Glossari Federació: És l’entitat amb personalitat jurídica que es genera de la unió de tres o més entitats de base amb objectius comuns o que comparteixen una temàtica de treball o un mateix àmbit d’actuació territorial.

Entitat segon ordre: Són entitats que agrupen entitats de base i fan diferents funcions o rols: representació, prestació de serveis, interlocució, interacció, generació de coneixement, validació, generació i/o distribució de recursos o altres. Les entitats de segon ordre o grau juguen un paper important al teixit associatiu.

Entitat de tercer ordre: Juguen el mateix paper que les anteriors i, a diferència d’aquelles, compten entre els seus membres federacions d’entitats.

Coordinadora: Espai de trobada entre associacions que treballen de manera conjunta dins un mateix territori o àmbit d’actuació. No necessàriament han de tenir cap forma jurídica.

Recursos i enllaços d’interès• Les Plataformes Territorials de Joventut. Butlletí 901, n.89. CRAJ, Juliol 2009.

http://crajbcn.cat/bulleti_901/les-plataformes-territorials-de-joventut/

• Què és i com es crea un consell Local de Joventut. Guia de suport a les associacions juvenils.http://www.cnjc.cat/documents/document/guia-que-es-un-clj.pdf

• Informe de l’Estat de la Joventut 2014http://www.cjb.cat/wp-content/uploads/2015/02/Informe-Estat-Joventut-CJB-2014_web.pdf

• Informe de l’Estat de la Joventut 2015http://www.cjb.cat/publicacio/informe-sobre-lestat-de-la-joventut-2015/

• L’agrupament i el seu entornhttp://www.escoltes.org/pladequalitat/recursos/101.pdf

• Article ‘Foment i suport de l’associacionisme. Encara té sentit?’. Sanz, T. Debat Juvenil, n. 100, pàgines 8-9.http://www.cnjc.cat/documents/debatjuvenil/dj_100_alta.pdf

Grup de Treball de Territori CJB

Així mateix, per plantejar dubtes, inquietuds o per demanar informació sobre les plataformes d’entitats juvenils que hi ha als diferents barris i districtes de la ciutat, hi ha l’opció de dirigir-se al grup de treball de territori del CJB a l’adreça territori@cjb.cat.

Els barris constitueixen l’àmbit d’actuació i d’intervenció de la majoria d’associacions juvenils i, per tant, han d’estar immerses en l’entorn comunitari que les envolta. Podríem dir que aquestes accions i iniciatives són més significatives com més obertes i arrelades estan al territori i que generen una programació d’activitats que travessa els murs de les entitats per convertir-se en una proposta per a la dinamització comunitària del barri. Això implica la necessitat de tenir un contacte estret i constant amb la resta d’associacions que comparteixen territoris o un mateix àmbit d’intervenció. És a partir d’aquí que se sustenta el teixit associatiu als barris, cadascun amb la seva idiosincràsia, fortaleses i debilitats, amb unes estructures de participació i, sobretot, amb els seus processos de creació i desenvolupament d’iniciatives juvenils i veïnals pròpies.

Podem dir, aleshores, que les associacions esdevenen agents comunitaris, ja que quasi totes aposten per establir relacions de col·laboració amb altres entitats i serveis del territori, ja sigui per generar una programació conjunta de festa major o per crear nous espais de coordinació per tal d’afrontar nous reptes, resoldre problemàtiques compartides o coordinar-se i fer front comú davant d’altres estructures (administratives, públiques o privades).

901

lbutlletí

932655217lel telèfon d’informació per a les entitats juvenils de Barcelona

/gestionat per

/en conveni amb

/edita

Disseny i maquetació: Argus Disseny, SL.Redacció de continguts: CRAJImpressió: El tinterDipòsit Legal: B-17327/2000

Aquesta obra es pot copiar, distribuïr i comunicar publicament, citant sempre al Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona.No es pot utilitzar amb finalitats comercials. Imatge cedida per Ouishare.Més informació: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/

núm.145 Desembre 2015

publ

icac

ió d

el C

entr

e de

Rec

urso

spe

r a

les

Ass

ocia

cion

s Ju

veni

ls

www.bcn.cat/craj

Més informació trucant al:

Consulta tots el butlletins a:www.bcn.cat/craj

o vine a buscar-lo al CRAJ:C. Gran de Gràcia 190-192(al costat de Fontana)

/Les relacions externes a les associacions juvenils

Gran de Gràcia, 190-192 |08012 Barcelona | Tel. 93 265 52 17 |info@crajbcn.catESPAI JOVE LA FONTANA

Les relacions externes a les associacions juvenils

Fontana

Sta. Rosa

Gran

de Gràcia

Algunes associacions tenen una comissió de relacions externes encarregada de relacionar-se, interactuar i col·laborar amb altres associacions

Algunes associacions tenen una comissió de relacions externes encarregada de relacionar-se, interactuar i col·laborar amb altres associacions, taules de coordinació, comissions territorials o fins i tot associacions de segon i tercer grau (federacions, consells, etc.). En altres entitats, aquestes tasques no estan tan clares ni delimitades, però a la pràctica es duen a terme o hi ha persones referents que en desenvolupen les funcions.

En aquest butlletí veurem quins són els principals espais de relació entre entitats juvenils, quines són les seves finalitats i com es pot formar part dels diferents espais de participació i coordinació.

Federacions d’entitats juvenils

Les federacions es constitueixen amb l’objectiu d’actuar com a entitat representativa dels seus membres davant les institucions i la resta de la societat, i assumeixen un paper negociador i de representació dels seus interessos com a col·lectiu. Algunes de les més destacades són:

Associació de Casals i Grups de Joves neix l’any 1994 amb l’objectiu de consolidar una societat civil forta i articulada que contribueixi al desenvolupament d’una alternativa de transformació que pugui impulsar un sistema de vida diferent a l’existent. Agrupen 26 casals i grups de joves repartits per Barcelona, les comarques del Vallès, Osona i el Llobregat. Treballen pel foment de la participació dels i les joves des de la pròpia organització i sota els principis d’autogestió, democràcia, laïcitat i transformació social.

Acció Escolta de Catalunya va néixer el 2002 a partir de la fusió entre les entitats Escolta de Catalunya i Scouts de Catalunya. L’escoltisme es defineix com una proposta educativa en el temps lliure a través del joc. Està formada per agrupaments, que són la unitat bàsica d’organització. Compten amb una quinzena d’agrupaments repartits per Barcelona.

Escoltes Catalans treballen per un projecte educatiu en l’oci i lleure, on la responsabilitat recau en els caps, que de manera voluntària es responsabilitzen dels grups d’infants i joves. S’organitzen en caus on es divideixen els infants en unitats dels 6 als 17 anys. Laïcitat, llibertat, solidaritat i democràcia són alguns dels principis que identifiquen el seu projecte educatiu.

Esplais Catalans és una associació d’esplais laica i progressista que treballa des del voluntariat per a la transformació social en base als drets dels infants i mitjançant l’educació popular. La seva finalitat és l’enfortiment i la participació als esplais, i compten amb 104 esplais arreu de Catalunya, amb uns 1.500 monitors i monitores.

Federació de centres Juvenils Don Bosco de Catalunya és una associació sense ànim de lucre promoguda per tres grups de la Família Salesiana: Salesians Cooperadors, Filles de Maria Auxiliadora i Salesians Don Bosco. Va ser constituïda el 1984 com una organització que treballa a l’àmbit de l’educació en el lleure, oferint un servei qualificat adreçat a infants i joves, en especial els més desfavorits.

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, el seu objectiu és educar infants i joves a través del mètode escolta i guia, i compten amb prop de 150 agrupaments a tota Catalunya, en els quals hi ha uns 3.000 voluntaris i voluntàries. Compten amb una escola de formació amb reconeixement oficial per formar els seus voluntaris.

Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) és una federació de centres d’educació en el lleure, membres de la Fundació Pere Tarrés, presents a les diferents diòcesis catalanes amb un bagatge de 50 anys d’experiència. Els centres d’esplai del MCECC intervenen educativament per ajudar a viure una experiència de temps lliure amb sentit.

Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica (MIJAC) és un moviment d’infants de l’Església amb més de 50 anys d’història, format per grups d’infants de 7 a 14 anys. Des del MIJAC s’acompanya als infants perquè siguin protagonistes dins i fora del grup, s’organitzin a través dels jocs i de les activitats que fan i aprenguin a prendre responsabilitats al servei dels altres infants.

Plataformes territorials

Les associacions juvenils de Barcelona, s’organitzen de maneres molt diverses que van més enllà dels districtes i de la constitució d’associacions. A la ciutat hi ha un ampli ventall de plataformes, coordinadores, campanyes que compten amb el suport d’entitats juvenils del territori.

En primer lloc, trobem les plataformes territorials constituïdes formalment i que són punts de trobada generalment d’associacions i grups de joves amb una localització concreta, que representen els interessos de les entitats juvenils:

CDJ7, Consell de la Joventut d’Horta-Guinardó, és la plataforma territorial de joventut de districte més antiga de la ciutat, creat l’any 1988. Actua com l’interlocutor en matèria de joventut al districte, aglutinant la veu de diverses entitats. El CJD7, actualment, gestiona el Punt7 (Punt d’Informació Juvenil d’Horta-Guinardó).

Plataforma Infantil i Juvenil de Les Corts agrupa la totalitat de les associacions, entitats i col·lectius juvenils del districte sumant-hi recursos, iniciatives i projectes. També és qui lidera la coordinació d’activitats juvenils del districte. Actualment reuneix unes setze entitats de tres àmbits diferents: polític, educatiu i cultural.

Per altra banda, hi ha algunes associacions que treballen conjuntament des dels barris i ho fan en clau juvenil, com la Comissió de Joves del Coll, on podem trobar representades diverses entitats juvenils d’aquest barri del districte de Gràcia. Altres associacions han trobat convenient unir-se pel fet que actuen en el mateix camp. És el cas d’El Cordill al barri de Sant Antoni o d’Esplais i Caus de Sants-Montjuïc, que es constitueixen com a plataformes que aglutinen entitats d’associacionisme educatiu i d’educació en el lleure.

També hi ha entitats que, encara que treballin amb finalitats diverses, en tant que comparteixen territori i necessitats treballen temes conjuntament, com per exemple la manca de locals. Un exemple d’aquest cas és la Plataforma No Tenim Lloc, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, o la campanya Exigim Espais al barri del Fort Pienc.

lbutlletí

Informa’t de qualsevol tema relacionat amb l’associacionisme www.bcn.cat/craj

/Les relacions externes a les associacions juvenils

Gran de Gràcia, 190-192 | 08012 Barcelona | Tel. 93 265 52 17 | craj@crajbcn.catESPAI JOVE LA FONTANA

Les relacions externes des d’una perspectiva comunitàriaLes relacions externes de les entitats vindran donades pel seu projecte general, que establirà quina serà la seva implicació en el territori i en altres plataformes i xarxes interassociatives, així com taules i comissions de treball de l’administració com els Consells de Barris. Així doncs, les relacions externes de l’entitat van molt vinculades a una visió de treball comunitari i en xarxa. La seva presència i implicació vindrà determinada per la capacitat de representació de l’associació i d’interlocució a l’hora de prendre decisions i defensar els sus interessos dins dels òrgans de representació.

Actualment, per les raons socioeconòmiques que coneixem àmpliament, han proliferat les diverses taules associatives per a la reivindicació de serveis, equipaments o drets bàsics en general. Han aparegut marees de tots els colors i s’han reactivat les associacions de veïns i veïnes. De la mateixa manera, en l’àmbit juvenil hem assistit a l’obertura de nous equipaments juvenils posats en funcionament sota la gestió d’associacions juvenils, com ara el Casal de Joves La Traca o el Casal de Joves de Poblenou.

No obstant això, segons l’Informe de l’Estat de la Joventut 201 publicat pel CJB, en els vuit anys que ha durat el desplegament del Pla d’Equipaments Juvenils de Barcelona (PEJB) s’han executat la meitat de les actuacions previstes (concretament el 56,36%), tot i que s’estableix una gran diferència entre quins tipus d’equipaments s’han desenvolupat i a quins Districte.

Per tant, cal que ens ajuntem i treballem plegades per aconseguir un teixit associatiu fort i solidari. Cal recuperar la consciència col·lectiva i fer barri, casal, esplai, cau de la mà de les companyes per assolir reptes comuns, superar dificultats i generar noves fórmules que donin resposta a les necessitats del nostre entorn més proper.

Les relacions externes a la pràcticaTal i com recullen els estatuts de les entitats juvenils o les seves cartes de reglament intern, és responsabilitat de la junta, establir grups de treball per aconseguir de la manera més eficaç i eficient els objectius de l’associació. Val la pena plantejar la necessitat de nomenar una vocalia o una persona referent de relacions externes que assumeixi aquest paper de contacte amb la xarxa associativa del nostre territori, entitats del nostre àmbit i l’administració.

A Barcelona hi ha tot un seguit de plataformes i federacions que representen les associacions juvenils a l’hora de defensar els seus interessos davant l’Administració. Són les anomenades entitats de segon i tercer grau que, a més, tenen la finalitat de dotar de recursos les seves entitats de base, ja siguin recursos materials, econòmics o humans, i són les encarregades de canalitzar les demandes i necessitats de les associacions que representen generant materials, publicacions informatives, fent formacions o liderant espais de relació i treball per

a abordar temes d’interès comú o fer reivindicacions conjuntes.

A continuació us presentem algunes de les plataformes i federacions dins del món de l’associacionisme juvenil:

Consell de la Joventut de Barcelona (CJB)

El Consell de la Joventut de Barcelona és la plataforma interassociativa que coordina i representa les principals entitats juvenils de la ciutat. Va néixer l’any 1980, quan va haver-hi la primera Regidoria de Joventut a l’Ajuntament de Barcelona.

El CJB és un instrument democràtic de participació i d’acció juvenil per promoure el creixement d’un associacionisme fort i articulat. És un òrgan de cooperació entre entitats juvenils amb la finalitat d’impulsar la participació de la joventut en el desenvolupament polític, social i cultural de la seva comunitat. També és el referent de la coordinació territorial, que fomenta la creació i la consolidació de plataformes territorials de joventut a tots els districtes de la ciutat i l’òrgan de representació i interlocució amb l’Ajuntament de Barcelona i altres institucions sobre polítiques de joventut i tots aquells temes que afecten la gent jove.

El Consell compta amb 80 entitats membres. D’aquestes, 55 són membres de ple dret, les quals tenen dret a elegir i ser elegides pels òrgans de govern del CJB i també tenen dret a veu i vot, i es classifiquen en 7 àmbits. També consta de 14 entitats adherides (tenen dret a participar amb veu però sense vot a qualsevol espai de participació) i 11 entitats observadores (poden ser convidades a participar amb veu però sense vot a qualsevol espai de participació). S’organitza en grups de treball de diferents àmbits en els quals participen les entitats. Aquests grups de treball impulsen les activitats i projectes del CJB, i n’hi ha de participació i d’educació, de salut i de sostenibilitat, de pau i cooperació, de drets civils... També realitzen campanyes com ara No claudiquis! (per reivindicar l’emancipació juvenil) o En boles (de prevenció de les ITSs).

Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC)

El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya aplega a 91 entitats juvenils d’àmbit nacional i consells locals de joventut. El CNJC és una entitat de dret públic de base associativa amb personalitat jurídica pròpia. Fundat el 1979, el CNJC promou els interessos de la gent jove a la societat i davant els poders públics.

Entre les entitats que formen part del CNJC podem trobar les de ple dret, organitzades en sis àmbits diferents; les adherides, prestadores de serveis a la joventut o que no compleixen els requisits per ser-hi de ple dret, i les col·laboradores, que tenen una incidència directa en qüestions de temàtica juvenil.

Segons els CNJC més de 175.000 joves estan associats a Catalunya i participen de les entitats membres del Consell, que s’organitza en diferents àrees de treball i interlocució: