butlletí d'innovació en turisme - 'tendències

12
PROGRAMA LAB IIT JUNY 2016 Nº 16 Les tendències tecnològiques 2016 influents en el turisme En el marc de les jornades FiturTech i del Forum TurisTIC 2016 s’ha tractat com ha influït la revolució tecnològica al sector turístic en els darrers temps i quines seran les tendències en un futur proper a les quals s’hauran d’adaptar els actors involucrats. A FiturTech es va concloure la necessitat del sector d’adequar-se a un turista mòbil, més tecnificat i informat, a través d’una oferta diferenciada i de valor afegit gràcies a les noves tecnologies, la innovació i la sostenibilitat. El Big Data va ser present en la majoria de ponències i debats, posant èmfasi que tota la informació que generen els clients ha de ser aprofitada per millorar el servei que aquests reben, ja que el Big Data no és només útil per aglutinar un gran volum de dades sinó també per a la gestió d’aquestes. Per altra banda, l’augment de la gestió intel·ligent del Big Data per millorar l’experiència turística es constatà al Forum TurisTIC, així com la importància que la realitat virtual ocuparà, especialment, en el turisme cultural. D’acord amb aquestes tendències i tal i com s’apunta a l’ebook publicat per ThinkTur i on hi ha participat el Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci amb altres centres tecnològics, les tendències tecnològiques al sector turístic per aquest 2016 són el Big Data – open data, el màrqueting digital, l’entorn mòbil, la realitat virtual (realitat immersiva), IoT (Internet of Things), la trans- comercialització, el processament del llenguatge natural, la gamificació, els sistemes de personalització i la impressió 2D/3D. Per tant, les TIC s’han convertit en un instrument clau per poder afrontar els reptes que planteja el sector turístic en aquests moments i augmentar la competitivitat de les empreses i institucions fent ús d’aquestes. ÍNDEX Competidor: La Costa del Sol El mercat escandinau Sistemes de personalització per a la prestació dels serveis turístics La mobilitat turística litoral – interior EL MÉS DESTACAT El nivell de vida alt i el volum de viatges per resident, potencialitats del mercat escandinau (pàg. 2) La personalització de l’experiència turística a través de la tecnologia (pàg. 4) La complexitat de la gestió integral de la qualitat en destinacions (pàg. 6) L’adaptació de la Costa del Sol als nous contextos tecnològics i segments motivacionals (pàg. 8) El motiu de la visita és el factor que determina la mobilitat del turista pel territori (pàg.10) Diferents posicionaments en l’adopció de taxes al sector turístic (pàg. 11) 8 2 4 10 6 ISSN 2341 - 3743 La importància de la gestió integral de la qualitat turística, és utòpica?

Upload: parque-cientifico-y-tecnologico-de-turismo-y-ocio

Post on 13-Jan-2017

104 views

Category:

Business


0 download

TRANSCRIPT

PROGRAMA LAB IIT JUNY 2016

Nº 16

Les tendències tecnològiques 2016 influents en el turisme

En el marc de les jornades FiturTech i del Forum TurisTIC 2016 s’ha tractat com ha influït la revolució tecnològica al sector turístic en els darrers temps i quines seran les tendències en un futur proper a les quals s’hauran d’adaptar els actors involucrats. A FiturTech es va concloure la necessitat del sector d’adequar-se a un turista mòbil, més tecnificat i informat, a través d’una oferta diferenciada i de valor afegit gràcies a les noves tecnologies, la innovació i la sostenibilitat. El Big Data va ser present en la majoria de ponències i debats, posant èmfasi que tota la informació que generen els clients ha de ser aprofitada per millorar el servei que aquests reben, ja que el Big Data no és només útil per aglutinar un gran volum de dades sinó també per a la gestió d’aquestes. Per altra banda, l’augment de la gestió intel·ligent del Big Data per millorar l’experiència turística es constatà al Forum TurisTIC, així com la importància que la realitat virtual ocuparà, especialment, en el turisme cultural. D’acord amb aquestes tendències i tal i com s’apunta a l’ebook publicat per ThinkTur i on hi ha participat el Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci amb altres centres tecnològics, les tendències tecnològiques al sector turístic per aquest 2016 són el Big Data – open data, el màrqueting digital, l’entorn mòbil, la realitat virtual (realitat immersiva), IoT (Internet of Things), la trans-comercialització, el processament del llenguatge natural, la gamificació, els sistemes de personalització i la impressió 2D/3D. Per tant, les TIC s’han convertit en un instrument clau per poder afrontar els reptes que planteja el sector turístic en aquests moments i augmentar la competitivitat de les empreses i institucions fent ús d’aquestes.

ÍNDEX

Competidor: La Costa del Sol

El mercat escandinau

Sistemes de personalització per a la prestació dels serveis turístics

La mobilitat turística litoral – interior

EL MÉS DESTACAT El nivell de vida alt i el volum de viatges per resident, potencialitats del mercat escandinau (pàg. 2) La personalització de l’experiència turística a través de la tecnologia (pàg. 4) La complexitat de la gestió integral de la qualitat en destinacions (pàg. 6)

L’adaptació de la Costa del Sol als nous contextos tecnològics i segments motivacionals (pàg. 8) El motiu de la visita és el factor que determina la mobilitat del turista pel territori (pàg.10) Diferents posicionaments en l’adopció de taxes al sector turístic (pàg. 11)

8

2

4

10

6

ISSN 2341 - 3743

La importància de la gestió integral de la qualitat turística, és utòpica?

.

MERCATS

2

El mercat escandinau

Els països escandinaus, malgrat el seu baix pes poblacional, són un mercat interessant a captar i a fidelitzar, ja que presenten una elevada ràtio de viatges per càpita i un alt poder adquisitiu per habitant que, consegüentment, es tradueix en un nombre de despeses elevades per viatge.

Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Suècia presenten un escenari òptim com a mercats emissors de turistes al Mediterrani, ja que aquests es senten enormement atrets pels països amb climes càlids, fugint de les temperatures fredes i els llargs hiverns que caracteritzen el nòrdic. A més, es considera un mercat important, ja que el nivell de vida en aquests països és elevat, presenten una preferència favorable a viatjar amb una mitjana de cinc setmanes de vacances cada any i és un públic altament fidel. Aquests turistes, com que viatgen durant tot l’any, poden contribuir, també, a desestacionalitzar l’activitat turística1. Dades bàsiques

Dinamarca, Noruega, Finlàndia i Suècia es caracteritzen per un volum poblacional baix, conjuntament representen 26 milions d’habitants. Suècia és, dels quatre països, el més gran quant a nombre de residents. Aquests països presenten una dinàmica creixent a viatjar. Segons dades de l’Eurostat de l’any 2013, més del 80% de la seva població va viatjar, ja fos realitzant un viatge domèstic, un viatge a l’estranger o combinant ambdues tipologies de viatge. Així, els països nòrdics, en conjunt, es situen com el setè mercat amb un nombre absolut major de turistes¹.

La taxa de viatges a l’estranger en aquests mercats és elevada. Només entre un 4 – 5% de la població de Dinamarca i Noruega no han visitat mai cap país estranger². S’observa

una tendència a l’alça dels viatges internacionals en tots els casos, exceptuant en el mercat noruec que la xifra ha descendit, lleugerament, entre l’any 2013 i 2014 (veure GRÀFIC 1).

Les vacances principals o més importants de l’any que realitzen més del 40% dels noruecs i dels danesos tenen lloc a països de la Unió Europea mentre que a Suècia i a Finlàndia el major volum les realitzen al propi país³.

Preferències de viatge

En el moment d’escollir quina destinació de l’estranger visiten, l’Estat espanyol es situa entre els preferits d’aquests mercats, especialment entre els danesos i els suecs (TAULA 1), atrets per les Illes Canàries, on poden gaudir d’un clima càlid al llarg de tot l’any, el qual és el motiu principal que justifica el seu lideratge. Catalunya es situa en tercera posició del rang de preferències del mercat finlandès i suec (TAULA 2). Tot i això, el nombre de viatges a Espanya va disminuir al 2014 entre el mercat noruec4 i finlandès. D’altra banda, la competència és cada vegada major amb el creixement de l’interès de la demanda cap a destinacions com Grècia o Turquia. Segons l’organisme oficial de turisme de Turquia, aquest país va rebre 1.630.268 de turistes nòrdics l’any 2014, una xifra encara molt per sota del nombre de turistes nòrdics que va rebre Espanya el mateix any, concretament 5.043.666 5. El mercat nòrdic presenta una

TAULA 1: Principals destinacions de l’estranger preferides segons país

Fonts consultades: 1 Agència Catalana de Turisme (2015): Països nòrdics. Brief mercats emissors de turisme. Generalitat de Catalunya. ² Patronato de Turismo de Gran Canaria (2014): Informe de conyuntura del mercado turístico. Países nórdicos. Evolución 2013 y previsiones 2014. ³ European Commission: Preferences of Europeans towards tourism 2014. Flash Eurobarometer. 4 Turespaña (2016): Ficha ejecutiva por mercados 2015. Ministerio de Industria, Energía y Turismo. 5 Instituto de Estudios Turísticos (IET): Enquesta FRONTUR.

JUNY 2016-Nº16 TENDÈNCIES

GRÀFIC 1: Evolució del nombre de turistes que viatgen a l’estranger segons país, 2010 – 2014 (en milers)

2010 2011 2012 2013 2014

Dinamarca 7.726 7.846 7.843 6.977 8.528

Finlàndia 5.080 5.537 7.612 7.155 7.445

Noruega 7.590 8.150 9.260 9.280 9.190

Suècia 13.042 14.651 15.548 15.900 0

Font: OECD (2016): OECD Tourism Trends and Policies 2016. Nota: L’any 2014 no es disposa del nombre de turistes suecs.

Dinamarca Finlàndia Noruega Suècia

Espanya Estònia Suècia Espanya

Itàlia Suècia Espanya Dinamarca

Alemanya Espanya Dinamarca Finlàndia

França Rússia Regne

Unit Noruega

Grècia Alemanya Alemanya Regne

Unit

Font: Statiscs Danemark/ Finnish Travel, Statistics Finland / Statiscs Norway/ Vagabond resebarometer 2014. Nota: Les dades referents a Dinamarca fan referència a l’any 2014, mentre que les de Suècia es corresponen a l’any 2013 i les de Finlàndia i Noruega, l’any 2015.

TAULA 2: Top 3 de les destinacions estrella de l’Estat espanyol segons país, 2014

Dinamarca Finlàndia Noruega Suècia

1 Canàries Canàries Canàries Canàries

2 Andalusia Andalusia Comunitat Valenciana

Illes Balears

3 Illes Balears

Catalunya Andalusia Catalunya

Font: Turespaña (2016): Ficha ejecutiva por mercados 2015. Ministerio de Industria, Energía y Turismo.

3 MERCATS

homogeneïtat pel que fa al motiu principal que els empeny a realitzar viatges de llarga durada (GRÀFIC 2). Aquest és el sol i platja4. Tot i això, una vegada a la destinació, s’observa una diversificació en les activitats que realitzen i que es combinen amb la raó principal del desplaçament: culturals, esportives, naturals, entre altres. Per exemple, el 45,3% dels turistes suecs que visita Espanya realitza activitats culturals i el 18,9% activitats esportives com, per exemple, la pràctica del golf 4. Aquest mercat viatja durant tot l’any, ja que la mitjana de vacances anuals és major en comparació amb altres països i disposen de flexibilitat per poder escollir quan les volen realitzar però, pel contrari, compten amb menys dies festius a l’any. Tanmateix, el mes de vacances amb un major volum de viatges és el juliol, que és quan es duen a terme les vacances infantils fins a la primera quinzena d’agost¹. Així, els mesos amb un major nombre d’arribades de turistes nòrdics a Espanya, per volum, són juliol, octubre, març i juny, segons dades de 20145, mentre que a Catalunya la situació difereix lleugerament. Juliol lidera el rang, seguit pel mes de juny i setembre6. Els turistes procedents dels diferents països que configuren el mercat escandinau presenten, com ja s’ha vist, moltes similituds. Una altra característica que els uneix és que són països amb un nivell de vida alt – ingressos, condicions laborals, esperança mitjana de vida..., són superiors a la mitjana dels països desenvolupats -, fet que justifica que realitzin una despesa mitjana diària superior a la d’altres països quan viatgen. Per exemple, l’any 2014 els turistes nòrdics que van visitar Catalunya van gastar de mitjana uns 150 € diaris per persona mentre que la despesa mitjana per persona i dia

dels britànics va ser de 114 € ; i dels alemanys, de 97 €7.

Inspiració i organització del viatge

Els canals d’informació que utilitza el turista escandinau per escollir i preparar-se el viatge són les recomanacions d’amics i/o familiars i tota aquella informació que es troba disponible a portals webs d’Internet. Internet no és un canal només present en el moment d’inspirar i decidir el viatge sinó que aquest també és rellevant en el moment de reservar-lo. Dur a terme la reserva per Internet és un comportament comú per més del 80% de la demanda escandinava³ i que han propiciat els dispositius mòbils. Per exemple, el 82% de les reserves d’allotjament a l’estranger dels finlandesos es realitza per Internet, així com el 91% dels bitllets d’avió8. Aquesta implantació tecnològica ha anat en detreniment de la compra de paquets vacacionals a favor del viatge organitzat per lliure. Malgrat això, encara una part de la demanda escandinava, tot i que no majoritària, continua contractant paquets als turoperadors turístics, l’oferta dels quals es concentra en grans grups (QUADRE 1) i en les seves consegüents divisions nacionals, la qual cosa fa que es caracteritzi per ser un mercat conformat per pocs productes, motiu pel qual el 83,7% dels turistes d’aquesta procedència que arriben a Catalunya ho fan sense paquet turístic¹. Les companyies aèries de vols xàrter més importants coincideixen, també, amb els principals turoperadors. Aquestes són Thomas Cook Airlines Scandinavia, TUIfly Nordic i Nova Airlines (Kuoni Nordic). Pel que fa a les companyies de vols regulars, les que compten amb un major volum d’ingressos són SAS, Finnair i Norwefian Air Shuttle9.

Fonts consultades: 6 Observatori d’Empresa i Ocupació (2016): Evolució mensual de l’afluència de visitants estrangers. Generalitat de Catalunya.

7 IDESCAT: Anuari estadístic de Catalunya. Despesa turística dels estrangers segons país d’origen, 2010 – 2014. Generalitat de Catalunya.

8Statistics Finland: Travel reservations 2015. Finnish travel. 9 Patronato de Turismo de Gran Canaria (2015): Informe de coyuntura del mercado turístico. Países nórdicos y bálticos. Invierno 2014 – 2015 y previsiones 2015.

44%

31%

33%

34%

25%

6%

9%

31%

41%

28%

29%

30%

16%

22%

48%

33%

19%

22%

23%

18%

8%

45%

39%

25%

27%

22%

27%

18%

Sol i platja

Visitar amics i familiars

Natura

Cultura

City breaks

Wellness

Activitats esportives

Dinamarca Finlàndia Noruega Suècia

QUADRE 1: Principals operadors de la demanda escandinava

JUNY 2016-Nº16 TENDÈNCIES

GRÀFIC 2: Principals motius per escollir la destinació de vacances segons país

Font: European Commission: Preferences of Europeans towards tourism 2014. Flash Eurobarometer. Nota: Les dades dels turistes noruecs fan referència a l’any 2013.

Thomas Cook Nordic Europe Apollo/ Kuoni TUI Nordic Primera Travel Group Aurinkomatkat*

Font: Patronato de Turismo de Gran Canaria (2014): Informe de coyuntura del mercado turístico. Países nórdicos. Evolución 2013 y previsiones 2014. Nota*: Aurinkomatkat només opera a Finlàndia.

MERCATS

INNOVACIÓ

4 4

Sistemes de personalització per a la prestació dels serveis turístics El desenvolupament de les noves tecnologies possibilita, actualment, conèixer amb major profunditat al client i propicia la creació d’una experiència turística totalment personalitzada que respon a les seves necessitats. En un entorn competitiu com el de l’activitat turística, l’adquisició de clients cada vegada resulta més costosa, els viatgers són més sensibles al preu i la fidelitat a les marques és menor1. Els viatgers actuals, especialment els sensibilitzats amb les noves tecnologies, i no tan sols els millennials, busquen un servei més personalitzat. Les empreses també són conscients que un dels aspectes que més valoren, actualment, els clients és aquest, juntament amb l’oferta d’un servei excel·lent i l’exclusivitat de l’experiència².

La personalització de les experiències turístiques a través de la tecnologia és possible en plena era Big Data i de l’Internet de les Coses (IoT). La tecnologia ofereix noves maneres de conèixer millor al client mitjançant la gestió intel·ligent de dades, estructurades o no, i possibilita mantenir una relació continuada amb aquest al llarg de tot el cicle de viatge – abans, durant i després de l’experiència – per estar informats sobre les seves preferències i desitjos i identificar-ne, en tot moment, les necessitats que presenten.

Dades a canvi de valor El turista se situa, avui dia, en el centre de la cadena de valor turística, per tal de crear el producte turístic de manera conjunta, casant el servei desenvolupat i comercialitzat amb les necessitats i interessos existents dels clients. Aquest procés de cocreació del producte juntament amb les noves tecnologies són claus per formular experiències millors i més

personalitzades (veure GRÀFIC 1). La personalització, doncs, es basa en incrementar el coneixement dels clients per poder, per exemple, enviar missatges individualitzats que seran més eficients i obtindran millors resultats, trobant un equilibri entre el “què necessiten saber” i el “què volen saber”³.

Segons l’informe “Customer Experience in Hospitality” elaborat per Forrester, s’observa que els viatgers estan, cada vegada, més disposats a compartir informació personal sempre que aquesta impliqui alguna cosa a canvi – ofertes, descomptes, punts de fidelitat... Concretament, el 75% dels viatgers estan disposats a compartir les seves preferències en relació amb l’habitació i el 55%, respectivament, les dades sobre el viatge (per exemple, el número de vol) i les dades de contacte. A canvi de proporcionar aquesta informació aquests valorarien rebre, principalment, un horari de check-in o check-out que s’adeqüés a la planificació del seu viatge, poder escollir l’habitació que desitgessin, i rebre recomanacions i assessorament sobre activitats i llocs a visitar a la destinació que els interessin.

Més informació, més rendibilitat

Avui dia, en un entorn dinàmic i canviant com l’actual, les empreses turístiques han d’integrar i implementar les tecnologies intel·ligents en els processos de creació de producte per mantenir-se competitives i millorar la seva rendibilitat, la qual cosa els hi implica una transformació digital. Les

“Els viatgers estan, cada vegada més, disposats a compartir informació personal sempre que aquesta impliqui alguna cosa a canvi”

JUNY 2016-Nº16 TENDÈNCIES

Fonts consultades: 1 Skift Team + Revinate (2015): La naturaleza cambiante de las relaciones entre los hoteles y los huéspedes. Skift. ²Territorio Creativo i LSE Enterprise (2015): I Estudio de transformación digital de la empresa española. Knowledge for a Digital Edge. ³Yahoo! (2014): The Balancing Act: getting personalization right. Yahoo. California.

GRÀFIC 1: Matriu de generació de valor de l’experiència turística

Font: Neuhofer, B., Buhalis, D., Ladkin, A. (2013): Experiences, co-creation and technology; a conceptual approach to enhance tourism experiences.

INNOVACIÓ

5

tecnologies intel·ligents, que es caracteritzen per agregar informació de tot tipus en temps real i per la seva ubiqüitat (GRÀFIC 2), permeten aprofundir en el coneixement sobre el client i les seves preferències i ajuden a crear una oferta diferenciada i amb valor afegit4. Les dades que es poden recollir amb les noves tecnologies fan referència a tot el cicle de vida del turista – dades de la reserva, dades socials, despesa...¹ aprofitant totes les solucions i sistemes que ofereix l’IoT, juntament amb les oportunitats que generen els wearables com els rellotges intel·ligents.

Les noves tecnologies no es limiten únicament a la creació de productes personalitzats segons el tipus de client o la millora de la segmentació dels productes sinó que, fins i tot, formen part del propi producte o experiència.

Experiències reals

Booking ha impulsat, recentment, un cercador de viatges que té per objectiu ajudar a trobar destinacions que s’adeqüen als interessos i motivacions de cada usuari durant l’etapa d’inspiració del viatge. El Passion search canvia la manera tradicional de buscar viatges sustentats en destinacions concretes o allotjaments i es basa en les activitats que es poden dur a terme a cada una de les destinacions: fer fotografies o practicar submarinisme, per exemple.

Per millorar les relacions entre l’allotjament i el client durant l’estada i el viatge, l’hotel Gold by Marina de Gran Canàries compta amb una aplicació, WhatsGold, que facilita l’intercanvi d’informació bidireccional entre el client amb el personal de l’hotel, així com amb altres clients, en temps real. A través de l’app també es pot accedir a ofertes, reservar alguns serveis dels que compta l’allotjament o disposar d’informació rellevant de la

zona. Això és el que pretèn també l’Hotel Sol Wave House, considerat el primer Twitter Experience del món i que utilitza aquesta xarxa social per estar constantment en contacte amb el client.

La visualització de continguts en 360º també s’ha fet palesa al sector. És el cas de MadKamaleon Player 360 , un reproductor-projector compacte de realitat virtual presentat recentment, que prescindeix d’ulleres per a la visualització d’aquesta tecnologia, creat per Broomx i que possibilita transformar l’espai d’allotjament segons les preferències del client i de diferents ambientacions alhora que s’obté informació personalitzada i s’interactua amb el contingut. A més, des de la mateixa eina es poden controlar, sense fils, aspectes domòtics de l’espai i objectes tecnològics (encendre i apagar llums, l’aire condicionat...).

Eines de fidelització: la gamificació

L’experiència turística personalitzada és la millor manera de fidelitzar al client. Darrerament s’ha sentit a parlar molt sobre gamificació com a una tecnologia per assolir aquesta fita.

La gamificació es basa en l’ús de sistemes de jocs o videojocs, fora del seu context habitual, amb la finalitat que els usuaris realitzin determinades accions com, per exemple, incrementar la despesa, visitar espais concrets, pernoctar en determinats llocs. Per aconseguir-ho s’ofereixen punts, descomptes.... Un exemple és l’aplicació mòbil UnSheeping que ofereix descomptes o gratuïtats als turistes que s’allotgen en determinats hotels en funció de la despesa que han realitzat als comerços o establiments adherits de la destinació visitada o del seu entorn. Al proper número es tractarà aquest tema amb més profunditat.

“Les noves tecnologies permeten aprofundir en el coneixement sobre el client i les seves preferències i ajuden a crear una oferta diferenciada i amb valor afegit”

JUNY 2016-Nº16 TENDÈNCIES

GRÀFIC 2: Característiques de les noves tecnologies per a la personalització d’experiències

Font: Neuhofer, B., Buhalis, D., Ladkin, A. (2015): Smart techmologies for personalized experiences: a case study in the hospitality domain. Springer.

Fonts consultades: 4Neuhofer, B., Buhalis, D., Ladkin, A. (2015): Smart techmologies for personalized experiences: a case study in the hospitality domain. Springer.

Informació agregada

Connectivitat mòbil ubiqua

Sincronització en temps real

de la informació

Font: HotellerieSuisse: Pour y voir plus clair dans la jungle des labels. Résultats du séminaire sur la durabilité organisé lors de l’Assemblée des délégues, hiver 2010. Berne.

POLÍTICA I GOVERNANÇA

6

En els darrers temps s’han intensificat el nombre de segells i etiquetes de qualitat que avalen i garanteixen l’activitat turística en diferents àmbits - sostenibles, ambientals, socials, entre altres- i en àmbits sectorials (veure QUADRE 1). Les marques de qualitat turística són encara incipients a nivell de destinació. D'altra banda, la competència de certificar ha deixat de ser una tasca exclusiva d’organismes oficials o reconeguts. Avui dia també hi operen, de manera reconeguda pels usuaris, les empreses privades, com, per exemple, l’associació Slow Cities o Tripadvisor, tot i que aquests es consideren, més aviat, segells de confiança o prestigi, ja que prescindeixen de caràcter d'oficialitat i la normativa és menys estricta². Aquest augment accelerat de certificacions en el sector turístic pot diluir i transformar la seva funció originària si aquestes es converteixen en simples instruments de comercialització. La convergència d’un gran nombre de segells implica també altres reflexions com, per exemple, la necessitat d’estandarditzar els criteris de certificació entre els diferents segells i territoris o el grau d’implicació dels diversos agents. Destinacions vs empreses No és el mateix la gestió de la qualitat d’una empresa o producte que el d’una destinació turística. La qualitat d’una destinació turística - d’àmbit local, regional o nacional - implica una gestió integral complexa, ja que ha de coordinar diferents organismes, públics i privats, representatius i

compromesos; des d’establiments d’allotjament, restaurants, empreses de turisme actiu fins a agències de viatge i oficines de turisme, entre altres¹. La gestió integral de la qualitat de les destinacions turístiques es concep com un procés participatiu, on tenen cabuda tots els actors implicats en l’oferta turística de la destinació. Per això, les destinacions es doten de fórmules que creïn les condicions adequades per generar, mantenir i desenvolupar un dinamisme de parternariat entre els diferents agents. Certificacions

Des de l'any 2000 l'Estat espanyol compta amb el sistema integral de qualitat turística espanyola a les destinacions (SICTED) promogut per la Secretaria de l'Estat de Turisme amb el suport de la Federació espanyola de municipis i províncies (FEMP) i gestionat pel Instituto para la Calidad Turística Española (ICTE). Tot i ser una iniciativa pionera, sembla que la funció que ha acabat ocupant durant aquests 16 anys és la de certificar destinacions amb pocs serveis turístics. A Catalunya, per exemple, només hi ha 15 destinacions certificades i cap pertanyent a la província de Tarragona. La majoria són d’àmbit comarcal i de la província de Barcelona. Aquesta certificació es complementa amb la Q de Qualitat Turística que l'ICTE atorga a empreses del sector. Actualment compta amb unes 2.000 empreses certificades, les quals són, principalment, establiments de restauració i allotjaments. En comparació amb el segell nacional de

La importància de la gestió integral de la qualitat turística, és utòpica? Les certificacions de qualitat de destinacions turístiques són incipients, presumiblement per la seva complexitat d’aplicació generalitzada. La iniciativa espanyola és pionera al sector, encara que aquesta es troba irregularment consolidada al territori català.

“La competència de certificar la qualitat ha deixat de ser una tasca exclusiva d’organismes oficials o reconeguts”

JUNY 2016-Nº16 TENDÈNCIES

QUADRE 1: Tipologia de certificacions, segons la seva naturalesa, amb incidència al sector turístic suís

Turístiques

• Green Globle • EarthCheck • STEP

(Sustainable Tourism Eco-Certification Program)

• Travelife • Bouquetin • Ecolabel • Blue Flag • Le Clef Verte • Programa de

qualitat turística nacional

Genèriques

• Valais Excellence

• ISO 9001 • ISO 14001 • ISO 26000 • EMAS • EFQM • EcoEntreprise • EcoStep • AA1000AS • GRI + • SA8000

Específiques

• Vacances pour tous

• BIO-Hotels • SwissClimate

CO2 • Myclimate

neutralité • Stop Climate

Change • ClimatePartner • AEnEC

Fonts consultades: ¹ Robles, F. i García, A. (2009): La apuesta por la calidad como elemento diferenciador en los destinos turísticos: planes renovados. Cuadernos de Turismo. ²UNWTO (2015): Manual práctico de gestión integral de la calidad de los destinos turísticos. Conceptos, implementación y herramientas para autoridades, instituciones y gestores de destinos. Madrid.

Font: UNWTO (2015): Manual práctico de gestión integral de la calidad de los destinos turísticos. Conceptos, implementación y herramientas para autoridades, instituciones y gestores de destinos. Madrid.

POLÍTICA I GOVERNANÇA

7

qualitat turística francès, aquest darrer compta amb mes del doble d'adherits. Les tipologies d'empreses certificades majoritàries a Catalunya, en sintonia amb el conjunt de l'Estat espanyol, són també els establiments de restauració degut que la cadena McDonald's compta amb tots els seus establiments certificats, als que s’hi sumen els establiments d'Ikea, fet que va obrir una reflexió i dilema sobre la utilitat i funció d'aquest tipus de certificacions en el sector turístic. S'observa una tendència, que es desenvolupa en paral·lel, de certificacions orientades a la millora de la competitivitat com són les d'especialitat en destinació. Catalunya disposa de segells d'especialització de destinacions en turisme familiar i turisme esportiu. Per comptar amb aquest reconeixement integral, és iniciativa de cada destinació sol·licitar la certificació amb la presentació d'un projecte d'adaptació, tant de l'oferta pública com la privada, al segment familiar o esportiu. Per tant, és necessari, inicialment, la creació d'un partenariat publicoprivat entre el municipi i les diferents empreses on, finalment, s’afegeix l'Agència Catalana de Turisme (ACT) i es converteix en un partenariat a tres bandes. Aquests tipus de segells són una eina orientada al mercat, ja que ajuden a millorar la comercialització i visibilitat de les destinacions que volen captar a un tipus de públic concret. Aquest tipus de segells també són existents a altres països. França disposa del segell FamillePlus, que és un exemple d’etiqueta nacional que s’ha impulsat per iniciativa privada, fruit de la col·laboració entre tres associacions turístiques i que rep el suport de l’Estat. També disposa de la marca nacional Destination Pour Tous que reconeix les destinacions amb una oferta coherent i global amb serveis accessibles i de qualitat.

Aquesta marca és gestionada per l’Associació Tourisme et Handicaps, tot i que s’integra i s’acull sota la marca paraigües Qualité Tourisme que agrupa tots els procediments de qualitat existents al territori francès. Altres certificacions que complementen aquestes són les marques de prestigi, les quals no deixen de ser un referent de qualitat com, per exemple, el reconeixement de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Aquest tipus de certificacions, si estan ben posicionades, es poden convertir en un reclam i símbol d'especialització i excel·lència². En aquesta línia, fa uns anys, les Terres de l'Ebre van ser declarades Reserva de la Biosfera i des del 2015 compten amb una marca i un logotip propis per tal de promocionar els recursos, productes i serveis locals que potencien les activitats econòmiques tradicionals. L'ens encarregat de la gestió d'aquesta distinció és COPATE (Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre). Beneficis Un dels principals beneficis que identifiquen les empreses per comprometre’s en sistemes de certificació de qualitat són els avantatges competitius que els hi aporten respecte a la competència. Així com també es considera que ajuda a millorar la comunicació amb els clients, proveïdors i treballadors alhora que capten a nous clients i n’augmenten la seva fidelitat. A França, per exemple, el 78,4% dels agents turístics adherits al sistema de Qualitat Turística Nacional afirmaren, al 2014, que van poder millorar la qualitat del servei de recepció dels clients, una proporció que és encara major entre els espais visitables. A més, el 65,1% es mostra satisfet de comptar amb el segell de Qualitat Turística mentre que el 3,7% rebutja formar part d’aquest sistema³.

“La gestió integral de la qualitat de destinacions turístiques es concep com un procés participatiu amb cabuda de tots els

actors implicats ”

JUNY 2016-Nº16 TENDÈNCIES

Fonts consultades: ³TCI Research (2014): La compétitivité de la France en matière de qualité d’accueil des clientèles touristiques et impact du plan Qualité Tourisme. Colloque Qualite Tourisme.

Resultats clau en el negoci. Valors dels diferents

indicadors socioeconòmics. Satisfacció dels visitants i

anàlisi de queixes i suggeriments. Comparativa amb altres

destinacions turístiques similars.

QUADRE 2: Beneficis que aporta la gestió de la qualitat de les destinacions turístiques

Font: Elaboració pròpia. Nota: Es presenten els municipis de la Costa del Sol amb un major nombre de places d’allotjament turístic i l’aeroport i port de creuers.

Font: Observatorio Turístico de la Costa del Sol-Málaga, 2015/ Tourism Data System, 2015. Observatori de la Fundació PCT de Turisme i Oci de Catalunya.

COMPETIDORS La Costa del Sol

El turisme de golf, juntament amb el sol i platja, són els principals productes turístics de la Costa del Sol. Aquesta destinació va ser pionera en la promoció del golf a Espanya i es coneix com la Costa del Golf. Tot i això, persegueix una especialització i segmentació completa de la destinació promovent altres motivacions i segments. La Costa del Sol és la marca turística corresponent a la província Málaga. Concentra el 40% del pes de la indústria turística d’Andalusia i és la cinquena zona turística espanyola de litoral amb un major nombre de pernoctacions hoteleres. Concentra el 38,1% de les places hoteleres de tota Andalusia; el 53,6% de les que ofereixen els apartaments; el 16,4% de les pensions i hostals; el 18,1% dels càmpings; i el 17,1% dels allotjaments de turisme rural¹. L’activitat turística L’any 2015 la Costa del Sol va rebre 10,6 milions de visitants, els quals es van incrementar un 3,9% respecte al 2014, convertint-se el 2015 en el millor any turístic dels darrers temps (veure TAULA 1). Aquests doblen el nombre de visitants de la Costa Daurada. El 58% del total van ser turistes estrangers, sent el principal mercat emissor de turistes internacionals el Regne Unit (22,2% total de demanda), seguit per França (8,6%) i Alemanya (7,1%). Quant al turisme nacional, amb un volum del 42% de la demanda, gairebé la meitat d’aquests (44%) són turistes domèstics, és a dir, de la pròpia comunitat, seguits pels madrilenys². Pel que fa a l’oferta turística, mentre que a la Costa Daurada el nombre de places de càmpings és lleugerament superior al nombre de places hoteleres, a la Costa del Sol succeeix a la inversa. També són els hotels on es realitzen la major part de pernoctacions. L’any 2015 van registrar-ne, gairebé, 18 milions (GRÀFIC 1). La Costa del Sol es caracteritza per

ser una destinació ben comunicada i connectada. La principal porta d’entrada al territori és Màlaga, ja que és en aquesta ciutat on es situa l’aeroport, el port de creuers i l’estació del tren d’alta velocitat. El principal mitjà de transport utilitzat entre els turistes és l’avió, ja que més de la meitat van escollir aquest mitjà (51,7%). Aquest va registrar uns set milions d’arribades (TAULA 2). Málaga també disposa d’una de les millors infraestructures portuàries i marítimes del Mediterrani que han posicionat la Costa del Sol entre les navilieres de creuers. El turisme de creuers va experimentar una disminució d’un 39,1% l’any 2013 i avui dia s’està recuperant. Al 2015 van arribar-hi 234 vaixells amb 418.671 creueristes a bord². Gestió mixta del turisme Des dels inicis de 2015 el Patronat de Turisme Màlaga – Costal del Sol juntament amb la Sociedad de Planificación y Desarrollo (SOPDE) formen una única figura de gestió de l’activitat turística amb l’objectiu de millorar la competitivitat de la Costa del Sol, apostar per un model mixt de col·laboració pública – privada i consolidar una gestió eficient i professionalitzada fruit de la integració d’ambdues institucions amb un bagatge en la dinamització econòmica i turística de la província³.

El nou organisme, designat comercialment com Turismo Costa del Sol, és una empresa pública de la Diputació Provincial de Màlaga i és concebuda com a una eina essencial per potenciar el turisme de qualitat, la inversió productiva, la innovació i la sostenibilitat per a les diferents delegacions de la Diputació,

JUNY 2016-Nº16 TENDÈNCIES 8

Fonts consultades: ¹ Turismo y planificación Costa del Sol S.L.U (2015): Plan de Acción ejercicio 2016. 2 Turismo y planificación Costa del Sol S.L.U (2015): Observatorio turístico Costa del Sol – Málaga. ³ Costa del Sol Málaga: Dossier de prensa 2015.

MAPA 1: Croquis de la Costa del Sol

TAULA1: Comparativa Costa Daurada i Terres de l’Ebre i Costa del Sol, 2015

Costa del Sol

Costa Daurada

Terres de

l’Ebre Població 1.621.968 615.668 162.369

Municipis 103 132 52

Superfície 7.308 km² 2.999,8

km² 3.308,2

km² Costa 184 km 92 km 100 km

Viatgers 10.598.000 4.907.150 441.789 Places

hoteleres 97.450 64.244 5.898

Places càmpings 16.082 65.465 7.112

Places apartaments

51.302 22.605 600

Places estab. rurals

10.473 1.696 907

Font: Encuesta de Ocupación del Instituto Nacional de Estadística (INE). 2015/ Tourism Data System, 2015. Observatori de la Fundació PCT de Turisme i Oci de Catalunya.

Font: Observatorio Turístico de la Costa del Sol – Málaga 2015.

Font: Plan de Acción 2016. Turismo y Planificación Costa del Sol, S.L.U.

2014 2015

Aeroport 6.840.848 7.175.574 RENFE - AVE 817.330 840.135

Port de Màlaga 409.219 418.671 Total 8.067.397 8.434.380

INNOVACIÓ

COMPETIDORS

municipis, mancomunitats, associacions i altres organismes públics o privats del territori. Per aquest 2016 compten amb un pressupost de 8,2 milions, cinc dels quals es destinen a accions de promoció turística.

Eines inspiradores En un context competitiu com l’actual, la Costa de Sol orienta esforços per conèixer amb major profunditat les preferències dels turistes a través de les eines tecnològiques i reorientar, d’aquesta manera, les accions de promoció i comercialització a desenvolupar i garantir-ne, en temps real, l’eficiència. Amb aquest objectiu compta amb el Sistema de Gestió de la Destinació (SGD) de Turismo Costa del Sol, un instrument de fidelització per conèixer les preferències dels turistes que alhora esdevé una eina per habilitar negoci directe al sector. El SGD, que el web n’és el suport i que compta amb diferents portals especialitzats en diferents segments turístics, s’estima que inspira i convenç a visitar la Costa del Sol al 17,5% dels internautes que el visiten4. “Costa del Sol 360” és un altre projecte tecnològic innovador que es troba integrat al SGD i es basa en crear material inspirador. Aquest ofereix visites virtuals, fins al moment, a 42 dels punts turístics més sol·licitats de la província per donar-los a conèixer d’una manera més real. A més de les fotografies que es poden visualitzar en 360 graus, també es compta amb vídeos en el mateix format i de realitat augmentada. Aquestes accions, entre altres, s’emmarquen en el pla estratègic digital que es desenvolupa des del 2015 i que s’ha perfilat el present any. Aquest pla pretén persuadir als viatgers, sense perseguir-los, a través de l’anàlisi de les seves preferències i

situant-los al centre neuràlgic de totes les iniciatives de promoció. Turisme de golf i congressos El turisme de golf i el sol i platja són els productes turístics d’èxit de la destinació. El 69,6% dels turistes que van arribar a la Costa del Sol al 2014 ho van fer pel sol i platja i gairebé la meitat dels turistes que arriben a Espanya pel golf escullen aquesta destinació per aquesta pràctica esportiva¹. El golf, juntament amb el turisme de congressos, són dos dels segments que es consideren més rendibles, econòmicament, per a la destinació pel seu efecte desestacionalitzador i multiplicador, ja que possibiliten l’arribada de visitants fora de la temporada d’estiu i són turistes que després tornen amb les seves famílies. Així, els segments de vacances i oci, de golf i congressos són els que concentren el major nombre d’accions aquest 2016. Impuls del segment VITA Per contribuir a la millora de la gestió de l’estacionalitat, Turismo Costa del Sol promociona altres recursos d’interior com a part fonamental de l’oferta complementària. La recent restauració i obertura comercial del Caminito del Rey i el fet d’haver estat guardonat, aquest 2016, amb la placa al mèrit turístic com a destinació emergent ha impulsat el disseny i la definició d’accions del segment VITA (Verde, Interior, Turismo Activo), entre les quals es contempla la identificació de recursos de turisme d’interior a la província de Màlaga i la definició d’estratègies de divulgació de la marca VITA. L’estratègia de la Costa del Sol es segmenta en onze productes diferents (QUADRE 1). Fonts consultades:

4 Turismo y planificación Costa del Sol S.L.U. (2016): notícia “Los usuarios del portal visitacostadelsol contribuyen en más de 40 millones de euros al impacto turístico de la provincia”.

9

GRÀFIC 1: Comparativa de les pernoctacions segons tipologia d’allotjament entre la Costa del Sol i la Costa Daurada i Terres de l’Ebre, 2015

TAULA 2: Entrades de passatgers a la Costa del Sol segons mitjà de transport, 2014 – 2015

JUNY 2016-Nº16 TENDÈNCIES

0 1.800.000 3.600.000 5.400.000 7.200.000 9.000.000

10.800.000 12.600.000 14.400.000 16.200.000 18.000.000

Costa del Sol Costa Daurada

Terres de l'Ebre

QUADRE 1: Segments contemplats a l’estratègia turística

Vacacional i oci

Golf

Cultural, city breaks i enogastronomia

Turisme idiomàtic

Turisme de creuers

Élit

Convention Bureau

VITA (Verd, Interior i Turisme Actiu)

Turisme nàutic

Health & Wellness

Living Costa del Sol

(senderisme, muntanyisme...). Per tant, és un turista més actiu amb una major relació i mobilitat pel territori4.

Tot i que les destinacions de litoral compten amb una activitat turística estacional i el major volum de demanda es concentra a l’estiu, els turistes que visiten la costa durant els mesos d’hivern tendeixen a realitzar menys excursions que aquests, degut, presumiblement, perquè realitzen estades més curtes que tenen lloc durant els caps de setmana o ponts5. Adoptar millores en la publicitat i informació és una mesura que podria contribuir a augmentar la mobilitat dels turistes de costa cap a recursos turístics en zones d’interior, encara que un volum significatiu afirma que continuaria sense visitar-los (TAULA 1). TAULA 1: Propostes per millorar la decisió de visita de l’interior entre els turistes allotjats al tram central de la Costa Daurada

Estiu Hivern

No cal fer res, perquè igualment no hi anirien

36,7% 83,0%

Publicitat i informació 22,3% 13,7%

Activitats orientades a nens 8,9% -

Accessibilitat, excursions i/o autobusos a preus raonables

5,8% -

Animació, festes i pubs 4,6% -

Font: Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci (2016): La mobilitat turística a la Costa Daurada.

D’altra banda, entre les raons principals que ajuden a decidir la visita directa dels turistes a zones d’interior i pernoctar en aquestes, en el cas de la Costa del Sol són l’atractivitat dels recursos turístics (49,7%), la climatologia (24,9%) i l’oferta turística (23%). Cal destacar, també, el pes que ocupen les recomanacions d’amics i/o familiars (13,2%)4. Per tant, d’acord amb això i amb la mobilitat i interessos dels turistes de costa, un dels reptes i funcions principals dels espais d’interior s’ha de centrar en disposar de serveis i equipaments turístics que generin un ventall de possibilitats orientades a la demanda basades en la seva pròpia identitat territorial i en els recursos propis per tal de captar als seus propis turistes, tal i com s’assenyala, també, al document Metas+Propuestas que defineix l’estratègia territorial de la Comunitat Valenciana (2009).

ESTADÍSTIQUES

10 JUNY 2016-Nº16 TENDÈNCIES

La mobilitat turística litoral - interior

Les destinacions que es caracteritzen per ser de litoral compten, avui dia, amb una oferta i serveis diversificada i variada estructurada tant a primera línia de mar com a les zones de més cap a l’interior. Tot i això, és, tradicionalment, a la costa on es concentra el major volum de la demanda. Els turistes que visiten la costa presenten una tendència poc favorable a realitzar excursions cap a altres recursos turístics allunyats d’on pernocten mentre que els que s’allotgen en destinacions que no s’ubiquen al litoral acostumen a presentar una major predisposició a realitzar excursions. Per exemple, dels turistes francesos que van visitar el Var a la Costa Blava durant l’estiu 2015, els que presentaven un comportament més favorable a realitzar excursions territorials eren els allotjats al Cor del Var, amb una freqüència del 49% del total de la demanda allotjada en aquesta zona¹. A més, els turistes de costa que realitzen excursions per la pròpia destinació acostumen a dur-les a terme en un entorn proper d’on pernocten.

GRÀFIC 1: Principals motius per no visitar recursos turístics d’interior, estiu 2015

Font: Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci (2016): La mobilitat turística a la Costa

Daurada.

El fet que el motiu principal per visitar les destinacions de costa, com la Costa del Sol², sigui el sol i la platja ajuda a comprendre aquest comportament (veure GRÀFIC 1 per Costa Daurada), així com també les activitats que realitzen. Els turistes allotjats a la costa una vegada es troben a la destinació el que fan és, principalment, anar a la platja. Aquestes activitats difereixen en relació amb els turistes que s’allotgen en destinacions d’interior. Aquests, habitualment, realitzen rutes per espais històrics, practiquen el turisme cultural, coneixen municipis i zones i fan turisme actiu

42,4%

25,8%

20,7%

12,6%

10,2%

He vingut per la platja

No ho tenia planejat

Per falta de temps

No ho coneixia

No m'interessa

Els turistes que visiten la costa ho fan empesos, majoritàriament, pel sol i platja, motiu principal que justifica que el desplaçament d’aquests cap a les destinacions i atractius allunyades del litoral sigui anecdòtic. Aquest comportament es reprodueix en diferents destinacions de litoral, tant espanyoles com internacionals.

Fonts consultades: ¹ ADT Var Tourisme – Observatorio: Flux Vision Tourisme/Conjoncture – Anée 2015. ² Turismo y Planificación Costa del Sol SLU: Observatorio turístico de la Costa del Sol – Málaga 2014. ³ Agence de Developpement Touristique: La clientèle touristiques du Var. Résultats de l’enquête client 2010 – 2011. Var Tourisme. 4 Servicio de Medio Ambiente y promoción del territorio:Observatorio Turístico del Interior de la provincia de Málaga 2015. Diputación de Málaga. 5 Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya (2016): La mobilitat turística a la Costa Daurada, estiu agost – octubre 2015 i hivern novembre – març 2016.

SEGON TRIMESTRE 2010-Nº1 TENDÈNCIES

11

DE QUÈ S’ESTÀ PARLANT?

NOVETATS I PUBLICACIONS

La implementació de taxes turístiques es justifica econòmicament com a una font d’ingressos complementària, motiu pel qual s’ha valorat, recentment, la possibilitat de desenvolupar un impost d’aquestes característiques en diferents destinacions espanyoles. La primera destinació a implantar aquest tipus de mesura va ser Catalunya a finals de l’any 2012. Des de llavors i fins al 2015 s’han recaptat 126,1 milions d’euros1, sent la Costa Daurada la tercera marca turística amb una major recaptació. Actualment es parla de modificar l’impost per millorar-ne el seu funcionament i augmentar-ne la recaptació. Aquest 2016, les Illes Balears, que han aprovat aplicar, una altra vegada, l’ecotaxa, s’uneixen a Catalunya. L’ecotaxa és també un impost sobre pernoctacions en establiments turístics regulats. D’altra banda, s’ha valorat crear la taxa turística a la Comunitat d’Andalusia però, finalment, aquesta ha estat descartada, igual que a Madrid i a la Comunitat Valenciana. Tot i això, en altres destinacions internacionals, com França o els Estats Units, ja compten, des de fa temps, amb aquest tipus d’instruments. Malgrat l’existència d’aquests impostos en diferents destinacions i països, no existeix un tribut fix estandarditzat sinó que cada territori compta amb la seva pròpia normativa d’implementació.

L’adopció d’aquests impostos genera reticències i discrepàncies al sector per diferents motius. La baremització dels imports segons tipologia del servei i destinació, la gestió de la recaptació i l’avaluació de l’impacte en l’activitat turística són alguns dels aspectes més qüestionats, tal i com es recull a la memòria de la jornada sobre la Taxa Turística a Catalunya. A més, els canvis constants al sector turístic impliquen que la taxa turística s’adapti a aquests i es revisi de manera periòdica. La proliferació del turisme col·laboratiu ha generat que la normativa de la taxa turística es compleixi, també, per als residents que comparteixen les seves vivendes al web d’Airbnb. Destinacions com París, Florència, Lisboa o Amsterdam ja ho posen en pràctica. D’altra banda, Barcelona està reclamant a la Generalitat la gestió de la integritat total de l’import de la taxa turística recaptat pel municipi.

¹ Generalitat Catalunya (2016): El Govern fa balanç de la taxa turística del 2015, any en què s’han recaptat 43,5 milions d’euros, un 5,5% més respecte al 2014.

NOVETATS I PUBLICACIONS

Previsions del sector turístic espanyol 2016 Deloitte ha publicat, al mes d’abril, l’informe sobre les expectatives del sector turístic 2016 a Espanya disponible a l’apartat servicios – estrategia del seu web. En aquest informe es constata que les inversions dels empresaris, en els propers anys, s’han de centrar en la millora de l’experiència del client i en els canals digitals.

Informe disponible a: www.deloitte.com

L’ús de les tecnologies 2.0 en les estratègies de comunicació de les destinacions El passat 22 de juny es va presentar el llibre “La comunicación de los Destinos turísticos y sus marcas a través de les medios sociales” (Assumpció Huertas Ed.) a la Facultat de Turisme i Geografia de la URV. En aquest, els autors analitzen l’ús dels mitjans socials i de la comunicació 2.0 per part de les principals destinacions espanyoles amb la finalitat d’obtenir recomanacions pràctiques per millorar-ne les accions.

E-book descarregable a:

Les preferències dels europeus en el moment de viatjar La recomanació d’amics i/o familiars continua sent, pels europeus,la principal font d’informació per escollir una destinació. Aquest és un comportament que es recull al document sobre les preferències dels europeus cap al turisme i que es pot descarregar al web de la Comissió Europea a l’apartat de public opinions.

El document es pot consultar a: ec.europa.eu/dgs/communication/index_en.htm

www.slideshare.net/Comtur_20/la-comunicacin-de-los-destinos-tursticos-y-sus-marcas-a-travs-de-los-medios-sociales-63250598

COSTA DAURADA

JUNY 2016-Nº16 TENDÈNCIES 12 Millora del dinamisme de l’activitat aeroportuària L’aeroport de Reus ha presentat una tendència a la baixa de la seva activitat en els darrers anys, passant de 971.020 passatgers l’any 2013 a 705.067, al 2015, dels quals la major part d’arribades es concentren als mesos d’estiu i provenen, majoritàriament, del Regne Unit, Irlanda i Bèlgica. Malgrat això, la previsió per aquest 2016 es presenta més favorable, ja que es preveu un increment de les arribades, especialment a l’estiu. Aquest creixement es deu a la recuperació o a l’establiment de noves rutes amb diferents companyies aèries i al creixement d’aquestes, com Ryanair que recupera les connexions amb Liverpool, Bristol i Glasgow o Jet2.com que incrementarà el 49% dels seus vols. Les dades de l’activitat de l’aeroport han posat de manifest la utilitat de gestionar individualment els aeroports d’AENA, tal i com reivindica la Taula Estratègica de Promoció de l’Aeroport de Reus.

Reposicionament de PortAventura Coincidint amb la seva 21a temporada, PortAventura ha renovat la seva imatge corporativa. Amb la nova marca PortAventura World Parks & Resorts persegueix integrar totes les experiències que implica el resort i reposicionar-se, internacionalment, a nous mercats. Al llarg d’aquests anys, PortAventura ha deixat de ser un parc temàtic convertint-se en una destinació de vacances integral formada pel propi parc, un parc aquàtic, quatre hotels de quatre estrelles i un de cinc estrelles, un centre de convencions, més de 20 restaurants, un beach club i tres camps de golf. A més, a partir de l’any 2017 disposarà d’un nou parc, Ferrari Land. L’oferta hotelera de PortAventura, que va registrar un milió de pernoctacions l’any 2015, supera les 2.000 habitacions i disposa de capacitat de fins a gairebé 5.000 persones, concentrant l’11% de la capacitat d’acollida del tram central de la Costa Daurada format per Salou, Cambrils i Vila-seca – la Pineda.

TERRES DE L’EBRE

Impuls de l’enoturisme a la Terra Alta El vi s’ha consolidat com un dels atractius turístics de la Terra Alta, fruit, presumiblement, d’una major notorietat de la pròpia Denominació d’Origen i de la proliferació, en els darrers anys, de les ofertes orientades a aquest segment que vinculen el paisatge, el patrimoni i els vins com, per exemple, una ruta en bicicleta per la Via Verda que finalitza amb tast de vins en plena natura o rutes que combinen la memòria històrica amb aquest producte enològic. Per això, un dels principals objectius de la taula de l’enoturisme creada aquest 2016 per iniciativa del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona i del Consell Comarcal de la Terra Alta és buscar sinèrgies entre els diferents agents del sector. També, l’existència d’altres iniciatives com la campanya “Tres Territoris, una mateixa terra” promoguda per la comarca, juntament amb el Matarranya i la Morella, ha contribuït en l’impuls del turisme , amb el món del vi com a fil conductor,

en aquestes zones. D’altra banda, el territori de la Terra Alta acollirà el certamen internacional i itinerant del concurs mundial de Garnatxes del 2018 que li atorgarà un major reconeixement com a destinació enoturística.

Promoció a mercats de proximitat La procedència de la majoria de visitants de les Terres de l’Ebre són catalans, principalment de la província de Barcelona segons dades de l’Observatori del PCT de Turisme i Oci. El passat mes de març les Terres de l’Ebre van comptar amb un aparador extraordinari per promocionar-se en aquest mercat. En el marc del cicle Born.cat, iniciativa impulsada per la revista Descobrir i el Born Centre de Cultura i Memòria, l’Ebre i Tortosa van ser els protagonistes d’una jornada que va comptar amb la participació de més de 9.000 persones. En aquesta jornada es dugueren a terme diverses activitats com una fira de productes alimentaris, un tast gastronòmic o conferències.

Editat pel Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya en el projecte LAB-IIT, Laboratori d’Innovació i Intel·ligència Turística, amb el suport del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona · 977 394 871 · [email protected]