Octubre 2013

La Veu de

l’alumne

No et perdis:

La crítica de l’estada dels

alumnes de 4t a Londres!

El reportatge sobre el Quofi-

cient Intel·lectual!

La reflexió sobre el Sistema

Educatiu a Espanya i França!

L’actualitat de tots els cur-

sos de la ESO i del Batxille-

rat!

La historieta en mode còmic!

El problema d’escacs!

L’espai crític i L’espai per

aplaudir!

La màgia de Christian Co-

oker!

L’entrevista a la sotsdirecto-

ra de l’escola!

Les novetats a nivell cultural!

1.—Portada.

2.—Índex.

3.—Editorial.

4.—Actualitat 1r d’ESO.

5.—Actualitat 2n d’ESO.

6.—Actualitat 3r d’ESO.

7.—Actualitat 4t d’ESO.

8.—Actualitat Batxillerat.

9.—Una imatge val més que mil paraules.

10.—Crítica sobre l’estada a Londres.

11.—El reportatge.

12.—La reflexió.

13.—Espai crític.

14.—Espai per aplaudir.

15.—La màgia de Christian Cooker.

16.—Novetats a nivell cultural.

17.—El problema d’escacs.

18.—L’entrevista.

19.—Contraportada.

Página 2 La Veu de l’alumne

Índex

Benvolguts lectors,

Us dono la benvinguda a aquest nou projecte que tots esperem que tiri endavant

durant aquest curs i per què no, més endavant.

La il·lusió amb que afrontem aquesta iniciativa és molt gran, i després de rumiar-

ho molt, hem decidit posar-ho en marxa. Esperem que tots vosaltres ens ajudeu a

tirar-ho endavant, doncs sense la vostra participació això no té cap mena de sen-

tit.

Aquest butlletí, diari o revista, digueu-li com vulgueu, neix amb la idea de comen-

çar un projecte molt comú en molts instituts o universitats, sobretot americanes.

Un projecte que esperem que duri i que agradi.

El podreu llegir a primers de cada mes, sempre intentarem ser puntuals, i és que

compaginar-ho amb la feina de l’escola i d’altres activitats es fa realment compli-

cat. Malgrat tot, intentarem informar-vos de tot el que estigui al nostre abast

mensualment.

Per sort contem amb la nombrosa presència de col·laboradors, la majoria d’ells de

4t d’ESO, degut a que jo també pertanyo a aquest curs.

Hi hauran articles dedicats a l’actualitat de cada curs de la ESO així com també del

Batxillerat, o també les crítiques i els elogis que es fan a aquesta nova temporada

que es presenta. Tindrem una molt recomanable crítica sobre l’estada de dinou

alumnes de 4t a Londres, un reportatge també molt recomanable sobre la in-

tel·ligència i com es coneix avui dia, així com novetats a nivell cultural, la primera

entrevista dedicada a la sotsdirectora de l’escola, una comparació dels sistemes

educatius que tenim aquí i a França, un espai dedicat a la màgia de Christian Co-

oker, historietes dibuixades per deixar de banda una mica tanta lletra i un proble-

ma d’escacs (sempre present en els bons diaris).

També agrair a l’escola tot el suport que ens ha donat per a poder tirar endavant

aquest projecte i les facilitats que ens pugui oferir.

Així doncs, espero que gaudiu amb la lectura.

Moltes gràcies.

Salutacions cordials.

Víctor Collell.

Página 3

Editorial

Aquest curs hem començat la secundària, és una nova etapa:

amb nous professors, amb major dificultat, més deures i amb

ordinadors. Tota la classe està molt emocionada, treballar amb

ordinadors, quina meravella! Ningú s’ho hauria imaginat. Tam-

bé hi ha noves assignatures noves com les optatives i les assig-

natures quadrimestrals.

De moment els treballs no són gaire complicats, però tothom

està segur que durant l’etapa de la Secundària ens trobarem

amb feines dures i difícils com el “Treball de Síntesi” o els exà-

mens constants cada quinze dies.

Per superar aquesta difícil etapa haurem de treballar durament

per aconseguir notes semblants a les que hem aconseguit fins

ara.

Marc Castellana

Página 4 La Veu de l’alumne

Actualitat 1r d’ESO.

La tornada a l’escola, buff! Per a tothom un curs nou, potser per a alguns molt fàcil (com

passar de primer d’ESO a segon) o per a alguns molt difícil (com passar de sisè a primer d’E-

SO), però per a tots nou. Jo acabo de començar 2n d’ESO i tot i que no estigui igual de nervi-

osa com quan vaig fer el canvi de sisè a primer, continuo tenint aquell cangueli del nou

curs! ;)

Aquest any, he de dir que estic molt contenta amb

la classe d’anglès i la iniciativa amb la que hem co-

mençat! Aprofitant que venia a Barcelona per fer la

Moodle moot, vam fer una sortida i vam anar a la

Universitat Pompeu Fabra a conèixer el creador

d’un campus virtual, Moodle, Martin Dougiamas. Va

ser una xerrada que va fer en anglès (ell és austra-

lià) i que representava un repte per als alumnes de

l’advanced. Però és un gran comunicador i la veritat

és que va ser una conferència molt interactiva i de

la qual em sento orgullosa d’haver-hi assistit! A tots ens va encantar que el conferenciant

portés amb ell un IPad que feia anar contínuament. Això sol ja ho va fer semblar tot dife-

rent! Passava les diapositives, ens ensenyava vídeos i passava a la pàgina web de Moodle per

ensenyar-la en directe. I, el millor de tot, és que quan una persona del públic tenia la paraula

i parlava amb el micròfon ell hi anava amb el seu IPad i l’enfocava amb la càmera que estava

connectada a la pantalla i tothom et veia! Aquest va ser el moment en que tothom va riure

més, no ho havíem vist fer mai! Per mi va ser molt interessant veure com les seves circums-

tàncies personals, el fet de viure en una zona remota d’Austràlia i de no haver pogut anar a

l’escola fins a cursos avançats, van despertar en ell el desig de fer una plataforma que per-

metés l’ensenyament a distància. De la infantesa, al futur pel camí de la innovació!

També s’apropen les convivències per a les quals el meu curs estem molt emocionats, per-

què seran les nostres últimes o sigui que les hem de gaudir al màxim! A la propera ja us ho

explicaré!

I finalment, l’última cosa que m’ha agradat d’aquest començament de curs ha estat aquesta

iniciativa de crear un diari no oficial de l’escola: La Veu de l’Alumne! Fa molts anys que ho he

pensat de quan ho veia a les pel·lícules americanes i finalment s’ha fet i estic encantadíssima

de poder formar part d’aquest projecte!

Bé, aquestes han estat les coses que més m’han cridat l’atenció d’aquest començament de

curs! Fins a la propera!

Marta Botet

Página 5

Actualitat 2n d’ESO.

Comença un nou curs, amb nou reptes i molts canvis. 3r d’ESO suposa per a tots entrar en el se-

gon i últim cicle de la ESO, on l’autonomia i la responsabilitat juguen ja un paper molt més impor-

tant. Només començar ja hem notat bastants canvis respecte al curs anterior: horaris, mestres,

treballs cooperatius, tallers al migdia, noves eines informàtiques, intercanvis, etc.

El canvi que considerem més fort per a tots és l’horari, hem aconseguit una

tarda lliure però a canvi fem més hores al matí i entrem abans. Creiem que la

tarda lliure serà aprofitable, però primer, tot serà acostumar-se.

Un altre dels aspectes a tenir en compte ha estat el canvi de mestres, ja que en algunes assigna-

tures hem conegut professors que només havíem vist de passada. Considerem que això serà po-

sitiu per a nosaltres, ja que canviar d’aires de tant en tant sempre és bo. Tot i així, tractant-se de

mestres de cursos superiors, creiem que el grau d’exigència serà superior i per tant caldrà esfor-

çar-se més; com és habitual a mida que vas avançant de curs.

A l’Escola sempre han fomentat el treball en grup, i pel

que ja ens han anat comentant, aquest any tindran un

paper principal. Treballar en equip és un factor impor-

tant que cal millorar: respectar les idees dels altres,

aportar-ne tu també, aprendre a cedir... Utilitzant les

noves tecnologies podrem comunicar-nos amb els

companys del grup de manera més ràpida i senzilla,

sense quasi necessitat de quedar.

Per tal d’afavorir el voluntariat, durant els migdies, al llarg d’un o dos trimestres (depenent de si

el taller té una durada de mitja o una hora), participarem en diversos tallers. Hem tingut oportuni-

tat d’escollir entre diferents tallers, entre els quals: Punt de Trobada Virolai, Solidaritat, Sostenibi-

litat, Audiència Pública i Dinamització del Joc.

A partir d’aquest curs, l’escola ens dóna l’oportunitat de

poder anar a l’estranger, per tal de millorar el nostre ni-

vell en idiomes i aprendre sobre la cultura d’altres llocs:

coneixent altra gent i descobrint llocs nous. Aquesta, és

una experiència que tots desitgem tenir, ja que és dife-

rent a la rutina diària i ens fa sentir afortunats.

Tot i que no suposi gran canvi, aquest curs, tenim preparades nombroses sortides. El que sí que

suposa un canvi és el fet de deixar-nos anar per lliure, quedant al lloc on començarà l’activitat i

Página 6 La Veu de l’alumne

Actualitat 3r d’ESO.

Ja feia molts anys que esperaven que

comencessin les obres del poliesportiu,

ja que suposarà una millora per l’escola,

de la qual segur que tots en gaudirem

molt. De tornada a l’escola després

d’un bon estiu, ens hem adonat també

de que han fet reformes a la cuina i el

pati de la zona est.

Com cada any, durant els primers dies de curs, hem fet les proves de diagnòstic,

que consisteixen en un seguit de proves on en examinen l’expressió escrita, tant

en llengua catalana com castellana i la comprensió, també en ambdues llengües.

Unes altres proves programades per d’aquí poc, per comprovar el nostre nivell,

comparant-lo amb la resta d’alumnes de Catalunya, són les proves de competènci-

es bàsiques.

Amb tot a punt, esperem i desitgem que tothom gaudeixi d’un bon curs! Sense

cap dubte sobre això, acabem el nostre primer article sobre l’actualitat de 3r d’E-

SO. Esperem que us hagi agradat.

Júlia Salvador i Aina Clapés

Página 7

Dia dotze de setembre del 2013, pugem les escales de l’escola xerrant i explicant mil i una històri-

es sobre l’estiu a tots els companys de classe, amb el riure fluix i amb ganes d’abraçar, saltar, cri-

dar i saludar a tothom. Entre les cares familiars en veiem de noves, i és que cada vegada en veiem

menys d’alumnes nous. Amb vergonya ens saludem i comencem les converses intranscendents.

Tot i així quart té un altre aire més independent, més ambiciós.

L’últim any de la ESO és com estar en la saleta d’espera abans de la visita al metge, has de saber

què tens, què et passa, quins símptomes pateixes i com li explicaràs. En aquest curs agafem els

llapis que ens serviran per anar dibuixant el nostre camí poc a poc. Un nou any amb moltíssims

canvis.

De cop ens trobem davant unes assignatures més exigents i denses, plenes de continguts i nous

conceptes, s’han de canviar mica en mica els hàbits, però també es fomenten molts altres aspec-

tes com el debat, l’argumentació de les idees, la personalitat i l’autocrítica, que a la fi són els que

ens fan persones.

Els professors ens han comentat que hi hauran nombroses oportunitats de contacte amb el món

exterior, varis projectes i treballs cooperatius que aniran forjant el nostre futur triant el camí que

decidim seguir.

Aquest curs esperem, que nosaltres, els alumnes, el passem i el gaudim de la millor manera, amb

la millor companyia per tirar endavant; gràcies a l’amistat, les ganes i la il·lusió, que sabem que

són els nostres fidels motors.

Aina Maull Miquel

Página 8 La Veu de l’alumne

Actualitat 4t d’ESO.

Página 9

Actualitat Batxillerat

Quan l’educació es torna opcional:

Mica en mica es va oblidant, suposo que esperonat per la crisi sociopolítica que està vivint el món, i més intensament a casa nostra, que estudiar batxillerat és opcional.

Començo escrivint aquest primer article amb aquesta frase principalment perquè em sob-ten les reaccions d’alguns alumnes que ara comencen el primer curs d’aquesta etapa (sense importar el centre on estudiïn) amb desgana i com arrossegats per una força superi-or a ells/es mateixos. I em sobten encara més quan els hi dic, amb un to més humorístic que cap altre cosa, que si van a classe és perquè volen i que ningú no els obliga a venir. Molt cops, l’expressió que se’ls hi queda al rostre parla per si sola, i aquesta em diu, amb gran sorpresa per part meva, que no s’havien ni plantejat el motiu per el qual estaven cursant batxillerat, ja que ells creien que aquesta etapa venia per inèrcia després de la ESO, com si seguissin el curs natural d’un riu.

És cert que cada cas és un món i seria un error per part meva generalitzar i posar al mateix sac a tots els que es poden queixar d’estudiar o no vinguin a l’escola amb la mateixa alegria que posa algú quan va a un parc d’atraccions -per posar un exemple-. Però també ho seria per part vostra si penséssiu que aquest és el missatge que us vull comunicar. La queixa, per dir-li d’alguna forma, és la manca d’iniciativa, mobilitat i/o ganes d’informar-se sobre el seu futur que pot arribar a tenir un important sector del jovent que està estudiant a les nostres aules. Ara mateix hi ha una dèria la qual considero fins i tot malsana d’arribar a la universi-tat per arribar-hi i tenir un títol perquè toca tenir-lo, perquè és el que toca, no per estudiar alguna cosa que t’agrada i pot ser útil després pel seu futur. I molts cops, en aquests casos, el que acaba passant és que l’alumne canvia quatre anys de la seva vida per un diploma que tot i està sec, es pot considerar paper mullat

Aleshores podríeu pensar que estic desanimant al jovent que cursi estudis superiors, però tampoc és això. El que convido a fer, sobretot als lectors més joves que encara no han aca-bat la ESO, a reflexionar sobre el que volen fer a la seva vida i que pensin que hi ha un món d’afluents en el riu de l’educació més enllà del batxillerat-universitat. I que el final de la ESO no significa canviar una aula per una altra sinó el punt de partida de la teva vida a partir del qual tens la llibertat de triar la teva pròpia ruta del camí a seguir, que no sempre és el més visible, sinó el que et farà gaudir més.

Adrià Hernández

Míriam Rodergas

Página 10 La Veu de l’alumne

Una imatge val més que mil paraules.

Durant catorze dies dinou alumnes hem gaudit d’una gran experiència gràcies a l’Escola Virolai i recol-

zada econòmicament per l’Ajuntament de Barcelona, que després de deliberar sobre la qualitat del

projecte va decidir formar part d’aquest i així fer-ho possible. Tot i això sota el meu punt de vista hi

ha hagut moments els quals no m’han agradat i amb aquest escrit els intentaré exposar amb la màxi-

ma objectivitat possible.

M’agradaria començar amb la pèssima distribució de les habi-

tacions dins de l’hotel, cosa que va ser el que va provocar la

majoria de problemes durant el viatge. Això era degut al fet

que les habitacions estaven molt separades i en diferents pi-

sos, cosa que provocava molt més soroll del que s’hagués oca-

sionat si tots haguéssim estat en un mateix bloc d’habitacions.

Entre altres podria haver evitat enfrontaments amb una veïna

en particular, que amb falses acusacions quasi aconsegueix fer

-nos fora de l’hotel. Lògicament l’hotel va fer arribar aquests

fets a orelles de la Teresa i la Isabel, que no van voler escoltar

una explicació lògica per part nostre i van optar per donar-l’hi

tota la raó a aquell projecte de persona. Per sort es va desem-

mascarar ella mateixa en acusar-nos d’haver fet enrenou un

dia en el que estàvem tots a les nostres respectives habitacions.

Tot i això, no va ser el que més em va doldre del viatge. El que realment em va doldre va ser que visi-

tes tant importants com el British Museum no van tenir el temps necessari per poder gaudir plena-

ment del seu contingut. Puc entendre que l’horari és el que és, però deixar aquesta visita per l’últim

dia ho trobo realment estúpid, i més al pensar que museus que a cap de nosaltres ens interessaven

van tindre el doble de temps. No obstant això, la visita al British Museum no va deixar de ser des de la

meva opinió la visita més interessant en els catorze dies de viatge.

Un dels aspectes que personalment em preocupa-

ven eren els menjars, ja que pensava que menjaríem

sandvitxos de cogombre matí i tarda, però per la

meva sorpresa no va ser així, van superar en molts

aspectes les meves expectatives. Tot i que una mica

repetitius, els llocs on menjàvem s’estava còmode i

a més la qualitat del menjar era realment bona.

També cal esmentar que no era una dieta gaire equi-

librada però restaurants com el Garfunkel’s o l’An-

gus van fer que mereixés la pena.

Página 11 La Veu de l’alumne

Crítica sobre l’estada a Londres.

Página 12

Un altre dels aspectes positius que cal destacar era el ben situat que estava l’hotel, cosa que va

facilitar molt les coses a l’hora de moure’ns per Londres o de buscar un bon restaurant a l’hora

d’anar a sopar.

L’últim detall en el qual m’agradaria fer un incís és el fet que hagués estat bé acabar el viatge

abans de l’inici de l’escola, i tot i que sóc conscient de el difícil que va ser planificar-ho amb con-

tratemps i altres, cal reiterar que ens hagués agradat estar un parell de dies menys per tal de

poder començar l’escola al mateix temps que la resta d’alumnes.

Per acabar crec que parlo en nom de tots els alumnes que han participat en aquest projecte

quan dic que ha estat una experiència realment satisfactòria traient aquests petits detalls a po-

lir. Dit això, crec que és una experiència molt recomanable per tots aquells que optin a fer-la

l’any vinent i que per tant, crec que és quasi vital que se segueixi fent per ajudar a créixer als

alumnes tant en l’àmbit acadèmic com sobretot en el personal.

Roger Vela

Pràcticament tots els alumnes hem realitzat alguna vegada un

test d’intel·ligència.

Els tests d’intel·ligència, encarregats de mesurar el Quocient

Intel·lectual (QI) són molt coneguts i utilitzats. Es basen en una

estimació numèrica de la capacitat intel·lectual d’un individu i

s’obté a partir de diferents proves.

Ara bé, què és la intel·ligència? És una capacitat global o en són

diverses d’específiques? Són útils aquests tests?

Com gairebé totes les tècniques que serveixen per estudiar una cosa tan desconeguda i potent com

les capacitats del cervell humà, les seves aplicacions tenen les seves llums i ombres. Aquests tests es

segueixen utilitzant molt. Són útils? Algunes veus diuen que sí, altres els consideren una eina sobreva-

lorada, especialment quan es consideren infal·libles o s’han de seguir al peu de la lletra.

Per al psicòleg Antonio Andrés, Catedràtic de la Universitat

de Barcelona, “el QI resumeix, de manera objectiva i fiable,

el nivell que cada persona té d’intel·ligència, que és la princi-

pal característica psicològica, tot i que no l’única, que per-

met a les persones adaptar-se a les situacions complexes i

innovadores de la vida i resoldre exitosament els nous pro-

blemes als que ens hem d’enfrontar. El QI és imprescindible

per identificar el nivell d’intel·ligència i sobretot quan s’ha de

fer amb precisió”.

Página 13 La Veu de l’alumne

El reportatge

Página 14

En un dels estudis sobre la història i fiabilitat dels tests d’intel·ligència, l’investigador Paul Ba-

llantyne explica: “Actualment, les investigacions més avançades insisteixen en que fa falta una

mesura més àmplia de la intel·ligència per fer més estreta la distància que hi ha entre els tests

contemporanis i la ciència del passat”.

El primer test d’intel·ligència, concebut per A. Binet, buscava ser un complement i una ajuda útil

en l’evolució acadèmica de l’alumne. Lamentablement aquests tests poden haver evolucionat

fins a convertir-se, en molts casos, en simples instruments classificatoris dels alumnes.

Intel·ligències múltiples

Actualment, doncs, el concepte d’intel·ligència es difumina més que mai. A principis del segle

passat es considerava una cosa mecànica, però avui en dia sabem que hi ha tipus d’intel·ligència

i diferents maneres d’entendre-la.

L’any 2011, Howard Gardner va obtenir el premi Príncep

d’Astúries de Ciències Socials per la teoria de les in-

tel·ligències múltiples. Gardner proposa que els humans

tenim vuit tipus d’intel·ligències diferents, un conjunt de

capacitats diverses amb utilitats específiques, i no una de

sola com afirmen altres teories.

Les vuit intel·ligències definides són: la intrapersonal, la interper-

sonal, la naturalista, la musical, la visual-espacial, la cinèsica-

corporal, la lingüística i la logicomatemàtica. Aquestes es relaci-

onen entre elles. En néixer es disposa de totes les in-

tel·ligències, però el més habitual és que se’n tinguin tres o qua-

tre de més desenvolupades.

Números

La mesura considerada normal (la gran majoria de la població) dins els marges del QI se situa entre

uns 90 i 110. El límit considerat inferior a la normalitat és de 80, mentre que els superdotats tenen un

QI superior a 140.

Per fer-se’n una idea, Albert Einstein tenia un QI de 160 i s’estima que el QI de Descartes va ser d’un

185. S’estima que el QI de l’actriu Sharon Stone és de 153, el del campió mundial d’escacs Bobby Fis-

cher seria aproximadament de 167, 150 per Frank Lampard, 132 per Paris Hilton, 125 per a George

Bush i la increïble xifra de més de 225 per William James Sidis, que és considerat com una de les per-

sones més intel·ligents que mai ha existit.

El QI d’una persona evoluciona fins l’edat de 6-7 anys i pràcticament no varia des d’aleshores.

L’efecte Flynn

Si als nens de 1997 els haguessin fet fer el test d’intel·ligència que s’aplicava el 1932, haurien tret una

puntuació de 120. I al revés, si els nens de 1932 haguessin pogut fer el test actual, la seva mesura ha-

gués sigut de 80 i una quarta part hagués sigut considerada amb deficiència mental.

Així ho demostren les nombroses investigacions que estudien l’anomenat efecte Flynn, que afirma

que el quocient intel·lectual augmenta generacionalment any rere any.

Richard Herrnstein i Charles Murray en el seu llibre The Bell Curve afirmen que cada dècada el QI aug-

menta en 3 punts respecte l'anterior. Els experts expliquen aquest increment, entre altres factors,

per la important estimulació visual que tenen les generacions actuals i per la cultura tecnològica, que

ha proporcionat una altra manera de resoldre problemes.

Página 15 La Veu de l’alumne

Página 16

Julio Pérez Díaz assegura que “el QI reflecteix el que un aprèn, no és res innat. Hi ha una gran

flexibilitat de l’ésser humà i el seu cervell, en relació amb el seu context natural i social”.

La intel·ligència, sens dubte facilita els aprenentatges i la presa de decisions, però no podem no-

més confiar en aquesta intel·ligència i donar per fet que si s’és més intel·ligent es tindrà més èxit

o que no es podran assolir fites si no s’ho és tant. Tan determinants com la intel·ligència ho són

l’esforç i el treball.

La intel·ligència anul·la el destí. Mentre un home pensa, és lliure.

Ralph W. Emerson

Enllaços

Howard Gardner, Premi Príncep d’Astúries, i les intel·ligències múltiples

http://www.youtube.com/watch?v=vR4cS4rtRy0

Programa “Redes”, Els 12 pilars de la intel·ligència

http://www.rtve.es/television/20110127/redes-12-pilares-inteligencia/398689.shtml

Cinta Gomis

A pocs quilòmetres de casa (sempre relativament) mirant cap al nord trobem un país que, sense ser educativament molt diferent a nosaltres, obté resultats impensables per a nosaltres a les proves PISA, té Universitats i escoles de re-nom escampades per tots els països (Lyceés) i és un dels majors creadors de banquers, polítics i mega-empresaris a nivell mundial. Mirem a França amb lupa i plantegem-nos si cap la possibilitat de millorar el nostre ja caduc sistema edu-catiu aprenent dels nostres amics del nord.

Per començar hem d’examinar els orígens del sistema educatiu francès, que fou pioner en el sentit d’un sistema educatiu públic i controlat per l’Estat. Aquest model d’escola, impulsat per Napoleó a l’any 1803 (tot i que des de 1790 ja hi havia moviments d’escoles públiques arreu, no hi havia un con-trol central per part de l’estat) , garantia l’educació gratuïta per als que no se la podien permetre, tot i que encara distava bastant del model que ara coneixem. Models educatius diferenciats per sexes, només tres anys d’obligatorietat i molta diferència entre els alumnes rics i els de classes populars eren les bases de l’escolaritat francesa. Tot i així, aquest innovador model va servir per a que, amb el pas dels anys, noves lleis el polissin i el milloressin. Així doncs, mentre que al 1857 a Espanya es dona-ven els primers passos en l’educació publica i gratuïta (Llei Moyano), a França ja feia 50 anys que ro-dava. A més, el sistema educatiu francès, creat poc després de la Revolució Francesa, comptava amb els ideals d’aquesta (el punt més important en aquest sentit era segurament la laicicitat de l’Estat i l’educació), el que va fer que a diferència d’altres països, l’educació no estigués controlada per l’Es-glésia ni directament ni indirectament.

Página 17 La Veu de l’alumne

La reflexió

Página 18

Però, deixant de banda la història, què fa que un sistema educatiu funcioni i un altre no, quan els països en qüestió son tan propers geogràficament i políticament?

Comencem pel principi.

Les escoles franceses reben cada dia 15 milions d’infants que, quan acaben el cicle escolar obli-gatori, acostumen a trobar feina o a estudiar el que ells volen. A més, gràcies a un sistema edu-catiu que sense ser perfecte està per sobre de la mitjana mundial, és el tercer país que més estu-diants estrangers becats rep. L’altre dia em van explicar una història que pot ajudar molt a ex-plicar el per què les seves escoles funcionen.

“Un noi, de quinze anys, acaba la seva jornada escolar a Barcelona i se’n va cap a casa, on farà els deures de Llengua que la professora li ha encarregat. Quan obre la porta de casa, es troba als seus pares parlant amb un senyor amb americana negra i una maleta adornada amb la bandera francesa. Semblen contents, així que el noi els saluda i se’n va a la seva habitació, on encén el portàtil disposat a jugar una estona. Al cap de deu minuts, la porta de casa s’obre un altre cop i el nano sent com els seus pares s’acomiaden del convidat. Quan estan sopant a casa, els pares li donen una important notícia. El govern francès, concretament el Departament d’Estudis, l’ha seleccionat per anar a estudiar a França degut a les seves aptituds en matemàtiques. Estudiarà en un sistema públic de qualitat, farà una carrera pagada pel govern francès i, quan acabi, es quedarà a treballar a França, contribuint a la riquesa nacional. És l’única condició. Lògicament, accepta.”

Així doncs, un potencial “made in Catalonia” es converteix en “made in France”. Així es perd un talent.

Fins i tot en els horaris tenen una filosofia completament oposada a la nostra. Delegant la majoria del poder sobre els horaris al Director del centre, acostumen a entrar cada dia a les 8:00 i surten a les 16:00, amb una pausa a les 12:00 per dinar i algun descans més. A part, molts centres donen les tardes del dimecres i divendres lliures (alguns fins i tot tot el dimecres), però en canvi tenen classe els dis-sabtes al matí. Pot xocar d’entrada, però tampoc sembla pas dolent.

En el tema vacances, més del mateix. Amb un país amb climes tan variats com els de Normandia o la Costa Blava, és normal que no es posin totes les vacances a l’estiu (com aquí). En canvi, tenen nom-brosos cicles d’una o dues setmanes de vacances durant tot l’any, fet que, lluny de distreure als alum-nes, els dóna moments de rapir durant l’any que normalment són aprofitats per estudiar. Us imagi-neu alguna cosa així aquí? Personalment, no.

Aquestes diferències, i moltes altres que s’han quedat al tinter, són les que fan que, per exemple a l’informe PISA, en la secció de matemàtiques, França obtingui un 497 i Espanya un 483. D’acord, Cata-lunya un 496, però en ciències Catalunya obté un 493 i França un 497. I en aquest tipus d’informe, un punt és molt.

Exemples com aquest n’hi ha més. Molts més. Però crec que realment no són necessaris. Arribat aquest punt, el pensament final de si el seu sistema funciona millor és només adjudicable al lector.

Josep Martí

Página 19 La Veu de l’alumne

Página 20

Últimament a l'Escola Virolai s'han donat casos de robatoris i no han sigut pas de poc valor.

Ja fa un temps van haver-hi una sèrie de robatoris als vestuaris de l'Escola on si no recordo mala-

ment es van emportar coses de valor com un portàtil o diners directament. Una de les coses que

més ràbia em fa és que allà als vestuaris hi hagi una càmera col·locada perfectament per poder

visualitzar tot el que va ocórrer i que diguessin que no van reconèixer als lladres.

Van arribar a acusar alumnes del col·legi sense cap precedent, només pel fet de que els profes-

sors els tenen vigilats, però per sort tothom és innocent fins que es demostra lo contrari. Per

una altra part també és imperdonable que no truquessin a la policia i que finalment s'hagi arxi-

vat el cas sense cap solució, així només fem que mostrar símptomes de debilitat davant d'a-

quests casos i crec que un col·legi que ha estat catalogat com el número trenta-tres en el

rànking de millors escoles d'Espanya aquest últim curs 2012-2013, hauria de poder fer alguna co-

sa més davant d'aquestes situacions tot i que no tingui res a veure amb l'educació dels alumnes.

Només començar el curs, s'ha donat un altre cas al curs de 4t d'ESO, en aquesta ocasió no s'ha

pogut fer gaire cosa ja que l'objecte va ser robat o amagat amb tothom a la classe i ningú va

adonar-se’n, però va arribar un professor que va començar amb la frase de "jo no soc partidari

de registrar-vos", en un parell de minuts tots els alumnes estàvem buidant les nostres butxaques

i motxilles per veure si algú el tenia. Ara no estic criticant que l'escola no hagi fet res perquè re-

alment no ha pogut, critico que alumnes d'una escola com el Virolai on la gent no ha de tenir

moltes necessitats econòmiques per poder permetre’s . Espero que no es tornin a donar casos

de robatoris i, que en cas d'haver-hi, l'escola pugui fer alguna cosa més.

Espai crític

Tot i que anteriorment mencionava algu-

nes carències de l’escola, en aquesta oca-

sió cal dir que s’han posat les piles en el

projecte del poliesportiu que faran al

col·legi.

Ja es va avisar el curs passat de que es

faria aquesta obra, així que no ens haurí-

em de queixar de que hagin tret la pista

de futbol sala del pati de primària ni de

que els més petits s’hagin instal·lat al nos-

tre pati perquè al cap i a la fi és un projec-

te de futur i estic segur que suposarà un

millor benestar per tothom.

Francament, crec que ha sigut una gran inversió i per trobar-hi les avantatges he hagut de retrocedir

uns quants anys, concretament tres, m’he agut de retrobar amb la meva antiga escola, el Torrent de

Can Carabassa. Per entendre això us he de dir que el “Torrent” tenia el seu gimnàs tapat i crec que és

molt millor que no pas a l’aire lliure ja que comptes amb aire condicionat a l’estiu, escalfor a l’hivern i

aixopluc en cas de pluja.

També haig de dir que no estic segur de si es farà servir per fer Educació Física o només s’utilitzarà

per fer el Campionat Intern que s’organitza any a any, d’aquesta manera es podrien jugar fins a tres

partits alhora però també es necessitarien dos àrbitres més per poder controlar tots els partits.

Espero que es finalment pugui ser utilitzat per el pati dels nens de primària, per fer Educació Física i

pel Campionat Intern, a veure si posant dos àrbitres més es fa que el preu del Campionat sigui més

lògic però això millor ho deixem per un altre dia.

Dani Torres

Página 21 La Veu de l’alumne

Espai per aplaudir

Página 22

La màgia de Christian Cooker

En aquest espai compartirem amb vosaltres les novetats de cultura i altres aspectes relacionats amb

el món del cinema, la literatura, la música i les xarxes socials.

Cançons acabades d’estrenar:

Jason Derulo, Tattoos.

http://www.youtube.com/watch?v=pyJbmFIOIiM

Miss Caffeina, De polvo y flores .

http://www.youtube.com/watch?v=-0lPBvI0C64&list=PLZ-A7O6fYCBv0C9t-

AzQ-UYh21vRvJ8Hj

Chenoa, Otra dirección .

http://www.youtube.com/watch?v=iYHH1W0DwY8

Auryn, Anti-héroes.

http://www.youtube.com/watch?v=GgDM5fhNyVA

Página 23 La Veu de l’alumne

Novetats a nivell cultural

Página 24

Fangoria, Cuatricromía.

http://www.youtube.com/watch?v=ZIT1hj1mxO8&list=PLaIKNe5svRHr

_zuDAMLDFLckKcZPgyvma

Bon Jovi, What about now.

http://www.youtube.com/watch?v=S-88lY2GlxE

Aluna George, Body music.

http://www.youtube.com/watch?v=CES4YudS-L4

Andrés Calamaro, Bohemio .

http://www.youtube.com/watch?v=zk0jjZoXo-8

Selena Gomez, Stars Dance.

http://www.youtube.com/watch?v=59i4PAJtQhM

Nena Daconte, Solo muerdo por ti.

Cançons més escoltades aquest mes segons Spotify:

DCS – Si Te Vuelvo A Ver.

Jay Santos – Caliente - Radio Edit.

Estilo Libre & DJ Valdi – Macarena - Radio Edit.

Jose De Rico – Siéntelo.

Henry Méndez – El Tiburón - The Shark.

THE CLAN FAMILY – La Reina del Mar - Radio Edit.

J King y Maximan – La Noche Está De Fiesta Aka Hoy Si Que Se Bebe – Nikko.

Calor/Randy Wallz Party Rock Remix.

Danny Romero – Motívate.

Samy – No Llores Más.

Página 25 La Veu de l’alumne

Página 26

Pel·lícules estrenades o per estrenar:

JOBS només es necessita una persona per començar una revolució.

JOBS és la història d’Steve Jobs (Ashton Kutcher), l’original i emprene-

dor que no va deixar que res s’interposés en el seu camí cap a la grande-

sa. Una fascinant representació de la importància de la persistència que

es necessita per aconseguir els somnis d’un mateix.

https://www.youtube.com/watch?v=FrvkCS0ZGPU

Percy Jackson el passat divendres 13 de setembre va arribar a les pan-

talles d’Espanya la segona entrega de la saga de Percy Jackson. Una mo-

derna història que t’ensenyarà l’antiga mitologia grega. En Percy Jack-

son (Logan Lerman) s’enfronta a una sèrie d’adversitats en la seva mis-

sió d’aconseguir el velló d’or per poder salvar el campament on s’ins-

tal·len cada estiu tots els semidéus. Una pel·lícula per passar una bona

estona i gaudir d’uns efectes increïbles, però si el que realment vols és

aprendre mitologia grega i conèixer realment la història d’aquest ado-

lescent i els seus amics, has de llegir el llibre escrit per en Rick Riordan

que ha inspirat aquesta novetat.

https://www.youtube.com/watch?v=w6aYjbpBm-E

Rush La pel·lícula es centra en la rivalitat que en el seu moment van

mantenir els pilots de la Fórmula1, James Hunt (Chris Hemsworth) i Niki

Lauda (Daniel Brühl), sobretot durant l’any en el que aquest últim va pa-

tir un accident que quasi acaba amb la seva vida.

https://www.youtube.com/watch?v=m3OXwvQ5H1E

Asalto al poder Al policia del Capitoli, John Cale (Channing Tatum) li aca-

ben de rebutjar el que sempre ha estat la seva feina somiada, dins del Servei

Secret i protegint el President dels Estats Units, James Sawyer (Jamie Foxx).

Com que no vol decebre a la seva filla, porta a la petita a visitar l’interior de

la Casa Blanca. En aquell moment un grup de paramilitars fortament armats

assalten l’edifici. Entremig d’aquell embolic, el temps esgotant-se i el Govern

de la nació al costat de la davallada, Cale intentarà salvar al President, a la

seva filla i al país.

https://www.youtube.com/watch?v=MtetUae45FM

La gran família espanyola La pel·lícula més anunciada per la cadena de

televisió espanyola Antena 3 i nominada per representar Espanya als Óscars

promet. Una boda transcorre durant la final del mundial de futbol de Sudàfri-

ca. Aquest dia de catarsis col·lectiva, mentre que tota Espanya es paralitzava,

una família composa per cinc germans amb noms bíblics també s’enfronta-

ran al partit més important de la seva vida. A qui se li ocorre casar-se el dia

de la final d’un mundial en el que juga la teva selecció?

https://www.youtube.com/watch?v=VIioUAXM_yg

El llanero solitario és una adaptació de les aventures de l’heroi del seri-

al radiofònic del mateix títol. Un grup de Rangers de Texas pateix l’atac

d’una banda de bandits. Un indi anomenat Toro troba a l’únic supervivent,

el “Llanero” Solitari. Des d’aleshores, l’heroi, el seu cavall Silver i el seu

nou ajudant, Toro, recorren l’estat per venjar-se dels bandits i fer triomfar

la justícia. Una intrèpida i llarga aventura molt semblant a una altra saga

del mateix director i actor (Johnny Depp) anomenada Piratas del Caribe.

"Aquí només estan posant Piratas del Caribe sobre una sella de muntar i a

veure si no ens en adonem (...)” Peter Travers: Rolling Stone (Crítica sen-

cera V.O.)

https://www.youtube.com/watch?v=7lFs1W_usWI

Paula Creus i Helena Armengol

Página 27 La Veu de l’alumne

Página 28

Negres juguen i guanyen.

Si no esteu acostumats a veure masses escacs, amb el concepte “negres juguen i guanyen” pen-

sareu que les negres fan escac i mat. En aquest cas no és així. Aquesta partida en que jo era ne-

gres que vaig jugar la passada Setmana Santa al Campionat de Catalunya d’edats (categoria sots

-16) a Salou davant el jugador del Club d’escacs Platja d’Aro Ivan Volkov tenia una partida que se

m’havia posat molt difícil. Tinc el que escaquísticament parlant es coneix com a qualitat de més

(tens una torre per un alfil, sempre superior) però en aquesta ocasió els seus dos peons del flanc

de dama més avançats compensen la desavantatge i fan que el blanc tingui una compensació

guanyadora. No obstant, en aquesta posició em trec una jugada de la màniga que fa que es cap-

giri la posició i guanyo en comptades jugades. No vol dir que faci escac i mat, no, sinó que veient

la ubicació de la seva dama, molt dolenta, aconsegueixo guanyar la partida, fent una doble ame-

naça.

Víctor Collell

El problema d’escacs

Nom María José Miranda País

Espanya Població

Barcelona Ocupació Professora i sotsdirectora de l’Escola Virolai Perfils del curs

Investiga I+D+i, Espai Lego League, Biologia i Geologia en anglès 4t d'ESO, Geologia en anglès 3r d'ESO, Ciències Naturals1r d'ESO, Formació TAC del professorat, Festa de l'arbre, Projecte de Recerca 4t d'ESO, Comissió Ambiental, Treball de Recerca, Tallers de 2n cicle d'ESO.

L’entrevista

Quants anys fa que treballa a l’Escola Virolai?

Aquest és l’any 27.

Ha canviat molt l’escola des que va començar fins ara?

Molt, en molts sentits. Des de la part d’infraestructures, canvis de professorat... També la societat,

les necessitats i l’educació.

Amb quina matèria va començar a treballar?

Anglès (a BUP), “hores B” (que eren de conversa) i Naturals de 7é d’EGB.

Recorda el seu primer dia de treball ? Com es va sentir ?

Recordo les primeres persones, m’havia d’entrevistar amb el coordinador (Professor Osorio), a la

Adela i a la Carme Alsina.

Creu que les noves tecnologies (ordinadors, projectors...) afecten positivament al rendiment dels

alumnes?

La eina és una excusa. És evident que hi ha aspectes positius i negatius. Actualment tothom treba-

llem amb ordinadors i seria absurd no fer-ho. Per matèries com ciències va millor per què hi ha in-

vestigació constant. Però també hi ha alumnes que no les utilitzen correctament degut a falta de

maduresa.

Página 29 La Veu de l’alumne

L’entrevista

Página 30

Podria definir la Escola Virolai amb una paraula?

Comunitat.

Està vostè d’acord amb la construcció del pavelló ?

Totalment, no es imprescindible però tot sempre és pot fer millor. Però com tot s’ha de valo-

rar l’esforç. Estem parlant d’un obra de més de 5 milions d’euros. L’Escola ha fet un gran esforç

durant més de 27 anys.

Que creu vostè, l’escola fa els alumnes o els alumnes l’escola?

Jo crec que tot. L’escola sense alumnes no té sentit, però els alumnes de Virolai quan surten de

l’escola, s’identifiquen amb ella.

Moltes gràcies per la seva atenció i fins la aviat.

Alex Martínez

Més informació a

butlletivirolai.blogspot.com

I al nostre Twitter.

La Veu de l’alumne

https://twitter.com/butlletivirolai