el b

utlle

tíHivern 2011

www.banyoles.cup.cat

Número 02

Butll

etí d

e la

Can

dida

tura

d’U

nita

t Pop

ular

Nú

mer

o 02

Hive

rn 2

011

Els membres de la CUP treballem des de l’oposició, en el lloc que els ciutadans ens han donat, sense perdre el discurs i intentant desenvolupar les pro-postes que tenim al programa electoral.

Durant aquests 6 mesos hem anat aprenent de cada situació. Hem fet propostes com la de de-nunciar l’espoli fiscal que pateix Catalunya i en con-cret Banyoles, d’on marxen uns 50 milions d’euros anuals. També hem presentat propostes d’entitats com és el cas de demanar el canvi de model de gestió dels envasos i d’altres de consensuades com la de Somescola.cat a favor de la immersió lingüística. D’altra banda, els diners que percebem van destinats a l’activitat política, no a nosaltres com a càrrecs electes.

Treballem perquè la CUP sigui l’altaveu de l’Ajuntament al carrer, i per tant estem obligats a escoltar totes les propostes que sorgeixin, valorar-les i transmetre-les a dins de l’Ajuntament per in-tentar fer que els ciutadans siguin protagonistes de les decisions col·lectives.

LES NOSTRES PRIORITATS

Dibuixar la ciutat que volem: Ens trobem davant de la revisió del POUM, una de les decisions de futur més importats dels últims anys per Banyoles. Ens cal repensar la ciutat on volem viure, sense oblidar el pla d’habitatge, el de mobilitat, i la pràcti-ca de l’esport popular en espais públics.

Protegir els drets socials: En la situació actual veiem imprescindible mantenir la partida pressu-postària en aquest àmbit. Hem d’aconseguir ga-rantir els drets bàsics a tots els banyolins.

Promoció d’una economia social i solidària: Hem de cercar nous models de relació econòmi-ca. Per exemple, potenciant el model de producció basat en les cooperatives i treballant conjuntament amb la banca ètica.

Priorització del comerç local: Per sobre del mo-del de grans superfícies comercials, promourem el producte autòcton i potenciarem el km 0.

Oposició a la privatització dels serveis pú-blics: Teballarem perquè l’Ajuntament incentivi l’organització ciutadana a l’hora de gestionar ser-veis públics per així lluitar contra la privatització.

La partició com a eina de treball: Exigirem l’aplicació del Reglament de Participació Ciutada-na amb l’objecitu de vetllar per la implicació de la ciutadania en la gestió dels afers públics i garantir que les línies d’acció municipal s’atenguin a la vo-luntat ciutadana.

Equitat: Les polítiques de gènere són determi-nants per garantir valors, relacions, igualtat i equitat al 100% de la població.

Apostar per un espai polivalent: Aquesta és una mancança històrica a la ciutat que no s’ha resolt. És necessari crear un Pla Estratègic de Cultura i optimitzar l’ús de determinats equipaments cultu-rals.

Països Catalans i llengua: S’han de fer polítiques per la llengua i per augmentar les relacions entre la ciutat i els diferents territoris dels Països Catalans per tal que els municipis esdevinguin un motor més de construcció de la nació catalana.

El nostre compromís: informació i transparència

Sumari

El nostre compromís p. 1

Un cop més, salvem les hortes p. 2 i 3

Salvem l’escolabressol a Banyoles p. 4

Breus CUP p. 4

Per Sandra Pazos i Ferriol MasóRegidors de la CUP

2

El B

utlle

tí

A Banyoles hi ha actualment més de 1.000 habitatges

buits

Aquests dies hi ha sobre la taula l’ordenació de la zona de sota monestir, l’últim reducte d’espai lliure que queda dins el nucli urbà i una de les poques zones on encara es conserva la xarxa de recs i horts que caracteritzava la ciutat. L’origen dels recs i els horts se situa al segle IX i es deu a la creació, per part d’una comunitat de monjos benedictins, d’una xar-xa de recs de desguàs de l’Estany, construïda amb travertí, que va permetre dessecar els aigua-molls i aprofitar l’aigua per a usos agrí-coles i industrials. És un espai que ha aconseguit sobreviure a l’afany cons-tructor dels últims anys, però que té els dies comptats. La febre pel creixement sembla que encara té adeptes i no hi ha lloc per la calma i la reflexió.

Un espai verd

La CUP sap què vol per a aquesta zona de sota monestir: un espai verd, però alhora productiu, per tal de conservar la xarxa de recs i horts, recuperar la relació entre consumidor i productor i fomentar l’agricultura ecològica i el respecte per l’entorn. Apostem per desclassificar la zona NP4 on resten els horts i el patrimoni de recs més ben conservat i treballar per tenir un parc agrari a nivell local. I a la banda sud (UP5 i UP8), un espai mixt, on convis-quin els usos residencials amb tallers i indústries compatibles per fomentar la creació de llocs de treball propers i generar espais vius.

I és aquest projecte el que hem defen-sat a les sessions informatives que va programar l’Ajuntament. Però també volíem conèixer l’opinió dels ciutadans. Volíem que entre tots haguéssim pogut reflexionar i dibuixar la ciutat on volem viure. Però per això s’hauria d’haver treballat amb tota la informa-ció sobre la taula i no només la proposta de projecte de l’Ajuntament.

Habitatges per a 4.000 persones

Un dels documents cab-dals per a ajudar a decidir com ordenar sota-monestir és el Pla Local d’Habitatge, que s’aprovarà properament. A grans trets, aquest Pla és un do-cument tècnic que, a partir d’un anàlisi del parc d’habitatges de la ciutat i de la previsió demogràfica, fa una diagnosi de les necessitats d’habitatge i defineix propostes en ma-tèria d’habitatge pels propers 6 anys. Segons aquest pla, la ciutat de Banyoles disposa actualment d’un parc de 1.500 habitatges pendents d’ocupar (1.000 habitatges buits i 500 pendents de vendre o en construcció), que podrien encabir una població de prop de 4.000 persones. Només ocupant

D’altra banda, les previsions de creixement del pla van dels 1.000 als 2.800 habitants, i són números molt optimistes ja que es preveu una frenada brusca del creixement demogràfic a les comarques gironines, segons dades recents de l’Institut Nacional d’Estadística. Aquestes dades demostren que en-cabir més de 500 noves llars a sota-monestir és totalment sobredimensionat. I més si tenim en compte que no és l’únic espai del municipi on pot ubicar-se habitatge de nova cons-trucció: pensem, per exemple, en els espais generats per un canvi d’ús de zones industrials sense activitat (Can Juncà) o en els solars sense ús existents al municipi (a davant de l’Auditori).

Un cop més, salvem les hortesaquests pisos buits la ciutat no pot assumir un creixement demogràfic a tant curt termini (per la corresponent necessitat d’escoles bressol, esco-les públiques, biblioteques, i un llarg etcètera per donar cobertura als ser-veis bàsics de la població).

Evitem la urbanització innecessària

d’aquesta zona emblemàtica

3

El B

utlle

tí

Breus

Un cop més, salvem les hortesPOUM

L’altre document imprescindible per ordenar la ciutat d’una manera coherent és el POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal).

L’ordenació d’una zona clau com sota-monestir s’hauria

Ens podem permetre el luxe de perdre

aquesta zona agrícola al bell mig de la ciutat per augmentar el parc

d’habitatge buit?

Per Anna Sànchez i Anna JiménezComissió de Territori

d’incloure dins el procés d’elaboració del nou POUM (els tre-balls previs del qual ja s’han iniciat), per dues raons de pes. La primera, per no perdre la relació d’aquesta àrea amb la resta de municipi. No es pot ordenar de manera eficient una peça de tal magnitud i importància com aquesta sense una visió global de la ciutat: com distribuïm els espais lliures al municipi perquè tots els barris tinguin espais verds propers? Quant i quin espai podem destinar a nova construcció sense perdre patrimoni de valor? Quines zones destinem a indús-tries o tallers compatibles amb les àrees residencials? Una vegada detectades les necessitats del municipi en global, es pot ordenar una zona en particular. Si ho fem el revés, les possibilitats d’equivocació es multipliquen.

Procés participatiu?

La segona raó es basa en la participació. El POUM cal que s’elabori amb un procés de participació amb cara i ulls, que reculli les diverses opinions dels

La CUP va instal·lar el 10 de novem-bre un punt informatiu sobre el procés d’urbanització de les hortes a la Placeta dels Estudis

ciutadans per tal que se sentin seva la ciutat. Cal mobilitzar la població i animar-la a participar. No n’hi ha prou amb anunciar dues jornades informa-tives al web de l’Ajuntament com es va fer en aquest procés.

Nosaltres entenem el terme participa-ció com l’activitat orientada a influir en les polítiques públiques, que sigui ca-paç d’implicar els ciutadans a fi que participin activament en la definició del nou model del futur del municipi. I és dins aquest context de repensar la ciutat on caldria ordenar sota-mo-nestir.

No volem posar ciment damunt de les fonts, ponts i parets de travertí, damunt la xarxa de recs que uneixen la ciutat amb l’estany, damunt els horts que són part de la història de la nostra ciutat. Existeixen alternatives per relligar els barris de Canaletes i Can Puig amb Banyoles que no pas-sen per posar més quitrà. Existeixen altres mesures per tal de facilitar l’accés de tothom a un habitatge dig-ne que no passen per crear habitatge nou a costa del patrimoni històric. A la CUP volem una ciutat per viure i treballar-hi, compacta i diversa, amb una densitat raonable i que creï iden-titat. I la xarxa de recs i hortes és clau per aconseguir-ho.

4

El B

utlle

tí

La notícia va fer-se pública a principis de setembre i va acabar d’anorrear les nostres últimes esperances de poder fer una segona escola bressol pública a la nostra ciutat.

El pretext era ben senzill: no n’hi havia prou amb la subvenció de 400.000 euros provinents de la Generalitat, calia afegir-n’hi molts més. Per això l’equip de govern va considerar que seria molt més beneficiós continuar apostant pel totxo en detriment de l’educació, un dels pilars bàsics del benestar social i al mateix temps una inversió de futur.

Com ja està passant a nivell nacional des de fa uns mesos, els governs de Convergència i Unió estan desmantellant l’estructura de la societat al servei de les classes populars. A Banyoles mateix és inadmissible que només 40 dels 300 infants que van néixer el 2010 tinguin plaça a l’escola bres-sol pública. I la resta? Alguns acabaran anant a d’altres llars d’infants concertades i d’altres, amb una mica de sort, es-campats per Cornellà, Porqueres, Camós, Serinyà…

Cal remarcar que tot i ser capital de comarca, Banyoles té menys places públiques que Porqueres, per exemple. Amb aquesta forma d’actuar, s’estan convertint les escoles bressol en un privilegi només accessible per a les butxaques d’alguns, de manera que la majoria, les classes populars, veiem restrin-git l’accés als serveis públics.

Des de la CUP continuarem estant alerta i treballant per-què l’educació torni a ser un dels objectius principals de l’Ajuntament.

Onze de Setembre

El passat Onze de Setembre la CUP i el Casal In-dependentista del Pla de l’Estany van organitzar conjuntament uns sèrie d’actes per commemorar la Diada Nacional. Des de la CUP esperem aconseguir dotar la comarca d’actes populars que fugin de la visió més institucional que ha pres la Diada.

Barraques de Banyoles

Fa més de 20 anys que l’esquerra independentista col·labora amb la Comissió de Barraques. Formem part de la rotllana de barraques que treballen amb alegria i disbauxa, però amb un treball seriós, per aconseguir unes festes populars i de qualitat. Llarga vida a les festes participatives de Banyoles!

L’Ajuntament contra l’espoli fiscal

El ple de l’Ajuntament va aprovar el setembre per majoria absoluta la moció de la CUP que demana-va la condonació del deute de 770.000 euros que l’estat espanyol reclama. Fent comptes, cada any marxen de Banyoles uns 50 milions d’euros. Des de la CUP agraïm que els grups polítics ens dones-sin suport per donar a conèixer la realitat de l’espoli fiscal, que és, com ja hem reiterat en diverses oca-sions, un atracament a cara descoberta.

Cànon de l’aigua

L’equip de govern va aprovar el passat mes d’octubre un nou conveni de subministrament d’aigua pel qual l’Ajuntament ven a Aigües de Banyoles part de les infraestructures hídriques. Des de la CUP celebrem que el projecte inicial que afectava la gestió de l’aigua s’hagi aturat, però hi trobem a faltar transparència i la realització d’un debat popular per decidir quin és el model que volem els propietaris d’aquest bé comu-nal, que som els ciutadans de Banyoles. Seguim rei-vindicant la democràcia participativa com una forma de treballar transversalment.

Visita’nsEns trobaràs cada dijous al local de la CUP de

6 a 8 de la tarda Placeta de Sant Pere, 1 (Barri Vell)

Apartat de correus 191 17820 Banyoles

972 57 43 61 - banyoles@cup.cat

I cada dilluns a la tarda al despatx de l’Ajuntament de 6 a 8 de la tarda

Passeig de la Indústria, 25 - 972 57 00 50

www.banyoles.cup.cat www.facebook.com/cupbanyoles

www.twitter.com/cupbanyoles

Breus Una oportunitatperduda

Per Zaida Vidali Angie Lladó

Comissió de Qualitat de Vida

Humor?