BUTLLETÍ

1

ÍNDEXParaules del President (1)Casal: La Sardana que envolta el món (2) Revetlla de Sant Joan (3)Notícies (4)Viatges: The Galapagos (5)Cròniques: Picasso au Lapin Agile (6)Història de Catalunya: Catalunya i el Primer Mil·leni (7) Epítom de la Guerra Civil (8-9)Eleccions (10)Pàgina Web (11)Opinió: El cinema a Catalunya (12)Fa quaranta-un butlletins ... (13)Cartes/Summary (14-15)La veu de la Donna Dawson (16)

El Butlletí. Número 46. Edició d’Estiu. Juliol 1999PO Box 91142, Los Angeles, CA 90009 Tel (310) 640 88 47

Email 105333.325@compuserve.com - http://www.eng.uci.edu/~balsells/casal

Paraules del President

Les activitats socials del Casal comencen a agafarforça, i la cooperació de tothom fa que puguemestar orgullosos dels actes socials de l’estiu 99.El 19 de juny vàrem festejar el dia de Sant Joan aSanta Teresita, a on va assistir molta gent peròpodria haver estat més. També, el Dia de laSardana a Fashion Island va gaudir de nombrosaassistència, i tothom va fer un excel·lent treball,especialment el Grup Dansaire. Vull felicitar atos plegats per aquesta actuació meravellosa par-ticipant a la Sardana que Envolta el Món. Vamfer la nostra feina, i crec que la vam fer bé.Hauríem de ser ben orgullosos de l’esforç quetots vam fer per que fos possible.

L’estiu encara no ha acabat, i tenim programat un“potluck” concert/pícnic a l’Irvine Meadows dela ciutat d’Irvine el 28 d’agost, 1999, amb la Pa-cific Symphony Orchestra sota la direcció de CarlSinclaire. El programa, que es titula “Hollywoodin the Meadows”, serà sensacional i inclourà focsartificials, gaites i tambors, i un nou espectaclelàser. Serà una vetllada memorable, i demano atothom que hi participi. Els membres del Casaltenen dret a dos entrades per membre, sense càrrec.Segons anteriors ocasions el menjar que prepareuserà ben rebut per tothom.

L’Irvine Meadows és un bonic teatre grec a l’airelliure, amb grans i bones àrees de pícnic, que faavergonyir al Hollywood Bowl. Us esperem veureaviat i que us ho passeu molt bé.

Mirant més enllà, estem preparant l’Aplec de 26de setembre al Rancho Domínguez, seguit d’unaFesta de Halloween el 30 d’octubre. I, per suposat,no ens hem de perdre la Festa de Nadal el 4 dedesembre de 1999. La cooperació de tots vosaltresfarà d’aquests actes socials un èxit i que tots ensho passem d’allò més bé.

Moltes gràcies per la vostra contínua col·laboraciói bones intencions. Gaudim-ne del nostre Casal!

Pete Balsells

Words of the President

The social activities of the Casal are picking up,and the cooperation of everyone is making thesocial events of the summer of ’99 one that wemust be real proud of. On June 19, we had St.John’s Day at Santa Teresita, which was well at-tended, although we could have used morepeople. Also, the Sardana Day at Fashion Islandwas well attended, and everyone did an excellentjob, especially the dance group. I want to con-gratulate all of you for the superb performance inparticipating in the Sardana Around the World.We did our job, and I believe we did it well. Weshould be real proud of the effort that all of youmade in making that possible.

The summer is not over yet, and we are scheduledfor a potluck concert/picnic at the Irvine Mead-ows, on August 28, 1999 by the Pacific Sym-phony Orchestra under the direction of CarlSinclaire. The program, entitled “Hollywood inthe Meadows”, will be sensational, including fire-works, bagpipes and drums, and an all new lasershow. It will be a memorable evening, and I urgeeveryone to participate. Casal members are en-titled to two tickets per member, free of charge.Past experience indicates that the food you pre-pare should be well received by everybody.

The Irvine Meadows is a beautiful outdoor Greektheatre with large well kept picnic areas, whichputs the Hollywood Bowl to shame. We lookforward to seeing you all and having a good time.

Looking further ahead, we are looking at an aplecon September 26 at Rancho Dominguez, followedby a Halloween Party on October 30. And ofcourse, we should not miss the Christmas Partyon December 4, 1999. The cooperation of all ofyou make these social events a success and we allhave a good time.

Thank you very much for continued cooperationand good will. Let’s enjoy our Casal!

Pete Balsells

CASAL DELS CATALANS DE CALIF ÒRNIA

2

La Sardana que envolta el Mon

Casal

El dia 20 de juny, el Casal va celebrar el Dia Universal de laSardana, unint-se així amb milers de sardanistes arreu delmón. Es tractava del projecte “La Sardana que envolta elmón” que volia que en aquest dia es ballin sardanes a tots elllocs de la terra on sigui possible organitzar una ballada.Totes les sardanes es feien al migdia, hora local. Aixòrepresentava una successió de ballades en hores distintessegons l’apreciació de cada lloc. El sol anava veient comsardanes neixien successivament, començant per Melbournei acabant ambCalifòrnia iVancouver. Lanostra ballada desardanes va tenirlloc a una de lesplaces del Mall deFashion Island deNewport Beach. Laplaça, amb les ar-cades de lesbotigues, i lespalmeres i pins quel’envoltaven, i ambel bon sol californiàdel dia, era benemblemàtica de lesterres mediterràniesque havien vistnèixer aquestabella dansa.

Un bon grup es reunia a la placa del Mall aquest migdia. Lapremsa local havia fet un bon ressò de l’esdeveniment, ialguns dels assistents havien fet via des de San Diego i SantaBàrbara per a presenciar l’acte i ballar o aprendre a ballar lasardana. Malauradament, moments abans de començar l’actees va descobrir un problema amb el sistema de so, el que vaforçar un petit retràs i algunes modificacions amb el programaque s’havia planejat. Amb tot, el públic va ser ben indulgent.Després d’anunciar el motiu de la trobada, el Grup Dansairedel Casal, vestits els homes amb faixa vermella i les donesamb ret i mitenes va ballar, amb pausa i amb mida, i per atothom, la sardana del dia. Després, el secretari del Casal vallegir el missatge de Federic Mayor Zaragoza, el DirectorGeneral de la Unesco, dirigit als assistents a la celebració.Unes paraules que, amb eloqüència, expressen els sentimentsque ens guiaven aquell dia. Deia:

...”Aquesta cerimònia posa de relleu la vitalitat d’unamanifestació que, des del seu origen català, ha aconseguit enels nostres dies una dimensió universal... “La sardana ésexpressió de convivència i de solidaritat. La seva dimensióestètica transcendeix les diferents ètnies o classes socials iafirma la fraternitat universal. Moltes ballades de sardanesacaben amb un cercle únic que es diu “sardana de germanor”.Els balladors tenen la llibertat d’entrar en el cercle, però hand’acceptar les seves regles. La sardana és llibertat, però no

anarquia. És festa ialegria, però tambéorganització imesura; encarnaaquest tret que encatalà descriu laparaula “seny”...

“Vull exhortar atots el pobles quepoden comprendreel missatgesimbòlic de lasardana perquès’apropiïn, perquèse la facin seva.Així podràconvertir-se enpatrimoni no mate-rial de la

humanitat, sobretot quan es tracti d’expressar sentimentsd’amistat i de col·laboració entre éssers humans.”

Seguit aquestes paraules es va formar un gran cercle. Es vaanimar a que tothom aprengués els passos bàsics de la dansa,que en Joan Comellas, el director del Grup Dansaire, es vaencarregar d’ensenyar. Després es va ballar la gran sardanade germanor. Es van fer algunes ballades més de sardanesalternades amb balls d’exhibició del Grup Dansaire. Un d’ellsva ser una “jota catalana”, ballada per les germanes JosefinaGullickson i Rosa Maria Pfeiffer. Un ball, en aquesta ocasiófet més emotiu perquè estava dedicat a la seva mare que pocsdies abans havia mort.

L’acte va finalitzar amb una gran sardana més. Tothomsemblava content amb l’experiència. Vàrem saludar al cònsol

3

Casal

Revetlla de Sant Joan

ideat pollastre a l’ast com a plat fort i uns bons postres degelat i coca. La coca de Sant Joan era obra de la TeresaWroblewski. El brindis es va fer amb cava del Penedès. Primer,es va fer per tots els Joans i Peres de la sala, que no en faltaveni després, d’una forma ben especial pel 90 aniversari de lamare de la Cristina Vargas, la Sra. Lemoine, que no falta maia cap festa del Casal, i que és una de les primeres sempre ensortir a la pista a ballar. La Teresa Wroblewski, que animavala festa, li va cantar unes “Mañanitas” magníficament.

A la festa hi havia el Jordi i la Mariela Domingo, que tornavende Santa Barbara per viure ara a Pasadena, on ell treballa aJPL. També vam conèixer a la Tram Nguyen, una noiasimpàtica de Westminster que havia conegut recentment laMontse Jason, filla de pare vietnamita i mare catalana, criadaa Barcelona, i que ara fa estudis aquí. També vam saludar alJordi Kirimichi, sempre engrescat, i la seva mare, de PlayaRey, i de la Gran Via de Barcelona, a qui feia anys no veiem.Certament no es pot dir qui és català ni per la cara, ni pelcognom.

El ball va ser ben animat. Es va fer “un ball de rams”tradicional amb uns ramets de flors vermelles molt ben fetesper la Nuri. I el ball d’escombra, en que les parelles es vantransformant per art d’aquest estri de neteja. La música i elsestils de ball s’anaven modificant per obra de l’Alfonso, elnostre flamant “disc jockey”.

La rifa va ser animada inimitablement per la Teresa, qui tambéva dirigir la subhasta d’unes quantes de les seves coques.

A la fi tots ens vam acomiadar amb bona alegria i vam donarper acabada aquesta última versió de la Revetlla de SantJoan del segle a Califòrnia. Gràcies Grup Dansaire!

Pere Garriga

d’Espanya a Los Angeles, que balla la sardana forca bé, i laseva senyora. Una colla de danses folklòriques del centred’Europa va expressar el seu desig d’unir-se amb el nostregrup dansaire en altres ocasions, i un musicòleg ens va dirque estava interessat en formar una cobla entre els seus amicsde Los Angeles.

Ens acomiadem pensant en les paraules del famós poema deMaragall:

“Cada ma, tot deixant a l’amiga,li sembla prometre que ja hi tornaran.Tornaran de parella en parella.Tota ma pàtria cabra en eixa anellaI els pobles diran:“La sardana és la dansa més bella,de totes les danses que es fan i es desfan.”

Pere Garriga

Ja feia alguns anys que no celebràvem aquesta simpàticafesta. Però aquest any el Grup Dansaire va assumir bona partde la responsabilitat d’organitzar-la i, amb l’entusiasme quesempre caracteritza tot el que fan, van posar fil a l’agulla pera tornar a fer-la realitat. Així, tot i que la festa no estavaprogramada per a començar fins a les sis, a les tres de la tarda,el Joan Comellas i l’Alfonso, la Teresa Wroblewski, la Nuri iel Quimet Andreu i la Carme Roig ja estaven preparant lasala parroquial de Santa Teresa d’Alhambra, movent taules icadires, penjant decoracions, muntant el sistema de so,encenent el forn, posant les begudes al gel, instal·lant el bar.De feina prou n’hi ha, però repartida i feta de bon humor, noes fa gens pesada. Després d’una estona va anar arribant totala colla: l’Agustí Guardino amb la caixa, el Pere Balsells i laDonna amb la seva camioneta carregada d’estris, la PepitaMartínez amb les verdures, la Montse i el Rob Jason. Elsenyor rector de Santa Teresa, Father Steve, va venir a veureel que feiem per uns moments i a dir que no poséssim lamúsica massa alta mentre resaven la missa vespertina.

A les set la sala ja estava bastant ben plena i la major part deles taules ocupades. El Grup Dansaire, per a variar, havia

Calendari d’activitats

Pot Luck/Concert 28 d’agost - Irvine MeadowsAplec de Tardor 26 de setembre - Rancho DomínguezHalloween 30 d’octubre - Santa Teresa d’AlhambraFesta de Nadal 4 de desembre

4

Notícies

Guardó a en Josep Llauradó

El Centre Cardiovascular Sant Jordi ens ha informat que elguardó Joan d’Alós ha estat lliurat aquest any al soci i ex-president del Casal, Dr. Josep G. Llauradó. L’acte va tenirlloc el 29 d’abril a Barcelona. El Dr. Llauradó es professor deRadiation Sciences i Cap del Servei de Medicina Nucleardel Veterans Medical Center a Loma Linda. Va pronunciardues interessants conferències durant la seva recent estada aBarcelona. Una sobre l’aportació de la medicina nuclear a lacardiologia i l’altra titulada “Àtoms per a la salut”. Felicitemcordialment al Josep, un gran col·laborador a les pàgines delButlletí, per aquest merescut reconeixement.

El premi Joan d’Alòs és concedit pel Centre CardiovascularSant Jordi a científics catalans que han fet contribucionsimportants en el camp de la cardiologia. En Josep Llauradóva contribuir a desenvolupar en els anys 80 una tècnica quepermet veure si un pacient té una circulació sanguínia correctaen el múscul cardíac, o bé si sofreix isquèmia o ha sofertinfarts sense adonar-se’n. Aquesta tècnica permet eldiagnòstic de malaties cardíaques sense produir dolor alpacient.

En Josep Llauradó va iniciar la seva activitat als Estats Unitsfa trenta anys i la seva trajectòria científica ha cobert diferentsobjectius. Va realitzar les primeres descripcions sobrel’aldoresterona i ha contribuït a l’establiment conceptualsobre els perfils circumferencials. Després de l’etapa com aprofessor d’Enginyeria Biomèdica a la Marquette Univer-sity de Wisconsin, el seu equip va establir les clausmatemàtiques per definir l’abast de la isquèmia i l’infart,treball pel qual ha rebut l’esmentat premi.

El seu departament és un dels més destacats a nivell mundialen l’estudi de les aplicacions de la medicina nuclear a lacardiologia i a la oncologia.

Espanya i l’R+D

Espanya segueix 30 anys per darrera d’Europa en R+D(Recerca i Desenvolupament) segons les cambres de comerç.L’informe mostra que Espanya ha acumulat un retard eninnovació que posa en perill el futur de la competitivitat deles empreses espanyoles. Espanya dedica un 0.87% del PIB aR+D mentre la mitja europea és del 1.9% i als USA és del2.6%. Catalunya és la tercera autonomia, amb una inversiódel 0.91%, per darrera de Madrid i el País Basc. Madrid es

beneficia de la presència de les seus socials de la major partde les empreses multinacionals.

Estudiants estrangers a Barcelona

Barcelona va celebrar el dia 10 de maig la recepció anual ala comunitat acadèmica internacional al Palau de Pedralbes.Varen assistir l’alcalde Joan Clos, el comissionat per aUniversitats i Recerca, Andreu Mas-Colell, i els rectors de laUPC i la Pompeu Fabra entre altres. A Barcelona hi ha uns4000 estudiants estrangers, la meitat d’ells en el programaErasmus.

Programa Califòrnia-Catalunya

A l’Abril va tenir lloc la reunió del programa Califòrnia-Catalunya per a implementar el nou programa d’intercanviGaspar de Portolà. La reunió es va dur a terme al Comissionatper a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya iva ser iniciada pel Comissionat Andreu Mas-Colell. Vanassistir els coordinadors de les quatre àrees contemplades alprograma (Enginyeria, Medicina, Agronomia i Medi Ambi-ent) així com els vice-rectors d’investigació de les universitatspúbliques catalanes.

Premi Principe de Asturias

Dr. Ricardo Miledi, a UCI medical scientist who has studiedthe way neurons communicate has been awarded the presti-gious Principe de Asturias prize for scientific research in1999. He shares the prize with Dr. Enrique Moreno, a sur-geon from Madrid. Miledi was born in Mexico and studiedin Australia. He spent 26 years in London before joiningUCI in 1984.

Mort de la Maria Dolors Bas

La Maria Dolors Bas va deixar aquest món el passat 16 dejuny, als vuitanta-quatre anys. El servei religiós es va celebrarel dia 19 de juny. Els seus fills Lluis Fortuny, Rosa Maria iJohn Pfeiffer, i Josefina i Harvey Gullickson, junt amb tot elGrup Dansaire i els nombrossos participants, la van recordardedicant-li una emotiva ballada en el dia Universal de laSardana a Newport Beach.

5

The Galapagos, a group of islands, west of Ecuador in thePacific Ocean. The Galapagos are also known as the “En-chanted Islands”. They are located approximately 600 mileswest of Ecuador and consist of approximately nine islandsof different sizes. These islands were made famous by Dar-win in the 1830’s. He made a stop in the area for a period ofthree weeks and made a study of the different animals andplants in the area. From this, he came to the conclusion thatanimals and plants change in order to adapt or perish dueprimarily to climatic conditions. The Galapagos is an ex-periment in adaptation. Most of the animals came from theSouth American mainland and arrived to the islands in vari-ous ways. They originated from the same type of species onthe mainland, but due to separation and climatic conditions,evolved to better fit into their new environment. Darwincalled this evolution the “Origin of the Species”. Within theislands themselves, animals adapt. For example, in finches,which are small birds, he noted that they had different beaksin certain islands than in others. This was due primarily tothe food supply, which required that in order to eat and sur-vive, certain changes were needed in the body of such ani-mals. The same was true for plants, otherwise they wouldperish. This of course is well known and documented thesedays, but in the 1830’s this was looked upon as not possible.

I had the opportunity to visit the Galapagos in May 1999,and I found it extremely interesting. The birds, due to thefact that they have no enemies, are extremely tame. One canapproach them without fear, and they just go about theirthing, ignoring who is present or not present. This is highlyunusual. Animals, because there are no predators, are notafraid, and therefore do not have a reason to move away.This is not only typical of birds, but also of other species ofanimals like iguanas, sea lions, etc. The Galapagos had sev-eral thousand tortoises, but because of the fact they can bekept alive for long periods of time in long voyages, theywere captured and probably made into “turtle soup”, whichno doubt was delicious. The main reason for being capturedis because there was a lack of water supplies, and the islandsdid not provide fresh water. Also, it was a ready made foodsupply. Some of these animals live to be 70 to 100 years,perhaps longer. But unfortunately, very few remain. Thetotal quantity of tortoises in the islands is less than 1,000,where one time it was in the hundreds of thousands.

A type of bird that is very apparent in the area is the booby.These look like big ducks and are very tame. They fish bydiving into the ocean. Also, there are pelicans, finches andmany other types of animals. Over them, is the frigate bird.Frigate birds do not fish, but live off others, generally off

boobies. The boobies do the fishing and the frigate birdsforce the boobies to release their catch so they can get it.Apparently, frigate birds never adapted or learned how todive. Other birds that dive are pelicans, which are very largebirds. They dive from an altitude of approximately 100 feet,straight into the water. It is said that on the way down into thewater they startle the fish by hitting them, and pick up thefish on the way up. This can not be verified, but it seemslogical that this may be a way of catching fish.

The Galapagos Islands are right in the middle of the equator,some on the north of the equator, some on the south of equa-tor. The temperature is very mild, changing only a few de-grees during the entire year. The area is divided by a rainyseason, however the islands are rather arid so it means thatalmost everybody has to live near the ocean. Because of theisolation, many plants are endemic of the island, meaningthey exist there and no where else, being a botanic paradise.

The Galapagos is a national park that belongs to Ecuador,and they seem to be doing a very credible job in maintainingit. There is a Darwin Research Station, funded by an interna-tional foundation that acts as a means for assisting the na-tional park of Ecuador in their endeavors of maintaining theseislands for future generations. It is an interesting place tovisit. There are a variety of other birds, but not being a birdlover, I can only look at the big ones, such as pelicans andboobies. The boobies come in three outstanding species,having blue feet, red feet and one found with yellow feet.They are all different species, but to me they look exactly thesame; but they do not mate, and therefore they are considereddifferent species. There are also the sea iguanas, which looklike an animal from prehistoric times. Until you get used toseeing them, they look really awful, but they go about theirway, eating algae, as they are primarily vegetarians.

Sharks. There are plenty of sharks in the area. I was told thatsharks in the area are vegetarian sharks. It is not known if theword applies because they only eat people that are vegetar-ians or they are indeed vegetarians. What they say is thatthey are not used to human beings and because of such, theydo not attack human beings. But knowing sharks from otherareas, I would be very careful with them. If I see a fin comingmy way, I do whatever possible to get out of their way, just incase they turn from vegetarians into meat eaters.

If you have an opportunity to visit the islands, I think youwill find them interesting and well worth the trip. I hope thatyou have a chance to go. It is very enjoyable and interesting.

Pete Balsells

Viatges: The Galapagos

6

Cròniques

Picasso au Lapin Agile? Alguns de vosaltres us preguntareuquin tipus de títol és aquest per un article aparegut al Butlletídel Casal. Ni és en anglès ni és en català. És en francès.Aquest és el títol de la primera obra de teatre que hem vist alsEstats Units. La veritatés que ja fa més d’unany que vam arribar aSan Diego, i encara nohavíem aprofitat totesles oportunitats que laciutat ens brinda.

Finalment, després deparlar-ne molt amb ungrup d’amics vamdecidir-nos a posar elspeus en un teatreamericà, concretamental “San Diego Reper-tory Theatre”. Vamdecidir-nos per anar aveure aquesta obra perdos motius: primer,perquè es tracta d’unacomèdia i és força fàcild’entendre; segon, perquè és escrita pel Steve Martin (benconegut per la majoria per protagonitzar forces pel·lículesde Hollywood).

En aquesta fantasia parisenca escrita pel Steve Martin iambientada a principis de segle, dos joves genis, AlbertEinstein i Picasso, es troben en un bar just abans dedesenvolupar unes idees revolucionaries que impactaran elcurs del segle XX. L’obra mostra les semblances entre art iciència, i les idees innovadores compartides pels dos genis.I l’Steve Martin l’ha escrita!

En mans de l’Steve Martin, fins i tot la teoria de la relativitati el cubisme es tornen comprensibles: la relativitat explicaperquè un bar és tan bo com un altre, i el cubisme s’explicamirant el món a través del cul d’un got.

L’obra, tot i el seu contingut més profund, no deixa de seruna comèdia.

D’entre tots els personatges, potser podríem destacar el del’Albert Einstein, que és el que dona més vida a l’obra. Éspresentat tal com ens l’imaginem, un científic oblidadís, fi-del als estereotips. Per altra banda, el personatge de Picasso

és apassionat, i dónaun contrapunt a l’obra.Apart dels dosprotagonistes, unasèrie de personatgesapareixen pel barparisenc: el Freddy i laGermaine, elmatrimoni que portael bar; el Gaston, eltípic personatge ques’està al bar des de queobren fins quetanquen, aportantforça dosis d’humoramb les sevesd i v a g a c i o n sesporàdiques; lacomtessa que s’ha detrobar amb l’AlbertEinstein, la noia que

s’enamora del Picasso, i el representant d’art.

En general l’obra és força divertida, tot i que a la part final hiha una aparició de l’Elvis (si, ho heu entès be, l’Elvis Presley,un missatger del futur que ve a parlar amb el Picasso) que noacaba de cuallar amb la resta de l’obra. Però no deixa de seruna fantasia, una obra d’humor, un bon motiu per sortir undimecres al vespre i distreure’s una estona amb una d’aquellesactivitats que sempre pensem que hauríem de fer més sovint:anar al teatre.

Així que si teniu l’oportunitat d’anar-la a veure passareu unabona estona.

David Puig Osés i Montserrat Puigdomènech Puig

PICASSO AU LAPIN AGILE

7

Història de Catalunya

CATALUNYA I EL PRIMER MIL·LENI

Aquest títol pot sonar una mica estrany i fins i tot petulant. Iqualsevol es pot preguntar quina relació hi ha entre una cosai l’altra. Què hi té a veure Catalunya amb l’any Mil? Què hiva haver de particular entre la Nostra Terra i el primer mil·leni?

Doncs hi ha una relació molt intrínseca. Catalunya va teniruna gran influència intel·lectualmolt particular. La Nostra Terrava educar i va instruir un delshomes més importants d’aquelltemps.

- Ja, vinga ... deixi’s d’embuts ide palla i anem al gra! - Tens raó, noi. Anem al gra.

Un dels homes més importantsd’aquella fi dels anys nou cents idel pas a l’any Mil va ser el Papaque en la llista dels successorsde Pere Apòstol tenia el número139; es deia Silvestre II.

Era el primer Papa francès. Teniaun origen força humil: era fill depastors, nascut a Orlhac i es deia Gerbert. Val a suposar queera un vailet molt espavilat i que aprengué moltes coses delsmillors mestres del seu temps: els monjos. Tant així que es famonjo també i a més de professar amb els seus corresponentsvots, serà ordenat Sacerdot.

Però és en el temps de la seva formació i dels seus estudis queentra a l’escenari de la seva vida Catalunya. Gerbert, candidata monjo i a Sacerdot, va a les millors fonts com són de famaper tot el món ... les ciutats de Vic i de Ripoll, on hi ha unasàvia clerecia i un exemplar monacat. No hi ha anat nomésde curiós i a passar-se-la bé uns quants dies. Hi ha anat aestudiar i allí s’hi està alguns anys. A casa nostra hi aprènmoltes coses, com és de suposar també la nostra llengua, elcatalà. Catalunya sempre més tindrà un lloc especial en laseva formació i en la seva personalitat.

I tant creix així la seva personalitat que després es dedicaràell mateix a ensenyar i se li atribueix la introducció a Europade les xifres aràbigues i la creació dels famosos “àbacs” per

facilitar el càlcul, així com l’elaboració d’esferes i planetaris.

No és d’estranyar que el fessin Bisbe de Reims i Ravena i elvolguessin d’Abat a Bobbio. Era de fet un expert enmatemàtiques, Astronomia, Geometria i Música, ipràcticament va fer de pont entre les cultures cristiana, jueva

i àrab.

Les coses en el món no rodavengens fines que diguem. A l’Esglésiaanaven pitjor. L’any 955 va ser el-egit Papa el poca vergonya de fillnatural d’Alberico de Espoleto -un membre de la família Marozia-als seus 18 anys. T’imagines?... Vatenir el nom de Joan XII. Pitjor vaser Bonifaci VII però això ja és fa-rina d’un altre sac...

El cas és que en morir Gregori V, elprimer Papa alemany de la història,és elegit Gerbert d’Orlhac, l’any999. I per Catalunya ha estat motiude celebració el complir-se els milanys de l’elecció de Silvestre II.

L’Alcalde de Ripoll, el Tinent d’Alcalde de Vic i el Consellerde Cultura de la Generalitat van presidir l’obertura de l’AnyGerbert al Palau Robert de Barcelona el març passat, i que vacomençar amb un acte oficial a la Basílica del Monestir deSanta Maria de Ripoll el Diumenge 11 d’abril.

El Diari “El Periódico” va publicar un especial de 16 pàgines,tot sobre Silvestre II. Diu que se’l va acusar d’haver signat unpacte amb el diable i d’haver creat un cap parlant quel’assessorava en les seves decisions. I mira per on la faula haesdevingut realitat: mil anys després se’l recorda i reconeixi admira amb un vídeo col·locat en un bust de la figura deSilvestre II, que actua com a cap parlant i permet alsestudiants, al llarg de tot l’any, acostar-se al pensament deFrai Gerbert d’Orlhac, el Papa Silvestre II, un dels homes mésimportants que li va tocar viure el pas al Primer Mil·leni.

Pare Ram-Mar, escolapi (Ramon Martí)

8

Història de Catalunya

EPÍTOM DE LA GUERRA CIVIL D’ESPANYAIV. EL “CAPITÁN VENENO” I EL “PADRE VICENTE”

En Peter Kemp, fill d’una família anglo-irlandesa de classemitjana elevada, era llicenciat de Cambridge, UK, enLlengües Clàssiques i en Dret amb Matrícules d’Honor el1936, quan decidí anar a lluitar amb el bàndol Nacional aEspanya per a - tal com ell deia- “salvar Europa delComunisme”. Mentre que a l’estranger era molt fàcil allistar-se a les Brigades Internacionals per a lluitar en favor de laRepública, n’era bastant difícil per a algú que volguésafavorir el bàndol nacional, en gran part degut a una maniaque tenien els Nacionals de que els estrangers eren “espies”.Això era un preludi a la xenofòbia durant el règim de Franco.

En Peter entrà a Espanya amb una lletra credencial de l’editordel Sunday Dispatch nomenant-lo corresponsal de guerra -però mai amb intenció de fer-ho - i arribà a Burgos a mignovembre del 1936. Abans d’ésser voluntari en la Legió,passà un temps amb els Requetés. Com que havia complertla instrucció a l’equivalent britànic del ROTC - MilíciesUniversitàries a l’Espanya de la postguerra - li donarenl’estrella d’alferes. Prengué bons apunts durant la seva estadaa Espanya i el 1957 publicà el seu llibre*.

(i) EL “CAPITAN VENENO”: En Peter ens descriu com estantencara al front de Madrid, li donaren un permís de 24 horesper a anar a Toledo a recollir lletres i diners al banc. Coincidíamb la visita de sis Membres Conservadors del Parlamentbritànic que volien visitar el front de Madrid. El delegatespanyol de Premsa encarregat del grup era un caràcter quedeixà una forta, indeleble impressió sobre en Peter.

Es deia Don Gonzalo de Aguilera, Conde de Alba de Yeltes,Grande de Espanya i era un endurit ex-oficial de cavalleria,amic personal del rei Alfonso XIII, jugador de polo i d’altresesports. Parlava perfectament anglès, francès i alemany, iconfià a en Peter que la seva mare era escocesa.

Malgrat que viatjava molt, no es descuidava dels seuslatifundis a prop de Salamanca. Era una persona molt instruïdaque sabia de literatura, història i ciència. Tenia un intel·lectebrillant si bé excèntric amb una gran facilitat per a blasmartothom, el que li valgué el malnom durant la Guerra Civil de“el Capitán Veneno”.

Era un crític acerb i al mateix temps un company de conversaestimulant, però en Peter es preguntava si aquestes qualitats

eren precisament les escaients per a la seva tasca, que era lad’interpretar la causa dels Nacionals als estrangers. Perexemple, el Capitán Veneno relatava a una distingidapersonalitat anglesa com en el dia que esclatà la Guerra Civil,ell arrenglà els pagesos de la seva hisenda, n’escollí sis d’ellsi els matà en front dels altres - “Pour encourager les autres,vostè ho entén”.

Tenia també unes idees peregrines sobre les causesfonamentals de la Guerra Civil. La causa principal, deia ell,fou la introducció de les clavegueres: abans d’això la xusmamoria de malalties infeccioses; ara sobrevivia i, naturalment,assumia “aires de superioritat”. Una altra teoria moltentretinguda que ell mantenia era que els Nacionals devienhaver matat tots els enllustradors (“limpiabotas”). En Peter,tot seguit arribat a Espanya, reconegué que els “limpias”eren una part integral de l’escenari espanyol tant com l’homeque venia diaris. Un cop li explicà a en Peter:

- “Amic meu, és ben clar! Un paio que està de genolls a terraper a netejar les sabates en un cafè o al carrer ha d’ésser unComunista; així per què no “liquidar-lo” immediatamentsense que ens haguéssim d’amoïnar més? Ni cal un judici; laseva ocupació fa palesa la seva culpabilitat”

Pels ideals dels Requetés no tenia cap simpatia: “quina ésaquesta Tradició de la que sempre parlen?” Per a l’Església,o la fe cristiana en general, sembla que no tenia mai temps;però l’home no era Nazi - de fet odiava a tots els “ismes” imenyspreava tota autoritat excepte la de la noblesahereditària d’Espanya.

(ii) EL PADRE VICENTE: Durant una reunió d’oficials enPeter ens descriu el capellà de la companyia, el Padre Vicente“de cara seriosa, un navarrès magre amb els ulls d’un fanàticbrillants darrera les ulleres... El P. Vicente molt animatdominava la reunió. Era l’home més sense por i el mésassedegat de sang de tots el que trobí a Espanya; jo crec queho hauria fet millor de soldat que de capellà”.

- “Hola, Don Pedro!”, dirigint-se a mi. “Així tu has vingut amatar Rojos. Et felicito! Assegura’t de matar-ne molts!”

Àdhuc el capità de la companyia arrufà el nas i digué:

9

Història de Catalunya

- “Padre Vicente... vostè sempre parla de matar. Aquests sen-timents no s’escauen bé amb un sacerdot. Els Rojos podenésser els nostres enemics, però recordi’s que són espanyols”.

En Peter comentà que el P. Vicente era l’únic en aquellareunió d’oficials en la seva condemnació de tots el Rojoscom a traïdors que han de matar-se.

Cal reconèixer que el P. Vicente tenia valor. Quan un requetéqueia ferit davant de la trinxera, el P. Vicente saltava i corriacap al moribund per a pregar amb ell tot oblidadís de lesbales que aixecaven la pols.

A la petita batalla de la Maranosa al front de Madrid, el P.Vicente estava al costat d’en Peter, atent que l’enemic quefugia no escapés impunement. Ell indicava objectius, urginten Peter que disparés sobre ells. Semblava que quasi no espodia aguantar d’agafar el fusell d’en Peter. Quan veia algunmilicià republicà que corria per a cercar coberta, el bon P.Vicente cridava amb frenesí:

- “No lo dejes escapar; ah, no lo dejes escapar! Dispara,hombre, dispara! Un poco a la izquierda! Ah!, por fin lediste”.

A la marxa final cap a Bilbao anava muntat endavant al’assalt, cobert amb la boina vermella amb la borla moradaoferint un blanc perfecte. Altre cop en Peter comenta:

“Tal com sovint ocorre amb aquestes persones, ell fou noméslleugerament ferit a la mà, mentre que els requetés darreraseu queien com el blat a la sega, i el seu bell cavall caiguétambé mort”.

Dos dies desprès, el 20 de juny del 1937, a una missa decampanya amb assistència del Generalísimo Franco, qui haviade predicar el sermó sinó el P. Vicente amb una ma embenadaen cabestrell!!. Amb la cara extasiada, ascètica cap al cel, eltema del sermó era “Contra Dios no se puede luchar”.Nogensmenys, com ja he indicat a altres llocs, la presentacióde la veritat no era una de les característiques dels Franquistes:els bascs - que mai mataren capellans o cremaren esglésies -no lluitaven contra Deu sinó contra la rebel·lió militard’ultradreta.

Seria interessant saber quina actitud prengué el P. Vicentequan els Nacionals emprengueren la persecució dels sacerdotsbascs desterrant-ne i empresonant-ne molts i afusellant-nesetze d’ells, tot per que havien estat fidels a les necessitatsespirituals del poble basc.

(iii) EPÍLOG: Aquests dos caràcters dels Nacionals tan bendelineats per en Peter Kemp reflecteixen la mentalitat demolta gent en el camp franquista. En Peter fou ferit duesvegades, la segona molt greument el 24 de juliol de 1938, eldia abans de l’ofensiva republicana de l’Ebre. Sortosament,en Peter fou atès per molt bons cirurgians: en el front pelcapità Tomás Zerolo, un canari que s’havia graduat a Londres.Més endavant fou tractat pel català Dr. Soler, el cirurgià den-tal Dr. Sherman i un famós cirurgià d’estirp irlandeso-americana, el Dr. Eastman Sheean. Aquesta persona, desprèsd’haver treballat en les cares dels vells rics als Estats Unitsper a “rejovenir-los”, decidí abandonar aquesta pràcticalucrativa i en voga per a anar viatjant per tota Europa fentcirurgia plàstica i estètica de franc sobre ex-combatents deguerra de qualsevol país per a reconstruir-los la cara.

Desprès d’una llarga convalescència a Anglaterra, el juliolde 1939, ja tot acabada la guerra i havent obtingut la llicènciade la Legió, mitjançant el Duque de Piñahermosa, en Petertingué l’honor d’una entrevista amb el General Franco, durantla qual fou subjecte a un monòleg per part del “Caudillo”.

L’experiència adquirida durant la Guerra Civil li valguédesprès a l’exèrcit britànic l’ésser escollit per a missionsespecials a Noruega, a les costes de Normandia, Bretanya iilletes del Canal de la Manxa. Fou llançat en paracaigudessobre Albània el 1943 i sobre Polònia el 1944. El 1956 anà aHongria per cinc setmanes i fou l’únic corresponsal anglès,allà testimoniant l’atac soviètic a Budapest.

Josep G. Llauradó

* P. Kemp: “Mine were of trouble”. Cassell & Co. LTD,London, 1957

EPÍTOM DE LA GUERRA CIVIL D’ESPANYAIV. EL “CAPITÁN VENENO” I EL “PADRE VICENTE”

10

El passat 13 de juny es van realitzar a Espanya les eleccionseuropees, les eleccions municipals i les eleccionsautonòmiques. Farem un petit resum de que és el que vapassar i quines van ser les formacions polítiques que les vanguanyar:

Les eleccions europees:

A les eleccions europees el Partit Popular va guanyar leseleccions al partit socialista. Vegem a continuació les dadesde les diferents forces polítiques. La participació a leseleccions va ser del 64.38%, contra el 59.1% de les eleccionsdel 1994.

És d’especial atenció el fort descens d’Esquerra Unida queperd la meitat del seu electorat així com més de la meitat delsseus escons, per contra, una important part del seu anticelectorat passà a votar a la llista socialista que surt reforçadad’aquestes eleccions.

Les eleccions Municipals:

Les eleccions municipals es van celebrar el mateix dia queles europees, estaven en joc totes les alcaldies de pobles iciutats. A les principals capitals de província catalanes elPSC va guanyar a Girona, Lleida i Barcelona, a TarragonaCiU continuarà governant però necessitarà l’ajuda del PP enhaver perdut la majoria absoluta.

A Barcelona, l’actual alcalde, Joan Clos, renova la sevaalcaldia amb encara més força per gairebé situar-se ambmajoria absoluta. A la taula podem veure les dades concretes.

Les eleccions autonòmiques:

Es van celebrar també eleccions autonòmiques a diferentsautonomies espanyoles, ens fixarem ara en les més properesa Catalunya.

Per acabar és important remarcar que no es van celebrareleccions autonòmiques a Catalunya, Andalusia, País Basc iGalícia. S’espera que sigui durant el transcurs de l’any vinentquan es celebrin eleccions a Catalunya i s’enfrontin els doscandidats amb més possibilitats, Pasqual Maragall i JordiPujol.

El Butlletí

BarcelonaConcejales: 41 Regidors

1999 1995

PSC 20 16

CiU 10 13

PP 6 7

ERC 3 2

IC/EV 2 3

Comunitat Valenciana

Representants: 89 Representants

1999 1995

PP 50 47

PSOE 34 32EU 5 10

Balears

Representants: 59Representants

1999 1995PP 28 30PSOE 13 16PSM-EN 5 6IU 3 3UM 3 2Altres 7 2

Eleccions

1999 1994

Escons % Escons %

PP 27 39.73 28 40.12

PSOE 24 35.27 22 30.79

IU 4 5.77 9 13.44

CiU 3 4.45 3 4.66

Coalició europea

(C.Canaria, PA, PAR, UV) 2 3.20 2 1.9

Coalició Nacionalista/ Europa dels Pobles

(PNV,EA,ERC, U.Mallorquina) 2 2.91 - -

BNG 1 1.65 - 0.75

EH 1 1.46 - 0.97

Els Verds / Esquerra dels Pobles

(IpC, Los Verdes, Ch A) - 1.43 - -

Altres - 4.13 - -

Total - 100 - -

11

Pàgina Web

Tot va començar amb un email, el programa de radio “Power-Up” d’Onda Rambla Lleida, va localitzar la nostra pàginaWeb i volia fer una entrevista de com la gestionàvem i decom funcionava i en general del funcionament del Casaldels Catalans de Califòrnia.

L’entrevista fou realitzada el primer de Juny i els entrevistatsvam ser el Cristian de Haro i el Jordi Ros. L’entrevista fourealitzada per telèfon a les 7 del mati hora local, 4 de la tardaa Lleida. Donarem tan sol petits trossos de l’entrevistarealitzada que considero que van ser els més interessants.

Entrevistador: I ara viatjarem una mica, creuarem l’Atlàntici ens situarem a un estat molt conegut dels Estats Units,perquè ja sabem que el català és un poble viatger i de catalansn’hi ha arreu del món, concretament segons la Generalitats’estima que fins a mig milió de catalans viuen fora deCatalunya, doncs una part d’aquest mig milió de personesviuen a Califòrnia i estan dins del Casal de Catalans deCalifòrnia. I ara mateix estem amb comunicació amb el JordiRos i amb el Cristian de Haro que són estudiants d’Enginyeriai estan fent un Màster a la Universitat de Califòrnia a Irvine,una mica lluny de nosaltres però els tenim a l’altre costat delfil telefònic.Hola bona tarda, i bon dia a CalifòrniaJordi: Hola bona tarda.E: Quines activitats feu aquí al Casal de Catalans deCalifòrnia?J: Aquí al Casal, periòdicament la Junta es reuneix per decidirels aplecs i reunions d’esbarjo dels socis del Casal. En aquestsaplecs es reuneixen tots els socis per gaudir de les tradicionscatalanes. Normalment es realitzen un parell d’Aplecs a l’any,es va celebrar fa poc el de la Diada de Sant Jordi, i el que esva celebrar per la Diada de l’Onze de Setembre. A més esrealitzen tot una sèrie d’activitats com son les actuacions del’Esbart Dansaire del Casal que realitza tot arreu de Califòrnia.I a més es realitzen tot una sèrie d’activitats culturals ambl’objectiu de donar a conèixer la cultura catalana al pobleamericà.

E: Hem sentit que el Casal també dóna beques, concretamentles beques Balsells, en que consisteixen?J: Les Beques no són donades pel Casal, sinó que són donadespel seu President el Pete Balsells amb la col·laboració de laGeneralitat de Catalunya i la Universitat de Califòrnia.Aquestes beques són pensades per realitzar uns estudis depost-grau, van adreçades a Enginyers que hagin cursatl’enginyeria en una Universitat Catalana. La beca inicialment

és per un any i va sempre adreçada a la Universitat deCalifòrnia a Irvine.E: Tenim entès que està impulsada pel Peter Balsells.J: Sí, el Pete Balsells és el President del Casal de catalans i ésl’home que subvenciona aquestes beques juntament amb laGeneralitat.E: El Casal dels catalans de Califòrnia te un butlletí que potser consultat per Internet, és així?J: Si exactament.E: Si et sembla Jordi passa’ns al Cristian de Haro que encarano l’hem saludat i els nostres oients segur que tenen ganesde escoltar-lo també. Cristian de Haro, hola bona tarda.Cristian: Hola bona tarda.E: El fet que ara TV3 emeti via satèl·lit a tot el món, vosaltresho podeu constatar?C: La veritat és que no, ho hem intentat bastant de contactarper poder veure els partits del Barca, però ha estat impos-sible. L’únic que podem fer és escoltar el Barça per la ràdiovia Internet.E: Les festes que es celebren a Catalunya com el Sant Jordi ola Diada de l’Onze de Setembre ja ens heu dit que us reuniu,però també hi ha altres festes tradicionals que hi ha aquí aCalifòrnia, en aquestes també us reuniu?C: Festes californianes o americanes, la veritat és que noacostumem a reunir-nos, per exemple el quatre de Juliol nohi ha cap tipus de reunió. Principalment, com és un Casal deCatalans, el que s’intenta és recordar Catalunya i normalmentnomés es celebren festes típicament catalanes. Malgrat totde vegades també es celebren festes de caire americà.E: M’heu dit que porteu a Califòrnia des del Setembre, enaquest temps m’imagino que ja haureu notat si hi ha moltadiferència en quant a l’ús de les noves tecnologies en elsEstats Units amb el que coneixem a Catalunya. Estan moltmés avançats en aquest sentit?C: Home, jo diria que sí però no tan en el sentit tecnològicsinó en el sentit que tothom l’utilitza. D’alguna manera aquíés molt més popular.E: Doncs, Moltes gràcies tant al Jordi Ros com al Cristian deHaro per haver-nos atès i esperem que des d’aquesta iniciativad’avui del Power-Up, de mica en mica anem coneixent através d’aquesta gran xarxa que és Internet els diferents Casalsque hi ha arreu del món, i doncs, repeteixo, moltes gràcies alJordi Ros i al Cristian de Haro per haver-nos donat aquestavisió de com es viu a Califòrnia des de la perspectiva d’unscatalans que estan estudiant..C: Moltes gràcies a vosaltres.

El Butlletí

12

Opinió

Quan una llengua ha estat perseguida durant prop de tres-cents anys per estats amb vocació opressora (en el cas catalàEspanya i França), és molt difícil de redreçar una situació tandesfavorable i amb tantes inèrcies en contra. De fet, es tractade redreçar, refer, construir, sempre per la via democràtica. I aCatalunya això s’està fent des del 1980.

Fou el 1983 quan el 98% del Parlament de Catalunya votavaa favor de la Llei de Normalització Lingüística. Es tractavad’una llei de mínims, però que treia el català de la marginalitaten alguns àmbits: retolació exterior, administració depenentde la Generalitat de Catalunya, mitjans de comunicació iensenyament, bàsicament. Malgrat tot, aquesta llei no tocavatres àmbits cabdals per al restabliment d’una llengua: lajustícia, l’etiquetatge i el cinema.

Quinze anys després (potser massa anys), la llei del 1983 jaresulta desfasada. Ara cal fer un altre pas. Després de 9 mesosde discussió, el Parlament de Catalunya aprova la Llei dePolítica Lingüística amb un 80% dels diputats (un 8% latroba massa fluixa i un 12% massa forta). La Plataforma perla Llengua, conjunt d’entitats de la societat civil catalana,entra de ple en el debat lingüístic i fa un seguit d’observacionssobre la llei: greus mancances en alguns apartats coml’universitari, l’etiquetatge, els mitjans de comunicació, lajustícia i el cinema. Demana, per exemple, quotes i sancionsper al doblatge i subtitulació de films al català.

Uns mesos després de ser aprovada la llei, el govern deCatalunya vol tirar endavant un decret que reguli l’àmbitdel cinema. El decret preveu que les pel·lícules que esdistribueixen a Catalunya i que tenen 16 o més còpies, hande ser doblades i/o subtitulades al català amb una quotasetmanal i anual del 25%. Les infantils s’han de doblar totesamb una quota del 50%. La proposta no té oposició entre lasocietat civil, tret d’algun intel·lectual espanyolista. De fet,la Plataforma per la Llengua afirma que el decret és insuficientperquè s’han de doblar i/o subtitular al català totes lespel·lícules amb una quota mínima del 50%. Només aixís’aconseguirà la plena igualtat entre català i castellà. Però eldecret topa, malauradament, amb les empreses exhibidores idistribuïdores de Catalunya que, veient-se forçades pelxantatge de les 5 principals multinacionals dels Estats Units(les dites «majors»), que amenacen de fer boicot i deixar elpaís sense cintes nord-americanes, presenten un recurs aldecret. La sentència és ben grotesca: el decret és vàlid iconstitucional, però anul·la la seva capacitat sancionadora.

EL CINEMA A CATALUNYA:ESTAT DE LA QÜESTIÓ

Tot plegat fa que es produeixi un gran enrenou i l’aplicaciódel decret es postposa: del 17 de març a l’1 d’agost d’enguany.De moment no se sent cantar ni gall ni gallina de la qüestió,i el silenci que de cop i volta ens ha envaït és sospitós. Se sapque la Generalitat continua negociant, però res més.

No pot ser que els interessos de 5 empreses passin pel davantdels drets lingüístics i d’un Parlament que representa 6milions de persones. No s’entén, doncs, aquesta oposiciófrontal de les «majors» al decret. Són diversos els motius queens porten a pensar que el doblatge de films al català seràmolt beneficiós per a tothom. Catalunya és el primer mercateuropeu que, proporcionalment, va més al cinema (tenint encompte el nombre d’espectadors per habitant). A més a més,se situa en la sisena posició pel que fa a xifres absolutesd’espectadors i només es troba precedida per França,Alemanya, Gran Bretanya, Itàlia i el conjunt de l’estatEspanyol, respectivament. Cal tenir en compte, també, queen general una pel·lícula doblada al català (i amb pèssimescondicions de publicitat i distribució a les salescinematogràfiques) té més èxit que la mateixa doblada alcastellà. Les pel·lícules infantils en són un clar exemple. Pertant, creiem que, i parlant estrictament en termes comercials,seria un suïcidi per a les empreses nord-americanes fer boicoti deixar Catalunya sense pel·lícules.

En cas que es produeixi un boicot de les grans distribuïdores,la Plataforma no dubtarà a fer accions contundents. De mo-ment, tampoc no es descarta la possibilitat de fer algunaacció abans de l’aplicació del decret. Partim d’una dadaescandalosa: 98% de cinema doblat i subtitulat en castellàversus 2% en català. Així que no existeix el dret a escollir. Ésdel tot insultant per als ciutadans de Catalunya que Titanicrecaptés 1400 milions de pessetes i que les multinacionalsrebutgessin el doblatge al català, que costa el mateix que encastellà (en va costar set, per ser exactes). Per tant, creieminjustificat qualsevol mena de boicot de les multinacionalsque es basi en motius econòmics, així com lingüístics.

Ara fa unes setmanes, la Plataforma per la Llengua va endegarun manifest en favor del cinema en català que va ser subscritper 100 intel·lectuals i més de 100 entitats de l’àmbit civilque representen centenars de milers de persones. El suportdel poble català és clar, i la Plataforma no permetrà que elsdrets lingüístics dels catalans siguin trepitjats.

Jordi ManentPortaveu de la Plataforma per la Llengua

13

Fa Quaranta-un Butlletins...

La Castanyada de Tots Sants

Els socis i amics del Casal es varen reunir el vespre deldissabte 3 de Novembre d’aquell 1985 a la sala de laParròquia de Santa Teresa d’Alhambra per trencar pa iconviure unes hores d’alegria i germanor. Sis galls d’indipreparats respectivament per sis famílies de la vocalia vanser servits a un total d’uns noranta comensals. A l’hora de lespostres van sortir les castanyes i els panellets, fets per laMaria Dolors Martí i la Rosa Ruiz. I resultaren ser molt bons,a l’igual que tot el sopar. En acabar, hi va haver una rifa d’uncistell de panellets i tot seguit el ball, amb uns quants passosdobles i una bona sardana de comiat. Molt d’èxit i moltadiversió doncs, per aquesta castanyada de l’hivern del 1985.

Els criteris científics en “El Criteri”

El filòsof de Vic Jaume Balmes (1810-1848) no va escriurede fet les seves obres en català. El Criteri fou escritoriginalment en castellà l’any 1843 durant una espècie derecés que Balmes fou obligat a cercar per escapar delbombardeig i saqueig a què el General Espartero i seguidorssubjectaren Barcelona en aquell temps.

Un fet no gaire conegut és que Balmes esdevingué professorde matemàtiques. Doncs bé, El Criteri conté puntsfonamentals que han pogut marcar obres científiques poste-riors i que haurien d’ésser reconegudes per tots els científicsi erudits de la nostra terra i d’arreu del món.

Per exemple, en la seva obra, Balmes parla de la teoria de laprobabilitat i de nombres tan grans que els logaritmes sóntambé nombres molt grans. Aquest punt de vista ésmodernament desenvolupat per Elsasser a la seva teoria del’àtom i l’organisme vivent (1966). O també, Balmes parlade la causalitat en el sentit purament científic experimental.Dóna regles pràctiques de com podem deduir lesdependències que s’estableixen en una successió de signes,regles que han sigut tingudes en compte pels investigadorscientífics posteriors.

En definitiva, un reconeixement a l’obra de Balmes que elbutlletí va voler fer i que des d’aquí recordem en aquestasecció de Fa quaranta-un butlletins…

Entrevista a en Josep Carner i Ribalta

En aquell butlletí, també s’hi publicà l’entrevista que enJosep Carner va concedir al nostre Casal Català. En

l’entrevista, en Josep Carner explica amb les seves pròpiesparaules la seva vida com a polític i com a escriptor semprelligat a l’ideal català. És una entrevista molt interessant, difícilde resumir, però potser ens quedem amb la seva valoració alrespecte dels Casals Catalans…

“Per a mi, un Casal Català ha de tenir una doble finalitat: perun costat, ha de ser un vehicle per reunir les famílies catalanesque, estant lluny de la seva terra, es troben unides a travésdel Casal i, per altre banda, hauria de representar a Catalunya,amb la responsabilitat que això vol dir. Hauria de ser el rep-resentant dels catalans que no estan a l’Estat espanyol i ser elpunt a partir del qual es pot lluitar per les nostres ideescatalanistes”.

Recepta: La samfaina

A la paella es sofregeix el bacallà sense enfarinar, i als deu odotze minuts s’hi fa la samfaina completa. Segons el suc quefa el tomàquet de la samfaina, s’hi van afegint o no, culleradesd’aigua.

La samfaina és una mena de sofregit, però a mig coure. En olio en llard s’hi sofregeix una mica de ceba tallada pel llarg;abans d’enrossir-se, s’hi tiren pebrots verds o mig vermells,no gaire, en trossos de dos o tres centímetres; després de vuitminuts de coure, s’hi afegeixen trossos iguals d’albergínia,que abans s’hauran tingut en l’escorredora, amb una mica desal, perquè tregui suc; després, a trossos, el tomàquet; quanno és temps d’albergínia, es suprimeix o es substitueix percarabassó. El pebrot del temps pot substituir-se per pebrot deconserva.

Notar que així com el sofregit es fa quasi sempre abans detirar-hi la vianda, la samfaina es fa després, damunt de lavianda prèviament rostida. No hi ha necessitat de treure-lade l’atuell on s’ha rostit o sofregit.

Aquesta és la fórmula de la “samfaina completa”, però avoltes es suprimeix la ceba, altres l’albergínia, segons es diràen els llocs corresponents.

Per a sis persones:

Ceba: de 200 a 300 gramsPebrots: 2 ó 3, segons tamanyAlbergínia: una, mitjanaTomàquet: de 150 a 400 gramsBacallà: 600 grams

14

Cartes/Summary

Catalonia and the first millenium

Catalonia had a very special intellectual influence duringthe arrival of the first millenium: One of the most importantmen of that time was educated in our country. He was thePope number 139: Silvester II.

Though coming from a family of French shepherds, he be-came a monk and was ordered priest. During his educationyears, he was sent to the best places, which at that time werethe cities of Vic and Ripoll. There he learnt a lot of valuableknowledge, and of course our language.

He became a very intellectual personality of his time. Theintroduction in Europe of the Arabic numbers, abacus andplanetariums are among his attributed accomplishments. Hewas an expert in mathematics, astronomy, geometry andmusic.

Gerbert of Orlhac –his real name- was chosen Pope the year999. Catalonia has celebrated the millenium passed sincehis election with an exposition at the Palau Robert inBarcelona. Also the newspaper “El Periódico” dedicated aspecial report about the Pope Silvester II, one of the mostimportant men who lived the pass of the first millenium.

Father Ram-Mar

En aquesta secció publiquem cartes dels lectors als editorsamb suggeriments o comentaris:

Hola Pere!!

T’escric aquestes quatre ratlles perquè estic una micapreocupada per l’article del Butlletí en la secció de “Preguntesi Comentaris”. Dons bé, si no ho entenc malament, semblaque diu que nosaltres (el Grup Dansaire) hem demanat alCasal que ens pagui els bitllets d’avió a Catalunya per a“una visita”. Doncs jo crec que tindríeu que fer un aclarimentperquè els socis sàpiguen de què va la cosa. En Joan va dirque a Catalunya ens havien convidat a fer unes exhibicionsde ballets (o sigui que no anem de visita com diu l’article).En Joan això ho va comentar a en Pete Balsells, i ell li va dirsi el Casal podria pagar els bitllets i en Balsells va dir que jas’ho pensaria, no se n’ha parlat més fins que es veu que tu livas dir a en Joan que es podria fer.

Nosaltres (els dansaires) en cap moment no hem demanatque se’ns pagui res, si hi anem bé, i si no també, al fi i al cap,nosaltres hi anem de tant en tant a Catalunya. Això s’hauriad’aclarir perquè els socis no diguin “que s’han cregut aquestsde demanar els bitllets de viatge?”. S’ha de tenir en compteque els socis que venen a les festes i que compren la rifa i quefan el que poden, no els farà massa gràcia de pensar quenosaltres vulguem abusar dels cèntims del Casal. Això s’had’aclarir.

Després una altra cosa, no sé d’on han tret que el grup dansairevulgui ballar menys als aplecs, això no s’ha dit mai, es vaparlar de les festes de Sant Joan i de la de Nadal, com tucomprendràs en aquestes dues festes, si hem d’organitzar-les, decorar, ajudar amb el menjar, amb la neteja i tot això,llavors és del tot impossible que encara tinguem de ballarballets, però dels aplecs no en vam dir res, sempre hem ballat,i sempre hi ballarem. Bé Pere, ja t’he donat massa la llauna,però t’agrairia que aclarissis tot això en el proper Butlletí.

Fins aviat,Rosa Maria

The Sardana circling the world

On June 20, the Casal celebrated the Universal Day of theSardana. It consisted of dancing sardanes at noon (local time)all around the world. Our sardana took place at the FashionIsland Mall, in Newport Beach.

After a little delay, due to problems with the sound equip-ment, the schedule was announced to the patient public. TheGrup Dansaire, dressed in traditional Catalan clothes, startedwith the Sardana. When they finished, the secretary of theCasal read the message of the General Director of Unesco,from which we extract the following words:

“The Sardana is an expression of coexistence and solidarity.Its aesthetic dimension extends through different races andsocial classes, and declares the universal brotherhood. ManySardana dances finish with a unique circle called “brother-hood Sardana”. All dancers can enter in the circle, but theymust accept its rules. Sardana is freedom, not anarchy. It isthe party and the happiness, but also the organization andmeasure; it represents that attitude described in Catalan bythe word “seny”...”

After these words, a big circle was made. Under the guidanceof Joan Comellas, everybody learnt the basic steps and dancedthe brotherhood Sardana. More dances, and the contact withthe attendants to the dances, led to the end of this event.

15

Summary

Forty-one Butlletins ago

“La Castanyada de Tots Sants”

The members and friends of the Casal met on November 3,1985, to celebrate the traditional “Castanyada” (chestnutparty). Six turkeys, chestnuts, “panellets” (almond cookies),a raffle of a basket full of “panellets”, a dance… all contrib-uted to make a friendly and joyful party

The scientific criterions in Balmes’ “ElCriteri”

The Catalan Philosopher Jaume Balmes (Vic 1810, 1848)originally wrote his book “El Criteri” in Spanish. However,what is not so much well-known is that it includes funda-mental ideas that have been used by many posterior scien-tist.

Interview with Josep Carner i Ribalta

That same issue also published an interview with JosepCarner, the Catalan writer so much concerned with theCatalan ideal during the dictatorship period. From that in-terview, we remember his opinion for what a Catalan Casalshould be:

“… it should represent those Catalans who are not in Spainand the initial point from which we can fight for our Catalanideas.”

IV. Capitán Veneno and Padre Vicente

In 1936 and after finishing his studies in Cambridge, PeterKemp decided to join the National Faction in the SpanishCivil war. He entered Spain as a journalist, and soon volun-teered for the Requetes and the Legion, where he was a lieu-tenant. In 1957 he published a book containing his experi-ences.

i) The “Capitan Veneno”

He was the Spanish press agent. His real name was DonGonzalo de Aguilera, count of Alba de Yeltes, ex officer ofcavalry and a friend of the King Alfonso XIII. He was bril-liant but eccentric and very critic. Peter Kemp wondered ifhe was the most suitable person to represent the Nationalcause abroad. As an example, he explained to an Englishdistinguished visitor how, when the Civil War started, helined the farmers of his lands, tried six of them and killedthem in front of the rest, “just to discourage the rest of them,you understand”.

He said that the fundamental cause of the Civil War was theintroduction of the sewage system; before that the mob diedbecause of infectious illness, but now they survived andstarted to feel superior. He also thought that the Nationalfaction should have killed all bootblack, as a guy who spendsall they kneeling for cleaning shoes must be a communist.He hated all “ism” and neglected all authority but the Span-ish nobility.

ii) Father Vicente

He was the priest of the company, “of serious face, born inNavarra, thin and with fanatic eyes under his glasses...”. Hewas thirsty for blood and would have been better soldierthan priest, always talking about killing “the red ones”.

Even with that, he was a courageous man. When a soldierwas wounded in the trench, he run towards him to pray forhis soul, ignoring the bullets around. He was besides Peter inMaranosa, indicating the targets to shot so that no one ofthem run away. In the final battle towards Bilbao he wasriding in the front. While the soldiers around him fellwounded, he was only slightly hurt in one hand. His theoryin the mass was “you cannot fight against God”. However,some catholic priests from Euskadi fought in the communistside, against the military rebellion.

iii) Summary

These two personalities reflected the thoughts of many peoplein the National faction. Peter Kemp was wounded two times,the second one very seriously on 1938. He was assisted bysome good doctors, one of them was Doctor Eastman Sheean,specialized in aesthetic surgery, who after working in theUnited States operating rich people decided travel to Europeto operate for free the soldiers from any country. Peter Kempreturned to England and, after being totally recovered, en-rolled in the UK army, where his experience was useful to bechosen for special missions.

Josep G. Llaurado

La Veu de la Donna Dawson

16

El Butlletí som:Pere Garriga, editor en cap i redactor.César Alvaro, Cristian de Haro, Jordi Ros i Alba Pérez,editors.Aquest número no hagués estat possible sense lescol.laboracions de:Pete Balsells, viatger i president del Casal.

Ram-Mar i Josep LLauradó, narradors de la Història deCatalunya.David Puig i Montserrat Puigdomènech, cronistes de teatre.Roger Rangel i Jordi Manent, des de Barcelona.Agraïm especialment la contribució de la Donna Dawsonamb la seva Veu.

An e-mail from a business colleague mentioned that his newneighbor had moved to Huntsville, Alabama from Hunting-ton Beach to get away from the “rat race” in Southern Cali-fornia. This seems to be a popular notion - one that mychildren expressed as they split off north, south, and evenwest to Hawaii. But moving to get away from it all has nevertempted me.

I’m very lucky to be able to see other parts of the world ontrips, of course. Last fall, for example, I toured the “roof ofthe world,” Tibet (average elevation 12,500 ft). After arriv-ing at the airport, we followed an unpaved road, honking ourway through cattle, pigs and peasants in villages consistingof mud houses with mud-fenced dirt yards. Yak dung deco-rated the walls. In Lhasa, our van was confronted by a herdof yak being driven down the street.

To live on the roof of the world demands a strong body andsoul, as its climate is extreme (ranging from -40°F to 90°F),most of the land is vertical and thus difficult to cultivate andthe mountains are still in motion. The youngest in the world,Tibet’s mountains still push upward under the pressure ofcolliding plates - those huge, movable segments into whichthe earth is divided. The steep, unstable slopes of theseimmature mountains tend to slide without warning - oftenclosing the few roads that connect people to each otherthrough the mountain passes.

The stoic, deeply spiritual people of Tibet appear to carelittle for the comforts of life. Mostly they still farm by manuallabor, with limited use even of hand tools; we saw practi-cally no machinery in the fields.

Now that’s getting away from it all! But was I tempted tomove there? Nope. Am I tempted to harvest barley with mybare hands? Can’t say that I am.

My trips are not designed to get away from it all, but to see itall. To experience life in as many ways and places as I can.

A round trip brings me back to an exciting, vital part of theworld. It makes me appreciate Southern California morethan ever. To get away from my desk I can walk to the beachor bicycle miles of bike paths. I can stroll out on the pier inSeal Beach or Huntington Beach or Newport Beach and watchthe surfers or sit on a bench for some serious, sun-dazzledday-dreaming..

From Santa Barbara to San Diego we find an absolute embar-rassment of riches in professional symphony, opera, pop con-cert and live stage performances. For those who prefer art,Laguna Beach is one of the top artists’ communities in theworld. Those of us who live at the beach can be on the desertor in the mountains in two hours; those who have the staminacan surf in the morning and ski in the afternoon!

Why move away from it all? I like it all!

Round trip - it’s the only way to go.

Donna Dawson

ROUND TRIP - Getting away from it all