butlletí de la paeria - ajuntament de lleida

aeriala

www.paeria.cat PUBLICACIÓDEL’AJUNTAMENTDELLEIDA•AGOST14NÚM.256

p

Consorci del Turó de la Seu Vella: cinc anys promocionant el conjunt monumental. P. 3

La Paeria prepara actuacions urbanístiques al Secà de Sant Pere. P. 24

Tren turístic per conèixer millor el patrimoni monumental de la ciutat. P. 11

Reestructuració i millora de la xarxa d’autobusos

La Paeria • Ajuntament de Lleida2

Gest

ió d

e pu

blic

itat:

tel.

973

22 1

5 96

AgostDestacats

EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 LleidaD.L.: 235-1985

Telèfon d’informació i atenció de la ciutat de LleidaEstabliment de trucada: 0,34 eurosMinut: 0,26 euros

AJUNTAMENT DE LLEIDACENTRALETA973 700 [email protected]

010

URBANISME5è aniversari del Consorci del Turó de la Seu Vella .......... 3Plaça als Magraners en honor al veí Francisco Sanjuán .. 6

NOVES TECNOLOGIESPremi Smart People per a les Google Glass ........................ 6

PARC CIENTÍFICGardeny acollirà un centre de producció teatral .............. 7

EDUCACIÓ I INFÀNCIA Educació viària per a 12.500 escolars de Lleida ................ 9

NOVES TECNOLOGIESAplicació mòbil per localitzar locals accessibles ............ 10Antoni Pinent guanya el Lleida Visual Art ......................... 13

AUTOBUSOSReestructuració de la xarxa d’autobusos .................... 15-17

PARTICIPACIÓ CIUTADANAAcord per millorar la qualitat de vida de la gent gran .. 18

PROMOCIÓ ECONÒMICAMercolleida i la Fira tanquen l’any amb superàvit ......... 20

PROMOCIÓ COMERCIALSuport al projecte de centre comercial a cel obert ........ 23

URBANISMEObres urbanístiques al Secà de Sant Pere ......................... 24

MEDI AMBIENT Cinc mil participants al programa d’Educació en viu ... 25

OPINIÓ dels Grups Municipals ................................................ 26

OCI Agenda cultural .................................................................. 28

04 Construcció de dues rotondes a la N-II situades a la intersecció de la Caparrella i a l’encreuament d’accés a Butsènit

La Paeria posa en marxa una ambiciosa campanya per disminuir encara més els acci-dents de trànsit als carrers de la ciutat

Es destinaran a projectes socials més d’un milió d’euros aconseguits gràcies a la venda d’una casa heretada per l’Ajuntament

Edicions

• 93 799 07 07

05

21

Ajuntament de Lleida • La Paeria 3

Agost de 2014 • Cultura

• Arribem al 5è aniversari amb l’objectiu de consolidar el conjunt monumentalCinc anys impulsant el Turó de la Seu Vella El consorci ha promogut la candidatura del magnífic conjunt monumental lleidatà a Patrimoni Mundial de la Unesco. © Hermínia Sirvent

Àngel Ros en la inauguració del remodelat campanar de la Seu Vella, el gener d’enguany. © H.S.

El Consorci del Turó de la Seu Ve-lla, ens responsable del conjunt monumental més important de

la ciutat —format per la Seu Vella, el Castell del Rei (la Suda) i el sistema de muralles que envolta el turó—, asso-leix enguany el seu 5è aniversari.

L’entitat formada per l’Ajuntament de Lleida i la Generalitat de Catalunya ha desenvolupat durant aquests cinc anys una àmplia activitat destinada a preservar i donar a conèixer les cons-truccions bastides al turó. Entre les principals fites destaquen l’obertura al públic, la primavera del 2011, del Castell del Rei, i la posada en marxa de la candidatura a Patrimoni Mundial de la Unesco.

Precisament, el mes de maig la candi-datura va rebre l’aval de la Generalitat de Catalunya, que la proposarà per entrar a la llista espanyola de Patrimo-ni Mundial de la Unesco l’any 2015.

Les activitats organitzades en el marc del turó són molt variades. Així, l’any

passat el consorci hi va programar diverses iniciatives culturals (música, cinema i gastronomia) per comme-morar l’Any d’Occitània a Lleida. Pel que fa al 2014, la Seu Vella ha acollit entre d’altres la cerimònia d’obertura dels actes commemoratius del Tricen-tenari, que commemoren els fets del 1714, amb la presència del president de la Generalitat, Artur Mas.

El consorci es va constituir formalment el 19 de juny de 2009. Amb una plan-tilla de 9 persones, l’ens s’encarrega de mantenir oberts al públic la Seu Vella i el Castell del Rei i de vetllar pel manteniment, la millora, la difusió i el reconeixement del conjunt, que acull una gran quantitat d’activitats públi-ques i privades, especialment de caire cultural. •••


Urbanisme • Agost de 2014

•Són situades a la intersecció de la Caparrella i a l’encreuament d’accés a ButsènitConstrucció de les dues rotondes de la N-II

Obres a la rotonda situada a la intersecció de la Caparrella.© S. C.

Espai annex a la rotonda de Pius XII. © S. C.

Les obres de construc-ció de les rotondes de la N-II, situades a la in-

tersecció de la Caparrella i a l’encreuament d’accés a Butsènit, avancen a bon ritme. Les dues actuacions, que augmentaran la segure-tat viària de la zona, formen

part d’un projecte global que inclou la construcció d’una tercera entre el pont de l’AVE i la rotonda ja existent del camí de Rufea, pròxima a la zona del Camp Escolar.

La rotonda de la Caparrella tindrà un diàmetre exterior

El projecte, destinat a augmentar la seguretat viària, inclou la millora dels carrils i dels serveis afectats

de 58 m i un d’interior de 42 m, dos carrils de 4 m i vore-res exteriors de 2 m.

Pel que fa a la rotonda de Butsènit, tindrà un diàme-tre exterior de 39 m i un d’interior de 23 m, dos car-rils de 4 m i voreres exteriors de 2 m. L’espai destinat als vianants facilitarà l’accés del marge dret de la N-II a la parada d’autobús, que es traslladarà a un punt situat abans de l’entrada a la ro-tonda en direcció a Alcarràs.

Els dos projectes inclouen la millora i l’adequació dels carrils d’accés a les noves rotondes des de Lleida i en direcció a Alcarràs, a més de la reposició de tots els ser-veis afectats, especialment les xarxes de reg i de telefo-nia, a més de la instal·lació d’enllumenat nou.

En el marc de les actuacions es portarà a terme també l’enjardinament interior de les rotondes, que en el cas de la de la Caparrella recu-perarà la Creu del Batlle.

L’Ajuntament de Lleida va adjudicar la construcció de les rotondes a l’empresa ACSA Obras e Infraestructu-ras SA per un import global de 868.000,00 euros. •••

•Neteja, pavimentació, enjardinament, col·locació de bancs i decoració amb grafitsMillora de dos espais urbans de la Mariola

En el marc del projecte global de millora d’espais urbans i de les principals entrades del barris de

la ciutat, la Paeria està millorant pai-satgísticament dos espais urbans de la Mariola. La primera actuació se centra a la zona que limita amb la rotonda de Pius XII a l’altura de Ferran el Catòlic i Onze de Setembre, on comença el

camí de la Mariola. La segona corres-pon a la zona dels Blocs Gaspar de Portolà, on hi ha 4 espais a diferents nivells que antigament eren parterres.

Els treballs inclouen la neteja, pavi-mentació, enjardinament, col·locació de bancs i —en el segon cas— dibuix de grafits. •••


Agost de 2014 • Seguretat Ciutadana

• “Evita fer mal a les persones! Evita els accidents!” és el lema de la acció municipalNova campanya per evitar accidents

“Prevenció o tolerància? Evita fer mal a les persones! Evita els accidents!” és el lema de

la campanya de prevenció d’accidents a la ciutat que ha posat en marxa l’1 d’agost l’Ajuntament de Lleida. La ini-ciativa està destinada especialment a evitar la sinistralitat entre els col·lectius més desprotegits, com els ciclistes i els motoristes, i els infants i les persones grans en els passos zebra.

L’acció preventiva es canalitza a través d’un seguit d’anuncis de contingut impactant que mostren el testimoni si-mulat de víctimes —una persona gran, una ciclista, un conductor de moto i la mare d’una nena— que han patit un accident urbà. El muntatge, que compta amb la col·laboració d’un grup d’alumnes de l’Aula de Teatre, s’aplicarà a tot tipus de suports (premsa escrita, ràdio, televisió, opis, Internet i xarxes socials).

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha expli-cat en el decurs de la presentació de la campanya que les actuacions que desenvolupa la Paeria en aquest àmbit ja han reduït l’índex de sinistralitat als carrers de Lleida, però que l’objectiu és sensibilitzar encara més els ciuta-dans perquè respectin les normes de seguretat viària i rebaixar encara més aquest índex.

El paer en cap ha explicat que en el primer semestre de l’any els accidents de trànsit a Lleida s’han reduït en un 10,15%, la lesivitat, en un 6,15%, els atropallements, en un 2,7% i els acci-

Imatge d’un dels anuncis, en els que han col·laborat alumnes de l’Aula de Teatre. © Defoto

Té l’objectiu de prevenir els accidents, especialment els que afecten col·lectius mésdesprotegits com gent gran,infants, ciclistes i motoristes

Per mitjà d’una sèrie d’imatges impactants, es vol sensibilitzar els ciutadans perquè respectin les normes de seguretat viària

dents mortals, en un 66% (amb un únic cas en el present any).

A més de l’Aula de Teatre, la campa-nya ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Mutual de Conductors, RACC, Stop Accidents i Fundació Ma-pfre Conductors. Precisament, Ferran Martínez, director general d’aquesta darrera entitat, ha destacat la impor-

tància de la col·laboració publicopriva-da en la prevenció de la sinistrabilitat viària i ha recordat que la seva empresa col·labora també en iniciatives com el parc de seguretat viària de Lleida. •••



•Plaça en honor de Francisco Sanjuán, insigne veí que va treballar per impulsar el barriHomenatge a un impulsor dels Magraners

La urbanització ha inclòs la renovació del paviment, la millora de la xarxa d’aigües pluvials i la instal·lació de bancs i jardineres noves

Els Magraners ha estrenat una nova plaça que porta el nom de Fran-cisco Sanjuán, veí que va treballar

per ajudar les famílies del barri i per fer-lo créixer . El paer en cap, Àngel Ros, va presidir l’acte de bateig de l’espai, que va comptar amb la presència de diver-

sos familiars de l’homenatjat, com la seva vídua, Fina González. L’alcalde va lloar la iniciativa dels veïns dels Magra-ners a l’hora de proposar noms per a carrers i places, especialment quan és en reconeixement de persones que han treballat per millorar el barri.

La plaça és situada entre els carrers Cos-ta de Magraners i Escultor Gualter i res-pon a la petició dels veïns per millorar l’accessibilitat de l’espai públic, que es-tava a un nivell inferior dels carrers pro-pers i dificultava l’accés dels vianants.

La urbanització de l’espai ha inclòs la re-novació del paviment amb lloses de for-migó. S’ha millorat la xarxa d’evacuació d’aigües pluvials i s’hi ha instal·lat bancs i jardineres noves. Una part de la plaça quedarà a un nivell per sota del vial per donar servei als del carreró del darrere i alhora mantenir l’accés existent a un dels habitatges de la plaça. •••

El paer en cap, Àngel Ros, va presidir el 7 de juliol el “bateig” de la nova plaça. © H. Sirvent

• Feelingprojectes, amb seu al Parc Científic de Lleida, reconegut com el millor projecte localPremi Smart People per a les Google Glass

Les ulleres d’alta tecnologia Google Glass, de la multinacional Google, han estat les guanyadores de la

primera edició del Premi Internacional Smart People with Smart Ideas, atorgat per l’Ajuntament de Lleida i que és do-tat amb 8.000 euros .

Imatge dels guardonats al Premi Internacional Smart People with Smart Ideas © H. Sirvent

El guardó es va crear per reconèixer persones, empreses o entitats que, a partir de les seves idees i de l’ús intel·ligent i innovador dels mitjans tecnològics i dels serveis que per-meten aquests mit-jans i les teleco-municacions, han ideat conceptes,

productes i serveis nous que gene-ren millores i transformacions en la vida de les persones i la societat o que han incidit de manera significa-tiva i innovadora en el mercat. La pri-mera edició ha rebut 32 treballs tant d’àmbit local com global.

El jurat ha premiat la creació de Goo-gle per la seva capacitat de millorar la vida de les persones i, d’altra banda, per l’enorme potencial que presenta el producte i la innovació que representa.

També ha considerat Feelingprojectes com el millor projecte presentat dins l’àmbit local de Lleida. La iniciativa és formada per un equip de nois que en-cara no han finalitzat l’ensenyament secundari i que treballen tutelats en una incubadora del Parc Científic de Lleida per al desenvolupament de productes app i web. La menció oficial consta d’una placa commemorativa i 3.000 €. •••

Nove

s Te

cnol

ogie

s


Agost de 2014 • Parc Científic

•Donarà servei a les companyies teatrals de la ciutat i a l’Aula Municipal de Teatre

•La FEMP impulsa indicadors del grau d’informació que els municipis donen als ciutadans

El centre de producció teatral, a Gardeny

Treballant per la transparència municipal

Les futures instal·lacions del Centre de Producció i Creació de les Arts Escèniques. © H. Sirvent

Reunió de la Comissió de la Informació i Noves Tecnologies, presidida per Àngel Ros. © FEMP

LLleida disposarà a partir de l’octubre del nou Centre de Pro-ducció i Creació de les Arts Escè-

niques al Parc de Gardeny, que donarà servei a les companyies teatrals de la ciutat i a l’Aula Municipal de Teatre. El nou local, gestionat per l’Aula Municipal de Teatre, aprofitarà les instal·lacions de la discoteca d’hivern del complex del Larida, que fruit de l’acord amb la Paeria, passen a ser propietat de l’Ajuntament.

El recinte de 1.900 m2 útils servirà per assajar i preparar produccions noves. Segons l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, és un indret “idoni per ajudar a donar vida a les companyies de teatre de la ciutat”. Ros va destacar que “tenim una de les escoles de teatre més importants del país amb 2.000 alumnes, des d’una aula es generen companyies i creiem que aquest espai és un lloc que reuneix les condicions per generar companyies noves i donar suport a les ja existents”.

El nou centre permetrà donar cabuda a iniciatives del sector teatral semiprofes-sional i amateur que ara mateix no te-nen un lloc en condicions per portar en-davant les seves activitats. Constituirà un espai gran per acabar de tancar les seves propostes i fer proves tècniques o, fins i tot, passis oberts al públic.

La Comissió de Societat de la In-formació i Noves Tecnologies de la Federació Espanyola de Muni-

cipis i Províncies (FEMP), presidida per l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va acor-dar el 3 de juliol aplicar indicadors de transparència als municipis per tal de mesurar el grau d’informació sobre la

situació i la gestió municipals que cada ajuntament dóna als ciutadans.

L’actuació es farà en col·laboració amb l’administració general de l’Estat i vol fer públiques les dades sobre tots els nivells de l’administració, aplicant re-ferències i valoracions homogènies.

Els indicadors de transparència fan referència a àmbits com la informació sobre la corporació municipal (càrrecs electes i personal de l’ajuntament, or-ganització i patrimoni, normes i institu-cions municipals), les relacions amb els ciutadans i la societat, la situació eco-nomicofinancera, les contractacions de serveis i les matèries d’urbanisme i obres públiques, entre d’altres.

La comissió va estudiar també la pos-sibilitat que l’administració de l’Estat posi en marxa amb l’ajut de la FEMP un segell de qualitat de l’administració electrònica que permeti definir indica-dors per a l’avaluació, bases i criteris generals del servei. •••

La iniciativa vol fer públiques les dades sobre tots els nivells de l’administració, aplicant referències i valoracions homogènies

L’edifici té una superfície útil de 1.891,90 m2 repartits en tres plantes (soterrani, planta baixa i primera). La primera planta és un espai diàfan, la planta baixa inclou els accessos a l’exterior i té un espai per a magatzem i guarda-roba a més d’una gran superfície diàfana i el soterrani està comunicat per mitjà d’unes escales. •••

Noves Tecnologies


Agost de 2014 • Educació i Infància

•Un total de 56 centres educatius de Lleida hi han participat durant el curs 2013-2014 Educació viària per a 12.500 escolars

Es porta a terme tant a les aules com fora, en espais com el Parc Infantil de Trànsit, el Road Show o el saló Cucalòcum

Els regidors Sara Mestres i Jesús Castillo van presidir l’acte, celebrat al Palau de la Paeria. © Paeria

El Programa Escolar d’Educació Viària de l’Ajuntament de Lleida ha tingut durant el curs 2013-

2014 la participació de gairebé 12.500 alumnes de 56 centres educatius de Lleida, que han pres part en les dife-rents activitats que s’hi han organitzat.

L’activitat consisteix a explicar als pe-tits conceptes bàsics per prevenir acci-dents i vetllar per la seva seguretat: la utilització del pas de vianants, l’ús del cinturó de seguretat i la importància de jugar en llocs habilitats per als nens.

El Palau de la Paeria va ser l’escenari de l’acte de cloenda del programa, en què

es van lliurar els premis del concurs de dibuix sobre Educació i Seguretat Viària i els diplomes a les escoles par-ticipants. El projecte es desenvolupa durant tot el curs escolar i va adreçat a alumnes de primària. Les activitats que

formen part d’aquest programa tenen lloc tant a les aules com fora i inclouen, entre d’altres, el Parc Infantil de Trànsit, el Road Show, el Cucalòcum i totes les xerrades i les accions que es desenvo-lupen als centres escolars. •••


Noves Tecnologies • Agost de 2014

Espo

rts

• És una aposta més de l’Ajuntament de Lleida en el concepte Smart Green CityAplicació mòbil dels locals accessibles

L’app és disponible per a mòbils, tablets i ordinadors. © H. Sirvent

L’app e-accessible de la Paeria, disponible per a mòbils, tablets

i ordinadors, és un servei que proporciona informació d’accessibilitat de diferents locals de Lleida per a les persones amb discapacitats físiques.

La informació d’aquesta aplicació és interactiva, ja que són els ciutadans i els usuaris els qui subministren i actualitzen els continguts. Això és el que s’anomena “Open Data”, en què els llei-datans són els qui aporten, d’una manera oberta i par-

Proporciona dades d’accessibilitat de diferents locals de Lleida per a les persones amb discapacitats

ticipativa, la informació, i també els qui la mantenen actualitzada. Els usuaris poden donar d’alta la informació dels lo-cals per mitjà dels formularis accessibles via web des del PC o l’app. Un cop fet això, la informació és valorada i validada per l’Ajuntament de Lleida i per les diverses entitats que han col·laborat amb el consistori en el des-envolupament d’aquesta aplicació.

Aquestes associacions són Aspid, l’ONCE, la Llar del Sord, FeSalut i la Federació d’Hostaleria. A hores d’ara hi ha un to-tal de 262 locals incorpo-rats a l’app e-accessible. D’aquests, 31 són bars i res-taurants; 94, comerços; 40, farmàcies; 6, hotels; 73, lo-cals públics; 6, museus, i 12, bancs i caixes.

Aquesta és una aposta més de l’Ajuntament de Lleida en el concepte Smart Green City i, alhora, una eina molt valuosa per al servei a les persones amb discapacitats físiques, que els permet mi-llorar la seva qualitat de vida i generar noves oportuni-tats. •••

•La mostra es farà del 18 al 21 de setembre a l’Auditori MunicipalCinema d’esports de muntanya

La 1a edició de la Mostra Internacional de Cinema d’Esports de Muntanya tindrà lloc del 18 al 21 de setembre a l’Auditori Enric

Granados, amb 15 produccions audiovisuals d’arreu del món amb la temàtica dels esports extrems com a comú denominador (esquí, al-pinisme, curses d’altura, parapent, etc.). El paer en cap, Àngel Ros, ha destacat que “Lleida és el territori natural per fer aquesta mostra, tant per

geografia com per la tradició excursionista i de grans alpinistes”.

Paral·lelament a les projeccions de la mostra, que comptarà amb convidats destacats, es faran activitats formatives diverses, tallers i conferències vinculades als esports de mun-tanya del nostre territori, amb la participació d’experts del món audiovisual i de l’esport. •••


Agost de 2014 • Turisme

•Funcionarà tot l’any per la Seu Vella i alguns dels principals monuments de la ciutatEn marxa el Tren Turístic de Lleida

L’operador de tours amb tren i autobús City Sightseeing promocionarà internacionalment la ciutat de Lleida al seu web

El tren té una capacitat de 58 places i una freqüència de pas aproximada de mitja hora. © H. S.

El 18 de juliol es va posar en mar-xa el Tren Turístic de Lleida, una iniciativa per atansar el patrimoni

cultural urbà, i especialment el situat al Centre Històric, als turistes i als veïns de la ciutat. Amb un preu de 5 € (3 € per als infants), permet fer un itinerari que s’inicia al carrer Vila de Foix i continua

pel Museu de Lleida, l’església de Sant Llorenç, el Mercat del Pla, la Seu Vella, l’església de Sant Martí i la plaça Ricard Vinyes, per tornar al punt de sortida. El bitllet té una vigència de 24 hores i els viatgers poden pujar i baixar del tren a discreció, la qual cosa permet visitar els monuments de la ruta.

Amb una capacitat de 58 places, el tren turístic de Lleida té una freqüència de pas de mitja hora aproximadament i funciona des de les 8.00 a les 20 h.

Els usuaris tenen canals d’àudio en quatre idiomes (català, castellà, francès

i anglès) i, a més del bitllet senzill, po-den optar per un paquet turístic de 20 € (l’anomenat City Experience), que a més del recorregut per la ciutat inclou entrades a monuments i museus, des-comptes i ofertes en establiments i un sopar. •••


Agost de 2014 • Noves tecnologies

• “L’altra cara de la Lluna” ret homenatge a tots els viatges a la Lluna reals o de ficció

• Amb aquesta, la campanya “Fem dissabte al teu barri” ha arribat ja a 10 zones de la ciutat

Antoni Pinent guanya el Lleida Visual Art

Neteja del barri Universitat-Escorxador

Imatge de “L’altra cara de la lluna”, l’obra guanyadora. © Antoni Pinent

El paer en cap i diversos regidors al costat de “L’ametlla com balla“, objecte d’una acurada neteja. © H. S.

La Paeria convoca el guardó, dotat amb 10.000 euros, per donar suport als artistes audiovisuals i a les seves obres

Es netegen voreres, calçades, embornals, places, contenidors i pintades, i es retiren cartells i papers de façanes i mobiliari

L’artista lleidatà Anto-ni Pinent ha guanyat la primera edició del

premi Lleida Visual Art, do-tat amb 10.000 €, amb l’obra “L’altra cara de la Lluna”, un treball audiovisual que ret ho-menatge a tots els viatges a la Lluna i a les llegendes i les fic-cions fílmiques que l’aventura espacial ha generat.

El jurat ha premiat Pinent per “l’originalitat en el planteja-ment de l’obra, la seva ca-pacitat de reflexió sobre les arrels audiovisuals de la con-temporaneïtat, la referència al mateix cinema com a eix central durant el segle XX de la cultura audiovisual actual i l’ús de les cites visuals i musi-cals en tota la seva dimensió expressiva i evocadora”.

El paer en cap, Àngel Ros, va explicar que el premi Llei-da Visual Art té la voluntat de promocionar el món de les arts visuals a Lleida, una ciutat que ofereix diverses col·leccions que inclouen obres d’arts visuals —com a la Panera i a la Fundació Sori-

gué—, el Centre de Produc-ció Audiovisual Magical i di-versos festivals i mostres de cinema de prestigi recone-gut com l’Animac o la Mostra de Cinema Llatinoamericà.

El guardó, instituït per la Pae-ria per donar suport als artis-tes audiovisuals i a les seves obres, té una dotació econò-mica de 10.000 €. En la pri-mera edició d’aquest premi s’hi han presentat 27 treballs, majoritàriament de Lleida.

“L’altra cara de la Lluna” és un collage numèric que ret ho-menatge a tots els viatges a la Lluna reals o inventats que s’han generat. L’audiovisual té una durada de 9’30” i s’ha realitzat en color i blanc i ne-gre i digital. •••

“Fem dissabte al teu barri”, la campan-ya de neteja a fons

i per fases de la ciutat, ja ha arribat als barris dels Magra-ners, Secà de Sant Pere, Llí-via, Sucs, Raimat, la Bordeta, Centre Històric, Templers-Instituts, Universitat-Fleming i Universitat-Escorxador.

Una de les singularitats de la darrera actuació ha estat la neteja de “L’ametlla com balla”, escultura emblemàti-ca de l’artista lleidatà Benet Rossell situada a la Plaça de

l’Escorxador i que fa referèn-cia a la tradició catalana de l’ou com balla.

La campanya “Fem dissabte al teu barri” mobilitza una

trentena de persones i con-sisteix a fer durant 4 o 5 dies seguits una neteja de vore-res, calçades, embornals, pla-ces, contenidors, pintades, com també a retirar cartells

i papers de façanes i mobi-liari. A més, es fa una neteja i la repassada de bancs, jocs infantils, senyals, fanals, mar-ges de la via pública, camins i solars. •••


Agost de 2014 • Autobusos

Lleida estrena l’1 de setembre la renovada xarxa d’autobusos• La Paeria recupera l’antiga L-2 amb el nom de L-20, amplia línies i vehicles, redueix temps d’espera i reforça el servei al Centre Històric, els hospitals i el Parc Científic

La renovació de la xarxa d’autobusos urbans de Lleida es farà efectiva a partir de l’1 de setembre amb

l’objectiu de connectar millor la ciutat, augmentar la freqüència de pas dels vehicles i reduir el temps d’espera, i re-forçar el servei al Centre Històric, el Parc Científic de Gardeny i els hospitals.

Així, s’han incorporat línies noves i s’han ampliat les existents i el nombre de parades (n’hi haurà un total de 250), s’ha augmentat el recorregut global de la xarxa a 135 km i el nombre de quilòmetres que els busos faran l’any serà d’1.925.000. A més, l’1 de setem-bre s’obrirà una nova Oficina d’Atenció a la Ciutadania a la plaça de Sant Joan i durant les primeres setmanes del mes s’incorporaran quatre vehicles nous d’última generació, que són més efi-cients i còmodes.

Durant la presentació de les novetats del servei, el paer en cap, Àngel Ros, ha destacat el procés participatiu per fer la reestructuració de la xarxa del bus urbà, que s’ha fet tenint en compte els sugge-riments dels ciutadans i de les entitats veïnals. En total, en el darrer any s’han fet més de 3.000 enquestes personals.

Entre les novetats (vegeu pàg. 16), destaca la creació de línies o l’ampliació d’altres: la L-20 (l’antiga L-2) es recupera per donar més servei des del passeig de Ronda fins al centre de la ciutat; la L-2 i la L-3 s’allarguen i ara permeten als usuaris accedir a l’Hospital Arnau de Vilanova, i es posa en marxa la L-11, una ruta nova pel Centre Històric. D’altra banda, s’han ampliat els horaris i les freqüències de

LES PRINCIPALS NOVETATS

• S’amplien els horaris i les freqüèn-cies de pas i es redueix el temps d’espera

• Es reforça el servei al Centre His-tòric, als hospitals i al Parc Cientí-fic de Gardeny

• Es creen les línies L-11 Centre His-tòric i L-20 Ronda

• Les línies L-2 Ronda Hospitals i L-3 Exterior Hospitals arriben fins als hospitals

• S’amplia el nombre de parades (250)• S’assoleixen els 135 km de xarxa

d’autobusos• S’obre una nova Oficina d’Atenció a

la Ciutadania a la plaça de Sant Joan• S’incorporen quatre vehicles nous

d’última generació

La reestructuració permetrà donar un servei més ràpid i eficient als usuaris del transport urbà de Lleida. © Hermínia Sirvent


Autobusos • Agost de 2014

L-1 Interior Connecta l’estació d’autobusos, pel centre, fins al carrer Cavallers.

L-2 Ronda-Hospitals / L3 Exte-rior-Hospitals Connecten directament Cappont amb el passeig de Ronda i els hos-pitals.

L-4 Pardinyes-Mariola Incrementa les freqüències de pas i les expedicions al Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari (de 7 diàries a 17) per reforçar el trans-port públic en un complex que té més de 1.400 treballadors.

L-5 Dra. Castells-Arnau de Vilanova Facilita la connexió directa entre Cappont, Pardinyes, Balàfia i els hospitals.

L-6 Mercat Bordeta-Arnau de Vilanova Té dos recorreguts. El 6A passa pels hospitals, amb extensió fins a Agrò-noms, i la 6T transcorre pels hospi-tals, amb extensió fins al Tanatori.

L-7 Costa Magraners-Avinguda Sant Pere-Secà Arriba ara fins al carrer de la Llum i mi-llora el servei al camp de l’AEM.

L-8 Balàfia-Clot-Centre Connecta l’anella interior amb Ba-làfia i amb extensions a Gualda.

L-9 Polígons Arriba fins al polígon del Camí dels Frares.

L-10 C. Gran de Llívia-CaparrellaConnecta Llívia, pel centre, fins al complex educatiu de la Caparrella.

La nova L-11 Centre Històric connecta equipa-ments com l’Escorxador, l’Auditori, la Seu Vella/Mercat del Pla i La Llot-ja amb el Centre Històric, recorrent l’avinguda de Pius XII i la plaça de les Missions, carrers on fins ara no circulava l’autobús.

La L-20 Ronda Recupera el traçat de l’antiga L-2 Ronda, la gran circumval·lació de Lleida pel Passeig de Ronda. Aques-ta incorporació permet recuperar les parades d’Indíbil i Mandoni i del Montepio, que donen accés a l’Eix Comercial.

ON ET PORTA CADA LÍNIA

pas en el conjunt de la xarxa (hi ha un ve-hicle cada 10 o 15 minuts) i s’han posat més autobusos al passeig de Ronda. A més, s’han establert 4 àrees d’intercanvi (Pont Vell, Estació d’autobusos, Estació de Renfe i Ricard Viñes), que faciliten el transbordament a nombroses línies).

Per donar a conèixer totes aquestes novetats, han estat editats un total de 70.000 fullets informatius que es distri-buiran a les llars lleidatanes i persones situades a les parades, a l’interior dels busos i a diferents espais públics de la ciutat .•••

LÍNIES DE LA XARXA D’AUTOBUSOS URBANS DE LLEIDA (CENTRE CIUTAT)


Agost de 2014 • Urbanisme


Agost de 2014 • Autobusos

LÍNIES DE LA XARXA D’AUTOBUSOS URBANS DE LLEIDA (CENTRE CIUTAT)


Participació Ciutadana • Agost de 2014

• Acord per impulsar la promoció de l’envelliment actiu per mitjà del projecte Gent 3.0.

•La Paeria renova també la cessió de les dependències per a la Llar de Persones Sordes

Millorar la qualitat de vida de la gent gran

Local per a l’Associació Síndrome de Down

Els espais cedits serviran perquè les entitats desenvolupin activitats adreçades a la integració, el lleure i la formació

Signatura del conveni de col·laboració entre la Paeria i l’Obra Social “La Caixa” © H.S.

L’alcalde de Lleida amb membres i familars de l’Associació Síndrome de Down.© H. Sirvent

L’Ajuntament de Lleida i l’Obra Social “la Caixa” han renovat el conveni de col·laboració per im-

pulsar la promoció de l’envelliment ac-tiu i la qualitat de vida de les persones grans de la ciutat, en el marc del projec-te Gent 3.0. Aquest programa afavoreix activitats de formació i dinamització i impulsa accions de participació social i voluntariat –amb projectes socials, tecnològics o culturals–, i activitats de promoció de la salut.

El compromís suposa un pas més en la col·laboració que ambdues institu-cions mantenen des del 1998 i que ha permès dur a terme un ampli progra-ma d’activitats a 10 llars de gent gran conveniades i als dos esplais propis de l’Obra Social “la Caixa”. Durant el darrer any gairebé 12.000 persones de Lleida van participar en les 384 activitats pro-gramades, destinades a fomentar un envelliment actiu.

L’ Associació Síndrome de Down Lleida, d’una banda, i la Llar de Persones Sordes de Lleida

i el Club Esportiu Els Sords, de l’altra, han signat sengles convenis amb

l’Ajuntament de Lleida destinats a re-novar la cessió dels locals municipals situats, respectivament, al número 3 de la plaça Sant Pere del Secà i al nú-mero 12 del carrer Venus.

L’objectiu del nou programa Gent 3.0 és fomentar la participació activa de les persones grans i fer-les presents en la nostra societat, adaptant-se a la vegada a les seves necessitats actuals. Es cerca fomentar uns hàbits més salu-dables i contribuir a mantenir-se actiu, tant físicament com mentalment.

L’acord amb Associació Síndrome de Down permet deixar un local destinat a que l’entitat desenvolupi activitats adreçades a la integració, el lleure i la formació. Quant a la Llar de Persones Sordes, el conveni preveu una seu per desenvolupar programes d’integració i participació de persones amb dificul-tats a l’oïda.

Una de les línies de treball de la Pae-ria se centra a potenciar la prestació de serveis socials i la vida associati-va, com també en la col·laboració amb les entitats sense ànim de lucre que treballen per la inclusió social i l’autonomia personal. •••

Bene

star

Soc

ial

Cuidadors d’afectats d’AlzheimerD’altra banda, l’Obra Social ”la Caixa” i la Fundació Pasqual Maragall han po-sat en marxa a Lleida una investiga-ció per avaluar la millora del nivell de benestar dels cuidadors de persones amb Alzheimer a través de la seva par-ticipació en grups terapèutics. •••


Promoció Econòmica • Agost de 2014

• L’institució firal ha tancat el 2013 amb un superàvit econòmic de 119.471 €

•L’Ajuntament lliura els certificats als joves que han participat al Programa Lleureactiu

Mercolleida i Fira de Lleida, balanç positiu

Nous monitors de lleure infantil i juvenil

El superàvit de la llotja agropecuària registrat l’any passat suposa un canvi de tendència respecte al 2012, saldat amb dèficit

Formació a canvi de desenvolupar accions comunitàries als barris en el camp del lleure i de l’educació

Municipàlia, un dels salons internacionals més importants que es fan a Lleida. © Fira de Lleida

Una trentena de joves de la ciutat han assistit al programa formatiu. © Paeria

Mercolleida i Fira de Lleida, dues de les entitats econòmiques més importants de la ciutat,

han tancat l’exercici 2013 amb un ba-lanç positiu. El consell d’administració

de Mercolleida ha tancat els comptes amb un superàvit de 2.531 €, la qual cosa suposa un canvi de tendència res-pecte al 2012, saldat amb un dèficit de 73.928 €. Quant a la xifra global de ne-

goci, ha estat de 516.000 €, i es constata un increment en el nombre d’usuaris operadors del sector agrícola i ramader.

D’altra banda, el Patronat de Fira de Llei-da ha aprovat els resultats econòmics del 2013, concretats en un superàvit econòmic de 119.471 € i un moviment econòmic d’1.663.522 €. Amb aquesta xifra, el bienni 2012-2013 se salda amb un balanç positiu de 104.562 €, gairebé 20.000 euros més que els 85.675 € del període 2010-2011. Fira de Lleida va acollir un total de 23 fires el 2013, any en què es varn presentar dues novetats firals, el saló Innocamping i la Fira del Cavall. •••

El regidor de Joventut, Oriol Yu-guero, ha presidit el lliurament dels certificats a la trentena de

joves que han participat en el Progra-ma Lleureactiu, destinat a formar mo-nitors de lleure infantil i juvenil. Lleu-reactiu és un projecte adreçat a nois de 18 a 25 anys de diferents barris de la ciutat.

A canvi de rebre la formació, els parti-cipants desenvolupen accions comu-nitàries en el camp del lleure. Yuguero ha destacat la gran motivació i la im-portància de la tasca d’aquests joves, que han desenvolupat accions a bar-ris com Balàfia, Magraners, Mariola, Centre Històric i Clot de les Granotes.

Les activitats de lleure adreçades a infants i joves combinen el gaudi i l’educació integral, en la qual els in-fants poden compartir experiències i créixer com a persones.

En aquest àmbit s’inclouen les activi-tats extraescolars, menjadors escolars, tallers i casals (de Nadal, estiu, Setma-na Santa), entre d’altres propostes que complementen la feina que por-ten a terme les escoles, les AMPA i al-tres entitats dedicades a la infància. •••

Jove

ntut


Agost de 2014 • Benestar SocialAlcaldia

•La Paeria invertirà els diners de la venda de la casa rebuda en herència a projectes socials

•Quasi 900 funcionaris han participat en el Pla de Formació de l’Ajuntament durant el 2013

Villa Torregrossa, una venda solidària

Formació per als treballadors municipals

Més d’un milió d’euros per tirar endavant programes socials consensuats per l’Ajuntament, el Bisbat, Càritas i Arrels

Cursos sobre les noves tecnologies de la comunicació i la informació, atenció a la ciutadania, salut laboral i millora del català, entre d’altres

L’immoble és situat a l’Avenida de Navarra, 27, de Sant Sebastià. © Doblerrón

El lliurament de diplomes va tenir lloc el 4 de juliol al Saló de Plens de la Paeria.© H. Sirvent

L’Ajuntament de Lleida destinarà la partida d’1.023.000 euros asso-lida gràcies a la venda de la casa

Villa Torregrossa, situada a la ciutat de Sant Sebastià, a projectes de caire social. La Paeria va rebre en herència aquesta propietat immobiliària i ara l’ha venut per tal d’obtenir uns ingres-sos que contribuiran a tirar endavant programes solidaris.

Els programes socials que es portaran a terme gràcies a la venda de la casa no estan encara definits, i es consen-suaran més endavant en el si d’un consorci integrat pel Bisbat, Càritas, Arrels i el mateix Ajuntament.

La Paeria va rebre la finca de mans d’una dona natural de Torregrossa, descendent dels comtes de Torregros-sa, que després de casar-se va marxar a viure a la ciutat donostiarra, precisa-ment a la propietat ara venuda.

“La voluntat educadora de la Paeria abasta tots els àm-bits, des de l’educació dels

infants i els ensenyaments artístics a la formació dels treballadors munici-

pals”. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va posar de manifest amb aquesta frase la importància de l’educació i la formació personal i laboral en el decurs de l’acte de lliurament de diplomes als treballa-

Villa Torregrossa és un edifici singular —a cavall de l’arquitectura raciona-lista i d’un estil regionalista— cons-truït l’any 1933 seguint el disseny de l’arquitecte Francisco Urcola. Bastit seguint el model de caserío basc, la casa té com a únic element ornamen-tal un escut dels Torregrossa. •••

dors municipals que han participat en cursos dins del Pla de Formació de la Paeria durant el 2013.

Han participat en les 83 accions forma-tives organitzades l’any passat 889 fun-cionaris, cosa que ha suposat 2.691 ho-res de continguts formatius programats.

El Pla de Formació, codissenyat per la Paeria i els sindicats UGT, CC.OO. i CSIF, ha posat èmfasi en les noves tecnolo-gies de la comunicació i la informació, la informació i atenció a la ciutadania, la salut laboral, el perfeccionament en llengua catalana i la formació jurídica i procedimental. •••


Educació i Infància • Agost de 2014

•La 12a edició de la iniciativa ha comptat amb la participació de 182 famíliesClou amb èxit el projecte Família i Ludoteca

La cloenda va tenir lloc el 20 de juny a la Ludoteca de Cappont. © Paeria

El programa Família i Lu-doteca (FiL) ha arribat al final de la 12a edició

amb un balanç positiu pel que fa a participació i resul-tats.

Un total de 182 famílies han participat aquest curs en el projecte municipal, que es planteja com un espai de trobada i de socialització entre els nens i nenes d’1 a 3

L’objectiu és oferir un espai per socialitzar els infants d’1 a 3 anys, que comparteixen els jocs amb pares i mares

anys (que no van a les esco-les bressol) i els seus pares i mares.

La iniciativa pretén vehicular l’educació en el joc dels més petits, acompanyats de les seves famílies, per facilitar la seva posterior incorporació com a usuaris a les ludote-ques.

El projecte s’adreça a poten-ciar el diàleg i la relació entre pares i mares participants i a

assessorar-los i orientar-los en totes les necessitats i de-mandes relacionades amb l’educació dels fills/es.

La programació inclou tallers (plàstics, musicals i de caire psicomotriu), xerrades (as-sessorament als pares/ma-res, psicologia, salut, nutrició, mèdiques, etc.) i sortides (descoberta a la ciutat, de la natura, sortides culturals...). La proposta és un comple-ment a la tasca habitual que es fa a les ludoteques amb nens de 3 a 12 anys.

La cloenda es va fer el mes de juny a la Ludoteca de Cappont amb l’assistència de les famílies participants i del regidor d’Educació i Infància Jesús Castillo. •••


Agost de 2014 • Promoció Comercial

• Acord de col·laboració entre la Paeria, la Generalitat i les associacions de l’Eix Comercial

•Lliurament dels guardons als participants en la campanya de comerç de proximitat

Impuls a la promoció de l’Eix Comercial

Dinamització comercial al Centre Històric

El conveni permetrà finançar accions orientades a donar a conèixer la marca comercial i a promocionar i dinamitzar la zona amb activitats singulars

Sortejats entre totes les persones que han comprat en algun dels seixanta establiments del barri adherits a la campanya

Signatura entre l’alcalde, el conseller d’Empresa i Ocupació i el president de la FACEC. © H. S.

La tinenta d’alcalde Marta Camps va presidir el lliurament dels lots de productes i serveis. © Paeria

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros; el conseller d’Empresa i Ocu-pació, Felip Puig, i el president

de la Federació d’Associacions de l’Eix Comercial de Lleida (FACEC), Llorenç González, van signar a la Paeria un conveni de dinamització comercial adreçat a sumar esforços per consoli-dar el projecte de centre comercial a cel obert de la ciutat.

L’acord permetrà finançar el pla d’actuacions impulsat per l’associació de comerciants, i que estan orientades a donar a conèixer la marca comercial (amb accions de promoció de l’Eix de Lleida com a centre comercial urbà i no com a carrers comercials) i a pro-mocionar i dinamitzar la zona (mercat de rebaixes, Shopping Day o promo-ció especial per Nadal, entre d’altres).

Així mateix, el pla preveu també ac-cions de millora de la posició com-

L’Ajuntament de Lleida ha lliurat el mes de juliol els premis als guanyadors de la 4a campanya

de dinamització comercial de la Xarxa de Nuclis Antics “Barris antics, molt

per descobrir, molt per oferir”, en la qual han participat Lleida i uns altres 22 municipis catalans. Els premis (7 lots de productes i serveis) s’han sor-tejat entre totes les persones que han

petitiva de l’oferta —amb implemen-tació de les TIC i ús de centrals de compra— i de mobilitat i accessibili-tat, amb actuacions de millora en els àmbits de l’aparcament, el paviment, el mobiliari urbà i la seguretat. El pres-supost total del pla d’actuacions és de 105.000 euros. •••

comprat productes entre el 2 i el 22 de juny en algun dels seixanta establi-ments comercials del Centre Històric de Lleida adherits a la campanya.

Els objectius de la iniciativa —duta a terme en el marc del Pla de Barris— són dinamitzar el comerç de proxi-mitat del Centre Històric, donar a conèixer l’oferta comercial d’aquest barri i premiar la fidelitat dels clients.

L’acte de lliurament dels premis, ce-lebrat al Centre Cívic del Centre His-tòric, va comptar amb la presència dels tinents d’alcalde Marta Camps, Rafael Peris i Fèlix Larrosa. •••



•L’Ajuntament urbanitzarà l’avinguda Torre Vicens i ampliarà l’avinguda Sant PereObres urbanístiques al Secà de Sant Pere

Una de les artèries emblemàtiques del barri, l’avinguda Sant Pere, serà ampliada. © Paeria

El Secà de Sant Pere serà objecte d’actuacions importants, com la urbanització de l’avinguda To-

rre Vicens i l’ampliació de l’avinguda Sant Pere. Ja s’han adjudicat les obres d’aquest vial a Arnó per un import de 222.000 €. Es tracta de millorar la mobi-litat dels vianants per fer accessibles els guals de les voreres i habilitarà una pla-taforma elevada davant de la zona del Centre Cívic que connecti amb la plaça del Secà de Sant Pere.

En total, es faran accessibles uns 62 guals i es millorarà la senyalització horit-zontal dels passos de vianants, aparca-ments, etc. com també el paviment de diferents zones de la calçada. A més, es preveu la millora de la xarxa de saneja-ment de la zona i la col·locació de nou mobiliari urbà al llarg de l’avinguda.

Una altra obra important serà la urbanit-zació de l’avinguda Torre Vicens, entre la

plaça dels Països Catalans i l’avinguda Llibertat. La intervenció ja està en marxa i inclou l’habilitació de 390 me-tres quadrats de carril bici, la plantació d’una quarantena d’arbres, així com la millora de la xarxa de sanejament i de l’enllumenat, amb una vintena de punts de llum.

Arranjament de l’accés principalAls treballs anteriors se suma l’arranjament de l’accés principal al Secà, pel carrer Llibertat, des de la cruïlla de l’avinguda Alcalde Recasens. Aques-ta zona s’obrirà com a espai públic i zona verda ja que s’ampliarà i s’agençarà el parc actual. •••


Agost de 2014 • Medi Ambient

• Donar a conèixer els espais d’interès ambiental del municipi i el valor d’aquestes zones

•El projecte “Smart Spaces”assoleix estalvis de fins al 45% en calefacció i electricitat

Més de 5.000 participants a ‘Lleida en viu’

Eficiència energètica en edificis públics

Es visiten espais com la Mitjana, l’Horta de Lleida, els Aiguamolls de Rufea, els Camps Elisis o l’estació depuradora d’aigües residuals

S’estan fent proves pilot a les oficines municipals de l’edifici de Sant Francesc i als pavellons de Barris Nord, Cappont i Pardinyes

Una part important de les activitats s’adreça a grups escolars. © Medi Ambient

Les oficines municipals de l’edifici de Sant Francesc participen en el projecte. © Paeria

La Mitjana i l’estació depuradora d’aigües residuals han estat els espais més visitats del programa

d’educació ambiental “Lleida en viu”, que el curs 2013-2014 ha aplegat 264 grups, amb 5.216 persones. El projecte té com a objectius donar a conèixer els espais d’interès ambiental del municipi de Lleida i sensibilitzar els participants del valor d’aquestes zones.

“Lleida en viu” ofereix activitats al medi natural, com al Parc de la Mitjana i als Aiguamolls de Rufea; al medi rural, com l’Horta de Lleida, i al medi urbà, en es-pais com els Camps Elisis, l’estació de-puradora d’aigües residuals, les plantes de tractament de residus (abocador i planta de compostatge), el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia o les instal·lacions d’energies renovables.

Les activitats s’adrecen tant a escolars com a entitats i particulars, i s’adapten

a persones de totes les edats. Els actes per a petits són sensorials i pràctiques, i fan que els infants descobreixin l’entorn d’una manera pràctica i vivencial. A pri-mària es combina l’aprenentatge viven-cial amb el treball amb fitxes de camp, i per als grups d’adults se segueix el for-mat de visita guiada •••

El projecte “Smart Spaces a Lleida”, que s’està aplicant com a prova pilot a les oficines municipals de

l’edifici de Sant Francesc i als pavellons de Barris Nord, Cappont i Pardinyes, està assolint uns resultats molt posi-tius, amb estalvis entre el 18 i el 45% en calefacció i consum d’electricitat.

Aquesta iniciativa s’emmarca dins del projecte europeu “Smart Spaces”, que té l’objectiu de reduir el consum de gairebé 600 edificis públics europeus i en el qual hi participen simultàniament ciutats de diversos països com ara Llei-da, Bristol, Birmingham, Istanbul o Milà.En els equipaments escollits a Lleida

com a edificis pilot, s’estudien els seus consums mitjançant la utilització de tecnologies de la informació i la comu-nicació (TIC), la gestió energètica i ac-cions de participació del personal.

El projecte té 3 fases. La primera ha consistit en un recull exhaustiu dels consums, dels hàbits dels usuaris i de les disfuncions en els sistemes de ca-lefacció, il·luminació i climatització. La segona ha estat l’elaboració d’una pro-posta de millores i l’execució i el segui-ment dels resultats. La tercera preveu elaborar protocols d’actuació perquè, un cop acabat el projecte, els resultats reeixits puguin tenir continuïtat. •••



Joan Vilella

Hem perdut un any amb l’IBI

Joan Vilella

Amb la proposta del PP els lleidatans ja pagaríem, de mitjana, 68 euros menys pel rebut de l’IBI

En el passat Ple sobre l’Estat de la Ciu-tat, l’alcalde de Lleida, el senyor Ros, va anunciar que la Paeria ha demanat al Govern de l’Estat l’actualització dels va-lors cadastrals per al pròxim any 2015, tot dient que s’acolliran a una novetat legislativa per rebaixar els valors cadas-trals i congelar els impostos.

Però aquest anunci no és ni una nove-tat ni donarà als ciutadans i als comer-

ciants el que ja fa temps que reclamen i que és una rebaixa del rebut de l’Impost de Béns Immobles (IBI) a la ciutat de Lleida.

Amb aquesta iniciativa, l’Ajuntament de Lleida no fa res més que acollir-se a una mesura que el Grup Municipal del PP ja va proposar l’any passat i que, ales-hores, el mateix alcalde Ros i l’equip de govern socialista de la Paeria van rebutjar per manca de voluntat política i perquè no els va donar la gana d’assumir-la, mal-grat que fos beneficiosa per al conjunt dels ciutadans, per la senzilla raó de que era una proposta que feia el PP.

A la ciutat de Lleida paguem, de mit-jana, 459 euros per l’IBI, un 48 per cent

Manel Pelay

Reactivant el nostre Centre Històric

Feia molts anys que els veïns de sempre del barri antic no hi veien tanta gent passejant, i això dóna molta vida al barriEl Mercat del Pla ha obert les portes

a un gran ventall de propostes per a la rehabilitació del Centre Històric. Dona-va bo de veure els carrers al voltant de l’emblemàtic edifici del Mercat del Pla. Els veïns que sempre han estat vivint al barri antic feia molts anys que no veien tanta gent passejant pels seus carrers: Cavallers, Sant Martí, Tallada..., i això dóna molta vida al barri. Així mateix, la rehabilitació dels patis oberts ens ha aportat més qualitat i ha contribuït a la

recuperació de comerços de tot tipus que benvinguts siguin.

També estem a les portes de la cele-bració del V Obert del Centre Històric, que tindrà lloc aquest pròxim setembre coincidint amb la reobertura del Mercat del Pla, fet que ajudarà a potenciar més

la dinamització del barri amb les places i els carrers plens d’activitats durant tot un cap de setmana, i, com no, amb una ex-posició cultural de totes les entitats que formen part del barri antic. Una vegada més es donarà cita en el Centre Històric a la cultura, la música i la gastronomia, totes activitats que contribuiran a la seva recuperació.

Un altre dels elements clau per a la recuperació del Centre Històric és sens dubte la cultura, perquè tothom sap que al barri antic es troben alguns dels equi-paments culturals més importants de la nostra ciutat.

Parlem d’equipaments que contri-bueixen positivament a la seva trans-formació, com per exemple el Museu d’Art Contemporani; el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal; edificis reconver-tits, com el Centre d’Artistes i Artesans de Lleida més conegut com la Casa dels Artistes, que també ha evolucionat per tornar a revitalitzar-se igual que el barri, per obrir-se a professions noves i a joves emprenedors i creadors amb voluntat de dinamitzar el Centre Històric; l’Espai Ca-vallers; l’Associació de la Festa de Moros i Cristians; els Castellers de Lleida, etc.

Per tot això creiem que la reactivació del Centre Històric avança amb determi-nació i ja hi ha mostres visibles del que serà el nostre barri en endavant, la qual cosa ens anima a treballar intensament pel nostre barri. •••

més que fa vuit anys, que és quan van entrar en vigor les ponències dels valors cadastrals. Des de llavors hem passat de pagar 310 euros de mitjana a pagar-ne 459, és a dir, 149 euros més en vuit anys.

Si el govern de la Paeria hagués sol·licitat l’actualització dels valors cadas-trals l’any passat, tal com proposàvem des del PP, en aquests moments els ciu-tadans de Lleida ja pagarien un 15 per cent menys per l’IBI, que traduït en euros representa, de mitjana, una reducció de 68 euros per rebut i un estalvi per als llei-datans de set milions d’euros.

Per tant, la proposta que ara fa l’equip de govern de la Paeria arriba amb un any de retard i és una proposta a la qual sí que s’han acollit més de 2.800 muni-cipis de tot Espanya, entre ells la ciutat de Barcelona, i als quals aquest any ja s’aplica aquesta actualització que com-porta una rebaixa de l’IBI i que, malaura-dament, no en podran gaudir els ciuta-dans de Lleida. •••


Agost de 2014 • Urbanisme

Impostos a Lleida: cars i insensibles

Antoni Postius i Terrado

Els impostos i les taxes municipals són la principal font d’ingressos de l’Ajuntament de Lleida. Són cars. Molt cars. Així ho diuen diversos rànquings publicats re-gularment i així ho percep la ciutadania. N’hem tingut exemples els darrers mesos. Quan n’hem estat coneixedors, CiU ha es-tat al costat de les persones, escoltant-les i intentar de cercar solucions, en la mesura de les nostres possibilitats.

Casos com el d’un senyor que es veu en la tessitura de malvendre un immoble per satisfer la plusvàlua de l’habitatge que els seus pares –difunts– van haver de pagar, amb esforç, durant anys. I com aquest, molts altres casos, temo, a la nostra ciutat.

Casos com el del grup de propietaris de Copa d’Or que s’han vist atrapats entre la bombolla immobiliària i l’afany recaptatori del govern municipal socialista. Han vist multiplicats per quatre els seus rebuts de l’IBI d’uns terrenys que van ser requalifi-cats, però en els quals no s’ha construït res ni hi ha cap perspectiva que s’hi faci res.

Cal remarcar que el govern de la Paeria era, i és, coneixedor que les valoracions amb què es calcula l’IBI a aquests propie-taris no s’ajusten a la realitat. I ha mirat cap a una altra banda. Per això, ara hem demanat una rectificació i que s’expliqui als afectats què s’ha de fer amb aquest problema que el mateix Ajuntament ha creat.

I tot això en un context en què molts municipis del nostre entorn han abaixat el rebut de l’IBI mitjançant revisions cadas-trals. A Lleida, en canvi, la gestió del go-

vern, amb un endeutament desmesurat i descontrol de la despesa, només li perme-ten congelar l’impost, després d’haver-lo més que duplicat en l’última dècada.

Enguany, la recaptació de l’IBI és de 52 milions d’euros. Miri el seu rebut i sabrà qui paga. És proporcionat amb els serveis que rep? Es gasta bé? La resposta és seva. Cal canviar el que no es fa bé. Hi estic com-promès. •••

L’habitatge digne i assequible, una prioritatMàxima contundència per evitar ocupacions i usos irregulars del pisos

El dret a l’habitatge és un principi fona-mental al qual les administracions hem de donar resposta, especialment arran dels problemes de moltes famílies per poder fer front al pagament de la hipoteca o una quota de lloguer. Per això, el gener del 2013 la Paeria va posar en marxa l’oficina municipal d’atenció per problemes hi-potecaris i de lloguer de l’habitatge, una mena de “finestreta única” per atendre i donar sortides a les persones que tenen dificultats per accedir a un habitatge nou o per poder romandre al seu habitatge habitual. També oferim assessorament a totes aquelles famílies afectades per processos de desnonament, dacions en pagament o problemes per continuar pagant la quota del seu pis, intermediant amb els propietaris, amb la Generalitat o amb entitats bancàries perquè es puguin quedar al seu pis amb quotes i lloguers adaptats a les rendes que es puguin assu-mir. L’oficina, situada al carrer Cavallers, ja ha atès 540 famílies i hem pogut resoldre un total de 202 casos. Aquesta és una tas-ca prioritària per a l’equip de govern i per això esmercem tots els esforços necessaris

Marta Camps

Amb aquestes accions es vol evitar que alguns dels pisos buits, la majoria dels quals a mans de bancs, acabin sent objec-te d’ocupacions il·legals, robatoris o usos irregulars, amb els problemes de convi-vència veïnal que això pot crear. Per tant, en aquest aspecte serem prou contun-dents per garantir la convivència veïnal, encara que això ens obligui a actuar de manera subsidiària i a tapiar i desallotjar alguns habitatges. •••

en aquesta oficina. Això se suma a la xarxa d’habitatge de lloguer social que gestiona l’Ajuntament, tant propi com de particu-lars, i que suma prop de 500 pisos

L’actuació de la Paeria també se centra

a garantir la seguretat i les mínimes con-dicions d’habitabilitat de tots els pisos de la ciutat, i per això, en els darrers dos anys s’han multiplicat els expedients per exigir als propietaris dels immobles que mantinguin els seus habitatges en condi-cions dignes, davants els casos de sobre-ocupació o de mala utilització dels pisos detectats en les inspeccions municipals. Així, l’Ajuntament ha imposat una vuitan-tena de multes a entitats bancàries en el darrer any i mig per no tenir en condicions els seus pisos, recordant-los l’obligació de conservació i de manteniment que tenen els propietaris.

Després de tants anys al poder, el govern municipal s’ha oblidat que tracta amb veïns, amb persones i no amb expedients


Agenda Cultural • Agost de 2014

Projecte “L’abans: recull gràfic de lleida (1860-1982)”

Tots els ciutadans que ho desitgin poden apor-tar fotografies antigues de Lleida per al projecte “L’abans: recull gràfic de Lleida (1860-1982)”, un recull de fotografies que es publicarà en forma de col·leccionable l’any 2015 i que aplegarà prop de 1.000 imatges de Lleida, moltes inèdites, facilitades per particulars i entitats.

L’Arxiu Municipal de Lleida i l’Editorial Efadòs, continuen cercant fotos sobre qualsevol aspecte urbanístic, esportiu, agrí-cola, industrial, comercial, associatiu o festiu de la ciutat fetes en el període comprès entre el 1860 i el 1982. De moment ja s’han recollit 800 fotos.

Contacte:Arxiu Municipal de LleidaTel. 973 70 03 52 [email protected]

Editorial EfadósTel. 93 673 12 12

EXPOSICIONS A LA PANERAEl Centre d’Art la Panera acull l’exposició del projecte “Doble Direcció”, amb obres de la col·lecció del FRAC Còrsega, i “Brosmind”, amb tallers vinculats per a l’educació en el lleure i per a grups.

Més informació: Tel. 973 26 21 85

Les places i els espais públics de la ciutat s’omplen d’activitats i propos-tes culturals, musicals i familiars en el marc de les Nits d’Estiu de Lleida, un programa impulsat per l’Ajuntament de Lleida en col·laboració amb 46 enti-tats i associacions diferents de la ciutat que inclou en total unes 268 propostes lúdiques i participatives de tot tipus que envaeixen els barris de Lleida de música, teatre, dansa, màgia, oci, cul-tura, esport, ciència i activitats infantils durant tot l’estiu.

Entre les activitats que es desenvolu-paran l’agost i el setembre destaquen tallers a l’Aula de Teatre, activitats a les ludoteques, cursos d’anglès, activitats mediambientals i visites temàtiques al Museu de Lleida, Museu d’Art Jaume

Morera, Museu Roda Roda, Campament de La Canadiense i la Panera.

Igualment, cal destacar l’activitat

“Mandala de Tardor”, les rutes “Racons de Llegenda”, un campionat d’skate i una bicicletada popular, un monogràfic de fotografia, El Mercat de les Idees, di-versos concerts del Cicle Concòrdia, la recreació de les Noces de Ramon Be-renguer i Peronella d’Aragó, al final de setembre.

El setembre tindran lloc també la Mos-tra Internacional de Cinema de Munta-nya, el Mercat de la Música i l’Exposició del XVI Concurs Fotomaig ‘14.

Més informació:www.paeria.cat/nitsestiu

Agenda

Nits d’Estiu a Lleida


Agost de 2014 • Agenda Cultural

Museu de l’Aigua

El Museu de l’Aigua de Lleida és format per diferents muntatges que giren al voltant d’aquest ele-ment. Les persones interessades poden visitar els espais “La força de l’aigua. El Dr. Pearson i les obres de La Canadiense a Lleida”, l’espai de memòria “L’aventura hidroelèctrica dels enginyers de La Canadiense a les Terres de Lleida” i la curiosa ex-posició “Aigües del món, un món d’aigües”.

També hi ha visites programades al Dipòsit del Pla de l’Aigua, que és el primer dipòsit d’aigües de la ciu-tat de Lleida i que proveïa les fonts públiques de la ciutat, i als Pous de gel, destinats a la conservació de la neu gelada, que són dels més ben conservats de Catalunya.

Més informació: Tel. 973 21 19 92www.museudelaiguadelleida.cat

Festes majors als barris i partides

Les festes i els aplecs als barris i les partides de Lleida tin-dran com sempre un protagonisme especial durant els mesos d’agost i setembre. A partir del dia 20 d’agost tin-drà lloc la festa major de la Partida de Llívia, a partir del 21 la festa major de Balàfia, i a partir del dia 29 la festa dels Amics de Baldomar. Pel que fa al mes de setembre, el municipi acollirà l’Aplec de Butsènit (a partir del dia 13), la festa major de la Partida de Grenyana (a partir del 20) i la festa major del Centre Històric (a partir del 20).

“JAIME SERRA: INFOGRAFIES” AL MUSEU MORERA

El Museu d’Art Jaume Morera acull l’exposició “Jaime Serra: Infografies”, una mostra de narracions i històries explicades a partir d’informacions concretes. L’artista i periodista Jaime Serra Palou (Mollerussa, 1964) ha centrat el treball en la infografia pe-riodística, un àmbit en el qual fou re-conegut per la Society for News De-sign com l’infografista més influent del món en el període 1992-2012.

Serra elabora una sèrie de treballs en què els diagrames, la cartografia o la representació abstracta de dades es-tadístiques serveixen per abordar te-mes com ara l’addicció a les cigarre-tes, la relació virtual de dos amants

per mitjà de la missatgeria mòbil, la impossibilitat de la comunicació ver-bal entre humans, l’excentricitat dels individus i el seu rol en la societat, o els objectes trobats a les butxaques del fill de l’artista.

Les obres exposades, que l’artista presenta per primer cop a Lleida, tenen com a punt de partida les in-classificables columnes d’opinió que el mateix Jaime Serra publica els diumenges al diari La Vanguardia, i que ell situa clarament en el terreny artístic en emprar-hi suports com el vídeo, l’animació, l’obra gràfica, l’art participatiu o la performance.

Més informació:Tel. 973 70 04 19http://mmorera.paeria.es/


Pacte Social per a la Ciutadania • Agost de 2014

Servei de recollida de roba a domicili

La Fundació Jaume Rubió i Rubió, juntament amb Càritas Diocesana de Lleida, promou Troballes Empresa d’Inserció Sòciolabo-ral, amb la finalitat d’aconseguir la inserció sòciolaboral de les persones amb dificultats especials per treballar i trobar feina.

Troballes, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Lleida, impulsa un nou servei de recollida de roba a domicili, que dóna feina a tres persones. El nou servei a domicili pretén recollir porta per portala roba, les sabates, les bosses de mà i els complements que ja no s’utilitzen amb l’objectiu de donar facilitats a totes aquelles persones que vulguin reciclar tot allò que ja no necessiten. Troballes recupera el material al seu local situat al Turó de Gardeny i després el ven a les tres botigues que té l’entitat a Lleida.

El servei funciona de dilluns a divendres, de 9 a 14 h. Només cal trucar al telèfon gratuït 900 102 042 i Troballes s’encarrega de recollir la roba al domicili. Aquesta iniciativa complementa la recollida, la recuperació i la reutilització de la roba dels 24 conteni-dors que hi ha a la ciutat de Lleida i tres més a Raimat, Sucs i Llívia, que després es posa a la venda a les botigues de l’entitat. •••

La FP, una inversió amb molt de futur

El mercat de treball actual es caracterit-za per ser un mercat en constant canvi i

amb insuficient dinamisme per estructurar un camp més competitiu tant per als treballadors com per a les empreses, que demana més i millor formació, més flexibilitat i adaptació als canvis. Per tant, que dema-na un millor posicionament per aconseguir qualitat i productivitat.

És evident que cal treba-llar perquè la formació, i més concretament la For-mació Professional, asso-leixi uns nivells formatius més amplis allargant els anys i el temps que es dedi-ca a l’educació. La Formació Professional ha de passar d’una concepció bàsica a

un context d’aprenentatge permanent adaptat als continus canvis en les es-tratègies tecnològiques i organitzadores del món empresarial.

Pràctiques dins l’empresaEls empresaris, en aquest

context, han de veure el benefici total de tenir alum-nes en pràctiques dins de les seves empreses i enten-dre la seva presència com una inversió totalment ren-dible.

Si l’alumne no es troba dins del medi, l’empresa tindrà més dificultats per a l’adquisició de competèn-

cies de tipus professional lligades al lloc de treball, sense oblidar que la ini-ciativa, l’organització del treball, la resolució de pro-blemes, el treball en equip i el foment de la cultura emprenedora són compe-tències socials difícilment assumibles fora de l’àmbit laboral i que a més són una part important de la forma-ció integral de l’alumne.

Millorar la cohesió socialUn valor poc reconegut a

la formació professional és el seu paper com a instru-ment per possibilitar la mi-llora del model de cohesió social.

Hem d’entendre clara-ment la Formació Profes-sional com una inversió a miyjà i llarg termini, com una aposta de futur valenta i acompanyada d’un lide-ratge polític.

Potenciar la FPPer aconseguir aquest

fi cal actuar tal com s’està fent a les terres de Lleida; amb la potenciació de vi-vers empresarials per als estudiants procedents de la Formació Professional, patrocinant i defensant la Fira de la Formació Profes-sional, clarament consoli-dada i al servei de la ciuta-dania lleidatana, que posa en valor el que antigament i de manera errònia es con-siderava un desprestigi i un fracàs social i personal.

Per tant, hem de conti-nuar apostant per una for-mació professional que es-devingui un instrument per a la transformació dels co-neixements nous, dirigida cap a la innovació i la com-petitivitat empresarial que permeti als treballadors i treballadores accedir i mantenir-se i promocionar-se en un treball competitiu de qualitat dins del mercat de treball. •••

butlletí de la paeria - ajuntament de lleida

Documents