Després de tants dies de pluja i mal temps el dissabte va deixar-nos un temps ennuvolat però amb prou sol per tenir una gran festa i passar-ho d’allò més bé.

El grup d’animació La companyia va fer parti-cipar a tots els nens que van venir i tenien moltes ganes de gresca, ja que després de tot un curs d’estudi i d’esforç, ara tocava

l’hora de la gresca. Fins i tot pares i mares varen gaudir de l’espectacle.

Moments abans els protagonistes de la festa van participar en els diferents tallers, de pin-tura i dibuix , maquillatge i com a novetat d’aquest any paper reciclat, els alumnes que van realitzar Ecodiver van col.laborar ense-nyant i explicant com es realitzava el paper reciclat.

La festa de final de curs

22/06/2011

BUTLLETI 4 PRIMAVERA

Agenda d’activitats JUNY-JULIOL-AGOST

• Vacances estivals

Contingut:

Festa Final de Curs Patinatge Hoquei

1 2 2

Teatre: “Els Barrufets” 3

Sortida a Sant Pau 3

Ecodiver 2011. Hort escolar. 4

Nou calendari i horari esco-lar

4

Retallades a Vilafranca en educació: reutilització de llibres

5

Reivindicació: ascensor a l’escola Per reflexionar Entrega premi Recepta Entre-pans

5 6 6

Curs 2010-2011

Butlletí Ampa Pau Boada

Moment de l’actuació

Taller de maquillatge Taller de paper reciclat

Retal lades a Vilaf ranca en educa ció La pista nova de l’escola

va poder aco l l i r l’exhibició per a tots els pares i mares de les ne-nes de patinatge. Tant el vestuari com el maqui-llatge va sorprendre gra-

tament a les persones que ho van veure.

El ball mostra el seu apre-nentatge durant el curs,

moltes de no saber pati-nar a realitzar figures artístiques... Un progrés magnífic aconseguit per aquestes nenes. Felici-tats!

Patinatge

introducció a l’escola d’un esport molt vila-franquí: l’hoquei. Tot un

repte per als nens i nenes que no sabien anar en patins i han hagut d’aprendre dues o més coses alhora.

És la mostra de que també en les escoles públiques es pot prac-ticar alguns esports que abans es podien considerar d’escoles privades i d’elit.

Us animem a compar-tir amb ells els partits que es fan a l’escola. El millor de tot és que s’ho passen molt bé.

Una de les novetats d’aquest curs ha estat la

Pàgina 2 BUTLLETÍ AMPA PAU BOADA

El mes de maig van poder realitzar una ex-hibició a Santa Marga-rida i els Monjos.

Foto de grup amb les en-trenadores

Imatge de grup

Hoquei

Imatge de grup

“

L’entrada a l’Institut

Els alumnes de 6è marxen de l’escola per seguir els seus estudis a una nova institució, l’Institut.

Tant els nens com els pa-res

t enen

mateixa manera, tot depen-drà de la voluntat i l’esforç per l’estudi, però que en definitiva no vol dir l’autonomia definitiva i fer-se gran de cop.

BUTLLETI 4 PRIMAVERA Pàgina 3

d’herbes al seu voltant, fa que per-drem el co-neixement de moltes plan-tes medici-nals tradicio-nals que són base de

molts xarops per a la tos i que en canvi podem trobar al voltant dels camins i fins i tot trepitjar sense adonar-nos-en.

La desvinculació cap a la natura i afegim el típic conreu de vinya que tenim al Penedès, que no vol gens

Tan és així que va cos-tar molt de trobar en l’última sortida que es va realitzar el diumenge de fira. Dia festiu però ideal per poder fer una passejada al matí fent esport a la vegada compartint amb els fills/es i pares i mares de la comunitat escolar.

El premi: la visita a l’observatori astronòmic de Canyelles...

IIIa Bicicletada i ruta a peu: Sant Pau

Teatre: “Els barrufets”

poder veure l’espectacle.

En acabar la representa-ció un fort aplaudiment va servir per reconèixer l’esforç d’aquests petits actor/ius. Els protagonistes del dia eren els nens i nenes i ho van fer genial!

NOTA:

Des de l’Ampa volem agrair i donar el màxim suport al monitor Carles Casas pel seu saber fer, la seva pro-fessionalitat i sobretot el seu

Els nens i nenes que realit-zen l’extraescolar de teatre a la festa de final de curs realitzen l’obra que durant tot el curs preparen. Aquests nens i nenes d’enguany són de P3, P4 i P5 , un total de 13 que el monitor ha sabut donar-los una coherència i lligam narratiu per què tots podessin participar.

El nombrós públic assistent , tant familiars com altres alumnes de l’escola, van

punt més humà que, davant de la incidència provocada per l’actitud d'una persona assistent, va permetre que l’obra final-ment es pogués escenificar.

Entenem que totes les opinions són respectables i que pot ha-ver-hi sensibilitats diverses, pe-rò, defensem que les diferències entre adults no poden afectar el desenvolupament de les activi-tats dels infants.

No és de rebut que, just uns moments abans de posar en escena una obra en la que els nens han estat treballant amb

tant d’esforç i amb els nervis i la il·lusió que suposa fer aquesta representació davant dels pa-res, germans i resta de familiars, l’actitud d’una persona posi en perill tot aquest treball.

Per a propers cursos volem re-cordar que, tot i que aquestes activitats són voluntàries, cal un mimin compromís d’assistència i col·laboració amb el grup. Si no estem disposats a complir amb aquests requisits bàsics cal plan-tejar-nos que el millor és no participar-hi.

Magnífic dia

Marrubi

Els nens són els pro-tagonistes de

l’espectacle

Imatge de l’actuació

El projecte mediambien-tal presentat de nou per l’Ampa ha estat recone-guda per l’Ajuntament i rebrà de nou una sub-venció, cosa que farà que els/les nostres alum-nes puguin gaudir d’un extraescolar verda.

Aquest any comptem amb Maria Ferrerons que és ambientòloga (Ciències Ambientals) i monitora d’un cau vila-

franquí. Dintre del que es pot avançar és que es faran diferents tallers com ara el de caixes niu pels arbres de l’escola, moneder reciclat.

La novetat serà la realit-zació durant la primave-ra d’un terrari per a car-gols. D’aquesta manera podrem els cargols que passegin per l’hort tin-dran un cau on poder estar tranquils i deixar

les plantes intactes i com no, poder-los estudiar de més a prop.

En els temps actuals de crisi podem realitzar una activitat interessant, me-diambiental, de lleure de forma gratuïta.

Seran els divendres a la tarda i les inscripcions es passaran a l’inici de curs 2011-2012.

comença una setmana més tard que el curs pas-sat però es manté els dies de descans durant el curs, que a Vilafranca han optat per fer-ho diferents dies i no acu-mular-lo durant una set-mana.

A més han canviat l’horari escolar que fa que l’estona de tarda es

Durant el curs passat amb les reunions que es realitzen amb la regido-ria d’educació per par-lar sobre les xerrades del curs i sobre les preo-cupacions de les ampes, ens van deixar molt clar que la setmana blanca desapareixeria quan arribessin al Govern de la Generalitat. Només eren paraules ja que es

disminueixi ... És el camí cap a la jornada continu-ada?

El rendiment de la hora i mitja de tarda és més aprofitada que la jorna-da continuada?

Interrogants que passa-ran a mesura de que els dies escolars comencin i es pugui fer una avalua-ció objectiva.

Ecodiver 2011: ecologia i diversitat

Nou calendari i horari escolar

l’hort de l’activitat del divendres com els alum-nes de primer curs van poder gaudir d’aquests fruïts.

Les mestres de primer de primària van voler parti-cipar en l’hort i van plan-

tar enciams, pebroteres, tomaqueres... Han pogut veure les plantes que per molts eren completament desconegudes i fins i tot les van retolar en anglès.

Hort escolar: maduixes i cireres, un èxit

Va arribar la primavera i els fruïts de les madui-xeres i cireres van sortir. Tan els participants de

“boníssimes...” “no necessiten sucre...”

Página 4 BUTLLETÍ AMPA PAU BOADA

L’últim dia d’escola TVP va anar a la nostra escola .

Els participants d’Ecodiver van participar a la festa de final de curs explicant als seus companys d’escola com es fa paper reciclat.

L’observació i el contacte direc-te: una experiència vital.

Nens menjant cireres acabades de recollir...De la flor al fruït. Un èxit.

BUTLLETI 4 PRIMAVERA Página 5

Quina ha estat la sorpre-sa de molta gent i fins i tot de mares i pares que formen part de les dife-rents ampes vilafranqui-nes en veure com a final de curs sense avís previ de l’actuació definitiva als afectats directament, de treure la subvenció educativa de la reutilit-zació de llibres.

Una despesa gran per al nostre ajuntament, és cert, però en comptes d’utilitzar el mateix crite-ri que les llars d’infants sobre les famílies de fo-ra de la nostra ciutat es quedaria sense aquesta subvenció, per cert com-entada a la tècnica d’educació com a possi-ble solució.

Ara la subvenció és pu-rament assistencial, com la resta d’ajudes. Però podem comprovar que

una família on treballi només un dels pares i cobrin un salari de 1.000€ nets i tingui un

sol fill no pot rebre aquesta ajuda.

Ara queda la reutilitza-ció que com a forma de participació col·lectiva facin els pares amb l’aportació inicial per poder entrar a la roda a partir de tercer de pri-mària. I els altres cursos? És un tracte just i iguali-tari?

Hi havia maneres i fór-mules per abordar aquest tema de reducció de la despesa però con-siderem que s’ha pres la pitjor perquè a més ni tan sols les subvencions que arriben només al 90% quan podrien ser del 95% a rendes per càpita molt baixes amb problemes més greus.

Ara es tracta de conver-tir la subvenció inicial que posava l’Ajuntament en una aportació per part dels pares, una ve-gada durant els quatre anys que es pot realitzar la reutilització.

Properament enviarem una explicació de la comparativa econòmica del cost de la compra i el cost de reutilització.

Escoles com l’Estalella i Graells fa molts anys que tenen aquest sistema de funcionar i la majoria de famílies s’hi acullen.

Tot i la tardança de la c o m u n i c a c i ó d e l’ajuntament s’han fet esforços per comunicar aquest canvi per part de l’escola però encara fal-taran dies per a que arribi a tota les famílies.

Retallades en educació a Vilafranca 2: la reutilització de llibres.

cobriment però encara tenim els nostres dubtes per la tardança en l’execució de les obres.

A banda del gimnàs hem iniciat de forma clara una reivindicació: un as-censor. Les noves escoles ja ho tenen contemplat però la nostra encara no

en té i aquest any hi han hagut uns quants casos d’alumnes lesionats amb crosses que un ascensor els hagués facilitat l’accés a la seva aula.

Esperem que no caigui en un sac buit i ho tinguin en compte. L’Ampa sí ho tindrà en compte.

Reivindicació: un ascensor a l’escola

Durant aquest curs hi ha hagut l’estrena d’una pista i és el que se li ha comunicat a la regidora d’educació Ramona Suri-ol. Tot i ser un gimnàs coberts, als ulls dels pa-res segueix sent només una pista. Durant aquest estiu es farà les obres de

X C S E N M U L A U L E M S B

R H Y O P W Q A V F L Q P A C

J F L A C A S T A N Y E R A T

R R T L D N M D I R M R O S B

S E Z K J R S C Y D I P F O H

C A U E Z J O R L Y E P E L L

Q R N E S C O L A F L Y S W M

A T H T M R U I D V S M S N I

S J I M J S A E F B P V O M X

E T P P W O F J H K A Z R H Q

S O A E G H R L D W S G S M X

F R U T J Z D D M V T B K L R

I B B T O J E C I S O W E I P

R P O R X W J J T I R U N E N

D G A H K W Q C Z L E A M P A

R R D G B M I O P N T R P O X

F R A O U S L T H X S P E I U

G F K X N C L L A R I P S E T

U I Q M J U D P U M G R X O L

E D U C A C I O Q T M D H M F

ESCOLA EDUCACIO

ALUMNES PAU BOADA

PROFESSORS AMPA

BARRI SANT JORDI

ESPIRALL ELS PATORETS

LA CASTANYADA

Per reflexionar...

Carrer Espirall 45 Telèfon: 93 892 14 03 ampaescolapauboada@hotmail.com

Curs 2010-2011

Pàgina 6

Com establir els límits:

Es podria considerar la paraula límit com la zona o barrera que separa el que està permès del que no ho està, del bé i del

mal, del tolerable i del que no, el món intern del món extern. Però, què són els límits?

Es pot dir que hi ha límits interns o psíquics, és a dir, del propi subjecte, i altres físics, els que imposa el cos. Però hi ha altres límits, que són variables i depenen de la forma de ser de cada individu, de la família o de la societat a que estem im-mersos; són els límits externs. En aquests últims és molt més difícil marcar una línia divisòria, ja que depenen de qui els transmeti, així , per exemple, quan dos germans s’estan perseguint per la casa, cada vegades estan més excitats i van aug-mentant el to de la veu, el gos de la casa els veu i corre cap a ells. Què pot passar? Trencaran alguna cosa’ Acabaran bara-llant-se? Quan s’ha d’establir el límit i qui pot fer-ho? Dependrà d’una opció personal. Hi ha múltiples opcions.

Com es transmeten els límits?

Quan el nen va creixent es dóna compte, per les actituds i normes imposades pels seus pares, que les conductes i els desitjos que creia possibles de petit no sempre ho són, i incús són irrealitzables. Així, veurà que la seva mare no podia estar perma-nentment amb ell i que tampoc pot tenir totes les joguines que anuncien a la tele.

Encara que els nens tenen grans possibilitats per a crear i imaginar, sempre hi ha uns límits. El cos, l’edat, les capacitats de cada individu, inclús els horaris de les famílies ho són. Reconèixer els propis límits porta a diferenciar-se dels altres i a sa-ber com és un mateix i quines possibilitats tenen seguretat.

Tot el procés de desenvolupament del nen comporta una progressiva acceptació dels propis límits i de la realitat externa. (...) a partir dels tres anys comença a observar-ne una diferenciació i una acceptació dels límits que permetien donar el pas cap el món exterior: enfrontar-se i jugar amb el seus iguals, anar a l’escola i començar els aprenentatges, acceptar clara-ment normes socials i responsabilitats més complexes.

Marcant límits: primer a casa

Els pares són els primers que han de marcar els límits externs. Depèn de qui els expliqui i intervenen moltes persones en espais diferents. Els límits interns són més variables i generalment plantegen més problemes.

És important oferir punts de referència als nens, buscar la coincidència de la parella en els límits bàsics i exposar-los amb claredat, per no crear confusions ni situacions ambivalents per a la família.

A casa és important mostrar clarament el que s’espera que facin els nens. Que coneguin on sí es pot i amb qui. Pot ser útil marcar límits temporals, com poder veure la tele. O marcar límits territorials.

Els límits personals dels pares es mostren en les relacions amb els fills. Els nens són molt sensibles i perceptius, s’adonen ràpidament de qui aguanta més i fins a on poden arribar amb cada un dels seus pares, per això van provant els límits.

És convenient deixar un marge per a l’experimentació, però també s’ha de ser ferm en els límits i les normes i línies de com-portament bàsic.

Quan el nen surti de la seva família i entre en el món, fora del seu entorn conegut acabaran d'establir-se aquestes maneres de comportament i de relació, apareixeran demandes i normes, i llavors, si l’infant prèviament no ho ha viscut aquesta situ-ació a casa seva, resultarà molt difícil per a ell l’adaptació posterior.

Crèixer des de la motivació, Ed. Salvat 2000

Entrega premi del I Concurs d’entrepans: 3 entrades al teatre.