somacordmunicipal.blogspot.com som.acordmunicipal@gmail.com

número 5, abril 2015

Al butlletí…

1 Foto de grup

2 SOM poble blanc

3 Les “climenticones”

4 La dada

5 Alícia en el país de les

meravelles

6 Transparència?

7 Ole tu, ooole tu!

8 Dites ben dites

Foto de grup

Les “climenticones”

Bon dimecres de cendra amb la cremada del Rei Carnestoltes i la sardinada

popular. Una festa que tots i totes esperem cada any i que amb el pas del temps

s’ha convertit en una de les cites imprescindibles en l’agenda cultural del nostre

poble. Un aplaudiment per a la gent organitzadora !

SOM poble blanc

Els pobles mediterranis s’han

caracteritzat per la seva llum,

donada pel blanc de les seves

cases. Sant Climent no és ben bé

a primera línia de costa, però

molta gent encara deu recordar

que també ha sigut un poble

blanc. Només fa 40 o 45 anys

passejar per Sant Climent era

com passejar per Sitges, Eivissa o

Cadaqués. Però ja fa anys que

en nom de les tendències del

moment, de qüestions econò-

miques, de gustos personals o

simplement per canviar, es van

començar a construir cases

d’obra vista, o amb acabat de

formigó o qualsevol altre color.

Encara hi som a temps de

conservar, i potser recuperar,

l’aspecte mediterrani del nostre

poble. Algú s’imagina el pont de

Can Pinet d’un color diferent al

blanc, per exemple? Només cal

una mica de reflexió i cons-

cienciació de climentons i

climentones, serveis tècnics i

polítics. Potser no cal ni una nor-

mativa impositiva ( de norma-

tives en sobren). Només cons-

cienciar i recomanar.

761€ 2.997.474€ és el deute “viu” del nostre municipi a data 31 de desembre de 2014, segons

informa l’Ajuntament en el web municipal. Això vol dir que a cadascun dels habitants de

Sant Climent ens toca pagar 761€. Esperem que aquest deute aviat sigui “mort”. Font: web ajuntament

La dada

Quina sorpresa al veure que estrenem poliesportiu però també noves goteres! És

evident que tot allò que siguin millores de les instal·lacions municipals és una bona

noticia per al nostre poble, però cal que s’exigeixi que els diners invertits, els diners

de tots, garanteixin una bona execució de les obres.

No puc deixar d’emprenyar-me! Continuen los obres arreu del territori tot just quan

s’apropen les eleccions. Quina casualitat, oi? Potser algun dia els governs seran

capaços d’entendre que, cada vegada més, la ciutadania volem polítiques del

dia a dia, i no la de deixar les “floritures” pel final de les legislatures.

Ens agraden les fotos de grup.

Aquelles fotos que

immortalitzen un moment on

tots i totes sortim en el mateix

pla i per tant amb el mateix

protagonisme. Potser perquè

posa de relleu la nostra manera

de fer política: fent pinya,

consensuant les decisions,

escoltant totes les veus, siguin

les veus més experimentades o

les veus més novelles.

Així treballem nosaltres, oferint

la participació de tothom,

reunint-nos, parlant i

consensuant molt, debatent i

argumentant. Ja fa temps que

treballem perquè això sigui així.

Des de SOM sempre hem apostat per la força del grup, que també és apostar per la força

individual de les persones. El grup ajuda, acompanya i fa que tot sigui més fàcil

Ens importa la forma d'arribar tant com el resultat. És la nostra manera de fer política. A

nosaltres també ens agraden les selfies: són simpàtiques, joves, fresques, en permeten

comunicar als nostres amics on som i amb qui som. Però ... és com tot, abusar-ne pot ser

contraproduent i pot esdevenir un spam a les nostres ja carregades xarxes socials.

Com és una selfie? És una foto on un "JO" en majúscula es posa al davant per sortir en primer

pla, i al darrere hi segueix la resta de la gent que queda més allunyada. Nosaltres preferim la

foto de grup.

I, potser sí, no ens fem gaires selfies ni fotos en general, però SOM aquí, des de sempre,

treballant i molt, per aconseguir fer una política més propera i necessària per al nostre Sant

Climent.

somacordmunicipal.blogspot.com som.acordmunicipal@gmail.com

Ole tu, ooolee tu!

Caminant pel carrer Travessia Nova és inevitable

exclamar el títol de la secció gairebé a cada pas. La

vorera no només és estretíssima sinó que també està

ocupada per pals de la llum que obliguen a passar pel

mig del carrer.

“Any d’eleccions, any d’inauguracions”

Reformes a Cal Marí, construcció de la via verda, asfaltats de carrers ...

què més ? Continuem amb les mateixes polítiques de sempre, encabint

totes les cintes i tisores de tallar durant els últims mesos de legislatura. La

campanya electoral fa setmanes que ja ha començat. Vinga, som-hi !

“Amb art i engany, es viu mig any. Amb engany i art, es viu l’altra

meitat”

Les entitats participen activament a les festes i actes del nostre poble i

el govern ho aprofita per posar-se les medalles. Fixeu-vos sinó en les

publicacions. No dona la sensació que sigui tot o quasi tot obra d’ells?

Dites ben dites

Alícia en el país de les meravelles S’apropa el mes de maig i comencem a córrer darrere dels conills esperant que

ens transportin al País de les Meravelles

Col·laboradors imprescindibles en l’actual crisi, els especuladors

esperen el moment adequat per tornar a clavar les dents al pastís

immobiliari

Tot i que molts moviments socials avisaven que el model del totxo era insostenible i

temible com a model de desenvolupament social, durant molts anys va trobar un

camí abonat en molts ajuntaments: els beneficis a curt termini d’una nova

urbanització ajudaven a disfressar els números de la gestió econòmica.

Ara, quan tothom és conscient de les vergonyes del model, de la barbaritat que ha

suposat en el paisatge urbà de molts municipis, de les terribles conseqüències

econòmiques provocades en moltes famílies, de l’endeutament etern amb

hipoteques insostenibles, de l’enriquiment vergonyós de molts pocs ... ara, la casta

especuladora, roman oculta esperant una nova oportunitat per reenganxar-se al

sucós negoci immobiliari.

Però ... serem capaços de controlar i acabar amb aquestes pràctiques? Al nostre

poble tenim motius per continuar preocupats: els plans urbanístics de construcció de

centenars de vivendes a la zona de l’Angla, el Molí, la VAP o Can Molins, continuen

amenaçadors en l’horitzó i comportaran, si no som capaços d’evitar-ho, un canvi

letal en la paisatge urbà i social del nostre poble.

L’ urbanisme i les seves conseqüències s’ha de poder discutir amb transparència,

amb tota la informació, sense condicionants i amb el compromís dels gestors

municipals d’obrir a la participació ciutadana el debat del model que tots i totes

volem per al nostre poble. Cal que aprofitem l’actual conjuntura de manca de

pressió urbanística, i el compromís de tots els grups municipals a favor de polítiques

de contenció, per trobar solucions que preservin el nostre poble de l’atac insaciable

dels especuladors.

Sembla que el paradís ha vingut a

nosaltres i tots els problemes han

deixat d’existir. Hi ha grans

professionals de vendre fum, tot i que

sigui amb una bona banda sonora.

És cert que aquests anys hem gaudit

de grans festes organitzades per les

entitats, es cert que hi ha grans

equips esportius on participen moltes

criatures gràcies a l’Associació

Esportiva de Sant Climent, és cert

que amb ajuda de la Diputació és

van fent petites obres que estaven

pendents i s’han acumulat en

aquests primers mesos de l’any

(pensàveu que no seria així?)

Hem de donar les gràcies al teixit

associatiu del poble, on hi ha gent

de tots els partits, gent de cap partit i

gent en contra dels partits. Gent del

poble que dedica moltes hores del

seu temps lliure sense cobrar cap

compensació econòmica i que

organitza totes les activitats amb el

seu esforç i moltes vegades amb

l’únic suport per part de l’ajuntament

de cedir espais que són del poble.

Transparència ?

Estem en crisi, ja fa molt de temps i no

només econòmicament. Tenim

també una crisi de valors, i

precisament aquells que en fan

bandera dels seus valors són els que

més la pateixen.

Com a persona m’agrada pensar en

allò que voldria algú com jo de les

persones que governen en un

Ajuntament, i la transparència és una

de les primeres coses que em surten.

Transparència és, en sí, una relació de

confiança entre qui té la informació i

qui ha de rebre-la, quan el que la rep

sap que la té al seu abast sempre

que la necessiti.

Però no només això. Qui té la

informació ha de donar compte de la

seva activitat (com a pública que és)

i fer-ne difusió, tant d’aquella que ja

ha fet com de la que farà. Ara

l’Ajuntament exhibeix com a èxit el

fet que s’hagi reduït el deute

municipal d’un 142% al 75% en 4 anys.

Està bé. Però també estaria bé que

en un exercici de transparència

pogués explicar a la població per

què es va crear aquell deute? quines

factures i sota quins conceptes es van

pagar quan es va produir el canvi de

govern el 2009? o per què la partida

de càrrecs electes ha crescut un 30%

en aquests darrers 4 anys? El fet és

que a hores d’ara encara hi ha

ombres sobre aquesta transparència

a mitges que exerceix l’actual equip

de govern.

També és cert que moltes d’aquestes millores fan aigua, que els grans problemes

estructurals del poble estan sense resoldre, que l’Angla, el Molí, Can Bonet, la Wap,

demandes judicials, el patrimoni municipal, etc, estan com fa quatre anys, havent perdut un

temps important de poca pressió urbanística per resoldre-ho.

És cert que l’herència rebuda, tal com proclama l’actual equip de govern, és la que és,

però que el fum no ens amagui que des de la instauració dels ajuntaments democràtics els

equips de govern del poble han estat presidits per majories de CiU, PSC i ULI. Curiosament els

mateixos partits que es lamenten d’aquesta herència.

També podem parlar de justícia social i de quins partits són els culpables de les retallades

tant a l’Estat com a casa nostra. Els diferent governs han estat presidits per PSOE i PP a

Madrid i PSC i Convergència a casa nostra. Hem d’anar en compte per no tornar a caure

pel gran forat com li va passar a Alicia perseguint un conill blanc.

Segueix-nos a: