curiós veure com, durantla presentació, abans de celebrar-se,ja van dir la gent que hi aniria: 60.000persones. Com la sabien en tanta exac-titud? Finalment van dir 50.000, xifraque ja podeu comptar'que deu ser exa-gerada, dels que van anar a veure lesconegudes manifestacions de la cul-tura africana: menjar, balls, penti-nats... El que no sabem és si tambés'hi va mostrar un dels fets callaraismés típics africans, com és la cas-tració de les nines de cinc o sis anys...

A qué deuen ser degudes aques-tes baixades d'autliéncia?Ara per ara,no val la pena intentar esbrinar-ho,perdre-hi el temps, per?) el que sipodem afirmar és que el sistema potfer figa en algun d'aquests muntat-ges que organitzen amb un doblemotiu: posar pals, com dèiem abans,a l'auténtica integració dels immi-grants, i afeblir la consciència nacio-

nal catalana.

(Terra i ánima)

HinnieNacional

ElsS egadors

Catalunya, trionfant

Tornará a ser rica i plena!

Endarrera aquesta gent

Tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!

Bon cop de fals...

Quan vulguin moure brega!

Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors!

Ara és hora d'estar alerta!

Per quan vengui un altre juny

Esmolem ben bé les emes!

Bon cop de falç!

Bon cop de falç,

Si el blat ens volen prendre!

Bon cop de Mil!

Que tremoli l'enemic

En veient la nostra ensenya:

com fem caure espigues d'or,

Quan convé, seguem cadenes!

Bon cop de falç!

Bon cop de 511,

Defensors de la terra!

Bon cop de falç.

Especialdedicat a

EL TERMEDE CALVA

Si vos haagradat,

telefonau al971 26 50 05

i el vosenviarem cada

quinze dies.

KEIN ZWANG! WIR SIND GEGEN DEN UNTERRICHT IN SPANISCH!

SPANISCHUNTERRICHT NUR AUF WUNSCH!

WIR SIND EUROPÁER!WIR WOLLEN

LIEBER ENGLISCH ODER DEUTSCHALS SPANISCH LERNEN!

IN SPANIEN: SPANISCH!IN DEN KATALANISCHEN LÁNDERN

(BALEAREN, KATALONIEN, VALENCIA):

KATALANISCH!

(escrit per un alemany catalanista)

Darrerament s'han celebrat a casanostra dues manifestacions pretesa-ment culturals o reivindicatives, quefins fa gaire -per exemple en ple fran-quisme- gairebé no tenien audiènciao ni tan sols existien. Ens referim ala Feria deAbril i a l'anomenada Festa

de la diversitat, organitzada per uncol•lectiu que respon al nom de SOSRacisme.

Enguany les dues manifestacions,que se celebren per les mateixesdates, posant pals a les rodes a unaauténtica integració dels immigrants,

han patit un notable descens d'au-diència. Fins ara ningú es creia allòdels tres milions que anaven a hallarsevillanes, però imagineu-vos comdeu haver anat enguany que els matei-xos organitzadors han hagut dereconèixer la baixada. Els andalusosdonen l'excusa de les obres, per?) hasigut inevitable donar una imatge dedesencís; de fet, ni han donat una xiframilionària d'assistents, per no haverde reconèixer el fracàs. El-Sr. GarciaPrieto, que volia aprofitar l'edició den-guany per fer una macro-campanya

S LJ NI A 12 I I2 Foc i Fum 3 El retorn del botifarra

Antonio Alemany finançatpel Govern de JaimeMatas Josep Palou, desterrat perser "polaco"...

4 Memòria de la RepúblicaDemocrática Alemanya Les mans al foc (31).L'espera del poble

5 FeUna nova Bbsnia

6 L'antifranquisme aMallorca. V Llibre.

8 Sa Capoladora Dites relacionades amb laparella

9 Les Pitiüses, excepcióturística Presentació a Prada delsllibres de Bernat Joan iGabriel Bibiloni

10 Cronologia de la Històriade Catalunya Plena(XXIV)

11 L'esperit republicà. Elsalemanys a Mallorca

12 La darrera Colonia Música Mallorquina delsegle XXI

13 Història d'una fotografia Donam guanys als qui,Ilavors inverteixen alCarib

14 La pedagogia feixista 15 1956: Sa Pobla en el

record16 Petits anuncis17 Comunicats de Premsa18 Llengües minoritàries

dins la República Italiana Migranya. La tortura delrepicó. Qué produeix eldolor? Els remeis

19 Continúen els atacs a lallengua catalana Noticies breus

20 Religió Les guerres

1 Una lliçó magistral:Manuel Viusá A Catalunya sobrenbanderes... i falten collons

22 L'esclavatge del cos"Mediterráneo español"

23 Població segonsnacionalitats a l'EstatEspanyol: "Espana", estatplurinacional A Rússia no hi ha llibertatHistòria social i política dela ¡lengua catalana: unllibre per conèixer lanostra història com acomunitat lingüística

24 Sa dona és temptadora Himne Sami (Lapó) Poemes des de l'Hospital.A ma mare

La presidenta del Consell de Mallorca, na Maria Antònia Munar, ben feliç enpassar per davall la bandera de la independència dels Paisos Catalans, a quila gent va ovacionar, a l'igual que al seu vicepresident en Francesc Triay (Fotod'en Pere Bota, manllevada al DdB).

Avinguda Puig Majar.

(Bloc 11, n'

07180 SANTA PONSA

(BALEARES)

TEL./FAX. 69 23 35

' - ',//OPTiCA "ANTA PONSA

191e4r11,2 15 DE SETEMBRE DE 1998

N'Antoni Muntaner que foubatle de Capdepera la passada can-didatura pel PSOE, esta creant unacandidatura independent de cara ales pi-Mimes eleccions municipals iautonòmiques. El partit que és diráGrup Obert de Diàleg (GOD)estará format per un grup de gentjove amb ganes de fer feina pel poble.N'Antoni, a la passada candidaturadel PSOE el partit més votat almunicipi, s'ha decantat de la políti-ca espanyolista per presentar unacandidatura independent no supe-ditada a la disciplina de partit.Nosaltres ens alegram de la decisiód'aquest subscriptor de l'ESTEL deformar un nou partit que debilitarásens dubte el partit espanyolistaPSOE a un dels termes municipalsmés dinàmics i emprenedors de

1Mallorca.

N'Antoni Muntaner fuig de/PSOE.

Posau-vos el cinturó de segu-retat quan aneu en cotxe. Ho dicperquè havent tengut un petit pro-blema amb el fíieu cotxe he visitatel planxista de l'Opel de s'Arenal quees veïnat meu. -Deu ser un pocdepressiu fer aquesta feina, li hecomentat, tantes avaries i cotxesdestrossats.- Mira aquest cotxe, m'hacontestat. El vidre del davant a lapart de l'acompanyant, d'un cotxeestava boganyat cap a defora i teniarestes de cabells i de sang! -El quianava aquí deu haver mort Ii dic jo. -És un italià i esta ingressat molt greu,fou la contesta. Com que no duia elcinturó de seguretat l'impacte ambel cap ha estat molt fort.

El fet de ser el lloc del món ambmés cotxes per quilòmetre quadrat-Coromines dixit- fa que el tribut envides humanes i avaries de cotxessia molt gros a Mallorca. Estau moltalerta, manteniu les distàncies i nofasseu massa via. 1 encara no valdrási no teniu sort. Les retencions sónun greu perill perquè quan vos n'a-donau hi estau al damunt i no teniutemps d'aturar-vos. Tanmateix, el ser-vei de grua de l'agència d'assegu-rances MARE NOSTRUM funcio-na a la perfecció. Se telefona aMadrid i d'allà et donen el telèfonde tes grues de mes a prop, que estanincloses dins el contracte, en el meucas fou la del Polígon de son Buga-delles a santa Ponga, en deu minuts

la grua era allá i seguiren el camí.Quan sou a l'estranger, la cosa fun-ciona de la mateixa manera, així maius quedau tirats a ha carretera, si duisel telèfon mòbil amb les bateriescarregades, és ciar.

Al partit de la Copa d'Espan-ya jugat a l'Estadi Lluís Sitjar de Ciu-tat, Mallorca Barya, hi havia ben pocagent. I és que els mallorquinistes iels barcelonistes, que n'hi ha moltsa Mallorca no hi anam per por alsespanyols que recolzats per la sevapolicia s'han fet els amos del Mallor-ca. Si anam al camp del Mallorcaamb les nostres banderes, sabem queens les prendran i les cremaran. Defet hem vist fotografies mentre cre-maven una bandera del Barça a laFont de les Tortugues de Ciutat, i siháguessin trobat estelades, segurs quetambé les haurien cremat, aquestsespanyols seguidors del Mallorca.Tot Higa companys: l'Exèrcit espan-yol aplana el camp d'entrenament delMallorca a canvi d'entrades gratispels soldats, l'anterior president dela entitat era un coronel metge del'exèrcit, les banderes espanyoles jun-tament amb les vermelles de l'equip,són les úniques que se veuen a l'es-tadi, -perquè si algun mallorquinets'atreveix a dur una bandera mallor-quina, els energumens Ii prenen- iel Club és propietat d'un grup cas-tellà que posa i lleva els seus homesde palla amb el nom de presidents.Idó que el se confitin al seu Mallor-ca els castellans, diuen els mallor-quins, malgrat que tenguin un equipmolt bo, capaç d'humiliar el Barya,un dels millors equips de la Comu-nitat Europea.

També Higa el fet que mentreés jugava el partit de tornada a Bar-celona, els terroristes espanyolsatemptessin altra volta contra elRepetidor de les televisions catala-nes a Mallorca i ens deixessin a lesfosques. Aquests malparits no podensofrir que tinguem mitjans de comu-

nicació en la nostra llengua i fan totel possible per destruir-los. No ten-dran cap càstig per part de les auto-ritats per allò que son de la mateixacorda i corbs amb corbs no se piquen.L'únic càstig que poden tenir és l'in-fligit per la societat mallorquinaque, per defensar allò que és seu, elsha d'escopir a la cara quan els trobipèl carrer. Des del Lobby per la Inde-pendencia, en un article en aques-ta mateixa revista, se denuncien elsculpables, que han de pagar el malque estan fent a la nostra terra, commés prest millor.

D'aquesta manera ens volen trosse-jar la nació, aquests malparits, segonsFERVOR la revista d'Estat Català, enja seva darrera edició.

Els qui ho tenen clar són elsFelanitxers que per les festes deSant Agustí fan passar a les auto-ritats per daval I de l'estelada i ambella tomen el tricorni del sergentde la guàrdia civil qui no s'atre-veix a dir-los res per por de sa por.El president Mates va dir que nohi podia anar, també per por de sapor, i suposam que no hi anirà maimés devers Felanitx després delsegrestament que va patir l'any pas-sat per això de voler fer una auto-pista de Ciutat a Manacor passantper allá.

El director de la Cadena deRàdio SER, Daniel Gavela, va des-criure l'altre diassa certs treballa- -dors de Ràdio Cope com a "emple-ats dels bisbes" i sembradors dezitzania, i al referirse a la cadenaCOPE - controlada per l'episcopatcatòlic- és preguntà com era pos-sible que una empresa que aspiraa influir en les consciències els prin-cipis cristians "pugui convertir-seen una trona des de la qual cadadeia es conculca la veritat i el res-pecte al proïsme". I afegí: "Araresultará que les més cristianes sónles radios laiques... si tenim encompte que hem estat adoctrinatsen la idea que la zitzánia era lallavor del diable i són els emple-. —ats dels bisbes4 aro socis, elsqui

— »„ .

més zitzánia sembren a la vidaespanyola

tacudit de l'AVUI

I SICOPE INSutTA,SE6v10

4,99(1444»1611,ICA

...PoS E 03LIALTRAORE LIA

En nOm de la religió, 1 10 milionsde dones, són víctimes de l'ablació,aquesta practica que suposa la muti-lació sexual, física i psicológica, i queconsisteix en l'extirpació del clítoris,els llavis inferiors i de tot l'aparen geni-tal extern de la dona, el sofreixen uns110 milions a tot el món. Durant elritus -que s'acostuma a practicar encondicions mèdiques deplorables-les nines han de demostrar serenitatper no deshonrar les famílies. Ho prac-tiquen poblacions musulmanes d'In-donésia, Sudan. Egipte i Orient Mitjá,però també cristians del Camerun iSudan, captes d'Egipte i jueus d'E-tiópia. Diuen per higiene, per evitarla promiscuïtat o per assegurar-se famaen el grup social. Tm. bé hi ha abla-cions als Estats Units i a Europa entreiminigrants de l'Africa subsahariana.Diverses organitzacions, especial-ment cristianes, treballen per eradi-car aquesta práctica.

No importa que bravegett tantva dir n'Arzal los, president dels bas-cos als espanyols sabre diaSsa, quesi el Duc de Wellinton (anglès) nohagués guanyat la batalla de Water-loo l'any 1808, enlloc de tenir unBorbó, tendrieu un Bernardotte coma rei i vos ferien parlar francés. Efec-tivament, durant un temps va regnara les Espanyes un germà d'en Napo-leó, a qui anomenaven Pepe Bote-lla. Efectivament, la història donamoltes-voltes i els qui avui dominen,un altre dia poder passar a ser domi-.nats. 12

Foc i FumMATEU JOAN 1 FLORIT

Josep Palou, desterratper ser "polaco"...PERE FELIP I BUADES

D'escàndol, de vertader escán-dol es que el professor Josep Palouhagi estan sancionat amb el des-terrament d'aquesta, la se va terraque és Mallorca, per havercomésel pecat de defensar-la. De defen-sar la seva Ilengua, la seva cul-tura. Per lluitar per la seva Ili-bertat, per la seva independèn-cia. Independència de tots aquestsfatxes que ens imposen la sevallengua i la seva cultura, que ensroben els nostres recursos, els nos-tres doblers, la nostra hi senda. D'a-quests facinerosos que cada diai cada vegada més, duen a aques-ta terra totaclasse de malobrants,facinerosos, xoriços, narco - tra-ficants, furtadors, lladres, i màfiescriminals de tota casta (aleman-yes, italianes, argelines, etc., gentincivilitzada, mal educada, incul-ta...

Però essent, tot això que hedit, molt greu, el pitjor de tot ésque el vertader conflicte que vaocasionar el tema Palou, és lodifícil que és, avui en dia, a l'illade Mallorca, el conviure en pauamb aquestes hordes de bàrbarsque són els fills de la emigració

Amb aquests al.lotells, moltpinxos ells, sense cap classe decultura ni respecte a res, agres-sius i temperamentals, sense micade moviment cerebral (això s'ob-serva en el seu llenguatge, en elsseus moviments, en la seva ves-timenta, en la seva manca totalde coherència, potser perquè elsseus pares, immigrants, pocpodien fer per dotar-los millor,humana i culturalment, jaque ellsno eren agressius ni pinxos. Ells,per la seva educació, pel seu sot-metiment secular als señoritosde la seva terra nativa, eren méseducats i prudents.

Idó bé, aquestes hordes incul-tes dels fills de la immigració,que ocupen Ciutat Calvià i s'A-renal, són els qui, amb el seu cone-gut talant agressiu i intimidatori(i d'això en saben molt a l'Insti-tut Aurora Picornell) s'enfronta-ren al professor Palou i l'agredi-ren. I ho feren, simplement, per-què per a ells el professor Palouera un Polaco . Era i és un pola-co perquè parla i escriu en mallor-quí, corn vos, com jo, com elsnostres pares, com els nostres fills.

Que ell de manera agosara-da, intentes fer-los veure que ellstambé havien de ser polacos(polonesos), aquí está el seuerror: el de creure que ells sónintegrables a la nostra cultura.tetó no, professor Palou. Ells nosón integrables. Ells són benconscients de a qui voten inte-grar a la seva llengua, a la sevacultura, és a nosaltres, als pola-cos. Ells saben que tenen laforça: la de la barbàrie, la delspoders fàctics. I allò que és mésimportant: saben que a més,poden contar amb l'ajuda delspropis mallorquins: dels rene-gats, dels mercaders, dels pobresd'esperit, dels pusil.lànimes, d'a-quells que es converteixen en unsser menyspreables..., i al capdavant d'aquests mallorquins hiha els polítics, fins i tot del PSMi d'UM que no s'han volgut ban-yar el cul en aquesta ocasió i peraixò es converteixen en unscol•laboracionistes en el geno-cidi del nostre poble i a qui s'hauráde jutjar algun dia. Supos que elnostre poble així ho farà, i suposque amb els qui han condemnatal desterro al professo Palou noserá benvolent. No ho pot ser.No. 11

CARRER GIRFALÇ, 3TLF. 971 23 03-15 - FAX 971 23 02 06

SON FERRER (CALVIÀ-MALLORCA)

REPARACIÓ D'AUTOMÒBILSMECÁNICA I XAPAPINTURA AL FORN

A 1,1-11-

UA ^I APERC) MaVE i CA ESTO?COHO SE ATNEvE N A MOFAR-SE Asf pf LA SAGRADA EN-SEÑA DE LA FATR L'A ¡SEPA-RATi STAS!! TERRo.

Rif TAAS!, p„Ajew9E,Amí

SI' QuARDIA .DEJENOSNOS ATACAN 451 J .

P.AATÌIj 5TAS I

.t4c) HAH DE-JA° NAPA

RAPO»PASAR,

í~un oh* cm) GArt,-

AAI40RA SON LOS CA TALANE S!!

HvERTOP.

UNA HORA DiSPUES... H,r4posinfli.,1 DIOS Ht0"¿QuE PA ÇA AHORA?) 6°J!.,

_P1 RR 8Rom RR Rik . 11)%cr., Ñick , "•:v."(7 •

ACcLERA CILERt

1911T.11 15 DE SETEMBRE DE 1998 3

El retorn del botifarra Antonio Alemanyfinançat pel Govern de Jaime Matas

El Lobby per la Independèn-cia manifesta la seva solidaritatamb l'Obra Cultural Balear i TV3davant el sabotatge real itzat dissabtedia 22 d'agost contra el repetidor deTV3 a la sena d'Alfábia durant laretransmisió del partit Barga-Mallor-ca. Un cop més des del Lobby acu-sam la Guàrdia Civil forastera i lapolícia espanyola de connivènciaamb el terror de què sóm víctimesels mal lorquins. Aquest atemptat s'had'afegir a la bomba incendiària con-tia el repetidor de TV3 de l'any 1989,a les agressions d'eskins forasterscontra aficionats joves del Mallor-ca, a les amenaces a la seu del PSMde Ciutat: "Mallorquines hijos deputa, en Espanya se habla espan-yol", a les creus grogues d'inspira-c ió nazi contra els comerços mallor-quins que foren rei vindicades perun grup proper a Jaime Martorell,ja la bomba contra l'Editorial Mollde dilluns 28 d'abril de l'any pas-sat. I que fa la virreina, Catalina Cirer,davant aquesta atemptats contraMallorca, a part de fer el ridícul dis-fressant-se de faralaes a la Feriade Abril de son Trillo?lo? Amb certafreqüència Catalina Cirer, afirma deparaula que cal defensar a mort la!lengua de Mallorca, bé ideo, passa

d'hora que ho demostri amb fets.L'escalada d'atemptats contra elsmallorquins, curiosament va sinto-nitzada amb les activitats de la Pla-taforma espanyolista d'inspiracióbotifarra que utilitza les planes del'ABC i del setmanari Illespress diri-git pel periodista botifarra i asses-sor personal de Jaime Matas, Anto-nio Alemany Dezcallar, , el yerta-der responsable moral i incitadorperiodístic de tots els atemptatscontra TV3 a Mallorca, i l'escamotliderat pel policiaespanyol -que estasota les ordres directes de CatalinaCirer- Miguel Garau Rosselló queva fer campanya contra la celebra-ció dels 25 anys de l'Obra Cultu-ral Balear a Lluc. La manca dedetencions per aquests atemptatsdemostra que els GAL continuenben vius i que les arrels del terro-risme d'estat antimallorquí són pro-fundes i que cal anar a cercar-les ales clavegueres de la delegació delGovern espanyol -recordem queCirer va llevar ferro a l'atemptat queva estar a punt de destruir tota latasca de Mn. Alcover i Francesc deBotja Mol I i el va qualificar se sim-ple "acte vandàlic"- i als cerclesbotifarres. Tot plegat forma pan dela mateixa teranyina que permet als

pr

terroristes forasters actuar dins lamés absoluta impunitat. Daltrabanda ara que han tornat a atemp-tar contra el repetidor de TV3,volem recordar els intents reiteratsde clara inspiració feixista delgovern Mates per ofegar l'OCB iles seves amenaces d'expropiar elrepetidor. Está clar que els enemicsde Mallorca actuen sincronitzats adues bandes. Els primers i per tantmés perillosos, actuen des de dinsels despatxos oficials o des de ladiracció d'alguns mitjans de comu-nicació com Illespress finançatamb els fons reservats del Governde Jaime Matas. Aquests (JaimeMatas, Pilar Ferrer, Antonio Ale-many_) són els que escalfen l'am-bient i tant els és sancionar el pro-fessor independentista Josep Paloucom organitzar amb doblers públicscampanyes de criminilització con-tra el nacionalisme mallorquí; elssegons, són la mà criminal, elsAmedos, els Domínguez o els Mar-torell de torn que aprofitant la fos-cor de la nit posen bombes o pin-ten la creu groga a la porta dels nacio-nalistes mal lorquins. Cordialment,

Lobby perla Independència (JaumeSastre) Ciutat de Mallorca, 24 d'a-gost.

De "Martínez el Facha"

LoSAGACHE LA CABE- PARA Tit7.4 1?,7A PON MAR ColOy

DCOS hi0

A RUSIAJA RUSIA ? PERO... PIRo... iGLUÉ SE NOS HA

PERDio ALL'? ?

vAHOr A MUDARLESA TALiP DEL (OI-10/JiSflo ,

CI-11.E, QUE CD12,4t ¡Da(-ATOO SAAAA a ALOS Rui.)U.SoS

PERo YEL kri njo?A LAS coLoiviA5,y4Lo i4E ARREGLAO

m 01.....,. riQDicE poveDiLtA? VA-LENcIA ES UNA PRoViNCiA

fi, PEROoNE. Es cluE.

- -Q

_____. to 'Di CEN AS: POR-_,-- -' LA TELE Y.•r

_.._ ,---- j- Irt9 Q ebm) et... 5_.' , PPDRIAMoS (OH -

+14 -1- f ES PANA .--_ _ . i PRArtuARAlijAs.VA.O.c. /e PESTer•oélu 1. vi.tvc.i.a

,,,..„,,, _.--- '.n-•,-.71,7-...<--n

_— A 214

VALEN Ci nigR RRR R R /2 R — -- .--A,

Y Li.16° 51. °l'A UNO ... LA elANDERA ...DON 4ATI.,41- PePRESQN IA NJDiSoLO

ISLE Ur•NDAD DEL PUE.13t, o

Es PAÑOL. • •• 17,

ql1P1 RiEN moRALEt..GUSTA , Si He GuSTA

GRAc;Aç PON riATIAC nni 11 *

Dites relacionades amb el sexeRECULL DE FRANCESC ROIG

1) Quan a baix truquen, a dalt no hi queda ningú.(('arlos)

2) Salut i força al "canut", ja la mit per poder-se-la pelar. (Francesc Roig i Feliu, Mane! Bargalló)

3) Salut i feina, i un bon forat per guardar Peina.(Xavier Maynou)

4) Estira més un pel de cony, que quatre mules (RamonJordi Ninot)

5) Per poder boixar, primer has de trempar. (VicençRattioneda)

6) Val més tenir-la petita i juganera, que grossa igrollera. (Mondo)

7) Com més cosins, més endins. (Quico Llach)

8) La vida es dura i els pits tous. (Joan Llobell)9) En temps de guerra, tot foral és trinxera. (Vicenç

Pujol)10) Salut i força al canut, i el que no en tingui esta

ben fotut, i també una miqueta fer la Muela dela meya doneta. (Pere Companyó i Fibla)

11) Salut, força al canut y resistència a la figa. (Eduar-do J. Navarro Miranda)

12) Tants pardals que passen gana i tantes figues quees podreixen. (QUIM L'INDEPENDENTISTA('ATALÁ) És veritat.

13) Dels pecats del piu, Déu se'n riu, i dels pecats dela xona, la Marededéu els perdona. (V Garcia)

14) Per cardar, tranquil, primer has de fer atiar la. (Pius Font i Quer)

1°112114 15 DE SETEMBRE DE 1998

LES MANS AL FOC (31)

L'esperit del pobleMemòria de la RepúblicaDemocrática AlemanyaMIQUEL FERRA I MARTORELL, ESCRIPTOR

Miguel Feral de viatge amb un "funcionad" alemany de la Radeberger.

d'amistat o si voleu, d'amistança, situa-ció que em va permetre de conèixermolts detalls del que era i com era l'A-lemanya oriental. Es clar, que Loni,com tants alees compatriotes seus, haviaemigrat a Hamburg, dins la Repúbli-ca Federal, juntament amb la seva famí-lia. També record dues al.lotes norda-mericanes de retorn d'un d'aquells viat-ges. Eren de religió jueva i ens parla-ren dels seus parents, en els temps delsavis, morts pels nazis a l'Alemanya quealeshores havíen visitat. Avui, qrre laRDA ja no existeix i ni tan sols exis-teix la que fou poderosa Unió Sovié-tica, quan en el meu gabinet de feinai santuari de records hi ha una pedradel mur de Berlín (1961-1989) queevoca la tragèdia d'una nació altre tempsdividida, tot això resta com una curio-sa anécdota, una anécdota, però, queha tengut la seva importància en la meyaobra literaria. 1 és que Loni Bühme iels seus havíen fet el mateix que altresdotze mil ciutadans de la RDAque fugi-ren al Berlin Oest. Pera fer encara mésdura la propaganda antisoviética el granartista de ballet rús Rodolf Nureiev apro-fitava una estada a occident per ademanar asi I polític. La tensió fou ales-hores tan intensa que les autoritats ale-manyes orientals posaren fi al tràficlliure i col.locaren tanques de pedra ifilferro al llarg de tota la seva fronte-ra sectorial

Era el "inur de la vergonya", comdirien els de la RFA.

I mentrestant Espanya no era ni camni peix en el forum internacional. 12

PERE GRI

L'idea de l'esperit del pobleno és, com es creu a vegadesd'origen alemany. Sorgí aFranca durant el segle XXIII

justament amb el nom d 'es-perit de la nació- en aquellsinstants en que, com assenya-la Patil Hazard, abundaren elsestudis sobre l'esperit de... Aixíper exemple, i sobretot, enMontesquiu i en Voltaire. Mon-tesquiu parla a L'esprit desLois, de l'esperit nacional oesperit d'una nació, resultantde diversos factors (clima,religió, etc., etc.). En quan aVoltaire, l'idea d'un esperitnacional o esperit del poble(esprit des nacions) está benclara tant en el seu Assaig comen les seves obres històriques.Però, qualsevulla que fossin elsseus orígens, els alemanysinsistiren més que ningú sobreaquest tema. Així ho veiem enHerder, qui entén la històriacom a historia de la humani-tat, però qui a la vegada mos-tra a les seves Idees que lahístória es realitza mitjançantuna série d'esperits populars.Ho veiem també a Fichte, nonomés en els seus Caràctersde l'edat contetnporánia, sinótambé, i d'una manera mésconcreta, en els seus escritsfilosòfics-polítics; els discur-sos i l'Estat comercial tancat.Ho veiem, finalment, i ambmajor amplitud, en Hegel; quifa referència a l'esperit delspobles en diferents ocasions,per exemple, en la Fenome- .

tiologia de l'Esperit, on con-cep l'esperit universal comper la concurrència i relacióentre l'idea de l'Esperit delpoble volksgeist, i la idea delZeitgeist o esperit de l'época,deguda principalment a Hegeli que va ser recollida, i elabo-rada per varis autors roman-tics. Això passa sobretot quans'entén l'esperit d'un determi-nat poble, que és el que repre-senta un moment fonamentalen el procés de la història.

S'ha parlat igualment d'es-perit de l'època d'una maneramés general per expressar elque podria anomenar-se el per-fil d'una época, són expres-sions metatbriques, i solenvaler com a tals. Efectiva-ment, tan aviat com s'intentaprecisar l'esperit de l'època enquan a esperit d'una época,especificant-ho en determina-

des manifestacions culturals,polítiques, artístiques, reli-gioses, o en determinadesestructures socials i econòmi-ques, l'unitat del suposat espe-rit corre el perill de dissoldre's.

Moltes coses succeïren aPorreres a començaments del'any 1938, l'esperit del meupoble i l'espera d'aquella épocadegeneraven cap a la inco-herència i la involució, respectea una época llavors molt pro-pera, la de la República. Unacord de la comissió gestora,pres el 28 de febrer, així hodemostra. Din el següent: Acteseguit exposà al presidènciahaver tengut notícies que elproper dia sis de març laBanda Orquestra del Regi-ment d' Infanteria de Ciutatn". 36, degudament autorit-zada per l'Excm. Coman-dant Militar d'aquestes Mes,havia de donar un concert enel local del Cinema Modernd'aquesta vila, sense haverexigit per això drets de capclasse i el producte líquid delqual, després de deduir lesdespeses necessàries, haviade destinar-se al GloriósMoviment Nacional. Assa-bentats els senyors presentsde les manifestacions de lapresidència. s'acordà perunanimitat obsequiar als sen-yors components de la matei-xa, a la seva arribada a lalocalitat, amb un refresc a laComandáncia Militar, lesdespeses del qual seran satis-fetes amb càrrec al capítol iarticle corresponent delvigent pressupost.

Res ens pot sorprendre d'a-quella época, però, perquès'havia produït aquest canvi enl'espera de la gene? No us hosé dir. En quan a la meya per-sona, no deixava que lotsaquests esdeveniments influïs-sin en el meu áni in. Vaig renun-ciar a assistir a qualsevol cele-bració del nou règim, i em vaigconcentrar en mil 'orar els meusconeixements intel•lectualsamb Inés l'orca que no , feiaabans.

No només tornava la reli-gió, un fet que hauria pogutacceptar, també ho feia l'esperitmilitar, de conquesta, impe-rialista, totalitari. Encara pucafirmar que aquestes ideolo-gies anaven llavors mol lliga-des. 12

Eren els anys 1962i 1963. Cap paíssocialista de l'Est mantenia relacionsdiplomàtiques amb l'Espanya de Fran-co per?) l'or és l'or i els doblers són elsdoblers. Així dones, la Dictadura,comercialment rebutjada a molts indretsd'Occident cerca nous mercats a l'Eu-ropa oriental i forma així aquellesdelegacions econòmiques que el meusoci Josep Lluís Regueiro i jo conei-xeríem ben d'aprop a través d'ORMEIN,una organització importadora i expor-tadora. Representarem en aquells anysdiferentes empreses de les repúbliquessocialistes, com "Adria", de lugoslá-via, "Balkan" de Bulgaria o "Animex"de Polònia. Llaunes de cam en con-serva, goulasch a l'estil hongarès, fetgede bacan, licor "martika", de pruneso de roses o caviar "malassol"...erenproductes que gaudien aquí, a causa

de les botigues turístiques, d'una certaacceptació. Però l'empresa que ensomplí el magatzem era alemanya, dela República Democrática alemanya,és a dir, la socialista. Importar= unamuntanyola de cervesa "Radeberger"i repartírem tota casta de propagandaper tal de promocionar-la, ésa dir, jocsde tassons, cendrers, banderoles, cami-setes...Erem a Mallorca, els homes dela "Radeberger Pilsner Export", unemblema ben curiós: Sobre fons groc,un Ileó rampant de color blau, una espa-sa i mitja roda de carruatge. La cerve-sa era bona, resultava a bon preu, és adir, a nou cinquanta quan totes les altresestaven entre les catorze i les quinzepessetes, i ens permetia de jugar el paperde "misteriosos" agentscomercials. Del'Alemanya de l'est vaig conèixer LoniBühme, amb qui vaig mantenir dos anys

el lleu de tótsmereix un respecte

FORA Fums!

FePER RICARD COLOM

"Pot existir una facultat més alta que no pasla raó i que si la posseíem, ens demostrarla laincertesa dels sentits".(Maurice Polydore-Mari-Bernat Maeterlinck,

1`n 1862-1949, escriptor Flamenc)."Es maldant per l'impossible com tot alló pos-sible esdevé realitzat".(Henrry Barbusse, 1873-1935, escriptorfrancés)."N'hi ha qui creu que tots els mots tenen unpoder sobrenatural i fan reals totes les cosespensades".(Eça de Queiroz, diplomàtic i escriptor por-tugués, 1834 a Pavoa de Varzin - 1900 a París).La fe és una fundó del cor i ha de ser man-tinguda per la raó. Quan la fe esdevé cega,mor"."¿De que val la fe si no és traslladadaenacció?".(Mohandas . Karamchad "Mahatma" Gandhi.1869-1948, activista religiós noviolent, prin-cipal figura de la independencia de l'Índia del'Imperi Britànic)."La fe de cadascú és l'expressió del seu carác-ter. L'home és sa fe: segons sia l'objecte de safe, així és ell".(Bhagavad Guita 17:3, monumental obra del'Índia en sànscrit, s.IV-II a.C.)."... si hi pots - fer res, compadeix-te de nosal-tres, ajuda'ns!Jesús li respongué:-Em dius si puc fer-hi res... Tot és possibleper a aqueli qui creu.A l'instant el pare de l'al•lot exclamà:-Crec, per?) ajuda'm a tenir més fe...".(Evangeli de Marc 9:22:24, s.1, dictar per l'apòs-tol Pere)."Tot allò que vivament imaginem, ardentmentdesitgem, sincerament cregam i entusiástica-ment emprengam... indefugiblement s'esde-vindrà". -(Ralf Ransom)."Ara bé, la fe en la Bíblia té una major càrre-ga existencial que no en els nostres idiomes icultures occidentals. Pera nosaltres predomina,en la fe, l'aspecte intel•lectual o gnòstic: la fes'oposa a la raó com a un altre canal de conei-xença. Per els hebreus el mot fe -emunáli oémeth- es deriva de l'arrel aman, que vol direstar ferm. El concepte "veritat" per a un grecés "descobriment d'allò amagat" (a-létheua),Per a un llatí, preocupat pels principis jurí-dics, és "autenticitat"...".(Pobresa evangélica i promoció humana", J.M. González Ruiz)."Els miracles discerneixen allò dubtós... ésalió que hom veu en tots els combats de laveritat contra l'error, d'Abel contra Caín. DeMoisés contra els mags de Faraó, d'Elies con-tra els falsos profetes, de Jesucrist contra elsfariseus, se Sant Pau contra Barjah-xuan, delsapòstols contra els exorcistes..."."La fe diu de debò allò que els sentits no diuen,però no el contrari. Está per damunt, no pasen contra".(Pensées, Blasi Pascal, 1623-1662, savi imatemàtic occità)."Si el conseguesc / mercè no em Fallirá".

(Ausiás Marc, 1400-1459, gran poeta català)."Hom no pot parlar al voltant del misten, homn'ha de restar captivat".(René Margritte, pintor való, 1892-1967)."Cerca la llu, i la trobaràs".(E.M. Arndt, poeta alemany)."Amb creerlo aconseguiràs ciencia.Primerament creus i després entens.Amb fe té la voluntat acció i l'enteniment pas-sió.On més creus més pots entendre.On més entens, més pots creure.El poder que tens per fe, no el tengues ociós".(Llibre dels mil proverbis de Ramon Llull).(La fe és de la ment, i el seu fonament és elcor"."Si no has entes, creu, car entendre és premia la. fe".(Agustí, bisbe d'Hipona, 354-430).Amunt ánima forta! Traspassa la boiradaI arreladins l'altura com l'arbre dels penyals.Veuràs caure a tes plantes la mar del mónirada,I tes cançons tranquil•les aniran per la ren-tadaCom l'au dels temporals.(Lo Pi de Fortn. entor, de Miguel Costa i Llo-bera, poeta romàntic mallorquí)."Dins la voluntat humana hi ha un poder d'a-delerar allò que torna la seva boira interior enun sol"."Jo, recolzat contra un pilar, plorava de joia.Dins la font del meu cor brillava ara aqueixaclaror de la qual havia desesperar, pas a pas,en el meu camí".(Pelegrinatge a les fonts, de Lanza del Vasto,deixeble europeu d'en Gandhi i fundador deles Comunitats de l'Arca i del moviment con-tra el genocidi francés a l'Algèria).Fatigat de tanta esperaHe reprès el mal camí.Deixo l'esperança enreraPerò la fe em vol seguirA mitges u dic síCom si després del comíCamino mirant enreraOn l'esperança m'esperaAmb els ulls contra el coixíLa fe em diu que no i que síDecideixo tornar enreraI em detura no sé quiá la fe que m'esperavaPerquè ja no sap que dirAra és lleva lluny de miL'esperança ploranera.No és aquesta la maneraCertament de fer camí.(Cançoneta noucentista del mal camí, PereQuart, escriptor català contemporani)."Hom no copsa mai fins on creu de debò enquelcom, fins que açò esdevé una qüestió devida o mort".(C.D. Lewis, escriptor nord-americà)."Pensa en gran i els teus fets s'acreixeran.Pensa en petit i quedarás enrera...Has de pensar bé per enlairar-te...La batalla de la vida no sempre és guanyada,pel més fon o el més lleugerPer') tard o d'hora, l'home qui hi guanyaÉs aquell qui creu poder-ho fer".(I Rudyard Kipling, 1865-1936, escriptoranglès nat a l'Índia)."Quan l'home haurà acabat, llavors trobarà alscomençaments".(Eclesiàstic 18:6, Vibre deuterocanónic verss. I a.C.

15 DE SETEMBRE DE 1998

Una nova BbsniaFa un temps, diverses veus es preguntaven a

diversos mitjans de comunicació del nostre paíssi Kosovo acabaria constituint una nova Bósnia,a la castigada zona dels Balcans. A hores d'ara, japodem contestar en positiu. El cas de Kosovo noté les repercussions ni les dimensions de la sag-nant guerra de Bósnia, però l'esquema i les cir-cumstàncies en qué s'ha desenvolupat s'assemblenprou. Kosovo és més petit, hi ha menys gent i estracta, en qualsevol cas, d'una gent considerable-ment "periférica", i que, per tant, no interessa gaireningú. Pero) els ha passat, en unes circumstànciessocials diferents -país pràcticament uniétnic, perexemple- quelcom de prou semblant a la barbá-rie perpetrada a Bósnia i Hercegovina.

La tensió ha estat provocada per l'anul.lacióde l'autonomia de Kosovo per pan de lugoslávia

posteriorment, pel no reconeixement del dretd'aquest país a la pròpia sobirania i autodetermi-nació. Iugoslàvia, que encara deu tenir en el seupropi text constitucional el respecte pel dret d'au-todeterminació de tots els pobles, inclosos els queformen la seua propia federació, no ha fet mai casd'aquesta lletra escrita. No hi varen poder fer res,els governants serbis, a l'hora d'haver de reconéi-xer la independencia d'Eslovénia i de Croácia, pro-cessos ambdós avalats tant pels Estats Units com,sobretot, dins Europa, per Alemanya. Però varendeixar la porta tancada a qualsevol altre procésd'emancipació nacional, i decidiren de recórrer sem-pre que fes falta a l'ús de la força armada per tald'impedir-ho.

Quan començaren els atacs de l'exèrcit fede-ral iugoslau contra Kosovo -atacant posicions "terno-ristes", segons la seua jerga habitual- es va dir,només retòricament, que s'estudiava la possibili-tat d'una intervenció internacional. Aquesta ani-ria a càrrec de l'OTAN i tendria com a missió evi-tar una nova rebrotada de la neteja étnica i de totesles malvestats que aquesta comporta. El temps,emperò, va anar passant i les forces de l'OTANcontinuaven sense fer res, mentre l'exèrcit iugos-lau i les forces paramilitars que sempre Ii fant rotloanaven matant kosovars i provocant que d'altres-més de dos-cents mil fins al dia d'avui- hagues-sin de sortir de Kosovo i anar-se'n a aixoplugar-se dins territori albanés.

Fa pocs dies se'ns anunciava que els últimsreductes en mans dels "terroristes" kosovars haviencaigut ja sota les forces de l'exèrcit federal iugos-lau. La resistencia, per tant, havia estat anihilada.Posteriorment es va produir una cena polémicasobre el fet de si hi havia fosses comunes plenesd'infants o no. En qualsevol cas, algun tipus demacrofossa destinada a enterrar-hi molta gent síque hi era. El mal, òbviament, ja estava fet.

Dins les nostres sospites hi ha que, una vega-da més, la comunitat europea li ha fet de parai-gües protector al feixista Milosevic, president deIugoslàvia, que ha pogut actuar impunement, tanta Bósnia com a Kosovo, perquè la majoria delsestats europeus prefereixen la barbàrie i el man-teniment de la unitat de l'Estat a la civilització ila pluralitat d'organismes estatals.

Ho declarava fa pocs dies Bernard Hénri-Levya les pàgines de Diario de Ibiza: el feixisme ésmassa prop, i ara es mostra sota formes a les qualspotser no estàvem gaire habituats. I, en la matei-xa entrevista, el filòsof reblava el que caldria ferarnb el conflicte dels Balcans: cal carregar-se Milo-sevic. La comunitat europea té moltes maneres defer-ho, però no s'hi posa. Evidentment, perquè novol. Potser será veritat que la Història, amb el temps,acabará passant-los comptes.

Bernat Joan i Marí

Fa 12 anys que Catalina Castell amb el

seu home Miguel Franco regenta la Boti-ga Comercial Franco a Bunyola.

Fa mig any que na Maria Barceló haobert la Merceria Tot Fil davant el por-

tal petit de l'església de Bunyola.

Fa 4 mesos que la Família Duran-Villal-ba ha obert la Gelateria Bunyola davantel portal petit de l'església del poble.

Fa 4 anys que na Rosario Pérez de Ciu-tat ha obert la Consulta Veterinària de

Bunyola. Te cura deis animals de com-panyia.

El pensament i l'acció revolucinária antiimperialista i anticapitalista del "Che'Guevara inspirà moltes de les accions en favor del pobletreballador de les Illesimpulsades pels comunistes mallorquins d'OEC i d'altres col.lectius que noacceptaren els pactes de la transició amb el feixisme reciclat.

1 9 11T116 15 DE SETEMBRE DE 1998

L'antifranquisme a Mallorca. V LLIBRE

1977 I el Pacte Social de la Moncloa:El carrillisme-stalinista (PCE) contra els treballadors (i II)

MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ

El Pacte social de la Moncloaatacava els interessoseconòmics i polítics delstreballadors 1 pobles de l'Estat

L'OEC de seguida (Ilevatalguns sectors interns que hi veiencerts aspectes "positius )torsinterns que hi veien certs aspec-tes "positius") es va mobilitzar con-tra el Pacte social de la Moncloaen defensa aferrissada deis inte-ressos dels treballadors de totes lesnacional itats de l'Estat. D'ençà dela mort del dictador la situació polí-tica s'havia agreujat enormement.No sols hi havia mobilitzacions delstreballadors; Euskadi, Catalunya,Galícia, bullien d'efervescèncianacionalista, republicana i anti-centralista. El pla imperialista -burgès de "renovar alguna cosa pera no modificar res del franquis-me" estava en perill si no es"domesticava la classe obrera i elspobles de l'Estat", com diu Agus-tín Moreno, de CC.00., en el lli-bre (De los Pactos de la Moncloaal AES) que hem comentat en elcapítol anterior.

Fa poc, el diari espanyol ElPaís (fascicle número 10 de la sevahistòria de la transició) escriu desd'una óptica ben diferent de la nos-tra, per?) que situa molt bé quinera l'estat mental de la burgesiaespanyola en aquells momentsdramàtics (gener de 1976), quanencara no s'havia consolidat elmodel occidental de democràciaburgesa i l'Estat espanyol podiaderivar cap a una federació derepúbliques socialistes no con-trolades per l'imperialisme mun-dial: "En el mes de enero de 1976,Madrid es sacudido por un movi-miento huelguístico sin prece-dentes, que pronto se extenderáal resto de España. Los efectosde la primera crisis del petróleo,que habían llegado en el otoño de1973, se empiezan a notar condureza: descenso de los benefi-cios de las empresas, aumento deldéficit externo, de la inflación ydel paro, disminución en el cre-cimiento de la economía, frena-zo de la inversión privada, etcé-tera)".

Gener de 1976: una situacióprerevolucionária

En un llibre escrit per quatremilitants del P"C"E (Madrid enhuelga. Enero 1976) es pot copsarben clarament quina era l'explosi-va situació de l'Estat en el comença-ment de la reforma política.

Escriuen els militants carri-Instes Víctor Díaz Cardiel, JuanFrancisco Plá, Alfredo Tejero iEugenio Triana:

"Durante dos meses, Madrid hasido el escenario de un movimientohuelguístico que ha afectado aprácticamente todas las ramas dela producción y a numerosos ser-vicios públicos. La ciudad se haquedado prácticamente sin taxis,sin metro, sin correspondencia.Las manifestaciones se han suce-dido en todos los puntos de la capi-tal y de la periferia industrial.Durante semanas, decenas y milesde trabajadores se han venido reu-niendo a diario en asambleas enlas que discutían el curso de suacción... decenas de conflictosestallaban y se apagaban sin quela huelga dejase de crecer. El sin-dicato oficial se veía desbordadocon convocatorias lanzadas desdesus propios órganos comarcales yprovinciales".

La burgesia... i el mateix P"C"E(també el PSOE) havien d'aturartot aquest esperit combatiu si volienportar endavant la reforma delrègim, la consolidació de la monar-quia, la "sagrada unidad de Espa-ña, etc. El País -proburgés i espan-yolista- diu (Memòria de la tran-sición. pág. 165): "Los acuerdosde la Moncloa abrieron la transi-ción económica". I el màxim res-ponsable en qüestions econòmiques(era vicepresident d'aquests temes),l'economista Enrique Fuentes Quin-tana, accepta l'opinió que el Pactesocial de la Moncla ajudà a crearel clima de pau social i tranquil.litatpolítica que es necessitava per aaprovar la Constitució sense entre-bancs, i significà la primera mesu-ra seriosa per a evitar la constantpèrdua de beneficis de la patronal(s'anà aturant l'ampli moviment çievagues revolucionàries d'aqueys

anys). Com diu aquest economis-ta: "O pactábamos o la Constitu-ción podía quedar en entredicho".

Els revolucionaris criticàrem elPacte social de la Moncloadinou anys abans que elssectors crítics de FactualP"C"E i de CC.00!!

Els comunistes de l'OEC refusà-rem elsels pactes dinou anys abans queAgustín Moreno i els crítics deCC.00., que ara (1996!) qüestio-nen la validesa d'aquells pactes,denuncien el paper nefast que ten-gueren per als treballadors. Peldesembre de 1977 les publicacionsinternes d'OEC (instruccions per aquadres de direcció i militants), lapremsa del partit, analitzàvemaquestes conseqüències negatives."Es tracta de congelareis salaris peraconseguir així un augment delsbeneficis empresarials. És un ver-tader pla d'estabilització capitalis-ta oferint, tan sols, alguns hipote-tics avantatges vaporosos i incon-

. crets".

Accions conjuntes contra elPacte social

De seguida els nostres mili-tants, es pot dir que la major pan"de l'esquerra revolucionària i elnacionalisme no-burgès, adoptarenresolucions i feren análisis molts

semblants. Silenciats per la prem-sa oficial, comptant únicament ambels recursos dels militants forenrepartits diaris de les respectivesorganitzacions, impresos milers defulls clandestins, es feren aferrati-nes, es pintaren cartells per acol.locar a places públiques, carrers,estacions de metro i autobús,col.legis i facultats universitàries...Anàvem contra corrent. Pea) elsrevolucionaris sempre hem nedatcontra corrent!

Amb la LCR, el POUM, el MC,realitzàvem sovint accions conjun-tes, tant a les Illes com a la resta del'Estat. Lá LCR (Lliga ComunistaRevolucionària, que pertanyia a laIV Internacional) escriviaen un delsseus fulls que repartíem per obres,hotels, instituts i mercats. En els arti-cles explicatius contra el PacteSocial de la Moncloa s'analitzavala situació económica de l'Estatespanyol, la inflació salvatge (d'un30%), que colpejava els salaris, elscontrols dràstics que volia imposarel Govern (amb consentiment deP"C"E-PSOE), la pèrdua de poderadquisitiu dels salaris que la sig-natura comportaria (i va compor-tar!). Per posar-ne un exemple: sien aquells moments la inflació eravalorada en un 30% anual (ambtendencia a Falla), els Pactes de laMoncloa posaven uns límits als aug-

ments salarials d'un 22%. La qualcosa, per qui tengui dos dits de front.volia dir que d'un cop els treballa-dors perdien entre un mín ni del 8i un maxim del 10% del seu pockwadquisitiu.

Les signatures de Carrillo,Redondo, Camacho y Gonzálezdonen, en un instant, 400.000milions de pessetes alsempresaris

Només aquesta mesura -sensecomptar les abres- implicava un ajutde 400.000 milions de pessetes perals empresari s.

El Pacte també feia possible quesetanta-un productes bàsics per al'alimentació i subsistència diàriesdel poble, pugessin de preu sensepermís del Govern ni cap control.

S'analitzava igualment l'aturquesuposaria la signatura del Pacte. Elseconomistes independents dona-ven les xifres de tres-cents mil atu-rats més cada any i amb una tendén-cia a l'augment permanent. Els100.000 milions destinats a obrespúbliques i subsidi d'atur (40.000i 60.000 milions respectivament) nopodien solucionar un greu atur demés d'un minó i mig de persones.

Igualment la disminució de l'a-portació empresarial a la SeguridadSocial no feia més que augmentarels beneficis empresarials, que des-prés no revertien en escoles, hos-pitals, més llocs de treball, etc.

El pressupost que assignava elPacte als aturats només podiacobriruns sis-cents mil aturats i aturadesamb un miserable salari de quinzemil pessetes mensuals. Els revolu-cionaris ens demanàvem... ¿qué esfarà del milió de treballadors i tre-bailadores que resten sense asse-gurança?

Llegim en un número de la Vozde los trabajadores (diari de l'OICa nivell estatal): "El objetivo esen-cial Idel Pacte] es alcanzar unaracionalización y transformación delmodelo productivo y de desarrollocapitalista en beneficio particulardel gran capital finaciero e indus-trial. Para consolidar ese tipo de eco-nomía de mercado tipo occidentalse necesita: acabar con la comba-

L'ANTIFRANQUISME A MALLORCAV LLIBRE

de López Crespí

Cada quinze dies a /6°11, 111_116 (d'agost del 1998 fi os a l'agost del 1999)

Per demanar números endarrerits, telefona al 971 26 SO OS

'HL 971 55 15 84Mòbil 989 68 68 97

CENTRE D'ESTUDI DE JUDO

ILEVANT MA LLORQUI —

Grup de militants de l'OEC a l'avantguarda sempre de la Iluita per la Ilibertatdel nostre poble i en contra dels pactes amb la burgesia i el franquisme (elspactes de la transició). En la fotografia: Joan Vich, Maria Vilchez (del grup ALMAYUROA), Rafel Ramis, Conxa Vidal, Segio López... entre d'altres revolucio-naris mallorquins.

PARES z_EDUCAU-ME EN CATALA zA MALLORCA Hl HA EL MEU FUTUR

Mentre la majoria de polítics professionals que viuen del "cuento" -enganar lagent- encara no havien descobert la democràcia, els comunistes d'OEC erensempre a l'avantguarda de la Iluita per la llibertat del nostre poble. En la foto-grafía: J. Corral i Joan Albert Coll Andreu, dos dels màxims responsables delmoviment obrer anticapitalista a les Illes i destacats militants d'OEC.

La Família Arrieta-Marengo del Perúacaba d'obrir la Botiga Can Latino aSóller.

Fa mig any que en Vicenç Godoy i Alcoyregenta l'Agència d'AssegurancesReale a santa Ponça. Una companyiaasseguradora que opera a l'estat Espan-yol i a l'Estat italià.

Fa 20 anys que en Miguel Deià de Deiàés el rector de Fornalutx. A la décadadels seixanta, en Miguel fou vicari desant Joan durant 7 anys, época en queel coneixerem. Fa un mes que la Família Sanchez - Hoff

mann ha obert l'Herboristeria NaturHaus Beauty a santa Ponça. El seu tele-fon 971695197

Fa 3 anys que na Maribel Rayó de saPobla regenta l'Óptica santa Ponga queestá davant l'oficina de Correus delpoble. El lloc de fácil aparcament i el fetque és l'única óptica de la zona, fa quena Maribel tengui molts de clients.

Fa 4 mesos que na Maribel Clementede Lleón regenta el Forn Mallorca asanta Ponça.lypior

..,-....

9 , %... I, ,..1. 44 .s : t 1, .. i .., ..../k

' 414 . 'Id•

L. ''''.1-' ,:m.:,•-;,.. 1,.... „.... ,,,,,,....

1.. ,.

-1-:. :, . ,,....1(11:.,•Sil ,:

I 'N, 1 '

41 I

L / ,sittalI: ' ...t'e',

4141M :I,

Fa 10 anys que na Marce Muñoz de

Badajoz regenta juntament amb el seu ..i.l....1

1'11211 15 DE SETEMBRE DE 1998 7

home que fa instal•lacions i reparacionsde fontaneria i electricista, la Ferrete-ria Muñoz a santa Ponça. Els trobareual 971692392

Fa 2 anys que n'Elisabet von Bonolor-er d'Áustria regenta la Cafeteria Mozarta la Plaça del Rei En Jaume de santaPonsa.

tividad de la clase obrera, aplicaruna drástica congelación salarial,un reforma fiscal antiobrera, medi-das que vayan en camino de regu-larizar el despido libre. Se trata, endefinitiva, pese a que lo oculten lasdirecciones del PCE y del PSOE,de un autentico plan de estabiliza-ción contra la clase obrera y el pue-blo".

El Pacte de la Moncloa volialiquidar l'experiéncia populard'assemblees, consells obrers icomités de fábrica. Objectiu:consolidar el sindicalismepactista, promonárquic,espanyolista i antirepublicá

Una altra qüestió que preocu-pava als comunistes (de l'OEC) eracomprovar que es preparaven pera liquidar políticament totes lesconquestes aconseguides pels tre-ba I ladors en els deu darrers anys deII u ita. I, concretament, allò que bur-

gesia i reformisme volien fer eraacabar amb les experiències dedemocracia directa (les assemble-es i les coordinadores d'assemble-es, consells i comités de fábrica ambpoders reals) per tal d'anar implan-tant un sindicalisme pactista, hipo-tecat a l'Estat i a la patronal (a causade les subvencions que rebria pelseu constant ajut a la consecució depactes favorables a la patronal), queen cap moment qüestionas la monar-quia, la "unitat d'Espanya" i l'eco-nomia de " I liure mercat". Nosaltres,al contrari, lluitàvem per aconse-guir que el futur sindicalisme fosrevolucionad, anticapitalista, capaçde lluitar per l'autodeterminació decada nacionalitat oprimida per l'Es-tat. Aquest sindicalisme de classehauria de recolzar-se no en burò-crates sindicals pagats per l'Estat,sinó, ben al contrari, hauria d'estarbastit sobre els consells i comitéssorgits de la més auténtica democrá-

cia directa. Volíem que la burgesiareconegués legalment els consells

•i comités. Que aquesta nova formade sindicalisme fos reconeguda.

P"C"E i PSOE contra la unitatobrera i popular

Es tractava també d'evitar la divi-sió sindical fomentada per P"C"Ei PSOE. L'objectiu era anar con-cretant una poderosa Central Unita-ria de Treballadors que pogués ferfront a totes les envestides de lapatronal i de l'Estat imperialista.Amb el temps hem comprovat queels partits signants dels Pactes dela Moncloa el que volien precisa-ment era tot el contrari.

Malgrat que intel.lectualmentsabíem del paper de bomber de larevolució que arreu del món feienl'estalinisme i la socialdemocracia,encara ens faltava comprovar-ho enla práctica de cada dia, a Mallorca,dins les nostres fabriques, hotels ifacultats.

Recetment, llegint el llibre deDavid Ginard L'esquerra mallor-quina i el franquisme, m'ha estran-yat no trobar cap referencia a unaqüestió tan important com els Pac-tes de la Moncloa. He Ilegit els capí-tols dedicats a Comissions Obreresi al PCE o a Nostra Paraula (el por-taveu del carrillisme illenc) i no hi-veig cap anàlisi del paper del par-tit ni del sindicat carrillista en unacircumstància histórica tan greu. José, perquè hi era en el tall de la I lui-ta contra els pactes, que el P"C"E,els seus homes dins CC.00., ten-gueren una part decisiva en feracceptar-los entre la classe obrerai el poble. Així com els revolucio-naris, els comunistes de MCI, OEC,PORE o els anarquistes combatí-em amb totes les nostres forcesaquestes mesures antiobreres, no sesap -jo no n'he vist cap article, i heconsultat centenars de diaris de l'è-poca-, no se sap, repetesc que la gentdel P"C"E que anomena DavidGinard hagi fet res en contra d'a-quests Pactes. Si es parla de fun-dacions, mobilitzacions i I tintespopulars portades a terme pels carri-1 listes, també s'ha de parlar de lesaltres lluites, les que anaven -en afa-vorir els Pactes- contra els interes-sos dels treballadors. ¿O no era llui-ta la defensa dels Pactes de la Mon-cloa? Era una lluita ben forta. Tanforta com ho podia ser aconseguirque una assemblea d'un hotel sesumas a una vaga per a demanaraugment de sou. Si no es fa així, lavisió que dóna l'historiador és par-cial, sectaria, i distorsiona la reali-tat. No és honest afavorir un partitamagant bona part de la història. Iaixò és unacosa que fa sovint DavidGinard. Embelleix masa el carri-Ilisme illenc. I ell sap que és unaposició falsa. Amagar una part dela realitat només porta a la menti-da i a la confusió. Ho hauria de teniren compte, si de veritat vol ser"objectiu" com pretén.

El respecte ésnecessári

ESCANDELLS'Arenal está arreglat,D'elegància a totA molta gent ha agradat,Perquè res no dugui dol.

Dins tot, hi há be i dolent,Sa costum ja ve d'enrera,Així també hi ha gent,Que lo bo els fa vomitera.

Se pot veure cada dia,Qui surt a passejar es cans.Pixerades, porqueria,Moltes merdes pels portals.

Dins s'enveja i sa malicia,Sempre hi ha molt i dolent,Molta gent que té avaricia,Obra deshonestament.

Del pare urbà, jo diria,Els mes vells poder jutjar,Si els al.lots fan dolentia,Els puguin amonestar.

Tiren pedres als safareixos,1 ho veuen els majors,Rompen plantes, fan destrosses,La gent está mirant-los,Com si fos molt graciós.

Desitjam, senyor alcaldeTengui a bé el seu mandat,Protegir, lo sociable,Perquè és mol lamentableQue s'espenyi lo arreglat.

nsprou agresslodets estats espanyot

trances

..)5"

C ALÁ

•

EN CÁTALA

VLA A, MA

L

M'AMA

1°112118 15 DE SETEMBRE DE 1998

SA CAPOILADORALes vergonyesdel PSM

Encara deu esser a qualque llocel material de campanya contra la inci-neradora de Son Reus. Fou un delspilars de la seva campanya. Els mésecologistes. Els més nacionalistes. Elsmés...de tot...en tot. I no s'estan deseguir-ho proclamant als vents delmón: els del GOB i de Greenpeacesón uns mals intencionats que els volenferia punyeta, a ells, tan plens de bonavoluntat i que —suposadament- "sóndels seus". El canvi de lideratge noha suposat que hagin deixat de plo-rar com a magdalenes i se sentin tre-mendament ofesos quan se'ls cantenquatre veritats a la cara.

IntegracióCom volem que s'integrin els

forasters en el seu conjunt, si elsforasters espanyols ja diu que estanperfectament integrats a la Mallor-ca que es diu que és d'Espanya (Fage-

da dixit)? Si els forasters espanyolsestan perfectament integrats aMallorca en virtut de la dominaciócolonial espanyola, el s forasters ale-manys també ho estan perfectamenten base a la seva pertinença a la UnióEuropea, més gran i territori del'euro, de manera que...o jugam totso no hi ha partida.

Barçamulticultural

Els espanyolistes no s'acabend'avenir amb el fet que la nostra prin-cipal multinacional de l',esport hagifitxat holandesos i brasilers a rom-pre. No acaben d'entendre que somuna nació menys racista i xenófobaque les que se sustenten sobre la domi-nació d'altres nacions (Espanya, Ser-bia, Turquia,...). No tenen prou clarque Van Gaal preferesqui professio-nals holandesos (Cocu, Zenden,Bogarde,...) en compte d'espanyols(Amor, De la Peña, Abelardo,..). Alcap i a la fi, no hi ha hagut cap canvisubstancial: hem canviat uns estran-

gers (europeus) per uns altres i s'haacabat. Mirau si és senzill i entene-dor.

Universitatcatalana d'estiu

Miguel Porter i Moix, presidentde la UCE, declarà en el parlamentinaugural que está "fart de l'estretorde mires de certs polítics" i que "perraons absurdes ha passat de moda dirPaises Catalans al que són Páisos Cata-lans", ala vegadaque criticà les accionspolítiques que intenten desarticularla unitat catalana. A qui feia al.lusió?

CatatónicJa sabem que un partit no és inde-

pendentista quan els seus estatuts nodiuen explícitament que ho sigui; arabé, el que més sorprèn és el discursen els ambients independentistes demilitants d' algun d' aquests partits queconsideren que representen un partitclarament independentista. Qué falla?

Els seus líders públics volen fer pas-sar moix per llebre? No saben queestan en un partit que es declara noindependentista? No veim que té dedolent reconélxer públicament ques'està a favor que Mallorca continuïessent una regió d'Espanya, tot i queconsiderem que això és molt perju-dicial pera nosaltres. Perdem el nord,o falla l'ètica?

PacteProrgessistad'Eivissa

Les informacions de la premsaindiquen que el PSOE, Els Verds iENE (PSM) van de bracet (com éshabitual quan hi ha orígens o destinscomuns). ERC i EU són els neces-saris i imprescindibles indesitjats.Quan s'ha tractat de passar del pro-grama a les llistes electorals, ERC haplantejat la inclusió d'un(a) nacio-nalista independent a la llista del Con-sell. La mesa de negociació l'haacceptat unànimement, amh l'ex-

cepció d'ENE (PSM) que l'ha vetat,sense plantejar, d'alba banda, la incl u-sió de cap candidat(a) nacionalista ala llista. Per llogar-hi cadires!

Diario de Ibiza(Es Diari)

Els dijous publica un supiemciuespecial de 12 pàgines en alemany.Els espanyolistes (per nació o percondició) es queixen d'una suposa-da invasió per part d'uns ciutadanseuropeus que viuen exclusivamenten la seva pròpia llengua. Els inde-pendentistes, pero. no creim que n' hihagi per tant, o com a mínim no veimmassa diferència entre el compor-tament dels europeus espanyols i eldels europeus alemanys: el Diariode Ibiza es publica habitualment deforma exclusiva en espanyol, quetampoc és la llengua pròpia de lesBalears i Pitiüses. Més alemanysuposa menys espanyol, però nobeneficia ni perjudica en absolut 1 ' úsdel català, per la qual cosa...ni fu nifa!.

Diles relacionades amb la parellaRECULL DE FRANCESC ROIG

DONES

1) A la dona, busca-la prima i neta, que grossa i bruta ja s'hi torna.(Francesc Roig i Feliu)

2) Si vols estar ben casat, busca-la en el veïnat. (Francesc Roig i Feliu)

3) Qui perd una bona dona, no sap pas el que guanya. (Ramon JordiNinot) Un xic masclista per?) simpàtic.

4) Dona casada, dona espatllada. (Pau Zabaleta i Llauger)5) Una dona, bona dona. Dues dones, prou dones. Tres dones, massa

dones. Quatre dones i la mare, cinc dimonis contra el pare. (PauZabaleta i Llauger)

6) Déu ens dóna dones per estimar-les, i paciencia per aguantar-les.(Pere Grasset)

7) Dona casada, dona desgraciada. (Eva Valdés Mielgo)

8) Col i dona, tot l'any és bona. (Jaume Carbonell) Popular interna-cional que aconsella "regar l'alfabreguera" durant tot l'any.

9) No pots tenir kr dona borratxa i el vi a la bota. (Jaume Carbonell)Per aquells que els agrada abastar-ho tot àdhuc si és incompatible.

10) Dona i sardina, com més petita més fina. (Joan Artés ) -del mig ode les vores-

11) La dona és com un piano, com més la toques més bé sona. (QUIML'INDEPENDENTISTA CATALÀ) L'home potser també.

12) La dona és com el mine, la bona trepitjada i la dolenta penjada.(Vicenç Ramoneda)

13) Dones i burros, treu-ne el que puguis. (Pere Mas Pascual)

14) De ¡levanto deponent, de la dona siguis parent. (Carlos Illa Casa-nova)

15) Dona finestrera, o puta o xafardera. (Neus Lorenzo)16) L'olla i la dona, reposada. (Jordi Tarrida)17) No creguis dona alguna perquè muden com la ¡luna. (Ouim Inde-

pendentista Català)

18) Del mateix lloc, ni dona ni porc. (Jordi Tarrida i Subirana)19) Qui té llenya fa estelles i qui té dona toca mamelles. (Maria Clara

Perxachs Juando)20) Casa governada per dones put a pixum. (Jordi Tarrida i Subirana)21) Cordes i dones tot són embolics. (Xavier Solé Pallerola)

HOMES

1) Home casat, burro espatllat. (David Mira)2) Home ros i gos pelut, val més mort que conegut. (Irene)3) On hi ha pèl, hi ha alegria. (Xavier Maynou)4) Corbata torta busca xicota. (Pere Mas Pascual)5) Per l'home enamorat, no hi ha dona lletja. (David Ballester Ferran-

do)6) Els homes tenen un bastó que pica perir no fa remor. (Raquel Gubern)7) Dos homes i una ceba fan un mercat. (Anna Garriga)8) Home roig i gos pelut, més val mort que conegut.. (Elena Oliver)

AMBDOS

1) L'amor no és cec, l'amor és borni. (Xavier Maynou)2) Quan la miseria surt per la porta, l'amor salta per la finestra. (Artur

Gubem)3) Cara pigada, cara estimada, qui en té més de tres no val res. (Pan

Zabaleta i Llauger)4) Dona jove i home vell, criatures a garbea. (Pere Grasset)5) Baralles de muller i marit, de la taula al UU. (Pere Grasset)6) T'odio amor meu! (Pau Zabaleta i Llauger)7) Cor sense amors, jardí sense flors. (Pere Mas Pascual)8) Renyeixen els amants, i s'estimen més que abans. (Ouim Indepen-

dentista Català)9) Muller tossuda, marit tossut: matrimoni mal avingut. (Quim Inde-

pendentista Català)10) Cara pigada, cara estimada. (Xavier Maynou).

Als JovesFills d'una raça dreturera i fortaQue unia el seny amb l'ímpetu,no renegueu de vostra sang... Oprobipel fill que n'és apóstata!Per honra té ésser bord. Son cor espuriSols posa arrels parásites:No té l'arrel que del terrer dels avisEn beu saba legítima.Per ell és pàtria una buidor cobertaD'algun mantell de púrpura,Un tros de mapa, una abstracció volátil,Un mot de retórica...

Enfora, oh joves, d'aqueix centre exòticA on la lluita bárbara,Jugant la vida i mort d'homes i bèsties,Se'n fa feta sacrílega.Amb tuf de sang, carnatge i vil cridòriaLa multitud embriaga-s'hiTumultuosa, contagiant-se amb febresDe decadència pútrida...Enfora, enfora del variat prosceniLa mímica FarándulaQue sols ja purga pels femers, cercant hiLa riallada estúpida.Llavis i orelles que va ungir l'aromaDe les cançons indígenes,No us profaneu amb cançoneig imbécil,Rebuig de lletra i música!

Fills d'una gent tan curta de paraulesCom era de fets pródiga,No us encanteu amb les buidors lluentesD'una eloqüència frívola.És la bombolla de sabó, que inflant-seAl buf d'un nin, espléndida,S'irisa al punt, mes a l'instant no formaNi sols gotes efímeres.Alluny d'aquí la inanitat rotundaD'estrofes i de clàusules,La coloraina, l'oripell, pomposos,Tresors de la misèria!

Mes ah! Fugint d'inveterats contagisNo entreu plagues novíssimesOh joves que ara meditau corpresosQuimeres hiperbóries.Alluny, alluny aqueixa boira eterna,Mortalla tenebrívolaQue nostre sol rebutja! No us imposiL'Esfinx sempre enigmáticaque posa obscur lo clar, i per profundesVol vendre coses tèrboles...

Jovent, aqueixa copa d'art vesánicI subtil filtres, Ilança-la,Que et brinda l'opi del Nirvana búdicO el vi de les Euménides.Elles, crinades de serpents, omplirenDe llur verí tal pátera;Qui en beu, un camp d'Orestes a les FúriesHa consagrat per víctima!Alluny també, delinqüent cosmètic,Untor de formes flàccidesDe l'art caduc! Alluny, ximplesa insulsaFingint candors ingènues!...

L'art veritable és sa, gallard i noble,Tal com Apol.lo amb cítaraI amb sageta potent. Té la bellesa,La joventut de l'ànima,La claredat, l'ardida força, l'hàbilManeig de la fibra harmònica,I l'arc terrible del bon dret que mataLa serp de fang maléfica.

Tal vos somriga i l'ideal, oh joves,Unint el seny amb l'ímpetu,I amb gran serenitat, que és la divisaDe la potència máxima.

Ah! Els forts vénen dels forts. Alçau l'emblemaDe l'avior Ilegítima,que cada poble sols ateny son astreseguint per la seva órbita.

Siau qui sou; mes no atiant vells odisDe rala, ni amb emfàtiquesDeclamacions lloant tot lo que és vostre,Fins les mateixes úlceres...Siau qui sou; més no us tanqueu ombrívols,Dins una llar históricaSens horitzons. Volau sobre les terresEnfora, amunt, com l'àguila!Ella ama el niu de les maternes roques,per?) amb gran vol arranca-s'hiI, travessant mil horitzons, dominaEspais de llum espléndida.Per planes, mars, abismes i muntanyes,Amb vista potentíssima,Tantost afina desitjada presa,impetuosa llança-s'hi

De la regió del llamp. Mes no trasmudaD'essència d'au indómita.Ans bé, de tot lo que trescant aferra,Gustant-ne fibres íntimes,Se n'assimila la potència, i tornaCap a son niu més águila.Pollença, 24 juliol-7 agost 1905.

Miquel - Costa i Llobera

15 DE SETEMBRE DE 1998 9

Les Pitiüses,excepció turísticaBERNAT JOAN 1 MARI. PRES. D'ESQUERRA

REPUBLICANA-ILLES BALEARS I PITIÜSES

Presentació a Prada deis llibres deBernat Joan i Gabriel Bibiloni

Fa uns dies, es va llançar laproposta, recolzada per partits del'esquerra de les illes Pitiüses, pergrups ecologistes i per associa-cions diverses, de la necessitaturgent de promulgar una llei queordeni l'oferta turística a les illesBalears i Pitiüses. En principi, l'in-tent d'ordenació enfront del caosresulta absolutament imprescin-dible, per evitar, utilitzant el símildel conte popular, que acabemmatant la gallina dels ous d'or.

El creixement irracional delsector turístic, la urbanització dela major part de la costa de lesilles, la utilització de més recur-sos d'aquells que la natura ensofereix a cada lloc i una rátio deturista per habitant absolutamentdesproporcionada donen lloc auna situació que, des de fa unsanys, és coneguda internacio-nalment com a "balearització".No es tracta, evidentment, d'unterme positiu, sinó tot al contra-ri. Qualsevol país que intentiorganitzar de bell nou el seu sis-tema turístic, haurà d'intentarevitar la balearització, per acon-seguir una ordenació racionald'aquesta activitat económica,que entre nosaltres no només ésla més important, sinó, práctica-ment, l'única.

Ens hem trobat, emperò,davant aquesta proposta, ambuna rápida contraproposta for-mulada des de la dreta governanta les nostres illes. En la contra-proposta feta pel Partit Popularhi trobam, entre d'altres elements,la idea que les illes d'Eivissa iFormentera constitueixen un casespecial i que, per tant, alió queserveixi pera la resta de l'arxipélagno té per qué ser operatiu entrenosaltres. Naturalment, l'excep-cionalitat de les Pitiüses sempreopera en el mateix sentit: més fle-xibilitat a l'hora de permetre unmajor creixement d'aquest sec-tor.

En aquest cas, la cessió d'u-nes prerogatives especials per ales illes d'Eivissa i Formentera,no constitueix, de cap manera,un favor, ans tot al contrari: esposen per davant els interessosd'uns determinats sectors econò-mics, pea) aquest afavoriment vaen detriment del conjunt de lasocietat de les nostres illes. I, ala llarga, anirà en detriment delpropi sector turístic. No es potcréixer indeterminadament, i nonomés per mor del desastre ecolò-gic que suposa aquest creixement-pensem, per exemple, en la hipe-rutilització d'aigua, en la salinit-

zació de la major part de l'aiguade les Pitiüses, en la generacióde deixalles, i tot l'etcétera quecalgui afegir-hi-, sinó també per-qué la degradació mediambien-tal constitueix un fenomenparal.lel a la degradació del propiturisme.

Ja va sent hora que a les illesBalears i Pitiüses ens demanemquin tipus de turisme volem i quéen volem fer, de cara al futur, pla-nificadament, de l'activitat turís-tica al nostre arxipèlag. Potser java bé el model que s'està implan-tant en unes certes zones -Cal-vià, Sant Antoni de Portmany...-, però sembla massa fatalistaresignar-se només a aquesta únicapossibilitat.

Els governants no han d'ac-tuar com a agents de sectorseconòmics concrets, sinó quehan d'estar al servei del conjuntde la societat. Teòricament, caplobby de pressió menys unlobby fonamentat exclusivamenten el fet econòmic particular- hau-ria de poder desendreçar allòque, racionalment, es ven com ajust i necessari. Però, dia dia,estam veient com passa exacta-ment el contrari: els ajuntamentssemblen empreses de contracta-ció d'obres, i el govern balearactua com si fos la gestoria delssectors turístics més influents.

No queda lloc, dins aquestesquema, ni per a la participacióde partits, associacions i ciuta-dans, ni tan sols per al que hau-ria de constituir una gestió míni-mament democrática.

Com a eivissencs i formen-terers, hauríem de demanar algovern balear i als nostres repre-sentants al parlament de la comu-nitat semiautónoma que no facinamb nosaltres cap tipus d'excep-ció, que s'apliquin a les illesPitiüses aquells criteris que esconsiderin racionals per al con-junt de les Balears. I qbe, en qual-sevol cas, si es decideixen per l'ex-cepcionalitat, sàpiguen que no estracta d'un favor realitzat al con-junt de la societat d'Eivissa iFormentera, sinó, simplement, aun sector econòmic molt concret,reduït i poderós. Un sector, endefinitiva, que podrá reinvertir ala República dominicana, o aCuba, a algun país de l'Est d'Eu-ropa o anem a saber on els guanysque haurà tret de la sobreexplo-tació de la nostra terra, per, al seutorn, sobreexplotar un altre lloci treure'n noUs guanys.

Governar, evidentment, nohauria de ser això.

El dia 23 d'agost es van presen-tar a la Universitat Catalana d'Estiude Prada de Conflent els llibres "Unespai per a una llengua" de BernatJoan i Marí, col.laborador de"L'Estel", i "Llengua estàndard ivariació lingüística" del professor dela Universitat de les Illes BalearsGabriel Bibiloni. Van intervenir-hiels autors i Jordi Solé i Camardons,el director de la col.lecció "Contex-tos" del'editorial 3 i 4, on també s'hanpublicat els seus llibres "Les parau-les del futur" i 'Història social i polí-

tica de la llengua catalana"."Un espai per a una Ilengua" és

un assaig sociolingüístic en la líniade la ecoidiomática que tracta de lespatologies lingüístiques que provo-ca la minorització. El llibre de Ber-nat Joan es divideix en tres parts: enla primera analitza les relacions entrepsicologia social sociologia delllenguatge; en el segon presenta unareflexió sobre la Ilengua en rámbiteducatiu, amb especial atenció a lasituació a les Illes; en la tercera partanalitza la política lingüística en els

marcs espanyol i europeu.En el llibre "Llengua estàndard

i variació lingüística" Gabriel Bibi-loni presenta un manual adreçat a unpúblic ampli interessat en aclarirI 'entrellat dels fenomen de la diver-sitat interna de les Ilengües i els pro-cessos històrics pels quals s'arriba aconfigurar aquesta diversitat.En el II i-bre ocupa un lloc central la pro-blemática del'estándard i de l'estan-dardització del català, una qüestió quesempre ha desperat interés als Paï-sos catalans.

CRONOLOGIA DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA PLENA (XXIV)

Darrers anys del cerimoniós: comença la totalhegemonia castellana a la península (1370-1378)

PER RICARD COLOM -TLE 964 207607

el desconeixement de la història pi-Copia és una de les causes més radicals de l'afebliment de la conscièncianacional catalana i de la seva lenta substitució per la consciència nacional espanyola. Els nostres ocupants hosaben perfectament i, per això, és la primera cosa que han amagat, car són conscients que és alió que més els

denuncia i més posa en evidència. El factor històric és tant o més important que el factor lingüístic a l'hora decrear o de reconstruir una consciència nacional, donat qué és la història la que més explica el per qué de la

identitat lingüística i coblectiva d'un país".(Catalunya, nou Estat europeu, declaració de la Primera Convenció per la lndependéncia nacional).

Carrer Mallorca, 2 - 07600 S'Arenal (Mallorca)Telf. 971 44 50 42 • 44 50 43

Fax 971 44 50 35

12°1111210 15 DE SETEMBRE DE 1998

1375: Davant la feblesa delCerimoniós i la Confederació,el Trastámara castellà és negaa lliurar la Múrcia musul-mano-catalana ocupada perCastella a la Confederació, talcom varen acordar durant laguerra dels dos Peres, i sols'hura una indemn . zació.

d. 1375: Elisabet, herevateórica del Regne de Mallor-ques, per crear dificultats alscomtes-reis, cedeix sos drets aLluís d'Anjou i, més tard, a Joand'Armanhac.

Els preus dels articles de pri-mera necessitat comencen afluctuar, preludi de la depres-sió a Catalunya.

D'ara endavant Castellaserá totalment hegemónica ala Península.

Ca.1375-1380: Enfronta-ments al regne de València entreel bàndol dels Vilaragut i el delsArenós, amb perill de guerracivil, per herències, càrrecs,jurisdiccions etc. Els Arenóscompten amb el suport del bisbede València.

Neix a Vic el futur poetaAndreu Febrer.

1375-1420: Acaba la pèrduademográfica global del Regnevalencià: Época de transició

desigual i contradictòria, segonscomarques.

1375:1444: Vida del cava-ller esforçat i erudit poeta deVic, Andreu Febrer. Servirá elMagnànim a Itàlia en missionsimpossibles i revisará a fons elstrobadors.

1376: Martí l'Hurná o l'E-clesiástic, fui del rei, prenmuller: Na Maria de Luna, unade les dames més riques d'A-ragó. L'infant té 20 anys, i nom-broses terres i viles arreu la coro-na. Aquest matrimoni esdevédalló més poderós de la Con-federació, quan a béns i juris-diccions.

7.1.1377: Finalment, Gre-gori XI trasllada la Santa Seua Roma.

1377: Ugomte de Salona,homenat vicari general d'Ate-nes-Neopátria pel rei sicilià,reconeix el Cerimoniós com aduc de la'Grècia catalana, a laciutat grega de Tebes.

Trencades les treves, el cas-tellà Ferran Sánchez de Tovasdevasta les costes angleses.

1-10.1377: El Cerimoniós,als 58 anys, pren quarta i darre-ra muller: Na Sibil.la de For-tia. Amb ella, s'enfilen al poder

. petits nobles empordanesos.

1377-1401: Amb 15 anys,Maria I de Sicília succeeix sonpare Frederic III, si bé el governés en mans del seu tutor i vica-ri general de l'Illa, n'Artal d'A-lagó. És neta del Cerimoniós,però el comte-rei no la reco-neix com a reina, ans reivindi-ca sos propis drets sobre Sicí-lia.

8-4-1378: Començament delCisma d'Occident: Mort Gre-gori XI, hi ha un conclave aRoma que elegeix papa el napo-lità Urbà VI, el qual rep obe-diència d'Europa i Itàlia nord icentral (tret d'Escòcia i Portu-gal).

1378-1389: Així, després de7 papes francesos consecutius(a Avinyó) els italians volen tor-nar a la tradició dels papes, quasisempre, italians.

1378: Projectat matrimonide Maria de Sicília amb el ducGiangaleazzo Visconti de Milà.Crisi per les pretensions cata-lanes sobre Sicília.

Drassanes de Barcelona.Coberta.

Mor Mata d'Armanyac,muller de l'infant Joan. Li deixauna filla, na Joana.

Vicent Ferrer és ordenat pre-vere.

Naix Alfons de Borja, Futurpapa Calixt III, fill d'un comer-ciant de València, Domènec deBorja.

El Principat ha perdut uns40.000 habitants en sols 12anys i potser no arriba als300.000. Per contra, la Cata-lunya sud es troba en claraascendència.

20.9.1378: L'elecció d'UrbáVI és impugnada per 13 carde-nals francesos, 3 italians i Perode Luna. Conclave d'Anagni, aForni trien el cardenal Robertde Ginebra com a papa ClimentVII, el qual s'insta•la a Avin-

yó, amb l'adhesió de Savoia,Escòcia, França i Nàpols (o sia:França i els aliats). Més tard s'hiadheriran Castella, la Confede-ració i Nafarroa.

El Cisma d'Occident durará44 anys,

1378-1394: L'antipapa Cli-ment VII.

11.10.1378: Per fi arriba lapau amb Génova. Acord per ano ajudar els corsos antigeno-yesos a canvi de no ajudar elssards anticatalans.

d.1378: El Cerimoniós esmanté neutral i no trenca ambcap dels dos papes, n'obté bene-ficis: rendes eclesiàstiques peral tresor reial, condonació pelfeu sard, concessió en feu deSicília, delmes per 10 anys,designació del mestre de Mon-tesa i del primor hospitaler, dis-penses matrimonials a favor del'arquebisbe (pancatalá) deTarragona.

1379: Una flota catalanadestrueix a Porto Pisano lesnaus que havien de dur el ducVisconti a Sicília per a casar-loamb la reina Maria, alhora queGuillem Ramon de Montcada,conte d'Agosta, del partit català,rapta la Regina.

30.4.79: Segon matrimoni del'infant Joan, a Perpinyà, ambna Violad". de Bar, neboda deCaries V de França. Ço pro-voca desavinença entre Joan(francófil i avinyonista) i elCerimoniós (mediterranista,anglòfil i encara romanista) Elcomte-rei volia casar-lo ambl'hereva siciliana. Joan i Violanttindran 7 fills. Però sols ensobreviurà una, na Violant.

6.1379: El rei crida a Bar-celona en Berenguer de Vilara-gut i Eiximén Pérea d'Arenós afi que ventilessin llur rivalitaten duel i evitessin una guerracivil al sud: de fet minvaren, totseguit, els avalots valencians.

1379: Fi d'una nova guerranavarro-castellana.

1379.1390: Joan I, Trastá-mara, nou rei castellà, durant elregnat del qual queda palès eltotal predomini castellà a laPenínsula.

1379-1471: Vida de Tomasde Kempis, escriptor alemanyprobable autor del gran bestseller medieval-modern imihi-ció de Cris!, força reeditat tambéa Catalunya. Kempis (TomasHemerken) neix prop de Coló-nia, devers 1379-1380.

Abans 1380: Neix el futur pre-dicador àulic Felip de Malla.

Construcció del cimbori octo-gonal de la Catedral de Valèn-cia.

1380: El Cerimoniós dóna labiblioteca reial al Monestir dePoblet, en una lletra on subrat-Illa la superior rellevància del'historiador sobre el protago-nista: Tota gesta s'engrandeixcom més dignament és escrita.

Revolta al Llenguadoc con-tra l'abjecta ocupació francesa.

Segueix l'al iança franco-cas-tellana: Juan l malda per atacarLondres. Tovar enfila el Tàme-si, cala foc a Gravesend i duu elpànic a Londres.

Mor Catherine de Siena.

Vicent Ferrer escriu el trac-tat De moderno Ecclesiae Schis-mate.

-Ite d'Agosta MiuraMaria déSicília a les tropes delCerimoniós, que la custodiaran:i cedeix a son fi II Martí sos dretssobre l'illa.

El comte-rei, impulsor degratis construccions gòtiqueselogia l'Acrópolis d'Atenes:La pus rica joia que al tizón sia,e tal que entre tots los reis decrestians envides la ponen fersemblant. Són els darrers anysde l'Estat català a Grècia, i taldeclaració demostra la pene-tració humanista a Catalun-ya.

Fra Vicent Ferrer comença afer propaganda del papa d'A-vinyó, i el futur Joan I mana queningú no el molesti i ho justifi-ca així: com a cascú baja Déusdonada franca llibertat de haveraquella coneixença e voler quees vulla, especialment en fet deconsciència.

30.11.1380: Neix Fernandode Trastámara, fill de Juan I deCastella i Elionor d'Aragó, i netdel Cerimoniós, a Medina delCampo. És germà petit d'Enri-que III de Castella, i futur comte-rei de la Confederació.

Fa 20 anys que en Pere Gil Catalán deNavarra va obrir el Restaurant saRotonda a la Plaça del Rei En Jaumede santa Ponça. Un lloc on se menja ala carta per unes 3.500 ptes. El menúen val 975.

Fa 15 anys que el Manescal Dr. RamisCaubet regenta la Clínica Veterinàriasanta Ponça. Te cura dels animals decompanyia i dels cavalls de la comar-ca.

Fa un any que en Julia Peñalver de Cas-tella regenta la Gelateria El Museu aSanta Ponça.

Fa un anys que en Rafel Provençal dePollença dirigeix el Jacht Service Cen-ter a Santa Ponça. Venta, reparació ihivernatge de tota classe de vaixells.

1°113T12 15 DE SETEMBRE DE 1998 11

EN JOAN QUETGLES, PROFESSOR DE FILOSOFIA

Però això no és un crit de gue-rra ni és res. Perquè de terres - siguinde Mallorca o de fora - tothom envol. Fa beneit haver d'explicar queel problema és la manca de diners.Si un hom disposava de diners abalquena, no vendria terres i pro-pietats, sinó que compraria inin-terrompudament, com han fet sem-pre els rics de mena de la nacióque sigui. Fa beneit have,r de dirque si els hereus de la família deCa'n Qués (falangins de mena, percert) han venut la seva casa-palaudel carrer de St. Miguel a l'em-presa Gran Casino Capucchinono és perquè no l'"estimessin-

prou, sinó perquè cap dels hereustenia diners abastament pera com-prar la part d'herència dels altres.Per altra banda, a qué ve parlar de"no vendre les terres" ara que laurbanització a gran escala ja és feta?La pregunta és: qué passa araamb els alemanys, quan fa ja mésde quaranta anys que a Mallor-ca hi ha la febre de compra-vendade propietats oberta al mercatmundial? Fins ara els mass-media han fet sonar el tambor,per?) no s'han atrevit a explici-tar quina és la particular malí-cia - si és que la coneixen els cri-daners - dels compradors ale-manys.

No, amics, no hem de fer eljoc a l'enemic. Els mass-mediaespanyols fan el tifa contra la"colonització teutónica", per?) tésentit; ho fan en defensa de l'im-perialisme en general i a favordels interessos dels compradorsmadrilenys , en particular. Elsmadriletes rics senten enuig pelspreus "alemanys" a que s'hanenfilat les propietats dels vene-dors "polacos" (En efecte, ambels cinquanta o cent milions quecosta una petita finca de Mallor-ca, es podria comprar un modestlatifundi al Campo de Criptana oa Las Parameras de Molina. Elsbancs - i les caixes - sovint com-pren tot un poble amb les terresincloses; a vegades, els surt a vintmil pessetes l'hectàrea, o més baratencara).

L'enemic confiava - i confía -que, amb els seus de cada vega-da més potents dispositius medià -tics i amb l'onada d'immigrantsandalusos, les senyals d'identitatcatalana de les Illes Balears que-darien malmeses. I així ha estat.Per?) ara és enutjat pel creixementde les colònies d'estrangers de l'à-rea germánica. La major part sónalemanys, però també són de gruixconsiderable els britànics. Amb

El títol complet és Els ale-manys a Mallorca. ¿Són una ame-naça o els enviats per la pro-vidéncia? Ras i curt: en aquestescrit defenso que els alemanysque estableixen la seva residèn-cia - temporal o permanent - a laCatalunya insular són aliats objec-tius dels catalans contra les ànsiesgenocides de l'enemic.

Com sabeu, els mitjans de comu-nicació espanyols i catalans, de tanten tant, s'esvaloten i fan trull totparlant de la compra de terra mallor-quina per part deis alemanys. Ondiu - i s'exclamen - que si continuacreixent el ritme de traspassos, lla-vors s'arribarà a un punt senseretorn, angoixant, on la major partde propietats de Mallorca seran ale-manyes. Així, per fer més morbo-sa la cosa, llancen títols alarmantsa la manera de, per exemple, colo-nització alemanya de Mallorca,Mallorca land alemany, els ale-manys compren Mallorca. Hi hatitulars més masoquistes - marca delcatalanisme prudentíssim - tal com,Mallorca terra de fenicis, Elsmallorquins venen la seva mare,els mallorquins seran els criatsdels alemanys. La cridòria ve aproposar, comptat i debatut, queno es venguin terres als alemanys,que es cerquin fórmules per talde frenar aquesta immigraciógermánica, que es prenguin mesu-res per tal d'evitar la formació deghettos teutònics.

És urgent i necessari que elscatalans insulars facin una podaintel•lectual enérgica (qualcuns,per anar bé, s'haurien de coro-nar) a fi i efecte que abandoninles tradicions hispano-franco-romanes de les quals foren empel-tats sense adonar-se'n i brostinnoves idees i nous programes pera recuperar la nació amenaçadad'extinció. Una de les coses queens mostren el nostre retard histó-ric és que homes compromesosamb la causa, com és En Bici Majo-ral, també participin en aquest jocque va contra els interessos fona-mentals dels nostre poble. En BiciMajoral, en efecte, va arribar al'extrem de promoure una mena desocietat orientada a fer contrapro-postes de compra de les finques d' a-quells pagesos que estaven en trae-tes amb compradors alemanys (Con-taven que fins i tot havien aconse-guit convèncer a un propietari, elqual els va vendre la finca cobeja-da a un preu inferior al que n'ofe-ria l'alemany). El crit de guerra ven-dria a ésser: Les terres de Mallor-ca, pels mallorquins!

menys incidència, pedí també a con-són els grups més modes-

tos, com és ara, els holandesos, elssuissos, els danesos, els noruecs iels suecs. Entre els no europeus, s'hade considerar els nord-americans,el magrebins i els asiàtics.

La tesi central de l'article: totsaquests grups estrangers són aliatsnaturals dels resistents catalans.Els catalans que es resisteixen aser integrats dins la cultura de l'e-nemic troben uns companysimprevistos - especialment elsgermànics - que no solament nos'integren dins el projecte espan-yol, sinó que, a més a més, menen una lluita ideológica permanentcontra els tòpics essencials del'espanyolisme. Ho fan d'una mane-ra natural i espontània. La seva cul-tura nacional més profunda s'opo-sa als valors de l'espanyolisme. Lacosa ve de lluny. Amb la reformaluterana es varen desfer de les cade-nes de Roma. Alemanys, anglesos,holandesos i suïssos venceren elsexèrcits de mercenaris castellans queeren al servei de Roma. Establirenel principi de la llibertat de cons-ciència. Desmantellaren la Inquisi-ció papista i es dissolgueren de lesordres religioses (Ep, s' autodissol-gueren; no a la manera parisenca,sinó a la luterana. Foren els propisfrares i monges alemanys els quiabjuraren dels seus vots i tancarenels convents. En Martí es casa ambNa Caterina).

Com diu el nostre poeta, elsalemanys s'engoliran els pari-sencs i el centralisme inhumàserá enterrat definitivament(Madrid és una barroera imita-ció de París). La tradició ale-manya és de fer costat ales nacionsque reclamen el dret a la inde-pendència. A la Guerra de Suc-cessió, els alemanys foren els darrersvaledors (amb intervenció militarmolt compromesa) en suport de l'Es-tat català. Els catalans - els conti-nentals i els insulars - s'ho jugarentot a favor de l'arxiduc En Carlesd'Àustria. Aquest príncep alemanyhavia de ser el rei de la Corona d' A-ragó.

Aquesta gent del Nord residenta Mallorca ni estáper misses ni, moltmenys, per misses "rocieras". Con-sidera com una barbarie les "corri-das de toros" i és disposta a parti-ciparais moviments anti-taurins. Lesfestes de "peteneras y tablaos" elsfan riure. És inimaginable una "case-ta" germánica a la "Feria de abril"andalusa. En canvi, participen a lesfires catalanes dels nostres pobles.(Continuará).

L'esperit republicà

Els Alemanys a MallorcaEl Pla

Mirall aSa Pobla

A mi me sap molt de greu

Haver de denunciar,

Jo ho faig per millorar,

Sa Pobla, es poble meu.

A n'és carrer des Molí,

A la cruïlla d'en Sagasta,

L'herba de tota casta,

El barri fa relluir.

Es carrer de sant Antoni,

A davant cal Bonjesús,

D'herba ja no n'hi cap pus,

Perquè és un lloc molt

idoni.

El monument del Pagés,

Allá si que hi ha abandó,

No és honra ni és honor,

Ofèn, i n'estic ofès.

Si na Remígia Caubet,

Avui aixecas es cap

Amb un garrot esporgat,

A tots vos trauria es fred.

I s'Escola Graduada

Amb un jardí esponerós,

Es en estat llastimós,

Jo no hi puc donar passada.

Plaça d'en Toni Torrents,

Si ell es cap aixecava,

Daria qualque esbroncada,

Als regidors corresponents.

Davant cas Mestre Ximbó,

A n'és carrer des Molí,

Hi ha un preciós jardí,

Dona goig contemplar-lo.

Anau hi a veurer-lo,

Que s'herba el fa embellir.

De bledes i de zussorir,

Adornen el bell balcó.

Si anau a visitar-lo,

Creis-me que fa empegueir

Veureu el gran abandó,

Per tot arreu és així,

Dins la nostra població.

El que jo vull suggerir

A n'és nostre regidor

De fer net, la via pública,

Jo Ii vull fer una súplica,

Que vagi a netejar-ho.

Guillem Crespi Pons

En Josep M. Ruiz i n'Antoni Pomar dela Junta Local del PP de Calvià, són dosalliberats que els matins estan de guar-dia al Local del PP de Calvià.

Fa 4 anys que na Karen Bennett de Galesregenta la Cafeteria Karen a Palmano-va.

Fa 3 anys que na Beverly Newton regenta el Bar Hennessis a Palmanova.

Fa 6 anys que en Joan Ribot de Petraregenta l'Agència d'AssegurancesSanta Llúcia a Palmanova.

Música Mallorquina del segle XXI

Al-Mayurqa ha musicat la poesiade Vicenç Calonge i López Crespí

AI-Mayurqa es va crear el 1994 i els seuscomponents tenen una Ilarga experiènciaen altres formacions musicals de les Illes

El grup mallorquí de música tradicionalAl-Mayurqa obtenia recentment, per votaciópopular, el premi Cerverí a la millor Iletra decançó. Això s'esdevenia en la nit dels PremisLiteraris de Girona. Hi concursaven un totalde 76 discos, els quals s'anunciaven als pro-grames Éxit, Catacrac i Babel de CatalunyaRàdio i per l'emissora Rac 105. El jurat era elpúblic de tots els Països Catalans que, amb lesseves trucades, decidiren el premi. En el grup,fundat per Antoni Roig, hi són presents ambla seva veu ì instruments: Aina Jaume (violí);Neus Jaume (flautes);, Maria Vilches (percus-sió); Joan F. Escudero (llaüt, mandola); MiguelCarbonell (guitarró); Gaspar Jaume (baix) i ToniRoig (guitarres i veu). La cançó guardonadaen el II Premi Cerverí de Lletres per a Cançonsva ser "Mai l'amor és impossible". Al-Mayur-9,2 es va crear el 1994 i els seus componentstenen una Ilarga experiencia en altres forma-cions musicals de les Illes.

"La unitat dels Països Catalans no és unautopia. Potser els Pasos Catalans noexisteixin políticament, per culpa delspolítics que tenim ara" (Antoni Roig)

El primer treball del conjunt ja mostravaclarament quines eren les dues inquietudsessencials que els motivaven:la musica tradi-cional mallorquina i el catalanisme d'esque-mes. El català el defensen utilizant-lo en lesseves cançons i reivindicant obertament el con-cepte de Països Catalans. Antoni Roig, funda-dor del grup Al-Mayurqa, va ser definit pelpresentador de la Nit dels Bertrana, Josep Puig-bó, com "un lluitador cultural des de les Illes".Roig és clar quan afirma: "La unitat dels Paf.sos Catalans no és una utopia. Potser els Pa-

sos Catalans no existelsin políticam. ent, per

culpa dels polítics que tenim ara, penó sí que

existeixen culturalment". Antoni Roig, consi-dera que la filosofia del grup és la de la tradi-ció medieval dels joglars i defineix el seu tre-ball musical com una creació a mig caria entrela tradició i l'evolució de la cançó amb arrelsmediterrànies.

Els poetes musicats pel grup són enaquesta ocasió Vicenç Calonge, MiguelLópez Crespí, Rafel Crespí...

Recentment Al-Mayurqa ha presentat el seusegon treball discogràfic titulat De poetes i altrescodolades (el primer era Projecte Roig). Gra-vat a Ona Digital i editat per Blau Al-Mayur-

seguint -com sempre han explicat- la tra-dició dels trobadors, vol donar a conèixer poe-tes mallorquins contemporanis al públic illenc.Els quadre poetes musicats pel grup són enaquesta ocasió Vicenç Calonge, Miguel LópezCrespí, Tomeu Martí i Rafel Crespí.

El disc té dos temes tradicionals: Nava-ters i No en volem cap. Dues versions de LaBalanguera, una instrumental amb el violon-cel com a protagonista enregistrat per LuisMiguel Correa. Igualment es recupera una campóque Toni Roig presentá a finals dels 60 al "Fes-tival de la Canción Mediterránea" interpreta-da per Els Calafats. Aquesta cançó (Una pa re-ha) va ser l'única que es va cantar en català iva quedar entre les deu finalistes del festival.

El nou disc té una portada feta pel pintorJoan Francesc Canyelles. Aquest projecte derenovació permanent de la nostra música tra-dicional conté catorze temes en la línia, comhem explicat abans, de II u ita pel nostre redreça-ment nacional i social.

_Aquesta vegada AI-Mayurqa ha contatamb l'ajut de Miguel Carbonell per a les foto-grafies i de J.M. Riera per a la maquetació. Elso va anar a càrrec de Miguel Brunet i els aman-jament pertinents de les catorze cançons queinclou el treball són d'Antoni Roig. ( Redac-ció).

)911tIll12 15 DE SETEMBRE DE 1998

La darrera ColòniaFa cent anys, Espanya perdé les darreres colònies

d'ultramar que li quedaven. La pèrdua de Cuba, Puer-to Rico i Filipines significà la ti del vell imperi espan-yol i l'inici d'una llarga serie de lamentacions i planysde tota mena.

Aquests succés está generant actualment una gene-rosa literatura en forma de llibres, articles, conferen-cies, a més d'alguns documentals i serials televisius.Les commemoracions i recordances dels suposats actesd'heroïcitat de les armes espanyoles sovintegen arreu.

Tanmateix, no costa gaire entreveure la fesomiareal d'un estat que, com al 1898, es manté obstinada-ment com un regne borbònic -el qual, per cert, no haestat mai sancionat democràticament- i amb una visióuninacional de tots els territoris que controla. Per aca-bar d'arrodonir-ho, es beneeix un monolingüísmeestricte en totes les terres de llengua castellana i unbilingüisme falaç i transitori en aquelles comunitatsnacionals que, com la catalana, es troben minoritza-des.

A l'Estat espanyol, segons la Constitució vigent,no hi ha més nació que l'espanyola i l'única llenguaoficial -i nacional- és el castellà. En cap moment, encap circumstància, no s'ha plantejat en aquest estat laseva realitat plurinacional i plurilingüística. A més,corri sabem, la fòbia anti-catalanaés profunda. El mateixFelipe González, en un instara de lucidesa, féu la següentasseveració: "El terrorisme del País Basc és una qües-tió d'ordre públic, per?) el veritable perill és el fet dife-rencial català".

Tots aquests anys de teórica democràcia -d'arreljacobina, cal insistir-hi- no han possibilitat un respectea la majoria catalano-espanyola pel que fa a l'exerci-ci de la tolerància a la diversitat. Ans al contrari, sec-tors amplis de la societat espanyola (de)mostren con-tínuament llur irritació espontània davant qualsevolexpressió de catalanitat, particularment l'ús de la llen-gua catalana (el futbolista del Real Espanyol Fran-cisco ho palesá en un llenguatge planer: "Lo que moles-ta de Cataluña és que la gente hable catalán").

No pot ésser que, a les portes del segle XXle escontinuï perpetuant una situació de desinformació idesconeixement de la realitat plural d'aquest estat. Elmés preocupant, per?), és la manipulació barroera isectária que els mitjans de comunicacióespanyols des-til•len constantment per tal de persistir en els tòpics irecels carpetovetónics de sempre (estil ABC) o be ten-yits d'un progressisme hostil i postís (estil El País).

Tot plegat ens remet a la impossibilitat de com-partir un mateix estat amb els mesetaris, atesa la pre-gona incapacitat d'aquests per respectar i tolerar elsaltres pobles ibèrics. Segurament, en el futur, no ten-drem més remei que afrontar seriosament aquests greuproblema i passar de la supeditació i colonització d'araa un veïnatge més profitós i solidari (Portugal ho hasabut fer molt bé). De seguir com estam és evidentque ens dirigim a un suïcidi col•lectiu que esborraràel nostre nom i ens diluirá en una Espanya fosca i uni-forme. Ho digué ben encertadament Joan Brossa, elpoeta: "Espanya perdé totes les colònies llevat d'una:Catalunya".

Andreu Salom i Mir

Bajanades dela llengua

Vull parlar d'un fet que es produeix des de famolts d'anys i que fa l'impressió que no es potarreglar perquè no hi ha voluntat de créixer enl'enriquiment i normalització de la nostra llen-gua.

M'estic referint en l'intrusisme que esta patintel mallorquí, de paraules que fan moltíssima olorde castellà i de mots que provenen d'altres fron-teres i que donen una imatge de pobresa de la nos-tra manera de parlar, i de manca de cultura perpart de les persones que integren el nostre poble.

Qui de vosaltres no ha sentit qualque vega-da: Mira quin nene! O vas de paseo? Ja no par-lem de : he anat a veure ets abuelos. Fosca d'au-ba; que no podem dir els padrins vells o els avis?

També feim un ús indiscriminat d'anglicis-mes, que són una espina clavada a la nostra dig-nitat de poble, per exemple, he anat a la boutique

(això és un gal.licisme) o he deixat el cotxe alparking, Ilavors he demanat el ticket. Toca dir-se, he anat a la botiga i he deixat el cotxe a l'a-parcament, Ilavors he demanat el ballet o el comp-te.

Altres exemples de bajanades lingüístiquespoden ser: Kleenex en lloc de mocador de paper.Bestseller, en lloc del més venut, tio en lloc deconco (que fa molta olor de mallorquí, i es una

parau l a molt garrida i emida) o oncle (més prò-pia de Catalunya). Camping, en lloc de campa-ment, aconteixement, en !loe d'esdeveniment.Nochebuena, enlloc de Nit de Nadal, Nochevieja

enlloc de Nit de Cap d'Al y. Weekend o fi de set-

mana, enlloc de dir, cap de .etmana. Ternera, enllocde dir vedella. Jamon, eni loe de dir cuixot. Pechu-

gas de pollo, enlloc de dir pitreres de pollastre.Em podria estendre molt més, però no aca-

baria mai. Val més que reguem amb alegria laplanta de la nostra Ilengua a fi que no és mustiïals fems d'altres parlars, que són molt bons per ales seves plantes, però que no van gens bé per ala nostra, i sentir-nos orgullosos i contents de par-lar com Déu mana. Joan Llorenç Amen i Comes-de la revista Pórt

5-111-1985. Fundació de l'organització cultural mallorquina més important delsanys vuitanta en la lluita contra l'imperialisme i el feixisme: l'Ateneu Popular"Aurora Picomell". En la fotogafia podem veure dos dels seus màxims diri-gents: l'escriptor independent Miguel López Crespí Francesca Bosch, la histó-rica dirigent carrillista que acabava de sortir del P"C"E.

Fa 7 anys que els germans Vidal de Lleónregentera,Agencia de Viátges Sure-da a Palnanova. Recomanen una set-mana a pensió completa al Carib perunes 115.000 ptes.

Fa 10 anys que la Família Velasco deLleón regenta el Forn Pastisseria Pilia Son Ferrer. Fa 30 anys que viuen aMallorca.

Són els alumnes de l'Escota Taller Voldel Pi de són Ferrer. Aprenen jardine-ria, un ofici amb molta sortida al Termede Calvià, amb moltes zones verdes ijardins particulars. A la foto amb l'ad-ministrador de l'escola Tomeu Romual-do.

Fa 3 anys que en Joan Martínez d'Al-meria dirigeix el Col•legi Públic sonFerrer. Una trentena de professorsensenyen 500 alumnes, el 98% dels qualssón forasters. Una bona escola que per-tany a les Escoles Mallorquines, és adir, que fan immersió lingüística.

NO EMPRENYIS

EL MEU POBLE

15 DE SETEMBRE DE 1998 13

Un dia de 1985. amb na Lila i naLluisaThomás,en Manel Domenech,en Miguel Rosselló, en Rafel Mora-les, les germanes Massanet (n'As-sumpta i na Magdalena), en JosepValero i altres companys i compari-yes decidírem muntar l'Ateneu Popu-lar "Aurora Picornell". Na Frances-ca Bosch, com de costum, s'hi apuntadecidida i ens ajudà en l'organitza-ció dels actes i cicles de conferen-cies. L'Ateneu "Aurora Picornell" erauna provatura cultural per a intentar

En declaracions efectuades recent-ment als mitjans de comunicació, elcoordinador de la campanya electo-ral del PP i regidor d'Hisenda de l'A-juntament de Ciutat de Mallorca,Pedro Álvarez, reconeix explícitament,el gran espoli - millor dit atracament-que s'està fent als contribuents sen-sats a Ciutat, a qui ens obliguen a sub-vencionar el turisme barat, una cosaque jo i les entitats cíviques a les queestic vinculat d'una o altra forma,venim denunciant des de fa temps ique al principi fou objecte de mofa

servar la memòria nacionalista i repu-blicana de les Illes, la història delmoviment obrer i les idees del mar-xisme per a les futures generacionsde mallorquines i mallorquins. Ideesque, a mesura que es consolidava lareforma del sistema, eren oblidadesper més i més sectors de la societat.

A mitjans anys vuitanta, la dreta,malgrat l'èxit que per a ella significael canvi de règim, les continuadesvictòries electorals, portava -i portacada dia!- una intensa guerra ide-

per pan de qui, sense cap classe deconsciencia, té el paper de represen-tar-nos i per aquells qui de maneraservil ho accepten.

Des de la més profunda de lesindignacions, les entitats cíviquesvinculades a aquesta problemática,expressem la més enérgica protestapel descarat furt de que som objecteper part de les institucions i de qui lesgovernen, dones de furt se tracta quanno ens han demanat autorització oanuencia perquè siguem nosaltres, elsdos cents mil ciutadans sensats els qui,

ològica contra les idees d'autodeter-minació, canvi i progrés social. Enfundar l'Ateneu Popular "AuroraPicornell" sabíem que una época grisas'apropava. Tornaven a cremar homesi dones a la "civilitzada" Europa. ADresden, Hamburg, Madrid o París,s'hi veien fogueres amb llibres i per-sones. Els atacs constants contra laimmigració! Al.lotells sense escrú-pols, armats per misteriosos grupsamb prou diners, atacaven -ataquenencara!-, a les nits, les cases en runeson es refugien els immigrats àrabs osud-americans.

Francesca Bosch, una de les prin-cipals impulsores de l'Ateneu, actua-va com els antics cristians. L'Evan-geli portat ala práctica Iluny delsensu-crats sermons de les trones, quenomés serveixen per a alleugerir laconsciencia d'una societat egoista, tansols preocupada pels diners i els apa-rells que es poden comprar als hípers.M'ho digué moltes vegades, anantplegats a les reunions del Casal d'A-mistat Mallorca-Cuba, a les de l'A-teneu "Aurora Picornel I " (algunes deles quals fèiem a casa del recordatcompany, el tinent Rafel Morales,espòs de n'Assumpta Massanet):"Vaig perdre un temps preciós ambel carrillisme i el refonnisme, en tempsde la transició. Ara me n'adon que

pagant imposts, sempre més elevatsque a altres llocs, donem guanys alshotelers i al negoci turístic en gene-ral, aconseguint que amb la nostraforçada subvenció cap als turistes,aquests puguin venir a Mallorca, ensdestrossin l'entorn, esgotin l'existèn-cia d'aigua, ens creïn problemes ambles deixalles, etc, i a la vegada ator-guem guanys a qui, llavors invertei-xen al Carib.

Curiosament, en els mitjans decomunicacióestatals, mai surten infor-macions reals sobre la problemáticaturística. Mai parlen del fet que moltshabitants de Mallorca tenen dificul-tats per arribar al cap del mes, queaquí poca gent té possibilitats d'es-talvi, que aquí hi ha moltes bosses depobresa i que aquí, als natius de parlacatalana i als immigrants espanyolsque ens acompanyen, ens estan cli-vellant amb càrregues i gravámensextraordinaris per ajudar a Espanya.Idó be, els mitjans de comunicacióde l'Estat espanyol, inclosos algunsque estan arrelats a Mallorca, exer-ceixen la subtil però ferma labor decensura i intoxicació i tergiversen larealitat, donant-li la volta con si fos

tota la vida vaig defensar una polí-tica errada -l'eurocomunisme. Unesposicions que l'únic que varen fe r vaesser enfortir la burgésia, cól.locarramats d'oportunistes a les poltro-nes institucionals, debilitar les ideesdel marxisme i el leninisme entre laclasse obrera i el poble" (Última Hora,12-11-84).

Dins la línia de defensar aques-tes idees de justícia social i de com-bat permanent contra les desigual-tats, organitzarem la presentació del'Ateneu. La primera reunió infor-mativa per a la premsa tengué llocen el local del PCB (carrer del Sin-dicat, 74, ler, Ciutat de Mallorca) ales 17 h. del dimarts dia 5 de marçde 1985. Ens encarregárem de la pre-sentació Francesca Bosch i jo mateix.Isabel Fernández i Joan Torres, deldiari Última Hora, cobriren la infor-mació, que sortí publicada dia 6-111-85.

En els darrers anys de la seva vida,Francesca Bosch, ajudant a enfortirl'experiment del PCPE (PCB), tre-ballant activament per a l'AteneuPopular, dirigint "Nostra Paraula" iparticipant en les nostres reunions dela junta directiva del Casal d'Amis-tat Mallorca-Cuba, volgué recupe-rar el temps perdut. (Arxiu de docu-mentació antifeixista de MLC).

un calcetí. Exactament com fan en eltema lingüístic: una subtil i efectivalabor d'intoxicació sobre el tema, a fide controlar-lo primer i acabar en lanostra llengua després.

Ells, els partits polítics (PP, PSOE,IU, UM i PSM, més Estat espanyol,andalucistes i altres herbes, i mallor-quins acovardits, egoistes, incultes irenegats dels seus avantpassats, delseu Ilegat históric, de la seva terra, dela seva cultura i llengua volen acabaramb nosaltres, amb els mallorquinsno espanyolitzats, ni andalusizats, nigermanitzats, o sia, amb els qui res-tam fidels a la nostra catalanitat.

Ho aconseguiran? Això depèn denosaltres. Depèn de cada u de nosal-tres que se senti mallorquí, que esti-mi la seva familia, la seva gent, queparli mallorquí i se'n senti orgullós,que senti l'orgull de parlar mallorquí,de tenir pares i padrins que el parlin,de tenir amics i amigues que els par-lin i que vigilin i lluitin per conser-var un patrimoni, el nostre: econò-mic, cultural i lingüístic. Ja está be dementides i enganys.

Pere Felip i Buades

HISTÒRIA D'UNA FOTOGRAFIA

L'Ateneu "Aurora Picornell": L'Organització CulturalAtiimperialista més important dels anys vuitanta

Donam guanys als qui, Ilavors inverteixen al Carib

Fa un any i mig que en TomeVerderade Santa Maria del Camí ha obert elsMagatzems Ideal a son Ferrer. Ven elec-trodomèstic i mobles de cuina.

_Fa 3 rn ,Jsos que en Martí Martínez deCartagena regenta el Bar Don Ouixota son Ferrer. Fa "' anys que en Martíviu a Mallorca.

Fa un any que en Joan Bautista Joanés el deiegat de SANOSTRAa son Ferrer,una oficina amb 8 anys al servei d'a-questa població de terme de Calvià.

Fa 3 anys que na Mandy Dyson d'An-glaterra i en Manolo Martin de Sevillaregenten el Restaurant Gran Via al Torode Calvià. Despatxen menús a 800ptes. a la carta se menja per una mitja-na de 1.500 ptes.

411

La pedagogíafeixistaPER MARINA FERRÀ A-HAMELYNCK

/ j 'estat totalitari s'encarregade crear una infáncia i unjovent simpatitzant del

regir') feixista del moment.Els països que sofreixen una dic-

tadura pateixen dins el seu món edu-catiu de l'adoctrinament polític,això és, de la instrucció de tot elque ha de fer i pensar el menut perer un "bon ciutadà" als ulls del

govern.Les joventuts del partit únic al

poder s'encarregaran d'organitzaractivitats atractives als ulls del neni així cridar la seva atenció. Aquestés el cas de l'Alemanya nazi. El peda-gog Ernest Krieck va idear la majorpart dels plans educatius del tercerreich. Pera tal fi es crearen, per exem-ple rondalles antisemites per tal decrear sentiments antijueus en el cordels infants. Així com els contesque mostraven la rala aria com asuperior enfront de les minories ques'havien de perseguir i eliminar,jueus, gitanos, minusválids físics ipsíquics, comunistes, etcetera.

Dins aquestes actituts racisteses van educar diverses generacionsd'alemanys durant dotze anys. Lesjoventuts hitlerianes s'encarregarende atreure els al.lots i les al.lotescap al partit.

El dia 25 d'agost de 1944 AdolfHitler va triar com a ministre d'ins-rrucció pública i propaganda aJoseph Paul Goebels(1891-1945).Aquest seguint als ministres ante-riors es va ocupar de la manipula-ció a l'escola i als mitjans de comu-nicació de masses. Es mantenirsempre fidel al führer i es suicidáamb tota la seva familia quan entra-ren els russos a Berlín.

El nostre país ha estat víctima .

de l'adoctrinament polític a l'esco-la. Durant la dictadura de Franco idurant la monarquia borbónica (desdels decrets de Nova Planta finsAlfons XIII) s'han educat els menutsen contra de les idees democràti-ques. Essent sens dubte el pitjor

periode la dictadura franquista. Laformació política era una assigna-tura obligatòria des dels col.legisde batxillerat elemental fins a l'u-niversitat. El "Frente de Juventu-des de Falange Española i de lasJ.O.N.S." i la "Sección Femenina",pretenien atreure l'atenció dels ninsi de les nines respectivament. Elsllibres de text estaven orientats engeneral des del punt de vista delsguanyadors de la guerra civil. És adir, la glorificació dels simbols tota-litaris com les senyeres, els escuts,el nacionalcatolicisme, la defensadels reis catòlics com a unificadors,"defensors de la fe", la visió de laguerra com una creuada contra els"rojos" per tal de "salvar" a Espan-ya, els himnes feixistes com "El CaraAl Sol", els uniformes,les insig-nies,la defensa de la reconquesta il'orgull del descobriment, la con-questa, i la colonització d'Améri-ca,del Marroc, de Guinea Equato-rial,Ifni

...En fi tot el que ells conside-rayen com la "Hispanitat", la acti-tut vers les colònies i ex-colòniesespanyoles era de paternalisme i d'e-vocació d'altres èpoques quanEspanya era una potencia econò-mica i territorial. El racisme tambéhi es present i així a un llibre de textde Fassignatura de geografía i d'histò-ria trobam alhora de parlar de lesraces humanes la següent oració:

"La raza negra es la menosnumerosa i la más atrasada(...)" almateix llibre trobam la definició decolònia, on es nota la xenofòbia deispobles "superiors" amb els poblesminoritzats:

"Colonias son territorios suje-tos a algún estado de cultura supe-

Les ofertes d'activitats atraed-ves per als al.lots i les al.lotes perpart dels grups juvenils que recol-cen el partit fa que molts de menutsi joves caiguin en la ideologia tota-litària del govern. El que pot sal-

var el nen de ser un feixista més degran és la resposta generacional, lacrisi de valors típica del final de l'a-dolescenciá, la curiositat vers lesidees més democràtiques...

Desgraciadament no és només- a les dictadures que els Albis podenseguir ideologies totalitàries . Els fei-xistes no deixen de moure molts dedoblers en propaganda, per atreu-re rlés i Inés gent. A Estats Unitsels membres del Ku Klux Klan intro-dueixen els seus fills des de petitsen la ideologia de l'organització iaixí aprenen a odiar els negres, elsjueus, els hispans...

A Europa és preocupant la cres-cuda de grups que trien el camí dela violencia per reivindicar la supe-rioritat de la rala blanca europea.Aquestes organitzacions neonazisdestrossen el carrer i ataquen elsinteressos i la vida de les minoriesi de tots els marginats de la socie-tat, principalment, dels immigrantsdel tercer món. Hi ha tota unaindústria d'objectes relacionats ambel culte als nazis i als feixistes en

general, com per exemple video-jocs que consisteixen en treure lesdents d'or a un jueu en el mar c d'uncamp de concentració, xamarretesamb la creu céltica i la creu gam-mada, postals amh la imatge deHitler, de Franco, revistes i 'libresque tergiversen la història, negantl'holocaust i que donen la cupa alsjueus dels mals que hi ha perel món...

La gran crisi de valors moralsi ètics juntametit amb la manea din -formació histórica del jovent agreu-ja considerablement la situació. Elsnacionalistes no hem de copiaraquestes ideologies. Desgracia-dament hi ha qui admira aquestesidees dins els col.lectius indepen-dentistes, pensem en "Jarrai" perexemple que convenç de cada diaa més joves "abertzales" i quejuguen a fer de terroristes des-trossant els carrers .de les princi-pals ciutats basques, i que venena ser les joventuts de l'organitza-ció E.T.A. Hem de procurar nocaure en el feixisme ni dins la sevapedagogia.

1°11'11'1114 15 DE SETEMBRE DE 1998

La repressio espanyola contra LleóEl 23 d'Abril cellébrase'l Día de

los Comuneiros de Castiella. Una"Fiesta" que ye l'alcordanza de la denp-ta de la nobleza castellana encontral'exercitu de Carlos V en 1521.

La cellebración oficial ye itine-rante (comu los mundiales), pero lospartios españoles d'esquierda axún-tase en Vil lalar, onde la milícies cas-tellanes dispersánonse ensin presen-tar apenas batalla.

Dende la Junta intentan vendé-

nosla comu'l dia de la región caste-

llano-leonesa, anque los glayís qu'as-cuitamos eillí solo falan, evident-mente, de Castiella ("Castiella ente-

rase siente comunera" y outros gran-des ésitos).

Esta data refugámosla tolos Ileo-nistas porque nun tien rellación denu-na col nuesu pueblu ou cola nuesahestoria.

Y no que cinca al nuesu país, ente-rémosnos que na edición d'esti añu

dellos mozos leoneses, dedaes ente14 y 18 años, fonon deteníos pola Poli-cia de Lleón ciuda, pol único feitu deportar una bandeira de Castillalleón(lo de que diban quemala son merasaldovinancias).

Los rapaces dixeron que l'alcon-traran na basoira, anque paez qu'a lospolicias paez que nun-ys importóu unres, yá que los tuvieron na Comise-ria tola nueite.

Nun los acusaran de ná pero tam-poucu dexaban colar pa casa. Laestratexa yera clara: retenelosdica altashoras pa mete-ys miédu y pague cuan-

du chegaran a la súa casa tovieran pro-blemas colos suos pais.

Penriba d'esto nun s'identificaron,anque los mozos podiéranlo della vega-das.

Dende Conceyu Xoven sofitamosla aición policial: cual isquiera que portebandeiras de Castiella nel nuesu país.deberia ser darréu deteniu.

Amás tamos camentando la posi-bilidá de pidir qu'estos grantes del orde,l'añu viniente se desplacen a Vil lalarde les Comuneiros de Castiella. š

Conceyu Xoven

M'acompanyen en la fotografia (qui signa el conte d'estiu ése! segon de les querra), el malaguanyat Joan (de Ca s'Escota de na Costa); en Miguel Seguí; enMiguel Crespí (cosí, jugador del Poblense durant més de nou anys, entrena-dor de/Ma/lorca...); i na Joana i na Margalida Seguí.

Fa 11 anys que en Miguel Capó de laSoledat regenta la Botiga MiquelaCapó a Magalluf.

En Josep Tirado de son Ferrer és l'amojove de la Licoreria Tio Mio a Maga-Iluf. Son pare va obrir aquest establi-ment ara fa 20 anys.

En Francesc Pardo és l'amo jove delBar Spika a Magalluf. Despatxa menúsa 700 ptes.

A VÁngels d'ArtàEncara amb l'emoció constant del seu

record viu, vull agrair els articles que els

amics Bernat Joan i Pere Mayans han dedi-

cat a 1 -Ángels Fernández i Gili amb qui vaig

compartir sis anys d'amor i vida plena aArtá,

a Mallorca, a Eivissa, a Prada, a Menórca,als pirineus, a Barcelona...En aquests arti-cles s'ha destacat de 1 'Ángels la,seva foro

humana, la seva valua com a professora de

català, com a persona conscíencíada en la

defensa de la nostra llengua i cultura i la

seva activitat en el Secretariat de l'Escota

d'Estiu de Mallorca. Poca cosa s'hi pot afe-

gir, els que la coneixíem bé sempre la por-

tarem al cor perqué era d'aquelles dones que

et retornen I 'esperança en 1 'ésser humá.T'esti-

mem.

Jordi Solé i Camardons

¿PARLARÁ CATALÀ? Fa 2 anys que en Joan Roig de Barce-lona regenta la Botiga de Moda Dúa aPalmanova.

°Parkuforaster

astelYil 53e,r1

o nolen , ttiés 11

Os ‘1 r nue la .aben be"

„nsvdere" t-'ta que 11° ' cl „ble t

que ael""s rs reahnent 2 ars s'aís

bé Ab que 1 , 13 uenso>»

mal so'r anot -

1515 DE SETEMBRE DE 1998

1956: Sa Pobla en el recordPer l'estiu de l'any 1956, en und'aquells esvanits horabaixeslents plens de somnis imisteris, fon quan,inesperadament, vaigdescobrir la guerra

Per l'esti u de l'any 1956, en un

d'aquells esvanits horabaixes lents

plens de somnis i misteris, fou

quan, inesperadament, vaig des-

cobrir la guerra. En un dels vells

canteranos amb pedra de marbre

que hi havia a la cambra dels pares

vaig trobar un petit tresor. Les fotos

de la guerra i un munt de velles

revistes que parlaven de llunya-

nes batalles que mai no ens havia

explicat el mestre.

En la groguenca fotografia que

illustra aquesta narració podem

veure els meus amics i amigues

d'aleshores, els joves poblers que

acompanyaren la meya inabasta-

ble infantesa; hi manca en Sebas-

tià Bennássar, que era a marjal,

feneinejant amb la família, men-

tre nosaltres, els privilegiats que

podíem gaudir d'unes setmanes

d'esbarjo, ens divertíem jugant

per unes platges encara lliures del

bestial esclavatge del ciment. M'a-

companyen en la fotografia (qui

signa el conte d'estiu és el segon

de l'esquerra), el malaguanyat

Joan (de Ca s'Escolà de na Costa);

en Miguel Seguí; en Miguel Cres-

pí (cosí, jugador del Poblense

durant més de nou anys, entrena-

dor del Mallorca...); i na Joana i

na Margalida Seguí.

Però en aquell moment que

intent recuperar de la fondària de

l'ohl it, no hi eren els amics. Estic

sol, en la penombra de la cambra.

Em reconec en aquest llunyà al.lot

que va a la recerca dels tresors del

seu pare. Els meus ulls curulls de

blau marí i de totes les verdes pine-

des de les platges d'Alcúdia, Muro

i Santa Margalida, sobtats per les

inesperades revelacions. El nom

de les ciutats del pare eren en el

mapa penjat a l'aula de l'Escola

Graduada. Al darrere de cada foto-

grafia hi havia escrit un nom i la

data: València, juliol de 1936;

Terol, 1937; Barcelona, maig de

1937. I, escrit amb la lletra que

coneixia del pare, vaig poder Ile-

gir "amb els companys d'arts grà-

fiques de la CNT". La CNT! Pas-

saren molts d'anys fins a poder des-

cobrir el significat precís d'aque-

Iles sigles màgiques: CNT. Sem-

pre em deixava bocabadat con-

templar la munió de dones radiants,

amb fusells a les mans i punys tan-

cats, tan diferents de les veïnes de

missa diària que passaven, cada

matí, abans d'anar a marjal, cap

l'església.

Paulino López Sánchez, heroide la lluita per la llibertat

Reconec que em costava ima-

ginar el pare somrient, descarni-

sat, amb un gran mosquetó a les

mans, envoltat de dones rialleres,

marxant als fronts d'una cruel

campanya de la qual no en sabia

causes ni motius. Era evident que

els antics combats que descobria

d'amagat en els xafogosos dies

d'estiu dels anys cinquanta, sig-

nificaren molt en la meya joven-

tut. Potser fou aquell un primer

treball amb la imaginació, l'inici

de la resistència.

Amb els anys aquelles foto-grafies i revistes entraren a for-

mar part dels meus arxius i s'am-

pliaren amb les memòries inèdi-

tes d'antics presoners del fran-

quisme. Però entre tot aquest cara-

mull de vivències; hi ha un dels

documents que més estim i que

vaig descobrir per primera vega-

da aquel' periclitat estiu de l'any

1956. És un vell document que

em deixà per herència el meu pare,

alferes de l'Exércit Popular i

expresoner del franquisme. Aquest

certificat fou emés pels respon-

sables dels camps de concentra-

ció, a Mallorca -concretament a

sa Pobla- en Plena postguerra. La

documentació que tenc em per-

met, en un exercici d'arqueologia

histórico-sentimental. saber quasi

amb precisió matemática el dia

que Paulino López Sánchez, heroi

de la lluita per la llibertat -com

tots els seus companys- pogué sor-

tir del camp i, segurament, conèi-

xer mumare, Francisca Crespí

Caldés. Na Francesca Crespí era

filia d'una de les famílies més con-

servadores del poble i neboda de

l'home fort de la dictadura del

general Miguel Primo de Rivera,

el batle "Verdera", Miguel Cres-

pí i Pons, el constructor de l'Es-

cola Graduada. Aquest certificat

militar escrit a "La Puebla" dels

vencedors, porta dada de 10 d'a-

bril de 1940 i especifica: "Pauli-

no López Sánchez, de 22 años de

edad, pintor decorador, pertene-

ciente al reemplazo de 1938, ha

permanecido prestando servicio

en este batallón desde el 11 de

octubre de 1938 habiendo obser-

vado una conducta ejemplar por

demás, siendo uno de los que más

se han distinguido por su disci-

plina, laboriosidad y amor al tra-

bajo. Y para que conste y surta

los efectos correspondientes,

extiendo el presente, en La Pue-

bla (Mallorca) a diez de Abril de

1940. José Martínez Sánchez,

Capitán de Infantería". Possible-

ment la data exacta en la qual el

pare i la neboda del batle "Ver-

dera" es conegueren a la plaça del

poble. El començament d'una

història d'amor que jo descobria

en la penombra solitària d'una

horabaixa d'estiu de mil nou-cents

cinquanta-sis.

(Miguel López Crespí)

ANUNCIAU-VOS DE FRANC A 1 9 113t11

Nom DNI

Cognoms Tel.

• Escriviu un sol anunci per cupóATENCIÓ,

• Usau Iletres majúscules• Escriviu dins el requadre el text

Ompliu aquest cupó enviau-lo a:1°31:32`31. Apartat de Correus 124. 07600 S'Arenal de Mallorca

15 DE SETEMBRE DE 199816

PETITS ANUNCIS

BORSAIMMOBILIÀRIA

Llog per lijes apartament a Pal-manova. Es ideal per trobadesamoroses. Tel. 469441.

Deixaria cambra doble a casa com-partida, jardí i hortet. Molt econó-mic. Preferentment gent jove. ASanta Ponça, urb. Galatzó. Tel.671419.

Traspàs fusteria al carrer d'An-toni Rosselló a la barriada de laSoledat de Ciutat. Tlf. 271065

Cerc cases per Hogar tot l'any(anys 98/99), amb piscina. Tlf.864424.

Cediria amarrament al club nàu-tic s'Arenal a canvi de compartirbarca de pesca esportiva. Tlf. 97174 05 25.

Cero casa amb piscina, 3154 habi-tacions per a temporada d'estiu1999. Tlf. 971 86 40 91.

SERVEISPROFESSIONALS

S'ofereix jardiner amb coneixe-ments de cuina. Demanau per enLluís. Tel. 604790.

Cerc feina per guardar nins petitsa ca seva a a ca meya per leszones de Sineu i Maria. Tel.525380.

La Casa Catalana de Mallorcaensenya ball de bot i sardanes.Tel. 753559.

Si vols fer feina amb els .àngels,apunta't al "Taller dels Ángels".Informació al telèfon 281642(Xesca).

Cerc feina per guardar nins a CanPicafort o Inca. Carrer Nou, 5,Maria de la Salut.

S'ofereix pintor empaperador,econòmic, seriós, ràpid i net. des-plaçament per tot Mallorca. Tel.203239

Pneumàtics Son Ferriol. Equilibratde rodes, canvi de rodes i pegats,alineament de direccions assisti-da per ordinador. Avda. del Cid,73. Tel. 427553. Son Ferriol.

Si teniu qualque vidre trencat, cri-dau al 473819 i el vos posaremtot d'una.

Cero feina per fer a ca meya. Tipuscerámica, sabates o similar. Tel.297067.

Cerc feina de representant d'artsgràfiques o comercial de publici-tat. Tel. 297667.

Es confecciona o arregla qualse-vol peça de vestir, cortines, coi-xins, etc. Tel. 771005.

Es passen treballs a máquina i perordinador. Netedat i rapidesa. Tel.771005.

Televisors, vídeos, ràdio-casset-tes, els arreglam. Electrónica J.Garcies. C/ Francesc Frontera, 10.Tel. 264335. Coll d'en Rabassa.

Gabinet de Psicologia. Neurosis,trastorns de carácter, psicoterà-pia infantil, depressió. Tel. 427193.

Cerc feina per guardar nins a lacomarca de Cala d'Or. Tlf. 842156.

PERSONALS

Al-lota de 17 anys s'ofereix per ateína seriosa o per a donar clas-ses d'EGB. Tel. 677727.

Vull deixar d'ésser esclau dels cas-tellans. Cap partit polític m'ajudaa aconseguir la llibertat. Me volsajudar tu? Telefona'm al 964 531175. Josep Casalta.

Atenció, catalans i catalanes inde-pendentistes. Vull cartejar-meamb tots vosaltres. Estic boja pelbon rock català: Sau, Els Pets,Lax'n'busto. No us talleu i escri-viu a Marta. Indústria, 114-08030Malgrat de Mar.

Als Països Catalans es fa moltbona música! M'agrada, però, enespecial la que surt de Mallorcaa càrrec d'en Tomeu Penya. Inde-pendentistes, si somnieu en unanació Iliure plena de música cata-lana i de vibracions nostres, es-criviu-me: Francesc Bujet. Passeigdel Migdia, 32-2-3-17200 Pala-frugell.

Ens agradaria cartejar-nos ambal-lots i al-lotes que com nosaltresestiguin penjats/penjades perLax'n 'busto i que defensin la nos-tra llengua. Raquel LlagosteraCosta. Gardenia, 4-08880 Cube-lles.

Cercam gent entre els 18 i els 45anys per excursions, sortides, etc.Abstenir-se els qui vagin de malafe. Apartat 1.792 Ciutat.

Pensionista de 78 anys, 180d'altária, català. Vull conèixersenyora pensionista entre el 50i 70 anys, per no estar tot sol.Tenc bona pensió i pis amb 5 habi-tacions i dos banys. Cerca'm al462536. Ferran.

Hola! Som una al.lota felanitxe-ra. Som molt independentista, iestic boja pels Sau, pels Ocultsi pels Pets. Segur que si m'es-criviu feim una gran amistat. Sommolt divertida. Adéu. M. Glòria.Carrer d'en Magallanes,29- 07670Porto-colom. .

Senyor seriós i responsable de53 anys. S'ofereix per cuidar sen-yor major i atendre'l en totes les

seves necessitats. Per entrevis-ta podeu escriure a n'En Garles.C/ Reis Cató-lics,31-07008 Ciu-tat de Mallor-ca.

Vull intercanviar revistes, cómics,fanzines i adhesius amb totsaquells joves que estiguin orgu-llosos de tenir sang catalana obasca a les seves yenes. PauArranz- C/ 2 Volta 31- 07209 SonMes-quida-Mallorca.

Cerc al-lota fins els 33 anys ambles ungles !largues, romántica, unafemella maca. Escriu-me a: Oscar,C/ Ausías March, 36-6-1 07003Ciutat.

Jove de 29 anys, fadrí, amb estu-dis universitaris, agradós i simpá-tic, desitjaria conèixer al-lota for-mal de 20 a 27 anys. M'agradael ball de saló i som bastant actiu.Anima't i escriu-me a l'apartat 690de Ciutat.

Estudiant de ciències polítiquesde 26 anys. Som independentis-ta andalusí i m'agradaria mante-nir correspondencia amb inde-pendentistes catalans. Antonio.Apartat 74 Sant Femando (Cádis).

Hola! Soc un noi de 12 anys. Endic Josep i soc del Barça. m'a-grada el futbol i el bàsquet. Vol-dria cartejar-me amb alguna per-sona. Sóc català. Escriviu-me.Josep Chillida. C/ la Bassa, 2343530 Alcanar (Tarragona).

Hola, Em clic Raquel i tenc 14 anys.Tenc ganes d'escriure'm ambgent de 14a 16 anys. Si vols escriu-re'm... Raquel González-C/AnselCalvé, 13,1 2 32-08950 Espluguesde Llobregat (Barcelona).

Som un jove de 24 anys, fadrí,cansat d'espanyolistes monàr-quiques. Vull cartejar-me ambal.lotes independentistes d'entre20-28 anys. Som simpàtic, idea-lista, seriós en temes de parellai català. Prometo respondre. Lameya adreça és: Miguel AngelRodriguez; Pl. Poeta Juan Bos-cán, 4-4c; 18013 Granada (Anda-lusia).

Cerc al.lota sense fills de 22 a 28anys. Signe Lleó o Sagitari, quesia capaç d'estimar sense traicióTelefona'm al 512018 dies feinersa partir de les 23 hores.

Fadrí sincer de 30 anys, simpà-tic i agradable vol conèixer al.lotaformal per una relació seriosa deparella. Escriu a: Sebastià, carrerdes Cubells 6, 07660 Cala d'Or,o telefona'm al 657739.

Es passen treballs per ordinador.Perfecció, netedat i rapidesa. Inte-ressats trucar al tlf. 474404.

Atenció: administrativa cerca ami-gues i amics pera sortides, excur-sions, i a l'estiu anar a la platja.Bústia Postal 1400-07080 Ciutat.

Cercam músics per a crear unaBanda de Música a s'Arenal deMallorca. Tel. 971261719. Maties.

COMUNICATSLa Generalitat de Catalunya ofe-reix a entitats i de franc Ilibres, fulle-tons i material informàtic sobre lanostra història nacional. Perrebre'ls, cal enviar una sol-licituda la Generalitat fent esment del'entitat, adreça, telèfon, l'ús quehom en pensa fer i el nom com-plet del qui fa la petició amb la sig-natura i segell de l'entitat. Molt indi-cat pera professors d'història, ciències socials, catalá, centres d'en-se-nyament, biblioteques...

Si vols rebre la revista L'ILLA gra-tis, la pots demanar a Edicions Bro-mera, Polígon Industrial, 46600 Al-zira. Tel. 96-2402254

Per a tots aquells i aquelles quevulguin Iluitar contra l'invasor, con-tra els traïdors, contra l'explota-ció obrera, i per una terra °jure icatalana, els Maulets tenim obertl'apartat de correus 349 C.P. 43480de Salou (Tarragona), per a qual-sevol informació o col.laboraciócontra l'ocupant.

Si voleu rebre una subscripció gra-tuita al Butlletí de la Fundació perla Pau (entitat contra l'armamen-tisme i la guerra) podeu adreçar-vos al telèfon (93) 3025129 o alcarrer Pau Claris, 89, Barcelona08010.

Si voleu rebre llibres en català gra-tuïts sobre diferents temes d'ac-tualitat, socials o teológics, solsus cal escriure a Cristianisme ¡Jus-ticia, carrer Roger de Llúria, 13,Barcelona 08010, o telefonau al(93) 3172338.

La delegació catalana de la CSEM,grup d'ajut als països de t'Est, fauna crida per enviar roba, men-jar, sabates, medicines etc. Perdemanaradreces on enviar-ho per-sonalment, podeu adreçar-vos a:Benjamí Planes, CSEM, passat-ge Miguel Carreres, 11, 08206Sabadell. Tel. (93) 7262 918.

Professora titulada fa classes desolfeig, piano i harmonia. Indi-viduals i en grup. Tel. 756114.Magdalena.

Universitária fa classes de repàsd'EGB i català a la zona de PereGarau de Ciutat. Tel. 243383.

Si voleu intercanviar adhesius,revistes, informació, etc, sobre eltema d'alliberament nacional,escriviu a l'Associació ' , Xavier Ro-meu». Apartat de correus, 36.43480 La Pineda. Tarragona.

El Consell Nacional Català of e-reix diversos 'libres, gratuïtament,a tot aquell que els els demani,al voltant dels drets i història dela comuna pàtria catalana. Podeuescriure a l'Apartat 15.071 deBarce-lona-08080.

Si voleu rebre informació sobreles Joventuts d'Esquerra Repu-blicana (JERC), i rebre els nos-tres butlletins, escriviu ara mateixa: JERC-Illes. Santiago Russinyol1, àtic. 07012 Ciutat de Mallorca.

Estam interessats en un intercanvicultural amb persones i institucionsdels Països Catalans que desit-gin informar-nos sobre el passati el present del dits països i esti-guin interessats en qüestions vin-culades a l'Argentina. Escriviu-nosa: Baigorria 1337 .200 Rosario-Argentina.

Acció Cultural del País Valencià

i el Bloc Jaume I ja és a Internet.Si voleu intercanviar propostesd'acció i Iluita, o informar d'acti-vitats, etc., podeu connectar:ACPV @v1c.servicom-es

Vos recomanam boicotejar lesONG's espanyoles AGNUR Espa-ña, Médicos del Mundo i Unicefamb els bancs espa-nyols Cen-tral Hispano i Banco de Santan-der que els donen supon.

Subscripcions gratis a cómics encatalà per a nins de 6 a 10 anys."El Llaüt de Xàbia" -Apartat 53-Xàbia 03730 Patrocinat pel Mag-nífic Ajuntament de Xàbia.

Cursos gratuïts de Ilengua anda-lusa. Podeu adreçar-vos a: LLEN-GUA (Enseniansa a Dittansiadela Yenwa Andalussa) P. PedroRomana, 1-4-2-14007 Còrdova.

Si ques recibir el Puxa Asturiasen to casa, y de baldre, sólo tie-nes qu'enviar la direicion a: Ende-cha Astur-Puxa. Cai Llangreu, 10,22-Xixon 33206-Asturies.

La meya collecció té 20.000adhesius polítics. Faig exposi-cions. Crec persones que hemfacin arribar enganxines de l'Es-guerra Revolucionària. Paniello-Apartat 139 - 22400 Monsó-Osca.

"El Full" és una publicació inter-na de l'Associació Roca i Ferre-res. Si voleu rebre'l gratuïtamentcomuniqueu-nos el vostre nom iadreça: Apartat de correus 9247,08080 Barcelona.

Lluita, la revista de l'indepen-dentisme valencià és a Internet:http: //www. estelnet.

Si voleu afiliar-vos a sindicatsnacionals catalans: C. S. C • 934541188.

Oferim de franc cursos bíblics isubscripcions a revistes cristia-nes en catalá: Ajuda Evangélicadels Països Catalans. Apt. deCorreus 1.022. 12995 Castelló.Tlf. (964) 207607.

Els Castellers de Mallorca, neces-sitam gent!! Si t'agrada passar-ho bé. Si vols tenir nous amicssans i saludables. Si t'agrada ferpinya amb un projecte nou: Fes-te Casteller!! Vine a veure'ns!!Assagem els dissabtes a l'Esco-la d'Adults son Canals. Carrer sonCanals,10. Telèfon 452414, Isi-dre.

Pintors, escultors, fotógrafs, etc.,interessats en exposar les sevesobres, així com gent interessa-da en comprar o simplement envisitar l'exposició del moment,podeu passar pel Café es Museu.Carrer, Guillem Timoner, 10-Fela-nitx.

A tots els menorquins que lluitenper l'alliberament i reunificaciónacional, si voleu rebre informa-ció sobre el Partit per la Inde-pendencia (PI) i de la seva bran-ca juvenil. Joves independentis-tes dels Països Catalans. Escri-viu a: Maür-Ruben Vinent. Carrerdels Frares,49. Cat-07701Maó.Menorca.

Animo a tots els independentis-tes de Is Illes i de la resta delsPaïsos Catalans que solen anara les festes de Menorca per l'es-tiu a que ajudin, a més de beurepomada, a fomentar la cons-ciencia nacional. Porteu tots elmocador independentista al coll.

MotosSalom

Jeroni Pou, 9 *Tel. 468136

Tomás Forteza, 24 • 462686

Grup folclóric sense gaire pre-tensions cerca sonadors i sona-dores, cantaires i gent engres-cada per seguir fent coses.Actuam alguna vegada, no guan-yam gaire, però ens ho passamd'allò més bé. Ens reunim elsdimecres a les 2030 al Rafal Vell(Antiga escola). Som gent aco-llidora. Trucau al 971 505374

Els nacionalistes interessats perun sistema d'intercanvi culturali turisme alternatiu per a nacionssense estat, podeii informar-vosa: Turisme Alternatiu: Bústia Pos-tal 1.171 Castelló 12005. Es trae-ta d'un sistema de Ilarga trajec-tória provada arreu del món, moltadabtable i econòmic.

Les persones interessades en lesactivitats de les Associacions iclubs UNESCO poden adreçar-se a la Federació Catalana de laUnesco: Mallorca, 207-08036Barcelona. Tit. 932534367.

Necessitam persones amb ideesi ganes de tirar endavant la nos-tra !lengua i la nostra cultura.Associació la Brúxola. Tlf. 934353323.

Coleccionau Fanzines? Voleusaber que fan els/les indepen-dentistes del Tarragonés? Subs-criviu-vos al Butlletí del Col-lec-tiu independentista "El Timbalerde Bruc". Per 600 peles el rebreucada dos mesos durant un any.Bústia Postal, 7- 43893 Altaf u-Ila.

Si us interessen les Ilenguesminoritzades de més a prop,adreçeuvos a: Liengües Vives.Bústia Postal 5224/08008 Bar-celona.

Si vol rebre l'Euskararen Berri-papera (en foraster) gratuita-ment escriviu a: Hizkunta Politi-karako. Wellingtongo Dukea, 2 -01020 Vitoria-Gasteiz (Araba).

Coleccionista d'adhesius compra,camvia, recolleix material d'es-guerra revolucionaria o inde-pendentista. ColeccionismeI.S.G. Bústia Postal, 135-48980Santurzi-Biskaia.

Col-laboreu! Ajudeu-nos! Per unprojecte de documentació d'in-drets de les Illes i dels PaïsosCatalans necessitem targetespostals (noves o utilitzades de"Escudo de Oro" Biblioteca Cata-lana de Krefeld - Box 1665 D-47716 Krefeld Alemanya. Tel.07-49215126635.

BORSA DELMOTOR

Si vol un cotxe nou de la nostragamma, véngui i en parlarem.Agencia oficial Renault. Tel.413867. Son Ferriol.

Comparia cotxe molt econòmic alcontat. Tlf. 121123.

Venc Harley Davison HentatgeSoftail Clàssic. Modelo 95 matrí-cula IB 1995 BY. Tlf. 971820717.

VENDES

Venc piano marca TLEYEL, unquart de coa, en bones condicions.Mig milió de pessetes. Tlf. 939373 151.

Fi' E nC 4=1»Quan hagis Ilegit aquestperiòdic, si no en fas la

regala'l a un amic,veí o parent

EL PAÍS HO NECESSITA

EL CATALÀempreses!

Ilengua catalana encara no és una Ilengua normal.ltir redarnar sovim a les administracions -scarals que

' -espectessin a les catalanes que la promoguessin,peró encaraOS la pròpia sucieta t catalana la que ze la maiur respunsanilirar

en defensa, la nostra !lengua. la SOCOE3E catalana surn LUES

...ices. I a,

del> ambits un la riostra !lengua encara no ha assulit lanormalitat és e. món de les empreses 1 els/les consumidora/esiii cenit!, inolt a dir. La legistació vigent ens perrnes exigir eis

nostres drets collectrus en defensa de la !lengua queens caraLterít7a com a pohIP De res nc ens serveix la legislació

si els/les consumidor - no demanem te que ens pertoca. Ladarrera responsabilita , és nostraPe. dIXE). la Plataforma per lo LIengua erqueexegeixls ti Latala con a consumidor a les ....luyesesde distribució

demanis ioductes etiquetar, en la 'lustra Ilenguaproteacas a les gl ans empt eses oí vductures que'sisternatica....art es rieguen a etiquetar en catala discriminenami la Ilengua

demanis la r utolació ci catala LcUlt a niveli e . Lern „..a p

intern, 1 respv.guis la publicirar gratuita demananr que te

la trametin en Lai.alá

demanis els prospectes u instruccions en la cera llenguaEl catala no és una llengua inferio , a cap altra, peróper a fer vale- els seus drets és necessari que reclarreemla seva presinarin amb aquesre. altres iniciatives quevulgis portar a terme.Si er vols comprornerre com a consumidor/a en la defensa

de la Penetra pots col-laborar més intensament en lescampanrs que desenvulupa la Plataforma warrant de

complementar mai de substituir, la pressió socialque hem d'exigir Lom a ..onsumidors iconsumidores

P ATA

FORMAER LA

LLENGUA

Dimartstancat

.9C,,t7OM

Ctra. de Manacor, km 28 • Tel. 64 65 04 • 07230 Montuïri

TENNISSON RICO

Ten nisFutbol-salaHándbolPetancaCir. footing

SquashVoleiMini-golfTennis taulaGimnàs

Final Avda. Son Rigo • Tel. 74 33 66Sometimes • Palma de Mallorca

ARAGoN

ENVELATS BALCÓ - TERRAÇA - CAPOTES-ENVELATS PLANS - COBERTORS PISCINA -

LONES - TREBALLS A MIDAAragó, 112 - babo»Telèfon 27 01 00

07008 - Palma de Mallorca

c/ Barranc, 20 • Tel. 40 18 58 • Génova

9s O SERVIAUTO

SERVEI OFICIAL

Carretera Militar, 185 • Les CadenesTel. 26 81 11 • Fax 74 32 7707006 S'Arenal-Palma (Mallorca)

Apartat de Correus 94.227 - 08080 Barcelona

Jove patriota:

* Per un nacionalisme pur, sense dogmatismes.* Per defensar la nostra identitat.* Per la plena integració de la immigració.* Per una revolució cultural i pedagógica.* Per un rebuig ferm als atacs anticatalans.* Per una Catalunya lliure i catalana.* Per la Catalunya que tu somies.

CAN TITO RESTAURANTPEIXOS I MARISCS FRESCS

CUINA MALLORQUINA

c/ Palmera, 6 • Tel. 27 10 16 • 07006 El Molinar (Palma)

°1351. ARENAL S.A.

1 9 11'1'11 15 DE SETEMBRE DE 1998 17

12 de setembre: la catalanitatde les mallorques

El 21 de juliol de 1276 el rei en Jaume abdicava en els seus dosfills, Pere i Jaume. A l'infant Jaume, Ii cedia les illes Balears i Pitiü-ses, la senyoria de Montpeller, els comtats del Rosselló, el Con-flent i la Cerdanya i el vescomtat de Carladés; és a dir, els territo-ris que no pertanyien a l'herença tradicional de la casa d'Aragó ide Barcelona. Així, el rei en Jaume s'acomodava als antics costumsdel dret patrimonial, per?) també complaïa la seva dona Violantd'Hongria -que defensava els interessos del seu infant preferit, elseu fill menor Jaume. La principal restricció al Regne privatiu deMallorca fou que en el cas que arribás a extingir-se en la seva líniadirecta i masculina, els seus Estats tornarien a la corona catalano-aragonesa.

En l'acte d'infeudació de 1276, Jaume II es declarava vassalldel seu germà, Pere el Gran. El Regne privatiu arriba a la seva fi el1349, quan Pere el Ceremoniós va obrir un procés a Jaume III i pos-teriorment ocupà Mallorca.

En aquestes notes històriques únicament s'hi aprecien una sèriede moviments polítics entre la poderosa noblesa per mantenir elseu propi poder, la majoria de les vegades de forma violenta segonsels usos de l'època. Res de particularitats nacionals ni de fets dife-rencials que anassin més enllà de les titularitats nobiliàries.

És per això que la Diada del 12 de setembre a Mallorca no hau-ria d'esser interpretada -i no dubtam que més d'una i més d'un hointentaran- com un fet absolutament diferencial mallorquí en elmarc de la nació catalana, sinó com una data significativa en lahistòria de Mallorca i la seva vinculació a la corona catalano ara-gonesa. Eivissa celebra el dia de la conquesta (8 d'agost), i el PaísValencià també ret homentage al rei en Jaume (9 d'octubre). Enaquesta línia, la renúnica a adoptar la tradicional Festa de l'Esten-dard com a diada de Mallorca s'ha d'entendre com la voluntat de"desnacionalitzar" la Diada del "nacionalitzat" 31 de desembre.

ERC-Mallorca. Área de Comunicació

11 de setembre del 1714 - 11de juliol del 1715

El centralisme polític espanyol, l'espoli econòmic que patei-xen els Països Catalans per part del govern central, les contínuesvexacions lingüistiques i culturals a qué es veuen sotmeses la llen-gua i la cultura catalanes al seu propi domini històric, no són pre-cisament resultat de cap evolució natural de la situació social, econó-mica i política interna.

L'ocupació de Barcelona, ciutat més rellevant de la federaciócatalano-aragonesa, I'll de setembre de 1714, significá de fet lapèrdua dels drets de la sobirania nacional gairebé per al conjunt dela nació catalana, ja que anunciava l'ocupació de les illes Balearsi Pitiüses per les tropes de Felip de Borbó: les tropes felipistes entra-ren a la Ciutat de Mallorca a les ordres del general d'Aspheldde juliol de 1715, mentre que el País Valencià ja havia estat ocu-pat militarment l'any 1707.

Un cop consumada la victòria borbónica, els decrets anome-nats de Nova Planta imposaren les lleis, usos i costums propis deCastella en els si de la nació catalana, amb la consegüent obliga-torietat de l'espanyol a nivell oficial (també a l'ensenyament), leslleves de soldats i una aclaparadora explotació fiscal, a més d'al-tres disposicions que encara suportam totalment o parcialment.

ERC-Mallorca. Área de Comunicació

RESTAURANT S'HOSTALOTMenú dies feiners: 650 ptes. Cuina Mallorquina

Porcella rostida • Escaldums • Carn Torrada

Camí Vell de Sineu, km 5 • Tel. 42 87 12S'llostalot

AutomòbilsPLA DE NA TESA

Compra venda de vehicles

C/ Weyler, 12 • Tel. ¡ fax 60 04 45 Pla de Na Tesa

COMUNICATS DE PREMSA

112')._113`111 1.11J, . SUBSCRIVIU-VOS-HI, ANUNCIAU-VOS-HI

Fa 14 anys que na Margarida Bujosade Banyalbufar regenta la botiga de bro-dats Belladona a Palmanova.

Fa 17 anys que na Maria del CarmeRueda de Sevilla regenta el Super-mercat Dallas a Palmanova.

Fa 20 anys que n'Elisabet Sunyer, de

Tarragona regenta la Botiga Bruixeriesa Palmanova, a la foto amb la seva filiamés petita.

Els Germans Trillo són els amos jovesde la Ferreteria Trillo a Palmanova.

Migranya

La tortura del repicó.Qué produeix el dolor?

Els remeisLa tortura del repicó

Tot@s els/les que n'han patit algu-

na vegada asseguren que tenen la impres-

sió que els ha d'explotar el cervell. La

migranya no és un simple mal de cap.

A més del dolor sòrdid i palpitant que,

en general, es nota a un costat del cap,

els/les persones amb migranya pateixen

nàusees i Ornas que la fan encara més

difícil de suportar. Els científics, però,

estan desenvolupant medicaments més

efectius per combatre-la.

Afecta uns 580 milions de persones

al món i, en general, ataca més a les

dones que als homes. Un 20% de les

dones asseguren patir cefalees, que és

el nom que donen els metges al mal de

cap, mentre que només un 8% d'homes

en tenen. La raó que fa que les dones

siguin més propenses a patir migranyes

es troba en el fet que el sexe femení pos-

seeix un mecanisme bioquímic més

complex que depèn del cicle hormon-

al.

Qué produeix el dolor?

Ni ha molts factors que poden desen-

cadenar un atac de migranya, però els

metges destaquen principalment la

influencia de:

La dieta

La xocolata, els cítrics, el formatge,

les begudes alcohòliques --sobretot el

vi negre--, l'abús o la privació de cafeï-

na i el dejú poden afavorir les cefalees.

L'estat de salut

La hipertensió arterial, la mens-

truació, la sinusitis, el dolor dental, les

al.lèrgies, la meningitis i l'in fart cere-

bral són causes de migranyes.

El consum de fàrmacs

Els anticonceptius orals, els ant i-

biòtics, els vasodilatadors, antihiper-

tensors i antiinflamatoris poden produir

migranyes.

L'estrès físic

L'estrès físic pot ser el resultat d'ex-

cés d'exercici, de fatiga crònica, d'ex-

citació sexual de manca o excés d'ho-

res de son, de viatges o de canvis brus-

cos en el ritme de vida.

L'estrès emocional

L'angoixa, la depressió, les altera-

cions emocionals --tant si són positi-

ves com si són negatives-- i l'allibera-

ment d'estrès o tenió són causes de

migranya.

L'amhient

Finalment, els canvis climàtics, els

sorolls, mirar la televisió, els I I ums molt

brillants i pujar a grans altituds també

poden provocar mal de cap.

Els remeis

Les ergotamines van ser el primer trae-

tament efectiu Contra la migranya. Es van

començar a utilitzar fa 30 anys i. d'ençá,

,la batalla contra el mal de cap no ha ces-

sat. Els científics saben que el responsa-

ble principal de l'atac de migranya és un

neurotransmissor. la serotonina. El que

no tenen encara clan però, és si la crisi

de cefalea es produeix a causa d'un excés

o d'un déficit d'aquest neurotransmissor.

No obstant això, el descobriment de dos

receptors de la serotonina7unit mena de

porters químics que s'encarreguen d'in-

hibir les substàncies que causen la infla-

mad() i la dilatació de les yenes i artè-

ries cerebrals i. per tant, el mal de cap--

ha estat cabdal pel desenvolupainent

d'una nova generació de fármacs contra

la migranya. Es tracta dels triptans, uns

estimuladors del receptor de la seroton

na que eviten la intlamació dels vasos

cerebrals. Segons els experts, els triptans.

el més representatius dels quals és el suma-

triptan, inauguren una nova era en el trae-

tament de les cefalees.

Els analgèsics d'ús corrent.

Anna Solana

LES REGIONS ¡/22G20320

10 703271124

17 70351150, 0270 70IG2

uheara.

lo VA22 YACKSTA

70 2221010

AWII1P35

2 00.3171C22.

3 C227311002

•

• 23$7•0200

.0.12121.1 30~0

Un, V( $0213 2121.10

7 LACI

• 17222.

• 720.0321.

10 31017211/22

3101.132

fILMIONT

17 •172.

11. 1313203123

73 3n27244

E:j ,0010070,0000 .00221

1110.

V1021118 15 DE SETEMBRE DE 1998

Llengües minoritàriesdins la República Italiana

Dins la UnióEuropea, ha] ia ésl'Estat amb mésllengües mino-ritàries: Enpodem comptart'irisa 13, algunestingudes com asimples dialecteslocals, a causa dellur aïllamentescassa demo-grafia.

L'albanés ésparlat per unes 100.000 persones escampades pel sud d'Ita-lia , més al nord de Calabria i la Sicilia occidental. Es trac-ia de fugitius albanesos dels segles XV-XVII de la tiraniaturca que governava els Balcans. En diuen Arbéreix.

El grec (Griko) és parlat al sud de Calabria per unes5.000 persones i en la provincia de Lecce (Apúlia) per unes8.000. Aquestes dues illes gregues es troben a prou distan-cia una de l'altra. Hi ha 2 teories sobre llur origen: una ésque provenen de la colonització grega pre-romana; l'altra,de l'época de dominació bizantina.

El català és parlat sols a l'Alguer (Sardenya) per uns20.000 catalans. Són descendents de colons catalans del s.XV bàsicament.

El sard és parlat per 1.300.000 persones a l'illa de Sar-denya, tret de l'Alguer. O sia, per la majoria de la població.Tanmateix hi ha prou desídia lingüística i, doncs, disglòs-

sia. Hi ha importants diferències dialectals. Es la llengua

minoritaria majorL'occita és parlat a les valls alpines del Piemont occi-

dental per uns 50.000 occitans, i la ciutat de Guardia Pie-montese a Calabria per 3.000 persones (descendei xen de refu-giats religiosos del s. XV vinguts de l'Occitánia piemonte-sa). La modalitat parlada és el dialecte provençal (occità),ntluït pel dialecte piemontés (celta-italià).

El francoprovençal (parlat també pel Jura i Savoia, aFranca i Suïssa) és un parlar de transició entre el francés il'occita. A Italia és parlat a les valls alpines de Valle d'Aos-ta i el Nord-oest del Piemont, i a les viles de Feato i CelleSant Vito (Alpúlia, sud d'Italia). Els alpins fan unes 60.000persones, els del sud (resultat d'emigracions medievals) unes1.200 persones.

El francés és la llengua de la vall d'Aosta, d'uns 110.000habitants.

El retoromànic és una Ilengua celto-romanica dels Alpsi rodalies, amb 3 grups principals separats en 3 àrees: Retia,I.adínia i Friül.

El friulés és el més extens d'aquests tres grups, consti-m'II per unes 700.000 persones, al nord d'Italia. Es la sego-na llengua minoritaria.

El ladi és parlat per 30.000 persones als Dolomites. Elseu estat oficial varia segons cadascuna de les 3 provínciesen qué Ladínia es troba esquarterada.

A la vora dels llenguatges retoromanie tenim diferentsparlars germànics alpins. Al Tirol del sud, vora Austria l'a-lemany és oficial per a 280.000 persones: es tracia d'unazona cedida a Italia com a botí de la Primera Guerra Mun-dial, el 1919;A banda trobem dialectes germanies alpins pro-vinents de la immigració medieval, Iluny de l'alemany stan-dard modern: l'alemany walser és parlat en part a la Vall d'A-osta i Piemont, el •Cimbric i Mochen() en ames del Vèneto iTent; el carniá o carintia en algunes viles del Friül i el Vene-to. En total unes 9.000 persones qui parlen dialectes germà-nics.

L'eslovè és parlat vora Eslovénia per unes 100.000 per-sones dividides en 3 províncies de la regió (artificial) de

Friül- Venècia-Julia. Una d'aquestes províncies esdevinguépart d'Italia en 1866 quan la unificació, les altres dues el1919 com a botí de guerra. Pan d'aquesta área és oficialmentbilingüe. L'eslové és un idioma sud-eslau.

El croat (o serbo-croat), també sud-eslau, és la llenguade 3 viles de la regió de Molise, amb 2.500 parlants, des-cendents de refugiats deis Balcans en temps passats.

El romaní és la llengua d'uns 100.000 roma o gitanositalians.

En total hi ha a Italia uns 2.870.000 ciutadans qui tenen

llengua pròpia no majoritària i sovint tampoc no oficial. Çoés: 1 de cada 17 ó 18 italians. Es tracta d'una situació bendistinta a l'Estat espanyol, amb unes 10 Ilengües no majo-

ritàries però amb molt pes demogràfic: 1 de cada 4 ciuta-dans de l'Estat espanyol parla un idioma no castellà, pel capbaix i quasi la meitat viuen en àrees lingüísticament pluralsi, de vegades, conflictives.

A més a més, litalià, basat en el tosca, té molts dialec-tes. Els del nord són celto- romànics (tret del venet), proudistints dels del sud, més semblants a l'estàndard tosca.

L'ESTELEL DIARI DELS MALLORQUINS

SUBSCRIVIU-VOS-H1 !! • ANUNCIAU-VOS-HI !!

TEL.: 26 50 05

Fa 10 anys que n'Antoni Palmer des Colld'en Rabassa regenta la botiga de 110-guer de cotxes AUROCAR a Palmano-va.

Fa 15 anys que en Felip Verd de Sen-celles regenta l'Agencia de ViatgesWorld Services a Magalluf. Organitzaexcursions interiors per Mallorca.

Fa 30 anys que en Jaume Calafell d'Andratx regenta la Rellotgeria Juma aMagalluf. Son pare ja tenia botiga desouvenirs al Port d'Andratx.

Fa 9 anys que en Gaspar Homar de Ciutat regenta una botiga de venda deCamissetes a Magalluf

15 DE SETEMBRE DE 1998 19

Continúen els atacs a la llengua catalanaEls Defensor del Pueblo

está investigant suposades dis-criminacions contra el castellàen l'aplicació de la llei de polí-tica lingüística, arran d'unesqueixes d'alguns particulars,fet rebutjat per tots els partitstret del PP ( el Defensor nointerferí en les 318 queixesque el Síndic de Greuges valen-cia va recollirdurant l'any 1997per les deficiències d'algunsmestres valencians en el conei-xement del català). ERCimpulsa una campanya contrales declaracions del Defensor,a qui va fer arribar 25.000 pos-tals.

Demagògia i menyspreudel govern espanyol i els par-tits espanyols cap al catala: Rato-vice-president del Govern- esmanifesta en contra de la novallei de política lingüística, -Aguirre -ministre de Cultura-afirma que Catalunya no garan-teix l'ensenyament del castellài rebutja el decret de cinema encatalà perquè considera que la

Notícies breus2.000 persones es manifes-

taren a Perpinyà (Rosselló) pertal de demanar l'oficialitat delcatalà a les terres nord catalanesi la signatura de l'Estat francés ala Carta Europea de les Llengüesminoritzades. La manifestaciófou convocada pel Comité Catalàper la Llengua. La Bressola podriaobrir el seu cinquè centre a SantEsteve del Monestir (Rosselló).

Tonino Baldino és elegit sín-dic de l'Alger. El nou batle anun-cia que garantirá la catalanitat del'Alguer i l'aplicació dels acordsque Sechi -l'antic síndic va subs-criure, com el reconeixement del'IEC com a autoritat lingüísticaa l'Alguer i el compromís dedifondre'n la normativa a lesescoles.

llei espanyola del cinema ja pro-tegeix prou el català (només esdoblen al català 1'1% dels films);Oreja -ministre d'Interior- expo-sa que troba massa car fer lescampanyes d'interior també encatalà; Matutes -ministre d'A-fers Estrangers- manifestà queel català no pateix cap tipus demarginació a la Catalunya delNord; el vice president del Cír-culo de Empresarios manifestàque la nova llei distorsiona elmercat laboral i frena l'emigra-ció; Pasqual Maragall -PSC-PSOE- til•la la nova llei d'in-necessári a.

En Zaplana dialectalizaráencara més al valencià prohi-bint als correctors de l'admi-n strac ió d'esmenar els textosescrits en normativa secessio-nista. Es proscriurà la prepo-sició amb, les terminacions -agte (ventatge/avantatge), elsdemostratius reforçats (aquest,-a,), les grafies 1.1 i tz, i parau-les com desenvolupament, ser-vei s'escriuran desenroll, ser-

L'Associació d'Amics de laFranja demanà al Vaticà que esrevisi la divisió del bisbat deLleida adduint els Iligams lin-güistico culturals i histórico-socials de la Franja de Ponentamb les terres lleidatanes. El res-ponsable de cultura de la man-comunitat de la Llitera manifestàque la segregació "s'ha fet aesquenes del poble". D'altrabanda l'esborrany de l'avant-projecte de la llei de llengües d'A-ragó, que ha d'oficialitzar elcatalà i l'aragonés, ja és en mansde la Diputació General d'Ara-gó.

Catalunya Ràdio celebra elseu quinzè aniversari amb unafesta popular al Tibidabo. L'e-missora és capdavantera als Paï-

vici. Això també afectará laJunta Qualificadora de Conei-xement de Valencià, de la qualja han dimitit tres vocals perno donar-hi suport. Les Con-selleries de Medi Ambient i d'A-gricultura, Pesca i Alimentaciói l'Institut Valencia de la Joven-tut també promouen el seces-sionisme lingüístic.

Air Nostrum- Iberiafomenta el secessionissme lin-güístic als seus fulletons i alsvols Barcelona-Alacant lamegafonia d'aquestes com-panyies ignora el català. Denun-cieu-ho a: Air Nostrum, serveidel client, Av. F. Valldeca-bres,31-4 6940 Manises(Horta).

El personal de servei delvaixell de FLEBASSA que fala travessia Mallorca, Eivissa,Dénia cada dia, ignora total-ment la llengua catalana. Si feisaquesta travessia, que vos acon-sellam per poder comprovarcom de bones són les personesque habiten per allá, duis recap-

sos Catalans amb 600.000 oïdorsdiaris.

Els joves balears d'entre 14i 29 anys s'expressen millor encastellà que en català, sobretota les zones turístiques segonsl'Estudi sociològic sobre elsjoves de les Illes Balears impul-sat per la universitat illenca i laDirecció General de Joventut delGovern Balear: 444% castellà,36% catan., 179% indistinta-ment, 1'6% d'altres.

El servei Municipal de Nor-malització Lingüística de Vila-Real (Plana Baixa) va repartir600 samarretes per tal de nor-malitzar l'ús correcte del topò-nim de la població.

Escola Valenciana, Federa-ció d'Associacions per la Llen-,

1956 - 199640 ANYS DE TELEVISIO, ,

40 ANYS DE MANIPULACIO.

"SI NO ANEU AMBCOMPTE, ELS MITJANSDE COMUNICACIÓ, US

PORTARAN A ODIAR ALSOPRIMITS, I A ESTIMAR

ALS OPRESSORS".Malcolm X

CAFÈ -BAR J I M MY JAllCorrer del Clos, 53

08700 IGUALADA (Anoia)Tel. (93) 803 34 26

te i beguda per tal de prescin-dir dels serveis d'aquesta gentque mostra un total menyspreuper la llengua de la terra i lamar que els dóna de menjar.

El diari ultra-espanyolis-ta Las Provincias -l'anticata-lanisme més visceral de Valen-cia- fa anys que atia la segre-gació del valencia de la restadel domini lingüístic català.Queixeu-vos-en al 900500815( la telefonada és de franc).

Els productes de Microsofti TVE, discriminen el català:el Windows98 en català sortiràcinc mesos més tard i costará5.000 pessetes més que en cas-tellà, i qui el compri patirá desa-vantatges en relació ambaquells que l'adquireixin encastellà. La Plataforma per lallengua ho ha denunciat. D'al-tra banda només els catalansde Barcelona (Barcelonés) quetinguessin sistema dual als tele-visors varen poder veure lesretransmissions en català delMundial 98. Q

gua, lliurà a la Generalitat Valen-ciana 40.000 signatures a favorde la normalització del català alPaís Valencia.

La JNC realitzà una accióper tal que Iberia incorpori elcatalà a les llengües que empra.

El 97% dels alumnes de laUniversitat Jaume I de Caste-lló de la Plana (Plana Alta)compren perfectament el catalài el fa servir normalment segonsPrior, cap de servei de Llengüesi Terminologia de la UJI.

La Generalitat Valencianai l'Ajuntament de Sueca (Ribe-ra Baixa acorden "mantenir viuentre els valencians el llegat deJoan Fuster per mitjá de la con-servació, l'estudi i la difusió dela seva obra".

La XXX Universitat Cata-lana d'Estiu s'ha celebrat comcada any a Prada (Conflent)entre el 14 i el 24 d'agost ambnotable èxit de participació.

Si voleu aprendre català,Ómnium Cultural us ofereix elsCursos de català per corres-pondència. Més informació al933198050 (tel) 933106900(fax).

El Tribunal Superior deJustícia de Catalunya, deses-timará un recurs de l'Asociaciónpor la Lengua Española en laAdministració de Justícia queexigia a TVC un 50% de pro-gramació en castellà a TVC.(Adaptat del Butlletí LlengüesVives).

Visitau la página deL'ESTEL a Internet!

www.arrakis.es/—estel/El símbol s'aconsegueix pitjant la tecla ALT

i els números 126 del teclat numèric(mantenint la tecla ALT pitjada durant el procés).

Us podeu subscriure per E-mail aestel@arrakis.es

indicant les dades que figurena la butlleta de subscripció.

Les trobareu 'també awww.arrakis.es/—estel/

Fa 20 anys que en Cornelius Jabroerd'Holanda regenta el Restaurant PortAlt Portal Nous. Despatxa menús a 950ptes. a la carta se menja per una mitja-na de 2500 ptes. Aquest restaurant,envoltat de garrovers i figueres de moro,que és propietat de l'Església de Mallor-ca esta al costat de la rectoria, on viu eljove rector amb sa mare. El lloc de 16.000metres quadrats, amb el temple, la rec-toria i el restaurant, just damunt els pen-yassegats que separen Porto Portals ila platja de Portals, és d'una bellesaimpressionant. Recomanam anar-hi amissa a passejar o a dinar. Veureu undels llocs més bells de Mallorca.

En Ferran Jorquera i el seu fill Francescregenten des de fa 5 anys la LicoreriaFernando a Portals Nous. Abans, enFerran va regentar durant 38 anys elBar Bellavista al costat de la licoreria.

N'Antonia Amengua! de Banyalbufar ésla recepcionista de Portals Consulting,una assessoria jurídica, comptable ilaboral a Portals Nous. El propietaris ensón en Joan Miguel que és comptablei en Jaume Bibiloni que és assessor labo-ral.

Les guerres

Els catòlics "ortodoxes" espanyols defensen el dret al'autodefensa armada. És que accepten ETA o Terra Lliure?

L'Església sempre ha distingit

entre guerres justes i guerres injus-

tes. I les guerres justes i les injustes

seguiran existint. Ningú pot negar

a un poble el dret a defensar-se. "Unacosa és utilitzar al força militar pera defensar-se ambjustícia, i una altra

molt distinta voler sotmetre a altresnacions", diu el Concili Vaticà II en

la Gaudium et spes.Amb el tems ha canviat molt el

concepte de justa o injusta referint-

se a una guerra. Abans hi havia gue-

rres per honor ofès, de prestigi, de

dinasties, etc. Avui dia seria difícil

aplicar el concepte de guerra justa

a una que no sia estrictament defen-

siva, i sempre que no hi hagi altres

mitjans per aquesta defensa.

La guerra, defensiva -necessá-

ria- o ofensiva, és una de les pitjors

catástrofes que poden caure damunt

un poble: morts, d'estrosses, famí-

lies sense llar„ desplaçaments de

població, etc. Per això és desitjable

que mai hi hagi guerres. Per això és

bo que hi hagi un moviment• paci-

fista autèntic que repudiï les gue-

rres; per això és bo que els organis-

mes internacionals servesquin d'in-

termediaris per tal d'evitar conflic-

tes armats, o per intervenir com a

pacificadors quan sorgeix un enfron-

tament.

Respecte a la guerra, diu el Con-

cili Vaticà II en el document abans

esmentat:Totaacció bel.lica que ten-deix de manera indiscriminada a ladestrucció de cuitats senceres od'extenses regions juntament ambels seus habitants, és un crim con-tra Déu i l'humanitat, que cal con-demnar amb fermesa i sensevacil•lació. Afegeix el document que

una volta esclatada la guerra no per

això tot és lícit entre els be•ige-rants.

•Consider necessari, però, dis-

tingir quelcom que la gent fre-

qüentment confon. Una cosa és el

pacifisme, al que tots ens hem d'ad-

herir i una altre molt distinta és l'an-

timilitarisme. Elsexércits són neces-

saris, perquè sense exèrcits no exis-

tiria estabilitat exterior ni tan sols

interior. Un país sense exèrcit seria

.atropellat pel veí. Rafel Martínez

Miranda. Traduït de Fiesta, periò-

dic catòlic depenent de l'episcopat

grec de Granada.

1 911t1120 15 DE SETEMBRE DE 1998

Religió

Corea del Nord és el darrer bastió

de l'stalinisme més delirant i brutal, i

de l'ateisme més proselitista, enmig

d'un clima de total por i repressió. Hom

no sap exactament quants nord-core-

ans estan morint ara mateix de fam,

però entre 2 i 8 milions de persones

(en una població de 25 milions) han

hagut de morir d'ença el 1984. Les notí-

cies d'antropofagia semblen ser més

freqüents que a la C.E. 1.

Uns refugiats nord-coerans decla-

raren a uns cristians xinesos que els

ajudaren:

"Hem fugit d'un país on hem vist

un jove assassinar sa tia a fi de men-

jar-se-la. Heu estat vosaltres els pri-

mers que heu tingut el coratge d'aju-

dar-nos".

Diàriament refugiats nord-coreans

travessen nedant el riu Jalú, vers la

Xina. Les autoritats xineses, si els aga-

fen, els retornen immediatament. Però

és així com sabem que encara queden

cristians a Corea del Nord, malgrat l'ab-

soluta censura i repressió policíaca.

Un "traficant" cristiá de Bíblies decla-

raya: "mengem arrels d'herba tan se

val, car som fills de Déu i ço ens manté

dempeus".

De l'estranger arriba ajut alimen-

tad i agronómic; els observadors

estrangers són admesos, però amb

comptagotes, i sols veuen alió que les

autoritats stalinianes volen ensenyar-

los:- el país real queda a l'ombra. El

govern distribueix l'ajut estranger, ço

vol dir que bàsicament, acaba dins les

panxes de les forces armades. Corea

del Nord té un exèrcit desproporcio-

nat, i es troba armada fins a les dents,

fins i tot amb armes nuclears, amb les

quals amenaça. La resta de l'ajut és

per els "bons" comunistes. Si occident

envia l'ajut, referma el govern milita-

resc, si no, la fam s'estén. La pobla-

ció civil nord-coreana és avui un hos-

tatge del govern policíac.

Vet ací algunes definicions extre-

tes d'un diccionari nord corea:

Bíblia: Llibre escrit sobre la falsareligió cristiana amb l'objectiu d'en-ganyar

Déu: Ésser fictici suposadamentcreador de la natura, la societat i eldestí.

Jesús: Ídol de la religió cris. tianapresentat com elfill de Déu.

Paradís: Fals món inventat perfercretire que hom viurà millor desprésde la mort.

Els nord-coreans tenen prohibit de

parlar amh estrangers. Fa pocs anys

vam veu re estupefactes el culte col•lec-

tiu a la personalitat, amb motiu del dic-

tador de l'aniversari de Kim 11 Sung,

fundador de l'actual dinastía familiar

"comunista" al poder. Durant un mes

hi hagueren concentracions històriques

de gent plorant desconsoladament en

fileres militars a les places públiques.

Més aviat recordaven les escenes finals

d'Apocalipsi Now, d'en Cappola.

Intel•ligència?

Abans del 1948 Corea no era pas

dividida en dos, i comptava al nord

amb 400.000 cristians. Pyonyang

(actual capital del nord) tenia un 13%

de cristians. A Corea del Sud, a

hores d'ara, la meitat dels seus 45

milions d'habitants es declaren cris-

tians. A Seúl hi ha més 7.000 esglé-

sies, entre elles algunes de les més

grans del món, amb cents de milers

de membres.

El 1948, els stalinistes prengue-

ren els poder al Nord: executaren pas-

tors, esquarteraren cristians, molts

creients fugiren al camp i s'amagaren

amb gran cura. Des de Ilavors, Corea

del Nord queda hermèticament tan-

cada.

Pera introduir-hi Bíblies, n'han de

passar a Xina (que ja és difícil), dur-

les a la frontera nord-coreana embo-

licades en plàstics. Dones parroquia-

nes tallen les pagines amb una fulla

d'afaitar per poder-les passar de con-

traban dins Corea del Nord.

Aquest és l'ateisme militant real

al govern d'un Estat, "tot acte humà

conscient i intel•ligent s'ha de fer con-

tra Déu", segons Miguel Bauçá, "la

definid() més aproximativa de Déu és

que és el fruit d'un Estat semidelirant,

un conte dolent". Quan "Bauçans"

endurits prenen el poder ja veiem els

deliris brutals de "Ilurraó". Per la nega-

ció de Déu vers la irresponsabilitat

genocida. I, damunt, tenen la barra de

dir-ne "consciència" i "intehligéncia".

Ricard Colom

Myanmar

Milers de refugiats Karens es que-

daren sense recer al març d'enguany

després de l'atac brutal i la destrucció

parcial de Ilurs camps per tropes bir-

manes, qui penetraren en territori tai-

landés.

Els 4 milions de karens, un dels

principals grups ètnics sense Estat

propi de la zona, es troben en conflicte

amb Myanmar d'ença de Segona Gue-

rra Mundial, quan els birmans (que

controlen l'Estat), recolzà la invasió

japonesa mentre que les minories ètni-

ques sostenien els americans i brità-

nics. Durant la Guerra civil que se'n

deriva, els karens es refugiaren mas-

sivament a Tailándia. Entre el 40-70%

d'ells són cristians (anglicans o bap-

tistes)).

Davant les cendres del camp de

Huany Kaloke, el pastor Dra Ahtu féu:

"Sols ens resta d'esperar en Déu". (P.O.)

LaosQuaranta (pare persones hi foren

detingudes el gener del 98 per estar

seguint un estudi bíblic en casa d'un

cristià. Deu d'ells romanen encara

en presó.

El 28-4-98, les autoritats detin-

gueren 6 cristians de la minoria

Klmu en un encontre cristiá a la ciu-

tat de Nam Tuatu (província de

Luang Prab). En total, dons, hi ha

ara 28 presos cristians de conscièn-

cia a Laos.

El 30-3-98, el &ven) alliberà 3

àvies del grup dels 44, les quals aca-

haven de ser damnades a un any de

presó, sense cap ac lariment més. Poc

ahans havien estat obligades a seguir

un seminari ateu.

Els guardians els deien: l'únicdéu, en aquesta presó som foso/tres.És però un al I iherament condicio-

nal: les tres dones grans i I I urs famí-

lies han estat obligades a compro-

metre's per escrit a respectar cinc con-

dicions durant els pròxims deu mesos.

VietnamL'11% de la població vietnamita

són ètnies muntanyeses del centre del

país, discriminades per govern jaco-

bí-marxista. Aquestes tribus repre-

senten més de la meitat dels protes-

tants del Vietnam, la majoria són cris-

tians fa menys de deu anys. Són doble-

ment perseguits pels comunistes viet-

namesos: com a cristians i com a étnies

no assimilades a la dominant (vietna-

mita).

Una impremta clandestina estam-

pa sobre el terreny Bíblies i d'altres

llibres per a protestants. (de Portes

Obertes). i •

El paradís de l'ateisme més militant:Coreá del Nord

El Matrimoni Olmo, ell de Sevilla, ellad'Anglaterra, regenten des de fa 10 anysla botiga d'efectes navals Multi Marinea Portal Nous.

Na Susana Valentí de Salamanca és l'en-carregada de la Botiga de complementsde la Llar Varo a Portals Nous.

Fa 4 anys que n'Elena Salmon d'An-glaterra regenta la Botiga Elena a Por-tals Nous. N'Elena restaura i pintamobles antics.

El matrimoni Rosso-Broyard de BonsAires acaben d'obrir la botiga de men-jars preparats Donya Petrona a Por-tals Nous. El seu telèfon 971675144.

15 DE SETEMBRE DE 1998 21

Una Hiló magistral: Manuel ViusáFou el més d'agost d'ara farà dos

anys (1996) quan vaig poder conéi-xer Manuel Viusá. . Ell durant elsmesos d'agost pujava de París, onvivia, a les Valls andorranes perimpartir classes en el Centre de Gra-vat del Comú d'Encamp. El Cen-tre de Gravat era una vella bordahabilitada com a academia d'art. Elcortal estava situat sota, de l'anticcentre d'emissió de Radio Andorrai de la carretera de França, al eres-cut poble d'Encamp. Em feu de mes-tre de cerimònies l'amic Lluís More-ra, amic i admirador seu. Ell es tro-baya impartint classes dins el cen-tre; "És un jove independentista,que és d'Estat Català... i está inte-ressat en conèixer-vos i de parlaruna mica amb vos". Digué en Lluís.Aquell senyor tenia un aspecte delveli erudit que els pobles antics ado-rayen i escoltaven, i no era permenys. La seva veu afeblida perl'edat, era pura retórica. Tenia elparlar d'un savi. Era el darrer savique ens quedava a tots els inde-pendentistes. Tot i que el sol ja eraprou alt com per fer venir aquellaxafogor que tenim als Pirineus al'agost, optarem per sortit fora, al'ombra d'una esquàlida freixera.Quan fa calor qualsevol ombra és'agrair. Uns troncs serviren en ladesordenada i rónegaexplanada quehavia servit d'hípica de prop de laborda, de taula i cadires. La lliçófou curta, per?) magistral. Era i és,car l'esperit mai mor, l'únic patrio-ta que he conegut que actualmentestava per damunt de les sigles idels partits. De la seva retórica

H i ha un refrany que parla d'unsarbres que, de tan nombrosos, nodeixen veure el bosc. A Catalunyapassa un fet semblant amb les ban-deres: hi ha tantes banderes que noens deixen veure el país, veure quepassa al carrer, als pobles, a lescomarques...

I no solament les banderes:sobren també els mocadors i xape-tes i fins i tot els carnets de catala-nitat, d'aquesta catalanitat aiguali-da o de mostrador, regalada pelscavalls de Trola del pujolisme pertenir d'aquesta manera la quitxallaentretinguda ¡evitar que no se'ls oco-rrin idees massa agosarades... Aaquestes alçades ja hauríem de saberque som prou grandets, que les cosesregalades, les que no costen gairede guanyar, no tenen el més mínimvalor. Que sobren carnets i faltencol lons (i ovaris).

A molts independentistes ja elva he aquesta parafernalia. N'hi haque porten banderes a les manifes-tacions o mostren el carnet de catalàals amiguets i es creuen que da-

magistral, justa i compensada, sensefer-se mai pesat, tot al contrari,només en sortia una idea: l'amor alseu país, Catalunya. Era català iactuava com a tal. No tenia perquèamagar-se'n, foren potser tres quartsd'hora, pea:, mai en la meya vidam'he format com en aquel] moment.Ell defugia els tòpics en que caumolta gent gran, no exagerava, noera home de contar batalletes. Elles conformava amb el gra de la sorraque havia aportat a l'independen-tisme català. M'agradava el seuinterés en escoltar-me, sobretotquan Ii vaig comentar els tristos suc-ceïts del Pi de les Tres Branquesd'aquell any.

Ballester, Batista i Roca... i ell,Manuel Viusá. Eren els darrersd'un mateix plançó que dinamit-zaren el nostre nacionalisme. Gentsense afany de protagonisme, ambla il•lusió de la llibertat. Sempre,amb molts companys independen-tistes, ens hem preguntat com gentcom en Manuel Viusá no volguéestar a prop organitzant el separa-tisme. Són líders. El problema d'unlíder es que mai no reconeix queho és, i se'n vol amagar.

Carácter, fermesa, seguretat,valor.., que més en podem dir?

Era l'hora de dinar i quedaremque a la tarda, l'entrevistaríem ambel company Eduard Tell que puja-va de Barcelona expressament perparlar amb ell. L'entrevista de latarda es realitzà en dos llocs dife-rents, en l'obrador d'art pel vesprei en un hotel d'Encamp per la nit.L'entrevista foullarga i distesa, sem-

questa manera ja han complert. Iaixò -és, en el fons, .11116 que de mésnegatiu tenen els símbols: la sevafunció supletòria i succedània d'allòque representen, d'un autèntic nacio-nalisme que no renunciés, evident-ment a les banderes, però els donésla seva veritable funció: la d'un sím-bol i prou. Onejar banderes i por-tar carnets de català no seria tan greusi això anés acompanyat ( i algu-nes vegades es cert, però poques),d'una acció autènticament comba-tiva, de treball diari, d'un compro-mís real...

Tots sabem que les dretes fananar la bandera per amagar la car-tera. Ara podríem afegir que sovintles esquerres -i els independentis-tes- fan anar la bandera per amagarque no hi ha collons on n'hi hauriad'haver.

La llengua, l'autèntic símbol

I que hem de fer, és pregun-tará més d'un, per tenir un sím-bol, necessari d'identitat nacional?

pre en un to cordial, amable i d'a-mistat amb els entrevistadors. M'a-gradava el to patern que li donavaa Lluís Morera, relacionat a lafamília Viusá, degut al seu primermatrimoni amb Joana Viusa. Sem-blava que era el seu pare, el seumestre: no era d'estranyar. L'en-trevista va ser una altra lliçó magis-tral que rebérem els tres que alláérem presents. El meu paper era eld'un jove astorat, amb ganes de ferfeina. Recordaré el que em a dirdurant el migdia, abans de dinar:"Tireu endavant, amb la revista Fer-vor i amb el vostre projecte d'Es-tat Ens coneixia i per aixòens recolzà, i no es que en vulguifer partidisme, peró segur que creiaen tota aquella gent jove que nohavia vist personalment i que erala gent de les JEC. Ell creia en tot-hom que lluités per Catalunya, fosdes d'on fos. Un motiu aixíés vàlidper a continuar lluitant. Sigui desde l'organització independentistaque sigui, però sempre amb unobjectiu i una estrategia per a ven-cer als bàrbars espanyols. L'objec-tiu és un, Catalunya tota i la sevaindependencia, sigui al preu quesigui. I l'estrategia és la unió de l'in-dependentisme o si més no la sevacoordinació que no cal que siguidins d'una de tantes sigles de lesque ja estem acostumats que apa-reguin i desapareguin. Són elsexemples de gent com en ManuelViusa els que fan defugir dels sec-tarismes i de les sigles i els que etfan estimar més la nostra terra.

La seva saviesa, és una Ilásti-

ll'Alternativa la veiem molt clara:l'autèntic símbol, que no té per-que ser únic per') sí capdavanter,ha d'ésser la llengua. El millor quepodem fer per demostrar qui somés parlar sempre en la nostra llen-gua, no renunciar-hi mai.

Ve a compte aquesta recoma-nació ara que, fa poc a una altrarevista, molt més famosa queaquesta, L'ESTEL DE MALLOR-CA, des de les seves pagines, feiauna recomanació totalment contra-ria al nostre plantejament. Larevista esmentada demanava, decara a les festes de l'estiu, que elsjoves de les Illes, per demostrarla seva catalanitat... portin moca-dors amb l'estelada fermats pelcoll. És una manifestació més delque critiquem en aquest article. Ique hi ha de mal, és pot pregun-tar algun lector, en dur mocadorsamb estelades? Doncs que ambaixò més d'un es creurà que "jacompleix", que amb això de por-tar la bandera s'arregla tot... i noés així. Perquè podem estar ben

ma que no hagi estat recollida deforma escrita, només pel seu con-tingut didàctic. Sabem que feu unabiografia del President Macià, perno gaire més.

Era tard quan donarem per aca-bada l'entrevista. Ens acomiadarem,estava segur que ens tornaríem aveure, però no fou així. La seva tascai el seu treball nacional en pro delnacionalisme català no ha estat enva. És l'exemple de gent com ell elque ens ha d'animar a continuarendavant. Cada dia sembla pitjorper a nosaltres, però ni els espan-yols ni els botiflers podran amb unesperit, forjat per un poble amb mésde mil anys d'història. Encara queens arraconin i ens destrossin coma poble, tal com han fet, fan i faran.Mentre que a Catalunya, de Salsesa Guardamar i de Fraga fins a Maó,hi resti un sol català -amb tots elsets i uts- aquesta terra tindrà dret ala seva llibertat. Molta de gent hamort perquè abandonem la lluitaaixí com així. Senyor Viusa, esti-gui on estigui, la seva tasca i acti-vitat refermada en l'amor a la lli-bertat d'una terra no resultaran capa un camí sense sortida. Car l'úni-ca sortida que ens resta ja sabemprou quina és: La independencia.El dia en que la sang de la nostrasenyera onegi lliurement per tot elnostre país, mirarem al cel i pen-sarem en tots els que ens han dei-xat en el camí de la llibertat. Aquel]dia començarem a viure en pau illiurement a la nostra terra, Cata-lunya. Descansi en Pau. ClimentMiró i Tuset - Estat Català. Q

segurs que molts de joves mallor-quins faran cas d'aquesta reco-manació i la posaran en práctica,aniran a les festes amb el moca-doret al coll... però podeu estarben segurs que la gran majoria, ala més mínima abandonaran laseva llengua i és posaran a parlaren castellà en alemany !- ambels assistents que en teoria, volendemostrar tantes coses... i elsdemostren tot el contrari.

No seria millor com a símbolde patriotisme, a les Illes i aValencia, a Lleida i a Perpinyà,parlar sempre la nostra llengua,no renunciar-hi mai? I si els nos-tres interlocutors són estrangers,seis deixa ben clar que parlem laseva llengua perquè som mésintel.ligents que ells, després dedeixar-los clar que la nostra llen-gua i la de la nostra terra és lacatalana... i que está per damuntde mocadors i banderes. (Articleextret de la Revista Terra i Ánima,signat pel seu director JosepReíié.

A Catalunya sobren banderes...i falten collons

L'esclavatge del cosMentre ningú no demostri el

contrari I 'home és bo per atura-lesa. Fins ara cap investigador noha aconseguit descobrir cap genque determini la conducta crimi-nal o delictiva. Això ens fa con-cloure -no és res nou, Rousseauja ens ho havia dit- que una granpart de culpa dels mals que patimavui en dia és de la societat. Per-qué aqueta xarxa social de la qualformam pan, des de sempre ensha imposat unes normes, unes lleis,uns codis a seguir si volem for-mar pan del sistema.

Ja sabem que "outsiders" n'hiha per tot -altres quimeres i bene-ficis tendran-, per?) els que seguimels dictats d'aquesta cultura acontracor ens hem de sotmetre amoltes coses que molt bé podrienanar-se'n a ca una.

Ara que a la fi la dona començaa alliberar-se de veres d'una dis-criminació injusta que ve de moltenrere, ara que comença a fer-se

• sentir, aconseguint els drets quela societat masclista els hi nega-va, posant peu fiter davant les tra-ves, ha sorgit amb força una altramena d'esclavatge que provocagreus alteracions en les vides demoltíssimes dones -sobretot jove-netes, i també jovenets, per') enuna proporció molt menor-, tantfísiques com psicològiques.

Perquè retre culte al cos potconvertir-se en el patiment mésgros, en el malson més terrible...

Proliferen les revistes quetenen la barra de fer un concursanomenat "el culo perfecto" o "lastetas potentes", els programes detele que donen supon a desfila-des de models raquítiques i des-nodrides, els anuncis amb cossosdanone i tota una llarga feligr¿-

siad'absurds que tenen com a baseidolatrar les mides que imperenactualment. No cal indicar-les, tot-hom les sap.

D'aixó se 'n deriven conse-qüències nefastes: vòmits provo-cats, exercici físic desmesurat -tots els excessos són dolents-,insomni, retocs de bisturí, afegitsde silicona, autoestima haixíssi-ma, plors, liposuccions, ràbia,pena, mentides, inseguretat per-sonal, depressió, règims restric-tius, suicidi...

Molta gent -sobretot dones,com dèiem- no accepten de capmanera aquella lleugera celluli-tis que comença a aparèixer, i eldit de greix que s 'incorpora al baixventre és vist com una ingratapresència que s'ha d'eliminar ales totes. A poc a poc les pistole-res -les de carn, és clar- sembrenel pànic entre la població feme-nina i les arrugues passen a con-venir-se en I 'enemic a combatrei exterminar costi el que costi.

El que abans era símptoma evi-dent d'alguna anormal itat ha pas-sat a ser considerat una espèciede gesta que rep molts d'elogis igairebé l'aprovacio unánime.Sembla estrany però pel que hepogut comprovarés així. M'explic.Una dona .embarassada, de més omanco una trentena d'anys xerraamb una coneguda seva i Ii diu,més contenta que no sé qué, comsi fos una benedicció:

Aquest mes m 'he aprimatun parell de quilos.

1 la coneguda respon, sense evi-denciar desconcert:

-- Ah sí, que bé, ja m 'agrada-ria ajo!

Davant aquesta conversa quemés bé pareix un diàleg kaficiá,

em qued una mica allucinat icomeng a reflexionar sobre tot aixòque ara he posat damunt el paper.Naturalment mai no es pot gene-ralitzar; ara bé, fets com aquestssón indicadors de que alguna cosapassa, serveixen per fer-nos unaidea dels extrems als que hem arri-bat degut, com dèiem, a la dèriaaquesta de convenir-nos en pre-soners de nosaltres mateixos, per-qué no hi ha captiveri pitjor queel que s 'imposa un mateix per mord'uns altres. L 'antídot més eficaçper aquest verí de fi de mil.lenniés, en gran mesura, l'autoestima.Cada persona és com és, i contrales lleis naturals poca cosa hipodem fer per sortir-ne victorio-sos, com no sigui acceptar-nos talscom som o bé intentar canviar,sempre dins les nostres possibi-I itats, amb els mètodes correctesi dins uns límits que no impliquinel més mínim perill.

Moltes dones, afortunada-ment, s 'han alliherat del dominii I 'opressió d 'uns desgraciats quesols per ser del sexe contrari escreuen superiors i amb el dret demaltractar-les.

En canvi, en pan per la fortapressió social, en pan per volun-tat pròpia, tal vegada aquestesmateixes dones han caigut dinsles xarxes malignes del culteexcessiu a la hellesa. millor dit, ala recerca «una bellesa fictícia,irreal. impossible, utópica...

Amb tot. que ningú pensi quehem de ser uns deixats, però recor-dern-ho: entre poc i massa samesura passa.

No seria millor i molt Inésrecomanable cercar la bellesa inte-rior? Pere Joan Martorell (de laRevista Lloseta) 12

Fa 4 anys que na Charo González de Madrid dirigeix l'Espoleta d'Infants de SonFerrer. Són 6 educadores per a 85 alumnes.

N'Aina Adrover de Campos i en Joan Cabot des Puig d'en Valls a Eivissa són mem-bres de la Plataforma per La Llengut a Eivissa. Ens trobarem al darrer sopard'Alternativa per Mallorca on el professor Josep Palou va parlar del procés inco-at contra ell per part deles autoritats mallorquines. El telèfon i fax de la Platafor-ma per la Llengua és el 961312775, l'adreça electrónica és plceif iname.com

Temple i rectoria de Portal Nous.

15 DE SETEMBRE DE 199822

"Mediterráneo español"Hem I legit ja fa alguns dies alsmitjans de comunicació que lescomunitats mal anomenades autò-nomes (probablement també malanomenades "comunitats") de lesilles Balears, el País Valencià i Múr-cia pensen vendre's a l'exterior, enles campanyes turístiques, amb elrètol de "Mediterráneo español".Un dirigent de la Conselleria deTurisme del Govern balear espera—supós que ingènuament, o ditamb tota la mala intenció- quetambé s'hi afegeixin Catalunya iAndalusia. Existeix ja la marca,referida a unes guantes comunitatsde la part nord de la Península Ibé-rica, "España verde". D'Españaverde" en formen part Galícia,Astúries i Cantàbria. També deuenesperar (asseguts) que s'hi afegei-xi Euskadi.

Si finalment, Euskadi quedafora de la marca "España verde" iCatalunya queda al marge de l'e-

tiqueta "Mediterráneo español"quedará clar la voluntat d'ambdóspaïsos no només de quedar forada-questes etiquetes concretes, sinó,senzillament, de quedar fora d'Es-panya.

L'opció, probablement, és lamés sensata de totes.

Ara bé, en aquestes cir-cumstàncies, sembla que les auto-ritats competents -és una manerade dir-ho- de la comunitat autónoma-perdonau!- de les illes Balears (iPitiüse•;), s'ho haurien de pensaruna m, ;a. També seria bo que s'hopensassin els governants -uf!- delPaís Valencià, per?) tots sabem quepensar no constitueix precisamentel seu fort.

Precisament l'anterior admi-nistració del País Valencià, a arreedels socialistes, va promoure la

marca "Mediterrània", que podriaincloure, sense cap tipus de pro-blemes, el conjunt dels PaïsosCatalans. Si es vol, la inclusió esproduiria d'una manera aséptica,però tendria ¡loe en català, i sensemarques de nacionalisme espan-yol parafranquista. El govern -diguem-ho així- d'Eduardo Zapla-na va tenir, emperò, la iniciativaprimerenca de carregar-se això de"Mediterrània", amb el mateixentusiasme amb qué ara s'ha apun-tat a això altre de "Mediterráneoespañol".

Al capdavant de la conselleriade turisme del Govern balear, Gon-zález Ortea també deu xalar ambaquesta denominació. Són tannacionalistes que no saben com fer-s'ho perquè totes les marques quetreuen tenguin una inequívoca

inclinació espanyolista. Segons elscomentaristes més impresentablesde la caverna espanyola, els nacio-nalistes són els catalans, els bas-cosi, eventualment, els gallees. Elsgovernants espanyols, els repre-sentants dels partits polítics espan-yols, en canvi, de nacionalistes, noen tenen ni un pèl. Això de "Medi-terráneo español" els deu sonar,probablement, com una mena derètol neutre, imparcial, sense gai-res connotacions, no marcat polí-ticament.

Aquesta será una bona ocasióper veure la classe empresarialillenca relacionada amb la princi-pal activitat económica de les illesBalears i Pitiüses com reacciona.Ara tendrem ocasió de veure si elshotelers es rebel.len -com perto-caria- davant la politització ultra-

nacionalista d'aquesta marca impre-sentable, o sí, contràriament. ja hotroben bé, s'ho empassen i fins i tots'hi anuncien sota el seu aixopluc.

De la reacció dels hotelersdavant aquest bodrio podrem deduirel seu grau d'independència, el seugrau de capacitat de decisió i finsa quin punt té cap credibilitat laseua capacitat de lideratge i de cons-tituir un motor socioeconómic pera les illes Balears i Pitiüses.

Si quan es publiqui aquestacolumna, això de "Mediterráneoespañol" encara continua com a pro-jecte en marxi, es veurà el cutre-río ambiental vigent al nostre país.Com que em tem que anirà així,permeteu-me aquesta nota de pes-simisme.

Si s'hi hagués afegit Catalun-ya, ja ens podríem suicidar. Col.lec-tivament. I en sentit metafòric,naturalment.

Bernat batí i Marí

Auca de Verdaguer (1845-1902)L'home de la Renaixença

Que mereix més coneixença1.-Un disset de maig ve al món,Verdaguer, mira per on!

2.- Al poblet de Folgueroleson aprèn les beceroles

3.- Es un noi dels més trapellesque organitza Caramelles

4.- Amb sa mare, dalt l'ermita,sent la Musa que l'invita

5.- I un bon dia, fet i dit!se'n va a Vic tot decidit

6.- On s'expliquen en llatíque li costa de pair

7.- Hi llegeix a gavadalsautors clàssics immortals

8.- Fa amistat amb en Collell,un vailet Iletrut com ell

9.- A can Tona com treballaamb els grans i amb la quitxalla!

10.- Fins que no sent cantar elgall,no abandona el seu treball

11.-A vint anys als Jocs Floralsobté èxits triomfals

12.- S'hi presenta amb barretina;més d'un galtaple rondina

13 .-Al Desmai, amants de l'artamb ell funden un esbart

14.- En un any de mil temperis,Mistral diu: "Marcel.lus eris"

15.- Primer, missa vol cantarentre un dolmen i un altar

16.- A Vinyoles, de vicari,versos fa i passa el rosari

17.- Fins a perdre-hi la saltut141torer li queda eixut

18.- El doctor Ii reffitimaque s'embarqui versl'HYana

19.-I renoi que bé Ii va,quin remei el viatjar!

20.- Car L'Atlántida s'ho valpel que té de genial

21.- Se'ns hi narra sàviamentla dissort d'un continent

22.- Que encoratja el gran Coloma volar fins al Nou Món

23.- Dedicada va al Marquésque al palau amb goig l'ha pres

24.- De moment tot Ii va bé,ha de dengue i d'almoiner

2 escriu rus característicscom Idil.lis i cants místics

26.-O com l'Oda a Barcelonaque l'Ajuntament pregona

27.- Viatjant per tot Europaamb Don Güell esmorza i sopa

28.- Al costat de grans prohomstambé es queixa al rei Alfons

29.- Quan publiqui Canigócausal admiració

30.- Hi relata amb moli d'estill'aventura de Gentil

31.- Heroi mític catalàque amb els moros guerrejà

32.- A Ripoll rep de Morgadesles més fortes abraçades

33.- De la terra enamoratecriu Pàtria i Montserrat

34.- Mes la lira ja no aguantaen tornar de Terra Santa

35.- 1 ara l'home se'ns despista,se les dóna d'exorcista

36.- La Duran amb dues filiesfica el nas a Can Comillas

37.- El Marqués al Bisbe cridai preparen la sortida

38.- Disgustat per l'embolicva a la Gleva, prop de Vic

39.- Per posar remei al danyescriu Roser de tot l'any

40.- Que se'n torni amb les Duranun escàndol ho creuran

41.- "A divinis"l'ha suspèsDon Morgades i ell, of/s,

42.- En defensa. pròpia escriuon ens conta com no viu

43.- Penitent i solitariha collit Flors del cal vari

44.- A la fi el Bisbe el perdonai diu missa a Barcelona

45.- Però a Betlem ja no és qui erani en ple bosc, a Vallvidrera

46.- On morí el 1902,sense un ral, tuberculós

47.- D'ell ens queda un granrecord:una llengua que no mor

48.- Per això som i volem sermolts Amics de VERDAGUER!

1°113t11 15 DE SETEMBRE DE 1998 23

Població segons nacionalitats a l'Estatespanyol: "Espana", estat plurinacional

Si l'Estat té uns 40 milions, veiemcom: (un 26% de la població): més de6 milions al principat, uns 4 al PaísValencià, vora 800.000 a les Illes mésels pocs milers de la Franja i el Carxe.Més de la meitat són catalanoparlantshabituals, o sia, cap al 15% dels ciu-tadans espanyols, pensen en català/quasi 1/6).

-Les dues Castelles més Madrid,tret de Lleó que és una altrYnaciona-litat distinta, fan més de 8 milions, un1/5 0-un 20% de la població estatal. Es

y tracta de l'única área de l'Estat estric-tament castellano parlant: sons un 1/5de l'Estat.

-Aragó fa més d'un minó (un 3%).-Euskalherria sota ocupació espan-

Ha estat unes setmanes a la redac-ció de l'ESTEL, ens ha ajudat en lamanipulació dels enviaments, en laneteja de la casa, en les nostres aven-tures i entrevistes pels pobles i ciutatsde Mallorca: és en n'Igor Sysa de Voro-nezh, una ciutat d'un milió d'habitants,a 500 quilòmetres de Moscou. Es pro-fessor de llengua castellana penó noexerceix des que l'any 1990 va parti-cipar en un Congrés del Partit Mar-xista Obrer a Moscou i va criticar lalínia política del partit que es funda-va en el capitalisme de l'Estat d'An-toni Cliff. Per això el depuraren i arafa feina a la Biblioteca d'un centre regio-nal de rehabilitació infantil a Voro-nezh.

Per lo que veig, a Rússia no hi hallibertat d'expressió.

No n'hi ha, no pots escriureque penses, ni tan sols pots discutirles idees dels jerarques. Si ho fas, tedepuren i no te donen feina, Ilavorsla família t'ha de mantenir, si és queen tens.

A Rússia no pots comprar periò-dics o revistes estrangers.

És així, només els mitjans decomunicaciórussos i les versions rus-

L'any 1996 apareixia al mercatl'obra de Francesc Ruiz, Rosa Sanzi Jordi Solé Camardons Històriasocial i política de la !lengua cata-lana, publicada per l'editorial 3 i 4del País Valencià.

Els autors, tots tres professors de'lengua catalana amb un ampli bagat-ge en el camp de la didáctica de lahistòria i de la situació actual de laIlengua catalana, ens ofereixen unahistòria sociolingüística de la comu-nitat catalanoparlant des dels orígensfins al segle XX.

Tot i que el llibre está pensat, enun principi, per a alumnes d'ensen-yament secundari, pensem que, cer-tament, és de l'interès del públic engeneral preocupat per la història social

yola (Euskadi i Nafarroa,) més de dosmilions (un 6%).

Astúries més Lleó i Cantàbria,més de 2 milions i mig (més d'un 6%).

Galitza quasi 3 milions (més d'un7%).

-Al-Andalús (Andalusia més algu-nes comarques limítrofes) fan més de7 milions (devers un 18% de la pobla-ció, quasi 1/5 part).

En resum: Els Països Catalans somja fa anys la principal nació sotmesa al'infecte Imptri espanyol. Sols ens calintegrar als forasters. A més tenim -I /3de la producció, exportacions, paguem1/3 dels imposts i guanyem 1/3 de lesmedalles esportives internacionals.Pero) no tenim seleccions pròpies ni cap

ses de Play Boy, Cosmopolitan, Elle,i poques més. Un 2% de rics tenenantena de TV per Satel•lit, i el 10%tenen vídeo, la resta només poden veurela TV russa on abunda la publicitat deles grans companyies nord-america-nes. Veiem pel•lícules i serials mexi-cans i brasileres que duren'anys i mésanys.

Els supermercats hi ha productesa bastament?

Abans hi havia supermercats, arahi ha botigues amb molts de produc-tes, però hi ha pocs diners per com-prar-ne. Els preus del menjar se mul-tiplicaren per 10.000 i els sous noméses multiplicaren per 1.000. El 80% dela població a Rússia passa fam.

I això no té remei? Rússia te moltaterra i moltes colònies.

Avui no tenim colònies. Totes hanaconseguit la independencia. De totesmaneres, la producció agrícola russaha baixat el 60% els darrers anys i arahem d'importar molt de menjar. Laculpa és del canvi polític de l'any 1990.Abans els anys vuitanta hi havia unprograma d'alimentació que anavaprou bé. A Rússia es sembra, però al'hora de la collita, les màquines estan

de la llengua catalana, és a dir, inte-ressat per la història sociolingüísticadels Països Catalans.

El llibre defuig d'utilitzar llistesd'autors i obres literàries, i fa, en canvi,una recopilació sintética, però albo-ra rigorosa, dels esdeveniments quehan anat configurant la realitat socio-lingüística dels Països Catalans. Enaquest sentit, són d'especial interésels textos que il•lustren els diversoscapítols del I libre. Així, trobem histò-ries inventades de persones que nohan existit, pero:, que reflecteixen a laperfecció el context sociolingüístic delperíode històric que s' analitza. És moltatractiu el personatge de Laura Dal-mau, ja que ens permet reflexionarsobre quin és el futur de la llengua

autonomia fiscal real. L'Imperio ésmanté del que ens xucla i prou. Soniel 26% dels ciutadans espanyols.

Castella és la segona nació: sols el20%.

Andalusia la tercera: el 18%.Galitza (unificable amb Portugal:

Portugalitza), la guata, més d'un 7%del súbdits de l'Imperio.

Astur-Lleó la cinquena, més d'un6%.

Euskal-hernia, la sisena (però la méscohesionada nacionalment, amb un6%.

Canàries la setena, amb un 4% d'à-rea demográfica berber (unificableamb Barberia).

Aragó la vuitena, amb sols un 3%.Després queden els gitanos, escam-

pats; els occitans de la Vall d'Aran i elsàrabs de Ceuta/Septa i els immigrants.

Jaume Talaferro.

espanyades, no tenen benzina o notenen temps. La meitat de la collita ésperd i llavors la gent passa fam.

Per lo que veig, a Mallorca es viumolt millor que a Rússia.

El salari mínim a Rússiaés de 1334ptes. al mes, amb això la gent no sepot comprar un cotxe, ni una casa nires. Només pot menjar i poc. A lescarreteres russes hi ha pocs cotxes, lagent viatja en tren o en autobús.

Quina és la teva religió?Som ateu, d'idees anarquistes, jo

110 perquè Rússia surti de la margi-nalitat, perquè un universitari cobrimés que un sergent de policia, per tenirla llibertat que teniu els mallorquinsd'editar revistes i periòdics inde-pendents de la ideologia oficial de l'Es-tat que diguin la veritat i puguindenunciar l'opressió que patim per partde l'Estat. Jo lluït perquè els treballa-dors puguin tenir autèntics sindicatsi partits polítics corn teniu a l'Estatespanyol.

Per aconseguir això fan falta par-tits polítics, fa falta democràcia. Notenim democràcia ni partits polítics,només hi ha el sistema de l'Estat, unaespecie de dictadura militar que ho tétot controlat.

Mateu Joan i Florit

catalana, el futur de la nostra comu-nitat lingüística. Per contra, també tro-bem les biografies i el pensament depersonatges tan significatius des delpunt de vista sociolingüística com Bal-dini Reixac o Cristòfor Despuig, untortosí que en el segle XVI defensa-va la unitat lingüística de la llenguacatalana i que advertia ja del perill,aleshores més hipotètic que real, d' as-similació lingüística i política quepodia patir el nostre país (els nostrespa'isos) per la pressió de la llenguacastellana i de Castella (una CaStellaque estava creant l'Espanya unifor-me i uniformadora que després hempatit).

En definitiva, una obra interes-santíssima i amena per conèixer lahistòria social i lingüística dels nos-tres Països Catalans, una història real-ment nacional que ens permet tenirarguments per defensar un futur pera la nostra comunitat lingüística. Q

Pere Mayans Balcells

A Rússia no hi ha llibertat

Història social i política de la llenguacatalana: un llibre per conèixer la nostrahistòria com a comunitat lingüística

Himne Sami (Lapó)Lluny del nord, sota el gran ósSáprni (Lapónia) revela el seu misteri:Inacabables carenes,Eterns filies i aiguamolls,Penyals, tundra i cims pelatsEstenent-se vers el cel;Rius que s'escolen, boscs que remoregen;Rocams d'un gris aceratGrans ones i brams dels mars.El nostre pare anticAconseguí vèncer l'adversitatNació! Deixeu-nos cont;ndre els enemicsAmb nostra paciència i tremp.Incansables fills del pare Sol!Els repressors no poden guanyarSi acaronem nostra 'lengua d'or.Atresoreu els mots dels nostres óssos primers:Sáprni per als sámi!(Lapónia per als lapons!)

Poemes desde l'Hospital

A ma mareEl jovent que puja ara,

Futurs homes del demà,

Un consell jo los daria

Si em volguessin escoltar.

A banda la Mare Verge,

Mare, una tan sols hi ha,

Que de nosaltres te cura

Tan de menuts com degrans.

És per això i niolt tnés.

Que l'haveu de respectar,

I alhora també estimar-la

I correscondre com cal.

Que les mares tot ho donen

Sens res a canvi esperar.

Procureu fer-la contenta.

No la fasseu enfadar.

Que la meva ja és veleta,

De l'avior al llindar.

Per mor de perdre ma feina

Un clau clavat duu al cor,

Al veure que sois puc dar-li.

Amor i comprensió,

I per afegitó, les gràcies,

Mare, tu ets la millor. š1

En Vicenç de son Rapinya

113°1121124 15 DE SETEMBRE DE 1998

Ornpliu aquesta tarja i enviau -la alApartat de Correus 124

07600 s'Arenal de Mallorca

PROU d'IMPOSTOSI

Cada persona quan neix,Tendrá lo seu natural,Això ho té cada qual,De lo seu farà el seu feix.Se serveix de ell mateix,Segons s'idea formada,Dins sa mateixa fornada,És pa no és es mateix.Dins cada persona hi ha,Molt diferent esperit,Un lo tendrá adormit,S'altra no és pot comportà.En sa vida Iluitará,Cercant noves aventures,En negoci i escultures,En dones s'inclinará.Si fa feina en companyiaDe gent jove se pot dir,1 confiança tenirSe fan l'ullet pes camí,Se confiança se cria.Per poder sOrtir plegatsI a conions amagats,Se seva hora se cita.Aquest cas ha succeït,En és famós president,En Clinton tenim present,Lamo dels Estats Units.Que mesclaren els envits,Amb sa garrida becària,Que molt prop d'ell treballava,

Ningú va sentir aglapits.Amb molt secret se va fer,Sa tan rica funció,Ella ben plena d'amorEs president atragué.Com que és persona de bé,1 es arree que va ocupant,És un senyor rellevant,Que benefici en trauré.Es president no pensava,Que es fet tant se divulgás,Ell en secret se guardás,Com una cosa sagrada.De fet ell ho ignorava,Sa dona, de que és capaç,Te cerca penjar ésCom calador d'abeurada.Sa dona s'ha de lluitar,Per poder aconseguir-la,D'ella aprofitar-se,Fins que t'arriba a embafar.I Ilavors l'has de deixar,I oblidar el passat,El qui així ha obrat,Un premi gros va guanyar.Molt de disgusts te daráSa dona determinada,Que per tu Ola aixencada,Per gust poder-te donar.Ella estudiará,Des treball és benefici,

1 dins un molt gros judici,Un moment te tirará.Sa dona un altra temps,Feia feina a fora vila,Atracada a sa família,Eren casos molt corrents.Tenia entreteniments,Amb missatges o veïnats,S'havien enamorats,D'amagat de altres gents.Sa naturalesa és,Un instint ben natural,El posseeix cada qualEs cosa que encalenteix.Per això mos succeeix,Un gros enamorament .Que atreu a tota sa gent,Tant si és pobre, com marqués.Es ritme ha canviat,Sa gent está instruida,Han deixada sa consigna,Que usar en temps passat.Aquests tenis s'ha transformatDe cap a un modernisme,Ningú no tem a l'abisme,A que estam exposats.Dins feines oficials,Fàbriques i empreses grosses,Per tot ells empren ses dones,

pels treballs més delicats.Allá fan grans amistats,Viuen ben acomodades,Vestits nous, ben escotades,Els homes van excitats.Si se jove que es casà,Amb home picapedrer,De fuster o de ferrer,Carregat de brutor va.Quan a ca seva anirà,I sentirá se pudor,Li pega gros estupor,A ell no s'atracará.Se'n anirà perfumada,Amb so cap ben pentinat.Amb calçat, modernitzat,Calo negra, elegantada.Quan davant l'amo se planta,O qualque jove empleat,És un moment de combat,És pes cau, de sa balança.Sent jove, és president,Elegant i ben plantatDe vestit ben arreglat,Enamora al jovent.Sa dona aquell moment,Li entra sa temptació,De s'home canviar-lo,Això se fa molt present.Sa dona a dins el mon,Molts d'homes ha fet temptar,Si és guapa i arreglada va,Enamora tot lo món.A tothom dona trastorn,President i magistrat,A dins l'Església l'abat,I els polítics que inolts són.

Sa dona és temptadoraPER CLIMENT GARAU DE LLUCMAJOR. Tlf. 971 66 53 36

6111sSILBOLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ

Nom

Adreça C.P.

Població C.I.F. Tel

M'interessa una subscripció

ANUAL 3.500 PTS

Rebut domiciliat a un banc o caixa

Banc/Caixa Adreça Núm. entitat Núm. sucursal Compte núm

Firma

ABUSIUSNProu de peatges a les autopistas!Prou a l'electricitat més cara «Europa!Prou als telèfons més iars i dolents d'Europa:

•-- Prou a la vergonya de la RENFE!

PERQUÉ MADRID NO ES QUEDI AMB ELS NOSTRES DINERS

vutztext, dels Paises Catalans • Editor i director: Mateu Joan i Florit • Collaboradors: Miguel A. Rodríguez, Jaume Simonet. Ricard Colom, Climent Garau. Miguel López i Crespí, Miguel Julia. loan Quetgles, Josep Serra. BermaJoan, Francesc Castany, Pere Gri, Pere Felip, Marina ['erra i Hamelynck, Miguel Ferra i Martorell. • Depósit Legal: PM-473-80 • Maquetació i impressió-. OMN1 • Publicitat i subscripcions: Camí de les Pedreres, 30. Bústia Postal 124.07600 s'Arenal de Mallorca • Telèfon 971 26 50 05 • Fax: 971 26 99 41 • Mobil: 919 98 77 35 • E-Mail: estel@arrakis.es. • Delegació a la Catalunya continental: Rambla de Catalunya, 10 planta l - 08(107 Barcelona. • Delegació al País

Carrer de Ramon LlulI, 33 - 5 - I. Bústia Postal 1171 - 12005 Castelló • La nostra web: www.arrakis.es/—estel/